Divendres 14 de juny de 2024

Reus 11

Anna Terradellas, autora del llibre ‘Adiósfera’ una obra sorgida del suïcidi del seu pare

Tarragona

La nova ordenança preveu terrasses obertes fins a les 2 a les places de la Part Alta

També es vol extendre l’horari nocturn a Corsini i a la primera coca de la Rambla Nova

Els grups municipals tenen sis dies per presentar esmenes al document de l’equip de govern 7

Camp de Tarragona 14 i 15

Siurana també asseca el turisme

Els establiments pròxims al pantà es mantenen amb clients locals i turisme no estival

L’AMB servirà de guia per a la la futura Àrea Metropolitana de Tarragona

El Grup Impulsor ha marcat el pròxim febrer com a termini per als tècnics per enllestir la proposta de treball 2 i 3

Tarragona

Els no adscrits i Junts permetran tirar endavant l’adjudicació de la neteja a Urbaser

4 i 5

Veïns de la Part Baixa protestaran el pròxim dia 19 per la inseguretat a la zona Tarragona

6

El departament d’Educació preveu instal·lar ascensors a tres centres educatius Reus 10

Opinió 24 Xavier Allué. Sota el Sena

Àrea metropolitana

El Camp de Tarragona perfila un nou ens metropolità que naixerà durant el 2025

Les atribucions La mobilitat, la promoció econòmica i la gestió de residus en seran els pilars

Oriol Aymí

Passada la tempesta electoral de 2024, el 2025 serà l’any del naixement de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Així ho ha predisposat el seu autoanomenat Grup Impulsor, que ha marcat en vermell al calendari el proper mes de febrer: llavors s’acabarà el termini que tenen els tècnics per enllestir la configuració de l’experiment polític més rellevant que s’ha dut a terme al territori.

Des de ja mateix, els ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, La Canonja, Constantí i Valls estudien fòrmules per unificar la gestió dels residus urbans. I el mateix amb el transport públic: tècnics de l’Empresa Municipal de Transport (EMT) i de Reus Transports (RT) tenen l’encàrrec d’estudiar una integració de les seves flotes i les seves rutes. Les dues empreses municipals han de «transitar» cap a una «gestió metropolitana», en

paraules de la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó. També amb la promoció econòmica, una àrea que els impulsors de l’àrea anomenen «Atracció de Recursos» i que pretén captar inversions estratègiques en clau territorial.

Amb permís de l’habitatge i l’energia, aquests seran els tres àmbits fonamentals sobre els que es construirà l’àrea metropolitana tarragonina, en un procés farcit d’equilibris polítics. Tarra-

gona, amb la seva empresa municipal Smhausa, liderarà la reflexió sobre les polítiques d’habitatge. Reus, amb l’empresa energètica municipal Reus Energia, farà el mateix amb una eventual política energètica territorial mancomunada. O la pròpia participació de Valls, únic municipi sense continuïtat territorial amb la resta, en el Grup Impulsor.

L’abast territorial Són diverses les fonts que

apunten a que els actuals vuit municipis que integren el Grup Impulsor no seran els únics que integraran l’àrea metropolitana. Altafulla i Torredembarra, per continuïtat urbana, juguen amb avantatge. També d’altres municipis que en la pràctica funcionen gairebé com a barris de Reus i Tarragona. En qualsevol cas, els límits territorials «els hem d’acabar de determinar» i es plantegen «amb criteris objectius i de forma consensuada», va explicar Llauradó.

Els impulsors han obert la porta a una futura ampliació territorial

Mentrestant, el departament de Territori ha arrencat aquest semestre la redacció del Pla Director Urbanístic de l’Àmbit Metropolità del Camp de Tarragona, que no contemplarà cap municipi més que els 7 centrals –els integrants del Grup Impulsor excepte Valls–. Com a mínim, el director general d’Urbanisme, Agustí Serra, va descartar el febrer passat cap ampliació. Ara bé, en aquest document, que serà una planificació territorial conjunta d’infraestructures i polítiques públiques, Llauradó va subratllar la voluntat compartida per actuar amb «visió de ciutat única». «El que busquem és millora la vida de la gent que viu en aquest territori», va resumir la presidenta de la Diputació.

Les frases Noemí Llauradó Presidenta de la Diputació

«En els propers mesos es definirà de quina manera, amb quina forma jurídica i amb quins recursos tindrà l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona»

Rubén Viñuales Alcalde de Tarragona

«Més que crear un nou ens tipus Consell Comarcal, ara el que és realment important és que els ciutadans vegin concrecions. I en el futur ja es veurà»

Sandra Guaita Alcaldessa de Reus

«Volem que durant aquest semestre, probablement des de setembre, comenci a haver-hi jornades de debat i conferències per obrir el debat a la societat civil»

Imatge de familia del grup impulsor que s’ha reunit aquest dijous al Palau Bofarull de Reus. Adrian Disch

Àrea metropolitana

Tarragona buscarà l’assessorament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Experiència El Grup Impulsor vol una relació estable amb l’AMB que serveixi com a guia

Oriol Aymí

El Grup Impulsor de l’Àrea

Metropolitana del Camp de Tarragona estudia vies de col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona per avançar en el dibuix del mapa tarragoní. Competències, tràmits, experiències, formació de tècnics, intercanvi d’experiències i solució a problemes de gestió que sorgiran durant el procés tarragoní són alguns dels àmbits en els que se centrarà aquesta col·laboració, que no busca altra cosa que facilitar el trànsit de Tarragona en el seu camí per a compartir i mancomunar serveis, apunten fonts coneixedores de la negociació.

A banda, el Grup Impulsor treballa a nivell intern. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va voler subratllar ahir la necessitat de constituir un grup de treball que integri secretaris i interventors municipals. Es tracta de determinar, a nivell jurídic però també a nivell econòmic, la forma que finalment tindrà l’ens metropolità tarragoní. Aquí hi cap des de la fórmula barcelonina, amb un impost metropolità explícit i uns ingressos que l’han fet la tercera administració pública amb major pressupost de Catalunya –per darrere de la Generalitat i la Diputació de Barcelona– a qualsevol proposta innovadora que també tingui en compte la participació público-privada. Llauradó no es va voler mullar ahir, en la segona reunió de treball del Grup Impulsor. «Encara no ho sabem, formarà part de les conclusions», va dir. «Som diverses administracions les que estem treballant perquè això sigui una realitat», va afegir la portaveu ‘de facto’ d’una àrea metropolitana que, de moment, no té més forma que la dels municipis que la impulsen, però que ja es marca un camí clar i un horitzó de mesos -i ara per ara sense cap cita electoral a la vista- per plasmar aquesta vella aspiració del territori.

Cap a la fusió dels busos de Tarragona i Reus

Els 75 autobusos de l’Empresa Municipal de Transport de Tarragona i els 18 vehicles que integren Reus Transport formen la flota de propietat municipal al Camp de Tarragona. Uns 11 milions de viatgers i 14,5 milions d’euros de pressupost a Tarragona, 2,7 i 3,8 a Reus. La resta de vehicles són concessions municipals del servei a empre-

Gestió de residus

Un servei únic de recollida de la brossa?

El Camp de Tarragona va abordar la gestió dels residus de forma mancomunada el darrer tram del segle passat. Els mateixos ajuntaments que avui impulsen l’àrea metropolitana tarragonina van constituir l’actual Mancomunitat per a la Gestió Integral dels Residus Urbans, qui al seu torn gestiona la incineradora de Sirusa. Al Baix Camp,

Desenvolupament econòmic

Una àrea de promoció econòmica en clau territorial

«Sostenibilitat ambiental, econòmica i social i amb visió metropolitana». Així va definir la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, la tasca de promoció econòmica que es planteja el grup impulsor de l’àrea metropolitana tarragonina. «Es tracta de tenir aquesta visió generosa que sempre hem apuntat

Mobilitat Habitatge,

Serveis al ciutadà

L’Ajuntament de Tarragona, a través del Servei Municipal de l’Habitatge (SMHAUSA), plantejarà en els propers mesos la construcció d’una política d’habitatge metropolitana. I l’Ajuntament de Reus, a través l’empresa municipal productora i comercialitzadora d’energia solar Reus Energia farà el

ses privades, el gruix de les quals expira l’any 2028. Tant a la plaça Mercadal com a la de la Font ja es parla obertament d’un futur amb una única empresa, però està per veure el paper que pot jugar l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM), òrgan de la Generalitat consorciat que avui fixa els preus i coordina el transport interurbà del Camp de Tarragona i del Baix Penedès. Al tinter, però no al calaix, queda de moment la qüestió dels taxis -que avui no poden operar fora del seu municipi- i també del Tramcamp.

el consell comarcal va constituir Secomsa, i avui, en funció de la zona, aquestes dues empreses públiques es reparteixen la gestió dels residus del territori del Camp de Tarragona. La Mancomunitat ja té sobre la taula un projecte expansiu, per donar servei al doble de ciutadans que fins ara, un pla que passa per reorganitzar la gestió dels residus a nivell territorial i incloure Secomsa en l’operació. Des del Grup Impulsor ja es parla d’aprofitar la conjuntura per plantejar tmaé un únic servei de recollida.

tots els membres», va afegir la reusenca, perquè en aquesta tasca de promoció econòmica, que els impulsors han volgut anomenar d’atracció de recursos, però és un dels punts que pot provocar fricció entre els municipis membres tot i que el benefici a llarg termini de qualsevol inversió sigui pel conjunt del territori. La promoció sense intermediaris dels polígons industrials en els mercats europeus és un dels aspectes on els actors veuen que l’àrea metropolitana pot incidir. La innovació i l’atracció d’empreses tecnològiques, també.

mateix, amb l’afegit que al seu sector ja existeix també l’Energètica Pública de Catalunya. Les dues empreses municipals lideraran els seus respectius grups de treball que. A banda, la segona reunió del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona va servir ahir per posar sobre la taula la Cultura, un àmbit que fins ara era inexistent al debat. Un grup de treball específic s’encarregarà de dibuixar estratègies culturals territorials, amb l’objectiu tant d’impulsar el talent local com d’evitar contraprogramacions.

Viñuales aprovarà l’adjudicació de la neteja a Urbaser amb el suport de Junts i els no adscrits

Política Els exregidors de Vox i els juntaires avalen la proposta dels socialistes d’atorgar el contracte a la segona classificada

John Bugarin

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ja té els vots necessaris per tirar endavant l’aprovació de l’adjudicació del contracte de la brossa a Urbaser. El grup municipal de Junts per Catalunya i els consellers no adscrits donaran llum verda a la proposta que portarà el govern al ple del pròxim juliol. Així doncs, la decisió de l’executiu socialista tirarà endavant amb els vots a favor d’almenys 14 dels 27 edils. Els nou del PSC, els tres de la formació juntaire i els dels dos exconsellers de Vox —Javier Gómez i Jaime Duque—. Sembla complicat, però s’hi podria sumar el Partit Popular, que encara no s’ha volgut pronunciar. En canvi, Esquerra Republicana, En Comú Podem i Vox ja han deixat clara la seva oposició a la forma de procedir del govern. Ahir al migdia, Viñuales va convocar una Junta de Portaveus que va comptar amb la presència de tots els grups de l’oposició. Durant la reunió, el Secretari General de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, va desgranar la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic que estima el recurs d’Urbaser per a l’anul·lació de l’adjudicació del contracte de la brossa a GBI Paprec i la seva exclusió del concurs. El govern municipal ha apostat per continuar amb la licitació i proposarà atorgar el servei de neteja a la segona classifi-

cada. Un informe jurídic elaborat pels tècnics municipals avala la decisió de l’executiu.

Llum verda Junts veu amb bons ulls la idea d’adjudicar el contracte a Urbaser. El seu portaveu, Jordi Sendra, remarca que la resolució del Tribunal de Contractes «no ataca el procediment, sinó l’adjudicació». «No demana tornar a la casella de sortida», assegura l’edil. Per aquest motiu, donaran suport a la proposta del govern de Viñuales. També ho faran els consellers no adscrits. «Després de valorar danys i perjudicis, com a juristes creiem que és la millor opció», apunta Javier Gómez, qui reconeix que «la via jurisdiccional sempre està oberta».

«Sempre hi ha el risc que s’interposin recursos, però el percentatge de guanyar tot el que vindrà a partir d’ara és elevat», assegura l’edil, qui afirma que «no hi ha cap causa per anul·lar el procediment de contractació i, de fet, s’incorreria en una irregularitat». En aquest sentit, Gómez explica que les empreses podrien recórrer en via contenciós administrativa i podria suposar «danys terribles».

Critiquen les «presses»

El Partit Popular encara no ha volgut desvelar quin serà el seu posicionament respecte a l’adjudicació a Urbaser. Això sí, la portaveu, Maria Mercè Martorell, denuncia «la incapacitat del govern i les seves

presses per licitar el contracte més car de l’Ajuntament». Hi coincideix Maria Roig (ERC), qui critica la «precipitació» de Viñuales. «Li hem demanat que l’Ajuntament defensi davant el TCC la feina feta per la mesa de contractació perquè, en cas contrari, està admetent haver fet malament l’adjudicació», apunta. L’edil assegura que «la resolució del Tribunal no ens obliga a fer res immediatament, hi ha temps per valorar bé altres opcions».

La portaveu de Vox, Judit Gómez, s’ha mostrat taxativa: «No donarem suport a la precipitada adjudicació del contracte de la brossa». «Considerem que procedir sense un informe extern és un acte d’irresponsabilitat», etziba. Jordi Collado (ECP) també critica la «impaciència» del govern. «Estan actuant de forma impulsiva i ens preocupa per tot el que pot comportar continuar amb el procés d’aquesta manera», assenyala el conseller, qui creu que la ciutat pot patir un fort cop «d’aquí a uns anys». «Sembla que el govern té els suports suficients amb Junts i els trànsfugues de Vox», lamenta, d’una altra banda, Collado.

Prement l’accelerador Viñuales està prement l’accelerador per poder adjudicar el contracte de la neteja a la segona classificada. En el ple del pròxim divendres 21 de juny, s’aprovarà donar compliment a la resolució del Tribunal Català de Contrac-

L’actual adjudicatari del contracte de la brossa, FCC, porta oferint el servei de neteja a la ciutat de Tarragona des del 2022 quan la companyia va guanyar el concurs. Cristina Aguilar

ERC, Vox i ECP s’hi oposen, mentre que el PP encara no s’ha volgut posicionar

El govern preveu portar la proposta d’adjudicació al ple del mes de juliol

tes. Tanmateix, es portarà el requeriment de la mesa de contractació a Urbaser de la documentació requerida per seguir el procediment. Així doncs, l’objectiu del govern és que s’adjudiqui el contracte a la nova empresa de forma definitiva en el ple de juliol. L’alcalde ja compta amb el suport de Junts i dels no adscrits perquè sigui possible.

L’apunt

Una entesa que podria assentar un precedent a l’Ajuntament

L’entesa entre el govern municipal i els consellers no adscrits pel contracte de la brossa pot assentar un precedent. Els socialistes suen cada vegada que han de trobar els suports suficients per tirar endavant grans temes de ciutat com poden ser els pressupostos, les ordenances fiscals o, en el futur, el POUM. La decisió del govern d’adjudicar el servei de la neteja a la segona classificada ha generat gran reticència entre la majoria dels grups

de l’oposició. Només Junts i els exconsellers de Vox avalen la proposta. Aquest és un escenari que es podria repetir més vegades en el que resta de mandat. La marxa de Javier Gómez i Jaime Duque de la formació ultradretana ha ampliat el marge de maniobra de l’executiu socialista. De fet, poden ser figures clau per desencallar algunes qüestions importants, com el del contracte de la neteja. Partits de l’oposició han manifestat la seva preocupació perquè això es pugui traduir en una ampliació de govern, que ha estat tema recurrent durant les darreres setmanes als passadissos de l’Ajuntament.

El català com a llengua de salutació als comerços cau un 13% a la ciutat

Societat S’ha impulsat un pla d’accions per fomentar la llengua

Redacció

El català com a llengua de salutació als comerços i botigues de la ciutat ha caigut un 13% respecte a les dades de l’any 2015. El català suposa el 30,2%, i la darrera dada del 2015 era del 43,4%. El 5,5% de respostes són ambivalents

català-castellà i el 62,5% saluden en castellà. Per la seva banda, l’adaptació al català per part del comerciant quan el client se li adreça en aquesta llengua, se situa en un 62,2 %, quan l’any 2015 es va situar en el 70,5%. Aquest és un dels motius pels quals s’ha impulsat un pla d’acci-

ons per fomentar la llengua catalana des del Consorci de Normalització Lingüística i la Secretaria de Política Lingüística, amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Entre les línies de treball destaca la de Comerços aprenents, que s’adreça específicament als comerços lingü-

ísticament més deficitaris en l’ús del català. Consisteix en la realització d’un total de 10 sessions de formació elemental de llengua catalana al mateix comerç. Això permetrà que el personal que es formi puguin començar a adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles. També es donarà informació sobre les vies presencials i en línia per aprendre català, es divulgaran els ajuts existents per a la introducció del català a les empreses i s’informarà dels drets i els deures lingüístics.

Els veïns de la Part Baixa protestaran contra els problemes de seguretat a la zona

Veïnal Han convocat una trobada el 19 de juny al barri

Els veïns del barri del Port estan «farts» dels problemes de seguretat que es viuen a la zona. Sobretot aquells qui resideixen al carrer Orosi, on un comerciant va ser apunyalat durant el darrer cap de setmana. Per aquest motiu, els afectats han decidit convocar una trobada el pròxim dimecres 19 de maig, sota el lema «Per la teva seguretat, moute! No passis més por!». Se celebrarà a partir de les 19.40 hores als baixos del Centro Cultural de Aragón, al carrer Pau del Protectorat.

Allà, el veïnat tractarà els

darrers incidents que s’han produït a la zona. També serà un acte de protesta contra una situació que arrosseguen des de fa molts anys. «És un problema històric i encara seguim a l’espera d’una solució», explica Mari Carmen Puig, presidenta de l’Associació de Veïns (AV) del barri del Port. L’entitat no ha convocat aquesta trobada, però hi serà present per donar suport a les reivindicacions dels residents de la zona.

«La gent està en peu de guerra, estan cansats i veuen que la situació se’ns en va de les mans», assenyala Puig, qui lamenta que els episodis d’in-

seguretat i d’incivisme «no venen d’ara, sinó que passen des de fa temps». «Sobretot, els que més ho estan patint han estat els de la zona d’Orosi», apunta. Els veïns creien que la remodelació d’aquesta via ajudaria a solucionar aquesta problemàtica. El cert és que no ha estat així. «La gent té por de sortir a certes hores», reconeix Puig.

Policia de proximitat L’associació veïnal reclama, un cop més, que augmenti la presència policial. «Necessitem més agents de proximitat a peu de carrer», remarca la seva presidenta qui assegu-

Els residents més afectats són els del carrer Orosi pel constant incivisme

ra que «ens ho va prometre l’Ajuntament, però no arriben». L’entitat es va reunir

La Colla Jove estrena un àlbum de cromos per celebrar el 45è aniversari

Societat La Colla Jove estrena un àlbum de cromos per commemorar el seu 45è aniversari. L’àlbum conté tots els castells realitzats, places, viatges i esdeveniments socials. L’àlbum costa cinc euros i hi ha 380 cromos. Es pot comprar a la mateixa colla i en diversos establiments de la ciutat. Redacció/Cedida

El teatre com a eina per descobrir la Tarragona de l’època romana

Cultura Un centenar d’alumnes dels dos centres de SPSP fan avui una representació conjunta de les tres obres teatrals inspirades en l’època romana i vinculades a tres monuments: el Pont del Diable, l’Amfiteatre i el Fòrum de la Colònia. És la cloenda del cicle Teatre amb Història. Redacció/Cedida

fa justament un mes amb el govern municipal i la Guàrdia Urbana per abordar els problemes de seguretat al barri. El consistori va decidir retirar els nous bancs del carrer Orosi, com a mesura preventiva, ja que s’havien convertit en un punt de trobada d’usuaris «conflictius» on l’incivisme

era constant. La preocupació i la por ha augmentat entre els veïns després que, en aquesta mateixa via, un home apunyalés un comerciant en un supermercat. L’agressor, només unes 24 hores després, va tornar a l’establiment on es van produir els fets per amenaçar els treballadors.

John Bugarin

Agents de la Guàrdia Urbana en un operatiu a la Part Baixa que es va produir a principis de maig. Aj. Tarragona

La primera proposta d’ordenança de terrasses permet obrir fins a les 2 h a les places de la Part Alta

Comerç El govern municipal també suggereix excloure-les de les coques centrals de la Rambla Nova

Oriol Castro

Les places de la Part Alta podran obrir fins a les 2 h de la matinada de dijous a dissabte. L’Ajuntament de Tarragona fa sis anys que treballa internament per a crear una ordenança de terrasses que reguli el sector a tota la ciutat. Ara, el govern municipal ha presentat el primer esborrany de la futura regulació, que haurà d’aprovar-se al consell plenari.

«Volem una ordenança viva, que s’ajusti a les necessitats del carrer i no quedi obsoleta en pocs anys», va explicar ahir Montse Adan, consellera de Comerç. El document de proposta gira entorn tres eixos clau: els horaris, l’incompliment i el mobiliari. Primer, l’horari de tancament de les terrasses a tota la ciutat serà a les 00 h, de diumenge a dijous.

La resta de dies, i els festius i vigílies de festius, serà a l’01 h.

A l’estiu, s’allargarà fins a les 02 h.

En canvi, el règim especial

que tenia fins ara la plaça de la Font també el tindrà l’Illa Corsini, així com a la plaça del Fòrum, la del Rei i el tram inicial de la Rambla Nova. De diu-

menge a dimecres tancaran a l’01 h i de dijous a dissabtes a les 02 h. «Així, volem descongestionar els espais. Aquest règim diferent es va arribar

a contemplar estendre-ho a tota la ciutat, però els tècnics ho van rebutjar», va indicar la consellera. Segon, la Guàrdia Urbana crearà un règim

Les terrasses també s’eliminaran al carrer Unió, Major i al d’en Canyelles

L’apunt

Bona sintonia entre els partits

Els grups municipals tenen deu dies per a presentar esmenes. «Una de les nostres esmenes és que les decisions les hem de prendre entre tots. No ens agrada que el govern intenti monopolitzar la capacitat de decidir», explica Xavi Puig, portaveu adjunt del grup d’ERC. Des del PP, creuen que és «imprescindible» el treball transversal entre diferents àrees. «És important aprovar-la perquè fa temps que s’hauria d’haver fet», opina Jordi Sendra, de Junts. En canvi, el grup de Vox creu que als barris també s’haurien d’ampliar horaris. Des d’ECP celebren que es pensi en els veïns però s’oposen a l’ampliació els dijous.

sancionador específic per les terrasses, amb diferents tipus de multes. «També es planteja que si un local reincideix a l’hora de trencar la norma se li retiri una temporada el permís de terrasses», va exposar Adan. El document final del cos de seguretat es coneixerà en els pròxims dies. Per últim, la proposta de l’executiu municipal no contempla permetre sostres rígids i estructures grans i fixes. «Volem optar per materials mòbils, més lleugers, que es puguin retirar fàcilment i no ocupin tant espai», va indicar la consellera. En aquesta línia, no es permetrà publicitat aliena a l’establiment a les terrasses i es regularan les dimensions. «Per exemple, les pissarres hauran d’estar dintre de la zona del local i hauran d’estar autoritzades prèviament», va asseverar Adan.

La consellera també va anunciar que les terrasses s’exclouran de les coques centrals de la Rambla Nova, menys al tram del Balcó, i al carrer Major, carrer d’en Canyelles i al carrer Unió. «Volem que siguin espais especials per a fomentar el comerç local», va concloure Adan.

Totes les terrasses de la ciutat tancaran a les 00 h de diumenge a dijous, tot i que hi ha excepcions. Gerard Martí

Un estudiant de l’Estonnac guanya els premis de recerca dels Enginyers Industrials

Educació Delfín Armora va fer un treball sobre l’aerodinàmica en un vehicle comercial

Redacció

L’estudiant de l’Estonnac Delfín Armora ha estat el guanyador del certamen de treballs de recerca organitzat pels Enginyers Industrials de Catalunya a la demarcació de Tarragona. El jove s’ha endut el guardó pel seu treball titulat Millora aerodinàmica en un vehicle comercial, on demostra com millorar el coeficient aerodinàmic de vehicles comercials per a una reducció en el consum i les emissions de CO2. L’alumne ha desenvolupat un marc

teòric que estudia al detall l’aerodinàmica en vehicles comercials, basant-se en els orígens i paràmetres com la resistència i la càrrega aerodinàmica. En la part pràctica de l’estudi, ha utilitzat una quinzena de models d’automòbils comercials a escala per mesurar tant la resistència com la càrrega aerodinàmica reals en un túnel de vent. El segon premi se l’ha endut Pau Burgueño, de l’Institut Vila-seca, el tercer lloc s’ha entregat a Juan Francisco Campallo i l’accèssit ha estat per Xavier Tafalla, de l’Institut Roquetes.

Mostra de Teatre Jove La 31a edició de la Mostra de Teatre Jove de Tarragona va cloure amb la representació del musical ‘Bondat’

‘Finire in bellezza’, amb Nebulosa Teatre

Confiar o no confiar? Amb aquest dubte, amb aquesta disjuntiva, la companyia Nebulosa Teatre va apuntar cap als fonaments de les relacions humanes des del primer monòleg de Bondat, el musical de creació pròpia que va estrenar dimecres passat al vespre al Teatre Tarragona. Confiar en un mateix? En els altres?

Quan? I, sobretot, per què?

A partir d’un treball previ d’introspecció sobre temes que els removien per dins, els actors exploraven, al llarg de la representació, qüestions com ara les càrregues emocionals, les inseguretats, l’angoixa, el rebuig o el sentiment de culpa. El grup, acostumat a exprimir el seu tarannà còmic, va aproximar-se al drama amb sensibilitat, i la resposta del públic es va deixar notar de seguida en forma de silencis unànimes de recolliment i d’aplaudiments.

de vegades des d’un espectre de tonalitats molt ampli, que transportava els espectadors des de l’alegria fins a la desesperació, des de l’agressivitat d’un malfactor fins a la vulnerabilitat d’un jove amb atacs d’ansietat per mals d’amor.

En el cas del personatge protagonis-

L’obra estava dirigida per Raquel Rodríguez Carrascosa

L’obra va comptar amb la música en directe del pianista Sergi Cugat, que a banda de reforçar les emocions que volia transmetre el text —escrit i dirigit per Raquel Rodríguez—, va mantenir la concentració i la presència escènica durant tota la funció. En el terreny de les interpretacions, es va evidenciar especialment la connexió íntima dels actors amb els estats emocionals que encarnaven,

ta, la Noa (Isamar Mateo), aquest tour de force era encara un punt més exigent. Veu i cos es bolcaven a escena, ja fos assumint un paper destacat en les cançons originals com en els diàlegs o monòlegs. Acompanyar-la en els seus periples vitals deixava, pel camí, el que semblaven ensenyances sapiencials dirigides al públic: «Només et pots salvar tu mateix», «aquells que corren no

fugen de res: avancen», etc. Era com si l’obra restituís, davant nostre, aquella inscripció tan cèlebre com complexa inscrita en el frontó del temple de Delfos: «Coneix-te a tu mateix». Un cop acabada la funció, als concurrents al col·loqui posterior, celebrat al vestíbul del Tarragona, se’ls va fer saber que acabaven de presenciar la darrera actuació de Nebulosa Teatre a la Mostra. El grup té ganes de provar reptes nous i d’afrontar el camí de la professionalització. Amb unes propostes lumínica i sonora també molt cuidades, Nebulosa Teatre feia bona aquella expressió italiana tan adequada per als comiats dolços: finire in bellezza. Preguntats pel valor del cicle de teatre jove on aquesta companyia, nascuda el 2017, s’ha donat a conèixer i ha crescut en termes teatrals i vivencials, responien: «La Mostra ens situa com una ciutat de cultura de teatre. Cuidem-la». Faríem bé, tots plegats, de fer-los cas.

Enric Garcia Jardí

Crònica escrita amb les aportacions d’Alèxia Laboria González, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.

Imatge dels guanyadors del certamen. Cedida

L’elenc d’actors estava format per Isamar Mateo, Antonio Trujillo, Carlos A. Fernández, Mehdi Salouji, Raquel Rodríguez i Albert Gago, amb el suport tècnic d’Adrià Dalmau. Carles Uriarte

La darrera de les funcions de la Mostra d’enguany va tornar a comptar amb una molt bona assistència de públic.Carles Uriarte

Comença el cicle de concerts TAU, un festival de música antiga

Cultura Avui comença el cicle de concerts que l’Agrupació de Música Antiga de Tarragona (TAU) organitza per tercer any. TAU és un cicle de concerts que duu la música antiga a llocs inigualables com l’interior de la Catedral o a espais a l’aire lliure. Aquest divendres, les 21.30 hores, a la pèrgola del Serrallo, Arianna Savall i el seu grup Hirundo Maris mostraran la seva proposta d’early fusion. Aquesta actuació és oberta i gratuïta. Totes les actuacions del cicle es poden consultar al web www.tarragonaturisme.cat/ ca/esdeveniments/tau-musica Redacció

L’exposició

‘Zoocosis’ ha acollit més de 5.300 visitants

Cultura Quan encara no s’ha complert un mes de la inauguració, l’exposició Zoocosis de la fotògrafa madrilenya Estela de Castro a l’antiga seu del Banc d’Espanya a Tarragona ha superat els 5.300 visitants i s’ha convertit en la mostra organitzada per Mèdol que més públic ha atret fins al moment. L’exposició, que s’acabarà diumenge, ofereix una bona oportunitat per visitar l’antiga i monumental seu bancària de la Rambla Nova, on s’ha connectat l’art, la història i la comunitat de forma innovadora, abans no torni a tancar les seves portes. Redacció

La 32a edició del Concurs de Focs inclourà una exhibició de drons

Cultura El certamen se celebrarà del 3 al 6 de juliol, mentre que l’espectacle de llums es farà

Redacció

La ciutat acollirà, del 3 al 6 de juliol, una de les cites més consolidades i multitudinàries de l’estiu tarragoní. Es tracta del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, que aquest 2024 arriba a la seva 32a edició. Aquesta manté, com en anys anteriors, els quatre dies de concurs, de dimecres a dissabte, però presenta una novetat important. I és que l’esdeveniment incorpora un dia extra, amb una exhibició de drons— pensada per a persones amb sensibilitat acústica— des de la mateixa Punta del Miracle el dimarts 2 de juliol a les 22.30 hores, la qual servirà per donar pas als quatre dies del certamen. La consellera de Cultura i Festes de l’Ajuntament, Sandra Ramos, acompanyada del Responsable Comercial d’Endesa a Tarragona, Carlos Gómez, van presentar aquesta nova edició en roda de premsa. La companyia energètica s’afegirà enguany al Concurs de Focs tarragoní com a patrocinadora oficial. Sandra Ramos ha posat en valor el fet d’incorporar un dia d’espectacle pensat expressament per a tothom per aportar «perspectiva inclusiva i d’accessibilitat». «La intenció és anar millorant i polint aquests aspectes que donen valor afegit a esdeveniments tant consolidats i de renom com aquest», apuntava.

Hi participaran dues pirotècies nacionals, una francesa i una altra italiana

Així, avançant-se un dia al calendari habitual d’anteriors edicions, dimarts 2 de juliol, l’empresa catalana Flock Drone Art oferirà a la Punta del Miracle l’espectacle Geometrics, un espectacle avantguardista que desplega 200

drons de llum en una dansa mística de formes i figures abstractes. L’espectacle, que serà a la mateixa hora que les pirotècnies que participen en el Concurs (22.30 h), tindrà una durada d’uns 15 minuts i serà visible i audible des de la platja del Miracle

Participants internacionals El certamen comptarà amb dos participants nacionals i altres dos internacionals. Dimecres 3 de juliol arrenca-

rà el certamen la pirotècnia Josman, de Cambeo–Coles (Ourense), empresa referent en l’art de la pirotècnia gallega des de 1973. Dijous 4 serà el torn de la pirotècnia Pibierzo, de Villaverde de la Abadía, Lleó. Per primera vegada participa en el concurs tarragoní aquesta empresa que compta amb un palmarès molt ampli en diverses edicions del Concurs de Mascletaes de les Festes de la Magdalena. Divendres 5 agafa el re-

lleu la primera pirotècnia estrangera d’aquesta edició. De Canepina, Itàlia, arribarà l’empresa pirotècnica Poleggi. Fundada l’any 1850 pel mestre Annunziato Poleggi. L’any 1915 van ser guardonats al congrés de Milà. Finalment, dissabte s’encarregarà de tancar el certamen la francesa Ciels en Fete. Aquesta pirotècnia dirigida pel mestre artesà Bruno Duverger està reconeguda internacionalment per la seva excel·lència.

Imatge d’una edició anterior del Concurs de Focs Artificials de Tarragona, un certamen que enguany arriba a la seva 32a edició. Gerard Martí

Educació té previst instal·lar ascensors en tres centres educatius de la ciutat

Educació La comunitat educativa ha rebut la mesura amb els braços oberts perquè permetrà millor l’accessibilitat dels espais

Sergi Peralta Moreno

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya té intenció d’instal·lar ascensors a tres centres educatius de Reus. En concret, els elegits són les escoles Cèlia Artiga, Marià Fortuny i Misericòrdia. Segons ha pogut saber Diari Més, arquitectes del Govern català van visitar les installacions fa unes setmanes per analitzar l’espai disponible i la viabilitat de col·locar els elevadors. Tot i que el Departament té previst començar a treballar en aquests projectes aquest mateix estiu —ha pressupostat actuacions de millora dels centres que s’executaran durant les vacances escolars per un import total de 540.000 euros—, la comunitat educativa creu que els ascensors entraran en funcionament en, com a màxim, un parell d’anys.

La directora de l’Escola Marià Fortuny, Núria Sabaté, assegura que és un «gran pas endavant» per millorar un «problema» que té el centre, com és l’accessibilitat, atès que les rampes que permeten accedir a les plantes superiors tenen una inclinació pronunciada, factor que propicia «que una persona autònomament no pugui pujar amb cadira de rodes». «Els centres educatius han de ser accessibles», afirma Sabaté davant la solució proposada, tot afegint que, fins i tot, permetrà millorar en seguretat. «Millorem molt», conclou.

Per la seva banda, Daniel Zapata, de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de l’Escola Cèlia Artiga, comenta que la mesura permetrà que estudiants i docents amb mobilitat reduïda o que pateixin algun accident tinguin més autonomia, en poder accedir al pis superior sense ajuda d’altri i no quedar reclosos a la planta baixa. «Estem contentíssims perquè

Exterior de l’Escola Cèlia Artiga, un dels centres on Educació col·locarà un ascensor. Gerard Martí Sabaté: «És un gran pas endavant, millorem molt en accessibilitat»

El Departament destinarà 540.000 euros a millorar centres a l’estiu

és un assumpte que fa molts anys que lluitem per ell, ho rebem amb els braços oberts», expressa. «L’escola estava feta amb la normativa antiga», recorda. «Això ens beneficiarà, també, perquè podrem ampliar l’oferta formativa a qualsevol alumne», tanca.

La Generalitat, en total,

S’instal·larà un nou mòdul al CEE Font del Lleó. Gerard Martí

destinarà 540.000 euros a reformar escoles i instituts de la ciutat aquest estiu. Tal com concreten a Diari Més fonts d’Educació, l’import es dividirà en set actuacions en set centres diferents. A ban-

da del treball referent als tres ascensors —el Departament no especifica si es refereix a la instal·lació dels aparells o a la redacció dels projectes, tot i que des de la comunitat educativa es creu que és una ope-

ració que s’executarà a uns anys vista i que primer s’haurà d’enllestir un projecte definitiu—, s’adequaran els banys de l’Institut Gaudí i la sala polivalent de l’Escola Rosa Sensat. A l’Institut Baix Camp, es col·locaran passamans a l’escala i s’impermeabilitzarà la coberta del teatre. La setena acció prevista és la installació d’un mòdul prefabricat al Centre d’Educació Especial (CEE) Font del Lleó, iniciativa de la qual es feu ressò Diari Més en l’edició del 5 de juny i que ja està a licitació, per un pressupost base de 132.326,16 euros (IVA inclòs). Els Serveis Territorials d’Educació consideren que la col·locació de l’ítem, que tindrà quatre aules d’ensenyament i dos lavabos, és necessària «per l’increment d’escolarització».

L’apunt

Eficiència energètica, el repte del 2023

La Generalitat de Catalunya va executar l’estiu passat obres a escoles i instituts per un valor superior als 2,5 milions d’euros, sobretot, destinades a millorar l’eficiència energètica i el confort tècnic dels edificis. També hi va haver altres actuacions destacades, com la retirada del mòdul de l’Escola Cèlia Artiga i la intervenció a l’antiga Escola Ciutat de Reus, per tal d’adequar els espais que ocupen els Serveis Educatius del Baix Camp i posar al dia les instal·lacions.

Anna Terradellas: «No et miren amb la mateixa cara si qui ha mort s’ha suïcidat»

Entrevista L’autora del llibre ‘Adiósfera’ el presentarà demà dissabte 15 de juny a l’Espai Boule a les 10.30 hores

Miquel Llaberia

En quin moment una experiència com el suïcidi del teu pare decideixes plasmar-ho en un llibre?

«El llibre Adiósfera va néixer quan vaig començar a recopilar totes les notes que tenia des del 15 de juny del 2014, quan el meu pare ens va dir adeu. Aleshores, començo a donar-li forma al llibre a partir del meu TFG i m’impulsa a tancar l’etapa i veure-la d’una manera més artística. I també el que busco és que sigui un diari compartit, ja que el lector també pot interactuar i fa preguntes que el conviden a reflexionar».

És complicat escriure d’un tema com aquest?

«Complicat ho és, però jo sempre dic que el dol és una cosa que cadascú porta a la seva manera. El que sí que dic és que hi ha dues etapes, les del dol i de l’acceptació, que és una que cadascú fa si vol, si pot o si li donen l’oportunitat. A més, és un tema amb el qual no em vaig obrir a ningú, però el fet d’escriure-ho va ser la manera d’alliberar-me de tot».

Per què ens costa tant la fase d’acceptació?

«Perquè no volem acceptar que la persona ja no hi és. Acceptar no és resignació, però res et fa perdre més l’energia que lluitar contra una situació que no pots canviar. Alesho-

res, és acceptar que la persona ja no hi és i que has de viure sense ella, i el que et queda són els records». Com es fa perquè els records siguin una cosa bonica i no dolorosa?

«Quan mor algú, l’has de recordar per com ha viscut, no en el dia de la seva mort. T’has de centrar en els records positius que t’aporta». Les circumstàncies d’un suïcidi fan que el procés de dol sigui diferent?

«No vull que es malinterpreti, però quan algú es mor d’una malaltia o un accident, la persona a la qual li expliques no et mira amb la mateixa cara que si li dius que ha mort a causa d’un suïcidi. La gent ho intenta camuflar perquè no sembli tan fort, però és la societat la que imposa que no ho puguem explicar. No li donem importància a la salut mental i es tracta com un tema tabú. Al principi jo em vaig sentir una mica exclosa per aquest fet que no estava normalitzat, però no m’he sentit pitjor o diferent d’altres en un procés de dol. La salut mental és part de la persona i és la nostra responsabilitat cuidar-nos de nosaltres mateixos i de la gent que ens envolta». És un llibre destinat a una persona que hagi passat per aquest procés o per a tothom?

«El llibre sí que està més enfocat a persones que tenen el

dol present a la seva vida, els hi falta algú o estan en una etapa de soledat. Però és un llibre que vull compartir amb tothom perquè vull donar-li visibilitat a aquest tema. Planteja preguntes de reflexió, que jo em vaig fer en el seu moment, que et poden servir per al dia a dia. Una de les preguntes que més em vaig fer va ser la de: «per què a mi?». És la pregunta que tothom es fa». Però és una pregunta sense resposta no?

«No, no té resposta. Però aquesta és la resposta, que no hi hagi cap resposta clara». En el llibre fas un recull de diverses cites de cançons o altres autors. Com d’importants són?

«Molt important. Perquè són frases que he recollit durant l’elaboració del llibre o de cançons que havia escoltat quan el meu pare estava amb nosaltres, i aleshores no els donava el valor que avui els dono. Llegir la lletra sense cantar la cançó, centrar-me en el seu significat, que ara per mi és diferent del d’abans».

Què li diries a una persona que hagi passat recentment per la teva situació?

«Que no és culpa seva, que els suïcides no volen morir, només volen deixar de patir. Que tingui esperança i que no se senti culpable. Si nosaltres haguéssim sabut que aquesta persona ho volia fer, hauríem estat al seu costat i l’hauríem

L’Ajuntament estudia licitar la instal·lació de les llums de Nadal de manera plurianual

Societat L’Ajuntament de Reus treballa actualment en el contracte públic per a la en la licitació de la instal·lació de les llums de Nadal a la ciutat que, com a novetat d’enguany, passaria a ser un contracte plurianual. Per aquest motiu, actualment s’estima que el valor del contracte ascendiria fins als 1,4 milions d’euros, segons l’import que s’ha avançat a causa de l’obli-

gatorietat de publicar aquesta informació al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), un creixement significatiu del pressupost total del contracte. La conseqüència de fer el contracte plurianual és que l’empresa contractada portaria a terme la instal·lació de les llums de Nadal de més d’un exercici consecutiu, començant per l’edició del Nadal de 2024-2025. Fons

Disch

Record

«Quan mor algú l’has de recordar per com ha viscut, no en el dia de la seva mort»

ajudat».

I a una persona que tingui pensaments suïcides?

«Penso que les persones que

se suïciden són persones valentes, perquè tenir el valor de fer-ho poca gent ho té. Moltes vegades diem molt fàcilment que em vull morir o suïcidar. Aquelles persones segurament seran les que no se suïcidin, potser tan sols estan passant un mal moment. El que faci el pas no ho dirà. Perquè no voldrà cridar l’atenció

ni demanarà ajuda perquè tu no te n’adonis. Per això, a aquestes persones, si us plau que demanin ajuda». Et fas la pregunta de «per què no em va dir res?» «No, perquè si ens ho hagués dit l’hauríem ajudat i aleshores no ho hagués fet. És com la pregunta de «per què a mi?». No hi ha resposta».

Fundeen ofereix l’oportunitat als veïns de la Ribera d’Ebre d’invertir als parcs solars «Garcia Aubals I & II» de Sabia Energía

La plataforma de finançament participatiu Fundeen ofereix als veïns de tota la comarca de Ribera D’Ebre (ubicació de la planta), i els municipis d’El Molar, El Masroig i Els Guiamets per les seves condicions de limítrofs, la possibilitat d’adquirir participacions en aquests dos nous projectes d’energia renovable, obtenint així un rendiment econòmic resultant de l’aposta per la sostenibilitat. Concretament, es tracta de “Garcia Aubals I” i “Garcia Aubals II”, que s’obrirà pròximament, amb número d’expedient FUE-202303056805 FUE-2023-03059202 respectivament, dos projectes de la promotora Sabia Energía, SPV SABIAVANZA S.L., que consisteixen en la creació de dues instal·lacions solars de 11,68 MWp en total.

Els veïns de la zona tindran l’oportunitat d’adquirir, de manera prioritària, participacions en aquests projectes, tal com estableix l’art. 9 bis del Decret llei 24/2021 d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades de la Generalitat de Catalunya. Així, els inversors d’aquesta comarca conformada per 17 municipis, en la qual hi habiten prop de 19.549 persones que superen la majoria d’edat, podran participar prioritàriament en aquests projectes, que suposen una inversió total de 6.115.988€.

Un estudi previ per analitzar la capacitat d’inversió local Fundeen ha estat l’encarregada de realitzar un estudi per analitzar la capacitat d’inversió local amb l’objectiu d’ajudar a dimensionar l’oferta de finançament local que Sabia Energía pretén oferir als habitants dels municipis, donant compliment a allò establert al Decret llei 24/2021 d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes participades de la Generalitat de Catalunya.

Els interessats a invertir en aquests projectes poden fer-ho a través de la mateixa plataforma de Fundeen. L’entitat compta amb l’autorització de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i està adherida als Principis d’Inversió Responsable de l’ONU.

de la regidoria de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus justifiquen aquesta decisió assegurant que servirà per «assolir un major estalvi econòmic tal com fan altres ajuntaments de l’Estat». No obstant això, encara no ha transcendit quants exercicis inclourà la corresponent licitació, ja que, encara s’està treballant en els detalls del contracte públic. Redacció

Un dels pilars de la seva missió és afavorir la transició energètica per obtenir energia de fonts renovables, alhora que suposa un impuls socioeconòmic de la regió tot fomentant la formació i l’ocupació local.

Una aposta per reduir l’impacte ambiental del municipi Els projectes, que compten amb una potència conjunta de 11,68 MWp i amb declaració d’impacte ambiental amb caràcter favorable, equivalen a 1.862 hores d’energia renovable una producció anual de 21.746 MWh, evitant així l’emissió anual de 6.087 de tones de CO2. Els veïns interessats podran finançar fins a un 20% dels parcs, o el que és el mateix, 1.223.198€ mitjançant un préstec de tipus subordinat amb durada màxima de 15 anys, on les aportacions van des d’un mínim de 500€ a un màxim de 122.320€ per inversor, a un tipus d’interès variable que s’estima a l’EURÍBOR 6M +3,50% - 4,50%. Aquesta oferta estarà oberta fins a obtenir l’autorització administrativa prèvia o aconseguir el 20% del finançament local. Amb l’objectiu que totes les persones i institucions locals puguin conèixer totes les dades de primera mà, s’ha organitzat una presentació oberta a tot el públic que tindrà lloc a la Sala de Maig de Garcia el 20 de juny a les 19:30 hores.

Per formar part d’aquests projectes o obtenir-ne més informació, es pot accedir fàcilment a la web de Fundeen –fundeen.com–, descarregar l’aplicació o sol·licitar-la a través del correu hola@fundeen.com o telefonant al número 911 23 88 77.

Anna Terradellas, autora del llibre ‘Adiósfera’. Adrian

Reus es vesteix de gala per reconèixer l’excel·lència als Premis Gaudí Gresol

Reconeixement Es van entregar una desena de guardons a personalitats amb una trajectòria destacada en el seu sector

Sergi Peralta Moreno

Gemma Mengual, els germans Torres, Aina Clotet, Raquel Sans, Tatxo Benet, Peter Vives... FiraReus va posar ahir la catifa vermella per rebre les estrelles guardonades en la dissetena edició dels Premis Gaudí Gresol a la Notorietat i l’Excel·lència, que distingeixen persones destacades per la seva trajectòria, els seus mèrits i la seva «vàlua i dedicació». «Són exemples per a la societat», destacà el president

de la Fundació Gresol, Emili Correig. Amb una desena de discursos replets d’anècdotes i reflexions, l’ovació més eixordadora i sostinguda en el temps fou dedicada al doctor Joaquim Enseñat, el darrer a pronunciar mot. Expressà que sentia que començava «perdent 3-0 el partit», però la remuntada es consumà amb el record dels «nostres malalts», que dipositen la seva confiança —i la seva vida— en mans dels metges. Prengué un moment per recordar els

atacs a hospitals en conflictes bèl·lics i apel·là a recuperar la consciència, «que és el que diferencia els animals de les persones». Després de l’acte, va tenir lloc un sopar solidari en benefici de l’Associació Antian, que lluita contra la mutació del gen ADSL, una malaltia rara i minoritària.

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron, juntament amb l’entitat, han iniciat una investigació per atraure l’atenció sobre l’afec-

L’Ajuntament i la URV signen un protocol de col·laboració

Innovació L’acord sistematitza la relació entre ambdues institucions

L’Ajuntament de Reus i la Universitat Rovira i Virgili van signar ahir un protocol de col·laboració entre ambdues institucions amb l’objectiu de portar a terme projectes conjunts tant per al desenvolupament econòmic com

social del territori. Aquesta col·laboració impulsarà i promourà accions i projectes en l’àmbit de la innovació, per assolir els objectius de l’Agenda 2030, per posar en marxa programes de formació, capacitació, gestió del talent i ocupabilitat, fomentar l’emprenedoria, impulsar estra-

tègies en comú en matèria de turisme i projecció de la ciutat, intercanviar informació sobre activitats d’interès mutu, entre altres. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va assegurar que des de l’ajuntament s’han enfocat «a fomentar la societat del coneixement, la innovació i la recerca,

tació i aconseguir recursos per desenvolupar i aplicar nous tractaments terapèutics amb tecnologies capdavanteres. «La solidaritat ens fa sentir més a prop d’aquesta realitat humana que, per minoritària, no és menys important», tancà Correig.

Després de la gala, se celebrà un sopar solidari en benefici de l’Associació Antian

i ho volem plasmar junt amb la principal font de coneixement del nostre territori que, evidentment, és la URV». Per la seva banda, el rector de la URV, Josep Pallarès, va afirmar que «la Universitat Rovira i Virgili no es pot entendre sense la col·laboració constant que té amb l’Ajuntament de Reus i altres ajuntaments. Dinàmiques que fins ara han estat molt fluides, ara el que fem és sistematitzar-ho, de forma que periòdicament ens anirem reunint per posar en comú aquells temes que ens afecten als dos».

Ana Vallés (Lideratge Empresarial)

Montse Guàrdia (Tecnologia i Innovació)

Tatxo Benet (Lideratge en Comunicació Audiovisual)

Aina Clotet (Televisió)

Raquel Sans (Periodisme)

Sergio i Javier Torres (Gastronomia)

Glòria Canals (Catalana Il·lustre)

Gemma Mengual (Esport)

Peter Vives (Cinema)

Dr. Joaquim Enseñat (Medicina)

Miquel Llaberia

Moment de la signatura del protocol de col·laboració. Ajuntament de Reus

Fotografia de família dels guardonats, que van rebre la distinció amb un acte que va tenir lloc a les instal·lacions de firaReus Events. Adrian Disch

Premis Gaudí Gresol 2024

Les millors tècniques per tenir bona cura de la teva pell abans i després de la depilació

L’exfoliciació i al hidratació són dos dels punts claus per evitar els borrissols encarnats

SRedaccó / AMIC

i busques una pell suau i lliure de borrissol, la depilació és un pas fonamental en la teva rutina de bellesa corporal. Però, per a obtenir els millors resultats i mantenir la pell suau, és important conèixer les tècniques adequades i seguir unes certes cures abans i després de la depilació. Aquí t’expliquem tot el que necessites saber.

Per començar, cal tenir quina tècnica de depilació faràs servir, ja que n’existeixen diverses cadascuna amb els seus

propis avantatges i desavantatges. D’una banda, la cera és eficaç i pot deixar la pell suau durant setmanes, però pot ser dolorosa i causar irritació en pells sensibles.

Per contra, la crema depilatòria és indolora, però pot causar reaccions al·lèrgiques en pells sensibles. En la mateixa línia, l’afeitat és fàcil de fer a casa, però el borrissol torna a créixer ràpidament i pot causar irritació o talls si no es realitza correctament.

Pel que fa a la depiladora elèctrica, aquest dispositiu arrenca el borrissol des de l’arrel,

REUS

però no és recomanable per a àrees sensibles. En acabat, el làser i llum premuda són mètodes més permanents que requereixen diverses sessions; són ideals per als qui busquen resultats a llarg termini, encara que poden ser costosos.

Cures abans de la depilació Preparar la pell abans de la depilació és crucial per a minimitzar la irritació i obtenir millors resultats.

El primer pas a acomplir és exfoliar la teva pell uns dies abans, per eliminar cèl·lules mortes i evitar borrissols en-

Cuida la teva pell i guanya benestar amb els tractaments de Paula Pontes Estètica

Veure’ns bé per fora i sentir-nos bé per dins. Aquesta és la filosofia a seguir al tenir cura de la nostra pell. I és que una pell sana, és bellesa, però també benestar. El centre Paula Pontes Estètica parteix d’aquesta idea i ofereix un amplíssim ventall de tractaments, que no només milloren l’aspecte i la salut del rostre i el cos, sinó que també ens ajuden emocionalment, fent-nos sentir bé. Pel que fa als tractaments facials, desta-

quen les neteges facials, els tractaments revitalitzadors, els hidratants, aquells específics per a pells sensibles i els que aporten vitamina C i d’àcid hialurònic a la pell. Així mateix, Paula Pontes és experta en l’ús d’aparells i tecnologia innovadora, amb uns excel·lents resultats. Els tractaments corporals engloben des de massatges a radiofreqüència, passant per peelings, tractaments antigreix o acupuntura. Visita el centre i regala’t benestar. A. Ferran

carnats. Acompanya aquesta tècnica amb una bona hidratació, però evita aplicar locions o olis just abans del procediment, ja que poden interferir amb l’efectivitat de la depilació.

Evitar la llum del sol tant abans com després d’aquest procés és una altra de les recomanacions

de la depilació, es recomana tenir la pell estigui neta i seca, ja que això ajuda a reduir el risc d’infeccions, i evitar el sol.

El després

Com a últims consells abans

Posterior a la depilació, la pell necessita cures especials per mantenir-se suau i lliure d’irri-

tacions. És per això que s’aconsella hidratar la pell amb una loció calmant i sense alcohol, així com exfoliar-la regularment a partir del tercer dia i dues vegades a la setmana. Paral·lelament, també cal evitar el sol, emprar roba còmoda (solta o de cotó) i, sobretot, evitar torcar o gratar la pell depilada per a prevenir infeccions i l’aparició de granits.

Guanya en bellesa, salut i benestar amb la teràpia d’optimització hormonal de Clínicas Doha

El procés d’envelliment és inevitable. Ara bé, com vivim aquests anys és a les nostres mans. Els desafiaments que els nostres cossos afronten a mesura que envellim, des de la pèrdua de libido fins a la fatiga, són senyals d’un desequilibri hormonal que pot ser optimitzat perquè tornis a ser la teva millor versió. La teràpia d’optimització hormonal amb hormones bioidèntiques de Clínicas Doha ofereix una solució revolucionària. Aquestes hormones, idèntiques a nivell mole-

cular a les que produeix el teu cos, es dissenyen per a restaurar el teu equilibri hormonal de manera segura i efectiva, promovent una millora significativa de la qualitat de vida.

REUS

Existeixen diverses tècniques de depilació, cadascuna amb els seus pros i contres. GABE REBRA

Els negocis propers al pantà de Siurana pateixen el descens de turisme estival

Economia La clientela local, el turisme d’escalada i les visites a les bodegues de vi els estan ajudant a mantenir-se en peu

Helena Viñas / Redacció

Els negocis situats a prop del pantà de Siurana fan eco de com els ha afectat els darrers anys el descens continuat del nivell d’aigua d’aquest paratge natural, que es troba al 2,35% de la seva capacitat. Mentre alguns dels establiments han hagut de baixar la persiana, d’altres es mantenen gràcies a la clientela local i al turisme que reben la resta d’èpoques de l’any, i que visita les localitats de Siurana i Cornudella de Montsant per a dur a terme altres activitats, com escalada o enoturisme.

Al peu del que queda del pantà de Siurana hi ha situada una caserna propietat del negoci Canoa Kayak Siurana,

que roman tancat davant la impossibilitat de dur a terme la seva activitat a causa del nivell d’aigua del paratge natural. El seu propietari no ha volgut fer declaracions a aquest mitjà, més enllà d’afirmar el tancament temporal del negoci, però ja el 2022 indicava a Diari Més el descens notable de clientela.

Aquest fet també ha repercutit al restaurant Can Pep, a dos minuts caminant de Canoa Kayak Siurana. El seu copropietari, Quim Teixidor, indica que «s’ha perdut el turisme que venia a fer kayak, banyar-se, etc. I, indirectament, també ens ha afectat a nosaltres, perquè puntualment venien a dinar o fer un gelat». D’altra banda, explica

que el «boom» turístic el van tenir després de la pandèmia, quan el pantà estava ple i, el seu entorn natural, net. «Abans baixaves a les 7 del matí i hi havia 20 cotxes que feien cua per accedir al pantà, i venien a passar el dia. Ara ja fa tres estius que estem fluixos», expressa.

En la mateixa línia, el gerent del Refugi Montsant Natura, a Cornudella de Montsant, Víctor Miró, també ha notat la pèrdua d’aquest «turisme familiar» que visitava el pantà puntualment. Per la seva banda, Lluís Bonet, treballador del bar L’Acàcia, també a Cornudella de Montsant, indica que el nombre de clients «va fluctuant segons l’època», però ja l’estiu passat

es va notar un descens: «No es va contractar una persona pels mesos de juliol i agost perquè no sortia a compte agafar-la».

Més enllà del pantà Davant aquest context, els negocis s’han recolzat en la clientela local i en altres perfils de turisme, que visiten les poblacions més enllà de l’estiu. Aquest és el cas de Can Pep. Teixidor recalca que el seu és un negoci de «quaranta anys», amb clientela local i fidel que els ha ajudat a mantenir el negoci els darrers temps. Des del bar l’Acàcia no poden dir el mateix, ja que, com indica Bonet, «el 100% dels clients són turistes, i el 70% són estrangers».

En alguns dels establiments, la major part del turisme estiuenc és estranger

Cornudella implantarà punts de subminsitrament d’aigua per pagament

Igualment, el copropietari de Can Pep indica que s’estan plantejant obrir més hores i no només a l’hora de dinar, per poder sostenir el negoci.

Un altre tipus de turisme que destaca a Cornudella de Montsant és el d’escalada. Miró conta que «a l’hivern,

la major part del turisme és estranger, perquè venen escaladors de tot el món, però també tenim clientela local». De la mateixa manera, tant el refugi com Can Pep es beneficien d’aquest tipus de turisme, a més d’aquelles persones que aprofiten el bon temps per a realitzar excursions per la zona del pantà.

Teixidor indica que els qui venen per practicar enoturisme és un altre tipus de clientela pendent d’explotar. Cornudella de Montsant compta amb un total de quatre cellers que ofereixen degustacions i visites guiades, com el Noguerals. El seu responsable, Ramon Alzamora, explica que no ha notat un descens de clientela fruit del baix nivell

L’embassament compta amb un volum de 0,28 hm³, un nivell d’aigua que ha baixat un 0.4% respecte al mes de maig. Adrian Disch

d’aigua al pantà de Siurana, però desconeix si els clients que ha rebut tenien intenció de visitar-lo: «L’enoturisme no és de cap època de l’any. Em contacten directament per visitar el celler i fer un tast, no m’expliquen si tenien pensat anar al pantà». Amb tot, sí que expressa preocupació davant els afectes de la sequera en les seves vinyes.

Gestió dels recursos hídrics

Així, l’alcaldessa de Cornudella, Meritxell Cardona, insisteix en el fet que «continua havent-hi turisme», i que, fins i tot, «hi ha gent que veu l’estat del pantà per televisió, i venen en persona perquè tenen curiositat». La batlle també declara que la importància del pantà va més enllà de ser una «atracció turística puntual»: «És l’eina en comú que tenim per alimentar els nostres regants. Comptem amb altres

xarxes de tracció de turisme, com els nostres restaurants, activitats culturals i les visites als cellers».

Amb tot, Cardona explica que un dels objectius que s’ha proposat des del consistori municipal és «fer pedagogia i conscienciar als turistes de fer un bon ús dels recursos hídrics». Així, una de les primeres mesures que duran a terme és la implantació de diferents punts de subministrament d’aigua per pagament, perquè aquells que venen en autocaravana, un perfil freqüent de turista al municipi, pugui carregar el seu dipòsit d’aigua.

«Amb aquest sistema el que volem és donar valor a l’aigua» —explica Meritxell Cardona—. «La quantitat que s’abona per fer ús del subministrament ens serveix per fer el manteniment del servei d’aigua».

Els pantans del Camp de Tarragona, sota mínims

Si bé les precipitacions dels darrers mesos han ajudat a deixar enrere les dades més alarmants, de la sequera, l’estat dels pantans del territori continua sent preocupant. D’una banda, el pantà de Gaià té el nivell més baix de tot Catalunya, amb un volum embassat de 0,80 hm³, representant el 1,33% de la seva capacitat. Pel que fa al pantà de la Siurana, aquest es troba al 2,35% de la seva capacitat total, amb un volum de 0,28 hm³, un 0,4% menys respecte al mes anterior. Succeeix una situació similar amb el Riudecanyes, que es troba al 2,5% de la seva capacitat; per tant, ara mateix el volum embassat és de 0,13 hm³, el que suposa un retrocés de 0,1 % respecte al nivell del mes anterior. En el cas dels Guiamets, embassament que pertany a les conques de l’Ebre, no com el cas dels tres embassaments anteriors, és el que presenta una millor situació. Actualment, es troba al 3,09% de la seva capacitat, és a dir, que compta amb un volum embassat de 0,30 hm³.

Un reclús de Mas d’Enric agredeix tres funcionaris

Successos El pres es trobava al Departament d’Ingressos, on estava sent avaluat per ubicar-lo en el mòdul corresponent

ACN

Un reclús del centre penitenciari de Mas d’Enric va agredir aquest dimecres tres funcionaris amb una barra de ferro. El pres es trobava al Departament d’Ingressos de la presó, on els diversos professionals l’avaluaven per tal d’ubicar-lo en el mòdul corresponent.

Al voltant de les 16.50 hores, l’home va agafar un objecte de ferro del pati i va colpejar a un treballador al genoll i a un altre al dit. També va colpejar al cap d’un altre empleat, que va necessitar punts de sutura. Arran d’aquesta agressió, ara mateix, el pres es troba en aï-

llament.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) va denunciar aquesta agressió, que va titllar de «salvatge», i ha considerat que «es podria haver evitat». El sindicat també va indicar que es tracta d’un «incident gravíssim», el qual «va estar a punt de causar conseqüències encara pitjors, evitades només per la fortuna». També va afegir que «es podria haver evitat», ja que l’objecte metàl·lic utilitzat per l’intern l’havien identificat com a perillós pels treballadors del Departament d’Ingressos fa més d’un any.

El jutjat d’instrucció núme-

Arran d’aquest incident, ara mateix, l’agressor està en aïllament

ro 3 de Tarragona va decretar aquest dimecres presó provisional, comunicada i sense fiança per aquest home, que havia estat detingut per agredir un vianant amb una arma blanca durant el cap de setmana passat a Tarragona. A més, cinc dies abans, també havia provocat aldarulls amb un bat de beisbol. Està sent investigat pels delictes de lesions i robatori amb violència.

Activitats

- Concert Voramar | Maria Jaume. Teatret del Serrallo – Divendres, 7 de juny 21:00h.

- Festival de música antiga a Tarragona - Festival TAU | Hirundo Mari,, La Rosa dels Vents. Pèrgola Serrallo - 14 juny 21:30h concert gratuït

- Projecte OH! Cúpula de la Sostenibilitat. Refugi 1 – Fins al 23 de juny.

Entrades https://codoleducacio.com/oh/

- Cultura o extinció | Dansa. Taller de dansa i exhibició oberta al públic. Refugi 1 - 19 de juny. 18:00 - 21:00

- Cultura o extinció | Presentació estudi - Música. Refugi 1 - 20 de juny. 18:00 - 21:00

- Cultura o extinció | Històries a la fresca. ‘Un oceà de plàstic’ Refugi 1 - 20 de juny. 18:00 - 21:00 inscripcions a www.tarragonajove.org

Exposicions

- Exposició ‘Coses meravelloses’. Tinglado 2 – Del 13 maig al 23 juny.

- Exposició ‘Visió de sensacions’ Col·lectiu artistes de la baronia d’Escornalbou. Inauguració oberta 1 juny 12h Sala 2. Refugi 1 – Oberta fins al 16 juny.

- Exposició ‘Un diàleg amb mi’. Tinglado 1 – Del 6 juny al 14 juliol.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats

Agenda Segueix-nos! Agenda del Port del 14 al 21 de juny de 2024

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Imatge de les ferides que ha sofert un dels funcionaris agredits. ACN

L’apunt

El negoci Canoa Kayak Siurana ha hagut de tancar temporalment degut a les condicions hídriques del pantà. Adrian Disch

Alerta Solidària insta l’amnistia per a dos homes de Valls

Judicial Van ser encausats per una protesta contra Vox

ACN

Alerta Solidària i L’Alt Camp No Té Por han sol·licitat que s’apliqui l’amnistia per a dos homes de Valls als quals la fiscalia els demana una pena de dos anys de presó pel delicte d’atemptat a agents de l’autoritat i una multa de 2.000 euros en concepte d’indemnització per un agent dels Mossos d’Esquadra que hauria patit lesions lleus en

el marc d’una manifestació en contra d’un acte de Vox celebrat el 7 de febrer de 2021 a Valls. Segons ha apuntat Alerta Solidària en un comunicat, els encausats fa un any que no reben notícies del jutjat, que hauria de comunicar la data de celebració del judici. «Abans que això succeeixi, sol·licitem l’arxivament de la causa per l’aplicació de l’amnistia», han finalitzat.

Per l’entitat aquest és un

Aquest divendres s’inaugura a Coma-ruga el nou Tabaris

Equipaments L’edifici acolliràuna oficina de turisme, un museu i fires i congressos

Redacció

Avui divendres dia 14 de juny, l’Ajuntament del Vendrell inaugurarà el Tabaris, un edifici municipal polivalent, amb serveis i espais per als veïns, entitats i per a dinamitzar el turisme de Coma-ruga i de tots els nuclis marítims. La inauguració acabarà amb una festa a l’Avinguda del Balneari, a partir de les 21:30h, amb un videomapping i un castell de focs.

El nou Tabaris inclou: una oficina de turisme; un hotel

d’entitats i viver d’empreses perquè els emprenedors i entitats puguin desenvolupar la seva activitat; el museu del Tabaris -el primer de Comaruga- que explica la història i patrimoni dels nuclis marítims, i el palau de fires i congressos, amb una sala polivalent de 600 m2 destinada a celebracions veïnals i de les entitats i a acollir tot tipus d’esdeveniments firals, congressos, convencions i trobades de professionals i organitzacions.

El palau de fires i congres-

dels vint casos catalogats com «estratègics». Segons han recordat, els fets es van produir després d’un acte electoral de Vox, quan membres del partit d’extrema dreta van decidir fer un passeig fins a la plaça Primer d’Octubre i passant per davant la comissaria de la Guàrdia Civil. Per Alerta Solidària la marxa «pretenia provocar els centenars de veïns que s’havien concentrat per expressar el

seu rebuig a la realització de l’acte electoral». Tot plegat va acabar amb càrregues dels Mossos d’Esquadra, que van acabar acusant tres dels

manifestants. A un ja se li ha arxivat la causa. Un dels dos encausats és Carles Heredia, periodista i conegut membre de l’Es-

Imatge de l’exterior del nou Tabaris, l’edifici recuperat a Coma-ruga amb fons Feder. Ajuntament del Vendrell

sos amplia l’oferta turística del municipi. Les bones comunicacions, l’oferta hotelera i turística i un entorn natural privilegiat faran del Tabaris, segons l’alcalde del

Del 21 al 13 de juny el Vendrell dona la benvinguda a l’estiu amb Turismar

Societat Els pròxims 21, 22 i 23 de juny se celebra una nova edició de Turismar, una fira amb la qual el Vendrell i els nuclis marítims de Comaruga, Sant Salvador i el Francàs donen la benvinguda a l’estiu. Aquest dijous s’ha presentat la nova edició, a càrrec del regidor de Fires, Christian Soriano, la regidora de Platges, Marta Tobella i regidora de Turisme, Silvia Vaquero. Aquest 2024 el Turismar s’organitza al voltant de tres grans eixos i espais. En primer lloc, la remodelada plaça dels Germans Trillas acollirà la zona gastronòmica. Coincidint amb la inauguració de l’edifici del Tabaris, a la plaça del davant, s’ha previst, en segon lloc, una zona d’exposició firal amb representació d’em-

preses d’activitats esportives i de biodiversitat, així com estands d’informació turística. I a la sorra de la platja hi haurà el tercer espai del Turismar d’enguany: l’espai de la música. Com a novetat, els tres dies del Turismar hi haurà un servei de bus gratuït que comunicarà l’Estació d’autobusos del Vendrell i la plaça dels Germans Trillas.

Vendrell, Kenneth Martínez, «un equipament molt atractiu».

Amb la inauguració del Tabaris es completa el projecte FEDER de Coma-ruga, que durant els últims anys ha transformat el centre de Coma-ruga, amb la construcció d’un centre urbà, la recuperació de l’edifici Tabaris i l’ampliació de l’oferta turística.

querra Independentista de Valls que havia «denunciat a les xarxes els abusos policials amb vídeos i enfilalls que s’havien fet virals».

Comença el servei de socorrisme a Altafulla

Platges El servei de vigilància, salvament i socorrisme a la platja d’Altafulla es posa en marxa aquest dissabte 15 de juny i es perllongarà fins al 24 de setembre coincidint amb el pont de les festes de La Mercè. L’horari del servei s’estableix de 10.30 a 19.30 hores. D’altra banda, el servei de vigilància i socorrisme a la piscina municipal començarà el dissabte 22 de juny i s’allargarà fins a l’11 de setembre coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya. L’horari serà des de les 11 a les 15 hores, i per la tarda, de 16 a 20 hores. El servei va a càrrec de DMCLUXE SL Wave SOS Salvament i Socorrisme, empresa adjudicatària del concurs públic que es va tramitar l’any passat amb un import d’adjudicació de 225.024,06 euros (IVA inclòs) per a tres anualitats més una pròrroga d’un any. El servei comptarà amb un total de quatre socorristes i dues torres de vigilància; una, davant del Pont de Mar, i una segona, a la plaça Consolat de Mar on s’ubicarà la caseta. També es comptarà amb un servei de moto aquàtica, així com amb una cadira amfíbia per a les persones amb mobilitat reduïda. ACN

Carles Heredia a la sortida de la comissaria dels Mossos a Valls el juliol de 2021. Núria Torres

Una imatge de la presentació de la fira Turismar. Ajuntament del Vendrell

El Col·legi de Periodistes distingeix Berta Ramos amb la Petxina Daurada

Premis Els guardons es van entregar ahir al Teatret del Serrallo

Redacció

El Teatret del Serrallo va acollir ahir al vespre la XXXII Festa de les Petxines de la Informació, organitzada per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i presentada pels col·legiats Ricard Buigues i Marta Ferré. Al marge de les votacions dels col·legiats tarragonins i per decisió de la junta de govern de l’entitat,

es va distingir amb la Petxina Daurada Berta Ramos (Tarragona, 1954), en senyal de reconeixement a la seva trajectòria professional de més de 40 anys i la seva defensa i lluita pels drets de les dones.

La Universitat Rovira i Virgili (URV) va ser guardonada amb la Petxina Oberta per la tasca que duu a terme el seu gabinet de comunicació per fer arribar tant als mitjans

de comunicació com a la ciutadania, el coneixement que genera la universitat. També estaven nominats en aquesta categoria la Unió de Pagesos i Revolta Pagesa i la Fira del Circ de Catalunya Trapezi. Enguany la Petxina Tancada la va rebre PortAventura per donar la informació en compta-gotes als periodistes i impedir l’accés dels mitjans de comunicació a les seves instal·lacions el dia que es va

Els Pets «cantaran les quaranta» amb una gira d’aniversari al 2025

Música El 2025 no serà un any qualsevol per Els Pets, ja que celebren el seu 40è anviersari. El grup de Constantí celebrarà els quaranta anys amb una «gira única i diferent». A través de les xarxes socials anunciaven que l’any que ve «cantaran les quaranta» tocant «de manera íntegra els quatre discs més emblemàtics», com són Calla i

Balla, Bon dia, Agost i Som. En aquest sentit, Els Pets explicaven que l’any que ve presentaran «dos espectacles diferents i complementaris». La banda apuntava que son «dues celebracions d’un cançoner que ha fet ballar, cridar, saltar i cantar durant tots aquests anys tantes i tantes generacions». Amb aquest comunicat

publicat a través de les xarxes socials, els constantinencs desvetllaven ja les primeres dates que, en aquest cas, seran els dies 1 i 2 de febrer a l’Auditori de Girona. Les entrades per aquests dos concerts ja estan a la venda a través de la pàgina web https://auditorigirona.koobin.cat/elspetscantantlesquaranta Redacció

produir l’accident a l’atracció Tomahawk, superant en nombre de vots els altres candidats al guardó: l’Ajuntament de Salou i Adif.

Finalment, la Petxina Quilòmetre zero va recaure en les diades castelleres de TAC12 per les retransmissions amb periodistes espe-

cialitzats i desplegaments tècnics dignes de grans cadenes. En aquesta categoria també hi figuraven Ràdio Cambrils i Diari Més.

Sant Fruitós de Bages acollirà l’únic parc solar bonificat amb tarifa REER (Règim Econòmic d’Energies Renovables) de Catalunya, una oportunitat prioritària per als veïns, empreses i institucions de Sant Fruitós, el Bages i la Catalunya central, en un radi de fins a 60 km. Es tracta d’una promoció sorgida de la unió d’Aspiravi i Fundeen. Aquesta aliança implica un gran pas en l’acceleració de la

transició energètica tant del costat de l’oferta, gràcies al gran rendiment del productor independent d’energia AspiraviI, empresa els accionistes de la qual són 94 municipis de la regió de Flandes, com del costat de la demanda, en fer partíceps a la població, gràcies a Fundeen (plataforma líder de coinversió participativa en projectes d’energia renovable que compta amb l’autorització de la Comissió Nacional del Mercat de Valors -CNMV), en la inversió de projectes d’ener-

gia neta i sostenible. Tots els habitants, empreses i institucions públiques que així ho desitgin, compresos en les zones de Sant Fruitós, el Bages, la Catalunya central i aquells municipis que estiguin dins d’un radi de 60 km, podran invertir en el projecte de forma exclusiva. El proper 18 de juny s’obrirà la participació ciutadana per finançar el Projecte, el qual suposa un impuls per al desenvolupament dels plans de transició energètica previstos

a Catalunya. A més, destaca que és l’únic projecte que ha resultat adjudicatari d’una tarifa fixa d’energia de subhasta REER a Catalunya i en el qual es podrà invertir des de només 500€.

Després de l’obertura del procés de finançament, es durà a terme la presentació oficial del projecte el dia 20 de juny a les 19:30 hores a la sala polivalent del NEXE - Espai de Cultura a Sant Fruitós de Bages, en la qual estaran presents tant el promotor del

projecte, el Grup ASPIRAVI, la plataforma que fa possible la participació conjunta, Funde-

Redacció

en, i el gabinet expert en transició justa i sostenible local de la mà de Joan Herrera, Samsø.

Imatge d’arxiu d’un parc solar. FUNDEEN

Els Pets faran una «gira única i diferent» on repassaran íntegrament quatre dels seus discs. ACN

La periodista Berta Ramos va ser homenatjada ahir pel Col·legi amb la Petxina Daurada. David Oliete

La prèvia El 31 d’agost es tanca el rànquing classificatori que decidirà les 42 colles participants a les jornades de Torredembarra i la Tarraco Arena

80 dies per conèixer les protagonistes del Concurs

En poc més de tres mesos arriba una nova edició del Concurs de Castells que, per cinquena edició consecutiva, se celebrarà en tres jornades diferents. 42 colles es distribuiran entre la jornada de Torredembarra (26 de setembre) i les dues a la Tarraco Arena Plaça (5 i 6 d’octubre). El 31 d’agost es tanca el Rànquing Estrella que es va obrir el passat 1 de setembre i determina l’ordre de les colles que hi participen sumant els punts dels tres millors castells fets a les cinc millors diades. Tot i que hi ha moltes colles que ja tenen assegurada la seva presencia a l’edició número 29 del Concurs, algunes encara estan pendents de saber si competiran a Torredembarra, a la jornada de dissabte o a la jornada de diumenge de la TAP. Les coses per la part alta del rànquing estan clares i les colles habituals ocuparan els quatre primers llocs: Verds, Vella, Joves i Jove. Només falta determinar en quin ordre acabaran a la classificació. Els Minyons de Terrassa, tot i que estan al rànquing, s’auto exclouen de la presència a Tarragona. La jornada de diumenge, que tindrà 12 colles, la completaran segur Capgrossos de Mataró, Xiquets de Tarragona, Moixiganguers d’Igualada, Castellers de Barcelona i Castellers de Sants. Els altres tres llocs podrien estar més disputats en funció de com evolucioni la temporada castellera fins a finals d’agost. Ara, estarien el dia 6 d’octubre a la TAP els Castellers de la Vila de Gràcia, els Xiquets de Reus i els Castellers de Sant Cugat, però Marrecs de Salt, Castellers de Lleida, Nens del Vendrell o Castellers de Sabadell podrien tenir opcions d’accedir. Als gironins els queden quatre actuacions per sumar punts, als lleidatans i als saballuts cinc i als Nens nou. De fet, la colla del Vendrell es planteja pròximament assaltar el 7 de 8 i, fins i tot, el 2 de 8 amb folre que els aproparia al Concurs de diumenge. Tot i això, haurien de repetir vàries vegades aquests castells per assegurar-se, com a mínim, la tretzena posició del rànquing. La jornada de dissabte, que tindrà 18 protagonistes, viu una situació similar a la de diumenge, amb vàries colles que ja tenen

assegurada la presència a la TAP. Més enllà de les que lluiten per entrar a diumenge, Xics de Granollers, CC de Sant Pere i Sant Pau, Jove de Barcelona, Sagals d’Osona, Castellers de Terrassa, Tirallongues de Manresa, Castellers de Berga, Castellers d’Esplugues i Xicots de Vilafranca tot apunta que estaran el dia 5 d’octubre competint a Tarragona. A partir d’aquí cinc colles estan pendents de segellar el seu accés: Castellers d’Esparreguera, Castellers de Cornellà, Bordegassos de Vilanova, Xiquets del Serrallo i Jove de Sitges. No es poden despistar perquè per darrera Cas-

Estrella Concurs

Diada del local Colla Jove

Colla Jove Xiquets

tellers de Mollet o Sarrià van fortes i aspiren a més. Com és habitual, a Torredembarra hi participaran 12 colles i la classificació, a hores d’ara, és bastant clara i espera poques sorpreses. El tall per accedir-hi el marca actualment la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample seguits molt de prop per Esperxats de l’Estany. Tant si entra una colla, com l’altra seria l’estrena de les dues agrupacions al Concurs de Castells. El sorteig de la ubicació a plaça i l’ordre d’actuació serà l’11 de setembre en un acte al Teatre Tarragona. Aquest cap de setmana tindran opció de sumar punts algunes colles com els Nens del Vendrell que actuen a la diada del local de la Jove de Tarragona i portaran novament els castells de vuit. Caldrà esperar fins última hora per veure si estrenen el 2 de 8 amb folre, ja que tenen alguna baixa per malaltia. Si no l’intenten a Tarragona, arribarà durant el mes de juliol que culmina amb la seva festa major de Santa Anna. La Jove de Tarragona seguirà rodant els castells de gamma alta de vuit i podria tornar a portar un castell de nou, mentre els Xiquets de Reus també buscaran consolidar la gamma de vuit a les portes de la diada de Sant Pere al Mercadal dissabte 22 de juny.

Diumenge, 12.30 h, la plaça Pere Català Roca acollirà el sorteig de l’ordre d’actuació de Sant Joan Curiositat

Carles Cortés

5 de 8 de la Colla Jove Xiquets de Tarragona a la Diada del Pallol de Reus. Colla Jove Xiquets de Tarragona

Programa d’actes

Stay Homas, Jorge Blass i teatre amb Malena Alterio, els plats forts de la Festa Major de Sant Joan

La Pobla de Mafumet Demà a la tarda es dona el tret de sortida als dies centrals

dissabte 15

61a Volta ciclista a la província de Tarragona. 10 h: pels carrers de la Pobla.

Cinema: Guardiana de dracs

12 h: Casal Cultural. Entrada lliure fins a fi d’aforament.

L’Arrencada!

19 h: Casal Cultural Acte d’obertura de la Festa major, amb La Màgia de Jorge Blass Entrada gratuïta amb invitació prèvia a poblamafumet.koobin.cat

Cercavila tradicional En acabar: des del Casal Cultural al Parc de les Pobles. Amb la participació del Ball de Diables Els Set Pecats Capitals infantils i els gegants de la Mafumada, acompanyats de la

Víbria de Tarragona, el Basilisc de Valls, els Gegants, gegantons i nanos de Cambrils, el Ball de Pastorets de Valls i la Mulassa de Torredembarra. En arribar al Parc de les Pobles, lluïments finals i ballada conjunta.

Minidisco infantil Tot seguit: Parc de les Pobles.

Stay Homas en concert 23 h: Pista coberta del CEM. Entrada lliure

diumenge 16

Exhibició de gimnàstica rítmica 12 h: Pavelló.

Màgia d’estiu al teatre: Glow - AlbertPiq 19.30 h: Casal Cultural.

L’il·lusionista torna amb un espectacle ‘brillant’. Gratuït fins a fi d’aforament

dissabte 22

Esmorzar popular i tradicional tirada al plat 9 h: Granja dels Frares.

Espectacle familiar. ‘El vestit pop de l’emperador’. 12 h: Casal Cultural La Roda Produccions presenta l’Emperador amb aquest musical a ritme de pop. Gratuït fins a fi d’aforament.

Tardeo de Festa Major 19 h: zona de les Moreres. Amb food trucks, mercat tradicional i amenitzat pel DJ Ian Tules.

Concert tribut a Hombres G

22.30 h: zona de les Moreres. Amb el grup ‘Voy a pasármelo bien’.

Disco mòbil En acabar: zona de les Moreres.

Amenitzada per DJ Enka, que puntxarà música dels anys 80 i 90, i Ian Tules, que puntxarà Reguetton i música actual.

Chill out

23 h: Jardins del Pavelló Amenitzat per Leen Lou.

diumenge 23

Vermut electrònic

De 12.30 a 16 h: zona de les Moreres.

Amb DJ Guibbons, Alex Sunrise, DJ Salmer i Gabry DC i zona de lleure infantil.

La Festa Major petita 18 h: Pista coberta del CEM. Amb jocs tradicionals.

Festa Holy per a tota la família En acabar: pista del CEM.

Concert de Festa Major 19.30 h: Casal Cultural. Amb l’Orquestra Meravella.

Versots i encesa de la foguera de Sant Joan.

23 h: carrer les Sorts.

A càrrec del Ball de Diables Els Set Pecats Capitals de la Pobla.

Ball de Festa Major 24 h: Pavelló. Amb l’Orquestra Metropol.

Chill out 0.30 h: Jardins del Pavelló Amenitzat per Red Mustang.

Disco mòbil Living the sound. 01 h: Part posterior del Pavelló.

Amb DJ Guibbons, Alex Sunrise, DJ Salmer i Gabry DC.

dilluns 24

Gimcana infantil, minidisco familiar i animació i obsequis. D’11 a 13 h: a la carpa, nou parc infantil de l’av. Mina de

Madró i Parc dels Adolescents

Missa en honor a Sant Joan 12 h: Església

Amb la Banda de jazz de Sitges.

Música Swing i Dixieland amb la Strombolli Jazz Band. En acabar: des de l’Església i fins a l’av. Mina de Madró

Actes protocolaris

Inauguració de l’ampliació de l’av. Mina de Madró 13 h: Nou tram de l’avinguda.

Aperitiu popular

En acabar: a la carpa Amb la Stromboli Jazz Band.

Teatre de Festa Major: Los amigos de ellos dos 12 h: Església

Divertida comèdia protagonitzada per Malena Alterio i David Lorente. Preu: 10 €. Venda d’entrades a poblamafumet.koobin.cat.

Espectacle pirotècnic 22 h: Esplanada del carrer les Sorts

Mascletà multicolor nocturna, a càrrec de Pirotècnia Tomàs.

Chill out 22.30 h: Jardins del Pavelló Amenitzat per Boomerang.

La Rosaleda, l’últim escull del Nàstic en el camí per assolir el somni de l’ascens

Futbol Els grana estaran acompanyats per 528 nastiquers i es trobaran un estadi ple amb 30.000 persones

Arnau Montreal Quesada

Tot els camins tenen un final, i el del Nàstic començarà demà a Màlaga. La Rosaleda és l’últim escull a superar a domicili, però també és el primer pas per tancar el curs assolint el somni de l’ascens. El conjunt de Dani Vidal afrontarà el repte d’un estadi que estarà ple fins a la bandera amb 30.000 persones. De fet, ahir l’entitat malaguenya va anunciar que les entrades estan esgotades. Escudats per 528 valents nastiquers, el Nàstic entrarà a la Rosaleda amb la intenció de sortir viu i amb un bon resultat que permeti rematar la feina a casa.

El rival

Dissabte, 20.30 h

La Rosaleda FEFtv i Esport 3 Minut a minut a diarimes.com

Nacho González: «Espero un partit de categoria superior»

Alberto Varo i Alfonso Herrero es reten a la porteria i Godoy i Roberto en atac

Demà a les 20.30 hores s’espera un xoc de titans. El Nàstic i el Málaga destaquen per les mateixes virtuts amb una sòlida defensa i un porter totpoderós a banda i banda amb Alberto Varo i Alfonso Herrero. Els dos arquers, escudats pels seus defensors, hauran d’enfrontar-se a dos davanters que arriben en una gran dinàmica. Alan Godoy aterrarà a la Rosaleda amb la força d’un llamp. El davanter canari està en estat de gràcia i, en els darrers quatre partits que ha jugat com a titular, ha marcat quatre gols. L’olfacte i l’habilitat del davanter ha quedat més que demostrada en els darrers partits. A més compta amb el suport de Pablo Fernández que, jugant en una posició més endarrerida, s’encarrega de fer la feina bruta i alliberar-li espai.

El col·legiat basc Daniel Palencia Caballero és l’escollit per dirigir el Málaga-Nàstic a la Rosaleda

Futbol Daniel Palencia Caballero serà l’encarregat de xiular el partit d’anada de la final del play-off d’ascens a Segona Divisió entre el Málaga i el Nàstic. Aquesta serà la segona vegada que el collegiat basc dirigirà un partit del conjunt grana Palencia Caballero va xiular el duel entre l’Arenteiro i el Nàstic a l’estadi d’Espiñedo, un partit

que va acabar amb victòria grana per 0-1. El basc també va tenir el seu protagonisme durant el partit perquè va ser el primer àrbitre en expulsar el tècnic grana Dani Vidal per protestar. Enguany, el collegiat basc ha xiulat 13 partits de lliga i acostuma a treure més de quatre targetes grogues per partit i s’estrenarà a la Rosaleda demà. AMQ

D’altra banda, el Málaga també compta amb un davanter resolutiu que vol ser el protagonista. Roberto Fernández ha demostrat amb els seus 18 gols que és un killer nat. La tasca de Nacho González i Pablo Trigueros serà aturar un davanter que és capaç de trobar esquerdes d’on no n’hi ha. Amb tot, l’experiència d’enfrontar-se a Rodri Ríos en la darrera eliminatòria ja ha posat en alerta els centrals grana. A més, es juga

amb la carta de l’amonestació. Roberto compta amb dues targetes i això farà que jugui amb més cautela per evitar veure la tercera groga i perdre’s el duel de tornada.

La intenció del Málaga és deixar encarrilada l’eliminatòria davant de la seva gent, així que els grana han d’estar especialment atent amb la fase ofensiva del conjunt de Sergio Pellicer. Dani Lorenzo i David Larrubia juguen un paper fonamental en aquest

Sergio Pellicer (Málaga): «El Nàstic voldrà un partit pausat, així que com més coses passin, millor»

Futbol El tècnic del Málaga, Sergio Pellicer, va destacar ahir en la roda de premsa que la clau del duel és l’acció: «Espero un partit pausat, això és el que voldrà el Nàstic. Nosaltres volem tot el contrari, com més coses passin aquí, a la Rosaleda, més a prop estarem de guanyar», va apuntar. L’entrenador va assenyalar que el factor camp en l’anada

és especialment important: «La Rosaleda ofereix un increment immediat del ritme de joc i l’hem d’aprofitar. La gent ens empeny i hem d’estar precisos en les fases del joc que siguem superiors». Finalment, Pellicer va definir l’equip com «molt sòlid. Són directes a l’atac i van bé en pilota aturada, però tenen els seus punts fràgils». AMQ

aspecte, els dos jugadors són experts per generar accions de perill per al seu davanter. Lorenzo és el mitjapunta que ofereix les passades filtrades mentre que Larrubia s’encarrega de ser un maldecap per la banda amb la seva capacitat per driblar. Si el partit s’encalla, Pellicer també té jugadors enèrgics i diferencials a la banqueta, com el jove Kevin Medina i jugadors contrastats com Luca Sangalli.

El capità Genaro Rodríguez, peça fonamental en el control del mig del camp dels malaguenys, s’ha perdut la gran part dels entrenaments de la setmana per una contusió en el taló dret, així que serà dubte. El central titular Nélson Monte també està apercebut, però Pellicer es guarda l’as sota la màniga amb el basc Einar Galilea. Pel que fa al Nàstic, Iván Moreno s’encarregarà de dirigir l’equip des de la banqueta i, aquesta temporada, s’ha mantingut invicte.

El Nàstic i el Málaga s’han donat cita a la final del play-off d’ascens per tornar al futbol professional. La intensitat serà màxima. Així ho ha destacat el defensor grana Nacho González en una roda de premsa: «Espero que sigui un partit de categoria superior tant pel seu estadi com per l’entitat del Málaga», va apuntar. A més, va afegir que «serà un duel molt diferent dels viscuts contra el Ceuta, perquè el Málaga és un equip que s’assembla més a nosaltres pel seu estil de joc. Serà complicat, però sortirem a guanyar perquè no sabem una altra manera de procedir». Pel que fa als perills del Málaga, Nacho va subratllar que «David Larrubia i Dani Lorenzo són dos nois d’un talent increïble. Vaig compartir equip amb ells l’any passat. Lorenzo filtra passades com ningú i Larrubia té un u contra u molt bo. Això és suma al fet que el seu davanter arriba en bona dinàmica». Finalment, Nacho va cloure apuntant que «hem arribat fins aquí pels nostres propis mèrits. Ara hem de complir el somni de pujar a Segona».

El CSD obre un expedient informatiu per «insults i agresions racistes» al Nàstic-Ceuta

Futbol El Consejo Superior de Deportes ha acordat l’obertura d’un expedient pels «insults i agressions racistes» durant el Nàstic-Ceuta, segons ha informat la Real Federació de Futbol de Ceuta. La Comissió ha decidit obrir un expedient informatiu sobre tots els fets ocorreguts i s’ha sol·licitat un informe als Mossos d’Esquadra sobre la

seva actuació durant l’esdeveniment. Segons apunta el comunicat entre els incidents es van incloure l’apedregada de l’autobús de la AD Ceuta als voltants de l’estadi, insults racistes dirigits a jugadors i cap als aficionats desplaçats des de Ceuta. A més, la Comissió ha declarat que els partits de play-off d’ascens de Primera RFEF a Segona. EFE

Els jugadors del Málaga celebrant un dels gols de la darrera eliminatòria contra el Celta a la Rosaleda. Málaga

Málaga

Roda de premsa

L’Hospitalet de l’exgrana Óscar Gómez, l’esperança de la Pobla per salvar-se

Futbol El tarragoní enceta diumenge la final d’un ‘play-off’ d’ascens que és crucial per al filial grana

El duel de demà entre el Nàstic i el Málaga no és l’única final d’un play-off d’ascens que és crucial per als interessos dels tarragonins. El Centre d’Esports l’Hospitalet disputa diumenge contra el CD Colonia Moscardó madrileny el primer partit de l’eliminatòria per l’ascens a Segona RFEF. Que pugi l’equip català és clau perquè, en cas de donar-se, el filial del Nàstic, la Pobla de Mafumet, certificaria la permanència a la Tercera Federació. La clau està ara a les botes del tarragoní Óscar Gómez, pitxitxi de l’Hospitalet amb 13 gols. El jove davanter del barri de Llevant de Tarragona afronta amb il·lusió el darrer escull per celebrar un ascens amb el seu equip. Després d’una tem-

porada complicada i marcada per les lesions, el jugador de 23 anys ha despertat enguany el seu olfacte golejador, assolint 13 gols en la fase regular i completant una excel·lent temporada a Tercera Federació. És difícil encontrar en la categoria un davanter amb tant gol i el tarragoní va tenir el seu espai per brillar aquesta temporada en un equip que aspira a recuperar la Segona Federació.

Óscar Gómez compleix el segon any a l’equip barceloní. La darrera temporada va estar cedit pel Nàstic i, el darrer estiu, va fitxar per l’Hospitalet després de no renovar amb el conjunt grana. Gómez va iniciar els seus passos futbolístics al benjamí del planter grana i, a infantils, va fitxar per la base de l’Espanyol. Va tornar a Tarragona com a ju-

L’equip aleví femení del CV Sant Pere i Sant Pau. CV SPiSP

L’equip aleví femení del CV Sant Pere i Sant Pau s’estrenen avui en el Campionat d’Espanya

Voleibol L’equip aleví femení del CV Sant Pere i Sant Pau s’estrenarà avui al Campionat d’Espanya que se celebra al pavelló Pisuegra de Valladolid. L’equip entrenat per Joana Garcia ha fet història a l’entitat en ser les primeres alevines en participar en un campionat estatal. Les rojillas es van guanyar el dret de jugar contra els mi-

llors equips d’Espanya després d’aconseguir la medalla de bronze en el Campionat de Catalunya. Les alevines s’enfrontaran avui contra el Teresianas de la Rioja a les 9 del matí. El següent duel serà a les 12 hores contra el Korbis de Galícia i, finalment, tancaran la jornada a les 17 h contra el Colegio Inmaculada d’Astúries. AMQ

El tarragoní Óscar Gómez celebrant un gol. CE L’Hospitalet/Joseagonfid.com

El CB Sant Pere

i Sant Pau

afronta diumenge

la final dels Jocs Escolars de Catalunya

Bàsquet El Club Bàsquet Sant Pere i Sant Pau afronta aquest diumenge la final dels Jocs Escolars de Catalunya que es disputarà a Igualada. Els alevins es van guanyar el dret d’assistir la fase final després de proclamar-se campions a nivell escolar i federat al Tarragonès. Els joves jugadors, entrenats per Yoli Pueyo i Marcos Ba-

guer, afrontaran diumenge la fase final per proclamar-se campions de Catalunya. Els de Sant Pere i Sant Pau s’estrenaran contra el Col·legi Monalco, el campió de l’Anoia, a les 11.30 h. Si guanyen, jugaran les semifinals contra el vencedor del duel entre el Barça Escola i l’Escola Ramon Fuster. La final serà el mateix dia a les 18.30 h. AMQ

Quatre jugadors del Golf Costa Daurada s’emporten el Torneig

Aerojump de pàdel

Pàdel El Golf Costa Daurada va sortir exitós el darrer cap de setmana en el Torneig Aerojump de pàdel. Quatre jugadors de l’entitat es van proclamar guanyadors de l’esdeveniment celebrat a les instal·lacions del Golf Costa Daurada. El torneig està dirigit a les futures promeses del pàdel tarragoní i ha comptat amb la presència de mig

centenar de jugadors d’entre 7 i 17 anys. La competició va estar dividida en tres categories i els padelistes locals Biel Ferris i Pablo Vizcaíno van guanyar 3a Categoria i Andrés Caballero i Iker Moreno es van emportar el trofeu a la 4a Categoria. A més, també va participar en el torneig amb un bon paper el padelista Biel Iglesias. Redacció

Badalona, ara, l’últim escull és el Moscardó madrileny. «Preparem la final com la resta de partits de la temporada. Amb tot, el nostre objectiu era pujar de categoria i diumenge hi haurà un gran ambient a l’estadi per afrontar el repte» va destacar el davanter tarragoní.

Si l’Hospitalet puja, la Pobla de Mafumet continuarà a Tercera Federació

venil, on va militar a la Pobla de Mafumet. D’aquesta manera, l’ascens amb l’Hospitalet tindria un doble premi, perquè evitaria el descens del filial grana a la lliga Elit. Ara mateix, dos equips catalans han descendit de Segona Federació i, en cas que l’Hospitalet no pugi, hi hauria un descens compensat per quadrar els equips participants, fet que perjudicaria a la Pobla de Mafumet de Manel Cazorla amb un descens. Gómez ha arribat a la final amb l’Hospitalet després de superar dues eliminatòries contra l’AE Prat i contra el

No està sol Tres exgrana més acompanyen al tarragoní en el playoff d’ascens. El referent Ton Alcover, de Móra d’Ebre es va formar al planter grana, gran part de la carrera l’Hospitalet. També està Joel Lasso, que va vestir de grana entre el 2018 i el 2020 i també Cristian Lobato, qui va jugar amb el Nàstic a Segona Divisió i va participar en el play-off d’ascens a Primera Divisió amb Vicente Moreno.

Record grana Óscar Gómez també té un ull posat al seu exequip: «El Nàstic és l’equip de la meva ciutat i, a més, he compartit vestuari amb molts jugadors que ara són a la plantilla (Montalvo, Marc Álvarez i Óscar Sanz), així que espero que puguin celebrar l’ascens».

Els jugadors de l’aleví del CB Sant

Arnau Montreal Quesada

Pere i Sant Pau. Cedida

Els jugadors del Golf Costa Daurada després del torneig. Cedida

El CH Vila-seca fa història i domina la selecció espanyola sub-17 amb quatre convocats

Hoquei Patins El club vila-secà és el més representat a la selecció nacional, per sobre del Barça

El Club Hoquei Vila-seca va fer història el darrer dilluns perquè quatre dels seus jugadors formaran part de la selecció espanyola sub-17 que competirà en el Campionat d’Europa del 14 al 20 de juliol. Aquesta és la primera vegada que l’entitat té tants jugadors convocats i, a més, és l’equip que té més representació, per sobre del Barça Hoquei amb tres convocats.

El president del CH Vila-seca, Guillermo García, va destacar que «és tot un orgull. Això vol dir que des del club s’estan fent bé les coses des del moment que es va voler fer un gir a la formació de la base». A més, va afegir que «és el resultat d’una gran dedicació dels tècnics de la casa. No és el treball d’un dia, sinó d’una dinàmica esportiva del club». L’entitat no té representació a la màxima categoria de l’hoquei estatal, però brilla per la seva base. García va apuntar que «els quatre formen part de l’equip que ha aconseguit dos subcampionats de Catalunya, dos subcampionats d’Espanya, Campions i subcampions de Catalunya per Províncies, i que porten 4 anys seguits acabant entre els sis primers de tota Catalunya.

A més, cal recordar que l’any passat vam estar representats amb Yeray Roig». Un dels principals artífexs d’aquesta fita és el seu entrenador, Arnau Moragas. El tècnic dirigeix tant l’equip juvenil com el primer equip sènior. Moragas va destacar que «és un fet històric i els

Eloy Garmendia, Pau Porta, Jan Berent i Joel Milà han sigut els convocats

Tarragona acollirà el campionat de Catalunya Universitari del 2025

Poliesportiu Tarragona Esports i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ja es preparen per organitzar conjuntament la pròxima edició dels Campionats de Catalunya Universitaris (CCU) després de prendre el relleu a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) durant l’acte de cloenda de la 39a edició, celebrat ahir a Barcelona. L’Anella

Mediterrània serà l’epicentre d’aquest esdeveniment i acollirà totes les proves que es disputaran en diverses de les seves instal·lacions com ara el Palau d’Esports Catalunya, el camp de rugbi i el pavelló del complex esportiu de Campclar. La cita reunirà esportistes de dotze universitats catalanes que formen part de l’ECU (Esport Català

Universitari). «Des de l’Ajuntament de Tarragona ens fa molta il·lusió ser els receptors d’aquest relleu i acollir aquestes proves que fomenten l’activitat esportiva entre l’alumnat universitari i que complementen la seva formació amb valors i nombroses competències», va manifestar el conseller d’Esports Berni Álvarez. Redacció

jugadors s’ho han guanyat a la pista. El club ha posat les eines perquè això es produeixi. Treballem molt per a la nostra base, oferim moltes eines de millora i això ha marcat la diferència. Ara es comencen a donar els fruits del nostre treball».

Des de l’entitat vila-secana

tenen molt clar que el seu punt fort és la seva base i, per això, també treballen activament per tornar tornejos de nivell, com per exemple el Campionat d’Espanya Juvenil del mes de maig. Els quatre jugadors del CH Vila-seca disputaran el Campionat d’Europa sub-17 del 14

al 20 de juliol a Olot. També ho faran acompanyats per un altre jugador de la demarcació, Martí Pallejà, del Reus Deportiu.

Aquest haurà de competir amb Eloy Garmendia. El porter del Vila-seca destaca per la gran capacitat de lectura de joc i també per fer ús a la perfecció de la seva envergadura sota els pals. D’altra banda, Pau Porta és un juvenil de segon any que és especialista en el joc interior. Porta té gol i és molt intel·ligent a l’hora de posicionar-se dins de l’àrea. Jan Berent destaca per ser un tot terreny a la pista i té les condicions tècniques i físiques per poder ser determinant a la pista. Finalment, Joel Milà és un jugador resolutiu i capaç de crear situacions de superioritat. A més, destaca pel seu caràcter competitiu sobre la pista. Tots quatre es van quedar a les portes de participar al Campionat d’Espanya, però s’han guanyat el premi de representar la selecció.

Primer, l’ascens a Nacional Abans de mirar cap a l’Europeu, els quatre joves jugadors del CH Vila-seca posen el punt de mira en el play-off d’ascens cap a Nacional Catalana d’aquest cap de setmana. L’equip sènior juga demà contra el Club Patí Roda el primer duel de la fase i, en cas de guanyar, passarien a la final de diumenge per un bitllet a Nacional Catalana. El tècnic vila-secà destaca que l’ascens no és un objectiu prioritari «lluitarem amb convicció per aconseguir l’ascens, però l’objectiu del club és treballar la base i que els joves jugadors escalin fins on es proposin. Amb tot, pujar seria la cirereta en el pastís d’un gran equip format per jugadors sènior i joves, la majoria formats a la casa».

Els diferents representants de les universitats participants a l’acte de lliurament de bandera. Cedida

Arnau Montreal Quesada

D’esquerra a dreta, els joves jugadors del CH Vila-seca Pau Porta, Jan Berent, Joel Milà i el porter Eloy Garmendia. CH Vila-seca

El Fiscal General informa els fiscals d’una possible reunió sobre l’amnistia

Judicial La trobada es farà si els fiscals del procés confirmen la seva discrepància

ACN

El Fiscal General de l’Estat (FGE), Álvaro Garcia Ortiz, va demanar ahir als fiscals de sala -una trentena de noms de la cúpula fiscal al Suprem, l’Audiència Nacional o el TC, entre d’altres- que es reservin dimarts vinent per a la possible celebració d’una junta per tractar l’aplicació de la llei d’amnistia.

Aquesta trobada, que encara no està formalment convocada, es produirà si finalment els quatre fiscals del procés confirmen la seva oposició a aplicar la norma. Segons fixa l’article 27 de l’estatut del Ministeri Públic, la reunió de la junta es pot pronunciar en cas de desavinença entre un fiscal

i un superior, com es dona en aquest cas, tot i que la decisió final sobre l’aplicació de la llei la mantindria Garcia Ortiz.

Pas previ

L’avís de García Ortiz, partidari d’aplicar l’amnistia, és un pas previ davant la probable convocatòria del conclave fiscal, pas que es confirmarà quan els quatre fiscals del Tribunal Suprem que van actuar al judici als líders independentistes (Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena) confirmin la seva oposició a aplicar la llei a Oriol Junqueres o Jordi Turull, entre d’altres. Aquest dimecres, els quatre fiscals de l’1-O ja van enviar un escrit al Fiscal General de

l’Estat on deien que la malversació no és amnistiable, i on apuntaven que s’apartaran si García Ortiz els imposa defensar el criteri contrari. El document, de nou pàgines, era la resposta a la petició del Fiscal General, que dimarts els va demanar que redactessin un informe sobre l’amnistia amb criteris tècnics i sense consideracions polítiques.

El cas de Puigdemont Al seu text, els fiscals també proposaven mantenir les ordres de detenció a l’Estat dictades conta l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Torni Comín i Lluís Puig. Ho argumentaven assegurant que l’aixecament de les mesures

Feijóo diu que s’oposarà a l’intent de Sánchez d’«assaltar» el Poder Judicial

Política Creu que el president tindrà la Comissió Europea en contra

ACN

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va afirmar aquest dijous que s’oposarà a qualsevol intent de Pedro Sánchez per «assaltar» el Poder Judicial. El cap de files dels populars va respondre així a la proposta del president espanyol

de treure al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la potestat de nomenar la cúpula del Suprem i dels Tribunals Superiors de Justícia. «Lamento la situació del president del govern i la seva terrible agenda judicial, però és el seu problema», va agregar Feijóo abans de dir que

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Muchisimas felicidades Júlia!!! Que disfrutes muchísimo de tu día, que lo pases genial y sobretodo, que te hagan muchos regalitos que te los mereces. Un besazo enorme princesita, te queremos mucho!!!

la proposta tindrà en contra al PP i, possiblement, a la Comissió Europea.

Feijóo va argumentar que desvincular els nomenaments judicials del CGPJ deixaria al PP sense interès per bloquejar-ne la renovació. «Més que mai defensarem l’Estat del senyor Sánchez,

L’avís de García Ortiz és un pas previ davant la trobada del conclave fiscal

cautelars i ordres de detenció només es podien acordar en cas que l’òrgan judicial competent determini finalment que les conductes que se’ls imputen eren amnistiables.

La «pre convocatòria» dels fiscals es produeix en un moment marcat per l’escàs marge que disposa la FGE per decidir-se sobre l’amnistia. De fet, la Fiscalia disposa d’un termini de només cinc dies –que començava ahir- per pronunciar-se sobre l’aplicació de l’amnistia sobre els condemnats del procés. Aquest és

que comença a ser un perill de la independència judicial», va alertar Feijóo.

Per la seva banda, el president del govern espanyol va apuntar que la fórmula que el seu govern impulsarà per modificar el mecanisme de nomenament de magistrats del Tribunal Suprem (en cas que no assoleixi un acord amb el PP per renovar el CGPJ) serà «respectuosa amb la independència de CGPJ, plenament constitucional, d’acord amb la normativa europea, i sobretot un pas important per regenerar» aquest òrgan.

el marge que la Sala Penal del Tribunal Suprem va establir aquest dilluns per a totes les parts un cop la llei va aparèixer publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

D’altra banda, ahir el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona va donar cinc dies a les parts perquè es pronunciïn

sobre la possible aplicació de la llei d’amnistia en el cas dels policies nacionals encausats per agredir votants independentistes l’1-O del 2017. En una breu providència, la magistrada instructora Maria Àngels Falip, insta la fiscalia, les acusacions i les defenses a pronunciar-se.

Feijóo en un míting al Turó Park. ACN

LA CISTELLA JA TÉ

QUI LA GAUDEIXI

L’ENHORABONA!

Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

Pere Camarasa de Haro

Imatge de la seu de la Fiscalia General de l’Estat. ACN

Editorial

Cultius de pedra seca

Aquest dissabte 15 de juny, el col·lectiu Santa Teca organitza unes jornades dedicades a la pedra seca, una tècnica de construcció que és fàcil associar a les cabanes que sovint apareixen en mig de terres de cultiu. Hi ha zones del Camp de Tarragona on proliferen i gràcies als moviments de preservació que ens van engegar fa anys, encara se’n conserven en bon estat en força casos. D’altres, però, tenint en compte que és un patrimoni rural menystingut, s’han perdut per la manca de manteniment o la construcció de noves vies de comunicació que s’han emportat tot el que s’han trobat per davant. Hi ha, però, un altre apartat destacat

de les construccions de pedra seca, com explica l’arquitecta Elisenda Rosàs en l’edició d’avui. De vegades no se li dona importància, però especialment a les zones de muntanya és fàcil transitar per algun bosc i topar-se amb marges de pedra ben conservats. La majoria es mantenen convertint terrenys complicats en terrasses planeres, en zona que ara han conquerit completament els boscos. Eren antics terrenys de cultiu que permetien una subsistència mínima i que se sostenia amb una mà d’obra ingent i poc valorada dels pagesos. És a dir, una situació semblant a l’actual, tot i que ja estesa a tota la pagesia, no només a la de muntanya.

Sota el Sena

La pel·lícula de Xavier Gens, del gènere terror-monstre assassí és, òbviament, una de sèrie B, però que està triomfant en les pantalles de tota Europa. La productora Netflix ha aprofitat el seu llançament just unes setmanes dels actes de l’Olimpíada parisenca. Les crítiques cinematogràfiques la castiguen acarnissadament per les inversemblants propostes d’un tauró a les brutes aigües del riu Sena i la distància de Spielberg i el seu terrorífic «Jaws». Però no reparen en què pel mig d’efectes especials prou aconseguits, es troba tot un reguitzell de metàfores de gran actualitat. Es pot dir que moltes són clixés, però què són, sinó, les metàfores.

La protagonista científica oceanògrafa, dona, per a recordar l’adorat a França Jacques Cousteau, es dedica a identificar taurons amb electrònic xips que permetin seguir les seves migracions, just al continent de residus plàstics on viuen. El seu equip pateix l’atac d’una monstruosa femella de tauró mako, sembla que sobrecrescut per l’acció dels contaminants, on perd també el seu company.

Una activista woke, a la imatge de Greta Thunberg, detecta el tauró en les aigües del Sena, just abans que la ciutat hagi programat un esdeveniment esportiu d’àmbit mundial, per el que han preparat una zona del riu per una prova de natació, amb l’ajuda d’una hacker, també dona que en una brevíssima seqüència s’identifica per un petó a la galta com LGTBI.

El protagonista masculí és un expert policia racialitzat, que és el que es porta ara a França. Exmilitar d’algunes de les aventures microbèliques de les restes de l’imperi colonial francès, també ha perdut el seu equip a una acció, i que se

sent covard i contingut.

Una comissària també dona, funcionària irredempta, i un inefable alcaldessa viu retrat de la Isabel Ayuso, ignorant, estúpida, autojustificant, sempre acompanyada del seu atildat assessor a la imatge de MAR, s’encarreguen en ignorar l’amenaça que s’aproxima, completen l’elenc. Petites seqüències mostren la realitat dels sense-sostre a la vora del riu i l’ominosa presència d’obusos sense esclatar, procedents del II Guerra Mundial, recorden a l’espectador, sobre tot francès, el que queda del que fou totpoderós exèrcit francès dels anys 30 del segle passat, arramblat pel blitzkrieg del III Reich en sis setmanes. El tauró femella i les seves descendents es reprodueixen per partenogènesi, un fenomen biològic que permet la reproducció de les espècies sense participació del mascle, dèria feminista.

poden explicar la realitat actual. El cinema és un mitjà d’expressió prou dúctil i eficaç per a mostrar ficció com a art i realitat ficcionada com a denúncia.

Tarragona que, com deia Joan Antonio i Guàrdias, és una «... terra rònega, assentada sobre rocs i assotada per ventots...» no té un riu que mereixi el nom, poc més d’una torrentera que les sequeres mantenen ben sec. És possible que el Sulcis fou més cabalós, però ho dubto.

La Cova Urbana càrstica tampoc dona per gaire secrets. Sí que hem tingut, a la superfície, esdeveniments esportius fracassats com els Jocs del Mediterrani, potser no per la presència de taurons, sinó per representants de la no gaire més ominosa i improbable monarquia espanyola.

Totes les ciutats amaguen sota misteris i restes de la història passada que poden explicar la realitat actual. El cinema és un mitjà d’expressió prou dúctil i eficaç per a mostrar ficció com a art i realitat ficcionada com a denúncia

La fascinació per les catacumbes completa l’escenari de l’aventura, amb el predicible final d’explosions, rescats al darrer moment, activistes woke devorades pel tauró que volen salvar, i catàstrofe postapocalíptica, amb els esquals dominant un París inundat.

Totes les ciutats amaguen sota misteris i restes de la història passada que

Tampoc catacumbes, que les pràctiques funeràries durant quatre segles de romanització optaven per la incineració, i les paleocristianes per la inhumació en superfície de les que tenim una fantàstica mostra a la Tabacalera. Però si pregunteu a turistes i escolars visitants de l’estupend Patrimoni arqueològic, la peça que desperta més interès i memòria és la volta llarga del circ. Potser toca recuperar la Cloaca Magna de la plaça dels Carros, ara que el Port comença a endreçar l’entorn i l’altra volta del circ des de Sedassos fins a sota el carrer Salinas, tan dissortadament tractat.

Sota Tarragona encara hi ha feina. Però si us agraden més els taurons, veieu la peli.

Carta dominical

Vaticà II (1): Un retorn als textos conciliars

Benvolgudes i benvolguts. Enguany l’Església s’està preparant per a la gran festa jubilar de l’Any Sant de 2025. Com ja vam indicar, és voluntat del papa Francesc que aquesta avantsala del Jubileu sigui «un any intens de pregària», fent del parenostre el veritable programa dels seguidors de Jesucrist. D’aquí que a començaments d’any dediquéssim vuit Cartes Dominicals a glossar-ne el contingut. Però també, era voluntat del Papa que, en el marc d’una Església «cridada a intensificar el seu compromís sinodal», retornéssim al mestratge genuí dels textos del Concili Ecumènic Vaticà II (1962-1965). Sobretot les seves quatre Constitucions, juntament amb el Magisteri dels últims decennis, «continuaran orientant i guiant el poble sant de Déu, perquè progressi en la missió de portar l’anunci joiós de l’Evangeli a tothom» (Carta del Papa a Mons. Fisichella, per a demanar-li d’organitzar la festa jubilar de l’Any Sant de 2025). Per aquest motiu, a partir d’aquest diumenge, com vam fer amb el parenostre, dedicarem unes quantes Cartes Dominicals a glossar la importància del Concili Vaticà II per a la vida de la nostra Església. Aquesta reflexió ens pot ajudar a pouar els fonaments dels nostre avui eclesial, que no són altres que els de l’Evangeli de nostre Senyor Jesucrist.

Quan l’octubre del 1962 s’inaugurava solemnement el Concili Vaticà II, un servidor encara no havia iniciat la preparació catequètica per a la Primera Comunió. Això vol dir que la meva generació ja no és de les que va viure l’esdeveniment conciliar quan aquest tenia lloc. Tan sols recordo d’aquells anys el dia que la mare a la pregària del vespre —la mare ens feia resar cada dia— ens va dir a la meva germana i a mi que havíem de pregar molt pel papa Joan XXIII perquè es trobava greument malalt. Eren els primers dies del mes de juny de 1963, que culminarien amb el seu traspàs i amb l’elecció del nou papa: Pau VI. La vida i l’obra del Concili, per tant, la descobriria uns anys més tard, en l’etapa de formació en el Seminari. Què dir doncs, del Concili Vaticà II després de seixanta anys? Quin va ser el seu objectiu primordial? Què en queda de tota aquella magna obra? Quin és el seu llegat? Ens hi hem d’apropar com si féssim tan sols una simple classe d’història? Donat el caràcter fugisser de tot esdeveniment històric, i en el marc del ritme acceleradíssim del món d’avui, fins i tot, alguns s’han fet aquesta pregunta: ¿pot tenir un significat permanent un Concili dels anys seixanta del segle passat i que, a més, no va definir dogmàticament cap doctrina? Per respondre a tots aquests interrogants, ens convé aprofundir l’esdeveniment conciliar en si mateix, així com la recepció dels seus documents en el postconcili. És el que, de fet, ens han demanat els últims papes. A tall d’exemple, el mateix papa Benet XVI, a la Carta Apostòlica Porta fidei, demanava retornar als textos del Vaticà II que els Pares conciliars ens van deixar per herència, per tal «que siguin coneguts i assimilats com a textos qualificats i normatius del Magisteri, dins la Tradició de l’Església» (PF 5). De forma senzilla, mirarem de glossar aquest esdeveniment en les properes Cartes Dominicals

Quan l’octubre del 1962 s’inaugurava solemnement el Concili Vaticà II, un servidor encara no havia iniciat la preparació catequètica per a la Primera Comunió

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tribuna

Xavier Allué

Dels lectors

Israel, extrema dreta i contradiccions

Sembla que els cordons sanitaris i mirar cap a un altre costat davant els problemes reals de la gent (com la creixent inseguretat i delinqüència als carrers) no sols han frenat l’anomenada ‘extrema dreta’ sinó que l’han reforçat (caldria llegir el sorprenent llibre ‘Història del feixisme’ de Stanley Payne per saber el significat real del terme ‘feixisme’). Amb tot, l’anomenada de forma simplista ‘extrema dreta’ i ‘feixisme’ té les seves pròpies contradiccions. Es coneix l’historial antisemita del nazisme, però els partits actualment més defensors d’Israel a la UE, Amèrica i al món són (teòricament) els hereus ideològics del nazisme antisemita; el partit espanyol Vox encapçala la llista dels partits més proisraelians (segons la Coalició Europea per Israel) mentre admira els Reis Catòlics (que expulsaren els jueus) i alguns dels seus membres venen de la Falange (partit creador de la ‘División Azul’ per lluitar amb els nazis a la II Guerra Mundial); el partit ‘Alternativa per Alemanya’ ha estat expulsat de l’extrema dreta’ europea per blanquejar les SS nazis; surten defensors dels nazis als països envaïts per aquests, així com corrents nazis islàmiques, antiislàmiques i cristianes; a casa nostra comparant la proisraeliana Sílvia Orriols (del partit ‘Aliança Catalana’) amb Hitler; etc. Mentre l’ONU té escrita a la seva seu el vers bíblic d’Isaïes (‘amb les seves espases forjaran arades i podadores amb les seves llances; l’espasa no aixecarà una nació contra una altra ni s’ensinistraran més per a la guerra’) i ara se l’acusa de vincles amb l’islamisme de Hamàs. I al seu torn, l’esquerra política qualifica de ‘feixista’ al govern

sionista israelià. Com a tot l’espectre polític, sempre contradiccions...històriques, però ara Israel és nova munició per l’actual batalla cultural (i també de vots) d’alguns partits. Veurem en què queda tot plegat.

Toni Yus Piazuelo Tàrrega

La primavera de Antonio Machado

La primavera me remite, de alguna manera, a un gran escritor a quien admiro muchísimo, Antonio Machado. Tal vez esa astenia primaveral que suelo tener cuando me adentro en esta estación, me hace buscar los motivos que el gran poeta tenía para hacer de este momento del año un tema constante en su poesía. En su primer libro, “Soledades”, la personifica en una mañana que dialoga con el poeta, recordándole que una vez, hace años, floreció en su corazón.

Cuando llega a Soria en mayo de 1907 para desempeñar su cátedra de francés en el instituto, se enamora de una primavera real, la que contempla en los árboles y en las tierras del Duero.

Machado empezó viendo en la primavera un símbolo, la resurrección del amor, para luego enamorarse de una primavera real, la de Soria. Ya nunca dejó de cantarla, de evocarla en sus versos, hasta en sus últimos días, cercana ya su muerte en tierra francesa. Dos años antes de morir escribe un soneto y en los tercetos finales llama a la primavera “niña inmortal” e “infatigable dea” o diosa, porque esta estación reaparece cada año para animar el campo y devolver la esperanza al corazón solitario y necesitado de amor.

Esta frase de Machado simboliza el renacimiento y la esperanza: “Como el árbol viejo, hago sitio a la primavera”.

Gemma Abad Reus

ATribuna

14 de juny, Dia Mundial dels

i les Donants de Sang

questes paraules van adreçades a les moltes persones que dediquen part del seu temps a ajudar als altres.

La generositat d’un gest que surt del cor és el motor que hauria de fer vibrar la societat actual, però malauradament no és sempre així.

Qui dia a dia col·labora amb entitats, institucions, plataformes, gent anònima i implicada socialment, segurament s’ha adonat de que vivim en una època que -més que mai- necessita humanitzar-se i fer-nos sentir més estimats i mimats (fent-se palès que som part imprescindible d’aquest engranatge).

I a la inversa, també hem de fer partícips a totes les persones que, per uns o altres motius, encara no han estat capaces d’invertir el seu temps vital en millorar un xic el món.

De la mateixa manera que en una campanya de donació de sang, quan observem que algú ens diu que s’ha oblidat d’anar a donar... o bé que té l’agenda molt plena... sempre hi ha mil

Albert Torra Cabello President de la Federació Catalana de Donants de Sang

excuses per deixar de banda les nostres obligacions cíviques i morals, fent minvar una societat potencialment millor i més solidària.

Educar-nos i educar als altres és una de les millors maneres d’assimilar els valors de la generositat i el compromís de l’altruisme, però perquè això esdevingui una realitat hem d’intentar aportar-hi la passió i l’entrega que duem totes i tots al nostre interior. Ningú se’n salva! Avui sabem que podem donar sang, perquè tenim bona salut, però demà... qui sap? I si som nosaltres qui necessitarem algun component sanguini per poder viure?

Educar-nos i educar als altres és una de les millors maneres d’assimilar els valors de la generositat i el compromís de l’altruisme

Som uns privilegiats/des, per moltíssims motius, però sobretot per un de molt fàcil d’observar. Estem rodejats de bona gent, amb infinitat d’anhels i moltes ganes d’ajudar i sentir-se útils -també socialment parlant- (i això, les institucions, les empreses, les entitats, també ho hem de posar en valor). Només cal que obrim les portes a l’associacionisme, al voluntariat, a la participació i a la col·laboració, perquè un bon nombre de persones pugui sentir que la seva aportació és única i especial.

Fem-ho possible i donem quelcom més del que pensem que rebrem!

Ajudant és com mostrem als i les altres el vertader sentit de la vida: compartir. T’animes a compartir la teva sang? Pensa que donant-la, compartint-la, regales una part del que ets... un bri d’esperança!

No girem l’esquena al Maltractament envers les Persones Grans

Un de cada 6 majors pateix algun tipus de maltractament i sols denuncia un de cada 24 casos, segons Social.cat. L’any 2021 van ser ateses 1.186 persones majors de 65 anys víctimes de violència a la llar, segons Mossos d’esquadra. El 1er trimestre del 2022 el nombre de víctimes ha augmentat un 18% respecte al 2021, segons Mossos d’Esquadra. El 15 % de les persones majors de 65 anys pateix maltractament, segons l’OMS (Organització Mundial de Salut). El maltractament de persones grans està feminitzat, més del 75 % dels casos són dones, segons EAVA (Equip Atenció a la Vellesa de l’Anoia ).

El maltractament no tan sols inclou violència física, sinó diferents formes de violència com la psicològica, farmacològica, sexual, abús econòmic, bretxa digital, edatisme, infatilisme, negligència, vulneració dels drets, entre altres. I cal recordar que la majoria dels mal-

tractaments es localitzen en l’àmbit familiar, domèstic i social. Treballem conjuntament per donar resposta per abordar aquest problema social i de salut. Sensibilitzar l’entorn i formar a professionals per detectar situacions de risc i facilitar l’atenció a les persones grans que pateixen maltractament, treballar per crear una consciència sobre el maltractament, una realitat oculta que es preveu que augmenti ja

que la població envelleix i cada vegada hi haurà més persones dependents, un factor de risc.

Exigim responsabilitat en política, administració pública, entitats, empreses privades i societat; creació de protocols fets a mida i adaptats al territori, evitar la burocràcia, trobar recursos i que aquestos siguin reals i àgils per donar protecció a les víctimes.

Treballem conjuntament per donar resposta per abordar aquest problema social i de salut

«El maltractament de les persones grans es produeix quan una persona o institució, per acció, omissió o tracte negligent causa d’any o angoixa a una persona gran». No girem l’esquena al maltractament envers les persones grans i sumem esforços per crear una vida digne. –Dia Mundial de la presa de consciència sobre l’abús i el Maltractament envers la Gent gran.

Tribuna

Jerusalem Torra Gerent de L’Arc Serveis

Societat El Club de Pensionistes de la Casa del Mar de Tarragona va iniciar la seva Setmana Cultural, aquest dimecres 12 de juny, amb la inuaguració d’una exposició molt especial. La Subdelegació del Govern de l’Estat acull una mostra de quadres elaborats per socis de l’entitat de jubilats tarragonina. Segons han explicat

des del club, l’acte va resultat molt emotiu perquè els autors i autores de les obres «van poder veure els seus quadres en un llloc tan emblemàtic». L’exposició, que estarà oberta a les dependències de la subdelegació fins el pròxim 21 de juny, va ser presentada per la professora de la Casa del Mar. Olivia Cortés Rubio. Redacció

Exposició de quadres de socis de la Casa del Mar a la seu de la Subdelegació del Govern Necrològiques

S’inicien les visites guiades de llars de jubilats a l’Escola de Natura Francolí de Tarragona

Cultura L’Arc Serveis, empresa que treballa amb gent gran o amb dependència, va organitzar el darrer dimecres la primera sortida amb llars de jubilats a l’Escola de Natura Francolí de Tarragona, un espai gestionat per Mare Terra Fundació Mediterrània. Prop de 60 persones de la Llar Municipal de Jubilats de Roda de Berà van

conèixer de primera mà els horts ecològics, el sistema de rec sostenible i altres trets especials de l’espai. El president de Mare Terra, Ángel Juárez, i el tècnic Juan van oferir píndoles formatives sobre els horts ecològics i sensibilització ambiental. Els assistents van finalitzar la visita a l’Escola de Natura gaudint d’un vermut. Redacció

Sebastián

Sillero. Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Manuel Pastor Mallol. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la parròquia de Santa Maria de la Móra. Reus

Àngels Tomàs De Berez. Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori. Joaquín Pedrosa Arjona. Ha mort als 57 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

La inauguració de la mostra es va fer dimecres, 12 de juny. Cedida

Tarragona

Canete

Les persones de la Llar Municipal de Jubilats de Roda de Berà a l’Escola de Natura Francolí. Cedida

Espai patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

Els teus dots de conqueridor es veuran molt aconseguides en la jornada. Tot el que facis o diguis serà ben rebut pels altres. Avançaràs.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Tant en la teva llar com en el pla social et mostraràs molt actiu tots els plans que t’imposis arribaran a bon fi. Aprofita les circumstàncies.

22/11 al 21/12 SAGITARI

T’arribaran interessants notícies que et faran veure la vida els teus assumptes de forma molt diferent. Algú està esperant que li lliuris el teu afecte.

TV local

20/04 al 20/05

Si algú et posa obstacles als teus desitjos no desesperis dona temps. Les coses se solucionaran per si mateixes. La sort t’acompanyarà.

23/08 al 22/09 VERGE

No et tanquis a la teva casa trenca aviat amb el quotidià. Si sals cerques el nou trobaràs la clau que t’obrirà un món nou molt feliç.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Una persona et captivarà tant que et farà oblidar tot tipus de problema fins tot de responsabilitats. El teu atractiu personal estarà al màxim.

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Gaudeix la festa

16:00 Fet a mida

17:30 Anem de cap

18:00 Va passar aquí. Catalunya

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Cercle central divendres

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Aventurístic

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Cercle central divendres (r)

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Destí 2030 (r)

21/05 al 20/06

Si realment sents la necessitat de retrobar-te amb coses o persones del passat, no et reprimeixis. En la jornada tindràs fàcil resposta a qualsevol.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Els teus nervis estaran a flor de pell només els més afins podran entendre la situació. En l’amor no hi haurà problemes si trenques.

20/01 al 18/02 AQUARI

Et veuràs atret al coneixement de noves persones a experimentar noves sensacions. Tot anirà bé mentre mantinguis la fermesa.

21/06 al 22/07 CRANC

T’arribaran notícies que alegraran la teva vida. En el pla social privat viuràs moments molt agradables plens de passió. L’atzar et somriurà.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Sofriràs la gelosia i les enveges per part d’una persona molt falsa que tractarà d’intervenir en els teus assumptes, tanca portes.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Serà una jornada on et trobaràs molt acompanyat tant física com emocionalment. Veuràs com la felicitat la pots trobar molt fàcil a prop.

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Alustiza Masot, José Ignacio. Torres Jordi, 14. Telèfon 977 211 878. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues, 107. Telèfon 977 313 046.

SALOU:

Oliva, Dolors - Cristià, Gil. Passeig Jaume I, 28. Telèfon 977 350 555.

VILA-SECA:

Mas Castelltort, Lourdes. Avinguda Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS:

Anuncis classificats

TRASPÀS

TRASPASO BAR CENTRO TARRAGONA. En pleno funcionamiento. Económico. Tel. 659.380.211

ES TRASPASSA CAFETERIA-PASTISSERIA en plena activitat, per jubilació a Calafell. Tel. 687.906.690

PÀRQUINGS

VENDO DOS PLACES CONSECUTIVES pàrquing a Torreforta, carrer Montblanc. 7.500€. Tel.625.934.624

VALL DE L’ARRABASSADA

Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627

10.00 Fet a Mida

11.00 Saló de Plens

12.00 L’Orsai

13.00 Saló de Plens

14.00 Notícies 12 14.30 Saló de Plens

15.30 De Sol a Sol 16.00 Fet a Mida

17.30 Anem de cap

18.00 Va passar aquí. Catalunya 18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Teló de fons

21.00 Terra de Pa

21.30 De Sol a Sol

22.00 Notícies 12 22.30 Teló de Fons

23.00 Terra de Pa

23.30 De Sol a Sol

00.00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1. El rotlle de les antigues màquines de fotografiar, per exemple. No cristal·litzat. 2. Orgullosa de la seva esplendor. Certa mesura. 3. Àpat abundós. Ramosos. Quarta. 4. Mamífer bòvid amb ban- yes primes i corbades. Burro. Nota. 5. Consonant. Deixa en lloc segur. Pretensions. 6. D’acord. Llorigó. 7. Immaterials, incorporis. Essència de la taca que més s’escampa. 8. Dues en línia. Exemple de diversitat. Verb amb marxa. 9. Tractat contra el restrenyiment. Vaixell bíblic capgirat. Vocal. 10. Pecat dels rabiüts. Prenen un rumb. 11. Antic vaixell de guerra mogut amb rems. Dansi. 12. Punt. Vocal. Aiguardent amb canyella. VERTICALS: 1. Allò que es fa cada dia i que acaba cansant molt. Asso- ciació per defensar principis de progrés. 2. Ferit en la dignitat. Tallaràs com et doni la gana. 3. Empastifades. Peça d’abric o d’adorn per a les dones. 4. Dues en línia. Modernitza. Salut. 5. Nobles anglesos. Enviar a l’altre món. 6. Part de la glucosa. Bestiola sarnosa. La toia de la núvia. 7. Dida. Excitar les passions. Vocal. 8.Vocal. De tercera mà.Terceres potèn- cies. 9. Idèntic. Equipat per matar. 10. L’Eugeni de les lletres catalanes. Del tipus corrent. 11. Nota. Cert descans. El tercer. 12. Les més boniques del conte. Mordacitat abans del sarcasme.

Previsió pel Camp de Tarragona

Borràs Cabacès, Blanca. Av. Diputació, 79. Telèfon 977 361 041.

VALLS:

Rull Ferre, Consol. De la Cort, 26. Telèfon 977 612 517.

EL VENDRELL:

Bueno Andreu, Vicent. Carretera Valls, 57. Telèfon 977 661 656.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Estat del cel S’iniciarà la jornada amb núvols baixos abundants al litoral i prelitoral central i sud i a la depressió Central; la resta del dia tendiran a desaparèixer, però en quedaran de manera local al Camp de Tarragona. A la resta de Catalunya estarà serè o poc ennuvolat per alguns núvols alts i prims, si bé també n’hi haurà de mitjans al terç nord, sobretot fins a primera hora del matí i a partir del migdia.

Precipitacions

Fins a mig matí és possible algun plugim feble a trams del litoral i prelitoral central i sud. Al final del dia en seran possibles al Pirineu occidental.

MOTOR

VENDO VESPA 300GTI. Totalmente nueva, guardada en garaje, 900kms. Con maleta y parabrisas. Precio a convenir. Tel: 650.015.002

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

TAPICERO Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente

TERÀPIES

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087

MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJES REUS. Tel: 672.883.661

RELAX SALOU. Tel: 663.195.232

MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453

MUSCULAR para chicos. WhatsApp 613.361.001 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

TRANSFORME SU TEJADO Y/O TERRAZA en un paraíso verde selvático! Mantenimiento y/o instalación. Precio justo. Huertoscolgantes@proton.me o al Tel.662.423.403

ARQUITECTE. Informes certificats cèdules. Tel. 657.989.467

ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 ANA MASAJE. Tarragona. Tel: 602.033.898 CARLES MASSATGISTA. Tel: 660.605.687

Tel. 626.010.186

Avui felicita als que es diuen: Eliseu Digna.

Màxima Mínima

Elisenda Rosàs: «La

pedra seca ens remet

a l’època en què vivíem de cara a la terra»

Entrevista L’arquitecta participarà en les Jornades de pedra seca que organitza el col·lectiu Santa Teca dissabte 15 de juny

Quines qualitats té, la construcció de pedra seca?

«El valor que té avui no és el mateix que tenia en el seu moment.

Aquestes estructures s’han construït des de sempre, però hi ha un boom enorme al segle XIX, el qual s’allarga fins abans de la guerra Civil. Coincideix amb l’augment demogràfic a Europa, fet que porta a cultivar camps que fins llavors no estaven destinats a això. Per a aconseguir-ho, es realitza tota una feina d’aterressament del camp. En aquella època, les tecnologies de la pedra seca eren un recurs a l’abast de la pagesia».

Per què eren tan assumibles?

«Perquè, a la vegada que els pagesos espedregaven els camps per fer-los cultivables, aprofitaven la pedra, que no tenia cap funció, desplaçant-la pocs metres i combinant-la amb altres pedres de l’entorn. Així creaven unes estructures útils. A més, això no té cap cost pel que fa al material, ni tampoc per les hores de treball, perquè en aquell sistema les hores de feina valien una misèria».

Què vol dir pedra seca?

«Pedra seca vol dir pedra i prou. No és ni pedra lligada amb fang, ni pedra lligada amb morter de calç. Aquesta tecnologia té di-

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

versos virtuosismes. Per exemple, tota la feina de fer els marges, que va precedida de l’aterrassament de la muntanya. Tenim unes muntanyes amb pendents continuats, als quals se’ls fa un seguit de desmunts i terraplens. I la contenció de terres es fa amb aquests murs de pedra seca».

I quines són les seves virtuts?

«Com que en els murs no hi ha fang ni morter, són drenants, deixen filtrar l’aigua. Així que, quan plou, l’aigua que amara la terra no queda acumulada darrere el mur, i s’evita que aquest carregui pesos que no està preparat per carregar. Per tant, és un sistema estructuralment òptim. A més, com que la muntanya està aterrassada i el terra és pla, quan plou l’aigua s’acumula i la terra s’amara millor. Per tant, permet el millor aprofitament de l’aigua de la pluja, que és escassa. I, a més, això provoca que els sols no s’esllavissin. En conseqüència, la matèria orgànica s’hi va acumulant i esdevé més ric. Finalment, per la mateixa morfologia dels marges, que tenen cataus, forats i raconades, s’hi acaben instal·lant tota mena d’espècies, afavorint la biodiversitat».

I són molt resistents?

«Aguanten prou

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

bé, si es té en compte la seva simplicitat aparent, perquè estan fets amb una tecnologia absolutament eficaç».

A més de marges, què més es construeix amb aquesta tècnica?

«Des d’escaletes per pujar als marges, fins a trones al voltant de les soques (com una mena de test per retenir la humitat), passant per arneres per a les abelles, dipòsits o barraques, que són l’altre gran element d’aquesta tècnica».

L’ofici de marger encara existeix o ja s’ha perdut?

«Ha anat a menys, com tants altres oficis de la nostra tradició.

Queden poques persones que en sàpiguen, però, per sort, en les últimes dècades s’està prestant molta atenció a aquesta qüestió i s’està fent molta pedagogia perquè aquesta tècnica no es perdi. El 2020 s’estableix per reial decret la qualificació professional de construcció de pedra en sec».

Ara que la pagesia i els camps

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

de conreu estan en retrocés, quin valor tenen aquestes construccions?

«El primer motiu pel qual val la pena preservar-los és que segueixen sent útils pels mateixos valors funcionals: preserven la qualitat dels sols, afavoreixen la biodiversitat i contribueixen a retenir l’aigua. Després, perquè són un patrimoni històric i, com a tal, ens expliquen el món d’on venim. En aquest sentit, la cultura de la pedra seca és molt efectiva, perquè transmet de manera molt clara el missatge: la veus i t’adones que la societat que ens va precedir vivia de cara a terra, treballant moltes hores i probablement amb uns paràmetres de vida molt diferents dels nostres. Quan miro paisatges modelats per la pedra seca, penso en com la gent que els va construir concebia el temps. Finalment, també tenen un valor artístic, perquè aquestes construccions són absolutament suggerents respecte a altres maneres de viure».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Marge de confiança

De creuers i cultura

Aquesta setmana hem llegit sobre dues infraestructures significatives per la ciutat de Tarragona: la futura seu del Museu d’Història de Tarragona a Ca l’Agapito i la nova terminal de creuers al Moll de Balears. La transformació de Ca l’Agapito en el Museu d’Història de Tarragona representa una aposta pel turisme cultural. Aquest projecte es centra en la restauració d’un edifici emblemàtic i la seva conversió en un espai que explicarà els més de 2.000 anys d’història de la ciutat. La posada en valor de les restes arqueològiques -l’edifici es troba damunt les restes romanes de la Volta del Pallol- i la creació d’un espai de lleure al jardí del museu són elements clau per convertir aquest indret en un pol d’atracció cultural.

D’altra banda, la nova terminal de creuers promet augmentar el nombre de visitants a Tarragona. Amb una inversió de 6,5 milions d’euros, es preveu que la ciutat rebi fins a 250.000 creueristes en els pròxims dotze anys. Aquesta infraestructura és vista com una estratègia per consolidar el turisme de creuers i posicionar alhora la marca Tarragona. En conclusió, la ciutat es troba en una cruïlla important pel que fa a la seva estratègia turística. Si bé la nova terminal de creuers pot aportar un flux important de visitants, és essencial no oblidar la importància de promoure el turisme cultural, que pot oferir beneficis més profunds i sostenibles a llarg termini. La proposta del nou Museu d’Història de Tarragona és una oportunitat única per posar en valor el ric patrimoni de la ciutat i atraure un turisme respectuós amb la seva història i cultura.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Rosàs està especialitzada en restauració de patrimoni arquitectònic i de paisatge. / C.S.