Avui amb el diari
Edició especial dedicada a la commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient
Opinió 21 Ramón Grau i Gràcia. La forçaMobilitat
Laboral 12
El mes de maig es tanca amb una reducció del 2,32% de l’índex d’atur a les comarques de Tarragona
captivadora i poderosa de l’art: «Ara torno a remenar les cireres abocant-me en el valor de l’art pictòric»
El departament de Territori respon les crítiques de l’alcalde de Salou i afirma que el tramvia no serà cap barrera urbana
El govern descarta accelerar la segona fase del projecte per unir Reus i Tarragona mentre no es resol el conflicte amb Salou 11
Tarragona 4
Els nervis, a examen
Més de 4.000 estudiants tarragonins han començat aquest dimarts les Proves d’Accés a la Universitat
Junts reclama conselleries rellevants per entrar al Govern municipal Tarragona
Viñuales aposta per ampliar l’equip de govern també amb els comuns, però aquests no volen els exconvergents 3
Tàrraco, tal com era, a una exposició al Museu d’Arqueologia de Catalunya
5
Redactat el projecte bàsic del trasllat de l’Escola Els Ganxets al Ciutat de Reus Ensenyament
8
Urbanisme Un cop s’hagi fiscalitzat es votarà al plenari del mes de juny i s’haurà d’aprovar per unanimitat perquè tiri endavant
Carlos Domènech GoñiL’Ajuntament de Tarragona ha iniciat la tramitació per aconseguir prorrogar les Nor mes de Planejament Urbanís tic. Són les normes subsidià ries en clau urbanística que regeixen la ciutat des de l’any 2020, quan una sentència del Tribunal Suprem va tombar el POUM de l’any 2013. En aquests moments, la proposta d’acord de la sol· licitud de pròrroga de les normes subsidiàries es troba a fiscalització. Un cop s’hagi fiscalitzat, la proposta passa rà pel consell plenari, previ dictamen favorable de la Co missió informativa i de Segui ment de Territori i Patrimoni. L’objectiu és que es fiscalitzi en els pròxims dies i que, per tant, es pugui votar en el con sell plenari d’aquest mes de juny.
Perquè la proposta pugui ti rar endavant i arribi a la Gene ralitat, que és qui té la compe tència d’aprovació definitiva, caldrà que el consell plenari ho aprovi per unanimitat. Les normes subsidiàries cadu quen el pròxim mes d’octubre i, en cas que Tarragona no aconsegueixi la pròrroga, tor naria al pla urbanístic de l’any 1995. Un cop s’hagi aprovat per unanimitat, el darrer pas perquè les normes es prorro
Imatge de
Les normes actuals caduquen a l’octubre i es demana una pròrroga d’any i mig
guin serà l’aprovació per part de la Comissió de Territori de Catalunya, que en té la com
petència. La pròrroga serà d’un any i mig i les normes substituiran el POUM fins que aquest sigui aprovat.
Treball des de fa mesos
Fa mesos que l’equip de go vern prepara el terreny per aconseguir la pròrroga de les normes. El mes de setembre
Via Pública Aquest dimecres a primera hora del matí comencen els treballs d’arranjament i explanació de la zona de l’antic traçat de l’A 7 i que actualment, s’utilitza principalment com aparcament els dies de partit del Nàstic. Els treballs con sistiran en la reparació dels sots i rases i les tasques de desbrossada, que es duran a
terme des de demà fins di vendres. El dissabte i el diu menge, quan tindrà lloc la tornada de les semifinals del play off contra el Ceuta, es podrà fer ús de l’aparcament amb normalitat. A partir de la setmana que ve s’iniciaran els treballs d’ampliació cap al nord, fins a arribar al límit amb talús de l’A 7. Aquests tre balls permetran incrementar
en unes 200 places la capaci tat actual.
Es tracta dels terrenys que formen part del PMU 34, i que han de conformar en un futur el nou barri del Nàstic. S’hi preveu la construcció de més de 500 habitatges. L’espai té una superfície d’uns 124.000 metres quadrats i s’estén des del Nou Estadi fins a la roton da de l’Arrabassada. Redacció
de 2023, en una reunió entre l’alcalde Rubén Viñuales i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja es va tractar aquest tema. La predisposició per part de l’administració ca talana ja era bona. Durant les darreres setmanes, des dels equips de Territori i Urbanis me de tots dos ens també s’ha
tractat la pròrroga com un tema important. Les normes regiran l’ur banisme de la ciutat fins que s’aprovi definitivament el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). A finals d’abril, l’equip de govern ja va presentar l’avenç del POUM. Primer, als grups municipals.
Després, als mitjans de co municació. A hores d’ara, els grups municipals esperen noves reunions per tal de co mençar a negociar l’aprova ció del pla. Mas d’en Sorder, el creixement al voltant del Francolí i l’Horta Gran o el nou barri tecnològic seran els grans àmbits a negociar.
d’arxiu
Política Viñuales els considera «socis prioritaris» per aconseguir «estabilitat»
John
BugarinEl govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona ha superat, sense excessives complicacions, el primer any de mandat amb només nou consellers. Tot i això, l’alcalde, Rubén Viñuales, busca una ampliació de govern que els doni «estabilitat». El batlle vol tancar un acord que impliqui tenir majoria i reitera, un cop més, que Junts i En Comú Po dem són «socis prioritaris».
La formació de Jordi Sendra veu amb bons ulls una pos sible entrada al govern, però demanaran portar conselle ries rellevants. En canvi, ECP continua rebutjant un pacte a tres amb els socialistes i Junts. Viñuales destaca els «es forços importants» que han fet ambdues formacions per poder tirar endavant grans temes de ciutat, com les orde nances fiscals. Junts i comuns també van ser pilars fona mentals per a l’aprovació dels
sar los entrar a l’equip de go vern, una oferta formal que va ser rebutjada per ECP, ja que no contemplaven cap equació que inclogués Junts. El seu portaveu, Jordi Collado, assegura que es mantenen en la mateixa posició i no forma ran part de cap executiu «en minoria o amb la dreta». En aquell moment, Viñuales afir mava que només ampliaria si implicava tenir majoria.
La predisposició de Junts
El grup municipal de Junts, encapçalat per Jordi Sendra, sí que veuria amb bons ulls la possibilitat d’entrar al govern. Tant si és amb 12 consellers —els 9 del PSC i els 3 de la for mació sobiranista—, com si és amb 14 incloent En Comú Podem. Això sí, els juntai res demanaran conselleries «de pes» per tenir un paper rellevant dins de l’executiu. La formació farà arribar les seves peticions als socialistes quan arribi el moment de les negociacions, que, presumi blement, arribarien un cop passades de les eleccions eu ropees d’aquest diumenge.
Presentaran la revista Solstici aquest dissabte a La Capona
Cultura La Revista
En Comú Podem continua defensant que no vol governar «amb la dreta»
pressupostos del 2024. Tam bé ho va ser Esquerra Repu blicana, que va votar a favor dels comptes. L’entrada dels republicans al govern, però, es planteja inviable per la fre da relació entre el PSC i ERC. L’alcalde descarta, fins i tot, que una entesa entre les dues formacions per a la investidu ra al Parlament de Catalunya pugui canviar la situació a Tarragona. En aquest sentit, apunta que els pactes «supra municipals» no influiran en els pactes que es puguin pro duir a l’Ajuntament.
Així, l’escenari polític a la plaça de la Font no ha variat gaire respecte al que hi ha via fa uns mesos. A principis d’any, Viñuales es va reunir amb els comuns per propo
El cert és que la negativa d’ECP a un pacte a tres fa certament complicat arri bar a l’estabilitat que cerca Viñuales per al que resta de mandat. L’alternativa d’un executiu amb Junts, sense majoria, permetria repartir millor la càrrega de treball i els esforços del dia a dia, però no solucionaria el desgast que suposa haver de negociar fins a l’últim dia per trobar els su ports suficients per tirar en davant les votacions crucials al ple municipal. De fet, la in corporació de la formació de Sendra podria dificultar les futures negociacions amb la resta de grups. En el cas dels comuns, Collado assegura que «dificultaria la nostra re lació amb el govern».
Cultural Solstici, amb pre sència a més d’una trentena de llibreries del país, reforça la seva aposta per Tarra gona presentant hi la nova publicació aquest dissabte, a partir de les 12 hores, a la llibreria cooperativa La Ca pona. Solstici és una revista divulgativa de lletres i arts en català en què deu autors i autores d’arreu del territori tracten qüestions de litera tura, cinema, música, teatre i arts plàstiques en articles cuinats a foc lent, acompa nyats d’il·lustracions també originals. L’àmbit de públic és generalista i el to dels tex tos es treballa perquè siguin alhora accessibles per a qui desconegui la matèria trac tada com interessants per qui ja la conegui. Es publica semestralment i es planteja com una proposta física, ar tesanal, per a desconnectar de la sobreestimulació, es pecialment digital, del nos tre dia a dia. Redacció
EDICTO
Doña LETICIA BALLESTER AZPITARTE, notario del Ilustre Colegio de Catalunya, con residencia en Torredembarra, HAGO SABER que en la Notaria a mi cargo, sita en la calle Mexic, número 4, local 2, se está tramitando un acta de requerimiento para acreditación de extravío de cheque de la serie número ZY, número 85748784, por importe de 12.000 euros, expedido por la entidad bancaria BBVA, pagadero a Don Alfredo Jimenez Gutierrez de Tena, mediante acta por mí autorizada el día 3 de junio de 2024, número 814 de mi protocolo, y de conformidad con el art. 78 de la Ley Orgánica del Notariado, procedo a publicar el inicio del expediente mediante edicto en el BOE y un periódico de gran circulación en la provincia de Tarragona, y lo comunico a quien pudiera estar interesado en este expediente, para que pueda comparecer en mi Notaría, el día 20 de agosto de 2024, a las 10 horas, a los efectos previstos en la Ley. En Torredembarra, a 3 de junio de 2024.
Educació Enguany la selectivitat recupera la matèria d’Història de la Filosofia, que torna a la fase general
Des d’ahir i fins demà, 4.035 estudiants de la demarcació de Tarragona realitzaran les Proves d’Accés a la Universi tat, dades que superen amb un 3,6% les de l’any passat, fet que suposa el tercer rècord consecutiu de xifres de matri culació. Segons el coordina dor de les PAU a la Universitat Rovira i Virgili, Antoni Garcia, aquest augment es dona a causa de l’increment de na talitat entre el 2002 i el 2008, la qual cosa suposarà que el nombre d’examinats continu arà creixent fins a l’any 2026. Garcia també apunta que la jornada va començar sense incidents, més enllà d’alguns estudiants que no trobaven l’aula, un fet que considera «habitual»
Enguany les proves arriben amb diverses novetats, ja que
s’han hagut d’adaptar al nou pla d’estudis de Batxillerat, modificat a causa de l’apli cació de la LOMLOE. Entre aquests canvis es troben la recuperació de la matèria
d’Història de la Filosofia a la fase general de la prova i la incorporació de quatre noves matèries opcionals, vincula des al Batxillerat General i a l’Artístic, que fa que s’arribi
fins a les 23 en aquesta mo dalitat. En alguns casos, això pot causar que els estudiants es trobin amb una «triple» co incidència en els horaris i ha gin de fer dos o tres exàmens
Les proves van arrencar ahir amb l’examen de Llengua Castellana i Literatura
després de llegir el primer enunciat ja m’he posat més tranquil», comentava Antoni Lozano, de l’Institut Ramon de la Torre, de Torredembar ra. «No m’ha anat ni molt bé ni molt malament, però me l’esperava pitjor, així que tam poc estic gaire disgustada», reconeixia la seva companya, Rehab El Mansouri.
Una altra de les modificaci ons d’enguany és que l’alum nat pot escollir evitar les preguntes sobre les lectures obligatòries tant en l’assig natura de català com en la de castellà. En el cas de la darre ra, els estudiants van poder triar entre respondre pregun tes sobre Nada de Carmen La foret, La Fundación de Buero Vallejo, o esquivar les del tot i escollir unes altres sobre les figures retòriques estudiades durant el curs.
El nombre d’alumnes ha incrementat un 3,6% respecte a l’any passat
Enguany tenen l’opció d’evitar les preguntes sobre les lectures obligatòries
de manera ininterrompuda. «Els han de fer sense sortir de l’aula; poden fer descans, però no poden sortir», indica el co ordinador.
Primeres sensacions
Les proves van arrencar ahir a primera hora amb l’examen de Llengua Castellana i Li teratura. «Crec que ha sortit bastant bé. Quan he entrat estava molt nerviós, però
Molts van optar per res pondre una pregunta de cada, en canvi, la Maria Sánchez, de l’Institut Tarragona, va preferir evitar les figures re tòriques. «Crec que he fallat una de les preguntes, però segurament hauria estat pit jor si hagués triat les figures retòriques», admetia. «Me l’he preparat bastant bé, perquè necessito bastant nota, però la veritat és que he dedicat més temps a altres assignatu res més difícils, com història», reconeixia la Maria, que vol accedir al grau de Relacions Internacionals.
«Estic una mica nerviosa, ja que crec que tots sentim aquesta pressió, volem que surti bé, però després del primer examen ja estic més tranquil·la», explicava la Jana Prado, de l’Institut Tarragona. Com ella, molts altres estudi ants aprofiten el temps entre examen i examen per repas sar la matèria del següent, i al guns cauen en la temptació de revisar les respostes de l’ante rior. Altres, en canvi, preferei xen evitar ho. «No les volem veure, ja ho descobrirem quan es publiquin les notes. L’examen ja està fet, només ens posarem més nerviosos», assegurava la Rehab. Les notes sortiran publi cades el 19 de juny. A partir d’aquest dia, els estudiants tindran l’opció de demanar la revisió de l’examen fins al 21 de juny.
Història El Museu d’Arqueologia de Catalunya ofereix a Barcelona una mostra immersiva del segle II
Redacció
Veure com era el port, el Te atre o l’Amfiteatre durant l’época romana a Tàrraco amb ulleres 360 graus. Això és el que permet la nova ex posició impulsada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya
(MAC), a Barcelona. Sota el lema Imperium. Històries romanes, la mostra ofereix un realista vol aeri per diferents punts de la ciutat durant el segle II abans de Crist. El nou projecte també mostra, a vista d’ocell, com era una cursa de carros a la ciutat.
L’exposició, que ja està oberta al públic, ha estat co missariada per Mario Cervera i Arturo de la Oliva, conserva dors del MAC, i ha comptat també amb el suport de diver sos especialistes en l’Imperi romà. A la mostra s’hi expo sen més de dos cents objectes
Solidari L’acte tindrà lloc al Refugi 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona i l’entrada per poder-hi assistir té un preu de 50 euros
El Refugi 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona acollirà, de nou, el Sopar benèfic pel Telèfon de l’Amistat. L’acte, que l’organitza l’Associació Amics de Loreto de Tarrago na i Pares Rogacionistes, tin drà lloc aquest dissabte a les 21: 30 h. Com cada any, la cita té l’objectiu de recaptar fons per poder mantenir la labor social que du a terme l’entitat amb aquesta iniciativa, que va néixer l’any 1978 per inicia tiva del pare Carmelo Capizzi. «L’objectiu del Telèfon és que aquells qui ho necessitin pu
guin trucar per consultar, ser escoltats, trobar ajuda i com prensió. La idea va sorgir a partir del Telefono Amico, que funcionava prou bé a Itàlia. Llavors el que es volia era por tar aquest a la ciutat de Tarra gona i la província», explica el Pare Mario Buonnano, Supe rior dels Pares Rogacionistes del Santuari de Loreto.
Des de llavors el Telèfon de l’Amistat (977 231 111) està ac tiu les 24 hores del dia, i rep, assegura el Pare Mario, tota mena de trucades. «De vega des truquen persones desil· lusionades, amb problemes matrimonials, joves adults
que busquen ajuda per malal ties mentals com la depressió, ludopatia, alcoholisme... Tota mena de problemes», afir ma. A més, els encarregats d’atendre les trucades també compten amb una xarxa de contactes amb associacions i entitats que poden prestar ajuda els usuaris en casos concrets.
«L’Associació d’Amics de Loreto no té una quota de participació, únicament dis posa de la voluntarietat, per això celebrem el sopar des de 1989, per poder recaptar fons i poder continuar ajudant a les persones», explica el Pare
d’època romana i tardoantiga conservats al museu, alguns dels quals constitueixen veri tables tresors de l’arqueologia nacional.
Acostar el patrimoni
Amb la voluntat d’acostar aquest ric patrimoni a la con
temporaneïtat, l’exposició fa un especial èmfasi a presen tar l’Imperi romà com un dels primers exemples de societat globalitzada d’Occident: un conglomerat de pobles i grups humans, amb gran diversitat de llengües i tradicions religi oses, socials i culturals en els
Tots els diumenges es poden fer visites guiades gratuïtes al museu de Barcelona
seus inicis, que, durant segles i amb major o menor intensi tat, s’integraren en l’estructu ra política i cultural que bastí Roma entorn de la Mediterrà nia, i n’adoptaren la llengua i moltes institucions i costums característiques de la societat romana, en un pregó procés d’aculturació, que anomenem romanització.
Videomapatge de Roma
La innovació és un element clau pel discurs d’IMPERIVM, que, segons els organitzadors, es fa palès amb sis videoma patges i un vídeo immersiu 360 graus. Una gran estruc tura circular presenta l’expo sició amb el vídeo Roma. Una Història, una projecció audi ovisual semicircular sincro nitzada amb el videomapatge que ens mostra l’evolució de l’imperi. Els videomapatges permeten crear una experi ència més enriquidora amb set projeccions sobre inscrip cions i també al sarcòfag de Prosèrpina que aporten un efecte dinàmic i visual sobre les peces arqueològiques, expliquen els impulsors del projecte. Es poden fer visites guiades gratuïtes tots els diumenges i serà una exposició perma nent o de llarga durada al museu.
Mario. A més, afegeix, és una «ocasió per reunir se entre Amics de Loreto, coneguts i simpatitzants que vulguin col· laborar» a la vegada que «es
dona visibilitat a la funció que fa el Telèfon». Enguany l’entrada per po der assistir al sopar té un preu de 50 euros i es pot adquirir al
Santuari del Loreto, al Centre Fuji de Tarragona, a la Casa Figueras i al Minimum. Tam bé es poden reservar telefòni cament i pagar les a l’entrada.
Joventut El programa pedagògic busca despertar les idees creatives dels estudiants
Redacció
El Mèdol, el Centre d’Arts Con temporànies de Tarragona, ha engegat aquesta setmana un programa pedagògic per apropar la creació artística als centres educatius de la ciutat. Sota el nom Viu l’Art Viu, es tracta d’una activitat immersiva dissenyada per a estudiants de primària i se cundària amb l’objectiu de fomentar la comprensió i de l’art contemporani.
Els estudiants visiten en grup la Casa Canals per a ex plorar les connexions entre
el passat i el present de l’art d’una forma adaptada i lú dica. A més, els estudiants poden explorar les seves pròpies idees creatives i expe rimentar de primera mà els processos artístics contem poranis.
Pensament crític «Els joves es troben en una etapa en què han d’aprendre a desenvolupar el pensament crític, i en això, la creació ar tística hi pot jugar un paper important», explica Vicent Fibla, director de Mèdol. L’ac tivitat continuarà a l’estiu.
Mostra de Teatre Jove Tornavís Teatre va portar a escena una adaptació d’‘Un enemic del poble’, d’Henrik Ibsen
L’acció se situava en un poble de Noruega i s’ambientava en el segle XIX, però els paral· lelismes amb el present del Camp de Tarragona semblava que planessin una vegada i una altra sobre la representació de dilluns passat al Teatre Tarragona. «A mi em sembla que és, literal ment, la Canonja», confir mava en el col·loqui poste rior el jove Miquel Salom, el director d’aquesta adap tació lliure d’Un enemic del poble (1882), d’Henrik Ibsen, protagonitzada per Tornavís Teatre.
L’argument de La Carta —així la van batejar ells—, és nítidament ibsenià: una doctora descobreix que les aigües d’un balneari estan contaminades i s’enfronta als poders locals per tal de denunciar ho públi cament. Individu contra societat, ciència contra costum, transparència contra manipulació, salut contra but xaques... Si li afegeixes una pugna en tre germans —resulta que la doctora i l’alcalde són família—, la cosa es posa més que interessant. Així mateix ens ho va saber vendre, si més no, la carte ra del poble, el personatge inèdit que Tornavís Teatre va incorporar en el text. Una cartera tafanera que trenca va la quarta paret i que acompanyava
el públic com a narradora en el desen volupament del conflicte.
Amb una estructura circular, que portava a descobrir al final de l’obra de què tractaven les tres cartes que es mostraven a l’inici —una primera d’un acomiadament, una segona d’un des
com a nexe entre la Noruega de 1882 i el Camp de Tarragona del 2024. El batlle contraposava l’enverinament de les aigües al balneari com a «font de riquesa» que portaria «molts visi tants» a l’estiu, com a part ineludible del «somni noruec». I mentre la docto ra insistia en la lluita per «la veritat», una periodis ta impacient i una dona moderada d’influència gens moderada la relati vitzaven per pura super vivència.
afluència de públic per gaudir de
nonament i una tercera d’un funeral— i amb un elenc d’actors —quatre noies i un noi— renovat que es posaven en el paper i que omplien l’escenari, la companyia només va necessitar de cinquanta minuts per a què els espec tadors visquessin, o revisquessin, la intensitat de l’obra d’Ibsen. Prosperitat, quina prosperitat? Aquesta pregunta bategava de fons
Si bé Salom tenia en ment els aires canongins mentre llegia Ibsen, no hi desentonaria tampoc un casino de «turisme fa miliar i d’alt valor afegit», d’aquells que no encaixen a les comarques gironines però, ves per on, sí a les tarragonines. Sense pan cartes, Tornavís Teatre, companyia sempre atreta per la dimensió política del teatre, va aprofitar la força d’un clàssic per suggerir nos amb subtilesa la crítica social.
EnricCrònica escrita amb les aportacions de Noa Real Galera, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.
El Port Tarragona participa en una nova edició
Societat El Port Tarra gona participarà en la nova edició del Saló Internacional de la Logística. La trobada ha arrencat avui a la Fira de Barcelona, on romandrà fins divendres. Aquesta comptarà amb la participació de més de 650 empreses, procedents de 93 països diferents. Durant aquests dies, el Port de Tar ragona aprofitarà la seva pre
sència al SIL 2024 per presen tar els seus projectes de futur, com per exemple la creació de noves infraestructures per al desenvolupament de l’eòli ca marina. A més, en el marc de la fira, Port Tarragona organitza una taula rodona sobre «El rol estratègic dels ports en l’Eòlica Flotant», que tindrà lloc demà a les 10:30 hores. Redacció
Economia Els centres cívics albergaran aquestes formacions durant aquest mes
Redacció
Tarragona Impulsa ofereix aquest juny unes formaci ons sobre eines digitals per a petits negocis i persones autònomes, així com a perso nes emprenedores i entitats locals. Les classes es faran de 9.30 a 11.30 h. El 10 de juny, a les dependències de Tarra gona Impulsa, l’11 de juny, al Centre Cívic Sant Salvador; el 12 de juny, al Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau; el 13 de juny, al Centre Cívic Bonavista; i el 14 de juny, al Centre Cívic Tor reforta.
La formació està impartida pel Clúster TIC Catalunya Sud i des de Tarragona Impulsa s’ofereix a les persones assis tents un posterior servei d’as sessorament amb l’objectiu que es vegin acompanyades durant el procés de digitalit
ser alertada per un alumne que feia pràctiques
zació, ja sigui en qüestions d’adopció com de millora. Es pot trobar més informació i formulari d’inscripció al web de Tarragona Impulsa.
Descentralitzar les accions
«Conscients que Tarragona és una ciutat amb una con figuració urbana dispersa, entenem que aquesta realitat esdevé una oportunitat més per descentralitzar les acci ons formatives i dur les allà on es troba el teixit econòmic i social de la ciutat», va expli car Montse Adan, consellera de Promoció Econòmica, en l’acte de presentació de les formacions. «La xarxa de centres cívics municipals ens permet apropar accions for matives a aquells barris que disposen d’activitats econò miques i negocis urbans, així com d’entitats vinculades al
Redacció
Aquest dilluns la Guàrdia Urbana de Tarragona va de nunciar un home de 44 anys, professor d’autoescola, per un presumpte delicte contra la seguretat vial per conduir sota la influència de begu des alcohòliques. A les 18:.25 h, una patrulla de la Unitat de Trànsit i Transports de la policia local va ser comissi onada al barri de Torreforta, alertats per una persona que manifestava que un altre individu volia conduir molt begut.
Un cop arribats al lloc dels fets, els agents van compro var com el requeridor era un jove de 18 anys alumne d’una autoescola i que la persona presumptament beguda era el seu instructor. El jove va explicar que havia realitzat una primera hora de pràctica
Montse Adan, consellera de Promoció Econòmica. J.C.Borrachero
La formació està impartida pel Clúster TIC i ja es poden fer les inscripcions
desenvolupament local i que, al mateix temps, es troben més allunyats del nucli cen tral de la ciutat de Tarrago na», va afegir la consellera.
Constant transformació El que es pretén amb les for macions és que el teixit eco nòmic i social del municipi es vegi acompanyat en aquest procés de constant transfor mació digital.
de conducció i que durant la sessió, iniciada al carrer En ric d’Ossó, el professor havia mostrat una conducta errà tica i agressiva. En la pausa abans de realitzar la segona hora de pràctica pactada, el professor va entrar en un bar i va ser aleshores quan el jove va decidir trucar a la policia. L’home va donar positiu amb una taxa d’1,02 mil· ligrams per litre d’aire expi rat al control d’alcoholèmia, quadruplicant la taxa per mesa per poder circular, de
L’home va donar positiu amb una taxa d’1,02 mg/l al control d’alcoholèmia
0,25 mil·ligrams per litre. És per això que el conductor va ser denunciat per un delicte contra la seguretat vial i el seu vehicle va ser immobilitzat. Superar els 0,60 mil· ligrams per litre es considera delicte penal, el que podria comportar penes de presó. Concretament, l’article 379 del Codi Penal el considera una infracció greu castigada amb la retirada del carnet de conduir entre un i quatre anys, amb la possibilitat d’ob tenir penes de presó d’entre 3 a 6 mesos, una multa diària de 6 a 12 mesos, o treballs en benefici de la comunitat du rant de 31 a 90 dies.
Educació A més, el trasllat de l’Escola Els Ganxets al Ciutat de Reus fa una passa endavant amb la redacció del projecte bàsic
Sergi Peralta MorenoEl complex educatiu estès al voltant de l’antiga Escola Ciu tat de Reus està experimen tant diversos moviments. El projecte bàsic d’adequació dels espais del centre educa tiu perquè s’hi pugui traslla dar l’Escola Els Ganxets, tot deixant enrere els barracons, ja «està enllestit», tal com confirmen fonts del Depar tament d’Educació de la Ge neralitat de Catalunya a Diari Més. D’altra banda, el Govern català ampliarà les instal· lacions del Centre d’Educació Especial (CEE) Font del Lleó amb un nou mòdul prefabri cat provisional que s’ubicarà al pati.
Els Serveis Territorials d’Educació consideren que la col·locació del nou mòdul al CEE Font del Lleó és ne cessària «per l’increment d’escolarització». El nou im moble serà de 178,20 metres quadrats (m2) de superfície construïda, que estaran dis tribuïts en quatre aules d’en senyament i dos lavabos. L’actual pati es dividirà amb una tanca. Tot i la separació dels espais, l’actuació haurà de conservar l’accés per al manteniment de les pistes esportives del polilleuger del barri Gaudí. En el transcurs de la intervenció, s’hauran de desmuntar uns bancs prefa bricats que es troben en l’àm bit d’actuació, que seran recol· locats, i es retiraran arbres.
El Departament ja ha tret a concurs públic el correspo nent contracte d’obres, per un pressupost base de licita ció de 132.326,16 euros (IVA inclòs). El termini d’execució dels treballs és de 60 dies. La intenció és efectuar les obres entre l’1 de juliol i el 31 d’agost, és a dir, durant l’estiu.
D’altra banda, fa anys que es parla del trasllat de l’Escola Els Ganxets a les instal·lacions del Ciutat de Reus —la covid va ser un dels factors que va
Fotografia d’arxiu de les instal·lacions del Centre d’Educació Especial (CEE) Font del Lleó. Cedida
El mòdul es considera necessari arran de «l’increment de l’escolarització»
Per al trasllat dels Ganxets, restarà el projecte executiu i licitar les obres
frenar la tramitació de l’ex pedient—, una proposta que l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) veia amb bons ulls perquè permetria tenir la «seguretat» neces sària per desenvolupar el projecte educatiu del centre, tal com van explicar els seus representants a Diari Més el
L’any passat es van efectuar obres al Ciutat de Reus. Gerard Martí
juny del 2023, però, a hores d’ara, el moviment encara no s’ha efectuat. Com a pas previ, Educació ha estat adaptant part de l’equipament des de la segona meitat de l’any passat perquè els Serveis Educatius
del Baix Camp hi continuïn desenvolupant la seva acti vitat. Amb el projecte bàsic acabat —el novembre, Edu cació ja havia entregat les «línies generals del projecte» a l’Ajuntament de Reus i a la
direcció de l’escola, segons expliquen les fonts—, el De partament confirma que «actualment l’Ajuntament de Reus està tramitant la llicèn cia d’obres» i que restarà «el projecte executiu i, posterior ment, la licitació i adjudicació de l’obra». «El procediment està continuant el seu curs habitual», asseguren fonts del Govern català. Tal com s’especifica en la documentació que regia el concurs de projectes convo cat el 2020, la superfície que s’ha d’adequar per als Gan xets és d’uns 2.400 m2. Com a mínim, hi haurà tres aules d’infantil i sis de primària; un espai de recerca amb entrada des de l’exterior i des del pati i una sala polivalent de 100 m2 o més, així com llocs poliva lents i polifuncionals.
L’apunt
El CEE Font del Lleó inaugurà un nou espai
El CEE Font del Lleó va inaugurar el passat abril la biblioteca multisensorial Snoezelen, un projecte que va comptar amb el suport de la Fundació Privada Reddis. L’espai vol potenciar l’estimulació multisensorial amb l’objectiu que l’alumnat aprengui a fer un millor ús de la informació que rep de l’entorn. La biblioteca Snoezelen permet als infants apropar-se a la lectura tot treballant els sentits i diferents estímuls, que s’adeqüen, en cada cas, al perfil de l’usuari.
Economia Aquests recursos econòmics pretenen beneficiar a ajuntament i empreses del territori
Miquel Llaberia
Els Fons de Transició Nucle ar continuen endavant per poder donar oportunitats de desenvolupament econòmic davant l’imminent, tot i que endarrerit, tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, que comportarà la desaparició de 3.000 llocs de treball. Tal com justifica el delegat del Govern de la Ge neralitat de Catalunya a Tar ragona, Àngel Xifré, durant el Vermut Cambra que es va celebrar ahir a la Cambra de Comerç de Reus, l’objectiu és «compensar tots els llocs de treball que es perdran amb el tancament de les centrals generant ocupació en tots aquells municipis que es veuran afectats». Aquests es financen a través d’un impost mediambiental que es va cre ar l’any 2020.
18 municipis del Baix Camp Pel que fa a la comarca del Baix Camp, divuit municipis es veuen beneficiats d’aques
tes ajudes, classificats en dos grups diferents. Per un costat, els definits com a PENTA I, que seran els més beneficiats, han d’estar a deu quilòmetres
de distància de les centrals nuclears. Aquests són Vande llòs i l’Hospitalet de l’Infant, Pratdip i Mont roig del Camp. Per una altra banda, hi ha els
catalogats com a PENTA II, que estan localitzats a trenta quilòmetres de les centrals nuclears i tenen menys de 12.000 habitants. En el cas del
Baix Camp, inclou a Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Colldejou, Duesaigües, l’Aleixar, Mas pujols, Montbrió del Camp,
Divuit municipis del Baix Camp es veuen beneficiats per aquests fons
Riudecanyes, Riudecols, Riu doms, Vilanova d’Escornal bou i Vinyols i els Arcs.
83 MEUR recaptats el 2023 L’any 2023 es van recaptar un total de 83.064.219 euros. Aquests han aniran destinats, per un costat a ajuntaments del territori per projectes de reindustrialització, transició energètica, sector agroali mentari o noves tecnologies, turisme vinculat al patrimo ni natural i projectes públics de dinamització econòmi ca. Respecte al repartiment previst, 28.547.002,58 euros han estat destinats a mu nicipis considerats PENTA I, comportant un benefici d’1.585.944,58 euros per mu nicipi, i 35.097.782,47 euros han anat a parar als conside rats PENTA II, resultant en 449.971,57 euros per municipi. Per un altre costat, també es destinaran 6.163.620 eu ros per projectes de Terres de l’Ebre, declarats com d’es pecial interès, i 13.255.813,95 euros per projectes d’especial impacte econòmic. Entre els beneficiats hi ha la fàbrica de components de bateries de l’empresa sud coreana Lot te, que preveu instal·lar se a Mont roig del Camp, i també a les empreses Teixidó, de Riu decols, i Castilla, de Riudoms.
Medi ambient El consistori ja ha publicat la licitació de la redacció del projecte executiu
Redacció
L’Ajuntament de Reus crearà un nou espai d’horts urbans amb capacitat per 22 noves parcel·les. Aquest estarà ubi cat al costat del carrer d’As torga, concretament al solar situat al número 44 d’aquest
carrer, i complementaran l’oferta actual de 25 parcel·les dels barris de Sol i Vista i Im maculada, i a les 10 localitza des al barri Gaudí. Aquesta actuació s’emmarca dins del projecte de renaturalització i resiliència de la ciutat RE NATUReus, que compta amb
un pressupost total de 4,2 milions d’euros, els quals són finançats en un 95% pels fons europeus Next Generation. Concretament, forma part dels treballs previstos per a la renaturalització de la ciutat, tant pel que fa a la zona urba na com dels espais oberts en
«TikTok és un contingut televisiu, la tele no és només un electrodomèstic»
Audiovisual El president i conseller delegat de Grup Mediapro, Tatxo Benet, analitza el present i el futur del sector audiovisual a El Círcol
Sergi Peralta MorenoSèries, pel·lícules, grans com peticions esportives... Ampli és el ventall d’esdeveniments que ha produït Grup Media pro, un dels gegants del sector audiovisual. El seu president i conseller delegat, Tatxo Be net, va protagonitzar ahir una conferència a El Círcol. «Jo no entenc la televisió com un electrodomèstic que la gent té a casa i mira, ha deixat de ser només això», explicava a Diari Més abans de la seva intervenció. «Jo entenc la tele visió com el fenomen pel qual algú crea uns continguts, es
transmeten a una pantalla, a qualsevol, i algú altre els con sumeix», matisava.
Amb aquesta definició, Benet no creu que els joves estiguin deixant de veure la televisió «perquè veig tothom amb pantalles, consumint continguts». «TikTok és un contingut televisiu, fet d’una manera diferent, però ho és; el món de la televisió està creixent més que mai», opina. El director de Grup Mediapro apunta que la forma de re bre productes audiovisuals ha evolucionat d’una forma «tremenda» els últims anys: ara tota una família ja no mira
un únic programa, sinó que cadascú pot estar amb el seu dispositiu. «Són infinites les maneres amb què es poden consumir productes audiovi suals», reflexiona.
Davant la multiplicitat d’opcions, Benet detalla que «hi ha la necessitat de seg mentar els públics i dirigir cada contingut cap a un target concret». En conseqüència, «tot és molt més complex». «Abans, tenies un públic cap tiu davant la televisió que no més podia fer dues coses: veu re la o no fer ho. Ara, si no li agrada, pot passar a mirar una altra cosa a un altre costat. És
connexió amb l’entorn rural i natural.
El consistori va publicar aquest dilluns el contracte de licitació per a la redacció del projecte executiu d’ur banització i la direcció de l’obra. Aquest compta amb un termini de cinc mesos
per al lliurament del projec te executiu i un pressupost de 6.205,34 euros. El disseny dels horts haurà d’inclou re la delimitació del solar, la preparació del terreny amb terres vegetals adequades per a la plantació, l’equipa ment per al rec i el processa
Aquests se sumaran als horts urbans del barri de Sol i Vista o del barri Gaudí
ment de les restes vegetals i la preinstal·lació d’enllumenat i clavegueram. A més, també s’haurà d’instal·lar una tanca perimetral vegetal arbustiva de baixes necessitats hídri ques, que acompanyarà a tot el perímetre naturalitzat. A la vegada, incorporarà una zona d’ombra amb arbres de fulla caduca.
La regidora de l’Àrea d’Ur banisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, assegura que «la creació dels horts urbans facilita la vincu lació entre la biodiversitat en zona agrària i urbana, alhora que enriqueix la biodiversitat urbana agroecològica». Per un altre costat, la regidora considera que els horts «apor ten valors socials a les perso nes que hi participen, ja que afavoreixen un teixit de noves relacions i milloren la qualitat de vida mitjançant l’activitat física».
A la vegada, també defensa que tenen un alt valor ambi ental per a la ciutat, pel fet que esdevenen nous espais verds públics amb l’horta com a protagonista. A més, també subratlla la funció pedagògi ca, amb activitats destinades a les escoles que permeten als nens conèixer el món agrari i els principis de l’agricultura ecològica.
Benet creu que la intel·ligència artificial ajudarà a fer que els processos de creació siguin «més eficaços». SPM
molt important que sàpigues a qui t’estàs dirigint per in tentar fidelitzar l’audiència», afirma. Això s’aconsegueix a base de «prova i error». Amb
tot, no veu els avenços tec nològics com l’enemic. «La intel·ligència artificial farà que els processos de creació siguin més eficaços i, segura
ment, també serem capaços de crear continguts amb què haurem de fer menys prova i error, perquè l’encertarem més vegades», conclou.
L’apunt
El model de tram-bus que proposa Granados com alternativa
L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’oposava a l’últim ple municipal al projecte del TramCamp apuntant que «es tracta d’un projecte obsolet i destrossa els nuclis urbans».
L’alcalde anava més enllà i, fins i tot, proposava com alternativa, per a fer connexions interurbanes, «els autobusos ràpids o el bus-tram, ja que, a més, comportarien un cost molt més baix que el que planteja el tramvia». Una de les ciutats que compta amb aquest mitjà de transport és la ciutat de Saragossa que, segons apunta el consistori saragossà, « el tram-bus és 100% elèctric i compta amb atributs estètics d’un tramvia i combina la gran capacitat, la facilitat d’accés i la circulació interior d’un tramvia, però amb la flexibilitat d’un autobús urbà».
Transport Preveu que aquest estiu s’aprovi el projecte constructiu i, abans d’acabar l’any, licitar les obres
La Generalitat veu possible que Salou reconsideri la seva oposició al tramvia del Camp de Tarragona i que avanci la fase 1 del projecte que ha d’unir Cambrils i Vila seca per l’antiga línia de ferrocarril. En declaracions a l’ACN, el direc tor general d’Infraestructures de Mobilitat del Departament de Territori, David Prat, de fensa que es tracta d’una in fraestructura «moderna d’úl tima generació» i que amb Salou estan «coordinant el projecte d’urbanització al de tall». Per tot, veu factible que aquest estiu s’aprovi el pro jecte constructiu per, abans d’acabar l’any, licitar les obres i començar les el 2025. Prat es mostra convençut que acabaran consensuant la implantació del tramvia
al seu pas per Salou. «Amb Vila seca i Cambrils hem pactat trams amb catenària perquè no es pot fer tot el traçat sense. Si féssim tot el projecte sense catenària, el tramvia seria molt més lent i donaríem un pitjor servei, i ha de ser atractiu per l’usuari», assenyala. Respecte el pas per Salou, el director general re marca que han fet desenes de sessions de treball i que s’ha arribat a un nivell de detall molt alt. Per això rebutja l’opi nió de l’alcalde salouenc, Pere Granados, que ha assegurat els últims dies que serà una barrera. «No ho compartim en absolut; estarà totalment adaptat a la trama urbana», emfatitza, i destaca que s’ha consensuat amb els tècnics municipals que hi hagi trams a molt baixa velocitat on «la gent podrà creuar quasi sense
mirar». «Busquem la màxima integració com a totes les ciu tats del món» on hi ha aquest mitjà de transport, afirma. Tot i les reticències de Sa lou, Prat diu que estan «deter minats a que tiri endavant»
perquè «és un projecte ver tebrador». «Al Camp de Tar ragona tenim moltes infra estructures que s’han pensat més perquè siguin de pas que per donar servei al territori i aquesta està pensada exclu
La previsió és que el tram entre Cambrils i Vila-seca entri en servei a finals de 2026
sivament per aquí», raona. A més, posa damunt la taula les dades de l’última enquesta de mobilitat quotidiana de la regió, que apunta que «el 95% dels desplaçaments del Camp de Tarragona es fan dins el Camp de Tarragona». Per tant, avança que continuaran «treballant amb Salou». «Per nosaltres no serà. Farem tot el què calgui per intentar los convèncer que és un bon pro jecte», insisteix.
Primer, la primera fase Davant la negativa de Salou, els alcaldes de Tarragona i Reus van aixecar la mà ofe
rint se per avançar el màxim possible la fase 2 del tramvia –que ha d’unir les dues ciutats per Vila seca i la Canonja–. Prat però, descarta aquesta possibilitat. «Vam comen çar pel tram entre Cambrils i Vila seca perquè la prioritat és tornar un servei ferroviari a aquests municipis», ressalta i, a més, els tràmits de la fase 1 estan força més avançats. En concret, a la primera fase li falta enllestir el projecte cons tructiu i ja es podran licitar les obres i la compra del material mòbil.
En canvi, a la segona li falta aprovar definitivament l’es tudi informatiu i perquè això passi abans caldrà redactar la Declaració d’Impacte Ambi ental que ha de fer la Direcció General de Polítiques Am bientals. «Esperem que això sigui en els propers mesos» i així, l’estudi estigui enllestit abans d’acabar el 2024, diu Prat. Després, caldrà elaborar el projecte constructiu. «Amb la segona fase correrem tant com puguem, però no en de triment de la primera que el normal seria que arribés abans. Volem arribar a un acord amb Salou», explica. Així doncs, la previsió és que el tram entre Cambrils i Vila seca entri en servei a finals del 2026, mentre que Reus i Tarragona quedarien unides abans d’acabar el 2028.
Laboral El sector serveis lidera la reducció registrada
L’atur registrat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha baixat un 2,32% aquest mes de maig, amb un total de 917 persones menys inscrites a les llistes, segons les dades del Ministeri de Treball i Economia Social. La demarcació assoleix la sego na baixada més important de Catalunya, per darrere de Barcelona.
La reducció d’aquest maig supera també la de fa un any, quan es va registrar una re ducció de 488 persones i un 1,25%. El sector serveis, el que ocupa un major nombre
de treballadors i té les xifres d’atur més elevades, registra 791 treballadors menys a les llistes.
La desocupació registrada recula també en la resta de sectors, si bé de forma més modesta: 34 menys a la indús tria, 20 menys a la construcció i 17 menys al sector primari. Aquest descens de l’atur s’ha vist reflectit en l’incre ment dels contractes. El total de 21.860 subscrites al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre suposa un increment de 1.173, un 7,82% més. Els con tractes indefinits, 780, pugen també un 7,94% mentre que els temporals, 393, ho fan un
3,62%. Els serveis, amb 16.565, concentren el gran gruix dels contractes, just a les portes de l’inici de la campanya turísti ca d’estiu.
La presència de dones a les llistes d’atur a la demarcació continua sent molt més eleva da que la d’homes: 22.690 da vant 15.964. Per trams d’edat, es van registrar 606 persones menors d’edat; 379 entre 20 i 24 anys; 272 d’entre 25 i 29 anys; 940 d’entre 30 i 44 anys; i, finalment, de majors de 44 anys, es van registrar 1.150 persones desocupades.
D’altra banda, l’afiliació a la Seguretat Social ha crescut en 6.713 noves altes, un 1,94%
L’afiliació a la Seguretat Social ha crescut en 6.713 noves altes
més que el mes anterior, i se situa també en segona posi ció de Catalunya darrere de
Salou El resort romandrà obert de manera continuada del 8 de juny al 29 de setembre
Redacció
El Beach Club d’Infinitum, el resort residencial privat d’alt standing situat a Salou, reobre les seves portes, ho farà per tercera vegada con secutiva com el Millor Beach Club d’Europa, segons els guardons dels World Travel Awards. Com a novetat, en guany estarà obert de manera contínua des del 8 de juny al 29 de setembre.
Durant els dos primers caps de setmana i, entre setmana, els clients podran gaudir de l’oasi en mode offseason only Pura. A partir del 22 de juny, la temporada alta s’activarà només els caps de setmana i festius.
Des del 13 de juliol fins al 18 d’agost, el Beach Club obrirà cada dia amb horari de tem porada alta, i també el cap de setmana del 25 i 26 d’agost. Durant la primera quinze na de setembre, alternarà
Les diferents modalitats de temporada es poden consultar al web del resort. Infinitum
El programa inclou activitats wellness amb experts internacionals
entre temporada mitjana i off-season premium, i en la segona quinzena, entre offseason premium i off-season only Pura. Les diferents mo dalitats es poden consultar al
web del resort. Una altra novetat d’en guany és que el programa d’activitats inclou esdeveni ments wellness amb experts nacionals i internacionals.
Lleida. En total, el nombre d’afiliats durant aquest mes de maig arriba a les 352.526 persones al Camp de Tarrago na i les Terres de l’Ebre.
Dades a nivell autonòmic L’atur va caure al maig en 6.248 persones a Catalunya, fins a les 330.782. Es tracta de
la xifra més baixa en un mes de maig des del 2008. D’altra banda, el mes passat es registrar un nou màxim en superar els 3,8 milions d’afili ats a la Seguretat Social. Això suposa sumar quatre mesos consecutius d’increments, des que el febrer es va iniciar una tendència ascendent.
Imatge d’una carretera entre els dos municipis. Diputació
Inicien les obres de millora de la T-310z i T-321, entre Mont-roig del Camp i Vilanova d’Escornalbou
Mobilitat La Diputa ció de Tarragona ha iniciat aquesta setmana les obres de millora de les carreteres T 310z i T 321 entre Mont roig del Camp i Vilanova d’Escor nalbou. Es tracta d’un tram d’uns tres quilòmetres. L’actuació permetrà ampli ar la calçada fins a vuit me tres, i eixamplar els dos ponts sobre el barranc de l’Olivera i
la Riera de la Font. També es construiran dues rotondes per pacificar el trànsit: una a la intersecció entre ambdues carreteres i, l’altra, a l’accés de l’Arbocet.
La previsió és que els tre balls s’allarguin tot l’any, i no es descarta que puguin afec tar el trànsit d’una via per on circulen prop de 2.800 vehi cles diaris. ACN
Estem a un pas de trobar-nos en un punt de no retorn. La natura fa temps que ens envia senyals, en alguns casos una crida desesperada, però l’actitud humana fa l’orni a cadascuna de les advertències que la Terra ens llença. Els ecosistemes, de nord a sud i d’est a oest, estan experimentant uns nivells de degradació mai vistos. Segons dades de l’ONU més de 2.000 milions d’hectàrees de terres estan degradades. La xifra, per si sola, ja ens hauria de fer feredat, però si ens costa imaginar què són 2.000 milions d’hectàrees, des de les Nacions Unides remarques que es tracta d’una superfície equivalent a l’Índia i la Federació Russa juntes. Aquesta no és una xifra estàtica. I és que any rere any es perden uns 12 milions d’hectàrees de terres, que acaben degradades i generant un impacte tant en la biodiversitat, com en la capacitat de captura de CO2 com en la capacitat de generar aliments i aigua amb els quals nodrir-nos.
Davant d’aquesta preocupant situació, enguany s’ha decidit dedicar el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra avui, a promoure la restauració dels hàbitats, frenar la desertificació i enfortir
la resiliència a la sequera. En aquest sentit, el lema escollit per a la jornada, una de les més destacades dins del calendari ecologista de l’any, és Les nostres terres. El nostre futur. Som la #GeneracióRestauració Com sempre, l’objectiu de la jornada, i de totes les activitats que s’organitzen al seu voltant, és doble. D’una banda, es busca generar consciència sobre l’enorme problema que suposa la degradació dels sòls. De l’al-
tra, es fa una crida planetària a passar a l’acció i així revertir els efectes. I és que des de l’ONU recorden que aquesta és l’última oportunitat que tenim per a capgirar el nostre destí i el de la natura, però que si no actuem amb determinació ara, serà massa tard.
Sistema alimentari i canvi climàtic, els causants Són diversos els causants de la degradació dels sòls i dels
hàbitats en general. Ara bé, hi ha dos causants que estan tenint un impacte sense precedents. Parlem d’un sistema alimentari desestructurat i del canvi climàtic.
2.000 milions d’hectàrees, l’equivalent a Rússia i l’Índia juntes, pateixen degradació
L’agricultura i la ramaderia intensiva són responsables de la desforestació de boscos i de l’esgotament dels recursos dels
sòls, així com, en alguns casos de la seva contaminació, a causa de l’ús excessiu de pesticides i fertilitzants. Segons dades de l’ONU l’agricultura ha talat o transformat el 70% de les zones de pastura i el 50% de les sabanes del món.
A aquestes terres castigades per l’acció de l’home, cal su-
mar-hi els estralls que ja està causant el canvi climàtic i que es tradueixen en fortes sequeres, onades de calor sense precedents i incendis de cinquena i sisena generació que endureixen l’escenari de desertificació. Així mateix, fenòmens adversos extrems, com huracans o pluges torrencials arrosseguen cada any 24.000 milions de tones de la valuosa capa superior del sòl, empobrint-ne cada vegada més la seva qualitat.
Conseqüències catastròfiques
Aquest panorama presenta una situació catastròfica si no es fa res per a revertir el rumb que portem actualment. Cal tenir en compte que el sòl és
un dels grans capturadors de carboni naturals dels quals disposem. Ara bé, si el degradem, correm el risc que molt d’aquest carboni que emmagatzema acabi alliberat, multiplicant exponencialment els efectes de l’escalfament global.
problemes de desnutrició i un augment del 30% del preu dels aliments de cara al 2040.
A tot això, cal sumar-hi que molts dels serveis que ens fa la natura de manera gratuïta es perdrien si els ecosistemes es degraden, cosa que suposaria una pèrdua de 10.000 milions de dòlars del Producte Interior Brut mundial.
Els menys afortunats Actualment, la degradació dels sòls ja afecta 3.200 milions de persones, és a dir, el 40% de la població mundial. I, com és habitual, perjudica especialment aquells que estan menys preparats per a fer-hi front: les comunitats rurals, els petits agricultors i les persones més pobres. I les prospectives d’afectació sobre els cultius i d’intensificació de les sequeres i dels episodis climàtics extrems indiquen que anirà en augment.
qual ja estem assistint-hi i que anirà en augment en les pròximes dècades: els migrants o desplaçat ambientals, persones que es veuran obligades a abandonar la seva llar a causa del canvi climàtic, sigui perquè el nivell del mar augmenta i ja no poden viure en illes, sigui perquè la sequera els ha deixat sense aigua per beure i cultivar els camps, sigui per les pluges torrencials s’han endut pobles pel davant.
d’espècies.
La desertificació i la sequera poden causar 135 milions de desplaçats climàtics de cara al 2030
La degradació dels sòls ja afecta 3.200 milions de persones, especialment comunitats rurals
Un bri d’esperança
A més, al subsol s’hi troba emmagatzemada en aqüífers bona part de l’aigua dolça disponible al planeta. Amb un sòl cada vegada més sec, les condicions d’humitat es perden i l’aigua s’evapora, reduint dràsticament l’aigua disponible, cosa que tindria uns efectes devastadors per a la supervivència al planeta.
A més, càlculs de la FAO indiquen que la degradació de les terres podria reduir la productivitat alimentària en un 12%, cosa que provocaria greus
En aquest sentit, l’ONU estima que de cara al 2030, és a dir, d’aquí a sis anys, la sequera, la degradació dels sòls i la desertificació podien obligar a migrar a 135 milions de persones a mesura que el canvi climàtic avança i s’accentua. I és que aquest és un fenomen al
El panorama que avui es dibuixa és preocupant. Però en mig d’aquest context, l’ONU vol posar un bri d’esperança que sigui capaç de mobilitzar el planeta. Cada dòlar invertit en la restauració dels ecosistemes produeix beneficis de fins a 30 dòlars en serveis ecosistèmics. Així mateix, la recuperació del 15% de les terres reconvertides en els llocs adequats podria evitar el 60% de les extincions
És per això que la dècada del 2020 ha estat declarada el Decenni de les Nacions Unides sobre la Restauració dels Ecosistemes. En el seu marc, les nacions s’han compromès a restaurar 1.000 milions d’hectàrees de terres degradades i a assumir compromisos similars per a les zones marines costaneres. Gairebé la meitat d’aquestes terres es troba a l’Àfrica subsahariana, si bé també s’han signat compromisos per a fer importants actuacions a l’Àsia i a l’Amèrica Llatina. De fet, el Marc Mundial de la Biodiversitat de Kunming-Montreal, signat el 2022, inclou la meta que abans de 2030 com a mínim un 30% dels ecosistemes terrestres, marins i aquàtics continentals que hagin patit degradació estaran en fase de restauració efectiva. Caldrà veure en els pròxims anys si els Estats compleixen.
CONSCIENCIACIÓ
Des de recuperar espais verds i blaus a protegir els pol·linitzadors, són moltes les actuacions a fer
Més de 2.000 milions d’hectàrees de la Terra estan degradades, afectant a més de 3.000 milions de persones que pateixen els efectes d’ecosistemes que pateixen sequera i una pèrdua de biodiversitat en acceleració constant. La desertificació és un fet, però, l’ONU s’ha proposat parar-li els peus. Tot dependrà dels esforços col·lectius per aconseguir-ho. Per això, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, ens expliquen set formes de restaurar els sòls.
Agricultura sostenible
L’agricultura intensiva és un dels grans causants de degradació dels sòls. Ara bé, la forma com ens alimentem, principalment en els països desenvolupats, no deixen altra opció. Per això, des de l’ONU, posen el focus en dues qüestions. D’una banda, aposten per impulsar
l’agricultura regenerativa i els cultius resistents al clima, que suposin un menor ús de fertilitzants i pesticides. De l’altra, animen als consumidors a apostar pels aliments de proximitat, i de temporada, així com aquells productes resultants de cultius més respectuosos, com per exemple els llegums.
Salvar els sòls
El sòl és l’hàbitat amb més biodiversitat de la Terra. De fet, prop del 60% d’espècies hi viuen i el 95% els aliments que consumim procedeixen d’ell. A tot això, cal sumar-hi que és fonamental per a mantenir a ratlla els nivells de carboni a l’atmosfera, ja que actua com un gran magatzem. Ara bé, si els sòls no tenen una bona salut, res d’això serà possible. Per a millorar-ne l’estat, es recomana l’ús de compost i materials orgànics per a millorar la seva fertilitat o utilitzar tècniques de reg, com el gota a gota, que
ajudin a mantenir la seva humitat i que evitin que l’aigua que hi ha a sota, als aqüífers, s’evapori. A nivell particular, els experts de l’ONU proposen fer compost a casa, a partir de les restes de fruita i verdura per a tenir uns jardins ben fertilitzats i sense cost.
Protegir els pol·linitzadors Quan pensem en pollinitzadors, el primer que ens passa pel cap són les abelles. El cert, però, és que no són les úniques. Insectes, papallones, ocelles, escarabats o ratpenats també juguen un paper crucial per fer que centenars de fruits diferents prosperin. Malgrat la seva importància, fem poc per a protegir-los. A nivell macro, cal reduir l’ús de pesticides i conservar boscos i zones humides perquè puguin proliferar. Als entorns urbans, caldrien zones verdes amb estanys i hotels d’insectes per a afavorir la seva presència. I, a nivell
particular, un gest tan senzill com tenir plantes al balcó serà suficient per a augmentar la seva presència i garantir, entre tots, la pol·linització i, per extensió, la nostra alimentació.
Regenerar els ecosistemes d’aigua dolça L’aigua dolça és el nostre recurs natural més preuat, més necessari i més escàs. Per això, és vital preservar-la. Evitar qualsevol mena de contaminació, des de vessaments de tòxics fins a llençar un residu plàstic a un rierol durant una excursió és una agressió que no podem permetre. Aquest és el primer pas a fer per a protegir-la, però no l’únic. Eliminar espècies invasores i replantar la vegetació autòctona en zones humides és clau per a
millorar-ne la qualitat. Així mateix, en els entorns urbans, una bona gestió de les aigües residuals i fins i tot l’impuls a noves tècniques com la regeneració són essencials.
Restaurar ecosistemes blaus Malgrat no ser dolça, l’aigua del mar i tots els ecosistemes lligats a ella també són fonamentals per a mantenir l’equilibri a la terra, no només en termes de biodiversitat, sinó com a gran mitigador del canvi climàtic. Per a protegir-los, cal actuar en dues direccions. La primera, restaurant els anomenats ecosistemes blaus, que inclouen manglars, maresmes, boscos d’algues i posidònia o escull de corall. La segona, controlar i evitar els residus, des de vessaments fins a resi-
dus plàstics. L’impuls d’una economia circular que promogui el reciclatge i una normativa estricta que castigui severament a qui no la compleixin són algunes de les propostes.
Ciutats més verdes Es calcula que, de cara al 2050, dues de cada tres persones viuran en entorns urbans. Actualment, les ciutats consumeixen el 75% dels recursos del planeta, generen el 60% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la meitat dels residus. A més, a mesura que creixen, van guanyant terreny als espais naturals. Per això, les ciutats tenen molt a dir en la restauració de la Terra. Els experts de l’ONU recomanen la creació de grans zones verdes que actuïn com a refugis climàtics, la conservació de les zones d’aigua naturals, com rius, canals o estancs i, a nivell particular, l’impuls de terrats i jardins verticals als edificis.
Finançament Ara bé, res d’això és possible si no es disposa del finançament necessari per a tirar-ho endavant. Els càlculs de l’ONU indiquen que cal duplicar les inversions en solucions basades en la natura i arribar als 542.000 milions de dòlars el 2030 si volem complir els ODS. Per aconseguir-ho, caldrà un esforç publicoprivat. Els governs, apostant per accions de prevenció i restauració i les empreses per pràctiques sostenibles, com la gestió de residus o l’economia circular.
iniciativa destacada
Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, Agbar reafirma la seva aposta per l’aigua regenerada, seguint un model circular, per garantir la resiliència hídrica dels diversos territoris afectats per l’escassetat hídrica
El 5 de juny, el planeta commemora el Dia Mundial del Medi Ambient, una jornada per promoure la preservació del medi ambient, enguany dedicada a la restauració de la terra, la desertificació i la resiliència a la sequera. Una problemàtica global amb un impacte especial sobre la conca mediterrània, que pateix des de fa anys una escassetat hídrica estructural.
Segons la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació, gairebé la meitat de la població mundial resideix en zones «degradades», és a dir, zones que pateixen desertificació. Des de l’any 2000, els episodis de sequera han augmentat un 29% a escala global, i, si no es prenen mesures urgents, les sequeres podrien arribar a afectar més de tres quartes parts de la població mundial el 2050. Catalunya també està afectada per aquest escenari. Les estimacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) preveuen que, l’any 2050, el canvi climàtic reduirà un 22% la disponibilitat de recursos hídrics al litoral català. De fet, en les darreres dues dècades Catalunya ja ha patit un total de cinc episodis de sequera, dos dels quals (2007-2008 i l’actual 20212024) d’especialment intensos
En aquest escenari, i per assegurar l’abastament d’aquest recurs essencial al conjunt de la població, cal transformar el model de gestió del cicle integral de l’aigua, per tal d’ampliar les fonts d’aprovisionament. I, amb aquest compromís, es fa necessari mobilitzar recursos i voluntats per activar una resposta conjunta davant d’aquest desafiament.
Aigua regenerada, una solució circular
En l’esforç col·lectiu per actuar davant del canvi climàtic, i davant del repte de la desertificació i la sequera, Agbar fa una aposta estratègica per impulsar l’aigua regenerada com a solució sostenible i circular, amb l’objectiu d’afrontar la situació d’escassetat hídrica estructural al nostre país. Un recurs necessari per a diversos usos, com l’agricultura, la indústria i les activitats urbanes, amb una petjada de carboni que és la meitat de la generada per l’aigua dessali-
nitzada i una despesa energètica tres vegades inferior a la de la dessalinització.
A l’àrea metropolitana de Barcelona, el 25% de l’aigua que es consumeix des de fa més d’un any ja és aigua regenerada. Això s’aconsegueix gràcies a l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) del Baix Llobregat, que el 2023 ha regenerat pràcticament 58 hectòmetres cúbics d’aigua. Tanmateix, fora de l’àmbit metropolità l’ai-
El projecte LIFE REMAR estudia la viabilitat de la recàrrega de l’aqüífer del Baix
Camp amb aigües residuals de la depuradora de Cambrils
A l’àrea metropolitana de Barcelona, el 25% de l’aigua que es consumeix és regenerada
gua regenerada representa encara un recurs alternatiu poc explorat. Existeixen plataformes experimentals de reutilització de l’aigua, com la que s’està desenvolupant a la depuradora de Mataró, que és fruit de la col·laboració publicoprivada. Un projecte impulsat pel Consell Comarcal del Maresme i per l’ACA que està operat per CETAQUA, el centre tecnològic d’Agbar, en col·laboració amb SIMMAR. Aquesta iniciativa persegueix
demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de la regeneració de l’aigua tractada a la depuradora de Mataró. Al Camp de Tarragona, concretament a la depuradora de Cambrils, COMAIGUA impulsa el projecte LIFE REMAR, amb l’objectiu de demostrar la viabilitat de la recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp amb aigües residuals, mitjançant una tecnologia de recàrrega d’aqüífers gestionats amb barreres reactives. Existeixen altres iniciatives, en altres punts de les conques internes de Catalunya, en l’àmbit de l’aigua regenerada que permeten ser optimistes en relació amb el protagonisme que aquest recurs alternatiu ha pres arran d’aquest darrer episodi de sequera. No només
les ciutats demanen aigua regenerada: també ho fan els agricultors i els diversos sectors industrials.
Reduir la petjada ecològica de les infraestructures
A més de regenerar l’aigua per reutilitzar-la, un altre eix fonamental d’Agbar consisteix a naturalitzar les instal·lacions i minimitzar-ne la petjada ecològica per transformar-les en infraestructures verdes. La generació d’energia verda, la valorització dels residus i la millora de la qualitat de l’aire són algunes de les línies d’actuació que es recolzen en la innovació i la digitalització per accelerar la transformació ecològica i contribuir, així, a protegir el planeta. En aquest sentit, el 2023 Agbar va generar a Catalunya 11,8 milions de kWh d’energia elèctrica produïda amb fonts renovables, principalment, mitjançant la cogeneració amb biogàs de les depuradores i les instal·lacions solars fotovoltaiques.
Aquesta energia produïda i autoconsumida ha portat el 2023 a deixar d’emetre 3068 tones de CO2 d’energia no consumida de la xarxa de distribució elèctrica.
Durant el 2023 s’han posat en marxa 13 noves instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, amb una potència total de 1389 kW i que generaran 1,7 milions de kWh/any; i una nova instal·lació de cogeneració energètica amb biogàs de depuradora d’aigües residuals, de 235 kW de potència i una producció estimada de 2,3 milions de kWh/any.
Aquestes instal·lacions se sumen a les 53 instal·lacions d’energies renovables que ja gestionava Agbar fins a finals del 2022, i que fan possible un potencial màxim de generació d’energia verda de fins a 19 milions de kWh/any. L’estratègia de reducció de la petjada de carboni implica, també, la progressiva implantació del vehicle elèctric a la flota, que el 2024 ha assolit la xifra de 168 vehicles elèctrics.
En definitiva, la innovació, la capacitat tecnològica i la col·laboració amb tots els grups de relació són determinants per fer front als desafiaments del canvi climàtic, garantir l’abastament d’aigua a la població i contribuir, dia rere dia, a un futur més sostenible per a les persones i el planeta.
Els treballs de recuperació d’aquest espai de 36 hectàrees estan a punt de començar
Recuperar i restaurar ecosistemes és la principal demanda d’aquesta edició del Dia Mundial del Medi Ambient. Aquí al territori, el Port de Tarragona està a punt de començar un projecte totalment alineat amb aquest propòsit: la restauració dels Prats d’Albinyana. Aquesta zona, situada entre el Port, la futura ZAL i la Pineda, està integrada, junt amb la Sèquia Major, a la Xarxa Natura 2000. Motius no en falten. I és que es tracta de la zona costanera humida més gran que hi ha entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat. El seu valor ecològic i la seva clara acció de pont entre entorns naturals, industrials i urbans fa que la seva restauració sigui un projecte no només cabdal, sinó una actuació sense precedents. De fet, és el projecte de recuperació d’una zona humida més gran fet a Catalunya des de la recuperació de l’estany d’Ivars, a l’Urgell. Ara bé, quina intervenció es farà als Prats d’Albinyana?
Una gran llacuna i un bosc de ribera Els Prats d’Albinyana ocupen una extensió de 36 hectàrees i d’aquestes, més de 10 es destinaran a la construcció d’una gran llacuna al centre de la zona protegida. La llacuna permetrà reintroduir a
l’espai espècies diverses com la tortuga de rierol, la tortuga d’estany o el fartet, un petit peix d’aigua dolça que viu a les zones humides del litoral. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa, puguin nidificar-hi, ja que reunirà les condicions òptimes per a atreure la seva presència. De fet, la gavina corsa ja fa uns anys que nidifica en espais portuaris, i això permetrà que la seva presència augmenti. Al voltant de la gran llacuna
es crearà un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran i que inclouran espècies com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc, a la vegada, afavorirà la presència d’altres aus que actualment ja són presents en aquesta zona, com els ratpenats, millorant el seu hàbitat. Així mateix, es plantaran més de 45.000 plantes i arbusts petits, com joncs i herbassars grami-
noides característics d’aquesta mena d’ecosistemes.
Amb la intervenció, es reintroduiran diversos tipus de tortugues i peixos d’aigua dolça
A tot això, cal sumar-hi que s’establiran els mecanismes perquè es puguin formar altres llacunes de manera natural en l’àmbit de platja, cosa que afavorirà la recuperació natural de les característiques típiques d’aquesta mena d’espai i facilitarà la presència d’espècies com la tortuga babaua.
Si algú volgués conèixer de primera mà les principals accions en matèria mediambiental a posar en marxa per la Unió Europea de cara als pròxims anys, només hauria d’acudir al text de la Comunicació de la Comissió Europea al Parlament Europeu i al Consell denominada Intensificar l’ambició climàtica d’Europa per al 2030, en la qual es posa l’accent en tres vessants fonamentals per assolir l’objectiu climàtic de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacles en un 55% respecte a les existents el 1990. El primer d’aquests vessants consisteix en l’ampliació del Règim de Comerç de Drets d’Emissió, sistema on es reflecteix millor que en cap altre lloc el principi comunitari «qui contamina, paga» i que implica la declaració obligatòria de les emissions produïdes i l’adquisició de drets per a justificar-les. En aquest sentit, una de les grans línies d’actuació consisteix en estendre aquest règim, ja existents per diversos sectors industrials i l’aviació, a la navegació marítima, els edificis i el transport (que suposa una cinquena part de les emissions de la UE).
El Règim de Comerç de Drets d’Emissió és el sistema on es reflecteix millor que en cap altre lloc el principi comunitari «qui contamina, paga» i que ara la Unió Europea vol estendre a la navegació marítima, els edificis i el transport
A més a més, la Comissió Europea vol desenvolupar al màxim les polítiques sobre energies renovables i eficiència energètica. En relació amb les primeres, el transport ocupa també una posició destacada, promovent la seva electrificació i l’ús de combustibles alternatius sostenibles per a l’aviació i la navegació marítim, a més d’una millora de les infraestructures. Pel que fa a les segones, la major part de l’estalvi procedirà dels edificis i a aquests objectius les mesures previstes estan dirigides a incrementar la seva renovació, substituint els combustibles per solucions de calefacció renovables, fomentant-se la recàrrega dels automòbils elèctrics i difonent-se els productes i dispositius més eficients.
Manuel González-Jaraba
Legal & Tax a Arola & Hitsein Abogados
Nestlé i SEO/BirdLife estan treballant per a promoure el refugi d’aquestes espècies amb poblacions en declivi
En les últimes quatre dècades, Europa ha perdut el 57% dels seus ocells vinculats a les terres agrícoles, segons va revelar un informe realitzat per Nestlé, en collaboració amb l’ONG ambiental SEO/BirdLife, sobre l’estat d’aquests animals en el continent.
Aquest estudi també detalla un seguiment dels ocells presents en 15 granges lleteres a Cantàbria, en els últims 4 anys, que ha donat com a resultat un cens de 116 espècies, de les
quals 92 habiten en el període de primavera/estiu i 86 a l’hivern.
El responsable del projecte en SEO/BirdLife, Felipe González, va detallar que aquests ocells resideixen majoritàriament en el paisatge agrari conformat per l’activitat ramadera i «caracteritzat per un mosaic de praderies».
Del total, les espècies vinculades a mitjans agraris han estat 43, mentre que 35 viuen en entorn forestal i altres estan associades a la vegetació arbustiva (9), a espais urbans (8), i, fins i tot, algunes aquàtiques
i marines (16 i 5 espècies, respectivament).
Un nou pla de sostenibilitat Nestlé i SEO/BirdLife estan col·laborant en un projecte de biodiversitat per a promoure el refugi dels ocells agraris amb poblacions en declivi, ja que més de la meitat registrades en l’estudi (25 de les 43 espècies presents a la primavera-estiu) es troben en perill a nivell nacional.
Així, l’expert en desenvolupament agrícola de Nestlé España i coordinador del projecte, Eduardo Fernández va
manifestar que l’objectiu serà aconseguir que almenys el 10% de la superfície de les granges siguin d’alt valor natural, seguint així les recomanacions científiques incloses en el Pacte Verd Europeu. Entre les mesures imple-
L’estudi també fa un seguiment dels ocells presents en 15 granges lleteres a Cantàbria
mentades en les explotacions ramaderes que col·laboren amb Nestlé, es troben la reducció en l’ús d’herbicides, i fertilitzants, la creació de franges de vegetació silvestre amb flors per a proporcionar recursos alimentosos als pol·linitzadors.
en detall
SEO BirdLife presenta una nova guia d’aus
L’organització conservacionista i científica SEO/ BirdLife ha presentat la nova Guia dels Ocells d’Espanya coincidint amb el seu 70 aniversari. Aquest document, de gran importància com a eina per a l’observació d’ocells, té per finalitat continuar oferint al públic la informació més recent i rigorosa sobre la presència d’aquest grup animal a Espanya. Amb aquesta eina es posa en valor l’observació dels ocells des de les seves diferents perspectives, per a fins científics, lúdics, conservacionistes i d’incidència política. En les últimes dècades, SEO/BirdLife ha recopilat prop de 16 milions de dades sobre avifauna, una informació que ha permès conèixer l’estat de salut dels ecosistemes per a conservar-los.
BIODIVERSITAT
La sequera acumulada suma 66.500 ha i es dobla l’afectació del 2022
L’any 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el seguiment del Deboscat, el 2012. En termes generals, el 2023 es van registrar 66.482 hectàrees de boscos que han perdut les fulles, les han assecat, o que han mort per culpa de la sequera. És la pitjor campanya de tota la sèrie i s’han registrat 573 episodis de sequera en total, dels quals 165 són nous del 2023. Pel que fa a la superfície total afectada, ha estat de 66.500 hectàrees, molt per sobre de les 40.000 de l’any 2012, que era el rècord anterior. Les comarques amb més afectació han estat les de la meitat nord, amb la Selva, el Baix i l’Alt Empordà, Gironès i Osona com les comarques més afectades. En el 2023 també, a diferència d’altres anys, es va veure un augment de decaïment en les coníferes que no s’havia observat encara, sobretot per l’afectació de la sequera en el pi roig arreu del territori i al decalatge dels efectes de la sequera en coníferes.
«Aquests resultats ens demostren que ens preocupem molt per si els boscos se’ns cremen, quan hauríem d’estar igualment preocupats perquè se’ns moren de set i de calor com ha passat el 2023. Ara tenim 66.500 hectàrees afec-
tades per sequera, però recordem que tota superfície forestal cremada a Catalunya en els darrers 10 anys suma només unes 22.000 hectàrees», expliquen des de la direcció general de Boscos i Gestió del Medi.
Alts i baixos
Després de la campanya 2020, que va registrar un mínim de superfície afectada, la del 2021 va representar un nou embat d’afectació en moltes comarques. La campanya del 2022 va ser molt destacable tant per l’extensió de superfície afecta-
da (33.000 hectàrees en total) com per la seva intensitat. No obstant això, la persistència de la sequera a la qual estem immersos, ha fet que la campanya del 2023 sigui, de llarg, la més extensa de tota la sèrie d’anys del Deboscat (20122023).
és que, en un 60% dels casos aquests boscos que ja havien estat afectats l’any passat van mostrar un empitjorament o nova afectació el 2023.
Secada per espècies
La resposta de planifolis (alzina, roures, faig, etc.) i coníferes (pins i avets) davant dels episodis de sequera és molt diferent perquè normalment els planifolis responen molt de pressa (assequen les fulles i les deixen caure), mentre que les coníferes aguanten més temps, fins que ja no poden més i moren sobtadament. Per això, el 2023 també va ser un any excepcional pels pins de Catalunya. Aquestes espècies, que sempre havien registrat valors de superfície afectada molt baixos, van tenir el 2023 una superfície afectada que supera la majoria dels valors de la sèrie de planifolis, 15.600 hectàrees en total. Les afectacions en pinedes de pi roig van fer augmentar notablement l’afectació total de coníferes.
Malgrat la seva resistència, els boscos de pins van ser dels més afectats per la sequera contínua
De fet, aproximadament la meitat dels boscos afectats són masses forestals que ja havien patit decaïment l’any 2022 i
D’altra banda, la superfície de planifolis afectada el 2023 va ser de 40.800 hectàrees sumant la superfície nova i l’antiga, amb l’alzina i l’alzina surera com les espècies amb més superfície afectada.
L’atrill
Quan els mitjans de comunicació ens parlen dels grans problemes globals, com poden ser la contaminació, la desforestació, la crisi de l’aigua, etc., sovint tendim a pensar que es tracta de qüestions alienes, que depenen d’altres. D’aquesta manera, evadim el problema i en traslladem la responsabilitat a agents llunyans, com ara els governs o les grans empreses.
Però el cert és que, en qüestions mediambientals, tots hi estem implicats. I cal tenir present que l’entorn natural no és aquell paratge a on anem a menjar la mona, o aquell bosc de l’Amèrica del Sud que hem vist a la televisió. L’entorn natural ho és tot. Perquè tota forma de vida té lloc a la superfície de l’entorn natural, que és el propi planeta.
Hem de ser conscients que tota acció genera un impacte i, per tant, tot repercuteix a la preservació de l’entorn natural
Per això, si volem tenir futur i volem seguir habitant la Terra amb unes bones condicions per a la vida –tota forma de vida, no només la humana– hem de ser conscients que tota acció genera un impacte i, per tant, tot allò que fem en el nostre dia a dia té una repercussió a molts nivells, també pel que fa a la preservació de l’entorn natural. I és per això que, tots i totes, hem d’actuar en conseqüència i ser conscients de quines accions podem millorar.
Des de tancar l’aixeta fins a no llençar residus al carrer, des d’evitar l’ús de vehicles privats sempre que ens sigui possible a utilitzar productes sostenibles o fabricats de manera sostenible, qualsevol petit gest és important perquè, en definitiva, l’estarem fent en el nostre propi benefici i el de totes les formes de vida del planeta. En aquest sentit, a l’Ajuntament de la Pobla treballem amb la conservació del medi ambient com un dels eixos principals de l’acció de govern. Recentment, hem incorporat una màquina escombradora que ens permet mantenir net el poble i evitar, així, que petits residus com burilles o envasos plàstics arribin al clavegueram. També comptem amb panells solars, recollida selectiva i moltes altres accions per protegir i beneficiar els nostres habitants.
Joan Maria
Sardà i Padrell
Alcalde de la Pobla de Mafumet
Dow s’ha marcat nous objectius mediambientals, que se centren en la resiliència en matèria d’aigua i en la regeneració d’hàbitats naturals propers als seus complexos industrials
Resiliència. Aquest és el concepte clau quan parlem de canvi climàtic. I és que només si s’és resilient als nous escenaris que estan per venir, es podrà prosperar i impulsar un futur més sostenible. A Dow ho saben bé. Fa anys que han fet seva la bandera de la sostenibilitat, però, ara fan un pas més enllà. La companyia acaba d’anunciar que s’ha marcat uns nous objectius relacionats amb la protecció del clima i el medi ambient, que se sumen a les metes establertes en l’àmbit de descarbonització i la reducció de residus. Els nous objectius posen el focus en la protecció de l’aigua i la natura i persegueixen impulsar la resiliència en matèria d’aigua, tant en complexos industrials de Dow arreu del món -inclosos els de Tarragona- com en les comunitats que els envolten. Així mateix, amb aquesta nova estratègia, la companyia busca una millor conservació dels hàbitats, especialment en ecosistemes que són clau. I tot amb un
impacte positiu a la natura, per part de tots els implicats en la cadena productiva de Dow, que permeti que el negoci continuï creixent. Dow utilitza l’aigua principalment en processos de refrigeració i més del 95% d’aquesta aigua es retorna al medi ambient, després d’haver estat tractada correctament. Així mateix, cal tenir en compte que moltes de les tecnologies de descarbonització i materials bio tenen una clara dependència dels ecosistemes naturals; això fa que sigui encara més urgent protegir-los si realment es volen fer passos cap a una transició verda. Ser resilient és fonamental en una situació climàtica que canvia ràpidament i en la qual els fenòmens que no es poden predir, com les sequeres o les inundacions, són una amenaça real. És en aquest context que Dow fa un pas endavant i marca un camí a la indústria per descarbonitzar-se, administrar l’aigua i tenir cura de la natura.
Comencen els informes sobre els objectius d’adaptació climàtica i les expectatives sobre aigua i natura s’afegeixen al Codi de Conducta de Proveïdors de Dow.
Dow implementarà una sòlida estratègia de gestió de l’entorn. Els seus 20 centre de producció amb major dependència de l’aigua tindran plans d’administració d’aigua; i 10 d’aquests centres seran resilients en matèria d’aigua.
Tots els centres de producció de Dow tindran un pla d’administració d’aigua i els centres de màxima prioritat tindran un pla d’acció per a promoure la conservació de la natura i la seva regeneració.
Dow s’associarà per a impulsar la conservació de més de 20.000 hectàrees d’hàbitats naturals i els seus 20 centres de producció amb més dependència d’aigua seran resilients.
Gestió sostenible dels impactes dels centres de producció
Facilitant la continuïtat del negoci mitjançant una administració global de l’aigua i un impacte positiu en els hàbitats naturals gràcies a una gestió intel·ligent de l’entorn.
Treballant amb tota la cadena de subministrament per a reduir la demanda i l’impacte generat a l’aigua i als ecosistemes naturals.
Implicar a tota la cadena de subministrament Innovar amb els clients
Desplegant el potencial innovador de Dow per a crear productes i solucions que ajudin a conservar els ecosistemes naturals.
L’objectiu
últim de qualsevol empresa és generar beneficis. Això és innegable. Però la finalitat prioritària no és el què, sinó el com. I aquest detall, que no és menor, és el que marca i defineix el full de ruta que a IQOXE seguim i apliquem en el nostre dia a dia.
José Manuel Segura Director General d’IQOXE
José Manuel Segura Director general d’IQOXE
Volem produir, sí. I volem ser una empresa amb beneficis, com és lògic. Però per damunt de tot, volem ser una empresa que genera el mínim impacte possible en l’entorn. I dic el mínim possible perquè és impossible no generar cap impacte, ja que qualsevol activitat humana en genera. Des d’agafar el cotxe per anar a la feina, a obrir l’aixeta per dutxar-nos, tot suposa un impacte -petit o gran- en el planeta que ens acull.
Com deia, a IQOXE treballem per reduir al mínim possible aquest im-
pacte. Ho fem per consciència i per egoisme. Per consciència, perquè volem un planeta viu, sa i habitable per a tothom i per a les futures generacions. I per egoisme, perquè som els primers interessats a gaudir d’aquest planeta viu, sa i habitable. Per això, com a membres d’una indústria, tenim la responsabilitat d’aconseguir que els nostres processos productius estiguin el més a prop possible de ser innocus, sabent d’entrada que això és impossible perquè, com deia abans, tota activitat humana genera un impacte. A IQOXE seguim apostant de manera clara i decidida per la inversió continuada en la millora mediambiental dels nostres processos productius. És un objectiu corporatiu estratègic que es tradueix en les diferents
línies d’actuació que estem desenvolupant i que ja estan oferint resultats tan positius per a la pròpia empresa i per al conjunt de la societat com, per exemple, que en l’àmbit del consum de l’aigua, en l’últim any hem aconseguit reduir un 54% el nostre consum d’aigua de l’Ebre.
A IQOXE seguim prioritzant valors tan essencials per a la companyia com el compromís amb el medi ambient, la qualitat, la seguretat i les persones
Aquest important estalvi d’un recurs natural tan preuat i escàs com és l’aigua s’ha aconseguit gràcies a la inversió que des de la companyia hem fet en matèria d’optimització i que, alhora, han servit per potenciar la utilització d’aigua regenerada en el nostre procés productiu, fins al punt que
aquesta ha passat a ser el principal recurs hídric emprat per l’empresa. Amb aquest i molts altres exemples, a IQOXE seguim prioritzant valors tan essencials per a la companyia -i per a CL Grupo Industrial, al qual pertanyem- com el compromís amb el medi ambient, la qualitat, la seguretat i les persones. En aquest sentit, tenim un compromís màxim amb els nostres clients, així com també amb la societat que ens envolta i amb el medi ambient.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
BIODIVERSITAT
Així ho indica la FAO, l’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació
El 35% de la població agrícola mundial depèn dels animals pol·linitzadors, segons va assenyalar l’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), que va sostenir que la biodiversitat «ajuda a garantir la varietat alimentària».
«Ha de ser clau per a transformar els sistemes de producció d’aliments», va explicar la FAO en un comunicat amb motiu del Dia Internacional de
la Biodiversitat Biològica, pel qual va llançar un pla d’acció actualitzat per a integrar-la en tots els sectors agrícoles.
Segons el director general de la FAO, Qu Dongyu, «la biodiversitat és el potencial de la diversitat alimentària del futur», perquè és la que sustenta les xarxes alimentàries. També va afegir que «fa prosperar els mitjans de vida dels agricultors i habitants dels boscos», entre d’altres.
El pla d’acció llançat per l’organització de l’ONU per al pe-
ríode 2024-2027 té per objectiu «reduir l’impacte negatiu de les pràctiques agrícoles en la biodiversitat, promoure pràctiques agrícoles sostenibles i conservar, millorar, preservar i restaurar la biodiversitat en el seu conjunt», segons indica el document.
Aquests reptes es tradueixen en mesures concretes com restaurar boscos de manglars, que alberguen una rica varietat de biodiversitat, així com preservar la biodiversitat per a l’alimentació i l’agricultura.
SOSTENIBILITAT
BL’organització de l’ONU també va destacar el valor dels esculls de coral, els pollinitzadors o la qualitat del sòl com a garants de la importància de la biodiversitat en l’alimentació mundial.
«Conservar, utilitzar de manera sostenible i restaurar la biodiversitat, al mateix temps que es mitiguen les incerteses associades amb el canvi climàtic, mai ha estat tan important per a la seguretat alimentària i la nutrició», va sostenir el director general de la FAO.
El grup alimentari treballa per garantir la circularitat tant dels seus productes com en la seva fase d’operacions
orges fa una aposta clara per l’economia circular. Des de fa temps, l’empresa treballa per passar d’una visió lineal de la producció a una de totalment circular, que recupera, recicla i revaloritza els residus que genera.
La companyia aborda la circularitat en la seva globalitat: tant en la part de productes com en la de les seves pròpies operacions. Pel que fa als productes, aquests es con-
Tenen en marxa una investigació per a utilitzar els subproductes per produir energia pels seus centres EFE
ceptualitzen des del seu inici tenint en compte tot el seu cicle de vida, pensant aspectes com el disseny, el packaging, el procés de fabricació, el mode de consum i la seva gestió final, per tal d’afavorir la seva reciclabilitat i que no es converteixin en un residu més. En la fase d’operacions (que inclou, entre d’altres, la fabricació, emmagatzematge i
transport) Borges també posa esforços en reduir i optimitzar els residus generats, promovent la revalorització de subproductes i la innovació continua, tant en processos com en envasos, per tal de reduir el seu impacte mediambiental.
Els principals centres productius de Borges compten amb la certificació Residu Zero, que reconeix que el 93% dels
residus que es generen es tracten a través de vies responsables com la recuperació, el reciclatge o la valorització, per ser utilitzats posteri-
orment en altres sectors, com ara la cosmètica o l’alimentació animal.
En aquest sentit, Borges manté una línia constant d’inversió en I+D orientada a donar un major valor afegit als subproductes generats i consolidar així el seu model d’economia circular. Un dels projectes d’investigació més destacats en aquest àmbit se centra en l’ús de subproductes per produir energia als seus centres industrials, afavorint també d’aquesta manera la descarbonització de la indústria.
L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat, posa en marxa un nou sistema de recollida de les restes de poda de la fracció vegetal porta a porta per tal de donar valor a aquest tipus de residus orgànics. El nou servei consisteix en el lliurament de sacs de recollida del tipus big-bag, sota petició dels particulars a la regidoria, i un servei de recollida setmanal cada dilluns.
Aquestes restes de poda seran tractades amb una biotrituradora i posteriorment, sota demanda, es podran distribuir a particulars o a la pròpia corporació per a processos
d’autocompostatge, per al seu aprofitament posterior, o bé es derivaran a una planta de tractament. La gespa, les flors i la fullaraca es podran reciclar conjuntament amb la fracció orgànica i dipositar-ho al contenidor d’orgànica (color marró). Per tant, aquest servei està pensat només per a la recollida de l’esporga d’arbres o arbustos que requereixen trituració.
El servei suposarà la retirada dels carrers dels 14 contenidors de tipus banyera instal·lats a diversos punts de la ciutat, així com les tres caixes de recollida ubicades als barris residencials d’Aigües Verds, El Pinar i Blancafort. Un sistema aquest, dirigit només als domicilis, que no permetia controlar un possible ús del sector
privat de jardineria, i que segurament farà augmentar les entrades a deixalleria de la fracció poda per part del sector professional. L’any passat es van recollir en aquests contenidors 646.000 Kg de restes.
El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, ha posat en valor aquesta iniciativa que «contribuirà directament en la millora dels índexs de separació de residus orgànics i de retruc en els índexs de recollida selectiva de la ciutat». El percentatge de recollida selectiva de fracció orgànica a la ciutat de Reus ha augmentat significativament en els darrers anys: un 17,51% el 2023 i un 11,20% els primers mesos de 2024. Unes xifres que segons el regidor
«hem d’aconseguir que segueixin creixent amb iniciatives com aquesta, emmarcada en el cicle de l’orgànica i que permet disminuir l’impacte sobre el medi ambient de la gestió dels residus».
Un residu valuós
Les restes de fracció vegetal provenen de l’esporga d’arbres i arbustos i altres restes vegetals de petita mida, com gespa, fullaraca o rams de flors i representen aproximadament el 5% en pes dels residus municipals. L’aprofitament de la fracció vegetal permet estalviar recursos i millorar la qualitat dels sòls la utilització de
fertilitzants orgànics com el compost en el sector agrari, augmentant la matèria orgànica dels sòls agrícoles i millorant la seva fertilitat.
També redueix l’entrada de residus biodegradables als dipòsits controlats i a les plantes incineradores, reduint així problemes d’emissions de gasos, d’olors i de lixiviats que es generen en els dipòsits controlats i contribueix a reduir el risc d’incendis ja que una gestió incorrecta de la fracció vegetal (abocaments o cremes incontrolades) pot derivar en problemàtiques ambientals importants, com risc d’incendis, atesa l’alta combustibilitat de la poda.
CONTINGUT ESPECIAL ~
Esdeveniment destacat
Fins al 12 de juny s’han programat tallers, visites i xerrades; totes gratuïtes
L’aigua és enguany la protagonista absoluta de la 9a edició de l’Ecoverd. La Canonja, coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, programa un any més una setmana dedicada al medi ambient. L’objectiu: generar consciència. «Ja fa 9 anys que fem l’Ecoverd i és una activitat totalment consolidada», assegura la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament canongí, Glòria Virgili. L’any passat, com a novetat, van decidir dedicar l’Ecoverd en exclusiva a una temàtica, que va ser el tèxtil, i enguany continuen amb la mateixa filosofia, però posant l’accent en l’aigua. «L’Ecoverd s’aproxima a l’aigua des de tots els seus vessants possibles. Parlarem de la sequera i l’estalvi d’aigua, però també de moltes altres qüestions», comenta Virgili.
De fet, només cal fer una ullada al programa per veure com l’Ecoverd fa una aproximació holística a l’aigua. Les activitats van començar aquest cap de setmana passat amb dues sortides. Dissabte, més d’un centenar de persones van participar en una excursió al Delta de l’Ebre en la qual van visitar l’espai MónNatura Delta. Allí, els participants van poder aprendre el procés de formació del
Delta, conèixer en quin estat actual es troba i quin serà el seu futur si la manca de sediments continua i amb ella la seva regressió.
La segona de les sortides es va fer diumenge i va permetre descobrir la Mina de les Hortes de la Canonja, que encara avui rega totes les hortes del poble. Durant la visita, els seus gestors van explicar les actuacions que estan fent en la seva canalització per a millorar en eficiència. Si aquesta sortida va servir per a explicar l’estat actual de la mina, la xerra-
da que ahir va oferir Josep Llop al Castell de Masricart va proporcionar el context històric sobre les mines d’aigua, i en concret les de la Canonja, a la vegada que va mostrar als assistents algunes tècniques antigues de construcció d’aquestes infraestructures hidràuliques clau. «Parlar de les mines és parlar de la història de la Canonja. Són part del nostre patrimoni i, per això, crèiem que era molt interessant parlar-ne durant l’Ecoverd», explica la regidora.
La canalla és un dels públics sobre els quals es fa més incidència. Els centres educatius de la Canonja organitzen diverses activitats de sensibilització coincidint amb el medi ambient. A banda, pel divendres a la tarda, s’ha programat una gimcana per a conscienciació de l’ús responsable de l’aigua. «En cadascuna de les proves, els participants aprendran un consell per a estalviar aigua», detalla Glòria Virgili.
La visita a les instal·lacions d’Ematsa, que es farà dissabte, permetrà saber-ne més sobre l’aigua de l’aixeta i la gestió de la xarxa. I, com a cloenda, els alumnes de l’Institut Collblanc oferiran un cicle de xerrades en els quals exposaran les conclusions extretes dels seus treballs d’investigació sobre el rol de les depuradores, l’aigua del mar i el riu Francolí.
CATALUNYA
Més de 46 tones de fitosanitaris caducats o cancel·lats recollits a les cooperatives en la prova pilot
El servei de recollida gratuït de productes fitosanitaris caducats o cancel·lats, ha permès reciclar més de 46 tones de productes de les explotacions agrícoles en aproximadament 3 mesos. El projecte, que es va iniciar a mitjans de febrer ha estat un èxit tant pel que fa a la participació de cooperatives com pel volum que han recollit, amb l’objectiu que aquests residus puguin rebre un reciclatge adequat. En concret, el nombre total de cooperatives que hi ha participat finalment ha estat de 39 i el volum mig reco-
LEGISLACIÓ
La UE obligarà les grans companyies a verificar que els seus proveïdors respecten el medi ambient
Després d’unes complicades negociacions amb els Estats, l’Eurocambra validava la directiva que també inclou els drets humans
ACN
Ullit per cada empresa ha estat de 1.198 quilos, amb un cost final de 125.300 euros. Cada pagès ha pogut reciclar fins a 250 quilos per lliurament de productes fitosanitaris obsolets.
La iniciativa, impulsada per Acció Climàtica, ha donat solució als agricultors en la gestió d’aquests productes descatalogats que la normativa no permet emmagatzemar. Amb aquest servei, s’ha facilitat la gestió de forma totalment gratuïta, segura i garantint una gestió sostenible del residu, amb el doble objectiu de facilitar la tasca a l’agricultor i fer un tractament adequat del residu evitant que acabi al medi.
na nova directiva europea obligarà les grans companyies a verificar si els proveïdors respecten els drets humans. Després d’unes negociacions complicades entre el Parlament Europeu i els 27 estats membre de la UE, el ple de l’Eurocambra ha aprovat el passat 24 d’abril la directiva de sostenibilitat corporativa que obliga les grans companyies a verificar que les seves filials i proveïdors en la cadena de subministrament respecten els drets humans i el medi ambient. Arran de les pressions d’Alemanya i França, finalment la directiva ha acabat limitant l’abast d’empreses afectades per la directiva: companyies amb més de 1.000 empleats i una facturació mundial superior a 450 milions d’euros.
A finals del 2023, el Parlament Europeu i el Consell de la UE, on seuen els estats, van arribar a un acord provisional que obligava les empreses amb més de 500 empleats i una facturació mundial neta de més de 150 milions d’euros a respectar els drets humans i el medi ambient. Tanmateix, a finals de febrer un grup de catorze estats de la Unió Eu-
ropea, entre ells França i Alemanya, van vetar el principi d’acord. A contrarellotge, els eurodiputats i les capitals van renegociar la directiva per intentar que s’aprovés en l’últim ple de la legislatura i evitar que s’ajornés encara més la seva aplicació. Finalment, es va arribar a un pacte que redueix el nombre d’empreses afectades. Responsabilitat empresarial Així doncs, la directiva de diligència deguda obliga a les empreses, i als seus socis i subministradors, a garantir que en les seves cadenes de subministrament no es produeix treball infantil, explotació laboral, esclavitud, contaminació, danys a la biodiversitat o destrucció del patrimoni natural. La directiva també vincula les empreses de fora la UE, les empreses matrius i les empreses amb acords de franquícia o llicència a la UE que arribin als mateixos llindars de facturació a la UE. Totes aquestes companyies també hauran d’adoptar un pla de transició per fer compatible el seu model de negoci amb el límit d’escalfament global d’1,5 °C de l’Acord de París. Altrament, s’exposaran a multes de fins al 5% de la seva facturació mundial neta.
La companyia ja ha assolit els 7.000 punts de recàrrega operatius per a vehicles elèctrics a Espanya, més de 750 dels quals són a Catalunya empresa
El canvi cap a un model resilient i respectuós amb el medi ambient implica tres pilars fonamentals: el desplegament d’energies renovables, l’impuls de la innovació tecnològica i l’electrificació de l’economia, el transport i l’edificació. Per tant, la mobilitat elèctrica és una peça essencial del puzle de la transició energètica i ofereix grans avantatges sostenibles davant dels cotxes de combustió.
Es tracta d’una tecnologia neta que ajuda a reduir les emissions de gasos contaminants i millora significativament la qualitat de l’aire de les
ciutats, ja que els vehicles elèctrics no emeten diòxid de carboni ni altres contaminants. Aquest efecte és encara més sostenible si els vehicles elèctrics s’impulsen amb energia renovable.
Iberdrola ha posat en marxa 10 punts de recàrrega cada dia laborable des de l’inici d’aquest 2024, sumant un total de 1.000 punts en el que portem d’any i arribant als 7.000 en total, més de 750 a Catalunya. D’aquesta forma, reforça la seva posició de lideratge com a xarxa de recàrrega pública més extensa d’Espanya.
A aquesta infraestructura, ja operativa, se li sumen prop de 2.000 punts més en construcció i més de
3.000 addicionals a l’espera de tràmits administratius, i que estaran disponibles en els pròxims mesos. Aquestes xifres mostren el compromís de la companyia per promoure la mobilitat sostenible com a via per a lluitar contra el canvi climàtic i aconseguir espais més sostenibles.
De la infraestructura de 7.000 punts, 2.000 d’ells són de recàrrega ràpida, superràpida i ultrarràpida. Els punts de més de 50kW formen part de la xarxa operada per l’aliança Iberdrola | bp pulse.
El desenvolupament de la mobilitat elèctrica d’Iberdrola s’estén tam-
bé a l’àmbit privat en empreses i clients residencials, arribant d’aquesta forma i junt amb la xarxa pública als més de 50.000 punts de recàrrega.
La infraestructura de recàrrega d’Iberdrola es desenvolupa en les millors ubicacions i ofereix totes les velocitats de càrrega, cosa que permet als usuaris disposar en cada moment del tipus de punt que millor s’adapti a les seves necessitats. Des de carregar en un estacionament més perllongat fins a una càrrega ultrarràpida, d’entre 5 i 10 minuts.
Tots els punts instal·lats per Iberdrola compten amb energia 100%
verda, procedent de fonts renovables amb garantia d’origen (GdOS), promovent una mobilitat totalment lliure d’emissions que contribueix a la descarbonització i millora de la qualitat de l’aire. El motor elèctric és l’única tecnologia basada en energies renovables que és eficient, silenciós i permet assolir les zero emissions.
Pioners en mobilitat sostenible El pla de mobilitat, llençat per la companyia el 2016, va ser pioner en posar-se en marxa. Avui, la seva estratègia contempla la instal·lació de més de 100.000 punts de recàrrega fins al 2025, entre punts de re recàrrega públics, residencial, empreses i aparcaments.
Per aconseguir-ho, el disseny d’infraestructura pública es duu a terme tant en autovies i corredors, com en ciutats i petites poblacions amb l’objectiu de comptar amb, com a mínim, una estació de recàrrega ràpida cada menys de 50 quilòmetres. Tots aquests punts de recàrrega estan disponibles a l’APP de Recarga Pública de Iberdrola, la més valorada del sector, on es pot visualitzar i geolocalitzar informació verificada de tots els carregadors, comprovar la seva operativitat en temps real i reservar i pagar des del mòbil.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
VEGETACIÓ
Tècnics catalans, italians i portuguesos treballen per crear sinergies dins del projecte ‘Res-Alliance’
ACN
El paisatge mosaic Biodistricte zona +500, situat al Pla de Manlleu, a Aiguamúrcia, ha estat escollit com a exemple europeu per estudiar com fer front als incendis forestals a la Mediterrània.
En el marc del projecte Res-Alliance, organitzat per la Fundació Pau Costa, l’IRTA i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), una quinzena de representants agraris i forestals del Penedès i el Baix Llobregat, així com d’Itàlia i Portugal, van visitar
a mitjans de maig la zona per crear sinergies entre països i posar en comú pràctiques de gestió sostenible. «L’objectiu és construir una xarxa per identificar necessitats i pensar en solucions per fer front al canvi climàtic», han afirmat des de l’organització. El projecte Res-Alliance també integra tècnics de Grècia i Xipre. «Són tots països de la Mediterrània que tenen una situació i afronten uns reptes molt similars als que tenim aquí», va exposar el tècnic de projectes de la Fundació Pau Costa, David Martín, qui va ce-
lebrar que, a través de la iniciativa, s’està creant «un escenari molt interessant per compartir, intercanviar i pensar plegats en solucions per fer front al canvi climàtic». En aquest sentit, Martín va afirmar que els incendis forestals són un dels grans reptes que ha posat damunt de la taula el canvi climàtic i la sequera.
El ‘Biodistricte zona +500’ Davant d’aquest panorama, la Fundació Pau Costa, l’IRTA i el CTFC van iniciar fa un any i mig aquest projecte europeu destinat a revisar i desenvolu-
par pràctiques de gestió sostenible que contribueixin a mitigar l’impacte dels incendis forestals. Entre les activitats programades, s’integra la jornada de mitjans de maig, on una quinzena de representants agraris i forestals van visitar el Biodis-
Representants agraris i forestals van visitar el mosaic com a exemple de tallafoc
tricte zona +500 com a exemple de tallafoc. Es tracta d’un espai que, tot i que va començar només amb la gestió de les vinyes, «a poc a poc s’ha entès que, en estar en un entorn agroforestal, havia d’existir aquesta relació entre
boscos i vinya, perquè un s’influencia de l’altre», va defensar Lluís Coll, formador de l’acadèmia de la poda i responsable tècnic de Vallformosa i de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADV) del Pla de Manlleu. Segons Coll, actualment, aquesta entitat formada per una quarantena de veïns també ajuda a preservar els boscos que l’envolten.
Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, l’Ajuntament de Tarragona instal·larà avui un punt de conscienciació del reciclatge a la Rambla Nova, que circularà per tota la ciutat durant aquest mes de juny
Si hi ha un dia al calendari on la conscienciació mediambiental sigui la protagonista aquest és avui, el Dia Mundial del Medi Ambient. És per això que el departament de Neteja Pública de l’Ajuntament de Tarragona ha impulsat una campanya de sensibilització en matèria de gestió de residus per tota la ciutat. Per dur-la a terme es muntaran diversos punts informatius que seran dinamitzats per dos educadors de l’equip d’educació ambiental que informaran, fomentaran i sensibilitzaran sobre la correcta separació de residus, el reciclatge de cadascuna de les fraccions i l’estructura de l’eco-
nomia circular mitjançant exemples pràctics i entenedors. El primer d’aquests punts estarà instal·lat avui, a la Rambla Nova i, anirà circulant per tota la ciutat durant aquest mes. Així mateix, es recordaran tots els serveis municipals de què disposen els ciutadans com és el servei de recollida de residus voluminosos, el servei de deixalleries mòbils, el servei de Telèfon Verd, l’aplicació EPP!, la ubicació de contenidors de roba, tèxtil i poda, entre d’altres.
En els punts informatius també es repartiran materials per realitzar una correcta separació dels residus domèstics, com els cubells reixats per l’orgànica i el trio de bosses de ràfia de colors. Per donar a conèixer la cor-
recta valorització dels residus orgànics, és a dir en què es transformen, i mostrar de primera mà què és i què vol dir l’economia circular, s’entregarà una bosseta de compost.
El compost
El compost es pot obtenir a partir de diferents materials i residus orgànics, com les restes vegetals, la fracció orgànica de la recollida selectiva de residus municipals, entre d’altres, i s’utilitza a l’agricultura i a la jardineria com a esmena orgànica i fertilitzant. Per aquesta raó, el cicle de la matèria orgànica és un dels exemples més evidents d’economia circular, on els residus esdevenen un recurs, que retorna al sòl.
Punts de conscienciació del reciclatge
Zona Dia Ubicació
Centre Dimecres 5/6 Rambla Nova (coca central)
Ponent Dilluns 10/6 Riu Glorieta (zona mercat)
Llevant Dimecres 12/6 Av. Boscos (zona comercial)
Ponent Dijous 13/6 Plaça Constitució (Bonavista)
Nord Divendres 14/6 Plaça Cuba Sant Pere Sant Pau
Ponent Dilluns 17/6 Rambla Ponent amb carrer Riu Besos (coca central)
Centre Dimecres 19/6 Rambla President Companys (davant del número 5)
Nord Divendres 21/6 Passatge de l’Abat Escaré (dins plaça Mercadet)
Llevant Dimecres 26/6 Plaça de les Lletres Catalanes
Centre Divendres 28/6 Carrer Orosi (zona peatonal)
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
ACN / Redacció
En l’inici de la present legislatura, Brussel·les va plantejar el Pacte Verd Europeu com una política estrella. «És un imperatiu per a la salut del planeta, la gent i l’economia», va remarcar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el seu discurs inaugural davant l’Eurocambra. En els darrers cinc anys, però, la Unió ha fet front a la pandèmia o a conflictes com la guerra d’Ucraïna, uns fets que han deixat les polítiques climàtiques en un segon pla. Si bé bona part de les mesures dins el Pacte Verd s’han adoptat, els experts alerten que el programa es pot trobar «en risc» si no es continua fent una aposta decidida. Malgrat les turbulències durant la legislatura, les ambicions climàtiques de la Unió Europea no han variat. La voluntat continua sent reduir les emissions contaminants en almenys un 55% fins a l’any 2030 -respecte al 1990- i assolir la neutralitat climàtica el 2050. A més a més, al llarg dels últims cinc anys, un seguit de mesures s’han anat aprovant, com la Llei de Restauració de la Natura.
Canvi d’escenari
Les circumstàncies sota les quals es debat el Pacte Verd Europeu, però, són molt diferents de les de fa cinc anys. En l’anterior campanya, el tema
s’abordava des d’una perspectiva mediambiental, en un context de mobilització dels joves que es veien representats en figures com l’activista sueca Greta Thunberg. Ara, la carpeta mediambiental ha virat cap a qüestions vinculades a la seguretat estratègica, l’energia i l’autonomia.
ropeu «està en risc» degut a la inestabilitat geopolítica dels últims anys. En aquest sentit, subratlla la importància de «mantenir l’accent» en les polítiques climàtiques i mediambientals i «reduir bretxes» en sectors com l’agricultura.
Per a la directora general i vicepresidenta del think tank Europe Jacques Delors, Geneviève Pons, el Pacte Verd Eu-
El sector agrícola Sens dubte, un dels grans punts de debat de la present campanya electoral és el paper que tindrà el sector agrícola en
la consecució dels objectius climàtics. Després d’un final de legislatura marcat per les protestes de la pagesia, les institucions de la Unió van acordar certes mesures per calmar els ànims, reduint la burocràcia al sector o eximint una part dels productors de sancions i controls mediambientals estrictes.
Un dels punts clau és trobar la inversió per als projectes d’autonomia energètica
Amb relació a això, la directora d’Europe Jacques Delors subratlla la importància d’establir «un diàleg» i lluitar «contra lobbies i populistes».
L’extrema dreta Precisament l’auge de l’extrema dreta s’ha fet notar en els últims compassos del cicle polític. Lleis com la referent a la
Restauració de la Natura van ser aprovades per un marge molt estret al Parlament Europeu. La lectura que fan des del think tank Europe Jacques Delors és que un auge dels partits d’extrema dreta «serà negatiu» per a les polítiques climàtiques.
Dependència energètica
La guerra a Ucraïna ha sigut el toc d’atenció definitiu perquè Brussel·les impulsi de forma decidida un pla d’inversions milionari per desconnectar-se del gas rus i, al mateix temps, avançar en autonomia estratègica. Sense dubte la gran aposta de la UE en aquesta matèria passa pel pla batejat com a REPowerEU, l’estratègia que té com a meta reduir la dependència energètica de Rússia a través de la mobilització d’almenys 210.000 milions d’euros fins al 2027.
Malgrat les ambicions de l’executiu comunitari, un dels punts clau és trobar la inversió per aquests projectes. En aquest sentit, l’experta del think tank Bruegel, Rebecca Christie, defensa la creació d’un fons d’inversió verd a nivell comunitari, en el que seria un exercici de cooperació similar al que es va donar durant la crisi de la covid-19. Instruments com aquest servirien, entre d’altres, per finançar projectes en energies on s’estan dipositant grans esperances, com és el cas de l’hidrogen verd. Els
ORGANITZACIÓ COMPROMESA
L’entitat recull en el seu Pla Estratègic les accions per fomentar el respecte al medi ambient i reduir l’impacte ambiental de les seves activitats
La Xarxa Santa Tecla es compromet amb la sostenibilitat ambiental i ho fa a través de cinc accions, recollides en el seu Pla Estratègic 2022-2026, que li permeten lluitar contra el canvi climàtic i impulsar l’economia circular. Per tant, com a organització, a través de les diferents actuacions recollides en aquest document, es responsabilitza de reduir la petjada de carboni i la generació de residus, així com de promoure el reciclatge
Per acomplir el seu compromís amb la lluita contra el canvi climàtic,
l’entitat aposta per la mobilitat elèctrica, que implica la renovació de la seva flota interna amb vehicles elèctrics que generen emissions zero durant l’ús; l’energia 100% renovable a les nostres instal·lacions, certificada pel proveïdor, mitjançant la installació de plaques fotovoltaiques als centres per a l’autoconsum i amb zero emissions, i l’eficiència energètica, mitjançant la reducció del consum elèctric pel canvi de lluminàries i la millora de l’eficiència dels equips de climatització.
Per disminuir la generació de residus, l’organització advoca per l’economia circular a través del fo-
BIODIVERSITAT
ment del reciclatge; l’increment dels punts de recollida selectiva i la gestió segregada dels residus, i la reducció de la utilització de plàstics.
Això últim planteja la necessitat de substituir materials de plàstic per material compostable o paper d’un sol ús (gots, plats, coberteria, bosses, etc.), així com la reducció de residus d’envasos amb el foment d’ampolles reutilitzables.
Aquest compromís de l’entitat amb la sostenibilitat també afecta altres àrees igual d’importants en
La gavina corsa és una espècie protegida i catalogada en perill d’extinció.. CEDIDA
Es consolida la presència de la gavina corsa al Port de Tarragona
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha registrat aquest any 2024 un total de 4.356 parelles nidificants de gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) a Catalunya. Les dades s’han recollit a través del darrer cens, que fa poques setmanes es va tancar. Les dades constaten que, tot i que hi ha hagut una lleugera davallada respecte de les xifres recollides l’any 2023, hi ha una consolidació de la població al voltant de les 4.000 parelles i s’ha frenat en sec la davallada poblacional registrada deu anys enrere, fins i tot invertint la tendència poblacional. La gavina corsa és una espècie protegida i catalogada en perill d’extinció. Gairebé la meitat (2.523 parelles) es localitzen a la colònia del delta de l’Ebre, a la punta de la Banya i a les Salines de la Tancada. Aquesta xifra incrementa en 46 parelles les xifres registrades l’any passat. La resta es distribueixen en les colònies que hi ha al port de Tarragona (694), port de Barcelona (845) i Zona Franca de Barcelona (294). De fet, les colònies dels dos ports i la Zona Franca concentren el 42,08% de les parelles nidificants de Catalunya. Redacció
l’impacte mediambiental com és la petjada hídrica i l’ús que es fa de l’aigua, i el consum de productes de proximitat. Per a la reducció del consum d’aigua plantegen projectes de reutilització d’aigua i de disminució del seu consum en operacions de desinfecció, neteja i aigua sanitària. Respecte a l’impacte del transport en el medi ambient i per afavorir l’economia lo-
Les renovables, el reciclatge o la disminució del consum d’aigua, són algunes de les accions que fan
cal, proposa programes de compra sostenible i de productes de proximitat.
Totes aquestes accions impulsades per la Xarxa Santa Tecla en el seu Pla Estratègic 2022-2026 estan alineades amb les metes de la Carta Social Europea i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a la millora de l’actual entorn econòmic, ambiental i social.
CONTINGUT
MUNICIPI COMPROMÈS
Renovables i reciclatge, l’aposta de Creixell per ser un municipi verd
S’han proposat avançar cap a l’autosuficiència energètica
Renovables, reciclatge i control de plagues. Aquests són els eixos de la política mediambiental de l’Ajuntament de Creixell. El consistori vol fer passes importants per a esdevenir un municipi més verd i ja està treballant per a aconseguir-ho. En l’àmbit de les energies renovables, actualment cinc edificis municipals ja s’abasteixen, en part, mitjançant electricitat verda produïda gràcies a la instal·lació fotovoltaica que hi ha a la coberta del Casal, explica el regidor de Medi Ambient, Roberto Sánchez Trujillo. Així mateix, tenen en marxa un estudi per a determinar quines altres cobertes podrien acollir-ne i així arribar a assolir l’autosuficiència energètica. «Estem estudiant cobrir un aparcament de vehicles que tenim a l’entrada del poble amb plaques solars, d’aquesta manera generaríem molta més energia verda i, a la vegada, els vehicles estacionats estarien coberts», comenta el regidor. Així mateix,
Han millorat en reciclatge.
s’aprofitaria per a instal·lar-hi carregadors per a vehicles elèctrics, aprofitant l’energia verda que es generaria a la coberta de l’aparcament. Pel que fa al reciclatge, Roberto Sánchez valora positivament el contracte de recollida d’escombraries signat amb el Consell Comarcal. «Ha facilitat la recollida selectiva i ja estem veient millores en els índexs», assegura. L’objectiu ara és continuar incrementant el percentatge de recollida selectiva i incidir especialment en els residus voluminosos. «És molt senzill, els veïns només han de trucar i els diran quin dia els recolliran els voluminosos», detalla Sánchez Trujillo. A tot això, cal sumar-hi que l’Ajuntament manté el seu treball per al control de plagues d’insectes, perquè aquests ocasionin les mínimes molèsties als veïns. Així mateix, també estan renovant algunes zones verdes i parcs infantils, creant àrees de pícnic, amb la idea de crear espais agradables que millorin la qualitat de vida del poble.
ENERGIES RENOVABLES
Fa dos mesos aprovava la instal·lació de plaques fotovoltaiques al Centre de Dia i a la Llar d’Infants, que se sumen a les que ja hi ha des de fa un any al Pavelló
A. Ferran
La transformació energètica és una de les prioritats del Morell. És per això que l’Ajuntament té previst impulsar diferents projectes que permetin avançar el municipi cap a les energies renovables i lliures d’emissions. L’objectiu que es persegueix? Aconseguir la sostenibilitat i l’autosuficiència energètica. Ara bé, aquest no és un procés que es pugui fer d’un dia per l’altre. De fet, és una transició, que, per arribar a bon port s’ha de dur a terme de manera planificada, pas a pas. I alguns d’aquests passos ja s’estan fent.
El passat mes de març, la junta de govern local aprovava la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la Llar
d’infants i a la coberta del Centre de dia, amb l’objectiu de dotar d’energia sostenible aquests dos equipaments municipals.
Aquests, però, no són els primers ni tampoc seran els últims equipaments municipals morellencs en disposar d’instal·lacions fotovoltaiques per al seu autoconsum. De fet, durant la primavera del 2023, es va donar el tret de sortida al desenvolupament de l’energia fotovoltaica en els edificis públics municipals del poble amb la instal·lació de 760 metres quadrats de plaques solars a sobre de la coberta del Pavelló; marcant així l’inici d’un camí que els ha de dur a reduir la dependència dels combustibles fòssils, en un primer estadi, i a assolir la màxima autosufi-
ciència un cop els diversos projectes es vagin impulsant.
Comunitat energètica interna L’aprovació dels dos nous projectes, el del Centre de Dia i la Llar d’Infant, suposen un pas més cap a l’aprofitament de les cobertes dels edificis públics per a la incorporació de les energies renovables, en línia amb la transformació energètica prevista dins del pla de mandat municipal. I és que en projectes com pot ser el de la nova residència, ja es contempla, també, aprofitar la coberta per a la instal·lació de plaques.
«Poder posar plaques fotovoltaiques als edificis municipals no només és una acció de responsabilitat ambiental, sinó també un pas essen-
La crisi climàtica no deixa cap indret del planeta lliure dels efectes de les onades de calor
Un informe de Creu Roja indica que, de mitjana, cada habitant del planeta va patir 26 dies més de calor extrema
EFE
No hi ha cap indret del planeta que pugui deslliurar-se de patir una onada de calor a causa de la crisi climàtica induïda per l’ésser humà. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi elaborat pel Centre del Clima de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (FICR). L’anàlisi, elaborat amb col·laboració amb Climate Central –un grup de científics i comunicadors independents que recopilen fets sobre el canvi climàtic–, assenyala que l’habitant mitjà del planeta va experimentar 26 dies més de calor extrema en els últims 12 mesos respecte al que hauria passat sense canvi climàtic.
«No som una persona mitjana, vivim en un lloc i país específics. Per exemple, a l’Equador, no hi va haver 26 dies més de calor intensa, sinó 170 dies més», explicava la setmana passada Friederike Otto des de la seu de la FICR a Ginebra. Sobre el cas equatorià, va precisar que els seus habitants van experimentar en total 180 dies de calor extrema, mentre que, sense canvi climàtic, només n’haurien estat 10. «Això significa sis mesos de calor extrema en lloc de 10 dies», comparava l’experta, després de comentar que, de manera general, les onades de calor ac-
tuals són més nombroses i llargues a causa de l’escalfament del planeta.
L’informe alerta que la calor causa desenes de milers de morts a l’any i que la xifra anirà en augment
De fet, a hores d’ara, l’Índia i Pakistan pateixen una onada de calor que ha elevat els termòmetres fins als 50 graus. En els últims mesos asiàtics, com Bangladesh, Birmània, Nepal, Malàisia o Filipines, han viscut episodis de calor extrema, de més de 40 graus. I a aquestes temperatures, cal sumar-hi que, en aquesta part del món, la humitat agreuja els efectes de la calor.
«Se sap que la calor extrema ha matat desenes de milers de persones l’últim any, però la xi-
cial cap a un present i futur més sostenible i autònom en l’àmbit energètic del municipi», afirma l’alcalde, Eloi Calbet.
La regidora de Medi Ambient i Transició energètica, Erika Moreno, subratlla que «aquest projecte no només se centra en els edificis que tinguin plaques, sinó que també treballem perquè això ens permeti crear una comunitat energètica interna per a poder compartir l’energia produïda amb altres edificis públics municipals».
Cal destacar que s’està treballant
En el projecte de la nova residència ja es contempla instal·lar plaques fotovoltaiques a la coberta ~ CONTINGUT
en aquesta línia des del 2021, quan es va encarregar un estudi sobre el potencial de cada teulada dels edificis municipals, per a crear un horitzó a 10 anys vista i posant el focus en l’autoconsum compartit, fent possible l’autoconsum del mateix edifici i la compartició dels excedents amb altres instal·lacions municipals.
Els primers projectes d’aquest horitzó ja estan prenent forma amb la fita d’aconseguir reduir els costos energètics i, sobretot, la petjada de carboni del Morell.
Les onades de calor cada vegada són més freqüents i més llargues. ACN
fra real segurament es troba en els centenars de milers o, fins i tot, milions, perquè es tracta d’un fenomen que mata lentament i d’una forma menys òbvia», indica l’informe.
Els més vulnerables De la mateixa forma que no a tot arreu l’impacte de la calor
és igual, tampoc ho és en totes les persones, sent les persones grans, els nadons, els infants i les persones que pateixen malalties cròniques els més vulnerables. I, encara que gaudeixin de bona salut, els treballadors que compleixen les seves tasques a l’exterior, els que fan activitats agrícoles i
els refugiats que viuen en campaments també estan en un ric molt greu. En aquest sentit, Friederike Otto conclou: «És fonamental cessar de cremar combustibles fòssils perquè la situació no empitjori, però també hem d’adaptar-nos a aquests dies addicionals d’onades de calor».
ESDEVENIMENT DESTACAT
Se celebrarà la pròxima setmana i posarà el focus en l’autoconsum
Redacció
Catalunya celebra, entre els dies 11 i 13 de juny, la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, amb la finalitat de conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de transformar l’actual model energètic i esdevenir una societat descarbonitzada. Aquest 2024 la campanya insistirà en les possibilitats i els avantatges que ofereix posar en comú l’energia autoproduïda mitjançant fórmules com les comunitats energètiques, i per això recuperarà el lema «Ara és l’hora de compartir l’energia renovable». Així, sota aquest paraigua se celebraran diverses activitats arreu del país fins a finals de juliol.
La Setmana de l’Energia tindrà com una de les activi-
tats més destacades les Portes obertes a l’energia sostenible, que permetrà que es puguin visitar les instal·lacions de producció d’energia renovable o d’eficiència energètica de diferents edificis i equipaments tant d’administracions com d’empreses.
A més, s’oferiran tallers, cursos o exposicions itinerants que aprofundiran en temes com la contractació i la gestió de l’energia, l’autoconsum amb plaques solars fotovoltaiques, l’eficiència energètica a la llar, el vehicle elèctric, la infraestructura de recàrrega o la rehabilitació i la certificació energètica d’edificis. Totes les activitats de la Setmana es poden trobar a la pàgina web de l’ICAEN: http:// icaen.gencat.cat/setmanaenergia
El 20 de maig es van esgotar els recursos que som capaços de generar en un any
Un dia que encara no hauria d’haver arribat. El passat 20 de maig, Espanya vivia el seu Dia de la Sobrecapacitat, és a dir, el dia en el qual havia consumit els recursos que és capaç de generar en tot any. Europa, com a continent, hi havia arribat uns dies abans, just ara fa un mes, el 3 de maig. Cal destacar que Espanya ha aconseguit endarrerir 8 dies el Dia de la Sobrecapacitat, respecte al 2023 i 2022, quan, en els dos casos aquesta jornada va arribar el 12 de maig. Malgrat aquesta lleugera millora, que obre una petita escletxa d’esperança, el cert és que la data és preocupant. Des de World WildLife Foundation (WWF), expliquen que «el Dia de la Sobrecapacitat de la Terra marca la data en la qual la demanda de recursos i serveis ecològics d’un país en un any concret supera el que la Terra pot regenerar durant aquell any». I fan una comparació amb termes econòmics molt aclaridora: «Seria com haver esgotat el saldo disponible i entrar en números vermells».
Així doncs, des del 20 de maig, Espanya viu en números vermells amb la natura, està utilitzant un crèdit de recursos naturals que no podrà tornar perquè consumim molt més del que el planeta té capacitat de regenerar. En aquest sentit,
des de WWF alerten que «vivim com si tinguéssim els recursos naturals de 2,5 planetes a la nostra disposició».
El primer país del món en arribar al seu Dia de la Sobrecapacitat ha estat Qatar, l’11 de febrer. L’han seguit Luxemburg (20 de febrer), Emirats Àrabs (4 de març), Estats Units (14 de març), Canadà (15 de març) i Dinamarca (16 de març).
Per contra, els països a qui el Dia de la Sobrecapacitat els arribarà més tard són l’Equador i Indonèsia (24 de novembre), Iraq (15 de novembre) i Jamai-
ca (12 de novembre). Amb tot, cal destacar que en tots ells se’ls ha avançat el Dia de la Sobrecapacitat respecte a l’any passat. Per exemple, Jamaica, el 2023 vivia aquesta jornada el 20 de desembre i enguany arribarà a aquesta data més d’un mes abans, cosa que significa que ha gastat més recursos naturals. «Aquest dia ens recorda que el model actual de producció
WWF alerta que ens trobem en números vermells i que consumim els recursos de 2,5 planetes
i consum és una de les principals causes de la crisi climàtica i la destrucció de la natura», alerten des de WWF. I conclouen: «Cal un canvi de model cap a una economia descarbonitada i respectuosa amb els límits del planeta i, per això, cal impulsar la transició ecològica a gran escala. Hem d’aspirar a viure d’una manera més equilibrada amb els recursos disponibles».
Segons les Nacions Unides, la degradació de la terra perjudica de forma directa al 40% de la població mundial. L’afectació a la fauna i la flora és més difícil de quantificar, però la pèrdua de biodiversitat és un fet, va en augment i és irreversible. I es deu entre altres coses, a les tones de residus abandonats que s’acumulen en indrets naturals del planeta, formant abocadors desmesurats i illes de residus grans com països.
«Les nostres terres. El nostre futur. Som la #GeneracióRestauració» és el lema que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ha escollit per al Dia Mundial. La campanya de sensibilització posa el focus en la necessitat de restauració de la terra i la resiliència a la sequera i la desertificació: problemes ambientals complexos que no són nous ni fàcils de solucionar, però que amb l’esforç col·lectiu i individual s’han d’intentar revertir.
Quan parlem de restaurar o netejar o recollir de terra ens referim a desfer una actuació negativa enfront del nostre entorn. Per què abandonem deixalles? Per falta de cultura, per comoditat, per irresponsabilitat?
MANCOMUNITAT PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS
Al Camp de Tarragona, les taxes de recollida selectiva són força millorables. La conseqüència és que es porten a valoritzar energèticament moltíssims residus que es podrien haver: evitat, reutilitzat, reciclat i que haurien entrat a l’economia circular. Perquè quan plàstics, papers, bioresidus, roba, etc. acaben al contenidor
gris, es malbaraten recursos aprofitables i se n’han d’extreure de nous.
Tenim les mateixes eines de sensibilització que altres països europeus, els mateixos sistemes tecnològics per gestionar correctament els nostres residus. Potser el que ens falta és actitud, voluntat i respecte pel planeta. Calen gestos heroics i organitzats, però sobretot, cal que les accions del nostre dia a dia siguin més conscients i amables amb el medi ambient. No pot ser d’una altra manera, perquè ens hi va la vida.
El tractat mundial per aturar la contaminació per plàstic encara les últimes negociacions
Els negociadors estan treballant perquè l’acord es pugui aprovar el novembre en l’última trobada a Corea del Sud
La contaminació per plàstic està un pas més a prop de ser combatuda a escala planetària. Els països membres de l’ONU fa mesos que treballen en la redacció d’un instrument internacional jurídicament vinculant sobre la contaminació per plàstic, inclòs el medi marí. L’última setmana d’abril els representants de les diferents delegacions es van reunir a Ottawa (Canadà) i després d’una setmana de treball, el quart període de sessions del Comitè Intergovernamental de Negociació concloïa amb un projecte avançat de text i un full de ruta sobre el que calia fer des de la seva finalització i fins a la darrera
trobada del Comitè, que se celebrarà el novembre a Busan (Corea del Sud) i, en la qual, si no hi ha sorpreses s’aprovarà el tractat internacional sobre la contaminació per plàstic.
La velocitat que ha agafat la redacció d’aquest tractat fa que totes les parts negociadores es mostrin satisfetes amb els avenços fets des de la primera trobada, el novembre de 2022. En aquest sentit, la directora executiva del PNUMA - Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Inger Andersen, assegurava que «no obstant això, el treball està lluny d’haver aca-
Les ONG valoren positivament les passes fetes, però creuen que cal fixar mesures per reduir la producció
bat. La crisi de la contaminació per plàstics continua sepultant el món i només ens queden uns mesos perquè finalitzi el termini acordat el 2022. Insto a les parts a mostrar un compromís i flexibilitat continus per a assolir la màxima ambició».
«Tots estem units pel nostre ferm compromís compartit d’elaborar un instrument internacional jurídicament vinculant per a acabar amb la contaminació per plàstics. És aquest esperit de multilateralisme el que ha guiat els nostres debats fins a Ottawa», afirmava el president del Comitè Intergover-
El 85% de la població mundial, a favor de prohibir el plàstic d’un sol ús
Així es desprèn d’una enquesta encarregada per WWF i Plastic Free Foundation
RedaccióUna nova enquesta realitzada per Ipsos a més de 24.000 persones de 32 països i encarregada per WWF i Plastic Free Foundation conclou que el 85% dels enquestats a nivell mundial considera que un tractat global per a detenir la contaminació perplàstics hauria de prohibir els plàstics d’un sol ús innecessaris i perjudicials, que actualment representen més del 70% d’aquesta contaminació als oceans. A nivell global, s’estima que es produeixen més de 430 milions de tones de plàstic verge cada any, de les quals el 60% són d’un sol ús. I només el 9% d’aquest plàstic es recicla actualment a tot el món. Per a WWF, aquestes «xifres alarmants posen de manifest, i
així ho reflecteix l’enquesta, la necessitat de prohibir a escala global aquells plàstics d’un sol ús innecessaris, evitables i perillosos».
Altres prohibicions que comptarien amb un ampli suport, segons es desprèn de l’enquesta encarregada per les entitats mediambientalistes, són aquelles dirigides a productes químics nocius utilitzats en el plàstic (amb el suport del 90% dels enquestats) i la prohibició dels productes plàstics que no poden ser reciclats fàcilment i de forma segura en els països on s’utilitzen (87%).
Així mateix, l’enquesta evidencia que la ciutadania dona suport ferm a la necessitat de redissenyar el sistema actual de plàstics per assegurar que els residus es puguin reutilitzar i reciclar de forma segura.
namental Negociador (INC), l’ambaixador Luis Vayas. I afegia: «hem trobat un terreny comú i estem recorrent junts aquest camí fins al final. Crec fermament que podem portar aquest mateix esperit d’Ottawa a Busan per a complir el nostre mandat».
Avanços insuficients
Les organitzacions ecologistes estan seguint molt de prop com avancen les negociacions per a la redacció del tractat.
Des de WWF, consideren que la quarta sessió negociadora celebrada a Ottawa va tancar-se amb avanços significatius però insuficients, tenint en compte la magnitud de la problemàtica.
Així doncs, des del WWF es valora positivament que a Ottawa s’avancés en el desenvolupament de les normes per a prohibir els plàstics d’un sol ús, però remarquen que, de moment, encara no se sap si el tractat inclourà mesures glo-
bals per a reduir la producció i el consum de plàstics. Si bé els negociadors es congratulen del ritme al qual avancen, des de WWF insisteixen en el fet que «s’estan desenvolupant a un ritme massa lent perquè les decisions importants avancin a una velocitat d’acord amb la magnitud de la contaminació plàstica que envolta el planeta». I alerten que «des de l’inici de les negociacions, més de 15 milions de tones de plàstic han acabat a l’oceà».
Es durà a terme el dissabte, en horari de matí i tarda, a la plaça de l’Univers, al Parc Sant Jordi
Redacció
L’ecologia en tots els seus vessants es donarà cita dissabte a Reus. La capital del Baix Camp ha organitzat la Fira del Medi Ambient; una proposta per a generar sensibilització i conscienciació sobre la importància de preservar la natura i que servirà per a commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient a la ciutat.
Aquesta jornada, que se celebrarà a la plaça de l’Univers (Parc Sant Jordi) en horari de
10h a 14h i de 17h a 20 h, comptarà amb tallers, jocs, activitats i un concert de cloenda amb el grup de música familiar Ambauka, per promoure la sensibilització envers la conservació del planeta i la seva biodiversitat, la reducció de residus o l’economia circular.
A primera hora, l’esdeveniment arrencarà amb una sessió de ioga. Per als més petits, en horari de matí, hi haurà jocs interactius a partir de materials reciclats. La Fundació Formació i Treball organitza-
rà un taller per reaprofitar la roba usada per a fer clauers, diademes i altres objectes. Al matí i la tarda també hi haurà un taller de biodiversitat amb Gestió Natural que consistirà en la construcció de caixes niu per a papallones, insectes i rats penats. En horari de tarda es farà un taller de reciclatge de plàstics amb Plastic People.
A les 13h i a les 17.30h tindrà lloc el conta contes Plàstics quins fàstics a càrrec de la Loli Beltran i pels amants de la biodiversitat, a la tarda, s’ha
ORGANITZACIÓ COMPROMESA
previst un taller de descoberta d’ocells.
Per promoure la reutilització i la compra responsable, al llarg de tota la jornada hi haurà instal·lat el Reparatruck, un servei mòbil d’autoreparació on es podrà aprendre a reparar petits electrodomèstics, aparells informàtics i bicicletes. Només cal portar l’aparell trencat i l’equip del Reparatruck, que compta amb instructors qualificats i totes les eines necessàries, t’ensenya de forma gratuïta a reparar tu mateix els
L’acció contribuirà a compensar un 60% de les emissions generades pels vehicles de combustió del CAT
Mig centenar de treballadors i treballadores del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) han participat en la plantada col·lectiva de 35 arbres que l’ens ha organitzat en el marc del Dia Mundial del Medi Ambient. Concretament, s’han plantat una quinzena de pollancres blancs, una desena de lledoners i una desena de carrasques
en un espai natural integrat dins de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del CAT a l’Ampolla. Les espècies, provinents d’un viver pròxim a l’ETAP, s’han escollit d’acord amb criteris d’adequació a la flora original de l’ecosistema local amb la voluntat d’afavorir la riquesa natural de l’entorn més proper a aquest espai de treball.
Atès que, de mitjana, un arbre emmagatzema uns 150 kg de CO2 cada
any, es preveu que els 35 exemplars plantats per l’equip humà del CAT emmagatzemin anualment 5.250 kg de CO2. Això contribuirà a compensar un 60% del quilometratge anual realitzat pels vehicles de combustió del CAT mitigant, d’aquesta manera, la petjada de carboni del Consorci. Per al president del Consorci, Joan Alginet, «aquesta acció és especialment significativa perquè revalida el nostre compromís amb el medi
aparells, donant-los una segona vida.
L’esdeveniment comptarà amb un estand de l’Ajuntament de Reus on s’exposarà informació del projecte de renaturalització de la ciutat que es porta a terme amb fons Next
Generation, RENATUReus. També hi participaran amb un estand propi les entitats locals vinculades al medi ambient GEPEC i Associació CEN i es farà una recollida de mantes per a donar-les a entitats animalistes.
ambient i la sostenibilitat, i alhora fomenta la cohesió del nostre equip humà». Així mateix, Alginet detalla que «hem plantat 35 arbres amb motiu dels 35 anys que fa que el Consorci potabilitza i subministra aigua al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. De fet, amb aquesta petita gran acció volem ajudar a garantir un
futur més sostenible i amb un paisatge ric per a les Terres de l’Ebre». La iniciativa s’emmarca en el pla d’accions que impulsa el CAT d’acord amb els criteris ESG (Environmental, Social i Governance), a través dels quals es promouen pràctiques que beneficien la comunitat i l’entorn en què el Consorci opera.
CONTINGUT ESPECIAL ~
Iturria va fotografiar el municipi durant més de 30 anys. Aj. de Vila.-seca
Vila-seca convoca la dotzena edició del concurs fotogràfic
Cultura L’Ajuntament de Vila seca organitza per dotzena vegada el concurs fotogràfic en memòria del fotògraf local Albert Iturria, el qual va fotografiar el mu nicipi, la seva gent i les festes durant més de 30 anys.
El concurs, adreçat a per sones de qualsevol edat, comptarà amb dues catego ries (adults i infantil) i, aquest
any, tindrà com a objectiu premiar les millors fotogra fies fetes del Parc de la Torre d’en Dolça.
Els premis per a la catego ria d’adults són de 700 € per al primer, 350 € per al segon i 175 € per al tercer. Pel que fa a la categoria infantil s’esta bleixen cinc premis, dotats amb material escolar per va lor de 50 €. Redacció
amb
Policial Els Mossos d’Es quadra van detenir aquest dilluns un home a Pradell de la Teixeta (Priorat) com a pre sumpte autor dels delictes de robatori o furt d’ús de vehicle, desobediència als agents de l’autoritat, conduir sense per mís i per tràfic de drogues.
L’arrestat es va saltar un control policial establert diumenge a l’N 420 perquè
anava sota els efectes de les drogues. Després d’intentar fugir, els agents li van trobar més de 600 euros fraccionats en bitllets petits, 2,4 grams de cocaïna distribuïda en quatre embolcalls de plàstics i 8,10 grams d’heroïna. El detingut també tenia una ordre de detenció pendent per tràfic de drogues i per un robatori violent a Móra la Nova. ACN
Fires El Kursaal acollirà la sortida i arribada d’aquest esdeveniment moto turístic
Signatura
La quarta edició de les rutes Sense Límits arriba el proper dissabte 15 de juny, consoli dades com un esdeveniment moto turístic no competitiu. Les rutes tindran lloc per car reteres obertes al trànsit de la demarcació de Tarragona i veïnes amb tres opcions de recorregut: de 800, 400 i 250 quilòmetres.
L’associació facilitarà un track per a poder seguir les rutes proposades i trobar els punts de pas que estan situ ats estratègicament durant el
recorregut. L’objectiu princi pal és completar la ruta com un repte personal i gaudir del motociclisme i dels paisatge.
El centre neuràlgic on es realizaran les verificacions, la sortida i l’arribada, estarà ubicat a la ciutat de Valls, a la Sala Kursaal, on a més, el di vendres 14 de juny, de 17 a 22 hores, hi haurà servei de bar, exposició de motos i la possi bilitat de provar les.
D’altra banda, dissabte 15 es donarà el tret de sortida a les rutes, a les 6.30 hores, amb els participants del recorre gut de 800 KM. Entre les 7 i
les 8.30 hores serà el torn dels inscrits a les curses de 250 KM i de 450 KM
Aquesta edició compta amb 500 inscrits, els quals rebran un Welcome Pack amb informació turística de la ciutat i el carnet de pas per segellar als diferents controls.
Més de 10 anys d’acitvitat
Sense Límits és una associa ció lúdicoesportiva i cultural, sense ànim de lucre, creada al 1996 amb seu a la ciutat de Valls (capital de l’Alt Camp), on la seva finalitat era la d’or ganitzar esdeveniments poc
L’associació facilitarà un ‘track’ per a poder seguir les rutes proposades
convencionals. Durant el seu historial es van organitzar diferents ac tivitats, com rutes Mountain Bike amb roadbook, rutes 4×4, gimcanes de moto i cot xe, conferències Dakar, entre altres. Totes les seves activi tats estàn estan enfocades al món del motor, i es desenvo lupen envoltades de la natura.
Roda de Berà El festival de cinema també projecta la pel·lícula ‘Escanyapobres’ i el curt ‘Anhel de llum’
ACN
El Festival Internacional de Cinema en Català, FIC CAT, va projectar ahir el documental Un estel fugaç, dels directors Ignasi Guerrero i Arturo Mén diz. Guanyador del premi del públic del DocsBarcelona, el film vol trencar els tabús so bre la mort infantil i narra la història del fill de Guerrero, que va morir amb quatre me sos. «Em vaig sentir molt sol i amb el temps vaig veure que era una cosa molt comuna», expressa el codirector. Confia que el documental remogui consciències i serveixi per parlar sobre el dolor que cau sa la pèrdua d’un fill. El públic del Teatre del Casino Munici pal també va veure el curt Anhel de llum, d’Alba Cros i el film Escanyapobres, d’Ibai Abad. Un estel fugaç relata el vi atge emocional que empren l’Ignasi després de set anys d’ençà de la mort del seu fill Pep, quan només tenia quatre mesos de vida. El codirector ha afirmat que necessitava «explicar li al món que les UCI natals existeixen» i que les famílies perden els seus fills. «Encara ens queda molt camí, però el documental és un petit gra de sorra i té l’ob jectiu de trencar el tabú social, que és una cosa molt de fons i d’educació», va expressar. En el seu cas, el documental l’ha
codirector del
ajudat a superar la mort del seu fill i ha estat «gran» part del seu procés de dol. Segons Guerrero, el film mostra com és d’important és comunicar el dolor i compartir lo, ja que, assegura, contribueix a supe rar la pèrdua i a parlar ne amb naturalitat. «No compartir el dol amb una altra persona no
Caos al servei de trens de Tarragona: línies tallades per un robatori de coure i un incendi
Transport Un robatori de cable entre les estacions de Torredembarra i Tarragona va generar ahir el caos en el servei de Rodalies. Al vespre la circulació ferroviària entre Tarragona i Torredembarra va quedar restablerta, però amb limitacions. La incidèn cia va afectar les línies R14, R15, R16, R17, RT1 i RT2. En aquest punt es va produir un incendi que ha obligat a ta llar la circulació, però també un robatori de cable de fibra òptica, que és el que afecta la senyalització. Tècnics d’Adif treballaven, en el tancament d’aquesta edició, per soluci onar la incidència. Renfe va habilitar un pla de transport alternatiu per carretera entre Sant Vicenç de Calders i Tar ragona. Redacció
«No compartir el dol amb una altra persona no ajuda a superar-lo»
ajuda a superar lo, crec que el documental aconsegueix que la gent que l’ha vist sabrà com apropar se aquella persona que es troba en aquesta situ ació», va asseverar Guerrero. El codirector confia que el film «remogui alguna cosa per dins» al públic i que els faci re flexionar. «Espero que se’n
subratllen que el van selec cionar abans que guanyés el premi. «És el segon festival on es projecta, és un documental molt interessant perquè parla d’un tema que no s’acostuma a parlar en el cinema, és trist, plorarem, però està molt ben fet i és molt necessari trac tar aquests temes que són tabús», va destacar Gambín. «Ho fa amb una sensibili tat molt especial i, sobretot, dona moltes forces a aquelles persones que han passat per una situació semblant perquè puguin mirar endavant i re cordin aquest estel fugaç», va comentar Pinel.
vagin a casa pensant en aque lles situacions que s’haurien d’haver acostat d’una mane ra diferent cap a les persones que pateixen una pèrdua, tant de bo canviem la manera de veure i afrontar la mort», va afegir. Comparteixen opinió els codirectors del FIC CAT, Cris Gambín i Toni Pinel, que
Cinema i literatura La 16a edició del FIC CAT, que gira al voltant del cinema i la literatura, va arrencar dis sabte passat i s’allargarà fins al 8 de juny. Durant aquests dies, s’han programat 6 llarg metratges, 6 documentals, 12 curtmetratges, 8 produccions de 48 hores, 18 videoclips i tre balls de 15 centres educatius. Els codirectors van destacar la bona acollida de la pel·lícula inaugural, Societat negra, que va omplir la sala, així com el premi honorífic al director Antoni Verdaguer i a l’escrip tor Jaume Cabré. «En Jaume no ens va poder acompanyar, però Verdaguer estava molt emocionat; ell que ha estat un temps fora de sector, s’ha pres el premi com una empenta per tornar», va remarcar. En paral·lel, els codirectors del FIC CAT van subratllar que l’afluència de públic és similar al de les edicions pas sades, especialment major en les sessions del cap de setmana. «Ahir, Mamífers va generar molta expectació, tot i que encara es projecta a les sales de cinema, vam omplir tres quartes parts de la sala, de les 360 places que tenim», va afirmar Pinel.
Un robatori de coure i de fibra òptica va generar ahir el caos a diverses línies de
L’Arboç incrementa la seguretat nocturna
Policial L’Ajuntament de l’Arboç posarà en funci onament un servei de vigi lància al municipi durant la nit després dels actes de vandalisme que s’han detec tat les darreres setmanes. Els agents del servei tindran la tasca de vetllar per la se guretat a l’espai públic i als equipaments municipals amb l’objectiu d’evitar actes incívics i vandàlics. A més, estaran en comunicació per manent tant amb la Policia Local com amb els Mossos d’Esquadra per treballar co ordinadament. Amb aques ta iniciativa, l’Ajuntament vol evitar més incivisme i actes vandàlics en diferents punts de la vila. Des de l’Ajuntament s’explica que aquesta proposta s’està du ent a terme en altres muni cipis amb bons resultats. A més, aquests agents també avisaran de l’estat de la via pública i comunicaran les incidències a l’àrea corres ponent. Redacció
Municipal Els 300.000 euros serviran per renovar la xarxa en diversos carrers
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha atorgat una subven ció de 300.000€ a l’Ajunta ment de la Bisbal del Penedès en el marc de la convocatòria del Departament d’acció cli màtica, alimentació i agen da rural de la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament de la Bisbal del Penedès va sol· licitar aquesta subvenció per destinar la a les inversions de millora de la xarxa d’aigua del municipi, i ja els ha arribat l’aprovació de la subvenció sol·licitada.
Properament, s’aprovarà
el projecte al qual es desti narà aquesta subvenció de 300.000€. La inversió total serà de 770.906,05€ i les ac tuacions de renovació parcial de la xarxa d’aigua es faran als nuclis de la Bisbal del Pe nedès, el Priorat i l’Esplai.
El Departament d’Acció Cli màtica va aprovar, a finals de juny de 2023, les bases d’una línia de subvencions adre çades als ens locals per a la realització d’actuacions per a la millora i renovació de les xarxes de subministrament d’aigua en baixa, i per a la mi llora de la digitalització dels sistemes de gestió de l’aigua
urbana dels municipis de Ca talunya.
Des que es van convocar les subvencions, la Regidoria del Servei d’abastament de l’aigua potable i clavegueram, encapçalada per l’alcaldessa Agnès Ferré, s’ha reunit di verses vegades amb els tèc nics municipals i amb Aqua
Aquest és perfecte per a espais públics, com escoles o gimnasos
Redacció
L’equip d’experts de Faro Barcelona, líders en so lucions de ventilació, ha desenvolupat Faro Fan Gateway, una innovadora eina de signatura pròpia, única en el mercat, que significa un gran avanç en la gestió de sistemes de ventilació. Aquesta eina permet la integració completa dels ventiladors en sistemes de control d’edificis comuns, tals com oficines, instal· lacions educatives, comercials o hotels.
Amb funcions addicionals com a control remot, ajustos de memòria de velocitat, so i llum, i configuració persona litzada, entre d’altres, els sis tema de ventilació de Faro Fan Gateway no sols compta amb
una millor eficiència operativa i energètica, sinó que també afavoreix substancialment l’experiència de l’usuari, la qual cosa la converteix en una solució ideal per a qualsevol projecte avançat que busqui
optimitzar el seu sistema de ventilació.
Altres opcions en el catàleg Faro Barcelona també ofereix sistemes de ventilació per a particulars. D’entre les seves
opcions, la firma destaca el model Klim, amb pales de fusta natural i un motor de di mensions reduïdes i tipus DC, de corrent continu i que li per met consumir un 70% menys que cap altre ventilador con vencional. En la mateixa línia, el disseny Cruiser també té un motor DC, i compta amb una estructura compacta que el fa ideal per a espais reduïts.
D’altra banda, la firma des taca el Punt Tub, un model d’estructura d’acer creat per a estances amb sostres baixos. Finalment, dins el catàleg de Faro Barcelona també trobem la Palma, ideal per a espais ex teriors gràcies a les seves pales metàl·liques, que compten amb un tractament anticorro sió i estan protegides contra els raigs del sol.
lia, l’empresa concessionària del servei d’abastament d’ai gua potable, per definir les inversions prioritàries per als pròxims dos anys a la xarxa d’aigua.
Durant els darrers quatre anys, l’Ajuntament de la Bis bal del Penedès ha destinat més d’1,6 milions d’euros a
millorar la xarxa d’aigua en accions com el canvi de la xarxa d’aigua de la Riba; la renovació de part de la xarxa d’aigua del Priorat i Can Gor dei; la instal·lació de compta dors a la sortida dels pous del municipi; la construcció d’un nou pou d’aigua a l’Esplai, en tre altres.
Casa Llaveria, especialistes en tendals
Casa Llaveria prepara la llar per l’arribada del bon temps. Tenen una àmplia tra jectòria en el sector dels ten dals i les pèrgoles i posen a l’abast un gran ventall de mo dels. Són experts en la marca Somfy, especialitzada en la motorització i automatització de tendals, pèrgoles, cortines, persianes i dispositius d’accio nament automàtic.
CONTINGUT especial ~
Futbol Llavors, els de Vicente Moreno van empatar a Huesca i van dominar en el Nou Estadi per assolir l’ascens
Tot es decidirà al Nou Estadi Costa Daurada diu menge a les 19.45 hores. Aquest és un dret que s’ha guanyat el Nàstic tant després de completar una temporada d’excel·lent aca bant en segona posició, i tam bé plantant cara al Ceuta en el seu estadi per sortir amb un valuós empat, una tasca que pocs equips han aconseguit aquesta temporada. Acabant el play-off a casa el Nàstic va assolir el darrer ascens a Se gona Divisió. El 2015, el Nàstic va empatar al camp del Hues ca i va completar l’eliminatò ria al Nou Estadi per 3 1 en un dia per a la història. Ara, els de Dani Vidal volen reviure l’es perit de l’equip de Vicente Mo reno per emular la gesta i fer un pas més cap a l’ascens. El recorregut del play-off 2014/2015 va ser similar, però el camí, diferent. Llavors, el Nàstic de Vicente Moreno va ser líder del grup 3 de Segona B amb 73 punts –només dos més dels que ha aconseguit enguany–. En aquell moment, el primer no pujava directa ment a Segona, sinó que havia de disputar una única elimi natòria contra un líder d’un altre grup de Segona B, amb la garantia de tenir una segona
El Nàstic-Huesca del 2015 va rebre 13.791 espectadors a les graderies
oportunitat en cas de perdre. El Nàstic es va enfrontar al Huesca amb el primer duel a l’Alcoraz. El resultat va ser el mateix que van aconseguir
31 de maig de 2015, quan l’equip va certificar l’ascens a Segona. Cristina Aguilar
els de Dani Vidal a Ceuta: un empat. Amb tot, els duels no van tenir res a veure. El darrer diumenge, Nàstic i Ceuta es van igualar sobre la gespa en un duel que va tenir dos gols per banda i, fins i tot un més anul·lat per cadascú. Els pocs més de 90 minuts van donar per expulsions i més ocasi ons. D’altra banda, a Huesca els dos equips van signar un
Futbol El Ceuta ofereix dos busos gratis per anar a Tarragona
Arnau Montreal Quesada
Aquest diumenge el Nou Es
tadi Costa Daurada lluirà de gala com en les grans cites d’aquesta temporada. La pri mera eliminatòria del playoff es decidirà a Tarragona i s’espera que l’eufòria viscuda al Parc Francolí serveixi com
a gasolina per generar una gran entrada, una que superi les deu mil persones. Des de l’entitat grana mantenen la campanya Fins al Final, que permet veure el partit del diu menge i un hipotètic segon duel en la final del play off d’ascens des de 20 euros. Des de l’entitat assenyalen que
la campanya ha aplegat 250 nous socis. D’altra banda, el Nou Estadi comença a om plir se amb la venda d’entra des. Al tancament d’aquesta edició, sectors com Tribuna i el Gol Nord ja tenen totes les entrades exhaurides. A més, romanen menys de 500 entrades a la venda. De mo
empat a 0 de manual, sense ocasions clares per a cap dels dos equips. Aquest respecte es va man tenir a la primera meitat de la tornada al Nou Estadi, però tot va canviar al segon temps. Davant dels 13.791 especta dors que van assistir a l’estadi aquell partit, l’equip de Vi cente Moreno es va alçar per guanyar amb comoditat al
ment, la Tribuna Superior queda bloquejada i s’obrirà a la venda si durant aquesta setmana la resta de sectors del Nou Estadi Costa Daura da també pengen el sold-out. Per la seva banda, el Ceuta també ha començat a mobi litzar a l’afició per animar el seu equip. Des del club han posat a la disposició de forma gratuïta dos autobusos que viatjaran dissabte a Jerez, per animar el Ceuta B en el playoff d’ascens a Segona RFEF i, diumenge, recorreran el Me diterrani per arribar a Tarra gona.
Huesca. Lago Júnior va obrir la llauna amb un xut des de la frontal, David Rocha va mar car el segon de cap després d’un centre excel·lent –i sor prenent– del davanter d’1,92 metres d’alçada Gorka Azkor ra. Finalment, Marcos de la Espada, l’etern killer, va mar car el 3 0 final. Els aragonesos només van tenir protagonis me per maquillar el marcador
en el temps de descompte. Diumenge, els grana volen repetir la gesta del 2015. Des del tècnic Dani Vidal fins a jugadors com Alan Godoy han fet una crida perquè diu menge el Nou Estadi sigui una olla de pressió. De mo ment, ho estan aconseguint i és que el partit de tornada va començar el passat diumenge al Parc Francolí. A més, ja han demostrat aquesta tempora da que són més que capaços i que en un Nou Estadi vestit de gala, l’equip demostra perquè és el millor local del grup.
Ascensos compartits
El 31 de maig de 2015 també va ser especial per a un juga dor de la plantilla actual del Nàstic. Gorka Santamaría va marcar un doblet contra el Villanovense per classificar el Bilbao Athletic a la final del play-off d’ascens. Llavors, el davanter tenia 20 anys i va acabar acompanyant el Nàs tic a Segona. De fet, aquell va ser també el seu últim ascens, que no l’últim intent, perquè el 2020/2021, en el play-off de pandèmia, va quedar se a les portes de pujar a Segona Di visió amb el Badajoz, però va acabar caient contra l’Amore bieta. Diumenge, el davanter tindrà una nova oportunitat per repetir la seva història particular.
Tennis Taula El CTT
Ganxets de Reus va comple tar un cap de setmana ple de medalles. El conjunt reu senc va aconseguir la sego na posició en el Campionat de Catalunya en la modali tat per equips amb Renata Sphypsha, Elvira Rad i Na talia Prosvirina. La pluja de guardons va continuar en les modalitats individuals i Elvira Rad va ser la que més va aconseguir. La palista ganxeta es va emportar el campionat individual, així com en la modalitat de do bles amb Renata Sphypsha i mixtes. D’altra banda, Re nata Sphypsha va aconse guir una tercera posició en la modalitat individual. Els èxits continuen al Ganxets que, fa un parell de setma nes, va celebrar com el seu segon equip va ascendir a la Divisió d’Honor. A més, també comptaran amb una palista olímpica perquè Paulina Vega defensarà Xile a París 2024. Redacció
Bàsquet El conjunt de Víctor Neila ja compta amb 9 homes confirmats i només es reforçarà si troba alguna peça diferencial
Arnau Montreal Quesada
El CB Valls ja té la plantilla pràcticament feta. De la ma teixa manera que l’any passat, el club de l’Alt Camp ha posat via per confeccionar la planti lla que haurà d’afrontar de nou el repte de la Tercera FEB (antiga Lliga EBA) la pròxima temporada. Víctor Neila su marà un any més com a co mandant de l’equip i, amb sis renovacions i tres fitxatges i l’ajut a la rotació de jugadors del filial, el CB Valls té la plan tilla definida. De fet, si hi ha alguna incorporació més, serà d’un perfil de jugador únic i capaç de marcar la dife
rència. Ahir, el CB Valls va anunciar el fitxatge d’Artur Alaminos. El montblanquí ar riba a l’entitat de l’Alt Camp després de jugar les darreres dues temporades a la LEB Plata, primer amb el CB Salou i, la darrera campanya, en el CBT. D’aquesta manera, el ju gador completa la tripleta d’equips del territori amb el CB Valls.
Aquesta darrera incorpo ració suma encara més ex periència a una plantilla que, l’any passat, va competir mà a mà amb el Bisbal Gironès i el Mollet, dues potències que es van quedar amb les places d’un ascens a Plata que no més el Bisbal va aconseguir. De la plantilla que ha disputat
BTT La cursa va ser organitzada pel Club Ciclista Alcover
Redacció
Un centenar de ciclistes es van aplegar el darrer diumen ge a Alcover per participar en la 18a marxa BTT + EBike Vall del Glorieta d’Alcover. La cur sa va ser organitzada pel Club Ciclista Alcover i va comptar amb dos recorreguts dife rents, un de 26 quilòmetres i l’altre de 36 quilòmetres. El tret de sortida es va donar a les 9 hores des de la plaça del Portal del municipi de l’Alt Camp. L’ambient era distès i esportiu i, tot i que la mar xa no era competitiva, no va faltar aquesta espurna entre els participants. Alcover va ser el punt de partida, però l’itinerari que van recórrer el centenar de participants va travessar camins llargs cap a les zones altes de la Vall del Glorieta als termes d’Alcover, Mont ral i la Riba. Malgrat que la cursa no va ser com petitiva, els tres primers clas
Els participants de la cursa a la plaça del Portal d’Alcover. Cedida
Els guanyadors de les categories van obtenir un lot de productes locals
sificats femenins i masculins de les categories Ebike, BTT curta i BTT llarga van obtenir com a premi un lot de pro
ductes locals. A més, tots els participants van entrar en un sorteig d’onze lots de pro ductes de la terra. Finalment, en acabar la cursa, la festa va continuar amb un refrigeri i un piscolabis al municipi. L’esdeveniment esportiu va comptar amb el suport de l’Ajuntament d’Alcover i un gran nombre de voluntaris.
El conjunt de l’Alt Camp compta amb sis renovacions i tres fitxatges
aquesta temporada es man tenen sis jugadors. Oriol Be sora, Roger Pérez i Raúl Neila van renovar el seu contracte. Com no podia ser d’una altra manera, Marcus Vinicius, ju gador referent a l’entitat dins i fora de la pista, completarà la quarta temporada al Valls. A més, Gonzalo Baltà i Òscar Ngomo, jugadors clau el dar rer curs amb 11,8 i 10,2 punts per partit respectivament, també es mantenen a l’Alt Camp. D’aquesta manera, el
CB Valls reunirà amb Artur Alaminos els tres jugadors que van aconseguir jugar el play off d’ascens a Plata amb el CB Salou el curs 2021/2022. El jove ala pivot Ander Gar cia, provinent del CBT B, i el retorn del pivot tarragoní David Loras tanquen els 9
jugadors confirmats actuals d’una plantilla que ha patit baixes sensibles com la de Sisco Moreno i la de l’etern Jordi Llagostera. Ara, només falta esperar a l’agost per començar la pre temporada per tornar a in tentar la gesta de l’ascens.
Marxa Aquàtica La competició va aplegar a gairebé 80 participants
La platja de Creixell va inau gurar diumenge la 3a Copa Catalana de Marxa Aquàtica. Aquesta competició va aple gar a gairebé 80 participants en les tres disciplines de la modalitat: 50 m, individual amb rem, masculí i femení; 200 m, individual, mascu lí i femení, i 800 m, binomi, masculí, femení i categoria mixta. Els esportistes han po gut practicar la marxa aquà tica en un dia agradable, de temperatures suaus i de mar calmada. A més, força públic es va apropar per presenciar l’estrena de la competició de la Federació d’Entitats Excur sionistes de Catalunya. En la modalitat 50 m indi vidual amb rem, Berta Mon taner i Jorge Piera van ser els guanyadors. D’altra banda, Walia Caler i Josep Maria Sil vestre van liderar els 200 m individual. Finalment, Walia
Walia Caler i Josep
Maria Silvestre van guanyar en dues modalitats diferents Els guanyadors i representants de l’Ajuntament, diumenge. Cedida
Caler va repetir una primera posició amb Maria Celeste en els 800 m binomi femení. Josep Maria Silvestre i Jacob
Anguera van liderar la ma teixa categoria en la moda litat masculina. Pel que fa als binomis mixtos, Àngel Martínez i Eva Lobato es van proclamar campions. L’alcal dessa de Creixell, Montserrat Muñoz, així com els regidors Jordi Llopart i Ana Hernán dez van presidir l’acte de lliu rament de premis.
Política El president assegura que la seva decisió de seguir al govern és «més ferma que mai»
El president del govern es panyol, Pedro Sánchez, va criticar aquest dimarts la decisió d’un jutge de Madrid d’anunciar la citació com in vestigada de la seva dona en plena campanya electoral. «Aquests pròxims dies, vostè serà testimoni d’una acurada coreografia dissenyada per la coalició ultradretana per intentar condicionar les elec cions i debilitar el govern», va alertar el cap de l’executiu en una carta de dues pàgines que ha penjat aquesta tarda a les xarxes. En la seva missiva a la ciutadania, Sánchez també va remarcar que la decisió de continuar al càrrec és «més ferma que mai» malgrat els atacs i les acusacions llançats repetidament la seva família. Tal com va denunciar Sán chez, la citació a Gómez per un presumpte cas de corrup ció i tràfic d’influències es va fer pública de manera «es tranya» a «només cinc dies» de les eleccions al Parlament Europeu. «Habitualment s’ha seguit la regla no escri ta de no dictar resolucions susceptibles de condicionar el desenvolupament normal d’una campanya electoral i, per tant, el vot dels ciutadans. En aquest cas, és evident que aquesta pràctica no s’ha res pectat», va lamentar. Malgrat l’enuig pels tempos de la citació, Sánchez va insis tir en la tranquil·litat que te nen ell i la seva dona al voltant del cas. «No hi ha res darrere d’aquesta acusació, només un pobre muntatge impulsat per les associacions ultradreta nes demandants», va avisar. El líder del PSOE també va carregar contra el PP i Vox i els va acusar de voler acon seguir la seva renúncia per totes les vies, fins i tot a través d’una moció de censura insi
La Moncloa considera que el cas forma part d’una campanya de «fang»
Feijóo va dir que la lluita contra la corrupció a Europa és «estratègica»
nuada ahir pel popular Alber to Núñez Feijóo que Sánchez considera «contra natura».
Defensa de la seva dona
En la seva carta, el president va defensar novament a la seva dona de les acusacions
de participar en negocis amb empreses vinculades al go vern. Sense entrar al fons de les acusacions que indaga el jutgat 41 de Madrid, va apun tar que Gómez és el blanc d’atacs de la premsa i d’asso ciacions com Hazte Oír i Ma nos Limpias pel simple fet de ser la seva parella.
«Ella és una dona treballa dora i honesta que reivindica el seu dret a treballar sense renunciar hi per les respon sabilitats del seu marit. Dret que jo defenso en la meva vida familiar, i pel que treballo com a president del govern d’Espa nya, per garantir que homes i dones tinguem les mateixes oportunitats i els mateixos drets», va remarca el diri gent socialista. Finalment, va
vaticinar que la «fúria» dels «tabloides digitals» seguirà i s’amplificarà els pròxims dies a les tertúlies per tal d’ampli ar un cas que qualifica de «de sinformació».
«Estranyesa i tranquil·litat»
La carta de Sánchez va ratifi car el posicionament expres sat pel govern espanyol arran de la citació a Gómez. De fet, dimarts al migdia la portaveu de l’executiu, Pilar Alegría, va insistir que la decisió judicial ha sigut rebuda amb «estra nyesa i tranquil·litat» en el si de La Moncloa. A la roda setmanal del Consell de Mi nistres, la ministra va agregar que la UDEF de la Guàrdia Civil ja va dir fa dies que no hi ha cas.
Com Sánchez, la portaveu del govern del PSOE i Sumar va admetre certa sorpresa per haver conegut la citació a Gómez «precisament aquesta setmana» (en plena recta fi nal de la campanya electoral per les eleccions del 9 J) i a tra vés dels mitjans de comuni cació. Tot i això, l’executiu va mostrat la seva tranquil·litat davant d’un cas en què no ve uen «res de res» que pugui ser delicte i que consideren una campanya “de fang”.
Feijóo exigeix explicacions
Per la seva banda, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va exigir al president espanyol que «assumeixi responsabi litats polítiques immediata ment» després de conèixer se la citació de Begoña Gómez. En un acte electoral, Feijóo va dir que ser citat «no suposa automàticament una sentèn cia condemnatòria» però sí que obliga al cap de l’Executiu a «donar explicacions» per què «no hi ha precedents que negocis a la Moncloa siguin investigats per la justícia». El president popular va reivin dicar que s’ha demostrat que el seu partit «deia la veritat quan dèiem que el senyor Sánchez tenia greus proble mes en el seu entorn».
L’apunt
Begoña Gómez declararà el 5 de juliol
El Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid ha citat a declarar en qualitat d’investigada Begoña Gómez pel pròxim 5 de juliol, en el marc de les diligències prèvies d’un presumpte cas de corrupció al sector privat i tràfic d’influències. La investigació a Gómez es va iniciar arran d’una denúncia presentada pel sindicat Manos Limpias, al que s’hi va unir posteriorment l’entitat ultra Hazte Oír.
«Un president que va arri bar a la Moncloa abanderant la regeneració democràtica ha acabat amb la seva espo sa investigada en un jutjat. Aquest president no té le gitimitat per despatxar un assumpte d’aquesta gravetat cridant ‘fatxes’, ‘fang’, ‘ultres’, o ‘Franco’. Ha de donar una resposta i ho ha de fer ja», va reclamar.
El president del PP va dir que l’esposa de Sánchez «do narà la resposta oportuna da vant del jutge, però Sánchez ha de donar explicacions, prendre decisions i assumir responsabilitats que exigei xen els greus fets que hem conegut».
El líder popular va dir que la lluita contra la corrupció és «estratègica» a Europa. «la mentablement, a Espanya el govern només s’ocupa de la corrupció, amnistiant els seus socis i tapant la corrupció del seu govern», va afirmar Feijóo, en un acte monogràfic per explicar les propostes del partit en l’àrea de Dona, Famí lia i Conciliació.
Les plagues s’avancen dos mesos pel canvi climàtic
Societat El canvi cli
màtic i la pujada global de les temperatures, a més d’un avançament de la ca lor cada cop més accentuat, han fet que les plagues d’es tiu s’avancin dos mesos. Ho ha explicat el vicepresident de l’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambi ental, Andreu García, que ha indicat que l’entitat fa setmanes que està actuant per evitar la proliferació de certs insectes com el mos quit tigre o les paneroles del clavegueram. A més, ha vaticinat que «continuarà la tendència a la desestaci onalització» i ha avisat que aquests canvis han fet que els cicles biològics de les es pècies s’accelerin i hi hagi més reproduccions. Tot ple gat, «sumat a les resistènci es als productes biocides», està fent que les plagues siguin cada cop més abun dants, a més de detectar noves espècies de paparra a Barcelona i Tarragona. ACN
Energia La patronal catalana proposa 14 mesures en matèria energètica
Foment del Treball ha recla mat ampliar l’operativa de les centrals nuclears per deu anys més alhora que ha mos trat «preocupació» per la polí tica energètica «que es desen volupa en aquests moments a Catalunya» i pel «retard en la transició energètica a fonts renovables». L’entitat recor da, en aquest sentit, que Ca talunya està «per sota» de la mitjana europea i espanyola en la implantació d’energies verdes. El president de Fo ment, Josep Sánchez Llibre, ha manifestat aquesta preo
cupació lamentant que «Ca talunya està en una situació tan crítica que no permetrà complir amb els objectius europeus». En tot cas, la pa tronal catalana ha reafirmat el seu compromís per l’assoli ment de la neutralitat climàti ca el 2050.
L’entitat lamenta que l’ac tual política energètica de Ca talunya «no aposta» per grans parcs fotovoltaics o eòlics, ni per la interconnexió de xar xes, ni vol ampliar l’operació a llarg termini de les centrals nuclears. Tenint en compte, afegeix la patronal, que la in tenció de la política energèti
Societat Enguany els abonaments s’amplien a tots els joves residents
ACN
Ahir el govern espanyol va anunciar una segona edició del programa Estiu Jove que preveu bonificacions perquè els joves d’entre 18 i 30 anys viatgin en autobús i tren a l’estiu. Segons va anunciar el ministre de Transports i
Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, la principal novetat de l’edició d’enguany és que tots els joves residents a l’Es tat es podran beneficiar dels descomptes, mentre que l’any passat només ho podien fer els de nacionalitat espanyola i europea. L’executiu espanyol ha destinat 130 milions d’eu
ros a la segona edició del pro grama, dels quals 55 milions són per a autobús i 75 milions a ferrocarril.
Segons va precisar Puente, els descomptes s’aplicaran als bitllets senzills o d’anada i tornada de viatges que es fa cin entre l’1 de juliol i el 30 de setembre. Les bonificacions
El Govern destinarà 55 milions d’euros als regants per a la modernització de les xarxes
Aigua El Govern va aprovar ahir una despesa de 53.070.000 d’euros a càrrec del Departament d’Acció Cli màtica, Alimentació i Agenda Rural per atendre dues con vocatòries d’ajuts a les co munitats de regants per a la millora i modernització dels regadius. L’objectiu és seguir impulsant les millores de les xarxes, promoure l’eficiència dels recursos, fomentar el
pas a una economia baixa en carboni i capaç d’adaptar se al canvi climàtic, i aconseguir un ús més eficient de l’aigua en l’agricultura. Una de les convocatòries compta amb una dotació dels 25 milions d’euros i la segona amb 28,07 milions d’euros.
La primera de les convo catòries està inclosa dins del Programa de Desenvolupa ment Rural 2023 2027, que no
Imatge d’arxiu de la central nuclear d’Ascó. ACN
ca actual és descarbonitzar el sector petroquímic i la gran indústria, «és obligat plante jar se amb quin tipus d’ener gia caldria treballar». Per això l’agrupació empresarial ha elaborat un catàleg de catorze propostes per al nou Govern que es constitueixi a Catalu nya entre les quals, a més de l’ampliació de les nuclears, hi ha l’impuls de grans parcs
seran del 90% per a serveis d’autobús regular de compe tència estatal; del 90% per a serveis de mitjana distància convencional; del 50% en bit llets senzills Avant i del 50% amb un màxim de 30 euros per bitllet per a la llarga dis tància i alta velocitat. En el cas del bitllet global flexible d’Interraïl, el descompte serà del 50% per al de 10 dies en dos mesos quan el comercia litzi Renfe. Els joves que vul guin obtenir les bonificacions s’hauran de registrar al web del ministeri de Transports per obtenir un codi únic.
eòlics, fotovoltaics i sistemes d’emmagatzematge, no basar la transició energètica exclu sivament en l’electrificació o desenvolupar i implantar els gasos renovables com a «pri oritat a curt termini». Tam bé es proposa desenvolupar «amb celeritat» l’estratègia catalana del biogàs, les plan tes de biometà per injectar lo a la xarxa o l’hidrogen re
novable, impulsant «ferma ment» la Vall d’Hidrogen del Camp de Tarragona. La cogeneració d’alta efi ciència, el reforç del sistema energètic amb els cicles com binats, l’aposta per l’emma gatzematge energètic o les xarxes d’interconnexió ener gètica són algunes més de les propostes que fa Foment al futur Govern.
Els Mossos saturaran les autopistes amb drons per a combatre els furts
disposarà de fons europeus. Concretament, preveu dues modalitats.
Per una banda, la moder nització integral d’un regadiu existent, fins a un màxim de 3,5 milions per entitat bene ficiària. I, per l’altra, les obres de millora i modernització: fins a un màxim de 70.000 euros. L’import màxim de l’ajut econòmic podrà ser de 3.570.000 euros. ACN
Seguretat
Els Mossos activaran dispositius de satu ració amb drons, helicòpters i controls policials a les au topistes catalanes per com batre els furts i robatoris en aquestes vies durant l’estiu. Ho van explicar responsa bles del cos que van indicar que des de l’alliberament dels peatges hi ha hagut un in crement d’aquesta tipologia delictiva d’entre un 15% i un
17%. L’any passat van compta bilitzar se prop de 3.900 fets i en els primers mesos de 2024 un miler.
221 multireincidents
A més, entre l’any anterior i els primers tres mesos d’en guany la policia ha arrestat 221 multireincidents especi alitzats en aquests delictes. Un dels darrers operatius per aturar aquesta activitat va
tenir lloc el 29 de maig quan els Mossos van desmante llar una banda i van detenir sis persones. La inspectora Elena Martínez va assegurar que des de l’alliberament dels peatges aquesta mena de fets han crescut considerable ment perquè «hi ha més tràn sit i més turistes i, per tant, més opcions pels lladres que es dediquen a aquesta mena de delinqüència». ACN
Editorial
La Generalitat ha descartat modificar el projecte de construcció del TramCamp i accelerar la connexió entre Tarragona i Reus. Els alcaldes de les dues ciutats ho van plantejar quan s’ha posat de manifest que la fase inicial de la construcció de la nova infraestructura pot patir endarreriments. Per aquelles coses de la política, en gran part la responsabilitat d’aquest endarreriment recau en un company de files polítiques de Rubén Viñuales i Sandra Guaita: alcalde de Salou, Pere Granados. Hi ha algunes paradoxes en la situació actual. Una d’elles és que totes les forces polítiques sempre s’afanyen a defensar que una cosa és la política de partit i
una altra –fent-la compatible, és clar– és la tasca municipalista. En aquest cas és evident que per molt que intentessin des dels socialistes imposar el seu criteri a l’alcalde de Salou, aquest no sembla disposat a baixar del burro. Aquest burro, però, no és només la presentació d’al·legacions sinó un posicionament més emocional que tècnic. Després de tants mesos i de desenes de reunions de tècnics, oposar-se al tramvia per considerar-lo «obsolet» no sembla sostenible. Però aquesta és l’altra paradoxa política: Granados actua com tot just els partits argumenten que han d’actuar els alcaldes. Defensant el municipi per davant de tot i de tothom.
Pedro Sánchez nos tiene más que acostumbrados, que hoy afirma y reafirma una cosa, para hacer luego más tarde todo lo contrario, claro está, dependiendo de una sola cosa, es decir, de su propio interés, no le importan los hechos para conseguir su fin, que no es otro que continuar ocupando la Moncloa, aunque ello le suponga hacer todo lo contrario de lo que un día se comprometió con su electorado. Sin ir más lejos recordamos cuando juraba y perjuraba que no habría indultos, en la cadena Ser el 5 de noviembre de 2019 decía: «no habrá indultos. Cumplirán íntegramente sus condenas»; declaraciones también en el Congreso de los Diputados en el año 2020: «no está en la agenda del Gobierno indultar a los líderes independentistas», entre otras muchas joyas de sus permanentes cambios de opinión, que no dejan de ser mentiras. Al final para contentar a los independentistas accedió al indulto, para así garantizarse seguir en su poltrona, cambiando el código penal, donde la malversación de fondos públicos, hacen exclusiva referencia cuando se trata de beneficiar a particulares, que no a entes públicos, claro está, así se justifica la financiación a la caja de la resistencia, cuestión esta que Europa a fecha de hoy pone todavía en duda.
Si los indultos han sido un capítulo que, no dejó a Pedro Sánchez como un hombre de palabra en quien confiar, tampoco lo ha sido con el tema de la amnistía. Tres días antes de las elecciones generales del 23 de julio del año pasado, en una entrevista en Al Rojo Vivo
Rafa Luna
Exsenador i diputat del Partit Popular
en la cadena televisiva de la Sexta, como candidato a la presidencia del Gobierno, negaba cualquier tipo de amnistía y añadía también un referéndum, como así le exigían los independentistas en el caso de necesitarlos para poder formar gobierno. Su negativa a la aprobación de la amnistía lo basaba en que: «no entra en la legislación vigente y, por tanto, en la Constitución Española». Todavía queda en el recuerdo y hemerotecas, la contundencia en el Congreso de los Diputados, del que fue ministro de cultura, me refiero a Miquel Iceta, cuando con contundencia desde su escaño azul del gobierno afirmaba: «no va a haber amnistía, no va a haber autodeterminación... Con nosotros, España no corre peligro» o bien el propio líder socialista en Cataluña, Salvador Illa, en su intervención en el Consell Nacional del PSC, defendió que: «ni Cataluña será independiente, ni habrá amnistía, ni referéndum de autodeterminación». Pues las palabras convencen, pero los ejemplos arrastran y prueba de
Si los indultos han sido un capítulo que, no dejó a Pedro Sánchez como un hombre de palabra en quien confiar, tampoco lo ha sido con el tema de la amnistía
ello es que el pasado día 30 de mayo el Congreso de los Diputados, aprueba la amnistía que, borra los delitos cometidos el 1-O, eso sí, consigue mantener en el poder a Pedro Sánchez por una margen de tan solo dos votos, vivir para ver. ¿Y ahora qué?, pues tan solo queda que vender el referéndum de autodeterminación, ¿alguien duda que una vez más Pedro Sánchez no cederá ante las exigencias de los independentistas?. El mediático artista del espectáculo, Gabriel Rufián de ERC, después de la aprobación de la amnistía le ha faltado tiempo para manifestar que: «el referéndum es la próxima parada», dejando claro que el procés no se ha acabado, muy al contrario, continua. Alguien puede ser tan ingenuo de pensar que, con la amnistía finaliza la hoja de ruta del independentismo, muy al revés, su fin ha sido y será la autodeterminación, hecho este que, haciendo uso de la verdad, nunca y digo nunca han negado. El problema se sitúa en que Pedro Sánchez, necesita el independentismo para poder sobrevivir, también podría convocar unas elecciones anticipadas, pero sabe muy bien que está condenado a perderlas, por la grave y profunda situación política a la que tiene sometido el País. De seguir así, es estar sometido a aquellos que quieren y no ocultan fragmentar España y, por consiguiente, romper con el orden constitucional.
Tribuna
Sembla que passat el tràmit parlamentari, l’amnistia pels suposats delictes al voltant dels esdeveniments a Catalunya al passat recent continuarà essent una tema de controvèrsia, discussió i cridòria. La incapacitat dels que es neguen a acceptar un resultat democràtic d’unes eleccions i els acords parlamentaris subsegüents, sembla que s’estén en el rebuig estentori d’una llei democràticament aprovada pel poder legislatiu espanyol. Això inclou, potser naturalment, als partits de l’oposició, entestats en fer fora l’actual coalició al Gobierno de España. No tan naturalment un important nucli del poder judicial, absolutament forassenyat, imbuït d’una representació que no té i una absoluta manca de professionalitat i un capteniment atàvic, que s’entesta en cercar mecanismes per deslegitimar i anorrear una llei legalment promulgada i vigent. Però i sobretot o, potser cal dir, sota tot, el conglomerat d’estructures i persones que componen el poder fosc del deep state, que no és només que no acceptin la llei d’amnistia, sinó que encara no han acceptat el canvi que va representar el final de la dictadura franquista i l’adveniment de la democràcia mancada que tenim, de fa quaranta anys. Per cert, l’actual llei d’amnistia, com l’anterior Llei 46/1977, de 15 d’octubre, de Amnistia durant la Transició, inclou els suposats delictes atribuïts als independentistes i, també, els actes repressius comesos per funcionaris de l’estat com els piolins ordenats per Rajoy i encapçalats pel protogolpista Pérez de los Cobos, i totes les actuacions judicials prevaricadores i negligents que han afectat i continuen afectant molts catalans. Pel record. Caldrà que passi un temps per què l’actual importància de l’aprovació d’una llei vagi perdent presència als mitjans. Potser no tant en la memòria de la gent. Per més que sentim reclams de «passar pàgina» del llibre de la història, els que saben llegir no obliden el que han llegit. Mil anys d’història estan ben pressents. L’amnèsia és un quadre neurològic de causes diverses. L’amnèsia social, la dels col·lectius, de la gent, pot ser un procés natural tan evitable i tractable com l’amnèsia neurològica, però no es pot imposar. I encara menys quan, com sembla que veurem, la repressió continuarà. Res ens pot fer oblidar que la nostra llengua, barroerament atacada per enemics actius, està necessitada de defensa continuada. Com no podem oblidar els milions (més de 20.000 a l’any) dels diners que van cap a l’estat i no tornen en la normal redistribució dels recursos públics, engreixant al dèficit fiscal. Ni podem oblidar que la voluntat amplament expressada és d’un estat independent.
Una definició de perdó diu que és l’acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres. Òbviament té un important component emocional. Condonar els greuges d’altres permet alliberar-nos de la càrrega emocional que comporten. Així passa a ser una qüestió personal: que perdoni qui vulgui.
Potser el que sí que podem trobar a la llei d’amnistia és una certa analgèsia. Pot apaivagar dolors immediats i present com la por de ser víctimes d’injustícies judicials, el dany de les exaccions monetàries de multes desproporcionades, o el dolor de la distància de l’exili que encara afecten un considerable contingent d’uns quants milers de catalans.
Sense dolor es viu millor. Però qui pensi que un canvi en les condicions legals són el final d’un procés nacional, va errat. Poaminar cap a la resolució d’un conflicte que no ha abandonat la realitat d’aquesta part d’Europa que queda al sud dels Pirineus de fa decennis.
L’exercici de confirmar el compromís amb la Unió Europea als pròxims comicis amb el nostre vot el diumenge 9 de juny pot contribuir a l’analgèsia. No fa mal, sobretot si mostrem la nostra força.
Xavier Allué
«La senyora dels cabells blancs», que podríem ser totes
Cada dia quan sortia de casa, de camí a la feina em trobava una senyora de cabells blancs que passejava el seu gosset. Anava vestida amb roba senzilla però elegant, era alta, prima i sempre anava sola. En aquell moment em va passar pel cap quina podria ser la història d’aquella dona, segurament no gaire diferent a la de moltes persones. Algun dia va ser jove, després es va enamorar, probablement es va casar i va tenir algun fill i ara semblava que l’única seva família era el gosset.
Vaig començar a imaginar com hauria estat la seva vida, la seva professió, els seus somnis, els seus amors. I vaig pensar que després de tota una vida cuidant la família s’havia quedat completament sola. El marit havia mort en un hospital amb la pandèmia, els fills vivien a l’estranger, pendents dels seus negocis i només la trucaven per Nadal i li havien proposat ingressar en una residència d’avis. Ella ja no volia contestar al telèfon perquè els fills sempre li proposaven el tema d’anar a viure a la residència.
L’única alegria, l’única companyia d’aquesta àvia era el seu gosset. Se’ls veia contents a tots dos passejant pel carrer. Sembla mentida que a vegades els animals puguin ser més atents amb els pares que els fills, però així era en aquest cas, a causa en teoria d’estar els fills vivint a l’estranger. Un dia vaig deixar de veure la senyora dels cabells blancs. El dia anterior l’havia vist sense el gos caminant pel carrer com sense rumb. Mai més em vaig trobar amb ella. No se què li va passar o què li va passar al gos. Però el que li va passar, segurament al gos, va canviar la seva vida totalment, perquè no vaig tornar a trobar-me -la. No se si va deixar de sortir de casa o va morir quan la seva única família, que era el gos, va desaparèixer.
Luna M. Montesano Aran Reus
Operadors postals: infraestructura bàsica
Gràcies als serveis postals la gent recull els seus paquets i cartes, vota, cobra el seu sou, pensió o subsidi, envia documents governamentals, completa sol·licituds escolars, registra documents, envia diners, etc., i no podem entendre els països sense la contribució dels operadors postals com a infraestructura fonamental per al desenvolupament i evolució dels mateixos prestant un dels serveis més fonamentals: la comunicació. I ara els operadors postals poden ser agents importants del desenvolupament sostenible per la seva digitalització, poden suplir la falta de finançament d’infraestructures aprofitant les ja existents per la seva comesa, mitjançant la cooperació público-privada, la llibertat d’elecció i l’associació entre operadors postals per complementar-se i ajudarse mútuament, reduint així temps i costos d’entrega, però sense abandonar certs serveis i garanties mínimes concedides per un servei públic perquè tampoc es pot oblidar el paper dels operadors postals com a testimonis nacionals vàlids, fiables i admissibles per donar fe davant qualsevol prova, operació financera, comercial, legal, etc. en els que ja confiaven els governs abans de la primera Revolució Industrial, comptant amb ells i contribuint significativament al desenvolupament dels països. I per això els operadors postals haurien de seguir com a servei públic, independent i neutral, centrats en servir al seu país. Així mateix, podria plantejar-se reconèixer oficialment a nivell acadèmic i professional a les feines de serveis postals i de missatgeria. Si no oblidem res de tot això, potser tindrem la resposta a moltes preguntes sobre el futur d’un país.
Toni Yus Piazuelo Tàrrega ATribunara fa trenta-sis anys que vaig publicar un article demanant a l’Ajuntament de Tarragona la creació d’un Centre d’Art. Com és natural, no em van fer cas. He seguit l’intent, gairebé dedicant-m’hi com un pidolaire amb una consagració pastoral sobre la necessitat de l’art a Tarragona, especialment en la pintura. Ara torno a remenar les cireres abocant-me en el valor de l’art pictòric, amb l’intent de valorar-lo com l’art necessari i important, no com un apartat en les arts que serveix per a fer bonic o capritxós. I mira, com que fa anys que estic embolicat amb les comparacions històriques, no m’aturo i vaig cap enrere dels darrers segles. Li foto més fort i em remunto a l’època quaternària, o sigui centenars de segles abans del que se sap de la nostra era i milers d’anys precursors del nostre futur urbà. Ací ho teniu, és conegut que aquells sers prehistòrics que habitaven les coves ja hi pintaven amb un o dos colors les figures dels animals i les seves figuracions personals. La importància que vull donar-li a aquelles imatges és que no les feien per a ser boniques o de lluïment personal, ni per a fer més decorativa la cova; prou feina tenien. Dissenyaven els animals útils i necessaris per a la seva vida i alimentació, a més de per a rebre probables senyals d’instruccions rebudes dels atzars dels temps vinculats a la cacera o bé demanant que els déus els protegissin. Això demostra la importància vital d’aquells pintors d’altars o santuaris primitius. Amb això gairebé ja ho he dit tot, no és necessària cap més justificació.
Ramón Grau i Gràcia
Graduat en Arts Aplicades per la Llotja de Barcelona i Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona
Ja no em cal l’apologia del gran paper que van representar durant segles les pintures representant la història. Ho diré de la manera més senzilla: ha estat tant valuosa la pintura perquè lleialment és sabut el transcendent que ha estat conèixer la imatge real dels personatges que van facilitar el conreu mundial de la història universal. Com coneixeríem la imatge dels emperadors, les sublimes dones i personatges vitals dels grans períodes de la història antiga i clàssica sense els retrats de Napoleó, Cristòfor Colom o els Reis Catòlics?
Ha estat tant valuosa la pintura perquè lleialment és sabut el transcendent que ha estat conèixer la imatge real dels personatges que van facilitar el conreu mundial de la història universal
Si canvio radicalment cap a l’actualitat, em trobo cada dia amb el fruit d’una pintura més suggeridora i senzilla actual. Només em cal albirar el “logotip”, marca, o com se li digui, de la potència de CaixaBank: un disseny de l’estrella i les monedes original del nostre Miró.
Cal dir que a Tarragona, després de l’enyorada sala d’exposicions del Sindicat d’Iniciativa desapareguda a finals del segle passat, cap més, excepte el Port i alguns llocs. Però gaudim de l’especial dedicació de CaixaForum de la Fundació La Caixa, que ha mantingut l’art pictòric de grans artistes amb superba dignitat exhibint, a vegades només amb dibuixos, com els de Gustav Klimt i d’altres genis de la pintura. Els tarragonins hem hagut d’anar a Barcelona o Madrid per a degustar les obres i peces úniques dels grans mestres de la pintura. Per això penso que és bo engegar l’aixeta amb curiositats dels grans pintors universals. Sabreu que han estat copiats per altres genis obrint la petjada del seu predecessor per encetar un nou món artístic. D’altres artistes famosos han imitat els grans de la pintura clàssica i moderna. Per exemple, us diré que Ticià va copiar Giorgione i d’aquest sortí la inspiració de Rubens, com Manet tirant enrere fent la nua ‘Maja’ de Goya, o Ingres i Poussin bevent de Rafael. D’aquí ja coneixeu Picasso admirador dels mestres figuratius que revolucionà les Senyoretes d’Avinyó. L’espai de les lletres passa massa ràpid. Us volia portar de la frivolitat a la reflexió en l’art d’aquells innovadors Degas, Gauguin, Manet o Renoir i d’altres peninsulars. Per a mi tots del nivell de la fruïció cromàtica del valencià Joaquim Sorolla. Però penso: quiet que t’estàs engreixant. Serà en el proper article.
Cultura El Servei d’Aten ció Diürna (SADI) del De partament de Benestar de l’Ajuntament de Cambrils traslladarà a l’Eixample la tarda de jocs del projecte Emplaça’t, amb motiu de les festes del barri. L’activitat es portarà a terme el dimarts 11 de juny de 17 a 19 hores a l’avinguda Vidal i Barraquer i estarà oberta a tots els infants
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Feliz cumpleaños. Es fácil enamorarse de ti, más bonita que el paisaje... tu familia que te quiere.
i les seves famílies. Aquest és el segon any consecutiu que el SADI col·labora amb l’as sociació de veïns del Barri de l’Estació organitzant una jor nada en el marc de les festes. Enguany les persones parti cipants podran gaudir d’una àmplia varietat d’activitats lúdiques en un ambient fes tiu, com ara pinta cares i jocs de taula. Redacció
Música L’Escola Muni cipal de Música Robert Ger hard de Valls està celebrant aquestes setmanes i fins el 21 de juny el final de curs amb més de trenta concerts i audi cions en diferents espais de la ciutat. Així, s’han previst una quinzena d’audicions ins trumentals d’aula, els petits concerts d’instrument amb tots els alumnes que cursen
cadascuna de les especiali tats. A la recta final tindran lloc quatre grans concerts al Claustre del Convent del Car me, que acollirà les agrupaci ons instrumentals de l’escola: grups de corda, de vent, de teclats, de guitarres i el cor modern. Els concerts seran els dies 12, 13, 17 i 18 de juny a les 19.30 hores amb entrada lliure. Redacció
diuen:
Espai patrocinat per:
ÀRIES
21/03 al 19/04
Intentaràs alguns canvis però et trobes només per a fer-los. Llança’t a aquesta aventura que després seran molts els que et segueixin.
23/07 al 22/08 LLEÓ
Si vols començar una unió de parella o intensificar-la avui és un dia especial. Tot detall que tinguis amb la parella serà viscut de gom a gom.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Hi haurà despeses per sobre de les teves possibilitats o plans que es retarden, seran la norma del dia. Selecciona més als teus amics.
TV local
20/04 al 20/05
Deixa de pensar en la sort i dedica’t a ser observador a l’hora d’entaular una nova relació. La teva imatge personal és bona magnètica.
23/08 al 22/09 VERGE
Són màximes les teves possibilitats de sortir guanyador en qualsevol joc amorós que et plantegis. Però tingues molt compte amb el que promets.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Sents un apassionament que et conduirà a buscar, sense pensar en els mitjans, experiències en l’amor. No siguis tan impulsiu. Nit passional.
12:00 Gastromòbil
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Teló de fons
16:00 Fet a mida
18:00 Pica lletres
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Una paraula dolça que sentis et farà vibrar en cos ànima. Et trobaràs més sensible del normal i s’acostaran intentant conquistar-te.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Fàcils els frecs amb persones pròximes, intenta centrar-te en els teus assumptes no enjudiciïs per a res la vida dels altres.
20/01 al 18/02 AQUARI
Jornada de molt de relax on compartiràs el teu temps lliure amb els més reunits de forma equilibrada. T’arribarà una notícia sorpresa.
21/06 al 22/07
Et donaran la raó en tot però més tard canviaran les seves idees. Com més detallista et tornis més complicacions trobaràs a l’hora d’entendre’t.
23/10 al 21/11
Encara que ets pacient avui et trauran de les teves caselles. Cuida més amb les crítiques no entris en la roda de les xafarderies.
19/02 al 20/03 PEIXOS
El teu propi magnetisme i la teva imatge t’ajudaran al fet que vives experiències excitants en l’amor, però controla la vanitat l’orgull.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Larrea Clausell. Enginyer Cabestany, 2. Telèfon 977 216 959. Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Ornosa Gispert, M.Teresa. Raval de Santa Anna, 58. Telèfon 977 343 018.
SALOU:
Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
TRASPÀS
TRASPASO BAR CENTRO TARRAGONA. En pleno funcionamiento. Económico. Tel. 659.380.211
VENDO DOS PLACES CONSECUTIVES pàrquing a Torreforta, carrer Montblanc. 7.500€. Tel.625.934.624
VENDO VESPA 300GTI. Totalmente nueva, guardada en garaje, 900kms. Con maleta y parabrisas. Precio a convenir. Tel: 650.015.002
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 641.511.721
MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 602.033.898
678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular.
MASAJE RELAX SALOU. Tel: 663.195.232
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular MASAJE RUSSO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445 MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107 JUAN. MASAJE
10:00 Fet a Mida
11:00 Com la Nit i el Dia
12:00 Quina Animalada!
12:30 Com la Nit i el Dia
13:30 SPi+TV
14:00 Notícies 12
14:30 Com la Nit i el Dia
15:30 SPi+TV
16:00 Fet a Mida
18:00 PicaLletres
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 30 Com la Nit i el Dia
21:30 Va passar aquí Catalunya
22:00 Notícies 12
22:30 Com la Nit i el Dia
23:30 Va passar aquí Catalunya
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Dit de la paraula que, respecte a una altra, és parcialment homònima, però una grafia diferent. Bilis. 2. Emigració dels jueus. Éssers brutals dels contes. 3. Té milers d’euros. Ocell que torna. Contracció muscular. 4. Preposició girada. Insecte. Col escapçada. 5. Indica un grup de romans. Salms.Tercera persona. 6.Vaca sense cap. Cap de llapis. Vocal. Peça del jou de coll. 7. Posar els colors de l’iris. Sufix mèdic. 8. Part del braç. Faci un préstec. Urani. 9. Actini. Conflicte. Mesquí. 10. Té una recidiva. Mancades de religió. 11. Són com l’aigua neta. Un bolígraf. Sofre. 12. Llis, però girat. No el reconeixerà com a seu.
VERTICALS: 1. Pubilla. Feta per pescar. 2. S’enganxa al ferro. Òrgan vegetal que es cargola i s’enfila. 3. Surt del nas. S’atura. Té el pensament. 4. Nota gira- da. Plantígrad. Desinfectar amb iode. 5. Medievals. Corrua que no acaba. 6. Centre del món. Sola enmig de la mar. Mig seca. 7. Nota tallada. Nom sense vocals. Agafi el rem. Nitrogen. 8. Qualitat d’agre. Peu d’una síl·laba breu una llarga. 9. Estrany. Nació girada i sense límit. Pigmeu escurçat. 10. Portem-ho a terme. Una fase del plegament intramiocè. 11. Desposseeixi algú. Dues d’obertes. Una de res. 12. Una del final. Dent picant. País sempre neutral.
Previsió pel Camp de Tarragona
Suils Mochales, Lourdes. Moragas Barret, 2 local 2. Telèfon 977 368 569.
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs). Telèfon 977 608 842.
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia. Margalló, 13. Telèfon 977 009 688.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel El cel romandrà serè o transitòriament enteranyinat per algunes franges de núvols alts i prims, que seran més freqüents durant la segona meitat del dia. A banda, al centre de la jornada creixeran algunes nuvolades al Pirineu i Prepirineu. Amb tot, durant les primeres hores de dia i a partir del vespre hi haurà núvols baixos a trams de la meitat sud del litoral.
Precipitacions És possible algun ruixat feble i minso a l’extrem nord del Pirineu Oriental durant la tarda.
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES REUS. Tel: 672.883.661
Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Àngel Òdena: «Fem òpera en un espai que és únic a Europa, no som conscients del que tenim»
Òpera El 28 i 30 de juny el baríton tarragoní estrenarà ‘La Traviata’ al Camp de Mart de Tarragona en el marc del Festival Lírica-T
Aquesta és la tercera òpera que portes a Tarragona, després de l’estrena de Rigoletto el 2021 i de Tosca l’any passat. És una història de tossuderia per portar òpera a la ciutat.
«Sí. El primer any, la responsabili tat va ser de l’Ajuntament, encara que jo els vaig ajudar perquè no hi ha gaires persones que sàpiguen com funciona aquest món. L’any passat ho vam fer tot des de l’àm bit privat, i també amb instituci ons que hi van voler apostar, com és el cas de la Diputació de Tarra gona, perquè el projecte quadra amb la idea d’àrea metropolitana, ja que també contempla altres coses, com un curs que farem a Vila seca amb un concurs final a La Canonja».
Al Camp de Tarragona hi ha públic d’òpera?
«Jo penso que sí. El que jo vull és que la gent s’adoni de dues coses importants. La primera és que sí que hi ha públic per a aquest ti pus d’espectacles. I la segona és que tenim una ciutat, Tarragona, i també unes comar ques, en les quals el patrimoni històric i artístic són molt importants. I això també ens pot por tar un públic inte ressat en el turisme cultural. La gent no és conscient del que tenim: fer
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
òpera sota la muralla romana és extraordinari. El Camp de Mart és un espai únic a tot Europa i sovint, aquí, per la mediocritat que hem tingut durant anys, no ens hem adonat del valor que té».
Amb quines premisses heu treballat aquesta proposta?
«Per a mi és molt important in corporar professionals del territo ri. I, després, oferir entrades a uns preus que no siguin desorbitats.
Les entrades de La Traviata van dels 65 als 40 euros, quan al Liceu et poden costar 300 euros. I porta rem artistes del nivell del Liceu».
Per què has triat La Traviata?
«Perquè quan ofereixes una única òpera a l’any, has de triar títols que siguin molt atractius. La Traviata és d’un nivell altíssim, Verdi era boníssim i amb aquesta òpera s’hi va lluir. A més, posa la dona al cen tre de la història, ens parla d’una prostituta que s’enamora i de tots els entrebancs que es va trobant.
Per captivar nou públic, que és el que volem, no podem oferir una òpera qualsevol».
Parla’m de l’equip artístic de La Traviata tarragonina.
«La meva idea és agafar sempre els cossos estables, cor i orquestra, del ter ritori. L’any passat vam crear el Cor d’Òpera de Tarra gona, amb gent
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
de les nostres comarques, i amb un director boníssim, el Miquel Massana, que és de la Selva del Camp. En la part tècnica l’ajuda la reusenca Anna Ollet. Després, comptem amb l’Orquestra Came rata XXI Ciutat de Reus, formada en un 90% per persones que són d’aquí, o molt vinculades a les nostres comarques». També portes artistes de primera línia.
«Sí, sempre intento tenir intèr prets de primer nivell, com el te nor Celso Albelo, que ha cantat a Londres, a Milà o a Nova York, o la jove soprano Sofia Esparza. El director és l’extraordinari Oliver Diaz i, amb ells, hi haurà joves talents tarragonins, com Mireia Tarragó, Àngel Arévalo o Emili Gispert. També tornarem a tenir Emilio López com a director d’es cena. L’any passat, a la TAP, va fer una posada en escena increïble, i enguany encara serà més xula. Penso que el resultat de tot plegat serà d’un nivell altíssim».
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Tens un gran interès a generar indústria cultural local.
«És el més important. Si fóssim com a la resta d’Europa, Reus i Tarragona tindrien les seves or questres, cors i cossos de dansa propis. Així és com funciona a França, Àustria o Alemanya… I si jo hi puc posar el meu gra de sorra, ho faré. Després, també penso que al Camp de Tarragona ens merei xeríem tenir un Conservatori su perior. A Catalunya només n’hi ha dos, a Barcelona, i un és privat. Al País Valencià en tenen a València, a Castelló i a Alacant. A Andalusia, en tenen cinc. Són aquest tipus de coses les que penso que cal fer». Quina relació hi tens, amb La Traviata? «Va ser una de les primeres òperes que vaig fer. Amb 26 anys vaig de butar al Teatro de la Zarzuela de Madrid, fent el rol de pare. Va ser la primera vegada que vaig cantar a Madrid, i per això la meva rela ció amb aquesta peça és d’amor. A banda que, personalment, l’adoro».
L’any passat vaig debatre animadament per WhatsApp amb un amic, que té una filla d’uns vuit anys. Un i altra eren partidaris fervents que la Jim guanyés l’Eufòria de TV3. Com va ser. El meu amic, argumentador bregat en teories polítiques i socials, tirant a l’esquerra, defensa que a les persones joves els agrada la Jim perquè és com elles. Senzilles, autèntiques, rebels, amb les bondats d’una ‘princesa del poble’ televisiva. Mentre que l’altra candidata – la meva, l’Alèxia – agrada al públic ‘de tota la vida’ de TV3, dit en pla despectiu, de tieta Teresina. El mateix públic, per a ell, de la guanyadora de la primera edició, la Mariona. Camp de Tarragona, alcem-nos, que ens ofenen per partida doble! Li vaig dir que s’equivocava. Que, guanyés qui guanyés, qui faria carrera seria l’Alèxia. Que la meva dona la coneixia d’una escola de música i que era – l’Alèxia, i la meva dona també – treballadora, autoexigent, versàtil, humil i gens creguda.
El temps, que en sap, m’ha donat la raó. La nostra Alèxia serà la prota del gran musical de la història de Catalunya, Mar i cel (l’últim, el definitiu), fa papers al Polònia i serà qui quedarà de la segona edició d’Eufòria. El públic real de TV3, aliè a qualsevol intent d’encasellar-lo, tria. I el de Ponent ha votat massivament pel seu, com sempre. Cosa que al Camp no sabem fer. Ara bé, després la vida i la continuïtat decidiran qui guanya, passada l’Eufòria inicial. Com en política, no sempre és el candidat més votat qui al final ‘governa’.
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Amb la col·laboració de: