Dimecres 29 de maig de 2024

Cultura 13

Entrevista a Cris Gambín, codirectora del festival de cinema en català FIC-CAT de Roda de Berà

Opinió 20 Xavier Allué. Cec a Gaza: «Res, ni una venjança, justifica tanta mort i tanta destrossa»

Demografia

El cementiri de Tarragona estrena un nou espai de memòria per al dol gestacional, perinatal i neonatal

L’increment estival sobre el padró va ser de 31.000 persones a Cambrils i de més de 16.000 persones a la ciutat de Tarragona, segons dades de l’Idescat 10

Tarragona

El Port reclama canvis a Adif per evitar molèsties als veïns del Serrallo

Un estudi de la URV alerta que els decibels que provoquen els trens nocturns afecten la salut dels residents al barri 6

Tarragona

Les educadores subrogades de les llars d’infants volen millores laborals

Les docents que provenen de les concessionàries reclamen les mateixes condicions que les treballadores municipals 3

Reus engega la recollida porta a porta de la fracció vegetal Municipal 7

Tarragona 5

La barricada poètica

El festival de poesia Transvers es posa en marxa al moll de Costa amb una producció pròpia produïda per la Trono

Mas d’Enric endureix la normativa per al treball dels presos al centre penitenciari

Camp de Tarragona 11

Societat 4 La façana del palau Municipal recuperarà per Sant Magí l‘aspecte original que tenia al segle XIX Tarragona

Gerard Martí

les imatges de la façana de l’Ajuntament amb el nou color que s’ha descobert durant els treballs de restauració. Ajuntament de Tarragona

La façana de l’Ajuntament es pintarà del color terrós original i estarà restaurada per Sant Magí

Patrimoni Les intervencions a l’edifici han posat al descobert el seu aspecte primigeni, del segle XIX

La façana de l’Ajuntament de Tarragona canviarà de color aquest estiu. D’una tonalitat groga a una de terrosa, el co lor original que lluïa l’edifici al segle XIX. «El projecte de les obres de restauració contem plava que, si trobàvem el color original, es recuperaria», va explicar Nacho García, conse ller de Patrimoni de l’Ajunta ment, en l’acte de presentació de la nova imatge. Els especialistes no espera ven trobar els pigments de fa uns 160 anys, però, després de treure capes de la façana, va aparèixer. «Hi havia moltes capes de pintura modernes però darrere la pintura hi ha via morter tipus ciment», va

exposar Raquel Casals, cap de la secció tècnica d’arquitectu ra de l’Ajuntament. Quan es va treure aquest ciment, d’un centímetre de gruix, es van revelar els pigments terros sos. «Moltes capes estaven de teriorades i s’havien de treure per qüestions de seguretat», va indicar Casals.

Sense documentació Fins ara, es desconeixia l’as pecte original de la façana, ja que no hi havia documen tació escrita de com era. «És una barreja de color, no té un nom específic. L’hem aconse guit generar a partir de sorres i morters de calç perquè s’as semblés el màxim possible a l’original», va apuntar la tèc nica del consistori.

El color que s’intueix entre les bastides actualment enca ra no és el definitiu. «Estem fent un rejuntat perquè hem de tornar a imitar com eren

els carreu de les façanes, i des prés se li donarà una veladu ra, que és un bany de color», va explicar Casals. Amb tot, el resultat final no serà «un co

L’apunt

Construït entre el 1861 i el 1865

L’edifici de l’Ajuntament de Tarragona va ser construït entre els anys 1861-1865 pels arquitectes Francesc Barba i Francesc Rossell. L’estructura és d’estil neoclàssic, amb diverses allegories en façana, tant de la història de la ciutat com de la província. Fins al 1986, s’hi va allotjar la Diputació Provincial. En aquella dècada, la façana es va repintar del color groguenc que lluïa fins ara.

Plaça de la Font. «Serà un canvi molt significatiu i des tacarà molt més els elements decoratius de la façana», va sentenciar García. El projecte de l’Ajuntament va rebre el vistiplau del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. «No vam dubtar. El primer dia segur hi haurà un impacte visual, però ens haurem d’acostumar i segur que li acabarem agafant es tima», va expressar el conse ller. A més, els responsables destaquen que la tipologia de color ja és present al paisatge urbà de la Part Alta. «Aquest terrós ja el trobem a molts edificis de la ciutat, com la casa Castellarnau», va afegir el conseller.

García: «El nou color destacarà més els elements decoratius de la façana»

Les intervencions generen una despesa al consistori d’uns 600.000 euros

lor pla i uniforme», sinó que l’estucat s’assemblarà més a «les aigües d’un marbre».

Canvi significatiu Una nova imatge que serà motiu de conversa entre els tarragonins, acostumats al color groguenc al fons de la

Centenars de punts de llum Una de les branques del projecte de rehabilitació de la façana se centrarà en la il·luminació. «S’instal·laran més de 130 nous punts de llum LED», va afirmar García. L’objectiu és aconseguir una millor interpretació nocturna dels aspectes més rellevants de la façana. Les intervencions van ar rencar el 3 d’abril i el pres supost destinat per l’Ajun tament arriba als 600.000 euros. Les obres es dividei xen en dos lots. D’una banda, l’obra civil de restauració i neteja. «Aquí anem perfectes a nivell de termini», va dir Ca nals. El segon lot gira entorn les instal·lacions. «Acabarem abans de Sant Magí», va asse gurar la tècnica.

Oriol Castro

Imatge del conseller Nacho García amb

Imatge nocturna de la façana amb les noves llums. Ajuntament Tarragona

Les docents subrogades a les llars d’infants municipals reclamen equiparar les condicions laborals

Educació Volen igualar les hores setmanals treballades i les vacances amb les educadores municipals

Oriol Castro

Les educadores subrogades de les Llars d’Infants Munici pals de Tarragona volen que se les tracti com a «treballa dores de ple dret» i reclamen que s’equiparin les condici ons laborals als centres. Se gons expliquen en un comu nicat, des del 2017, quan les llars d’infants van passar a ser gestionades pel consistori, les treballadores subrogades han fet la seva activitat sobre el conveni estatal, «de mínims». «Ens sentim discrimi nades. Treballem 38 hores setmanals mentre que les treballadores municipals en treballen 35. Pel mateix sou», explica Teresa Camerino, portaveu del col·lectiu i edu cadora a la llar d’infants Cèsar August. Segons expliquen les treballadores, els dos grups de docents fa anys que es troben en diferents convenis. Això també suposa que les treballadores que estan sota el paraigües municipal tenen gairebé quatre setmanes més

de vacances. «Hem intentat reunir nos amb els respon sables. Hem enviat escrits a l’Ajuntament, però no hem rebut resposta», expressa Ca

merino. «Al juliol, hem de fer tasques de Casal, quan a nos altres no ens pertoca fer fun cions de monitora de lleure», afegeix l’educadora.

Els 15 milions dels Next Generation acceleren l’alberg juvenil de Llevant

Equipaments El pressupost dels treballs d’adequació s’ha vist modificat després que el Govern aprovés la reestructuració del PEA

El Govern destinarà 15 mili ons d’euros a les obres d’ade quació de l’alberg de la Ciutat del Repòs de Tarragona. Part del pressupost provindrà del fons Next Generation EU, mentre que la resta són fons propis de la Generalitat de Catalunya. Aquest és un dels projectes que el Departament de Drets Socials encarrega a Infraestructures.cat després que ahir el Govern aprovés una reestructuració a l’alça del Programa d’Encàrrec d’Actuacions (PEA) d’Infra estructures.cat, pel que fa a

les obres del Departament de Drets Socials, per un import de més de 131 milions d’euros. El nou document recull les actuacions d’obres de nova construcció i reformes que el Departament ha previst per als propers anys i les dota de pressupost i calendari. Entre aquestes també es troben les obres de la residència de gent gran la Mercè de Tarragona, a les quals es destinaran prop de 6 milions, procedents dels fons propis de Drets Socials.

Un projecte reduït El passat mes d’abril, la Ge neralitat va reduir considera

blement el projecte d’alberg juvenil de la Ciutat de Repòs i Vacances de Tarragona. Men tre que l’avantprojecte preve ia actuar sobre tot el recinte, nou dels setze pavellons resi dencials de l’espai van quedar exclosos del projecte final. Per tant, l’alberg passarà d’oferir 556 places per a dormir, com s’indicava el 2022, a 182. La decisió es va prendre després de diverses reunions dels dissenyadors amb l’Agèn cia Catalana de Joventut, que també van introduir altres modificacions. Les obres in clouran també la creació de pistes esportives a la zona

A més, segons exposen les treballadores, aquesta «dis criminació» també afecta a la vida personal. «No tenim pos sibilitat d’obtenir permisos

La polèmica es va originar el 2017, quan les llars van passar a titularitat municipal

per acompanyament de fa miliars al metge o de dies per sonals que sí que gaudeixen les treballadores no subroga des», expliquen al comunicat.

Pèrdua d’antiguitat

Per últim, denuncien la pèrdua d’antiguitat que ex pliquen que han patit. «Ho arrosseguem des de les em preses d’origen abans de ser subrogades», indiquen a l’es crit.

Amb tot, des de l’Ajunta ment de Tarragona es recorda que les condicions laborals «van millorar notablement» entre els anys 2017 i 2018, en el marc del procés de munici palització de les llars d’infants de la ciutat. En la mateixa lí nia, fonts municipals exposen que una de les principals mi llores va ser el rebut salarial,

«el qual es va tornar a incre mentar per equiparar se a la resta de treballadores muni cipals l’any 2019».

En procés judicial L’Ajuntament de Tarragona es troba immers en dos pro cessos judicials en relació a les llars d’infants. «Nosaltres hem denunciat el consistori per aquest tracte discrimina tori», diu Camerino. «Teníem data del judici, però la causa s’ha aturat indefinidament. L’empresa que gestionava el servei anteriorment també va denunciar l’Ajuntament i, fins que no es resolgui la seva demanda, no es tractarà la nostra denúncia», afegeix l’educadora.

Des de la plaça de la Font s’indica que «s’està a l’espera de la resolució per a incidir en la qüestió» i es remarca que la prioritat de l’Ajuntament és «garantir un servei de qualitat adreçat a la petita infància».

Independent del govern A l’espera d’una resolució, les educadores subrogades ex posen que aquest problema s’ha viscut amb l’anterior go vern municipal i amb l’actual. «El nostre no és un problema de color polític», sentencien al comunicat. «Qui cuida les que cuiden?», es pregunten a l’escrit. Per aquest motiu, es plantegen impulsar altres formes de protesta. «Si no ens escolten, haurem de prendre mesures. No descartem fer vaga o manifestacions», rebla Camerino.

central del recinte i una mi llora en els accessos a l’edifici principal per a garantir l’arri bada d’autocars. Pel que fa a l’edifici principal, es reduirà

a la meitat, el que implica que quedaran nou pavellons sen se ocupar. Segons van avan çar fonts del Departament de Drets Socials al ‘Diari Més’, la

Generalitat veu «compatible» amb l’ús de l’alberg, la instal· lació d’un hub d’empreses in ternacionals en aquest espai que quedaria desocupat.

Redacció

Imatge de la Ciutat de Repòs i Vacances de Tarragona. Gerard Martí

Imatge d’una de les aules de la llar d’infants municipal Cèsar August. Cedida

El cementiri de Tarragona té un nou espai de memòria per al dol

gestacional, perinatal i neonatal

Societat

S’ha instal·lat un banc semicircular que rodeja un arbre de l’amor i una placa commemorativa

El cementiri de Tarragona ha habilitat un espai per a les famílies que han perdut una criatura durant la gestació, el part o pocs dies després de néixer. La Fundació Hospi tal de Sant Pau i Santa Tecla, propietària del cementiri, ha impulsat aquesta iniciativa amb l’objectiu de «donar visi bilitat al dol gestacional, peri natal i neonatal, que sovint les famílies encara han de patir en silenci i soledat perquè no té cabuda en els espais de dol convencionals». Aquest nou espai de recolliment s’ha ha bilitat en una de les places del cementiri i vol «donar respos ta a les sensibilitats dels nous temps, oferint un lloc de re flexió i silenci per als que han patit aquesta pèrdua».

L’espai consisteix en un banc semicircular que em bolcalla un exemplar d’arbre de l’amor, originari de l’est de la Mediterrània i que té com a particularitat que la seva fulla té forma de cor. A partir

d’aquesta estructura circular que afavoreix el recolliment, s’han replicat quatre circum ferències més, cadascuna de les quals ha estat enjardinada

amb una olivera i flora autòc tona. Al costat del banc, en un faristol de ferro, s’ha instal·lat una placa commemorativa on es pot llegir la frase: «Fins

Inicien els homenatges als herois del Setge de Tarragona de 1811

Commemoració Els actes arrenquen aquesta tarda amb l’ofrena en memòria dels defensors del Fortí de l’Oliva

Aquesta tarda l’Associació Setge de Tarragona 1811 ini ciarà els actes commemora tius per homenatjar als tar ragonins que van defensar la ciutat durant aquest tràgic episodi històric. Ho faran a les 19:30 h al Fortí de l’Oliva, on es reconeixerà als defen sors d’aquest mateix espai que va ser pres pels francesos fa exactament 213 anys. En guany l’homenatge comptarà amb la participació de les Mi lícies Urbanes de Tarragona i amb l’actuació de la violinis ta Alba Cañavate, que tocarà

el seu instrument mentre es realitzen les ofrenes. «És un acte molt bonic, sobretot per la col·laboració entre les dues entitats», afirma Pere Manu el Llorens, vocal de cultura de l’associació de veïns de l’Oliva, entitat col·laboradora que organitza l’homenatge. «Molts dels veïns ens sentim també part del Setge. Al viure en un emplaçament històric com aquest, no podem evitar sentir nos partícips d’aquesta història», explica Llorens. «Intentem que no es perdi la memòria d’aquest fet im portantíssim, perquè en un dia van morir més de 7.000

tarragonins, però sembla que no es coneix gairebé aquesta història. Com s’explica això?», explica Jaume Costa, presi dent de l’Associació. Els actes continuaran el 3 de juny amb la conferència Tarragona 1811: Trencant Mites, a càrrec de l’historiador Dídac Bertran, i el dia 20 amb la presentació d’un recull de conferències de l’Associació. Finalment, l’acte central consistirà en l’Ofrena Floral al peu del monument dels Herois de 1811, que tindrà lloc el 28 de juny. Tot seguit, els participants, acompa nyats per diverses colles de timbalers i del grup de recre

i tot el més petit dels peus té el poder de deixar petjades eternes en aquest món», un text triat pels pares i mares del grup Espai de Paraula –un

«L’espai és necessari, un pas més en la visualització de la pèrdua»

servei d’acompanyament en el dol a aquelles famílies que han patit una pèrdua gesta cional i perinatal–. En aquest faristol, concretament dins un calaix situat a la part in ferior, es pot trobar un Llibre de memòria on les famílies poden deixar escrits els seus sentiments, pensaments i missatges de record. Qui s’es timi més plasmar de manera privada el seu missatge o tes timoni, disposarà d’un altre exemplar d’aquest llibre a les oficines del cementiri.

Segons Núria Pié, infer mera gestora de maternitat de l’hospital de Santa Tecla, «és una bona notícia per a la ciutat. Aquest espai ha estat molt reivindicat per les famí lies, entitats i també pels pro fessionals perquè entenem que és una necessitat, un pas

més en la visualització de la pèrdua, reconeixement soci al i una reafirmació que han sigut mares i pares que han perdut un fill o una filla. Com a professionals no podem evi tar el seu dolor, però sí pal·liar el seu patiment». Dilluns a la tarda, un grup de persones que travessen aquest procés de dol i professionals sanita ris dels diferents hospitals de la ciutat de Tarragona que, en algun moment o altre, els han acompanyat en el camí, van fer una visita a aquest espai, acompanyats per responsa bles de la Xarxa Santa Tecla i de la Fundació Mémora, impulsora del grup Espai de Paraula.

«Estem molt contents que hagi arribat aquest espai, per què és molt important que els pares i mares puguin tenir un espai de dol pels seus fills i filles. Feia molta falta, els ri tuals de dol són molt impor tants, així com poder crear records, ja que les vides amb els nostres fills són molt cur tes i efímeres», explica la Nu ria Martí, que travessa aquest procés de dol des de 2021. «El nostre dol ja és avan çat, però hauríem apreciat molt aquest espai en el seu moment, perquè la gent no parla d’aquestes pèrdues, és un tema tabú i sembla que la societat no està preparada per afrontar lo, però les mares ho continuem sent i això no s’hauria d’amagar», afirma. Aquest espai és d’accés lliu re en horari d’obertura al pú blic del cementiri.

ació històrica Projecte 1800, marxaran fins a les escales de la Catedral, reproduint el camí que van realitzar els in vasors en la penetració de la ciutat. Un cop els participants arribin a les escales de la Cate dral, hi dipositaran espelmes vermelles per recordar els caiguts en els combats finals

i «emular, de manera simbòli ca, el riu de sang que, segons expliquen les cròniques de l’època, baixava per les esca les del Carrer Major».

Marta Omella Blanco

Imatge d’arxiu d’un dels actes celebrats al Fortí de l’Oliva. Cedida

Marta Omella Blanco

El nou espai de memòria per al dol gestacional, perinatal i neonatal del cementiri de Tarragona. Cedida

Un espectacle de la Trono sobre Salvat-Papasseit va inaugurar ahir el Festival Transvers

Que els versos onegin al vent

Aquest dimarts va arrencar la tercera edició del Transvers, el Festival de Poesia de Tarragona. I ho va fer amb un espectacle inau gural, Escopiu a la closca dels cretins, que tenia molts elements per resultar atractiu. El

primer, el poeta protago nista: Joan Salvat Papas seit, del qual enguany se celebra els cent anys de la seva mort. En segon lloc, els signants de la producció, la Sala Trono de Tarragona, que per primera vegada se suma al Transvers presen tant un espectacle

Més d’un miler d’alumnes clouen el projecte educatiu

mEduTarraco Medieval

Educació Han creat un itinerari virtual de la ciutat amb punts d’interès a l’edat mitjana

Redacció

Avui l’Antiga Audiència aco llirà l’acte de cloenda del pro jecte mEduTarraco Medieval, una iniciativa que s’ha posat en marxa aquest curs esco lar i en la qual han participat més d’un miler d’alumnes d’entre cinquè d’educació primària i tercer d’ESO d’una desena d’escoles de Tarra gona, Salou, Batea i Roda de Berà. Al llarg de l’acte, els cen tres educatius participants faran una prova de l’aplicatiu web de geolocalització amb el qual han estat treballant al llarg del curs, un itinerari

virtual que mostra 26 punts d’interès de la Tarragona a l’edat mitjana. És una iniciativa de l’equip mEduTarraco que s’ha dut a terme per primera vegada durant aquest curs escolar amb els objectius de propor cionar un major protagonis me a l’alumnat, ja que els continguts han estat creats i elaborats en els centres edu catius, i que aquest pugui aplicar diverses competènci es educatives i conèixer i di fondre el patrimoni tarrago ní. Un cop finalitzat, aquest l’itinerari virtual s’obrirà a tots els centres educatius.

configurat específicament per al festival. I, finalment, els intèrprets: Victòria Pagès, Bàrbara Roig, Carles Roig, i els alumnes de 2n de CFGS Tècniques d’Actuació Teatral. Tots, actuant sota la direcció de Pau Fer ran, que també en signa la dramatúr gia, i Anna Corredor, responsable del moviment. Completava l’elenc Magí Capdevila, jove músic responsable de la reeixidíssima acció sonora.

Escopiu a la closca dels cretins és un espectacle de poc més de mitja hora de durada que sintetitza de mane ra encertada el pensament i l’obra cabdal del poeta barceloní, un perso natge rebel, autodidacte i autor d’un dels poemaris més populars de la nostra llengua. Salvat Papasseit pren la veu de cadascun dels intèrprets, que repar teixen joc recitant, ara els uns els

Una píndola poètica

L’espectacle sintetitza de manera encertada obra i pensament del poeta

versos d’amor i sexe, ara els altres els poemes socials, reivindicatius i vi tals. Entremig, Victòria Pagès parla pel poeta, oferint pinzellades de la seva biografia i pensaments. En l’espectacle, els versos van ser declamats, però també escrits i vole iats en una bandera onejada al vent. L’escenari, muntat a les escales reials del Moll de Costa, i l’hora escollida per fer l’espectacle –el capvespre–, van contribuir també a generar mo ments de gran intensitat poètica, ali mentats per la música de Capdevila, així com pel ball entre els silencis, les paraules i la lletra escrita.

Idioma, cultura i ensenyament Anna Gispert, presidenta de l’APELLC (Associació de Professio nals i Estudiosos en Llengua i Lite ratura Catalanes), entitat impulsora del Transvers, va presentar el fes tival citant Manuel de Pedrolo, tot recordant la necessitat de protegir l’idioma per mantenir la cultura i denunciant «el bandejament de la li teratura de l’ensenyament dels nos tres joves».

Amb aquest esperit arrenca, doncs, la tercera edició del Trans vers, un festival que està aconse guint consolidar se a la ciutat, gràci es a una programació que ha trobat la manera d’acostar la poesia a un públic de vegades profà, i que ha tin gut l’encert de teixir aliances amb creadors i entitats de la ciutat. La que tot just es va estrenar ahir, amb la Sala Trono, ja pot tenir continui tat. I que l’espectacle faci camí.

Cristina Serret Alonso

L’escala reial del Moll de Costa va acollir l’estrena del Transvers, aquest dimarts al vespre. Gerard Martí

Mostra de Teatre Jove Els alumnes de 1r de batxillerat del Col·legi Lestonnac l’Ensenyança van estrenar una obra d’intriga a la Mostra de Teatre Jove

S’ha escrit un crim a Manhattan

Comença la funció i l’escena ri del Teatre Tarragona es tenyeix de vermell amb uns llums resplendents. Els espec tadors es converteixen, de sobte, en tes timonis silenciosos d’un assassinat. Tot ocorre mig a les fosques, molt de pressa. Massa com per poder esbrinar qui ha perpetrat el crim. De totes maneres el públic ja comp ta, d’entrada, amb més in formació que els investiga dors policials que al cap de pocs minuts es fan un fart d’entrar i sortir per la por ta. Som en un pis de Man hattan, i encara que pel lloc i per l’aura de misteri ens vinguin a la memòria Woody Allen i Diane Kea ton, a l’obra que ens ocupa no predomina, en cap cas, la comèdia. Des del marit de la difunta fins a la fiscal tothom, obsessivament, es pregunta: suïcidi o assas sinat?

mats a l’afany de fer riure, aquest cop la companyia s’acosta, més aviat, als tòpics detectivescos. Reunits en aquest pis representat per una escenografia sòbria —amb sofà, penjador, cadira, tauleta, ampolla, gots

La companyia, habitual de la Mostra, està dirigida pel professor Sergi Martí

Entre el públic hi havia familiars dels joves actors, però també integrants d’altres companyies i exalumnes de Lestonnac L’Ensenyança. Carles Uriarte

Amb l’ànim de provar coses noves, el director del grup, el professor Sergi Martí, va encoratjar els alumnes de 1r de batxillerat de Lestonnac L’Ensenyança a portar a escena Enigma d’una mort (1991), d’Assumpta González. En el text, aquesta escriptora borrianenca de nai xement, autora de comèdies com Adrià, un torero català (1973), ens transporta fins a la Nova York dels anys setanta del segle passat per tal de desentrellar hi una mort per enverinament. Acostu

de whisky i un telèfon molt sol·licitat—, les primeres sospites recauen sobre el vidu. Que si la parella discutia sovint, que si ella volia tenir fills i ell no, que si l’home viatjava molt per feina, que si s’havia procurat una amant... Com sa ben prou els mestres de novel·la negra, part de la gràcia, en aquest tipus d’obres, consisteix a despistar, a propiciar que el receptor jugui a especular, a posar se a

El Serrallo Segons un estudi de la URV, aquesta afecta al ritme cardíac dels veïns El

prova, a deixar se sorprendre. Amb un grup d’una vintena d’alum nes, a Lestonnac l’Ensenyança cada any fan mans i mànigues per triar textos que els permetin repartir molts papers entre els joves. A la vegada, també pro mouen un sector a l’ombra dels focus que encapçala tasques com les d’ajudant de direcció o d’il·luminació. Misteri resolt amb un embaràs agitat i una gine còloga que vol protegir el seu bon nom a tota costa, la companyia es deixa anar després de la funció. Amb menys nervis i més aplom admeten, en el col·loqui, que han hagut d’improvi sar i que memoritzar —i naturalitzar— un text és molt difícil. Però la comu nió de grup, les cares d’il· lusió en la salutació final, la complicitat amb el director i la manera com s’expres sen fa pensar que l’experi ència de pujar a l’escenari del Tarragona, dilluns pas sat, els deixarà una bona empremta en l’edifici labe ríntic —i de vegades enigmàtic— que és la memòria.

Enric Garcia Jardí

Crònica escrita amb les aportacions de Mercè Vergés Fernández, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.

El port de Tarragona ha afir mat que fa un any que treba lla per acabar amb «la conta minació acústica dels trens de mercaderies» al seu pas pel Serrallo. L’Autoritat Por tuària de Tarragona afirma que va sol·licitar a Adif canvis en la maniobra del tren que opera de quatre a cinc de la matinada i que causa tant soroll que desperta els veïns i altera el seu ritme cardíac, ja que segons un estudi de la URV supera els 90 decibels. Aquest tren és conegut com el «carboner» però se gons el port en realitat trans porta vehicles, ja que a la infraestructura no opera cap transport de carbó per fer rocarril des del 2019. Per la seva banda, l’Ajuntament és «conscient» de la problemà tica i per aquest motiu conti nuarà les converses amb les

administracions competents amb l’objectiu de reduir el soroll. Segons el port, es van reunir amb la URV l’abril de l’any passat i des d’aleshores busquen solucions a la pro blemàtica. Entre aquestes hi ha «la millora de l’organitza ció de les maniobres, l’adap tació d’una locomotora a hidrogen per fer la més silen ciosa, la col·laboració amb la Plataforma Mercaderies per l’Interior, i la creació d’una oficina tècnica per a elaborar una proposta de nous traçats de ferrocarril lluny del Serra llo». Si s’apliqués la primera de les mesures, el comboi passaria a circular per l’altre costat del port, per la zona més pròxima a Salou i a l’A 27. Alhora, s’hauria demanat a Adif que «per aquestes ope ratives s’empri sempre que es pugui el model de locomoto ra més recent per tal de redu ir el soroll».

El Port ven l’Elbeik per 88.000 euros

Economia El Port de Tarragona finalment ha pogut tancar la venda del vaixell Elbeik, que va patir un incendi l’any 2021 quan fondejava sense càrrega a prop de la ciutat. S’ha ve nut per 88.000 euros. Redacció/Cedida

Lestonnac L’Ensenyança participa en la Mostra de Teatre Jove des de la seva primera edició, celebrada l’any 1994. Carles Uriarte

Imatge d’un dels trens de mercaderies a tocar del Serrallo. ACNí

Els reusencs poden demanar el servei de recollida porta a porta de la fracció vegetal

Medi ambient La regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat ho ha implementat després del nou incendi a la planta de Secomsa

Miquel Llaberia

La regidoria de Medi Ambi ent i Sostenibilitat de l’Ajun tament de Reus impulsa un nou servei de recollida de fracció vegetal porta a porta. Aquest és un projecte que la regidoria valorava portar a terme des de feia temps, però el segon incendi a la planta de compostatge de Secomsa a Botarell el passat mes d’abril ha obligat a impulsar lo a cor recuita. «L’incendi va obligar a aturar el servei i hem hagut d’habilitar un servei alterna tiu que hem hagut de priorit zar i organitzar en qüestió de quinze dies», explica el regi dor de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajunta ment de Reus, Daniel Rubio. Aquest és un servei orien tat cap a aquells ciutadans durant l’any fan esporga a casa seva, sigui d’arbustos o arbres que tinguin a les zo nes enjardinades dels seus habitatges. Una fracció que, segons assegura el regidor, «correspon a un 5% de tots els residus generats a Reus». «Estem parlant de més de 650.000 quilograms a l’any que, fins ara es dipositava en les 14 banyeres repartides en diferents punts de la ciutat i que eren portades a Secomsa on es feia el procediment», co menta Rubio. Aquest sistema

El servei estarà de prova durant dos mesos per a després ser avaluat

va col·lapsar quan, a partir de l’incendi, Secomsa no ha po gut tornar a recollir les restes

que es van acumular en els contenidors.

Per un altre costat, el re gidor comenta que «el fet de retirar les banyeres també comportarà altres avantatges, com evitar incidències. Per exemple, ens trobàvem sovint objectes voluminosos i, fins i tot, algunes càrregues des

L’Aeroport de Reus amplia en 120 m² la zona d’accés als controls de seguretat

Mobilitat L’Aeroport de Reus ha ampliat la zona d’ac cés als controls de seguretat amb l’objectiu de millorar el recorregut dels passatgers de sortida de les instal·lacions. Aquest espai compta amb 120 m² més, per oferir una major fluïdesa als controls que pre cedeixen a la zona d’embar cament. Per aquest motiu, l’entrada al filtre de seguretat ha estat reorganitzada amb la

creació d’un nou espai dotat de serpentines que permeten la formació de files dinàmi ques adaptables en funció de l’afluència d’usuaris prevista. Aquestes serveixen per facili tar i ordenar l’accés a la zona d’inspecció. A més, aquest nou espai disposa també d’una fila especial d’ús exclu siu per a famílies que viatgen amb nens i persones amb mobilitat reduïda. Aquesta

ampliació forma part d’un conjunt d’actuacions porta des a terme a l’aeroport reu senc per millorar el servei al control de seguretat durant les últimes temporades, entre les quals també hi va haver la renovació total del mobiliari o la instal·lació de portes au tomatitzades de validació de la documentació necessària per a l’accés a la zona d’em barcament. Redacció

mesurades de fracció vegetal que no es corresponen al que el servei està destinat, que és un servei domiciliari, no in dustrial».

Servei a demanda i a domicili El procés d’aquest nou sis tema, que té com a objectiu substituir la tasca que fins ara

feia Secomsa, funciona a de manda i a domicili. En primer lloc, l’interessat haurà de fer la sol·licitud de manera telemà tica, telefònica, a través del fix 977010074, o a les oficines de la regidoria ubicades al Mer cat Central. A aquest usuari li serà lliurat un sac, amb capa citat per a 1.500 quilograms,

i es coordinarà una data de recollida en un període de quinze dies des del lliurament del sac corresponent, que es farà els dilluns. Aleshores, els usuaris hauran de deixar el sac amb les restes vegetals davant la porta del domicili la nit del diumenge perquè sigui recollit durant el matí. «La previsió és d’una trentena de sacs setmanalment», afirma el regidor.

Les restes seran trasllada des a la deixalleria per a ser triturades i, posteriorment, enviar ho a una planta de tractament de restes vegetals. «S’ha contactat amb tres em preses per a realitzar aquest tractament, ja que ara mateix el servei ja està en marxa i la setmana vinent comencem a triturar. Els ciutadans ja ho poden sol·licitar i ja hi ha dues persones que ho han fet», ex plica Daniel Rubio. A més, la voluntat des de la regidoria és aprofitar aquestes restes ve getals tractades pel servei de jardineria de la ciutat.

Previsió a futur

Des de la regidoria afirmen que el servei estarà en una fase de prova durant dos mesos per avaluar el seu fun cionament i, també, valorar quina decisió prendre quan Secomsa torni a oferir el seu servei.

El servei públic de bicicleta compartida La Ganxeta supera els 5.000 usuaris

Mobilitat La Ganxeta, el sistema públic de bicicleta compartida a Reus, supera els 5.000 usuaris validats a través de l’aplicació. Aquest servei es va posar en marxa el passat 29 de gener, i des d’aleshores 2.400 usuaris ja han fet ús del servei i s’han re alitzat un total de 37.000 viat ges. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, va assegurar al Diari Més que s’havien su

perat les expectatives inicials. Per aquest motiu, es preveu instal·lar noves estacions en un futur en altres punts de la ciutat. Concretament, es preveu instal·lar una nova es tació al carrer de Vilallonga, cantonada amb el carrer del Roser, amb capacitat per a 20 bicicletes. Per tant, el servei disposarà de 22 estacions en total. Paral·lelament, l’em presa municipal ha iniciat els

treballs d’ampliació de les es tacions de Sant Francesc, que s’amplia fins als 24 anclatges, i l’estació de Renfe, que s’am plia fins als 30 anclatges. A més, es mantindrà la rebaixa de fins al 50% de totes les mo dalitats de subscripció men sual durant aquest trimestre. Per tant, la mensual queda en 4,50 euros i la Ganxeta jove i la Ganxeta Daurada queda en 3 euros. Redacció

Els sacs seran lliurats als particulars que ho sol·licitin i, posteriorment, recollits un dilluns pel matí pactat amb l’usuari. Diari Més

Patrícia Tarradellas: «Hem complert els objectius, però ara els volem continuar treballant i consolidant»

Entrevista La presidenta del Círcol de Reus opta a la reelecció per a consolidar els canvis portats a terme en la seva primera legislatura, com rejovenir i enfortir la massa social de l’entitat o continuar treballant en l’edifici

Miquel Llaberia

Quin balanç fa de la legislatura?

«Ha estat un període ple d’aprenentatges. Quan tu formes part d’una entitat no et pots arribar a imaginar la de coses que es gestionen des d’una junta. Recursos humans i manteniment de la casa o temes pròpiament de l’entitat. Ha sigut un període ple d’aprenentatges en l’àm bit personal i molt enriquidor. M’he adonat que el Círcol és una entitat que la gent de Reus s’estima molt i, per tant, aquesta estima també recau cap als socis del Círcol i és molt gratificant».

Ha estat especial ser la primera dona que encapçala el Círcol?

«No tant. El que sí que va ser especial és que jo vaig ser la primera dona que va formar part de la junta l’any 2016. La gent m’aturava pel carrer, em felicitava i les senyores em de ien «fes nos quedar bé». Això és molt important, perquè a cap dels meus companys nin gú li va dir quelcom semblant.

Aquest «fes nos quedar bé» té una càrrega emocional, un orgull de la sòcia que pensa que ara que n’hi ha una al capdavant, que no falli. A més, tenia un càrrec que compor tava molta visibilitat pública. Després, l’any 2020, quan vaig fer el pas per assumir la presidència, també va ser im portant, però menys. El sostre

de vidre s’havia trencat quan vaig formar part de la junta». Quins han estat els reptes més rellevants dels darrers quatre anys?

«Quan vam agafar l’entitat portàvem dotze anys de dava llada de socis. En cada bugada es perdia un llençol. El nostre repte d’entrada va ser frenar aquesta caiguda, revertir la i rejovenir l’entitat. Aquestes tres coses les hem aconseguit, ja que, quan vam començar érem 268 socis i ara som 315. I l’edat mitjana s’ha reduït en 13 anys, per la qual cosa, crec que en tres anys i mig són da des molt considerables. Hem complert els objectius, però ara els volem continuar treba llant i consolidant».

Quin és el manual per atraure nova sang i rejovenir una entitat?

«Si el sabés l’escriuria i me’l pagarien. Jo crec que primer has de creure en el que fas. Has de conèixer molt bé la teva entitat, què té de dife rent respecte a les altres i in tentar explotar i ensenyar al màxim aquest producte. Per exemple, ens ha servit la base de dades que hem creat ano menada ‘Amics del Círcol’, on qui vulgui ens dona les seves dades i així fem un grup de di fusió per WhatsApp. Aquest grup té gairebé 200 persones, i sense haver fet publicitat».

Quins serien els moments destacats?

«N’hi ha molts, perquè han sigut quatre anys molt inten

«Hem produït un gran canvi i ens hem obert molt de cara a la ciutat» Expansió

sos. Primer, que ens donessin la Creu de Sant Jordi, no és qualsevol cosa. També, que ens donin la Medalla de Ciutat després de tants anys, que jo crec que el Círcol la mereixia. Aquests dos guardons van ser

El Centre de Lectura de Reus ofereix

una conferència sobre Àngel Guimerà

Cultura El Centre de Lectura de Reus va oferir una conferència sobre la figura de l’escriptor i poeta, Àngel Guimerà, el passat dilluns 27 de maig al vespre. Aquesta va anar a càrrec de Ramon Bacardit, comissari de l’Any Guimerà i Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Bacardit des taca que Guimerà tenia, per

un costat, la faceta com a es criptor, dramaturg i poeta, i també com a activista, que el va acabar fent popular. «És un personatge que, a part de la seva dimensió internacio nal, tenia una extraordinària popularitat», assegura Bacar dit. A més, també comenta la seva marcada visió política sobre el català a l’època. Gui merà reivindicava que el ca

talà havia de ser una «llengua de tot ús». «Era una persona que tenia les coses bastant clares, a més en un determi nat moment en què es co mençava a consolidar un cert catalanisme», explica al co missari de l’Any Guimerà. Per a recuperar la conferència, es pot fer a través del canal de YouTube del Centre de Lectu ra de Reus. Redacció

moments de projecció cap a fora molt bonics. Però, també, quan vam arreglar el vestíbul i l’escala del teatre. El Teatre Fortuny és aparador de ciutat, ve gent de tot arreu. Fins ara, per arribar al teatre s’havia de passar per una espècie de vestíbul fosc, negre, brut i de cadent. Aleshores, poder fer que l’aparador de ciutat lluei xi molt més, perquè està ple de llum, per nosaltres això ha sigut un orgull. I també, poder

celebrar els 170 anys de l’enti tat. El cicle de conferències, la immersió cap a la nostra prò pia història, ens vam retrobar amb socis que feia anys que no venien. Va ser meravellós». Dirigir una entitat amb un llegat de 172 anys quina sensació transmet?

«Molta responsabilitat. Som l’entitat degana i més antiga de la ciutat. I també, molt de respecte cap a tota la feina que ha fet la gent que ens ha

precedit, perquè si no ha guessin fet una bona feina, nosaltres avui no hi seríem aquí. Per això, sempre dic que les juntes o les presidències d’una associació són com peces d’una cadena, si una peça es trenca, la cadena ja no existeix. Per tant, arribar als 170 anys significa que hi ha hagut molta gent que ha invertit molts esforços, i fins i tot diners, per poder tirar cap endavant».

Parlem de la següent peça de la cadena. Què la motiva a presentar-se a la reelecció?

«Penso que hem produït un gran canvi i ens hem obert molt de cara a la ciutat. El Cír col portava una temporada massa tancat en si mateix i nosaltres ens hem obert i hem consolidat la casa, rejovenint i enfortint la massa social. Això ho hem fet amb quatre anys, i amb quatre anys pots fer coses, però no consolidar les. Perquè una cosa es conso lidi necessita arrelar més i, per aquest motiu, volem en aquesta segona legislatura continuar la mateixa línia portada a terme fins ara per consolidar aquests canvis. Tant pel que fa a la massa so cial com a continuar engran dint i fent lluir la casa, fins dalt de tot».

Aleshores, quina seria la següent obra que portaríeu a terme a la casa?

«Encara no ho diré, ho estem dibuixant. Però hi ha idees».

conferència s’ha portat a terme

Patrícia Tarradellas, presidenta del Círcol de Reus. Gerard Martí

La

a la Sala Emili Argilaga, al Centre de Lectura. Gerard Martí

La Setmana Internacional dels Arxius oferirà diverses activitats

Cultura Es presentaran uns plànols de Reus del segle XIX

Amb motiu del Dia Interna cional dels Arxius, celebrat el 9 de juny, Reus celebra del 3 a l’11 de juny la Setmana Inter nacional dels Arxius amb di verses activitats. La regidora de Bon Govern i Transparèn cia, Montserrat Flores, afirma que «és una setmana que els arxius de tot Catalunya apro fitem per donar a conèixer la documentació que acollim i fer valdre la feina i investiga cions que es fan».

La primera activitat al dia 3 de juny presentarà els plànols de Reus de l’arquitecte Antoni Moliner, una documentació

que va ser donada fa unes setmanes pel Fons Bofarull Vilar i que es presenta per primera vegada al públic. Se guidament, el dimarts 4 de juny s’oferirà la conferència Els capellans obrers. Antifranquisme i Església, amb la col·laboració de Carrutxa. Aquest servirà per conèixer la resistència passiva que va ofe rir l’església de base davant la repressió franquista. El dime cres 5 de juny es portarà a ter me una xerrada taller sobre escriptura medieval i elabora ció de tinta, a càrrec d’Ariadna Queralt. En aquesta activitat els participants coneixeran com es produeix la tinta i po

dran aprendre a escriure amb aquesta. El dia 6 de juny, el Dr. Daniel Piñol, catedràtic per la Universitat de Barcelona, oferirà la conferència Com iniciar-se en la lectura de documents d’arxiu medievals i moderns, que servirà com a iniciació per a poder llegir textos d’un arxiu. Novament amb la col·laboració de Car rutxa, l’11 de juny hi haurà la conferència Contra la pau de Franco. L’Aplec de Paretdelgada de la Selva del Camp del 1964, a càrrec de l’etnòleg Sal vador Palomar. Aquest va ser un moment històric on es va criticar que la pau de Franco era una «pau falsa», i l’acte

El Govern destinarà 14 MEUR a la reforma integral de l’ICASS

Política L’obra va inclosa en el Programa d’Encàrrec d’Actuacions

Redacció

El Govern va aprovar ahir la reestructuració a l’alça del Programa d’Encàrrec d’Actu acions (PEA), on la principal novetat va ser la incorporació de la reforma de la residència Segle XX de Reus que dispo sarà d’un pressupost de 14

milions d’euros. Aquests ser viran per fer front al cost de la reforma integral de l’equipa ment i «blinda la intervenció a la residència i referma el compromís assumit amb els usuaris i les seves famílies». D’aquesta manera, l’acord permetrà encomanar a l’em presa pública de la Genera

litat, Infraestructures.cat, la gestió del procés de licitació i d’adjudicació dels contractes d’execució de les obres i dels serveis necessaris. Actualment, la Generali tat de Catalunya continua insistint a fer que les famíli es escullin la residència on volen que es reubiquin els

Junts per Reus exigeix al govern municipal que aturi el trasllat dels usuaris de l’ICASS

Política El grup muni cipal de Junts per Reus s’ha sumat a la petició de les més d’11.000 signatures que famí lies, treballadors i residents van lliurar a l’Ajuntament el passat dilluns 27 de maig. En un comunicat emès per la for mació política, reclamen que el govern municipal de Reus intercedeixi amb el Departa ment de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya per

aturar el trasllat dels usua ris de la residència pública. La cap de l’oposició, Teresa Pallarès, considera que l’al caldessa «no pot posar se de perfil davant d’aquesta greu situació i davant la voluntat expressada per milers de reu sencs i reusenques». A més, la regidora també critica que Guaita «no ha fet la feina que li pertocava liderar per evitar aquest desenllaç, però segur

L’esdeveniment pretén fer valdre la tasca dels arxius a tot Catalunya i a Reus

comptarà amb documentació relacionada. Flores assegura que els do

usuaris durant les obres de reforma. No obstant això, tan sols vuit usuaris han es tat reubicats fins ara. Per un altre costat, treballadors, fa miliars i residents van reco llir més d’11.000 signatures que aquest dilluns van ser entregades a l’Ajuntament de Reus, reclamant que s’aturin els trasllats. Des del comitè d’empresa critiquen la falta de transparència per part de la Generalitat, ja que encara no han vist cap document so bre les obres que es portaran a terme i tampoc un calendari d’aquestes.

cuments que es podran veure en algunes de les activitats programades tenen un valor històric «en la mesura que ens ajuda a conèixer algun aspec te del passat». «Per exemple, sobre l’Aplec de Paretdelgada no es podien escriure certes coses, però es poden intuir si llegeixes alguns textos, i co

nèixer la rellevància d’aquells fets. I, per una altra banda, els plànols ens permeten conèi xer un Reus que no hem vist, però que s’estava definint en aquella època a mitjan segle XIX, i ens permet saber el per què d’algunes decisions que es van prendre», destaca la regidora.

Residència del Segle XX de Reus. ACN

que encara té marge per rec tificar i defensar una solució que sigui satisfactòria per als reusencs i reusenques». A la vegada, la portaveu de Junts per Reus assenyala que «l’alcaldessa n’és còmplice indirecta perquè un dels socis del seu govern municipal és qui ha pres aquesta decisió des del Govern de la Generali tat», fent una al·lusió directa a ERC. Redacció

Miquel Llaberia

El 9 de juny se celebra el Dia Internacional dels Arxius. Gerard Martí

Salou, Tarragona i Cambrils, dels territoris que van tenir més població estacional durant 2022

Turisme Per contra, Reus s’erigeix com un dels municipis amb menys habitants d’aquesta tipologia

La població estacional a Salou durant l’any 2022 va superar ampliament la que hi havia empadronada durant l’estiu. Amb tot, la mitjana anual va deixar la xifra de les deno minades persones ETCA en 27.857, una mica per sota del padró, que era en aquell mo ment de 29.028 persones.

Així ho indiquen les dades recollides per l’Institut d’Es tadística de Catalunya (IDES CAT). El mateix organisme explica que cada dia que una persona està present en un municipi, equival a 1/365 per sones equivalents a temps complet anual (ETCA).

Salou, Tarragona, Cambrils, Mont roig i Calafell estan dins el rànquing català de muni cipis amb un major fluxe de població estacional al llarg de any.

Les dades també indi quen la població estacional per trimestres. Així, d’entre les dades del tercer trimes tre de 2022, sobresurten els 67.885 habitants estacionals que va rebre Salou; els 16.298 de Tarragona; i els 31.033 de Cambrils. L’IDESCAT apun ta que la població estacional dels municipis pot oscil·lar de manera important al llarg de l’any, perquè reflecteix les en trades i sortides de la població per motius laborals, d’estudis, de residència i turístics.

Per contra, dins el rànquing dels municipis amb menys població estacional amb rela ció a l’empadronada, destaca Almoster, amb un 16,2%. Això determina que al cap de l’any 2022 hi havia menys gent vi vint en el municipi de la que estava empadronada. D’altra banda, en termes absoluts, pel que fa al nombre d’habitants estacionals, Reus sobresurt a la demarcació amb 2.704 de saldo negatiu.

Durant el tercer trimestre de 2022, Salou va rebre 67.885 persones estacionals

En termes absoluts, d’en tre els municipis amb major població estacional també destaca Vila seca, amb un to tal de 5.595 habitants, 13.016 durant el tercer trimestre de 2022. Just per sota es troba el Vendrell, amb 5.559 persones ETCA i 14.991 durant els me sos d’estiu de 2022. Per contra, quant a les xi fres totals dels 50 primers municipis que han rebut menys població estacional a Catalunya, Reus apareix com única referència de la demar cació de Tarragona.

Municipis amb més població estacional

Municipi Població estacional ETCA

Barcelona 74.457

Salou 27.857

Castell-Platja d'Aro 8.700

Municipis amb menys població estacional

-15.865

-4.061

-3.705

Premià de Mar -3.227 Sant Feliu de Llobregat -3.154

-3.096 Mollet del Vallès -2.794 Reus -2.704

Castelldefels -2.509

Sant Pere de Ribes -2.323

La xifra

-16,2%

Almoster

És el municipi tarragoní amb menys població estacional respecte de l’empadronada, amb un saldo negatiu de -216

Helena Viñas

Salou és el segon municipi de tot Catalunya que va tenir més població estacional el 2022. Gerard Martí

Mas d’Enric endureix la normativa per al treball dels presos al centre

El Catllar La CSIF exigeix que es depurin responsabilitats i més cessaments per la mort de la cuinera

La presó de Mas d’Enric aplica des d’ahir una nova norma tiva interna pel que fa a les ocupacions laborals dels re clusos. Així, s’han classificat els diversos llocs de treball en quatre nivells segons el seu risc per a la seguretat. A més, per accedir als llocs de treball els interns hauran de passar un informe de seguretat pre liminar, abans del ja existent informe de l’equip multidis ciplinar i la Junta de Tracta ment, segons va explicar el departament de Justícia a l’ACN. Per últim, els interns en primer grau tindran una su pervisió molt més important que la que tenien fins ara i els presos que cometin una falta disciplinària molt greu poden ser apartats de qualsevol lloc de feina fins a tres mesos.

Segons Justícia, la nova normativa aclareix l’itinerari que ha de seguir qualsevol intern que vulgui treballar per

L’activitat és apta per a totes les edats. Aj. Alcover

El CEN organitza dissabte una recollida de residus al barranc dels Anglesos d’Alcover

Medi Ambient L’As sociació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN) ha organitzat una recollida de residus al bar ranc dels Anglesos d’Alcover aquest dissabte. Concreta ment, es durà a terme de 10 a 13 hores. Des de l’associació apunten que «l’actuació tin drà un impacte molt positiu per a la zona, alhora que per

metrà aprofundir en la pro blemàtica de l’abocament de restes de l’activitat humana sobre el medi ambient i l’im pacte que té en la biodiversi tat i el paisatge». L’activitat és apta per a totes les edats, però els menors de 12 anys han d’anar acompanyats d’un adult. Les inscripcions es poden fer a través de https:// assoc-cen.org Redacció

al CIRE. Primer la Unitat de Seguretat Interior elaborarà l’informe de seguretat, que avaluarà el perfil de l’intern

per tal de tenir en compte en quin lloc de feina pot tre ballar segons el risc. L’equip multidisciplinar rebrà aquest

Suprimiran els passos a nivell de la línia Lleida-Tarragona al seu pas per Alcover

Infraestructures L’objectiu d’aquestes actuacions és evitar el risc d’accident

ADIF eliminarà dos dels cinc passos a nivell de la línia Llei da Reus Tarragona al seu pas per Alcover i els tres restants se substituiran per passarel· les i un pas soterrat. Concre tament, se suprimirà el que se situa a l’extrem de l’avinguda Plàcid Vidal i el que es troba a continuació del carrer Unió. Pel que fa al pas a nivell de l’estació de tren s’elimi narà per construir hi una passarel·la metàl·lica aèria per a vianants amb una ram pa. Aquesta nova estructura mantindrà els criteris de ma terials i colors utilitzats en la reurbanització del passeig de l’Estació. Pel que fa a la seva construcció, es farà a la finca del carrer Pau Casals i desem bocarà a l’altre costat de la via, a la zona de la Cooperati va Agrícola. Un altre pas a ni

vell que se suprimirà és el que actualment es troba al carrer Pintor Anton Català, que també se substituirà per una passarel·la, però en aquest cas amb escales. L’últim pas a nivell que s’eliminarà és el situat al camí dels Quints, que se substituirà, a diferència dels altres, per un pas inferior que permetrà el trànsit de vi anants i de vehicles, ja que es construirà un túnel per sota de les vies del tren. L’objectiu d’aquestes actu acions és evitar el risc d’ac cident que es pot originar en travessar les vies del tren. Aquesta actuació l’executarà íntegrament ADIF.

Al camí dels Quints s’hi farà un túnel que permetrà el trànsit de vehicles i vianants

El centre classifica els llocs de treball segons el risc i avalua el perill de cada intern

informe i l’elevarà a la Junta de Tractament, que farà una proposta que el CIRE decidirà si accepta o no. Entre els llocs amb molt alt risc hi ha la ma joria de feines a la cuina, jus tament on un intern va matar una cuinera, la fleca, manteni ment, comunicacions i zones de càrrega i descàrrega.

La CSIF exigeix que es depurin responsabilitats La Central Sindical Indepen dent i de Funcionaris (CSIF) torna a exigir que es depurin responsabilitats per l’assassi nat de la cuinera de Mas d’En ric. El sindicat assegura que la

seva mort va ser «el resultat d’una sèrie d’errors i negligèn cies que no es poden ignorar: inacció i favoritisme, mani pulació de procediments, in compliment de normatives, manca de supervisió i de res ponsabilitat institucional», ja que el pres tenia un «historial de mala conducta recent» i va rebutjar participar en el pro grama de rehabilitació. Per això reclamen el cessament de la subdirectora i dels co mandaments de la Junta de Tractament per no consultar a «l’equip corresponent» so bre el seu risc de reincidència. Segons la CSIF, el reclús no va acceptar ni un sol Progra ma Individual de Tractament en tot el temps que va estar a la presó i tampoc va pagar la responsabilitat civil de l’as sassinat de la víctima anterior. Tot i això, expliquen que va ser assignat com a encarregat de cuina, en «un lloc de confi ança i ben remunerat». «Des prés d’agredir un altre intern a finals d’octubre, només va passar unes hores al mòdul de sancionats. Es va beneficiar d’un tracte de favor evident, ja que se li va permetre tornar al seu lloc de treball quasi imme diatament», denuncia la CSIF.

de la supressió dels passos a nivell d’Alcover

Nova passarel·la de vianants passeig de l’Estació

Supressió pas a nivell carrer

Nova passarel·la de vianants plaça Jacint Verdaguer

Nou pas soterrat al camí dels Quints

Redacció

Mapa

Supressió pas a nivell avinguda Plàcid Vidal

Unió

ACN

fotografia d’arxiu del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar. ACN

L’Ecoverd tractarà la importància de l’aigua de l’1 al 12 de juny a la Canonja

Medi Ambient Es duran a terme activitats i xerrades

Redacció

L’Ecoverd 2024 de la Canonja canvia de color i es vesteix de blau per centrar l’atenció en la importància de l’aigua, recor dar la rellevància de l’aigua dolça com a recurs vital i la defensa de la gestió sosteni ble dels seus recursos. De l’1 al 12 de juny, aquest esdeve niment anual organitzat per la regidoria de Medi Ambient amb la col·laboració d’entitats canongines, oferirà tot un seguit d’activitats entre sorti des culturals dins i fora vila, xerrades, gimcanes familiars i tallers educatius. La sortida al museu de l’aire

Èxit en la 4a Trobada de Cossos d’Emergència

Roda El parc d’educa ció viària es va omplir du rant dos dies d’escolars per participar en la 4a Trobada de Cossos d’Emergència, organitzada per la Policia Local de Roda de Berà. Hi van participar 400 alum nes, de 1r a 6è de primària, de les escoles Salvador Es priu i El Cucurull. Aquesta cita se celebra de forma quinquennal i s’emmarca en el projecte d’educació viària que el cos policial rodenc duu a terme cada any en ambdós centres es colars. Els nens van poder conèixer de primera mà com treballen els cossos policials i d’emergència, i també van descobrir qui nes són les tasques que re alitza cadascun d’ells, així com la importància del treball en equip i la coordi nació que els cossos duen a terme. Redacció/Aj. Roda

lliure MónNatura del Delta de l’Ebre, el dia 1 de juny, obrirà el programa d’aquesta edició. En aquesta visita guiada, es podrà conèixer els valors na turals i tradicionals de l’espai, les antigues salines, el Museu Espai Delta i el mirador de 360° amb telescopi. Les ins cripcions es poden fer al Cas tell de Masricart els dies 27, 28 i 29 de maig, de 17 a 19 h, per un preu de 5 euros que inclou l’autobús, la visita guiada, el pícnic dinar i un obsequi.

La resta d’activitats de l’Ecoverd són totes gratuïtes. El diumenge 2 de juny es po drà visitar la boca de la Mina de les Hortes de la Canonja,

l’Hort del Mas de l’Abeura dor, que és regat per aquesta mina, i el nou Espai Mam muthus. Tot això després d’un esmorzar. El 4 de juny, al Cas tell de Masricart, l’arquitecte i escriptor Josep Llop explicarà què són les mines d’aigua, per a què servien, qui les feia construir, i donarà resposta a com els avantpassats aconse guien l’aigua.

El divendres 7 de juny, al pati de l’escola, els més petits podran participar a la gimca na familiar Gota a gota l’aigua s’esgota!, sobre l’ús respon sable de l’aigua. L’endemà aquells que ho vulguin po dran visitar les instal·lacions

El programa donarà el tret de sortida amb la visita a MónNatura del Delta de l’Ebre

d’EMATSA per conèixer com és l’aigua que surt de les aixe tes. Per aquesta activitat cal

fer la inscripció al Castell de Masricart del 3 al 7 de juny.

Ecoverd a les escoles

El dimecres 12 de juny, l’alum nat de l’institut Collblanc exposarà, en un cicle de xer rades, algunes de les seves experiències pràctiques i alguns dels treballs que els

estudiants han dut a terme que prenen l’aigua com l’ele ment d’estudi principal. Per la seva banda, la llar d’infants del municipi, l’escola i l’ins titut, aquestes setmanes en horari lectiu, duran a terme diferents activitats i tallers al voltant d’aquest bé tan apre ciat com escàs.

Junts per Salou demana a l’Ajuntament que anul·li la jura

de bandera del 22 de juny

Política Considera que es tracta d’un acte «contrari als valors de la pau i de la llibertat»

Redacció

Junts per Salou troba «desa fortunat, impropi del segle XXI i una falta de respecte al poble català» la celebració de l’acte de jura de bandera que tindrà lloc el 22 de juny a Salou, i que «tot i estar or ganitzat per la Comandàn cia Militar de Barcelona de l’exèrcit espanyol, compta amb la complicitat de l’Ajun tament de Salou, que fins i tot promou les inscripcions a l’acte des del web municipal». El lloc escollit per celebrar la jura civil és la plaça de les Comunitats Autònomes, a escassos metres del monu ment a Jaume I, i des del par tit apunten que és el «símbol de la catalanitat, la qual cosa és una provocació també a la voluntat de llibertat de Cata lunya i s’entén com una justi ficació i celebració de l’ocupa ció militar del país».

Des de Junts apunten que «justament l’alcalde, Pere Granados, havia criticat fa anys l’emplaçament de con centracions de l’ANC al mu nicipi, com per exemple, al passeig Jaume I, emparant se en un acord de junta de go vern segons el qual les zones turístiques de la vila han de quedar exemptes de qualse vol manifestació política», afegint que aquest és «un acord que ara vulnera el ma teix ajuntament promovent i col·laborant amb un acte d’aquesta índole: es demostra un clar biaix de l’alcalde Gra nados a favor de l’espanyolis me i el militarisme». Per tot plegat, des de Junts per Salou, exigeixen a l’equip de govern de l’Ajuntament de Salou «que recapaciti i no permeti la celebració d’aquest acte vergonyant, provocatiu i con trari als valors de la pau, els drets humans i la llibertat».

Es duran a terme sortides culturals, xerrades, gimncanes familiars i tallers educatius. Aj. Canonja

Cris Gambín: «Estem vivint l’efecte ‘Alcarràs’:

la gent està produint més pel·lícules en català»

Entrevista La codirectora del FIC-CAT celebra la quantitat d’estrenes amb què compta el festival enguany, i parla del ‘pitch’, la nova activitat dins la programació que servirà per potenciar el finançament a produccions en llengua catalana

Helena Viñas

En aquesta edició del FICCAT destaca la quantitat d’estrenes. Això és senyal de bona salut del festival?

«Sí, clar, evidentment és una cosa que no depèn de nos altres, perquè hi ha molts factors externs que hi tenen a veure, com els festivals in ternacionals que es facin o en quin moment estan les pel·lícules, ja que n’hi ha que fins a finals d’any no estan acabades. Amb tot, sí que notem que el festival s’ha fet un lloc al sector: quan parles amb algú de la seva pel·lícula i li dius que la vols afegir al pro grama, és més fàcil aconse guir ho, perquè saben que hi ha una repercussió després. També crec que la quantitat d’estrenes és un exemple de la bona salut del cinema en català. A més, aquest any no només tenim estrenes, sinó pel·lícules de qualitat i molt variades».

De quina manera es reflecteix aquesta major qualitat en les produccions?

«Tenim molt talent a casa nostra, però també destaca el tema de la llengua. Estem vivint l’efecte Alcarràs: la gent està produint més pel·lícules en català perquè s’adonen que no es deixen de veure.

Una part és perdre la por, però també que cada cop hi ha més ajudes per part de la Generali tat i de tots els agents públics. Aleshores, en el moment en què tu saps que tindràs ajudes per fer una pel·lícula en català, la faràs. Perquè sí que en anys anteriors ens havíem trobat amb casos de pel·lícules que s’havien de fer en català i, per no poder aixecar el finança ment, es canvia la llengua».

Enguany heu organitzat un ‘pitch’ de projectes en llengua catalana perquè aquests aconsegueixin finançament.

«Ha superat les nostres ex pectatives: hem rebut 33 pro postes, i ens ha costat molt triar ne set, perquè totes eren interessants i viables. La idea de fer aquesta activitat va sor

El llenguatge audiovisual a les aules

«És important que els alumnes tinguin les eines per a desenvolupar la seva creativitat»

El ‘pitch’, la nova proposta del FIC-CAT

«La jornada també ha de servir per fer xarxa amb els professionals de la demarcació»

gir perquè ens vam adonar que hi havia pocs projectes en llengua catalana al mercat. Al pitch se li diu així perquè tens un temps concret per presen tar un projecte davant empre ses productores. Aquesta jor nada també ha de servir per ser un punt de trobada amb els professionals del sector de comarques tarragonines, i fer xarxa entre nosaltres. Aquest any, dels set seleccionats, un finalista i un semifinalista són de comarques tarragonines». Quina mena de perfils s’han presentat al ‘pitch’?

«Molt variats, i això ens ha sorprès. Tenim des de gent més jove que està acabant la carrera, fins a gent d’entre 60

i 70 anys amb recorregut a la indústria. D’altra banda, hi ha projectes que ja tenen alguna productora confirmada, però necessiten més aliances, per exemple, i d’altres que són molt més embrionaris. Nos altres demanàvem un dossier amb una sèrie de requisits, com el pressupost, i hi ha pro duccions que estan molt estu diades. Pel que fa als gèneres, hem rebut tant films de ficció com documentals i algun pro jecte d’animació». Des del FIC-CAT, com veieu la nova fornada de joves que entren a la indústria cinematogràfica?

«Doncs molt bé, amb moltes ganes i moltes idees fresques.

Hi ha temàtiques que crec que només la gent jove pot tirar endavant; això ho veiem ja amb les produccions que ens arriben dels centres edu catius, per exemple. A més, hi ha directores, com la Liliana Torres, que estan traient les seves pel·lícules i tractant te mes dels quals només poden parlar les dones. Penso que això ajuda a fer que les noies joves vegin que tenen també un lloc a la indústria». El festival compta amb el Fòrum Cinema i Educació, adreçat al professorat. Creieu que el llenguatge audiovisual té suficient presència a les aules?

«Jo crec que no. Ja no perquè s’hagin de formar cineastes, com també perquè al final els joves conviuen amb l’audio visual. Hi ha disciplines, com la música o l’art, que són part del currículum, no perquè es vulgui formar artistes ni mú sics, sinó perquè els joves sà piguen interpretar aquest art. L’audiovisual és molt present,

i ens agradaria que estigués al pla d’estudis. Jo penso que queda molta feina a fer, i que és important que els alumnes tinguin les eines per a desen volupar la seva creativitat. Hi ha molts nens de primària que et diuen que volen ser youtubers; és molt respecta ble perquè és el que veuen, és amb el que conviuen. Llavors, se’ls hauria d’ensenyar com ho poden fer, com es poden expressar amb l’audiovisual».

L’estat general de la indústria del cinema en català és un dels temes que es tracta a la jornada professional del FIC-CAT. El festival té per objectiu ‘curar’ aquest sector?

«Des dels seus inicis, l’objec tiu principal era ser un para dor i un festival centrat única ment en la llengua, perquè les produccions catalanes potser no tenen tanta cabuda en fes tivals més generalistes on no hi ha una distinció de llengua. Farem una sessió de jornades professionals a Barcelona, i

enguany parlarem de temes centrats en l’eix temàtic del festival, com el guió original i l’adaptat. Aquesta jornada s’ha convertit en un lloc de trobada de la indústria, per què no hi ha tants esdeveni ments així».

Com bé dius, en aquesta activitat també es tractarà l’eix temàtic d’enguany del FIC-CAT, cinema i literatura. Per què es va escollir?

«Sempre fem un llistat de temes, i els debatem amb els membres del comitè de l’organització. El tema del cinema i la literatura ens va encaixar, ja que al final són dues disciplines que van aga fades de la mà. També volíem parlar d’adaptacions cine matogràfiques, que no hi ha tantes en llengua catalana; amb tot, aquest any, casu alment, sis de les pel·lícules que tenim seleccionades són adaptacions. D’altra banda, el premi honorífic d’enguany és per l’escriptor Jaume Cabré i el director Antoni Verdaguer, que han treballat junts en diverses adaptacions; ens va semblar adient fer un doble reconeixement aprofitant que parlem d’aquesta dualitat de temàtiques». Ja són 16 edicions del FICCAT. Com l’has vist evolucionar?

«Cada any és un món. Depèn de moltes coses, com dels fes tivals que es fan o les estrenes. Però aquesta edició, la veritat és que la salut és molt bona. Sí que és veritat que des que el Toni i jo som codirectors, fa tres edicions, et diria que aquest és l’any que tenim més estrenes, però perquè vam agafar el relleu després de la pandèmia. Alguns rodatges que s’havien paralitzat ara tornen a començar, i moltes pel·lícules que s’havien d’es trenar ara han anat a tots els festivals possibles. Vam tenir la baixada de la pandèmia en l’àmbit cultural, que ha afec tat a tot arreu, i crec que ara ja estem sortint d’aquí, que ens hem tornat a ficar a la roda de producció, i que això ha d’anar encara millor».

Cris Gambín i Toni Pinel són codirectors del FIC-CAT des de fa tres edicions. Gerard Martí

La festa de Sant Joan de Valls comptarà amb una trentena d’artistes

Festes Destaquen Figa Flawas, Maria Jacobs i Dr Calypso

La Festa Major de Sant Joan a Valls va presentar aquest dimarts el cartell de la progra mació musical, que enguany arriba amb quinze concerts gratuïts i una trentena de grups i artistes que actuaran entre el dijous 20 i el dilluns 24 de juny als escenaris de l’Hort del Carme, la plaça de l’Oli i el Pati.

L’Ajuntament i la Comissió

de Músiques van posar l’ac cent en la diversitat d’estils i propostes per al Sant Joan d’enguany, amb l’objectiu d’arribar encara a més pú blics.

L’Hort del Carme serà de nou l’escenari principal, amb tres nits de música que arren caran el dissabte 22 de juny. Obriran el sextet femení Al· lèrgiques al pol·len, seguides el grup tarragoní de punk rock Crim, Josetxu Piperrak,

i PD Pussies. La segona nit de concerts al Carme comptarà amb Santa Salut, Dr. Calypso, Les Que Faltaband i PD Pe ting.

Durant l’última nit actua ran Figa Flawas, Maria Jacobs i Buhos, a més de la la DJ va llenca Natàlia Extasy, seguida de Kuadra.TV.

La plaça de l’Oli acollirà les actuacions de la banda de versions All Covers, l’Escola Municipal de Música Robert

Hirundo Maris arriba a la temporada dels Amics de la Música de Valls

Cultura El concert serà aquest dijous al Teatre Principal del municipi

Redacció

Els Amics de la Música de Valls (AMV) i les Joventuts Musicals de l’Alt Camp tan caran el mes de maig amb un concert de música antiga. L’ensemble de música antiga Hirundo Maris, farà parada al Teatre Principal el 30 de maig,

a les 20 hores. Es tracta d’un grup format per Arianna Savall i Peter Udland Johansen, especialit zat en música antiga des de l’edat mitjana i fins al barroc. En aquest cas, l’arpista i el violinista actuaran en format trio amb Miquel Àngel Corde ro al contrabaix. El seu nucli

creatiu és la música mediter rània i nòrdica, fruit de la seva extensa col·laboració musical.

D’altra banda, el penúltim concert de la temporada po sarà el focus en Pau Casals. Després que aquest desem bre s’hagi estrenat la Missa de Glòria del vendrellenc, serà el 15 de juny quan arribarà

Gerhard, i els Djs Greska i Pa rís. El dissabte 22 serà el torn de Lalilarumba i els biscaïns Haize arrossa, i diumenge 23 dels vallencs Pep Sanchez,

a Valls, a l’església de Sant Joan, a les 18 hores. Es tracta d’una obra inèdita que Casals va compondre quan només tenia 15 anys. El concert anirà a càrrec de la Coral Càrmina, acompanyada de l’organista Mercè Sanchís i alguns solis tes vocals. Tot plegat, sota la direcció de Daniel Mestre.

Finalment, la darrera pro posta de la temporada dels AMV servirà per estrenar la plaça del Museu Món Cas teller, a la plaça Pere Català Roca. El 5 de juliol, a les 20 h, aquest acollirà La Traviata de Giuseppe Verdi.

David FL i DJ Serra. A més a més, dilluns 24 serà el torn de Joan Reig i la cantautora Ven’nus.

Pel que fa a l’escenari del

Pati, acollirà el concert per al públic familiar dels Xiula, di vendres 21, a més de l’orques tra Rosaleda i el vallenc Loren, dilluns 24.

L’Orquestra Händel

Redacció

Els escenaris estaran situats a l’Hort del Carme, la plaça de l’Oli i el Pati. Gerard Martí

Cultura L’Auditori Josep Carreras de Vila seca acollirà aquest diumenge, a les 19 hores, un concert de l’Or questra Händel, amb motiu del seu 35è aniversari. Enguany fa 35 anys que la iniciativa del mestre Evelio Tieles va propiciar la creació de l’agrupació, formada per alumnes de corda del Conservatori. Redacció/Aj. Vila-.seca

Hirundo Mari, format per Arianna Savall i Peter Udland Johansen. AMV

Convocada una nova edició del premi de periodisme Mañé Flaquer

Torredembarra Té una dotació total de 20.000 euros

Redacció

L’Ajuntament de Torredem barra, la Demarcació de Tar ragona del Col·legi de Perio distes de Catalunya i Repsol, amb la col·laboració del Port de Tarragona, han presentat aquest dimarts en roda de premsa la XXXVII edició del Premi de Periodisme Mañé i Flaquer, que compta amb una aportació econòmica de 20.000 euros, la qual cosa el converteix en un dels guar dons de periodisme més ben dotats el país.

Les diferents categories convocades son: Periodisme Camp de Tarragona, dotat

amb 8.000 euros; Periodis me turístic, dotat amb 6.000 euros i l’encàrrec d’un treball periodístic remunerat sobre Torredembarra; Comunicació local, dotat amb 3.000 euros; i Fotoperiodisme Camp de Tarragona, dotat amb 3.000 euros.

Dos jurats professionals i independents seran qui determinin els guanyadors d’aquesta edició. D’una ban da, les categories Camp de Tarragona, Periodisme Turís tic i Comunicació local seran valorades per la presentadora i editora de l’informatiu de Catalunya Ràdio Catalunya migdia cap de setmana, Neus

Vacances dels

Bonet; el professor investiga dor del Departament d’Estu dis de Comunicació de la URV i director del Màster en Co municació Estratègica (URV), Jordi Farré; el president de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Esteve Giralt; i el degà del Col·legi de Periodis tes de Catalunya, Joan Maria Morros, i la periodista i pre sentadora del programa de la Sexta Equipo de Investigación, Glòria Serra.

Fotoperiodisme

D’altra banda, un jurat inte grat per Sandra Balsells, Pre mi Ortega i Gasset a la Millor

nois i noies de Down Tarragona a Logronyo i Alcossebre

Societat Han fet activitats de programes subvencionats per l’Imserso

Redacció

Down Tarragona ha gaudit de dos torns de vacances sub vencionades per l’Imserso, amb una vintena de partici pants que es troben actius dintre dels programes d’oci i sociolaborals de l’entitat, en els grups d’Autogestors,

Activament, Encaixem els 5 sentits i l’Agafa’t. La finalitat d’aquests viatges és el treball per l’autonomia, la convivèn cia en grup, la presa de decisi ons i la resolució de conflictes dels nois i nois amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. El primer torn es va cele

brar el passat 15 d’abril, amb una durada de cinc dies, i va tenir com a destí Logronyo (La Rioja), amb visita al Mu seu de La Rioja en el qual van poder fer un recorregut per la prehistòria, l’època prero mana i l’època del metall, així com veure diferents obres d’art de l’època del renaixe

La Socrates Educa School de Salou ret homenatge al Dr. Gabriel Ferraté

Societat Va ser un dels fundador d’aqust projecte educatiu

La Socrates Educa Internati onal School de Salou va cele brar el passat divendres 24 de maig un acte d’homenatge al recent traspassat Dr. Gabriel Ferraté i Pasqual. Més de 500 persones, entre alumnat, staff de l’escola, Patronat de la Fun

dació, família del Dr.Ferraté, autoritats i convidats, van es tar presents en l’acte celebrat al Fòrum de l’escola, que es va omplir de gom a gom per aco miadar a qui fou patró fun dador de la Fundació Escola Internacional del Camp (ara Socrates Educa Foundation) i president d’honor. Entre els

El premi estableix quatre categories, una d’elles de fotoperiodisme

Labor Informativa (2006) i docent de la Universitat Ra mon Llull des del 1995; Esteve

ment. També van gaudir de l’emblemàtic Carrer Laurel amb la seva variada oferta en tapes i pinxos típics, i la Bo dega Viña Ijalba, de vins eco lògics. El segon torn tingué lloc del 14 al 18 de maig i es va desenvolupar a un càmping ubicat a Alcossebre, un nucli de població costaner situat al terme municipal d’Alcalà de Xivert, a la província de Castelló, on destaquen el seu passeig marítim i el nucli an tic. Els nois i noies van desen volupar activitats socioedu catives, així com sortides al voltant del càmping.

Giralt, president de la Demar cació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya; i Anna Surinyach, fotoperi odista i editora de fotografia de la revista 5W, valoraran els treballs presentats a la cate goria de Fotoperiodisme. El termini de recepció de treballs per a totes les catego

ries finalitzarà l’11 d’octubre de 2024 i els guanyadors es donaran a conèixer aquesta tardor en el marc de la gala de lliurament de guardons, pre vista pel 22 de novembre. Per tenir més informació sobre les condicions d’envi ament es pot accedir a: www. premimanyeiflaquer.cat

presents, l’alcalde de Salou, Pere Granados; la regidora d’Ensenyament de Salou, Jú lia Gómez, i el segon tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges. L’emotiu acte va recordar la figura del Dr. Ferraté i es va centrar en el projecte educa tiu Socrates Educa, el seu dar

rer gran projecte per a l’edu cació, ara preuniversitària, després d’haver transformat la universitària. Després dels parlaments es va descobrir un bust i una placa commemorativa. Amb el bust, que es pot veure a la plaça del Fòrum de l’escola, es va posar la lletra ‘ç’ d’un teclat d’ordinador. Un altre dels símbols de l’homenatge va ser la plantada d’un pi pi nyoner (espècie escollida per la família de Ferraté) al “me mory garden” de l’escola, un espai a l’aire lliure pensat per la reflexió i la calma.

Més de 500 persones van participar a l’homenatge. Cedida

Imatge de l’acte de presentació del premi, a la seu del Col·legi de Periodistes a Tarragona. Cedida

Imatge del grup que va viatjar a la ciutat de Logronyo. Cedida

Redacció

Dani Romera i Rodri Ríos, els dos artillers del Ceuta que tenen història amb el Nàstic

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Dani Vidal haurà de frenar a dos arti llers per sortir viu de l’estadi Alfonso Murube de Ceuta. Dani Romera i Rodri Ríos són els principals perills del conjunt nord africà i els homes amb més pólvora. A més, en el seu passat, han cre uat camins per tenir la seva particular història amb el Nàstic.

Dani Romera va ser un dels homes que va vestir de grana aquell fatídic dia de Vigo. El davanter d’Almeria va aterrar a Tarragona fa dues temporades per rellançar la seva carrera després d’un any complicat a la Ponferradina, a Segona Divisió. Romera es va convertir en un dels herois de la remuntada de l’equip de Raül Agné fins a arribar al play-off d’ascens.

El davanter no es va estre nar fins al cinquè partit, quan va marcar el gol de la victòria

Cinc

contra l’Algeciras. Des de lla vors es va convertir en un fix a l’onze d’Agné i va ampliar el seu historial anotador amb un doblet contra el Castelló, un gol contra el San Fernando i un hat-trick contra el Linen

se. En total, set gols i tots ells al Nou Estadi Costa Daurada. L’any passat, Romera va marxar al Castelló on va ano tar 7 gols abans de fitxar per al Murcia al gener, on el seu rit me golejador va anar decrei

jugadors del Nàstic ja saben el que és jugar a l’estadi Alfonso Murube

Futbol Sanz, Santamaría i Jardí en van sortir victoriosos l’any passat

Arnau Montreal Quesada

Dani Vidal compta amb cinc jugadors a la plantilla que ja saben el que és jugar al Mu nicipal Alfonso Murube de Ceuta recentment. La darrera campanya, Pablo Trigueros, Jaume Jardí, Alberto Varo, Óscar Sanz i Gorka Santa maría van jugar al grup I de la Primera Federació i van coincidir amb el Ceuta en els seus respectius equips. De fet, Nacho González també va jugar contra el Ceuta amb el Mérida, però no va entrar en la convocatòria d’un duel en el qual el Mérida va caure per

1 0. Jaume Jardí sí que va viat jar, però va ser suplent i no va participar en la victòria per 0 2 del Racing de Ferrol. Entre la resta de juga dors del Nàstic que van vi atjar a Ceuta, només Óscar Sanz en va sortir victoriós. El migcampista va disputar 62 minuts sobre la gespa de l’Alfonso Murube en la vic tòria per 1 2 de l’Unionistas. Alberto Varo va disputar els 90 minuts amb el Linense en la darrera jornada de lliga. El meta grana va mantenir la porteria a zero en un duel en el qual l’equip andalús va certificar el descens a la Se

gona RFEF. Qui també té un mal record de Ceuta és Pablo Trigueros, que, en la seva vi sita amb la Cultural Leonesa, va jugar els 90 minuts en la derrota per 2 1 amb doblet de Rodri Ríos. Finalment, Gorka Santamaría va tenir el parti cular honor de viatjar en dues ocasions a Ceuta. La primera amb el Deportivo en un duel que va acabar amb victòria del conjunt de la Corunya per 1 2. El davanter va disputar 19 minuts. Finalment, també va jugar a l’Alfonso Murube amb el Badajoz, va jugar els 90 mi nuts, però no va poder evitar la derrota per 3 0.

xent. Ceuta el va acollir com la seva nova casa i va arribar per ser important i suplir la baixa de Rodri Ríos. Amb tot, aquest any s’ha vist relegat a banqueta. Només ha jugat 6 partits de titular, i només un

Rodri Ríos ha marcat 4 gols contra el Nàstic i Dani Romera encara no s’ha estrenat

aquest 2024. Malgrat això, Romera ha tornat a mostrar espurnes de la seva bona ver sió recentment, a temps per al play-off. De fet, dels 4 gols que ha marcat, dos han sigut en els darrers dos partits.

Rodri Ríos és el referent de l’atac del Ceuta. L’any passat va despertar la seva voracitat golejadora amb 20 dianes, el millor registre de tota la seva carrera. Enguany va fitxar pel Murcia, però no va quallar ni amb el club ni amb el cos tèc nic i, al gener, va tornar a Ceu ta on s’ha retrobat amb el gol marcant 6 en 16 partits.

Rodri Ríos mai ha vestit la samarreta grana. Amb tot, el veterà davanter té el seu passat amb el Nàstic perquè s’ha enfrontat amb els tar ragonins amb cinc equips

diferents. L’últim cop va ser amb el Granada, la tempo rada 2018/2019, en la qual va marcar en la victòria local per 2 0 en Los Cármenes, una derrota que posava un clau més al taüt del descens grana a Segona B. Les primeres visi tes a Tarragona van ser amb el Barça B i el Valladolid, però va estrenar la rivalitat amb el Córdoba, marcant un doblet a l’Arcángel en una de les dures derrotes que van acabar amb la fi de l’etapa de Vicente Mo reno el curs 2016/2017. De fet, aquell mateix any també va marcar en el Nou Estadi en un duel que va acabar amb victòria per 2 1 del Nàstic de Juan Merino. L’última derrota de Rodri Ríos al Nou Estadi va ser amb la Cultural Leonesa, la temporada 17/18, en un 5 3 que va salvar el conjunt grana i va condemnar la Cultural. Els dos jugadors arriben en plena forma al play-off, però, diumenge, s’hauran d’enfron tar a la millor defensa de la categoria.

El capità grana Joan Oriol renova fins al juny de 2025

Futbol El capità del Nàstic de Tarragona, Joan Oriol, continuarà vestint la samarreta grana una tem porada més. El cambrilenc i l’entitat tarragonina han renovat el contracte fins al 30 de juny de 2025. Joan Oriol ha disputat 143 partits oficials en les 4 temporades que ha jugat en el Nàstic. El cambrilenc és un dels fixes als onzes inicials i ha domi nat el lateral esquerre. En aquesta darrera etapa, Oriol ha signat 9 gols amb al sa marreta grana i nombroses assistències. El lateral es querre continuarà vinculat al Nàstic per allargar la seva història en el club. AMQ

Gorka Santamaría a l’Alfonso Murube amb el Deportivo. Riazor.org

Futbol El primer va vestir de grana en el fatídic dia de Vigo mentre que el segon ha sigut botxí dels grana amb cinc equips diferents

A l’esquerra, Dani Romera, exjugador del Nàstic i, a la dreta, el pitxitxi Rodri Ríos. AD Ceuta

Marc Suárez s’obre pas trencant rècords amb el CA Tarragona

Tarragona té una nova promesa en el món de l’atletis me, concreta ment, en la modalitat de mar xa. El jove de la Riera de Gaià i membre del Club Atletisme de Tarragona (CA Tarragona), Marc Suárez, va reafirmar el seu potencial assolint la mi llor marca d’Espanya sub 16 en la modalitat de 3.000 me tres amb un temps de 12’32,03’’ el darrer cap de setmana en el Control de Marxa Atlètica ce lebrat al Vendrell.

D’aquesta manera, segueix les petjades de la seva germa na Júlia Suárez, medallista a Espanya i també del Club At letisme Tarragona, però que entrena al CAR de Sant Cugat. La seva germana gran va obrir el camí dels Suárez a la marxa

i Marc l’està seguint al peu de la lletra, batent rècords. Marc Suárez forma part de l’escola del CA Tarragona i compta amb José Manuel Rodríguez com a entrenador, així com també dues tècni ques del club lila. Suárez va explicar a Diari Més que «feia un parell de competicions que no m’anava bé, així que el meu entrenador em va dir si diumenge podia sortir amb l’objectiu de batre el rècord de Catalunya». De fet, eva trencar aquest i el d’Espanya. D’aquesta manera, suma un nou rècord als 3.000 metres marxa sub 16 a la família, per què Júlia Suárez encara osten ta el seu.

Aquest rècord el va aconse guir just una setmana després de quedar se a les portes de batre’n un altre. En el Cam pionat d’Espanya de Clubs

Els membres de l’equip +45 del Reus Monterols. Cedida

L’equip +45 del Club Tennis Reus

Monterols es proclama campió d’Espanya i puja a segona

Tennis L’equip +45 del Club Tennis Reus Monterols es va proclamar el darrer cap de setmana com a campió d’Espanya en el torneig que es va disputar a les pistes del Real Aeroclub de Córdoba el darrer cap de setmana. El conjunt reusenc va batre, precisament, a l’equip local per un ajustat marcador de 4 a 3. Aquest resultat també

els va valer per pujar a Sego na Categoria. El triomf va ser defensat pels jugadors Òscar Gavaldà, Raúl Moreno, David Giménez, David Cortés i Car les Prats, que jugaran en una nova categoria la pròxima temporada. Aquest mateix equip va ser campió d’Espa nya el 2019 en la modalitat +40 i també subcampió el 2021 i el 2023. Redacció

Fins fa un any, Marc Suárez compaginava l’atletisme amb el futbol

celebrat a Tarragona el 19 de maig, Suárez es va quedar a les portes de trencar la millor marca sub 16 als 5.000 metres marxa. De fet, es va quedar a quatre segons de batre un rècord que està establert des de 1985 per Germán Nieto. Pel que fa a aquella prova, Suárez va assenyalar que «volia re duir la meva millor marca personal, em vaig sentir bé i la veritat és que em vaig quedar a prop». El rierenc reconeix que els 5.000 metres marxa és la seva categoria preferida. El rècord no és l’únic mèrit que ha aconseguit enguany. Al febrer es va proclamar

campió d’Espanya sub 16 en el Campionat per Federaci ons. Suárez té entre cella i cella continuar sumant ale gries aquesta temporada. De moment, li falta per competir en el Campionat de Catalunya Absolut, el Campionat de Ca talunya sub 16 i el Campionat d’Espanya sub 16. El rierenc és ambiciós i es marca com a objectiu «guanyar el d’Espa nya i el de Catalunya, intentar assolir el màxim de medalles possibles i batre la meva mar ca en el Campionat de Catalu nya absolut».

Marc Suárez demostra la passió per la marxa en cada entrenament. De fet, també dedica temps en donar un cop de mà i aconsellar els seus companys per a millorar. De la mateixa manera que la seva germana va fer amb ell, Marc també s’ha convertit en entre nador. Fa només un any que s’ha especialitzat en la mo dalitat de marxa. Fins ara, el rierenc complementava l’at letisme amb el futbol, jugant a l’equip del Sant Pau Apòstol. Finalment, es va decidir per l’atletisme perquè la seva ve ritable passió era córrer, més enllà que al davant hi hagués una pilota o no.

El Reus Deportiu, preparat per afrontar les semifinals

contra el Barça

Hoquei

Hoquei Patins El Barça ha demanat un canvi d’ordre dels partits i diumenge el duel serà a Reus

Arnau Montreal Quesada

El Reus Deportiu engegarà aquest cap de setmana les semifinals del play-off de l’OK Lliga disputant el clàssic de l’hoquei català. El conjunt de Jordi Garcia s’enfrontarà al Barça Hoquei, l’etern favorit per guanyar el títol. A més, els reusencs tornaran a la Bombonera més aviat del que tocava. Després de superar el Calafell de Ferran López al Joan Ortoll als quarts de final, els roig i negres disputaven una eliminatòria contra el Barça que, en primera instàn cia, implicava jugar els dos primers partits al Palau Blau grana. Jugar els dos primers partits a casa en una elimina tòria al millor de cinc duels és el benefici atorgat al conjunt blaugrana després per estar millor posicionat a la classifi cació regular. El primer duel serà diven dres a les 17 hores i, el segon,

Maxi Oruste i Martí Casas després del duel a Calafell. Reus Deportiu

El Reus jugarà divendres al Palau Blaugrana i diumenge al Palau d’Esports

serà el diumenge a les 12.15 hores al Palau d’Esports de Reus. Posteriorment, l’elimi natòria tornarà al Palau Blau grana el divendres 7 de juny En cas de ser necessari, es dis putaran dos partits més, un a

Reus i el darrer a Barcelona. Aquest canvi d’ordre l’ha de manat el conjunt blaugrana per incompatibilitat horària. El diumenge 2 de juny el Pa lau Blaugrana serà l’escenari del tercer partit de semifinals de la Liga Endesa entre el Bar ça i el Real Madrid. Tot i que aquest duel es disputarà a les 18.30 hores, des de la lliga ACB es requereix la disponibilitat del pavelló cinc hores abans del partit. Malgrat que el Bar ça Hoquei va intentar avan çar l’horari de l’eliminatòria a les 11.30 hores per respectar el marge de temps, la petició no ha estat acceptada. Amb tot, el duel es manté a les 12.15 hores amb retransmissió a Esport 3.

Tot i tornar abans d’hora a la Bombonera, el Reus Depor tiu necessitarà, com a mínim, un triomf al Palau Blaugrana per allargar l’eliminatòria i tornar al Palau d’Esports de Reus.

Arnau Montreal Quesada

Marc Suárez durant el Control de Marxa Atlètica al Vendrell. CA Tarragona

Centenars de

El Govern deixa una llei amb les peticions «llesta» per a que el nou executiu l’aprovi

taxistes tornen a sortir al carrer contra

les VTC

Transport Élite Taxi assegura que mantindrà una reunió «al més alt nivell» amb representants del Ministeri de Transports

ACN

Centenars de taxistes van tornar a sortir al carrer ahir per protestar contra les VTC. «O operen legalment, o no hi haurà pau a Barcelona», va

avisar el portaveu d’Élite Taxi, Tito Álvarez. El sector del taxi ha continuat assenyalant pla taformes com Cabify, Uber o Bolt i va remarcar que si vo len operar a Catalunya ho han de fer «amb les normes que hi ha per a tots». «Volen un mo del de negoci que aquí no els permetrem», va dir Álvarez. El líder d’Élite Taxi també va assegurar que dilluns van parlar amb representants del Ministeri de Transports i en

Un incendi del coll de l’Alba de Tortosa crema una superfície d’unes 75 hectàrees

Successos La ràpida propagació del foc va causar que l’extinció resultés complexa

Ahir els Bombers de la Gene ralitat van treballar en l’ex tinció d’un incendi del coll de l’Alba de Tortosa, que segons estimen els Agents Rurals, va afectar una superfície d’unes 75 hectàrees. Les flames es van iniciar cap a un quart d’onze del matí al barranc del Racó de l’Ermita a la serra de Cardó Boix. L’incendi ostenta aproximadament un períme tre de 5,5 quilòmetres i els efectius treballen sobre una superfície de 90 hectàrees. L’operatiu va ser de 56 dotaci

ons terrestres i quatre aèries. Durant aquest es van haver d’evacuar sis persones de dues masies i els treballadors de la central eòlica propera, que va aturar l’activitat. Els Agents Rurals treballen amb la hipòtesi que hauria co mençat per la crema de restes vegetals en una finca propera que s’està desermant.

L’incendi es va donar per estabilitzat a les 17:38 hores, després d’unes tasques d’ex tinció que els Bombers han descrit com a «complexes», ja que l’incendi es va propagar molt ràpidament i els acces

els «pròxims dies» mantin dran una reunió «al més alt nivell» amb algun dels seus càrrecs. La marxa lenta va arrencar a les 10.30 h des de plaça d’Espanya. Des d’allí es van dirigir cap al centre per la Gran Via de les Corts Cata lanes. Els vehicles es van con centrar a la confluència entre la Gran Via i el Passeig de Grà cia per fer una assemblea. La portaveu del Govern en funcions, Patrícia Plaja, va explicar que l’executiu dei xa «llesta» i a punt una nova llei que regula la convivència entre aquest sector que es manifesta i les VTC. A més, la portaveu va considerar que el text està tan treballat «colze a colze» amb ells que recull «la majoria de les mesures que estan reclamant» els ta xistes. «El govern ha treba llat durant mesos amb tots els sectors una nova llei, els treballs estan molt avançats i s’hauria aprovat al juny si no hagués estat per la convoca tòria electoral. No ha pogut ser», va lamentar, afegint que el text està «llest per a que el Govern entrant, si té aquesta voluntat, la pugui aprovar i convalidar».

Sis persones van ser evacuades i la central eòlica propera va aturar l’activitat

sos van presentar dificultats als vehicles pesants i l’extin ció es va haver de plantejar des de la zona superior de l’incendi, «cosa que no era l’estratègia òptima».

Policial Els Mossos també han intervingut la narcollanxa que transportava la droga

ACN

El jutjat de guàrdia de Tor tosa ha decretat presó per als 7 detinguts pels Mossos d’Esquadra la matinada de diumenge, quan intentaven desembarcar quatre tones d’haixix en una Ametlla de Mar. Segons l’ACN, als em presonats se’ls van intervenir 99 fardells d’haixix així com la narcollanxa amb la qual transportaven la droga. Se gons els Mossos, una patrulla de seguretat ciutadana de l’Ametlla va intentar aturar un vehicle per identificar lo pels volts de les cinc de la ma tinada del 26 de maig. Aquest va fer cas omís de les indicaci ons dels agents, va accelerar i va fugir. En aquest punt, els

a: publicitat@mestarragona.com

policies van fer recerca per la zona i el van localitzar en un pàrquing de sorra proper a la Cala de Port Olivet. A la zona de l’aparcament van veure un individu que va marxar corrents en direcció a la platja. Tot seguit, els agents van observar dins l’aigua una embarcació, de tretze metres d’eslora i amb tres motors, on hi havia una dotzena de persones descarregant la droga. Quan van veure les dotacions policials, van fugir cap a una zona de pins pro pera. Diverses patrulles de l’ARRO, Seguretat Ciutadana i Trànsit, la Policia Marítima i l’Aèria i de la Policia Local, van aconseguir detenir set de les persones implicades en el desembarcament.

Marc, moltes felicitats. Gaudeix del teu dia i bufa les 9 espelmes! Petonets

La marxa lenta de taxistes va arrencar ahir des de les Torres Venecianes. ACN

La llanxa de transport i els fardells d’haixix a la platja de port Olivet. ACN

ACN

Imatge de l’incendi del coll de l’Alba de Tortosa. Bombers de la Generalitat

Espanya reconeix l’estat palestí: «Té com a objectiu contribuir a la pau»

Política Pedro Sánchez diu que es contemplen les fronteres de 1967 i Jerusalem Est com a capital

Espanya es va sumar ahir als 140 països del món que reconeixen l’estat palestí. Ho va fer per acord del Consell de Ministres que es va reunir ahir i de manera sincronit zada amb Irlanda i Noruega. En una compareixença ins titucional sense preguntes, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la de cisió «històrica» que té «un únic objectiu: contribuir al fet que israelians i palestins asso leixin la pau».

«El reconeixement de l’es tat de Palestina no només és una qüestió de justícia histò rica, sinó una necessitat per assolir la pau», va dir, perquè «és l’única manera d’avançar en la solució d’un estat palestí que convisqui en pau i en se guretat amb l’Estat d’Israel».

Sánchez va recordar que aquest estat ha de ser «via ble», amb «Cisjordània i Gaza connectades per un corredor i

Jerusalem Est com a capital», unificades amb «el govern le gítim de l’Autoritat Nacional Palestina». Un criteri alineat

amb les resolucions de les Na cions Unides i amb la posició que tradicionalment ha man tingut la Unió Europea. Per

Transforma la teva sala d’estar en el racó de lectura perfecte

Conforama ofereix una selecció de mobles per a tots els gustos

En un món cada vegada més digitalitzat, trobar moments de tranquil· litat i connexió amb la lectura resulta cada vegada més com plicat. Per aquest motiu, Con forama presenta una selecció especial de sofàs i mobiliari que combinen comoditat i es til per a crear un ambient aco llidor i gaudir dels teus llibres favorits.

cions perfectes per a un mo ment de descans i relaxació. Conforama en destaca tres del seu catàleg: la Eros, reclinable manual per 150 euros; l’Espi rit, amb funcionament elèctric i fet amb microfibra, per 370 euros; i la Gary, una butaca tra dicional de tonalitat grisa, per 300 euros.

Completa el racó de lectura

Des de Palestina celebren la decisió i creuen que no és un pas simbòlic

això, segons Sánchez, l’Estat «no reconeixerà canvis en les línies frontereres de 1967 que no siguin els acordats per les parts».

Entusiasme a Palestina Aquest reconeixement va ser rebut amb entusiasme per part de Palestina. El represen tant de l’Autoritat Nacional Palestina a Madrid, Husni Abdel Wahed, va convocar ahir una roda de premsa per destacar el «lideratge» d’Es panya i el seu rol per convèn cer a altres països dins de la Unió Europea. «El pas d’avui és motiu de respecte, admira

ció i reconeixement», va afir mar. Tanmateix, va destacar que la «histèria» d’Israel amb el gest d’Espanya, Noruega i Irlanda constata que no és un pas de caràcter merament «simbòlic». Des de la delega ció diplomàtica liderada per Abdel Wahed ressalten espe cialment la «iniciativa» exer cida per Pedro Sánchez en el reconeixement de Palestina, així com el seu rol davant dels seus socis europeus. «Aques ta gestió ha tingut efecte en diversos casos, i tenim la certesa que seran seguits per altres», va anticipar l’ambai xador abans de dir que el pas d’Espanya és una bona notí cia «per totes les dones i els homes amants de la justícia i la llibertat».

El PP creu que no és l’hora Per la seva banda, Borja Sé mper, vicesecretari i porta veu del PP, va afirmar en una entrevista a Antena 3 que la seva formació és partidària de la solució dels dos estats per a Palestina i Israel, però considera que ara «no és el moment oportú» per al reco neixement de l’estat palestí. «No és el moment d’actuar d’aquesta manera», va dir.

Casa Llaveria, especialistes en tendals

Casa Llaveria prepara la llar per l’arribada del bon temps. Tenen una àmplia tra jectòria en el sector dels ten dals i les pèrgoles i posen a l’abast un gran ventall de mo dels. Són experts en la marca Somfy, especialitzada en la motorització i automatització de tendals, pèrgoles, cortines, persianes i dispositius d’accio nament automàtic.

CONTINGUT especial ~

El sofà, l’epicentre No hi ha dubte que el sofà és l’element clau de la nostra casa. La seva versatilitat i con fort el converteixen en el lloc perfecte per a relaxar se des prés d’un llarg dia de treball, o gaudir d’una tarda de lectu ra. Per això, és essencial que aquest s’adapti a les nostres necessitats i estil de vida. En aquest àmbit, Confora ma proposa diferents opcions, com la Dante i la Drako, dues chaise lounges per menys de 400 euros cadascuna. A més a més, el catàleg també compta amb el Cervantes, un sofà llit de 3 places per 500 euros.

Butaques pel millor relax Cada vegada més, les buta ques es converteixen en op

Per tal d’aconseguir un espai de lectura acollidor i funcional, no cal deixar de banda mobles com estanteries o taules auxili ars. És per això que Conforama també ofereix productes com la llibreria Skipper, amb una porta i en color roure, per 190 euros; la taula de centre Creta, també en color roure, per 120 euros; i, en últim lloc, la llum de peu Chan, per 80 euros.

~ DECORACIÓ ~

Redacció

El sofà llit de tres places Cervantes. Conforama

El president del Govern, Pedro Sánchez, durant la declaració institucional d’ahir. ACN

Editorial

Víctimes en la història

Expliquem aquest dimecres que l’Associació Setge de Tarragona 1811 comencen els actes de commemoració que anualment serveixen per homenatjar els tarragonins que van defensar la ciutat durant la Guerra del Francès. De fet, tot just s’ha posat el punt final al festival de recreació històrica Tarraco Viva. I ara n’engega un altre, d’esdeveniment, que tampoc no renuncia a les accions de recreació d’episodis concrets, tot i que la seva finalitat és menys lúdica que la de l’esdeveniment romà. L’èpica que se sol aplicar per rememorar la història de passat romà no és la mateixa que la

d’un moment històric força més pròxim en el temps i que té com a principal nexe el de recordar les víctimes que va deixar el conflicte bèl·lic. És una reparació de la memòria, allunyada al segle XIX i per això menys dolorosa que altres referents –desgraciadament no ens en falten– com el de la Guerra Civil del segle XX, que necessita una recuperació més social que no pas historiogràfica. En qualsevol cas, donar forma pública a aquest record també ha de servir per a recordar-nos que en les guerres, que decideixen els governants, sempre la major part de les víctimes tenen poc a veure amb el poder.

Cec a Gaza

Vaig sentir parlar de Gaza per primera vegada de jove en algun relat bíblic. Però va ser la novel·la d’Aldous Huxley Eyeless in Gaza que em cridà l’atenció. Només en començar a llegir-la vaig veure que no es tractava d’un pobre cec, amb turbant i els ulls tapats amb una bena, demanant caritat pels mercats d’un remot racó de la Mediterrània.

Probablement la millor novel·la de l’escriptor anglès Huxley, que ens deixarà altres joies com Brave New World (Un món feliç) la distopia més imaginativa d’abans de «1984», no té res a veure amb Gaza. És un recompte d’un xic de bona família, allò que ara dirien un pijo perdut en les seves contradiccions com podia estar un cec a una ciutat. La referència, però, té a veure amb un passatge bíblic (Jutges 16:16) del Samsó, antecedent notable dels conflictes palestins i israelians.

Samsó, un animalot forçut que els filisteus-palestins havien capturat, quan Dalila li tallà els cabells amb el que va perdre la seva força. Li van buidar en els ulls, però cec i tot, quan va tenir oportunitat en créixer-li de nou el pèl, aferrat a les columnes del temple on hi eren tots els filisteus, amb un cop de força per fer caure les columnes i amb això. «... va matar més filisteus en el moment de morir que no pas quan vivia» (Jutges 16:30).

Gaza és d’existència reconeguda de fa més de 3000 anys, al llarg dels quals estat destruïda reconstituïda dotzenes de vegades per part d’enemics diversos. Des de Samsó, a Saladí, els egipcis, els croats, els turcs, els anglesos, o els israelians més d’una vegada.

L’actual destrucció de Gaza la provoca

la invasió dels territoris adjacents de l’Estat d’Israel per part de milícies de Hamàs, matant a més de 1250 civils i segrestant quasi 300 el 7 d’octubre de 2023. La resposta de la IDF ha estat contundent i tremenda. Un cop més serà la ciutat, els habitants de Gaza els que ho pateixen. Això, però, s’ha d’acabar. Res, ni una venjança, justifica tanta mort i tanta destrossa.

El reconeixement de l’Estat palestí per part del govern del Regne d’Espanya és un gest pretès d’aportar solucions el conflicte. Gens original quan més de 140 altres països ja ho han fet el passat. Els que no ho han fet pertany a l’òrbita dels Estats Units. L’Estat d’Israel en resposta aquest reconeixement per part d’Espanya, ha proposat reconèixer la realitat d’un estat Català. No és el mateix. Un detall concret: a la llista d’estats sobre els quals informa de la seva existència amb dades detallades de la seva geografia, població, economia, recursos, etcètera, que publica la Central Intelligence Agency americana figura la Franja de Gaza. I això amb el mateix detall que el Regne Unit, França o, també, Espanya. No figura Catalunya, només esmentada dins Espanya. Se’m fa difícil trobar cap paral·lelisme entre la Franja de Gaza o els territoris pa-

Res, ni una venjança, justifica tanta mort i tanta destrossa

lestins i Catalunya. Ni la situació actual, ni la història remota o recent, ni les característiques geogràfiques demogràfiques i econòmiques, culturals, idiomàtiques i, tot plegat, polítiques, s’assemblen mica. L’única coincidència seria la d’una comunitat sense estat, un poble sense Estat. És, però, el reconeixement com estat el que confereix identitat universal a un territori, a una nació. Ara per ara, redundàncies volgudes, l’estatus d’Estat precisa un reconeixement per part d’altres estats. Tant des del punt de vista proper, els dels estats limítrofs, com des de la comunitat internacional. Al moment històric actual, la representació de la comunitat internacional des de la Segona Guerra Mundial l’ostenta l’Organització de les Nacions Unides. El reconeixement per part de l’ONU de Catalunya com un «col·lectiu objectivament identificable» és un feble reconeixement de la nostra nació. Fins a ser considerat estat encara queda un llarg recorregut. Hem sentit parlar, tot i ser suposadament secretes, de les converses a Suïssa per tractar alguna possible sortida el conflicte entre Catalunya i Espanya. Sembla que existents o no, les idees voregen el tema «estat» de molt lluny, cercant fórmules com la confederació, la federació o altres, que tenen a veure amb les formes d’estat i, per tant, limitades. Malaguanyats esforços. Eufemismes, pamemes i mentides, bones per considerar al voltant d’un té en pastes de protagonistes miops o cecs, com a Gaza, però poca cosa més. Seguim doncs. Donec perficiam.

Tribuna

Per seguir guanyant a Europa i al Camp de Tarragona amb Toni Comín

La candidatura de Junts i Lliures per Europa, encapçalada per l’eurodiputat Toni Comín, disposa d’una important presència de candidats del Camp de Tarragona. Una de les singularitats d’aquesta llista és la pluralitat d’accents catalans que aglutina per portar una veu sòlida al Parlament Europeu. Una veu capaç de tenir com a prioritat Catalunya i els Països Catalans, sense interferències i amb la garantia de l’experiència i el bagatge d’un equip que durant aquests anys ha conegut de primera mà el funcionament de les institucions europees i la política internacional. El candidat Toni Comín, al costat del president Puigdemont, ha construït aliances i ha consolidat la representació dels interessos catalans davant dels diversos actors europeus i internacionals. La defensa dels drets i llibertats de la ciutadania (de tota) ha estat en el cor de la seva acció a Europa i la seva veu s’ha fet sentir per deixar clar que el procés d’autodeterminació de Catalunya és un procés legítim segons el dret internacional. Tot aquest bagatge acumulat per Toni Comín i l’equip que l’acompanya cal aprofitar-lo, cal evitar que es perdi i cal reforçar-lo per garantir que Catalunya continuarà essent un tema central en l’agenda europea, i no una qüestió secundària com voldrien alguns.

Promovent el treball transversal i unitari, Junts i Lliures per Europa pot afavorir la recuperació dels ponts que el moviment català necessita ben forts per tenir una veu reconeixible al món.

El Camp de Tarragona, és un espai central des del punt de vista geogràfic, econòmic, social i cultural als Països Catalans. Les seves necessitats territorials han de ser una prioritat en les polítiques europees

El Camp de Tarragona, és un espai central des del punt de vista geogràfic, econòmic, social i cultural als Països Catalans. Les seves necessitats territorials han de ser una prioritat en les polítiques europees, per poder competir i cooperar en igualtat de condicions en el context de la Mediterrània i el sud d’Europa. Àmbits com l’agricultura, la indústria, les infraestructures, la sostenibilitat i el medi ambient, les polítiques públiques de salut, educació i cultura reben una enorme influència de les decisions que es prenen a Brussel·les. Per aquesta raó també cal explicar que la candidatura de Lliures per Europa no té hipoteques que puguin fer ombra a la defensa del Camp i el conjunt de Catalunya com a prioritat.

D’altra banda, és una garantia que el cap de llista, Toni Comín, sigui una persona que coneix bé les nostres comarques i hagi demostrat al llarg de la seva trajectòria els valors de la lluita pels drets i llibertats de la ciutadania així com de la justícia social i la defensa dels més desfavorits.

El 9 de juny cal votar Toni Comín i Junts i Lliures per Europa perquè Catalunya no sigui un actor subaltern i secundari a Europa, sinó un actor protagonista capaç de defensar en primer lloc els interessos del Camp de Tarragona i del conjunt de Catalunya.

Jordi Suárez Baldrís (MEScat)

Àlfred Pitarch Garcia

Xavier Suàrez Gutiérrez

Teresa Recasens Simó

Cristina Masip Rofes

Candidats del Camp de Tarragona a la llista de Junts i Lliures per Europa

Tribuna

Xavier Allué

Roda el món i torna el mot

Debat (i 2)

Si la setmana passada l’entrada a la família nombrosa de batre ja va ser suculenta, prepareu-vos que avui encara més. Vam començar pels verbs i els derivats sense prefix i avui passarem als prefixats, seguint l’ordre dels verbs esmentats.

Combatre, per exemple, ens ha donat combatent, terme d’origen militar que s’ha escampat a pleret en altres àmbits, com ara el polític i, sobretot, l’esportiu. O combatiu, també. El verb esbatanar, en canvi, ni ha creat derivats ni segueix el patró formal; és una rara avis en tota regla. Ben bonica, això sí.

Rebatre, per la seva banda, és un cas més curiós. Un verb de poca freqüència d’ús, poquíssima, que disposa de mitja dotzena de derivats, com si hagués volgut superar el trauma de l’escassa presència en la vida pública amb una fertilitat excessiva: rebat, rebatedor, rebatuda... Tot i que els dos més difosos són sengles adjectius: rebatible i irrebatible. Que em recorden, per cert, que ens n’hem descuidat un altre pel camí, en un error imperdonable: imbatible, que per ser fill únic ha fet una considerable fortuna (segurament és un dels més coneguts de tota la colla).

El repàs als verbs es tanca amb els dos rarets de la família: esbatre, desconegut en les dues accepcions que té (‘Treure del damunt amb una sacsejada allò que oprimeix o afeixuga’ i ‘Allunyar penes, afliccions, amb esbargiments, distraccions, etc, que de fet és simplement el sentit figurat), i sotbatre, sinònim de sotragar. Això sí, tots dos tenen descendència: esbat, esbategar, esbatec i esbatiment el primer i sotbatuda (sotragada) el segon.

Dels lectors

El pavelló Mar i Cel, resposta a una carta

Fa poc temps que em vaig acomiadar de la feina on vaig prestar els meus serveis durant 32 anys. No va ser fàcil prendre la decisió amb la meva edat, hi havia molts vincles que em subjectaven, però desprès de valorar una sèrie de qüestions practiques, com, per exemple, poder anar caminant des de casa meva al nou lloc de treball, em vaig decidir a donar el pas.

Rebatre, per la seva banda, és un cas més curiós. Un verb de poca freqüència d’ús, poquíssima, que disposa de mitja dotzena de derivats, com si hagués volgut superar el trauma de l’escassa presència en la vida pública amb una fertilitat excessiva

Ens queda res, per acabar aquesta passejada? Doncs sí: els compostos. Si no, la família no seria tan paradigmàtica com dèiem. Són pocs però eixerits: batibull, que coneixeu perfectament; batifullar, amb F (‘batre els metalls per reduir-los a fulls’!) i batifuller; i, per acabar, batiport (‘porta o peça que tanca una obertura horitzontal o inclinada’ i, en el sentit més conegut, ‘post que es col·loca a la part inferior d’una portalada per tal d’impedir que l’aigua del carrer entri a casa’).

Au, ara sí que estem. I com ho rematem, tot això? Doncs d’una manera lògica: tota aquesta riquesa que hem vist, aquesta profusió d’emocions verbals que ens connecten amb el passat i en garanteixen la continuïtat, es pot perdre. Com? Abandonant-la. Per exemple, participant en un debat electoral del teu país en la llengua de l’enemic. Una manera ben estúpida de renunciar a aquest patrimoni, que no és sinó la teva identitat.

Pau Vidal Filòleg i escriptor

He treballat com a infermera a Villablanca Serveis Assistencials, un dels recursos d’atenció per psiquiatria crònica i discapacitat intel·lectual severa i crònica amb trastorns de conducta que té l’Institut Pere Mata. Coincidint amb aquest moment singular de la meva vida, canviar amb 58 anys de feina, ha aparegut una carta al vostre diari, el 17 de maig, que m’ha entristit profundament precisament perquè parlava del lloc que tan m’havia costar deixar. Més concretament, l’article parlava de forma molt negativa del pavelló on havia estat destinada els últims anys al centre, Mar i Cel.

He pensat molt abans d’escriure aquestes lletres. En els meus companys, en les famílies i, sobretot, en els meus usuaris (així els anomenen). En l’impacte que hauria tingut per a mi aquesta carta si encara fos al centre. Pensava que cap d’ells es mereix que ningú els tracti malament.

Tothom té dret a donar la seva opinió, a ser crític, és bo per a tots. A les famílies sempre se les ha animat a que ens comuniquessin allò que creguessin que podia fer-nos millorar. Però s’ha de ser molt curós amb el que és diu perquè es pot fer mal. És com dir que continuar treballant en aquest centre et converteix com a treballador en còmplice i als usuaris en víctimes. Però, no, Carmen, ni lo un ni lo altre.

Et diré que el personal sempre ha mantingut, com professionals que són, una exigència perquè les coses millorin, ja sigui en qüestions d’espais com d’augment dels ràtios de personal. I que aquestes demandes sorgien de la voluntat de millorar cada dia l’assistència. Que aquesta és bona, molt bona. Però, es veritat, és clar, sempre es pot millorar. A vegades aquestes millores no depenen dels treballadors sinó de la responsabilitat compartida de tota una societat massa distreta que veu com cau en mans privades o concertades la gestió de la cura dels nostres éssers estimats amb el que això significa. Empreses que, al cap i a la fi, malgrat complir amb tots els requisits que els hi demana l’administració, es mantenen en els límits en qüestions d’inversió. Però això ja és un altre tema. Jo el que vull és posar en valor la feina que dintre d’aquestes organitzacions fan els treballadors deixant-se la pell per fer una feina ben feta. Vocacional. I dono fe, perquè he estat molts anys i he conegut moltes famílies que s’han sentit satisfetes amb la nostra atenció i dedicació. No és una feina fàcil, gens ni mica. El dia a dia és complicat. En un torn de matí pots veure crisis de tot tipus, de vegades extremes. I la nostra feina es estar allí, donar resposta, acompanyar als usuaris per resoldre els seus conflictes i frustracions. Dinamitzar les seves vides, Donar respostes a les variades conductes i situacions que es van presentant. Només gràcies a un gran equip es pot fer això.

Em costa reconèixer els espais que descrius en la teva carta. Jo, que hi podria moure’m amb els ulls tancats, no sé quina sala es aquesta, la fosca i sense decoració. Totes les que conec tenen grans finestrons per on entra molta llum natural. Potser

vas estar a l’habitació farmaciola, lloc neuràlgic del pavelló per la seva importància, el primer que, diuen, serà remodelat en les properes obres. Efectivament, és un espai que té una finestra que dona a una escala d’emergència i que molts cops està ple d’usuaris perquè allí van tots a abocar alegries i penes o a que els hi arreglis la radio amb esparadrap. Però no és una sala de vida on els usuaris passen la jornada. Es el lloc on conflueix el personal d’atenció directa, curadors i infermers per dur a terme cures i altres tasques relacionades a la dinàmica assistencial. Pel que fa a la decoració, si puc estar d’acord que en algunes sales hi ha poca. És per les característiques dels usuaris, els quals, no tots, volen jugar a treure tot el que estigui penjat i, si s’escau, a menjar-s’ho o trencar-ho. Normalment hi ha decoració sempre. Es canvia cada estació i festa de l’any, però acostuma a estar penjada al sostre per evitar que l’agafin i puguin fer-se mal.

Perquè el que sí es veritat és que en Mar i Cel hi ha una colonització total dels espais. Per part, és clar, dels més antònoms encara que aquests vagin en cadira de rodes o la seva mobilitat sigui reduïda. Tot és casa seva i fan el que els hi rota perquè se senten a gust i lliures. De la mateixa manera te’ls pots trobar despullats perquè tenen calor o s’han tret el bolquer i t’ho donen a la mà com qui entrega un trofeu. O estan al terra estirats com si estiguessin a la platja. Es casa seva i per tant gaudeixen de la seva intimitat que això suposa. Es de respectar o, si més no, entendre la reserva d’aquells responsables de la seva cura. Durant molt anys he vist l’expressió espantada del primer dia dels alumnes de practiques amb aquell bany de realitat del que parles. I més, quan són assaltats per l’efusivitat invasiva i afectuosa de

la nostra població. Les característiques dels usuaris, tractats amb màxim respecte i afecte pel personal, determinen aquest especial clima. Sobre la medicació et diré que em tallaria les venes si no cregués que la medicació que portava l’Alba de més quan la vas agafar era precisament perquè havia estat atesa només arribar i era el tractament que diligentment li havia receptat la doctora de medicina orgànica que ja l’hauria vist el primer dia. Per últim, comentar-te que al llarg dels anys he vist a molts dels nostres nens (així els diem a la intimitat ja que acaben sent nostres encara que tinguin seixanta anys) que han trobat amb nosaltres una llar, que no volen sortir de permís fins i tot. I que quan ho fan, volen tornar a la seva rutina d’horaris i activitats perquè, malgrat que tot sigui millorable, estan més entretinguts i acompanyats veient el conjunt de vides com la seva que els envolta i que interaccionen amb ells fent bromes i a vegades no tan bromes. Perquè la vida, fins i tot per a ells, és com la nostra, on passa de tot. Els apropa a la vida normal i tots, Carmen, volem una vida normal. L’Alba haurà guanyat coses tornant al protegit espai de la seva llar, però també ha perdut l’oportunitat d’altres carícies, somriures, festes i oportunitats per sentir-se viva. Ha perdut un univers meravellós i aquest també té nom propi i es diu Mar i Cel.

Antonia Caballero Expósito

Infermera de Villablanca Mar i Cel Reus

Podeu enviar les vostres cartes a: opinio@diarimes.com

La vuitantena edició de la Festa de la Bicicleta del Vendrell es va celebrar el passat diumenge, 26 de maig, amb més de 1.000 participants. Aj. Vendrell

El Vendrell treu les bicicletes al carrer

Penedès Un miler de participants van pedalar a la 80a edició de la Festa de la Bicicleta

Redacció

La 80a edició de la Festa de la Bicicleta va reunir diumenge al Vendrell un total de 1.030 participants. Després de do

nar el tret de sortida, tots els grups participants fer un re corregut pels carrers del nucli fins arribar a la Rambla al vol tant de les 12 hores. Mentre es deliberaven els premis, els

assistents van poder gaudir de l’actuació de la companyia Pentina el Gat amb l’espec tacle La Harpo’s Band Surf al Carrer. L’escola La Parellada de Santa Oliva es va endur

el premi per ser el grup que va venir de més lluny. En la categoria de grup nombrós, l’escola Àngels Garriva es va endur el primer premi i el segon pa ser per l’escola Pau

Casals. Pel que fa al premi per als més divertits i originals, van premiar a l’escola Garbí i l’escola Àngel Guimerà es va endur el primer premi en la categoria de carrosses.

Necrològiques

Tarragona

José Luis Martín Minguito. Ha mort als 68 anys.

José Ramon Salvo Gurrera.

Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

Aurita Fouca Mostaza.

Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 19.15 h al Tanatori.

Eloy Martínez Colas.

Ha mort als 99 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Josefa Jimenez Olivares.

Ha mort als 101 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau. Reus

Máximo Gutiérrez Víctor.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Avui felicita als que es diuen: Just Màxim.

Espai patrocinat per:

21/03 al 19/04

Para esment a les teves relacions d’amistat, t’estàs afanyant molt això pot complicar els teus plans desit- jos. És millor que donis temps.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Un corrent d’ardor passional circula per les teves venes trobaràs l’objecte dels teus desitjos si controles la situació el realitzes amb calma.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Una certa ansietat t’impedirà veure clarament els passos a donar. Deixa’t guiar per la teva intuïció per les primeres idees que et vengen a la ment.

20/04 al 20/05 TAURE

Jornada per a expressar tota la teva energia en el terreny amorós. Serà fàcil trobar l’amor ja que el teu magnetisme es trobarà en plenitud.

23/08 al 22/09 VERGE

Un dia on els teus sentiments estaran a flor de pell et veuràs ficat en comentaris i accions relacionades amb l’amor. Nit apassionada.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Una lluita entre el que vols el que la vida t’ofereix. No adoptis posicions extremes o perdràs l’aconseguit que va costar molt aconseguir.

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Caminant per catalunya

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Teló de fons

16:00 Fet a mida

18:00 Pica lletres

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La comarcal (r)

23:00 Notícies vespre (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

Els teus desitjos sentimentals els estàs vivint molt precipitadament això pot causar-te conflictes. Tracta de no abastar massa.

23/09 al 22/10 BALANÇA

La teva energia emocional és molt alta. Ves amb compte en parlar ja que generaràs frecs enfrontaments. Relaxa la teva ment.

20/01 al 18/02 AQUARI

Viuràs un intens amor amb algú que apareixerà en la teva vida de manera sorprenent o amb la pròpia parella que semblava distanciada.

21/06 al 22/07 CRANC

Jornada molt important pel nombre de persones que estaran amb tu per les fortes experiències que viuràs. La sort t’acompanyarà.

23/10 al 21/11

Les teves aventures amoroses augmentaran. Amb facilitat et portaran a esclats passionals poc controlables. Aconseguiràs forts moments íntims.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Analitza la realitat, enfronta de manera ferma tot el que es presenti no dubtis a tallar si alguna cosa no et convé. En la fermesa està el teu èxit.

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Salomo Tuset, Oriol. Plaça Ponent, 2. Telèfon 977 213 533. Pujol Fite, Artur. Bloc Sant Joan (SPiSP). Telèfon 977 200 413.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Gispert Voltas, Rafael. Raval Martí Folguera, 51. Telèfon 977 310 478.

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc.

Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Anuncis classificats

VENDES

L´ALEIXAR. VENDO TERRENO RÚSTICO. 1 hectárea. Casita herramientas. 15.000€. Tel: 653.490.117

PÀRQUINGS

DOS PLACES CONSECUTIVES pàrquing a Torreforta, carrer Montblanc. Tel.625.934.624

ALQUILO PARQUING

Rambla Nova, zona balcó mediterrani. 125€. Tel: 626.420.778

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107

678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular.

MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 602.033.898

MASAJISTA PROFE-

10.00 Fet a Mida

11.00 Com la Nit el Dia 12.00 Quina Animalada!

12.30 Com la Nit el Dia

13.30 SPi+TV

14.00 Notícies 12

14.30 Com la Nit el Dia

15.30 SPi+TV

16.00 Fet a Mida

18.00 PicaLletres

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 30 Com la Nit el Dia

21.30 Va passar aquí Catalunya

22.00 Notícies 12

22.30 Com la Nit el Dia

23.30 Va passar aquí Catalunya

Besora Mallafre, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 977 360 270.

VALLS:

Rull Ferre, Gabriel. Abat Llort, 24. Telèfon 977 608 717.

EL VENDRELL:

Parra, Pere - Parra, M.Carme.

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

Sant Xavier, 23. Telèfon 977 660 275.

Solucions

23:30 La comarcal (r)

HORITZONTALS: 1. Imatge simbòlica. Menjars amb un excés de clorur de sodi. 2. Dues del mur. Grega bàsica. Rata dormidora grisa. 3. Apèndixs filiformes de la pell dels mamífers. Agosarats. 4. Reial si és un camí. Ataquem la malaltia. Deessa primigènia. 5. Divideixin per sembrar. Disposà de tota la informació. 6.Vent. Uns segons.Tres de blanc. 7. Ciutat aragonesa. Esgarrapada. 8. El cap de l’Albert. Fabricants de cananes. Consonant. 9. Sosté el cap. Famosa senyora. De les muses. 10. Parla amb santa Rita. Dificultats per obrar. Dues del Joan. 11. Indústria molt catala- na. Cadavèric. 12. Marxant en certa direcció. Beguda refrescant. VERTICALS: 1. Full sortit de la premsa. Fa anotacions al marge d’un escrit. 2. Inventar. Inspiren amb els nassos. 3. Vent. Certes parts dels llibres. Relaxada. 4. Al revés, religiós destacat. Equip que juga al seu terreny. Dues de tantes. 5. Símbol químic. Punt més alt del serral. Les hores de repòs. 6. Ésser mitològic amb potes i banyes de cabra. Crit arren- cat pel dolor. 7. Groc fosc. Animal nat de poc. Consonant. 8. Vocal. Amb bona mà. Nom de lletra. 9. Mamífer americà amb molta llana.Varietats de quars de color verd. 10. Rema dos cops al revés. Escut d’armes.Amb títols o sense. 11. Formidable. Homes. 12. Insulsa. Atacada la dent. TV local

00.00 Notícies 12

El temps

25º 17º

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Fins al mig matí predominarà el cel serè o poc ennuvolat per núvols alts. A partir de llavors, augmentarà la nuvolositat de nord a sud i el cel quedarà mig o puntualment molt ennuvolat per bandes de núvols alts i mitjans. A més, al centre del dia creixeran algunes nuvolades al Pirineu i Prepirineu, sobretot al sector oriental. Independentment, hi haurà alguns intervals de núvols baixos a punts del litoral sud fins a mig matí i, de nou al final del dia quan seran més extensos i compactes. Precipitacions

A partir de migdia, és possible algun ruixat feble i minso al Pirineu, sobretot al sector oriental.

CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TERÀPIES

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087

MASAJE RELAX SALOU. Tel: 663.195.232

MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

Solució: nivell mitjà

L’escriptora de l’Aleixar Fina Anglès i Soronellas explica sovint que va co mençar a escriure poesia per a infants el dia que va llegir a la revista Faristol l’afirmació «La poesia infantil, la Ventafocs de la poesia».

Com a resulta, va publicar el seu primer poemari per a nens i nenes l’any 2005. Es deia Bella Lluna treu el nas (Arola Ed.) i, de manera no intencionada, aquell llibre acaba ria sent el primer d’una col·lecció que aquesta mateixa primavera ha arribat al quart volum. Es trac ta de Bella Lluna et fa un petó… I, com en els tres anteriors, la Fina ha comptat amb les il·lustracions de Jasmin Bergadà i Silvana Sal vadó.

En aquesta oca sió, explica l’autora, el conte s’adreça a la canalla més peti ta de casa, dels zero als tres anys apro ximadament. Els poemes, que s’agru pen en tres blocs (animals, instru ments musicals

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Llibres El quart volum de la col·lecció ‘Bella Lluna’ de Fina Anglès és un poemari pensat per a la canalla més petita de casa

Un recull de poemes de falda per començar a aixecar el vol

i mitjans de transport), es pre senten acompanyats del dibuix i l’onomatopeia que els correspon.

La Fina explica que, encara que d’entrada pugui semblar que l’in fant no podrà entendre el valor poètic dels versos, la idea és que «les criatures tinguin el llibre al davant amb un adult, pare, mare, avi, mestre, oncle… és igual. Un adult que li dedica prou temps perquè se l’estima o li vol bé, i se l’asseu a la falda, va al ritme que la criatura necessita i llegeix amb el to adequat perquè la lectura li sigui

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

útil». En definitiva, subratlla l’autora, la intenció és afavorir «que l’adult sigui present en un dels processos més màgics que podem viure les persones, que és aprendre a llegir i a estimar la lectura».

Aquesta és la idea de fons de tota la col·lecció, que té aquesta Lluna com a protagonista, i que no deixa de ser, en paraules de l’autora, «aquell adult que vol bé a la criatura i sempre n’està pendent per ajudar la a créi xer». A la vegada, però, la Lluna és també un homenatge al seu poble, l’Aleixar: «De ben petita ja m’embadocava veient la sortir pels Rocanys, una vista que enca ra tinc des de casa».

En bona companyia

La Bella Lluna fa referència a l’adult que s’estima l’infant i li vol bé

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Golfus de Tàrraco

Sant Salvador de Lluís de Salvador

Sant Salvador és la República a Tarragona, o la Tarragona Republicana. Així com Bonavista és la Tàrraco Romana. Després del titular impactant, m’explicaré. Fa vuit anys vaig escriure uns textos per acompanyar les imatges de Bonavista del bon fotògraf David Mocha, per al festival SCAN. En aquestes càpsules de text m’imaginava que Bonavista era la Tàrraco que havien construït els romans, i no la que coneixem avui com a patrimoni de la humanitat. Ho vaig fer, com Mocha en les fotos del barri, per posar de relleu la dignitat i potència de Bonavista. Igualment ara vull recrear que Sant Salvador és el centre de la Tarragona que va mantenir la dignitat republicana, la ciutat culta i potent que Lluís de Salvador volia, mentre que l’actual centre seria un extraradi gris, franquista i monàrquic, valgui la redundància. M’agraden els capgiraments que fan pensar i enaltir les realitats. En aquest cas m’hi ajuda que Sant Salvador fos el lloc triat per Lluís de Salvador quan va retornar a la seva Tarragona, la que m’ha transmès la seva neta Viviana. La veig, doncs, com la Tarragona on s’ha fet real la República somiada per ell. I en bona part és cert, per la lluita històrica de les veïnes i veïns. Una lluita per la dignitat que s’ha recordat en la passejada per la memòria, el 25 de maig. El periodista Enric Garcia Jardí m’hi ha convidat a participar, per parlar sobre Lluís de Salvador. Malauradament no hi he pogut intervenir però això que us explico és el que hauria explicat. Gràcies, Enric!

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Fina Anglès ha estat professora a secundària i és autora de diversos llibres per a infants, així com de cantates infantils. Gerard Martí