Reus 10
El canvi d’ubicació de Reus viu el Vi fa créixer la participació i arriba a superar l’aforament previst
Universitat 11
La ràtio de demanda de places de medicina respecte de l’oferta a la URV és del 470%
Opinió 21 Marc Dalmau Vinyals. El mas de Tolosa: les pintures que es conservaven al seu interior i el terrible crim que hi va tenir lloc
El Nàstic derrota el Ceuta amb el Nou Estadi ple i arriba a la final del ‘play-off’, on es jugarà l’ascens a Segona amb el Málaga
A l’Estat espanyol el PP (22) supera al PSOE (20) i el fenomen de la ultradreta d’Alvise Pérez suma 3 diputats Tarragona dedicarà una plaça a la vacunació de la covid-19 Municipal
El carrer de la Pau del Protectorat es convertirà només en el de la Pau i desapareixerà el nom del franquista Soler Moley 7 L’Ajuntament ha de decidir si torna a licitar el contracte de la brossa Tarragona
El Tribunal Català de Contractes ha exclòs l’empresa guanyadora i afirma que el consistori no es va «ajustar a dret» 6
Aliances Von der Leyen defensa «construir un bastió contra els extrems de dreta i esquerra»
ACN
La candidata del Partit Popular Europeu (PPE), Ursula von der Leyen, ha defensat «construir un bastió contra els extrems de dreta i esquerra» després de la victòria dels populars en les eleccions al Parlament Europeu. Von der Leyen ha celebrat una victòria que ha dit que «reconeix el lideratge» del grup en la darrera legislatura. «Som una àncora d’estabilitat i els votants han reconegut el nostre lideratge els últims cinc anys», ha dit des de la seu del PPE. «No es pot formar majoria sense el PPE», ha celebrat. Al mateix temps, el president del grup, Manfred Weber, ha convidat socialdemòcrates i liberals -segona i tercera força a la cambra- a reeditar «una aliança proeuropea» els pròxims cinc anys per garantir
«l’estabilitat política».
«El Partit Popular Europeu és un dels partits fundadors de la Unió Europea», ha remarcat Weber en una declaració des de l’hemicicle de Brussel·les, una intervenció on també ha llançat un missatge d’avís als grups de l’extrema dreta. «Espero que respectin el resultat d’aquestes eleccions i que Von der Leyen sigui la pròxima presidenta de la Comissió», ha subratllat. «Volem restituir Europa i lluitaren en contra dels seus enemics», ha afegit, en una intervenció on també ha manifestat la «bona voluntat» que ha trobat en els grups socialistes i liberals per mantenir la gran coalició.
Precisament el portaveu dels socialistes, el portuguès Pedro Marques, ha valorat els resultats com la prova que la ciutadania «vol una majoria
Els Verds han obert la porta a donar suport a Von der Leyen per frenar l’extrema dreta
democràtica proeuropea». En aquest sentit, ha garantit que faran valdre els seus diputats per consolidar majories en favor del projecte comunitari i «en defensa de l’estat de dret». «Volem cinc anys més democràtics i no l’ambigüitat de l’extrema dreta», ha sentenciat.
També s’ha expressat en la mateixa línia la portaveu dels liberals de Renew, Iskra Mihaylova, apostant per una coalició que mantingui «els valors» de la Unió Europea. Després que els resultats els situïn novament com la tercera força a Brussel·les, la dirigent búlgara ha destacat que
«cap majoria proeuropea serà possible sense Renew» i s’ha compromès a «formar part de la solució».
Auge de l’extrema dreta Lluny dels missatges de satisfacció de les grans forces, els Verds/ALE han admès que els resultats d’aquest diumenge són «decebedors» malgrat erigir-se en una alternativa a l’extrema dreta. El seu líder, Philippe Lambert, ha demanat als conservadors, socialistes i liberals que no busquin «estabilitat» en els partits extremistes i ha obert la porta a donar suport a Von der Leyen si es compromet a aprofundir en el Pacte Verd i a enfortir la democràcia a la UE. «Els Verds estem preparats per assumir responsabilitats», ha dit.
França: Macron convoca eleccions legislatives
Els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) -on s’inclouen grups com Vox o Fratelli d’Italia de Meloni-, han celebrat la millora dels resultats respecte a les anteriors eleccions, però conscients que la gran coalició de la darrera legislatura té altes opcions de repetir-se. «La nostra prioritat serà que es tornin a adreçar qüestions que preocupen a la ciutadania com la defensa, la seguretat, la migració o els valors europeus», ha remarcat la portaveu Assita Kanko.
Finalment, la família política d’esquerres The Left ha assenyalat l’auge de l’extrema dreta com «una conseqüència de les polítiques europees que han generat frustracions» i ha reivindica la importància de tenir «una esquerra forta i consolidada» que funcioni «d’oposició social» davant l’auge de moviments que «no aporten solucions a Europa».
El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat la dissolució de l’Assemblea nacional i ha convocat eleccions legislatives el pròxim 30 de juny, en primera volta, i el 7 de juliol en segona, després de l’ascens del partit de Marine Le Pen a les europees. «He decidit tornar a donar-los la possibilitat d’escollir el nostre futur parlamentari mitjançant la votació», ha dit Macron, que ha comparegut a les 21 h. Poc abans, el cap de llista de l’extrema dreta de Reagrupament Nacional al 9-J, Jordan Bardella, havia demanat a Macron que convoqués eleccions legislatives en constatar «una derrota sense precedents» de Renaixement a les eleccions europees d’aquest diumenge. El president francès ha admès que no pot actuar «com si res hagués passat». L’apunt
El color polític d’Europa (9-J)
PAÏSOS BAIXOS BÈLGICA LUXEMBURG
Grup del Partit Popular Europeu (Democristians)
Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates
Grup Renew Europe
Grup dels Verds / Aliança Lliure Europea
Grup de Conservadors i Reformistes Europeus
Grup Identitat i Democràcia
El Grup de l’Esquerra al Parlament Europeu - GUE/NGL
No inscrits
Altres
Política Ara Repúbliques, Sumar i S’ha Acabat la Festa en treuen 3 cadascun, Podem 2 i Junts i CEU 1
ACN
El PP ha guanyat les eleccions europees a Espanya amb 22 escons, 9 més que els que va aconseguir el 2019, amb el 99,59% del vot escrutat, que s’ha donat a conèixer a les onze de la nit, quan han tancat els col·legis electorals d’Itàlia. Per darrere del PP, el PSOE queda en segona posició, de tal manera que es giren les posicions d’ara fa cinc anys. Els socialistes han aconseguit 20 escons, 1 menys que aleshores. Al tercer lloc se situa Vox amb 6 escons, 2 més que el 2019, i per darrere triple empat amb 3 escons d’Ara Repúbliques (que igual resultat), Sumar i S’ha Acabat la Festa, que obtenen representació al Parlament Europeu per primera vegada. Podem es queda amb 2 (2 menys), Junts amb 1 (1 menys) i CEUS repeteix l’escó del 2019.
Amb pràcticament el 100% del vot escrutat el PP ha aconseguit el 34,19% dels vots, 14,04 punts més que el 2019. Són, a més, 4 punts més que els que ha aconseguit el seu més immediat perseguidor, el PSOE, amb el 30.18%.
Vox obté el 9,62% dels vots (3,41% més que el 2019) i Ara Repúbliques es queda en el 4,92%, un 0,66% menys que fa cinc anys. Sumar entra a l’hemicicle europeu amb el 4,65% dels vots i supera per poc S’ha Acabat la Festa, la plataforma del controvertit Alvise Pérez. Podem, amb un 3,27% dels vots ha perdut 6,80 punts percentuals en relació a fa cinc anys, mentre que Junts, amb el 2,55%, n’ha perdut 1,99. L’últim partit amb representació és la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), que ha obtingut l’1.61% dels vots, 1,21 punts menys que el 2019.
Queda sense representació, així, Ciutadans, que confirma l’ensorrament ja sofert al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya i, com en aquestes dues cambres, queda sense representació. Cs només ha aconseguit el 0,69% dels vots (un 11,49% menys que el 2019) i ha perdut 8 eurodiputats.
Resultats de les eleccions europees a l’Estat espanyol
Percentatge de vots
Diputats
Comunitats Autònomes
El Partit Popular ha estat el vencedor absolut de la contesa electoral europea si s’agafa el vector de les Comunitats
Autònomes. Així, els d’Alberto Núñez Feijóo s’han imposat a 15 de les 19 autonomies espanyoles.
El PSOE ha aconseguit vèncer a dues Comunitats Autònomes, Navarra i les Canàries, Ara Repúbliques a una, al País Basc i el PSC a una, a Catalunya.
El 2019, en canvi, el partit dels socialistes va guanyar a 16 de les 19 Comunitats
Autònomes. A Catalunya va guanyar Junts i el PSC va quedar segon; al País Basc, va guanyar la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), Ara Repúbliques va quedar segona i el PSOE va ser tercer, i a Melilla va guanyar el PP per davant del PSOE.
Els populars, al seu torn, només van aconseguir la vic-
tòria en aquesta Ciutat Autònoma, mentre que a quinze autonomies van quedar en segona posició. A les Canàries van quedar tercers, per darrere de PSOE i CEUS.
Ciutadans va aconseguir la tercera plaça a onze Comunitats Autònomes. A Catalunya, a Galícia i a Navarra aquesta tercera posició la va ocupar Ara Repúbliques.
Els resultats del 2019
Els comicis europeus celebrats entre el 23 i el 26 de maig del 2019 els va guanyar el PSOE, que va aconseguir 20 dels 54 escons que pertocaven a Espanya aquella legislatura. La xifra pujaria a 21 després del repartiment de cadires que va comportar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i que va donar a l’estat espanyol 5 representants més, fins als 59.
El PP va quedar en segona posició amb 12 escons, xifra
que pujaria a 13 després del Brexit, i Ciutadans va obtenir el tercer lloc amb 7 cadires, 8 després de la reconfiguració de l’eurocambra provocada per la sortida del Regne Unit.
La coalició Unides Podem Canviar Europa (Unides Podem, Esquerra Unida, Catalunya en Comú i Barcelona en Comú va obtenir 6 representants al Parlament Europeu del 2019. Per sota Vox en va obtenir 3 (que van pujar a 4 després del Brexit) i Ara Repúbliques (ERC, Bildu i BNG), 3 més.
D’aquests 3 escons, ERC en va obtenir 2, el primer dels quals havia de ser per a Oriol Junqueras. Finalment, però, la cadira va recaure sobre l’aleshores números dos de la llista, Diana Riba. El president d’ERC no va poder recollir l’acta perquè complia presó preventiva a l’espera de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O.
Aquesta situació va motivar un nou periple judicial europeu que donaria la raó a Junqueras, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar que el líder republicà tenia immunitat parlamentària des del
El PSC guanya amb un 30,6%, seguit de Junts (18%), ERC (14,8%) i PP (13,7%)
moment de ser escollit.
En el moment d’aquesta sentència, Junqueras ja complia la pena de presó imposada pel Suprem, i el magistrat autor de la sentència, Manuel Marchena, es va donar per assabentat de la decisió del tribunal europeu però no va variar la situació del líder republicà, que va continuar a presó fins que el govern espanyol el va indultar al costat de la resta de líders independentistes empresonats.
De la seva banda, la coalició Lliures per Europa – Junts va obtenir dos escons, els de Carles Puigdemont i Toni Comín, que van passar a tres després de la reconfiguració provocada pel Brexit. La tercera cadira va ser per a Clara Ponsatí. Finalment, la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), formada per PNB, Coalició Canària, Compromís per Galícia, Atarrabia Taldea, El Pi i Demòcrates Valencians, va obtenir un escó.
El PSC guanya el 9-J a Catalunya amb un 30,6%%, seguit de Junts (18%) i ERC (14,8%)
El PSC és el partit més votat a Catalunya en aquestes eleccions europees del 9 de juny, a molta distància de la resta de formacions. Amb el 99,97% escrutat, els socialistes de Javi López i Teresa Ribera han arribat al 30,63% dels vots, deixant enrere la candidatura de Junts, amb Toni Comín al capdavant, que obté el 18,02% de les paperetes. La candidatura on participa ERC i Diana Riba, Ara Repúbliques, es queda amb un 14,82% dels vots i assoleix el tercer lloc. El Partit Popular de Dolors Montserrat ha aconseguit un 13,77% i és la quarta força més votada. Per darrere queden ja Vox, que aconsegueix un 6,2% de les paperetes; i Podem, que ha aconseguit un 4,60% del vot per davant de ComunsSumar (4,30%). Els ultres de S’ha Acabat la Festa i Alvise Pérez han obtingut un 2,81% de les paperetes a Catalunya. En aquestes eleccions europees, la victòria dels socialistes ha estat inapel·lable entre els catalans, però fa cinc anys, les coses van ser força diferents a Catalunya. L’any 2019, els socialistes van esdevenir la segona força a Catalunya amb 766.107 vots i un 22,14% del vot. Cinc anys abans, l’any 2014, però, els socialistes eren encara la tercera força, i llavors es situaven per darrere dels republicans i de Convergència i Unió (CiU), aconseguint 358.621 vots i un 14,29% de les paperetes.
Política Esquerra (16,8%) és la tercera força en vots i (14,7%), Vox (7,8%) i S’ha acabat la festa (3,4%) queden per davant de Podem (3%) i Comuns (2,8%)
ACN
El PSC ha guanyat el 9-J a la demarcació de Tarragona, amb un 28,88% dels vots, amb un 99,2% escrutat. Els més de 68.400 vots als socialistes els han fet quedar primers, per davant de Junts, que ha superat els 42.000 vots i ha aconseguit el 17,74% de les paperetes. En tercer lloc ha quedat ERC, amb 39.890 vots i un 16,84%; i per just per darrere estan el PP amb quasi 35.000 vots i el 14,76%; i Vox, amb més de 18.700 vots i un 7,89%. Curiosament, els ultres de S’ha acabat la festa han aconseguit quasi 8.000 vots i un 3,37%, passant per sobre de Podem (3%) i Co-
muns (2,84%).
Els electors de la demarcació de Tarragona van votar fa cinc anys de manera ben diferent. Junts va ser aleshores el partit més votat, aconseguint 99.307 vots i situant-se en el 27,80%. Just per darrere va quedar ERC, amb 87.794 paperetes i un 24,58%. Els socialistes van obtenir fins a 70.676 vots, situant el PSC en el 19,78%. En aquell 2019, Cs era quarta força a Tarragona amb 34.406 vots i un 9,63%, i els comuns i Podem -que es presentaven junts- aconseguien 21.598 vots i un 6,05%. Per últim, el PP es va quedar amb 19.114 vots i un 5,35%, i Vox tenia
9.295 papere tes i un 2,60%.
A Tarragona ciutat els soci alistes han sumat 12.378 vots, poc mes d’un miler menys que ara fa cinc anys però per centualment 6,86 punts més. la ma jor pujada l’ha experimen tat el Partit
Popular, arribant als 8.316 vots, 12,82 punts percentuals més que a les Europe es anteriors, quan a la ciutat només van sumar 4.234 vots. Els descensos més impor
PSC
ERC - Ara Repúb. Junts UE Empat
Martí
Neteja El Tribunal Català de Contractes ha estimat el recurs d’Urbaser per excloure l’empresa guanyadora
Tarragona començava a entreveure la llum al final del túnel amb l’adjudicació del contracte de la neteja a l’empresa GBI Paprec. El Tribunal Català de Contractes del Sector Púbic (TCCSP) ha estimat les al·legacions d’Urbaser —la segona classificada— que exigien l’exclusió l’empresa guanyadora de la licitació. Aquest gir inesperat ha trastocat totalment els plans de l’Ajuntament, que ha topat amb un nou entrebanc en una història que sembla interminable. El consistori ja ha començat a estudiar què fer per desencallar la situació. Segons fonts municipals, s’està analitzant la situació jurídicament per
tal de valorar si el procediment es torna a començar des de zero o bé si s’adjudica el concurs a Urbaser per haver quedat en segon lloc en el concurs públic.
El passat 15 de març, el ple municipal va aprovar la proposta d’adjudicació del servei de transport i recollida de residus urbans i de la neteja viària a GBI Paprec. Dies després, Urbaser va interposar un recurs en el que reclama l’exclusió de l’empresa guanyadora «per haver inclòs variants, sense que ho permetessin els plecs». En aquest sentit, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic corrobora que «les empreses licitadores no podien proposar solucions tècniques diferents o propos-
tes alternatives» respecte al que estava definit en els plecs.
Incompliment de clàusules
Urbaser al·lega que Paprec vol externalitzar part del servei de taller de vehicles. Concretament, el manteniment preventiu d’aquests. La segona classificada assegura que aquest plantejament «incompleix» les clàusules estipulades, on s’exigeix que «totes les tasques s’executin al parc de maquinària municipal del contracte» i que l’equip tècnic de taller que posi a disposició l’adjudicatària ha de ser qui les realitzi. El Tribunal considera que la proposta de GBI «oferia una alternativa no admesa en els plecs». Les queixes d’Urbaser tam-
El Tribunal desestima el recurs d’FCC
El Tribunal no ha estimat el recurs presentat per una de les empreses concursants: FCC. L’empresa allegava la manca d’imparcialitat per part de l’actual cap de gestió de Serveis Públics del consistori. L’òrgan autonòmic sentencia que l’empresa coneixia des del 2022 la composició de
bé se centren en la brigada de control de vegetació espontània. La companyia denuncia
El Tribunal considera que el consistori no va actuar «ajustat a dret» en l’adjudicació
quinista i un peó que, quan els plecs exigien dos equips d’un maquinista. L’Ajuntament ja va qualificar de «defecte» aquest incompliment, però no va procedir a l’exclusió de l’empresa, sinó que va optar per «no tenir-lo en compte de forma negativa». De fet, aquesta va ser la forma de procedir del consistori respecte a tots els «defectes lleus i poc significatius» detectats en les ofertes.
«No s’ajusta a dret»
la mesa de contractació i no ha sigut fins fa uns mesos, després que sabés que no era l’empresa adjudicatària del nou contracte, que va denunciar les suposades irregularitats. El Tribunal considera que no és raó suficient per declarar la nul·litat del procés que hi hagi un litigi pendent entre les parts. I recorda que la tècnica «no és part» en cap dels dos procediments pendents.
que l’oferta de Paprec preveu la realització del servei «amb un equip compost per un ma-
El Tribunal considera «lloable» l’esforç de l’Ajuntament, relativitzant l’aplicació de determinades exigències tècniques», que ha realitzat un «exercici de proporcionalitat» després de detectar que totes les propostes presentades contenien «defectes». Tot i això, l’òrgan català assegura que aquestes «discrepàncies» constitueixen «indubtablement» un «incompliment» de les exigències que condicionaven l’elaboració de les ofertes i reglava la seva valoració. Així doncs, el Tribunal ha estimat el recurs d’Urbaser i ha anul·lat l’adjudicació, ja que considera que el consistori tarragoní no va actuar «ajustat a dret» i «va vulnerar les previsions dels plecs». Amb aquest nou escenari, l’Ajuntament valora adjudicar-lo a la segona classificada. Aquesta decisió podria comportar la presentació d’un recurs per part d’FCC, que va quedar en tercer lloc. Cal tenir en compte que, en la resolució del Tribunal, s’afirma en diverses ocasions que totes les propostes tenen «defectes». L’altra opció és iniciar des de zero el concurs. Això, però, allargaria el procediment durant anys, ja que caldria tornar a redactar i aprovar el contracte, abans de treure’l de nou a licitació. També es contempla la possibilitat que GBI Paprec recorri la seva exclusió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Així doncs, encara molt camí per recórrer per adjudicar, d’una vegada per totes, el contracte més gran de l’Ajuntament.
Mata la seva mare a ganivetades a SPiSP
Successos Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’una dona al barri de Sant Pere i Sant Pau el passat divendres a la tarda. El fill de la víctima, major d’edat, va ser detingut com a presumpte autor del matricidi, segons van confirmar a l’ACN fonts policials. Els Mossos van accedir a l’immoble on hi havia la víctima cap a dos quarts de tres de la tarda del divendres i hi van localitzar el cos sense vida de la dona i el presumpte autor dels fets, el seu fill major d’edat. Fins al lloc dels fets, un pis del bloc Sant Maties de la barriada de Tarragona, s’hi van desplaçar diverses patrulles i els investigadors. El cas es troba sota secret de sumari. El Departament d’Igualtat i Feminismes va condemnar el feminicidi. La conselleria ha expressat el seu condol i escalf a l’entorn de la víctima. Aquest és el catorzè feminicidi d’aquest 2024, corresponents a nou dones i cinc criatures, dues de les quals assassinades per violència masclista juntament amb la seva mare, i tres feminicidis vinculats amb finalitat de violència vicària. Segons recull el Govern en un comunicat, des que es van començar a recollir dades oficials l’any 2012, hi ha hagut 144 feminicidis a Catalunya, dels quals set corresponen a fills menors d’edat. El nombre de menors que han quedat orfes per violència masclista és de vuit aquest any i de gairebé un centenar en la darrera dècada. ACN
Història El carrer de la Pau del Protectorat, al barri del Port, es dirà de la Pau
Oriol Castro
Tarragona canviarà el nom dels últims carrers de la ciutat amb motius i significats de passades dictadures. En primer lloc, el carrer de la Pau del Protectorat, al barri del Port, es passarà a anomenar carrer de la Pau. El nom d’aquest carrer prové de la dictadura de Primo de Rivera que es proclamà l’any 1923. Després del conflicte a la república del Rif, al Marroc,
l’any 1925, els ajuntaments havien de fer una sessió plenària solemne per adherir-se a les celebracions i donar el nom ‘General Sanjurjo’, ‘Paz del Protectorado’ o el nom d’un soldat del poble distingit pel seu heroisme a un carrer de la localitat.
Exemple: plaça dels Carros En el cas de Tarragona es va anomenar ‘General Sanjurjo’ a la plaça dels Carros i ‘Paz del Protectorado’ a aquest carrer.
El nom de la plaça es va canviar amb el primer ajuntament després de la dictadura franquista, però el carrer no. La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, ja desapareguda, va demanar que es canviés el nom del carrer el 2015. L’entitat va proposar que adquirís el nom de Josep Maria Yago, un home que va ser promotor de nombroses iniciatives a favor de la pau, l’antimilitarisme i la defensa dels drets humans.
L’any 2015 ja es va proposar un canvi de nom al carrer del barri del Port
En segon lloc, s’eliminarà el nom del passatge Soler Moley, darrer de la Subdelegació del Govern. Antonio Soler Morey va ser una figura prominent del franquisme a les comarques tarragonines: fou president de la Diputa-
ció de Tarragona de 1962 a 19651 i procurador a les Cortes Españolas de 1961 a 1962 i de 1964 a 19653. Sota la seva presidència, la Diputació de Tarragona va promoure la construcció del monument d’exaltació feixista que encara es troba al riu Ebre, a Tortosa.
Plaça de la vacunació Per últim, es nomenarà un nou espai com a plaça de la vacunació covid-19. Serà la rotonda d’accés a l’Anella Mediterrània, ja que durant la pandèmia el Palau d’Esports de Tarragona es va fer servir com a punt de vacunació. Tot i això, aquests canvis no són ferms. La transformació dels carrer es troba en període d’exposició pública perquè, qui ho consideri oportú, presenti les allegacions pertinents. Un cop resoltes, els canvis es passaran a aprovació definitiva al pròxim ple.
L’Orgull en Ciències arriba a Tarragona. L’esdeveniment, que té l’objectiu de visibilitzar la diversitat sexual i de gènere dins el món de la ciència i promoure la cultura científica, tindrà lloc dimecres 12 de juny a les 17 h a l’Antic Ajuntament. Com en qualsevol altre congrés, diversos ponents exposaran els seus projectes davant el públic, però amb un petit gir, i és que els sis conferenciants, tots pertanyents a la comunitat LGTBIQA+, seran presentats per dues Drag Queens, que entre xerrada i xerrada animaran al públic amb les seves actuacions.
«Una companya i jo vam presentar un treball a l’Orgull en Ciències de Barcelona, on fa diversos anys que se celebra aquest acte, i ens va agradar molt la idea. Llavors vam dir, ‘i si això ho fem a Tarragona?’. Vam començar a xerrar amb els organitzadors i ens van donar el vistiplau», explica David Miró, biòleg i un dels fundadors de Tarrakweers, una de les entitats responsables de l’esdeveniment. «Volí-
Societat
L’Antic Ajuntament acollirà el primer Orgull en Ciències de Tarragona, un acte que fusiona la recerca i la cultura ‘queer’
em portar aquesta iniciativa a Tarragona per descentralitzar els actes pel col·lectiu, ja que pensem que s’haurien de celebrar també en altres llocs i no només a les grans ciutats», afirma.
Trencar la norma «Ens sembla que el món científic pot ser un àmbit molt
normatiu, enfocat sobretot en persones ‘cishetero’. Per tant, molts professionals que no compleixen aquest estàndard sovint no són suficientment reconeguts», assegura. A més, afegeix, «els congressos normalment són molt formals, molt bàsics, la gent s’avorreix. Nosaltres amb aquesta proposta busquem
donar-li un altre sentit, un gir diferent, no tan normatiu». És per això que Lana Vuli i Frida La Ter seran les encarregades de dinamitzar l’acte amb les seves performances. «Volíem visibilitzar les drags del Camp de Tarragona, per això comptarem amb la Frida, que és de Reus. També tenim a la Lana, que es dedica a fer divulgació
Detenen un home per agredir-ne un altre amb arma blanca i robar amb violència a una menor
Successos Un home de 25 anys va ser detingut ahir a la tarda després d’haver-ne agredit un altre amb una arma blanca i, posteriorment, haver comès un robatori violent a una menor. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís del primer incident a les 14:45 hores, i es van desplaçar a l’avinguda Catalunya amb tres patrulles, on, el detingut
va agredir a una persona amb un ganivet, tallant-li la cara i va acabar fugint. Tot i que les ferides són importants, la vida de la víctima no es trobaria en perill. Hores després, la Guàrdia Urbana va poder detenir l’agressor a la plaça Imperial Tàrraco després que aquest cometés un robatori violent a una menor a la plaça Anselm Clavé. Redacció
Les ‘Drag Queens’ Lana Vuli i Frida La Ter s’encarregaran de dinamitzar l’acte
científic, sinó que també té l’objectiu de reivindicar la cultura científica dins la comunitat. «Històricament, la ciència sempre ha estat molt important pel col·lectiu, i sovint existeix la falsa creença, basada en estereotips, de què les persones de la comunitat únicament tenim presència en indústries creatives, com per exemple la moda, però això no és així, estem a tot arreu», afirma.
científica LGBTIQA+ amb Science Queers, que són els impulsors originals de la inciativa», afirma Miró.
Una comunitat diversa
A més, explica el biòleg, l’acte té un doble vessant, ja que no només busca posar el focus sobre les persones del col·lectiu queer dins el món
A més, destaca que l’acte serà divers en tots els aspectes, ja que no es limita a cap camp ni disciplina específica. «Ciències naturals, socials, formals…, totes són benvingudes», assegura. També afirma que els agradaria poder tornar a celebrar l’acte l’any vinent. «Si tot va bé i és ben rebut, ens encantaria repetir-lo a Tarragona. A més, estem considerant posar-nos en contacte amb altres organitzacions per poder portar la iniciativa a altres municipis de la demarcació», conclou.
Un dels agents dels Mossos d’Esquadra al lloc dels fets. Cedida
Antoni Gilot guanya la desena edició del Premi d’Investigació Port Tarragona
Societat Antoni Ginot
Julià és el guanyador de la X edició del Premi d’Investigació Port Tarragona amb el projecte titulat L’activitat pesquera a la costa de Tarragona (1350- 1615). Entre la cooperació i el domini feudal. Ginot Julià és Graduat en Història i exerceix d’investigador predoctoral al Centre de Recerca d’Història Rural. El premi es
convoca cada dos anys i és un dels més ben dotats de la seva categoria al territori amb 8.000 euros. El president del Port, Saül Garreta, assenyala la trajectòria solvent del Premi, un dels més ben dotats del territori, amb deu edicions anteriors que l’avalen. Cal recordar que el Premi d’Investigació Port Tarragona es va crear l’any 2004. Redacció
Economia El govern creu que més persones podran beneficiar-se’n pels canvis en els llindars de renda
Sergi Peralta MorenoL’Ajuntament de Reus ha obert la convocatòria de subvencions per al pagament dels rebuts de l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI), l’aigua, la taxa d’escombraries, la llum i el gas, destinades a persones en situació de vulnerabilitat. «Aquestes ajudes són les més importants de l’Ajuntament de Reus», destaca el regidor en cap de l’àrea de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern, Manel Muñoz. La dotació pressupostària és de 309.000 euros, ampliable fins a 527.000 euros. El 2023, es van rebre més de 2.000 sollicituds. 1.914 es van concedir —una mateixa família es pot beneficiar de més d’un ajut—
i 193 encara estan pendents de resoldre. «La convocatòria de subvencions demostra la política fiscal amb sensibilitat social que porta a terme el govern de Reus, amb la dotació de pressupost de les convocatòries d’ajuts municipals de més import, amb la facilitat en la tramitació i l’atenció a la vulnerabilitat», remarca la regidora en cap de l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel Martínez. Les línies d’ajuts per als diferents tributs s’han publicat de manera conjunta per tal de facilitar-ne la tramitació. «D’aquesta manera, es realitzarà amb una gestió unificada que permetrà que les persones interessades presentin, en una sola vegada, tant la
sol·licitud com la informació relativa als seus requisits econòmics; a partir d’aquí, i de l’única sol·licitud, l’Ajuntament ja realitzarà una gestió
interna per valorar la validesa dels ajuts que se sol·liciten i si es compleixen els requisits per ser beneficiari», explica Muñoz. En publicar-les con-
Hi ha un nou barem per a unitats familiars d’un sol membre de 65 anys o més
La Generalitat ha incrementat l’Índex de Renda de Suficiència
juntament, només cal complimentar en una ocasió una part comuna de requisits. Al mateix temps, el consistori preveu que més persones se’n puguin beneficiar, amb l’aplicació de nous llindars de renda per a les unitats familiars compostes per un sol
L’apunt
Més de 4 MEUR en ajuts al lloguer a Reus
L’Oficina d’Habitatge de Reus va gestionar el 2023 ajuts al lloguer per un import superior als 4 milions d’euros. Es van tramitar un total de 2.443 sol·licituds, de les quals es van resoldre favorablement 2.006. D’altra banda, continua oberta la línia corresponent al 2024. S’han rebut 2.786 peticions, malgrat que, enguany, no s’ha obert l’ajut estatal del Bo Lloguer Jove.
membre de 65 anys o més o amb una discapacitat física o psíquica, amb un grau reconegut igual o superior al 50%, així com per l’increment de l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que decreta la Generalitat i que determina el nivell d’ingressos per sota del qual es considera que no es pot viure amb dignitat, i que permet accedir a prestacions socials de caràcter econòmic. Aquest barem ha passat de 8.605,15 euros anuals a 9.069,83. Per obtenir el llindar per als dos supòsits addicionals, caldrà multiplicar l’IRSC per 1,80, i no per 1,25, com és la fórmula genèrica per a unitats familiars d’un sol membre.
«Complim els nostres compromisos en matèria fiscal; ens vam comprometre amb una política fiscal amb sensibilitat social i amb l’atenció a la vulnerabilitat, amb criteris de progressivitat i redistribució, i això és el que fem amb aquestes convocatòries de subvencions», valora l’edil Muñoz, que també recorda el compromís «amb els representants del sector de la restauració a obrir un procés de treball conjunt per contribuir entre tots a què la modificació de les ordenances fiscals beneficiés al conjunt de la ciutat i a tots els sectors» i que s’ha vist reflectit amb la reformulació del Festival Roses de Reus. El termini de presentació de la sol·licitud unificada, a través de la Seu Electrònica, acaba el 30 de setembre.
No hi cabia ni una agulla. Aquesta és la frase que resumiria qualsevol dels tres dies de la Reus Viu el Vi, una novena edició que va començar divendres 7 de juny a la tarda amb una gran afluència de gent. La zona central, dedicada als cellers es va omplir de gom a gom amb tan sols dues hores i les ampolles de vi buides només feien que acumular-se en cada una de les parades. A les casetes de compra de tiquets la gent s’amuntegava, per després marxar tots amb un portacopes i un barret de palla que es van convertir en la moda del cap de setmana reusenc. Els assistents, de totes les edats, passejaven amunt i avall tastant aquells vins que més els cridaven l’atenció. Les copes brillaven lluents sota la llum del sol de tarda amb les tonalitats dels diferents licors; negres, blancs i rosats, sense que cap d’ells dominés per sobre de la resta. Però, sense cap mena de dubte, els organitzadors hauran de començar a preguntar-se si el nom haurà de passar a ser ‘Reus Viu el Vi i el Vermut’. Tot i que l’espai dels vermuts comptava amb menys casetes, aquests també omplien copes i gots gairebé en la mateixa mesura. A més, tot i ser l’espai més petit, alhora tenia les millors vistes. Des de l’accés sud del parc, el passeig fins a la plaça de l’alcalde Anton Borrell, on estava instal·lada la proposta de vins, es transformava en una postal amb els establiments de vermut a banda i banda del camí. Així i tot, els que disposaven de la millor zona i més variada proposta eren els vins, amb cellers de Denominacions d’Origen com Tarragona, Priorat o Terra Alta.
«La veritat, el canvi de localització ha estat encertat. Veure a la gent passejar pel parc, parar-se davant de les casetes per demanar-se el vermut i buscar una taula dona una imatge molt bonica i un millor ambient si ho comparem amb l’any passat
La
al Parc Sant Jordi ha estat un encert, tal com consideren alguns assistents i negocis participants. Adrian Disch
Vi La gran afluència de visitants el dissabte va superar l’aforament i va obligar a restringir l’accés
que es va fer a la plaça de la Llibertat», afirmava un treballador d’una reconeguda marca de vermuts, afegint que «A més, hem tingut molta afluència de gent cada dia del cap de setmana. Per tant, crec que no ens podem queixar».
Un canvi de localització que es va fer per evitar les aglomeracions de gent gràcies a l’espai més gran que oferia el Parc Sant Jordi i a la facilitat de controlar els accessos al recinte. Tot i això, aquest canvi no va ser suficient per
viure una situació semblant a la de l’edició anterior. Només dues hores després de la inauguració a la tarda del divendres, la mobilitat ja es va començar a complicar. A més, una jornada de divendres que va comptar amb la presència de la geganta Arlet i la Somera de Reus, que van amenitzar la tarda d’inici amb les seves ballades tradicionals, obrint-se pas com podien per la plaça.
No obstant això, el moment més delicat va ser el dissabte a la tarda quan l’organització es va veure obligada a prendre mesures. «Davant l’allau de públic d’aquesta tarda a la fira Reus Viu el Vi i tenint en compte que s’ha omplert l’aforament, l’orga-
Mobilitat L’Escola Prat de la Riba decideix ajornar les accions per demanar la pacificació del trànsit al seu entorn fins al curs vinent. Fernando Paniagua, membre de l’AFA del centre, justifica la decisió argumentant que el final del curs i les altes temperatures ho fan cada cop més complicat. No obstant això, assegura que no s’aturaran i
que «estem plantejant diferents accions pel setembre». El passat divendres 31 de maig des del centre van organitzar una manifestació que va arribar fins a la plaça Mercadal, amb la intenció de forçar una trobada amb l’equip de govern municipal. «No ens van rebre ni contestar ni res», lamenta Paniagua, que assegura que cada setmana
han demanat reunir-se amb l’ajuntament i que, fins ara, no han rebut resposta. Per un altre costat, també comenta que estan tractant de coordinar-se amb altres centres de la ciutat per treballar de forma integrada i conjunta les demandes de pacificació del trànsit que en el darrer mes han reivindicat des de Prat de la Riba. Miquel Llaberia
La participació ha crescut un 15% respecte a l’edició de l’any anterior
nització ha decidit tancar les portes per seguretat i no deixar entrar ningú més al recinte», afirmaven en un comunicat des de la Cambra de Comerç de Reus. A més, les persones que haguessin comprat alguns dels packs que oferien en línia de manera anticipada i no els haguessin pogut utilitzar ni dissabte ni diumenge se’ls retornaran els diners a la mateixa targeta amb la qual es va fer la compra en un període màxim de
cinc dies hàbils. Per un altre costat, aquest fet no va evitar que la festa continués a l’interior amb beguda, menjar i música que van acompanyar els tres dies sense incidents a remarcar. Ni tan sols va aconseguir aixafar la guitarra la pluja matinal del diumenge, l’últim dia de la fira. Per a quan van tocar les dotze del migdia, el sol ja havia aparegut al cel i el Parc Sant Jordi va tornar a acollir als visitants. Una edició que va tancar gairebé morint d’èxit, amb més de 10.500 persones. Això va suposar un creixement d’un 15% respecte al 2023 i que, pel que fa als números de fa tres anys, assoleix un increment del 85%. Tot un èxit.
Educació L’any passat, la demanda en primera opció per cursar la majoria de les titulacions va superar l’oferta de places
ACN / Redacció
La Universitat Rovira i Virgili (URV) torna a oferir 48 graus i deu dobles graus el pròxim curs. Segons indiquen les dades de l’Oficina d’Accés a la Universitat, les carreres més demandades per la preinscripció del curs 2023-2024 van ser Medicina, Infermeria i Bioquímica i Biologia Molecular + Biotecnologia.
Pel que fa als estudis amb menys demanda, aquests van ser Geografia, Anàlisi Territorial i Sostenibilitat (20%), Educació Infantil (CTE) i Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris, ambdós amb un 35,7%, i Llengua i Literatura Catalanes (45%).
D’altra banda, la xifra d’estudiants que accedeixen a la universitat ha crescut en els últims anys per les dades de natalitat. Enguany, per tercer any consecutiu, s’ha superat el nombre d’inscrits a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). A la URV, la matrícula de grau el curs 2023-24 va ser de 12.664 estudiants, un 2,6% més respecte al curs anterior. Això suposa un nou rècord de matrícula a la universitat.
Enguany, per tercer any consecutiu, s’ha superat el nombre d’inscrits a les PAU
A causa d’aquest increment d’estudiants, l’any passat, la demanda en primera opció per cursar la majoria de les titulacions va superar l’oferta de places. Concretament, en el cas de Medicina, hi havia 137 places disponibles davant
645 sol·licituds; en Infermeria, 93 places envers 369 preinscripcions en primera opció; i, en Biologia Molecular + Biotecnologia, 15 places disponibles per 44 sol·licituds.
A l’espera per la nota de tall Un cop finalitzades les PAU, la setmana passada, els estu-
Municipal D’entrada, la iniciativa durarà entre deu i quinze dies
Falset ha adaptat el decret de sequera del Govern arran de la davallada dels nivells del dipòsit principal que abasteix la capital del Priorat. La manca de pluges ha comportat que el dipòsit de Sant Gregori es trobi al 40% de la seva ca-
pacitat, una situació que ha empès a l’Ajuntament a contractar dues cisternes diàries per normalitzar-ne els nivells.
D’entrada, la iniciativa durarà entre deu i quinze dies, si bé l’alcalde Carlos Brull no descarta que s’allargui tot l’estiu si és necessari. Segons el batlle, l’objectiu és recupe-
rar els pous municipals i garantir l’aigua a la població, a qui demanen un ús responsable dels recursos hídrics.
Malgrat que Falset forma part de la conca compartida de la Conca de l’Ebre, la situació de sequera registrada als set pous municipals i el dipòsit principal han com-
diants que s’hi van presentar hauran d’esperar fins el dia 19 de juny per saber quina nota han obtingut en la selectivitat, i, així, poder calcular si tenen opcions de cursar el grau que desitgen.
Durant aquest temps i fins al 28 de juny encara poden fer la preinscripció univer-
portat l’adaptació del decret de sequera del Govern per fer front a la manca d’aigua. Així, aquest divendres el consistori va anunciar les restriccions que s’ordenen al conjunt de la població.
D’aquesta manera, queda prohibit reomplir piscines o fonts ornamentals, regar zones verdes, jardins o zones esportives, i es tancaran totes les fonts, entre altres mesures. D’altra banda, també es va anunciar que, en cas d’incomplir les prohibicions imposades, s’aixecarà acta i s’imposaran sancions.
Estudis amb més demanda respecte l’oferta
sitària al portal d’accés a la universitat, en què hauran d’enumerar quines són les seves preferències tant pel que fa als estudis com pel que fa a la universitat on volen cursar-los.
Durant els darrers mesos els estudiants preuniversitaris han pogut informar-se i conèixer de primera mà els estudis i les instal·lacions de la Universitat Rovira i Virgili a través de les Jornades de Portes Obertes que es van fer el 24 de febrer i el 19 d’abril.
En aquest context de demanda creixent i en la línia
del que ha ocorregut els darrers anys, el nombre d’assistents ha tornat a superar-se. Fins a 2.070 persones, entre futurs estudiants i acompanyants, van visitar les sis seus de la Universitat, i van poder conèixer de la mà del professorat, estudiants i personal informació sobre els ensenyaments, quines sortides professionals tenen i quin tipus de pràctiques i d’estades internacionals poden fer els futurs universitaris. A més, també es va realitzar un recorregut per les diferents instal·lacions de la URV.
Imatge d’arxiu de l’Ajuntament de Falset.
Cultura La productora Isona Passola va recollir el premi
Montserrat Carulla per la seva trajectòria
ACN
El Festival Internacional de Cinema en Català, el FIC-CAT, va acomiadar aquest dissabte la setzena edició reivindicant la potència i varietat de la indústria audiovisual catalana. Una proclama que va apadrinar també la guanyadora del premi Montserrat Carulla,
la productora Isona Passola. «Us puc dir que podeu anar tranquil·lament fent cinema en català pel món que sereu molt aplaudits», va expressar rotundament en un discurs on ha defensat l’ús del català per fer pel·lícules. Per la seva part, l’organització va posar èmfasi en l’increment de qualitat en la
La Junta de Govern Local, en sessió del dia 22/03/2024, va acordar aprovar inicialment el conveni de cessió de disponibilitat a favor de l’ajuntament de 225 m2 de la finca amb referència cadastral 9684717CF349850001KO, propietat del Sr. A.M.E. i de “Salou Promociones Inmobiliarias S.A.U”, per tal d’executar els treballs de pavimentació del vial confluent amb la Avinguda Diputació destinat a donar l’espai de maniobra de vehicles de bombers. La ubicació i la superfície concreta del terreny consta en el plànol que forma part integrant del document conveni
El que es fa públic de conformitat amb el disposat a l’art. 26 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, als efectes que els interessats durant el termini d’un mes puguin examinar l’expedient i formular les al·legacions i suggeriments que considerin oportuns.
L’expedient complet està a disposició dels interessats de dilluns a divendres de 08:30 a 14:00 h al Departament d’Urbanisme, pl. Ajuntament, 4. Es pot consultar a la pàgina web municipal http:// www.cambrils.cat/ca/serveis/urbanisme a la carpeta Informació pública.
Cambrils, a 11 d’abril de 2024
Alfredo
seixantena de curtmetratges, llargmetratges i videoclips projectats durant una setmana a Roda de Berà i que enguany han girat al voltant de l’eix temàtic del cinema i la literatura.
El Teatre Casino Municipal de Roda de Berà va tornar a ser el punt de trobada per a cinèfils i professionals del
Es calcula que el festival ha rebut una xifra d’assistents similar a l’any passat
món audiovisual català. És en aquest punt on es va fer entrega dels guardons de la setzena edició del FIC-CAT, en una gala presentada per Pau Escribano i Ann Perelló. Entre el palmarès, destaquen L’Aliat de Guillem Marí com a millor curtmetratge, Casa en flames de Dani de la Orden com a premi del públic presencial; Sau: la memòria submergida, d’Ot Burganya va recollir el guardó a millor documental; i Com està el pati (Oques Grasses) de Pere Sala es va emportar el premi a millor videoclip.
D’altra banda, La Sardana, de l’escola de Maspujols, va ser doblement distingit amb el premi a la millor producció d’un centre educatiu de primària i alhora, el premi del públic en línia. El millor llargmetratge va ser per a Escanyapobres, d’Ibai Abad, mentre que la millor producció de les comarques tarragonines va recaure en Castelleres, tossudament alçades de Maria Roig.
Els codirectors del festival, Cris Gambín i Toni Pinel, van fer un balanç positiu del certamen, on es calcula que s’ha assolit una xifra similar d’assistents a l’any passat, quan van participar unes 8.000 persones aproximadament.
L’exalcalde de Roda de Berà i el secretari, condemnats per prevaricació i malversació
Judicial El tribunal va absoldre la treballadora que va exercir d’interventora un mes el 2008
ACN
L’Audiència de Tarragona va condemnar l’exalcalde de Roda de Berà, Pedro José Figueiredo, i al secretari municipal el 2008, per un delicte continuat de prevaricació administrativa i un altre de malversació de cabals públics pel cas de les bestretes. Els magistrats els van imposar dos anys i dos mesos d’inhabilitació de càrrec públic per prevaricació, i per la malversació van dictar una pena d’un mes i quinze dies de presó, substituïda per una
multa de 525 euros i sis mesos de suspensió de feina o càrrec públic. També hauran de pagar una indemnització conjunta i solidària de 3.000 euros a l’Ajuntament de Roda. El tribunal va absoldre la treballadora que va exercir d’interventora entre el febrer i març de 2008, investigada per prevaricació. En la resolució, els magistrats van al·legar que no ha quedat acreditat que la interventora fos coneixedora dels tràmits ni que es trobés amb els altres dos condemnats alhora d’emetre els pagaments.
Valls, Tarragona i L’Hospitalet de Llobregat han vist el 3 de 9 amb folre aquest cap de setmana gràcies a les dues colles de Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca. Per als Verds és el sisè de la temporada, per a la Vella el segon i per a la Joves el primer. Si parlem d’estrenes és d’obligada referència també el 5 de 8 que els Minyons de Terrassa van descarregar a L’Hospitalet, un pas endavant pels egarencs a 20 dies de celebrar la seva diada de Festa Major.
A la Diada del Pati tothom va complir amb els objectius previstos. Cap sorpresa ni cap decepció. El guió previst començant per la colla de casa, la Joves, que tenia clar que tocava estrenar el 3 de 9 amb folre. Ho va fer a la segona ronda després de descarregar per començar novament el 4 de 8 amb el pilar, que havia fet per primera vegada enguany fa uns dies abans a La Selva del Camp. Estrenar el castell de nou ja és un clàssic del Pati per a la Joves i és que els anys 2018, 2017, 2012, 2001 i 2000 ha estat l’escenari del debut amb el 3, com també ha passat amb el 4 de 9 amb folre els anys 2015, 2014, 2013, 1999 i 1998. Van tancar l’actuació novament amb el 2 de 8 amb folre i el pilar de 6. Ara toca tancar-se al local i preparar la doble actuació de Festa Major, Completes i Sant Joan, on tocarien noves estrenes començant pel 5 de 8.
El ritual dels pròxims dies per a l’altra colla vallenca, la Vella, serà el mateix: assajos habituals i un extra dissabte vinent. Manel Urbano, el cap de colla, va repetir a Tarragona la millor diada de la colla aquesta temporada, que ja havia assolit al Vendrell: 3 de 9 amb folre, 5 de 8, 4 de 8 amb el pilar i pilar de 7 amb folre. No va insistir amb el 4 de 9 amb folre que va desmuntar a la Diada de les Campiones i que queda pendent pel 23 o 24 de juny. La reiteració dels castells de la gamma alta de vuit apunta a la gamma extra de cara a Sant Joan, un fet habitual des de 2014.
La Vella vallenca era la convidada a la Diada 1885 dels Xiquets de Tarragona que van mostrar novament alguns dubtes amb la canalla. El cap de colla ja aventurava durant la setmana que podria haver inconvenients tenint en compte algunes colònies que condicionaven les alineacions. Tot i els entrebancs, van tornar a descarregar el 5 de 8, com havien fet uns dies enrere a Valls, acompanyat pels dos bàsics de vuit (3 de 8 i 4 de 8). D’aquesta manera, l’estrena del castell de nou podria arribar per Sant Joan a la plaça de la Font.
Vila-seca va aco-
3 de 9 amb folre de la Joves a la plaça del Pati i 3 de 9 amb folre de la Vella a la Diada 1885 dels XIquets de Tarragona.
La jornada La diada del local va servir a la colla vallenca per estrenar el 3de9f com ja han fet en anteriors temporades
llir a les altres tres colles tarragonines en la diada del bateig dels Xiquets locals. Tant la Jove, com la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, com els Xiquets del Serrallo van aprofitar per seguir rodant castells ja fets enguany. Dels primers cal destacar el 4 de 8 amb l’agulla i el pilar de sis, dels segons el 5 de 7 i dels tercers el 4 de 7 amb l’agulla. Abans de Sant Joan, la Jove encara té la seva diada del local dissabte vinent amb l’interès de saber si repetiran el castell de nou que van fer a La Selva del Camp. Les altres dues ja tenen el cap posat en el 24 de juny. Els Xiquets de Vila-seca van poder completar el 3 de 6 i el 3 de 6 amb
Un pas endavant
Els Minyons de Terrassa estrenen el 5 de 8 a vint dies de la seva Festa Major
l’agulla, però es va resistir el 4 de 6. Del cap de setmana, destaca també la diada d’aniversari de la Jove de L’Hospitalet, on els Castellers de Vilafranca van repetir el 3 de 9 amb folre com ja havien fet la temporada passada i els Minyons de Terrassa van fer el seu primer 5 de 8 de l’any. A la colla egarenca només li queda una actuació (dissabte vinent a Barcelona) abans de la seva Festa Major, que se celebra l’últim cap de setmana de juny. És l’única colla de les grans del panorama casteller que encara no ha estrenat el castell de nou.
Valls | Diada local Joves
Colla Joves Xiquets de Valls: 4/8p, 3/9f, 2/8f, P/6
Castellers de Sants: 3/8, 2/8f, 4/8
Moixiganguers d’Igualada: 2/8f, 4/8, 7/7
Castellers de la Vila de Gràcia: 2/7, 4/8, 3/8
Hospitalet | 24a Diada Jove
L’Hospitalet
Castellers de Vilafranca: 4/8a, 3/9f, 5/8, P/7f
Minyons de Terrassa: 3/8, 5/8, 4/8
Castellers de Mollet: 3/7, 4/7, 5/6
Jove l’Hospitalet: 5/6, 2id2/6, 4/6a, 3/6a
Vila-seca | Diada bateig Xiquets de Vila-seca
Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/8, 4/8a, 4/8, P/6
Colla Castellera SPiSP: 5/7, 4/7a, 3/7a
Xiquets del Serrallo: 4/7a, id5/7, 3/7, 4/7
Xiquets de Vila-seca: 3/6, id4/6, 3/6a, id4/6
Tarragona | Diada 1885
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3/9f, 5/8, 4/8p, P/7f
Xiquets de Tarragona: 3/8, id5/8, 5/8, id4/8, 4/8
Nàstic. Varo, Domingo, Trigueros, Nacho, Joan Oriol, Gorostidi (Borja, 39’), Óscar Sanz, Jardí (Escudero, 60’), Concha (Santamaría, 85’), Godoy i Pablo (Marc Fernández, 60’). Ceuta. López, Redru, Danese, Lolo, Fran (Romera, 46’), Uche, Meléndez, Iglesias (Alain, 46’), Cedric, Aisar (Jota, 68’) i Rodri. Gols. 1-0, Alan Godoy (22’); 2-0, Borja Martínez (45’) i 2-1, Rodri (65’). Àrbitre. Guillermo Conejero Sánchez (extremeny). Va mostrar la targeta groga als locals Nacho i Concha, i als visitants Rodri, Danese i Fran. Incidències. Partit de semifinals de play-off disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 13.972 espectadors.
El partit El Nàstic es cruspeix al Ceuta en una màgica primera meitat de Godoy i Oriol i sap patir per jugar l’ascens contra el Málaga
El Nàstic es jugarà l’ascens contra el Málaga. Els de Dani Vidal van superar 2-1 al Ceuta en un partit de dues cares que va tenir ambient d’autèntica final. Amb el Nou Estadi ple, el Nàstic es va cruspir el Ceuta al primer temps per posar el 2-0 amb uns màgics Godoy i Joan Oriol. Al segon temps, el Nàstic va haver d’aguantar les escomeses d’un Ceuta que va escalfar el duel per classificar-se a la final del play-off El partit va començar dues hores abans que l’àrbitre xiulés. L’ambient al Nou Estadi Costa Daurada era dels duels clau i els jugadors van sentir l’empenta de l’afició des que van baixar de l’autobús. Aquest va ser un al·licient més per un Nàstic que va engegar el partit totalment endollat.
La primera del partit va ser del Nàstic i, com no podia ser d’una altra manera, va sorgir d’un córner. Jaume Jardí va centrar al primer pal on estava Óscar Sanz. El migcampista grana va rematar amb l’exterior de la bota i la pilota va sortir bombejada, per acabar sortint fora fregant l’escaire. Poc després, Alan Godoy va provar sort amb un xut llunyà que va sortir fora sense perill. El davanter canari irradiava confiança i això es va notar des de la pressió que exercia fins als seus remats.
El Ceuta, però, no es va quedar enrere. Rodri Ríos va tornar a convertir-se en el centre de totes les mirades després que, amb un control orientat precís, va transformar una passada entre línies en una ocasió clara de gol. Alberto Varo
no va dubtar i va sortir volant a tapar els forats. L’Àguila de la Canonja va guanyar el mà a mà aturant el perill.
Del possible 0-1, el partit va anar a l’1-0. En la següent jugada, Pol Domingo va caçar un refús al mig del camp per convertir-la en una assistència. Això va ser possible gràcies a Alan Godoy. El canari va controlar l’esfèric amb un toc subtil que li va valer per colar-se entre els dos centrals i, amb tota la classe, va rematar escurant el pal dret per marcar l’1-0. El canari és tota una estrella que cada dia brilla més.
El gol va encendre el par-
tit, però el Nàstic es va mantenir sòlid. El joc dels grana era totalment diferent del de la setmana passada i van aconseguir evitar la circula-
ció ràpida i incisiva del Ceuta en atac. Els de Dani Vidal els tenien controlats tant en defensa com en atac. El Nàstic liderava el caos de pilotades i
jugades ràpides i va buscar la porteria rival contínuament. Amb el Nou Estadi vibrant, la màgia va començar a aparèixer. Joan Oriol es va inspi-
L’estrella
Alan Godoy torna a marcar i ja porta quatre dianes consecutives
rar i, ell sol, va fer mig gol del 2-0. El capità, amb una finta, es va treure de sobre Danese per guanyar metres cap a l’àrea. El següent recurs va ser una bicicleta que va servir per driblar el central i colar-se dins de l’àrea. Allà, entre dos jugadors del Ceuta la va centrar al mil·límetre cap al punt de penal on Borja Martínez va marcar el 2-0 a plaer. Tota la banqueta grana i va saltar per celebrar el gol amb Joan Oriol, perquè la meravella va ser seva. El gol va transformar la tensió en agressivitat i el partit es va començar a escalfar a
Camí a Segona
Ponferradina Córdoba CF
L’afició
13.972 ànimes van ser presents al Nou Estadi, el rècord del curs 2023/2024
la banqueta del Ceuta i també a la seva part de la graderia. A la represa el partit va abaixar revolucions. El Nàstic deixava jugar i el Ceuta tenia massa nervis a les cames. Amb tot, la calma va passar a tempesta en qüestió de segons. El central del Ceuta, Lolo, va rematar una centrada a l’àrea petita als núvols. Era el primer avís d’un Ceuta que començava a endollar-se. Poc després va ocórrer la tragèdia. En una falta lateral, Varo i Marc Fernández van fallar en la coordinació i el refús del davanter va deixar venut la sortida de l’Àguila. Com no podia ser d’una altra manera, Rodri va engaltar el refús per marcar el 2-1.
El gol va donar ales al Ceuta que, poc a poc, també escalfava més el partit i els enfrontaments van ser freqüents, de fet, en un d’aquests, provocat per Rodri, Dani Vidal va acabar expulsat. Sobre la gespa el Nàstic aguantava i l’Àguila volava. Un cop de cap desafortunat en pròpia de Nacho va forçar que Varo, en ple vol, tragués una pilota de la línia amb la mà per evitar el 2-2. Patint fins al final, el Nàstic va guanyar el seu bitllet a la final.
Alberto Varo
Salvador
Nit de grans aturades de l’Àguila. Va redimir-se del 2-1 evitant el 2-2 amb una mà d’escàndol.
Les declaracions
Dani
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir més que satisfet després de la victòria per 2-1 contra el Ceuta. Els grana es disputaran l’ascens contra el Málaga amb el primer duel a la Rosaleda i la tornada al Nou Estadi Costa Daurada. El temple grana es va vestir de gala per rebre un partit que va tenir la intensitat d’una final: «Hem entrat molt bé i som mereixedors de la victòria. La primera part i l’entrada de la segona han sigut espectaculars», va destacar Vidal. Amb el 2-1 el Ceuta va agafar protagonisme i el tècnic va assenyalar que «sabíem que si no tancàvem el partit patiríem, però al final el que
Incidents previs al partit
La prèvia entre el Nàstic i Ceuta va donar per molt.
vam saber fer és patir bé i guanyar el partit». Dani Vidal va acabar el partit des de la grada després de ser expulsat per un enfrontament amb Rodri Ríos. Vidal va apuntar que
«tenia la pilota als peus i l’única cosa que faig és agafar-la. Això suposo que es pot interpretar com que alenteixo l’acció del Ceuta. A la pròxima no agafaré la pilota o, si ho faig, intentaré deixar-la anar un segon abans». El Nàstic va tornar a rendir millor amb el Nou Estadi ple i el tècnic va subratllar que «l’afició ha empès l’equip quan millor estàvem. Fa anys que patim per tornar al futbol professional i, ara, estem a un pas gràcies a ells». El següent partit és contra el Málaga, però Vidal va assenyalar que «ara toca gaudir, però a partir del dilluns ens centrarem en el Málaga per veure com els podem fer mal».
Nacho González
Contundent
No va dubtar ni un segon en treure’s el perill se sobre quan feia falta. Va tornar al seu nivell.
Óscar Sanz
Protagonista
Amo i senyor del mig del camp. Li va guanyar la partida a Uche i va poder participar en atac.
Alan Godoy
Crack
Està tocat per una vareta màgica. Quart gol consecutiu en quatre partits del canari.
Pol Domingo Excel·lent El lateral grana no va oferir cap tipus de dubte en defensa i va assistir en el primer gol.
Joan Oriol Màgic Gran partit en defensa del capità. Va executar una jugada per a la història que va ser el 2-0.
David Concha Insistent Tenir-lo per la banda és garantia de perill. Va rebre cops de
en
Pablo Fernández Suport
El seu joc va facilitar el dels seus companys tant en defensa com en atac.
Pablo Trigueros
Precís
El central va estar on havia de ser en tot moment per mitigar l’atac del Ceuta.
Ander Gorostidi
Lesionat
No va tenir gaire temps per mostrar-se perquè va haver de ser substituït al primer temps.
Jaume Jardí
Estratègic
El reusenc va generar més perill encarregant-se de les jugades d’estratègia.
Borja Martínez Golejador
Va entrar al primer temps va ser l’encarregat de marcar el 2-0 en la centrada d’Oriol.
L’ambient al Nou Estadi era vibrant i exemplar. Amb tot l’autobús de l’AD Ceuta va alertar d’un vidre trencat en el camí al Nou Estadi. Finalment, cap persona va ser ferida per l’impacte i el Ceuta va denunciar la situació per xarxes socials. A més, la nit abans del partit quatre aficionats tarragonins van ser detinguts per llençar petards davant l’hotel on s’hostejava el Ceuta a Altafulla. Durant el partit, l’afició del Ceuta també va protagonitzar incidents encarant-se amb nastiquers de Preferent.
Marc Fernández
Actiu
Va entrar al segon temps per donar guerra en atac i va tenir un parell d’accions.
Andy Escudero Reforç Va aportar més energia en la pressió de l’atac i, fins tot, va tenir una gran ocasió de gol.
Gorka Santamaría A tocar
Va tenir el tercer gol després de pentinar un córner al primer pal, però se’l van aturar.
Eren les sis de la tarda i ja centenars de persones esperaven l’arribada del bus del Nàstic a l’entrada de l’estadi. La xaranga amenitzava l’espera i, enmig d’un fort control de seguretat, els nastiquers ja aplaudien quan veien el bus per l’autovia. Els grana animaven per no menjar-se les ungles dels nervis. «No he dormit gens aquesta nit. Fa dos dies que estic nerviosíssim», deia Xavi Roig, que venia amb tota la seva colla d’amics. La rebuda als jugadors va ser la de les grans ocasions. Bengales enceses i bufandes al vent, els nastiquers van demostrar als jugadors que estaven al seu costat. Ferms en el camí a la victòria. Joan Oriol i Andy Escudero eren els que seguien amb més fervor els càntics, jugadors i afició units. El Ceuta va arribar al Nou Estadi en un ambient hostil, ja que l’afició grana mostrava el malestar per la rebuda i tracte que es va donar als jugadors i als seguidors grana al partit d’anada. L’afició ceutí va entrar a l’estadi amb un control policial exhaustiu dels Mossos d’Esquadra. Als voltants del Nou Estadi es feia difícil caminar i la barra s’omplia d’activitat. No s’havia registrat una entrada així aquesta temporada. Dins l’estadi, l’entrada d’aficionats era un formigueig constant des que es van obrir les portes.
Els seguidors es trobaven amb uns aplaudidors amb el lema a seguir durant tot el partit: Fins al final! Més d’una hora abans del xiulet inicial. Un dj amb aires eivissencs intentava alleugerir la tensió prèvia al partit més important de l’any. «T’importa seure allí?», s’escoltava en un cantó del Gol Sud. Tot i estar les entrades numerades, els nastiquers negociaven entre ells intercanviar seients per a poder estar amb els seva gent asseguts. Sobretot en el cas dels socis. La il·lusió de la meva terra és l’orgull de la meva ciutat, lluïa el tifo al gol de muntanya. L’Ambient festiu i de gala inundava les graderies minuts abans de començar el partit. L’estampa a la sortida dels jugadors era d’una altra categoria. El Nou Estadi rugia i ja havia fet el primer gol abans de començar. El soroll era estrident. La tensió i els nervis en els primers minuts feia que es barregessin càntics entre diferents sectors de
Gairebé 14.000 nastiquers van acompanyar l’equip en una nit festiva i triomfal al Nou Estadi Costa Daurada
l’estadi. I també feia protestar cada acció arbitral, per petita que fos. Passaven 15 minuts del partit i encara entrava gent al camp, sobretot a Lateral. Després d’uns minuts de patiment amb les aproximacions del Ceuta, va arribar el gol grana. El Nou Estadi va explotar en un crit d’esglai unànime. Tothom s’abraçava i somreia, preveient la recompensa
una mica més a prop. Però no anava a arribar tan fàcil. Els aficionats grana animaven a Gorostidi perquè retornés al camp després de notar la lesió. Tot i que veien resignats que l’autor de l’empat agònic a Ceuta no podria tornar al verd. Els minuts següents van ser calmats. Fins a la meravella de jugada individual de Joan Oriol i el gol grana. Durant les celebracions, diversos
aficionats ceutís van protestar per uns suposats crits i gestos racistes d’un aficionat a la zona de lateral. Van assenyalar a les forces de seguretat, que van haver d’actuar a la zona.
Enmig d’aquesta situació, va arribar el descans. Necessari tant a la gespa com a la graderia. Un xou de música i ballarins va amenitzar el descans. La segona part va ar-
rencar calmada a la graderia, com si els aficionats necessitessin recuperar les forces emprades en la prèvia i en el primer temps. Però només feia falta una falta no xiulada a favor del Nàstic perquè l’afició es tornés a connectar, sabedora del que hi havia en joc. Els gols es responien els càntics i els dos primers canvis de Dani Vidal van ser acomiadats i rebuts amb tot l’estadi dempeus aplaudint. El nom de Varo també es va corejar. I, de forma aïllada, va arribar el gol del Ceuta. Durant uns segons, es va escoltar l’esclat d’alegria dels visitants, però l’estadi va tornar a collar i
La comunió entre jugadors i afició es va evidenciar amb un ambient de gala
Tot l’estadi va viure dempeus els últims minuts de patiment fins a celebrar el final
va animar els seus. I amb el penalti no xiulat a Godoy i la vermella a Dani Vidal, els nastiquers van esclatar en ràbia. «No ens han xiulat cap penalti en tota la temporada!», clamava un home. L’afició va protestar contra un arbitratge que considerava dolent. El Ceuta creixia i els silencis amb els seus atacs cada cop duraven més entre els grana. Els xiulets contra les ofensives ceutís eren majúsculs i les parades de Varo se celebraven com a gols. «No passa el temps!», feia una noia jove mirant al marcador. Passaven els minuts i la tribuna cada cop s’impacientava més amb els atacs visitants i les decisions arbitrals. Faltaven cinc minuts i els llums dels mòbils a les graderies s’encenien, en una imatge de concert. Els últims minuts es van viure dempeus, en un estat d’agitació no apte per a cors sensibles. Ningú podia estar quiet, no quedaven ja ungles per mossegar. Un clima d’apoteosi grana que es va destapar encara més amb el xiulet final. Tothom bategava al mateix ritme, impulsats cap a l’ascens tan desitjat. L’apoteosi grana es va imposar i molt pocs marxaven després del final. Volien celebrar la victòria amb els jugadors, cantant i botant. Però tampoc es podia arribar molt tard a casa. La desfilada d’aficionats grana, contens, contrastava amb la tristesa dels aficionats ceutís, després d’un llarg viatge per acompanyar l’equip. L’infern grana va ser massa per a ells. Màlaga espera.
L’afició grana va clamar força contra un arbitratge que va considerar dolent, amb una expulsió a Dani Vidal inclosa. Adrian
Durant el 90 minuts els nastiquers es van entregar a l’equip en un ambient de gala, animant contínuament als seus jugadors. Adrian Disch
Reus Deportiu. CINC INICIAL: Càndid Ballart, Sergi Aragonès, Marc Julià, Martí Casas i Diego Rojas. També van jugar Maxi Oruste, Joan Salvat, Guillem Jansà i David Gelmà. Barça. CINC INICIAL: Carles Grau, Ignacio Alabart, Pau Bargalló, Xavier Barroso, Joao Rodrigues. També van jugar Sergi Llorca, Sergi Panadero, Marc Grau i Eloi Cervera. Gols 0-1, Pau Bargalló (4’); 0-2, Ignacio Alabart (6’); 1-2, David Gelmà (10’); 1-3, Pau Bargalló (38’) i 1-4, Pau Bargalló (48’). Àrbitres. Rubén Fernández Garcia, Nicolás Morandeira Sánchez. Incidències. Quart partit de semifinals de l’OK Lliga disputat al Palau d’Esports de Reus.
Hoquei L’estrella
El Reus Deportiu va caure amb honor amb la Bombonera plena de gom a gom al seu costat. El blaugrana Pau Bargalló ha posat fi al camí dels de Jordi Garcia amb un hat-trick per posar el 3-1 final a les semifinals i eliminar el conjunt roig-i-negre. Els reusencs van plantar cara en tots i cadascun dels partits i, units amb l’afició, van caure plegats per posar fi a una temporada que ha anat de menys a més. El Reus Deportiu va tornar ahir a un Palau d’Esports que es va vestir amb les seves millors gales. La Bombonera va estar plena de gom a gom i no va aturar ni un moment d’animar i empènyer al seu equip per forçar el cinquè partit. En el tercer duel disputat divendres al Palau Blaugrana, els de Jordi Garcia van tornar a competir de tu a tu amb el Barça. En el seu terreny, Ignacio Alabart i Pau Bargalló van ser les ales d’un Barça que es va imposar per 6-3, malgrat els darrers intents de remuntada del Reus a través d’un Diego Rojas inspirat. La màgia de la Bombonera havia de tornar a empènyer
Imatge de la celebració de David Gelmà besant-se l’escut després de marcar contra el Barça. Adrian Disch
als de Jordi Garcia per forçar el cinquè i definitiu partit. Motivats i conscients de les necessitats de l’equip, els roig-i-negres van sortir al partit amb el ganivet entre les dents. Amb tot, el primer tir
Motor Un total de 107 equips van participar divendres i dissabte en dues jornades amb protagonisme a Salou i a Reus
Manuel Muniente i Diego Louzao (BMW M3E36) es van proclamar campions del Rally Catalunya-Costa Daurada Legend el darrer cap de setmana. Aquesta prova era la quarta puntuable per al Campionat d’Espanya de Rallis de Vehicles Històrics i que va recórrer les carreteres del Camp de Tarragona amb Salou i Reus com punts de sortida i arribada.
Un total de 107 equips van prendre la sortida el divendres des de Salou, per a disputar els quatre trams de què va
constar la primera etapa, que va finalitzar a Reus. El dissabte, amb sortida i arribada també des de Reus, els participants han hagut de superar altres sis especials, sumant el total del ral·li 106,56 km de velocitat.
La primera etapa estava formada pels clàssics trams de la Mussara (10,200 km) i Farena (9,361 km), tots dos a doble passada, i en els quals Manuel Muniente – Diego R. Louzao guanyaven els tres primers, finalitzant aquest primer dia de carrera com a líders provisionals amb el seu MBW M3 E36. No obstant
això, un millor crono de Jordi Ventura–Josep Autet (Ford Sierra RS Cosworth) reduïa lleugerament la diferència entre tots dos a només 5,8 segons, mentre Joan Riberas–Álvaro Menéndez (Porsche 911 SC Grup 4) se situaven en tercera posició, però ja a 40’’ del líder.
Per a la segona etapa disputada el dissabte, el recorregut estava format per una doble passada a trams amb molta història com la Teixeta (14,762 km), el Lloar-Bellmunt (11,439 km) que en la seva primera passada era el TC+, i FalsetPorrera (7,519 km). En tots
va ser de Pau Bargalló, qui va avisar amb un remat llunyà que va aturar Càndid Ballart. La rèplica del Reus va ser a la següent jugada i a través de Diego Rojas. El duel estava revolucionat des de l’inici
La ‘Bombonera’ no va parar de vibrar i animar al seu equip en cap moment
amb un Reus Deportiu que va posar entre l’espasa i la paret al Barça. Martí Casas i Sergi Aragonès bombardejaven la porteria grana des de la frontal, però, quan pitjor estava el conjunt blaugrana, va marcar el primer.
Pau Bargalló va demostrar perquè és un jugador diferencial i, del no-res, va perforar la porteria de Ballart amb un xut ras i llunyà. El Reus insistia en atac, però, de nou, va ser feble en defensa quan Alabart va aprofitar una transició per posar el 0-2 dos minuts després del primer. El domini del Reus era clar, però centrar-se en l’atac va deixar escletxes obertes en defensa que el talent del Barça no va desaprofitar. El 0-2
va donar un cop d’efecte en el partit. Alabart i Bargalló estaven endollats i Càndid Ballart aguantava l’equip en els moments de dificultat. Els roig-inegres necessitaven un revulsiu, i en va aparèixer un amb moltes ganes de mostrar-se. David Gelmà va tornar a lluir la samarreta roig-i-negra després de complir els 5 partits de sanció. El de Tordera va liderar la reacció reusenca i la va culminar de la millor manera. Després d’avançar amb velocitat per la banda, Gelmà va enviar un míssil a la porteria blaugrana que ningú va poder aturar. La potència i la velocitat va fer que, en un parpelleig, la bola acabés al fons de la xarxa traient les teranyines de l’escaire de la porteria de Marc Grau. El gol va tornar a fer gran al Reus Deportiu contra un Barça que cada vegada era més petit a la Bombonera. El Reus dominava i el Barça aprofitava les transicions per fer mal, però Càndid Ballart era un seguir que va mantenir l’1-2 al descans després d’aturar un mà a mà contra Bargalló. A la represa, la tendència es va mantenir. El tècnic blaugrana, Edu Castro, va dir als seus jugadors «ni un pas enrere» i els van donar tots els possibles. El Barça es va tancar en defensa per frenar les escomeses d’un valent Reus que veia com els seus intents no entraven. Finalment, els roig-i-negres van acabar caient amb honor amb l’1-3 i 1-4 de la sentència de Bargalló.
ells, els més ràpids tornaven a ser Muniente–Louzao, que a més incrementaven la seva renda respecte a Ventura–Autet en patir els del Ford problemes de transmissió que acabarien arrossegant en el
que restava de carrera. Pel que mancant l’última secció els del BMW ostentaven un còmode avantatge de gairebé minut i mig. Els darrers quilòmetres van ser un tràmit per uns Manuel Muniente i Diego Louzao que, amb el seu BMW, es proclamaven campions del Rally Catalunya-Costa Daurada Legend, i també a la categoria Pre2000. Finalment, Joan Riberas i Álvaro Menéndez van ser segons.
Salut CatSalut insisteix que per al 2024 hi ha més recursos
El subdirector del Servei Català de Salut (CatSalut), Alfred Garcia, va defensar que l’activitat planificada per a tot l’any és superior a la de l’anterior, malgrat que a l’estiu s’hagin planificat tancaments de llits quirúrgics.
En declaracions a Catalunya Ràdio, va afirmar que s’està «lluny de les retallades» i va afegir que durant els primers mesos de l’any es va fer més activitat per tal de poder «ajustar» ara la de l’estiu. A més, va recordar que en aquesta època de l’any la demanda baixa i tots els profes-
sionals han de fer vacances. El subdirector del CatSalut va insistir que per al 2024 hi ha més recursos, més professionals consolidats al sistema i més activitat.
Garcia va aportar algunes xifres, com el fet que durant els primers cinc mesos de l’any, els hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) han fet un 10% més d’intervencions quirúrgiques en comparació amb el 2023. A més, va asseverar que el que es veurà afectada és l’activitat quirúrgica programada però no les urgències ni l’activitat oncològica.
D’altra banda, va assegurar
que, tenint en compte que es fa aquesta planificació per a tot l’any dels quiròfans, la més micro, quan s’avisa als pacients no es fa fins unes dues setmanes abans. Per això, va afirmar que no hi haurà desprogramacions concretes a pacients perquè directament no se’ls ha avisat.
En l’àmbit econòmic, va assegurar que el 2024 hi ha un increment del 4,5% dels recursos disponibles en comparació amb el 2023, motiu pel qual ha negat que es pugui parlar de retallades. Va admetre, però, que aquest increment seria superior si s’haguessin aprovat els pres-
Societat El canvi d’algoritme aplicat per Google l’agost del 2023 ha revertit la tendència a la baixa de la visibilitat del contingut en català, amb una recuperació del 18%.
Així ho constata un informe de la Fundació.cat i l’Aliança per la Presència Digital del Catal, que ha observat una millora general de la llengua catalana.
El pes relatiu del contingut en català en les visites procedents del cercador va caure per sota del 34% a finals del 2022, dades que es van mantenir durant gairebé vuit mesos del 2023.
Després de ser interpel·lat per l’Aliança, Google va aplicar el canvi, assegurant que interpretava millor les intencions dels usuaris. A causa de
la modificació, el trànsit ha arribat a tenir un pes del 52%.
Per a l’estudi, tal com s’havia fet anteriorment, s’ha analitzat el trànsit d’uns 600 dominis i subdominis multilingües. Els seus impulsors tenen previst actualitzar la investigació en un termini de 6 mesos per analitzar la tendència després de l’actualització de Google. ACN
Successos L’exèrcit d’Israel va anunciar aquest dissabte l’alliberament de quatre ostatges amb vida en una operació a la zona de Nuseirat, al centre de la Franja de Gaza.
El portaveu de les Forces de Defensa d’Israel, Daniel Hagari, va explicar que s’han preparat «durant setmanes» per aquesta operació i que els rescatats ja són a Israel, seran
sotmesos a proves mèdiques i es podran retrobar amb les seves famílies a l’hospital. Els alliberats són Noa Argamani, Almog Meir Jan, Andrey Kozlov i Shlomi Ziv, que van ser segrestats per Hamàs durant el festival de música del 7 d’octubre.
Per la seva part, les autoritats gazianes van denunciar el bombardeig de la zona central de la Franja de Gaza, que
Garcia va asseverar que ni les urgències ni l’activitat oncològica es veuran afectades.
El subdirector del CatSalut diu que s’està «molt lluny de les retallades»
supostos
Pel que fa als CAP, va explicar que a l’estiu se centren
més en la patologia aguda i que hi ha zones on es faran reforços, per tal de mantenir un nivell d’assistència «adequada a la demanda», que canvia segons el territori a l’estiu.
Metges de Catalunya respon No ho veu igual el sindicat Metges de Catalunya, que
veu «contradiccions» entre els missatges donats i que, en boca del secretari general Xavier Lleonart, va reclamar que algun responsable del Departament o del CatSalut «surti i aclareixi de forma nítida» si hi ha o no retallades, i que faci una relació detallada de les afectacions per centres.
Per a l’estudi, s’ha analitzat el trànsit d’uns 600 dominis i subdominis multilingües. ACN
va deixar més de 200 morts i 400 ferits. El Ministeri de Sanitat va indicar que part de l’atac israelià s’ha produït sobre el camp de refugiats de Nuseirat. De fet, el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, va demanar una reunió d’urgència del Consell de Seguretat de l’ONU per la «massacre» perpetrada per Israel en territori palestí. ACN
Policial Un home va ser detingut aquest divendres per la policia danesa després que agredís la primera ministra del país, Mette Frederiksen, en un indret cèntric de Copenhaguen, segons va anunciar el ministre de Medi Ambient danès, Magnus Heunicke, en una publicació a la xarxa social X. Fruit de l’agressió, la primera ministra va patir una petita fuetada
cervical. «La Mette està naturalment sorpresa per l’atac, que ha sacsejat tots els que estem a prop d’ella», va indicar Heunicke. L’oficina de la líder socialdemòcrata danesa va afirmar que Frederiksen està «commocionada» pel fet, sense donar-ne més detalls. «Una cosa així no ha de passar al nostre país bell, segur i lliure. Tots tenim la responsabilitat de
cuidar-nos els uns als altres i de cuidar els valors sobre els quals es construeix», va afegir el ministre. Per la seva banda, la Policia de Copenhaguen ha descartat la motivació política en l’agressió. El cos va informar que el detingut per l’atac, un home de 39 anys, seguirà sota custòdia policial fins al 20 de juny després d’haver prestat declaració. ACN
Editorial
Cinc anys després han tornat les eleccions europees i hi ha diversos aspectes que haurien de convidar a la reflexió general d’allò que, si no fos per les connotacions polítiques derivades, abans se’n deia la societat civil. És a dir, el conjunt majoritari dels ciutadans interessats en el benestar general independentment de les seves ideologies particulars. La primera reflexió és la que pertoca a la reducció progressiva de la participació en aquests comicis europeus. De fet, encara resulta més significatiu quan en els últims cinc anys s’ha fet encara més evident la importància de la política comuna europea sobre les polítiques locals. Des del 2019 hem
passat per una pandèmia en què la intervenció europea va resultar determinant per aconseguir una acció de vacunació global i ràpida. I també la política europea ha estat determinant en l’establiment de les ajudes destinades a la recuperació postpandèmia, amb fons econòmics extraordinaris. També caldria reflexionar sobre que rellevant és apostar per una acció europea conjunta que ha trontollat tant en la resposta davant Rússia davant l’atac a Ucraïna o la situació actual a Israel. Hi ha un cert alleugeriment perquè l’extrema dreta finalment no ha pujat tant com es preveia. Però és un consol menor que no hauria de considerar-se en cap cas una victòria.
TribunaAmeitats del segle passat, el turisme va suposar el primer pas cap a la llibertat d’una societat totalment dependent d’un sistema autoritari que necessitava un ingrés econòmic de referència per recol·locar-se en el primer món; també l’entrada de divises suposava un bona nova per una economia dependent del primer sector de manera acaparadora.
Avui, amb una historia d’èxit inapellable, sembla que per part de minories minses, però amb dopatge mediàtic indiscutible, podem veure, un dia sí i l’altre també, com apareixen noves que posen la crítica al mercat turístic de manera negativa.
La realitat és que la industria turística suposa un pes emblemàtic en el nostre model econòmic, amb dades de creació de llocs de treball, inversions, pagament d’impostos, etc., vital pel país, per tant, poc ressò pot tenir aquest aposta d’atac malgrat uns missatges, respectables, però sense cap coherència pràctica.
Es parla de la necessitat d’un altre model, d’engegar actuacions que permetin una formula alternativa, el fre de determinades opcions o fins i tot de la prohibició de moltes de les seves formules de negoci; ara bé, no es dona cap proposta concreta, ni tangible, només es parla sense concretar, res de res, en un exercici de filosofar, sense donar alternatives fora del desig utòpic d’alguns.
Lluís Badia Advocat
Quelcom pot pensar que oferir ofertes parcials noves, pot ser una via raonable, però totes aquestes iniciatives han de contemplar les seves variables, no es poden quedar, exclusivament, en pura teoria; com farem per garantir llocs de treball, assegurar ingressos i, el que pot se més complicat, trobar camins de solució futura?.
Podem acceptar la necessitat de canvis en positiu, on el seny garanteixi evolucions lògiques, però el que no pot ser de rebut, és criticar sense oferir sortides que contemplin totes les variables, d’acord que s’ha de donar fre a determinades massificacions, però des de la lògica, no des de la crítica per sí mateixa.
en una situació de demanda evident per una ciutadania que vol créixer sense límits.
Roda el món i torna el mot
En aquesta columna nostra les eleccions europees ens interessen sobretot per l’adjectiu. Europa és un topònim (nom de lloc), categoria que no sol aparèixer als rodalmots perquè per regla general tenen més interès històric que no filològic; però també és cert que, com la majoria dels topònims, ha donat peu a un adjectiu substantivat (anomenat gentilici: lleidatà és el gentilici de Lleida, lisboeta el de Lisboa i polonès el de Polònia, encara que no tots surten als diccionaris generals. De fet el dels gentilicis és tot un món, en què ara, tanmateix, no entrarem). Europeu, doncs, és un gentilici però també un adjectiu normal i corrent, com en el cas del femení plural de la primera ratlla d’aquest article; de fet és un dels adjectius amb què ens han turmentat més els mitjans les darreres dècades. Tot i així, més enllà de la matraca política i financera, el terme té força interès. Hi ha més europeïtzació que no ens pensem.
És bo parlar de tot i discutir en profunditat, però amb un anàlisis que incorpori totes les opcions, les personals, les col·lectives i les de viabilitat
Es parla d’un món futur, on no es podrà viatjar, on s’haurem d’acostumar a limitat la nostra llibertat a tots els nivells, i ha assumir una situació compartida; i segurament, poden tenir part de raó, però el que no és assumible és que ens veiem auto-obligats a fer el que pensa una minoria que tampoc és garantia de res, i ens aboca a un marc d’impotència i limitacions de tot ordre. Si seguim debatin i posant en perill inversions milionàries, amb garanties de creació de positivitat de futur, inclús acceptant determinats discursos de caire ideològic, respectables, per fora de la praxis global que l’únic que ens aporta son voluntats partidistes sense cap lògica.
D’entrada, Europa era una princesa, i això és cosa sabuda; segons la mitologia grega, és clar. Potser no és tan sabut, en canvi, que també va ser una província romana, concretament una de fundada per Dioclecià el 294: abastava part del sud de la costa de Tràcia i el nord de la Propòntida; en termes moderns, la part europea de Turquia i sud de Bulgària.
Amb el temps, aquest topònim d’origen mític va anar designant més coses: un satèl·lit de Júpiter i un asteroide, per exemple; o, més prosaicament però molt més tangiblement, el club de futbol del meu barri, l’Europa, un dels històrics de Barcelona (juntament, ves quines coses, amb el Júpiter). També hi ha una coneguda pel·licula de Lars Von Trier que es titula així i fins i tot un edifici d’aquells que ara en diuen emblemàtics al Passeig de Gràcia.
El topònim va generar un adjectiu, però aquest no és pas l’únic derivat. Més modernament en van sorgir quatre de cop: tres substantius (europeisme, europeista, europeïtzació) i un verb (europeïtzar)
No oblidem, tampoc, que l’oferta turística té una competència evident, en els darrers anys, doncs son molts els territoris globals que volen una part del pastís, amb els que s’ha de lluitar per conquerir objectius de rendibilitat,
És bo parlar de tot i discutir en profunditat, però amb un anàlisis que incorpori totes les opcions, les personals, les col·lectives i les de viabilitat; en un marc per no deixar res de costat. Podem posar en dubte, fins i tot, l’èxit d’un sector industrial com el que comporta el turisme, però el que no podem fer és buscar problemes on no n’hi ha, davant la manca de cap alternativa discursiva acceptable, respecte a altres qüestions socials, a les quals no es sap donar resposta.
Tornem al començament. Hem vist que el topònim va generar un adjectiu, però aquest no és pas l’únic derivat. Més modernament en van sorgir quatre de cop: tres substantius (europeisme, europeista, europeïtzació) i un verb (europeïtzar). Ara bé, el veritable esclat lèxic de la casa sorgeix, ves per on, quan la casa es fa petita; el prefix euro- n’ha generat força més, malgrat que el DIEC n’aplegui ben pocs (eurodòlar, eurodiputat, euromíssil, eurocomunisme i eurosiberià). N’han quedat fora uns quants (eurocrèdit, eurodivisa, euromercat...), entre els quals el meu preferit, euròcrata, de significat obvi.
La setmana entrant continuarem voltant per les riques (i mai tan ben dit) entranyes europees.
Pau Vidal Escriptor i filòleg
El mas de Tolosa: les pintures que es conservaven al seu interior i el terrible crim que hi va tenir lloc
Per arribar al mas de Tolosa cal agafar la carretera que va de Tarragona al Pont d’Armentera. Abans d’arribar als Pallaresos cal agafar l’últim carrer de la urbanització Esplaí Tarragoní. A uns 500 metres es troba aquest casal. Tot l’edifici presenta una planta quadrangular i ocupa una superfície d’uns 1870 m2. A les seves proximitats es trobava el mas de Salort, el mas de la Cova i el mas de Moregons.
El nom Tolosa ens fa pensar en una procedència occitana dels seus habitants. Aquest cognom podria fer referència a la ciutat de Tolouse al Llenguadoc i indicaria el seu origen geogràfic Entre la segona meitat del segle XVI i el primer terç del XVII es va incrementar la immigració occitana a Catalunya. Aquesta es va començar a notar a finals del segle XV. Els immigrants occitans va contribuir al desenvolupament demogràfic i econòmic de moltes poblacions del Principat. El Catllar va ser una important població receptora en aquests moments. Malauradament no coneixem la localitat de procedència d’aquesta gent. La majoria es van integrar perfectament al país.
Aquest mas apareix en un capbreu del 1583 que ens diu que es deia d’en Montserrat. En aquell moment era propietat de Pere Oliver. Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII trobem als Oliver al capdavant d’aquesta masia. A meitats del segle XVIII el lloc estava format per una masia amb un corral, un trull d’oli i un pou. La propietat era d’uns 100 jornals de terra. A les partides de naixement del Catllar del segle XVIII es parla del mas de Tolosa, del mas Oliver o no s’especifica. Això coincideix amb el fet que alguns Oliver els anomenessin Tolosa de renom a inicis del segle XVIII. Tenim documentat a Tarragona un Manel Oliver, dit Tolosa de renom, l’any 1725.
Entre els segles XIX i XX s’han consultat els censos electorals del Catllar on s’especifica la procedència d’alguns votants d’aquest mas. Als anys 1897 i 1898 apareix un pagès anomenat Josep Parera Miró. En els del 1912 apareix un pagès anomenat Josep Fortuny. L’any 1931 marca l’inici del sufragi femení amb igualtat als homes. En els censos dels anys 1931, 1932 i 1934 hi trobem a Maria Noet Vallverdú i a Magí Roca Florença. Aquest mas també apareix en els cadastres dels anys 1922 i 1936. Al davant del mas hi havia una cisterna, una era, una cova i un cobert. Actualment com a titular del lloc consta una senyora anomenada Concepción Santamaria Dasca.
Pintures en molt mal estat que han acabat desapareixent
En les fotografies aèries de l’Institut Cartogràfic de Catalunya s’observa que l’any 2000 el mas encara conservava bona part de les cobertes. Però entre els anys 2004 i 2010 aquestes van començar a col·lapsar. L’any 2014 es van poder fer algunes fotografies. Després de superar el portal principal s’accedeix a un gran pati. A aquest s’obra un edifici amb una porta amb l’any 1696 gravat a la clau de l’arc. Dintre hi ha les restes de la cuina, els estables, els cups per emmagatzemar el vi i una cova subterrània amb un
passadís que condueix a l’exterior.
A la segona planta es conservaven algunes pintures ja molt alterades pels agents atmosfèrics.
Marc Dalmau Vinyals
Arqueòleg i historiador
Aquestes havien sigut objecte de rallades i de pintades en actes vandàlics. En total es van poder identificar cinc escenes que es van poder descriure, i una sisena de la que només es conservava part del contorn. A causa de l’ensorrament de la coberta, les pintures van quedar exposades a la intempèrie. Els diferents temporals i l’aigua de pluja han netejat totes les parets de qualsevol rastre de pintura.
La principal presenta un personatge amb capa, mitra i bàcul. Aquests atributs semblen identificar un bisbe o arquebisbe. Porta altres peces d’indumentària religiosa com l’alba, el cíngol, l’estola i una cadeneta amb una creu. En aquesta figura destaca la decoració de la capa que es tancada a l’altura del coll a través del que sembla una agulla en forma de cap d’àngel i ales. La mà dreta presenta els dits polze, índex i cor estesos en senyal de benedicció. Amb l’altre mà sosté el bàcul. Els peus descansen sobre una peanya. A un costat i a l’altre hi ha dos infants de cabells enrinxolats, descalços i amb el tors i les cames nues. El de la dreta porta una palma i una corona de flors. El de l’esquerra sosté un llibre. Als peus d’un d’ells hi ha una espasa. Tota l’escena està emmarcada per un cortinatge que destaca per la decoració.
A l’altre costat de l’estança hi ha una figura ovalada a l’interior de la qual hi ha una figura identificada com una santa. Porta un nimbe al cap i un vestit llarg que li tapa tot el cos excepte un dels peus. Te els braços oberts i amb una de les mans sosté un llibre. A un costat de la figura hi ha una corona i una espècie de ceptre. A l’altre costat hi ha una pedra i una creu de fusta. Al costat contrari hi ha una altra figura ovalada a l’interior de la qual hi ha un altre personatge femení. Aquesta figura està molt ben conservada i sembla representar a Maria, la mare de Déu. La melena morena li cau sobre les espatlles. Porta una gran corona amb una creu a sobre del cap. Va vestida amb un vestit cenyit amb un cinturó i una gran capa. Destaca la decoració de la vestimenta. La figura te els braços estesos i les mans sostenen un llarg mocador de tela. Tota l’escena està delimitada per un cortinatge i la figura descansa sobre una peanya. La quarta figura està molt malmesa però sembla estar també delimitada per un espai ovalat. A l’interior s’intueix un cavaller amb una gonella cenyida amb un cinturó. Aquest va sobre una muntura i un dels seus peus està dintre d’un estrep. Amb un braç sosté un penó i amb l’altre sembla dirigir les regnes de l’animal. Al costat hi ha una torre formada per tres cossos amb una porta i merlets a la part superior. Sembla que l’edifici estigui en flames. El cavall està sobre una mena de prat o una coberta vegetal.
La última escena també està delimitada
per un espai ovalat. En aquest cas la figura humana no s’ha preservat. Creiem que aquesta pintura presentava un personatge femení amb un vestit. S’han conservat els peus i a un costat hi veiem una església amb un campanar. S’observa la cara principal del temple amb la porta d’accés i el segon cos rematat amb una creu. Sembla veure’s la part lateral de l’església amb l’entaulat de la coberta. Del campanar es conserva només el primer cos i part del segon. S’ha intentat identificar el temple amb algun monument conegut del territori però no s’ha trobat cap paral·lel.
El crim del mas de Tolosa Aquest mas també es va fer tristament famós per un horrible crim. D’aquest se’n va fer ressò la premsa de l’època. El quatre de setembre de 1900 va aparèixer una notícia al Diario del Comercio sobre “Un horrorós crim al Catllar”. En la tarda del diumenge dia dos de setembre el pagès de 28 anys Pau Solé Mensa tornava del mas de Tolosa cap al Catllar. Sembla ser que pel camí uns delinqüents el van sorprendre i el van assassinar. El van penjar d’un arbre, van posar llenya a sota del cadàver i la van encendre. La víctima va ser trobada totalment carbonitzada.
En les fotografies aèries de l’Institut Cartogràfic de Catalunya s’observa que l’any 2000 el mas encara conservava bona part de les cobertes. Però entre els anys 2004 i 2010 aquestes van començar a col·lapsar
Aquesta notícia va aparèixer ampliada al dia següent sota el títol ‘El crim del Catllar’. A manca de notícies oficials precises, els periodistes van reconstruir el crim a través de fonts obtingudes de particulars. A les 11 de la nit del
Arc de la porta de l’edifici situat a l’angle nord del casal.
Una de les pintures més ben conservades on apareix un personatge mitrat i dos nens angelicals.
diumenge, dit Solé tornava del mas de Tolosa de veure a la seva novia. Darrera d’una mata del camí l’esperaven dos homicides. Aquests li devien donar un cop amb un garrot o el van estrangular ja que no es va trobar ni una gota de sang. Durant la lluita la víctima va perdre la gorra i l’americana. El cos va ser arrossegat uns dos metres i va ser cremat. 50 feixos de llenya es van col·locar sota del cadàver. A sobre es van collocar 15 feixos més, d’aquells que s’utilitzaven en els forns de pa. Després de cremar la llenya, el cos va quedar totalment reduït a cendres. Al matí següent la mare va notar l’absència del seu fill, es va dirigir cap al camp i va trobar la gorra i l’americana. Els crits de la dona van alertar alguns pagesos que es van dedicar a buscar el cos del noi. Es va trobar una muntanya de cendres però ningú va pensar que allí hagués pogut ser cremat el jove. En trobar-se a faltar 15 feixos de llenya, es va concloure que el cos havia estat calcinat en una foguera. El jove era president de la Societat Agrícola, es trobava totalment apartat de la política i per la seva rectitud, s’ignorava que tingués algun enemic. S’havia d’haver casat l’últim dissabte però a causa d’una adversitat es va aplaçar la boda una setmana.
Però el 6 de setembre del 1900 va aparèixer un article al Diari de Tarragona titulat ‘Existeix el crim del Catllar?’. Després d’haver contrastat el que deien les fonts de particulars es va dir que no existia cap crim. Els periodistes van arribar a la conclusió que perquè un cos es convertís en cendra es necessitava de set a vuit hores i una temperatura molt elevada. En cas d’existir el crim, el cos s’hauria de trobar en un altre lloc i no en les cendres on no hi havia restes humanes.
Es va dir que el que es podia haver donat havia estat una fuga. Es deia que el jove Solé es volia casar amb una jove i que els seus pares li van negar el consentiment. Ells volien que es casés amb la del mas de Tolosa. El casament s’havia d’haver celebrat el dissabte anterior però el jove va buscar una excusa per aplaçar-ho per al dissabte següent. La guàrdia civil va comunicar al governador la investigació oficial duta a terme. En aquesta va prevaldre la que deia que el noi havia estat assassinat i cremat a les proximitats. No obstant, el reconeixement del jutge va determinar que en la cendra només hi havia restes d’origen animal.
D’aquest cas també se’n va fer ressò el diari El Diluvio amb el títol ‘Crim o engany?’. Segurament que aquesta història acaba com aquella del mas Moragues. La noia esperava al seu enamorat, qui va entretenir les autoritats deixant la gorra i l’americana, i encenent una foguera. Algunes versions diuen que a l’estació de ferrocarril de Perafort van trobar abandonada una tartana i un burret. Era de la parella d’enamorats que van fugir d’allí per no haver-se d’estimar d’amagat.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Sveikiname mamytę Erika, nuo dukrytės ir meškiuko, labai tave mylim! ¡Muchas felicidades, espero que disfrutases mucho de tu día!
Moltes felicitats de tots els que t’estimem Roger, en el teu 11è aniversari!
La representació de l’institut recollint el premi. Cedida
el projecte ‘Endinsa’t al cor de les paraules’ de l’Institut
Cultura La 46a edició dels Premis Baldiri Reixac ha premiat Endinsa’t al cor de les paraules de l’Institut Antoni de Martí i Franquès, un projecte que proposa als alumnes i a les seves famílies accions artístiques (rutes literàries, jornades poètiques i exposicions) a partir de l’obra literària de poetes catalanes del territori. Marta Esteve, di-
rectora de la Fundació Carulla, destaca que «la integració de la cultura i les arts en els projectes guardonats amb els Premis Baldiri ha proporcionat als estudiants una plataforma per explorar noves formes d’expressió, ha reforçat les seves habilitats creatives i ha establert una connexió profunda amb el seu entorn cultural». Redacció
L’espectacle ‘Un petit Mar i Cel’ aproparà Àngel Guimerà als més
Teatre El Grup de Teatre la Lira Vendrellenca representarà l’obra aquest estiu
Redacció
El Grup de Teatre de la Lira Vendrellenca se suma a la commemoració de l’Any Guimerà amb una proposta pensada per apropar la figura del dramaturg i poeta als més petits. En concret, ha creat l’espectacle infantil Un petit Mar i Cel, una adaptació d’un dels grans clàssics d’Àngel Guimerà amb el qual els nens i nenes podran descobrir aquesta història d’amor i pirates «amb un to divertit i ple de bon humor», segons apunta el consistori vendre-
llenc. El Grup de Teatre de la Lira Vendrellenca farà un total de tres representacions de l’obra al llarg d’aquest estiu. Els més petits podran gaudir d’aquestes representacions en dos indrets molt especials. D’una banda, el 16 de juny, a les 19 hores, s’escenificarà al vaixell pirata de la platja de Coma-ruga. El 14 de juliol, a les 20 hores, l’obra es farà al vaixell pirata de la platja de Sant Salvador i el 31 d’agost, a les 20 hores, es durà a terme un altre espectacle per als més petits al vaixell pirata de la platja de Sant Salvador.
Ha mort als 86 anys. El seu fune-
serà avui a les 19 h a l’Església
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia de la Verge del Lledó.
esqueles 977 21 11 54
Promoció El Jonathan Oca, de Tarragona, va recollir la cistella de productes Caprabo corresponent al sorteig de la segona quinzena de maig que va realitzar Diari Més. El Jonathan ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen a la cistella. Actualment, ja hi ha en marxa un nou sorteig a diarimes.com.
Avui felicita als que es diuen:
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
L’horòscop Dia fort a nivell de
de
ons públiques. Envoltat de moltes activitats hauràs de controlar la teva precipitació actitud dogmàtica.
23/07 al 22/08 LLEÓ
La teva ment està experimentant una evolució. Potser no és el moment apropiat per a expressar-lo tot, però sí per a anar canviant els teus plans.
22/11 al 21/12 SAGITARI
No et deixis portar pels teus instints i no barregis les responsabilitats amb les diversions, podries perdre una situació difícilment aconseguida.
TV local
20/04 al 20/05
Et seduiran perquè canviïs d’opinió tocant la teva fibra sensible. Escolta els consells dels altres però defensa els teus interessos.
23/08 al 22/09 VERGE
No corris a voler tenir-ho tot solucionat, el que portes entre mans és per a pensar-ho amb calma, en cas contrari cauries en un error.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Bon dia per les finances. Hi ha una marcada influència positiva. Apareixeran canvis en aquest terreny profitosos, avanci sense pors.
11:30 Connecticat
12:30 Quina animalada!
13:00 Aventurístic
13:30 Colours on tour
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Caminant per catalunya
16:00 Fet a mida
18:00 Pica lletres
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
21/05 al 20/06
Viuràs sorpreses inesperades en la jornada. Hauràs de prendre una decisió perquè les coses arribin a l’èxit. Usa la intuïció en el que facis.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Gran activitat bullícia trobaràs en el teu ambient laboral. Les coses sortiran bé encara que al principi no el sembli. La teva diplomàcia ajudarà.
20/01 al 18/02 AQUARI
Hi haurà un canvi en les teves emocions en la teva capacitat d’estimar. Una persona que coneixeràs et farà veure la vida de forma diferent.
21/06 al 22/07 CRANC
El teu humor sofrirà alts baixos et mostraràs una cosa desordenada. No obstant això la sort t’acompanya els assumptes es resoldran.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Si pots allunya’t de la bullícia o almenys de tot soroll dels qui t’envoltin. Pren-te tot el temps del món per a meditar. Posa més prudència.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Estaràs necessitat de l’afecte comprensió dels quals t’envoltin. No et tanquis demostra els teus sentiments, és per a no quedar-se quiet.
11.30 Caminant per Catalunya 12.00 SPi+TV
12.30 Aventurístic 13.00 Connecticat 14.00 Notícies 12 14.30 Caminant per Catalunya
15.00 SPi+TV
15.30 Aventurístic
16.00 Fet a Mida
18.00 Pica Lletres 2024
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12 19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Finet Pel Mig
21.00 La Tertúlia del Dorsal 12
21.30 Aventurístic
22.00 Noticies 12
22.30 Finet pel Mig 12
23.00 La Tertúlia del Dorsal 12
23.30 Aventurístic
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Relatiu o pertanyent a una forma de govern en què els poders són en mans d’un sol cos sobirà. Discurs curt. 2. Surar damunt de la mar. Illes d’un mar grec. 3. Fas una ratlla amb el llapis. Crida com una granota. 4. Empat sense gols. Ple d’estupor. Metall valuós. 5. Una pe amb cua. Gens obeses. Aturada mecànica. 6. Maduresa. Nit sense alba. Just a tocar. 7. Pertanyent al tars. Després del sisè. 8. Recíproc. Peduncles. Final de por. 9. Dues d’obertes. Nit sense lluna.Agència americana d’informació. 10. Estiren molt fort. Ili. 11. Sals de l’oxigen. Té dificultat respiratòria. 12. Afir - ma per la dreta. Desitja. Extrem de la corda. Duescentes romanes juntes. VERTICALS: 1. Fer unes untures a algú. Mantega de la llet. 2. Famós incen- diari italià. Deixi’l com mort. 3. Mida sense principi. Tret del pou. Repetició. 4. Macar d’oli la roba. Tempestats de vent. 5. Habitants d’Arezzo. Dona aire per la dreta. 6. Enmig de la barba. Records del llit. Llop sense cap ni cua. 7. Dues vocals. Quasi net. Habitant de Lícia. Angle recte. 8. Paret entre negra i blanca. Captivador. 9. Quasi un sant. Res mal fet. Cant de les Canàries. 10. Culpable. Carn fresca de porc. 11. Vaixell molt inclinat per la dreta. Drecera que torna. 12. Una de feble. Sorrera. Consonants.
El temps 28º 16º
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Salazar Echavarria, Antonio. Cos del Bou, 2. Telèfon 977 231 631. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Pellicer Punyed, Artur. Av. Mediterrani, 1. Telèfon 977 757 623.
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Mas Castelltort, Lourdes. Avinguda Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
Besora Mallafre, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 977 360 270.
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654.
EL VENDRELL:
Parra, Pere - Parra, M.Carme. Sant Xavier, 23. Telèfon 977 660 275.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel entre molt ennuvolat i cobert fins a migdia a la meitat est i la resta de la Catalunya Central i el prelitoral central, tot i que s’obriran algunes clarianes al matí, mentre que a la resta estarà mig ennuvolat, en general. A partir de migdia, el cel quedarà entre molt ennuvolat i cobert en general, sobretot a l’interior de la meitat est i a la resta del Pirineu i Prepirineu, mentre que a Ponent i el terç sud hi haurà clarianes transitòries. Precipitacions De matinada són probables ruixats febles a la Catalunya Central i al nord-est del país. A partir de mig matí, i sobretot durant la tarda, se n’esperen a l’interior de la meitat est i de forma més aïllada al litoral i prelitoral central
TRASPÀS
TRASPASO BAR CENTRO TARRAGONA. En pleno funcionamiento. Económico. Tel. 659.380.211
VENDO DOS PLACES
CONSECUTIVES pàrquing a Torreforta, carrer Montblanc. 7.500€. Tel.625.934.624
VALL DE L’ARRABASSADA
Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627
MOTOR
VENDO VESPA 300GTI. Totalmente nueva, guardada en garaje, 900kms. Con maleta y parabrisas. Precio a convenir. Tel: 650.015.002
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES REUS. Tel: 672.883.661
MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 641.511.721
MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 602.033.898
678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... SegurTorredembarra. Particular.
MASAJE RELAX SALOU. Tel: 663.195.232
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad.
TES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107 JUAN. MASAJE MUSCULAR para chicos. WhatsApp 613.361.001
MASAJES RELAJANTES. Libera
el mateix que fins ara tindrem els mateixos resultats estúpids»
Entrevista L’autor de ‘Merèixer la victòria’ (Columna Ed.) presentarà el seu llibre aquest dilluns a les vuit del vespre al Círcol de Reus
Només començar ja avises que has escrit una novel·la de noficció. Com ho hem d’entendre, això?
«La novel·la de no-ficció és un recurs copiat de Javier Cercas, autor d’Anatomia de un instante. Penso que és un recurs interessant.
Sobretot perquè, i això també és una anomalia d’aquest país, a una setmana que s’hagi aprovat l’amnistia encara no es poden explicar segons quines coses amb absoluta llibertat. El format d’aquesta novel·la planteja unes salvaguardes des del punt de vista jurídic. Però, vaja, s’entendrà perfectament».
Fas servir la primera persona. Parles del Procés, però en realitat és un relat personal.
«Evidentment, ho és, però també hi ha moltes informacions que fins ara no s’havien explicat, que m’han confiat diverses persones, i que ajuden a completar el relat».
Una de les idees del llibre és rebatre la idea que el procés va ser un trajecte iniciat des de la base popular, i que aquest va arrossegar la política fins a l’1O.
«Jo sé perfectament, millor que ningú, el pes de les mobilitzacions populars, però he volgut explicar algunes coses perquè
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
s’entengui que aquest moviment venia de molt més lluny, de la vocació generacional d’un grup de gent, i que això forma part d’una estratègia de país molt profunda, no d’unes mobilitzacions que de cop i volta semblen espontànies.
Vull fer un retrat de la política gruixuda, de la política en majúscules que el catalanisme també és capaç de fer quan vol».
Dius: Hi ha moltes coses de Procés que es poden criticar, però cal saber qui pot fer una crítica legitima i qui no. A qui et refereixes?
«La podem fer la gent que se la va jugar, que en va patir les conseqüències. I, després, hi ha molts opinadors que abans de pronunciar-se, sovint de manera gruixuda i fàcil, seria millor que escotessin i sabessin com va anar tot.
I això que moltes coses encara no s’han pogut explicar del tot, per circumstàncies judicials».
Assenyales com a punt culminant de tot plegat, i també com a referent que no hem d’oblidar, la conferència que pronuncia Artur Mas el 2014.
«Certament, crec que és el text del catalanisme més important de part del segle XX i del segle XXI, perquè planteja com es construeix la unitat. Mas
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
fa una diagnosi i diu que, si la importància de l’objectiu supera les dinàmiques partidistes, la unitat s’ha de construir i els partits han de saber que, temporalment les seves agendes de partit han de quedar a banda. Això era la revolució i va tenir poques oportunitats. Ara, les poques que va tenir, van marcar clarament la diferència».
Els interessos de partit i els personalismes encara són a l’ordre del dia.
«És evident. En cinc anys hem passat d’un punt àlgid, en què teníem una majoria social importantíssima, a què per primera vegada des del 1980, el catalanisme no sumi majoria absoluta. Aquesta dada és tremenda i convida a la reflexió tot entenent que, fent el mateix que fins ara, amb aquest caïnisme i divisió, tindrem els mateixos resultats estúpids».
També insisteixes molt en el fet que la política no la fan només els polítics, sinó que hi ha
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
altres agents amb molt de pes, com mitjans de comunicació o empreses. Com entens aquest sistema de contrapesos?
«Aquesta és una qüestió que m’interessa molt, per la qualitat democràtica. De política en fa tothom, i més en una situació de crisi nacional. En fan, evidentment, els polítics, però també les empreses, els mitjans de comunicació, les persones, els intel·lectuals… I això és positiu. Cal entendre –i amb això jo soc molt anglosaxó–, que la política civil és molt important. Jo intento explicar aquesta visió més àmplia, sofisticada i complexa de la política, que no passa pel Parlament de Catalunya».
Per acabar, una afirmació: A la política sol haver-hi més sexe que amor. Explica-m’ho. «Moltes vegades, les aliances polítiques són fruit més d’una relació sexual utilitària que d’una relació d’amor basada en els principis i les conviccions. I no passa res, perquè el món funciona així».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Ahir em mirava un documental sobre la contaminació de l’aire a grans urbs i, en concret, a Barcelona. Un metge hi va fer una comparació força eloqüent. Quan l’aigua de les ciutats portava tota mena de malalties, la gent tenia, si més no, l’opció de beure cervesa. Pel que fa a l’aire que respirem quan hi vivim, treballem o ens hi movem, no tenim alternativa. Hipòcrates, pare de la medicina, lloava aquest beuratge que, a més de protegir de malalties infeccioses com ja sabia la civilització sumeria 3.000 anys a.C., assegurava que enforteix el cor i les genives. També ajuda a guarir el mal d’estómac i la picada d’escorpí (Herodot dixit). A l’Antic Egipte era un aliment habitual alhora que cerimonial i àdhuc s’utilitzava pel cutis. Apreciada de bell antuvi, segueix sent la beguda nacional a una pila llocs i per aquí tampoc no hem pogut resistir-nos als seus encants i abraçat la moda de fer-ne d’artesana. Sense pasteuritzar, sense additius ni conservants i amb petites produccions que sempre té molta més gràcia. La pionera fou la tarragonina Rosita (2007) i ara comptem amb cerveseries que elaboren excel·lents craft beers amb característiques ben originals i diferenciades a Santa Coloma, Escaladei, Montferri, Santa Bàrbara o Reus. Seguint el fenomen, el proper cap de setmana a l’Hospitalet de l’Infant s’hi celebrarà una fira de la cervesa, la primera edició d’Hospibeer. Consumir productes de proximitat és sa, lògic, sostenible i, econòmicament, reverteix en benefici propi.
Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Amb la col·laboració de: