Tarragona
Vila-seca 11
Pere Segura destaca el grau de compliment de les accions previstes en el primer any de mandat
Camp de Tarragona 17
L’Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou ordena aturar l’activitat de tres pedreres per manca de llicència
a l’Estat espanyol: «A Catalunya l’abstenció ha estat més gran que la mitjana de l’Estat»
Malgrat mantenir els tràmits per atorgar-lo a Urbaser, presentarà un recurs a la decisió del Tribunal Català de Contractes que va anul·lar la concessió inicial
Els grups municipals fan un front comú per reclamar que s’investigui l’espionatge a la tècnica vinculada al contracte i que es determini si també va afectar l’alcalde 2 i 3
Esports 16-17
«Ens deixarem la vida per l’ascens»
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, confia en què l’estadi ple farà més fàcil la remuntada
Reus aspira a convertir-se en ‘Ciutat de la Ciència i la Innovació’ Societat
El distintiu de l’Estat seria el pas previ a la integració a la Red Innpulso amb accés a nous projectes i finançament 8
Reus 10
Comerciants del carrer Major reclamen protecció als aparadors pels actes de foc
Municipal Els grups municipals faran una declaració institucional en suport a la funcionària afectada
John BugarinTots els grups municipals de l’Ajuntament de Tarragona fa ran una declaració institucio nal per donar suport als fun cionaris públics de la casa i, en especial, a la cap de Serveis Públics, la qual hauria estat víctima d’un cas d’espionatge. Així ho van acordar govern i oposició en la Junta de Porta veus celebrada ahir de forma extraordinària per tractar la notícia publicada per Porta Enrere, en el que explicava que la tècnica municipal, res ponsable del contracte de la neteja, va patir seguiments i li van intervenir el seu telèfon personal. Segons apuntava el mitjà digital, el mòbil de l’al calde, Rubén Viñuales, també hauria estat punxat «L’Ajuntament ha estat víc tima d’un espionatge, no sa bem per part de qui», denun ciava la portaveu del govern socialista, Sandra Ramos, qui va comparèixer després de la reunió amb la resta dels partits. La consellera va asse gurar que la funcionària afec tada ha denunciat els fets a la Guàrdia Civil, tot i que fonts del cos policial han assenya lat a aquest mitjà que no hi
Reaccions
Què opinen sobre l’espionatge que ha patit la funcionària ?
ha cap investigació en marxa.
Tal com exposava Porta Enre re, els seguiments a la tècnica municipal van sortir a la llum e una reunió que es va cele brar el 25 de març, en la que hi
Sandra Ramos
Portaveu del govern
«L’Ajuntament ha estat víctima d’espionatge i no sabem per part de qui. Només es va comunicar a qui vam considerar que necessitava saber aquesta informació.»
era present Viñuales.
Un cop coneguda la situa ció, es va dur a terme una pri mera prova pericial per com provar si el telèfon mòbil del batlle tenia algun programa
Maria Roig
Portaveu d’ERC
«Volem saber si hi ha altres persones de la casa que han patit l’espionatge i qui ho ha fet. Demanem que s’arribi fins al final de la investigació per saber tota la veritat»
d’espionatge instal·lat. El re sultat va mostrar que «hi ha via indicis», deia Ramos, qui explicava que l’Ajuntament ha encarregat un segon peritatge per «comprovar millor els fets
M. M. Martorell
Portaveu del PP
«La situació en relació a la tècnica i l’alcalde és gravíssima. És un espionatge a nivell institució. Ara estem pendents del segon informe pericial del mòbil de l’alcalde»
L’apunt
Segona pericial del mòbil de l’alcalde
L’Ajuntament està pendent d’una segona prova pericial del telèfon mòbil de l’alcalde. La portaveu del govern municipal encara no sap quan es farà. «El mòbil ha d’estar deu dies en mans d’una empresa tècnica, amb la qual cosa necessitem l’habilitació d’algun altre mitjà per comunicar-nos amb ell», argumentava ahir la consellera.
una cosa tan greu com la que teníem entre mans». «La dis creció era molt important», assenyalava la consellera, qui lamentava que «s’hagi fet pública la notícia abans de poder tenir els resultats de la pericial». L’edil considera que aquest fet «facilita la vida als responsables de l’espionatge» i compliquen la investigació per trobar l’origen.
abans de posar una denún cia». Preguntada per si creia que han actuat tard, la porta veu del govern va respondre que «no» i va argumentar que han estat «prudents en
Jordi Sendra
Portaveu de Junts
«Que s’hagi violentat la seva intimitat em sembla extremadament greu. Que s’investigui i s’espiï a una funcionària em sembla que està fora de tot lloc»
Descartar altres víctimes «Només es va comunicar a qui vam considerar que ne cessitava saber aquesta in formació», indicava Ramos, qui assegura que una de les primeres persones que va ser alertada sobre la situació va ser el conseller Jordi Fortuny (ERC), anterior responsable de l’àrea de Neteja i del con tracte de la brossa, qui va re bre una trucada de l’alcalde. L’edil republicà va encarregar un peritatge —que va costar uns 3.000 euros— per com provar si el seu mòbil havia
Jordi Collado
Portaveu d’ECP
«El contracte de la brossa suscita massa problemes i ens porta a parlar de tot menys de com està de bruta la ciutat. Ens conjurem tots per esclarir què ha passat»
Fortuny (ERC) va fer un peritatge del seu mòbil i va donar negatiu
estat intervingut. En el seu cas, el resultat va ser negatiu. «Volem saber si hi ha altres persones de la casa que han patit l’espionatge i qui ho ha fet», reclamava la portaveu del grup municipal d’ERC, Maria Roig, qui demanava a l’alcalde que s’arribi «fins al final» de la investigació per «saber tota la veritat». L’edil va mostrar el seu suport a la tècnica municipal afec tada: «Que s’hagi violentat la seva intimitat em sembla extremadament greu». Així ho considerava també Jordi Sendra, portaveu de Junts, qui assenyalava que «és in tolerable». «Que s’investigui i s’espiï a una funcionària em sembla que està fora de tot lloc», etzibava el conseller, qui creu que s’ha arribat a un punt que «fa olor a podrit».
«Situació gravíssima». Per la seva banda, la por taveu del PP, Maria Mercè Martorell, lamentava aques ta «situació gravíssima» i afirmava que es tracta d’un espionatge «a nivell institu ció». «Hem encomanat que altres membres del govern facin també un peritatge», afirmava Jordi Collado (ECP), qui creu que el que ha succeït «embruta encara més el pro cés de contractació». D’altra banda, mostrava la seva pre ocupació perquè «el contrac te de la brossa suscita massa problemes i ens està portant a parlar de tot menys de com està de bruta la ciutat». Tan mateix, apuntava que amb la declaració institucional «ens conjurem tots per esclarir què ha passat».
Neteja En paral·lel, demanarà documentació a Urbaser per a la possible adjudicació
John Bugarin
Fa uns dies, el govern muni cipal de l’Ajuntament de Tar ragona descartava presentar cap recurs contra la resolució del Tribunal Català de Con tractes del Sector Públic (TCCSP) que obligava a ex cloure l’empresa guanyadora —GBI Paprec— del concurs per a l’adjudicació del con tracte de la brossa. L’executiu socialista, però, ha canviat d’opinió. Ara, ha decidit re córrer la decisió de l’òrgan au tonòmic. «No ho fem només per defensar l’actuació del nostre personal tècnic, que estem segur que ha estat im pecable, sinó també per pro tegir la responsabilitat i els interessos de l’Ajuntament», defensava la portaveu del go vern, Sandra Ramos. Després que el ple aprovés atorgar del servei de neteja urbana i recollida de residus a GBI Paprec, la segona classifi cada del concurs —Urbaser— va interposar un recurs per anul·lar l’adjudicació davant el Tribunal de Contractes, que va estimar l’apel·lació en con siderar que l’empresa gua nyadora va incloure variants no permeses al plec de condi cions. Els tècnics municipals, però, en el seu informe jurídic, consideraven que el Tribunal va incórrer en una «errada in terpretativa» i que l’actuació de la mesa de contractació
havia estat «del tot correcte». En el mateix document, ava laven la decisió del govern d’adjudicar el contracte a la segona classificada.
Optar per les dues vies L’executiu socialista portarà al ple de divendres un punt
per donar compliment a la resolució del Tribunal de Contractes, amb la correspo nent exclusió de GBI Paprec, i demanar la documentació a Urbaser per «continuar amb el procés administratiu». Ra mos aclaria que «encara no estem adjudicant». En paral·
lel, el consistori presentarà un recurs contra aquesta matei xa resolució del TCCSP que es vol acatar. «Inicialment, pen sàvem que no era necessari o beneficiós, o que tindríem la possibilitat d’adherir nos al recurs que pràcticament amb tota seguretat interposarà
Els grups de l’oposició han celebrat la decisió de l’executiu
Paprec», deia la consellera, qui reconeixia que després d’un «anàlisi més profund», s’ha detectat que presentar recurs és «la millor opció» per protegir l’Ajuntament de cara als recursos que es puguin interposar en cas d’atorgar el servei a Urbaser com a sego na classificada. En un princi pi, estava previst que l’adju dicació es dugués a terme al juliol. El govern confia que el Tribunal es pronunciï abans.
Una decisió que agrada L’oposició ha celebrat aquesta decisió. Especialment ERC, que des del primer moment va reclamar recórrer contra la resolució del Tribunal. «Sem pre hem defensat la feina dels tècnics, l’adjudicació es va fer molt bé i així ho deia l’informe jurídic de la casa», afirmava la seva portaveu, Maria Roig, qui es mostrava satisfeta per què «es defensarà la feina feta per l’Ajuntament i es blindarà davant possibles conseqüèn cies si s’adjudica a la segona classificada». Maria Mercè Martorell (PP) deia que és «important no precipitar se i prendre decisions de les que ens puguem penedir després, amb judicis interminables i responsabilitats».
«Parlem d’entre 5 i 8 anys d’escabrós procés de contra ctació fins que tots els tribu nals resolguin i s’ha de prote gir la institució per no tenir en el futur deutes que ens portin a situacions no volgudes», indicava Jordi Collado (ECP), qui demanava «esperar a te nir totes les cartes sobre la taula per decidir cap a on va el contracte de la brossa».
Urbanisme Després, el projecte s’haurà d’aprovar a la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat
Carlos Domènech Goñi
La futura residència de l’edi fici del Seminari Pontifici farà un pas endavant demà. El consell plenari de l’Ajunta ment de Tarragona aprovarà provisionalment el Pla especi al urbanístic per a l’ampliació d’usos de l’espai. D’aquesta manera, es passaria un pri mer tràmit, necessari perquè el projecte es pugui aprovar definitivament a la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya a la ciutat.
La futura residència ja es publicita a la pàgina web del grup impulsor, el Grupo Mi mara. «Serà una residència en un espai reconegut per la Unesco el 2000 com a Patri moni de la Humanitat, i on es respira història viva de Tarra gona», expliquen al portal, on s’indica «propera obertura» sota el nom Mimara Residèn cia Tarragona Part Alta. De fet, aquesta seria la segona nova residència que projecta el grup a la ciutat, perquè està treballant per a l’obertura
d’una residència a l’avinguda Andorra.
A la demarcació, Mimara ja compta amb centres a Ca lafell, Fontscaldes, El Pla de
Santa Maria, Valls i Creixell. Ara, el seu objectiu és adaptar l’edifici del Seminari Pontifici i disposar d’un altre centre. Tindrà capacitat per a gaire
Cultura La Fundació ‘la Caixa’ celebrarà el final de temporada amb la festa Nit d’Estiu, que tindrà lloc el 9 de juliol a partir de les 19 hores
La Fundació ‘la Caixa’ cele brarà el final de temporada del CaixaForum Tarragona amb la festa Nit d’Estiu que tindrà lloc el 9 de juliol a par tir de les 19 h. Durant aquesta s’oferirà un espectacle al car rer; un taller de percussió i un altre de màgia; un espectacle d’il·lusionisme; un concert en format trio, i una instal·lació sonora. L’objectiu és que el públic pugui gaudir amb di verses disciplines culturals i amb propostes participati ves on les activitats s’aniran succeint i omplint els espais
i sales del centre cultural i al guns carrers emblemàtics de Tarragona.
Durant la nit, el públic podrà gaudir de l’exposició Homo Ludens d’una mane ra diferent amb la iniciativa Cromatismes sonors. Aquesta convida a recórrer una part de l’exposició amb uns auri culars per escoltar una selec ció musical suggeridora pre parada per a l’ocasió. Durant aquesta Nit d’Estiu, CaixaFo rum Tarragona obrirà fins a les 23 h.
Percussió, màgia i jazz La inauguració d’aquesta Nit
d’Estiu de CaixaForum Tarra gona es farà a les 19 h des de la plaça Corsini, amb l’espec tacle itinerant de Sound de Secà, la companyia d’arts de carrer que presentarà la seva proposta de percussió i movi ment, Possê. L’espectacle con duirà al públic fins a les portes de CaixaForum Tarragona per donar el tret de sortida a la festa.
A les 19:45 h, la percussió continuarà al centre cultural, a través del Taller d’intro ducció al caixó flamenc. Hi haurà un segon passi d’aquest taller que es farà a les 21 h. D’altra banda, també s’oferi
bé un centenar de persones en una superfície de més de 3.500 metres quadrats. Per tot plegat, es preveu una inversió d’uns 4 milions d’euros.
L’apunt
Pas endavant a la pròrroga de les normes subsidiàries
Un altre dels punts del dia del consell plenari és l’aprovació de la sollicitud per a la pròrroga de les Normes de Planejament Urbanístic de la ciutat, que ara mateix substitueixen el POUM. Tal com va avançar Diari Més, cal que s’aprovi per unanimitat perquè la sollicitud arribi a la Comissió de Territori de Catalunya, que té la competència d’aprovar la sol·licitud. La pròrroga serà d’un any i mig.
L‘obertura del centre, tal com es va anunciar, supo sarà la contractació de més de 40 professionals especi alitzats en la cura de la gent
gran. També hi hauria equi paments com infermeria, atenció especialitzada i sales multisensorials.
Un contracte per 30 anys L’any 2022, l’arquebisbe Joan Planellas va certificar l’acord amb Mimara amb la signa tura del contracte de lloguer de l’espai. Segons el mateix, l’Arquebisbat de Tarragona posa a disposició l’espai amb un contracte de lloguer per als pròxims 30 anys. Les obres per habilitar l’edifici i conver tir lo en residència per a gent gran es faran en diverses fa ses, segons es va explicar en el moment de l’acord. El Semi nari, però, mantindrà la bibli oteca i els estudis de teologia.
Darrer pas, Generalitat L’any passat, el projecte es va aturar perquè la junta de govern local va suspendre l’aprovació inicial del Pla Es pecial per defectes esmena bles. Ara, el consell plenari aprovarà el nou pla especial, que inclou els usos sanitari assistencial i el de residència. Un cop el ple aprovi provisi onalment el projecte, aquest haurà de passar per la Comis sió d’Urbanisme de la Gene ralitat a Tarragona. Es trac tarà del darrer tràmit perquè la residència pugui entrar en funcionament. En els darrers anys, l’interès per obrir resi dències a la ciutat ha crescut donada l’alta demanda que existeix i el canvi demogràfic, amb una població cada cop més envellida.
rà a les 19.45 h, 20.15 h i 20.45 h, els espectacles dels mags i il·lusionistes Joana Andreu i Pere Rafart. A les 20:30 h es podrà assistir a un taller
a càrrec de Pau Martínez, propietari d’El Rei de la Mà gia, la botiga de màgia més antiga del món, a Barcelona. Per completar aquesta nit de
cultura, a les 22 h els amants del jazz d’arrels cubanes po dran gaudir del concert del trio liderat pel pianista cubà Alfredo Rodríguez.
Tecnologia Els estudiants de primer del grau en Enginyeria Mecànica de la URV van participar, dimarts, a la XIX edició del Concurs de Vehicles Au topropulsats. Els 13 equips participants havien de dissenyar i construir un petit vehicle que utilitzés
l’energia potencial elàstica d’una molla per propul sar se. El vehicle que recorregués una distancia ma jor sense desviar se en excés, seria el guanyador. Enguany aquest va ser el construït per l’equip Meca tronix, integrat per Mountasir Ararou, Aina Ferrei
ra, Nil Guitart, Mireia Salvadó i Albert Sánchez, que va ser capaç de recórrer 23,4 metres. Els guanyadors van rebre, cortesia del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona, un mesurador làser ca dascun. Redacció/Cedida
S’obre la convocatòria de subvencions a entitats
Societat Ja s’ha obert la convocatòria de subven cions a entitats ciutadanes de Tarragona per a la rea lització d’activitats durant aquest any 2024 i que resta rà oberta fins al proper 7 de juliol. Aquesta convocatòria va destinada a les entitats inscrites al Registre Munici pal d’entitats de Tarragona, que tinguin l’entitat al dia i estiguin actives. Els interes sats hauran de presentar els projectes d’interès social que vulguin dur a terme a la ciutat aquest mateix any. Aquests hauran de respon dre als objectius estatuta ris de l’entitat, tenint com a finalitat l’impuls i la seva projecció social, la conscien ciació, la participació de la ciutadania, la dinamització sociocultural del municipi, la sensibilització i el suport a col·lectius vulnerables, la cohesió i la convivència, la igualtat de gènere i la infor mació i promoció de la ciu tat. Redacció
ACN
Fiscalia ha rebaixat a quinze anys de presó la seva petició per als dos homes acusats d’un delicte d’assassinat, reti rant l’agreujant de traïdoria. Els fets van tenir lloc la mati nada del 26 d’agost de 2021 a Tarragona i el cadàver de l’ho me es va trobar al riu Ebre. Els autors van reconèixer la seva culpabilitat dimarts pas sat, en la primera sessió del
judici, celebrat a l’Audiència de Tarragona. Ahir, les parts van presen tar els seus informes finals. Fonts de les defenses van con firmar la rebaixa del ministeri públic i van explicar que s’hi han adherit. L’acusació par ticular també va demanar la mateixa pena. El tribunal farà entrega de l’objecte del veredicte aquest dijous per tal que el jurat popular comenci a deliberar. Els processats es
van deixar una mà secciona da de la víctima al maleter del cotxe, després de llençar lo al riu Ebre.
En la darrera sessió, un agent dels Mossos d’Esquadra va declarar que van trobar fo tografies del cadàver amb les dues mans i de la mà seccio nada de la víctima en el mòbil d’un dels acusats. El policia va afirmar que les imatges eren «correlatives» en el temps, al voltant de les 7.45 hores. En la
seva declaració, l’agent va ex plicar que també van trobar un vídeo, on es veia el cos de la víctima movent se. «Tení em la impressió que el cos feia
Festivitat Concerts, DJ, sopars populars i la diada castellera entre les propostes destacades
Redacció
Sant Pere i Sant Pau ho té tot a punt per a donar el tret de sortida a la seva Festa Ma jor. Demà, el pregó marcarà l’inici de 10 dies d’activitats pensades per a grans i petits. Enguany, la pregonera serà Manuela Fernàndez, veïna del barri molt vinculada a les entitats de Sant Pere i Sant Pau des de fa molts anys. El pregó es farà a les 8 del vespre a la plaça de les Sardanes i, a continuació, es presentarà la pubilla i les dames d’honor i també es durà a terme un re coneixement als esportistes destacats del barri. La jorna da acabarà amb uns tallers de bachata i l’actuació musical de LRey y su Caribbean Club. La trobada gegantera, amb inici i fi a la plaça Cuba, cercavila i balls, és una de les propostes destacades de dis sabte; dia en el qual també se celebrarà el sopar de ger manor i la revetlla popular que estarà amenitzada per l’Orquestra La Catalana. VDJ Parri allargarà la festa fins a la matinada. De cara a diu menge, al matí hi haurà un mercat de vinils i, a la nit, la revetlla de Sant Joan es viurà en clau de roc amb les actu acions dels grups Patricios
i RagnaRock. Novament, es tancarà la jornada amb una sessió de Manu CH, dj resi dent de La Jungla. La setmana central de la Festa Major de Sant Pere i Sant Pau arrencarà amb una festa holi, al recinte de festes (plaça de les Sardanes). Així mateix, també es disputarà el clàssic partit de futbol, que enfrontarà els veterans de la Unió Esportiva SPiSP amb els veterans del Reus Depor tiu. Dimarts, el grup Ilusio nes oferirà una exhibició de sevillanes, a les 8 del vespre a la plaça Miramar. I a partir de les 10, en aquest mateix in dret, es projectarà la pel·lícula Wonka.
Els pròxims dimecres i di jous, 26 i 27 de juny, la cana lla serà la gran protagonista. Pel dia 26, la plaça Miramar s’omplirà de castells inflables perquè els nens i nenes saltin i xalin sense parar. L’accés es tarà obert de 6 de la tarda a 9 del vespre i serà gratuït. Un cop s’acabi, arribarà un dels clàssics del programa: la Fes ta de l’Escuma. De cara al di jous 27, totes les activitats de la fira d’atraccions tindran un preu popular de 2 euros. El ball i la música ompli ran la plaça de les Sardanes el divendres 28. Des de les 7 i fins a dos quarts d’11 de la nit, es podran veure exhibici ons de ball a càrrec dels grups
Flamenco Azabache, The Urban Shelter, Flashdance i Bailaimet. A dos quarts de 12, començarà el concert de Ver güenza Ajena, un dels plats forts de les festes.
La diada castellera serà el plat fort del dia del patró. La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau actuarà juntament amb els Castellers d’Altafulla i els Castellers de Badalona, a partir de dos quarts de 7 a la plaça Catalunya. En acabar hi haurà un sopar popular i l’amenització musical de DJ Jarras. Paral·lelament, a la parròquia del barri se cele brarà l’ofici en honor al patró i en acabar també es farà un sopar popular. La cloenda de la jornada la posarà la selec ció musical de DJ Rayo.
La cloenda de la Festa Ma jor arribarà el diumenge 30; una jornada, però, que estarà carregada de propostes. Els grups de ball de la llar de ju bilats faran exhibició de ball i tot seguit es podrà gaudir de l’actuació musical del grup Costa Daurada. A dos quarts, arribarà un altre dels clàssics: les havaneres amb rom cre mat i a dos quarts de 12, la Co lla Masovers de Mòra la Nova encendrà el barri amb el seu Correfoc. La tracta final de focs posarà el punt final.
un moviment i el vam enviar a analitzar, l’informe pericial indica que el cos encara es mou, tot i no saber com», va dir. En la primera sessió del
judici tots dos acusats van reconèixer els fets, però no la traïdoria. Això hauria permès que la Fiscalia hagi reduït la pena de presó.
Ens situem a l’estiu de 1926. El periodista i polític Antoni Rovi ra i Virgili i l’histori ador local Adolfo Alegret s’es batussen en articles al diari Tarragona, en què discrepen agrament sobre la repoblació medieval de la ciutat, i qui la va fer. Aquesta polèmica real, que anys enrere va omplir pà gines de diari, arriba aquest divendres a l’Antic Ajunta ment amb La independència de Tarragona, una lectura te atral que aproparà la ciutada nia a aquesta disputa històri ca a través d’un duel «a mort» entre els adversaris.
«M’agrada molt remenar diaris antics, i quan em vaig trobar aquests articles em van semblar molt interes sants, vaig pensar que aques ta història s’hauria d’explicar. Així que vaig extreure frases d’aquesta disputa i les vaig amanir una mica, explicant la amb un llenguatge una mica més intel·ligible i donant li un format dramatúrgic», explica Carles Marquès, director i au tor del text.
Els encarregats de portar a la vida a aquests dos perso natges cèlebres seran Fermí Fernández, que interpretarà el paper d’Antoni Rovira i Virgili, i Jaume Martell, que es posarà en la pell d’Adolfo Alegret. «Tots dos són gent amb molta experiència. Evi dentment, he donat indica cions als actors, però des del primer moment vaig veure que el més intel·ligent era dei xar los fluir. La gràcia també és que sorprenguin el propi autor, això dona una riquesa brutal als diàlegs», assegura Marquès. Al tractar se d’una lectura teatral, la representa ció no compta amb els típics decorats que sovint s’associ en amb una obra tradicional,
‘La independència de Tarragona’ dramatitza la disputa sobre la repoblació medieval de la ciutat entre Rovira i Virgili i Alegret
però aquest fet no impedirà que el públic sigui transportat al període històric en el qual transcorren els fets. «Durant la interpretació, la Carme Ca nyelles i jo llegirem escrits de premsa de l’època, d’aquesta manera crearem una mena de ‘decorat’ sonor que ajuda rà els espectadors a fer se una idea de com era l’ambient de llavors de la ciutat», explica el director. A més, afegeix, així es realitzarà un «contrast entre la història tarragonina del segle XIII i la del segle XX, concretament l’any 1926», ja
que totes dues prenen prota gonisme de forma paral·lela.
«La història pot semblar complexa, però tots estem acostumats a veure pel·lícules que passen a ciutats on no hem estat mai, i parlen de fets històrics que no coneixem, però ,així i tot, gaudim. Per què no fem alguna cosa així sobre Tarragona? La nostra història és tan vàlida i té tan potencial com qualsevol al tra», reflexiona Marquès.
«A més, la situació dona molt de joc, trobo que és molt divertida. Rovira i Alegret s’ho
«La història de Tarragona és tan vàlida com la de qualsevol altra ciutat»
prenien molt seriosament, però la meva feina, com a au tor, és buscar les declaracions més punyents, buscar les pes sigolles del text. Si la realitat la tractes com material de ficció pot arribar a tenir certa gràcia i aquesta era la meva idea. La feina de l’espectador és riure o no quan trobin una situació còmica», explica.
port de Tarragona té l’aire contaminat per sobre dels nivells que marca la UE pel 2030
Medi ambient L’any passat es van produir 15 superacions del llindar d’alerta
ACN
El port de Tarragona té su peracions dels valors límit de PM10. Així ho indica l’in forme sobre qualitat de l’aire d’Ecologistes en Acció. L’in forme afirma que prop de tres quarts de la població catalana va respirar aire contaminat per damunt dels límits legals que la Unió Europea marca per al 2030. Tot coincidint amb les onades de calor de ju liol i agost, el 2023 es van pro duir 15 superacions del llindar d’alerta al port de Tarragona, i a Puertollano (Ciudad Real), la pitjor situació des de l’any
2015. Segons l’entitat, l’única manera de millorar la qualitat de l’aire a les ciutats és dismi nuir el trànsit motoritzat, tot potenciant la mobilitat activa de vianants i ciclista i el trans port públic net. També cal promoure l’estalvi energètic, adoptar les millors tècniques industrials disponibles, tan car les centrals tèrmiques de combustibles fòssils, pe nalitzar el dièsel, reduir l’ús de l’avió, accelerar l’àrea de control de les emissions del transport marítim del mar Mediterrani i una moratòria de les noves macrogranges ramaderes.
L’Associació Setge de Tarragona 1811 presenta un recull del Cicle de conferències 2016-2017
Història Demà l’Associ ació Setge de Tarragona 1811 presentarà el llibre El Setge de Tarragona de 1811. Cicle de conferències 2016-2017, de la col·lecció Enraonades. El llibre és un recull de textos el· laborats pels autors Francesc Pintado, Francisco Segovia, Paco Tovar, Xavier Sala, Àn gel Luis Calaburg, Sofia Mata i Magí Aloguin, i ha estat editat
amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana. L’encarregat de presentar l’acte serà Joan Menchón i Bes, llicenciat en història i doctor en arquelogia. Aquest tindrà lloc a les 19 hores a la sala d’actes dels Serveis Ter ritorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al carrer Major número 14. Redacció
Innovació Seria un pas previ a presentar candidatura per entrar a la Red Innpulso i poder «transformar l’economia de la ciutat»
Sergi Peralta Moreno
El creixement econòmic ba sat en la ciència i la innovació és un dels pilars fonamentals de l’equip de govern. Es va veure reflectit en el Pla d’Ac ció Municipal: és un dels tres eixos que vertebren les priori tats del mandat. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, expli ca que l’Ajuntament treballa amb la voluntat d’esdevenir un «referent de l’Estat en ci ència i innovació» i aconse guir el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació que con cedeix el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats als municipis que defensin i po tenciïn projectes amb com ponent científic i tecnològic i que donin resposta als nous reptes i necessitats. És el pas previ a poder presentar can didatura per formar part de la Red Innpulso. «Redessa està sent tan activa, s’està fent una feina tan brutal entre l’admi nistració pública, la universi tat, les empreses i la ciutada nia, que crec que tant sí com no es materialitzarà la volun tat de ser Ciutat de la Ciència i la Innovació i s’aconseguirà l’objectiu de pertànyer a la xarxa», comenta la batllessa. La Red Innpulso és un fò rum de trobada, definició i promoció de polítiques locals innovadores —com la con tractació pública d’innovació (CPI); la compra d’un produc te que encara no existeix al mercat i que s’ha de desenvo lupar—, on es comparteixen experiències i es potencia la col·laboració entre els consis toris. També permet accedir a finançament per impulsar el progrés. Aquesta setmana, la ministra de Ciència, Inno vació i Universitats, Diana Morant, va anunciar una in versió de 5 milions d’euros per a la contractació d’agents locals d’innovació en ajun taments de la Red Innpulso, perfils professionals que es dediquin a preparar licitaci
Fotografia d’arxiu de l’exterior de les instal·lacions de Redessa Tecno, al Tecnoparc de
Innpulso promou polítiques locals d’innovació i sinergies entre els ajuntaments
Es treballa perquè el Tecnoparc esdevingui un districte tecnològic
ons de CPI i a elaborar plans en qüestions com la innova ció digital, la sostenibilitat, l’estalvi energètic i l’emprene doria tecnològica i social. Així mateix, els socis seran consi derats com a seus preferents a l’hora d’instal·lar noves instal·lacions científiques o tecnològiques de participació
estatal o per acollir congres sos d’investigació. «Això ens ha de servir com una eina per transformar l’economia de la ciutat», destaca l’alcaldessa. A finals del 2023, es va anunciar que el Tecnoparc
aspira a convertir se en el primer districte tecnològic de la demarcació. Per acon seguir ho, Guaita remarca que s’estan fent «moltíssimes coses» i menciona la política pública d’innovació, «que es
fa en molt pocs municipis i és fonamental per canviar les di nàmiques en innovació». «Si volem transformar la ciutat, no pot ser que l’administració sigui del segle passat», expres sa. La innovació es vol aplicar de forma «transversal». En aquests moments, Redessa es planteja la possibilitat de desenvolupar un sistema que apliqui intel·ligència artificial per avaluar projectes d’em prenedoria.
L’alcaldessa també destaca que s’està estudiant com fer la construcció del CEPID 2, un centre per a la innovació i el desenvolupament, «com una prioritat» i recorda que T Systems s’instal·larà a Re dessa Innovació. «Tenim la voluntat de continuar treba llant perquè hi hagi més equi paments», tanca.
L’apunt
Atreure empreses i retenir talent
Guaita subratlla que, des de Redessa, s’està contactant amb el teixit empresarial «perquè vingui a casa nostra» i s’està en converses amb els propietaris de terrenys privats a la zona del Tecnoparc per decidir «si volen vendre o no, si permeten que s’hi installin empreses...». Amb tot, destaca que no només es vol atreure empreses, sinó també retenir el talent «que tenim a casa», amb accions com establir sinergies amb la universitat, la formació professional i les empreses.
Sergi Peralta Moreno
«La gestió de l’actual govern de PSC, ERC i Ara fa que la ciutat estigui millor que fa un any?». Teresa Pallarès, por taveu de Junts per Reus i cap de l’oposició, començà la con ferència compartint aquesta pregunta amb el públic. La seva resposta fou contundent: no. «Som conscients que falla l’engranatge principal de la maquinària», expressà. Palla rès afegí que el govern tripar tit «no rutlla i va en direcció equivocada», una afirmació que li genera «tristesa». «En campanya, la que ara és alcal dessa (Sandra Guaita) va pro metre l’hora del canvi, però no ens va avisar que aquest canvi era a pitjor», rematà. Pallarès es presentà a El Círcol per analitzar com ha estat el primer any del man dat 2023 27, període en què la seva formació política ha ha gut d’acceptar el paper d’opo sició. La seva visió negativa dels primers dotze mesos de PSC, ERC i Ara fou justifica da en tres «canvis que ja són ben visibles i tangibles: avui dia, els reusencs paguem més impostos, patim més delin
qüència i disposem de menys serveis públics». La portaveu de Junts con siderà que el govern ha fallat «en el fons» i en «les formes».
Creu que el govern «no té visió clara» i que només executa projectes planificats
van acompanyades de fets». En aquesta línia, va assegu rar que l’executiu està seguint amb la població «el mateix patró que es va repetint amb els grups de l’oposició». «El govern ha instal·lat un estil polític de menyspreu de l’opo sició: no ens informa, no ens escolta i no té cap voluntat d’arribar a acords amb nos altres», lamentà. «Aquesta actitud deteriora la cultura política de la ciutat, que es ba sava en el diàleg, la implicació i els projectes», va prosseguir. Pallarès criticà que l’execu tiu «tampoc té una visió clara de la ciutat» i considera que «només s’executen per inèr cia aquells projectes que vam deixar planificats el govern anterior», com el complex de la Hispània o la promoció de pisos de protecció social a Mas Iglesias. «Algú posarà la primera pedra, però nosaltres ho vam impulsar», remarcà. Tampoc s’estigué de re cordar les «discrepàncies internes que sense cap con templació han fet públiques», com les declaracions de la primera tinent d’alcaldessa, Noemí Llauradó (ERC), qui afirmà que el model del PSC «porta Reus a l’estancament». «Transmet poca seriositat i una trista imatge que la ciu tat no mereix», expressà. Pallarès acabà afirmant que continuarà amb la voluntat de «servir la ciutat» i que es treballarà «de manera rigo rosa, constructiva, amb la mà estesa al govern i a la gent, en benefici de la gent». Política
No només ha adoptat un «rumb erroni», sinó que «no té en compte l’opinió dels
El grup IAG considera que potenciar l’Aeroport de Reus «no funcionaria»
Mobilitat La idea que el Prat funcioni com a hub no els convenç
ACN
International Consolidated Airlines Group (IAG), hòlding d’aerolínies britànic espa nyol del qual forma part Ibe ria, considera que potenciar els aeroports de Girona i Reus establint un hub a l’Aeroport del Prat de Barcelona «no funcionaria». Així ho va afir mar ahir el CEO d’IAG, Luis Gallego, que creu que «la so lució de Reus o qualsevol que no sigui Barcelona, des del punt de vista de crear un hub no funciona». «Pot funcionar per vols punt a punt, però al final els passatgers trien un aeroport o l’altre per fer con
nexions d’acord amb la seva experiència, i si per fer escala has de moure’t un munt de quilòmetres, al final no estàs fent una connexió», reflexio nava Gallego, a la vegada que defensava que «tot allò que no sigui una bona experièn cia de connexió, no és bo pel client». Un aeroport hub és aquell que ofereix vols a gran quantitat de destinacions na cionals i internacionals, sent el centre d’operacions de les aerolínies.
Per una altra banda, el CEO també va aprofitar per par lar sobre el debat al voltant de l’ampliació de l’Aeroport del Prat. En aquest cas, no es
va posicionar ni a favor ni en contra de cap de les diferents propostes, tan sols va dema nar que «es tingui en compte la sostenibilitat mediambien tal i econòmica». «Cal fer ho de forma que tingui sentit», va asseverar. A més, també va subratllar que la companyia vol evitar que l’ampliació su posi una recàrrega de taxes als passatgers i tampoc vol que tingui un fort impacte mediambiental per respectar els objectius de descarbo nització plantejats pel 2050. «Creiem que Barcelona té ca pacitat per a més vols, però ha de ser de forma sostenible», va assenyalar Gallego.
reusencs». Pallarès recordà les protestes contra la pujada dels tributs i les al·legacions presentades contra les or denances fiscals, la lluita de la comunitat educativa per evitar el tancament d’una línia a l’Escola La Vitxeta i la
clausura de la Residència de Gent Gran de Reus, l’ICASS. «Guaita no ha fet la feina que toca com a líder per defensar els interessos de la ciutada nia», asseverà Pallarès, qui subratllà que «les bones pa raules serveixen de poc si no
Imatge del carrer Major de Reus, on diversos comerços demanen que l’Ajuntament torni a fer-se càrrec de la instal·lació dels cartons protectors.
Societat Els comerciants es mostren escèptics davant de la proposta d’instal·lar unes lones protectores
Miquel Llaberia
Comerciants del carrer Major es van reunir amb represen tants de la regidoria de Cul tura de l’Ajuntament de Reus ahir al migdia a la Casa Rull per tractar les queixes dels comerços davant dels possi bles desperfectes que les ac tuacions de foc de Sant Pere poden causar en els apara
dors dels negocis. En aquesta reunió, des de la regidoria es van exposar les diverses línies de treball que s’estan portant a terme i, a més, es va argu mentar el perquè l’Ajunta ment de Reus no es fa càrrec de la instal·lació dels cartons protectors. «Fins al 2022 l’Ajuntament havia tingut la deferència de fer se càrrec del cost de la instal·lació dels car
tons protectors, una cosa que no passava a cap altra ciutat», destaca Oriol Nicolau Tell, director gerent de ReusCultu ra. La instal·lació comportava un cost de 6.000 euros que, segons el director, «ara ens es talviem i podem destinar a al guna altra cosa de la festa». A més, la regidoria també asse gura que pels actes del seguici petit i de les processons dels
Salut El Consell d’Ad ministració del Centre MQ de Reus va aprovar aquest dimarts a la tarda el canvi de gerència del centre. D’aques ta manera, Àngels Rius, ac tual directora del Centre MQ, serà qui encetarà una nova etapa a partir del mes de ju liol. Aquest canvi en la direc ció arriba poc després de la celebració del 25è aniversari
del centre el passat mes de maig. Aquesta celebració va coincidir amb la renovació de l’acreditació del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SIS CAT), amb l’objectiu d’ofe rir un servei de qualitat als clients, dotant dels millors recursos als professionals i teixint sinergies amb una sei xantena d’entitats del sector i
del territori. El centre té més de 200 treballadors i més de 200 especialistes. L’any passat va atendre un total de 55.000 usuaris i 30.000 urgències, es van fer 270.000 visites i es van practicar 3.800 intervencions quirúrgiques. A més, des del passat mes de febrer el centre disposa d’un TAC que perme trà fer unes 2.400 exploraci ons anuals. Redacció
dies 28 i 29 de juny s’utilitza rà una pirotècnia sense titani que «com a molt embrutarà, però no causarà cap desper fecte». Així i tot, continuen recomanant l’ús dels cartons protectors.
No obstant això, els comer ciants consultats pel Diari Més consideren que no és accep table que els treguin aquest servei: «No entenem que un
acte organitzat de manera pública recaigui la responsa bilitat dels desperfectes sobre el particular». A la vegada, els comerciants consideren que «del pressupost ha de sortir tot, els diners per la pirotèc nia, protecció civil, bombers, policia i també per a protegir els comerços».
Per un altre costat, remar quen que «no estem en con
«No estem en contra de la festa, però als comerços ens estan deixant desprotegits»
tra de la festa, tot el contrari. Estem a favor que se celebri Sant Pere, que com més gran i bonica sigui la festa millor i que passin pel carrer Major, però als comerços ens estan deixant desprotegits, ja que, si després hi ha un desperfecte, ens tocarà pagar a nosaltres».
La solució definitiva
Des de la regidoria de Cultu ra plantegen com a solució definitiva a aquesta situació la instal·lació de lones protec tores, una mesura que ja han provat en alguns comerços i que, actualment, treballen en la licitació per estendre ho a la resta. «Aquestes lones s’instal·laran i els comerços podran desplegar les amb una maneta, de manera que els aparadors quedaran pro tegits. A més, aniran decora des amb elements festius del seguici i amb motius del ne goci corresponent, per la qual cosa també faran bonic du rant aquell moment festiu», explica Oriol Nicolau Tell. Actualment, s’està treballant en la licitació pública per a la instal·lació d’aquestes lones que preveuen que tingui un cost aproximat d’entre 20.000 i 30.000 euros. A més, també s’està valorant l’opció que la despesa no tan sols s’afronti des de la regidoria de Cultura, sinó també des de Promoció de Ciutat. Per la seva banda, els co merciants es mostren escèp tics davant d’aquesta pro posta: «Fa més de dotze anys parlant de les lones i encara no les hem vist. Tan sols les tenen uns pocs negocis, però aquí som molts».
Vila-seca L’alcalde va presentar el balanç del primer any de mandat detallant accions concretes
Marta Gutiérrez
«Hem volgut fer un balanç que vagi al concret, al detall de cada qüestió, d’aquelles pràc ticament 219 accions de les quals ens vam comprometre en la redacció del nostre pro grama del govern», començà l’alcalde de Vila seca, Pere Se gura. Ahir, en roda de premsa a l’Ajuntament de Vila seca es va presentar el balanç del primer any de mandat de Se gura. L’alcalde va resseguir una a una les 154 accions pre vistes en el període 2023 2024 del Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2023 2027. Va destacar que de totes les accions anun ciades per al primer any de mandat, 51 ja estan acabades (33%), 76 s’estan executant
(49%) i només 27 no han estat iniciades encara (18%).
Segura també va ressaltar les accions que, tot i estar pre vistes per als següents anys, ja es troben en execució. En total en són 23 de les quals desta quen la redacció del projecte del nou vial de connexió de la Plana amb l’estació intermo dal d’alta velocitat i el nucli urbà de Vila seca, la promoció de la construcció de 300 nous habitatges per a facilitar ne l’accés de les persones joves i la inclusió en la convocatò ria d’ajuts a l’emprenedoria d’una línia específica de sub vencions per a l’obertura de negocis al Centre Històric. El pla consta de 10 eixos per «poder entrar en el que seria la part més nuclear dels nos
El Pla d’Actuació Municipal consta de 10 eixos recalcant accions concretes
tres compromisos, en accions concretes», va assegurar Se gura.
El primer punt, una ciutat ordenada, sostenible i amable on, de les 22 accions totals, un 64% estan en execució, un 27% finalitzades i un 9% no s’han iniciat. Algunes de les actu acions més destacades i que estan en procés d’actuació d’aquest eix són impulsar la transició i l’eficiència energè tica dels equipaments i edifi cis municipals i col·laborar en la construcció del Tramvia del
L’apunt
Pere Segura: «Hem governat com si no tinguéssim majoria»
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura: «El primer any de mandat ha estat bé i s’ha portat amb precaució, tens la majoria, però has de governar com si no la tinguessis, aquest és l’objectiu que ens hem fixat tots.
Camp amb quatre estacions al municipal. Sobre l’educació, es van
Les 23 accions que estan previstes per un futur, ja es troben en execució
instituts i les familíes amb ajuts directes i continuar tre ballant per garantir l’accés dels estudiants de Vila seca al CRAI de la Universitat Rovira i Virgili.
Segura va recalcar l’ampli ació en els descomptes i els beneficis associats a la targe ta ciutadana VilaCard dins de l’eix d’una ciutat innovadora, ben governada i amb futur: «Hem de dir que avui en dia tenim 10.000 targetes Vila Card amb un municipi d’en torn 25.000 habitants, això demostra que és una iniciati va que ha tingut molt d’èxit».
Actuacions pendents
La Pineda amb més equi paments, més serveis i una platja de referència és un dels altres apartats dins del PAM. Dins d’aquest, hi ha l’actuació d’executar les obres de remo delació del Frontal Marítim. «Havíem d’haver començat abans de l’estiu i amb el turis me hem entès que era millor començar al setembre o octu bre i aprofitar aquests mesos per fer una modificació sobre el projecte de qüestions tècni ques que no eren molt relle vants», afegí l’alcalde.
També intentar parlar amb totes les formacions polítiques, com s’ha dut fins ara, i intentar arribar al màxim. Em costaria trobar alguna iniciativa que s’hagi aprovat només amb el grup de govern. No és que ho digui, sinó que ho practiquem en tots els plenaris, a tots els punts. Sempre s’ha aprovat tenint en compte altres formacions i no només amb l’opinió del grup de govern».
tractar alguns temes finalit zats com subvencionar les llars d’infants, les escoles, els
L’actuació de les obres de transformació de l’Estadi Mu nicipal, dins del punt d’una ciutat de qualitat amb l’es port, la cultura i el lleure com a prioritats, «està en projecte constructiu amb una inver sió que supera els 10 milions d’euros d’obra», afirmà Segu ra.
D’altra banda, en la roda de premsa l’alcalde va comentar l’actuació d’ampliar i urbanit zar el carrer del Camí del Mas de la Cuca. «No està iniciada, però sí que està avançada perquè s’ha fet la modificació del plantejament urbanístic i ara falta que es desenvolupin i executin les obres d’amplia ció d’aquests carrers», recalcà el batlle.
Juntament amb la resta d’accions resseguides, el PAM «el que valora és la voluntat de ser rigorosos amb la feina que fan tota la corporació ge neral de treballadors munici pals», tancà Pere Segura.
Medi natural Els veïns alerten que els treballs estan posant en risc el paratge que va inspirar Gaudí
L’Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou ha ordenat a tres de les cinc pedreres del municipi que aturin de ma nera cautelar la seva activitat per manca de llicència urba nística. El consistori ho fa un mes i mig després d’exigir los que presentessin el projec te d’actuació específica per «actualitzar» i «ratificar» que s’està actuant correctament, segons va detallar l’alcalde Xavier Garcia.
Pandols, Hernández Cas tillo, Excavacions Mont roig, Vivanco Hernández i Àrids Mallafré són les cinc empre ses extractives que operen al municipi de Vilanova d’Es cornalbou des de fa 20 i 30 anys. En els seus inicis, to tes elles comptaven amb les dues llicències obligatòries de l’època: la d’activitat minera, atorgada pel govern espanyol, i la d’impacte mediambiental, tramitada per la Generalitat. A partir del 2014, i segons va detallar Garcia a l’ACN, es
va afegir la llicència urbanís tica amb la voluntat «d’anar actualitzant aquestes activi tats que treballaven amb unes llicències de temps passats».
Per aconseguir la, les em preses havien de presentar un projecte d’actuació específica, que seria validat per tots els organismes implicats, com
Educació Un dels indicadors més positius és l’increment en un 130% de participants amb diversitat funcional
El Consorci d’Aigües de Tarra gona (CAT) ha rebut, durant aquest curs escolar, 4.295 vi sitants a l’Estació de Tracta ment d’Aigua Potable (ETAP) de l’Ampolla. Es tracta d’una xifra rècord del programa de visites del CAT, que suposa un creixement del 61,4% respecte al curs 2022 2023, quan es van registrar 2.661 persones.
D’aquestes gairebé 4.300 persones que han partici pat en les rutes guiades per l’ETAP, un 55% provenien del Camp de Tarragona, mentre que el 45% restant eren veïns
de les Terres de l’Ebre. Per franja d’edat, la majoria de les visites han estat grups d’esco lars d’educació primària i se cundària (ESO i Batxillerat), els quals representen més del 83% del total. Així mateix, s’ha detectat un clar creixement del públic adult, que pràctica ment s’ha triplicat en un any, passant de 169 persones a 494 durant els darrers mesos.
Un dels indicadors més positius per al President del Consorci, Joan Alginet, és l’increment de visitants amb diversitat funcional. «En un any, hem passat de 77 a 182 visitants amb diversitat fun
cional, el qual suposa un aug ment superior al 130%», indi ca Alginet.
Pel que a les novetats de ca res al pròxim curs, el Consorci substituirà els actuals gots de plàstic d’un sol ús per gots de vidre durant el tast guiat d’aigua que s’ofereix com a part de l’activitat. La iniciati va s’impulsa des de l’Oficina Verda del CAT, un projecte que fomenta accions que con tribueixen a reduir la petjada de carboni de l’ens.
Visites gratuïtes
Les visites a l’Estació de Trac tament d’Aigua Potable de
Medi Ambient. Un document que l’equip de govern ja va exigir a les empreses el 2016, coincidint amb l’elaboració del POUM, on es va estipular
Dos de les empreses no han presentat el projecte d’actuació específica exigit
l’obligatorietat de presentar el document en cas que algu na de les empreses volgués fer una ampliació de superfície d’extracció, canviar l’activi tat o incorporar ne una altra. Segons Garcia, en aquell mo ment cap de les empreses va presentar l’informe i, per tant, no van adquirir la llicència ur banística.
Una dècada sense llicències L’alcalde va detallar que van demanar a la Diputació de Tarragona i al Departament d’Urbanisme que elaboressin un informe de cada empre sa extractiva. Des de llavors, l’equip de govern ha exigit a les empreses que facilitessin la informació requerida. Pandols, Hernández Cas tillo i Excavacions Mont roig han estat les úniques que
han presentat el projecte. La primera continua a l’espera de rebre la validació de tots els organismes competents, mentre que ara s’està comen çant a estudiar el projecte de Hernández Castillo. A Exca vacions Mont roig se li va exi gir que rectifiqués el projecte presentat fa un parell d’anys, però no l’ha tornat a enviar. D’altra banda, les empreses Vivanco Hernández i Àrids Mallafré no han tramitat cap projecte d’actuació especí fica. Davant la manca d’un informe, l’equip de Garcia ha procedit a enviar a totes tres inclosa Excavacions Mont roig una ordre d’aturada cau telar de l’activitat. L’ACN ha intentat posar se en contacte amb totes tres empreses sen se obtenir cap resposta.
Les afectacions patrimonials A pocs metres d’una de les àrees d’explotació es troben les roques i el paratge natural que van servir d’inspiració a Gaudí. Una zona declarada bé cultural d’interès local que va ser descoberta per la historia dora i arqueòloga, Paula San tamaria.
La mateixa va denunciar que l’activitat hagi provocat la caiguda «d’un tros enorme de roca», i que estigui afec tant un jaciment arqueològic proper anomenat coll de la Desenrocada. Per tot plegat, tant ella com la plataforma veïnal Prou Extractives a Vi lanova d’Escornalbou (PEVE) estan treballant per fer una protecció natural de la zona.
La xifra total de visitants suposa un creixement del 61,4% respecte al curs 2022-2023. CAT
l’Ampolla són gratuïtes per a tots aquells grups que ho sol·liciten, tenen una durada aproximada de tres hores i s’adapten a la franja d’edat o
coneixement dels visitants. Alhora, s’ofereix un ajut econòmic en forma de sub venció als centres i institu cions educatives per cobrir
parcialment la despesa del trajecte. Així, el CAT ha inver tit més de 17.800 euros a as sumir el desplaçament de 89 grups d’escolars.
Policial El nou govern del Catllar, amb l’objectiu de millorar la seguretat al municipi i reforçar el cos de Vigilants Municipals, ha in corporat aquest mes de juny dos agents a la plantilla, i n’afegirà dos més el juliol. D’aquesta manera, el Catllar passarà a tenir de quatre a vuit vigilants municipals. Aquesta ampliació perme trà cobrir millor el terme municipal i la trentena d’ur banitzacions. D’altra banda, es comptarà amb dos equips de Vigilants Municipals tre ballant simultàniament al municipi. Una altra de les mesures que el consistori durà ha terme és participar en un protocol per desplegar un sistema digital de segu retat, compartit amb Cam brils, La Canonja, Constantí, Mont roig del Camp, Reus i Tarragona. Cal recordar que aquest dimarts l’alcalde del Catllar, Joan Morlà, va signar el protocol junt amb la resta d’alcaldes. Redacció
Festes Es troba per darrere de Barcelona i Girona
Redacció
Un total de 167 establiments, entre casetes i locals, estaran autoritzats per a vendre arti cles pirotècnics a Tarragona durant la campanya de les revetlles de 2024. Aquestes dades situen la demarcació en segon lloc pel que fa a esta bliments amb aquest permís, darrere de Barcelona (1.561), Girona (166) i Lleida (98). Així, en total, Catalunya comptarà amb 1.992 punts autoritzats per a la venda d’aquesta tipo logia d’articles. El procediment per a l’au torització de punts de venda
Cultura L’esdeveniment tindrà lloc a Cal Bofill durant cinc dies, del 24 al 28 de juliol
Per primer cop, el Nomad Festival arriba a Torredem barra amb una ubicació privilegiada: a la platja. L’es deveniment tindrà lloc a Cal Bofill durant cinc dies, del 24
al 28 de juliol, amb l’objectiu de celebrar uns dies plens de propostes gastronòmiques i culturals.
El festival adoptarà un for mat híbrid, amb un 80% de l’espai d’accés lliure, on els visitants podran gaudir de
exigeix l’emissió d’un infor me per part de l’Àrea d’In dústria de la Delegació del Govern a Catalunya i la Inter venció d’Armes i Explosius de la Guàrdia Civil, així com la posterior autorització per part de la Unitat d’Autoritza cions Administratives.
A més, en el cas de les ca setes, és necessari comunicar als ajuntaments el lloc exacte on s’instal·larà per si aquest, d’acord amb les seves orde nances cíviques i la seva nor mativa pròpia d’utilització de sòl públic, tingués alguna ob jecció sobre aquest tema. Segons fixa el vigent Regla
El festival adoptarà un format híbrid, amb un 80% de l’espai d’accés lliure
foodtrucks, un mercat, una àrea infantil, un escenari a la platja i chill outs. L’altre 20% de l’espai serà cobert i reque rirà entrada (4 euros anticipa da i 8 euros a taquilla).
La música serà protagonis ta cada dia a partir de les 16 hores a la platja, amb actua cions ininterrompudes fins a les 22 hores. D’altra banda, cada nit, la música continu arà fins la 1 de la matinada, excepte divendres i dissabte que s’allargarà fins les 2. La programació familiar inclou rà espectacles diaris, a les 19 hores , a la zona coberta, i una àrea infantil oberta de les 18 fins a les 21 hores. Dani Vicente, soci funda dor i CEO de Nomad Festival, va destacar que: «Mai un No mad havia sigut tan a prop de la platja. Això és un mar de possibilitats. L’Ajuntament ens ha facilitat un espai únic, i l’equip estem treballant de valent per enamorar el públic que encara no ens coneix».
ment d’Articles Pirotècnics i Cartutxeria, algunes de les principals exigències que han de tenir els locals autoritzats són doble porta del local, una d’elles d’emergència; necessi tat d’un magatzem; i antiin cendis i detectors sísmics. Amb aquestes condicions, la capacitat màxima que es
pot emmagatzemar és des de 150 a 300Kg. segons les carac terístiques, situació i dimen sions del local. Les casetes poden emmagatzemar fins a 50Kg. per a la venda, havent de traslladar el material a un dipòsit autoritzat durant la nit. Els articles pirotècnics que
es vendran durant aquest període de revetlles es classi fiquen en tres categories: F1 (de molt baixa perillositat i nivell de soroll insignificant), F2 (de baixa perillositat i baix nivell sonor), i F3 (de perillosi tat mitjana, utilitzats a l’aire lliure en zones de gran super fície).
Societat És un projecte pioner per evitar canvis en el color, el sabor i l’aroma del vi
ACN
El Centre Tecnològic de Vi (VITEC) de falset ha dut a ter me dues investigacions sobre el manteniment de la qualitat dels vins en el temps. El pri mer és un projecte pioner a Catalunya per reduir «la inci dència del gust de llum» en el vi amb tecnologia LED i evitar que certes longituds d’ona de la llum produeixin canvis en el color, el sabor i l’aroma del vi i incrementin «olors no de sitjats com d’all o ceba, col, o ous en mal estat». La segona recerca ha aplicat a l’enolo gia la tecnologia d’ultra alta pressió d’homogeneïtzació (UHPH). En col·laboració amb l’empresa YPSICON i la Universitat Politècnica de Madrid, s’ha fet servir l’UHPH per eliminar la càrrega micro biològica i els compostos oxi datius del most i minimitzar l’addició de sulfits.
L’estudi sobre l’ús de la tecnologia LED ha demostrat que els vins blancs, rosats i ca ves pateixen transformacions quan estan exposats a certes
Els dos estudis realitzats per VITEC han costat uns 100.000 euros
longituds d’ona de llum. Són canvis de color, sabor, aroma i olor que es coneixen com l’efecte «gust de llum» goût de lumière, que es basa en l’aug ment de les concentracions de diferents compostos quí mics del vi.
El projecte de VITEC ofe
Tradició La representació es farà el dissabte 29 de juny al vespre
Redacció
Rodonyà ja ha engegat el compte enrere per a la repre sentació del Ball Parlat de Sant Joan amb la presentació del cartell promocional. L’ac te es va celebrar el passat 15 de juny, a la sala del Cafè de Rodonyà, que es va omplir de gom a gom per a conèixer de primera mà la imatge promo cional d’enguany. Amb la pre sentació s’ha donat el tret de sortida a aquesta nova edició de la representació d’aques ta peça de teatre popular al carrer que explica el degolla ment de Sant Joan Baptista. Enguany, el cartell és obra
El
de l’artista local Anna Figue ra, il·lustradora gràfica llicen ciada en Belles Arts. Figuera treballa diverses tècniques
i així ha quedat plasmat en el cartell. El dibuix és una de les tècniques escollides i amb ell es perfilen les figures dels protagonistes de l’obra. Unes pinzellades d’aquarel· la que van d’unes tonalitats càlides plenes d’ímpetu, a unes de fredes que evoquen la tranquil·litat celestial, em fatitzen cromàticament la creació. Coronant el disseny, un portal emmerletat, fent una clara al·lusió al castell de Rodonyà.
El Ball Parlat de Sant Joan de Rodonyà es representarà el pròxim dissabte, 29 de juny, a les 8 del vespre a la plaça major de la localitat.
aquest efecte. Els LED són també «més eficients» que les bombetes d’incandescència i no generen llum ultraviola da ni infraroja, «amb menys riscos per a la salut i el medi ambient».
L’estudi sobre l’UPHP ha demostrat que aquesta tec nologia d’ultra alta pressió d’homogeneïtzació pot elimi nar la càrrega microbiològica i els compostos oxidatius del most, i fins i tot es pot conser var «sense necessitat d’afegir antimicrobians, antioxidants ni fred». En la investigació s’ha vinificat diferents vari etats de raïm al celler expe rimental de VITEC. Els que han estat tractats amb UPHP «preserven la tipicitat de la varietat, la complexitat aro màtica i la resistència a l’oxi dació».
Tastadors experts els van «elogiar i valorar amb pun tuacions «similars o superi ors» a vins elaborats amb la tradicional addició de sulfits. Aquesta innovadora tecnolo gia pot ser «una alternativa altament prometedora per a la indústria vitivinícola» da vant de la «creixent demanda de productes més naturals, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient».
reix eines «avantguardistes» als cellers per reduir la con centració dels precursors del gust de llum. Es recomana implementar noves fonts lu míniques LED en els cellers i establiments comercials per què no emeten a les longituds d’ona crítiques que genera
Un detingut a Valls en una operació antidroga
Policial Els Mossos d’Esquadra van detenir almenys una persona en l’operació policial contra el tràfic de drogues que des de primera hora d’ahir van fer en diferents punts del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. A la ca pital de l’Alt Camp es va arrestar un home al carrer Xiquets de Valls número 3 i es van fer dos escorcolls en cotxes i un altre a un pàrquing. Fonts dels Mos sos han apuntat que hi ha previstes més detencions. La investigació està sota secret de sumari. ACN/ACN
La 3a edició de Creixell Crims es farà els dies 12 i 13 de juliol
Els dos estudis de VITEC han costat uns 100.000 euros hi han estat finançats amb ajuts a les activitats de de mostració en transferència tecnològica del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014 2022, del De partament d’Acció Climàtica.
Cultura El Festival Creixell Crims se celebra rà els dies 12 i 13 de juliol al municipi de Creixell. Els objectius són fomentar la lectura de la novel·la crimi nal i proporcionar un espai d’interacció entre autors i lectors així com editors i al tres agents vinculats a la li teratura. Montserrat Muñoz Madueño, alcaldessa de l’Ajuntament de Creixell, ha explicat: «Poder organitzar per tercer any consecutiu un Festival literari d’aquestes característiques represen ta per a Creixell una aposta clara i contundent per la cultura. Pretenem fer arri bar la literatura i la difusió de la lectura als nostres ha bitants i a tots els visitants que ben segur tindrem a Creixell durant els dies del Festival. Donar suport a la cultura i els nostres escrip tors i escriptores és vital si volem construir una soci etat crítica i empoderada». Maribel Pérez Fontanillas organitzadora i directora de la Biblioteca de Creixell, ha volgut destacar la participa ció ciutadana en el Festival. «Des de l’organització sem pre hem considerat indis pensable aquesta implicació de la població de Creixell i les seves entitats i associaci ons». Redacció
Societat El projecte ha beneficiat més de 3.400 persones
Un total de 460 voluntaris de la demarcació de Tarragona han participat en la sego na edició del ‘Mes Social’ de CaixaBank, una iniciativa de l’entitat financera que té l’ob jectiu d’apropar i fomentar la pràctica del voluntariat entre els empleats de l’entitat, els seus familiars, clients i la soci etat en general.
Les 65 accions solidàri es que s’han dut a terme a la província, centrades en l’acompanyament, l’educació, el medi ambient, la digitalit zació, la cultura o l’esport, han generat un impacte positiu en
la vida de més de 3.400 perso nes en situació de vulnerabili tat de la regió.
Aquestes activitats han estat possibles gràcies a la col·laboració amb 42 entitats socials. Així, un altre dels objectius del ‘Mes Social’ és posar en valor la tasca que duen a terme aquestes asso ciacions, coneixedores de les necessitats de cada municipi i territori.
Mitjançant aquesta inicia tiva, els ciutadans han pogut veure en primera persona les realitats que viuen les perso nes en situació de vulnera bilitat, prenent consciència i coneixent les realitats que es
produeixen al seu voltant, ia més de comprovar la impor tant tasca que realitzen les entitats socials per millorar la vida d’aquests col·lectius.
Entre les activitats més destacades celebrades a la província, els voluntaris van participar en la col·locació de caixes niu al bosc de la Mar quesa per afavorir la preser vació de l’espai, la fauna i la flora, i, a Tortosa, el Voluntari at de CaixaBank va organitzar una jornada lúdica per a nens i nenes de l’Escola La Mercè.
Arreu d’Espanya Més de 16.500 voluntaris han participat en les més de 2.700
Les activitats han comptat amb la col·laboració de 42 entitats socials
activitats que s’han organit zat arreu d’Espanya, generant un impacte positiu en la vida
de més de 117.000 persones en situació de vulnerabilitat. Les accions han tingut la col· laboració de 998 entitats soci als locals. Durant aquesta edició, el nombre de voluntaris partici pants en les activitats ha cres cut en més de 3.000 persones respecte el 2023. «Estem molt
orgullosos dels resultats de participació d’aquesta edició del ‘Mes Social’, ja que són els millors des que vam comen çar aquest camí el 2015 amb la ‘Setmana Social’», assenyala el director d’Acció Social de CaixaBank i president de l’As sociació de Voluntaris de Cai xaBank, Josep Parareda.
Futbol L’entrenador del Nàstic explica a Diari Més les seves impressions del partit d’anada, sobre com viu la setmana més important de l’any, així com el que significaria poder assolir un ascens per a tots aquells que van patir la ferida de Vigo
Arnau Montreal Quesada
Com viu la setmana del darrer partit de la temporada?
«És l’últim partit, en el que ens ho juguem tot, però, com he anat dient les darreres setmanes, l’afrontem com un més. Estic satisfet de com ha anat l’any. Hem sigut un equip molt regular i competitiu i, d’aquesta manera, intentem seguir les mateixes rutines del dia a dia. No hem de tocar res, simplement preparar el duel com la resta d’aquesta temporada. Començar a fer coses noves crec que seria un error per la nostra part». Al final, l’objectiu de pujar a Segona Divisió es resumeix en una victòria a casa. «Sí, només hem de tornar a fer el que hem realitzat pràctica ment sempre a casa, guanyar. Sabem que tindrem el suport de l’afició amb nosaltres i tant l’equip com el cos tècnic està
convençut que farem un bon partit i posarem en dificultats al rival. Tothom està posant de la seva part, afició, juga dors i club. Noto un optimis me important i entre tots ho aconseguirem».
Què és el que primer va pensar després que l’àrbitre xiulés el final a la Rosaleda?
«Vaig tenir unes sensacions una mica contraposades. Pri mer, perquè crec que si hagu éssim cuidat una mica millor els detalls, hauríem aconse guit un millor resultat. D’al tra banda, sabem que som capaços de controlar aquests detalls, i més si juguem a casa. Amb els nostres sempre pu gem nivell. Així que estarem a prop de guanyar el partit si ho aconseguim».
Quines conclusions extreu del partit dies després?
«Crec que l’equip va respon dre molt bé. Pràcticament,
no ens va afectar l’ambient de l’estadi, però vam marxar amb el gust amarg perquè els seus gols arriben a través de detalls molt controlables. Els nois ho sabem, hem fet autocrítica aquesta setmana i hem treballat per corregir els errors. Estic segur que aquest dissabte no es tornaran a re petir».
És el partit de tornada contra el Ceuta el millor exemple a seguir per aquest dissabte?
«Podria ser. Al final, indepen dentment que contra el Ceuta l’empat ens era suficient per passar de ronda, vam sortir a guanyar. Ara, anem amb el mateix pensament perquè és el que necessitem. Estic se gur que la gent ens ajudarà i l’entrada al partit serà bona. Tot es resumeix al fet que ens hem d’imposar en el verd El Málaga tindrà els seus mo ments de protagonisme, com
va passar contra el Ceuta, però estem preparats».
Què espera del partit del dissabte?
«Espero un Nàstic reconei xible a casa. Espero un equip atrevit, que competeixi amb il·lusió, que sigui agressiu en totes les seves accions, tan atacant com defenent, i que posi en màximes dificultats al seu rival. És el que hem fet durant tota la temporada i, si ho repetim, aguantarem el que faci falta, siguin possibles pròrrogues o moments de di ficultat».
Com s’imagina l’ambient que hi haurà a l’estadi?
«Estarà ple fins a la bande ra. Els dos dies més forts d’aquesta temporada van ser contra el Deportivo i contra el Ceuta, tot i que l’ambient del duel contra el Ceuta va ser su perior perquè ja es respirava la il·lusió i la tensió. Serà difícil de superar».
L’apunt
Les portes del Nou Estadi Costa Daurada obriran dues hores abans per facilitar l’entrada dels aficionats al recinte. S’espera una assistència de rècord i, per aquest motiu, el president Josep Maria Andreu va demanar a través Tarragona Ràdio «paciència i tranquil·litat» als aficionats per afrontar les possibles cues. A les 19 h es farà la rebuda de l’autobús dels jugadors a l’exterior del Nou Estadi Costa Daurada i el partit s’iniciarà a les 20.30 hores.
És la seva segona final per l’ascens, tot i que aquesta la podrà jugar a casa.
«Sí, en tres anys a Primera Federació hem arribat a dues finals per pujar, però l’ambi ent serà incomparable a la de fa dos anys. Primer, pel fet de poder jugar a casa i, sobretot, perquè enguany hem generat un vincle entre afició, equip i club en el qual tots remem en la mateixa direcció. Em enganxat a les noves gene racions al Nàstic i crec que tothom que vingui a l’estadi sap que serà un dia per a la història».
Hi ha una frase que diu «viatge abans que destí». Amb un partit per disputar, pensa en el que ha viscut aquesta temporada?
«Sempre hem dit que ens hem d’enfocar en el camí i no en la meta, perquè si t’obsessiones amb el final acabes carregant moltes responsabilitats inne
Raül Agné
«Mantinc el contacte amb Raül Agné i està desitjant que puguem ascendir»
cessaris i perds més temps en coses que no pots controlar. Hem viscut moltes experi ències durant la temporada i hem respost sempre bé. El premi és poder jugar nos el destí a casa davant la nostra gent i depenent de nosaltres mateixos».
Des de començar líders a viure moments de dificultats i l’eufòria en la victòria a casa contra el Tarazona al 98’. Té presents aquests records?
«Sí, per descomptat. Perquè un equip arribi on som ara, sempre ha de tenir aquest punt d’encert i de fortuna. Estem aquí perquè ens ho mereixem, així ho diu la clas sificació, la regularitat i el joc de l’equip, però també per aquells dies assenyalats en els quals vam tenir fortuna. Espero que dissabte també la tinguem de la nostra part». Assolir l’ascens dissabte pot tancar la ferida feta a Vigo fa dues temporades?
«Recordo molt aquell dia, recordo jugadors i afició plo rant i de la pallissa que va significar per als nastiquers els desplaçaments en bus els dos caps de setmana. Seria una alliberació molt gran poder donar una alegria a aquella gent que va patir tant allà amb nosaltres. Espero de veritat que tots els que vam partir aquell dia tinguem una alegria dissabte. També per als companys que ja no estan a l’equip, però que encara te nim contacte. Per exemple, l’altre dia vaig parlar amb Robert Simón i ens va enviar missatges d’ànim. Crec que la ferida de Vigo la recordarem durant molts anys, però un ascens dissabte ens ajudarà a deixar la en segon pla». Ha rebut algun missatge també de Raül Agné des prés d’arribar on vau estar fa dos anys?
«Sí. He mantingut contacte amb Raül Agné i està desit jant que puguem pujar de categoria. També m’agra daria fer ho per ell, perquè va participar en tot el que s’ha generat fins ara. Vaig tenir una sort espectacular de poder treballar i apren dre amb ell. Sobretot, perquè he guanyat un amic. Hem mantingut contacte des que va marxar. És una d’aquelles persones que potser no ne cessites parlar cada dos dies
o cada setmana, però sí una vegada al mes. De fet, no fa tant que ens vam veure. És una gran persona que he tin gut el plaer de conèixer i un gran amic».
En què ha canviat el Dani Vidal de Vigo al d’ara?
«En moltes coses. El dia que miri enrere i estigui estancat sense canviar ni aprendre deixaré d’entrenar. Des de llavors he viscut moltes expe riències, moltes dinàmiques en el primer equip, canvis en el càrrec, canvis en els com panys i encetar una tempo rada nova com a entrenador del primer equip. He intentat aprendre tant dels bons mo ments com dels dolents, per què les dues experiències són
Vigo
«Seria una alliberació poder donar una alegria a aquells que vam patir Vigo»
der fer una bona feina de la mà de la direcció esportiva per confeccionar una planti lla al meu gust». Quantes vegades ha pensat en el partit de dissabte i el que suposa?
«Aquesta setmana moltes, però intento esborrar aquest pensament cada vegada que passa pel meu cap. Intento centrar me en el dia a dia, per què no vull penedir me en un futur de no haver preparat bé el partit del dissabte per estar massa obsessionat». Com arriben els jugadors?
«La veritat és que molt bé. Em va sorprendre gratament la seva reacció després del par tit. També va ajudar l’entra da del president al vestuari,
què ens va animar amb un convenciment enorme que això ho podíem remuntar a casa. Penso que la remunta da va començar, justament, aquell mateix dissabte i la culminarem aquest». Quin missatge envia als nastiquers que dissabte ompliran el Nou Estadi? «Que es prenguin una pín dola abans de venir per estar relaxat [riu]. Serà un partit de molta tensió i de moltes revo lucions, però estem conven çuts que anirà bé. Si l’afició genera un ambient que espe roni l’equip, per a nosaltres serà més fàcil. Ens deixarem la vida en el camp per assolir una alegria i un ascens». Té algun ritual o supersti-
Els jugadors del Nàstic, ansiosos i il·lusionats per encetar el
Futbol Els grana han estat molt actius a les xarxes socials amb missatges motivacionals
Arnau Montreal Quesada
La setmana s’està fent molt llarga per a gran part dels nastiquers. La gran final con tra el Málaga arriba en dos dies, però tant aficionats com els jugadors es mostren an siosos i il·lusionats per poder disputar perquè l’hora de la veritat arribi com més aviat millor. Després de la derrota en el partit d’anada, molts jugadors van decidir pronun ciar se per les xarxes socials. Dani Parra, al seu Instagram, va penjar fotografies del par
L’EMT
tit amb el missatge «queda Tarragona, ho farem», de la mateixa manera que Borja Martínez que va encoratjar l’afició: «90 minuts amb la nostra gent i nosaltres». D’al tres, com Óscar Sanz, sim plement va acompanyar la fotografia amb un emoji d’un rellotge de sorra, indicant que també se li està fent la setma na molt llarga. Finalment, Gorka Santamaría va apun tar ahir, també a Instagram, que «És l’última batalla. Per la nostra gent i per les nostres famílies. Ho aconseguirem».
reforçarà el servei d’autobusos per al duel entre el Nàstic i el Málaga de dissabte
Mobilitat Afectarà a les línies 8, 11 i 12
L’EMT Tarragona posarà en marxa aquest dissabte 22 de juny un dispositiu especial amb el reforç d’autobusos amb motiu de l’últim par tit del play-off d’ascens a 2a Divisió al Nou Estadi Costa Daurada, que disputaran el Gimnàstic de Tarragona i el Málaga CF. L’EMT reforçarà la línia L8, en el trajecte que comprèn la parada Pere Mar tell i el Nou Estadi, i les línies L11 i L12, en el recorregut en tre la parada plaça Imperial Tarraco i el Nou Estadi, per atendre els usuaris que ani
ran al recinte esportiu i torna ran al centre després del par tit. La presidenta de l’EMT, Sonia Orts, va assenyalar que «per tal de facilitar que la ciu tadania es pugui desplaçar amb transport públic fins al Nou Estadi, l’EMT destinarà reforços als serveis habituals en la franja horària de tarda i fins al final del partit». Amb aquest dispositiu especial es pretén afavorir el desplaça ment en transport públic i limitar les aglomeracions de vehicles privats. Des del Nàs tic recomanen als aficionats arribar d’hora a l’estadi per evitar cues.
Gimnàstica La competició se celebrarà del 27 al 30 de juny al Palau d’Esports Catalunya amb gimnastes d’arreu del món
La Copa del Món de Gimnàs tica Estètica de grup (AGG World Cup III) aterrarà a Tar ragona del 27 al 30 de juny i aplegarà un total de 861 gim nastes i 20 delegacions inter nacionals –d’Europa, Àsia i Amèrica– al Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediter rània.
La Copa del Món de gim nàstica estètica de grup, organitzada per la Federa ció Catalana de Gimnàstica (FCG) amb la col·laboració de la Real Federación Española de Gimnasia (RFEG) i Tarra
gona Esports, oferirà un total de quatre competicions que portaran a Tarragona les mi llors gimnastes d’aquesta mo dalitat. A l’IFAGG World Cup III, adreçada a sèniors, parti ciparan un total de 165 gim nastes en representació d’una vintena de clubs procedents de deu nacionalitats. L’IFAGG Challenge Cup, adreçada a júniors, comptarà amb 143 gimnastes de 17 equips pro cedents de vuit nacionalitats; i a l’IFAGG Mediterranean Countries, formada per gim nastes procedents de països mediterranis, competiran 437 gimnastes de 58 equips pro
cedents de set nacionalitats. Finalment, a l’IFAGG Open International competiran 472 gimnastes de 54 equips procedents d’una desena de nacionalitats.
El conseller d’Esports, Berni Álvarez, va destacar que «estem molt contents de formar part i acollir aquesta gran cita esportiva mun dial que tornarà a situar a Tarragona en el mapa de les competicions internacionals, esdeveniments d’alt nivell compatibles». La directora d’operacions de la Federa ció Catalana de Gimnàstica, Carme Garcia, va assenyalar
Bàsquet El capità jugarà la 16a temporada a l’entitat blava
Arnau Montreal Quesada
El CB Tarragona de Borja Co menge ja té la primera peça confirmada per afrontar el repte de la Segona FEB (LEB Plata). David Fernández ha renovat amb l’entitat blava i jugarà la seva 16a temporada al Serrallo. El base de la Sel va del Camp, de 32 anys, ha competit amb el CBT a LEB Or, LEB Plata i EBA. Des de l’entitat blava apunten que «valorem molt positivament que el jugador hagi acceptat seguir sent un any més un dels puntals de l’equip, tant a nivell purament esportiu com de lideratge al vestidor a l’hora de cohesionar lo».
La darrera temporada va aconseguir una mitjana de 25,34 minuts per partit i va tancar també 6,9 punts, 3 rebots i 3,3 assistències de mitjana per partit. Fernán dez és el director d’orquestra del CBT i l’equip va patir amb
David Fernández durantr un partit d’aquesta temporada. CBT
Fernández va ser un jugador important tant per Noé Monroy com per Jorge Serna
escreix la seva lesió al final de la temporada. Fernández es va perdre l’últim mes per una lesió muscular i, sense
El tret de sortida serà el dijous 27 i la cloenda serà la tarda del diumenge 30
que «ha sigut un repte orga nitzar la competició en un temps rècord de dos mesos».
A més, va afegir que «veurem una gimnàstica molt plàsti ca i dinàmica». Així mateix, Jesús Carballo, president de la Real Federación Española de Gimnasia va apuntar que «aquesta Copa del Món és un gran repte, Tarragona serà testimoni d’un autèntic es pectacle». Tal com figura en
el programa oficial de la com petició, el dijous 27 de juny es donarà el tret de sortida i abaixarà el teló el diumenge amb la cerimònia de cloen da i lliurament de trofeus i medalles. Les entrades de la Copa del Món es van posar a la venda dimarts a un cost de 15 euros per jornada.
Atletisme Mireia López, Clàudia Mir i Laurine Marimón van guanyar l’or
Redacció
ell liderant sobre la pintura, l’equip va defallir i va acabar perdent els partits clau per a la salvació.
El capità obre una finestra de les renovacions que s’es pera que continuïn en els prò xims dies. A més, també s’es peren noves incorporacions per confeccionar la plantilla del CBT de Borja Comenge.
El CA de Tarragona va sumar set medalles el darrer cap de setmana en el Campionat de Catalunya absolut i sub 23 d’atletisme celebrat a Manre sa. En total, els atletes liles es van penjar 3 medalles d’or, 2 de plata i 2 de bronze. En ca tegoria absoluta destaca Mi reia López. La tarragonina es va convertir en campiona de Catalunya absoluta després d’assolir un temps de 13’34’’ en els 100 metres tanques. López no només es va em portar l’or, sinó que també va batre el seu rècord personal. D’altra banda, Clàudia Mir també va proclamar se cam piona de Catalunya en la ca tegoria sub 23. Mir va partici par en els 400 metres tanques i va aconseguir un temps de 1’03,31’’, una marca que la va deixar quarta en la categoria absoluta. Seguidament, Lau rine Elisa Marimón va sumar
L’atleta lila Mireia López al més alt del podi. Cedida
Carla González va completar el medaller amb dos bronzes i una medalla de plata
l’or en la modalitat sub 23 en la prova de triple salt amb un rècord de 12,78 metres. Aquesta marca li va fer su
mar la plata en la categoria absoluta. Carla González va sumar un bronze i una plata en els 3.000 m obstacles i un altre bronze en els 5.000 m. D’altra banda, Marc Suárez va ser quart en els 5.000 m marxa, Aleix Lago va ser cin què als 800 m llisos i Bàrbara Pintado va ser vuitena al llan çament de disc.
RECEPTES DE CUINA
Gràcies a la varietat de combinacions, aquest plat és una opció que cal tenir present en configurar els menús d’estiu
AMIC / Redacció
Amb l’arribada del bon temps, no hi ha res millor que gaudir de plats frescos i lleugers que ajudin a suportar les altes temperatures. Les amanides es converteixen en les protagonistes indiscutibles de l’estiu, i ofereixen una varietat infinita de combinacions que no només són refrescants, sinó també ràpides i fàcils de preparar. A més, les amanides sempre són una alternativa saludable, ja que s’hi combinen aliments essencials, com ara hortalisses, fruits secs,
The
ous o, fins i tot, fruita. El ventall de propostes és molt extens, començant per les amanides clàssiques, i acabant per les fórmules més originals.
Les clàssiques
La clàssica amanida Cèsar amb pollastre és sempre una opció segura, que agrada sobretot per la seva salsa. Preparar-la a casa és senzill: només cal barrejar maionesa, formatge parmesà, mostassa de Dijon i anxoves picades. Aquesta combinació aporta un sabor intens i deliciós, perfecte per als dies més calorosos.
Els que busquin amanides cruixents i afruitades, poden optar per l’amanida Waldorf. La combinació d’enciam, poma, api i nous té com a resultat una textura refrescant i única. Un toc de maionesa i suc de llimona completa aquest plat clàssic, fent-lo perfecte per a qualsevol moment.
Les alternatives Per a una opció més local i contundent, l’amanida murciana és una elecció excel·lent. Aquest plat es prepara amb tomàquet pera en conserva, ceba tendra, ou dur i olives negres,
Viatjar a l’exòtic Vietnam sense moure’ns del centre de Reus. Aquesta és la proposta de The Lotus Bistro. El restaurant es caracteritza per una acuradíssima carta, on els sabors del sud-est asiàtic són els protagonistes. La qualitat dels ingredients, alguns d’ells portats del Vietnam, junt amb una atenció absoluta als detalls, tant en l’elaboració dels plats com en el servei, fan de The Lotus Bistro una proposta imperdible a Reus.
Aquells qui busquin una cuina saludable, sense renunciar a una experiència gastronòmica de primer nivell no se’l poden perdre. Les verdures i els bolets són bàsics en la seva proposta, motiu pel qual vegetarians i vegans troben aquí una alternativa d’allò més interessant. Així mateix, la gran majoria dels seus plats són aptes per a celíacs. Si vols descobrir una proposta asiàtica diferent i 100% saludable, visita The Lotus Bistro. A. Ferran
tot amanit amb oli d’oliva verge extra i vinagre de Xerès. És una alternativa original a la clàssica amanida de tomàquet, que a més aporta un sabor fresc i intens. La gastronomia alemanya també disposa de la seva opció refrescant: es tracta
Les amanides combinen aliments essencials, com hortalisses, ous o fruits secs
LA SELVA DEL CAMP
Tots els sabors de la cuina de casa, feta amb dedicació i bona mà, combinat amb un servei atent i ràpid. Aquesta és la combinació guanyadora que ofereix el Restaurant Ca l’Anna, de la Selva del Camp. L’establiment ofereix servei d’esmorzars, dinars i cafeteria de dilluns a divendres (nou horari de 6 a 20 h) i els dissabtes es caracteritzen pels seus esmorzars de forquilla. Dins
de la seva extensa carta, s’hi poden trobar gran varietat de tapes, plats combinats i entrepans complets que destaquen per la seva mida. Alguns dels plats estrella de la cuina de Ca l’Anna són el pop a la brasa, els callos o la sèpia amb allioli.
L’aposta per mantenir les receptes i els gustos de sempre amb una atenció de caràcter familiar fa que tothom qui visita i menja a Ca l’Anna se senti com a casa.
Plaza de la Farinera 9, Reus telf: 877217100
de l’amanida de patata o kartoffelsalat. Aquesta s’elabora amb patates cuites, cogombrets trossejats, cibulet, sal, pebre i maionesa, i és perfecta per acompanyar salsitxes, tot gaudint d’un toc internacional. Inspirada a la cuina peruana,
l’amanida de pollastre, alvocat i patata, també és una delícia estiuenca.
Finalment, també es pot pensar en una amanida freda d’arròs, que és versàtil i mai no avorreix. N’hi ha prou de combinar arròs blanc amb blat de moro, tomàquet, olives verdes, pastanaga i pernil cuit tallat a daus. Després, s’hi poden afegir altres ingredients al gust.
Política El president del Parlament confia en la «capacitat de construir consensos» dels grups
El president del Parlament, Josep Rull, va constatar aquest dimecres que no hi ha cap candidat per a una in vestidura imminent, i va con vocar un «acte equivalent» en forma ple per al pròxim dimecres 26, que activarà el compte enrere. Així, els par tits tindran fins al 26 d’agost per a investir un president de la Generalitat o es convocaran automàticament eleccions per al 13 d’octubre.
D’aquesta manera, el pre sident del Parlament dictarà dimecres que ve la resolució que posa en marxa els ter minis estatutaris, fins al 26 d’agost. Posteriorment, se ce lebrarà un ple específic a les 11 del matí, amb un sol punt de l’ordre del dia, durant la qual els quals els grups podran in tervenir durant un temps mà xim de 5 minuts cadascun per a posicionar se.
Concretament, la resolu ció que dictarà Rull i llegirà davant del ple «constatarà que no li ha estat possible proposar al ple de la cambra un candidat per ser investit president o presidenta de la Generalitat» i «donarà comp te d’aquesta circumstància a l’efecte de l’inici del còmput de dos mesos».
Durant la seva breu decla ració institucional, Rull, es
va mostrar «convençut» que «aquesta capacitat de cons truir consensos, ponts i dià leg farà possible que hi hagi aquest debat».
Puigdemont, preparat Junts va comunicar a Rull que «tenen intenció d’anar a la in vestidura, però no ara». Així
En cas de repetició dels comicis electorals, es durien a terme el 13 d’octubre
ho van traslladar el president del grup parlamentari, Albert Batet, i la portaveu, Mònica Sales.
En roda de premsa, Batet va explicar que «estan buscant els suports i negociant per tenir una majoria», i que «en el moment» que la tinguin, la comunicaran al president del
Parlament i demanaran que es convoqui un ple d’investi dura a la cambra.
D’altra banda, va insistir que Puigdemont té més op cions que Salvador Illa, i es va aferrar a la majoria de la Mesa del Parlament: «Demostra que hi ha una majoria de 59 diputats, que és més que els
42 o fins i tot els 48 que sumen el PSC i els comuns». A més, el dirigent de Junts va refermar el «compromís» que l’expresident tornarà a Catalunya per un debat d’in vestidura, però no ha aclarit què passarà si no hi ha aquest ple.
Illa necessita «més temps»
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, va informar el president del Parlament, Josep Rull, que li cal «més temps» per buscar suports per a la seva investidura i per aconseguir una majoria «pro gressista». Així li va traslla dar durant la reunió que van mantenir en el marc de la ron da de contactes de Rull amb tots els grups parlamentaris. Illa també va assegurar que no vol «posar pressa a ningú» i no es marca cap calendari més enllà del límit legal per a la investidura, a finals d’agost. D’altra banda, a la reunió amb Rull també el va advertir que «en cap cas» el seu grup parla mentari s’abstindrà a la inves tidura de cap altre candidat.
ERC, indignats ERC veu «inaudit i irrespon sable» que ni el candidat del PSC, Salvador Illa, ni el de Junts, Carles Puigdemont, es presentin a la investidura. La portaveu parlamentària d’Esquerra, Marta Vilalta, va afegir que és una «falta de respecte» a la ciutadania, perquè tampoc se celebrarà cap debat d’investidura on els partits presentin els seus pro jectes de país. Vilalta també va explicar que ERC ha dema nat a Josep Rull, que el possi ble acte equivalent del dia 25 de juny compti amb un debat parlamentari. Vilalta també va cridar Illa i Puigdemont a prendre’s «seriosament» les negociacions per evitar la re petició electoral.
La fiscalia demana al Suprem l’amnistia per l’1-O i el Tsunami i que s’alcin les ordres
Política La fiscalia va demanar ahir al Tribunal Suprem l’amnistia per als líders independentistes que compleixen condemna o es tan investigats en la causa de l’1 O i per als dos investigats al mateix tribunal pel cas Tsunami Democràtic, Carles Puigdemont i Ruben Wa gensberg. A més, ha demanat que s’aixequin totes les mesu
res cautelars vigents, com les ordres de detenció pels polí tics exiliats. Per al ministeri públic ni la malversació de l’1 O ni el suposat terrorisme del Tsunami no queden exclosos de l’amnistia. En tres escrits, es demana la finalització de les causes per a un total de deu polítics independentis tes. En l’escrit a la sala penal que va jutjar i condemnar di
versos membres del Govern de Carles Puigdemont, la ti nent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, i el fiscal de sala en cap del pe nal, Joaquín Sánchez Covisa, van demanar que es declari extingida la responsabilitat criminal, i per tant la pena d’inhabilitació encara pen dent i les responsabilitats ci vils i comptables, per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jor di Turull i Dolors Bassa pels delictes de desobediència i malversació, així com els seus antecedents penals. El delicte ja va ser indultat. ACN
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡¡¡Muchas felicidades Marc!!! Que pases un feliz día de parte de toda la familia. PD: ¡Si lo veis por la calle estirarle de las orejas!
tienes 7 años Lisa, casi nada,. Feliz cumpleaños y besito de los yayos.
Editorial
Una pel·lícula que no s’acaba mai, amb un guió enrevessat i un final que tindrà com a protagonista la justícia, si és que s’acaba resolent. Així es pot resumir el relat del contracte més gran de la història de Tarragona, el de la Neteja. 233 MEUR en tenen la culpa. L’any 2002 FCC va guanyar el concurs sota l’alcaldia de Nadal (CiU). L’any 2010, amb Ballesteros (PSC) al càrrec, es va prorrogar el mateix contracte. Ara, FCC ofereix un servei de «continuïtat». Durant el mandat de Ricomà (ERC), el concurs per a trobar un nou adjudicatari va quedar desert. Amb Viñuales (PSC) com alcalde, el concurs
ha tirat endavant, però l’adjudicació a GBI Paprec proposada per l’Ajuntament l’ha tombat el Tribunal Català de Contractes. I mentrestant, una tècnica municipal ha estat espiada i suposadament l’alcalde també. El consistori va anunciar ahir que presentaria un recurs a la resolució del tribunal. Parallelament, però, demanarà la documentació a Urbaser, la segona classificada, per tirar endavant amb l’adjudicació. Amb tot, només hi ha una cosa clara: la ciutadania l’únic que vol és que els carrers estiguin nets i que la taxa de la brossa no pugi pels núvols. Agafin les crispetes que la pel·lícula continua.
TribunaLa participació no ha arribat al 50%. I el plebiscit plantejat pel PP, on esperava ‘rendibilitzar’ l’amnistia, el cas Koldo i el de la companya de Sánchez, no li ha sortit com volia. Guanya la dreta, sí, però el PSOE resisteix i no hi ha el resultat aclaparador que esperava Feijoo.
El PP creix 2M de vots respecte el 2019, però, com a totes les últimes eleccions, és perquè absorbeix els vots de C’s que tenia 2,7M i només rep ara 120.000. L’altre mig milió va a l’extrema dreta en qualsevol de les dues variants. El PP s’imposa a tot arreu excepte a Catalunya i Navarra, on ho fa el PSOE, i a Euskadi, on ho fa Ara Repúbliques, amb Bildu.
L’abstenció ha colpejat l’esquerra en forma contundent. El PSOE perd 1M de vots i entre Sumar i Podemos un altre milió. I com sempre, on més es castiga és en qui més expectatives havien generat, les ales esquerres dels governs. Sumar és la gran derrotada, i dins seu, IU, per primer cop, no obté cap diputat –dels 9 a 1994, als 2 com IU encara sola a 2004, després sempre1 dins d’altre formacions,... fins ara que queda a 0-. La crisi colpeja directament Yolanda Díaz, que marxa a mitges, però acusa el cop. Veure’m com acaba. La CRT obté 5.572 vots.
Vox guanya uns 250.000 dels quals, probablement bona part, sinó tots, venen de les restes de C’s, però retrocedeix en percentatge de les darreres generals amb la irrupció d’Alvise. De conjunt l’extremadreta de més treu els 800.000 vots del SALF d’Alvise: amb 800.000 vots (4,59%) i 3 diputats (com Ara República i Sumar). Ve de Vox, després de passar per Ciutadans. És de la nova fornada d’ultradreta que veu dels Trump o Milei, sense fer ni un sol acte, ha obtingut els vots de les xarxes, on ha cultivat les fake news, te judicis pendents per noticies falses i calumnies, i descaradament diu que vol ser diputat per a que amb la immunitat pugui estalviar-se en advocats... seria l’onada d’extre-
Ma Esther del Alcázar i Fabregat Lluita Internacionalistama dreta que a les xarxes es contraposa a la progre i feminista que qualifiquen de ser woke. Obertament masclista, racista, espanyolista, antiecologista, antipartits, negacionista de la pandèmia i difusor de teories de les conspiracions, sense necessitat de programa, més enllà dels seus tuits i intervencions contra la corrupció i parlant de repartir el seu sou de diputats entre els qui reben les seves newsletters. Els seus votants son homes joves. Han tret els majors percentatges a Andalusia 6,2%, i també per sobre de la mitjana estatal a Toledo, Madrid, Saragossa, Albacete, Guadalajara i Cantàbria. A Catalunya treu un 2,81% i a Euskadi 1,72%. No volem acabar aquest espai sobre la ultradreta sense fer referència a la formació “rojiparda” -ultradreta que s’embolcalla amb discursos aparentment d’esquerres- del Front Obrer que ha fet una brutal campanya criminalitzant la immigració. Ho completa definint-se com “un moviment patriota i revolucionari, que lluita per i per als treballadors, per i per a Espanya.” No treu diputats ja que es queda en 66.000 vots, però creix, i a diferència de les altres formacions, aquests militen i trepitgen el carrer, fent-los eventualment molt més perillosos.
A Euskadi, EH Bildu, integrat a la coalició Ara Repúbliques ha guanyat amb el 26,4 % dels vots (+ 4,23 punts respecte al 2019), seguit del PSOE, i deixant al PNB, integrat a la coalició CEUS, en tercer lloc, després de perdre 11,52 punts.
A Navarra el PSOE ha estat el partit més votat, seguit a escassa distància pel PP, i com a tercera força EH Bildu, seguit de Vox, Sumar, Podem i Geroa Bai amb 8230 (3,16%).
Una FP de serveis postals i missatgeria
Gracias hospital
Santa Tecla, planta cuarta
A Galiza, El PP va guanyar amb el 43,62% dels vots (50% abstenció), un dels millors resultats a nivell estatal. La segona plaça va ser per al PSOE, amb el BNG relegat a la tercera posició amb el 16% dels suports. La seva coalició amb ERC i Bildu sumava tres escons, un més que fa cinc anys, cosa que permet al BNG tenir una eurodiputada durant tota la legislatura. Però després de les eleccions autonòmiques del febrer, en què el BNG va sumar el 31,5% dels vots, ara el percentatge s’ha quedat a gairebé la meitat Com Junts, ho justifiquen per la campanya tan polaritzada entre el PP i el PSOE que va restar protagonisme a les opcions nacionals. Tot i així va créixer en una mica més de quatre punts en comparació dels comicis europeus del 2019.
A Catalunya, l’abstenció a estat més gran que la mitjana de l’estat, arribant al 57%, ja que als motius generals s’hi suma l’abstenció independentista convertida en un fenomen estructural. Arrasa el PSC, però sobre aquests votants que no arriben ni a la meitat dels electors: ha crescut a totes les poblacions, i s’ha fet fort a les zones industrials i la costa. Junts perd un 37% i ERC un 30%: 1 de cada 3 a tot el territori. Entre els dos perden quasi 1M de vots. En la seva pugna particular, Junts treu 100.000 més que ERC i guanya a Girona.
També el PP ha augmentat arreu, com Vox que ho fa fortament a Tarragona. És l’únic lloc en que Podem guanya a Sumar, i cal tenir en comte que aquí era Comuns-Sumar, que tenen una forta patacada. És significatiu el que passa a la ciutat de Barcelona, recentment governada per Ada Colau, on el PSC guanya en 66 barris, amb un 30% del vot global. La segona força, és Junts (15,84%), seguit de PP(15,81%, mantenint Les Corts i SarriàSt. Gervasi que li havia pres a Junts a les autonòmiques), Ara Repúbliques-ERC (13,84%); Podem (6,69%); i Sumar allà on ha governat Comuns (6,23%)!!
Amb l’expansió del comerç electrònic, la digitalització i la creixent necessitat de serveis d’enviament i recepció de paqueteria al sector públic i privat, ara és molt important la tasca del personal d’aquest àmbit professional en un entorn canviant i altament competitiu amb varis reptes com la digitalització, la falta de personal especialitzat en tots els nivells i sobretot la falta de reconeixement acadèmic i titulació oficial (com passa amb el personal de magatzems, consergeria, neteja, cures, etc) convertint-se així en un sector menystingut, havent d’aprendre sobre la marxa (encara que per treballar a Correus ja s’estudia un temari). Amb un reconeixement acadèmic oficial de FP s’obtindria la capacitació, coneixements i habilitats per treballar com a auxiliar i tècnic/a de classificació, distribució i entrega de correu i paqueteria en la comunicació, logística, serveis postals i atenció al client, etc; encara que en alguns països ja oferexen estudis de FP de tècnic/a en serveis postals i transport de mercaderies; i a Espanya ja existeix la matèria de gestió auxiliar de correspondència i paqueteria dins el certificat de professionalitat d’auxiliar de serveis administratius i generals, així com cursos de paqueteria, tècniques de missatgeria i consergeria, etc però sols com a formació complementària especialitzada i fora de l’ensenyament reglat (tot i que valorable com a mèrit en borses de treball i concursos-oposició). I en l’àmbit de l’Administració
Pública (apart de l’empresa pública de Correus) també es podría plantejar la creació de cossos específics de varis nivells en transports, missatgeria i paqueteria.
Veurem.
Toni Yus Piazuelo
Tàrrega
Quiero dar las gracias en nombre de mí madre y familia por el trato hacia nosotros.
Mi madre ingresó el día 6 de junio y desde el minuto 0 hasta el día de hoy. Desde los celadores, personal de Urgencias me acuerdo de caras, hasta todo el equipo de enfermería de mañana, tarde y noche, equipo de Auxiliares y Limpieza y sobre todo al Doctor Joan Pelleja por el trato, la comunicación, el apoyo y que las relaciones de comunicación fueron impresionantes.
Gracias de parte de mí Madre Ángeles García Domingo y gracias por parte mía y de mi familia y amig@s que sin el apoyo de ellos estos días hubieran sido insostenibles. Nekane Tarragona
Lloguers dignes
S’ha comentat en un programa televisiu que falta construir molts habitatges socials. Hi ha molts pisos buits, però el Govern hauria de construir habitatges i no deixar a les mans de particulars un problema que han de resoldre ells. Han sortit uns habitacles de 15 i 20m2 que es lloguen a 500 i a 800 euros mensuals. Segur que no disposen de Cèdula d’Habitabilitat, perquè amb aquests metres no la poden concedir. No hi hauria tants abusos si es complissin les lleis per part de tothom. El Govern ha de conèixer aquesta situació flagrant que pateixen molt ciutadans. Com també permet l’ocupació il·legal. Però ells van a la seva. Quina vergonya de governants que tenim.
María Elisa Aragonés
Domènech
Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un
Reus
Carmen Lorente Tobías.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral
serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Francisca Duran Vecino.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà a les 11.30 h al Tanatori.
Francisco Marin Soria.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà demà a les 10.30 h al Tanatori.
977 21 11 54
Societat Servirà per fer recomanacions als metges i cuidadors socials
Redacció
Un grup d’investigadors del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (DEIM) de la Universitat Ro vira i Virgili, liderat pel cate dràtic Domènec Puig estan ideant un sistema computa cional per tal de monitorar a les persones vulnerables que viuen soles i controlar l’activi tat i mesurar ne en temps real els paràmetres vitals.
L’objectiu serà que, amb tota la informació recollida mitjançant un conjunt de sensors i a través de la intel· ligència artificial, que gesti onarà les dades i en base a elles farà recomanacions, els metges i els cuidadors socials tinguin més elements per fer el seguiment de la salut i les necessitats de les persones vulnerables.
El projecte ICARE, finançat pel Departament de Drets So cials de la Generalitat gràcies
als fons Next Generation, par teix de la iniciativa del DEIM de la URV, que compta amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, pel que fa a l’assesso rament mèdic, i de la Funda ció Ave Maria de Sitges, que disposa de residències per a persones vulnerables i pisos
tutelats. «Teníem clar que la sensorització dels domici lis s’havia de fer de manera no invasiva, és a dir, sense càmeres ni altres elements que poguessin molestar o alterar el comportament de les persones que viuen soles. Per això busquem sensors, alguns que ja existeixen i
El control es farà amb sensors allí on resideixen i una aplicació mòbil
d’altres que desenvolupen al guns col·laboradors, com ara l’investigador de la URV Edu ard Llobet, que mesuren els nivells de determinats gasos que permeten saber l’activitat humana que es duu a terme a la casa.» Ho explica Domènec Puig, investigador principal del projecte, que tot just està en la fase inicial, en la qual s’escullen els sensors que es faran servir.
La informació que sub ministrin aquests sensors distribuïts per l’habitatge es complementarà amb una aplicació mòbil que, enfocant la cara del pacient, permet sa ber ne paràmetres com ara el ritme cardíac, la respiració, la pressió sanguínia…
Avui felicita als que es diuen:
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
Els viatges les activitats a l’aire lliure et serviran per a equilibrar la teva ment. Viuràs experiències molt excitants amb gent nova.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La parella es mostrarà receptiva però una mica baralladissa. Si vols tenir la festa tranquil·la deixa per a un altre moment. Nit passional.
SAGITARI
22/11 al 21/12
La tensió nerviosa acumulada es farà sentir avui. Procura que això no ho paguin els pròxims. En l’amor viuràs moments excitants.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Assumptes de parella faran variar els teus plans. No deixis res a la improvisació controla molt més les teves despeses de diners energia.
23/08 al 22/09 VERGE
No et tanquis en els teus problemes ja que els altres també tenen els seus. Posa més atenció en els viatges ja que tindràs moltes distraccions.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Els teus llaços afectius podran veure’s entelats si actues amb massa rigorositat. Oblida’t una mica de les teves responsabilitats viu més.
21/05 al 20/06 BESSONS
Les reunions amb amics t’aportaran excel·lents experiències la possibilitat de trobar noves motivacions per a la teva vida. Mostra amor.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Si dediques el teu temps a les diversions guanyaràs en salut en tranquil·litat. Magnetizarás fàcilment però aniràs creant alguna gelosia.
20/01 al 18/02 AQUARI
És fàcil que gastis molta energia però al mateix temps guanyaràs la confiança de molta gent. Controla’t en els menjars en les begudes.
al 22/07
Les activitats les diversions en companyia dels teus seran gratificants fins al punt de superar tot tipus de tensió. Confia.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Obligacions domèstiques dominaran part de les teves activitats. No et preocupis tant, on no arribis tu, arribaran les circumstàncies, calma.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Si canvies els teus plans potser surt millor el resultat. Deixa la raó de costat, aplica el teu cor en tot, avui et podràs mostrar tal qual ets.
REUS TV
12:00 Caminant per catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Quina animalada!
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Fet a mida
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Premis alícia de la música 2024
El temps
10:00 Fet a Mida
11:00 Com la Nit el Dia
12:00 Impuls
12:30 Com la Nit el Dia
13:30 Va passar aquí
14:00 Notícies 12 14:30 Com la Nit el Dia
15:30 Va passar aquí Catalunya
16:00 Fet a Mida
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Saló de Plens
21:30 Gaudeix la Festa
21:45 Gastromòbil
22:00 Notícies 12
22:30 Saló de Plens
23:30 Gaudeix la Festa
23:45 Gastromòbil
00:00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Capacitat per moure’s i canviar de lloc. Cal buscar-les a missa. 2.Viuen estimant. Una de curta. 3. Prengui bona nota. Utilitza per baix. El cinema, per exemple. 4. Doble corba. Originari. 5. Passarà pel tamís. Tota despullada. 6. Riu sense fons. Nitrogen. Bitllet verd. Entrant de mar. Carboni. 7. Vista! Fòsfor. Mitja cara. L’altra meitat. 8. Doblarà una mesura. 9. Fent caires. Dol ascendent. 10. Produiré radiacions positives als altres. Niu sense fons. 11. Quasi sempre acompanyen els uis. So de lletra fort girat. El principal desig dels terroristes islamistes. 12. Principi d’acord. Cap de porc. Descansarà en una cadira. VERTICALS: 1. Període. 2. Onomàstica sense mastegar. Deixaria sol. 3. Fem igual que el cor. Lliris. 4. Repeteixin una acció. En aquest moment. Entrada al port. 5. Llop sense límits. Afirmació girada. Camp d’herba. 6. Relatiu a les mamelles girat. Girant molt malament i sense acabar. Vocal. 7. Vi clar que torna per la dreta. Partidari del catarisme. 8. Elogiaràs. Absència de tot. 9. Infusió. Oxigen. Vocal. Societat anònima espanyola. Vocal. 10. Trauran sang. Matrícula de Múrcia. 11. Enmig de casa. Aigua corrent. Cobrir amb sorra. 12. Planta que punxa, al revés. Fa piles de llibres.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Boronat Poderós, Jorge. Reial, 23. Telèfon 977 240 672. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
SALOU:
Esqué Ruiz, M. Dolors. Madrid, 11 - 13. Telèfon 977 352 138.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca.
Av. Diputació, 79. Telèfon 977 361 041.
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654.
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100. Telèfon 977 661 656.
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà mig ennuvolat, tot i que transitòriament quedarà entre molt ennuvolat i cobert pel creixement de nuvolades. Amb tot, al llarg de la tarda la nuvolositat tendirà a fer-se menys compacta, sobretot a la meitat est.
Precipitacions
S’espera precipitació en forma de ruixats o xàfecs a qualsevol lloc, tot i que durant el matí seran més probables a la meitat est del país i durant la tarda al quadrant nord-oest i resta del terç oest. Seran entre febles i moderats, si bé localment és possible que siguin d’intensitat forta la zona avisada.
Anuncis classificats
LLOGUER
BUSCO PIS DE LLOGUER A SANT PERE I SANT PAU ZONA MERCADONA Tel. 669.863.916
TRASPÀS
ES TRASPASSA CAFETERIA-PASTISSERIA en plena activitat, per jubilació a Calafell. Tel. 687.906.690
PÀRQUINGS
VALL DE L’ARRABASSADA
Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
BUSCO TRABAJO de LIMPIEZA o CUIDADO de PERSONAS. Tel: 657.027.166
TERÀPIES
MASAJE RUSSO
REUS. Tel: 698.788.062
ANA MASAJE. Tarragona. Tel: 602.033.898
CARLES MASSATGISTA. Tel: 660.605.687
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES ANTIESTRÉS. Reus. Tel: 643.821.830
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107
JUAN. MASAJE MUSCULAR para chicos. WhatsApp 613.361.001
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
ANAIS. MASAJES EN VILAFRANCA del PENEDÈS. Tel: 631.788.060
ALTRES
ARQUITECTE. Informes certificats cèdules. Tel. 657.989.467
ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
La tradició és un element indestriable de la cele bració de la festa de Sant Joan als Països Catalans. Aquesta efemèride, però, també s’ha anat modulant, transfor mant i eixamplant amb el pas dels anys i per efecte dels canvis que ha experimentat la mateixa soci etat catalana. En el llibre La Nit de Sant Joan. Festa, llegat i patrimoni, el reconegut folklorista Amadeu Carbó recull tota la tradició asso ciada a aquesta festa i n’incorpo ra una mirada contemporània, actualitzant la i aprofundint en noves pràctiques, com la Flama del Canigó. «És el primer llibre publicat al segle XXI que abor da la Nit de Sant Joan des d’una mirada oberta, no local, i mirant d’oferir comuns denominadors que ens ajudin a interpretar la», explica l’autor. Carbó apunta que «els llibres de cultura popular es crits des de la mirada del folklo rista tendeixen a mirar cap a un passat idealitzat». En aquest cas, detalla, «tot i que el llibre té una estructura molt similar a la dels llibres que s’han publicat abans, no es parla tant del passat com del present: l’última dada que hi ha és del 2023». Com a novetat, subrat lla l’Amadeu, La Nit de Sant Joan aborda el fenomen de la patrimo nialització de la festa: «Tot i que fa anys que n’estem sentint parlar, encara som a les beceroles». És per això que el seu treball incor pora una mirada a dos processos vinculats a Sant Joan amb carac terístiques ben oposades: d’una banda, la patrimonialització de les falles a partir de la seva declaració com a Patrimoni
Cultural Immate rial de la Huma nitat per part de la UNESCO i, de l’altra, la iniciativa de la plataforma
Cremem Barce lona, que aquesta mateixa setmana ha aconseguit que l’Ajuntament de
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Llibres El folklorista Amadeu Carbó presentarà el seu nou llibre ‘La nit de Sant Joan’ aquest dijous a la llibreria La Capona de Tarragona
la Ciutat Comtal iniciï els tràmits per declarar les fogueres de Sant Joan Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional. Un altre dels valors del llibre és que aborda el canvi de signifi cat de la Festa de Sant Joan. «Ha passat de ser una festa veïnal, que se celebrava amb amics a les cases o els masos, a te nir un contingut polític, vinculat a la catalanitat, i que ha acabat eclosionant amb
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
el fenomen de la Flama del Cani gó», avança. Carbó hi presenta el que ell defineix com «un fil histò ric que relaciona tots els elements que han acabat en aquesta cele bració». El folklorista avisa que el que ha publicat és «un relat de consens entre les persones que encara són vives», tot admetent que «això no vol dir que sigui el relat verídic, perquè amb la Flama del Canigó també hi ha un compo nent molt emocional».
La Nit de Sant Joan ha estat pu blicat per Edicions Morera, edi tora del tradicional Calendari de l’Ermità i d’una col·lecció de llibres de cultura popular i tradicional. A
Tarragona, la presentació es farà aquest dijous a les 19 h a la llibre ria La Capona. L’acte tindrà com a conductor el gestor cultural i Doc tor en Estudis Humanístics Jordi Bertran, «una persona amb qui, des de fa molts anys comparteixo militància festiva i mirades sobre la festa (de vegades amb contro vèrsia). Per a mi és un honor» afirma Carbó.
Un nou sentit
El llibre aborda qüestions com el canvi de significat de la festa
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Camí de ronda
Lluita contra la pobresa, lluita contra els pobres
La terminologia militar és freqüent a l’hora de qualificar, descriure o designar determinades accions polítiques —sense anar més lluny, cal recordar la lluita contra la pandèmia—. D’acord amb això, tot sovint, ens trobem amb l’expressió ‘lluita contra la pobresa’, que, d’entrada, sona a compromís sòlid en relació amb la supressió de les situacions d’exclusió, vulnerabilitat i desemparament en la nostra societat. Tanmateix, aquest llenguatge militar no és del tot innocu i permet desplaçaments que, efectivament, comporten no només una militarització del llenguatge, sinó també de les polítiques. A la Ciutat Universitària de Rio de Janeiro, m’assabento que, a no massa distància, es produeix una intervenció militar en el complex de favelas de Maré. Amb naturalitat, aquí utilitzen el concepte de favela pacificada, o sigui, aquella en què la intervenció policial ha aconseguit suprimir el domini del crim organitzat, i la distingeixen de la que no ho està, és a dir, allà on l’autoritat de l’Estat no és efectivament reconeguda. Des d’aquest punt de vista, la intervenció, amb morts pel mig, es llegeix com una mitjà per recuperar el control sobre el territori. Tanmateix, les favelas no pacificades no només són un cau per al crim organitzat, sinó que també són una manifestació de les profundes desigualtats de la societat brasilera. En aquest context, la lluita contra la pobresa esdevé més aviat una lluita contra els pobres d’acord amb una concepció militaritzada de l’acció política. Atès que Brasil és un laboratori de la política contemporània, la temptació bolsonarista pot estar a tocar en una política europea que va gravitant cada vegada amb major acceleració cap a la temptació securitista.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Amb la col·laboració de: