Divendres 10 de maig de 2024

Voleibol 18-19

Elio Carrodeguas i Carlos Mora rememoren l’ascens del Sant Pere i Sant Pau i posen la mirada en el futur

Reus 12

El Govern decideix obrir parcialment la segona planta de la Residència Horts de Miró per encabir-hi 10 usuaris

Opinió 21 Maria Roig Alsina Ai la IA!: «Em pregunto si ja els cuidem prou a aquells i aquelles que la generen, la cultura»

Eleccions 2 a 4

Candidats al final del trajecte

Rodalies, el TramCamp o les llistes d’espera, alguns dels grans temes que afecten al Camp de Tarragona i que es van tractar en el debat de Tac 12 i Diari Més amb els partits amb representació a la demarcació tarragonina

La nova ordenança de terrasses preveu multes més fortes a les infraccions

L’Ajuntament vol tenir aprovada abans de l’estiu la normativa, que permetrà majors ocupacions de via pública

Tarragona 9

Tarragona

El moll de Balears del Port s’ampliarà per construir

grans

molins de vent marins

Saül Garreta explica que invertiran 70 MEUR per l’ampliació, que inclou tres molls adossats al contradic de Ponent

Edició especial dedicada al Port de Tarragona Especial

Gerard Martí

Avui amb el diari

Eleccions 12-M

Confrontació entre els candidats al 12-M pels mals resultats educatius i la gestió del transport públic

Política Els caps de llista també van parlar sobre les dificultats de l’accés a l’habitatge i la inseguretat en el debat electoral organitzat per ‘Tac 12’ i ‘Diari Més’

John Bugarin

Els mals resultats educatius i els problemes en el transport públic, especialment a Rodalies, han generat força enfrontament durant el debat electoral celebrat ahir per Diari Més i Tac 12, i que va comptar amb la participació dels candidats de les set forces amb representació al Parlament de Catalunya que es presenten a les eleccions d’aquest 12 de maig. Raquel Sans (ERC), Rosa Maria Ibarra (PSC), Mònica Sales (Junts+), Sergio Macián (Vox), Sergi Saladié (CUP), Matías Alonso (Ciutadans) i Yolanda López (Comuns Sumar) van tractar diferents eixos crucials per al territori com l’accés a habitatge, la percepció de seguretat o la futura Àrea Metropolitana de Tarragona.

Els serveis públics, i de forma més concreta, l’educació i la sanitat, van centrar el primer bloc del debat moderat per Roser Marquès i Carlos Domènech. Tots els partits coincidien en la necessitat de millorar el sistema públic de salut, sobretot l’atenció primària, i d’augmentar la inversió. Els comuns consideren que hauria d’arribar fins al 7%. «En aquests tres anys hem posat més recursos que mai», defensava Sans (ERC) davant els retrets de la resta de caps de llista, els quals criticaven la «mala gestió» del Govern. Saladié (CUP) demanava «treure diners de l’atenció

sanitària privada i tenir més caps i hores d’atenció», mentre que Macián (Vox) reclamava un pla estructural per acabar amb les llistes d’espera, Sales (Junts+) exigia «condicions laborals dignes» per als professionals. Per la seva banda, la candidata socialista carregava contra ERC tant perquè «hi ha moltes infraestructures pendents», com per la gestió que s’ha fet durant aquesta legislatura en matèria de sanitat, però també d’educació. Igualment, va assenyalar Junts: «El seu partit també té responsabilitats».

Retrets pels resultats PISA

Els comuns van retreure a Esquerra i Junts+ els mals resultats de l’informe PISA.

Així com Alonso (Cs), qui assenyalava que «estem a la cua en educació» i demanava una aposta pel «model d’escola privada i concertada». La CUP s’hi va oposar fermament.

Així, Saladié criticava «el tancament d’11 línies públiques i cap a la concertada». Sans (ERC) va respondre que, «en els últims sis anys, els grups a la concertada han baixat un 34% i han pujat un 16% a la pública». A més, reclamava un finançament singular per tenir més autonomia i dedicar més diners a Educació.

«En comptes de tancar línies, s’han de reduir les ràtios», deia López (Comuns), una idea compartida per Ibarra (PSC), qui demanava potenciar les Formacions Profes-

sionals (FP). També ho feien Alonso (Cs) i Sales (Junts), qui vol «dignificar la tasca docent» i «vetllar pel català». Respecte a això, Vox denunciava que «l’espanyol s’ha relegat a una llengua marginal».

Seguretat

Fan falta més Mossos d’Esquadra a la demarcació? Ibarra (PSC) creu que sí i proposa la creació de 600 noves places. A banda, criticava el «servilisme d’ERC a les polítiques de la CUP» pel que fa al plantejament de les mesures de seguretat. La CUP no creu que faltin més efectius. En canvi, Comuns, Ciutadans i Vox, sí, però amb un millor desplegament La formació ultradretana atribuïa la inseguretat i l’augment dels delictes a la «immigració il·legal» i reclamava l’«expulsió immediata dels estrangers que cometin delictes greus».

Saladié (CUP) va contradir les declaracions de Macián: «No és un problema d’immigració, sinó estructural, quasi el 50% de la població no pot

Preguntes directes

arribar a final de mes». Sans (ERC) també va replicar Vox assenyalant que un 90% dels delinqüents són homes: «Els expulsem a tots del país?». Més enllà d’això, la candidata republicana recordava que «ERC ha posat 199 mossos nous al Camp de Tarragona en tres anys». Per la seva banda, Sales (Junts+) deia que no és tan important augmentar efectius, sinó «les polítiques que s’apliquen i les eines que es donen als ajuntaments per atacar aquest problema».

Habitatge

El Govern ha regulat els pisos turístics i el preu del lloguer aquests últims mesos. Sales (Junts+) i Ibarra (PSC) van mostrar la seva disconformitat per la manera com ho han fet: «ERC ha tirat pel dret». Els socialistes acusen els republicans de no haver escoltat «ni al territori ni als ajuntaments». Sans es justificava assenyalant que «ni Junts ni PSC aposten per l’habitatge». «S’ha demostrat que el lliure mercat no funciona», afegia.

El projecte de Hard Rock. Ha de tirar endavant?

El PSC i Comuns culpen a Junts i ERC pels mals resultats de l’informe PISA

Ibarra i Sales acusen ERC de «tirar pel dret» en la regulació dels pisos turístics

Serveis

«Totes les necessitats que reclamen els altres partits estaven als pressupostos. I van votar-hi en contra. Ens en penedirem molt».

La Costa Daurada ha de tenir parcs eòlics marins (molins de vent al mar)?

S’ha de construir una dessalinitzadora a la Costa Daurada?

Catalunya ha d’assumir les competències que té l’estat en matèria d’immigració?-

Imatge dels candidats que van participar en el debat. Gerard Martí

Raquel Sans

Públics

El debat de Tac 12 i Diari Més

Rosa Maria Ibarra

Seguretat

«Fan falta més agents dels Mossos d’Esquadra a Tarragona. A part, cal un canvi de plantejament de model i de gestió de la seguretat al territori».

Mònica Sales

Turisme

«No s’ha de demonitzar constantment el turisme. Som diferents que a Barcelona i, per tant, ens hem de legislar de forma diferent».

Sergio Macián

Habitatge

«Apostem per una rebaixa fiscal pels joves a l’hora de comprar un pis. Són un sector de la societat que tenen moltes dificultats».

Sergi Saladié

Inmigració

«No hi ha problema amb la immigració, sinó de pobresa estructural. El 50% dels catalans tenen dificultats per arribar a final de mes».

Matías Alonso

Seguretat

«Volem impulsar una llei contra els okupes. Han de ser desallotjats en 24 hores i s’han de tractar com delinqüents. Són una xacra».

Yolanda López

Habitatge

«Vivim una emergència de l’habitatge. Patim el risc que gent vingui a treballar a Tarragona i no trobin pisos disponibles per a viure».

CUP i comuns veien necessari regular els pisos turístics, ja que «encareixen el preu del lloguer», així com recuperar pisos buits dels fons voltor. Ibarra (PSC) proposava construir 150.000 habitatges socials en set anys, mentre que Sales (Junts+) i Sans (ERC) plantegen incentius fiscals per als joves. Ciutadans i Vox demanaven endurir les lleis per poder «desallotjar els ocupes en 24 hores».

Traspàs de Rodalies

Els caps de llista s’assenyalaven els uns als altres a l’hora de buscar el responsable del mal funcionament de Rodalies. Sans (ERC) culpava el Govern espanyol, que gestiona el servei. A més, adverteix que «quan entri en funcionament el tercer fil, el trànsit de mercaderies es multiplicarà per vuit». Ibarra (PSC) reivindicava l’aposta que va fer l’Estat per l’alta velocitat, tot i les crítiques dels republicans.

López (Comuns) va atacar

Esquerra recordant que la Generalitat ja té potestat per «ampliar horaris i augmentar els vagons dels combois». Tant ella com Sales (Junts+) i Saladié (CUP) reclamaven el «traspàs intregral del servei de Rodalies», mentre que Macián (Vox) demanava que «no es criminalitzi el transport privat per carretera».

Amb qui prens una copa?

Per deixar enrere les tensions viscudes durant el debat, els candidats van haver de respondre una pregunta més personal: «Amb qui aniries a prendre una copa de vi?».

Saladié (CUP) va escollir Alonso (Cs). Curiosament, el cap de llista de Ciutadans també va posar el nom del de la formació anticapitalista. Aquesta coincidència va provocar riures dels assistents. Es va donar la mateixa situació entre Sans (ERC) i Sales (Junts+). Macián (Vox) també es va decantar per Alonso, mentre que López (Comuns) va escollir les representants d’ERC i PSC. «El tripartit progressista!», s’escoltava entre el murmuri del públic. Ibarra (PSC) va optar per Sales i Sans. Queden dos dies per a la celebració de les eleccions catalanes. Després dels comicis arribarà l’hora de veritat, el moment en què cada partit haurà d’escollir qui vol tenir om a soci al nou Govern.

La majoria creu que cal augmentar els efectius dels Mossos a la demarcació

Eleccions 12-M

López, Sales i Saladié reclamen «el traspàs integral del servei de Rodalies»

Suport a l’Àrea

Metropolitana, però amb algunes condicions

Totes les formacions que van participar ahir en el debat van mostrar-se a favor de la futura Àrea Metropolitana de Tarragona. «Ha de donar resposta al repte de mobilitat, amb el Tramcamp», assenyalava la candidata d’ERC, Raquel Sans. qui afirmava que «cal començar per algun lloc com es va fer amb el traspàs dels Mossos». Rosa Maria Ibarra, cap de llista del PSC, defensava «tirar endavant projectes per millorar la vida dels tarragonins en habitatge, transport, energia...» i remarcava la importància del tramvia i de «fixar-nos en les comarques rurals de l’interior i de les Terres de l’Ebre». En aquesta línia, Yolanda López (Comuns Sumar) l’Àrea Metropolitana és «una gran oportunitat», però que «no s’ha d’oblidar el Baix Penedès». La vendrellenca afirmava que «estem a favor de la gestió pública compartida i la op-

En primera persona

Carlos Domènech

Goñi

Sotsdirector de Diari Més

timització dels recursos per millorar els serveis públics». Pel que fa al tramvia, va retreure al PSC que l’acalde sociaista de Salou, Pere Granados, posés «pals a les rodes» del projecte per les catenàries. Matías Alonso (Cs) també veia positiu que dues ciutats com Tarragona i Reus «comencin a col·laborar». «Ha de generar consens territorial i que no deixi cap municipi enrere», afirmava al candidata de Junts+, Mònica Sales, qui afirmava que la seva formació «va posar la primera part del finançament del Tramcamp». Això sí, espera que «no sigui cap capa burocràtica més». En aquest sentit, Sergio Macián (Vox) també desitjava que «no hi hagi un nou ens administratiu, s’han de reduir, no ampliar-los». En la seva intervenció, Sergi Saladié (CUP) assegurava que «més que parlar de la forma d’organització territorial de l’Àrea Metropolitana, cal saber per què l’hem de crear». El cap de llista defensava que cal una «planificació del territori que ara no tenim» perquè serveixi com a base.

Resta una hora i mitja per al debat i no hi ha temps per a cafès, converses informals o distensions. Com si es tractés d’un examen final, els darrers minuts abans de sortir en escena són per aprofitar i repassar el temari. Malgrat que porten preparant-se gairebé quinze dies i la lliçó hauria d’estar més que apresa, sempre és necessari un darrer repàs. Els sofàs del hall de l’auditori de la Diputació són un bon lloc per seure amb les professores i professors i acabar de polir el guió. Un relat que, en la majoria dels casos, no s’ha escrit des de Tarragona: s’ha redactat a Madrid, a Barcelona o a la Catalunya Nord. Després, s’ha revisat i s’ha adaptat –amb major o menor encert– a la idiosincràsia del Camp. Quan falten només dos dies per als comicis, és difícil sortir-se d’aquest guió elaborat per forces majors. No hi ha temps per a la improvisació. De fet, quasi no n’hi ha per al debat. Quan s’engega el compte enrere dels 3 minuts i 30 segons que cada cap de llista té en els tres blocs plantejats s’intueix l’obsessió per a deixar clares les seves propostes. Això en el millor dels casos. En els pitjors, sempre hi ha prioritat per al discurs d’odi, els retrets, les dades sense context i la

provocació. El debat d’aquest dijous estava plantejat amb un objectiu clar: aconseguir que les candidates i candidats responguessin les preguntes plantejades. Perquè els mítings són els mítings, i els debats són els debats. En els primers, parlen per als convençuts; en els segons, haurien de parlar per a la gent que no els votaria. I d’això també n’han de prendre nota les professores i professors. Perquè a vegades no és suficient amb una mirada o un missatge de WhatsApp durant l’examen: cal preparar les candidates i candidats a enfrontar-se a un debat, a sortir-se del guió, a improvisar. En definitiva, es tracta d’actuar tal com es fa en la vida quotidiana, la dels terrenals, la dels ciutadans. Una vida en què la improvisació es converteix en una qualitat preuada; una vida en la

Els mítings són mítings i els debats són debats. En els primers parlen per als convençuts; en els segons, per a qui no els votaria

qual Sergi Saladié (CUP) aniria a fer un vi amb Matías Alonso (Cs).

El debat de ‘Tac 12’ i ‘Diari Més’ es va celebrar a l’Auditori Diputació de Tarragona. Gerard Martí

Carlos Domènech i Roser Marquès es van encarregar de moderar el debat electoral. Gerard Martí

El debat de Tac 12 i Diari Més

L’apunt

1 x 1

Oriol Aymí

El cap de llista del PP per Tarragona, l’ex -ciutadà Pere Lluís Huguet, no va ser ahir a l’etapa reina de l’esgotadora cursa del candidat tarragoní al Parlament. Si hagués tret un sol diputat ara fa tres anys...hi hauria estat, tot i el canvi de camisa. Ara bé, que tampoc li convenen gaire al regidor de Salou aquests sidrals, vistes les cares dels candidats, extenuats majoritàriament després d’una campanya amb més del doble -i del triple- d’actes que de dies. Algú ha de parar això, o començaran a demanar plusos per hores extres. Huguet probablement hauria passat completament de debatre amb ERC, Junts, la CUP o els Comuns, i s’hauria centrat en VOX, que és amb qui veritablement es juga els quartos -i la quarta o la cinquena posició al Parlament, segons les enquestes, un detall en què els resultats de Tarragona poden ser determinants-. Amb tants oradors, un debat deixa poc temps per a cadascú, i convé afinar el missatge. Però, sobretot, sobretot, convé encertar l’elecció del rival. El del PSC és ERC. El d’ERC és Junts. El de Junts, ERC. El de VOX, tot l’arc català, inclòs el PSC per simpatia. Entre els tres partits majoritaris la cosa va anar com aquell acudit del dentista i el pacient: anem a jugar sense fer-nos mal de debò. És evident, no fos cas que ens haguem de seure en una taula a partir del dia 13 per negociar un govern.

Un debat a set no serà mai un debat fluid, però el d’ahir, com a mínim, va deixar-se escoltar. Segurament en bona mesura pel tarannà de gairebé tots els assistents, i les seves circumstàncies i perspectives personals, que també juguen, i molt, en com de brut acaba sent el fangar.

Tanmateix, hi ha esperança: Saladié i Alonso van coincidir en triar-se per anar a fer una copa. La resta de jugadors van optar pel manual i van preferir els seus probables futurs socis parlamentaris.

Raquel Sans Guerrera

Es diu Guerra de segon cognom, i aquesta broma no li hauran fet mai ;). Sans és periodista i té els colzes pelats com a portaveu. Va ser la que més insistentment va conjugar el verb debatre, sobretot amb qui es juga els escons. «Ni Junts ni PSC prioritzen l’habitatge», va dir. Vestida de vermell segoncinturonià -a veure si hi ha sort i embolico algun despistat- va ser l’única, lògicament, en defensar l’acció de govern. «Creu que inversions com Lotte venen sense ambaixades?» li va etzibar a Vox. Va ressonar amb força un rampell de tarragonisme: «Allò que no volem per Girona tampoc ho volem per Tarragona». No tant el seu assenyat «la política és prioritzar, i els recursos són finits». Mals temps per vendre feina feta.

Sergio Macián

Irrellevant

Va a ver-hi un temps en què es deia que si el PSC presentés com a candidat una espardenya, guanyaria igual. Al candidat de VOX li passa el mateix: és un vot per militància d’un fort component ideològic, poc conegut fins i tot entre els seus. Sergio Macián va ser el candidat que es va situar mentalment més lluny de la política territorial. Des de Tarragona, de fet, va dir que cal potenciar «el puerto de Barcelona» i, tot i que va tenir ocasions, no va esmenar el seu error. Sí que va esforçar-se en no oblidar cap dels grans hits de la ultradreta: inmigració és delinqüència, adoctrinament a les aules i impostos que només serveixen per ambaixades. Ni un tema local. Potser és aquesta la raó perquè no convidin a VOX a determinats debats.

Rosa Maria Ibarra Amarrategui

Ho té tot de cara per quedar en primer lloc a la demarcació de Tarragona. I ho sap. Rosa Maria Ibarra va jugar ahir a no perdre, a contemporitzar i deixar passar sense fer massa escarafalls un temps que li va de cara. «Ha estat una dècada perduda», va dir, sense fer sang. Dirigint-se gairebé sempre a ERC, va abanderar els greuges tarragonins amb la mateixa força que hauria fet el convergent Joan Miquel Nadal fa 25 anys. Nous hospitals a Tortosa i Valls, nova facultat de Medicina a Reus i... la independència! Però no la de Catalunya, sinó la dels Serveis Territorials de d’Educació que, per Ibarra, haurien de tenir autonomia respecte Barcelona. «ERC i Junts han esgotat el seu projecte», va resumir. Ibarra demana pas.

Sergi Saladié Veterà

El de Vandellòs ha passat per dotzenes de platós, i es nota. Si saps que parlaran de vivenda, prepara’t quants habitatges buits hi ha a la demarcació (90.000, un 16% del total) i al teu municipi (un 20%). El cupaire va treure’s del barret alguns cops efectistes, que no lliguen del tot amb un to de classe magistral d’aquelles més aviat avorridotes: va obligar la resta a parlar de la pagesia en ser el primer en solidaritzar-se amb la protesta d’ahir; va encarar-se amb VOX per la immigració i va sorprendre cridant a la concòrdia per proposar solucions a la Sanitat perquè «l’anàlisi el compartim tots». Va sorprendre menys recuperant alguns clàssics, com «som els que vam aturar el cementiri nuclear i ara aturarem el Hard Rock».

Mònica Sales

Blanca

Humor blanc és aquell que no fa sang i apte per totes les edats, i de guant blanc són els lladres que es fan amb el botí sense vessar sang. Mònica Sales, vestida de blanc, no va confrontar amb el PSC ni amb ERC, perquè les opcions de que els de Puigdemont s’asseguin al nou Consell Executiu passen per aquests dos partits. «Sobta que el PSC demani més recursos», va dir. Va esforçar-se per aterrar el debat a temàtiques locals. «Cal algun òrgan de govern [per l’àrea metropolitana], però que funcioni millor que la gestió dels fons nuclears». Va assegurar que es presenta per «sacsejar el sud» d’un país que té «molt de potencial». «Això va d’Illa o Puigdemont, entre sucursalisme i sentit d’Estat», va resumir.

Estoic

L’home d’ordre, el candidat que va pronunciar més cops la paraula llei, va recordar a Emiliano Zapata, autor de la frase prefereixo morir dempeus que viure agenollat, sovint mal atribuïda al Che Guevara. O potser a un capità que, estoicament -i també irònica- resisteix mentre s’enfonsa el vaixell. Alonso va aguantar el debat amb dignitat, però els seus seguidors van trobar a faltar els èxits que van catapultar els taronges. Un senzill «acabaremos con el procés», un altre «estamos donde siempre hemos estado» i una tèbia al·lusió als milions malgastats per la Generalitat en qüestions identitàries va ser del més destacat d’un polític que veu com el seu temps s’ha acabat. Igual que el Tren-tram que va mencionar. Ara, es diu Tramcamp.

Sola

Cap candidat li va fer massa cas a la líder tarragonina dels Comuns, que es va esforçar durant les dues hores per cridar l’atenció de la resta. «Aprovar els pressupostos era el seu problema, no el nostre» li va etzibar a Raquel Sans. A Mónica Sales li va retreure que «crec que Junts són els que han estat més al govern». I a VOX, PP, C’s i PSC que estiguin votant a Europa tractats de lliure comerç que perjudiquen la nostra pagesia. Però res. Grills en la foscor. Potser ningú s’atrevia amb la seva caòtica alternança entre català i castellà, que de vegades sembla buscada i de vegades no. «Hauríeu d’estar a les 6.30 a l’estació amb mi per veure el drama del transport», va dir en to provocador. Però res, silenci.

El debat de Tac 12 i Diari Més

Yolanda López

Matías Alonso

Eleccions 12-M

La conveniència de portar aigua de l’Ebre a altres territoris divideix els partits

Sequera Totes les formacions defensen una millor inversió i gestió de la xarxa hídrica al país

Oriol Castro

La gestió de la sequera ha sigut una de les qüestions més debatudes en la passada legislatura al Parlament de Catalunya. Mai s’havien vist els embassaments del territori en uns percentatges tan baixos.

Davant aquest escenari, s’ha discutit sobre tota mena de possibles solucions, com portar aigua en vaixell de Tarragona i Barcelona. Abans dels comicis d’aquest diumenge, totes les formacions polítiques estan d’acord que cal una major inversió, planificació i manteniment de la xarxa hídrica catalana.

Més enllà d’aquest punt, els partits proposen diferents mesures complementàries.

La més mediàtica és la creació d’una dessalinitzadora a la costa tarragonina. La majoria de formacions veuen amb bons ulls el projecte, tot i que Junts, PP i Vox creuen que seria una infraestructura insuficient i que s’haurien d’explorar altres propostes. ERC, Comuns Sumar, PSC i Ciutadans advoquen que seria una instal·lació positiva per a assegurar l’abastiment d’aigua. L’únic partit que s’hi mostra en contra és la CUP, que creu que una dessalinitzadora no faria més que augmentar la pressió energètica de la costa perquè, segons la formació, hi ha un excés de demanda d’aigua per part d’alguns sectors econòmics.

Pel que fa al finançament d’aquesta futurible infraes-

tructura, la majoria de formacions exposen que hauria d’anar a càrrec de la Generalitat, en la mesura que li correspongui per les seves competències. El cost de la dessalinitzadora seria d’uns 100 milions d’euros.

Qui paga els 100 MEUR?

Tot i això, ERC obre la porta a què altres agents econòmics com el Port de Tarragona o el sector hoteler poguessin collaborar en el finançament.

Sobre l’efecte de l’equipament en la factura de l’aigua dels ciutadans, les formacions creuen que la població no hi veuria reflectit l’ús de la dessalinitzadora. En el cas del PP, es defensa que l’ús d’aquestes infraestructures ha d’anar de la mà de les energies verdes perquè no es tradueixi en un augment de la factura de l’aigua.

L’aigua de l’Ebre es toca?

Durant la legislatura, el Govern ha previst aplicar mesures restrictives a Barcelona i Girona. Per a compensar la situació, s’ha explorat si s’hi havia de transportar aigua de l’Ebre. En aquesta qüestió, hi ha disparitat d’opinions. Tot i que la majoria de formacions no consideren que els transvasaments siguin un model propici ni de llarga durada, no mostren una clara aprovació o negativa en cas d’una emergència per sequera al territori. La situació climàtica no es preveu que canviï i, ben segur, la sequera centrarà debats a la pròxima legislatura.

Estan d’acord amb portar l’aigua de l’Ebre al Priorat?

Estic d’acord en: primer, analitzar amb urgència quina és la situació real a curt, mitjà o llarg termini. Dos, en prendre les mesures que calgui per a garantir el subministrament d’aigua a la població. Tres, en escoltar i no estar d’esquena al territori. Quatre, no especular sobre decisions que no ha pres ningú.

Rotundament no. ERC és la millor garantia perquè la connexió no es faci. El president Aragonès sempre ha defensat el mateix en aquest tema. El transvasament no és el nostre model, nosaltres insistim en la regeneració d’aigua.

El pantà dels Guiamets, al Priorat, ja té una concessió d’aigua de l’Ebre sobre la qual cal fer les obres per tal d’impulsar-la a la xarxa.

Creiem que aquesta qüestió s’ha de tractar de forma acurada i comptant sempre amb el suport i el criteri tan tècnic com dels veïns dels municipis afectats per aquesta problemàtica.

El transvasament de l’Ebre a qualsevol municipi no és una solució ni sostenible ni de llarga durada. Des de Comuns Sumar justament creiem en la creació d’una llei que prohibeixi aquesta mena de transvasaments. L’aigua del riu Ebre ha de quedar-se al territori per garantir el cabal ecològic, les aportacions de sediments al Delta i que les activitats industrials i agrícoles tinguin garantit el seu ús.

Cal assegurar l’abastiment d’aigua per a la supervivència de la petita i mitjana pagesia i ramaderia de la comarca. Cal revertir el transvasament del riu Siurana al pantà de Riudecanyes, arreglar el pantà dels Guiamets i millorar la gestió del de Margalef. L’aigua de l’Ebre pot ser un recurs si és només per mantenir aquests usos prioritaris al Baix Priorat i a la conca del Montsant.

El Priorat està dins de la Conca de l’Ebre. Per poder fer alguna infraestructura dins de la conca ha d’estar planificat dins del Pla de Conca i en l’actual no està previst. En qualsevol cas, la Generalitat va fer un anunci dient que portaria aigua al Priorat des de l’Ebre sense cap treball previ. Una mostra més de la seva incompetència.

Necessitem optimitzar els regadius del Priorat i després veure quines necessitats hi ha.

Si falta aigua a Barcelona i Girona i en sobra a Tarragona, què cal fer per a compensar la situació?

Primer, abandonar definitivament la inacció flagrant que han demostrat Junts i ERC en aquesta qüestió. Segon, desenvolupar aquest decret del futur govern de Salvador Illa dotat amb 3.500 milions d’euros per a combatre els efectes de la sequera al conjunt del país.

Cal fer allò que no s’ha fet històricament. Hem de construir dessalinitzadores i regenerar aigua. Aportar solucions estructurals per a garantir que no hem d’estar pendents de transvasaments.

El que no cal fer és interconnectar els territoris. Cal planificar i gestionar bé, fent les inversions previstes per a les infraestructures hídriques estratègiques, tal com estableix la Llei de la sequera. La solució no passa mai per confrontar territoris o generar conflictes entre sectors, la solució passa perquè el govern faci bé la seva feina en lloc de la pèssima gestió de la sequera que hem vist darrerament.

A Espanya hi ha aigua per a tots i l’única solució passa per un Pla Nacional d’Aigua que sota el principi de solidaritat porti aigua d’aquells llocs on sobri a aquells on falti. És lamentable que un bé essencial com l’aigua sigui utilitzat per a l’enfrontament provincial o regional.

El problema de la compensació de les fonts d’aigua és que no és una solució sostenible a la llarga. Des del govern de la Generalitat s’ha de poder avaluar on hi ha excedents innecessaris d’aigua dintre de cada municipi i poder regir una normativa o restricció d’aigua que concordi amb la situació del territori. Hem de vigilar de no explotar zones que ja viuen en situació vulnerable.

Cal planificar el cicle de l’aigua i garantir que el model econòmic s’adapti a la quantitat de recursos hídrics i energètics per prioritzar els usos per a l’ús de boca i el reg de la petita i mitjana pagesia. Cal invertir per a reparar les fuites que fan perdre fins al 25% de l’aigua de la xarxa i garantir que l’aigua és un dret que ha d’estar en mans 100% públiques i no en mans d’empreses privades que només volen lucrar-se.

El pla hidrològic de l’any 2002 i el llibre blanc de l’aigua del 2000 marcaven que les conques internes tenen un dèficit estructural d’aigua que s’incrementava amb el canvi climàtic. Per això s’ha de fer una gestió eficient sense cap apriorisme, començant per millorar l’eficiència de la xarxa, minimitzant les pèrdues, millorant la reutilització d’aigües amb tractaments terciaris i també dessaladores.

El que proposem és aprofitar l’aigua del sobrant de la concessió del minitransvassament en situació de crisi i emergència d’altres zones, sense que això comporti un increment del cabal concedit.

ERC celebra l’acte de final de campanya aquest vespre

Política Es durà a terme al Refugi 1 del Moll de Costa

Esquerra Republicana (ERC) celebrarà el seu acte de final de campanya aquest divendres a les 19 hores, al Refugi 1 del Moll de Costa. La cita comptarà amb la presència de la candidata del partit pel Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i el Baix Penedès Raquel Sans; el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el president d’ERC, Oriol Junqueras; la secretària general del partit, Marta Rovira; la portaveu del grup al Parlament Europeu, Diana Riba; i el portaveu al Congrés dels

Diputats, Gabriel Rufián. Després de l’acte, es realitzarà una festa de fi de campanya en la mateixa ubicació, a les 20 hores, que comptarà amb un refrigeri acompanyat de la música de Reig Bord PD.

Últimes accions pre-12M

Sans va dur a terme una de les darreres accions de la seva campanya electoral abans dels comicis aquest dimecres, quan va visitar la seu de la Vall de l’Hidrogen Verd, com a reflex de la voluntat d’ERC d’aconseguir la descarbonització com a nova forma d’industrialització.

TENDÈNCIES

«Cal posar tots els esforços per tal que les empreses del sector compleixin el repte marcat per la Unió Europea l’any 2050», va declarar la candidata, i va afegir que, per aconseguir-ho, «calen inversions a temps vista, i buscar les sinergies perquè això pugui ser una realitat».

Què és l’envelliment capil·lar i com detectar-lo

Redacció / AMIC

Apartir dels cinquanta anys, particularment entorn de la menopau sa (o fins i tot abans), és quan es manifesten amb major cla redat els efectes de l’envelli ment capil·lar. Els principals

signes són que el cabell es torna més sec, fi, apareixen els cabells blancs i s’experimenta una pèrdua de volum i densi tat.

Aquesta situació s’atribueix a una varietat de factors, des de fluctuacions hormonals fins a una circulació sanguínia

deficient en el cuir cabellut, una baixa producció de que ratina i una disminució en la producció de seu, la qual cosa comporta una major sequedat.

Pel que respecta als cabells blancs, aquests apareixen per la disminució de la secreció de melanina (la mateixa que

Guanya en bellesa, salut i benestar amb la teràpia d’optimització hormonal de Clínicas Doha

El procés d’envelliment és inevitable. Ara bé, com vivim aquests anys és a les nostres mans. Els desafiaments que els nostres cossos afronten a mesura que enve llim, des de la pèrdua de libido fins a la fatiga, són senyals d’un desequilibri hormonal que pot ser optimitzat perquè tornis a ser la teva millor versió. La teràpia d’optimització hor monal amb hormones bioidèntiques de Clíni cas Doha ofereix una solució revolucionària. Aquestes hormones, idèntiques a nivell mole

cular a les que produeix el teu cos, es disse nyen per a restaurar el teu equilibri hormonal de manera segura i efectiva, promovent una millora significativa de la qualitat de vida.

D’altra banda, Sans va posar en valor l’oportunitat d’innovació que té el Camp de Tarragona com enclavament estratègic «amb la consolidació dels llocs de treball de qualitat que genera la indústria instal·lada al territori». En aquest sentit, va recordar que «la mitjana salarial dels tre-

balladors és un 11% superior a la resta de sectors productius i aquest és un actiu que hem de preservar». Com a últim acte de campanya, el partit va instal·lar una paradeta informativa a prop del mercadet de Sant Pere i Sant Pau, a la plaça de Cuba.

Ron Lach

Feijóo: «Per al PP, Catalunya serà la terra prioritària»

Política «Passi el que passi el dilluns, per al PP d’Espanya, mentre jo sigui president, Catalunya serà la terra prioritària». Així va començar un dels darrers mítings electorals el president del PP, Alejandro Fernández, des de Tarragona. Feijóo va assegurar que els últims anys a Catalunya «els polítics no han estat a l’altura». Per això va dir que si els ciutadans «volen canviar els polítics, han de votar diferent». «No tornin a repetir el que no funciona, comencem una nova era», va demanat el líder del PP als catalans. El popular va lamentar que «sempre han governat els mateixos»: PSC, Junts i ERC. «Uns són els autors del procés i els altres són els que l’han reanimat», va insistir. Un altre dels darrers actes de campanya del partit es durà a terme aquest divendres al Mercadet de Sant Pere i Sant Pau. ACN/Redacció

és responsable del to bronzejat de la nostra pell) per part dels melanòcits en la base del fol· licle pilós.

Per a prevenir l’envelliment capil·lar, es recomana antici par se als primers signes i uti litzar actius que estimulin la microcirculació, com pot ser el minoxidil, o fórmules que pro porcionen nutrients per a pro moure el creixement del cabell com ginseng. D’altra banda, també s’ha de seguir una dieta rica en vitamines A, E i B, entre altres elements d’importància.

REUS

~ BELLESA I SALUT ~

Un dels prinsipals signes és que apareixen els cabells blancs.

Redacció

Raquel Sans en la seva visita a la seu de la Vall de l’Hidrogen Verd aquest dimecres. ERC

Més multes i restriccions de mida més

laxes: els pilars de l’ordenança de terrasses

Comerç El primer escrit de la normativa abandona limitacions anteriors i busca sancionar amb mà dura els incomplidors

Oriol Castro

«Tenim l’objectiu d’aprovar l’ordenança de terrasses aquest estiu». Així de clara es mostra la consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan. El govern municipal fa mesos que treballa en la nova regulació d’aquests espais a la ciutat. De moment, segons ha pogut saber Diari Més, l’esborrany de l’ordenança té dos pilars: sancions més dures als incomplidors i unes restriccions més laxes a nivell de mida.

«Hem tingut bona sintonia en les reunions mantingudes amb el consistori. Hi ha molt diàleg i s’han escoltat les nostres reclamacions», explica Javier Escribano, president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la ciutat. «La legislatura passada es va plantejar que la mida de les terrasses estiguessis vinculada a la del local. Nosaltres enteníem que això afectaria negativament un 80% dels bars i restaurants», afegeix Escribano. En el nou document, aquesta mesura s’ha descartat.

En les pròximes setmanes, el document de la nova normativa passarà per la comissió encarregada de

Montse Adan: «Tenim l’objectiu d’aprovar l’ordenança aquest estiu»

D’aquesta forma, hi haurà una ordenació respecte al mobiliari i estructures fixes del carrer, però sense una relació directa amb els m2 del local del negoci. «Hi ha les consideracions que toquen», opina el president. També, les estructures fixes de qua-

L’EMT incorpora punts de càrrega d’abonaments

Mobilitat L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) habilita amb recursos propis vuit punts de càrrega d’abonaments a la ciutat, que se sumen als dos Centres d’Atenció al Client també habilitats per a aquest propòsit. L’EMT està treballant intensament per buscar solucions definitives i recuperar els punts habituals. Redacció

tre potes es deixaran de veure a les terrasses a Tarragona. «Aquí, entenem que forma part del carrer i és competència de l’Ajuntament», exposa Escribano.

D’altra banda, l’ordenança tractarà d’una forma més contundent que l’actual les sancions als bars i restau-

rants. «S’han d’endurir les sancions perquè no pot ser que compensi pagar una multa a la setmana per incomplir la norma», expressa Escribano.

Trimestre sense terrassa Actualment, les multes per ocupar més espai o treballar

fora d’horari són de 400 euros, 200 si es paga en les primeres setmanes. En el futur, la nova ordenança preveu tres tipus de sancions: la primera de 400 euros, la segona de 1.000 euros i, si es torna a infringir la llei, el local patirà el càstig de no poder tenir terrassa durant tot un trimestre.

L’apunt

Demanen unificar horaris

«Volem unificar horaris a tots els establiments perquè no es concerti tota l’activitat a la Part Alta», explica Maribel Rubio, presidenta de l’Associació Cultural de Restauradors de Tarragona. L’organització que representa s’ha reunit també amb el govern municipal i negocia per a incloure en el document les seves reclamacions.

«És una demanda que arrosseguem de fa temps i que, segons l’última reunió amb el govern, se’ns correspondrà. La gran majoria fem les coses bé. El problema de l’incompliment es genera per una petita minoria», aclareix el president de l’associació. Després dels últims serrells, l’ordenança passarà per la comissió de l’Ajuntament, de la fase tècnica a la política. «Tenim clar que necessitem una regulació a la ciutat, com més aviat millor. Si l’aconseguim tenir enguany, serà un èxit», conclou Montse Adan.

l’Ajuntament. Gerard Martí

Mostra de Teatre Jove La companyia va presentar, al Teatre Tarragona, una crítica de les complicitats de la societat amb la indústria química

L’Aula de Teatre de la URV assenyala el barret de fum

Tarragona és la ciutat de la calma i dels versots. En aquesta aparent paradoxa, més profunda i complexa, podem pressentir unes estructures que romanen i que imposen una sensació de conformitat, de placidesa mediterrània. És allò que el sergent Blázquez, del Ball de Dames i Vells, en diu orgullosament la bassa. Amb les diatribes d’uns quants balls parlats, durant dues setmanes de festa major, sembla que els tarragonins en tinguin prou per quedar-se, si convé, una mica descansats. Critiquen, assenyalen i desbarren, però tot dins d’un desordre ordenat de tipus carnavalesc, d’un alliberament transitori del geni llampferit camptarragoní que es tolera i patrocina.

gona d’avui? De dia, el barret de fum que canten Els Pets. De nit, probablement, una taca ataronjada.

El cicle continua

Les funcions d’aquest cicle es reprendran el dilluns 20 de maig, a les 21 hores

Remoure la bassa és el que es van proposar, dimecres passat, des de l’Aula de Teatre de la URV, a la Mostra de Teatre Jove. L’espectacle duia per títol L’Astrònom, en allusió al conjunt d’escultures de Lluís M. Saumells (1915-1999) dedicades a Tales de Milet. Totes elles, esquifides, miren cap al cel. N’hi ha una, de bronze, que la trobareu badant pels jardins de la Casa de la Festa. A tocar del mar Egeu, Tales alçava la vista per examinar les estrelles. Els actors simulen el mateix gest des de l’escenari, però es pregunten: què veuria el savi grec si hagués nascut a la Tarra-

L’Aula de Teatre de la URV, fundada el 1994, és un dels participants més longeus de la Mostra. Carles Uriarte

En termes teatrals, la funció es desenvolupa amb els ingredients habituals de la companyia. Partint d’exercicis i d’improvisacions, el grup, dirigit per Joan Rioné, hi explora el moviment, la provocació i la suggestió poètica. Amb la il·luminació neta d’escenografia submergeixen el públic en la mar, plena de pèl·lets, amb cintes adhesives vermelles converteixen tres actors vestits de blanc en xemeneies que conversen sobre els humans, i amb una fina autoironia convoquen el

Investiguen el propietari d’un comerç per un delicte contra el dret dels treballadors

comentari recurrent d’una espectadora que després d’una representació els va confessar que no havia entès res. Però enguany el grup de la comunitat universitària, plural en edats i fonètiques, no pot defugir l’afirmació directa. «Volíem parlar d’allò que no es parla», o «d’allò que no es parla gaire», matisen, com si pensessin en La gran explosió (2023), de Rafa Marrasé i Toni Orensanz. Més enllà de la crítica previsible a la contaminació, afinen l’objectiu quan evidencien la hipocresia d’una societat que remuga però que s’aprofita dels recursos de la indústria. Els actors planten una fila d’alcaldes, entitats culturals, mitjans de comunicació, directors de festivals de teatre, etc., que paren la mà. Hi rep el rector i tot. El públic, llavors, no pot evitar el riure satíric. Un riure que degrada i renova, com ensenya Bajtín. Però demà, què? Nosaltres només sabem que la bassa és rica i que —gairebé— tothom s’hi abeura.

Enric Garcia Jardí

Crònica escrita amb aportacions d’Isabel Canut Sumarroca, alumna del Cicle del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.

Policial Agents de la Guàrdia Urbana i de la Guàrdia Civil han finalitzat aquest dimecres una investigació contra el propietari d’un comerç de Tarragona per un delicte contra el dret dels treballadors. Segons ha pogut saber Diari Més, es tracta d’una copisteria del nord de la ciutat. Segons fonts policials, aquesta operació conjunta es va iniciar fa uns mesos, després que els agents tinguessin coneixement que una persona podia tenir diversos treballadors sense contracte. Finalment, dimecres, agents d’ambdós cossos policials es van desplaçar fins a l’establiment acompanyats d’un inspector de treball. A

l’interior, van localitzar cinc treballadors sense contracte. Els agents han obert diligències per un suposat delicte contra el dret dels treballadors, alhora que han interposat una denúncia i tres requeriments administratius. Concretament, la Guàrdia Civil ha obert diligències policials per un delicte contra el dret dels treballadors, mentre que la Guàrdia Urbana ha denunciat el responsable de l’establiment per tinença d’estupefaents i ha efectuat requeriments per irregularitats amb una càmera de vídeo de vigilància instal·lada sense autorització, així com per irregularitats en extintors i assegurances. Redacció

Un cotxe s’encasta a una cafeteria

Successos Un cotxe ha xocat aquest dijous contra quatre motocicletes i s’ha encastat contra una fleca situada entre l’avinguda Catalunya i el carrer Rovira i Virgili. El conductor de 48 anys hauria perdut el coneixement. A conseqüència de l’impacte, tres persones que es trobaven a l’interior del local han resultat ferides lleus. El conductor també a resultat ferit lleu. ACN

Agents de la Urbana i la Guàrdia Civil amb l’investigat. Cedida

El grup va celebrar la bona rebuda de l’obra amb una salutació final a ritme de la cançó «Tobogan», de Zoo. Carles Uriarte

Liciten les obres del nou Hospital Joan XXIII per més de 200 MEUR

Infraestructures Es preveu que la fase 1 de les obres del centre hospitalari comenci al desembre

Surt a licitació l’execució dels treballs de les instal·lacions per la transformació global de l’Hospital Joan XXIII i l’execució de les obres per al projecte executiu per més de 200 milions d’euros. El termini d’execució del contracte és de 40 mesos amb la possibilitat d’ampliació. La data prevista de l’inici dels treballs és per al desembre de 2024. L’objecte de contracte contempla l’execució de les instal·lacions del nou edifici hospitalari, que serà de 75.883,50 metres quadrats, on la major part es destinarà a l’hospitalització, però també s’hi ubicaran els serveis assistencials. L’edifici s’articularà a través d’un hall lineal on confluiran els accessos on s’ubicaran, a l’est, els serveis ambulatoris i, a l’oest,

Desarticulen a SPiSP un grup que robava en casinos i cases

Successos La Guàrdia Civil va desarticular ahir un grup organitzat, amb base al Camp de Tarragona, que es dedicava al robatori a l’interior de domicilis, establiments comercials de serveis i casinos a diferents punts de Catalunya, l’estat espanyol i el sud de França. La Guàrdia Civil, en col·laboració amb la Gendarmeria francesa, va detenir quinze persones i es van esclarir més de 50 robatoris en domicilis i en una dotzena de casinos francesos. Els arrestos s’han produït els últims mesos a les poblacions de la Pobla de Mafumet, Puigdelfí i el barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau. Els diners sostrets i danys causats a l’estat espanyol arribarien als 400.000 euros. El grup actuava de forma itinerant. Segons el comunicat policial, l’operació es va iniciar l’any passat arran de cinc robatoris comesos a Lugo. Redacció

el CORE on es desenvoluparà l’activitat d’alta tecnologia. L’informe de contractació contempla que l’edifici

compti amb dues plantes subterrànies on es farà una connexió amb l’edifici sociosanitari Francolí a la planta

menys dos i, a la menys 1 s’hi ubicarà una cuina, la bugaderia, el mortuori, la central de residus, així com un nou moll

Es reformarà l’antic accés a urgències per incorporar espais d’atenció al pacient

de descàrrega. La primera planta subterrània també servirà de connexió amb l’edifici C i l’edifici Francolí.

Pel que fa a la planta baixa s’hi situarà el vestíbul principal, que articularà els accessos als edificis assistencials i a l’ambulatori. També es contempla una àrea ambulatòria amb consultes i gabinets de baixa complexitat, l’àrea d’admissió a l’usuari i un espai per a diagnosi per la imatge, medicina nuclear i espais d’accés a urgències. A la primera planta s’hi preveuen despatxos mèdics, una altra àrea ambulatòria amb consultes i

gabinets de mitjana complexitat i una àrea de reserva per a futura cirurgia major i menor ambulatòria.

La segona planta es destinarà a un bloc quirúrgic amb quiròfans d’alta complexitat i una àrea ambulatòria amb consultes i gabinets de mitjana complexitat. Les plantes 5,6 i 7 es destinaran a l’hospitalització i a espais de reserva mentre que la planta 9 disposarà d’un heliport i cobertura fotovoltaica.

Reforma de l’edifici C L’informe de contractació per la transformació global de l’Hospital Joan XXIII també preveu la reforma dels 1.350,53 metres quadrats de l’edifici C que contempla la transformació de l’antic accés a urgències per incorporar espais d’atenció al pacient i de diagnosi de la imatge, així com la connexió i la reforma dels assessors. En l’àmbit urbanístic es contempla una transformació de 19.214,09 metres quadrats amb la urbanització dels accessos al nou vestíbul de l’Hospital i la rambla de vianants que va del carrer Doctor Mallafré Guasch al carrer Guillem Oliver.

Cristina Cuadrat Gonzalez

‘Render’ de com es preveu una part de l’hospital un cop finalitzades les obres. Cedida

La segona planta de la Residència Horts de Miró rep els seus primers usuaris

Drets Socials El Govern català ha autoritzat omplir, per ara i de forma progressiva, 10 de les places disponibles

S. Peralta / M. Gutiérrez

L’espera ha arribat al seu final. La Generalitat de Catalunya ha obert aquesta setmana la segona planta de la Residència d’Avis Horts de Miró, que ja ha rebut «els primers residents», tal com confirmen fonts del Departament de Drets Socials a Diari Més. Els usuaris van començar a entrar a la nova planta a partir de dimarts i, si bé la capacitat és per a 29 persones —en la seva globalitat, el centre pot acollir-ne 58—, a hores d’ara, el Govern català només ha autoritzat omplir 10 places de forma progressiva, tot «esperant que es resolgui la situació de la Residència ICASS», segons apunta la delegada de personal de Comissions Obreres (CCOO) a la Residència Horts de Miró, Dolors Díaz. De fet, Díaz assenyala que dimecres van arribar al centre dos usuaris provinents de l’ICASS, un equipament que Drets Socials vol tancar temporalment per a efectuar-hi reformes davant l’existència de «problemes estructurals».

Díaz valora que l’obertura és «positiva» i permet alleugerir una mica la demanda de places, ja que «almenys pot entrar gent en una planta que estava tancada». «Tenim 40 persones en llistes d’espera»,

Activitats

L’obertura de la planta permet que la plantilla estigui «al 100% de la jornada»

reconeix. Entitats en defensa dels drets de les persones d’edat avançada s’expressen

en la mateixa direcció. «Valoro positivament que hi hagi més places per a gent gran; tot el que siguin possibilitats per a la gent gran, perfecte», afirma Magda Civit, de la Fundació Amics de la Gent Gran. «I tant que fa falta, i amb urgència», comenta el president de l’Associació de Gent Gran

- Visita guiada – Més d’un segle d’història del Port a través de les imatges. Museu Port – Dissabte, 11 de maig, 19 hores. Sense reserva prèvia – Aforament limitat. - Projecte OH! Cúpula de la Sostenibilitat. Refugi 1 – Fins al 23 de juny.

Entrades https://codoleducacio.com/oh/ - Oberta la inscripció a la cinquena edició d’Expressat. Fins al 17 de maig. https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/moll-costa#expressat

Exposicions

- Exposició ‘Coses meravelloses. Tinglado 2 – Del 13 maig al 23 juny.

Inauguració oberta al públic 13 maig 19h.

- Exposició ‘La Batalla de Salamina 480 aC).

Tinglado 1 – Del 13 maig al 26 maig | Inauguració oberta al públic 13 maig 18h.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats

Agenda del Port del 9 al 15 de maig de 2024

Segueix-nos!

de Reus i Baix Camp, Agustí Dosaiguas.

L’equipament es va posar en marxa el 2019 i Díaz recorda que la segona planta ha estat tancada «sempre» i que només va estar en actiu «quan la Generalitat hi portava els residents amb covid de la comarca». «Quan la van

tancar el 2022, ja no va obrir més com a residència normal», assevera. El 15 d’abril del 2024 era la data fixada de la posada en funcionament de les 29 places restants, però el termini es va haver de postergar. Segons va explicar CCOO, el possible trasllat dels usuaris de l’ICASS va «paralitzar

tot el procés» i va afectar «negativament els treballadors actuals perquè no van rebre l’augment contractual corresponent». Així mateix, es valorà que l’opció d’habilitar el nou pis amb cinc places era inviable. «Davant d’aquesta situació, els treballadors de la Residència Horts de Miró de Reus fan una crida urgent a les autoritats competents perquè es procedeixi a l’obertura de la segona planta i es posi fi a la incertesa i la manca de consideració cap als residents, famílies i treballadors presents i futurs», tancava el comunicat.

Díaz celebra que, de retruc, l’obertura de la planta garanteix que les treballadores aconsegueixin «el que vam pactar», és a dir, «anar totes al 100% de la jornada». Abans, hi havia personal treballant en jornades parcials, amb percentatges de fins a un 30%.

El cas de l’ICASS D’altra banda, fa unes setmanes que la Generalitat va començar el trasllat dels treballadors de la Residència ICASS. Aquests s’aniran fent de forma progressiva «durant les pròximes setmanes», confirmen fonts de Drets Socials. Alguns usuaris i els seus familiars continuen contraris a deixar el centre.

Deu ‘start-ups’ accedeixen a la 4a edició de la Incubadora TIC i Foodtech de Redessa

Innovació La Incubadora TIC i Foodtech de Redessa arrenca aquesta setmana la seva quarta edició amb 10 empreses emergents seleccionades, de la vintena de projectes que han sol·licitat accedir-hi. El programa té l’objectiu de continuar donant impuls i facilitar l’accés al mercat a projectes de base tecnològica que puguin tenir impacte al territori, especi-

alment aquells vinculats al sector agroalimentari. En aquests anys, més de 100 empreses emergents han sol·licitat formar-ne part i d’aquestes, més de 40 han accedit al programa d’incubació. En aquesta edició, les empreses participants han creat 10 llocs de treball i han facturat més d’1 milió d’euros. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Co-

neixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, apunta que «som referents en la incubació de projectes i les dades de facturació i de creació de llocs de treball de la incubadora posen de manifest l’encert de la posada en marxa d’aquest servei de Redessa». Gairebé la meitat dels projectes estan relacionats amb la vertical de tecnologies alimentàries. Redacció

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Fotografia d’arxiu de la Residència d’Avis Horts de Miró, que aquesta setmana ha obert la segona planta. Cedida

PORT DE TARRAGONA

Port de Tarragona

El Port de Tarragona engega una transformació verda com a estratègia per a un futur competitiu

La descarbonització i la protecció del medi ambient és un dels eixos vertebradors de la seva activitat

Anna Ferran

Ser un port sostenible, descarbonitzat i respectuós amb el medi ambient, per assegurar la seva competitivitat. Aquesta és l’estratègia de l’Autoritat Portuària de Tarragona en aquesta etapa liderada pel president Saül Garreta. Amb la seva arribada al càrrec, la sostenibilitat es convertia en l’eix vertebrador de tota l’activitat portuària. Ara, un any i mig després, són múltiples els projectes que el Port de Tarragona està promovent per a transformar-se cap a un nou model de port, on el creixement dels tràfics va de bracet de la protecció del medi ambient. Els resultats de 2023, el segon millor any de la seva història, avalen aquesta aposta. La nova estratègia, anomenada #RumbEcoPort2027, està treballant àmbits diversos. L’electrificació dels molls, l’aposta per les renovables, l’autosuficiència energètica, l’impuls del ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies de baixes o zero emissions o el posicionament com a port de referència en la logística de combustibles alternatius i sostenibles i en la construcció de plataformes eòliques marines són només algunes de les accions en les quals s’han fet importants passos en els darrers mesos. Ara bé, si hi ha un aspecte en el qual s’ha dut a terme un salt quantitatiu i qualitatiu és en l’impuls dels projectes per a la protecció de la biodiversitat dels espais d’influència portuària.

ja de la Pineda, que suposarà la restauració ambiental més important d’una zona humida a Catalunya des de la recuperació de l’estany d’Ivars. La primera fase de la restauració, que durarà un any, començarà els pròxims dies i un cop enllestida omplirà de flora i fauna aquesta zona humida.

Amb la protecció d’espais naturals es busca preservar la biodiversitat i capturar més CO2

Altres iniciatives van iniciar-se com a proves pilot anys enrere i els bons resultats obtinguts han fet que tirin endavant i s’ampliïn progressivament. Així està succeint amb els projectes de regeneració marina. El 2021, la URV i el Port, amb la col·laboració de dues empreses, van promoure un primer projecte de col·locació de biòtops. Els bons resultats obtinguts han fet que d’aleshores ençà se n’hagin instal·lat d’altres i ara l’Autoritat Portuària estigui licitant un projecte per a regenerar el fons marí del Parc Subaquàtic de Tarragona, amb l’objectiu no només d’augmentar la fauna, sinó també la flora, convertint aquest indret en un gran capturador de CO2

I és que en el camí cap a la descarbonització, és tan important l’impuls a noves tecnologies zero emissions, com la capacitat de capturar el CO2 existent mitjançant grans espais verds. En aquest sentit, la reordenació de l’entorn de les seus de l’APT es convertirà en un nou pulmó verd a tocar del mar. Així mateix, la recuperació de les zones humides de les desembocadures del Francolí i el Gaià ajudaran a mantenir la seva biodiversitat.

Alguns dels projectes ja fa temps que estaven en marxa, en les fases inicials, i ara comencen a materialitzar-se.

Aquest és el cas de la restauració dels Prats d’Albinyana, un espai protegit inclòs dins de la Xarxa Natura 2000 que s’ubica entre la ZAL i la plat-

I ara, amb una clara visió de futur, l’Autoritat Portuària treballa per a configurar solucions a problemes derivats de l’emergència climàtica, com l’estrès hídric amb el projecte per a construir una dessaladora, per a avançar cap a un territori més resilient.

Els Prats d’Albinyana recobren la seva esplandor

La restauració dels Prats d’Albinyana marcarà un abans i un després. La primera fase dels treballs, que començarà els pròxims dies i s’allargarà un any, restauraran els ecosistemes propis d’aquest espai protegit. S’eliminaran els impactes i pressions més directes i es potenciaran els elements d’interès ecològic, naturalístic i sociocultural. La segona actuació consistirà en la construcció d’una llacuna de 10 hectàrees, on es reintroduiran diversos tipus de tortugues i també peixos d’aigua dolça com el fartet. Dins de la llacuna, s’hi crearà una illa de 26.990 m2, que facilitarà la nidificació d’aus com la gavina corsa, i al voltant de la llacuna, s’hi plantarà bosc de ribera. La darrera fase del projecte inclou la creació de camins, miradors faunístics i passarel·les.

Fer del fons marí tarragoní un pulmó de vida

Omplir de vida el fons marí del litoral tarragoní més pròxim al Port. Des de fa tres anys, aquesta ha estat una de les apostes destacades de l’Autoritat Portuària en matèria de promoció de la biodiversitat. Entre 2021 i 2023, s’ha dut a terme diverses immersions de biòtops en localitzacions estratègiques que, segons els resultats avalats per als científics de diverses universitats, han propiciat un augment de determinades espècies. Enguany, però, el Port fa un pas més amb la licitació d’un projecte de regeneració del fons marí del Parc Subaquàtic de Tarragona. L’APT farà una inversió d’uns 50.000 euros per una actuació que comportarà un augment de les espècies tant de fauna com de flora marina, millorant la qualitat de l’aigua i ajudant a la captura de CO2

Recuperar les zones humides pròximes als rius

Les zones humides són un dels espais naturals més fràgils i amenaçats. La zona d’influència del Port compta amb diversos d’aquests espais i ara l’APT està impulsant projectes per a recuperar-los. Un és la renaturalització de la dreta de la desembocadura del Francolí. Aquesta zona ha patit un descens de la biodiversitat per la sequera i la proliferació d’espècies invasores. L’APT està enllestint el projecte que definirà les accions a fer per recuperar espècies autòctones i garantir la seva funcionalitat ecològica. Una altra acció és la recuperació de la Plana del Vinyet, a l’esquerra de la desembocadura del Gaià. És un espai natural d’interès paisatgístic, cultural i social pel seu aïllament respecte a infraestructures ferroviàries i viàries. Ara se n’incrementarà la seva protecció.

Dessaladores per alliberar cabal d’aigua de boca

Reduir l’ús dels recursos naturals, especialment quan són escassos com l’aigua, és clau per a preservar el medi ambient. Amb l’objectiu de ser autosuficient, l’APT està impulsant la construcció de dues dessaladores. La primera, petita de 8 m3 al dia, s’inaugurarà al juny. Està finançada amb recursos propis i cobrirà les necessitats de reg de zones verdes i neteja del Port. La segona, que s’ubicaria a la pedrera del Cap Salou, es troba en una fase molt inicial. Suposaria una inversió d’uns 100 milions d’euros, utilitzaria energia elèctrica verda i tindria capacitat per tractar 50.000 m3 d’aigua al dia, cobrint tota la demanda del Port i també la de la indústria química. Aniria soterrada i a sobre, a l’exterior, es crearia un espai natural i cultural, convertint-se en un nou atractiu turístic.

MEDI AMBIENT

Port de Tarragona

Les zones verdes de l’entorn portuari creixeran un 64% gràcies al Parc del Port

Ara fa un any, es presentava públicament quina era la proposta guanyadora per a la renaturalització i la creació d’una zona de baixes emissions i mobilitat sostenible de l’entorn de les seus de l’Autoritat Portuària de Tarragona. L’estudi d’arquitectura MasMaristany i el projecte Parc del Port - Ciutat verda al Mar eren els escollits. D’aleshores ençà, la renovació d’aquest espai ha anat fent els passos previs –amb la redacció del projecte executiu i una ampliació del pressupost previst– i ara ja està tot a punt per a començar la intervenció. De fet, aquest dimarts el BOE publicava l’anunci previ a l’inici de la licitació de les obres, que s’obrirà la setmana vinent. La primera fase d’aquest projecte urbanístic transformador, que es correspon a la creació del Parc del Port, suposarà una inversió de 4,7 milions d’euros. Es preveu que les obres comencin el pròxim setembre i que, un any després, estiguin finalitzades.

Amb el Parc del Port, les zones verdes en els entorns portuaris tarragonins creixeran un 64%, passant dels 7.000 m2 actuals als 11.500m2 un cop acabades les obres. De fet, un dels objectius d’aquesta inter-

venció és el de crear un refugi climàtic. Per aconseguir-ho, es preveu la col·locació de la màxima quantitat d’arbres possible, buscant una major densitat per configurar un bosc a la zona on actualment es troba la plaça del rellotge de sol. Es planteja estendre la vegetació, bé en agrupacions o en alineacions al llarg de passejos i places, proporcionant ombra en els espais per als vianants i recorreguts ciclables, millorant el confort climàtic en un escenari d’escalfament global.

Un sistema de tres places El canvi urbanístic que està engegant l’Autoritat Portuària, però, no s’acaba amb la creació

d’una gran zona verda. De fet, el projecte planteja l’articulació dels usos socials d’aquesta àrea en tres places: la plaça de l’APT, la plaça de l’Escala Reial i la plaça dels Carros. I tot amb el propòsit de millorar la unió física entre la ciutat de Tarragona i el Port; però també entre diversos espais portuaris, com són la zona de les seus institucional i administrativa de l’APT i el Moll de Costa.

ra fase del projecte, s’obrirà el mur i es construirà una gran escalinata que permetrà una

En aquesta primera fase s’obrirà el mur del dic de Llevant per construir-hi una gran escalinata

Actualment, el mur del dic de Llevant suposa una barrera entre ambdós espais. És per això que ja en aquesta prime-

pinar de la marina i el passeig del Miracle. En tots ells, s’hi col·locarà vegetació i mobiliari urbà per a convertir-ho en un indret amable per a la ciutadania.

El Parc del Port actuarà com un refugi climàtic gràcies a la seva configuració de bosc

circulació molt més fluïda dels vianants.

Així mateix, la intervenció que començarà la pròxima tardor també actuarà sobre els espais adjacents a la plaça de l’APT, com són el passeig del Rellotge, el vial del Mar, el

Cal destacar que la transformació urbanística de l’entorn de l’APT vol ser una peça complementària del Pla Integral de la Part Baixa. Així mateix, s’integra dins de l’Anella Verda formada pel passeig del Miracle, el Moll de la Costa, el moll dels Pescadors, el Francolí, l’avinguda Roma i la Rambla Nova, actuant com una ròtula entre aquests espais verds urbans.

en detall

La proposta per la plaça dels Carros: una porta oberta al port

La segona fase de la intervenció urbanística posa el focus en la remodelació de la plaça de l’Escala Reial i de la plaça dels Carros. La idea de l’Autoritat Portuària és que la plaça dels Carros recuperi la seva antiga funció de porta oberta al port i a la ciutat. El projecte planteja una àmplia reforma dels accessos sota la línia del ferrocarril i una profunda remodelació urbanística de la plaça, d’acord amb els principis que guien la renaturalització del Parc del Port. També s’inclou una millora del funcionament dels ascensors i la possibilitat d’utilitzar la bicicleta sense afectar els vianants. A més, el nou disseny suma zones d’estada i descans, jocs infantils, serveis, una escultura emblemàtica i la implementació d’una plataforma única amb accés restringit als vehicles.

Anna Ferran

A banda de la creació del Parc del Port, en la primera fase dels treballs també s’intervindrà al passeig del Rellotge (a la imatge), al vial del Mar, al pinar de la marina i al passeig del Miracle. CEDIDA

Port de Tarragona

DESCARBONITZACIÓ

L’electrificació

dels

molls

i les energies verdes agafen embranzida per assolir un Port zero emissions

Enguany començarà l’electrificació del moll de Balears i es faran cinc noves implantacions fotovoltaiques

Anna Ferran

La competitivitat dels ports passa per la seva descarbonització. En un context d’emergència climàtica, reduir al màxim les emissions de CO2 i altres gasos contaminants és l’única alternativa per a frenar els efectes del canvi climàtic. Però no només això. I és que tot apunta que les activitats amb una alta petjada de carboni tindran règims fiscals més durs que impactaran en la seva eficiència i competitivitat econòmica.

Aquest panorama fa que descarbonitzar-se sigui més que mai una obligació. I és per això, que tant per convicció com per pragmatisme, el Port de Tarragona està impulsant nombroses iniciatives que l’ajudaran a esdevenir un port zero emissions netes.

Des de la restauració de la biodiversitat del seu entorn fins a l’impuls del ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies més sostenible, són múltiples les actuacions que està duent a terme l’Autoritat Portuària de Tarragona per a convertir-se en un port amb una baixa petjada de carboni. Unes de les més destacades fan referència a l’electrificació, i l’ús d’energies renovables.

Electrificació dels molls L’electrificació és una de les grans apostes de l’APT en matèria de descarbonització. Des d’ara i fins al 2027, farà una inversió de 50,7 milions d’euros per a electrificar els molls i les grues. Ara bé, què comporta l’electrificació dels molls? Actualment, els vaixells, per a disposar d’energia a bord quan han atracat a port, han de continuar amb els motors engegats. L’electrificació dels molls suposarà la creació d’una instal·lació elèctrica que permetrà que els vaixells s’endollin al moll i s’abasteixin de l’electricitat que aquest els proveeixi durant la seva estada al port, cosa que reduirà dràsti-

cament les emissions dins del recinte portuari.

Els primers molls que s’electrificaran seran els de Balears, Andalusia i Cantàbria. El moll de Balears amb una inversió de 10.250.000 euros i un termini d’execució de dos anys, del 2024 al 2026. Quan finalitzi aquest projecte, es començarà amb l’electrificació del moll d’Andalusia, que disposa d’una inversió de 4.125.000 euros i un termini d’execució de dos anys (2027-2028). Parallelament, s’electrificarà el moll d’Andalusia, a la qual es destinarà 1,25 milions d’euros.

Tan important com electrificar els molls perquè els vaixells no generin emissions quan estiguin atracats a moll, ho és que les activitats de càrrega i descàrrega no generin noves emissions. En l’actualitat, les grues van propulsades per dièsel, però el Port està treballant per a adaptar les grues actuals dels molls de Castella i Aragó i que puguin funcionar mitjançant un sistema elèctric. Aquesta actuació suposa una inversió de 7,7 milions d’euros,

dels quals 3,3 es destinen a les grues del moll de Castella i 4,4 a les del moll d’Aragó.

Més fotovoltaica

Ara bé, no servirà de res la inversió per a electrificar els molls i les grues si no es pot subministrar una energia neta. En aquest sentit, fa temps que l’APT està fent passes per avançar cap a l’autosuficiència energètica amb fonts renovables, concretament, gràcies a la col·locació d’instal·lacions fotovoltaiques a la coberta de diversos edificis. Enguany, intensificarà aquesta aposta amb noves instal·lacions en cinc edificis portuaris més. Dues d’elles ja estan en marxa.

La primera és la instal·lació a sobre de la coberta del Refugi 1, donant continuïtat a la instal·lació que ja hi ha a sobre del Refugi 2, seu del Museu del Port. Aquest projecte té un pressupost de 630.000 euros i quan les plaques es trobin funcionament s’estima una reducció anual d’emissions de 90 tones de CO2 i un estalvi econòmic anual de 56.450 euros.

La segona nova instal·lació que ja està completada és la ubicada a la coberta del Club de Rem de Tarragona. Es tracta aproximadament de 110 panells solars que generen una potència nominal de 60KW. En aquest cas, l’Autoritat Portuària ha fet una inversió de prop de 80.000 euros, que permet cobrir la totalitat de les necessitats energètiques del Club de Rem i disposar d’excedent elèctric, que s’injectarà a l’estació transformadora 12.2 del Port Tarragona i des d’allà es distribuirà a diferents punts de dins del recinte portuari com el varador, l’edifici de la policia portuària, part del moll de Rioja, etc. Els altres tres edificis en els quals al llarg de l’any s’hi ubicaran instal·lacions fotovoltaiques seran la marquesina de l’edifici d’entitats (inversió de 50.000 euros), l’edifici de la policia portuària (inversió de 245.000 euros) i les naus

de la comunitat portuària és la creació d’una comunitat energètica que gestioni la creació i distribució d’electricitat verda i faciliti la transició energètica del conjunt d’actors portuaris. L’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (APPORTT) coordinarà aquesta iniciativa, que ja està fent les primeres passes, tant en un nivell administratiu, amb la modificació d’estatuts, com tecnològic. I és que fa uns mesos l’APT va fer amb èxit una prova pilot d’Smart Grid al Moll de Costa. L’Smart Grid –una xarxa intel·ligent que donarà suport a la futura Comunitat Energètica– permet monitorar produccions i consums energètics i fer simulacions, cosa que la convertirà en una eina clau.

Promoure sinergies

del moll de Castella (inversió d’1,25 milions d’euros).

Implicar la comunitat portuària

Des d’ara i fins al 2027 es farà una inversió de 50,7 MEUR per a electrificar els molls i les grues

Més enllà de la descarbonització i l’impuls a les renovables que s’està produint dins de la mateixa Autoritat Portuària, la clau per a una notòria reducció d’emissions de CO2 en l’entorn portuari passa per les empreses concessionàries que conformen l’entramat de la comunitat portuària. Per a incentivar-les a avançar en matèria de descarbonització, l’APT ha impulsat bonificacions de taxes portuàries per valor d’un milió d’euros dirigides a empreses que operen al Port que duguin a terme bones pràctiques ambientals.

Les bonificacions són una eina que vol incentivar a la comunitat portuària a fer el canvi de paradigma, però no són l’objectiu final. La meta que persegueix l’APT i el conjunt

El repte de la descarbonització, però, és compartit per al conjunt de la societat. I per això, cal treballar de manera conjunta per a aconseguir avenços que ens encaminin cap a un futur sostenible i net d’emissions. En aquest sentit, l’Autoritat Portuària arribava a un acord amb la Vall de l’Hidrogen de Catalunya –ens que està promovent el desenvolupament de l’hidrogen verd en terres catalanes i, molt especialment tarragonines– perquè aquesta última establís la seva Oficina Tècnica a la seu institucional de l’APT i així crear un entorn col·laboratiu per a impulsar innovacions tecnològiques sobre hidrogen verd relacionades a activitats portuàries. Estan treballant per a dur a terme dues proves pilot de reconversió de fuel a hidrogen d’una locomotora i dues embarcacions, una de pesca i l’altra de la policia portuària. En aquest moment, s’estan determinant les necessitats tecnològiques del projecte i s’estan buscant empreses capacitades per a emprendre aquesta innovació.

D’altra banda, APPORTT i l’empresa pública d’energia de Catalunya (L’Energètica) signaven el novembre un conveni de col·laboració per impulsar la transició energètica i fomentar la innovació al Port de Tarragona. Entre els acords destaca l’ús d’una part de les instal·lacions del Port de Tarragona per part de L’Energètica, que es compromet a organitzar esdeveniments anuals i proporcionar assessorament en matèria d’energies renovables a APPORTT i a tots els seus associats, amb l’objectiu d’avançar cap a la creació de la comunitat energètica portuària.

Un dels objectius de l’Autoritat Portuària és aconseguir l’autosuficiència energètica de tots els seus equipaments. CEDIDA

L’atrill

APPORTT amb energia

DDESCARBONITZACIÓ

L’impuls al ferrocarril, la clau per a reduir la petjada de carboni i sumar més mercaderies

El 2023 es va registrar un creixement del 10% de les operatives amb tren al Port

EAnna Ferran

Marc Roca

Gerent d’APPORT

Quan es parla d’APPORTT, les paraules energia, verda, renovable o de proximitat són part de la conversa. Aquesta és la nostra dèria i en ho hem pres seriosament

es del juliol de l’any 1992, ja fa uns quants anys, els camins recorreguts per l’agrupació han anat en paral·lel a la direcció o l’estratègia que hagi pogut traçar el Port de Tarragona al llarg d’aquests anys, mirant sempre conjuntament de potenciar i assegurar la viabilitat econòmica del mateix Port i per contagi dels seus concessionaris, la gran majoria dels quals formen part de la nostra agrupació. De fet, ens considerem (i, de fet, som), un apèndix del Port i compartim un vincle ‘familiar’ amb l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), que és casa nostra. Per tant, no és cap casualitat que quan es parla d’APPORTT o des d’APPORTT, les paraules, energia, verda, renovable o de proximitat siguin part de la conversa. I és que, des de fa prop d’un any, aquesta és la nostra dèria, compartida amb l’APT, i ens ho hem pres seriosament. Sabem quina és la raó fundacional de l’agrupació i no la perdem de vista. És per això que mirem d’adaptar-nos i trobar maneres de treballar vectors estratègics com la transició energètica, dins del concepte de l’energia, que puguin afavorir els nostres associats. Tot i això, ens sentim còmodes sabent que alhora que afavorim i treballem pels nostres socis, també estem intentant ser part de la solució des d’un punt de vista més global, potenciant mesures contra el canvi climàtic, colze a colze amb el Port de Tarragona, a través de la gestió de l’energia que ha de ser sempre renovable, i sempre que es pugui de proximitat. Estem segurs que gràcies a les bases i al full de ruta que s’han fermat aquests últims mesos des de l’APT i la seva oficina de transició energètica (de recent creació), i en les quals APPORTT ha col·laborat i treballat activament, en els pròxims anys assistirem a un canvi molt significatiu pel que fa a la transició energètica a Tarragona, i d’aquí a molt poques setmanes ja podrem començar donar notícies en aquest sentit, estigueu atents.

ls ports són, sense cap mena de dubte, els espais intermodals per excel·lència. La confluència de diferents tipus de transports en un mateix espai fa que, al parlar de descarbonització, calgui una visió de conjunt. I és que no es tracta només de fer els vaixells menys contaminants. La resta d’activitat portuària també ha de reduir la seva petjada de carboni. I en això hi juga un paper molt important el transport terrestre. En aquest sentit, fa temps que el Port de Tarragona aposta pel ferrocarril com l’alternativa per a reduir les emissions de CO2 del transport terrestre, especialment en les mitges i llargues distàncies. Els fruits d’aquesta aposta ja s’estan començant a veure.

El passat 2023, el Port tancava amb un creixement del 10% del moviment de ferrocarrils. En total, van entrar i sortir del recinte portuari un total de 1.955 combois, xifra que es converteix en la segona millor de tota la sèrie històrica. Els tràfics que van impulsar aquest augment de la intermodalitat ferroportuària van ser els cereals, que amb 652 combois van representar el 33% del total; els automòbils, que van englobar 505 trens i una quota del 26%, i els productes siderúrgics amb 466 moviments

via ferrocarril, que suposen un 24% del total.

Si bé la tendència és positiva, encara queda molt per fer. La Unió Europea vol que, de cara al 2030, un 30% del transport que actualment es fa per carretera s’hagi transferit cap a altres modalitats menys contaminants, com el ferrocarril o el transport fluvial. Així mateix, ADIF ha fixat que el transport de mercaderies per ferrocarril assoleixi una quota del 10% el 2030, respecte al 4% actual. Tenint en compte aquestes metes, el Port de Tarragona treballa en múltiples àmbits per a promoure el ferrocarril.

Noves infraestructures

Una de les apostes que ha fet l’Autoritat Portuària de Tarragona en els darrers anys és la creació de noves infraestruc-

tures orientades cap a la intermodalitat ferroportuària i la millora de les existents. Concretament, són tres els projectes claus: la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), que està integrada dins del Corredor del Mediterrani; la Terminal Intermodal de la Boella; i la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, una nova plataforma logística que el Port està promovent al centre de la Península per a ampliar la seva zona d’influència i que permetrà el transport de mercaderies amb tren des de peu de moll fins a Guadalajara en tren en sis hores, guanyant en eficiència i reducció d’emissions.

Liderar el canvi

Ara bé, per promoure un canvi profund com aquest no calen

només infraestructures, sinó també un canvi de mentalitat, primer, i de procediments, després, en tota la cadena logística. És per això que l’Autoritat Portuària ha assumit un rol de lideratge promovent iniciatives diverses encaminades a impulsar el ferrocarril.

Des de la participació en fòrums econòmics fins a trobades bilaterals amb altres administracions i ens de l’àrea d’influència del Port interessats a fer créixer el transport per tren, passant per l’organització de jornades d’experts com el Rail Day, són diverses les accions que està duent a terme l’APT per a crear un clima propici que permeti l’avenç del ferrocarril.

Fa un mes, el Tinglado 1 del Moll de Costa acollia a més de 200 experts en la cinquena edició del Rail Day. En la jornada es van identificar els principals reptes a superar, tant en matèria d’infraestructures com de serveis, si es volen assolir els objectius marcats. Entre aquests, en destaca l’impuls a les autopistes ferroviàries –serveis en les quals es carreguen els camions o els semiremolcs a dalt d’un tren llançadora–com la que s’està promovent entre Tarragona i Saragossa, com una de les claus per a fer enlairar el transport ferroviari en general, i estimular el creixement dels tràfics portuaris tarragonins, en particular.

Passeig de l’Escullera, s/n, 43004 Tarragona apportt@apportt com https://apportt.com https://twitter com/APPORTT AIE 977 259 400 - EXT 1322

Un tren carregant cereals al moll de Castella del Port. CEDIDA

Port de Tarragona

SAÜL GARRETA President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

«Invertirem 70 MEUR en l’ampliació del moll de Balears per a acollir la construcció d’aerogeneradors marins»

L’Autoritat Portuària vol atreure nous tràfics relacionats amb les renovables i l’economia verda i comença a planificar un nou cicle inversor amb el contradic de Ponent i la segona fase de Balears com a projectes estratègics

Anna Ferran

Guanyar en competitivitat i resiliència i promoure un model econòmic al territori basat en la sostenibilitat, la innovació i la descarbonització. Aquestes són les fites que es marca l’Autoritat Portuària de Tarragona. El seu president, Saül Garreta, ha fet de la descarbonització la seva bandera i són múltiples els projectes que s’estan impulsant per a reduir la petjada de carboni. Però el Port de Tarragona no només vol deixar de generar emissions, sinó que busca atreure tràfics vinculats a la transició energètica. Tant és així que ja està planificant un nou cicle inversor, que suposarà la creació de noves infraestructures, com ara una ampliació de 19,5 hectàrees del moll de Balears o els tres molls adossats al futur contradic de Ponent, perquè a mig termini puguin acollir la construcció dels aerogeneradors marins que s’instal·laran en diversos parcs offshore a la Mediterrània occidental, i a la llarga consolidin el tràfic de cereals i càrrega general.

—Tancaven el 2023 com el segon millor any de la història del Port pel que fa als tràfics i han començat aquest 2024 amb molt bones xifres en alguns tràfics com els cereals o el cru de petroli. Quins són els motius que expliquen l’augment d’aquests tràfics?

—En el cas dels hidrocarburs, depèn del polígon petroquímic, i de si es fan o no aturades a les plantes, i del context global. I en el cas dels cereals, la sequera i l’impacte que aquesta té en la collita nacional condiciona les nostres xifres. Enguany, ja es veu que les collites seran millors que les de l’any passat i és pràcticament segur que tindrem alguna reducció respecte al tràfic rècord

que vam batre l’any passat. Malgrat això, el cert és que estem impulsant millores per a donar resposta a les demandes d’aquest sector.

—Quines millores?

—D’una banda, hem impulsat un grup amb les empreses més importants del sector i aviat començaran les reunions periòdiques en les quals escoltarem quines són les seves necessitats per a poder fer millores constants. Hem donat un missatge de compromís amb el sector cerealístic i sé que estan satisfets. Però no només això. Estem iniciant l’adquisició d’unes parcel·les a tocar del marge dret del Francolí i de l’A-27, que ja incloses en la Delimitació d’Espais Portuaris, per augmentar la superfície destinada a l’emmagatzematge d’agroalimentari, fer front a les peticions del mercat i evitar possibles ruptures d’estoc. En aquest espai, hi haurà un bon aparcament de camions, amb totes les condicions necessàries i a la llarga s’hi podrà installar una hidrogenera. A tot això, cal sumar-hi l’impuls al ferrocarril, que ens permet una major rotació de l’estoc que hi ha als magatzems.

—Menciona el ferrocarril, estudiant la viabilitat de terminals ferroviàries a Lleida, les Terres de l’Ebre o el Penedès. És per donar resposta a aquesta demanda del sector cerealístic?

—Va molt més enllà. Es tracta de descarbonitzar la cadena logística. Com a administració pública, tenim una visió a llarg termini on l’aposta pel ferrocarril és bàsica per a augmentar la nostra competitivitat. Per això, juntament amb el Port de Barcelona i CIMALSA, hem establert una col·laboració estreta per a impulsar aquelles terminals ferroviàries més enllà del que avui és negoci.

Tenim el cas de la terminal de Quatre Pilans Torreblanca, a Lleida, on hi ha la demanda, però falta la capacitat de les vies. L’Estat ha fet un estudi informatiu sobre el desdoblament de 10 quilòmetres i ara estem treballant perquè s’ampliï 10 quilòmetres més aquest desdoblament. Aquesta és la terminal que més ens interessa des del Port de Tarragona, perquè és dins del nostre hinterland.

«Estem iniciant l’adquisició d’unes parcel·les a tocar del Francolí per a augmentar la superfície destinada a l’agroalimentari»

«Treballem amb la Generalitat per fer un Pla Director d’accessos ferroviaris al Port per fer sortir les mercaderies per l’interior»

—I la de les Terres de l’Ebre? —Aquesta estaria molt vincu-

lada a un projecte tractor com és Kronospan. Ara, la demanda no està tan clara com ho està al Corredor de l’Ebre, associada a l’agroalimentari, però estem convençudíssims que ho estarà. Hi ha infraestructures, com

la ferroviària, que creen demanda. Totes les empreses que s’interessen pel Port ens pregunten pel ferrocarril i això evidencia cap a on va el món del transport de mercaderies. El ferrocarril és el mitjà que s’electrifica més fàcilment. Nosaltres hi apostem clarament, i projectes com la Port Tarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo així ho evidencien. I ho fem entenent que el sector logístic és una xarxa, en el qual les autopistes ferroviàries i marítimes seran clau.

—Han fet càlculs de l’impacte que tindrà en els tràfics portuaris la futura autopista ferroviària entre Tarragona i Saragossa?

—Encara no estem en aquesta fase. A Tarragona estem en una situació prèvia que és consensuar amb tot el territori un transport de mercaderies que no vagi per la costa. Les mercaderies han de passar per l’interior, per llocs que generin la mínima afectació, encara que tinguin un traçat una mica més llarg, perquè el transport de mercaderies va en combois de 750 metres, que no demanen unes altes velocitat, però sí que no hi hagi interferències per a tenir regularitat. Per això, cal consens territorial. Si no ho fem i continuen passant per la costa, el tram de línia entre Tarragona i Barcelona quedarà absolutament col·lapsat.

—El Port ja ha estat treballant amb Adif per veure quines són les opcions per fer sortir les mercaderies per l’interior. —Exacte, això ens permet tenir una base per a després poder acabar de consensuar. Comptem amb una enginyeria, Ineco, que juntament amb els nostres recursos estan estudiants les diferents opcions, que inclourien el disseny d’un pont paral·lel al pont mòbil i un pont que travessarà el Francolí. El que està clar és que hem de treure els trens de mercaderies del mig de la ciutat. No hi pot haver màquines de dièsel que entrin fins al Serrallo, fent soroll i molestant. Ara bé, trobar solucions de consens és un tema conflictiu, perquè tothom hi diu la seva. Nosaltres hem treballat en dues línies. Amb l’Estat, a través d’estudis informatius i amb el grup de treball amb Adif. I amb la Generalitat, amb la idea de generar un Pla Director d’accessos ferroviaris al Port de Tarragona. Després de vuit mesos,

Garreta defensa que cal consens territorial per aconseguir que les mercaderies passin per l’interior. GERARD MARTÍ

tenim diverses propostes i ara ens toca fer reunions amb els ajuntaments pertinents. Amb Vila-seca la tindrem en les pròximes setmanes i també ens reunirem amb Tarragona i la Canonja. L’urbanisme és fruit del consens, del diàleg. No hi ha situacions ideals, i segurament molts dels dibuixos que hem fet s’hauran d’ajustar per a trobar un encaix entre tots els actors. Nosaltres som uns catalitzadors excel·lents perquè tot lligui. No pretenem imposar-nos ni perjudicar a ningú, el que volem és que les coses passin. Fora guerres de campanar. Creguem-nos que som una àrea metropolitana.

—Abans mencionava la terminal de Guadalajara com un dels projectes clau per avançar en l’àmbit del ferrocarril. En quin punt es troben els treballs i els acords per a operar-hi?

—Estem avançant en les obres de la segona fase i alhora estem negociant l’operativa perquè, quan les obrin acabin, l’operativa estigui acordada. Es tracta d’una terminal de 16 hectàrees que s’ha d’omplir no només amb càrrega nostra, sinó de molts altres llocs. És una terminal pública i hi podrà operar qui vulgui. Nosaltres hi tenim un gran interès per la seva ubicació, però creiem que beneficiarà a tot el nostre hinterland. I aquí tornem a parlar d’àrea metropolitana i de tot el potencial logístic de Valls. No mirem només el business case del Port. Som una administració pública i anem més enllà.

—Ara fa un mes, va formar part de la delegació catalana que va viatjar a la Xina per a atreure noves inversions del gegant asiàtic. Quina valoració en fa? —Cal ser prudents. L’únic que puc dir és que aquest durant aquest viatge es va tancar l’acord amb Chery i Ebro per a la seva implantació a la Zona Franca de Barcelona. El que està clar és que el Port de Tarragona té uns interessos totalment alineats amb els de la Generalitat per apostar per una reindustrialització basada en les energies netes, en la circularitat i en reduir la petjada de carboni. Hem de posar tot el que estigui al nostre abast per a facilitar aquesta reindustrialització, que atregui una indústria neta que afavoreixi la transició energètica.

—Alguns mitjans han publicat que la ZAL podria acollir instal·lacions vinculades a

Chery. És així?

—No té res a veure. Possibilitats d’empreses interessades en la ZAL n’hi ha hagut moltes i d’àmbits diversos, des de la nanotecnologia a les bateries, passant per la nova mobilitat o les renovables. Hem de tenir clar que la ZAL fa de frontissa entre un port industrial i una zona turística de referència, i això ja et diu què pot anar-hi i què no.

—Per tant, han descartat projectes.

—Sí. Per exemple, ens va arribar la possibilitat d’instal·lar-hi una fàbrica d’envans lleugers ecològics. Era una implantació industrial amb un baix consum d’aigua, però ho vam refusar perquè estèticament creava molèsties, concretament perquè durant el procés de producció s’emeten uns fums, que de fet són vapor d’aigua, però ens van fer rebutjar-ho. A la ZAL no s’hi pot implantar qualsevol cosa. És un espai emblemàtic del territori i on estem fent una inversió sense precedents.

—Conflueixen molts projectes en aquesta zona.

—La restauració de la Xarxa Natura 2000, que està a punt de començar. El Centre d’Interpretació de l’espai restaurat dels Prats d’Albinyana i la vil·la romana de Cal·lípolis, que són 12 milions d’euros. La restauració de la Torre d’en Virgili, a la qual s’hi han presentat 20 empreses. El contradic de Ponent, que són 97 milions sense comptar la inversió dels molls. La dessaladora del Cap Salou, amb els usos culturals a l’auditori superior. A mi no em correspon posicionar-me a favor o en contra del Hard Rock, però estem plantejant una proposta basada en la mà d’obra i el turisme de qualitat i la innovació. Això és una economia de futur, molt més interessant que l’economia de baixa productivitat basada en el turisme low cost i el totxo. És un model econòmic a llarg termini, que no es fa en dos dies i que s’ha de promoure de manera conjunta. Per això, parlem sempre d’aquest colideratge metropolità, perquè creiem fermament què hem de dissenyar què volem ser el dia de demà i anar fent els passos que ens hi apropin.

—El contradic de Ponent és un dels últims espais de creixement de Port. Quina mena de tràfic s’hi ubicaria?

—Exacte, adossats al contradic

Port de Tarragona

tenim projectada la construcció de tres molls adossats, que suposen una inversió de 30 milions d’euros cadascun, que anirem fent. La idea és que aquests molls acullin operatives de creuers i, sobretot, projectes de construcció d’aerogeneradors offshore. És un tràfic de project cargo a gran escala i de futur, perquè estan previstos la construcció de nou parcs eòlics en aquesta part de la Mediterrània, al golf de Lleó i en zones pròximes a les illes de Sardenya i Menorca. Ara s’estan buscant diversos ports a la Mediterrània on hi hagi el calat, l’espai i el know-how per poder fer aquests muntatges. Són bases flotants de gairebé una hectàrea, pals de fins a 250 metres d’alçada –dos terços de la Torre Eiffel– i a dalt una aspa. Totes aquestes peces es construeixen al moll i després es transporten fins a alta mar.

«Amb la ZAL i els projectes de Cap Salou plantegem un model econòmic basat en la innovació i la mà d’obra i el turisme de qualitat»

«Aprofitarem l’ampliació del moll de Balears per guanyar dos metres de calat i ser, amb Gijón, el port amb més calat de la península»

«Posposem l’ampliació de la terminal de la Boella, que ara traurem a concurs juntament amb la terminal multipropòsit del moll d’Andalusia»

aquesta mena d’operatives?

—Molt bo. De fet, 19 empreses relacionades amb el sector offshore ens han donat suport al nostre projecte de construcció dels molls adossats al contradic del Ponent. Ara bé, estem pendents de rebre 27 milions d’euros dels fons europeus CEF. Al juny sabrem si els obtenim. En cas de no aconseguir-los, no podríem assumir la inversió de 97 milions del contradic més els 30 del moll, per això ja hem plantejat una alternativa d’un projecte que ja teníem madur, com és l’ampliació del moll de Balears, que suposaria una inversió de 70 milions d’euros, amb la idea de dedicar aquesta ampliació de 19,5 hectàrees a la construcció dels aerogeneradors offshore.

—Poden assumir els 70 milions de l’ampliació del moll de Balears?

més competitiu que ho gestioni tot una mateixa concessionària i l’ampliació de les quatre vies addicionals ja es farà.

—Mentre no surt a concurs la terminal del moll d’Andalusia, quina mena d’activitats s’hi estan fent?

—La tenim plena. Hi tenim cotxes, càrrega general, siderúrgia. Hem donat autoritzacions provisionals a diversos operadors. De fet, tenim problemes perquè no podem donar tots els espais que ens estan demanant. Ara bé, el que no hi ha són contenidors i això és una anomalia durant aquest impàs fins que es faci el concurs de terminal multipropòsit. Quan s’adjudiqui la concessió recuperarem els contenidors, hem de tenir-ne per a donar resposta a les empreses que ens ho demanen, però tenim clar que no podem competir amb València o Barcelona per aquest tràfic, perquè no és el nostre punt fort.

ria de la Boella i destinar els 20 milions d’euros que anàvem a invertir-hi a Balears. Hem d’apostar per projectes vinculats a les renovables i, per això, estem promovent una aliança amb el port francès de Portla-Nouvelle i amb Ports de la Generalitat per plantejar una proposta guanyadora. A més, aprofitarem l’ampliació del moll de Balears per augmentar dos metres més el calat, fins als 22. Ara ja érem un dels ports de la Mediterrània amb més calat i així ens igualarem amb el port de la Península que té el calat més profund que és el de Gijón.

—Què passarà un cop es finalitzi la construcció d’aquests grans aerogeneradors?

—Tindrem un moll excel·lent per al tràfic de cereals, minerals i altres sòlids a lloure. Som un port graneler i no volem deixar de ser-ho i aquesta infraestructura ens farà més resilients i més forts a la Mediterrània.

—El fet de no ampliar la Boella dificultarà l’aposta pel ferrocarril?

—Paral·lelament a la inversió en infraestructures, tiraran endavant projectes transformadors com el Parc del Port. En quin punt es troba? —Ja hem obtingut l’informe favorable de Puertos del Estado, que era un pas previ al tractar-se d’una inversió de 3,9 milions d’euros. Aquesta setmana, de fet, ja hem fet l’anunci al BOE i en pocs dies licitarem les obres. La previsió és començar les obres al setembre i un cop acabada aquesta intervenció, que es correspon a la primera fase de tot el projecte de transformació dels entorns de les seus institucional i administrativa de l’APT, encararíem la segona fase del projecte, que inclou la zona de l’Escala Reial, la plaça dels Carros i el cobriment de l’aparcament dels tendals.

—Se n’ha parlat força de la remodelació de la plaça dels Carros darrerament. Hi haurà entesa amb l’ajuntament?

—Quin posicionament té Tarragona per acabar acollint

—Hem decidit posposar l’ampliació de la terminal ferrovià-

—La terminal actual, amb les quatre vies que té, no està ni molt menys exhaurida. Tenim temps per a plantejar aquest projecte. De fet, la nostra idea és treure el concurs de la Boella, tal com està ara, amb quatre vies, juntament amb el concurs de la terminal de contenidors del moll d’Andalusia, però replantejada com a terminal multipropòsit, ja que és

—Vam haver de cancel·lar la comissió bilateral sobre aquest tema per una causa sobrevinguda i ara hem de trobar una nova data, però estem alineats. Aquí cal una mutació demanial, arribar a acords amb els projectes i planificar-ho des del punt de vista financer, perquè es tracta d’una inversió de 5 milions d’euros, que ens ha d’aprovar Puertos del Estado. Els renders que vam mostrar fa uns dies el que pretenen és explicar la importància que tindria aquesta permeabilitat volem entre Tarragona i el mar.

Recreació de com es veuria la construcció dels aerogeneradors marins des dels molls tarragonins. CEDIDA

Port de Tarragona

TRÀFICS

El Port registra el tercer millor inici de l’any gràcies als líquids i als agroalimentaris

Les bones dades en cru de petroli i cereals fan que els tràfics superin els 8 milions de tones el primer trimestre de l’any

El primer trimestre de 2024 s’ha convertit el tercer millor de tota la sèrie històrica del Port de Tarragona. Amb uns tràfics que superen els 8 milions de tones durant els tres primers mesos de l’any, la infraestructura tarragonina referma i amplia el creixement registrat l’any passat. Els líquids i els agroalimentaris, els dos tràfics estructurals del Port, han estat clau per a mantenir la tendència a l’alça, gràcies a un augment de l’1,8% i del 2,5% respectivament respecte a les dades del mateix període del 2023.

L’increment dels líquids és un dels factors determinants per aquest bon inici d’any, pel que fa a moviment de mercaderies al Port de Tarragona. Aquesta pujada es deu, principalment, al bon comportament de dues mercaderies: el cru de petroli i els químics. Pel que fa al cru de petroli, en el primer trimestre es registrava un augment del 6,3%, arribant a les 5.137.816 tones. De fet, aquesta és la segona millor dada històrica del cru de petroli, després de les registrades el 2019, que va ser l’any amb el rècord històric no només d’aquesta mercaderia, sinó del total de tràfics del Port.

Pel que fa als productes químics, han experimentat un augment del 80,4%, consolidant-se com una de les mercaderies amb major creixement en aquest primer trimestre. En aquest sentit, cal destacar

cereals que, amb 1,87 milions de tones mogudes i una pujada del 4,3%, van aconseguir marcar dues fites històriques: la de millor mes de març i la de millor inici d’exercici, superant les dades de l’any anterior.

Rècord en cereals

L’altre motor del creixement

que gener i març s’han convertit en el primer i el tercer millor pel que fa al moviment de tones de químics pels molls tarragonins. Així doncs, gener, amb 346 mil tones desbancava el desembre de 2023 (299 mil tones) com el més activitat d’aquest tràfic. Pel darrere del desembre, se situa el març d’enguany, amb 273 mil tones.

dels tràfics portuaris en el primer trimestre de l’any han estat els productes agroalimentaris, que han registrat un increment del 2,5%. Dins d’aquest grup, és especialment destacable el creixement dels

El port que més va créixer Aquesta bona arrancada de l’any arriba després d’un 2023 en el qual es van moure 33 milions de tones de mercaderies pels molls tarragonins. Aquesta xifra, la segona millor de la sèrie històrica i només per darrere de 2019 quan es van registrar 33,3 milions de tones, suposava un creixement del 9,9% respecte al 2022 i situava a Tarragona com el port, dins del top 10 de principals ports de l’Estat, que més creixia.

Cuidem el medi amb tu, innovant constantment per millorar el nostre compromís amb la sostenibilitat, l’entorn i les persones aeqtonline.com

Anna Ferran

Una operativa de descàrrega d’agroalimentaris al moll d’Aragó. CEDIDA

Els

Port de Tarragona

Les bones dades del passat exercici venien propiciades pels mateixos tràfics que han marcat una bona arrancada aquest 2024, el cru del petroli i els cereals, pinsos i farines, que l’any passat batien rècords de moviments al Port de Tarragona amb 9,8 milions de tones, en el cas del primer, i de 7,6 milions de tones en el cas del segons tràfic.

Solidesa dels tràfics estructurals

Històricament, els líquids a doll –principalment el petroli i els seus derivats– i els sòlids a lloure –especialment els agroalimentaris– han estat els dos principals tràfics del port tarragoní. L’any passat es va poder veure com reforçaven

encara més el seu lideratge en el conjunt de la infraestructura tarragonina.

De fet, el seu bon comportament permetia compensar el descens d’altres tràfics, com el carbó o el coc de petroli –que van retrocedir un 53,6% seguint l’aposta per la sostenibilitat marcada pel Port– o els contenidors, en aquest cas, a causa de la recuperació per part de l’APT de la concessió de la terminal de contenidors per a reconvertir-la en una terminal

El moviment de cereals ha marcat dues fites, la de millor mes de març i la de millor inici d’exercici

multipropòsit que pugui acollir tant contenidors com càrrega general no conteneritzada, explotant així al màxim les capacitats que ofereix el Moll d’Andalusia.

Amb 33 milions de tones mogudes, 2023 va ser el segon millor any de la sèrie històrica del Port

Així mateix, cal destacar les dades positives dels tràfics vinculats a l’estratègia de diversificació, com són els productes siderúrgics, que van augmentar un 12,9% el 2023, convertint-lo en el segon amb més activitat. El moviment de vehicles també

va mantenir la seva tendència a l’alça amb un creixement del 27,2%, cosa que li va permetre superar la barrera de les 200 mil unitats (218.322 vehicles) i arribar a les dades prepandèmia, malgrat ser encara lluny dels rècords històrics registrats.

Altres mercaderies vinculades a l’aposta per diversificar els moviments als molls tarragonins, com les exportacions d’animals vius també van registrar una evolució positiva amb un creixement del 4,3% respecte al 2022. Un cas a banda és el del material de construcció elaborat, que va veure’s multiplicat per sis a casa de l’exportació de material de pedrera amb destinació, principalment, a Mèxic.

L’atrill

Una qüestió de justícia

La saturació i les obres que s’estan fent a la línia ferroviària amb Barcelona, i la seva manca de fiabilitat per l’elevat nombre d’avaries i incidents, està provocant una situació insostenible. Els viatgers, davant la situació caòtica del servei, no tenen més remei que organitzar-se per reivindicar un tracte correcte i una qualitat mínima!

Les conseqüències per als usuaris són prou greus, doncs la mobilitat de la gran majoria ve obligada per motius de treball, assistència mèdica, formació i estudis, etc., i aquesta escassa o nul·la fiabilitat implica, en els casos més greus, la pèrdua de feines i altres afectacions notables.

Davant aquesta situació creiem necessari que es busquin solucions immediates i urgents, entre les quals té un paper destacat la potenciació dels serveis d’autobusos. L’autobús té la possibilitat de donar una resposta a aquestes necessitats insatisfetes, i de fet, a Catalunya, altres corredors ferroviaris com els de Mataró o Vilanova amb Barcelona, així ho estan fent, possibilitant un servei públic de qualitat amb autobusos ‘exprés i directes’, amb seient garantit i total fiabilitat.

El Corredor ReusTarragona amb Barcelona és l’únic gran vector de mobilitat a Catalunya que no disposa d’una alternativa amb autobusos exprés i directes que garanteixen la fiabilitat del servei

El Corredor Reus-Tarragona amb Barcelona és l’únic gran vector de mobilitat a Catalunya que no disposa d’una alternativa d’aquest tipus, que hauria de bastir-se amb la targeta multi viatge T-10/120, que incorporaria la bonificació que permetria als usuaris de l’autobús un cost semblant al del tren, i sense el qual aquesta solució no reeixiria i no milloraria la situació, com si s’ha fet en els altres corredors.

Ara mateix aquesta és l’alternativa més viable, fent que l’autobús ajudi a fer que aquest corredor continuï sent un exemple en l’ús de serveis públics, en compte de retrocedir i obligar a tornar a utilitzar transport privat davant l’impossibilitat de gaudir del servei que es mereixen els ciutadans.

Josep Lluís Aymat

Director de FEAT - Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona

del port tarragoní confirmen la tendència a l’alça iniciada l’any passat. CEDIDA

Port de Tarragona

Créixer terra endins per a promoure la intermodalitat ferroportuària i atreure nous tràfics

Anna Ferran

El creixement futur del Port de Tarragona no es troba a peu de moll, sinó terra endins. Pot semblar rar que una infraestructura vinculada al transport marítim posi el focus en allò que passa darrere dels seus límits. Ara bé, els ports són nodes logístics intermodals per excel·lència, i com a tals, el seu objectiu és facilitar al màxim el moviment de mercaderies. D’això depèn la seva competitivitat present i el seu creixement futur.

Partint d’aquesta premissa, el Port de Tarragona va fixar-se una estratègia per a promoure un creixement en els tràfics, que permetin, alhora, impulsar un transport més sostenible, mitjançant diverses infraestructures més enllà dels molls que facilitaran el moviment de les mercaderies.

Aquestes infraestructures són la Zona d’Activitats Logístiques, la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, l’ampliació de la Terminal Intermodal de la Boella i el contradic de Ponent. Un cop entrin en funcionament, totes elles permetran fer un salt quantitatiu i qualitatiu, que consolidarà la seva posició com a port de referència al Mediterrani.

La ZAL avança

Amb prop d’un milió de metres quadrats de sòl logístic i connectivitat directa amb els molls, el ferrocarril i les principals vies de trànsit rodat, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona és un dels espais logístics més atractius de tot l’arc mediterrani. Aquest projecte, que va trigar més de vint-i-cinc anys en aprovar-se, en els dos darrers anys s’ha convertit en una realitat, que està a punt de finalitzar.

L’Autoritat Portuària, com a propietària dels terrenys, està duent a terme tots els treballs necessaris per a deixar el recinte de la ZAL preparat per

ta la ZAL, que va suposar una inversió de 3,3 milions d’euros. Paral·lelament, també es va dur a terme el desviament del canal de drenatge aigües pluvials de Vila-seca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146, que passava pel mig de la ZAL i dels Prats d’Abinyana. Els treballs, finalitzats el juny passat, van tenir un cost d’1,2 milions d’euros.

La ZAL podria acollir un centre de producció relacionat amb la nova mobilitat elèctrica

a les futures implantacions. Aquests treballs consisteixen en la creació dels accessos al nou recinte. Una de les principals actuacions realitzades, que va quedar finalizada l’any passat,

va ser la construcció del vial perimetral que articularà tota la mobilitat rodada dins del recinte. Es tracta d’una carretera d’1,3 quilòmetres amb quatre carrils (dos per sentit) i dues rotondes intermèdies que envol-

La segona gran actuació en matèria d’accessos a la ZAL és el pas soterrat de la carretera C-31B, un vial exclusiu per a vehicles pesants, amb el qual la ZAL quedarà connectada amb la coneguda com a rotonda de la Piconadora i, per extensió, amb l’A7 i l’AP7. El pas soterrat ha comptat amb un pressupost de més de 5,25 milions d’euros i, després de 12 mesos de treballs, va quedar enllestida el passat gener.

Pocs dies abans de la finalització del pas soterrat, s’adjudicava la construcció de la rotonda d’accés a la ZAL, que estarà ubicada a la intersecció de les carreteres TV-3146 i C-31B, a l’alçada de les installacions que Dow Chemical té al Polígon Sud. L’obra també inclourà la construcció dels ramals de connexió i tasques complementàries i compta amb una inversió prevista de 3,1 milions d’euros. Mentre els treballs d’adequació i connexió de la ZAL avancen, l’Autoritat Portuària està cercant les futures implantacions en aquest espai. Just ara fa un mes, el president del Port, Saül Garreta, viatjava a la Xina amb una delegació de representants de Catalunya, per a presentar la ZAL com un dels punts més atractius per a ubicar un centre de producció

relacionat amb la nova mobilitat elèctrica. Cal tenir en compte que la ZAL està pensada per a acollir activitats estretament vinculades al tràfic marítim així com activitats que aportin valor afegit als productes d’aquest tràfic (manipulació de matèries primeres o serveis postindustrials i precomercials com embalatge, etiquetatge i paletització, entre molts altres). Així mateix, el nou espai també està dissenyat per convertir-se en un centre de transferència de càrrega de mercaderies, que aportarà valor afegit als tràfics del Port gràcies a la seva situació estratègica amb connexions que milloraran els serveis actuals. Els càlculs fets per l’Autoritat Portuària indiquen que, quan la ZAL estigui en ple rendiment, tindrà un impacte econòmic de 154 milions d’euros anuals. Es preveu que generi uns 4.200 nous llocs de treball, entre directes i indirectes. A més, permetrà que els tràfics portuaris creixin entre 2,7 i 4,6 milions de tones més a l’any.

Posicionar-se al centre de la Península

Una de les fórmules escollides pel Port per a impulsar el creixement dels seus tràfics és ampliar la seva zona d’influència i estendre-la cap al centre de la Península. Per aconseguir aquest posicionament, l’APT està construint una nova terminal intermodal, la PortTarragona Terminal GuadalajaraMarchamalo, situada a 60 quilòmetres de Madrid, però fora de l’anella més pròxima Projectes

Vista aèria dels treballs del pas soterrat que connectarà la ZAL amb la rotonda de la Piconadora i l’accés directe a l’A-7 i l’AP-7. CEDIDA

Imatge virtual del contradic de Ponent, amb el

La terminal de Guadalajara ocupa un espai de 16 hectàrees. CEDIDA

Port de Tarragona

a la capital que està altament congestionada.

La nova terminal permetrà plantar qualsevol càrrega que arribi als molls tarragonins al centre de la Península en poc més de sis hores; un temps altament competitiu que perme-

trà atreure més i nous tràfics, tant de càrrega general com de càrrega conteneritzada, dos dels àmbits on el Port de Tarragona té més capacitat de creixement. PortTarragona Terminal tindrà tres vies de càrrega i descàrrega i tres vies

més d’expedició i recepció, que li permetran operar trens de fins a 750 metres. Actualment, la construcció de la terminal es troba en la segona fase destinada a la seva urbanització. S’estan duent a terme l’execució dels serveis

de la terminal (enllumenat, connexions d’aigua potable i baixa tensió, així com les connexions dels embornals a la xarxa de drenatge feta en la primera fase del treballs –que va consistir en la preparació del terreny–. La segona fase, que té un pressupost de 17 milions d’euros que s’afegeix als més de 5 milions de la primera fase, també inclou la pavimentació de 100.000 m2 de la zona operativa d’emmagatzematge de mercaderies i la construcció d’un edifici de serveis de 100 m2, així com la construcció de 7.750 metres de via d’ample ibèric.

Es preveu que a l’inici de 2025 els treballs estiguin acabats i la seva posada en marxa dependrà de l’autorització de l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF). Cal destacar que el projecte ha rebut finançament dels fons europeus Next Generation inclosos en el Pla de Transformació i Resiliència de l’Estat espanyol.

Un contradic de futur Els tres projectes anteriors –ZAL, PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo i ampliació de l’estació de la Boella–tenen en comú que impulsen

el creixement dels tràfics portuaris des de la plataforma continental. Ara bé, el Port està treballant en un quart projecte estratègic, que es durà a terme a mig termini, i que permetrà «finalitzar» definitivament el recinte portuari: el contradic de Ponent.

El Pla Director d’Infraestructures del Port inclou la construcció d’un contradic d’1,6 quilòmetres a la zona sud, la més pròxima a la Pineda, amb un moll adossat d’un quilòmetre de llarg. Una de les principals funcions d’aquesta nova infraestructura serà la de tancar el Port, cosa que comportarà nombrosos avantatges. D’una banda, es millorarà la seguretat, ja que protegirà el port dels temporals marítims pel costat sud. A més, es reduirà la bocana del port a 450 metres d’amplada, entre els punts més extrems del dic de Llevant i del futur contradic, cosa que permet tancar més fàcilment el port en cas de vessaments. A tot això, cal sumar-hi que millorarà l’operativa d’atractat del pantalà i es preveu que també pugui permetre la supressió de la monoboia situada a una milla de la costa, de manera que en un futur totes les ope-

racions de descàrrega de cru es puguin fer al pantalà.

D’altra banda, el futur contradic de Ponent també ajudarà a protegir el seu entorn natural més pròxim: la platja de la Pineda. Així doncs, el contradic ajudarà a l’estabilització de la platja de la Pineda a la vegada que es convertirà en una infraestructura pont on conviuran usos logístics en la seva part interna, gràcies al moll adossat que s’hi construirà, usos turístics, gràcies a l’adequació de la part externa del contradic, amb zones verdes, un passeig i una plaça mirador; i usos naturals, ja que es preveu que el contradic esdevingui la porta d’entrada als Prats d’Albinyana.

El projecte del contradic suposarà una inversió d’uns 160 milions d’euros, per a crear una infraestructura única al món, capaç de fer confluir activitats aparentment oposades en un mateix espai i fer-ho sempre des de la sostenibilitat. A finals de 2023, es va sotmetre a exposició pública l’Estudi d’Impacte Ambiental de l’equipament i ara ja s’està treballant en la redacció dels projectes constructius definitius de les diferents actuacions.

moll interior adossat, que obrirà les portes a acollir noves operatives dins de les instal·lacions portuàries tarragonines. CEDIDA

Port de Tarragona

Compte enrere per a l’estrena de la nova terminal de creuers del moll de Balears

La nova infraestructura, que ha suposat una inversió privada de 5,5 milions d’euros, s’inaugurarà l’11 de juny

Anna Ferran

L’11 de juny. Aquesta és la data escollida per a la inauguració de la nova terminal de creuers del Port de Tarragona. Ubicada al moll de Balerals, aquest projecte, caracteritzat sempre per la innovació i la sostenibilitat, suposarà un pas endavant, no només per al port tarragoní, sinó per al conjunt de la Costa Daurada i el sector turístic associat. La terminal, que ocupa una superfície de 2.200 m2, ha suposat una inversió privada de 5,5 milions d’euros feta per Global Port Holding, la concessionària de la gestió dels creuers als molls tarragonins.

Actualment, s’estan enllestint els últims treballs i l’entrega de l’obra es farà durant el mes de maig, expliquen des de GPH. La construcció de la nova terminal de creuers suposa tenir un nou espai còmode i funcional, per a donar un millor servei als passatgers, que fins ara havien de dur a terme l’operativa en una carpa provisional que abans s’instal·lava al dic de Llevant i, un cop construït el moll de Balears, al nou moll. Amb la nova terminal, doncs, es fa un salt qualitatiu que permetrà agilitzar tant les operatives d’embarcament com les de desembarcament. A aquesta millora substancial, cal sumar-hi que la nova installació oferirà tota mena de serveis als passatgers, com punts de control i duanes, una zona d’espera amb bancs i serveis, un punt d’informació turística, una cafeteria i una botiga de regals que arrodoniran l’experiència dels creueristes que passin pel Port.

Present i futur

La nova terminal destaca per un disseny interior ampli i diàfan, fet a a partir d’una estructura modular que permet gestionar els espais en funció de les necessitats que sorgeixin i així gestionar millor el flux de passatgers. Per aconseguir aquesta adaptabilitat, Global Ports Holding ha optat per un sistema constructiu amb un enfocament industrialitzat

Tarragona acull la 64a assemblea del MedCruise, coincidint amb la inauguració de la terminal en detall

Una posada de llarg amb tots els honors. Així es viurà la inauguració de la terminal de creuers del moll de Balears. I és que l’estrena d’aquest equipament coincidirà amb la celebració a Tarragona de la 64a assemblea de MedCruise, l’Associació de Ports de Creuers del Mediterrani. Aquesta organització, que té per objectiu promoure la indústria de creuers i unir els ports del Mare Nostrum, agruparà a la ciutat tots els agents del sector: navilieres, agents turístics, patronats, etc. La inauguració del

MedCruise es farà de manera conjunta amb la inauguració de la terminal, de manera que es podrà mostrar als actors més destacats del sector creuerístic l’aposta que està fent Global Ports, el Port i el territori per a promoure un turisme de creuers de qualitat i basat en la sostenibilitat. Així mateix, serà una oportunitat per a donar a conèixer la destinació. De fet, més enllà de les conferències i presentacions, s’ha programat un extens programa d’excursions perquè els assistents puguin descobrir els atractius del territori.

off-site ideat per l’estudi d’arquitectura Hombre de Piedra Arquitectos. Així doncs, bona part del treball de construcció no s’ha dut a terme a peu de moll, sinó en una factoria d’Almeria. En aquesta planta s’ha fabricat l’edifici gairebé en la seva totalitat amb mòduls de formigó que posteriorment s’han transportat fins a Tarragona, on s’han ensamblat.

La nova terminal suposa un salt qualitatiu, gràcies a la comoditat de l’espai i als serveis que s’ofereixen

El procés de construcció industrialitzat ha reduït en un 60% les emissions de CO2

La construcció industrialitzada offshore ha permès reduir en un 50% la generació de residus i en un 60% les emissions de CO2 durant la fase de construcció, amb una expectativa de reducció del 30% de les operacions futura en la

terminal. A més, s’observa una significativa disminució en el consum d’aigua en les etapes de fabricació i manteniment, junt amb una reducció del 40% en l’ús energètic destinat a la climatització, demostrant un compromís amb la sostenibilitat ambiental. A tot això, cal sumar-hi que les noves instal·lacions compten amb plaques solars que permetran que les installacions siguin autosuficients a nivell energètic.

La terminal ha estat meticulosament dissenyada, posant el focus en la funcionalitat, l’ecoeficiència i la comoditat dels passatgers, gràcies a un

Temporada

2024: 122.000 passatgers en 60 escales

Amb l’arribada del creuer Clio, el passat 7 d’abril, es donava el tret de sortida a la temporada de creuers 2024 a Tarragona. Les previsions amb les quals treballa Global Ports Holding i el Port indiquen que enguany una seixantena de vaixells atracaran al moll de Balears, siguin en operatives d’embarcament i desembarcament o en escales. Això es tradueix en uns 122.000 passatgers, xifra que s’aproxima als 128.000 creueristes registrats el 2019, quan es va establir el rècord. Entre abril i aquestes dues primeres setmanes de maig, ja han passat pel Port 14 creuers. Avui, de fet, atraca l’MSC Fantasia, que té capacitat per a 3.270 viatgers i que atracarà tots els divendres fins a l’octubre.

disseny ergonòmic i d’avantguarda i a uns serveis d’alta qualitat. Cal destacar que la seguretat i l’accessibilitat han estat també pilars fonamentals del projecte. S’han implementat mesures de seguretat avançades i s’han creat espais accessibles per a garantir que tots els passatgers, incloses les persones amb mobilitat reduïda, puguin gaudir d’una experiència còmoda i segura. Ara bé, no només s’ha pensat en l’avui, sinó també en les necessitats futures de la indústria dels creuers, aportant solucions flexibles, econòmiques i senzilles per a afrontar una potencial ampliació en cas que la demanda del mercat ho fes necessari. L’espai interior també permet acollir altres tipus d’activitats, de manera que tercers podran disposar d’ell, especialment en temporada baixa, per a la celebració d’esdeveniments culturals i socials.

Vista aèria del passat mes d’abril de la nova terminal de creuers, els treballs de la qual quedaran enllestits en les pròximes setmanes. CEDIDA

LES XIFRES

Port de Tarragona

Mantenir vius els vestigis que mil·lennis d’història han deixat entre Tarragona i Cap Salou

L’APT està promovent diversos projectes de conservació de jaciments ubicats en terrenys portuaris

Anna Ferran

En l’actualitat són terrenys del Port de Tarragona, però segles enrere, les zones més pròximes a la costa havien estat esplendoroses vil·les romanes o importants punts de defensa d’atacs piràtics en època medieval. El pas del temps ha canviat radicalment l’aspecte de tota l’àrea compresa entre Tarragona i el Cap Salou, però alguns vestigis d’èpoques passades encara es mantenen dempeus, per a recordar-nos una història compartida. Amb l’objectiu de preservar aquest llegat, l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), juntament amb altres institucions públiques, està promovent diverses actuacions de conservació.

En marxa la restauració de la Torre d’en Virgili

A principis d’abril, l’APT licitava el projecte de restauració de la Torre d’en Virgili de la Pineda. Aquesta torre, datada del segle XIII i declarada BCIN, presenta greus lesions, per la qual cosa cal fer-hi una intervenció important. El projecte inclou la restauració de les façanes i l’adequació de l’interior per a un ús públic futur que permeti el seu accés de forma regulada. Així mateix, també s’intervindrà en l’entorn de la

torre, adequant els accessos per a integrar-la a la ruta patrimonial de Vila-seca i facilitar-ne la visita. Tots aquests treballs s’han licitat per un import de 577.786,48 euros, provinent de forma íntegra de la subvenció que ha aconseguit l’APT través del programa ‘2% cultural’, finançat des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que estableix l’obligació de destinar en els contractes d’obres públiques una partida d’almenys el 2% per

a treballs de conservació del Patrimoni Cultural o per al foment de la creativitat artística. Si bé la Torre d’en Virgili és medieval, va tenir el seu paper durant la Guerra Civil, com a torre de vigilància del camp d’aviació de la Pineda, motiu pel qual s’hi va construir un refugi antiaeri, l’adequació del qual serà objecte d’una altra rehabilitació que encara no té data.

Jaciment de la Cella El projecte de restauració de la

Torre d’en Virgili no és l’únic que l’Autoritat Portuària ha presentat per a rebre una subvenció del 2% cultural. Un altre dels que també ha proposat i que, en aquest cas, està pendent de rebre fons del Ministeri són els treballs d’excavació, consolidació i museïtzació del jaciment protohistòric de La Cella, situat a l’extrem Est del Cap Salou, en terrenys que són, en una part propietat municipal i, en l’altra, propietat portuària.

Es calcula que les restes

arqueològiques són d’entre el 450 i el 250 aC, quan el poblat va ser abandonat, abans de l’arribada dels romans. Les excavacions fetes en la part del jaciment que és propietat de l’Ajuntament de Salou indiquen que es tractava d’una ciutat internacional, amb vincles comercials arreu del Mediterrani i en la qual hi haurien pogut conviure grecs, cartaginesos i ibers, aquests últims els pobladors autòctons. L’excavació de la part del jaciment que pertany al Port serà deter-

minant per a conèixer-ne més sobre aquesta antiga ciutat.

Avançant en la recuperació de la vil·la de Cal·lipolis El de la Cella, però, no és l’únic jaciment històric que es troba en terrenys de propietat portuària. Entre els terrenys de la ZAL i de la zona protegida de la Xarxa Natura 2000 dels Prats d’Albinyana s’hi troben les restes de la vil·la romana de Cal·lípolis. En el marc dels treballs que està fent l’APT en aquesta àrea ja s’han dut a terme uns primers treballs. La Fase 1 del Projecte constructiu de la restauració i ordenació de la zona dels Prats d’Albinyana es va dur a terme la primavera de l’any passat i va consistir en la neteja i la reexcavació del jaciment.

Actualment, els serveis territorials de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, amb la col·laboració de l’APT, està definint les diferents fases de recuperació i valorització del jaciment, per continuar amb l’excavació, consolidació i museïtzació de l’espai arqueològic. Un cop acordats els treballs que resten per fer es podrà disposar d’un calendari. Cal destacar que en aquest entorn s’hi aixecarà el futur Centre Experiencial i d’Interpretació, que permetrà mostrar el procés de recuperació dels espais naturals protegits com el dels Prats d’Albinyana, les espècies protegides i la vida de la fauna i la flora, així com, el naixement i desenvolupament de la Vil·la de Cal·lípolis i la forma de vida i els costums dels seus pobladors, a través dels mitjans audiovisuals i virtuals punters. L’Ajuntament de Vila-seca ha rebut un ajut de 5 milions d’euros del Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions 2023 per a l’execució d’aquest centre.

Els treballs de restauració de la Torre d’en Virgili de la Pineda seran finançats de manera íntegra amb una subvenció del programa 2% cultural. CEDIDA

Port de Tarragona

El Port es converteix en un dels principals escenaris de Tarraco

El Mare Nostrum va ser, sense cap mena de dubte, el motor i l’essència de l’Antiga Roma. La identitat de tota una civilització, els vestigis de la qual han perdurat mil·lennis fins a arribar als nostres temps, ha estat articulada gràcies al Mediterrani. Però no només això, i és que el nostre ADN actual, eminentment mediterrani, no s’entendria sense la petjada tan profunda que aquest mar va causar en mons antics, com el grec o el romà.

Programa d’actes

Museu del Port

Monòlegs històrics: Asellina. La tavernera del port de Tarraco

Dissabte 18, 11 h. Diumenge 19, 11 h. Dissabte 25, 11 i 18.30 h. Diumenge 26, 11 h.

A càrrec d’Assumpta Mercader, actriu.

Monòlegs històrics:

Posidonius. Magister Navis

Dissabte 18, 13 h. Diumenge 19, 13 h. Dissabte 25, 13 i 19.30 h. Diumenge 26, 13 h.

A càrrec de Jaume Martell, antropòleg i actor de teatre històric.

Conferència: Cap al jardí de les Hespèrides i més enllà.

Viatges mítics del Mediterrani a l’Atlàntic en l’antiguitat

Dissabte 18, 19 h.

A càrrec de Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’Arqueologia (URV).

Refugi 1

Recreacions històriques:

Portuenses. Treballs i negocis en la vida d’un barri portuari romà

Divendres 17, 22 h. Dissabte 18, 22 h. Divendres 24, 22 h.

Dissabte 25, 11 i 18.30 h.

A càrrec de Projecte Phoenix.

Monòlegs històrics: El

És per això que enguany el Mediterrani serà el gran protagonista de Tàrraco Viva. El festival romà arriba a la 26a edició sota el lema El Mediterrani en l’antiguitat, un mar de cultures, trobades i conflictes. El món del mar i de la navegació agafaran una rellevància especial, motiu pel qual els equipaments culturals del Moll de Costa es convertiran en un dels escenaris destacats del festival. Si bé la col·laboració entre el Port i Tàrraco Viva ve des dels inicis del festival, fa més de 25 anys, el cert és que pro-

naufragi. Naufragi de Sant Pau en la seva anada a Roma

Dissabte 18, 10 h. Diumenge 19, 10 h. Dissabte 25, 10 i 16.30 h.

A càrrec de Agustí Farré, narrador.

Monòlegs històrics: Emilius Severianus. Un minògraf a Tarraco

Dissabte 18, 11 i 17 h.

Diumenge 19, 11 h.

A càrrec de Marcel Ferré, actor.

Recreacions històriques: Kerameikos. Els maldecaps del ceramista grec Eutyches

Dissabte 18, 12.30 h.

A càrrec d’EUTYCHES, grup de reconstrucció històrica.

Presentació del llibre Maldita Roma. La conquista del poder de Julio César

Dissabte 18, 12.30 h.

A càrrec de Santiago Posteguillo, escriptor / Editorial Rosa dels Vents.

Tinglado 1

Conferència: Entre onades i vaixells. Claus de la navegació al Mediterrani romà Divendres 17, 19 h.

A càrrec de Patricia Terrado Ortuño, doctora en Arqueologia Clàssica.

Visita comentada: La Batalla de Salamina. Orient contra Occident o la construcció de

gressivament s’ha anat reforçant. L’any passat, ja es feia una aposta per a incrementar el nombre d’actes organitzats en els espais del Moll de Costa. Enguany, es continua amb aquesta línia i s’ha ampliat el nombre propostes programades en els entorns portuaris, convertint el Port en un dels escenaris principals del festival, que es durà a terme entre el 13 i el 26 de maig.

Un programa divers El Tinglado 2 del Moll de Costa acollirà l’exposició Tutanka-

notícies falses?

Dissabte 18, 10 h. Diumenge 19, 10 h. Dissabte 25, 10 h.

Diumenge 26, 10 h.

A càrrec de Julio Villar Robles, historiador i intèrpret de patrimoni.

Monòleg històric: Mel Melkart. El vostre amic perfumista

Dissabte 18, 11 i 17 h.

Diumenge 19, 11 h.

A càrrec de Carles Alcoy, filòleg i narrador.

Monòlegs històrics: Artemísia d’Halicarnàs. Una reina almirall a la batalla naval de Salamina

Dissabte 18, 12 i 18 h.

Diumenge 19, 12 h. Dissabte 25, 12 i 18 h. Diumenge 26, 12 h.

A càrrec de Karme González, narradora

Tinglado 2

Recreacions històriques: Tutankamon i Carter. El descobriment que enlluernà el món

Dies 17, 18, 24 i 25, 20.30 h.

A càrrec de Kemet Grup de Recreació de l’Antic Egipte / Argos Serveis Culturals.

Descobrint Tutankamon. Visita guiada a l’exposició Coses meravelloses.

Dies 18, 19, 25 i 26, 11.30 h.

mon i Carter, una mostra sobre la descoberta de l’única tomba amb una mòmia reial completament intacta de l’antic Egipte, la de Tutankamon, i sobre el fet de rescatar un nom oblidat sota la sorra del desert.

A càrrec de Julio Villar Robles, historiador i intèrpret de patrimoni.

Monòlegs històrics: Hussein Abdel Rasul. Veig coses meravelloses!

Dissabte 18, 12.30 i 18 h.

Diumenge 19, 12.30 h.

Dissabte 25, 12.30 i 18 h.

Diumenge 26, 12.30 h.

A càrrec d’Agustí Farré, narrador.

Monòlegs històrics: Eve, cara a cara amb Tutankamon. La primera dona a la tomba del faraó.

Dissabte 18, 13.30 i 17 h.

Diumenge 19, 13.30 h.

Dissabte 25, 13.30 i 17 h.

Diumenge 26, 13.30 h.

A càrrec d’Encarna Laínez, actriu.

MNAT -

Tinglado 4

Jocs de taula: Nostrum Mare Jugant a ser comerciants romans.

Dies 18 i 19, de 10 a 13 h.

A càrrec de MNAT.

Visita teatralitzadada: Tiberius. Un comerciant pel Mare Nostrum

Dies 18, 19 i 26, 12 h. Dia 25, 17:30 h.

A càrrec de MNAT / Museu del Port.

A més, en aquest espai s’oferiran visites comentades i monòlegs històrics relacionats amb l’exposició.

El Tinglado 1 serà l’escenari de conferències, visites comentades i monòlegs històrics, re-

Moll de CostaPlaceta 1

Xerrada amb recreació: Gent de portus. Personatges del barri portuari de l’antiga

Tarraco.

Dissabte 18, 11.30 i 17.30 h.

Diumenge 19, 11.30 h.

A càrrec de Projecte Phoenix.

Recreacions històriques: Un dia al portus. Personatges de mar i de vora mar a l’antiguitat romana.

Dissabte 18, 12.30 i 18.30 h.

Diumenge 19, 12.30 h.

A càrrec de Genovesa, narratives teatrals.

Recreacions històriques: Navigium isidis. El culte a Isis, protectora dels mars

Dissabte 18, 13.30 i 19.30 h. Diumenge 19, 13.30 h.

A càrrec de NEMESIS, Arqueologia i Difusió Cultural.

Moll de CostaPlaceta 2

Jocs: Si vis pacem, para ludum. Jocs d’estratègia i simulació sobre l’antiguitat.

Dissabte 18, de 10 a 13.30 i de 16 a 20 h. Diumenge 19, de 10 a 13.30 h.

A càrrec d’Associació TGN Juga.

lacionades amb el mar: Entre onades i Vaixells a càrrec de Patrícia Terrado, doctora en Arqueologia; La Batalla de Salamina a càrrec de Julio Villar, historiador; i Mel Melkart, amb Cales Alcoy, filòleg i narrador. El Refugi 1 també acollirà experiències en diversos espais escènics, un d’ells amb un aforament per a centenars d’espectadors, en els quals es recrearan històries portuàries romanes, Portuenses, o històries quotidianes, Emilius Severianus. I també experiències relacionades amb l’antiga Grècia, Karameikos, sobre la ceràmica grega. En aquest espai, també es durà a terme la presentació del llibre Maleïda Roma de Santiago Posteguillo. El Museu del Port de Tarragona també acollirà activitats. A les seves instal·lacions es representaran els monòlegs històrics El Naufragi, Asellina i Posidonius i, a més, se celebrarà la conferència Cap al Jardí de les Hespèrides i més enllà a càrrec de Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’arqueologia de la URV. A tot això, cal sumar-hi les activitats que es faran a l’exterior i a la seu provisional del MNAT.

Fira: Taberna Libraria. Llibreria. Dissabte 18, de 10.30 a 14 i de 17.30 a 20 h. Diumenge 19, de 10.30 a 14 h.

A càrrec de llibreries de Tarragona: Adeserà, Abacus, La Capona i La Quimera.

Moll de CostaPlaceta 3

Taller infantil: La flota romana Dissabte 18, 10 i 12 h. Diumenge 19, 12 h.

A càrrec de Sexto Mario. Patrimonio y Educación.

Taller infantil: Les rutes comercials del Mediterrani Dissabte 18, 10 i 12 h. Diumenge 19, 12 h.

A càrrec de Sexto Mario. Patrimonio y Educación.

Taller infantil: Els jocs romans a Tarraco

Dissabte 18, d’11 a 13.30 i de 17 a 19.30 h. Diumenge 19, d’11 a 13.30 h.

A càrrec d’A Priori Cultural.

Taller infantil: Arqueòlegs per un dia. Aprendre jugant l’essència de l’arqueologia com a ciència.

Dissabte 18, 11 i 17 h. Diumenge 19, 11 h.

A càrrec d’ITINERE, Turisme i Cultura.

Anna Ferran

Un espectacle de recreació als espais exteriors del Moll de Costa. CEDIDA

PORT-CIUTAT

Port de Tarragona

El Moll de Costa esdevé en un espai de debat i consciència sobre la sostenibilitat i el futur

En els últims mesos ha acollit la Cúpula de la SOStenibilitat i ha estat l’escenari de les primeres Setmanes de l’Aigua

El Moll de Costa del Port de Tarragona ha esdevingut en aquests primers mesos de l’any l’epicentre del debat sobre la sostenibilitat i el futur en un món amenaçat per l’emergència climàtica. I és que, a la programació d’exposicions dels diferents espais que conformen aquesta rambla de la cultura, enguany s’han sumat noves propostes que han apropat a la ciutadania alguns dels reptes més cabdals que afrontem, convertint el Port en un gran espai de reflexió.

QDes del mes de febrer i fins al 23 de juny, el Refugi 1 acull la Cúpula de la SOStenibilitat. Aquest projecte de consciència ecosocial promogut per Còdol Educació és itinerant i després de ser Falset i a Móra d’Ebre està fent parada i fonda al Port de Tarragona. L’objectiu d’aquesta iniciativa pionera és convidar-nos a capgirar la nostra relació amb el planeta, la comunitat i nosaltres mateixos.

Per aconseguir-ho, compta amb una posada en escena impressionant, gràcies a la cúpula geodèsica, construï-

ualitat, seguretat i protecció del medi ambient. Aquests són els tres elements que defineixen l’ADN de City Net. Aquesta empresa ofereix un servei integral de neteja i manteniment per a empreses i particulars. La professionalitat del seu equip, la cerca de solucions personalitzades per a cada client i l’ús de productes amb segell ecofriendly són els pilars que millor defineixen el seu servei. Bona mostra d’això són les certificacions i els segells que han obtingut recentment per part d’organismes independents.

da per un equip d’arquitectes experts en bioconstrucció, i a un l’ús de tecnologia de projecció fulldome360 que permet projectar imatges sobre la superfície d’una mitja esfera embolcallant les persones amb impressionants paisatges i efectes visuals. Aquesta tecnologia, juntament amb disseny artístic, la música i la narració d’una guia fa que el públic visqui una immersió total, que emociona, genera reflexió i convida a l’acció.

La Cúpula de la SOStenibilitat ha acollit públic de totes les edats. De fet, s’han programat

SERVEI RECOMANAT

City Net:

qualitat, persones i medi ambient

Aquesta empresa de neteges i manteniments compta amb tres segells ISO que l’acrediten

Així doncs, els serveis de City Net compten amb tres segells ISO. D’una banda, han aconseguit l’ISO 9001, que acredita la qualitat del seu servei. Així mateix, l’Organització Internacional per a l’Estandardització també els ha dis-

diferents experiències. L’alumnat de primària està prenent part d’una experiència corpòria i sensorial per connectar amb la natura. Els joves de secundària viuen una experiència immersiva per a prendre consciència de les conseqüències de la crisi climàtica. I als caps de setmana s’organitzen activitats diverses per al públic familiar. Fins al dia d’avui, més de 1.800 persones s’han endinsat en aquesta proposta d’eco-alfabetització. I comp-

tingit amb l’ISO 14001, que valida pel compromís amb la protecció del medi ambient. Per últim, cal destacar que han obtingut també l’ISO 45011, referent a la seguretat i a la salut dels treballadors. I és que per a City Net el seu equip humà és la base del seu servei.

Les certificacions que han rebut evidencien el compromís amb la feina ben feta en tots els àmbits on treballen: oficines, comunitats de veïns, centres educatius, restauració i hoteleria, centres mèdics i assistencials, comerços i indústries. De fet, alguns dels seus principals clients són concessionàries del Port de Tarragona . A. Ferran

tant els grups que ja tenen reserva, fins al 23 de juny, seran 2.055 persones les hauran passat pel Refugi 1.

L’aigua del futur Seguint l’aposta engegada amb la Cúpula de la SOStenibilitat, des del Moll de Costa s’ha organitzat una iniciativa innovadora al territori i al conjunt de Catalunya: les Setmanes de l’Aigua. Sota el lema L’aigua del futur, aquesta primera edició, celebrada de l’11 d’abril al 5 de

maig, ha comptat amb jornades tècniques, debats, exposicions, i propostes educatives i artístiques adreçades a diferents públics per sensibilitzar i conscienciar dels canvis futurs que la nostra societat haurà d’adoptar davant de l’emergència climàtica actual i, concretament, davant de la crisi de l’aigua que estem vivint. El cap de la unitat PortCiutat, Rafael López-Monné, explica que la programació, tant de la Cúpula de la SOStenibilitat com de les Setmanes de l’Aigua, «respon al compromís del Port de Tarragona amb la societat i el territori per encarar els reptes de sostenibilitat que com a societat i com a humans tenim plantejats». En aquest sentit, conclou: «Des de l’APT, i conscients del nostre rol institucional, del nostre pes econòmic i de la nostra vocació facilitadora, volem contribuir a la reflexió sobre els reptes que té plantejat el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb una visió metropolitana i de país que ajudi a establir les línies mestres del canvi que la nostra societat ha de fer per aconseguir una economia verda i una societat resilient davant del canvi climàtic».

Anna Ferran

La Cúpula de la SOStenibilitat utilitza una posada en escena impressionant per generar consciència i convidar a passar a l’acció. CEDIDA

El seu equip humà és la base del servei que ofereixen. CEDIDA

L’Incasòl pretén renovar el Parc de la Maquinària per 700.000 euros

Urbanisme

Miquel Llaberia

L’Institut Català del Sòl (Incasòl) preveu portar a terme una reforma de l’aspecte del Parc de la Maquinària. Aquesta és una illa residencial, amb una quarantena d’habitatges adossats, localitzada a prop del polígon Agro-Reus i delimitada pels carrers de Sant Domingo de la Calzada, el Passatge de la Mare de Déu del Camí i la Placeta de Sant Ermengol. Aquesta zona ocupa una superfície total de 10.150 metres quadrats. L’asfalt, el clavegueram l’enllumenat i el mobiliari urbà seran tres aspectes que renovaran amb un import total de 695.727,98 euros.

Segons el document del projecte que s’aprovarà inicialment avui en la Junta de Govern Local de l’Ajuntament

de Reus, detalla que «l’entorn del conjunt del Parc de Maquinària presenta un grau d’urbanització, enllumenat,

pavimentació i serveis generals de tipus baix» a causa de «la seva antiguitat (any 1967) i la falta de manteniment».

El Trapezi omple els carrers de Reus en el seu segon dia ple d’espectacles

Trapezi El Trapezi s’allargarà fins el pròxim dissabte 11 de maig

Marta Gutiérrez

Amb el traç del pinzell, Martí Soler començava a dibuixar el segon dia del Trapezi a la plaça de Sant Pere. L’espectacle Finestres, ahir, va ser un dels trets de sortida a la segona jornada de la Fira del Circ de Catalunya al compàs dels tres hula-hoops metàl·lics que rotaven en translació al voltant del cos del protagonista. Els espectadors ja van poder gaudir d’un petit tastet d’aquesta actuació a la inauguració i, unes hores més tard, l’acte sencer el dia anterior.

A les 18.15 hores, al Parc de Sant Jordi, es formava un diàleg entre l’home i la matèria, construint una harmonia enmig del soroll, amb l’espectacle Idiòfona. «Correu cap al futur», van ser les paraules que va expressar Joan Català per animar els espectadors a passar enmig d’un túnel format per les persones del

‘Idiòfona’ va generar una odissea metàl·licpoètica al Parc de Sant Jordi de Reus Fotografia de l’espectacle al Parc de la Festa. Gerard Martí

públic que es van animar a formar part d’una odissea metàl·lic-poètica on el ferro i el soroll que generava era el

protagonista. Un altre dels espais protagonistes va ser el Parc de la Festa. La companyia de gran renom internacional Colectif Malunés et Mouvedbymatters presentava el seu espectacle Bitbybit, a les 20.30 hores. Un espectacle que es basa en la dissecció física d’una confraria.

A més, també apunta que «el sistema de clavegueram aboca a la part superior del terreny a la carretera, mitjan-

Queda inaugurada una nova edició de la ruta de tapes Ganxet Pintxo

Gastronomia La Ganxet Pintxo va inaugurar oficialment ahir una nova edició amb l’acte institucional a l’Espai Llotja. Fins a 33 establiments participaran en aquesta ocasió en la ruta de tapes reusenca. Les propostes es podran degustar fins al 26 de maig, per un preu de 4 euros. Redacció/Diari Més

L’actuació afecta un espai que ocupa una superfície de 10.150 metres quadrats

çant un bombeig que resulta insuficient en cas de pluges fortes». A més, «les xarxes d’aigua i electricitat pràcticament es toquen, no existeixen caixes de protecció d’electricitat, havent-se produït sovint contacte elèctric amb les instal·lacions d’aigua».

Per aquest i altres motius, el document proposa portar a terme diverses accions que iniciaran amb la demolició de tot el paviment del passatge de la Mare de Déu del Camí i tota la vorera oest del carrer Sant Domingo de la Calzada, a més d’eliminar els murets i paviment de la placeta de

Sant Ermengol, junt amb la retirada d’altres elements. Aleshores, es pavimentaran el carrer i el passatge de la Mare de Déu del Camí, i aquest últim s’anivellarà l’altura de la calçada i la vorera, apostant per una restricció del pas de vehicles a favor del vianant. Pel que fa al clavegueram, s’establirà una xarxa separativa amb abocament al col·lector cobert del Barranc, que passa pel carrer Joan Alcover. Per una altra banda, l’enllumenat es renovarà a tot el passatge i en la vorera oest del carrer Santo Domingo de la Calzada, mentre que l’enllumenat de la vorera est es mantindrà. Respecte als jardins, s’intentarà mantenir o recuperar el màxim número d’arbrat existent, com els xiprers del passatge i les oliveres de la placeta, a més de la col·locació de fileres alternades de lledoners al passatge i de plantes i arbustos mediterranis en la placeta. En l’àmbit de mobiliari urbà es col·locaran bancs, papereres, pilones de protecció dels vianants i per evitar l’aparcament de vehicles no autoritzats i, finalment, elements de jocs infantils en la placeta de Sant Ermengol.

Les obres afectaran a l’asfalt, enllumenat, clavegueram i mobiliari urbà. Diari Més

Sindicats pagesos fan arribar les seves propostes als partits polítics

de cara al 12-M

Pagesia Revolta Pagesa s’ha manifestat a Tarragona i Unió de Pagesos ha fet públiques les propostes

Miquel Llaberia

Aquest dijous va ser una jornada de reivindicació pagesa al Camp de Tarragona. Per un costat, el sindicat Revolta Pagesa va desplaçar-se fins a la ciutat de Tarragona amb una trentena de tractors que van tallar l’Imperial Tarraco. Aquests van elaborar un manifest que recull les reclamacions per part del sindicat pagès. Representants de Junts, CUP, Convergents i Aliança Catalana van signar el manifest. Per un altre costat, els pagesos van presentar un segon document en el qual es demanava als partits un reconeixement social de la pagesia i vetllar per la sobirania alimentària basada en

els productes locals. Aquest el van signar PSC, ERC, Junts, CUP i Convergents. El portaveu de Revolta Pagesa al Camp de Tarragona, Ramon Rojo, va afirmar que entre les onze mesures que proposen la més «urgent» és avançar en les obres previstes per millorar les infraestructures hidràuliques de la regió per la via d’emergència.

Unió de Pagesos Pel seu costat, Unió de Pagesos no es va adherir a la manifestació. El coordinador Territorial d’Unió de Pagesos al Camp de Tarragona, Pere Guinovart, ho justifica dient que «Nosaltres entenem que tots som pagesos i si els companys de la revolta han

decidit fer una mobilització amb tractors em sembla bé. Tothom té la llibertat d’anar a qualsevol mobilització. Però, el que no entenem és que hà-

gim de jugar a política i menys en un moment com són les eleccions. Tant ells com nosaltres ens hem reunit amb els grups parlamentaris i hem fet

L’apunt

Ajuts insuficients per la pagesia del Baix Camp

Des d’Unió de Pagesos consideren que els ajuts a la pagesia del Baix Camp per la falta d’aigua a l’embassament del Riudecanyes no són suficients. «Proposar-li al pagès que estigui rebent ajuts dos o tres anys sense regar? Cada pagès és un cas personal i particular, però segurament una part plegarà», augura Martí Macías.

«Quan es constitueixi el govern haurem de mobilitzar-nos com ho vam fer»

«En els anys que porto a Unió de Pagesos no havia vist morir la vinya»

les propostes que havíem de fer». «Estem en un moment en què les nostres propostes quedaran en el mateix calaix perquè no ens podrà contestar ningú. Aleshores, per què hem de fer un esforç ara? Serà quan es constitueixi el govern que haurem de mobi-

litzar-nos tant de temps com ho vam fer anteriorment», reflexiona Guinovart. Unes propostes que, des del sindicat d’Unió de Pagesos, han fet arribar als partits polítics. Aquestes compten amb sis eixos fonamentals; la regulació dels preus, actuacions contra la sequera, la gestió de la fauna, l’ajut als joves agricultors, la desburocratització i la definició dels espais agraris protegits i productius. Pel que fa a la sequera, el responsable d’aigua d’Unió de Pagesos al Tarragonès, Martí Macías, destaca la necessitat de posar en marxa, com més aviat millor, infraestructures com l’estació regeneradora d’aigua de l’EDAR de Reus o la depuradora de Santa Oliva, al Baix Penedès, a més d’establir un pla d’inversions per a la modernització de regadius i reutilització de l’aigua. «La situació és greu, en els anys que porto a Unió de Pagesos no havia vist morir la vinya» comenta amb contundència Guinovart, i aprofita per criticar que les mesures contra la sequera no siguin equitatives entre la pagesia i el turisme. Al mateix temps, també subratlla que els pagesos pateixen les conseqüències d’un mercat injust i han demanat la regulació de les llotges: «en un mercat normal cada setmana hi hauria d’haver una modificació dels preus per l’oferta i la demanada, no un preu gairebé fix tot l’any. Per aquest motiu, la Generalitat ha de modificar la llei de llotges».

Una trentena de tractors van assistir a la mobilització de Revolta Pagesa localitzada a l’Imperial Tarraco de Tarragona. Gerard Martí

Unió de Pagesos va presentar les seves propostes. Diari Més

Imatge d’arxiu d’un sensor de risc químic.

Interior signa el contracte per a instal·lar 575 sensors de risc als polígons químics de Tarragona

Químiques El Departament d’Interior ha signat per 1,8 milions d’euros el contracte amb Sensotran S.L. per al subministrament, la installació i manteniment de 575 sensors electroquímics per a la detecció de substàncies tòxiques en el marc del Plaseqta. Els aparells s’instal·laran als polígons nord, sud i al port de Tarragona i detecta-

ran 8 components tòxics diferents: diòxid de sofre, òxid d’etilè, sulfur d’hidrogen, clor, amoníac, clorur d’hidrogen, fosgè i acrilonitril. Aquestes són les que poden produir accidents amb núvol tòxic que afecti l’exterior de les empreses. L’empresa té 4 mesos per subministrar-los i després durant 5 mesos els haurà d’instal·lar i posar a punt. ACN

Analitzen l’impacte del canvi climàtic a les diades castelleres

Investigació La Universitat Rovira i Virgili ha iniciat un projecte de recerca

ACN

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha iniciat un projecte de recerca per analitzar quin impacte té el canvi climàtic sobre les diades castelleres. L’estudi busca entendre com aquest fenomen pot afectar la celebració d’aquests actes realitzats a l’aire lliure i que tenen lloc, sobretot, durant els mesos més càlids de l’any i a les hores centrals del dia. Unes condicions meteorològiques que, segons han detallat, poden comprometre la seguretat de les persones que hi participen i l’èxit de l’activitat. Per això, també es vol conèixer quines mesures d’adaptació es podrien implementar per mitigar els efectes negatius. Els primers resultats indiquen un augment de les temperatures en diades com la de Sant Joan a Valls o

Aquest mes de maig l’Ajuntament ha dut a terme diverses tasques de manteniment i millora. Aj. Cambrils

L’Ajuntament de Cambrils fa diverses millores al Parc del Pinaret

Local L’Ajuntament de Cambrils està treballant en diverses millores al Parc del Pinaret. Aquest mes s’han iniciat les tasques de reparació i substitució de les travesses de les jardineres de davant de la font, la reparació de les taules de pícnic, així com la instal·lació de noves papereres. Redacció/Aj. Cambrils

Santa Tecla a Tarragona. El projecte inclou una anàlisi sobre com ha evolucionat la temperatura en les principals diades castelleres durant les últimes quatre dècades. A més, i a partir de tallers participatius amb els integrants

de diferents colles castelleres, també s’identificaran quines són les condicions meteorològiques que més incideixen en la realització dels castells. A partir d’aquí, s’elaboraran propostes per adaptar aquesta tradició a la nova realitat

CULTURA

Es faran propostes per adaptar les diades a la nova realitat climàtica

climàtica.

L’estudi està encapçalat per l’equip investigador format per Anna Boqué, Jon Olano i Òscar Saladié, del Departament de Geografia de la URV i membres de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IU-RESCAT).

Durant la jornada d’ahir es va portar a terme al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona el primer dels tallers previstos. De fet, la pròxima trobada serà amb els Xiquets de Reus el 14 de maig. L’equip d’investigadors confia en obtenir els resultats complets a finals de tardor.

Immersió celestial: descobreix el Ball del Sant Crist de Salomó

Les pròximes funcions seran els dies 12, 19 i 26 de maig

Al cor del Baix Gaià els diumenges de maig pren vida una tradició ancestral. Voltats de bells turons ens hem de si tuar a Salomó, on cada any i amb esplendor renovat es posa en escena el tradicional Ball del Sant Crist. És un espectacle teatral, del gènere dels balls parlats, que fa un viatge a la història i transporta l’espectador a un món màgic i fascinant.

Amb una combinació de música, danses, efectes de llum i color i actuacions que im pressionen, la representació deixa pràctica ment sense alè aquells que la segueixen. Les prop de 150 persones que fan possible el Ball, amb la seva entrega apassionada, convertei xen cada escena en un testimoni vibrant d’art i devoció.

Els detalls cuidats i l’atmosfera embolcalla dora transporten el públic a l’època medieval per viure uns fets llegendaris del segle XVI que la tradició popular ha mantingut fins avui dia. A l’obra s’explica que, davant la fam que patia el poble de Salomó i tota la comarca, un mercader de la vila embarcà vers Alger a la

recerca de blat. Aquest, però, no només tornà amb l’aliment, sinó també amb la imatge d’un Crucifix que, miraculosament, comprà per trenta monedes i després de força entrebancs. Per aquells que busquin una experiència teatral única, el Ball del Sant Crist de Salomó és una oportunitat imperdible. Les pròximes funcions són els dies 12, 19 i 26 de maig a les 12 h al temple parroquial. Les entrades es poden comprar a www.balldelsantcrist.cat, al telèfon 675 845 861 i a taquilla una hora abans de l’es pectacle.

Redacció

Confien tenir els resultats complets a finals de tardor. Gerard Martí

Interior

Roda de Berà acollirà el festival de furgonetes camper més gran d’Espanya

Fires La cita tindrà lloc els dies 10, 11 i 12 de maig

Redacció

PrimaveraVan, el festival de furgonetes camper més gran d’Espanya, celebrarà enguany la seva vuitena edició al Càmping Park Playa Berà, a Roda de Berà. Així, els dies 10, 11 i 12 de maig, Tarragona aplegarà al voltant de 1.200 furgonetes, i l’organització preveu una assistència similar a la de l’any passat, 4.000 persones.

Davant l’exhauriment de les entrades en només tres dies, s’han posat a la venda entrades de dia, que estaran disponibles a la pàgina web del festival, i que permetran gaudir d’activitats en família, assistir a les xerrades, passejar pel market d’artesania o gaudir dels concerts.

D’altra banda, al llarg de les seves edicions, el festival PrimaveraVan s’ha erigit com un festival de música emergent, fins al punt que la música és

L’organització ha posat a la venda entrades de dia a la seva pàgina web Es preveu una assistència de 4.000 persones. PrimaveraVan

un dels seus pilars fonamentals i reclam de molts assistents.

Albert Sedó, fundador de la

revista Furgosfera i del Festival PrimaveraVan, va declarar que «estem molt satisfets de i il·lusionats amb l’organització d’aquesta nova edició», i va afegir que el festival «és el moment de l’any que podem compartir aquesta passió per l’estil de vida van life, en un entorn idíl·lic com és la Costa Daurada».

la Festa de la Germandat de Vandellòs

Festes La Festa de la Germandat de Vandellòs, que se celebrarà del 10 al 12 de maig, constarà de quasi una trentena d’actes gratuïts. Entre aquests, destaca la proposta organitzada pel Centre d’Estudis de la Vall, titulada Un Tomb per la Música i la visita guiada al centre d’interpretació de l’oli de Vandellòs. El programa també compta amb el concert de l’orquestra Nueva Saturno i el seguici popular pels carrers del poble. Tampoc hi faltaran els actes tradicionals, com l’actuació dels Capgrossos de Vandellòs. Redacció/Aj. de Vandellòs

La nova edició de la Fira del Vi de

la Canonja es trasllada al pàrquing del Mas de l’Abeurador

Fires Després de l’èxit de la primer edició, la Fira del Vi a la Canonja torna aquest dissabte. Enguany, però, canvia d’escenari i es trasllada a l’aparcament del Mas de l’Abeurador, un espai ampli rodejat d’arbres, a l’entrada del municipi, i que ofereix un bon escenari per les actuacions musicals que amenitzaran la jornada.

Durant tot el dia, es podran tastar vins de les diferents Denominacions d’Origen catalanes,a més de la DO Rioja. Els preus de les consumicions seran els mateixos que l’any passat. El tiquet per una consumició de vi serà de 2,5 euros, la copa també a 2,5 euros i 10 euros quatre consumicions amb la copa i el por-

tacopes de regal. A més a més, les carpes de vins es complementaran amb la presència de foodtrucks.

La Fira tindrà dues sessions: d’una banda, la del migdia, que començarà a dos quarts de dotze i acabarà a dos quarts de quatre i, d’altra, la de la tarda-vespre, que anirà de sis i a dotze de la nit. Pel que fa a les actuacions musicals, a dos quarts d’una actuarà la banda de rock-celta Sal150 i, a les set de la tarda, serà el torn de les cançons versionades del grup Popurris Trio. Redacció

Torredembarra realitzarà una jornada de neteja del Roquer

Municipal Aquest dissabte 11 de maig, a les 10 h, tindrà lloc una jornada de neteja del Roquer. El punt de trobada serà l’aparcament del port esportiu, i per participar-hi cal inscripció prèvia a tarraco@ecologistesenaccio.cat. L’activitat s’emmarca dins del Let’s Clean Up Europe, una acció en l’àmbit de tota Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que es llencen de manera incontrolada a la natura, i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests. A Catalunya, la proposta es gestiona des de l’Agència de Residus. Redacció

Arriba

El Nàstic vol vèncer i convèncer contra un SD Logroñés gairebé descendit

Futbol Els grana tenen l’oportunitat demà d’assegurar el ‘play-off’ i recuperar les bones sensacions en atac

Montreal Quesada

El Nàstic de Tarargona afronta demà contra l’SD Logroñés la primera de les tres finals per acabar la temporada. Els grana necessiten una victòria que pot arribar a certificar definitivament la presència grana en el play-off d’ascens si la Cultural Leonesa no guanya el seu partit contra el Teruel. A banda dels tres punts, l’equip necessita també recuperar les bones sensacions sobre la gespa. En altres paraules, els grana han de vèncer i convèncer per mantenir-se en la lluita per la segona posició i arribar endollats al play-off d’ascens. Al davant tindran un SD Logroñés que podria certificar el seu descens a Segona RFEF demà mateix.

L’extrem grana David Concha durant el partit contra l’SD Logroñés de la primera volta. SD Logroñés

Roda de premsa

Pol Domingo: «L’afició del Nàstic ha demostrat que està a les verdes i a les madrues»

El rival

SD Logroñés

Com arriba?

19è

PE 8 PP 20 GF 22 GC 52

PG 7 29 punts

Dissabte, 18 h

Nou Estadi Costa Daurada

Esport3 i FEFtv Minut a minut a diarimes.com

nas, el Nàstic necessita recuperar les bones sensacions davant la seva afició.

El lateral grana, Pol Domingo, va assenyalar eque el de demà és un partit crucial: «La nostra prioritat és fer un pas de gegant cap al play-off i mostrar la nostra millor versió tant individual com en equip». Domingo va posar en valor l’afició grana destacant que «ha demostrat estar sempre a les verdes i a les madures i necessiem el seu suport incondicional per assolir l’objectiu».

L’àrbitre

Sergio Escriche Guzmán dirigirà el Nàstic-SD Logroñés

L’SD Logroñés podria començar el duel sent equip de Segona RFEF si el Sabadell puntua

L’equip entrenat per Aitor Larrazabal és el pitjor de la categoria, en tant que és el menys golejador amb només 22 gols a favor, i també el més golejat, amb 52. Amb 29 punts, té la permanència a 9 de distància quan només queden 9 punts en joc, així que virtualment ja ha perdut la categoria. L’equip de la Rioja arriba al Nou Estadi Costa Daurada amb una ratxa d’onze partits sense guanyar, l’últim va ser el 25 de febrer contra l’Arenteiro i l’anterior va ser a domicili el 10 de desembre. De fet, acumula sis partits sense puntuar lluny de Las Gaunas. El seu referent és el jove davanter Jordi Escobar, que acumula un bon grapat

La cursa d’ultradistància Kromvojoj torna demà a Reus i incorpora una ruta reduïda

Ciclisme La cursa d’ultradistància Kromvojoj torna demà a Reus en la seva tercera edició. L’esdeveniment de ciclisme de carretera afegeix enguany com una novetat una ruta reduïda i menys exigent. A les edicions anteriors només hi havia una ruta, però enguany s’afegeix a la ruta amb la distància original: 1.400 km i 24.500 metres de

desnivell positiu una versió reduïda, la Redux, amb 925 km i 16.400 metres de desnivell positiu. La prova sortirà aquest dissabte, 11 de maig, a les 20 hores de les piscines municipals de Reus, punt que serà tant sortida com arribada. El recorregut travessarà la Catalunya Central, el Cap de Creus, i la Costa Brava, el Pirineu, la Plana de Lleida,

dels gols de l’equip amb un total de 8.

Victòries reparadores

En els darrers anys, els partits entre el Nàstic i els equips de Logronyo han sigut balsàmics pels grana. A Las Gaunas Agné va vèncer un ultimàtum, els grana van passar de ronda a la Copa del Rei i Dani Vidal va certificar la permanència la darrera temporada. A més, totes les victò-

els Ports de Tortosa i el Delta de l’Ebre per tornar cap a Reus travessant el Priorat. L’itinerari contempla tres punts de control: el Monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), el Port de la Bonaigua (Val d’Aran) i el Mont Caro (Baix Ebre). La filosofia de Kromvojoj és apropar els ciclistes a l’origen d’aquest esport, quan s’havia de fer de forma autosuficient i portar amb si mateix tot allò que es necessitava. A la prova hi participaran ciclistes d’arreu de l’estat, d’Europa i també dels Estats Units. Redacció

ries van servir per donar ales a un Nàstic que necessitava confiança. De fet, enguany el conjunt grana va arribar a Las Gaunas després de la delicada victòria per 2-1 contra el Tarazona a casa. Es necessitava guanyar, i l’equip ho va fer amb nota amb dos gols de David Concha per iniciar la segona gran ratxa de victòries de la temporada.

Demà, la situació és similar i, tot i que no sigui a Las Gau-

Carla Plana, campiona d’Espanya en els 8.000 punts

Patinatge La patinadora del Club Gimnàstic Carla Plana es va proclamar campiona d’Espanya en la prova 8.000 punts i va guanyar la plata als 10.000 metres eliminació. Aquests resultats li donen plaça per a la tecnificació del seleccionador nacional, optant al campionat d’Europa. Redacció/Cedida

Descendits abans de jugar L’SD Logroñés està a 9 punts del Sestao River, equip que, amb 38 punts, marca la permanència quan només hi ha 9 punts en joc. El Sabadell té els mateixos punts i jugarà el seu partit a casa del Tarazona demà a les 16 hores, així que l’SD Logroñés sabrà el resultat abans de començar el duel a les 18 hores contra el Nàstic.

Si el Sabadell puntua contra el Tarazona, deixaria el descens a 39 punts. Això fa que, malgrat que l’SD Logroñés guanyi tindria 32 punts i estaria a 7 de la salvació amb 6 punts en joc. Per tant, sortiria a jugar ja descendit.

El col·legiat valencià Sergio Escriche Guzmán serà l’encarregat de xiular el Nàstic-SD Logroñés. L’àrbitre ha dirigit dos partits del Nàstic enguany: el de la derrota per 1-0 contra l’Osasuna Promesas i la victòria al Nou Estadi per 2-1 contra el Real Unión. També va dirigir l’SD LogroñésRayo Majadahonda que va acabar amb derrota dels de la Rioja per 0-1.

Arnau

L’ASCENS DEL CV SANT PERE I SANT PAU A LA SUPERLLIGA

Carlos Mora: «Després de vint anys de voleibol, una aturada no m’aniria malament»

Voleibol L’MVP de les finals parla sobre la seva experiència a la fase d’ascens, a la Superlliga 1, i el seu futur més pròxim en el món del voleibol

Arnau Montreal Quesada

Ja han passat un parell de setmanes des de la gesta. Com sent l’ascens de categoria?

«Han sigut moltes emocions en poc temps. El primer partit el vam perdre i va ser un cop. Vam arribar amb molta confiança, sabíem que si els guanyàvem la classificació era directa perquè el Santander ja havia guanyat a l’Utrera el dia anterior. Vam començar molt bé el duel, però va ser molt igualat i ens van acabar remuntant. La sensació general era que si haguéssim guanyat el segon set, el partit hauria acabat 3-0». No van tenir molt de temps per lamentar-se.

«No. Vam jugar 5 sets, així que només podíem sortir a dinar i tornar a escalfar. Havíem de guanyar tant sí com no. L’inici va ser calcat al del matí, i quan van posar l’1-1 van venir una mica els fantasmes. En l’adversitat, l’equip va extreure el seu caràcter i ens vam emportar el partit. Aquest va ser l’impuls que necessitàvem per superar el Leganés al dia següent a les semifinals i certificar l’ascens».

Ascens i campions de Superlliga 2. «Va ser una final una mica deslluïda perquè vam passar per sobre del San Sadurniño, però el partit era un regal per tots i ho vam acabar de celebrar per la porta gran».

Va ser seleccionat com l’MVP, el millor jugador de les fases d’ascens. Com ho valora?

«Els jutges de la Federació em van dir que estava entre el meu company Rolando i jo i em va acabar tocant a mi. Va ser una mica de sorpresa, perquè tots ens ho mereixíem, vam fer una molt bona fase. Però estic content del guardó, es queda per a la posteritat i és la cirereta del pastís després d’assolir l’ascens».

Al gener, amb la baixa d’Elio per lesió i la seva per paternitat, l’equip va patir una baixada. En aquell moment s’imaginava tan-

car l’any amb un ascens?

«La veritat és que sí, la dinàmica era molt bona. La primera volta va ser perfecta. Amb les dues baixes, vam rebre el cop a la Copa Príncipe i després vam caure a Ibiza i contra l’Illa Grau. Això va fer que ens quedéssim sense marge de maniobra, no ens podíem permetre més errors i no els vam cometre. Crec que aquell mes va ser molt bo per a l’equip. Jugadors com Álex Llerena van fer una passa endavant per tirar del carro i això s’ha vist reflectit a les fases d’ascens».

Té experiència en la categoria.

Què significa la Superlliga 1 per a un equip com el Sant Pere i Sant Pau?

«Serà un repte. Segurament, tots els equips tindran un pressupost superior. De la mateixa manera que Vlado Stevovski, crec que si es puja a Superlliga 1 s’ha de fer bé. A casa no es pot fallar i s’haurà d’encertar en els fitxatges perquè a la categoria hi ha equips plenament professionals amb jugadors internacionals que viuen del voleibol. Ens ho hem guanyat a la pista, ara toca asseure’s a la taula i planificar la temporada, perquè pujar i ni poder optar a la salvació no és un bon futur. Si pugem és per competir amb tot».

Seran desplaçaments més llunyans i plantilles de més qualitat.

«S’haurà de jugar contra el San Roque i el Guaguas a les Canàries i també a Melilla. Són viatges complicats. Enguany s’ha vist el que és la categoria. Hi ha tres equips molt per sobre de la resta i després la resta competeix per la salvació. El que no volem que ens passi és com el Pelter, que va pujar l’any passat i aquesta temporada només ha guanyat un partit».

Estarà Carlos Mora a la plantilla del CV Sant Pere i Sant Pau de Superlliga 1?

«Sempre he dit que si estigués sol, la resposta seria molt fàcil. Ara, amb la família i el treball la veritat és que ho veig complicat. La Superlliga exigeix un pas més i aquesta temporada, que he sigut pare per segona vegada, ja em costava arribar a tot».

La decisió està presa?

«La veritat és que no, he de parlar amb Vlado per veure com ho fem, però ho veig complicat. Després de 20 anys de voleibol, una aturada no

Recepció sobre la gespa del Nou Estadi Costa Daurada

Demà el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau rebrà un reconeixement sobre la gespa del Nou Estadi Costa Daurada. Tot l’equip cooperativista que fa un parell de setmanes va assolir l’ascens a la Superlliga 1 ha estat convidat per assistir al duel entre el Nàstic de Tarragona i l’SD Logroñés. A més, abans de l’inici del partit, la plantilla sortirà a la gespa del Nou Estadi per rebre un reconeixement i l’ovació dels assistents.

El pas endavant

«El mes de gener amb les baixes va ser positiu perquè jugadors com Álex Llerena van fer un pas endavant»

L’MVP

«Estic content pel guardó, va ser la cirereta del pastís després de l’ascens. Es queda per a la posteritat»

m’aniria malament. Sempre puc parar un parell d’anys, mantenir-me en el to físic i després tornar quan la situació familiar m’ho permeti». Va debutar a Superlliga 1 i tanca el cercle recuperant la categoria. «Sí. Em vaig formar al planter del CV Sant Pere i Sant Pau i el meu primer any vaig estar a l’ombra, precisament, de Vlado Stevovski. Vaig aprendre molt i el bagatge em va permetre jugar en altres equips de Superlliga 1, guanyar la Lliga i la Supercopa. Després vaig marxar a Alemanya i als Països Baixos a jugar. Aquest darrer estiu, després de deixar el Cèvol Torredembarra, vaig decidir que només jugaria si formava part del Sant Pere i Sant Pau. Vaig tenir l’oportunitat i vaig encertar. L’equip enguany ha sigut una gran família i estic molt content d’haver aconseguit el que no vaig poder fer en l’anterior etapa».

L’apunt

El jugador del CV Sant Pere i Sant Pau i MVP de l’ascens, Carlos Mora, durant un partit d’aquesta temporada. Gerard Martí

Elio Carrodeguas: «Des que vaig arribar tenia clar que volia jugar a Superlliga 1 amb el CV SPiSP»

Voleibol Un dels jugadors més carismàtics del Sant Pere i Sant Pau parla sobre el repte de la Superlliga 1, la fase d’ascens i la recuperació de la lesió

Ja han passat un parell de setmanes des de la gesta. Com sent l’ascens de categoria?

«Tot i que ha passat un temps, encara tinc els pèls de punta. Encara hi ha persones que no conec que s’apropen per felicitar-me per l’ascens i la veritat és que m’emociona perquè significa que la nostra feina ens ha posat al centre de Tarragona i ens valoren tant els que ens coneixien com els que no».

Triple celebració: a Galícia, a l’Ajuntament i al pavelló. Amb què es queda?

«La veritat és la celebració allà, a Galícia, va ser especial, perquè era deixar sortir la tensió i l’eufòria acumulada. Amb tot, em quedo amb la celebració al pavelló. Estava ple de gent que ha vist com suàvem cada partit i, ara, comparteixen l’èxit amb nosaltres. Tornar a sentir ressonar el pavelló va ser emocionant i esperem tornar-ho a fer a Superlliga 1 amb encara més gent amb nosaltres».

Com va viure la fase d’ascens?

«El començament va ser complicat, vam caure 3-2 contra el Tèxtil Santanderina. Crec que ens va fer reflexionar perquè si no estàvem en la millor forma, això se’ns anava a escapar de les mans».

Van tenir poques hores per preparar el segon duel.

«Vlado Stevovski s’enfocava molt en deixar-nos clar que havíem de mantenir la concentració. Ens deia que l’anterior partit ja estava passat i que si guanyàvem aquest, era suficient per classificar-nos. Al final tot va sortir bé i jo crec que aquest impuls ens va donar ales de cara a la semifinal per certificar l’ascens».

Com se sent a nivell personal sobre la seva participació? La lesió li va impedir estar al 100%.

«La veritat és que va ser una mica dur mentalment. Estic acostumat a tenir un paper una mica més protagonista a l’hora de fer punts i sentir que no estava ajudant a l’equip de la millor forma possible va ser una mica dur. Tant el tècnic com els companys em van dir que podia aportar a l’equip en altres aspectes i ho vaig donar tot per aportar el meu gra de sorra. Al final,

els metges em van dir que hagués sigut millor que em trenqués la clavícula, perquè aquesta sana i es posa forta. En canvi, els lligaments afectats tenen un procés més llarg. Ara em trobo bé, però segons l’angle del remat i l’excés de força, tinc molèsties que em dificulten el tir».

Va declinar ofertes de Superlliga 1 per quedar-se al Sant Pere i Sant Pau?

«Sí, algunes n’hi van haver, però des del principi tenia clar que jo volia jugar Superlliga 1 amb el Sant Pere i Sant Pau. Vaig arribar a l’equip justament quan va descendir a Superliga 2 i volia formar part del projecte per tornar-hi a pujar. Ens ha costat una mica, el pal de no poder pujar l’any passat també va ser dur, però ens vam aixecar entre tots i ara ho hem aconseguit. La veritat és que estic molt content d’haver retornat a l’entitat on es mereix».

Com veu el futur a Superlliga 1?

«És un repte que s’ha de prendre seriosament. Els desplaçaments són més llargs i els equips molt més potents. Crec que serà un ambient en el qual sabrem respondre bé, perquè som guerrers que creixen en les dificultats».

No és el capità, però està clar que és una peça important en la família del Sant Pere i Sant Pau. «M’agrada tenir una mica la imatge de l’indisciplinat. Tinc molta confiança amb Vlado, és com un pare per a mi i sempre intento fer brometes per contrastar una mica la seva serietat. Enguany la veritat és que la química entre els jugadors i el cos tècnic ha sigut brutal. Hem fet sopars, barbacoes i cada divendres quedem a un bar del barri. Som una gran família i aquest ha sigut el nostre punt fort».

Ara se centrarà a recuperar-se?

«Sí. La meva idea és treballar durant l’estiu per arribar a l’inici de la Superlliga 1 en plena forma. El meu somni era jugar a Superlliga 1 amb el CV Sant Pere i Sant Pau i vull fer-ho en plenes condicions. La meva vida és el voleibol, també estudio, però he sacrificat moltes classes per aquest esport que m’apassiona, prefereixo esforçar-me després. Amb tot, ho valoraré amb els metges, però no puc faltar a la cita del vòlei platja a Tarragona amb el meu company etern

Festa dels campions a Sant Pere i Sant Pau el 18 de maig

L’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau ha preparat una gran festa per donar reconeixement i celebrar l’ascens a Superlliga 1 del CV Sant Pere i Sant Pau. La Festa dels Campions tindrà lloc dissabte 18 de maig a la baixada del Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau de 22 a 3 hores amb l’actuació de DJ Parri. Des de l’Associació apunten que tota la recaptació es donarà íntegrament al club com a suport pel repte de la Superlliga 1.

La família

«Enguany la química de l’equip ha sigut brutal. Som una família i jo tinc el paper de l’indisciplinat»

El ‘fitxatge’

«El primer que vaig fer quan vam pujar va ser enviar una foto a Dexter Edwards per dir-li que l’esperem aquí»

Dexter Edwards».

Dexter Edwards, peça important del Sant Pere i Sant Pau en el passat, va marxar a Superlliga 1 fa un parell d’anys, ara ja li pot dir que torni.

«Joaquín Castillo, Raúl del Río, Dexter Edwards i jo formàvem una gran pinya i sempre anàvem junts a tot arreu. El primer que vam fer després de guanyar la semifinal va ser enviar-li una fotografia dels tres abraçant l’aire simulant que estava amb nosaltres dient: Ho hem aconseguit, l’any que ve t’esperem amb nosaltres així que ja pots espavilar».

El jugador del CV Sant Pere i Sant Pau, Elio Carrodeguas, durant un partit d’aquesta temporada. Gerard Martí

Arnau Montreal Quesada

L’apunt

Editorial

Espai ciutadà

Tarragona és una ciutat turística. I aspira a ser-ho encara més i poder millorar la seva capacitat per acollir i atendre visitants estacionals –dels quals els càmpings en són els principals beneficiaris. I un dels serveis pensats, no exclusivament, però també, amb finalitats turístiques són els espais de restauració, cafeteries i bars. Molts d’ells aspiren a tenir, aprofitant l’excel·lent climatologia que ens ofereix aquesta zona mediterrània, terrasses amb les quals ampliar el negoci. De fet, durant el període de sortida de la pandèmia, aquest va ser una de les grans apostes per la normalització social, permetre obrir al carrer

tantes terrasses com fos possible, fins i tot, tallant carrers al trànsit si era necessari. Però això era en aquest moment de sortida del pànic de la reclusió a les cases. Després la proliferació va generar disputes perquè cal compatibilitzar l’activitat dels establiments amb la ‘circulació’ i el descans ciutadà als carrers i on resideixen. Ara el govern municipal tarragoní està ultimant l’ordenança que les ha de regular i que estarà llesta, es preveu, abans de l’estiu. Novament, caldrà atendre a aquesta convivència entre espai ocupat i espai ciutadà, però almenys sembla que es planteja una normativa amb sancions que no surti a compte pagar, com fins ara.

Tribuna

Defensem la terra. Amb la CUP un altre país és possible

Ens trobem a la recta final de la campanya electoral, l’enèsima en els darrers temps, i, malauradament poca cosa ha canviat... Sigui del color que sigui —Junts, PSC o ERC— ens hem trobat la mateixa política: al servei només d’uns pocs i sotmesa al règim del 78, a la patronal i les elits.

Com deia Fuster «Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres» i això és el que ha passat a Catalunya en els darrers temps on hem vist com el nostre país està cada cop pitjor en la conquesta de drets i amb un augment desmesurat de la desigualtat. Concretament, al Camp de Tarragona, a les Terres de l’ebre i al Baix Penedès ens han estat convertint, ja sigui públicament o en despatxos, en els territoris més trinxats de Catalunya. Portem dècades aguantant que, tant PSC, Junts com ERC, ens hagin imposat models caducs de progrés, de creixement i de falsa riquesa amb projectes tant devastadors com el macrocasino del Hard Rock o la fàbrica química de la Lotte de Mont-roig, els macroparcs eòlics i solars en terrenys agrícoles, un sector químic desbocat i impune o la implantació de centrals nuclears... Per això som territori de lluita i resistència i no volem ser ni l’abocador ni el parc temàtic del país.

En el context actual de quàdruple crisi —socioeconòmica, nacional, energètica i climàtica— la CUP hem vingut a dir que un altre país és possible! La CUP som una esmena a la totalitat de tot el que s’ha fet fins ara i venim a repartir riquesa i guanyar drets pel conjunt de la població! Perquè sempre ens ha caracteritzat

Inés Solé i Gemma Vendrell

Membres de l’Assemblea Local de la CUP Tarragona

un altra manera de fer i organitzar-nos; ho hem fet des del carrer, des de baix i a l’esquerra. No participem del joc de les cadires ni de les paguetes, som militants que volem aplicar propostes per millorar els drets de totes i posar les administracions -amb tots els seus límits- al servei de tots i totes, defugint de l’enriquiment personal i lluny de les corrupteles polítiques a les que ens té acostumats el PSC amb els casos Innova, Inipro o Mercuri. Hem viscut una legislatura on ERC i Junts han buidat el Parlament de sobirania i s’han doblegat davant del PSC, desplegant no només el seu programa sinó també supeditant-se al mandat de Madrid i renunciant a la recuperació i millora de drets socials, a la defensa de la llengua i a l’agenda independentista. De fet, aquesta darrera legislatura ha servit per evidenciar que ERC i Junts comparteixen el model del PSC i que, entre els tres, han venut el país, i sobretot el sud de Catalunya, a la precarietat, a la pobresa i a la destrucció territorial.

transformació ecologista, la lluita per garantir drets polítics, civils i ambientals i per l’articulació i l’alliberament nacional.

És imprescindible que la política del nostre país es torni a fer des de casa nostra, perquè un nou país és possible i aquesta construcció col·lectiva només passa per unes polítiques socials fortes, planificades i valentes per fer front als discursos de la dreta i l’extrema dreta. Necessitem un país on es garanteixi la justícia social i el dret a ser una nació lliure en el que recuperem l’agenda social i nacional pròpia i puguem legislar en favor de la gent. Perquè quan hi ha la CUP el país avança. Vam avançar amb la celebració del Referèndum l’1O i hem avançat amb lleis progressistes i en favor de la majoria com la de l’habitatge. Els comicis d’aquest 12 de maig haurem de decidir si volem avançar defensant la terra i en la conquesta de drets per totes o seguim com fins ara, sotmeses, empobrides i condicionaldes als interessos d’uns pocs.

En el context actual de quàdruple crisi —socioeconòmica, nacional, energètica i climàtica— la CUP hem vingut a dir que un altre país és possible!

Per això, ara mateix, la CUP som l’única alternativa d’esquerres real que posarà al centre del debat polític la

Des de la CUP defensem la terra com una ofensiva per al territori i per la seva gent. Defensar la terra és garantir una sanitat, una educació i el transport públics de qualitat. Defensar la terra és que l’habitatge sigui un dret i no un privilegi.

La CUP som l’única garantia que al Parlament es lluitarà per naltros, pel nostre territori, la nostra llengua i la independència del país.

Carta dominical

Comunicació i humanitat

Benvolgudes i benvolguts, avui, solemnitat en la qual l’Església universal celebra l’ascensió al cel del Senyor ressuscitat, s’escau la Jornada mundial de les comunicacions socials. Podem parlar de moltes coses, de massa coses diria jo, al voltant de la comunicació, dels seus mitjans, de la seva utilització, dels seus perills o possibilitats, de la seva manipulació, influència o ús. Avui, la comunicació humana pateix, i a la vegada origina, modificacions incessants en el seu estatus i en el seu mateix ADN, perquè la humanitat necessita comunicar-se per a ser humana, mentre cerca un lloc estable a l’univers existencial. Això, que pot semblar un joc de paraules, és una realitat: som socials i humans perquè comuniquem i ens comuniquem. En aquest sentit, les modificacions de les quals us parlo no tenen origen concret, ni tenen amo, ni hi ha ningú que les hagi inventades, estudiades o proposades. Amb l’evolució humana, avui la Comunicació —i ho escric ara amb majúscula— comença a tenir vida pròpia. I això ens ha de posar en situació d’alerta. Perquè resulta que la convivència i unitat humanes, allò que en diem Humanitat, ha passat de ser font de Comunicació i anar al davant, a ser només receptora de Comunicació i anar al seu darrere. El papa Francesc, en el missatge escrit per a aquest any, fa èmfasi en el tema. Ho fa començant així: «L’evolució dels sistemes de l’anomenada intel·ligència artificial està modificant radicalment la informació i la comunicació, i a través d’aquestes, alguns dels fonaments de la convivència civil.» I es pregunta el Papa: «Quin futur ens espera a l’homo sapiens, en l’era de les intel·ligències artificials?» La seva proposta amplia el lema triat per a aquest 2024, que diu: «Intelligència artificial i saviesa del cor per a una comunicació plenament humana.» I jo mateix m’afegeixo al papa Francesc i em pregunto, i us pregunto: «Si qualsevol comunicació no és plenament humana, què és aleshores?» El mateix papa Francesc ens aporta la visió correcta quan diu que «en aquesta època que té el risc de ser rica en tecnologia i pobra en humanitat, la nostra reflexió només pot sortir del cor de les persones». En aquest aspecte voldria incidir jo en aquest diumenge de les acaballes del temps pasqual. La nostra comunicació només pot sortir del cor de les persones, del protagonisme de l’ésser humà a l’hora d’esdevenir ésser social gràcies a les comunicacions i esdevenir comunicador gràcies a les seves habilitats socials. La comunicació creixerà al ritme que creixi la humanitat i ambdós s’ajudaran a créixer en humanitat. Ens estem construint constantment com a humanitat i no podem claudicar a comunicar-nos artificialment perquè, aleshores, ¿on quedarà la nostra humanitat? El cristianisme ha progressat durant dos mil·lennis posant la persona al mig de l’equació del creixement i del progrés; hem anat creixent a mesura que el cor de l’home s’expandia cap a l’univers i es comunicava amb els seus iguals i amb tota la Creació de Déu.

Ens estem construint constantment com a humanitat i no podem claudicar a comunicarnos artificialment perquè, aleshores, ¿on quedarà la nostra humanitat?

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tribuna

La química no entra en campanya

Les eleccions d’aquest diumenge son transcendentals des de molts punts de vista i aquests dies els polítics s’ha afanyat a posar sobre la taula els temes que, des de la seva estratègia, consideren que poden ser més determinants a l’hora de decantar el vot dels ciutadans. S’ha parlat, com no pot ser d’una altra manera, del dret a l’habitatge, de sostenibilitat i polítiques mediambientals -amb la sequera de rerefons-, d’igualtat, del repartiment de la riquesa, de fiscalitat, etc. Amb el rerefons habitual de les grans qüestions identitàries i d’encaix territorial i dels possibles pactes de governabilitat a partir del 12M.

I tot això és molt rellevant. Però des del Camp de Tarragona, i com a agent social, hem trobat a faltar que no es parli d’un sector com el químic, que és el principal motor econòmic de les nostres comarques amb gairebé 40.000 llocs de treball que en depenen directa o indirectament i una gran incidència en el nostre PIB. Un sector que es troba en un moment decisiu per les dinàmiques globals, amb reptes molt importants al davant, alguns dels quals depenen en gran mesura del que pugui fer l’Administració.

La química, la de Tarragona i la de tot el món, té el repte de descarbonitzar-se i d’evolucionar cap a la fabricació de productes de més valor afegit, en la línia de la sostenibilitat i l’economia circular. I això suposa assumir grans inversions, unes apostes que les empreses ja tenen en els seus fulls de ruta. Però una empresa, abans de fer un pas en una determinada direcció, necessita garanties.

ATribuna

Ai la IA!

Maria Roig Alsina

Portaveu del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

ens avergonyeix -com també el fet que s’hagi destinat un pressupost de prop de 2.000 euros per aquest producte tan artificial-.

Hem trobat a faltar que no es parli d’un sector com el químic, que és el principal motor econòmic de les nostres comarques amb gairebé 40.000 llocs de treball que en depenen directa o indirectament i una gran incidència en el nostre PIB

A grans trets, la química necessita un marc jurídic estable, una fiscalitat estimulant i, molt especialment, més agilitat en les tramitacions. Un aspecte aquest darrer on les empreses del sector són molt crítiques amb l’administració catalana i on necessitem millorar, i molt, perquè no es consolidi com un gran desavantatge competitiu per a les nostres comarques en relació a altres zones del planeta on les empreses es troben una administració exigent en les exigències mediambientals o de seguretat, però molt més ràpida i eficient a l’hora de materialitzar les tramitacions.

Els sindicats treballem per defensar els interessos dels treballadors. I el primer de tots és que les empreses siguin competitives per crear llocs de treball i que sigui de qualitat. Per això és fonamental que els partits polítics i les administracions interioritzin que han de donar el màxim suport als sectors econòmics clau, i el sector químic de Tarragona ho és. Nosaltres ja ens encarregarem que, com és la tònica dominant en aquest cas, les condicions de treball siguin les adequades per, entre tots, contribuir al desenvolupament social i econòmic del nostre territori. Necessitem que la química tingui més presència, a les campanyes electorals i a les agendes dels governs.

Jordi Margalef Secretari de Comunicació de l’STR

quests dies de campanya tornem a sentir a parlar de cultura, i de vegades sents alguns candidats i candidates parlar-ne com si fos un sac on tot hi té cabuda. La cultura serveix per decorar discursos, però sempre és la gran oblidada a l’hora de repartir els diners d’un pressupost. La gent de la cultura, ja siguin artistes, gestors culturals o administradors públics, sembla que hàgim de justificar i recordar sempre la importància de la cultura, és esgotador. No obstant, amb els pressupostos que no es van voler aprovar, el govern d’ERC hagués aconseguit arribar al 2% cultural, dignificant així el sector, llàstima dels qui van votar-hi en contra. Fa unes setmanes coneixíem per part de l’Ajuntament de Tarragona, el nou cartell de l’edició 2024 del Festival Sona Flamenc. Un festival que va néixer ja fa anys i que s’ha anat consolidant a casa nostra. Fins avui, la direcció artística ens ha permès gaudir d’espectacles i artistes que ens han apropat al flamenc com poden ser El niño de Elche, Chicuelo, Yoel Vargas i amb agents implicats com la Sala Trono que ens oferia en l’edició 2023 l’espectacle La casa sin Bernarda de Lorca, gaudíem de classes obertes de ball flamenc als Centres Cívics de la ciutat o vivíem la difusió de la cultura flamenca a la Biblioteca Pública. Dit això, també cal destacar-ne els cartells, perquè diuen que la primera impressió és la que val, i per això, quan un cartell és potent i atractiu, quan ens transmet alguna cosa, ens hi parem, el mirem i ens emportem informació. Cartells tan bonics com el de l’artista fotògrafa Alba Rodríguez l’any 2021, on un peix vermell dansava en un fons negre i ens permetia jugar recordant l’elegància

Dels lectors

Nadia Gulham y el camino de la Paz

Hace pocos días, tuve la suerte de asistir a una charla de la activista afgana Nadia Gulham, nacida en Kabul, pero que lleva más de 15 años viviendo en Cataluña. Lo que realmente me impactó al oírla es que, tras padecer varias operaciones quirúrgicas después de que a los 8 años una bomba destruyera una parte de su vida y la de su familia, ella sigue luchando por su pueblo y de su boca brota con insistencia la palabra Paz. Parece que con otras guerras que diariamente

de la dansa flamenca amb les seves robes en moviment o el ventall tan característic que formava un teló, de l’artista Marc Volpini en l’edició 2023, per posar alguns exemples. En aquests casos, era un artista de la ciutat en fer un procés creatiu inspirat en el festival, en el flamenc i en tot allò que relacionava amb aquest univers per plasmar-ho en una imatge atractiva, elegant, moderna, a l’alçada del festival que es programava des de l’ajuntament. Aquest 2024, veiem com malauradament, el cartell del festival està fet per persones que no es dediquen a la creació artística, i el que és pitjor, se n’enorgulleixen d’haver-lo fet amb IA. La intelligència artificial, si s’utilitza com una eina més en el procés de creació, com tot, pot ser interessant. Si es fa servir per jugar i sense els coneixements bàsics, dona per resultat el nyap de cartell que més que enorgulleix

Quan parlem d’indústria cultural, dignifiquem a totes aquelles persones que la fan possible, respectant la seva feina i pagant dignament?

I així és com es degrada la feina dels artistes. Molt ens omplim la boca de cultura, del retorn econòmic i social a la ciutat, de la cultura com a transformació social i com a eina de treball per la salut, però jo em pregunto si ja els cuidem prou a aquells i aquelles que la generen. Quan parlem d’indústria cultural, dignifiquem a totes aquelles persones que la fan possible, respectant la seva feina i pagant dignament? Aquests dies i arran de saber que el cartell creat amb IA, que ja de pas sigui dit, cosifica la dona i el romà porta un casc més propi d’un espartà – sent nosaltres abanderats de la cultura romana, fa mal- , sense parlar de l’estètica que fa que tot plegat ridiculitzi la seriositat del festival, ja en sabem prou de valorar el talent que tenim? Jo dic que encara no en som prou de conscients de l’economia dels béns culturals i de la indústria artística en general. Si nosaltres no arrisquem i cuidem aquesta indústria, que a Tarragona talent no ens en manca, i la posem a disposició del públic per iniciar una conscienciació del valor de la cultura, no esperem que ho facin els altres.

están presentes en los medios de comunicación, el tema de los talibanes ha quedado un tanto relegado. Sin embargo, Nadia, que hoy ejerce como educadora social, tiene esperanza en la educación como camino para construir la paz. Nos dio una lección al afirmar que los 50 años de guerra en su país no han servido para nada. La gente se ha acostumbrado a vivir una vida atormentada y la violencia se ha triplicado, concretamente en lo que a las mujeres se refiere. Ellas son las víctimas, tanto en casa como fuera de ella, empeorándose la situación si los maridos o hermanos no trabajan. Aún, cuando lo pienso, me viene a la cabeza esa narración del papel de la mujer como objeto y sin poder salir a la calle ni tener acceso a ningún tipo de estudios. Cuando se ausentan de la casa para hacer la compra, deben ir acompañadas de sus consortes, ya que, en ocasiones, el grupo talibán se las lleva en un coche por el simple hecho de estar fuera del hogar.

ha iniciado y que tiene el nombre de “Puentes por la Paz”, asociación que ha fundado, y cuyo desvelo es trabajar para desterrar la guerra y cambiar la sociedad hacia un mundo mejor y más igualitario. Al mismo tiempo, pide a las personas que leen sus libros y que asisten a sus conferencias que contribuyan con pequeñas acciones para apagar ese fuego que hay en la tierra. Gema Abad Ballarín Reus

Lo que nos quedó bien claro a los oyentes es que, según esta activista, sólo hay un camino. Tal vez, el que ella

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡¡¡Lara, solo falta 1 dia para los 7!!!

¡Feliz cumpleaños de parte de los papis, la tata y los yayos!

¡Te queremos mucho !

La Mireia demà farà 25 anyets, moltíssimes felicitats i per molts anys preciosa, que siguis molt feliç sempre!! T’estimem molt, els papes i la Laia!!

Joves tarragonins presenten els seus projectes al campus d’EduCaixa

Educació Hi participen alumnes d’arreu de l’Estat i de Portugal

Més de 350 alumnes de secundària se citen fins diumenge a Barcelona per participar en el campus The Challenge d’EduCaixa, impulsat per la Fundació la Caixa Repartits en 107 equips, aquests joves talents presenten projectes que fomenten la justícia social, el benestar de les persones i la protecció del planeta. La representació tarragonina la protagonitzen l’Escola Santa Teresa de Jesús i l’Institut Francesc Vidal i Barraquer. Al llarg de quatre jornades, els participants del campus tindran l’oportunitat de connectar, compartir i aprofundir les seves propostes a través de trobades amb mentors, tallers, conferències, xerrades i visites a centres de referència. «És esperançador veure l’enginy, la il·lusió i el compromís social amb què aquests joves aborden els projectes. El

Més de 350 alumnes participen al campus d’EduCaixa. Fundació La Caixa

Un jurat seleccionarà 17 equips que faran un viatge formatiu als EUA aquest estiu

nostre objectiu és impulsar el seu talent perquè totes aquestes idees brillants que neixen a l’aula acabin sacsejant el

món el transformin en un lloc més just i sostenible», va dir la directora del Departament d’Educació de la Fundació la Caixa, Maria Espinet. El campus acaba dissabte amb la presentació de les iniciatives davant d’un jurat d’experts que seleccionarà els 17 equips que faran un viatge formatiu als Estats Units aquest estiu.

Necrològiques

Tarragona

Jaume Domènech Mulet.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia de Sant Joan. Reus

Jordi López Modrego.

Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Ana María Martínez Porta.

Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.

Miguel Rodríguez Rios.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

esqueles

977 21 11 54

Redacció

Avui felicita als que es diuen:

Espai patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

La teva imatge personal avui necessita un canvi, et comportes agocéntricament i això et portarà al fet que t’aïllis de la realitat.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Nous canvis es produiran en el teu ambient, la majoria d’ells encara que amb un principi complicat aportarà grans beneficis a curt temps.

SAGITARI

22/11 al 21/12

El contacte amb la gent serà agradable tot això et portarà a sentir-te més vital. Et faran interessants propostes que milloraran el teu present.

20/04 al 20/05 TAURE

Pren-te la jornada amb més calma sobretot si has de resoldre assumptes familiars de diners. No subestimis la capacitat d’altres persones.

23/08 al 22/09 VERGE

A mesura que el dia vagi passant anirà creixent en tu una certa ansietat que hauràs de canalitzar al més aviat possible. No temis als canvis.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Una passatgera però molesta alteració dels teus nervis podrà jugar-te una mala passada si no et concentres en un objectiu.

21/05 al 20/06

Li estàs donant toms al capdavant amb diferents versions a un mateix pensament. Intenta donar-te un respir, relaxa’t no acceleris.

23/09 al 22/10 BALANÇA

Estaràs molt sensible al que diguin, prepara’t ja que sentiràs un gran nombre de coses, tant bones com dolentes. Mira d’on ve cadascuna.

20/01 al 18/02 AQUARI

Les amistats es comportaran d’una manera liberal això et portarà a no entendre res del que passa al teu voltant. Intenta no ser tan rígid.

21/06 al 22/07

Sense moure un dit seràs centre d’atenció de moltes persones, brillaràs com mai. Utilitza la teva intuïció trauràs gran partit a tot el que facis.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Més atenció al teu sistema nerviós. Avui t’alteraràs amb major facilitat la teva manera d’expressar-te serà una cosa difícil. Tranquil·litat.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Prepara’t per a viure moments especials una mica delicats. És temps que prenguis determinacions ja que l’ambient t’obligarà a això.

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Sole Pons, Mª Mar. Av. d’Andorra, 11 . Telèfon 977 215 572. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues, 107. Telèfon 977 313 046.

SALOU:

Arque, Montserrat. Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Telèfon 977 344 146.

CAMBRILS:

Anuncis classificats

VENDES

PÀRKING + TRASTER

Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323

FINCA RÚSTICA. Aproximadamente 5000m2. Pozo propio, balsa 45.000l, avellanos y árboles frutales. Precio 35.000€. Tel. 669.725.471 (Francisco).

TARRAGONA. Vendo dos plazas de parquing céntricas. Precio 49.500€. Tel. 666.032.544

L´ALEIXAR. VENDO TERRENO RÚSTICO. 1 hectárea. Casita herramientas. 15.000€. Tel: 653.490.117

LLOGUER

PINTOR TITULAT AMB EXPERIÈNCIA. Econòmic. Zona Reus. Trucar 677 001 310

TERÀPIES

EXCELENTE MASAJISTA brasileña. Tel: 663.195.232

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MASAJISTA. Salidas. Ela.

16:00 Fet a mida

17:30 Anem de cap

18:00 Va passar aquí. Catalunya

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Cercle central divendres

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Aventurístic

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Cercle central divendres

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Gaudeix la festa

14.30 Debat. Eleccions 12M 16.00 Fet a Mida 17.30 Anem de cap 18.00 Va passar aquí. Catalunya

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12 19.30 180 graus

20.00 Notícies 12 20.30 Va passar aquí Catalunya

21.00 De Sol a Sol 21.30 Teló de fons

22.00 Notícies 12

22.30 Va passar aquí Catalunya 23.00 De Sol a Sol 23.30 Teló de fons

HORITZONTALS: 1. Danses d’origen popular, molt alegres, possiblement provinents de Portugal. Mare del pare que torna. 2. Facis una idea de tot. Conill porquí. 3. Fer un testament davant notari. Fons del cafè. 4. Xecs sense fons. Nascut a la península. Nombre girat. 5. Indica anomalia excèn- trica. Establiment d’una espècie en una àrea. Extrem del cel. 6. Estar viu. Nota. Simbolitzada amb una M, al revés. 7. Vel posat als minyons després del baptisme. Heroic. 8. Policia abreujat. Emportar-se. Final del joc. 9. Article. Navegar contra el vent. Extrem animal capgirat. 10. Treballo amb l’arada.Actitud d’home. 11. Parany. Posen anses per la dreta. 12. Preu molt alt, al revés. Preu molt baix. Argent. VERTICALS: 1. Targetes. Posar a la balança. 2. Poemes. Dona que cuida la natura. 3. Article en plural. Lloc de moltes eres. Part del darrere, al revés. 4. Litiàsic. Malalta. 5. Moble d’estil espanyol. De color vermellós. 6. Vocal. Oracions acabades. Mitja tapa. 7. Soc sense cor. Rim tallat. Es lloà, al revés. Nitrogen. 8. Deixada de banda. So d’un objecte de vidre. 9. Aparell de càlcul. Església important. Dona culpable. 10. Troncs ascen- dents pel riu. Amb desodorants, per exemple. 11. Cançó catalana. Cúbit. 12. Indica un any. Un dos a les travesses. Mil tres-cents. Argent. TV local

temps

Màxima Mínima Estat del cel

Hernández Marimón, Maria Blanca. Golf Sant Jordi, 2 (Urb. La Llosa). Telèfon 977 3651 53.

VALLS:

Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370.

EL VENDRELL:

Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El cel romandrà serè o poc ennuvolat en general. Amb tot, durant les hores centrals del dia apareixeran núvols d’evolució diürna a punts de muntanya del Pirineu on també hi creixeran algunes nuvolades. Independentment, hi haurà estrats baixos a trams del litoral a l’inici del dia i novament a partir del vespre, sobretot a l’extrem sud.

Temperatura

La temperatura mínima serà lleugerament més alta en general, sobretot a la meitat nord del país. Per la seva banda, la màxima serà semblant o lleugerament més alta tret del terç sud del país on serà lleugerament més baixa.

ESPAÑOLA 52, BUSCO HABITACIÓN tranquila PARA ALQUILAR. Solo Mujeres. Tarragona ciudad. Solo Whatsapp 639.123.347

TRASPÀS

ES TRASPASSA RESTAURANT AL SERRALLO completament equipat de lloguer. Es pot obrir desde el primer moment. Preu modic. Trucar per mes referencies. Només per gent realment interessada. Tel. 647.458.140

TRASPASO BAR CENTRO TARRAGONA. En pleno funcionamiento. Tel: 659.380.211

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

TAPICERO ECONÓMICO

Todo tipo tapicerías Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Especial NURU. Atrévete!! Tel: 692.780.087 Tarragona

RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445

678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular. VICTORIA MASAJISTA. Tel. 641.931.558

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548 ALTRES

ARQUITECTE. Informes certificats cèdules. Tel. 657.989.467

ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià. Precio a convenir. Tel: 616.568.908

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital.Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

Joan d’Àvila i Beatriu.

Previsió pel Camp de Tarragona

Música El duet reusenc format per Gerard Alcover i Emili Llamas publica aquest divendres el seu primer disc, ‘Pop feliç’, que aplega cinc senzills i dues cançons inèdites

Set píndoles de felicitat sense recepta

Pocs títols de discos descriuen tan exactament el tipus de música que contenen com el Pop feliç de Koeman, un treball que es publica aquest mateix divendres en streaming a totes les plataformes musicals. El disc conté set cançons, de les quals cinc han estat senzills que aquest duet de Reus ja han anat publicant en forma de píndoles (Dimarts, Formentera, Trenta, Sopars i Tu), i dos que són completament inèdits (Ferides i Nocturn).

«Pop feliç és un recull de totes les melodies enganxoses que hem fet sempre, però amb la llibertat de vestir alguna cançó amb altres estils, com

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

el disco de Dimarts, o els ritmes més llatins de Trenta», explica el Gerard Alcover. Ell, juntament amb Emili Llamas, van formar Koeman l’any 2020 després de la dissolució d’un grup anterior, els Poquers.

En aquest treball, el duet ha comptat amb la producció musical de noms de referència com Manu Guix, Roger Rodés, Miqui Puig i Raúl Juan. El seu estil beu dels sons dels anys 80, però amb un segell, el del pop feliç, amb el qual se senten plenament identificats: «Nosaltres volem que la gent canti, balli i se senti bé amb les nostres cançons, perquè entenem que la música

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

també pot servir per evadir-nos i fer-nos feliços una estona», assegura el Gerard. Això no vol dir, però, que Koeman sigui un grup que viu de fer lletres simples o ingènues: «No parlem de coses abstractes, sinó de temes quotidians, amb els quals tothom s’hi pot sentir identificat. Som fidels a la realitat de les coses que passen». El duet té previst publicar ben aviat aquest àlbum en format de disc i ja està lligant els primers concerts de presentació de Pop feliç. Els directes del grup, detalla el Gerard, «són una combinació del nostre pop feliç amb Koemanversions, grans èxits de músics com Rosalía, Vico, Sebastián Yatra o Quevedo, que passem al català». Per a més informació sobre el nou àlbum i els concerts es pot visitar el compte d’Instagram del grup (@koemanpop).

Els Koeman. @claudiawinpics

La fórmula Koeman

Tonades

enganxoses i lletres que parlen de temes quotidians

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Marge de confiança

De

xarxes socials i

desinformació

L’auge de les xarxes socials ha transformat la manera com rebem i compartim informació. Tanmateix, viure a l’era digital no està exempt de desafiaments, especialment en el camp de la desinformació, un problema que ha esdevingut una preocupació social de primer ordre a nivell mundial. Darrerament sembla que les xarxes socials s’hagin convertit en un epicentre de la desinformació, destacant-se com plataformes on les notícies falses i les històries sense fonaments proliferen amb una facilitat alarmant. Les xarxes que majoritàriament consumeixen els nostres joves son famoses per la seva capacitat de fer virals milers de vídeos diàriament, sense tenir en compte que alguns d’ells contenen especulacions, acusacions falses i judicis socials sense base real. Aquest fenomen no sols es deu a la natura dels continguts, sinó també a un algoritme que prioritza la viralitat sense considerar la veracitat que contenen. Així, la ràpida difusió de continguts enganyosos pot distorsionar percepcions i influir indegudament en l’opinió pública i també en les nostres decisions. Tot i ser una ferma defensora de les xarxes socials i el seu potencial informatiu, a les portes d’unes eleccions al nostre país, cal prendre mesures proactives per garantir que la desinformació no comprometi els nostres drets a ser informats ni els processos democràtics. Només així podrem assegurar que la tecnologia serveix com a eina per a l’empoderament ciutadà i no com a mitjà per a la manipulació informativa.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Koeman són Gerard Alcover i Emili Llamas. @claudiawinpics