Divendres 3 de maig de 2024

A Fons 2 i 3

Saül Garreta: «Per projectar l’Àrea Metropolitana de Tarragona haurien de tenir en compte al Port»

Mig segle després, les torres elèctriques del Pinar tenen data per desaparèixer

Els ajuntaments de Reus i Castellvell tancaran el contracte amb Endesa aquest 2024 i en cinc anys com a màxim les línies quedaran soterrades 9 Reus

Esports 17

Escalfant cames per la 3a Trail Tarragona

El campió del món, Daniel Castillo, va oferir ahir una ‘masterclass’ per preparar la cursa que tindrà lloc el 12 de maig

Justícia juvenil

Tarragona no disposa de cap centre per l’internament de menors

Cada any són condemnats uns 80 joves que han de ser traslladat a centres d’arreu de Catalunya, lluny de les famílies 4

L’arquebisbe de Tarragona es posiciona contra la construcció del Hard Rock Religió 6

Imatge del passeig marítim aquest dijous. Ajuntament de Cambrils

Cambrils omple d’obstacles el passeig marítim per evitar els manters

Opinió 21 Xavier Puig Andreu. Vuit projectes republicans per transformar Tarragona

afonsÀrea metropolitana

Saül Garreta: «L’única manera d’afrontar el canvi climàtic és compartint»

Entrevista El president de l’Autoritat Portuària planteja un nou organisme de govern que repliqui al Camp de Tarragona l’Àrea

Metropolitana de Barcelona (AMB)

Oriol Aymí

Què hi fa que el Port estigui ara tant preocupat per l’aigua?

«La resposta és ben clara: una àrea metropolitana necessita diversos ingredients: llocs de treball, indústria i unes condicions mínimes habitables. És un territori on han de coexistir moltes coses. Parlem de connectors biològics, de lleres de rius, de persones...I per tot necessitem aigua. Com a Port tenim moltes raons per posar-ho damunt de la taula». Concreti, siusplau.

«Quan parlem de la Vall de l’Hidrogen, necessites aigua. Quan parlem de reindustrialització, d’una fàbrica de reciclatge de bateries, també. Quan parlem d’unes activitats logístiques, o una fàbrica de microxips, o de cotxes, o de qualsevol altra cosa, també necessites aigua. I no cal que sigui mineralitzada sinó que és per a usos industrials. L’aigua que actualment té les millors característiques per a això és la que genera AITASA, que és una empresa de l’AEQT. Doncs nosaltres, a la nostra zona d’activitats logístiques, que són un milió de metres quadrats, volem generar-nos la nostra pròpia aigua».

Com?

«Tenim uns terrenys d’ús industrial a la pedrera de Salou, on a ningú se li acudiria posar unes naus de cereals o unes sitges perquè no té cap sentit fer un moll al bell mig d’una zona turística. És un lloc perfecte per fer-hi una dessalinitzadora per cobrir tota aquella aigua industrial que no som capaços de produir amb la regeneració. Aquella que falti per cobrir el 100% dels usos industrials, portuaris i les activitats logístiques».

És a dir, aigua per al Port. «Però la nostra idea és que també faci de pulmó de l’aigua del CAT, l’aigua del mini-

trasvassament de l’Ebre, en un moment donat d’avaria o de qualsevol problema. Ja n’hi ha hagut de problemes, però de moment els han pogut arreglar en 40 hores. Ara bé, si haguessin d’estar-se dues setmanes això seria un drama per tot el Camp de Tarragona. Aquest projecte que plantegem a la pedrera de Salou és un projecte metropolità per aquesta raó».

No el criticaran per falta d’ambició, no.

«Si ho ajuntem amb un altre projecte que estem fent conjuntament amb Vila-seca, que és un centre d’interpretació de la xarxa Natura 2000 i la vil.la romana que tenim a Callípolis, que està més tocant al Port, al municipi de Vila-

seca... i si li sumes els vuit milions d’euros que fa el mateix ajuntament de Vila-seca amb el passeig marítim, que acaba en aquesta zona d’aiguamolls de 2,7 hectàrees dels Prats d’Albinyana que recuperem nosaltres... doncs té tot el sentit del món: tot conjuntament, un projecte emblemàtic del que pot ser una nova economia, una nova manera de veure el món».

Quina capacitat preveu per aquesta dessalinitzadora?

«Si ara Aitasa arriba a subministrar el 40%, busquem que la dessalinitzadora pugui complementar l’altre 60%.

Estem parlant d’uns 20 hectòmetres cúbics».

El Port no té cap problema d’abastiment d’aigua. Per

què neix aquest projecte?

«Nosaltres tenim l’aigua absolutament garantida amb la concessió del minitrasvassament. I si no, amb Aitasa no tindríem cap problema. Plantegem aquesta proposta per una vocació de colideratge de l’ àrea metropolitana. De buscar una resiliència de cara al futur com a estructura estratègica que som».

Sembla que, d’alguna manera, el Port faci marxa enrere en allò que ha fet en el passat.

«No es pot culpar ningú de cap època passada. Ara, el drama del canvi climàtic és que posa en perill la vida dels humans. Ens hem de plantejar els projectes des d’una visió holística, metropolitana en el

nostre cas. És allò de pensar a nivell global, i després anar baixat d’escala».

I aquest serà el gra de sorra del Port. «Ens volem posicionar com un port de ‘búnkering’ de combustibles amb baixes emissions i fins i tot amb zero emissions. I això no es fa d’un dia per l’altre, és tota una gran aposta. Ser seu de la Vall de l’Hidrògen, apostar per nous combustibles, buscar un rack perquè es pugui portar CO2 líquid i així ajudar a aquella economia de la cadena de valor del CO2 que connecta polígon Nord i polígon Sud. Fixi’s que me n’estic anant del Port i estic entrant a l’àrea metropolitana. Fem des de col·laborar amb Tarraco Viva

o els artistes del territori fins a plantejar un prat de posidònia davant del Miracle, que això ajudaria a esmorteir les llevantades. Coneix el nostre parc subacuàtic?». ...?

«L’any 1995 es va enfonsar un vaixell, la Dragonera, i ara allí t’hi pots trobar posidònies, barracudes, pops... Una vida brutal, comparable a un mar del Carib. I en tot això hi ha un fil conductor que des del nostre punt de vista no és ni tarragoní, ni de Vila-seca, ni de la Canonja ni de Salou: és metropolità». Vostè parla d’àrea metropolitana amb naturalitat... però no existeix cap ens de govern que l’oficialitzi. «Això és diferent. Jo crec que sí que som una àrea metropolitana. Si féssim un mapa de les relacions laborals, d’oci i familiars, veuríem que aquesta zona està superconnectada. Tot això crea unes relacions, que tenen un nivell de densitat que agafen una entitat».

Hi ha qui diu que no ho som.

«Hi ha qui creu que una àrea metropolitana són un munt d’edificis tocant els uns als altres. No, perdoni. Això seria senzillament un conglomerat urbà. El nostre és un territori que qui ve de fora diu que s’hi viu bé, perquè ho tenim tot relativament a prop». Tenim una geografia força abastable.

«I el que hem de fer és no empitjorar-ho. En aquest territori s’ha creat una identitat metropolitana. Però aquesta identitat en què es tradueix? En no res, i aquest és el drama».

Quina és la seva proposta? «Tenim una universitat dispersa, a Vila-seca, a Reus, a Tarragona...i això ja ens està donant una idea. Tot plegat passa per una governança, i per mancomunar una part de

Saül Garreta, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Gerard Martí

El Port

«Ens haurien de tenir en compte. No vull que s’interpreti com una queixa, sinó com una estranyesa»

Identitat sense efecte

«Aquí s’ha creat una identitat metropolitana. Però això en què es tradueix? En no res, i aquest és el drama»

competències de cada municipi amb aquest ens metropolità, que tingui capacitat de planejament. Exactament com va passar a Barcelona amb l’AMB». Ho té claríssim.

«Evidentment. Si no es fa així, no passarà. Ara sembla que estiguin pensant en mancomunar el transport públic i amb això mira, comencem per aquí i ja farem. I a Valls el deixem fora perquè queda una mica lluny. Doncs Valls és una potència a nivell logístic. Moltíssima gent pot treballar a Valls, només és qüestió de treballar-ho».

Els principals municipis ja hi estan treballant.

«Però ens haurien de tenir en compte. Perquè a més tenim la vocació i l’exercim. Ens la creiem. No vull que s’interpreti com una queixa, sinó com una estranyesa. Evidentment, quan ho dius, et responen que més endavant ja comptaran amb nosaltres. Bé, d’acord... però resulta que ara mateix vinc d’una reunió amb el departament de Territori per veure com afrontem un Pla Director d’accessos ferroviaris i de vials al port, que fixarà per on passen les mercaderies perilloses, per exemple. Són temes súperestrategics i sú-

percomplexes que només es poden afrontar des d’un punt de vista metropolità.»

Vostè va més ràpid que els principals líders polítics territorials, que de moment no volen ni sentir a parlar de crear cap organisme de govern metropolità.

«No pot ser que quan ve un creuer de 1000 creueristes no tinguem prous taxis perquè els de Perafort no poden venir a Tarragona i els de Tarragona no poden anar a l’estació de Perafort. Però on anem així? Seríem més eficients i aprofitaríem millor els recursos, l’aigua, el transport... etcétera.»

Gairebé està dient que un ens metropolità seria una arma contra el canvi climàtic.

«Això els polítics ho han de veure. El març ha estat el mes més calorós de la història. Portem una sequera de nassos. Ho han de veure això. I l’única manera d’afrontar-ho és compartint. Compartir genera uns frecs, que s’han de solucionar. Hem de compartir per economitzar i ser més eficients, i això és l’àrea metropolitana. I això passa per una governança, cedir una part de competències i buscar uns colideratges. I ser generós».

LOriol Aymí

es dues valen 100 milions d’euros. L’una serà flotant i s’instal·larà en una barcassa de 120 metres d’eslora al port de Barcelona. L’altra serà fixa, aprofitant uns terrenys industrials però a tocar del turisme de sol i platja que tenen difícil sortida i que servirà no només per produir aigua sinó de base per regenerar l’entorn i construir també un auditori. L’ una dessalarà 40.000 metres cúbics d’aigua al dia i serà la planta més gran d’Europa, la quarta del món, segons informava ahir SER Catalunya. L’altra tindrà més capacitat, 50.000 metres cúbics al dia, segons dades del Port, per cobrir la totalitat d’aigua que utilitza la industria tarragonina amb aigua que no provindria de l’Ebre. L’una respon a les necessitats d’un govern per oferir solucions immediates a la sequera extrema que hi havia a les conques internes de Catalunya abans de les generoses pluges recents. L’altra, no: forma part de l’acció estratègica del Port de Tarragona i de l’Ajuntament de Salou, que en aquest any 2024 s’han alineat per donar com a resultat un projecte per fer la primera dessalinitzadora que hi hauria a Catalunya del Llobregat cap al sud. L’ una, la barcelonina, serà tramitada d’urgència i sense concurs públic, precisament per l’excepcionalitat del moment. L’altra ni tan sols té el finançament garantit. «És bastant obvi que 100 milions d’euros no els aconsegueixes d’avui per a demà», assenyala el president del Port de Tarragona, Saül Gar-

Nous models de gestió de l’aigua

Les diferències entre les dessalinitzadores de Barcelona i Tarragona

La que defensen Salou i el Port de Tarragona no té garantit el finançament, però sí el vistiplau de les administracions

L’apunt

L’ ‘alternativa’ al Hard Rock

Més enllà de la dessaladora i de la recuperació d’aiguamolls a Vila-seca, el port planteja una transformació amb un contradic a Ponent amb usos socials. També hi ha sobre la taula la reforma de la plaça dels Carros «si ens entenem amb l’Ajuntament», diu Garreta, que veu en tot plegat una ‘alternativa’ al model econòmic del Hard Rock.

reta. Si la qüestió del finançament és l’element principal a la columna del “deure”, en la de l’«haver» hi destaca la complicitat política. Garreta assegura que tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com la consellera de Territori, Ester Cape-

lla i també el president de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, coneixen els detalls de l’obra. «I tothom el veu bé», afegeix Garreta. La Subdelegació del Govern a Tarragona també ha mostrat el suport a un projecte, el de la pedrera de Salou, que a banda de la complexitat tècnica i financera té també per davant una carrera d’obstacles imminent en forma d’eleccions al Parlament de Catalunya.

Una petita dessalinitzadora per al mes de juny Malgrat tot, la dessalinitzadora de la pedrera de Salou ja té guanyada la batalla de les idees. El president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Joan Alginet, reclamava en aquestes planes a les institucions del Camp de Tarragona ara fa tres mesos un «canvi de model» respecte la gestió de l’aigua. És a dir, reduir la demanda del minitrasvassament de l’Ebre, una obra fruit

«És bastant obvi que 100 milions d’euros no s’aconsegueixen d’avui per demà»

de les necessitats dels anys 80 que avui ningú s’atreviria a plantejar per temor a ser lapidat, fuetejat i finalment afusellat a la plaça pública. En les properes setmanes veurem si el tauler polític català fa trontollar el projecte o el ratifica, però mentrestant el Port de Tarragona prepara el seu pla per avançar en la idea d’autosuficiència energètica. L’Autoritat Portuària preveu inaugurar el mes de juny una petita dessalinitzadora de 8 metres cúbics al dia de capacitat per tal d’abastir les necessitats internes de reg de zones verdes i neteja, que finançarà amb recursos propis. Alginet ha trobat en Garreta un aliat perquè el Camp de Tarragona vagi tancant l’aixeta del CAT, a poc a poc.

Imatge virtual del projecte del Port de Tarragona per fer una dessalinitzadora al Cap Salou, urbanitzant la zona sobre les instal·lacions. Port de Tarragona

Tarragona fa 42 anys que «pateix el perjudici» de no disposar d’un centre d’internament de menors

Societat Els joves tarragonins han de complir condemna a més de 100 quilòmetres de casa seva

Oriol Castro

Tarragona és l’única província de Catalunya que no disposa d’un centre educatiu d’internament per a menors condemnats per algun delicte. Des de fa més de 40 anys, després del traspàs de competències de l’Estat a la Generalitat, el territori no té al seu abast un equipament per aquests joves.

De mitjana, uns 80 joves tarragonins, de 14 a 18 anys, són condemnats a estar internats en centres educatius cada any, segons dades del portal de transparència del Departament de Justícia. Tot i això, els menors no poden complir la seva sentència a la seva província, sinó que han de fer més de 100 quilòmetres per a ingressar en un centre. «És un perjudici greu tant per les famílies com per al menor. La gran majoria no tenen diners per anar a veure els seus fills», explica Jesús María del Cacho, jutge de menors de Tarragona.

Actualment, 47 menors de Tarragona compleixen una mesura d’internament decretada pel Jutjat de Menors de la província, segons dades de Justícia. 14 ho fan al centre El Segre, a Lleida. 12 a Can Llupià, a Barcelona. 8 al centre

L’Alzina, a Palau-solità i Plegamans, Barcelona. 7 al centre Oriol Badia, a Barcelona, i 5 al centre Til·lers, també a Barcelona. «Com han d’anar certes famílies des de Falset o Tortosa a veure els menors? Moltes famílies pateixen perquè no saben com fer-ho», exposa el jutge.

Si s’analitza el període entre 2017 i 2021, en 5 anys un total de 620 menors tarragonins van complir una sentència d’internament, fora de la província. «Les visites són molt importants, suposen un

Moltes famílies no tenen els recursos econòmics per anar a veure els seus fills

María del Cacho: «El més greu és que no es compleix amb el sentit de la llei»

suport pel menor. Una família ha de poder veure el seu fill o filla», indica el jutge. Fins i tot, hi ha hagut casos on els joves han preferit ingressar a la presó de Mas d’Enric en comptes d’anar a un centre educatiu. Pel que fa al perfil dels

Menors tarragonins internats als centres

Demarcació Centre Menors ingressats

Lleida

CE El Segre 14

Barcelona CE Can Llupià 12 Barcelona CE L’Alzina 8 Barcelona CE Oriol Badia 7 Girona CE Til·lers 5

Total 47

Mitjana anual per gènere

Homes 70

Dones 7

Total 77

menors, el 90% són nois, que acostumen a ser condemnats per delictes de robatoris. «En

el cas de les noies són casos o bé de trastorns, que les fan ser agressives, o de violència filoparental», afirma María del Cacho. Segons el jutge, aquest tipus de delictes contra els pares cada cop es denuncien més. «Hi va haver un període on entraven moltes denúncies als jutjats. Ara s’ha estancat

una mica perquè als pares els hi costa molt fer el pas», apunta María del Cacho. Més enllà, el context d’aquests menors s’ubica en famílies «que no controlen els menors». «Els pares estan desbordats amb l’actitud del menor. Els hi posen horaris i no els respecten», apunta el jutge. «Alguns també presenten problemes de consum de drogues i tenen un entorn d’amics amb perfils disocials i disruptius», afegeix María del Cacho.

La llunyania entre la residència dels menors i el centre educatiu d’internament dificulta els procediments de reinserció a la societat. Cada menor o jove internat té un programa individualitzat que inclou les activitats educatives i/o de tractament. María del Cacho assegura que la situació no evita els internaments. «En certs moments, hem sigut la província que més n’ha ordenat», rebla. «Tot i això, en el 80% dels casos tenim èxit i la situació del jove es pot reconduir. El balanç de les atencions als centres és positiu», afirma María del Cacho.

Fins a nou projectes

L’apunt

Un problema invisible

La falta d’un centre educatiu d’internament a Tarragona s’arrossega des de fa dècades. Tot i això, en tractar-se d’un sector petit de la població, és un problema invisible a ulls dels ciutadans. De fet, en plena campanya electoral, cap dels partits polítics del territori que aspiren a governar ha esmentat o tractat aquesta situació. En l’àmbit judicial, la província necessita més infraestructures i la voluntat política suficient per a crear-les.

Segons ha pogut saber Diari Més, el Departament de Justícia ha tingut sobre la taula fins a nou possibles projectes per a crear centres educatius a Tarragona. En les darreres dècades, s’han buscat diferents ubicacions al Priorat, al camí dels Morts de Reus o fins i tot a la Budellera. Tot i això, cap proposta s’ha acabat fent efectiva. De fet, l’últim projecte presentat a la Generalitat en els últims mesos, impulsat des de Tarragona, no ha rebut resposta de Barcelona. «Ja sabem que no disposarem d’un centre a la província. En les últimes reunions que he mantingut amb el Departament esgrimeixen que l’oferta de places és correcta i no fa falta augmentar-la», diu María del Cacho. Catalunya disposa de 337 places als centres educatius d’arreu el país. «Però jo defenso que sí que és necessari. Els internaments han de ser el més a prop possible de l’entorn dels menors», expressa el jutge. «El més greu és que no es compleix amb el sentit de la llei», conclou.

Joves interns al centre educatiu El Segre de Lleida, on arriben gran part dels menors tarragonins. ACN

L’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte atén 1.128 persones a Tarragona el 2023

Justícia En total, es van realitzar més de 4.000 actuacions

L’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte (OAVD) va atendre 1.128 persones a Tarragona l’any 2023. Aquest servei, que depèn de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, és un servei gratuït que ofereix atenció, suport i orientació a les víctimes d’un delicte. A més, actuen com a punt de coordinació de les ordres de protecció de les persones que han patit violència domèstica i de gènere. El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va crear aquestes oficines

l’any 1996 per acompanyar una víctima des que inicia un procés judicial fins que hi ha la sentència, fent de pont entre els diferents actors que hi intervenen. A més, es brinda als usuaris informació i suport perquè puguin exercir els drets que els reconeix la legislació vigent, així com una atenció integral per potenciar la recuperació personal i reconduir la victimització, minimitzant seqüeles.

En total, l’OAVD Tarragona —ubicat al Palau de Justícia— va realitzar 4.184 actuacions durant el 2023. Això equival a una mitjana de 3,71 per víctima. Destaca que, de les 1.128

persones ateses, només 147 eren homes. És una tendència que es repeteix arreu del país. Dels 16.229 usuaris que han requerit aquest servei, un 91,6% eren dones. D’altra banda, un 56,2% eren estrangers.

Internalitzar el SAVD

Des de les OAVD s’ofereix el Servei d’Acompanyament a la Víctima del Delicte (SAVD) en seu judicial, que ofereix suport als ciutadans que han sofrit violència de gènere o qualsevol altre delicte en el moment de l’acte de judici oral. L’any passat, fins a 1.174 persones van fer-ne ús. Fins ara, aquest servei estava ex-

L’Oficina d’Atenció a

Un 87% dels usuaris atesos a les OAVD eren dones i un 56% eren estrangers

ternalitzat, però el Departament de Justícia ha iniciat el tràmit per tal que sigui assumit per les Oficines d’Atenció

a les Víctimes. Aquest canvi passa per la incorporació de 41 nous professionals a la plantilla de les OAVD. L’objectiu és millorar l’atenció a les víctimes, evitant l’eventual revictimització que pot implicar que hagin de ser ateses des de serveis i professionals múltiples, alhora que afavoreix que els òrgans judi-

cials identifiquin de manera clara les OAVD com a punt de referència del Departament en l’àmbit de l’atenció a les víctimes. La reorganització també garantirà l’assistència a les víctimes de violències sexuals durant la primera compareixença en seu judicial, un servei que, fins al moment, no tenia cobertura.

John Bugarin

la Víctima del Delicte de Tarragona s’ubica a l’edifici del Palau de Justícia. Cedida

L’arquebisbe

qüestiona

el Hard Rock i demana «arriscar» pel bé comú

Societat Planellas diu en la carta dominical: «La gent pobra es juga el que no té, la rica s’apropia del que perden els altres»

Redacció

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas i Barnosell, es qüestiona el projecte de Hard Rock i demana als polítics que seran escollits el pròxim 12 de maig que «es ‘juguin’ la vida al servei de Catalunya i de tota la seva gent, sense discriminacions, i pensant so-

bretot en els més febles». Planellas fa aquesta demanda en la seva carta dominical, on es pregunta si «no us sorprèn que el destí dels diners de la ciutadania depengui d’un casino» i també per què a l’espècie humana li agrada apostar. A més, l’arquebisbe veu una «excusa» el desacord en clau Hard Rock al parlament com

«La gent rica podria invertir per crear llocs de treball decents i sostenibles»

clau»: «La gent pobra no pot jugar-se gaire res, i la rica, abans de satisfer els seus capricis, podria invertir per crear nous llocs de treball èticament decents i ecològicament sostenibles».

En aquest sentit, Planellas assegura que la realitat és «tossuda» i «devastadora» i sentencia que «la gent pobra es juga el que no té, i la gent rica s’apropia del que perden els altres». Abans de dirigir-se als governants, l’arquebisbe cita el llibre dels Proverbis, i menciona que «es tiren els daus de la sort, i el que en surt ve del Senyor».

Una jove, imputada per robar

a motiu per haver avançat les eleccions.

«Per què hi ha tanta gent que van al bingo, al casino, a les cases d’apostes i jocs?», es pregunta l’Arquebisbe en la missiva. «Penso que qui es juga els diners, més que per l’esperança d’enriquir-se, ho fa pel plaer del risc», afirma abans de llençar una «visió

Demanda als polítics L’arquebisbe té espai també per a fer una reclamació als polítics que sortiran electes el pròxim 12 de maig. «Tant de bo que els polítics que seran escollits a les eleccions de diumenge vinent es ‘juguin’ la vida al servei de Catalunya i de tota la seva gent, sense discriminacions, i pensant sobretot en els més febles», expressa.

Planellas finalitza el seu escrit assegurant que el major risc és apostar per fer el bé. «Serà el joc més arriscat, l’aventura més apassionant de la seva vida», diu sobre el rol que han de jugar.

Successos Entre altres, va robar 500 euros, una targeta de crèdit i dos auriculars sense fils

6 cops als vestuaris de la zona esportiva de Campclar Redacció

La Guàrdia Urbana ha imputat una dona de 23 anys com a presumpta autora de sis delictes de robatori amb força (un d’ells, en grau de temptativa) i un presumpte delicte d’estafa lleu per fets ocorreguts a les instal·lacions esportives municipals de Campclar. Els serveis municipals havien denunciat que aquest abril s’havien produït diferents robatoris en els vestuaris de grups d’esportistes estrangers, provinents de Kenya i Suïssa, que han realitzat estades esportives a la ciutat. Segons les denúncies, entre els objectes robats hi havia 500 euros en metàl·lic, una targeta de crèdit i dos auriculars sense fils. La Guàrdia Urbana va obrir diligències per intentar esclarir l’autoria dels fets. Els agents van constatar que els fets delictius es

Comencen

cometien tots un mateix dia de la setmana i en la mateixa franja horària. També es va comprovar, gràcies a les càmeres de videovigilància de les zones comunes de l’equipament esportiu, com una targeta de crèdit robada havia estat utilitzada aquell mateix dia en una màquina de venda automàtica del complex. Així mateix es va tenir coneixement que el dia de l’últim robatori una persona havia estat vista en un vestuari amb actitud sospitosa. Els agents van poder identificar i, posteriorment, imputar la presumpta autora dels fets, que ajudava un altre grup que també practica esport de manera regular a les mateixes instal·lacions municipals. La jove coneixia els horaris i les rutines dels esportistes i s’aprofitava que tenia accés a la zona reservada als esportistes.

Mobilitat L’actuació d’adequació de les places acabarà el pròxim 20 de maig

avui els treballs de pintura de zona regulada taronja a l’entorn del Francolí Redacció

L’empresa Municipal de Transports de Tarragona inicia aquesta setmana una intervenció tècnica de transformació de 390 places de zona verda per a residents de l’entorn del Francolí en zona taronja, per facilitar l’aparcament a treballadors de l’hospital Joan XXIII mentre la Generalitat construeix un nou aparcament a l’hospital. Està previst que els treballs finalitzin el 20 de maig, en funció de la situació meteorològica, i que les 390 places noves de zona taronja entrin en funcionament a mesura que acabin els treballs d’adequació en els diferents carrers. Els carrers són els següents: Arquebisbe Ramón Torruella, Josep Maria Vives i Sales, Projecte, Joan Salvat, Maternitat d’Elna, Josep Maria Alomà, Passatge Munt.

Sant Pere, Joan Pau II, Guillem Oliver (fins a la plaça José Francisco Querol), Ramon i Nogués, Aurèlia Capmany, Arquebisbe Pont i Gol. D’altra banda, s’adequaran 132 noves places que passaran de no regulades a taronja al parc del Francolí (al costat de l’A-7 i l’Escola Natura).

Residents a 0,40 euros Durant els treballs també es realitzaran millores en la senyalització de places d’aparcament per a motocicletes. Els vehicles residents autoritzats del sector Francolí poden estacionar en aquestes noves places de zona regulada taronja identificant-se amb el distintiu de resident amb una tarifa reduïda de 0,40 euros al dia. La tarifa per als vehicles no residents del sector és d’1 euro al dia, menys els diumenges i festius.

Imatge dels terrenys on es projecta el Hard Rock, entre Salou i Vila-seca. ACN/Mar Rovira

Urtasun avisa que votar el PSC pot acabar amb Junts al Govern

Política El ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, va alertar ahir els votants progressistes que votar el PSC a les eleccions al Parlament pot fer que Junts acabi al Govern. Ho va dir després que el primer secretari del PSC, Salvador Illa, hagi obert la porta a un pacte «transversal» per governar. Urtasun va advertir el candidat socialista que «deixar la porta oberta a pactar amb Junts és deixar la porta oberta a pactar amb els que no volen una fiscalitat justa, els que no volen afrontar el problema de l’habitatge, els hereus de les retallades i el pujolisme». Per això, els va demanar que apostin pels comuns el 12 de maig com «l’únic que garanteix» una Generalitat d’esquerres. També va assegurar que el model de desenvolupament de Catalunya de la pròxima dècada «no pot ser el que miri el desarrollisme dels anys 90 ignorant el canvi climàtic». Així, va reiterar la seva oposició a l’ampliació de l’aeroport del Prat i al perllongament de la carretera B-40. Per la seva banda, la candidata per Tarragona, Yolanda López, ha llançat un advertiment sobre l’extrema dreta, als quals ha acusat de voler prohibir el català a les escoles, limitar els «espais de feminisme» i d’estar relacionant la seguretat amb la immigració. Per això, va afirmar que el 12-M cal decidir si es vol «defensar o no la democràcia». «No tolerarem l’extrema dreta», va clamar. Redacció

Roberto Barros: «Quan una empresa vol entrar al mercat africà, els diuen que treballin amb nosaltres»

Entrevista Durant els darrers anys, el director d’Internacional de la Cambra de Tarragona ha realitzat missions comercials a 90 mercats d’arreu dels cinc continents

John Bugarin

Què es treballa des de l’àrea d’Internacional de la Cambra de Tarragona?

«Ajudem les empreses a internacionalitzar-se i, sobretot, a exportar. Les assessorem i resolem les seves consultes, però ens hem especialitzat en les missions comercials». No hi participen només empreses del territori...

«Fa molt, vam entendre que per ajudar les empreses del territori, que és limitat, havíem de portar empreses de la resta del país. Nosaltres no rebem cap tipus d’ajut i ho treballem tot a partir de la venda de serveis. Per això, fer una missió comercial amb 4 o 5 empreses és inviable».

Quantes són necessàries?

«Ens agrada que com a mínim hi hagi 7 o 8 empreses. Hem arribat a tenir-ne 36. Tenim molta capacitat de gestionar i coordinar viatges de negocis. Possiblement, som dels més experts a tot l’Estat. Ningú a Espanya és capaç de fer una missió conjunta a quatre països, com la que vam fer en el seu dia a Nigèria, Ghana, Togo i Benín». En quin moment la Cambra va decidir impulsar les missions comercials?

«Fa molts anys. No és una cosa que hàgim inventat, però sí que l’hem anat perfeccionant amb el temps. Quan vaig

director d’Internacional

Objectius

«Nosaltres no fem visites institucionals, anem a ajudar l’empresa a exportar»

entrar a la Cambra, es feia una missió anual a un país. Ara estem fent uns 30 països cada any. Quan una empresa ve a demanar assessorament, l’atén una persona que ha estat en 90 mercats als cinc continents».

Què els podeu aportar?

«L’experiència immensa que tenim fa molt senzill enfocar la resposta a les empreses

que ens consulten. Tenim un networking enorme amb empreses de tot l’Estat i de tots els sectors. Per exemple, per resoldre la consulta, podem trucar una empresa de Galícia per consultar com resolen cert problema a Camerún».

Quin és el funcionament dels viatges comercials?

«No són missions col·lectives, són sectorials, ens limitem al business to business. Cada empresa té la seva pròpia agenda individual. Nosaltres no fem visites institucionals, anem a ajudar a l’empresa».

Com es defineix l’agenda?

«Cada companyia ens diu

quin perfil d’empreses vol veure i les que no. Per exemple, si ets una empresa de cosmètics professionals, pots anar a veure distribuïdors del sector, centres d’estètica, spas, perruquers i maquilladors professionals... I a la nit ens reunim totes les empreses i compartim els coneixements i contactes que hem adquirit durant el dia». Aquesta relació entre empreses és important... «Quan fas el viatge sol tens dos ulls i dues orelles. Quan ho fas amb persones diferents tens 22 ulls i 22 orelles, que t’expliquen coses que series

incapaç de veure si vas sol. De sobte, en dos dies de treball en un país nou, coneixes set potencials importadors». Podries algun cas d’èxit? «Vermouth Yzaguirre. Estan a molts mercats d’exportació i molts d’ells els han obert amb la Cambra en missions comercials, com Afepasa. També empreses estatals com Taurus, Pascual o Certest, que era el principal productor nacional de tests PCR, han viatjat amb nosaltres». Us heu especialitzat sobretot en el mercat africà...

«Quan una empresa busca com entrar a Àfrica, siguin a Extremadura o Andalusia, els diuen que treballin amb la Cambra de Tarragona. A l’Estat ens consideren el màxim especialista d’Àfrica, però coneixem tot el món. Hem fet molts viatges també per Àsia, on el producte europeu està molt ben valorat».

Per què vau apostar tant per Àfrica?

«No ho hem fet, la vida ens ha portat a això. Vam començar el 1998 i vam veure que no només que no només estava tot per fer, sinó que es feia molt poc des d’Espanya. Hi ha unes possibilitats immenses. És un mercat més petit, però amb menys competència, on pots créixer més. Vam ser els primers a organitzar missions comercials en mercats com Txad, Níger, Sierra Leone, Libèria, Uganda, Ruanda...». Com definiries l’estat actual d’aquest continent?

«És un mercat en constant creixement. Sempre dic que no s’ha de mirar Àfrica com un mercat per portar producte acabat, sinó per portar processos industrials, maquinària de construcció i agrícola, fertilitzants... El continent s’està industrialitzant i està incrementant la producció. El potencial és enorme».

Roberto Barros,

de la Cambra, a la seu de la corporació tarragonina. Gerard Martí

Tarragona acollirà 30 activitats per a conscienciar sobre el canvi climàtic

Societat Seran gratuïtes i es faran durant els pròxims mesos

Tornen els cicles Cultura o Extinció i Climactives de la mà de les conselleries de Cultura, Joventut i Cooperació de a Tarragona. El cicle, de cultura al carrer, consta de dues parts, una centrada en la part de difusió i reflexió i una altra que es nodreix d’espectacles de carrer de diferents disciplines artístiques, com el circ, la dansa, el teatre i la música, amb una mirada social i sostenible, però també amb un clar objectiu de celebrar l’arribada de l’estiu i de l’activitat festiva. La primera part d’aquest programa, del 19 al 21 de juny,

enguany es trasllada al Port de Tarragona, que per segon any torna a col·laborar en aquest cicle acollint tres dies d’activitats davant del Tinglado 1 i Refugi 1 del Moll de Costa, esdevenint un veritable refugi climàtic per desenvolupar la part més reflexiva del cicle.

Es farà no només amb format xerrada sinó també a través de la dansa, de la música i d’espais per tota la família. La primera proposta serà una exhibició de dansa que sota el títol Quan tot desapareix vol expressar la força de l’aigua a través del cos i anirà a càrrec de Jèssica Estadella, ballari-

na, coreògrafa i directora de l’Escola de Dansa del Casal de L’Espluga de Francolí, i de Gemma Carbó, directora del Museu Terra, que farà una conversa a l’entorn i de com un municipi com l’Espluga va saber sobreviure a la gran riuada de 2019.

Segona part lúdica

La segona part de Cultura o Extinció, la més lúdica o festiva, es desenvoluparà del 26 al 29 de juny al voltant del Teatre Tarragona, el Passeig de les Palmeres, la Rambla Nova i la Plaça Verdaguer, que esdevindran els escenaris principals d’un total de 17 espectacles de

L’estació de control de qualitat de l’aire del Port es trasllada al Serrallo

Ciència El canvi permetrà tenir uns mesuraments més acurats

Redacció

El departament d’Acció Climàtica ha acordat amb el Port de Tarragona el trasllat de l’estació de control de la qualitat de l’aire del recinte al barri del Serrallo, a més de connectar-la a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la

Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Es tracta d’un canvi que permetrà tenir uns mesuraments més acurats del que respiren les persones que viuen prop de les activitats que es desenvolupen al recinte del port, fonts emissores de diferents contaminants. Mentre no s’executa el trasllat, els

mesuraments es faran a través d’una unitat mòbil de la XVPCA que estarà operativa des del juliol durant dos mesos aproximadament.

Nous estàndards

Amb aquesta actuació també s’adequa l’estació als nous estàndards aprovats la setmana

Suspès el judici contra explotadors de dones en prostíbuls a Tarragona

Judicial Dos de la vintena d’investigats no s’han presentat

L’Audiència de Tarragona ha suspès el judici contra una organització que obligava a prostituir a 26 dones a Catalunya fins al 13 de maig, quan s’iniciaran les qüestions prèvies i molt possiblement les primeres testificals. Aquest

dijous, les defenses han intentat arribar a un acord amb el ministeri fiscal, que finalment, no s’ha produït.

175 anys de presó Fiscalia acusa 20 persones dels delictes de prostitució, associació il·lícita, contra els drets dels treballadors, d’un

Hi haurà una part de reflexió i difusió, i una altra de diferents disciplines artístiques

carrer, quatre de sala i quatre tallers per a totes les edats. En aquesta segona part del cicle,

passada al Parlament europeu. La nova directiva sobre la qualitat de l’aire ambient, que s’adoptarà a partir del mes de setembre, apunta que quan l’objectiu és determinar l’impacte dels ports, aeroports i altres zones industrials, cal disposar de vigilància de la qualitat de l’aire a la zona residencial més propera amb potencial impacte d’aquestes activitats.

D’altra banda, està previst que en els pròxims mesos s’instal·lin nous punts de mesurament a la Pobla de Mafumet i a Vilallonga del Camp.

la plaça Verdaguer oferirà cada tarda tallers familiars, de la mà de Limonium Educació Ambiental. Tot seguit, els assistents gaudiran d’espectacles familiars amb les cies Marta Renyer, Herència d’Industrial Teatrera, Peix d’Hotel Iocandi i Efecte Müller.

D’altra banda, les activi-

tats del Climactives començaran el proper divendres 10 de maig i s’allargaran fins al 2 d’agost. Les accions; espectacles, tallers i activitats en diferents disciplines, es realitzaran en diversos espais de Tarragona, i posaran damunt de la taula conceptes com el malbaratament de l’aigua.

de continuat de blanqueig de capitals i de dos més de falsificació de document oficial. Per als màxims responsables els demana 175 anys de presó mentre per a la resta les peticions sumen des dels 173 als 6 anys. Dos dels investigats no s’han presentat i se’ls ha declarat en rebel·lia.

Segons el ministeri públic, l’organització va obligar a exercir la prostitució a una vintena de dones entre els anys 2008 i 2010. Les presumptes víctimes treballaven en vuit prostíbuls, situats a Barcelona, Tarragona, Tortosa, Vilanova i la Geltrú i Sabadell, i vivien en condicions «extremadament dures», ja que les obligaven a estar disponibles les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. El fiscal també detalla en l’escrit acusatori que les multaven si no complien amb el «règim intern del club».

Redacció

Les activitats, per a tots els públics, es traslladaran a diferents espais de la ciutat. Ajuntament de Tarragona

La Generalitat el Port van acordar el trasllat. Port de Tarragona

Els acusats asseguts a la sala dels jutjats el primer dia de judici. ACN

soterrar 1,43 quilòmetres de la línia de 110 kV Reus-Valls i Reus-Seròs, al seu pas per l’avinguda de

Les obres per soterrar les torres del Pinar costaran 4,3 MEUR i hauran d’estar acabades en 5 anys

Infraestructures Els ajuntaments preveuen formalitzar el conveni amb Endesa abans d’acabar el 2024

Més de 50 anys han estat els veïns de la urbanització El Pinar reclamant el soterrament de les línies d’alta tensió que travessen l’avinguda de les Torres i, «per fi», hi ha data límit perquè desapareguin de la seva vista. La directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Marta Morera, va detallar ahir, després de reunir-se amb representants dels ajuntaments de Reus i de Castellvell del Camp i amb veïns del barri, que s’ha concedit un termini màxim de 5 anys per executar les obres. El projecte preveu actuar en 1,43 quilòmetres de la línia de 110 kV Reus-Valls i Reus-Seròs i compta amb un pressupost inicial de 4,3 milions d’euros, dels quals la Generalitat de Catalunya finançarà 2,46

milions després d’autoritzar l’ICAEN a concedir una subvenció a l’Ajuntament de Reus per abordar la situació,

tal com avançà Diari Més en l’edició del 30 d’abril. La regidora en cap de l’àrea d’Urbanisme de Reus, Marina

Berasategui, i l’alcalde de Castellvell, Josep Manel Sabaté, comentaren que el següent pas serà concretar el conve-

El consistori reusenc executarà un petit projecte per «deixar acabada l’avinguda»

Sotorra: «Per fi veiem una mica la fi de tota la feina feta durant més de 50 anys»

xifra

2,46 milions d’euros

És l’import de la subvenció que l’ICAEN atorga per abordar el projecte

ni amb Endesa, qui haurà d’executar la intervenció. La intenció és tancar-lo abans que acabi el 2024, malgrat que Berasategui comentà que predir l’inici de les obres és «molt difícil ara mateix». Així mateix, detallà que el projecte suposarà fer dues torres de soterrament —una al terme municipal de Castellvell i l’altra a la subestació del sud del Pinar— que permetran que la línia deixi de ser aèria i tingui «un mínim de profunditat»,

de forma que quedarà protegida i no causarà «efectes al veïnat». A més, avançà que, acabada l’actuació per part d’Endesa, l’Ajuntament executarà un petit projecte d’intervenció «per deixar acabada l’avinguda, que ja no es podrà dir de les Torres». El soterrament de les línies d’alta tensió del Pinar és una reivindicació històrica del veïnat i, altrament, un objectiu de l’administració pública. El compromís d’enretirar-les havia estat establert el 2006, però, segons comentà Morera, «una crisi econòmica, que va agreujar encara més l’infrafinançament que pateix la Generalitat per part de l’Estat», i el fet de «no disposar d’un projecte tècnic, que les tres parts estiguessin d’acord», van impedir convertir-lo en una realitat. Expressà que era «una il·legalitat haver deixat construir una urbanització sota línies d’alta tensió». Això no obstant, apuntà que «d’aquí al futur necessitem moltes línies que transportin energia elèctrica» en detriment de l’ús de combustibles fòssils, però «evidentment s’ha de fer amb projectes renovables i de línies que respectin el medi ambient, la societat i les ciutats».

Per la seva banda, el president de l’associació de veïns del Pinar, Anton Sotorra, es congratulà per començar a veure «la fi de tota aquesta feina feta durant més de 50 anys». Declarà que «ens vèiem una mica oblidats» perquè, tot i que l’energia és necessària per a tothom, «els que la patíem érem nosaltres, per l’impacte visual i altres menes d’impactes, com el de la salut». Celebra que, amb el soterrament, «pugui gaudir tot Reus d’un espai que és de tots» i «puguem destinar els esforços a altres qüestions molt més lúdiques».

Sergi Peralta Moreno

L’actuació permetrà

les Torres. Gerard Martí

La directora de l’ICAEN i representants dels ajuntaments es van reunir ahir amb els veïns. ACN

Marta Gutiérrez

Va ser l’any 1996 quan Alba Aluja, Irene Benavent i Georgina Llauradó van començar el seu viatge artístic, trobant-se per primera vegada al Teatre Bravium de Reus. Recorden amb una alegria contagiosa els seus inicis, quan les converses als afores dels assajos es convertien en un calaix d’idees i somnis. «Érem adolescents plenes d’illusió, somiàvem molt despertes», confessen amb somriures. Durant aquells inicis, al Teatre Bravium, va ser on van crear i programar les Varietats Golfes amb altres membres del teatre; un cafè-teatre on tots els primers divendres de cada mes convidaven la gent a pujar a l’escenari i fer el seu número personal.

D’allí van començar els espectacles de carrer a Salou. Afirmen que «en aquella època ens atrevíem a fer teatre de text, de carrer, titelles, dansa i cant», i van començar a donar cursos de teatre als estius.

«D’aquí va venir fer-nos associació, d’aquí vam crear les Artistes Locals», comenten. Amb el temps, la demanda de cursos va créixer, portant-les a crear l’associació per donar una base legal a les seves activitats. L’agrupació neix oficialment el 27 de març de 2006, coincidint «per pura ca-

Les Artistes Locals celebren 18

anys vivint el teatre juntes

L’agrupació neix el 2006 coincidint amb el Dia del Teatre i s’ha establert com a referent de la cultura local

sualitat» amb el Dia Mundial del Teatre.

Des de llavors, les Artistes Locals han estat en un constant creixement, explorant diverses facetes de l’art teatral i establint-se com a referents de la cultura local. El seu compromís amb el teatre i la comunitat les va conduir a impulsar festivals teatrals innovadors, fent d’ells pioners en aquest àmbit a Reus, com ara Quarts de Teatre. El festival va néixer l’any 2013 com un microteatre: «Hi havia un lloc a Madrid on feien microteatre, nosaltres vam agafar una mica la idea, la vam fer créixer com a concepte i hem aconseguit que, actualment, tingui un nom en el món del microteatre». Després van començar a produir el Festival Reus Teatre Musical per

«crear circuits a Reus, ja que som d’aquí».

El seu compromís amb la comunitat es reflecteix en la seva feina educativa, impartint cursos de teatre i desenvolupant projectes en col·laboració amb instituts locals per acostar l’art escènic als joves. «Ens agrada que la gent tingui altres maneres d’arribar al teatre», expliquen, destacant la seva missió com a «agitadores culturals». Ara mateix, tenen uns 70 alumnes a les seves classes i «la majoria s’imparteixen des de dalt d’un escenari, en teatres com el Bravium o la Sala Santa Llúcia». Són tallers enfocats a «qualsevol persona que tingui la inquietud de fer teatre». Un dels seus projectes més recents i ambiciós és La Roser, una obra teatral que captura

l’essència de Reus i la seva evolució al llarg dels anys i «és el primer cop com a teatre que ens atrevíem a fer una cosa gran». Amb La Roser, les Artistes Locals han donat vida a la història de la ciutat a través dels ulls i la veu d’una dona que escriu un diari, «en honor a la tieta de la Georgina». Amb la col·laboració de diversos

«La idea és continuar amb més projectes damunt de l’escenari»

«Crec que agafa molta força les coses que fem a la nostra ciutat»

talents locals, han creat una experiència teatral immersiva que ha captivat el públic i ha enfortit els llaços entre la comunitat i la seva història. «Vam agafar a la gent que podia participar, vam elaborar un text i en Jaume, que sap tot de Reus, ens va guiar molt per poder saber tota la història de la nostra ciutat, de la ciutat que ens ha vist créixer».

A través del seu compromís amb la seva ciutat natal, les Artistes Locals també fan una declaració en favor de la descentralització cultural.

Demostrant que el talent i la innovació no estan limitats a les grans urbs, sinó que poden florir en entorns més petits com Reus, subratllen la importància de les comunitats locals en la creació i promoció de l’art.

Amb la seva visió de «local a global», les Artistes Locals continuen inspirant a altres artistes i fent del teatre una part indispensable de la vida cultural de Reus. «Crec que agafa molta força les coses que fem a la nostra ciutat perquè sempre se’ns havia dit que per fer coses s’havia d’anar a Barcelona i hem demostrat que sí que es poden fer coses interessants i bones havent nascut a Reus», asseguren. A més, estan cuinant nous projectes que «encara no podem dir res», però seran des de produccions teatrals fins a iniciatives educatives. «Són projectes de trepitjar escenari i d’altres coses que van en la línia que portem, continuarem fent formació i que no l’hem deixat de fer mai», tanquen.

Cultura

Fotografia d’arxiu d’Alba Aluja, Irene Benavent i Georgina Llauradó, integrants de l’associació de les Artistes Locals. Cedida

S’obre una web que simplifica la informació sobre els ajuts

Tràmits L’Ajuntament de Reus ha creat un nou espai web reus.cat/ajuts per simplificar la informació i facilitar la tramitació dels ajuts que estan a disposició de la ciutadania i fer-los així més accessibles. L’espai inclou les subvencions i les bonificacions i exempcions sobre els impostos municipals. Les millores s’introdueixen amb l’objectiu de simplificar l’accés a la informació i avançar cap a una administració més propera, amable i accessible. Es pretén que sigui quina sigui la complexitat en la gestió interna, la informació es presenti de forma fàcil i entenedora. La tipologia d’ajuts inclosos en aquest espai són les subvencions i les bonificacions i exempcions. Tot i ser dues tipologies d’ajuts i amb formes de tramitació diferenciada, s’ofereixen en aquesta nova pàgina web de manera agrupada per tal que la ciutadania pugui trobar fàcilment tots els ajuts a què pot optar. També s’han fet millores a la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Reus, amb la incorporació d’un manual pas a pas per a la tramitació dels ajuts, des de la publicació de la convocatòria fins a la concessió i justificació. Redacció

Ajornen el judici del cas Innova per «problemes de salut»

Judicial L’Audiència de Tarragona ajorna l’inici del judici del cas Innova per problemes de salut al·legats per una de les persones que havia de participar en les sessions. El 6 de maig havia de començar la vista de la peça principal i de la separada número 2 de la causa, que investiga presumptes irregularitats en la construcció de l’Hospital Sant Joan de Reus. Caldrà fixar una nova data per jutjar uns fets que es van començar a investigar el 2012. En aquest judici, hi ha acusades vuit persones i dues societats, entre les quals, l’exdirector del hòlding Innova. ACN

El 18è Saló de la Moto retrà homenatge a Josep Maria Folch

Motor El Saló comptarà amb una cinquantena de marques diferents entre avui i el 5 de maig

Miquel Llaberia

El Saló de la Moto obre les portes avui al matí i s’allargarà fins al 5 de maig a les installacions de Fira Reus Events. Aquesta 18a edició comptarà amb una vintena d’expositors que oferiran més de cinquanta marques diferents i l’entrada és gratuïta. Amb aquestes, el públic podrà seleccionar entre una gamma variada de motocicletes, ciclomotors, tricicles i quadricicles. El conseller delegat de REDESSA i regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Maria Baiges, destaca que és «el Saló de la Moto més important al sud de Catalunya. Reus és una ciutat que històricament sempre ha tingut un vincle molt estret amb el món de la moto». A més, el conseller delegat de REDESSA també assenyala l’organització d’activitats en paral·lel durant l’esdeveniment, com rutes, tallers o xerrades, per a sumar un nou alicient per als visitants. Aquestes aniran a càrrec de diverses entitats com Amics de la moto o Vespa Club Reus. A la vegada, també s’habilitarà un pàrquing gratuït per a motocicletes.

Per un altre costat, el regidor també subratlla el benefici que suposa la fira pels negocis que hi participen: «el sector viu una certa bonança i, per exemple, l’any passat es van assolir xifres de venda

Les vendes del saló de l’any passat van ser un 11% superiors respecte al 2022

un 11% superiors respecte al 2022». Una perspectiva positiva amb la qual Carmina Folch, responsable del concessionari i l’equip Folch Endurance, també hi coincideix: «La fira està molt ben posicionada en el temps i és un mo-

ment idoni. Les marques ens ajuden per fer millors ofertes i, aleshores, es venen moltes més motos». «La gent que ve a la fira ve amb el producte ja mirat i amb la intenció de comprar. Alguns s’esperen 15 o 20 dies perquè saben que trobaran millors preus aquí», argumenta.

Folch Endurance Precisament, serà Carmina Folch l’encarregada d’inaugurar el saló amb motiu de

l’homenatge que des d’aquest es vol retre al seu pare, Josep Maria Folch. Conegut com el ‘Mag de Reus’, va liderar l’equip del Folch Endurance durant dècades, aconseguint 11 victòries a les 24 hores de Catalunya. «El meu pare m’havia portat a les carreres des de ben petita i he fet 25 anys seguits les 24 Hores de Montmeló. Aleshores, a part de ser el meu pare jo era una més de l’equip», recorda Carmina Folch, afegint que

«jo crec que la resistència és la millor categoria del motor, perquè s’involucra tot l’equip i si falla un membre podem perdre la cursa i si guanyem, guanyem tots». Josep Maria Folch va morir el juny de 2023, just abans de la celebració de les 24 Hores de Montmeló. Enguany, aquestes se celebraran entre el 2 i el 4 de juliol, i la filla de Folch està disposada a obtenir la dotzena: «m’agradaria poder sumar-ne una més».

Activitats

- Debat. El riu Gaià. Tinglado 1 – Divendres 3 de maig 19 hores.

- Oberta la inscripció a la cinquena edició d’Expressat. Fins al 17 de maig. https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/moll-costa#expressat

Exposicions

- Exposició ‘Reciclàrtica’. Tinglado 2 – Del 23 de març fins al 5 de maig.

- Exposició ‘Un viatge per descobrir com mou el món’. Tinglado 1 – De l’11 d’abril fins al 5 de maig.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats

Segueix-nos! Agenda del Port del 2 al 8 de maig de 2024

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Carmina Folch, filla de Josep Maria Folch ‘el Mag de Reus’, serà l’encarregada de fer l’obertura del Saló de la Moto. Gerard Martí

Reus, Valls i Tarragona, les tres poblacions amb més cobertes d’amiant al Camp de Tarragona

Societat La Nou de Gaià és l’única del territori que no en té cap

ACN/Redacció

El Govern va presentar aquest dilluns el Cens de Cobertes amb Fibrociment a Catalunya, que comptabilitza en 122.460 les teulades on hi ha fibrociment, i que ha de servir de guia en la lluita per l’erradicació de l’amiant, d’acord amb el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 20232032.

El mapa permetrà als municipis rastrejar allà on hi ha amiant, la instal·lació del qual es va prohibir l’any 2001, i accelerar la seva desinstal·lació. Segons el mapa, hi ha 700.000 tones de fibrociment a les teulades de Catalunya i Foradada, Oliola, Ivorra, Abella de la Conca són els municipis amb més quilos de fibrociment per habitant.

Concretament al Camp de Tarragona, les poblacions que ocupen el pòdium per tenir més teulades amb amiant són Reus (1.237), Valls (636) i Tarragona (634). Aquestes estan seguides per Riudoms (560), Cambrils (328), Alcover (319) i la Selva del Camp (274). Per contra, l’única població que no té cap coberta amb aquest material en tot el Camp de Tarragona és La Nou de Gaià. A escala de la resta de Catalunya, succeeix el mateix amb Caldes d’Estrac, al Maresme.

945 municipis identificats

Les dades del mapa s’han obtingut amb un treball de camp d’un any de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) l’ICGC, basat en el rastreig aeri dels teulats de Catalunya amb sensors híper-espectrals per determinar la naturalesa de les cobertes.

Els resultats indiquen que 945 dels 947 municipis catalans tenen teulades amb aminat, cosa que suposa una suma total de 122.460 cober-

L’amiant pot provocar càncer de pulmó, de laringe i d’ovari, entre altres malalties

Les xifres

Poblacions amb més cobertes amb amiant

1.273 Reus

636 Valls

634 Tarragona

560 Riudoms

328 Cambrils

319 Alcover

274

La Selva del Camp

La nova convocatòria d’ajuts per a retirar l’amiant estarà dotada amb 10 MEUR

tes, 40 quilòmetres quadrats de superfície agregada i un pes total de 700.000 tones en tot el territori. Amb tot, en la presentació del cens, els responsables del Govern i de l’ICGC van reconèixer que l’estudi no permet escatir el percentatge d’amiant que hi ha en aquestes teulades, i també que el registre captura el fibrociment que hi ha en cobertes, però no tot el fibrociment que encara hi ha en altres estructures constructives, baixants i canonades.

En conjunt, es calcula que podria haver 4 milions de tones d’amiant a Catalunya. La

prioritat, segons el Govern, serà la retirada de les teulades amb amiant en més mal estat. «Comencem a avançar, perquè aquest és un problema de salut pública, laboral i mediambiental», va procalamr la vicepresidenta del

Govern, Laura Vilagrà, sobre aquesta «eina de diagnosi» que es va presentar al Palau de la Generalitat al costat del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort. Vilagrà va recordar que el Govern té previst aprovar el proper dimarts 7 de maig el Projecte de llei d’erradicació de l’amiant de Catalunya, «un pas més» del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032, aprovat el març de l’any passat. La Unió Europea recomana que l’amiant sigui retirat de tots els edificis públics abans de l’any 2028, i a totes les teulades en conjunt l’any 2032.

Dues línies de finançament

Per abordar la retirada de l’amiant, aquesta darrera legislatura el Govern ha com-

binat dues línies de finançament. D’una banda, un ajut a la retirada per als ciutadans i empreses que el 2023 va estar dotada amb 18 milions d’euros; i, de l’altra, una línia de 32 milions d’euros en una convocatòria específica de substitució de l’amiant per plaques fotovoltaiques. Segons Mascort, enguany, tot i no haver aprovat el pressupost, es repetirà aquesta convocatòria, ara dotada amb 10 milions. Mascort va posar en valor la feina «per a detectar l’amiant present al país, sinó també per a donar suport a particulars, empreses, associacions i ajuntaments per a la seva retirada». «L’estratègia per a l’erradicació de l’amiant és un altre exemple de les polítiques mediambientals transformadores d’aquest Govern», va assegurar.

Visor de les poblacions de Tarragona amb cobertes amb fibrociment

Presentació del Cens de Cobertes amb Fibrociment a Catalunya. ACN

L’Ajuntament de Valls adjudica la pavimentació de diversos carrers

Municipal Es treballarà en zones del centre urbà i el polígon indsutrial

Redacció

La Junta de Govern de l’Ajuntament de Valls ha aprovat l’adjudicació de la pavimentació d’un tram del carrer Avenir, entre els carrers Vallvera i del Tren, i de l’Avinguda Illes Balears, al barri de la Candela, a l’empresa Asfaltecno Obras y Servicios, SA per la quantia de 62.381 euros.

D’altra banda, també s’ha adjudicat a l’empresa Tecnologia de Firmes SA, per 96.497 euros, la pavimentació del tram de la via lateral de la carretera del Pla a l’alçada del polígon industrial. En global, aquestes tres actuacions de pavimentació representaran una inversió de 158.878 euros.

D’altra banda, al centre de la ciutat també es durà a terme la millora de paviments del carrer Avenir i, al barri de la Candela, de l’avinguda de les Illes Balears. En aquests dos vials s’executaran les següents tasques: sanejar el ferm actual mitjançant fresat; reposar la pavimentació bituminosa; i pintar la senyalització horitzontal vial.

La superfície total d’actuació a l’avinguda de les Illes

Les tasques inclouen la millora del ferm i pintar la senyalització horitzontal vial

Balears és de 2.340 m² i al carrer Avenir de 2.180 m², en uns treballs que es concentren en el tram comprès entre els car-

rers Vallvera i del Tren.

Pel que fa al lateral de la carretera del Pla al Polígon Industrial, entre el carrer Curtidors i el camí de Vilafranca, es realitzarà la pavimentació d’un vial que, a causa de l’elevat trànsit de vehicles pesants, requeria la millora del ferm.

Les obres permetran man-

tenir unes bones condicions de trànsit i, alhora, protegir els serveis soterrats. En aquesta actuació es durà a terme el sanejament del ferm actual mitjançant fresat, i la seva reposició a través de pavimentació bituminosa. La superfície d’obra total és de 6.035 m² i inclou les interseccions entre carrers.

La 20a edició de la FiM Vila-seca convocarà a més de 500 professionals del sector musical

Cultura Com a novetat, es realitzarà una jornada específica adreçada a músics emergents

Les activitats professionals de la 20a edició de la FiM Vilaseca tindran lloc del dijous 16 al dissabte 18 de maig al Castell de Vila-seca com a epicentre de l’activitat professional.

L’organització de la fira de música emergent i familiar preveu convocar més de 500 professionals del sector musical català, andorrà i valencià. S’hi celebraran més de 25 activitats adreçades al públic professional, que inclouen una selecció de showcases i espectacles musicals, a més de reunions ràpides, mentories exprés o espais de networ-

king, entre altres. Les activitats professionals són d’accés lliure per als professionals acreditades.

D’una banda, el dijous 16 de maig la FiM acull una jornada de formació i debat sobre la tasca de programació musical i desenvolupament de públics de la música en l’àmbit de les programacions estables a nivell local.

Enguany, a més, es torna a incloure un programa específic adreçat a professionals emergents, especialment mànagers, bookers i estudiants de gestió musical. La Jornada Catalan Arts per a Professionals Emergents se celebrarà

el 17 de maig, i inclourà mentories amb professionals de trajectòria i reunions ràpides de matchmaking amb grups i artistes emergents.

L’activitat s’adreça a programadors públics, per tal de compartir recursos i dificultats a l’hora d’acollir estils i propostes musicals amb menor capacitat de convocatòria. L’objectiu de la jornada és incentivar i facilitar aquest

Les activitats són d’accés lliure per als professionals acreditats

Cambrils insta·la 10 noves jardineres amb magnòlies piramidals a la rambla Jaume I

Municipal També es plantaran espècies arbustives autòctones a la plaça Aragó

Redacció

El Departament de d’Obra Pública de l’Ajuntament de Cambrils segueix treballant per fer que la Rambla Jaume I sigui més verda. Aquesta setmana s’han instal·lat 10 noves jardineres circulars amb magnòlies piramidals.

Aquests elements s’han situat al tram de la rambla més proper a la plaça Aragó, intercalades amb les jardineres rectangulars existents, que s’han recol·locat. Les noves jardineres són del mateix color i material però tenen el

doble de capacitat.

D’altra banda, en els propers dies està previst fer una plantació de plantes arbustives autòctones en els escocells i el parterre de la plaça Aragó. Concretament s’han seleccionat plantes dels gèneres Lavanda, Salvia Royal Bunble, Teuncrium i Pittosporum, que requereixen un mínim consum d’aigua.

El regidor d’Obra Pública, Enric Daza, ha afirmat que amb aquestes actuacions es va configurant una Rambla Jaume I cada vegada més atractiva pel passeig.

repte, per tal d’eixamplar la diversitat i el risc de les programacions musicals locals. D’altra banda, com a novetat, es realizarà una jornada específica adreçada a músics i autors musicals emergents, el 18 de maig. Amb l’objectiu de reforçar el suport a la creació i l’autoria emergents, la proposta ofereix diverses activitats de formació, assessorament, mentoria i reflexió. A més, hi haurà mentories artístiques amb mànagers del sector, presentacions breus de recursos de suport a la creació i un taller formatiu entorn a la gestió dels drets d’autor.

Carretera del Pla, a l’alçada del polígon industrial de Valls. Google Maps

Jardineres instal·lades a la rambla Jaume I. Ajuntament de Cambrils

Redacció

Tallen el passeig marítim de per evitar els manters

Cambrils La Policia Local de Cambrils va tallar ahir al matí el passeig marítim del municipi per evitar la presència de manters. L’actuació, que va comptar amb el suport dels Mossos d’Esquadra, es va dur a terme des del carrer Andròmeda fins el límit amb Salou. Aquesta acció va suposar la instal·lació de new jersey tanques metàliques i vigilància policial permanent, i s’anirà repetint al llarg de tot l’estiu. L’Ajuntament ha informat que aquests talls es portaran a terme periòdicament fins al final de la temporada turística. Redacció/Aj. Cambrils

Una vintena d’infants ucraïnesos gaudeixen d’una estada a Salou

Local Una vintena de nens ucraïnesos van arribar ahir a Salou en el marc del programa Vacances en pau. La delegació del govern espanyol a Catalunya ha impulsat aquest projecte per tal d’oferir «un oasi de pau» a una vintena de nens i nenes d’Otxàkiv, una localitat costanera d’Ucraïna. Redacció/Aj. Salou

L’empresa és un referent en el sector hidràulic a Catalunya

Redacció

Llaberia Group, l’empresa de Montbrió del Camp dedicada al sector hidràulic, va rebre, el premi a la trajectòria empresarial pels seus 45 anys d’història en el Congrés d’Iberquimia que va tenir lloc a Tarragona la setmana passada. El guardó reconeix la dilatada experiència i l’excel·lència en el treball de Llaberia Group, que s’ha consolidat com a referent en el sector hidràulic

a Catalunya i arreu de l’Estat. L’empresa, fundada l’any 1979 i dedicada en la instal·lació de reg agrícola i la jardineria, actualment està especialitzada en la fabricació i la instal·lació de solucions hidràuliques per a una àmplia gamma d’aplicacions, incloent-hi la indústria, l’agricultura, la construcció i els serveis públics. A través dels dos establiments de venda al públic a Reus i a Montbrió, Llaberia Group també ofereix una àmplia gamma de

productes de diferents seccions (piscina, jardineria, obra civil, ferreteria, etc.) enfocada a la venda al professional i al particular.

Al llarg dels seus 45 anys de trajectòria, Llaberia Group ha demostrat un compromís ferm amb la innovació, la qualitat i la satisfacció del client. L’empresa ha invertit constantment en la modernització dels seus equips i processos, i ha aconseguit certificats de qualitat que avalen els seus productes.

Llaberia Group vol destacar la importància de rebre aquest reconeixement per a tota l’empresa i aquest guardó els motiva a continuar treballant amb el mateix compromís i professionalitat per oferir els millors serveis als seus clients.

«Aquest premi a la trajectòria

empresarial reconeix una empresa que ha apostat per la innovació i la qualitat al llarg dels anys», asseguren des de la companyia. I conclouen: «Llaberia Group és un exemple clar d’empresa catalana que ha aconseguit l’èxit gràcies al seu treball i dedicació».

Representants de Llaberia Group recollint el Premi Iberquimia. CEDIDA

Els equips de justícia restaurativa atenen 1.324 persones a Tarragona

Justícia La meitat de les víctimes ateses van ser homes i més del 60% tenien relació amb l’infractor

L’any passat, 1.395 persones van passar per un procés de reparació i responsabilitat del delicte al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Els equips de justícia restaurativa van atendre 1.324 persones a Tarragona, de les quals 546 eren victimaris i 778 víctimes. A l’Ebre, es van atendre 71 persones, 38 víctimes i 33 victimaris. Van ser exitosos un 63% dels casos als partits judicials tarragonins i un 86,5% dels casos als partits ebrencs. La meitat de les víctimes ateses van ser homes i més del 60% tenien relació amb l’infractor. També més de la meitat dels victimaris eren homes. Els equips de justícia restaurativa de Tarragona i l’Ebre s’han reforçat amb tretze professionals es-

pecialitzats en un pla pilot per «universalitzar el servei». Un 63% dels procediments de responsabilitat i reparació

Tecnolama i New Art Foundation signen un acord per posar en marxa el New Art Centre de Reus

Cultura L’empresa Tecnolama i la New Art Foundation han signat un acord de col·laboració per impulsar el New Art Centre de Reus, el primer magatzem visitable d’art tecnològic del sud d’Europa. Ambdues entitats comparteixen la passió per la innovació, per la cultura, juntament amb un ferm compromís amb el territori. «Es-

tem encantats de col·laborar amb la New Art Foundation per fomentar l’art tecnològic i la innovació a Reus i al seu entorn», va dir Jaume Vicheto, director general de Tecnolama. «Creiem fermament en el poder de la creativitat, la tecnologia i la innovació per transformar el nostre entorn i millorar la qualitat de vida de les persones». Redacció

del delicte del Camp de Tarragona van ser exitosos, 442 dels 706 expedients finalitzats. Un 52% de les víctimes

ateses l’any passat van ser homes, la gran majoria d’entre 18 i 60 anys. Els victimaris també van ser homes en un

Representants d’ambdues entitats signant

L’any passat el 75% dels processos de la demarcació es van resoldre amb èxit

65% d’entre 20 i 50 anys. En un 60% dels casos, víctima i infractor tenien relació en l’àmbit social, un 15% en l’àmbit familiar i un 3% en l’àmbit personal. Un 23% no tenia cap mena de relació.

A l’Ebre el resultat de casos satisfactoris va ascendir fins al 86,5%, amb 32 dels 37 expedients finalitzats. Un 46% de les víctimes ateses l’any passat van ser homes, la majoria d’entre 18 i 60 anys i també el 54% dels infractors van ser homes d’entre 20 i 50 anys. Un 65% de les víctimes i victimaris atesos tenien relació en l’àmbit social, un 3% en l’àm-

bit familiar i en un 5% en l’àmbit personal. Un 27% no tenia cap mena de relació.

Dos anys de pla pilot La demarcació desplega un pla pilot fins a 2026 per garantir l’accés a un procés restauratiu a les víctimes d’un delicte en tots els partits judicials del territori. És un pla pioner a l’Estat i a Europa que afavoreix la reparació del dany a la víctima i la responsabilització per part del victimari. Justícia vol «universalitzar» aquesta «fórmula» a tot el país. Els facilitadors que formen els equips són tècnics especialistes de les ciències socials. A l’equip de justícia restaurativa de Tarragona ara s’han incorporat 13 nous professionals. Hi haurà un coordinador i 2 administratius, i 2 facilitadores al partit judicial del Vendrell, 8 als partits de Tarragona i Valls, 2 als partits de Reus i Falset, i 2 als partits judicials de Tortosa, Amposta i Gandesa. La consellera Gemma Ubasart es va reunir ahir amb l’equip per conèixer «els neguits i l’experiència dels treballadors» d’un pla pilot que «és una de les prioritats del Departament».

CaixaBank i la Federació Catalana de Càmpings renoven el seu acord de col·laboració

Entitats CaixaBank i la Federació Catalana de Campings han signat la renovació del conveni de col·laboració. Aquest conveni inclou una oferta de productes i serveis financers en condicions adaptades a les necessitats específiques dels membres de l’associació, de la qual formen part més de 350 establiments. L’oferta de productes i

serveis que inclou el conveni és en matèria de finançament d’edificis, renovació d’installacions, finançament de circulant, gestió de cobraments i pagaments, tresoreria, innovació i banca online, assegurances i previsió empresarial, facilitats per als empleats i banca privada, a més de convidar a participar de l’obra social. Redacció

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, amb l’equip de justícia restaurativa de Tarragona i l’Ebre. ACN

l’acord. Cedida

El Nàstic i el Sabadell arriben al derbi ferits i amb ganes de rescabalar-se

Futbol Els dos equips van patir una golejada la setmana passada i necessiten tornar a sumar de tres

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona i el CE Sabadell tornen a trobar-se en el derbi català més repetit en els darrers anys. Diumenge, el partit tornarà a gaudir d’alta intensitat perquè els dos equips arriben ferits.

El conjunt arlequinat va caure per un contundent 4-0 al camp de l’Unionistas de Salamanca. Aquesta derrota carregada d’errors defensius va deixar un gust més que amarg entre l’aficionat sabadellenc i també deixa l’equip en un bon problema. Amb 37 punts, es troben en posicions de descens, a un del Sestao River i a dos del Real Unión i el Fuenlabrada. A la cursa per la salvació també s’hi sumen el Teruel i el Cornellà, amb 36 i 35 punts respectivament. Així doncs, cada error pot arribar a ser fatal.

D’altra banda, el Nàstic va rebre un dur correctiu contra la Cultural Leonesa. La derrota no va fer saltar les alarmes, però això no vol dir que no va fer aixecar més d’una cella. De passar de tenir 8 punts respecte al sisè i l’opció de segellar definitivament el play-off, ara es troben a 5 punts. D’aquesta manera, una derrota a la Nova Creu

El Sabadell és un dels equips que més gols rep i fa 9 partits que no deixa una porteria a 0

Alta podria deixar l’equip a només 2 punts d’abandonar la fase d’ascens, fet que sí que encendria totes les alarmes i faria créixer el nerviosisme. Així doncs, tots dos equips necessiten guanyar.

Aquesta està sent una temporada més que convulsa per al Sabadell. Óscar Cano és l’actual entrenador del conjunt arlequinat i és el tercer de la temporada. A la primera volta, va ser Miki Lladó qui va arribar al Nou Estadi Costa Daurada per veure com el seu equip queia per 2-0. Tots dos gols van arribar d’errors, el primer el va fer Jaume Jardí quan Toni Herrero i Ortolà no es van entendre a l’hora de

El Nàstic acollirà diumenge la Copa

Catalana de Powerchair

Powerchair El pavelló del Club Gimnàstic de Tarragona acollirà per primera vegada la Copa Catalana de Powerchair. Diumenge es jugaran un total de tres partits d’aquesta competició que enfrontarà l’equip del Nàstic contra el Tritones de Barcelona. El Powerchair Football és una versió dinàmica i ràpida del futbol adaptada per als

usuaris amb diversitat funcional. Dos equips de quatre jugadors competeixen entre ells en cadires elèctriques especialment dissenyades per a aquest esport. Aquestes compten amb proteccions metàl·liques a la part davantera de les cadires que serveix per poder colpejar l’esfèric de 33 centímetres de diàmetre. En aquest esport els equips

són mixts i no hi ha límit d’edat. A partir de les 15.30 h la pilota rodarà al pavelló del Club Gimnàstic de Tarragona en una Copa Catalana que també serà solidària. L’equip del Nàstic de Powerchair està recaptant fons per poder comprar una nova cadira professional i esperen sumar més granets de sorra per assolir l’objectiu. Redacció

refusar l’esfèric. El segon, va venir d’una centrada enverinada d’Andy Escudero que es va esmunyir al fons de la xarxa sense que ningú la toqués. Aquests errors i la fragilitat defensiva han sigut una constant del Sabadell i han provocat que es converteixi en un dels equips més golejats de la categoria amb 51 gols en contra, només un menys que l’SD Logroñés, un equip pràcticament descendit.

Com arriba?

Diumenge, 18 h Nova Creu Alta FEFtv

Minut a minut a diarimes.com 16è PG 10 37 punts PE 7 PP 17 GF 33 GC 51

La sagnia defensiva provoca que l’efectivitat ofensiva disminueixi. De fet, fa 9 partits que no aconsegueixen deixar la porteria a zero. Els arlequinats juguen amb una línia de 5 defenses, amb Pau Resta com a líder, tot i que contra el Nàstic serà baixa per sanció. L’exgrana Jordi Calavera és un habitual a l’onze com a tercer central. Amb l’entrada de Cano, també van arribar més fitxatges com la nova dupla al mig del camp de Sergi Maestre i Carlos Salvador i els extrems punyents Abde Damar i David Soto que habiliten al davanter Vladys Kopotun, el pitxitxi del Sabadell amb 4 gols. D’altra banda, el Nàstic recuperarà Borja Martínez, que tornarà a coincidir amb Óscar Sanz.

Uns 641 nastiquers formen la Marea Grana a Sabadell

Un total de 641 nastiquers ja s’han apuntat per formar part de la Marea Grana que viatjarà aquest diumenge a Sabadell per donar suport al seu equip. El club ja ha omplert quatre autobusos i n’ha obert un cinquè. Qui vulgui formar part de l’expedició es pot apuntar avui, fins a les 13.30 hores, a les oficines del Nou Estadi Costa Daurada. El preu de l’entrada sumat al de l’autocar és de 17 euros; l’entrada individual té un cost de 10 euros.

L’àrbitre

Alejandro Morilla Turrión dirigirà el Sabadell-Nàstic

El col·legiat navarrès Alejandro Morilla Turrión serà l’encarregat de xiular el Sabadell-Nàstic. L’àrbitre de 24 anys encara no ha dirigit cap partit del Nàstic, però sí del Sabadell. Morilla va xiular l’empat a dos entre el Teruel i el Sabadell. El col·legiat debuta enguany a Primera Federació i ha dirigit 11 parits, dels quals només dos han sigut victòries visitants.

L’extrem grana Andy Escudero durant el partit contra el Sabadell de la primera volta. Gerard Martí

Sabadell

La Tarragona Trail escalfa motors amb la ‘masterclass’ de Daniel Castillo

La 3a Trail Tarragona va començar a escalfar motors ahir a la platja de l’Arrabassada de Tarragona. Un grup de selectes participants van aprendre, de primera mà, les claus de les curses de muntanya amb l’experimentat corredor de tarragoní Daniel Castillo. Castillo es va endinsar en el món de les curses de muntanya al CE Trail Tàrraco i amb esforç i constància s’ha fet un nom en el món del trail internacional acumulant campionats i subcampionats. Ahir, va preparar un grup de participants: «He preparat un recor-

regut d’uns onze quilòmetres que travessarà parts del circuit de la Tarragona Trail. La idea és agafar ritme plegats, treballar com s’ha d’encarar una pujada i una baixada i fixar una rutina d’entrenament», va apuntar Castillo. El tarragoní també va indicar que la Trail Tarragona és perfecta per a qui vulgui iniciar-se en les curses de muntanya: «Trobem l’encant de les curses de muntanya, que són l’entorn i els reptes en els desnivells. A més, en aquest cas, la zona de Tarragona és suau i no requereix una gran tècnica, així que és perfecta pels iniciadors», va subratllar.

El Reus FC Reddis i la Pobla de Mafumet afronten dos duels crucials aquest diumenge

Futbol El Reus FC Reddis i la Pobla de Mafumet es troben lluitant per objectius totalment diferents en aquests dos últims partits de lliga, però tots dos tenen un duel crucial aquest diumenge en el qual no poden fallar si volen mantenir les seves aspiracions. La jornada serà en horari unificat, així que tant el Reus com la Pobla jugaran

el seu respectiu encontre a les 12.30 hores. El conjunt roigi-negre es troba a tres punts d’un play-off d’ascens que marca el Tona. L’equip que, tot just, s’enfrontarà als reusencs diumenge. Els de Marc Carrasco hauran de guanyar i esperar que els altres resultats els afavoreixin perquè, actualment, hi ha dos equips més en la disputa, el Prat i

El Reus i el Calafell es disputen una quarta posició que els podria entrellaçar als ’play-off’

Hoquei Patins La fase regular de l’OK Lliga acaba aquest diumenge en una jornada unificada a les 12 hores del diumenge per a tots els equips que s’hi juguen alguna cosa a la classificació. El Reus Deportiu i el CP Calafell es disputaran la quarta posició, una que permet gaudir del factor camp en un hipotètic tercer partit de desempat en

el pròxim play-off pel títol. Amb tot, aquesta lluita per pujar al top 4 podria acabar provocant un derbi tarragoní en primera ronda. El Reus Deportiu té l’avantatge de dependre d’ell mateix. Els roigi-negres tancaran la lliga a la pista del Girona, un equip que no s’hi juga res perquè, sent dotzè, està salvat del descens directe i haurà de jugar el

La tercera edició de la Trail Tarragona tindrà lloc el pròxim diumenge 12 de maig i compta ja amb 250 persones apuntades. Les inscripcions romandran obertes al lloc web trailtarragona.com fins al 8 de maig. Durant la presentació, el conseller d’Esports, Berni Álvarez, va assenyalar que «és una cita esportiva que s’està consolidant i que recorre nombrosos espais emblemàtics del litoral i de l’Anella Verda». Per la seva banda, el vicepresident del CE Trail Tarraco, Juan Blanco, va lamentar que «el fet que les eleccions siguin el mateix dia de la cursa ha sigut un fre,

l’Escala. Casualment, els dos equips s’enfrontaran entre si, així que, en el millor dels casos, un empat entre l’Escala i el Prat i una victòria del Reus donaria esperances de cara a l’última jornada de lliga. D’altra banda, la Pobla d’Àlex Accensi s’enfrontarà contra el Castelldefels, l’actual penúltim classificat. Perdre podria deixar els pobletans en descens directe si el Vilafranca guanya. El filial pobletà necessita tornar a sumar de tres al Municipal de la Pobla per trencar la ratxa de sis derrotes consecutives. Redacció

play-out per evitar baixar de categoria passi el que passi. D’altra banda, el CP Calafell es troba en una postura similar. Amb només un punt menys que el Reus, s’acomiadarà de la lliga a la pista del Rivas, un equip ja descendit. Si les coses van com indiquen les previsions i els dos equips tarragonins guanyen, estan condemnats a tornar-se a trobar una vegada més tot just començar. En el play-off, el quart classificat ha de jugar contra el cinquè i això significa que hi haurà derbi ben aviat. Redacció

La cursa de muntanya tarragonina tindrà lloc el pròxim diumenge 12 de maig

però, de moment, està sent una cursa més participativa respecte a l’any passat».

La Trail Tarragona començarà a les 8.30 h i ofereix dos circuits amb sortida i arribada a la platja de l’Arrabassada. Té un itinerari de poc més de 19 quilòmetres que recorre espais com el Fortí dels Ermitans, els masos Veciana, Sorder, Cosidor i Mèdol; la muntanya de Sant Simplici i les

platges dels Capellans i la Savinosa. En paral·lel, s’ofereix la cursa curta, que també es pot fer caminant, és d’11,8 quilòmetres i també recorre, entre altres indrets, el Fortí dels Ermitans i les platges dels i de la Savinosa. L’esdeveniment està obert a cinc categories masculines i femenines».

Les perles del tennis s’aplegaran en el J60 Red Cup Ciutat de Tarragona

Tennis La competició de categoria junior s’allargarà fins al 12 de maig

Redacció

El Club Tennis Tarragona acull aquest cap de setmana la sisena edició del torneig juvenil J60 Red Cup Ciutat de Tarragona. Aquesta competició entra en el circuit mundial junior de tennis de la federació internacional (ITF).

La competició està destinada a jugadors edat junior, tant masculí com femení, que busquen fer el salt al tennis professional. De fet, al torneig hi participaran més de 100 tenistes de 15 nacionalitats diferents per disputar-se el trofeu. També hi participaran vuit jugadors locals en condició de Wild Card. Álvaro Tormo, Genís Ribas, Adriana Pujol, Cristian Santos, Irache Alfaro, Izan Bofarull, Louise Muller i Máximo Rojas competiran des de la primera ronda del quadre en la seva aventura en el torneig. El conseller d’Esports de l’Ajuntament de

Més de 100 tenistes de 15 països diferents participaran en la competició Els representants del torneig durant la presentació

Tarragona, Berni Álvarez, va assenyalar que «animo a la ciutadania a venir perquè hi participaran els futurs juga-

dors professionals de tennis». El president del Tennis Tarragona, Lluís Salas, va destacar que «després de l’èxit de l’ITF M25, la Red Cup es converteix en un complement bàsic del club». La fase prèvia es disputarà del 5 al 7 de maig i la final serà del 8 al 12 de maig a les instal·lacions del Tennis Tarragona.

Tennis Tarragona

Arnau Montreal Quesada

Els corredors participant en la ‘masterclass’ oferida pel campió del món de Trail Daniel Castillo. Gerard Martí

Trail Més de 250 persones ja s’han apuntat a la cursa

Els partits centren la segona part de la campanya en convèncer els indecisos

12-M Els primers dies han estat molt marcats per la sacsejada del taulell polític provocada per Sánchez

La campanya electoral ja ha superat l’equador i queden 10 dies per a les eleccions del 12M. Els partits premen l’accelerador per intentar mobilitzar l’electorat i convèncer els indecisos. Segons el sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un terç dels votants no sap qui votar. La primera part de la campanya ha estat molt marcada per l’anunci sorpresa de Pedro Sánchez de prendre’s 5 dies per reflexionar i la decisió de quedar-se a la Moncloa. El finançament és l’únic tema en clau catalana que ha tret el cap enmig d’uns discursos molt centrats en Sánchez. El sondeig del CEO indica que ERC és qui s’hi juga més en aquesta campanya electoral. Entre els enquestats que dubten entre diversos partits, la majoria tenen els republicans com a opció. Per tant, la formació de Pere Aragonès és qui es disputa més votants amb altres partits i això pot

fer que el seu resultat al 12-M sigui molt volàtil respecte als pronòstics de les enquestes. La campanya encara no s’ha recuperat del tot de la

El Govern anuncia que destinarà 800.000 euros a l’agència de l’ONU per als refugiats palestins

Política La meitat dels fons per a entitats de l’ONU d’ajuda a Palestina són per l’UNRWA

ACN

El Govern de Catalunya aprovarà la setmana vinent una contribució de 800.000 euros a UNRWA, l’agència de les Nacions Unides per als refugiats de Palestina al Pròxim Orient. Així ho va avançar ahir la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, en un acte a la Universitat Pompeu Fabra. D’aquesta manera, la consellera d’Acció Exterior concreta la partida exacta per a l’UNRWA, ja que a principis d’abril ja va anunciar que l’executiu d’Esquerra Republicana elevava fins a

1,6 milions d’euros les ajudes a agències de l’Organització de les Nacions Unides per a Palestina. Un increment del 15% respecte a l’any passat, segons el govern. A part de l’agència de les Nacions Unides per als refugiats de Palestina al Pròxim Orient, els fons també van destinats a agències com ACNUR o Organització de les Nacions Unides Dones. «La solidaritat catalana hi és sempre, hi hagi o no pressupostos», va dir la consellera d’Acció Exterior aquest dijous, lamentant que es bloquegessin els comptes per al 2024 al Parlament.

sacsejada política provocada pel moviment sorpresa de Sánchez, que poques hores abans de començar la cursa electoral va anunciar que es

prenia cinc dies per decidir si continuava al càrrec pels «atacs sense precedents» contra la seva dona. Els dies de reflexió del president van

El TEDH avala el retorn a Itàlia d’una escultura antiga «exportada il·legalment» als EUA

Unió Europea Estrasburg veu «legítima» i «proporcionada» la confiscació al museu

ACN

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat el retorn a Itàlia d’una escultura antiga «exportada il·legalment» als Estats Units. En una sentència el tribunal va rebutjar una demanda del fons J. Paul Getty contra Itàlia negant que l’ordre de confiscació de l’escultura de bronze de l’època grega L’Atleta Victoriós hagi vulnerat el seu dret a la propietat privada. El TEDH va defensar que és «legítim protegir el patrimoni cultural d’exportacions il·legals» i que les autoritats italianes han

actuat de manera «proporcionada» per garantir el retorn d’un objecte que és «part del seu patrimoni cultural». Actualment, la peça es troba al museu Getty Villa de Malibu. Mentre el govern italià està a l’espera que les autoritats dels EUA responguin a la petició, el fons J. Paul Getty va intentar impugnar l’ordre de confiscació d’Itàlia. Tanmateix, Estrasburg va replicar a la fundació que «no podia tenir cap expectativa legítima de conservar l’estàtua» quan la va comprar el 1977 perquè no té cap prova de la seva procedència legítima.

El sondeig del CEO indica que ERC és qui s’hi juga més en la campanya electoral

La gran incògnita és si després del 12-M es mantindrà la majoria independentista

condicionar la campanya del PSC, ja que no va participar a l’acte del tret de sortida des de Sabadell ni a Santa Coloma de Gramenet. Sánchez va reaparèixer dimecres en públic després del seu anunci. I ho va fer passejant amb el candidat del PSC, Salvador Illa, per la Fira d’Abril. Ahir va protagonitzar el seu primer míting a Catalunya des de Sant Boi de Llobregat i dissabte té previst ser en un acte a Montmeló.

Per la seva banda, Feijóo intensificarà l’agenda a Catalunya de divendres a diumenge.

Avui el president del PP visitarà Girona, Blanes i Mataró. L’endemà participarà a l’acte central del partit a Badalona i diumenge serà a Salou.

El finançament En clau de política catalana, el finançament és el tema que ha aconseguit treure el cap durant la campanya electoral. Els partits que es presenten a les eleccions porten propostes sobre aquesta qüestió en els programes. Una altra de les qüestions claus són els pactes electorals, tenint en compte que cap dels candidats tindrà majoria absoluta per poder governar en solitari. Totes les enquestes situen el PSC com a guanyador de les eleccions millorant resultats respecte al 2021. Mentre que ERC i Junts competeixen per la segona posició. Però la gran incògnita que marcarà els pactes postelectorals és si es mantindrà la majoria independentista al Parlament, que ara se situa en 74 escons.

Anuncien un paquet de 1.000 MEUR per al Líban que inclou suport per controlar fronteres

Unió Europea Les ajudes estaran disponibles fins al 2027

ACN

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va anunciar ahir la posada en marxa per part de la Unió Europea d’un paquet de 1.000 milions d’euros pel Líban que estarà disponible fins al 2027. Part de les ajudes es destinaran al control de fronteres i a la gestió de la migració, inclòs el reassentament a la UE de persones refugiades que es trobin al país. El finançament també anirà dirigit al reforç de sectors com l’educació o la salut i a la reforma del sector bancari. Segons el portaveu en

cap d’Afers Exteriors i Política de Seguretat de la UE, Peter Stano, els 1.000 milions d’euros arribaran en forma d’ajudes directes i la major part d’ells es destinaran a mesures de suports vinculades a la crisi de refugiats procedents de Síria. En concret, la UE invertirà 736 milions d’euros a aquesta partida, mentre que els 264 milions restants seran per a la resta d’accions de cooperació bilateral. En aquest darrer punt, s’hi inclouran totes les mesures vinculades al control de fronteres i a l’impuls de l’economia libanesa.

ACN

Salvador Illa, Carles Puigdemont i Pere Aragonès, candidats del PSC, Junts i ERC a les eleccions del 12-M. ACN

L’aliança busca millorar les conidicions laborals dels pilots. ACN

Pilots de diferents aerolínies creen la primera aliança intersindical internacional

Laboral Els pilots d’Iberia, British Airways, Vueling i Air Lingus han creat la primera aliança intersindical a IAG han signat la primera aliança intersindical i internacional a IAG. Segons va explicar Sepla en un comunicat, l’aliança busca «enfortir i millorar les condicions laborals de tots els pilots dins del grup multinacional» i treballar con-

a IAG

juntament amb la direcció del hòlding per reforçar IAG com un dels líders del sector. L’acord ha estat subscrit pels caps sindicals de Sepla a Iberia i Vueling i dels seus homòlegs de l’Associació Britànica de Pilots de Línies Aèries (BALPA) a British Airways i l’Associació Irlandesa de Pilots de Línies Aèries (IALPA) a Air Lingus. ACN

Biden denuncia la «violència» en les protestes universitàries

Protesta La policia ja ha detingut més de 1.000 persones

ACN

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha denunciat la «violència» dels manifestants en les protestes universitàries contra la guerra d’Israel a Gaza i s’ha negat a reconsiderar la seva posició envers el conflicte.

Després de tres dies d’aldarulls en centres d’arreu del país amb més de 1.000 detinguts, segons informen mitjans com la CNN o la BBC, Biden va fer una breu compareixença aquest dijous per avisar que les «protestes violentes són il·legals» i que els estudiants «tenen dret a acabar el curs». «L’ordre ha de prevaldre», va dir. El president dels EUA i aspirant a candidat dels demòcrates en les eleccions de novembre va advertir contra «l’antisemitisme», «la isla-

TENDÈNCIES

Motius pels que hauries d’utilitzar una crema hidratant acolorida

Redacció / AMIC

En la cerca d’una pell radiant i un cutis impecable, la crema hidratant acolorida s’ha convertit en el secret millor guardat dels amants del maquillatge i la cura de la pell. Per què triar

entre una base i una crema hidratant, quan pots tenir el millor de tots dos mons en un sol producte?

Una crema hidratant acolorida no sols ofereix una hidratació imprescindible per a la teva pell, sinó que també proporciona una cobertura

natural. La clau està en la seva fórmula lleugera i transpirable, dissenyada per a fusionar-se perfectament amb el teu to de pell.

Un dels avantatges més destacats de les cremes hidratants acolorides és la seva versatilitat. Són ideals per a

Guanya en bellesa, salut i benestar amb la teràpia d’optimització hormonal de Clínicas Doha

El procés d’envelliment és inevitable. Ara bé, com vivim aquests anys és a les nostres mans. Els desafiaments que els nostres cossos afronten a mesura que envellim, des de la pèrdua de libido fins a la fatiga, són senyals d’un desequilibri hormonal que pot ser optimitzat perquè tornis a ser la teva millor versió. La teràpia d’optimització hormonal amb hormones bioidèntiques de Clínicas Doha ofereix una solució revolucionària. Aquestes hormones, idèntiques a nivell mole-

cular a les que produeix el teu cos, es dissenyen per a restaurar el teu equilibri hormonal de manera segura i efectiva, promovent una millora significativa de la qualitat de vida.

mofòbia» i la «discriminació contra els americans àrabs o palestins». «El racisme és antiamericà», va remarcar Biden.

Preguntat després de la breu compareixença sobre si les protestes l’han «forçat a reconsiderar la seva posició» sobre la guerra a Gaza, Biden va negar taxativament que hagi fet cap canvi en la seva política exterior a l’Orient Pròxim per la revolta estudiantil. Els EUA donen suport a Israel, però en les darreres

Biden va negar que hagi fet cap canvi en la seva política a l’Orient Pròxim

setmanes han intensificat els esforços diplomàtics per aconseguir que el govern de Benjamin Netanyahu i Hamàs pactin un alto el foc.

Tensió a les universitats

Aquest dijous la tensió es va traslladar a l’altra banda a la costa oest dels EUA, on la policia va entrar a la Universitat de Los Angeles (UCLA) a petició de la mateixa universitat. D’altra banda, dimarts a la nit la policia de Nova York va desallotjar la Universitat de Colúmbia i va detenir unes tres-centes persones en les protestes contra la guerra a Gaza.

qualsevol persona que desitgi un acabat natural i eficient en la seva rutina de bellesa diària. A més, moltes d’aquestes cremes estan enriquides amb ingredients nutritius com a vitamines, antioxidants i protecció solar.

Un altre benefici significatiu és la seva capacitat per a simplificar la teva rutina de maquillatge. A més, són una bona opció per a aquells amb pell sensible o propensa a l’acne, gràcies a la seva fórmula suau i no comedògena.

~ BELLESA I SALUT ~

Moltes d’aquestes cremes tenen ingredients nutritius. Belleza Activa

El president dels EUA, Joe Biden, a la cimera de l’OTAN. ACN

Editorial

Imperatiu sanitari i social

La Unió Europea recomana que l’amiant que està present a estructures amb fibrociment sigui retirat de tots els edificis públics abans de l’any 2028, i a totes les teulades en conjunt l’any 2032. No es tracta d’una necessitat estètica o que siguin elements que pugui tenir deficiències estructurals. Es tracta d’una qüestió que pot arribar a afectar de manera molt greu les persones exposades a la pols i residus d’aquest material que va arribar a ser un producte especialment utilitzat en la construcció. Per aconseguir erradicar el fibrociment cal la implicació d’administracions i de particulars, i uns i altres han de comptar amb recursos per poder

escometre aquesta tasca. El govern català ha posat eines per facilitar aquesta tasca. Hi ha ajudes econòmiques per administracions i també per a particulars. I també, i això era un pas previ imprescindible, ha fet un treball de localització de les obertes que hi ha arreu del territori català i que cal suprimir. Amb aquestes dades a la mà es pot determinar que es tracta d’una tasca ingent i de la qual, en cas de poder-se eliminar totes les cobertes afectades, encara quedarien altres estructures que caldria revisar. En qualsevol cas, es tracta d’una qüestió sanitària i tot i l’esforç que comportarà emprendre l’eliminació de tot el fibrociment, és un imperatiu social, també.

Vegueria Penedès, moments!

En l’urbanisme també existeix l’abans, el durant i el desprès, adverbis per tenir en compte.

Abans

El planificador parteix d’informacions fins avui, tot tenint en compte els límits i les configuracions físiques, població, cultura i tradicions, espais naturals, conreus, zones i espècies protegides, infraestructures i usos en general, així com condicions ambientals de tot tipus. És el moment de la recerca.

Durant

És el moment de la reflexió, de la interpretació de la recerca i de les experiències acumulades en el camp de l’urbanisme, per tal de no cometre errors sobre resultats tangibles i elaborar una proposta sostenible.

Després

Ja no és mirar enrere, és mirar el present i el futur. Un futur que queda taxat en temps, economia i petjada ecològica. És veritat que els codis senyalen

Jordi Sánchez Solsona Exalcalde de Calafell

períodes d’execució, avui anomenats sexennis, però sempre pendents de la influència global.

Referits els moments, cal preguntar-nos:

Qui té la governança?: el poble?, els polítics?, els redactors de la proposta?.

Sembla que la resposta ens hauria de dir que tots. Sí, però no.

Vejam, la proposta és un treball tècnic, científic, acadèmic, però en el seu tràmit preveu que el poble pugui escoltar, comprovar i opinar mitjançant al·legacions. Els redactors informaran si son o no

adequades i si s’ajusten a la legalitat vigent. Però el quid de la qüestió és que la decisió final serà la dels polítics. Algú pot dir que representen al poble (eleccions). És veritat, però per això es tant important i necessària la participació ciutadana, el que avui es diu la societat civil.

Participar, com deien entre els grecs, vol dir ser ciutadà; compromís individual i col·lectiu.

Algú pot dir que representen al poble (eleccions). És veritat, però per això es tant important i necessària la participació ciutadana, el que avui es diu la societat civil

El proper dia 15 de maig de 17,30 a 19,30 al Vinseum de Vilafranca és donaran explicacions sobre el document posat a tràmit, Avanç de Pla Territorial Parcial del Penedès i del Catàleg del Paisatge del Penedès. No hi podem faltar, cal escoltar el que és proposa avui. Afecta l’avui i el demà. Quan no se sap on anar, primer cal parar, reflexionar i planificar, un axioma evident. Així ho veig.

Carta dominical

Del bingo al casino

Benvolgudes i benvolguts, fa més de cinquanta anys a casa nostra es van liberalitzar el que es deien jocs prohibits. Aleshores, la ciutadania va conquerir la «llibertat» de triar on arriscar els seus diners, entre el bingo i el casino, la Lotería Nacional o els Jocs i Apostes de la Generalitat i, sempre, el lloc per antonomàsia: la Borsa i les Inversions. Ara, la classe política ens ha explicat que no s’han pogut aprovar els pressupostos de la Generalitat perquè no hi ha hagut acord per a la construcció d’un gran complex d’oci i de joc a les nostres contrades i que aquesta és la causa —o l’excusa, potser— de l’avançament electoral per a la setmana vinent. N’hi ha per alçar el crit al cel? No us sorprèn que el destí dels diners de la ciutadania depenguin d’un casino? I això que el projecte BCN World, rebatejat com a Hard Rock, sigui només un casino tampoc és ben bé cert, perquè és molt més.

Però anem a pams. La Bíblia lloa «el ric que ha estat trobat irreprensible i que no ha anat darrere l’or […], podia transgredir la llei i no l’ha transgredida, podia fer el mal i no l’ha fet» (Sir 31,810). La llibertat de triar entre el bé i el mal és la font del mèrit per a aquells que prefereixen la veu de la consciència a l’impuls de l’instint, que podent pecar no van pecar, com afirma repetidament la Bíblia. D’altra banda, uns documents de la nostra Església, les anomenades Tarraconenses, que eren els decrets erigits a partir dels nostres concilis provincials, i que abans els rectors les llegien a les esglésies els dies de festa, deien que calia preferir l’estalvi i el treball al joc i a l’atzar per a fer diners. Dit tot això, no puc estar de preguntar-me: Per què hi ha tanta gent que van al bingo, al casino, a les cases d’apostes i jocs? Per què tenen èxit els jocs d’atzar? Per què a l’espècie humana li plau tant apostar? Penso que qui es juga els diners, més que per l’esperança d’enriquir-se, ho fa pel plaer del risc. Sempre ha estat temptadora l’aventura: posar cinc mil euros a la ruleta, apostar a la borsa en inversions de gran risc, prémer l’accelerador fins als cent vuitanta per una carretera estreta, apostar perquè succeeixi allò que les lleis de la natura no preveuen. Però en tot això hi manca una visió clau: La gent pobra no pot jugar-se gaire res, i la rica, abans de satisfer els seus capricis, podria invertir per crear nous llocs de treball èticament decents i ecològicament sostenibles. Però la realitat és tossuda i devastadora. La gent pobra es juga el que no té, i la gent rica s’apropia del que perden els altres. Ja ho diu el llibre dels Proverbis: «Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort […]. Qui fa l’ullet és que planeja una maldat, qui ja l’ha feta es mossega els llavis […]. Val més ser pacient que valent, dominar-se, més que conquerir ciutats. Es tiren els daus de la sort, i el que en surt ve del Senyor» (Pr 16, 25.30.32-33).

No us sorprèn que el destí dels diners de la ciutadania depenguin d’un casino? I això que el projecte BCN World, rebatejat com a Hard Rock, sigui només un casino tampoc és ben bé cert, perquè és molt més

¿Juguem-nos la vida a l’aposta de fer el bé? Més no es pot arriscar. Tant de bo que els polítics que seran escollits a les eleccions del diumenge vinent es «juguin» la vida al servei de Catalunya i de tota la seva gent, sense discriminacions, i pensant sobretot en els més febles. Serà el joc més arriscat, l’aventura més apassionant de la seva vida. I aquest projecte, com tots els projectes, han de ser fets pensant en el bé comú.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tribuna

Dels lectors

Un gran dia de Sant Jordi

Ja vaig quedar contenta quan va ploure el dia abans, així vaig pensar, ja no plourà demà. Ens agrada que plogui, però no per Sant Jordi, ni per Setmana Santa, ni per Santa Tecla.

Ha estat un gran dia on tothom ha pogut gaudir dels llibres i de les roses. Bona passejada amb sol, i restaurants plens de gom a gom. També un nou enjardinat a la Rambla Nova, que esperem duri anys sense ser trepitjat. Suposo que encara en posaran més de flors, que tanta alegria donen. Necessitem veure coses boniques, que de dolentes ja en tenim prou. I ara una recomanació que em fan mols tarragonins i que seria molt important fossin escoltats: No entenen com en un dia de tanta aglomeració a la Rambla, es tanqui el pas al aparcament de Rambla Nova-Balcó. Dona un gran trasbals a la gent que sovint i aparca. Posar simplement les tanques corresponents a l’entrada perquè les persones en aquell petit tram circulin per la Rambla en lloc de pel carrer i un altra tanca al començament del carrer Adrià, advertint que només poden passar els que vagin al aparcament, n’hi hauria prou. Encara que no estaria de més una parella de mossos, que de vegades estan per altres llocs no tant importants.

Precisament quan hi ha fires a la Rambla és quan més es necessiten els aparcaments. Això s’hauria de tenir present, i no donar angoixa als visitants.

Antònia Aparició Cambrils

La NO llibertat d’expressió A Espanya sempre es parla de que hi ha llibertat d’expressió però, realment és així?

Ara que s’acosten eleccions, les del 12 de maig, i, amb elles, s’han iniciat les diferents campanyes electorals, podem veure diferents tipus de pensaments, el que diem, la llibertat d’expressió.

És realment la llibertat d’expressió un dret que tenim totes les persones? Teòricament tothom té dret a poder-se expressar sense faltar al respecte ni iniciar una controvèrsia amb ningú però no totes les persones ho accepten de la mateixa manera. Quan parlem d’aquesta llibertat no només ens estem enfocant en el món de la política sinó també en altres àmbits com és l’esport, per exemple. Podem veure diferents tipus d’actes, alguns potser vandàlics, en els que guixen parets, cartells ... o també amenaces de molts tipus per les xarxes socials per no estar d’acord amb una opinió o amb un resultat d’algun tipus. Realment hem d’actuar d’aquesta manera? Per què ens costa tant acceptar que un ésser humà pensi diferent a nosaltres? És la societat la que falla o són els organismes superiors que no ens eduquen de la millor manera?

La llibertat d’expressió és un dret, per tant, podem utilitzar-lo en qualsevol moment. Tot i això, no podem fer un mal ús d’ella ja que, es pot debatre molts temes sense haver d’insultar, haver d’amenaçar o arribar a actes pitjors. Tenim dret a pensar diferent del que pot pensar la majoria, inclòs, podem ser els únics que pensem diferent dins d’un mateix grup, municipi, comunitat o país però el pensar diferent no dona peu a que qualsevol actuï d’una manera incomprensible i de fer mal a qui no pensa igual que ell. Cal que reflexionem i que pensem si realment estem actuant bé en els moments de discrepàncies per tenir una idea o pensament diferent a qui tenim al davant. És més important poder debatre amb tranquil·litat que ... fins i tot podem extreure diferents idees de diferents pensaments!

Iván Zabal Thomas

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

Tribuna

Vuit projectes republicans per transformar Tarragona

Després de quatre anys d’alcaldia i tres de Generalitat republicanes, Tarragona està vivint una profunda transformació. Una suma de canvis milloraran la vida de la nostra gent, de Llevant a Ponent, i multiplicaran les nostres oportunitats com a capital d’un territori amb qui ens hem de relacionar d’una manera més oberta, més metropolitana. Per parts.

La marxa dels dipòsits de l’antiga Campsa oferirà més seguretat al Centre de Tarragona i permetrà abordar el gran repte de la cohesió amb Ponent. Omplir de vida la Tabacalera, dignificar “l’altra banda” del riu o transformar el malmès polígon Francolí en un 22@ són algunes de les portes que se’ns obren. Una negociació amb l’empresa que neix amb l’alcalde Ricomà i que aviat compta amb la complicitat del Port, amb el president Garreta al capdavant. La reubicació podria ser en una part de l’actual Laboral.

L’estimadíssim Complex Educatiu de la Laboral presenta algunes problemàtiques que requereixen una solució d’arrel. Amb el pas de les dècades ha quedat envoltada per la indústria, les seves instal·lacions s’enfronten a l’obsolescència i, sobretot, es troba en una ubicació complicada, en cul de sac, sense opció d’anar-hi a peu. Per tot això l’Ajuntament i la Generalitat, governades per ERC, vam decidir que calia fer un nou Complex Educatiu a Ponent.

La nova Laboral omplirà el gran forat entre Camp Clar i Bonavista amb un immens equipament educatiu amb

Xavier Puig Andreu Conseller d’ERC i extinent d’alcalde de Territori de Tarragona

vocació de zona verda. Per Ponent el revulsiu és incalculable. Al seu torn, la nova Laboral tindrà instal·lacions modernes i eficients i farà sinèrgies amb la zona esportiva de l’Anella Mediterrània. Serà un complex ben integrat urbanament i metropolità: s’hi arribarà a peu, en bici, en bus i en el futur tramvia, que hi passarà just pel mig (ni fet a propòsit!).

El TramCamp vertebrarà el Camp de Tarragona amb un sistema de transport públic àgil, freqüent i puntual. Un mapa que situarà Ponent al centre i que permetrà connectar SPSP, Joan XXIII, el Campus Catalunya, la Part Alta i la Part Baixa amb tot el territori. Una part de la població canviarà el cotxe per una mobilitat més sostenible i una altra part que ara ni s’ho planteja se’n farà un tip d’anar a Reus, Cambrils o Vila-seca. Quina cosa més republicana, això del tramvia!

Ben a prop creix el projecte -per fi!- del Fòrum de la Justícia, que reunirà les dependències judicials en un sol espai. És evident que els nous eixamples agafaran molta volada els proper anys. Queda clar que no calia malmetre la Budellera per fer prosperar Tarragona, oi?

Acabo a Llevant. Recordo de primera mà com vam gestar la nova Ciutat Residencial per tal de crear un alberg de turisme familiar vinculat a la platja i el cicloturisme allà, just on hi vam deixar lligat el futur carril bici de la Ruta Mediterrània -previst pel 2025-. Quantes mentides xenòfobes hem hagut d’aguantar, com a ciutat?

ERC són les sigles històriques i netes de corrupció d’aquells qui cerquem fomentar el progrés i el benestar de la gent, en la causa més noble i en la més quotidiana

El vuitè projecte és vital i depèn de Madrid. Fer passar les mercaderies ferroviàries perilloses per l’interior, lluny d’on viu la gent, i deixar la línia de costa pels passatgers. El govern de l’Estat (PSOE) no està complint els compromisos, ho té parat. Qui creieu que defensarà millor els nostres interessos, un delegat de la Moncloa o un President de Catalunya?

Mentrestant, les obres pel nou Joan XXIII avancen ràpid en un entorn, per cert, infestat d’aparcaments cars i abusius gentilesa del nou alcalde socialista.

ERC són les sigles històriques i netes de corrupció d’aquells qui cerquem fomentar el progrés i el benestar de la gent, en la causa més noble i en la més quotidiana. Al final el projecte és aquest, com bé sap la nostra diputada Raquel Sans. I el President de la Generalitat que ha demostrat que quan Esquerra governa Tarragona hi guanya és en Pere Aragonès!

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Moltes felicitats Àlex, ja n’hi van 7! Campió, segueix sent com ets i disfruta molt el teu aniversari. T’estimen molt Mama, Papa, Avis, Tiets, Padrins i Cosins!

Avui la Maytexu fa anys, moltíssimes felicitats carinyo, per molts i molts anys.

L’IPHES-CERCA, present en un documental de Netflix

Cinema Lucía López-Polín ha format part de l’equip de ‘Secrets of the Neanderthals’

Redacció

La minuciosa i complexa reconstrucció del crani d’una dona trobada a la cova iraquiana de Shanidar protagonitza el documental de Netflix Secrets of the Neanderthals

Aquest procés de treball, que permet veure com era la cara d’una dona neandertal que va viure fa 75.000 anys al territori que actualment ocupa el Kurdistan iraquià, ha estat liderat per un equip de la University of Cambrige d’entre els quals hi ha la Dra. Lucía López-Polín, investigadora de l’IPHES-CERCA i responsable dels treballs de conservació i reconstrucció de les restes. ls treballs de reconstrucció han necessitat més d’un any de treball minuciós per tal de recomposar els més de 200 fragments cranials. El procés per recuperar els fòssils

d’aquesta dona, batejada com Shanidar Z, i posar-li cara es el que es descriu al documental.

L’extracció de les restes

L’extracció de les restes d’aquesta dona neandertal a la cova Shanidar va ser un

procés «complex i delicat». El crani estava completament aixafat i recobert de roques, probablement degut a un despreniment després de la seva mor. L’acumulació de sediments durant desenes de milers d’anys va compactar

Es mostra com s’ha reconstruït el crani d’una dona, batejada com Shanidar Z

encara més el crani, que quan va ser trobat s’havia aplanat tant que només feia dos centímetres de gruix. Abans de l’extracció, l’equip d’arqueòlegs va deixar exposades les restes, les va consolidar amb productes especials i les va extreure amb petits blocs. Posteriorment, ja al laboratori de Cambridge, van passar per l’escàner cadascun dels blocs i van extreure els ossos de l’interior. «Va ser com un trencaclosques 3D d’alt risc. Un sol bloc necessitava uns 15 dies per ser processat», ha explicat Emma Pomeroy. Finalment, el crani reconstruït va ser escanejat i imprès en 3D.

Necrològiques

Tarragona

Adoración Cruz Yeste. Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori. Reus

Còrdia Escoda Miquel. Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.

esqueles

977 21 11 54 recepció fins a les 22.30 h.

Emma Pomeroy i Lucía López-Polín amb la reconstrucció. Cedida

Avui felicita als que es diuen: Felip i Antonina.

Espai patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

Viuràs una cosa forta a nivell material que potenciarà uns canvis en la teva vida. Tindràs una nit boja. Les sorpreses estaran a l’ordre del dia.

23/07 al 22/08 LLEÓ

Avui hi haurà un creixement important de les teves vivències internes. L’amor i els sentiments pesaran molt en el teu cor. Confia en tu.

22/11 al 21/12 SAGITARI

Algú t’atraurà de manera sobtada i captarà tota la teva atenció. Et sentiràs com en un núvol i això serà font d’interessants experiències.

20/04 al 20/05

T’estàs prenent massa a a el lleugera les teves relacions. Sense adonar-te estàs sembrant la gelosia els enfrontaments.

23/08 al 22/09 VERGE

La teva irritabilitat serà la causa d’algunes distraccions que et faran perdre oportunitats, centra’t en un objectiu lluita per ell. Ves amb compte.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Bona jornada si has de tractar amb superiors o caps o amb el públic en general. No et donis per vençut. La imatge potenciarà l’admiració.

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Gaudeix la festa

16:00 Fet a mida

17:30 Anem de cap

18:00 Va passar aquí. Catalunya

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Cercle central divendres

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Aventurístic

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Cercle central divendres (r)

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Gaudeix la festa

El temps

21/05 al 20/06 BESSONS

Naixeran en tu fortes emocions a partir del coneixement d’una persona. Et sentiràs més vital i amb ganes de menjar-te al món. Avanci.

23/09 al 22/10 BALANÇA

Bon dia per a estabilitzar el teu món emotiu les relacions en general. Sigues lliure. La teva capacitat de comunicació serà profunda.

20/01 al 18/02 AQUARI

Si vols la jornada en pau no t’enfrontis de forma els problemes que sorgeixin en la parella o amb amics. Estima molt. Escolta els consells.

21/06 al 22/07 CRANC

Jornada complicada per a resoldre els teus assumptes amb facilitat. No et preocupis. Pèrdues de temps de tercers alteraran el teu humor.

23/10 al 21/11 ESCORPÍ

T’esdevindrà una situació nova atractiva. L’amor es farà sentir molt i això t’elevarà física com espiritualment. Mostra el teu amor.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Contactaràs amb superiors els quals acceptaran les teves idees, encara que d’una manera més lenta del que esperes, tranquillitat temps.

14.30 Eleccions 12M. Entrevista CUP – DT

15.00 Va passara aquí Catalunya 15.30 Gaudeix la festa

15.45 Gastromòbil

16.00 Fet a Mida

17.30 Anem de cap

18.00 Va passar aquí. Catalunya

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12 19.30 180 graus

20.00 Notícies 12 20.30 Eleccions 12M. Entrevista VOX

21.00 De Sol a Sol

21.30 Teló de fons

22.00 Notícies 12

22.30 Eleccions 12M. Entrevista VOX

23.00 De Sol a Sol 23.30 Teló de fons

00.00 Notícies 12

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Condició que depèn de l’atzar, no de la voluntat del creditor. Indret d’un cos on es troben dues cares laterals. 2. Deixi com un ou. Semblances. 3. Un de nou anys. Argumentat amb raons. Un vent. 4. Estat produït per l’absorció excessiva d’èter. Oir al revés. 5. Consonant. Pareller. Municipi gironí. 6. Crido com un llop. Un altre nom del marfil. 7. Pincipi de la treva. Del lloc on anaven els virtuosos després de morts. Vocals. 8. No té res d’estrany. Pertanyents a l’orella. 9. Remes cap a popa. Totes les eines d’un taller. Una beguda. 10. Dos caòtic. Ases. Prefix que sig- nifica ‘abella’. 11. Que ha nascut el setè mes. Dels anàtids. 12. Reis búlgars. Contracció dels músculs de la cara, com sota l’efecte d’un riure forçat. VERTICALS: 1. Menys que un amic. Preu. 2.Arbre nadalenc. Sacerdots cel- tes. 3. Milloro les condicions de l’empresa. Primera hora de la tarda. 4. Pre- fix que significa ‘cicatriu’. Corrons. Senyor anglès. 5. Exposada als vents. Alguna cosa. 6. Un recte. Èquid. Darrera secció de l’intestí prim. 7. Som- riure més curt. Humor serós. 8. Prefix que vol dir ‘moviment’. Teixit amb llistes molt estretes. Vocal. 9. Està encantat pel cine. Missió de vigilància designada a un soldat. Corrent altern anglosaxó. 10. Reproduir una nitra- ció. Cos molt atractiu. 11. Delimiten el total. De la regió coxal. El prenem com a pretext. 12. Restes mortals. Bastons per jugar a hoquei.

Màxima Mínima Estat del cel

21º 10º

Farmàcies

TARRAGONA:

Cogul Ardèvol, Francesc. Cristófor Colom, 23. Telèfon 977 212 183. Domingo Garcia, Núria. Partida Platja Llarga, 2. Telèfon 977 207 884.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues, 107. Telèfon 977 313 046.

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS:

Guillen Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat, 6-8. Telèfon 977 364 512.

VALLS:

Granell Vivo, Jose Carlos. Avinguda del Fornàs, 16. Telèfon 977 092 435.

EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Cel serè o poc ennuvolat en general per bandes de núvols alts i prims més abundants a partir de migdia. A banda, a partir de mig matí creixeran nuvolades al Pirineu, i de forma puntual també al massís del Port, que al llarg de la tarda s’estendran pel altres punts del terç nord. Al final del dia arribaran núvols mitjans per l’oest del país.

Precipitacions

A la tarda s’espera algun ruixat a punts de l’interior del quadrant nord-est i no se’n descarta a la resta del Pirineu; seran d’intensitat entre feble i moderada i puntualment acompanyats de tempesta.

Anuncis classificats

VENDES

PÀRKING + TRASTER

Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323

TARRAGONA. Vendo dos plazas de parquing céntricas. Precio 49.500€. Tel. 666.032.544

LLOGUER

ESPAÑOLA 52, BUSCO HABITACIÓN tranquila PARA ALQUILAR. Solo Mujeres. Tarragona ciudad. Solo Whatsapp 639.123.347

REUS. LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 13m2 - 115€. Fàcil aparcament. Tel. 666.140.989

TRASPÀS

ES TRASPASSA RESTAURANT AL SERRALLO completament equipat de lloguer. Es pot obrir desde el primer moment. Preu modic. Trucar per mes referencies. Només per gent realment interessada. Tel. 647.458.140

TRASPASO BAR CENTRO TARRAGONA. En pleno funcionamiento. Tel: 659.380.211

PROFESSIONALS

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERO ECONÓMICO

Todo tipo tapicerías Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

PINTOR TITULAT AMB EXPERIÈNCIA. Econòmic. Zona Reus. Trucar 677 001 310

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

PINTOR

German Rull, Àlex Rull, Edgar Sagalà, Sergi Papell, Sergi Masip i Jordi Pàmies –o, cosa que és el mateix, els vallencs Murmur–, ho tenen tot a punt per aterrar, aquest dissabte al vespre, a la Sala Zero de Tarragona.

Allà hi presentaran el seu tercer disc, Conspiranoic (Philatelia Records, 2023), després que sonés per primera vegada en directe a Valls per Sant Joan de l’any passat.

«Ara ens venia de gust celebrar que el disc s’ha publicat en vinil. I, encara que ens va fer molta gràcia tocar per primera vegada a Valls, aquesta serà la presentació a Tarragona», explica l’Àlex.

Els vallencs ja avisen que serà un concert molt elèctric: «Tenim la intenció que sigui molt intens», assegura el German. En el repertori hi haurà els temes del nou disc, format per sis cançons noves i dues antigues que no havi-

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Música El grup de Valls estrenarà a Tarragona el seu darrer treball, ‘Conspiranoic’, aquest dissabte 4 de maig

Murmur porta el seu «espectacle total» a la Zero

en estat mai enregistrades i que, detalla l’Àlex, «han estat adaptades als Murmur d’ara».

I, tot plegat, es presentarà al concert de Tarragona acompanyat de videoprojeccions. «Pensem que l’espectacle total és el conjunt de música i imatge i, per això, al concert cada cançó es presentarà acompanyada d’un vídeo», expli-

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

ca l’Àlex. En aquest sentit, recorda, sempre han cuidat molt la imatge que acompanya les cançons: «Ens agrada que sigui una cosa molt polida, curosa i cuidada, perquè considerem que Murmur és tant la música com la imatge, tot és art». Encara que la primera maqueta de Murmur (Alien Fay) és del 1997, la discografia del grup arrenca ara fa catorze anys, amb la publicació del primer disc d’estudi, l’homònim, Murmur (Philatelia Records, 2010), i posteriorment amb Desmemòria (Philatelia Records, 2014). Ara, els Murmur ar-

riben a Tarragona en un punt de maduresa musical que, tal com explica el German, «és fruit d’una evolució natural». El guitarra i veu del grup admet que, si bé en el passat «érem més guitarreros, gairebé com una banda típica de power pop», amb el temps Murmur «sona una mica més madur, tot i que sense renunciar a la nostra contundència». En aquesta evolució, els vallencs també han deixat pràcticament enrere l’anglès per cantar en català. Això sí, mantenint l’essència ‘Murmur’, amb estructures musicals que beuen molt dels anys 80. El concert de Tarragona a la Sala Zero del dissabte 4 de maig començarà a les 20.30h i el preu de les entrades és de 12 € + despeses (venda anticipada) i 16 € a taquilla. Després del concert hi haurà una sessió electrònica amb DJ COCO.

Créixer en la música

El grup viu una maduresa musical que és fruit d’una evolució natural

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Marge de confiança

De Paul Auster i l’amistat

Amb la trista notícia de la mort de Paul Auster fa dos dies, el món literari ha perdut no només un escriptor prolífic sinó també un pensador profund que va explorar l’amistat i el destí humà de manera intensa. Auster, qui sempre va jugar amb el concepte de la coincidència i els girs inesperats de la vida en les seves obres, va veure l’amistat com a essencial per navegar la complexitat de l’existència.

En les novel·les d’Auster, a qui vaig començar a llegir durant la meva etapa d’estudiant de Filologia Anglogermànica, els personatges sovint es troben en encreuaments vitals, on les decisions preses o les amistats formades poden alterar radicalment els seus camins. A través dels seus personatges solitaris, com els que trobem a Moon Palace o The Brooklyn Follies, Auster ens mostra que la connexió humana pot oferir una xarxa de seguretat emocional extremadament forta. Els seus protagonistes descobreixen que, en la confluència de les seves vides amb les dels altres, el món es torna més habitable i les seves pròpies identitats més clares. Aquesta idea ressona profundament en una època en què ens costa trobar temps pels amics i la solitud sembla més present que mai.

Diu Auster a Sunset Park: En el fons, tots anhelem connexió. Necessitem amics que ens escoltin en el viatge de la vida Així, en un món tan globalitzat com és el nostre, ens cal tenir presents les seves reflexions sobre l’amistat, i recordar que és la base d’aquelles relacions que ens fan més humans, ens desafien a ser millors i ens ajuden a afrontar les incerteses de la vida.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

Els sis integrants del grup vallenc, en una imatge recent. Cedida