Tarragona 3
La planta depuradora de Tarragona arribarà a generar el 90% de l’energia que consumeix
Esports 12
L’extrem balear Víctor Narro es converteix en el primer fitxatge del Nàstic de la temporada 2024/25
Demografia
La natalitat al Camp de Tarragona es manté en caiguda lliure
L’any 2023 va caure un 1,8% i les comarques on més es van reduir els naixements van ser el Priorat i l’Alt Camp
Salou és el tercer municipi català de més de 20.000 habitants en nombre de nadons de mare estrangera
Tarragona 2
El Concurs de Focs il·lumina Tarragona
Milers de persones es reuneixen a la zona del Miracle i del Balcó del Mediterrani per poder veure la primera jornada de la competició
Reus
El Pla Estratègic de Salut Sant
Joan tanca etapes complint objectius
S’han instaurat noves unitats docents, s’ha ampliat la cirurgia robòtica i s’ha millorat l’experiència del pacient 6
ERC questiona la gestió municipal de les subvencions a les AAVV Tarragona 4
Gerard Martí
Opinió 13 Alberto Bondesio Martínez. Segona volta francesa: Llibertat, Igualtat i Fraternitat
La pirotècnia Josman engega el 32è Concurs de Focs Artificials amb un espectacle de llum i color
Espectacles Milers de persones van sortir al carrer per gaudir de la primera jornada del certamen
La platja del Miracle es va omplir de gom a gom ahir a la nit durant la primera jornada de la 32a edició del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Milers de persones van sortir ahir al carrer per presenciar l’espectacle de la pirotècnia Josman, de Cambeo-Coles (Ourense), que va ser l’encarregada d’inaugurar el certamen. El
Balcó del Mediterrani, el parc de les Granotes, el passeig de les Palmeres, el vial William J. Bryant... Els tarragonins, i també els turistes, feien tombs buscant el millor lloc per veure els focs. Com és ha-
Dia 1
Un rematada final amb «marca gallega»
La pirotècnia Josman va ser l’encarregada ahir d’encetar la 32a edició del Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Dani Montero, expert en pirotècnia i jurat del concurs, explicava ahir a Diari Més que l’actuació dels gallecs va destacar pel ritme, pel seu joc amb els diferents nivells, així com per les seccions de camuro i cracker. Alhora, Montero apuntava que «la culminació ha estat el crescendo final. Han tirat molt material mentre anaven pujant la intensitat». Montero explicava que la pirotècnia «ha culminat amb una rematada de trons digna de marca gallega».
La platja del Miracle i el Balcó del Mediterrani es van omplir de gom a gom
bitual, molts van aprofitar per passar el dia sencer a la platja, i és que el dia acompanyava. Equipats amb tovalloles, cadires, carmanyoles amb menjar i neveres amb beguda variada, moltes famílies, parelles i grups d’amics van arribar aviat per fer-se un forat on acomodar-se. És cert que fa unes setmanes es va reposar sorra al Miracle, però, tot i això, l’espai continua quedant-se petit.
Un cop es va pondre el sol,
poques persones quedaven a l’aigua, ja que tothom es preparava per gaudir dels focs artificials. Desenes de vaixells s’acostaven també a la Punta del Miracle per tenir vistes privilegiades. Diversos «oh!» s’escoltaven entre el públic, que aplaudia l’espectacle de la companyia Josman. Aquesta nit, continuarà el certamen amb la pirotècnia Pibierzo.
Redacció
La 32a edició del Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona va arrencar ahir amb l’espectacle de la pirotècnia gallega Josman. Gerard Martí
La planta depuradora d’Ematsa converteix el fang en energia per a autoconsum
Tecnologia Produirà un 90% de l’energia que consumeix
L’Estació de depuració d’aigües residuals (EDAR) de Tarragona ha fet passes de gegant cap a l’autosuficiència. Des de principis d’any, la planta compta amb un sistema de cogeneració d’energia que permet aprofitar els fangs extrets durant el procés de tractament de l’aigua convertint-los en energia renovable —elèctrica i tèrmica—, que es destina al consum de la mateixa depuradora. Aquesta nova infraestructura permet generar un 70% de l’energia que es consumeix anualment a l’EDAR. Amb les plaques solars que s’han instal·lat recentment, l’estalvi arriba fins al 90%. En dies assolellats, fins i tot es pot assolir el 100%.
«La gestió eficient i sostenible de l’aigua és una de les prioritats absolutes d’Ematsa», assegurava ahir l’alcalde i el president de l’empresa municipal, Rubén Viñuales. El batlle assenyalava que «aquesta iniciativa és un clar exemple d’economia circular». En aquest sentit, creu que la implantació del nou sistema de cogeneració és «un canvi de paradigma pel que fa a la gestió del cicle integral de l’aigua», que passa de
ser considerat un «recurs». El responsable de l’àrea de depuració d’Ematsa, Paco Oliva, explicava que, ara, l’EDAR «no només té la funció de retornar l’aigua residual al medi en condicions òptimes», sinó que també s’encarrega de generar subproducte. L’any passat, es van retirar prop de 150 tones de brossa com tovalloletes o plàstics. «Hi ha un projecte per convertir-les en piles de combustible sòlid per reaprofitar-les a les incineradores», deia Oliva, qui apuntava que l’arena eliminada «es pot utilitzar per a la construcció».
Pel que fa a l’aigua depurada, és captada per AITASA, per a ús industrial.
Durant el 2023, també es van separar 7.400 tones de fang, que és la matèria primera del nou sistema de cogeneració. Amb un procés de digestió anaeròbia, es genera biogàs, el qual, mitjançant la combustió, es genera energia tant elèctrica com tèrmica. Pel que fa a la primera, es destina a l’autoconsum de la
S’ha implementat un nou sistema de cogeneració d’energia a l’EDAR
El tràfic marítim del Port creix prop d’un 16% al maig i arriba a les 2,88 milions de tones
Economia El tràfic marítim del Port de Tarragona durant el mes de maig ha estat de 2,88 milions de tones, un 15,8% més que durant el mateix període de l’any passat, quan se’n van moure 2,49 milions.
Els sòlids a lloure han estat les mercaderies que més han crescut, amb una pujada del 17%, amb els cereals, pinsos
i farines al capdavant. Els líquids a doll han mogut prop de 2 milions de tones, un 15% que durant el maig de l’any passat.
Més vaixells i vehicles
També ha augmentat el moviment de vaixells en un 12,3%, així com l’entrada i sortida de vehicles amb un 14,4%. Pel que fa als creuers, durant el
planta. Respecte a la segona, s’utilitza per climatitzar els edificis d’Ematsa o escalfar l’aigua de les dutxes. La nova instal·lació, que compta amb una potència instal·lada de 390 kW, es va posar en funcionament a principis del 2024. A això, cal sumar-li els 94 kW de les plaques fotovoltaiques que hi ha a la planta. Aquesta autosuficiència permet estalviar l’emissió de 724 tones de CO2 anuals, que equival a la capacitat de carboni de 1.316 pins o a les emissions produïdes pel consum elèctric de 796 llars.
Inversió de l’ACA
Part de la inversió per fer realitat aquest sistema de cogeneració ha anat a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a través del cànon de l’aigua. «En aquesta planta, ja s’ha encetat el camí per assolir l’autosuficiència energètica», deia Isabel Gandullo, directora de l’Àrea de Sanejament d’Aigües Residuals de l’ACA. L’organisme autonòmic preveu que, a mitjà termini, el sistema de cogeneració d’energia pugui arribar a les depuradores de Vila-seca i Cambrils, que se sumarien a les de Tarragona i Reus, sent quatre a tot el territori.
maig n’han arribat vint, amb un total de 29.945 turistes, el que suposa un increment del 51,5% de persones i un 33,3% de vaixells respecte al mateix període de l’any passat.
D’altra banda, pel que fa als accessos terrestres, s’ha observat un creixement en l’entrada i sortida de vehicles pel Port de Tarragona. L’Eix Transversal va registrar 91.192 entrades i 93.358 sortides, mentre que els accessos de Reus i Llevant van registrar 19.510 entrades i 17.816 sortides, amb una variació positiva del 14,4%. Redacció
John Bugarin
L’EDAR Tarragona va retirar prop de 150 tones de brossa, com tovalloletes o plàstics, el 2023. Gerard Martí
ERC denuncia que l’Ajuntament no paga els ajuts a les AAVV
Política Els republicans creuen que les activitats de les entitats «estan en perill»
Redacció
El Grup Municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona denuncia una «manca de transparència i de sensibilitat» del govern municipal amb les entitats veïnals. Els republicans consideren que moltes festes i activitats que organitzen les associacions i federacions de veïns «estan en perill perquè l’Ajuntament no els ha pagat les subvencions».
La consellera María José López va afirmar que en el mandat anterior d’ERC les subvencions es pagaven abans de Sant Joan, perquè algunes festes començaven just després. «A data d’avui encara no han cobrat i moltes no saben quan ho faran ni la quantitat final. No han rebut cap comunicació ni instruccions per part del consistori»,
va reblar López. ERC creu que moltes activitats programades de les entitats estan «en risc de ser cancel·lades».
Canvi informàtic
A més, la consellera republicana va destacar que «el canvi de sistema informàtic no pot ser l’excusa de la consellera Orts perquè no s’hagin abonat les subvencions perquè li recordem que fa dos anys vam modificar i millorar les bases per atorgar les subvencions, amb tota la feina tècnica que això comporta, i la primera setmana de juny ja van cobrar». Els independentistes exposen que la situació és «un problema de gestió, previsió i de voluntat política».
D’altra banda, López va acusar la consellera Sonia Orts d’«amagar» una documentació fins a la celebració de l’última comissió de valo-
MÚSICA
María José López:
«És un problema de gestió, previsió i de voluntat política»
ració de la convocatòria de subvencions de les associacions i federacions veïnals per al 2024 que va tenir lloc el 24 de maig.
Diners retinguts
Segons els republicans, a la reunió les federacions veïnals i també els grups municipals, van ser coneixedors que hi havia entitats que tenien diners retinguts i que no cobrarien la subvenció íntegrament perquè havien de justificar algunes operacions de l’exercici anterior. «Aquesta manca d’informació va provocar que moltes entitats creguessin que se’ls
havia concedit la subvenció, o gairebé tota, que havien demanat quan en realitat el que havia passat és que se’ls havia retingut una quantitat dels diners a percebre fins que no resolguessin uns tràmits», va expressar la republicana.
Demanen transparència
En aquest sentit, López va considerar que la manera de treballar del govern municipal és «no tenir en compte les entitats i ja estem veient que ho estan aplicant contínuament com ha passat amb l’ordenança de terrasses, amb les zones regulades, amb la seguretat i també amb les colles castelleres». La consellera va concloure que és important i molt recomanable que el govern faci un exercici de transparència i que l’alcalde Viñuales surti a donar explicacions».
La Franz Schubert Filharmonia estrena al Camp de Mart un concert de Mozart
Parlar de l’estrena mundial d’un concert de Mozart l’any 2024 hauria de sorprendre, i més, si parlem d’una obra per a flauta i guitarra. No estem parlant d’una composició desconeguda, sinó d’una adaptació del conegut Concert per a flauta, arpa i orquestra de Mozart,
del que se n’ha fet una transcripció per a flauta i guitarra especial, per al concert que oferirà a Tarragona la Franz Schubert Filharmonia, amb el qual tancarà la temporada. El concert estarà dirigit per Christoph Schlüren. El mestre alemany es torna a posar al capdavant de la formació, acompanyat per la flautista Raquele Magalhães i la guitarrista
Gregoriadou, per a proposar un concert únic. El programa es completa amb la interpretació de l’Hymnus de Maiwald, la Burlesca per a flauta i guitarra de Flegello i la Simfonia núm. 2, en fa menor de Scherber. Aquest programa es presentarà una única vegada en format concert al Camp de Mart diumenge, a les 10 de la nit.
Un informe critica l’elevat cost de la plantilla municipal de Tarragona i el seu impacte fiscal
Ajuntament La ciutat se situa en 48a posició entre les 50 ciutats més poblades a Espanya
Pep Santos Alasà
Un informe anual de l’Índex de Llibertat Econòmica de les Ciutats Espanyoles (ILECE) critica l’elevat cost de la plantilla municipal de Tarragona i el seu impacte sobre la població. Amb una puntuació de 38,89 sobre 100, la ciutat ha baixat 15,71 punts respecte a l’any anterior, ubicant-se en la posició 48a del rànquing i rebent la qualificació de «deficient» en llibertat econòmica.
L’ILECE, elaborat per la Fundació per a l’Avenç de la Llibertat, avalua l’acompliment de les 50 ciutats més poblades d’Espanya partint de diferents indicadors distribuïts en quatre àrees. Segons l’estudi, la situació a Tarragona és preocupant en totes les àrees avaluades. També, l’informe considera que els impostos municipals són en nivells molt alts. L’ILE-
La ciutat ha baixat 15,7 punts respecte l’any anterior. Gerard
CE suggereix reduir el cost del consistori per habitant, amortitzar el deute i atraure més empreses.
Juan Pina, secretari general de la fundació responsable de l’informe, creu que les diferències entre ajuntaments no guarden una «relació directa amb el color polític de cada un».
Redacció
Smaro
Amb el concert de diumenge, la Franz Schubert Filharmonia tancarà temporada. CEDIDA
Martí
El festival Jardí Sonor portarà la cançó d’autor a espais patrimonials
Cultura El Fòrum de la Colònia, l’Amfiteatre i el passeig Arqueològic seran l’escenari de concerts
Redacció
El festival de música Jardí Sonor farà parada aquest estiu a Tarragona. El Fòrum de la Colònia, l’Amfiteatre i el passeig Arqueològic seran els escenaris de concerts d’artistes de parla catalana. Respectivament, el 14 de juliol actuarà Raquel Lúa al Fòrum, amb una proposta que fusiona la cançó d’autor amb la música folk. El 24 d’agost arribarà el torn de Guillem Roma a l’Amfiteatre amb un estil autèntic i captivant, segons els organitzadors. Per últim, Júlia Colom cantarà al costat de les Muralles el 10 de setembre. L’artista mallorquina fusiona
Arrenquen les jornades Notes d’Estiu amb una composició de Raquel García-Tomás
Cultura L’Auditori de la Diputació de Tarragona va acollir ahir el concert inaugural de les jornades Notes d’Estiu, que busca contribuir a la reflexió en la comunitat docent de músics. Dr. Goujon va ser la composició escollida per donar el tret de sortida al certamen, creada per Raquel García-Tomás, que recentment va rebre el Premi
Nacional de Cultura de la Generalitat. Francisco Poyato al piano i el contratenor Xavier Sabata van portar a la realitat la composició en un concert que estava obert al públic. Fins al dia 6, les jornades celebraran tres concerts més i deu sessions formatives a les dependències de l’Escola i Conservatori i al mateix Auditori. Redacció
Quatre nous caporals de la Guàrdia Urbana juren el càrrec
Municipal Aquest dimecres han jurat el càrrec 4 nous caporals de la Guàrdia Urbana de Tarragona, que van superar el procés d’incorporació de 17 noves places. Aquests primers comandaments no cal que passin el període de pràctiques ja que estaven habilitats com a caporals des del 2016. Redacció/Cedida
el jazz amb els sons moderns i la cançó mediterrània. A tots tres espectacles s’hi podrà entrar amb el passi tarragoní o a un preu de 6,80 euros. El conseller de Patrimoni, Nacho García, va destacar en l’acte de presentació del certamen la voluntat de l’Ajuntament «de donar vida als monuments i d’aprofitar una ocasió com aquesta per ampliar el nombre de tarragonins amb el passi».
Guillem Roma actuarà el 24 d’agost a l’Amfiteatre. Cedida
Un any del pla estratègic de Salut Sant Joan: humanització, cirurgia robòtica i noves unitats docents
Salut El Pla Estratègic 2023-25 de l’entitat de dret públic completa el seu primer exercici de vigència
Sergi Peralta Moreno
El Pla Estratègic 2023-25 de l’entitat de dret públic (EDP) Salut Sant Joan Reus-Baix Camp, que integra l’Hospital Universitari Sant Joan i altres equipaments de la comarca, marca el rumb a seguir durant un període de tres anys per tal d’oferir «una atenció pública de salut excel·lent», tot fomentant la docència, la recerca i la innovació. Havent complert el seu primer exercici de vigència, l’increment de les unitats docents, la definició de la política «d’humanització», l’ampliació de la cartera de serveis, la introducció de la cirurgia robòtica o la millora de l’accessibilitat telefònica a l’atenció primària
són cinc dels èxits que s’han assolit. «S’han aconseguit moltes coses i, a més, és un pla viu i dinàmic», remarca la cap d’estudis de l’Hospital Universitari Sant Joan, Lourdes Rofes, atès que objectius i projectes —més d’un centenar per any— es van adaptant segons les necessitats del territori, dels pacients i del personal i hi ha el comitè de seguiment de planificació estratègica que els revisen periòdicament. El percentatge de consecució és d’un 90%.
El pla es divideix en quatre eixos. El primer, Compartim coneixement i promovem una entitat sostenible, se centra en l’aprenentatge i la innovació. Rofes assenyala que s’han incrementat les unitats docents
de l’hospital. «Això vol dir que podem formar més especialistes», expressa. En concret, es formaran dues llevadores. Així mateix, es treballarà per
oferir més especialitzacions, com Neurofisiologia Clínica o Geriatria. En aquesta línia, destaquen altres accions com la implantació del sistema
L’apunt
Un sobreesforç, però amb ganes de fer-lo
Els projectes dibuixats en el marc del Pla Estratègic 2023-25 i la consecució dels objectius significa un «sobreesforç» per als professionals de la salut, que hi han de treballar a banda de la seva activitat ordinària. Amb tot, Rofes destaca que tot plegat sorgeix de les ganes del personal de «tirar endavant nous projectes» i oferir una millor atenció pública de salut.
cos per factor humà i, de retruc, millorar la recuperació del pacient, atès que les incisions «potser no han hagut de ser tan grans o extenses».
L’objectiu del Pla Estratègic és oferir una atenció pública de salut excel·lent
Es vol que l’estada del pacient i l’acompanyant sigui més agradable
d’informació sanitària SAP ARGOS, «que ha permès que estiguem connectats amb altres hospitals de Catalunya», o la introducció de noves tecnologies, com una gammacàmera i la cirurgia robòtica per a traumatologia, que permet ser més precís, reduir els ris-
Rofes assenyala la importància d’haver avançat en l’eix Satisfer i donar resposta a les necessitats dels nostres usuaris i realça la definició de la política «d’humanització de l’EDP per millorar l’experiència que té el pacient i l’acompanyant quan venen a l’hospital». En aquest context, comenta que es pregunta a l’usuari quin grau de satisfacció sent, que els infants entren en un petit cotxe als quiròfans o que els familiars d’ingressats a la Unitat de Cures Intensives (UCI) poden accedir-hi en qualsevol moment. En aquesta línia, també s’ha millorat l’accessibilitat telefònica als centres d’atenció primària, amb el compromís que, si no s’agafa una trucada, es tornarà al més aviat possible; s’han acreditat noves unitats funcionals i s’ha ampliat la cartera de serveis, com el quiròfan de l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils. En referència als altres eixos, Cerquem l’excel·lència en tots els nostres processos i activitats i Creem valor per a l’entitat i la nostra comunitat, «hem millorat la coordinació en diferents àmbits assistencials», ha crescut el nombre de convenis amb proveïdors i s’ha potenciat el programa Cuidar els que cuiden, per atendre les necessitats dels professionals.
Exterior de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, un dels equipaments gestionats per l’entitat de dret públic Salut Sant Joan Reus-Baix Camp. Adrian Disch
Lourdes Rofes, cap d’estudis de l’Hospital Sant Joan. Adrian Disch
L’Ajuntament estén el pla de neteja d’estiu i el fa permanent
El pla de xoc es fa permanent i es portarà a terme durant els estius Via Pública El
El passat 1 de juliol la regidoria de Via Pública de l’Ajuntament de Reus i Reus Net van posar en marxa el pla de xoc de neteja intensiva dels barris de la ciutat. Aquesta és una mesura que s’activa en l’època d’estiu quan les necessitats de neteja incrementen a causa del major ús de la via pública. No obstant això, enguany té dues novetats; per un costat, aquest pla es fa permanent pels estius vinents i, per l’altre costat, s’amplia l’àrea d’impacte, passant de ser 16 a 20 zones en total. Aquests canvis han estat possibles gràcies a l’ampliació del contracte de recollida de residus i neteja viària que es va aprovar el passat mes de febrer. Per a poder arribar als nous espais s’ha reorganitzat
l’equip humà encarregat que consta de 10 treballadors. Per una banda, un equip disposarà d’una escombradora dual
i una hidronetejadora i, per l’altra banda, el segon equip utilitzarà una escombradora mecànica de voreres, una hi-
dronetejadora i una escombradora amb vehicle auxiliar. A més, la programació del pla s’ha preparat tenint en
compte el calendari habitual del servei de neteja de la via pública de la ciutat, per a garantir que siguin complementàries i millorar els nivells d’eficàcia de la neteja. Aquest pla cobrirà un total de 20 espais de la ciutat: Fortuny, Pastoreta, Monestirs, Horts de Miró, Muralla, Mare Molas, Juroca, Carrilet, Mas iglesias, Montserrat, Carme, Sardana, Sol i Vista, Gaudí, Immaculada, Lepanto, Niloga, Mas Abelló, Mineta i Ample.
El regidor de l’àrea de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, assegura que «l’ampliació del pressu-
post i dels serveis del contracte de neteja ens ha permès fer permanent i ampliar aquest pla que l’estiu passat va ser molt ben valorat». A la vegada, considera que «la neteja és una de les principals preocupacions de la ciutadania, per això hi donem resposta cada dia i ara amb aquesta actuació permanent».
Augment del pressupost
Aquesta i altres mesures arriben després que el passat mes de febrer es donés a conèixer que l’Ajuntament ampliaria el contracte de servei de la neteja viària i recollida de residus en més de mig milió d’euros. A conseqüència, al llarg dels últims mesos s’han anat veient l’aplicació de diverses mesures. Algunes de les més recents són, per exemple, la intensificació del pla de neteja d’espais de joc infantil, parcs i jardins, anunciat el passat mes de maig. O, un altre exemple, la reducció de la mida de les boques dels contenidors d’orgànica, amb l’objectiu d’evitar que es llencin residus que no pertoquen, un fet que suposa un sobrecost de 100.000 euros anuals a la ciutadania reusenca.
Redacció
Imatge de la presentació del pla de xoc de neteja a l’estiu l’any passat. Gerard Martí
El 33,77% dels naixements de 2023 al Camp de Tarragona van ser de mare estrangera
Demografia Salou és el tercer municipi de Catalunya de més de 20.000 habitants que registra el percentatge més elevat
Redacció
Dels 3.879 naixements que hi va haver el 2023 al Camp de Tarragona, un 33,77% són fills de mare estrangera. Quant als municipis de més de 20.000 habitants, Salou és la tercera població de Catalunya que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (58,2%). Al Camp de Tarragona el segueixen Calafell amb un 46,3%, Reus (40,4%) i Tarragona (38,1%).
Naixements i percentatge de mare estrangera al Camp de Tarragona
Conca de Barberà Naixements
Priorat
En aquest sentit, la fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, com demostra l’Indicador Conjuntural de Fecunditat (ICF), que se situa en 1,32 i 1,06 fills per dona, respectivament. Pel que fa a la nacionalitat de la mare per grans regions geogràfiques, al Camp de Tarragona un total de 623 mares són procedents d’Àfrica, 281 de l’Amèrica del Sud, 262 mares provenen d’Europa, 97 d’Àsia i 47 d’Amèrica del Nord i Central.
2023 De mare estrangera 23,5%
A Catalunya l’edat mitjana a la maternitat es manté en 32,6 anys: en les mares de nacionalitat estrangera és de 31,0 anys i en les mares de nacionalitat
Naixements 2023 De mare estrangera 35,8% 1.919 Tarragonès
Naixements 2023 De mare estrangera 34,3%
espanyola és de 33,2 anys. Les mares de nacionalitat estrangera són, en mitjana, 2,2 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola.
Per àmbits del Pla territorial, a l’àmbit Metropolità és on la maternitat és més tardana: 32,93 anys d’edat mitjana a la maternitat i 32,04 anys d’edat mitjana al naixement del pri-
ANUNCI
El Ple de l'Ajuntament de la Canonja, en sessió ordinària del dia 31 de maig de 2024, va acordar aprovar provisionalment l'ordenança reguladora del servei de proveïment d’aigua potable del municipi de la Canonja (exp. 1200/2024).
L'esmentat acord d'aprovació es fa públic per al general coneixement i en compliment del que disposen els articles 178.1 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, i 63.2 del Decret 179/95, de 13 de juny, del Reglament d'obres, activitats i serveis, signi cant-se que en el termini de trenta dies, comptats des de l'endemà al de publicació d'aquest anunci a l'últim dels diaris o cials (BOPT i DOGC) en que aparegui publicat, els interessats podran examinar l'expedient a les dependències de la Secretaria d'aquest Ajuntament en horari d’atenció al públic, i presentar les reclamacions i suggeriments que estimin oportuns.
Si dins del termini d'exposició al públic no es produeixen reclamacions contra l'esmentat acord, aquest s'entendrà de nitivament adoptat.
El que es fa públic per a general coneixement.
El secretari pds La Canonja, a 3 de juliol de 2024.
mer fill. Les Terres de l’Ebre és on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat de 31,61 anys i una edat mitjana al primer fill de 30,18 anys.
La natalitat registra la xifra més baixa des de 1995
L’any 2023 van néixer a Catalunya 54.182 nadons, segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). És la xifra més baixa des de l’any
1995 i representa una disminució del 3,9% en relació amb el 2022. Continua així la tendència de 15 anys de davallada de la natalitat, des del pic de 89.024 naixements de l’any 2008, on es va arribar després de més d’una dècada de creixement i immediatament abans de la crisi econòmica. Com quasi a tota Catalunya, la natalitat al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre continua a la baixa (-1,8% i -4,1% respectivament) respecte a l’any 2022. Per comarques, el Priorat (51) i el Baix Penedès (784) són les que menys naixements van
La natalitat cau un 1,8% al Camp de Tarragona i un 4,1% a les Terres de l’Ebre
comptabilitzar l’any passat.
De fet, de tota Catalunya només l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran (7,4%) registra un creixement de naixements durant el 2023. A la majoria de comarques (28) durant l’any 2023 va disminuir el nombre de naixements, però els majors descensos s’han registrat a la Segarra amb un -20,1% (afectada pels canvis territorials, ja que els municipis de Biosca i Torà han deixat
L’apunt
de formar part de l’àmbit de Ponent i de la comarca de la Segarra per incorporar-se a l’àmbit de les Comarques Centrals i a la comarca del Solsonès), l’Urgell (-17,9%) i el Bages (-14,1%). Per contra, les comarques que registren els majors increments en la xifra de naixements són el Pallars Jussà (14,9%), la Cerdanya (11,7%) i l’Aran (10,7%).
Pel que fa als municipis, el conjunt dels que tenen entre 500 i 100.000 habitants han perdut entre un 4% i un 7% del nombre de naixements; la ciutat de Barcelona ha registrat un 1,8% menys de naixements. Els municipis amb menys de 500 habitants són els que han tingut el major descens, un 14,5%.
Noms més freqüents el 2023
Comarca Nena Nen Alt Camp Aina, Júlia, Julia Marc Baix Camp Júlia, Julia Adam Conca de Barberà - Biel Baix Penedès Mia Biel, Enzo, Marc Tarragonès Júlia, Julia Leo Priorat - -
Biel i Júlia, els noms més posats al Camp de Tarragona el 2023
Biel i Júlia han estat els noms més posats als nadons del Camp de Tarragona durant el 2023. A Catalunya Jan (393) és per primera vegada, el nom més posat als nens.
En segona posició hi ha el nom de Biel (387), seguit de Pol (376), Nil (374) i Leo (372). Pel que fa a les nenes, Martina (405) és el nom més posat entre les nenes, que desbanca al segon lloc el nom de Júlia/ Julia (390), que encapçalava el rànquing des del 2017. En tercer lloc, el nom més posat és Mia (339), seguit d’Emma (327) i Lucía (324).
Èxit de participació
del taller sobre oportunitats per a la candidatura a EcoRegió de Cambrils
Baix Camp Més de 40 persones de diferents àmbits van assistir a la jornada
Redacció
Cambrils va celebrar amb èxit un taller a la Torre del Llimó per valorar les oportunitats de presentar la candidatura a EcoMicroRegió al Baix Camp - Cambrils. Més de 40 persones de diferents àmbits van participar en aquest esdeveniment, obert a ciutadania, empreses, universitats i administracions. Durant la sessió, es van recollir aportacions científiques, tècniques i de capital humà per impulsar la candidatura al projecte europeu per accelerar la transició agroecològica. La regidora de Promoció Econòmica, Govern Obert i Participació Ciutadana, Neus Cárdenas, que va inaugurar la jornada, va remarcar la importància d’aquesta iniciativa i va afirmar que «un dels objectius de la regidoria és posar en valor la feina del sector pri-
mari i generar espais per a la transformació agroecològica, que ja lidera Cambrils». La quarantena que es van interessar en participar en l’EcoMicroRegió Baix Camp eren procedents de l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, del Mas Carandell, de la Consultoria Còdol Educació, del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, la Cooperativa Agrícola de Cambrils, d’EURECAT, comerciants i productors locals, Associació de Veïns del Barri Antic, Banc del Temps de Cambrils, Cooperativa El Brot, Turisme de Cambrils i diferents departaments municipals, entre d’altres. La jornada va començar amb la presentació de la candidatura al projecte europeu BEES i del Living Lab d’Agroecologia amb els CoDirectors d’EcoRegió, Oriol Costa i Margarida Colet.
L’Ajuntament de Salou presenta la carta de la població de 1194
Municipal Va ser un document clau en el desenvolupament del municipi
Redacció
La Carta de Població de Salou, de l’any 1194 va ser presentada ahir en un acte solemne a l’edifici Consistorial, presidit per l’alcalde Pere Granados,
‘La Traviata’ servirà per estrenar la plaça del Museu Món Casteller
Valls És la darrera proposta de la temporada dels Amics de la Música
La darrera proposta de la temporada dels Amics de la Música de Valls (AMV) 20232024 servirà per estrenar la plaça del Museu Món Casteller –Museu Casteller de Catalunya– Valls, plaça Pere Català Roca, com a escenari per a concerts de cambra. Demà, 5 de juliol, a les 21 h, acollirà La Traviata de Giuseppe Verdi, una de les òperes més famoses inspirada en la tragèdia amorosa de la novel·la d’Alexandre Dumas (fill), La dama de les camèlies. Una obra que representa l’estil literari del romanticisme de la França de finals del segle XVIII. Se’n farà una versió escenificada per a quatre solistes i piano. Hi participarà la soprano Maria Miró, el tenor Marc Sala, el baríton Joan Garcia Gomà, l’actriu i mezzosoprano Neus Pàmies i el pianista Alan Branch. Una proposta que adapta aquesta òpera en espais no convencionals i que també atorga un valor afegit al museu. El preu de l’entrada
El concert serà demà divendres 5 de juliol. Cedida
El preu de l’entrada general és de 24 euros i per als socis dels AMV és gratuïta
general és de 24 euros. Per als Amics del Teatre té un cost de 22 euros i per als socis dels Amics de la Música de Valls és gratuïta. Les entrades es poden adquirir a través de www.codetickets.com, de manera presencial a la taquilla del Teatre Principal de Valls i també al lloc de la funció a partir de les 19 hores.
que va comptar amb la participació de Maite Cirera, autora del llibre Carta de Població de Salou, publicat l’any 1994 per l’Ajuntament de la localitat; i de l’historiador local Pedro Otiña, el qual ha parlat sobre la repoblació de la zona i la importància del Cap Salou per a la navegació, en el context històric del segle XII. La Carta que Salou va rebre el 1194 de mans del rei Alfons II d’Aragó va ser un document fonamental en l’organització i desenvolupament del municipi, així com també fou clau per a la repoblació i l’estructuració social, econòmica i defensiva de la zona, durant la Reconquesta.
Redacció
Les autoritats descobrint, durant la jornada d’ahir, la carta de la població de 1194. Gerard Martí
Torredembarra
Programa d’actes
Deu dies de cultura popular, foc, castells i música per a petits i grans
Festivitat Demà es dona el tret de sortida als actes, que s’allargaran fins al dia 20
divendres 5
Assaig - taller a la fresca dels Xiquets de Torredembarra 18 h: plaça de Mossèn Joaquim Boronat.
Assaig i sopar dels Nois de la Torre
19.30 h: plaça del Castell.
dimecres 6
«Tardeig» i sopar a càrrec de La Virgília
18 h: plaça del Castell
Festival d’estiu del Coro Rociero Andaluz de Torredembarra i Baix Gaià, Sentimiento Andaluz i de Carmen Sayago 19 h: plaça de Mossèn Joaquim Boronat.
Organitza: Associació Cultural Andaluza Torredembarra Baix-Gaià
diumenge 7
Fira d’andròmines i utensilis en desús
D’11 a 18 h: carrer de Joan Güell.
Organitza: Colla Castellera Xiquets de Torredembarra.
dimarts 9
Assaig obert de La Mulassa i Els Nans De 19.30 a 21 h: plaça del Castell.
Organitza: Agrupació de Balls Populars de Torredembarra
divendres 12
Festival FoodTruck Festa del Quadre.
De 19 a 2h: aparcament de Mañé i Flaquer.
A les 19 h: Obertura del Festival: foodtrucks, parades artesanes, zona infantil amb (inflables i pintacares) i música ambient. A les 23 h: Concert «Los Remembers» un viatge per la música de la nostra vida dels 80s i 90s. A l’1 h: Música amb el discjòquei «Dj Jesus»
Globotada infantil 19 h: plaça de l’Escorxador.
Organitza: Ball de Diables de Torredembarra
Espectacle infantil Pep Callau i Els Pepsicolen 19.30: plaça de l’Escorxador
Assaig a la fresca dels Nois de la Torre 20 h: plaça de la Vila
Correfoc 25è aniversari del Ball de Diables Infantil de Torredembarra
22.30 h: des de la plaça del Castell
Recorregut: plaça del Castell, carrer de Freginal, baixada de Sant Antoni, plaça de Font, plaça de Vila, carrer de Joan Güell i plaça del Castell.
dissabte 13
Torneig de Futbol 7 entre entitats
10 h: pista de la Zona Esportiva. Preu: 5€ per equip. Cal inscripció prèvia a torneigfutbol7abpt@gmail. com. Organitza: Agrupació de Balls Populars de Torredembarra
Festival FoodTruck Festa del Quadre.
De 12 a 23.30 h: aparcament de Mañé i Flaquer.
A les 12 h: Obertura del Festival: foodtrucks, parades artesanes, zona infantil (inflables i pintacares) i música ambient. A les 13 h: Concert «Blues» amb J. Merino i Revolbert –Roll Band. A les 18 h
Discjòquei «Dj Valiente». A les 20 h: Discjòquei «Dj MACA 80s 90s»
Cercavila del Seguici Popular Infantil
19 h: des de la plaça de l’Escorxador
Amb el Ball de Diables Infantil, la Virgilieta, la Mulasseta, el Ball de Bastons infantil, el Ball de Pastorets infantil, el Ball del Patatuf, el Ball de Cercolets, la Colla infantil dels Nois de la Torre i la Colla infantil dels Xiquets de Torredembarra.
Recorregut: baixada de Sant Antoni, carrer de Santa Rosalia (Tram Tranquil), carrer de Gibert, carrer d’Antoni Roig, plaça de la Font, plaça de la Vila, carrer de Carnisseria, carrer de Freginal, baixada de Sant Antoni i plaça de l’Escorxador.
Concert amb el grup A Night at The Opera (Tribut a Queen) i discjòquei «Dj Jordy Ribé» 24 h: aparcament de Mañé i Flaquer.
diumenge 14
Tobogan d’aigua i vermut musical Escorxatrònic amb el discjòquei «Jaumagi» 11 h: plaça de l’Escorxador. Organitza: Ball de Diables de Torredembarra
Tritlleig de campanes des del campanar de l’església de Sant Pere Apòstol i enlairament de coets des de la Torre del Castell.
12 h: plaça del Castell
Festival FoodTruck Festa del Quadre.
De 12 a 23.30 h: aparcament de Mañé i Flaquer.
A les 12 h: Obertura del Festival: foodtrucks, parades artesanes, zona infantil (inflables i pintacares) i música ambient. A les 13.30 h: Música.
A les 16 h: Música amb el discjòquei «Dj Jesus». A les 19 h: Espectacle per a tots els públics «la pirata Morgana a l’abordatge!!». A les 20 h: Concert «Piratas Rumbversions». A les 23.30 h: Música ambient.
Diada castellera del Quadre 18.30 h: plaça de la Vila.
Correfoc.
22 h: des del passeig de la Sort.
A càrrec del Ball de Diables de Torredembarra, la Virgília de Torredembarra, Ball de Diables de Sitges «Colla Vella», Ball de Sant Miquel i els Diables de la Riera de Gaià, Ball de Diables de Vila-seca i Cabrot del Vendrell. Recorregut: passeig de la Sort, carrer de la Sort, plaça de la Font, plaça de la Vila, carrer de Joan Güell i plaça del Castell.
Concert i ball amb l’orquestra New Marabú 22.30 h: a Cal Llovet.
Concert amb el grup de versions La Nit del Canet i disjòquei «Dj Ferry Lip» 24 h: aparcament de Mañé i Flaquer.
dilluns 15
Matinades, amb els Grallers de
la Torre 8 h: pels carrers de la vila.
Solemne Ofici Eucarístic 11 h: església de Sant Pere Apòstol.
Acompanyat per la Coral Santa Rosalia i veneració de la relíquia de la patrona
Anada a Processó 19 h: des de la plaça del Castell. Hi haurà un espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda i capacitats diverses. Recorregut: carrer de Freginal, baixada de Sant Antoni, carrer de Santa Rosalia (Tram Tranquil), carrer de Gibert, carrer d’Antoni Roig, plaça de la Font, plaça de la Vila i plantada al carrer de Joan Güell (pla de l’església)
Processó votiva del Quadre de Santa Rosalia Tot seguit.
El Quadre anirà acompanyat per la Fanfara. La Coral Santa Rosalia interpretarà els villancets, al carrer Ample (davant de Cal Saia) i a la plaça de la Vila. El Seguici Popular de la vila, realitzarà els balls de lluïment al carrer Ample (davant de Cal Saia) i a la plaça de la Vila.Recorregut: des de l’església de Sant Pere Apòstol, carrer Ample, carrer Major, plaça de la Vila, plaça de la Font, baixada de Sant Antoni, carrer de Freginal, carrer de Carnisseria, carrer de Joan Güell i pla de l’església de Sant Pere Apòstol
Esclat de músiques, focs, balls i danses dels elements del seguici, veneració del Quadre i cant dels Goigs a Santa Rosalia dins l’església En arribar a l’església de Sant Pere Apòstol.
dimarts 16
Missa de la Mare de Déu del Carme 19.30 h: església de Sant Joan Baptista de Baix a Mar.
Ballada de sardanes
Seguidament: passeig de Colom.
Amb la Cobla La Principal de Tarragona.
dissabte 20
Processó marinera 19 h: Baix a Mar
Amb la imatge de la Mare de Déu del Carme portada pels pescadors fins a la mar, benedicció de l’aigua i cant de la Salve.
Processó, enlairament de coets i cant dels Goigs En tornar de la processó marinera: de Cal Bofill a la plaça de Josep Valls Ibern Organitza: Parròquia de Sant Joan Baptista de Baix a Mar. En cas de condicions marítimes adverses, la processó se suspendrà.
La Globotada infantil es durà a terme el pròxim divendres, dia 12. Cedida
Torredembarra
La Festa del Quadre avança en inclusió i reforça el seu caràcter familiar
Anna Ferran
Torredembarra donarà demà el tret de sortida a la Festa del Quadre, la primera de les festes majors del municipi. I enguany, ho fa amb dues apostes clares: la inclusió i el caràcter familiar. Així es desprèn de les dues principals novetats que inclou la festivitat. La primera d’aquestes és la creació d’un tram tranquil per a persones amb capacitats diverses. La segona novetat és la programació de la primera edició del Festival FoodTruck Festa del Quadre, que ampliarà l’oferta lúdica, musical i gastronòmica de la festa en horari diürn per oferir nous espais al públic familiar. Aquestes novetats se sumen als actes tradicionals –que són la base de la festa– concerts, actes culturals, lúdics o els castells.
Apropar la festa a tothom Donar resposta a les «necessitats de tothom». Aquesta ha estat una de les prioritats a l’hora de configurar el programa d’actes de la Festa del Quadre, tal com explicava, durant la seva presentació, el regidor de Festes, Xavier Suárez. La principal mesura que s’ha pres és la creació d’un tram tranquil. «És un dels punts més importants del Quadre que ens permetrà tenir una festa més inclusiva», assegurava Suárez. La creació del tram tranquil suposarà que el carrer de Santa Rosalia esdevingui un espai inclusiu i preferent per les persones amb capacitats diverses i persones grans, durant la cercavila del Seguici Popular Infantil, el dissabte 13, i durant l’anada a la Processó votiva del Quadre, el dilluns, 15. Per aconseguir-ho, els elements del Seguici ballaran sense trons i reduint el so tant com sigui possible perquè les persones amb sensibilitats també en puguin gau-
Al Festival Foodtruck hi haurà pintacares, inflables, artesania, concerts i DJs
dir. D’altra banda, el dia 15, el dia de la Festa del Quadre, es reservarà un espai per a persones amb mobilitat reduïda i amb capacitats diverses a la plaça del Castell, punt d’inici de l’anada a la Processó.
Cal destacar que aquesta aposta per a fer la festa més inclusiva ha sorgit arran de la col·laboració amb les entitats socials del municipi, que juntament amb la regidoria
han impulsat la Comissió de Festes Inclusives. A partir de les trobades de la Comissió i també de les reunions amb les entitats festives torrenques, s’han configurat aquestes primeres accions. Si els resultats són positius, de cara a la Festa Major de Santa Rosalia, no es descarta aplicar noves mesures. «Volem crear espais còmodes, ja sigui per a infants amb por al soroll, per-
sones amb fotosensibilitat, gent gran, etc. És molt important visibilitzar, sensibilitzar, conscienciar i promoure que les festes siguin accessibles per a tothom», assegurava Miriam Valls, una de les representants de la comissió.
Més actes diürns
L’altra gran aposta de la Festa del Quadre ha estat ampliar els actes diürns, amb l’objectiu d’ampliar l’oferta per al públic familiar. En aquest cas, la fórmula que s’ha seguit per aconseguir-ho és la programació de la primera edició del Festival FoodTruck, que es durà a terme els dies 12, 13 i 14 de juliol, a l’aparcament de Mañé i Flaquer. El recinte comptarà amb una zona infantil amb inflables i pintacares, parades d’artesania, foodtrucks i concerts a l’hora del vermut, espectacles de tarda i concerts i sessions DJ al vespre/nit.
Cultura popular i concerts
Així mateix, la Festa del Quadre no renuncia als seus pilars bàsics, que són la cultura popular i els concerts i revetlles. En l’àmbit de la cultura popular, destaca el 25è aniversari del Ball de Diables Infantil de Torredembarra, que ho celebrarà amb un correfoc especial divendres 12. En l’apartat musical, un tribut a Queen, el concert amb el grup de versions La Nit del Canet i el ball amb l’orquestra New Marabú són les principals propostes.
El Ball de Diables Infantil de Torredembarra celebra el 25è aniversari amb un correfoc especial el divendres, 12. Cedida
L’extrem balear Víctor Narro, la primera incorporació del Nàstic 2024/2025
3 assistències en 30 partits
Víctor Narro es converteix en el primer fitxatge del Nàstic de cara a la pròxima temporada. L’extrem balear de 25 anys ha signat amb el conjunt grana fins al juny de 2026 i arriba lliure després de jugar la darrera temporada al Lugo. Narro és el primer reforç de l’atac grana i arriba per omplir el forat d’Andy Escudero i Álex Mula. El jugador es va formar a les categories inferiors del Villarreal B. De fet, es va arribar a enfrontar contra el Nàstic de Toni Seligrat durant la fase d’ascens de la temporada 2020-2021 en la qual el club grana es va classificar per disputar la Primera Federació. Després de l’etapa al filial valencià, Narro va estrenar-se a la Primera Federació en el filial del Valladolid B amb el qual va assolir 6 gols i 8 assistències, fet que va facilitar que agafés les ma-
letes per jugar amb el Deportivo de la Coruña la següent temporada. Després d’un pas discret al conjunt corunyés, va acabar la temporada a l’At-
El CTT Ganxets de Reus guanya vuit medalles en el Campionat d’Espanya
Tennis Taula La jove palista Renata Shypsha ha estat convocata per Espanya per a l’europeu
El Club de Tennis Taula Ganxets de Reus va tancar ahir una exitosa participació en el Campionat d’Espanya per edats celebrat a Guadalajara. Les reusenques van sumar un total de vuit medalles entre totes les participants.
La palista Elvira Rad va ser, amb Renata Shypsha, qui més medalles va aconseguir. Rad sub-21 es va proclamar campiona d’Espanya en la modalitat individual i també en els dobles. A més, va sumar una plata en la modali-
tat de dobles mixtes sub-21. D’altra banda, Renata Shypsha va sumar un bronze en la modalitat individual infantil, així com dues plates en les categories de mixtes infantil i de dobles infantil amb la seva companya Maria Janny. Janny també va sumar una plata en individual aleví. D’altra banda, a nivell de club, les ganxetes van ser subcampiones d’Espanya per equips amb un aleví femení i també una plata en la categoria infantil per equips. De fet, van fer rècords de podis a la història del club.
lético Baleares, on va tornar a brillar. La darrera temporada va ser una peça important al Lugo i va disputar 30 partits, 18 d’aquests de titular, i va
sumar dos gols i tres assistències.
Víctor Narro és un extrem polivalent que pot jugar a les dues bandes, tot i que és es-
L’equip del CTT Ganxets de Reus en el campionat. CTT Ganxets de
Elvira Rad es va proclamar campiona d’Espanya sub-21 en individual i dobles
Renata Shypsha continuarà jugant del 12 al 21 de juliol perquè ha estat convocada amb la selecció espanyola sub-15. La jove palista disputarà els duels a Suècia.
L’extrem generarà profunditat i desequilibri a l’esquema de Vidal
Narro encetarà la pretemporada amb la resta de la plantilla el 15 de juliol
querrà. El balear destaca per la seva velocitat i capacitat de driblar i encarar al defensor rival. D’aquesta manera, pot exercir d’un extrem pur centrador per l’esquerra. També pot jugar per la dreta, amb un perfil similar al de Jaume Jardí, buscant un moviment en diagonal per aprofitar les escletxes de la defensa per provar porta amb el seu tir potent. D’aquesta manera, el jugador suma profunditat i desequilibri a l’esquema tàctic del conjunt dirigit per Dani Vidal.
Víctor Narro s’incorporarà a la pretemporada grana amb la resta de la plantilla el dilluns 15 de juliol, en un dia en el qual es durà a terme una doble sessió amb exploracions mèdiques i valoracions funcionals durant el matí i activitats físiques sobre la gespa a la tarda.
Al capdavant de la sessió hi serà el cos tècnic al complet del Nàstic de Tarragona. El preparador físic, Jordi Abella, Iván Moreno, el segon entrenador, i l’entrenador de porters, Manolo Oliva, que van renovar ahir el seu contracte per tornar a la banqueta la pròxima temporada. D’aquesta manera, es donarà continuïtat al projecte de la darrera temporada.
Nàstic-Huesca, primer amistós El Nàstic va confirmar ahir el primer amistós de la pretemporada. Aquest serà el 10 d’agost a les 20 hores al Nou Estadi Costa Daurada contra l’SD Huesca, equip de Segona Divisió.
El SAG suma dues medalles al català
Esgrima El Club d’Esgrima SAG-Tarragona va sumar dues medalles en el Campionat de Catalunya celebrat el darrer cap de setmana a Sant Cugat del Vallès. Els tarragonins van participar en la modalitat d’espasa masculina vet+30. Joan Farreres es va emportar la medalla d’or mentre que el tirador Adrià Torrens es va emportar la plata. Redacció/Cedida
Redacció
Reus
Arnau Montreal Quesada
Futbol Arriba lliure després de jugar una temporada al Lugo en la qual va marcar 2 gols i va repartir
Víctor Narro en la seva etapa en el Villarreal B contra el Nàstic en un partit de la temporada 2020/2021. Nàstic
Editorial
Nous ciutadans
La natalitat no para de caure al conjunt de Catalunya. Les dades indiquen que fins i tot continua endarrerint-se l’edat mitjana a la qual les dones tenen el primer fill –i és difícil fins i tot que en tinguin més d’un– i ha baixat, al mateix temps, el denominat Indicador Conjuntural de Fecunditat. La qüestió és que, malgrat que segueix reduint-se la natalitat, s’estan produint significatives variacions en el panorama sociocultural de la nova població. Augmenta el nombre de naixements que corresponen a mares estrangeres. Hi ha comarques en les quals més d’un terç dels naixements ja són
de mares estrangeres i municipis, com ara Salou, on més de la meitat dels nadons del 2023 ho van ser de mares estrangeres. Es tracta de noves generacions que ja s’incorporen directament al teixit social i per als quals cal tenir una especial atenció. La integració ha de ser una fita indestriable del tarannà individual per a aquests nous ciutadans. A França, els nostres veïns, hi ha exemples que cal evitar de manca d’integració: generacions senceres, establertes en espais col·lectius molt tancats, que socioeconòmicament no han aconseguit fer-se un lloc en la societat que ells també conformen.
Segona volta francesa: Llibertat, Igualtat i Fraternitat
Quan era petit, potser pel vincle personal de la meva mare amb França, ja tenia present el lema oficial del país veí. Ja com a estudiant de batxillerat, no només vaig comprendre el valor històric del mateix, sinó la universalitat dels valors que representa. La Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat ha estat la brúixola de França, però també d’Europa i de països que, com el nostre fa dècades i en la foscor de la dictadura, anhelava poder-los aconseguir.
El que passi a la segona volta de les legislatives serà determinant no només per França, sinó també per a tota la Unió Europea. Si el juliol de 2023 Espanya va ser clau en aturar l’extrema dreta, el juliol de 2024 França ho serà també.
Què ha passat a França en aquestes eleccions? Probablement necessitaríem centenars de pàgines per abordar totes les raons, però les polítiques neoliberals de Macron i les seves conseqüències; el descontent social continuat al llarg dels darrers anys; i el discurs fàcil i populista de l’extrema dreta “normalitzat” en la societat serien algunes de les principals causes. Malauradament, aquest context és similar al d’altres països europeus on, com als Països Baixos o Itàlia, l’extrema dreta és al poder gràcies al suport de l’antiga dreta tradicional (Partit Popular Europeu).
Abordem el lema de la República Francesa?
Llibertat. Hem vist com el concepte de llibertat ha estat sent pervertit per certs partits polítics, també a casa nostra. Hi ha qui vol que la llibertat passi de l’execució dels anhels, pensaments i voluntats personals en un marc comú compartit amb la resta de
Alberto Bondesio Martínez
Diputat del PSC al Parlament de Catalunya
la ciutadania a una simple banalització individualista, on el conjunt no importa. D’aquí l’horror dels populistes que parlen de “la llibertat” com una oda a la llei del més fort. D’aquí l’horror que partits de dreta tradicional no només flirtegin amb aquests postulats, sinó que trenquin els cordons sanitaris a l’extrema dreta. El ressò mediàtic d’aquesta percepció i la seva “normalització” ha estat calant en sectors de població cada vegada més. Algú s’imagina fa 15 anys l’antic UMP de Chirac o Sarkozy, l’equivalent del PP espanyol, abstenint-se de votar l’extrema dreta? Doncs ara, a França com a Espanya, aquesta és la trista realitat. Igualtat. La igualtat ha estat un pilar en l’articulació de les societats occidentals sota el principi de que ningú pot ser discriminat per raons de gènere, religió, origen demogràfic o minories, entre d’altres. Si bé a França s’ha avançat molt en drets civils que persegueixen la igualtat (recordem el “mariage pour tous” pels matrimonis LGTBI en època socialista, o recentment la inclusió de l’avortament al dret constitucional), la igualtat en la
El context és similar al d’altres països europeus on, com als Països Baixos o Itàlia, l’extrema dreta és al poder gràcies al suport de l’antiga dreta tradicional (Partit Popular Europeu)
seva dimensió social ha quedat tocada. L’afebliment neoliberal de l’Estat del Benestar, la impopular reforma de la jubilació i una situació macroeconòmica no tant bona com l’espanyola, ha ajudat a una percepció social negativa. Una percepció on sembla que la igualtat i els drets civils siguin prioritats pels sectors més benestants, quan ho haurien de ser per a tothom amb un fort sistema de justícia social. Fraternitat. Edouard Louis, l’autor francès de “Qui ha matat el meu pare?” desgrana com en les darreres dècades s’ha instal·lat la percepció de és sempre més fàcil anar contra el més dèbil enlloc dels qui tenen més poder. En situacions de desigualtat com les descrites, aquesta és la resposta fàcil als reptes collectius. La fraternitat entre els diferents sectors socials ha estat el ciment per construir una societat cohesionada i solidària, amb uns valors comuns, per tirar-la endavant. Quan la fraternitat es dilueix, el descontentament social i la discriminació apareixen: es veu a la persona del costat com enemiga enlloc d’una aliada. Aquestes realitats poden explicar d’alguna manera l’èxit de l’extrema dreta a França i l’afebliment del projecte de Macron i del centre-dreta. Aquest diumenge la ciutadania francesa podrà escollir entre reconstruir el seu lema nacional, votant pel Nou Front Popular, o bé diluir-lo amb l’extrema dreta del Rassemblement National. Per a que França segueixi sent França i per a que Europa segueixi sent Europa, cal una victòria del Nou Front Popular.
Roda el món i torna el mot
Cartell (1)
Podria haver titulat càrtel i tot plegat no hauria canviat gaire, perquè la història del cartell d’ERC contra els Maragall és tan sòrdida que hauria pogut ser perfectament un episodi de la guerra entre els de Medellín i Sinaloa. Però anirem a pams.
Cartell, no costa gaire d’imaginar, ve de carta, un mot que per a nosaltres és sinònim de missiva o epístola, però que, per poca etimologia que hagis estudiat, no pots deixar d’associar a paper (del grec khártes, ‘papirus’). Per això la família és força més extensa del que suposaríem si només tinguéssim en compte el primer sentit: una quarantena de derivats. Força més extensa i sobretot molt més interessant.
Per on començo? Com que es fa difícil, començaré pel protagonista: cartell ha generat cartellisme i cartellista, dues paraules amb considerable pes històric a Catalunya arran de l’embranzida d’aquest art en el segle XX, començant per l’esplendor modernista i continuant amb el de guerra i antifeixista. Cal dir, a més, que així com cartellera n’és un fill ben cèlebre, encartellar no és normatiu.
Seguiré, per associació d’idees deguda a sufixos, amb un altre mot tan quotidià com cartera (on es veu fàcilment l’origen etimològic del mot, perquè una cartera no és pas un objecte per guardar-hi cartes sinó papers) i el fantàstic derivat carterista, un clàssic de la primeria de segle XX. Dic fantàstic perquè, a diferència del lampista, l’idealista o el contractista, aquest delinqüent especialitzat li confereix al sufix un ús ben nou.
Més parents eixerits: què dir de l’entranyable cartilla, amb regust de fam i misèria quan era de racionament durant la postguerra i molt més familiar en la locució d’origen castellà llegir la cartilla.
Entre tanta parentela digna d’interès, per força hi ha d’haver un nebot conflictiu. Em refereixo al “Full rígid, més gruixut que el paper ordinari, obtingut de la pasta de paper o bé ajuntant l’un amb l’altre un cert nombre de fulls de paper sobreposats”. Com es diu, això: cartró o cartó?
Entre tanta parentela digna d’interès, per força hi ha d’haver un nebot conflictiu. Em refereixo al “Full rígid, més gruixut que el paper ordinari, obtingut de la pasta de paper o bé ajuntant l’un amb l’altre un cert nombre de fulls de paper sobreposats”. Com es diu, això: cartró o cartó? La primera és la forma que fem servir majoritàriament en la parla quotidiana (cavall de cartró, un decorat de cartró-pedra) i la segona, la que ens han fet creure que era la bona. Però no us deixeu enredar (ni corregir per qui no en sap): són normatives totes dues, i no hi ha cap motiu per agafar-li mania a aquesta R no etimològica que la parla popular hi va acabar intercalant; són fenòmens molt freqüents en la llengua i mentre siguin interns al codi no fan cap mal (per més que amb la seva germana petita cartolina no passés). Fixeu-vos si és nostra, aquesta R, que el castellà no ha tingut mai cartrón.
Pau Vidal
Escriptor i filòleg
Tribuna
Una
seixantena d’exportadors d’arreu de l’Estat participen al Business Network Event
Empresa Més de 60 exportadors vinguts d’arreu de l’Estat han pres part a una nova edició del Business Network Event, BNE, que organitza la Cambra de Tarragona i reuneix a empresaris que, en un moment o altre, han viatjat pel món en alguna de les missions comercials que coordinen Roberto Barros, director d’Internacional, amb
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
7 anys. Per molts anys Sofia, que passis un gran dia avui! De part de tota la teva família. T’estimem molt.
Guillem Virgili, tècnic. «Amb la suma dels contactes de tots els assistents, una empresa en tindria prou per mantenir, amb èxit, relacions comercials amb tot el món», diu Barros, per posar en context quin el valor de la trobada que, tot i organitzar-se al voltant d’una paella a la platja, no impedeix que els empresaris intercanviïn experiències. Redacció
Toni Veciana encapçala el nou mandat del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona
Entitats El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) ha celebrat l’acte de presa de possessió de la nova Junta de Govern per als pròxims quatre anys (20242028). Aquest nou mandat estarà liderat per Toni Veciana Nogués, qui després de representar l’única llista presentada en les eleccions col·legials, ha estat proclamat novament
president. Pel que fa a la resta de membres que configuren la nova Junta de Govern són professionals experimentats de l’anterior govern, que ja coneixen el funcionament intern del Col·legi i les vocalies. L’acte també ha comptat amb la presència del president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Jordi Casas. Redacció
El nou govern del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona. COFT
Necrològiques
Tarragona
Concepción Robles Blanco.
Ha mort als 69 anys. Reus
Pau Masip Casals.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Àngela Alonso Fernández.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia de la Puríssima Sang.
Adela De Tuya Ruiz.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Bautista Balañà Fort.
Ha mort als 100 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori. Alcover
Fidel Blanco Robles.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia d’Alcover.
Els participants de l’edició d’enguany del Business Network Event. Cambra
Avui felicita als que es diuen: Isabel,
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Exigeix dels altres el necessari però tampoc et passis. Bon moment per a fer canvis en llar. Sorpresa nocturna plena d’afecte, poder de seducciós.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Encara que els altres no entenguin els teus objectius, al final et donaran la raó que exposis. La parella estarà en tot moment amb tu. Nit molt ardent.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Interessants novetats des del punt de vista financer. No deixis que tercers canviïn els teus objectius o limitin la teva acció. Algú t’atraurà.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Els assumptes relacionats amb viatges sofriràs retards. Avui es resoldran vells assumptes pendents. Algú pròxim tindrà un detall.
23/08 al 22/09 VERGE
El no censurar-te serà el millor remei per a després aconseguir el que vulguis. La teva parella necessita més de les teves manyagues.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
T’abordaran pensaments del passat que faran vibrar profundament. Separa responsabilitats i treball d’assumptes emocionals.
21/05 al 20/06 BESSONS
Seran molt poques les persones que puguin arribar enterament a comprendre les teves necessitats. Cerca el teu equilibri en la intimitat.
BALANÇA
23/09 al 22/10
L’ambient general que t’envolta t’empenyerà a prendre decisions. Pensa amb la ment en fred, pren-te un respir no forcis tant la màquina.
20/01 al 18/02 AQUARI
Jornada abundant en sorpreses en relació al teu món social. La teva personalitat es manifestarà més atraient potenciant les passions.
21/06 al 22/07 CRANC
La teva intuïció jugarà un paper en la jornada, no deixis d’utilitzar-la. T’ajudarà molt en les eleccions. La deessa de la Fortuna donarà sorpreses.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Hauràs de prendre’t amb calma la mala disposició d’algunes persones. Utilitza la diplomàcia trauràs millors resultats. Sorpresa a la nit.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Dia carregat de nombrosos esdeveniments vitals situacions. Cerca per tots els mitjans que ningú interfereixi en la teva vida íntima privada.
Sudoku
Mots encreuats
Farmàcies
TARRAGONA: Payo Sol, Anna. Rambla Vella, 31. Telèfon 977 233 119. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Viana, Estefania. Carrer del Vent, 44. Telèfon 977 432 795.
SALOU:
Piró Barry, Francesc. Valls, 2. Telèfon 977 381 388.
Anuncis classificats
LLOGUER
BUSCO PIS DE LLOGUER A SANT PERE I SANT PAU ZONA MERCADONA Tel. 669.863.916
SALOU ES LLOGA HABITACIÓ C/ Tarragona Edif. Élite Nou i confortable 350€ habitació per persona 649.831.644
REUS TV
11:00 180 Graus
11:30 La comarcal estiu
12:00 Caminant per catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 La comarcal estiu
14:00 Notícies migdia
14:30 Viure des de l’essència
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 La comarcal estiu
16:00 Fet a mida
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal estiu
19:30 180 Graus
20:00 Notícies migdia (r)
20:30 Parlar sol
21:00 Notícies migdia (r)
21:30 Connecta 10 comarques
22:00 Fet a mida (r)
El temps
10.00 Fet a Mida
11.00 Com la Nit i el Dia
12.00 Impuls
12.30 Viure des de l’essència
13.00 Com la Nit i el Dia
14.00 Notícies 12
14.30 Com la Nit i el Dia
15.30 Viure des de l’essència
16.00 Fet a Mida
18.00 Impuls
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Saló de Plens
21.30 Aventurístic
22.00 Notícies 12
22.30 Saló de Plens
23.30 Aventurístic
00.00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Curs d’aigua generalment intermitents, que manquen d’aigua a l’estiu. Persona jove. 2. Que té la virtut d’unir. Embotit girat. 3. Lletres de l’alfabet grec desordenades. Ens esbargirem. 4. Despullarà. Poseu l’una sobre l’altra. 5. Extrem del sol. Que forma tofa. Fina sense límits. 6. Treiem sang. Un punt de l’horitzó. 7. En posició vertical. Faig iridescent.Vocal. 8. Sofre. Quasi un metre. La del punt. Muller del rajà que torna. 9. Figures retallades. Un niu sense fons. 10. Conversem. Fet d’encerclar una ciutat. 11. Pala tallada.Vells. Moneda japonesa. 12. De cinc costats. Fa llum a la nit.
VERTICALS: 1. Que amenacen ruïna. Dilatació de l’esòfag. 2. És com Anglaterra. Saler tallat. 3. Estri de fuster. Gemegaran. 4. Extrems d’una ret. Mosquit. Al principi del tren. 5. Perd vigor consistència. Tuteja. 6. Quasi és seva. Relatiu a les ovelles. Lletra. 7. Ferit de l’ala. Una mica naïf. 8. Una mica de foc. Prengui mesures amb les mans. Lletra. 9. Que té atrició. Després del cinquè. Nitrogen. 10. Combat caballeresc. Home bíblic que puja. Germana de la mare. 11. Solucions. Format per dues línies. 12. Rifa sense límits. Posarien oli al pa.
28º 18º
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d´Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels. Plaça de la Concòrdia, s/n. Telèfon 977 794 751.
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370.
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis. Les Flors,74. Telèfon 977 664 422.
Solucions
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Predominarà l’ambient assolellat. Tot i això, fins a primeres hores del matí hi haurà alguns estrats baixos a punts del litoral i prelitoral central, la Catalunya central i nord de Ponent, i a partir del final del matí hi haurà alguns núvols d’evolució diürna a punts de muntanya de l’interior del quadrant nordest i del Pirineu.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més baixa. Per la seva banda, la màxima pujarà lleugerament.
VENDA
FINCA RÚSTICA. Aproximadamente 5000m2. Pozo propio, balsa 45.000l, avellanos y árboles frutales. Precio 35.000€. Tel. 669.725.471 (Francisco).
PÀRQUINGS
VALL DE L’ARRABASSADA
Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 600.776.788
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
TERÀPIES
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
Laureà i Berta.
Solució: nivell mitjà
Joan Serramià: «Abans de morir, els fills de Josep Maria Jujol em van demanar que fes l’escultura del pare»
Entrevista Aquest divendres a les 19 h s’inaugura a la Rambla Nova de Tarragona l’estàtua de Jujol, obra de l’escultor i joier tarragoní
Quant pesa, aquesta estàtua, i de quina manera ha estat feta?
«Pesa uns 200 quilos, i la base uns 50 quilos més. Està feta de bronze, seguint la tècnica de la cera perduda».
En què consisteix?
«Primer es fa l’escultura amb fang, a mida real. Després es fa un motlle del model, que serveix per fer l’escultura de cera. Un cop ja la tenim, es recobreix amb un altre motlle, fet amb material refractari de ceràmica,
i es posa al forn, durant uns tres dies. La cera es va refonent, amb la característica que passa de sòlida a gasosa deixant el motlle buit, sense cap residu. Un cop el motlle s’ha refredat i té la temperatura adequada, es fon el bronze i s’aboca a dins. I tot el que havia sigut cera, passa a ser bronze».
Com t’arriba l’encàrrec?
«Fa quinze anys, en una conversa informal amb els fills de Jujol, ja em van dir que havia de fer una escultura del
pare. Em van ensenyar totes les fotos que tenien, i jo em vaig entusiasmar. Fins que el 15 d’agost passat em va trucar el Josep Maria, l’únic fill que quedava viu, i em va demanar que l’anés a visitar. Em va encomanar anar a veure l’alcalde de Tarragona i dir-li, de part seva, que l’1 de maig s’havia d’inaugurar una estàtua del pare i que l’havia de fer jo. Vaig anar a veure l’alcalde, a qui jo no coneixia, pensant que em donaria llargues. Em va preguntar el que costaria, li vaig dir, i em va dir Tira-ho endavant»
Quina imatge de Jujol vas escollir per fer l’estàtua?
«Tenia pràcticament totes les fotos que es coneixen de Jujol. Primer vaig tenir una idea, a partir del que em van explicar els fills. Es veu que la mare sempre es queixava que Jujol anava vestit com un senyor, però sempre duia la butxaca de l’americana bruta. Això és perquè hi portava un clau de ferro per rascar el guix, un tros de carbó per dibuixar sobre les parets clares, i un tros de guix per dibuixar sobre fons foscos. Inicialment, vaig pensar a fer-lo sostenint aquests tres objectes en una mà, però la posició em va semblar massa forçada i, a més, hauria necessitat una explicació». I al final, quina foto vas triar? «Vaig trobar una foto en què Jujol era en un claustre amb els seus alumnes, en una posició com la de l’estàtua. A la butxaca hi portava un bloc de dibuix i a les mans sostenia un barret canotier. Li vaig posar un llapis a la butxaca de dalt i una corbata de llaç, que és una nota simpàtica i també un homenatge al seu fill, que sempre en portava. D’aquesta manera, també faig un homenatge al patiment que van passar els fills de Jujol en veure com condemnaven el pare a l’ostracisme. Fins i tot enguany, que és l’Any Jujol, tu has vist que facin gaires coses?».
La base també és jujoliana «Sí, per escriure el cognom m’he basat en un munt de signatures d’ell. Hi he afegit una creu, perquè era molt religiós, i una Tau de Tarragona, perquè també era molt tarragoní. Així, tot és molt jujolià». Tu també ho ets molt, de jujolià. «Sí, molt. I gaudinià també. Són les meves referències bàsiques. Jo soc de Tarragona, i estic emparentat de lluny amb Antoni Gaudí: la mare encara era Gaudí. Però, a banda, penso que l’artista ha de tenir present l’art que s’ha fet al seu territori, els artistes que l’han precedit. Si al Camp de Tarragona tenim el luxe d’haver tingut un Gaudí i un Jujol, no cal que ens emmirallem en Andy Warhol».
Camí de ronda
La casella de sortida
Després de perdre la possibilitat de l’ascens de categoria en l’últim minut de l’últim partit de la temporada, un desenllaç cruel per a un equip que havia realitzat una campanya certament excel·lent, el Nàstic torna a la casella de sortida i haurà de començar a remar de nou per aconseguir tornar al futbol professional la temporada vinent, amb el handicap afegit de no poder disputar els primers partits de la temporada amb el suport de l’afició. Ho farà, a més, amb una persona nova al capdavant de la societat anònima, després de la dimissió de Josep Maria Andreu, que l’ha encapçalada al llarg de l’última dècada i que ha marcat la història recent del club. S’obre, per tant, una nova etapa, encara en la categoria equivalent a aquella en què Andreu va estrenar el segon mandat. Malauradament, malgrat que els últims vint anys han estat l’època del club en què més temps ha romàs en les categories superiors del futbol espanyol, no ha pogut consolidar-s’hi. L’objectiu continua essent aquest. Tal com estava l’entitat el 2012, això ja és molt. Sigui com sigui, la nova persona que es posi al capdavant del projecte té marge de millora en l’estabilització i potenciació de la direcció tècnica, en la professionalització de les estructures del club i de la gestió, en la imatge institucional —deteriorada en ocasions per comportaments inapropiats que no fan cap bé—, i en la possibilitat de convertir el Nàstic en un element de cohesió ja no només pel que fa a la ciutat de Tarragona, sinó per al conjunt de l’àrea metropolitana, cosa que n’augmentaria el potencial social, a banda de contribuir a cohesionar un territori massa vegades fragmentat i dispers. La casella de sortida és sempre una oportunitat.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Marta Gutiérrez
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Cristina Serret Alonso
L’escultor Joan Serramià i el fonedor artístic Lluís Vidiella, enllestint l’estàtua a la Foneria Ginfer de Reus. Gerard Martí