Divendres 31 de maig de 2024

Camp de Tarragona 12

Vila-seca posa en marxa al Centre Històric un sistema de recollida de residus innovador

Opinió 28 Rubén Viñuales. La capital... del treball i del lideratge

Política

La llei d’amnistia

ja és una realitat

La proposta surt endavant amb 177 vots a favor i 172 vots en contra del PP, Vox, UPN i CC

ERC i Junts coincideixen a reclamar un referendum i veuen la llei com una «reparació»

26 i 27

Societat 10

La festa de Corpus omple Reus

La ciutat ho celebra fins diumenge amb actes tradicionals com l’ou com balla, les catifes de flors o la degustació de la coca amb cireres

Tarragona

L’augment de zones per a vianants serà una prioritat al nou POUM

L’Ajuntament ha licitat la redacció d’un estudi d’avaluació de la mobilitat que planteja el nou pla urbanístic 4

afonsÀrea metropolitana

«Necessitem un govern al que no li tremoli la mà a l’hora de prendre decisions»

Entrevista La presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, i el seu homòleg de Reus, Mario Basora, coincideixen a demanar un nou executiu fort que desencalli inversions al Camp de Tarragona i que «tingui cura» de la indústria química

Oriol Aymí

Com veuen les cambres de comerç el procés cap a la constitució de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona?

Laura Roigé: «Les cambres ja funcionem mancomunades. La nostra finalitat és crear riquesa i llocs de treball, que el territori prosperi. Més enllà de la foto que hem vist als mitjans de comunicació, en què hem vist els alcaldes de Tarragona i de Reus, i la presidenta de la Diputació, que deien que tenien previst fer una àrea metropolitana, nosaltres no sabem res. No se’ns ha consultat res».

Mario Basora: «Les cambres ens hem de mantenir com a espectadors, perquè no és el nostre tema, que és donar serveis a les empreses. Però crec que hem de ser uns espectadors actius i hem de posar els nostres tècnics a treballar amb els grups de treball que es formin per crear aquesta àrea metropolitana».

Confien que acabi fructificant?

L.R.: «A Tarragona sempre hi ha hagut grans projectes que no s’han finalitzat i no sabem si aquest també en serà un. De moment, no es posen d’acord ni amb el nom».

M.B.: «Que comencin Reus, Tarragona i alguna altra ciutat com Salou, amb projectes clars i eficients i que donin valor al ciutadà i a les empreses». Per a què cal una àrea metropolitana?

L.R.: «Ja tenim coses mancomunades, com la incineradora de residus, o l’aigua, que la tenim solucionada amb el consorci. Però, per exemple, hi ha la qüestió de les infraestructures. S’hauria de fer un pla director, sobretot per reservar sòl».

M.B.: «És important tenir una visió a llarg termini, hem de pensar a 30 o 40 anys. Per això

La frase

«Més enllà de la foto als mitjans no sabem res sobre l’àrea metropolitana»

Laura Roigé

és importantíssim reservar sols per on hagin de passar futures carreteres o via de tren, per exemple. Amb l’aigua, ja tenim el CAT però podem avançar i fer també polítiques de regeneració, tancar el cicle de l’aigua. No sé les dades de Tarragona, però a Reus llencem tres embassaments de Riudecanyes l’any sencers després de la depuradora. Amb això, tots els pagesos tindrien aigua suficient per regar sense problema».

La frase

«Amb l’aigua ja tenim el CAT, però podríem afrontar la regeneració»

Mario Basora

Som o no som una àrea metropolitana?

L.R.: «Som una zona privilegiada. No només pel clima que tenim. Tenim el quart port d’Espanya, som líders amb cereals, amb cotxes, amb animals vius...Tenim un port que va ‘com un tret’. Tenim un aeroport, i una marca consolidada que es diu Costa Daurada, coneguda a tot el món, que és una cosa que costa molts anys de crear».

M.B.: «En algunes coses ja hem

començat a treballar com a àrea metropolitana, com la taula estratègica de l’aeroport. Al Port de Tarragona, també. Però ens falta molt. Crec que hauríem de començar pel transport públic, que no pot ser que només sigui el 6% del total. No sé si serà el Tramcamp o l’autobús d’hidrogen, però ho hem de començar a moure».

Veuen possible que el Camp de Tarragona funcioni com una àrea metropolitana?

L.R.: «Si hi hagués una bona voluntat política, es podria. Però s’ha de comptar amb la generositat dels municipis, perquè cada ajuntament haurà de renunciar a una part del seu pressupost, i és aquí on hi hauran les baralles de campanar».

M.B.: «Tots els alcaldes hauran de cedir alguna part dels seus serveis per mancomunar-los.

que es reconverteixi la carretera N-240 en una carretera de dos carrils des de Tarragona en direcció a l’estació. I que a l’estació es faci un aparcament a cel obert low-cost, que no arriben els permisos de la Generalitat. Tot això està aturat....tants els accessos com l’aparcament. Fins i tot hi ha el projecte fet per connectar l’estació del Camp amb la carretera del Catllar».

M.B. «La cambra de Reus representem a cinc comarques, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Camp i la Conca de Barberà, i per nosaltres resulta bàsica la N-420. Amb els fons de transició nuclear intentarem donar una empenta per reindustrialitzar aquests territoris, que tenen dos problemes fonamentals: manca d’habitatge i d’operaris, de personal. Tenir una bona connexió per arribar a Falset o Móra seria bàsic. La carretera Reus-Cambrils i la connexió amb transport públic amb Cambrils, que és un drama avui. Un trajecte d’un quart d’hora pots estar dues hores. A més a més, desdoblar la C-14 fins a Montblanc seria una bona oportunitat pel transport que ve del sud per anar al centre de Catalunya». Què n’esperen del nou govern?

Però també crec que si hem d’afegir una capa administrativa més a totes les que ja tenim, malament. Hauríem d’alleugerir la part administrativa, no fer-la més feixuga». La Generalitat està redactant el pla Director Urbanístic de l’àrea central del Camp de Tarragona. Per vostès, quines són les prioritats?

L.R. : «El corredor Mediterrani és cabdal per la sortida del port, perquè les mercaderies puguin anar directament cap al nord d’Europa. El corredor és una pedra a la sabata que portem reivindicant un munt d’anys. L’estació del Camp la tenim molt mal cuidada. S’ha fet al mig del no res, no té ni tant sols Pla Director. Cotxes mal aparcats, alguns amb les rodes i els vidres xafats...i allò no hi ha manera d’arreglar-ho. Portem molt anys demanant

M.B. : «Que inverteixin al territori, però sobretot que alleugerin la part administrativa, que és importantíssima. Que surti un govern potent, valent, i que prengui decisions. Que porti Catalunya al que érem fa 10 o 12 anys. Estem endarrerits en la qüestió energètica, que som els darrers d’Espanya. Els darrers anys hem tingut un govern feble que no podia prendre decisions importants.

L.R. : «La Generalitat ha cuidat molt l’automobilisme, però també hauria de cuidar l’empresa química. Parlem molt de que som el pol industrial més important del sud d’Europa però no el cuidem. Hi ha empreses que s’estan plantejant marxar, i això seria una ruïna. La política està molt polaritzada, i això impedeix que hi hagi un govern que no li tremoli la mà a l’hora de prendre decisions. Si s’ha d’ampliar l’aeroport de Barcelona, es fa i punt. Hem de tornar a recuperar el nostre lloc, que érem els líders a Espanya i ara anem a la cua».

Al Camp de Tarragona en

El president de la Cambra de Reus, Mario Basora i la presidenta de la Cambra de Tarragona, Laura Roigé durant l’entrevista. Diari Més

què es tradueix això?

L.R.: «A Tarragona estem molt pitjor, perquè no tenim ni POUM. Som l’única ciutat d’Espanya que no en té. I el que ens volen posar, no el volem...El patrimoni de la Humanitat ens cau a trossos, els teatres també...Sort que tenim el Port. Tarragona fa pena: el Banc d’Espanya està abandonat fa un munt d’anys, la Tabacalera també, la ciutat residencial abandonada..».

M.B.: «A Reus jo ho veig molt més positiu. Els darrers anys s’han fet moltes inversions i la ciutat està molt activa. Si parlem de les comarques, la transformació dels fons de transició nuclear pot ser molt positiva. Quan tanquin les centrals nuclears serà un cop important, perquè són 3.000 llocs de treball directes i 6 o 7.000 d’indirectes. Abans no les tanquin ens hem d’espavilar molt, hi ha prou temps per fer-ho, i això pot donar vitalitat al territori».

Com veuen el projecte del Hard Rock?

L.R.: «Serà la manera de desestacionalitzar el turisme de sol i platja. Atrauria un turisme de qualitat i, a banda dels llocs de treball, obtindríem molta visibilitat».

M.B. : «Des de Reus també hi estem a favor al 100%. Potser el projecte inicial quan es parlava de 6 casinos no era viable, però per mi tot són avantatges. I hi ha una dada: tots els professionals del turisme, que hi podrien estar en contra, també hi estan a favor. Quan volien fer Port Aventu-

Oriol Aymí

«Si no s’hagués constituït el Consorci d’Aigües de Tarragona als anys 80, l’àrea metropolitana no existiria». La reflexió és del president de PIMEC a Tarragona, Jordi Ciuraneta, que posa en valor el consens que va comportar llavors portar aigua de l’Ebre. «Tot allò que ordenes acaba sent més eficient. L’àrea metropolitana ja hi és, perquè les dinàmiques ja existeixen», diu. Sense fer escarafalls, l’afirmació retrona, perquè suggereix que el Camp de Tarragona, com l’adolescent descentrat, fa ostentació de desgana a l’hora d’endreçar-se l’habitació.

«Aquesta pot ser una nova edició del nostre Guadiana particular», afegeix qui va ser el cap d’estudis econòmics de la patronal tarragonina CEPTA, Juan Gallardo. El també ex regidor reusenc no es jugaria un euro per l’èxit d’alguna organització política que superi els límits territorials municipals perquè «tothom», diu, defensa el seu interès. «S’integrarien en una sola cambra de comerç, les tres que tenim al Camp de Tarragona?», es pregunta retòricament. «Com pots articular tot un territori si ets incapaç de fer un POUM?», etziba, provocador. Però el Camp de Tarragona, amb la indústria, el turisme i un «potentíssim» sector serveis, té una economia «força equilibrada» que probablement encara té pólvora per dècades, per la dificultat per deslocalitzar la

El camí cap a l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona

El món econòmic, entre l’escepticisme i la il·lusió

Els fracassos pretèrits i la política de mirada curta llasten l’àrea metropolitana entre l’empresariat

fa guanyar vots», adverteix. Ciuraneta, ex conseller d’Agricultura, coincideix en aquest punt. «Ens hem acostumat a una manera de fer política i som més del greuge que de les propostes», assenyala. Un ens territorial, reflexiona, podria ben bé jugar el paper de proposar solucions en clau territorial. «Quan a un alt funcionari li portes una solució a un problema, la cosa sol funcionar», diu. La conjuntura electoral no ajuda. Des de fa un mes i fins després de les europees, l’actuació política local també està condicionada per la conjuntura electoral. Com afecta al món empresarial l’articulació metropolitana del Camp de Tarragona? Diu Ciuraneta que «redefinir les comunicacions, com atraure empreses de noves tecnologies...Tot això ens afecta, i afecta més als petits que als grans», i no dubta a posar la seva organització al servei tant de participar en el debat de «pensar el territori des de la globalitat», un debat en què

La reflexió

«Mentre l’interior no deixa de pensar en com aprofitar l’empenta de la costa, la costa ha oblidat les possibilitats que té l’interior»

«Una oportunitat per al món rural»

Diu Jordi Ciuraneta que «mentre l’interior no deixa de pensar en com aprofitar l’empenta de la Costa, la costa ha oblidat les possibilitats que té l’interior». El representant territorial de IMEC creu que la dicotomia entre la ciutat i el món rural serà cada vegada més present, i veu la proposta de creació d’una àrea metropolitana tarragonina com una oportunitat per al conjunt de la demarcació. «Hem de ruralizar la ciutat, les àrees intermitges no poden ser només de formigó i asfalt», diu. El Pla o Director Urbanístic que prepara la Generalitat té com a un dels principals reptes ordenar els espais de transició entre

El POUM prioritzarà l’augment de zones per a vianants i la mobilitat sostenible

Territori L’Ajuntament ha licitat la redacció de l’estudi d’avaluació de la mobilitat que es generarà amb el nou pla urbanístic

John Bugarin

Augmentar la superfície viària dedicada per als vianants serà una de les prioritats del futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aquesta és una de les premisses que haurà de seguir l’empresa que s’encarregui de redactar l’estudi d’avaluació de la mobilitat que es generarà amb el futur POUM. Així doncs, s’apostarà per la creació de nous carrers i illes per a vianants, així com per l’eixamplament de voreres.

D’aquesta manera, es donarà continuïtat als treballs de pacificació que s’han dut a terme els darrers anys a la ciutat. En alguns carrers com Canyelles o Orosi, ja s’ha realitzat aquesta transformació, que s’està produint també aquests mesos als carrers interiors del Serrallo. Per als pròxims anys, ja hi ha altres projectes previstos i que canviaran significativament la mobilitat a Tarragona. És el

cas de la futura Illa Corsini o la remodelació de la primera coca de la Rambla Nova i del tram Unió-Prim-Apodaca, per donar prioritat al vianant.

L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació el servei d’elaboració de l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada del POUM, per un import total de 77.312,32 euros. Més enllà de fer una estimació de l’increment potencial dels desplaçaments provocat pel futur pla de creixement de la ciutat i considerar la capacitat d’absorció dels serveis viaris i sistemes de transports, l’adjudicatària haurà de proposar les xarxes per on caldrà distribuir la nova mobilitat.

Connexió amb nous sectors Aquest document definirà el teixit d’itineraris principals per a vianants i bicicletes, el qual assegurarà la connectivitat del centre de la ciutat amb els nous sectors de creixement i àrees d’activitat laboral, com polígons industrials

Imatge d’arxiu del carrer Canyelles després de la pacificació. Gerard

L’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques seran aspectes clau

L’apunt

L’oposició, pendent de la pròxima reunió

L’equip de govern va presentar, a finals d’abril, la primera proposta de POUM als grups de l’oposició, que estan a l’espera d’una nova trobada per negociar possibles canvis per arribar a acords de cara a una aprovació inicial. Segons la previsió municipal, aquesta podria arribar a principis del 2025.

o parcs comercials. L’objectiu d’aquest estudi és definir les mesures i actuacions necessàries per assegurar que la futura mobilitat giri entorn els mitjans de transport més sostenibles. A l’hora de redactar-lo, es consideraran diferents particularitats que té Tarragona, com l’extensa dispersió que hi ha entre els barris de Llevant i Ponent. El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible —que s’està elaborant— i l’impacte del TramCamp també es tindran en compte.

Segons s’explica en els plecs tècnics, es prioritzarà la millora de l’accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques que impedeixen la mobilitat dels vianants i, especialment, de les persones amb mobilitat reduïda. A més, s’apostarà per crear itineraris per a nens i joves que afavoreixin la seva mobilitat a peu o en bicicleta cap a l’escola, fent un entorn urbà més segur. Ampliar i millorar la xarxa de transport públic, fomentant la connexió dels polígons industrials i centres comercials, també seran una prioritat. D’altra banda, es detectaran i proposaran millores de punts crítics en la xarxa viària analitzats des de la perspectiva de gènere.

L’empresa adjudicatària tindrà quatre mesos per lliurar l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, un document imprescindible per a l’elaboració del POUM. Tant com l’estudi d’inundabilitat, que està en procés de licitació.

Diari Més, finalista del premi ‘Petxina Km 0’ del Col·legi de Periodistes

Reconeixement El guanyador s’anunciarà aquest dijous al Teatret

Redacció

La 32a edició de la Festa de les Petxines de la Informació se celebrarà aquest dijous, a partir de les 20 hores, al Teatret del Serrallo. Aquesta gala, organitzada per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes, distingirà les fonts que responen millor a les demandes dels periodistes i premiarà els projectes periodístics locals per la seva qualitat i dedicació. Per una altra banda, s’atorgarà la Petxina Daurada a un periodista com a reconeixement a la seva trajectòria.

Una vegada tancat el pro-

cés de votació telemàtica, en què els col·legiats han pogut triar els seus finalistes d’entre una selecció de precandidats, s’ha procedit a nominar els candidats a guanyar enguany en les diferents categories convocades. La Unió de Pagesos i Revolta Pagesa, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Fira del Circ de Catalunya Trapezi opten a la Petxina Oberta, que reconeix la font informativa que ha atès amb «rigor, diligència i efectivitat» els requeriments dels periodistes.

En canvi, PortAventura, Adif i l’Ajuntament de Salou han estat nominats a la Pet-

xina Tancada, una distinció per a la font informativa que, pel seu «hermetisme i poca accessibilitat, ha dificultat la feina dels mitjans de comunicació». La darrera categoria, Petxina Km 0, premia «el producte periodístic de proximitat, cuinat a foc lent i amb vocació de servei al territori». Els candidats són Ràdio Cambrils, Diades castelleres TAC 12 i Diari Més Els diferents guanyadors es votaran, in situ, el mateix dia de la Festa de les Petxines de la Informació, la qual inclourà una gran rifa amb tot tipus de productes culturals, gastronòmics i d’oci.

Martí

Altafulla no arxivarà l’expedient del Pla del Vinyet: «Té tot el sentit del món»

Política Els coalcaldes creuen que les al·legacions de Tarragona són un «brindis al Sol» i confien en que s’aprovi el canvi

Oriol Castro

L’Ajuntament d’Altafulla no arxivarà l’expedient d’alteració del terme municipal respecte a Tarragona. «Té tot el sentit del món fer-ho», va dir ahir la coalcaldessa Alba Muntadas. «Des d’un punt de vista geogràfic, Altafulla acaba al riu Gaià», va afegir Muntadas. Els responsables del municipi també van exposar que el pla de gestió de platges «no es pot acabar al Club Marítim» i van avançar que el procediment continuarà endavant.

En resposta a les allegacions a l’expedient presentades el passat dimecres per Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, els responsables creuen que són un «brindis al Sol». «Ja es donen totes les circumstàncies perquè la proposta tiri endavant», va exposar Jordi Molinera, coalcalde d’Altafulla. Viñuales va argumentar que el 2013 els dos municipis ja van signar un acord per delimitar els terrenys del Pla del Vinyet. «L’entesa es va fer a solucionar un problema, i és que hi havia el 90% de propietats de la zona a Tarragona i el 10% a Altafulla», va comentar Molinera. Segons el coalcalde, es va fer una compensació a zero. «Llavors, els tècnics ja van dir que el més lògic fos delimitar-ho fins al Gaià», va afegir. En aquest sentit, Molinera va justificar la seva decisió perquè, el 2013, «l’alcalde

Els coalcaldes d’Altafulla, Jordi Molinera i

anterior d’Altafulla no volia impulsar el canvi». «Ara, ens pertoca a nosaltres fer-ho des del govern i des del primer dia ho vam engegar», va sentenciar el coalcalde.

Aterrar al 2024

Els responsables del municipi del Baix Gaià van remarcar que el canvi de domini es fa «per a donar un millor servei a la ciutadania».D’altra ban-

«Des d’un punt de vista geogràfic, Altafulla acaba al riu Gaià»

Arrenca la Fira del Vi a la plaça

Corsini amb sortejos i concerts

Comerç El certamen oferirà 16 cellers i un total de 120 vins diferents

Redacció

Aquest vespre arrencarà la Fira del Vi DO Tarragona a la plaça Corsini. Fins diumenge, es reuniran 16 cellers procedents de l’Alt Camp, Baix Camp, el Tarragonès i Ribera d’Ebre, amb 120 vins diferents. Estarà oberta al públic

en horari de matí i tarda: avui de 18 h a 22 h; demà d’11 h a 15 h i de 18 h a 22.30 h; i diumenge de 12 h a 15 h i de 18 h a 22 h.

Àngel Òdena obrirà la fira

L’acte d’obertura de la Fira es farà aquest vespre a les 19 h i comptarà amb la col·laboració de l’Associació d’Amics del Te-

atre Líric de Tarragona, i amb la participació especial del baríton tarragoní Àngel Òdena. En el marc de la celebració de la Fira també se sortejaran cinc lots: tres ampolles de la DO Tarragona, un xec regal de 30 euros a bescanviar en productes del Mercat Central i una entrada doble per a

da, els coalcaldes del municipi també van demanar a Tarragona que «aterrin a 2024». «L’any 1951 no hi havia gairebé cases, ni la benzinera. Les circumstàncies han canviat», va concloure el coalcalde.

«No és cap drama»

Per tant, el procediment per a alterar els termes municipals continua endavant. Hi haurà un període perquè les

l’espectacle La Traviata que protagonitza Àngel Òdena els pròxims 28 i 30 de juny al Teatre Auditori Camp de Mart. El sorteig dels cinc lots es realitzarà des del 31 de maig i fins al 16 de juny, entre totes les persones que adquireixin una entrada La Traviata a entrades.tarragona.cat i aplicant el codi: Mercats

Música i vi El diumenge, a les 12.30 h, el Grup CoverH oferirà un concert vermut a la plaça Corsini amb versions de jazz i bandes sonores dels 80.

administracions presentin allegacions. Després, l’expedient passarà pel ple municipal a l’estiu per a l’aprovació definitiva. En última instància, la Comissió de Delimitació Territorial de la Generalitat acabarà decidint. «No és cap drama. Es canvien molts termes municipals cada any. Al final, volem que algú extern es pronunciï i decideixi», va concloure Molinera.

Conflicte per la policia

Una de les principals polèmiques entre els municipis són les actuacions policials fetes al Pla de Vinyet. Viñuales va explicar dimecres que la Guàrdia Urbana de Tarragona ha fet 240 actuacions en els últims 3 anys. «Nosaltres en només un any, n’hem fet 300. Quan els ciutadans tenen un problema a l’estació de tren, truquen a la Policia Local. De facto, exercim el control sobre el territori», va asseverar Molinera. L’alcalde de Tarragona va afirmar que aquestes actuacions són alegals, perquè Altafulla no hi té competències. Però el govern municipal veí continuarà prestant el servei. «Ens està dient que no actuem?», va reblar el coalcalde. Molinera va explicar que el 2022 va haver-hi un conflicte legal per aquesta qüestió. «La Policia Local d’Altafulla va enxampar uns nois amb droga al maleter», va dir el coalcalde. En el judici, la defensa dels acusats va al·legar que el cos policial estava en una zona fora de les seves competències, segons Molinera.

Alba Muntadas, a l’aparcament de l’estació de tren d’Altafulla. ACN

L’apunt

Imatge d’una edició passada de la Fira del Vi. Gerard Martí

Càritas atén prop de 20.100 persones a Tarragona l’últim any, principalment dones amb fills

Societat L’entitat es mostra preocupada davant la precarietat laboral i la inestabilitat habitacional

ACN

Caritas Diocesana de Tarragona ha atès 9.204 famílies durant el 2023, que es tradueix en 20.072 persones. Una dada que creix respecte a l’any anterior, quan es van ajudar 8.339 famílies i 19.922 persones. Per a la coordinadora de l’àrea d’Acció Social, Teresa Jordán, aquesta fotografia evidencia que la pobresa és una realitat que no para de créixer i que provoca que l’escletxa social es faci cada vegada més gran. «Hem anat sumant crisi darrere crisi», va lamentar Jordán, qui assegura que moltes persones mantenen una situació de vulnerabilitat des del 2008. En aquest sentit, va detallar que les dones amb fills continuen sent el col·lectiu més nombrós.

També s’ha mostrat preocupada davant la precarietat laboral i l’accés a l’habitatge. Les feines cada vegada més precàries i parcials i l’encariment del cost de la vida, «amb una cistella de la compra que

no para de pujar», són, per a Càritas Diocesana de Tarragona, dos dels principals motius que expliquen l’increment continu de la pobresa.

«Malauradament, continuem superant xifres de persones ateses d’anys anteriors», va explicar Jordán, qui va subratllar que, fins i tot, s’incremen-

El cicle En Dansa tindrà l’epicentre al Mas d’En Sorder aquest estiu

Cultura El certamen celebra la segona edició durant el juliol i l’agost

de Lucía Montes & Mado Dallery amb l’espectacle In-Side

El cicle En Dansa se celebrarà aquest estiu en un espai singular, el Mas d’En Sorder. La nova edició ofereix cinc passis distribuïts en cinc dijous dels mesos de juliol i principis d’agost a les 20 h. El cicle arrencarà amb força amb dues peces amb gira estatal seleccionades al catàleg de Danza a Escena de la Red. El circuit compleix 15 anys impulsant la presència de la dansa a totes les programacions de l’estat espanyol.

El 4 de juliol serà el torn de la peça amb format duo

Dijous 11 arribarà el solo de Marcia Vázquez amb la peça

Onda Pousa a Humidade. El 18 de juliol serà la Nit de dansa que organitza el Servei Municipal de Joventut amb la Cia.

La Im.perfecta dansa a l’Espai

Jove La Palmera. El 25 de juliol la Cia. ¼ Experimental portarà la peça Clandestins amb direcció de Ivelice Brown; i finalment, el dia 1 d’agost el cicle s’acomiadarà amb la proposta de la Latente Cia amb la peça T&I Vestigis vius que bategen eterns Les sortides d’aquest estiu

aniran guiades i, com a novetat, comptaran amb el projecte Red Hop d’elaboració de cerveses artesanes del poble de Salomó, que oferirà una degustació de KM0.

Gratuïtes amb invitació

Les funcions són amb aforament limitat i gratuïtes però caldrà invitació per assistir-hi que caldrà adquirir a partir de l’11 de juny a les 11 h a través d’entrades.tarragona.cat i a les taquilles del Teatre Tarragona. En l’acte de presentació, la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona,

ten els nivells «desastrosos» obtinguts durant els anys de pandèmia.

De fet, va afirmar que «la desigualtat ha anat augmen-

Les targetes moneder només cobririen una quarta part dels atesos

tant» i les persones amb menys recursos «no han aconseguit recuperar els nivells de vida previs al 2008». «A partir d’aquí, hem anat sumant crisi darrere crisi», va denunciar.

Col·lectius vulnerables

En aquest sentit, va puntualitzar que es manté la «feminització» de la pobresa, ja que el 70% de les persones ateses són dones i d’aquestes, el 55% tenen fills a càrrec. «La gran majoria, famílies monomarentals, sense suport familiar», va afegir.

D’altra banda, també va subratllar que el 32% són persones que estan en situació administrativa irregular. «Això són moltes i moltes persones», va lamentar Jordán, qui va fer una crida a les empre-

ses a no tancar-se en banda. Segons van detallar des de Càritas, «hi ha molta desinformació» al voltant d’una problemàtica clau, perquè tot aquest col·lectiu pugui sortir de la situació precària en què es troba.

De fet, el 61% del total de persones ateses estan a l’atur, la gran majoria des de fa més d’un any «de manera ininterrompuda». Només un 15% dels beneficiaris de Càritas treballen, tot i fer-ho de manera precària. «Tenir feina no és garantia de sortir de la pobresa», va argumentar Jordán, qui ho atribueix a la «precarietat i parcialitat» de les feines. «Són persones treballadores que no arriben a final de mes i no poder cobrir les necessitats bàsiques», va afegir.

Targetes moneder Pel que fa a les targetes moneder, Grané va celebrar que s’hagi impulsat l’arribada de targetes moneder per «dignificar» la vida de les persones en situació de pobresa. Tot i això, i segons Grané, aquest canvi iniciat a finals del 2023 ha provocat una sèrie de «disfuncions i desconcerts entre les administracions i les entitats socials que no sabien com passar d’un model a l’altre». En aquest sentit, va denunciar que, de moment, els criteris «no són equitatius i no cobreixen totes les necessitats». Segons Càritas, actualment, aquestes targetes només cobririen una quarta part de les persones ateses.

Les funcions són amb aforament limitat i gratuïtes, però caldrà invitació per assistir-hi. Ajuntament de

Sandra Ramos, va posar en valor el cicle que enguany ja celebra dos anys de la mà de la secció d’arts escèniques de l’Ajuntament de Tarragona, i

va recordar que pretén «donar a conèixer companyies, professionals i ballarins arrelats o amb denominació d’origen del territori tot unint

la dansa contemporània amb espais singulars, desconeguts o amb un component de descoberta històrica i els obre i apropa a la ciutadania».

Presentació de la Memòria 2023 de Càritas Diocesana de Tarragona. ACN

Redacció

Tarragona

ERC reclama celeritat en els projectes pactats amb el govern municipal

Política Els republicans avisen que «tots els projectes són compromisos amb Tarragona»

El Grup Municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona pressiona al govern municipal perquè avanci en els acords que es va arribar durant la negociació per a l’aprovació dels pressupostos d’enguany. Els republicans recorden que es va aconseguir un paquet d’inversions de 4,2 milions d’euros, que es dividien en quatre grans blocs: centres cívics, via pública, àmbit social i equipaments.

La portaveu del grup, Maria Roig, va apuntar que en aquella negociació es va aconseguir una bateria de projectes i propostes molt potents i rellevants per Tarragona que «segueixen el rumb de la cohesió i la sostenibilitat». Sobre això, va recordar que fa uns dies ERC es va reunir amb representants del govern municipal per posar sobre la taula en quin punt es troba cada projecte i inversió que es va acordar per tirar endavant els comptes municipals. Roig va afegir que «els queda molta feina a fer en els pròxims sis mesos, i per això els hem traslladat que cal que es posin les piles per assolir

tot el que vam pactar, perquè tots els projectes són compromisos amb Tarragona que s’han de complir». Per la seva banda, el portaveu adjunt Xavi Puig, va reiterar que «no han avançat gaire i per això estarem amatents a la consecució dels acords durant el que resta d’any». El grau de compliment de tot el que va acordar «deixarà en evidència la paraula d’aquest equip de govern i evidentment això fixarà si s’hi pot confiar o no», va afegit.

Centres cívics

Pel que fa als centres cívics, van lamentar que en molts projectes «van perduts». En referència al de Llevant, Roig va explicar que el govern municipal està esperant un pla funcional que, en principi, hauria d’estar preparat entre el mes que ve i l’altre i per això, «en la reunió de juliol, esperem que aquest pla funcional ja estigui redactat i ja el tinguem sobre la taula».

«El grau de compliment deixarà en evidència la paraula del govern»

Ja es poden descarregar els Bons

Comerç, amb un total de vint

euros per persona

Economia Els descomptes es poden aplicar als 150 comerços adscrits a la campanya

Redacció

La Campanya Bons Comerç TGN arrenca avui. A partir de les 09 h començarà la descàrrega dels bons des de la plataforma www.bons.tarragona.cat. Cada persona podrà descarregar-se els seus 4 bons per valor de cinc euros, és a dir, un total de 20 euros de descompte directe als 150 comerços adscrits a la campanya.

El tret de sortida de la campanya comptarà a més a més amb espectacles d’animació: aquesta tarda, a les 18 h a la Rambla Nova, l’espectacle

El futur de la indústria, a debat al Teatret del Serrallo

Economia Representants de l’Administració i del teixit empresarial van discutir sobre la descarbonització del sector

Redacció

La descarbonització de la indústria és un dels reptes principals tant de l’Administració com del teixit empresarial. Tots es van reunir ahir, per analitzar les oportunitats de finançament i el futur de la indústria, en una jornada organitzada pel Port de Tar-

ragona, en què es va posar èmfasi sobre la importància de reduir les emissions de CO2. L’acte El Futur del Sector Industrial: Reptes i Oportunitats de la Descarbonització, va comptar amb la presència del Ministeri d’Indústria, la Generalitat de Catalunya, així com grans empreses com Repsol, Enso i Engie. També es va

amb un pop i una balena gegants itinerant La Mar de Bé El dissabte 1 de juny, hi haurà dos espectaclesmés : Betu el Pallasso a les 11 h a la Vall de l’Arrabassada (pl. Lletres Catalanes), i The McKENSY’S Clan Band, a les 11:30 h a Torreforta.

Set dies per gastar-los Cada usuari té 7 dies per gastar els seus bons. Passat aquest temps, els bons que no hagi gastat tornaran a incorporar-se a la borsa general. En el cas que estiguin exhaurits, l’usuari haurà d’esperar que caduqui algun dels bons.

Els ponents van mostrar la voluntat d’assolir l’objectiu d’emissions del 2050

va celebrar els seus resultats: «Ha estat un èxit de convocatòria: en aquesta línia 1 del PERTE de Descarbonització, hem rebut un total de 144 sollicituds de 118 milions d’euros en matèria de préstecs, i 1.020 milions en matèria de subvenció, cosa que demostra el gran interès de la indústria a descarbonitzar».

Per la seva banda, el director General Port Tarragona, Ramon García, va introduir la descarbonització com a «un repte, ja que l’activitat industrial és intensiva en el consum d’energia, i genera CO2 en molts dels seus processos, però alhora presenta noves oportunitats amb el desenvolupament de tecnologia».

Objectiu 2050

aprofitar l’oportunitat per fer balanç dels primers resultats del PERTE de Descarbonització, que s’han publicat aquesta setmana.

«Èxit de PERTE»

En aquest sentit, el comissionat del PERTE de Descarbonització del Ministeri d’Indústria, Luis A. Colunga,

En aquesta línia, els diferents ponents van mostrar voluntat i compromís per reduir les emissions de CO2, sobretot abans del 2050; dins del marc de la normativa europea, per a ser un continent neutre en emissions. La coordinadora de Transformació C.I. Tarragona a Repsol, Montserrat Vallverdú, va assenyalar 3 claus per aconseguir-ho: «millorar l’eficiència energètica, canviar cap als combustibles renovables i allà on calgui, electrificar».

Redacció

Al Serrallo també es van analitzar les oportunitats de finançament de la indústria. Gerard Martí

Mostra de Teatre Jove Les del Pons, la nova companyia de l’Institut Pons d’Icart, va portar a la Mostra un text que explora les relacions socials entre adolescents

Quan l’odi s’inflama

En un dels seus aforismes més citats, l’escriptor Joan Fuster constata: «M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té». A l’escenari del Teatre Tarragona, el típic adolescent impertinent que s’ha enfadat amb el món i que s’ha proposat d’amargar l’existència dels altres no para de guanyar-se enemistats. Les seves companyes de classe, totes noies, víctimes constants de les burles i l’assetjament d’aquest emprenyador de manual, van covant un odi profund contra ell que és tan comprensible com inflamable. «Si ell no hi fos, viuríem més tranquilles», arriben a concloure. Una d’elles sembla que es professi fusteriana quan diu: «M’odia tant que l’odio».

centre i en d’altres en les habitacions dels estudiants. Així, al llarg de la funció l’àmbit comú, des d’on interactuen

L’obra evidenciava com la falta d’estima està en el fons de moltes actituds destructives

polvorí quan a una de les noies l’assalta l’ocurrència de desfer-se del company problemàtic. Si a totes els fa nosa, per què no matar-lo? No cal dir que es tracta del moment per invocar la revenja femenina al més pur estil de Carrie (1976), de Brian de Palma, o de Thelma i Louise (1991), de Ridley Scott. Al final, però, l’obra opta per despertar l’empatia per la falta d’estima del noi i sorprèn amb una intervenció inesperada, d’una agressivitat neta, que resol la trama i esgarrapa unes quantes rialles.

Alumnes d’FP Dual s’incorporen a les activitats de petita infància de l’IMET

Societat L’Ajuntament recupera aquesta iniciativa durant el mes de juny

Redacció

L’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) reforça els serveis adreçats a la petita infància amb la incorporació de diversos alumnes de Formació Professional Dual que estan cursant el Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) d’Educació Infantil a l’Institut Vidal i Barraquer. L’alumnat s’incorpora aquest mes de juny i prestaran servei a totes les activitats de petita infància que ofereix l’IMET durant un any. Es tracta d’una iniciativa

El

una de les escenes, els joves simulaven una festa nocturna al ritme de Figa Flawas, Mushkaa i 31 FAM. Carles Uriarte

Les del Pons, companyia formada per alumnes de l’assignatura d’Arts Escèniques de l’Institut Pons d’Icart, va estrenar-se dimecres passat a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona amb Punt i Final, una obra de creació pròpia que recull les inquietuds d’una colla d’adolescents que estan internats en una mena de high school amb uniforme i escut propis. L’escenografia, de tall realista, parteix en dos l’escenari i ens situa a estones en una aula convencional del

en grup i es manifesten els rols de poder, es concatena amb l’àmbit privat, on els alumnes revelen —ja sigui en forma de diàlegs en petit comitè com, sobretot, de monòlegs breus— parts nuclears de la seva biografia. Amb una llum zenital que focalitza l’atenció, els personatges van descarregant, davant de l’espectador, les seves pors i frustracions.

El malestar generalitzat es torna

Encara que el text —ritme, certs punts de gir— se’ls pugui girar a la contra, i que hagin de fer front a diverses interferències —sorolls a platea, públic entrant i sortint—, s’hi sobreposen amb concentració. Amb els moviments, la presència, els gestos, la projecció de la veu, etc., demostren que no és casualitat que siguin alumnes d’arts escèniques: es nota que els interessa el que fan.

Enric Garcia Jardí

Crònica escrita amb les aportacions d’Alèxia Laboria González, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.

que l’IMET recupera amb la voluntat de dotar de més recursos tots els serveis adreçats als infants d’entre zero i sis anys i a les seves famílies com són l’Espai Nadó, l’Espai Familiar i el cicle d’Arts en Família, a banda de les nou llars d’infants municipals. La formació professional dual aposta per la collaboració entre els centres de formació professional i les empreses, en el procés formatiu dels estudiants. L’alumnat cursa una part del currículum al centre i l’altra part, mitjançant activitats.

primer parc fotovoltaic d’autoconsum del CAT entra en funcionament

Energia

La instal·lació generarà un 17,7% de l’energia que es consumeix al Consorci

Redacció

Les 1.902 plaques que configuren el primer dels dos parcs fotovoltaics d’autoconsum del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ja produeixen energia. La planta solar, que ocupa una extensió de 9.200 m² de la coberta d’un dipòsit del Consorci, generarà un 17,7% de l’energia que es consumeix a les instal·lacions tècniques, oficines i magatzem centrals del CAT a Constantí (EB-3).

Els membres del Panell

Públic Assessor (PPA) del CAT han pogut conèixer les

dades en primera persona durant la primera trobada de l’any d’aquest grup d’experts.

«Un orgull»

El President del Consorci, Joan Alginet, va reconèixer que «és un orgull que el CAT sigui capaç d’autogenerar un 10% del total d’energia que es necessita per dur a terme la distribució de l’aigua que potabilitzem. És una de les diferents inversions estratègiques que impulsem des del Consorci per posicionar-nos com a referents en matèria de sostenibilitat en el sector hidràulic».

L’internat de l’obra, dirigida per Mar López Gavaldà, duia el nom de Benet i Jornet, de ressonàncies teatrals. Carles Uriarte

En

Imatge d’una de les activitats del cicle Arts en Família Ajuntament Tgn

El trasllat de l’ICASS, esglaonat pel govern i «dramàtic» per alguns usuaris

Gent gran El Govern assegura que no hi ha hagut cap incidència, però les famílies consideren que se’ls està coaccionant

Miquel Llaberia

Les famílies i usuaris de la residència de l’avinguda del Segle XX de Reus i el Departament de Drets Socials continuen estant en posicions totalment contraposades. Per un costat, des del Govern asseguren que el trasllat d’usuaris s’està portant a terme «sense incidències i de manera esglaonada» i d’acord amb les preferències expressades prèviament per part de les famílies, mentre que portaveus de les famílies i treballadors asseguren que s’està vivint com un drama.

«Tot aquest procés s’està vivint amb molta angoixa tot plegat. No sé quants han marxat ja, però aquí cada dia marxa gent i se’n van tots plorant», descriu una de les portaveus i treballadora de la residència. A més, també assegura que «se’ls ha coaccionat i pressionat durant aquestes últimes setmanes perquè marxin. Posen l’excusa de què hi ha problemes estructurals en l’edifici, però encara no hem vist cap informe tècnic que ho acrediti. No hi ha hagut cap mena de diàleg». Per la seva banda, el Govern ho justifica afirmant que les obres no són compatibles amb el servei. A més, per garantir les places en altres

Imatge de l’exterior de la residència de Segle

«Tot aquest procés s’està vivint amb molta angoixa tot plegat»

residències, des del departament s’ha ampliat el conveni vigent amb l’Ajuntament de

Reus per posar en marxa la quarta planta a la residència Horts de Miró, amb un total de 29 places. «La voluntat de Drets Socials és reforçar el parc de places públiques perquè l’afectació de les obres a la residència Segle XX tingui el menor impacte possible», afirmen en un comunicat.

Reus celebra la 17a edició dels Premis

Gaudí Gresol el 13 de juny

Premis Reus celebrarà la 17a edició dels Premis

Gaudí Gresol el 13 de juny per reconèixer la trajectòria professional i personal d’una sèrie de persones en deu categories diferents. Aquests són organitzats per l’Ajuntament de Reus i la Fundació Gresol i tindran lloc al Tecnoparc FiraReus a partir de les 19 hores. «Des de l’ajuntament

estem molt alineats també en l’objectiu de la fundació, que és reconèixer el nostre talent i convertir la nostra societat en una més justa, oberta, inclusiva i innovadora», afirma l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Per la seva banda, el president de la Fundació Gresol, Emili Correig, comenta que aquests premis «és la festa cultural, social i solidària

més important de la fundació» i que «volem estimular la notorietat i l’excel·lència, que és l’aspiració que hem de tenir els empresaris per impulsar les nostres empreses». Entre els premiats hi ha noms rellevants com Raquel Sans, premi en Periodisme, Gemma Mengual, premi en Esport, entre altres personalitats. Redacció

14 MEUR que no convencen El Govern va aprovar el passat dimarts l’encàrrec de la reforma integral de la residència a Infraestructures.cat amb una partida pressupostària de 14 milions d’euros. Amb aquesta acció, des del departament es volia refermar el compromís assolit amb usuaris, familiars

i personal del centre i blindar les obres. No obstant això, ni aquesta suma important de fons públics ha estat capaç de convèncer als usuaris i familiars: «Des de les famílies això no s’ho creu ningú i mantenim la mateixa postura fins que no hi hagi res per escrit. No sabem què es farà ni què

passarà, no hem vist cap projecte fins ara». A més, la portaveu assenyala que és tan important saber el què es farà en les obres, com el que passarà posteriorment: «Volem que si es torna a obrir sigui una residència totalment pública. No desitgem que es repeteixin situacions com la de Roger de Llúria, en què la residència és de titularitat pública, però després la gestió és privada, que és el que sospitem que pot passar».

Situació dels treballadors Per una altra banda, la situació de la plantilla estaria resolta des del punt de vista del Departament, ja que aquest va assolir un acord amb els representants per ser traslladats a altres residències. A més, aquest trasllat també es fa de manera gradual, en funció del ritme de trasllats dels residents. No obstant això, aquesta és la situació pels treballadors directes de la residència, però no per aquells que ho són indirectes. «Per exemple, serveis com el de cuina o de neteja no són treballadors de la residència, sinó que són d’una empresa externa. Aquests no se’ls trasllada a un altre lloc, sinó que es queden directament sense feina», denuncia contundentment la portaveu.

Els premis reconeixen la notorietat i excel·lència de deu professionals. Gerard Martí

XX de Reus. ACN

La festivitat de Corpus va convertir la plaça Mercadal en el seu centre neuràlgic pel gaudi d’infants i famílies en el seu primer dia. Des del matí, ja els nens i elements festius de la ciutat van trepitjar les seves llambordes amb diferents actes que van cloure amb la ballada final al vespre. Una tarda ideal per la festa, amb la calidesa que adverteix de l’arribada imminent de l’estiu, però amb un vent suau i agradable que la feia idònia. Des de molt abans que comencés la festa, els elements festius formaven davant les portes de l’Ajuntament mentre la gent s’aplegava al voltant de les cordes que delimitaven la pista de ball, expectants. Una tarda en la qual hi va haver tres protagonistes inqüestionables. Els primers, els Gegants i la Mulassa de Reus. Davant d’un públic ansiós per veure els elements festius tornar a conquerir la plaça, la Mulassa va fer acte de presència precedida pels gegants de la ciutat, desfilant davant les mirades il·lusionades dels nens i nenes. Acompanyats per un toc de gralles, cadascun va col·locar-se on li corresponia a la plaça mentre els menuts xisclaven d’emoció i assenyalaven els seus elements festius preferits. Quan tots estaven llestos i en posició, les ballades van començar, una darrere l’altre, mentre el públic picava de mans seguint el ritme de les gralles i el timbal.

I a les mans amb les quals aplaudien hi havia el segon protagonista, la coca amb cireres. Amb la collaboració del Col·lectiu del Masclet i del Forn Sistaré, una cua inacabable de reusencs i reusenques davant de l’Ajuntament de Reus passaven a recollir les dues porcions de coca amb cireres, tradicionals d’aquesta festa. Caixes i caixes apilades que s’anaven buidant mentre els dits de la gent es tacaven amb el color roig de les cireres. Un àpat ideal amb el qual observar les ballades. I, com no podia

Festa Les ballades de Corpus dels Gegants i la Mulassa de Reus omplen la Mercadal

Ballades i coca amb cireres

ser d’una altra manera, el tercer protagonista eren els nens i nenes de Reus. Els geganters van demanar que el públic respectés l’àrea delimitada per les cordes, però cap d’ells tenia l’autoritat com per dir-li res a uns nens que portaven una llarga estona esperant per poder veure els gegants i la mulassa donar tombs com baldufes al so de les gralles i el timbal. S’amuntegaven, asseguts a terra, com a privilegiats i principals espectadors d’aquella actuació que va

El Mercat Central està a punt per celebrar l’11a edició del ‘Menja’t el Mercat’

Gastronomia El Mercat Central de Reus celebra demà dissabte l’11a edició del ‘Menja’t el Mercat’, una nit de degustació de tapes la qual comptarà també amb vi, música i dansa. Aquesta començarà a partir de les 18.30 hores, gràcies a la participació dels paradistes del mercat. El regidor de l’àrea de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament

de Reus, Josep Baiges, destaca la importància d’una activitat que ha esdevingut al cap dels anys en «una referència en el calendari local. Després de deu anys de tapes al mercat, la iniciativa s’ha convertit en un referent ciutadà que gairebé marca el punt de sortida d’un mes en què la ciutat es prepara per viure plenament la Festa Major». El tiquet combinat, per un preu de

10 euros, ofereix un paquet que consisteix en tres tapes i dues begudes. Sense el tiquet combinat, cada tapa es vendrà a un preu de 2,50 euros i la beguda a 1,50 euros. Els tiquets de degustació es poden adquirir de manera anticipada a algunes de les parades participants o demà mateix als dos punts de venda que s’habilitaran a l’interior del mercat. Redacció

Estiu

El Corpus va servir com a teloner per l’estiu que està a punt de començar

arrencar aplaudiments després de cada ball. Fins i tot, alguns d’aquests infants es van poder colar dins de la casa consistorial i ocupar el lloc d’honor de les autoritats, el balcó de l’Ajuntament. Durant una estona, aquests es van convertir en els batlles i batllesses de la ciutat. Una ciutat que saluda l’estiu, una estació plena de festa i moviment com, un cop més, ho és la festa de Corpus de Reus.

L’Associació de Concerts posa punt final a la temporada amb un concert a la Prioral

Cultura L’Associació de Concerts de Reus celebra avui a les 20.30 hores l’últim concert de la temporada amb la Prioral de Sant Pere com l’escenari. Aquest s’emmarca dins del cicle de concerts de primavera i posa punt final a una temporada plena d’emocions musicals. El concert anirà a càrrec de l’ensemble O Vos Omnes i serà dirigit pel reconegut director Xavier

Pastrana. El públic assistent tindrà l’oportunitat d’apreciar les obres magistrals del compositor Joan Magrané, interpretades amb passió i destresa per aquest talentós conjunt musical i vocal. Els membres de l’ensemble que interpretaran les obres de Magrané són: Evelyn Johnson i Clara Brunet com a sopranos, Sonia Gancedo com alto, Ferran Mitjans i Victor Sordo

com a tenor i Oriol Mallart com a baríton. Des de l’Associació de Concerts de Reus conviden a la ciutadania «a gaudir d’una nit única, immersos en la música i l’art, en un entorn tan emblemàtic com la Prioral de Sant Pere» gràcies a un acte que «promet ser una experiència inoblidable per a tots els amants de la música clàssica i contemporània». Redacció

Miquel Llaberia Baselga

El públic, principalment familiar, va omplir la plaça Mercadal i va acompanyar les ballades picant de mans. Gerard Martí

Tothom volia gaudir de la coca amb cireres durant els balls. Gerard Martí

Tancar una etapa de la vida sempre és un moment important per a tots. Sentiments com l’orgull de la feina feta i l’enyorança dels temps passats, barrejats amb la il·lusió i el nerviosisme de cara al futur. Però, en aquest moment, no hi ha res millor que poder fer un repàs de tota aquesta època. Això és el que han fet durant els darrers 26 anys els alumnes de 2n del batxillerat artístic de l’Institut Gabriel i Ferrater, que exposen una selecció dels seus projectes artístics treballats al centre durant els dos últims anys. «És un moment molt bonic. Perquè és una manera de veure el progrés que els alumnes han tingut al llarg d’aquests dos anys», explica

Dos anys d’art i

aprenentatges

Cal Massó acull les obres dels estudiants del Batxillerat artístic del Gabriel i Ferrater

Ester Ferrando, professora del centre. En l’exposició, que des del 24 de maig fins demà es pot visitar a Cal Massó, exposa projectes artístics de tota mena com llums, dibuixos, pintures, peces de roba i audiovisual. «A més, el canvi que han fet ha estat molt gran. Per exemple, en dibuix

a l’educació obligatòria es fa molt poca cosa i, per tant, arriben amb pocs coneixements. Aleshores, partim d’una base molt mínima i acaben evolucionant molt», assegura Ferrando.

Irene Yi-Orti és una de les estudiants que ha finalitzat enguany el batxillerat artístic

i ha pogut exposar algunes de les seves peces. Entre elles, un autoretrat, és a dir, un selfie del segle XIV, on l’artista va voler donar el seu toc personal: «No se’m dona del tot bé fer-ho realista. Aleshores, vaig preferir jugar amb els colors, fent com unes taques i, al final, acaben fent la forma».

«La veritat, a l’inici d’estar aquí exposat era una mica estrany perquè no soc molt de fer-me fotos a mi mateixa. Però ara m’agrada que estigui aquí exposat», admet Yi-Orti. Per la seva banda, la seva companya, Heura Martí, segueix un particular procés de creació: «Quan vull

Les professores del centre reivindiquen que l’art és una opció amb futur

pintar alguna cosa m’agrada visualitzar-ho abans de dibuixar-ho, per aquest motiu ho fotografio. Això em permet concentrar-me i, aleshores, ho plasmo».

«I això quines sortides té?» «És un goig retrobar-nos amb els nostres alumnes i veure que els ha anat bé, que han estudiat i ara són crítics artístics, professors o altres coses», afirma orgullosament Ferrando. I és que, si hi ha una cosa que preocupa a moltes famílies és el futur d’aquests joves artistes. «El que més ens pregunten les famílies sempre és «I això quines sortides té?». Estem farts», reconeix la professora. «Però aquesta pregunta la fan el dia de les portes obertes, perquè després quan venen aquí i veuen l’exposició reconeixen tota la feina que hi ha darrere», comenta.

No obstant això, una situació que no ha frenat a estudiants com Irene Yi-Orti i Heura Martí. «Jo tenia l’art com un hobby. Aleshores, quan vaig haver de decidir era l’únic que m’atreia», explica Yi-Orti, una situació semblant a la de Martí: «Jo tenia claríssim que volia fer l’artístic, per això els meus pares van haver de dir que si això és el que volia, endavant». Dues alumnes que tanquen una etapa, però que ara obren una altra. Les dues artistes tenen intenció de començar el pròxim curs el Cicle Superior d’Arts aplicades al mur de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona i, amb una mica de sort, no haurem d’esperar molt per veure una altra exposició signada pels seus noms.

Miquel Llaberia

Les obres exposades s’han fet durant els dos anys de batxillerat artístic portats a terme a l’Institut Gabriel i Ferrater. Gerard Martí

Vila-seca estrena un sistema pioner de recollida de residus al Centre Històric

Municipal Es tracta d’un sistema de quatre illes de contenidors mòbils, que es col·locaran cada dia de 19 a 23 hores

Cristina Serret

Aquest dijous l’Ajuntament de Vila-seca ha presentat el nou sistema de recollida selectiva de residus que s’implantarà al Centre Històric de Vila-seca. El sistema consisteix en una plataforma mòbil, equipada amb cinc contenidors, que són traslladats mitjançant un remolc elèctric. Aquest nou servei, que ha estat anomenat Illa-neta, entrarà en funcionament el dilluns 17 de juny. Així doncs, l’Ajuntament disposarà de 4 illes mòbils que s’instal·laran, cada dia, de 19 a 23 hores, en 4 punts del centre. Concretament, al carrer dels Ferrers, al carrer de les Creus; i a les places de Voltes i de les Creus. Cada illa consta de cinc contenidors per a la recollida selectiva: cartró, envasos, vidre, orgànica i resta. En arribar, el vehicle deixarà els contenidors sobre la plataforma, però arran de terra, per facilitar el dipòsit de les deixalles.

Illa-neta és un sistema pioner al territori, que ha estat dissenyat específicament per Vila-seca, i que és fruit d’un extens treball dels serveis tècnics municipals i de l’empresa concessionària del servei, Urbaser, per trobar un sistema òptim de recollida de residus. «En altres municipis s’estan

La presentació del nou sistema de residus es va fer ahir, amb la presència de l’alcalde Pere Segura i els regidors Josep Toquero i Miguel Ángel Almansa.. Gerard

Illa-neta és un sistema únic, dissenyat específicament per al municipi de Vila-seca

implantant sistemes com el porta a porta o la targeta digital, però a Vila-seca no acabà-

vem de pensar que poguessin facilitar els nostres objectius», explicava el regidor Josep Toquero. Amb aquest sistema, subratllava el responsable de Serveis Generals, Seguretat i Civisme, «els veïns podran dipositar les seves deixalles al vespre i l’endemà ja no hi haurà els contenidors, de manera

BusPlana amplia els trajectes Costa

Daurada-Estació Camp de Tarragona

Transport Els trajectes diaris passen de 6 a 64 a partir de dissabte

Redacció

BusPlana activa a partir d’aquest dissabte 1 de juny l’horari de temporada alta.

Així, els trajectes que connecten els principals punts de la Costa Daurada amb l’Estació es multipliquen pràcticament per 10, passant de les 6

expedicions actuals a les 64 diàries. D’altra banda, es divideix en dos la ruta que en temporada baixa fa el trajecte Cambrils - Vilafortuny - Salou - PortAventura - la PinedaVila-seca - Reus-Estació del Camp, i així per poder oferir més rapidesa als serveis. D’aquesta manera, queda

desdoblada en Cambrils – Salou – PortAventura – Estació del Camp, amb 32 expedicions cada dia de la setmana, i la Pineda - Salou - Estació del Camp, amb 32 expedicions cada dia de la setmana.

D’aquesta manera, BusPlana dona resposta a l’arribada dels viatgers i turistes que

que es facilita la mobilitat i la comoditat, eliminant problemes com les males olors o els abocaments no desitjats».

Fer els deures

«Volem facilitar la vida als veïns del Centre Històric de Vila-seca, que té una població majoritàriament gran. Amb

passen les vacances a la Costa Daurada, amb parades a ubicacions estratègiques a prop d’hotels per la Costa i també als hotels de PortAventura, entre altres.

Les rutes des de la Costa Daurada s’afegeixen a les moltes expedicions diàries de BusPlana des d’altres punts del territori a l’estació Camp de Tarragona. Així, cada dia feiner hi ha 93 expedicions des de Tarragona Ciutat, 52 des de Reus i 57 des de Valls, per proporcionar una àmplia oferta de connexions pels residents de la zona.

les illes els acostem els contenidors de manera útil, pràctica i elegant», subratllava Pere Segura. Un segon objectiu de la implantació d’aquest sistema, destacava l’alcalde, és acostar-se als percentatges de recollida selectiva que marca la Unió Europea: «Encara que a Vila-seca ho estem fent molt

bé, perquè estem en un 53%, volem arribar al 55% que marca Europa». La implantació de les illes no substituirà els contenidors que ja existeixen al centre de la vila. Únicament s’enretiraran els del carrer Beatriu de Ripoll, per qüestions tècniques.

Autobusos Plana a l’estació del Camp. BusPlana

Martí

Els Mossos desmantellen dues plantacions de marihuana a Prades

Policial Detenen dos homes relacionats amb un dels cultius

ACN / Redacció

Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra del Grup de Delinqüència Urbana de les comissaries de Cambrils, Falset i Reus, així com agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana de la comissaria de Valls, van desemmantellar aquest dimarts dos cultius de marihuana situats en zones boscoses dels termes municipals de la Febró (Baix Camp) i Mont-ral (Alt Camp).

A primera hora del matí es va dur a terme un operatiu després de confirmar l’existència d’una possible

plantació de marihuana repartida en diversos bancals ubicats en una zona boscosa de difícil accés a la Febró. En aquesta, van localitzar 2.800 plantes de fins a 30 centímetres d’alçada. També hi havia un sistema de regadiu format per unes canonades de plàstic procedents d’unes basses d’aigua.

En el cultiu de la Febró, a pocs metres de distància, els agents van observar un campament amb diverses tendes on algú hi havia pernoctat i hi van trobar begudes i aliments, motxilles, roba i diversos productes fitosanitaris per a la protecció i el creixement dels

cultius.

La investigació continua oberta per tal d’identificar els responsables d’aquesta plantació.

De manera simultània, agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana de la comissaria de Valls, també van desmantellar un altre correu, de 2.100 plantes, d’entre 30 i 40 centímetres d’alçada repartides en dues parcel·les d’una zona boscosa de Mont-ral. Després d’arribar-hi a través d’un camí, els Mossos van localitzar dos homes, de 20 i 21 anys, els quals s’encarregaven del manteniment i vigilància d’aquesta plantació.

Les Jornades Modernistes dels Pallaresos se centraran en l’any 1900

Cultura L’esdeveniment tindrà lloc els dies 8, 9 i 10 de novembre

Redacció

L’Ajuntament dels Pallaresos va presentar aquest dijous el cartell de les IV Jornades Modernistes Els Pallaresos 1900, unes jornades, que, com ja és habitual posaran novament en valor el patrimoni modernista dels Pallaresos i del

Mor una persona després d’ofegarse a la Pineda

Succesos Una persona va morir aquest dimecres després d’ofegar-se a la platja de la Pineda de Vila-Seca. Segons va informar Protecció Civil, la víctima tenia 70 anys. Els fets van tenir lloc cap a dos quarts d’una del migdia migdia, i efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra van actuar en l’incident. ACN

Camp de Tarragona. El segon cap de setmana de novembre, exactament els dies 8, 9 i 10, el poble es transportarà novament a finals del segle XVIII i a principis del segle XX, i donarà la benvinguda a totes aquelles persones que vulguin conèixer el seu patrimoni modernista tant

material com humà.

Les jornades d’enguany aniran centrades en els esdeveniments que van succeir l’any 1900, com els Jocs Olímpics que es van celebrar a París. A més a més, l’esdeveniment estarà dedicat a l’historiador i director de l’Arxiu Jujol, Josep M. Jujol Jr.,

En el cultiu de la Febró, es van trobar signes que algú hi havia pernoctat

Els individus van ser arrestats com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pú-

que va morir a finals de l’any passat, amb 89 anys. També cal recordar que enguany se celebra el 75è aniversari de la mort del seu pare, l’arquitecte modernista Josep M. Jujol i Gibert.

Les seves activitats dels Pallaresos 1900 tindran lloc als carrers Alt, Nou, Major i a l’Era. D’altra banda, la programació comptarà amb diferents propsotes, que es desenvoluparan entrelligats amb els tres concorreguts mercats: el Mercat Tradicional, el Mercat d’Entitats i el Mercat d’Antiquaris.

blica, i aquest dimecres van passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Valls. En el cas de la plantació de Mont-ral, també hi van trobar diverses tendes equipades amb llits, una cuina i una dutxa. A més, els dos terrenys de conreu s’abastien d’aigua a

través d’un sistema de canonades de plàstic procedents de diverses basses de reg. Els Mossos d’Esquadra ja van desmantellar una altra plantació de marihuana a Prades, formada per 4.108 plantes, el novembre de 2023. En el mateix operatiu, també van detenir dos homes.

Activitats

- III Jornades Tècniques de Seguretat i Gestió d’Emergències a l’àmbit portuari. Tinglado 1 – Dijous divendres 30 i 31 de maig. Inscripcions https://tuit.cat/UyiYv

- Concert Voramar | Sara Terraza. Teatret del Serrallo – Divendres, 31 de maig 21:00h.

Invitacions https://entradium.com/es/events/eva-sola-voramar-2024

- Actuacions Expressa’t. Pèrgola del Serrallo – Tarda dissabte i matí del diumenge, 1 i 2 de juny. Horaris i participants a https://tuit.cat/8b041

- Concert Immersiu | Lidia Papió piano. Cúpula Sostenibilitat – Refugi 1 – Diumenge, 2 de juny 19h.

Cal reserva a codo@codoleducacio.com

- Taller de conservació de documents de gran format. Arxiu del Port – Dilluns 3 de juny i dimecres 5 de juny de 16h a 19h. Cal inscripció a arxiu@porttarragona.cat - Projecte OH! Cúpula de la Sostenibilitat. Refugi 1 – Fins al 23 de juny. Entrades https://codoleducacio.com/oh/

Exposicions

- Exposició ‘Coses meravelloses. Tinglado 2 – Del 13 maig al 23 juny.

- Exposició ‘La Batalla de Salamina 480 aC). Tinglado 1 – Del 13 maig al 26 maig.

- Exposició ‘Visió de sensacions’ Col·lectiu artistes de la baronia d’Escornalbou. Inauguració oberta 1 juny 12h Sala 2. Refugi 1 – Oberta fins al 16 juny.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats

Segueix-nos! Agenda del Port del 31 de maig al 5 de juny de 2024

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Plantació de marihuana desmantellada al terme municipal de la Febró. Mossos d’Esquadra

Presentació del cartell de les IV Jornades Modernistes. Aj..dels Pallaresos

Torredembarra millora la seguretat i l’accessibilitat a les platges aquest estiu

Costa L’horari de bany s’ha unificat de 10 a 19 hores

L’Ajuntament de Torredembarra ha ampliat i reordenat el servei de vigilància i socorrisme de les platges del municipi. L’horari de bany s’ha unificat, de 10 a 19 hores, durant tota la temporada de bany, incrementant les hores de servei, que s’enfilen a 13.967. Això suposa un cost addicional de 29.360 euros, que eleva la despesa a 176.160 euros. Entre les novetats presentades aquest dijous, també en destaquen l’ampliació de la zona d’estada per a persones amb mobilitat reduïda a la platja del Barri Marítim, amb

una inversió de 6.860,80 euros. A més, en aquesta mateixa platja, s’estrenarà un espai de 2.000 metres quadrats per a gossos. Des del consistori apunten que està previst que aquest espai entri en funcionament a principis de juliol. Des de l’Ajuntament de Torredembarra també han explicat que estan acabant de redactar l’ordenança d’ús del nou espai per als gossos, així com d’adquirir els equipaments necessaris. Pel que fa a l’accés dels animals a la resta d’espais de la platja, se’ls prohibeix des de l’inici a final de temporada, de l’1 de juny al 30 de setembre. A més, als

El ‘Ball de Vells’ torna als carrers de Valls amb una nova edició del ‘Correvells’, iniciat l’any passat

Cultura El Grup del Teatre Principal de Valls, fa mesos que es troba immers en els preparatius d’una nova edició del Ball de Vells de Valls, el ball parlat satíric que, a través d’uns matrimonis desavinguts, unes autoritats fingides i els dimonis burlescos, fa un repàs de tota l’actualitat local, nacional i mundial.

D’altra banda, el Grup tam-

bé es troba preparant un dels actes previs de la festa major, el Correvells, que tindrà lloc aquest dissabte 1 de juny, a les 11 hores a la plaça de les Escudelles. Una de les novetats dins aquesta activitat és el nou model de ventall, que els vallencs podran adquirir per un preu popular de tres euros en diferents establiments del municipi. Redacció

Muntanyans i a les dunes de la platja de la Paella l’accés està prohibit tot l’any. Entre les millores d’enguany, hi ha la renovació de la cartelleria per oferir informació actualitzada sobre els serveis de les platges, així com dels horaris i la normativa vigent. A més, les casetes de socorrisme s’han pintat de color groc per facilitar-ne la identificació, una actuació que ha tingut un cost de 8.726,26 euros. Alhora, el consistori també ha remplaçat les cadires i torres de vigilància per nous models de fusta tractada. En total s’han adquirit sis cadires i tres torres. El consistori

El municipi estrenarà un espai de 2.000 m2 per a gossos a la platja del Barri Marítim

apunta que es mantenen les boies que indiquen la zona de bany fins a 200 metres de

La voluntat de l’entitat és consolidar aquest projecte. @diablescanonja

El Ball de Diables de la Canonja celebra ‘La Bacanal’, un projecte per difondre la cultura popular

Cultura El Ball de Diables de la Canonja celebra, el proper cap de setmana de l’1 i el 2 de juny, La Bacanal, un projecte amb l’objectiu de difondre la cultura popular, així com crear un espai festiu pel poble i la mateixa entitat. Les activitats començaran a dos quarts de set del vespre de dissabte, al Pati de l’Abadia de l’Església de Sant Sebas-

tià de la Canonja, amb una xerrada sota el títol Els balls parlats, una peça de teatralitat festiva, a càrrec de Jordi Bertran, gestor cultural i professor de la URV.

A continuació, diumenge a partir de les dotze del migdia, a la Plaça de la Raval, es durà a terme un vermut musical, amb una barra de preus populars. Redacció

la sorra i els canals d’entrada i sortida d’embarcacions, així com el servei de megafonia a totes les platges. D’altra banda, el consistori torrenc explica que enguany també es mantindran les mesures de gestió responsable de l’aigua amb disset passeres, nou rentapeus i quatre

fonts. A la platja de la Paella també es mantindrà una dutxa a la zona esportiva. Pel que fa a aquesta platja, l’Ajuntament hi instal·larà una zona d’ombra de 40,5 metres quadrats i un tòtem informatiu. Aquesta inversió a la platja de la Paella ha tingut un cost per al consistori de 9.433,75 euros.

La ballarina i coreògrafa Beatriz Cubero. Ajuntament de Cambrils

La nova mostra ‘Cambrils en dansa’ portarà quatre companyies a la plaça del Pòsit

Cultura La primera edició de la mostra de dansa contemporània Cambrils en dansa se celebrarà el proper diumenge 2 de juny de les 11 fins a les 13 hores a la plaça del Pòsit i comptarà amb l’actuació de quatre companyies catalanes.

La programació s’obrirà amb l’espectacle Radik-o de la ballarina i coreògrafa Bea-

triz Cubero, i continuarà amb L’Hereu Riera, interpretat per Pere Seda Padilla, i The Sadmad method, de la companyia Carla Sisteré i Anna Sagrera. El cicle finalitzarà amb la proposta Conseqüències de la companyia Moveo, sobre les relacions entre realitat i ficció en la nostra vida quotidiana i en el temps accelerat en què vivim. Redacció

ACN

La Torre enceta la temporada de platges amb diverses millores i ampliacions dels seveis. Anna F. - Aj. Torredembarra

Membres del ‘Ball de Vells de Valls’. Grup del Teatre Principal

Fira Multisectorial de Cambrils

PROMOCIÓ ECONÒMICA

Espai Jove, cerveses artesanes i una gran ‘nòria’, les novetats de la Fira de Cambrils

Avui al migdia es farà la inauguració oficial de la mostra, a càrrec del ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu

Més de dues-centes empreses d’àmbits tan diversos com l’automoció, la maquinària agrícola i de jardineria, el comerç i els serveis, les energies renovables la salut i el lleure són presents des d’avui i fins diumenge a la Fira Multisectorial de Cambrils. L’esdeveniment, que enguany celebra a la 65a edició, arriba carregat de novetats i propostes destacades per a petits i grans. La inauguració oficial de la fira es durà a terme avui a la 1 del migdia a la plaça del Setge i anirà a càrrec del ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu. A la tarda, una cercavila inaugural musical i un recorregut de personatges amb animació i sorpreses serà l’encarregada de donar el tret de sortida definitiu a la Fira.

Sarau Jove

Els joves són un dels grans protagonistes d’aquesta 65a edició. És per això que enguany, com a novetat, s’ha creat l’es-

pai Sarau Jove, ubicat al Parc del Pinaret, en el qual s’oferiran dues nits de música així com demostracions, des de les 11 de la nit i fins a les 3 de la matinada. La música d’avui anirà a càrrec de Coco, PDFAGGOT i la de demà, a càrrec de Val’nlove, Dimuca i Wateque Sound’s. A més, hi haurà exhibicions d’skateboard i scooter de l’entitat Cultívate.

L’accés al parc es farà pel carrer Josep Serra i Dalmau i l’entrada serà gratuïta. Cal destacar que l’espai estarà gestionat per quatre col·lectius juvenils cambrilencs: Molla’ls, Colla Jove, Pròleg i l’Agrupament Escolta i Guia Gent de Mar.

L’espai Sarau Jove s’ubica al Parc del Pinaret i la Mostra d’Artesans Cervers, a la plaça del Setge

la plaça del Setge avui, des de les 6 de la tarda i fins a les 10 de la nit i demà i diumenge de les 12 del migdia a les 3 de la tarda i de les 5 de la tarda a 11 de la nit. Durant els tres dies es podrà tastar la cervesa artesana tot fent un mos amb música ambient. A més, avui, a les 8 del vespre, es presentarà a la mateixa plaça el llibre Història i Cuina de les cerveses catalanes de David Bea i David Solé.

Mostra d’Artesans Cervers Una altra novetat destacada serà la Mostra d’Artesans Cervesers del territori, en la qual es podrà tastar una seixantena de cerveses de 10 mestres artesans. La mostra se celebrarà a

La fira des de les altures Un dels clàssics de la Fira Multisectorial de Cambrils és l’espai Firetes, on la canalla xala amb tota mena d’atraccions. Enguany, aquest espai de la fira compta amb una de les grans novetats i atractius d’aquesta 65a edició: la nòria skyland de 33 metres d’alçada. Aquesta atracció, que s’estrena a la fira cambrilenca, permet tenir una visió 360º de tot el municipi.

Tomàs Llobet, experts en cuines, fred industrial i climatització

Experts des de 1952 en el muntatge de cuines industrials, fred industrial i climatització. Aquesta és la carta de presentació de Comercial Tomàs Llobet. L’empresa reusenca duu a terme tota mena de projectes per a restaurants i hotels, així com per a col·lectivitats (escoles, cellers, hospitals, càterings, etc.), oferint un servei integral des del projecte inicial fins al manteniment de la maquinària.

Són distribuïdors oficials de les firmes més prestigioses del mercat. En aquest sentit, són distribuïdors prèmium de la marca Rational, i també disposen d’altres firmes com ara, Intecno, Wintherhalter, Scotsman, Irinox, entre altres. Disposen d’una aula de formació, on periòdicament, duen a terme cursos de formació gratuïts, perquè els seus clients utilitzin les millors màquines aconseguint el millor resultat en les totes elaboracions. A. Ferran

Cal destacar que les Firetes fan una aposta per a ser més inclusives i, per això, comptaran amb horaris concrets per a les persones amb autisme i/o alteracions sensorials. S’hi podrà pujar sense llums i so avui de dos quarts de 6 a dos quarts de 7 de la tarda i demà i diumen-

ge d’11 a 12 del migdia i de dos quarts de 6 a dos quarts de 7 de la tarda.

A tot això, cal sumar-hi que totes les persones que utilitzin el servei de bus urbà gratuït per a desplaçar-se a la Fira, demà i diumenge, i fins a exhaurir existències, obtindran un ti-

quet per a les atraccions de les Firetes.

Oficis, animació i castells A totes aquestes novetats i a l’espai expositiu amb els més de 200 participants, se’ls ha de sumar altres propostes que completen el programa de la Fira Multisectorial de Cambrils. El carrer Creus, del Barri Antic, serà l’escenari de la mostra d’oficis antics i allí es podrà veure com treballaven antigament fusters, ferrers, esparters, picapedrers, bufadors de vidre... Al mateix carrer Creus, la Torre del Llimó acollirà tallers de reciclatge amb animació, a les tardes.

A la plaça del Setge, a banda de la Mostra d’Artesans Cervers, també es podrà gaudir d’espectacles infantils. I la Font del Centenari, acollirà, dissabte, a les 7 de la, l’actuació castellera amb els Xiquets de Cambrils i Torraires de Montblanc.

Anna Ferran

Més de 200 expositors d’àmbits com l’automoció, el comerç i els serveis, la salut o el lleure hi participaran. CEDIDA

L’espai de la Riera d’Alforja és el principal de la fira. A. NAVARRO

Potser és perquè hi ha Con curs, potser és perquè la gent s’ha reactivat definiti vament després de la pan dèmia, potser és perquè hi ha més il·lusió al capdavant… És indiferent quina sigui la raó, però fa setmanes que podem dir que la temporada 2024 es presenta apassionant. Qui més qui menys ja està superant re gistres propis i reiteradament estem referint-nos a fites que no s’assolien des del 2018, 2017 o 2016. Els calenda ris tradicionals que marcaven l’inici de temporada per Sant Joan han que dat obsolets perquè hi ha colles que fan vacances a l’agost i han d’avançar els objectius. Les inevitables compa ratives entre colles cada vegada són més difícils perquè els models (zona tradicional / zona no tradicional) són massa diferents. Les seguirem fent però s’haurà d’esperar unes quantes setmanes per veure on es consolida cadascuna. Aquest cap de setmana, al Vendrell tindrem un clar exemple dels diferents ritmes en la primera edició de la Diada de les colles cam piones del Concurs.

Els Nens del Vendrell han sapigut encaixar al calendari aquesta nova actuació, que arriba amb diversos al licients: l’esperit de superació de la colla local, la segona visita dels Verds en tota la seva història a la capital del Baix Penedès i els nous reptes per a les colles vallenques.

Amb el nou lideratge de Kevin Pra dos, la colla local vol recuperar vells temps. Hi ha motius per a l’especula ció. El 4 de 8 i 2 de 7 serien objectius ja fets aquesta mateixa temporada, mentre el 3 de 8 és el gran repte, ja que no el descarreguen des de 2019. Però si l’ordre de la seva diada és 4 de 8 i 3 de 8, que ningú descarti que la torre final dels vendrellencs sigui de vuit folrada i no pas de set, perquè les últimes proves han anat gairebé a la perfecció.

3de9f dels Castellers de Vilafranca a la Diada del Graller i 4de9f de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per Sant Isidre. Toni Solé

La prèvia Nens, Joves, Vella i Verds portaran a plaça castells que encara no han provat aquesta temporada

Vanesa Blánquez

L’agenda

Diada Colles Campiones del Concurs

Si la Joves de Valls actua al Vendrell, “juga” a casa. Habitual per Santa Teresa, aquesta diada hauria de servir per fer algun pas més. La temporada passada un cap de setmana com aquest (primer del mes de juny) servia per assolir el castell de nou més matiner del seu historial. Veurem si ho pot repetir al Vendrell o a La Selva del Camp on també farà castells diumenge, però seria important que com a mínim repliqués el 2 de 8 amb folre que va estrenar diumenge passat i acompanyar-lo del 5 de 8, que l’any 2023 va ser un dels seus castells bandera.

El Vendrell estrena la diada de les campiones

La Colla Vella continua el ritme que ja ens va ensenyar durant la temporada passada. Sense mirar massa als costats fins que no arribin algunes dates clau marcades en vermell al calendari (Sant Joan, Sant Fèlix, Concurs o Santa Úrsula, per exemple) va complint objectius més enllà del que facin els altres. Després de l’estrena del 4 de 9 amb folre per Sant Isidre, ara arriba el moment del 3 de 9 amb folre, mentre que el tercer castell seria de la gamma alta de vuit. La rúbrica arribaria també amb l’estrena del pilar de 7 amb folre. Els Castellers de Vilafranca estrenen aquest 2024 cap de colla, Àngel Grau, i la seva il·lusió es veu reflectida en unes estadístiques

que feia unes quantes temporades que no assolien. Enguany ja porten sis castells de nou i tot apunta a l’estrena de la gamma extra. Ja hi van plantar el 2 de 9 amb folre i manilles l’any 2016 en la seva única actuació al Vendrell i ara podrien repetir-lo i acompanyar-lo també del pilar de 8 emmanillat en el que seria una actuació més pròpia d’un mes de juliol que de juny.

La Diada de les colles campiones del Concurs centra l’atenció del cap de setmana, tot i que diumenge a La Selva del Camp també es podrien veure castells de nou. La Joves vallenca, que veurem com gestiona la doble

Gamma extra

Els Castellers de Vilafranca podrien intentar el primer 2de9fm del 2024

actuació de prestigi, estarà acompanyada per la Jove de Tarragona que podria assaltar el 3 de 9 amb folre per primera vegada aquesta temporada després de l’entrena fa set dies del 5 de 8 i el 4 de 8 amb l’agulla.

Ja no cal esperar a Sant Joan per veure grans castells durant el mes de juny, perquè les pròximes setmanes altres colles que han començat amb força la temporada com Xiquets de

Nens del Vendrell

Colla Joves Xiquets de Valls

Colla Vella dels Xiquets de Valls

Castellers de Vilafranca

Dissabte 18 h, carrer Doctor

Robert

El Vendrell

Festa Major La Selva del Camp

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Colla Joves Xiquets de Valls

Diumenge 18 h, plaça Major

La Selva del Camp

Tarragona o Capgrossos de Mataró també ens podrien ensenyar el seu potencial. Sense oblidar els Minyons de Terrassa que l’últim dia de juny (diumenge 30) tenen la seva actuació de festa major. Quan és any de Concurs, les colles avancen els seus objectius i l’inici casteller 2024 ho torna a confirmar. Com va dir Guardiola en el seu dia: estrenyeu-vos els cinturons que ens ho passarem bé.

Carles Cortés

– CV /

– CVXV

Conquerir l’Alfonso Murube, el primer repte del Nàstic en el ‘play-off’

Futbol El Ceuta acumula 7 victòries consecutives a casa i només ha perdut dos partits al seu estadi

Arnau Montreal Quesada

Ha arribat l’hora de la veritat. Des prés d’una tem porada enganxat a la part alta de la classifica ció, lluitant amb el Deportivo de la Coruña per la primera posició, el Nàstic de Dani Vi dal enceta el repte del play-off amb un repte difícil: conque rir el fortí de l’Alfonso Muru be, l’estadi del Ceuta. El repte no serà gens fà cil. De fet, només hi ha dos equips que ho han aconseguit aquesta temporada: el Cas tellón i l’Ibiza. Això fa que el Ceuta estigui invicte davant de la seva afició des del 3 de gener. En altres paraules, fa 12 partits que no perd a casa. El secret és senzill. El Ceuta és un equip amb molts argu ments ofensius. Això se suma a l’escalf d’una afició més que intensa. L’Alfonso Murube té una capacitat per 6.500 espectadors, però, malgrat que no sigui el més gran, es converteix en una olla de pressió. El Ceuta arriba llançat i amb una il·lusió desmesurada. Per al conjunt caballa, disputar un play-off d’ascens a Segona Divisió és una fita històrica. A més, acumulen victòria rere victòria, sumant un total de 7 triomfs de forma consecutiva en els quals hi ha hagut 20 gols locals i només 4 en contra. El joc que proposa el tècnic José Juan Romero ajuda al fet que el Ceuta sigui una màquina de marcar a casa seva. El conjunt caballa aposta per

El Nàstic, net

En els últims 7 triomfs a casa, el Ceuta suma 20 gols a favor i només 4 en contra

Joan Oriol: «Estic tranquil, hem respost en tots els escenaris i anirem a Ceuta a fer els deures»

Com arriba?

de

targetes

i

amb tots els jugadors disponibles de cara al ‘play-off’ d’ascens

Futbol Dani Vidal tindrà a tots els jugadors disponibles de cara al play-off i lliures de targetes. Contra el Rayo Majadahonda, cap dels cinc apercebuts va veure una targeta i, d’aquesta manera, ara passen nets a la fase d’ascens. Joan Oriol, Marc Fernández, Alan Godoy, Óscar Sanz i Ander Gorostidi reinicien el cicle d’amones-

tacions. Segons la 15a norma reguladora de la base de competició, «en el play-off de Primera Federació, els jugadors començaran un cicle de tres amonestacions». Per tant, només seran amonestats per acumulació d’amonestacions si veuen tres targetes en tres partits consecutius i, per tant, es perdrien el darrer duel de les fases. AMQ

un joc associatiu que té com a objectiu sotmetre al seu rival. En aquest punt, el mig del camp, format per Alejandro Meléndez i Crisantus Uche, és crucial a l’hora de dominar els seus adversaris a la medullar. Aquest control se suma a Cristian Rodríguez, l’encarregat de connectar amb la punta d’atac. Rodríguez va arribar al mercat d’hivern del Castellón i es va apoderar de la titularitat ràpidament. En

els 16 partits que ha disputat, ha aconseguit 3 gols i 7 assistències, el que el converteix en un generador d’ocasions de perill perillós. El Ceuta també brilla per la seva verticalitat. Cedric Teguia i Aisar Ahmed són dues bales que complementen la veterania i el poder de Rodri Ríos a la punta d’atac. Ahmed, jugador de la casa, acumula 5 gols i 6 assistències. D’altra banda, Teguia és un dels homes més

L’àrbitre Manuel Ángel Pérez Hernández serà l’encarregat de dirigir el Ceuta-Nàstic

Futbol Manuel Ángel Pérez Hernández serà l’encarregat de xiular el Ceuta-Nàstic. El col·legiat madrileny ja ha dirigit aquesta temporada al Nàstic. Concretament, va ser el Nàstic-Deportivo, el duel que va acabar amb 1-1 amb un domini absolut dels grana sobre els gallecs. És un àrbitre que atrau bons records per a Dani Vidal. Pérez Hernández

va ser l’àrbitre amb qui es va estrenar a la banqueta l’any passat contra la Real Sociedad B. Llavors el Nàstic va guanyar per 2-0 de penal. Enguany encara no ha xiulat al Ceuta. El madrileny és l’àrbitre més casolà de la categoria. Dels 14 partits que ha dirigit aquesta temporada, hi ha hagut 9 victòries locals i només 2 triomfs visitants. AMQ

PG 17 62 punts

Diumenge, 21.15 h Estadi Alfonso Murube

FEFtv i Esport 3 Minut a minut a diarimes.com 5è

PE 11 PP 10 GF 55 GC 40

perillosos. Cedric prové del planter de l’Atlético de Madrid i té una gran visió de joc que, sumat al seu atreviment, fa que sempre busqui el forat entre els defensors per filtrar una passada. A més, tampoc té por a l’hora d’encarar als defensors. Finalment, la punta de la llança és l’experimentat Rodri Ríos, que ha tornat a trobar el seu nivell al Ceuta marcant 6 gols en 16 partits. A més, Dani Romera arriba en el seu millor moment, perquè ha marcat en els dos darrers partits.

Tot i això, aquesta ofensiva també comporta una debilitat. El Ceuta és fràgil en les transicions i això és els ha fet ser el segon equip del play-off que més gols rep, només superat pel Barça Atlètic.

El capità del Nàstic, Joan Oriol, va ser renovat aquesta setmana per una temporada més, just abans de disputar el primer partit del play-off d’ascens contra el Ceuta diumenge a les 21.15 hores. El cambrilenc va assenyalar que «la renovació va ser molt ràpida. M’ho van proposar la setmana passada i jo vaig acceptar. Estic contentíssim i li dono les gràcies als meus companys i al cos tècnic perquè, tot i que és un premi personal, sense tots ells no hagués sigut possible». A més, va afegir que «tinc la mateixa il·lusió que un nen de 18 anys que puja de la pedrera». Pel que fa al duel de diumenge, Oriol va admetre que està «tranquil» perquè «hem respost en tots els escenaris, així que ara anem a Ceuta a fer els deures. L’equip està preparat». De la mateixa manera, va apuntar que «quedar segon té els seus avantatges, però només hem de mirar al diumenge i no pensar més enllà». A més, va afegir que «veig a la plantilla llesta. Siguin joves o tinguin experiència, estem preparats».

Un dels homes més perillosos del Ceuta, Cedric Teguia, celebrant un gol. Ceuta

Ceuta

El rival

Roda de premsa

Manuel Ángel Pérez Hernández al Nou Estadi l’any passat. Gerard Martí

El Reus Deportiu afronta el clàssic amb el retorn de Sergi Aragonès

Hoquei Patins Els reusencs recuperen de la sanció la seva peça estrella en els semifinals contra el Barça

El Reus Deportiu de Jordi Garcia enceta demà les semifinals de l’OK Lliga contra l’os més dur de rosegar, el Barça Hoquei. El primer duel serà al Palau Blaugrana demà a les 17 hores mentre que el segon serà diumenge a les 12.15 hores al Palau d’Esports del Reus Deportiu. El conjunt blaugrana és l’etern favorit per guanyar la competició i posarà les coses complicades als reusencs. Amb tot, els roigi-negres ja van demostrar l’any 2022 que David és capaç de vèncer a Goliat. Demà, el Reus Deportiu també recuperarà una de les seves armes més poderoses: Sergi Aragonès.

El de Sant Sadurní d’Anoia torna a les pistes després de complir els polèmics dos partits de sanció imposats per la Real Federació Espanyola de Patinatge. D’altra banda, David Gelmà encara n’haurà d’esperar tres més per estar disponible. Jugar una eliminatòria contra el Barça no és gens fàcil i tenir les millors armes a disposició del tècnic és essencial. D’aquesta manera, Aragonès arriba per reforçar un Reus Deportiu que ha demostrat estar en plena forma tant a nivell físic com a nivell de joc. El duel també serà especial per Aragonès. No no-

més significa un darrer servei a la pàtria roig-i-negre, sinó que també s’enfrontarà al que serà el seu futur equip.

El tècnic reusenc, Jordi Garcia, va apuntar que «hem de ser conscients del que ens tro-

Àlex González és l’escollit per substituir Manel Cazorla a la UE Valls

Futbol El tarragoní arriba procedent del Catllar de Primera Catalana

La UE Valls ja ha trobat substitut per a Manel Cazorla. Álex González ha sigut l’escollit per agafar les regnes de l’equip en la segona temporada a la Lliga Elit. El tècnic tarragoní té 39 anys i arriba a l’entitat de l’Alt Camp procedent del Catllar de Primera Catalana. Gonález va assolir la salvació de l’equip en aquesta darrera temporada després d’assolir dos ascensos consecutius amb el club tarragoní. Álex González també ha passat per les banquetes del filial de la Pobla de Mafumet, així com el Jesús i Maria o el

Álex González durant la presentació. Cedida

Tortosa. D’aquesta manera, el tècnic tarragoní agafa les regnes de l’equip amb l’objectiu

de tornar a competir per assolir l’ascens a Tercera RFEF en una categoria innovadora que ha incrementat el nivell de la màxima competició catalana. Enguany, la UE Valls ha lluitat per entrar al play-off d’ascens fins a l’última jornada, quan es va quedar a les portes a la setena posició. La Lliga Elit va sorgir com una competició entre la Primera Catalana i la Tercera RFEF. A diferència de l’antiga Primera Catalana, a la Lliga Elit només hi ha un grup que reuneix els millors equips catalans amateurs que lluiten per pujar a Tercera RFEF.

barem. Hem d’assumir que ens tocarà patir en trams del partit, però hem de mantenir la bona línia que estem tenint en aquest darrer tram de la temporada». Després d’un any complicat, el Reus Depor-

Sergi Aragonès s’enfrontarà al que serà el seu equip la pròxima temporada

L’últim Reus-Barça al ‘play-off’ va acabar amb victòria roig-i-negra

tiu arriba en el seu millor moment per disputar una eliminatòria que també és especial per al Barça Hoquei.

Rememorant el passat El conjunt blaugrana tanca un cicle aquesta temporada. El tècnic, Edu Castro, abandona l’institució després de 19 temporades a càrrec de l’equip. A més, el jugador estrella, Pau Bargalló, també deixa l’equip al final del curs. Amb tot, el Reus Deportiu té experiència arruïnant els finals feliços del Barça.

Fa dos anys, el Reus Deportiu va assolir la gesta d’eliminar el Barça a les semifinals del play-off d’OK Lliga per 2-3.

Els roig-i-negres van sorprendre guanyant el primer partit en una eliminatòria en la qual el reforç d’última hora va ser Raúl Marín, l’ara segon entrenador del Reus. Llavors també era una eliminatòria especial, perquè era la darrera del mític porter blaugrana Aitor Egurrola abans de retirar-se. El Reus Deportiu no va tenir pietat i, després de posar l’1-0 guanyant al Palau Blaugrana, van poder remuntar l’1-2 en contra amb un triomf a la Bombonera i rematant la feina de nou al Palau Blaugrana. El tècnic reusenc, Jordi Garcia, va apuntar que «intentarem fer el remember del que vam aconseguir fa dos anys. El primer partit sempre afecta al transcurs de l’eliminatòria, així que buscarem colpejar primer de nou».

L’equip, a punt Els roig-i-negres arriben endollats després de superar, amb relativa comoditat, al CP Calafell en els quarts de final. Jordi Garcia va destacar que «estem en el millor punt físicament. A més, a nivell de joc, tenim tots clar el que sabem i no sabem fer i el que volem i el que no volem fer». També va afegir que «Guillem Jansà i Nil Viña ens ha fet més forts i cadascú té el seu moment per a brillar». A banda de Sergi Aragonès, peces clau com Maxi Oruste, Marc Julià i Martí Casas estan en plena forma amb la victòria al Palau Blaugrana entre cella i cella.

El CV SPiSP Júnior afronta la final de campions demà

Voleibol El CV Sant Pere i Sant Pau Júnior clou demà la temporada amb la final de campions. El conjunt entrenat per Nenad Dimitrievski va completar una temporada de rècord guanyant el seu grup i demà tancarà la temporada a Vic. Les perles del planter coo-

perativista s’enfrontaran contra el CV Arenys, l’altre campió, en un duel que decidirà qui és el millor equip de tota Catalunya. Al mes de juny les competicions continuaran a la base del CV SPiSP amb l’equip aleví femení que jugarà el Campionat d’Espanya del 14 al 16. AMQ/Cedida

Arnau Montreal Quesada

Sergi Aragonès durant un partit del Reus Deportiu aquesta temporada. Reus Deportiu

Redacció

Arnau Montreal Quesada

La derrota del darrer dissabte per 3-5 contra el Reus Deportiu va significar més que acomiadar-se del play-off de l’OK Lliga per part del CP Calafell. El conjunt verd-i-blanc va tancar la temporada i va posar fi a l’època daurada de la història de l’entitat del Baix Penedès. El tècnic, Ferran López, i el seu assistent, Pol Josa, jugadors veterans a la casa com Arnau Xaus i Jordi Ferrer així com els que només han jugat aquesta temporada com Joan Pascual i Uri Vives es van acomiadar del Calafell. En aquests quatre anys al capdavant del CP Calafell, Ferran López va aconseguir estabilitzar l’equip a la categoria i convertir-lo en un dels equips a tenir en compte. A més, també va fer història aconseguint el primer títol europeu del club la temporada 2021/2022 amb la WS Europe Cup. A aquest títol el va seguir el 2022/2023 la Lliga Catalana i també la primera participació a la WSE Champions, la màxima categoria de l’hoquei europeu.

Ferran López va destacar a Diari Més que «tanco aquesta etapa amb la consciència tranquil·la. M’ho he deixat absolutament tot des del primer dia al darrer i estic molt orgullós de la feina aconseguida i de l’aprenentatge». El de Sant Sadurní d’Anoia va afegir que «el que hem aconseguit és històric i tot un orgull. Segurament ara és més fàcil que els jugadors vulguin venir al Calafell. Abans era difícil, però vam treballar de valent per assolir uns títols que han posat el nom de Calafell en el mapa a nivell europeu». L’acomiadament es fa més dur quan no és esperat. Al gener, just a la meitat de la tem-

Hoquei Patins

El Calafell tanca una època daurada

El tècnic Ferran López i quatre jugadors claus s’acomiaden després de portar el club dos títols i pujar-lo al top 5 de la lliga

porada i amb tots els títols en joc, la nova junta directiva del CP Calafell va comunicar a Ferran López que no reno-

L’equip de relleu màster femení del CA Tarragona estableix un nou rècord de Catalunya

Atletisme L’equip de relleu màster femení del Club

Atletisme de Tarragona va tornar a fer història el darrer cap de setmana. El conjunt lila format per Marisa Pradillo, Pilar Fernández, Ana Cabello i Gemma Solé van establir un nou rècord de Catalunya del relleu 4x100, categoria F55, amb un temps de 1’03,21’’. Aquest rècord l’han

aconseguit en el transcurs del Campionat de Catalunya de relleus màster que es va celebrar a Gavà el darrer diumenge, 26 de maig, i els hi ha servit per proclamar-se campiones de Catalunya d’aquesta categoria. Gemma Sole i Pilar Fernández ja van aconseguir el darrer 11 de maig batre el rècord d’Espanya de relleu mixt +55. Redacció

varia i que volien començar un nou projecte amb un nou entrenador. El tècnic va ser sincer i va apuntar que «va

ser dur, jo crec que encara podia continuar a la banqueta una mica més». Aquesta notícia va impactar en la planti-

Ferran López, Arnau Xaus, Jordi Ferrer i Uri Vives s’acomiaden del CP Calafell

lla: «Les circumstàncies han sigut complicades. Soc professional i sabia que havia de continuar donant el màxim

nivell, però gestionar-ho durant sis mesos ha sigut difícil», va confessar López. El tècnic verd va aterrar la temporada 2019/2020 com una aposta de l’expresident Xavier Palau, a qui Ferran està «eternament agraït». Després d’un any d’impàs al Noia Freixenet, López va tornar a Calafell per guanyar l’Europe Cup i quedar sisè, tercer i cinquè a l’OK Lliga en tres temporades d’èxits. En aquests anys hi ha hagut moments difícils i d’altres emotius. Ferran López troba complicat guardar-ne només un, però va destacar: «El moment d’arribar al pavelló Joan Ortoll després de guanyar l’Europe Cup va ser brutal. Veure gent de totes les edats apropar-se per abraçar-te i felicitar-te plorant d’emoció va ser emotiu. Allà vaig notar com el treball fet a foc lent i amb humilitat va fer que aquest poble lluitador es rebel·li com un dels grans de l’hoquei. Els hi estic molt agraït», va apuntar. Aquesta etapa també ha servit per reforçar el Joan Ortoll. «L’afició ha sigut molt especial per a mi, ha fet del Joan Ortoll un escenari màgic. La penya els Estrellats ha demostrat ser inigualable, es nota la seva estima per al club i des d’aquí els dic que moltes gràcies per estar sempre allà per nosaltres». De fet, també van ser-hi presents després de la dura derrota contra el Reus Deportiu per rendir un homenatge més que merescut tant a Ferran López com a la resta d’herois que han fet possible que el CP Calafell brilli com ho fa ara. Ara arriba el moment de començar una nova etapa.

LA CISTELLA JA TÉ

QUI LA GAUDEIXI

Jonathan Oca Tenas

L’ENHORABONA!

Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

El tècnic Ferran López amb el títol de la WS Europe Cup. CP Calafell

Els jugadors que s’acomiaden de l’entitat i el tècnic Ferran López acompanyats de la penya Els Estrellats en l’homenatge del dissabte. CP Calafell

Les màster del CA Tarragona que van assolir el rècord. CA Tarragona

productes de proximitat

POTENCIAR EL COMERÇ LOCAL

Raons per posar més productes de proximitat al cistell d’anar a comprar

El consum d’aliments quilòmetre zero aporta beneficis al planeta, a l’economia i al comprador

Els productes de proximitat fan referència a aquells aliments que es consumeixen a poca distància d’on es van produir. Podria semblar que l’única cosa que canvia és la despesa econòmica i mediambiental que provoca el transport, però, tot i que aquesta afirmació és correcta, hi ha altres qüestions que es veuen perjudicades quan no comprem productes de proximitat, com la salut.

Protegir el producte local també repercuteix en la vida dels que estem al seu voltant. Fomentar indústries locals fa que l’economia continuï orbitant al voltant nostre: la idea és que com més curtes siguin les cadenes de producció, menys efectes negatius deixaran al seu pas. A continuació, oferim una sèrie de raons per apostar pel producte local.

Conservar la biodiversitat

La compra de productes quilòmetre zero ajuda a preservar la fauna i la flora tant en les zones de plantació locals com en altres parts del món. Com menys viatgin els productes, més intactes quedaran els boscos i camps que els envolten.

A més, escollir aquest a tipologia de productes evita que

s’utilitzin terrenys en països subdesenvolupats per a l’agricultura intensiva. També es tracta d’un consum respectuós amb el planeta. En decantar-te per aquests aliments, la teva acció està ajudant a cuidar el medi ambient, i reduir alguns dels factors del canvi climàtic. Els gasos contaminants que s’emeten durant la distribució es limiten, ja que

l’enviament d’aquests productes des del punt de partida fins al consumidor és curt.

D’altra banda, per a enviar aquests productess’empren uns embalatges específics, que sovint són materials que acaben convertits en residus.

Efectes en el consumidor Optar pel producte local també repercuteix directament en el

consumidor. Per exemple, si no estem d’acord amb la qualitat o amb algun altre aspecte d’un aliment exportat, és difícil que puguem anar a reclamar al productor. En canvi, quan apostes per aliments de proximitat, tens garantit que el productor és a prop i integrat en els sistemes de reclamació locals.

D’altra banda, en la indús-

tria de producció globalitzada s’utilitzen una sèrie de pesticides, químics i compostos sintètics que poden tenir efectes secundaris en la salut de les persones. També poden produir-se infeccions fruit de mals controls sanitaris o de processos de transport massa llargs, en els quals l’aliment s’ha deteriorat inevitablement.

D’altra banda, l’economia a gran escala pot implicar sobrecostos que acaba pagant el consumidor. Ja es tracti d’aranzels, embalatges cars o llargues rutes de transport, totes aquestes despeses repercuteixen en el preu final.

L’economia de tots

El producte local és una manera d’invertir en el que tens al costat. Si tots féssim el mateix, a tot el món es fomentaria el treball agrari i ramader de qualitat. Perquè els petits comerciants i proveïdors puguin continuar mantenint les seves ocupacions i uns certs modes de vida, és important donar-los suport.

D’altra banda, també és fonamental canviar les claus del poder en els mercats i començar a aplicar la cooperació. Si apostes pel producte de proximitat, estàs recompensant el treball empresarial d’aquesta persona. Si, per contra, acudeixes a grans centres comercials, el marge que rep el productor a partir del preu és molt de menor.

Generalment, els productes quilòmetre zero són estacionals, per la qual cosa prescindeixen de conservants. Per tant, a banda de ser aliments menys danyosos amb la nostra salut, mantenen la seva essència i sabors naturals.

El menjablanc de Pastisseria Caelles, l’essència de Reus feta postres

Amb un dels productes més preuats del territori, l’ametlla marcona, s’elabora un dels emblemes de la gastronomia reusenca i postres típics de la ciutat: el menjablanc. Si hi ha un establiment a Reus que l’elabori de manera artesanal, seguint la recepta tradicional, aquest és la Pastisseria Miquel Caelles. De fet, el menjablanc és una de les especialitats més reconegudes i apreciades pels clients d’aquesta reconeguda pastisseria.

Per a fer el menjablanc, el mestre artesà Miquel Caelles explica que utilitzen l’orxata d’ametlles marcones, sucre, ratlladura de pell de llimona i canyella. Es tracta de productes de primeríssima qualitat i, en el cas de les ametlles, sempre de quilòmetre zero. Així mateix, destaquen que aquesta delícia local és apte per a cel·líacs i vegans, així que tothom pot degustar la veritable essència reusenca. A. Ferran

PRODUCTE ARTESÀ

Redacció

El producte local és una manera d’invertir en el que tens al costat. GERARD MARTÍ

productes de proximitat

PERE MARGALEF

Propietari de la parada Fruites Cal Pere del Mercat Central de Reus

«Has d’anar al mercat per ser just amb tu mateix i amb la teva ciutat»

La passió pels productes de la terra de qualitat i el compromís amb la vida del mercat han fet de Fruites Cal Pere una referència a Reus

Anar al mercat, no és només anar a comprar; és apostar per un model econòmic i de ciutat sostenible i equitatiu. Així ho defensa en Pere Margalef, paradista del Mercat Central de Reus. Parlem amb ell de la seva trajectòria i del valor del comerç de proximitat.

—Fruites Cal Pere és una de les parades més emblemàtiques del Mercat Central. Quants anys fa que hi són? —Fa més de 35 anys. He estat pagès tota la vida i venia a l’engròs. Però, una de les persones a qui servia aquí, al Mercat Central, volia canviar el negoci i em va proposar que em quedés la seva parada i el 13 de desembre de 1988, el dia de Santa Llúcia, obríem per primer cop. La parada anterior treballava sempre prioritzant la màxima qualitat del producte i, com a pagès i com a persona a qui sempre li ha agradat menjar bé i bo, vam decidir continuar amb aquesta filosofia i de tot allò que produíem nosaltres al camp, teníem sempre el millor.

—Encara té productes propis?

—Ja no. Ho vam fer durant els 10 primers anys de la parada. En aquell moment, produíem al camp, distribuíem a l’engròs i veníem a la parada. Era molt sacrificat, treballant diumenges i tot. Al final, parava boig i vam centrar-nos en la parada.

—Un dels trets que diferencia Fruites Cal Pere d’altres establiments és que s’hi pot trobar de tot.

—La meva fita és no dir que no quan em demanen alguna cosa. Em pregunten: «Tens citronella? Tens maracujà». I quan els respons que sí, veus a la persona feliç. El Mercat dona això. Hi ha qui compra en una altra parada, però quan busca productes més difícils, ens els ve a buscar, perquè saps que els trobarà. Amb determinants productes, és cert que pots tenir una mica més de minva, però sempre dic que en aquest negoci, has d’estar una

miqueta boig; boig d’enamorament i boig de ganes de fer coses.

—Quin pes tenen els productes de proximitat a la parada?

«Promoure el comerç de proximitat vol dir repartir la riquesa, però també generar vida, seguretat i neteja a les ciutats»

—Intento ser la solució a les necessitats de la gent. Si volen una papaia de l’altra punta de món, la tindré. Però si puc tenir una tomaca d’aquí, no la tindré de l’altra punta d’Espanya. Ara bé, que de veritat sigui bona. Defenso el quilòmetre zero, però no hem de ser més papistes que el papa. Gràcies a Déu, aquí encara ens queden pagesos de matrícula d’honor; gent que encara treballa la terra i té petits espais on produeixen una desena de productes diferents, de manera que el mateix pagès et pot assortir d’enciams, carxofes o manats de ceba tendra.

—Està especialitzat en alguns productes?

—En aquesta època de l’any, amb les cireres. Fa molts anys que treballem

amb els mateixos pagesos de la zona de Tivissa i la clientela ja ens ve especialment per això. I evidentment, amb el bolet. I gràcies a aquesta especialització, després de tants anys, hi ha poca gent que no sàpiga qui ets. I qui vol certs productes, sap que si ve aquí els trobarà i això és d’agrair.

—Què valoren més els seus clients?

—Una clienta em va dir: «Tu ets els nostres ulls i si venim aquí a comprar-te és perquè tu ja has fet el triatge». És un compliment, però també una responsabilitat, perquè realment la gent compta que hagis escollit bé i no pots fallar. En aquesta professió, no hi ha millor premi que, quan et demanen, per exemple, bajoques i els preguntes quines volen, et responguin «la que tu em diguis». Et donen una confiança absoluta.

—Aquesta és l’essència d’un mercat.

—Exacte. Aquesta és la diferència amb els grans espais de venda. Qui va al mercat sap que no li fallarà. Al darrere del taulell hi trobarà algú que

fa 20, 30 o 40 anys que és allí i que l’aconsellarà bé. Ens podem equivocar? És clar! I és a nosaltres a qui ens dol més. Però enganyar és complicat, perquè donem la cara.

—Si algú li pregunta, perquè ha de venir a comprar al mercat, què li respondria?

—Comprar al mercat, o a les botigues de sempre, del barri o del poble, és promoure un repartiment equitatiu de l’economia. Cadascú, amb les seves butxaques, decideix a qui fer ric i a qui fer pobre. Has d’anar al mercat per ser just amb tu mateix i amb la teva ciutat. Promoure el comerç de proximitat vol dir repartir la riquesa, però també omplir de vida els carrers i, per extensió, tenir-hi més seguretat i més neteja. Tot això és el que dona un comerç obert o un mercat. Però això no es valora. I nosaltres també en som, en part, responsables, perquè si sabéssim lluir tot el que som, atrauríem a més públic i arribaríem més lluny. Ens cal fer més pedagogia sobre el que significa un mercat.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Anna Ferran

Pere Margalef fa més de 35 anys que està al capdavant de la seva parada. GERARD MARTÍ

productes de proximitat

GASTRONOMIA

Puerto Perú, cuina peruana d’arrel feta amb peix de llotja i el Mediterrani com a teló de fons

Els ceviches són una de les especialitats d’aquest restaurant tarragoní

Anna Ferran

El bo i millor de dues cultures gastronòmiques ancestrals units en un únic espai. Aquesta és la proposta que ens fa Puerto Perú. Aquest restaurant, ubicat al Port Esportiu de Tarragona, reuneix en la seva àmplia carta els plats més emblemàtics de la cuina peruana. I ho fa amb el Mediterrani com a teló de fons i alguns dels productes més preuats del territori, com el peix i el marisc de les llotges d’aquí, com uns dels grans protagonistes.

Puerto Perú sorgeix de la passió per la cuina, l’amor per la cultura peruana i l’enyorança de trobar-se a milers de quilòmetres de casa. Així

ho explica Luisa Jara, propietària i xef de l’establiment. Luisa Maria va arribar a Tarragona el 1998 i, tot i la bona acollida de la seva nova ciutat, hi havia alguna cosa que li mancava: la gastronomia del seu país natal. Aquest sentiment la va motivar a investigar i aprofundir en els plats més característics del Perú que va aprendre a elaborar de manera autodidacta a casa seva. Amb el temps, va començar a comercialitzar les seves creacions elaborades a la cuina de casa. Com sempre, el boca-orella va ser clau per fer-la coneguda i finalment, el 2015, va fer el pas i va obrir el restaurant Puerto Perú. «He anat aprenent i endinsant-me en els sabors de la gastronomia pe-

ruana i això ens ha permès anar creixent a poc a poc, però consolidant cada pas que hem fet. I ara, després de tots aquests anys, només puc dir que m’encanta la gastronomia peruana i m’apassiona el món de la restauració», assegura la xef.

De mar i de muntanya El peix i el marisc és un dels grans protagonistes de la carta de Puerto Perú. De fet, un dels plats estrella del restaurant és el seu ceviche, elaborat amb corbina marinada amb llima i acompanyat enciam, moniato, moresc i ceba. A més, també elaboren un ceviche mixt, que a més de corbina porta gambes i bou de mar. Altres creacions elaborades amb productes

de llotja són la Leche tigre, feta amb peix, coriandre i ceba lila; la Parihuela, una sopa de marisc preparada amb salsa madre i acompanyada d’arròs i iuca; el Pulpo al Olivo, un pop laminat amb salsa d’olives i rodanxes d’abocat; o la Jalea Mixta, tires de peix, gambes i calamars arrebossats acompanyats de iuca i dues salses (tàrtara i criolla). Els arrossos també tenen el seu espai a Puerto Perú. En destaquen especialment els arrossos chaufa, que inclouen ous remenats, salsa de soja i ceba xinesa i que poden ser de marisc, de pollastre o mixtes.

Si bé el restaurant està a tocar de mar i aquest té una gran presència, Puerto Perú no oblida els plats de carn. El Lomo saltado, que inclou tires de llom saltejades amb ceba, tomàquet, patates fregides i julivert i acompanyat amb arròs; el Seco de cordero, un plat de corder estofat amb frijoles i arròs; l’Ají de gallina o les tallarines, siguin saltades, amb un flamejat de carn, ceba, tomàquet i salsa de soja; o a la Huancaina arrodoneixen la carta de Puerto Perú i ens transporten al cor del país andí, sense moure’ns de Tarragona.

El peix i el marisc és un dels protagonistes de la carta, que també té arrossos i carns ~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Luisa Jara és la propietària i cuinera de Puerto Perú. G. MARTÍ

productes de proximitat

PROPOSTES

Els esdeveniments gastronòmics imperdibles d’aquest juny

Des dels vins de la DO fins al peix blau salouenc, l’agenda té propostes per a tots els gustos

Apocs dies del mes de juny, les comarques tarragonines es preparen per acollir tota mena d’esdeveniments gastronòmics, que comptaran com a protagonistes els productes quilòmetre zero de la província. Vins, cerveses, hortalisses i molts altres aliments formen part de l’ADN del territori, i es podran tastar en algunes de les cites gastronòmiques imperdibles que presenta el pròxim mes.

Viure el vi

La primera parada d’aquesta agenda gastronòmica la trobem a Tarragona, amb la seva fira del vi. Aquesta tindrà lloc entre els dies 9 i 11 de juny, quan la Plaça Corsini acollirà els vins dels 17 cellers de la DO que participen enguany de la mostra. Aquesta també comptarà amb diferents propostes gastronòmiques, tant de restaurants de la ciutat, com d’algunes de les parades del Mercat Central.

A banda, el divendres 7 de juny tindrà lloc la celebració de l’entrega de premis de la 29a edició del Concurs de Vins

DO Tarragona. La gala de lliurament de premis se celebrarà a les 19 h al Teatret del Serrallo, on 22 vins rebran diferents guardons.

Paral·lelament, Reus acollirà la 14a Fira de les DO dins l’àmbit territorial de la Cambra de Reus, entre el 7 i el 9 de juny. Enguany canvia d’ubicació i es trasllada al parc de Sant Jordi, lloc que acollirà els 21

cellers, i també la cinquena edició de la mostra de vermut, un dels productes insígnies del Baix Camp.

Cambrils inclou a la seva agenda gastronòmica el ‘showcooking’ internacional Saborea

Cervesa i més Cambrils és un altre dels municipis que comptarà amb diferents esdeveniments imperdibles, sobretot

pels amants de la cervesa artesana, que tindrà als seva pròpia fira entre els dies 31 de maig fins al 2 juny, en el marc de la programació de la Fira Sectorial de Cambrils.

Durant el mes de juny, la vila també acollirà un showcooking

PRODUCTE LOCAL

L’Olivar Paisanès, la veritable tradició

arbequina feta or líquid

Aquest oli d’oliva verge extra fet al Baix Camp es comercialitza en llaunes i ampolles en petits comerços

Un veritable tresor d’or líquid extret d’una de les millor zones per al cultiu de la varietat arbequina, com és el triangle que formen Vinyols i els Arcs, Botarell i Montbrió del Camp. Així és l’oli d’oliva verge extra de L’Olivar Paisanès. Després d’anys dedicats al cultiu tradicional, al 2013 van fer el salt cap a la comercialització d’un oli excepcional, que, gràcies al seu procés d’elaboració tradicional, manté tots els seus sabors i aromes i el toc àcid característic de l’arbequina. Fan un producte respectuós amb el medi ambient, tant pel que fa al cultiu com a l’envàs. I és que únicament es comercialitza en llaunes o ampolles i gerres de vidre, cosa que el converteix en detall perfecte per a regalar en esdeveniments, ja que, a més es pot personalitzar. L’Olivar Paisanès es troba disponible en petits comerços i, sota aquesta marca, també s’hi pot trobar un excel·lent vinagre, fet amb garnatxa blanca de la Fatarella, que destaca pel seu gust suau.

CONTINGUT ESPECIAL ~

Les llars catalanes fan una despesa anual del 43% en productes frescos compra

Einternacional sota el paraigua de Saborea, a més a més de les propostes Taste of Dubli i la desena edició de la ruta La Mar de Tapes

Els productes locals, en especial l’oli, el peix fresc de la Confraria i l’agricultura ecològica, tindran el protagonisme central de tots els plats i showcookings dels xefs de Cambrils a les fires i esdeveniments gastronòmics.

La gastornomia salouenca Després les Jornades de l’Arròs i del Sabor Salou, el municipi continuarà oferint diferents experiències gastronòmiques durant el mes de juny. Concretament, destaquen les jornades del peix blau, on diversos restaurants salouencs celebraran la proposta Del mar a la Taula, centrant-se en el peix blau com a ingredient base dels seus plats.

D’altra banda, a manera de cloenda de l’agenda gastronòmica estiuenca, el municipi oferirà el Gastrotour, entre els deis 14 i 30 de juny, on els participants podran degustar la millor gastronomia local, acompanyada de productes enològics.

ls productes frescos (fruites i verdures, carn, peix i marisc, ous, pa i xarcuteria) ja representen gairebé la meitat (42,7%) de la despesa anual en alimentació de les famílies catalanes. Així ho indica la sisena edició de l’Observatori de Productes Frescos de ALDI a Espanya. Aquesta dada suposa que, l’any 2023, les llars catalanes van invertir 4 de cada 10 euros de la seva cistella de la compra en productes d’aquesta categoria. També es manté la freqüència de compra i la despesa setmanal. Els catalans van comprar frescos 199 vegades de mitjana, sent una de les comunitats autònomes que més despesa destina amb una inversió de 2.221 euros anuals en productes frescos. De fet, prop de la meitat de les famílies (40%) van destinar entre 30 i 50 euros a aquesta categoria cada setmana. Per subcategories, les fruites i verdures són els frescos als quals es dedica més despesa (15,7%). D’altra banda, la qualitat dels frescos ja és el cinquè factor més important a l’hora de triar en quin supermercat anar a fer la compra setmanal, per darrere de la proximitat, el preu, i les promocions. Redacció

Benvinguts a Pagès La Festa se celebrarà a la demarcació l’1 i 2 de juny ESDEVENIMENTS

Oferirà més de 80 experiències agroturístiques a les comarques taragonines

Benvinguts a Pagès La Festa tornarà a la zona de Tarragona l’1 i 2 de juny, un cap de setmana en què els visitants podran gaudir de més de 80 experiències agroturístiques a la demarcació de Tarragona: 11 explotacions, 37 restaurants, 26 allotjaments rurals, 6 elaboradors i 2 activitats complementàries.

D’altra banda, els visitants també podran omplir el rebost de casa seva, comprant directament als productors, com

ara a l’Horta de Cal Marxant (Tarragonès), que es dedica a la fruita, verdura i elaborats de producció ecològica; el Celler Carlania (Conca de Barberà), centrats en l’agricultura biodinàmica; o la Tocineria Cal Silo (Conca de Barberà), un negoci d’embotits. La iniciativa se celebra de forma simultània a tot Catalunya, amb més de 450 experiències agroturístiques, prop de 100 explotacions, 160 allotjaments, 50 promotors d’activitats, 10 elaboradors i més de 150 restaurants.

Redacció

La Fira del Vi de Tarragona omplirà la ciutat d’activitats la setmana vinent. GERARD MARTÍ

Redacció

durant el ple del Congrés dels Diputats, que va aprovar ahir definitivament la llei d’amnistia. EFE

El Congrés dels Diputats aprova definitivament la llei d’amnistia

amb 177 vots a favor i 172 en contra

Política

L’esquerra celebra la llei com una victòria, Junts i ERC es reivindiquen i el PP presentarà un recurs

ACN/Redacció

El Congrés dels Diputats va aprovar definitivament, ahir, la llei d’amnistia. Després de cinc mesos de tramitació i d’un veto del Senat, la llei va obtenir 177 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, Podem, PNB, BNG i Ábalos) i 172 en contra (PP, Vox, CC i UPN) i va quedar llesta per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Reaccions

Els diputats tarragonins valoren l’aprovació de la llei d’amnistia

Valle Mellado

Diputada del PSC

«Obrim una nova etapa. Ara toca passar pàgina, tornar a la normalitat i política i posar l’energia en el que preocupa cada dia a la ciutadania, com l’habitatge o la sanitat».

Abans, passarà al despatx del rei Felip VI, que l’ha de refrendar per complir amb el darrer pas reglamentari. Un cop publicada al BOE, la norma quedarà en mans dels jutges, que disposen de dos mesos per aplicar-la, però que tenen la possibilitat també de plantejar qüestions prejudicials a la justícia europea per entorpir el procés. Òmnium fixa en 1.616 les persones que es podran beneficiar de l’amnistia.

Jordi Salvador

Diputat d’ERC

«S’ha fet justícia. És el primer cop que el règim borbònic perd una batalla important, i ho ha fet democràticament. Pot ser l’inici d’un procés democratitzador a l’Estat».

Pere Lluís Huguet

Diputat del PP

«Ha estat una transacció corrupta, s’ha canviat poder per perdó. Els tribunals diran la legalitat i constitucionalitat de la llei. Segur que no compleix la normativa europea».

La norma quedarà en mans dels jutges, que disposen de dos mesos per aplicar-la

cicle» i obre «un nou temps de retrobament». El diputat Artemi Rallo, en la seva intervenció, va afegir que Europa, Espanya i Catalunya ja «han dit sí a l’amnistia». Els socialistes també van criticar la «hipocresia» del PP per avalar la proposta en la intimitat mentre la criticaven amb duresa en públic.

El líder popular, Alberto Núñez Feijóo, va desafiar Pedro Sánchez a retirar la llei d’amnistia, convocar unes eleccions anticipades i defensar-la durant una campanya electoral. Així, va qualificar la norma de «corrupció política» i ho va comparar amb el cas que esquitxa la seva dona, Begoña Gómez. En el transcurs del ple, la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso va anunciar un recurs al Constitucional. Mentrestant, la cap de llista del PP al 9-J, Dolors Montserrat, va avançar que el PP demanarà a la Comissió Europea que actuï davant l’aprovació de la «infame» llei d’amnistia.

El PSOE va apuntar que la llei representa una victòria i un pas definitiu en la seva estratègia a Catalunya. Així ho indicava el seu portaveu al Congrés, Patxi López, qui va dir que l’amnistia «tanca un

Fèlix Alonso

Diputat de Sumar-ECP

«Victòria del pacte davant l’atropellament. Necessitem canvis profunds a la judicatura i una democràcia més forta. Cal aprovar també la reforma de la llei mordassa».

Un acte de «reparació» Als seus torns d’intervenció, Junts i ERC van celebrar l’aprovació de l’amnistia, però van recordar que el seu objectiu final no és la desjudicialització ni la normalització política a Catalunya, sinó la independència. La portaveu de Junts Míriam Nogueras, va qualificar la llei de «victòria democràtica», però va adver-

Josep M. Cruset

Diputat de Junts

«És un acord històric. L’amnistia és un reconeixement de la no existència d’un fet delictiu per part del poble català. Així que no és un perdó, sinó una victòria».

Imatge de les votacions

Puigdemont diu que l’amnistia permet una negociació entre Catalunya i l’Estat

tir que aquesta no és una norma «de pacificació», sinó «de reparació». L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, apuntava, a través d’un missatge institucional emès per les seves xarxes socials, que la llei d’amnistia «corregeix un error» que permet una negociació entre Catalunya i l’Estat «des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió».

Per la seva banda, el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va manifestar que la llei representa «la primera derrota del règim del 78» i és el resultat de la força del sobiranisme quan actua unit. A més de situar el referèndum com el pròxim objectiu a assolir, Rufián es va dirigir als «demòcrates espanyols» i els va demanar que estiguin atents a la resposta que el «partit judicial» doni a la llei. «L’a por ellos era en realitat un a por todos», va avisar. El debat sobre l’amnistia també va donar peu a algunes

Feijóo desafia Sánchez a defensar la llei en la campanya d’unes eleccions anticipades

escenes que no s’havia vist en els últims anys com felicitacions creuades entre ERC i Junts.

«No pot ser un punt final» El portaveu dels Comuns i Sumar, Gerardo Pisarello, va afirmar que la llei d’amnistia és una «victòria», però també va recordar que aquest «no pot ser un punt final», sinó que «ha de ser l’avantsala de canvis més profunds», que acabi, entre altres coses, amb «la pretensió de la dreta de controlar el Suprem per la porta del darrere o de repartir guies als jutges perquè prevariquin» amb l’amnistia. Va ser missatge semblant al de Podem. El diputat Javier Sánchez Serna va celebrar la imminent aprovació de la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats, però va advertir el govern espanyol que sense un autèntic procés de regeneració democràtica aquesta serà una «victòria pírrica».

TENDÈNCIES

L’apunt

Els diputats tarragonins

ho celebren, a excepció del PP

«Obrim una nova etapa i ho fem amb l’aval de la ciutadania», celebrava la diputada del PSC per Tarragona, Valle Mellado, qui assenyalava que «vam prometre diàleg i convivència i hem complert». «Ara toca passar pàgina, tornar a la normalitat i política i posar l’energia en el que preocupa cada dia a la ciutadania, com l’habitatge, la sanitat o l’educació», afegia. L’emoció recorria el cos de Jordi Salvador, representant tarragoní d’ERC al Congrés, qui assegurava que «s’ha fet justícia». «És la primera vegada que el règim borbònic perd una batalla important. Han perdut democràticament», afirmava el diputat, qui afegia que «pot ser l’inici d’un procés democratitzador a l’Estat». Tant per a Salvador com per a Josep M. Cruset

Els millors consells per tenir una bona cura de les teves ungles

Redacció / AMIC

Ens encanta decorar les nostres ungles amb esmalts i dissenys de tota mena, però, abans de fer-ho, és fonamental que els dediquem les cures que es mereixen. Per això, avui volem

repassar juntes com cuidar les ungles perquè estiguin sanes.

El primer consell i el més bàsic és deixar els mals hàbits. Això és, no mossegar-se les ungles i no utilitzar-les per obrir objectes.

Amb relació als productes que emprarem, és important

escollir aquells que no continguin substàncies nocives com el formaldehid i el toluè. També es recomana l’ús de guants en tasques domèstiques que involucrin productes químics agressius.

D’altra banda, cal mantenir una cura regular de les

Guanya en bellesa, salut i benestar amb la teràpia d’optimització hormonal de Clínicas Doha

El procés d’envelliment és inevitable. Ara bé, com vivim aquests anys és a les nostres mans. Els desafiaments que els nostres cossos afronten a mesura que envellim, des de la pèrdua de libido fins a la fatiga, són senyals d’un desequilibri hormonal que pot ser optimitzat perquè tornis a ser la teva millor versió. La teràpia d’optimització hormonal amb hormones bioidèntiques de Clínicas Doha ofereix una solució revolucionària. Aquestes hormones, idèntiques a nivell mole-

cular a les que produeix el teu cos, es dissenyen per a restaurar el teu equilibri hormonal de manera segura i efectiva, promovent una millora significativa de la qualitat de vida.

(Junts), va ser un «dia històric». El diputat de la formació de Puigdemont remarcava que «no és un perdó, sinó una victòria». Cruset va recordar que, al gener, Junts va votar que no a la llei d’amnistia perquè «no garantia la incorporació de tothom». Ara, treu pit d’«haver mantingut la posició en aquell moment, per tenir una llei que no deixa ningú fora». El diputat de Sumar-ECP, Fèlix Alonso celebrava la «victòria del pacte davant l’atropellament», mentre demanava «canvis profunds a la judicatura» i «una democràcia més decent i forta». També reclamava «aprovar la reforma de la llei mordassa». Només Pere Lluís Huguet (PP) va lamentar l’aprovació de la llei: «Ha estat una transacció corrupta, s’ha canviat poder per perdó». «Seran els tribunals els que determinin la legalitat i constitucionalitat de la llei», deia Huguet, qui creu que «no compleix amb la normativa europea».

Imatge d’arxiu de l’exfutbolista del Barça, Gerard Piqué. ACN

Gerard Piqué, investigat per les comissions per celebrar la

Supercopa a l’Aràbia Saudita

Judicial La titular del jutjat de primera instància i instrucció número 4 de Majadahonda investiga l’exjugador del Barça Gerard Piqué per les comissions cobrades per celebrar la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita. La instructora investiga l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) Luis Rubiales pels seus nego-

cis suposadament corruptes i ja havia enviat comissions rogatòries a Andorra per recopilar informació sobre els moviments en 89 comptes i 27 societats de Piqué. En una nova resolució, la jutgessa fa referència a uns ingressos de 40 milions d’euros i una comissió anual de 4 milions més per a Kosmos, l’empresa de l’exjugador del Barça. ACN

Depenent de l’estació, s’apliquen unes cures o unes altres. AMIC

ungles: tallar-les, llimar-les i hidratar-les amb cremes i olis d’ametlla i coco. Amb aquests mateixos productes, es poden realitzar massatges a les ungles per tal de fomentar el seu creixement i millorar la circulació sanguínia.

Tot aquest esment s’ha de complementar amb cures depenent de l’estació: a l’hivern, aplica una capa extra de crema hidratant a les ungles i usa guants. A l’estiu, evita l’exposició prolongada al sol i aplica protector solar.

~ BELLESA I SALUT ~

Editorial

Restitució social

La llei d’amnistia ha sortit del Congrés i qualsevol pronòstic sobre el seu recorregut esdevé simple fantasia. En un Estat normalitzat seria fàcil de preveure, però ara mateix i vistos els precedents, no hi ha res garantit. Ha quedat molt clar que la ‘unitat de la pàtria’ o un constitucionalisme jacobí mal entès poden passar per davant fins i tot de l’ordre legal que asseguren defensar. Aquest dijous s’ha parlat de victòries i de derrotes. Cadascú posa en les seves balances els guanys de l’aprovació per mesurar si tenen més pes que les derrotes acumulades. Segurament és una victòria política, perquè és el

marc en què ha nascut la mesura que tant pot ser de ‘perdó, com de ‘pacificació’, segons qui ho valori. La restitució que hauria d’aconseguir a llei és política, és clar, però hi ha tot un moviment ciutadà que està per veure si tot plegat ho considera una victòria. La divisió que aquest dijous s’ha pogut veure al Congrés espanyol no té el mateix reflex dins la societat catalana, on, malgrat tot, les formacions contràries a l’aprovació de la llei d’amnistia no tenen el mateix pes. I tampoc la societat catalana no sembla disposada, ni els contraris, a fer-ne una qüestió per deixar anar misèries morals poc edificants.

La capital... del treball i del lideratge

Sempre he pensat que el pitjor enemic de Tarragona és aquell que diu que mai ha sortit del nucli de la ciutat i que quan marxa de la Plaça de la Font ja es mareja (ja em perdonareu el sil·logisme però crec que així s’entén millor). Igual que penso que el pitjor enemic de Reus és el que diu el mateix si s’allunya 12 quilometres de la Plaça Prim.

Mireu, sabeu realment què és capitalitat, per a mi? No un debat nominalista, o administratiu que avui dia, en ple segle XXI, és senzillament caduc i absurd. No és començar amb un intercanvi de declaracions verbals que l’únic que comporta és perdre temps i energies en debats estèrils que acaben en no-res.

Crec, honestament, que la gent està cansada d’aquests debats de campanar. No, la capitalitat no és un tema nominatiu, la capitalitat és i s’exerceix treballant i liderant, amb constància, determinació i rigor. Treball i lideratge, la resta és pura retòrica. I liderar vol dir treballar per aconseguir els fons Next Generation de la Unió Europea –més de 20 milions d’euros destinats a Tarragona– per transformar a millor aquesta ciutat. Liderar és treballar conjuntament –no barallar-nos permanentment– amb els nostres veïns per guanyar i créixer tots junts. Liderar és evitar el «tu no, encara que això comporti que jo tampoc» que ha provocat en el decurs de la nostra història decisions errònies per pica-baralles de curta volada (i si algú té algun

Viñuales Alcalde de Tarragona

dubte que pensi on està ubicada l’estació de l’AVE). Liderar és unir-nos per mancomunar serveis amb els nostres veïns, com volem fer amb l’àrea metropolitana de Tarragona, per ser més eficaços. Pensant a un altre nivell, amb P majúscula, amb ambició. Per això vull deixar molt clar que les promeses de Tarragona no venen amb una etiqueta de preu. Sabem que la capitalitat no es pot reduir a un eslògan i menys encara vincular-ho amb la por a perdre res. La nostra força no ve determinada per una capitalitat administrativa sinó per la capacitat que hem demostrat sempre de forjar el nostre propi destí. I també d’inspirar. Això és el que va insuflar valor als nostres avis i àvies per sobreviure als bombardejos de la ciutat i és el que ens esperona cada

La capitalitat no es pot reduir a un eslògan i menys encara vincularho amb la por a perdre res. La nostra força no ve determinada per una capitalitat administrativa sinó per la capacitat que hem demostrat sempre de forjar el nostre propi destí

dia quan anem a treballar per defensar el benestar dels nostres fills i filles. Liderar també és ser fidel als nostres valors, amb perspectiva històrica. Avui dia ja superem els 144.000 habitants censats però fa menys de 200 anys poc més de 2.000 persones malvivien a les restes d’una ciutat destruïda, pedra a pedra, durant les guerres napoleòniques. Aleshores, com ha passat altres vegades, no eren pocs els que auguraven finis Tarraco, la fi de Tarragona. Però no va ser així. I no va ser-ho perquè els valors de Tarragona: el treball, el compromís, saber lluitar per allò que sabem que és just, etc. van subsistir. Quan ho teníem tot en contra. Igual passarà ara perquè s’obre camí una nova generació de tarragonins i tarragonines plena d’energia i d’idees noves que saben que som més forts quan sumem més esforços conjuntament. I aquesta Tarragona que veig cada dia a peu de carrer, la Tarragona que jo m’estimo!, és la que finalment prevaldrà. I en aquest empeny constant el vostre alcalde estarà, no davant vostre, sinó al costat vostre. Com un més. Un més, en una ciutat gran i diversa però orgullosa –amb raó– de la seva identitat moral.

Carta dominical

Participem de l’únic pa

Benvolgudes i benvolguts, avui celebrem la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, una festa que ha esdevingut popular gràcies a les joioses processons i als motius primaverals, com les catifes de flors i les fonts d’aigua. Mentre festegem el Corpus, recordem que totes aquestes manifestacions són signe d’una realitat molt profunda: la vida nova que Jesús ens ha regalat. Així, la nostra Mare Església, com si ja enyorés el temps pasqual, ens ofereix una solemnitat plena de vida i de vida en abundància. El mateix Mestre interpreta el gest eucarístic precisament com a donació de vida plena: «Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi» (Jn 6,56-57). Jesús ens ofereix així el seu secret: ell pot entregar-se totalment als altres, pot fer-se menjar per als altres, no per una valentia individual i autosuficient, sinó perquè se sap engendrat per la força de l’amor del Pare. L’amor que ens comunica no mor mai ni defalleix mai, perquè és moviment continu de lliurament total i de donació mútua entre el Pare i el Fill.

És en nom d’aquest amor trinitari que comencem la nostra festa. I és per aquest motiu que Jesús ens convoca a la seva taula: perquè entrem també nosaltres en el misteri de la comunió trinitària. Per això en cada Eucaristia hauríem de recordar les paraules de sant Pau: «El pa és un de sol, i per això, nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d’aquest únic pa» (1Co 10,17). Aquesta és, sens dubte, com ens diu el papa Benet, «la revolució més profunda de la història humana». I continua afirmant: «Aquí es reuneixen, en la presència del Senyor, persones d’edat, sexe, condició social i idees polítiques diferents […]. Nosaltres […] no hem escollit amb qui volíem reunir-nos; hem vingut i ens trobem uns al costat dels altres, units per la fe i cridats a convertir-nos en un únic cos compartint l’únic Pa que és Crist» (Homilia de Corpus, 22 maig 2008). Ben cert, la comunió amb Crist i entre nosaltres és una veritable revolució!

No tinguem por de la multiplicitat i la pluralitat de dons i de serveis, de maneres de pensar i d’esquemes culturals!

L’Eucaristia és sagrament d’allò que ja som pel baptisme: poble convocat en la comunió trinitària. I és alhora aliment i medicina que restitueix i enforteix la comunió entre nosaltres, a voltes ferida o afeblida per les diferències o les rivalitats. No tinguem por de la multiplicitat i la pluralitat de dons i de serveis, de maneres de pensar i d’esquemes culturals! Ben al contrari, gaudim-ho tot com un regal preciós de l’Esperit que no es deixa guanyar en creativitat; sabent, però, que tot ha d’anar encaminat a testimoniar la unitat que ens ve donada únicament i exclusivament per la donació de vida del Crist. Quan avui sortim a les processons, mostrem, doncs, amb alegria la nostra identitat cristiana, això és, el desig de comunió entre nosaltres i de comunió amb tothom, especialment amb els més necessitats. Adorar el Cos sacramental de Crist implicarà també venerar-lo en cada germà i en cada germana, oferint la vida abundant que neix del cor eclesial en bé de tots els homes i dones d’aquest món.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tribuna

Rubén

Tribuna

El 9 de juny, passem a l’ofensiva

La política està més intoxicada que mai per informacions i contrainformacions interessades, burdes manipulacions, fakenews i uns lectors, receptors, consumidors que, generalment, només volem escoltar allò que confirma el que ja hem decidit pensar o directament el que sentim.

De poc serveix apel·lar a la racionalitat, a l’argumentació i al que és possible en un moment i un context determinat.

Ens instal·lem en la comoditat de delegar les decisions, que mai no ens satisfaran del tot, a no ser que n’obtenim un benefici immediat.

Però la política construeix la realitat i transforma -per bé o per mal-, la nostra vida quotidiana, les nostres relacions socials, el nostre entorn i la nostra visió del món.

Només sent-ne part activa i compromesa podem entendre de manera directa quins són els reptes i quines són les possibles solucions, sempre limitades pels equilibris de forces i la disparitat d’interessos.

Des d’un sindicat, d’una associació empresarial, l’AFA d’una escola, una entitat social o un partit polític fem política i som part activa del canvi i la transformació. Mai no aconseguim tot el que volem i això ensenya a tolerar la frustració i a flexibilitzar les nostres posicions, però no pot ser motiu per a la inacció i el desànim.

Sense voler caure en reduccionismes, és evident que hi ha partits polítics que defensen els interessos d’una classe privilegiada (normalment per herència) i d’altres els d’una classe sense privilegis o amb pocs privilegis

Sense voler caure en reduccionismes, és evident que hi ha partits polítics que defensen els interessos d’una classe privilegiada (normalment per herència) i d’altres els d’una classe sense privilegis o amb pocs privilegis. Poques vegades les classes més privilegiades renuncien als seus privilegis en pro del bé comú. Però lamentablement són molts els que sense tenir privilegis afavoreixen els interessos dels poderosos amb l’esperança de recollir-ne les engrunes.

És un diàleg persistent i amarg, que no s’acostuma a resoldre. Aquells que només esperen rebre les engrunes se senten satisfets de rebre-les i aquells que volen el pa sencer se senten decebuts, enganyats i impotents quan, gairebé sempre, només reben les engrunes.

Per això cal combatre el desànim i la frustració, cal passar a l’acció i el compromís, amb una pràctica decidida, responsable i adulta. Sabent qui defensa els nostres interessos de classe. Qui defensa els serveis públics, la corresponsabilitat fiscal, la sostenibilitat ambiental. Qui visibilitza les minories i defensa les llibertats individuals i col·lectives, el dret a l’habitatge, a l’educació i la sanitat universals. Encara que no sempre ens en sortim, encara que, de vegades, els canvis i transformacions topin amb els nostres interessos particulars, encara que, molt sovint, obtenim només un crostó del pa sencer o, fins i tot, n’hàgim de recollir les engrunes: decebuts, impotents, frustrats... Val la pena (i l’alegria) lluitar en comú, recollir el testimoni dels qui van abolir l’esclavatge, l’emancipació de les dones, el dret de ser i d’estimar com es vulgui, el dret a un treball digne, l’equilibri amb el medi, la sostenibilitat dels recursos, el dret a decidir dels pobles, la fraternitat i la igualtat d’oportunitats. El dia 9 de juny tenim una cita amb nosaltres mateixos per a decidir si ens posem a Fer feina o ho donem per perdut!

Jordi Barberà Regidor de Comuns a Cambrils Regidor d’educació, ocupació, cultura i patrimoni

ETribuna

El PSC rampinya més d’1 MEUR del gimnàs d’SPiSP

l futur nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau es queda sense partida pressupostària per improvisació i per una mala previsió del govern municipal. Sí, és així. El nou equipament es queda sense diners perquè els 1,2 milions que hi havia reservats per anar tirant-lo endavant es destinaran a pagar expropiacions a la zona de Ponent. Durant l’aplicació de l’operació rasclet, des d’ERC ja vam avisar al PSC que no estaven tenint en compte que s’haurien de pagar aquestes operacions i ara ens les trobem de cara i toca córrer. No hi ha rumb i això afecta als de sempre. Hem vist com la política del Panem et circenses (pa i circ) té les potes curtes i que tard o d’hora s’acaben veient les vergonyes.

El gimnàs haurà d’esperar. Quina decepció, una més. El projecte de l’equipament del barri cooperativista -que ja està actualitzat- s’aparca i la inversió se supedita a la venda de patrimoni. Això ens fa mirar enrere, ens transporta als temps de l’alcalde Ballesteros, quan s’anunciaven inversions milionàries a bombo y platillo però pràcticament tot quedava encallat precisament per això. Lamentablement, fins al 2025 no veurem ni una sola màquina fent-hi res, sent molt positius.

La setmana passada, el govern municipal –amb el suport de Junts, de comuns i dels consellers no adscrits– va tirar endavant un nou modificatiu de

María José López Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

crèdit que permetia fer aquest canvi. Nosaltres vam votar que no, és clar, perquè s’està practicant una política recaptatòria molt dura, innecessària com s’ha demostrat amb la quantitat de diners que tenen al tauler de joc i que castiga a la ciutadania sense miraments. Un cop més, denunciem que la pujada d’impostos, no era necessària perquè tal com vam avançar, han pogut incorporar una part del romanent quan deien que era impossible.

El govern no només no ho ha tingut en compte, sinó que ha tornat a passar el rasclet per rampinyar els diners de l’equipament esportiu d’SPiSP. Hem de recordar, però, que no estem parlant només del gimnàs, sinó que també ens referim als vestidors que han de donar servei a la gent que ja fa ús de la piscina i dels clubs que utilitzen el poliesportiu com el vòlei Sant Pere i Sant Pau o el bàsquet.

El gimnàs haurà d’esperar. Quina decepció, una més. El projecte de l’equipament del barri cooperativista -que ja està actualitzats’aparca i la inversió se supedita a la venda de patrimoni

Per altra banda, des d’ERC vam reclamar que els 1,4 MEUR provinents dels romanents dels Patronats de Turisme i Esports i de l’Institut Municipal de Serveis Socials es destinessin a comprar habitatge per a ús social, impulsar el projecte Porta Tàrraco i al nou gimnàs municipal de Sant Pere i Sant Pau.

Per sort per aquest barri, d’aquí a relativament poc temps els veïns i les veïnes podran gaudir d’unes pistes multiesportives molt esperades que estan en fase de construcció. Aquest projecte es va impulsar i deixar tancar durant el mandat passat. Sí, em faré pesada, això és #LlegatRepublicà És ben cert que ara mateix el PSC encara està recollint les obres i els projectes que vam deixar encaminats, com els molts que vindran dels Next Generation.

A diferència del 2019 quan vam entrar a govern, els socialistes s’han trobat el calaix ple de projectes i molts altres que ja estaven en marxa. Nosaltres no ens vam trobar ni el calaix, no hi havia res de res... pols i buidor. Esperem que aquest mandat no es converteixi en una travessia pel desert i sense ningú al timó.

La responsabilitat dels bancs amb els seus agents externs

En els darrers anys estem assistint a un procés de tancament d’oficines bancàries que, a banda del retrocés que ha suposat en l’atenció personalitzada als clients, ha provocat un altre fenomen: la proliferació dels agents bancaris externs. Son comercials dels productes de les entitats financeres que no formen part de la seva plantilla però que venen els seus productes fora de les oficines dels bancs. El fenomen ha estat particularment rellevant en entorns rurals, en els que molts municipis s’han quedat sense cap oficina bancària, cosa que ha fet que els serveis vinculats a l’estalvi i la inversió es gestionin porta a porta. Externalitzar serveis és una tendència dels nostres temps i que es faci a nivell bancari no hauria de comportar cap impacte negatiu sobre els ciutadans, sempre i quan aquests professionals respectessin els codis de bones pràctiques del sector. Però enmig d’unes dinàmiques on ja ha quedat demostrat que els grans bancs

han pecat d’estratègies fraudulentes, els agents externs no han estat, lògicament, una excepció.

Els agents bancaris han pecat dels mateixos pecats que tot el sector: des de les tristament famoses participacions preferents a tota mena de productes financers de risc en què els bancs abusaven de la confiança dels seus clients. Unes males praxis de les que, en molts casos, els bancs han hagut de respondre davant dels tribunals.

La diferència entre les operacions tan-

cades a una oficina bancària i les que han gestionat aquests professionals externalitzats és que les entitats financeres han intentat defugir la seva responsabilitat amb l’argument que aquests últims no formaven part de la seva plantilla. Una argumentació fal·laç a simple vista, però que a nivell legal es desmunta molt fàcilment: si autoritzes un professional a comercialitzar els teus productes i et beneficies de les operacions positives que es capaç de tancar en el teu nom, ets responsable també de les seves malifetes. És el que, en el món del dret, es coneix com la responsabilitat in vigilando e in eligendo, que obliga a supervisar el que fan les persones que treballen per a tu. Els afectats per aquesta modalitat d’abusos bancaris tenen una molt bona oportunitat de defensar els seus drets i reclamar els seus diners. Com sempre, haurà de ser per la via dels tribunals, ja que els infractors no solen actuar d’ofici a l’hora de reparar els danys que han causat.

Tribuna

Joan Andreu Reverter Advocat President de la Comissió de Dret Bancari de l’ICAT

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

La Laia avui fa 30 anyets!! Moltíssimes felicitats i per molts anys bonica, que siguis molt feliç avui i sempre!! T’estimem molt!! Els papes la Mireia!!

Avui fas tres anys Roger! Moltes felicitats!! El teu Padrí i tieta Eva.

Felicidades Ramón por tus 6 añitos. Sigues siendo el nuevo Messi. Te quieren tus titos.

Muchas felicidades, Juliette, por cumplir 11 años. Tus padres, hermanas, abuelos y las personas que convivimos contigo, te deseamos un feliz día. Te queremos mucho.

¡¡¡Si la veis felicitarla!!! Este domingo es su cumple. Viva tu vida a tu manera, que solo hay una. Tu familia que te quiere, campeona.

Un grup d’alumnes de cinquè durant el programa. Aj. Hospitalet

Una setantena d’alumnes de l’Hospitalet participen al programa Esport Blau Escolar

Vela Un total de 72 escolars del municipi estan navegant un cop a la setmana des de les instal·lacions del Club gràcies a l’acord de collaboració entre l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i el Club Nàutic Hospitalet-Vandellòs. El programa combina educació i espor, i proposa una activitat de formació en l’esport de la

vela integrada dins de l’assignatura d’Educació Física. Els continguts se centren en uns estàndards del Sistema d’Ensenyament Unificat. Aquests es basen en tres nivells: Bàsic, Mitjà i Avançat, més un nivell comú que inclou conceptes iguals a les cinc disciplines: la vela lleugera, el windsurf, el kitesurf, el patí de vela i el creuer. Redacció

Necrològiques

Tarragona

Maria Sales Ribera.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori. Maria Teresa Cholvi Aloma.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

César Pastor Diez.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Torredembarra

Jaume Enjuanes Prades.

Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a la parròquia de Sant Pere.

esqueles

977 21 11 54

Avui felicita als que es diuen: Peronella i Pasqual.

Espai patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

En l’amorós hauràs d’exigir-te més ja que les coses no sortiran tan fàcil. Arma’t de paciència mantingues amb fermesa les teves idees.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Encara que no ho creguis la situació canviarà ràpidament. La tarda t’oferirà sorpreses intenses i positives. És un dia per a aprofitar-lo tot.

SAGITARI

22/11 al 21/12

L’ambient més agradable el trobaràs en la intimitat de la teva família o amb les amistats. En el social laboral actua amb calma molt tempto.

TV local

Et sentiràs en una situació anímica molt positiva per a portar a bon terme els teus projectes desitjos. El teu encant personal captivarà a tots. 20/04 al 20/05 TAURE

23/08 al 22/09 VERGE

Hi haurà tensió en les teves relacions. Si adoptes una actitud liberal sortiràs ben parat de l’assumpte. No et mostris tan exigent amb els pròxims.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

La teva energia es manifestarà amb gran força on les teves premisses projectes sortiran positivament. Escolta consells que arriben.

12:00 La comarcal (r)

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Gaudeix la festa

16:00 Fet a mida

17:30 Anem de cap

18:00 Va passar aquí

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Cercle central

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Aventurístic

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Cercle central (r)

El temps

Farmàcies

TARRAGONA:

Anuncis classificats

VENDES

21/05 al 20/06 BESSONS

Hauràs de deixar els teus assumptes romàntics per a millors dies. Hauràs de cuidar més la teva imatge no entrar en discussions.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Ves amb compte amb les noves amistats. No et confiïs massa ni facis préstecs de diners. Amb la parella hi haurà total comprensió.

20/01 al 18/02 AQUARI

Temes financers canviaran els teus plans. No et precipitis en les decisions. En el sentimental hi haurà excel·lents sorpreses i vivències.

21/06 al 22/07 CRANC

Temes pendents del teu interès tindran en la jornada una ràpida fàcil solució. Els pròxims t’ajudaran en tot la sort t’acompanyarà.

23/10 al 21/11 ESCORPÍ

Temes familiars cobraran molta importància. Les teves emocions seran fortes. En el treball hi haurà tensió però arribaràs a tot amb gran èxit.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Estaràs més sensible davant els altres és fàcil que una persona pròxima faci néixer en tu un amor profund que es transformarà en passió.

Mots encreuats

10:00 Fet a Mida

11:00 Saló de Plens

12:0 L’Orsai

13:00 Saló de Plens

14:00 Notícies 12 14:30 Saló de Plens

15:30 De Sol a Sol 16:00 Fet a Mida

17:30 Anem de cap

18:00 Va passar aquí. Catalunya

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:30 Teló de fons

21:00 L’Altre Concurs de Castells

21:30 De Sol a Sol

22:00 Notícies 12

22:30 Teló de Fons

23:00 L’Altre Concurs de Castells

23:30 De Sol a Sol

00:00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1. Estar a 40 oC, tenir fred. Banda sonora del son. 2. S’apropa des de l’est. Avarícia. Un final de pel·lícula. 3. Primes delicades. Un final polit. Tanquen el dossier. 4. Els EUA vistos pels àrabs. Escolta atentament el pacient. 5. Extrem del núvol. Satisfet d’ell mateix. Un article per a elles. 6. Decret municipal. Mals humors i purulents. 7. Mesura superficial. Concentració de rosegadors. Surt de polleguera. 8. La creu de tot moliner. Suport. 9. Segon símbol del pòdium. Brusca i costeruda, la pujada. La meitat del duet. 10. Paviment de carretera. Surti pel broc gros. 11. Lletra que ho és de mena. Mancat de potència. 12. Un que encara pot fer un bon servei. Amenaces de qui tiren la pedra amaguen la mà. VERTICALS: 1. Un mal que tothom es voldria treure del cap. Estimeu. 2. VISA invalidada. Netejant el fons del riu. 3. Cinquanta. Les que viuen la lluna de mel. Caires sense res. 4. El pedal del mig. Demana almoina. La final del mundial. 5. El seu canvi a la carretera és perillós. Ajuda Verdi en la seva obra. 6. Extraterrestre de cinema. Allotjament fetal. Badia. 7. Espessa. Formin poms. 8. Inflamació del recte. Clam unànime contra la guerra. 9. Regla del cerimonial. Ocultaran. 10. Vocals de moda. Pedra plana i de poc gruix de la teulada. Pateixi per l’enamorat. 11. Lletra de canvi. Anestèsic circulant pel catèter. La dieta imposada pel govern. 12. Una gran màscara. Moviments convulsius que els polítics no poden amagar.

Màxima Mínima Estat del cel

24º 16º

Previsió pel Camp de Tarragona

Payo Sol, Anna. Rambla Vella, 31. Telèfon 977 233 119. Escudero Creus, Irene. Violant d’Hungria, 23-25. Telèfon 977 201 842.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues, 107. Telèfon 977 313 046.

SALOU:

Besora Mallafre, Jordi. Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Valls, Mireia.

Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003.

VALLS:

Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654.

EL VENDRELL:

Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8. Telèfon 977 660 873.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Fins a mig matí i de nou a partir del vespre, el cel estarà entre mig i molt ennuvolat al sector central del litoral i prelitoral i a altres punts de la depressió Central i del nord-est, tot i que la nuvolositat tendirà a minvar. A la resta el cel romandrà entre serè i poc ennuvolat.

Precipitacions

Fins a primeres hores del matí s’espera precipitació al sector central del litoral i prelitoral i no se’n descarta a altres punts de l’est del país, més extensa de matinada, quan també n’és possible a l’extrem sud.

L´ALEIXAR. VENDO TERRENO RÚSTICO. 1 hectárea. Casita herramientas. 15.000€. Tel: 653.490.117

PÀRQUINGS

DOS PLACES CONSECUTIVES pàrquing a Torreforta, carrer Montblanc. Tel.625.934.624

ALQUILO PARQUING

Rambla Nova, zona balcó mediterrani. 125€. Tel: 626.420.778

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TERÀPIES

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087

MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 602.033.898

MASAJES REUS. Tel: 672.883.661

MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 641.511.721

MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107

678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular.

MASAJE RELAX SALOU. Tel: 663.195.232

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548

JUAN. MASAJE MUSCULAR para chicos. WhatsApp 613.361.001

Muchapepper interpreta una música urbana farcida d’ironia i amb crítiques esmolades als tòpics del gènere. Cedida

El Teta, Festival Feminista de Tarragona, arriba aquest cap de setmana a la seva tercera edició. Un dels plats forts del programa és el concert de Muchapepper, alter ego de Pepa Solana, més coneguda com a Pepper Solana. Aquesta cantant espanyola resident a Nova York es va fer viral quan va denunciar com costa d’entendre alguns cantants de reggaeton Solana acabaria publicant la cançó Vocaliza, en què exposava tots els clixés d’aquest tipus de música. Altres títols de Muchapepper, com Micromachismos, Los Pitos i Las Tetas, Black Lives Matter o Lo Googleo també donen pistes sobre el compromís d’aquesta cantant amb la igualtat, el respecte o la pluralitat física o afectiva. I, tot plegat, sense renunciar ni al perreo ni a ritmes de la música urbana actual, com el pop, el trap o el reggaeton «Muchappeper és gairebé un experiment social.

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Festival Pepa Solana, ‘Muchapepper’, actuarà aquest dissabte al Camp de Mart de Tarragona en el marc del festival Teta

Per un ‘reggaeton’ respectuós, igualitari i vocalitzat

Feien falta lletres de contingut més respectable sobre les dones i altres col·lectius. Som una plataforma de suport a tothom, sense la voluntat de fer ombra a ningú. Però hi ha persones que, si no els posem veu, resten ignorades», explica. Respecte a la seva creuada perquè les lletres s’entenguin bé, Muchappeper apunta a l’autotune, «que per als músics és una

Alonso

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

eina útil», però també pot «acabar substituint la necessitat de tenir una mica d’art». En aquest sentit, afirma, se n’abusa, tot fent que es perdi l’essència: «Hi ha gent que no canta bé, que no escriu, que no té presència escènica ni un impacte social… Qualsevol val, amb la condició que tingui seguidors a les xarxes».

Una altra qüestió de la que Pepper Solana ha fet bandera és el respecte pels cossos no normatius que sintetitza en cançons com Gordita. Ella mateixa ha tingut experiències que l’han marcat: «Jo

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

ho vaig viure ja des de petita. Em van arribar a oferir gravar si em feia una liposucció. També m’he sentit dir potes d’elefant perquè soc una noia amb corbes…». La Pepper explica que la pressió és molt més forta a Espanya que als Estats Units: «Allà, amb la meva talla 38, soc d’allò més normal. Aquí, si fas més d’una 34, ja tens un problema». Tot això, insisteix, «fa que els nostres valors morals es perdin». Ella es declara «entusiasta del talent», i reivindica que «cal educar les noves generacions».

El concert de Muchapepper es farà al Camp de Mart dissabte a les 21 h. El preu de l’entrada és de 15 euros i dona dret a veure també les actuacions de María José Llergo, Chica Sobresalto i Ketekalles, a partir de les 18 h. «A Tarragona hi posarem tota la nostra energia», assegura. Quant al fet d’actuar al Teta, afirma sentir-se «encantada d’oferir la Muchapepper més reivindicativa en un espai tan al·lucinant, i envoltats d’artistes que desborden talent i amb tantes coses a dir en aquest camí cap a la igualtat».

Marge de confiança

De l’amor i el fenomen Taylor Swift

Aquests dies tothom parla dels dos concerts que Taylor Swift ha celebrat a Madrid, la cantant nord-americana ha captivat una multitud entusiasta de joves i no tan joves, de procedències ben diverses, que s’han aplegat a la ciutat per veure-la en directe. Amb una durada que supera les tres hores, l’espectacle de Swift va molt més enllà de la música; la gira actual de Taylor Swift és un viatge a través de les seves històries personals, articulades amb cançons que expliquen relacions plenes de passió, ruptures doloroses i moments de superació. Swift ha aconseguit una connexió especial amb el seu públic gràcies a la seva capacitat per plasmar amb honestedat els sentiments que tots experimentem en algun moment de la nostra vida.

Així, el fenomen Taylor Swift no és només musical. La cantant s’ha convertit en una figura imprescindible per comprendre com l’amor i el desamor, temes universals que uneixen generacions, formen part de l’essència humana. Les seves cançons s’han convertit en la banda sonora de moltes vides, posant música a moments d’alegria i tristesa, a l’eufòria dels primers amors i a la malenconia de les pèrdues, i les seves lletres, carregades d’emoció, reflecteixen experiències reals que ressonen amb les veus dels seus fans. En un món on les relacions són sovint efímeres i superficials, Swift –com a bona narradora de la nostra era– no s’amaga de les emocions més profundes i ens recorda la importància d’abordar els sentiments, de ser vulnerables i d’aprendre de cada experiència.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret