Dijous 6 de juny de 2024

21

Reus 10

Els escolars i les seves peticions en mobilitat: bus gratuït i Ganxetes per a totes les edats

Fusté García. Ser del

Esports 16

L’èxit de la temporada del Nàstic és la suma de totes les peces d’un mecanisme que apunta a Segona

és...: «És sinònim de sentiment de pertinença a una comunitat, a una ciutat, a Tarragona»

L’alcalde reconeix que l‘ampliació de les zones regulades «es podria haver fet millor» i explica que l’antiga CLH demanava 70 MEUR per marxar, «ho hem rebaixat a 40»

Opinió

Gemma

Nàstic

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Gerard Martí

Sor Lucía amb els joves a la Cantina del parc temàtic. Gerard Martí

Rubén Viñuales: «L’ampliació de les zones regulades es podria haver fet molt millor. No es va comunicar bé»

Entrevista Diari Més entrevista l’alcalde de Tarragona per analitzar el primer any de mandat. Viñuales destaca «èxits» com la Tabacalera, el contracte de la brossa o l’avenç del POUM

Carlos Domènech Goñi

Quines accions destaca del seu primer any de mandat?

«Som un govern que va per feina. Hem intentat desencallar temes històrics i crec que ens en hem sortit. El contracte de la brossa, l’avenç del POUM, baixar del 75% de deute i sortir de la tutela financera de la Generalitat, el programa Pam a Pam o la promoció econòmica i turística, que ens fan guanyar capitalitat. També coordinar els fons Next Generation, 20 MEUR d’inversió». Si s’ha rebaixat el deute, per què s’han apujat impostos?

«Les pujades d’impostos van ser absolutament necessàries per desgràcia per poder mantenir els serveis públics, que ara permeten que hi hagi serveis socials, llars d’infants, per la policia, per la brigada... Això va ser una exigència d’un informe d’intervenció, no va ser un caprici del govern. Faltaven 14 milions. Això obligava a fer retallades en serveis públics que després es reclamen. Ara ens permet poder assumir totes les exigències». El clavegueram és la darrera taxa que s’ha anunciat que pujarà.

«Estem parlant de 88 cèntims, màxim 2 euros. Implica que puguem arreglar el clavegueram que no s’ha arreglat en dècades. I quan jo vaig arribar, em van dir que podia passar el que va passar al carrer Comte, on es va enfonsar un edifici. El que no entendria és que no féssim res, qualsevol persona del consistori que s’oposi a això, si després hi ha una desgràcia... Crec que s’hauria de replantejar la seva decisió». Va ser un error ampliar les zones regulades?

«Crec que no es va comunicar

gens bé. I hi ha zones on ho podríem haver fet molt, molt millor. A l’hospital, per exemple. Tot i que recordo que qui construirà el pàrquing dels treballadors és la Generalitat, i no va fer cap previsió. La Generalitat no ha estat a l’altura».

La zona de les platges es pintarà aquest estiu?

«No».

Quan preveuen que comenci el nou contracte de la brossa?

«El 4 de juliol és la data límit per a la resolució dels recursos de la brossa. Esperem que a finals de mes tinguem la resolució favorable a l’Ajuntament i s’acceleri el procés». Hi ha hagut ombres en el contracte de la brossa? El nom d’una funcionària en concret ha portat cua...

«Són ombres premeditades i que no són reals. No hem de posar el focus en els funcionaris, sinó en els càrrecs públics. Hi ha una voluntat de difamació que no considerem adequada».

El POUM

Parla de l’avenç del POUM, però encara s’ha de pactar amb els grups municipals. «Som optimistes. Ara passaran a plenari la pròrroga de les normes subsidiàries de la Generalitat, per no quedar en fals, però esperem a finals d’aquest any o a principis del vinent presentar el POUM».

Renaturalitzar

Quines són les línies vermelles del nou POUM?

«El que contradigui o pugui ser una traïció al concepte de ciutat sostenible social, mediambiental i econòmicament. Volem una gran transformació del riu, que passi a ser el nou epicentre de la ciutat, i que la zona de CLH sigui el nexe entre, per desgràcia, aquestes dues Tarragones. I, a Llevant, créixer de manera sostenible».

El creixement a Mas d’en Sorder és el més delicat?

«És el que per part d’alguns grups veuen amb més desconfiança. No és créixer al mig del bosc. Hi ha un carrer ja construït a la banda del Catllar, i ara volem construir a l’altra banda del carrer, terme de Tarragona. Això ens permet rehabilitar l’edifici modernista del Mas, que es troba en estat paupèrrim».

Aquest pla marcarà les negociacions?

«Espero que no. Intentarem que els grups puguin entendre que és un creixement lògic en una zona que no és nova i ja està construïda. Volem convèncer que cal una oferta variada a la ciutat, adequada a les pretensions de la gent. Estem exigint uns percentatges d’habitatge públic elevat, fet que acorda amb la nostra visió de què tota la ciutat ha de tenir habitatge públic, en totes les zones on es creixi. A Mas d’en Sorder també».

En cas de pactes, Mas d’en

«Tenim 3 MEUR per enderrocar el ‘mamotreto’ del Miracle i recuperar una platja natural»

Urbanisme

«Hi haurà hotels al barri tecnològic perquè la ciutat ho necessita. El model a BCN funciona»

Sorder és una de les qüestions que menys importaria perdre?

«No podem fer una priorització d’aquest tipus. Seria injust. Tot el nostre avenç de POUM és rellevant».

Com van les negociacions perquè marxi CLH?

«Bé. Vam tenir una reunió a quatre bandes amb Port, Generalitat, Exolum –antiga

CLH– i Ajuntament. En aquesta trobada es va proposar que CLH es traslladi a la Laboral i que la Laboral passi a la zona entre Campclar i Bonavista, on tenim prop del 75% de propietat dels terrenys. D’aquesta manera, podem moure CLH i quedaria lliure aquest espai. I, així, l’empresa podria treure amb edificabilitat els diners que, per sentència, hem d’in-

demnitzar per la viabilitat econòmica del trasllat. És una jugada molt important i estratègica pel futur de la ciutat». CLH tenia unes exigències molt elevades en clau econòmica. S’han rebaixat?

«Haurien d’acceptar la nova proposta, que és bona per als seus interessos. Ells demanaven gairebé 70 MEUR, i nosaltres rebaixem bastant, fins als 40 i poc. Ells encara guanyen». Per tal de fer més atractiu el projecte s’han obert les portes a hotels.

«Calen hotels a Tarragona. Només tenim 2.200 llits. Quan fem campionats esportius d’un miler de participants, omplim hotels de Tarragona i de ciutats de l’entorn». Es va plantejar un barri tecnològic amb empreses, habitatge i, ara, hotels. Quin percentatge hi haurà de cada àmbit?

«Ara haurem de perfilar-ho en detall amb el POUM, però

Cultura

«En uns dies els tècnics del Ministeri visitaran la Tabacalera per pressupostar la Biblioteca»

el barri del 22@ de Barcelona ja ho té això. Hotels, oficines i habitatges».

És un model caduc el del 22@?

«És precisament aquesta mixtura d’usos el que li dona vida. El model funciona i bé. Les empreses tecnològiques no tenen espais a Tarragona. Si tinguéssim la Tabacalera reformada, l’ompliríem en tres dies. Empreses de Tarragona, com Esquiades.com o Busco Un Chollo han hagut de marxar a Reus. El model 22@ és com una bona cançó, mai passa de moda».

La Tabacalera i el Miracle

Què hi haurà a la Tabacalera?

«Serà un espai marcat per tres ítems: formatiu, tecnològic i cultural. Tenim la possibilitat del Conservatori de Música de la Diputació en la meitat d’un dels mòduls, ja

s’ha adjudicat l’arribada de la universitat EUSES al mòdul 5, la possible Biblioteca Provincial en l’edifici principal i part d’un dels magatzems, i tenim pels magatzems propostes interessants de centres de recerca i interès d’empreses tecnològiques per allotjar-s’hi». Quant trigaran a omplir-la?

«Aquest mandat començarà a tenir vida. Obrirem els jardins per a tota la ciutadania, començarà a caminar el projecte d’EUSES i esperem que arribi el Conservatori».

En quin punt es troba l’acord per la Biblioteca Provincial?

«Fa dues setmanes ens vam reunir amb la Directora del Libro. Tot avança bé. Hi ha suport de la Generalitat i del ministre de Cultura. La següent passa és que arribin tècnics del Ministeri a visitar l’edifici».

Mobilitat

«L’alcalde Granados s’equivoca renunciant al TramCamp. No ajuda als pactes del 2017»

Tenen un pressupost aproximat?

«Sabem que, aproximadament, el preu del metre quadrat per rehabilitar són 1.600 euros. Això va a càrrec dels tècnics, però serà un projecte de gran magnitud». Un altre projecte pendent és el ‘mamotreto’ del Miracle.

«Tenim 3 MEUR per enderrocar-lo i renaturalitzar la platja. La plataforma de ciment ens aboca a altres èpoques. Tindrem una platja urbana amb uns estàndards de qualitat que ara no tenim i la sorra recuperarà espai».

Horta Gran i TramCamp

És realista pensar en una estació a l’Horta Gran?

«Sí, ho és. Volem canviar el paradigma: no volem que les infraestructures condicionin Tarragona, sinó que la ciutat les condicioni. Hem parlat

amb l’Estat moltes vegades de què necessitem una connexió amb l’alta velocitat, i la nova centralitat és Horta Gran. Tècnicament és possible d’arribar, tenim l’espai i hem dit fins i tot com ho voldríem. Ens podem connectar amb l’alta velocitat sense perdre l’estació de la costa. Tot plegat, lligat al canvi de mercaderies per l’interior». Hi hauria la Intermodal, l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona...

«L’estació del Camp, on és? Està a prop d’aquí? Aquest és el gran problema d’aquella estació. Tarragona ha perdut mitja i llarga distància. Els passatgers són aquí». Si no es fa l’estació d’Horta Gran, Tarragona perdrà connexions.

«Busquem maneres de fer un cul-de-sac. Que la gent pugui pujar a Tarragona, arribi fins a l’AVE i allà enllaci. És innegable que nosaltres creiem que Horta Gran és absolutament necessària per la connectivitat de Tarragona». Una de les claus de l’Horta Gran seria connectar-la amb el TramCamp. Com estan les al·legacions sobre el traçat?

«Van apreciar peticions pel tema de catenàries en zones densament poblades i ja tenim acord en el traçat. Reus també ho té. Això és importantíssim perquè tiri endavant el projecte».

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha dit recentment que no vol el TramCamp per «obsolet».

«Crec que l’alcalde Granados no té raó. Ell ha d’exigir el que consideri per donar el vistiplau al tramvia, però seria una errada renunciar a la fase 1 de Cambrils, Salou i Vila-seca. Reus i Tarragona no volem passar per davant de les fases, volem que es treballi amb celeritat la nostra».

S’imagina un traçat sense Salou?

«Seria una pèrdua per l’Àrea Metropolitana i per la connexió de ciutats i de persones».

Això fa trontollar els pactes ferroviaris establerts?

«No ho sé, però no ajuda».

Mancomunar els transports, una prioritat per a Viñuales

Àrea

Metropolitana L’alcalde

diu que, així, «l’EMT serà menys deficitària»

Carlos Domènech Goñi

Mancomunar els transports com a primera prioritat en la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Aquest és l’objectiu de l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, qui assenyala que els transports han d’anar per davant d’àmbits com l’energia o l’habitatge. «La concessió del transport de la Generalitat finalitza l’any 2028 i no s’hauria de renovar», indica Viñuales.

manifesta Viñuales. «Tot i que hàgim de posar diners nosaltres en l’àrea metropolitana de transport, posarem menys dels que estem pagant ara», afegeix.

Rubén Viñuales somriu amb una vista panoràmica de la ciutat de fons. Gerard Martí

Els grups tècnics encarregats de marcar el full de ruta de l’àrea metropolitana ja s’han reunit, i probablement quan passi l’estiu ja hi haurà els resultats dels informes. Aquests marcaran les necessitats i requeriments del territori, així com també els àmbits en els quals es començarà a actuar. «Els transports són la prioritat. Ens agradaria que ja no tornessin amb la mateixa fórmula quan s’acabi la concessió al 2028, volem la governança del transport públic des de l’àrea metropolitana», subratlla. Mancomunar els transports de Reus i Tarragona «significaria tenir una Empresa Municipal de Transports menys deficitària»,

No descarta la gratuïtat Mancomunar el transport significaria que les empreses municipals de Reus i Tarragona s’unissin. En aquest context, el batlle tarragoní no descarta una gratuïtat del servei, una de les promeses per a la seva ciutat. «És possible plantejar-ho en zones interurbanes. No descartem res, amb el transport ferroviari hi ha hagut bons de l’Estat que han fet que sigui gratuït per a moltíssima gent», defensa Viñuales.

Malgrat tot, ara la prioritat de l’equip de govern socialista és renovar la flota d’autobusos tarragonins, amb una antiguitat d’entre els 18 i els 20 anys. Per a fer-ho, es preveu una despesa anual d’uns 3 milions d’euros. La primera compra ja s’ha licitat i s’invertirà en 4 vehicles elèctrics, que s’han prioritzat davant dels autobusos d’hidrogen. «Posar autobusos gratuïts que s’espatllen gairebé cada dia no és el que vol la gent», acaba dient l’alcalde.

La flota de l’EMT es renovarà durant el mandat. Gerard Martí

Cap candidat supera el primer filtre per ocupar la gerència de Promoció Econòmica

Economia La majoria no han sigut admesos per falta d’experiència

les bases del concurs.

El concurs públic de l’Ajuntament de Tarragona per a trobar un nou gerent de l’Àrea de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç ha quedat desert en primera instància. Cinc candidats es van presentar per a ocupar el lloc de treball, però cap ha sigut admès. Quatre aspirants han sigut descartats per no haver acreditat una experiència de direcció de dos anys al sector públic o de cinc anys al sector privat, entre d’altres qüestions. L’últim candidat no s’ha admès per no haver presentat un certificat acreditatiu de sancions en el seu expedient personal i per no presentar el projecte de gestió demanat a

Tot i això, els candidats encara es troben en termini per a presentar reclamacions a la llista d’admesos de l’Ajuntament. De moment, des de la plaça de la Font no aclareixen si és tornarà a obrir una nova convocatòria o no ja que el procés selectiu encara no ha acabat legalment, i encara poden ser admesos.

Fins a 84.000 euros anuals

El nou gerent exercirà la direcció superior de gerència del Patronat Municipal de Turisme i la direcció i coordinació del servei de Treball i Activació econòmica i del Servei Municipal d’Ocupació. El seu sou fix serà de 79.181,4 euros l’any. A part, tindrà un com-

plement variable, en funció de l’assoliment dels objectius, de 5.278,80 euros. Els candidats han de tenir obligatòriament una titulació superior universitària.

Facilitar la coordinació

Aquest nou lloc de treball, que es considera d’alt càrrec, forma part d’una nova estructura gerencial al consistori, impulsada pel govern municipal. Segons explica l’Ajuntament, es busca aquesta figura perquè «facilitarà l’impuls i coordinació d’aquestes àrees, definint-ne l’estratègia i vetllant pel seu correcte desplegament, d’acord amb els objectius establerts per la corporació municipal».

La durada d’aquest con-

El govern municipal vol crear una nova estructura gerencial a l’Ajuntament

tracte seria fins que, un cop finit aquest mandat, cessi el president de la corporació que el nomeni. Tot i això, el nou futurible alcalde podria prorrogar el seu contracte durant un altre mandat.

Altres gerències

Més enllà, l’alcalde Rubén Viñuales aposta per crear altres gerències a l’àrea de Serveis Generals i a l’àrea d’Urbanisme, que haurà d’afrontar el repte del nou POUM. De moment, encara no s’han obert els concursos públics

per a ocupar aquests llocs de treball.

S’elimina la del Patronat

En el moment de l’aprovació dels pressupostos municipals d’enguany, des de l’àrea d’Hisenda ja es va avisar que s’eliminaria la gerència del Patronat de Turisme. Aques-

ta mesura es va impulsar per a estalviar despeses municipals.

El sou d’aquest gerent podia arribar als 80.000 euros. Fins el moment, aquesta és l’única gerència que s’ha eliminat en les diferents àrees de l’Ajuntament de Tarragona.

L’Ajuntament farà més eficient la tramitació

de les llicències d’obres

Llicències El consistori impulsa un pla per reduir el temps d’espera

L’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa un nou pla per tal de millorar el temps d’espera per aconseguir una llicència d’obres a la ciutat. «Som conscients que el temps d’espera per aconseguir una llicència d’obres és massa llarg i, per aquesta raó, hem proposat més de 20 accions de millora», explica Nacho García, conseller de Llicències, qui apunta que «algunes ja les hem posat en marxa i d’altres les anirem desplegant aquest any». El consistori proposa optimitzar l’organització amb

la millora de la formació dels treballadors del departament de llicències, així com la reestructuració de les tasques per tal de potenciar la seva autonomia. Respecte a la normativa, es crearà una nova Ordenança reguladora de les llicències d’obres durant el pròxim any. Aquesta permetrà integrar la regulació de les llicències d’obres en una única ordenança per facilitar-ne la tramitació, així com a l’accés a la informació. També s’inclou ampliar el règim de comunicació prèvia en petites obres de reforma a la Part Alta o d’infraestructures de serveis tècnics, sempre que

no sigui una rasa nova. Igualment, es treballa per millorar el procediment, optimitzant la petició d’informes, suprimint tràmits innecessaris, i prioritzant el treball conjunt entre departaments. A més, es milloraran diferents funcionalitats del gestor d’expedients. L’Ajuntament també té previst elaborar materials de consulta i recomanació, així com organitzar La taula de les llicències d’obres que incorporarà agents externs. Finalment, s’optimitzarà el control i l’avaluació del tràmit amb la creació d’un quadre de comandament per detectar problemes.

Redacció

Oriol Castro

L’Ajuntament busca un gestor de Promoció Econòmica. Gerard Martí

L’Ajuntament obre un nou servei presencial d’atenció mental als joves

Societat Els tarragonins d’entre 16 i 30 anys podran disposar de fins a cinc sessions amb una psicòloga

Els adolescents i joves tarragonins tindran a l’abast un nou servei d’atenció psicològica totalment gratuït. El servei s’anomena ‘Ara t’escolto’ i estarà coordinat per dues psicòloges: Mar Espasa i Beatriz Duran. Els tarragonins i estudiants als centres de la ciutat podran disposar de fins a cinc sessions amb una professional per a tractar les seves angoixes o problemes relacionats amb la salut mental.

«Considerem clau i necessari posar la salut emocional al centre de l’atenció», va exposar Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona. L’usuari ja pot contactar i reservar la seva cita a través del web de TarragonaJove o bé per whatsapp al 671 350 671. «Els professionals sabem que els malestars no es

resolen sols. Volem evitar formes de patiment més greus», va explicar Espasa. Hi haurà restriccions a

l’hora d’integrar joves al programa. «Si la persona té una patologia diagnosticada no el podem agafar perquè nos-

altres no fem teràpia, és una atenció conversacional», va apuntar Duran. També, si el jove ja està rebent una aten-

Espasa: «El malestar no es resol sol. Volem evitar formes de patiment més greus»

ció o seguiment en un centre de salut no es podrà acollir al programa. «No volem duplicar serveis», va aclarir la psicòloga. Les actuacions de l’Ara T’escolto es realitzaran de manera confidencial i presencial tres dies a la setmana en horari de matí i tarda en equipaments de proximitat. «Fa anys això era una qüestió tabú, semblava impossible d’aconseguir un projecte així», va comentar la psicòloga. Un cop finalitzat l’itinerari de l’Ara t’escolto’, el o la jove pot ser derivat sempre que la persona estigui d’acord, per participar en grups de millora

del benestar emocional. D’altra banda, les coordinadores del programa van ressaltar l’experiència adquirida amb el projecte ‘Kesse t’escolta’, que ja fa anys que funciona. «Ara, aquest servei serà per a menors de 16 anys. Tot i que els dos programes estan connectats», va indicar Espasa.

Increment d’un 75%

Segons l’estudi realitzat per l’epidemiòleg Enric Rovira, de l’Agència de Salut Pública del Camp de Tarragona, en els darrers anys, els joves adolescents d’entre 15 i 44 anys amb trastorns depressius i d’ansietat ha incrementat un 75%, concretament un 25,3% en dones i un 12,8% en homes; i també ho ha fet el trastorn per depressió, un 7% en dones i un 2,9% en homes.

El suïcidi és considerat la segona causa de mort a Catalunya entre la població jove. Al 2021 van morir a Catalunya 314 joves per suïcidi, mentre que al 2022 van ser 335, segons dades del programa Codi Risc de la Generalitat de Catalunya.«Volem que hi hagi algú que escolti els joves, que no es perdin», va concloure el batlle.

Oriol Castro

El servei s’ha coordinat des de les polítiques de Salut, Joventut i Igualtat. Ajuntament de Tarragona

La consellera Montse Adan va presentar l’edició d’enguany acompanyada dels representants de les colles castelleres de la ciutat. J.C.

‘Tarragona, Ciutat de Castells’ arriba a la seva desena edició

Cultura Les colles de la ciutat oferiran exhibicions castelleres cada dimecres des del 24 de juny fins al 6 d’octubre

John Bugarin

El Pla de la Seu tornarà a ser, un estiu més, l’escenari principal de la iniciativa Tarragona, Ciutat de Castells, que enguany arriba a la seva desena edició. Les quatre colles de la ciutat oferiran exhibicions castelleres cada dimecres, a partir de les vuit del vespre, des del 24 de juny fins al 6 d’octubre. A excepció del 14 d’agost, que no se celebrarà cap actuació.

Els Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarra-

gona, els Xiquets del Serrallo i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau s’encarregaran de mostrar aquesta tradició, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, a la ciutadania i als turistes que visitin la ciutat els pròxims mesos. També actuaran a Tarragona els Nois de la Torre, que han estat convidats a participar en aquestes jornades castelleres.

Fins a 25 cites castelleres Més enllà del programa Ciutat de Castells, durant l’estiu

Sumant les diades tradicionals, la ciutat acollirà 25 cites castelleres diferents

també se celebraran les tradicionals diades castelleres a la ciutat, com les de Sant Joan, Sant Magí o Santa Tecla, així com les que organitzin les mateixes colles tarragonines.

A més, enguany, se celebrarà el Concurs de Castells, l’espectacle més gran del món casteller. Aquesta important

cita tindrà lloc el 29 de setembre a Torredembarra i el 5 i 6 d’octubre a la Tarraco Arena Plaça. Aquells qui vulguin gaudir del certamen podran comprar la seva entrada a partir del 24 de juliol.

Així doncs, Tarragona viurà, en total, fins a 25 cites castelleres. Pel que fa a les exhibicions de Tarragona, Ciutat de Castells, s’ha editat una programació en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. «És una tradició molt nostra i la volem compartir», assenyalava la consellera de Turisme, Montse Adan, qui assegurava que aquestes actuacions seran «un atractiu més per visitar Tarragona». «És una de les accions que més enamora tots els visitants», afirmava. Això sí, remarcava que també serà per al gaudi dels tarragonins. D’altra banda, destacava que «després de 10 anys, queda demostrat que la feina conjunta de Tarragona Turisme, l’àrea de Cultura i les colles de la ciutat està consolidada».

Comencen els treballs arqueològics previs a la rehabilitació de la Necròpolis

Patrimoni Està previst que les obres s’iniciïn l’any 2025, un cop redactat el projecte executiu

Redacció

S’han iniciat els treballs arqueològics previs a la rehabilitació integral de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. Des del passat 30 de maig, s’està realitzant una campanya arqueològica per tal de recollir la informació necessària per a la redacció del projecte executiu de rehabilitació, impulsat pel Ministeri de Cultura i que preveu una inversió total de set milions d’euros inclosos al Pla de Transformació, Recuperació i Resiliència finançat amb fons europeus Next Generation. En concret, durant el mes de juny està previst que es facin treballs de prospecció a la part del jaciment situada al vessant de l’avinguda Ramon y Cajal, amb intervencions a diferents punts al llarg d’aquest sector del recinte.

Els treballs estan impulsats per la Gerència d’Infraestructures i Equipaments de Cultura, a través de la Societat Mercantil Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni (SEGIPSA), i els executa l’empresa Rècop Restauracions Arquitectòniques. Les prospeccions obligaran a modificar puntualment el circuit de visita a la Necròpolis, que mantindrà la seva activitat habitual tant pel que fa a horaris de visites com a activitats programades. En tot moment, se senyalitzaran els canvis i zones de pas restringit, i s’informarà els visitants sobre les alteracions del recorregut habitual. La campanya s’allargarà durant diverses setmanes. Amb els resultats, es podrà elaborar el projecte executiu, les obres del qual està previst que comencin l’any 2025.

La campanya arqueològica va començar el passat 30 de maig. MNAT

Borrachero

Ángel Juárez: «Cal que ens rearmem socialment i expliquem als joves què és tenir consciència»

Entrevista El president de Mare Terra Fundació Mediterrània fa un repàs dels 30 anys d’història dels Premis Ones, que s’entregaran demà a les 19 hores al Teatre Tarragona i que seran retransmesos per TAC 12

decidir qui és el guanyador de cada reconeixement.

Els Premis Ones arriben demà a la 30a edició. S’ho havia imaginat mai que arribarien tan lluny?

Sincerament, no. Mai hauríem pogut pensar que els premis agafarien una dimensió nacional i internacional. En aquell moment, crèiem que eren una bona eina per a seguir fent sensibilització del que a nosaltres sempre ens ha preocupat, que és el medi ambient. Fa 30 anys, érem quatre arreplegats els que ens agradava l’ecologia i avui en dia està de moda ser-ho, en canvi. Quines han estat les claus que els han permès mantenir-se durant tres dècades?

Per mi, en són dues. D’una banda, hem sabut mantenir la nostra independència. Són uns premis de veritat, que no han estat manipulats ni comprats. Aquest és el seu valor més gran. I molt relacionat amb això, el segon punt que ens ha permès créixer, arribar a més gent i consolidar-nos ha estat la diversificació. Els premis no només els entrega Mare Terra, sinó que comptem amb guardons que venen de part de Radio 3, l’agència EFE, la RIET (Red de Escritores por la Tierra), UICN (la Unión Internacional por la Conservación de la Naturaleza), el Port de Tarragona, Sirusa, etc. Cadascú d’ells proposa diversos candidats per al seu premi i després s’acaba de

Això els ha permès obrir l’espectre i, de fet, el que abans eren uns premis mediambientals ara també són socials i culturals. La societat està canviant i els premis s’estan adaptant a ella. Abans, l’ecologista només era ecologista. No el trobaves en un barri demanant millores per la sanitat. Ara, una persona solidària necessàriament ha de ser ecologista, perquè lluita per la vida. I la vida és transversal. Ho engloba tot. Lluitar pel medi ambient és lluitar per la vida.

S’han trobat traves al llarg de la seva trajectòria?

Sí, és clar, moltes! Som conscients que som incòmodes, però ho hem de ser, aquesta és la nostra funció. L’any passat, l’anterior equip de govern municipal de Tarragona va tallar la col·laboració que l’Ajuntament tenia amb l’Escola de Natura de Mare Terra Fundació Mediterrània i els Premis Ones. El resultat? S’ha hagut de sacrificar part de l’equip de Mediterrània. Ho hem passat molt malament. Per sort, tenim bons amics que ens han ajudat a tirar endavant. Hem pogut organitzar aquesta 30a edició dels Premis, que un any més fa setmanes que té les entrades exhaurides. I ho hem fet amb un equip que creu en el projecte. Ha pensat en algun moment en deixar-ho córrer?

«Els Premis Ones no entenen d’egos. Reconeixen gent honesta que treballa per un món millor» Els premiats

M’agrada quan, pel carrer, hi ha gent que m’atura i m’anima a no anar-me’n. Això és el que em fa continuar. He tingut un llarg període de reflexió. Molts dels que em coneixen em deien que ho deixés perquè em passaria factura a

la meva salut. Però he decidit que moriré així, lluitant. Baixaré el ritme, per què físicament ja no puc fer el mateix que abans, però, parar? Mai, és el meu projecte de vida. A tots els qui em diuen que pari, els convido que se sumin a mi, hem de continuar reivindicant.

Sembla, però, que vivim en una societat on l’apatia i el conformisme imperen. Els que som d’una generació que ja ens estem gairebé acomiadant teníem un ob-

jectiu comú. Veníem d’una dictadura i tots lluitàvem per democratitzar aquest país. Avui en dia, no hi ha objectius, perquè no hi ha consciència. La consciència és el que fa a un individu que pugui decidir dedicar part del seu temps a lluitar pels altres. Com que no hi ha consciència, no es lluita i tenim una societat molt passiva. Cal que socialment ens rearmem. Aquesta és una visió que molts dels premiats dels Premis Ones d’aquesta i altres edicions han compartit

amb mi. Tots coincidim en el fet que cal començar de zero i explicar als joves què és tenir consciència.

Mencionava ara a molts dels premiats dels Premis Ones, malgrat els seus orígens i àmbits diferenciats, què creu que tenen en comú tots ells?

Des dels que fan preservació de la natura, les aus, el mar, passant pels que reivindiquen els drets humans, les minories culturals, fins als que denuncien la corrupció, tots volen un món millor. Els Premis Ones no entenen d’egos. Són per a persones autèntiques, que s’ho treballen per compromís i no perquè tinguin com a objectiu guanyar reconeixements. Reconeixem a la gent honesta que està treballant per a fer un món millor. Han preparat alguna sorpresa especial per a celebrar el 30è aniversari?

Editem dos llibres, un que és un recopilatori amb imatges i informació sobre aquests 30 anys de Premis Ones. I l’altre, es titula Aún sigo volando, i és una ampliació del meu últim poemari amb textos inèdits. I, com sempre, a la gala ens esperaran moltes sorpreses. Demà viurem una gran vetllada i estic segur que serà una injecció d’energia positiva. Qui vulgui veure gent positiva, que creu en la vida, l’esperança i la il·lusió i no ha pogut fer-se amb una entrada, que demà no se la perdi a TAC 12.

Anna Ferran

Juárez assegura que ha reflexionat sobre una possible retirada, però que ha decidit «morir lluitant». A. Ferran

Tres detinguts per traficar drogues en un xalet de Boscos

Successos Dins es va trobar un quilo d’haixix i part d’un cotxe sostret a Suècia

Els Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Tarragona van detenir aquest dimarts tres homes de 58, 32 i 19 anys, com a presumptes autors dels delictes contra la salut pública i robatori amb força. El cas es va iniciar fa un mes quan els Mossos d’Esquadra van rebre informacions que en una casa de la urbanització de Boscos de Tarragona hi vivien uns individus que es dedicaven al tràfic de drogues i altres activitats il·lícites.

Davant d’això, els investi-

gadors van muntar un seguit de vigilàncies en les quals van detectar que nombroses persones alienes al veïnat freqüentaven el xalet per deixar uns paquets. Arran de les vigilàncies i de la informació obtinguda gràcies a diverses gestions d’investigació, els agents van sol·licitar autorització judicial d’entrada i perquisició per aquest dimarts. L’entrada i escorcoll es va saldar amb la detenció dels tres principals investigats, el comís de prop d’un quilogram d’haixix, una arma simulada, part de la carrosseria del frontal d’un vehicle

sostret a Suècia i diverses caixes d’anabolitzants preparades per a la seva distribució i venda.

La investigació continua oberta per determinar la traçabilitat de les peces i carrosseria del vehicle sostret a Suècia així com la relació dels detinguts amb el tràfic de

Dos detinguts per apropiar-se de 16.000 euros d’ajudes a autònoms

Successos Estaven previstos per pal·liar els efectes de la pandèmia

Redacció

La Guàrdia Civil de Tarragona, en el marc de l’operació Remis, va detenir a finals del mes de maig dos persones que s’havien apropiat indegudament de més de 16.000 euros, previstos per pal·liar els problemes dels autònoms,

Més de 600 alumnes de primària exposen una peça d’art al MAMT

Art Més de 600 alumnes d’escoles de primària i centres d’educació especial de Tarragona ja han exposat, a l’Espai Quadrat del MAMT, la peça d’art collectiva que han elaborat al llarg d’aquest curs. Aquesta, fruit d’una experimentació amb textures, es podrà visitar fins al 15 de setembre. Redacció/Cedida

arran de la pandèmia de COVID-19. Els ajuts eren tramitats a través del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i van ser aprovats els anys passats 2020 i 2021. Un dels detinguts treballava en la gestoria encarregada de gestionar l’ajuda. La investigació va començar arrel

d’una denúncia al Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona d’un dels autònoms afectats, que havia gestionat l’ajuda a través de la gestoria implicada, establerta a Tarragona.

La Unitat investigadora amb suport del Jutjat instructor, va iniciar les seves gestions i diligències sobre

drogues i els anabolitzants. Ahir finalment els arrestats van passar a disposició del jutjat en funció de guàrdia de Tarragona.

Les detencions s’emmarquen dins del dispositiu conjunt «Porta a Porta» amb la Guàrdia Urbana de Tarragona que es va posar en marxa

l’administrador de la gestoria, el que els va portar a una altra persona suposadament beneficiada de l’il·lícit investigat, relacionada amb l’administrador per llaços familiars. Finalment es va arribar a la conclusió que l’administrador de la gestoria, juntament amb l’altre detingut, s’havien apropiat indegudament de més de 16.000 euros destinats a ajudar l’autònom denunciant. Els investigadors van descartar que s’haguessin produït altres fets de similars característiques, podent tractar-se d’un cas aïllat i puntual.

S’instal·la un punt d’informació del reciclatge a la Rambla Nova

Societat Ahir es va instal·lar un punt de reciclatge a la Rambla Nova amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient. L’acció forma part de la campanya de sensibilització en matèria de gestió de residus. L’estand circularà per diversos punts de la ciutat durant tot el mes de juny. Redacció/Cedida

Els Xiquets de Tarragona celebren la Diada 1885

amb l’objectiu de recollir les inquietuds dels veïns de la urbanització i donar-los consells de seguretat per prevenir robatoris a la zona. Per tant, dos cops per setmana, agents uniformats d’ambdós cossos policials visiten porta a porta els habitatges d’aquesta zona de Llevant.

Castells Els Xiquets de Tarragona celebren la segona edició de la Diada 1885, que enguany dedicaran a Jaume Tarragó i Plana, més conegut com «l’Esperidió». L’actuació castellera tindrà lloc aquest dissabte a les 19:30h a la plaça del Fòrum i comptarà amb la participació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. En acabar se celebrarà un sopar a la fresca pels castellers i castelleres d’ambdues colles i, cap a les 23 h, juntament amb la Bodega Gerard, es podrà gaudir una mica de festa amb la música dels Dj’s Sergyy i Pd Petardeig. En el marc d’aquesta actuació, els Xiquets també han organitzat un col·loqui casteller sobre l’època d’or del segle XIX a Tarragona que tindrà lloc avui a les 19:30 h al Pati del Pou. Comptarà amb la participació de Jordi Bertran, historiador i Xavier Cabré, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Redacció

Un dels detinguts, custodiat per dos agents. Guàrdia

Redacció

Imatge de la carrosseria d’un cotxe sostret a Suècia, comissada pels Mossos. Mossos d’Esquadra

Civil

Redessa planteja usar la IA per avaluar el potencial de projectes emprenedors innovadors

Tecnologia Ha obert una consulta preliminar de mercat per saber si la idea pot esdevenir una realitat

Peralta Moreno

Amb productes com ChatGPT i Suno AI, la intel·ligència artificial (IA) és en boca de tothom. Uns veuen l’avenç tecnològic com una amenaça; altres, com una oportunitat. Redessa és dels segons. L’empresa municipal es planteja desenvolupar un sistema que apliqui la intel·ligència artificial per identificar i valorar els projectes d’emprenedoria que se li presenten. «Busquem que ens ajudeu a desenvolupar una solució basada en la IA per avaluar el grau d’innovació de les idees de negoci, la seva diferenciació respecte de possibles competidors i altres solucions que ja existeixin al mercat i el potencial d’èxit que tindria el projecte», expressà el gerent de Redessa, Albert Boronat, en una jornada que va tenir lloc ahir i que va comptar amb la participació d’una quarantena d’empreses.

Amb aquest objectiu en ment, l’empresa municipal ha convocat una consulta preliminar de mercat adreçada a companyies tecnològiques que puguin resoldre el repte. Es vol saber si la proposta es

Ajudaria a Redessa a ser «més efectiva» i als emprenedors a estalviar recursos

pot convertir en una realitat, si existeixen precedents comercialitzables i què s’ha de tenir en compte a l’hora de convocar la licitació. Boronat esmentà que el programari

hauria de definir si el model de negoci és realment singular i viable, predir si pot tenir èxit al mercat, ser robust en el temps i sobreviure escenaris complexos i, si fos possible,

proposar reformulacions del concepte original que permetin que sigui més solvent i que es diferenciï dels competidors. Així mateix, hauria de permetre disposar de dades

objectives que permetin prendre decisions i identificar les tendències de mercat que puguin sorgir en el futur.

El gerent de Redessa va explicar que la iniciativa, que va definir com a «un nou paradigma per a l’assessorament», permetrà oferir un acompanyament «més efectiu i de qualitat», optimitzar recursos públics, contribuir a la promoció econòmica i a la innovació, fomentar l’esperit emprenedor i millorar la competitivitat de les empreses. Per als emprenedors, considera que l’anàlisi els ajudarà a estalviar temps i recursos econòmics, de forma que dediquin esforços a models «amb què estiguin convençuts i creguin que funcionaran», cosa que els permetrà tenir «més empoderament i fe en el projecte».

Les companyies tenen fins al 5 de juliol per presentar les propostes a Redessa, període ampliable segons el volum de sol·licituds. A partir d’aquí, s’obrirà un període de «diàleg», amb entrevistes amb els proposants. La voluntat és tenir enllestit un informe final de la consulta preliminar l’octubre del 2024, que permetria a Redessa dissenyar el concurs públic «si de veritat hi ha un know-how per acabar licitant un producte d’aquestes característiques tan noves», en paraules de Laura Soto, mànager d’Innovació Urbana de TECH Friendly, que està acompanyant en el procés. Aquesta subhasta seria mitjançant una contractació pública d’innovació, és a dir, la compra d’un producte que encara no existeix al mercat i que s’ha de desenvolupar.

Sergi

Les piscines municipals

obriran portes el 19 de juny

Estiu Les piscines municipals obriran de nou les portes el 19 de juny, donant per inaugurada la temporada d’estiu. El període de bany s’allargarà enguany una setmana més, fins al 8 de setembre, en horari de les 11 a 20 hores, de dilluns a diumenge. Com és habitual, la setmana prèvia a l’obertura oficial es desenvoluparan les trobades d’alumnes dels centres educatius de Reus i el Baix Camp. També s’ha inclòs en la programació l’activitat d’aiguagim, adreçada al públic en general a partir dels 16 anys. La proposta consta de dues sessions setmanals en horari previ a l’obertura, més una hora de bany lliure. Les tarifes, que es mantenen respecte de la temporada anterior, disposen d’un preu diferenciat per a infants i tercera edat i de descomptes —com carnet o targeta jove, targeta daurada, famílies nombroses o monoparentals—. Dins de les modalitats d’entrada, es mantindran els passis mensuals, de temporada, els bons 10 i les entrades diàries i de matí o tarda. Es poden consultar les normes, tarifes i descomptes al portal web https://www.reusesport.cat/ instalacio/piscines-municipals Redacció

Per un dia, els regidors de l’Ajuntament de Reus van seure a la bancada del Saló de Plens. No era el torn de parlar, proposar ni criticar, sinó d’escoltar i atendre. Les seves cadires havien estat ocupades pels consellers escolars —representants de cinquè de Primària de vint-i-quatre centres educatius—, que víctors generaren exposant les seves idees per gaudir d’una mobilitat més saludable, segura i sostenible a la ciutat. Les dues propostes més repetides? Autobús i Ganxeta per a tothom.

Que sigui gratuït per als infants de 0 a 16 anys i per als majors de 65 —o, directament, per a la globalitat de la població—, que els familiars que acompanyin els fills a l’escola tinguin un descompte, que s’apliquin bonificacions als bitllets dels usuaris habituals, que es reforci la seva freqüència de pas o que es canviïn per vehicles elèctrics. L’autobús va generar debat a les aules.

Encara més en propicià la bicicleta de color mostassa que circula des del gener pels carrers de Reus. Els menuts consideren que la Ganxeta ha d’estar a l’abast de tothom: en demanen de «totes les mides» perquè puguin pedalar petits i grans, que n’hi hagi adaptades a ciutadans amb diversitat funcional i que s’activi un sistema alternatiu per desancorar-ne sense requerir un telèfon mòbil. També reclamen l’expansió d’estacions i d’aparcaments per a bicicletes —i patinets— i el desplegament de nous carrils bici que lliguin, sobretot, els centres educatius amb el nucli urbà.

La seva salut i seguretat i la del seu entorn també els preocupa.

Educació El Consell d’Infants presenta les seves propostes per poder gaudir d’una mobilitat més segura, saludable i sostenible a la ciutat

Els infants, al volant de la mobilitat del futur

Prendre nota

Els escolars van poder explicar els suggeriments al govern i a l’oposició

Expliciten la necessitat d’il·luminar els passos de vianants i de posar-hi bandes sonores, així com de pintar uns missatges a terra, just abans de baixar a la calçada, perquè «veiem a molts vianants despistats i ens ajudaria a fer que deixin de mirar el mòbil», tal com expressaren els representants de l’Escola Els Ganxets. També proposen programar tots els semàfors perquè emetin so, demanen més presència policial a les entrades i sortides de les escoles i limitar l’ús de vehicles en hores punta per l’interior de Reus. D’altres, directament, van suggerir que es convoqui un dia sense fum cada mes en què estigui prohibit emprar el vehicle privat per a desplaçar-se per l’urbs. No faltaren idees més ambicioses. Des de la implantació de punts cinètics a les biblioteques per generar energia lumínica mentre es llegeix

Les propostes destacades

• Fer Ganxetes de totes les mides i necessitats per a persones de totes les edats

• Aplicar bonificacions per a usuaris de l’autobús o que sigui gratuït per a tothom

• Escriure missatges a terra als passos de vianants per advertir la gent que deixi de mirar el mòbil

• Que anar a l’escola amb transport sostenible sigui bescanviable per entrades

• Continuar el desplegament de carrils bici i estacions de la Ganxeta

• Organitzar una vegada al mes un dia sense fum en què no es pugui usar el vehicle privat

i es fa esport fins al fet que anar a l’escola més de vint-i-cinc dies amb transport sostenible sigui bescanviable per entrades al futbol, l’hoquei, el Trapezi, les piscines municipals o el certamen de dansa Roseta Mauri; passant per l’organització d’un escape room que es completi en un vehicle sense motor sobre temàtiques diverses.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va assegurar que prenien «nota de les propostes». Algunes, es podrien veure reflectides amb l’aplicació de la Zona de Baixes Emissions. «Heu treballat per fer una ciutat millor, no només als carrers, sinó també amb relació a la ciutadania i la resta de persones», va tancar la batllessa.

Sergi Peralta Moreno

La sessió d’exposició de les idees dels joves va tenir lloc ahir al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus. Gerard Martí

El Museu d’Art i Història de Reus, a punt per iniciar les reformes

Art L’Ajuntament ha presentat el projecte de les obres amb un pressupost total de 2,3 milions d’euros

Miquel Llaberia

El Museu d’Art i Història de Reus presenta finalment el projecte de les obres de reforma d’aquest. Aquestes tenen com a objectiu renovar la seva imatge, adaptant-la al segle XXI, i també millora la seva

accessibilitat. A més, també es vol millorar aspectes com la il·luminació i la climatització, que permetran una millor conservació i visualització de les obres. El projecte compta amb un pressupost total de 2,3 milions d’euros, 300.000 euros dels quals els aporta el

consistori reusenc, mentre que la resta venen d’altres administracions com dels pressupostos generals de l’Estat. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, destaca la importància de l’aportació des dels pressupostos estatals:

Alumnes de l’Escola la Salle promouen la donació de sang

Societat Actualment, les reserves de sang a Catalunya tenen una previsió de sis dies, quan hauria de ser de vora nou o deu

Miquel Llaberia

Un grup d’alumnes 4t d’ESO de l’Escola la Salle de Reus, format per Noa Margalef, Maria Buenafuente i Clara García, han portat a terme una campanya de difusió per promoure la donació de sang durant els dies 4, 5 i 6 de juny a l’Hospital Sant Joan de Reus. Aquesta campanya l’han fet a través d’una assignatura del centre que consisteix en aprenentatge i serveis a fundacions o entitats socials. La coordinadora del Banc de Sang i Teixits a Tarragona, Núria Vilanova, fa valdre aquesta

acció comentant que «no és fàcil fer que la gent vingui a donar sang. Les sales d’espera gairebé sempre estan buides, així que necessitem aquesta promoció i sobretot per part de gent jove, perquè és un col·lectiu que ens costa arribar». Els dies de donacions van començar aquest dimarts 4 de juny i acaben avui dijous i Vilanova assegura que la campanya realitzada per les alumnes ha tingut el seu impacte: «Normalment, en un dia qualsevol tenim 10 o 15 donants, i aquest dimarts van ser 25, així que la feina d’aquestes noies s’ha

notat». Durant el dia d’ahir, les tres alumnes van ajudar en aquesta tasca informant les persones que visitaven l’hospital de l’opció de poder donar sang. «Costa una mica convèncer depèn de qui, però ho hem fet i estem satisfetes», afirma Clara García, una de les alumnes integrants del grup. La seva companya, Maria Buenafuente, reconeix que ha estat una experiència amb la qual han après molt: «fins que no vam començar no ens fèiem una idea de tot el que hi ha darrere del banc de sang». Per un altre costat, Vilanova subratlla que actualment es-

«La idea era fer-ho per fases. Gràcies a aquesta ajuda des de l’Estat ens permet fer tota l’obra de cop». A més, el regidor assegura que preveuen que les obres estiguin acabades l’agost de 2025. Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, fa valdre la

importància «d’obrir un espai tan estimat com aquest a la ciutadania i esperem poder tenir un nou museu que sigui referent».

Novetats

Algunes de les novetats seran els dos nous relats que es

La previsió és que les obres del museu finalitzin al mes d’agost de 2025

podran veure després de la reobertura. Per un costat, una col·lecció dedicada a la ciutat de Reus dels segles XVIII i XIX, una ciutat que, en paraules de Recasens, en «som hereus». I, per un altre costat, dues col·leccions d’art. La primera, relacionada amb la protecció del patrimoni durant la Guerra Civil i, la segona, una exposició d’art gòtic d’Antoni Pedrol Rius que ha passat recentment a propietat pública.

A la vegada, les obres comportaran el desmuntatge de les exposicions que s’oferien al museu fins ara. Aquestes són: ‘Coses de Reus’, ‘Ara Toca Festa’, ‘El retaule Major de la Prioral de Sant Pere’, ‘Reus i els seus artistes (1850-1936)’, ‘L’elixir daurat’ i ‘El Gòtic’. Perquè aquestes es puguin continuar visitant es crearan dues noves exposicions. Per una banda, l’anomenada «Gran reserva. Les col·leccions del Museu de Reus al descobert», que mostrarà 160 peces de les col·leccions del Museu, que s’inaugurarà el dia 20 de juny al Museu Salvador Vilaseca. I, per l’altra banda, hi haurà «I la Festa continua», on s’exposarà a partir del dia 21 de juny al Centre de la Imatge Mas Iglesias bona part de les peces que formen part de l’«Ara Toca Festa».

tan en alerta perquè «les reserves de sang estan per sota del que voldríem». «Això no és una qüestió d’aconseguir el màxim possible en un sol

dia. Però l’estiu sempre és una època en la qual les reserves baixen. Ara mateix tenim reserves per a sis dies, quan l’idoni és estar vora els nou o

deu dies», explica la coordinadora. Els interessats a participar poden anar avui de 9 a 14 hores o de 16 a 20 hores a l’Hospital Sant Joan de Reus.

Imatge creada digitalment sobre com serà el vestíbul del Museu d’Art i Història de Reus després de les obres de reforma. Ajuntament de Reus

Noa Margalef, Maria Buenafuente, Núria Vilanova i Clara García. Diari Més

Més de 250 nens ucraïnesos visiten PortAventura gràcies a la fundació de Sor Lucía Caram

Societat Els infants faran diferents activitats arreu de Catalunya fins a l’11 de juny

Helena Viñas

«Alguns dels nens estaven tremolant de l’emoció per venir a PortAventura». Així va descriure Sor Lucía Caram l’ambient que es palpava entre els 250 infants ucraïnesos que van visitar el parc temàtic aquest dimecres, acompanyats d’un equip de 30 persones, entre tutors i psicòlegs.

El conjunt també visitarà la Sagrada Família, Montserrat i el museu del Barça

de suport, es van enlairar amb un avió militar el 3 de juny, que els va deixar a Girona, des d’on es van dirigir a Lloret de Mar, on s’allotjaran la resta de vacances. A banda de la visita a PortAventura, la programació inclou excursions a Barcelona, concretament a la Sagrada Família i al museu del F.C. Barcelona; a Montserrat; a l’Estartit, per fer vela; i al parc aquàtic de Lloret de Mar. Caram va explicar que els infants van passar per un procés de preparació abans del viatge, i que, quan finalitzi, seran atesos per un equip de psicòlegs: «No els volem privar de l’oportunitat de tenir un descans per a la por que senten de tornar després. Ara mateix necessiten un espai de descompressió», expressa Caram, i afegeix que els nens agraeixen aspectes de les vacances com «poder dormir tot seguit».

Aquesta activitat forma part de les vacances que Sor Lucía Caram, a través de la Fundació del Convent de Santa Clara, ha organitzat pels membres d’un centre d’acolliment de nens orfes que havia obert la guàrdia fronterera d’Ucraïna. «El que ens va sobtar més d’aquell espai és que ells no somreien, i tenien la mirada perduda», va explicar Caram. Així, va començar a establir els contactes necessaris per poder organitzar les vacances, amb converses amb el Ministeri de Defensa i diferents entitats catalanes, com la Fundació PortAventura.

Plataforma Lotte No i el GEPEC al·legen contra el POUM de Mont-roig

Societat Afirmen que la modificació del pla no està prou justificada

ACN

El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans –Ecologistes de Catalunya (GEPEC – EdC) i la Plataforma Lotte No - Salvem Mont-roig van presentar al·legacions al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Mont-

roig del Camp el 27 de maig passat.

Ho van fer en relació amb la modificació puntual número 24 del pla urbanístic per regular les activitats industrials admeses i l’alçària màxima permesa en el sector SUD-4 dels Comellarets, on s’ha de construir la planta de

l’empresa sud-coreana Lotte Energy, que fabricarà elecfoil -un component per fer bateries. Entre les al·legacions destaquen que es tracta d’una modificació puntual que «no està plenament justificada» i que suposarà una «pèrdua d’espais agraris». El col·lectiu també destaca

que han presentat al·legacions perquè la modificació del POUM generarà afectacions a la biodiversitat, la pèrdua d’elements de pedra seca, així com pels «riscos» que tindrà el transport de mercaderies perilloses per l’AP-7. També alleguen possibles contaminacions dels sols i que es tracta d’una adequació de la modificació per a la implementació del projecte Lotte. A la vegada, consideren que és necessari fer un estudi de la biodiversitat de tot el sector dins de l’estudi ambiental estratègic.

Caram i els 250 nens ucraïnesos, amb edats d’entre 12 i 16 anys, a més del seu equip

Una branca més del Dreams Per la seva banda, el president de la Fundació PortAventura, Ramón Marsal, va expressar que per ells aquest projecte es tracta d’un «dreams més que ens hem marcat com a objectiu». «Tots els nens tenen dret a l’oci», va expressar, i va afegir que «des de la fundació volem facilitar l’accessibilitat al parc. No entenem que una part de la societat no pugui gaudir d’aquest espai per raons econòmiques o socials».

Sor Lucía Caram i Ramón Marsal amb alguns dels nens ucraïnesos que van visitar PortAventura aquest dimecres. Gerard Martí

Investiguen la mort violenta d’un home a Torredembarra, el cos del qual es va trobar dimarts

Policial Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’un home el cos del qual va aparèixer aquest dimarts a l’interior d’una furgoneta estacionada a Torredembarra.

Un testimoni va alertar la policia aquest dimarts cap a les 20.15 hores d’una que el vehicle portava uns dies estacionat a una zona propera a la platja.

Un cop al lloc, els indicatius policials van localitzar el cos sense vida d’una persona a l’interior del vehicle. Agents d’investigació de la comissaria de Tarragona es van desplaçar al lloc i es van fer càrrec de la investigació per esclarir les circumstàncies del fet. El cas està sota secret de les actuacions. ACN

Cambrils tindrà 2,5 quilòmetres de catenària del TramCamp

Mobilitat El consistori i Territori pacten que s’instal·li a la zona de Vilafortuny

ACN

El tramvia del Camp de Tarragona tindrà uns 2,5 quilòmetres de catenària aèria al seu pas per Cambrils. El consistori i els tècnics del Departament de Territori i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) han pactat que l’alimentació elèctrica es faci a l’alçada de Vilafortuny. El regidor d’Urbanisme de la ciutat, Enric Daza, es va mostrar satisfet amb les converses que han mantingut des de fa anys amb la Generalitat, i que hagin acceptat les allegacions que han anat fent. Entre aquestes, hi havia el fet que el traçat arribi fins a l’actual estació d’Adif -Cambrils Nord-, en lloc d’acabar-se a la de Cambrils Centre, just a tocar de l’Institut Ramon Berenguer IV. Aquest tram, però, no està inclòs en la primera

Pont de l’antiga via de tren a la riera de Cambrils. ACN

fase del projecte que ha d’unir la ciutat amb Vila-seca, sinó que es farà just després.

El director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat, va indicar que la intenció de Territori és «accelerar al màxim» aquesta sego-

na fase per arribar a Cambrils Nord «l’abans possible».

A banda, aquest segment que queda a l’oest de la riera d’Alforja tindrà finalment tres parades: l’antiga estació de tren, una al carrer Moragas i Barret i Cambrils Nord.

El segment que queda a l’oest de la riera d’Alforja tindrà tres parades

Aquesta intermèdia també s’ha inclòs a partir de les converses entre les administracions i, finalment, el municipi comptarà amb set parades. Un dels esculls que s’haurà de superar és precisament la riera d’Alforja.

Daza va detallar que l’actual pont «anirà fora» i se’n construirà un de «més modern i lleuger» que permetrà mantenir la cota del passeig Sant Joan Baptista de la Salle i, així, evitar el pas subterrani actual. En aquest s’hi acumula molta aigua quan hi ha pluges intenses, fet que genera problemes de mobilitat i seguretat.

Els Mossos d’Esquadra a la furogneta on es va trobar el cos. ACN

A Valls «tot comença per Sant Joan» i enguany ho fa amb una

Festa Major més familiar

Festes Retorna el Ball de Galeres i es celebra el 25è aniversari del ball de l’os, entre altres

Cristina Cuadrat Gonzalez

«Hi ha una frase vallenca que diu que tot comença per Sant Joan: obrim l’estiu, les festes majors de les ciutats i la temporada castellera», deia ahir l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré. I enguany la capital de l’Alt Camp ha apostat per una Festa Major enfocada al públic familiar i a la cultura

popular. Un any més, del 20 al 25 de juny, la ciutat comptarà amb una programació «diversa, per a tots els públics i amb tots els actes gratuïts».

Pel que fa a la part tradicional, Farré explicava que enguany es consolida el corpus central històric. Així, diumenge 23 des de primera hora, se celebrarà l’enramada de la creu de Sant Joan Baptista

amb flor vermella i es proclamarà Ramon Vilà, el campaner en actiu de més edat de la ciutat, com a Santjoaner 2024. D’altra banda, enguany la ciutat recupera l’històric Ball de Galeres gràcies a la Colla Gegantera la Pessigolla. El ball, que representa la famosa batalla naval de Lepant de 1571 en que lluiten les galeres de l’exèrcit otomà contra les

Cambrils, Mont-roig i Vandellòs segueixen treballant per la via verda

Territori Els ajuntaments de Cambrils, Montroig del Camp i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant van dur a terme ahir una reunió de treball per continuar treballant conjuntament i poder col·laborar en el desenvolupament del projecte de convertir l’antic traçat ferroviari en una via verda per a ciclistes i vianants. El projecte, que

serà estratègic per la promoció dels tres municipis de la Costa Daurada, adapta la plataforma viària del tram de 19,3 quilòmetres que va de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant fins a Cambrils, passant pel terme municipal de Mont-roig del Camp i Miami Platja, amb una inversió de 5,8 milions d’euros. En aquesta segona trobada presencial

hi van assistir l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa; l’alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, i l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví. Els han acompanyat els regidors d’Urbanisme i Obra Pública dels tres municipis, Enric Daza, Miguel del Viso, i Ferran Conejo, i els caps tècnics municipals. Redacció

galeres cristianes, s’estrenarà el diumenge 16 a la capella del Roser.

El Sant Joan «més familiar» Enguany el consistori vallenc ha volgut fer una aposta clara per als més petits dedicant-los-hi els tres primers dies de festa major, del 20 al 22 de juny. Farré destacava que l’objectiu és que «Sant Joan

sigui una escola per la canalla, un espai d’aprenentatge per conèixer, entendre i estimar tot el patrimoni festiu i cultural que tenim a la ciutat». Així doncs, els més petits podran gaudir, entre altres, del 25è aniversari del ball de l’os amb la cercavila dels Ossos del Pirineu el dijous 20, que unirà les places del Quarter i del Blat per conduir al públic

L’apunt

Una festa patrimonial d’interès nacional

L’Ajuntament de Valls ini ciarà el procés per poder declarar la Festa Major de Sant Joan com a fes ta patrimonial d’interès nacional. L’alcaldessa, Dolors Farré, apunta que «és una festa que contri bueix a la projecció de la ciutat i que posa en valor el nostre patrimoni cultu ral i festiu i és un reclam per conèixer Valls des de la seva essència», afe gint que «és una de les grans festes del país i la festa vallenca per excel· lència, però també una festa popular de projec ció nacional».

Mariona Escoda serà la pregonera i Ramon Vilà serà proclamat SantJoaner 2024

cap al pregó a càrrec de Mariona Escoda i a la clàssica petada de globus. D’altra banda, el divendres 21 compta amb una programació dedicada als vallencs més petits, ja que l’Os recollirà els xumets dels infants i, a la tarda, el Pati serà l’escenari d’un concert molt especial dels Xiula, que estaran acompanyats per cantaires del Camp de Tarragona. Farré desitjava que «tothom gaudeixi d’aquesta Festa Major. Als vallencs, que la visquem amb civisme i alegria. A tots aquells que ens visitin, tenim les portes de tota la ciutat obertes de bat a bat per xalar perquè pugueu descobrir Valls i el seu Sant Joan».

i

Autoritats i representants de les comissions, durant la jornada d’ahir, en la roda de premsa de presentació de la Festa Major de Sant Joan. Diari Més

Els responsables polítics

tècnics dels ajuntaments de Cambrils, Mont-roig i Vandellòs i l’Hospitalet. Aj. Cambrils

L’agrupació ja s’ha obert un perfil d’Instagram. Coral

La Coral Verge del Camí de Cambrils engegarà una secció

jove aquest setembre

Cultura La Coral Verge del Camí de Cambrils, amb més de 55 anys d’història, ha fet una crida al jovent de Cambrils a inscriure’s per formar part de la primera fornada d’una nova formació coral.

L’objectiu principal actualment és iniciar els assajos a la Cripta de l’Ermita a partir d’aquest mes de setembre, entre les 20 i les 21.30 hores.

Els inscrits tindran una quota trimestral de 30. Per a més informació, es pot enviar un mail al correu jove@coralvergedelcami.cat

D’altra banda, ja s’ha obert un perfil d’instagram propi a @coraljovevcami, a més de fer-se arribar als centres de secundària del municipi el material de difusió de la proposta. Redacció

Arriba la VI Festa dels Indians

i el Modernisme del Parc Samà

Festes En aquesta ocasió, es retrà un homenatge a la música cubana

Redacció

Com cada estiu, els propers dies 14,15 i 16 de juny el Parc Samà celebrarà la Festa dels Indians i el Modernisme, que aquest any compleix la sisena edició. En aquesta ocasió, el Jardí Històric de Cambrils retrà un homenatge a la música cubana amb un concert molt especial el dissabte dia 15 a les 20 hores. L’artista convidat és Papa Orbe, compositor, cantant, arranjador i productor musical nascut a Santiago de Cuba, i el seu grup Los Científicos del Sabor.

A més d’aquest concert, la música cubana sonarà amb un grup en directe durant tot el cap de setmana, al matí de 12 a 14 hores, i a la tarda de 17 a 19. També hi haurà animació per a les famílies amb visites teatralitzades i guiades per un grup d’actors que inclo-

ENOTURISME

Castell d’Or presenta els nous vins amb Marta Clot i música en directe

Castell d’Or ha preparat pel pròxim 21 de juny un tast de vins en la qual es presentarà tota la gamma redissenyada enguany. La prescriptora Marta Clot serà l’encarregada d’acompanyar als

assistents en aquest recorregut per les diferents propostes vitivinícoles que inclou aquesta gamma. Durant el tast, es descobriran vins de qualitat amb diferents Denominacions d’Origen, representatives del territori. Amb aquesta gamma de vins, Castell d’Or reivindica

LA SELVA DEL CAMP

Tots els sabors de la cuina de casa, feta amb dedicació i bona mà, combinat amb un servei atent i ràpid. Aquesta és la combinació guanyadora que ofereix el Restaurant Ca l’Anna, de la Selva del Camp. L’establiment ofereix servei d’esmorzars i dinars de dilluns a divendres i els dissabtes es caracteritzen pels seus esmorzars de forquilla. Dins de la seva extensa carta,

els seus orígens amb una imatge que vol captar l’essència natural d’on neixen, marcada pel vent, la terra, el clima, les flors silvestres i la fauna.

Marta Clot és sommelier i una de les divulgadores de vi català que ha sabut fer-se un forat a les xarxes socials a tra-

s’hi poden trobar gran varietat de tapes, plats combinats i entrepans complets que destaquen per la seva mida. Alguns dels plats estrella de la cuina de Ca l’Anna són el pop a la brasa, els callos o la sèpia amb allioli. L’aposta per mantenir les receptes i els gustos de sempre amb una atenció de caràcter familiar fa que tothom qui visita i menja a Ca l’Anna se senti com a casa.

uen un test de canya de sucre plantada al parc. Tindran lloc divendres 14 de 12 a 14 hores, i dissabte i diumenge de 12 a 14 hores, i de 17 a 19 hores.

«Creiem en el turisme d’experiències, que posa l’emoció del visitant al centre. En

aquest sentit, estem oberts a la col·laboració público-privada amb el Parc Samà, que és un actiu essencial per a turistes que escullen el seu destí en funció de les experiències que vol viure», va destacar l’alcalde de Cambrils, Alfredo

La programació està formada per actuacions musicals i animacions familiars

Clúa.

«El Parc Samà fa anys que treballa amb una constància modesta, però no deixa de millorar i de créixer. Tots els nostres establiments s’hi implicaran per donar-lo a conèixer», va expressar Berta Cabré, presidenta de la FEHT. Per la seva banda, Francisco Javier Castillo, CEO de l’empresa gestora del Parc Samà, va posar l’accent als elements identitaris que «ens fan singulars»: «Ens agrada dir que aquest és un jardí amb memòria, i per això busquem la vinculació amb les nostres arrels, i en aquest cas amb Cuba i amb els indians”.

vés dels seus diferents perfils. De fet, ella és la influencer que hi ha al darrere del compte d’Instagram @LadelsVins, que l’ha fet guanyadora de la 8a edició del Digital Wine Contest com a millor prescriptora de la Cultura del Vi 2023. El vespre estarà amenitzat per la música de Mint Valley, qui oferirà un repertori variat amb versions de The Beatles, Elvis Presley, U2, Queen, Lady Gaga, Coldplay i molts més. Les entrades poden adquirir-se a entradium.com

~ GASTRONOMIA ~

Redacció

La sommelier i influencer Marta Clot amb els nous vins de Castell d’Or.

Jove Verge del Camí

Presentació de la VI Festa dels Indians i el Modernisme. Parc Samà

L’èxit de la temporada del Nàstic, la suma de l’encert de totes les peces de l’entitat

Futbol El duel de diumenge contra el Ceuta torna a ser clau i, sigui quin sigui el resultat, no tacaria un curs ja d’excel·lent

El Nàstic continua preparant la setmana amb normalitat amb un duel clau a l’horitzó: la tornada contra el Ceuta. En tres anys de vida de la Primera Federació, l’equip suma el seu segon play-off amb l’objectiu de tornar a Segona, la categoria professional on es mereix ser l’equip tant per història, per ciutat i per gestió de club. Ara mateix, el curs ja és d’excel·lent i s’ha arribat fins aquí per la suma de l’èxit de tots els estaments de l’entitat. Des dels treballadors de manteniment, l’equip comercial, el departament financer, l’equip del futbol base i els jugadors fins al Consell d’Administració treballen amb l’objectiu de tornar a la categoria professional i fugir de la Primera Federació. En la darrera campanya, la categoria va generar unes pèrdues acumulades de 40 milions d’euros només d’entre els 40 equips de Primera Federació. De fet, dos equips van desaparèixer completament i, d’altres, aquesta temporada ja han sigut denunciats per no complir amb els pagaments als seus jugadors, fet que, al Nàstic, no li ha passat en cap dels tres anys a una Primera RFEF deficitària. En aquest forat negre de categoria, el Nàstic ha apostat sempre per mantenir una estructura professional, amb l’esforç que això implica. En aquest sentit, des de la Real

Des de la RFEF destaquen el club com un «exemple» a la categoria

Federació Espanyola de Futbol i els estaments del futbol professional destaquen el club com un «bon exemple» i un «referent» i de pràctiques a la categoria. A nivell de transparència, també es compleixen amb nota els requisits marcats per la RFEF, amb els comptes de les darreres cinc temporades auditats i públics al portal web del club. Aquesta feina en l’ombra ha quedat reflectida durant la tempora-

El Nou Estadi Costa Daurada, camí al ‘sold out’ de cara al duel de diumenge

Futbol El Nou Estadi Costa Daurada apunta que serà una olla de pressió aquest diumenge en el duel de tornada contra el Ceuta. El Nàstic es juga davant de la seva afició el bitllet a la final del play-off d’ascens i l’afició respondrà per tornar a lluir l’estadi de gala. Aquesta és una crida que ha repetit la plantilla durant la setmana.

De fet, Dani Vidal va apuntar a les seves xarxes socials que «necessitem el Nou Estadi de les grans ocasions, volem veure el sold out a taquilles, junts a pel nostre objectiu» Aquesta crida ha estat escoltada i, ahir, Preferent i Gol Sud es van unir al Gol Nord i Tribuna penjant el cartell d’entrades exhaurides. Al tancament de l’edició, només

quedaven 1.000 entrades disponibles a Preferent Superior, el que fa que en el partit de diumenge probablement es trenqui la barrera dels 12.000 aficionats. Aquesta marca és un incentiu per a uns jugadors que ja van demostrar contra el Deportivo que, amb el camp ple, l’equip es transforma i, diumenge, es necessitarà la millor versió. AMQ

da. Per exemple, el club continua apostant per l’excel·lència en la gespa del Nou Estadi Costa Daurada i ha invertit en un servei de manteniment d’acord amb les categories professionals i això ha fet que el temple grana no tingui res a veure amb els altres camps en els que ha hagut de jugar el Nàstic aquesta temporada. El cas dels desplaçaments i l’atenció a la primera plantilla també és un exemple. Des de

l’entitat es va apostar per la ruta més còmode possible per afrontar la primera eliminatòria contra el Ceuta, amb vol a Tànger, en comptes d’escollir un viatge per terra i ferri, i una estança còmoda per garantir el bon rendiment de l’equip. De la mateixa manera, l’esforç es repeteix amb uns bons serveis mèdics i un cos tècnic dotat amb eines d’última generació per preparar els partits. Aquests són uns detalls que,

en la Primera Federació, pocs clubs poden superar.

Unió amb l’afició

Una de les claus d’aquesta temporada és la unió de l’equip amb l’afició. La massa social actual del club supera els 7.500 socis, un fet que és el reflex de la comunió entre entitat i afició. Fins ara, el Nou Estadi ha superat en 10 ocasions la barrera dels 7.000 aficionats. De fet, s’ha superat, fins i tot, anys de Segona Divisió. La pantalla gegant del Parc Francolí va ser un èxit que va fer bategar de grana a Tarragona de nou. Des de l’entitat han apostat per promocions per beneficiar els socis perquè tinguin entrades més assequibles per portar els seus familiars. La més recent permet nous socis a partir de 20 euros per veure el darrer partit de lliga i el play-off. A banda, el Consell d’Administració va decidir que el play-off fos gratuït per als socis, mentre que el Córdoba, entre altres, fa pagar. L’èxit del Nàstic ha sigut la suma de totes les peces d’un club professional. Acabi com acabi el curs, l’entitat té clar que mantindrà el tret d’identitat que els ha garantit èxits esportius i de gestió i ser un referent en el futbol professional.

La graderia d’animació del Nàstic animant a l’equip durant el darrer partit a casa. Nàstic

Arnau Montreal Quesada

Els jugadors del Nàstic celebrant un gol al Nou Estadi Costa Daurada durant el darrer duel contra l’SD Logroñés. Gerard Sala/Nàstic

Gorka Santamaría: «Les coses boniques s’aconsegueixen amb l’afició, jugadors i ciutat»

Futbol El davanter del Nàstic parla sobre la batalla viscuda a Ceuta, de la seva temporada a nivell personal, sobre el gol i de les vivències que ha viscut en els darrers ‘play-off’ l’ascens que va disputar en el passat

Com es troba a nivell personal?

«Amb molta confiança. Estic treballant molt bé, tot i que és veritat que estic gaudint de menys minuts dels que m’agradaria. Tinc la confiança que puc donar alguna cosa important a l’equip i a tota la gent que m’ha donat suport. M’esforço molt perquè, al final, el meu futur i el de la meva família depèn d’això. Soc un jugador que, si té minuts, és capaç de generar ocasions i, per això, cada vegada que surto al verd intento donar el meu màxim nivell». Aquesta temporada encara no s’ha pogut estrenar. En el moment dels partits decisius, assolir-ho ara és més

«Signo jugar els minuts que disposo i marcar «No soc supersticiós, però el futbol ens deu alegries i confio plenament que arribaran»

L’apunt

El Nàstic i Gorka Santamaría comparteixen l’últim ascens

El Nàstic i Gorka Santa maría, per separat, han viscut camins similars. El darrer ascens del davan ter basc va ser el 2015. De fet, quan el Nàstic su perava per 3 1 al Huesca amb un rochazo per pu jar a Segona, Santamaría va marcar un doblet per facilitar un ascens que, al final, el Bilbao Athletic va aconseguir. A més, tam bé té un intent frustrat. Un any abans del Nàs tic a Vigo, Santamaría, llavors amb el Badajoz, va perdre el duel decisiu contra l’Amorebieta.

El davanter del Nàstic, Gorka Santamaría. Gerard Martí

clau?

«Si al principi de la temporada em diuen que he de jugar els minuts que estic jugant i aconseguir el gol de l’ascens, doncs segurament ho signaria jo i tots els davanters. M’hauria agradat que la temporada s’hagués donat d’una altra manera, però ha sigut així i ja està. Ara, està a les meves mans que, en els minuts que pugui tenir, canviï la trajectòria i aconseguir el gol».

L’últim ascens del Nàstic va ser el 2015, el mateix que el seu. Què recorda d’aquell ‘play-off’ amb el Bilbao Athletic?

«Va ser duríssim. El recordo com el més especial de la meva vida, jugant per l’ascens a San Mamés amb més de trenta mil persones, guanyant 2-0 i marcant el doblet. Tinc les ganes i la il·lusió de repetir aquesta sensació». També, com el Nàstic a Vigo, va patir un ascens frustrat amb el Badajoz contra l’Amorebieta.

«Sí. Sempre he dit que el futbol et dona una alegria i cent cops de bastó. Per desgràcia, aquell any, quan semblava que estava tot encarrilat, vam caure. Jugàvem contra l’Amorebieta al nostre estadi i va ser llavors quan vam perdre el primer i últim partit de la temporada a casa, davant de tota la nostra afició. Això em va fer aprendre que, malgrat que tenim aquest avantatge ara, he dit als companys que no podem sortir a especular. Malgrat que l’empat ens valgui, si sortim pensant amb l’empat, acabarem perdent. Hem de sortir a guanyar, amb el mateix esperit que hem tingut tot l’any, no podem especular».

Dos ascensos el mateix any i dues frustracions. El futbol li deu una alegria tant al Nàstic com a Gorka Santamaría?

«No soc supersticiós, però la veritat és que el futbol ens deuen unes quantes alegries. Fa molt de temps que tots dos ho esperem i confio plenament que aquest any arribaran».

La plaça Corsini de Tarragona, l’escenari del circuit de

3x3 Pro

Bàsquet 3x3 El dissabte 29 de juny Tarragona serà la seu del primer circuit català professional impulsat per la Federació

Redacció

La plaça Corsini de Tarragona serà l’epicentre del bàsquet 3x3 català el pròxim dissabte 29 de juny, quan es convertirà en una pista per acollir el Circuit 3x3 Pro, el primer circuit català professional de 3x3 impulsat per la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ)

amb la col·laboració de Tarragona Esports. Després de l’èxit de la setena edició del Circuit 3x3 de la FCBQ, celebrada el passat mes de maig al Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediterrània, Tarragona esdevindrà una de les tres ciutats catalanes que acullen aquest nou esdeveniment Pro que omplirà d’es-

port, al llarg de tot el dia, la plaça Corsini. Al circuit hi participaran equips sèniors professionals de Catalunya, però també de la resta de l’stat, així com europeus i internacionals; amb premis per al guanyador de cada seu, i l’accés al 3x3 World Tour de Shanghai i al 3x3 Women’s Series de De-

Després de Tarragona, el Circuit 3x3 passarà per Badalona i Barcelona

brecen pel campió masculí i femení del circuit.

El conseller d’Esports i Turisme Esportiu, Berni Álvarez, va destacar que el 3x3 «és una modalitat integrada totalment al món del bàsquet català que ja és una disciplina olímpica». A més, va afegir que «Tarragona es tornarà a omplir d’esport amb aquesta nova cita esportiva que, a més a més, donarà el tret de sortida a la nostra ciutat». Finalment, el conseller va destacar que «estem molt contents de ser una de les tres ciutats, juntament amb Badalona i Barcelona, que acollirà aquest nou esdeveniment en el qual podrem veure en directe i al centre de la ciutat esportistes nacionals i internacionals de màxim nivell». Després que Tarragona engegui la competició el 29 de juny, el Circuit 3x3 Pro de la Federació Catalana de Basquetbol viatjarà a Badalona (dissabte 13 de juliol al Port de la ciutat) i Barcelona (dissabte 20 de juliol al passeig de Gràcia).

D’aquesta manera, Tarragona es torna a sumar a l’esport olímpic de Bàsquet 3x3 després del Circuit de 3x3 celebrat a l’Anella fa unes setmanes. A més, està en marxa la creació de pistes de 3x3 al velòdrom municipal.

El Club Tennis Tarragona, doble campió de la Lliga Catalana de 1a Divisió

Tennis Els equips Benjamí Femení i Júnior Masculí van triomfar el darrer cap de setmana

Redacció

Dos equips del Club Tennis Tarragona es van proclamar el darrer cap de setmana campions de la Lliga Catalana 2023/2024. El Benjamí Femení, amb Ivet Montero, Berta Pérez, Emma Martí, Sofía Garcia, Emma Fernández i Irene Arbúcias, va superar a quarts al Real Club de Tenis Barcelona per 3-0, al CT Barcino per 3-0 a semifinals, i la gran final va enfrontar al CTT contra el CT Torelló, partit on les jugadores van imposar-se per 3-1. Pel que fa al Júnior

Masculí, amb Eduardo Pujo, Álvaro Tormo, Benediktas Verkovskas, Christian Santos, Izan Bofarull i Genis Ribas, va superar als vuitens de final al CT Blanes per 3-1, va desfer-se del CE Laietà per 4-0 a quarts, i del CT Mataró a semifinals per 3-1. Finalment, els tarragonins van aconseguir el títol de campions en superar per 3-2 al CT Lleida. Des del club celebren aquest èxit destacant que «un cop més, demostrem que al Club Tennis Tarragona tenim talent de sobra per competir a les millors categories».

El conseller d’Esports de Tarragona, Berni Álvarez (segon per l’esquerra) durant la presentació. Cedida

L’equip benjamí femení del Club Tennis Tarragona. Cedida

Associacions judicials critiquen Sánchez per insinuar «interessos electoralistes» de part dels jutges

Política Feijóo també ha criticat les paraules del president, acusant-lo d’intentar tapar la seva «corrupció

ACN

Ahir el Fòrum Judicial Independent i l’Associació Francisco de Vitòria van criticar al president del govern, Pedro Sánchez, per insinuar en la seva darrera carta a la ciutadanua que els jutges volien «condicionar les eleccions». «Resulta molt poc edificant que el president del govern traslladi a la ciutadania la idea que un jutge dicta les resolucions amb interessos electoralistes», van indicar ambdues agrupacions judicials en un comunicat conjunt. Així mateix, diuen que citar a una persona en qualitat d’investigada, com és el cas de la dona del president, no suposa «cap valoració de culpabilitat». «La percepció de normalitat democràtica del treball dels jutges depèn molt que els responsables polítics no facin assenyalament de jutges i respectin les decisions i els temps de la justícia», agreguen les entitats a la seva nota. Així mateix, avisen que els ritmes de la justícia «no s’acomoden ni s’han d’acomodar» als temps electorals de la política. «La separació de poders és un principi irrenunciable que hauria de ser present a tota declaració política», conclouen les entitats.

La UE convida Israel a una reunió del Consell d’Associació per abordar la situació a Gaza

Món Els 27 van acordar convocar el país hebreu després del bombardeig a Rafah

ACN

La Unió Europea va convidar ahir formalment Israel a una reunió del Consell d’Associació, amb la qual el bloc comunitari vol garantir el compliment de les ordres del Tribunal Internacional de Justícia. El pas l’ha fet el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, després de l’acord dels ministres d’Exteriors europeus a finals de maig per convocar Israel en el marc del Consell d’Associació. L’acord entre els 27 va arribar després que Israel bombardegés un camp de refugiats a Rafah

després de l’ordre del Tribunal Internacional de Justícia que va demanar al país hebreu aturar l’ofensiva i permetre l’accés humanitari a la Franja. Segons va informar el mateix Borrell, la invitació s’ha fet arribar al ministre d’Exteriors israelià, Israel Katz. En la reunió del 27 de maig, els ministres d’Exteriors europeus van debatre per primer cop com abordar l’incompliment per part d’Israel de les ordres del Tribunal Internacional de Justícia i hi va haver unanimitat entre els 27 per convocar els representants israelians.

La carta de Sánchez Amb aquesta nota, part de la judicatura contesta a la car-

ta a la ciutadania publicada dimarts per Pedro Sánchez on alertava d’una «coalició ultradretana» per «condicionar les eleccions» del 9-J amb decisions com l’anunci de la

El Senat reclama al govern espanyol que creï una nova selectivitat comuna a tot l’Estat

Educació PP i Vox tiren endavant la proposta, que vol unificar el currículum de batxillerat

Agències

El Senat, on el Partit Popular té majoria absoluta, ha aprovat aquest dimecres demanar al govern espanyol que creï una nova selectivitat comuna per tot l’Estat. Segons la moció, s’han de crear també uns currículums unificats de batxillerat per tots els estudiants espanyols. La iniciativa, en línia amb la proposta llançada al gener per les comunitats governades pels populars, ha tirat endavant amb 143 vots a favor, 113 en contra i dues abstencions.

La senadora del PP Pietat

Sánchez va justificar la prova comuna en què Espanya té «un districte únic universitari» i es va preguntar per què les pitjors comunitats en el rànquing de l’informe PISA estan en les posicions més altes de la taula de resultats de la selectivitat. La proposta del PP inclou que el Govern la faci en coordinació amb les comunitats pel fet que la competència educativa és autonòmica. En una esmena, rebutjada pel PP, el PSOE va tractar d’instar el Govern a culminar el decret, per a aconseguir «proves no iguals, però sí homogènies».

Feijóo: «La carta és un insult als jutges i a la intel·ligència dels espanyols»

citació a la seva dona per un cas de presumpte corrupció. «Aquests pròxims dies (es veurà) una acurada coreografia dissenyada per la coalició ultradretana per intentar condicionar les eleccions i debilitar el govern», avisava el cap de l’executiu en una missiva de dues pàgines on també remarca que la seva decisió de mantenir-se al càrrec és «més ferma que mai» malgrat els atacs i les acusacions contra ell i la seva família.

Dures crítiques de Feijóo

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar que la carta a la ciutadania difosa pel president del govern espanyol Pedro Sánchez és «un insult als jutges, els mitjans de comunicació i la intel·ligència dels espanyols». Feijóo tam-

bé va dir que la carta és «la segona dosi del melodrama» després de la primera carta de Sánchez. El seu govern, va afegir, és «una factoria d’entreteniment que emet un capítol cada setmana». En aquest context, Feijóo va reivindicar «més Europa que mai» i va defensar que és necessària perquè és «la garantia de l’estat de dret». A més, va afegir que els jutges del TJUE no «s’acovardiran» per «cartetes». «No hi ha cap govern a Europa més qüestionat per la corrupció que el govern d’Espanya», va assegurar Feijóo. Feijóo va dir que mentre que a Begoña Gómez li correspon donar les respostes oportunes davant del jutge, Sánchez ha de donar explicacions als espanyols i prendre decisions «seriosament», «sense melodrames». Segons ell, Sánchez va escriure la primera carta a la ciutadania perquè sabia «que això podia passar» i ara l’ha acusat d’oferir «una segona dosi de melodrama» amb una segona carta després de conèixer la citació judicial. «És normal que els espanyols tinguin la sensació que el govern els està prenent el pèl», va indicar.

De fet, Feijóo va assenyalatrque el govern espanyol és com una «telenovel·la», una «factoria d’entreteniment» mentre està tot «parat». «Tenim un govern que no té capacitat de tirar res endavant, collapsats pels escàndols i ningú mou ni un dit excepte si mana l’amo», va reblar.

Borràs denuncia als Mossos una agressió mentre dinava amb militants de Junts a l’Ampolla

Política Una persona l’ha increpat i l’ha intentat colpejar amb una glaçonera

ACN

La presidenta de Junts i expresidenta del Parlament, Laura Borràs, va presentar ahir una denúncia als Mossos d’Esquadra per haver patit una agressió mentre dinava amb militants i simpatitzants del partit a l’Ampolla. Segons han explicat testimonis dels fets un home va increpar i insultar la dirigent de la formació mentre era al restaurant, li va llençar glaçons i va intentar colpejar-la amb una glaçonera, però persones presents al dinar li ho van impedir. Els Mossos d’Esquadra

van anar al restaurant i han obert una investigació. En un comunicat Junts ha informat que Borràs va denunciar els fets com a possible delicte d’odi. Segons Junts, un cop presentada la denúncia, Borràs va seguir amb la seva agenda prevista. La presidenta del partit era a les Terres de l’Ebre per participar en diversos actes electorals per la campanya de les eleccions europees. En un comunicat a xarxes socials, Sumem per l’Ampolla va denunciar «l’acte de violència» que va patir Borràs, lamentant que van ser «incitats per l’odi».

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ahir, en un míting del PSOE a Gijón. ACN

Editorial

Mesurar les paraules

Els anys, l’experiència, la responsabilitat, el càrrec i el context són factors que acostumen a modelar les actituds, decisions i comportaments de les persones. Els càrrecs polítics no són l’excepció i, de fet, l’exposició pública, accentua encara més el judici públic de les decisions, comportaments i actituds. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ja fa gairebé una dècada que es troba en primera línia política. Durant els seus primers anys, va protagonitzar declaracions, accions i propostes que podien no agradar a tothom, però que no passaven amb indiferència als ulls de la ciutadania. L’any 2015 va aconseguir entrar a

l’Ajuntament com a segona força més votada. L’any 2019 els vots van augmentar. Tot plegat, sense deixar enrere un caràcter desenfadat i les afirmacions o les crítiques contundents. Un any més tard va deixar Tarragona i el seu partit i va emprendre l’aventura del Parlament de la mà del PSC. L’any 2023, consolidat en les files socialistes, aconseguia l’alcaldia. Fou un moment determinant: ja no hi havia la necessitat de destacar, d’omplir portades a cop de paraula. Havia arribat el moment de mesurar-se, almenys de cara a la galeria. Té assumit el rol. És un polític assossegat. Pel càrrec, l’experiència, la responsabilitat, el context o els anys.

Tribuna

La reindustrialització, objectiu prioritari de la UE

El proper diumenge tenim una nova cita amb les urnes, en aquest cas per decidir la configuració del parlament europeu. Son històricament les eleccions que registren una participació més baixa, un fenomen paradoxal, tenint en compte la transcendència de les polítiques que es decideixen a les institucions europees, que marquen en molt bona mesura la vida dels ciutadans de la Unió Europea. Qüestions com les polítiques d’habitatge, la regulació laboral, la fiscalitat, la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat o les polítiques d’immigració, entre d’altres, venen definides per les directrius europees, que els estats membres van adoptant amb l’objectiu de consolidar un marc comú.

En aquest context, Europa té un repte que en els darrers anys ha aflorat com a prioritat màxima, molt en particular des de la pandèmia. Em refereixo a la reindustrialització. El nostre continent va perdre entre 2000 i 2020 un 20% del seu teixit industrial, un sector que des de el segle XVIII havia impulsat el seu desenvolupament econòmic i social fins a portar-lo a les cotes més altes de la història de la humanitat. La globalització va provocar que moltes empreses deslocalitzessin la producció per emportar-se-la a regions amb costos més reduïts, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball i PIB. I també de control de la cadena de subministraments. La pandèmia ens va obrir els ulls definitivament i ara ja no queden dubtes que recuperar teixit industrial és una de

Jordi Margalef

Secretari de Comunicació Sindicat de Treballadors

les prioritats estratègiques per als propers anys. Tant és així que els programes europeus dissenyats amb aquesta finalitat es denominen ‘Autonomia estratègica’, un concepte que indica el vertader repte: no dependre d’altres zones del planeta a l’hora de proveir-nos de productes i béns essencials. En aquest procés, és important afinar i ser capaços de generar activitat a favor dels actuals vectors del desenvolupament. La descarbonització, la transició energètica, la mobilitat sostenible o l’economia circular son, entre d’altres, els segments estratègics per consolidar aquesta nova indústria europea que ens han de permetre recuperar posicions al tauler geoeconòmic. Una nova direcció que no és, en absolut, incompatible amb les polítiques per reforçar la competitivitat de la indústria

El nostre continent va perdre entre 2000 i 2020 un 20% del seu teixit industrial, un sector que des de el segle XVIII havia impulsat el seu desenvolupament econòmic i social fins a portar-lo a les cotes més altes de la història de la humanitat

existent, la que ens ha portat fins aquí i que té i ha de tenir un pes enorme a la nostra economia tant en termes de llocs de treball com de PIB. De fet, totes aquestes noves tendències adquireixen un especial sentit com a complement i factor de transformació de la indústria de sempre. La química, l’automoció i la fabricació de tota mena de béns estan immersos en un procés d’adaptació al nou marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’Agenda 2030 també va d’això, és qüestió de tenir la mirada oberta i no enrocar-se en un concepte excessivament idealitzat del que serà la indústria del futur. Hi ha molt en joc i no podem perdre més potencial. És molt important que els ciutadans i els agents socials estem conscienciats de la rellevància d’aquest procés i així ho exigim a les forces polítiques europees. Per a que des de les institucions europees es creïn les condicions que l’afavoreixin. Tot plegat, redundarà en la creació de l’ocupació estable i de qualitat que només la indústria garanteix, un àmbit en el que Europa en general, i Espanya i Catalunya en particular, van retrocedir amb l’excessiva terciarització de la nostra economia. Posem el focus en la reindustrialització d’Europa i fem que els nostres representants no el perdin.

Tribuna

Si no vas a votar altres decidiran per tu

Demano humilment a qui estigui llegint aquestes línies que arribi fins al final. Valdrà la pena. Si no fas política, altres te la faran. O el que és el mateix, si no vas a votar altres decidiran per tu. Així de clar.

I si algú té encara algun dubte poseu molta atenció al que ve a continuació (que es va dir a la recent cimera de l’extrema dreta mundial que es va dur a terme a Madrid). L’orador és el senyor Milei, l’home que es vantava amb una motoserra de retallar les prestacions socials del seu país. Doncs bé, allà anem: «entre la mafia y el Estado (entès com a garant de drets socials) prefiero a la mafia porque la mafia tiene códigos y compite» (rialles). «Soy el general anarco-capitalista. Vengo de Liberland, la tierra de la llibertad. Mi misión es cargar a patadas en el culo a los socialistas y a los colectivistas» (més rialles). «No tengan miedo, den la batalla contra ‘los zurdos’ (els i les socialistes), los ganaremos perque somos superiores; esto no es para tibios» (aplaudiments furibunds). Està entès, oi? Traduït a la pràctica, ara que parlem en aquestes eleccions de la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic, declaracions recents del senyor Milei: «me dicen que la empresa X contamina un río. Y bien, ¿dónde está el daño?» Tal qual. S’ha de reconèixer que el senyor Milei obre la boca i diu el que creua per la seva ment. Expressa realment el que pensa, a diferència del Vox-PP que pensa el mateix però que encara no ha arribat a aquest nivell de loquacitat o de sinceritat (potser perquè saben que a la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes d’aquest país se li posen els pels de punta quan escolta aquestes barbaritats). Volem realment trobar-nos amb això el dilluns, 10 de juny, al Parlament Europeu? Amb aquests que se senten ‘superiors’ (superiors, de què?), els que no saben expressar-se d’una altra manera que insultant i difamant?, els que arriben a fer afirmacions que són una falta de respecte al comú dels mortals, com ara dir que «si la gente no llegara a final de mes, ya se hubieran muerto» (!!). Volem això per als nostres fills i filles? Doncs si no estàs d’acord amb l’auge de l’extrema dreta ultra us demano també que reflexioneu sobre aquesta realitat: perquè van reunir-se, precisament, a Madrid per insultar? Doncs perquè el gran enemic a batre és el Govern socialista i progressista que tenim al nostre país. La gran amenaza que volen destruir és diu Pedro Sánchez. D’aquí el vendaval d’injúries, desqualificacions, amenaces, mentides, etc. que van atiar fins a l’extenuació. Hem de respondre diumenge a les urnes. També en defensa pròpia, en defensa de la sanitat i l’educació públiques, del sistema públic de pensions, dels drets de les dones, etc. És a dir, de tot allò que estarà en risc si el Vox-PP europeu suma majoria al Parlament d’Estrasburg. Per tant, qui pugui votar que voti, que voti socialista per defensar la democràcia i fer retrocedir al tàndem de la dreta-extrema dreta. Si vols evitar que a Europa manin els ultres i si creus que la justícia social no és una ‘aberració’ sinó un component bàsic d’una societat lliure i democràtica, diumenge ves al col·legi electoral i vota. Vota socialista. Si passem d’anar a votar dilluns serà massa tard per a lamentar-ho...

La gran ‘amenaza’ que volen destruir és diu Pedro Sánchez. D’aquí el vendaval d’injúries, desqualificacions, amenaces, mentides, etc. que van atiar fins a l’extenuació

Ainoha Carbonell Candidata del PSC al Parlament europeu per Tarragona

Tribuna

Ser del Nàstic és...

Segons diu la meva mare, el primer cop que vaig anar al camp del Nàstic va ser dins la seva panxa... Però el primer record “conscient” que tinc en relació al Nàstic és passar tardes senceres retallant paperets, que el meu cosí gran i una colla de jovent llençaven al terreny de joc quan sortien els jugadors.

També recordo al meu avi explicant-me -tot orgullós- el partit Nàstic-Barça que va servir per inaugurar el camp del Nou Estadi, l’any 1972, i que només van perdre d’un gol. Ja de gran, el meu fill jugant amb el futbol base –començant de “baby”- i que encara molts pares d’aquella època conservem una bona amistat. I la darrera temporada que el Nàstic va ser a Primera, la 2006-2007, que vam aprofitar per recórrer tots els camps de Primera de la lliga espanyola.

Són alguns dels records que m’han vingut al cap aquests dies que l’equip es troba immers en la lluita per l’ascens a la categoria de plata. Records que, com qualsevol aficionat o aficionada grana, quedaran gravats per sempre en el lloc que el meu cervell reservat a les “Emocions”.

«ESobre l’Horta Gran de Tarragona

n sortir de Tarragona per traslladar-se a Tortosa, hom passa, per sobre el pont de pedra, el riu Francolí, que rega la bella plana de Tarragona, coneguda en el país amb el nom de ‘camp de Tarragona’. Aquest camp iguala en riquesa el que hom pot veure de més bell a Itàlia: els arbres, les vinyes i els cereals s’hi barregen, i presenten al mateix temps la unió de tres menes de collites.»

Alexandre de Laborde, Viatge pintoresc i històric. El Principat . 1820.

Robert Casadevall Camps Geògraf

Josep M. Milà Rovira Arquitecte

Per mi –i segur que per molta gent- ser del Nàstic va més enllà de tenir simpatia per un club de futbol. És sinònim de sentiment de pertinença a una comunitat, a una ciutat, a Tarragona

Per mi –i segur que per molta gent- ser del Nàstic va més enllà de tenir simpatia per un club de futbol. És sinònim de sentiment de pertinença a una comunitat, a una ciutat, a Tarragona. Tant se val quin sigui el teu origen, quina edat tinguis, si tens una o altra capacitat, si ets de dolç o de salat, si votes un partit o un altre,... El més important és que els milers de persones que ens vam aplegar diumenge al Parc Francolí formàvem una sola “marea grana” i amb un sol lema: “Fins al final!” Confesso que em segueix sorprenent a mi mateixa com el Nàstic i l’esport en general és capaç de sumar –i no restar-, trencar barreres i fomentar el sentiment de ciutat. Com també ha passat amb el voleibol a Sant Pere i Sant Pau, amb l’handbol a Sant Salvador, i amb molts altres exemples que podríem citar de foment del sentiment de barri i de ciutat, i si parlem de valors associats a l’esport, al Club Gimnàstic en tenim un bon exemple: el Nàstic Genuine, com va batejar el president grana, “el millor equip de la història del Nàstic”. Un somni fet realitat per part d’uns seguidors que no es perdien mai un partit del Nàstic i que el club també volia que ells poguessin sentir el que representa vestir els colors de l’equip de la seva vida.

El Nàstic Genuine s’ha convertit en el primer equip de futbol del territori per a nois i noies amb Discapacitat intel·lectual (DI). Un bon exemple que l’esport també pot ser inclusiu i una bona manera de donar visibilitat a persones amb capacitats diverses, posant la participació per davant de la competició. Cal reconèixer que els clubs esportius, de la mateixa manera que les colles castelleres, han demostrat ser veritables exemples de cohesió social i d’integració de persones nouvingudes a la nostra ciutat. Malauradament això no succeeix en altres àmbits de la nostra societat, on sembla que la divisió i la separació s’acabin imposant a la cohesió i a la igualtat.

Això ens hauria de fer reflexionar. Potser perdem massa temps buscant fórmules màgiques i la resposta al respecte, a la convivència i a la solidaritat la tenim més a prop del que ens pensem. Potser el que veritablement ens fa falta és un bri d’illusió que encengui l’espurna de la unió i la força dels veïns i veïnes de Tarragona. Aprenguem la lliçó grana.

Visca el Nàstic! Visca Tarragona! Fins al final!

Gemma Fusté Garcia

Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

En els successius avenços, esborranys, idees, que anem coneixent del que ha de ser el futur POUM de Tarragona, un dels punts d’atenció és la zona de l’Horta Gran. Recordem que, al POUM anul·lat, ja s’hi preveia un sector important, el PP46, de 119 ha, i ja aleshores de dubtosa viabilitat per motius ambientals. Les propostes actuals són molt més reduïdes, i amb menys -però no per això menys importants i preocupants- afectacions ambientals. Perquè aquest interès amb l’Horta Gran? Bàsicament es justifica, pels qui proposen aquestes -n’hi ha hagut més d’una, amb matisos- intervencions, per motius de cohesió de la ciutat i de centralitat. Tinguem molt present el fet que Tarragona és una ciutat fragmentada, i on la dislocació física respon també a una segregació social que cal revertir. Per això es vol explicar una nova extensió urbana a part de la zona de l’Horta Gran, per a cosir la ciutat, per a generar teixit urbà que acosti els nuclis central i de ponent. I, a la vegada, que es generi una nova centralitat urbana, recolzada en un nou traçat ferroviari, paral·lel al Francolí, i una nova estació. Parlem-ne. La cohesió social, la cohesió de la ciutat, aquest “cosir” la ciutat que necessitem no és necessàriament fruit d’una continuïtat urbana, del fet que hi hagi els elements físics de la ciutat -carrer, edificació, botigues, semàfors-

sense solució de continuïtat. Un exemple ens ajudarà a veure-ho: el barri de Diagonal Mar -un dels barris de Barcelona amb la renda per càpita més altaté continuïtat, amb carrers i edificació residencial compacta, amb un altre barri, a 500 metres: el barri de la Mina, amb una de les rendes per càpita més baixes i amb més problemes socials. Hom hi pot anar caminant, sense deixar la ciutat construïda en cap moment. Parlaríem, aquí, de cohesió social?. Que hi hagi ciutat física, urbanització, no garanteix que hi hagi ciutat comunitat. És la diferència entre l’urbs, la construcció, i la civitas, la comunitat. Del primer en surt la urbanització, de la segona, el civisme, la ciutadania. La cohesió que necessitem és la cohesió social. Per altra banda, cal tenir en compte les dimensions. Voler fer un contínuum entre el nucli central de Tarragona i els barris de Ponent, si algú portés aquesta proposta a les darreres conseqüències, voldria dir cobrir uns set km. Els mateixos set km que hi ha entre el barri de la Verneda, a l’extrem de llevant de Barcelona, i la plaça d’Espanya, ja cap a ponent. Només que a Barcelona, en aquests set km hi ha prop d’un milió de persones. No, no podem ni pensar en un cosit similar per a Tarragona. Generem una nova centralitat? Això no està tan clar. Per començar, les centralitats planejades no sempre resulten. Ildefons Cerdà pensava que el gran centre de Barcelona seria l’actual plaça de les Glòries Catalanes, una plaça que

ha tingut la mateixa sort que aquestes glòries. La confluència entre la Diagonal, la Gran Via, i la Meridiana no ha servit, per ara, per a generar el centre de la ciutat. Però és que, a més, no està tan clar que l’escala de les noves centralitats sigui aquesta. La ciutat real que s’està configurant, aquesta ciutat metropolitana del Camp de Tarragona, té la seva pròpia dinàmica, i apunta a una centralitat suportada sobre la nova estació intermodal de Vila-seca. Ser metropolità -que tan de moda està darrerament- vol dir això també, una nova escala.

L’Horta Gran ha estat, històricament, el gran rebost de la ciutat. El que en queda hauria de ser la base d’un gran parc central de la ciutat

I compte amb prendre decisions en funció -o per a propiciar- intervencions de llarg abast però que no controlem. La proposta d’un nou traçat ferroviari és legítima, i la ciutat ha de tenir l’ambició de pensar-se a si mateixa en aquests termes, això és indiscutible, però també ha de ser conscient que no té cap garantia que això es porti a la realitat (i això sense entrar ara -tot i que caldrà- en l’afectació ambiental que pugui tenir). Però la classificació d’un sòl com a urbanitzable sí que depèn de la ciutat i, si allò que la justifica teòricament és la nova centralitat generada pel ferrocarril, hauríem d’anar amb cura amb no generar expectatives i drets sobre pretensions que no controlem.

L’Horta Gran ha estat, històricament, el gran rebost de la ciutat. El que en queda hauria de ser la base d’un gran parc central de la ciutat. Un actiu que combini l’explotació agrícola encara possible -el model del Parc agrari del Baix Llobregat no s’hauria de perdre de vista- amb una àmplia zona natural d’esbarjo de la ciutadania. Això darrer pot ser un element de cohesió més útil que no pas l’ocupació urbana.

Tribuna

El CAT organitza una plantada d’arbres per commemorar el Dia

Mundial del Medi Ambient

Medi Ambient Mig centenar de treballadors i treballadores del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) han participat en la plantada col·lectiva de 35 arbres que l’ens ha organitzat en el marc del Dia Mundial del Medi Ambient. Concretament, s’han plantat una quinzena de pollancres blancs, una desena de lledoners i una desena de

Felicitacions

Envia les a: publicitat@mestarragona.com

Tus amigas te desean, muchísimas felicidades, Gema!!! A por 40 más!!!

carrasques en un espai natural integrat dins de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del CAT a l’Ampolla. Les espècies, provinents d’un viver pròxim a l’ETAP, s’han escollit d’acord amb criteris d’adequació a la flora original de l’ecosistema local amb la voluntat d’afavorir la riquesa natural de l’entorn d’aquest espai. Redacció

L’expresidenta del Col·legi de Graduats Socials, Anna Asamà, distingida per la Generalitat

Premi L’expresidenta del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona, Anna Maria Asamà, ha estat distingida amb la medalla al Treball President Macià 2023. Asamà va ser la primera dona presidenta del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona i va estar al capdavant de l’ens durant els anys 2012 i 2020. Sota el seu mandat, destaca la potencia-

ció de l’àrea de formació per oferir als un reciclatge professional continuat i de qualitat, a través de l’Escola de Pràctica Professional i d’activitats de renom com les Jornades de Dret del Treball i de la Seguretat Social que organitza de manera anual aquest Collegi. Aquestes últimes convoquen més de 200 professionals de l’Estat. Redacció

Necrològiques Tarragona

Juan Mora Sanchez.

Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Jordi Sabaté Guillemat.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori. Maria Ángeles Dosuna Martín.

Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de Camp Clar.

Adela Rodriguez Martinez. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de la Canonja. Reus

Teresa Mestres Vidal.

Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.

Els treballadors del Consorci d’Aigües de Tarragona durant la plantada d’arbres. CAT

Anna Maria Asamà rebent el guardó. Cedida

es

Espai patrocinat per:

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

La teva capacitat de comandament i els teus dots creatius es veuran avui molt potenciades. Aprofita el temps ja que la sort està al teu favor.

23/07 al 22/08 LLEÓ

Es un dia on la teva fermesa convicció podran fer front als problemes que apareixeran en el teu cercle pròxim. Cuida la dieta i el descans.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Amb les amistats hi haurà unes certes enveges o gelosia que podràs evitar no fent cas. La teva imatge serà molt atractiva molt influent.

20/04 al 20/05 TAURE

Arribaran beneficis econòmics en tot el que emprenguis. La teva imatge personal atraurà al personal seràs centre d’atenció en tot el que facis.

23/08 al 22/09 VERGE

T’arribaran notícies que alteraran el teu estat anímic. La relació amb els pròxims serà molt positiva i tindràs el suport de tots. Amor a prop.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

No et deixis pressionar per la melancolia o la mandra. És un dia per a avançar en tot amb un mínim d’esforç, fins tot la passió és a prop.

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 La comarcal (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Quina animalada!

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 La comarcal (r)

16:00 Fet a mida

18:00 Impuls

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 La comarcal (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

La teva relació amb els íntims serà una mica difícil. Cuida els teus arravataments o et guanyaràs enemics gratuïts difícils. Viatges feliços.

23/09 al 22/10 BALANÇA

Es resoldran de manera ràpida assumptes que venen de darrere. No acceleris el pas deixa que tot vagi al seu ritme, fins tot en l’amor.

20/01 al 18/02 AQUARI

Cerca gent tranquil·la abans de res al matí. Els teus nervis estaran a flor de pell i una mala contestació originaria un conflicte.

21/06 al 22/07 CRANC

Estaràs amb persones molt divertides que et faran passar unes estones inoblidables, elles t’aportaran sorpreses beneficis per al teu futur.

23/10 al 21/11 ESCORPÍ

Assumptes laborals o socials se solucionaran avui d’una forma senzilla, no et compliquis la vida retorçant-ho tot. Tingues paciència.

19/02 al 20/03 PEIXOS

T’arribaran notícies juntament amb una sorpresa. Avui serà una jornada molt activa tant en el social com en l’íntim. La nit es promet molt.

12

10.00 Fet a Mida 11.00 Com la Nit el Dia

12.00 Impuls

12.30 Com la Nit el Dia

13.30 Va passar aquí

14.00 Notícies 12

14.30 Com la Nit el Dia

15.30 Va passar aquí Catalunya

16.00 Fet a Mida

18.00 Impuls

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12 19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Saló de Plens

21.30 Gaudeix la Festa

21.45 Gastromòbil

22.00 Notícies 12

22.30 Saló de Plens

23.30 Gaudeix la Festa

23.45 Gastromòbil

Sudoku

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Cogul Ardèvol, Francesc.

Cristófor Colom, 23. Telèfon 977 212 183. Domingo Garcia, Núria. Partida Platja Llarga, 2. Telèfon 977 207 884.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Padilla Papaceit, Olga. Ronda Subirà, 12. Telèfon 977 756 967.

SALOU:

Besora Mallafre, Jordi. Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS: Valls, Mireia.

Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003.

VALLS:

Fernandez-Delgado Salmasm, Amalio. Peixateria, 9. Telèfon 977 600 490.

EL VENDRELL:

Anuncis classificats

TRASPÀS

TRASPASO BAR CENTRO TARRAGONA. En pleno funcionamiento. Económico. Tel. 659.380.211

PÀRQUINGS

VENDO DOS PLACES CONSECUTIVES pàrquing a Torreforta, carrer Montblanc. 7.500€. Tel.625.934.624

VALL DE L’ARRABASSADA

Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627

MOTOR

VENDO VESPA 300GTI. Totalmente nueva, guardada en garaje, 900kms. Con maleta y parabrisas. Precio a convenir. Tel: 650.015.002

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJES REUS. Tel: 672.883.661

MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 641.511.721

MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 602.033.898

678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular.

MASAJE RELAX SALOU. Tel: 663.195.232

MASAJES RELAJANTES

HORITZONTALS: 1. Soroll intens de la tempestat, de la mar avalo tada. Un os molt ample del cos. 2.Allò que hom acaba de dir. Inclinats als delits carnals. 3. Dues del barrot.Troncs nadalencs. Fèlid del subor dre dels fissípedes. 4. Qualitat del mancat de delicadesa. Element dels halògens. Nombre irracional. 5. Sufix que significa “qualitat de”. Reproduccions d’un text. 6. Consonant. Semblants a la lira. Dues de la russa. 7. Disposa for mant munts. Cert gràfic d’una distribució de probabilitat. 8.Torna a brotar. Ja. 9. De la deessa Ceres. Sense res més, sol. 10. Nom àrab. El famós Jones. 11. Nota. Gronxar al bressol.Vent. 12. Gerundi per posar arreus. La solar és una regió fosca. VERTICALS: 1. Tot allò que no deixa passar, obs tacle evident. Beguda carbònica. 2. Regles del cerimonial. Fer cendres. 3. Extrems de l’artífex. Dàlia ornamentada. Consonant. 4. Rebel·lió a bord. Jove que encara no té pèl a la cara. 5. Número. S’entestarà a repetir. Ele ment químic. 6. Alabada. Unten amb oli. 7. Preservatiu per no caure en un vici. Tres d’ansat. 8. Trio sinuós. Becadells. 9. Principi actiu. Principi de doblement simètric. Molt marejat. 10. Cert llegum. Presumirà de les seves qualitats. 11. Certa desfilada. Lligaren amb habilitat marinera. Consonant. 12. Conjunt de coses escampades.Amida la terra. TV local

Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8. Telèfon 977 660 873.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

TAPICERO

23:30 Fot-li (r)

00.00 Notícies 12

Mínima Estat del cel Fins a mig matí el cel estarà serè arreu, excepte fins a primera hora del dia, que hi haurà alguns estrats baixos al litoral sud. A partir d’aleshores arribaran núvols alts i prims per l’oest que deixaran el cel poc o puntualment mig ennuvolat d’oest a est amb el pas de les hores. A banda, també creixeran alguns núvols d’evolució al Pirineu i Prepirineu.

Temperatura

La temperatura mínima i màxima pujarà entre lleugerament i moderadament. Els valors més alts de temperatura màxima es produiran l’extrem nord-est, on es podrà arribar al 37 ºC, mentre que al nord de Ponent se superaran els 35 ºC.

Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TERÀPIES

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087

Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

Avui felicita als que

diuen: Norbert, Artemi i Bertran

Màxima

Begoña Guzmán : «Els joves i els agents culturals són motors de canvi per a un futur sostenible»

Entrevista Guzmán participarà en en la Jornada sobre l’Agenda 2023 impulsada des del Pla Estratègic Tarragona Cultura

Què són l’Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, els anomenats ODS?

«És una agenda pactada i aprovada per tots els estats membres de les Nacions Unides. Es va aprovar el 2015, i contempla uns objectius amb les seves metes concertes, així com una sèrie d’indicadors.

A més, té el valor afegit que, en el procés d’elaboració i redacció, es va tenir en compte a la societat civil. Suposa un pas endavant respecte a l’agenda anterior, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Ara s’entén que els drets humans es vulneren en tots els països del món i, per tant, tots els estats i governs han d’identificar aquestes febleses i actuar».

En el global d’aquests objectius hi ha aspectes que fan referència a la cultura?

«Abans de l’aprovació es demanava que la cultura fos un dels objectius sostenibles. Finalment, per diverses raons, no es va acordar un objectiu específic per a la cultura. No obstant això, hi és present de manera explícita en altres objectius. Per exemple, en l’objectiu de desenvolupament sostenible número 4. Concretament, en la Meta 4.7,

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

s’afirma que, quan parlem d’educació de qualitat i d’educació per al desenvolupament sostenible, aquestes han de contemplar l’educació en diversitat cultural. I també que la cultura contribueix a aquest desenvolupament sostenible. O en el número 11, que té a veure amb ciutats i comunitats sostenibles i habitables, en què es demana un compromís en la protecció, conservació, promoció i salvaguarda del patrimoni cultural, material i immaterial. En definitiva, encara que no hi ha un objectiu específic sobre cultura, les persones vinculades a l’agenda fem una lectura de com aquesta pot contribuir a cadascun dels objectius».

De de quina manera ho pot fer? «Doncs, per exemple, és evident la relació entre educació i cultura.

Amb l’educació artística i cultural l’alumnat es beneficia d’uns coneixements i unes aptituds que promouen el diàleg, l’escolta activa, el coneixement, l’empatia, o el pensament crític. Després, quan parlem de reducció de la pobresa, es pot observar des d l’àmbit de la cultura, perquè hi ha persones que no hi poden accedir ni participar. O si pensem en la reducció de les desigualtats per qüestions

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

de gènere, per exemple, la cultura pot contribuir tant en la promoció de les carreres professionals de les dones com en la creació de noves narratives que tinguin a veure amb la diversitat. I no hem d’oblidar que, des de la cultura també es pot contribuir al creixement econòmic sostenible a través d’indústries culturals. O al desenvolupament mediambiental sostenible a través dels coneixements i les pràctiques al voltant del patrimoni cultural immaterial. En definitiva, hi ha moltes variables que expliquen de quina manera la cultura contribueix a aquestes dimensions socials, econòmiques i mediambientals». Quins agents s’han d’implicar en aquesta missió?

«Una de les qüestions que promou l’Agenda 2030 és precisament el de les aliances. Un dels seus lemes és No deixar a ningú enrere. Des d’UN Etxea hem canviat una mica aquest lema per Totes juntes. Només podem ima-

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

ginar i construir un futur sostenible divers, just i pacífic si ho fem amb totes les parts. Des de la ciutadania fins a l’acadèmia, passant per les universitats, que aporten reflexió i recerca, i també amb les empreses: el sector privat ha de comprometre’s no sols amb la part mediambiental de l’agenda sinó amb les altres dimensions. I, per descomptat, els governs». Parleu de la joventut com a principals agents del canvi. «Per descomptat. Cal que trobem la manera de fer-los participar en aquests espais de reflexió, cocreació, col·laboració i construcció. Se n’han de sentir part i, de fet, des de les mateixes Nacions Unides ja s’estan generant aquests espais perquè puguin contribuir amb el seu discurs. Després, també són importantíssims els agents culturals i creatius. Aquest sector ha treballat aquest enfocament de drets humans i sostenibilitat des de molt abans que s’aprovés l’Agenda».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Camí de ronda

El retorn del professor Moriarty

Un dels detalls que em produeix més fascinació de les aventures de Sherlock Holmes és la puntualitat amb la que funcionen els ferrocarrils, cosa que permet al detectiu desplaçar-se arreu de Gran Bretanya per resoldre alguns dels complicats casos que l’han fet famós. Penso, aleshores, en les dificultats que li plantejaria un servei ferroviari menys eficient... posem per cas, Renfe. Holmes acabaria atrapat en qualsevol racó per culpa de l’incendi d’un quadre de senyals o una avaria a la catenària, incapaç d’arribar a l’escena dels fets i posar en marxa el seu cervell privilegiat.

Aquest pensament, que m’assalta quan soc jo mateix al tren, es torna tot seguit inquietant. Com sap qualsevol aficionat a les històries del genial detectiu, se suposa que el seu arxirival, el professor Moriarty, una ment a l’alçada del mateix Holmes, però compromesa amb dedicació amb el mal, va morir en caure al salt d’aigua de Reichenbach, a l’Oberland de Berna. Tanmateix, i si Moriarty no hagués mort? i si, com el mateix Holmes, hagués sobreviscut a la caiguda?

Aleshores, hauria pogut dedicar-se a dissenyar, amb la calma de l’aranya —així del descriu Holmes a The Final Problem—, el major desordre ferroviari que es pugui imaginar... Perquè, certament, el caos dels serveis ferroviaris al Camp de Tarragona (i a les Terres de l’Ebre) és tan sistemàtic, persistent i global que no pot ser fruit de la pura incompetència, ni de la deixadesa, ni de la desinversió. Per força ha de ser obra d’una ment tan malvada com intel·ligent, la ment del major intrigant de tots els temps: el professor James Moriarty.

Jordi

Jaria-Manzano

Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

Begoña Guzman és membre d’UN Etxea · Associació d’Euskadi per a la UNESCO / Cedida