Dilluns 27 de maig de 2024

El passeig Sunyer, escenari de la primera edició de la Fira de Bruixes de Reus 9

Camp de Tarragona 11

Una vintena de persones participen a les sessions per donar a conèixer l’ofici de pastor a la Conca de Barberà

Opinió 20 Lluís Badia Lectura post-electoral: «Poc es parlarà de les garanties de compliment de tot el que es proposa»

Fins l’11 de juny l’expedient que justifica l’absorció del Pla del Vinyet estarà en exposició pública i el consistori tarragoní diu que no vol entrar «al joc» d’Altafulla 2

Quan la història es repeteix: èxit de Tarraco Viva Tarragona 6

Tanca una nova edició del festival de recreació històrica de Tarragona, per on hi han passat 25.000 persones

Habitatge 8

L’any 2023 l’Ajuntament de Reus va subvencionar 22 remodelacions de pisos que es van dedicar a lloguer

El Nàstic començarà el ‘play-off’ d’ascens a Segona a casa del Ceuta el pròxim 2 de juny al vespre Futbol 16

La gestió de la por de la canalla, al primer ‘Cafè Casteller’ de la coordinadora Castells

Altafulla avança els tràmits per absorbir el Pla del Vinyet i Tarragona no mou fitxa

Política El coalcalde altafullenc està disposat a reunir-se i des del consistori tarragoní s’explica que no es vol «entrar al joc»

Oriol Castro

L’Ajuntament d’Altafulla man té el seu objectiu i avança en els tràmits per alterar el terme municipal respecte de Tarragona. L’expedient relatiu al sector de la Plana del Vinyet estarà a exposició pública fins a l’11 de juny i el consistori altafullenc està recollint al· legacions dels veïns. «Ens es tem reunint propietari a pro pietari. Molts són pagesos i la majoria d’ells estan a favor del canvi», explica Jordi Molinera, coalcalde d’Altafulla.

L’alteració suposaria que el municipi guanyés 70 Ha res pecte a Tarragona. «Aquestes setmanes volem fer una cam panya perquè tot aquell qui vulgui presenti al·legacions i poder conèixer les seves inquietuds», afegeix Moline ra. Un cop acabi el termini, s’obrirà un termini de 90 dies perquè les administracions presentin al·legacions si ho consideren oportú. «No hem pogut parlar amb l’Ajunta ment de Tarragona. És un tema tabú. Ens hem ofert però sembla que s’ho prenen de broma», expressa el co alcalde. Des de la plaça de la Font, fonts municipals apun ten que no es presentaran al· legacions a l’expedient ni es reuniran amb el govern mu nicipal d’Altafulla per a trac tar aquesta qüestió perquè no volen «entrar al joc». Sigui com sigui, un cop acabin els terminis, Altafulla resoldrà el document i l’envi arà a la Generalitat. Concre tament, a la Comissió de De limitació Territorial. Aquest organisme està forma per vuit representants de l’Admi nistració de la Generalitat, vuit d’entitats locals, tres de les universitats catalanes, un del Col·legi de Geògrafs i un de l’Institut d’Estudis Catalans. L’òrgan serà qui tindrà l’últi ma paraula. «Per a Tarragona no suposa un problema, però per a nosaltres sí», explica Mo

Tarragona descarta presentar al·legacions a l’expedient fet per Altafulla

«Hem fet més de 300 actuacions policials en una zona que no ens pertoca»

linera. La principal reclama ció del govern que encapçala gira entorn els serveis que es presten en territori tarragoní.

«Hem fet més de 300 actuaci ons policials en una zona que no ens pertoca», argumenta el coalcalde. «Tots els veïns de la zona reconeixen un senti ment de pertinença. Qui no té l’aigua a Altafulla té la brossa, o porta els nens a l’escola o la llar d’infants del municipi», afegeix Molinera.

cal que el terme municipal es canviï. Gerard Martí

L’apunt

Retrets creuats entre alcaldes

El govern municipal d’Altafulla va mostrar la seva disposició a integrar el Pla del Vinyet el passat febrer. En conèixer la notícia, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, es va mostrar desfavorable al canvi i va apuntar que la mesura era més una voluntat política que no pràctica. Fins i tot, va obrir la porta a què Altafulla s’integrés a la ciutat per a compartir serveis. El ple d’Altafulla va aprovar inicialment el procés, tot i que només va rebre el suport del govern municipal. PSC i Alternativa Altafulla es van abstenir.

Altafulla

Tamarit Tarragona

Límit actual Límit proposat

Altafulla considera que presta diferents serveis a la zona i que per això

Ematsa renovarà el col·lector de la Móra

per

evitar possibles fuites

L’actuació costarà 91.000 euros i el termini d’execució serà de tres mesos Serveis Se substituirà i millorarà la infraestructura

John Bugarin

El col·lector de l’estació de bombament de la Móra pre senta un «deteriorament signifcatiu per rovellament», tal com s’exposa en el pro jecte impulsat per l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) per a la renovació i millora d’aquesta infraestructura. En l’informe s’assenyala, a més, una «dis minució del gruix del tub». Per les condicions en les que

es troba, es pretén substituir el col·lector actual per un de nou, «evitant així la possibili tat d’una fuita de l’aigua resi dual que implicaria un greu impacte per contaminació al medi ambient».

El passat mes de novembre, l’Ajuntament de Tarragona va sol·licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) una atribució de fons per als pròxims tres anys, en concepte de reposici ons i millores, per dur a terme actuacions necessàries en in

fraestructures de sanejament a la ciutat. Entre les interven cions plantejades, es troben les obres de renovació del col· lector de la Móra, que suposa ran un cost de 91.057,70 euros, amb IVA inclòs. Ematsa va li citar els treballs dijous passat i les empreses interessades podran presentar les seves ofertes fins al 18 de juny.

Minimitzar les afectacions

Un cop s’adjudiqui l’obra, el contractista haurà de realit

zar un aixecament exhaus tiu de l’estat actual de l’obra civil per tal d’adaptar la col· locació dels nous elements. Tanmateix, podrà proposar modificacions en el projecte per millorar les prestacions de l’equipament, més enllà de canviar el col·lector actual per un de nou. Cal tenir en comp te que els treballs s’hauran de fer alhora que l’estació de bombament estigui operant amb normalitat. En el projec te s’indica que aquest només

es podrà treure de servei du rant la nit, durant un perío de màxim d’unes sis hores, prèvia preparació per part d’Ematsa. Així, es vol mini mitzar les possibles afectaci ons als veïns de la zona. L’actuació projectada, que tindrà un termini d’execució de tres mesos, servirà per millorar de les instal·lacions a l’estació de bombament de la Móra —construïts durant els anys noranta, com la resta— que rep les aigües residuals

d’aquesta urbanització i de Tamarit i les impulsa cap a l’estació depuradora (EDAR) de Tarragona nord.

Actuació a un altre col·lector L’Ajuntament també té pre vist actuar a la Móra per so lucionar els problemes de les inundacions al tram final del carrer Baix Empordà, en episodis de pluja intensa. El passat mes de març, el con sistori va licitar els treballs de drenatge d’aigües pluvials en la via esmentada, així com al carrer Conca de Barberà i a les conques hidràuliques associ ades, ja que els sistemes actu als són insuficients. Seguint aquesta línia, també s’està prement l’accelerador per fer realitat el nou col·lector d’ai gües pluvials de la Part Baixa La setmana passada, Emat sa va adjudicar la redacció del projecte per a la construcció d’una gran galeria que recolli rà l’aigua provinent de la plu ja i millorarà la capacitat de drenatge actua de la zona en cas de forts aiguats. Aquesta infraestructura serà clau per donar resposta a un reclam històric dels barris marítims. Amb aquesta intervenció es pretén solucionar el proble ma de les inundacions, mi llorant l’evacuació cap al riu Francolí. El col·lector està pre vist que vagi pel carrer Smith, avinguda Vidal i Barraquer i carrer Torres Jordi, i s’allargui fins al passeig de la Indepen dència. En cas que fos neces sari, s’ampliaria la galeria.

A l’esquerra, l’estació de bombament de la Móra. A la dreta, una imatge de l’estat actual del col·lector, que està deteriorat per rovellament. Cedides

Evelio Blain: «Hi ha hospitals a Tarragona on tots els especialistes treballen sense el títol homologat per ser extracomunitaris»

Entrevista Blain és el president de la secció de metges amb formació extracomunitària del Col·legi

Oficial de Metges de Tarragona, la primera entitat del sector en constituir un departament d’aquest tipus

Oriol Castro

El Col·legi de Metges de Tarragona alerta del retard administratiu a l’hora d’homologar les especialitats a metges amb formació extracomunitària. Per què es produeix aquesta situació?

«Influeixen diferents factors. El primer és que la burocrà cia és molt lenta. Per obtenir l’homologació com a metge, ja trigues dos anys. Per a l’espe cialitat, has de fer un examen. Una prova que en els últims dotze anys només s’ha fet quatre cops. L’han sol·licitat més de 6.000 especialistes i només l’han pogut fer 500». I mentre no s’homologuen, què succeeix?

«Que hi ha molts hospitals a Tarragona on tots els es pecialistes són de formació extracomunitària. I treballen sense tenir encara el títol ho mologat».

El Col·legi parla de crisi demogràfica de professionals.

«Ens necessiten. Molts gra duats i especialistes joves no volen anar a hospitals comar cals. Es volen quedar a les ciu tats, on es van formar. I qui va a aquests centres? Els extra comunitaris».

Va ser el seu cas?

«Sí, jo soc gastroenteròleg. Vaig formar me a Veneçuela. 15 anys d’estudis. Vaig gua

Evelio Blain és especialista en digestió, es va formar a Veneçuela i treballa a Tarragona. Gerard Martí

Crisi

«Els nous graduats es queden a la ciutat i nosaltres anem als hospitals comarcals»

nyar un concurs i vaig ser cap de servei molts anys. Quan va entrar Chávez va empitjorar molt el sistema. Als meus 58

anys vaig haver de marxar del país i vaig arribar a Ca talunya. A immigració, vaig tenir molts problemes perquè em donessin els permisos. Només volia treballar. L’Hos pital de Móra d’Ebre els va enviar una carta demanant que regularitzessin la meva situació, perquè feia 9 anys que no tenien un especialista

Usuaris tarragonins es manifesten a Barcelona pel mal servei de Rodalies

Societat Un centenar de persones es van aplegar a l’estació de Sants

ACN

Un centenar d’usuaris del Camp de Tarragona de Ro dalies, regionals i mitjana distància es van concentrar el passat dissabte a l’exterior de l’estació de Sants a Barcelona per dir prou a la situació de «maltractament» que viuen

i exigir solucions. Els impul sors van ser la plataforma Dignitat a les Vies, sorgida al Camp de Tarragona, però s’hi van sumar altres moviments com #Pqnoensfotintren que recull usuaris de l’R3, i la Plataforma Mercaderies per l’Interior. Els usuaris van re clamar més freqüències, més

inversions, major informació i més coordinació entre les administracions afectades. Els concentrats van arribar en tren a Sants poc abans de les dotze del migdia i es van concentrar a la plaça exterior de l’estació. Van mostrar pan cartes amb lemes com Ministre Puente agafa la Renfe, Es-

de la meva branca al centre. Així vaig poder començar a treballar».

Va treballar sense tenir el títol d’especialització homologat?

«Sí, perquè la demanda és molt superior a l’oferta. Amb demostrar que has iniciat els tràmits burocràtics ja et cri den. No tenen especialistes!

tem patint mobbing ferroviari Robavides o No som bestiar, trens dignes ja. Durant la pro testa, que va durar més d’una hora, van cantar proclames contra la situació actual i van finalitzar fent un bingo d’inci dències, on el guanyador s’ha endut un tamboret portàtil per poder seure al tren.

«Volem dignitat a les vies, poder anar de forma tranquil· la a treballar i a les universi tats, saber quan pugem als trens i quan tornarem a casa, volem anar en condicions als trens», va reivindicar la porta veu Ana Gómez.

ressar la meva plaça se la van donar. Com que no estava ho mologat, estava en una esclet xa jurídica. Sense drets». Aquestes situacions són recurrents?

L’apunt

El 70% dels MIR es planteja marxar

Set de cada deu metges interns residents (MIR) que s’estan formant en unitats docents catalanes s’han plantejat marxar a l’estranger un cop obtinguin el títol d’especialista i menys de la meitat (39%) no es veu treballant al sistema sanitari públic d’aquí a deu anys. Així ho mostra una enquesta del sindicat Metges de Catalunya.

Els metges extracomunitaris sostenim la sanitat pública a Tarragona i Catalunya. Som el 60% dels metges a les zones rurals».

Les condicions laborals són les mateixes?

«A escala de sou i d’horari sí. Però a nivell contractual no. Tenim contractes temporals, sense tenir dret a ascensos, ni a concursos. Et poden fer fora en qualsevol moment. I això és el que em va passar a mi».

Què va passar?

«Després de sis anys treba llant a l’hospital, em van fer fora d’un dia per l’altre. Quan van trobar algú a qui va inte

«Tristament sí. Hi ha molts especialistes que s’han for mat fora que ja no ho intenten i es queden treballant com a metge de família. Renuncien a treballar de la seva especia litat perquè saben què els pot passar. O tenen por de denun ciar ho. Arriba a Catalunya gent molt capaç en la seva branca i els ciutadans en po drien disposar. Però la buro cràcia i l’Administració no els ho permet». Com es pot canviar aquest funcionament?

«D’una banda, aplicant la llei. La UE ja demana que els sani taris no acabem en una vorà gine d’estudis, que s’integrin d’una vegada al sistema, amb un màxim de dos mesos. Però no es fa cas. El Govern hauria de crear un sistema exprés. Una altra solució seria fer l’homologació a Catalunya. Però aquestes mesures no in teressen».

Mateixes oportunitats

A qui no interessen?

«En moltes altes cúpules, els nostres propis col·legues ens consideren il·legals. El col·legi de Tarragona és el primer a tota Espanya en posar el crit al cel sobre aquesta qües tió. Formem el 25% dels col· legiats. Hi ha més de 100.000 metges extracomunitaris al país. És un problema del qual no es parla. No demanem cap privilegi, sinó tenir les matei xes oportunitats que els nos tres companys. Perquè a ni vell professional, no hi ha cap diferència en si has estudiat aquí o has estudiat fora. Al cap i a la fi, la pitjor medicina és la que no s’ofereix».

Els protestants fent un bingo d’incidències. ACN

EL PRESENT I FUTUR DEL SECTOR DE L’AIGUA

No repetir errors i garantir les inversions: les claus per fer front a la sequera

La 14a jornada tècnica de l’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya agrupa a Cambrils més d’un centenar d’actors del sector

L’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC), l’associació més representativa del sector a Catalunya que representa el 90% de la població abastida i que integra a empreses públiques, privades i mixtes de serveis de subministrament i sanejament d’aigua, ha fet una crida a no repetir els errors de 2008 i garantir que les inversions previstes per fer front a la sequera s’executin de forma efectiva. La jornada titulada Desafiant la sequera: resiliència, transformació i recursos aplegava dimecres passat a Cambrils a més d’un centenar d’entitats, entre experts, professionals i agents implicats en la gestió de l’aigua.

A banda de les inversions, també s’ha tractat de la transformació i dels recursos, especialment amb l’èxit d’haver comptat amb l’aigua regenerada en aquesta crisi de sequera, però també de la necessitat de comptar amb noves dessaladores i una xarxa mallada i interconnectada que permeti resoldre de forma reversible el problema del subministrament en circumstàncies excepcionals. Una millor governança i un pacte de país per a disposar d’infraestructures que no depenguin dels calendaris electorals, també han estat motiu de reivindicació en aquesta jornada per assegurar una transformació real. Els experts també han expressat la necessitat de posar el focus en la gestió de l’oferta i garantir la disponibilitat de l’aigua per no posar en risc el benestar de la ciutadania i el desenvolupament de l’activitat productiva, en comptes de centrar-se en la demanda i les restriccions en el consum. En aquest sentit, el president de l’ASAC, Rubén Ruiz, remarcava que «amb les pluges de les darreres setmanes, estem una mica millor que fa dos mesos, però no estem bé». Així, reclamava «no parar les inversions i execucions previstes, així com actuacions en xarxes, per poder garantir que si la tardor no és plujosa, tinguem un any 2025 amb més recursos dels que hem tingut fins ara. Només d’aquesta manera podrem garantir que no depenguem tant de la pluja, com hem fet fins ara». Ruiz també demanava que «l’aigua no sigui motiu de lluita ni territorial ni per sectors econòmics i, per això, hem de posar recursos sobre la taula».

Per la seva banda, el director de l’ACA, Samuel Reyes, anunciava, durant la jornada, que havia signat «la resolució de la línia de subvenció de 130 milions d’euros per millorar les xarxes de subministrament d’aigua en baixa: la feina s’ha de poder executar». Apuntava, però, que «s’ha de repartir diners, però amb un mínim de deures fets». Reyes també tranquil·litzava als assistents afirmant que «no s’acaben les obres perquè plogui» i posava en valor que s’ha elaborat un pla d’aigua regenerada amb una inversió prevista de 400 milions d’euros. «Calen diners per fer-ho efectiu», recalcava i assegurava que «han de sortir, no només amb la tarifa o el cànon, sinó també dels Pressupostos Generals de l’Estat i de la Generalitat». Reyes creia que «la sequera és una oportunitat perquè ens farà més forts» i treia pit assegurant que a Catalunya «som un

referent en la gestió de l’aigua, no només a Espanya, sinó al món».

L’impacte econòmic de la sequera La conferència inaugural va tenir com a protagonista la sequera i les seves conseqüències a nivell econòmic. Per Francesc Trillas, doctor i professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Comitè Acadèmic del Foro de la Economía del Agua, «quan hi ha problemes amb l’aigua, hi ha problemes econòmics». En aquest sentit, Trillas considerava que «és imprescindible invertir en infraestructures físiques i accelerar el canvi tecnològic aplicant una digitalització que optimitzi el control de l’aigua», tot i que també apuntava que «alhora, cal controlar el consum perquè sigui més racional per part de tots els agents implicats». Pel doctor, hi ha tres àmbits d’actuació estratè-

gics que cal afrontar: inversió «per no quedar-nos només amb dessaladores, sinó també impulsar la regeneració i la reutilització de l’aigua»; potenciar la col·laboració publicoprivada «buscant que sigui més permanent entre tots els actors, juntament amb les comunitats»; i incentivar la col·laboració entre les administracions «cosa que és imprescindible: cal una governança amb recursos de persones amb altes capacitats». L’aixecament de restriccions amb la declaració de l’estat d’excepcionalitat i els aprenentatges dels últims mesos van centrar les intervencions dels representants de diferents sectors econòmics catalans que van participar en la jornada. Tant el sector de les comunitats de regants com del turisme coincidien a reclamar una major implicació de l’Agència Catalana de l’Aigua en l’aportació de solucions per tot el territori i no deixar

que les solucions passin per l’acció proactiva dels sectors.

El paper dels municipis i el sector professional La governança dels municipis i el sector professional centrava un altre dels blocs temàtics de la jornada, posant de manifest que, davant l’absència o limitació de recursos públics, la solució passa per la col·laboració publicoprivada. D’aquesta manera, es garanteix una major rapidesa en l’execució, una major capacitat d’innovació i de finançament de les obres d’emergència, uns factors que han estat determinants en aquesta crisi per resoldre els problemes de garantia del recurs. «La part pública i la privada han de treballar conjuntament amb les decisions que es prenen» assegurava la diputada delegada de Transició Ecològica de la Diputació de Tarragona, Carme Ferrer. «Sobre la governança, per tal de fer que els recursos hídrics siguin més eficients cal determinar clarament quina és la responsabilitat de cadascun», reblava.

Innovació com a palanca per assolir la resiliència hídrica A la jornada també es van comprovar les capacitats dels operadors del servei d’aigua d’elaborar i presentar grans projectes tractors que permeten capturar en un entorn competitiu Fons Next Generation amb els quals millorar els sistemes de subministrament, especialment amb temes de digitalització. Alguns d’ells van ser el projecte RESSONA d’Aigües de Barcelona o el projecte PAITIDA del Consorci del Besòs-Tordera. En l’àmbit de la resiliència hídrica, COMAIGUA també va presentar el projecte LIFE REMAR, i Hidrotec va explicar el seu Primus-Line.

Aquesta 14a edició de la jornada tècnica de l’ASAC, que té lloc cada dos anys, es va dur a terme a Cambrils i va comptar amb la presència de l’alcalde del municipi, Alfredo Clúa, que va remarcar que «la gestió de l’aigua és un tema estratègic en l’agenda pública. La disponibilitat condiciona el desenvolupament d’una empresa, d’un municipi i d’un país». En aquest sentit, posava en valor «el treball conjunt publicoprivat en aquest àmbit, que ha estat clau» i plantejava que «Catalunya hauria d’explorar més aquestes aliances».

Redacció

A dalt, una de les taules rodones. A baix a l’esquerra, Samuel Reyes, director de l’ACA. A la dreta, Rubén Ruiz, president de l’ASAC. CEDIDES

Redacció

Tarraco Viva tanca una nova edició amb èxit. Segons les estimacions inicials, unes 25.000 perso nes han passat pel reconegut festival, el qual s’ha convertit en un referent de divulgació històrica i científica. Durant el darrer cap de setmana, el públic ha pogut gaudir de més 260 propostes: tallers, jocs, activitats gastronòmiques i culturals, fires... I recreacions històriques, que, com ve sent habitual, és un dels principals reclams d’aquesta gran festa.

L’exèrcit romà va tornar a la vida, per un instant, de la mà del grup de recreacions Projecte Phoenix. La gent va poder conèixer les tàctiques, estratègies i mètodes de lluita dels antics legionaris als jar dins del Camp de Mart, que es va convertir en l’escenari central de Tarraco Viva els darrers dies. L’acte de cloen da, però, va tenir lloc al refugi 1 del Moll de Costa. Just al cos tat del mar Mediterrani, que ha centrat la 26a edició del festival com a punt de troba da de cultures i també de con flictes al llarg dels segles. Estava ple de gom a gom. Ningú s’ho va voler perdre.

L’Aula de Teatre de la URV, Zona Zàlata, Ludi Scaenici i La Im.perfecta van acomiadar Tarraco Viva amb un especta cle de nova creació que va do nar a conèixer el teatre com un dels llegats culturals més importants que han arribat fins als nostres dies. El show va abduir el públic, que va re galar un llarg i sonor aplaudi ment als creadors i executors de l’obra.

«Ha estat l’edició dels dar rers anys més completa pel nombre d’activitats, uns 350 actes, en més espais que mai —41— i que ha tingut la millor

Tarraco Viva ja prepara una edició que serà d’aniversari

Es compliran 25 anys des que Tàrraco és Patrimoni de la Humanitat i el ‘Populus’ serà el tema central

Unes 25.000 persones han gaudit de la 26a edició del festival aquests dies

acceptació pel que fa a assis tents», assegurava el conseller de Patrimoni, Nacho García, qui va manifestar que s’ha as solit la voluntat de ser «el gran festival de reconstrucció his tòrica de Catalunya i un dels més importants d’Europa».

Per la seva banda, el director del Tarraco Viva, Magí Serit jol, que es va mostrar molt satisfet del desenvolupament general de tot l’esdeveniment, va destacar «el Port de Tar ragona com espai de trobada del festival, que ha arribat per quedar se i amb la voluntat de seguir creixent l’any que ve».

De cara a l’any que ve, Seritjol va anunciar que el tema cen tral de la XXVII edició, que co incidirà amb el 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, serà el Populus de Roma: «Aquest tema ens permet parlar de tota aquella gent que va crear una civilit zació i també de moltes coses de l’actualitat amb la visió del passat: feminisme, nazisme, cultura o sostenibilitat».

Cultura

Col·lectius ciutadans demanen més control sobre els ports

Societat Representants de 18 localitats costaneres es van reunir a València

Redacció

Representants d’entitats ciu tadanes i ecologistes han par ticipat aquest cap de setmana en una trobada de divuit ciu tats amb port d’arreu de l’Es tat. La trobada s’ha realitzat a València i entre els col·lectius participants hi havia Stop Creuers de Tarragona. Dels debats generats en aquest trobada en va sortir una declaració, amb mesures que es proposen per, afirmen, «aterrar la gestió portuària a la realitat actual». Entre aquestes propostes hi ha, per exemple, la de revisar els lí mits i zones d’usos portuaris en límits amb zones prote gides, incloent hi les de Xar xa Natura2000, per establir zones d’amortiment «funci onals i realistes». També es proposa incorporar a la gover nança portuària mecanismes

Imatge dels representants de les ciutats amb ports que es van reunir a València. Ecologistes en Acció

Reclamen més participació ciutadana a les autoritats portuàries

La CGT Tarragona convoca vaga amb aturades parcials a Correus del 15 al 21 de juny

Laboral La secció de la CGT Correus Tarragona ha anunciat la convocatòria de vaga amb aturades parcials, del 15 al 21 de juny, a tots els centres de treball de les co marques de Tarragona. Les accions de protesta es faran durant les dues últimes hores dels torns de matí, les dues primeres dels torns laborals de tarde i les dues últimes

hores dels torns de nit dels empleats. El sindicat reclama la cobertura de vacants de manera indefinida, la cober tura de l’absentisme laborals, la millora del pagament per desplaçament i, «posar fi a la sobrecàrrega de feina con tractant més personal». El dia 21 el sindicat ha convocat, a més, una concentració a la plaça Corsini. Redacció

garantistes de transparència i participació ciutadana, com hi ha als parcs nacionals. En relació als creueres, es dema na aplicar el decreixement creuerístic, «almenys fins a assolir nivells reals de capaci

tat de càrrega turística de les ciutats i territoris, limitació de serveis com aigua i residus perquè s’adeqüin al context territorial, i revisió de les ta xes portuàries adequant les al cost real generat».

Imatge distribuïda per la CGT de l’acumulació de paquets. CGT

L’Ajuntament subvenciona amb més de 200.000 euros la rehabilitació de pisos

Habitatge 22 de les 31 sol·licituds presentades el 2023 van ser acceptades amb 15.000 euros d’ajut com a màxim

M. Llaberia / S. Peralta

L’Ajuntament de Reus va ac ceptar 22 de les 31 sol·licituds a les subvencions presenta des per a rehabilitar habitat ges amb destí a la Borsa de Mediació al lloguer de l’any 2023. Aquestes passaran a formar part d’aquesta borsa durant, com a mínim, cinc anys i mig, tal com establien les bases de la mateixa convo catòria. En total, totes les sub vencions concedides tenen un valor total que ascendeix fins als 214.511,71 euros. Entre les bases de la convocatòria establien un topall de 15.000 euros per habitatge i el valor de l’ajuda no podia superar la meitat del pressupost de l’obra, el qual havia de ser de, com a mínim, 3.000 euros.

Què cobreix la subvenció?

Aquestes subvencions tenen com a objectius incrementar el nombre d’habitatges de la Borsa de Lloguer de Reus i, a la vegada, mobilitzar el parc d’habitatges buits de la ciutat i incrementar la seva qualitat residencial. Per aquest motiu, se subvencionen obres en caminades a adequar peces i elements que conformen l’habitatge, inclosos banys i cuines, per obtenir les condi cions mínimes d’habitabilitat. Els ajuts també contemplen

Des del consistori reusenc no preveuen repetir la convocatòria en un futur, però tampoc ho descarten. Gerard Martí

Les obres de rehabilitació han de tenir un cost mínim de 3.000 euros

la instal·lació d’aigua, gas, electricitat i sanejament, la millora de l’aïllament tèrmic

i/o acústic amb l’adaptació dels elements que conformen els tancaments de l’habitat ge, inclosos els tancaments de protecció exteriors, i el repàs d’aquells elements deteriorats per la manca de conservació o manteniment de l’edifici com poden ser la pintura, terres, portes, fines

El Sindicat d’Habitatges de Reus atura dos desnonaments

Habitatge El Sindicat d’Habitatges de Reus va atu rar el passat divendres 24 de maig dos desnonaments a la ciutat. Aquests afectaven dues famílies vinculades a l’entitat, que viuen en im mobles propietat del fons d’inversió Cerberus, situats al carrer de Recs i al carrer de les Barreres. Des de les xarxes socials, l’entitat havia

fet una crida durant els dies anteriors per motivar la mo bilització ciutadana i evitar els dos desnonaments. Tal com expliquen des del sindi cat, al carrer de Recs, on ha començat la concentració, hi viu des de fa 15 anys la fa mília del Mohamed que ha estat víctima d’una estafa, per culpa de la qual ha acabat en una situació vulnerable. Per

un altre costat, al carrer de les Barreres, la Nadia i la seva família també estaven en pe rill de ser expulsades de casa seva. Finalment, es va rebre l’avís de l’ajornament de tots dos desnonaments. De cara a futur, des de l’entitat ja tenen previstes noves mobilitzaci ons per evitar nous desno naments a la ciutat durant el mes de juny. Redacció

tres i altres. A més, també cobreixen les despeses de qualsevol altra aspecte que afecti l’interior de l’habitat ge i que sigui exigible per al compliment de la normativa corresponent i els honoraris facultatius per a l’elaboració i direcció del projecte tècnic de les obres executades, i per ob

tenir la cèdula d’habitabilitat i el certificat energètic. Fonts de l’Ajuntament de Reus consultades pel Diari Més expliquen que «S’està analitzant el resultat de la convocatòria. De moment no hi ha prevista cap, però tam poc es descarta». «Es manté el compromís amb les polí

tiques encaminades a incre mentar la borsa de lloguer, però s’orienten cap a l’adqui sició directa d’habitatges. I en relació amb la rehabilitació, es prioritzen les accions de rehabilitació de barris, com és el cas del projecte del bar ri Fortuny», afirmen des del consistori reusenc.

Els immobles estan situats al carrer de Recs i al carrer de les Barreres. Cedida

Miquel Llaberia

Reus va tancar ahir un cap de setmana embruixat amb la primera edició de la Fira de les Bruixes. D’aques ta manera, des del divendres fins al diumenge, el Passeig de Sunyer es va omplir de pa rades amb tota mena de pro ductes artesans, a la vegada que es portaven a terme cer caviles, tallers, jocs de taula, entre altres. Durant tot el dia, les riuades de gent feien que travessar el passeig es con vertís en tot un repte, mentre l’olor a menjar feia voltar el cap d’un costat a l’altre.

Però, no una olor qualse vol, gràcies als productes ar tesans que volien recordar el que els nostres avantpassats menjaven durant l’època que les bruixes eren temudes pels vilatans. Per exemple, gomi noles artesanes d’aleshores, que sense tenir la gran varie tat de formes de les actuals, el ventall en gustos era impres sionantment ampli. També, espècies per a preparar infu sions que, segons prometi en, ajudaven a problemes de salut com el colesterol, el mal de cap, l’acne, entre molts al tres. I, com no podia ser d’una altra manera, els formatges artesans que alertaven de la seva presència descarada ment amb una ferum només apta pels més formatgers.

Però, no tot era menjar, ja que hi havia productes com pedres precioses de tots co lors, com lapislàtzuli, marag

Un cap de setmana embruixat a Reus

L’afluència de gent va superar les expectatives inicials dels organitzadors, especialment el divendres

des, ulls de tigre, entre altres. També figures de tota mena, com la típica bruixa amb el barret punxegut i l’escombra atrotinada.

No obstant això, no tot es concentrava en les parades. Durant el dia hi havia actes, tots ells relacionats amb la temàtica embruixada, on per sonatges com bruixes o dracs es passaven entre els mortals. O aparells de tortura, cadas cun més macabre i aparent ment dolorós que l’anterior.

Un èxit per l’organització

El secretari general de l’As sociació Reus Medieval, Ale jandro Yeste, assegura que l’esdeveniment ha estat un

L’espectacle de dansa i foc ha estat un dels actes amb major èxit de la fira

èxit en participació: «La valo ració és molt positiva. Ens va sorprendre molt el divendres per l’afluència de gent, tant en establiments com en activi tats que s’oferien. I el dissabte va ser al·lucinant. I quan vam parlar amb els venedors ens ho van corroborar». A més, entre els actes destaca l’es pectacle de dansa i foc que es va fer durant el vespre o la captura del drac: «Són actes que han cridat molt l’atenció i han tingut molt d’èxit».

Diverses cercaviles temàtiques van recórrer la fira durant els tres dies. Gerard Martí

Cultura

al programa Inclusion&Dance. Cedida

El Consell Esportiu i l’Escola de Ball Wapachà impulsen la inclusió a través de la dansa

Educació Durant el tercer trimestre 11 centres educatius participen en quatre sessions de ball esportiu

Marta Gutiérrez

Inclusion&Dance va arribar als centres educatius, el dia 8 d’abril, com un programa pilot, de la mà del Consell Es portiu del Baix Camp i el Club de Ball Esportiu Wapachá, amb l’objectiu de fomentar valors fonamentals com la to lerància, la inclusió, la igualtat i la diversitat a través de l’ex

pressió artística de la dansa. Aquest projecte, que es basa en el lema inspirador som diversos, però capaços ofereix «una oportunitat úni ca als alumnes de quart de primària», explica la gerent del Consell Esportiu Baix Camp, Tere Cousillas. Durant el tercer trimestre del curs, els escolars, amb edats com preses entre vuit i nou anys,

tenen la possibilitat de par ticipar activament en quatre sessions de ball esportiu. Cada sessió és dirigida per tres ballarins de l’Escola de Ball Wapachá, la Mireia Jerez i Oriol Cunillera, dos joves amb diversitat funcional, de 20 i 21 anys, juntament amb Lluís Perez, tècnic titulat en Ball Esportiu i coordinador de l’Escola de Ball Wapachá.

Alumnes de l’Institut la Salle creen una campanya per a la donació de sang

Salut Tres alumnes de quart d’ESO de l’Institut de la Salle de Reus han portat a terme una campanya infor mativa sobre la campanya de donació de sang que es portarà a terme a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus entre els dies 4 i 6 de juny. Aquesta campanya està emmarcada dins d’una assig natura on els alumnes ajuden a fundacions i presten un

servei a causes com el Banc de Sang i Teixits. «Vam estar parlant amb un professor de l’escola i vam pensar que era una bona idea, ja que és una cosa necessària», explica Ma ria Buenafuente, integrant del grup. «Vam anar un dia amb la persona que porta el banc de sang perquè ens ex pliqués el procés. Això ens va servir per conèixer molt més i també poder crear el cartell»,

comenta Buenafuente. Els horaris de donació seran de 9 h a 14 h i de 4 a 8 h els tres dies. A la vegada, admet que la tasca comunicativa no ha estat gens fàcil, però que «és qüestió d’anar provant i in tentar donar a veure el que estem fent. Perquè a més, és una cosa important que pot ser tu donaràs sang o no, però després no saps quan ho ne cessitaràs». Miquel Llaberia

És notable assenyalar que aquesta iniciativa, que im plica aproximadament 400 estudiants, és totalment gra tuïta per a les famílies partici pants. El Consell Esportiu ha assumit les despeses de con tractació dels tècnics de ball i l’Escola Wapachá portarà la coordinació tècnica de les di ferents sessions.

A través del projecte In

L’Associació de Concerts dona 2.500 euros a la Fundació Josep Pont i Gol

Solidaritat L’Associ ació de Concerts de Reus ha fet donació dels 2.500 euros recaptats en el con cert solidari celebrat el 3 de maig al Teatre Fortuny. Aquesta es destinarà a projectes de la Fundació Josep Pont i Gol, que tre balla per ajudar a persones en situació de vulnerabili tat. Redacció/Cedida

Cousillas: «Estem buscant finançament per fer-ho activitat lectiva durant el curs»

positius entre els estudiants, fomentant la socialització i la inclusió dins de l’entorn escolar.

Amb la participació de set centres educatius a Reus i quatre més a altres municipis de la comarca del Baix Camp que són: la Salle, el Pare Ma nyanet, l’Escola Montsant, l’Escola Marià Fortuny, l’Esco la Puigcerver, l’Escola Eduard Toda i Güell i l’Escola Mowgli. Els altres centres adherits de la resta de la comarca són l’Es cola Mare de Déu de la Cande la de Botarell, l’Escola Josep Maria Soler de Montbrió del Camp, l’Escola de Maspujols i l’Escola Marcel·lí Esquius de Miami Platja, aquest projecte representa una iniciativa col· lectiva que destaca la impor tància de la dansa com a mitjà per promoure la inclusió i la diversitat.

El projecte finalitzarà el 13 de juny d’aquest mateix any 2024.

clusion & Dance, es busca anar més enllà de la mera ensenyança de passos de ball. Aquesta iniciativa pretén millorar la comunicació ver bal i no verbal dels alumnes, reforçant la seva capacitat d’expressar emocions, afectes i sentiments de manera efec tiva. A més, s’espera que les sessions de ball contribueixin a establir i reforçar vincles

Mirant cap al futur Tot i l’entusiasme generat pel projecte, la demanda ha su perat les expectatives inicials i «vam haver de dir que no a alguns centres educatius», assegura la gerent del Con sell Esportiu Baix Camp. No obstant això, des del Consell Esportiu mantenen el seu compromís de continuar bus cant finançament per poder expandir aquesta iniciativa inclusiva en els pròxims anys. «Estem buscant finançament per fer ho activitat lectiva du rant tot el curs i que no sigui només quatre sessions du rant el tercer trimestre», afir ma Cousillas.

Fotografia d’una de les classes de ball a un dels 11 centres educatius que participen

Tastos de pasturatge a la Conca de Barberà: rebrota l’interès per un ofici en perill de desaparició

Medi natural Una vintena de persones d’arreu de Catalunya participen en els cursets de Concactiva

ACN

Tenen ja clar o mediten si es volen dedicar a ser pastors, un ofici a punt de desaparèixer fruit de la manca de relleu ge neracional i les dificultats es tructurals que pateix el sector primari tal com el coneixem. Al primer «tast» de pasturatge que organitza Concactiva per conèixer de prop l’ofici han acudit a la Conca de Barberà una vintena de persones d’ar reu de Catalunya i de perfils molt diferents: des d’aquells que tenen un projecte en ment, fins altres que han tingut un primer contacte amb el sector. La resposta ha sorprès els tèc nics de l’entitat organitzadora i del Museu Terra, que també impulsa el projecte. «A l’inici anàvem a cegues i pensàvem que no generaria interès», ha afirmat Carles Herèdia, cele brant l’èxit de la proposta. El Pere Caselles és un dels jo ves que ha participat al curs de pasturatge. En el seu cas, tot i

ser mecànic de professió, sem pre li ha cridat l’atenció la ges tió forestal. Per aquest motiu, fa un parell d’anys va decidir deixar la feina i traslladar se de Montblanc fins a Caldes de Montbui (Vallès Oriental), a la finca d’uns amics de la família, per ajudar los amb el bestiar i la neteja de l’espai. A diferèn cia d’altres companys, Caselles té clar el seu projecte: vol tenir un ramat de vaques de l’albera destinades a la neteja dels bos cos i no per a la producció. Des de fa un any, Caselles treballa per impulsar la inici ativa. «Vaig presentar la pro posta al Departament d’Acció Climàtica, però com que no és un projecte de carn ni de llet no consideren que sigui un model a seguir», ha lamentat Caselles, assegurant que no l’han ajudat «en res». «Et di uen que si no ets productor de carn, que si no poses trenta va ques i te la jugues, no pots fer la jove incorporació», ha deta llat. Una inversió que Caselles

ha optat per no assumir i ha decidit «començar a poc a poc amb quatre vaques i un toro, que vagin criant» fins que pu gui dedicar s’hi «plenament» en un futur. De moment, però haurà de compaginar ho amb altres feines.

«D’avui per a demà no pots dedicar te a la ramaderia», ha

lamentat Caselles, referint se a totes aquelles persones inte ressades en el sector, però que no venen d’una família pagesa. Tot i això, ha assegurat que malgrat que «començar des de zero costa», ell manté la il· lusió i ha afirmat que aviat co mençarà amb el seu projecte de gestió forestal. De fet, ja ha

El nombre de participants al curs ha sorprès als organitzadors

en què es troben els boscos fa que sigui necessària una nete ja prèvia i profunda, abans que el pasturatge pugui ajudar a la prevenció dels incendis.

«Ara mateix, tal com estan els boscos, no solucionarem res amb un ramat», ha lamen tat Masalias, qui considera que l’administració ha de donar «facilitats burocràtiques, per què els propietaris forestals no vegin un impediment a l’hora de buscar un tècnic per fer una neteja i una bona gestió del bosc». «Una vegada el bosc ja estigui arreglat, llavors entrem un ramat per mantenir ho i no haver de tornar a invertir diners en fer una neteja», ha afegit.

En aquest sentit, ha recor dat que la majoria de les fin ques són de titularitat privada i, per tant, ha demanat a la Generalitat que faci de nexe. «Hi ha boscos privats que no se sap de qui són», ha afirmat Masalias, qui considera que «l’administració hauria de ser qui busqués els propietaris i els és poses en contacte amb pastors de la zona».

Un «tast» de l’ofici

La neteja de boscos amb els ramats permet lluitar contra els incendis

parlat amb veïns de Prenafeta, Blancafort i Montblanquet per netejar les seves finques de manera altruista.

Neteja «profunda» dels boscos

La proposta de Caselles és una de les més innovadores que s’han plantejat durant aquest curs de sis sessions impulsat per Concactiva i que s’emmar ca dins el projecte Escola del Paisatge promogut pel Mu seu Terra per tal de recuperar oficis antics, evitar el despo blament de zones rurals, així com lluitar contra els incendis forestals.

En aquest sentit, dos dels formadors del curs, Mireia Masalias i Armand Flaujat, han subratllat que el mal estat

Pel que fa al curs, i tot i tenir coneixements previs, Caselles ha celebrat la seva creació. «Tot i que t’hi hagis dedicat, està molt bé, perquè t’oferei xen una visió més amplia del sector i pots aprendre altres maneres de fer», ha afegit. D’altra banda, aquest «tast» també ha comptat amb la par ticipat d’altres persones que mai abans havien estat tan a prop d’un ramat i que s’hi ha inscrit per curiositat.

«Com a informació està molt bé, perquè et dona unes idees bàsiques sobre què és la ramaderia extensiva i, a par tir d’aquí, pots decidir si és el camí que vols seguir o no», ha afirmat Flaujat. Una proposta pionera que des de Concacti va han confirmat que ja hi ha gent interessada en futures edicions. De moment, els 25 alumnes actuals finalitzaran aquest curs de sis sessions i una durada de tres setma nes el pròxim dimecres 29 de maig.

Una de les sessions, al terme de Solivella, del curs de pasturatge i ramaderia extensiva impulsat per Concactiva ACN

Un dels alumnes del curs intentant agafar una ovella. ACN

Eduard Vallès obre els actes de la 65a edició de la Fira de Cambrils

Cultura El director de cinema ha realitzat el pregó d’enguany

Redacció

El director de producció ci nematogràfica cambrilenc

Eduard Vallès va ser l’encar regat de realitzar el pregó de la 65a edició de la Fira Multi sectorial de Cambrils, aquest diumenge al Casal Municipal. L’acte, que va disposar de ser vei d’intèrpret de llengua de signes catalana, dona el tret de sortida a la programació de la nova edició de la Fira.

Eduard Vallès va guanyar el seu tercer Gaudí a la millor di recció de producció el passat febrer en la 16a gala d’aquests premis de l’Acadèmia del Ci nema Català per Saben Aquell, la ficció biogràfica sobre l’hu morista Eugenio dirigida per David Trueba. Vallès va gua nyar el seu primer Gaudí l’any 2019 amb la pel·lícula The Pelayos, i, el segon, el 2023 amb El Fotògraf de Mauthausen

Després del pregó, es va do

nar a conèixer oficialment el pubillatge escollit per aquest 2024, i es van lliurar les pla ques a les empreses amb més de 50 anys d’implantació al municipi, i a les entitats cam brilenques que celebren ani versaris acabat en 0.

Epicentre comercial

La 65a Fira Multisectorial se celebrarà del 31 de maig al 2 de juny i durant tres dies con vertirà la ciutat en el centre

de les activitats comercials i de serveis del Camp de Tarra gona. L’esdeveniment comp tarà amb un espai de 50.000 m2 d’exposició comercial,

La Festa de la Primavera de Cambrils acull l’activitat ‘Donem vida a les fonts’

Desarticulen el primer laboratori

Fira de Firetes, Mercat d’Ofi cis i Artesania, Fira d’artesans i, com a novetat, una nòria de 33 metres d’alçada.

A més, enguany s’ofereixen

dues rutes d’autobusos ur bans per apropar a la fira les persones residents de les di ferents urbanitzacions i dels barris de ponent i de llevant.

Cultura Els cambrilencs van poder guarnir quatre fonts del municipi aquest dissabte, en el marc de l’acti vitat Donem vida a les fonts, que va incloure quatre tallers impartits per diferents artistes locals. La proposta va formar part de la programació de la primera Festa de la Primavera de Cambrils.

de processament de clorhidrat de cocaïna

Policial Estava situat en una masia d’una zona rural prop de Cambrils

ACN

La policia espanyola ha des mantellat el primer macrola boratori de processament de clorhidrat de cocaïna, liderat per una cèl·lula del Balkan Cartel, en una masia situada en una zona rural a prop de Cambrils. Els agents han de

tingut un total de vuit perso nes.

La cocaïna estava camu flada en un material de cons trucció similar al guix, del qual s’han intervingut més de 1.000 quilos, a més de 6.000 litres de precursors; 25 quilos de clorhidrat de cocaïna; 70 quilos de pasta de base de co

caïna en diferents fases d’ela boració; 52 quilos de marihu ana; maquinària; 6.000 euros i dos vehicles.

El laboratori tenia una ca pacitat de processament de més d’una tona de substància contaminada, i tenia un ren diment d’aproximadament 400 quilos de producció.

L’organització criminal es tava formada per ciutadans d’origen albanès pertanyents al Balkan Cartel, que s’en carregaven del lideratge i supervisió del laboratori; i de colombians experts portats expressament fins a Cambrils per cuinar la substància estu pefaent.

La investigació ha revelat les mesures de seguretat que adoptaven els narcotrafi cants en els seus desplaça ments, ja que utilitzaven vehi cles de lloguer que canviaven amb freqüència per dificultar la seva identificació.

Droga i altres materials intervinguts durant l’operatiu. Policia Nacional

Redacció/Ajuntament de Cambrils

Eduard Vallès duent a terme el pregó de la 65a edició de la Fira de Cambrils. Ajuntament de Cambrils

Esquerra nega que Junts pugui «defensar la causa catalana» a la UE

Europees 9-J

Els republicans argumenten que el grup polític està «sol i aïllat» a l’Eurocambra

ERC acusa Junts de vendre «fum i mentides» i nega que pugui «defensar la causa ca talana» a la Unió Europea perquè està «sol i aïllat» a l’Eurocambra. En un acte de campanya aquest diumenge a Torredembarra, la número 3 de la llista d’ERC per a les elec cions europees del 9 de juny, Helle Kettner, va qüestionar la influència de Junts a Brussel· les «quan no ha defensat cap informe al Parlament Euro peu» i està al grup dels no ins crits. «Venen fum i mentides. Ara torno, ara no torno...», va dir en referència al líder de Junts Carles Puigdemont. El president d’ERC, Oriol Junqueras, també va carregar contra Junts i el PSC fer «pin ça» i va criticat les «traves» d’ «altres partits» al traspàs de

Rodalies.

«(Junts i el PSC) també es posen d’acord en defensar models econòmics que no pri

30 ANYS amb tu Premiant amb la mateixa il·lusió

oritzen l’àmbit industrial al Camp de Tarragona», va afir mat el republicà des de Torre dembarra. En aquest sentit,

Junqueras va aprofitat per reivindicar la feina del Govern de Pere Aragonès, assegurant que ha fet «la inversió indus

Junqueras parla de «traves» d’altres partits al traspàs de Rodalies

trial més gran al Camp de Tar ragona». «Són les feines amb més seguretat, continuïtat i millors sous», va destacar.

Junqueras també va donar suport als veïns de Torredem barra que demanen treure els trens de mercaderies de la lí nia de la costa.

Aliança a Brussel·les Per contraposar se a la candi datura de Junts, que ara ma teix no forma part de cap grup polític europeu a l’Eurocam bra, Kettner va ressaltar que ERC és membre de l’Aliança Lliure Europea, que està dins del grup dels Verds a la cam

PREMI ONES

RIET

Organitzadors:

bra. Així, va assegurar que són la «millor eina per defensar la causa catalana» a Brussel· les perquè formen part d’un «grup decisiu» al Parlament Europeu.»

«Junts som més forts per lluitar per una Europa de po bles lliures i iguals, i que els grans estats no puguin impo sar per la força la seva llen gua», va defensar Kettner, tot prometent que batallaran per l’oficialitat del català a la UE.

«Visió mediterrània» a la UE També el número 2 de la candidatura, Tomàs Molina, va insistir en la defensa de la llengua i la cultura catalanes a Europa, i va demanar posar «la visió mediterrània» en les polítiques europees, com en les pesqueres. «Hem de ser capaços de defensar la nostra pesca. Hem de potenciar la», va remarcar el meteoròleg. D’altra banda, Molina va re iterar que cal un pla europeu d’adaptació al canvi climàtic i, alhora, tenir «veu» pròpia a Brussel·les per defensar els interessos catalans. «He es tat el vostre home del temps i espero ser el vostre pròxim parlamentari europeu», va expressar.

Flamenc a les venes. Així es pot definir Saray Muñoz. Aquesta cantaora, filla i neboda de les integrants de Las Grecas, té una extensa trajectòria artística. Ha actuat als tablaos madrilenys més destacats i ha format part de les principals companyies de flamenc, com ara la de Joaquín Cortés, Antonio Canales, Sara Baras o el Ballet Nacional d’Espanya. També ha col·laborat amb artistes com Ara Malikian. Rep el Premi Ones RIET pel seu treball amb les dones maltractades, la seva implicació per la difusió del flamenc i per una trajectòria musical implicada amb la cultura i l’art.

Col·laborador:

Saray Muñoz

El candidat d’ERC pel 9-J, Tomàs Molina, en el míting organitzat a Torredembarra aquest diumenge. ACN

Més de 3.000 ciclistes tenyeixen de rosa les carreteres tarragonines al Mussara-Salou

Ciclisme Salou es va convertir ahir en l’epicentre del ci clisme en acollir la prova Mussara Salou 2024, una de les més destacades del calendari nacional. Més de 3.000 ciclistes van te nyir ahir de rosa les carreteres de la demarcació mentre recorri en el Baix Camp, el Priorat i el Tarragonès. La prova més exigent

va ser la de 205 quilòmetres, la qual es va descriure com la més dura mai disputada en la història de la Mussara, amb un desni vell acumulat de 3.200 metres. Les altres dues opcions també comportaven un desafiament per als participants. El recorre gut de 147 quilòmetres comptava amb gairebé 2.400 metres de

Detinguts a Perafort per robar 80 ovelles a Santa Oliva i per cultivar marihuana

Policial Els Mossos d’Esquadra han recuperat part dels animals sostrets durant una inspecció

ACN

Els Mossos d’Esquadra van detenir dijous dos homes, de 25 i 28 anys, com a presump tes autors dels delictes de robatori amb força, resistèn cia als agents, tinença il·lícita d’armes i contra la salut pú blica. Dimarts, de matinada, van robar 80 xais en una ex plotació a Santa Oliva. Segons expliquen des del cos, van trencar el cadenat de la porta principal de la finca i de la nau i es van emportar els animals. El mateix dia, sota un pont de l’AP 7 a Tarragona van aparèi xer 5 ovelles mortes. La inves tigació va permetre localitzar part de les ovelles sostretes en una finca, on també hi havia una plantació de marihuana amb prop de 600 plantes.

Els animals morts encara conservaven el cròtal amb el número d’identificació de l’explotació a la qual perta nyien. A partir de la denúncia

Les ovelles sostretes i recuperades pels Mossos d’Esquadra a Perafort. ACN

La investigació va permetre localitzar part de les ovelles sostretes en una finca

i de la troballa, es va establir un dispositiu de recerca per localitzar explotacions ir regulars on hi podien haver animals sostrets. Dijous van localitzar a Perafort una fin

ca on van detectar presència d’ovelles. Quan els agents van iniciar les comprovacions, van veure com dos homes intentaven fugir, però els van interceptar i detenir.

desnivell, mentre que l’opció més curta tenia un desnivell de 1.600 metres. Durant el cap de setmana es van dur a terme ac tivitats paral·leles a la marxa incloent exposicions de productes esportius, activitats familiars i una sortida amb els participants que han fet les 10 edicions. Redacció/Gerard Martí

Representants de la Costa del Baix Gaià a l’ARATUR.

La Costa del Baix Gaià, present aquest cap de setmana al Saló Aragonès del Turisme

Turisme Els municipis de la Costa del Baix Gaià (Al tafulla, Creixell, Roda de Berà, Tarragona i Torredembarra) participen a la 18a edició del Saló Aragonès del Turisme (ARATUR) que s’ha dut a ter me aquest cap de setmana al Palau de Congressos de Saragossa. El certamen ARA TUR és una fusió d’oci, gas tronomia, cultura i turisme.

Enguany, ha presentat una àmplia gama de nous destins, tant estatals com interna cionals, oferint als visitants l’oportunitat d’explorar i descobrir llocs únics en tot el món. La Costa del Baix Gaià hi ha sigut present amb es tand propi per promocionar el territori amb l’objectiu de fidelitzar el turisme aragonès i incrementar lo. Redacció

ACN

El Museu Casteller estrena una exposició que descobreix els secrets de la ciència dels castells

Cultura La mostra és fruit d’una producció conjunta amb l’associació GoSTEM

Redacció

El Museu Casteller de Cata lunya ha estrenat l’exposició La Física, la Ciència i l’Enginyeria dels Castells, una pro ducció conjunta del museu i l’associació GoSTEM amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, que han unit ciència i castells.

La nova mostra, adreçada a tots els públics, ha transfor mat el Museu Casteller en un laboratori per oferir una visió fascinant sobre els fenòmens físics, científics i d’enginyeria que tenen lloc en la construc ció dels castells humans.

L’espai expositiu es divideix en diverses estacions, cadas cuna dedicada a una tècnica física i científica específica que consolida la lògica dar rere els castells. A través de maquetes i construccions mòbils interactives, els visi tants podran experimentar i comprendre millor aquests fenòmens des d’una perspec tiva pràctica.

Els coneixements cientí fics de l’exposició els propor ciona GoSTEM una associa ció catalana sense ànim de lucre que va néixer de la In ternational Space University. GoSTEM.

Comencen les obres d’ordenació de l’entrada a Valls per la carretera de Montblanc

Mobilitat Els Serveis Municipals de Manteniment de Valls estan executant les obres d’ordenació de l’entra da a la ciutat per la carretera de Montblanc, en concret a l’alçada de la cruïlla amb el carrer Creu de Cames. Aques ta zona és molt transitada a causa de l’afluència de vehi cles que accedeixen a Valls per aquesta entrada. Les obres milloraran l’accessibi litat de la carretera entrant, i augmentaran l’amplada de les voreres. També es con templa la renovació de l’asfalt i l’enllumenament dels fanals de la rotonda i voltants que passaran a ser led. Les obres compten amb un pressupost de 40.000 euros i s’estima que estaran acaba des a finals de juny. Redacció

El Nomad supera les expectatives amb més de 10.000 visitants

El Catllar L’Ajuntament i l’organització del festival realitzaran una reunió els pròxims dies per planificar la propera edició

Redacció

El Nomad Festival Xperien ce ha aterrat per primer cop al Catllar superant totes les expectatives: durant els tres dies més de 10.000 persones han gaudit de propostes gas tronòmiques i culturals com concerts, espectacles, jocs i foodtrucks dels millors res

Es licita la redacció del projecte de la depuradora de Bràfim

Equipaments L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha tret a licitació la redacció del projec te per a construir la depuradora de Bràfim, amb un pressupost superior als 109.500 euros (IVA inclòs). Les ofertes es poden presentar fins al 10 de juny. El projecte ha de definir aspectes com el disseny i la valoració de les obres necessàries per a la construcció de la nova planta. ACN/Govern

taurants nacionals al Parc Torre d’en Guiu.

El soci fundador i CEO de Nomad Festival, Danni Vi cente, destacava que «per nosaltres és una fita molt especial començar la tempo rada 2024 en un nou espai. A poques setmanes que arribin les nits d’estiu, des de l’orga nització i Ajuntament hem

sigut capaços d’escollir unes dates i un espai que ha fet als residents i visitants viure per uns moments nits estivals amb amics i família. La nos tra previsió no era superar els vuit mil assistents i menys fer sold out tal com va passar dissabte».

Per part de Jordi Ruiz, l’al calde del Catllar i a l’hora

El proper Nomad Festival se celebrarà a Torredembarra del 24 al 28 de juliol

causant que Nomad Festival arribés al poble afirma que «a temps segueixo aquest es deveniment itinerant i sabia que apropar aquest projecte al nostre poble era assolir dos objectius simultanis. El primer, oferir als residents que estem tot l’any una op ció d’oci de qualitat per totes les famílies. I en segon ter me, seguidors del festival i veïns de poblacions veïnes coneguessin la nostra pobla ció per tal d’engrescar los a tornar a venir durant l’any». En un comunicat emès per part de l’organització de l’es deveniment apunten que els pròxims dies l’Ajuntament del Catllar i representants del Nomad Festival duran a ter me una reunió per fer un ba lanç i el tancament d’aquesta edició i començaran a planifi car la pròxima edició.

El Nomad Festival Xperi ence va néixer el 2019 com una evolució i aposta de fu tur de l’esdeveniment itine rant Nomad Festival, amb ja nou anys d’experiència per diferents poblacions de Cata lunya. Des de l’organització recorden que el pròxim esde veniment del Nomad Festival a les comarques tarragonines arribarà a Torredembarra, concretament a Cal Bofill, del 24 al 28 de juliol.

Més de 500 infants participen en la neteja dels torrents de Valls

Medi ambient Un total de 536 alumnes de les escoles i instituts de Valls van prendre part aquest dijous d’una jornada intensiva de neteja de diferents trams dels torrents del municipi, en el marc de la iniciativa Let’s Clean Up Europe. Amb la iniciativa, que ja s’havia realitzat en anys anterior, es va aconseguir recollir 442 quilos de residus. Redacció/Ajuntament de Valls

La Torre d’en Guiu va ser aquest cap de setmana l’epicentre del festival. Gerard Martí

Premi a la regularitat: el Nàstic tanca la lliga segon amb 70 punts

Futbol La darrera vegada que el club va acabar un curs amb més de 70 punts va ser la 15/16 amb el ‘play-off’ d’ascens a Primera

El Nàstic de Dani Vidal va tancar dissabte la lliga regular en sego na posició després de superar el Rayo Majadahonda amb un gol de Pablo Trigueros. Els grana reben un premi a la re gularitat i tanquen la compe tició en segona posició i amb 70 punts, només per sota del Deportivo de la Coruña. Aquests números no es s’havien repetit a can Nàs tic des de la temporada 2015/2016, quan el conjunt llavors entrenat per Vicente Moreno va tancar la lliga en Segona Divisió tercer, amb 71 punts, entrant al play-off d’as cens a Primera Divisió. Amb aquests punts els de Dani Vidal haurien assolit l’ascens directe l’any passat, perquè l’Amorebieta va acabar pujant amb 69 punts en total. Dissabte el Nàstic va ser pràctic i va tancar el duel de la mateixa manera que va co mençar la lliga: a pilota atura da. Borja Martínez, habitual executor, va centrar al punt de penal a un espai on va aparèi xer Pablo Trigueros per mar car el seu cinquè gol del curs, tots ells de cap en una jugada d’estratègia i servits per Bor ja. En general, el joc de l’equip va distar molt del que es va mostrar a la pista del Barça Atlètic i, fins i tot, el Rayo Ma jadahonda va tenir moments de domini. Això sí, Dani Vidal va optar per reduir riscos al mínim i ni Alan Godoy i Óscar Sanz van jugar i Joan Oriol i Marc Fernández van entrar al segon temps per no veure la cinquena targeta groga. Malgrat això, el Nàstic va fer la seva feina i va fer nul·la la victòria blaugrana contra el Celta de Vigo a l’últim sospir.

D’aquesta manera el Nàstic tanca la competició amb una regularitat màxima, sumant a la primera volta 35 punts,

Pablo Trigueros, Gorka Santamaría i Marc

El Nàstic ha sumat els mateixos 35 punts a la primera i a la segona volta i és el millor local

havent marcat 22 gols i encai xat 11 i sumant 35 punts més a la segona volta, anotant 18 dianes i rebent 13 gols. A més, s’acomiada de la temporada com el millor local del grup I amb 12 victòries, 5 empats i 2 derrotes. Com a curiositat, aquests són els mateixos nú meros exactes del Ceuta com a local aquesta temporada. En la roda de premsa post partit, el tècnic grana, Dani Vidal, es va mostrar «molt content per la regularitat que ha aconseguit l’equip aquesta temporada». Amb tot, la tem porada ja queda enrere i Vidal ja mira cap a la primera elimi natòria del play-off contra el Ceuta: «El meu cos tècnic ha analitzat al rival i ja tinc tota la informació en el disc dur, ara toca posar se a treballar», va assenyalar.

L’apunt

El Nàstic s’estrenarà contra el Ceuta diumenge 2 de juny a les 21.15 h

El camí del Nàstic cap a la Segona Divisió ja està marcat. Com a segon classificat del grup I, el Nàstic s’estrenarà contra el cinquè del grup II, l’AD Ceuta. El primer duel del play-off serà l’estadi Alfonso Murube el diumenge 2 de juny a les 21.15 hores. La tornada serà al Nou Estadi el 8 o 9 de juny, amb un horari encara per confirmar. En una hipotètica final, els grana es jugarien l’ascens contra el vencedor del Celta Fortuna-Málaga CF. A l’altre quadre, el Córdoba, la Ponferradina, l’Ibiza i el Barça Atlètic lluitaran per l’ascens.

‘Play-off’ d’ascens

Final 1

Final 2

Semifinal 4

Arnau Montreal Quesada

Fernández celebrant el gol de la victòria del Nàstic contra el Rayo Majadahonda. Nàstic

Semifinal 1

AD Ceuta

Ponferradina

Celta Fortuna

UD Ibiza

Nàstic

Córdoba CF

Málaga CF Barça Atlètic

Semifinal 3

Semifinal 2

El Juvenil A del Nàstic fa vibrar el Nou Estadi i es classifica a la semifinal als penals

El Juvenil A del Nàstic va fer vibrar ahir el Nou Estadi Cos ta Daurada superant el Sant Cugat a la tanda de penals. Després d’un gol de Nacho Carbajosa i l’empat del Sant Cugat en un imprecís, els visi tants es van tancar en defensa i el duel es va decidir als pe nals amb un heroic Alex Peiri. El futbol es va allargar un dia més al Nou Estadi Costa Daurada. Ahir, els aficionats grana –no va fallar Orgull Gra na– i del Sant Cugat van om plir la tribuna baixa i part de l’alta per presenciar el duel de Copa Catalunya. A la zona no

ble no va faltar Fredrik Wes ter. El membre del Consell d’Administració del Nàstic és un habitual en els partits del Juvenil A. El president del Nàstic, Josep Maria Andreu, i l’extrem Andy Escudero, tam bé van presenciar l’encontre. És la primera vegada en aquesta temporada que el Ju venil A jugava al Nou Estadi i va voler fer valer la seva con dició de local des del primer minut. Esperonats per la seva afició, els joves jugadors gra na van presentar un joc trenat ben clar i decidit. Pau Ortega, el capità, era l’enllaç entre la davantera i el mig del camp i va tenir la primera ocasió del

El Club Bàsquet Tarragona competirà la pròxima temporada a

la LEB Plata

Bàsquet El Club Bàs quet Tarragona competirà a la LEB Plata la pròxima tem porada. Després de setma nes de negociacions, l’entitat tarragonina va oficialitzar el darrer divendres la permu ta amb el CB L’Hospitalet, que va haver de renunciar a la categoria per problemes econòmics. La presidenta de l’entitat cebetista, Núria Gra

dos, va destacar que «vam dir que exploraríem totes les opcions per ser de LEB Plata, ho hem fet i hem aconseguit el nostre objectiu». A més, va afegir que «el següent pas és fer un projecte esportiu amb les màximes garanties per competir a aquesta categoria, tenim uns bons fonaments, ara toca complementar los bé». Arnau Montreal Quesada

partit amb un xut llunyà que es va perdre per sobre del tra vesser.

Els grana, entrenats per Àlex Accensi, van destacar per les bandes amb Arnau Ciuró i Marc Moreno, que guanyaven espais per plantar se a l’àrea. De fet, una combinació entre Ciuró i Nacho Carbajosa, un dels homes més avançats, va provocar el córner que va convertir se en el primer gol del partit. El xut al segon pal va ser massa llarg, però els grana van mantenir viva la jugada. Una passada hàbil del central Emmanuel Wanjala va habilitar el centre des de l’àrea d’Álex Mateo. Nacho es

Alex Peiri va acabar sent l’heroi aturant l’últim penal i classificant l’equip

va llançar al remat i, entre el davanter i un defensor rival, la pilota va acabar al fons de la xarxa. Els grana van man tenir un control clar i decidit, però la pressió del Sant Cu

gat va ser clau. Els visitants no van perdonar i, una pilota perduda grana va acabar amb el gol de l’empat. Els d’Accensi van reincorporar se al partit des de la calma i el control de l’esfèric. El pitxitxi Jan Virgili buscava espais per fer mal i els extrems imitaven la in tensitat del primer equip i col· laboraven en defensa. A la segona meitat, el Sant Cugat es va tancar amb tot

i el Nàstic va fregar el gol en múltiples ocasions. Ni amb vuit minuts de temps afegit els grana van evitar que el duel es decidís als penals. Els d’Àlex Accensi no van fallar, cap dels llançadors va errar el tir i el porter Alex Peiri va ser l’heroi aturant l’últim i classi ficant el Nàstic a semifinals. Ara, els grana jugaran contra l’Espanyol, equip de Divisió d’Honor, la pròxima setmana.

El Reus Deportiu supera el Calafell (3-5) i es planta a les semifinals de l’OK Lliga

Hoquei Patins El conjunt roig-i-negre va regnar en el Joan Ortoll ja mira cap al Barça

Arnau Montreal Quesada

El darrer derbi de la tempora da va ser per al Reus Depor tiu. El conjunt de Jordi Garcia va superar el Calafell en una eliminatòria per la via ràpida per plantar se a les semifinals de l’OK Lliga. Els reusencs re editaran el clàssic de l’hoquei català contra el Barça en un duel que, l’última vegada que es va donar en el play-off, va acabar amb victòria reusen ca. El dissabte es va viure el setè i darrer derbi entre el Reus i el Calafell i va tornar a acabar amb victòria amb su perioritat dels roig i negres. El duel va començar amb moviment i és que al segon minut de partit Martí Casas ja va avançar el Reus Depor tiu amb una gran jugada in dividual al Joan Ortoll, la que va ser la seva casa fa un any. Esperonats per la seva afició, el Calafell va igualar després

El roig-i-negre Martí Casas va destacar en el Joan Ortoll amb dos gols Maxi Oruste celebrant un gol en el derbi contra el Calafell. Reus Deportiu

que Jordi Ferrer aprofités un doble refús de Càndid Ballart. La igualtat va durar ben poc, perquè Marc Julià va marcar l’1 2 de falta. Amb el gol, el Reus Deportiu va créixer i el domini es va traslladar en

ocasions clares. Jepi Selva va veure la blava després d’en ganxar l’estic als patins de Guilllem Jansà. Martí Casas no va perdonar i va superar Gerard Camps per posar l’1 3 de falta directa. Els reusencs no van abaixar les revoluci ons i van acabar per trencar el partit. Abans del descans; Oruste va establir l’1 4 rema tant una passada de Julià. A la represa, Joan Salvat va cul minar un contraatac de Maxi Oruste per posar un contun dent 1 5 a l’electrònic que va emmudir el Joan Ortoll. Final ment, el Calafell va maquillar el resultat amb uns gols de Ferrer i Arnau Xaus en els darrers minuts de partit. Ara, el Reus Deportiu ja es prepara per disputar el primer partit de semifinals aquest divendres amb una principal novetat. Sergi Ara gonès ja ha complert la sanció i estarà disponible per Jordi Garcia.

Kristian Mendes durant el partit de Lliga Catalana contra l’Hospitalet. CBT

Arnau Montreal Quesada

El jugador del Juvenil A, Jan Virgili, conduint l’esfèric acompanyat del lateral Emmanuel Wanjala. Nàstic

Futbol El Sant Cugat va aguantar el setge grana en defensa

Arnau Montreal Quesada

Una ruta, molts camins, aquest és el lema de la Kromvojoj, la cur sa d’ultradistància única a Ca talunya que va tornar a posar a Reus en el mapa. Kromvojoj és una paraula de l’esperanto que descriu possibles i diver sos camins i aquest és, pre cisament, l’esperit d’aquesta ruta de 1.385 quilòmetres que recorre tota Catalunya i que té com a epicentre la ciutat de Reus. Enguany va ser la terce ra edició i 69 valents van sor tir des de la capital del Baix Camp el darrer 11 de maig al vespre en una aventura que va portar a Etienne Pousse, el més ràpid, a completar el re corregut en 3 dies i 9 hores. La distància no és l’únic obstacle, sinó que la veritable aventura és que el circuit s’ha de com pletar amb autosuficiència, sense ajuda a l’hora d’afron tar els obstacles del camí. La idea de la cursa es va propulsar entre el reusenc Joan Carrillo i els seus com panys Tomás Montes, Oriol Hernández i Bernat Manza no. «A partir d’una operació que vaig tenir, el metge em va recomanar fer bicicleta sense por», va assenyalar Carrillo. El reusenc va acatar el consell: «El 2016 vaig fer una prova de 200 quilòmetres, a l’any se güent una de 300 i mesos des prés vaig provar la CAT700. A partir d’aquí vaig fer el salt a Europa per la Transcontinen tal», va destacar Carrillo. La seva experiència a Europa va fer que s’adonés que «has de travessar 17 països per trobar la diversitat paisatgística que tenim a Catalunya», va su bratllar. A més va afegir que «nosaltres això ho fem per l’amor al ciclisme. No gua nyem ni un euro per la cursa ni el guanyarem, tot el que

Ciclisme d’ultradistància

Una aventura de múltiples camins

La tercera edició de la Kromvojoj va tornar a posar a Reus en el mapa de les curses de ciclisme d’ultradistància

recaptem serveix per reinver tir ho en la pròxima edició», va apuntar. L’objectiu d’aquesta cursa

era establir una aventura que servís com a repte personal i autoconeixement. «Pro posem una ruta fixada en

Cambrils aconsegueix una subvenció de 600.000 euros per a la zona esportiva

Poliesportiu L’Ajuntament reformarà la pista d’atletisme i l’enllumenat

Redacció

L’Ajuntament de Cambrils ha aconseguit una subvenció de l’Estat de 605.924,93 euros per a la millora de les instal· lacions esportives de la zona esportiva. A l’agost, la regido ria d’Esports, Camí Mendoza, va presentar la petició de sub

venció a la convocatòria del Consejo Superior de Deportes del govern estatal, destinada a la millora i a l’optimització de les instal·lacions i espais esportius pel foment del tu risme esportiu sostenible. La subvenció va a càrrec dels fons europeus del pla de recu peració, transformació i resili

ència. La petició del consistori es concreta en el projecte de millora de les instal·lacions esportives de la zona esporti va municipal que engloba la reforma i millora de la pista d’atletisme i la renovació inte gral de l’enllumenat esportiu de la pista i del conjunt dels camps de futbol d’aquesta

la qual els corredors han de passar per diferents punts de control, però no hi ha límit, cadascú l’ha de recórrer al seu

zona. El projecte presentat està valorat en 1.100.000 euros i la subvenció resolta per la Subdirecció General de Pro moció i Innovació Esportiva finançarà el 55% de l’import. Concretament, se substituirà tot l’enllumenat esportiu per tecnologia LED. A més, es mi lloraran les instal·lacions de la pista d’atletisme, dotant l’es pai d’una graderia, una zona d’estada i lleure com a refugi climàtic i s’aplicaran mesures d’accessibilitat, es farà una re forma integral dels paviments i s’ampliarà el gimnàs, entre altres mesures.

El circuit recorre des de la costa als Pirineus amb Reus com la meta

i l’autosuficiència són l’espe rit de la cursa». Els ciclistes participants no poden accep tar cap ajuda en el seu recor regut. No poden rebre menjar de ningú, l’han d’anar a com prar ells mateixos, si punxen una roda, han de buscar ells la solució i, per a dormir «hi ha qui dorm en un tros de gespa, en un parc o en un caixer au tomàtic. També poden anar a un hotel o hostal, però no el poden tenir reservat amb an telació», va apuntar Carrillo. Pel que fa a Etienne Pousse, el guanyador, només va dor mir la segona nit, la resta va pedalar sense descans fins a arribar de nou a Reus. De fet, Carrillo va assenyalar que una norma no escrita és que «s’ha de pedalar la primera nit i l’úl tima».

Cada ciclista té el seu camí i la seva aventura. «Han par ticipat en la cursa des d’ex professionals com la Molly Weaver fins a gent que parti cipa per celebrar els seus 50 anys. Hi ha qui vol arribar el primer i qui ho fa al seu ritme. Cadascú ho ha viscut a la seva manera. Els que repeteixen tampoc viuen la mateixa ex periència. Aquesta és l’essèn cia de la Kromvojoj, una ruta, molts camins».

ritme», va apuntar Carrillo. A més, va afegir que «la ruta se gueix carreteres secundàries i diferents paratges. La soledat

L’any que ve, la Kromvojoj tornarà de nou a Reus. Des de l’Ajuntament, el compro mís també és ferm. El regidor de Salut i Esports de l’Ajun tament, Enrique Martín, va destacar que «per nosaltres és un orgull donar li suport i que la ruta parteixi de la nostra ciutat, que és un enclavament ideal pel seu fàcil accés a la xarxa de carreteres que con necta el país de nord a sud».

Dos participants aturant-se per menjar al carrer. Tomás Montes

Un dels participants, completament sol, durant un tram del recorregut de la Kromvojoj 2023. Tomás Montes

Imatge de la pista d’atletisme de Cambrils. Ajuntament de Cambrils

Israel retreu a Espanya el reconeixement de Palestina en un vídeo amb ballarins de flamenc

Política Albares el titlla «d’escandalós i execrable», i afirma que ningú els «intimidarà»

ACN

Israel va difondre aquest diu menge un vídeo on retreu a Espanya el seu reconeixe ment de l’estat de Palestina. El vídeo comença amb una bandera espanyola i, mentre sona música flamenca i dos ballarins actuen, s’hi interca len imatges dels atacs del 7 d’octubre de Hamàs. En lle tres grans i en vermell, es pot llegir: «Hamàs: Gràcies Espa nya».

El ministre d’Exteriors he breu, Israel Katz, va difondre el vídeo a través de les xarxes socials, citant directament el president espanyol Pedro Sánchez i assegurant que «Hamàs li agraeix el seu ser vei». Així mateix, l’ambaixada a Espanya va lamentar que la ministra de Defensa, Marga rita Robles, parlés ahir de ge nocidi, i la va acusar de fer se seu el «relat fals i infundat» de Hamàs.

«Israel lluita a Gaza d’acord amb el dret internacional en una guerra contra Hamàs

que ni va començar ni volia, conseqüència de la massacre sense precedents del 7 d’octu bre», va assegurar l’ambaixa da en un missatge a X

En tot cas, i malgrat l’ordre del Tribunal Internacional de Justícia perquè aturi les hos tilitats a Rafah, Israel ha se guit amb els bombardejos en

El PP clama al carrer contra la llei d’amnistia

Política El PP va organitzar una concen tració aquest diumenge al centre de Madrid per clamar contra la llei d’amnistia. En la jor nada, els populars van definir les eleccions europees com un «plebiscit» al govern de Pe dro Sánchez, a qui van demanar suspendre

la votació i convocar eleccions. D’altra banda, la cita va comptar amb les intervencions d’Al berto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso. La concentració va reunir unes 80.000 persones segons el PP, 20.000 per la delegació del go vern espanyol. ACN/ PP

aquesta zona de Gaza, segons informa Al Jazeera. «Nova set mana, mateix objectiu: portar tots i cadascun dels ostatges a casa», va piular el compte ofi

Mustafa va demanar acceptar Palestina com a membre de ple dret a l’ONU

cial de l’estat d’Israel. Paral·lelament, Hamàs va llançat aquest diumenge un atac amb míssils sobre Tel Aviv. Segons l’organització terrorista, el llançament es va fer des de Rafah, i cap dels projectils de Hamàs va pro vocar morts. Segons les auto ritats d’Israel, l’escut antiaeri va interceptar els que no han caigut en àrees inhabitades.

«Escandalós i execrable» El ministre d’Exteriors espa nyol, José Manuel Albares, va titllar «d’escandalós i execra ble» el vídeo d’Israel contra Espanya pel reconeixement de Palestina. En una com pareixença amb el primer ministre de l’Autoritat Pales tina, Mohammad Mustafa, a Brussel·les, Albares va avisar que ningú els «intimidarà» ni

«desviarà de l’objectiu de la pau», i que el govern espanyol no caurà en «provocacions». El ministre va apuntar que la decisió d’Espanya de reconèixer l’estat palestí és «ferma», i va subratllar que el govern espanyol ha «condem nat el terrorisme de Hamàs des del primer moment i en totes les seves accions».

Albares també va criticar que l’estat hebreu hagi fet servir en les imatges «un dels majors símbols» de la cultura espanyola. En aquest sentit, va reivindicar que el flamenc és una «música oberta», que «dialoga» en un «idioma uni versal que apropa tots els po bles del món i inspira». «Aniré a veure un espectacle de fla menc quan pugui perquè és el que necessita el món», va dir.

Palestina demana «coratge»

Per la seva banda, el primer ministre de l’Autoritat Pales tina, Mohammad Mustafa, va demanar als països europeus «coratge» per sumar se a Es panya, Irlanda i Noruega en el reconeixement de l’estat palestí i poder així «mantenir viu», va dir, el procés de pau i la solució dels dos estats. El dirigent palestí es va diri gir directament als països que «dubten» sobre el reconeixe ment. «És la bona decisió que cal prendre ara», va assegu rar, tot defensant l’aposta per actuar «responsablement» com a estat. A banda, Mustafa també va remarcar la necessi tat d’acceptar Palestina com a membre de ple dret a l’ONU.

Consens dels partits que es presenten al 9-J per allargar els Next Generation

Europees 9-J El Pacte Verd Europeu genera divisions

La majoria dels partits cata lans i espanyols que es pre senten a les eleccions euro pees del 9 de juny volen donar continuïtat al model dels fons Next Generation. Ara bé, cada partit té prioritats diferents a l’hora de repartir els diners.

Per als socialistes, els fons han d’anar sobretot a investi gació, tecnologia i reindustri alització per fer una «trans ició verda i digital», mentre que a Sumar volen que vagin també destinats a «l’amplia ció dels drets socials i laborals de la UE» .

En canvi, el PP proposa

«reformes sòlides» per tal de frenar l’augment de la «bret xa de competitivitat» amb els Estats Units. També Cs defen sa una Europa «amb una eco nomia competitiva».

Al programa electoral que té disponible Vox no es men cionen els Next Generation, si bé es critica «l’acumulació de competències» per part de Brussel·les.

L’altre instrument d’aques ta legislatura és el Pacte Verd Europeu. Al PSC el reivin diquen, però insisteixen en aplicar mesures de «transició justa», amb impostos medi ambientals progressius. Junts defensa que la nova Política

Agrària Comuna (PAC) pel període 2028 2034 ha d’es tar alineada amb el Pacte, i demana limitar els ajuts als grans terratinents.

A ERC reclamen més caràc ter «social» al Pacte i ampliar els fons de transició justa, mentre que Comuns Sumar demana passar del 55% al 65% la reducció d’emissions previstes per al 2030.

Per la seva banda, Cs apos ta per «la independència energètica», mentre que des de Vox pretenen carregar se les polítiques climàtiques del Pacte. Per ara, el PP espa nyol no s’ha posicionat sobre aquest paquet de mesures.

Albares i Mustafa en una compareixença conjunta, aquest diumenge a Brussel·les. ACN

ACN

Editorial

Metges que marxen i metges que venen

Quan un estudiant escull medicina sap que té per davant una llarga cursa de formació que pot estirar-se fins a 11 anys si vol acabar amb una especialització. I el pitjor és que quan pugui concloure tot aquest periple formatiu, les condicions laborals amb les quals es trobarà a Catalunya no conviden –de fet, molts no ho fan– a quedar-s’hi a exercir. La paradoxa és que per accedir a una carrera sanitària les notes de tall sempre són extremadament altes, és a dir, que es busquen perfils acadèmics molt potents que després no reben una correspondència adequada laboral ni econòmicament. I

no tan sols els metges catalans marxen de Catalunya, els que es queden també intenten ocupar els millors llocs disponibles i això, ara mateix, deixa en un segon terme aquells centres hospitalaris que no estan a les grans ciutats. Per això hi ha un exèrcit de metges extracomunitaris exercint als centres més modestos i la majoria d’ells, amb problemes burocràtics per aconseguir l’homologació de les seves especialitats. Això els precaritza laboralment, una situació que fins ara –el Col·legi de Metges Tarragona hi ha posat remei– els seus companys de professió havien preferit obviar.

Tribuna

Lectura post-electoral

Molts han estat els anàlisis, valoracions, interpretacions, etc., del que ha sortit de la darrera contesa electoral a Catalunya; malauradament, la majoria d’aquestes lectures es dediquen, prioritàriament, a buscar el futur resultat d’un govern fruit de la voluntat popular, via l’exercici del vot.

Certament, en aquesta línia d’estudi, del que varen decidir els ciutadans, poc es parla d’una qüestió tant fonamental com és el pes de l’abstenció, que comporta, de manera urgent, la necessitat de fer un esforç emblemàtic que ens permeti recuperar una part del país que passa del que suposa el disseny futur del mateix.

Entrant en el tema dels números, podem veure com la suma de vots de les tres opcions capdavanteres, PSC – JUNTS – ERC, té un suport electoral de prop de 2 milions d’electors, però, pel que fa als que varen renunciar al vot, arriba quasi als 2,3 milions; per tant, aquesta lectura no ha tingut l’èxit editorial i d’opinió, que sí ha gaudit la dels partits en representació parlamentaria.

Podem continuar obviant tot el que esmento, en un exercici d’irresponsabilitat absoluta cap al que és més important, la pervivència de la pròpia democràcia en sí mateixa, que no es pot permetre la situació esmentada, més, especialment, quan venim d’una altra contesa electoral, on la implicació va ser molt més alta. Suposo que és complicat buscar les raons d’aquest increment de passotisme, segurament fonamentat en la incredibilitat de la gent en els seus representants, però

Lluís Badia Advocat

sobre tot «en el que diuen i després fan» a l’hora d’exercir la responsabilitat que els hi han atorgat les urnes, no pot ser de rebut que, el que es diu en campanya, després quedi relegat a una anècdota puntual, en funció del interès partidista que, l’únic que busca és el poder pel poder, al cost que faci falta.

Estic convençut, que «ningú està lliure de pecat» en tot el que refereixo, però crec que ara tocaria fer un esforç per garantir que els compromisos no es puguin anar canviant en funció de no sé quins interessos; hem assistit a una campanya electoral, on tots els actors han posat ratlles vermelles en qüestions fonamentals en la seva estratègia i programa, però ara ja podem sentir declaracions que estan disposades a renunciar al que faci falta, si això els garanteix parcel·les de govern o influència. Pròximament, tornarem a ser cridats a exercir el sufragi en unes eleccions de caire europeu, on ja es parla d’abstencionisme desmesurat, en una mostra més de

Dels lectors

Agraïment

El passat dissabte dia 11 de maig ens va deixar als seus 103 anys, la tieta Feli, persona forta, lluitadora i amb caràcter fins l’últim moment.

l’allunyament de la ciutadania respecte a la cosa pública, molts seran els crits dels líders de torn, demanant que tots anem a participar, però poc es parlarà de les garanties de compliment de tot el que es proposa.

A què esperem a fer l’esforç per comprendre, des del seny i no des del partidisme, a aquells que han renunciat al vot, com un ‘crit’ de desesperació davant la falta de solucions als seus problemes diaris

Segurament, per part d’alguns, ja els hi va bé el panorama que exposo, que comporta l’expulsió del discurs electoral de molts conciutadans que ja no es veuen representats per ningú dels que es presenten, en una resposta d’impotència manifesta cap a una manera de fer política, que no agrada a la majoria. La ideologia que en el seu moment podia aglutinar voluntats diverses, avui ha quedat trastocada per una realitat complicada en el dia a dia, que fa, encara més difícil, recuperar la voluntat de molta gent que ja no creu en el sistema en sí mateix. Aquest apartat comporta que es donin lectures sense cap fonament pràctic, a l’hora de rebutjar suports a opcions encara avui minoritàries, situades als extrems, però que, si res canvia, tenen assegurat un suport de futur inqüestionable. Democràcia és escoltar a tothom, també als minoritaris, o als contraris del que puguem pensar, per tant, a què esperem a fer l’esforç per comprendre, des del seny i no des del partidisme, a aquells que han renunciat al vot, com un crit de desesperació davant la falta de solucions als seus problemes diaris.

Han sigut 13 anys on la seva casa ha estat la Residència de la Gent Gran Mare de Déu de la Mercè de Tarragona. Des d’aquest apartat volem expressar el nostre agraïment a tot el personal de direcció, metge, infermeria, auxiliars, psicòleg, animació, fisioterapeutes, manteniment, recepció, cuines, neteja, perruqueria, etc. i molt especialment als de la planta 12. Tots heu demostrat una gran estima cap a ella i ser uns grans professionals. Afectuosament, Judith i Jaume Familiars Felicitat Alomà Rufà Tarragona

Carta a Renfe

A causa de la problemàtica ferroviària d´aquests dies pels robatori de coure a les vies, la passada setmana, acceptem de mala gana els problemes que tenim per poder viatjar en tren des de les nostres contrades fins a Barcelona. L’altre problema gros que tindrem a partir de setembre son les obres que es duran a terme durant molts mesos al túnel de Roda de Barà, moment en que tot el transit ferroviari en aquell tram, haurà de ser suprimit i els passatgers de Renfe hauran de fer aquest tram per carretera, ja sigui en cotxe particular o en autobusos. Estic convençut que amb una mica d´interès, des de Renfe es pot resoldre aquest problema. Tinguin la cortesia de posar en marxa un tren amb sortida de Tarragona direcció Vilaseca fins a l’intercanviador d´ample vies de la Boella (20 minuts) i a partir d’allí passant per la via de l’AVE fins a Barcelona Sants (30 minuts). Aquesta és una possibilitat del tot viable, ja que tenen totes les línies ferroviàries acabades i en servei, i material rodant de ample variable en reserva. Tenim els mateixos drets

que tenen els ciutadans de Múrcia, Alacant o Osca, ells com a referència van a Madrid sense que els facin passar per una gimcana de puja i baixa de diferents tipus de transports i variacions d’horaris dia rere dia. Necessitem poder estar ben comunicats amb la Capital de Catalunya, i que no ens facin sentir ciutadans de segona en tant que “provincians”. No és una petició per caprici, és un prec per la nostra salut.

Finalment demanar a les nostres autoritats que despertin i que demostrin que el nostre vot serveix per alguna cosa. Josep Moncusí Figueras Tarragona

Sustancias

Hace unas semanas el ministro de Transportes Óscar Puente acusó, sin pruebas, al presidente de Argentina, Javier Gerardo Milei, de consumir sustancias. Milei ha aprovechado la invitación de la ultraderecha en Madrid para acusar de corrupta a la mujer de Pedro Sánchez y de paso para gritar que el socialismo ha matado a ciento cincuenta millones de personas y que está en contra de la justicia social. Me da igual si Milei, Abascal, Le Pen, Meloni, Wilders, Orban, etc consumen sustancias o no. Son ultras que viven del dinero público y se aprovechan del sistema que les permite vivir sin trabajar. Solo hay que ver la Vida Laboral de Santiago Abascal, que no ha trabajado en su vida. Dicho esto, tengo que decir que yo, como muchos ciudadanos, para poder trabajar, me exigen un reconocimiento médico para saber si soy apto para mi trabajo y para saber sin consumo sustancias. No estaría mal que el reconocimiento médico fuera obligado para todos los que viven del dinero público.

Andrés J. Moreno

Vila-seca

Podeu enviar les vostres cartes a opinio@diarimes.com

La gestió de la por de la canalla, el tema protagonista del primer ‘Cafè casteller’

Castells Aquesta iniciativa pretén aprofitar l’expertesa de les colles per generar i compartir coneixement

Redacció

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha impulsat el primer Cafè casteller, basat en la di nàmica world cafè en la que es genera i comparteix coneixe ment d’un grup de persones expertes. En aquesta prime ra proposta, que va tenir lloc aquest dissabte 25 de maig al Campus de la Universitat Au tònoma de Bellaterra (UAB), es va obrir un debat entorn la gestió de la por de la canalla. L’activitat va ser dissenyada amb la complicitat del Grup d’Estudis de Psicologia de l’Esport de la Universitat Au tònoma de Barcelona, que va dinamitzar les quaranta per sones assistents d’una vinte na de colles.

Dividides en grups, les participants van generar el debat a partir de set pregun tes: «Què li fa por a la canalla i com ho expressa? Què i com li expliquem a la canalla què són les caigudes i les seves

conseqüències? Hem caigut, què fem a plaça? I com en carem la setmana següent a assaig? Com treballem la por de les famílies? On estan els

El COFT homenatja un farmacèutic pels seus 75 anys de col·legiació

Entitats També ha donat la benvinguda als nous col·legiats del 2023

Redacció

El Col·legi Oficial de Farma cèutics de Tarragona (COFT) va entregar, per primer cop, la insígnia de platí –la màxima distinció fins ara lliurada– du rant la seva Diada Col·legial. La 23a edició de la Nit del Col· legiat es va tornar a celebrar amb el seu habitual format al Seminari de Tarragona. Més de 300 professionals farma cèutics de la demarcació de Tarragona es van desplaçar fins a aquest espai emble màtic de la ciutat. El Col·legi

Oficial de Farmacèutics de Tarragona va homenatjar per primera vegada els 75 anys de col·legiació de Francesc Baró Rius, farmacèutic de Reus. També, seguint el programa habitual, es van lliurar les in sígnies de plata als col·legiats que sumen vint i cinc anys i les insígnies d’or als que celebren mig segle formant part de la institució. L’esde veniment també va comptar amb la benvinguda oficial als nous col·legiats farmacèutics del 2023 amb la imposició de beques.

límits? Com a equip, com ges tionem la por de la canalla?». Des de l’organització destaquen «la importància d’aquests espais per compar

tir preocupacions i generar coneixement expert, especial ment, en la gestió psicològica que s’entén com la menys treballada a l’entorn de la

la

«S’ha avançat molt en la tècnica, però l’atenció psicològica és molt recent»

S’han plantejat com treballar la por de les famílies i de la canalla i com gestionar-ho

pràctica castellera». Alhora apunten que en les darreres dècades s’ha avançat molt en la mecànica o en la tècnica de les estructures, «mentre que el focus a l’atenció psicològica és molt més recent. Ningú co neix el fet casteller millor que les castelleres i els castellers. Parlem entre nosaltres, po sem en comú els nostres co neixements i els donem una estructura per compartir los entre colles».

Les conclusions de la jorna da es recolliran tant en docu ment de text com en infogra

fia amb les idees clau, i es farà arribar a totes les colles.

La tendència del mètode ‘world cafè’

La metodologia del world cafè és tendència entre les organit zacions. Aquesta consisteix en dividir els participants en grups i que, dins d’aquests, debatin a la pregunta que se’ls formula des de l’organització. El grup té un màxim de 20 minuts per recollir respostes dels seus integrants. Alesho res, un portaveu de cada grup recull les aportacions de cada integrant i n’exposa un resum a la resta de taules. Finalment, una persona de l’organització recull totes les respostes do nades. Aquest procés es va repetint al llarg de la jornada proposant als participants diverses preguntes relaciona des amb un tema en concret. Fruit d’aquesta metodologia, des de l’organització es redac tarà un document amb con clusions que s’han extret de totes les preguntes.

Fill i neta de Francesc Baró Rius recollint

insígnia de platí. COFT

Una de les taules del ‘Cafè casteller’, aquest dissabte a la UAB. CCCC

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Moltes felicitats, Luna, en el dia del teu 19è aniversari de part de tots els que t’estimem

Més de 1.500 corredors s’uneixen a la cursa solidària

Fun Run a PortAventura World

Solidaritat PortAventura World va acollir ahir la XII edició de la Fun Run, la cursa soli dària que recapta beneficis per a projectes destinats a la infància i adolescència en risc d’exclu sió social. Enguany més de 1.500 persones que han pogut escollir entre un circuit de 5 o de 10 quilòmetres, amb sortida i arribada al Dreams Village, tots dos per dins de les instal·lacions del resort i passant per les atraccions més emblemàtiques de PortAventura. Redacció/PortAventura

Necrològiques

Tarragona

Juan Sánchez Tortosa.

Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Maria Josefa Sancha Labata.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Reus

Joan Casanovas Nadal.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de Sant Francesc.

Josefa Andreu Tomàs.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

SERVEIS FUNERARIS REUS I BAIX CAMP (CEMENTIRI) – REUS EDICTE

En/Na JOAQUIN-DAVIS PACKARD BLASCO sol licita que se li expedeixi el títol acreditatiu del dret funerari, en caràcter 'Provisional', corresponent a la sepultura l'Illa 1ª NORD número 13 el Cementiri General de Reus, la qual cosa es comunica d'acord amb el/s article/s 50 i 51 de l'Ordenança Municipal de Cementiris per ta l que en el termini de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació, puguin oposar-s'hi els qui creguin de tenir el dret legítim amb la manifestació de les al legacions davant de les o cines d'aquesta entitat.

José Antonio Álvarez Muñoz Director de la divisió de Serveis Funeraris Reus i Baix Camp Reus Serveis Municipals SA 24 de maig de 2024

La plaça de les Escoles Velles va ser l’escenari de la mostra. Aj. Constantí

Constantí promou la música a les escoles amb una nova edició del projecte Tubs musicals

Educació Constantí va celebrar dijous la tercera edició de la mostra conjun ta de tubs musicals amb la participació dels alumnes del cicle inicial de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà. L’activitat es va fer a la Plaça de les Escoles Velles. El projecte dels Tubs musicals té la música en grup com a eix vertebrador i vol

reforçar la constància, la col· laboració, l’esforç i el respecte en els alumnes. El projecte ha comptat amb la participació dels nens del cicle inicial de les dues escoles de primària de Constantí. El professorat de música de les escoles i pro fessorat de l’Escola de Mú sica, han preparat la mostra durant les hores de música de les dues escoles. Redacció

Espai patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

Molta activitat et desgastarà físicament, estaràs requerit per a moltes coses. Guarda’t un moment per a posar en ordre els teus sentiments.

23/07 al 22/08 LLEÓ

Si desitges viure una apassionant aventura on els sentiments es transformin en passió, deixa que les circumstàncies segueixin.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Salta a la vista que els teus desitjos d’harmonia són molt poderosos, però cuida el no passar-te de rosca o demanar més del que necessites.

20/04 al 20/05 TAURE

No deixis que comentaris superflus o de persones desconegudes alterin el clima harmònic que aconsegueixes transmetre.

23/08 al 22/09 VERGE

Diverses situacions emocionals aniran carregades d’un alt poder eròtic et sentiràs com atrapat sense veure la sortida. Bon dia per a canvis.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Bona jornada per a plasmar totes les teves inquietuds sentir-te més volgut pels teus pròxims. L’amor torna a la teva vida, no el malgastis.

11:30 Connecticat

13:00 Aventurístic

13:30 Colours on tour

14:00 Notícies migdia

14:30 Qüestió de fons (r)

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Caminant per catalunya

16:00 Fet a mida

18:00 Pica lletres

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Qüestió de fons (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Cercle central

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Cercle central (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Cercle central (r)

23:00 Notícies vespre (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

Pren-te les coses amb calma si no vols alterar la convivència quotidiana en la teva llar. Estaràs molt sensible podràs ferir amb les respostes.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Una jornada bastant tranquil·la que només es veurà alterada si intentes atabalar a la parella o poses massa pegues als plans necessitats.

20/01 al 18/02 AQUARI

Només amb una visió sintètica de la situació podràs sortir ben parat de les objeccions que la teva parella o sers estimats et plantejaran.

21/06 al 22/07 CRANC

Encara que tot és molt bonic avui et convindria controlar una mica el teu excessiu romanticisme veient les coses més concretes.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

L’ambient d’avui et brindarà totes les possibilitats perquè el teu ego d’avui brilli tant com tu desitges. Seràs centre d’atracció.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Controla les teves paraules o cauràs en la depressió pel fet que diràs, sense voler-ho, coses feridores danyant la sensibilitat de qui més mestresses.

11.30 Caminant per Catalunya 12.00 SPi+TV

12.30 Aventurístic

13.00 Connecticat

14.00 Notícies 12 14.30 Caminant per Catalunya 15.00 SPi+TV

15.30 Aventurístic 16.00 Fet a Mida

18.00 Pica Lletres 2024 18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 La Tertúlia del Dorsal 12

21.00 L’Altre Concurs de Castells

21.30 Aventurístic

22.00 Noticies 12

22.30 La Tertúlia del Dorsal 12

23.00 L’Altre Concurs de Castells

23.30 Aventurístic

Mots encreuats

TARRAGONA:

Mas Cavallé, Silvia. Major, 46. Telèfon 977 238 622. Llopart, Gloria - Sierra, Jordi. Bl. S. Simó, D. Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Freixas Bazaco, Maria. Camí de Riudoms, 14. Telèfon 977 311 359.

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Guillen Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat, 6-8. Telèfon 977 364 512.

VALLS:

Anuncis classificats

VENDES

L´ALEIXAR. VENDO TERRENO RÚSTICO. 1 hectárea. Casita herramientas. 15.000€. Tel: 653.490.117

PÀRQUINGS

DOS PLACES CONSECUTIVES pàrquing a Torreforta, carrer Montblanc. Tel.625.934.624

ALQUILO PARQUING

Rambla Nova, zona balcó mediterrani. 125€. Tel: 626.420.778

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445

MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107

678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular. MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 641.511.721

HORITZONTALS: 1. Alguns països polítics les porten per dissimular el que són en realitat. Estic convençut. 2. Símbol químic. Acceleraran les eva- cuacions. Vocal. 3. Gemecs de gata maula. Edicte municipal. Part d’una part. 4. Lliga amb l’oli.Tremolar. 5.Angle.Vivia a Oceania. Hora després del mig- dia. 6. Vivia a Etrúria. Va de més a menys. 7. Boig. Perfum. Vent. 8. Terreny ple d’eres. Ho és el bonsai. 9. Mapa sense fronteres. Nupcial. Antimoni. 10. Certifiquem. Petit ormeig de pesca. 11. Resi a l’inrevés. La que sempre està a punt de tirar llenya al foc. 12. També beneïts. Fan de molt bon agafar. VERTICALS: 1. Polític que canvia de camisa blava a blanca tot sovint. Que té desigs immoderats. 2. Que té els moviments expedits. Perforarà. 3. Cap de rap. Ensumar. Nebot d’Abraham. 4. Tercer en discòrdia. Que afecta la pell. Migjorn. 5. Assaboreixes. Pell de xai adobada. 6. Ja no ho és. Anella grossa a l’extrem d’una vela. Vena en una roca. 7. Estan al lloro. Treguin un pes de sobre els ceps. 8. Dona que rau el pèl. Juan Carlos Ferrero. 9. Relatiu al gos. Robada. 10. Reunió sense vocals. Seda de molt baixa qualitat. Pràcticament rodó. 11. Llevant. Detenció anormal per avaria del motor. Període de zel de la femella. 12. Bombos giratoris. Abrigalls de plomes. TV local

Fernandez-Delgado Salmasm, Amalio. Peixateria, 9. Telèfon 977 600 490. EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.

Solució: nivell mitjà

23:30 Cercle central (r)

00.00 Notícies 12

Previsió pel Camp de Tarragona

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Fins al migdia el cel romandrà entre poc i mig ennuvolat arreu, puntualment cobert al vessant nord del Pirineu. A partir de llavors creixeran nuvolades al terç nord i altres punts de l’interior que mantindran el cel mig o molt ennuvolat en aquests sectors, mentre que a la resta del país minvarà la nuvolositat.

Precipitacions Fins al migdia són probables ruixats inapreciables, febles i de curta durada, a qualsevol punt del país, preferentment al litoral i prelitoral, i que podrien anar acompanyats d’alguna tempesta. A partir de llavors hi haurà ruixats al terç nord que arribaran a la Catalunya Central.

CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TERÀPIES

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Especial NURU. Atrévete!! Tel: 692.780.087 Tarragona

MASAJE RELAX SALOU. Tel: 663.195.232

MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

TAC 12

Sudoku

És possible conjugar turis me familiar, cellers i vi ticultura? Aquesta com binació, que d’entrada pot semblar difícil d’encaixar, ha trobat una fórmula perfecta en el Vinyafest en família, un esdeveni ment enoturístic adreçat al públic familiar que organitza el Consell Comarcal de la Conca de Barberà amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Costa Daurada. Enguany el Vinyafest ha arribat a la tercera edició. La clau de la seva consolidació són les activitats programades, que han estat pen sades per connectar el públic fa miliar amb els cellers i el paisatge de vinya. Tot plegat, a més, posant l’accent en el trepat, la varietat de raïm negre autòc tona de la Conca de Barberà.

«Ara fa tres anys vam pensar en aquesta fórmula que permet que els nens puguin gau dir de l’essència del nostre territori, del vi i dels cellers, fent que els des

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Festes Els cellers de Rocafort de Queralt i Barberà de la Conca han acollit la tercera edició del Vinyafest en família

Una festa als cellers en què la canalla és benvinguda

cobreixin des d’altres vessants», explica Mireia Bonet. La cap de servei de Turisme del Consell Co marcal de la Conca de Barberà assegura que, en aquestes tres edici ons, han aconseguit la complicitat del públic a través de propostes com les visites guiades, els tallers artístics, els contes o els vermuts musicals. D’aquesta manera, explica, mentre els grans

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

fan visites o tastos, els petits estan fent coses que els agraden. «Avui dia costa bastant trobar propos tes com aquesta», subratlla.

Un altre dels trets distintius del festival és la seva itinerància, ja que cada any se celebra en dos localitats diferents. Enguany, els escenaris escollits han estat el Celler modernista de Rocafort de Queralt i a la plaça del Viver de Celleristes de Barberà de la Conca. «Són llocs on gairebé no caldria ni decoració, perquè parlen per si mateixos», explica la Mireia. Això no obstant, els dos espais s’han

engalanat amb dibuixos realitzats pels infants de les escoles locals. «Ens agrada implicar les escoles i els habitants dels pobles», assegu ra la Mireia, tot apuntant que els mateixos habitants de la Conca «són magnífics difusors de l’esde veniment».

En aquesta tercera edició, su bratlla la responsable de Turisme, «el balanç ha sigut molt positiu», tant per l’afluència de públic com pel retorn que, afirma, han tingut els cellers col·laboradors.

En la programació del Vinya fest d’enguany hi havia activitats com visites guiades als cellers modernistes de Rocafort de Que ralt i Barberà de la Conca, un be renar de pa amb vi i sucre, tallers d’etiquetes i gots per a tota la fa mília i una gran fi de festa amb un vermut musical amb DJ Joan Reig, acompanyat de vi, cava i una peti ta oferta gastronòmica. A més, la majoria de les activitats progra mades eren gratuïtes.

«Edició darrere edició anem en augment. Ara, ens asseurem a fer la valoració de la festa d’enguany amb la idea de continuar l’any que ve», ha conclòs la Mireia.

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Tijuana

La víctima perfecta

Fa uns dies, afortunadament, els Mossos d’Esquadra van desmantellar a Reus un grup especialitzat a robar persones d’edat avançada mentre retiraven els seus diners de caixers automàtics. Els atemptats, de la mena que siguin, contra la gent gran i els infants són els més abjectes per la covardia i baixesa moral (afegida) que demostren aquells que els duen a terme. Van en augment igual que, segons dades també publicades fa poc, les violacions. Si ens hi avesem com un mal consubstancial als nous temps, la sobrepoblació i el desarrelament d’una gran quantitat de ciutadans, la situació esdevindrà incontrolable ràpidament. De fet, la sensació d’inseguretat als carrers, sobretot un cop tanquen el comerç i els serveis, ja ha augmentat de manera exponencial. I ja sabem que, dins el grup dels més indefensos format per la canalla i els vells, les nenes i les dones grans conformen el subgrup que resulta sempre encara més vulnerable. L’ase dels cops de tot retrocés social, cultural i, econòmic és, invariablement, el sexe femení. Per altra banda, els ancians en general, pateixen cada cop més invisibilitat i desvalorització a la nostra societat i desperten menys empatia i reaccions quan són agredits (recordem com els vam abandonar durant la pandèmia) que quan es tracta d’infants. Per tant, podem concloure que una àvia fent un passeig, comprant o vivint sola porta una diana pintada al clatell. Si anem cap aquí -a no tenir-li respecte ni poder protegir-la- atura’t que baixo pitant.

Marta Magrinyà

Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

En la programació del Vinyafest hi ha activitats com els vermuts musicals o els tallers familiars, en què pares i fills comparteixen un mateix espai. Ton Tarragó