Número: 5.059
A fons 2 i 3
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA
Brull defensa que les comarques de Tarragona encara han de créixer turísticament cap a l’interior
Opinió 21 Helle Kettner. La llengua, l’autodeterminació i el benestar de Tarragona es defensen a Europa
Societat
A la ciutat hi ha més de 3.000 exemplars que diàriament s’alimenten del cereal que emmagatzema el port 4
ERC afirma que des que governa el PSC ha augmentat la delinqüència
Els republicans exigeixen a Viñuales patrulles de la Guàrdia Urbana a peu de carrer per millorar la seguretat 5
El CBT presenta el nou tècnic del primer equip, Borja Comenge Esports 17
Entrevista El president del Patronat de Turisme de la Diputació i també alcalde de Falset defensa un creixement sostenible del sector basat en el turisme d’interior
Oriol AymíFaria bé la Costa Daurada de posar les barbes en remull pel que fa a la limitació del turisme?
«La Costa Daurada treballa en desestacionalitzar, que és la manera amb què pots assumir més activitat. A Tarragona, a la Costa Daurada, a les Terres de l’Ebre, tenim una diversitat tan rica que ens pot ajudar a mantenir un turisme de qualitat i amb unes xifres perquè segueixi sent un motor, però treballant més temps, amb temporades més llargues». No hem arribat al límit de capacitat, doncs.
«Penso que no. Estem treballant en aquest espai de millora de l’interior. Costa Daurada d’interior. És un dels reptes: millorar les experiències turístiques, donar veu a les diferents realitats del turisme d’interior per treballar conjuntament amb el turisme del litoral, que és el turisme amb el que se’ns ha relacionat més...però l’interior té una capacitat turística brutal».
Potser tots plegats ens n’hem oblidat, de l’interior.
«Durant uns anys, no s’hi creia. I ara el litoral també veu aquesta relació amb l’interior necessària per poder continuar oferint una destinació atractiva. No només oferim sol i platja sinó també visites, coneixement gastronòmic, paisatges, parcs naturals, la reserva de la Biosfera i tota mena d’activitats. És una època apassionant, perquè tots els pobles ho veuen.
Tothom té ganes de mostrar els valors i les virtuts dels seus municipis. I tots en tenen, però és qüestió de trobar-ho i saber preparar-ho perquè sigui una experiència turística de nivell i suficientment atractiva perquè hi hagi gent que s’hi fixi».
Al final, com tot, és explicar-ho bé.
«S’ha de fer un bon treball. Això passa per donar-nos a conèixer i explicar per què som el que
L’apunt
Des del Penedès fins al Montsià
«Hem de donar les eines per fer que aquesta part de l’interior, des del Pe nedès fins al Montsià, se senti ben representada», diu Carles Brull. El tam bé alcalde de Falset no ho amaga, fa de lobby dels municipis que tra dicionalment han tingut menys veu a les insti tucions perquè, de fet, aquest és el seu pla de mandat.
som. Ja fa temps que ho fem a les fires internacionals i amb els turoperadors i estem acon seguint resultats: estem tenint uns repunts de turistes irlan desos i britànics».
Aquesta diversitat tarrago nina acaba traslladant-se en múltiples marques. Cos ta Daurada, Salou, Terres de l’Ebre... Això ens ajuda o ens perjudica?
«Tenim fórmules, es treballen i es planifiquen accions anu alment. Costa Daurada és una marca treballada durant molts anys. Tirar per la borda aquesta marca no seria molt intel·ligent. Es tracta de donar-li l’afegit que realment ha existit sem pre, però que ara té capacitat d’ofertar experiències molt in teressants».
Assenyali’n alguna.
«El Parc Natural de la Serra del Montsant, juntament amb la Reserva de la Biosfera. O també el nou parc natural de les mun tanyes de Prades...però tot això relacionat amb producte, que és el que ens mou. O la gastro nomia...Tenim molt recorregut a fer. Cada vegada més cellers i més restaurants en un nivell molt alt, tant del producte tu rístic que estan oferint com la gastronomia que ofereixen. A la Terra Alta, a la Conca, te nim meravelles. Tenim molt
dania triï un projecte de vida als pobles d’interior.
«Millorant comunicacions, podent tenir oportunitats. A Tarragona potser la gent no se n’adona, perquè sempre hi ha cobertura, però hi ha llocs on no n’hi ha».
A Tarragona, a Vila-seca, a Salou, a Cambrils...s’han de limitar els pisos turístics?
«S’hauria de permetre ofertar pisos d’ús turístic però que això no es mengi l’oferta d’habitatge ni per a la gent local ni per la que ha de venir a treballar. Hem de regular-ho, estudiar poble a poble, ciutat a ciutat. I això és una feina, però no podem ficar-ho tot al mateix sac, perquè no és el mateix Margalef que Salou o Cambrils».
L’aeroport de Reus va arribar a 1,7 milions de passatgers a principi de segle, xifres que no s’han repetit.
«Ja tenim una línia ascendent: per al 2024 esperem un creixement del 16% i tancarem les xifres entre 1,1 i 1,2 milions. Ens anem apropant. Tenim un aeroport de primera...».
...però està infrautilitzat.
«Sí. Hem de fer que aquest aeroport operi molt més. Si la Generalitat pogués gestionar aquest aeroport, potser tindríem més usuaris...ves a saber». Aena és molt gran i està a 500 kilòmetres.
«Tenim la Taula de l’Aeroport. Amb les accions que es planteja aconseguim millorar l’operativa de les aerolínies. Aquí és on hi participa la Generalitat, la Diputació, municipis i agents econòmics com les cambres de comerç. Hem de continuar treballant en aquesta relació, independentment de si es parla de quartes pistes o el que sigui».
Com veu el procés de construcció de l’àrea metropolitana tarragonina?
«Són iniciatives que s’han de mirar per a què, i què es vol aconseguir amb elles. Com a patronat ens toca treballar per tots els municipis, sense distincions, formin part o no d’aquesta àrea metropolitana, de les Terres de l’Ebre o del Camp de Tarragona, de la Costa Daurada d’interior o de litoral».
Una de les raons serà la promoció econòmica. Quina lliçó pot aportar l’experiència del patronat?
«Escoltar molt, parlar molt. Buscar consensos, buscar els equilibris, i sobretot comptar molt amb la part privada, perquè realment és qui mou els engranatges».
Turisme La Costa Daurada torna a xifres prepandèmia i aconsegueix substituir el mercat rus amb més presència britànica
Oriol Aymí
Fins i tot entre el turisme més fidel, el desconeixement de la diversitat tarragonina és flagrant. I a nivell internacional encara hi ha qui situa Roses a la Costa Daurada, confonent Tarragona amb Girona. Malgrat les dificultats, l’estratègia per incrementar l’activitat als mesos més fluixos passa per enfortir les experiències alternatives al sol i la platja. «Després hi ha el repte de moure la gent que arriba, tant si ho fa a l’aeroport com a l’estació de l’AVE. És urgent que això se
Albert Savé
solucioni», rebla Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme.
És una missió gairebé impossible que un turista arribi enlloc a l’interior. «Jo els ho puc explicar, però han de fer excursions guiades o llogar-se un cotxe...i llavors el cost no es el mateix. Al final, si tant difícil és, la gent es queda amb allò fàcil», afegeix.
L’estratègia de créixer a partir d’experiències alternatives desperta un consens general al sector. «Però les capacitats per atraure gent a l’interior
són les que són», afina Albert Savé, president del gremi hoteler que, a banda de la mobilitat, també veu una qüestió fonamental: evitar que a la Costa Daurada es repliqui l’hostilitat contra el turisme. «Hem de créixer en temporades baixes, d’acord. Però no ho tenim fàcil, perquè les vacances escolars i de les empreses coincideixen a l’estiu», assenyala. «No pots estar-te 20 anys sense fer habitatge social i carregar al sector la responsabilitat del problema de l’habitatge», afegeix el president dels allotjaments turístics, Joan Calvet.
Cabré recorda que fa un parell d’anys una enquesta promoguda pel sector assegurava que la població tarragonina veu positiu el turisme i hi veu marge per créixer, però admet que «cal explicar el que aporta el sector, i ho hem d’explicar millor».
L’any de la total recuperació L’any passat la Costa Daurada va superar en facturació les xifres anteriors a la pandèmia, però enguany el sector es mostra convençut que superarà també les xifres de pernoctacions. I ho farà en
«Tenim uns recursos meravellosos durant tot l’any, però no ho posem gens fàcil»
bona mesura per l’increment d’activitat a l’aeroport, que té concertada amb les aerolínies un 16% més de capacitat. «Per molt que hi hagi gent que marxi a Barcelona, això es trasllada directament aquí,», assenyala Cabré. El 2024 serà un bon any, tot i no comptar amb un turisme rus «que va arribar a ser el tercer mercat», recorda Cabré, sobretot pel repunt d’irlandesos, britànics i alemanys.
Fer de l’aeroport la punta de llança per avançar cap a la desestacionalització és clau, per la presidenta patronal. «Al llarg de l’any tenim múltiples experiències a oferir», assenyala. Tanmateix, l’elefant a l’habitació del transport públic, és enorme: «tenim uns recursos meravellosos, però no ho posem gens fàcil», lamenta.
President de l’Associació Hotelera de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre
«Qualsevol activitat té alguna externalitat. La del turisme té és concentrar gent en èpoques concretes. Crec que tothom és conscient que ajuda, i molt, a la demarcació».
Mireia Sans Presidenta de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre «Estem rebent el reconeixement que demanàvem, ara som un sector prestigiat. I, a més a més, som un sector solvent i rendible, i estem generant molt interès».
Joan Calvet
President de l’Associació d’Apartaments turístics de la Costa Daurada i les T. de l’Ebre «Si els fills, o els nets, no segueixen venint a les segones residències que tenim a tot el litoral, ho posaran a la venda. Ja està passant».
conjunta per solucionar el problema
Una gran quantitat de coloms volen diàriament de la ciutat cap al Port de Tarragona. Això es desprèn d’un informe que va encarregar l’Ajuntament a l’empresa Gestió de Residus i Biodiversitat SL a finals de l’any passat, en el qual s’exposa que, en un lapse de tres hores, entre 2.850 i 3.950 aus es desplacen del nucli urbà en direcció a les instal·lacions portuàries. La presència de la indústria agroalimentària comporta un abocament constant de gra a les zones d’entrada de mercaderies, de repòs i de descàrrega. Aquest fet provoca que milers d’aus es concentrin en aquests espais per alimentar-se.
Aquesta problemàtica s’estén fins a les carreteres dels vials que surten del Port, per on els camions que hi passen i van plens van vessant productes a l’asfalt. Segons l’informe, les acumulacions de cereals i soja en les voreres és «molt important des de fa 12 o 17 mesos». Així, es considera una situació «molt greu», ja que «propiciarà la proliferació de coloms urbans de tórtores turques». I és que aus de Reus, Vila-seca i el litoral nord també es desplacen fins al port tarragoní. El departament de Neteja
El consistori paga 400.000 euros anuals per netejar els excrements de colom
del consistori va encarregar un cens dels coloms a empreses externes el 2019, 2021 i
2022. En el més recent, es van comptabilitzar fins a 15.783 aus. De 2.500 a 4.000 romanen a les instal·lacions portuàries cada dia. Les dades són superiors als comptatges que es van fer l’any 2019. L’informe municipal assenyala que Tarragona té «un problema seriós de població de coloms,
amb més quantitat del que hauria de ser en una ciutat d’aquestes dimensions». En aquest sentit, s’afirma que aquesta situació suposa un «problema» de «salubritat» de la via pública, tant pels excrements com pels materials que col·loquen les aus en tota mena de cavitats d’instal-
L’apunt
Denúncia de Corazón de Paloma contra l’Ajuntament
Arran de les contractacions per al cens i el control de la població de coloms, l’associació Corazón de Paloma va interposar al març una denúncia davant la Fiscalia de Catalunya contra l’alcalde, Rubén Viñuales, i la consellera Sandra Ramos per «presumptes delictes de prevaricació i maltractament animal». D’altra banda, el Síndic de Greuges va instar l’Ajuntament a respondre les preguntes d’una ciutadana sobre la gestió i control que s’està fent dels coloms.
lacions i edificis vells, on descansen i es reprodueixen. També afecta la «conservació dels monuments històrics», sobretot a la Part Alta, provocant un «desmillorament del patrimoni històric de la ciutat». A més, implica un greuge econòmic per a l’Ajuntament, que en els darrers 8 anys, ha
Redacció L’ens portuari s’ha proposat com a ‘hub’ al sector europeu
ACN
El Port de Tarragona ha ofert una superfície de 19 hectàrees del Moll de Balears a disposició del sector de l’energia eòlica flotant. El president, Saül Garreta, va anunciar ahir que es modificarà el pla d’inversions del port tarragoní per
«prioritzar» la construcció de la segona fase del Moll de Balears i posicionar-se, en dos anys, com a hub estratègic del desplegament de l’eòlica marina a Europa. Ho va explicar en el Saló Internacional de la Logística (SIL) a Barcelona, on l’Autoritat Portuària va participar en una taula rodo-
na amb les empreses del sector Euroports, X1Wind i HiveWind. El Port va defensar «les condicions idònies que els molls tarragonins reuneixen per acollir el muntatge de plataformes flotants i aerogeneradors marins».
El representant de l’Autoritat Portuària de Tarragona
hagut de pagar 400.000 euros anuals per netejar els excrements de colom.
La solució: treball conjunt En els darrers anys, els mètodes de captura que ha utilitzat el Port per controlar les aus no han estat efectius i, de fet, han sigut «contraproduents» perquè «forcen els animals a tenir més mobilitat, a augmentar la seva productivitat i ampliar l’època de cria». La solució, tal com indica l’informe, passa per una «total coordinació i estratègia conjunta» entre l’Ajuntament i el Port per elaborar «un pla de mesures estructurals a sis anys vista i amb les inversions necessàries» per «resoldre el tema de forma estructural». Ambdues institucions ja s’han reunit per estudiar com establir accions comunes. «Va ser molt positiu», apunten fonts de l’Autoritat Portuària de Tarragona, que assenyalen que ja estan treballant per «establir un seguit d’accions per reforçar mesures vigents i implementar-ne de noves en àrees com accions sostenibles, neteja, transport, emmagatzematge, infraestructures i conservació, i inspecció». De moment, el Port ha introduït espècies depredadores —falcons— i usarà elements dissuasius, com altaveus.
(APT), Pau Morales, va assegurar que les inversions s’estan «reorientant» perquè en dos anys «es pugui acollir aquesta activitat estratègica en l’àmbit europeu». Segons apuntava Morales, fins i tot s’ofereix «la possibilitat d’acollir l’assemblatge de molins en un dels molls adossats al futur Contradic de Ponent». L’obra es preveu començar el 2025, després de rebre la declaració d’impacte ambiental i redactar el projecte constructiu, «si se superen els últims tràmits».
Seguretat Reclamen que hi hagi patrulles a peu de carrer
El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona ha carregat contra el govern municipal per les darreres dades publicades pel Ministeri d’Interior, sobre els delictes que s’han comès a la ciutat durant el primer trimestre del 2024. Entre d’altres, remarquen que els robatoris amb força a domicilis han augmentat un 78% respecte al mateix període de l’any passat, passant dels 59 als 105.
Els republicans defensen que durant el seu mandat es van reduir el nombre de fets delictius i lamenten que
aquests s’han incrementat des que els socialistes han tornat a governar. «En un context global on tots els delictes augmentaven, a Tarragona van baixar», assegurava el conseller d’ERC, Xavi Puig, qui exigia a l’alcalde, Rubén Viñuales, que «doni explicacions a la ciutadania», sobre la pujada que s’ha produït els primers tres mesos del 2024 respecte a l’any anterior.
L’edil remarcava que els homicidis dolosos i assassinats en grau de temptativa s’han triplicat i han crescut un 50% les sostraccions a vehicles —de 26 a 39—. A més, «Tarragona és la capital de l’Estat
Ja s’han utilitzat 16.353 Bons
Comerç a la ciutat i avui es tornen a posar en circulació
Comerç La campanya
dels Bons Comerç a Tarragona avança i ja s’han utilitzat 16.353 bons en un total de 6.322 compres. Avui es tornen a posar en circulació els cupons que han caducat de les persones que se’ls van descarregar fa una setmana i no els han gastat. Cal recordar que la validesa per gastar-los és d’una setmana; en passar
la setmana si no s’han gastat caduquen i es tornen a posar en circulació.
20 euros per ciutadà
Per tant els bons descarregats dissabte no gastats es tornaran a posar en circulació a partir de dissabte i així successivament. Com a l’inici de la campanya, podran descarregar 4 bons de 5 euros cadas-
espanyol amb més robatoris a domicilis», denunciava Puig. També s’ha incrementat la criminalitat convencional (14%) o les estafes informàtiques (6,7%). «Està havent-hi un augment notori i objectiu de la inseguretat, no parlem de percepcions ni sensacions», deia el conseller, qui recordava que l’alcalde va fer de la seguretat un «tema molt fort en la seva campanya».
«Relaxació general» Puig atribuïa aquestes dades a una «relaxació general» i a «certa desídia». «Potser han estat més pendents de celebrar el seu nou rol d’equip
cun amb un total de 20 euros per ciutadà, els bons tindran una durada setmanal i no es permetrà repetir l’obtenció si no s’ha fet ús dels anteriors, prioritzant així la màxima difusió entre la població. Els bons es podran tornar a descarregar a la pàgina web bons.tarragona.cat i a la guingueta de la Rambla Nova. Pel que fa als comerços, en total s’han inscrit a la campanya 167 establiments de diferents tipologies i àrees de la ciutat. Destaca especialment el fet que la restauració ha registrat ja l’ús de 280 bons. Redacció
Puig atribueix aquest augment a una «relaxació general» i a «certa desídia»
de govern que de la nova responsabilitat d’haver de governar», etzibava, l’edil, qui
creu que «no s’han donat les indicacions oportunes» a la Guàrdia Urbana. Més enllà de demanar responsabilitats a l’alcalde, la consellera Gemma Fusté, va tornar a exigir més presència policial al carrer. Però no en cotxe, sinó a peu. «Han de patrullar caminant, la policia de proximitat
Un estudi de la URV constata que el risc de patir abús escolar es triplica en infants amb TEA
Societat Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili ha constatat que el risc de patir assetjament, aïllament o exclusió social pot arribar a triplicar-se en aquells infants que pateixen un trastorn de l’espectre autista (TEA). Segons l’equip d’investigadores, un 18% dels infants sense cap tipus de trastorn diagnosticat han assegurat sentir-se des-
plaçats i exclosos. Una dada que augmenta fins al 35% en els escolars amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i fins a un 58% en els casos de TEA.
El grup de recerca ha alertat que aquest ‘bullying’ acaba desencadenant trastorns de salut mental amb un «elevat risc de suïcidi» quan aquests infants entren
és molt important», afirmava l’edil, qui afegia que els agents «han de parlar amb els nostres veïns i les botigues». Fusté, que va recordar que ERC va presentar una moció sobre aquesta demanda i va ser aprovada pel ple, creu que és un «punt clau» per poder disminuir els fets delictius.
a l’adolescència i a l’etapa adulta.
L’estudi, anomenat EPINED, ha recopilat dades de 7.000 alumnes d’infantil i primària de la demarcació de Tarragona, dels quals se n’han estudiat 700 de manera detallada. D’aquests, un 1,5% tenia TEA i un 5% TDAH. «Els infants amb TEA volen relacionar-se, però no saben com i en el cas dels TDAH són tan moguts i intensos que el trastorn influeix en les seves relacions», explica Fina Canals, una de les persones que han liderat el projecte. Redacció
Societat Les professionals de la Fundació Casa Sant Josep han impulsat una nova «eina pedagògica»
«Els contes no són per a adormir-nos. Són per a despertar-nos». El Centre d’Acolliments Familiars de la Fundació Casa Sant Josep va presentar ahir el llibre Aimar, és moment de navegar Un conte que té l’objectiu de facilitar el procés d’adaptació dels infants en el moment d’anar a viure amb una família d’acollida.
«El conte neix de les inquietuds de les treballadores del centre per a tenir una eina per a acompanyar els infants. Ens ha portat 14 mesos de feina», va explicar Pepa Escoda, responsable del Centre d’Acolliments Familiars (CAF) en l’acte de presentació del projecte. La història explica el viatge de l’Aimar, que ha de marxar del lloc on viu i viurà
un llarg procés fins a arribar a la seva família d’acollida. Al conte, aquesta experiència es reflecteix en el seu pas
per diferents illes i mars, que simbolitzen els llocs per on ha de transitar l’Aimar, així com totes les emocions que pot
experimentar. El llibre s’ha editat coincidint amb la commemoració del 30è aniversari de la posada en marxa del
«Necessitem més famílies d’acollida, sobretot per infants de 0 a 3 anys»
centre. «El conte conté moltes referències als espais del CAF», va afegir Sara López, educadora social i periodista de Cuentropía, entitat que també ha col·laborat en el projecte. Una d’elles és en ‘Pepitu’, un ocell petit que simbolitza les treballadores del centre.
Personatge inclusiu
Els infants també han participat en l’elaboració del conte dibuixant la seva pròpia versió de l’animal. «Hem volgut que la protagonista sigui un personatge molt inclusiu, amb el que qualsevol infant es pugui sentir representat.
Els objectes trobats al maleter del vehicle. Guàrdia Urbana
Successos Van ser detinguts després d’escapar un control d’alcoholèmia
La Guàrdia Urbana va detenir la passada matinada un home de 39 anys com a presumpte autor dels delictes de conducció temerària, atemptat contra agents de l’autoritat, desobediència als agents, danys i lesions. En la mateixa actuació, els agents van detenir dos homes, de 21 i 35 anys, com a presumptes autors dels delictes de desobediència als agents de l’autoritat. Els fets es van iniciar
Ha sigut un viatge molt bonic», va dir Montse Bernaus, il·lustradora del conte. Els impulsors han volgut fer també, arran del llibre, difusió d’aquesta forma de collaboració i ajut social. «Volem fer arribar a la ciutadania la realitat de les famílies d’acollida, sovint desconeguda», va expressar López.
Diferent de l’adopció I és que el procés d’acollida és diferent del d’adopció. «És una eina protectora de la infància. Les famílies d’acollida acompanyen a un infant tutelat durant un temps, és temporal. I en tot moment reben el suport dels centres», va aclarir Josep Maria Forné, director de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció. El director va indicar que hi ha una manca de famílies d’acollida al país. «A Catalunya hi ha prop d’un miler de famílies d’acollida. Però en necessitem moltes més, sobretot pels infants més petits, de 0 a 3 anys, ja que és més convenient per a ells que tinguin un entorn familiar», va sentenciar Forné. La casa d’acollida tarragonina acull uns vuitanta infants.
a les 0.15 h de la matinada del dijous, quan quatre patrulles realitzaven un control d’alcoholèmia i drogues a la cruïlla de la Via August amb el carrer Josep Ras i Claravalls. Un turisme va ometre les indicacions dels agents i va envair el carril on es feia el control, fins al punt que un dels agents va haver de llançar-se a terra. Aleshores va començar una persecució de nou quilòmetres per la façana litoral, el centre de la ciutat i la zona de Ponent. En alguns moments els vehicles policials van assolir una velocitat de 120 km/h en via urbana. En arribar al barri de Torreforta, el vehicle fugat va frenar de sobte, topant primer amb un vehicle policial i després amb la façana d’un immoble.
Pistola a la mà Els tres ocupants del vehicle no van fer cas a les indicacions dels agents de sortir del vehicle amb les mans enlaire, fins al punt que un dels agents va mostrar l’arma de foc reglamentària. Un dels detinguts té una ordre de recerca a la comissaria provincial de la Policia Nacional.
Mostra de Teatre Jove L’Aula de Teatre de la Cooperativa Obrera va estrenar una obra de creació pròpia al cicle de teatre jove
No es pot parlar del passat. És un dels manaments de la societat distòpica en què ens situa Runes, bales i lletres, l’obra que l’Aula de Teatre de la Cooperativa Obrera va presentar, dimecres passat, al Teatre Tarragona. La majoria dels individus que la integren —en teoria, els afortunats, que distingim perquè vesteixen d’un blanc impol·lut i porten un llum enganxat a l’orella— viuen pendents d’una intel·ligència artificial que els resol les necessitats quotidianes més banals i els insisteix que s’ocupin tan sols del present.
Els moviments agitats dels actors, els seus gestos mecànics, així com els paisatges sonors electrònics i una proposta lumínica fascinadora evidencien, ja des d’un inici, que en la promesa presentista hi ha joc brut. Tots aquests detalls, junt amb els lemes naïfs de felicitat, creen un clima inquietant, ambivalent, on sembla que es barregin el control autoritari del Gran Germà orwellià i l’enganyifa d’un món feliç tan agudament descrita per Aldous Huxley.
la de Ray Bradbury, aquesta mena de barraquistes malgirbats i despentinats tenen cura del bé comú per mitjà d’una facultat clau: la memòria. Ells, a diferència dels qui s’han sotmès a la tirania tecnològica, recorden. I tarallegen velles cançons, i dialoguen. I és aquest recordar el que els permet te-
serveixen per caminar, la seva cara oposada pot fer-nos servei, per exemple, per reflexionar. Per repensar allò que no rutlla i esquivar certs paranys condemnatoris.
Runes, bales i lletres és un text escrit per a l’ocasió per Farners Rubio, professora de l’Aula de Teatre de la Cooperativa Obrera i directora de l’obra, a qui els alumnes havien demanat, d’entrada, una «comèdia romàntica». Un cop atrapats en aquesta posada en escena coral potent, però, els joves no només gaudeixen de la crítica social sinó que demostren, en el col·loqui posterior a la funció de la Mostra, que en comparteixen les inquietuds.
La indumentària permetia identificar el grup social de cada personatge. Carles
nir consciència històrica i esperit crític, el que els fa humans.
Sense cibernètica i sense recursos, uns pocs resisteixen a la manera del tercer clàssic de les distopies literàries que faltava per convocar en aquest article: Fahrenheit 451. Com en la novel-
Partint d’escenes fragmentàries protagonitzades per monòlegs, els actors —alguns més còmodes que d’altres en l’elocució del text— assenyalen diverses formes de violència i vulneració de drets. Per a què són útils les distopies?, ens podríem plantejar llavors, davant de tanta opressió i tanta mort. Si les utopies, deia Eduardo Galeano,
Tres tarragonins reben una beca per estudiar a les millors universitats del món
Educació Han rebut la beca de la Fundació ‘La Caixa’ i aniran al Regne Unit i als EUA
Redacció
Edgar Moreno Martínez, Lara Mudarra Barros i Álvaro Ribot Barrat, estudiants de Tarragona, han rebut una beca de la Fundació ‘la Caixa’ per cursar un postgrau al Regne Unit i els Estats Units, concretament a la University of Cambridge, la University of Oxford, i la University of Harvard, respectivament. En la cerimònia de la 42a edició de lliurament de Beques de la Fundació ‘la Caixa’, presidida per Sa Majestat el Rei, s’han entregat 100 beques de
postgrau a l’estranger a universitaris seleccionats a la convocatòria del 2023. El programa té l’objectiu fomentar el talent dels estudiants més destacats mitjançant l’ampliació de la seva formació en algunes de les millors universitats del món. Moreno cursarà un màster en Matemàtiques Pures en la University of Cambridge (el Regne Unit). Mudarra, en canvi, farà un màster en Dret en la University of Oxford (el Regne Unit). Per últim, Ribot cursarà un doctorat en Matemàtiques Aplicades a Harvard (EUA).
En aquest marc mig futurista mig apocalíptic es revela, al final, un petit feix de llum. Com de costum, la distopia amaga una esperança de fons que abans que s’abaixi el teló emergeix de la veu dels personatges: aprendre dels errors, aprendre a estimar la vida.
Crònica escrita amb les aportacions de Mercè Vergés Fernández, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.
Nou ferits en un accident d’un autobús
Successos Almenys nou passatgers d’un autobús del servei municipal de l’EMT a Tarragona van resultar ferits després d’un accident entre un autobús i una motocicleta. Els fets es van produir ahir al voltant de les sis de la tarda a l’avinguda Roma, quan l’autobús va haver de frenar bruscament per no xocar amb una moto. Redacció/Marc Colilla
Drets Socials El Govern català preveu completar els ingressos i omplir les dinou places restants «durant els pròxims dies»
S. Peralta / M. LlaberiaSi fou durant la primera quinzena de maig que la Generalitat de Catalunya va autoritzar que la segona planta de la Residència d’Avis Horts de Miró rebés els seus primers deu usuaris, és qüestió de dies que s’omplin les dinou places restants. El Departament de Drets Socials ha donat llum verda a l’obertura de la totalitat del segon pis i, tal com especifiquen fonts del Govern català a Diari Més, «la previsió és anar fent els següents ingressos de forma esglaonada durant els pròxims dies».
D’aquesta manera, la Residència Horts de Miró podrà acollir fins a 58 persones.
La delegada de personal de Comissions Obreres (CCOO) a Horts de Miró, Dolors Díaz, comenta que ahir era el primer dia en què s’esperava l’arribada de nous trasllats provinents de la Residència de Gent Gran de Reus, coneguda popularment com a ICASS, equipament que tancarà les portes temporalment per tal d’efectuar-hi reformes davant l’existència de «problemes estructurals», segons la versió del Departament.
L’executiu català destinarà 14 milions d’euros a la reforma de l’immoble i executarà les obres en els pròxims quatre
de la
La plantilla ha assolit l’ampliació d’horaris i la contractació de més personal
anys perquè, al final, es pugui «continuar prestant servei a les instal·lacions actuals».
l’ICASS
Díaz apunta que està programat que arribin nous contingents de l’ICASS els dies 10 i 12 de juny «i, aleshores, ja podem omplir fins a les places que quedin de les 29 amb la llista d’espera». En l’actualitat, assegura que hi ha una quarantena de persones esperant plaça en aquest centre.
Drets Socials Per la seva banda, UGT desconvoca les protestes
La Residència ICASS es va buidant, però part dels familiars dels usuaris no cessen els esforços per expressar la seva frustració amb com s’està gestionant la situació des que es va conèixer que l’equipament tancaria. A tra-
vés d’una carta, els familiars donen les «gràcies» a les administracions públiques «pel tancament de l’única residència 100% pública de tota la comarca». «Voldríem destacar la bona feina feta: han mentit i vulnerat els drets dels residents, dels treballadors i dels habitants», asseveren, tot
remarcant que, malgrat que «no hi ha cap projecte tècnic seriós que avali el tancament i el trasllat dels usuaris», s’ha aconseguit «que marxin, coaccionats per les vostres amenaces, de forma aparentment voluntària». A més, denuncien que el personal de les empreses externes amb antigui-
Díaz ja va explicar a Diari Més al maig que havien arribat a Horts de Miró dos usuaris provinents de l’ICASS. Fonts del Departament de Drets Socials afegeixen que «les deu primeres places estan ocupades, majoritàriament per persones que estaven en llista d’espera, però, en un pa-
tat «passarà a formar part de la cua de l’atur» i es mostren escèptics amb la reobertura de l’equipament públic. Per la seva banda, UGTServeis Públics ha desconvocat les concentracions de protesta que havia anunciat, després d’aconseguir d’haver negociat amb la Generalitat i l’Ajuntament. «La residència haurà de continuar sent 100% pública després de les obres, vigilarem que això es compleixi», asseverà ahir Joan Reinaldo, secretari general d’UGT-Serveis Públics Tarragona.
rell de casos, per persones que provenien de la Residència de Gent Gran de Reus».
Millores laborals
La delegada de personal de CCOO a Horts de Miró comenta que l’obertura de la totalitat de les places de la segona planta de la residèn-
cia ha suposat, de retruc, una millora de les condicions laborals de la plantilla, amb l’ampliació de la jornada laboral i la contractació de més personal. «Com que hi ha més residents, s’ha d’ampliar l’horari», apunta.
Malgrat que celebra que ja hi hagi «normalitat», Díaz comenta que continuaran lluitant «perquè hi hagi més hores de neteja i de bugaderia», així com més assistència mèdica. «Tenim prevista una reunió amb gerència i, allí, un dels punts serà l’ampliació de la neteja i la bugaderia en horari», assenyala. Amb tot, menciona que «hem de fer un càlcul encara de les hores que farien falta per assolir el doble de capacitat, perquè ara és el doble de residents».
La Residència d’Avis Horts de Miró es va posar en marxa el 2019 i Díaz va recordar al maig que la segona planta ha estat tancada «sempre» i que només va estar en actiu «quan la Generalitat hi portava els residents amb covid de la comarca». El 15 d’abril del 2024 era la data fixada per a la posada en marxa de les 29 places restants, però el termini es va haver de postergar. Des de CCOO, s’explicà que el procés es podria haver aturat pel trasllat dels usuaris de l’ICASS.
Cultura El festival tindrà lloc avui al vespre a la Casa Navàs amb diverses disciplines artístiques
Miquel LlaberiaLa Casa Navàs oferirà avui al vespre a partir de les 19.30 hores la primera edició del Festival Experiències. Aquesta iniciativa té com a objectiu oferir un recorregut per la casa modernista amb quatre píndoles artístiques de disciplines diferents. No obstant això, potser la més personal és la ‘performance’ que es portarà a terme i que tractarà sobre els bombardejos que va patir Reus durant la Guerra Civil. «Evidentment, totes les actuacions són especials, aporten el seu vessant creatiu i són disciplines diferents i és difícil comparar-ho. Però aquesta actuació ha estat treballada des de la Casa Navàs, així que per a l’espectador potser no hi ha una diferència, però per a la Casa Navàs sí que és un pèl més especial», reconeix David Fernández, guionista de l’actuació. Va ser la mateixa Sílvia Sagalà, directora de la Casa Navàs, qui va decidir impulsar aquesta actuació i qui va
Cucafera petita celebra el seu 10è aniversari
Cultura La segona Trobada d’elements festius de les escoles públiques de Reus ha reunit a aproximadament 400 infants a l’escola Els Ganxets. En aquesta trobada va fer acte de presència la Cucafera dels Ganxets que va celebrar el 10è aniversari. Amb aquesta jornada es busca que els alumnes es facin seves les tradicions de Reus des de les escoles. Durant el mes de juny la Cucafera petita de Reus preveu continuar els actes per celebrar els deu anys fins a la seva participació en la Cercavila del Seguici petit el 27 de juny. Redacció/Gerard Martí
reunir a diferents artistes, que no es coneixien prèviament, per crear aquesta performance que inclou música, pintura i text. «No és un espectacle
típic. Diem que és una performance perquè és una representació que busca anar una mica més enllà i commoure a l’espectador, tocar-li la fibra»,
comenta Fernández. A més, un altre element diferencial que destaca és l’espai: «el Festival Experiències busca mostrar indrets de la casa que no
«Es gaudirà amb tots els sentits; la vista, l’oïda, l’olfacte i les emocions»
es veuen normalment i aquest és el cas, ja que ho farem al soterrani que dona un ambient únic. Per aquest motiu, diem que és un espectacle que es gaudirà amb tots els sentits; a través de la vista, l’oïda, l’olfacte i les emocions».
Bombardejos a Reus
A la vegada, la temàtica escollida ha exigit una feina prèvia molt intensa per a donar un bon resultat: «Reus va ser una ciutat que no fa gaires anys, al 37 i 38, va ser bombardejada. Encara hi ha testimonis vius que ho recorden. Ara escoltem molt el tema de les guerres globals a Ucraïna o Palestina, però no fa tant que aquí també estàvem en guerra». «Volem explicar el què va passar i com es va viure, així que vam buscar testimonis i
llibres de testimonis com, per exemple els textos de Salvador Palomar», explica el guionista. A més, també assenyala que un dels punts més complicats ha estat en quins bombardejos centrar l’atenció: «Reus va ser una de les ciutats més bombardejades durant la Guerra Civil, així que hi va haver molts moments. Finalment, hem escollit tres bombardejos per fets objectius. El primer bombardeig de tots, que va ser als afores de Reus on hi havia el camp d’aviació. Després, el primer bombardeig al nucli de Reus, que va travessar la ciutat d’una punta a l’altra i, evidentment, va provocar moltes víctimes. I finalment, ens centrem en el capítol més violent que va ser l’any 1938. Un dia, les sirenes van començar a sonar i a la plaça de la Llibertat hi havia un refugi antiaeri. Tothom va córrer cap aquest amb la mala sort que una de les bombes va caure sobre l’entrada del refugi. Els testimonis d’aquell moment són molt durs i horripilants».
A la vegada, Fernández subratlla que ha estat una temàtica que han tractat «amb molt de respecte i responsabilitat». «Hi ha molta gent que va patir els efectes d’aquella guerra que encara és viva, i no saps si entre el públic vindrà algú o un familiar. Ha estat tot un repte i nosaltres hem estat molt fidels a les explicacions i no hem inventat res. Els testimonis i els fets parlen per si sols», sentencia el guionista.
Educació El nom ha estat escollit en unes votacions que han comptat amb més de 400 participants
La comunitat educativa de l’Escola Eduard Toda ha decidit que la nova escola bressol es dirà ‘Ametller’ en un procés participatiu que s’ha portat a terme en els darrers mesos. Per arribar a aquesta conclusió, els alumnes de 2n de primària van realitzar un estudi de la resta d’escoles bressol de la ciutat, les quals reben noms d’arbres i plantes mediterrànies. Per aquest motiu, van decidir que l’escola bressol també rebria el nom d’una d’aquestes plantes i es van nominar tres candidates: l’ametller, la sajolida i l’alfàbrega. Aleshores, es va portar a terme una votació a la qual van participar els alumnes, professorat, treballadors del centre i famílies, sumant més de 400 vots. Finalment, el
guanyador ha estat l’ametller amb una victòria aclaparadora, sumant més de 230 vots. Aquest resultat es va donar
a conèixer ahir al matí en un acte en la pista de futbol on s’edificarà l’edifici amb la presència d’alumnes, professors,
famílies i polítics de la ciutat.
Pedagogia democràtica La directora de l’Escola Edu-
Els noms candidats pel nou centre han estat ‘ametller’, ‘sajolida’ i ‘alfàbrega’
ard Toda, Mireia Aguado, assegura que aquest nou equipament municipal és «una oportunitat d’èxit de cara al nostre centre». «Aleshores, vam pensar que la millor manera d’escollir el nom seria a través d’un procés participatiu que han encapçalat els alumnes de segon, que ells encara estaran aquí al centre quan l’escola bressol obri les portes», comenta la directora. A la vegada, també remarca la importància educativa d’haver dut a terme aquest projecte: «Nosaltres li donem molt de valor, perquè has de treballar en equip i és un dels
valors de la comunitat. A més, ens serveix per començar a incorporar als nens en aquesta societat democràtica en la qual el que li agradi amb algú no és l’única opció vàlida, sinó que haig d’escoltar a tothom. I també creiem que és una manera en què els comences a incloure en processos que com adults es trobaran més endavant quan hagin d’anar a les urnes i escollir».
Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, celebra el nom de la futura escola bressol i felicita la feina feta tant per part dels infants i la direcció del centre. «És implicació dels nens i nenes de la ciutat en la presa de decisions com, en aquest cas, el nom de l’escola bressol. I és molt bonic», assegura l’alcaldessa, que afegeix que troba molt bé que l’ametller hagi estat l’escollit: «Jo ho valoro molt bé! I a més s’ha emportat la meitat dels vots. Ara toca seguir endavant amb el projecte i esperem ficar aquest nom ben gran en poc temps». Pel que fa a la previsió de la posada en marxa de l’equipament, és que l’Escola bressol l’Ametller estigui operativa pel curs escolar 2025-2026.
Medi ambient Els camions es desplacen a través de la platja en comptes d’emprar la carretera propera
Viñas / ACNGeven, grup ecologista del Vendrell i del Baix Penedès, allega que el trasllat de sorra des del port de Coma-ruga a altres platges de la demarcació, com la de Calafell, està tenint afectes negatius a la zona natural protegida de les Madrigueres. Ismael Muñoz, president de l’associació, explica que els vehicles encarregats de l’extracció i transport de la sorra es desplacen arran de l’espai natural i a través de la platja del Vendrell, en comptes de donar la volta i moure’s per la carretera pròxima al port. Muñoz destaca que, amb aquest desplaçament, s’està posant en perill la reproducció de l’escorriol camanegre, au protegida a escala europea i amb nidificacions a la zona de les Madrigueres, entre altres espais del litoral del Baix Penedès. «Nosaltres els hem indicat els punts exactes on són els nius, però si els camions passen massa a prop, pot ser que molestin la parella d’aus i marxi», explica el president de Geven, i afegeix que «els vehicles estan compactant la sorra al seu pas, i això dificulta que els escorriols es
Maquinària arran de la pradera de ‘Salicòrnia ramosissima’, situada a l’entrada del port de Comar-ruga. Cedida
Les Madrigueres té nius d’escorriol camanegre, espècie protegida per la UE
puguin alimentar d’aquesta». Paral·lelament, alguns dels veïns de Coma-ruga també han fet sentir les seves queixes. Un d’ells, qui ha demanat romandre anònim, denuncia
Desallotgen més de 40 persones d’una finca ocupada a Coma-ruga
Policial Acumulava 130 actuacions policials en un any i mig
ACN
Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local del Vendrell van desallotjar aquest dijous una finca de cases unifamiliars a Coma-ruga on vivien 41 persones. Són més de 35 immobles construïts fa més de tretze anys, però que mai
es van posar a la venda ni van disposar de cèdula d’habitabilitat perquè la promotora va fer fallida. La finca, a la cantonada dels carrers Ocells i Gavina, era un «infern» d’incivisme i delinqüència, segons va asseverar el regidor de Seguretat Ciutadana, Christian Soriano,
que va detallar que des del gener del 2023 i fins ara acumula 130 actuacions policials per baralles, robatoris, incendis i agressions sexuals. Les cases són propietat de la Sareb des del 2021, quan va començar el procés judicial, que va culminar dijous. Al dispositiu hi van parti-
que la maquinària s’ha desplaçat per sobre d’una pradera de Salicòrnia ramosissima, espècia silvestre protegida per normativa europea, i que destaca pel color vermell que
cipar més de 60 efectius dels Mossos d’Esquadra i una vintena de la Policia Local, alhora que hi va col·laborar el Cos Nacional de Policia de l’estat espanyol. Aquest últim va detenir quatre persones per incompliment de la llei d’estrangeria.
D’altra banda, també es van tapiar portes i finestres de les més de 35 cases per evitar que tornin a ser ocupades. L’alcalde va dir que la Policia Local estarà a l’aguait que desallotjats no s’instal·lin en altres immobles buits del municipi.
els banyistes». «El soroll és el menys problemàtic, el que ens preocupa és que poden atropellar algú», expressa.
Futures accions legals Muñoz declara que es tracta d’una situació «delicada», i que «no és l’Ajuntament del Vendrell qui ho està fent malament, sinó el Ministeri de Costes, que, tot i tenir la informació sobre l’espai i les espècies que estan protegides, han decidit fer les coses d’aquesta manera». D’altra banda, explica que l’associació s’ha reunit amb Agents Rurals, un tècnic de l’Ajuntament i el Ministeri de Costes: «No vam entendre el motiu que ens van donar per traslladar la sorra com ho estan fent», expressa Muñoz. Per tot plegat, el president de Geven indica que estan estudiant emprendre accions legals: «No està clar qui és el culpable final. Has de tenir-lo molt identificat a l’hora de fer una denúncia», declara, i afegeix que els Agents Rurals també han obert un informe.
Treballs fins a inicis d’estiu
adopta quan arriba la tardor. El mateix veí també indica que els camions de sorra es mouen «arran de la línia de costa», el que produeix polvorera i «posa en perill
El Servei de Costes del Ministeri de Transició Ecològica va començar el passat 20 de maig a dragar i traslladar sorra des del port de Coma-ruga cap a les zones deficitàries de la costa tarragonina. En global, es mobilitzaran 35.000 metres cúbics cap a la platja del Francàs, mentre qe els 25.000 metres cúbics restants es traslladaran cap als municipis veïns de Cunit i Calafell. Està previst que l’actuació quedi enllestida a començaments d’aquest estiu i tindrà un cost de 500.000 euros.
El Casal La Violeta ha acollit la representació
Protecció Civil de la Generalitat va organitzar dijous al matí al Casal la Violeta d’Altafulla la representació de l’obra de teatre A foc lent, una activitat que s’emmarca en la campanya de sensibilització Revetlles amb Precaució. L’acte va comptar amb la presència de més de 200 alumnes de 5è i 6è de primària, i de 1er i 2on d’ESO de l’escola La Portalada, El Roquissar i de l’institut d’Altafulla.
L’obra de teatre , interpretada per la companyia Milnotes, explica les anècdotes de tres joves durant la nit de Sant
Joan. Amb aquesta iniciativa, Protecció Civil de la Generalitat vol apropar els consells de seguretat per gaudir d’una revetlla segura als joves de forma amena i dinàmica.
A la representació d’Altafulla hi van participar la tècnica de Protecció Civil a Tarragona, Marta Ortín; membres de la Colla de Diables Voramar del Serrallo de Tarragona, que van ensenyar com llençar petards de forma segura; i membres de la Creu Roja, que van explicar als menors com actuar en cas de cremades per petards.
D’altra banda, també hi van assistir el delegat del Govern
de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré, l’alcalde d’Altafulla, Javier Peinado, i la directora de Serveis Territorials de Protecció Civil a Tarragona, Eli Llombart.
Una obra amb reocrregut La peça teatral ‘A foc lent’ es representa des del 2016, i des de llavors s’han fet una seixantena de representacions a diversos municipis catalans i l’han vist més de 9.500 alumnes.
Enguany, l’obra de teatre es representarà a una desena de municipis, i està especialment dirigida a l’alumnat entre 4rt de primària i 1r de l’ESO
Cultura L’espectacle tindrà elements visuals, musicals i poètics
Redacció
La setena Primavera Musical a Vistabella es clourà aquest dissabte 8 de juny a les 22 hores amb un muntatge creat per retre homenatge al centenari de la construcció de l’església del Sagrat Cor de Vistabella.
Tot ple d’art, temple d’amor, joieta d’or serà un espectacle musical, visual i poètic que comptarà amb la participació de diversos músics. Entre ells, hi haurà les sopranos Mireia Tarragó i Clara Brunet; el tenor Roger Padullés; el pianista Bruno Anguera; el violinista Albert Carbonell; el conjunt Txek format per Nando Taló i Siscu Aguilera; així com Pau Puig a la dolçaina i KamBrass Quintet.
Des de l’organització expressen que el muntatge té per objectiu «fer valdre els orígens del temple», i afegeixen que es tracta d’una es-
El cineasta Marc Barceló estructurarà la vetllada. Primavera Musical
Les entrades, de 15 euros per cada concert, ja es poden comprar
glésia «pensada per al poble i construïda amb l’ajuda de tots els veïns».
D’aquesta manera, «la mú-
L’activitat va comptar amb la participació dels Diables de Voramar del Serrallo
de diferents centres escolars d’arreu del país. A més de les representacions que s’han fet
a Palafrugell, Manlleu i la Sènia, i d’avui a Altafulla, també se’n faran a L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Les Borges Blanques i Palau-solità i Plegamans.
A banda d’aquesta acció de sensibilització de cara a Sant Joan, Protecció Civil de la Generalitat també durà a
terme una campanya a les seves xarxes socials, amb la publicació, sota l’etiqueta #revetllasegura, els principals consells de seguretat per la revetlla. Entre aquests, destaca comprar els petards en llocs autoritzats, no llançar-los a menys de 500 metres del bosc i no agafar-los amb les mans.
EDICTE
El Ple de l’Ajuntament d’Alcover, en sessió de data 3 de maig de 2024, va aprovar inicialment l’expedient de modificació puntual número 21 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), consistent en el canvi d’ubicació de la zona verda de l’illa d’equipaments del c/ Maria Teresa Llorens, el qual se sotmet a consultes de les administracions públiques afectades del públic interessat, així com, a informació pública pel termini d’un mes durant el qual es poden presentar les al·legacions que es considerin adients.
sica connectarà l’espectador amb la terra i el camp». Amb tot, també s’hi podran escoltar composicions d’època modernista i músiques de caràcter religiós. Tot plegat, estructurat sota el guió del cineasta Marc Barceló. Les entrades, de 15 euros per cada concert, ja es poden comprar.
Així mateix, va acordar suspendre pel termini d’un any, d’acord amb el plànol de suspensió de llicències inclòs al document de la modificació puntual, la tramitació de plans especials urbanístics, de projectes d’actuació específica, l’atorgament de llicències d’edificació, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos d’altres autoritzacions municipals connexes segons la legislació sectorial d’acord amb l’establert en el document.
Això d’acord amb el que estableix l’apartat 4 de l’article 102 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que permet tramitar els instruments o atorgar les llicències fonamentats en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l’aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat.
La documentació completa de l’expedient es pot consultar a les oficines de l’Ajuntament d’Alcover, a la Pl. Nova, núm.3, de dilluns a divendres, de les 9 a les 14 hores al web ajuntament@alcover.cat (https://www.seu-e.cat/ca/web/ alcover/govern-obert-i-transparencia/ accio-de-govern-i-normativa/urbanisme/ planejament-urbanistic).
Contra l’acord de suspensió de llicències, per tractar-se d’un acte administratiu de tràmit qualificat, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la seva notificació. Alternativament, de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia
A l’esquerra, un cabirol al Pla de Manlleu. A la dreta, un tècnic d’Acció Climàtica revisant les imatges captades per la càmera. ACN
Territori La sembra de trepadella i ordi atrau els cabirols i els allunya de la vinya
Redacció
El Departament d’Acció Climàtica té en marxa una prova pilot que consisteix en sembrar una barreja de trepadella i ordi per atraure els
cabirols a una sèrie de parcelles i, d’aquesta manera, allunyar-los de la vinya. Es tracta d’una projecte iniciat en tres parcel·les de mitja hectàrea cadascuna a la zona de l’Alt Camp amb la col·laboració
entre l’Agrupació de Defensa Vegetal del Pla de Manlleu i la Societat de Caçadors els Companys del Pla de Manlleu. En aquestes parcel·les on s’ha plantat la trepadella, s’hi han instal·lat càmeres de fo-
Empresa El projecte preveu arribar a una inversió final de 40 milions d’euros i ocuparia un màxim de 60 persones
Mahle fabricarà a Montblanc refrigeradors per a bateries de cotxes elèctrics a partir de finals de 2025. Segons l’ACN, els components aniran destinats a vehicles de la marca Volkswagen i el projecte preveu arribar a una inversió final de 40 milions d’euros, que permetria ocupar fins a 60 persones. Segons fonts dels treballadors, que ja han rebut la informació per part de l’empresa alemanya, la majoria del personal seran tècnics
qualificats que ja treballen a la casa. Per tal de fabricar els refrigeradors, Mahle haurà d’adaptar un dels magatzems per posar la nova maquinària i haurà d’ampliar les installacions construint un nou magatzem per guardar productes. Els empleats reconeixen que hi ha hagut un descens de la demanda dels components que fabriquen per un context general del mercat automobilístic i per això es mostren satisfets perquè la seu hagi obtingut aquest encàrrec que, a més, els enfoca al vehicle elèc-
tric. El projecte es coneix com a Battery Cooling –refrigeració de bateries– i està pensat per la plataforma de vehicles elèctrics MEB21 de Volkswagen. Segons el fabricant, la plataforma equivaldria als fonaments del vehicle elèctric i està feta d’acer. El seu disseny li permet tenir més espai per a les bateries i així que l’automòbil tingui més autonomia.
Pel que fa al refrigerador de Mahle, està fet d’alumini i no només serviria per refredar les bateries sinó també per escalfar-les quan la climato-
Els cens de febrer i març ha detectat a la Conca de Barberà fins a 6 cabirols per km2
Cambrils obre la convocatòria d’ajuts per a llibres i material
totrampeig i s’ha pogut comprovar que aquests camps sembrats amb trepadella atrauen molt els cabirols.
La modificació d’hàbits dels cabirols és una mesura més de les que el Departa-
ment promou per estabilitzar les poblacions de cabirol des de l’any 2018 al Priorat i després, en el marc del Pla estratègic de prevenció de danys i control sanitari d’espècies cinegètiques 2025, s’hi van sumar les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Baix Penedès amb orografia i problemàtiques similars derivades de les densitats d’exemplars. Totes les accions sumades, que inclouen, entre d’altres, l’assaig de repel·lent a les vinyes, l’ampliació de la temporada de caça del cabirol i la coordinació entre els diferents agents per millorar l’eficiència de les captures, han fet que les poblacions de cabirol s’estiguin estabilitzant. En conseqüència, s’ha aconseguit frenar els danys que originen els cabirols a la vinya. De fet, l’any 2023, el Departament va autoritzar 40 actuacions per danys de cabirol fora de la temporada de caça als conreus que van permetre la captura de 396 exemplars. Enguany, els danys han estat insignificants perquè en aquests moments la vinya ja està crescuda. Els censos de febrer i març d’enguany han registrat en algunes zones com a la Conca de Barberà una densitat de 6 cabirols per quilòmetre quadrat.
logia ho requereixi. Per produir-lo, s’haurà de construir un forn a les instal·lacions, que poden arribar a ser dos en funció de la demanda Aquest estiu es començarà a
adaptar la planta per acollir la nova maquinària, entre la qual hi ha unes premses que fins ara no s’han fet servir a Montblanc i que generen fins a 2.500 tones de força.
Escolar L’Ajuntament de Cambrils ha publicat les bases de la convocatòria per subvencionar llibres i material escolar per a alumnes matriculats a centres educatius del municipi en fase d’educació infantil, primària i secundària obligatòria (ESO). Les persones interessades poden presentar sollicituds fins a un màxim de 150 euros per alumne a partir del 17 de juny. L’Ajuntament ha previst una dotació de 51.672,36 euros per ajudar a pares, mares i tutors legals d’alumnes que es troben en situació de vulnerabilitat. Així, a més de tenir escolaritzat l’alumne al municipi, els ingressos per unitat familiar no poden superar determinats llindars. Per accedir a la convocatòria serà imprescindible presentar les factures de la despesa realitzada en llibres i material escolar pel curs 2024-2025. Han d’estar degudament signades i segellades, i hi ha de constar el nom i cognoms del sol·licitant i el nom de l’alumne beneficiari. Les sollicituds es poden presentar de forma presencial a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) demanant cita prèvia al telèfon 977 794 579 ó per internet a citaprevia.cambrils.cat Redacció
Local La zona blava de Salou ja ha començat a funcionar i estarà en vigor fins al 30 de setembre. L’horari d’estiu, que s’aplicarà de dilluns a diumenge, incloent-hi els festius, serà de 10 a 14 hores i de 17 a 21 hores. No obstant això, els pàrquings de Llevant Nord i Sud comptaran amb un horari més extens, adaptant-se a les necessitats específiques d’aquestes zones que tendeixen a tenir una major afluència de visitants. L’horari per aquests pàrquings serà des de les 10 hores fins a mitja nit, també de dilluns a diumenge, inclosos els dies festius. Redacció Salou activa l’horari d’estiu a la zona blava fins al setembre
Si el primer cap de setmana del mes de juny va omplir de novetats la temporada castellera, aquest dissabte s’espera que un parell de colles més intentin el seu assalt al castell de nou. Les opcions més clares són per a la Joves de Valls i els Xiquets de Tarragona a l’espera que durant les pròximes setmanes Capgrossos de Mataró o Castellers de Sants també puguin trobar el seu moment.
Aquest 2024 el duel de les colles més antigues de Tarragona, Xiquets i Jove, promet. Si a mitjans de maig els primers completaven el 5 de 8 més matiner dels seu historial, una setmana després els segons doblaven l’aposta estrenant també el 5 de 8 i el 4 de 8 amb l’agulla. És més, ara fa cinc dies a La Selva del Camp augmentaven la seva aposta descarregant el 3 de 9 amb folre. Ara, els Xiquets podrien igualar aquest registre en la Diada de 1885, que recorda l’any d’organització dels Xiquets de Tarragona-Colla La Mercè. El seu cap de colla, Roger Peiró, ha s’ha mostrat orgullós les darreres setmanes del bon treball que s’està fent als assajos i l’estrena del 3 de 9 podria arribar abans de Sant Joan, en una diada on també apostarien novament pel 5 de 8. També han intensificat la feina amb el 2 de 8 amb folre, que no descarreguen des de setembre de 2022. Estaran acompanyats per la Colla Vella dels Xiquets de Valls que si reuneix els efectius necessaris podria repetir les intencions de la setmana passada al Vendrell, on va quedar pendent el 4 de 9 amb folre després de fer un intent desmuntat. Tenint en compte que és l’última diada abans de Sant Joan (la setmana vinent fan una assaig especial al seu local) volen unir en una mateixa actuació els dos castells bàsics de nou, que podrien anar acompanyats de 4 de 8 amb el pilar o 5 de 8 i el pilar de 7 amb folre.
Quan a Tarragona comenci l’actuació, a Valls ja haurà arrencat la Diada del local de la Colla Joves Xiquets de Valls, on els diables vermells tenen el gran repte del 3 de 9 amb folre. Les últimes temporades, amb algunes excepcions, la plaça del Pati ha estat l’escenari triat per fer l’estrena del castell de nou i arribar a Sant Joan amb part dels deures fets. El 2 de 8 amb folre, el 4 de 8 amb el pilar i el pilar de 7 amb folre, que jan han fet enguany, també entren en els seus objectius. La colla treballa amb intensitat el 5 de 8, però tot fa indicar que entraria en el programa de la doble actuació de festa major. Les colles convidades a Valls probablement consolidaran les estructures ja han ensenyat aquesta temporada en algunes ocasions. Els Castellers de Sants ja han descarregat el 2 de 8 amb folre, que
passat per Santa Teresa i Tots Sants, respectivament. Colla Joves Xiquets de Vals / ACN
La prèvia Colla Joves Xiquets de Valls i Xiquets de Tarragona podrien estrenar el castell de nou aquest cap de setmana
sumarien als dos castells bàsics de vuit. També han treballat amb eficàcia el 4 de 9 amb folre, però podria ser massa aviat per portar-lo a plaça. Marxen de vacances d’aquí un mes i en les quatre següents actuacions podrien encarar objectius com el castell de nou per tenir la feina avançada de cara al segon tram de la temporada. Els Moixiganguers d’Igualada amb la tripleta de vuit (2 de 8 amb folre,
3 de 8, 4 de 8) i els Castellers de la Vila de Gràcia amb la clàssica de vuit (3 de 8, 4 de 8, 2 de 7) completen el programa d’una de les actuacions destacades del cap de setmana.
A Vila-seca, acompanyaran a la colla local tres agrupacions de la ciutat de Tarragona, que acabaran de perfilar els seus objectius de cara a Sant Joan. La Jove podria rodar els castells de la gamma alta de vuit com el 5 de 8 i el 4 de 8 amb l’agulla, amb el pilar de mèrit de recurs per tancar l’actuació. La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau vol unir per segona vegada aquesta temporada tres castells de la
Les dues colles de Valls fan les últimes actuacions abans de la doble diada de Festa Major Curiositat
gamma alta de set (5 de 7, 4 de 7 amb l’agulla i 3 de 7 amb l’agulla) i els Xiquets del Serrallo, que estan fent el millor inici d’any del seu historial també apostarien per aquests castells de set i mig. La colla local tot just farà la segona diada completa de la temporada amb els castells de sis com a objectiu.
L’agenda
Diada del local Joves
Colla Joves Xiquets de Valls
Moixiganguers d’Igualada
Castellers de Sants
Castellers de la Vila de Gràcia
Dissabte, 18 h, plaça del Pati
Valls
Diada bateig Xiquets de Vila-seca
Xiquets de Vila-seca
Colla Jove Xiquets de Tarragona
Xiquets del Serrallo
Colla Castellera SPiSP
Dissabte 18 h, plaça de l’Estudi
Vila-seca
Diada 1885
Xiquets de Tarragona
Colla Vella dels Xiquets de Valls
Dissabte 19.30 h, plaça del Fòrum
Tarragona
Futbol El Ceuta de José Juan Romero va tancar la temporada amb tres derrotes consecutives a domicili
Arnau Montreal Quesada
El Nou Estadi Costa Daurada dictarà sentència aquest diumenge. El Nàstic de Tarragona buscarà rematar la feina contra el Ceuta en un duel en el qual s’espera ple a les graderies. Esperonats per l’afició, els de Dani Vidal volen demostrar perquè són el millor local del grup I classificant-se a la final del play-off d’ascens a Segona Divisió. Aquesta temporada, el Nàstic ha demostrat que, en els dies grans, és capaç de brillar amb més intensitat. De fet, el duel contra el Deportivo de la Coruña, amb més de 13 mil ànimes a les graderies, va ser un dels millors de la temporada, anul·lant i dominant el que ha sigut l’equip invencible de la Primera Federació. Tampoc van fallar quan la darrera Marea grana de la temporada regular els va acompanyar a l’estadi Johan Cruyff per superar un partit clau per assolir la segona posició. Després de sobreviure amb nota a l’Alfonso Murube de Ceuta amb 2-2, l’eliminatòria parteix de nou de zero amb un Nàstic que li val l’empat per classificar-se. Amb tot, els de Dani Vidal tenen molt clar que volen evitar les pròrrogues i volen recom-
En els últims 7 triomfs a casa, el Ceuta suma 20 gols a favor i només 4 en contra
pensar l’escalf de l’afició amb tota una festa sobre la gespa. Per aconseguir-ho, hauran de superar un Ceuta que va mostrar les seves armes en el partit d’anada. El conjunt de José Juan Romero es va mostrar més
que perillós quan és capaç de dominar la pilota. El trident de Chrisantus Uche, Ale Meléndez i Cristian Rodríguez van desestabilitzar la medullar grana durant el primer temps amb una circulació de pilota ràpida i precisa entre les línies grana. Amb tot, la zona creativa de Romero té una baixa important, perquè Cristian Rodríguez no podrà jugar a causa de l’expulsió del partit d’anada. Rodríguez era el principal enllaç entre el mig
Futbol Els grana jugaran el cap de setmana a les instal·lacions del Getafe
Redacció
El Nàstic Genuine disputarà la quarta i última fase de LaLiga Genuine 2023-2024 aquest cap de setmana. Avui, l’expedició grana liderada pel tècnic Rafel Magrinyà viatjarà cap a la Ciudad Deportiva Fernando Santos de la Parra
del Getafe CF per disputar la darrera jornada de la competició. L’objectiu dels grana és clar, tornar a sumar la màxima puntuació de fair-play, tal com ha aconseguit en les darreres fases. Actualment, el Nàstic lidera el grup Inclusió pel que fa al fair-play amb 380 punts. D’altra banda, el
Córdoba, l’Athletic Club de Bilbao, la UD Ibiza i el Real Sporting de Gijón comparteixen la màxima puntuació. Els grana tenen com a objectiu revalidar el títol de campió de fair-play que van aconseguir l’any passat. Demà, el Nàstic jugarà el primer partit contra el RCD Mallorca a les 12 hores.
del camp i l’atac, però això no significa que l’equip perdi el seu potencial.
Rodri Ríos va demostrar que és el principal enemic a aturar. Amb un doblet a l’anada, és la bèstia negra de l’equip i va aconseguir burlar, en dues ocasions, el marcatge de la millor defensa de la categoria trobant escletxes on pocs jugadors les han vist. De fet, el segon gol va fer especial mal a l’eix de la defensa. Ríos va aconseguir rematar un
El segon serà dissabte a les 11 hores contra el Levante i la competició culminarà diumenge a les 11 hores contra el Real Zaragoza. L’expedició grana surt avui en AVE fins a Madrid. El darrer dilluns va ser el darrer entrenament per culminar la preparació a l’annex del Nou Estadi Costa Daurada.
Els 16 jugadors convocats per Rafel Magrinyà són: Nano, Rofes, Sayago, Ernesto, Rubén, Cyro, Descarrega, Plaza, Alejandro, Corujo, Manel, Camprubí, Roca, Álvaro, Sarabia, K. Castellón i Vania.
Diumenge, 19.45 h Nou Estadi Costa Daurada
FEFtv i Esport 3 Minut a minut a diarimes.com
centre lateral amb precisió, superant Nacho González. Això no ha fet més que reforçar al central andalús del Nàstic, que ja està preparat per a la segona ronda.
Rodri Ríos va demostrar que té un olfacte i un instint excel·lent, però també és perillós gràcies a les dues espases de l’atac del Ceuta. Aisar i Cedric Teguía van posar amb dificultats les bandes del Nàstic. El primer, amb una velocitat formidable que va portar més d’un maldecap mentre que Teguía va demostrar que sap amb precisió com fer arribar la pilota al seu davanter. De fet, el segon gol del Ceuta va sorgir de la connexió d’aquestes tres peces: Aisar va conduir l’esfèric i va generar espai, Cedric va posar la màgia amb un centre precís i Ríos va rematar.
El Nàstic ja ha localitzat els punts forts. Ara toca anullar-los amb la mateixa elegància que ha demostrat durant la temporada.
La prèvia
Xaranga, DJ i rebuda als jugadors per amenitzar la prèvia
El Nàstic ha preparat diverses activitats per amenitzar la prèvia del duel contra el Ceuta de diumenge. De fet, la festa començarà a partir de les 17.45 h al Nou Estadi Costa Daurada, dues hores abans del partit. La Xaranga Guirigalls posarà la música i, a les 18.10 h, l’autocar grana arribarà a l’estadi. A l’interior de l’estadi actuarà DJ Percu, així com una coreografia de la comparsa Platinum.
L’àrbitre
Conejero Sánchez dirigirà el Nàstic-Ceuta
Guillermo Conejero Sánchez serà l’encarregat de xiular el Nàstic-Ceuta. Aquesta serà la primera vegada que el col·legiat extremeny dirigirà els dos equips enguany, però sí que els ha dirigit en cursos anteriors. Conejero va dirigir la derrota per 2-0 del Nàstic contra el San Fernando la temporada 21/2022 mentre que, el curs passat, va xiular la derrota per 2-0 del Ceuta contra el Talavera de la Reina.
Autoritats i representants durant la presentació.
Hoquei Cambrils acollirà la Copa Catalana d’Hoquei Patins en categoria Aleví, Infantil, Juvenil i Júnior aquest cap de setmana 8 i 9 de juny i el 23è Torneig d’Hoquei Base Cambrils el 14, 15 i 16 de juny. La competició comptarà amb 16 equips d’arreu de Catalunya entre els quals hi ha Arenys de Munt, Prats Lleida, Reus, Noia Freixenet, Mollerussa, Palafrugell, Voltregà i Cerdanyola. El dissabte es jugaran els partits d’Aleví i Juvenil i diumenge els de l’Infantil i Júnior. D’altra banda, el 23è Torneig d’Hoquei Base Vila Cambrils es disputarà el 14, 15 i 16 de juny i reunirà 300 esportistes de més d’una trentena d’equips de Badalona, el Vendrell, Reus, Getxo i 11 equips del municipi. Redacció
Trail Després de consolidar-se com una cursa de llarga distància referent, Trailcat The Race by Costa Daurada serà una de les nou proves que donen accés directe a la prova Tor Des Géants, considerada la cursa més prestigiosa de trail endurance a nivell mundial. La Costa Daurada tornarà a ser l’epicentre del trail endurance del 12 al 16 de març de 2025. Amb arribada i sortida a Prades, els participants travessaran el Parc Natural del Montsant, la Serra de Llaberia i les Muntanyes de Prades amb un màxim de 86 hores. La prova només disposa de 3 bases de vida, 3 avituallaments i un recorregut sense marcar amb navegació GPS que es revelarà 15 dies abans de la cursa. Redacció
Pol Fernández, nou jugador del Reus FC Reddis
Futbol El Reus FC Reddis va confiramr ahir la seva primera incorporació de cara a la pròxima temporada. Es tracta de Pol Fernández, defensa reusenc que la darrera temporada va jugar amb la UE Valls a la lliga Elit. D’altra banda, el club també va confirmar les primeres baixes amb les sortides d’Iu Pentinat, Cesc Martínez i Ian Martínez. Redacció
Bàsquet El nou tècnic blau va assenyalar que comença el projecte «des de zero» i que vol una plantilla «que vingui a treballar bé per crear un bon ambient de bàsquet»
Arnau Montreal Quesada
El CB Tarragona de la temporada 2024/2025 ja ha fet el primer pas. Borja Comenge va trepitjar ahir el pavelló del Serrallo com a nou entrenador de l’entitat cebetista. Comenge arriba a Tarragona amb il·lusió i ganes de treballar. De fet, el lleidatà va apuntar que «la decisió va ser ràpida i natural, no he sigut molt difícil de convèncer, perquè des del primer moment m’he trobat un club en el qual hi treballen persones illusionades pel projecte i amb una gran capacitat de reacció que es demostra amb mantenir la categoria de Segona FEB (antiga LEB Plata), que és una categoria important». El tècnic també va tenir clar el que vol a la graderia: «Hem de repetir l’ambient de bon bàsquet que es va donar en el CBT de l’ascens».
Des de l’entitat, la presidenta, Núria Grados, va destacar que «apostem per ell i per tot el que pot aportar. Té molta experiència en el món del bàsquet i tenim ganes de començar». En aquest sentit, el tècnic lleidatà va apuntar que el seu punt de partida és «generar un bon clima de treball. Per a mí el més important és que tothom, cos tècnic, jugadors i l’entorn del club estigui a gust amb la manera que treballo i com lidero». En aquest punt, va afegir que «vull uns jugadors disposats a treballar
Borja Comenge destaca que comença el projecte «des de zero»
de valent i que s’ajudin a potenciar les virtuts de cadascú i tapar els defectes». De moment, Borja Comenge és la primera peça d’un projecte que el tècnic lleidatà assegura que «començarem des de zero». Comenge va apuntar que «el més important és que ja tenim el cos tècnic complet» i, ara, toca començar a picar pedra per formar una plantilla competitiva i capaç d’afrontar el repte de la Segona FEB. Des
de l’entitat tenen clar que no volen repetir els errors que van acabar per condemnar al descens esportiu a l’equip la darrera temporada. D’aquesta manera, el nou tècnic del CBT liderarà de primera mà la confecció de la plantilla: «Ara toca parlar amb els jugadors i sobretot, escoltar. Vull jugadors compromesos per crear un bon ambient de treball. A dia d’avui no tenim plantilla, així que començarem a escoltar primerament als jugadors de l’any passat». A nivell esportiu, l’objectiu se centra en la permanència, tot i que Comenge va apuntar que «és difícil parlar d’objectius sense tenir confeccionada la plantilla».
Un dels punts en què més va incidir el tècnic lleidatà és el de mantenir l’entusiasme a la graderia del Serrallo. Comenge també va destacar com a principal objectiu «mantenir l’entusiasme pel bàsquet que hi ha al Serrallo». De fet, va apuntar que «volem que des del primer dia vingui tota l’afició al pavelló i poder sumar més gent encara». A més, va subratllar que «volem repetir l’ambient de bon bàsquet del CBT de l’ascens. Des del club s’ha apostat molt per transmetre l’entusiasme pel bàsquet que es viu al Serrallo. El CBT és un club amb una bona massa social i això és el que vull, que la gent s’identifiqui amb l’equip».
Activitats
- Concert Voramar | Sara Terraza. Teatret del Serrallo – Divendres, 7 de juny 21:00h. Invitacions https://entradium.com/es/events/eva-sola-voramar-2024
- Projecte OH! Cúpula de la Sostenibilitat. Refugi 1 – Fins al 23 de juny.
Entrades https://codoleducacio.com/oh/
- Dia mundial dels Oceans | Neteja fons marí. Nàutic Tarragona – Dissabte, 8 de juny 9:00h - 12:00h.
- Ruta guiada. La gran pedrera. Arxiu del Port – Dissabte, 8 de juny 10:30h - 12:00h.
- Concerts gratuits | Música d’emergència. Pèrgola del Serrallo – Del 8 al 9 de juny.
Exposicions
- Exposició ‘Coses meravelloses’. Tinglado 2 – Del 13 maig al 23 juny.
- Exposició ‘Visió de sensacions’ Col·lectiu artistes de la baronia d’Escornalbou.
Inauguració oberta 1 juny 12h Sala 2. Refugi 1 – Oberta fins al 16 juny
- Exposició ‘Un diàleg amb mi’. Tinglado 1 – Del 6 juny al 14 juliol.
- Inauguració nova Terminal creuers. Terminal Creuers Port Tarragona – Dimarts, 11 de juny 19:30h - 23:00h.
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Segueix-nos! Agenda del Port del 7 al 13 de juny de 2024
Motor L’espectacle de vehicles clàssics comença avui a Salou a les 17 h
Redacció
El Rally Catalunya-Costa Daurada Legend arrenca avui per omplir les carreteres del Camp de Tarragona de l’espectacle de primer nivell de vehicles clàssics. Més d’un centenar d’equips es posaran en marxa per participar en una competició que compta amb un total de 106,56 km cronometrats en cinc trams que es recorreran en dos temps. Avui, a les 17 hores, Salou serà l’escenari del punt de partida al passeig Jaume I. El primer tram cronometrat serà a la Mussara a les 18 ho-
res. Durant la jornada d’avui, els pilots hauran de recórrer el circuit que passarà per la Mussara i Farena en dos trams, amb el final d’etapa a la plaça de la Llibertat de Reus. La competició acabarà en la segona jornada que arrencarà demà, a les 9 hores, a la plaça de la Llibertat de Reus. Els competidors hauran d’afrontar els trams de la Teixeta, el Lloar-Bellmunt i Falset-Porrera, amb una passada pel matí una altra al migdia. Finalment, els pilots tornaran a les 17 hores a Reus i, a les 19.30 h, hi haurà el lliurament de premis.
Natació Una vintena de nedadors entrenen a la piscina Sylvia Fontana
Redacció
Tarragona s’ha convertit en seu del programa de tecnificació de la Federació Catalana de Natació (FCN), una iniciativa que fa que la ciutat esdevingui un referent d’aquest esport. Més de vint nedadors d’elit de la província de Tarragona es reuniran dues vegades a la setmana a la piscina Sylvia Fontana de l’Anella Mediterrània per rebre un entrenament especial de màxim nivell per part d’entrenadors especialitzats de la Federació Catalana de Natació.
«Acollint aquest programa de tecnificació fem un pas més en la consolidació de Tarragona com a capital esportiva de referència», va manifestar ahir el conseller d’Esports, Berni Álvarez, durant la presentació. A més, el conseller va afegir que «volem que aquest centre de tec-
Des de la Federació apunten que la iniciativa és un pas previ al CAR Els nedadors del programa atenent el conseller Berni Álvarez. Gerard Martí
nificació adreçat als clubs de natació esdevingui un centre de referència tant a escala autonòmica com estatal».
El president de la FCN, Ramon Bosch, va destacar que «Tarragona té un gran poten-
cial en el món de la natació». A més, va apuntar que l’objectiu del projecte és donar suport a aquests joves que potser no poden desplaçar-se a un Centre d’Alt Rendiment i ajudar-los a desenvolupar tot el seu potencial fent nuclis d’entrenaments locals. De fet, Bosch va assenyalar que «aquesta iniciativa pot ser un pas previ al CAR i estem convençuts que tindrà un impacte molt positiu en la natació catalana, ens permetrà impulsar el talent local i construir un futur brillant en aquest esport a la nostra regió». Actualment, són una vintena els nedadors i nedadores els que entrenen a la piscina Sylvia Fontana en el marc d’aquest programa de tecnificació. Fins al 30 de juny d’enguany i des del pròxim 2 de setembre fins al 30 de juny de 2025, es duran a terme entrenaments dos dies a la setmana.
Martí Casas celebrant un dels seus gols el darrer diumenge. Gerard Martí
Reus Deportiu torna a pujar al ring per afrontar dos duels claus per classificar-se
Hoquei Patins El Reus
Deportiu de Jordi Garcia torna a pujar al ring avui per enfrontar-se al Barça Hoquei en les semifinals de l’OK Lliga. Els reusencs es troben amb la semifinal empatada a una victòria. El darrer cap de setmana, els roig-i-negres, esperonats per l’afició present a la Bombonera, van superar per 4-3 el Barça en un partit
d’infart. Avui, a les 20.30 h, els reusencs es jugaran el primer dels dos partits d’aquest cap de setmana que podrien decidir l’eliminatòria. Dues victòries consecutives tornarien al Reus a tocar la glòria de la final, mentre que dues derrotes consecutives els deixarien fora. Sigui com sigui, la Bombonera tornarà a vibrar diumenge a les 12.30 hores. AMQ
El BCE abaixa en 0,25 punts els tipus d’interès i posa fi a dos anys d’augments per la inflació
Economia El Banc Central Europeu (BCE) va retallar ahir en 0,25 punts els tipus d’interès, fins al 4,25%. Així ho va decidir el consell de govern de la institució monetària en un canvi que posa fi a gairebé 2 anys de pujades dels tipus per l’escalada de la inflació. Amb la primera decisió per relaxar la política monetària, el tipus per als
préstecs immediats se situa en el 4,50%, mentre que el tipus que s’aplica a les entitats per dipositar diners al banc central es queda en el 3,75%. Sobre les futures decisions, el BCE diu que rebutja «comprometre’s anticipadament a cap senda concreta de tipus», amb la qual cosa deixa de moment en l’aire si continuaran o frenaran les baixades. ACN
El conseller apunta que només ajornaran cirurgies programades
ACN
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha respost a la polèmica generada per la retallada dels reforços d’estiu als CAP i el tancament de llits a la Vall d’Hebron i ha dit que «la ciutadania no ha de patir» perquè s’atendran les urgències i només s’ajornaran algunes patologies i cirurgies programades». Balcells ha dit que no afectarà ni a les oncològiques, ni a la cardiovasculars o urgents, però admet que caldran mesures per gestionar la situació. El conseller ha dit que no tenir pressupostos «té un cost» i admet que s’hauran de tancar més llits a la Vall d’Hebron, però amb una «proporció moderada». Després de la polèmica generada després que l’Institut Català de la Salut hagi demanat alguns CAP que redueixin
Els passos que has de seguir per aconseguir el bronzejat perfecte
Redacció / AMIC
És oficial: pugen les temperatures, vestim cada vegada menys peces de roba i sentim la crida de l’operació bronzejat. Per això, et portem algunes recomanacions perquè mantinguis la teva
pell sana i bonica. Per començar, l’ideal és exfoliar la pell tres dies abans de prendre el sol per a eliminar les cèl·lules mortes i estimular la circulació. D’aquesta manera, l’estem preparant perquè el bronzejat sigui més uniforme i durador.
En la mateixa línia, per a realitzar una exposició solar segura, responsable i adequada, el recomanable és utilitzar un factor de protecció alt d’entre 30 i 50+, i que també proporcioni una acció antiedat global. Tot i la protecció que puguis brindar a la teva pell, sempre
Guanya en bellesa, salut i benestar amb la teràpia d’optimització hormonal de Clínicas Doha
El procés d’envelliment és inevitable. Ara bé, com vivim aquests anys és a les nostres mans. Els desafiaments que els nostres cossos afronten a mesura que envellim, des de la pèrdua de libido fins a la fatiga, són senyals d’un desequilibri hormonal que pot ser optimitzat perquè tornis a ser la teva millor versió. La teràpia d’optimització hormonal amb hormones bioidèntiques de Clínicas Doha ofereix una solució revolucionària. Aquestes hormones, idèntiques a nivell mole-
cular a les que produeix el teu cos, es dissenyen per a restaurar el teu equilibri hormonal de manera segura i efectiva, promovent una millora significativa de la qualitat de vida.
les substitucions per vacances d’estiu i que la Vall d’Hebron anunciés que tancaria el 24% dels llits entre juliol i setembre, Balcells ha volgut llençar un missatge de calma a la ciutadania. El conseller ha dit que hi ha mesures que ja es prenien a l’estiu. En aquest sentit, ha dit que tradicionalment els equips han fet torns de vacances i que es tancaven plantes d’hospitals de forma habitual. La diferencia enguany és que la falta de pressupost impedeix que es puguin fer hores extra per cobrir suplències (el que s’anomena «escreixos»). En aquest sentit, ha dit que no tenir pressupostos té un «cost» i que implica que hi hagi coses que no es puguin fer. «No tenim diners per fer escreixos ni activitat complementària i, per tant, hem de fer mesures de gestió», ha dit.
El conseller admet que s’hauran de tancar més llits a la Vall d’Hebron
Pel que fa als hospitals, Balcells ha admès que aquest any «segurament es tancarà una mica més d’activitat programada o s’allargarà el tancament». «Hi ha d’haver mesures perquè aquest any no podem tenir increment. El de 2022-2023 superava el 7% i aquest any serà d’un 4 o 4,5% i amb un suplement de crèdit que hem hagut de fer», ha dit.
L’increment salarial
En relació a això, Balcells ha dit que el pressupost de Salut per enguany era «molt bo». «Teníem 1.400 milions més que permetien fer les coses bé, complir la despesa i conti-
nuar fent noves accions. Amb el que tenim ara podem cobrir la despesa de l’increment salarial, però hem de contenir amb gestió», ha afegit. «Per tant, haurem de fer mesures que no afectin l’activitat assistencial», ha dit. Balcells ha admès que s’hauran de retardar algunes intervencions; però ha dit que durant el primer semestre s’ha incrementat l’activitat quirúrgica i això permetrà tancar l’any «més o menys» com esperaven.
Sobre la Vall d’Hebron, Balcells ha dit que es tancarà «algun llit més» que l’any passat però ha insistit que es farà «amb la proporció més moderada». Sobre la possibilitat de comptar amb els MIR, Balcells ha dit que asortiran una mica més tard i que, per tant, compten amb un potencial de professionals que durant l’estiu els podran ajudar.
s’ha de moderar l’exposició al solar i limitar-la a un màxim de 30 minuts. Un altre factor a tenir en compte és l’alimentació: es recomana consumir pastanaga, albercoc, taronja o carabassa unes 3 vegades al dia quinze dies abans de començar amb l’exposició solar. Un cop seguits tots aquests passos, després de prendre el sol és necessari aplicar-te un after Sun o una crema hidratant corporal, el mateix dia després de la dutxa i els dies següents.
Editorial
La nostra societat, l’occidental, és plena de contrastos. Sempre ha estat així, sens dubte, però la circulació de la informació i de les dades mai no havia estat tan gran i ràpida com ara. Potser aquest excés d’informació és el que comenci a convertir en banals qüestions amb què abans es podien escriure epopeies. Tot just se celebra l’aniversari del desembarcament de Normandia, un esdeveniment essencial en l’alliberament d’Europa de l’ocupació nazi i només cal recordar que allí van morir al voltant de 14,000 persones, 4.000 dels quals soldats aliats. Això que ens sembla tan rellevant re-
cordar contrasta amb els gairebé 40.000 morts actuals a Gaza i la impossibilitat de trobar el desllorigador a un conflicte que fa dècades que dura. Les lliçons de la guerra d’aleshores han servit per a res? No ho sembla. I els contrastos no paren. Dimecres, més de 250 joves d’Ucraïna, feien una visita a PortAventura per fugir ni que fos temporalment, del drama de la guerra. Els acollim mentre els estats s’intercanvien material bèl·lic. Unes armes que per a uns serveixen, però per a d’altres no per raons només d’estratègia geopolítica. Les lliçons d’aquests conflictes més recents, serviran per a res?
TribunaApesar de las molestias que han causado, y que siguen causando, las protestas de los agricultores al entorpecer el tráfico rodado con sus tractores, una gran parte de la población, incluso la directamente afectada, no censura la actitud de los manifestantes. No es poca la ciudadanía que siente, por quienes invaden carreteras, autovías y autopistas, una buena dosis de adhesión y de franca simpatía. Y es que el campo y sus gentes han contado históricamente, y en gran medida, con el favor de los ‘urbanitas’.
¿Hasta que punto les asiste la razón a los ‘entractorados’ campesinos?
¿La tienen en mayor medida que, por ejemplo, los desaparecidos fabricantes de televisores nacionales (todos prácticamente extinguidos) arrollados por los bajos precios de los emporios industriales orientales? ¿Y qué decir de los desventurados empresarios y asalariados dedicados al mundo de la confección textil, hoy rara avis en nuestros lares? Unos y otros sucumbieron ante el tsunami tecnológico, pero también económico (precios bajos) que procedía, y procede, de Asia. ¿Alguien lloró, gritó o aventó su disgusto por ellos? Nadie o casi nadie. Los sepelios lo fueron en el silencio, no de un campo santo, sino bajo montañas de papel amontonado en la frialdad de los juzgados encargados de la tramitación de los expedientes de suspensión de pagos -entonces- o de concurso de acreedores ahora y siempre entre expedientes de extinción de los contratos de trabajo.
La Unión Europea destinará este año 2024 casi 54.000 millones de euros para subvencionar directamente la actividad agraria, lo que viene a ser casi un tercio del volumen del gasto de la UE. El monto dinerario que destina a sostener las actividades agropecuarias es, año tras año, el primer componente
Jaime Campá Gracia Abogado y economistade presupuesto comunitario, lo que no ha impedido que en el período 20052020 se redujeran en un 37% el número de explotaciones agrarias, siendo en 2020 las fincas de labor censadas 9,1 millones, nada más ni nada menos que 5,3 millones menos que en 2005. Lo anterior se traduce en un colosal recorte de la ocupación laboral en el sector, pues en 2005 se contaban 12,46 millones de personas en la actividad y en 2022 era de 7,87 millones. ¿Quiere decir lo anteriormente expuesto que la disminuido la producción agropecuaria en la Unión Europea? Según Eurostat (organismo comunitario encargado de la elaboración, entre otros, de estudios estadísticos) la producción se ha mantenido prácticamente constante en el período referido, y la superficie dedicada al cultivo también. Entonces ¿qué ha sucedido?
ascendió a 229,8 mil millones de euros, mientras que las importaciones supusieron 172 mil millones de euros, lo que arrojó un saldo a favor de 57,8 mil millones de euros. Estas confortables cifras vienen dándose en los últimos lustros.
Carta dominical
Benvolgudes i benvolguts, Olga Mundo, professora de religió catòlica a l’Institut de Castelló d’Empúries, ha fet públics en un llibre que porta per títol Rússia càlida (Editorial Sunya), un conjunt de dietaris de viatge que recullen, tal com diu ella mateixa, els esdeveniments que li ha suggerit la terra russa les moltes vegades que hi ha pogut viatjar. Els itineraris per aquelles terres s’entrellacen amb els camins de la seva vida, fins al punt que porten l’autora a intercalar les reflexions sobre aquells esdeveniments amb altres reflexions sobre la terra catalana i sobre altres aspectes de la vida quotidiana. Els dietaris reflecteixen sobretot una experiència i una inquietud espiritual que l’autora exposa obertament.
La Unión Europea destinará este año 2024 casi 54.000 millones de euros para subvencionar directamente la actividad agraria, lo que viene a ser casi un tercio del volumen del gasto de la UE
Simplemente; ha aumentado la productividad a causa de dos factores fundamentales. Por un lado, la disminución del número de fincas no supuso un paralelo recorte en cuanto a la superficie cultivada y, por otro, la disminución del número de agricultores tampoco supuso una caída en la producción. En definitiva, explotaciones más grandes han producido con menos aportación de trabajo humano idéntico volumen.
La producción agroalimentaria que la UE exportó a terceros países en 2022
A la vista de los datos expuestos podríamos concluir que aquellos burócratas europeos que manejan las agriculturas de los países miembros, pueden verse tentados en seguir actuando para que no cesen las consecuencias de lo ocurrido durante el período 20052020 a saber; reducción del número de explotaciones, aumento –a costa de unir unas con otras– del tamaño de las parcelas cultivables, ‘estimulando’ cese de los agricultores ‘de toda la vida’, bien por jubilación, bien por agotamiento. Y si para acelerar este proceso hay que dejar vía libre a tomates de Dios sabe dónde, cultivados sin apenas controles y con la aportación de mano de obra semi esclava…, pues ¡marchando! Y cuando toque, se aplicarán normas para restringir la importación de terceros países y sanseacabó. En definitiva, lo que ha estado y está ocurriendo, con el llamado comercio tradicional y de proximidad que se extingue en favor de las grandes superficies, es un aviso de lo que ha de venir. Y como resultado adicional, la UE irá recortando progresivamente la ingente cantidad de millones destinados a subvencionar las históricas y tradicionales explotaciones. De eso se trata.
Mientras, a nosotros nos queda sólo una herramienta que, no por antigua, ha de ser menos eficaz. Tenía un eslogan: ‘Compre productos españoles’.
L’Olga es presenta com una dona curada per Jesús, com moltes de les que l’acompanyaren en la seva vida mortal, i es confessa captivada per la religiositat ortodoxa i per la bellesa de la seva litúrgia. D’aquí que, també des de fa anys, dirigeixi un taller de pintura d’icones en el santuari de la Font Santa de Jafre (Girona). Tot i que les visites a Rússia han estat sempre amb viatges organitzats, ella ha fet el seu «itinerari espiritual», al marge de les activitats del grup. Fins i tot podríem dir que, per a ella, es tractava d’autèntics «pelegrinatges». En una època en què s’han imposat les imatges gràfiques —fotos, vídeos…—, s’agraeix que l’autora recuperi el dietari de viatge. Encara que «val més una imatge que mil paraules», això només és veritat si existeixen abans les mil paraules.
Les seves reflexions són sinceres, d’una persona profundament convençuda de la seva fe, marcada per alguna experiència que ha transformat la seva vida, i que no té complexos a l’hora de confessar-la. Són reflexions fetes «sense filtre» i gens improvisades. Totes elles traspuen un profund convenciment cristià, així com un agut esperit crític. No és, en absolut, un llibre monotemàtic: Hi ha reflexions de caire històric, estètic, polític, pedagògic, cultural, teològic; fins i tot de caire familiar. En algun moment, les referències a la religió poden semblar obsessives. Però es tracta sempre de reflexions enriquidores d’algú que ha llegit molt i que manté una mirada crítica sobre el món que l’envolta. Agraeixo que s’hagi decidit a publicar aquests dietaris, en primer lloc perquè això l’ha obligat a posar per escrit una experiència i, per tant, a definir moltes coses; però també perquè ara podrà rebre comentaris i apreciacions dels lectors que l’ajudaran a enriquir aquesta experiència. Escoltar altres punts de vista forma part de la pròpia experiència, i no va en detriment del propi convenciment. En uns moments en què estan de moda literatures New Age o similars, que tenen per únic objectiu complaure i agradar els lectors, un llibre com aquest reconforta perquè, agradi més o menys, incomoda i fa pensar, que és l’únic que es demana a un llibre. A tall d’exemple, acabo amb un passatge de cap al final, que diu: «Ens hem dedicat a una teologia que està en diàleg amb el món de la cultura i potser en caldria una que estigués en diàleg amb el món de la fe. El primer que hem de fer, i que costa moltíssim, és creure que Déu ens estima» (pàg. 240). Pensem-hi.
Escoltar altres punts de vista forma part de la pròpia experiència, i no va en detriment del propi convenciment
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Com és possible insistir en una mentida? El primer tramvia va començar a operar al Regne Unit el 1826 i a Nova York el 1832, al segle XIX. Estem al segle XXI; ara els nous sistemes de mobilitat en ciutats i barris en llocs poblats són els tipus BRT (Bus amb pas preferent) i els nous a la Xina, sense vies ni catenària, que segueixen el camí per línies magnètiques.
Insistir en un tema obsolet i caríssim que han de pagar els ciutadans amb impostos ens situa en una disjuntiva sense sentit. No estem parlant de pocs diners, estem parlant d’una diferència del 800% (en lloc de 165 M€ se’n gastarien 20 M€). Cada unitat de transport, en lloc de 7.000.000 €, en costa una dècima part, 700.000 €. En definitiva, es podria fer tota la connexió prevista més Reus i Tarragona amb el pressupost de la Fase 1 (veurem la 2?).
A més, considerant la manca de soroll i taller que fa falta en un tramvia, sense catenària, sense vies que suposen costoses obres dins la trama urbana on hi ha clavegueres, gas, llum, wifi... Tot molt feixuc. I per acabar, el gran avantatge de poder canviar el trajecte a un barri en qualsevol moment (per exemple, Vila-seca podria connectar amb el seu barri marítim de La Pineda en plena expansió).
TribunaLa llengua, l’autodeterminació i el benestar de les nostres comarques es defensen a Europa
Sovint se sent dir que Europa és lluny, allò d’Europa no va amb nosaltres. Però no és ben bé així. De fet la majoria de les lleis, que ens afecta aquí a Tarragona i a les nostres comarques s’han articulat des de les institucions europees. Per això, és tant important que anem a votar aquest diumenge 9 de juny.
I és important també, perquè ens juguem el futur d’Europa en aquestes eleccions De fet, i sense exagerar, ens juguem el futur de tota una generació. Estem davant d’una pujada de l’extrema dreta i de la dreta extrema, que pugui donar un gir al que coneixem com el projecte europeu d’avui. Una extrema dreta que retalli els nostres drets socials i econòmics. Una extrema dreta que aposta per armes enlloc d’escoles i hospitals.
Helle Kettner
Candidata d’Esquerra Republicana a les eleccions europees
el territori i ho continuarem fent, encara amb més fortalesa. La nostra lluita té diferents potes i la territorial no és menys important que les altres, ans al contrari. Europa és un escenari on cal portar les reivindicacions territorials, i per això cal practicar una política d’escolta activa i que sigui efectiva per a resoldre els problemes de la gent. El que passa Brussel·les ens afecta, el que passa a 1436 km de Tarragona influeix en la vida de les persones i per això cal serhi. No en podem estar al marge, n’hem de ser actors principals perquè el que es decideix allà, repercuteix aquí.
El fet que sigui Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) l’encarregada de fer el projecte de mobilitat al Camp, porta a aquesta solució: TREN – roda de ferro. Tots els que coneixem la trajectòria de l’FGC reconeixem la bona feina i la gran diferència de servei amb RENFE, però ara no es tracta d’això, es tracta de mobilitat al Camp de Tarragona. En tot cas, la densitat de població és totalment diferent de la que cobreix la línia dels FGC al Vallès (Terrassa, Sabadell, Sant Cugat... 540.000 habitants) comparat amb (Cambrils, Salou, Vila-seca: 85.000), és a dir, un 16%. Encara que hi afegim TGN i Reus (250.000) ens quedem lluny (sense esmentar la gran població de BCN).
En el nostre cas, convé més un sistema ‘lleuger’ de transport amb moltes freqüències que el previst amb poques (15 minuts) i amb prou velocitat (previst mitja hora!) per tenir competitivitat amb automòbil o bus
En el nostre cas, convé més un sistema ‘lleuger’ de transport amb moltes freqüències que el previst amb poques (15 minuts) i amb prou velocitat (previst mitja hora!) per tenir competitivitat amb automòbil o bus. I per suposat, a un preu raonable per a l’usuari.
Actualment a Espanya coneixem ja tres realitats de BRT com les que funcionen a: BCN / Gavà; Madrid; Sevilla... a plena satisfacció dels usuaris i amb un estalvi considerable. Ja tenim a Catalunya un desastre pressupostari amb el tema de la Línia 9 del metro a BCN. A Espanya, la segona línia AVE al món en km i la darrera en passatgers/km. Quina és la raó econòmica que justifica aquesta desafortunada inversió? Fins avui, encara no l’ha explicat ningú. Pensem que només d’interessos al 4% (xifra raonable), el cost financer és de 6 M€/any. En definitiva, els ciutadans ‘de a peu’ tenim dret de conèixer quina és la raó econòmica que porta al nostre govern de la Generalitat a proposar una solució tan cara en moments de contenció econòmica (dèficit i pressupost) marcada per la Unió Europea.
Josep M. Marsal Llicenciat i màster per ESADEPerò des d’Esquerra Republicana de Catalunya estem convençuts que una altra Europa és possible. Hem de seguir caminant cap a una Europa oberta i solidària, que mira per la gent i no pels grans capitals, amb més democràcia, feminista, verda i justa i ho hem de fer plegats. Res està escrit i amb la força dels pobles ho farem possible.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya ens allunyem del tòpic i passem a l’acció. No ens ho mirem, actuem. No ens abonem a les cortines de fum, participem activament en la realitat europea i som decisius per escriure el seu futur. Això, però, no ho fem sols i volem continuar fent-ho amb una coalició de nacions sense estat, que recull tota la força de gallecs, bascs i gent de les Illes. Aquesta unitat ens fa influents, a diferència d’altres que no formen part de cap grup. La candidatura d’Ara Repúbliques som l’eina per lluitar contra les tendències ultraconservadores que creixen i volen dilapidar els valors d’Europa. Som l’eina per defensar la
terra, la llengua catalana que parlen més de 10 milions de persones, els drets socials i l’autodeterminació dels pobles. L’exercici del dret a l’autodeterminació també es juga a Europa, volem que el dret d’autodeterminació sigui un dret europeu perquè les nacions que ho desitgin puguin decidir el seu futur democràticament. La partida, després de l’amnistia, continua i amb més convicció i energia que mai. Som l’opció real per a la defensa de la lluita catalana per la llibertat, som l’alternativa de progrés i defensa de tots els pobles d’Europa. Altres opcions polítiques com el PSOE, PP i Junts defensen les retallades, nosaltres l’estat del benestar. Mentre uns es llueixen fent-se fotos amb pescadors i pagesos, a Europa voten a favor d’acords de lliure comerç que no exigeixen als productors d’altres països el que exigim als nostres pagesos i ramaders i els condemnen a no poder competir. La sociovergència és una realitat i a Europa se’ls hi veuen, encara més, les vergonyes. Nosaltres, ERC, en canvi, tenim molt clar de quina banda som. A nosaltres sempre ens trobaran al costat del nostre sector primari, perquè puguin treballar amb unes condicions dignes. Des del Parlament Europeu fem polítiques que impacten positivament en
Hem de seguir caminant cap a una Europa oberta i solidària, que mira per la gent i no pels grans capitals, amb més democràcia, feminista, verda i justa i ho hem de fer plegats
El problema de l’habitatge, la transició verda de la indústria del Camp de Tarragona, la lluita contra el canvi climàtic, la sostenibilitat de les vinyes del Priorat, la digitalització del comerç i de l’Administració, les ajudes als sectors de la ramaderia, pagesia i pesca i una bateria molt àmplia de temes socials, econòmics i culturals són alguns dels deures que tenim com a partit per posar sobre la taula al Parlament Europeu, i els hi posarem.
Les lleis no “venen” d’Europa, nosaltres som i construïm l’Europa que volem. I per això és importantíssim que hi siguem, per aplicar la nostra mirada del sud, la nostra mirada des de Catalunya, des del Camp de Tarragona per defensar els nostres interessos en aquesta gran comunitat que és la Unió Europea. Per tant, aquest diumenge, dia 9 de juny, és importantíssim que cap vot republicà es quedi a casa, omplim les urnes de vots per decidir què volem i com ho volem. I perquè Europa segueixi sent l’espai del món de drets i llibertats.
Local El Consell Municipal de Persones Grans, amb la presència de la regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, Lucía Teruel, va celebrar una nova sessió durant la qual es van treballar els àmbits de la salut i del benestar. Els membres del consell s’han preguntat les necessitats que tenen les persones majors de 65 anys per
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Felicidades por ser como eres! Te mando fuerzas para todo abuelita, te quiero mucho ;)
tal de gaudir de benestar. El Consell Municipal de Persones Grans, que està format per persones de més de 65 anys i residents al municipi, es va constituir i presentar el novembre de l’any passat, i forma part del projecte de participació ciutadana liderat per l’Àrea de Drets Socials i Participació de l’Ajuntament de Vila-seca. Redacció
L’alumnat del PTT de Vendes lliura 450 euros a la campanya ‘Cambrils pels valents’
Solidaritat L’alumnat del Programa de Formació i Inserció del Pla de Transició al Treball (PFI-PTT) d’Auxiliar de Vendes, Oficina i Atenció al Públic de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils ha lliurat un donatiu de 450 euros a la campanya Cambrils pels valents, que recapta fons pel Pediatric Cancer Center de l’Hospital Sant Joan de Déu
Barcelona. Els diners s’han aconseguit amb l’activitat de recollida i venda de roba de segona mà a la botiga que el PTT va inaugurar el març del 2023. Aquesta activitat es va engegar amb l’objectiu conscienciar l’alumnat de la necessitat de reciclar i reutilitzar roba i per contribuir en un projecte social en benefici de la comunitat. Redacció
L’alumnat i representants durant l’entrega del xec. Aj. Cambrils
Avui felicita als que es diuen: Robert i Pere.
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
una nova relació de parella. Aconseguiràs els teus objectius sense problemes faràs vibrar el cor dels altres.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva afectivitat es passarà dels límits als quals tens acostumats als altres. Notaran en tu una força gairebé indomable. Nit moguda.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Atracció per una persona de gran simpatia que et farà veure la vida d’una altra manera. Dia on tot el que aconsegueixis en el social serà ben retribuït.
20/04 al 20/05 TAURE
Si busques plaer avui ho trobaràs a tots els nivells. En la mesura que et lliuris a les experiències viuràs profunds moments ardents. Tranquilitat.
23/08 al 22/09 VERGE
Físicament et trobes en un moment molt positiu expressant energia per onsevulla, però el teu cor no troba encara el seu lloc d’equilibri, calma.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Desplaçaments imprevistos et faran sentir bé feliç en companyia de gent que t’aportarà bones excel·lents experiències. Tindràs una nit boja.
21/05 al 20/06 BESSONS
La gelosia són un risc molt fort avui. La parella no estarà d’acord amb els teus pensaments, tracta de ser més flexible per a no enfrontar-te.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva ment serà pressionada per moltes idees al mateix temps. De no controlar-les cauràs en un profund estrès. Centra’t en un tema.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva imatge en societat serà brillant conquistaràs tota persona que entauli diàleg directe amb tu. La sort està del teu costat.
21/06 al 22/07 CRANC
Se t’estovarà el cor davant una situació plantejada en el terreny amorós. Socialment estàs en un moment molt brillant, aprofita’l.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Estaràs més excitat que de costum no permetràs que ningú et porti la contrària, amb aquesta actitud només aconseguiràs frecs baralles.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Tingues una mica més de calma a l’hora de prendre determinacions de llançar-te a noves aventures sentimentals. Mostra el teu amor.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Font-Quer Pellicer, Maria. Av. Roma, 7. Telèfon 977 220 603. Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues, 107. Telèfon 977 313 046.
SALOU:
Magriña, Esteve. Punta del Cavall, 4 ( Cap Salou). Telèfon 977 371 170.
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.
TRASPÀS
TRASPASO BAR CENTRO TARRAGONA. En pleno funcionamiento. Económico. Tel. 659.380.211
VENDO DOS PLACES
CONSECUTIVES pàrquing a Torreforta, carrer Montblanc. 7.500€. Tel.625.934.624
VALL DE L’ARRABASSADA
Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627
MOTOR
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES REUS. Tel: 672.883.661
MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 641.511.721
MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 602.033.898
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Gaudeix la festa
16:00 Fet a mida
17:30 Anem de cap
18:00 Va passar aquí
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Cercle central
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Cercle central divendres (r)
23:00 Notícies resum (r)
10:00 Fet a Mida
11:00 Saló de Plens
12:00 L’Orsai
13:00 Saló de Plens
14:00 Notícies 12
14:30 Saló de Plens
15:30 De Sol a Sol
16:00 Fet a Mida
17:30 Anem de cap
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Premis Ones Mediterranis
21:00 Teló de fons
21:30 De Sol a Sol
22:00 Notícies 12
22:30 Teló de Fons
23:00 Terra de Pa
23:30 De Sol a Sol
CAMBRILS: Barcelona Marti, Frederic. Av. Independència, 1. Telèfon 977 360 466.
VALLS:
Climent Pons, Lourdes. Anselm Clavé, 35. Telèfon 977 600 763.
VENDO VESPA 300GTI. Totalmente nueva, guardada en garaje, 900kms. Con maleta y parabrisas. Precio a convenir. Tel: 650.015.002
678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular. MASAJE RELAX SALOU. Tel: 663.195.232 MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
HORITZONTALS: 1. Costat oposat al sobrevent. Para sense límit. 2. Defensora de la natura. Talli el pèl arran. 3. Riu europeu que torna. Mil. Dona tombs enlaire. 4. És bestial. Límits d’un regal. 5. Allò que diuen els nuvis, al revés. Esportista que torna. The End girat. 6. Inclinada als actes carnals. Final d’una mesura. 7. Angle recte. Cridi com un poll. Mes d’hivern. 8. Planta. Soroll de tempesta. Cop suau donat per la dreta. 9. Dit literalment. Mitja cama. Amb això s’arriba al món. 10. És maca sense límits. Anella de l’extrem del pal. Doble corba. Nitrogen. 11. El més apte per a una feina. Posar. 12. Entrada i sortida del pis. Aïlla. Estrany. VERTICALS: 1. Simplicitat. Mig partit centralista. 2. Ella sempre fa vacances. El tabac, l’alcohol... 3. Brau. Poden ser amb el puny i per baix. Una de dues. 4. Simbolitza l’alumini. Senzill. Poc esplèndid. 5. Menjar fastigós. Gossos. 6. Lletra girada. Capacitat de trencar amb la gravetat. 7. Vaixell. Comença la rauxa. L’acaba. Angle recte. 8. Cap de toro. Té vuit angles. Nota de pentagrama. 9. Extrems d’una rel. Ruc. Faig servir. 10. Magistrat de Lleida. Ancestral sense dues. 11. Faci piles de caixes. Aurora grega. Divinitat egípcia. 12. Entrant marítim gallec. Amic de menjar molt. TV local
EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37. Telèfon 977 155 964.
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115
23:30 Gaudeix la festa
El temps
00:00 Notícies 12
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
Circularan núvols alts i mitjans que deixaran el cel mig ennuvolat, sobretot fins a primeres hores del matí i a partir de mitja tarda. Durant el centre de la jornada hi haurà estones de cel poc ennuvolat.
Temperatura
La temperatura mínima quedarà semblant o pujarà lleugerament en general, amb alguns valors superiors als 20ºC a punts de l’interior de les Terres de l’Ebre i a trams del litoral central i sud. La temperatura màxima serà lleugerament més alta, si bé serà lleugerament més baixa a l’extrem nord-est, on localment baixarà moderadament.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Cada 20 de maig, coincidint amb el Dia Mundial de les Abelles, s’entreguen els premis del concurs Les millors mels catalanes. El certamen és organitzat per Unió de Pagesos de Catalunya, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), l’Associació Catalana d’Apicultors, i altres agrupacions dels professionals de la mel de tot el territori.
En l’edició de l’any passat, el jurat va distingir un jove apicultor de Maspujols, Màrius Pujol, amb el reconeixement de Millor mel de Catalunya. A més, el Màrius es va endur el segon premi a la Millor mel monofloral per la seva mel de taronger.
Alimentació L’apicultor Màrius Pujol ha guanyat el Premi a la millor mel de Catalunya, així com altres reconeixements
En l’edició d’enguany ha tornat a recollir un guardó, en aquesta ocasió classificat en tercer lloc en la mateixa categoria. La mel de Maspujols també va ser reconeguda en el Concurs de la mel del Perelló (el més antic de tot l’Estat), on durant dos anys consecutius s’ha endut el primer premi a la millor mel monofloral de taronger. Fa uns quinze anys que el Màrius, que és fuster d’ofici, es dedica a l’apicultura. «Vaig començar amb unes caixes que eren de mon tiet, quan ell es va morir», explica. A còpia de temps, cursos i molta investigació en llibres i internet, el Màrius va anar descobrint una passió insos-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
pitada per les abelles.: «A mesura que vas entrant en aquest món, t’atrapa més».
Ara, el maspujolenc té un centenar de caixes d’abelles que va movent per diversos espais de les Muntanyes de Prades. Amb el que li donen elabora dues varietats de mel: una monofloral de cap d’ase, una flor pròpia de la zona, i una altra de taronger, que elabora amb taronges d’Alcanar, on trasllada les abelles cada mes d’abril. Totes dues es presenten amb la marca El Llaurador.
La mel de cap d’ase, explica
l’apicultor, és d’un color ambrat i té un sabor que recorda l’espígol. Sovint la presenta barrejada amb melats –segregacions dolces dels arbres–, que li aporten un to fosc i en resten dolçor.
La producció, explica el Màrius «varia molt d’un any a l’altre». El condicionen, entre altres factors, la pluja: «Enguany, gràcies a les pluges de primavera, salvarem els mobles, però l’any passat, en canvi, la producció va ser molt baixa». El Màrius detalla que, a més del clima, les abelles també es veuen afectades per l’arribada de la vespa asiàtica i la varroa, un àcar paràsit transmissor de virus mortals per a aquests insectes. «En el sector cada vegada tenim més problemes de despoblament de colònies», adverteix l’apicultor del Baix Camp. Ell mateix ha arribat a tenir «baixes anuals d’un 40% per culpa de la vespa asiàtica, sumada als altres factors». El canvi de temps també ha afectat la hibernació de les abelles: «Cada cop és més curta o inexistent, amb aquests hiverns tan suaus gairebé no tenen temps de fer-ne, i això tampoc els va bé».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Aquesta setmana 42.535 estudiants catalans s’han examinat de les proves de selectivitat. Aquestes proves signifiquen un moment crucial en la trajectòria acadèmica i vital d’aquests joves, ja que determinen les possibilitats d’entrada a la universitat i als estudis postobligatoris i marquen -alhora- el seu futur professional. Així, és normal que aquests estudiants experimentin alts nivells d’angoixa i estrès durant aquests dies: la pressió per obtenir bons resultats, la càrrega de treball acumulada durant el Batxillerat, i l’ansietat de rendir en un entorn d’examen, poden ser alguns dels principals motius. La selectivitat també posa a prova les capacitats dels estudiants per gestionar la pressió, l’estrès i el temps, elements que no sempre estan directament relacionats amb les seves habilitats acadèmiques. Sovint es subestima l’impacte emocional i psicològic que aquest procés pot tenir sobre els joves. La necessitat d’obtenir unes notes altes per accedir a les carreres o estudis més demandats, la desconeixença de les possibles rutes alternatives... És essencial que tant les institucions educatives com les famílies reconeguin i abordin aquestes pressions. Oferir suport emocional, recursos per a la gestió de l’estrès i una orientació acadèmica adequada pot ajudar els joves a prendre decisions més informades i menys estressants. Ens cal reivindicar una cultura on l’èxit no es mesuri només per les notes acadèmiques, sinó també pel benestar emocional i la capacitat de cada individu per trobar i seguir el seu propi camí.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
