Camp de Tarragona 9
Fran Morancho (PSC): «Els últims anys al Camp de Tarragona no se l’ha escoltat com li correspon»
Opinió 13 Pere Domingo Fornell. Cuina amb estrella: «Sempre seré part de l’estrella que ens guia»
Infraestructures
Innovació 10
Una investigació de la Rovira i Virgili aconsegueix transformar el marro del cafè en bioplàstics
La gran majoria són de l’Alt Camp i plantegen que la Diputació assumeixi el cost de connexió a la xarxa
Serveis La nova metodologia s’aplicarà sempre que es pugui i estalviarà el 50% dels costos de les intervencions
Oriol Castro
L’Empresa Municipal mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA) aposta per un nou sistema per a la renovació del clavegueram de la ciutat. «És un mètode de mànega increïble que permet renovar les clavegueres de les vies en 48 hores màxim i sense haver de fer obres», va explicar Rubén Viñuales, president de la companyia municipal, en l’acte de presentació del sistema.
La metodologia és la següent: es fa un forat al carrer per on s’introdueix una mànega amb material recobert de resina que posteriorment s’omple d’aire. Llavors, un robot amb llum ultraviolada endureix la resina i queda una textura dura. «Això també permet que les paneroles no puguin posar els seus ous, que són un dels principals problemes a la xarxa de la ciutat», va indicar Viñuales. La durabilitat d’aquestes estructures és de 50 anys, tot i que hi ha estu-
dis que indiquen que podrien arribar als 100 anys.
Aquest sistema prové d’Alemanya i la companyia tarragonina és pionera a l’hora
d’importar-la al país. «Som els primers a fer-ne un gran desplegament. Ara s’ha licitat un procés semblant a Palma de Mallorca i s’han fet expe-
Societat Es tracta del premi Joan Pedrerol Gallego a l’impacte social
Redacció
El Premi Joan Pedrerol Gallego a l’impacte social de la recerca, que atorga el Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV) reconeix les millors experiències de recerca dutes a terme a la URV i que avancen cap a una cultura que integra l’impacte social en les diferents etapes del procés científic. Els premis, que enguany arriben a la vuitena edició, es van resoldre el passat 2 de juliol amb cinc projectes guardonats que abasten tres grans àmbits de coneixement en dues modali-
tats: ex post (quan el projecte està finalitzat i presenta les evidències de l’impacte social) i ex ante (quan el projecte està en les primeres fases i aporta una predicció de l’impacte social esperat).
Superar l’exclusió
En l’àmbit de les Ciències socials i humanitats, el projecte Superant l’exclusió social a partir de l’èxit educatiu, del grup de recerca IMSE – Impacte Social i Educació, ha guanyat el premi ex post. Aquest grup de recerca de l’àmbit de la Pedagogia elabora i implementa des de fa tret-
ze anys actuacions educatives al Camp de Tarragona que generen millores en els resultats acadèmics dels infants i adolescents i en la convivència. Més concretament, amb l’Institut-Escola Mediterrani, al barri de Campclar de Tarragona, han treballat per a l’atenció de les necessitats formatives, el seguiment i l’avaluació de l’impacte social. Al CRAE Codina de Reus també hi fan aquest suport i des del 2022 treballen amb el Pla Educactiu d’entorn de la ciutat per oferir activitats d’aprenentatge addicionals fora de l’horari lectiu en centres de
riències a Madrid, Múrcia i Alacant», va exposar Daniel Milan, gerent d’Ematsa. L’empresa pública fa un any que ha anat agafant experiència amb
«La xarxa de la ciutat és molt antiga i tenim la vocació de renovar les zones crítiques»
La tecnologia és alemanya i Tarragona és pionera a nivell estatal en aplicar-la
la metodologia i aquesta setmana ha començat el desplegament del sistema per tota la ciutat.
31 km en 8 anys «La nostra intenció és renovar 31 quilòmetres de clavegueram en els pròxims vuit anys», va afirmar Milan. La inversió prevista per aquest període és de 16 milions d’euros. Els primers treballs ja s’estan realitzant al carrer Arquitecte Rovira i a Méndez Núñez. «En aquells trams on l’estructura del col·lector estigui molt de-
teriorada i amb la mànega no sigui suficient, s’haurà de fer obra», va explicar el gerent. Es calcula que seran tres o quatre quilòmetres.
Estalvi econòmic
Un altre gran avantatge del nou sistema és el cost econòmic. «Es calcula que l’estalvi és del 50% respecte al sistema habitual fins ara», va apuntar Viñuales. A més, aquest tipus d’intervenció no requereix informes arqueològics previs. «Això, per una ciutat com Tarragona, és molt interessant», va afegir Viñuales. Més enllà, el president i alcalde va recordar que el clavegueram de la ciutat és «molt antic» i que «tenim la vocació de renovar les zones més crítiques». Tal com va avançar el Diari Més, els estudis recents del clavegueram d’Ematsa han evidenciat que desenes de quilòmetres estan en estat greu o molt greu. «Volem tenir una xarxa eficient», va concloure Viñuales.
Taller d’aliments saludables al Botarell, una de les activitats d’un projecte participant als guardons.
secundària, igual que l’any 2017 ja van implementar-les a Tarragona. En la modalitat ex ante, un grup de professores dels departaments d’Antro-
pologia, Filosofia i Treball Social, Dret Públic i Dret Privat, Processal i Financer, han estat guardonades pel projecte Necessitats i drets de les filles
i fills del feminicidi: Una aproximació transdisciplinar a les conseqüències de la violència de gènere en el context de la pandèmia per Covid-19
La XI Jornada de Salut Jove obté una gran participació
Salut La XI Jornada de Salut Jove, celebrada ahir a l’espai Jove Kesse, va destacar pel gran interès en el tema d’aquesta edició. Organitzada pel Servei de salut de l’Oficina Jove del Tarragonès, va reunir més de 50 professionals que treballen amb joves. Durant la jornada, es va tractar com ha de ser l’acompanyament dels entrenadors i entrenadores en el desenvolupament personal i emocional i esportiu d’infant. També es va dur a terme una taula rodona per debatre temes com les dones i la comunitat LGTB al món de l’esport, així com reflexions entorn de l’esport com a eina preventiva, terapèutica i rehabilitadora en el consum de drogues. Segons el conseller de Joventut, Guillermo García, «la jornada ha posat de manifest la importància de continuar promovent l’esport com a eina interseccional». La voluntat de l’edil «és poder continuar treballant per oferir espais i activitats que fomentin la salut, el benestar i la inclusió de tots els joves, independentment de les seves circumstàncies personals». Enguany, la jornada de reflexió ofereix com a novetat una jornada multiesportiva que es durà a terme avui, a partir de les 19 hores, a la pista de Sant Salvador. Durant tot el vespre hi haurà la possibilitat de participar en diferents esports com handbol, tir amb arc, futbol, bàsquet i una sessió de zumba. A més, hi haurà sessions de DJ i exhibicions de dansa finals. Redacció
Béns El consistori tarragoní intenta vendre per cinquena vegada aquest solar
Nou intent de l’Ajuntament de Tarragona per vendre la finca ubicada al número 3 del passeig de les Palmeres. Aquesta és la cinquena vegada que el consistori treu a subhasta aquest espai, que en el passat va acollir l’emblemàtic restaurant Mirador i que, des del 1923, és de propietat municipal. D’acord amb la darrera taxació efectuada, s’ha establert un preu mínim
Societat Creu Roja, en col·laboració amb el Club Tennis Tarragona, ha organitzat el pròxim dissabte 13 de juliol la primera edició de la caminada solidària Caminem per l’Or. Aquesta iniciativa té com a objectiu fomentar l’activitat física i els hàbits saludables, alhora que visibilitza el Sorteig d’Or, que se celebrarà enguany el 23 de juliol al Palau
de Congressos de Tarragona en commemoració del 150è aniversari de l’entitat a la ciutat. La caminada és popular i està pensada per a totes les edats. Començarà a les 9 del matí des de les instal·lacions del Club Tennis Tarragona, que també serà la meta després de recórrer 6,3 quilòmetres. El preu de la inscripció és de 8 euros. Redacció
de 2.857.699,04 euros. Això suposa un lleuger increment respecte a la darrera licitació l’any 2020, quan l’import base es va fixar en 2.769.581 euros. Tot i això, continua sent molt inferior respecte a les darreres subhastes, en les que es va treure a concurs per més de 4 milions d’euros. L’any 2014, es va fixar el seu valor en 4,3 milions. En cap dels quatre intents que es van fer es va presentar cap comprador. L’Ajuntament confia que
serà assumit directament pel nou propietari.
aquest cop, el resultat sigui diferent i puguin fer calaix amb aquest immoble. Segons ha pogut saber Diari Més, algunes empreses ja haurien contactat amb el consistori per sondejar una possible compra. El termini de presentació d’ofertes per adquirir aquest immoble de més de 1.100 metres quadrats de superfície acaba el 21 de juliol. L’alçada màxima de l’edifici serà de planta baixa més quatre pisos superiors. Segons les condicions del contracte, la primera planta haurà de ser per a «ús d’equipament públic administratiu municipal». Per tant, l’adjudicatari haurà de «cedir-la a l’Ajuntament», «sense repercutir el cost de la construcció» el qual
Alguna empresa ja hauria mostrat el seu interès per l’adquisició de la finca
«Motius d’interès públic» «Aquest bé no és necessari per a l’ús general o el servei públic ni és convenient la seva explotació, atès que no hi ha cap previsió actual o futura per a ús propi», s’explica en la memòria justificativa. Així mateix, es considera que hi ha «motius d’interès públic suficients» per «alienar» la finca situada al número 3 del passeig de les Palmeres. En aquest sentit, s’exposa que en els pressupostos municipals corresponents als anys 2023 i 2024, es contemplen inversions finançades amb venda de patrimoni, que «condicionen notablement la viabilitat de determinats projectes». Per tant, asseguren que «és necessari i inajornable procedir a la venda d’aquesta finca», perquè serà «en benefici de la població».
Equipaments Les obres del nou tanatori-crematori de la ciutat avancen a bon ritme i segons el previst. En aquest sentit, es preveu que Mémora i la Fundació Sant Pau i Santa Tecla, propietària del cementiri de Tarragona, tinguin enllestit l’equipament per a la tardor de 2025. El nou tanatori estarà plena-
ment integrat en el paisatge i el seu entorn històric gràcies a l’ús en la seva construcció de materials de la zona. A més, la seva ubicació privilegiada al costat del cementiri històric de Tarragona oferirà una visió panoràmica del mar i la ciutat. L’edifici es distribuirà en dues alçades i una coberta enjardinada, que
Societat S’atendrà la distribució al Tarragonès, Baix Penedès, la Conca de Barberà i l’Alt Camp
El Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona té prevista posar en marxa, el pròxim mes de setembre, un magatzem de distribució d’aliments a un polígon industrial situat al municipi de Tarragona. Des d’aquest, s’atendrà la distribució a les comarques del Tarragonès, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i l’Alt Camp, on resideixen uns 428.000 habitants. Mitjançant les Organitzacions Autoritzades de Repartiment, el Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona podrà atendre les necessitats d’unes 14.938 persones en situació de pobresa o exclusió social a les quals es proporcionarà l’ajuda alimentària necessària perquè puguin realitzar almenys un àpat diari. A la resta de comarques es continuarà distribuint des del magatzem actual de Reus.
Diferents autoritats van assistir ahir a l’acte de presentació del nou magatzem a Tarragona. Cedida
Es podrà atendre 14.938 persones en situació de pobresa o exclusió social
Ahir va tenir lloc la presentació del nou magatzem, que va comptar amb la presència de Montse Adan, primera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Cecilia Mangini, consellera d’Igualtat i Serveis Socials, Josep Maria
Solanes, president de la Fundació del Banc d’Aliments de les comarques de Tarragona, Santiago Castellà, subdelegat del Govern a Tarragona i Joan Castor Gonell, diputat delegat de Gestió de persones i talent de la Diputació de Tarragona.
permetrà la continuïtat visual del front del cementiri. A la planta baixa s’ubicarà la zona de treball, l’oratori, la sala de comiat i el forn crematori. La primera planta acollirà el vestíbul d’accés, un espai ampli i gran des d’on es gaudirà de la visió llunyana de Tarragona, cinc sales de vetlla i la cafeteria. Redacció/Gerard Martí
Ajuts La formació de Sendra va demanar incrementar la partida en 18.000 euros
Junts acorda amb el govern municipal augmentar la subvenció a la Fundació Bona Nit Redacció
El grup municipal de Junts per Catalunya ha pactat amb el govern de Rubén Viñuales incrementar la subvenció de l’Ajuntament de Tarragona a la Fundació Bona Nit. Així, la formació encapçalada per Jordi Sendra ha demanat incrementar la partida en 18.000 euros. «L’entitat fa una feina ingent i subsidiària de l’administració atenent les persones sense llar de Tarragona, proveint-los sostre, aliments, higiene i escalf», afirmava el portaveu sobiranista. Des del 2006, la Fundació Bona Nit ofereix una atenció integral de les persones en situació de desemparament i sense sostre. «És per això que el nostre deure és ajudar-los amb totes les eines de les que disposem», assegurava. En aquest sentit, Sendra explicava que
el grup municipal de Junts va sol·licitar fa setmanes al govern municipal que s’augmentés la subvenció que aquest dona a la Fundació Bona Nit en 18.000 euros i passés de 47.000 a 65.000 euros a l’any. «Veiem amb alegria que en la Comissió Informativa d’Hisenda —que se celebra avui al matí— s’incorpora aquest augment en el modificatiu de crèdit que es portarà a plenari i ens congratulem que sigui així gràcies a la nostra petició», remarcava el portaveu de Junts, qui agraïa a l’executiu socialista la seva «predisposició». Sendra també va aprofitar per manifestar que «demostrem de nou que el treball constant, tranquil i discret té més incidència i efectivitat davant el govern que els estirabots a la premsa que practiquen alguns grups polítics municipals».
Patrimoni L’actuació ha permès arranjar la part superior del pont i habilitar un mirador per contemplar l’arc de l’aqüeducte
Sergi Peralta Moreno
Aigües de Reus ha enllestit les obres de reparació i recuperació del Pont de Calderons, que consta d’un aqüeducte medieval, construït entre el 1444 i el 1449, que era una de les entrades naturals de l’aigua del minat d’Almoster a la capital del Baix Camp. El regidor en cap de l’àrea de Medi Ambient i responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, va destacar que els treballs permeten «posar en relleu el patrimoni vinculat a la nostra ciutat i a la història de l’aigua». «La història de Reus va estretament lligada als recursos hídrics», va afegir, tot mencionant altres projectes, com la Bassa Nova. «És una manera de fer pedagogia: l’aigua no només és vida, sinó que també és patrimoni», va rematar.
La intervenció, que es va iniciar el maig i que ha tingut un cost d’uns 103.000 euros, ha consistit en l’arranjament de la part superior del pont de pedra, amb relació a la seva qualitat estètica i funcional, atès que estava malmesa pel pas de vehicles. Així mateix, s’ha canviat el paviment del camí que en permet l’accés i s’ha adequat l’entorn de l’aqüeducte perquè actuï com a mirador, per tal de contemplar l’arc de l’element patrimonial i el barranc. La nova zona, que inclou un tòtem informatiu, també permetrà oferir un espai de descans i repòs als vianants, corredors i ciclistes que passin pel Camí Antic de Castellvell i actuarà com a refugi climàtic. Tot plegat s’ha dut a terme tenint en compte els usos actuals del camí, que s’utilitza com a zona de GR. Rubio va destacar que el Pont de Calderons «amb el temps es va anar oblidant, distanciant-se moralment», però, uns anys enrere, entitats que difonen el patrimoni van demanar a l’Ajuntament
Els regidors Rubio i Recasens van estar acompanyats de representants d’algunes entitats que es dediquen a difondre el patrimoni. Gerard Martí
El mirador també serà un espai de descans per als ciutadans i un refugi climàtic
L’Ajuntament treballa per actualitzar el Catàleg de Patrimoni i que el pont sigui BCIL
de Reus que realcés l’indret. En concret, l’edil va destacar la col·laboració amb Espais
Ocults, Carrutxa i l’Associació Reusenca per a la Cultura i el Patrimoni (ARCP). El regidor de Cultura, Daniel Recasens, va posar èmfasi en la «voluntat que sigui un punt de partida, i no un punt final»,
en referència a les converses entre l’administració pública i la ciutadania per a protegir el patrimoni de la capital del Baix Camp. També remarcà la intenció de «parlar de patrimoni més enllà del que és
estrictament material; és a dir, parlar del patrimoni emocional».
Catàleg de Patrimoni
El regidor Rubio va aprofitar la presentació de final d’obres
per informar que es tenen algunes iniciatives «més en cartera» per realçar els vestigis de la història de Reus i que, al mateix temps, ja s’està treballant en la renovació del Catàleg de Patrimoni, una tasca que tindrà continuïtat el 2025. L’actualització permetrà que el Pont de Calderons sigui declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), fruit del treball entre consistori i entitats. «Tenim una bona notícia doble: presentem la infraestructura de la recuperació del Pont de Calderons i posem en relleu el seu valor patrimonial», va tancar l’edil responsable d’Aigües de Reus. En aquest context, Recasens va comentar la intenció d’ampliar la mirada vers el patrimoni per tenir en consideració, també, «els espais viscuts».
L’apunt
Ampliar la mirada amb el patrimoni
L’Ajuntament destinarà 80.000 euros enguany a la revisió del Catàleg de Patrimoni, tasca que continuarà el 2025, amb 55.000 euros més. El març, la regidora en cap de l’àrea d’Urbanisme, Marina Berasategui, va explicar a Diari Més que l’actuació permetrà «ampliar la mirada respecte del patrimoni que tenim a la ciutat». «No només hem de tenir en compte el patrimoni artístic i històric, sinó també la catalogació d’espais públics i naturals preuats», va expressar.
Solidaritat Es vol sensibilitzar sobre l’esclerosi múltiple
L’edició número 31 de la campanya Mulla’t per l’esclerosi múltiple tindrà lloc aquest diumenge, 14 de juliol. L’acte central a les comarques de Tarragona tindrà lloc a la piscina del Club Tennis Monterols. La coordinadora de campanyes de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), Sefa Bové, va detallar ahir, des de la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Reus, que la jornada s’iniciarà a les 12 hores. Enguany, comptarà amb la col·laboració del Cor Ciutat de Reus. Els seus membres seran els encarregats de cantar la
cançó Llença’t, de Lax’n’Busto, des de dins de l’aigua, per cridar a la participació dels assistents. Simultàniament, el nedador reusenc Santiago Esteva travessarà la piscina amb la bandera del Mulla’t i, a partir d’aleshores, tothom qui ho vulgui podrà fer el salt a l’aigua. A partir de les 12.30 h., DJ James posarà la música a la festa. Durant tot l’acte, es podrà comprar marxandatge de la campanya, com tovalloles, bosses, samarretes i ventalls. El Mulla’t per l’esclerosi múltiple és una iniciativa de sensibilització social que compta amb l’adhesió de més de 600 piscines a tot Catalunya, 170
de les quals estan a les comarques tarragonines. Més de 1.500 voluntaris participen en l’acte, que compta cada any amb prop de 100.000 persones que, de forma simbòlica, fan un salt solidari per la lluita contra aquest trastorn. Per al vicepresident de la Cambra, Jaume Batista, «és un goig poder col·laborar un any més en una iniciativa com aquesta per a la FEM, una fundació que fa una tasca encomiable per millorar la vida de les persones que pateixen aquesta malaltia». Per la seva banda, Teresa Campanera, patrona de la fundació, va subratllar la tasca que està
Política El diputat reusenc serà un dels vocals del grup socialista
Redacció
El diputat reusenc Alberto Bondesio formarà part de la nova direcció del PSC al Parlament de Catalunya. Així doncs, en la pròxima legislatura, el socialista formarà part de la direcció del grup que estarà constituït també
per Salvador Illa, com a president; Alícia Romero, com a portaveu; Raül Moreno i Esther Niubó, com a portaveus adjunts; i Pol Gibert, Ramón Espadaler, Ferran Pedret, Sílvia Paneque i Óscar Ordeig, a banda del mateix Alberto Bondesio, com a vocals. Bondesio va ser el número 2 per
la demarcació de Tarragona a les darreres eleccions catalanes, deixant la plaça al Parlament Europeu on, entre altres responsabilitats, ha treballat en la Comissió de Llibertats, Justícia i Interior o com a assessor d’Iratxe García, presidenta del grup socialista al Parlament Europeu.
El cor cantarà ‘Llença’t’ des de l’aigua per animar la gent a sumar-s’hi
duent a terme l’entitat des de fa molts anys per «donar visibilitat a una malaltia sense
Bondesio remarca «el pes més gran del socialisme de les comarques tarragonines» en la nova direcció del PSC al Parlament, que «evidencia el compromís amb el futur de la demarcació». «En contra d’algunes opinions que afirmen que el PSC és un partit exclusivament de Barcelona i de la seva àrea metropolitana, el PSC aposta per tot el territori», diu. «El PSC és un partit que guanya les eleccions a Barcelona, però també a Tarragona, a Reus, a Cambrils, i aquest pes és el que ara s’està reivindicant», tanca.
cura, que és la segona causa de discapacitat entre les persones joves després dels accidents de trànsit». Per part del Club Tennis Monterols, Tània Piqué va lloar la tasca que fan els voluntaris de la FEM i es va mostrar molt satisfeta de «poder col·laborar amb la iniciativa». «Posem la pisci-
na del club a disposició de la fundació i esperem que siguin moltes les persones que enguany es mullin per l’esclerosi múltiple», va concloure. Segons es detalla a la web de la campanya, el Reus Deportiu, el Reus Ploms i les Piscines Municipals també es mullaran per l’esclerosi múltiple.
Sequera Les localitats s’han reunit amb CAT, Acció Climàtica i ACA i ara volen parlar amb la Diputació per trobar finançament
ACN
Una desena de municipis de l’Alt Camp, Tarragonès i Baix Penedès estan treballant conjuntament per abastir-se amb aigua del riu Ebre. El projecte està en una fase inicial però els diferents ajuntaments ja han mantingut reunions amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), el Departament d’Acció Climàtica i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per estudiar les necessitats de cada poble i analitzar com es podria oferir el subministrament. L’opció que té més pes és fer una canonada des de Valls fins a Salomó de la qual en sortirien ramals fins a cada municipi. El següent pas és reunir-se amb la Diputació de Tarragona perquè ajudi a finançar les obres.
Entre els municipis hi hauria Alió, Aiguamúrcia, Bràfim, Puigpelat, Montferri, Rodonyà, Vila-rodona, Vilabella, Masllorenç, el Montmell i Salomó. De moment s’han celebrat dues reunions entre els municipis i els altres organismes implicats i la sintonia, asseguren, és bona. La darrera trobada va ser un mes abans de les eleccions al Parlament i fins que no hi hagi nou govern de la Generalitat probablement no se’n farà cap més. Els efectes de la sequera
Més enllà dels tràmits administratius, el gran problema que veuen és el finançament
han fet que alguns d’aquests pobles tinguin dificultats per garantir el subministrament
de soterrament de la canonada aèria del minitransvasament de l’Ebre. ACN
d’aigua, especialment per la baixada de les reserves dels pous dels quals s’abasteixen. La solució passaria per rebre aigua des del CAT, que la capta al riu Ebre i la facilita als seus consorciats. Per poder disposar del recurs, els municipis s’hauran d’adherir al consorci, però com que són un
Costa L’espai disposa d’una font i dutxes per als animals, entre altres
Redacció
La platja per a gossos de Torredembarra va obrir ahir les seves instal·lacions. Aquest noiu espai compta amb un total de 2.000 metres quadrats ubicats a la platja de Barri Marítim, davant de la plaça de les Remendadores,
al costat de Cal Bofill. Alhora, l’han equipat amb una tanca perimetral acompanyada de cartelleria informativa, una font i una dutxa per a gossos. Des del consistori apunten que aquest espai ha comptat amb una inversió de 15.500 euros. L’alcalde torrenc, Vale Pino, i la regidora de Benes-
tar Animal, Angie Muñoz, van visitar durant la jornada d’ahir, la platja per a gossos, acompanyats d’altres membres de l’equip de govern.
El batlle va explicar que una de les fites d’aquest mandat era la creació de la Regidoria de Benestar Animal i la platja per a gossos, objectius que ja
nombre important s’ha posat damunt la taula la possibilitat de crear una mancomunitat. «Tenim la mateixa problemàtica que molts municipis, que amb la sequera ha baixat el nivell freàtic dels pous. Vam decidir fer pinya i parlar amb el CAT i l’ACA per veure quines possibilitats hi havia per
s’han aconseguit. Pino també va exposar que aquesta nova platja «no només representa un espai de lleure per als animals de companyia, sinó també un pas endavant en l’aposta per la protecció i el benestar animal». En aquest sentit, l’alcalde va assenyalar que es continuaran implementant polítiques de protecció dels animals, tal com recull la nova normativa estatal. El batlle torrenc va posar especial ènfasi en què «l’increment de drets, en aquest cas per als animals, mai va en detriment de ningú».
Finançament
Més enllà dels tràmits administratius per assegurar-se una dotació d’aigua, el gran problema que veuen els alcaldes és el finançament de les obres. «Quan hem fet números ens hem posat les mans al cap», diu l’alcalde del Montmell. «És una inversió important i la xifra pot variar molt», rebla Comas. L’esperança és la Diputació, amb qui volen parlar. L’ens supramunicipal està finançant moltes infraestructures hidràuliques a la demarcació i un dels eslògans que ha utilitzat amb freqüència la seva presidenta, Noemí Llauradó, és que «aquest és el mandat de l’aigua».
Actualment hi ha en marxa un projecte a la Conca de Barberà molt similar amb el que es vol impulsar a l’entorn de l’Alt Camp, i la Diputació i l’ACA hi han participat activament. «La Diputació està amb els fons europeus, i els ajuntaments podem demanar que ens redacti els estudis amb els serveis tècnics», assenyala l’alcalde de Vila-rodona. Un tipus de col·laboració que l’ens ja ha fet en diferents indrets.
tenir aigua de l’Ebre», exposa José María Roldán, alcalde del Montmell. Alguns pobles, a banda del consum d’aigua de boca, també tenen polígons industrials, que també es podrien veure beneficiats de la connexió. «La nostra indústria, que és logística, en necessita? En cas d’incendi, en tenim prou? Hi ha molts elements a valorar», exposa el batlle de Vila-rodona, Josep Maria Comas.
L’espai està habilitat amb una tanca perimetral i dutxes.
Fran Morancho: «En l’Àrea Metropolitana
s’ha de prioritzar l’interès general i després mirar cada cas particular, no a l’inrevés»
Política El nou primer secretari del PSC al Camp de Tarragona defensa que el territori ha d’alçar la veu quan es prenguin decisions a Barcelona que afectin la demarcació per «dir si ens agraden o no»
John Bugarin
Què suposarà el relleu en la comissió executiva del PSC al Camp de Tarragona, amb vostè al capdavant?
«Hi haurà una nova manera de fer. Aquest mes farem el pla de treball dels pròxims 4 anys. Volem enfortir el partit els llocs on estem i aconseguir representació a l’interior de la demarcació, on no estem gaire implantats. Treballarem per ser la veu de Tarragona, ja que hem guanyat les últimes cinc conteses electorals. Tenim una representació molt bona al Parlament i al Congrés dels Diputats i aquestes persones han de lluitar pels interessos del territori».
A què atribuïu aquestes darreres victòries?
«El votant no és tonto. La gent està cansada, han vist que amb les propostes que s’han fet aquests anys no hi ha sortida. S’ha prioritzat més el procés i la independència que els problemes diaris de la gent. El PSC s’ha mantingut sempre al mateix espai i el discurs no ha variat. La gent ho valora». El lema utilitzat en el congrés de dissabte va ser «Ara toca Camp de Tarragona»..
«En els últims anys, el Camp de Tarragona no ha tingut ni ha estat escoltat com li correspon. Quan a Barcelona es prenen decisions que afec-
ten aquí, nosaltres hem de dir si ens agraden o no. Molts cops, des del territori no s’ha aixecat la veu perquè no hi ha hagut unitat. El Camp de Tarragona és els segon nucli territorial més important de Catalunya i cada vegada ho serà més per les inversions que vindran. Ho hem d’aprofitar i hem d’estar amatents perquè allò que ens interessi a nosaltres ho traslladem bé a Barcelona perquè ens tinguin en compte».
Quins són els reptes del territori a curt termini?
«L’Àrea Metropolitana és importantíssima. Gestionar els serveis públics de forma més eficient i amb millor qualitat, mancomunant la bossa o el transport, beneficiarà tots els municipis i els ciutadans. D’altra banda, hi ha la mobilitat, on el Tramcamp juga un paper clau. En els pròxims 10 anys serà l’enveja de molts territoris. El tramvia, però, s’ha de reforçar amb la millora de la mobilitat als pobles de l’interior. També serà important la indústria a la demarcació, amb inversions com la de Lotte a Mont-roig del Camp. així com el paper del sector del turisme al territori». Com avança l’Àrea Metropolitana de Tarragona?
«No he estat en cap reunió presencial, però tinc informació de com va tot i el pro-
Hard Rock
«Quan governem veurem realment què hi ha i, llavors, es podrà decidir»
cés està anant molt bé. No hi ha ningú que vulgui més que l’altre i això és important. Tothom va al mateix nivell i sap on està. Per tenir un bon nivell
s’ha de buscar l’interès general primer i, a partir d’aquest, mirar cada casa particular. A l’inrevés seria impossible».
S’està escoltant suficient als pobles més petits?
«Crec que sí. L’Àrea Metropolitana té l’objectiu de donar el màxim servei a com més persones millor, estalviant diners a la llarga. S’ha de mirar l’interès general i, de rebot, tots en
sortirem beneficiats».
La predisposició dels alcaldes de la resta de formacions és bona?
«Sí. En aquest moment, hi ha dos colors de partits que són el PSC i Junts, que estan treballant sense cap problema».
I Esquerra Republicana?
«La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, forma part del projecte i és d’ERC».
L’alcalde de Salou, Pere Granados, s’ha oposat al projecte del Tramcamp. Ho ha pogut parlar amb ell?
«No he tingut l’ocasió de parlar amb ell, però és un tema més tècnic. Un problema de catenàries. Segur que es trobarà una solució i el tramvia passarà per Salou».
Respecte al transport ferroviari, els problemes a Rodalies són una de les grans preocupacions ciutadanes. «El que hem de fer és invertir per millorar les línies que tenim i fer aquelles que no estan i per a les quals hi ha consens, com el tercer fil, perquè el servei sigui cada vegada més bo. No és normal que, en el segle XXI, triguem una hora i mitja des de Tarragona a Barcelona. Des del PSC som crítics amb Renfe i ens consta que està preparant inversions». El projecte del Hard Rock es resoldrà aquest mandat?
«No ho crec. Fa un munt d’anys que estem amb aquest tema. Tot i que si surt serà fantàstic perquè és una inversió estratègica per al territori. Però no veig que realment per a la Generalitat ni per a l’empresa sigui una cosa molt important. Quan entrem a governar, crec que veurem realment què és el Hard Rock i què hi ha, i, llavors, es podrà prendre una decisió». És optimista respecte a la investidura d’Illa?
«Soc optimista de mena. Des del primer dia dic que governarem perquè qualsevol altra alternativa és dolenta per als ciutadans. Hi haurà consens. Desconec com serà l’acord, però des del PSC estem fent el possible per no anar a uns nous comicis, tot i que probablement seríem els menys perjudicats. Tinc el convenciment que a l’agost tindrem un nou president al Parlament i aquest serà Salvador Illa».
Societat El local, d’uns 170 m2, se situarà al carrer València i es va presentar en
Oriol Castro
L’Associació Solidaris amb Ciutat Santa Touba de la comunitat senegalesa de Salou obrirà un centre cultural i educatiu al carrer València. El local superarà els 170m2 i el projecte constructiu ja s’ha
enllestit. «Volem que sigui un espai on hi hagi exposicions d’artistes de Senegal, espais per a la lectura, per a ensenyar als infants la nostra cultura. No serà un centre de culte», explica Abdou Khadre Amar, portaveu de l’associació. «També volem que els salo-
uencs formin part del projecte», afegeix Khadre Amar. La comunitat senegalesa fa 20 anys que treballa en el disseny i ubicació del centre. Tot i això, l’entitat encara no sap quan es podrà dur a terme l’obra. «Som una associació sense ànim de lucre. El local
Investigació Amb el producte resultant es fabricaran peces de les cafeteres de l’empresa INCAPTO, col·laboradora del projecte
Personal investigador del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili i la marca de cafè INCAPTO col·laboren en un projecte de sostenibilitat, economia circular i transformació de biomassa. Concretament, es tracta d’una recerca per convertir el marro del cafè en bioplàstics i altres materials compostos, que han de ser utilitzats, per exemple, per fabricar peces de cafeteres. El projecte, finançat a través de dues convocatòries d’ajuts de l’Agència de Gestió d’Ajuts
Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat, forma part d’una tesi doctoral de Vaibhav Andhalkar, supervisada pels investigadors Magda Constantí i Francesc Medina, que també encapçalen el grup de recerca Tecnio AMIC (Aplicacions Mediambientals i Industrials de la Catàlisi).
«En una època en què la descarbonització és una prioritat global, és molt important cercar productes amb valor afegit a partir de la biomassa, una de les principals fonts d’energia verda que hi ha al planeta», afirma Medina. En
concret, les xifres demostren que cada any es consumeixen aproximadament 9,5 milions de tones de cafè al món. Com que per cada tona es generen 650 quilos de pòsit, en total es produeixen 6,2 milions tones de pòsit anuals. Tal i com explica Magda Constantí, «aquest residu orgànic és ric en material lignocel·lulòsic, i quan se li fa un tractament fisicoquímic allibera uns sucres que es transformen en bioplàstics mitjançant l’acció de microorganismes». Francesc Medina, per la seva banda, explica que el cafè, per la seva diversitat i potencial, es
s’impulsarà amb donacions voluntàries. No sabem quan el podrem engegar», comenta el portaveu. El local és el que utilitzava l’antiga discoteca Le Saint Germain. El centre tindrà un gran rebedor, recobert amb catifes, una terrassa i un espai de cuina.
El projecte es va presentar ahir en un acte de trobada de tota la comunitat senegalesa catalana a la Sala Europa del Teatre Auditori de Salou. L’esdeveniment es va organitzar per la visita del Marabout, Mame Mor Mbacke, una figura molt important en els òr-
«Volem que els salouencs també hi formin part. No serà un centre de culte»
gans religiosos musulmans a Senegal. «Acostuma a fer una gira per tota Espanya i sovint fa una aturada a Salou, ja que som una de les comunitats més grans d’Europa», exposa el portaveu.
Conèixer la situació a casa Molts senegalesos, vinguts també de Lleida i Barcelona, van omplir la sala per rebre la visita de Mor Mbacke. «Aquestes trobades també ens ajuden per conèixer com està la situació al nostre país i saber com hi podem ajudar», explica Khadre Amar. Des dels anys 80, l’arribada de senegalesos a Salou ha sigut constant. Molts, davant la falta d’oportunitats, treballen de manters fins que aconsegueixen trobar un lloc de treball i regularitzen la seva situació. Molts senegalesos treballen en tota mena de companyies durant la temporada alta turística. «També discutim sobre la nostra situació a Catalunya i les nostres necessitats o reptes», indica el portaveu. Senegal encara pateix problemes de pobresa infantil, atur i falta d’accés a serveis bàsics com l’educació i la salut. A Salou hi ha prop d’un miler de senegalesos empadronats, tot i que molts hi viuen, però no estan inscrits.
presenta com «un material excepcionalment interessant per a la recerca i el desenvolupament de nous productes sostenibles”»
Per la seva banda, Bea Mesas, cofundadora i CPO d’INCAPTO, destaca l’orgull que suposa per a l’empresa «formar part d’aquest projecte
tan important al costat de la Universitat Rovira i Virgili i buscar una segona vida per a tots els residus que crea la indústria del cafè».
Economia El finançament prové dels fons europeus Next Generation i permetrà rehabilitar la muralla de Sant Francesc
Marta Gutiérrez
El projecte de recuperació de l’antiga muralla medieval de Sant Francesc, presentat per l’Ajuntament de Valls, rebrà 2.793.000 euros dels fons estructurals europeus que permetran finançar la primera fase del projecte. Ha aconseguit ser inclòs en el programa de millora de la Competitivitat i la Dinamització del Patrimoni Històric que promou el Ministeri d’Indústria i Turisme amb finançament dels fons Next Generation de la Unió Europea.
L’ajuntament preveu que el mes de setembre s’aprovi ja el projecte que estan ultimant les arquitectes Marta Milà i Anna Ibarz, guanyadores del concurs d’arquitectura convocat per l’ajuntament per la recuperació i urbanització de la muralla de Sant Francesc. Aquest mateix any 2024 es
licitaran les obres que es preveu que comencin a principis de 2025 en una actuació que es completaria durant el primer semestre de 2026. «Teníem de termini fins aquest estiu per entregar el projecte, anem sobre termini», va afirmar la regidora d’Urbanisme, Activitats, Patrimoni i Centre Històric de Valls, Sònia Roca.
«Destaquem que aquesta serà la segona gran ordre que estem fent des de l’ajuntament, de tot aquest tram de la muralla», va assegurar l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré. L’any 2023 ja es van invertir 482.000 euros a la muralla de Sant Antoni, a tocar de la plaça del Portal Nou i en una altra de les entrades emblemàtiques al Centre Històric. A més de posar al descobert i rehabilitar la muralla medieval del segle XIV amagada ara a l’interior d’edificis, destaca per aprofitar l’ender-
L’Ajuntament de Valls preveu que les obres comencin a principis de 2025
roc d’aquestes construccions per dotar aquesta zona del centre històric d’un nou espai de valor patrimonial, cívic i paisatgístic, de passeig i estada i alhora obert al veïnat. D’aquesta manera, «és l’excusa per recuperar espais urbans i perquè aquesta zona sud del centre històric recuperi i tingui un passeig urbà», va comentar Roca. L’avinguda comunicarà amb el carrer de Sant Francesc en un espai que presidiria la muralla medieval rehabilitada. La recuperació evitarà falsos històrics i així, a les zones on es conserven vestigis de les torres medievals, s’optarà per reintegrar-les volumè-
Acte de lliurament de premis a l’Administració
El Morell revalida la primera posició en el Reconeixement
tricament mitjançant una estructura metàl·lica que permetrà visualitzar quina era la seva alçada original. Pel que fa a la restauració del pany de la muralla, es restauraran els vestigis que afloren regularitzant-ne el coronament, exposant les ferides i traces del pas del temps, consolidant les reparacions i cegant les obertures del segle XIV però deixant obertes les de segles posteriors.
Així, la fase que s’executarà ara inclou dos trams. En primer lloc, l’àmbit a tocar de la Font de Sant Sebastià i els habitatges situats als números 82 i 84 i, en segon terme, el tram que va entre el Portal de Llobets a la plaça de Sant Francesc i el número 102 del carrer de Sant Francesc. En total, l’àmbit d’actuació màxim s’ha quantificat en més de 1.100 metres quadrats, amb una longitud de 140 metres.
Inversions
L’actuació és el tercer projecte al Centre Històric que l’ajuntament aconsegueix finançar amb fons estructurals de la Unió Europea. L’ajuntament està mobilitzant inversions per un valor global de 13 milions d’euros que, entre els fons europeus Next Generation i altres convocatòries d’ajuts, haurien aconseguit acumular un finançament extern de més de 7 milions.
Societat L’Ajuntament del Morell ha revalidat la primera posició en el Reconeixement Administració Oberta 2023. Un premi que es lliura des del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), que subratlla i valora els ajuntaments i consells comarcals i com aquests han dut a terme la seva transformació digital, és a dir, la im-
plantació i l’ús dels serveis d’administració electrònica entre l’administració i la població. Aquest reconeixement «ens certifica que l’aposta i esforç per digitalitzar-nos i fer del consistori un espai amb la major transparència digital i facilitat de comunicació envers la ciutadania és real», va destacar l’alcalde del Morell, Eloi Calbet. Redacció
El Consell d’Administració de la SAD del Nàstic de Tarragona convoca avui la Junta General Extraordinària d’Accionistes en la qual es decidirà que Lluís Fàbregas agafi el relleu de Josep Maria Andreu en la presidència de l’entitat grana.
El director general del Nàstic serà escollit pels consellers de la SAD com a nou relleu al capdavant de l’entitat grana després que Josep Maria Andreu fes un pas al costat el darrer 25 de juny. Andreu va tancar una etapa de 18 anys al capdavant del conjunt grana en dos períodes. En la roda de premsa on va anunciar el seu pas al costat, l’expresident va destacar que continuarà formant part del Consell i que qualsevol dels membres actuals estava capacitat per agafar les regnes de l’equip.
Fàbregas va ser un dels homes forts d’Andreu durant
l’etapa del ja expresident al capdavant de l’entitat i, ara, està preparat per agafar el relleu. D’aquesta manera, el dirigent es convertirà en el president executiu que encapçalarà la SAD, un càrrec que compartirà amb les funcions de director general, en tant que tindrà dedicació exclusiva a l’entitat grana i realitzarà les dues funcions.
Lluís Fàbregas forma part des de l’entitat grana des del 2009 i ha realitzat tasques de director de marca i director general del Nàstic. A més, també ha estat vinculat al club en el passat com a jugador. De fet, Fàbregas va ser porter del primer equip des del 1986 al 1988. D’aquesta manera, el club mantindria a la presidència una persona arrelada al club, un requisit necessari per ser acceptat per la resta del Consell d’Administració. De fet, així ho va destacar el conseller del Nàstic, Fredrik Wester, en una entrevista a Ràdio Ciutat de
Yamalube Folch
Motor L’equip reusenc va tornar a competir en homenatge al fundador Josep Maria Folch
El Yamalube Folch Endurance va completar en sisena posició les 24 Hores de Catalunya de Motociclisme 2024, una competició que es va celebrar el darrer cap de setmana al Circuit de Barcelona-Catalunya. A més, el conjunt va poder pujar al podi en tercera posició a la categoria EWC. L’equip de Reus va participar a la competició com un últim homenatge al creador de l’escuderia, Josep Maria Folch, que va morir al juny de l’any passat als 77 anys.
Carmina i Àngels Folch, les filles de Josep Maria Folch, es van posar al capdavant de l’equip per participar en el 24 Hores de Catalunya, la cursa a la qual l’equip reusenc encara ostenta el rècord de victòries amb onze triomfs. A més, l’equip va comptar amb una Yamaha YZF-R1. David Checa, Camille Hedelin, Marc Miralles i Joan Zamorano van ser els pilots escollits per a la cursa de resistència. L’equip reusenc va sortir cinquè i, després d’un inici sòlid, es va col·locar en segona posició. Al llarg de la nit, l’equip va patir
L’actual director general del
L’ampliació de capital s’executarà mitjançant una compensació de crèdits de 3 MEUR
Tarragona en la qual un dels màxims accionistes del Nàstic assenyalava que no estava interessat en ocupar el càrrec i que aquest necessitava una persona vinculada a la ciutat.
La Junta General d’Accionistes Extraordinària se cele-
Joan Zamorano, Camille Hedelin, David Checa i Marc Miralles van ser els pilots
una sèrie de contratemps mecànics que els van deixar desens. Amb tot, l’equip del Folch Endurance va poder reposar-se i remuntar fins a la sisena posició.
L’apunt
David Concha renova amb el Nàstic
David Concha ha acceptat l’oferta de renovació del Nàstic i continuarà a l’equip la pròxima temporada, amb una més d’opcional. Concha aportat qualitat a la plantilla de Dani Vidal per l’esquerra, sent especialment important en els partits de play-off d’ascens amb un gol i una assistència.
brarà a partir de les 19 hores a la Sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona.
Ampliació de capital
La Junta General d’Accionistes extraordinària es va convocar el darrer 6 de juny amb
la intenció d’aprovar una ampliació de capital. En l’ordre del dia, en destaca «ampliar el capital social mitjançant una compensació de crèdits, en la quantitat màxima de 3.020.000 euros mitjançant l’emissió i posada en circulació de 30.200 accions nominatives de 100 euros cadascuna d’aquestes».
Per facilitar el pas de Fàbregas a la presidència, també es van afegir els següents punts com «el nomenament i ampliació, si escau, del nombre de consellers» i la «modificació de l’article 29 dels Estatuts Socials relatius a la remuneració dels consellers». En aquest darrer punt, s’estableix que el càrrec és retribuït, sent remunerat per «una quantitat fixa per ostentar el càrrec d’Administrador que determinarà la Junta General», així com «una quantitat pel desenvolupament de funcions de direcció i gestió de la Societat de caràcter habitual o recurrent», entre altres punts.
Trial Els pilots tarragonins Rafael Sanromà i Martí Solá van participar amb èxit en els 2 Dies de Trial Camprodon. Els pilots del Tarragona Trial Team Sanromà i Solá van acabar en primera i segona posició respectivament, dominant el podi de la categoria Clàssics. L’equip va participar amb 7 pilots i Manel Campoy va ser segon a la categoria Pre-80. Redacció/Cedida
Editorial
La sequera que els últims mesos ha afectat, i encara afecta, Catalunya, ha tingut una repercussió diferent segons les conques fluvials. Les de Girona i Barcelona són les que han patit amb més intensitat la manca continuada de pluges, men tre que a les tarragonines la situació ha estat desigual. La zona de l’Ebre ha mantingut una situació d’estabilitat, mentre que en d’altres espais, com els del riu Francolí i Siurana, la pagesia ha estat especialment afectada. I ha estat bàsicament la pagesia per què municipis i empreses han disposat de l’abastament del mi nitransvasament que gestiona el Consorci d’Aigües de Tarragona
(CAT). Actualment, el consorci dona servei a 69 ajuntaments i 26 indústries. El problema es manté, però, en aquells municipis que no participen del seu abastament. Malgrat que ja hem superat la situació d’emergència per sequera, s’estan reduint les aportaci ons dels pous. Per això, una desena de municipis, sobretot de l’Alt Camp, estan negociant accedir a la xarxa del CAT, que encara té cabal concedit disponible. Els costos, però, són inassumibles per als ajuntaments, molts d’ells petits, i haurà de ser la Diputació, di recta o indirectament, qui –d’acord amb la voluntat dels mateixos municipis– pugui donar sortida a les seves aspiracions.
AVE, Rodalies, mercaderies...
Prioritats equivocades
Tribuna
Cada matí, ens llevem sabent que les decisions dels nos tres directius ja han traçat el camí. Som uns privilegiats, treballant a la millor entitat del món, on cada detall ha estat pensat amb cura per garantir el nostre èxit i benestar. Com cuiners en una cuina de prestigi, seguim aquestes directrius amb confi ança, sabent que ens portaran a crear experiències inoblidables per als nos tres estimats comensals.
La nostra estrella, la de Joan Miró, brilla amb una llum especial que il· lumina el nostre camí. Aquesta estrella no és només un símbol, sinó la nostra essència, la sang que corre per les nos tres venes, recordant nos constant ment la nostra nissaga. La pell de Cai xabank està impregnada de valors que fem nostres, un llegat que portem amb orgull i dedicació.
A Caixabank, cadascun de nosaltres és un xef amb un toc únic. Les nostres mans treballen amb amor i precisió, seleccionant els millors ingredients per crear plats que no només satisfa cin, sinó que sorprenguin i emocionin. Amb les eines de simulació i l’asses sorament especialitzat, ajudem els nostres clients a planificar i gestionar les seves finances, com un xef guia els seus comensals en un viatge culinari. La planificació és la nostra recepta se creta, la que ens permet oferir una ex periència consistent i de qualitat. El sentiment de pertinença és fort, com una aroma familiar que impregna l’aire. Treballem en perfecta harmonia, sabent que junts som més forts, com un equip de cuina que col·labora en cada detall. La nostra cultura es basa en la col·laboració, en reconèixer que la nostra força resideix en el treball con junt.
Cada dia, els nostres fogons bramen amb l’energia d’una cuina que mai s’atura. Com en un gran banquet, on es
Pere
Domingo Fornell ‘Lo Pere’ de la Caixa
barregen plats principals amb delicio ses guarnicions, nosaltres oferim un assortiment de serveis que alimenten els somnis dels nostres clients. Des de les hipoteques que construeixen llars, passant pels plans de pensions que asseguren un futur còmode, fins a les assegurances o siste mes de seguretat que brinden tranquil· litat, cada producte és una peça essenci al del nostre menú, dissenyat per satisfer els paladars més exi gents.
clusió financera, la sostenibilitat i la di versitat, com un restaurant que s’enor gulleix de ser ecològic i divers.
L’estrella de la Caixa ens guia, re cordant nos constantment el nostre propòsit. A Caixabank, creem un fu tur millor, tant per als nostres clients com per a la societat en general. Cada decisió, cada acció, està impregnada de qualitat, confiança i compromís social. Treballem amb passió, sabent que el nostre treball té un impacte profund en la vida de les persones.
La planificació és la nostra recepta secreta, la que ens permet oferir una experiència consistent i de qualitat
Planifiquem cada pas amb cura, sabent que una bona pre paració és clau per a l’èxit. Cada acció està pensada, cada moviment calculat, per assegurar que els nostres clients rebin el millor servei pos sible. Com en una cuina d’autor, cada detall compta, i la planificació és el que transforma cada plat en una obra mes tra. No només estem al costat dels nos tres clients, sinó que també contribuïm al progrés de la societat. Cada plat que servim és un acte d’amor i compromís.
Canalitzem els recursos amb cura i prudència, assegurant nos que cada acció nostra tingui un impacte positiu, com les espècies que donen sabor a la vida de la comunitat. Promovem la in
Jo, un riudomenc que viu a Cam brils, en aquesta meravellosa comarca del Baix Camp on Joan Miró va trobar la seva inspiració, he après a veure les coses amb una pers pectiva única. La inspiració d’aquesta terra m’ha ensenyat a valorar la qualitat del servei al client, un dels nostres objectius principals. Acompa nyem i assessorem els nostres clients amb cura, com un gran xef visita els seus comensals, as segurant se que cada detall sigui perfecte.
Ara, lluny de la cui na d’autor de Caixa bank, em trobo davant la meva petita cuina de casa. Recordo cada moment compartit amb els grans professionals, que ara són amics i companys de vida, amb qui segueixo intercanviant recep tes i somnis. Tot i que la meva capacitat física m’ha apartat, el meu cor segueix bategant amb l’orgull de saber que he format part d’aquesta meravellosa fa mília, liderada per persones extraordi nàries. M’emociono en escriure aques tes paraules, sabent que sempre seré part de l’estrella que ens guia.
Record: L’Estat espanyol (48 milions d’habitants) amb els seus 3,100 km de línia AVE, és la segona amb més extensió del món després de la Xina (1.200 M habitants). Alemanya el primer país en habitants i economia de la UE, no hi ha Alta Velocitat , en diuen “Velocitat alta” (una diferència de la màxima que es pot assolir). Als EUA, tampoc tenen Alta Velocitat. El que ja no és tan conegut, és que la xifra de passatgers per km. En Alta Velocitat (45 M /any), Espanya és a la cua del rànquing, és la que té menys passatgers per km construït.
Ningú fins ara ha comentat l’enorme inversió (57.000 M€) que ha suposat i suposa aquest sistema de transport en detriment dels altres tan necessaris per a la majoria d’usuaris. Tampoc la gran despesa energètica que suposa i el cost del material i el manteniment, ara tot subjecte a competència per preus “low cost”. Rodalies,( 450 M passatgers/ any) el sistema més demandat, amb diferència, pels usuaris, a les zones metropolitanes de les grans ciutats espanyoles, suposa una xifra diària de ciutadans que tenen la necessitat de desplaçar-se dels llocs de residència a la feina, els estudis, els centres sanitaris… és a dir necessitats bàsiques de la persona. Mercaderies: oblidada des d’un centralisme allunyat del món industrial, sense considerar l’aportació industrial tan convenient pel País; exportacions, nivell alt salaris als emprats, comunicacions logístiques (ports, aeroports, polígons industrials), fins i tot deixant sense connexió, molts anys, terminals tan justificades com les de contenidors als ports de BCN i altres. FERRMED, un exemple de la força associativa catalana, gràcies a l’empenta de Joan Amorós i el seu equip, s’ha convertit en el referent a nivell europeu de l’anàlisi de tota la xarxa europea de transports. L’estudi “Traffic and modal shift optimisation in the UE”, acabat de publicar (45.000 hores de feina en 4 anys per 24 experts) demostra que dels quasi 80.000 km de
tota la xarxa el 65% de tot el transport es fa en 18.000 km. Pel que proposa a la UE invertir prioritàriament en aquest espai per aconseguir una major eficàcia en els costos i la reducció del CO₂ de cara als objectius de la Agència verda de la UE . Del nostre territori, hem de ressaltar el fet que el hub de transport (tot tipus de transport inclosos, gavarres, trens i autopistes) entre BCN i TGN, suposa el tercer lloc de més tràfic de tota la UE després de la zona del Rin-Rhur i Milà! Això, tenint en compte, que en el nostre cas el 95% dels moviments són per autopista (ja col·lapsada), i el Corredor, endarrerit.
Tot plegat, demostra unes decisions d’inversió equivocades d’ADIF, ara, sembla que sense acabar el Corredor Mediterrani (porta 10 anys d’endarreriment), Espanya ha decidit potenciar el Corredor Atlàntic i la línia en ibèric de Algesires a Saragossa , deixant tota la costa, ports i indústria, amb un sistema LOW cost com és el tercer carril per una línia saturada per la costa i dins les poblacions. Mentre segueix fent inversions sense justificació de retorn econòmic com el túnel de Pajares (més de 4.000 M€ inversió).
La Plataforma Mercaderies per l’Interior ha presentat al MITMA una solució per evitar el tràfic de mercaderies perilloses pel centre de les ciutats (TGN, Altafulla; Torredembarra; Vendrell) d’uns 35 km amb un cost estimat a l’entorn 400 M€ per solucionar d’una vegada tot el FCC al Camp de Tarragona, consensuat a tots nivells, és un “win-win” per tothom inclòs el sector industrial per evitar un col·lapse futur en coincidir el Corredor Mediterrani amb el provinent de Saragossa, mentre cal una solució provisional utilitzant la línia d’alta velocitat com es fa a altres llocs.
És hora que l’Estat i ADIF, considerin que és el factor de rendibilitat de la inversió, ja urgent en un món globalitzat, el factor clau per decidir on invertir i ja ha arribat el temps de fer-ho en Rodalies / ciutadans i en mercaderies-corredor abans de perdre el tren global. J.M. Marsal Tarragona
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Feliz cumpleaños, Rosa! ¡¡¡Disfruta de estos 71 años rodeada de las personas que más te aprecian y te quieren!!! ¡¡¡Para muchos años más!!!
Per molts anys Pep!! Esperem que passis un bon dia i que gaudeixis amb els teus! Dels teus companys de redacció, que esperen celebrar-ho avui amb un molt bon berenar!!
Tarragona
Pepita Ferré Montllaó. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia de Sant Francesc.
Reus
Juana Teba Montosa.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori. Máximo Marcos Domínguez.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà demà a les 17 h al Tanatori.
Irene Olivé Vallès.
Ha mort als 76 anys.
Avui felicita als que es diuen: Cristòfor, Verònica, Amèlia i Ascani.
ÀRIES
21/03 al 19/04
Jornada atapeïda de treball hauràs d’anar amb compte per a no passar per alt les ajudes dels teus companys així sentir-te més feliç.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Modificaciones en la llar t’ajudaran a trobar més satisfaccions un millor equilibri emocional. T’entendràs millor amb la parella. Sort en l’atzar.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Problemes dins de la família en els quals hauràs de mostrar-te amb serietat si vols defensar el teu, posa les cartes sobre la taula.
TV local
CANAL REUS
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li estiu
20/04 al 20/05
Avui es donaran les circumstàncies perquè succeeixin sorpreses fortes. Compte amb la imatge que donis en societat. Hi haurà canvis.
VERGE
23/08 al 22/09
Viatge per motius de treball. Cuida més la teva economia si algú et demana diners pensa bé a qui ho dones com ho dones.
22/12 al 19/01
Tingues un detall amb la parella, no sols t’ho agrairan amb alegria sinó que tu mateix et trobaràs feliç content. Espera millor moment.
21/05 al 20/06 BESSONS
Et sentiràs amb fortes ganes de dur a terme canvis. Endavant, les coses noves t’estimularan donaran èxits. Cuida la dieta el descans.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Hauràs d’harmonitzar amb les persones que t’envoltin o en cas contrari et trobaràs en una lluita permanent on sortiràs perdedor.
20/01 al 18/02 AQUARI
Segurament guanyaràs però feriràs en el cor d’una persona pròxima, rectifica però cuidant els teus interessos. Arriba una notícia que et farà canviar.
12:00 Gastromòbil
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li estiu
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Fot-li estiu
16:00 Fet a mida
18:00 Viure des de l’essència
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li estiu
19:30 180 Graus
20:00 Notícies migdia (r)
20:30 La comarcal estiu
21:00 Notícies migdia (r)
21:30 Entrevista a ernest paris
22:00 Fet a mida (r)
El temps
10.00 Fet a Mida
21/06 al 22/07
Notaràs una nova energia interior que et farà emprendre nou camins empreses, la teva intuïció jugarà un gran paper en tot. El social està amb tu.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
El costat sentimental de la vida t’aportarà un sense fi d’experiències que en la mesura que sàpigues aprofitar et satisfaran de felicitat.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Pensa més en tu mateix deixa que els altres se solucionin els seus temes. T’estàs esgotant el teu sol ningú t’agrairà els favors realitzats.
11.00 Com la Nit el Dia. Millors
Moments
12.00 Backstage
12.30 Aventurísitc 13.00 Com la Nit el Dia. Millors
Moments
14.00 Notícies 12
14.30 Com la Nit el Dia. Millors
Moments
15.30 Aventurístic
16.00 Fet a Mida
17.30 Anem de cap
18.00 Va passar aquí. Catalunya
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 L’Estiu en Calces
21.00 Va passar aquí Catalunya
21.30 SPi+TV
22.00 Notícies 12
22.30 L’Estiu en Calces
23.00 Va passar aquí Catalunya
23.30 SPi+TV
00.00 Notícies 12
Mots
HORITZONTALS: 1. Bullir sorollosament. Cabàs d’espart. 2. Atendrà algú. Finestra que no deixa passar la llum. 3. Posa el clixé a la llum. Sento el perfum. 4. Segona i primera. Parts d’una flor. Coberta membranosa sense cor. 5. Urani. Vocal. Substantius. Cent. Cinquanta. 6. Un armadillo. Compassiva. 7. Nascuda davant del Bàltic. Cal buscar-la a dalt. Escoltem per la dreta. 8. Crom. Presons. Cap de partit. 9. La dreta o l’esquerra. Cinc. Assistenta sanitària. Indicació d’una bàscula. 10. Fuig de la presó. Siboc. 11. Malalties infeccioses. Crida espantosa- ment l’atenció. 12. Estima. Just en aquest moment. Doble corba. Pe amb cua. VERTICALS: 1. Impostos de l’estat. Final d’una cursa. 2. Nascut a Renània. Insultàvem l’àrbitre. 3. Obstacle a mitges. L’espai infinit. Espècie de formiga. 4. Pàrquing de vaixells, al revés. Coure girat. Vida amb una part menys. 5. Estan contents. Rap sense cap. Ocell girat. 6. Una de sal. Cama animal, al revés. Dues d’obertes. Senyor. 7. Mitja rosa. Silicats inalterables al foc. Final d’una. 8. Pren el pols. Pronunciació confusa sense dues lletres. 9. Material de construcció. Tres romanes. Autobús comprimit. 10. És rocós sense límits. Produïdes pel sol. 11. Que ha menjat massa. Sol sense cul. Remor que torna de lluny. 12. Entrada d’illa. Estri de cuina. Dues a la parpella. Dues d’iguals
Màxima Mínima Estat del cel
29º 21º
TARRAGONA:
Cogul, Francesc. Cristófor Colom, 23. Telèfon 977 212 183. Domingo Garcia, Núria. Partida Platja Llarga, 2. Telèfon 977 207 884.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Bofarull Masip, Mercé. Roger de Belfort, 49. Telèfon 977 316 666.
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Escobar, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Colom, Angels. Plaça de la Concòrdia, s/n. Telèfon 977 794 751.
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654.
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis. Les Flors,74. Telèfon 977 664 422.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà majoritàriament assolellat en general. Amb tot, de matinada circularan algunes bandes de núvols alts i mitjans d’oest a est. A banda, hi haurà intervals d’estrats baixos a punts de les Terres de l’Ebre i sud de la Costa Brava fins a mig matí. A més, a partir de migdia creixeran nuvolades a punts de muntanya, sobretot al Pirineu i Prepirineu i al prelitoral.
Temperatura La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta. La màxima serà entre lleugera i moderadament més alta, tret de punts de l’extrem nord-est, on serà més baixa.
ALQUILO PARQUING. Rambla Nova zona Castellers. Tel: 638.677.171
VALL DE L’ARRABASSADA
Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 600.776.788
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
TERÀPIES
MASAJE RELAJANTE. Terapia sensitiva. Libera tus tensiones. Tel. 674.072.637
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total... Tel: 692.780.087
MASAJE RUSSO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
EXCELENTE MASAJISTA. Particular. Tel. 641.492.358
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... Segur-Torredembarra. Particular.
MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107
Cultura L’Espluga de Francolí acollirà del 19 al 27 de juliol la dotzena edició del festival de poesia RUSC, convertint-se així en el punt de trobada del panorama poètic català
L’Espluga de Francolí tornarà a omplir-se de poesia del 19 al 27 de juliol. El Museu Terra acollirà la dotzena edició del Festival de poesia RUSC, el qual afegirà diversos actes per a tots els públics coincidint amb la Festa Major del Municipi. El Museu de la Fundació Carulla esdevindrà el punt de trobada del panorama poètic català on es podran sentir algunes de les veus més contrastades i joves del país.
El RUSC 2024, sota la direcció artística d’Alba Vinyes Lasso, començarà el divendres 19 de juliol a les 18.30 h amb la presentació del llibre I llavors em va dir. Un nou concepte del Tarot. Editat per Edicions Poncianes, coorganitzadora habitual del RUSC, el llibre és obra de la mèdium Amor Estadella i del jove poeta Oriol Sauleda. Situat dins la tradició catalana del Tarot i l’espiritualitat més lliure, el llibre connecta amb altres dones mèdium com Josefa Tolrà o Madge Gill i amb poetes que s’han apropat a l’invisible com Joan Brossa, Miquel Bauçà o Joan Miró. A la tarda del mateix dia, la poesia sonarà al vent amb el concert Rebrotar, una obra musical d’Anna Amigó Vilalta que, acompanyada d’un quintet de corda, explica el procés de separació entre persones i natura. El següent acte serà el recital de poesia principal del Festival, que tindrà lloc el dijous 25 de juliol a les 20 h. Enguany, amb la participació d’Eva Ortega, Misael Alerm, Helena Martínez-Ferreruela, Eduard Sanahuja i Jordi Solà, i l’actuació musical de La Companyia MINIMíssimA. L’endemà, el 26 de juliol, es farà l’espectacle Boscúria,
a càrrec de l’escriptora Gemma Ventura i del músic Xarim Aresté. El duet convidarà el públic a passejar pel misteri i la saviesa del bosc. A partir de versos d’escriptors com Wislawa Szymborska o Jacint Verdaguer i de cançons de Xarim Aresté, tots dos assenyen els rebrots del bosc, l’expansió subterrània de les arrels, la generositat dels arbres, la cruesa i la bellesa amb què la muntanya reneix a cada moment i la forma com ens fa de mirall. Aquest és l’únic amb entrada de pagament, que es pot adquirir a la web del Museu per un preu de 5 euros. El dissabte 27 de juliol amb una nova edició del Rusquet, l’espectacle infantil del RUSC a càrrec de La Sola Cia amb Pomes, peres i poemes l’espectacle que apropa la poesia catalana als més petits amb un teatre d’objectes. Final-
ment, el Museu Terra tancarà el festival el mateix dia amb la inauguració de l’exposició temporal Meravella, que gira al voltant de la bellesa delicada de plantes, insectes i altres elements naturals.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Marta Gutiérrez [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Per a tots els públics
Recitals, música i també el Rusquet, un espectacle orientat als més petits
Sé que últimament estic pesadet. Però les coses venen com venen i hi ha cops que venen seguides. A més, si vols estar ben servit fes te tu mateix el llit. Que si no te’l fas te’l fan, el llit. O sigui que un cop més em faig autopromoció. I és que la bona gent del Festival Internacional de Teatre de Tarragona, FITT, que cada any creix, han tingut a bé triar me enguany per escriure l’storywalker.
L’storywalker del FITT és un format de teatre en àudio que transcorre per un espai de la ciutat. Escoltes una peça teatral mentre camines per l’escenari on té lloc l’acció de la peça. En el meu cas, el Passeig Arqueològic. I sents les actrius i actors i els acabes “veient”, només amb una mica d’imaginació i si els intèrprets, com és el cas, són potents.
La meva story que camina recrea un fet real, la visita, l’agost del 1933, de la mítica Margarida Xirgu al Passeig Arqueològic per buscar un espai per representar hi la Medea, de Sèneca, que acabava de triomfar al teatre romà de Mèrida. La pregunta que dona títol a l’storywalker, i a aquest article, la podrí eu contestar si anéssiu a l’hemeroteca. Però faríeu mal fet perquè la Medea es farà, entre el 28 d’agost i el 30 de se tembre, per a les persones que comprin l’abonament del Festival. I es farà perquè és un mite sempre viu: la Xirgu era Medea, i Marta Angelat és alhora Xirgu i Medea. I Abel Folk el gran periodista Lluís de Salvador, i Pol Toro, Miquel Ortín, el segon marit de la Xirgu. La Medea es farà. No és espòiler. És Mite. És Teatre.
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
