Tarragona 6
La Fira d’Abril de Bonavista tindrà una dotzena de casetes i una ‘nòria’ de 33 metres d’altura
Opinió 21 Joan Andreu i Reverter. L’anomalia legal de les lectures estimades en els consums d’electricitat
Tarragona
Tarragona 7
Veïns amb mitjanes d’edat avançades de cinc blocs del carrer Goya denuncien traves per posar ascensors exteriors
Els tècnics creuen que l’actual estació del Camp ha de ser la que interconnecti xarxes ferroviàries perquè
Tarragona no perdi trens, però l’equip de govern no ho planteja a les al·legacions «per compromís polític» 4
Reus 11
Les obres permetran que l’establiment recuperi «l’esplendor original» i s’incorpori a l’experiència de visitar l’edifici modernista
Camp de Tarragona
Fan fora 5 actors de PortAventura que havien reclamat millores laborals
Pros i contres d’un ens de govern que serà el darrer element del procés metropolità
L’embrió La promoció econòmica i el transport urbà serien els primers àmbits on cristal·litzaria la política mancomunada
Oriol Aymí
«Allunyem-nos tant com es pugui del ‘xiringuito’ administratiu». Amb aquesta o altres frases similars diferents fonts polítiques de rellevància al Camp de Tarragona manifesten la seva temença respecte a que un nou ens de govern no sigui ben rebut per la ciutadania. En una línia semblant, la consigna dins l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona creat el desembre passat és tancar amb pany i forrellat l’hipotètic ens -ja sigui en singular o plural- que ha d’assumir les regnes de govern mancomunat. I així fins que la ciutada-
nia no percebi que se li està prestant un servei que amb les institucions actuals no rep.
L’àrea metropolitana tarragonina serà abans de fet que de dret i, segons apunten fonts properes al Grup Impulsor, els àmbits de la promoció econòmica i el transport urbà serien els primers on es plasmaria aquesta política territorial mancomunada. Tècnics dels ajuntaments de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Salou, Vila-seca, La Canonja i Constantí treballen per enllestir abans de l’estiu un document clau, el que ha de dotar de contingut l’Àrea Metropolitana.
És a dir, el ‘què’. El ‘com’, però, no té calendari definit
perquè, en realitat, ningú té clar del tot en què es plasmarà. Una còpia a escala de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que recapta una part de l’IBI dels 36 ajuntaments que la formen i té una estructura que multiplica la de la majoria de consistoris que en són membres no és l’opció preferida. L’aposta és més aviat quirúrgica. Un exemple: avui ja existeix l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) de Tarragona, però els alcaldes creuen que no té les atribucions per gestionar la revolució del transport públic que plantegen fins que acabi la concessió d’autobusos interurbans, l’any 2028. Les opcions possibles són la reforma -amb nous
L’apunt
La IA veu més eficiència però també conflictes
ChatGPT, la popular IA, assenyala com a valors l’eficiència, l’optimització de recursos i la millora en la presa de decisions que representaria un nou ens, però llença també advertències. La desigualtat territorial, amb zones que rebessin majors inversions que altres, o conflictes d’interessos entre membres en serien alguns.
L’estructura d’un hipotètic organisme no està definida ni té data
La consigna és que el ciutadà percebi que se li presten nous serveis
estatuts- de l’ATM o bé suprimir-la i crear un organisme nou per gestionar exclusivament la mobilitat.
Si finalment la magnitud del ‘què’ requereix d’un paraigües administratiu més gran, les portes del Parlament
semblen obertes. El candidat socialista, Salvador Illa, ja s’ha mostrat favorable a una llei que faciliti la creació d’un ens metropolità que, d’altra banda, estaria emparat per l’Estatut reformat de 2006. Aquest serà el mandat municipal del treball. Al proper podria arribar la llei, si fos necessària, assenyalen fonts que subratllen la necessitat d’una tasca de divulgació entre els sectors polítics i econòmics. Tot plegat, mentre es manté un consens polític que comença a mostrar esquerdes de gruix considerable. Els detalls del Tramcamp, el projecte amb més capacitat transformadora al territori, divideixen el Grup Impulsor.
Debilitats
· La dificultat de la governança
· La qüestió territorial
· La resistència al canvi
Amenaces
· L’encaix amb administracions ja existents
· La incertesa del context polític
· Els possibles conflictes competencials
Fortaleses
· El consens polític
· La visió estratègica compartida
· Les experiències anteriors
Oportunitats
· Millora de serveis públics comuns
· Accés a més vies de finançament
· Atracció d’inversions
Els equilibris territorials i la pugna pel lideratge polític, els principals riscos
«Primer el què, i després ja veurem el com». Són diferents les fonts que apunten no tant a la disputa política sinó als equilibris de poder territorials i els conflictes interns com a un dels principals riscos de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. PSC, ERC i Junts comparteixen avui per avui el camí per constituir un futur ens de govern, però res garanteix la continuïtat d’aquesta
entesa un cop acabada l’actual fase de treball tècnic. Els límits territorials metropolitans no estan encara resolts -tot i que el Pla Director Urbanístic (PDU) obviarà Valls i se centrarà exclusivament en Tarragona, Reus, Cambrils. Salou, Vila-seca, La Canonja i Constantí- i ja hi ha consistoris que han mostrat el seu rebuig a quedar-ne exclosos. També hi ha opinions tant tècniques
com polítiques que creuen adequat ampliar l’actual mapa per llevant amb Torredembarra i Altafulla i per l’interior amb municipis que pràcticament funcionen com a barris de Tarragona i Reus. La resistència al canvi, les reticències a canviar els hàbits a cinc dècades d’ajuntaments democràtics, que han anat sumant competències, és una altra de les principals debilitats.
La incògnita del xoc entre administracions i els conflictes competencials
EL Consell Comarcal del Barcelonès va deixar d’existir el 2019, nou anys després de l’aprovació de la llei que constituïa l’actua Àrea Metropolitana de Barcelona, un ens singular que no té comparació a la resta de l’Estat. La constitució d’alguna estructura de govern supramunicipal al Camp de Tarragona sacsejaria les administracions ja existents i encetaria un nou debat: el de la seva pròpia exis-
tència. De fet, els impulsors de l’Àrea Metropolitana estudien polítiques conjuntes en matèria de residus o de promoció econòmica, per exemple, unes atribucions que ja duen a terme consells comarcals i la Diputació. A més a més, la classe política està convençuda que la ciutadania percebria la creació d’un nou ens de govern -amb estructura política i tècnica i pressupost propi- de forma negativa,
i d’aquí la seva extrema prudència a l’hora de valorar-ho, tot i reconèixer la seva necessitat. A banda, un element imponderable que pot afectar al projecte en qualsevol moment és la volatilitat política general, especialment el context català, on la dinàmica parlamentària pot fer trontollar qualsevol projecte per molt ben travat que sembli ‘a priori’. El Hard Rock, sense anar més lluny.
Els partits hegemònics al territori comparteixen la mateixa visió estratègica
No hi ha una sola veu política -avuicontrària a mancomunar serveis al Camp de Tarragona. El consens polític és, a més a més, un valor que els actors principals del territori busquen expressament, i d’aquí que l’Ajuntament de Valls formi part de l’autoanomenat Grup Impulsor, una decisió que els experts en planificació urbanística qüestionen de dalt a baix i que farien de la de Tarragona
l’única àrea metropolitana coneguda que no tindria una continuïtat territorial. L’altra cara de la moneda és precisament que el consens polític guanya múscul perquè Valls és, juntament amb Vila-seca, l’únic municipi del Grup Impulsor que no té un govern liderat pel PSC. Però a l’equació s’hi ha d’afegir ERC, que hi participa com a membre des de la presidència de la Diputació i també
des del govern català. Els partits hegemònics, des de les institucions, ja han arribat a consensos territorials en el passat més immediat i també en les darreres tres dècades, i mantenen una visió estratègica compartida: des de la mobilitat a l’habitatge, passant per la gestió de l’aigua o ‘fer de lobby’ davant altres administracions són àmbits que poden se abordats de manera mancomunada.
Un ens metropolità tindria major capacitat per atraure inversions
Que un estudiant de Cambrils pugui anar i tornar cada dia del campus Sescelades com qui va de l’Eixample a la Universitat Autònoma de Barcelona. O que un taxista de Salou pugui recollir clients a l’estació de l’AVE de Perafort. Més enllà de planificar la mobilitat -els ajuntaments de Reus i Tarragona ja parlen obertament de fusionar les seves empreses d’autobusos-, un ens metropolità seria ca-
paç d’accedir a fons europeus i subvencions per a polítiques públiques que avui són portes tancades de bat a bat per als ajuntaments de forma individual. Europa premia els territoris amb gestió compartida. Sembla raonable deduir que un organisme metropolità aconseguiria que inversions de la magnitud del Tramcamp (per sobre dels 700 milions) fossin més a l’abast que avui en dia. Són
múltiples les fonts que assenyalen que la promoció econòmica començaria a jugar «en una altra lliga» si, per exemple, algun ens mancomunat portés a les fires especialitzades els diferents polígons industrials d’un Camp de Tarragona que actualment, i sense polítiques territorials que ho promoguin, ja està generant més llocs de treball al sector tecnològic a l’any que enginyers a la URV.
La proposta dels tècnics municipals
Línia actual de Rodalies
Línia actual d’Alta Velocitat
Línia actual: Salou/PortAventura - Barcelona
Proposta de nous ramals amb estació a l’Horta Gran
Estació actual de Reus
R14, R15, RT1
Estació intermodal projectada a Vila-seca
Corredor del Mediterrani
R14, R15, RT1, R16 R16
R17, RT2
Estació Horta Gran
RT1
Estació del Camp de Tarragona
Ramal proposat
R14, R15, R16, R17, RT2
R14, R15, RT1, R16, R17, RT2
Via actual
Estació actual de Tarragona
Transport Malgrat tot, el conseller de Territori, Nacho García, manté que «no anirem en contra de l’acord polític del 2018»
Carlos Domènech GoñiUn informe tècnic de l’Ajuntament de Tarragona considera que la nova Intermodal s’ha d’ubicar a l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona, i no a Vila-seca, tal com preveu el projecte del Ministeri de Transports. En el document, redactat pels tècnics enginyers de camins, argumenten que l’estació intermodal «no representa cap avantatge ni en temps ni en distància a la ciutat de Tarragona respecte a l’estació del Camp» i afegeixen que «no soluciona l’error històric de construir l’estació de l’AVE fora de la ciutat».
L’informe es va presentar en la comissió informativa de Territori de l’Ajuntament. En
el document es posa en dubte la localització de l’estació perquè no s’han realitzat estudis de mobilitat, d’avaluació de mobilitat generada, no s’ha estudiat cap alternativa d’ubicació més enllà de l’Estació Central, al sud de l’aeroport, i no s’ha fet un estudi de demanda de viatgers de les estacions de trens afectades i tampoc a la mateixa Intermodal. Per altra banda, titlla d’«incongruent» ubicar una nova estació que permeti la connexió amb el corredor Mediterrani fora del terme municipal que genera major número de demanda de viatges al corredor, com és Tarragona amb 6,3 milions de viatgers, per sobre de Torredembarra, Reus, Cambrils, Salou i Vilaseca.
Així serà l’estació Intermodal de Vila-seca, futur eix ferroviari del territori. Ministeri de Transports
L’informe presentat aquest dimecres s’acompanya amb
tres plànols ferroviaris en els quals s’aprecia com l’arribada de la Intermodal a Vila-
seca no modificaria el dibuix d’accés a l’alta velocitat des de Tarragona, i comporta-
Garcia: «Nosaltres no hem al·legat eliminar l’estació Intermodal de Vila-seca»
Segons l’informe, la Intermodal «penalitza i empitjora» a la ciutat de Tarragona
ria en un futur perdre l’R16 (Tortosa - Barcelona). A més, tampoc es podrien connectar les línies R17 (Barcelona - Salou - PortAventura) i RT2 (l’Arboç - Tarragona - SalouPortAventura). Per aquest motiu, es proposa que l’estació Intermodal sigui la del
L’Horta Gran, condició ‘sine qua non’
La construcció de la nova estació de l’Horta Gran és condició sine qua non per al PSC tarragoní en els pactes en clau metropolitana. Ho considera «indispensable» perquè la ciutat pugui arribar fins a l’AVE i, també, perquè l’avenç del POUM ja contempla l’estació de l’Horta Gran com a «ròtula i connector territorial».
Camp de Tarragona i que es construeixi una nova estació de Tarragona a l’Horta Gran. Una part d’aquestes propostes es recullen en les allegacions de l’Ajuntament sobre l’estudi informatiu de la Intermodal, publicat el passat mes de febrer. Segons explica el conseller de Territori, Nacho García, «nosaltres hem presentat al·legacions en tres sentits: perquè no s’han fet estudis sobre la mobilitat generada i la demanda; perquè es tingui en consideració Tarragona quant a les línies de rodalies; i, per acabar, per reclamar l’estació de l’Horta Gran, tal com s’especifica en l’avenç del POUM».
«Mantenim l’acord polític»
«Una cosa són els informes tècnics, i l’altra els acords polítics. Nosaltres els mantenim», diu García en referència al pacte territorial per impulsar les infraestructures al Camp de Tarragona, signat l’any 2018 pels alcaldes del moment. Per tant, descarta la possibilitat de fer marxa enrere el projecte de la Intermodal a Vila-seca, però remarca que «hem de construir l’Horta Gran i connectar-la amb el Camp de Tarragona».
De fet, la possibilitat d’oferir a la ciutadania tarragonina una connexió amb l’AVE, a més de reduir el temps de connexió amb Barcelona, són les reclamacions principals dels tècnics municipals. Les al·legacions sobre l’estudi de la Intermodal es resoldran en les pròximes setmanes, i caldrà veure com afectaran en un futur al pacte ferroviari entre Reus, Tarragona, Salou, Vila-seca i Cambrils.
Seguretat Els republicans demanen «celeritat», mentre el govern exposa que està treballant per recuperar l’equipament
CastroLa recuperació de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a les Gavarres genera un nou conflicte entre el grup municipal d’Esquerra Republicana i el govern del PSC.
D’una banda, els republicans exigeixen que el solar al polígon, que ara és de titularitat municipal, se cedeixi a la Generalitat al més aviat possible. «Estem parlant d’una inversió d’un milió d’euros del Govern. Interior fa mesos que no té resposta del govern municipal», va denunciar ahir Gemma Fuster, consellera d’ERC a l’Ajuntament. Els republicans asseguren que la cessió del solar és clau
per desencallar el projecte de la comissaria, on s’ubicarien cent agents del Mossos, i també treballadors del cos d’Agents Rurals. «És positiu per a Ponent que s’obri una nova comissaria a la zona, donant més importància a la seguretat a la ciutat», va afegir Fuster. Des de l’última Junta Local de Seguretat, el passat setembre, els independentistes acusen el govern municipal «d’inacció» i asseguren que la Generalitat «no ha rebut cap tipus de resposta a les seves preguntes o als requeriments de documentació».
«Escurçant terminis»
D’altra banda, el govern municipal assegura que fa me-
La Banda Juvenil de la BUMT presenta el primer concert de l’any el dia 20 a les 17 hores
Cultura El dissabte 20 d’abril a les 17 h, la Banda Juvenil farà el primer concert d’aquest 2024 a Tarragona, concretament a l’església de Sant Agustí. El concert, Una tarda d’abril, barrejarà, per una part, la música que ens oferiran els músics de la banda amb l’acompanyament d’un pianista i del solista tenor Agustí Roma, i per l’altra,
la lectura d’uns poemes que transmetran diverses emocions. Entre el repertori que s’interpretarà, destaca una de les obres en la qual dos dels saxofonistes de la banda tindran un paper protagonista. Amb tot, l’objectiu és que la proposta diferent concert faci gaudir l’espectador i que es deixi emportar per la música i la poesia. Redacció
Els republicans asseguren que els furts han augmentat un 6% a la ciutat
sos que treballa amb l’administració autonòmica en la cessió dels terrenys. «De fet, estem escurçant els terminis perquè la cessió sigui al més aviat possible», explica Nacho García, conseller d’Urbanisme, Llicències, Domini Públic i Patrimoni. García exposa que el projecte dels Mossos d’Esquadra «va en benefici de tota la ciutat» i que la voluntat del govern municipal és que es pugui dur a terme. Aquest escenari mostra
de nou les diferències entre govern i ERC en un dels leitmotivs de la legislatura, la seguretat. «La inseguretat a la ciutat va augmentant i no ens podem permetre tenir projectes sense tirar endavant», va dir Fuster. Els republicans van exigir «celeritat» també en l’impuls de la nova comis-
saria mixta a l’estació d’autobusos. A més, els republicans asseguren que, en comparació al govern d’ERC amb Ricomà, els robatoris amb força a domicilis han augmentat un 38% i els robatoris a vehicles un 8%. Els furts, segons ERC, han pujat un 6% els últims sis mesos de l’any passat.
Festes L’edició d’enguany se celebrarà al pàrquing inferior del Mercadet del 30 d’abril al 5 de maig
Després de quatre anys sense celebrar-se, la Fira d’Abril torna aquesta primavera al barri de Bonavista. I ho fa amb moltes novetats. Una de les més importants és que s’instal·larà una nòria de grans dimensions a l’aparcament asfaltat inferior del Mercadet, una nova ubicació que permetrà comptar amb un recinte de 13.000 metres quadrats. La trentena edició d’aquest tradicional esdeveniment començarà el 30 d’abril i s’allargarà fins al 5 de maig.
El canvi d’ubicació és per «donar compliment als requisits de seguretat ciutadana i poder encabir tota l’oferta cultura, gastronòmica i d’oci», assenyalava ahir l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, en l’acte de presentació de la Fira d’Abril. També hi van ser presents la regidora del barri de Bonavista, Sonia Orts, i la presidenta de Mercats de Tarragona i conselera de Comerç i Turisme, Montse Adan.
Enguany, s’instal·laran dotze casetes d’uns 100 metres quadrats cadascuna, les quals es col·locaran a banda i banda
La pastisseria Velvet ha creat un pastís amb una ‘nòria’ de xocolata amb motiu del 30è aniversari de la Fira d’Abril. Gerard Martí S’instal·laran 50 atraccions i es recupera l’espectacle de ‘Doma de cavalls’
d’un passadís central. Allà, hi haurà un gran escenari cobert, en el qual cada nit tindrà lloc una actuació musical amb diferents artistes, la majoria dels quals seran del territori. A més, cada dia, a partir de les sis de la tarda, se cedirà
Caixabank es reuneix amb els seus accionistes de Tarragona per valorar l’exercici passat
Societat L’entitat ha presentat la «bona evolució» dels resultats durant l’any 2023
Redacció
CaixaBank va presentar ahir a la ciutat de Tarragona a un grup de 31 accionistes la «bona evolució» dels resultats de l’entitat en l’exercici passat. Zaida García, membre de l’equip de Relació amb Accionistes de CaixaBank, va traslladar als assistents que l’any 2023, en un context de normalització de tipus d’interès, van obtenir un resultat sòlid, amb una bona dinàmica comercial i una gestió prudent del risc de crèdit.
En la trobada, s’ha explicat
com la fortalesa financera del grup i la rendibilitat raonable permeten a CaixaBank reforçar el seu compromís d’estar a prop dels clients i de la societat en general, desenvolupant completament la seva funció social i alhora mantenir una retribució adequada als seus accionistes.
CaixaBank fa de manera periòdica Trobades corporatives amb l’objectiu d’estar a prop dels seus accionistes, posar a la seva disposició informació actualitzada sobre l’acció i la companyia i donar resposta als seus dubtes
l’espai de l’escenari a escoles de dansa i associacions que hi vulguin actuar. Els interessats poden fer arribar la seva petició a dinamitzacio@mercatsdetarragona.cat, abans del pròxim 18 d’abril.
Pel que fa a l’horari, l’1, 2 i 5
de maig, estarà oberta de 18 h fins a les 12 de la mitjanit. La resta dels dies, s’allargarà fins a les 3 de la matinada. Dimecres i diumenge també es podrà gaudir de la fira pel matí, de les 11 a les 14.30 hores. Hi haurà sis entitats partici-
pants: Resistencia Bandera Negra, Club Cultural Bonavista, Casa Andalucía de Tarragona y província, Associació de Veïns (AV) Progresista de Torreforta, AV Campclar Zona Esportiva, Associació de Veïns de Bonavista i Associació Cultural Art i Flamenc.
Cinquanta atraccions
El pàrquing del Mercadet de Bonavista també comptarà amb 50 atraccions, que s’instal·laran, del 26 d’abril al 5 de maig, de la mà del Gremi d’Atraccions de Fires de Catalunya (GREFIC). Una de les grans novetats d’enguany serà la presència d’una nòria de trenta metres d’alçada. La pastisseria Velvet, amb motiu del 30è aniversari de la Fira d’Abril, ha elaborat un pastís amb una nòria de xocolata, que serà entregat com a premi a la guanyadora de l’enquesta que es publicarà a les xarxes socials de Tarragona per votar quina caseta ha estat la millor decorada.
«La Fira d’Abril ha tornat per quedar-se», expressava Montse Adan, qui avançava que enguany també es recupera l’espectacle de Doma de cavalls, el 5 de maig. «Volem que es converteixi en un referent a Catalunya i sigui una de les millors d’Espanya», afegia. En aquest sentit, l’alcalde esperava poder «igualar o superar els 50.000 assistents» de la darrera edició fa quatre anys. Amb la fira, «Tarragona recupera part del seu ADN i la seva història», apuntava Viñuales.
i consultes. Aquest tipus de programa es fonamenta en els principis de transparència
i rigor que sustenten la relació entre la companyia i els seus accionistes. En les trobades,
els directius de l’entitat presenten la informació corporativa rellevant. L’any 2023,
en van realitzar 12 —7 presencials i 5 virtuals—, arribant a més de 2.600 assistents.
Urbanisme Els residents insisteixen que cal instal·lar-los perquè hi viu molta gent d’edat avançada
John BugarinEl número 12 del carrer Goya va ser el primer immoble de la ciutat de Tarragona a installar un ascensor al seu exterior. Concretament, a la vorera. Cinc anys després de la seva construcció, hi ha veïns d’altres blocs del voltant que continuen lluitant per tenir-ne un al seu edifici. «Ho vam reclamar per primera vegada el 2017», explica un resident del número 13, el que queda just al final del carrer, qui assegura que «són necessaris perquè l’edat mitjana dels residents és de 75 anys».
Recentment, han presentat a l’Ajuntament una proposta per col·locar una desena d’ascensors a la via pública. El consistori, però, els ha comunicat que només seria possible en cinc dels deu blocs on es volen muntar. Es tracta de l’1, 2, 3, 4 i 6, els quals són «edificis envoltats únicament per espai públic». Així ho constaten els serveis tècnics de llicències d’obres
en el seu informe, al qual ha pogut accedir Diari Més. En el cas de les escales 5, 7, 9, 11 i 13 argumenten que no seria possible col·locar un ascensor a la
Presenten el Punt Violeta al SEPE
Societat El subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago Castellà, i la Cap de la Unitat de Violència envers la Dona, Maria Josefa Clavero, van presentar ahir el Punt Violeta del Ministeri d’Igualtat, al SEPE de Tarragona. S’ha instruït als directors de totes les unitats provincials sobre la lluita contra la violència masclista i s’han repartit díptics informatius. Redacció/Cedida
façana del carrer Goya, ja que «aquestes edificacions disposen de terrenys privatius a la part posterior de l’edifici on es pot instal·lar l’ascensor».
Fan referència a les terrasses de les plantes baixes. És a dir, que caldria expropiar-les. Els veïns exposen que «l’import de les obres d’urba-
L’ENHORABONA!
Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos
Disposats a arribar al jutjat
Els veïns afectats presentaran un projecte ferm a l’Ajuntament per a la instal·lació d’ascensors al carrer Goya. «Si el rebutgen, estem disposats a arribar al contenciós», assegura un dels residents de l’escala 13, qui apunta que moltes persones grans o amb discapacitat que vivien des de fa temps allà han hagut de marxar perquè no poden anar per les escales. «Afecta a totes les persones amb mobilitat reduïda», denuncia.
nització —el consistori està valorant si cal crear un vial de cinc metres o només un camí per a vianants— necessàries per permetre la implantació
L’Ajuntament diu que s’han de col·locar als terrenys privats de darrere de l’edifici
d’ascensors en aquest espai ascendiria fins als 282.000 euros, que sumat al cost de les expropiacions podria arribar gairebé al mig milió». Afirmen que suposaria més del doble d’inversió que si s’installés al carrer Goya. Per aquest motiu, al·leguen que és inviable econòmicament. D’altra banda, asseguren que el terreny no té condicions aptes per ser urbanitzat, ja que el sòl és «terra batuda».
La normativa vigent Segons l’article 24 del RDL 7/2015, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, «és possible ocupar superfícies d’espais lliures o de domini públic que siguin indispensables per a la instal·lació d’ascensors [...] quan no sigui viable, tècnicament o econòmicament, cap altra solució». Els tècnics municipals asseguren que l’estudi econòmic presentat pels veïns «no és suficient per entendre obligatòria la installació d’ascensors a la via pública». «Des del punt de vista tècnic, no es pot determinar quina quantitat és suficient per considerar-la econòmicament inviable», destaquen en el seu informe, on afirmen que «caldria una major concreció de la proposta d’obra».
Societat La tenda de fruits secs, que compta amb un establiment a Cambrils, obrirà demà a Tarragona
Oriol CastroDurant la matinada de dimecres a dijous una nova tenda a Tarragona va ser vandalitzada. L’establiment, de la companyia anomenada Sabor a España, es troba al carrer Major número 9. «Al matí ens vam trobar amb tota la façana plena de pintura blanca», expressa David Fortuny, responsable de l’empresa a Catalunya i Llevant.
Aquest comerç, segons assegura el seu director general a la seva web, és una empresa familiar de productes tradicionals espanyols. Concretament, de turrons, fruits secs i productes garrapinyats. El responsable de l’empresa apunta que l’acte vandàlic té un rerefons polític. «Sabem que el nom de la tenda xoca bastant i sovint rebem comentaris, sobretot a Catalunya», confessa Fortuny. Tot i això, el responsable assegura que «és el primer cop que ens vandalitzen així una tenda. A més, quan encara no hem obert».
El local obrirà demà les seves portes. L’establiment relleva una tenda de disseny. Durant aquesta setmana, operaris hi han estat treballant i la implementació de la marca al barri ha generat polèmica a la xarxa social X. «Visca el barri que se’ns està quedant!», expressava Santi Fortuny a les xarxes. Hores després de l’acte vandàlic, l’usuari Tarragoní Tipus as-
segurava que «A la Part Alta aguantem fins a cert punt». La situació va generar múltiples reaccions a la xarxa, amb
defensors de l’acte i usuaris que ho denunciaven com un delicte d’odi. «Xenofòbia de radicals», publicava Genís
Plandolit. Jose Antonio, fill de l’encarregat de l’obra de l’establiment, expressava: «Quin orgull haver boicotejat una
Tecletes recapta 300 llibres i els entrega a l’IMSST perquè es donin a famílies vulnerables
Societat Tecletes, l’associació de mares de Tarragona, ha recaptat tres-cents llibres. Ho han aconseguit gràcies a la campanya Que tothom enceti un llibre per Sant Jordi, que ha comptat amb el suport de les llibreries de la ciutat, a diversos autors i editorials, a empreses i entitats col·laboradores i a donacions privades.
Les responsables han entregat els exemplars a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona perquè es facin arribar a les famílies vulnerables. «Les circumstàncies socials són cada vegada més complicades i, malauradament, la llista de famílies que fan ús dels serveis de l’IMSST és, any rere any, més llarga», expliquen. Redacció
Responsable de l’empresa: «És el primer cop que ens passa una cosa així»
tenda que ven fruits secs garrapinyats, eh?».
Per la seva banda, la companyia ja ha posat els en coneixença dels cossos de seguretat. «Els operaris que estaven treballant en la posada a punt de la tenda van informar als Mossos i Guàrdia Urbana. Disposem de càmeres dintre l’establiment», explica Fortuny.
Aquesta marca d’establiments compta amb una tenda a Cambrils des del setembre de l’any passat. I també n’han obert a Barcelona i Sitges. «A Cambrils, hem pogut reconduir la situació amb els veïns», diu el responsable. Fortuny defensa que «la gent que hi treballem som catalans» i que la seva activitat «genera ocupació a la població local».
50 establiments a Espanya Amb la nova tenda a Tarragona, Sabor a España comptarà ja amb una cinquantena d’establiments arreu del país, la majoria d’ells a Andalusia. A més, també tenen previst obrir tendes a Portugal, França i Itàlia.
Les xifres de negoci de la companyia van arribar als 2,5 milions d’euros l’any 2021.
Castells Després de l’inici de temporada a Altafulla, els Xiquets del Serrallo ultimen els preparatius per la primera diada de l’any a casa. La Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Nois de la Torre acompanyaran als locals en la diada de l’aniversari de la colla que se celebrarà a la plaça Bisbe Bonet, aquest dissabte, a les 18 h.
La colla serrallenca afronta la segona actuació de l’any amb la mateixa ambició que els ha fet complir els objectius la setmana passada a Altafulla. Un cop finalitzada l’actuació castellera, les tres colles degustaran la fideuada preparada pels amfitrions i gaudiran d’un sopar de germanor a l’exterior del local dels Xiquets del Serrallo. Per acabar, la colla fa una crida a tota la ciutadania per unir-se a la celebració de la festa del 35+1 aniversari que comptarà amb els punxadiscos residents dels Xiquets del Serrallo PD Q-zins i Cabrits Sound i el DJ Adri013. A més, amb motiu d’aquest aniversari, la colla vendrà un got reutilitzable especial commemoratiu que els assistents podran adquirir. El compromís de la colla amb la reducció dels plàstics d’un sol ús és ferm i, en aquest sentit, els Xiquets del Serrallo han decidit fer un pas més aquest mes d’abril amb l’objectiu de reduir l’ús d’envasos fins a un 80%. Per aconseguir-ho, la colla serrallenca ha apostat per l’ús d’ampolles de plàstic i eliminar el servei de llaunes de refrescos. Redacció
Salut Les enquestes del projecte Reus Cohort permetran tenir dades amb rigor científic i prendre decisions «concretes»
L’Ajuntament implementarà abans que acabi el present curs acadèmic el projecte Reus Cohort, amb l’objectiu de «poder conèixer els comportaments i necessitats en salut de les persones joves del nostre territori al llarg del temps», en paraules del regidor d’Esport i Salut, Enrique Martín. El consistori s’ha adherit a la tercera onada d’una iniciativa, liderada des de la Universitat de Vic i que compta amb el suport de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i del Departament d’Educació, consistent en la tramitació d’enquestes als alumnes de segon i quart d’ESO, segon de Batxillerat i segon de cicles formatius de grau mitjà per recopilar dades relacionades amb els seus hàbits de vida. Amb els resultats en mà, «decidirem quines accions emprenem per solucionar els problemes detectats», comenta l’edil.
salut de cada àrea de la ciutat i dur a terme «accions molt concretes» que podran ser diferents «en funció de la realitat de cadascuna».
El regidor d’Esport i Salut remarca que, a més, un dels punts forts del projecte és que oferirà l’oportunitat de visualitzar l’evolució de la situació durant cinc anys. Més enllà de la comparativa, això propiciarà tenir a l’abast uns indicadors de qualitat que demostrin que els plans d’acció i les campanyes preventives empresos des de l’Ajuntament de Reus per pal·liar els efectes dels problemes trobats estan funcionant o, en cas contrari, que no estan tenint els efectes desitjats en la societat.
«Si veiem que els resultats no només no han disminuït, sinó que han augmentat, vol dir que el pla no ha funcionat, l’hem de canviar i hem de buscar una altra manera d’arribar al jovent», assenyala.
El projecte permetrà veure l’evolució de les dades i l’eficàcia de les accions empreses
El descans, l’estat d’ànim, l’alimentació, l’activitat física, l’ús de pantalles, el consum de drogues, les addiccions, la salut sexual, la mobilitat i la seguretat viària, les relacions socials i els jocs i les apostes són exemples dels temes que recullen les preguntes del qüestionari. El 2025, s’elaborarà una infografia per a cada institut en particular i un informe que reculli els resultats
sobre l’alumnat reusenc. A més, es farà una anàlisi al llarg del temps, atès que el projecte té una durada de cinc anys i les enquestes s’enviaran amb una periodicitat biennal. Martín subratlla que les conclusions no estaran fonamentades en suposicions, percepcions o possibles situacions, sinó «en
El CSIF i l’Ajuntament de Reus arriben a un preacord per negociar
rigor científic», de forma que es prendran decisions «concretes» per abordar els problemes que surtin a la llum, unes línies de treball que seran consensuades amb els centres educatius. «Treballar d’aquesta manera serà un pas de gegant», valora. Martín subratlla que l’en-
torn de l’institut «té molt a dir» en la confecció de les rutines dels joves —per la presència de pistes esportives, sales de jocs o locals de menjar ràpid, per exemple—, atès que molts adolescents s’acaben movent pel barri on estudien, de forma que l’estudi permetrà tenir una radiografia de la
El consistori s’ha posat en contacte amb els instituts per saber si es voldran adherir o no a la iniciativa en el present curs. L’edil Martín expressa que, tenint en compte que els enquestats seran alumnes d’ESO, Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà, «si podem incidir en els seus hàbits de vida cap a bé, és el moment de fer-ho».
El CSIF de Reus va desconvocar ahir a última hora la protesta prevista al Tecnoparc al migdia per protestar contra la «falta de voluntat negociadora de l’Ajuntament de Reus». Segons explica Ruben Ventura, president de la junta
de personal de l’Ajuntament, van poder arribar a un preacord. «Quan vam anunciar la manifestació es va posar en contacte amb nosaltres el regidor de Serveis Generals, Manel Muñoz, i vam aconseguir tancar un preacord per asseure’ns a negociar i posar damunt de la taula les coses
a millorar», explica Ventura, que afegeix que la primera reunió serà el dimecres 17 d’abril.
Ventura comenta que tenen fins a «50 punts a millorar per posar damunt de la taula». Entre aquests punts, assenyala alguns com una falta de personal dins del cos
de la Guàrdia Urbana: «No compten amb el prou personal, no poden fer els descansos que els pertoquen i hi ha bastant de malestar dins de la plantilla». Una situació que també es reprodueix en el cas dels conserges. Ventura denuncia que aquests no poden descansar i que se’ls dificulta la conciliació familiar. Per una altra banda, assegura que donen aquest «vot de confiança a l’Ajuntament» però adverteix que «si el dia 17 veiem que la cosa no va a enlloc, l’endemà mateix portarem a terme accions».
Laboral L’Ajuntament i CSIF es reuniran per primer cop el 17 d’abril El sindicat presentarà
Gerard
«En els sectors del turisme i la indústria estem en una molt bona situació»
Entrevista El president de PIMEC Baix Camp destaca el gran potencial de les pimes de la comarca i el bon estat de salut tant del sector del turisme com el de la indústria
Miquel Llaberia
Quin és el perfil de les empreses que seran reconegudes el vespre del 15 d’abril?
«Nosaltres a PIMEC Baix Camp tenim diferents tipus d’empreses, de diferents sectors i activitats, aleshores el que hem fet és separar-ho per categories i hi haurà cinc guardons. A més, no ho hem volgut decidir només dins de la nostra organització. També han intervingut l’Ajuntament de Reus i el Consell Comarcal del Baix Camp, perquè volíem comptar amb altres visions».
Com espereu que es desenvolupi l’acte?
«En la jornada del dia 15 nosaltres el primer que farem és un reconeixement a tots els nous associats que rebran la placa commemorativa. Després procedirem a l’entrega dels cinc premis i, seguidament, una conferència a càrrec d’Antoni Cañete, president de PIMEC, amb motiu dels 50 anys de l’entitat».
Com d’important ha estat el paper de PIMEC en aquests darrers 50 anys?
«Hi ha una frase que sempre diu el president que és ‘acti-
Èxit
«El que hem aconseguit és que les pimes arribin als òrgans de govern i gestió»
visme empresarial’. Si tu no estàs en un lloc, els llocs no queden mai buits, els ocupa algú altre. Fins ara les petites
i mitjanes empreses no tenien representació en els òrgans de govern. Aleshores, sempre passava que les grans empre-
que hi ha més residus als terrenys de la Hispània
Política L’ARC afirma que «l’anàlisi de risc a la salut humana conclou resultats acceptables i que no existeix cap risc»
Marta Gutiérrez
La CUP de Reus va denunciar ahir novament la qüestió del projecte de la Hispània i va assenyalar una segona anàlisi exigida des de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Segons la CUP, les analítiques sol·licitades pe part del consistori abans de començar les obres confirmen la contaminació del sòl, amb «efectes potencialment cancerígens i tòxics per a la salut» en llargs períodes d’exposició, segons va comentar Mònica Pàmies, portaveu del grup municipal de la CUP. L’ARC ha confirmat
a l’ACN que els resultats obtinguts en l’estudi d’investigació «mostren una afecció per metalls, TPH i HAP, fonamentalment al tram de reblert i especialment al voltant d’una estructura enterrada antiga que es va reomplir històricament, en la zona del taller de la Hispània». A més, han afegit que «s’ha detectat una afectació a les aigües subterrànies en superar-se per TCE els nivells de referència». Tot i això, l’estudi subratlla que «l’anàlisi de risc a la salut humana conclou resultats acceptables» i, per tant, «no existeix cap risc per a la salut
humana». Amb tot, l’informe determina que els nivells són «acceptables»; sempre que «els treballadors no estiguin exposats a aquest terra més de 60 dies», matisa la CUP. «L’opacitat del govern al voltant d’aquesta obra ens sembla totalment escandalosa», va denunciar Pàmies, qui va lamentar que durant el plenari del mes d’octubre neguessin que existís contaminació en el sòl. Per la seva banda, l’Ajuntament manté que «els residus identificats a la Hispània són de nivells que no comporten risc per a les persones», defensant que «així
ses eren les que prenien les decisions. Les necessitats que té una gran empresa no tenen res a veure amb el que necessita una petita empresa. Per tant, el que hem aconseguit és que les petites i mitjanes empreses estiguin en aquests òrgans i les lleis es facin pensant
L’apunt
Reconeixements empresarials
PIMEC Baix Camp
L’acte de reconeixements empresarials PIMEC Baix Camp tindrà lloc el dilluns 15 d’abril a les 19h a la Fira Reus Events i entregarà cinc guardons; un a la trajectòria empresarial, un a la internacionalització, un a la digitalització, un al turisme sostenible i un al sector agroalimentari.
també amb elles. A Catalunya el 99,8% de les empreses són pimes. No té sentit que gairebé totes les empreses siguin pimes i que no estiguin representades dins els òrgans de gestió».
Quina és la situació de les pimes del Baix Camp?
«Nosaltres representem a molts sectors, per tant, és difícil generalitzar. Per exemple, en el turisme, en què tenim moltes empreses que
hi depenen directament o indirectament. Per aquesta temporada d’estiu a la Costa Daurada s’esperen uns registres històrics. Com a resultat, en l’àmbit del turisme estem en una bona situació, però en el sector industrial també. Que una gran multinacional sud-coreana pensi en el Baix Camp per fer una inversió brutal en un sector com és el de components de bateries per a vehicles elèctrics significa que estem ben situats al mapa. On sí que tenim un problema i que s’ha agreujat amb el tema de la sequera és en l’agricultura. Els municipis que depenien de l’aigua del pantà de Riudecanyes que han patit, els avellaners s’han mort i les cooperatives estan pendents de veure com canvia aquest sector».
Com PIMEC pot fer costat amb aquest sector que pateix?
«Molta gent desconeix tots els serveis que ofereix PIMEC. Per exemple, quan fem els premis PIMEC, els diners que recaptem van cap a la Fundació PIMEC. Aquesta té diferents projectes on destina aquests recursos. Una d’aquestes iniciatives és oferir una segona oportunitat per a aquells empresaris que ho han perdut tot, pel motiu que sigui, i reprendre un negoci. Per tant, davant d’aquest canvi de cicle amb el tema de la fruita seca a la comarca, PIMEC està allí per ajudar a tots aquells empresaris que s’han vist afectats per la sequera».
ho ha validat l’ARC en definir-los com a acceptables». La CUP exigeix mesures de seguretat per als treballadors i la comunitat. També va de-
nunciar que les despeses del tractament de les terres ha augmentat en 372.665 euros el cost i va alertar que podria continuar pujant. Pàmies va
afirmar que, aquests treballs, podrien posar en perill la recepció dels dos milions d’euros provinent dels Next Generation.
Patrimoni La restauració abasta diversos aspectes, com la rehabilitació de la fusteria original
Casa Navàs inicia la restauració de la botiga per a recuperar «la seva esplendor original». Les obres duraran uns 2 mesos i la botiga continuarà tancada i, «abans d’acabar l’any, farem un projecte interessant que ja explicarem», comenta Sílvia Sagalà, directora de Casa Navàs.
Després de dècades sense canvis significatius, la botiga de la Casa Navàs està sotmesa a una profunda restauració per preservar la seva autenticitat i esplendor original. L’equip de restauració de la Selva del Camp Constècnia està liderant aquesta tasca treballant amb «meticulositat» per retornar l’espai a la seva glòria passada. Segons Sagalà, «nosaltres cada vegada que podem anem fent petites restauracions; ara la botiga estava exactament igual que el primer dia, no s’havien arreglat mai totes les parets, faltava una restauració més profunda». Amb un
pla meticulós i un compromís amb l’autenticitat, han volgut assegurar que cada detall reflecteixi l’essència del modernisme.
Cultura Aquest any les entrades tindran un cost de 3 euros diaris i els abonaments de 6,5€ La Festa Major de Sant Pere 2024 arriba carregada de música amb grups com La Fúmiga i 31 Fam
Marta Gutiérrez
Amb motiu de les Barraques 2024, Reus s’omplirà de concerts els dies 21, 22 i 23 de juny. Alguns dels grups més destacats són Ginestà, La Fúmiga o Amygdala. Aquest any, es descentralitza l’escenari com a únic reclam i es crea una nova zona de restauració. Els menors de 16 anys acompanyats d’un adult tindran entrada gratuïta. A partir de 16 anys, hauran de pagar 3 euros diaris o bé es pot adquirir un abonament de 6,5 euros per accedir a l’espai els tres dies, que es pot ad-
quirir ja per internet. Abans, però, el dissabte dia 15, començarà la música de Sant Pere Reus 2024, a la plaça de la Llibertat amb la participació dels grups Lal’ba i 31 Fam. Els concerts de Festa Major estaran repartits entre els dies 15 i 29 de juny i es podrà viure la XXXI Nit de Marxa de Reus, amb una programació especial que s’inclou en la cloenda de les activitats que ha programat el Reggus amb motiu del seu 30è aniversari. «Com veieu, una proposta completa, atractiva i variada», va comentar Daniel Recasens, regidor de Cultura.
La restauració abasta diversos aspectes, des de la reparació de les parets fins a la rehabilitació de la fusteria original. Helena, membre de
l’equip de restauració de l’empresa Constècnia, de la Selva del Camp, explica que «estem fent diversos processos, hi havia moltes humitats per
L’objectiu és que la botiga formi part de l’experiència de visitar la Casa Navàs
bé el mateix color d’origen», afegeix. Cada detall és crucial, des de l’eliminació de les humitats fins a la restauració de les prestatgeries de fusta podrida; tot, per mantenir la integritat de l’espai.
Fa uns dies també s’han col·locat les làmpades originals del carrer Jesús restaurades per continuar amb la línia de respectar els elements de l’època. A més, s’ha procurat utilitzar la mateixa paleta de colors per recrear fidelment l’esquema cromàtic original de la botiga, assegurant-se que cada detall contribueixi a l’atmosfera única del lloc.
filtració pel material del terra que pujava cap a l’alçada de les parets». «El morter s’ha fet amb calç i arena per respectar els mateixos materials i tam-
Amb aquesta restauració, l’objectiu és que la botiga no només sigui un antic punt de venda, sinó que formi part integral de l’experiència de visitar la Casa Navàs i dedicar tots els metres quadrats de la planta baixa a l’establiment. «Volem que la botiga acabi formant part de la Casa Navàs», assegura la directora de la casa. «Casa és tot, primer hi ha la botiga i després hi ha l’habitatge» afirma Sagalà. Amb dedicació, els propietaris aspiren a mantenir viu l’esperit del modernisme català, assegurant-se que la Casa Navàs continuï sent un testimoni del seu ric patrimoni històric i artístic.
Cinc actors de l’antic show
Bang Bang West de PortAventura han estat acomiadats després de demanar millores laborals. El motiu que els va donar la seva empresa, Fantasía Animación, la qual estava subcontractada per PortAventura, va ser que l’stunt show no s’anava a realitzar la pròxima temporada 20242025. Amb tot, l’espectacle s’ha reprogramat i amb cinc nous actors, provinents de la mateixa empresa.
Un dels afectats, Josep Manel Brunet, explica que tot va començar l’estiu passat, quan van llegir al conveni al qual estaven adscrits. «Fins llavors tots els artistes del parc només teníem un dia de festa, però el conveni havia canviat, i des de feia un any n’hauríem d’haver tingut dos», declara. Els actors van fer saber aquesta informació a Fantasía Animación i aquesta novetat en el conveni es va aplicar un mes després.
Amb tot, els actors van buscar assessorament d’un advocat, que els va informar que els dies que no havien fet festa l’any anterior, se’ls havien de tornar en forma de vacances o recompensació econòmica. Aquesta i altres demandes laborals, com canviar de categoria professional, i moure’s de la secció de ballarins o músics a actors, les van fer arribar a l’empresa subcontractada. Actors i representants de l’empresa van mantenir una reunió a l’octubre, i no van saber res més del tema.
Comiat abans de Nadal
Laboral Treballaven per una empresa subcontractada, que ja els ha substituït Alguns dels actors afectats per l’acomiadament. Cedida Una de les demandes va ser tenir dos dies de festa, una novetat en el seu conveni
Durant el descans que el parc fa entre Halloween i Nadal, els cinc actors que van posar en coneixement aquestes reclamacions van rebre una trucada informant-los que havien estat acomiadats.
El nou ‘show’ compta amb personatges i ‘gags’ molt semblants als de l’antic
«Ens van dir que l’espectacle ja no s’anava a dur a terme, i que Fantasia Animación no el gestionaria», explica Brunet. La primera sorpresa va arribar quan un show dinner
L’apunt
‘Bang Bang West’, un show de 13 anys
L’espectacle Bang Bang West (2010-2023) mostrava la història dels germans Grimm, dos fugitius que volen robar el Banc de Penitence, defensat per un conjunt de divertits personatges. L’espectacle, ubicat a la zona del Far West de PortAventura, comptava amb diversos números acrobàtics i efectes especials.
que ells solien realitzar durant la programació d’activitats de Nadal ql parc, el van dur a terme cinc nous actors de la mateixa empresa.
Aquests també participaven en l’antic show Bang Bang West, reestrenat sota el nom de West Gold Frenzy, però amb personatges, arguments i gags molt similars a l’espectacle original. «Quan ens van acomiadar sabíem que estaven mentint», expressa Brunet, afegint que «el show té diversos números amb especialistes i és molt difícil de canviar». En el mateix comunicat, un dels actors explica que va pensar que l’equip del parc seria més «acurat», i no «calcarien» l’espectacle. Des de Diari Més es va intentar contactar amb l’empresa Fantasía Animación, però no va voler fer declaracions al respecte.
El següent pas Davant aquesta situació, els actors afectats han pres diverses mesures, començant per demandar l’empresa i, en conseqüència, a PortAventura. «Sospitem que l’ordre de fer-nos fora ve d’allà, perquè és qui fa i desfà», declara Brunet. L’actor concreta que esperen que l’acomiadament es declari, «com a mínim, nul», i que se’ls torni el seu lloc de feina o siguin indemnitzats.
Una de les actrius afectades explica com ha viscut aquesta situació en el seu comunicat: «M’ha costat uns mesos assimilar que ens hagin fet fora d’aquesta manera tan cruel per defensar unes condicions laborals dignes».
Dos detinguts i una plantació desmantellada de marihuana
Torre Els Mossos han detingut dos homes a Torredembarra com a presumptes autors d’un delicte de tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric. Amagaven una plantació amb un miler de plantes en una urbanització. La casa registrava un alt consum elèctric i desprenia fortes olors de la droga. Ahir es va fer l’entrada i el desmantellament de la plantació. L’empresa subministradora d’electricitat va verificar la manipulació de la xarxa a la casa on hi havia la plantació, que tenia enllaçada una escomesa defraudar el fluid elèctric. Els operaris la van desmuntar, ja que suposava un greu risc d’incendi. En l’operatiu hi van participar agents dels Mossos de Torredembarra, efectius d’ordre públic, de la unitat canina i drons. ACN
La 3a Fideuada del Morell obre les inscripcions per al 27 d’abril
Local L’Ajuntament del Morell organitza, un any més, organitza la Fideuada popular que «ha esdevingut tot un èxit en les seves dues edicions anteriors». Aquest any se celebrarà el 27 d’abril. Amb l’objectiu de fer un dinar de germanor, les inscripcions ja estan obertes al Centre Cultural, de 16 hores a 20 hores fins el dia 19 d’abril. L’acte no només constarà d’un dinar popular sinó que des del consistori expliquen que durant la jornada hi haurà animació, xaranga i DJ fins a les 23 hores perquè els assistents puguin allargar la festa. El preu és de 5 euros per persona, 2 euros pels més petits de 6 anys, i inclou taules i cadires, paella i paeller, llenya, fumet, fideus, calamar, aigua, vi, gasosa i un barret de palla per persones. No hi ha límit de persones per a inscriure els grups, però des del consistori apunten que l’aforament és limitat. Redacció
els tallers de cooperació a les escoles a les persones
Educació L’activitat arribarà a 11 grups de cinquè de primària
Redacció
Els tallers de cooperació que ofereix l’àrea de Cooperació de l’Ajuntament a les escoles abordaran aquest curs la temàtica de les persones refugiades. Sota el títol Desplaçades, les escoles tenim els braços oberts, les jornades arribaran a un total d’11 grups de 5è de primària de cinc centres educatius del municipi.
La regidora de Cooperació i Participació, Neus Cárdenas, va afirmar que l’objectiu d’aquesta activitat és «transformar i ajudar a obrir mirades, i cercar el canvi perquè els infants, que són el futur, es
converteixin en persones madures, responsables, serenes i compromeses socialment, i puguin participar en entitats i associacions per construir un món més just». La regidora també va avançar que el consistori ja està treballant en un nou pla local de cooperació per portar a terme noves estratègies i accions.
El director de l’Escola Cambrils, Òscar Fabregat, on ahir es va donar el tret de sortida als tallers cooperatius, va assegurar que la iniciativa encaixa molt en el tarannà del centre educatiu. «L’escola és un reflex de la societat, que no es pot aïllar de la realitat
i que pot treballar perquè no es produeixin algunes situacions al món», va afirmar el director. En aquesta línia, Sanjuán també va explicar que l’Escola Cambrils té gairebé 30 nacionalitats i que no veuen aquesta dada com un obstacle sinó com un fet enriquidor i una experiència que s’ha d’aprofitar.
Les dues pedagogues de l’ONG Mirades del Món que imparteixen el taller, Noemí Amorós i Remei Martínez, van explicar que l’ONG treballa per conscienciar l’alumnat d’altres realitats. El taller gira el voltant del conte Amb ganes de volar, escrit pel
Comença el curs d’agents interins per reforçar la Policia Local de Salou
Formació Els agents s’incorporaran durant el període estival
Redacció
El consistori està treballant en un nou pla local de cooperació
president de l’organització, Òscar Fabregat, il·lustrat per Armand i protagonitzat per
un nen que es veu forçat a marxar del seu país i busca un refugi. La història serveix per reflexionar sobre aquesta realitat, conèixer quina és la diferència entre persones refugiades i immigrants o com és un camp de refugiats, i parlar dels prejudicis, el racisme i altres qüestions relacionades.
Justament ahr es van impartir els primers tallers, al matí a l’Escola Cambrils i a la tarda a l’Escola Joan Ardèvol. El proper dimarts 16 de juny es portaran a terme a l’Escola Marinada, el dimecres 8 de maig a l’Escola Mas Clariana, i més endavant al Col·legi Vidal i Barraquer.
Salou ha posat en marxa un curs de formació destinat als agents interins que se sumaran a les forces de policia local de diversos municipis durant l’estiu, inclosos els 16 professionals que prestaran servei en aquesta ciutat de la Costa Daurada, integrant-se a la plantilla de la Policia Local de Salou. Durant l’acte de benvinguda que es va celebrar ahir, l’alcalde Pere Granados, acompanyat per l’inspector José Luis Gargallo, cap de la Policia Local, va destacar davant dels futurs agents «la rellevància social de la seva tasca, emfatitzant la seva proximitat i confiança amb els ciutadans». Malgrat que la responsabilitat de la seguretat ciutadana recau, principalment, sobre els Mossos d’Esquadra, Granados va subratllar «el paper clau que juga la Policia Local en aquest àmbit». El batlle va animar els alumnes «a exercir la seva funció amb una profunda vocació de servei, un cop fet
L’acte de benvinguda als agents es va celebrar ahir. Aj. Salou
El procés de selecció es va dur a terme a través d’un sistema de concurs-oposició
el curs, actuant com a autoritats al servei dels ciutadans, respectant i fent respectar la llei». El consistori recorda que el procés de selecció es va dur a terme mitjançant un sistema de concurs-oposició. A més, es va posar especial èmfasi en l’objectiu d’equilibrar la representació de dones i homes dins les plantilles.
Tenim un objectiu fixat com a continent: ser climàticament neutres. O dit amb altres paraules, compensar les nostres emissions, per evitar que augmentin els nivells de diòxid de carboni i l’emergència climàtica se situï en un punt de retorn. Aconseguir-ho és cosa de tots. I és que des que ens llevem fins que ens n’anem a dormir, estem constantment emetent CO2. Hi ha àmbits la descarbonització dels quals és crucial per a marcar un abans i un després en la reducció d’emissions. Un d’aquests és el transport. La mobilitat suposa el 25% de les emissions d’efecte hivernacle de la Unió Europea i s’han de reduir en un 90% de cara al 2050. Per això, és urgent trobar solucions. L’impuls a l’electrificació és una resposta a aquest repte. Ara bé, no és l’única via. Els combustibles renovables s’estan erigint com una alternativa que ens permet descarbonitzar des d’ara mateix els nostres desplaçaments.
Tarragona està cridada a tenir un rol destacat en la producció d’aquesta mena de carburants. I és que el Complex Industrial de Repsol està estudiant la reconversió d’algunes de les seves unitats de la refineria per a la producció de combustibles renovables que permetrien fer un important salt en el compliment de les fites de descarbonització que tenim fixades com a continent. Dir-ho és fàcil, però al darrere d’una aposta estratègica com aquesta hi ha anys d’investigació i innovació, que en el cas de la companyia multienergètica, es duen a terme al Repsol Technology Lab; un centre de recerca que idea i testeja les solucions del futur.
De la fregidora al cotxe
Els combustibles neutres en carboni són una de les àrees de recerca d’aquest centre punter situat a Móstoles. Des de fa uns mesos algunes d’aquestes solucions ja es poden trobar a les estacions de servei de la companyia. Concretament, 140 benzineres Repsol de l’Estat ja ofereixen dièsel renovable i l’objectiu és arribar a les 600 a finals d’any. Ara bé, quina mena de matèria és capaç de substituir el petroli?
«Actualment, estem treballant en dos àmbits diferenci-
El Repsol Tech Lab desenvolupa combustibles renovables amb residus vegetals, claus per descarbonitzar-nos
ats. D’una banda, les matèries d’origen residual vegetal, amb les quals obtenim combustibles renovables, i de l’altra, el diòxid de carboni, que combinat amb hidrogen, ens permet crear combustibles sintètics», explica la consultora de Disseny de Producte i especialista en combustibles renovables del Repsol Technology Lab, Claudia Esarte. Pel que fa als combustibles renova-
bles, que és justament el que s’està estudiant implementar al complex tarragoní, les opcions de matèries primeres residuals amb les quals s’està treballant són diverses: des de restes de poda a residus orgànics de la indústria paperera. A hores d’ara, però, hi ha un residu amb el qual s’ha aconseguit un resultat òptim: l’oli de fregir.
«L’oli ens ofereix un rendi-
ment del 90%, és a dir, per cada litre d’oli, obtenim 900 ml de combustible», afirma Esarte. Però no només això, sinó que el combustible produït a partir d’oli de fregir residual, presenta exactament la mateixa estructura molecular que un dièsel d’origen fòssil. «L’única forma de diferenciar-los és fent-los la prova de carboni 14 al laboratori. En el cas del dièsel derivat del petroli, la prova indica que la data del carboni és més antic que en l’altre i així podem diferenciar-los, per la resta és totalment idèntic», detalla Aurora Mañas, responsable del laboratori de formulació. Els resultats assolits en aquest camp han fet que Repsol hagi creat una nova planta per a produir combustibles derivats d’olis vegetals residuals al seu complex de Cartagena i que l’any vinent en posin en marxa una segona a Puertollano.
Escalar el procés Mañas comenta que al laboratori de formulació estan
Repsol estudia reconvertir unitats del complex tarragoní per produir combustible renovable
Amb l’oli de fregir residual s’obté un rendiment del 90% i un dièsel molecularment idèntic al d’origen fòssil
estudiant tota mena d’alternatives. En aquesta primera fase es fan proves per a determinar com es pot passar d’un residu, com per exemple les restes de poda a un combustible, i com es pot aconseguir el màxim rendiment del residu. Així mateix, aquest laboratori també comprova si el combustible que s’obté s’equipara als estàndards i normatives per a combustibles. En cas d’obtenir resultats positius en aquesta primera fase, toca fer un salt quantitatiu i escalar el procés de laboratori a planta industrial.
El Repsol Technology Lab disposa de 35 plantes pilots on es fan comprovacions per a estudiar la viabilitat industrial dels processos de producció d’aquests combustibles alternatius. Aquesta fase és fonamental, ja que la recerca duta a terme en les plantes pilot permetrà veure com s’haurà d’escalar el procés a volums industrials, indica la responsable de plantes pilot, Mercedes Ayala. Així mateix, els resultats en les plantes pilot ajuden a determinar si és possible reconvertir una unitat productiva existent, fenthi una inversió, per a obtenir un nou producte renovable o si, per contra, la reconversió no és viable i, per tant, cal construir una planta productiva de zero.
Proves en vehicles En parlar de combustibles re-
novables, hi ha una pregunta obligada: quin impacte tindrà el seu ús en el motor dels vehicles? Aquells combustibles que han superat les dues primeres fases –laboratori i plantes pilot– tenen encara un últim examen a superar dins del Repsol Technology
Lab abans de fer el salt a la producció industrial i la comercialització: el laboratori de motors. Aquest espai fa tota mena d’assajos per a determinar com afecta un nou combustible en el rendiment del motor.
El laboratori, que és l’encarregat de testejar els carburants que utilitza Repsol Honda Team de Moto GP, també fa comprovacions amb motors de vehicles pesants, d’embarcacions nàutiques lleugeres o turismes. «L’aprenentatge que recopilem en l’àmbit de la competició, on actualment els combustibles ja porten un 40% d’origen renovable, després el podem traslladar a l’àmbit general per assegurar que es comporta igual que un d’origen fòssil», assenyala l’especialista en combustibles renovables.
«El mercat ho demana»
Des de Repsol, asseguren que el desenvolupament de combustibles renovables és «essencial» si volem complir els objectius de descarbonització fixats a escala internacional. De fet, són l’única alternativa viable per a sectors del transport on l’electrificació, ara per ara, és inviable, com el transport aeri o el marítim. Però també són una opció per a persones que encara no estan convençudes de fer el salt al vehicle elèctric tinguin al seu abast una alternativa gràcies a la qual descarbonitzen la seva mobilitat. En aquest sentit, Claudia Esarte, conclou: «El mercat ho està demanant i, per això, estem fermament compromesos en continuar innovant per a obtenir nous combustibles renovables».
Retiren murs i escales d’accés a les platges per
Penedès Es posaran elements de fusta que siguin retirables
ACN
L’Ajuntament del Vendrell i el Ministeri de Transició Ecològica enderrocaran aquest mes alguns murs i escales d’accés a les platges per a què la façana marítima sigui més resilient davant els temporals. També es retiraran les passeres de formigó que hi ha repartides als set quilòmetres de platja. La retirada de tots aquests elements es farà en paral·lel a la delimitació de diversos trams de sorra on es vol propiciar la recuperació dunar, tant per moviment natural com amb replantant plantes autòctones. «Les plat-
ges han de ser un indret de lleure, oci i turisme però també hem de preservar-les com a espais naturals», va defensar ahir l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez. Les diferents actuacions es desplegaran als nuclis de Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs amb una aportació de 300.000 euros del Ministeri, en la linia de l’anunci que el govern vendrellenc va fer fa poc més d’un any. Ara l’executiu local ha concretat que les mesures es començaran a desenvolupar aquest mes, amb una primera fase d’obres per retirar els elements de formigó que s’han fet malbé, com
són dos trams d’escales a la zona Masia Blanca. També es retiraran abans de l’estiu elements que condicionen l’evolució de les platges, com els petits murs de Sant Salvador o les passarel·les, que es substituiran per elements de fusta que siguin retirables fora de l’època de bany. Martínez va justificar el canvi de fesomia del passeig de Sant Salvador «per evitar punts de fuita de sorra o d’aigua en cas de crescuda del nivell del mar». La intenció de l’Ajuntament i de la Direcció General de Costes és aprofitar la primavera per començar també a balisar els metres quadrats
Consum resol el 50,4% de les reclamacions al Penedès el 2023
Societat Es van gestionar un total de 1.076 reclamacions a la vegueria
Redacció
El 50,4% de les reclamacions gestionades el 2023 a la vegueria del Penedès per l’Agència Catalana del Consum, del Departament d’Empresa i Treball, s’han resolt per la via de la mediació o l’arbitratge, mecanismes extrajudicials
L’Ajuntament de Salou convoca proves d’aptitud per a l’obtenció de la credencial professional de conductor de vehicles adscrits al servei de taxi del municipi de Salou. Les sol·licituds per prendre part en dites proves s’hauran de presentar en el Registre General de l’Ajuntament, de dilluns a divendres, en horari de 08:30 a 14:00 hores, del 15 al 23 d’abril de 2024.
Les proves es realitzaran el 25 d’abril de 2024, a les 9:00 hores del matí, a la sala de Premsa de l’Ajuntament de Salou, Passeig del 30 d’octubre, 4. L’acord de la convocatòria, les bases que la regulen, el model de sol·licitud i l’Ordenança reguladora del servei urbà de taxi del municipi de Salou poden consultar-se al tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Salou (www. salou.cat), on s’hi publicarà, també, qualsevol altra informació referent al procediment. L’Alcalde Pere Granados Carrillo Salou, 11 d’abril de 2024
de resolució de conflictes. Aquesta és una de les dades destacades de les actuacions dutes a terme per Consum a les comarques del Penedès durant l’any passat. El director de l’Agència, Albert Melià Roset, ha valorat positivament aquest resultat perquè «la difusió i la potenciació
d’aquests mecanismes extrajudicials de resolució de conflictes ha estat un objectiu clar durant la legislatura, ja que considerem que es tracta de la via més adequada per solucionar les controvèrsies de consum». Del total de reclamacions gestionades per l’Agència a la vegueria del
ANUNCI
El Ple de l'Ajuntament de la Canonja, en sessió ordinària del dia 27 de març de 2024, va acordar aprovar inicialment la modi cació de l’ordenança reguladora de les prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari municipals (exp. 710/2024).
L'esmentat acord d'aprovació es fa públic per al general coneixement i en compliment del que disposen els articles 178.1 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, i 63.2 del Decret 179/95, de 13 de juny, del Reglament d'obres, activitats i serveis, signi cant-se que en el termini de trenta dies, comptats des de l'endemà al de publicació d'aquest anunci a l'últim dels diaris o cials (BOPT i DOGC) en que aparegui publicat, els interessats podran examinar l'expedient a les dependències de la Secretaria d'aquest Ajuntament en horari d’atenció al públic, i presentar les reclamacions i suggeriments que estimin oportuns.
Si dins del termini d'exposició al públic no es produeixen reclamacions contra l'esmentat acord, aquest s'entendrà de nitivament adoptat.
El que es fa públic per a general coneixement.
El secretari pds La Canonja, a 11 d’abril de 2024.
El municipi delimitarà trams de sorra per propiciar la regeneració dunar
de sorra on es vol aconseguir la recuperació dunar. Aquesta part del projecte, però, es
Penedès (1.076), 520 casos s’han resolt per acord de mediació i 23 per la via del laude arbitral. En aquest sentit, els sectors en què es resolen més reclamacions són els serveis d’electricitat, gas i aigua i els serveis de telefonia i internet. De les dades d’actuacions a la vegueria durant el 2023, publicades avui, s’extreu que els motius que han generat més consultes i reclamacions han estat, principalment, les incidències relacionades amb el subministrament elèctric, la compra de productes o els serveis financers.
culminarà previsiblement a la tardor, va apuntar el batlle, que va dir que serà al tram final de l’any quan es plantaran espècies autòctones que ajudin a retenir la sorra.
Finalment, Martínez també va avançar que aquest estiu està previst fer moviments de sorra interns al llarg dels
set quilòmetres que tenen les platges del municipi per tal de compensar els punts amb més pèrdues. Part d’aquests moviments s’inclouran al nou plec de condicions del nou contracte de neteja de les platges, on es manté l’aposta per reduir al mínim l’ús de maquinària.
d’arxiu
Activitats
- Observatori Blau: El món de la pesca al Serrallo. Llotja de
-
-
-
- Projecte OH! La Cúpula de la Sostenibilitat - Experiències immersives, artístiques i culturals. Refugi 1 Sala 3 – De l’1 de febrer fins al 30 d’abril.
- Exposició ‘Thorpeness i Stanwell’. Refugi 1 Sala 2 – Del 21 de març fins al 28 d’abril.
- Exposició XXXI Col·lectiva Sindicat d’Iniciativa i Turisme de Tarragona. Refugi 1 Sala 1 – Del 20 de març fins al 28 d’abril.
- Exposició ‘Reciclàrtica’. Tinglado 2 – Del 23 de març fins al 5 de maig.
- Exposició ‘Un viatge per descobrir com mou el món’. Tinglado 1 – De l’11 d’abril fins al 5 de maig.
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Agenda del Port del 11 al 17 d’abril de 2024
Segueix-nos!
Futbol El conjunt aragonès arriba en ratxa de tres victòries en les quals no ha rebut ni un sol gol
El Nàstic i el Tarazona són dos equips que depenen d’uns punts forts similars, tot i que es troben en dos camins completament diferents. Els aragonesos arriben al duel en una ratxa de tres victòries consecutives que han sigut suficients per sortir del descens.
D’altra banda, els dos darrers triomfs dels grana mantenen l’equip viu en la persecució per assolir l’ascens directe. En aquest tram final de la temporada, els objectius dels dos equips requereixen pocs errors, així que el duel al Municipal de Tarazona a les 16 h assegura intensitat.
El rival
Com arriba?
13è
L’àrbitre
Fernando Román Román dirigirà el Tarazona-Nàstic
PG 8 36 punts
PE 12 PP 11
GF 23
GC 27
Diumenge, 16 h Municipal de Tarazona
FEFtv Minut a minut a diarimes.com
L’àrbitre de Palència Fernando Román Román dirigirà el TarazonaNàstic del diumenge. El col·legiat, que ha xiulat a la Primera RFEF des de la seva creació, no ha dirigit cap partit del Nàstic enguany, però serà la tercera vegada que ho fa amb el Tarazona en dos partits que van acabar amb derrota i empat pels aragonesos. La temporada 21/22, Román va xiular el Betis Deportivo-Nàstic, un partit que va acabar amb victòria grana per un contundent 0-3.
Roda de premsa
Jaume Jardí: «Ningú tindrà un camí fàcil»
Els dos equips basen les seves victòries en la seva solidesa defensiva. El Nàstic és molt més efectiu en aquest aspecte i, per aquest motiu, un lluita per pujar i l’altre per salvar-se. Amb tot, el conjunt entrenat per Molo acumula només 27 gols en contra, una xifra que situa l’equip entre els sis més segurs en defensa. Aquesta és la seva principal arma per obtenir punts. De fet, acumula 15 porteries a zero, tres més que el líder, el Deportivo. El seu punt feble és la part ofensiva. Amb uns escassos 23 gols a favor, la fiabilitat defensiva és la clau per sumar de tres. De fet, les vuit victòries del Tarazona aquesta temporada han vingut acompanyades amb una porteria a zero. Els aragonesos no han guanyat cap partit en el qual els seus rivals hagin
Jaume Jardí durant el partit contra el Tarazona al Nou Estadi Costa Daurada. Gerard Martí
El Tarazona només ha pogut guanyar aquest curs si ha deixat la porteria a zero
marcat un gol. D’aquesta manera, la seva estratègia passa per buscar una oportunitat en el joc directe i guardar el resultat a capa i espasa.
Aquesta estratègia els ha servit per sumar 10 dels últims 12 punts possibles i acumular quatre partits sense rebre un sol gol i els últims tres amb victòria contra rivals d’altura com la Ponferradina, el Celta Fortuna i el Lugo. Amb Salvi Carrasco a la por-
Futbol
Els grana jugaran contra l’Osasuna, l’Almeria i la Fundació Barça
El Nàstic Genuine arrenca avui l’expedició cap a Santa Cruz de Tenerife per participar en la tercera i penúltima fase de LaLiga Genuine. Els de Rafa Magrinyà van realitzar l’últim entrenament aquest dilluns i es preparen per un
cap de setmana d’emocions amb un total de tres partits. Aquesta tercera fase s’ha dividit en dos seus, la de Tenerife, on s’hi jugarà el 13 i 14 d’abril; i la del cap de setmana a Burgos, l’11 i 12 de maig. El final de temporada serà a la ciutat esportiva del Getafe del 7 al 9 de juny. Demà, els grana jugaran
dos partits, el primer contra l’Almeria a les 12 hores i el segon a les 17.30 hores contra la Fundació Barça. Finalment, tancaran la fase diumenge contra l’Osasuna a les 10.30 hores. Els 16 jugadors convocats són Ernesto Duarte, Dídac Bosques, Jose Antonio Mateu, Marc Rodríguez, Joan
teria i l’exgrana Marc Trilles liderant la defensa de cinc, els de Molo han trobat una fórmula que els ha fet sortir del pou del descens.
El Nàstic és un equip amb característiques similars, de fet, els grana només han guanyat dos partits de les 16 victòries assolides si el rival ha marcat. L’última va ser, precisament, contra el Tarazona al Nou Estadi Costa Daurada. Aquell era un duel
Josep Gonzales, Martí Díaz, Sergi Camprubí, Aaron Cortés, Oriol Clavaguera, Lucia Fernández, Vània Garcia, Kevin Gutiérrez, Dídac Chàfer, Miguel Ruiz, Aaron Oya i Jordi Rofes. En l’apartat tècnic, Rafel Magrinyà tindrà l’acompanyament de Jordi Gornals, Santiago Giner i Lorena Sánchez. El Nàstic defensarà el lideratge en la classificació de fair-play a Tenerife. Fins ara, els grana han sumat la màxima puntuació possible (240 punts) en les dues fases de LaLiga Genuine que ja s’han disputat.
de màxima pressió, amb l’espasa de Dàmocles penjant sobre la banqueta grana. Per sort, Mario Rodríguez va aparèixer al minut 98 per salvar el partit i provocar un punt d’inflexió en l’equip perquè, des d’aquell moment, els tarragonins només han mirat cap amunt. Dani Vidal va celebrar el triomf amb eufòria, i, d’altra banda, Molo va acabar desfogant-se contra els àrbitres en una roda de premsa molt tensa. Vidal i Molo es tornaran a trobar diumenge en un partit que mesurarà la fiabilitat defensiva d’ambdós equips.
El Nàstic es presenta al partit amb la baixa de Pol Domingo per amonestació i els lesionats David Concha, Marc Álvarez i Óscar Sanz.
L’extrem del Nàstic, Jaume Jardí, va destacar en roda de premsa que espera que el partit del diumenge sigui «similar al del Fuenlabrada i l’Unionistas». De fet, va afegir que «jugarem en un camp petit on manarà el joc directe. Hem d’estar atents a les segones jugades». Jardí va apuntar que serà un duel complicat perquè «tothom s’hi juga molt i cap equip tindrà un camí fàcil».
La plantilla del Nàstic Genuine durant el darrer entrenament. Nàstic
Bàsquet Els salouencs comencen demà a Andalusia el camí del ‘play-off’ d’ascens amb «ambició»
L’OCA Global CB
Salou comença demà el camí del seu primer play-off a LEB Or de la seva història. La primera aturada serà al Palacio de Deportes Carolina Marín per enfrontar-se al seu rival, el Ciudad de Huelva. Els andalusos, que van pujar a LEB Plata l’any passat, destaquen pel seu encert des de la línia de tres i la seva capacitat per guanyar en els rebots. Els salouencs encetaran l’eliminatòria a domicili demà a les 18 hores i la tancaran el diumenge de la setmana vinent davant de la seva afició. Aquest és un privilegi que l’entitat s’ha guanyat després de tancar la fase regular amb una excel·lent quarta posició.
El tècnic del CB Salou, Jesús Muñiz, va destacar que «estem molt satisfets per tancar la lliga quarts. Al principi de temporada el nostre objectiu era la permanència, així que li donem un valor molt gran al fet de poder lluitar en un playoff». A més, va afegir que «al final de la primera volta vam quedar en quarta posició i ens
Els jugadors del Ciudad de Huelva atenent el seu entrenador, Íñigo Nuñez. Ciudad de Huelva
vam proposar defensar-la. A la LEB Plata les segones voltes són molt dures perquè tots els equips es reforcen amb fitxatges. Nosaltres som un dels pocs que han conservat la plantilla sense noves incorporacions i haver mantingut la
Golf La prova de Pitch&Putt ha comptat amb la participació de prop de 200 jugadors
Redacció
El golfista irlandès Ian Dillon es va coronar campió del 17è Open Internacional Catalunya de Pitch&Putt que es va celebrar el darrer cap de setmana al Golf Costa Daurada. La prova, dividida en tres jornades, va comptar amb la participació de prop de 200 jugadors, entre ells 90 golfistes internacionals, i va repartir fins a 3.000 euros en premis, guardonant als cinc primers classificats en categoria absoluta, als tres millors sèniors i les tres millors jugadores femenines. Ian Di-
llon va completar tres excellents voltes, amb dotze cops sota par del camp, que li van permetre emportar-se el títol i un xec de 700 euros. El millor jugador local va ser David Solé. D’altra banda, Joan Bertran, amb set cops sota par, va liderar la classificació sènior seguit de Josep Gurillo, amb cinc cops sota par, i Courtney Derek, amb tres cops sota par. La classificació femenina va ser dominada per les jugadores holandeses Esther De Schiffart i Kim Kuijsters. El tercer esglaó del pòdium va ser per la catalana Marta Fuster.
posició és una recompensa a tot el nostre esforç i sacrifici». La primera pedra en el camí del Salou és el Ciudad de Huelva. Aquest és un dels dos equips de la ciutat que han participat a la LEB Plata aquesta temporada. Huelva
Viridis i Ciudad de Huelva es van enfrontar al play-off d’ascens a Plata l’any passat. El primer ho va aconseguir a la pista i el segon als despatxos. Enguany, el camí ha sigut oposat i el Viridis ha descendit mentre que el Huelva ha
Més de 140 participants disputen la darrera Copa Trial del Bikepark Torredembarra
Trial A finals del 2024 l’espai ha de desaparèixer per la construcció d’un CAP
Redacció
El darrer cap de setmana el Bikepark Torredembarra va acollir la Copa Catalana de Trial, la que suposa a darrera competició en aquestes instal·lacions. L’espai on s’emplaça el Bikepark haurà de desaparèixer perquè a finals d’aquest any es construirà un CAP. Prop de 140 participants d’arreu d’Espanya van participar en la competició. Va ser una jornada amb ambient i gran expectació entre el públic i tampoc van faltar personatges que han format part
de la història del club, així com excorredors com Abel Mustieles, o Albert Cabestany de trial en moto. La lluita en les categories Elit masculí i femení van ser apassionants. L’actual subcampiona del Món i campiona d’Europa, Vera Baron, l’actual campiona del Món cadet, Alba Riera, i els campions mundials com Eloi Palau, Sergi Llongueras i Dani Baron van pujar el nivell a la competició. Dani Baron es va endur la victòria en l’Elit masculí i Alba Riera va imposar-se en la femenina. D’aquesta manera tanca la
bots de mitjana per partit, uns números que els situen com un dels millors rebotadors del grup Oest. D’altra banda, Ander Urdiain és un dels seus jugadors més anotadors amb 13,6 punts per partit. Amb tot, l’equip entrenat per Íñigo Núñez compta amb sis jugadors en total que acumulen més de 10 punts per partit.
Els de Jesús Muñiz van acabar la lliga quarts i jugaran la tornada a casa
entrat al play-off. El Ciudad de Huelva va apostar per un projecte amb jugadors amb experiència a la categoria i Muñiz va assenyalar que «la seva aposta és molt ambiciosa i això ho demostra amb el fitxatge del base Javi García, un jugador anotador, que va arribar en la darrera finestra del mercat per reforçar la posició de cara al play-off». El tècnic del CB Salou descriu el Huelva com «un equip molt similar al nostre. Destaquen perquè són un equip molt anotador, sobretot en l’encert des de la línia de tres, amb jugadors com Alfonso Ortiz, Juan Cebolla i Ander Urdain». Muñiz va afegir que «és un equip que domina el rebot amb jugadors com Soulemane Chabi. Aquesta faceta fa que sigui un equip perillós, perquè habilita a jugadors com David Gómez a fer mal». De fet, Chabi ha tancat la temporada amb 12,7 punts i 7,4 re-
La clau per afrontar el partit per Jesús Muñiz és que «nosaltres hem de mantenir la nostra identitat, que és la que ens ha portat fins aquí». A més, va afegir que «el component mental és clau, hem de mantenir la calma perquè dos minuts dolents poden canviar tota una eliminatòria. No ens podem despistar. Ens trobarem una pista amb dues mil persones fent soroll, així que ens hem de mantenir concentrats». El partit de tornada serà al pavelló Salou Centre, però Muñiz no veu que sigui un avantatge: «Crec que tret dels primers classificas, la diferència de nivell entre la resta d’equips és mínima. Els partits són molt oberts», va assenyalar.
El CB Salou afronta el repte amb moltes ganes. «Estem confiats, hem superat els objectius de la temporada. L’equip és ambiciós, volem fer un passet més i demostrar del que som capaços. L’equip arriba molt bé, els jugadors són una pinya i tenen moltes ganes que això comenci. Volem demostrar que Salou també és un referent en el bàsquet», va assenyalar Muñiz.
Un dels participants el darrer cap de setmana al Bikepark. Cedida
El torneig va aplegar a campions del món com Vera Baron i prop de 140 participants
història del Bikepark Torredembarra. Ara, l’entitat dirigida per Àngel Batlle busca activament un nou espai on desenvolupar les seves activitats.
Judicial Almenys 7 dels 12 investigats per l’Audiència Nacional i el Suprem resideixen fora de Catalunya a l’espera de l’amnistia
Una segona onada d’independentistes ha marxat a l’estranger per la investigació de terrorisme de l’Audiència Nacional contra la plataforma Tsunami Democràtic pel seu paper en les protestes contra la sentència de l’1-O.
Almenys 7 dels 12 investigats estan residint fora de Catalunya actualment, i quatre d’ells s’han traslladat en els últims mesos per la investigació de l’AN. El diputat d’ERC Ruben Wagensberg, l’activista d’Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’empresari Josep Campmajó viuen ara a Suïssa, on ja hi ha la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des de 2018.
Després de l’1-O Jaume Cabani va marxar a Bèlgica, on fins fa poc també hi era l’expresident Carles Puigdemont, ara al Vallespir per la campanya del 12-M.
Tots ells s’exposen a ser jutjats i condemnats per terro-
risme per la seva presumpta vinculació amb el Tsunami i les protestes contra la sentència de l’1-O. També estan investigant el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay (a Catalunya), l’empresari Xavier Vendrell (entre Catalunya i Colòmbia, assessor del president Gustavo Petro), la dirigent d’ERC Marta Molina, l’empresari Oriol Soler (a Catalunya), i el banquer suís
Nicola Flavio Giulio Foglia. En una entrevista a l’ACN Benet Salellas, advocat de Serra, Campmajó i Soler denuncia que, malgrat la llei d’amnistia, hi ha «un cert descontrol en determinats espais» del poder judicial espanyol que estan «disposats a anar més enllà del que diu la llei» per motius «polítics». «La inseguretat fa prendre decisions com l’exili», assegura. Ara mateix no hi ha ordres de detenció contra cap dels investigats, si bé se’ls està començant a citar per declarar. Just aquesta setmana l’AN
Citen Ayuso, Illa i Koldo García a la comissió del Congrés per
les compres sanitàries
Política El PP també demana la compareixença d’Illa, García i Armengol
ACN
El PSOE ha demanat la compareixença de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, de l’exministre de Sanitat Salvador Illa i de l’exassessor de José Luís Ábalos Koldo García a la comissió del Congrés dels Diputats que investiga les compres d’urgència de material sanitari durant la pandèmia de la covid-19. El PSOE va presentar ahir a la mesa de la comissió una llista formada per 84 noms que també inclou l’actual presidenta de
la cambra baixa espanyola i expresidenta de les Balears, Francina Armengol. El PP demana la compareixença d’Illa, García i Armengol, però no la d’Ayuso, en una llista amb 67 noms que inclou bona part del gabinet de ministres de la legislatura anterior. Al llistat que els populars han registrat hi apareix l’exministre José Luís Ábalos, seguit d’Armengol. També hi ha l’exministra d’Afers Econòmics i actual presidenta del Banc Europeu d’Inversions, Nadia Calviño, l’exministra d’Indústria Reyes Maroto o el ministre
imatge d’arxiu d’una noia amb un cartell de Tsunami Democràtic. ACN
Ara mateix no hi ha ordres de detenció contra cap dels investigats
reclamava als investigats que no són aforats que li facin arribar en un dia les direccions on viuen perquè els pugui citar a declarar. El cas de Puigdemont i Wagensberg està al Tribunal Suprem per la seva condició d’eurodiputat i
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ahir. ACN
El grup socialista ha presentat a la mesa una llista formada per 84 noms
d’Interior, Fernando Grande Marlaska. Un altre dels noms destacats, que ja havia transcendit, és el de l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol Luís Rubiales.
L’apunt
El periodista
Jesús Rodríguez, a Suïssa per la investigació
El periodista Jesús Rodríguez resideix a Suïssa, on també hi ha el diputat i 9 de la llista d’ERC al 12-M, Ruben Wagensberg, per la investigació de terrorisme en el cas Tsunami. Rodríguez, periodista de La Directa, va marxar a finals de 2023, «davant l’amenaça d’empresonament».
diputat, respectivament. Més enllà del risc d’entrar a la presó, Salellas explica que la decisió de l’exili també és una via per «denunciar internacionalment que Espanya utilitza el terrorisme per fer callar la dissidència política»: «Uti-
litzarem totes les vies institucionals per explicar al món que s’estan vulnerant drets fonamentals a ciutadans europeus». «L’exili ha demostrat que les decisions dels països europeus han anat en contra de les autoritats espanyoles». «Que la gent hagi de marxar és una conseqüència lògica de l’arbitrarietat de l’estat contra l’oposició política», afegeix l’advocat Olivier Peter. Salellas revela a l’ACN que van decidir activar el dispositiu per marxar a Suïssa arran de la interlocutòria del jutge de l’AN Garcia-Castellón del novembre del 2023. «Demostrava que era una causa que utilitzaria la dreta judicial per lluitar contra la llei d’amnistia i que no seguiria els controls o les regles de qualsevol causa judicial ordinària. Això a molta gent li fa plantejar el risc de situacions de privacions de llibertat i d’ordres de detenció», afirma. Davant d’aquesta preocupació s’opta per «marxar a l’exili».
L’empresa Enel sol·licita l’autorització per construir un parc eòlic a Batea
Terra Alta Acció Climàtica sotmet a informació pública la petició del projecte
ACN
Enel Green Power España ha sol·licitat l’autorització per construir la central eòlica a Batea i la infraestructura d’evacuació, als termes municipals de Batea, Caseres, Gandesa, Corbera, la Fatarella i Ascó. El projecte preveu 11 aerogeneradors amb una potència de 49 MW. A més, els molins tindran tres pales, amb un diàmetre de 170 metres de longitud i una alçada de boixa de 115 metres, i línies soterrades d’interconnexió. Acció Climàtica va fer públic ahir que sotmet a informació
pública la sol·licitud. Concretament, se sotmet a informació pública l’autorització administrativa prèvia, autorització administrativa de construcció, autorització del projecte d’actuació d’interès públic en sòl no urbanitzable i avaluació d’impacte ambiental del projecte del parc eòlic de generació d’energia elèctrica, sobre terreny en sòl no urbanitzable. Aquest projecta la infraestructura d’evacuació, línies soterrades a 33 kV, subestació SET Fontcalda 220/33 kV i la línia aèria d’alta tensió. El pressupost suma
47.388.702,51 euros.
Mobilitat Més de 67.000 alumnes amb la teòrica aprovada estan pendents d’examinar-se de circulació
ACN
El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, troba del tot «insuficients» els 23 examinadors que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha anunciat que es destinaran en les pròximes setmanes a Catalunya, amb unes llistes d’espera per treure’s el carnet de conduir que en alguna demarcació s’apropen als sis mesos. Lamiel creu que la situació “no és acceptable” i afirma que cal «reforçar de manera intensa» la plantilla d’examinadors a Catalunya, tot i insistir que la solució definitiva passa pel traspàs de les competències.
Segons dades de la Federació d’Autoescoles de Catalunya (FAC) facilitades per l’SCT, 67.404 alumnes amb la teòrica
aprovada estan pendents d’examinar-se de circulació. A banda, hi ha 131 examinadors de trànsit a Catalunya
i, en les properes setmanes, s’hi sumaran els 23 anunciats. El director de l’SCT adverteix que hi ha un «greu problema»
~
amb la falta d’examinadors de trànsit a Catalunya i que els reforços dels últims anys, ja sigui amb interins o hores
BELLESA I SALUT ~Els millors consells per aconseguir una cabellera amb més volum
Redacció / AMIC
Els pentinats voluminosos estan sent una de les principals tendències d’aquest 2024. I és que, una cabellera amb cos i moviment no sols es veu més sana i juvenil, sinó que també projecta
confiança i poder. No obstant això, aconseguir aquest maxi efecte i que sigui durador pot resultar tot un desafiament per a moltes persones. És per això que avui et portem diferents consells per obtenir una cabellera amb més volum.
Per començar, cal triar
aquells productes dissenyats específicament per a donar volum, com les mousses, les escumes, els esprais texturitzants i les pólvores voluminitzadores.
D’altra banda, és important aplicar el condicionador i la màscara només a la part mitja-
Guanya en bellesa, salut i benestar amb la teràpia d’optimització hormonal de Clínicas Doha
El procés d’envelliment és inevitable. Ara bé, com vivim aquests anys és a les nostres mans. Els desafiaments que els nostres cossos afronten a mesura que envellim, des de la pèrdua de libido fins a la fatiga, són senyals d’un desequilibri hormonal que pot ser optimitzat perquè tornis a ser la teva millor versió. La teràpia d’optimització hormonal amb hormones bioidèntiques de Clínicas Doha ofereix una solució revolucionària. Aquestes hormones, idèntiques a nivell mole-
cular a les que produeix el teu cos, es dissenyen per a restaurar el teu equilibri hormonal de manera segura i efectiva, promovent una millora significativa de la qualitat de vida.
Segons dades de l’SCT, actualment hi ha 131 examinadors de trànsit a Catalunya
extra, no han evitat llargues llistes d’espera per a l’examen pràctic.
Eixugar la llista d’espera
L’SCT calcula que els 23 examinadors tardarien entre cinc i sis mesos a eixugar la llista d’espera actual en el millor dels casos. Això sí, si s’assumeix que hi ha uns 32.000 alumnes pendents d’examinar-se, i no els més de 62.000 que reporten les autoescoles. Aquests càlculs s’han fet d’acord amb la capacitat de cada examinador de fer 12 exàmens al dia. Segons les dades de les au-
toescoles, a la demarcació de Barcelona hi ha 50.314 alumnes pendents d’examinar-se de circulació amb la teòrica aprovada. Concretament, 22.483 a Barcelona; 2.295 a Manresa; 1.531 a Vic; 5.689 a Granollers; 7.887 a Sabadell; 4.777 a Mataró i 5.652 a Vilafranca del Penedès.
A la demarcació de Girona, un total de 6.836 alumnes esperen examen després del teòric: 5.811 a la seu de Girona; 640 a Olot i 385 a Ripoll. A la de Tarragona, en són 6.746: 2.802 a la seu de la ciutat de Tarragona; 1.440 a Tortosa i 2.504 a Reus. A la de Lleida, hi ha 3.508 alumnes a la llista: 2.948 a Lleida; 186 a la Pobla de Segur i 374 a la Seu d’Urgell.
«La solució seria, mentre treballem un traspàs, que la DGT reforcés de manera intensa el personal a Catalunya per eixugar la llista d’espera. Un problema que pateixen les persones que es volen examinar i les autoescoles, que ja no saben com dir-los que s’han d’esperar», afirma el director del Servei Català de Trànsit, qui troba «lamentable» que alguns aspirants hagin hagut d’examinar-se en altres comunitats autònomes.
na i les puntes del cabell. A més a més, a l’hora d’eixugar-se els cabells, es recomana utilitzar un assecador amb difusor i apuntar l’aire calent cap a les arrels.
També existeixen diferents opcions de pentinat per a donar més volum, com el brushing. Si només amb un canvi de pentinat no te’n surts, sempre es pot recórrer a les tisores: tallar-se els cabells en capes suaus o llargues és una bona opció per assolir el volum desitjat.
Fa alguns mesos es presentava el projecte de l’estació Intermodal que ha de servir, d’una banda, per aconseguir una connexió ferroviària propera a l’aeroport reusenc i d’altra, que es puguin connectar les línies convencionals actuals amb la del Corredor del Mediterrani i, per extensió, amb l’alta velocitat i l’estació del Camp de Tarragona. Com no podia ser d’altra manera en el nostre territori, ja han aparegut les primeres desavinences respecte del nom que haurà de dur aquest futur equipament. Però a banda d’aquesta circumstància que podria considerar-se anecdòtica –està per veure si no va a més–, hi ha un altre element
que està començant a sorgir i que és força més important. Fins a quin punt la nova estació i les connexions que permeti, afectarà a les rutes i el nombre de trens que actualment connecten estacions com Reus i Tarragona. Els tècnics de l’Ajuntament de Tarragona tenen clar que l’estació a Vila-seca afectarà negativament els serveis ferroviaris a la ciutat. Però, així i tot, l’equip de govern ha decidit no plantejar-ho ‘pel broc gros’ a les al·legacions «per compromisos polítics». Es buscaran, i segurament trobaran, solucions alternatives. Però, com sol passar, més cares i més lentes que les que segurament plantegen els tècnics.
Tribuna
El debat permanent sobre el desenvolupament del projecte Hard Rock Entertainment World a la Costa Daurada està sobre la taula, fins al punt de condicionar en última instància uns pressupostos que han fet caure el govern actual, gràcies al fet que fa més de deu anys que un grup de persones organitzades amb la Plataforma Aturem Hard Rock s’hi oposa. I això, agradi o no als grans poders empresarials de la zona, és una realitat objectiva.
Reduir els contraris al projecte a uns «pocs opositors» però suposar que la societat civil econòmica i social i la majoria de la ciutadania hi està d’acord és fer demagògia. De fet, a l’única enquesta on s’ha preguntat als catalans i les catalanes per la simpatia amb el projecte, publicada aquest últim mes per El Periódico, només un 16,1% dels enquestats han respost estar a favor o molt a favor de la construcció del complex, davant el 52,2% que hi està poc o gens; ni els votants dels partits polítics majoritaris ho defensen. El passat 18 de juny vam convocar una manifestació multitudinària a Tarragona en contra dels macroprojectes que trinxen el Camp de Tarragona, que evidencia que no som tan «pocs», l’argument del clar suport territorial fa temps que s’ha esquerdat. No oblidem que no existeix cap estudi referent al projecte, cap que evidenciï els suposats beneficis que comportarà pel territori, però tampoc cap que tingui en compte els efectes socials, econòmics, en salut i en recursos naturals que suposarà. El que sembla evident, doncs, és que aquells poders polítics i econòmics que aproven el macroprojecte no aprofundeixen en els efectes realistes del projecte. No he entès mai quina referència d’oci hem de ser promovent ludopatia, addiccions i alcoholisme, això de primer nivell no en té res. La Costa Daurada fa dècades que intenta superar la imatge del turisme de sol, platja, festa i borratxera, no crec que sigui el moment d’afegir els casinos
Anna Recasens
Portaveu de la Plataforma
Aturem Hard Rock
a l’equació. I menys quan veiem any rere any com les coses estan canviant, continuar alimentant un model de turisme totalment obsolet és condemnar el present i el futur del territori.
De fet, amb el context actual de sequera i manca de recursos naturals, en plena crisi ecosocial, pretendre construir un complex com aquest hauria de ser, més que una irresponsabilitat, un delicte.
Reduir els contraris al projecte a uns «pocs opositors» però suposar que la societat civil econòmica i social i la majoria de la ciutadania hi està d’acord és fer demagògia
No som els del no a tot, els «líders de la negativitat». Durant aquests deu anys hem recorregut barris, viles i pobles de tot Catalunya explicant els efectes i conseqüències que comporta un projecte com aquest, però també les propostes i el futur que volem construir. Creuen que no tenim alternatives viables, perquè nosaltres no considerem que hagi d’existir una alternativa viable sota els mateixos criteris ni amb els mateixos efectes que es planteja un macrocomplex com aquest.
I no estem soles en aquesta lluita, treballem colze a colze amb moltes altres or-
ganitzacions, plataformes i entitats amb qui compartim objectius i anhels per la nostra terra, i aquesta és una de les nostres fortaleses. Entre elles, les companyes d’Stop Creuers, que també porten anys explicant els seus motius per oposar-se a l’augment de l’arribada de creuers al nostre Port, i que d’enveja no en té res. Si algú vol sentir els nostres arguments només ha d’apropar-se i escoltar-nos, perquè creieu-me, portem anys exposant-los, però sembla que n’hi ha que no els volen sentir. A nosaltres se’ns exigeix sempre arguments, dades i alternatives, i els tenim; hem publicat pàgines web, articles i comunicats, hem fet manifestacions, hem anat al parlament, i hem fet reunions amb tothom qui ho ha demanat. Però no hem vist mai ningú defensant el projecte en públic amb més arguments que els promesos «llocs de treball». No crec que la manera de parlar sobre el tema sigui acusant-nos d’envejosos, d’irrellevants, líders de la negativitat, demagogs o incompetents. Quan vulgui, senyor Badia, podem trobar-nos i tenir un debat rigorós i fonamentat, sense paternalismes. Perquè nosaltres sempre hem tingut les portes obertes a debatre amb tothom, però darrere les portes mai hi hem trobat ningú. Estem disposats a hipotecar la nostra terra de per vida o volem reivindicar un futur que encara és possible?
Carta dominical
Benvolgudes i benvolguts, en els temps que vivim, la solidesa espiritual dels cristians que formem les comunitats eclesials és ben necessària. En un temps de fragmentació dels coneixements, dispersió existencial, precarietat en les relacions personals i, a més, de coexistència amb fets absolutament desconcertants per a la pròpia vida de l’Església, tan sols una vida espiritual ferma ens pot salvar del naufragi. La litúrgia del Divendres Sant fa servir la imatge del naufragi per a indicar el valor redemptor de la creu de Jesús. Sense l’Evangeli ens enfonsaríem i, com Pere, hauríem d’exclamar: «Senyor, salva’m!» (Mt 14,30). A la façana del Naixement de la Sagrada Família, amb grans lletres, l’arquitecte Antoni Gaudí ho va escriure en plural —i en llatí— damunt la mar que ha de travessar la fràgil barca de l’Església guiada per Pere: «Salva nos!». L’arquitecte de Déu va subratllar la dimensió eclesial del text de Mateu reconvertint el singular en plural: «Salva’ns!». Efectivament, sense la mà estesa i forta de Jesús, Pere i, amb ell, qualsevol deixeble, seria víctima de la força que estira cap a la pitjor de les morts, l’espiritual. L’Evangeli de Jesús, viscut interiorment i compartit sense pors, preserva del naufragi espiritual. Altrament, aquest món inestable i ambigu acabaria desconjuntant la voluntat i ferint greument la joia de la vida cristiana.
El pas previ al desastre és la indiferència que aigualeix la vida de pregària i la vivència de la fe, ho deia la setmana passada. En la primera carta de Joan es diu que «hi ha un pecat que porta a la mort» (5,16). Aquest pecat és, avui, la indiferència progressiva, el refredament que et fa tornar superficial i buit i facilita que la força del mal et posseeixi de manera especial. El mateix Jesús ho anuncia en l’últim discurs abans de la passió: «El mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria» (Mt 24,12). La caritat és com un foc que perd intensitat i arriba a apagar-se quan no es posa fre a la força de mal que actua en el món i que porta els deixebles a la perdició. Ningú no és immune a aquest refredament de l’amor. Perquè, com diu l’Apòstol, «qui es pensi estar dret, que miri de no caure» (1Co 10,12).
El mateix Jesús ho anuncia en l’últim discurs abans de la passió: «El mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria»
El papa Francesc afirma que davant les dificultats cal romandre «ferms al voltant de Déu, que estima i que sosté». «Des d’aquesta fermesa interior és possible aguantar, suportar les contrarietats, els vaivens de la vida, i també les agressions dels altres, les seves infidelitats i els seus defectes.» I afegeix: «A partir d’aquesta solidesa interior, el testimoniatge de santedat, en el nostre món accelerat, voluble i agressiu, està fet de paciència i constància en el bé» (Gaudete et exsultate, 112). Que aquesta sigui la nostra actitud, tot fent nostra la súplica de Pere: «Senyor, salva’ns!»
Trepitgem l’accelerador dels Fons Europeus i posem-nos a treballar
La resposta a la crisis financera de 2008 va tenir en l’austeritat i el neoliberalisme els seus grans dogmes econòmics: no només van ser fallits en la recuperació econòmica, sinó que a més van portar bosses de pobresa, atur, i una diferència més gran entre els qui més i menys tenien. El llavors govern d’Artur Mas va ser un dels impulsors d’aquestes polítiques austericides amb les seves conegudes ‘retallades’.
La resposta a la COVID va ser totalment diferent. La prèvia crisis financera i les seves conseqüències socials i econòmiques van fer reaccionar a la Unió Europea radicalment diferent a la crisi financera precedent: Més solidaritat i Fons de Recuperació. Sí, la creació del Pla de Recuperació i dels NextGenerationEU,(en part gràcies al paper determinant de Pedro Sánchez i de la socialdemocràcia europea). Aquest Pla de Recuperació és una oportunitat única per a sortir enfortits de les conseqüències, transformar la nostra economia i crear oportunitats i treballs per a aquesta Europa en la qual volem viure. És el major paquet d’estímul mai finançat a Europa: una inversió de 750.000 milions d’euros entre tots els països de la UE.
Espanya ha estat un dels Estats Membres que més ha rebut (140.000 milions d’euros) i que més ràpid ha accedit als mateixos en uns plans avaluats per la Comissió Europea, per ser executats entre 2021-2026 amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Fins ara, s’han assignat 69.528 milions d’euros. A Catalunya, fins al gener de 2024 s’han assignat
La capacitat d’assumir, gestionar, licitar i executar aquesta enorme quantitat de recursos amb les estructures existents és limitada
3.974 milions d’euros. Ara bé, quant hem executat d’aquests fons? Segons l’Estat, un 33,3%. Segons la Generalitat, un 56%. En qualsevol cas, és inacceptable que la batalla de dades sigui ara l’eix del debat (tot i l’enorme diferència). El que ens ha de preocupar és per què no s’aprofiten aquests Fons. Clar que hi ha altres comunitats que han resolt un percentatge més elevat, com el País Basc amb un 65% o Galícia amb un 71%. Però, el debat ha de girar sobre el percentatge comparatiu de resolució d’aquests fons via convocatòries? O bé ha de ser-ho sobre com podem executar més i millor aquests recursos?
Amb l’aprovació d’aquests Fons sabíem que el repte era important. La capacitat d’assumir, gestionar, licitar i executar aquesta enorme quantitat de recursos amb les estructures existents és limitada. També ho és a nivell del Govern central. Però: i si a Catalunya ens centrem en executar aquest Fons per reindustrialitzar més la nostra economia i arribar al 25% del seu PIB? I si ens centrem en buscar més recursos per fer front a la sequera, com s’ha fet amb els 22 milions d’euros per la millora dels Canals d’Urgell? I si passem de la Catalunya de la cultura de la queixa a la de la feina?
Tenim una oportunitat, aquest 12 de maig, de trepitjar l’accelerador per aprofitar aquests Fons de Recuperació fins el 2026 en tota la seva capacitat. Necessitem un Govern centrat en l’execució d’aquests fons per crear llocs de treball de qualitat, per augmentar les energies renovables, per tenir una indústria més innovadora. En definitiva, necessitem un Govern que decideixi posar-se a treballar a fons per a crear una Catalunya més ecològica, més digital i més resilient. Un Govern que aprofiti aquests recursos extraordinaris per fer front als reptes actuals.
Alberto Bondesio Número 2 del PSC per Tarragona al Parlament
CTribuna
L’anomalia legal de les lectures estimades en els consums d’electricitat
onsiderarien acceptable que quan es proveeixen d’aliments i altres necessitats immediates al seu supermercat de confiança a l’arribar a la caixa els fessin una factura estimada que ja s’arrodonirà més endavant en algun moment d’un futur incert? O que quan es prenen un cafè, una cervesa o un gelat a la seva terrassa habitual els demanessin una xifra que no es pot saber d’on ha sortit d’una manera detallada? És el que històricament hem de donar per bo els consumidors amb bona part de les factures d’electricitat que paguem amb la qüestionable (però assentada) figura de la lectura estimada
Es tracta d’una anomalia legal que prové de temps més foscos en els que els drets dels consumidors eren encara molt embrionaris. Un context que determinades empreses afins a l’establishment aprofitaven per imposar els seus protocols unilaterals. Sorprèn que en l’actual marc legal una fórmula com aquesta perduri, però ja sabem que la inèrcia és un dels grans motors de l’univers, també a nivell sociològic o legal. Tanmateix, és una inèrcia que es pot trencar, tot i que, com a acostuma a passar, cal recórrer als tribunals.
No els avorriré amb normativa legal, però a grans trets el consumidor té dret, també en l’àmbit del consum d’electricitat, a rebre informació clara i detallada de quines quantitats ha de sufragar, com
s’estructuren aquests imports i com s’han generat en base a unes tarifes públiques. I tenir aquesta informació en temps i forma, a l’hora de pagar, no diferir-la per a més endavant, pagar-ne una part aproximada ara i compensar-ho ves a saber quan i com. Una condició que clarament incompleixen les lectures estimades tal com ja han confirmat diverses sentències que insten a les companyies responsables a corregir aquesta mala praxi.
que és molt poc consistent. Més si tenim en compte que totes aquestes companyies acostumen a tenir algun tipus de parentiu empresarial. Però, per fer-ho ras i curt, no és el nostre problema, com quan paguem per qualsevol altre producte o servei.
El consumidor té dret, també en l’àmbit del consum d’electricitat, a rebre informació clara i detallada de quines quantitats ha de sufragar, com s’estructuren aquests imports i com s’han generat en base a unes tarifes públiques
L’argument que acostuma a donar la companyia que comercialitza l’electricitat sobre l’incompliment en el que incorren és que en el sistema participen companyies distribuïdores i companyies comercialitzadores i que la informació sobre els consums la tenen les primeres. Una excusa que estaran d’acord amb mi
A l’era de la digitalització i el big data, no té cap sentit que un servei tan bàsic com l’electricitat, prestat per uns operadors d’una envergadura empresarial gegantina –per molt que es fragmentin en una laberíntica estructura de filials i partners–, no estigui puntualment monitoritzat per uns indicadors de consum clars que permetin facturar amb lectures reals en qualsevol moment i oferir aquesta informació al client perquè la pugui consultar quan vulgui. És sorprenent que no sigui així, oi? Tant, que ens fa sospitar si és una qüestió de manca d’eficiència o d’una deliberada voluntat corporativa de mantenir certes opacitats pròpies d’una altra època. Probablement, hi ha una mica de tot. Però, com deia, tenim la possibilitat de trencar aquestes inèrcies anacròniques i fer-nos valdre davant d’aquestes companyies acostumades a saltar-se els nostres drets.
Tribuna
Des de temps antics la humanitat ha construït ponts que han servit per unir i servir les civilitzacions tant a les del moment con a les futures.
A Tarragona en tenim un que per la seva singularitat encara és en peu el Pont del Diable. Aqüeducte romà que portava aigua a Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000.
Encara el podem observar amb tota la seva majestuositat i grandesa, aquest Pont també anomenat aqüeductes de les Ferreres, n’és un dels símbols de la grandesa de l’antiga Tàrraco. La nostra ciutat i el territori que l’envolta ha estat molt castigats històricament per tota mena de conflictes i el Pont del Diable com a mínim es un símbol de resistència i solidesa tant arquitectònica com de la gent de Tarragona davant de les adversitats. També per a molts és un dels símbols
Pere Valls Miró PSC Tarragona
del que significa la construcció de un pont, unió de les dues parts separades i que la enginyeria va ser capaç de bastir una obra que simbolitza la voluntat de trobar punts on les persones tinguin un lloc per trobar-nos i construir un futur amb harmonia amb els de l’altra banda, en el fons servir a la comunitat.
Els dirigents de la Tàrraco romana sabien que les grans construccions anaven a càrrec de l’administració i havien de servir i durar en el temps.
A les eleccions del l’any 2017 EL PSC ja vam entendre el que significa construir ponts o el que és més important no destruir-los i van presentar la nostra candidatura precisament als peus del Pont del Diable.
Els dirigents de la Tàrraco romana sabien que les grans construccions anaven a càrrec de l’administració i havien de servir i durar en el temps
Ara el PSC amb Salvador Illa el proper 12 de maig volem refermar la nostra posició i anar més lluny, creiem que Catalunya necessita passar pàgina i volem crear la confiança per tornar a ser capdavanters per a unir i servir com el Pont del Diable de Tarragona, Unir i Servir.
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Per molts anys Lídia Boronat. Moltes felicitats!
Cultura S’ha creat aquest producte experiencial per a tot l’any
Redacció
Viatge a l’Infant és el nom del nou producte turístici cultural que ha creat la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Es tracta d’una ruta a peu per l’Hospitalet de l’Infant, que transcorre pel Sender Litoral del Jonquet, que uneix les platges de l’Arenal i del Torn i que està guardonat amb la bandera Sender Blau.
Des del consistori apunten que el que caracteritza la ruta és que està inspirada en l’obra d’El Petit Príncep, de Antoine de Saint-Exupéry, que està vinculat a l’Hospitalet de l’Infant. I és que, exliquen que, «segons està documentat, en un viatge en què pilotava l’avió que feia la ruta entre Marsella i Alger, l’autor d’aquest clàssic es va fer un aterratge d’emergència al poble, a causa del fort vent de Mestral que bufava. Per aquesta raó, Exupéry, l’any 1932, va fer una estada de dos dies a l’Hospitalet de l’Infant».
La idea de crear un producte turístic a l’entorn de la història de l’aterratge d’ Exupéry a la costa de l’Hospitalet de l’Infant va sorgir al 2022 i s’ha materialitzat en una «ruta innovadora, la qual oferirà durant tot l’any una experiència immersiva, transformadora i memorable», segons l’alcaldessa, Assumpció Castellví.
Es duen a terme set dinàmiques que treballen valors com l’amistat i la tolerància
«Qui faci aquesta ruta podrà connectar amb si mateix i amb les persones que l’acompanyen i fer un recorregut farcit de reptes personals, que li faran pensar, il·lusionar-se i transformar-se», va afegir. I és que, segons va precisar Castellví. «al llarg del recorregut el que es proposarà a la gent serà participar en set dinàmiques, que treballen el benestar personal, i que posen de relleu valors com l’amor, l’amistat, la innocència, la gratitud, la tolerància... Uns valors que giren al voltant de la història d’El Petit Príncep i que volem que s’associen a l’Hospitalet de l’Infant».
Tarragona
Josep Maria Martí Blavi.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Reus
Jaume Perpiñà Barceló.
Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Antonio Torres Vallverdú.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la parròquia de Sant Francesc.
Adelina Jiménez Gandía.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de Sant Francesc.
Avui felicita als que es diuen: Juli, Damià Vísia.
21/03 al 19/04 ÀRIES
Jornada atapeïda de treball hauràs d’anar amb compte per a no passar per alt les ajudes dels teus companys així sentir-te més feliç.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Modificaciones en la llar t’ajudaran a trobar més satisfaccions un millor equilibri emocional. T’entendràs millor amb la parella. Sort en l’atzar.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Problemes dins de la família en els quals hauràs de mostrar-te amb serietat si vols defensar el teu, posa les cartes sobre la taula.
Avui es donaran les circumstàncies perquè succeeixin sorpreses fortes. Compte amb la imatge que donis en societat. Hi haurà canvis. 20/04 al 20/05
VERGE
23/08 al 22/09
Viatge per treball. Cuida més la teva economia si algú et demana diners pensa bé a qui ho dones i com ho dones. Avui més cautela.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Tingues un detall amb la parella, no sols t’ho agrairan amb alegria sinó que tu mateix et trobaràs feliç content. No és bon dia per les finances.
21/05 al 20/06
Et sentiràs amb fortes ganes de dur a terme canvis. Endavant, les coses noves t’estimularan donaran èxits. Cuida la dieta i el descans.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Hauràs d’harmonitzar amb les persones que t’envoltin o en cas contrari et trobaràs en una lluita permanent on sortiràs perdedor.
AQUARI
20/01 al 18/02
Segurament guanyaràs però feriràs en el cor d’una persona pròxima, rectifica però cuidant els teus interessos. Una notícia et farà canviar plans.
CRANC
21/06 al 22/07
Notaràs una nova energia que et farà emprendre nou camins empreses, la teva intuïció jugarà un gran paper en tot. L’amor està amb tu.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
El costat sentimental de la vida t’aportarà un sense fi d’experiències que en la mesura que sàpigues aprofitar et satisfaran de felicitat.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Pensa més en tu mateix i deixa que els altres se solucionin els seus temes. T’estàs esgotant el teu sol ningú t’agrairà els favors realitzats.
El temps
HORITZONTALS: 1. Peça dels escacs. Notes al marge. 2. Un ciutadà del parlament. Colls. En té prou amb deu minuts per endurir-se. 3. Enèsim matemàtic.Trago. Que fa ràbia. 4.Alimenta fòbies.Acabat pel darrere. Lligat de troncs. 5. Tanquen el negoci. Crearies forts lligams. Surt de mare. 6. Incisiva enginyosa. Reclutem nous socis. 7. Canal de desguàs del ronyó. Conilles. 8. Producte interior brut. S’ha quedat ben resseca. Després de l’abecé. 9.Vocal fantasmal. Supervivent de la tala.Adulterat. 10. Centre ter- mal. Valencià de massilla. La taca que més s’escampa. 11. Cançoner que no és del gust de cap músic. Raja a doll. 12. Ni tan sols la blanca té un bri d’innocència. Acumular pasta, a lacuina o al compte corrent.
VERTICALS: 1. Babau. Una neteja amb oli de rici. 2. L’assignatura més difícil de digerir. Parli, parli. La tira d’aigua. 3. Propi d’una magnificència. Una gran ciutat. Consonants de l’ànima. 4. Està en plena forma. Decisió arbitral. La més peluda del fossar. 5. Jo, segons un psicoanalista. Esport que es practica amb estil. 6. Prengui una alternativa. Conjunt d’eres. Al peu de la lletra. 7. Contracció que fa mal. Els estalvis del poble. Mal girat. 8. Contorn vist de costat. Un gran dia. 9.Aprofita l’eina.Tot l’instrumental dins la caixa. L’omòplat, per exemple. 10. Inicial del nom. Allargueu el concert a petició popular. Pólvores. 11. El ram de la núvia més bleda. Moll de l’os. 12. Dolç a la llet. Ordenar els capítols de la telenovel·la.
Màxima Mínima Estat del cel
22º 11º
Previsió pel Camp de Tarragona Espai
TARRAGONA:
Pons, M. CarmeAranda, Nuria. Av. Reina
Maria Cristina, 12.
Telèfon 977 243 761.
Plana Garcia, Virginia.
Sant Benildo, 10.
Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta.
Telèfon 977 322 751.
Conde Peidro, Lucia.
Escultor Rocamora, 1.
Telèfon 977 757 301.
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea.
Carles Buigas, 14.
Telèfon 977 381 363.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia.
Av. Ramon d’Olzina, 40.
Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Diaz Marti, Maria.
Av. Diputació, 12.
Telèfon 977 364 510.
VALLS:
Galimany, RomanMurillo, Adelina. Plaça
Portal Nou, 4. Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent. Carretera de Valls, 57.
Telèfon 977 661 656.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà serè. Amb tot, a la tarda podran aparèixer alguns núvols d’evolució diürna al Pirineu.
La temperatura serà entre lleugerament i moderadament més alta. La majoria dels valors de màxima es mouran entre els 23 i els 25ºC tret del sector central del litoral on oscil·laran entre els 20 i els 22ºC.
Anuncis classificats
VENDES
PÀRKING + TRASTER
Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323
PIS DÚPLEX en VENDA a VALLS. 130m2, 4 habitacions. Gran menjador i terrassa. Cuina independent. Bany i lavabo. Restaurat estil rústic. Zona Pius Hospital. Preu 58.000€. Tel: 607.903.361
LLOGUER
ESPAÑOLA 52, BUSCO
HABITACIÓN tranquila para alquilar. Solo Mujeres. Tarragona ciudad. Solo Whatsapp 639.123.347
PINTOR ECONÓMICO. Tel: 642.094.115
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
SEÑORA RESPONSABLE SE OFRECE para interna. Tel: 698.572.883
JUBILADO BUSCA SEÑORA menos de 65a. Amistad, convivencia, inteligencia emocional. Viajera. Tel. 647.869.043
SEÑORA de 75a desearía conocer caballero de edad similar para posible relación. Tel. 657.480.763
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
JULIA MASSATGES relaxants, sensitius, antiestrés i en camilla. Reus. Tel. 634.777.389
MASAJES RELAJANTES. Libera
MASAJE ENTERO
CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
VEN A RELAJARTE... Horas concertadas.
Xarim
la vida he estat a la intempèrie, no he tingut res més que una guitarra»
Entrevista El cantant, guitarrista i compositor de Flix acaba de publicar el seu nou treball, ‘Un idioma nou’ (RGB)
És un món delirant, ple de gent estimant, diu la lletra d’Un idioma nou, la cançó que dona títol al disc. Per què vas escollir-la?
«Penso que perdem molta energia en comprendre el llenguatge de les màquines, que cada cop estan més presents, i que el llenguatge humà ens és desconegut. Lo humà té una dimensió intangible que és la més important, perquè tota l’estona ens hi estem relacionant. Tenim un cos, una carn i uns ossos, i encara que allà a fora hi ha un món, a dins també n’hi ha un altre. I, de vegades, aquest món de dins sembla esotèric, inexplicable. Tinc la sensació que som uns complets ignorants de la naturalesa humana, com si l’ànima fos algo literari, poètic, que no existeix realment, perquè la ciència no s’ha aturat a parlar-ne. Crec que el fet que les màquines ens superin en gairebé tot fa que sigui més obvi allà on no ens superen. És bàsic i vital posar el focus en allò que les màquines no poden solucionar, i aquest disc va una mica sobre això, sobre les eines que tenim a l’hora de crear-nos i recrear-nos».
Llegeix l’entrevista ampliada
Marge de confiança
En un context de globalització i avenç tecnològic, les petites i mitjanes empreses s’enfronten al repte de digitalitzar-se no només per millorar la seva eficiència operativa, sinó també per mantenir-se competitives en un mercat global. Aquesta setmana vaig tenir l’oportunitat de participar com a ponent en un acte on es debatia sobre el futur del treball i la formació a Màlaga organitzat per la Fundació Estatal per a la Formació en l’Empleo (FUNDAE) i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). L’objectiu de la jornada era debatre sobre els desafiaments que planteja la Intel·ligència Artificial en l’àmbit de la formació per al treball i veure com capacitar a treballadors i treballadores en les competències vitals per a l’era actual. La conclusió va ser que la capacitació en habilitats d’IA no és només una necessitat, sinó una prioritat imperativa.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax
Vas començar a fer música fa molts anys, i has anat fent camí, fins arribar on ets ara. Després de l’explosió que va ser Ses entranyes, en quin punt et sents, musicalment parlant?
«No sé què dir-te, jo sento que la vida m’ha passat molt de pressa. Ses entra-
Parlant del llenguatge: aquestes lletres teves tenen la virtut de semblar que surten a raig, tot i que s’intueix molt de treball. Explica’m com compons. «Hi ha dues fases. Primer, vomites, i després fregues lo vomitat. Vomitar és molt fàcil, és gairebé involuntari. Fregar és més fotut. Sol anar així, amb una part més inconscient, i amb la consciència que ve més tard. Abans no utilitzava la consciència per a res, l’he començat a fer servir fa no gaire, perquè em costava molt retocar la vomitada. Ara soc més conscient que mai de què les paraules tenen un impacte que no podem calcular sobre nosaltres i sobre el món. Em sento molt responsable del que dic i del que penso, perquè el que penso m’afecta molt. Un pensament de merda ens fa ser persones de merda, i un bon pensament ens dona llum. He intentat que en aquest disc hi hagués el màxim de llum possible, perquè la trobo a faltar».
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Escriure lletres
«Soc més conscient que mai de l’impacte que tenen les paraules»
nyes va ser molt fortuït, no sento que fos cap explosió, això que tenim és algo molt íntim. Després, cada cop que faig un disc em trobo igual: no sé què faré després. Sempre vull fer el contrari del que he fet abans, però sempre acabo fent lo mateix».
Ara que aquest disc ja ha començat a fer camí, quin sentiment et provoca?
«Aquest cop sí que és veritat que és una mica diferent, perquè n’he quedat content».
Mai havies quedat content, abans?
«Mai havia quedat content. Acabava sentint una frustració i una desesperació que m’impulsaven a fer un altre disc de manera urgent.
Sempre he tingut una urgència que ha anat en contra de la meva salut. I, aquest cop, en canvi, he quedat molt content. Però tampoc esperàvem res. De jove esperava moltes coses de la vida i li demanava molt a la música, i això em feia estar en guerra constant amb mi, amb la música i amb tothom. De sobte, ja no tinc aquesta urgència i em sento en pau. Estic en un moment dolç, perquè no sento que tingui aquesta pugna, tot i que està sent més difícil que mai. Estem en un moment molt cru, sento que la música es valora menys que mai, però m’ho he manegat per estar més tranquil. Estic pensant en què faré després, i no se m’acut res». Finalment, estàs en pau. «Sí, força. Jo he estat tota la vida a la intempèrie, no he tingut mai res més que una guitarra, i suposo que això m’ha fet un callo. Continuo sense necessitar massa res, però ara sento més agraïment que abans cap a la vida mateixa».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
També es va debatre des de diferents àmbits d’expertesa sobre com la Intelligència Artificial està redefinint els paradigmes del treball i la formació. Es va destacar la importància de l’adopció de la IA per l’automatització de processos i la personalització d’experiències, com a eixos centrals per a la transformació tecnològica i el creixement de l’empresa. El Museu de l’Automòbil i de la Moda de Màlaga va esdevenir una seu única per a l’intercanvi d’idees i estratègies i per avançar –des del diàleg i amb la presència de molts agents del sector empresarial– cap a la transició vers un entorn laboral més inclusiu, resilient i preparat per al futur.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa.
Universitat
Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
