Entrevista a Sergi Boada, escollit novament president del Col·legi de Metges de Tarragona Tarragona 4
Tarragona
Els veïns de Ponent, farts de les curses nocturnes de cotxes
Enguany la Guàrdia Urbana ha denunciat una trentena de conductors per conducció temerària o negligent, la gran majoria a la zona del barri del Pilar, però també al polígon de les Gavarres
Perafort no veu clar recuperar la línia Reus-Roda pel transport de mercaderies
Reus disposarà de cinc habitatges públics per actuar contra l’augment del sensellarisme
Veïns de Calafell recullen signatures contra les noves tarifes de les zones
Opinió 13 Mònica Pàmies. La salut en joc a la residència ICASS
Els veïns alerten de curses de vehicles nocturnes a Ponent: «Em van destrossar el cotxe»
Societat La Guàrdia Urbana ja ha interposat enguany 29 denúncies per conducció temerària o negligent, 12 de les quals han sigut als barris de Ponent
Oriol Castro
«Fa anys que s’organitzen curses nocturnes, però últi mament s’han multiplicat». Els veïns dels barris de Po nent de Tarragona alerten de l’augment de carreres de cot xes temeràries pels seus car rers. «És un problema que pa tim des del 2021. Acostumen a passar pel carrer de Prades, molt residencial, i és un pe rill», explica Montse Muñoz, presidenta de l’associació de veïns del barri del Pilar.
Un altre lloc de pas habitu al és la rambla de Ponent. «Ho hem denunciat diversos cops. Fan autèntics ral·lis i cada dia en fan més», expressa Úrsula Marín, presidenta de l’asso ciació de veïns progressista de Torreforta. Les dues pre sidentes coincideixen en que s’haurien de posar ressalts i reductors de velocitat per
intentar dissuadir aquests comportaments. «És trist, però fins que no passi una desgràcia no es farà res», la menta Muñoz.
«Els hi és igual tot»
En una d’aquestes curses, un cotxe va col·lisionar amb el ve hicle de Marín. «Em van des trossar el cotxe, al carrer Riu Besòs. Tot i que hi ha ressalts, frenen i segueixen. Els hi és igual tot», diu la presidenta. Els veïns expliquen que les curses negligents s’acostu men a fer els caps de setmana, tot i que el darrer any també se n’han fet en dia feiner. «A vegades passen al migdia, al carrer Riu Glorieta. Al costat de nens i gent gran», denun cia Muñoz. Quan es fan a altes hores de la matinada, molts veïns es desvetllen pel soroll dels automòbils. «No podem descansar. També s’hi sumen
moltes motos», coincideixen les presidentes.
Recorreguts itinerants
Des de la Guàrdia Urbana s’explica al Diari Més que és un problema en diversos llocs de Ponent. «Fem con trols estàtics i dinàmics i el que succeeix és que es van traslladant de lloc», exposen fonts policials.
L’any passat es van de nunciar un total de 80 con ductors a Tarragona per conducció negligent o teme rària. D’aquestes, 21 van ser als barris de Ponent i set a les Gavarres. «Hi va haver una temporada que era a les Gavarres i ara les trucades són dels barris de Ponent», expliquen des del cos de seguretat.
Enguany, la Guàrdia Urbana ha
«Fem controls estàtics i dinàmics. El que passa és que van canviant de lloc»
interposat 29 denúncies, 12 a Ponent i només una a les Ga varres.
«Hi estem al damunt i hi ha moltes actuacions», conclo uen fonts policials. «Sabem que s’estan prenent mesures i que hi ha pocs efectius dis ponibles, però això s’ha d’aca bar», conclouen les presiden tes.
L’Ajuntament de Tarragona, a través de Tarra gona Esports, instal·larà una pantalla gegant per oferir la re transmissió en directe de la final de l’Eurocopa prevista per aquest diumenge 14 de juliol a partir de les 21 hores. La pantalla
s’instal·larà a la zona de les grades del Parc del Francolí
l’objectiu de convidar la ciutadania a
l’esdeveniment els
Societat
amb
animar la selecció espa nyola mentre jugui la final. El consistori donarà més detalls de
pròxims dies. Redacció/Gerard Martí
Itinerari habitual de les curses al barri del Pilar
Rambla de Ponent
Carrer Prades
Carrer Prades
Carrer Riu Tordera
El règim sancionador de la nova ordenança de terrasses estarà llest a finals de juliol
Comerç L’aprovació inicial no arribarà fins després de l’estiu
John Bugarin
Tarragona haurà d’esperar fins després de l’estiu per ar ribar a l’aprovació inicial de la nova ordenança de terrasses. La nova regulació no arriba rà per al ple que se celebrarà el pròxim 19 de juliol, ja que l’Ajuntament està a l’espera del règim sancionador que està elaborant la Guàrdia Ur bana per complementar la fu tura regulació. La consellera de Comerç, Montse Adan, ha explicat a Diari Més que la pre visió és que estigui enllestit a finals d’aquest mes. Tenint en compte que l’agost és considerat inhàbil,
caldrà esperar fins després de l’estiu per procedir a l’aprova ció de l’ordenança. Adan es va reunir dimarts amb tots els grups municipals perquè fos sin coneixedors de com esta va la situació: «Quan tinguem el text definitiu de l’ordenan ça, revisat a nivell jurídic, i el seu règim sancionador propi, farem arribar els documents als partits de l’oposició per què se’ls puguin estudiar».
La consellera convoca rà una comissió a inicis del mes de setembre perquè els grups puguin demanar les reclamacions que considerin necessàries. Que la futura re gulació s’acabi portant al ple
de setembre dependrà de la quantitat d’esmenes que es presentin i del que es trigui a arribar a un consens. Men trestant, Adan ha instat els grups municipals a «treballar l’ordenança a nivell més po lític». «Tenen l’esborrany des de fa setmanes, així que po dem avançar i debatre altres temes com l’horari de tanca ment», apunta.
La primera proposta del go vern preveu que les places de la Part Alta puguin obrir fins a les dues de la matinada de dijous a dissabte, un punt que ha estat dels més controver tits. El règim especial que te nia fins ara la plaça de la Font
Sant Pere i Sant Pau estrena un nou parc esportiu
Barris Ahir es va inaugurar el nou parc esportiu de Sant Pere i Sant Pau situat a l’anti ga carretera del Pont d’Armentera cantonada amb el carrer G. L’equipament, que ha costat 344.505,66 euros, inclou una pista de bàsquet i una altra de futbol i handbol. També s’han col·locat papereres, bancs, una font d’aigua po table i vegetació. El parc té il·luminació per a la nit. L’alcalde, Rubén Viñuales, va destacar que «amb aquest equipament obrim un nou punt de trobada pels veïns, un espai on poder fer barri a través de l’esport». Redacció/Gerard Martí
Es convocarà una comissió al setembre perquè l’oposició presenti esmenes
es vol aplicar també a la plaça del Fòrum i la del Rei, així com a l’Illa Corsini i al tram inicial
de la Rambla Nova, al Balcó del Mediterrani.
«Una gran oportunitat» Adan diu que la proposta de l’intendent de la Guàrdia Ur bana, Manuel Vázquez, de crear un règim sancionador específic per a la nova orde nança era «una gran opor
tunitat que calia aprofitar». L’edil indica que el document recollirà «amb tot detall» to tes les possibles infraccions i ajudarà a «garantir el compli ment» de la futura regulació, amb el seguiment per part del cos policial. «És el que dema nen la ciutadania i els matei xos restauradors», assegura.
La nova ordenança preveu que les places de la Part Alta puguin tancar a les dues de la matinada. Gerard Martí
Sergi Boada: «És probable que canviem de seu a Tarragona i
hi fem
unes quinze habitacions per a estudiants i metges»
Entrevista Boada ha sigut novament elegit com a president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i fa balanç al Diari Més dels projectes impulsats fins ara i dels seus objectius de cara al pròxim mandat
Oriol Castro
Va ser l’única candidatura que es va presentar al pro cés electoral. Com afronta aquest nou mandat?
«Ens sentim reforçats. Veiem el fet que no hi hagi una can didatura alternativa com un reconeixement a la feina feta. Volem continuar amb els pro jectes engegats en els últims quatre anys». Ha apostat per un col·legi més transparent i col· laboratiu. Com ha sigut aquest procés?
«Neix per una necessitat que el col·legi fos més participatiu. El col·legiat ha de tenir accés a tota la informació possible perquè això l’estimuli a par ticipar. Després d’aquests quatre anys podem dir que el col·legi és més participa tiu gràcies al fet que és més transparent». La rebaixa de quotes tam bé ha seguit aquesta volun tat?
«Era un compromís i una re ivindicació històrica dels col· legiats a Tarragona. El 2020 ja vam dir que faríem més per menys. La resposta ha sigut positiva i estem molt con tents».
Un altre eix de treball ha sigut la reforma de les seus del col·legi a Reus i Terres de l’Ebre. Estan satisfets?
«Ha sigut una prioritat
d’aquest mandat. A Reus hem apostat per un canvi d’ús. A la planta baixa han continuat els serveis com fins ara. Però a la planta superior hem apos tat per fer el que anomenem
COMTLiving».
Què vol dir?
«Es tracta d’oferir habitat ge assequible tant a metges com a estudiants. Ho tenim dimensionat en cinc habitaci ons i ha sigut com una prova pilot».
I com ha anat la prova?
«Ha anat molt bé, els sis mesos pròxims ho tenim complet. Hi ha molta rotació i venen molts metges d’in tercanvi, amb contractes de pràctiques o que venen a fer estades curtes. Els ajudem i els podem acollir d’aquesta forma durant un període de temps. Això ens ha servit per tenir clar que ho hem d’im plementar a la seu de Tarra gona».
Deixaran la seu a la Via de l’Imperi Romà?
«Estem treballant en dife rents línies. Serà difícil conti nuar a l’actual seu, tot i que és un edifici singular. Entenem que les nostres necessitats ja sobrepassen l’estructura i les dimensions de l’immoble. Volem fer un altre COMTLiving amb unes quinze o vint habitacions. Al final, també és una forma d’atreure talent i retenir lo».
Tecnologia
«La intel·ligència artificial ens permetrà centrar-nos molt més en els pacients»
La fuga de talents en l’àm bit mèdic preocupa al col· legi?
Emserfumt impulsa la renovació de la seva flota de vehicles fúnebres
Societat L’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona (EMSERFUMT) ha posat en funcionament un nou vehicle fúnebre. El cotxe és híbrid no endollable i es tracta d’un tu risme adaptat a cotxe fúnebre que, a més, és sostenible amb el medi ambient i disposa d’etiqueta ECO. Aquest és el quart vehicle de la flota que
compta amb aquestes carac terístiques.
«Des del Tanatori Muni cipal de Tarragona s’aposta clarament per la sostenibi litat. És per això que s’han buscat uns vehicles que re uneixin les característiques necessàries i, que al mateix temps, siguin respectuosos amb el medi ambient per tal d’aconseguir que el transport
es dugui a terme amb mitjans més sostenibles», remarca la presidenta d’EMSERFUMT, Ivana Martínez. Actualment, la flota de vehicles que do nen servei a l’EMSERFUMT està formada per 4 turismes adaptats a cotxe fúnebre i 2 furgons adaptats a furgó fú nebre. La companyia també aposta per la sostenibilitat dels fèretres. Redacció
«D’entrada és un problema que s’ha de visibilitzar molt. A nivell tarragoní, el problema demogràfic mèdic actual té un impacte diferent a altres zones de Catalunya. Les Ter res de l’Ebre és una zona real ment impactada per aquesta situació, on la demografia mèdica està patint molt».
Com es pot revertir?
«No hi ha una vareta màgica. Des del Col·legi de Metges te nim molt clar fins on podem arribar. Hem d’explicar ho i espitjar els agents que tenen possibilitat de canviar les co ses. Les nostres petites acci ons van encaminades a això. Cal tenir en compte que el
65% d’estudiants de Medicina a la Universitat Rovira i Virgili són de fora. Això suposa que, ja des d’un inici, comencem amb un hàndicap». La seva presidència s’ha po sicionat en qüestions com l’homologació dels metges de formació extracomu nitària o la intrusió en la medicina estètica. Aquest caràcter de denúncia con tinuarà?
«Com a col·legi hem de vetllar per la bona praxi. Al final, el nostre objectiu és la ciutada nia i l’excel·lència de l’acte mè dic. Els metges de formació extracomunitària sostenen el sistema sanitari públic i, tot i això, tenen moltes dificultats per acreditar les seves espe cialitats. També, com vetllem per l’acte mèdic, qui faci me dicina estètica ha d’estar el màxim format possible. No ens podem permetre que hi hagi personal que no sigui metge en certs àmbits». Li preocupa el relleu gene racional al col·legi?
«No. Hem incorporat a la jun ta directiva a la doctora Ruiz, de 28 anys, per tractar aquest tema. És evident que hi ha un canvi sociològic en el metge jove perquè també té una ex pectativa de vida diferent. Els volem incorporar i donar veu per ajudar los en tot el que calgui». La seva presidència tam bé aposta fermament per la intel·ligència artificial. Serà una gran aliada dels metges?
«Estem completament con vençuts que la intel·ligència artificial ben aplicada ens alliberarà de moltes tasques burocràtiques. Serà un gran estalvi de temps i ens farà centrar nos més en el pacient. Volem impulsar més formaci ons sobre aquesta tecnologia per ajudar els col·legiats en la seva aplicació».
El doctor Sergi Boada aposta per oferir habitatges temporals als professionals mèdics. Gerard Martí
La flota actual de la companyia pública està formada per quatre turismes i dos furgons. Joan Carles Borrachero
El personal de les llars d’infants recullen firmes
Societat Les treballa dores de les llars d’infants han començat a recollir signatures en la línia de la seva demanda d’equiparar i homogeneitzar les seves condicions laborals. Per una banda, han fet circular un formulari a través de les xarxes socials. Tot i això, a partir d’aquesta tarda, el col·lectiu instal·larà una car pa informativa per recollir signatures de manera pre sencial al carrer Canyelles. Aquesta estarà oberta de 17 a 20 h. Tarragona En Comú Podem ha mostrat el seu suport a les reivindicacions de les treballadores. El con seller Jordi Collado ha decla rat que «malauradament, massa sovint ens trobem amb situacions complica des i incomprensibles, que s’arrosseguen des de fa anys en matèria laboral a l’Ajun tament». El grup municipal ha animat a la ciutadania a participar en la recollida de signatures. Redacció
Creativitat i humor femení a la nova Nit de Pallasses
Cultura Continuen les actuacions dins el Festival la Palmera
Dins el Festival Sota la PAl mera, avui dijous a partir de les 21h arriba la 8a edició de la Nit de Pallasses coordina da per la Cia dos de tres, una vetllada dedicada a l’humor i la creativitat femenina. Di verses artistes oferiran es pectacles còmics, entre elles Anadán, Alexandra Martín, la Vichissua i Conxita Català. Demà divendres també a partir de les 21h es farà un concert extraordinari amb la Orquestra Fireluche i Don Simon i Telefunken. La Or questra Fireluche, coneguda
pel seu ús innovador d’ins truments no convencionals, es combinarà amb el so elec trònic de Don Simon i Tele funken.
A més del concert, David Sarsanedas, membre de l’Or questra Fireluche oferirà un taller de construcció d’instru ments la tarda abans del con cert. Els participants tindran l’oportunitat de construir els seus propis instruments amb materials reciclats i ex perimentar el procés creatiu que caracteritza l’Orquestra Fireluche. El taller és gratuït i cal inscriure’s prèviament a la web de tarragonajove.org.
La setmana del festival es tancarà dissabte a partir de les 21h serà el torn de Les Tes tarudes, nou dones, d’entre 20 i 27 anys, vingudes de di ferents indrets del país i que duen a terme una proposta d’estils tradicionalment do minats pels homes com són l’ska, el rocksteady i el reggae.
Amb un repertori format per algunes de les seves cançons preferides d’artistes tan na cionals com internacionals dins d’aquest gèneres, Les Testarudes volen visibilitzar la imatge de la dona damunt dels escenaris, així com ofe rir un espai d’aprenentatge i coneixement sobre les dones
intèrprets i compositores en la cultura musical jamaicana. El festival Sota la Palmera que enguany arriba a la seva 14a edició ofereix actes i con certs els vespres d’estiu fins el 3 d’agost. Totes les actuacions es fan a les instal·lacions de l’Espai Jove la Palmera, a la plaça Imperial Tarraco, 1
Redacció
Contxita Català és una de les participants a la Nit de les Pallasses. Cedida
La Generalitat cedirà cinc habitatges a Reus per a l’abordatge del sensellarisme
Serveis a les Persones Les persones que accedeixin als pisos tindran un pla de treball per tal de reintegrar-se a la societat
Sergi Peralta Moreno
La Generalitat de Catalunya cedirà a l’Ajuntament de Reus la gestió de cinc habitatges destinats a l’abordatge del sensellarisme. La regidora d’Habitatge i edil en cap de l’àrea de Serveis a les Perso nes i Drets Socials, Anabel Martínez, detalla que les persones que es beneficiïn del programa tindran «un pla de treball» i se’ls farà un acompanyament «molt més continuat» en comparativa a una família que accedeix a la Borsa de Lloguer, perquè, a banda d’un pis, aquests ciuta dans «necessiten una feina» i l’objectiu final és que es pu guin reintegrar en la societat. «Nosaltres paguem unes des peses per poder fer aquest tre ball d’inclusió», apunta.
Martínez explica que, per entrar en aquests habitat ges, s’establiran uns criteris «molt, molt concrets, que es pacten ja des de l’àmbit de sensellarisme». A més, s’es tà valorant que qui tingui les possibilitats d’assumir la des pesa, pagui un lloguer «sim bòlic», atès que «al final, el que no es paga no es valora». L’edil afegeix que, a través del conveni amb el Govern català, s’entraria en la segona fase de l’abordatge al sensellarisme.
«Ara mateix tenim el pas 1 i estem treballant per fer el pas 2», comenta Martínez.
El primer pas gira al vol tant del Servei Residencial d’Estada Limitada (SEREL) al Centre Social El Roser, amb capacitat per a setze perso nes. El segon, seria l’entrada als pisos, potser, mitjançant el pagament d’un lloguer simbòlic. La darrera etapa seria «l’autonomia personal i econòmica, un lloguer com qualsevol persona», tanca la regidora. Per completar el procés, «necessitem molt més habitatge de lloguer», un requisit que ha d’implicar l’administració pública, i «hi
del servei d’allotjament d’estada limitada
És el segon pas per abordar el sensellarisme, després del SEREL
El SEREL va acollir una cinquantena de persones durant el seu primer any
estem treballant», però tam bé el ciutadà particular, bé si gui hom que tingui un pis buit i que pugui posar lo a la Borsa de Lloguer com els promotors privats. «Al final, necessitem habitatges de protecció ofici al, però també venda priva da», reflexiona. Durant el seu primer any
L’edil d’Habitatge i Serveis a les Persones, Anabel Martínez. Adrian Disch
en funcionament, entre el 7 de novembre del 2022 i el 7 de novembre del 2023, el SE REL va acollir 54 persones, algunes de les quals van es tar hi en més d’una ocasió. El servei té capacitat per a setze
persones, majors de 18 anys. A banda de l’atenció als allot jats, durant el dia, també ofe reix servei de bugaderia i de dutxa per a qui calgui. El seu objectiu és atendre les neces sitats d’allotjament temporal
d’urgència i de residència temporal d’adults en situació d’exclusió social. Els usuaris del SEREL són derivats per professionals de l’equip de Serveis Socials i es pacta amb ells un pla de treball adaptat al seu perfil, per tal de trobar una sortida residencial i una millora de la seva experiència vital. En el primer any, el servei ha per mès que el 53% dels benefici aris trobessin una alternativa d’habitatge, bé sigui a través del lloguer —un 41% van tro bar un espai per viure— o de l’ingrés a altres serveis. El 91% de les persones que van es tar al SEREL eren homes. La mitjana d’edat se situa als 47,5 anys. Així mateix, la mitjana d’estada per persona era de 39 dies, essent la mínima de 3 dies i la màxima, de 153.
L’apunt
Cinc pisos de transició més a Tarragona
L’Ajuntament de Tarragona va explicar el juny que posarà en marxa durant l’estiu el nou Servei d’Atenció Integral per a persones sense sostre, que comptarà amb setze places. Paral·lelament, el consistori va signar un conveni amb l’Agència Catalana de l’Habitatge pel qual disposarà de cinc pisos perquè persones que no disposen de recursos residencials i que es trobin en fase final de reinserció final puguin tenir un lloc on començar a desenvolupar un projecte vital.
Fotografia
del Centre Social El Roser. Aj. Reus
Representants d’Special Olympics i de l’administració pública.
Més de 450 esportistes de nou països participaran en el Meeting Special Olympics
Esport La trobada se celebrarà del 17 al 20 d’octubre i tindrà lloc a diversos equipaments
Redacció
Special Olympics España i l’Ajuntament de Reus orga nitzen del 17 al 20 d’octubre el primer Meeting Special Olympics a la ciutat. És una trobada que impulsa Special Olympics i que reunirà uns 450 esportistes amb discapa citat intel·lectual procedents de nou països d’Europa i de quinze comunitats autòno mes de l’Estat. Es disputaran vuit esports. Cinc seran en format competitiu —bàsquet, pàdel, natació, futbol i petan ca— i tres, d’exhibició —floor-
ball, proves motrius i Young Athletes—. Les instal·lacions que acolliran les disciplines són el Pavelló Olímpic, el po lilleuger Joan Rebull, el camp de futbol La Pastoreta, el Club Tennis Reus Monterols i el Reus Deportiu. Així, Special Olympics tornarà per terce ra vegada a Reus després de l’èxit dels Jocs Nacionals 2016, que juntament amb els Special Olympics de 1996, han estat els esdeveniments esportius per a persones amb discapacitat intel·lectual més importants que ha acollit la província.
Reus comença a instal·lar els sensors mediambientals
Medi Ambient Monitoraran la qualitat de l’aire i el soroll i estan vinculats a la ZBE
Redacció
L’Ajuntament de Reus ja ha iniciat la instal·lació dels sen sors que mesuraran la quali tat de l’aire i el soroll que for men part del desplegament del projecte tècnic de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). En total, es col·locaran en deu punts de la ciutat: les avingu des de l’Onze de Setembre, de Marià Fortuny, dels Països Catalans, de Jaume I i de Sant Bernat Calbó; els passejos de Sunyer i de Prim; el raval del Pallol, el carreró del Gas i el carrer del Mas Tallapedra. El projecte permet avançar en el compliment dels objectius de millorar la salut de la ciuta dania i lluitar contra el canvi climàtic que busca la ZBE. Aquests sensors perme tran obtenir l’estat de qualitat d’aire i soroll abans i després de la posada de la ZBE, per tal de fer un seguiment constant dels valors mediambientals, amb la voluntat de reduir l’emissió de partícules conta minants i d’efecte hivernacle, així com mitigar el soroll pro duït pel trànsit rodat.
La instal·lació de sensors forma part del projecte tècnic
Els sensors es col·locaran en deu punts, com les principals avingudes
de la Zona de Baixes Emis sions, que també inclou el control i monitoratge dels di ferents accessos mitjançant
càmeres lectores de matrícu la i de visualització avançada amb analítica de dades que incorporen intel·ligència ar tificial i la senyalització mit jançant panells fixos i digitals informatius, dinàmics i inte ractius.
Les obres es van dividir en dos lots. El primer, valorat en 530.720,19 euros (IVA inclòs),
contempla accions relaciona des amb els lectors de matrí cula, càmeres panoràmiques, pantalles i fibra òptica. Les obres haurien d’acabar a l’hi vern. El segon, adjudicat per 170.507,32 euros (IVA inclòs), se centra en les estacions per monitorar paràmetres ambi entals. Els treballs haurien de finalitzar aquest estiu.
Els operaris, instal·lant sensors de qualitat de l’aire de la ZBE. Aj. Reus
G. Martí
La principal proposta de desviament de mercaderies preocupa Perafort
Mobilitat L’antiga línia entre Reus i Roda que es vol recuperar passa a pocs metres d’equipaments i habitatges de Puigdelfí
Rafa J. Larrañaga
Perafort reclama atenció en el procés de desviament de la lí nia de mercaderies del litoral a l’interior. La proposta que recuperaria la línia entre Reus i Roda de Berà afecta directa ment el terme municipal. I és que l’antiga via passava per dins de Puigdelfí, ben a prop de la piscina municipal. El Ministeri de Transports, davant la voluntat d’allunyar les mercaderies de la línia de costa i fer les passar per l’inte rior, va presentar una sèrie de propostes, entre les quals en van destacar tres. La primera consistiria en la recuperació de la línia de Constantí a Roda de Berà, paral·lela a la línia d’alta velocitat. La segona aprofitaria la infraestructura entre Reus i Alcover i reque riria la construcció d’un en llaç fins a Valls. Finalment, el tercer corredor consistiria en la creació d’un enllaç a l’altu ra de Picamoixons. D’entre aquestes opcions, la línia
entre Reus i Roda és la que el ministeri veu més viable.
L’alcalde del Perafort i Puig delfí, Joan Martí Pla, s’ha mos trat disconforme en alguns
aspectes de la desviació de les mercaderies cap a l’interi or. L’antic traçat ferroviari de la línia entre Reus i Roda de Berà, que s’aprofitaria en l’op
El Vendrell presenta una Festa Major més inclusiva pensada per a tothom
Cultura El Nostrefoc inclourà una plantada en silenci el dia 20 de juliol
A mesura que s’apropen les dates, la regidoria de Cultura popular i els Administradors de Santa Anna van desvet llant més novetats al voltant de la Festa Major del Vendrell. Dimarts passat van explicar que una de les apostes fortes
és augmentar el caràcter in clusiu de tots els dies i actes de la festa. Així, el Nostrefoc del dissabte 20 de juliol a la Rambla inclourà una plan tada en silenci de les 18.30 a les 19 hores i les cercaviles de Festa Major tindran tam bé el seu espai de cercavila tranquil·la.
Com a novetat, els Admi nistradors de Santa Anna van explicar que enguany s’ha creat la plaça de Traca i Mocador, un espai on es faran activitats lúdiques adapta des per a tothom durant els quatre dies de Festa Major. Això es combinarà amb una mostra de la cultura popular,
1 agost / 22 h
ció més plausible per Trans ports, passa a escassos me tres de la piscina municipal i habitatges de Puigdelfí. Així doncs, Martí, que es mostra
per acostar la festa a tots els col·lectius, ja sigui per perdre la por al soroll o als elements de la festa i tenir l’oportunitat d’interactuar o per animar se a participar hi.
L’objectiu d’aquesta plaça és poder aconseguir que esti gui adaptada a tothom i que tots els assistents se sentin in volucrats en les activitats que s’hi duen a terme. Per tal que la Festa Major arribi al màxim de persones, els Administra dors també van avançar que tota la cartelleria i programes incorporen el llenguatge de pictogrames.
agost / 20.30 i 22 h
L’alcalde lamenta no haver rebut informació per part del ministeri
Perafort reclama la mateixa atenció que altres municipis amb més habitants
completament a favor de la iniciativa d’allunyar les mer caderies dels pobles i ciutats, s’oposa al fet que els trens acabin passant per l’interior del terme municipal de Pera fort.
El problema, però, va una mica més enllà. L’alcalde tam bé lamenta el fet que no ha rebut informació directa per part del ministeri. En aquesta línia, l’alcalde demana la ma teixa atenció per Perafort que estan rebent altres municipis amb major nombre d’habi tants.
De línia a autopista ferroviària
Adif licita la redacció del projecte per adequar la línia convencional Saragossa-Lleida-Tarragona amb serveis d’autopista ferroviària. La inversió prevista és de 60 milions d’euros. La previsió és actuar al gàlib de sis túnels i setze passos superiors, i a la catenària, i adaptar les dimensions dels semiremolcs P-400. Amb serveis d’autopista ferroviària, la línia SaragossaTarragona donarà a la línia Algesires-Saragossa, per crear sinergies amb el transport marítim. Adif qualifica el tram «d’estratègic», per la gran demanda de transport de mercaderies.
3 agost / 22 h
agost / 22 h
L’apunt
L’antic traçat ferroviari de la línia Reus-Roda
Puigdelfí
Piscina municipal
Antic traçat ferroviari
Redacció
Presentació del programa de Festa Major del Vendrell. Cedida
Campanya de Terres del Gaià per lluitar contra els abocaments al riu
Societat L’objectiu és realitzar un audiovisual i fer-ne difusió
Des de l’Associació Terres del Gaià han posat en marxa una campanya de microme cenatge per a la realització d’un vídeo sobre l’abocament d’aigües residuals al riu Gaià. L’objectiu és realitzar un au diovisual i fer ne difusió per a conscienciar tant a la ciuta dania com a l’administració, de la necessitat de depurar les aigües residuals i altres abocaments incontrolats que van a parar al riu, per preser var el difícil equilibri ecològic del Gaià. Segons, l’Agència Ca talana de l’Aigua (ACA) un 90 95% de la població catalana té
aigua sanejada, la lectura des del territori dibuixa un mapa completament diferent. Si ens fixem en la comarca de l’Alt Camp, una de les més desfavorides en aquest sentit, veurem que un 72,61% de la població té depuradora, però només un 26,67% del territori comarcal està cobert. En el cas del Gaià l’equilibri és fràgil, el seu cabal modest abasteix recs d’hortes i avella ners en el seu curs baix, cosa que fa que a l’estiu, en alguns trams, la làmina d’aigua desa pareix. Si hi afegim l’augment de la població estival, el resul tat és que el Gaià esdevé en aquests trams, pràcticament
El jutge desestima la denúncia per assetjament presentada per Jansà
Altafulla L’advocat del cap de comunicació recorrerà aquesta desestimació
El jutjat d’instrucció número 5 del Vendrell ha desestimat la denúncia que el responsa ble de l’àrea de comunicació i de l’emissora municipal d’Altafulla, Albert Jansà, va presentar per assetjament.
Tot i la desestimació del jutge, l’advocat de Jansà ha explicat a Diari Més que recorreran la desestimació perquè «volem continuar defensant que el que s’està fent és un delicte». «Hi ha uns quants comptes a les xarxes socials que ataquen a l’Albert de forma personal i explícita», apunta l’advocat. En aquest sentit, el represen tant relata que «aquests fets es van denunciar i dos jutges van obrir un procediment penal. Ells han relativitzat la gravetat dels fets i diuen que Jansà està vinculat a un en
torn de crítica política i que hi ha d’haver llibertat d’expres sió, i per això no creuen que la jurisdicció penal hi hagi d’in tervenir».
El representant de Jansà apunta que «recorrerem con tra aquesta decisió perquè creiem que els fets sí que són prou greus per creure que el que s’està fent és un delicte». Alhora, l’advocat del respon sable de l’àrea de comunica ció altafullenca també des taca que «cap jutge ha volgut investigar qui hi ha darrere d’aquests atacs». En aquest sentit, l’advocat insisteix en el fet que «el que volem saber
«Volem saber qui hi ha darrere perquè així potser entenem quin és el motiu de l’atac»
una claveguera a cel obert. El projecte que plantegen és realitzar un vídeo que posi damunt la taula la problemà tica a què s’enfronta el riu, i el seu patrimoni natural i cultu ral, a causa dels abocaments d’aigües residuals i la manca endèmica de depuradores. En diversos nuclis el clavegue ram desaigua directament al Gaià. Moltes depuradores no estan previstes fins al 2027 2032. L’ACA afirma que dotar de depuradores aquest petit percentatge de població, so bre el 30%, representaria un total de 1.000 depuradores, i una gran inversió. L’interès d’aquestes depuradores recau
és qui hi ha darrere d’aquests perfils a les xarxes socials perquè, quan sapiguem qui és o qui són, potser entendrem quin és el motiu d’aquest atac. Perquè no és el mateix que sigui un veí qui es queixa de la seva gestió al fet que si gui un polític o algú vinculat al consistori».
Per la seva banda, el grup municipal Alternativa Altafu lla va emetre aquest dimarts un comunicat on el regidor Francesc Farré lamentava que «durant cinc mesos Jansà l’hagués denunciat als Mos sos d’Esquadra sense saber res fins al moment de rebre la citació del jutjat penal al mes de juny de 2023», afegint que van ser «uns cinc mesos en els quals tots dos van man tenir una relació cordial, in cloent hi el període electoral de les eleccions municipals del 28 de maig». Alhora, en el comunicat, el grup municipal apuntava que, coneguda la interlocutòria judicial, «Far ré vol expressar la satisfacció pel fet que s’acabin les sospi tes i acusacions interessades que tant mal han fet en la seva imatge pública personal i d’Alternativa Altafulla».
L’audiovisual s’utilitzarà com a principal actiu per un pla de comunicació
en la necessitat del territori i no pas de la població, ja que són sens dubte als rius medi
terranis del sud, els de la terra baixa, les rieres i els torrents efímers, que sovint només porten aigua abundant du rant els episodis de pluja, on els projectes de sanejament haurien de ser prioritaris.
L’audiovisual s’utilitzarà com a principal actiu per a un pla de comunicació a través
de diferents canals, amb es pecial focus a les xarxes, i que inclourà també continguts complementaris extrets de les informacions aportades per ajuntaments de la conca del riu i l’ACA. Des de l’asso ciació volen arribar al màxim nombre de persones interes sades en la natura.
Redacció
Fotografia d’un dels abocaments d’aigües residuals al Gaià Cedida
Cristina Cuadrat Gonzalez
Les noves zones regulades de Calafell provoquen queixes
Societat Els afectats afirmen que «ens tracten com residents de segona»
Marta Gutiérrez
L’Ajuntament de Calafell va posar en marxa, l’1 de juliol, els canvis a les zones blava i taronja d’estacionament re gulat i ha canviat les tarifes per a residents. Aquests can vis han provocat la indignació d’alguns veïns, ja que ara no més els que viuen en les àrees delimitades amb tarifa resi dent gaudeixen del descomp te, mentre que «aproximada ment un 75% de la població passa a ser considerada no resident, amb tarifes com si fossin d’una altra població», explica un dels veïns afectats, Daniel Telesca. «I nosaltres no som residents de segona», va continuar dient Telesca.
Els afectats han iniciat una campanya de recollida de firmes per exigir que se’ls apliqui la tarifa de residents, «tenim ja més de 250 firmes en tres dies dels veïns i ens movem per diferents grups de Facebook», va comentar Telesca. «No demanem el cost zero que gaudeixen els veïns de la zona taronja, sinó que se’ns apliqui la tarifa de resi dents, que és com realment ens sentim i som», va afegir.
Han iniciat una campanya de recollida de firmes i en porten més de 250
Alguns veïns de les zones que no entren dins de la delimita ció per a la tarifa de residents se senten discriminats i «al
guns han començat a aparcar en descampats de terra per evitar pagar les tarifes més altes».
Segons l’ajuntament, du rant els mesos de juliol i agost, funcionarà una zona taronja damunt de la via del tren, i la zona blava sota la via man tindrà la seva tarifa ordinà ria per augmentar la rotació
de vehicles. A Segur, la zona blava del Passeig Marítim es reconverteix a zona taronja durant els mesos d’estiu. Les modificacions no han satisfet els veïns, que consideren que les noves tarifes són injustes. «És un tema per tractar lo ja de cara a l’any vinent, que es treguin del cap que no som residents», afegia Telesca.
Mont-roig exigeix a Secomsa que gestioni correctament els contenidors
Neteja L’Ajuntament de Mont roig exigeix a Secomsa, em presa comarcal responsable del servei de recollida d’escombra ries, que compleixi amb les obligacions i la gestió dels conteni dors. Els veïns s’han queixat que alguns contenidors, sobretot
de rebuig, d’algunes urbanitzacions no es buiden com caldria i els serveis tècnics han comprovat aquesta «manca de reco llida». L’Ajuntament considera «inacceptable» la situació i ne gocia amb Secomsa millores urgents en el servei. Redacció/ACN
Detenen un lladre per un robatori amb força en un domicili de la Pineda
Policial Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 33 anys com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb força a l’interior d’un domicili de la Pineda. Els calaixos i armaris estaven remenats, hi havia objectes per terra i manca ven diversos electrodomèstics i objectes de valor. ACN
Salou renova la plaça Francesc
Obres Salou està a punt de revelar la nova cara de la plaça Francesc Macià, un espai que combina història, lleure i natu ra, marcant un hit important en la conservació i celebració del seu ric patrimoni romà. Redacció/Aj. Salou
El parc de les Pedreres, per a ús públic
Salou L’Ajuntament de Salou treballa en l’adequació de l’àrea boscosa del parc de les Pedreres per convertir la en un parc d’ús públic. Es pavimentarà una part que es complemen tarà amb camins de terra i petites places. Redacció/Aj. Salou
Ple absolut a la Pobla de Mafumet per rebre Camela aquest dissabte
Música Camela gaudirà d’una rebuda multitudinària quan, aquest dissabte a les 22.30 hores, surti a l’escenari ha bilitat a la pista coberta del Complex Esportiu Municipal de la Pobla de Mafumet. I és que el públic ha esgotat totes les locali tats que l’organització va posar a la venda. Redacció
850 infants gaudeixen l’estiu a Vila-seca
Oci Des de la setmana passada està en funcionament a Vila seca una nova edició dels casals d’estiu. Fins el 9 d’agost hi passaran un total de 850 infants i joves, que podran gaudir del casal Mega Estiu i campus Vila Xtrem. Redacció/Aj. Vila-seca
Treballs de senyalització d’una de les noves zones taronja. Aj. Calafell
Macià
Reportatge
Combinar l’oli d’oliva amb el cafè, l’última pràctica que s’ha posat de moda
El cafè és una de les begudes més populars a tot el món, especialment durant les primeres hores del dia
AMIC
El cafè és una de les begudes més populars a tot el món, especialment durant les primeres hores del dia, i , per altra banda, també hi ha una tradició mediterrània de prendre una cullerada d’oli d’oliva verge cada matí. Per tant, la combinació d’aquests dos costums ha portat a la gent a la idea de barrejar oli d’oliva amb cafè.
Així doncs, explorem el sentit d’aquesta pràctica i com els experts sugereixen maneres de combinar-ho.
‘Oleato’ o cafè amb oli d’oliva Starbucks, una cadena de cafeteries reconeguda a escala mundial, ha llançat una nova línia de cafè anomenada Oleato, que combina el cafè tradicional amb una dosi d’oli d’oliva verge extra.
Aquest nou producte, tot i que encara no està disponible a totes les botigues de Starbucks, ha introduït una nova manera de consumir cafè, oferint opcions com cafè amb oli vaporitzat i llet d’avena, cafè premsat en fred amb una «escuma daurada» de vainilla infusionada amb oli d’oliva, i fins
ESTABLIMENT RECOMANAT
i tot un cafè exprés gelat amb sirope d’avellana, llet d’avena i gel.
Aquestes opcions inclouen oli d’oliva verge extra a més del cafè tradicional de Starbucks, oferint així els beneficis antioxidants i antiinflamatoris de la dieta mediterrània.
Per què combinar-los?
Afegir oli d’oliva al cafè pot enriquir la beguda amb greixos de qualitat i augmentar els seus beneficis per la salut, proporcionant més antioxidants i altres substàncies saludables. A més, la combinació d’oli
The Lotus Bistro, l’exotisme saludable
de la cuina vietnamita al centre de Reus
Viatjar a l’exòtic Vietnam sense moure’ns del centre de Reus. Aquesta és la proposta de The Lotus Bistro. El restaurant es caracteritza per una acuradíssima carta, on els sabors del sud-est asiàtic són els protagonistes. La qualitat dels ingredients, alguns d’ells portats del Vietnam, junt amb una atenció absoluta als detalls, tant en l’elaboració dels plats com en el servei, fan de The Lotus Bistro una proposta imperdible a Reus.
Aquells qui busquin una cuina saludable, sense renunciar a una experiència gastronòmica de primer nivell no se’l poden perdre. Les verdures i els bolets són bàsics en la seva proposta, motiu pel qual vegetarians i vegans troben aquí una alternativa d’allò més interessant. Així mateix, la gran majoria dels seus plats són aptes per a celíacs. Si vols descobrir una proposta asiàtica diferent i 100% saludable, visita The Lotus Bistro. A. Ferran
d’oliva i cafè pot tenir un efecte positiu sobre el trànsit intestinal, encara que s’aconsella moderació en el consum per evitar efectes secundaris com gasos o diarrea. La presència d’antioxidants es veu notablement incremen-
Afegir l’oli al cafè pot enriquir la beguda amb greixos de qualitat
tada, i l’efecte antiinflamatori es veu reforçat en aquesta combinació, anomenada oleat.
Com combinar-los?
Els baristes experts suggereixen dues maneres d’afegir oli d’oliva verge al cafè per així po-
der combinar les dos costums.
Per una banda, amb cafè sol, tot i que aquesta opció pot resultar en una beguda lleugerament desequilibrada, ja que el greix pot separar-se del cafè. L’altra manera seria combinar-ho amb llet. Emulsionant primer l’oli amb la llet i després barrejant-ho amb el cafè, creant així una barreja homogènia.
Restaurant Ca l’Anna, brasa, plats combinats, tapes i entrepans
Tots els sabors de la cuina de casa, feta amb dedicació i bona mà, combinat amb un servei atent i ràpid. Aquesta és la combinació guanyadora que ofereix el Restaurant Ca l’Anna, de la Selva del Camp. L’establiment ofereix servei d’esmorzars, dinars i cafeteria de dilluns a divendres (nou horari de 6 a 20 h) i els dissabtes es caracteritzen pels seus esmorzars de forquilla. Dins de la seva exten-
sa carta, s’hi poden trobar gran varietat de tapes, plats combinats i entrepans complets que destaquen per la seva mida. Alguns dels plats estrella de la cuina de Ca l’Anna són el pop a la brasa, els callos o la sèpia amb allioli. L’aposta per mantenir les receptes i els gustos de sempre amb una atenció de caràcter familiar fa que tothom qui visita i menja a Ca l’Anna se senti com a casa.
LA SELVA DEL CAMP
La combinació pot tenir un efecte positiu sobre el trànsit intestinal. AMIC
Lluís Fàbregas va ser nome nat ahir com el nou presi dent del Nàstic de Tarra gona. Aquest era un punt més dels vuit que es van abordar a la Junta General Extraordinària, però va ser el centre d’atenció. El Nàstic va obrir ahir una nova etapa, però l’aterratge no és abrupte. De fet, el mateix Fàbregas va assenyalar que «avui comença una nova etapa, però no ha de ser massa diferent respecte a la feina, perquè he assumit la res ponsabilitat executiva màxima des de fa 15 anys en moments compli cats i de dificultat». En aquest sentit, el «transatlàntic» del Nàstic manté el mateix rumb, així que res no ha canviat, però, amb un nou capità en el vaixell, tot és diferent i Fàbregas s’encara a «un repte complex pels gairebé 140 anys d’història que té el Nàstic, però que desenvoluparé amb responsabilitat, honestedat i moltes hores de treball».
D’aquesta manera, la Junta Gene ral d’Accionistes Extraordinària es va celebrar ahir a la sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarrago na sense alteracions. Tots els punts van ser acceptats amb unanimitat, amb només l’abstenció, en alguns dels punts, del soci accionista En ric Pujol. El primer dels punts, i un dels més importants, va ser acceptar l’ampliació de capital de 3.020.000 euros mitjançant l’emissió i posa da en circulació de 30.200 acciones nominatives de 100 euros de valor. En altres paraules, els préstecs atorgats es van transformar en capital social, o en accions, per tornar a partir des de zero. Lluís Fàbregas va destacar que «això sig nifica que els diners que s’han perdut els hem tornat a posar amb res ponsabilitat amb ampli acions de capital. Hi ha més préstecs que
Futbol Lluís Fàbregas va ser nomenat ahir com a president en una Junta en la qual es va anunciar que s’han presentat recursos contra les sancions
Res no ha canviat i per això tot és diferent
venceran en un futur, però tenim el compro mís de repetir aquesta operació». A més, l’actu al president va destacar que «avui dia, el deute del Nàstic és zero».
En la resta de punts es va acordar, amb una nimitat en els vots, que Lluís Fàbregas formés part del Consell d’Administració,
Lluís Fàbregas:
«Tenim
opcions
així com la modificació dels estatuts socials i l’article 29 perquè els conse llers puguin percebre retribució. En aquest sentit, Javier Balañá, secreta ri de la SAD, va subratllar que aquest canvi «no vol dir que tots els conse llers percebin retribució», sinó que només, en aquest cas, Lluís Fàbregas entrant en el càrrec de president exe cutiu durant els pròxims cinc anys. Davant la resta del Consell i els ac cionistes, Fàbregas va apuntar que «és un honor i un privilegi que Josep
treballades de venda d’algun jugador»
Futbol Aquesta operació seria la de l’extrem Hamza Bellari
Arnau Montreal Quesada
El president del Nàstic, Llu ís Fàbregas, va destacar que s’està ultimant el pressupost d’aquesta temporada, asse nyalant que serà similar al de l’anterior i que té l’objectiu de confeccionar un equip com petitiu. De fet, va destacar que
«enguany comencem de zero a nivell esportiu i el repte no és un altre que quedar primer, perquè, d’aquesta manera, evitem patiments i afectaci ons externes que es viuen en el play-off i que ja hem viscut. Tenim confiança absoluta a la direcció esportiva i al cos tècnic, el qual vam renovar al
complet, perquè puguin asso lir aquest repte». El president va assenyalar que per ajustar un pressu post potent es buscaran més ingressos i aquests seran per la venda de jugadors. «Tenim opcions treballades des del mes de maig per treballar al guna venda que pugui ajudar
Maria Andreu i la resta de consellers i accionistes m’hagin proposat un càrrec que no havia ni somiat. Fa molts anys que estic vinculat al club i estic plenament al servei dels inte ressos de l’entitat». Amb un aplau diment general per part de la resta del consell i dels socis presents, es va passar el relleu.
Després de l’aprovació de tots els punts, es va passar al torn de preguntes per part dels socis en els quals, curiosament, qui va atendre
a minimitzar les despeses. Aquesta és una feina excepci onal de la direcció esportiva». En aquest sentit, el jugador en qüestió seria Hamza Be llari, l’extrem marroquí que, fins a la temporada passada, va formar part del planter de la Pobla de Mafumet, el fili al del Nàstic i que, enguany, era part del primer equip. El periodista, Ángel Garcia, va apuntar que l’operació esta ria tancada amb el València, un dels equips interessats en el jugador del planter grana, i es podria acabar de fer oficial en els pròxims dies.
L’apunt
Amb l’ampliació de capital, el Nàstic torna a tenir «deute zero»
i respondre els diferents dubtes i qüestions no va ser el president, sinó l’ara ja expresident Josep Maria An dreu. Aquest va ser un últim servei, però també un missatge que enca ra formarà part del Consell. De fet, Andreu va apuntar que «ha estat un honor i un orgull presidir el club que estimo, estaré al servei, però en una situació diferent».
Recursos en marxa
Josep Maria Andreu va destacar que els recursos que presentarà el Nàs tic contra les sancions rebudes i la denúncia estan en marxa. Andreu va assenyalar el clam d’un soci que «a Tarragona falta suport institu cional», durant el duel contra el Málaga. Aquest partit és una ferida que encara cou. De fet, Andreu va valorar l’impacte de la derrota en 20 milions d’euros que s’han deixat de guanyar, tenint en compte els diners dels drets televisius, el fons CVC de la lliga i el valor de la plaça.
En aquest sentit, el conseller Antoine Jordà va assegurar que el dimarts es va presentar un recurs esportiu per «l’acarnissament» que van suposar les dures sancions. Ara, està en mans del Comitè d’apel·lació, però si no s’accepta «acudirem al TAD i, després, al Contenciós Admi nistratiu», va assenyalar.
La darrera dada de la Junta la va posar l’actual president, Lluís Fàbre gas, que va apuntar que en cinc dies de campanya ja s’han donat d’alta a 216 nous socis. Aquest és el camí i el repte del vaixell del Nàstic. Continu ar creixent al voltant del sentiment que s’ha creat i aquest serà el primer objectiu del president Lluís Fàbre gas en una etapa que, en la mateixa direcció, tot és diferent.
Arnau Montreal Quesada
A l’esquerra, el nou president del Nàstic Lluís Fàbregas i, a la dreta, l’expresident de l’entitat grana Josep Maria Andreu. Gerard Martí
El nou president del Nàstic, Lluís Fàbregas. Gerard Martí
Editorial
Curses d’incivisme
Sembla que a Tarragona qualsevol excusa és bona. La finalització del Concurs de Focs o una victòria de la selecció espanyola. Desenes de motos i vehicles surten a celebrar l’eufòria fent el màxim soroll possible. Haver de respectar el descans dels veïns o res tan simple com evitar fer soroll al costat d’un hospital com el de Santa Tecla no té cap mena de valor davant un sentit col·lectiu de festa mal entesa. Un altre exemple de la manca de civisme es dona en les cada vegada més habituals curses nocturnes de vehicles a la zona de Ponent. Els veïns estan farts de la situació i les queixes han dut la Guàrdia Urba-
na a fer controls reiterats a la zona. I han estat controls que han comportat sancions. Hi ha gairebé noranta conductors denunciats l’any passat. Només aquest 2024 ja són una trentena les denúncies. Però és impossible realitzar controls permanents i les curses es repeteixen i quan aconsegueixen fer-ho amb impunitat, les han arribat a fer en ple dia, amb l’increment de la perillositat que això comporta per la presència de veïns al carrer. Ni tan sols les barreres físiques són un impediment quan es tracta d’arriscar els cotxes en aquestes curses. La solució no és en cap cas senzilla, però càstigs més durs potser ajudarien.
La salut en joc a la residència ICASS
Els darrers mesos, hem viscut una situació que no es pot descriure de cap altra manera que no sigui una injustícia flagrant. La residència pública ICASS de Reus, un pilar fonamental per a moltes famílies, ha estat amenaçada amb el tancament des del mes de novembre de 2023. Els residents i els seus familiars han hagut d’organitzar-se i resistir fermament durant molts mesos per evitar-ho. Malgrat que, tot i que finalment s’ha arribat a un acord, hem vist com el Departament de Drets Socials de la Generalitat ha menystingut la salut i la dignitat dels afectats durant tot aquest procés.
Durant les negociacions d’aquestes últimes setmanes, ha quedat clar que el Departament no ha estat a l’altura de les seves responsabilitats. Mentre que ambdues administracions, el govern de Reus i la Generalitat de Catalunya, asseguraven públicament que mantenien un contacte constant i transparent amb els afectats, la realitat viscuda pels residents i els seus familiars ha estat molt diferent. En realitat, les afectades denuncien haver patit abandonament i desinformació generalitzats, i no ens cansarem de dir-ho.
És inacceptable que una institució públi-
Dels lectors
L’estelada al balcó de l’Ajuntament de Reus
El passat dissabte 29 de juny, en el marc de la Festa Major de Sant Pere, un grup de joves va desplegar una estelada des d’un dels balcons de l’Ajuntament de Reus per sobre de la senyera oficial del consistori. Des del grup municipal del Partit Popular, volem manifestar el nostre malestar i rebuig vers aquest fet, perquè creiem que la Festa Major, què és la festa de tots, una acció com la succeïda no hi ha de tenir cabuda. Creiem que ha de ser un dia de celebració purament
Mònica Pàmies
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Reus
ca que ha de protegir els drets socials dels ciutadans més vulnerables, la nostra gent gran, jugui amb la seva salut mental i física, deixant-los sense els serveis mèdics necessaris. Recordem que en les darreres setmanes no existia atenció d’infermeria en el torn de tarda ni de nit, ni tampoc servei mèdic ni psicològic. Les persones grans residents, moltes d’elles amb condicions de salut delicades, no haurien d’estar exposades a aquesta desatenció i estrès injustificables. El seu benestar hauria de ser la prioritat número u en tot moment per l’administració pública, però, desgraciadament, no ha estat així. Encara que s’ha assolit un acord que, en
Durant les negociacions d’aquestes últimes setmanes, ha quedat clar que el Departament no ha estat a l’altura de les seves responsabilitats
teoria, protegeix la continuïtat de la residència ICASS amb un document signat, no podem oblidar els mesos de patiment que han viscut els residents i les seves famílies. Fem valdre la valentia i la lluita de totes i cada una de les famílies que s’han sentit coaccionades i empreses al trasllat involuntari. Especialment a destacar les vuit residents i famílies d’irreductibles que han lluitat fins a darrera hora. Però, a diferència del Departament, les famílies han prioritzat la seguretat mèdica de les residents que no s’estava garantint, i han pactat quan s’ha posat sobre la taula un document de compromís per conservar, en el futur, les 120 places 100% públiques a la nostra ciutat.
La CUP de Reus continuarem acompanyant, com hem fet des d’un inici, en totes les lluites ciutadanes que reivindiquen drets fonamentals, i també, vigilant i denunciant qualsevol acte que pugui posar en perill la seguretat i la salut dels nostres ciutadans més vulnerables, fent costat a la Plataforma per una Reobertura 100% Pública de l’ICASS de Reus.
Tribuna
Teatre Metropol - Jujol
En el Diari Més del nou de maig vaig fer tres propostes: 1. Posar les bases per tenir, ja d’una vegada per totes, el Centre Jujol a la Rambla Nova i a la Casa de les Ànimes, del Col·legi d’Arquitectes, amb tot el seu llegat arxivístic; 2. Crear la Càtedra Jujol a la Universitat Rovira i Virgili; i 3. Promoure les Rutes Modernistes i la Jujoliana per la Ciutat de Tarragona i per tot el Camp de Tarragona i el Baix Penedès, respectivament.
Els mitjans de comunicació del passat dimecres, 3 de juliol, es feien ressò de totes les obres que es realitzaran al número 46 de la Rambla Nova: 1. Al Teatre Metropol, actuacions restauradores ja iniciades amb una inversió de 600.000 euros; i 2. La rehabilitació integral de tot l’edifici, que a la primera planta ha de contenir el Centre Jujol, amb una inversió estimada de 4 milions d’euros.
La Càtedra Jujol hauria de ser promoguda per la Universitat Rovira i Virgili, juntament amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus/ETSAR, que també podria anomenar-se Càtedra Gaudí-Jujol. Per cert, l’any 2026 commemorarem el centenari de la mort de l’arquitecte reusenc. El rector Josep Pallarès i el director de l’ETSAR Roger Miralles tenen la paraula. El divendres es va inaugurar davant del Teatre Metropol una escultura de Joan Serramià amb la figura de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol Gibert. Es tracta d’una peça escultòrica de bronze feta mitjançant la tècnica de cera perduda, realitzada pel fonedor artístic Lluís Vidiella de l’empresa reusenca Foneria Giner. Pesa prop de 200 quilos i té una base on s’hi ha escrit el seu cognom, recreant la seva cal·ligrafia molt singular. S’hi ha afegit una creu i la Tau de Tarragona, fent referència a la seva identitat catòlica i tarragonina, respectivament. Serramià explica que «fa quinze anys, en una conversa informal amb els fills de Jujol, ja em van dir que havia de fer una escultura del pare». El 15 d’agost passat Josep Maria Jujol Jr. va trucar a l’escultor i li demana que el visiti. Li manifesta que vagi a veure l’alcalde, per «dir-li, de part seva, que l’1 de maig s’havia d’inaugurar una estàtua del pare i que l’havia de fer jo». Serramià li proposa tot plegat a l’alcalde, que li va dir, una vegada conegut el pressupost, «Tira-ho endavant». A més, l’alcalde li va dir que una escultura d’un fill il·lustre de Tarragona havia de ser finançada per l’Ajuntament. Rubén Viñuales divendres va dir: «No és només el reconeixement a la seva persona, sinó també l’agraïment a la seva extraordinària trajectòria... mai caigui en l’oblit la seva importància en la història de la ciutat».
La Càtedra Jujol hauria de ser promoguda per la Universitat Rovira i Virgili, juntament amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus/ ETSAR, que també podria anomenar-se Càtedra Gaudí-Jujol
cultural i festiu, respectant la tradició i l’alegria que caracteritza aquest esdeveniment tan esperat i estimat per tots els/les reusencs/ques, evitant reivindicacions siguin del tipus que siguin. Aquest incident ens porta també a qüestionar la seguretat de l’edifici de l’Ajuntament, per fets molt més greus. Tot i que disposa d’una empresa de seguretat, els responsables de la seguretat no compten amb els dispositius necessaris o suficients que garanteixin una major seguretat a tots els presents.
De normal, l’Ajuntament de Reus té un enorme trànsit de persones, tan treballadors com habitants que necessiten realitzar qualsevol gestió, la necessitat de fer alguna consulta del tipus que sigui i per l’accés als lavabos. En dies propers i el propi de Festa Major, s’intensifica l’afluència de ciutadans que entren a l’edifici i en concret a dependències que habitualment no estan obertes la resta de l’any. És per aquest motiu que caldria, per poder continuar tenint les portes obertes de l’Ajuntament com fins ara però de forma més segura, plantejar-se
la instal·lació de controls d’accés més eficients, sent de molta ajuda als mateixos responsables de la seguretat i poder garantir en tot moment la màxima tranquil·litat, en aquest sentit, a tothom. Malauradament s’acostuma a pensar i actuar en aquests temes quan acaben passant fets no desitjats. Així doncs, demanem a l’equip de govern de l’Ajuntament que consideri aquesta proposta per evitar futurs sabotatges i mals majors, apostant per una bona gestió de la prevenció. Sílvia Virgili Guinovart Reus
L’article esmentat en el primer paràgraf, l’acabava escrivint que «potser el Teatre Metropol hauria d’anomenar-se a partir d’ara Metropol-Jujol o Jujol-Metropol. Per què no?» Al Consell del Modernisme municipal ja ho vaig proposar ara fa uns 6 anys. No era el moment, però crec que actualment, amb les inversions jujolianes previstes i, sobretot, amb l’escultura de Joan Serramià, considero que per identificar l’autoria del Teatre Metropol, que és un Bé Cultural d’Interès Nacional des de l’any 2022 i projecte de Jujol, ara sí que toca que el Teatre s’anomeni Metropol-Jujol.
Tribuna
Josep M. Buqueras Bach
L’acord es va fer oficial el passat 8 de juliol. Cedida
MicroBank i Idetsa signen un conveni que fomenta l’autoocupació
Economia El pacte finançarà la creació de microempreses i negocis d’autònoms
Redacció
El director de banca d’insti tucions de CaixaBank, Alexis Gomez, i l’alcaldessa de Van dellòs i l’Hospitalet de l’Infant i presidenta de l’empresa mu nicipal Iniciatives de Desen
volupament Empresarial Les Tàpies (Idetsa), Assumpció Castellví, han signat un con veni de col·laboració entre les dues entitats per tal de facili tar el finançament de projec tes empresarials a través de microcrèdits.
Els sol·licitants podran optar a microcrèdits de fins a 30.000 euros
Amb aquest acord, s’es tableix una línia de finança ment d’un milió d’euros per potenciar l’autoocupació i in centivar l’activitat emprene dora, afavorint així la igualtat d’oportunitats amb especial atenció als col·lectius en situ ació de vulnerabilitat.
En aquesta línia, es finan çarà la creació o ampliació de microempreses i negocis d’autònoms amb l’objectiu de contribuir al desenvolu pament del teixit productiu i al progrés social. Els bene ficiaris seran professionals autònoms i empreses amb menys de deu treballadors i una facturació anual inferi or a dos milions d’euros. Els sol·licitants podran optar a microcrèdits per un import màxim de 30.000 euros.
El criteri de concessió per part de MicroBank atén fona mentalment a la confiança en la persona o l’equip que de mana el préstec, així com a la viabilitat del projecte.
Infants jugant a un joc de taula a la biblioteca. Aj. Constantí
La Biblioteca Municipal de Constantí programa el seu habitual cicle d’activitats d’estiu
Cultura L’activitat a la Biblioteca Municipal de Constantí no s’atura a la tem porada d’estiu. Durant els mesos de juliol i agost s’han programat, un any més, di verses propostes adreçades a un públic infantil i familiar. Dins del cicle A l’estiu... fem biblioteca s’estan realitzant activitats que van des de la boratoris de lectura, jocs de
taula i tallers per gaudir en família. Es tracta d’un cicle que es ve programant des de fa anys coincidint amb la finalització del curs escolar. Pel que fa a la programació, tots els dimarts a les 11 del matí hi ha una activitat dife rent. Va a càrrec del personal de la biblioteca i està desti nada a infants a partir dels 5 anys. Redacció
Necrològiques
Tarragona
Pere Marí Casanovas.
Ha mort als 81 anys.
Carmen Monreal Lozano. Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Reus
María Carmen Racionero López. Ha mort als 79 anys.
Avui felicita als que es diuen: Benet, Pius i Olga.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Interessos materials de família s’uniran una mica per a complicar-te la vida també per a provar totes les teves aptituds d’organització.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Difícil se’t farà l’entendre’t bé amb la gent que t’envolta. Et semblarà que tots van a la seva sense parar-te esment. Per això paciència.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Avui et veuràs obligat a prendre serioses determinacions que seran molt importants per al teu futur immediat. Els astres estan de la teva part.
TV local
11:00 180 Graus
20/04 al 20/05 TAURE
Assumptes de família cobraran una gran importància et veuràs barrejat sense voler-ho en la cerca de solució. Confia en la teva intel·ligència.
23/08 al 22/09 VERGE
La teva imaginació romanticisme es trobaran en plenitud. Aplica aquestes forces en el treball pràctic trauràs més profit en les teves accions.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Deslliura’t com més aviat millor de persones negatives. Si analitzes profundament la situació t’adonaràs que si les coses no van bé.
21/05 al 20/06 BESSONS
Hauràs d’aprendre de lliçons experiències passades abans de prendre qualsevol decisió. En principi deixa’t aconsellar per persones expertes.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Ves amb compte amb el tipus de persones que t’ajuntis durant la jornada. Els nous contactes semblaran molt beneficiosos.
20/01 al 18/02 AQUARI
Et trobaràs amb ganes de menjar-te al món. Ves amb compte amb les teves distraccions ja que et faran perdre una bona oportunitat.
21/06 al 22/07 CRANC
La teva imatge personal brillarà en tota la seva esplendor potenciant la mirada i l’enveja de molts. El teu caràcter es tornarà més humanitari.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
La teva activitat energia avançarà en aquests dies, et mostraràs molt actiu et comunicaràs amb un sense fi de gent de manera fluida.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Una necessitat de comunicació envairà la teva ànima et llançaràs a la conquesta de noves experiències de noves persones.
Mots encreuats
Farmàcies
TARRAGONA:
Font-Quer Pellicer, Maria. Av. Roma, 7. Telèfon 977 220 603. Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Bofarull Masip, Josep. Carrer Batan, 30. Telèfon 977 345 988.
SALOU:
Gonzalez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.
Anuncis classificats PÀRQUINGS
ALQUILO PARQUING. Rambla Nova zona Castellers. Tel: 638.677.171
VALL DE L’ARRABASSADA
Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... Segur-Torredembarra. Particular.
MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107
CARLOS MASAJE. Tel:
10.00 Fet a Mida
11.00 L’Estiu en Calces
11:30 La comarcal estiu
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Entrevista a Ernest Paris
14:00 Notícies migdia
14:30 Viure des de l’essència
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 La comarcal estiu
16:00 Fet a mida
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Entrevista a Ernest Paris
19:30 180 Graus
20:00 Notícies migdia (r)
20:30 Parlar sol
21:00 Notícies migdia (r)
21:30 Connecta 10 comarques
22:00 Fet a mida (r) CANAL REUS TV
11.30 Viure des de l’essència
12.00 De Sol a Sol
12.30 Viure des de l’essència
13.00 De Sol a Sol
13.30 l’Estiu en Calces
14.00 Notícies 12
14.30 L’Estiu en Calces
15.00 De Sol a Sol
15.30 Viure des de l’essència
16.00 Fet a Mida
18.00 Impuls
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12 19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Com la Nit el Dia. Millors moments
21.30 Aventurístic
22.00 Notícies 12
22.30 Com la Nit el Dia. Millors moments
23.30 Aventurístic
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Descendenta dels musulmans andalusins que conti- nuà habitant a la Península. Una de grega. 2. Que no prodiga. Combatem una doctrina. 3. Naus lleugeres. Aguanta. 4. Dues de l’olivera. Planta que fa nusos. Sufix que significa “qualitat de”. 5. Assetjador de nimfes grecoroma- nes. Té la propietat de cremar. 6. Llocs apartats. Comença a abocar. 7. Vocal. Ben entesos. Terminació genèrica dels noms dels sucres. 8. Eminència entre la boca el front. Cap a un temps passat. Consonant. 9. La meitat del grup. Descol·locava l’articulació. Pronom de segona. 10. Mineral amorf. Tri- glicèrids oleics. 11. Tresor de filatèlic. Serveix per anar en línia recta. 12. Incisions profundes. Que té les qualitats del formatge.
VERTICALS: 1. Molt bonics. Pas molt difícil estret. 2. Deixar com un ou. Fabricant d’arpes. 3. Arran d’una altra cosa. Serveixen per fer carambola. Oficial turc. 4. Relatiu a certa figura retòrica que expressa burla. Mancat de gravetat. 5. Vent. Un de Praga. Dues de la llosa. 6. Tot allò que existeix o és concebut d’existir com a entitat. Concavitat en un mur per posar-hi un gerro. 7. Nap escapçat. Fa referència a la lustració. Quart minvant. 8. Costums. Estricta. 9. Pastura. Afaitaves. 10. Línies avocàliques. Instrument de vent. Gen caòtic. 11. Fètid. S’alça per començar l’espectacle. 12. Mulli alguna cosa i que el líquid la penetri. Presentes proves inculpatòries d’un crim.
Màxima Mínima Estat del cel
VILA-SECA: Escobar, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Diaz Marti, Maria. Av. Diputació, 12. Telèfon 977 364 510.
VALLS:
Galimany, RomanMurillo, Adelina. Plaça Portal Nou, 4. Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà majoritàriament assolellat. Amb tot, hi haurà alguns núvols baixos a punts de les Terres de l’Ebre a primeres hores del dia, que es repetiran a partir del vespre. Per altra banda, a partir de migdia creixeran algunes nuvolades a punts del Pirineu i Prepirineu, i també n’aniran arribant progressivament per ponent.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més alta en general. La màxima serà lleugerament o moderadament més alta, tret de l’extrem sud on serà lleugerament més baixa. Catalunya central i Prelitoral nord se superaran els 35’°C.
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 600.776.788
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
TERÀPIES
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total... Tel: 692.780.087
MASAJE RUSSO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
EXCELENTE MASAJISTA. Particular. Tel. 641.492.358
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
Tarragona viatjarà fins als Estats Units a través del director i dramaturg Vicente Cañón. La seva obra, La visita, ha saltat l’Atlàntic i es representarà, traduïda a l’an glès, al 7th Micro Theater Festival que se celebrarà al Goodwood Museum & Gardens de Tallahas se, als Estats Units. L’obra va ser la guanyadora del VIII Concurs de textos teatrals Carro de Baco de Barcelona i ha cridat l’atenció del Tallahasse Hispanic Theater, que s’encarregarà d’adaptar l’obra per representar la el 9 i 10 d’agost. «Vaig rebre la seva petició a tra vés d’Instagram i la vaig acceptar amb molt de gust», va destacar Cañón. El tarragoní treballa a l’Institut Municipal d’Educació donant suport amb el teatre a les escoles i també és membre fundador de la companyia An tagonista. «Durant la pandèmia vaig decidir obrir les meves obres al públic gene ral al web www.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Teatre ‘La visita’, l’obra de teatre del director tarragoní Vicente Cañón, es representarà al Micro Theather Festival de Tallahasse el 9 i 10 d’agost
D’una habitació de Tarragona als escenaris dels Estats Units
obrasteatro.com. Allà penjo les històries i són lliures perquè tot hom les pugui llegir i descarregar. En el cas que les vulguin represen tar, contacten amb mi per privat», va destacar Cañón.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS
La visita també va sorgir durant el confinament. L’obra tracta, amb un toc d’humor, d’un home que vol escapar de la mort enganyant la i convencent la perquè no ha arribat el seu moment. Aquesta no és la primera obra de Cañón que es repre senta fora d’Es panya, però, va
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
apuntar que sent «una barreja en tre nerviós i orgullós» perquè La visita també hagi travessat fronte res: «L’obra va sorgir una tarda de confinament a la meva habitació de Tarragona. No es podia sortir de casa i volia aportar el meu gra de sorra fent el que més m’agrada, i pensar que ara lluirà a un esce nari dels Estats Units m’omple d’orgull», va confessar.
A més, Tarragona també pujarà a l’escenari. Tot i que Cañón no pot viatjar, es reproduirà un vídeo del director presentant l’obra: «Penso que aquesta és una oportunitat perquè el nostre patrimoni traves si fronteres, així que gravaré el ví deo mostrant l’encant de la nostra ciutat».
L’obra
‘La visita’ tracta, amb un toc d’humor, d’un home que vol escapar de la mort
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Marta Gutiérrez [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Camí de ronda
Esport, política i construcció nacional
Miro de nou la primera part de la meravellosa pel·lícula de Leni Riefenstahl sobre els Jocs Olímpics de Berlín. Poques vegades resta tan transparent la vinculació entre la política i l’esport, des dels plànols inicials, que remeten a l’origen de la civilització europea, fins a les escenes de la cerimònia de clausura, amb les banderes onejant. De fet, l’esport és, fonamentalment política. És política dels símbols i dels sentiments, capaç de generar processos emocionals d’identificació col·lectiva, com va saber veure Mandela en el Mundial de Rugby de 1995.
A casa nostra, no és diferent. La mateixa idea de ‘més que un club’ associada al FC Barcelona n’és la mostra més clara. Tanmateix, aquesta funcionalitat política del Barça va en una direcció contraintuïtiva. En realitat, el club funciona més aviat com a ancoratge sentimental a Espanya, generant referents que reforcen els vincles que hi manté Catalunya. La rivalitat amb el Madrid n’és el cas paradigmàtic: els blaugrana juguen com a contrapoder, no pas com a alternativa, i així reforcen l’statu quo; com la divine gauche progre en relació amb l’aparell de l’Estat. La destrucció del ric ecosistema d’entitats esportives del país en benefici del barcelonisme, que és tan evident en el futbol, fa inviable un projecte esportiu nacional a Catalunya —la comparació amb el País Basc és lacerant—. Mentrestant, tot l’aparell mediàtic del país alimenta la ficció del Barça com a element de construcció nacional. En realitat, no és tant una ficció com un error de perspectiva: serveix, efectivament, a la construcció nacional d’Espanya.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Amb la col·laboració de:
Distribució controlada:
Arnau Montreal Quesada
El director i dramaturg tarragoní Vicente Cañón amb el guardó que va rebre als premis Carro de Baco per la seva obra ‘La visita’. Cedida