Camp de Tarragona 21
La Torre i Mas de Don Felip a Riudoms, a la llista vermella de patrimoni en perill
Plega Josep M. Andreu
El president del Nàstic ha anunciat que deixa el càrrec, una decisió que afirma que ja tenia presa abans de disputar-se la polèmica final de la fase d’ascens
Tarragona 2 i 3
Tarragonins amb mobilitat reduïda reivindiquen la necessitat de disposar d’espais d’oci que siguin accessibles
Es convoca Junta de Portaveus per tractar els
El consistori, satisfet amb el resultat del segon cicle Primavera al Cementiri Reus
Opinió 28 Xavier Allué. Fiscal, fiscals, fiscalitat: «Els fiscals dels Estats Units són
Gerard Martí
Marta Omella Blanco
Les persones amb mobilitat reduïda han de superar diversos obstacles en el seu dia a dia com és el cas dels edificis sense rampa, voreres intransitables o transport públic inadequat entre d’altres. Però del que molts no en som conscients és que no només han d’enfrontar-se constantment a les barreres arquitectòniques, sinó que també viuen una lluita diària contra les barreres emocionals i socials, que neixen arran de la discriminació i de la manca d’accessibilitat a espais d’oci. «Malauradament, les persones no entenen aquestes necessitats, jo mateixa no era conscient fins que no vaig patir l’accident i no vaig tenir la necessitat de buscar suport», explica l’Estefania Grangé, que va néixer a Móra la Nova, però actualment viu a Tarragona. «Pensava que a la ciutat hi hauria més possibilitats d’oci, però em vaig quedar una mica sorpresa de què no existís cap entitat ni associació que reunís diverses persones amb cadires». Va ser arran de la seva inquietud que van néixer els primers equips d’hoquei, rugbi i futbol adaptat de Tarragona. «Al que més m’hi dedico actualment és el futbol, que és el que més m’agrada, perquè ens dona l’oportunitat de competir amb altres equips de Catalunya, i aquesta adrenalina ens motiva encara més», confessa.
Un esport costós Tot i que la temporada del Nàstic Powerchair Football ha arribat a la seva fi, Grangé no té cap intenció de parar durant l’estiu. «Segurament organitzarem alguna activitat per recaptar fons, ja que l’esport que realitzem és exageradament car», lamenta. Actualment, explica, l’equip utilitza les seves pròpies cadires, però els «agradaria tenir-ne d’adaptades per poder jugar en les mateixes condicions que els altres equips». El problema? El seu elevat cost. «Una sola cadira pot arribar a costar 10.000 euros. L’economia no està com per a gastar-nos aquests diners, tenim moltes despeses i pocs recursos», explica.
Societat
El dret a la diversió i les barreres invisibles
Els tarragonins reivindiquen la necessitat de disposar d’espais d’oci accessibles
Com l’Estefania, l’Eduard Manero també està molt involucrat en el món de l’esport, ja que és el president dels HIT (Hoquei Inclusiu Tàrraco), un equip d’hoquei inclusiu que practica l’esport amb cadires elèctriques. A més, participa en altres activitats inclusives com és el cas de la Geganta Frida. Aquesta va ser creada l’any 2018 per l’Ajuntament de Tarragona, a partir de la idea de Romà Solé, cofundador de Festa per a Tothom, amb l’objectiu d’afavorir la inclusió social de les persones amb discapacitat durant les festes populars. «La Frida m’aporta moltíssim, m’ajuda a de sentir-me orgullós de mi mateix. Veus que els nens s’apropen a la geganta, et saluden, i dius ostres, doncs potser no soc tan invisible com em pensa-
L’apunt
Limitacions per poder gaudir de la cultura
Moltes persones usuàries de cadires de rodes també es troben problemes a l’hora d’accedir a la cultura. En el primer cas, el més comú és que aquestes persones hagin de situar-se al davant de la sala, resultant gairebé impossible veure comodament la pel·lícula. Alguns cinemes ofereixen la possibilitat de seure entre la resta del públic, però en aquest cas, al tractar-se de sales VIP, els usuaris han de pagar un preu més elevat per poder accedir-hi. A més les places adaptades acostumen a ser limitades.
«Fer esport és important, però la socialització és essencial»
va», explica Manero. «Hi ha un terme que s’ha posat molt de moda, sobretot arran de la pandèmia, que és la socialització. És essencial que una persona que tingui algun tipus de discapacitat no es quedi a casa. Clar, és important fer esport, però també és important, quan acabes l’entrenament, anar a fer una cerveseta o anar a fer un cafè», assegura Manero, que sense dubte posa en pràctica aquesta crèencia, ja que no es limita a una tipologia d’oci ni a dues. Una de les seves darreres aventures ha estat ballar amb la companyia de dansa En moviment, una de les moltes iniciatives de l’Associació Si jo puc tu també #EPILEP. «El David Sanahuja, que és el president de l’entitat, s’encarrega d’organitzar activitats amb un ventall molt ampli, ja que no només van dirigides a persones amb epilèpsia, sinó que també acullen individus amb tota mena de discapacitats i també sense, que és el verdader significat d’inclusió», explica Manero.
La Gemma Capdevila, com l’Eduard, també participa
L’Eduard Manero durant l’espectacle ‘Harmonia diversa’ (coreografia textures) de l’associació Si jo puc tu també #EPILEP. Cedida per l’associació
La Gemma Capdevila participant en l’activitat Onades Inclusives l’any 2021. Cedida
«Com a societat ens costa entendre el concepte de la inclusivitat»
en diverses activitats, però malauradament, les seves circumstàncies dificulten encara més el seu accés a aquestes. «Sempre ha costat molt la qüestió de l’oci. La meva filla és pluridiscapacitada, té un 100% de grau de discapacitat, i un grau 3 de dependència.
Ara ja ens queda lluny, perquè té 20 anys, però ja trobem problemes des que era petita, ja que sempre ha estat gairebé impossible trobar parcs amb estructures accessibles», explica la Lourdes Cadena, la mare de la Gemma. La jove participa en activitats adaptades des que era molt petita, iniciant-se amb la natació quan no tenia gairebé un any. «Va començar a Reus, i parlant amb un parell de famíli-
es de Tarragona vam pensar que aquesta activitat també s’hauria d’oferir aquí. Quan estaven construint la piscina del Serrallo vam anar a parlar amb el Patronat d’Esports i des de llavors s’ofereix aquest curset», explica la Lourdes.
El dret a l’oci i la conciliació En canvi, no tenen tanta sort amb altres activitats, com és el cas dels casals d’estiu. «Les famílies amb fills sense cap discapacitat poden portar-los a qualsevol lloc, tenen moltíssima oferta per triar, però en el cas de la Gemma és molt complicat», lamenta la Lourdes. «No es tracta només d’’aparcar-la’, que evidentment la conciliació també és important per tots els pares que treballem, sinó que també és el seu dret disposar d’aquest oci, perquè ningú hauria d’estar tres mesos tancat a casa», afirma.
A causa de l’elevat grau de dependència de la Gemma, la
Lourdes ha d’acompanyar-la a la majoria de les activitats a les quals participa, un fet que, afirma, també dificulta el seu accés a l’oci. «L’ideal seria disposar d’un assistent personal, el que està contemplat a la Llei de Dependència de Catalunya, però no es veu reflectit en la realitat. Amb el suport d’aquesta figura, la Gemma podria fer moltes més coses, i al capdavall no tinc per què ser jo l’assistent personal de la meva filla.
A ella li agrada estar amb nosaltres, però té les seves preferències, les seves sensibilitats, i està una mica cansada de nosaltres també, com és normal», confessa. «Crec que el problema és que el concepte d’inclusivitat, com a societat, costa molt entendre. Al final som aquells que tenim la discapacitat a casa els que estem realment sensibilitzats i potser als que ens recau la responsabilitat de visibilizar aquesta realitat», afirma.
La gespa de tots els camps de futbol es renovarà aquest estiu
Municipal L’Ajuntament ha adjudicat els treballs per més d’1,5 MEUR i se substituirà la gespa dels 8 camps municipals
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona renovarà aquest estiu la gespa artificial dels vuit camps de futbol municipals, ubicats a Torreforta, Icomar, Campclar, La Floresta, La Granja, Bonavista, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador. La substitució de la gespa artificial i la millora d’aquests equipaments esportius és una de les «prioritats» de l’equip de govern que s’ha adjudicat per 1.566.766,10 euros IVA inclòs.
Tal com va avançar Diari
Més el passat mes de maig, els treballs es duran a terme a tots els camps de futbol municipals a la vegada i començaran a principis del pròxim mes de juliol, fora de temporada esportiva, per tal que l’afectació a l’activitat sigui la mínima possible. El termini d’execució dels treballs és d’entre quatre i cinc setmanes. «Estem molt contents, és una actuació prioritària i més que necessària», va mani-
festar el conseller d’Esports, Berni Álvarez, qui va recordar que la gespa d’aquestes instal·lacions fa uns 17 anys que no es renova. En total es renovaran 51.856,39 metres quadrats de gespa i els treballs també inclouen altres actuacions de millora com ara la substitució de les actuals reixes per canaletes i el canvi de sistema de reg que es farà amb aspersors. A més a més, on es requereixi, també s’instal·laran noves porteries de futbol 7 i de futbol 11.
Imatge d’arxiu del camp de futbol d’Icomar, un dels vuit camps municipals. Gerard Martí
L’Estefania Grangé amb l’equip de fubtol adaptat ‘Nàstic Powerchair Football’ durant un partit. Cedida
Mercats té sis mesos més per a executar les accions que reben subvenció de la UE
Comerç Són 24 accions que formen un projecte global
Mercats de Tarragona disposa de sis mesos més per a executar les accions que reben subvencions de la Unió Europea. Es tracta de més d’una vintena d’actuacions, que s’engloben en el projecte ‘Tarragona, Centre Comercial Obert’, que tenen l’objectiu de transformar i digitalitzar el comerç a la ciutat, en un nou «espai urbà comercial ampliat». En total, 1.498.984 euros d’inversió, dels quals el 80% provenen d’Europa. Les previsió inicial era que les accions finalitzessin aquest juny. «El projecte avança a molt
bon ritme. Fa unes setmanes vam rebre la bona notícia de l’ampliació. Hem de tenir en compte que les actuacions emmarcades al Pla de Recuperació, finançat amb fons europeus, requereixen d’un esforç extra a nivell de tasques administratives», exposa Montse Adan, consellera de Comerç.
Cas de Torreforta Una d’aquestes accions són les obres de rehabilitació de les façanes i cobertes del Mercat Municipal de Torreforta. «Era molt necessari renovar la coberta i les façanes per poder aconseguir un estalvi energè-
tic. El mercat es va inaugurar el 1982», recorda Adan. A Torreforta, el moment comercial és «d’estabilitat» segons la consellera. «Ara mateix disposa de parades de gairebé tots els productes bàsics», diu la consellera. Tot i que també hi ha algunes parades buides. «Per això, des de l’empresa de Mercats no deixem de destinar recursos per fer que el Mercat de Torreforta continuï sent un eix dinamitzador de Ponent», expressa Adan.
Espai referent al territori
El macroprojecte de Mercats també inclou la instal·lació d’un punt d’armaris refrige-
Adan: «A la planta -1 del Mercat Central hi haurà la llavor del que serà l’escola d’oficis»
rats i intel·ligents a la planta -1 del Mercat Central. «Estem a punt d’adjudicar la instal-
lació», indica la consellera. Precisament, un dels espais que més es vol transformar amb el pla d’actuació és aquesta planta subterrània. «D’una banda, hi haurà una gran aula polivalent que hauria de ser la llavor del que serà l’escola d’oficis», afegeix Adan. Aquest espai estarà de-
dicat a la formació d’un planter de professionals. «I, de l’altra, hi haurà un espai que exhibirà les darreres novetats en matèria retail», diu Adan. És a dir, del comerç al detall. «Estem segurs que aquest espai serà tot un referent tecnològic per a la ciutat i per al territori», conclou Adan.
Les associacions LGTBIQ+ organitzen el
seu Dia de l’Orgull el 28 de juny
Societat Es desmarquen dels actes que va organitzar l’Ajuntament
Redacció
Les associacions LGTBIQ+ del Camp de Tarragona s’han desmarcat dels actes que va organitzar l’Ajuntament de Tarragona i celebraran el seu Dia de l’Orgull el pròxim 28 de juny. L’acte central del dia serà la tradicional manifestació que sortirà de la plaça dels Carros a les 19.30 hores amb el lema «El nostre orgull no es ven». Abans, a les 19 hores, un espectacle de titelles donarà la benvinguda a la quitxalla a la mateixa plaça. La manifestació acabarà al passeig de les Palmeres on, a partir de les 20.30 hores, es podrà gaudir de monòlegs, un espectacle amb Drag queens i festa amb punxadiscos.
Les associacions que conformen la Plataforma 28-J, van refusar assistir als actes organitzats per l’Ajuntament el passat dia 15 de juny. La plataforma va denunciar
La plataforma 28-J va comparèixer ahir
La manifestació començarà a la plaça dels Carros a partir de les 19.30 hores
que es va assabentar per la premsa de les intencions del consistori i que no van comptar amb cap de les as-
sociacions per donar forma als actes d’aquell dia. Segons la plataforma, l’única intenció d’aquest acte era «atreure turisme, mercantilitzant i frivolitzant la lluita pels drets de les persones amb gèneres i sexualitats dissidents». També denuncien que és «escandalós» que «no se sentís ni una paraula en català».
Oriol Castro
El projecte ‘Tarragona, Centre Comercial Obert’ disposa d’1,2 milions d’euros de la UE. Mercats de Tarragona
a la plaça de la Font. Adrian Disch
Els grups municipals es reuniran demà per abordar el problema de la inseguretat a Tarragona
Seguretat Es posarà el focus en el carrer Orosi, després que el govern es reunís ahir amb els veïns
John Bugarin
El govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona ha convocat una Junta de Portaveus aquest dijous amb els grups de l’oposició per abordar el problema d’inseguretat que es viu a la ciutat. En aquesta trobada, es posarà el focus en el carrer Orosi, a la Part Baixa, on els veïns es troben en peu de guerra després que un comerciant fos apunyalat el passat 9 de juny per negar-se a vendre una beguda alcohòlica. En els darrers anys, els residents de la zona han hagut d’aguantar episodis d’incivisme i violència, amb robatoris, venda de drogues o agressions, entre altres.
Farts d’aquesta situació, uns 150 veïns es van reunir a l’exterior del Centre Aragonès la setmana passada per protestar contra aquests històrics problemes que pateix el barri. Ahir, el govern municipal va organitzar una trobada amb els residents del carrer Orosi per «escoltar les seves
inquietuds», segons fonts municipals. L’executiu socialista va aprofitar també per «explicar les diverses accions que s’estan duent a terme des
de la Guàrdia Urbana, com el dispositiu especial que està en marxa des de fa dues setmanes o la millora de les càmeres de seguretat a la zona».
Demà, se celebrarà una nova reunió. En aquest cas, serà amb els grups municipals de l’oposició i tindrà lloc a partir de les 12.30 hores: «Va ser un
La ciutat ha registrat almenys 5 episodis violents amb arma blanca en un mes
compromís que va prendre l’equip de govern a l’anterior Junta de Portaveus». Els partits abordaran les demandes del veïnat, que ha denunciat en diverses ocasions la preocupant i perillosa situació que viuen al barri. Tal com van explicar a aquest mitjà, hi ha una «aglomeració de persones conflictives». Així, han demanat al consistori que aporti mesures urgents com l’increment de la presència policial al carrer, la instal·lació de càmeres de videovigilància al carrer Orosi i la creació d’una petita comissaria de la Guàrdia Urbana al pati del Palau Firal.
Un juny negre
Tot i que la junta de demà se centrarà principalment en els incidents que s’estan produ-
int al carrer Orosi, el cert és que els problemes d’inseguretat es pateixen també a altres punts de la ciutat. Tarragona ha registrat almenys cinc episodis violents amb arma blanca en un juny negre, que encara no ha acabat. El primer d’aquests es va viure el 3 de juny al barri de Sant Pere i Sant Pau, on un home va matar la seva mare amb un ganivet al bloc Sant Maties. Cinc dies després, la Guàrdia Urbana va detenir un home que va agredir una persona amb un ganivet, tallant-li la cara i causant-li ferides importants, a l’avinguda Catalunya. L’autor dels fets va fugir corrents i, hores més tard, va cometre un robatori violent a una menor a la plaça Anselm Clavé fent ús de la mateixa arma blanca per intimidar la víctima. Un cop va entrar a la presó, va atacar a tres funcionaris amb una barra de ferro. El 9 de juny, es va produir l’apunyalament al carrer Orosi, on un comerciant va patir una ganivetada a les costelles. Durant el pont de Sant Joan, es van viure nous episodis violents. El dia 22, un noi de 27 anys va agredir amb arma blanca a una persona per l’esquena, mentre que, en la matinada del 23, els Mossos van detenir un home que va intentar assassinar la seva parella i va atacar els agents armat amb un ganivet. La nit següent, un home va apunyalar-ne un altre a la sortida d’una discoteca, al carrer Estanislau Figueres.
Nova agressió amb arma blanca a SPiSP
Successos Un jove amb un ganivet de grans dimensions va atacar-ne un altre ahir al migdia al barri de Sant Pere i Sant Pau, davant el bloc Sant Mateu. Els dos implicats, que es coneixien, van discutir fins que l’agressor es va treure l’arma dels pantalons i va agredir la víctima, que va ser traslladada amb un tall a la cama a l’Hospital Joan XXIII. . Redacció/Cedida
Imatge de la reunió que van mantenir els veïns de la Part Baixa el passat 19 de maig al carrer. Cedida
Més d’un miler de persones participaran en la 6a Urbana Fest al Palau de Congressos
Cultura
L’esdeveniment tindrà lloc dissabte i hi haurà dansa, grafiti i pòdcasts
Més d’un miler de persones participaran dissabte en la sisena edició de la Urbana Fest, un esdeveniment de dansa urbana amb un jurat format per artistes musicals de renom, coreògrafs i ballarins.
També hi haurà cabuda per al grafiti, pòdcasts en directe, conferències sobre coaching, i workshops, entre altres disciplines.
Entre la representació tarragonina hi haurà escoles participants d’arreu del territori com són: Sonia Cuadrado de Cunit, Aula Dance 3 i Arnau Fraga del Vendrell, D’iDansa i Tandem Tania Ximénez de Reus, Urban Style, Second Home i PopDaygi de Tarragona, Feel Free de Torredembarra, Nou estil Salva Faye de Salou i la Sway Dance Studio de Tortosa.
També hi haurà participants vinguts d’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, Terrassa, Sabadell, Palamós, Figueres, Esparregue-
Imatge d’arxiu d’una edició anterior de la Urbana Fest, que arribarà dissabte a Tarragona. Cedida
Hi haurà un jurat de renom format per professionals de la dansa i artistes
ra, Sant Celoni o El prat del Llobregat, així com d’altres d’arreu del territori espanyol, com Alacant, Benidorm, Alfaz del Pi, Inca Palma de Mallorca, entre d’altres.
Una de les novetats que es presenten en aquesta edició són els pòdcast en obert per a
participants i acompanyants. Aquests espais informatius i d’aprenentatge estan adreçats a joves i famílies. En cada un dels pòdcasts es parlen diverses temàtiques, des de la dansa com a motor cultural i d’expressió, eines de motivació o la dansa LGTBIQ+. Per
altra banda, la terrassa exterior del Palau de Congressos hi trobarem un espai per l’street art a càrrec de tres destacats pioners del grafiti a Espanya. El mateix dissabte, de 10 a 17 hores, un mural de 9 metres servirà de llenç per a la creació d’un grafiti desde l’inici amb temàtica True School, on el missatge serà incloure la antiga i nova escola de la cultura urbana. Per acabar la festa, s’ha organitzat una discoteca immersiva per als participants i famílies.
Tarragona, lloc especial
A banda de la importància en patrimoni cultural i turístic, la ciutat de Tarragona ha estat un lloc molt especial per a la trajectòria professional de Sandra Renau, organitzadora tècnica de la Urbana Fest, i un dels motius pels quals s’han decidit a portar aquesta edició de l’esdeveniment a les instal·lacions del Palau de Congressos. Sandra Renau va viure sis anys entre Tarragona i Salou. Renau va ser Directora Tècnica del centre esportiu Sport Center Royal Tarraco en el període 2000-2005 i una de les figures pioneres del hip-hop a la demarcació, creant la seva Escola Hip Hop Culture a les instal·lacions del gimnàs Studi1 de Reus i Royal Tarraco. A més, va formar a nombrosos professors de dansa urbana del territori i que anys després han format la seva pròpia escola o bé són ballarins professionals.
El projecte ‘Civiccleta’ es reprèn aquest estiu a la ciutat
Mobilitat A partir del proper divendres 5 de juliol es reprèn el projecte La CivicCleta, un servei que pretén desenvolupar una estratègia de mobilitat sostenible i economia circular envers la bicicleta. Així doncs es posarà en marxa el punt ITB ( Inspecció tècnica de bicicletes ) per tal que la ciutadania, ja sigui adulta, familiar o infantil que tingui aquest vehicle sostenible, pugui apropar-se i aprendre a posar-la punt seguint les indicacions del personal especialitzat que hi haurà a l’espai de forma gratuïta. Alhora aquelles entitats de la ciutat o serveis municipals que requereixin una bicicleta podran sol·licitar-ne la cessió per activitats puntuals. I es posarà a disposició el servei de recollida de bicicletes en desús per tal de fomentar-ne l’economia circular i sostenible i tornar-les a posar a punt. Al mes d’agost el servei s’aturarà i es reprendrà al setembre i octubre, que anirà acompanyat de cursos específics que es presentaran amb la programació d’activitats de la tardor de la xarxa de centres cívics. Tot plegat es realitza en col3laboració amb l’Escamot Cooperativa. Redacció
Todos en Azul demana que la nova Llei de la Discapacitat reconegui les cuidadores
Societat L’entitat dona suport a les reivindicacions de la Plataforma Estatal de Cuidadoras
L’associació Todos En Azul, integrada per famílies de persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) del Camp de Tarragona, ha expressat el seu suport a les reivindicacions de la Plataforma
Estatal de Cuidadoras Principales. La plataforma ha presentat una sèrie d’al·legacions a l’avantprojete de la nova llei de Drets de les Persones amb Discapacitat en què reivindiquen que les cuidadores familiars de persones amb dependència siguin considerades i regulades com a «cuidadores principals» i de-
manen els recursos necessaris per a cuidar aquestes persones. Segons la plataforma, les cuidadores i els cuidadors familiars –mares en un 98%–«no s’ha escoltat a les mares i pares d’aquells menors que neixen amb discapacitats severes i requereixen cures durant tota la vida».
Todos En Azul, conjuntament amb una vintena d’entitats d’arreu de l’Estat que aglutinen les cuidadores familiars (o principals), recorden que «no hi ha un perfil professional que ens pugui substituir» i per això reclamen «un reconeixement digne per a les mares i els pares
que porten tota la vida cuidant els seus fills i filles amb discapacitat». Les entitats també lamenten que «aquestes cuidadores familiars no tenen dret a una remuneració, ni a caure malaltes, ni a tenir temps propi, ni a una vellesa digna o a rebre cap suport, en cas de pèrdua de la persona dependent».
Per aquests motius, la plataforma reclama que la nova
Reivindiquen que les cuidadores familiars siguin reconegudes com a «principals»
llei reconegui que «les cures a l’entorn familiar siguin el pilar principal de la persona dependent, quan aquesta sigui menor o hagi nascut amb alguna discapacitat que obligui a un dels seus progenitors a ser de facto el seu cuidador principal». Una situació que fa que la figura de la cuidadora principal sigui «insubstituïble» perquè ha de treballar les 24 hores del dia durant els 365 dies a l’any. La plataforma estatal ha convocat una concentració reivindicativa el pròxim dimecres, 26 de juny, a les 12.30 hores a Barcelona, davant de la Delegació del Govern.
Redacció
Redacció
La segona edició del cicle Primavera al Cementiri clou amb bons resultats
Cultura El cicle d’activitats va finalitzar amb una actuació musical el passat dijous 20 de juny a la tarda
Miquel Llaberia
El cicle d’activitats Primavera al Cementiri va cloure la segona edició el passat dijous 20 de juny amb l’última activitat, una actuació musical, i amb l’organització satisfeta per la rebuda per part del públic. «Estem molt contents, perquè el cementiri és un espai que hem obert com a espai cultural. No hi ha costum de venir, perquè està als afores, però la ciutadania ha respost, ja que hem tingut públic en tots els actes amb els aforaments previstos», valora la regidora responsable dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, Montserrat Flores. A més, la regidora també assegura que estan satisfets amb el petit format establert: «Tots els actes han estat de petit format, perquè et permet gaudir d’aquest espai amb intimitat. Per aquest motiu, així continuarem». Una satisfacció que confirma que aquest cicle d’activitats ha arribat per quedar-se i ja treballen en l’edició de l’any vinent: «Tenim ja una xerrada tancada l’any vinent i una pel 2026. A més, ens agrada aquesta fórmula no tan sols de petit format, sinó d’alternar diferents propostes amb activitats històriques, musicals o literàries. No volem que sigui
«Volem que el cementiri sigui un espai de gaudi i reflexió»
un cicle de xerrades històriques o únicament artístiques, sinó que el cementiri sigui un
El Círcol celebra el I Torneig Ciutat de Reus amb participants dels Països Catalans
Societat El Círcol va celebrar el passat cap de setmana el I Torneig de Bridge Ciutat de Reus que va aplegar a una quarantena de bridgetistes de diferents clubs de Tarragona, Barcelona i València. A més, aquest va comptar amb la col·laboració de Vermuts Miró, amb la voluntat de celebrar «la nostra Festa Major» amb dos elements
«molt significatius i propis de Reus com són el Bridge i el Vermut» Els guanyadors del torneig segons parelles van ser el Ture Rademacher i Jaime Pons, seguits de Raimon Ibáñez i Claudi Aguadé i, tancant el podi, Toni Maduell i Pau Abelló. En quart lloc, van quedar Sito Pizarro i Albert Mas i, cinquens, Pilar Grande i Hildo Padrell. Redacció
espai de gaudi i reflexió sobre la mort».
Per un altre costat, Flores tampoc s’oblida del premi rebut recentment que qualifica al Cementiri General de Reus com a Millor Cementiri de l’Estat per part de la revista Adiós. «A més, també vam ser premiats per les activitats
de portes obertes, que serveix per demostrar que els cementiris són espais de ciutat, sempre amb un to respectuós».
Música per clausurar el cicle Els encarregats de posar punt final al cicle van ser Marc Torres, al clavicèmbal, i Josep Maria Ferrando, al violí, amb
un concert que es va portar a terme a la Sala El Bosquet. «Clavicèmbal i violí és una formació habitual, hi ha molt de repertori en la música antiga», explicava Ferrando abans del concert, a la vegada que Torres puntualitzava que fer un concert amb tan sols clavicèmbal seria «massa
exigent per l’oïda de la gent». A la vegada, Torres assenyalava que el clavicèmbal «és un dels avantpassats del piano. És com si fos una guitarra, un instrument que es toca amb pua, ja que amb les tecles es presiona una corda amb una pua en què cadascuna és una nota».
Les peces que van interpretar van tenir la primavera com a eix temàtic, obres del Renaixement o el Barroc d’autors com Georg Friedrich Händel, Claudio Monteverdi, entre d’altres. «Una a destacar és una de les Quatre Estacions d’Antonio Vivaldi, la Primavera, que es toca amb orquestra, però té un arranjament amb clavicèmbal i violí», subratllava Torres.
Altres actes al cementiri
Per una altra banda, no haurem d’esperar fins a la primavera de 2025 per a continuar veient actes culturals al cementiri. «Ja estem començant a preparar el Concert pel Record, que és al mes de setembre per Misericòrdia. A més, també estem preparant les visites teatralitzades que seran pel voltant de Tots Sants que cada any són tot un èxit», comenta Flores. A més, aquest diumenge 30 de juny es portarà a terme l’última de les visites guiades nocturnes.
Josep Maria Ferrando, al violí, i Marc Torres, al clavicèmbal, van oferir el concert que va clausurar el cicle d’activitats Primavera al Cementiri. Cedida
Imatge dels participants del I Torneig Ciutat de Reus de bridge organitzat pel Círcol. Cedida
Miquel Llaberia
Amor a l’art, aquesta és la definició de les Varietées de Sant Pericu. «Les aproximadament 150 persones que actuaran durant els tres dies no cobraran res, ho fan pel Bravium», sentencia el president del Bravium Teatre, Ferran Figuerola, per assenyalar el més especial de les Varietées. «Hi ha espectacles de tota mena; música, dansa, circ, monòlegs, màgia, entre altres. Aquesta gent són persones o col·lectius que han passat algun dia pel Bravium, és a dir, quilòmetre zero», subratlla Figuerola. En total, són nou actuacions cada dia d’entre deu o dotze minuts
«Les Varietées de Sant Pericu es van començar a fer fa 21 anys quan un membre de la junta d’aleshores del Bravium Teatre, Antonio Florencio, va pensar que hi havia un gran potencial que havíem d’aprofitar», explica Figuerola, que assegura que des del primer moment es van sorprendre de la gran rebuda que va tenir per part de la gent. «Ho vam començar a fer al jardí de la Casa Rull i s’omplia com un ou. Aleshores, se’ns va acabar quedant petit, tot i que vam forçar fins al màxim per ferho allà, perquè les actuacions estaven ideades per fer-les en el marc del jardí de la Casa Rull. Però, no ens esperàvem aquest èxit. Hem arribat a posar 200 persones o més en aquell jardí», recorda el president, que assegura que hi havia gent que feia cua abans que obrissin les portes per a poder agafar lloc.
«Des de la regidoria de Cultura ens recomenaven que busquéssim un altre lloc, però al final va ser la pandèmia qui ens va fer canviar i ho vam haver de fer a Mas Iglesias. Tot i
Amor a l’art amb les Varietées de Sant Pericu
Les Varietées de Sant Pericu es van començar a organitzar fa 21 anys, impulsades pel Bravium Teatre
que només vam estar un any i després ja vam anar a la Palma, on estem ara», explica. A més, Figuerola reconeix que
al principi «vam ser reticents de marxar de la Casa Rull, perquè les Varietées es van crear per fer-ho en aquell espai. En
Les entitats valoren positivament el nou recorregut de la Ruta del Masclet
Sant Pere La Cercavila del Masclet que es va viure el dilluns després de la primera Tronada presentava un nou recorregut amb l’objectiu de circular per carrers més amples que per evitar generar una sensació d’angoixa en cas de produir-se aglomeracions. Un canvi que ha estat ben rebut per les entitats com la colla del Drac, en què
els seus caps de colla, el Joan i el Sergi, asseguren que «ha sigut un canvi positiu de cara als que sortim amb les bèsties, ja que ens veiem una mica estressats per tota la gent que hi havia en aquells carrers més estrets». A més, consideren que «en els últims anys en general la gent havia perdut una mica el respecte als elements i balls». Des d’altres
colles, com el Bou de Reus, coincideixen i asseguren que el canvi ha estat «perfecte» i que estan «contents» de com va anar la ruta. Des del collectiu del Masclet, han valorat la cercavila com un «èxit» i consideren que els canvis de recorregut i format van tenir «molt bona rebuda per part del públic assistent i de les entitats participants». M.Ll
acabat, el Mas Iglesias no vam tenir una molt bona experiència, a més amb les mesures sanitàries d’aquell moment».
«Aleshores, va aparèixer l’ocasió de fer-ho a la Palma, una cosa que valorem positivament perquè és un espai
Cap dels artistes participants cobren per actuar en les Varietées
«Les Varietées són una demostració del gran nivell artístic que hi ha a Reus»
molt ben preparat tècnicament, amb camerinos, amb servei de bar i és idoni per fer aquesta mena d’actuacions. A més, hi ha molt més aforament, així que pel públic també és molt positiu», valora. Per una altra banda, el president també assegura que és un acte que permet als artistes, molts d’ells amateurs, es promocionin: «Potser no cobren, però sí que planten una llavor. Per exemple, hem tingut casos de gent que ha aconseguit tancar espectacles posteriorment gràcies a haver actuat aquí». «I estem molt contents, perquè és un projecte que ha anat creixent. No hem vist mai una davallada de públic i, fins i tot, arribem a un punt en què hem de dirli a artistes que s’ofereixen a actuar que no, perquè no hi ha espai per a tots», valora orgullosament.
Talent Ganxet Però, si una cosa omple d’orgull a Ferran Figuerola, és que «són de Reus». «Molt poques vegades hi tenim gent que no sigui de la ciutat, i això és una demostració del gran nivell artístic que hi ha a Reus», sentencia contundentment el president del Bravium Teatre. Fins i tot, per demostrar-ho, enguany la gent del Bravium s’ha animat a muntar La banda de Sant Pericu que oferirà una actuació musical en l’edició d’aquest 2024.
Ferran Figuerola, president del Bravium Teatre. Adrian Disch
Imatge d’arxiu d’edició anterior de les Varietées de Sant Pericu al jardí de la Casa Rull. Ajuntament de Reus
Sant Pere 2024
Imatge de la Cercavila del Masclet on apareix el Bou de Reus. Adrian Disch
Els petits es fan grans i entreguen els seus xumets a la Mulassa
Sergi Peralta Moreno
«Mira què porto al pit!», exclamava, radiant, l’Aran a la plaça de Sant Pere. Era el primer de la fila. S’havia fet gran i ja no necessita utilitzar el xumet.
Per això, havia decidit deixar-lo en bones mans: el volia entregar a la Mulassa. En Juli encara havia d’esperar una mica, però, neguitós, frisava perquè fos el seu torn. Quan el seu moment arribà, li feu
un petonet a l’objecte que l’ha acompanyat a l’hora de completar els seus primers passos abans d’acomiadar-se’n per sempre més. «No estic preparada perquè donis el xumet», reconeixia una mare al seu
Els donatius per aixecar un Gegant es destinaran a l’Associació Supera’t
Entre els assistents, hi havia nombroses figures i ‘tote bags’ amb el Seguici
Tothom qui estigués disposat, tenia la possibilitat d’aixecar un Gegant, fer-lo donar unes giragonses i deixar que torni a reposar. Els membres de la Colla Gegantera estaven al costat de famílies senceres per ajudar-les a mantenir l’estabilitat, sobretot, en el moment d’alçar l’element festiu, possiblement, el moment més crític de l’actuació. La recaptació dels donatius per aixecar el Gegant es destinaran a l’Associació Supera’t.
fill després de veure n’Aran i en Juli. Com ells, centenars d’infants van voler escenificar que han crescut tenint un gest amb la Mulassa i, ella, estava encantada de rebre tots els presents. Fins i tot somreia en adonar-se que era ben visible en les tote bags que lluïen pares i mares.
Al costat de la Mulassa, els Gegants esperaven, impacients, el moment de tornar-se a alçar. I no tardaren a fer-ho.
Les infinites cues —quan semblava que es retallaven, tornaven a allargar-se a l’instant— ja deixaven palès el fervor de petits i grans pels Gegants i la Mulassa, però també quedà clar donant un cop d’ull a les mans de tothom que rondava per la plaça de Sant Pere. Les figures dels elements del Seguici Festiu es deixaren veure sense cap mena de vergonya ni temor. Els Japonesos, l’Àliga i el Carrasclet foren alguns dels presents. Fins i tot, després de rebre un Gegant, un nen abraçà ràpidament el seu regal, amb el rostre il·luminat de la felicitat. «És gran!», celebrava el menut. «Però si és quasi tan gran com tu!», responia el seu pare. Ningú volia marxar a casa sense un record de la Festa Major i l’aparador de la botiga El Barato n’era un bon reclam, amb el Seguici a punt de caramel.
La plaça de Sant Pere es va omplir de nens que volien entregar el xumet a la Mulassa i de famílies que anhelaven aixecar un Gegant. Adrian Disch
Una perfecta rotllana encerclava la disputa. Cabrers i pastors discutien acaloradament al bell mig de Reus. Entre el raval de Santa Anna i el carrer de Salvador Espriu, les hostilitats s’anaven encenent fins que el majoral aparegué per mediar en el conflicte. Dictaminà que ambdós bàndols s’enfrontarien en una baralla estrictament verbal on punyents versos buscarien ferir l’adversari. El Ball de Pastorets estava reintroduint el concepte del ball parlat a la festa: representat el segle XIX, no ha arribat al present. El Ball de Pastorets remarcava que estava «reintroduint» l’entremès i no «recuperant-lo», atès que n’havia preparat una nova versió transportada a l’actualitat. «Tot i que últimament sembla que estiguin de moda les recuperacions basades en paper mullat», clamaren, en referència al Ball de Galeres de Valls. La sàtira i el dolç sarcasme farien les delícies de les oïdes de les desenes de curiosos que havien envoltat pastors i cabrers per ser testimonis de les bufes orals. L’origen d’Antoni Gaudí, la reconstrucció de la torratxa de la Casa Navàs, el no-ascens de categoria del Nàstic de Tarragona i la promoció del Vermut de Reus a La Resistencia
Sant Pere El ball parlat del Ball de Pastorets i el Ball de Gitanes repassen les «efemèrides» de l’any
Sant Pere també és sàtira
protagonitzaren les primeres rimes. Tampoc hi faltà un dels projectes més reeixits de l’any: els reusencs són «pobres» perquè s’han «gastat els diners amb la Ganxeta». «Tants quartos us heu gastat i els abonaments ja regalen per si algú no s’ha adonat que els Reixos passaren», sentencià una pastora de Riudoms. Rematà la discussió amb una al·lusió a les efímeres i poc enyorades lletres del mur del Mercat Central. Amb ànima de poetes, el segon assalt encetà amb una cita a Xavier Amorós i, de seguida, el to feu un gir mordaç: «Soc el millor pastor poeta que a Port Aventura jau i no me’n vaig per les branques com va fer el Tomahawk». Era qüestió de temps que caigués la referència a Tor. O als problemes del servei ferroviari: «Si voleu anar a Tarragona, aneu 3 hores abans; una per si el tren falla i dues per anar caminant». De la crònica negra es passà al salseo, un crush amb
Santiago Abascal i el debat de si la gent de Reus és potaxie o fife. No se salvaren de l’escarni els fans de Taylor Swift, el Hard Rock ni el Vilatà de Reus. Amb el veredicte decidit, el majoral dictaminà que la festa «ens agermana» i, amb «calçotets nets»,
tocava prosseguir la celebració. «Visca Reus i el Baix Camp i visca la Festa Major!», tancà el Ball Parlat de Pastorets davant d’una sonada ovació. El públic acomiadà cabrers i pastors, però immutable romangué al seu lloc. De fet, la circumferència
Novetat
El Ball de Pastorets ha reintroduït el ball parlat per fer un repàs de l’actualitat
Varietat
La Ganxeta, Rodalies, Tor i les Verdunch foren alguns dels temes destacats
s’estrenyé per rebre el Ball de Gitanes que, amb els seus parlaments, volia continuar repassant «les efemèrides» dels últims temps. No oblidaren els nous elements festius que han nascut a la capital del Baix Camp, com el Superadrac, la Somera o el Pere i la Lloba; tampoc, la Dansa de la Mort, que, malgrat representar-se per Setmana Santa, en el mateix sac es va incloure. «La Festa Major és un drama», asseveraren. «Ens quedem amb el (Daniel) Recasens», lamentaren, en referència al regidor de Cultura. Luis Rubiales i la construcció d’una nova escola bressol posaren el llacet final als balls parlats.
Sergi Peralta Moreno
El Ball de Pastorets va reintroduir el ball parlat, adaptat al 2024, per posar la «cirereta del pastís» a la feina que s’està duent a terme des de la Coordinadora de Danses per posar en relleu la cultura popular. Adrian Disch
El Ball de Gitanes pronuncià els seus tradicionals parlaments. Adrian Disch
energia
DADES
La fotovoltaica lidera per primer cop en la història el mix de generació d’electricitat
L’energia solar fotovoltaica està consolidant-se com una de les tecnologies clau en la generació d’energia elèctrica a gran escala. Així ho confirmen les dades de Red Eléctrica. El passat mes de maig, la fotovoltaica liderava per primer cop en la història la producció elèctrica al conjunt d’Espanya, suposant el 23,8% del total. El clar augment en el nombre d’installacions solars fotovoltaiques, i per extensió de la potència d’aquesta tecnologia, que es va viure l’any passat 2023 i que continua enguany, és el principal motiu que explica per què
la solar fotovoltaica s’ha pogut convertir, durant el mes de maig, en la tecnologia líder a l’hora de generar energia elèctrica a Espanya. Aquest passat maig, la fotovoltaica va produir 5.098 GWh, xifra que suposa un increment del 31,6% respecte al maig de 2023, de manera que assoleix un màxim històric tant pel que fa a la producció, com per la quota que aquesta representa en el total del mix energètic espanyol. Cal destacar que el 24 de maig, aquest tipus de tecnologia va batre el seu propi rècord de producció diària amb 199 GWh, cosa que va suposar una quota del 29% del total, la més alta de la seva història en
estructura de generació diària. L’energia eòlica, que en els darrers temps, liderava la producció elèctrica espanyola, el passat maig passava a ocupar la segona posició amb el 20,2% del total. La seguia la nuclear (16,5%) i la hidràulica (14,3%). El conjunt de renovables van generar 13.520 Gwh, un 16,4% que al maig de 2023, i van assolir una quota sobre el total del mix energètic del 63%. Així mateix, i gràcies a l’impuls de les renovables i a la tecnologia nuclear, el 81,4% de l’electricitat produïda a Espa-
De gener a maig, el 60,2% de l’electricitat que s’ha produït a Espanya és renovable
nya durant el maig va ser lliure d’emissions de CO2 equivalent. Si posem el focus en els cinc primers mesos de l’any, les dades de Red Elèctrica mostren com el 60,2% de l’energia produïda ha estat renovable. Del total del mix energètic de gener a maig, el 25,2% l’ha ocupat l’energia eòlica; el 18,3%, la nuclear; el 16,9%, la hidràulica i el 15,1% la solar fotovoltaica. El cicle combinat (10,4%) i la cogeneració (5,9%) són les dues tecnologies no renovables i amb generació d’emissions més utilitzades.
Anna Ferran
En l’últim any, ha crescut molt la potència instal·lada de fotovoltaica. ACN
RENOVABLES
L’Energètica destina 10 MEUR a la primera compra de parcs solars
L’empresa pública vol invertir en projectes privats per «accelerar» la transició energètica
L’Energètica, l’elèctrica pública de la Generalitat, destinarà 10 milions d’euros a la seva primera adquisició de projectes renovables. La companyia convocarà el pròxim 1 de juliol el primer procés de compra mitjançant un procediment de crida pública, que aquest cop anirà dirigit a parcs solars de fins a 5 megawatts (MW) de potència. L’objectiu de l’operació és invertir en projectes privats per «accelerar» la transició energètica. A més, també es pretén «dinamitzar» el sector energètic renovable incentivant el desenvolupament de nous parcs, ja que la convocatòria s’orienta a aquells que ja tenen els permisos, però que encara no estan connectats a la xarxa. Els projectes interessats
es poden presentar fins al 31 de juliol.
A l’hora de seleccionar en quines iniciatives s’inverteix, el director de L’Energètica, Daniel Pérez, ha precisat que es combinarà el criteri de rendibilitat econòmica amb altres de caràcter social, ambiental i territorial. «L’objectiu no és gastar si o si els 10 milions, sinó comprar projectes econòmicament interessants», ha dit. «Si no surten els números, no invertirem. Si no gastem els 10 milions, no passa res», ha agregat.
Un altre dels elements que es tindrà en compte és l’acceptació del municipi on n’estigui prevista l’execució. És a dir, si els projectes no tenen l’aprovació d’un ajuntament, no seran elegibles. L’adquisició podrà ser de la totalitat del projecte o tan sols d’una part,
en funció de la voluntat de cada promotor. L’Energètica ha avançat que no realitzarà inversions en parcs de tercers per valor de menys de 100.000 euros per projecte i n’haurà de poder adquirir almenys un 5% de les participacions socials.
Pérez també ha explicat que els projectes que ja estan fets no els interessen perquè no estan afegint nova potència renovable a Catalunya. «El que volem són projectes que potser no s’anaven a fer o que tenien alguna dificultat per un tema econòmic i que nosaltres podem fer viables», ha assegurat.
precisat que calculen que amb aquesta inversió podran guanyar entre 12 i 14 megawatts de potència. La voluntat de l’empresa pública catalana és poder adquirir-los abans de finals d’any i repetir operacions d’aquest estil en els pròxims exercicis.
Si els projectes no compten amb l’acceptació del municipi, l’Energètica no els tindrà en compte
Més potència renovable El directiu de L’Energètica ha
Tot plegat pretén avançar cap a la fita que la Generalitat sigui neutra en emissions de gasos contaminants el 2040. Pérez ha assegurat que hi ha un 20% d’aquesta energia que es pot aconseguir a través de la instal·lació de plaques solars en les teulades dels edificis públics, però que el 80% restant s’ha de fer amb projectes sobre terreny, una part dels quals privats.
ESTUDI
Mobilitzats 30.000 MEUR de préstecs europeus per a la transformació «verda i digital» d’empreses
Es canalitzaran a través dels bancs
ACN
El govern espanyol mobilitza més de 30.000 milions d’euros de préstecs europeus per a la transformació «verda i digital» d’empreses. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, i el president de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), José Carlos García de Quevedo, firmaven dilluns un conveni per activar 30.150 milions d’euros en préstecs del Pla de Recuperació, que es canalitzaran principalment a través dels bancs. La línia ‘ICO Verda’ disposarà del gruix dels fons (22.000 MEUR) per «dinamitzar la transició verda» d’empreses amb préstecs que es podran destinar a projectes de «transport sostenible, eficiència energètica, renovables, descarbonització de la indústria, gestió de l’aigua,
economia circular i adaptació al canvi climàtic». La Línia ‘ICO empreses i emprenedors’ comptarà amb 8.150 milions d’euros per a projectes que «potenciïn el creixement i la resiliència» de companyies, especialment de les més petites. Més del 70% dels 30.000 milions d’euros en préstecs es canalitzaran a través dels bancs. Així, autònoms i pimes podran sol·licitar aquests préstecs a les seves sucursals. Està previst que l’ICO obri el procés els pròxims dies perquè les entitats financeres interessades s’adhereixin a les línies i posin els préstecs a disposició dels seus clients. Els préstecs podran representar el 100% de l’import del projecte, es podran formalitzar fins a l’agost del 2026 i tindran uns terminis d’amortització de fins a vint anys.
CAMP
Més de 400.000 euros per adequar l’enllumenat del Montsant
La Generalitat invertirà
427.000 entre enguany i l’any vinent per a millorar l’enllumenat dels 32 municipis que formen part de la zona de protecció lumínica i acústica del Parc Natural de la Serra del Montsant i de les Muntanyes de Prades. Com a novetat, per a l’any 2025 es preveu crear una línia d’ajuts específica per a la millora de la il·luminació exterior dels establiments d’activitats econòmiques, com poden ser cellers, càmpings, granges, o establiments rurals.
Els ajuts formen part d’un projecte de reducció de l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior a les zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica de tot Catalunya, finançat a través del Fons Climàtic de la Generalitat. La meitat dels ingressos d’aquest fons provenen de l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica.
DADES
L’autoconsum agafa embranzida i ja supera les 100.000 instal·lacions a Catalunya
L’any passat es va batre el rècord de noves instal·lacions d’autoconsum en un any, superant les 42.000
L’any 2023 va ser el millor any de la història per a l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya: es van posar en funcionament 42.277 instal·lacions, fins a assolir les 102.241 instal·lacions en servei. D’acord amb les dades que ha publicat l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya, que elabora l’ICAEN a partir de les dades del Registre d’Autoconsum de Catalunya, l’any passat es van posar en marxa 492,17 MW, fins a arribar als 991,4 MW, pràcticament la
potència instal·lada equivalent a la d’una central nuclear. Aquestes xifres suposen un creixement del 70,5% sobre el parc d’instal·lacions ja existents i del 98,6% sobre la potència instal·lada.
Les instal·lacions que van entrar en servei el 2023 van ser més grans: així, el nombre d’equips va créixer un 8,2% respecte de les que es van registrar el 2022, mentre que la potència ho va fer un 64,6%.
En l’actualitat, a Catalunya hi ha 70.542 instal·lacions de fins a 5 kW, que sumen 259 MW; 27.450 instal·lacions més
tenen entre 5 i 25 kW, i conjuntament tenen una potència de 228,72 MW; 3.600 installacions tenen entre 25 i 100 kW i totalitzen 219,42 MW, mentre que les 649 instal·lacions de més de 100 kW aporten 284,28 MW.
També destaca l’increment de les instal·lacions d’autoconsum compartit, que en l’any 2023 es van incrementar en 543 noves instal·lacions, assolint un total de 1.059 installacions. La nova potència d’aquests tipus d’instal·lacions va ser de 13,51 MW l’any 2023, el que ha permès arribar als
19,32 MW en total. Per distribució territorial, a la demarcació de Barcelona es van instal·lar l’any passat 24.124 autoconsum fotovoltaics, que sumaven 284,72 MW; a Girona, 7.663 installacions que totalitzaven 78,59 MW; a Tarragona, 7.033 equips que sumaven 81,79 MW, i a
Lleida, 3.457 amb una potència de 47,06 MW. En total, a Barcelona hi ha operatius 591,04 MW repartits en 60.771 instal·lacions; a Girona, 17223 equips que sumen 159,6 MW; a Tarragona, 15.586 sistemes que totalitzen 142,58 MW i a Lleida, 8.661 instal·lacions que ascendeixen a 98,19 MW.
Redacció
La xifra de parcs d’autoconsum ha crescut un 70,5%. ACN
CIUTAT COMPROMESA
Fer el salt a la tecnologia led, la clau per a fer l’enllumenat de les ciutats eficient i sostenible
L’Ajuntament de Tarragona està impulsant una important renovació de l’enllumenat públic per tecnologia LED, amb l’objectiu d’aconseguir un estalvi en el consum elèctric que es traduirà en un important estalvi econòmic i en una reducció d’emissions de CO2
A. Ferran
Són moltes les fórmules que ja tenim a l’abast per a reduir les emissions de CO2 i aconseguir entorns sostenibles. En l’àmbit de les ciutats i els entorns urbans, una de les mesures més efectives i senzilles d’aplicar és millorar l’eficiència energètica dels equipaments i de la xarxa d’enllumenat públic. Justament això és el que està duent a terme enguany l’Ajuntament de Tarragona. A principis de mes van començar els treballs per a la substitució de 570 llumeneres ubicades a la Rambla Nova i altres carrers del centre de la ciutat, per noves llumeneres amb tecnologia led. Així mateix, en altres zones de la ciutat ja es van fer unes primeres intervencions per a renovar l’enllumenat durant el primer trimestre de 2024. A totes aquestes actuacions, cal sumar-hi que la setmana passada, el consistori anunciava que rebria finançament per part de l’Estat per a desplegar el projecte Lux Tarraco, que suposarà fer extensiu a moltes més zones de la ciutat l’enllumenat led, cosa que comportarà un important pas endavant en matèria d’eficiència energètica, de sostenibilitat i d’estalvi.
Nova il·luminació, mateixa estètica al centre de la ciutat Fins ara, la Rambla estava illuminada per llumeneres de vapor de mercuri, una tecnologia obsoleta i fora de la normativa actual. La intervenció que acaba de començar les està reemplaçant per llums LED, sense que canviï l’estètica característica de l’enllumenat de la zona. Altres llumeneres que es canviaran durant els treballs –que es preveu que tinguin una durada màxima de sis mesos– són les del Monument a Roger de Llúria, la plaça del Monument als Herois de 1811, el Monument als Castellers i el carrer Méndez Núñez. Així mateix, l’acció es perllongarà fins a la Rambla President Lluís Companys, el Monument a Lluís Companys i la plaça de la Generalitat.
Cal destacar que l’Ajuntament ha rebut una subvenció per part de la Diputació, que cobreix el 80% del
cost d’aquests treballs, que han estat adjudicats per prop de 290.000 euros. Quan finalitzin aquests treballs, es duran a terme intervencions similars en indrets com la Via Augusta, el Parc de la Ciutat o la plaça Alcalde Lloret, entre altres.
«Aquesta actuació pretén millorar les característiques lumíniques de la zona, reduir la potència instal·lada, la qual passarà de 123,96 kW a 25,89 kW, millorar l’eficiència energètica de
Amb totes les actuacions, s’aconseguirà un estalvi econòmic de 400.000 euros a l’any
la instal·lació així com aconseguir un estalvi del consum, econòmic i d’emissions», detalla el conseller d’Espai Públic, Guillermo García de Castro. De fet, es calcula que, un cop fet la intervenció feta a la Rambla Nova i a la Rambla President Companys, l’Ajuntament s’estalviarà 80.000 euros a l’any en la seva factura energètica. I és que el canvi de les llumeneres suposarà una reducció del consum elèctric de 360.600 kilowatts/hora l’any, cosa que com-
porta cada any s’evitarà l’emissió de 122.700 quilos de CO2.
Actuacions a Ferran i als polígons Aquesta, però, no és la primera intervenció que el consistori ha impulsat per a millorar l’eficiència de la illuminació de la via pública. Durant el primer trimestre es van renovar prop d’un miler de llums amb tecnologia led. Els primers que es van substituir van ser els 56 fanals de Ferran i tot seguit l’actuació es va dur a terme a les Gavarres i als polígons Entrevies i Riu Francolí. Si se suma l’estalvi d’aquestes primeres actuacions al que s’està
duent a terme a la rambles Nova i President Companys, l’estalvi econòmic anual és d’uns 200.000 euros.
Lux Tarraco, un salt qualitatiu A tots aquests projectes que l’Ajuntament ja té iniciats i, en alguns casos, finalitzats, se li ha de sumar que el canvi que suposarà, tant per la millora de la il·luminació als carrers com per la reducció de la contaminació lumínica i també per l’estalvi energètic –i, per extensió, econòmic–, el projecte Lux Tarraco. Aquesta iniciativa, que durà a terme una actuació a gran escala, ha estat un dels 54 projectes seleccionat per part de l’IDAE (Instituto para la Diversificació y Ahorro de la Energia) per rebre el finançament corresponent a la primera convocatòria d’ajudes a projectes singulars per a la renovació d’installacions d’enllumenats exteriors municipals. L’ajuda consisteix en un finançament del 100% de la inversió amb un tipus d’interès al 0,0% a retornar en 10 anys i l’import sol·licitat i atorgat és de 1.207.842,02 euros. Entre les actuacions que inclou, s’hi troben la substitució de llumeneres a Sant Pere i Sant Pau i la Muntanya de l’Oliva; el passeig Torroja i al passeig Rafel Casanovas i platja Arrabassada; el canvi d’enllumenat a la rotonda d’Europa i vials adjacents, així com al barri de Sant Salvador i a les rotondes i vials adjacents al cementiri. També està inclòs el projecte per al canvi dels projectors de les columnes de l’avinguda Vidal i Barraquer, de 30 metres d’alçada, i la renovació de l’enllumenat de la plaça Imperial Tàrraco. Es preveu que els treballs es licitin durant el tercer trimestre i que d’aquí a un any s’adjudiqui la contractació dels projectes. En total, amb aquestes intervencions, es passarà de 1.406 unitats de llum a 1.242 i es reduirà 242,89 kW la potència instal·lada (la qual passarà de 349,97 kW a 107,08 kW aproximadament). També es reduirà el consum de la instal·lació 900.769 kWh, (passant d’1.181.819 kWh/any a 281.050 kWh/any); així com un estalvi econòmic de més de 201.148 euros l’any, a banda d’un estalvi d’emissions de 315.285 kg de CO2 l’any.
En la intervenció a Ferran es pot veure com el canvi a tecnologia LED ha millorat la il·luminació de la via pública. CEDIDES
Abans
Després
EMPRESA DESTACADA
Quin paper tindrà l’hidrogen en el nostre dia a dia?
Carburos Metálicos, com a part del major distribuïdor mundial d’hidrogen, és un clar exemple de la versatilitat d’aquest sector energètic
Els canvis tecnològics neixen de processos creatius que suposen aportar alguna cosa nova respecte al que ja coneixem. En l’àmbit de l’energia, la Unió Europea pretén reduir en gran mesura les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2050 per a mitigar l’escalfament global i, amb aquest propòsit, s’estan desenvolupant solucions adaptades a cada necessitat. En una societat tan complexa com la nostra, aquestes necessitats també ho són i, per això, encara que no sapiguem com serà exactament l’energia del futur, el més probable és que la solució vingui d’una combinació de tecnologies. Aquí és on l’hidrogen emergeix
com una de les alternatives més prometedores per les seves nul·les emissions directes i la possibilitat d’obtenir-lo de múltiples formes. Un bon exemple d’aquesta versatilitat és Carburos Metálicos, que forma part del grup Air Products, el major distribuïdor d’hidrogen del món i que compta també amb la major xarxa mundial de subministrament d’aquest gas per canonada. La companyia és capaç de proveir hidrogen en totes les seves formes: gas, liquat i mitjançant producció in situ. Així mateix, té diverses tecnologies de producció d’hidrogen que van des del reformat de gas metà a la depuració de biogàs associat i la captura de CO2, passant per l’electròlisi de l’aigua amb energies renovables i la
dissociació d’amoníac. Com especialistes en hidrogen des de fa dècades, Carburos Metálicos (Air Products) està present en tota la cadena de valor d’aquest vector energètic, en tenir la capacitat de produir-lo, distribuir-lo i subministrar-lo fins i tot mitjançant hidrogeneres pròpies. De fet, Air Products està creant una xarxa europea d’hidrogeneres i a Espanya la companyia està en el procés de construir projectes d’estacions de servei d’hidrogen destinades al transport pesant per carretera de persones i mercaderies
en el corredor transmediterrani: una, dins del polígon Riu Clar serà la primera hidrogenera pública de Tarragona, situada tocant a l’AP-7, l’A-27 i el Port de Tarragona, motiu pel qual resultarà clau per a impulsar la mobilitat amb hidrogen a la regió. Aquesta hidrogenera està cofinançada* per la Unió Europea. Sense sortir de l’àmbit de la mo-
bilitat, un altre exemple de la versatilitat d’aquest gas és l’elecció d’Air Products com a proveïdor oficial d’hidrogen de la 37a Copa Amèrica de vela, que es duu a terme enguany a Barcelona. Per primera vegada, aquesta competició recorrerà a embarcacions de suport (chase boats) dotades amb pila de combustible d’hidrogen.
*No obstant això, les opinions punts de vista expressats són exclusivament de l’autor o autors no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o CINEA. Ni la Unió Europea ni l’autoritat que concedeix la subvenció poden ser considerades responsables d’aquestes.
Redacció
Per primer cop, les embarcacions de suport de la Copa Amèrica funcionaran amb pila d’hidrogen, subministrat per Air Products. CEDIDA
INICIATIVA DESTACADA
Iberdrola presenta Carbon2Nature per a reduir la petjada de carboni a través de solucions basades en la natura
El seu objectiu és capturar i fixar a la natura més de 60 milions de tones de CO2 amb projectes de restauració, conservació i gestió sostenible d’alt impacte
Iberdrola ha presentat l’empresa Carbon2Nature, que va néixer fa un any amb l’objectiu de reduir la petjada de carboni global a través d’actuacions basades en la natura, millorant la biodiversitat i promovent una economia sostenible on la natura sigui una palanca essencial de creació de valor sostenible.
Des del seu llançament, ha avançat en la seva missió de capturar i fixar en embornals naturals més de 60 milions de tones de CO2 gràcies al desenvolupament d’una cartera global i diversificada de projectes
de conservació, gestió i restauració en diversos ecosistemes. Per a finançar-se utilitza, entre altres eines, els mercats de carboni i aplica un enfocament que garanteix els més alts estàndard d’integritat, la maximització d’impacte positiu a llarg termini i l’aposta per la innovació i la col·laboració.
En un any, ja té quinze projectes en desenvolupament i més de 40 en estudi en deu països, amb focus a Espanya, Mèxic, Colòmbia i Austràlia. La seva estratègia se centra en projectes forestals de reforestació i gestió sostenible. A Espanya té més d’onze projectes operatius que
engloben una superfície de 2.500 hectàrees. Així mateix, en té un en desenvolupament a l’Amazones de Colòmbia de més de 5.000 ha.
També s’està posicionant en projectes en ecosistemes marins, coneguts com de carboni blau, desenvolupant un projecte de restauració d’un manglar a Mèxic i un pilot pioner per a la plantació de praderes de posidònia a Espanya. En la seva línia d’innovació, també té en marxa un projecte pilot per evitar les emissions de metà en la ramaderia a Espanya. En total, la seva cartera de projectes en operació suposa prop de dos milions d’arbres plantats o pendents
sobirania energètica
Alerten que Catalunya
d’execució que capturaran més de 800.000 tones de CO2. A això, cal afegir-hi una àmplia cartera en negociació que implicaria la plantació de més de 20 milions d’arbres i la captura de 14 milions de tones de CO2
Visió global i local Carbon2Nature és una empresa participada al 100% per Iberdrola i segueix el compromís de l’energètica amb un model sostenible basat en dos objectius: aconseguir zero emissions netes en tots els scopes abans de 2040 i tenir un impacte net positiu en la biodiversitat per al 2030. Amb una visió global, però posant èmfasi en allò local, està desenvolupant projectes de conservació,
dependrà de França i Aragó si es tanquen les nuclears el 2035
El Fòrum Nuclear defensa que és una energia «competitiva, estable i que no emet CO2»
El Fòrum Nuclear avisa que Catalunya dependrà energèticament de França i l’Aragó si els terminis de l’apagada nuclear es compleixen tal com està previst: el 2030 a Ascó I, el 2032 a Ascó II i el 2035 a Vandellòs II. L’associació ha advertit que amb el ritme que duu el desplegament d’energies renovables en territori català «serà molt difícil» substituir una indústria que va produir prop del 60% del consum elèctric el 2023. El lobby atòmic defensa que no faria falta grans inversions per allargar la vida útil de les centrals perquè cada any la indústria inverteix 200 milions d’euros per mantenir i actualitzar els reactors. A més, recorden que amb el tancament el 2035, les centrals espanyoles estarien obertes de mitjana
46 anys, un termini molt més reduït que el que han aplicat a països com els Estats Units, que ha autoritzat el funcionament dels reactors entre 60 i 80 anys.
La patronal remarca que Catalunya ja té un dèficit de producció d’energia de 6.800 gigawatts a l’any que l’apagada nuclear encara accentuarà més. Ara mateix, les nuclears aporten 29.000 gigawatts dels 38.000 que es produeixen en territori català. El consum anual és de 44.000 gigawatts.
La patronal adverteix que si es tanquen les centrals el dèficit energètic català serà molt superior
El lobby nuclear es troba immers en un conflicte amb el govern espanyol per l’alça de la taxa Enresa, que les elèctriques propietàries de les nuclears paguen l’Estat per al des-
mantellament i la gestió dels residus radioactius. L’executiu espanyol planteja apujar de 8 euros al megawatt a 10,3 euros el megawatt l’impost que la indústria nuclear paga per costejar el desmantellament de l’activitat. Fins ara, aquest fons ha recaptat 7.700 milions d’euros. Des de la patronal nuclear, avisen que aquest increment d’impostos posa en dubte la rendibilitat del sector. Tot plegat, en un context en què l’executiu estatal va decidir canviar de rumb en la gestió dels residus nuclears, abandonar el projecte d’un magatzem temporal a Cuenca on aplegar tot el combustible radioactiu i construir set contenidors a cadascuna de les centrals
que haurien d’aguantar fins al 2073. A partir de llavors, s’haurien d’enterrar en ‘cementiri nuclear’ geològic profund. Els representants de la indústria nuclear veuen contradictori que les centrals deixin de produir el 2035, però, en canvi, els residus nucel·lars es mantinguin a la mateixa zona fins al 2073.
D’altra banda, avisen que l’energia elèctrica que produeixen els reactors és més barata que les altres, com el gas. I remarquen que la nuclear és una energia «competitiva», que «no emet CO2» i «estable». En contraposició, situen la fotovoltaica, que només pot produir determinades hores del dia i que necessita molt d’espai. Per exemple, a Catalunya caldria ocupar 40.000 hectàrees amb plaques solars per produir l’energia que produeixen les tres centrals catalanes.
restauració i gestió sostenible de la natura de llarga duració i amb un alt impacte climàtic, ambiental i social. Gràcies a aquests projectes, es generen ‘crèdits de carboni d’alta qualitat’ que Carbon2Nature posarà a disposició dels seus clients per a donar-los suport en el seu canvi cap a les zero emissions netes, com a complement a estratègies de descarbonització. Tots els projectes es regeixen sota l’enfocament de la triple I: integritat, impacte i innovació. Tots estaran certificats amb estàndards de qualitat reconeguts a nivel internacional/ nacional, que validaran la seva contribució climàtica, a la millora de la biodiversitat, al benestar de les comunitats locals i altres ODS.
El sistema de preus de l’electricitat necessita una «reforma» per adaptar-lo a les renovables
EACN
l sistema de preus de l’electricitat necessita una «reforma» per adaptar-lo a les noves característiques de les renovables. Així ho conclou un estudi de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) que analitza la situació de les energies netes a Catalunya des de la perspectiva del mercat. El document alerta que si no es duu a terme un canvi, es pot arribar a una situació que no s’asseguri una rendibilitat suficient als productors de renovables i, per tant, els beneficis tampoc arribin als consumidors. L’informe també demana un «marc legal estable» per promoure les inversions en renovables de gran escala i considera que l’última dècada ha estat una «oportunitat perduda» per
avançar cap a un model energètic «més sostenible i just». L’estudi defensa que la situació de les energies renovables de gran escala a Catalunya està «allunyada» de la que seria desitjable, ja que el grau de penetració d’aquestes és «molt inferior» respecte d’altres territoris de l’entorn. En aquesta línia, assegura que la inversió en els últims deu anys ha estat «pràcticament nul·la» i ho atribueix a «factors de política pública i regulació». «La normativa reguladora d’aquesta activitat no sempre ha tingut els efectes desitjats», indica. Ara bé, també admet un canvi de tendència en els darrers anys, a causa d’un increment «significatiu» de l’autoconsum, a conseqüència de la pujada dels preus de l’electricitat o la implementació de subsidis.
Redacció
Ho conclou l’Autoritat Catalana de la Competència
ESTUDI
La Pobla va celebrar el dia del seu patró estrenant l’avinguda Mina de Madró
Urbanisme El nou vial travessa tot el municipi, des de l’accés per la T-721 fins a la zona de les moreres
Redacció
Tot coincidint amb la diada de Sant Joan i aprofitant que la Pobla celebrava el dia del seu patró, els pobletans van participar d’un acte llargament esperat: la inauguració del nou tram de l’avinguda Mina de Madró.
D’ençà que van començar els treballs, l’estiu del 2022, la Pobla ha esperat aquest moment pel qual suposa el nou vial inaugurat dilluns: «Avui celebrem que el nostre poble continua creixent, però també guanyem en comunicacions, en equipaments i en serveis», va afirmar l’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà. Aquest projecte, que ha suposat una inversió total de 4.108.747,69 euros, ha estat finançat íntegrament per l’Ajuntament de la Pobla i suposa una millora pel que fa a les comunicacions del municipi, atès que el nou vial per-
met l’obertura de dues noves connexions d’entrada i sortida del poble amb la T-721-a la pròpia avinguda Mina de Madró i al carrer Camí de l’Horta. El treball ha suposat la urbanització d’una superfície total de 5.481 metres quadrats. A més, les obres realitzades han permès la creació d’un aparcament públic de superfície amb capacitat per a 90 vehicles i, encara dins l’àmbit dels equipaments, els pobletans ja tenen a la seva disposició una nova àrea de lleure infantil en un espai verd, al carrer Camí del Clos, en el tram comprès entre l’avinguda Mina de Madró i el carrer Camí de l’Horta. Aquesta zona d’esbarjo compta amb gespa artificial i diversos elements de joc per a infants d’entre 2 i 14 anys.
L’espai també està dotat amb mobiliari urbà, com ara bancs de fusta, papereres i enllumenat públic.
Amb el projecte el municipi ha guanyat 280 metres lineals d’avinguda i ha estat aprofitat per dur-hi a terme l’extensió per via soterrada de les xarxes de serveis urbans de distribució elèctrica i de les xarxes de telefonia, de serveis futurs d’aigua potable al llarg del nou tram construït. També
s’ha dut a terme l’execució de noves xarxes separatives d’aigües residuals i pluvials en els carrers afectats per aquest projecte. Això inclou un pas sota la carretera T-721 i sota l’autovia A27 per conduir la xarxa d’aigües pluvials al Torrent de les Bruixes. Finalment, els treballs fets
Permet l’obertura de dues noves connexions d’entrada i sortida amb la T-721
Ha esta finançat per l’Ajuntament amb una inversió total de 4.108.747,69 euros
també han tingut en compte l’accessibilitat, per la qual cosa el nou tram de l’avinguda Mina de Madró està lliure de barreres arquitectòniques. Quant a l’enllumenat, s’ha prioritzat la minimització del consum elèctric i de la contaminació lumínica, alhora que s’ha buscat garantir una il·luminació uniforme i suficient, mentre que en l’àmbit de la jardineria, s’ha donat continuïtat a l’arbrat i arbustos existent a la resta de l’avin-
guda.
L’acte inaugurat dilluns al migdia va incloure jocs i activitats infantils amb gimcanes i personatges d’animació per a tota la família. Les activitats es van veure pausades quan la cercavila festiva –procedent de la plaça de la Pau i que va portar les autoritats i veïns sortints de la Missa solemne de Sant Joan fins a l’espai a inaugurar –va arribar a l’avinguda Mina de Madró.
Un cop allí, l’alcalde va descobrir una placa commemorativa i es van iniciar als parlaments, durant els quals Josep Maria Torné, de l’empresa executora del projecte, GICSA, va oferir-ne els principals detalls i característiques. Sardà va valorar que «totes les obres i millores que impulsem des de l’Ajuntament tenen un únic objectiu, que la Pobla continuï sent un municipi on els veïns i veïnes s’hi sentin a gust».
Cercavila festiva que va portar les autoritats i veïns sortints de la Missa solemne de Sant Joan fins l’avinguda Mina de Madró. Cedida
Placa commemorativa el dia de la inauguració. Cedida
Inicien una campanya a la Torre per controlar plagues de mosquits i rosegadors
Societat L’ajuntament realitza tractaments setmanals des del 15 de març
L’Ajuntament de Torredembarra, a través de la Regidoria de Sostenibilitat, inicia una campanya informativa a la població sobre les mesures i tractaments que s’estan duent a terme per controlar les plagues de mosquits, rosegadors i paneroles al municipi, i consells per evitar-ne la proliferació. Aquestes accions són especialment importants a les zones de segona residència i urbanisme horitzontal.
Del 15 de març al 30 d’octubre, l’ajuntament realitza tractaments setmanals per eliminar les larves de mosquits a l’Espai d’Interès Natural dels Muntanyans i altres zones humides. Els tractaments són biològics i s’apliquen els dilluns, amb possibles repeticions els divendres depenent de la temperatura i la pluja. Al maig, es va iniciar una prova pilot amb trampes per a ous i adults.
L’empresa encarregada de realitzar els tractaments i controls periòdics de de-
Es realitzen tractaments per eliminar les larves de mosquits. Cedida
Muñoz, demana el suport dels ciutadans per detectar possibles focus
sinsectació, desinfecció i desratització (DDD), només pot actuar en la via pública, amb la major part dels tractaments concentrats entre abril i setembre. Aquests inclouen tractaments mensuals en solar municipals i zones esportives, de trimestrals en
Torredembara presenta l’oferta musical per als pròxims mesos
Cultura Hi haurà un total de vuit concerts durant els mesos d’estiu
El Festival Roca Foradada i el cicle de Concerts d’Estiu són els protagonistes de l’oferta musical per als pròxims mesos que es va presentar el passat 21 de juny a l’Ajuntament de Torredembarra.
El regidor de Cultura, Daniel Pujol, va explicar que enguany el Festival Roca Foradada es concentra al mes d’agost oferint tres concerts a l’aire lliure, al port de Torredembarra, els dissabtes 10, 17 i 24, a les 22 hores. L’aposta pel talent jove i femení és la principal característica del certamen. La primera a
pujar a l’escenari serà l’Anna Roig que ens presenta el seu disc de jazz, Aportar bellesa al món, en el qual revela el seu costat més personal i reflexiu.
L’entrada general és de 7 euros per a cada concert i el preu reduït és de 5 euros i es poden adquirir a través del lloc web de l’ajuntament. Raquel Lúa i Alba Careta Group actuaran els dissabtes restants.
Pel que fa als Concerts d’Estiu, el regidor va comentar que s’han aplegat en format cicle els diferents concerts que es programaven altres anys al llarg de l’estiu i que tenien una molt bona acollida. Aquests es duran a
terme cada quinze dies entre el 30 de juny i el 18 d’agost, els diumenges, a les 21 h, a l’Espai Cultural de la Sala del Mar, amb una aportació de 5 euros. Seran cinc concerts molt variats en què destaquen les músiques d’origen americà. El primer a encertar les actuacions dels Concerts d’Estiu serà el grup de jazz fusió, Xavi Díaz Grup.
Durant la presentació de l’oferta musical, l’alcalde, Vale Pino, va convidar a la ciutadania i als visitants a gaudir de l’oferta musical de Torredembarra i dels seus llocs emblemàtics com la Roca Foradada.
pecials als voltants exteriors de les vies del tren, mentre que Adif s’encarrega dels voltants interiors.
Recomanacions
Des de l’ajuntament, per evitar la proliferació de paneroles a casa, recomanen tractar les arquetes interiors, cambres d’aire i forjats sanitaris, així com segellar forats i esquerdes per assegurar que les portes i finestres tanquin bé. Cal mantenir una neteja rigorosa, especialment darrere dels electrodomèstics, i aspirar els motors per eliminar els ous. També és crucial no deixar menjar a l’abast i baixar les escombraries regularment, mantenint les bosses tancades.
S’actualitza
el preu que hauran de pagar les nuclears
el clavegueram dels barris i instal·lacions escolars, en parcs i jardins durant l’estiu i en edificis municipals dues vegades a l’any.
A més, es realitzen tractaments puntuals demanda durant els períodes de major proliferació i tractaments es-
Per evitar l’entrada de rosegadors, aconsellen tapar forats superiors a 12 millímetres i protegir els marges de portes i finestres. També recollir els fruits caiguts dels arbres, podar correctament les palmeres i eliminar la vegetació propera als edificis. No s’han de llençar residus orgànics als desguassos ni als vàters, i és important ni deixar aliments ni aigua a l’abast. Cal evitar acumular deixalles, especialment paper, cartró, fustes i runa.
La regidora de Sostenibilitat, Angie Muñoz, demana la col·laboració de la ciutadania per detectar possibles focus de proliferació d’aquestes espècies, com piscines abandonades o dipòsits d’aigua sense tractament.
Economia El Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco) ha aprovat el reial decret pel qual modifica la tarifa referent a la prestació patrimonial que hauran de pagar els titulars de les centrals nuclears per finançar els costos del seu desmantellament. Aquesta taxa «permetrà cobrir els costos del desmantellament» un cop finalitzin la seva activitat i també servirà per assumir la despesa de la gestió dels residus i del combustible nuclear gastat. La nova tarifa queda fixada en 10,36 euros/MWh i la gestionarà l’empresa pública Enresa. El ministeri ha reconegut que hi ha un «desfasament temporal» entre el moment en què les centrals paguen la prestació i el moment que aquests diners s’hauran d’utilitzar, i confia que amb aquest nou preu es compensarà la revalorització que tindrà en el futur el cost de la gestió dels residus. ACN
L’Espluga acollirà el Dia Internacional de l’Orgull
Societat El Govern ha llençat la campanya ‘Igual de diferents’ per celebrar la diversitat LGTBI+ als pobles de Catalunya i reivindicar el dret a viure l’orientació sexual i la identitat de gènere amb llibertat. Aquesta campanya coincideix amb la commemoració del Dia Internacional de l’Orgull per a l’Alliberament LGBTI+ el pròxim 28 de juny. L’acte institucional se celebrarà a l’Espluga del Francolí (Conca de Barberà). El reporter i actor Marc Andreu presentarà la cita on s’explicaran experiències de persones LGBT+. La iniciativa reivindica un país «desacomplexadament orgullós de si mateix, en què ningú hagi de marxar del seu lloc d’origen o de residència per viure plenament la seva orientació sexual o identitat de gènere». L’acció compta amb un espot que s’emet per televisió i es distribueix a través de les xarxes socials. ACN
Redacció
Xavi Díaz Grup encetarà les actuacions dels Concerts d’Estiu. Cedida
Redacció
Accident de trànsit mortal a la Pobla de Montornès
Successos Un home va morir ahir en un accident de trànsit a l’N-340 a la Pobla de Montornès. Els fets van tenir lloc a les 13.30 hores al punt quilomètric 1.177 quan per causes que encara s’investiguen van col·lidir dos turismes i un camió. El Servei Català de Trànsit ha informat que la víctima és P.M.M., un home de 72 anys i veí de la ciutat de Tarragona. A banda de la persona que va perdre la vida, conductor d’un dels turismes, també hi va haver un ferit menys greu, que va ser traslladat a l’hospital de Santa Tecla de Tarragona. En l’accident hi van treballar quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, cinc dotacions dels Bombers i dues unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques. A causa del sinistre es va tallar la carretera N-340 entre el tram de la Pobla de Montornès i Torredembarra en els dos sentits durant unes hores. ACN
La Torre i Mas de Don Felip a Riudoms, en perill
Patrimoni L’Associació Hispania
Nostra l’ha inclòs a la seva llista vermella
Redacció
L’associació Hispania Nostra, dedicada des de fa anys a la preservació del patrimoni que sovint resta oblidat, a afegit a la seva llista vermella una nova edificació històrica del Camp de Tarragona. Es tracta de La Torre i Mas de Don Felip a Riudoms, al Baix Camp.
L’associació, que compta amb un comitè científic que valora quines edificacions mereixen incloure’s en la llista vermella del patrimoni, ha decidit afegir-la pel perill que corre de degradar-se ràpida-
CULTURA
ment a causa del seu mal estat de conservació.
Segons explica l’associació, es tracta d’una torre de defensa que podria datar-se al segle XVI, una època amb freqüents incursions terra endins de pirates a les costes de la Mediterrània.
La construcció, conformada per una masia adossada a la torre de defensa, està ubicada precisament a la zona del camí de la riera de Maspujols.
L’edificació hauria estat reformada en diferents èpoques i manté una finestra del segle XVI al segon pis.
Hispania Nostra considera que l’estat de conservació és pèssim i que la construcció s’està desfent a poc a poc. El principal objectiu d’incloure edificis històrics a la llista vermella és provoar la reacció d’administracions o propietaris per donar-hi solució. De fet, igual que mantenen ober-
Salou acollirà, dissabte al vespre, l’espectacle ‘Impulso’, de Mayumana
Es tracta d’una proposta internacional que combina la música, la dansa i la percussió, en un show únic, que fa del batec del cor el tema central de l’espectacle
Residents i visitants de Salou tindran l’oportunitat de gaudir, aquest dissabte, 29 de juny, a les 21 h, de l’espectacle de Mayumana, Impulso. Es tracta d’un grup conegut a nivell mundial pel seu estil únic, que combina la música, la dansa i la percussió.
Les entrades per a aquest esdeveniment, que tindrà lloc al Teatre Auditori de Salou (TAS), són a la venda, amb un preu anticipat de 18 euros, i de 20 euros, a taquilla. Es recomana adquirir-les amb antelació, per assegurar-se un lloc en aquesta experiència cultural, immersiva i inoblidable. La representació promet ser una festa sensorial plena de colors vius,
moviments dinàmics i ritmes intensos. El batec del cor és el tema central de l’espectacle, simbolitzant l’activitat de la vida. En aquest sentit, els artistes utilitzen els batecs del seu propi òrgan vital, com a punt de partida. Impulso és un festí sensorial, amb colors vibrants i moviments dinàmics, que fan sentir el públic ple d’energia i inspiració. La clau del seu èxit és que l’espectacle captura tota la gamma d’emocions i experiències humanes. Cada actuació de Mayumana és
L’espectacle es farà al TAS - Teatre Auditori de Salou, a les 21 h, i encara es poden adquirir entrades ‘Impulso’ és un festí sensorial, amb colors vibrants i moviments dinàmics
una exploració de la música i el moviment, on els intèrprets utilitzen els seus cossos i objectes quotidians com a instruments per crear una simfonia visual i auditiva, amb l’objectiu de captivar l’espectador.
El nom de Mayumana està inspirat en la paraula hebrea ‘Meyumanut’, que significa ‘destresa’. La formació és molt més que un grup de performances; és una experiència explosiva que fusiona influències culturals de tot el món. Els artistes s’han guanyat el cor
ta la llista vermella, també hi ha una llista verda amb aquelles situacions de patrimoni deteriorat a les quals se’ls ha donat solució.
La Torre de Don Felip està protegida com a bé cultural d’interès local. El seu nom provindria de Don Felip de Ferrant, militar austracista
de la família del ducs d’Almenara Alta.
Segons explica l’associació, la propietat de la masia i la torre és actualment d’uns empresaris reusencs i l’any 2009 es va projectar a la zona un polígon industrial que estaria aturat a causa de contenciosos legals.
del públic internacional, amb la seva capacitat de transformar els ritmes quotidians en una expressió de gran energia.
Actualment, Mayumana té quatre
grups que viatgen per diferents països, a nivell mundial, dos per a adults i dos per a xiquets i xiquetes, conformats per més de 65 persones, de 19 nacionalitats diferents.
Redacció
Mayumana crea, en cada espectacle, una simfonia visual i auditiva captivadora. CEDIDA
Imatge de la situació actual de la Masia i la Torre de Don Felip a Riudoms. Hispania Nostra
Redacció
Aquest 26 de juny l’empresa Plana compleix 60 anys. L’any 1964, els germans Teresa i José Plana van fundar la companyia. En aquell moment, la vènia marital era vigent per llei a l’Estat espanyol, però s’acabava d’abolir a Catalunya, amb la Compilació de dret civil català, per la qual cosa Teresa Plana va ser de les primeres dones independents que va poder constituir una empresa sense l’autorització per part del marit.
Plana va iniciar l’activitat amb 2 autocars que feien la línia regular que connectava Tarragona amb la Universitat Laboral, La Pineda i Salou. L’any 72 va incorporar les concessions de Reus–Constantí i Reus–Vila-rodona i va poder oferir transport als treballadors del complex petroquímic. L’any 1990 es va incorporar la segona generació a la Direcció de l’empresa, en Josep Albert Vallcorba Plana, una figura central en el creixement de Plana.
L’empresa s’ha adaptat constantment a les necessitats
Empresa
Grup Plana compleix 60 anys amb rècord de passatgers
És líder a Tarragona, ha superat els 100.000 m2 d’instal·lacions i ha renovat bona part de la flota
i l’evolució de la societat, i en són exemples l’inici de les rutes a Port Aventura l’any 95, els serveis a l’estació de tren d’alta velocitat Camp de Tarragona (2006) o a l’aeroport de Reus i l’aeroport del Prat de Barcelona (2010).
En la trajectòria de creixement continuat, destaquen fites com la compra d’Autocars Mateu l’any 97, de l’empresa Travé l’any 2000, de la CRA Hispania l’any 2004, dels actius de la companyia Jaume
Carreras l’any 2019 i de l’empresa Monasterio al Garraf el mateix any o dels actius d’Autocars Lorente el 2022.
A finals de 2020 s’incorpora la tercera generació a la Direcció, Gloria Vallcorba Fornesa. Grup Plana, format per BusPlana i BusGarraf, compta amb més de 700 professionals. La igualtat és un dels valors més arrelats de Plana, havent aconseguit en l’actualitat tenir gairebé el 20% de dones en l’equip de conducció.
Anualment, Plana trasllada a més de 20 milions de passatgers mitjançant els seus serveis de transport públic, transport escolar, serveis a empreses i congressos i transport turístic. Els últims dos anys ha in-
vertit 26 milions d’euros en la renovació de la flota i en l’ampliació de les Bases operatives, que sumen ja més de 100.000 m2 en 7 espais diferents a les demarcacions de Tarragona i Barcelona.
L’empresa compta amb totes les certificacions ambientals: ISO 39001, ISO 9001, ISO 14001, ISO 45001 i Norma UNE-EN-13816, que garanteixen la qualitat, la seguretat viària i la salut laboral.
Escoles i aeroports Plana destaca també per altres serveis, com el transport escolar: cada dia hi ha més de 8.000
alumnes d’escoles i instituts que viatgen en els seus autocars, en 158 rutes diferents. També ofereix des de l’any 2005 viatges per les persones que passen les vacances a la Costa Daurada. Es fan sortides a punts d’atractiu turístic, com Montserrat, i llocs d’interès a Barcelona. Disposa de 25 oficines d’informació i venda en diferents punts de la Costa
Actualment a la direcció de l’empresa hi ha la tercera generació familiar
Daurada.
A més, Plana és el transport oficial des de la Costa Daurada i el Garraf a l’aeroport de Barcelona i des de la Costa Daurada a l’aeroport de Reus. Més de 500.000 turistes comencen cada any les seves vacances des d’aquests aeroports a bord dels autobusos de la companyia. Un dels serveis que ha tingut més penetració darrerament ha estat el que s’ofereix a l’estació de tren d’alta velocitat Camp de Tarragona. El 40 % de les persones que es desplacen a l’estació del Camp, ho fan amb BusPlana.
Imatges de la història del grup i de l’expansió actual amb instal·lacions a Tarragona i Barcelona. A baix a la dreta, Josep Albert Vallcorba i la que és la tercera generació familiar a la direcció, Glòria Vallcorba. Grup Plana
Constantí prepara un estiu ple d’activitats
Cultura Aquest any el cicle s’allargarà fins a finals de setembre amb més d’una seixantena d’activitats programades
Redacció
L’activitat cultural no s’atura a Constantí durant els mesos de juliol, agost i setembre. Ahir es va presentar una nova edició del cicle Fem Estiu, Fem Constantí amb més d’una seixantena de propostes. L’acte va tindre lloc davant de l’antic Refugi i va comptar amb la presència de l’alcalde, Óscar
Sánchez, la regidora de Cultura, Dolors Fortuny, i representants de diverses entitats i associacions del municipi, a més de persones vinculades a la cultura.
El cicle, que aquest any s’allargarà fins a finals de setembre, manté en la seva programació les ja habituals caminades per conèixer i descobrir el terme que tan bona
acollida han tingut durant els últims anys. Es faran els dimecres 3, 10, 17 i 24 de juliol i consistiran en visites al Mas de Mascaró, al Mas de l’Alemany, les Mines d’Aigua i una visita nocturna als centres educatius històrics de Constantí. Tal com ja es va fer l’any passat, les caminades tindran un preu simbòlic d’1 euro, a benefici de l’Hospital Sant
EMPRESA DESTACADA
Joan de Déu per a la investigació del càncer infantil. Entre les novetats hi haurà la visita del MNACTEC Bus, un projecte itinerant del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que farà parada a Constantí els dies 24 i 25 de juliol. La representació de l’obra de teatre Espigolant, el 19 de juliol a les 22 hores, a la plaça de les Escoles
Sekurit-Arboç, primera planta de Saint-Gobain a Europa en rebre el premi Gold per la seva excel·lència operacional
La planta va rebre les millors puntuacions en rendibilitat, proximitat amb el client i sostenibilitat, gràcies a la implicació de tots els seus treballadors
Sekurit-Arboç, líder mundial en envidriat per a automòbils, ha rebut el Gold per la seva excellència operacional als premis World Class Manufacturing (WCM) organitzats pel Grup Saint-Gobain, en el qual es reconeix el nivell d’eficiència en l’ús dels recursos. Amb aquest guardó, Sekurit-Arboç es posiciona com la primera planta de Sekurit a Europa en obtenir aquest segell d’excel·lència i la tercera en tot el món dins del Grup Saint-Gobain. Els premis WCM són una certificació de caràcter intern i exclusiu del
Grup Saint-Gobain creats amb l’objectiu d’impulsar la implementació de mètodes, eines i bones pràctiques que permetin l’adaptabilitat i l’estandardització dels processos industrials. Fins al dia d’avui, només quatre plantes en tot el món tenen aquest distintiu i totes quatre pertanyen a Sekurit. Concretament, SekuritArboç va aconseguir el 2013 la certificació Bronze; el 2015, la certificació Plata; i recentment, el 2023, la certificació Gold.
Per a obtenir aquest segell, Sekurit-Arboç ha dut a terme una àmplia transformació en la qual ha participat tot el talent humà de la planta.
Aquesta evolució ha suposat la inserció de mecanismes avantguardistes que millorin el rendiment de les rutines de producció i la vida diària de la fàbrica, així com el desenvolupament d’aplicacions, eines i sistemes que permetin l’optimització de costos, millorin la qualitat dels productes, estableixin una comunicació pròxima amb el client i transformin el negoci en un de sostenible. Jorge Álvarez Arias, director de la planta de Sekurit-Arboç, ha explicat que «estem orgullosos dels bons resultats de la planta. Aquest guardó ha suposat una motivació per a continuar treballant en el camí de l’excel-
Velles, serà també una de les altres novetats. La música tindrà un especial protagonisme durant les nits dels dijous de mes de juliol amb una nova edició del Cicle de Concerts a Centcelles en el marc del conjunt romà de Centcelles. Durant l’acte de presentació, Sánchez va agrair un any més «la col·laboració de totes
les entitats i associacions del municipi i de totes aquelles persones que cada any participen en aquesta programació d’estiu». Va subratllar amb orgull que «les entitats i associacions són el veritable motor de Constantí des del punt de vista cultural» i va destacar que «aquest és un tret diferenciador del nostre municipi».
lència, per aquesta raó hem implementat un Pla d’Excel·lència 360º que gira al voltant de tres eixos clau: excel·lència industrial, econòmica i social. Aquesta estratègia facilitarà l’èxit de la planta, convertint-la a més en referència mundial dins del Grup Saint-Gobain. Estem convençuts que aconseguirem aquest nou propòsit gràcies al treball i sinergia d’un impecable i creatiu equip que ha millorat notablement la performance, la productivitat i l’excel·lència operacional del centre. Junts continuarem unint forces per a continuar avançant en la rendibilitat i la gestió intel·ligent dels nostres costos, recursos econòmics i comercials».
Resultats 2023
Sekurit-Arboç ha obtingut un resultat notable el 2023. La seva producció ha registrat un creixement de més de 15% respecte a l’any ante-
rior. Aquest bon funcionament de la fàbrica respon a diversos factors: d’una banda, l’increment de les exportacions d’unitats de vidre a altres centres de producció de Sekurit a Europa, a conseqüència del prestigi que la planta de l’Arboç gaudeix dins del Grup Saint-Gobain.
D’altra banda, l’optimització de recursos tècnics relatius a rendiment, productivitat i eficiència, que la planta ha desenvolupat en els últims anys. El bon funcionament ha permès impulsar l’excel·lència industrial, en la qual s’ha consolidat la performance, la productivitat i l’excel·lència operacional del centre; la viabilitat econòmica, a través de la qual s’ha impulsat la rendibilitat de la planta; i, finalment, la sostenibilitat social, reforçada mitjançant la credibilitat del treball de Sekurit i la confiança del Grup en els seus treballadors i col·laboradors.
Redacció
El talent de l’equip humà de Sekurit-Arboç ha estat clau per rebre el premi. CEDIDA
Presentació de la programació d’una nova edició del cicle ‘Fem Estiu, Fem Constantí’ 2024 davant de l’antic Refugi. Cedida
Josep Maria Andreu fa un pas al costat i deixa la presidència del Club Gimnàstic de Tarragona
Futbol El dirigent tarragoní destaca que es mantindrà al Consell d’Administració de la SAD i que la decisió «ha sigut meditada i consensuada des de fa setmanes» sense tenir en compte el resultat del Nàstic-Málaga
Josep Maria Andreu deixa la presidència del Club Gimnàstic de Tarragona. Així ho va anunciar ahir en una roda de premsa en la qual va destacar que «era una decisió meditada i consensuada amb la meva família des de fa setmanes». Passés el que passés el darrer dissabte contra el Málaga, el ja expresident grana tenia clar que volia fer un pas al costat en l’entitat. «La meva gran il·lusió era deixar el Nàstic al futbol professional i no ha pogut ser. Sento la impotència i la injustícia de la qual vam ser testimonis més de 14 mil persones», va destacar Andreu. De la mateixa manera, també va assenyalar que «només tinc paraules d’agraïment a tots els qui han donat suport al Nàstic» des de jugadors a aficionats, els quatre alcaldes tarragonins que han governat la ciutat, així com a la seva família «en particular a la meva mare i a la meva dona i als meus fills».
Andreu tanca la seva segona etapa després de 12 anys al capdavant de l’entitat. El 2012, el president va agafar el càrrec amb l’equip a Segona B i amb un deute acumulat de 8 milions d’euros. En aquesta segona etapa va celebrar un ascens a Segona Divisió (2014-2015) i, un any després, es va quedar a les portes de l’ascens a Primera Divisió. En la primera etapa, del
2002 al 2006, també va pujar l’equip a Segona Divisió i va celebrar l’històric ascens a Primera Divisió. Ara, segons va apuntar, deixa un club «potent socialment, econòmicament i esportivament». En aquests anys, també ha patit cops molts durs com les polèmiques finals de Llagostera, Vigo i, la darrera, contra el Málaga. En l’aspecte econòmic, Andreu va aconseguir eixugar el deute de 8 milions d’euros anys abans de la pandèmia, deixant l’entitat amb deute zero abans del forat negre que ha suposat la Primera Federació a nivell econòmic per a tots els clubs participants.
En tots els anys viscuts a càrrec del Nàstic, Josep Maria Andreu destaca la creació del Nàstic Genuine «perquè ha estat la millor experiència de la meva etapa com a president i sempre han estat aquí amb nosaltres». El Nàstic va ser el club fundador de LaLiga Genuine i ha acollit sempre la jornada inaugural des de la seva creació, una iniciativa que any rere any ha sumat cada vegada més clubs que han seguit l’exemple del Nàstic. Com sempre descriu: «el millor equip de la història del Nàstic». A més, també va subratllar com un dels punts que es guarda per al record tots aquells desplaçaments massius que ha fet el Nàstic al llarg de la seva història.
Futur
A nivell de futur de l’equip, Josep Maria Andreu va destacar que «no hem de patir pel futur del Nàstic». «La història del Nàstic és difícil i complicada, però treballarem i farem el que hem de fer per continuar endavant», va subratllar. A nivell esportiu, Andreu va apuntar que «tenim un bon equip tècnic i jugadors. Intentarem que molts renovin i altres no es quedaran, però esportivament con-
El Nàstic Genuine «ha estat la millor experiència de la meva etapa»
S’espera que el relleu a la presidència del Nàstic es confirmi abans del 10 de juliol
tinuarem sent potents, estem en una situació estable i tenim una bona massa social». En aquest sentit, Andreu va destacar en l’important moment social en el qual es troba l’entitat després d’aquesta temporada i va apuntar que se sent «orgullós i hem de ser optimistes pel futur». Finalment, Andreu es va acomiadar de l’entitat amb la presència dels membres del Consell d’Administració de la SAD, així com la seva família, el capità Joan Oriol i membres de la penya Orgull Grana, qui van rendir-li tribut amb càntics i una gran ovació.
Pas al costat
La decisió de deixar la presidència va ser presa des de fa setmanes, però també va assenyalar que continuarà involucrat en el Consell d’Administració de la SAD: «Continuaré en el Consell com un accionista important al Nàstic», va apuntar, tot i que tampoc va descartar acabar per desvincular-se en els pròxims anys. En el sentit del futur de la presidència, Josep Maria Andreu va assenyalar que molt probablement el pròxim president del Nàstic serà nomenat abans del 10 de juliol, data on està fixada una Junta General d’Accionistes Extraordinària.
Frustració pel partit
El del darrer dissabte va ser un cop molt dur tant pel club com per l’afició i, malauradament, s’afegeix a una llista negra particular. «Tothom recorda Llagostera i Vigo, però «La meva gran il·lusió era deixar el Nàstic al futbol professionar i no ha pogut ser»
Arnau Montreal Quesada
El perfil
Dues etapes i tres ascensos
Josep Maria Andreu i Prats (1960) ha sigut president del Nàstic durant 17 anys dividits en dues etapes. La primera va ser del 2002 al 2006, on es va assolir l’ascens a Segona A i, poc després, el 2006, l’ascens a Primera Divisió. Va tornar a la presidència el 2012, trobant-se al Nàstic amb 8 milions de deute que va eixugar i amb l’equip a Segona B. En aquesta segona etapa va celebrar l’ascens a Segona amb Vicente Moreno, un projecte que es va quedar a les portes de l’ascens a Primera només un any després.
aquesta vegada ha sigut molt més cruel», va destacar Andreu. El president va apuntar que «vam tenir un àrbitre que va arruïnar el partit amb una expulsió que no era i una suspensió del partit surrealista. He parlat amb àrbitres professionals i no en actiu i tots em diuen el mateix». «L’altra setmana al camp del Málaga també van saltar un munt de pilotes i no va passar res», va afegir. Finalment, va destacar que «m’hauria agradat una explicació del que va passar sobre la gespa i no me la van donar».
Crítica a la FCF
Josep Maria Andreu va destacar que «no hem rebut cap missatge» per part de la Federació Catalana de Futbol (FCF). A més, el dirigent tarragoní va lamentar que el president de l’FCF, Joan Soteras, no hagués assistit al partit: «M’entristeix que no vingui quan el Nàstic, un equip català, es jugava el que es jugava. Suposo que no va vindre perquè sabia el que podia passar».
Sense por a les sancions
El president del Nàstic també va ser contundent contra les possibles sancions de la RFEF pels fets succeïts al NàsticMálaga: «No vaig veure cap incident ni dins ni fora del camp. No tinc por a sancions perquè no va haver-hi cap incident. Ens posen com els dolents de la pel·lícula. El Nàstic sempre ha sigut exemplar».
El Nàstic denunciarà l’àrbitre per «negligència»
Futbol L’advocat i membre de la SAD, Antoine Jordà, desmenteix els insults de l’acta i diu que és una «cortina de fum»
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona va anunciar ahir que acudirà a la justícia ordinària per l’arbitratge d’Eder Mallo Fernández del duel contra el Málaga del darrer dissabte. L’advocat i membre del Consell d’Administració de la SAD, Antoine Jordà, va destacar que el club presentarà «una demanda judicial per la via civil contra l’àrbitre com a mínim per negligència professional». A més, el conseller va apuntar que té «línies d’investigació obertes per veure si poden aparèixer altres coses i obrir la via penal». Jordà va apuntar que «això no es tracta d’una rabiola, és una cosa que hem vist tots» i va afegir que «anirem fins al final. Quan un jutge dicti sentència, sigui quina sigui l’acatarem». Jordà va assenyalar que «anem per la justícia ordinària perquè
volem un jutge imparcial. El Comitè Tècnic d’Àrbitres ha premiat amb l’ascens a l’àrbitre sense escoltar-nos». En el cas de l’expulsió de Nacho González, Jordà va apuntar que «demanarem una pericial en la qual àrbitres de reconegut prestigi rebatran la decisió. Presentarem una demanda completa amb les imatges». A més, també va assenyalar la negligència de l’àrbitre en el temps del partit: «El joc es va suspendre al minut 113 i l’àrbitre va mostrar els dos minuts d’afegit en el 122 i el partit acaba als 124 minuts. Això és una negligència». A més, en el cas de la suspensió del partit, Jordà va subratllar que «se suspèn el partit perquè no volia expulsar el jugador del Málaga que va propinar una pilotada agressiva cap a la grada». Finalment, Jordà va desmentir els insults reflectits a
L’apunt
Les decisions d’Eder Mallo Fernández que van perjudicar el Nàstic
El Nàstic acudirà per la justícia ordinària per l’arbitratge del col·legiat castellanolleonès Eder Mallo Fernández. L’àrbitre que va xiular el Nàstic-Málaga –que va ser premiat pel Comitè Tècnic d’Àrbitres amb l’ascens a Segona Divisió– va prendre decisions que van indignar al club grana. En els més de 120 minuts que es van jugar el darrer dissabte al Nou Estadi Costa Daurada, el Nàstic de Tarragona va acabar veient cinc targetes grogues i dues de vermelles. A l’altre costat, el Málaga no va veure ni una sola amonestació. I ocasions per veure’n una en va tenir i moltes. Des de la primera meitat, Alfonso Herrero, el porter malagueny, va esgarrapar segons i minuts sense que l’àrbitre ni tan sols l’advertís verbalment. El partit es va acabar allargant amb la tensió pròpia d’una final i els grana van rebre trompades i empentes. Una d’aquestes va acabar amb Gorka Santamaría a terra i sense bota, però més enllà
l’acta arbitral: «no és veritat que s’insultés a la seva família ni al seu fill. Tampoc va haver-hi perill en la seva inte-
Alan Godoy s’acomiada del Nàstic: «Teniu un nastiquer més de per vida»
Futbol El davanter ha marcat 6 gols en els 21 partits de grana
Alan Godoy va tancar ahir la seva etapa al Gimnàstic de Tarragona. El davanter canari, en propietat de l’Alavés de Primera Divisió, es va acomiadar ahir dels aficionats grana per les xarxes socials en un emotiu comunicat. Godoy va aterrar al mes de gener i ràpidament va conquerir el cor de tots els nastiquers sobre la gespa. Aquesta temporada va jugar 1.139 minuts repartits en 21 partits, en els quals va marcar un total de sis gols. El llamp Alan Godoy va aterrar amb un impacte contundent sobre la gespa en els
primers partits, assolint una assistència en el seu segon duel de grana i un gol en el tercer contra el Real Unión. Després d’una etapa de sequera i de menys importància al camp, Alan Godoy es va recuperar per brillar en el moment que ho han de fer les estrelles, quan més coses estan en joc. El davanter canari es va convertir en la referència de l’atac grana després d’obrir la llauna contra l’SD Logroñés. Des de llavors, va marcar en gairebé tots els partits que va jugar de titular, de fet, l’únic duel en el qual es va quedar sense anotar cap gol va ser contra el Málaga a
la Rosaleda. Godoy va ser clau contra el Barça Atlètic i va brillar contra el Ceuta amb una xilena en l’anada i un golàs en la tornada. A més, va marcar el seu darrer gol, i el més amarg, per forçar la pròrroga contra el Málaga amb un remat de cap d’esquena.El canari s’acomiada del club destacant que «estar al Nàstic ha estat una de les experiències més inoblidables de la meva carrera. Encara que ha sigut breu, els moments es quedaran gravats en el meu cor per sempre. Marxo amb un gust agredolç, però orgullós. Aquí teniu un nastiquer més de per vida».
de veure una falta, el collegiat va acabar per dir-li a Gorka perquè sortís del terreny del joc. D’altra banda, Nacho González va ser ex pulsat per una doble amones tació. La imatge de la discòr dia va ser quan, en un contracop, el defensa grana i l’atacant del Málaga van topar al mig del camp. La jugada va oferir dubtes, però l’àrbitre no els va veure i, des del pri mer moment, va treure la targeta gro ga per cas tigar Nacho amb l’expulsió. També cal destacar
gritat física. Els insults són lamentables, però no s’atenen a la realitat». El conseller va destacar que l’àrbitre «es fa
com, en la segona part de la pròrroga i just abans de la suspensió del partit, Roberto va propinar una pilotada a la graderia per a treure una pilota del terreny de joc. Una acció desmesurada i amb agressivitat que normalment és castigada amb una groga. Amb tot, no en va veure cap. Finalment, en el gol d’Antoñito, el jugador va acabar controlant la pilota que va acabar al fons de la xarxa amb la seva mà esquerra. El jugador estava en línia i sense cap defensor a la vora, així que la visibilitat de la presa de la càmera en una repetició va exposar com la pilota, presumptament, topa amb la seva mà esquerra abans de caure als seus peus.
la víctima» i que «tot és una gran cortina de fum» per justificar les decisions arbitrals preses durant el partit.
Alan Godoy celebrant el seu gol contra el Málaga Adrian Disch
Arnau Montreal Quesada
El Vichy Catalan Vòlei Tour torna a Tarragona aquest cap de setmana
Voleibol La platja de l’Arrabassada acollirà a desenes d’esportistes del màxim nivell en aquest circuit català
El Campionat de Catalunya Vichy Catalan Vòlei Tour torna a Tarragona aquest cap de setmana. El circuit català de vòlei Platja compleix la seva cita anual a la platja de l’Arrabassada després de les dues proves disputades a Cunit i a Vilanova i la Geltrú. D’aquesta manera, Tarragona serà la tercera prova i reunirà desenes d’esportistes del millor nivell del 28 al 30 de juny.
Aquest és el quart any consecutiu que Tarragona acull aquest esdeveniment en el qual competiran les categori-
es absolutes femenina i masculina, a més de les cadets i les infantils. L’esdeveniment començarà divendres 28 de juny a la tarda amb la celebració de la fase prèvia, mentre que el dissabte 29 de juny es jugarà el quadre principal i diumenge 29, la fase final. Els partits, tant dissabte com diumenge, començaran a les 9 h i s’allargaran fins al vespre. Les finals es disputaran diumenge a les 18 h (masculina) i a les 19 h (femenina).
Tarragona buscarà coronar als successors de les parelles Sergi Reñé i Óscar Jiménez, en categoria masculina; i Kadri
Martí Rosell guanya la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya Júnior
Natació El nedador del CN Tàrraco, Martí Rosell es va emportar una medalla de bronze el darrer cap de setmana en el Campionat d’Espanya Júnior a Palma. El conjunt tarragoní va estar representat amb Maria Huertas i Martí Rosell, que van participar en el Campionat d’Espanya Absolut Open Trials i el Júnior. En el primer, els
Gairebé un centenar de joves enceten el Campus del CV Sant Pere i Sant Pau
Vòlei Gairebé un centenar de joves participen des d’aquest dilluns en el 13è Campus de Vòlei Platja del CV Sant Pere i Sant Pau a la platja de l’Arrabassada. El Vòlei Platja tenyirà de vermell l’Arrabassada fins al 26 de juliol i hi participen una mitjana de 90 alumnes nascuts entre el 2007 i el 2016. AMQ/Cedida
tarragonins van poder competir amb grans esportistes que van obtenir el bitllet als Jocs Olímpics de París. Rosell va assolir el guardó en la categoria dels 400 metres lliures. El tarragoní, juntament amb Maria Huertas, va disputar 4 finals C júniors, van aconseguir dues millors marques personals i van entrar tres vegades en el top 8. Redacció
Puri i Júlia Garrido, en categoria femenina. Tots ells es van coronar com a campions absoluts en l’edició anterior de la prova a la Platja de l’Arrabassada.
El conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Berni Álvarez, va destacar que «estem convençuts que aquesta gran cita esportiva tornarà a ser un èxit reunint a centenars de persones que gaudiran de l’esport i del litoral tarragoní». A més, ha agraït la confiança a la Federació Catalana de Voleibol «per tornar a confiar en Tarragona per esdevenir seu d’aquest
La prova del Campionat de Catalunya serà del 28 al 30 de juny
torneig» i ha animat a la ciutadania a apropar-se a la platja de l’Arrabassada «per viure
en directe el millor vòlei platja». Les finals es disputaran el diumenge i seran retransmeses al lloc web d’Esport 3. De moment, les inscripcions continuen obertes fins avui a les 12 hores.
El Campionat de Catalunya de Vòlei Platja és organitzat per la Federació Catalana de
Voleibol i a Tarragona compta amb el suport de l’Ajuntament mitjançant Tarragona Esports. Després de la prova d’aquest cap de setmana, el relleu l’agafarà Cambrils (6 i 7 de juliol) i l’Hospitalet de l’Infant (27 i 28 de juliol). La final serà a Barcelona del 24 al 25 d’agost.
Marc Buscail no continuarà al CB Tarragona de Borja Comenge la pròxima temporada
Bàsquet L’Ibersol CBT i Marc Buscail separen els seus camins. Després de sumar nou anys a l’entitat cebetista, l’ala pivot continuarà la seva carrera lluny del Serrallo. Buscail va aterrar al CBT als 12 anys i va passar per totes les categories inferiors del club blau fins a arribar a formar part del primer equip la temporada 2021-2022. En-
guany, la seva participació a l’equip ha sigut de 12:38 minuts per partit i 3,3 punts i 2,7 rebots de mitjana per encontre. La seva presència en els duels va anar a la baixa amb l’arribada dels nous fitxatges a la meitat de la temporada. Buscail és la quarta baixa confirmada després de Dani Tugores, Ferran Torres i Artur Alaminos. AMQ
Redacció
La final del Vichy Catalan Volei Tour del darrer any a la platja de l’Arrabassada de Tarragona. Gerard Martí
Marc Buscail en un duel amb el CB Tarragona. CBT
El nedador del CN Tàrraco, Martí Rosell amb el bronze . Cedida
El TSJC aplica per primera vegada l’amnistia amb l’exconseller Buch
i l’escorta de Puigdemont
Justícia També ha eximit 16 manifestants independentistes de les seves penes de presó i les multes
ACN
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit amnistiar l’exconseller d’Interior Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó i 20 d’inhabilitació pels delictes de malversació de fons públics i prevaricació per nomenar com a assessor un mosso d’esquadra que feia d’escorta de l’expresident Carles Puigdemont quan va marxar de Catalunya el 2017. El tribunal també ha amnistiat aquest mosso, Lluís Escolà, condemnat pels mateixos delictes a quatre anys de presó i 19 d’inhabilitació. La sentència de l’Audiència de Barcelona del setembre passat també obligava tots dos condemnats a pagar 52.712 euros, quantitat que també ha estat perdonada. La sentència es pot recórrer al Tribunal Suprem.
En la sentència, de 18 pàgines, els quatre magistrats de la sala d’apel·lacions interpreten unànimement que la llei d’amnistia afecta el delicte
de malversació quan els diners públics s’hagin destinat als fets amnistiables, és a dir, a promoure la independència de Catalunya. En canvi,
no consideren que es pugui amnistiar la malversació si els fons públics van enriquir patrimonialment algú al marge de la promoció de la inde-
PSOE i PP pacten renovar el CGPJ i reformar la llei sobre el poder judicial
Política Bolaños i Pons ratifiquen l’acord en una reunió a Brussel·les
El PSOE i el PP han tancat un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, reformar la llei sobre el poder judicial i el ministeri fiscal, així com per nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional. El pacte posa fi a més de cinc anys de controvèrsia per l’elecció de la cúpula judicial a Espanya. El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, i el cap negociador dels populars, Esteban González Pons, es van reunir ahir a la tarda a Brussel·les i, posteriorment,
van ratificar el pacte en una cerimònia de firma amb la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, que va fer de mediadora en l’últim tram de negociació. En una roda de premsa per separat, però conjunta amb Jourová, Bolaños i Pons van defensar l’acord, que veuen positiu per al sistema judicial espanyol. Segons un comunicat de PP i PSOE, el pacte inclou una «immediata renovació» del CGPJ, la presentació d’una proposició de llei orgànica que «reforçarà la independència del poder judi-
cial» i el nomenament de José María Macías Castaño, com nou magistrat del Tribunal Constitucional.
L’òrgan de govern dels jutges té el mandat caducat des del desembre del 2018. Fins ara el PP ha fet descarrilar tots els intents de dur a terme la renovació dels vocals del CGPJ, que respon encara a la majoria absoluta de Mariano Rajoy. En aquests més de 2.000 dies, els populars han trencat les negociacions adduint els pactes del PSOE amb Podem, primer, amb els independentistes catalans, després, o per la llei d’amnis-
pendència. Així, el sou que va percebre Escolà com a assessor, pel fet de ser pagat perquè protegís a Puigdemont, es considera un acte que pro-
Buch i Escolà estaven condemnats almenys a quatre anys de presó
movia la independència, i per això queda amnistiat.
Primers manifestants
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també ha amnistiat 16 independentistes condemnats per aldarulls en set protestes a Barcelona entre el 2018 i el 2020. Es tracta de set dels casos que la sala d’apel·lacions de l’alt tribunal tenia sobre la taula pendents de recursos contra les condemnes imposades per l’Audiència de Barcelona i sobre els quals s’havia demanat l’amnistia per part de les defenses. A tots se’ls absol de les responsabilitats penals i de les econòmiques que no siguin les indemnitzacions a policies lesionats, que queden fora de la llei d’amnistia. Es tracta de sis joves arres-
tats per les protestes del 30 de gener del 2018 al parc de la Ciutadella quan es va frustrar la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, cinc dels quals van ser condemnats a entre 5 i 12 mesos de presó, i un estava pendent de judici; quatre condemnats a un any de presó, un a tres anys i un a set anys i mig per tres protestes de l’octubre del 2019 al centre de Barcelona; Víctor Verdejo, condemnat a tres anys de presó per la protesta del Tsunami Democràtic al Camp Nou el desembre del 2019; i els anomenats Tres de Granollers, condemnats a tres anys i tres anys i mig de presó per aldarulls prop de la plaça Catalunya l’1-O del 2020. Una trentena de persones es van concentrar ahir a la plaça de la Porxada de Granollers per celebrar l’aplicació de la llei d’amnistia en tres manifestants de la ciutat. Els joves, coneguts amb el nom dels Tres de Granollers, van participar en les protestes del tercer aniversari de l’1-O a Barcelona, l’any 2020, i dos d’ells van ser presents en l’acte fet al centre de la capital vallesana, on es va brindar amb cava. «Acaba el patiment de tres famílies durant 4 anys», va afirmar l’advocada d’Alerta Solidària Norma Pedemonte. Encara quedarà pendent si un agent dels Mossos d’Esquadra recorre a la via civil per reclamar danys a un dels tres joves, a qui inicialment li reclamaven 76.000 euros.
tia, entre altres.
Mediació a Brussel·les La Comissió Europea va implicar-se després d’anys
advertint sobre l’impacte del bloqueig en tot el sistema judicial espanyol. La CE apressava l’Estat a «adaptar el procés d’elecció per tenir en
compte els estàndards europeus». És a dir, que almenys la meitat dels membres de la cúpula judicial fossin designats pels mateixos jutges.
Imatge d’arxiu de l’exconseller d’Interior Miquel Buch, recentment amnistiat pel TSJC. Gerard Vilà/Ariadna Reche
Esteban González, Vera Jourová i Félix Bolaños després de signar l’acord per la renovació del CGPJ. ACN/A.C.
Editorial
Creure en la gent de la casa
Josep Maria Andreu va plegar ahir com a president del Club Gimnàstic de Tarragona. Ho va fer tres dies després del fatal desenllaç de la final del play-off d’ascens, malgrat que va recalcar que la decisió estava presa amb anterioritat. Andreu fa un pas al costat després de gairebé dues dècades en el càrrec –en dues etapes, la darrera des del 2012–. Amb ell s’han viscut ascensos gloriosos, com el de l’any 2006 a Primera Divisió o el del 2014 a Segona. També moments cruels, com el del passat cap de setmana, el de Llagostera o Vigo. Massa esforç per a poca recompensa. Gràcies, president. El relleu, ara
per ara, és una incògnita. El que està clar és que aquest any ha estat un gran any per al Nàstic. L’equip ha tornat a engrescar a la ciutat, la gestió esportiva ha estat molt bona i el més important: s’ha assolit una continuïtat i s’ha confiat en la gent de la casa i del territori. Aquest és el camí que hauria de seguir el Nàstic per a tornar allà on es mereix, que no és un altre lloc que, com a mínim, la Segona Divisió. Sigui qui sigui el president, cal confiar en els jugadors i tècnics que coneixen l’equip, el club i la ciutat. Aquella gent que sent els colors i l’escut i que mobilitza la ciutadania.
Fiscal, fiscals, fiscalitat
Fiscal és un petit poble de l’Alt Aragó, just al costat del poble on eren originaris els meus rebesavis, a la vora del riu Ara. Bona gent, gent de muntanya, ramaders que ajuntaven asses catalans amb egües franceses per criar mules, que en acabat venien per tot l’Aragó i fins i tot a Castella. El nom es perd dins la boira de la història, perquè apareix enregistrat en diferents formes fonètiques Fiskal o Fiscalie. El cert és que era una cruïlla de camins, on és probable que hi hagués alguna mena de burots per cobrar impostos de trànsit.
Però fiscal és també un membre de la judicatura que té per funció la defensa de la llei i de l’ordre establert. Acostuma a ser l’acusador quan hi ha un judici a un presumpte delinqüent i aporta les proves que recullen altres forces com les d’ordre públic, per demostrar l’eventual culpabilitat del reu. Sovint, però, als judicis més comuns el fiscal és un senyor molt serio que es queda amb un racó del jutjat o de la sala mig endormiscat, que al final ofereix una breu opinió jurídica i deixa al jutge que prengui les decisions. La gent de la meva edat majoritàriament hem tingut més coneixement del sistema judicial nord-americà que no pas el que tenim aquí. És evident que Hollywood ha fet un enorme esforç de difusió i utilització del sistema jurídic amb multitud de sèries de televisió i pel·lícules en les quals es veu clarament definida la contesa entre els advocats defensors que acostumen a ser molt llestos i espavilats i guapos contra el fiscal que sempre sembla defendre els interessos més foscos o menys evidents i que acostuma a ser el perdedor. Recordeu-vos del fiscal del districte de les sèries de Perry Mason dels anys 60 i 70. Els fiscals els Estats Units són els funcionaris elegits per votació popular vull és una carrera que té un cert component polític i molts fiscals poden aca-
bar optant per una carrera cap al govern d’un estat. Aquí no. Els fiscals formen part d’un cos facultatiu, perquè tot són juristes que a més han hagut de superar unes oposicions prou dures i que complementen l’actuació judicial defensant els principis de la legalitat i la defensa de l’Estat o almenys de l’statu quo. A més a l’estat espanyol hi ha la figura de l’advocat de l’Estat que no es coneix amb altres països de l’entorn i que sempre resulta d’alguna forma compromesa per la seva directa vinculació amb l’estat o, més concretament, el poder executiu. Aquests dies hem vist després d’un llarg període de silenci, l’aparició a la llum pública dels quatre fiscals que participaren en el judici contra els polítics independentistes ara fa sis anys i, precisament, manifestant-se en contra de l’aplicació de la recentment aprovada llei d’Amnistia. És bastant obvi que el posicionament d’aquests professionals, just en el moment actual, té a veure més en impedir l’aplicació d’una llei, aconseguida per a conformar els acords que donen suport a l’actual govern del PSOE a l’estat, que no pas una correcta aplicació d’uns extrems jurídics d’interpretació ja fa temps resolts com pot ser el malbaratament de fons públics per part del govern de la Generalitat. Tal cosa no
Els fiscals els Estats
Units són els funcionaris elegits per votació popular vull és una carrera que té un cert component polític i molts fiscals poden acabar optant per una carrera cap al govern d’un estat. Aquí no
va succeir o, i en qualsevol cas, no va representar un enriquiment personal dels membres del govern, concretament el MH President Puigdemont. Per cert, tal com es reconeix a la sentència del «procés». La fiscalitat és una altra cosa, enterament. La fiscalitat o la legislació fiscal és el conjunt de les lleis i de les normes que es refereixen als impostos. D’impostos hi ha hagut sempre. Se citen a la Bíblia amb allò de quan li preguntaren els fariseus si s’havien de pagar i, en agafant la moneda amb l’efígie del Cèsar, va dir que donessin al Cèsar el que era del Cèsar i a Déu el seu. Tot plegat una forma de quedar bé. El cas és que, almenys modernament i als estats democràtics, els impostos es recapten per a redistribuir-los. Per a fer allò que hauríem de fer entre tots per què és massa gros, com les obres públiques. O per proveir de recursos repartits com el cost de l’assistència sanitària i les medicines, o l’educació i les escoles per a tothom. Igual que els fiscals, la fiscalitat sempre resulta un xic antipàtica. És una obligació imposada. A més hi ha el problema de què ni la recaptació ni la redistribució mai semblen justes. Uns paguen poc o gens i altres se n’aprofiten del repartiment.
A Catalunya aquest sentiment d’inequitat venen de molt antic. Joan Fivaller al segle XV, ja va lluitar contra els impostos i deslliurà una bona part als ciutadans de l’època d’impostos abusius. Per això té una estàtua a la porta de l’Ajuntament de Barcelona. Ara estem igual. Paguem impostos i els diners pensats per a distribuir, no tornen. Ja n’hi ha prou.
Roda el món i torna el mot
Singular
Davant el sintagma ‘finançament singular’ (al titular «Sánchez i ERC exploraran els límits del finançament singular»), ningú amb un poc de sensibilitat lingüística triaria com a objecte d’interès aquest adjectiu tan poc atractiu, i encara menys davant d’un substantiu d’una força gràfica com és finançament, amb Ç i tot. Què més vols. Però resulta que finançament ja el vam fer rodar ara fa un parell d’anys (i segurament podrem tornar-hi d’aquí a deu, o vint), i, en canvi, singular no. Doncs apa, avui esventrarem aquest mot, i ja podeu comptar que valdrà la pena perquè no és tan insuls com sembla.
D’entrada, la gràcia, que no és poca, és que prové d’un mot tan curiós com sengles: curiós perquè no té singular (sengle no existeix) i perquè vol dir ‘un per a cada un o més’. Encara que sigui un cultisme, o pitjor, un cultisme de conreu estrictament literari, a mi sempre m’ha estat simpàtic perquè, precisament per això, el faig servir als tallers d’empoderament: un truc que es proposa als aspirants a no canviar de llengua és engaltar, a l’hora de demanar dues consumicions, «sengles tallats», per exemple (o sengles el que sigui). Com que previsiblement el cambrer no ens entendrà, ho repetirem però, atenció, en veu més alta i amb posat de pensar «com pot ser que no hagis entès una paraula tan corrent?». Com és lògic, no es tracta d’humiliar ningú sinó d’empoderar-nos lingüísticament, i us asseguro que sentir-se un mateix pronunciant un mot difícil com aquest, en veu alta i en una situació real, al contrari d’allò que fem d’abaixar la veu i acotar el cap com demanant perdó, és molt eficaç.
Va, què més té d’interessant? Doncs ni més ni menys que un animal, el nostre estimat porc senglar, avui anomenat senglar i prou. Ah, sí? I d’on ve, això? Doncs es veu que (porc) senglar és l’anostrament de (porcus) singularis, perquè ‘va sol, salvatge’. Realment, se non è vero è ben trovato
La gràcia, que no és poca, és que prové d’un mot tan curiós com sengles: curiós perquè no té singular (‘sengle’ no existeix) i perquè vol dir ‘un per a cada un o més’. Encara que sigui un cultisme, o pitjor, un cultisme de conreu estrictament literari, a mi sempre m’ha estat simpàtic
I encara una altra de més bona: un segon parent curiós és l’adjectiu senzill, que d’entrada tampoc ho diries, però que s’entén per via etimològica: ‘del castellà sencillo, antigament senziello, del llatí vulgar singellus, diminutiu de singulus, ‘un de sol’’. És a dir, senzill en el sentit d’únic, no de simple.
I ara sí: la resta de l’escassa família ja és, en efecte, insulsa i previsible i sense gaire interès (els derivats singularitat, singularitzar, singularització i singularment). Si fa no fa com les famoses negociacions del titular, que es van repetint any rere any i es repetiran fins a la fi dels temps.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
Tribuna
Xavier Allué
Més de 170 nens a Tarragona participen en els campaments de CaixaProinfància
Societat L’entitat destina més de 9 milions d’euros
Redacció
El programa CaixaProinfància, de la Fundació la Caixa, posa en marxa campaments d’estiu, colònies urbanes i centres oberts a tot Espanya i on a Tarragona on estan previstos més de 170 participants. L’entitat destina més de 9 milions d’euros a l’impuls d’aquestes activitats de lleure educatiu durant els mesos de vacances escolars, que es desenvoluparan a través de més
de 300 entitats socials que col·laboren amb el programa CaixaProinfància, entre les quals més d’un centenar a Catalunya, 4 d’elles a Tarragona. Aquest estiu, el programa posa el focus en els beneficis de l’activitat física i la desconnexió digital com eines d’integració i desenvolupament de la infància. L’accés a aquestes expeiències extraescolars incideix en els resultats acadèmics i es reconegut com un factor important que condici-
Alumnes de l’escola del Morell presenten les seves propostes per un municipi més verd
Societat Els alumnes de 6è de l’Escola Ventura Gassol del Morell van presentar, ahir, a l’ajuntament del municipi les seves propostes per millorar la indústria petroquímica de la zona. Totes les propostes van en la línia de millorar la gestió dels residus de l’empresa Repsol. Dins del projecte Erasmus+, els alumnes han estudiat el funcionament de l’empresa Repsol i han elaborat propostes de millora per gestionar millor els residus i fer-la més ecològica. Els estudiants han investigat, han assistit a xerrades de la plataforma Cel Net i han viatjat aAgazzano per conèixer el funcionament d’una granja de formatges que treballa amb energia circular fent servir biogàs. Redacció
60 joves participen al campament inclusiu que l’ONCE organitza a Calafell
Societat Una seixantena de nens i joves amb i sense descapacitat participen al campament inclusiu que l’ONCE organitza del 25 de juny al 6 de juliol a la Casa de Colònies Artur Martorell a Calafell. Amb el títol DeportivONCE el protagonista absolut serà l’esport, amb motiu dels Jocs Olímpics Redacció/Cedida
ona l’èxit educatiu. «Tots els nens i nenes haurien de poder gaudir de l’estiu i les seves vacances. Per aquest motiu mitjançant aquestes activitats obertes de lleure educatiu, reforcem el nostre compromís amb la igualtat d’oportunitats dels infants i donem suport a les famílies que més ho necessiten en una època de l’any que comporta dificultats a moltes llars», ha assegurat el subdirector general de la Fundació
Participen nens, nenes i adolescents en risc de pobresa o exclusió social
”la Caixa”, Marc Simón. A més dels campaments d’estiu, les colònies urbanes i els centres oberts, el programa impulsa el desenvolupament dels infants durant tot l’any a través de reforç edu-
catiu, equipament escolar, suport psicològic, tallers educatius familiars i ajudes per a alimentació i higiene infantil, ulleres i audiòfons. L’any passat, CaixaProinfància va atendre més de 65 mil nens.
¡Muchas felicidades Jucy! ¡Muchas
Fotografia d’una de les activitats del programa CaixaProinància. Cedida
Presentació de les propostes de millora dels alumnes de l’Escola Ventura Gassol del Morell. Cedida
Necrològiques
Tarragona
Emilia Lara Sanchez.
Morí el 24.06 a 76 anys. El seu funeral serà avui a les 12:30 h. al Tanatori.
Francisco Soler Sanchez.
Ha mort a 84 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori.
Reus
Fina Papaseit Conesa.
Ha mort a 90 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori.
Pacients i infermers disposaran de canals destinats al suport emocional
Societat La Fundació Mémora i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) han signat un conveni de collaboració que té com a objectiu millorar l’acompanyament tant de pacients com del personal sanitari durant el procés final de vida. En concret, i a través d’aquest acord, les dues entitats treballaran
conjuntament en la realització de projectes de formació per a les infermeres i infermers centrats en l’acompanyament durant l’etapa final de la vida; i s’oferirà suport emocional per a les persones que transiten per aquests moments delicats, tant en el que respecta als pacients i familiars com als professionals. Aquest acord, amb una dura-
Capitania Marítima lliura el premi Redes a la seguretat marítima en vaixells de pesca
ció de dos anys des de la seva signatura, posa de manifest el compromís del CODITA en oferir formació professional continuada a les seves col·legiades i col·legiats mitjançant la col·laboració amb entitats de reconegut prestigi en el seu àmbit d’actuació. Els col·legiats podran accedir a accions formatives presencials i en línia.
977 21 11 54
Societat La Capitania Marítima de Tarragona, pertanyent a la direcció general de la Marina Mercant va commemorar en Dia de la Gent de Mar amb el lliurament, a la seu de la Subdelegació del Govern, del I Premi Redes a la seguretat marítima als vaixells de pesca. El vaixell ‘Rafael y Carlos’, pertanyent a la Confraria de Pescadors
de l’Ametlla de Mar va aconseguir aquest reconeixement. A l’acte van assistir el subdelegat del Govern a Tarragona, Santi Castellà; el capità marítim de Tarragona, José Manuel Robledano i la subdirectora general de Seguretat, Contaminació i Inspecció Marítima de la direcció general de la Marina Mercant, Ana Núñez. Redacció
Moment de la signatura del conveni entre les dues entitats. Cedida
El premi va correspondre al vaixell ‘Rafael y Carlos’ de l’Ametlla de Mar. Cedida
Avui felicita als que es diuen: Pelai, David i Perseveranda.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Atenció en els desplaçaments en totes les activitats que tinguin relació amb contractes unions. El que en un principi sembli fàcil es complicarà
LLEÓ
23/07 al 22/08
L’ambient familiar mancarà en alguns moments de la perspectiva adequada et trobaràs confós en els teus sentiments. Flexibilitza més la teva ment.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Ull amb les precipitacions a l’hora de posar en pràctica les teves idees. Un amor està molt a prop però intenta no córrer riscos innecessaris.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Seran els canvis en el teu humor el que potenciarà la teva sensualitat et farà buscar el contacte amorós. La teva mirada serà magnètica captivadora.
VERGE
23/08 al 22/09
Bon moment per a agilitzar la teva part intel·lectual dedicar-te de ple a aquesta labor. La relació amb amistats et seran de gran utilitat en tot.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Acusaràs cert grau depressiu a causa d’aquesta timidesa no controlada que t’està fent perdre unes molt bones oportunitats en el terreny passional.
BESSONS
21/05 al 20/06
Tot estarà sota el teu control i no hi haurà res que fuita al teu poder organitzatiu. Els mínims detalls seran contemplats podràs avançar en tot.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Seran fàcils els alts baixos tant físics com anímics durant la jornada. Tot és producte de la teva hipersensibilitat aguditzada en els últims temps.
20/01 al 18/02 AQUARI
Nombrosos contactes socials t’aclapararan. En el social ho passaràs molt bé però no ho barregis les teves responsabilitats amb en l’amor.
21/06 al 22/07
Dia positiu per a iniciar noves empreses i canvis. La sort l’atzar et somriuran avui les possibilitats d’èxit es donaran de manera fàcil.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Analitza la forma de tracte que vens donant a la parella. Per voler abastar massa en els teus assumptes t’estàs oblidant dels mínims deures amb ella.
19/02 al 20/03 PEIXOS
La resignació arriba a ser un bon remei contra les situacions conflictives que en la parella es produeixen, amb calma tot tornarà al seu llit.
Sudoku
Farmàcies
TARRAGONA:
Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Sans Benet, Gerard Av. Barcelona, Bloque Azul. Telèfon 977 313 457.
SALOU:
Magriña Ferrando, Esteve. Punta del Cavall, 4 (Cap Salou). Telèfon 977 371 170.
VILA-SECA:
Anuncis classificats
LLOGUER
BUSCO PIS DE LLOGUER A SANT PERE I SANT PAU ZONA MERCADONA Tel. 669.863.916
TRASPÀS
ES TRASPASSA CAFETERIA-PASTISSERIA en plena activitat, per jubilació a Calafell. Tel. 687.906.690
PÀRQUINGS
VALL DE L’ARRABASSADA
EXCELENTE MASAJISTA. Particular. Tel. 663.195.232
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
VICTORIA MASAJISTA.
12:00 Gastromòbil
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Teló de fons
16:00 Fet a mida
18:00 Pica lletres
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 Fet a Mida
11:00 Com la Nit i el Dia
12:00 Quina Animalada!
12:30 Com la Nit i el Dia
13:30 SPi+TV
14:00 Notícies 12
14:30 Com la Nit i el Dia
15:30 SPi+TV
16:00 Fet a Mida
18:00 PicaLletres
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 30 Com la Nit i el Dia
21:30 Va passar aquí Catalunya
22:00 Notícies 12
22:30 Com la Nit i el Dia
23:30 Va passar aquí Catalunya
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargà- ria indefinida. Les del pentagrama, per exemple. 2. Llaurades. Destruir una bona acció. 3. Lletra. Ensopit capgirat. Mercuri. 4. Final del tren. En cap moment de la vida. Posat a l’amanida. Vocal. 5. Estima. Parts estretes d’un objecte. 6. Roca tallada. Noia que porta una canoa. Extrem del cap. 7. De xai, de vedella... Tornarà el que havia agafat. 8. A València en diuen eixides. Apartament. Lletra girada. 9. Untaré sense un i per baix. Dent picant que puja. Lletra girada. 10. Necessari al billar. Relatiu a l’alàlia. Extrem del cos. 11. Marxar cap allà. Part central dels fets. Cinquanta. Vertical amb punt. 12. Enmig d’un acord. Reduït. Lloc on cal respectar el torn.
VERTICALS: 1. Fer que el cotxe s’aturi de cop. Xocar violentament. 2. Moneda d’Osaka. Trauran els mocs. 3. Remugant del Perú. Emprendre la lluita. 4. Angle recte. Part de la camisa. Cop de veu. Nota. 5. Nascuts a Mèxic.Vocal. Cua de gos. 6. Utilitzi. Sinó que... Líquid blanc. 7. Fons del pis. Adorno l’arbre. Argent. 8. Invisible. Principi dels temps. 9. Cent u. Autèntiques. Mil sense cap. 10. Desitjat. Taca sense marges. Carboni. 11. Antic francès que puja. Tercera de moltes. Origen. Dues de febles. 12. Senyor escurçat. Amb forma d’aspa. Extrem de la cua.
27º 19º
Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic. Av. Independència, 1. Telèfon 977 360 466.
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs). Telèfon 977 608 842.
EL VENDRELL:
Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37. Telèfon 977 155 964.
Solucions
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia cel serè o poc ennuvolat per núvols alts que circularan de sud a nord del territori; a més, fins a mig matí, hi haurà algun núvol baix a la meitat sud del litoral i del prelitoral, així com a l’extrem nord de la costa.
Temperatura
A partir de migdia i fins al vespre són probables alguns ruixats aïllats a l’extrem nord del Pirineu. Seran d’intensitat feble o localment moderada i acumularan quantitats de precipitació minses o poc abundants. És probable que vagin acompanyats de tempesta.
Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel: 623.387.479
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TREBALL
BUSCO TRABAJO de LIMPIEZA o CUIDADO de PERSONAS. Tel: 657.027.166
TERÀPIES
MASAJE RELAJANTE. Terapia sensitiva. Libera tus tensiones. Tel. 674.072.637
MASAJE RUSSO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda
Solució: nivell mitjà
Mots encreuats
LGolfus de Tàrraco
Laura cum laude
No tinc bon record de la majoria de profes. De la selectivitat sí. La vaig ‘preparar’ a la platja de l’Arrabassada, com un anunci d’estiu d’Estrella. L’objectiu era treure prou nota però no gaire alta, per entrar a periodisme, que no calia cap gran nota. També havia de demostrar que no era un empollón, que no ho he estat mai de la vida, creieu-me. Estava mal vist ser-ho tot i que el bulling, com els sindicats franquistes, anava de dalt a baix, d’alguns dels mestres a la majoria o totalitat de l’alumnat. Democràcia orgànica, en deien. Orgànica, pels clatellots al cap o els cops de regle als dits.
a primera pedra del que havia de ser el Canal navegable entre Reus i Salou. Un fragment del crani i la mandíbula d’un individu del Neolític, trobades a la partida del Brugar, que Salvador Vilaseca va batejar com El primer reusenc. El cocodril Edu, que Eduard Toda va portar d’Egipte i va regalar al Centre de Lectura. La talla original del Jueu del Raval, del 1763. La pistola, els binocles, el ros i la cartera de campanya del General Prim. Aquests són només alguns dels 160 objectes que, des del passat 20 de juny, s’exposen al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus. La mostra, titulada Gran Reserva. Les col·leccions del Museu de Reus al descobert, és un recorregut per la història local a través d’aquesta extraordinària selecció de peces que conformen el fons de les diverses col·leccions del Museu de Reus (arqueologia, etnologia, història, art i fotografia i imatge en moviment).
Exposicions A ‘Gran reserva Les col·leccions del Museu de Reus al descobert’ es mostren peces icòniques de la història local
La sala de les meravelles del Salvador Vilaseca
Aquesta exposició ha estat impulsada coincidint amb el tancament per obres del Museu d’Art i Història. «Des de la seva inauguració l’any 1934, ara fa 90 anys, el Museu de Reus ha esdevingut un referent a la ciutat pel que fa a la protecció, salvaguarda i difusió del patrimoni reusenc i de
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
més enllà, arribant a consolidar una col·lecció de més de 815.000 peces», explicava Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística en la inauguració de la mostra.
En el recorregut també s’expliquen les dues vies per les quals els Museus de Reus han anat ampliant les seves col·leccions i que són, d’una banda, les adquisicions, companyes de recol·lecció, excavacions arqueològiques o compres realitzades directament pel museu i, de l’altra, les donacions dipòsits i comodats de mecenes
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
i donants. Aquesta segona via és, de fet, el gruix d’entrada més important de les col·leccions locals, de manera que aquesta exposició vol ser també un reconeixement a aquestes persones i entitats.
Gran Reserva. Les col·leccions del Museu de Reus al descobert es complementa amb una segona exposició, inaugurada la mateixa setmana, al Centre de la Imatge Mas Iglesias. Allà s’hi ha programat la mostra I la festa continua, entesa com una perllongació de la popular Ara toca festa, on el visitant podrà contemplar les claus de la cultura reusenca, especialment aquella relacionada amb les festes de Sant Pere i la Misericòrdia.
L’exposició del Museu Salvador Vilaseca es podrà visitar fins a l’1 de febrer de 2025 i la del CIMIR fins al 31 de desembre del mateix any.
Tresors locals
Entre les peces hi ha el cocodril ‘Edu’, restes d’un home del Neolític i un alambí
De tota manera, Sant Joan Baptista de la Salle, Minerva, o a qui toqui fer els càstigs divins, em va ‘premiar’ la deficient preparació amb la miopia que arrossego des del dia de la sele, en què vaig descobrir horroritzat que no hi veia tres dalt d’un ruc dibuixats a la pissarra. El bulling s’ha fet més refinat, tecnològic i selectiu i està més perseguit. Per sort. L’esforç i el bon exemple no estan tan mal vistos. Espero. I les i els alumnes són més capaços de compaginar estudis i oci. La Laura Ribes, de Torredembarra, ha tret una de les notes més altes de les PAU, un 9,8, és monitora a l’Espai Jove, toca en un grup de música i porta un taller de rap. I treballa al mateix càmping d’Altafulla que jo ho havia fet d’electricista amb el meu pare. De l’última dada no en feu cap cas, és només per si se m’encomana alguna cosa d’aquesta jovenalla tan intel·ligent i preparada. Gaudeix-ho, Laura!
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Amb la col·laboració de:
Distribució controlada:
Cristina Serret Alonso
El Jueu del Raval i l’entrada a l’exposició, que inclou més de cent-cinquanta objectes del fons del Museu de Reus. Adrián Disch