Tarragona
Avui amb el diari
Edició especial dedicada a la celebració de la Diada de Sant Jordi al Camp de Tarragona
Tarragona 6
Viñuales admet que l’Ajuntament no pot fer front econòmicament, sol, al projecte del Rambla Science al Banc d’Espanya
Tarragona
Avui amb el diari
Edició especial dedicada a la celebració de la Diada de Sant Jordi al Camp de Tarragona
Tarragona 6
Viñuales admet que l’Ajuntament no pot fer front econòmicament, sol, al projecte del Rambla Science al Banc d’Espanya
Una de les empreses concursants considera que es van produir irregularitats 5
Gent 21
Nova edició dels InJuè Emprèn, que premia el talent emprenedor dels estudiants
La Diputació formalitza l’adquisició de l’antiga seu de Caixa Tarragona per 4,5 milions d’euros Institucions 2
Reus aprofitarà la inclusió del barri Fortuny en el pla de la Generalitat per fer-hi una regeneració profunda Municipal 7
Salou adquirirà cent quaranta parquímetres, la meitat per a noves zones
Equipaments L’ens provincial va aprovar ahir l’adquisició directa de l’immoble de la Imperial Tàrraco, tot i la negativa de Junts
John Bugarin
L’antiga seu de Caixa Tarragona ja té, de forma oficial, nou propietari. El ple de la Diputació de Tarragona va aprovar ahir, amb 15 vots a favor de PSC, ERC, PP i Vox, i els 8 en contra de Junts, l’adquisició directa de l’immoble ubicat al número 6 de plaça Imperial Tàrraco per 4,5 milions d’euros. Així, l’ens provincial ha fet efectiu el dret a tempteig i retracte que es va reservar al 2013 quan va comprar l’edifici adjacent, situat al carrer Pere Martell i anomenat Síntesi.
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, celebrava aquest pas «històric», que permetrà «fusionar la seu corporativa amb l’operativa i crear sinergies entre les diferents àrees». En aquest sentit, assenyalava que suposarà «un salt qualitatiu per convertir-se en una institució del segle XXI». Per la seva banda, el vicepresident primer, Rubén Viñuales, assegurava que la ciutadania «guanyarà en eficiència administrativa, econòmica i logística».
Les obres de remodelació de la futura seu estaran finalitzades abans que acabi el 2027, any en què 300 empleats que es troben actualment a l’edifici del passeig de Sant Antoni es traslladin a la plaça
Llauradó: «La compra permetrà fusionar la seu corporativa amb l’operativa»
Imperial Tàrraco. D’aquesta manera, s’uniran als treballadors de les àrees de medi am-
bient i carreteres, així com de l’organisme autònom BASEGestió d’Ingressos, els quals ja estan instal·lats a l’edifici Síntesi.
La Diputació, després de formalitzar ahir la compra de l’antiga Caixa Tarragona, ja pot començar a redactar el projecte de reforma que
Cultura Els barris de Ponent de Tarragona celebraran Sant Jordi amb un programa carregat de música i literatura. Avui, al Centre Cívic i Biblioteca Pepita Ferrer es farà una exposició del treball creatiu de fanzines realitzat per l’alumnat de les escoles La Floresta i Torreforta a través del projecte l’Artista va a l’escola
Demà, de 10 a 13 h a la plaça Pilar Pradells de Torreforta, 600 nens i nenes ballaran les danses tradicionals que s’han treballat al llarg del curs.
Certamen Olga Xirinacs
El dijous, a partir de les 11 h i a la mateixa plaça Pilar Pradells, se celebrarà el VIII Certamen Literari Olga Xirinacs amb l’entrega de més d’una
quinzena de premis a l’alumnat dels centres educatius de Ponent.
A les 10 h i també a la mateixa plaça, se celebrarà la cloenda del grup de treball Lectura i Entorn amb una mostra literària. En diferents estands, es podran veure els llibres i els punts de llibre creats per l’alumnat dels centres de Ponent. Redacció
suposarà una inversió de 5,5 milions d’euros, segons una primera estimació. D’altra banda, el diputat Eduard Rovira (ERC), avançava que es destinarà un milió a millorar les instal·lacions del Palau de la Diputació. «Les obres de rehabilitació que s’havien estudiat estaven valorades en uns
14 milions d’euros», afirmava. Finalment, com passarà a ser només una seu institucional i es mouran els treballadors, «es faran poques remodelacions» i no «grans reformes» com estava previst.
Així doncs, l’ens provincial es gastarà, en total, uns 11 milions d’euros amb aquest
moviment. Des del govern — format per ERC i PSC— afirmaven que aquesta decisió «transcendeix la institució» i «beneficiarà a tota la demarcació». D’altra banda, Llauradó destacava que la compra s’ha efectuat «amb recursos propis i sense deixar de fer res del que teníem previst».
Vots en contra de Junts Junts va ser l’únic partit que es va oposar a l’adquisició de l’edifici de la plaça Imperial Tàrraco. Així, van mantenir la seva negativa a aquesta transacció, la qual ja van manifestar el passat mes de febrer quan també van votar en contra del modificatiu de crèdit que havia de permetre la compra de l’immoble. La formació considera que no ha existit cap «criteri territorial», sinó que s’estan centralitzant totes les inversions a la ciutat de Tarragona.
El portaveu del grup, Pere Segura, qui posava en dubte els costos de l’operació, denunciava el «servilisme» de la resta dels grups de l’oposició i acusava el govern d’«improvisar». ERC i PSC, però, defensaven que era un moviment que ja es va preveure durant la presidència de Josep Poblet, quan es va reservar el dret a tempteig i retracte de l’edifici.
Instal·lacions La Diputació invertirà 225.000 euros (IVA inclòs) en aquesta actuació, que s’executarà en un termini de 3 mesos
John BugarinA finals dels anys seixanta, la Diputació de Tarragona va adquirir la Casa Montoliu. Aquest edifici senyorial, ubicat al carrer dels Cavallers, acull, des de fa quatre dècades, l’Escola i Conservatori de Música de l’ens provincial. L’immoble ha estat objecte de reformes al llarg dels segles i, actualment, s’hi continuen fent intervencions per mantenir l’equipament en òptimes condicions. Per als pròxims mesos, es duran a terme obres per a renovar el cablejat i millorar la connectivitat en totes les aules del centre.
La intervenció implicarà la retirada de l’actual installació de la xarxa de connexió a internet, que es va col·locar en l’època de la pandèmia, i implantar un nou cablejat. La Diputació invertirà 225.395,77 euros (IVA inclòs) en aquesta actuació, que s’executarà en un termini de tres mesos a partir de l’inici de les obres, les quals es duran a terme durant el període de vacances escolars perquè no hi hagi afectació en l’activitat del centre.
«La instal·lació de cablejat i equipament de xarxa a la Escola de Música i Conservatori de Tarragona està en un estat precari, mancant elements per a interconnexions i muntat de forma ràpida i desordenada, amb un cert caos», s’explica en el projecte, en el qual es destaca que «gran part dels cables estan a la vista, en-
ganxats amb cinta adhesiva a terra». Ara, es planteja que la distribució es faci a través de «canalitzacions fixades a la paret», amb aïllament elèctric, per tal que «la incidència estètica sigui la menor possible». L’obra es dividirà en dos lots. El primer contindrà la instal·lació general i, el segon, se centrarà en els elements de l’electrònica de xarxa, que requereix empreses del sector
Es va col·locar una xarxa provisional que «s’ha anat ampliant amb cert desordre»
més especialitzades. Durant els darrers anys, la Diputació ha anat dotant de diferents serveis l’Escola de Música i Conservatori de Tarragona per tal d’adaptar-se a la normativa vigent. Entre d’altres, s’ha millorat la instal·lació contra incendis, el sistema de calefacció i la il·luminació. El 2023, l’ens supramunicipal va destinar gairebé 100.000 euros als treballs
de Tarragona
de condicionament acústic de l’aula 0 i la biblioteca del centre. A més, per millorar-ne les prestacions, es va proposar la ventilació i climatització d’aquests dos espais.
Una seu amb història
La casa senyorial on s’ubica el conservatori va ser la residència de la família Montoliu des de mitjan segle XVIII fins al 1880, quan es van mudar a
L’apunt
El trasllat a la Tabacalera, en converses
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, vol que el conservatori de la Diputació es traslladi a la Tabacalera. Així ho ha traslladat a la presidenta de l’ens provincial, Noemí Llauradó, amb qui ha estat mantenint converses per tractar-ho. Segons ha pogut saber Diari Més, l’Ajuntament preveu reactivar, en el segon semestre, les negociacions per tancar un trasllat que, de moment, no arribarà a curt termini. I és que, actualment, la ‘maquinària’ de la Diputació està centrada en la compra de l’antiga Caixa Tarragona i la implementació del pla Impuls Dipta.
Barcelona. L’edifici va esdevenir la seu de diferents entitats polítiques i socials, fins que la Diputació, que va adquirir l’immoble a finals dels anys seixanta, hi va ubicar la seva escola de música. La casa, que va patir nombroses reformes a l’interior i la façana, és una combinació d’estils arquitectònics, que van des del gòtic tardà fins al neoclàssic, amb certs detalls renaixentistes.
El tancament d’una línia de l’Institut Tarragona, sota anàlisi del Departament d’Educació
Educació L’oferta inicial de places de 1r d’ESO pel curs vinent podria ser modificada
Marta Omella BlancoEl tancament de la línia de l’IES Tarragona, que ha causat indignació entre les famílies de les escoles Pràctiques i Pax, podria no ser definitiva. Fonts del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya afirmen que l’oferta inicial de places de 1r d’ESO de l’Institut Tarragona podria variar depenent de les dades de preinscripció.
Les places van ser pactades amb l’Ajuntament de Tarragona a la Taula Local de Planificació. Llavors es va decidir que l’Institut Tarragona reduiria la seva oferta de 120 places totals a 50 ordinàries i 40 per alumnat amb Necessitats Específiques. Actualment, aquesta oferta està sent analitzada i podria ser modificada si s’arriba a la conclusió que no s’adapta a la demanda. El procés de recla-
macions al barem va finalitzar ahir, i la llista ordenada es publicarà el dia 25 d’abril, i la definitiva el 2 de maig.
Mentrestant, les famílies de les escoles adscrites al centre asseguren que no suspendran les seves accions fins que «es declari un canvi formalment». «A nosaltres no ens han garantit que puguem recuperar la línia, per tant, la continuarem reivindicant», afirma Miguel Lorente, un dels pares de les associacions. Lorente explica que les AFA han sol·licitat una reunió amb el Departament d’Educació, i estan a l’espera que els convoquin, però de moment continuaran mobilitzant-se. «Hem convocat una manifestació pel dia 29 d’abril, i esperem força assistència», afirma Lorente. També assegura que si la situació no canvia, organitzaran més concentracions.
ubicar-se en un espai en desús a Campclar
Societat L’Ajuntament acompanyarà a l’entitat i demanarà a la Generalitat que cedeixi l’edifici, de la seva propietat
Marta Omella BlancoL’associació Todos en Azul vol obrir un nou centre especialitzat per a persones amb autisme i les seves famílies. L’espai el volen ubicar a l’antic laboratori d’assaig al barri de Campclar, que actualment es troba abandonat. Durant una reunió amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, aquest va assegurar que l’Ajuntament acompanyaria a l’entitat durant el procés i mediaria amb la Generalitat per la cessió del local.
«Els centres que tenim
són reduïts i limitats pel que fa al volum de nens que poden acollir. Necessitem un espai més ampli i amb més recursos», afirma Juan José Caravaca, president de Todos en Azul. L’objectiu de l’associació és fer servir aquest local per fer activitats i oferir serveis per a les persones amb TEA i les seves famílies, com per exemple sessions de teràpia i respirs familiars. També volen impartir formacions a professionals de l’àmbit sanitari i educatiu, treballadors que formen part d’equips d’emergència, o qualsevol al-
El pintor tarragoní Claudi Bonachí dona una obra al Reial Club Nàutic de Tarragona
Cultura El passat dissabte 20 d’abril, el pintor tarragoní Claudi Bonachí va donar al Club Nàutic de Tarragona, una pintura a l’oli del llagut del Club. El varador d’aquest va ser escenari de l’entrega de l’obra, que va estar presidida per l’Andrea Mazzanti, presidenta del Club, Josep Ma Martorell, vicepresident esportiu del Club, i la vicepresidenta,
Coia Vilallonga. També els acompanyava el delegat de rem, Genaro Pérez.«És per a mi un plaer haver pogut reflectir en aquesta obra una tradició de Tarragona com és el Rem», va afirmar Bonachí. Com a preludi de l’entrega es va fer una petita regata social de llagut amb quatre tripulacions, a qui se’ls hi va entregar un obsequi. Redacció
L’any 2016 la Generalitat volia llogar l’espai per 42.000 euros anuals
administratives o educatives a canvi de 42.000 euros anuals. Per tant, l’associació necessitaria aconseguir la seva cessió i, més endavant, cercar les subvencions per poder dur a terme el projecte.
«L’alcalde s’ha compromès a acompanyar-nos durant tot el procés, ja que també considera aquest centre necessari. El veiem amb ganes d’ajudar i ens ha dit que l’Ajuntament està mediant per fer-lo possible», afirma Caravaca. Tot i això, la Generalitat afirma no tenir constància de cap petició per part de l’Ajuntament. Una ciutat més inclusiva Caravaca explica que durant la reunió també es van tractar altres temes, i des de l’associació es van traslladar propostes i demandes d’alguns dels seus membres. Entre aquestes es troba la petició d’impartir formacions de conscienciació de l’autisme i altres diversitats funcionals a centres educatius per reduir l’assetjament escolar.
tre sector on es pugui tractar amb persones amb TEA. «A més, l’espai compta amb una zona exterior que ens podria resultar molt útil per realitzar activitats a l’aire lliure, que són molt beneficioses i enriquidores», explica Caravaca.
El local, propietat de la Generalitat
L’antic laboratori d’assaig pertany a la Generalitat, i l’any 2016 va ser inclòs en un dossier de finques susceptibles a ser llogades a un privat. Allà s’oferia la possibilitat d’utilitzar el local per fer activitats
A més, van denunciar la manca de vetlladores disponibles per als infants que necessiten aquest servei. «Moltes famílies pateixen perquè només disposen d’aquesta figura durant dues o tres hores a la setmana, quan en realitat és necessària durant tot l’horari lectiu», afirma Caravaca. Una altra proposta que es va valorar és la creació d’un tram silenciós per celebracions com Santa Tecla o Carnaval, perquè els individus amb sensibilitats auditives puguin tenir un espai segur durant les festes.
Hostaleria El Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona ha de decidir si aplica mesures cautelars
Una de les empreses participants ha presentat recurs a la resolució del concurs de l’antic restaurant Limboo. «Hem impugnat el procediment perquè creiem que hi ha qüestions, com la puntuació, que no s’han fet d’acord amb la llei», explica Damian Suárez, advocat de l’empresa Tgn Beach Club SL, una de les licitadores.
L’Ajuntament de Tarragona va adjudicar la concessió del local a l’empresa Goa Tarragona a principis d’any. L’explotació del restaurant és per a deu anys, amb un cànon de 60.100 euros anuals. «Durant el procediment ja es van fer diverses impugnacions que no es van resoldre», apunta Suárez. L’empresa que representa ha demanat que s’activin mesu-
L’Orquestra Simfònica de la URV busca solista per a la nova temporada
Cultura L’Orquestra simfònica de la Universitat Rovira i Virgili organitza el II Concurs de Joves Solistes per escollir músic. Poden participar solistes de totes les especialitats instrumentals i cant i també grups d’entre dos i cinc membres menors de 25 anys per instrumentals i 30 per cant. Redacció/URV
L’ONCE demana que no s’ofereixi cap mena de menjar als gossos pigall
Societat Les persones usuàries de gos pigall demanen a la societat uns certs comportaments que els facilitarien la seva vida diària. Una de les seves reivindicacions és que no se’ls ofereixi cap mena de menjar als gossos, ja que poden tenir alguna intolerància alimentària o de salut. Redacció/ONCE
res cautelars. De moment, la decisió està pendent del Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, que encara no s’ha
pronunciat al respecte. «Hem presentat escrits als tècnics de Patrimoni de l’Ajuntament. Fins i tot a l’al-
calde. Però ningú ens ha fet cas», rebla l’advocat. Una de les novetats que presenta el contracte és que el local del
La concessió s’ha adjudicat per 10 anys i amb un cànon de 60.100 euros anuals
Miracle, que inclou una terrassa de gairebé 600 metres quadrats, podrà funcionar com a bar-restaurant. Fins ara, només s’atorgava llicència de guingueta.
Funció de bar-restaurant Mentrestant, l’empresa concessionària ja treballa en la reobertura del local, sota el nom Goa Beach Club. Si acaba obrint les seves portes, el local a la platja del Miracle es tornarà a activar després d’un estiu tancat. L’anterior empresa concessionària va incomplir el contracte al treballar fora de la llicència de guingueta.
Situació similar amb el Iot
El concurs per a escollir explotador a l’antic restaurant del Iot a la platja Llarga es troba en una situació similar. Tgn Beach Club SL va participar a la licitació del local l’any 2021. En aquell moment, la companyia TUCAN 2016 SL va ser la guanyadora del procediment però, mesos més tard, el concurs es va declarar desert perquè l’empresa no va presentar la documentació corresponent. «Tgn Beach Club va presentar demanda en aquell concurs, que està pendent de resolució al TSJC», explica l’advocat Damian Suárez. La companyia també s’ha presentat i ha interposat recurs a l’últim concurs, que s’ha acabat fa poques setmanes. «Hem interposat recurs perquè creiem que el sistema de puntuació no és correcte», diu Suárez.
Equipaments L’alcalde Rubén Viñuales vol debatre amb la URV per si cal replantejar el projecte
Redacció / ACN
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha reconegut que l’Ajuntament no té «capacitat financera» per fer front al projecte del Rambla Science tot sol. Es tracta del projecte per transformar el Banc d’Espanya en un espai de divulgació científica sota el paraigua conceptual de la URV. «Cal un replantejament sense ometre el concepte», diu el batlle al respecte. Per aquest motiu, obre la porta a un debat amb la URV per tal de replantejar-lo.
L’edifici del Banc d’Espanya està tancat des de finals del 2003. Des d’aleshores s’han plantejat diferents alternatives sense que cap hagi fructificat. La darrera, el Rambla Science. Segons els estudis tècnics fets per l’Ajuntament en la darrera legislatura les obres tindrien un cost d’uns 7,4 milions d’euros.
Inicialment el consistori va rebre uns fons Feder per refer l’equipament, però en voler replantejar el projecte i convertir-lo en el Rambla Science, aquests diners no es van poder utilitzar. Entre 2022 i 2023 el consistori va optar a aconseguir 3,2 milions dels fons Next Generation, però des de la Unió Europea no es va apostar per la proposta tarragonina. Des d’aleshores la iniciativa està encallada.
L’edifici del Banc d’Espanya està
Segons els estudis tècnics, les obres al Banc d’Espanya costarien 7,4 MEUR
«Per desgràcia no tenim la capacitat financera suficient per fer-ho», lamenta Viñuales en una entrevista concedida a l’ACN. Per això, creu que cal parlar amb la universitat per si cal replantejar el projecte, però «sense ometre el concepte de Rambla Science». Preguntat sobre si està en pausa, Viñuales ha estat clar:
«en aquesta vida s’ha de prioritzar i Tabacalera i Savinosa també són dues demandes històriques d’aquesta ciutat».
El parador, aturat
Un altre projecte encallat és el del parador Nacional a Ca l’Ardiaca. L’edifici, amb problemes estructurals greus, podria convertir-se en un parador amb una cinquantena d’habitacions. Segons Viñuales, «vam parlar amb la propietat, amb la directora de Pa-
radores i amb el ministre de Turisme» i hi ha «predisposició». El problema rau, però, en l’absència de pressupostos a l’Estat aquest any. Així doncs, tot i que es treballa per avançar en la definició de la solució, els diners no arribarien, com a mínim, fins el 2025.
El tramvia a Ponent
Per altra banda, Viñuales també ha tractat el projecte del tren-tramvia del Camp de Tarragona. Sobre l’arriba-
da a la ciutat, l’alcalde s’ha mostrat satisfet de l’acord amb la Generalitat pel recorregut. «En zones densament poblades vam demanar que no hi hagués catenària aèria. El que és il·lús és pensar que serà tot soterrat, perquè s’encariria quatre o cinc vegades més», ha remarcat. Així, en el nucli de urbà el traçat preveu catenària aèria en avingudes grans com l’N-340, mentre que a Ponent o en carrers cèntrics no n’hi hauria.
Successos Els Mossos d’Esquadra investiguen el robatori en una joieria del carrer Rovira i Virgili, a tocar de l’avinguda Catalunya. Els fets van tenir lloc la matinada de diumenge a dilluns. La policia autonòmica va confirmar ahir a Diari Més que la porta de l’establiment estava forçada i que els lladres s’haurien emportat joies i haurien aconseguit obrir la caixa forta. Per aquest motiu, els Mossos van obrir una investigació per identificar l’autor o autors del robatori. Durant la jornada d’ahir van fer una inspecció ocular per tal de trobar més pistes sobre què va passar. Redacció
Impulsen un pla d’innovació per a la Comunitat Portuària
Empreses L’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona presenta aquest mes d’abril un projecte d’innovació dins del marc del Blue Innovation Hub. Es dividirà en diverses fases i tindrà una durada inicial de 6 mesos. L’objectiu és donar l’oportunitat a les empreses de la comunitat portuària del Port Tarragona d’afegir-se al projecte per a guanyar en capacitat innovadora i posicionar-se com a referents innovadors del territori. Tres empreses de la comunitat portuària de 3 sectors diferents (estiba, química i serveis digitals) hi participen. Redacció
Comunitat La inclusió en el projecte ‘Barris amb futur’ permetrà anar «més enllà» de les actuacions urbanístiques previstes
Sergi Peralta Moreno
La regeneració al barri Fortuny no serà exclusivament urbanística. La inclusió del districte al projecte pilot Barris amb futur, impulsat pel Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, permetrà «anar més enllà» de l’actuació de millora de l’accessibilitat i l’eficiència energètica que s’hi està duent a terme, tal com expressà l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Es farà a través d’accions que busquen la integració comunitària, la vinculació dels veïns amb l’entorn, el suport mutu i l’empoderament de les persones i, en conseqüència, la millora de les condicions socioeconòmiques.
El projecte d’intervenció sociourbana arrencarà amb l’elaboració d’una diagnosi sobre les necessitats del barri i les línies a seguir, que quedarà plasmada en el projecte tècnic, que elaboraran collaborativament l’Ajuntament i el Govern català. «Això ens permetrà fer una actuació més acotada a la realitat del barri i amb uns resultats que podrem avaluar», va destacar la regidora en cap de l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel Martínez. Guaita, per la seva banda, apuntà que la iniciativa permetrà «definir quina és la situació real al barri» i executar «diverses accions que ens el permetin rellançar». El document es desenvoluparà al llarg del 2024 i hi ha quatre reunions programades fins a l’octubre. En un inici, no es preveu aportació econòmica per part de la Generalitat, si bé podria arribar finançament amb la Llei de Barris.
La proposta ha de permetre desenvolupar habilitats i capacitats per a la participació, potenciar la vinculació activa entre les persones i l’entorn, promoure les relacions de cooperació i suport mutu,
L’Ajuntament de Reus i la Generalitat concretaran les línies d’actuació
El consistori ja ha projectat a la zona la rehabilitació d’edificis i l’Eix Astorga
construir territoris més inclusius i sensibles a la diversitat, impulsar la capacitat de resiliència de les comunitats i esperonar l’empoderament de la ciutadania. En aquest context, els objectius finals són proveir de recursos i espais de confluència les persones i entitats de la zona sud, «per
reforçar la inclusió i la cohesió social i evitar la segregació sociourbana», assenyalà l’edil Martínez; impulsar intervencions de caràcter transversal per ampliar la diversitat de perfils del teixit associatiu i millorar les condicions socioeconòmiques dels veïns del barri, «per canviar la situació de vulnerabilitat en què es troba la ciutadania». La prova pilot de Barris amb futur se suma a l’«aposta
ferma pels barris de sud» que està duent a terme l’equip de govern municipal. La batllessa, Sandra Guaita, recordà que, a banda d’aquesta iniciativa d’enfortiment comunitari, el pla d’inversions del 2024 preveu l’actuació en habitatges del barri Fortuny per millorar-ne l’accessibilitat i l’eficiència energètica i la consecució dels primers passos per transformar el carrer d’Astorga en un eix cívic. «Vam apostar fermament per formar part de Barris amb futur i, en concret, que fos el barri Fortuny per la inversió que ja estàvem fent el barri; que a banda de la rehabilitació, hi hagués també la part comunitària, per acabar d’enfortir-la», va tancar l’edil de Serveis a les Persones i Drets Socials.
L’apunt
El Govern tria 20 barris catalans ‘amb futur’
El projecte Barris amb futur parteix de la base que la fortalesa comunitària contribueix a millorar la capacitat de prosperar de la població resident i, en conseqüència, les seves condicions de vida. El programa es desenvoluparà en 20 barris de Catalunya, entre els quals s’inclouen el barri Fortuny i el de Sant Salvador, a Tarragona. Els indrets s’han escollit d’acord amb criteris quantitatius, com la renda mitjana, i qualitatius, com la capacitat de resposta del territori.
Reus destinarà 250.000 euros a millorar l’asfalt de diversos carrers
Via Pública L’avinguda Països Catalans i el carrer Pare Manyanet són dues de les vies que s’arranjaran
M. Llaberia/S. Peralta
L’Ajuntament de Reus continua treballant per posar al dia passos de vianants, voreres i altres elements de la via pública. Per decret del regidor delegat de Via Pública, el consistori ha aprovat inicialment un nou projecte de reforç i millora del paviment en diverses artèries de la ciutat. Aquestes obres afectaran l’asfalt dels carrers del Pare Manyanet, d’Antoni Rius i Miró, d’Antoni Isern i de Prades, així com trams de l’avinguda dels Països Catalans, la rotonda del carrer de Sor Lluïsa Estivill amb Alcalde Joan Bertran i el passeig dels Plàtans. El pressupost d’execució del contracte ascendeix fins als 249.472,89 euros, després d’afegir-hi les despeses generals, el benefici industrial i l’IVA, i les obres preveuen un termini màxim de quatre mesos. En cas de no rebre cap al·legació durant el període de 30 dies hàbils, el projecte esdevindrà definitivament aprovat.
El document té com a objectiu el reforç i la millora del paviment a través del fresat
de la capa asfàltica existent, a més d’aplicar capes d’aglomerat asfàltic intermedi i de rodament. A més, es procedirà a reparar i sanejar les zones amb problemes de subbase o altres desperfectes. Les obres estan planificades per portar-se a terme en horari diürn, amb l’excepció dels treballs a
Policial Durant l’operatiu es van detenir 32 persones i es van requisar diverses armes
La Guàrdia Civil va desarticular pràcticament la banda juvenil coneguda com els ‘Latin Kings’ a Catalunya en un operatiu portat a terme la setmana passada a Reus. Aquest es va saldar amb 32 detinguts, dels quals dos d’ells serien màxims dirigents de l’organització. Finalment, la meitat van ser posats a disposició judicial i van quedar en llibertat amb càrrecs per delictes d’organització criminal, coaccions, amenaces, estafa i tràfic
Reus concedeix una menció honorífica a Carme Saldaña
de drogues. A més, en l’operatiu es van registrar 13 domicilis i es van requisar matxets, punyals, una pistola elèctrica i una d’aire comprimit, drogues, equips de transmissions i elements identificatius de la banda. Segons el jutge de Reus que ha supervisat la investigació, aquesta organització portava a terme activitats criminals relacionades amb lesions, amenaces, coaccions, homicidis, tràfic de drogues i delictes contra el patrimoni. A més, aquests actuaven en diferents municipis d’una
l’avinguda dels Països Catalans, que estan previstos en horari nocturn.
Posar al dia la via pública Aquest projecte donarà continuïtat a les actuacions de posada al dia de la via pública que l’Ajuntament de Reus està desenvolupant els últims
mesos, així com als treballs de manteniment dels vials municipals que s’han efectuat els darrers anys. Els últims mesos, ha estat freqüent veure operaris arranjant voreres, escocells i llambordes, aplicant els treballs del Pla de Manteniment de la Via Pública, responent a objectius com
Les actuacions tindran un termini màxim d’execució de quatre mesos
millorar l’accessibilitat dels passos de vianants i les voreres i renovar els paviments, la pintura o la senyalització deteriorats.
També s’han dedicat esforços a arranjar l’estat de les sis àrees d’higiene per a gossos, netejant els pipicans i substituint i renovant les capes de sauló i de feltre geotèxtil, i al març es va encetar una planificació de treballs de manteniment dels nou espais d’esbarjo per a cans, que hauria d’acabar la ronda inicial a principis de maig.
Altres indrets de la ciutat en què l’Ajuntament ha treballat per endreçar el seu aspecte i reparar elements malmesos han estat les zones de jocs infantils —en acabar el pla intensiu, es decidí que, com a mínim una vegada cada sis mesos, es netejarien en profunditat— i les instal·lacions esportives municipals, a finals del 2023.
La investigació policial es va iniciar fa més d’un any i mig. ACN
manera organitzada i amb una jerarquia molt marcada i un «alt nivell de disciplina, amb la finalitat de mantenir la cohesió interna i la submissió dels seus membres».
Fa més d’un any i mig que la investigació va començar en detectar-se a través de les xarxes socials i als carrers del centre de Reus la presència dels Latin Kings a la ciutat.
Es va descobrir que els seus líders controlaven les altres seus, anomenades «capítols», a Catalunya, localitzades en les poblacions de Barcelona, Rubí, Granollers i Cubelles.
Societat El ple municipal de l’Ajuntament de Reus va aprovar el passat divendres 19 d’abril una menció honorífica municipal a Carme Saldaña i Marsal a títol pòstum i a la Confraria Jesús de l’Amargura de Reus. La distinció vol reconèixer la trajectòria personal i ciutadana de Saldaña. Aquesta va dedicar gran part de la seva vida a treballar amb les persones amb discapacitat intel·lectual, promovent l’esport adaptat com a eina d’inclusió. Per aquest motiu va fundar el Club Esportiu Alba i va participar en els Jocs Special Olympics celebrats a Reus l’any 1996. Per un altre costat, la distinció a la Confraria Jesús de l’Amargura vol reconèixer l’activitat de l’entitat en fomentar les tradicions religioses i intervenir en actes de gran importància com la Setmana Santa reusenca al llarg dels 75 anys que compleixen enguany. Redacció
La programació de la Setmana de les Persones Grans, ja a punt
Societat La regidoria de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Reus ja ha presentat els actes de la Setmana de les Persones Grans que es portaran a terme del 16 al 24 de maig. Aquesta programació, dins del marc del Pla d’Envelliment Actiu i Saludable de Reus, ofereix activitats vinculades a diferents àmbits com la salut física i cognitiva, les habilitats socials, la cultura i el lleure. La programació s’inaugurarà el dijous 16 de maig a les 18 h al Teatre Fortuny amb l’obra ‘Un dia qualsevol’ a càrrec de la companyia Teatr’era, amb un cost simbòlic de 2 euros. Una altra activitat destacada serà la caminada del 22 de maig per a promoure la salut física amb sortida i arribada a la plaça de la Llibertat. A part, també hi ha programades 18 activitats més que es poden consultar a través de la pàgina web de l’Ajuntament de Reus. Redacció
Reus s’ha convertit en l’epicentre d’una revolució gastronòmica amb l’únic pa de Sant Jordi apte per a celíacs de tot Catalunya. L’atenció se centra en la fleca i cafeteria
Zero Gluten adn Sistaré, que ha estat reconeguda al Concurs al Millor Pa de Sant Jordi amb el seu pa sense gluten, en la VII edició d’aquest certamen, el passat 17 d’abril. «És orgull perquè som de Reus i perquè la gent pugui gaudir d’un pa sense gluten», afirmava Xavier Pàmies, autor del producte. «Es tracta d’un reconeixement a la iniciativa, i també al fet que soc jove, un jove emprenedor», tancava.
Situada dins del Mercat
Central de Reus, aquest establiment familiar, liderat per Xavier Pàmies, un emprenedor de 22 anys, representa la sisena generació del Forn Sistaré, una institució amb més de 100 anys d’història.
El pa de Sant Jordi de Zero Gluten adn Sistaré combina tres masses diferents, que són les nous, sobrassada i formatge, disposades estratègicament per evocar els
Xavier Pàmies, del Zero Gluten adn Sistaré de Reus, és reconegut en el Concurs al Millor Pa de Sant Jordi
Xavier Pàmies, autor del pa de Sant Jordi sense gluten. Gerard Martí
colors de la senyera catalana. La preparació d’aquest pa és meticulosa, tal com descriu Pàmies: «Els ingredients bàsics del pa de Sant Jordi són nous, sobrassada i formatge, que fan les quatre barres de senyera, i el de nous és el que envolta el pa, però, la recepta és diferent d’un pa convencional perquè canvies les farines
perquè es pugui menjar sense gluten. Llavors porta farina d’arròs i midons. Nosaltres ja teníem com a referent l’Eduard Crespo, que va ser el professor de pa que va ensenyar el meu pare, i ara volíem fer una versió que pogués gaudir tothom».
Preguntat sobre l’expectativa de venda, Xavier mostra
Cultura La 28a edició de la Fira Trapezi tindrà lloc del 8 a l’11 de maig
Redacció
Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, avui surten a la venda les entrades per a la 28a edició de la Fira de Circ Trapezi. Per a gaudir dels diversos espectacles, les entrades es podran aconseguir a través de la web oficial de la
Fira: www.trapezi.cat. Del 8 a l’11 de maig, la màgia torna a Reus amb la celebració de la 28a edició de la Fira Trapezi, una cita que reunirà un any més les millors propostes de circ contemporani de la mà de companyies de renom tant internacionals com nacionals. Enguany, la nova edició
Els autors locals presenten les seves novetats editorials en la revetlla literària de Sant Jordi
Cultura La Biblioteca
Xavier Amorós va ser l’escenari de la revetlla literària que va servir per presentar les novetats editorials d’autors locals, un dels principals actes previs de la Diada de Sant Jordi. L’acte va ser un punt de trobada dels escriptors que han presentat un llibre el darrer any, que es van immortalitzar amb una foto de família. Enguany són 175 obres les que s’han detectat d’interès local i que ja estan exposades a la mateixa biblioteca. És la mostra bibliogràfica més gran que es fa cada any a la Xavier Amorós, on es visualitza el que s’ha publicat des de març de l’any anterior a abril de l’any en curs relacionat amb Reus i el Baix Camp. Redacció
oferirà una programació per a tots els públics, formada per gairebé quaranta propostes artístiques i una setantena de representacions, que mostrarà els diversos formats i disciplines de circ tractant temes com la conciliació i la maternitat, el gènere o la salut mental. En aquesta edició, hi
Pàmies: «Volem que la gent pugui gaudir d’un pa de Sant Jordi sense gluten»
optimisme: «Creiem que sí que es vendrà, perquè també, nosaltres, volem que la gent pugui gaudir d’un pa de Sant
haurà un equilibri entre grans caps de cartell internacionals com la Cia. Colectif Malunés, Marcel et ses drôles de femmes, Cirque Inextrémiste o Wes Peden; amb propostes joves i locals com la Cia. Oriol Borràs, Joan Català o Marilen Ribot. A més, la Fira també comptarà amb referents sèniors del circ català que acumulen una gran trajectòria com la Escarlata, formada per Bet Miralta i en Jordi Aspa, que seran els encarregats de representar el primer espectacle de l’edició amb La grutesca, i Tortell Poltrona.
Jordi sense gluten, om ens ha passat amb la coca de cireres, que vam començar a fer-les sense gluten. Volíem arribar a aquesta part de Reus que feia molt de temps que no menjava o que no havia menjat mai una coca de cireres, i és el mateix amb el pa de Sant Jordi, que si no l’ha menjat mai, doncs que el pugui gaudir
igual que tothom».
Durant la Diada de Sant Jordi, i fins a finals de setmana, els visitants del Mercat Central podran adquirir aquest pa especial, així com una altra creació festiva sense gluten i sense lactosa: una rosa feta amb pasta de full, melmelada i canyella, amb pètals elaborats de poma.
Municipal La meitat servirà per cobrir les noves zones senyalitzades, i l’altra per substituir els equipaments antics
L’Ajuntament de Salou ha publicat la licitació de la contractació, subministrament, instal·lació i manteniment de 140 parquímetres nous pel servei públic municipal d’aparcament. Les ofertes es poden presentar fins al 26 d’abril.
Del lot demanat, 70 parquímetres serviran per cobrir les noves zones d’aparcament senyalitzades durant 2024, i s’hauran d’entregar i instal·lar com a màxim 3 mesos a partir de la data de formalització del contracte. Els 70 parquímetres restants substituiran els ja existents, i s’hauran d’entregar abans de l’1 de març de 2025. La instal·lació d’aquests últims requerirà aprofitar els elements de fonamentació dels antics parquímetres.
Els parquímetres tindran una garantia de tres anys comptant des de la data de recepció, i l’empresa escollida en faria el manteniment fins al 31 de desembre de 2025.
D’altra banda, segons s’indica a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública, el pressupost base de licitació és de 931.700 euros, amb IVA. Pel que fa al valor estimat del contracte, es calcula que l’import arribarà als 924.000 euros, sense IVA, i amb unes modificacions a l’alça de 154.000 euros.
Les ofertes presentades a la licitació es valoraran entre 0 i 100 punts, tenint en compte criteris de solvència econòmica i d’experiència tècnica.
Els 140 aparells disposaran d’un lector de codis QR, que servirà per identificar l’usuari, un codi de descompte o la matrícula, entre d’altres.
Pel que fa al disseny, hauran de ser accessibles per persones amb mobilitat reduïda, i estaran construïts amb materials i pintura resistents a tota mena de condicions
L’avinguda Pere Molas, a prop de PortAventura, on s’instal·laran 8 dels nous parquímetres. Cedida
La substitució dels parquímetres antics no es durà a terme fins a 2025
atmosfèriques. A més, també comptaran amb un disseny que faciliti les tasques de manteniment sense necessitat d’eines, i sensonorització per emetre alarmes i preavisos en cas que, per exemple, es produís un error a la impressora.
Canvi de model de gestió
En el plec tècnic de la licitació s’indica la voluntat de l’Ajuntament de Salou de potenciar un nou model de gestió del pagament de zones blaves, començant per «l’eliminació progressiva de l’actual comprovant horari», canviant-lo per un únic comprovant de pagament que no s’haurà de deixar dins el vehicle.
Així, l’objectiu és moure’s cap a un model digital, en què les operacions quedin registrades mitjançant la matrícula, ja sigui amb l’ús del parquímetre o amb l’aplicació mòbil APARCAR.
Alimentació amb panells solars
Els 140 parquímetres no requeriran connexió a la xarxa elèctrica gràcies a un panell solar integrat. Segons el plec tècnic de la licitació, «la placa solar i la seva bateria han de tenir capacitat suficient per a les condicions meteorològiques característiques de la zona».
A més, la placa haurà de tenir una capacitat mínima de 15W, i la bateria, de 24 Ah.
L’apunt Societat La desena edició d’Ecofira del Camp de Tarragona torna amb un format renovat, col·locant els vins ecològics de l’Alt Camp al centre de l’escenari i promovent els productors locals adscrits al segell de Venda de Proximitat. Com a gran novetat d’aquesta X edició d’Ecofira és la Tarda de Vins, una mostra centrada en els principals cellers ecològics de l’Alt Camp, que es durà a terme de 18.00 h a 20.00 h a la plaça de les Garrofes. D’altra banda, la fira gastronòmica i de roba de segona mà començarà a les 10.30 h a la plaça de les Garrofes i al carrer de la Carnisseria. Una altra novetat és que a les 10.30 h es realitzarà un tast de productes gastronòmics, seguit d’un esmorzar elaborat amb productes artesanals. Redacció
Els regants del Francolí recuperen una bassa de regadiu
La Masó El delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré, i la directora dels serveis territorials d’Acció Climàtica, Glòria Tibau, han visitat aquest dilluns La Masó, on s’han reunit amb la Comunitat de Regants Regadius del Francolí i han comprovat el procés de modernització del regadiu, que compta amb el suport de la Generalitat. La principal actuació s’ha dut a terme en una bassa de 200.000 metres cúbics de capacitat que tenia la coberta impermeabilitzant malmesa des de fa anys a conseqüència dels efectes d’un temporal. L’elevat cost econòmic de la reparació feia inviable que pogués assumir-la la Comunitat de Regants que ara ha fet front a les obres de millora gràcies al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). També s’han substituït sèquies i s’ha millorat el bombeig. Redacció
Falset limita la mida de les centrals de renovables al seu
Economia Ha modificat el POUM per allunyar les centrals dels nuclis urbans i de les carreteres
L’Ajuntament de Falset ha limitat la implantació de renovables i les infraestructures d’evacuació i transport de l’energia al seu terme municipal. Com ha remarcat l’alcalde Carles Brull, l’objectiu és protegir les zones d’interès natural i agrari i evitar que s’instal·lin plantes de grans dimensions. La regulació s’ha fet a través de la modificació del POUM, aprovada inicialment i per unanimitat pel plenari, la passada setmana. Entre altres mesures, el nou
planejament limita les dimensions dels parcs de renovables a 20 hectàrees -mentre que la llei 16/2019 permet arribar a 300 hectàrees-. «Per minimitzar l’impacte paisatgístic», tampoc es podran instal·lar a menys de 500 metres del nucli urbà ni a menys de 100 metres de les carreteres.
La modificació puntual del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) també estableix diferents requisits segons la zona, depenent de la seva vulnerabilitat –«baixa, mitjana o alta»– en relació amb l’impacte ambiental, que
pugui generar la instal·lació de plantes de renovables. La zona amb menys impacte és la part sud-oest del terme municipal, de la carretera N-420 cap a la carretera de Bellmunt. Les noves normes urbanístiques no permetran implantar renovables en sòls protegits ni es permetrà que eliminar masses arbrades en sòl forestal. La regulació permet centrals energètiques en sòl rural i complint els requisits establerts. La distància mínima entre dues installacions de renovables haurà de ser de 300 metres. Les
L’alcalde defensa que estan a favor de les renovables «però no a qualsevol preu»
instal·lacions d’autoconsum queden excloses d’aquesta regulació.
Salvaguardar el terme
L’alcalde de Falset, Carles Brull, ha remarcat que es tracta d’una mesura de regulació, prevenció i protecció de l’entorn municipal, per disposar «d’una eina que no tenien» per salvaguardar «l’espai agrari, forestal i el patrimoni paisatgístic del municipi». El batlle ha recordat que les administracions locals estan «obligades» a autoritzar, segons la llei 16/2019, la installació de renovables en sòl no urbanitzable si no existeix «cap prohibició expressa del planejament municipal». «En definitiva, és respectar la llei, mantenint el que sempre hem dit, que estem a favor de les energies renovables, però no a qualsevol preu», ha defensat Brull. També ha remarcat que el consistori sempre prioritzarà la voluntat dels propietaris dels terrenys afectats.
Aquesta regulació es va posar en marxa fa dos anys, arran del primer decret de renovables i una allau de projectes a tots els municipis que va posar de manifest la necessitat de «tenir una eina per regular» la implantació de futures plantes energètiques. La modificació del POUM quedarà aprovada definitivament amb el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme, després dels tràmits corresponents i els informes que han d’emetre els departaments implicats. Mentrestant, les llicències per instal·lar parcs de renovables queden suspeses un any.
Els Bombers intervenen en un nou incendi de restes a la planta de compostatge de Botarell
Societat Els mesuraments de toxicitat del fum van ser negatius
ACN
Els Bombers de la Generalitat van donar per estabilitzat, a mig matí d’aquest dilluns, el perímetre de l’incendi que crema una superfície de dues hectàrees de restes de poda a la planta de compostatge de Botarell. Els Bombers van mantenir set dotacions, quatre de les quals de comandament i tres vehicles d’aigua que treballen en el control del perímetre. També es van fer mesuraments de la qualitat de l’aire per la fumerada que provoca l’incendi. Els resultats de toxicitat van ser negatius, tant cap a Montbrió, on s’ha mesurat primer, com cap a Riudoms, on s’ha desplaçat la columna de fum. Sí que es perceben, però, males olors. Fa un any que aquesta planta de compostatge de Secomsa crema en combustió lenta per un incendi que es
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
va iniciar en unes restes de jardineria.
Al vespre, Bombers va informar que mantenien tres dotacions a la zona de l’incendi. La previsió dels Bombers era que el nou foc no «aniria a més» tot i que costa sufocar la combustió perquè l’aigua no travessa més enllà de «la crosta» que han generat aquestes restes agrícoles i només apaga l’exterior. La combustió lenta interna que manté l’incendi actiu fa que es produeixen algunes flamerades.
Foc de matinada
Aquesta nova pila de restes de poda que s’ha incendiat aquest dilluns de matinada ha provocat una important fumerada que durant el matí han mesurat des del Grup de Riscos Tecnològics (GRIT) dels Bombers amb mesuraments de la qualitat de l’aire.
Sequera La Comunitat de Regants va demanar un estudi per a saber si era viable
Miquel Llaberia
La Comunitat de Regants de Riudecanyes assegura que el projecte de l’estació regeneradora d’aigua a la depuradora de Reus i la bassa d’emmagatzematge d’aigua es podrien tramitar per la via d’emergència. Així ho asseguren fonts de la comunitat i expliquen que, recentment, van demanar un informe jurídic que ho avala: «La comissió del seguiment de les obres va considerar que era necessari conèixer si es podien portar a terme aquestes obres per la via d’emergència. És un informe que senzillament respon ‘sí o no’», expliquen des de la comunitat.
La resolució de l’informe, elaborat per ‘Entrena & Santín Abogados’, assegura finalment que les obres es podrien portar a terme per la via d’emergència. Aquest ho justifica gràcies a la Llei 9/2023, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any passat, centrada en les mesures extraor-
El pantà de Riudecanyes es troba actualment al 2,8% de la seva capacitat total. Gerard Martí
dinàries per a afrontar la situació de sequera excepcional a Catalunya. En l’article 1 de la citada llei, el text descriu que l’objectiu de la llei és: «aprofi-
Comaigua mostra els primers resultats de la recàrrega de l’aqüifer del Baix Camp
Medi natural El projecte prova tecnologia per aprofitar aigua de la depuradora
La companyia Comaigua, present en la gestió del cicle integral de l’aigua al Baix Camp, va presentar aquest dilluns els primers resultats del projecte LIFE REMAR per a la recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp, en una jornada que va reunir a més d’una quarantena d’agents del sector, com l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Salut Pública de Catalunya, entre altres parts interessades en aquesta iniciativa pilot.
Durant la jornada, encap-
çalada pel president del Consell d’Administració de Comaigua i alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, es va exposar el funcionament de la tecnologia a prova a l’estació depuradora d’aigües residuals de Cambrils, com a solució que permet millorar la qualitat de l’aigua tractada, augmentar la disponibilitat d’aigua dolça i afavorir l’estat dels ecosistemes.
Els resultats preliminars presentats han estat els obtinguts de l’estudi de la geologia que, conjuntament amb altres mesures, formen la base
tar els recursos hídrics de tot el territori català i garantir la prestació adequada dels serveis del cicle de l’aigua, en especial, l’abastament domi-
ciliari d’aigua apta per al consum humà, i, de l’altra, planificar les inversions urgents i habilitar-ne l’execució pel tràmit d’emergència». Ales-
L’estudi considera viable el tràmit d’emergència per a projectes agrícoles
hores, segons el raonament dels experts, afirmen que «cal concloure que la Llei 9/2023 permet que les obres que s’hagin d’executar per prevenir conseqüències catastròfiques en l’àmbit agrícola també podran ser executades seguint el tràmit d’emergència» i que «en l’àmbit del Riudecanyes, la greu i persistent manca d’aigua conseqüència de l’actual situació climàtica, constitueix un esdeveniment catastròfic».
Opinions contraposades «Nosaltres l’hem facilitat a tothom l’informe, també al departament i als partits polítics que concorreran a les eleccions», afirmen des de la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes. I és que l’opinió fins ara del depar-
tament és que, en ser reg agrícola no es pot tramitar per la via d’emergència. No obstant això, fa pocs dies la directora dels serveis territorials d’Acció Climàtica a Tarragona, Glòria Tibau, assegurava a Diari Més que la voluntat del conseller era d’accelerar les obres d’alguna manera. «Acceptem de bona manera la bona voluntat si després es tradueix en fets», comenten des de la comunitat. «El projecte està en procés, però si mirem els terminis la cosa se’ns en va, gairebé, l’any 2027. El problema està en el fet que potser en aquell moment ja no ho necessita ningú, perquè ja no queda pagesia», reflexionen, afegint que «i això no seria tan sols un efecte negatiu al sector de l’agricultura, sinó tots els que hi van darrere. El greuge econòmic afectaria a tota la comarca».
Davant d’aquest escenari i amb l’afectació de la sequera als conreus de la comarca del Baix Camp, especialment a l’avellana, el departament d’Acció Climàtica va treure ajuts pels efectes durant l’exercici de l’any 2023. Pel que fa a la fruita seca, van ser un total de 569.000 euros a la comarca del Baix Camp. La directora dels serveis territorials d’Acció Climàtica a Tarragona, Glòria Tibau, va assegurar que la voluntat del departament és «estar al costat dels pagesos» i que repetiran els ajuts si fa falta per a evitar que la pagesia abandoni el camp.
Imatge dels participants a la jornada en què
del coneixement del comportament de l’aqüífer durant el funcionament del sistema de recàrrega i la caracterització inicial de contaminants emergents, microplàstics, comunitats bacterianes i gens resistents als antibiòtics.
Durant la trobada es van presentar els resultats previs i evolucions dels compostos del cicle del nitrogen durant els períodes de recàrrega.
Cofinançat amb fons del programa LIFE de la Unió Europea, i liderat per Comaigua, amb la col·laboració dels socis del projecte, CSIC, UPC, CNRS i Mejoras Energéticas, el projecte LIFE REMAR està infiltrant actualment entre 200 i 400 metres cúbics al dia de l’efluent de l’EDAR de Cambrils, amb la previsió d’assolir els 146.000 metres cúbics a l’any.
Diada Els professionals del llibre parlen d’una jornada «il·lusionant» i Mercabarna-flor estima unes vendes de 7 milions de roses
Anna Ferran / ACNUn dels dies més especials i més esperats de l’any finalment ja és aquí. Catalunya celebra avui una nova diada de Sant Jordi, en la qual les roses, els llibres i la cultura en seran les màximes protagonistes. Al Camp de Tarragona, fa dies que ja es respira l’esperit de Sant Jordi i bona mostra d’això en són les desenes d’actes prèvies que s’han estat organitzant: presentacions literàries, rutes, concerts, activitats per la canalla, entre altres, que promouen i enalteixen el poder transformador que té la cultura.
Amb els preparatius enllestits i una ciutadania àvida d’omplir carrers i places, avui arriba el dia en majúscules. Llibreters, floristes i entitats diverses ja tenen a punt les parades; els autors i autores tenen els bolígrafs preparats per a signar exemplars i petits i grans ja estan frisant per trobar un moment, al llarg del dia, en el qual submergir-se entre la multitud per a trobar el llibre desitjat o per a deixar-se atrapar per un títol suggerent o una portada inspiradora.
L’any passat, amb la diada caient en diumenge, es van registrar xifres excepcionals i molt concentrades en la jornada de Sant Jordi, pel fet de ser un dia festiu. Enguany, al caure entre setmana, s’esperen vendes similars, però més repartides. Així ho explica el
El sector del llibre espera repetir les vendes de 2023 amb 1,87 milions d’exemplars i una facturació de 24 milions d’euros durant la setmana Gerard Martí
coordinador de Sant Jordi de la Cambra del Llibre de Catalunya Jordi Ferré. El responsable assegura que el sector afronta la festa amb «optimisme» i que esperen repetir les xifres de 2023 amb la venda d’1,87 milions d’exemplars i una facturació acumulada durant la setmana de 24 milions d’euros.
Així doncs, el sector preveu aconseguir bons resultats
El rànquing definitiu sobre els llibres més venuts es donarà el dia 29
amb una venda que es repartirà més pel fet que la festa caigui entre setmana. El president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Èric del Arco, parla d’un Sant Jordi que els «il·lusiona» amb una logística que serà més fàcil en un dia laborable i amb unes perspectives «bones».
Sense rànquing de vendes Segons detall Del Arco, la dia-
da acabarà sense que el Gremi faci públic el tradicional rànquing dels llibres més venuts.
L’últim any amb roses locals L’altra gran protagonista de la jornada d’avui és la rosa. Mercabarna-flor preveu que es venguin set milions de roses aquest Sant Jordi, però adverteix que serà el darrer amb producte local. Així ho assenyala el president del Gremi de Majoristes de Mercabarnaflor, Miquel Batlle, i ho ha justificat per la falta de «relleu generacional». Batlle remarca que actualment «no és rendible» per produir el volum de roses que demana Sant Jordi.
I afegeix que «es necessiten unes infraestructures molt ben muntades i això val molts diners». El representant dels majoristes afirma que hi ha el «terreny per cultivar, però no hi ha gent que ho faci» i, segons les paraules dels mateixos pagesos, «és l’últim any», insisteix.
El president del Gremi de Majoristes de Mercabarnaflor precisa que la majoria de les flors vindran de Colòmbia, però també d’Equador i Països Baixos. Per la seva part, el president de Mercabarna, Jordi Valls, ressalta que serà la primera diada en jornada no festiva després de les restriccions per la pandèmia. Per tot plegat, Valls calcula que serà un Sant Jordi «multitudinari» i que les vendes de roses pujaran i seran un 20% superiors respecte a l’any passat.
Després d’una edició de 2023 on «no tothom va quedar content de la metodologia» del rànquing, Del Arco assegura que el 23 d’abril al vespre es donaran a conèixer les tendències del que compra més la gent des de 3-4 dies abans de Sant Jordi i el dia de la festa. El 24 d’abril es farà públic un primer llistat i el 29 d’abril s’emetrà un rànquing final amb un «escrutini real».
Parades de llibres i roses.
De 9 h a 21 h: Rambla Nova.
Enguany, hi haurà un total de 137 parades. D’aquestes, 13 són llibreries, una més que l’any passat. Pel que fa a floristeries, n’hi haurà 19, mentre que la resta corresponen a entitats i un forner.
Programació de Sant Jordi de la Casa de les Lletres i Tarragona Ràdio.
De 9 h a 14 h i de 16 h a 20 h: Rambla Nova, en el tram de les Teresianes.
Enguany la Casa de les Lletres i Tarragona Ràdio uneixen els seus esforços per oferir una diada de Sant Jordi enfocada a homenatjar les lletres tarragonines, amb la participació activa de les seves protagonistes, que passaran per l’estand durant tot el dia.
Espai de lectura tranquil·la. De 17 h a 20 h: Rambla Nova, en el tram davant del Banc d’Espanya.
Tercera edició d’aquesta proposta, a càrrec de l’associació Tecletes. La iniciativa té per objectiu ser un punt de trobada on les famílies es puguin protegir de les aglomeracions de la Rambla Nova, i ser un espai tranquil on els nens puguin seure i llegir els contes que acaben de comprar.
Ballada de sardanes de Sant Jordi amb la Cobla Cossetània.
De 19 h a 20 h: plaça Verdaguer.
Organitzat pel Casal Tarragoní, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona.
Diada castellera de Sant Jordi.
De 20 h a 21 h: Rambla Nova, en el tram davant del Balcó del Mediterrani.
Amb la participació de la Colla Castellers Xiquets de Tarragona; la Colla Jove Xiquets de Tarragona; els Xiquets del Serrallo; i la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona.
Parada de l’Ajuntament i de la Diputació de Tarragona. Tot el dia: plaça del Mercadal. Parada amb les novetats locals i altres activitats.
Lectures en veu alta dels autors commemoratius 2024.
Tot el dia: plaça del Mercadal. Trieu un text i aneu al punt indicat per llegir-lo en veu alta. A la parada de l’Ajuntament tindran llibres si voleu seleccionar el text en aquell moment. Organitzen Biblioteques Municipals i la Comissió de Sant
Jordi.
Vicent Andrés Estellés, 100 anys del seu naixement.
De 10 h a 11 h: parada de l’Assemblea Nacional Catalana (plaça de Prim).
De 14 h a 15 h: parada d’Òmnium Cultural
(raval de Santa Anna).
Àngel Guimerà, 100 anys de la seva mort.
De 15 h a 17 h: parada de Bravium Teatre (plaça del Castell).
Joan Salvat-Papasseit,
Cedida - Aj. Morell
100 anys del seu naixement.
De 17 h a 18 h: parada d’Aspercamp (Fossar Vell).
Laboratori de lectura Casa per a les escoles.
Sessions de contes de les escoles amb els autors i autores locals.
De 9.30 h a 12.30 h: plaça del Mercadal i plaça de Prim.
Cal inscripció prèvia. Els infants de les escoles de Reus acudeixen a les places per escoltar com els autors i autores llegeixen els seus contes.
Organitza Biblioteques Municipals de Reus.
Signatura de llibres a càrrec dels seus autors.
De 10 h a 20 h: parada de l’Ajuntament.
Organitza Biblioteques Municipals de Reus.
«Et dius
Jordi, Jordina, Jorge, Georgina?».
De 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h: Gaudí Centre.
Si et dius Jordi, Jordina, Jorge o Georgina, podràs entrar gratuïtament al Gaudí Centre. Entrega d’un obsequi en finalitzar la visita. Organitza Agència Reus Promoció.
Navàs
De 9.30 h a 12.30 h: Centre Cultural El Castell. Adreçat als grups escolars del cicle superior.
Market de Sant Jordi.
De 10 h a 21 h: Casa Navàs. Mercat d’art i artesania local.
Organitza Casa Navàs.
Recomanacions de llibres de lectors.
D’11 h a 12 h i de 16 h a 17 h:
parada de l’Ajuntament.
Els lletraferits recomanen llibres i tertúlia literària moderada per Teresa Vilà. Organitza Biblioteques Municipals de Reus.
Lectura pública del recull de relats ‘Dublinesos’, de James Joyce, traduïts per Joaquim Mallafrè.
D’11 h a 13 h: sala d’actes Emili Argilaga del Centre de Lecturat.
Acte en homenatge a Joaquim Mallafrè, soci d’honor i membre del consell assessor de les Edicions del Centre de Lectura. Organitza Biblioteques Municipals de Reus.
‘Photocall’ amb els personatges de Sant Jordi.
D’11 h a 13 h i de 17 h a 19 h: Casa Misericòrdia. Organitza Casa Misericòrdia.
Presentacions de llibres i de les publicacions de la Diputació de Tarragona.
De 12 h a 13 h i de 17 h a 18 h: parada de l’Ajuntament. Els lletraferits recomanen llibres i tertúlia literària moderada per Teresa Vilà. Organitza Biblioteques Municipals de Reus. Lliurament de la primera edició dels Premis CATalitzador.
13 h: Tecnoparc. Premis que volen reconèixer projectes empresarials dins dels centres d’empresa de REDESSA que promoguin l’ús del català en tots els seus àmbits. Impulsat per REDESSA
amb el suport del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura.
Lectura de poemes a càrrec de Safareig Poètic amb micròfon obert. 13 h: raval de Santa Anna número 2.
Organitza Òmnium Baix Camp.
Cercavila del Superadrac. 17 h: raval de Santa Anna.
Organitza Associació Supera’t TEA.
Contacontes a càrrec d’Antònia Farré, que explicarà ‘Meteorit quin embolic!’.
17.30 h: raval de Santa Anna número 2.
Organitza Òmnium Baix Camp.
Contes La Cotorra...m’ha dit. Contes per la Igualtat.
17.30 h: sala infantil de la biblioteca Pere Anguera.
Jocs de narració i memòria amb prototips de Josep Gras amb temàtica de la llegenda de Sant Jordi.
17.30 h: centre Cívic del Carmeuera.
Organitza Associació Supera’t TEA.
Club Penya dels Atrapallibres: ‘Poni’, de RJ Palacio.
17.30 h: sala infantil de la biblioteca Central Xavier Amorós.
Contacontes a la terrassa.
17.45 h i 18-30: Casa Navàs.
Preu 5 € per infant, acompanyat d’un adult, que entra gratuïtament.
Organitza Casa Navàs.
Contacontes a càrrec de Txell Blay, que explicarà ‘L’Odissea’.
18 h: raval de Santa Anna número 2.
Organitza Òmnium Baix Camp.
Signatura del conte ‘A Taurite passen coses’, de Laia Solé Belle.
18 h: botiga Batabat.
Audició i ballada de sardanes.
Arribada i exposició dels dracs.
9 h: al Pati.
Lectura en veu alta del 10è aniversari.
10 h: plaça Sant Jordi. Organitzat per l’Òmnium Alt Camp i els centres educatius de Valls.
Despertar dels dracs.
18 h: el Pati.
Despertar musical al ritme de les veus dels cantaires de la Coral Infantil Cors Alegres.
Cercavila dels dracs i balladeta final
Després del despertar: des del Pati fins a la plaça del Blat.
Ball de sardanes.
18.30 h: el Pati.
A càrrec de la Cobla Ciutat de Girona
‘La Rumba del 5 al 9’.
18 h: plaça del Mercadal. A càrrec de la Cobla Reus Jove.
Contacontes a càrrec de Montserrat Saludes i Sandra Esquerra, que explicaran ‘La màgia de la Saüca’. 18.30 h: raval de Santa Anna número 2.
Organitza Òmnium Baix Camp. Il·luminació de la façana del Gaudí Centre en color blanc. 19 h: Gaudí Centre.
Presentació del llibre ‘El libro que tu perro quiere que leas’, de Patricia Guerrero. 19 h: sala central de la biblioteca Central Xavier Amorós.
Concert de l’Orfeó Reusenc. 19.30 h: raval de Santa Anna número 2.
Organitzen Òmnium Baix Camp i Orfeó Reusenc.
Cercavila de la Víbria, el Drac, el Drac peti
19.45 h: pels carrers del nucli antic.
Exhibició castellera a càrrec dels Xiquets de Reus.
19.45 h: plaça del Mercadal.
Enceses del Drac, el Drac petit, i la Víbria.
Després de l’exhibició: plaça del Mercadal.
Al pati, a la Plaça U d’Octubre i a altres llocs de la ciutat. 8 h: parades de llibres i roses.
A la tarda: plaça Pere Català Roca.
A càrrec de l’Escola de Dansa Adagi de Valls.
Contacontes familiar.
A la tarda: biblioteca Carles Cardó.
A càrrec de Jomeloguisojomelo.com
– Moi Aznar.
Recital ‘A tota veu’.
18 h: biblioteca Popular.
Amb Montserrat Seró i Josep Buforn.
Inauguració de l’exposició de la ceramista Mary Gumà.
19 h: Sala Sant Roc
Concert ‘Cançons i àries d’òpera’.
20 h: Teatre Principal.
Amb Montserrat Seró i Josep Buforn.
Coma-ruga Literària. Tot el dia: plaça dels Germans Trillas (Coma-ruga).
Jornada de portes obertes al Museu Apel·les Fenosa. D’11 a 14 h i de 18 a 20 h: Museu Apel·les Fenosa.
‘Tu ets essencial. Sant Jordi 2024’.
18 h: carrer de les Quatre Fonts.
Lliurament de premis dels microrelats.
Ball de Diables. Acte d’homenatge a Àngel
Guimerà.
19 h: carrer de les Quatre
Fonts.
Organitza Diables del Vendrell.
Sant Jordi a la Biblioteca.
Presentació del llibre ‘El noi de l’autobús’.
18.30 h: biblioteca Pública
Terra Baixa.
Amb l’autora, Isabel Ullatell.
Sant Jordi a la Biblioteca.
Hora del conte: ‘Mans manetes’.
17.30 h: biblioteca Pública
Terra Baixa.
A càrrec de Marta Arnaus. Per a infants de 9 mesos a 2 anys.
Requereix inscripció prèvia a 977 66 21 18 o a www.bibliotecaelvendrell.
Taller ‘Guimerà amb paraules d’avui’.
12 h: espai de difusió cultural. Sala Portal del Pardo.
A càrrec d’Encarna Laínezs.
Taller d’escriptura creativa amb motiu de l’exposició ‘ESSENCIALS’.
12.15 h: espai de difusió cultural. Sala Portal del Pardo.
Concert simfònic ‘Prop de Mar! Guimerà-Papasseit’. 20 h: teatre Àngel Guimerà. A càrrec de l’Orquestra Camerata XXI.
VIII Edició Efímera. Art al carrer.
Tot el dia: al Centre Històric i al Castell.
Exposició d’escultures amb llibres càrrec d’alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona de la Diputació de Tarragona.
VIII Edició Efímera. Art al carrer.
Tot el dia: al Centre Històric i al Castell.
Disseny de l’espai urbà a càrrec d’alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de Reus de la Diputació de Tarragona.
Parades de llibres i roses. 10 h a 21 h: al Castell.
Estand de la Biblioteca amb mostra de novetats per a totes les edats.
De 9.30 h a 13.30 h, i de 16.30 h a 20.30 h: al Castell.
Presentació de la guia de
novetats de jocs de taula. 10 h a 21 h: al Castell.
Espai de lectura i lleure per als més petits.
10 h a 21 h: al Castell.
Cantata de les escoles de Vila-seca.
11 h: al Celler de Vila-seca.
Tallers infantils.
17 h a 18.45 h: al Castell.
A càrrec de la Ludoteca Municiapl
Tot Joc
Contes per a la diversitat. 17 h: al Castell.
A càrrec de Montse Dulcet. Dirigit a infants de totes les edats.
Presentació del llibe ‘La llegenda dels diables de Vila-seca’, d’Andreu Faro.
18 h: al Castell.
Espectacle familiar. 18.45 h: al Castell.
A càrrec de la Ludoteca Municipal Tot joc
Festa popular.
19.30 h: al Castell.
A càrrec de la Colla Gegantera i Grallers de Vila-seca; els castellers Xiquets de Vila-seca; i l’esbart dansaire Ramon d’Olzina.
Mercat de Sant Jordi: parades de llibres i flors.
Tot el dia. Passeig Marítim. Organitza UBCambrils.
Ballada de sardanes. 17 h. Passeig Marítim.
Amb l’Associació Amics de la Sardana i la Cobla Marciel.
Esepctacle de carrer PIGS.
18.30 h. Passeig Marítim.
Els 3 porquets del famós conte popular s’han fet grans i ara se’ls veu pels carrers de la ciutat, buscant una nova casa. I de pas, fent alguna broma al vell llop, que ja no bufa com abans. Després de tants anys es podria dir que són vells amics i tot s’ha convertit en un joc!
Xerrada ‘Els balls parlats i la cultura popular’. 19.30 h. Passeig Marítim.
A càrrec del Dr. Pere Navarro, filòleg i professor de la URV. Organitzada per Vilero i Mariners.
Parades de roses i llibres.
A partir de les 9 h: plaça de la Pau.
Tradicionals parades de llibres i roses a càrrec de les entitats i floristeries de Salou.
Estand Xic’s.
A partir de les 9 h: plaça de la Pau.
Durant tot el dia, hi haurà diversos tallers i jocs de taula. Vine a recollir el teu punt de llibre i no oblidis el teu globus!
Estand de literatura local.
A partir de les 9 h: plaça de la Pau.
A càrrec de l’Associació d’Escriptors de Salou Hora Marítima, on podreu conèixer els autors i autores del municipi.
Espectacle de titelles i objectes.
9.30 h: plaça de la Pau.
Sant Jordi, princesses i dracs. A càrrec de la companyia Sensedrama Teatre. Adreçat per a escoles municipals.
‘Photocall’.
A partir de les 17 h: plaça de la Pau.
Amb el Rocky, la Confetina i el Pirata Dragut, les mascotes del Club Xic’s passaran una bona estona amb els salouencs més petits, que podran fer-se una foto amb aquests personatges.
Presentació del nou club de lectura jove.
17 h: biblioteca de Salou.
En col·laboració amb el Centre Jove de Salou.
Elements del seguici popular.
17.30 h: plaça de la Pau. Actuació dels Gegants, la Mulassa, els Nanos, els Tabalets dels Diables Maleïts i les Bruixes Latemó, i els balls tradicionals i populars.
La llegenda de Sant Jordi. De 17 h a 19 h: plaça de la Pau.
Vine a l’espai del Club Xic’s per conèixer aquesta llegenda.
Espectacle infantil ‘Carregat de romanços’.
17.30 h: plaça de la Pau.
A càrrec de la companyia Sac
Espectacles. El públic s’encarregarà d’explica la llegenda de Sant Jordi, acompanyats de música.
Actuació musical.
19.30 h: plaça de la Pau.
A càrrec dels alumnes d’Acapella Academy.
Versots.
20 h: plaça de la Pau.
A càrrec dels Diables Maleïts i les Bruixes Latemó de Salou.
Decoració d’aparadors amb els llibres dels autors locals. Fins el 27 d’abril: en els establiments participants.
Omple la teva butlleta en els establiments participants i guanya un lot de llibres d’autors/es de Salou.
Mostra del bestiari festiu del municipi
Tot el dia. Plaça de l’Esglèsia.
Jornada de portes obertes al Refugi.
Tota la setmana. Refugi (cal inscripció prèvia).
Obertura de les paradetes de les associacions, entitats i artesans.
10 h. Carrer Major.
Sessió de contes infantils amb música en directe ‘Toca’m un conte’.
10.15 h i 11.30 h. Carrer Major. A càrrec de Cuentropia. Per alumnes d¡’nfantil i de cicle inicial.
Tancament de les paradetes. 14 h. Carrer Major.
Reobertura de les paradetes. 16 h. Carrer Major.
Representació de la llegenda de Sant Jordi. 10.15 h i 11.30 h. Carrer Major. A càrrec de Cuentropia. Per alumnes d’infantil i de cicle inicial.
Ballada de Sardanes. 19 h. Carrer Major. Amb la copla de Dansaires del Penedès.
Mostra de les novetats bibliogràfiques de la biblioteca, i visita de la llar
d’infants i d’alumnes de l’escola de la Canonja.
De 9 h a 13 h i de 16 h a 19 h: pati del Castell de Masricart. Organitza UBCambrils.
Fira d’intercanvi de llibres Tengui-Falti.
De 16 h a 19 h: pati del Castell de Masricart.
‘La llegenda de Sant Jordi i altres contes populars catalans’, amb Joan de Boer. 17 h: pati del Castell de Masricart.
Sant Jordi amb la Gent Gran
Activa. 17 h: Rambla 15 d’abril.
Acitivitat per als alumnes de l’escola Ventura Gassol a càrrec de l’Associació Cultural Sardanista del Morell.
De 10 h a 13 h: davant del Teatre Auditori.
La Llar d’Infants i l’Institut visiten la Biblioteca. De 10 h a 15 h: biblioteca Montoliu
Lectura de poemes amb l’alumnat de l’institut del Morell.
13.30 h: jardins de l’Ajuntament. Organitza la regidoria d’Ensenyament.
La biblioteca Montoliu estarà oberta durant la tarda més literària de l’any. De 16 h a 20 h: biblioteca Montoliu.
Inauguració de l’exposició d’art de l’artista morellenc Joan Maria Montserrat Pallejà.
17 h: biblioteca Montoliu.
Organitza la biblioteca Montoliu.
Audició de Sardanes amb la Cobla Principal de Tarragona. 17 h: davant del Teatre
Auditori.
Organitza l’Associació Cultural Sardanista del Morell.
Llibres en ruta: caravana literària amb Cuentropía. De 17 h a 20 h: rambla Joan Maragall.
Organitza la biblioteca Montoliu.
Encesa del Drac del Morell.
20 h: rambla Joan Maragall. Organitza l’Associació Cultural Embruix.
Jocs florals escolars.
Al matí: al Casal Cultural.
Gala cultural de Sant Jordi.
19.30 h: al Casal Cultural.
Es donaran a conèixer les persones guanyadores del cinquè Concurs de relats breus i dels premis als Superlectors. A més, es presentarà el
nou llibre editat per l’Ajuntament, hi haurà els Clubs de lectura i una actuació de l’Orquestra de Cambra Corelli del Conservatori de Vila-seca. En acabar, es lliuraran les roses, llibres i punts de llibre a l’aparcament del Casal.
‘Les filles del vent’, tast d’avellanes i poesies.
19.30 h: al Casal Cultural.
Xerrada: ‘Acció preventiva contra l’assetjament escolar’.
18 h: al Casal Cultural.
El campió mundial de freestyle i llicenciat en magisteri, Invert, oferirà la xerrada titulada Acció preventiva contra l’assetjament escolar, una xacra que ell mateix va patir durant la seva infantesa. El seu estil proper i directe amb els infants i joves el farà connectar amb el públic assistent i oferir un missatge clar: no hi ha espai per a l’assetjament escolar
Concert de Sant Jordi: ‘Jazz som aquí’ amb Pep Plaza.
19 h: al Casal Cultural.
El polifacètic Pep Plaza torna a la
Pobla i, en aquesta ocasió, ho fa en el seu vessant de cantant, sense perdre el toc d’humor que el caracteritza. Estarà acompanyat de la Big Band Jazz Maresme, en un espectacle en el qual es farà un viatge a través de cançons i personatges. Entrada lliure fins a completar l’aforament.
Parades de llibreries, floristeries i entitats.
De 9.30 h a 20 h: plaça de Mossèn Joaquim Boronat.
Programació especial d’Ona
La Torre.
De 10 h a 13 h: plaça de Mossèn Joaquim Boronat. L’emissora municipal de ràdio Ona La Torre realitzarà un programa especial amb motiu de la Diada de Sant Jordi, on entrevistarà autors locals.
Programació especial d’Ona
La Torre amb el Centre d’Estudis Sinibal de Mas. 20 h: plaça de Mossèn Joaquim Boronat.
Programa coproduït per Ona la Torre amb continguts elaborats pel
Centre d’Estudis, per a commemorar les efemèrides d’escriptors que enguany ha convocat la Institució de les Lletres Catalanes. Aquests textos seran llegits per representants de les associacions, entitats, clubs i institucions de Torredembarra.
Ruta literària dels alumnes d’Educació primària de l’escola Les Eres.
De 9 h a 12.30 h: pels carrers de la Vila.
Presentació del llibre infantil ‘El Dídac vol que l’estimin’, de Manuela Castillot. 17.30 h: Bibliocreixell. A continuació, es realitzarà un taller de manualitats sobre el conte presentat.
Ruta literària dels alumnes d’Educació primària de l’escola Les Eres.
De 9 h a 12.30 h: pels carrers de la Vila.
Lectura de contes pedagògics, acompanyats a
la guitarra per Alba Bermúdez. Al matí: residència Mimara i Residència L’Ermita.
Menú literari del dia: ‘Amanida de Poesia’, a càrrec d’Imma Pujol.
17.30 h: Bibliocreixell.
Lliurament de diplomes del Curs de Tècnica de Bonsai, amb Antonio Melgar. 17 h: Bibliocreixell.
Fira de Sant Jordi
De 10 h a 20 h: carrer
Marquès de Tamarit.
Amb un total de 18 parades de llibres, roses i artesania amb motiu de la jornada, així com d’entitats locals, partits polítics i la participació d’autors locals que signaran les seves publicacions.
Presentacions de llibres i signatures d’autors locals i del Baix Gaià.
De 10 h a 20 h: Fira de Sant
Jordi - estand de la Biblioteca. Carrer Marquès de Tamarit.
Matí: Cristina Pallàs, Albert Pardo, Hugo Folk, Imma Vallmitjana, Pere Inglés, Edu Cubero i Edmon Amill.
Tarda: Pepi Miró, Luca Sanmniatelli, Jordi Suñé, Fernanda Quintana, Víctor Fernández, Rosalia Ciuró i Cristina Pallàs.
Lliurament de premis del concurs literari de les escoles. 17 h: Escenari de la Fira de Sant Jordi - carrer Marquès de Tamarit.
Espectacle de contacontes amb la companyia Traüt espectacles. 17.30 h: Davant de l’escenaride la Fira de Sant Jordi - carrer Marquès de Tamarit.
Ball de bastons.
18.30 h: Fira de Sant Jordicarrer Marquès de Tamarit. Actuació conjunta a càrrec dels alumnes de 3r de les escoles de la Portalada i el Roquissar.
Assaig obert dels Castellers d’Altafulla.
19 h: Fira de Sant Jordi - carrer Marquès de Tamarit.
Parades de llibres i roses.
9 h: jardins de l’Hort d’Iglésies.
11a Trobada de l’Intecanvi de Plaques de Cava. De 16 h a 20 h: Hort d’Iglésies.
Xocolatada a preu popular. 17.30 h: Hort d’Iglésies. A càrrec del Col·lectiu 25 d’abril.
Lliurament dels premis del Concurs de Punts de Llibre. 17.45 h: Hort d’Iglésies.
Organitza la Biblioteca Pública de la Selva del Camp.
Espectacle familiar de titelles ‘Gaas!!! Una aventura explosiva’, de Matito & Co. 18 h: Hort d’Iglésies.
Toc de timbals.
19 h: Hort d’Iglésies.
Organitzen els Diables Infantils de la Selva del Camp.
Ballada de sardanes.
19.30 h: Hort d’Iglésies.
Amb la Cobla Reus Jove.
Parades de roses i llibres.
10 h: plaça de l’Església. Les entitats i els comerços de Riudoms convertiran la plaça de l’Església en un gran aparador de flors i llibres durant tota la jornada. Concurs de dibuix.
17 h: plaça de l’Església. Per a nens i nenes d’entre 3 i 12 anys (d’i3 a 6è). Accés lliure.
Mostra de balls a càrrec de l’Associació Tradicions Culturals de Riudoms.
17.30 h: plaça de l’Església. Ballada amb els grups de ball del Patatuf, de Cercolets i de Gitanes, que formen part del Seguici Festiu de la Festa Major de Sant Jaume.
L’hora del conte: ‘La rosa de Sant Jordi, princesses valentes i dracs’.
18 h: plaça de l’Església. À carrec de la Pepa Contes. Abans de
començar l’espectacle es farà lliurament dels diplomes Superlectors 2023 als infants més actius de la biblioteca.
Lliurament delsl premis del concurs de Sant Jordi. 19 h: plaça de l’Església. En l’acte es premiarà als guanyadors del concurs de dibuix celebrat durant la jornada i del concurs de disseny de punts de llibre, fet amb antelació i on participen els alumnes de l’Institut Joan Guinjoan.
Ballada de sardanes.
19.30 h: plaça de l’Església. A càrrec de la Cobla Principal de Tarragona i la Colla Sardanista de Roses de Tardor de Riudoms.
Venda de roses a càrrec de l’alumnat de les escoles El Cucurull i Salvador Espriu. Durant tot el matí: a diferents punts del municipi.
Paradeta solidària de venda de llibres.
De 10 h a 13 h: plaça de la Sardana.
Llibres a 1 euro. Tot el recpate serà en benefici de La Marató 2024.
Programa especial de Roda de Berà Ràdio.
De 10 h a 13 h: plaça de la Sardana.
Amb motiu de Sant Jordi, el magazine A Mig Matí de Roda de Berà Ràdio emetrà un programa especial
Caminada pels carrers del poble, tot recordant obres i treballs de Manuel Bofarull. A continuació, lectura de textos i poemes i, en acabat, vermut amb productes de proximitat.
Un Sant Jordi capgirat. 17 h: Antigues escoles. De la companyia Toc de Gresca. Hi haurà berenar per a tots els nens.
Entrega de premis dels Jocs Florals.
17 h: Antigues escoles.
Exhibició de ball.
19 h: Casal del Perafort.
Amb el grup de salsa i bachata de Perafort.
Concert de presentació del nou disc del grup Mil historias
Gerard Martí
amb la participació de nombrosos convidats del món polític, associatiu, cultural i social del municipi.
Venda de publicacions del Centre d’Estudis Rodencs de Les Monges Associació Cultural. De 10 h a 13 h: plaça de la Sardana.
Signatura de llibres a càrrec dels autors i autores. De 10 h a 13 h: plaça de la Sardana.
Amb Isabel Llavoré, Carme Miró, Anselm Aguadé, Mireia del Castillo, Rosa M.Castaño, Jaci Molins i Teresa Duch.
Lliurament de premis als Superlectors 2023. 11.30 h: plaça de la Sardana.
Acte de descoberta del cartell del FIC-CAT 2024, l’eix temàtic del qual és ‘Cinema i Literatura’ 12.30 h: plaça de la Sardana.
Lliurament de Premis del 24è Concurs Literari Joan Perucho. 15.15 h: gimnàs de l’escola
Joan Perucho.
Ruta literària de Manuel Bofarull.
11.30 h: plaça de Sant Antoni.
22 h: Casal del Puigdelfí.
Cost: 10 euros. Organitza: Rambla Management amb la col·laboració de l’Ajuntament.
Dinar de Sant Jordi.
14 h: Casal de Perafort.
Organitza: Societat Cultural i Recreativa de Perafort.
Parades de Sant Jordi. Tot el dia: en diferents localitzacions.
Papereria Brunet (c/ de Reus cantonada pl. Pau, de 8 a 20 h). Associació Amics del Roser (c/ de Reus cantonada pl. Pau de 10 a 13 i de 16 a 19 h). La Parcela (Rbla. Verge del Roser núm 14, de 7 a 13 i de 16 a 19 hores). Casa Jové (crta. de Valls, tot el dia). INS Morell (tot el dia). Vena llibres antics (Rambla Verge del Roser, tot el dia).
Tallers de Sant Jordi. De 17 a 18 h: plaça de l’Església.
Organitza: TASTA. És obligatoria que els infants vinguin acompanyats de les seves famílies. Hi haurà una parada d’intercanvi de llibres.
Espectacle: ‘La veritable història del Cavaller Jordi’. 18 h: plaça de l’Església. A càrrec d’Invisible Companyia de Titelles.
Ramon Gener
Columna
El protagonista troba el piano que sempre havia volgut en una botiga de Gràcia. L’adverteixen que és un piano especial. És un Grotrian-Steinweg del 1915. La descoberta d’un secret ocult a l’interior el portarà a iniciar un viatge que recorre la història d’Europa del segle xx.
Thomas Schlesser
Lumen
52 setmanes. Aquest és el temps que li queda a la Mona per copsar la bellesa del món. I és el lapse de temps que el seu avi s’ha donat per descobrir-li cada dimecres una obra d’art abans que es quedi cega. Junts, visiten els museus parisencs en un aprenentatge que serà una lliçó de vida.
Nicasio, jubilat, els dijous va al cementiri a visitar la tomba del seu net; un dels nens morts en una explosió de gas en escola d’Ortuella (País Basc) el 1980. Amb els relats de l’avui i la mare, descobrim, en una història d’emocions, com aquella tragèdia els va trastocar la vida.
El cercle de dones de la senyora Tan
Lisa See Univers
Tan Yunxian aprèn de la seva àvia els pilars de la medicina tradicional. En aquest aprenentatge, coneix Meiling, una jove llevadora i es fan millors amigues. Però Yunxian aviat perdrà la seva vida amb l’arribada d’un matrimoni que la reclourà a un món de tradicions.
Jordi Puntí
Proa
El narrador vol demostrar que gran part de l’existència humana és una ficció feta a mida. I com a periodista d’espectacles, troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. El músic català va dedicar-se a ser feliç i famós a qualsevol preu, sempre gràcies a allò que l’apassionava.
Las vulnerabilidades
Elvira Sastre
Seix Barral
Elvira rep un missatge a les xarxes de Sara, una jove que ha estat víctima d’un abús. Elvira no dubta a ajudar-la i li obre les portes de la seva intimitat, però res és suficient per qui no troba consol. Sara es converteix en una presència asfixiant però necessària per a l’Elvira, que està entregada a salvar-la.
Javier Castillo
Suma
Staten Island, 1981. El petit Dani Miller desapareix. Trenta anys després, la periodista Miren Triggs segueix una pista que la condueix fins al descobriment d’un cadàver. Ella i en Jim Schmoer, antic professor seu tractaran de descobrir la vinculació entre els dos casos.
La número 25
Bernat Navarro Porter Cossetània
Tortosa, segle XIX. Durant la guerra dels Set Anys, més enllà de la contesa, alguna cosa té a veure amb la vida privada d’una noble valenciana del segle XVII, que amoïna als carlins, més que les disputes al camp de batalla. Què va passar? Per què preocupa la vida d’una senyora que va morir dos segles abans?
Aprendre a esquivar les bales
Xavi Coral Trullàs
La Campana
Josep Trullàs s’allista voluntari a defensar la República, deixant la família i un futur. La seva és la història de la derrota de l’exèrcit republicà, que viurà en primera persona i una dura postguerra que es convertirà en un infern encara més cruel.
Un animal salvaje
Jöel Dicker Alfaguara Dos delinqüents es disposen a atracar en una important joieria de Ginebra. Vint dies abans, en una urbanització de luxe, la Sophie Braun es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari. Però el seu món idíl·lic està a punt de trontollar, submergint-la en una intriga diabòlica on ningú sortirà indemne.
Castigo
Carme Chaparro
Espasa
Nines es desperta esperant el regal d’aniversari del seu fill de 6 anys, però rep la seva orella en una caixa. Comença així una angoixant cerca. Aviat es descobreix que el cas està relacionat amb una actuació de sis joves que van de públic a un programa de televisió.
Dr. No
Percival Everett
Angle Editorial
John Sill és un obscur multimilionari que contracta el professor universitari Wala Kitu, matemàtic expert en no res, perquè Sill pretén, maquiavèllicament, acaparar tot el «poder de no res». A partir d’aquí, l’acció es precipita mentre Wala Kitu desplega heroics plans per evitar la catàstrofe.
El comerç de proximitat us desitja una bona diada de Sant Jordi!
Propostes literàries
La ciudad y sus muros inciertos
Haruki Murakami Tusquets
El protagonista no pot imaginar que la noia que estima està a punt de desaparèixer de la seva vida. Ella li parla d’un altre món, d’una ciutat emmurallada en la qual ella és més real que en aquest. Ell, desesperat, aconsegueix arribar a la ciutat fantàstica per trobar-la. La ciutat de les muralles existeix. Un cop a la ciutat, però, ella no el recorda.
La papereria Tsubaki Ito Ogawa Navona
La Hatoko Amemiya acaba de tornar a Kamakura, el poble on va créixer a cura de la seva àvia, per reprendre el negoci familiar d’una papereria. La seva és una nissaga d’escrivents, un antic ofici que la Hatoko està decidida fer perviure a través dels petits encàrrecs: acomiadar-se d’algú, saludar un nouvingut o recordar un primer amor, tot té cabuda dins els marges d’una carta, que la Hatoko confecciona amb delicadesa.
Siempre nos quedará Cabinda
Diversos autors
Silva Editorial
Aquest recull de textos recull l’experiència de destacats viatgers-escriptors o escriptorsviatgers, que es troben cada any al museu privat d’El Forn del Senyor (Altafulla), seu de l’associació A.V.E., on intercanvien amb passió les seves pàgines viscudes i els seus relats. Ara, vint-i-sis d’aquests relats, que són vint-i-sis mirades al món, es recopilen en aquest volum.
El castillo de arena
Seicho Matsumoto
Libros del Asteroide
El cadàver d’un home desfigurat és descobert de matinada a l’estació de Tokio. La identificació és complicada. L’inspector Imanishi haurà de deixar de banda els seus bonsais i haikus per endinsar-se en una investigació infructuosa. Finalment, el cas es tanca, però l’inspector no es permet deixar res per lligar. Una troballa li permetrà continuar investigant des de pobles humils fins als cercles intellectuals de Tòquio
Les dones del lli
Margarida Aritzeta Cossetània
L’any 1643 va néixer a Errezil, Guipúscoa, Domingo Aritzeta, fill, van dir, de Mariana Aritzeta. No en constava el pare. Però ni Mariana era la seva mare ni el nom del pare era un secret. Les dones del lli ho sabien. Aquestes dones que han teixit el fil de les generacions han quedat amagades entre la història. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.
París despertaba tarde
Máximo Huertas
Planeta
1924, en el París olímpic, Alice Humbert està destrossada. L’amor de la seva vida l’ha deixat per anar-se’n a Nova York. La ciutat bull i ella es deixa endur per aquest àmbit. Treballa de modista i rep el suport de les seves amigues, especialment de la gran Kiki de Montparnasse. París triomfa i Alice també. Els seus dissenys cobren fama i un nou home l’enlluerna, però el passat torna amb secrets que capgiren el present.
L’Ales a la vora del foc
Jon Fosse
Galàxia Gutenberg
En una casa a tocar d’un Fiord, la Signe, una dona ja gran, es veu a ella mateixa de jove caminant per les estances de la casa. . Veu l’Asle, el seu marit, que hi sortia tot sovint a navegar amb una petita barca de rems fins que, un dia, no va tornar. La Signe deambula pel passat de la família. És així com es remunta fins a la rebesàvia de l’Asle, l’Ales. Perquè també llavors hi va haver algú que no va tornar.
Pintant l’absència
Gòria Ganga Viñes
Varia editio
Pintant l’absència descriu el que són algunes de les funcions fonamentals de la poesia: descriure el buit i el No-res, apropar-se al misteri (o misteris), celebrar la vida. En vers blanc i lliure, però musical, apareixen els paisatges interiors en correspondència amb els exteriors. La poesia és una estació de correspondències.
Sara Barquinero
Lumen
Sara i Thomas estan atrapats en una teoria de la conspiració, on els poders indueixen al suïcidi els individus amb missatges en llibres, videojocs i música. Decideixen investigar sobre aquesta secta que duu el nom d’un animal que prefereix matar-se abans de suportar el dolor.
Ludmilla Lacueva
Llibres del Delicte
La campanya electoral a cònsol major de la parròquia d’Ordino ha estat intensa. Ara bé, les eleccions se suspendran quan un candidat apareix mort. El comissari Cerni Llop encapçalarà la investigació per descobrir què hi ha darrere la mort, a més d’afrontar una desaparició que el sacsejarà.
Una pedra a la butxaca
Gemma Meléndez
La Campana
La Laura acaba de perdre el seu marit en un accident. No troba la manera de tirar endavant. Fins que emprèn el viatge que tots dos tenien previst fer amb furgoneta. El que comença com una fugida acaba convertint-se en una nova forma de viure.
El descontento
Beatriz Serrano
Temas de Hoy Marisa és una dona de 30 anys que viu anestesiada amb orfidals i vídeos de Youtube per suportar la seva feina en una agència de publicitat. La setmana prèvia a un team building, l’ansietat es dispara. Compartir un cap de setmana amb els companys li resulta insuportable i la seva màscara social cau.
La matriarca
Pablo Rivero
Suma
Amb 80 anys, Felicidad és una dona independent, que porta les regnes de la família i gestiona els lloguers del seu bloc de pisos. Quan l’informen que una inquilina ha mort caient pel patí de llums, tot es trastoca. I és que els fets podrien estar relacionats amb altres atacs.
Carbur de calci.
Memòries d’un espeleòleg
Josep Lluís Alminyana
Varia editio
Memòria personal i collectiva d’un destacat espeleòleg, membre de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET), una de les artífexs de la recuperació de la Cova Urbana, un espai natural, patrimonial i històric.
Controlar l’incontrolable
Bojan Krkic
Columna
El 2023, Bojan Krkić va decidir abandonar el futbol després d’una llarga carrera. Una trajectòria plena de llums i ombres. Ara, per primera vegada, obre el seu cor i explica les dificultats que troba un jove en el competitiu i cruel món del futbol.
Ansia
Henar Álvarez
Planeta
Natalia és una dona ansiosa, que viu dominada per les seves pulsions. El dia que el seu amant la deixa, es troba atrapada en una vida matrimonial insatisfactòria. Lluny de confirmar-se, es deixa endur per la luxúria. El seu desig sexual i l’obsessió per sentir-se jove controlaran la seva vida.
Vuelve a amar tu caos y el roce de vivir
Albert Espinosa Grijalbo
El més difícil d’aquest món estimar la teva diferència, el que et fa únic. Si ho aconsegueixes, encara et faltarà el més complicat: estimar el teu caos malgrat les esgarrinxades de la vida. I és que aquestes poden fer-te oblidar qui ets i per què ets així.
Historias de Israel
Francesc Valls-Calçada
Silva Editorial
Míriam, una periodista catalana convertida al judaisme, coneix a Guim, un cooperant propalestí de Barcelona. L’atzar provoca que s’hagin d’aliar per a salvar la vida del petit Abdul a Israel, indret on es disposa de la tecnologia necessària. Una novel·la de pau i comprensió intercultural.
Estimat idiota
Cristian Olivé
Rosa dels Vents
Contradictori i immadur, el nostre protagonista voldrà recuperar en la vida adulta l’adolescència que no va poder tenir de jove perquè l’hi van prendre. Maldestre, frustrat i resignat, no es rendirà en la seva recerca de l’amor vertader, encara que el posin contra les cordes.
El càsting
Antònia Carré-Pons Club Editor
La Paula i l’Ernestina, una parella de velles es neguen a enxampar un virus infecciós: el tedi postjubilació. El joc que s’empesquen per aconseguir-ho consisteix a llogar l’habitació de convidats. Comencen les entrevistes i, amb cada nou candidat, un nou sainet i una nova disfressa.
La conformista
Alba Dedeu
L’Altra Editorial
En Pere i l’Eva venen pollastres a l’ast i arrosseguen l’olor d’oli les 24 hores. La rutina de la feina, les friccions de parella i les obligacions de tirar endavant la família fan que l’Eva tingui la sensació que la seva vida és poca cosa comparada amb els somnis que tenia de jove.
Hua Hsu
Rafael Vallbona
Navona
A mitjans dels 90, en Hua Hsu coneix en Ken. Un, fill d’immigrants taiwanesos. L’altre, d’ascendència japonesa. L’únic que tenien en comú era que la cultura americana no tenia lloc per ells. Creen una amistat a base de converses i la cerca de la mateixa identitat. I tres anys després, en Ken mor assassinat.
Gerard Quintana
Columna
El director de cinema gironí Claudi Careta explica el seu viatge a la Cuba dels noranta. Allà coneixerà l’Antoine, un jove poeta que fugirà de l’illa a Girona, on es posarà la ciutat a la butxaca. Fins que un dia un home arribarà dient que és el vertader Antoine.
Vull fer-te algunes preguntes
Rebecca Makkai
Periscopi
La Bodie Kane és la creadora d’un pòdcast d’èxit. Quan la conviden a fer classes a l’escola on va passar l’adolescència, recorda l’episodi més terrible de la seva vida: l’assassinat de la seva companya d’habitació. Quin paper hi van tenir, ella i la resta dels seus companys?
Berta Jardí
Univers
Primavera del 1938. Una jove bibliotecària de Canet de Mar viatja per primera vegada al front en el bibliobús. Aquesta és l’aventura de l’Aurora Díaz-Plaja, que esdevindrà una pionera inqüestionable del foment de la literatura infantil.
Detrás del ruido
Ángel Martín Planeta
Després del fenomen editorial de Por si las voces vuelven, Martín torna amb un llibre íntim i impactant, però amb humor, sobre tot allò que el va ajudar a refer-se i a mantenir el seny, després de superar el seu brot psicòtic. «Si vols graduar les emocions i apagar les pors, situa’t darrere del soroll».
Ulla Lenze
Salamandra
Nova York, 1930. L’immigrant alemany Josef Klein gaudeix de Harlem i la seva gran passió: la ràdio. El seu talent atrau uns homes influents que li ofereixen treballar d’operador d’ona curta. Quan se n’adona, però, és massa tard. Forma part d’una xarxa d’espionatge nazi.
Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc Maria Arimany
L’Altra Editorial
Recull de contes que explora la por de conformar-se, l’equilibri entre la ràbia i la resignació, el desig de viure altres vides, i la vida que se’ns escapa sense que puguem atrapar-la ni d’acceptar-ne les renúncies.
Berta Dávila
Editorial Les Hores
Falta poc perquè es produeixi el primer eclipsi solar total que es podrà veure a Galícia en molt de temps, però cap de les protagonistes hi té interès. Totes estan submergides en la seva pròpia foscor; fugen, però no saben de què, i cerquen consol en mons alternatius.
Contes d’anar per casa i 131 sonets imperfectes
Domènec Miquel Ribas Varia editio
Reunió de textos, on l’humor és l’ingredient principal, un humor de vegades de la ment de l’autor i altres de la imaginació. S’utilitzen dues formes literàries: el conte i el sonet. Una lectura plena de racons i sorpreses.
Orquesta
Miqui Otero
Alfaguara
Valdeplata es desperta després d’una revetlla d’estiu. L’Orquesta va tocar tota la nit. Joves i grans van ballar les mateixes cançons, però guardant secrets diferents. La història d’aquesta nit d’estiu l’explica la Música, que està dins de tots i els recorda que estan vius.
Els fills de l’Elizabeth Héléne Legrais
Comanegra
La Maternitat d’Elna va ser una trinxera de pau i d’humanitat durant els anys més crítics del segle xx. Entre el 1939 i el 1944, Elisabeth Eidenbenz, una jove infermera suïssa, va comandar, contra feixisme, un projecte que va salvar centenars de vides. Aquesta n’és la història.
Propostes literàries
Sant Jordi, heroi i patró de Catalunya
Quim Torra i Òscar Rodbag
Cossetània
El cavaller, l’heroi, el patró de Catalunya. Al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. I amb la bandera blanca amb la creu vermella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l’11 de setembre de 1714. Gràcies a les fotografies de Rodbag i el text de Torra, la llegenda torna amb tota la força.
Tres enigmas para la Organización
Eduardo Mendoza
Seix Barral
Barcelona, 2022. Una organització governamental secreta, que sobreviu amb pocs recursos econòmics i una plantilla reduïda, s’enfronta a la perillosíssima investigació de tres casos que potser estan relacionats, o no: l’aparició d’un cadàver en un hotel de les Rambles, la desaparició d’un milionari britànic a bord del seu iot i les finances de Conservas Fernández.
Theodor Kallifatides
Galaxia Gutenberg
Ialós, un petit poble al sud del Peloponès. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l’exèrcit nazi. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra i plena d’humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l’acceptació i la resistència.
La distància que ens separa
Maggie O’Farrell
L’Altra Editorial
La Stella, fuig de Londres per enfrontar-se a un secret d’infantesa que li va marcar la vida. A l’altra banda del món, en Jake celebra el Cap d’Any xinès, però un seguit de circumstàncies tràgiques i una boda precipitada el duran des de Hong Kong fins al Regne Unit, on començarà la recerca del pare que no va conèixer mai. Quan en Jake i la Stella es troben, les vides de tots dos canvien definitivament.
Els plats més picants de la cuina tàrtara
Alina Bronsky
Editorial Les Hores
Més enllà dels Urals, regna el matriarcat Rosalinda. Se sent jove per ser àvia, però l’avortament de la seva filla fracassa i neix l’Aminat. Passats els anys, un alemany quedarà atrapat per l’Aminat i es traslladaran a Occident, on els llaços que les uneixen començaran a trencar-se. Una tragicomèdia familiar que és un retrat de la nova Europa.
Un inmenso azul
Patrik Svensson
Libros del Asteroide
La història del mar és la de la curiositat humana, fa segles que n’explorem les seves profunditats, però mai acabem de desxifrar els seus misteris. Svensson entrellaça aventures, memòries, ciència i fascinants episodis: des dels investigadors que van explorar la fossa de les Marianes per primer cop a Enrique, l’esclau malai de Magallanes, passant per la pionera de l’ecologisme modern Rachel Carson.
El comerç de proximitat us desitja una bona diada de Sant Jordi!
Hola, preciosa
Ann Napolitano AdN
Les germanes Padavano són inseparables. Julia, la gran, és un coet. Sylvie, la somiadora, viu feliç amb els seus llibres. Cecilia es dedica a l’art i la seva bessona, Emmeline, cuida a la resta. Julia està enamorada de William Walters i la sembla que els seus plans s’estan fent realitat, però quan el passat obscur de William surt a la llum, la lleialtat de les germanes perilla.
La saviesa dels mussols
Jennifer Ackerman
Cossetània
Els mussols sovint simbolitzen la saviesa, el coneixement i l’endevinació. Però què sap de debò un mussol? I què sabem nosaltres sobre ells? Els científics just han començat a comprendre amb detall la seva naturalesa. Ackerman il·lumina la sumptuosa biologia i la història natural d’aquestes aus i revela descobertes sobre el seu cervell i el seu comportament.
Kerri Maher
Navona
A principi dels 60, un grup d’activistes es va organitzar de forma clandestina per oferir suport emocional, assessorar i practicar avortaments de manera segura, assequible i sense distincions d’ètnia o classe. De dia eren estudiants o esposes exemplars, però, sortien protegides per la foscor per empaperar la ciutat amb una proclama: «Estàs embarassada? Necessites ajuda? Truca a la Jane».
La inquebrantable belleza de Rosalind Bone
Alex McCarthy
Siruela
Amagat entre les valls de Galles, Cwmcysgod pot semblar tranquil, però, les tensions bullen a foc lent. Catrin Bone, de 16 anys, només coneix la versió que li han explicat, però ara es qüestiona el seu petit món i un fet obscur del passat que amarga la seva mare, qui tenia una germana, Rosalind. Els secrets s’aproximen i cal tot un poble per a mantenir-los a ratlla.
Laia Vilaseca
Rosa dels Vents
El 1982 un triple assassinat macabre a Sant Jordà, al Pirineu, marcarà per sempre el poble. Troben els cossos a l’illa del Silenci. Anys després, en Nil, el fill del policia que va portar el cas, decideix fer un documental sobre la tragèdia i, descobreix que no és clar que el detingut fos el culpable. En Nil desapareix i l’Emma, la seva amiga, està convençuda que li ha passat alguna cosa. Hauran de passar 27 anys perquè esbrini la veritat.
Claire Daverley
Catedral
Aquesta és la història de Will i Rosie. Estaven destinats a viure una gran història d’amor, fins que la tragèdia els colpeja i els impedeix estar junts. Però aquesta tragèdia és el que els farà estar units per sempre. El temps veurà com Will i Rosie es converteixen en altres persones, però ambdós pugnaran per tornar-se a trobar i fer revifar la flama de tot allò que hauria pogut ser.
Les papallones no mosseguen
Marta Bayarri
Navona
La Clàudia té 13 anys quan una papallona la mossega. Aquella mateixa tarda serà testimoni d‘un fatídic accident. Des d’aleshores la vida avança a batzegades per a ella i la seva germana. Trenta anys més tard es retroben i afronten l’episodi més cru de la seva infantesa. El pas del temps es conjuga amb un passat disposat a tornar quan menys s’ho espera.
La Catalunya emergida
Òscar Palau i Jesús Jordi
Pinatella
Cossetània
Què tenen en comú Macià, Messi, Martí i Pol i el bandoler Serrallonga? Quin mal final van tenir un bombarder rus, uns maquis del Berguedà o el pèrfid Comte d’Espanya? La resposta és en indrets que oficialment ja no existeixen, perquè un embassament els va esborrar del mapa, però que emergeixen per la sequera. Aquest llibre explora les seves històries.
Propostes literàries
Una ombra blanca
Carme Riera
Proa
Hi ha vida després de la mort?
El doctor Ripper, que atén la soprano Barbara Simpson en patir un infart, creu que sí. Els metges la consideraven clínicament morta, però ha retornat a la vida. Té pendent aclarir uns fets del passat. Per això cal que es capbussi en la seva infantesa, a la Savannah (EUA) de la segregació racial, i més endavant a Mallorca.
Una influencer muerta en París
Blue Jeans
Planeta
París, 2023. Una marca de perfums convoca el Premi al Millor Influencer del Moment de parla hispana per entrar al mercat espanyol. La festa d’entrega acaba de forma tràgica quan una de les candidates, Henar Berasategui apareix morta. Al costat del cadàver, amb les mans plenes de sang, troben a Ana Leyton, una tiktoker de 19 anys que triomfa i és la gran rival d’Henar.
No hagas montañas de granos de arena
Rafael Santandreu GrijalboLa teràpia que ha transformat milions de persones. Una nova mentalitat que et farà que et sentis cada dia més content, que no t’enfadis per foteses i que gaudeixis d’una gran autoestima. Inclou capítols especials per combatre el sobrepès, conquerir l’èxit, resoldre els conflictes de parella i superar la mort d’un ésser estimat.
Parlant de tu
Maite Monllaó i Xavier Vallés
Silva Editorial
Una parella de professors i de vida, Maite Monllaó Ramon (Tortosa, 1973) i Xavier Vallés Grau (Benicarló, 1967) ha escrit aquest llibre, on reflexiona sobre la vida i la mort, sobre què l’ha suposat aquesta experiència de deu anys com a pares d’un fill difunt. La col·laboració de la neonatòloga Mar Albújar Font ens acosta al punt de vista del professional sanitari, que viu un dol molt determinat.
Els aeròstats
Amélie Nothomb
Anagrama
L’Ange té 19 anys i és una estudiant de filologia excel·lent. Per fer diners, es dona classes particulars de literatura a en Pie, un adolescent de 16 anys odia els llibres tant com els seus pares.
A ell, l’apassionen les matemàtiques i els zepelins. L’Ange aconsegueix despertar la seva curiositat a la vegada que el vincle entre tots dos es transforma definitivament.
Sendero de estrellas
Marta Renato
Maeva
Pirineu català, 1522. Núria queda orfe als 10 anys i una solitària remeiera albina l’acull. La nena aviat descobrirà que té un do per procurar remeis naturals i, malgrat enyorar la família, no es resigna. Feliu, un jove sacerdot, haurà de lidiar amb els rumors de bruixeria. Núria busca noves formes de curar sense ser perseguida. Junt amb en Guim, un jove estudiant de medicina, aconseguirà esquivar els perills.
El comerç de proximitat us desitja una bona diada de Sant Jordi!
Solito
Javier Zamora
Random House
Amb 9 anys, Javier Zamora va emprendre un viatge de 5.000 Km d’El Salvador als EUA per a retrobar-se amb els seus pares. Amb uns desconeguts guiats per un coiot, el que havia de durar dues setmanes va convertir-se en una odissea de dos mesos, canviant-li la vida per sempre. Solito és el relat d’un angoixant periple, però també un llibre ple d’amor i bondat.
Les flames de l’odi
Nil Kandel
Llibres del Delicte
Un any després de la mort del marit en un incendi, la Greta és incapaç de sortir de casa seva. Només es relaciona amb el seu fill i amb la Martina i l’Osval, una parella que va aparèixer a la seva vida per ajudar-la. Quan l’Osval mor assassinat, la policia interroga la Greta en ser l’última persona amb qui va contactar. Una tragèdia que la farà caure en una espiral de mentides que o bé l’enfonsaran més al pou o bé l’obligaran a lluitar.
Historia de la mujer caníbal
Maryse Condé Impedimenta
El marit de la Rosélie acaba de ser assassinat. Abandonada a Ciutat del Cap, ella se sent una estrangera en terra hostil. Voldria tornar a casa, però, on és? Nascuda a Guadalupe i educada a França, el color de la seva pell l’ha perseguida. Arran de la mort del marit, els rumors es desfermen i ella, que era pintora, no n’és capaç. Per primer cop, dubta: qui era el seu marit?
L’amor dels homes
singulars
Victor Heringer Editorial Les Hores Rio de Janeiro, anys 70. Entre els murs d’una vil·la burgesa, en Camilo creix envoltat de partits de futbol i l’ombra del passat del seu pare, un metge de renom durant la dictadura. Quan el seu pare porta a casa en Cosme, un nen mulat, l’odi inicial aviat es convertirà en un amor que es veurà interromput per un esdeveniment brutal que trencarà el seu món íntim.
Tor: foc encès
Carles Costa
La Campana
El 1896, les tretze famílies de Tor van registrar al seu nom una muntanya de 4.800 hectàrees, amb una clàusula: mantenir la casa oberta o, com deien els veïns, tenir el foc encès tot l’any. Llavors ningú volia marxar, però les coses van canviar. El 1995 un jutge va sentenciar que la muntanya tenia un amo únic: Sansa. Als cinc mesos va ser assassinat. Qui va matar Sansa?
Prohibida en Normandía
Rosario Raro
Planeta
La reportera Martha Gellhorn col·labora amb The Ghost Army, un exèrcit fantasma creat per Hollywood per enganyar els nazis. Ella i el seu marit, Ernest Hemingway inventen les vides de soldats que no existeixen. Però aspira a molt més. Vol creuar l’Atlàntic i relatar l’etapa definitiva de la guerra. Per aconseguir-ho haurà de rebel·lar-se contra el rol que volen assignar-li i desafiar una prohibició de l’alt comandament militar.
Guanyaràs una mar llisa
Miquel Martín i Serra
Periscopi
Segons el relat familiar, el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d’un naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l’Amàlia pregunta a la seva mare, nous detalls d’aquesta història, encén la flama del dubte. Serà així es veurà abocada a una recerca gairebé febril per aclarir-ne la veracitat.
El imperio zombi
MIra Milosevich
Galaxia Gutenberg
Com explicar la conducta de Rússia? La invasió d’Ucraïna, la rivalitat amb la comunitat euroatlàntica, els estrets vincles amb la Xina i Iran fan imprescindible respondre aquesta pregunta. En contrast amb aquells que hi interpreten com una qüestió únicament ideològica, una putinologia, Milosevich sosté que darrere de les ambicions russes hi ha el seu passat imperial tsarista i comunista i analitza aquest llegat.
Baumgartner
Paul Auster
Edicions 62
La vida d’en Baumgartner ha estat marcada per l’amor a la seva dona, l’Anna, que va morir en un accident de natació. Continua atrapat pels records i lluita per acostumar-se a la seva absència. La visita d’una jove, estudiosa de l’obra de la seva dona trasbalsa el seu dia a dia.
La península de las casas vacías
David Uclés
Siruela
Una novel·la total sobre la Guerra Civil en clau de realisme màgic, sobre la descomposició d’una família, la deshumanització d’un poble, la desintegració d’un territori. Una Ibèria agonitzant on la fantasia apuntala la cruesa de la realitat, poètica i grotesca, bella i delirant.
Fuki-no-tô, la granja de Atsuko
Aki Shimazaki
Nørdica Libros
L’Atsuko és feliç a la granja amb què havia somiat. Quan en Mitsuo, el seu marit, va acceptar deixar la ciutat i viure una vida que no li és pròpia, ella va reconèixer el sacrifici. Però un amic que ressorgeix del passat la confrontarà amb altres opcions.
Cuinar el Mediterrani
Joan Roca
Columna
D’Algesires a Istanbul hi ha un mar que ha estat bressol de les grans civilitzacions del món antic i que reuneix actualment un patrimoni gastronòmic incomparable. Aquest llibre inclou 80 receptes de tot l’arc mediterrani, una celebració dels sabors, les aromes i les elaboracions tradicionals.
L’altra Venècia
Predrag Matvejevic
La Breu Editorial
Matvejević recompon el dibuix complet de la ciutat i de les mutacions que ha patit amb el pas del temps i de la història. Escriu sobre una ciutat de la qual ja s’ha cantat cada racó; de fet, potser només queda lliscar per les esquerdes com fan les brises d’herba entre els maons.
Wellness
Nathan Hill
AdN
Anys 90. Jack i Elizabeth són estudiants universitaris. Quan es coneixen saben que han trobat la seva ànima bessona. Uneixen forces i s’obren camí en l’escena artística underground de Chicago. Vint anys després, i pares, ja no es reconeixen i hauran de plantar cara als seus dimonis.
La divorciada
Ursula Parrott Gatopardo Ediciones
Nova York, 1924. Peter i Patricia són el perfecte exemple del matrimoni modern: fumen, beuen i treballen. Però aviat la Patricia engegarà una nova vida com a soltera divorciada. Aviat descobrirà que la llibertat de les dones ha estat el millor regal que Déu els ha fet als homes.
La germandat de l’àngel caigut
Jaume Clotet Destino
Terra Santa, 1291. Un grup de cavallers templers fugen amb el secret més ben guardat de la cristiandat. Set segles després, l’enigma corre perill de ser desvelat. Un monjo de Montserrat serà protagonista involuntari d’una aventura extraordinària que el canviarà per sempre.
El comerç de proximitat us desitja una bona diada de Sant Jordi!
35 anys
Matar el director
Bru Rovira Navona
El director d’un diari havia d’assistir a la inauguració de la temporada del Liceu, però el seu cadàver apareix en un hotel del Paral·lel. La sotsinspectora Matilda Serra, una antiga reportera de guerra, s’ocuparà de la investigació i reviurà una etapa que considerava superada.
Bartleby y yo
Gay Talese Alfaguara
Gay Talese, pare del Nou
Periodisme i un gran mestre en l’art d’explicar històries, als 90 anys mira enrere, en aquesta obra de comiat, per a recordar totes aquelles persones anònimes que defineixen una ciutat com Nova York, des d’aspirants a rics a immigrants o magnats.
Mariana Sández
Impedimenta
Dorothea Dodds ha viscut 59 anys sense que es noti. A l’ombra d’un germà problemàtic, és la perfecta responsable. Però quan necessita escapar de tot, se’n va a Anglaterra a cuidar cases i mascotes de persones de vacances, endinsant-se en vides alienes per a trobar la seva.
Màtria o barbàrie
J. Ojeda, A. Punsoda i M. Roqueta-Fernàndez
Angle Editorial
Ser dona en una nació ocupada com la catalana dona una perspectiva privilegiada dels estats i del patriarcat. Trenta dones dels Països Catalans presenten les seves reflexions davant el col·lapse ecològic, democràtic i socioeconòmic que viu la nostra societat.
McGlue
Ottessa Moshfegh
Angle Editorial
El 1851, McGlue es desperta ferit i encadenat al vaixell on treballa. Està massa borratxo, però l’acusen d’assassinar el seu company Johnson. Això no té cap sentit. En la tornada a Salem on serà jutjat, l’embriaguesa desapareix i rememora la seva amistat íntima amb Johnson.
Petar-ho a les xarxes en català Carla Clavera
Cossetània
Tens coses a dir, vols explicar-les i que el teu missatge arribi? Aquest llibre és una eina per començar el teu viatge a l’entorn digital. Crear contingut a les xarxes socials és una aventura apassionant i a més, t’animem a fer-ho en català! Un repte encara més gratificant!
Kilómetro 101
Maxim Ósipov
Libros del Asteroide
A l’URSS, estava prohibit viure a menys de 101 km de grans ciutats si s’havia comès delictes polítics. En aquesta zona van néixer poblacions, com Turusa, que inspira els relats d’aquest llibre, que mostren les desigualtats, el pes del passat o la humanitat de la gent senzilla.
Cultiva la teva força Carla Zaplana
Cossetània
El nou llibre de Carla Zaplana no fomenta l’obsessió per l’estètica, sinó el manteniment d’una bona salut. I gran part de la clau és una bona musculatura. Treballar la musculació no consisteix només a carregar pesos, sinó també en desafiar-nos a ser més resilients, a ser més forts en tots els sentits.
Verònica
Eduard Prats
Cossetània
Inicis del s. XIX, Catalunya sud. Verònica tenia al davant una vida pròspera, però tot es capgira. Per reparar una antiga deserció, viatja al convent on agonitza la seva anciana preceptora. En el trajecte evoca la desaparició de la filla i els homes que han ocupat el seu cor.
La última función
Luis Landero
Tusquets
Un grup d’amics jubilats encara recorda la tarda que Tito Gil, un famós actor, havia tornat al seu poble natal. Gil els proposa fer una gran representació per atraure visitants, però els cal una actriu. Paula, una dona que ha vist trepitjats els seus somnis, puja al tren i es desperta en un poble desconegut.
Cremo!
Maria Nicolau
Columna
Cremo! és la història d’una noia normal que decideix deixar-ho tot per aprendre un nou ofici i llançar-se de cap a una aventura per escoles d’hostaleria peculiars, restaurants insòlits, hotels i pastisseries de tota mena, mentre el país és sacsejat per la revolta gastronòmica del segle.
Vida de Teresina
Jordi Milán Pol Vinyes
Rosa dels Vents
A les Teresines els proposen escriure les seves memòries, amb els seus records d’infància i de joventut, així com la seva experiència professional i personal fins al 1992, quan es donen a conèixer a TV3. Sorpreses per aquest pedido, s’atabalen perquè, tot i que ser unes dones eixerides, no es veuen capaces.
Propostes literàries
Cuines. El llibre oficial del programa
Ara llibres
Marc Ribes i l’equip del Cuines ens presenten un llibre pràctic i original per treure el màxim profit de les nostres cuines. Un recorregut que comença al mercat o a les botigues, segueix en la forma com organitzem i desem els productes i culmina amb totes les elaboracions que ens proposa aquest manual, on es combina divulgació i pràctica.
El ingenioso e inquieto
Oteyza en campo enemigo
Guillermo Soler G. de Oteyza
Crítica
Pocs personatges van gaudir de l’èxit de Luis de Oteyza. Escriptor de viatges, poeta, diplomàtic, va assolir el punt àlgid de la seva fama gràcies a la seva manera d’exercir el periodisme. El 1922 va entrevistar a Abd elKrim, líder de les revoltes rifenyes en Desastre d’Annual. Ara, Guillermo Soler ens apropa a aquella exclusiva i fa un repàs a la història recent d’Espanya
Veus de mort als encants vells
Sylvia Lagrada-Mata Comanegra
El detectiu Auguste Dupin arriba a Barcelona per investigar un cas. Han trobat un llibreter mort, diuen que el van matar per robar-li un llibre, i el títol encén totes les alarmes. Matar per un llibre? Avui sembla impossible, però un dels assassins més coneguts de la història de Barcelona matava pels llibres. Vet aquí la història del primer assassí en sèrie de la ciutat.
Las mujeres de la guerra
Kristin Hannah
Suma
Frankie McGrath és una estudiant d’infermeria de 20 anys que ha crescut a Califòrnia, protegida pels seus conservadors pares. El 1966 el món està canviat i s’obren noves possibilitats Quan el seu germà se’n va a combatre al Vietnam, ella s’uneix al Cos d’Infermeres de l’Exèrcit i el segueix. Immadura i inexperta, es veurà sorpresa pel caos i la destrucció.
Com un batec en un micròfon
Clara Queraltó
Anagrama
Amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, la Gabriela puja a passar l’estiu al poble de l’avi. En Quim ha llogat amb uns amics una casa per passar un parell de mesos de teletreball i descans. És el dia de Sant Joan i tots dos acabaran coincidint banyant-se al llac. A partir d’aquí, tot es converteix en un absorbent joc de miralls que explora els mecanismes de la seducció i l’atracció entre contraris.
Penelope Fitzgerald Impedimenta
Un museu londinenc exposa per primer cop els tresors del garamants, un antic poble del nord d’Àfrica. Els visitants fan cua per veure dues peces: la troca i el nen d’or. Diuen que el nen està maleït i els rumors es disparen quan hi ha un intent d’assassinat. L’arribada de la policia coincideix amb la de dos acadèmics i el director del museu haurà d’enfrontar-se a intrigues, rancors i ambicions.
La artesana de libros
Pip Williams
Maeva
Oxfordshire, 1914. Les bessones Peggy i Maude Jones treballen a la secció d’enquadernació de l’editorial Oxford University Press. Peggy és intel·ligent i somia estudiar Literatura a la universitat. Maude, en canvi, és vulnerable. Peggy visualitza un futur on pugui utilitzar el seu intel·lecte, però la guerra canvia el món i l’amor amenaça de frenar les seves aspiracions.
Crónica de una mentira enterrada
Gabriel Muniesa
Varia editio
Tarragona, 1969. Miguel Ausencio Martínez, va ser expulsat de la policia i va convertir-se en detectiu per guanyar-se la vida. Té bon cor, però es fa el dur. En aquest cas, el contracten per demostrar la innocència d’un home, que havia estat condemnat al garrot per l’assassinat la seva dona, pertanyent a una família adinerada. Les indagacions el portaran fins a la màfia que operava a la Costa Daurada.
Gueorgui Gospodínov Periscopi
Un psiquiatre inaugura a Zúric una clínica per tractar els malalts d’Alzheimer. Cada una de les plantes de l’edifici reprodueix una dècada del segle anterior, per transmetre als pacients un espai reconeixible. Però aviat la clínica és visitada per ciutadans que volen fugir del seu present, i Europa es veu abocada a una nova idea: quin dret tenim a fer servir el temps com a lloc segur on escapar-nos?
El comerç de proximitat us desitja una bona diada de Sant Jordi!
Propostes literàries
Un estel al cel de Vallfogona
Alba Llobet - Roser Miquel
Ignasi Blanch Nandibú
La Joana passa l’estiu a casa la padrina, a Vallfogona de Riucorb. Ella li explicarà les rondalles del Rector de Vallfogona i el seu escolanet. Un conte per acostar la figura del Rector de Vallfogona als joves lectors a través de les rondalles que protagonitza l’estrafolari poeta i capellà del segle XVII
L’Odissea
Adaptació de Meritxel Blay
Inuk Books
Un llibre il·lustrat, construït a partir de l’adaptació de Meritxell Blay i Boquera i les illustracions de la il·lustradora, autora de còmics i muralista Genie Espinosa. Aquest volum està especialment pensat per a joves, ja que recull el relat clàssic de l’Odissea d’Homer i el posa a l’abast de lectors a partir de dotze anys. Amb la col·laboració de La Casa dels Clàssics.
Guia de papallones per a nois i noies
Màrius Domingo i Coia Dols Cossetània
Un manual complet i rigorós per descobrir les espècies de papallones més freqüents al nostre país, així com els seus hàbitats, alimentació, etc. El volum inclou una gran quantitat de fotografies, descripcions, anècdotes i curiositats per descobrir i aprendre-ho tot sobre el fascinant món de les papallones i despertar l’estimació d’aquests petits éssers voladors.
Piscina, un petit oceà
Una tortuga en un terrari pot fer poca cosa més que menjar i dormir. Però la tortuga d’aquest conte fa moltes altres coses, perquè té cabòries i una capacitat d’observació extraordinària. Aquest llibre completa la sèrie de contes de l’editorial iniciada per Naïm (2022), i que va continuar amb Rima (2023). Les il·lustracions del llibre són obra de la riudomenca Alba Domingo.
Paraules d’Antes Ricard Farré - Àlex Pujols Cossetània
Un conte molt divertit que vol ser un homenatge a la nostra llengua: als barbarismes, colloquialismes i trets dialectals que sabem que no són correctes, però que formen part dels nostres records d’infància i construeixen el nostre imaginari familiar. A través de les paraules ‘d’antes’, la família recordarà una manera de parlar que encara perdura en moltes cases.
Lluny del món
Konstandinos P. Kavafis Piscina, un petit oceà
Un preciós àlbum il·lustrat que recull el poema ‘Murs’, del poeta Konstandinos P. Kavafis, i en fa una nova mirada, un joc visual on la veu del poeta i el present es mesclen. Tot plegat, acompanyat de les il·lustracions de la tarragonina Mar Borrajo, que amb els seus dibuixos construeix una nova història, donant nou sentit als versos d’aquest poeta referent de la Mediterrània.
La nena d’ivori.
Un passeig per Tàrraco
Rat Cebrián - Toni Solé Insitu Comunicació
Un recull de deu contes illustrats que tenen com a protagonista la Vita, una nena de sis anys propietària de la nina d’ivori trobada a la Necròpolis el 1927. La petita viurà moltes aventures a la Tàrraco del segle IV dc amb els seus amics i parents, tot recorrent els espais més emblemàtics de la ciutat d’aquella època i que encara perduren.
Monika Escuer Ros
Quorum Llibres
El Lluc i la Llúcia són dos germans bessons que visiten la Casa Navàs de Reus i hauran de resoldre un misteri, acompanyats del Benjamí, el guia turístic de la casa, i del mateix arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Aquest conte forma part de la col·lecció de ‘Contes màgics de Reus’, escrits i illustrats per la mateixa autora.
La Tarragona petita. Nanos
Armand
L’últim volum de la col·lecció, dedicat als Nanos nous i vells de la ciutat de Tarragona. El llibre, a més de mostrar les figures tan estimades, inclou 10 imatges acompanyades de 10 colors, 10 números, 10 noms i 10 preguntes en forma de joc.
Quan bufa el vent
Rosalia Ciuró Marquès
La Banya Edicions
Una història d’un viatge molt llarg d’una flor, un plomall, que tot desitjant volar, un dia i gràcies al vent alça el sueu vol i inicia un viatge fantàstic cap a somnis, desitjos, paisatges i personatges diversos.
El nen sense nom
Monika Escuer – Laura Gómez
Edita
L’Anna i el Marc van a jugar al parc i fan un amic nou, però en demanar-li quin és el seu nom ell els diu que no en té. Tots tres voltaran pel poble cercant ajuda per trobar el nom perdut. Un conte per donar visibilitat al dret dels infants a tenir un nom, una identitat.
Joan Reverté – Edu Polo
Associació d’Amics de la Colla
Jove
L’últim volum presentat de la Col·lecció dels Contes del Seguici de Tarragona, i que explica la història de la Roser, que viu amb els seus pares en un palau del carrer dels Cavallers. Un bon dia coneixerà la Sounya, una nena d’ètnia gitana, que li ensenyarà un ball nou.
On para l’Amparito?
Ramon Gasull –Anduluplandu
Insitu Comunicació
Just abans de començar el Seguici, el Magí de les Timbales irromp al pla de la Seu amb una mala notícia: han robat la partitura de l’Amparito! Una colla de nens i nenes molt tecleros s’ofereix voluntari per resoldre les pistes amagades i recuperar la partitura.
Quan els diables ballen, ballen, ballen, ballen
Margarida Aritzeta – Jordi Company
Cossetània
En aquest conte, l’escriptora i el dibuixant de Valls descobreixen el món interior dels diables, amb una aventura plena d’intriga… i espetecs eixordadors!
Una mica molt malalt
Rat Cebrián – Yvonne
Fuster
Un àlbum il·lustrat que parla de les llargues hospitalitzacions, dels períodes ni desitjats ni potser previstos, i dels aspectes positius que aquests amaguen i que segurament ni sospitàvem. Els beneficis de la venda d’aquest llibre es destinaran a la Fundació Pallapupas, que treballa en els hospitals.
Els hexàgons daurats.
L’Apis coneix Lluís Domènech i Montaner Carme Merlo – Núria Capella Edicions Sidillà
L’Apis és una abella que viu a Reus. Un dia s’adona que, pels carrers de la ciutat hi ha un munt d’hexàgons daurats com les cel·les del seu rusc. Així, descobrirà l’obra modernista de Domènech i Montaner.
El comerç de proximitat us desitja una bona diada de Sant Jordi!
El seu Servei Tècnic Oficial Vaillant a Tarragona
www.serviciotecnicooficial.vaillant.es
Vaillant us desitja un bon Sant Jordi! Per celebrar-ho, apropa’t a Ofisat Tarragona i recull el teu punt de llibre. Ofisat Tarragona 977 24
QUALITAT I SERVEI AL MILLOR PREU Disposem dels millors sistemes pel seu confort
Els secrets que amaga el cel
Toni Llacay – Salvador Linares
Els nens ferotges
Marta Gibert La Galera
En cactus Noemí Fernández –Sara Gómez Bindi Books
En Cactus viu en un parc
Artistas
Cristina Serret Shackleton Kids
Un llibre per descobrir la
Una atzarosa història de la vida
Joan A. Català Amigó Cossetània
Bella Lluna et fa un petó...
Fina Anglès Arola editors
El nou llibre de l’escriptora Fina Anglès i les il-
Descobreix novetats, premis i rebre descomptes
comprar als establiments de la UBR sempre té premi
Un artista es...
Marta Ardite - Mercè
Galí
Juventud
Què és un artista? Aquest preciós àlbum il·lustrat, adreçat a lectors a partir de 5 anys, intenta donar resposta a una pregunta dificilíssima, desmitificant les idees preconcebudes sobre el món de l’art i oferint una mirada oberta a la imaginació i la creativitat.
Una de monstres
Rocío Bonilla
Animallibres
L’autora de l’èxit internacional De quin color és un petó? torna a sorprendre els petits lectors amb una història terroríficament divertida on les aparences enganyen. Dos germans bessons, apassionats dels pastissos, s’enduran un gran ensurt quan vagin al mercat de dissabte, perquè entre les parades hi trobaran un secret.
Una història sobre l’assetjament escolar explicada des de dos angles oposats: el de la víctima i el de l’assetjadora. La Júlia només vol formar part de l’equip, tenir amigues i una colla que li doni suport, però la Marina no li perdonarà que hagi explicat un secret que l’afecta.
El meu primer llibre de Sant Jordi
Màriam Ben-Arab
Estrella Polar
La clàssica llegenda de Sant Jordi, amb un toc d’humor i en un format pensat per als més petits. Una manera divertida de conèixer o recordar una de les llegendes que han forjat l’imaginari català, de la mà d’una autora barcelonina de mare catalana i pare tunesí. Els protagonistes són un drac amb gana, una princesa múrria i un cavaller decidit.
El regal més bonic del món
Mireia Olivé
InukBooks
Un ratolinet s’ha entestat a buscar el regal més meravellós que pugui trobar per fer-li a la mare i demostrar-li quant l’estima. Però quan arriba el dia de l’aniversari, res surt com ell espera… Com ho farà el petit ratolí per mostrar-li el seu amor? Un conte ple de tendresa per a infants a partir de 4 anys.
Els contes de la Pinya Òscar Dalmau La Galera
A la gosseta Pinya li costa agafar el son a la nit. El seu amic Òscar li explicarà una pila de contes per ajudar-la a dormir. Aquest llibre recull els contes clàssics, explicats per Òscar Dalmau i il·lustrats per alguns dels millors dibuixants del país. Basat en el programa del SX3.
Mortadelo y Filemón. París 2024.
Francisco Ibáñez Bruguera
L’última aventura de la parella de detectius més famosa del còmic espanyol, que el mític dibuixant barceloní va deixar inacabada, amb vint pàgines de guió i vinyetes fetes a llapis. El pròleg és d’Arturo Pérez-Reverte.
On és la Marta? Cesc Cornet Fanbooks
La Marta ha desaparegut, i els seus amics de l’institut comencen a rebre missatges amenaçadors: si no expliquen el seu secret més vergonyós, la Marta ho pagarà car. Una novella per a joves, escrita per un mestre devorador de novel·la negra i amant del true crime
Rebecca Yarros
Columna edicions
El nou fenomen de fantasia juvenil del qual parla tothom. Aquest és el primer volum d’una saga fantàstica que s’ha convertit en un fenomen editorial. Es tracta de la primera publicació en català de la novel·la best-seller americana.
El llarg vol d’en Nu
Jordi Sierra i Fabra La Galera
Un nou volum de la collecció Contes a la deriva, que explica les històries d’aquelles persones que una vegada es van creuar amb Open Arms enmig del mar. Aquest àlbum il·lustrat està pensat per a infants de 4 a 6 anys, i està dedicat a en Nu, que va néixer a Nigèria, a l’estat de Kontagora, i que va fugir del seu país per mar per evitar convertir-se en soldat.
Jordi
Biel Olid – Mercè Canals
Combel editorial
Una nova visió del conte clàssic retallat amb una adaptació moderna de la llegenda de Sant Jordi, que forma part d’una collecció de contes clàssics escrits per la mateixa autora, anomenada Què em contes!
¡El mejor del mundo!
Ben Clanton Editorial Juventud
En Rot Pata Tero és una patata mutant que té un germà, en Moco. Tots dos pensen que cadascú és el millor del món, així que decideixen resoldre la qüestió competint en un concurs èpic, on també jugarà un paper la germaneta Tata. De l’autor dels llibres de Narval i Medu.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha finalitzat els treballs de manteniment de dos quilòmetres de lleres públiques al tram no urbà del torrent de Vallmoll (Alt Camp).
Les actuacions han consistit en mantenir i conservar la llera en bones condicions de desguàs, mitjançant l’erradicació de les espècies invasores. En aquest sentit, els tèc-
nics han prioritzat la retirada de rebrots de canya americana, ja que es tracta d’una espècie vegetal al·lòctona amb un mal comportament hidràulic. Ho han fet de forma manual per reduir al màxim l’impacte sobre l’ecosistema.
Segons l’ACA, l’objectiu principal d’aquestes actuacions de manteniment de lleres és la d’afavorir la circulació de l’aigua i evitar o reduir els riscos d’inundació que es puguin
produir en episodis de crescudes ordinàries. En aquest sentit, han apuntat que «a l’hora de dur-les a terme, cal actuar eliminant només els elements imprescindibles que dificulten la capacitat de desguàs de les lleres, per afectar el mínim possible a la funcionalitat ambiental i no alterar l’estat de la vegetació que integra el bosc de ribera».
Imatge d’una part de la llera del torrent de Vallmoll després dels treballs de manteniment. ACA
Habitualment, les actuacions se centren en la retirada de vegetació que obstaculitza el pas de l’aigua i que, a més, sol tractar-se de vegetació invasora o espècies al·lòctones de mal comportament hi-
Junts es compromet a impulsar
Política Mònica Sales va exposar aquest dilluns les seves propostes en matèria d’universitats i recerca
Redacció
La cap de llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, Mònica Sales, va detallar aquest dilluns l’aposta de la candidatura per reforçar el sistema universitari català i destinar-hi més recursos, a més de donar suport a la Regió del Coneixement CatSud.
«Cal aprofundir i protegir els trets característics que fan del sistema de coneixement català un sistema singular i competitiu, malgrat tenir en contra una legislació espa-
nyola estrictiva i uniformadora», va expressar Sales, i va afegir que «hi destinarem més recursos econòmics, acompanyats de la garantia d’una docència de qualitat i una recerca universitària d’excel·lència».
Un dels agents a qui va expresar aquesta voluntat va ser el rector de la URV, Josep Pallarès, amb qui es va reunir dilluns. «Estem molt orgullosos del sistema universitari català i, especialment, de la Universitat Rovira i Virgili, una universitat arrelada al territori i amb visió internacional. Però cal anar més enllà», va reblar
la cap de llista de Junts a la província.
El programa del grup polçitic també proposa planificar l’oferta universitària i els programes científics i de recerca d’acord a les necessitats econòmiques i socials. A més, es porposa crear l’espai català d’ensenyament superior, on la FP i la formació universitària professionalitzadora es planifiquin i programin de forma cooperativa D’altra banda, Sales va explicitar el suport a la Regió del Coneixement CatSud i a les apostes per sectors estratègics com el químic, el sector
dràulic, com és el cas de la retirada de canya americana del torrent de Vallmoll. Tot i això, també es retiren arbres morts o brancatge excessiu.
De fet, hi ha casos en què es redistribueixen les acumulacions dels sediments si es determina que han reduït de la capacitat de desguàs.
TIC o l’agroalimentari.
Pel que fa als centres de recerca, va expressar que preveuen que l’Institut Català d’Investigació Química
(ICIQ) pugui tirar endavant la tercera fase del seu edifici, i que l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili pugui millorar l’eficiència energèti-
ca del biobanc. A més a més, esperen fer la remuntada d’un pis a l’edifici de Recerca del Joan XXIII, i que es pugui dotar d’una seu central.
Els
veïns de Lilla tallen l’accés de l’A-27 per exigir el pagament de les indemnitzacions per les esquerdes
Protesta Una desena de persones han parat els vehicles de forma intermitent durant dues hores
Els veïns de Lilla van tornar a tallar ahir al matí els accessos de l’A-27 a Montblanc per exigir el pagament de les indemnitzacions per les esquerdes. Cada deu minuts, i de forma intermitent, una desena de manifestants van anar tallant el trànsit a les dues rotondes que connecten l’autovia amb l’N-240 entre Montblanc i Valls, provocant retencions. La presidenta de l’Associació de Veïns de Lilla, Teresa Figueras, va exigir al Ministeri de Transports que «faci el favor de complir el pacte signat conforme ha de pagar les indemnitzacions per les esquerdes» que ascendeixen a 700.000 euros. «Simplement demanem que compleixin amb el pacte», va afirmar Figueras, qui va assegurar que continuaran mobilitzant-se fins que no se solucioni. A les nou del matí, i sota la pluja, unes quinze persones van començar a tallar el trànsit a les dues rotondes
que connecten l’A-27 i l’N-240 a Montblanc. Lilla es mou per dir prou o pagueu el que deveu van ser alguns dels missatges que els manifestants
Falset Andrea Motis, Triquell i Jacobs actuaran al maig a la Fira
La quarta edició del festival Garbinada Pop i Vi de Falset ja ha anunciat els artistes que s’incorporen al festival que comença aquest mes de maig i s’allargarà fins al novembre, tot i que la part principal tindrà lloc a l’estiu. Amb els nous grups que confirmats, la capital del Prioirat es convertirà en l’epicentre de la música catalana de les comarques d’interior amb artistes com Guillem Gisbert. L’ex líder dels
populars Manel presentarà el seu primer disc en solitari després de 15 anys, Balla la masurca!, que es podrà escoltar al Celler Cooperatiu de Falset el dissabte 3 d’agost a partir de les 21 hores. En aquest concert, Gisbert i la seva banda estaran acompanyats per Maio, la formació liderada per la petita dels germans Serrasolsas, que presentarà el disc de pop electrònic Suau. Aquesta serà la segona nit de la Garbinada Pop i Vi, ja que el dia abans hi
van escriure en pancartes i van mostrar als conductors afectats per les retencions. De fet, i a diferència de l’última mobilització, els ciutadans
d’aquesta pedania van decidir fer talls intermitents cada deu minuts per evitar que els Mossos d’Esquadra habilitessin un pas alternatiu, ja que els
Els germans que
haurà un cartell doble amb dos dels noms més importants de la música catalana de les últimes dècades: Qui-
mi Portet i Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic, que actuaran el divendres 2 d’agost a partir de les 21 hores. Abans,
S’ha acordat repetir el tall a l’A-27 els pròxims dilluns 29 d’abril i 6 de maig
vehicles no poden quedar-se aturats dins el túnel. Segons Figueras, d’aquesta manera els vehicles van saber qui eren els que tallaven la carretera. Una mobilització que es va allargar fins a les onze del matí i que es va repetir després que el passat 28 de març una setantena de persones tallés l’autovia coincidint amb l’operació sortida de Setmana Santa.
El consistori ha demanat una reunió amb Transports «Hem sortit dilluns, perquè el trànsit rodat de pes, els camions, notin que estem emprenyats», va afirmar l’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó, qui va criticar «que és indignant que després de tants i tants mesos haguem de tornar a sortir al carrer». En aquest
el dissabte 20 de juliol amb entrada gratuïta, tindrà lloc la segona Mostra dels Ancestrals del Priorat que oferirà
sentit, Pallissó va assegurar que l’Ajuntament de Montblanc ha demanat una reunió amb el ministre de Transports, óscar Puente, perquè «es faci justícia» i es paguin totes les indemnitzacions. Una trobada que, si no es porta a terme, el batlle va alertar que es posaran en contacte amb tots els partits polítics catalans, perquè «facin preguntes orals i els comprometin». De moment, sí que s’ha agendat una reunió amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Santiago Castellà, per al pròxim 15 de maig. Tot i que el pagament dels 700.000 euros d’indemnitzacions continua sent la reivindicació principal, Pallissó va subratllar que també hi ha altres danys que encara s’han de reparar com la instal·lació de més pantalles acústiques i asfaltar alguns camins de terra. «Feu el favor de ser conseqüents i acabeu les obres», va afegir Figueras. «Nosaltres ja patirem per sempre més aquesta autovia i el trànsit rodat pesat que hi ha», va lamentar la presidenta de l’Associació de Veïns de Lilla, qui va afegir que malgrat que aquest canvi d’entorn «per a un poble de muntanya que estava ben tranquil» ja no té remei, «almenys que solucionin els mínims que toquen». Per aquest motiu, va afirmar que continuaran manifestant-se fins que s’arribi a una solució. De moment, ja han acordat repetir el tall a l’A-27 els pròxims dilluns 29 d’abril i 6 de maig.
La quarta edició del festival comença al maig i s’allargarà fins al novembre
l’actuació musical del grup Jordi V i la jove trombonista Alba Pujals, que presentarà el seu primer disc Apologia després de tornar dels Estats Units. La Garbinada Pop i Vi posarà el seu punt final amb l’actuació de Ginestà, que presentaran a Falset el seu nou disc Vida meva. Els germans Serrasolsas actuaran al Teatre de l’Artesana el dissabte 30 de novembre.
Les entrades i abonaments per als concerts ja estan a la venda a www.codetickets.com a preus que van dels 10 euros per les entrades més econòmiques pel públic jove fins als 25 euros.
El Museu Apel·les Fenosa estrena exposició
Cultura El Museu Apelles Fenosa va inaugurar el passat dissabte l’exposició Atmosferes Futures, una proposta expositiva que uneix el llegat patrimonial ubicat al museu amb propostes d’art contemporani. Aquest projecte s’emmarca en què el 2024 comporta la celebració del 125è aniversari del naixement de l’escultor Apel·les Fenosa (Barcelona, 16 de maig de 1899) i, a més, es compleixen 100 anys de la seva primera exposició a la Galerie Pierre Mercier de París. L’exposició Atmosferes Futures planteja un salt en el temps, i proposa enfocaments inèdits a l’obra de Fenosa, basats en nous criteris «curatorials» que s’estenen per la Casa del Portal del Pardo, seu de la Fundació Apel·les Fenosa al Vendrell, que possibilita incloure en el recorregut el jardí i el porxo de la primera planta. Els eixos del relat expositiu es troben en quatre temes entrellaçats, com són les qüestions del canvi climàtic i la relació amb el cosmos; la metamorfosi dels cossos; les guerres i la destrucció; i la intel·ligència artificial i les noves formes de vida. L’exposició es podrà visitar fins al 13 d’octubre de 2024. Redacció
Mobilitat El sistema s’ha implantat en dos punts del tram entre Bellvei i Calafell
La Diputació de Tarragona ha implantat un sistema per augmentar la seguretat del tram de carretera on es produeixen més accidents amb fauna salvatge de tota la xarxa. La solució és un detector de fauna salvatge que informa a les persones usuàries de la via de la presència d’animals quan aquests envaeixen la carretera, gravant i registrant el moment.
En concret, s’ha instal·lat entre dos punts de la carretera TV-2126, que discorre entre els termes municipals de Bellvei i Calafell, a la comarca del Baix Penedès: el PK 0+500 i el PK 1+300, ubicats al municipi de Bellvei.
Es tracta una solució orientada a un doble fi, de seguretat i mediambiental. Reduirà la sinistralitat i també protegirà el pas natural dels animals.
El sistema, que ha estat desenvolupat i instal·lat per l’empresa Lacroix, identifica a través de càmeres autòno-
Els aparells s’ha instal·lat en el PK 0+500 i el PK 1+300, ubicats al municipi de Bellvei. Lacroix
El sistema permet detectar el moment en què es produeix el pas i el tipus d’animal
Veïns de Coma-ruga denuncien el soroll causat per l’Esplai de Gent Gran
Societat Optaran per la via legal si no hi ha un acord amb l’Ajuntament
La comunitat de veïns de l’edifici on s’ubica l’Esplai de Gent Gran de Coma-ruga, al Vendrell, denuncia el soroll generat per les activitats que l’entitat realitza. El representant dels afectats, Adrián Cabello, explica que el local també presenta altres irregularitats, com portes d’emergència no homologades, i equips d’aire incomplint la normativa, ubicats a menys de 2,20 metres d’alçada.
Amb tot, la principal problemàtica és que l’espai no està insonoritzat. «El més
destacat és que es duen a terme actuacions en directe de música i ball els dissabtes de 17.30 h a 20.30 h, i el local no té panells d’insonorització», explica el representant dels veïns. Una altra activitat que afecta els 10 habitatges que es troben a sobre de l’Esplai és que els dimarts i dijous al matí es fan classes de ioga i zumba.
Resposta de l’Ajuntament «Tenim una veïna de 83 anys que va patir un ictus fa un any, i no pot descansar perquè el seu dormitori dona a on està l’escenari», explica Cabello, i
afegeix que, quan van plantejar el problema a l’Ajuntament del Vendrell, els van respondre que contractarien un xofer perquè la veïna pogués sortir del pis durant les nits.
Amb relació al contacte amb el consistori municipal, Cabello declara que, de manera individual, porta escrivint cartes i instàncies des de 2021, de les que, diu, l’Ajuntament ha fet cas omís.
D’altra banda, els veïns també han mantingut reunions amb el consistori. En l’última, l’agost de 2023, se’ls va informar que la idea era traslladar el local, sense cap
mes i connectades la presència dels animals a la carretera. Quan aquesta es produeix, s’activen i s’encenen els senyals de trànsit lluminosos d’alerta. Aquests són fàcilment visibles, cosa que permet que les persones usuàries de la carretera estiguin sobre
avís i prenguin precaucions minimitzant el risc d’accident.
A més, les imatges s’enregistren, per la qual cosa es pot visualitzar el moment en què es produeix el pas, quins animals són i comprovar també si hi ha canvis en el compor-
tament dels conductors. Així, queden totes les evidències del que passa a la carretera, fet important a l’hora de comprovar uns fets.
La particularitat d’aquesta solució és que no és invasiva: no interromp ni dissuadeix el pas dels animals per la seva ruta natural, fet que contribueix a mantenir la continuïtat ecològica de l’àrea i el respecte a la biodiversitat.
També es diferencia perque compta amb una plataforma de gestió avançada que aporta eines per a l’ordenament territorial. Disposa d’un registre estadístic que possibilita analitzar les hores de pas, classificar els animals i estudiar-ne el comportament, controlar la mortalitat associada, etc. Així, es constitueix una base de dades d’observació d’animals, que ajuda sobretot en els casos d’espècies protegides.
Una problemàtica present Aquesta actuació dóna resposta a una problema que s’ha aguditzat els darrers anys. Segons l’informe de la divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, al 29% dels accidents de trànsit que es produeixen a Catalunya, gairebé 1 de cada 3, hi ha animals salvatges implicats.
El 2022 es xifraven en una mitjana de 15 accidents al dia, un 25,5% més que el 2021 i un 124,3% més que el 2016. A Tarragona, es van produir 828 accidents amb fauna salvatge, el 91% amb senglars.
data fixa.
La comunitat té clar que prendrà mesures legals si no s’arriba a un acord. «Ho estem intent solucionar per la via
amistosa, perquè el procés legal implicarà diners i temps», aclareix Cabello, i afegeix que fins ara ha esgotat totes les vies possibles, com denunciar
la situació al Síndic de Greuges. Preguntat per aquest mitjà, l’Ajuntament del Vendrell no ha volgut fer declaracions sobre aquest tema.
La defensa del Nàstic, a punt per
Futbol Els grana van tornar a demostrar perquè són l’equip que menys gols rep de la categoria deixant en blanc al Celta Fortuna
El Nàstic de Dani Vidal va tornar a demostrar el darrer diumenge que el seu nivell defensiu és superior a la categoria. Els grana no són l’equip menys golejat de tota la Primera Federació per casualitat i contra el Celta Fortuna va fer valer aquesta qualitat per deixar en blanc a l’equip que actualment ostenta el títol de màxim golejador del grup I. Els grana van aprovar amb escreix un nou examen exigent i la realitat és que s’han graduat, amb molt bona nota, de cara als partits difícils que s’esperen en un play-off assegurat virtualment.
El Nàstic no va tenir el partit més còmode de la temporada. Els primers minuts van ser potents, la pressió grana a la sortida de la pilota del Celta Fortuna va permetre deshabilitar el conjunt gallec durant uns minuts. Amb tot, el potencial latent del Celta va
permetre que aquesta pressió acabés en un no-res. De fet, Dani Vidal va assenyalar en la roda de premsa que «no es pot aplicar bé la pressió en tots els partits, si el rival no fa passades, no pots pressionar, i si té un nivell tècnic molt alt i et superen, t’has de reorganitzar». Així va ser, durant la primera meitat els gallecs van aconseguir tres centrades a l’àrea petita, però fins aquí va arribar el perill.
A la segona meitat el Nàstic va executar un paper que aquesta temporada ha protagonitzat en molts partits i diumenge va demostrar que el tenen polit al màxim. Després d’obrir la llauna amb el gol de Pablo, l’equip es va fer fort en defensa. De fet, va acabar el duel amb una línia de cinc, reforçada amb Unai Dufur, així com un mig del camp endarrerit amb Óscar Sanz com a suport essencial.
Vidal es va quedar més que satisfet amb el paper de l’equip: «Deixar la porteria a
Varo va sumar la setzena porteria a zero sense realitzar cap aturada clau Pol Domingo defensant una acció del duel de diumenge. Gerard Martí
zero els 180 minuts contra un equip amb el nivell i potencial ofensiu del Celta, comptant el partit d’anada, significa que alguna cosa estàs fent bé». A més, va afegir que «la diferència del partit de l’anada és que Alberto Varo no ha hagut
Futbol El tècnic ha dirigit el filial grana més de 90 partits i ha acumulat una ratxa negativa que ha deixat l’equip a tres punts del descens
Arnau Montreal Quesada
Adolfo Baines deixa de ser entrenador de la Pobla de Mafumet. El filial grana ha decidit cessar el tècnic navarrès després d’acumular una dinàmica negativa de quatre derrotes consecutives que ha deixat l’equip a tres punts del descens a la lliga Elit. L’última va ser el darrer diumenge per 2-0 contra la Fundació Grama.
Adolfo Baines ha sigut l’entrenador del filial del Nàstic des del 2021, quan va entrar per substituir a un Dani Vidal que va promocionar al cos
tècnic de Raül Agné. Des de l’existència a la Tercera Federació, Baines ha acumulat més de 90 partits i va quedar-se en dues ocasions a les portes del play-off d’ascens amb dues setenes posicions a les temporades 2021/2022 i 2022/2023. Enguany el conjunt pobletà no ha passat el seu millor moment, sobretot a la segona volta. El filial grana va passar de competir per accedir al play-off d’ascens a caure als inferns i quedar-se a només tres punts del descens a la lliga Elit. En aquesta segona volta els pobletans només han sumat tres victòries en
els tretze partits disputats i l’equip acumulava una ratxa de quatre derrotes consecutives. Adolfo Baines ha estat vinculat durant molts anys a l’entitat grana. Primer com a porter la temporada 1999/2000 i després com a part del cos tècnic del Nàstic des del 2011 fins al 2016.
Durant la jornada d’avui s’espera l’anunci del seu relleu que acabarà els quatre partits restants per assolir la permanència. Tot i que no és oficial, tot apunta que hi haurà promoció interna i l’actual tècnic del Juvenil A, Àlex Accensi, s’encarregarà de segellar la
L’apunt
El Nàstic expulsa el soci que va molestar Blanco
El Nàstic ha identificat i expulsat el soci que va tocar i, pressumptament, pessigar, Raúl Blanco en un servei de cantonada durant el duel de diumenge contra el Celta Fortuna. El club ho va anunciar ahir a través un comunicat en el qual exposa que «el Nàstic condemna enèrgicament la situació aïllada»
de fer cap aturada». Així va ser, el porter grana no va haver d’exhibir-se en cap ocasió perquè la línia defensiva del Nàstic tenia el perímetre controlat. El Celta és un equip que ha marcat 11 gols des de fora de l’àrea, té jugadors que dis-
puten minuts amb el primer equip que són experts en els tirs llunyans i, diumenge, no van tenir ni una opció. «El nivell defensiu va ser espectacular. Sempre teníem dos jugadors preparats per tapar les situacions de remat des de fora de l’àrea i això té molt mèrit», va apuntar Vidal.
Segurs de cara al ‘play-off’ Si una cosa ha demostrat una vegada i una altra és que el Nàstic és un os molt dur de rosegar si es posa per davant. Si els grana marquen primer, el rival ha de suar i molt per igualar el marcador. Això és un fet a tenir en compte perquè en el play-off els equips destaquen per la seva pólvora. En el grup I, el Córdoba supera el Celta amb 60 gols a favor. A prop es queda l’Ibiza amb 52 i el Málaga en té 44, però també Dioni, un davanter que sempre marca al Nàstic. Tot i això, els tarragonins estan més que preparats en defensa per afrontar el repte.
El tècnic navarrès Adolfo Baines durant un encontre amb la Pobla de Mafumet. Pobla de Mafumet
permanència una vegada ha deixat el juvenil del Nàstic a un punt per confirmar matemàticament l’ascens a Divisió d’Honor. Els pobletans són a tres
punts del descens i tenen quatre finals per davant. La primera és dissabte contra un rival directe, el San Cristóbal. Després han de jugar contra el Badalona, el Castelldefels
i l’Hospitalet, tres rivals que no s’hi juguen res perquè han confirmat la seva presència en el play-off o, en el cas del Castelldefels, perquè ja ha descendit.
7 i 8
juny
Reus i Salou seran enguany els protagonistes del nou Rally Catalunya-Costa Daurada Legend, el que és la unió dels dos ral·lis històrics que s’organitzaven individualment fins ara, el Rally Catalunya
Històric i el Rally Costa Daurada Legend. Aquesta prova es durà a terme el 7 i 8 de juny espera un gran nombre de participants i compta amb 5 trams cronometrats diferents als quals s’hi faran dues passades, sumant un recorregut total de 106,56 km contra el cronòmetre.
El Rally Catalunya–Costa
Daurada Legend, organitzat per RACC i l’Escuderia Baix Camp, és la quarta prova del Campionat d’Espanya de Rallis de Vehicles Històrics, tant en Velocitat com en Regularitat, i puntuable també per al Campionat de Catalunya d’ambdues categories.
Els dos municipis seran protagonistes. Per una banda, Reus albergarà el parc tancat que unirà les dues etapes i el parc d’assistència, el final de la cursa i l’entrega de medalles a la plaça de la Llibertat a partir de les 19.30 hores del dia 8 de juny. D’altra banda, Salou comptarà amb el punt de sortida oficial del ral·li i
també viurà la neutralització del divendres 7 de juny.
El ral·li comptarà amb les categories de Velocitat, Regularitat Sport i Regularitat. També hi haurà la categoria Legend –d’exhibició, sense cronometratge–. Les especials que es disputaran seran les mateixes que anys anteriors han vist competir els vehicles WRC del mundial. En ser puntuable per als actuals campionats oficials de vehicles històrics, el nou ral·li compta amb un elevat potencial per atreure a un gran nombre de participants. Una de les novetats d’enguany és que en aquesta cita
Ciclisme Uns 200 competidors es van aplegar dissabte al municipi
Redacció
El ciclista de l’equip Castillo de Onda, Joan Roca, es va proclamar campió de la 8a edició del Trofeu 15 d’abril de la Canonja el darrer dissabte.
Aquesta competició era la segona prova puntuable per la Copa Espanya Cofidis júnior
de ciclisme en carretera amb sortida i arribada a la Canonja i es va acabar decidint en l’esprint final. Roca, amb un crono de 3h10’58’’ després de 121 quilòmetres de cursa, va avantatjar en l’arribada a José Maria Pina (Valverde Team) i Rodei Muñoz (AlimcoCampagnolo), que van ser el
segon i tercer classificat respectivament. La competició va ser moguda de principi a fi, amb diferents escapades coincidint amb l’ascensió als principals ports de muntanya. Superat el darrer coll de la Mussara, un grup de vuit ciclistes escapats van aconseguir un marge d’un minut
Una de les novetats és el Volant RACC Clàssic amb vehicles del 1979 fins al 1994
s’ha convocat una classificació especial denominada Volant RACC Clàssic, en les modalitats de Regularitat i Regularitat Sport, oberta a
que es va anar reduint fins a ser atrapats a molt poc de la meta. La competició va ser organitzada pel Club Ciclista la Canonja i l’Ajuntament i van preparar un recorregut de 121 quilòmetres que els gairebé 200 ciclistes participants van haver de superar. A la classificació de la muntanya el vencedor va ser Ibai Villate (Alimco-Campagnolo) amb 12 punts. D’altra banda, pel que fa als esprints especials, el guanyador va ser Unai López (Autovivo Grup). Per equips, el líder va ser l’AlimcoCampagnolo.
qualsevol model que hagués participat en aquest trofeu de promoció del RACC des de la seva creació, el 1979, fins a l’any 1994.
Trobada de clàssics a Salou Durant el matí del dissabte dia 8 de juny se celebrarà, al el passeig Jaume I de Salou, la 3a Trobada RACC de Cotxes Clàssics. Aquest esdeveni-
ment va reunir més d’un centenar de vehicles clàssics en les seves dues primeres edicions. Aquesta cita està oberta a qualsevol aficionat que vulgui viure la sensació d’estar en un parc tancat, pujar al podi de sortida del ral·li amb el seu vehicle i recórrer uns 60 quilòmetres circulant en carretera tancada pel primer tram d’aquesta jornada.
Societat Catalunya té 386.486 ciutadans residint fora del país, un 5,2% més que l’any 2023
Catalunya té 386.486 ciutadans residint a l’estranger a 1 de gener de 2024, 19.119 persones més que un any enrere segons l’Idescat. En aquest augment hi pesen els nous inscrits als registres consulars, que han pujat a 32.675, la xifra més alta com a mínim des del 2009 i un 22% més que l’any 2023. Un terç d’aquests són nascuts a Catalunya que han emigrat, i la meitat, nascuts fora de Catalunya. França (56.496 residents), Regne Unit (35.277) i Argentina (32.802) són els principals països de residència dels catalans a l’estranger, mentre Andorra és la principal destinació dels procedents de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Més de la meitat dels catalans a l’estranger havien estat empadronats al Barcelonès.
Principal país de residència dels catalans a l’estranger per comarques d’inscripció
Més de la meitat havien estat empadronats al Barcelonès
Freixenet presenta un ERTO per a 615 treballadors
El padró d’habitats residents a l’estranger de l’Idescat amb data a 1 de gener del 2024 xifra en 386.486 els catalans que viuen fora de Catalunya i de l’estat espanyol. Aquest cens recull els catalans inscrits a les oficines consulars que han nascut ja a l’estranger, que són el 64,3% del total, i els que han marxat de Catalunya per anar a viure a l’estranger, que són aproximadament un terç del total, 123.419 persones.
Amb independència del lloc de naixement dels catalans a l’estranger, en el rànquing de països de residència
El PNB i Bildu empaten a 27 escons com a primera força a les eleccions
França se situa en primer lloc, amb 56.496 residents catalans, i també és la primera destinació dels ciutadans de 34 comarques i d’Aran. El Regne Unit se situa en segon lloc, amb 35.277 residents del conjunt de Catalunya, i és la primera destinació per als procedents del Barcelonès i el Moianès. El tercer país amb més residents catalans és Argentina, on resideixen 32.802 catalans i és la primera destinació dels procedents de la Noguera, el Pallars Jussà i el Priorat, seguit d’Alemanya, que amb 32.474 residents catalans és la principal destinació dels procedents d’Osona i del Lluçanès. La població nascuda a Catalunya que viu a l’estranger resideix fonamentalment a Europa (68,1%). També resideixen al continent europeu el 73% dels
nascuts a la resta d’Espanya i el 69,7% dels nascuts a països diferents d’aquells on resideixen actualment. En canvi, la població nascuda al mateix país de residència es localitza majoritàriament al continent americà (60,7%).
Més de la meitat dels residents a l’estranger tenen la darrera inscripció padronal a la comarca del Barcelonès (195.653 persones). Pel que fa als municipis de darrera inscripció, 173.686 residents estan inscrits a Barcelona. El segueixen l’Hospitalet de Llobregat (8.994), Terrassa (8.026) i Badalona (7.746). En relació amb el 2023, els augments més elevats entre els municipis amb més de 1.000 residents a l’estranger són Mollet del Vallès, amb un augment del 8,8%, seguit de Tortosa, Salt, Reus i Manresa, amb increments de més del 7%. Per comarques, les proporcions més elevades són les de la Noguera (72,5%), el Pallars Jussà (72,4%), el Barcelonès (71,2%) i el Priorat (69,4%).
Illa admet que es va reunir amb Koldo García però afirma que el Ministeri no li va comprar res
Política Pradales proposa formar un govern «de solvència contrastada» Política L’exministre defensa la seva gestió «prudent, responsable, diligent i eficaç»
ACN
El PNB i EH Bildu empaten a 27 escons com a primera força al parlament basc. El recompte situa el PSE-EE com a tercera força amb 12 diputats, seguit del PP amb 7 i de Vox i Sumar amb 1 cadascun. Amb aquests resultats provisionals el PNB es podria garantir la majoria absoluta a la cambra si obté el suport dels socialistes, ja que se situa en 38 escons. També podrien reeditar el govern de coalició de la passada legislatura, ja que en cas que cap candidat a lehendakari no aconsegueixi majoria absoluta és investit
l’aspirant amb més suports. El candidat del PNB a les eleccions basques, Imanol Pradales, va celebrar la victòria de la seva formació en les eleccions d’aquest diumenge i va afirmar que treballarà per conformar un govern «de solvència contrastada». En la primera compareixença després de proclamar-se guanyador dels comicis, Pradales va afirmar que els bascos els han donat «la clau del futur» de la societat basca i ha afegit que els resultats expressen la «pluralitat» del poble basc, pluralitat que va afirmar que s’ha de «respectar i fomentar».
Per la seva banda, el candidat d’EH Bildu, Pello Otxandiano, celebrava que EH Bildu hagi esdevingut segona força més votada diumenge al País Basc. Otxandiano va afirmar que aquests resultats suposen un salt polític «espectacular» i suposen l’inici «d’un nou cicle polític». En clau de partit, va valorar que han obtingut els millors resultats de la seva història i en clau nacional va dir que els resultats indiquen que s’ha de donar un «salt» en sobirania i polítiques innovadores. El líder de la formació, Arnaldo Otegi, va celebrar que comença una «nova etapa» al País Basc.
ACN
L’exministre de Sanitat i primer secretari del PSC, Salvador Illa, va admetre ahir a la comissió de les mascaretes del Congrés que es va reunir amb Koldo García. Segons Illa, va ser «una sola vegada», i en aquesta trobada «li va indicar quin era el procediment» i li va demanar «que es dirigis als tècnics» del Ministeri per presentar la seva oferta. El resultat, va afegir, és que el seu equip «no li va comprar res». «Aquest és l’únic contacte que he tingut amb aquest senyor», va afir-
mar. Segons Illa, tots els contractes del Ministeri durant la pandèmia van complir la normativa, i es va actuar de manera «prudent, responsable, diligent i eficaç» en la compra de material sanitari. Segons Illa, Sanitat no va donar «ni un euro» a l’empresa Soluciones de Gestión de Koldo García. «A aquesta empresa no se li va comprar res, no va sortir ni un euro del Ministeri cap a aquesta empresa», va insistir. Va reiterar que les compres les feien els tècnics, i que en el cas del Ministeri no va fallar «res», perquè «no vam comprar res» a l’empresa.
Laboral El Grup Freixenet va anunciar ahir un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per força major com a conseqüència de la sequera per a 615 treballadors. Concretament, l’expedient afectaria treballadors de Freixenet S.A. i Segura Viudas S.AU. i es començaria a aplicar a partir del mes de maig, tot i que la intensitat variarà en funció del període de l’any i de l’evolució de la mateixa sequera, segons puntualitza la companyia en un comunicat. El Grup Freixenet assegura que ha optat per aquesta mesura com un «exercici de responsabilitat» i que té com a objecte «garantir l’operativitat del negoci i preservar l’empleabilitat per poder fer front a causes externes i de força major provocades per la greu sequera». D’altra banda, l’empresa recalca que és una «mesura excepcional» que s’emmarca en l’actual context de crisi, que s’ha traduït en una manca de raïm derivada de la sequera, que es remunta al 2021 i amb «especial afectació» l’any passat al Penedès. ACN
Atenen una trentena d’incidències per la pluja
Temporal Els Bombers van atendre ahir una trentena d’incidències per pluja i vent a la tarda, sobretot a la Regió d’Emergències Metropolitana Nord. En concret, des de les cinc de la tarda hi va haver 27 serveis, principalment per caigudes d’arbre, sanejaments de façana i inundacions de baixos. A la regió esmentada n’hi va haver 13, mentre que a la de Girona n’hi va haver 8, a la Regió d’Emergències Metropolitana Sud 4 i a la de Lleida 2. La tempesta que va assolar algunes comarques catalanes va anar acompanyada en algun punt com el litoral per pedra. ACN
L’assignació de places d’FP per al curs vinent es farà sobre la nota i no per petició
Educació L’oferta integrada a Catalunya d’aquests ensenyaments creixerà un 7,7%
El Govern ha introduït diverses modificacions al procés de preinscripció als estudis de formació professional (FP) inicial -que inclou els graus bàsic, mitjà i superior, els itineraris de formació específica i programes de formació inserció- i, per al curs 20242025, l’assignació de places ja no es farà segons l’odre de petició, sinó sobre la nota. A més, enguany, hi haurà un únic procés de preinscripció, del 24 al 30 de maig.
Entre les novetats, també s’inclourà un mòdul de català professional als cicles que impliquin dur a terme atenció a les persones, com són els vinculats al turisme o la sanitat. En total, l’oferta integrada d’FP s’incrementa fins a les 486.199 places, un 7,7% més que l’any passat, de les quals 174.737 són d’FP inicial.
Xifra «rècord»
L’oferta integrada de formació professional per al curs 2024-2025 -que inclou els certificats professionals, la formació contínua i els títols de grau-, que ascendeix fins a les 486.199 places, suposa una xifra «rècord», tal com va apuntar la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, i compta amb una inversió de 955,9 milions d’euros.
De les 486.199 places, 174.737 corresponen a la formació professional inicial, entorn d’un 2% més que les oferides l’any passat (171.028).
Les places es distribuiran entre els estudis de grau bàsic, grau mitjà i grau superior; els itineraris de formació específica (IFE) i els programes de formació i inserció (PFI). De total, segons va informar el Govern, que no va concretar les xifres, els estudis que més creixent de cara el curs vinent són els cicles de grau superior i els PFI. Aquestes places es concretaran en 6.067 grups, fet que suposa un increment de 88 grups respecte de l’oferta del 2023.
Creixen grups de sanitat Per famílies professionals, la consellera d’Educació, Anna Simó, va explicar que les que més creixen en nombre de grups són la sanitat (7), informàtica i comunicacions (3), i serveis a la comunitat (3). Paral·lelament, també s’ha augmentat l’oferta en els cicles vinculats a l’àmbit de la química i del transport i manteniment de vehicles.
300 nous docents
Més enllà de l’increment de l’oferta, el Departament d’Educació també ha augmentat la plantilla de docents per als estudis de Formació Professional inicial del curs 2024-2024.
Segons va anunciar Simó, sumaran 301 docents nous que s’incorporaran a partir del proper mes de setembre. Amb aquests, la plantilla dels centres públics creixerà fins als 10.088 docents a tota Catalunya.
El
inclusius els senyals a la construcció
Societat La competència de canvi és del govern espanyol i el català li enviarà la proposta perquè estudiï modificar l’oficial
El Govern planteja una nova senyalització inclusiva al sector de la construcció que no diferencia entre gèneres. La proposta dels departaments de Treball i d’Igualtat i Feminismes modifica un total de 21 pictogrames vigents a dia d’avui, amb imatges que no permeten identificar el suposat sexe del personatge il·lustrat o que varien la seva massa corporal, entre d’altres. La competència d’actualització de les imatges recau
en el govern espanyol, motiu pel qual l’executiu català preveu traslladar-li la proposta per fer una revisió i respondre, així, a la diversitat de perfils que poden treballar en el sector de la construcció. Mentrestant, la Generalitat cedirà les imatges a les empreses que vulguin complementar els panells oficials. L’objectiu de la revisió dels elements de senyalització és que evitin qualsevol tipus de discriminació per motius de sexe, gènere, orientació o identitat sexual i aspecte
Les conselleries de Treball i Igualtat han proposat 21 pictogrames nous
gènere. «Posem a disposició de les empreses una senyalització més inclusiva, amb una revisió i un redisseny dels pictogrames», ha afegit.
No obstant, les empreses que vulguin adoptar les noves imatges ho podran fer, però de manera complementària a les oficials. Aquest tipus de senyals estan regulades pel Reial decret 485/1997, i correspon al govern espanyol ferne una actualització.
És per aquest motiu que Verge ha anunciat que traslladaran la seva proposta a l’executiu espanyol per valorar una modificació amb la voluntat de fer un conjunt de senyalitzacions inclusives. «Presentarem la proposta al Ministeri de Treball i Economia Social perquè faci els deures i les actualitzi des de la perspectiva de gènere que correspon», ha dit. Per la seva banda, el secretari de Treball, Enric Vinaixa, ha destacat la voluntat de subscriure l’estratègia en matèria de seguretat i salut laboral i en l’àmbit de la construcció. «És un sector on cada cop és visualitza més la transversalitat de gènere i la incorporació de dones», ha apuntat. Els nous dissenys estan disponibles al web de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral i se’n farà difusió entre empreses, entitats, mútues i empreses de prevenció.
Objectiu: zero accidents laborals
físic. La proposta s’ha presentat coincidint amb el Dia Internacional de la Seguretat i la Salut Laboral a la seu de la Fundació Laboral de la Construcció, a Badalona, on s’han reunit amb els seus representants.
«No és normal estar envoltades d’imatges que no ens representen o interpel·len», ha expressat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que ha destacat que les imatges permeten fer una interpretació en primera persona al marge del propi
Vinaixa també ha destacat l’esforç que administracions i empreses han de fer per garantir la total seguretat dels treballadors a la feina. «Més enllà de possibles visualitzacions que poden suposar una certa disminució o induir-nos a una certa relaxació, això no ens ha de fer perdre la necessària dedicació i constant treball per evitar que es produeixi cap accident», ha destacat. De la mateixa manera, ha apuntat que hi ha pendent la creació d’un registre estatal d’agents cancerígens en l’entorn laboral, que ha d’assumir el govern espanyol. En aquest sentit, ha recordat que la Generalitat no té competències al respecte, i que cal una revisió i actualització d’aquests elements i les possibles patologies derivades.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha estat clar i concís respecte de la situació actual de la recuperació per la ciutat de l’antic edifici del banc d’Espanya. No hi ha capacitat econòmica per afrontar la realització del Rambla Science, el nom amb què es va batejar la proposta de fer de l’indret un espai de divulgació científica vinculat, en gran manera, amb la indústria majoritària present al terme. L’edifici es va tancar a finals dels 2003 i si a hores d’ara preguntessin a 100 tarragonins què és (millor, què vol ser) el Rambla Science, segurament el percentatge de desconeixement seria descoratjador. Perquè no n’hi ha prou amb la bona
voluntat o l’interès de divulgació per al qual es va voler vincular a la URV. Cal que els projectes acabin sent sentits com a propis pels ciutadans i val a dir que, de totes les propostes que al llarg dels últims anys s’han fet per aquest immoble, la més assumible segurament era la que demanava convertir-lo en un centre cívic pels veïns. Però ni tan sols per un interès egoista, tampoc els veïns han insistit en els seus reclams i, tanmateix, potser és una de les raons que encara sigui un espai mort. Si ningú no se’l sent com a seu –potser el seu origen hi té a veure– és més fàcil deixar-lo com està. Ningú no sembla voler collar per a donar-li ús real.
He tingut la sort de poder llegir durant anys quantitat de propostes presentades a les Tribunes de la premsa per ciutadans tarragonins, d’estima a la ciutat. M’han semblat estudiades, ben justificades i resoltes. Totes, pel que fa als problemes pendents de Tarragona, com el Banc d’Espanya, Tabacalera, Museu Nacional Arqueològic, Mercat del Fòrum, Fòrum de la Colònia, Ciutat Residencial, Nucli Antic, Els Morrots de la Savinosa, la Façana marítima i la Rambla, d’entre d’altres. Doncs, si no vaig errat, dies, mesos i anys després, l’Ajuntament –de qualsevol color polític– per la causa que sigui i sense adduir cap justificació, no ha fet cap referència a les propostes. Ni parlar-ne, de si eren irracionals o bé interessants. No n’ha fet ni puto cas, com deia Guardiola. Això si, referent a cada cas pendent, de la seva banda s’han atapeït de promeses: serà, farem, ho estem estudiant, l’any que ve pot ser, manca pressupost, ho estudiarem, està en marxa, esperem ajuts o s’ha de refer el projecte. Em sembla que tampoc han demanat dades a l’opinant per a estudiar-ho, ni expressar perquè si, o no pot ser. Davant aquesta actitud, el proposant, desencantat, no hi ha dit res més. Però està clar que allò ha sortit publicat a la ‘Tribuna’ del diari com a collaboració desinteressada. I l’autor, que ha rebut dels lectors allò de, «Tens raó», potser pensa que, malgrat el retard, algun dia podrà gaudir-ho la ciutat.
Doncs mira. Tot i saber del perill i risc
Ramón Grau i Gràcia
Exregidor de cultura de l’Ajuntament de Tarragona
de convertir-me, també, en un possible ignorat, adoptaré l’opció d’oferir la meva sentimental proposta sobre un espai mancat de renovació urbana.
De petit vaig viure set anys a la zona del carrer Ponç d’Icart que vorejava el penyasegat d’on tragueren la pedra per al port. El carrer era cenyit, però l’allargada i l’absència de trànsit admetia, malgrat l’estretor, els nostres jocs. L’altre dia, a les onze del matí, vaig tornar a passejar per allí veient l’esplèndid terrat del Palau de Congressos. Immediatament em vingué present quin goig si, de petit, hagués tingut aquell magnífic espai. Recordo ben clar que per això, ara fa gairebé trenta anys, em vaig rumiar la idea de com convertir-lo d’espai públic abandonat a lloc d’estada cultural i d’esbarjo. Fins i tot se’m va acudir que, en el futur, algú ho hauria de fer pensant-lo com jo a record musical de Pau Casals.
L’autor, que ha rebut dels lectors allò de, «Tens raó», potser pensa que, malgrat el retard, algun dia podrà gaudir-ho la ciutat
Per què no ho vaig fer? Doncs perquè tot i haver estat regidor d’urbanisme, i en
ser al mateix temps diputat al Parlament, l’embut de qüestions no em van permetre desenvolupar-lo. La meva idea era molt senzilla i econòmica. Símplement vaig imaginar-me una estructura metàl·lica, formant un pentagrama musical aeri, amb les cinc línies de varetes de ferro que incloïen les notes musicals fetes de petits ocells. Situat amb ondulacions, a tres metres d’alçada i passejant-lo per tota la superfície del terrat. En algunes zones en sentit vertical i d’altres en horitzontal, coberta per tendals que fessin ombra. De moment, i sense un dibuix en perspectiva, no és molt fàcil d’entendre l’esdevenidor d’aquest paisatge, només cal fer-lo. Disposaria d’espais musicals i paratges de conversa cultural en llocs d’estada sectoritzats, amb jardineria lleugera i seients per gaudir de la visió màgica del mar. Fins i tot, situat al centre un petit joc d’esbarjo per a la canalla. Tot molt senzill, sense fastos arquitectònics, que milloraria les tenebres actuals per la poca llum, sortint del terrat com per art de la màgia i convertint-lo en diversos estants deliciosos, amb possibilitat de flors, brolladors i petites fonts d’aigua. Són les coses com aquesta a les que no se li haurien de dir la conquesta colpidora del no, sabent de l’aïllament i la humiliació de l’abandó d’aquesta esplanada desèrtica pateix des de fa anys.
Tribuna
La configuració de les llistes electorals és una de les tasques més delicades dels partits polítics i agrupacions que concorren a les eleccions. L’actual sistema vigent concedeix als partits la discrecionalitat en la tria dels components de les candidatures. Sovint, les decisions es prenen a la si dels comitès executius en funció de preferències d’origen divers. Influència, personalitat, carisma, presència, o contribució en diners o en espècie al partit són determinants. També l’històric, curriculum vitae o prestigi professional, tot i que no sempre ajuden. Tot plegat, els comitès executius i, molt especialment, els secretaris d’organització són els responsables. Aquest és el poder que ostenten els secretaris d’organització, sovint totpoderosos però no sempre coneguts o populars.
Els components, els designats de les llistes electorals són a l’hora dependents i representatius de les organitzacions polítiques.
El sistema electoral contempla que la representació sigui territorial, assignada a les circumscripcions electorals. Succeïx, però, que es poden assignar els elegibles a les circumscripcions amb les que tenen poca o gens de vinculació. Els espanyols els hi diuen representats «cuneros». És un terme originat al segle XIX, després de la restauració borbònica, referint-se amb aquest terme «...tanto a niños abandonados al nacer como a toros que se lidiaban sin hacerse mención de la ganaderia a la que pertenecian, en ambos casos sin filiación conocida, sin raízes...», la qual cosa no diu gaire d’aquests candidats.
Per cert, el terme ‘candidat’ prové del llatí candidus que vol dir blanc, net, què és com es vestien els proposats a càrrecs públics, significant la seva netedat i honradesa d’origen. Val a dir que en molts períodes de la història de Roma, fou més simbòlic que altra cosa.
Als parlaments de molts països, notòriament els anglosaxons, els candidats són representatius i elegits a circumscripcions concretes. Adquireixen representativitat si guanyen les votacions al seu districte electoral. Això vol dir que s’han de treballar les seves demarcacions no solament als períodes electorals, sinó al llarg de tota la durada de la legislatura.
Això aquí no passa. Els candidats representen els seus partits i els votants generalment trien els partits sovint desconeixent a tots els efectes el nom, trajectòria i propòsits dels candidats de la seva circumscripció. Al final l’exercici electoral és molt dependent d’estratègies, de màrqueting i propaganda. Els partits reben assignacions de diners públics per a finançar les seves campanyes electorals. Aquests fons s’assignen proporcionalment als escons guanyats a les eleccions immediatament anteriors. Això afavoreix els partits amb més representació, els més grossos. I perjudica els minoritaris o els de nova constitució. Aquests han d’utilitzar fons propis per les seves campanyes. Això inclou també els espais publicitaris a mitjans de comunicació públics durant la campanya electoral. La publicitat, la propaganda, és cara. Hi ha de més barates, però com la carn al mercat, ja no són tan bones. Aquest condicionant econòmic té un pes notable en el coneixement de l’electorat i, eventualment, els resultats electorals, a banda de les propostes dels partits. Els que siguin capaços d’aconseguir més recursos i donacions particulars, tindran millors opcions. És cert que aquestes aportacions estan subjectes a publicitat i control, però és indubtable que moltes romanen ocultes, en «negre». Naturalment i com qualsevol donació, poden contenir compromisos pels partits a complir durant la legislatura i després. Un cop més, els diners esdevenen condicionants pels governants i influeixen el poder per sobre de la seva representació. Els rics tenen un poder que no es pot compensar només amb els vots. Els pobres, o els no tan rics, són però, molts més. Per això no es poden permetre el luxe de no votar. El vot és el seu poder.
Societat El certamen, que se celebra des del 2019, està organitzat per la Diputació i la URV
Signatura
Més de 400 alumnes de 24 centres educatius del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i el Baix Penedès han participat a la darrera edició dels Premis InJUè Emprèn Dipta.
cat. El certamen, impulsat per la Diputació de Tarragona conjuntament amb la Càtedra d’Emprenedoria de la Universitat Rovira i Virgili va néixer l’any 2019 amb l’objectiu de fomentar l’esperit emprenedor entre els joves.
Aquest dilluns s’han lliurat els premis en un acte celebrat a l’Auditori Diputació, que ha comptat amb la participació de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó i del director de la Càtedra d’Emprenedoria de
Promoció Erik Kramer ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, Kramer ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen a la cistella. Kramer ha aconseguit la cistella després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes.com Redacció/Diari Més
la URV, Xavier Càmara.
El projecte SUNBATTS, creat per alumnes de l’Institut Mare de Déu del Portal (Batea), s’ha endut el premi en la Categoria ESO per un projecte d’energia sostenible que proposa un sistema d’endolls
Alumnes de l’escola Ventura Gasol viatgen a Normandia
Educació Quatre alumnes de l’escola Ventura Gassol del Morell van viatjar a Normandia del 12 al 18 d’abril per presentar el resultat del projecte en el qual han estat treballant al llarg de tot el curs. Després d’un procés de selecció a partir dels barems establerts en el projecte STEM activities to change the environment - STEM us!, els quatre alumnes de sisè d’Educació Primària amb més puntuació han passat set dies a Cherbourg-en-Cotentin (Normandia) on van estar immersos en una escola local i allotjats en famílies acollidores. Redacció
Els quatre projectes guanyadors rebran un premi de 1.300 euros pels centres
persones amb diversitat funcional, millorant així la seva experiència, i que informa de l’accessibilitat dels espais a persones amb mobilitat reduïda. D’altra banda, alumnes de l’Institut Baix Camp (Reus) s’han endut el guardó en la Categoria Cicle Formatiu de Grau Mitjà pel projecte NEXWAVE, una empresa que recicla la roba per transformar-la en maons decoratius per empreses o particulars. Finalment, en la Categoria Cicle Formatiu de Grau Superior el guanyador ha estat el projecte RECONNECT, de l’Institut de l’Ebre (Tortosa), una aplicació que ofereix temps de lleure per gaudir dels vincles i informar dels esdeveniments del territori.
que funcionen amb bateries i energia solar. En la Categoria Batxillerat, el projecte premiat ha estat Explora sense barreres, d’alumnes de l’Institut Antoni Martí i Franquès (Tarragona), que proporciona rutes i llocs accessibles per a
Els quatre projectes guanyadors rebran un premi de 1.300€ cadascun que els centres educatius podran destinar al foment dels valors emprenedors entre el seu alumnat. A més, també s’han lliurat quatre reconeixements dotats en 700€ per a cadascuna de les categories. En total, s’hi han presentat 123 projectes
Ángel Juárez recollirà divendres a Sevilla el premi Emilio Castelar
Reconeixement Ángel Juárez recollirà aquest divendres a la ciutat de Sevilla el premi Emilio Castelar per la defensa de les llibertats i el progrés dels pobles. Juárez, que apunta que «és un honor aquest reconeixement», rep aquest premi pels més de quaranta anys d’activisme social. Redacció
Tarragona
Maria Ayneto Guinovart.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Reus
Ricardo Altès Cubero.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la parròquia de la Puríssima Sang.
Santiago Juan Bono.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Isabel Miralles Rodríguez.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Ángel Secaduras Valerio.
Ha mort als 56 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
El nou abat de Poblet, Rafel Barruè, a la dreta de la imatge. ACN
El monestir de Poblet escull
Rafel Barruè Broch com a nou abat
Religió El monestir de Poblet ha escollit aquest dilluns Rafel Barruè Broch com a nou abat. Barruè substitueix així Octavi Vilà, nomenat diumenge bisbe de Girona. L’elecció s’ha dut a terme a la sala capitular en una sessió presidida per l’abat general de l’orde cistercent, Mauro Giuseppe Lepori, segons ha informat el mateix monestir.
Barruè fins ara era el prior de la comunitat. Com a abat de Poblet, assumeix també la presidència de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó, integrada pels monestirs de Poblet, Santa Maria de Solius, Santa Maria de Vallbona i Santa Maria de Valldonzella de Barcelona. El nou abat va néixer el 1966 a Vila-real (Castelló). ACN
Avui felicita als que es diuen: Jordi, Gerard o Grau i Adalbert
Espai patrocinat per:
LLEÓ
23/07 al 22/08
Pocs són els inconvenients que s’interposaran en el teu pas a la realització d’objectius. Hi haurà canvis positius en treball. Jornada plena.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Avui les persones que t’envoltin sabran valorar totes les teves aportacions idees per a nous projectes. Avanci no et quedis curt en res.
VERGE
23/08 al 22/09
Et trobaràs ple d’alegria per notícies relacionades amb família. Si hi ha reunions en societat mantente el més callat possible observa bé tot.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
T’arribaran notícies agradables de familiars amics que feia temps no veies. El teu estat anímic es trobarà en plena forma conquistaràs un amor.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Sempre és bo fer algun tipus de discriminació entre la gent que t’envolta. Però no siguis massa selectiu i perdis als bons, relaxa’t en tot.
AQUARI
20/01 al 18/02
Intenta calmar els teus nervis no vulguis fer moltes coses en el dia. Calma i realitza l’indispensable. Hi haurà desacord amb superiors.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Captivaràs amb facilitat ja que la teva imatge va en augment brolla de tu una sensibilitat especial que es farà notar en cada paraula gest.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Viatges d’última hora canviaran els plans. Procura no enfadar-te ja que coneixeràs a gent important per al teu futur. Agradables sorpreses.
HORITZONTALS: 1. Ciutadà botifler que no és digne de ser català. Llançat a l’aire. 2. Cronista del diluvi. Sostracció fradulenta de diners. 3. L’encarregat de desmuntar la presumpció d’innocència. Arribarà a la majoria. 4. Un parell de catets. Herbassar urticant. Estableixen els límits del sorteig. 5. Detesti profundament. Tret olímpic. Dona crèdit. 6. Demanar quelcom a Déu. La mitja taronja. 7. Plantejament de l’enigma. Abandonen les armes. Obre foc. 8. Posaren la roba a la secció de saldos. Aspirant a Dalai. 9. La quaternària. Ataquin per sorpresa. 10. Arrelo. Una ruleta que ens pot matar. 11. La fi del món. Afavorí una gamma de matisos. Delimiten el total. 12. Nedar i guardar la roba. Les pebroteres més picants. VERTICALS: 1. Omplo d’aire els pulmons. Immortals. 2. Xicot. Oferirà al millor preu. Repetida en un futur. 3. Desatendre algú. Capta les ones. 4. Una del principi. Lloga els seus serveis. Ací des de baix. 5. Agradable. Durant un temps, va estar situat rere el cor de l’església. 6. Lloguer d’una embarcació. El llegum més eixerit. 7. Correcte al girar-lo. Cal saber engiponar-se’ls per vestir-los. Saborós ascendent. 8. Estimaràs. Crit del carreter. 9. Anestèsic. Resplendit. 10. Només n’hi ha un. Difunts. Empat. 11. Desgast natural. N’hi ha prou amb una rascada perquè s’inflami. 12. Corda estirada des de terra per fer avançar la barca contra corrent. Els lluminosos del carrer.
TARRAGONA:
Mas Cavallé, Silvia. Major, 46.
Telèfon 977 238 622.
Llopart, Gloria - Sierra, Jordi. Bloc St. Simó, s/n.
Telèfon 977 200 015.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta.
Telèfon 977 322 751.
Valveny Llurba, Maria
Neus. Sant Antoni Maria Claret, 14.
Telèfon 977 771 022.
SALOU:
Oliva, Dolors - Cristià, Gil. Passeig Jaume I, 28.
Telèfon 977 350 555.
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4.
Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels. Plaça de la Concòrdia, s/n.
Telèfon 977 794 751.
VALLS:
Granell Vivo, Jose Carlos. Avinguda del Fornàs, 16.
Telèfon 977 092 435.
EL VENDRELL:
Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37.
Telèfon 977 155 964.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Anuncis classificats
VENDES
FINCA RÚSTICA. Aproximadamente 5000m2. Pozo propio, balsa 45.000 litros, avellanos y árboles frutales. Precio 35.000€. Tel. 669.725.471 (Francisco).
PÀRKING + TRASTER
Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323
PROFESSIONALS
PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
TREBALL
SE PRECISA OFICIAL DE 1ª ELECTRICISTA / FONTANERO con experiencia, para trabajo estable en Tarragona capital. Tel: 977 21 64 00
TERÀPIES
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 602.033.898
EXCELENTE MASAJISTA brasileña. Tel: 663.195.232
MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 641.511.721
MASAJE ENTERO
CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 678.086.847 Entra al WhatsApp y verás
El temps
Màxima Mínima Estat del cel
20º 6º
Previsió pel Camp de Tarragona
Fins a mig matí el cel estarà serè o poc ennuvolat en general.
A partir d’aleshores, arribaran núvols mitjans a l’oest del país, i a partir del final del matí creixeran nuvolades. A la tarda, augmentarà la nuvolositat en general i el cel quedarà mig ennuvolat o puntualment molt ennuvolat. Al final del dia, la nuvolositat minvarà.
Precipitacions
A partir de migdia s’esperen alguns ruixats aïllats, febles i minsos a punts del quadrant nord-est, tot i que localment és possible que vagin acompanyats de tempesta. La cota de neu se situarà al voltant dels 1.300 metres.
Art Vila-seca celebra una nova edició d‘Efímera. Art al carrer’, amb escultures i dissenys realitzats per alumnes de les Escoles d’Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona
Aquest Sant Jordi el centre històric de Vila-seca acull una nova edició de la mostra Efímera. Art al carrer, per la qual s’han instal·lat un grup d’escultures i diversos dissenys ideats per alumnes de les Escoles d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i a Reus. Feia setmanes que els estudiants de les dues escoles treballaven en els seus projectes, que tenen com a eixos temàtics els llibres, les roses, l’amor i la lectura. Per a la seva realització, els joves estudiants d’art han comptat amb centenars de llibres obsolets o malmesos, recollits per la Biblioteca municipal a través d’una crida pública, que han pogut fer servir com a material per a la construcció de les seves propostes.
Aquesta mostra, que enguany arriba a la vuitena edició, és una proposta única i singular del municipi de Vila-seca, que busca portar la creació artística a l’espai públic a través del reciclatge de materials i fer-ho, a més, potenciant la participació ciutadana. És per això que moltes de les installacions d’Efímera demanen una interacció de l’espectador.
Durant tot el dia d’avui es podran visitar un total de dotze creacions dels alumnes de les escoles d’art, que estaran repartides en sis espais: el Jardí del Castell de Vila-seca, la plaça de l’Església Vella (davant del Celler), el carrer del Comte de Sicart, la plaça de Voltes, el portal de Sant Antoni i la plaça de l’Església.
Al Jardí del Castell hi haurà els
La presentació d’Efímera es va fer aquest dilluns al Jardí del Castell. Gerard Martí
treballs dels alumnes de Reus, entre els quals hi ha propostes com Quina tela!, consistent en una cascada de tires de tela de diferents tonalitats de vermell que representen les diverses emocions associades a aquest color, o la installació Estenedor, on el públic podrà deixar escrita la seva por, expressant així que, igual que de la sang del drac en brota una rosa, allò que és negatiu no perdura.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43
Als carrers del centre històric, per la seva banda, els espectadors podran anar confeccionant una Rosa d’amor escrivint el nom de la seva persona estimada; travessar un Arc màgic guarnit amb lianes plenes de fulls de llibres; contemplar Llençols de contes estesos al sol, o assistir a un funeral En memòria de la lectura incompetent, entre altres. Totes les instal·lacions són d’accés lliure, i es desmuntaran el 24 d’abril.
Una de les instal·lacions que convida a perdre’s en un laberint. Gerard Martí
Sant Jordi pertot
Els llibres, les roses, l’amor i la lectura són els temes centrals dels muntatges
Sabíem que Tarragona és la ciutat on un jutge pot ser sancionat per dropo, que és la capital catalana on es baten tots els rècords olímpics de transfuguisme municipal o el lloc en què regidors d’ultradreta s’hostien als plens del consistori. Som el millor país del món, com fa temps que us explico, i gairebé res me’n sorprèn. Però potser no estàvem preparats per una rebel·lió de la guàrdia urbana (festejada per aquests mateixos representants ultres de la voluntat sobirana i indocumentada del poble). Com que no vull que em punxin les rodes i se m’enduguin el cotxe al dipòsit, ja me’n guardaré prou d’opinar sobre què em sembla que un cos policial –presumptament armat– demani la dimissió d’un alcalde i faci xantatge a la ciutadania a qui hauria de servir i protegir. S’ha de destacar, si més no, una de les amenaces més divertides d’aquest conat d’amotinament, més enllà que el pobre Rubén Viñuales s’hagués de sentir un «recorda qui t’ha posat on ets». Els urbanos ja han avisat que no faran res d’extraordinari, com garantir la seguretat dels partits del Nàstic, la Feria d’Abril o Sant Jordi. I això sí que és preocupant, perquè no hi ha res més perillós que una massa enfervorida de lectors demanant signatures a les víctimes de la Festa del Llibre, que som els escriptors. Jo no puc més que recomanar a la policia local la millor novel·la que trobareu enguany a les parades. Es diu El senyor de les tenebres, de Hal Bennett, i s’acaba de traduir al català (un idioma que en teoria entenen). Va d’un negre que té una cigala de dos pams i se la treu per defensar-se de les agressions del sistema. El sudisme que ens agrada. A mi i a la policia.
Miquel Bonet Escriptor
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.