Dimarts 16 d'abril de 2024

Camp de Tarragona 14

Pep Moreno: «Una virtut de Salou és que té un gran ventall gastronòmic de preu i de qualitat»

Societat 10

Un projecte dels alumnes de l’Escola Rubió i Ors vol convertir-se en l’embrió d’un Reus amb més espais verds

Societat

El nou ‘pla de barris’ de la Generalitat actuarà a Sant Salvador i al barri Fortuny

El programa inclou una acció pilot a microcomunitats que afectarà els municipis de la Febró, Capafonts, Renau, els Garidells, els Guiamets i la Torre de Fontaubella 4

Reus 8

Premis comarcals de PIMEC

Reconeixement a les empreses del Baix Camp

Urgències del Sant Joan de Reus, les que tenen major temps d’espera

Sanitat 11

Tarragona 3

La Casa del Mar rebrà una reforma estètica total i d’eficiència energètica

Judicial 2

La demarcació de Tarragona registra 15 homicidis el 2023, sis més que el 2022

Gerard Martí

Opinió 20 Òscar Subirats. Reus, ciutat amb orgull emprenedor: «Històricament, Reus –i la seva gent– ha estat sempre caldo de cultiu per a l’emprenedoria»

Els homicidis a Tarragona augmenten de nou a quinze durant l’any 2023

Judicial L’Audiència reclama incorporar més magistrats, crear una nova secció penal i poder fer judicis a les tardes

ACN

Els homicidis a la demarcació de Tarragona han incremen tat de nou casos el 2022 fins a quinze el 2023. Aquesta és una de les dades que recull la memòria judicial anual pre sentada ahir a l’Audiència de Tarragona. El president, Joan Perarnau, va lamentar que l’augment d’aquests delictes està tensant encara més la ja col·lapsada Audiència. «Es tem funcionant malament a nivell d’enjudiciament pe nal», va denunciar Perarnau, qui va afirmar que, actual ment, hi ha un temps d’espera d’entre tres i quatre anys i que això els porta a aplicar «de manera sistemàtica, atenu ants de dilacions indegudes». Davant d’això va demanar la incorporació de més magis trats, la creació d’una nova secció penal i poder fer judicis a les tardes.

Perarnau va subratllar que l’increment d’homicidis re gistrats durant l’últim any no afecta només la demarcació de Tarragona, sinó que és una problemàtica «generalitza da» que afecta dins i fora de Catalunya. Pel que fa a la ti pologia, el responsable de l’òr gan judicial va assegurar que «és molt variada» i que no es pot atribuir a un determinat factor.

Tot i això, el president va lamentar que l’increment d’aquests delictes tensin, en cara més, la «ja col·lapsada» Audiència Provincial, ja que dels quinze homicidis regis trats, tretze han estat resolts i, per tant, s’hauran de fer «tret ze judicis de jurat». Segons Perarnau, tenint en compte que la mitjana d’aquests judi cis és de quinze dies, hi haurà feina per a una única secció durant més de mig any. En aquest sentit, va recordar que tot i que la capacitat d’enjudi ciament penal a l’Audiència de Tarragona és de 250 assump tes anuals, actualment, hi ha

Els fets delictius han augmentat en conjunt un 9% a la demarcació

S’han registrat 454 casos de delictes contra la llibertat sexual, un 3% més

900 casos pendents. «Això vol dir feina per a tres anys», va puntualitzar. De fet, la matè ria penal representa pràctica ment la meitat de tots els as sumptes judicials entrats. Per la seva banda, la matèria civil representa el 43%, la social el 6% i la contenciosa adminis trativa el 2%.

Davant d’aquesta situació, el president de l’ens judicial va anunciar que ja han de manat un seguit de mesures correctores, entre les quals es troba la creació d’una nova secció penal per a l’Audiència de Tarragona, incrementar fins a sis els magistrats a les seccions segona i quarta, així com poder celebrar judicis a les tardes.

Augmenten els fets delictius

En conjunt, la demarcació de Tarragona va registrar 61.300 fets delictius durant el 2023, el que significa un increment del 9,33% respecte a l’exercici anterior. A banda dels quinze homicidis consumats, també es van registrar 44 tempta tives d’homicidi. Els delictes contra el patrimoni conti nuen sent els més freqüents

amb 47.687 casos. De fet, re presenten el 78% de tots els delictes comesos. Els delictes de lesions són els segons en nombre, amb 3.555 casos (un 5% del total), i els delictes con tra la seguretat del trànsit els tercers amb 3.298 casos. D’altra banda, els delictes contra la llibertat sexual es van xifrar en 454 casos, un 3% més que l’any anterior. En aquest sentit, Perarnau va anunciar que la voluntat és ampliar la jurisdicció dels tres jutjats de violència sobre la dona (VIDO) que hi ha, actual ment, a la demarcació (Reus, Tarragona i el Vendrell) i am pliar la seva càrrega de treball per donar un millor servei a les víctimes.

D’aquesta manera, aquests tres jutjats especialitzats po drien agafar assumptes VIDO

d’altres partits judicials del territori i destensar la seva càrrega. Perarnau va posar com exemple el jutjat número 1 de Valls, que, segons va afir mar, «està absolutament col· lapsat» i, per tant, «el servei que pot donar en matèria de VIDO és deficient».

Finalment, Perarnau va afegir que es manté la pro blemàtica al voltant de les plantacions de cànnabis, tot i que s’hagin decomis sat menys plantes que l’any passat (144.773 plantes deco missades el 2023 envers les 180.748 plantes el 2022). Paral· lalement, es va registrar un augment del tràfic d’haixix –amb 4,8 tones decomissa des–, de l’ús creixent d’armes de foc i de la implantació d’or ganitzacions criminals a la demarcació.

L’apunt

Causes pendents: IQOXE i el Parc Central

Joan Perarnau va criticar la lentitud de certes causes judicials i va afirmar que, segons el seu parer, «les instruccions llargues, són instruccions fracassades». En aquest sentit, va dir que el cas d’IQOXE «està ben encarrilat» pel que fa a la finalització de la instrucció. Tot i això, va subratllar que la causa encara «no està per portar-la a judici». Sobre el Parc Central, la previsió és que arribi el judici al mes de setembre, quan una de les seccions penals s’hi podrà dedicar plenament.

El president de l’Audiència, Joan Perarnau, durant la presentació de la memòria judicial anual aquest dilluns a Tarragona. ACN

L’Estat invertirà

més d’1,5 MEUR per instal·lar plaques solars a la Casa del Mar i reparar-ne la façana

Equipaments L’inici de les obres està previst per aquest mes d’abril i el termini d’execució és d’un any

John Bugarin

L’edifici de la Casa del Mar de Tarragona, ubicat al número 19 del carrer Francesc Bas tos, viurà un rentat de cara durant els pròxims mesos. L’Estat, que n’és el propietari, invertirà més d’un milió i mig d’euros per a la instal·lació de plaques solars i reparar les quatre façanes de la seu de la Direcció Provincial de l’Institut Social de la Marina, així com la coberta principal. Aquesta actuació comprèn també la renovació de la il· luminació a tot l’immoble.

Les obres s’han adjudicat per 1.582.757 euros (amb im postos) a l’empresa Izer In geniería y Economía SL, que haurà d’executar els treballs en un termini de dotze mesos. Aquests dies s’està realitzant el replanteig d’obra i, el prò xim 22 d’abril, està previst que es comenci a col·locar la bastida per poder intervenir la façana, la qual es troba des gastada i amb certs danys.

L’edifici, que acull depen dències del Ministeri d’Inclu sió, Seguretat i Migracions, l’Institut Social de la Marina i la Generalitat de Catalunya, va ser inaugurat l’any 1980. Des de llavors, s’han dut a terme dues grans actuacions. Segons s’exposa en el projec te d’adequació de la Casa del Mar, la darrera va tenir lloc

Es millorarà l’aïllament tèrmic i l’eficiència energètica de l’edifici, així com l’estètica

entre el 2002 i el 2003. Ara, seguint les recomanacions d’un informe tècnic del 2017, s’ha decidit fer una interven ció integral dels revestiments de la façana, de forma que es garanteixi la seva durabilitat a llarg termini.

Així, es retirarà el formigó prefabricat de les cares exte riors de l’immoble i se subs tituiran per plaques de com pòsit, creant franges de color blau marí —que pot canviar si l’adjudicatària de les obres ho determina—, a excepció dels pilars, que seran blancs. Tam bé tindran aquest color les fa çanes laterals, on s’utilitzarà el sistema d’aïllament tèrmic exterior (SATE), ja que no hi ha finestres. L’ús d’aquests materials permetrà mante nir un aspecte estètic similar a l’actual, però atorgant una imatge renovada i moderna.

La superfície total de façana a intervenir és de 3.047 metres quadrats. També s’adequaran els 656 metres quadrats de la coberta, incloent hi la terras sa de la quarta planta, on es millorarà la impermeabilitza ció i l’aïllament tèrmic. Igual ment, s’executaran millores a les instal·lacions existents. La principal actuació prevista és la instal·lació de plaques foto voltaiques a la part superior de l’immoble. D’altra banda, s’optimitzarà el sistema de calefacció i se substituirà la il·luminació actual per un sis tema d’enllumenat energèti cament eficient.

Tot això es durà a terme de forma que es pugui mantenir l’activitat diària a l’interior de la Casa del Mar amb el mínim d’interferències possibles.

A dalt, una imatge de l’estat actual de l’edifici de la Casa del Mar. A sota, dos ‘renders’ extrets del projecte d’adequació de l’immoble. Diari Més/Cedides

Sant Salvador i el barri Fortuny, inclosos en el nou pla de ‘Barris amb futur’ de la Generalitat

Redacció/John Bugarin

El barri Fortuny (Reus) i el de Sant Salvador (Tarragona) han estat inclosos en el pro jecte pilot Barris amb futur Aquesta iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalu nya té l’objectiu de treballar noves metodologies d’inter venció de polítiques socials i urbanes, amb el repte d’asso lir un país cohesionat.

El programa es desplegarà en 20 barris, que s’han escollit d’acord amb criteris quan titatius (indicadors com ara població migrant amb renda baixa, joves sense estudis o renda mitjana per persona) i

criteris qualitatius basats en la capacitat de resposta del territori tant des de l’àmbit institucional com des de l’ac ció comunitària.

El conseller de Drets Soci als, Carles Campuzano, va re velar ahir, en una jornada de treball al Palau Robert de Bar celona, els territoris escollits per a aquest projecte, el qual parteix de la base que, en les àrees d’atenció especial, si la població que hi viu millora les seves condicions de vida i pot prosperar, serà més fàcil que hi mantingui la residència.

Cal recordar que en el cas de Sant Salvador, tal com va explicar Diari Més, va ser el

mateix Ajuntament de Tar ragona qui va proposar la inclusió d’aquest barri en la iniciativa de la Generalitat per evitar una degradació més gran de la zona i millorar les condicions de vida dels veïns.

«La convicció és que en molts barris i comunitats el que pot ajudar a marcar la diferència en superar la situ ació que es viu té a veure en reforçar el capital comunitari d’aquests territoris», apunta va Campuzano, qui assegura va que «l’acció comunitària i l’acció col·lectiva és el que transforma la realitat».

Un cop escollides les vint àrees d’intervenció soci

Campuzano: «L’acció comunitària i la col·lectiva és el que transforma la realitat»

més importants a atendre de cada territori. A tal efecte, es construirà una taula o equip de treball per definir i desple gar el projecte.

Treball a microcomunitats

ourbana, es dissenyarà per consens l’estratègia a seguir segons les necessitats socials

Comencen les obres per il·luminar el camp de tir amb arc municipal a Sant Salvador

Instal·lacions Aquests treballs permetran incrementar l’ús d’aquest equipament municipal

Redacció

Tarragona Esports va comen çar ahir els treballs per instal· lar tots els elements necessa ris perquè el camp de tir amb arc municipal ubicat a Sant Salvador tingui electricitat. D’aquesta manera, l’equi pament esportiu es podrà a tornar a il·luminar tal com ho feia ara fa quaranta anys.

La llum va arribar el passat mes de gener a les oficines del Club de Tir amb Arc de Sant Salvador, l’entitat que utilitza aquesta instal·lació munici pal i que actualment compta amb un centenar de socis i sòcies. Les obres que s’ini cien avui i que s’allargaran una setmana, consisteixen, entre altres actuacions, en la col·locació de diverses torres i possibilitaran la il·luminació de la zona d’entrenament i competició del camp.

Aquest fet permetrà que els usuaris i usuàries puguin en

Els treballs d’instal·lació a la zona d’entrenament i competició van començar ahir. Aj. de Tarragona

Els treballs es van adjudicar per uns 9.000 euros i duraran una setmana

trenar també durant la tarda i al vespre, ja que fins ara no més ho podien fer als matins. Els treballs es van adjudicar la setmana passada a l’empresa Instalaciones J. Fernandez SL

i compten amb un pressupost de 9.271,99 euros (IVA inclòs). A més de donar un major ús a l’equipament de l’avinguda Pallaresos, també es dignifica aquesta zona del barri.

La fase pilot de Barris amb futur inclou també el progra ma Microcomunitats de la Di

recció General d’Acció Cívica i Comunitària, que treballarà l’accés als serveis públics i a l’activitat comunitària supra municipal a la població de 40 petits municipis. Del Camp de Tarragona, el Govern ha in clòs Capafonts, els Garidells, els Guiamets, la Febró, la Tor re de Fontaubella i Renau.

La Rambla Nova acollirà 137 parades durant la diada de Sant Jordi

Cultura Tarragona tindrà 137 parades a la Rambla Nova per Sant Jordi, el proper dimarts 23 d’abril. Entre els estands, que s’ubicaran entre el monument a Roger de Llúria a la Font del Centenari, hi haurà 13 llibreries, una més que l’any passat. Les parades estaran obertes de 9 a 21 hores. Redacció

Els Laboratoris Creatius oferiran una desena de tallers artístics el juliol

Educació L’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) ja ho té tot a punt per posar en marxa, de l’1 al 26 de juliol, els Laboratoris Creatius, activitats educatives de lleure adreçats a infants d’entre 3 i 12 anys. Enguany, s’oferiran una desena de tallers artístics a diferents escoles. Redacció

Presència tarragonina al D’A Festival

Cinema El curtmetratge documental tarragoní IMADE es va estrenar al D’A Festival de Cinema de Barcelona. És obra d’Ignaccio Acconcia, establert a Tarragona fa anys, i compta amb la producció d’Ayhe Productions. Redacció/Cedida

Imatge d’arxiu de la zona d’Interblocs de Sant Salvador, la qual s’ha deteriorat amb els anys. Cristina Aguilar

Drets Socials Enguany s’iniciarà la fase pilot del projecte

El PP aposta per l’experiència a la candidatura de Tarragona pel 12-M

12-M

El Partit Popular de Catalu nya aposta per «l’experièn cia» i la «joventut» en la seva candidatura per Tarragona per a les eleccions al Parla ment del 12 de maig, una can didatura que el candidat del PP per Tarragona, Pere Lluís Huguet, va definir com «la de la il·lusió». Durant la presen tació de la llista, que va tenir lloc ahir al Parc de l’Amfitea tre de Tarragona, Huguet va afirmar que aquesta «compta amb persones d’arreu de les nostres comarques, que suma experiència política i experi ència professional» i «reuneix

tots els requisits per poder fer avançar una Tarragona que ha estat abandonada per la Generalitat».

D’aquesta manera, va pro metre que els populars faran «tornar la inversió pública al territori» perquè aquest torni a ser «el motor de Catalunya i Espanya». «Hem perdut l’últi ma dècada per la política se paratista d’ERC, Junts i el PSC, i no ens podem permetre per dre més temps», va expressar Huguet. El candidat va desta car que una de les prioritats del partit és solucionar la «fal ta d’inversions públiques» de les comarques tarragonines dirigides a educació i infra

estructures. «Tenim més bar racons que a qualsevol altra demarcació de Catalunya», va afirmar el candidat. També va assegurar que treballaran en la millora i arranjament de les zones de costa afectades pels darrers temporals.

A més, va denunciar les «mancances ferroviàries» del territori, posant com a exemple la situació del trans port públic entre Tarragona i Reus. «Tenim els mateixos mitjans que fa 40 i 50 anys», va afirmar Huguet. «El PP és l’única força política que pot garantir l’inici d’una nova eta pa a Catalunya, basada en una millor gestió dels recursos i

Huguet va assegurar la millora i arranjament de les zones de costa.

els serveis públics i en unes millors polítiques destinades a resoldre els problemes reals

de les persones. Nosaltres vo lem avançar, volem construir, volem ser útils a la ciutada nia, és a dir, estem aquí per resoldre problemes, no per crear ne de nous, i per oferir més i millors oportunitats a tots els catalans i catalanes», va recalcar Huguet. Sobre la visita d’aquest dimarts del

La 3a edició dels Premis BASF-ICIQ

repartirà 9.000 euros en premis

Química La convocatòria està oberta fins al 31 de maig, a les 14 hores

Redacció

El Grup BASF i l’Institut Català de Recerca Química (ICIQ CERCA) han anunciat la tercera edició dels Premis BASF ICIQ en Innovació i Emprenedoria. Aquest con solidat certamen, amb una dotació total en premis de

9.000 euros, té com a objectiu reconèixer innovacions ex cepcionals i emprenedories disruptives en l’àmbit de la química a Espanya i Portugal, en tres categories.

En primer lloc, el Premi a la Millor Tesi Doctoral (2.500 euros) reconeix tesis docto rals excepcionals en ciències

La gestió del riu Siurana centra el debat inaugural de les ‘Primeres Setmanes de l’aigua’ del Port

Port El Tinglado 1 del Moll de Costa va acollir divendres el primer debat del programa Primeres Setmanes de l’aigua del Port de Tarragona sobre els aspectes més rellevants que afecten la gestió dels rius del territori. Aquest col·loqui, sota el títol El riu Siurana. Aigua i agricultura: un conflicte local dins un problema global ha fet palès a la necessitat de

millorar el diàleg entre els regants de Riudecanyes i la Plataforma pel riu Siurana. El debat ha propiciat un dià leg interessant entre Joaquim Barriach, de la Comunitat de Regants del Pantà de Riu decanyes, i Oriol Ponti, de la Plataforma pel Riu Siurana. També hi va participar l’engi nyer expert en regadius Igna si Servià. Redacció

aplicades o reptes industrials dins del camp de la química. L’elegibilitat inclou la defen sa pública en una universitat espanyola o portuguesa en els últims tres anys i la publi cació d’almenys un article en una revista científica relle vant derivada de la tesi.

El Premi a la Millor Pa

president del Partit Popular, Albert Núñez Feijóo, Huguet va afirmar que l’objectiu era parlar amb els pescadors per «captar les seves necessitats» i d’aquesta manera poder «aplicar les a polítiques de defensa del sector primari», ja que és un sector que conside ra «maltractat».

tent (2.500 euros) distingirà avenços científic tecnològics notables que demostrin ac tivitats de transferència de coneixement, patentats en la península ibèrica. Finalment, el Premi a l’Emprenedoria (4.000 euros) reconeix la tra jectòria i l’esforç d’individus i empreses joves amb gran potencial en l’àmbit de la qu ímica.

Investigadors, emprene dors i innovadors estan con vidats a presentar els seus projectes fins al pròxim 31 de maig, a les 14 hores.

El cicle de debats va començar divendres acabaran al maig. Cedida

Marta Omella Blanco

Foto de família dels candidats de la llista electoral de Tarragona pel 12-M. Partit Popular de Tarragona

Eleccions

Els populars defensen la inversió pública

L’Institut Sant Pere i Sant Pau celebra el seu 25è aniversari

Ensenyament El centre organitza diversos actes commemoratius per recuperar la seva història

Marta Omella Blanco

Enguany l’Institut Sant Pere i Sant Pau celebra 25 anys de la seva obertura. Amb motiu d’aquest aniversari, el centre ha organitzat diversos actes commemoratius. Fins ara, aquests han estat destinats a la difusió, com és el cas de la nova pancarta que decora l’edifici i l’estrena dels nous dissenys del logo i la pàgina web del centre.

El pròxim acte previst tin drà lloc durant la diada de Sant Jordi, i consistirà en una exposició fotogràfica disse nyada per explicar la història del centre. Aquesta anirà des tinada a la comunitat educati va de l’institut. «La intenció és col·locar diverses fotografies a llocs accessibles, com per exemple el vestíbul o el pas sadís de l’entrada. D’aquesta manera també podran veure les les famílies dels alumnes», explica Magda Murillo, direc tora de l’IES Sant Pere i Sant Pau.

L’institut també té previst celebrar una paellada po pular el 18 de maig, que serà l’acte central i la culminació d’aquest aniversari. La fes ta serà oberta a tothom que formi o hagi format part de la comunitat educativa del centre. «Docents, estudiants, famílies, exalumnes, entitats del barri, la colla castellera… Tots estan convidats. Ens fa especial il·lusió connectar amb les associacions de pares

dels inicis del centre, que són els que van promoure la seva construcció», afirma Murillo.

La història del centre

L’institut va néixer l’any 1998 després de nombroses rei vindicacions dels veïns de Sant Pere i Sant Pau, que exigien la construcció d’un centre d’educació secundària proper per als alumnes del barri. Fins llavors, aquests havien cursat els seus estudis a l’Escola Infantil i Primària Marcel·lí Domingo, que cedia les seves aules a l’IES Comte de Rius, el centre on estaven inscrits, però al que no podien assistir per manca d’acces

El centre va néixer l’any 1998 després de nombroses reivindicacions

sibilitat. Llavors l’Educació Secundària Obligatòria s’aca bava d’implementar, i tant els alumnes que acabaven de finalitzar l’EGB com els que cursaven setè i vuitè, van quedar desemparats, sense un centre de proximitat on realitzar els seus estudis de 1r, 2n i 3r d’ESO. Després de les mobilitzacions del veïnat, l’IES Sant Pere i Sant Pau es va convertir en una realitat i es van instal·lar les primeres tres aules prefa bricades al costat del Marcel·lí Domingo. Durant el primer any escolar del centre, aquests barracons van acollir les clas ses dels tres primers cursos de l’ESO. Finalment, l’octubre de 2003 es va inaugurar una de les parts de l’edifici que ara es coneix com l’Institut Sant Pere i Sant Pau, i més tard, l’any 2005, es va dur a terme l’ampliació de la segona part. Des de llavors el centre ha tin gut quatre directors: Salvador Masip, Frederic Barceló, Anna Maria Carlos i Magda Murillo. Murillo només fa un any que és directora, però va arri bar al centre l’any 2001. «En cara fèiem les classes als bar racons, recordo les goteres, el fred, el vent, el trasllat, les obres…», explica la directora. A més, considera que aquest aniversari té una gran im portància pel centre i un do ble vessant. «Per una banda, és una data que ens permet consolidar nos. Ja no som un centre nou, tenim prou enti tat. Per l’altra, ens permet re cuperar la nostra història, ja que molts docents i alumnes no coneixen els orígens de l’Institut», recalca Murillo.

L’Institut Sant Pere i Sant Pau després de la inauguració de l’edifici actual del centre. Cedida

El centre durant els seus primers anys amb barracons. Cedida

Els primers Reconeixements Empresarials de la comarca es van entregar a les instal·lacions de firaReus Events. Gerard Martí

PIMEC posa en relleu el paper de pimes i autònoms al Baix Camp

Empresa PIMEC Baix Camp fa entrega dels Reconeixements Empresarials a cinc iniciatives

Sergi Peralta Moreno

«Avui venim a donar valor i, sobretot, reconeixement a les pimes de la nostra co marca». D’aquesta manera definia el president de PIMEC Baix Camp, Gerard Pagès, la importància de la celebració dels primers Reconeixements Empresarials de la contra da, en un acte celebrat a les instal·lacions de firaReus. La trobada va servir per posar en relleu el paper de les micro, petites i mitjanes empreses i les persones autònomes en la competitivitat de la comarca en aspectes com l’economia i la generació d’ocupació.

«La petita i mitjana empre sa gaudeix d’una salut molt important i, com hem pogut comprovar els darrers anys, és la que realment ha marcat la resiliència de la nostra so cietat», valorà el president de PIMEC, Antoni Cañete, qui afegí que l’entitat «no només pensa en el present, sinó tam bé en el futur».

Cañete subratllà que les pi mes ocupen més del 75% dels treballadors del país i que «aportem més del 63% del producte interior brut». «No deixen de ser el motor de la nostra economia», valorà. En aquest context, Pagès comen tà que, en els últims dos anys,

Els premiats

Cinc distintius per a la tasca de cinc iniciatives

PIMEC Baix Camp, en el marc de l’esdeveniment, va atorgar cinc distintius a iniciatives empresarials (en les categories de digitalització, agroalimentació, internacionalització, turisme sostenible i trajectòria empresarial) que, amb la seva tasca, «impulsen la competitivitat del teixit empresarial del Baix Camp». Salut i Treball (digitalitza-

ció), Mallafré (agroalimentació), Llaberia Plàstics (internacionalització), Xalet de Prades (turisme sostenible) i Andrés Pintaluba (trajectòria empresarial) foren els guardonats. Gerard Pagès destacà que, amb els reconeixements, es pretenia «obrir-nos, no només centrar-nos a Reus» i donar sortida a premiats «de diferents mides i diferents localitats». «Reconèixer gent que té aquesta aportació a la societat s’ha de posar en relleu», tancà Cañete.

L’Associació d’Alzheimer oferirà exàmens gratuïts

Salut L’Associació d’Alzheimer i Altres Tras torns Neurocognitius de Reus i Baix Camp, amb la col·laboració de la regidoria de Salut i Esports de l’Ajun tament de Reus, va presen tar ahir la campanya Revisió Cognitiva, que consisteix en la realització d’avaluaci ons neuropsicològiques de cribratge gratuïtes a totes les persones interessades a conèixer el seu estat cogni tiu actual. Durant els dies 25, 26, 27 i 29 d’abril, des de les 9 fins a les 18 hores, es portaran a terme les avalu acions neuropsicològiques a l’Institut Lerín Neurocog nitive, la seu de l’entitat. Per participar en la iniciativa, caldrà concertar cita prèvi ament trucant als números de telèfon 977 317 603 o 686 219 419. La campanya està oberta a tota la ciutadania i és una «excel·lent oportuni tat per conscienciar sobre les alteracions cognitives, les demències i l’impacte que generen en les famílies i en la societat en general, posant èmfasi en la valuosa tasca de les associacions ar reu del món», destaquen des de l’organització. Redacció

Apallissen un taxista a Barcelona i escapen a Reus

Cañete: «La petita i mitjana empresa gaudeix d’una salut molt important»

PIMEC Baix Camp ha passat dels 200 associats com a socis individuals a vora 280. Més enllà de l’increment de la xi fra, subratllà el fet que «no es donen de baixa». «Estem do nant suport per, si tenen qual sevol dificultat, que puguin comptar amb nosaltres», as senyalà. A més, Cañete apro fità per demanar que es facin polítiques «pensant en els pe tits per fer nos grans».

Successos Els Mos sos d’Esquadra han detin gut a Reus quatre turistes per agredir a un taxista de Barcelona. Els fets van pas sar ahir a quarts de vuit del matí. Els arrestats haurien contractat el servei d’un taxi convencional per des plaçar se fins a l’Aeroport de Reus, però finalment haurien pujat a un vehicle VTC. En veure ho, el taxista s’hauria posat davant l’au tomòbil Uber per mostrar el seu desacord, amb la qual cosa els turistes van acabar per agredir lo per després marxar cap a Reus. Els Mos sos atribueixen als joves un delicte de lesions. Redacció

El Concurs de Roses del CdL torna els dies 4, 5

i 6 de maig

Cultura El Concurs

Exposició Nacional de Ro ses tornarà, com cada any, a principis del mes de maig i se celebrarà al Teatre Bar trina de Reus. En aquest cas, la 77a edició, es durà a terme els dies 4,5 i 6 de maig «i tornarem a gaudir d’una platea del Teatre Bartrina convertida en un impres sionant roserar, curulla de roses de tota mena, de di ferents colors i varietats», va assegurar Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura de Reus. Ahir al matí es va presentar el car tell de l’únic concurs floral d’aquestes característiques que es manté a tot Cata lunya, amb una novetat. Aquest any, es faran unes visites guiades a l’exposició de Roses a càrrec de la rose rista Carme Miró. Aquestes tindran lloc el diumenge dia 4 de maig a les 10 hores i el dilluns dia 6 de maig a les 4 de la tarda. El cartell «tren cador» del concurs ha estat creat per l’artista reusenc Jordi Abelló, sota el títol No mateu roses, amb una imat ge principal de la franja de Gaza per convidar a la refle xió. «És un al·legat a la vida, respecte a totes les espècies i sobretot a què la gent pugui pensar», afirmava Abelló. «La rosa és com un símbol de vida», afegia el president del CdL. A banda de l’expo sició de roses també s’ha organitzat un concurs de fotografia a Instagram, del 15 al 28 d’abril. L’objectiu del certamen és premiar a la millor fotografia sobre roses que es pengi a l’Instagram de l’ateneu. Redacció

Desmantellat definitivament el Cruyff Court de l’estació d’autobusos

Equipaments Després d’observar-ne «el mal ús», una part del veïnat s’ha inclinat a favor de l’eliminació

Marta Gutiérrez

El primer Cruyff Court de Catalunya, ubicat a Reus, ha passat a ser història. El des mantellament d’aquest camp de futbol d’ús lliure, inaugu rat el 2009 a l’estació d’auto busos del barri del Carrilet, va començar el passat 8 d’abril tal com va avançar Diari Més El terreny de joc amb les por teries i les tanques ha estat desmuntat i l’únic que queda és el mural de la paret amb el lema A la vida i l’esport joc net

El Cruyff Court del Carrilet va ser inaugurat amb els ob jectius de fomentar l’activitat física i el joc entre infants i joves i inculcar valors com la responsabilitat, la integració, el treball en equip i la preven ció del sedentarisme i l’obesi tat infantil, però és un camp que «no fa la funció que hau ria de fer», comenta A.M., veí del barri.

Després d’observar «el mal ús continuat» i les «pre ocupants activitats» que s’hi duien a terme, una part signi ficativa de la comunitat s’ha inclinat a favor de la seva eli minació, veient ho com una mesura necessària per a res taurar la pau i la seguretat al seu barri. Roger Sánchez, un resident local, ha expressat preocupació per la seguretat, assenyalant que «el camp era un lloc insegur per jugar, amb evidències de vandalisme com ampolles trencades a terra». Rosa Maria, una altra veïna, comparteix la preocu

Roger Sánchez: «El camp era un lloc insegur per jugar i amb vandalisme»

pació per les destrosses i el so roll constant que procedia del camp, afirmant que «sempre està freqüentat pels matei xos, fent soroll i destrosses». Enia i Mireia, altres veïnes del barri del Carrilet, han adoptat una visió més equilibrada,

reconeixent la importància del Cruyff Court com a espai d’esbarjo per als infants, «al final hi ha una part bona per què els nens tenen on poder jugar», però també assenya lant els conflictes i la mala ubicació com a problemes greus: «No trobo que esti gui ben ubicada aquí al mig d’una parada d’autobusos». «Els nens estan jugant i, si la pilota es cola, surten corrents darrere d’ella i és molt perillós perquè no paren de passar ve

hicles just al costat del camp», comenten. «Tampoc fa falta desmantellar les coses, si ells creuen que està bé treure’l que sigui per a una altra cosa millor», afirma Carmen, veï na i comerciant del Carrilet. A.M. també ha expressat sor presa pel desmantellament, destacant la manca de super visió i la ubicació inadequada del terreny de joc. «Crec que el camp està mal ubicat», va lora.

L’Ajuntament de Reus,

juntament amb la Fundació Johan Cruyff ha justificat la retirada de les instal·lacions esportives argumentant que, en el seu estat final, podrien representar un risc per a la se guretat dels usuaris, tal com han detallat fonts municipals. A més, han assenyalat que el terreny de joc es trobava pràc ticament en desús avui dia, ja que el Cruyff Court Sergi Roberto, inaugurat el 2019 al parc de Mas Iglesias, «ofereix millors prestacions de joc».

Fotografia de l’estat del terreny de joc del Cruyff Court del Carrilet després del desmantellament. Diari Més

Miquel Llaberia

Els alumnes de l’Esco la Rubió i Ors reivin diquen novament la necessitat de la creació de més espais verds en la ciutat de Reus amb la inauguració del jardí de papa llones que han treballat en els darrers mesos. Des de l’any 2022, l’escola porta impulsant un projecte educatiu amb la voluntat de conscienciar als més joves al voltant de la sos tenibilitat. «El setembre del 2022 vam fer una sortida per la ciutat de Reus per veure quina vegetació hi havia, i ens vam adonar que no en tenia, que era una ciutat grisa», ar gumentaven els alumnes en la presentació del projecte davant les autoritats munici pals.

Per aquest motiu, i des prés d’un treball exhaustiu d’investigació, el centre edu catiu va decidir organitzar un espectacle artístic per a traslladar aquest missatge a la població i, més concreta ment, al consistori. L’abril de 2023 els més de 400 alumnes de l’Escola Rubió i Ors van escenificar l’espectacle ‘Lla vors...’ a la plaça Mercadal, amb la presència de l’equip de govern municipal d’aquell moment, i els van fer entrega d’un manifest «per una ciutat més verda i amb més vida». No obstant això, l’empenta tant de l’alumnat com del pro fessorat no va acabar allí i, da vant d’aquesta falta d’espais verds a la ciutat, van decidir començar creant lo pel seu propi compte. «Vam desco brir que podíem crear un jardí de papallones, que a part de crear un espai verd a la nostra escola, també contribuïa a la pol·linització i a l’augment de la població de papallones de la ciutat que s’ha vist reduï da», explicaven els alumnes,

Reus, la futura ciutat de les papallones

Des del centre porten treballant la temàtica de la creació d’espais verds des del curs escolar 2022-2023

afegint que ja havien observat algunes papallones visitar el jardí al cap de poc temps des prés de la seva creació.

Deures per l’Ajuntament

D’aquesta manera, i després de mesos de treball per a co nèixer què feia falta i què s’ha

Vint restaurants participaran en les

III Jornades de l’Arròs Ganxet

Gastronomia Una vintena de restaurants par ticiparan en les III Jornades Gastronòmiques de l’Arròs Ganxet, organitzades per l’AEH Reus i que tindran lloc del 19 d’abril al 12 de maig. Les receptes proposades pels restauradors estan creades amb ingredients que es pro dueixen i s’elaboren prop de la capital del Baix Camp. Les

propostes culinàries estan elaborades amb Arròs Bayo, qui des de 1860 cultiva al Del ta de l’Ebre, i acompanyades amb vins del Celler Mas Vi cenç. Com a novetat, a l’edi ció d’enguany s’incorporen dos productes insígnia de la cultura gastronòmica reu senca: totes les degustacions començaran amb un vermut de Reus i les postres comp

taran amb l’avellana com a ingredient protagonista. Síl via Cabrera, del restaurant L’Estel, vs ser l’encarregada d’elaborar un arròs ganxet en la presentació, maridat amb vins Mas Vicenç. Tots els de talls de les Jornades Gastro nòmiques de l’Arròs Ganxet de Reus es poden consultar a https://aeht.es/jornades-gastronomiques Redacció

via de fer per a crear aquest jardí, finalment el van poder inaugurar ahir amb la pre sència de l’alcaldessa de Reus,

Sandra Guaita, i el regidor de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio. Una presència que des del

L’Escola Rubió i Ors va demanar formar part del projecte RENATUReus

Els alumnes han demanat al consistori la creació de més espais verds

centre van aprofitar per a re clamar al govern municipal una major implicació en la renaturalització de la ciutat. A més, també van demanar que el consistori tingués en compte a l’Escola Rubió i Ors pel projecte RENATUReus anunciat el passat mes de fe brer. Aquesta iniciativa comp ta amb un pressupost de 4,2 milions d’euros finançats pels fons europeus Next Generati on per a la redacció i execució d’obres de naturalització de les escoles de la ciutat. Con cretament, les seleccionades van ser Pompeu Fabra, Ge neral Prim, Teresa Miquel i Marià Fortuny. «Ens agrada ria que part d’aquests diners vinguessin a la nostra escola també, per a poder tenir un pati més naturalitzat», recla maven els alumnes, reivindi cant el projecte que portaven desenvolupant des de l’any 2022 a favor dels espais verds. Davant d’aquestes deman des, l’alcaldessa va respondre que parlaran amb la resta d’escoles per a proposar fer jardins de papallones en aquestes. «I també intenta rem que a part de les escoles, en diferents punts de la ciutat puguem fer racons per a les papallones. I que sapigueu que si d’aquí a un temps Reus s’ha convertit en la ciutat de les papallones, ha sigut grà cies a vosaltres», afirmava Guaita, reconeixent i agraint l’esforç per part dels alumnes.

L’acte de presentació de les jornades

L’acte de presentació del jardí ha comptat amb l’alcaldessa. Gerard Martí

Els alumnes de l’Escola Rubió i Ors porten des del curs anterior treballant la temàtica dels espais verds en la ciutat de Reus. Gerard Martí

Sostenibilitat

Tarragona. Olivia Molet

L’Hospital Joan

XXIII

redueix el temps d’espera a urgències

el 2023, però encara supera l’hora

Salut D’altra banda, la darrera dècada aquest ha incrementat al voltant de nou minuts

ACN

Els pacients de les urgències hospitalàries de la xarxa pú blica catalana van esperar de mitjana 62 minuts per visita l’any 2023, segons dades del Departament de Salut obtin gudes per l’ACN a través d’una petició de Transparència.

En el cas particular dels 8 hospitals que gestiona l’Ins titut Català de la Salut (ICS), es pot comparar el temps d’espera mitjà del 2023 amb el que hi havia el 2010, gràcies a les dades fetes públiques pel Govern el 2011 en resposta a una pregunta parlamentària. I la diferència entre aleshores i ara supera els vint minuts: de 39 a 62.

Concretament, a l’hospital de referència a la zona del camp de Tarragona i les Ter res de l’Ebre, el Joan XXIII de

L’Hospital Sant Joan de Reus encapçala el temps mitjà d’espera, amb 73 minuts

Tarragona, té un temps mitjà d’espera molt proper a la mit jana: 68,1 minuts. En aquest sentit, ha rebaixat els 71,3 mi nuts d’espera mitjana de l’any 2022, i encara més els 76,5 del 2019. D’altra banda, la dife rència amb la dècada passa da és important: 34,5 minuts (2010) i 43,2 (2011). Pel que fa la resta de cen tres hospitalaris del Camp de Tarragona, destaquen l’Hos pital Sant Joan de Reus, amb

73 minuts (més que 2022); i el Pius Hospital de Valls, amb 69 minuts (2 més que el 2022).

Urgències ateses

Les urgències hospitalàries de la xarxa pública van aten dre l’any 2023 3,8 milions de pacients, un 2,2% més que l’any anterior. L’increment de la demanda no s’ha traduït, aquest any, en un augment dels temps d’espera, però en general és un dels factors que

L’apunt

Els «reptes» de les urgències hospitalàries

Segons la doctora Mireia Puig, directora del servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, el gran repte que tenen per davant les urgències hospitalàries és consolidar models organitzatius més moderns i «resolutius». És per això que els centres de Catalunya estan «en transició» cap a aquest model, i Puig reclama a l’administració «més esforç» per entendre les necessitats d’urgències.

més està pesant en la satura ció a les sales d’espera de les urgències.

En l’àmbit del Camp de Tarragona, el Joan XXIII va atendre el 2023 poc més de 100.000 urgències, situant se com el centre hospitalari líder en aquest àmbit. Està seguit per l’Hospital Sant Joan de Reus, amb 89.182 urgències ateses; i l’Hospital del Ven drell, amb 83.328.

Nivell de gravetat

Les dades analitzades per l’ACN també reflecteixen el tipus d’urgència més i menys habitual, i la variació dels temps d’espera en funció del nivell de gravetat, que es de termina de l’1 al 5 en el mo ment del triatge a l’entrada del centre hospitalari. En con cret s’han analitzat els nivells 2 (Situacions molt urgents, de risc vital previsible), 3 (Situa cions d’urgència, de potencial risc vital) i 4 (Situacions de menor urgència, potencial ment complexes, però sense risc vital). Sent l’1, casos molt excepcionals de situacions que requereixen ressuscita ció amb risc vital immediat i el 5, situacions no urgents, que permeten una demora en l’atenció.

Les urgències de nivell 4 (1,9 milions) són el 49% del total, i les de nivell 3 (1,2 milions) van ser el 32%. En quant al nivell 2, representa tan sols el 5,4% de les urgències hospitalàri es del 2023, amb un augment percentual d’un 17% des de l’any 2019.

L’Hospital Sant Joan de Reus va atendre 89.182 urgències durant 2023, situant-se en segon lloc amb relació als centres hospitalaris del Camp de

El govern afegeix 31 municipis tarragonins a les zones tensionades amb límit de lloguer

Economia A tot Catalunya hi ha ara 271 localitats on es podrà aplicar el topall, cobrint més de 7 milions de persones Municipis declarats àrees tenses per limitar els lloguers Municipis afegits

ACN

El Govern ha decidit afegir 131 municipis a la llista de zones tensionades on es podrà limi tar el preu del lloguer, segons ha anunciat aquest dilluns la consellera de Territori, Ester Capella, des de la Val d’Aran. Territori ha iniciat els tràmits per afegir aquestes localitats entre les que hi ha Vielha, Cadaqués, Begur, Besalú o Al tafulla, entre d’altres a les 140 zones tenses ja en vigor. Així, en total Catalunya comptarà amb 271 localitats on es podrà aplicar el topall dels lloguers, una mesura que cobrirà una zona on viuen més de 7 mili ons de persones, el 90% de la població.

Dels 131 nous municipis afegits, 31 pertanyen a les co marques de Tarragona.

La consellera confia que aquesta mesura, que respon als canvis del mercat de l’ha bitatge i a la tendència alcis ta del preu del lloguer expe rimentat els últims mesos, sigui efectiva aquest mes de juliol.

La consellera ha explicat que aquesta ampliació, que es produeix just un mes després que hagi entrat el vigor a Ca talunya l’aplicació del topall del preu del lloguer en 140 municipis, respon als canvis que s’han produït al mercat de l’habitatge aquests darrers mesos. L’increment genera litzat del cost de l’habitatge dels darrers anys a Catalunya, gairebé sempre molt per so bre dels ingressos de les llars, i la tendència alcista del preu del lloguer, malgrat la recent aplicació de la contenció de rendes, ha fet necessària la re visió dels criteris emprats en la identificació dels municipis declarats com a zona de mer cat residencial tensat.

Per tant, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. En cas de tractar se d’un gran tenidor la persona física i jurídica propietària de cinc o més immobles urbans ubicats a les zones de mercat residencial tensat–, el lloguer no podrà ser superior a l’Ín dex de referència del preu del lloguer.

L’ampliació afecta els mu nicipis de més de 2.000 habi tants, que no formen part dels 140 ja declarats, i que com pleixen algun dels requisits que marca la Llei estatal pel dret a l’habitatge: que les per sones o famílies dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i submi nistraments bàsics; i que el preu de lloguer o de compra dels habitatges hagi experi mentat en els darrers cinc anys un increment acumulat d’almenys 3 punts per sobre de l’IPC. Capella ha dit que continuaran treballant «in tensament» per «embridar el mercat» i fer que els preus «no pugin».

L’ampliació d’aquest 15 d’abril afecta a municipis de més de 2.000 habitants

El Baix Penedès registra una caiguda del 25% en la construcció d’habitatges

Economia La comarca segueix la tendència inversa al Gran Penedès

ACN

La construcció d’habitatges nous a la comarca del baix Pe nedès ha experimentat una caiguda del 25% de mitjana durant l’any 2023, segons ha presentat aquest dilluns l’AP CE (Associació de Promotors i Constructors d’Edificis). De

276 nous habitatges registrats l’any 2022 es va passar l’any següent a 207. Al conjunt de la vegueria penedesenca, en canvi, la situació és comple tament diferent. L’any passat la construcció d’habitatges nous va pujar un 11,5%. Se gons l’APCE, l’habitatge nou al gran Penedès té de mitjana

82,8 m2 i costa 297.708 euros. Al Baix Penedès, el mapa de l’activitat de nova construc ció l’encapçala Calafell, amb l’inici de 120 obres, seguit del Vendrell, amb 46. La tercera posició l’ocupa Cunit, amb 26 habitatges nous començats el darrer any. Més enllà del volum d’obra

L’anunci del Govern ha agafat per sorpresa la majo ria dels alcaldes afectats del Camp de Tarragona i les Ter res de l’Ebre. Només l’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó, ha apuntat que havien com partit «el problema gravís sim» amb l’habitatge que

nova, l’APCE ha detallat tam bé els pisos que s’han acabat de construir durant el 2023. També en aquest apartat el Baix Penedès va registrar un balanç negatiu, amb un descens del 31%. Segons l’AP CE, els nous habitatges que surten al mercat tenen una mitjana de 82,8 m2 i valen 297.708 euros. En el cas de les cases unifamiliars, la super fície mitjana és de 143,9 m2 i el preu de venda puja fins els 557.170 euros. Si es tracta d’un pis, la mitjana penedesenca és d’un habitatge de 75,5 m2 per 266.751 euros.

tenen amb el Departament de Territori i celebra la me sura «perquè ajudarà molt». A Montblanc el preu del llo guer s’ha suplicat els últims anys. La mesura afecta també molts municipis de costa, pre dominantment turístics, com l’Ampolla, al Baix Ebre.

Albinyana

Alcanar

Alcover

Aldea, l’

Altafulla

Ametlla de Mar, l’

Ampolla, l’

Arboç, l’

Bisbal del Penedès, la Calafell

Creixell

Cunit

Deltebre

Montblanc

Montbrió del Camp

Mont-roig del Camp

Móra d’Ebre

Morell, el Pobla de Montornès, la Ràpita, la Riudoms

Roda de Berà

Sant Jaume dels Domenys

Sant Jaume d’Enveja

Santa Coloma de Queralt

Santa Oliva

Selva del Camp, la Sénia, la Torredembarra

Ulldecona

Vinyols i els Arcs

‘Catalunya, regió gastronòmica mundial’ comptarà amb Cambrils

Gastronomia El Patronat de Turisme cambrilenc ja s’ha adherit a la campanya promocional

Miquel Llaberia

El passat mes de juny de 2023 es va anunciar que Catalunya havia estat escollida Regió Mundial de la Gastronomia per l’any 2025. D’aquesta ma nera, es convertia en el primer territori europeu que aconse guia aquest reconeixement a la cultura i innovació gas tronòmica. Davant d’aques ta situació, la Generalitat de Catalunya anunciava que destinaria fins a 9 milions d’euros per a impulsar inici atives enogastronòmiques, a la vegada que demanava a les entitats i administracions del territori que se sumessin a aquest projecte.

Fins al moment, 200 enti tats i agents del sector pro ductiu, de la restauració o el turisme enogastronòmic catalanes ja s’han presentat

voluntàries per a participar. Entre elles, trobem el Patro nat Municipal de Turisme de Cambrils, que ja s’ha adherit a

la campanya amb la intenció de contribuir en la visibilitza ció global tant de la gastrono mia catalana com la cambri

lenca. La regidora de Turisme de l’Ajuntament de Cambrils, Camí Mendoza, ha fet una cri da als empresaris del sector

«Cambrils, com a capital gastronòmica de la Costa Daurada, no podia faltar»

de la restauració a Cambrils a sumar se a aquesta iniciativa. «És molt rellevant que Cata lunya sigui la primera regió a rebre aquesta distinció, i Cambrils, com a capital gas tronòmica de la Costa Daura da, no podia faltar. Hem de te nir un paper significatiu dins d’aquesta campanya promo cional», assegura la regidora, completament convençuda del potencial tant de la cam panya com del municipi.

La restauració cambrilenca «Ara començarem a parlar amb els restauradors per engrescar los i fer que se su

min», explica la regidora, que assegura que «confiem en el fet que, com en altres ocasions, s’afegiran a la campanya». Cambrils té ja experiència en campanyes i activitats gastronòmiques. La més recent, la ruta gastro nòmica ‘TasTum Cambrils’ que va donar el tret de sortida el passat mes de febrer, a més de múltiples jornades gastro nòmiques que reivindiquen productes del territori com la galera, el vi o la carxofa, entre d’altres. «Entenem que te nim prou potencial per a po der visibilitzar nos molt dins d’aquest reconeixement que serà mundial i, per tant, tenim interès en què la part privada s’impliqui. Ens convé a tots, al país i a Cambrils», sentencia la regidora.

En funció de les entitats que s’apuntin a participar i col·laborar en la campanya, la Generalitat com a impul sora principal podrà establir per l’any vinent les accions a portar a terme per a donar a conèixer la cultura gastronò mica catalana al món. I a falta de conèixer la implicació per part dels restauradors cam brilencs, Cambrils no faltarà a la cita.

La Generalitat de Catalunya és la impulsora de la campanya. ACN

L’alcalde,

Salou recupera una

varietat extingida de raïm amb la plantació de 200 ceps

Enologia El pàmpol girat s’ha plantat a l’espai del parc del Pla de Maset

Redacció

L’Ajuntament de Salou, dins del projecte de recupera ció dels valors etnogràfics, enològics i paisatgístics del municipi, va realitzar ahir la plantació experimental dels primers 217 ceps de la vari etat negre de vinya pàmpol girat, a l’espai del parc del Pla de Maset, un solar de titulari tat municipal que ja era una antiga zona de conreu. Els més de 200 ceps que s’han plantat provenen de la Finca El Encín (Alcalà d’Henares), que compta amb una de les

col·leccions de varietats de vinya més importants d’Es panya i Europa. Des del con sistori expliquen que aques tes plantes provenen d’una mostra mare del Camp de Tarragona, ja que fou tras llada el 1975 des de l’Estació Enològica de Reus a la finca de Madrid. Per la seva banda, la Universitat Rovira i Virgili se n’encarregarà de la part enològica. Des del consistori apunten que estan buscant una segona varietat, l’esca nyagossos. Els primers brots dels ceps plantats es podran veure en unes setmanes.

Edicte

En compliment de l’article 85.4 del DL 1/2010 de 3 d’agost, se sotmet a informació pública l’acord de la Junta de Govern Local de data 8/03/2024 d’aprovació inicial del Pla Parcial Urbanístic del Sector 5 Belianes Sud, Subsector 01 del POUM, presentat en data 8/10/21 i NRE E2021022240.

Abans de l’aprovació provisional caldrà completar/ esmenar els següents aspectes indicats en l’apartat Setè de la part expositiva de l’acord:

· Incorporar informe de l’enginyer municipal respecte a l’abastament d’aigua potable.

· Incorporar informe de COMAIGUA respecte a la suficiència de la capacitat de l’EDAR pel tractament de les aigües residuals.

· Garantir l’accés al vehicle de bombers a les naus edificades al nord de l’àmbit i a ponent del parc de bombers per la qual cosa s’hauran d’enretirar els aparcaments que dificulten l’espai d’apropament i plantejar una plataforma única en aquest punt.

· Estudi de mobilitat generada.

· Estudi de inundabilitat.

· Caldrà indicar les zones fluvials segons informe de l’ACA.

· Caldrà indicar les zones de riscos segons Protecció Civil.

Durant el termini d’un mes a comptar a partir de la darrera publicació d’aquest edicte en el tauler d’edictes municipal, Butlletí Oficial de la Província de Tarragona o diari es podran presentar al·legacions. L’expedient complet està a disposició dels interessats, de dilluns a divendres de 08:30 a 14:00 h al Departament d’Urbanisme, pl. Ajuntament, 4. Es pot consultar a la pàgina web municipal http://www.cambrils.cat/ca/serveis/urbanisme a la carpeta Informació pública.

Cambrils, a 15 d’abril de 2024

Alfredo Clúa Alcalde de Cambrils

Pep Moreno: «El nostre tret diferencial és tocar les emocions dels clients a través dels contes»

Entrevista A banda de dirigir el seu restaurant, Deliranto, el xef és el president de l’Associació d’Hostaleria de Salou

Cristina Cuadrat Gonzalez

El seu restaurant, Deliranto, és conegut per vincular contes clàssics i gastronomia. D’on neix aquesta idea? «Jo vaig obrir Deliranto el febrer del 2017 i un mes des prés, al març, em vaig trencar el genoll. Amb aquesta lesió vaig decidir tancar i reobrir lo al setembre. Durant aquests mesos vaig visitar l’Antic Molí, a Ulldecona. El Vicenç feia el menú del Trivial on acompanyava els plats amb unes targetes i, al meu cap, aquestes podien ser les car tes de la reina de cors d’Alícia. Justament la meva filla estava llegint Alícia al país de les meravelles i, a la contraportada, Carroll va deixar escrit que les dues Alícies no són con tes per a nens, sinó contes on els adults es converteixen en nens. Per això vam tirar enda vant la idea d’explicar Alícia al país de les meravelles i que, d’aquesta manera, el menú degustació portés al client

cap als records del conte. A la gent li va emocionar que hi hagués un valor afegit i vam decidir afegir el Mag d’Oz, el Conte de Nadal de Dickens i quan vam fer El Petit Príncep ens van donar una Estrella Michelin. Allà vam veure que el nostre tret diferencial és to car les emocions dels clients a través dels contes». Després també van introduir dues òperes. «Jo soc un friqui de l’òpera i volia fer un conte amb un valor afegit. I clar, l’òpera ho tenia: una història amb un valor afegit, la banda sonora. El Pablo Alcaraz em va dir que havia de ser la primera de la història, La faula d’Orfeu, de Monteverdi. Mentre ho confeccionàvem, ja que és un procés d’uns sis mesos, ens van donar l’Estrella Michelin. Vaig anar a Sevilla a recollir la i vaig rebre un munt de mis satges del Pablo Alcaraz que deien el mateix: Carmen, Carmen, Carmen, Carmen. Lla vors vam fer la segona òpera,

cuina és nascut a Valls, però que també que inclogui coses exòtiques perquè la cap de sala és de Cuba, i coses de les illes perquè el segon de cuina és de Canàries. Volem un nou conte que mostri més, si es pot, la nostra essència. Però fins aquí puc explicar».

També és president de l’Associació d’Hostaleria del municipi. Quin és el tret diferencial de Salou?

«A Salou s’hi menja molt bé perquè hi ha restaurants de tota classe. Si vols menjar de cullera marinera, ves al Bufa caldos. Si vols menjar arròs, al Delfín. Si vols menjar tai landès, ves al Thai Salou, un dels únics cinc restants d’Es panya que té el certificat de l’ambaixada tailandesa com a autenticitat i qualitat de gas tronomia tailandesa. Una de les virtuts que té Salou és que té una gamma gastronòmica molt àmplia i no parlo només de preu, sinó de qualitat». Ara es vol posicionar a Salou com el centre de les Denominacions d’Origen.

Carmen, que ha sigut un dels contes més emocionants». Ha dit que li porta sis mesos, més o menys, preparar un conte. Quin és el procés?

«Sí, entre cinc o sis mesos. S’han de tenir en compte les escultures que hi ha a taula, els plats que es vinculen a les emocions o a aquests records que els hi provoquen als cli ents i els plats de la vaixella, entre altres. El procés és llarg i hi ha coses que no depenen de tu. Els plats de ceràmica me’ls fa una noia de Cambrils. Només això ja comporta un temps perquè em fa una pro va, la mirem junts, decidim, tornem a provar. El procés creatiu no és només el menú, sinó que hi ha molts factors». Quins reptes de futur té ara Deliranto?

«L’any que ve volem dur a terme una cosa que no hem fet mai i és afegir la nostra es sència al conte que s’expliqui. És a dir, que mostri coses so bre la gastronomia vallenca i catalana, perquè el cap de

«Cada cop que algú pregunta sobre Salou diu que no hi ha res. Però si te’n vas a Barce lona, el quilòmetre zero són, mínim, 60 quilòmetres. En canvi, a Salou només s’hi val dins el terme. Tots tenim una història i la de Salou és turís tica. Per això al terme munici pal no va quedar res d’agricul tura ni ramaderia. Però estem a la província de Tarragona, un lloc que és riquíssim. Hi ha vuit Denominacions d’Ori gen de vi a la província, però també hi ha oli d’oliva, safrà, formatges, arròs, ànec al Del ta, xai als Ports de Tortosa, mel al Perelló. Som superrics en producte. Ja els agradaria a molts llocs d’Espanya i del món tenir la capacitat de pro ducte que tenim aquí». Per tant, creu que hauria de canviar el concepte de quilòmetre zero?

«Per mi quilòmetre zero és, primer, el Camp de Tarrago na, després la província i tam bé Catalunya i Espanya. Per què el pernil ibèric està molt bé i és nostre. Però hem de dir que no és quilòmetre zero tot i estar en una zona on hi ha la mateixa cultura i gastrono mia? Per mi sí que ho és». Quins projectes de futur té l’AH Salou?

«El nostre objectiu és estabi litzar el que creiem que val la pena. També volem crear alguna cosa diferent. Estem buscant algun format que es faci fora dels locals i en el qual hi pugui participar la gent».

El xef Pep Moreno al seu restaurant, Deliranto, situat a Salou. Gerard Martí

Pere Granados, amb els ceps de pàmpol girat. Aj. Salou

Nou pacte de govern a Castellvell amb l’entrada dels regidors d’Ara

Municipal El pacte d’Esquerra amb el PSC assoleix una majoria còmoda amb les dues incorporacions

Redacció

ERC Castellvell, PSC Cas tellvell i Ara Castellvell van signar, el passat 2 d’abril, un nou acord de col·laboració de govern que tindrà una durada de tot el que resta de mandat.

D’aquesta manera els dos regidors d’Ara Castellvell, Jor di Barenys i Anna Huguet, s’incorporen l’equip de go vern que estava integrat pels quatre regidors d’Esquerra i un del Partit dels Socialistes. Amb set regidors, el pacte de govern s’assegura una còmo da majoria al plenari, on que den a l’oposició tres regidors de Junts per Castellevell i un del Partit Popular.

L’aprovació de la modifi cació del cartipàs munici pal derivat del nou acord de govern es debatrà en el Ple extraordinari convocat per aquest dimecres 17 d’abril, en què també es farà el sorteig dels membres de les meses electorals de les Eleccions al Parlament de Catalunya del

Set persones condemnades a presó per vendre drogues a Valls

Judicial La secció quar ta de l’Audiència Provincial de Tarragona ha imposat tres anys i mig de presó als cinc homes i dos dones acusats de formar un grup dedicat al tràfic i la venda de drogues a Valls. Fiscalia i els advocats de la defensa han arribat a un acord pel qual els acusats han acceptat la culpabilitat a canvi d’una rebaixa considerable de les penes: així, s’ha passat dels entre cinc i sis anys de presó inicial del ministeri públic pel delicte contra la salut pú blica, en la modalitat d’una substància que causa greu dany a la salut, als tres anys. En el cas de la pertinença a organització criminal, s’ha rebaixat la condemna de set anys a sis mesos per a cadas cun. Segons el relat acusato ri del fiscal, les set persones condemnades es repartien les tasques d’abastir, contro lar i mantenir l’ordre en el punt de venda situat en un pis a Valls. ACN

12 de maig.

L’alcalde de Castellvell del Camp, Josep Sabaté, explica va en un comunicat, en nom dels tres partits signants, que

Cambrils engega un programa d’activitats per fomentar el voluntariat ambiental

Societat Arrencarà el 20 d’abril, amb una recollida de residus a la platja dels gossos

Redacció

Els Departaments de Medi Ambient, Joventut i Partici pació Ciutadana de l’Ajunta ment de Cambrils han posat en marxa un programa de sensibilització ambiental per fomentar el voluntariat ambiental i col·laborar amb diferents entitats expertes en la recollida de residus.

La campanya No puc, tinc voluntariat inclou quatre propostes, que començaran aquest dissabte, 20 d’abril, amb una jornada Clean Up de recollida de residus a la plat ja dels gossos, coorganitzada per l’entitat Good Karma Pro jectes.

La segona activitat és una recollida de microplàstics i pellets a la platja del Regue ral, que es portarà a terme el dia 9 de juny, dins de la matei xa setmana del Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny)

i del Dia Mundial dels Oceans (9 de juny). Durant la jornada, davant la rambla del Regue ral, s’oferirà un taller de cre ació d’animals marins amb material reciclat. L’activitat està coorganitzada per l’enti tat Plastic Free Wave.

El programa continuarà el 15 de juny amb una planta da de pins autòctons al Parc de Mas Clariana, amb la col· laboració de l’Associació de Salut Mental Dr. Tosquelles, que, gràcies a un conveni amb l’Ajuntament, ofereix un servei social especialitzat per a persones que tenen un tras torn mental sever des del Ca sal Municipal de la Gent Gran. Finalment, el 5 de juliol, es durà a terme una jornada d’Escosnorkeling a la platja del Cavet, coorganitzada per Good Karma Projectes. L’ac tivitat consisteix a fer snorkel per ajudar a netejar el subsòl marí.

«amb aquest acord es dona compliment al mandat del poble, amb un govern ‘am ple». Durant tota la negocia ció s’ha pogut constatar «les

L’alcalde, Josep Sabaté destaca l’estabilitat que permet el pacte

moltes similituds existents entre els programes electo rals dels tres partits, ja que tots els grups busquem la ma teixa finalitat, que és el benes tar de la gent del poble».

Els tres grups també consi deren molt important aquest acord perquè donarà «esta bilitat» al govern municipal i garantirà els projectes del municipi per aquest mandat: «El benefici d’aquesta siner gia de diversitats repercutirà en projectes conjunts i en el progrés de Castellvell», afir ma l’alcalde.

Els tres partits signants es comprometen a fer una revi

sió anual de l’acompliment de l’acord, així com dels ob jectius establerts pels progra mes electorals de cada partit, amb l’objectiu de garantir “«la coherència i l’eficàcia de l’ac ció de govern».

El nou cartipàs L’equip de govern municipal de Castellvell del Camp estarà distribuït de la següent ma nera:

ERC Castellvell:

Josep M. Sabaté Papiol, al calde i regidories d’Educació i d’Hisenda.

Maria del Mar Barriach Sugranyes, regidoria d’Urba nisme.

Jordi Fortuny Sisniega, re gidories d’Esports i adjunt a Cultura i Festes.

Jordi Jové Balañà, regidori es de Sanitat, Cultura i Festes.

PSC Castellvell:

Pere Carrasco Gené, regido ries de Gent Gran, Serveis So cials i Participació Ciutadana

ARA Castellvell:

Jordi Barenys Pomé, re gidoria de Joventut i adjunt d’Hisenda.

Anna Huguet Parrilla, re gidoria de Medi Ambient i Transició Energètica i adjun ta d’Educació

El Morell rep per tercer any el Segell InfoParticipa a la transparència

Societat Enguany, la seva web local ha assolit un 83% de puntuació

Redacció

L’Ajuntament del Morell ha rebut, aquesta setmana i per tercer any consecutiu, el reco neixement InfoParticipa, que reivindica l’aposta duta a ter me els últims anys en l’àmbit digital i de transparència. «Aquest tercer reconeixe ment consecutiu ens reafir ma en l’aposta per la transpa rència municipal i potencia el repte de mantenir i apujar la nostra exigència a partir d’ara», explicava l’alcalde, Eloi Calbet.

El Segell InfoParticipa a la qualitat i la transparència de la comunicació pública local és una certificació que atorga la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a partir de les avaluacions que realitza el Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciuta dania Plural (LPCCP) de les webs locals. Aquest és el tercer any con

Acte d’entrega del Segell InfoParticipa. Ajuntament del Morell

El Morell és un dels dos ajuntaments del Tarragonès en rebre el reconeixement

secutiu que el consistori mo rellenc l’assoleix i, enguany amb una puntuació d’un 83%. Tenint en compte el nombre

d’habitats, El Morell és l’únic municipi de la seva dimensió que disposa d’aquest segell al Camp de Tarragona.

«Sense cap mena de dub te és un dels reptes d’aquest mandat i s’està demostrant que la feina està consolidant els objectius marcats en aquest àmbit», va declarar Calbet.

L’alcalde de Castellevell i els dos regidors que s’incorporen a l’equip de govern. Ajuntament de Castellvell

El Nàstic es prepara per disputar dues

jornades clau per segellar el ‘play-off’

Futbol

El Celta Fortuna i la Cultural Leonesa són els rivals directes en el top 5 i vèncer deixaria via lliure per assolir l’objectiu

La derrota del Nàstic contra el Tarazona va su posar un obstacle més en la cursa per assolir la plaça d’ascens directe. El De portivo no va fallar contra el Teruel i es va aprofitar de les punxades del conjunt grana per situar se a set punts de distància amb només 18 en joc. A més, la gran majoria de duels que li esperen en aquest tram final de temporada se ran a Riazor. Malgrat el canvi en el camí, el rumb dels grana continua sent el mateix, l’as cens i, per tant, els següents dos partits seran claus per consolidar, d’una vegada per totes, el primer objectiu de la temporada: participar en el play-off d’ascens.

Els pròxims rivals del Nàstic

Celta Fortuna

Com està?

3è 57 punts Cultural Leonesa

Com està?

6è 52 punts

La Primera Federació és una categoria capritxosa. Tots els equips tenen dificultat per allargar molt les dinàmiques positives en el temps i la igual tat fa que les ensopegades siguin habituals. El Barça At lètic, fa unes jornades en una ratxa inaturable, va rebre de valent a Salamanca caient per 4 1 contra l’Unionistas. D’al tra banda, la Ponferradina i la Cultural Leonesa van superar les seves ratxes de fam de vic tòries per tornar a sumar de tres i comprimir encara més la classificació. Els grana ara són quarts, amb 57 punts, els mateixos que el tercer classificat, el Cel ta Fortuna que, precisament,

El capità del Nàstic, Joan Oriol, durant el partit contra el Tarazona del darrer diumenge. Tarazona

Els grana tenen l’opció de guanyar ‘l’average’ contra dos rivals directes

serà el rival del Nàstic aquest diumenge. Els de Dani Vidal van superar els gallecs en el partit d’anada amb un 0 1 marcat per Pablo Fernández. El diumenge es juguen més que tres punts. El Nàstic bus carà una victòria per escalar posicions, deixar enrere el conjunt gallec i guanyar li un average que podria ser clau de cara al final de la tempora

Gairebé 1.000 persones participaran en l’Enfutbola’t 2024 del Vendrell

Futbol Uns 1.000 perso nes s’aplegaran el pròxim 1 de maig al Vendrell per par ticipar en el torneig de fut bol inclusiu no competitiu Enfutbola’t 2024. La capital del Baix Penedès es conver tirà en la primera seu de la demarcació de Tarragona en acollir aquest esdeveniment organitzat per la Fundació de la Federació Catalana

de Futbol. En la seva sisena edició, els gairebé 1.000 par ticipants jugaran diferents partits de futbol 7 i futbol sala a les instal·lacions del Camp de Futbol Municipal del Camí de Roda i del Pavelló Munici pal de l’avinguda del Camp d’Esports. Aquesta jornada lúdica i esportiva té l’objectiu de mostrar a la societat que el futbol és un esport obert

a tothom, sense barreres ni prejudicis, i on la pilota roda en tots els terrenys de joc. També vol oferir un dia de futbol i diversió per a tots aquests jugadors que estimen i practiquen aquest esport, però no tenen un espai on competir. L’organització del torneig compta amb el suport de l’Ajuntament del Vendrell i els clubs locals. Redacció

da. De la mateixa manera, la pròxima setmana els tarrago nins viatgen a Lleó per jugar contra la Cultural, l’equip que, actualment, marca la sorti da del play-off amb 52 punts. Els grana tenen un coixí de 5 punts, però que, de nou, en l’enfrontament directe tenen l’oportunitat d’assegurar se virtualment l’objectiu del play-off perquè s’ampliaria

la distància i es guanyaria un average que ja està gairebé encarrilat amb el 3 0 del duel al Nou Estadi Costa Daurada. Aquests dos partits resulten determinants perquè, dos re sultats adversos podrien ar ribar a complicar l’existència de cara als darrers partits de la temporada.

Resten sis partits per aca bar la temporada i el Nàs tic necessita acabar el més amunt possible. Si la prime ra posició deixa de ser una opció en els pròxims duels,

els grana, amb el play-off ja assegurat, han d’apuntar a la segona posició pels privilegis que atorga en la fase d’ascens. Ser segon no només deixaria el partit de tornada de les eli minatòries al Nou Estadi Cos ta Daurada, sinó que també, en cas d’empat, al finalitzar la pròrroga, el Nàstic seria el triomfador de l’eliminatòria. De moment, el calendari mana i ha deixat al Nàstic dos partits consecutius contra ri vals directes del play-off, dos duels que podrien definir el final de la temporada grana. Després queden dues visi tes complicades al camp del Sabadell, que s’hi juga la per manència, i el Barça Atlètic. A casa queden dos partits a priori més còmodes contra uns SD Logroñés i Rayo Ma jadahonda probablement ja descendits.

Entrades a cinc euros

El Nàstic ha preparat una promoció per omplir el Nou Estadi de cara al duel contra el Celta Fortuna del diumenge a les 12 hores. Cada soci grana podrà adquirir un màxim de 4 entrades a preu de cinc euros a la zona de l’estadi on estigui abonat fins a arribar a l’afora ment. La venda es realitzarà únicament de forma presen cial al punt d’atenció al soci de l’estadi.

Els

Arnau Montreal Quesada

diferents representants dels organitzadors del torneig inclusiu Enfutbola’t 2024 al Vendrell. Cedida

El Reus i la Pobla tenen cinc partits per capgirar una difícil segona volta

Futbol Els resultats dels dos equips han complicat les seves aspiracions de participar en el ‘play-off’

El Reus FC Reddis i la Pobla de Mafumet tenen cinc finals per assolir els objectius en aquest darrer tram de la temporada a la Tercera Federació. Els dos equips de la demarcació s’han complicat les existències a la segona volta. Tant el Reus com la Pobla no han pogut mantenir la regularitat acon seguida a la primera part de la competició i han vist com l’objectiu del play-off d’ascens es complica cada vegada més.

Tots dos equips han tingut una caiguda als inferns des del mes de gener. El Reus FC Reddis va tancar la primera volta quart, amb 27 punts, però, des de llavors, han acu mulat sis derrotes, quatre empats i només dues victòri es. La darrera derrota va ser el passat diumenge contra

Carla Gonzàlez, a les portes del podi en el Campionat d’Espanya

Atletisme L’atleta del CA Tarragona, Carla Gonzàlez, es va quedar a les portes del podi del Campionat d’Espanya de Trail celebrat el darrer cap de setmana a Àvila. La tar ragonina, entrenada per David Lago, va recórrer els 16 km amb 840 m de desnivell amb un temps d’1h40’44’’. Redacció/Cedida

el líder de la categoria, l’Olot. Aquesta ratxa negativa ha deixat al conjunt roig i negre novè, a sis punts de l’anhelat

play-off d’ascens a Segona Federació. La igualtat a la part alta de la classificació és màxima. Actualment, la zona

noble la marca el Prat, amb 43 punts, i l’Escala, el Perala da i el Tona el persegueixen a una victòria de distància. Més

El tarragoní Marcel Quirós participa a la Porshe Classic Sèries 2024

Motor El pilot tarra goní Marcel Quirós de BxS Motorsports va participar en les proves de regularitat del Porsche Classic Series 2024 al Parcmotor Caste llolí el darrer cap de set mana. Quirós va competir amb èxit amb el copilot francès Benoit Meignien en un Ford Fiesta XR2 del 1987. Redacció/BxS

Els dos equips no han sumat més de tres victòries des del gener

lluny es troba el Reus, amb 37 punts, però no és impossible. En aquests darrers cinc par tits de lliga, els reusencs es jugaran les opcions al Muni cipal contra la Rapitenca, el Vilassar de Mar i el Girona B. D’altra banda, a domicili té els duels directes contra el Tona i, aquest diumenge, contra el Prat. Els de Marc Carrasco tenen poc marge d’error en aquestes sis finals i necessita ran recuperar l’essència dels primers partits de lliga.

D’altra banda, la Pobla de Mafumet ha hagut de virar l’objectiu completament. Els d’Adolfo Baines van tancar la

primera volta a cinc punts del play-off amb un partit enca ra per disputar. Ara, però, els pobletans miren d’assegurar la permanència. En qüestió d’una setmana, el filial grana va caure derrotat contra el Tona i el Vilassar, dues der rotes que deixen l’equip a sis punts del descens. El tècnic pobletà, Adolfo Baines, va destacar en el postpartit que «fa uns dies parlàvem d’un objectiu totalment diferent, però així és el futbol. La nos tra prioritat és escapar com més aviat millor de la part baixa. Tots els equips arriben aquest tram de la tempora da amb les seves necessitats, així que haurem de fer un pas endavant». La Pobla de Mafumet jugarà aquest diu menge a la pista de la Funda ció Gramanet. A casa resten dos partits contra dos equips de la part baixa com el San Cristóbal i el Castelldefels. D’altra banda, els partits com a visitant seran exigents amb els duels contra el Badalona i l’Hospitalet, que es troben en posicions de play-off

D’aquesta manera, s’espe ra un tram final de temporada trepidant a la Tercera Federa ció.

Arnau Montreal Quesada

A l’esquerra, Hugo Toivonen (Reus FC Reddis) i, a la dreta, Boaz Hallebeek (Pobla de Mafumet). Reus/Pobla

Iran assegura que el seu atac a Israel va tenir un objectiu «dissuasiu»

Conflicte El gabinet de guerra d’Israel debatrà avui com respondre l’atac mentre que diferents països reclamen rebaixar la tensió

EFE/ACN

L’Iran tracta de contenir les possibles conseqüències pel seu atac amb míssils contra Israel amb missatges diplo màtics i advertiments als Estats Units i a l’Estat jueu, mentre la comunitat inter nacional treballa per a evitar una escalada del conflicte a la regió. Per la seva banda, el gabinet de guerra d’Israel de batrà avui la resposta a l’atac iranià.

El Govern de Teheran va insistir ahir que no busca augmentar la tensió a Orient Mitjà i va assegurar que l’atac contra Israel va ser «neces sari, proporcional i dirigit a objectius militars» per a crear «capacitat de dissuasió».

En una roda de premsa en la capital iraniana, el porta veu del Ministeri d’Exteriors, Naser Kananí, ha advertit que Teheran actuarà «més fort que mai per a dissuadir i cas tigar l’agressor per qualsevol acció il·legal i irracional», tot i que que ha deixat clar que el seu país s’adhereix als princi pis de la Carta de les Nacions Unides i al dret internacional. Davant possibles reacci ons de països occidentals i les anomenades a la imposi ció de noves sancions contra l’Iran, el diplomàtic va afir mar que haurien «d’apreciar

Pedro Sánchez va demanar «contenció» i que no s’augmenti la tensió

la moderació» de Teheran en els últims mesos i el seu com portament «responsable cap

Tesla anuncia que acomiadarà a unes 15.000 persones, més d’un 10% de la seva plantilla

Laboral El fabricant de vehicles elèctrics estatuni denc Tesla acomiadarà a unes 15.000 persones, més del 10% de la seva plantilla, segons un correu electrònic enviat a tota la companyia pel seu conse ller delegat, Elon Musk. En el seu missatge als empleats de Tesla, Musk indica que en pre paració de la «pròxima fase de creixement», és important

que el fabricant d’automòbils elèctrics busqui «reducci ons de costos i augmentar la productivitat». «Com a part d’aquest esforç, hem realitzat una revisió exhaustiva de l’or ganització i pres la difícil de cisió de reduir la plantilla més d’un 10% globalment», va afe gir Musk. La reducció d’ocu pació afecta a dos directius de la companyia: Drew Baglino,

a la seguretat i la pau». Després de l’atac contra Israel, l’Iran ha llançat una ofensiva diplomàtica amb converses amb almenys nou països –Rússia Catar, l’Índia, Malta, Egipte, l’Aràbia Saudi ta, Síria, Turquia i la Unió Eu ropea– per a explicar la seva postura.

vicepresident de Planta Mo tor i Energia, i Rohan Patel, a càrrec del desenvolupament de negocis. L’anunci de la re ducció de la plantilla es pro dueix pocs dies després que Tesla anunciés que les seves vendes van caure un 8,5% en el primer trimestre de l’any, període en el qual les accions de la companyia van perdre gairebé un 30% del seu valor. En les últimes setmanes, la companyia també ha redu ït els seus preus de manera significativa per a incentivar la demanda i reduir el seu in ventari de vehicles. Agències

També països àrabs, in closos els veïns de l’Iran, han multiplicat en les últimes hores els contactes entre ells i amb els Estats Units i Tehe ran per a evitar que la violèn cia surti de control.

L’Iraq, l’Aràbia Saudita i Jor dània, així com Egipte i Catar, aquests dos últims mediadors

clau en el conflicte entre Isra el i Hamàs, han encapçalat una sèrie de contactes diplo màtics amb aquesta finalitat, segons mitjans oficials.

Sánchez demana contenció

El president espanyol, Pedro Sánchez, va tornar a defensar ahir la solució dels dos estats

Sanitat ampliarà a 11 malalties congènites detectables en els nounats amb la prova del taló

Salut El Ministeri de Sanitat ampliarà en les prò ximes setmanes de 7 a 11 les malalties congènites detecta bles en els nounats per mitjà de la prova de taló, amb l’ob jectiu d’incrementar les a 22 el 2025, segons va anunciar ahir el president del Govern, Pedro Sánchez. La coneguda com a prova del taló permet el diagnòstic de malalties me

tabòliques poc comunes i, en la seva major part, d’origen genètic que, si es deixessin a la seva evolució natural, com prometrien la vida i el desen volupament intel·lectual de les persones en tractar se de malalties que suposen una càrrega econòmica molt im portant per la dependència i el consum de recursos socials i sanitaris que comporten.

a Israel i Palestina. El presi dent ha afirmat que l’Estat està disposat a fer el reco neixement de l’Estat palestí de manera «bilateral», i ha demanat «contenció» als ac tors després de l’atac d’Iran a Israel, «perquè ningú vol una escalada internacional». Ha recordat que l’Estat ha con demnat aquest atac, i ha in sistit que el seu govern aposta per la «pau, diplomàcia i lega litat internacional» per «de sescalar» el conflicte.

Segons Sánchez, aquest atac ha de refermar la posició en favor d’un «alto el foc total a Gaza i Cisjordània», l’entra da d’ajuda humanitària i «la solució dels dos estats». «No podem ser aliens al debat que s’està produint a les Nacions Unides» on «tots els països ens haurem de posicionar sobre la pertinença o no de Palestina. Per a Espanya, se gons Sánchez, és «coherent» fer aquest reconeixement «de manera bilateral». «Això és el que farem des del govern d’Espanya», ha dit. També ha recordat que el ministre d’Ex teriors, José Manuel Albares, «informarà a l’oposició quan prenguem la decisió». Sánchez ha destacat que «l’estímul» serà el reconeixe ment al Consell de Seguretat i a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Segons Sánchez, Espanya es troba a la cua d’Europa en aquesta mena de cribratges i tampoc hi ha equitat a nivell nacional per les diferènci es entre comunitats. Algu nes, com Astúries, que duen a terme el cribratge bàsic, mentre que en unes altres es prediuen fins a 30 malalties. El Govern estatal ha decidit incrementar en quatre les malalties a detectar i duplicar la xifra en els pròxims mesos. Sánchez va remarcar que està compromès amb la sani tat pública, la seva «joia de la corona». Agències

El Ministre de Relacions Exteriors iraniana, Hossein Amir-Abdoulahian, en una roda de premsa per explicar els atacs a Israel. EFE

ERC, PSC, Junts, comuns i PPC reclamen un millor finançament en el primer debat preelectoral

Eleccions 12-M Aragonès critica que aquesta proposta ja formava part dels pressupostos fallits

ACN

En el primer debat preelec toral del 12 M, organitzat per Pimec en el el Born Centre Cultural i Memòria, els par tits convidats van coincidir a reclamar un millor finança ment per a Catalunya.

Els candidats van arribar a aquest primer debat de pre campanya marcats per la ten dència dels últims mesos. És per això que Aragonès, presi dent del Govern, va remarcar en dues ocasions que moltes de les propostes que havien anat fent la resta de dirigents polítics ja estaven incloses als pressupostos de 2024. I va recordar que l’avançament de les eleccions del 12 M el va provocar precisament el rebuig del Parlament al pro jecte dels comptes, que tenia el suport d’ERC i PSC.

«Cal coherència entre les propostes i els vots que fem al Parlament», va afirmar el cap de llista republicà. Aragonès també va dir a Albiach que moltes de les mesures que la candidata de Comuns Sumar havia proposat «ja s’estarien aplicant» ara, si el seu grup hagués aprovat els pressu postos d’enguany.

ra de reclamar una millora del sistema de finançament català. D’altra banda, Albiach va insistir en què, de cara a la reforma de finançament, cal un grup de treball amb par tits però també que inclogui agents socials i econòmics.

Aragonès i Rull es van interpel·lar en diverses oca sions pel tema del finança ment. El número 3 de la llista de Junts va situar «el lideratge i el mètode» com a «claus» per aconseguir una millo ra del finançament. És aquí on va preguntar al candidat d’ERC si «ningú feia control ni seguiment» del dèficit fiscal mentre els republicans nego ciaven a Madrid. «És inaudit», va reblar.

A la rèplica, Aragonès es va mostrar «sorprès»: «Ara que es posen a negociar, vostè ve a donar lliçons». En aquesta línia, el candidat d’ERC va reivindicar la feina feta pel seu partit en les negociacions amb el govern de l’Estat.

Rodalies, El Prat i Hard Rock

La necessitat de millorar el servei de Rodalies va ser una de les altres propostes compartides per totes les for macions presents al debat. Aragonès va tornar a exigir el traspàs integral inclòs en l’acord amb el PSOE . Illa es va comprometre a executar el Quart Cinturó si esdevenia president després de les elec cions.

El candidat d’ERC es va comprometre a continuar tre ballant els eixos de la política d’economia, empresa i treball d’acord amb els agents eco

nòmics i socials, tal com va fer durant aquesta legislatura. Per la seva banda, amb un to pausat al llarg del debat, Illa va enumerar alguns dels principals eixos de la seva proposta de govern: una es tabilitat que permeti una legislatura de 4 anys; moder nització de l’administració

En el debat també es va tractar la millora del servei de Rodalies i l’ampliació del Prat

Un 80% de municipis estaran obligats a tenir un pla d’incendis forestals

Societat El nou pla Infocat del Govern pretén fer front al canvi climàtic

El nou pla Infocat del Govern implicarà que tots els mu nicipis catalans tinguin o bé l’obligació, un 80%, o bé la re comanació, un 20%, de dispo sar de pla d’incendis forestals. Ho va explicar el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena,

que va detallar que els que hauran de tenir aquest docu ment passen de 628 a 757, i els que hauran de complir amb la recomanació s’eleven a 190. Es tracta del primer pla de Protecció Civil dissenyat per fer front al canvi climàtic. In clou millores en l’anàlisi del risc, la direcció i la coordina

ció, i integra l’actualització del pla Alfa d’Agents Rurals, que s’ha dotat d’un nivell nou de perill extrem, el 4, que perme trà actuar amb més precisió i, per exemple, restringir l’accés a 19 massissos catalans.

D’altra banda, l’Infocat ha integrat l’actualització del pla Alfa dels d’Agents Rurals,

pública; mesures sobre la sequera, l’energia i les infra estructures; l’excel·lència dels serveis públics, i aconseguir una fiscalitat justa.

El candidat del PSC va mar car com a prioritari protegir i oferir «certeses» a la ciutada nia, de la mateixa manera que va destacar el «bon balanç» de

que s’ha dotat d’un nivell nou de perill extrem, el 4. Segons Elena, això permetrà restrin gir l’accés a 19 massissos ca talans i suspendre activitats vulnerables com podrien ser estades de casals o grups de joves al medi natural.

El subdirector de progra mes de Protecció Civil, Sergio Delgado, va explicar que al tres millores del Infocat seran la creació d’un Grup d’Asses sorament Jurídic dins el Co mitè d’Emergències, que do narà suport en la definició de les ordres i mesures d’emer gència per a la població.

la feina feta amb els comuns quan han governat plegats.

Reforma del finançament Especialment incisiu va ser el cap de llista del PPC, sobre tot amb Illa i Albiach. Sobre fiscalitat, Fernández es va mostrar «convençut» que el PPC estava «a l’alçada» a l’ho

Els candidats i la candida ta van recordar les seves po sicions sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, ja detalla des en anteriors ocasions. De la mateixa manera, el Hard Rock també va ser present durant el debat, quan la can didata de Comuns Sumar va anunciar que, si aconseguien entrar en el Govern, posarien punt final a la reducció fiscal vinculada directament al joc.

El conseller d’Interior del Govern català, Joan Ignasi Elena. ACN

Els candidats al 12-M, aquest dilluns en el primer debat preelectoral, al Born Centre Cultural i Memòria. ACN

Editorial

Urgències a temps

En l’edició d’avui s’expliquen les dades, aconseguides per l’ACN, relatives al temps d’espera als serveis d’urgència dels centres públics i concertats catalans. Deixant de banda el cas de l’Institut Pere Mata, que té unes característiques pròpies molt concretes, el centre que en surt pitjor parat és l’hospital Sant Joan de Reus, amb un temps d’espera mitjà de 73 minuts el 2023, és a dir fins i tot un minut més que l’any anterior. Tampoc no ha millorat el Pius Hospital de Valls, que ha sumat 2 minuts i va acabar el 2023 amb un temps d’espera mitjà de 69 minuts. No molt millor estan les urgències del Joan XXIII, tot i que almenys

va poder reduir, en tres minuts, el temps i va quedar-se en 68 minuts. Es tracta de temps amb els que qualsevol usuari pot estar més o menys habituat, però que si es compara amb la situació de fa deu anys, resulta demolidora. L’augment de recursos i la reversió de les retallades segurament podrà anar retallant els temps d’espera, però una dada especialment significativa és la que assenyala que gairebé el 49% de les urgències ateses a Catalunya són de les considerades de nivell 4, és a dir, potencialment complexes, però amb risc menor. O dit d’una altra manera, que el temps d’espera no és un element significatiu per la seva resolució.

Tribuna

Reus, ciutat amb orgull emprenedor

Més enllà d’una opció laboral per guanyar-se la vida, emprendre és la voluntat d’innovar, fer créixer i millorar el desenvolupament socioeconòmic de l’entorn on en desenvolupa l’activitat empresarial. En definitiva, de casa teva, del lloc on vius. Aquest dimarts, 16 d’abril, se celebra el dia mundial de l’Emprenedoria, una data marcada al calendari que pretén, precisament, posar en valor i donar visibilitat d’aquest esperit.

Històricament, Reus –i la seva gent-–ha estat sempre caldo de cultiu per a l’emprenedoria. Des de petits negocis familiars que perduren en el temps fins a empreses que han conquerit mercats internacionals, la nostra ciutat ha estat l’escenari del naixement de multitud d’idees innovadores que han millorat la qualitat de vida de la ciutadania i han dut el nom de la ciutat arreu del món. El seu esperit innovador i la seva capacitat

Òscar Subirats Torrebadell Regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus

per generar nous models de negoci són pilars fonamentals de l’economia del Camp de Tarragona, i també de Catalunya, impulsant-la cap a un futur més prometedor. Tanmateix, l’èxit no ha estat únicament una qüestió de coratge individual. Des del govern de l’Ajuntament de Reus i l’administració pública treballem sense aturador perquè aquest caldo de cultiu continuï perdurant en el

Històricament, Reus -i la seva gent- ha estat sempre caldo de cultiu per a l’emprenedoria. Des de petits negocis familiars que perduren en el temps fins a empreses que han conquerit mercats internacionals

temps. I ho fem donant les eines necessàries per garantir que qualsevol emprenedor pugui fer realitat el seu somni: assessorament, ajuts i projectes com Reus Espais Vius, que és una mostra evident de l’impacte directe de l’emprenedoria en el seu entorn immediat, a més d’iniciatives de col·laboració publicoprivades, com serà la futura Escola d’Oficis. La feina, però, no s’atura aquí. Com a comunitat, tenim la responsabilitat de crear un entorn que continuï fomentant l’emprenedoria, mitjançant polítiques de suport, formació i collaboració. Només així podrem assegurar un futur prometedor per a la nostra ciutat i la resta del Camp de Tarragona, garantint un llegat que continuï inspirant i beneficiant a les generacions futures.

Sol, Sorra i Sal. Calçots, Castells i Cava

De jove recordo l’estranyesa que em provocaven, dia sí dia també, les visites del llavors president Pujol a qualsevol poble de Catalunya i de com parlava amb la gent, anomenant-la pel seu nom i recordar-se’n dels seus parents, neguits i costums. No entenia per que tot un president de la Generalitat perdia el temps en mig de sembrats, ciutats petites i pobles difícils de trobar en un mapa. Ara entenc que era la seva forma per conèixer el País. Des de Barcelona, per governar Catalunya, s’havia de conèixer i palpar el Territori.

No hi ha hagut cap altre president tant excursionista i entenc que això és un símptoma del canvi de visió que tenim del nostre País. Hem passat d’una Catalunya de 43 comarques a una que es configura com a Barcelona i Comarques. D’aquí que sigui fàcil que el tòpic vagi guanyant pes en el imaginari governamental del País i, així, aproximar-nos a una concepció on, per exemple, les Terres de Girona es converteixen en la Catalunya Sagrada, essència i origen del País i les Terres de l’Ebre passen per ser la Catalunya Salvatge, la dels homes (i dones) decidits...ves qui té el valor de tocar-los l’aigua.

Les Terres de Ponent serien les terres de la gent del camp, les que recorden que tots hem sigut pagesos i que, de petits, tots hem jugat amb tractors. Les Terres del Pirineu la Catalunya feta Natura, la Catalunya primigènia: els esports d’aventura, l’ós, les falles de St. Joan.

I la costa, la terra de Sol, Sorra i Sal. I, al Sud, també de les avellanes i la petroquímica. El Penedès i Camp de Tarragona poc més que terra de Cava, Castells i Calçots.

El trist és que, en el fons, sembla que certes decisions es prenen a partir d’aquest imaginari.

Tribuna No hi ha hagut cap altre president tant excursionista i entenc que això és un símptoma del canvi de visió que tenim del nostre País. Hem passat d’una Catalunya de 43 comarques a una que es configura com a Barcelona i Comarques

La raó real per la qual no es fa la connexió de l’aigua de l’Ebre cap a Barcelona és la por a la segura reacció virulenta de la seva gent, sense preguntar-se per que s’emprenyen tant (i amb raó) si se’ls hi toca l’aigua. I com no han de ser condescendents amb els problemes de la pagesia si tots hem tingut un avi pagès, i un tractor, que és gros, fort i potent, té una atàvica imatge del català nostrat?

I per què posar més Mossos al Baix Penedès, si allà no passa res?. O millorar el seu transport públic? Si entre el xató, els castells i el cava no fem res més que xalar. I a la costa, a sobre, ens banyem amb turistes.

Els imaginaris són inevitables i, sovint, divertits. Però requereixen constantment que hagi algú que no pari de recordar, a qui pertoqui, que un imaginari no és la realitat.

Josep M. Puche Fontanilles Regidor de Bonastre

Cambrils busca pubilla, hereu, fadrins i damisel·les per representar al municipi

Cultura Els i les aspirants grans i infantils es poden presentar a títol personal o en representació d’una entitat fins el 26 d’abril

Redacció

L’Ajuntament de Cambrils ha obert la convocatòria per l’elecció del Pubillatge de Cambrils 2024, que represen tarà el municipi en els actes i festes populars i tradicionals. Les persones interessades en convertir se en Pubilla o Hereu s’hi poden presentar a títol personal o en represen tació d’una entitat. L’Ajunta ment ha fet una crida a les associacions perquè presen tin candidats i candidates en representació de l’entitat, i d’aquesta manera apropar les tradicions de Cambrils a les noves generacions. La con vocatòria també està oberta a infants i joves de Cambrils que s’hi vulguin presentar, sempre que compleixin amb els requisits que es preveuen en les bases. Les inscripcions es poden fer fins el 26 d’abril, presencialment al departa ment de Festes de l’Ajunta ment de Cambrils o enviant el full d’inscripció a festes@

Els representants del Pubillatge cambrilenc de l’any 2023. Aj. Cambrils

cambrils.org. Les aspirants a Pubilla i Hereu grans han de tenir entre 17 i 22 anys fets, han de dominar la llengua catalana parlada i escrita, han

d’estar empadronades a Cam brils i han de tenir disponibili tat per participar en els actes que s’especifiquen a les bases, en el cas de sortir escollits. En

L’alumnat del Graduat en ESO visita l’Ajuntament

Cambrils L’alumnat del Graduat en Educació Secundària de l’Escola d’Adults Rosa dels Vents de Cambrils va visitar l’Ajuntament de Cambrils el dimecres a la tarda, en el marc del pro grama educatiu Descobreix Cambrils, adreçat a les escoles i instituts del municipi. L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va rebre el l’alumnat a la Sala de Plens. Redacció/Aj. Cambrils

el cas dels infantils, han d’ha ver nascut entre l’any 2013 i el 2017, disposar del vestit tradi cional català i estar empadro nats a Cambrils. Els nens i ne

Les aspirants a Pubilla i Hereu grans han de tenir entre 17 i 22 anys fets

Per escollir el Pubillatge infantil es farà un sorteig el dissabte 4 de maig

nes que ja hagin estat Pubilla o Hereu infantils de Cambrils en edicions anteriors, no ho podran tornar a ser.

Elecció del pubillatge

Per resultar elegit Pubilla o Hereu, s’haurà de realitzar una prova escrita i una entre vista personal. Les proves, que es realitzaran el divendres 3 de maig, seran sobre diferents qüestions sobre cultura local i catalana, cultura popular, costums i tradicions del pu billatge. Es valorà la disponi bilitat d’assistència als actes,

la fluïdesa verbal, entre altres. Les candidates i els candidats amb la valoració més alta es nomenaran Pubilla i Hereu de Cambrils, i el jurat propo sarà a la resta de candidats. L’Ajuntament es farà càrrec del lloguer del vestit tradicio nal català per a toets aquelles candidates grans que no en disposin pel dia de l’elecció, i els escollits pels primers actes més propers.

Pel que fa a l’elecció del Pu billatge infantil serà el mateix dissabte 4 de maig, durant l’acte públic al pati que es farà a la Torre del Llimó, on tots i totes les aspirants hi han d’as sistir vestits amb el vestit tra dicional català. L’elecció del Pubillatge infantil es durà a terme mitjançant un sorteig. El nen i la nena que surtin escollits aleatòriament seran nomenats Hereu infantil i Pu billa infantil respectivament. Tota la resta de nens i nenes que s’hagin presentat seran nomenats Fadrins i Damisel· les infantils.

L’Escola Guillem Fortuny fa un taller a Ràdio Cambrils

Educació Una cinquantena d’alumnes de l’Escola Guillem Fortuny de Cambrils han dut a terme un taller al matí a Ràdio Cambrils. Es tracta de dos grups de tercer de primària. Els nens i les nenes, d’entre 8 i 9 anys, han visitat la ràdio i han pogut conèixer de primera mà com funciona l’emissora municipal. Redacció/Aj. Cambrils

El sopar es va celebrar al Centre Municipal de Cultura de la Bisbal del Penedès. Aj. de la Bisbal

El Sopar de la Fam de la Bisbal recapta 1.170 euros per a l’ONG Mans Unides

Solidaritat El Sopar de la fam es va celebrar dissabte al Centre Muni cipal de Cultura, organit zat des de la Parròquia de Santa Maria de la Bisbal. En total, es van recaptar 1.170 euros per a l’ONG Mans Unides, comptant l’import dels sopars, daixí com el de la taula 0 i el dels donatius. Redacció/Aj. Bisbal

Es van instal·lar parades d’artesania al carrer. Aj. Constantí

Constantí mostra la seva solidaritat per commemorar el Dia Mundial del Parkinson

Solidaritat Constantí va celebrar diumenge una jornada solidària i benèfica que, coincidint amb la cele bració del Dia Mundial del Parkinson que es commemo rava el passat el dia 11 d’abril, ha recaptat fons per a la fu tura Associació d’afectats de Parkinson a Tarragona. Amb el lema Amb tu, ho farem possible, durant tot el matí es van

instal·lar parades d’artesania i un mercat de productes de segona mà, i també es van po sar a la venda productes fets a mà per les persones usuàri es de la unitat de Parkinson precoç de l’Hospital de dia del Centre Sociosanitari Franco lí. També hi va haver una ac tuació musical a càrrec de la formació Dianne 35 i es va fer un vermut solidari. Redacció

Necrològiques

Tarragona

Maria Ángeles García Losada.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.

Reus

Ángeles Díaz Giménez.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 16.45 h al Tanatori.

esqueles

Avui felicita als que es diuen: Toribi, Engràcia i Benet-Josep Labre.

Espai patrocinat per:

CRANC

21/06 al 22/07

En el familiar sentiràs comprensió i un acolliment poc freqüent, això t’ajudarà a posar més clars els teus pensaments les teves tasques.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Caràcter emprenedor forts ganes de col·laborar amb tot el que es relacioni amb la llar, endavant guanyaràs. Assumptes de diners.

SAGITARI

22/11 al 21/12

En el pla social com en el privat podràs fer gala d’un refinat estil. Podràs convèncer. El teu do conqueridor sortirà a la llum avui.

VERGE

23/08 al 22/09

El teu esperit aventurer et portarà a voler experimentar noves situacions. Si has de viatjar aplica tota la teva atenció. Amor en porta.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

La parella o amics posaran en dubte algun dels teus comportaments. Avui serà una jornada on valdrà més la pena l’estar callat no intervenir.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Notícies de familiars alegraran la teva existència aportaran noves idees per al teu futur. Cuida més la teva imatge personal. Bon moment.

AQUARI

20/01 al 18/02

La família t’aportarà nervis molta pressió psíquica. Tracta d’evadir-te amb alguna tasca alegre en companyia. Separa responsabilitats.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Si has de signar papers o realitzar comptes, la jornada presenta alteracions nervioses que t’inclinaran a cometre alguns errors.

PEIXOS

19/02 al 20/03

No vulguis pressionar la situació encara que creguis que portes la raó. Dona un respir als altres espera noves oportunitats per a avançar.

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Ciutadanes que ofenen els sentiments morals, la consciència i causen escàndols allà on van. 2. Mesura anglesa. Quedarà per damunt de l’aigua. 3. Forat d’una bóta, al revés. Quasi tota. Grec heroic. 4. No beu gens de vi, al revés. L’est de Moscou. Enmig de París. 5. Part d’una mica. Sóc savi. Esglésies de muntanya. 6. Captivades. 7. Tres parts del mes. Quasi tot. Sala de projecció capgirada. Vocal. 8. Membre d’un partit. The End. 9. Dedicat a combinar elements.Vocal. Mira al revés. 10. Poso oli. Fets amb tiges. 11. Clavada a una altra. Estàs viu. 12. Mig sí. Igual sencer. Cent. Carestia girada a causa del rebut de la llum.

VERTICALS: 1. Sortia el sol. Combatents antifranquistes de postguerra. 2. Sagí. Amb molta capacitat de procrear. 3. Pirosi. Gallines vistes per un nen. 4. Bloc vitamínic. Ha presenciat un crim. 5. Nascuts. Reposi un menjar fora del foc. Cap de turc. 6. Una de dues. Va complir l’ordre. És fictici sense límits. 7. Casa sense parets. Fan malbé la roba dels armaris. Cent u que pugen. 8. Aula sense fons i capgirada. Fer la baca a algú. 9. Flor. Vocal. Enmig del cos. 10. Pantà de Catalunya. Arbre de fusta molt dura. Matriu humana. 11. Garbells grossos. Sant Esteve, per exemple. 12. Sauna sense sodi. Fons de l’autobús. Carril de tornada. Soc, però sense el cor.

Farmàcies

TARRAGONA:

Font-Quer - Roset.

Plaça Generalitat, 1-A.

Telèfon 977 211 660.

Plana Garcia, Virginia.

Sant Benildo, 10.

Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Sans Porta, Pau. Llovera, 47.

Telèfon 977 341 943.

SALOU:

Besora Mallafre, Jordi. Plaça Bonet, 1.

Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54.

Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Vidal Cañas, Núria. Consolat de Mar, 70.

Telèfon 977 792 712.

VALLS:

Rull Ferre, Consol. De la Cort, 26.

Telèfon 977 612 517.

EL VENDRELL:

Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8.

Telèfon 977 660 873.

Solucions

Solució: nivell mitjà

El temps

Màxima Mínima Estat del cel

26º 11º

Previsió pel Camp de Tarragona

Anuncis classificats

VENDES

PÀRKING + TRASTER

Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO.

Tel: 642.094.115

ELECTRICIDAD, FON-

TANERIA, REFORMAS.

Tel. 626.663.432 - Vicente.

CARPINTERO, EBA-

NISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones.

Tel: 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías.

Tel: 691.586.879

PINTOR ECONÓMICO.

Tel. 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFOR-

MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TREBALL

SEÑORA RESPONSABLE SE OFRECE para interna. Tel: 698.572.883

AMISTAT

JUBILADO BUSCA SEÑORA menos de 65a. Amistad, convivencia, inteligencia emocional. Viajera.

Tel. 647.869.043

TERÀPIES

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer...

Llámame 692.780.087

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

JULIA MASSATGES relaxants, sensitius, antiestrés i en camilla. Reus. Tel. 634.777.389

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MASAJISTA Tarragona. Tel. 603.254.131

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 602.033.898

MASAJE ENTERO

CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445

MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad.

Cel entre mig i molt ennuvolat per núvols baixos al quadrant nord-est i a la resta del litoral i prelitoral central. A la resta del territori el cel estarà serè o poc ennuvolat per algun núvol alt. Independentment, al vessant nord del Pirineu el cel estarà molt ennuvolat o cobert.

Precipitacions

A partir de mig matí són probables alguns ruixats febles o localment moderats a punts del quadrant nord-est. Al final del dia es podran estendre cap a altres punts del litoral central. Solució dels mots encreuats

4 DIES + 1 GRATIS

Una dona, la Lisa, que ha arribat a l’edat de 65 anys, escriu una carta a la mare, que en té 90. A través d’aquesta veu epistolar, el lector anirà coneixent la vida de totes dues, i com ha estat la seva relació durant aquestes sis dècades i mitja. L’autor d’aquesta trama, l’escriptor Alfons Cama, n’avança una dada fonamental, en assegurar que, amb aquesta novel·la «volia explicar una relació maternofilial dura». Però La lluna turquesa (Editorial Aledis), té al tres elements i personatges que l’autor ha combinat amb aquesta idea de fons per fer créixer la his tòria. És el cas, per exemple, de la Greta, la millor amiga de la pro tagonista, «que és el contrapunt d’aquesta relació mare filla i que, d’alguna manera, fa obrir els ulls a la protagonista, perquè vegi el món d’una manera diferent de la de la seva família barcelonina, benestant i catòlica». O la trama que transcorre de manera inter calada, però ben travada, pel Perú i l’Índia. Tot plegat, assegura l’au tor, sense que hi hagi cap tint au tobiogràfic, ni en la relació com plicada de la filla amb la mare, ni amb el cognom del pare de la protagonista, Cama. En el primer cas, l’Alfons, va escollir adoptar la veu d’una dona precisament per allunyar se de la idea d’autobio grafia. L’exercici d’escriure des de la perspectiva femenina, assegu ra, va funcionar de manera fluida. Així i tot, admet que s’ha trobat sovint haver de justificar per què va optar per posar se en la pell d’una dona: «Sempre contesto que, si Gustave Flaubert no s’hagués posat en la pell de l’Emma, ara no tindríem Madame Bovary, que és una novel· la universal».

Quant a la qüestió del cognom, l’Alfons va voler jugar a transitar per les tres bran ques dels Cama

Llibres Alfons Cama i Saballs presentarà la seva nova novel·la, ‘La lluna turquesa’, aquest dimecres a Tarragona

Una història de mare i filla local

i universal

que té localitzades arreu del món: la catalana, la peruana i l’índia. És per tot plegat, afirma l’es criptor, que La lluna turquesa «és una novel·la de capes que pivoten al voltant d’un objecte, un ger ro cerimonial que va transitant a través de la història». A la ve gada, afegeix Cama, «també ha acabat sent una novel·la de dones, perquè encara que en un principi no ho buscava, s’hi ha acabat transfor mant».

Alfons Cama presentarà la novel·la aquesta mateixa setma na a Tarragona. Concretament, ho farà demà dimecres, 17 d’abril, a les 19 h a la Casa de les Lletres (Centre Cultural Antic Ajunta ment), al carrer Major, 39, de Tar ragona. L’acte serà conduït per l’escriptora Coia Valls, i comptarà amb la intervenció del grup Ara Teatre.

Aquesta novel·la arriba dos anys després de la publicació del conte Nabil «Robapinyes» (El Cep i la Nansa, 2022), la primera incur sió en el gènere infantil d’aquest escriptor nascut a Calonge (Baix Empordà), que viu a Tarragona

des de 1987. Amb anterioritat, Cama havia publicat altres novel· les, entre les quals El llarg silenci dels botxins (Editorial Trípode, 2020) i El primer piteu (Editorial Gregal, 2019 – reeditada el 2014). En aquesta ocasió, la novel·la de Cama compta amb el pròleg de Blanca Busquets, que descriu la història com «un relat que se t’endú».

Una mirada enrere

La història parteix de la relació entre la Lisa, de 65 anys, i la seva mare, de 90

El vigilant del Camp

Drogar-se

L’insigne editor d’aquest diari, Lluís Badia, es preguntava ahir des de la seva ben guanyada tribuna per què la notícia impactant segons la qual Tarragona és la segona ciutat d’Europa en consum de cocaïna, com indiquen de manera reiterada els informes d’anàlisi d’aigües residuals, ha passat gairebé inadvertida. Jo tampoc ho sé, i ja me’n guardaré prou de fer especulacions sensacionalistes. El que sí que sé és que es van acumulant els indicis d’una cosa molt grossa. Com ara l’increment dels desmantellaments de plantacions de marihuana a la regió —capdavantera en aquest sector, dins d’una capdavantera Catalunya que s’ha convertit en la gran productora de cànnabis del continent— com ha documentat Fàtima Llambrich al llibre Brots de narcosocietat. O la popularització dels tirotejos i les guerres de bandes a barris marginals de Reus i Tarragona. O les estranyíssimes declaracions —mai aclarides— de fa un parell d’anys del president de l’Audiència Provincial on insinuava connivències i corrupció de la policia. Tot plegat, és una il·lustració perfecta de la dita ‘el nostre mal no vol soroll’. Però no cal alarmar-se. En un altre llibre recent, Comer sin pedir permiso, Albert Molins ens recorda que els humans vam començar a drogar-nos abans d’aprendre a parlar, recollint del terra fruits fermentats que generaven alcohols. El nostre organisme s’hi va adaptar i ens va agradar tant que hem estat enganxats a la droga des de llavors. Amb el refinament tècnic i la diversificació, avui vivim l’era daurada de l’estupefaent, i inclús tenim la meitat dels adolescents addictes als ansiolítics. No val la pena resistir-s’hi: som com som i viure és drogar-se.

Miquel Bonet

Escriptor

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia [redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

L’escriptor Alfons Cama, aquest dilluns, a Tarragona. Gerard Martí