Societat 4
Tarragona acollirà el pròxim 15 de juny el Festival Pride, que inclourà una marxa per la Rambla Nova
Tarragona 6 a 8
Tarraco Viva continua amb les activitats de recreació de la història i la societat romana pensades per als més joves
Opinió 24 Sergi Novo. Tecnologia, Talent i Territori per esdevenir un nou @: «Proposo inspirar-nos en models d’exit com el del districte 22@Barcelona»
El consistori ha creat una comissió, a petició dels comuns, que elaborarà les propostes per convertir la taxa en progressiva i també que sigui més alta per als que generin més residus
Camp de Tarragona 14
La FiM engega amb un cap de setmana pensat per a un públic familiar i per al sector professional
5
L’empresa Mauser tractarà 10 tones diàries d’envasos en una nova planta al terme de Reus
Empresa 9
Reus cedeix la gestió de l’aplicació Aparcar a la Diputació per poder-la implantar arreu de Catalunya A fons 2 i 3
L’Ajuntament farà recollida porta a porta a Vilafortuny i al Molí de la Torre Cambrils 12
Mobilitat La popular eina digital es transformarà abans de l’estiu, canviarà de nom i integrarà altres serveis com la càrrega de cotxes elèctrics o l’ús públic de bicicletes
Oriol Aymí
«Arriba un moment en què estàs obtenint dades de ciutadans d’altres municipis, i aquesta no és ben bé la nostra competència». Així explica el regidor Dani Marcos, president de Reus Mobilitat i Serveis, el motiu que ha portat l’Ajuntament de Reus a cedir la gestió de la popular aplicació Aparcar, nascuda a la ciutat el 2016 de la ma dels seus tècnics municipals.
En aquell moment ningú podia haver previst que aquell nou invent cridat per facilitar la vida als més despistats a l’hora d’aparcar en zona blava es convertís en una de les joies de la corona del consistori de Reus. Avui, la mateixa aplica-
ció serveix indistintament a Tarragona, Cambrils, Salou, una part del municipi de Vilaseca i Montblanc. «Tècnicament, tant hi fa. És senzill», explica l’enginyer Leo Blàzquez, el pare de la criatura. Des del passat mes de gener, la ciutat de Girona també ha adoptat l’aplicació Aparcar. I en vindran més. L’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona signaran de manera imminent el conveni per formalitzar el traspàs d’una aplicació que avui compta amb 150.000 usuaris al Camp de Tarragona, 20.000 més si hi sumem els gironins. És una clientela fidel que té donades d’alta 350.000 matrícules, gairebé un terç de les quals corresponen a la capital del Baix
Camp. L’any passat, l’aplicació va generar 2,8 milions de tickets de zona blava, que està en període clarament expansiu perquè en el que portem d’any ja ha arribat als 1,3 milions, i la previsió per tancar el 2024 és situar-se a l’entorn dels 4 milions d’operacions. «La realitat al territori és que avui t’has de desplaçar amb vehicle privat. La qüestió és fer-ho fàcil per aquells que ens hem de moure per aquí», assenyala Blàquez.
Segurament aquestes previsions quedaran
L’apunt
La versió tarragonina de l’app Smou
Els promotors de la nova etapa de l’app Aparcar tenen en l’aplicació barcelonina el seu referent. A Smou pot trobar-se avui el Bicing, la gestió de l’àrea verda, la zona blava i altres aparcaments i els punts de càrrega de vehicle elèctric, però ja a la web anuncia que pròximament oferirà nous serveis. Per si mai arriba el cas, els creadors de l’app tarragonina asseguren que podria integrar també el Tramcamp.
Aparcar compta actualment amb 150.000 usuaris i 350.000 vehicles
curtes. Abans de l’estiu, segons fonts de la Diputació de Tarragona, l’aplicació Aparcar entrarà en una nova fase: canviarà de nom i d’imatge corporativa i s’expandirà per la resta de Catalunya. «Ja hi ha municipis de les Terres de l’Ebre que han mostrat interès», indiquen aquestes fonts. Si bé amb tota probabilitat l’aplicació arrencarà només amb el servei que ha ofert fins ara, és a dir, l’aparcament, la Diputació es planteja que Aparcar es transformi en l’aplicació que integri la mobilitat sostenible al territori, tant per als ciutadans que hi viuen tot l’any com per als turistes. Hi destinarà 300.000 euros al llarg d’aquest mandat, 150.000 durant aquest 2024. D’entrada, la gestió en xarxa dels punts de càrrega de
La idea és poder-se moure arreu sense haver de canviar d’aplicació
vehicles elèctrics i l’ús del parc públic de bicicletes en aquells municipis que en disposen són els serveis cridats a engrandir una aplicació que des de la Diputació asseguren que s’expandirà arreu de Catalunya. «L’objectiu final és que els veïns i veïnes de la demarcació es puguin moure arreu del territori sense la necessitat d’haver de canviar d’aplicació cada cop que canvien de municipi», expliquen fonts de l’ens supramunicipal. «La Diputació ha de ser l’ens que ho gestioni, perquè té diàleg directe amb els ajuntaments», reflexiona el regidor reusenc, Daniel Marcos. «És un gest de generositat més de Reus cap a la integració d’aquesta àrea metropolitana», afegeix. Marcos i Blàzquez recorden com Cambrils va ser el primer municipi en afegir-se a l’aplicació Aparcar, gairebé per casualitat. L’aliança va sorgir de manera natural, asseguren tots dos, fruït de converses entre equips tècnics municipals. Més tard, la resta de consistoris que l’han adoptat fins avui van anar «trucant a la porta», recorda Marcos. L’aplicació Aparcar és l’exemplificació pràctica que el Camp de Tarragona funciona diàriament i des de fa anys com un territori únic. Ara, en mans de la Diputació de Tarragona, la casualitat deixarà pas a una gestió especialitzada i amb vocació expansiva des del minut zero.
El paper de Reus
Des del seu naixement com a ciutat a la seva implicació territorial, la política de Reus ha estat tradicionalment expansiva
Oriol Aymí
Des de la creació de Redessa a final de segle XX, o l’expansió de l’hospital Sant Joan a través de Sagessa cap a zones on no arribava la Sanitat pública de la Generalitat restaurada, la marca Reus ha deixat empremta al Camp de Tarragona. Per allò bo, i per allò dolent, però no es pot negar una mena de caràcter de cul inquiet que encara avui impregna la vida pública reusenca. Un caràcter que ja va exposar l’historiador Pere Anguera a la seva ingent Història General de Reus, quan subratlla que el codi civil català va tenir un paper de certa rellevància en la configuració de la ciutat moderna. La propietat familiar no es dividia i quedava reservada per l’hereu, mentre que el segon fill anava a estudi si és que s’ho podien pagar i, el tercer i els que vinguessin, s’havien de buscar la vida com fos. Reus està ple de tercers fills.
«És difícil trobar gent de Reus que et diguin que són de 4 o 5 generacions tots de la ciutat. La majoria venen dels pobles del voltant. Aquest és l’ADN de Reus», assenyala Josep Baiges, acabat d’incorporar a les files del PSC. Però entre els seus socis de govern, la republicana Montse Flores té un discurs similar: «El que passa a Reus no és ignorat al nostre entorn. Som
Reus exporta els serveis funeraris als municipis veïns: neix la funerària del Camp de Tarragona
«Volem ser una empresa metropolitana que doni servei al màxim de municipis possibles». Així explica la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de Reus, Montse Flores, la perspectiva de futur de Funecamp, la funerària del Camp de Tarragona que encara està per néixer i s’ha gestat els darrers anys a la plaça del Mercadal. Tot just avui, el plenari de Reus votarà favorablement amb tota probabilitat el primer trà-
mit per la constitució d’una empresa que continuarà sent 100% pública però que integrarà els municipis de Salou, Vila-seca i Constantí. Això vol dir que Serveis Funeraris Reus Baix Camp es reconvertirà en una empresa pública supramunicipal, que integrarà al seu ADN la filosofia amb la que ha crescut a Reus: «Ètica, qualitat i preu», resumeix Flores. Personal, vehicles i mètode seran comuns en aquests municipis. «Hem negociat amb
una àrea metropolitana». En els seus camps, tots dos han decidit dur a terme una ingent tasca territorial, sense cap necessitat de fer-ho, però amb coherència amb el que ells entenen que ha de ser l’acció política de la capital del Baix Camp. Quan Flores es troba amb els regidors d’altres municipis per estudiar la seva integració a la funerària del Camp de Tarragona els fa còmplices. «La capitalitat és això. Aquí estem en un marc de competència i necessitem estar forts», defensa. I què hi guanya Reus amb aquesta expansió? Que l’estructura mare de l’empresa territorial estigui a la ciutat però, per sobre d’això, Flores subratlla el fet d’engrandir el servei públic, és a dir, oferir al ciutadà el millor que pot donar de si un servei que la immensa majoria dels ajuntaments opten per externalitzar a través d’una concessió administrativa. «Reus sempre ha articulat coses pensant en el territori», afegeix Baiges. Tots dos es mostren confiats en la idoneïtat del moment històric per plantejar una àrea metropolitana al Camp de Tarragona. «Generacionalment, som al moment ideal», diu el regidor. «Però hem de fer una guerra amb Tarragona? No. Hem de ser molt generosos i confiar en els tècnics, que s’han d’entendre. Els polítics, el que hem de fer és no fer nosa», sentencia.
L’energètica de Reus s’ofereix al Camp de Tarragona per rebaixar la despesa elèctrica dels ajuntaments
Reus Energia s’està fent gran. La comercialitzadora i productora elèctrica -amb energia solar- 100% municipal passarà enguany dels 101 Kw de potència nominal installada a 1.915 kw. Gairebé vint vegades més, si es compleixen els calendaris a les tres instal·lacions que actualment s’estan executant i quatre més que s’han de fer durant el 2024. «M’agradaria que fos un instrument supramunicipal que donés el coneixement i la seva expertesa per
Noves tecnologies
la transformació energètica al Camp de Tarragona», assenyala Dani Rubio, regidor de Medi Ambient, convençut que l’experiència és exportable, de manera que les factures municipals es vegin sensiblement reduïdes. De moment, Reus Energia només opera al sector públic i està aconseguint estalvis d’entre 20.000 i 30.000 euros mensuals, explica Rubio, i avança que durant el proper mes de juny el consell d’alcaldes del Consell Comarcal
Només per darrere de Barcelona: Reus és la segona ciutat catalana amb més treballadors al sector TIC
«Reus és una plaça de mercat que viu de la relació amb els pobles del voltant. La raó de ser de Reus és una realitat metropolitana», assenyala el regidor de Promoció Econòmica, Josep Baiges. Mirant enrere per no perdre la identitat, Baiges es mostra convençut que la gran operació urbanística de principis de segle XXI, és a dir, la construcció del nou hospital Sant Joan i el Tecnoparc, ha acabat per situar Reus com a pal de paller tecnològic al
aquells que tenien una concessió que acabava aviat», confessa Flores, que assegura que d’altres municipis
de l’entorn ja s’han mostrat interessats en integrar-se a Funecamp un cop acabi la seva concessió actual.
del Baix Camp rebrà un estudi dels consums i de l’estalvi potencial que podria significar per a cada ajuntament.
«Si l’energia és un repte metropolità, nosaltres podem aportar coneixement i temps », reflexiona Rubio.
Camp de Tarragona. De fet, el sector malda -i exerceix de lobby- per fer-se gran al triangle Salou-TarragonaReus, però Baiges ho té clar: «Nosaltres volem fer un districte tecnològic, no renunciarem al que ja tenim. Si el Tecnoparc té aquesta especialització, aquí és on s’ha de fer». A banda, Reus ha impulsat el Hub Foodtech & Nutrition, que aplega una seixantena d’empreses agroalimentàries i les principals entitats d’investiga-
Baiges. L’expansió de Reus no acaba aquí i ja prepara la candidatura a ciutat de la ciència i la innovació. Serveis
ció del ram. «Ho fem sense ganes de capitalitzar ni de monopolitzar, sinó d’acompanyar-ho i facilitar-ho», diu
una gala i concert a la Plaça Corsini
Redacció
Tarragona celebrarà el festival Pride el pròxim dissabte 15 de juny sota el lema l’Orgull és nostre. Un esdeveniment que vol reivindicar el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, que cada any se celebra el 28 de juny. Organitzat per la conselleria d’Igualtat i LGTBI+ de l’Ajuntament de Tarragona, el Pride Tarragona donarà veu i espai a nombroses persones i entitats del territori; i comptarà amb una àmplia programació d’activitats gratuïtes per a tots als públics.
La plaça Corsini serà l’epicentre de l’esdeveniment, que començarà a les 10 h i s’allargarà fins a les 3 h de la matinada. Durant la jornada, la ciutadania podrà gaudir de nombroses activitats entre les quals destaquen actuacions musicals, una fira d’entitats, drag shows, una marxa reivindicativa que recorrerà gran part de la Rambla Nova i una lectura del manifest social i pregó comunitari.
«El festival Pride Tarragona és un esdeveniment de ciutat que serà una realitat gràcies a l’aliança de multitud d’entitats i institucions del territori.
Serà una gran festa en la qual Tarragona evidenciarà que és una ciutat orgullosament diversa», va manifestar l’alcalde
Viñuales: «Tarragona mostrarà que és una ciutat orgullosament diversa»
Tarragona, Rubén Viñuales, durant la presentació de la programació que va tenir lloc
ahir al matí. «Ningú hauria de ser discriminat per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Cal promoure i garantir la igualtat real i efectiva», va afegir Viñuales.
Reivindicació festiva
«Animem a tota la ciutada-
Societat L’inversió total serà de més de 6 milions d’euros
Redacció
Mémora i la Fundació Sant Pau i Santa Tecla, propietària del cementiri de Tarragona, van començar ahir les obres d’un nou tanatori-crematori a la ciutat. Situat en una parcella de 4.271,60 m2 ubicada al nord del cementiri històric.
L’espai serà gestionat per una nova societat integrada per les dues entitats, que s’encarregarà de la gestió i explotació de la nova instal·lació funerària. El projecte compta amb una inversió total de més de 6 milions d’euros. La previsió és que les obres finalitzin a finals de setembre
de 2025, aproximadament un any i mig després d’iniciar la seva construcció. Amb una superfície construïda de 2.943 m², el nou tanatori estarà plenament integrat en el paisatge i el seu entorn històric gràcies a l’ús en la seva construcció de materials de la zona. A més, la seva ubicació
nia a participar en aquesta reivindicació festiva i festa reivindicativa», ha manifestat per la seva banda la consellera d’Igualtat i LGTBI+, Cecilia Mangini. L’edil va subratllar la importància de «continuar lluitant contra tota mena de discriminacions i treballar per generar una societat més
privilegiada al costat del cementiri històric de Tarragona oferirà una visió panoràmica del mar i la ciutat.
Arquitectura sostenible L’edifici es construirà seguint criteris d’arquitectura sostenible de la certificació LEED. En aquest sentit, la coberta enjardinada permetrà optimitzar l’eficiència energètica de la instal·lació, reduint els guanys de calor a l’estiu i les pèrdues a l’hivern. A més, es caracteritzarà per la disposició d’espais sostenibles, moderns i adaptables als canvis.
L’apunt
La Plataforma 28J rebutja l’esdeveniment
La Plataforma 28J del Camp, formada per entitats LGTBIQ+ del territori, rebutja la celebració del Pride com a «festa de consum». «Un Pride no és una manifestació ni un esdeveniment activista. Com passa en moltes altres ciutats el Pride vol apoderar-se dels espais de lluita que els col·lectius LGTBIQ+ han mantingut vius a la ciutat, amb l’objectiu de treure’n un rèdit econòmic», expliquen en un comunicat. Les entitats també critiquen que el consistori no els informés de l’organització ni els escoltés.
justa i igualitària».
Les drags locals Zafiro i Lady Savannah, que també han participat en la presentació d’aquest dijous, seran les dinamitzadores del festival Pride Tarragona. En el transcurs de l’esdeveniment i a la plaça Corsini s’instal·larà el Punt Lila i Arc Iris de preven-
ció i atenció vers les conductes sexistes, així com el servei d’atenció i cangur gratuït del programa Temps x Cures de la conselleria d’Igualtat.
Jornada de matí i de tarda El festival Pride Tarragona oferirà tota mena d’activitats gratuïtes i pensades per als tarragonins i tarragonines, i també per tots els visitants que acollirà la ciutat. La jornada del matí se centrarà en una mostra d’entitats a la plaça Corsini i activitats i tallers per a tots els públics que finalitzarà amb el Vermut Pride Electrònic amb música pop.
Concert amb deu artistes
A les 19 hores serà el torn de la marxa reivindicativa L’Orgull és Nostre, marxa per la visibilitat i l’orgull de la Comunitat LGTBI+ de Tarragona que recorrerà diversos trams de la Rambla Nova i finalitzarà amb la lectura del manifest social i el pregó comunitari. A partir de les 23 h començarà la Gala i Concert Pride Tarragona en la qual gairebé una desena d’artistes pujaran a l’escenari de la plaça Corsini amb Rebeca com a cap de cartell. També hi actuaran La Prohibida, Farga, María Edilia i Friedriich Prat, entre d’altres. D’igual forma, ho faran artistes locals.
Hisenda El govern proposa que sigui progressiva i l’import sigui més alt per als que generin més residus
L’Ajuntament de Tarragona ha començat a treballar en la reformulació de la taxa de la brossa. El consistori ha creat una comissió, de la qual formen part tots els grups municipals, per definir la futura ordenança i donar resposta a l’article 11.3 de la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Aquesta obliga les entitats locals a establir, l’any 2025, una taxa que sigui específica, diferenciada i no deficitària. A més, ha de poder implantar el sistema de pagament per generació de residus, perquè aquells qui contaminin més paguin un import més alt.
A banda, el govern municipal proposa que l’impost passi a ser progressiu i que s’apliquin bonificacions per
reciclar correctament. Així, l’executiu respon a la demanda que va fer En Comú Podem durant les negociacions per la
El pas de la Romería del Rocío comportarà modificacions al
Mobilitat Tarragona
celebrarà avui la XXXVIII Romería del Rocío al Santuari del Loreto. La celebració comportarà diferents afectacions en el trànsit al centre i al nord de la ciutat i també en el servei d’autobusos de l’EMT. Segons informa la Guàrdia Urbana, s’ha previst un dispositiu amb una quinzena d’agents per garantir tant la
seguretat dels participants com que la ciutadania disposi de vies alternatives per completar els seus recorreguts. Policia Portuària i Mossos d’Esquadra també participen activament en el dispositiu, que estarà activat des de les 13 a les 21 h aproximadament als diferents punts de la ciutat per on passaran els integrants de la Romería. Els par-
modificació de les ordenances fiscals, que preveia l’increment del 12% de la taxa de la brossa. En aquell moment,
ticipants en la Romería del Rocío, acompanyats d’una vintena de cavalls i una desena de carros, es concentraran a partir del migdia al carrer Trafalgar i aniran fins a la plaça dels Carros.
Des de la plaça dels Carros En aquest punt del recorregut, el trànsit del carrer Reial es desviarà al carrer del Lleó. La comitiva es reagruparà a la plaça dels Carros a les 16.30 h i poc després començarà el seu trajecte fins al camí de Sant Pere i Sant Pau, passant pel centre. Redacció
el PSC i ECP van tancar un acord i els socialistes es van comprometre, a petició dels comuns, a crear una tarifa so-
L’executiu, a petició d’En Comú Podem, redifinirà la taxa amb «perspectiva social»
cial per a la taxa d’escombraries —que ha estat sol·licitada per 128 famílies—, així com constituir una comissió per reformular, amb «perspectiva social», aquest tribut. Aquesta, ja ha començat a caminar i es preveu que es reuneixi almenys un cop al mes. «Hem donat continuïtat a un reclam que ja vam fer l’anterior mandat», explica el vicepresident de la comissió i portaveu d’ECP, Jordi Collado, qui veu necessari «redistribuir» la càrrega impositiva amb un sistema més equitatiu. En aquest sentit, reclama que «la transició ecològica ha
de ser justa». Així, considera que la taxa «ha de ser progressiva i adaptada a la capacitat econòmica de cadascú». En aquest sentit, el govern municipal va presentar ahir una proposta a l’oposició que contempla una quota amb una part fixa que estigui dividida en trams segons indicadors objectius, com podria ser el valor cadastral de cada habitatge. A banda, hi hauria una part variable, que inclouria bonificacions per llençar la brossa al contenidor que toca, i el pagament per generació de residus. En definitiva, es vol castigar a qui contamina més, mentre s’incentiva el reciclatge.
Pel que fa a la taxa comercial, la part fixa ja no es basaria en la superfície del local, sinó en l’activitat econòmica de cada negoci, ja que uns generen més brossa que altres. La comissió preveu tenir enllestit al juny un primer esborrany de la nova ordenança, que haurà de donar compliment a l’exigència de cobrir el cost del servei de neteja amb la recaptació de la taxa. L’objectiu és aprovar-la inicialment a l’octubre i que entri en vigor l’1 de gener del 2025.
Activitats
- Nit dels Museus | Rutes guiades per 8 museus de Tarragona. Museu Port – Dissabte,18 maig. Reserva prèvia – https://www.mnat.cat/activitats
- Visita teatralitzada – Tiberius comerciant pel Mare Nostrum. Museu Port – Dissabte,18 maig 12 h català. Diumenge, 19 maig 12h castellà. Reserva prèvia museuport@porttarragona.cat
- Projecte OH! Cúpula de la Sostenibilitat. Refugi 1 – Fins al 23 de juny. Entrades https://codoleducacio.com/oh/ - Conferència a càrrec Joaquin Ruiz de Arbulo, catedràtic Arqueologia | Cap al jardí de les Hespèrides i més enllà. Museu Port – Dissabte,18 maig 19 h català. Sense reserva prèvia – Aforament limitat.
- Taller infantil | Hisssem veles!! Museu Port – Dissabte,18 maig 19h. Sense reserva prèvia – Famílies amb infants a partir de 4 anys.
- Contacontes de la mediterrània. Museu Port – Dissabte,18 maig 20h. Sense reserva prèvia – Famílies amb infants a partir de 4 anys.
- Oberta la inscripció a la cinquena edició d’Expressat. Fins al 17 de maig. https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/moll-costa#expressat - Publicació actuacions cinquena edició Expressa’t. Web xarxes @PortTarragona 21 maig. https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/moll-costa#expressat
- Exposició ‘Coses meravelloses. Tinglado 2 – Del 13 maig al 23 juny. Inauguració oberta al públic 13 maig 19h. - Exposició ‘La Batalla de Salamina 480 aC). Tinglado 1 – Del 13 maig al 26 maig | Inauguració oberta al públic 13 maig 18h.
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Agenda del Port del 16 al 22 de maig de 2024
El Camp de Mart estava ahir ple de vida. Uns dos milers d’alumnes de cinquè de primària d’arreu del Tarragonès es van donar cita ahir a la capital per participar en la XXII Jornada d’Aprenentatge Actiu: Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco. Els escolars van poder gaudir d’infinitat de jocs i activitats per viatjar al passat i conèixer quins eren els passatemps d’aquells infants de l’època de l’Imperi Romà.
Tot i l’amenaça de pluja, les gotes no van caure. De fet, el sol va acabar brillant amb la seva resplendor habitual. Per sort, l’acte inaugural va tenir lloc a l’auditori del Camp de Mart, on una gran carpa cobria els assistents dels rajos del sol. Representants del Departament d’Educació i de les entitats col·laboradores van donar la benvinguda a l’alumnat. També hi era present l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, i el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García.
El moment dels parlaments sempre és el més avorrit per a la canalla. Val a dir, però, que es van mostrar molt implicats a l’hora d’aplaudir.
Alumnes del curs d’Arts Escèniques de l’Institut Pons d’Icart, vestits amb togues i stoles —vestimenta típica dels habitants de Tàrraco— van donar el tret de sortida a la jornada amb un toc de tuba romana. Després de l’última nota, va començar el rebombori amb els escolars escampant-se per tots els racons i camins del Camp de Mart. En total, 130 jocs romans, tallers i activitats estaven repartits per tot aquest parc a l’aire lliure. Una de les claus per poder oferir aquesta gran varietat va ser la participació de 300 estudiants de diversos instituts del Tarragonès i de
L’entusiasme i les ganes dels escolars era latent en el recinte. Inevitablement, això es traduïa en estones de xivarri i de cert descontrol, que eren tallats pels més de 150 docents que van assistir a la cita. O, almenys, ho intentaven.
la Universitat Rovira i Virgili, així com del personal del Campus Educatiu de Tarragona, els quals van exercir com a monitors voluntaris. És el cas de Júlia Borràs, qui ja va ajudar en altres edicions anteriors. Enguany, en la seva paradeta, ensenyava a la canalla a tocar diferents instruments de l’època romana, la majoria d’ells de percussió: «Hi ha maraques, panderos, tambors, campanes i una caixa xinesa». «Diem als nens que toquin un ritme en concret i que es coordinin en grup», assenyalava Júlia, qui remarcava la funció «didàctica» de la Jornada d’Aprenentatge Actiu per «donar a conèixer la història romana i la seva música».
Passaport dels Jocs Romans
Els alumnes que passejaven pel Camp de Mart portaven penjat al coll el seu «Passaport dels Jocs Romans» del Senatus Populusque Romanus —una frase llatina que significa el Senat i el Poble Romà—. Es tractava d’un petit cartró on podien engan-
xar gomets de colors per cada joc en el que participaven. Per tenir un obsequi al final del dia, havien de completar, com a mínim, una activitat de cada categoria: d’imitació, motrius, d’habilitat manual, sensorials i artístics, intel·lectuals o d’atzar, entre altres. Això creava certa competitivitat entre l’alumnat per veure qui n’aconseguia més.
Aquesta rivalitat també es podia respirar en alguns dels jocs, com el de matar, també conegut com el cementiri. Fins i tot, algun dels infants patien petites ferides per caure a terra. I és que la majoria vivia la jornada amb intensitat. També es podia observar en el joc d’estirar la corda, on els alumnes que feien de públic animaven el seu participant favorit. A banda, hi havia espai per a les representacions, amb el conte del Pont del Diable i el de la Medusa o el mite de la Minerva. La canalla també es podia endinsar en l’època de Tàrraco vestint-se amb les peces de roba típiques romanes o creant nines de
Voluntaris
Uns 300 estudiants de diferents instituts van participar com a monitors
roba, corones de llorer i joieria. Hi havia molts jocs que eren coneguts pels alumnes com el tres en ratlla o les bitlles, i també d’altres que no ho són tant com les tabes d’August o el joc del Delta (Ludus Deltae). Els escolars també van poder gaudir d’una recreació d’un dels espectacles més grans de l’Antiga Roma: les lluites entre gladiadors. El grup de reconstrucció històrica de Cantàbria Collegium Gladiatorium Hispaniensis va donar a conèixer com es van originar aquestes pugnes, així com les armes que s’utilitzaven. Els alumnes, però, esperaven engrescats a l’inici de les batalles, que eren el plat fort. Tal com passava a l’Amfiteatre, el públic cridava eufòricament quan un dels gladiadors era derrotat.
Els alumnes van gaudir de molts jocs que estaven repartits per tots els racons del Camp de Mart. Gerard Martí
Descobriment
Els escolars van conèixer jocs de l’època romana com el ‘Ludus
Deltae’ o les tabes d’August
Cultura Des d’avui fins al diumenge se celebraran més de cent activitats, de les quals moltes es faran al Moll de Costa
Redacció
Amb la vint-i-sisena edició ja engegada des del passat dilluns, els festival Tarraco Viva afrontarà, a partir d’avui, el primer cap de setmana amb tot d’activitats, la gran majoria, al Moll de Costa. En una edició amb un tema central focalitzat en el Mediterrani a l’antiguitat, el Port i la proximitat amb el mar esdevenen una peça clau del festival que enguany vol explorar amb més força que mai. D’aquesta manera, entre el divendres 17 i el diumenge 19 hi haurà més d’un centenar d’activitats programades a Tarraco Viva, el 60% de les quals al Port de Tarragona.
Representacions
La recreació de les lluites entre gladiadors va generar gran expectació entre els alumnes
Entre els dos dies, les installacions dels Tinglados, els Refugis i el Museu del Port, així com els amplis espais exteriors, acolliran nombroses activitats del festival per a tots els públics, des de monòlegs
històrics fins a fires literàries.
Algunes de les propostes ja tenen les entrades exhaurides però n’hi ha d’altres que són d’accés lliure i aforament limitat.
També als monuments
La resta de la ciutat no deixarà de celebrar el primer cap de setmana de Tarraco Viva, amb tot d’actes, itineraris, presentacions i lectures. Els principals monuments (Amfiteatre, Circ, Necròpolis, Muralles) rebran nombroses activitats, igual que alguns dels equipaments de la ciutat, com l’Antic Ajuntament, la Reial Societat Arqueològica i el Museu d’Art Modern. I més enllà de Tarragona, aquest cap de setmana també tindrà especial rellevància l’anomenat Ager tarraconensis, és a dir, tota la programació que se celebrarà als altres municipis vinculats al festival, que són Altafulla, Cam-
Dissabte i diumenge l’Amfiteatre acollirà l’espectacle de lluites de gladiadors
brils, Constantí, Reus, Salou, Els Pallaresos i Vila-rodona. En tot el cap de setmana hi haurà una quinzena de propostes repartides en aquestes localitats.
A partir de la setmana que ve, el protagonisme l’agafarà l’espai de trobada per excellència del festival, els jardins i l’auditori del Camp de Mart, que esperen rebre una gran afluència de visitants en els darrers dies del festival. Una vint-i-sisena edició que acabarà el diumenge 26 de maig amb l’espectacle El Mediterrani a l’antiguitat, al Refugi 1 del Moll de Costa, a partir de les 18 hores. Aquest acte serà d’accés lliure i gratuït, amb aforament limitat.
Estudiar la història, visitar museus, passejar pels carrers i veure els monuments més emblemàtics d’una ciutat està molt bé, però molts opinen que la millor manera de conèixer una cultura és provar la seva gastronomia. És per això que ahir a la nit l’Amfiteatre es va convertir en l’escenari de l’espectacle gastronòmic Convivium, una mostra que va permetre als comensals descobrir els orígens de la cuina de l’antic Mediterrani i endinsar-se en la cultura gastronòmica dels romans, coneixent així els seus costums, tècniques i protocols culinaris.
Convivium és una paraula procedent del llatí, i significa banquet, que és exactament el que se’ls va presentar als assistents. Tres restaurants, una pastisseria, un forn i cinc cellers tarragonins van ser els encarregats d’oferir un menú degustació compost per 13 propostes que reinterpreten, fent ús tant de tècniques actuals com d’ancestrals, els sabors, les textures i els aromes de l’època romana.
L’experiència va arrencar amb les propostes d’El Terrat: by Quach, que van consistir en una cassoleta de mel i taronja amb api, pera i tòfona d’estiu, seguit d’una Iscia de xampinyons, i un Bonítol marinat amb colatura de gàrum i escuma de llenties. Per part del Seasons, els comensals
van poder provar una Ostra arrissada del delta amb oenogarum de vi negre i Sípia en pulmentum. «La temàtica d’aquesta edició del Tarra-
co Viva és ‘El Mediterrani a l’antiguitat’, i volíem que els nostres plats anessin en línia amb aquest motiu. L’ostra és un producte molt mediterra-
ni, i també ho és la manera en la qual prepararem la sèpia, amb herbes fresques i espècies de la zona», afirma Xavi Fernàndez, xef del restaurant.
Les propostes reinterpreten els sabors, les textures, i els aromes de l’època
ge i flors. Els comensals també van tenir l’oportunitat de tastar un pa artesanal, elaborat pel Forn de Nulles, i d’acabar la nit de la manera més dolça de mà de la pastisseria Velvet, amb un flam de formatge amb mel i albercocs confitats i un bunyolet de carabassa especiat. Pallarades celler, Mas Vicenç seller, Vinyes de l’Albà, Adernats Vinícola Nulles i Vinyes del Tiet Pere van ser els encarregats de posar el maridatge.
A continuació, La Xarxa Restaurant va presentar un plat de Cèrvol guisat en els seus sucs amb peres al vi i crema de porros, així com un Verat marinat en gàrum, cigrons texturats en orenga i escabetx de pastanaga. El xef nòmada Joseba Cruz, que va ser convidat a participar en la mostra d’enguany, va oferir una Pilota de senglar i porc amb salsa de carn i prunes, també una sardina fumada amb crema de llet, romaní i fonoll salvat-
L’activitat va ser organitzada dins el marc de Tarraco Viva i anava a càrrec de l’associació Tàrraco a Taula «És molt important reivindicar aquesta antigua gastronomia que va existir a la nostra ciutat, i de quina millor manera que apropar-la a la ciutadania en un lloc tan emblemàtic com és l’Amfiteatre de Tarragona», explica Moha Quach, president de Tarraco a Taula i xef del Terrat. «Recrear aquests plats no és senzill, ja que abans els llibres de receptes no eren tan detallats com en l’actualitat i molts ingredients, com el tomàquet o el sucre, en l’època romana no existien. Per tant, intentem reinterpretar-los d’una manera creativa, però sempre respectant els seus ingredients», afirma Quach. «No obstant això, els orígens romans encara són molt presents en la nostra gastronomia, el que passa és que no som conscients, perquè fins ara no s’ha investigat. És per això que a Tàrraco a Taula ens hem compromès a fer aquest treball de recerca tan important», afegeix.
Montse Pujol Vidal
L’ENHORABONA!
Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos
Empresa Les instal·lacions estaran al polígon industrial propietat de BASF, entre Reus i la Canonja
L’empresa Mauser Iberia Reconditioning mourà la planta de gestió i recondicionament d’envasos que té a la Canonja cap al polígon industrial propietat de BASF, emplaçat entre el citat terme municipal i Reus. Les instal·lacions per a la valorització de residus tindran una capacitat de més de 10 tones per dia i l’objectiu de la companyia és «poder implantar-nos de cara al 2025», tal com detalla el director general de la companyia, Pau Sendil. En aquests moments, la Generalitat de Catalunya està tramitant l’autorització ambiental requerida per a desenvolupar l’activitat. El moviment respon a la redacció de la llei que incorpora la responsabilitat ampliada del productor, «que bàsicament està enfocada a la reutilització d’envasos» atès que exigeix a les empreses tenir «un gestor d’envasos», apunta Sendil. «Amb la nova llei, creiem que creixerem molt i necessitem espai; l’única manera que teníem de créixer sense haver de desplaçar els treballadors era moure’ns dins de BASF», detalla el di-
Fotografia aèria del complex industrial situat entre els termes municipals de Reus i la Canonja. Cedida
L’empresa es dedica a rentar i tractar envasos perquè siguin reutilitzats
rector general. A més, «creiem que es crearan moltes sinergies amb BASF».
Mauser tracta envasos «per posar-los al mercat una altra vegada». Sendil explica que
reben contenidors IBC (gran recipient a granel, segons les sigles en anglès, que s’empren per emmagatzemar elements com sabó o olis), els renten i els retornen als clients. «És un
envàs que té un cost elevat i els clients volen reutilitzar-lo; som bàsicament una empresa d’economia circular», expressa. En cas que es consideri que el recipient no es pot
rentar, se’l granseja, és a dir, es tritura el plàstic en partícules molt petites que es reutilitzaran per a la fabricació d’objectes. «La nostra raó de ser és la reutilització», remarca.
Sendil comenta que és cert que a vegades reben envasos considerats «perillosos» pel producte que contenien, com podria ser àcid, si bé matisa que «mai són molt perillosos perquè, si no, no es podrien envasar en IBC». Per exemple, no podrien transportar explosius. El director general especifica que «depenent del contingut, fem servir un envàs per a una cosa o una altra». A més, Mauser disposa d’un sistema de traçabilitat dels envasos.
Les instal·lacions disposaran d’un scrubber, una installació per a rentar els gasos procedents d’aspiracions de cabines de neteja de contenidors i triturat de plàstic, per reduir i prevenir les emissions atmosfèriques. Amb aquesta visió, s’han establert mesures com la limitació de la velocitat del trànsit dels carretons elevadors, actes de conscienciació per als treballadors sobre la disminució del consum de dissolvent i per als productors sobre la importància que els envasos arribin tan buits com sigui possible o un pla de manteniment de l’scrubber amb revisions mensuals, trimestrals i anuals.
Sendil expressa que, com a empresa de serveis, «ens dediquem a ajudar els clients a reduir l’empremta de diòxid de carboni (CO2)». A finals d’any, Mauser entrega als collaboradors un informe on s’indica l’estalvi de CO2 que han generat.
Transport La base de Reus passa a ser la base operativa més gran de la província de Tarragona
Grup Plana amplia les bases de Reus i Hospitalet de l’Infant amb una inversió total de 5 milions d’euros. La base de la capital del Baix Camp passa dels 27.435 m² als 44.500 m², convertint-se en la base operativa més gran de la província de Tarragona destinada al transport de viatgers per carretera, i la d’Hospitalet de l’Infant assoleix els 10.100 m². En total, les bases s’han ampliat en 20.000 m², fent que l’empresa arribi a la xifra de 100.000 m² en instal·lacions pròpies. Aquesta compta amb altres bases a Tarragona, la seu central, Vilanova i la Geltrú, Calafell, Barcelona i Montblanc.
Amb aquesta ampliació, la base de Reus podrà acollir a 100 autocars més, arribant a
la xifra total de 420 aparcaments, incloent-hi vehicles de 15 metres que destaquen per la seva llargada. A més,
també hi ha superfície per a 205 turismes més, per a les VTCs de la companyia i com a pàrquing per als treballadors.
Gent gran El Govern ha aprovat una partida per fer les obres
Redacció
El Departament de Drets Socials ha iniciat aquest mes de maig els primers trasllats temporals dels residents de la Residència de gent gran de Reus, a causa de les obres que s’hi han de produir. Per aquest motiu, la Generalitat
ha demanat que els residents i les famílies que encara no han expressat la seva preferència de trasllat l’escullin. Des del departament asseguren que la intenció és oferir solucions individualitzades a totes les persones, perquè s’adeqüin a les necessitats de cadascú. Sempre que hi
hagi disponibilitat de places, el departament prioritzarà la destinació escollida per cada resident. En cas de no ser així, s’adjudicaran per ordre d’arribada de les preferències. Els residents que no hagin manifestat la residència on volen estar durant aquest període seran traslladats automàti-
Política El grup municipal de Junts presenta avui una moció per a l’eliminació i retirada de materials d’amiant a la ciutat. Aquesta iniciativa sorgeix després de conèixer el passat 29 d’abril, segons dades de la Generalitat de Catalunya, que actualment hi ha 1.273 cobertes de fibrociment a Reus, sent el municipi del Camp de Tarragona amb més teulades amb aquest materi-
al. Davant d’aquesta situació, el grup municipal de Junts al consistori reusenc instarà al govern a verificar el cens portat a terme per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i, seguidament, establir un pla d’acció per a retirar l’amiant abans de l’any 2028 en els edificis públics municipals i a la resta de cobertes pel 2032, en compliment del Pla Nacional per l’erradicació
de l’amiant. A la vegada, la moció també exigirà a l’ajuntament a fer una campanya d’informació i sensibilització sobre els riscos d’aquest material prohibit, especialment adreçada a les comunitats i propietats particulars on es detectin aquestes installacions, i a crear un programa d’ajudes i subvencions que incentivi la retirada del fibrociment a la ciutat. Redacció
La base també compta amb un edifici de control de trànsit, dos rentadors, una benzinera i una zona de taller. La
cament a la de Mare de Déu de la Mercè de Tarragona. Pel que fa als professionals que hi treballen, el departament de Drets Socials ja va arribar a un acord amb el comitè d’empresa per al trasllat temporal dels treballadors que ja ha començat. Per un altre costat, el Govern ja ha aprovat una partida pressupostària per portar a terme els primers passos de les obres de reforma de l’edifici en qüestió. Aquestes busquen garantir la qualitat del servei assistencial i assegurar el benestar de les persones que hi viuen.
L’empresa de transports arriba als 100.000 m² en instal·lacions pròpies
base de Reus es va inaugurar l’any 2011 i ha estat en constant creixement, passant dels 15.000 m² inicials als 44.500 m² actuals. Pel que fa a les instal·lacions de l’Hospitalet de l’Infant s’hi podran aparcar un total de 72 autocars, 50 més que fins ara. A més, també hi ha un taller mecànic, benzinera i oficines.
Actualment, des de l’empresa afirmen que estan analitzant la propera ampliació per fer més gran la base de Barcelona, estrenada l’any 2022. Aquesta compta amb una ubicació estratègica, a prop de la Fira de Barcelona,
que permet oferir una major cobertura i serveis més sostenibles a congressos i esdeveniments corporatius.
En els seus 60 anys d’història, Grup Plana es presenta com un dels principals grups de transport de viatgers per carretera a Tarragona i Catalunya. El grup, format per BusPlana i BusGarraf, compta amb una plantilla que supera els 650 professionals que ofereixen servei a més de 20 milions de passatgers al llarg de l’any. Durant el 2023, la companyia va arribar a fer una inversió de fins a 17 milions d’euros per augmentar els serveis de transport en carretera. Per exemple, el passat mes de desembre anunciaven la renovació d’un centenar d’autocars que disposen de tecnologies avançades per reduir les emissions com, per exemple, filtres de partícules, sistemes de tractament de gasos, entre altres millores. A més, sis d’aquells vehicles disposaven de tecnologies Euro6E, que significa que estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, sensors d’angles morts i equipament tecnològic avançat per a millorar el consum.
El departament prioritzarà les destinacions que escullin els
Política El grup municipal de la CUP de Reus presenta una moció en el plenari municipal per impulsar i dinamitzar els horts urbans de Reus. La proposta inclou mesures destinades a fomentar l’interès per l’agricultura entre els veïns i a millorar la gestió d’aquests espais. A més, també aprofitar l’excedent de producció ecològica per a donacions a entitats so-
cials o creació de compost comunitari. Aquesta moció va en línia de treballar per una ciutat compromesa amb la sostenibilitat i insta a l’equip de govern a contractar un tècnic especialista en cultius ecològics per a assessorar els usuaris dels horts, a part de la creació de nous espais d’horticultura urbana per tal d’apropar-los als barris. La regidora portaveu de la CUP,
Mònica Pàmies, destaca que «pot ser una porta d’entrada a noves incorporacions en el món de la pagesia», amb la voluntat de promoure una relació més estreta entre la ciutadania i la terra. A més, la CUP també proposa en la moció prioritzar l’accés a aquests horts per a les dones, joves, persones amb discapacitats i aquelles en risc d’exclusió social. Redacció
Aigües de Reus iniciarà aquesta setmana les obres de reparació i recuperació del Pont de Calderons i el seu entorn amb un pressupost total de 103.467 euros. Aquestes comencen després d’haver completat els tràmits arqueològics i d’haver enllestit el replanteig dels treballs sobre el terreny i la previsió és que les obres estiguin enllestides
a finals del mes de juny d’enguany. El projecte preveu tres tipus d’intervencions. En primer lloc, l’arranjament i recuperació de la part superior del pont pel que fa a la seva qualitat estètica i funcional. Seguidament, està previst el canvi de paviment del camí que permet l’accés. I, en tercer lloc, es portarà a terme l’adequació d’una nova zona que servirà com a mirador de l’antic aqüeducte, creant d’aques-
Educació Des del passat dilluns 13 de maig, l’organització DomSpain ha acollit a un grup de disset docents turcs per a oferir un curs formatiu que combina les competències digitals i estratègies de resolució de conflictes a l’aula. A més, han tingut l’oportunitat de visitar escoles de la ciutat com la Teresa Miquel, Prat de la Riba, entre altres. Redacció/Cedida
ta manera un espai d’aturada, descans i refugi climàtic per als vianants i esportistes que circulen pel camí, el qual és bastant concorregut. El regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, assegura que «La ciutat de Reus té una llarga història d’aprofitament de l’aigua, i posar en valor espais com el Pont dels Calderons és una bona manera de tenir cura d’aquest patrimoni, alhora que es millora la quali-
tat de vida de la ciutadania». El Pont de Calderons, situat al camí antic de Castellvell, és un pont de pedra que compta amb un aqüeducte que es
va construir entre el 1444 i el 1449, i que formava part del reg que conduïa l’aigua del minat d’Almoster per a l’abastament de la ciutat de Reus.
Actualment, la zona presenta un avançat estat de deteriorament a causa de l’ús de la infraestructura i el pas de vehicles pel pont.
Redacció/Helena Viñas
Secomsa, empresa concessionària per la recollida de brossa a Cambrils, iniciarà el pròxim 17 de juny una prova de recollida selectiva de residus amb el sistema porta a porta als barris del Molí de la Torre i part de Vilafortuny (Mas d’en Bosch, Tallats, Jardins, Ametllers i Castell).
El regidor d’Espai Públic i Sostenibilitat, Alejandro Garcia, explica que s’han escollit aquestes zones perquè hi ha «habitatges unifamiliars de primeria residencia», on saben, per l’experiència d’altres municipis, que el porta a porta funcionarà.
Aquest sistema consisteix a treure el cubell amb les bosses separades de la fracció que toca entre les 21.30 i les 22.30 hores, i recollir-lo un cop que estigui buit. En cas de treure una fracció el dia que no toca, o no separar bé els residus, les bosses no es recolliran i es posarà un adhesiu d’avís.
L’Ajuntament lliurarà a cada habitatge un cubell gris multiproducte de 40 litres; un paquet de bosses compostables; un calendari amb imant;
Societat L’organisme agrupa els xefs de la provínicia amb Soles Repsol i Estrelles Michelin
Redacció
La Federació d’Associacions d’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT) i Repsol, van presentar aquest dimecres a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils l’adhesió al Consell d’Experts de l’AEHT de dos nous xefs: Aitor López, del Restaurant Citrus del Tancat de Codorniu, guardonat amb la distinció Sol Repsol; i Joan Capilla, del Restaurant L’algadir del Delta, guardonat amb la distinció Estrella Verda Michelin. Durant l’acte, Francesc
Pintado, president de l’AEHT, i Javier Sancho, director del C.I.Tarragona de Repsol, van entregar la jaqueta de cuina de l’AEHT als dos nous membres com a mostra de benvinguda al Consell d’Experts. Ho van fer acompanats d’altres membres d’aquest organisme.
Aitor López i Joan Capilla, van coincidir, durant la seva intervenció, en remarcar la importància de col·laborar per construir un destí gastronòmic de referència.
Javier Sancho va reiterar la importància de la
i un adhesiu per marcar el lloc on la l’usuari vol que s’installi el ganxo que fixa el cubell i identifica l’habitatge.
La recollida es realitzarà al
Molí de la Torre, Ametllers i tots els comerços els dimarts, i a Mas d’en Bosch, Tallats, Jardins, Castell i tots els comerços, els dilluns.
Es realitzarà una xerrada informativa el 22 de maig al Centre Cívic de Vilafortuny
La identificació digital ha de permetre, en un futur, una taxa més justa de residus
Garcia explica que l’objectiu d’aquesta prova és arribar al 55% de recollida selectiva: «Sempre hem tingut bones dades, però estàvem estancats en el 50%», declara
Sistema d’identificació Els contenidors d’orgànica i envasos disposaran d’uns lectors per a identificar-se a l’aplicació Civiwaste. Amb aquesta lectura, Secomsa registrarà la fracció que està reciclant la persona i en quin contenidor la diposita. L’aplicació permetrà a l’usuari ges-
tionar el seu reciclatge i donar a conèixer possibles incidències, i, en un futur, també ha de permetre una taxa justa de residus perquè qui recicli més pagui menys.
Comunicació amb el veïnat
Per tal d’informar la població, l’Ajuntament enviarà cartes a tots els habitatges i ha programat una xerrada informativa oberta al veïnat de Vilafortuny i el Molí de la Torre, el pròxim 22 de maig a les 19.30 al Centre Cívic de Vilafortuny. A més, a partir del 29 de maig, s’instal·laran dos punts informatius a Vilafortuny i al Molí de la Torre. El regidor d’Espai Públic i Sostenibilitat remarca que «la idea és créixer sense pressa, i afegeix que hauran de valorar com aplicar aquest sistema en altres barris «més gentrificats»: «Haurem de tenir en compte la major presència d’establiments, i com les galledes impactaran en els carrers», expressa.
col·laboració i el talent, «els ingredients que posen en valor dues indústries comple-
mentàries i determinants pel futur del territori: química i turisme». D’altra banda, Pin-
tado va expressar el seu agraïment a Repsol per fer possible aquest reconeixement anual
a l’exigència, la passió i la qualitat gastronòmica de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre.
ACN
El Festival Internacional de Cinema en Català, FIC-CAT, ha programat 65 propostes en la 16a edició del certamen, que se celebrarà de l’1 al 8 de juny a Roda de Berà. D’aquestes, es projectaran 6 llargmetratges, 6 documentals, 12 curtmetratges, 8 produccions de 48 hores, 18 videoclips i treballs de 15 centres educatius. Els organitzadors del certamen van explicar que de les 65 propostes programades, deu són estrenes.
Els codirectors del FIC-CAT, Cris Gambín i Toni Pinel, vandestacar que la selecció ha es-
tat difícil perquè les propostes cada cop tenen «més i millor qualitat».
Enguany, la temàtica girarà al voltant del cinema i la literatura. Aprofitant la dualitat de l’eix temàtic, es lliurarà el premi honorífic al director Antoni Verdaguer i a l’escriptor Jaume Cabré. «Era la dualitat perfecta per a aquest premi honorífic» — explica Gambín —. «A més, casualment estaven treballant junts en un documental que tindrem en estrena, tot molt rodó».Es tracta del documental Jaume Cabré la música de les paraules, que es projectarà el diumenge 2 de juny.
D’altra banda, el dissabte 1 de juny, es projectaran els divuit videoclips seleccionats a la plaça dels Pins de Roda de Berà. Així mateix, les sessions per a les escoles s’ha programat pels dies 3, 4, 5 de juny. En aquest cas, es podran veure els treballs seleccionats dels quinze centre educatius, vuit de primària i set de secundària.
A banda, el festival ha organitzat altres activitats, com xerrades, el concurs per crear curtmetratges en 48 hores –adreçats a joves de menys de 35 anys-, la jornada professional a la Casa Montjuic de Barcelona o el III Fòrum Cinema i
La Diada dels Fideus Rossejats omplirà demà el port de l’Ametlla de Mar dels sabors més ‘caleros’
La festa reivindica un dels plats emblemàtic de la vila
L’Ametlla de Mar viurà demà un dels dies claus dins del seu extens i variat calendari gastronòmic. I és que la Cala celebra demà una nova edició, la 28a, de la Diada dels Fideus Rossejats. A partir de les 10 del matí i fins a les 2 del migdia, l’entorn del Port pesquer de la vila es convertirà en l’epicentre d’una jornada que reivindica un dels plats amb més essència marinera de la gastronomia calera. I és que no ha faltat mai ni a les barques ni a les llars del municipi. Una quarantena de cuiners aficionats seran els encarregats de mostrar a tots els visitants les diverses maneres de cuinar els fideus rossejats al Port de l’Ametlla de Mar. També, durant tot el matí, hi haurà un equip de cuiners que s’encarregaran de cuinar i servir fideus en forma de degustacions perquè ningú marxi
sense haver tastat el característic plat pescador, on el brou de peix i els fideus ben rossos són la clau.
La Diada, que és una reivindicació en tota regla de la cuina, i per extensió de la vida mediterrània, omplirà d’olors delicioses el port de l’Ametlla. I tots els qui ho vulguin tindran l’oportunitat de maridar els seus fideus rossejats amb els vins de la DO Terra Alta.
El director Antoni Verdaguer i l’escriptor Jaume Cabré rebran el premi honorífic
Educació. A més, es tornarà a repetir la Matinal Infantil, dirigida especialment als infants,
on es projectarà un capítol en exclusiva d’en Titó. Respecte al Pitch de projectes en llengua catalana, s’han escollit set dels 33 presentats. La cloenda, que se celebrarà el 8 de juny, anirà a càrrec del director i guionista Pau Escribano i de l’actriu Anna Perelló. La gala es podrà veure
en directe a La Xarxa+ i, com a novetat, dins La Xarxa+ hi haurà una selecció de curtmetratges d’edicions anteriors. Des de l’organització també van remarcar que després de la «bona experiència» del 3 a la Carta, aquest any es disposarà d’un canal dins la plataforma de 3CAT.
«Deixeu-vos endur pel que vindrà i connecteu els cinc sentits perquè demà és ara». Entre aplaudiments, aquest era el missatge amb el qual la Fira de Música Emergent i Familiar (FiM) de Vila-seca donava ahir el tret de sortida a la seva vintena edició. Estudiants del municipi i professionals del sector van omplir els jardins del Castell de Vila-seca amb el primer concert de la jove Sara Aldana, que va inaugurar la Fira amb fusions de ritmes afro, llatins i jazz. A ella la va seguir la barcelonina Carla Collado, que va presentar el seu nou LP, Coraje. Amb una nova tanda d’alumnes del municipi disposats a descobrir nous estils, la jove barcelonina inundava el Castell amb el seu so acústic acompanyada de la seva guitarra i una banda que feia rodó el concert. Tot i tenir un estil marcat, la jove també va sorprendre el públic amb un tema reggae, que va fer posar a diversos estudiants del municipi en peu. «No és un estil de música que acostumo a escoltar, però m’ha agradat molt, sobretot la que era de reggae», destacava l’Angel, alumne de l’Institut Vila-seca. L’Anna, estudiant del mateix centre educatiu, posava èmfasi en el fet que «el que més m’ha agradat són les lletres, la seguiré i escoltaré més música seva quan arribi a casa». Per la seva banda, Collado explicava que «ens hem sentit molt còmodes perquè tot ha jugat a favor: l’ambient, l’espai, el temps i tot també els nens que tot i que no són el meu públic habitual, sento que el concert ha tingut molt bona rebuda per part seva i sempre és guai saber que els agrada el que faig». Collado explicava que la FiM «és una oportunitat única perquè coneixes molta gent i, a més, jo com a artista també ho gaudeixo molt veient a altres artistes». Pel que fa al seu últim disc, Coraje, destacava que «estic molt contenta perquè tot i ser un disc bastant personal, està tenint molt bona rebuda i la gent s’ho està fent seu i això és el més bonic». Les protagonistes del migdia van ser Carmen y Maria, un duet que fusiona música urbana i flamenc i que va conquistar als més joves del públic, que no van parar d’aplaudir a cada cançó que interpretaven les barcelonines. Carmen y María van fer la preestrena del seu àlbum debut, Groove y Soniquete, que destaca per la riquesa rítmica i vocal.
La Ludwig Band va encetar la franja de la tarda omplint de famílies l’esplanada del Castell. Els més petits ballaven davant l’escenari les cançons del sextet mentre els més grans les corejaven que tant caracteritzen a la banda emergent del moment. «Nosaltres ja coneixíem a la
Música La Fira dona el tret de sortida a un cap de setmana de música emergent i familiar
Les escoles de Vila-seca
Més de 3.000 alumnes van gaudir dels concerts del primer dia de la FiM
Ludwig, crec que estan una mica al limbo entre emergents i coneguts», explicava una família de Vila-seca, afegint que «hem quadrat bastant tots els horaris per aprofitar el cap de setmana a fons».
Un doble aparador
La FiM també és un expositor per als artistes emergents, ja que, a banda dels escolars, experts del sector aprofiten els showcase dels artistes per fer futurs fitxatges. El Gerard i l’Eduard venen a la Fira des de Tàrrega representant el Festival Paupaterres: «És el primer any que venim i ens ha sorprès molt. Està molt ben organitzat i és una Fira molt propera, cosa que ens beneficia perquè nosaltres som nous en aquest món i això ens permet conèixer més gent del sector». A més, tots dos van destacar que «ja hem vist gent que ens ha agradat molt i que ens hem quedat amb el seu nom. Nosaltres ja tenim el cartell tancat perquè el
A dalt, Carla Collado presentant el seu nou LP, ‘Coraje’. A sota, Carmen y Maria, un duet barceloní que mescla música urbana i flamenc. Gerard Martí
nostre festival és d’aquí poc, al juliol, però venir aquí ens va bé per fer fitxatges per a les produccions petites que fem fora del Paupaterres i per la temporada de tardor-hivern». La FiM s’allarga fins diumenge amb una quarantena de propostes per a públic i professionals repartides en diversos escenaris del municipi per demostrar als assistents que el demà és ara, i és a la FiM.
Festes Oferirà exhibicions de volades d’estels i sortejos
El Festival del Vent és el nou esdeveniment que acollirà l’Hospitalet de l’Infant el proper dissabte 18 de maig. Es tracta d’una iniciativa de la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, que té com a objectiu posar en valor aquest fenomen meteorològic tan característic del municipi. «El vent ens permet gaudir
de diferents activitats, com, per exemple, practicar esports nàutics o jugar amb els estels. Amb aquest festival, volem fer valer les oportunitats que ens ofereix», explica la regidora de Turisme. Durant aquesta jornada festiva, prevista de les 10 a les 18 h a la Plaça Coll de Balaguer, davant el passeig marítim, s’hi oferiran diferents exhibicions de volades d’estel de tota mena: gran format,
Vila-seca celebrarà Sant Isidre amb el tradicional esmorzar i ball de danses catalanes
Festes La celebració de Sant Isidre, patró local de la pagesia, arriba a Vila-seca el proper 18 de maig. Com és tradicional, els socis de la Cooperativa Agrícola gaudiran d’un esmorzar a la nau de l’entitat, a partir de les 9 hores del matí. Les noves installacions de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca van entrar en servei fa poc més d’un
any, i estan situades al carrer del Mas de l’Abat, al polígon l’Alba de Vila-seca. Ja a la tarda, l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina oferirà una ballada de danses catalanes a la plaça de l’Església, a les 19.30 h. A les 20 hores del vespre s’iniciarà la missa en honor al Sant, a la Parròquia de Sant Esteve, on també es farà l’ofrena de fruits de la terra. Redacció
Els legionaris de ‘Tarraco Viva’ aterren a Altafulla amb dues activitats de recreació històrica
Cultura Tindran lloc a la pineda de davant de l’Era del Senyor aquest diumenge
Redacció
Altafulla acollirà aquest diumenge, a la pineda de davant de l’Era del Senyor, dues activitats dins el programa de Tarraco Vviva, protagonitzades pels legionaris romans. Ambdues activitats són d’entrada lliure i gratuïta, amb aforament limitat.
D’una banda, a les 12.30 hores, tindrà lloc la visita comentada Legionaris: Vida quotidiana dels legionaris romans. La proposta posa el focus en les tasques que duien a terme aquests personatges de l’antiga Roma, com entre-
nar o controlar els camins. Els participants podran veure i tocar alguns objectes que formaven part de la seva vida diària, com el seu armament o les tendes de campanya.
D’altra banda, a les 13.30 hores, tindrà lloc la recreació històrica Castra Legionis: cartes i vida quotidiana dels legionaris romans, en què es mostrarà al públic què feien aquests soldats amb el seu temps lliure, però, sobretot, es donaran a conèixer els seus sentiments i pors mitjançant cartes originals trobades en diferents indrets de l’Imperi romà.
acrobàtics, fets a mà i, per descomptat, estels conduïts pels més petits. Aquestes exhibicions aniran a càrrec de l’Associació Estels Club de Barcelona, que sortejarà estels professionals.
A més, hi haurà tallers per a aquells participants que vulguin construir-se el seu propi estel, i un jardí eòlic on el vent farà ballar unes estructures hipnotitzades.
La programació també tin-
drà una actuació musical per amenitzar la jornada. Concretament, a les 12 hores, serà el torn de la banda de música municipal Clau de Vent de
l’Hospitalet de l’Infant, que ha preparat un concert amb un repertori pensat en la temàtica de la festa.
Aquest festival està obert a
la participació de tothom que vulgui fer volar el seu estel i engalanar el cel de l’Hospitalet de l’Infant el pròxim dissabte.
El Museu de Valls s’adhereix al Dia Internacional dels Museus amb diverses propostes
Cultura Ha organitzat un taller de pintura amb pigments naturals i una visita guiada
Redacció
El Museu de Valls s’adhereix un any més a les celebracions del Dia Internacional dels Museus amb activitats per a tots els públics. Així, aquest dissabte 18 de maig al matí, a les 11 hores, s’ha organitzat un taller de pintura amb pigments naturals, impartit per Natàlia Lozada Bejarano, i a la tarda, a les 6 hores, es farà una visita guiada a la collecció permanent del Museu. En el taller, els assistents aprendran a fer els seus propis colors a partir de productes quotidians com el café, el
vi o la cúrcuma, entre d’altres, i a partir de tècniques tradicionals. Amb els colors que els participants hauran creat podran fer posteriorment les seves pròpies obres. Es recomana inscriure’s al taller ja que hi ha places limitades. La inscripció és pot realitzar al correu museu@ valls o enviant un missatge al correu del Museu. Les dues activitats són obertes a tot tipus de públic i gratuïtes. Així mateix, durant el dissabte, s’obsequiarà a tots els visitants del museu amb les publicacions editades per la institució en els últims anys.
El Montmell i Alcover seran l’escenari de la celebració del Dia
Festes La programació tindrà lloc els dies 18, 19 i 20 de maig
Redacció
Amb motiu del Dia Mundial de les Abelles, que té lloc el 20 de maig, l’Associació Amics de les Abelles de les Muntanyes de Prades i Poblet ha organitzat un programa d’activitats que tindran lloc entre els dies 18, 19 i 20 de maig a diferents localitzacions del Montmell i Alcover. La celebració donarà el tret de sortida aquest dissabte, amb una ruta API-BOTÀNICA de flora mel·lífera i una visita al santuari de les abelles, tot plegat a la Juncosa del Montmell.
Seguidament, diumenge, La Casa de la Mel, Mel el Remei, a Alcover, realitzarà una jornada de portes obertes. Paral·lelament, es duran a terme un seguit de ponències amb relació al projecte REDICAT i, finalment, se celebrarà un aperitiu musical a l’Apiexperience d’Alcover. El Dia mundial de les abelles, dilluns 20 de maig, es duran a terme diverses activitats al CEIP Mare de Déu del Remei d’Alcover relacionades amb la divulgació i observació de les abelles, a més a més de tallers de mel i de fumadors.
Efemèride internacional
Les campanyes de foment del reciclatge s’intensifiquen durant aquesta jornada
QRedaccióuins residus generem?
Quina quantitat? I, sobretot, Què en fem?
Aquestes són algunes de les qüestions que cal tenir ben presents durant tot l’any, però cada 17 de maig, Dia Mundial del Reciclatge, es posen en marxa campanyes per recordar-nos la importància de totes aquestes problemàtiques.
Aquesta jornada és una iniciativa de la UNESCO, que pretén incidir, sobretot, en la importància d’una bona gestió dels residus generats arreu del planeta. I és que, tal com recorda de manera reiterada l’Agència de Residus de Catalu-
nya, a través del reciclatge, els residus esdevenen recursos si els recuperem mitjançant els sistemes de recollida selectiva que hi ha als municipis.
Un gest que val per mil El reciclatge és un gest imprescindible en l’actualitat, ja que la generació de residus és una problemàtica d’abast mundial.
Cada cop que reciclem contribuïm a la millora del medi ambient, evitant l’acumulació de residus i allargant la vida útil dels materials. Alhora, estem estalviant recursos naturals, matèries primeres i energia, i reduint les emissions de CO2 que agreugen al canvi climàtic. Cal recordar que, a Catalunya,
el model de reciclatge disposa de cinc fraccions, en contenidors, al carrer o recollida porta a porta: el groc per als envasos lleugers, metàl·lics i brics; el verd per als envasos de vidre; el blau per al paper i cartó; el marró per a la fracció orgànica, i el gris per a la fracció resta. A més, hi ha deixalleries mòbils per als residus especials i objectes una mica més grans, i deixalleries fixes on es poden dipositar grans embalums o restes que no van en cap altre contenidor.
Entre els motius pels quals és important fomentar el reciclatge hi ha raons de pes, com ara que la matèria primera provinent dels processos de reci-
clatge és comprada per altres indústries productores, que la fan servir per fabricar productes nous. Així, per exemple, la indústria tèxtil es nodreix de les ampolles de PET. D’aquesta manera, a més, s’estalvien recursos naturals, ja que un mateix producte que hagi estat dipositat en el seu lloc correcte, pot començar un nou cicle.
Més d’un quilo al dia Segons l’Agència Catalana de Residus, cada català, de mitjana, genera 1,29 quilos d’escombraries en un dia. És per això que és imprescindible fomentar la cultura del reciclatge, allunyant-nos de la cultura d’un sol ús.
Les comarques tarragonines reciclen 24,5 quilos de vidre per habitant el 2023
Les xifres, recollides per Ecovidrio, estan per sobre de la mitja estatal
Catalunya va reciclar el 2023 23,2 quilos de vidre, l’equivalent a uns 80 envasos per persona, segons les darreres dades d’Ecovidrio. La xifra està per sobre dels 19,2 quilos i 66 envasos per habitant de mitjana estatal. En total, a Catalunya es van recuperar prop de 200.000 tones de residus d’envasos de vidre, de les quals 183.145 van ser dipositades al contenidor
verd i separades en origen per ciutadans i hostalers. Per províncies, Girona va ser la tercera de l’estat amb major aportació a la recollida selectiva de vidre, amb 31,4 quilos per habitant. Si només es mira el territori català, Tarragona va reciclar 24,5 quilos per habitant, Lleida 22,4 i Barcelona 20,6. Totes elles per sobre de la mitjana estatal. Pel que fa a les ciutats, la de Barcelona se situa com una de les capitals de província més compromeses amb el reciclatge de
vidre, amb una aportació ciutadana de 23,9 quilos per habitant. A banda d’allò que van aportar els ciutadans, a Catalunya es van recuperar també 15.194 tones de residus d’envasos de vidre que no van ser separats correctament a l’origen i que es van poder recuperar a les plantes de residus urbans. Catalunya compta amb 42.297 contenidors verds distribuïts per tot el territori, un per cada 186 habitants. Així, els catalans haurien depositat
uns 1.718.381 envasos de vidre al dia, l’equivalent a uns 1.193 envasos per minut. Ecovidrio ha calculat que gràcies al reciclatge d’envasos de vidre a Catalunya s’ha evitat l’emissió de 115.036 tones de CO2, equivalent a donar 29 voltes al món en
avió per l’equador de la Terra. També s’han estalviat 141.653 MWh, equivalent al consum energètic de tots els hospitals de la regió durant gairebé dos anys. A més, s’ha evitat l’extracció de més de 238.006 tones de matèries primeres.
Al conjunt de l’estat espanyol es van recuperar 998.338 tones de residus d’envasos de vidre, de les quals 924.283 procedien de la separació selectiva. Això equival a uns 19,2 quilograms per habitant, uns 66 envasos per persona.
El 90% dels residus tèxtils acaba en incineradores i abocadors
ACN
El 90% dels residus tèxtils acaba en incineradores o abocadors. Així ho constata un estudi elaborat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. El treball posa de manifest que només el 10% dels residus tèxtils generats a Catalunya es recull de manera selectiva.
D’aquests, el 80% es recicla o reutilitza majoritàriament a través de la seva venda a botigues de segona mà, mercats
ambulants o altres indústries. La meitat d’aquesta roba es comercialitza a Catalunya i a l’estat espanyol i la resta a països com els Emirats Àrabs, Camerun o Pakistan, que el 2020 va importar 3.500 tones de roba usada provinent de Catalunya. Les autores de l’informe afirmen que el fet que el 50% de la roba reutilitzada s’exporti a països de renda mitjana o baixa, on es desconeix la seva finalitat, evidencia que «estem movent el problema a altres indrets, sense generar una solució sostenible».
NOVES MESURES
L’avantprojecte de la llei de residus planteja una reducció del 15% el 2030 en comparació amb 2010
L’avantprojecte de la llei de prevenció de residus planteja superar el model que aposta per un únic ús d’un envàs. Per això es plantegen una sèrie de prohibicions que han d’evitar generar aquest tipus de residus. Entre aquestes hi ha la prohibició de l’envasat innecessari de productes alimentaris en un termini de dos anys un cop aprovada la norma, o de les monodosis alimentàries fabricades amb plàstic. En l’àmbit de la restauració, tampoc es podrien
fer servir vaixelles d’un sol ús en un termini de dos anys i el menjar per emportar haurà de tenir l’opció de servir-se en envasos reutilitzables a partir de l’1 de gener del 2025. D’altra banda, es prohibiria en el termini d’un any la distribució i venda de cartutxos i tòners que no siguin reutilitzables ni recarregables. Un cop la norma entrés en vigor també quedarien prohibides les bosses de plàstic de qualsevol gruix i material en els punts de mercaderies i serveis, en el comerç electrònic i en el lliurament a domicili; i la distribució de be-
gudes en envasos d’un sol ús als edificis i instal·lacions públics, que s’haurien de canviar per fonts, per exemple. A més, els comerços minoristes d’alimentació amb una superfície igual o superior a 400 m2 haurien de destinar el 20% de l’àrea de venda a productes a granel en envasos reutilitzables.
Retorn d’ampolles Els impulsors de la norma han posat en valor l’aposta per la reutilització. Per això, aquesta planteja que en un termini de dos anys des de la seva aprovació s’ha d’haver implantat
un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’ampolles de plàstic, llaunes, brics i vidre d’aigua i refrescs. En paral·lel, però, també proposa instaurar un sistema que permeti recollir altres productes com burilles de cigarreta, piles, bateries, residus
Es planteja un sistema de devolució d’ampolles de plàstic, brics i vidre
d’aparells elèctrics i electrònics i envasos de residus químics en petites quantitats per a ús domèstic. Aquests sistemes haurien de permetre que aquests residus que es generen deixin d’estar dispersos al medi. A més, el ciutadà rebria
un retorn quan els diposités. El text inclou també la creació de centres de reutilització o noves instal·lacions d’àmbit local perquè els ciutadans puguin lliurar els productes amb l’objectiu d’allargar-los la vida útil. Pel que fa al comerç electrònic, en un termini de dos anys un cop s’aprovi la llei, la venda online s’haurà de fer amb paquets que es puguin retornar.
Hoquei Patins Els dos equips s’han trobat 5 vegades aquest curs i, demà, comença la més decisiva
El Reus Deportiu i el CP Calafell enceten demà el tram més important de la temporada: el play-off de l’OK Lliga. Com no podia ser d’una altra mane-
ra, els quarts de final serà un derbi que posarà el punt final d’un curs en el qual ha pujat el nivell de la rivalitat entre els dos equips. Aquesta temporada el Reus i el Calafell s’han enfrontat en 5 ocasions: dues
vegades a l’OK Lliga, dues més a la fase de grups de la Champions i una més a la prèvia de la Champions. Ara, en aquesta eliminatòria se’n sumaran, com a mínim, dos més i es po dria arribar a vuit si el duel ar
riba al tercer partit de desempat. En aquests cinc partits, el balanç és de dos empats, dues victòries calafellenques i una roig-i-negre. La intensitat en
partit va acabar en un empat quan l’electrònic marcava que quedaven 0,2 segons. Els dos equips arriben en dinàmiques dife
Hoquei Patins El jugador del CP Calafell explica les claus de cara al primer partit de ‘play-off’ contra el Reus que es jugarà demà al Palau d’Esports
Arnau Montreal Quesada
Després d’un tram final de temporada complicat, com arriba el CP Calafell a la cita?
«Amb moltes ganes i les piles ben carregades. Estem illusionats i volem fer un bon play-off. És una realitat que el final de lliga no ha estat l’esperat. Hauríem d’haver sigut més regulars, perquè el nostre objectiu era pujar al més alt possible de la classificació. Ara toca deixar de mirar enrere i encarar el play-off. És una nova competició i sabem que serà més que complicada contra el Reus, però estem preparats».
Arriba el play-off i s’ha d’encarar com una com petició separada.
«És cert. També som conscients que anem al Palau d’Esports, una pista molt difícil, però hem demostrat durant la nostra història que som capaços de guanyar a qualsevol pista».
El darrer mes de gener, es va conèixer que Ferran López no continuarà a la banqueta del Calafell de
cara a la pròxima tem porada. Després de tres anys a l’entitat, fa que aquest play-off se senti com un last dance?
«Vam arribar plegats la temporada 2021-2022 i des de llavors hem aconseguit moltes alegries i hem fet història, com quan vam guanyar l’Europe Cup. Hem aconseguit coses que fa tres o quatre anys eren impensables, així que sí que se sent com el final d’un projecte».
Això fa que aquest playoff sigui més especial?
«La nostra tasca ara és fer un bon play-off, amb al·licients o sense. El Reus és un rival directe, tant per proximitat com per a la classificació i la nostra eliminatòria serà la més igualada de totes. Per a nosaltres seria tot un premi arribar a semifinals eliminant al Reus, també seria una alegria per a la nostra afició».
Enguany és la temporada dels derbis entre el Reus i el Calafell. Us heu trobat en cinc ocasions entre la prèvia i la fase de grups de la Champions i la fase regular de l’OK Lliga.
«Era un tema que ha sortit aquesta setmana al vesti dor. Ens hem enfrontat cinc vegades i totes han sigut molt equilibrades i s’han decidit per petits detalls. Això en un play-off tua, estem preparats per aquesta intensitat, per viu re pròrrogues o penals. Es tem molt il·lusionats». Us deveu conèixer al mil· límetre.
«L’any passat també ens vam trobar bastant, així que ens coneixem tots molt bé. Els dos equips tenim jugadors amb un potencial molt elevat i gairebé ens po dem intuir les jugades». El primer partit de l’eli minatòria serà al Palau d’Esports. Quina serà la clau del duel?
«Per la nostra part, hem d’intentar estar ben equi librats tant en atac com en defensa. La clau és evi tar que hi hagi molta diferència en el marcador. Hem d’estar dintre del partit en tot moment, perquè ells tenen el fac-
El partit
Reus Deportiu
CP Calafell
Dissabte, 21.30 h Palau d’Esports Esport 3
en plena ratxa de victòries, mentre que el Calafell ha acumulat quatre derrotes en els darrers cinc partits. Malgrat això, el derbi promet igualtat
L’afició
«Partits com el de demà són els que fan que la gent s’acabi enganxant a l’equip»
El factor pista
«La pressió del factor pista els pot jugar en contra si aconseguim el primer gol»
penal. A la lliga, però, les sensacions van ser molt bones. Vam fer un partit molt complet. A la primera part ens va sortir tot ofensivament i, a la segona, vam saber defensar-nos bé i poder matar el partit quan era necessari. Ens van posar les coses complicades, però això és normal en el seu pavelló».
Cada vegada que el Reus i el Calafell s’han trobat, la intensitat ha pujat a la pista i a la graderia. «És una rivalitat bonica. És normal que hi hagi intensitat i, fins i tot, és necessari.
Partits com el de demà són els que enganxen a la gent, i esperem fer un gran partit per donar una alegria a la nostra afició».
L’apunt
David Gelmà i Sergi Aragonès, baixes sensibles per al Reus Deportiu
Hoquei Patins El jugador del Reus Deportiu analitza les claus de cara al derbi de demà contra el CP Calafell en el Palau d’Esports
Arnau Montreal QuesadaEn el tram final de l’OK Lli ga heu acumulat una bona ratxa. Com arriba l’equip al play-off?
«Hem acabat la temporada regular en un punt físic i de joc molt bo, així que sortim reforçats. Crec que arribem en el millor moment de la temporada per enfrontar-nos a tot un equipàs. Estem més que preparats per l’eliminatòria».
Aquesta setmana s’han fet oficials les baixes de Gelmà i Aragonès per sanció. Això fa que li caigui una mica més de responsabilitat?
«Sí, el que toca és ajudar a l’equip en tot el que calgui. És veritat que són dos baixes sensibles, però tant la resta de l’equip com jo mateix farem tot el possible perquè aquestes baixes no es notin en cap moment».
E Reus Deportiu va fer públic dimecres que Sergi Aragonès i David Gelmà seran baixes importants de cara al derbi contra el Calafell. El club roig-i-negre va conèixer la sanció de dos i cinc partits respectivament a causa de les accions produïdes en finalitzar el duel entre el Reus Deportiu i el Lleida Llista de fa gairebé tres setmanes. El duel va acabar amb polèmica, amb l’empat reusenc a l’últim segon que no va pujar al marcador perquè els àrbitres van considerar que va arribar fora de temps. Tant Aragonès com Gelmà van protestar efusivament aquesta decisió i la Real Federació Espanyola de Patinatge ha pres una decisió contundent com a càstig. D’aquesta manera, Sergi Aragonès es perdrà els dos pròxims partits, però podria arribar a participar a l’eliminatòria contra el Calafell si s’ha de jugar el tercer duel de desempat. Si no, el seu retorn seria a semifinals o, sent pessimistes, podria tancar la seva etapa de roig-i-negre, perquè dimarts va anunciar que no continuarà l’any que ve al Reus Deportiu. D’altra banda, David Gelmà ha rebut una sanció de cinc partits, fet que el deixa fora l’eliminatòria sencera i part de la següent. David Gelmà també va anunciar el passat dimarts que tampoc continuarà de cara a la pròxima temporada a l’entitat roig-i-negra. La reacció del Reus Deportiu va arribar ahir mateix a través del seu compte a X on va assenyalar que «des del Reus Deportiu mostrem la nostra disconformitat amb les sancions. Creiem que són desmesurades i que se’ns està oferint un tracte diferent».
Tant Sergi Aragonès com David Gelmà han anunciat aquesta setmana que no formaran part de l’equip la pròxima temporada. Això fa que se senti com el final d’una etapa i que el partit sigui més especial?
«Sí, es pot sentir d’aquesta manera, marxen dos jugadors, però ens quedem la resta, el final d’una etapa i el començament d’una altra. Crec que és un partit que ens pot reforçar molt com a equip, al final són dos jugadors els que marxen, però ara mateix estan tan endollats com la resta. Volem que aquest sigui el nostre play-off, volem fer un bon paper».
Enguany és la temporada dels derbis entre el Reus i el Calafell. Us heu trobat en cinc ocasions entre la prèvia i la fase de grups de la Champions i la fase regular de l’OK Lliga.
«Sí, com és habitual hem preparat el partit amb una anàlisi en vídeo i he sentit que l’hem vist 25 vegades aquesta temporada. Ha sigut un any de derbis i es fa dur perquè el Calafell és un equip molt rocós i molt intens. M’agrada molt jugar contra ells, tenen les idees molt clares, tenen una plantilla molt compensada físicament i també són molt forts a nivell d’estructura. Per aquest motiu cada partit contra ells és una guerra». Enceteu l’eliminatòria al Palau d’Esports davant de la vostra afició. Què espera del duel de demà?
«Demà la Bombonera estarà plena fins a la bandera. Serà una d’aquelles nits que vi-
L’afició
«Quan el Palau d’Esports vibra a favor nostre ens fem més forts»
L’equip
«Ara és el moment de fer valer el que hem treballat durant l’any i estem en el punt»
brarà i es farà notar sobre la pista. Els derbis engresquen a la gent i això ho he notat molt aquesta setmana. Passeges pel carrer i t’aturen moltes persones per dir que demà els hem de guanyar tant sí com no i també ens transmeten que tenen moltes ganes que arribi el partit. Demà espero que el Palau estigui un 85% ple i això ens ajudarà molt a nosaltres i segur que afectarà el Calafell». En un derbi, les dinà miques no importen i els dos equips s’igua len.
«Sí, tots els derbis que hem jugat aquesta temporada han sigut molt igualats, des del primer a l’últim. La intensitat serà màxima i encara més amb tot el que ha passat en cada derbi que hem disputat aquesta temporada».
El darrer va acabar en empat quan l’electrònic marcava que quedaven 0,2 segons. Això és un incen tiu més de cara el duel de demà?
«Tot això incentiva i fa que encarem el partit amb moltes ganes i il·lusió.
Ara és el tram de la temporada
més important. Tot el que hem treballat durant aquest any ha sigut per arribar on som ara. Un dels dos equips acabarà aquí el curs, així que aquesta eliminatòria serà una guerra. Estem preparats per colpejar primer i emportar-nos el primer partit demà
davant dels nostres aficionats».
Què espera del Calafell?
«És un equip molt intens físicament i que juga molt obert. Té jugadors de gran qualitat, com Sergio Miras, que agafa molta velocitat i és difícil d’aturar. Arnau Xaus també està fent un any molt bo, de la mateixa manera que Jan Escala. Jepi Selva és tot un perill quan agafa les diagonals. En definitiva, són un equip molt perillós i molt organitzat, així que els hem d’afrontar des de la paciència i sense perdre en cap moment el ritme del partit. Els hem de portar al nostre terreny».
Si una cosa s’ha demos trat en els derbis és que és igual la diferència de gols en el marcador. No es pot perdre la con centració ni un segon. «Tots els moments d’una eliminatòria són molt importants. Fins que no sona la botzina no es pot baixar la concentració. Hem de saber gestionar des del primer partit a l’últim. Sabem que demà és la nostra oportunitat, l’ambient ens acompanyarà i ens ajudarà a colpejar primer. Quan el Palau vibra a favor nostre, ens fem més forts».
Futbol Més d’un miler d’aficionats acompanyaran els de Dani Vidal en un duel que sembla de ‘play-off’
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarargona i el Barça Atlètic afronten demà un partit que té tots ingredients per ser de play-off d’ascens. La segona posició està en joc. El conjunt de Dani Vidal depèn de si mateix per acabar la lliga amb el subcampionat i tot depèn de superar l’equip blaugrana demà a les 19 hores. El golàs de Gorostidi en el minut 90 va ser suficient per donar el triomf als tarragonins en el partit de la primera volta, així que una victòria demà igualaria els dos equips en punts, però el Nàstic tindria a favor el gol average per avançar el Barça a la classificació. El premi és suculent. El segon classificat entra al playoff amb l’avantatge de tenir el partit de tornada al seu estadi i, a més, en cas que l’eliminatòria s’igualés, una vegada superada la pròrroga, el guanyador és l’equip en la posició més elevada de la taula. L’ambient també acompanya a donar perquè el duel sigui tota una final. El Johan Cruyff es tenyirà de grana perquè més de mil aficionats acompanyaran els de Dani Vidal. L’entitat ha anunciat que ha omplert 7 autocars i ha venut 985 entrades, les màximes que el Barça els ha proporcionat. Amb tot, molts nastiquers més han decidit comprar l’entrada pel seu compte perquè la Marea
Èxit rotund de l’ITF J60 Red Cup del Club Tennis
Tarragona
Tennis El Club Tennis
Tarragona va tancar amb èxit la sisena edició de l’ITF J60 Red Cup el darrer cap de setmana. Eudald González i Fabiola Marino van sortir victoriosos en les seves finals individuals. El pròxim repte del Tennis Tarragona serà a l’agost acollint el torneig Warriors Tour. Redacció/Cedida
El Barça Atlètic acumula nou partits consecutius sense perdre al Johan Cruyff
El Nàstic va guanyar el partit d’anada per 1-0 amb un gol d’Ander Gorostidi
Grana sigui tota una invasió. Per la seva banda, el Barça ha fet una crida perquè els socis i aficionats del primer equip omplin el Johan Cruyff demà. Malgrat la derrota contra el Deportivo la setmana passada, la realitat és que el Barça Atlètic arriba en ratxa de bons resultats al seu estadi. Els blaugrana sumen nou partits consecutius sense conèixer la derrota a casa, l’última va ser el 3 de gener contra l’Unionis-
tas de Salamanca per 0-2. El duel es presenta exigent per a la defensa del Nàstic. El Barça destaca per la seva velocitat i facilitat per fer mal en les transicions amb un Pau Víctor completament inspirat, perquè és el pitxitxi de la categoria amb 17 gols. El seu company d’atac no és altre que Marc Guiu, un jugador que, enguany ha marcat a LaLiga i a la Champions jugant sota les ordres de Xavi
Renata Shypsha, del CTT Ganxets, guanya l’or en el Youth Contender
Tennis Taula La jugadora del CTT Ganxets de Reus Renata Shypsha va guanyar ahir la medalla d’or en el WTT Youth Contender de Platja d’Aro. Shypsha ser campiona de la modalitat dobles sub 15 mixta amb Darío Salcedo, superant als portuguesos Dinis Ye i Beatrz Pinto a la final. Redacció/Cedida
Roda de premsa
Óscar Sanz: «Moure tanta gent és un premi per a nosaltres»
El rival
Barça Atlètic
Com arriba?
7 PP 9 GF 56 GC 39
Dissabte, 19 h
Estadi Johan Cruyff Esport3 i FEFtv Minut a minut a diarimes.com 2n PG 20 67 punts
Hernández. Altres jugadors com Héctor Fort i Marc Casadó ahir mateix van anar convocats amb el primer equip. Tot i ser migcampista, Casadó ha sigut un el recanvi habitual al lateral dret en absència d’Hèctor Fort. Al mig del camp brilla Marc Bernal, que, als 16 anys, va saber sotmetre el mig del camp del Deportivo la setmana passada.
La velocitat i el bon joc amb la pilota fan que el duel contra el Barça Atlètic tingui les mateixes exigències al del Celta Fortuna, així que s’espera un duel exigent físicament en el qual el Nàstic haurà de ser precís i curós a l’hora de pressionar per evitar sorpreses en els contraatacs.
Pel que fa al Nàstic, Dani Vidal recupera Nacho González per a demà. De la mateixa manera, Marc Álvarez continua progressant adequadament en la seva recuperació.
Més d’un miler d’aficionats acompanyaran el Nàstic aquest dissabte contra el Barça Atlètic. El migcampista grana, Óscar Sanz, va destacar que «enguany està sent espectacular. Crec que ni en Segona Divisió van haver-hi aquests números i la realitat és que moure tanta gent és un premi per a nosaltres». De cara al duel de dissabte, Sanz avisa que «serà un partit exigent físicament, però depenem de nosaltres i no hi ha res més bonic que això».
L’àrbitre
Martínez Montalbán dirigirà el Nàstic-Barça B
El col·legiat murcià José David Martínez Montalbán serà l’encarregat de xiular el Barça AtlèticNàstic. Enguany l’àrbitre només ha dirigit partits del grup II i té facilitat a l’hora d’ensenyar targetes. L’any passat, José David Martínez Montalbán va xiular dos partits del Nàstic. El primer va ser el duel inaugural contra l’UD Logorñés, que va acabar amb empat a 2. El darrer va ser el 0-4 contra l’Eldense al Nou Estadi, l’últim duel d’Iñaki Alonso a la banqueta grana.
Una tempesta fa caure el teulat d’una granja a Masarac i deixa una quarantena
Successos Una tempesta va fer caure ahir a la tarda una granja de porcs a Masarac. Acció Climàtica calcula que l’esclafit deixarà una quarantena d’animals morts. La majoria, però, han patit contusions lleus. Els Bombers han rebut l’avís quan passaven pocs minuts d’un quart de tres de la tarda i quan han arribat al lloc dels
fets, s’han trobat que bona part del sostre i la resta de l’estructura on hi havia els animals havia cedit. Alguns testimonis han explicat a l’ACN que s’hauria produït un petit tornado o esclafit que hauria fet aixecar el sostre de les instal·lacions. En total a la granja, que es troba en una zona aïllada, hi ha un total de 650 animals. ACN
El TEDH tanca el cas d’Artur Mas pel 9-N sense examinar-lo per falta de resposta de l’expresident
Judicial El Tribunal Europeu de Drets Humans va decidir ahir tancar el cas de l’expresident Artur Mas contra Espanya sense examinar-lo per la manca de resposta de l’expresident i del seu advocat Xavier Melero. El tribunal va demanar a Mas que aportes les seves observacions al cas després de rebre la resposta d’Espa-
nya, però no va contestar. El TEDH va enviar un nou avís a principis d’aquest any per presentar observacions a tot tardar el 12 de febrer, però tampoc va obtenir resposta. Per això, el tribunal va interpretar que l’expresident «no tenia intenció de continuar» amb la demanda per vulneració de drets humans i ha arxivat el cas. ACN
Societat Sempre que es faci de forma proporcionada i «sense distincions»
ACN
El Tribunal Europeu de Drets
Humans va avalar ahir prohibir l’ús de símbols religiosos com el vel a les escoles sempre que la mesura s’apliqui «sense distincions» entre creences. És a dir, que s’impedeixi portar tant símbols musulmans, com cristians o jueus, per exemple. En resposta a un cas flamenc, el TEDH va concloure que una prohibició de tots els símbols religiosos visibles als centres educatius que busca protegir «els drets i llibertats dels altres i l’ordre públic» és legítima si és «proporcionada» i no discrimina entre el tipus de creença. El govern flamenc assegura que la prohibició pretén garantir «la igualtat entre els alumnes i protegir-los de la pressió» de companys i família.
TENDÈNCIES
Redacció / AMIC
Gràcies a l’avenç de la ciència i la tecnologia, el futur de la bellesa es dibuixa més sostenible, personalitzat i holístic, cosa que ja s’està començant a veure.
D’una banda, l’ús de la intel-
ligència artificial i l’anàlisi de dades donaran lloc a l’assessorament personalitzat, on els consumidors poden rebre recomanacions específiques basades en les seves necessitats individuals.
En la mateixa línia, la realitat augmentada permetrà
veure un producte des de tots els angles possibles i, sobretot, com s’adapta al nostre cos.
D’altra banda, la preocupació pel medi ambient està impulsant a la indústria cap a la sostenibilitat. Per exemple, cada vegada més marques empren envasos reciclables.
Guanya en bellesa, salut i benestar amb la teràpia d’optimització hormonal de Clínicas Doha
El procés d’envelliment és inevitable. Ara bé, com vivim aquests anys és a les nostres mans. Els desafiaments que els nostres cossos afronten a mesura que envellim, des de la pèrdua de libido fins a la fatiga, són senyals d’un desequilibri hormonal que pot ser optimitzat perquè tornis a ser la teva millor versió. La teràpia d’optimització hormonal amb hormones bioidèntiques de Clínicas Doha ofereix una solució revolucionària.
Aquestes hormones, idèntiques a nivell mole-
cular a les que produeix el teu cos, es dissenyen per a restaurar el teu equilibri hormonal de manera segura i efectiva, promovent una millora significativa de la qualitat de vida.
La controvèrsia sobre l’ús del vel islàmic va arribar fins a Estrasburg de la mà de tres estudiants musulmanes de secundària de Flandes. Totes tres denunciaven la prohibició d’utilitzar «signes visibles de les creences personals» excepte durant les classes de religió.
Al·legaven una vulneració Les noies al·legaven que la mesura vulnera els seus drets a la vida privada i familiar, a la llibertat de pensament i llibertat religiosa, així com el seu dret a l’educació. Tot plegat, implicava també una discriminació per ser noies musulmanes, adduïen. Finalment, el TEDH va desestimar la demanda de les tres estudiants musulmanes en considerar que la prohibició a Flandes era «proporcionada» i no discriminava entre
religions.
En la decisió, el tribunal de drets humans avala aquest tipus de mesura quan resulta «necessari» per «conciliar els interessos de diferents grups i garantir el respecte de les conviccions de cadascú». En aquest sentit, recalca el pa-
El tribunal assegura que és legítim perquè busca la protecció dels drets i llibertats
per «neutral i imparcial» de l’estat per «garantir la pau religiosa i la tolerància en una societat democràtica».
Evitar exclusió i pressió
De fet, Estrasburg apunta que «la prohibició de portar símbols religiosos imposada als estudiants podria respondre precisament a la voluntat d’evitar qualsevol forma d’exclusió i pressió respectant el pluralisme i la llibertat dels altres». El TEDH conclou que la mesura és proporcionada i legítima per l’objectiu que les autoritats asseguren que busquen: la protecció dels drets i llibertats.
D’altra banda, en un futur es produirà la consolidació de la neurocosmètica, un camp emergent basat en la idea que el benestar emocional i mental influeixen directament en l’aparença física. Per acabar, el Big Data esdevindrà el centre d’informació suprema. Les empreses de bellesa, en recopilar i analitzar dades de vendes, comentaris dels consumidors i tendències de la indústria, podran desenvolupar productes i serveis més personalitzats.
Editorial
Una de les aportacions més importants que fa Tarraco Viva a cada nova convocatòria és la dedicada als escolars. Durant diversos dies acaben passant per les seves activitats milers de nois i noies de centres escolars d’arreu de Catalunya i, especial ment de Tarragona i el Tarragonès. Es tracta d’un públic especial ment complicat. Els joves estan en procés de descobrir i construir la seva idiosincràsia particular, però hi ha elements que els són co muns. Un d’aquests elements és que es tracta de persones sobrein formades, és a dir, que tenen la possibilitat d’accedir i rebre informa ció gairebé infinita. La majoria d’ells, és evident, són ‘ímputs’ visuals
i, en realitat, aquesta sobreinformació sovint té com a conseqüència no arribar a aprofundir en res concret. També costa que puguin in teressar se per res durant massa estona seguida i és molt fàcil que arribin aviat a l’avorriment perquè estan sobreestimulats, també. I, així i tot, haurien de saber la sort que tenen de poder accedir a les activitats que els ofereix Tàrraco Viva. D’una manera força amena, però també mantenint la rigorositat històrica, els joves tenen accés a trossos d’història que els són pròpies i que han configurat la societat que ara ens ha tocat viure. Malgrat que pugui costar accedir hi, in tentar arribar als joves és una tasca que cal agrair al festival tarragoní.
TribunaEn un moment en què la soci etat està immersa en canvis ràpids i profundes transfor macions, la Catalunya Sud es troba en una posició privilegiada per definir el seu futur. La recent cele bració dels Premis Gresol Jove, on he tingut l’honor de ser reconegut per la tasca al Clúster, ha servit no només per reflexionar sobre els èxits individuals, sinó també per pensar en el futur col· lectiu de la nostra regió i compartir les idees del discurs que es centra en els tres pilars fonamentals, una adaptació ‘Catsud’ a la teoria de les tres T del so ciòleg Richard Florida, i que articulen l’estratègia de la ‘Triple T’ del Clúster: Tecnologia, Talent i Territori. Primera T: Tecnologia. Com líder en el sector TIC, la Catalunya Sud té l’oportunitat de capitalitzar la seva po sició avançada en la transformació di gital. Aquesta no és una aposta aïllada, sinó una estratègia que des de l’ecosis tema de les empreses TIC s’impulsa la competitivitat de sectors vitals com la química, l’agroalimentari i el turisme. La capacitat conjunta per integrar no ves tecnologies determinarà la nostra posició en l’economia global, garantint així un futur pròsper per a les generaci ons futures i consolidant el creixement de les empreses existents.
Segona T: Talent. El talent és el mo tor que impulsa totes les innovacions i
Sergi Novo
Manager Cluster TIC Catalunya Sud
avanços. La nostra regió és afortunada de comptar amb institucions essencials com la URV i centres de Formació Pro fessional que formen talent altament qualificat. No obstant això, el repte persistent és no només formar aquest talent, sinó també retenir lo i atreu re’n. Hem de crear un entorn innovador i dinàmic on el talent local pugui florir, créixer i alhora se duir nous talents que enriqueixin la nostra comunitat.
Tercera T: Territori. Vivim en un entorn privilegiat i amb una qualitat de vida envejable. No obstant això, no sempre som consci ents de les potencialitats del nostre ter ritori. Projectes com els Fons de Trans ició Nuclear o la construcció de l’Àrea Metropolitana al Camp de Tarragona
Proposo inspirarnos en models d’èxit propers com el del districte 22@Barcelona i ser ambiciosos. Imaginem un nou entorn d’innovació a la Catalunya Sud: un nou @ que pot transformar radicalment la nostra realitat econòmica i social
són exemples de com podem utilitzar recursos i definir una planificació es tratègica a curt, mig i llarg termini per transformar el nostre entorn de forma que beneficiï tant l’economia local com la vida dels seus habitants. Proposo inspirar nos en models d’èxit propers com el del districte 22@ Barcelona i ser ambiciosos. Imaginem un nou entorn d’innovació a la Catalu nya Sud: un nou @ que pot transformar radicalment la nostra realitat econòmi ca i social. Tenim tots els ingredients necessaris per aconseguir ho i aquesta és una visió que requereix lideratge va lent, col·laboració i unitat entre tots els sectors i actors terri torials. És moment de ser audaços, mirar més enllà de l’horitzó im mediat i establir un pla d’acció que ens porti cap a una Ca talunya Sud vibrant i dinàmica. És un cri da a l’acció per a tots: empresaris, acadè mics, ciutadans i en especial dels polítics que aquests mesos es troben immersos en una contínua campanya electoral. La fórmula de les “Tres T”: Tecnologia, Talent i Territori per esdevenir un nou @.
Carta dominical
Benvolgudes i benvolguts, avui és Pentecosta, la fes ta de l’Esperit Sant en la vida de l’Església i en cada un dels nostres cors. És sant Agustí qui comunicà a la tradició catòlica l’admirable ensenyament de l’Esperit com el «Mestre interior», que sense la seva secreta instrucció, les paraules de la predicació evangèlica o, fins i tot, el mateix text sagrat, no ens permetrien descobrir i as similar tota la veritat que transmeten. Diu així: «El so de les nostres paraules fereix l’oïda, però el mestre es troba a dins […]. Quants sortiran d’aquí sense instruir se! Pel que fa a mi, he parlat per a tots; però […] als qui l’Esperit Sant no ensenya interiorment, se’n tornen sense haver après res. El magisteri extern consisteix en certs ajuts i avisos. En canvi, qui instru eix els cors té la càtedra en el cel […]. En va vociferem si no us parla interiorment aquell qui us va crear, us va rescatar i us va cridar i habita en vosaltres per la fe i l’Esperit Sant» (Exposit 1 Epist Ioan., 3, 13 i 4,1).
És l’Esperit Sant qui ens porta cap a Crist en la vida de l’Es glésia. Encara que aparentment pugui resultar paradoxal, el qui condueix a la profunditat del misteri de Crist porta, al mateix temps, a la novetat. Es tracta de la «novetat de Crist», que proclamava sant Ireneu (Adv. Haer., 3, 17, 1); o «l’home nou», que —tot al·ludint al passatge de l’Evangeli— és «el vi nou» que ha d’anar en «bots nous» (cf. Mt 9,17). D’aquí que la veritat que s’atribueix a l’Esperit Sant és una veritat sem pre en creixement. És a dir, l’Esperit no ve tan sols a animar una institució totalment determinada en les seves estruc tures, sinó que, a més de guardar la fe veritable, actualitza i comunica a cada moment «un llenguatge digne de Déu». És el que diu Jesús als seus deixebles: «Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: l’Esperit Sant us ense nyarà en aquell moment el que haureu de dir» (Lc 12,11 12). Per això, sant Ireneu pot afirmar: L’Esperit «conserva el dipòsit preciós [de la fe] guar dat en un recipient de bona qualitat, dipòsit que rejoveneix i fa re jovenir fins i tot el re cipient que el conté» (Adv. Haer., 3, 24, 1). L’Esperit guia l’Església en la veritat i cap a una major comprensió de la veritat, tot rejovenint a cada moment la comunitat eclesial. Per això també, vaig escollir com a lema episcopal que «l’Esperit fa jove l’Església». A la llum del text capital de sant Ireneu, i per la seva força inaca bada, el bisbe Ignasi Hazim, metropolita de Latakia (Síria), a la convenció ecumènica d’Uppsala de 1968, tot indicant com l’Esperit fa anar més enllà de la lletra de l’Evangeli, afirmà: «Sense l’Esperit Sant, Déu queda lluny, Crist resta en el pas sat, l’Evangeli és lletra morta; l’Església, simple organització; l’autoritat és tirania; la missió, una propaganda; la litúrgia, simple ritus, i l’amor cristià, una ètica asfixiant. Però amb l’Esperit i en una sinergia indissociable, el cosmos és alliberat i gemega en l’infantament del Regne, Crist ressuscitat es fa present, l’Evangeli és força de vida, l’Església mostra la comu nió trinitària; l’autoritat, un servei alliberador; la missió, una nova Pentecosta; la litúrgia, memorial i anticipació, i l’acció humana és divinitzant.»
L’Esperit guia l’Església en la veritat i cap a una major comprensió de la veritat, tot rejovenint a cada moment la comunitat eclesial
Santa Pasqua de Pentecosta.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
La guerra no està guanyada però, la batalla de la primavera gairebé sí. A les portes de l’estiu, aques ta és la millor notícia.
El Ter, el Llobregat, La Muga i el Cardener a les Conques Internes pugen de cabal. Susqueda s’acostava al 26% i Sau a la ratlla del 20%. La Baells al 41% i La Llosa del Cavall al 25%. En tots els casos, la situació no és bona, si bé la recuperació ha estat notable perquè veníem de molt avall.
Les coses són ben diferents a Siurana i Riudecanyes. En els dos casos, no arriben ni al 3% de capacitat. Però la situació és ben diferent al Segre i, especialment les Nogueres.
La tardor passada i, especialment el mes de novembre una potent situació de pluges afavoria l’entorn del Flami sell, Noguera de Tor i alguns racons de la Ribagorçana i la Pallaresa. Des de llavors i fins ara s’han reproduït fins a 4 situacions més destacables. Destaca l’episodi del 9 de març amb més de 200 mm en alguns observatoris de capçalera. El resultat és que les pluges de finals d’abril i les caigudes (no gaire abundants) el que portem de maig, ens porten una resposta immediata i generosa de cabals. A més a més, hi ha encara reserva de neu. La Ribagorçana en capçalera té ara 80 Hm³ en reserva de neu. L’any passat tenia només 10. L’històric en aquesta època és de 42.
La Noguera Pallaresa es troba a 27 Hm³ de reserva. Fa un any eren només 5. Estem però a mitjan 50 de normalitat històrica.
Dels lectorsVaya hostia de realidad
«¡Vaya hostia de realidad, mamá!», fueron las palabras que mi hijo consiguió articular después de dejar a Alba ingresada en la Residencia Maricel de Villablanca. Esta residencia está gestionada por el Grupo Pere Mata y cuenta con 125 plazas para personas con discapacidad intelectual severa y profunda. Todas las plazas son concertadas por el Departament de treball, Afers Socials i Famílies.
Os explico... Soy Carmen Leiva y Alba es mi hija mayor, tiene 25 años y un síndrome que se engloba dentro de las conocidas como enfermedades raras. Esto se traduce en una falta de autonomía física e intelectual y por tanto, necesita el apoyo indispensable y continuo de otra persona.
Les coses són ben diferents a Siurana i Riudecanyes. En els dos casos, no arriben ni al 3% de capacitat
Finalment la Valira està a 37. Fa un any en tenia 10. L’his tòric empata l’actual amb 37. El Segre. En té 16 ara, l’any passat esta va a 0. Històric són 30. El resultat són pan tans en una situació de recuperació consistent. Molt consistent.
Escales ja arriba a la Ribagorçana al 91% de la seva ca pacitat. Canelles ha pujat del 18 al 27. És una espectacular pujada de 60 Hm3 (Canelles té una capacitat de 600 Hm3!) En capçalera, Baserca ja té el 82%.
Al Segre les aigües pugen. Oliana té el 86% i Rialb el 47%. La campanya de reg podria acostar se (no està confirmat encara) a la normalitat.
Francesc Mauri Meteoròleg @MeteoMauri
Las dificultades que presenta, hacen que nuestro día a día sea muy complicado a nivel organizativo y en muchos momentos, incompatible con el trabajo. Por esta razón, mi hijo y yo, decidimos considerar la posibilidad que se nos planteaba de ingresar a Alba en esta residencia, cosa que ya veníamos asimilando desde hacía más de 8 años, cuando la apuntamos en la lista de espera para obtener una plaza residencial. Muy a nuestro pesar, había llegado el momento.
El pasado día 8 de abril nos reunimos, con la directora técnica y con la trabajadora social del servicio. Mi primera pregunta fue: “¿Podremos venir a ver a Alba siempre que queramos?”. La respuesta fue un sí rotundo, acompañado de un “en la medida de lo posible pedimos que se respete el horario de visitas que es de 10 a 13h y de 15 a 19h”. Después nos explicaron un poco el funcionamiento y nos enseñaron una habitación con 8 camas y el patio.
Las instalaciones no nos parecieron las mejores, pero la sensación en relación a la conversación con las dos profesionales, fue muy buena.
El día 19, mediante llamada telefónica se concretó el ingreso de Alba para el miércoles 24. Aproveché para comentar nuestro interés en hacer una visita con Alba antes de la fecha señalada para mostrarle y ayudarle en el proceso de adaptación. Quedamos la tarde del lunes 22 a las 16h. Ante nuestra petición de enseñarle su habitación, nos dijeron que no podía ser porque los chicos estaban durmiendo la siesta, así que la visita transcurrió por los exteriores. Sin embargo, no se nos planteó un horario alternativo de visita que nos permitiera ver y enseñarle las instalaciones. Pensé que habría tiempo. El día del ingreso permanecimos en el despacho de la trabajadora social durante 3h, diferentes profesionales nos hicieron preguntas sobre diferentes aspectos (anamnesis, historial clínico, los gustos y preferencias de Alba,...). Por último, firmamos el contrato y varios documentos con la trabajadora social. Eran las 13:30 y había llegado el momento de despedirnos de Alba. Salimos del despacho, avanzamos 3 metros en el vestíbulo y al acercarnos a la puerta de acceso a las salas nos dijo: “Esperad aquí que ahora os la traigo”. Nos quedamos atónitos. “Perdón, ¿qué quieres decir?”, “¿No podemos entrar?”, “¿No me vais a enseñar su habitación, los baños, el comedor, la sala donde estará,...?. La respuesta fue que los padres no podíamos acceder al interior. ¡No nos lo podíamos creer! ¡Si fue lo primero que habíamos preguntado!
Ante este giro totalmente inesperado, sentí que no podía dejar a mi hija allí y decidí llevármela. Salió la directora y nos dió explicaciones de los motivos por los que no podíamos entrar. Yo le hablé de mi derecho y obligación como madre y tutora legal, de ver donde dejaba a mi hija, puesto que ella jamás me podrá explicar nada porque no puede hablar. Por tanto, me tenía que asegurar que el lugar donde la iba a dejar reunía los requisitos que para mí son importantes. ¿Cómo voy a dejar a mi hija sí no se puede expresar, con gente que no conoce, en lo que se supone va a ser su hogar, sin verlo?, ¿qué madre o padre no entra en la casa de su hijo?. Nos aseguraron que pensaban como nosotros, nos pidieron confianza en ellas y colaboración para cambiar las cosas. Viendo que no cambiamos de opinión, nos dejó entrar. Lo que vimos nos dejó en shock. Una sala oscura, sin ningún motivo de decoración, ni música, ni televisión, sólo una gran mesa donde estaban dos cuidadores dando de comer a dos chicos cada uno, y el resto esperando a que les tocase turno. ¡15 chicos y chicas para dos cuidadores! Dos cuidadores para levantar a 15 chicos y chicas (ya adultos), darles de desayunar, bañarlos y vestirlos, darles de comer, cambiar pañales,... ¡No me lo puedo creer! ¿Dónde queda la dignidad de nuestros hijos? ¿Qué haría mi hija allí? ¿Esperar?
Esperar a que la levanten y/o a que levanten al resto,
esperar a que le den el desayuno y/o a que acaben de dar los desayunos a los compañeros, esperar a que la bañen y/o a que terminen de bañarlos, esperar a que le den de comer y/o... lavar dientes, cambio de pañales, meriendas, medicación,... Ante esta situación, ¿qué espacio quedará para que mi hija realice actividades que la estimulen?, ¿para que camine con su caminador? (teniendo en cuenta que necesita a una persona que la acompañe), ¿en qué momento se darán posibilidades de interacción?...
No reaccioné. Abracé a mi hija, lloré abrazada a ella y me despedí intentando sonreírle. Su hermano hizo lo mismo y nos fuimos. Caminamos sin decirnos nada, nos subimos en el coche y no fue hasta que salimos del recinto que mi hijo rompió el silenció: “¡Vaya hostia de realidad, mamá!”. Al llegar a casa hice las gestiones necesarias para tirar atrás todo el proceso. Después fuimos a buscarla. Poco a poco me vienen a la mente fragmentos de las conversaciones mantenidas con el personal del centro y cada vez me siento más engañada. Por si fuera poco, al guardar la medicación que me devolvieron, me di cuenta que había dos medicamentos (Cidine y Acetilcisteína) que yo no había llevado y que habían pautado y administrado, sin decirme nada.
A lo largo de los 25 años que tiene mi hija hemos vivido muchísimas situaciones totalmente injustas, ha sido una lucha constante contra el sistema. Estoy agotada,... pero no queda otra que seguir picando piedra. Mi objetivo al escribir esta carta es intentar que las cosas cambien y que no se le niegue el derecho a tener una vida digna. Pero más fuerte, es que al firmar el contrato se me informó que el servicio tiene un coste de casi 3.500 euros. Con ese dinero mi hija podría vivir en su casa como una reina, junto a nosotros, su familia.
M. Carmen Leiva Reus
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Moltes felicitats MAMA! <3
Sol em queda dir-te que moltes gràcies per tot el que has fet per mi. Ets el pilar més important de la meva vida!! T’estimo infinit ets la millor no ho dubtis mai.
Moltíssimes felicitats Adrià un any més de part de la teva família que tant t’estima.
Societat L’1 de maig del 1949 va morir l’arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català Josep Maria Jujol. Enguany es commemoren els 75 anys de la mort de l’artista amb un cartell riquíssim d’activitats als municipis jujolians. Al llarg de tot el 2024 es duran a terme actes als municipis que compten amb l’empremta de Jujol a
les comarques de Tarragona, que es poden consultar a la web dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. La conferència Jujol, un llegat fèrtil, realitzada per Mariàngels Fondevila, va donar el tret de sortida, aquest dimecres a la tarda al Centre Jujol dels Pallaresoals als actes dels 75 anys de la mort de l’arquitecte català. Redacció
L’Ajuntament de Tarragona amplia l’aposta per l’art urbà amb la participació de les escoles
Art L’Ajuntament de Tarragona amplia la seva aposta per l’art urbà amb un nou projecte amb tallers participatius de pintura mural a les escoles. La iniciativa ha començat a Sant Pere i Sant amb la participació dels centres educatius del barri (escola Marcel·lí Domingo, escola Sant Pere i Sant Pau, escola Pràctiques, Institut Sant Pere
i Sant Pau, llar d’infants Sant Pere i Sant Pau i La Salle de Tarragona) en els quals han tingut lloc tallers d’art urbà a càrrec de l’il·lustrador Miki Pérez. La voluntat és que el projecte es dugui a terme a la resta la ciutat amb l’objectiu de fomentar l’art entre l’alumnat contribuint a la cohesió social i dignificant l’espai públic. Redacció
Necrològiques
Tarragona
Enriqueta Guardia Algovia.
Avui felicita als que es diuen: Pasqual Restituta.
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
Avui la Lluna està molt forta, els teus nervis poden jugar-te avui una mala passada, respira profund veu pas a pas en tot. Relacions íntimes.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Es molt bon moment per a iniciar noves activitats o buscar aventures excitants en l’afectiu. Pots anar de guanyador ja que podràs amb tot.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Les circumstàncies que visquis et propiciaran aventures intenses inoblidables. Cuida la dieta els excessos en tot. S’anuncien sorpreses.
20/04 al 20/05
Es potenciarà enormement la teva energia durant el dia. Tota la fogositat que aplicacions serà resposta en grau més alt per la parella.
23/08 al 22/09 VERGE
Si realment desitges aconseguir canvis substancials en la teva vida aprofita la jornada per a realitzar-los. Però has d’actuar decididament.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Et veuràs obligat a reflexionar per un assumpte d’interès per al teu futur emocional. Analitza totes les probabilitats abans d’actuar.
21/05 al 20/06 BESSONS
La teva capacitat intuïtiva es veurà en la jornada molt reforçada reeixida, aplica-la en tot moment obtindràs resultats feliços.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Hi haurà canvis importants en la teva vida en general que et faran sentir més feliç. La vida en família serà equilibrada els intercanvis afectius.
20/01 al 18/02 AQUARI
Com més natural actuïs amb els altres siguis més directe aconseguiràs millors resultats de les teves comandes i exigències.
21/06 al 22/07 CRANC
T’arribaran notícies de llocs llunyans que alegraran la teva vida t’aportaran noves positives perspectives. Amb la parella hi haurà equilibri.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Tot el que realitzis de manera directa, sense titubejos, t’aportarà grans beneficis. No dubtis a canviar les teves idees si el moment l’exigeix.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No intentis tancar-te per a no veure la realitat. La llavor de l’amor la passió està germinada i no podràs tornar enrere. Deixa els prejudicis.
TARRAGONA: Boronat Poderós, Jorge. Reial, 23. Telèfon 977 240 672. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues, 107. Telèfon 977 313 046.
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
PÀRKING + TRASTER
Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323
L´ALEIXAR. VENDO TERRENO RÚSTICO. 1 hectárea. Casita herramientas. 15.000€. Tel: 653.490.117
VENDO PARQUING Rambla Nova, zona balcón mediterraneo. Tel: 626.420.778
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Gaudeix la festa
16:00 Fet a mida
17:30 Anem de cap
18:00 Va passar aquí.
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Cercle central divendres
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Cercle central divendres (r)
23:00 Notícies resum (r)
10.00 Fet a Mida
11.00 Saló de Plens
12.0 L’Orsai
13.00 Saló de Plens
14.00 Notícies 12 14.30 Saló de Plens
15.30 De Sol a Sol 16.00 Fet a Mida
17.30 Anem de cap
18.00 Va passar aquí. Catalunya 18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Teló de fons
21.00 L’Altre Concurs de Castells
21.30 De Sol a Sol
22.00 Notícies 12
22.30 Teló de Fons
23.00 L’Altre Concurs de Castells
23.30 De Sol a Sol
Besora Mallafre, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 977 360 270.
VALLS:
Fernandez-Delgado Salmasm, Amalio. Peixateria, 9. Telèfon 977 600 490.
EL VENDRELL:
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
HORITZONTALS: 1. Entitat o persona moral que és creada generalment per motius professionals o d’estudi. Guanyat per vots o per acords polítics. 2. Vint-i-cinc cèntims. Fibra tèxtil vegetal. Guanya l’equip contrari. 3. Ve després del cinquè. Instal·lis en el seu seti. 4. És la meitat. Ciri molt grui- xut. Inicia un tema. Entrada de gas. 5. Vocal. Passa tots els límits. 6. Grups culturals de Tailàndia. Cuidadors d’oques. 7. Pot sense tapa. Part d’un all. Article.Vocal. 8. Deixa de viure, al revés. Endurit o tallat. 9. Ordeni per la dreta. Mil. Corba de cent vuitanta graus. És un nas mal fet. 10. Assenyales l’assassí, el culpable. 11. Porti a terme. Cent. Vocals obertes. Empat sense gols. 12.Vocal.Tot seguit, immediatament. VERTICALS: 1. Fet per incinerar matèria orgànica. Creença sense proves evidents. 2. Espai de calma i pau. Defecte de vitalitat. 3. Faci un nus. Absència de coses necessàries. 4. Tercera de moltes. L’est de París. Droga sintètica. Mil cent dos. 5. Lletra girada. Gat decapitat. Una altra lletra girada. Consonant. Cua de gat. 6. Tècnica global de la cuina. 7. Feta amb poc rigor. És un megavat. Quasi no. 8. Part d’una cursa. Orientat. 9. Emis sense cua. No creient. Element gasós. 10. Sofre. Deixà acabat per baix. Indica corbes. 11. Ésser viu orgànic. Senyor. Instrument de suplici. 12. Deu girats. Publicació periòdica. Enmig de dos. TV local
Parra, Pere - Parra, M.Carme. Sant Xavier, 23. Telèfon 977 660 275.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
TAPICERO ECONÓMICO
Todo tipo tapicerías Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EXCELENTE MASAJISTA brasileña. Tel: 663.195.232
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
23:30 Gaudeix la festa
El temps
00.00 Notícies 12
21º 13º
Previsió pel Camp de Tarragona
Màxima Mínima Estat del cel Cel poc ennuvolat en general fins a mig matí, si bé estarà molt ennuvolat o cobert al quadrant nord-oest i a punts de la meitat sud del litoral. A partir d’aleshores creixeran nuvolades a punts de muntanya alhora que n’arribaran per l’oest i el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat amb intervals de cobert, tret del litoral central i nord on romandrà poc ennuvolat. Precipitacions
De matinada s’espera precipitació feble i dispersa al vessant sud del Pirineu occidental. A partir del final del matí s’esperen ruixats dispersos a l’interior del país que no es descarta que arribin a punts del litoral.
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Especial NURU. Atrévete!! Tel: 692.780.087 Tarragona
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
CALAFELL. DIPLOMADA EN QUIROMASAJE. Contracturas, pinzamientos, piernas cansadas, etc. Tel. 600.483.293
Què passa quan la realitat que ens ha tocat viure no ens agrada, però no estem disposats a claudicar? Doncs que, del defecte en fem virtut. Això és el que fa Pol Mig, protagonista de la cantata que va escriure Rat Cebrián l’any 2012 per encàrrec d’una entitat. I també és el que va fer la mateixa autora, quan va saber que aquell treball que ja tenia enllestit es quedaria al calaix perquè qui li havia fet l’encàrrec es va fer enrere.
«Vaig presentar el conte, els poemes i les cançons a un bon amic, el Dani Català Salla, que va posar en partitura les melodies i va compondre tota la instrumentació», recorda. Amb tot aquell material sota el braç, la Rat va trobar-se amb un altre amic, David Allué, president del Cor InCrescendo, que va mostrar les composicions a Eduard Pàmies, director del cor tarragoní, i entre tots tres van decidir culminar el projecte. Per ferho, l’Eduard va desgranar la melodia en les quatre veus (soprano, contralt, tenor i baix), perquè poguessin ser interpretades pel Cor.
Aquesta és, de manera resumida, la història que hi ha al darrere de la cantata Pol Mig, que gràcies a la tossuderia de la Rat i a la complicitat dels cantaires tarragonins, s’estrenarà aquest pròxim dissabte, 25 de maig, a l’Auditori de la Diputació de Tarragona.
«A l’espectacle, la narració s’intercala amb la cantada de vuit peces musicals interpretades a quatre veus pel cor InCrescendo», explica la Rat, que assumeix el rol de narradora.
Música El 25 de maig el Cor InCrescendo presentarà a Tarragona la cantata familiar ‘Pol Mig’, una obra de Rat Cebrián
L’escriptora, contacontes, mestra d’escola i actriu explica que «és una cantata familiar, perquè el llenguatge és planer i accessible, però amb un missatge que no és exclusiu per als infants, ja que parla de situacions que ens poden passar a tots». L’espectacle, avança Cebrián, és un muntatge extraordinari, en què a més de la narració i la interpretació dels 24 cantaires, hi haurà una pantalla on es projectaran les imatges que la Marta Moreno va fer per il·lustrar el llibre homònim, que també
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
es presentarà el mateix dissabte. «Amb InCrescendo hem treballat molt, amb molt d’entusiasme i il·lusió», assegura la Rat. L’autora subratlla que aquest projecte és fruit de la iniciativa privada, i que no compta amb cap suport extern. «Tot va a càrrec nostre», insisteix. És per aquest motiu que confien que la ciutadania de Tarragona s’engresqui i les dues sessions programades per al 25 de maig s’acabin omplint.
El conte que es presentarà el mateix
El projecte ha tirat endavant gràcies a l’aposta entusiasta del cor tarragoní Aliança d’èxit
dissabte inclou un codi QR que enllaça amb les lletres, les partitures, la instrumentació i la gravació del conte.
La cantata Pol Mig s’estrenarà a l’Auditori de la Diputació de Tarragona (c/Pere Martell, 2), en una doble sessió, a les 17 h i a les 19 h. El preu de les entrades és de 10 euros i ja es poden reservar per correu electrònic (cordecambraincrescendo@gmail.com).
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Aquesta setmana, el món de la intel·ligència artificial (IA) ha viscut un seguit de novetats que prometen transformar la nostra manera de viure i treballar. A mesura que la tecnologia avança, és crucial entendre com aquests desenvolupaments poden impactar la nostra vida quotidiana. Una de les novetats més destacades ha estat la presentació d’un nou sistema de traducció automàtica en temps real per part de Google. Imagineu vos estar en una reunió amb persones de diferents països, parlant llengües diferents, i que cadascú pugui entendre’s perfectament sense cap barrera lingüística. Aquesta eina utilitza l’aprenentatge profund per comprendre i traduir converses amb una precisió impressionant. Això no només facilitarà la comunicació internacional sinó que també pot revolucionar sectors com el turisme, l’educació i el comerç. D’altra banda, la IA també està gua nyant terreny en la creació audiovisual, eines com Video Poet de Google o Sora d’OpenAI generen vídeos i continguts de qualitat extrema que rivalitzen amb la mateixa producció humana. Aquests avenços presenten ,també, alguns reptes significatius, com l’accés a grans quantitats de dades personals o drets d’autoria. En aquest sentit, la Unió Europea ha presentat un marc regula dor que busca assegurar que aquestes tecnologies es desenvolupin de manera responsable, garantint privacitat i drets. És essencial que, mentre ens beneficiem dels avantatges de la IA i les seves crea cions meravelloses, també ens protegim de possibles riscos.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
