Mobilitat 4
Les multes per infraccions de patinets elèctrics a la ciutat de Tarragona s’han reduït un 70% en tres anys
Esports 12
Dani Rebollo, del Real Zaragoza, interessa al Nàstic per disputar el lloc a la porteria a Alberto Varo
Opinió 13 Sílvia Labodia Llop. La Sanitat Pública en flames: «Sembla que no importa la salut de la població, ni de les usuàries ni de les treballadores»
L’Ajuntament no té clar si portar l’adjudicació a Urbaser al plenari de divendres a causa dels recursos presentats al TSJC per part de Paprec, la guanyadora inicial, i FCC, l’actual prestadora del servei 3
L’Ajuntament reusenc ha reunit a més de 250 esportistes al pavelló Olímpic per destacar públicament les fites assolides la temporada passada
Només el 22% dels professors del Baix
Penedès tenen el C2 de català Ensenyament
Al Tarragonès i al Priorat no arriben al 30%, quan es tracta d’un requisit que el Govern vol reclamar als nous docents 8
Queixes veïnals pel descontrol d’espais a les terrasses de la plaça de la Font Tarragona 2
El gerent de l’EMT, Jordi Dies, ocuparà la Direcció General de l’Ajuntament de Reus Administració 6
Societat
Els residents denuncien la sobreocupació i mostren desconfiança davant la nova ordenança
Les càlides nits d’estiu ja han arribat a Tarragona, jun tament amb les vacances i l’increment dels turistes que visiten la ciutat. El conjunt d’aquests factors comporta que, inevitablement, la majo ria de terrasses de la ciutat es trobin en la seva temporada de major afluència, un fet que any rere any, agreuja el males tar dels veïns que viuen a les zones més populars, com és el cas de la plaça de la Font. «Ja fa més de deu anys que no podem descansar a les nits a causa de la sorollada, que s’allarga fins a les tres de la matinada. La plaça s’ha con vertit en una gran terrassa, ja no hi queda ni una sola botiga pels veïns, tot són bars», afir ma l’Andreu, que viu a la plaça dels Sedassos.
«Posen tamborets als clots dels arbres, aprofiten qualse vol forat per incloure clients. També posen música i la tele visió a tot volum, tot i no estar permès. Els dies de futbol han estat un calvari», denuncia l’Alèxia, veïna de la plaça de la Font. De fet, segons indiquen fonts municipals, la nit del 9 de juliol, quan es va jugar la
Dues imatges de la plaça de la Font durant la nit, plena de persones que ocupen les terrasses. Cedida
semifinal de l’Eurocopa, 12 de les 14 terrasses obertes a la plaça van ser denunciades per sobreocupació. És per situa cions com aquesta, afirmen, que l’Ajuntament defensa en
cara més la necessitat d’apro var i posar en marxa una nova ordenança de terrasses.
Els veïns, insatisfets
Aquesta nova proposta, que
Política Sendra treu pit de les demandes que han fet i s’han complert
J. Bugarin
El grup municipal de Junts per Catalunya presentarà al ple de demà una moció per defensar la protecció i difusió de les construccions de pedra seca que hi ha a Tarragona. «Tenim un patrimoni molt important que s’està per
dent», lamentava la conselle ra Elvira Vidal, qui apuntava que es troba sobretot a l’Ane lla Verda i als voltants del Pont del Diable. També a Sant Simplici. «S’haurien de cata logar i protegir», reclamava l’edil, qui demana l’elabora ció d’un pla per documentar aquest tipus de construcció
«humil, però de gran impor tància». D’altra banda, el por taveu del grup, Jordi Sendra, va aprofitar per remarcar el compliment d’alguns dels acords tancats per la forma ció amb el govern municipal. És el cas de l’increment de les subvencions les entitats socials. Així, destacava l’aug
l’Ajuntament va presentar per primer cop el 13 de juny da vant la comissió d’estudi, con templa, com a aspectes més destacats, un règim sanciona dor més estricte i la unificació
ment dels ajuts a la Creu Roja i a la Fundació Bona Nit. Sen dra indicava que també han aconseguit la reparació de les pistes d’esquaix de Riuclar: «S’ha adjudicat i només res tem a l’espera del calendari». Així mateix, celebrava que, després de «demanar reite radament en campanya i en la negociació d’ordenances i pressupostos», s’hagi comen çat a implantar el pagament amb targeta als busos de l’EMT. «Apostem per la polí tica de negociació i el treball discret», afirmava l’edil.
Durant la semifinal de l’Eurocopa es van denunciar 12 dels 14 locals de la plaça
dels horaris de tancament a tota la ciutat, a la mitjanit de diumenge a dijous i fins a la una de la matinada els caps de setmana, festius i vigílies. També es preveu ampliar fins a les dues de la matinada du rant la temporada estival. A més, la normativa asse nyala que la plaça de la Font, juntament amb la plaça Cor sini, la plaça del Fòrum, la plaça del Rei i el primer tram de la Rambla Nova podran tancar de diumenge a dime cres a la una de la matinada i de dijous a dissabte, festius i vigílies de festiu, a les dues, fet que causa descontent entre els veïns afectats. «És incom prensible. Els veïns no haurí em d’esperar fins a les dues a què tanquin la terrassa per poder anar a dormir. Al final ens hem de deixar un ull de la cara posant finestres per evi tar el soroll, llavors necessites també un aire condicionat o un ventilador… Ens obliguen a gastar diners perquè els se
L’apunt
Una ordenança que es farà esperar
Tarragona haurà d’esperar fins després de l’estiu per arribar a l’aprovació inicial de la nova ordenança de terrasses, ja que la nova regulació no arribarà per al pròxim plenari, que se celebrarà demà, i l’Ajuntament atura la seva activitat ordinària durant l’agost. Per tant, és probable que l’aprovació no arribi fins al setembre. Actualment, el consistori està a l’espera del règim sancionador que està elaborant la Guàrdia Urbana per complementar la futura regulació. Aquest clarificarà i inclourà totes les casuístiques recollides a l’ordenança. La consellera de Comerç, Montse Adan, va explicar a Diari Més que la previsió és que estigui enllestit a finals d’aquest mes.
nyors puguin estar tranquil· lament als bars», lamenta l’Andreu.
A més, molts mostren des confiança davant el nou rè gim sancionador. «Està molt bé que s’imposin regles, però no serveixen de res si després no es fan complir. Si un propi etari prova de fer alguna cosa fora de la norma i no rep cap conseqüència, que és el que ha estat passant fins ara, els altres seguiran el seu exem ple, és un efecte lògic», etziba l’Antoni, veí de la zona.
Finalitzen les formacions de ‘Treball als barris’ per als veïns de Campclar i la Part Alta
Formació Ahir van finalitzar les accions forma tives del projecte Treball als Barris adreçades a veïns de Campclar i la Part Alta. Un total de 29 persones s’han be neficiat d’aquests cursos que formen part de programes específics de caràcter expe rimental i innovador per afa vorir la inserció sociolaboral de col·lectius amb dificultats
d’entrar al món laboral. De fet, fins a 14 empreses han col· laborat també amb aquestes formacions. Aquest projecte és un conjunt d’accions en l’àmbit de l’ocupació i del desenvolupament local per a evolucionar cap a un entorn socioeconòmic concret i mi llorar la qualitat de vida dels qui resideixen en aquests dos barris tarragonins. Redacció
Neteja FCC també recorrerà contra la resolució del Tribunal de Contractes que desestima la seva demanda d’anul·lar la licitació
John Bugarin/Oriol Castro
Continua el calvari de l’Ajun tament de Tarragona amb el nou contracte de la brossa. Tot estava llest perquè en el ple d’aquest divendres s’ad judiqués el servei de neteja a Urbaser, la segona classifica da del concurs públic. Com està sent habitual en aquesta història interminable, ha apa regut un nou obstacle que ha fet trontollar el consistori. I és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu presentat per Paprec GBI,
l’empresa guanyadora de la li citació, contra la seva exclusió del concurs —avalada per una resolució del Tribunal Català de Contractes—. En les seves al·legacions, l’empresa dema na mesures cautelars contra el procés d’adjudicació del nou contracte de la brossa. Després de conèixer la deci sió del TSJC, l’Ajuntament està dubtant si ha de continuar amb el procés per atorgar el servei de la neteja a Urbaser. Estava previst que la propos ta d’adjudicació es portés al ple d’aquest divendres, però ja no està tan clar. Segons fonts municipals, encara s’es
tà valorant i avui es decidirà si, finalment, s’acaba traient aquest punt de l’ordre del dia i s’ajorna la decisió. Tot apun tava que el PSC, Junts i els consellers no adscrits aprova rien la concessió del contracte més car del consistori al se gon classificat del concurs.
Un altre recurs al TSJC Paprec GBI no és l’únic que portarà l’Ajuntament de Tar ragona als jutjats. Segons ha pogut saber Diari Més, FCC —actual adjudicatària del ser vei de neteja i que va quedar tercera en la licitació del nou contracte— també presenta
Política Els populars denuncien una «proliferació» d’armes blanques
Oriol Castro
«Tarragona pateix una pro liferació d’armes blanques. S’està convertint en un ele ment habitual». El grup mu nicipal del Partit Popular presentarà al pròxim ple municipal una moció que gira entorn de la seguretat a la ciutat. Els populars propo sen crear cinc comissaries de la Guàrdia Urbana als barris i zones allunyades del centre per «agilitzar els desplaça ments». «Si els agents han d’anar d’una punta a una al tra de la ciutat de Tarragona triguen temps. I això és un avantatge pels delinqüents», va explicar Maria Mercè Mar torell, portaveu del grup. En aquest sentit, els po pulars també creuen que s’hauria de crear un Grup Es pecial d’Intervenció Policial i augmentar la presència de policia no motoritzada per a fer la «més visible».
El PP proposa incrementar la policia no motoritzada. Partit Popular
«Si els agents han d’anar d’una punta a l’altra de la ciutat triguen molt temps»
A banda, el PP també pre sentarà al plenari una moció que proposa recuperar les plaques informatives davant
rà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Cata lunya sobre la resolució del Tribunal Català de Contrac tes que desestimava la seva demanda d’anul·lar el procés de licitació del contracte de la brossa. L’empresa va al·legar que una tècnica municipal que formava part del jurat
del concurs havia treballat anteriorment a la companyia i que, quan va entrar al con sistori, FCC va rebre sancions «que mai havia tingut».
El Tribunal Català de Contractes no va acceptar el recurs i va concloure que l’empresa ho hauria d’haver denunciat abans de la redac
El govern decidirà avui si acaba portant l’adjudicació al ple d’aquest divendres
ció dels plecs. Ara, Foment, encara té marge fins al setem bre per recórrer contra la de cisió de l’organisme autonò mic, portarà la qüestió a una instància jurídica superior. «No al·legarem el mateix, però anirem per aquest camí», expliquen fonts de la compa nyia. D’altra banda, FCC tam bé avança que, si s’adjudica finalment el servei de neteja a Urbaser, presentarà un recurs en contra. Aquesta demanda girarà entorn qüestions tècni ques dels plecs de la licitació. De moment, l’Ajuntament estudia el recorregut que tin drà el recurs presentat per GBI Paprec abans de decidir si continua amb l’adjudica ció del contracte de la brossa a la segona classificada. Cal recordar, però, que, de forma paral·lela, l’Ajuntament també ha presentat un recurs contra l’exclusió de l’empresa gua nyadora. El que està clar és que, sigui quina sigui la deci sió que es prengui, el final del camí encara queda lluny.
dels edificis modernistes de la Rambla Nova, que es van instal·lar el 2005. «Ara que s’està reformant el teatre Me tropol i revalorant la figura de Jujol creiem que és adient. Hi ha més espais modernistes a la ciutat», va indicar Marto rell. Els populars plantegen d’igual forma recuperar visi tes guiades als espais.
Mobilitat No utilitzar casc o aparcar el vehicle malament són les infraccions més habituals a la ciutat
Oriol Castro
La Guàrdia Urbana de Tarra gona ha efectuat un total de 263 denúncies a patinets elèc trics en l’últim any. Aquesta xifra suposa un descens d’un 70% de sancions respecte a l’any 2021 a la ciutat, quan es van superar les 850 mul tes, i es va popularitzar l’ús d’aquest mitjà de transport.
En l’últim any, 83 d’aques tes denúncies han sigut per no utilitzar el casc protector, les infraccions més freqüents. En segon lloc, les multes per estacionar el vehicle damunt la vorera han sumat 61 sanci ons de la Guàrdia Urbana. Si es compara amb fa tres anys, la mateixa infracció va supo sar 388 denúncies.
D’altra banda, les infracci ons per circular per la vorera o zona de vianants, en sentit contrari o prohibit o portant un passatger han suposat 64 sancions. L’any 2021 només aquestes vulneracions de la llei van sumar 278 multes. Més enllà, il·legalitats com
conduir sota els efectes de l’alcohol, l’excés de velocitat o la utilització dels telèfons mò bils sumen 16 sancions.
Les dades reflecteixen com
els tarragonins fan un millor ús d’aquest tipus de vehicles i coneixen la seva regulació. Durant el 2022, la mateixa Guàrdia Urbana va fer una
La Cambra i
Economia La Cambra de Tarragona i CaixaBank han renovat aquesta setmana el seu con veni de col·laboració. L’objectiu d’aquesta aliança és potenciar les empreses del Camp de Tar ragona així com acompanyar les en el seu procés d’internacionalització. L’acord també inclou cursos per a la formació del personal responsable en comerç internacional. Redacció/Cambra
campanya al carrer per infor mar als usuaris dels patinets del seu bon ús, sense sanci onar infraccions, durant un període determinat.
Torija guanya el certamen de fotografia de St. Santa
Cultura El fotògraf Marc Torija ha guanyat el XXV Certamen de Foto grafia de Setmana Santa que organitza l’Agrupació de Setmana Santa de Tar ragona. La imatge guanya dora, i les fotografies pre seleccionades del concurs pel jurat, restaran expo sades a l’Església de Sant Agustí durant les pròxi mes setmanes. El concurs s’ha consolidat dintre del programa de celebracions de Setmana Santa a la ciu tat i cada any el certamen rep molts participants. Redacció/Marc Torija Alfaro
El Govern estudia obligar a tenir una assegurança i a registrar cada patinet
Principals infraccions No utilitzar casc
Estacionar damunt la vorera
Circular per la vorera
Circular en sentit contrari o prohibit
Circular portant un passatger
En aquest sentit, el Consell de Ministres treballa en una llei que obligui a registrar els patinets elèctrics i a què tin guin una assegurança d’ac
cidents. La velocitat màxima permesa per aquests vehi cles són els 25 km/h. A més, els patinets tenen prohibida la circulació en vies interurbanes, au topistes, autovies o túnels urbans. Les sancions per conduir sota els efectes de l’alcohol poden anar dels 500 fins al miler d’euros. Si s’utilitza el telèfon mòbil, amb auriculars o sense casc les sancions són de 200 euros.
Salut Els neurocirurgians de l’hospital impulsen el mètode
Neurocirurgians de l’Hospi tal Joan XXIII de Tarragona, concretament del Servei de Neurocirurgia que dirigeix el Dr. Andreu Gabarrós, van re construir les vèrtebres d’un pacient que havia patit un mi eloma (tumor), amb la tècnica Needle Guide de l’angiògraf Artis pheno de Siemens He althineers. Aquesta tècnica avançada, poc agressiva per al
pacient, combina imatges en temps real amb un programa ri de navegació que guia els neurocirurgians en procedi ments percutanis complexos.
Injectar gairebé ciment
La intervenció va consistir, bàsicament, a injectar un ma terial semblant al ciment a algunes de les vèrtebres afec tades per donar los consis tència, ja que estaven buides i deformades.
Aquesta tècnica, nova a la província de Tarragona i a l’Hospital Joan XXIII, permet projectar un làser a l’esquena fins a arribar a les vèrtebres de la columna, evitant els ner vis, els vasos sanguinis i altres estructures. Posteriorment, es punxa amb una agulla de dos mil·límetres que segueix la trajectòria del làser, fins a arribar a la vèrtebra, on s’in jecta el material de recons trucció. El pacient només té
Política Metges de Catalunya denuncia la situació a l’hospital Joan XXIII
Redacció
El diputat dels Comuns, Da vid Cid, ha registrat una bate ria de preguntes al Parlament de Catalunya sobre la situació que denuncia Metges de Ca talunya que s’ha dirigit a Ins pecció de Treball després que l’hospital Joan XXIII denegu
és la petició de tres facultati ves embarassades, de no fer guàrdies.
El sindicat Metges de Cata lunya (MC) ha presentat un escrit a Inspecció de Treball per demanar que es recone gui el dret de les metgesses embarassades a deixar de fer guàrdies pel risc que suposen
aquest tipus de jornades per a la salut de la mare i el nadó.
Les guàrdies són jornades de treball extraordinàries que es perllonguen durant 24 hores i que inclouen factors «estres sants» i «fatigants» com la nocturnitat. Des dels Comuns demanen al Govern de la Ge neralitat que doni explicaci
incisions de dos mil·límetres, sense sagnat, sense dany d’es tructures musculars, nervio ses ni de vasos sanguinis. En definitiva, aquesta tèc
ons sobre aquesta situació i escolti al sindicat de metges per posar solucions a aquest conflicte laboral.
Deu preguntes
Algunes de les preguntes presentades pel partit pro gressista al Govern són: «Com valora el Departament de Sa lut la denegació de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona de la petició d’exoneració de guàrdies a tres metgesses?» i «Creu el Departament de Sa lut que les metgesses emba rassades han de fer guàrdies de 24 hores?»
nica té molts avantatges com més precisió gràcies a la com binació d’imatges 3D i la guia en temps real, reducció de complicacions , menor temps
quirúrgic gràcies a la planifi cació preoperatòria i a la guia precisa, i molt menys dany al pacient amb cicatrius petites i sense sagnat.
Via Pública La Brigada Municipal augmentarà en un 42% el personal que majoritàriament formarà part de la nova divisió
Miquel Llaberia
La Brigada Municipal de Reus augmentarà el seu personal i crearà la divisió de la Brigada d’Intervenció Ràpida. Concre tament, la plantilla creixerà en un 42% amb 25 noves in corporacions, amb les quals arribarà a 84 treballadors. D’aquests nous empleats, 18 formaran part de la nova divi sió i la resta passaran a formar part de la brigada clàssica en les seves diferents unitats. «Fa un any, quan vam en trar al govern, coneixent la importància que té la Brigada Municipal en el dia a dia de la ciutat, vam decidir augmen tar el pressupost de 2 milions d’euros a 2,5 milions d’euros. Però, així i tot, no ens sembla suficient», explica l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. La batllessa assegura que «la via pública és una prioritat per aquest govern» i, per aquest motiu, «hi destinem cada cop més recursos». D’aquesta ma nera, recorda altres mesures
Jordi
recentment anunciades per part de la regidoria de Via Pública com una inversió de 2,1 milions d’euros en el man teniment de la via pública o
Política És gerent de l’EMT de Tarragona
Jordi Dies Monclús ha estat designat per ocupar el nou càrrec de Director General Municipal de l’Ajuntament de Reus.
Aquest càrrec respon a la reestructuració directiva que va proposar el govern el passat mes de febrer, en la qual s’eliminaven diferents gerències. Un canvi que es va justificar argumentant que «els reptes organitzatius cor responents a un nou projec te polític fan necessària una reformulació de l’estructura
directiva existent». Dies Mon clús és llicenciat en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i té un màster en direcció financera i comptable per la Univer sitat Pompeu Fabra (UPF).
També va fer un màster en management de la Construc ció a la Universitat Ramon Llull (URL) i va estudiar un postgrau en Gestió Gerencial Local en la Universitat Rovira i Virgili (URV).
La seva trajectòria profes sional més recent està vincu lada a la funció pública, con cretament des de l’any 2008
una extensió del pla de neteja d’estiu.
Brigada d’intervenció ràpida
La brigada d’intervenció rà
pida té com a objectiu per metre una major flexibilitat en el servei: «Fins ara, quan hi havia alguna incidència que requeria ser atesa de manera
S’està treballant en una aplicació mòbil per avisar d’incidents en la via pública
S’espera que la brigada d’intervenció ràpida es posi en marxa a finals d’any
immediata, feia que la briga da hagués de deixar el que estava fent per centrar se en això. Ara ja no caldrà perquè hi haurà aquesta brigada d’in tervenció ràpida que donarà resposta a aquestes necessi tats en la via pública», detalla el regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos. Aquesta unitat esta rà conformada per un grup de treballadors multidisci plinaris que comptarà amb jardiners, serrallers i paletes. «D’aquesta manera complim un dels nostres compromisos
com a govern i que recull el PAM», subratlla Marcos. Aquesta brigada s’espera que pugui entrar en funcio nament a finals d’any i actu alment s’està treballant en les licitacions. A més, el regidor Marcos comenta que actual ment s’està treballant en una aplicació mòbil amb la qual els ciutadans puguin avisar de qualsevol incidència en la via pública.
Reforç extra
Per un altre costat, els altres treballadors que s’incorporen donaran suport en departa ments de la brigada. «És molt necessari enfortir la plantilla, i aquestes 7 persones ens per meten fer ho des d’un vessant tècnic. Aquestes responen a diferents perfils, ja que tenim un arquitecte o un tècnic de manteniment», comenta el regidor de Via Pública, a l’ho ra que assenyala que alguns d’aquests treballadors ja s’han incorporat a la Brigada Municipal.
a Tarragona. Actualment és el gerent de l’Empresa Munici pal de Transports de Tarrago na (EMT) i anteriorment, ho
havia estat d’Aparcaments i de Desenvolupament Econò mic i també del Servei Muni cipal de l’Habitatge i Actuaci
ons Urbanes de Tarragona. Ara cal esperar que l’aspi rant seleccionat per aquest nou càrrec dins de l’organi
grama públic reusenc presen ti els documents acreditatius per a poder ser finalment no menat en el càrrec.
farà un pla per definir els espais verds
Sostenibilitat L’Ajun tament de Reus elaborarà un Pla de la Infraestructura Verda Blava i Biodiversitat que marcarà l’estratègia per a la renaturalització de la ciutat que es portarà a ter me en tot el terme munici pal. Aquest document esta blirà directrius considerant la ciutat i els espais oberts com un gran ecosistema, amb propostes i accions al voltant de les zones verdes i blaves. L’objectiu final és obtenir el màxim benefici mediambiental possible. La licitació del contracte per a la redacció d’aquest document compta amb un pressupost total de 97.363,38 euros. Aquest contempla l’elaboració de propostes en tres sentits; per renaturalit zar el centre històric de la ciutat, per incrementar les superfícies de zones verdes al nucli urbà i per potenciar els barrancs i rieres del ter me municipal com a corre dors verds. Redacció
Reus acull un festival dedicat a la música de nova creació
Cultura Reus es pre para per convertir se en l’epicentre de la música con temporània amb el Festival ContempoRanEUS 2024. Aquest es dedicarà específi cament a donar a conèixer la música de nova creació i busca donar continuïtat a la Mostra de Música de Nova Creació que es va celebrar a Reus el mes d’octubre de 2023. Aquest comptarà amb dues sessions anuals, una al juliol i una altra al novem bre. Pel que fa a la sessió estiuenca, avui dijous 18 de juliol hi haurà la primera actuació amb un concert que uneix música i intel· ligència artificial, a càrrec de Morphosis Ensemble i SheepDog. El 19 de juliol es combinarà la música i arts visuals en un espectacle multisensorial que oferirà Flashback Ensemble i, fi nalment, el 20 de juliol Zahir Ensemble amb música de cambra representativa del segle XX. Redacció
Esports L’Ajuntament va guardonar 250 reusencs al Pavelló Olímpic Municipal
Redacció
L’Ajuntament de Reus, a tra vés de la regidoria de Salut i Esports i de la societat muni cipal Reus Esport i Lleure, va guardonar ahir a la tarda 250 esportistes de la ciutat que la passada temporada van as solir fites rellevants. D’entre tots aquests, vint són espor tistes individuals i la resta participen en 25 equips, de nou esports diferents, catego ries i gèneres.
L’acte públic es va dur a terme al Pavelló Olímpic Mu nicipal i va començar a les 19 h amb uns breus discursos dels polítics presents. El regi dor de Salut i Esport, Enrique Martín Domínguez, va ser l’encarregat d’obrir l’esdeve niment: «Avui reconeixem la cultura de l’esforç, la com panyonia i la superació dels esportistes, sigui de manera individual o col·lectiva. L’es port et porta a competir amb tu mateix». Seguidament, l’al caldessa Sandra Guaita Es teruelas va agafar el torn de paraula per dirigir se als 250 esportistes. «És un orgull te nir vos a tots aquí pels valors de l’esport que sempre reivin diquem, però també per l’es forç que feu individualment.
L’acte s’emmarca en un calendari de reconeixement que promou l’Ajuntament
Amb la vostra lluita constant, porteu el nom de Reus cap a fora», va agrair l’alcaldessa. Sandra Guaita també va es va dirigir a les famílies: «Vosal tres també sou clau. Esteu al costat dels esportistes quan les coses van bé, però quan van malament, també sou allà per animar los. Entre tots
portem la ciutat ben amunt». D’entre els reconeguts in dividualment, en destaquen noms com les jugadores de pàdel Ariana Sánchez Falla da, Alba Gallardo Salvadó, els jugadors de tenis Ylemi Lugiana Muelle, Arnau Valls Abril o Marcel Miralles López; les judokes del Club Tot Judo Reus Amelia Sánchez Mar tínez, Abril Sanz Navarro o Katy Prous Bonet; o l’atleta Abdessamad Oukhelfen Ben Haddou. Pel que fa als esports col·lectius, han sortit guar donats diferents categories femenines i masculines de la Fundació Futbol Base Reus; així com del Club Tennis Reus, del Reus Deportiu, del Club Voleibol Reus o del Club Tennis Reus Monterols. Aquest acte se suma al ca lendari de reconeixement que promou l’Ajuntament de Reus al llarg de l’any. La pròxima cita serà l’acte de lliurament dels Premis Esport i Ciutat. Es durà a terme el divendres 8 de novembre a firaReus. En aquest esdeveniment, els pre mis s’atorgaran a criteri d’un jurat independent i premi aran als màxims exponents d’esportistes de cada una de les categories que s’inclouen en les bases de participació.
Demografia Entre els municipis de més de 10.000 habitants, Valls està per sobre del 35% de professors amb el nivell C2
ACN
El Baix Penedès és la comarca del Camp de Tarragona amb menys professors que tenen el nivell de català C2 amb un 21,7%. Això el col·loca dins de les tretze comarques situades per sota dels 25% de profes sors amb C2, la mitjana cata lana. Entre els municipis de més de 10.000 habitants, Valls (Alt Camp) desta ca per estar per sobre del 35%.
El Govern vol que el nivell C2 de català si gui un requisit per accedir a la docèn cia a partir del curs 2025 2026. Així ho va establir el Decret del rè gim lingüístic–actualment suspès de forma cautelar pel TSJC–, que vol reforçar el català a l’escola en diferents fronts, un dels quals és el ni vell lingüístic del professorat. Segons dades obtingudes per l’ACN, ara mateix només acre dita el C2 el 25% de l’actual
Professors
282 Conca de Barberà
Alt Camp
plan tilla do cent, siguin
Salou s’adhereix al projecte ‘SomGastronomia’ per potenciar la gastronomia
Comerç L’objectiu és enfortir Catalunya com a destinació enogastronòmica de referència
Salou va adherir se oficial ment al projecte SomGastronomia. Aquesta implicació té com a objectiu enfortir el posicionament de Catalunya com a destinació enogastro nòmica de referència mundi al de cara a l’any 2025, conver tint se així en la primera regió europea que aconsegueix aquest distintiu. Amb la in corporació a aquest projecte, Salou no només reforça la seva pròpia oferta turística i gastronòmica, sinó que tam bé contribueix a l’objectiu
més ampli de Catalunya de ser reconeguda globalment per la seva excel·lència en l’àmbit enogastronòmic. El projecte, recolzat per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT), vol unir tots els sectors rellevants, des de l’agroalimentari fins al turís tic, per fomentar un model de turisme enogastronòmic que sigui regeneratiu i d’alta qua litat. Aquesta col·laboració espera millorar la sostenibi litat social, mediambiental i econòmica de la regió, valo rant tot, des de l’agricultura
funcio naris, interins, subs tituts o personal laboral. El tenen el 29,2% dels professors de secundària i tan sols el 21% dels mestres de primària.
Al Camp de Tarragona, el Baix Pene dès, és la comarca amb el per centatge més baix de docents que disposen del C2: només el 21,7% el té i, per nivells edu catius, només el 16,2% dels professors de primària per un 28,2% dels de secundària. No només aquí sinó a la majoria
Fotografia d’arxiu del
Les accions inclouen la promoció del patrimoni local i internacional
i la pesca fins als restaurants i mercats locals. Les accions inclouen la promoció del pa trimoni gastronòmic català tant en l’àmbit local com in ternacional.
Reus i Salou es troben entre un 30 i un 35% de professors amb el nivell demanat
de les comarques, al Camp de Tarragona totes, es repeteix la tendència de menor nivell su perior de català a la primària que a la secundària. El Tarragonès amb el nombre de professors més elevat de la demar cació (3.954), supera la mitjana catalana per un 3,8% (28,8%) i des taca la seva ciutat de Salou entre un 30 i un 35% de professorat. El Priorat, amb només 200 docents en tota la comarca, es queda amb un 29,5% de professors amb el nivell C2 de català. Per altra banda, les tres comarques restants (Baix Camp, Alt Camp i Conca de Barberà amb 30,3%, 32% i 33%, respectivament), estan per sobre del 30%. Dins de l’Alt
Camp, entre els municipis de més de 10.000 habitants destaca la seva capital, Valls, que està per sobre del 35% del professorat amb el títol C2 de català. Al seu costat, Reus, la capital del Baix Camp, es po siciona entre un 30 i un 35% de docents.
Si s’acaba aplicant el decret de règim lingüístic a les esco les i instituts, a partir del curs vinent aquests percentatges augmentaran, perquè totes les noves contractacions tin dran com a requisit que els professionals disposin del co neixement superior, nivell C2, oral i escrit, de la llengua cata lana. Aquest és precisament un dels propòsits d’aquesta norma, elevar el nivell lingü ístic dels docents de centre educatius d’ensenyament no universitari.
A més, els docents que vul guin promocionar o exercir en diferents rols, com per exemple per ser director o inspector, hauran d’acreditar el C2 el curs 2027 2028.
L’Associació La Muralla de Salou disposarà d’un espai al municipi per tractar la salut mental
Salut Oferirà serveis dos dies a la setmana en un nou espai al Jardí Botànic
Redacció
L’Associació La Muralla, de dicada a la integració social, laboral, educativa i assisten cial de les persones amb pro blemes de salut mental, es va presentar oficialment a Salou el passat dilluns. Durant la presentació, es va destacar l’obertura d’un nou espai al Jardí Botànic de Salou, on l’associació oferirà serveis dos dies a la setmana. L’as sociació té com a principal objectiu fomentar un entorn saludable per a les perso nes amb problemes de salut mental mitjançant activitats
esportives i terapèutiques específiques, així com a ofe rir suport a les famílies i als cuidadors. A més, l’associació vetlla per les necessitats d’ha bitatge de les persones afec tades, proporcionant suport a domicili i en pisos tutelats, dels quals n’hi ha dos ubicats a Emprius, Salou. També es va presentar un eix de suport i orientació sobre els pro blemes de salut mental, que busca no només ajudar a les persones afectades directa ment, sinó també ajudar als familiars, contribuint a una millor comprensió dels rep tes biopsicosocials.
La FEAT diu que el TramCamp «no té cap justificació»
Transport La Federa ció de Transports de la Pro víncia de Tarragona (FEAT) ha reiterat que el projecte de tren tramvia del Camp de Tarragona «no té cap justifi cació» perquè es tracta d’un mitjà de transport de «gran capacitat», que necessitarà 46 quilòmetres de vies, en un territori amb una «gran» densitat de població i amb una pluralitat de centres de mobilitat. «Portarà no més 9,5 milions de viatgers l’any», han lamentat. Els transportistes consideren que el cost és un «disbarat» i asseguren que costarà més dels 543 milions d’euros pre vistos. Per contra, reclamen que es posi en marxa un eix cívic, com el corredor de la C 245, al Baix Llobregat, així com més freqüències d’autobusos. Des de la FEAT han denunciat que Catalu nya pateix un dèficit en in fraestructures dels governs espanyols I català de fins als 42.500 milions d’euros. ACN
Estiu La retirada del servei suposa l’estalvi de 23.500 metres cúblics
El Departament de Platges de l’Ajuntament de Cambrils ha posat en marxa una campa nya de sensibilització sobre les mesures per fer front a la situació actual d’emergència climàtica i els episodis de se quera, posant en valor la pre servació de recursos limitats naturals i essencials, com ara l’aigua. Una d’aquestes mesu res sostenibles ha estat la re tirada de dutxes i rentapeus. Aquest fet suposa l’estalvi de 23.500 m3 d’aigua, que equi val a 12 vegades el volum de la Torre del Port.
La regidora de Turisme i Platges Camí Mendoza va recordar que, tot i que la se quera ha millorat, el Baix Camp és la comarca amb més sequera del país, juntament amb el Priorat. Actuament Cambrils està subministrant aigua a dos localitats en situa ció d’emergència per sequera (Duesaigües i Riudecanyes), i a dos més que estan a punt d’entrar hi (Alforja i Riude cols). Mendoza va explicar que la decisió de desinstal·lar les dutxes i rentapeus es va pren dre tot just abans de Setma na Santa davant la situació
Constantí Coincidint amb el període de vacances escolars, durant els mesos d’estiu s’estan executant obres de renovació i millora a alguns dels centres educatius de Constantí, com és el cas de l’escola Mossèn Ramon Ber gadà i l’Institut. En el cas de l’escola Mossèn Ramon Bergadà, els treballs consisteixen en la instal·lació de dos ascensors i, en el cas de l’Ins titut Constantí, les obres consisteixen en una reforma integral de la instal·lació i es faran en dues fases, tenint afectació durant el proper curs escolar. Redacció/Aj. Constantí
d’emergència general i ha de fensat que és imprescindible mantenir aquesta mesura per aconseguir un estalvi d’aigua i conscienciar del valor que té aquest recurs natural limitat, tenint en compte que el 2023 es van mantenir els renta peus i se’n va fer un mal ús. La regidora també va apun tar que d’altres municipis del Mediterrani ja fa anys que no disposen d’aquest servei.
Finalitzen les actuacions de reposició de sorra
El Ministeri per la Transició Ecològica ha finalitzat els treballs de reposició de sorra a les zones de les platges de Cambrils més afectades pels temporals.
Cambrils
Els treballs es van iniciar abans de Sant Joan a la platja de Vilafortuny, al Cap de Sant Pere, la platja de la Riera i la platja de gossos. Més tard, el 12 de juliol, es van realitzar les aportacions de sorra a la platja de l’Ardiaca, tocant al final del terme.
Festa Major S’han programat concerts, activitats esportives i actes per a la canalla
Creixell viurà demà al vespre l’inici de la Festa Major d’Es tiu, en honor a Sant Jaume. La festivitat, que antigament havia estat la Festa Major Petita, amb els anys ha anat agafant importància fins a convertir se en la celebració principal del municipi. El tret de sortida el donarà el Ball de Diables de Creixell, que enguany són els encarregats de fer el pregó. L’acte es farà des del balcó de l’Ajuntament a les 8 del vespre. I a les 10 de la nit, el grup de teatre ama teur Bruixes del Baix Gaià oferirà a la plaça del Mirador un espectacle per a dignificar a totes les dones que van ser condemnades per bruixes.
Pregó de Festa Major 20 h: des del balcó de l’Ajuntament.
A càrrec del Ball de Diables
Encesa del Foc 21 h: des del balcó de l’Ajuntament.
A càrrec del Ball de Diables
Cercavila de foc del Ball de Diables 22 h: plaça del Mirador.
Festa Jove 23.30 h: pista esportiva.
XVIII Caminada popular 7 h: des de la Rambla de les Moreres.
Rumba, Pop i versions amb Toni Torres Band 22.30 h: pista esportiva.
Cinema a la fresca: Vaya Vacaciones 22 h: pista esportiva.
El foc i la música seran els grans protagonistes del pri mer cap de setmana de Fes ta Major. Dissabte, el Ball de Diables farà l’Encesa del Foc des del balcó de l’Ajuntament (21 h) i a continuació, hi haurà una cercavila de foc. A partir de dos quarts de 12 i fins a les 3 de la matinada, la pista espor tiva s’omplirà de ritme amb la Festa Jove a càrrec de Xatarra Produccions. Per diumenge, s’han programat dues activi tats ben diferenciades. A les 7 del matí, començarà la XVIII caminada popular Creixell La Mina de Gibert Creixell. A la nit, a partir de dos quarts d’11, la Toni Torres Band oferirà un variat repertori de versions de rumba i pop.
L’inici de la pròxima set
Classe de Ioga 20 h: platja (zona xiri Esclat).
A càrrec del Club Esportiu Gimnàs Creixell.
Havaneres 22.30 h: platja (zona xiri Quijote).
A càrrec del grup Xarxa. A la mitja part, rom cremat.
Acompanyament d’autoritats 11.45 h: de l’Ajuntament a l’Església.
Ofici solemene i Processó 12 h: Església i carrers del poble.
Amb l’acompanyament de la Cobla Cossetània, la coral Sant Jaume de Creixell i el Seguici Popular.
Ballada de sardanes 19 h: plaça Major. Amb la Cobla Cossetània
Ball de Festa Major 23 h: pista esportiva. Amb el grup Jamaika Band.
divendres 26
mana també comptarà amb diverses propostes progra mades. El pròxim dimarts, dia 23, es podrà gaudir d’una sessió de cinema a la fresca, amb la projecció del film Vaya vacaciones. L’endemà, vigília del patró, s’han organitzat dues activitats a la platja. A les 8 del vespre, el Club Esportiu Gimnàs Creixell oferirà una classe de ioga. I, a partir de dos quarts d’11, hi haurà una can tada d’havaneres a càrrec del grup Xarxa amb rom cremat a la mitja part. Els actes tradicionals om pliran el dia del patró. A tres quarts de 12, les autoritats municipals, acompanyades també pel jutge de pau, la far macèutica del poble i el cap de la Policia Local i per tots els
Enguany, el Ball de Diables del poble és l’encarregat de fer el pregó
vilatans que vulguin sortiran des de l’Ajuntament i aniran cap a l’Església. En arribar, al migdia, es farà l’Ofici Solemne en honor a Sant Jaume i en acabar, la imatge del sant es traurà en processó pel poble, amb l’acompanyament de la Cobla Cossetània, la coral Sant Jaume de Creixell i el Seguici Popular. A la tarda (19h), la plaça Major acollirà la ballada de sardanes amb la Cobla Cossetània i a la nit, el grup Jamaika Band amenit zarà el ball de Festa Major. L’últim cap de setmana de
Festa Major arrencarà diven dres 26 a la nit amb el concert i ball de gala de l’orquestra La Chatta. Dissabte, es podrà gaudir de diverses propostes. A la tarda, hi haurà una festa d’inflables a la piscina muni cipal. A les 10 de la nit, hi hau rà karaoke a la pista esportiva i, en acabar, una sessió DJ.
De cara a diumenge, s’ha programat una trobada de marxa aquàtica a la platja del Gorg (8.30h). A la tarda, hi haurà exhibicions de ball de Happy Dance i un taller de swing amb Swing Airlines. Un castell de focs a la mitjanit marcarà el final de la Festa Major de Sant Jaume.
Concert i ball de gala 23 h: pista esportiva. Amb l’orquestra La Chatta.
Festa d’inflables De 17 a 19 h: piscina.
Karaoke i DJ 22 h: pista esportiva.
28
Castell de focs 23.55 h.
Reportatge
AMIC
Les gules són un substitut alimentari de les angules, que són les cries de les anguiles. Les angules són molt apreciades i, a causa de la seva escassetat i alt preu, es va desenvolupar una alternativa més econòmica: les gules. Aquestes estan fetes principal-
Ament de surimi, una pasta elaborada a partir de carn de peix blanc, generalment abadejo o lluç, a la qual se li dona la forma i el color de les angules. Les gules són molt versàtils i es poden preparar de diverses maneres. La manera més tradicional és «a la bilbaïna», amb all i bitxo (pebrot de Caiena) fregits en oli d’oliva. A més,
destaquen les torrades de gules amb ou ferrat o les amanides de gules i gambes. Les gules, com el surimi, són riques en proteïnes i tenen un baix contingut en greixos, la qual cosa les fa ideals per a dietes equilibrades i baixes en calories.
A més, contenen omega-3, beneficiós per a la salut cardi-
fruita i verdura saborosa, refrescant i de proximitat als peus del Campanar
l’estiu, no hi ha res que ens vingui més de gust que menjar i beure aliments refrescants, que ens hidratin i ens permetin recuperar-nos de la calor. La fruita i els sucs són l’opció ideal. Són saludables i, a més, estan boníssims. Quan anem pel carrer no sempre podem aturar-nos a preparar-nos una fruita per a menjar-nos-la. Ara bé, si ens la preparen en un comerç i ens la donen llesta per a endur-nos-la i menjar-la, aleshores sí
que ho tenim fàcil. Doncs aquest és un dels serveis de Frutopia. Aquesta botiga de fruita i verdura prepara tota mena de sucs naturals i fruita per a emportar. La seva ubicació, just al davant del Campanar de Reus, la fa ideal per a refrescar-nos durant les passejades pel centre de la ciutat. A més, tots els seus productes sempre són de proximitat i de qualitat. I és que menjar sa i bo és més fàcil amb Frutopia. A. Ferran
ovascular, i diverses vitamines i minerals importants per al nostre organisme.
Algunes precaucions Tot i els seus beneficis, cal tenir en compte algunes precaucions a l’hora de consumir aquest producte. És important assegurar-se que el producte està ben cuinat per evitar qualsevol risc d’intoxicació alimentària. Per altra banda, les gules solen portar sal addicional, així que les persones amb problemes d’hipertensió haurien de consumir-les amb moderació. ~ CONTINGUT ESPECIAL ~
ESTABLIMENT RECOMANAT
The Lotus Bistro, l’exotisme
Viatjar a l’exòtic Vietnam sense moure’ns del centre de Reus. Aquesta és la proposta de The Lotus Bistro. El restaurant es caracteritza per una acuradíssima carta, on els sabors del sud-est asiàtic són els protagonistes. La qualitat dels ingredients, alguns d’ells portats del Vietnam, junt amb una atenció absoluta als detalls, tant en l’elaboració dels plats com en el servei, fan de The Lotus Bistro una proposta imperdible a Reus.
Aquells qui busquin una cuina saludable, sense renunciar a una experiència gastronòmica de primer nivell no se’l poden perdre. Les verdures i els bolets són bàsics en la seva proposta, motiu pel qual vegetarians i vegans troben aquí una alternativa d’allò més interessant. Així mateix, la gran majoria dels seus plats són aptes per a celíacs. Si vols descobrir una proposta asiàtica diferent i 100% saludable, visita The Lotus Bistro. A. Ferran
Tots els sabors de la cuina de casa, feta amb dedicació i bona mà, combinat amb un servei atent i ràpid. Aquesta és la combinació guanyadora que ofereix el Restaurant Ca l’Anna, de la Selva del Camp. L’establiment ofereix servei d’esmorzars, dinars i cafeteria de dilluns a divendres (nou horari de 6 a 20 h) i els dissabtes es caracteritzen pels seus esmorzars de forquilla. Dins
de la seva extensa carta, s’hi poden trobar gran varietat de tapes, plats combinats i entrepans complets que destaquen per la seva mida. Alguns dels plats estrella de la cuina de Ca l’Anna són el pop a la brasa, els callos o la sèpia amb allioli. L’aposta per mantenir les receptes i els gustos de sempre amb una atenció de caràcter familiar fa que tothom qui visita i menja a Ca l’Anna se senti com a casa.
Futbol El curs passat va disputar nou partits a Segona Divisió amb el Zaragoza
Rafa
J. Larrañaga
Després de les quatre incorpo racions que ha realitzat el Nàstic en aquestes dues setmanes de mercat de fitxatges estival, el club tarragoní ha mostrat interès pel porter Dani Rebo llo. El director esportiu grana, Javier Sanz, ho va deixar clar en la roda de premsa de pre sentació de l’àrea esportiva 2024 2025: «No repetirem la fórmula que vam seguir la temporada passada d’acom panyar a Alberto Varo amb un jugador del futbol base». «Tothom ha de tenir la com petència en la seva posició que l’obligui a ser millor juga dor», va recalcar Sanz. En aquesta línia, l’Heraldo de Aragón va avançar ahir que el Nàstic hauria mostrat interès per signar el porter Dani Rebollo. El porter anda
El porter es va formar a les categories inferiors del Real Betis Balompié
El Reus Deportiu oficialitza la renovació del defensa
Guillem Jansà fins el 2027
Hoquei patins El jugador de 19 anys passarà a formar part de la primera plantilla
Redacció
El Reus Deportiu va oficialit zar el dimarts la renovació de Guillem Jansà Pujol fins al 30 de juny del 2027. Format des dels quatre anys a les catego ries inferiors del club roig i negre, el defensa de 19 anys passarà a formar part de la primera plantilla del conjunt del Baix Camp. Jansà lluirà el dorsal 33, tal com ha fet al llarg d’aquesta temporada.
El defensa es va mostrar molt satisfet amb la renova ció: «Sento molt d’orgull i una felicitat molt gran». «Aquest
és el club de la meva vida i tinc moltes ganes de començar la temporada», va explicar emo cionat Jansà. El rendiment del jugador al primer equip roig i negre va ser immediat. Durant el curs passat, va dis putar un total d’onze partits amb el Reus Deportiu Virgi nias i va anotar quatre gols. A més, també va tenir una participació important en els Play Off de l’OK Lliga.
Per la seva banda, el vice president de l’Àrea Esportiva reusenca, Josep Maria Barbe rà, va assegurar que «confiem molt en la plantilla que tenim
lús, de 24 anys, actualment juga al Real Zaragoza, però no compta amb minuts. El jugador no entra als plans del seu entrenador, Víctor Fernández. Ara, té per da vant dos porters com Cristi
an Álvarez i Gaetan Poussin i encara s’espera que durant les pròximes setmanes pugui incorporar se Joan Femenías, procedent de l’Oviedo. Per la seva banda, després de la baixa de Dani Parra, el Nàstic
El defensa Guillem Jansà lluint la samarreta roig-i-negra. Reus Deportiu
«És el club de la meva vida. Sento molt d’orgull i una felicitat enorme»
necessita un porter que faci competència a Alberto Varo. En aquesta situació, apareix el nom de Dani Rebollo.
El porter, que mesura 1,88 metres, té experiència a Pri mera Federació i, recentment, a Segona Divisió. Es va formar a les categories inferiors del Real Betis i va jugar nombro sos partits amb el seu filial. La temporada 2022 2023 va recalar cap a Saragossa, on ha passat els darrers dos cursos. Allà, va jugar 26 partits amb el Deportivo Aragón a Segona Federació i 11 amb el primer equip a Segona Divisió entre la 2022 2023 i la 2023 2024. Ara, té contracte vigent amb el club aragonès fins al 2025, però tot apunta que les dues parts podrien separar els seus camins el pròxim estiu. Rebollo ja va visitar el Nou Estadi Costa Daurada en un passat. Ho va fer vestint la samarreta del Betis Deporti vo, en la tercera jornada de la primera edició de la Primera Federació. El Nàstic, llavors entrenat per Raül Agné, va guanyar per 2 0. Els gols els van fer el davanter Edgar Hernández i Javi Bonilla. A la tornada a Sevilla, també amb Dani Rebollo sota els pals, el Betis va tornar a sortir mal parat davant dels tarrago nins. Bonilla en primera ins tància, seguit de Quintanilla i Robert Simón van posar el 0 3 al marcador.
Futbol El Nàstic Genui ne tornarà a viatjar als Es tats Units. L’equip grana ha sigut convidat per disputar la Genuine World Cup 2024, un torneig que es disputarà a la ciutat de Houston, als Estats Units, del 30 de juliol al 4 d’agost. Tal com es des criu des de l’organització del torneig, «és l’oportuni tat per als tres països am fitrions d’experimentar de primera mà els valors del futbol Genuine». El Nàstic anirà acompanyat de qua tre equips més d’Espanya com la Fundació Barça, l’Athletic Club, l’Atlético de Madrid i el Valencia. A més, haurà de competir contra els equips amfitrions, el Houston Dynamo i l’Inter de Miami, així com dels clubs mexicans convidats com el Tigres i l’América i els eu ropeus Juventus i Benfica. Els equips viatjaran cap als Estats Units el 30 de juny i el dia 31 tenen reservada una visita cultural per la ciutat de Houston. Els partits es jugaran entre l’1 i el 3 d’agost al Dynamo Houstin Field, el camp del Houston Dynamo. Finalment, el viatge acaba rà el 4 d’agost. AMQ
de cara a l’any vinent». «Es tem molt satisfets amb com ha quedat l’equip i estem ple nament convençuts que els resultats arribaran», va con cloure Barberà.
Futbol El Nàstic renovarà el videomarcador del Nou Esta di Costa Daurada de cara a la pròxima temporada 2024 2025. El club està acabant d’ultimar les operatives per a poder fer la instal·lació entre el mes d’agost i el de setembre. L’electrònic ac tual del camp de la Budellera arrossega grans desperfectes des de fa temporades. Redacció/Twitter
Editorial
Els denominats vehicles de mobilitat personal han arribat per a quedar-se. Han esdevingut un nou element d’ús comú per a desplaçar-se per les ciutats i en el cas de Tarragona, fins i tot disposen d’un servei de lloguer distribuït arreu dels barris i el centre. La seva incorporació a la mobilitat urbana no va ser senzilla, però s’ha aconseguit un cert grau de convivència, amb la resta de vehicles a les calçades i també amb els vianants, que quan es trenca és per situacions d’excepcionalitat. Una clara mostra d’això és l’important descens de les sancions imposades als conductors dels patinets
elèctrics –els vehicles més populars dins aquest sector– a la capital tarragonina. En els últims tres anys, el nombre de multes ha passat de 850 a poc més de 260. Les infraccions comeses pels conductors han caigut i en això també té a veure les campanyes pedagògiques realitzades des de la mateixa Guàrdia Urbana. Els usuaris, a més, han assumit també la importància d’actuar amb la màxima cura quan qui para el cop de qualsevol accident és el cos del conductor. Així i tot, no s’ha normalitzat, per exemple, l’ús del casc, quan és un dels factors de major protecció. Encara queda, doncs, camí per recórrer.
Quan arriba l’estiu, i hem d’anar al CAP, sovint ens trobem amb la situació que la nostra Dra. o Dr. de capçalera està gaudint de vacances merescudíssimes, però aleshores hi ha un substitut/a, això amb sort si han posat a algú que faci la substitució, perquè des de fa un temps enrere, anem al CAP i, sorpresa: no es cobreixen les vacances o baixes!
Se sap que, fins i tot, a vegades en alguns centres d’atenció primària no tenen metgesses de família ni pediatres que ens puguin atendre, i ens deriven al servei d’urgències. Les llistes d’espera són interminables, poden trigar més d’un mes en citar-nos per fer la visita amb la nostra metgessa de família, quan fa uns anys no es superaven les 48 h, després si el cas ha de ser derivat per un facultatiu especialitzat, uns vuit mesos, més o menys, per ser visitat per l’especialista, i el greuge posterior de la demora en les possibles proves mèdiques que siguin necessàries per a un diagnòstic. Si anem sumant, ens trobem a aproximadament uns 18 mesos totals per a un diagnòstic definitiu, i depenent del resultat seràs o no a temps per a posar-hi tractament. Si és massa tard, possiblement no es podrà fer res per salvar la vida del pacient. Per tant ens plantegem les següents qüestions: Qui es responsabilitza d’això? El personal sanitari? No! En la nostra opinió, la responsabilitat recau en el Govern de la Generalitat, més exactament en la conselleria de salut. Sembla que no importa la salut de la població, ni de les usuàries ni de les treballadores de la sanitat pública. Què, per cert, estan esgotades de doblar torns per falta de personal. Com pot ser? Com hem arribat a aquesta gravíssima situació?
Silvia Labodia Llop
Membre Grup de Treball En Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona i militant de l’assemblea de la Cup de Tarragona
Històricament, a Catalunya hem gaudit d’una de les millors sanitats públiques, envejada per moltes i essent un model a seguir. Per si això no és suficient, a principis d’aquest estiu, el Govern de la Generalitat, actualment en funcions i presidit per ERC, ha demanat als centres sanitaris una “contenció econòmica” que ens sembla totalment injustificada, no es poden aplicar més retallades, perquè no ens oblidem que a principis del mes d’abril de 2024, el govern va aprovar un crèdit extraordinari de 1.850 milions d’euros, dels quals incorporaven una partida per salut i ara diuen que no hi ha diners.
Això té un impacte directe en la qualitat assistencial i en la salut dels usuaris, amb llits i quiròfans tancats que allargaran llistes d’espera, també afecta els treballadors que se’ls denegava dies de descans per manca de professionals, i sobrecàrrega de treball en el servei d’urgències. Signat: Sindicat d’Infermeres de Catalunya (IdC)”.
Reflexionant el malestar que provoquen aquests ajustaments hem de dir:
Sembla que no importa la salut de la població, ni de les usuàries ni de les treballadores de la sanitat pública. Què, per cert, estan esgotades de doblar torns per falta de personal
A la ciutat de Tarragona, com en altres municipis, també es produeixen aquests tipus d’ajustaments econòmics en el sistema de salut.
La secció sindical d’Infermeres de Catalunya (IdC) de l’Hospital Universitari de Joan XXIII ha expressat la seva preocupació denunciant les noves retallades, amb el missatge de “contenció econòmica”, a les direccions del centre hospitalari Joan XXIII i centres d’atenció primària del ICS.
Les seves reivindicacions diuen:
“Exigim que es garanteixi els recursos necessaris per oferir una sanitat de qualitat i protegir els drets dels professionals, en la sanitat s’ha d’invertir i no retallar.
El valor del temps Tothom sap que el temps té un valor. De fet, l’activitat humana és compensada econòmicament en funció del temps emprat, sigui per les hores treballades o per les invertides en una feina o projecte. Així doncs, sembla increïble que aquesta evidència no sigui entesa en l’Administració Pública. Quan una empresa o particular necessita fer gestions a l’administració, el temps sembla no tenir cap valor. La resolució d’expedients, siguin administratius, judicials, etc., pot trigar dies, setmanes i mesos, fent que els tràmits esdevinguin una jungla administrativa.
Parlem de les feines administratives que tenen relació amb el món empresarial, és a dir, llicències de noves activitats, urbanístiques, judicials, etc., excloent sanitat o educació. Potser és perquè el funcionari de torn augmenta el seu estatus aturant els expedients per significar la seva vàlua, o bé perquè, entretenint més els circuits interns, fa l’efecte que fa més feina de la que realment existeix.
Bona part de la gestió sanitària es realitza a través de gestió privada, possibilitant que els prestadors prioritzin els seus beneficis a la salut de la població, a més, provocant múltiples llistes d’espera, greuges entre treballadores i treballadors que tenen diferents condicions laborals, en funció de l’empresa per a la qual treballen i fent les mateixes tasques.
Per revertir aquesta situació, s’hauria de desprivatitzar la sanitat i posar fi a la concertació publicoprivada, enfortir l’Atenció Primària, destinat el 25% del pressupost, enfortir als equips d’Atenció Primària, recuperar els serveis perduts, ampliar serveis de fisioteràpia, dentista i salut mental. Millorar les condicions laborals dels professionals, establir un pla de Xoc per a salut mental, augmentar el nombre de psicòlegs clínics fins a cobrir el dèficit actual d’especialistes. Què més ha de passar perquè admetin que tots aquests ajustaments estan afectant la salut de la població? És important seguir vigilant i defensar la salut pública per garantir una assistència adequada a la població.
Aquest tema del temps en els procediments administratius, fa uns anys, no tenia massa transcendència perquè el ritme de la societat també era més pausat. Ara, amb totes les noves tecnologies, la velocitat és una exigència de la societat.
En un món globalitzat i en xarxa, els administrats que tinguem la desgràcia de caure en les administracions properes, ja sigui l’estatal, la Generalitat, la del municipi, etc., amb una manca de productivitat en la resolució d’expedients, simplement quedem «fora de mercat». Per tant, en sentit contrari, els afortunats d’un lloc on hi hagi eficiència en la resposta seran els que tiraran endavant en les seves activitats econòmiques i benestar. De fet, en alguna Comunitat Autònoma ja es dona la llicència amb la signatura de l’arquitecte de la promotora; després, lògicament, ve la inspecció i comprovació.
És ja hora de demanar eficiència en totes les administracions, ben nodrides de personal que gaudeix de llocs de feina «per vida», molts avantatges socials, bones vacances i complements de
retribució i actualitzacions de sous..., una «illa» de benestar en un món convuls en l’àmbit empresarial. Si no som capaços d’actuar amb la celeritat que demana el competitiu mercat europeu i globalitzat, comencem a pensar que tenim TOTS PLEGATS molt de risc en el futur. Per aquesta raó, creiem que s’ha de mesurar la productivitat dels empleats públics i sancionar o premiar els que ajuden a fer que la comunitat tingui una millor competitivitat enfront d’altres comunitats o pobles propers. Si no és així, podem girar la situació donant confiança i després comprovant. Ens juguem el futur en aquest camp, que per ser públic i amb afectació personal no quantificada, pot decidir on es faran més inversions i, per tant, amb més retorn econòmic pels seus habitants..., millorant altres sectors tan significatius com l’educació, la sanitat i el benestar social. És una exigència que recau en l’àmbit dels responsables en cadascun dels nivells administratius (país, comunitat, ajuntament…). No podem esperar més per garantir el futur.
Josep M Marsal Tarragona
Sobre la plaça de la Quinta Promoció de SPiSP Voldria fer un breu comentari sobre la licitació de les obres en aquest espai. Cal aclarir que l’artífex del projecte va ser l’anterior consistori de l’alcalde Ricomà que va tenir la suficient voluntat política de desencallar-lo amb prou destresa i capacitat per superar les traves i dificultats que esmenta el conseller d’Urbanisme. L’actual corporació s’ha trobat amb el projecte endegat i ara «ha anat per feina» per «fer realitat la llarga reivindicació veïnal», després que l’Ajuntament de l’alcalde Ballesteros el tingués llargament abandonat com el mateix rètol anunciador del «proper inici de les obres» que va romandre oblidat sense cap rubor al llarg de set o vuit anys. Segurament no es trobaria on es troba ara sense la determinació de qui el va saber posar en marxa. Les coses com són. Joan Aragonès Tarragona
Reus El centre tecnolò gic Eurecat Reus busca volu naàris que vulguin participar en quatre estudis d’interven ció nutricional que té oberts actualment i que inclouen poblacions en diferents eta pes de la vida, que van des de famílies que vulguin canviar els seus hàbits alimentaris cap a patrons dietètics més saludables i sostenibles i ma
El club de pensionistes de la Casa del Mar fa una sortida en golondrina
Tarragona El club de pensionistes de la Casa del Mar va cloure la setma na cultural divendres amb una sortida en golondrina. Gràcies a l’Autoritat Portu ària, van passar la jornada amb el subdelegat del go vern, Santiago Castellà, del president de l’entitat, An gel Calejero, i Maria Mercè Martorell. Redacció/Cedida
jors de 50 anys que vulguin millorar la seva salut muscu lar fins a dones en la meno pausa per avaluar un ingre dient per reduir el sobrepès i persones vegetarianes per es tudiar la suplementació amb vitamina B12. Amb aquesta finalitat, divendres a la tarda, nutricionistes i investigado res d’Eurecat estaran al Parc Sant Jordi de Reus per infor
mar les famílies i persones interessades a participar en algun dels estudis. Els estu dis que desenvolupa la Unitat Tecnològica de Nutrició i Sa lut d’Eurecat tenen lloc a les instal·lacions a Reus, davant de l’Hospital Universitari Sant Joan. Per participar hi s’ha habilitat el correu elec trònic estudis@eurecat.org i el telèfon 636 944 723. Redacció
Els estudis es desenvolupen a les instal·lacions de Reus. Eurecat
Un home de 77 anys mor ofegat a Mont-roig
Succés Un home, de 77 anys, va morir ofegat ahir al matí a la platja de l’Estany Gelat a Mont roig del Camp. El telèfon 112 va rebre l’avís a les 12.24 h quan la platja es trobava amb servei de vigi lància i amb bandera verda. Tot i que els efectius del Sis tema d’Emergències mèdi ques li van fer les maniobres de RCP, no van poder reani mar l’home. ACN
Tarragona
Francisco Badia Pujal.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 19.15 h al Tanatori.
Reus
Maria Pilar Nogués Sesma.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de Sant Joan.
El Catllar
Pedro Soria Giron.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia del Catllar.
La Canonja
Tomás Lorenzo Aragón Iglesias. Ha mort als 56 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la parròquia de la Canonja.
21/03 al 19/04 ÀRIES
Atenció a les bromes quines gastis avui cuida com i a qui les dirigeixes. No tothom estarà de tan bon humor com tu. En l’amor novetats.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Aplica una mica més de dolçor en el tracte amb la gent que t’envolti sigui nova o d’abans. Aprendràs moltes coses per a la teva persona.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Prengui-ho amb calma perquè aquest dia no es presenta amb excessiva sort per als teus desitjos. No entris en noves discussions.
20/04 al 20/05
Avui apareixeran la gelosia en descobrir-se alguna cosa que tenies fa temps molt ocult. Més compte amb les persones que realment vols.
23/08 al 22/09 VERGE
Intenta complir els teus deures en el treball, ja que algú pot cridar-te l’atenció. Pren-te les coses amb calma sortiràs guanyant. Nit passional.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Despeses per sobre de les teves possibilitats, et faran veure que tot bo de la vida no es paga sempre amb diners, algú pròxim a tu ho dirà.
21/05 al 20/06 BESSONS
Des de primeres hores del dia hauràs de canviar plans i el faràs amb una eficàcia absoluta. Algun bon amic pot necessitar-te, ajuda’l.
BALANÇA
23/09 al 22/10
No estiguis tan al punt de les petiteses d’algunes coses volent aconseguir amb això un control rígid de tot, allibera’t de prejudicis.
20/01 al 18/02 AQUARI
Posa més cura si has de realitzar viatges. Els menjars les begudes hauran de ser controlades, així com les teves ganes de tabola.
21/06 al 22/07 CRANC
Cuidat i que no se’t pugin els fums al capdavant fent gala el teu fort orgull d’avui o tenint oblits. Practica l’esport a l’aire lliure. Busca gent alegre.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
El teu cos no es trobarà per a bromes així que dedica’t el dia descansa més, sense moure’t tant de casa el pots passar molt bé.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Hauràs d’armar-te de paciència per a no equivocar-te en el teu món amorós, sentimental o romàntic. Es resoldran assumptes pendents.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Alustiza Masot, José Ignacio. Torres Jordi, 14. Telèfon 977 211 878. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Buenafuente Sans, Juan. Wad -Ras, 1. Telèfon 977 312 548.
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
ALQUILO PARQUING. Rambla Nova zona Castellers. Tel: 638.677.171
VALL DE L’ARRABASSADA
Párkings en venta. Diferentes tamaños y ubicaciones. Tel. 619.411.627
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
JUAN. MASAJE MUSCULAR para chicos. WhatsApp 613.361.001
MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107
MASAJE RUSSO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
EXCELENTE MASAJISTA. Particular. Tel. 641.492.358
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
CANAL REUS TV
12:00 Caminant Per Catalunya
12:30 Viure Des De L’essència
13:00 Rocket Talent Fest
13:30 La Comarcal Estiu
14:00 Notícies Migdia
14:30 Viure Des De L’essència
15:00 Notícies Migdia (R)
15:30 La Comarcal Estiu
16:00 Notícies Migdia (R)
16:30 Rocket Talent Fest
17:00 Notícies Migdia (R)
17:30 Viure des de l’essència
18:00 Impuls
18:30 Converses Connecticat
19:00 Nex Estiu
20:00 Notícies Migdia (R)
20:30 Parlar Sol
21:00 Notícies Migdia (R)
21:30 Impuls
22:00 Notícies Migdia (R)
22:30 Festa Del Renaixement de Tortosa
12.00 De Sol a Sol
12.30 Viure des de l’essència
13.00 Rocket Talent Fest
13.30 En Calces d’Estiu
14.00 Notícies 12
14.30 En Calces d’Estiu
15.00 Rocket Talent Fest
15.30 Viure des de l’essència
16.00 Notícies 12
16.30 En Calces d’Estiu
17.00 Rocket Talent Fest
17.30 Viure des de l’essència
18.00 Aventurístic
18.30 Converses Connecticat
19.00 NEX Estiu
20.00 Notícies 12
20.30 Converses Connecticat
21.00 Cal Nomad
21.30 Aventurístic
22.00 Notícies 12
20.30 Converses Connecticat
21.00 Cal Nomad
21.30 Aventurístic
22.00 Notícies 12
22.30 Converses Connecticat
23.00 Cal Nomad
23.30 Aventurístic
00.00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Nascuda a Bristol. Bestiola petita. 2. Queden així després de córrer cinquanta quilòmetres. Pertanyent a l’icor. 3. Germana o no. Traurà l’aigua del cos via uretra. Final del destí. 4. Cap de les aus. Rasuraran. Alguns ho són sempre com aquest. 5. Arrendar un pis. Digueu el que pensa sobre l’autodeterminació dels pobles. 6. Completa. Castrats que vigilen l’harem. 7. Soc sense una. Estan a la base del foc. Gat sense cap. 8. Té les idees clares molt apreciades. Riu de Rússia. 9. Galledes d’aigua. Armes llargues de repetició. 10. Ull sense fons. Ple de brutícia. Tela gruixuda a prova d’aiguats. 11. Miola sense límits. Capaç de fer molts nusos. Nitrogen. 12. Obesa. Habilitat especial. VERTICALS: 1. Atacs i ocupacions de les posicions enemigues. Elevació de terreny. 2. Faig un lligam amb cordes de mariner. Líquid per rentar una ferida. És fort sense límits. 3. Bastó gruixut. Utilitzada com a símbol de la mort. 4. És alta sense límits. Reunió de persones per a un fi. Sortida d’un pis. 5. Treu les punxes de la ferida. Finestres circulars. 6. Centre dels ossos. No és gens autèn- tic. Carrer. 7. Antic crit dels carreters. Alfals. 8. Bombardegi amb canons un territori. Dit sense el cor. 9. Òrgan vital. Líquid infecciós. Perfumada i de tots colors. 10. Conté urani. Inspira els perfums. 11. Cobalt. Amaren roba amb sabes. Una de trencada. 12. Relatiu als ases. Preparat amb infusions i sucre.
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa. Av. Vidal i Barraquer, 3. Telèfon 977 791 702.
VALLS:
Rull Ferre, Gabriel. Abat Llort, 24. Telèfon 977 608 717.
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Predomini de l’ambient assolellat en general arreu del territori. Malgrat això, a partir de migdia és probable algun núvol d’evolució diürna a punts del Pirineu i Prepirineu. Independentment, a partir de mitja tarda arribaren bandes de núvols alts i mitjans a la meitat sud del territori, on el cel quedarà mig ennuvolat. A banda, fins a primera hora del dia, és possible la presència d’alguns intervals de núvols baixos a punts de la vall de l’Ebre. Temperatura Temperatura mínima semblant o en lleuger ascens, mentre que la màxima pujarà entre lleugerament i moderadament.
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
La Selva del Camp. Necessitem senyora per treballar a casa, de dilluns a dissabte de 9 a 11 del matí. WhatsApp 644.776.341
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MARITXELL. Lindos masajes. Tel: 602.393.335
MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total... Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107 MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131 678.086.847 Entra al WhatsApp y verás
sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament
Festival La segona edició del ‘FolkFebrorum’, el Festival de Folk de les Muntanyes de Prades, se celebrarà aquest dissabte amb concerts, tallers i balls populars amb accés gratuït
Després de la bona aco llida que va tenir l’any passat el FolkFebro rum, l’Ajuntament d’aquest micropoble del Baix Camp ha decidit repetir l’aposta que va iniciar l’any passat i cele brar la segona edició del que ja han batejat com El Festival de Folk de les Muntanyes de Prades. Tot plegat, expliquen des del poble, va sorgir de la iniciativa de dos veïns, l’Anna Vilalta i el Gerard Gavaldà, molt aficionats al folk i a les trobades que se celebren dins i fora del país.
«Des de l’alcaldia, Joan Carles Santos, que també és músic, tenia moltes ganes de fer alguna cosa d’aquest tipus i, parlant amb ell, ens hi vam animar», diu l’Anna. Així va ser com l’any passat la Febró es va convertir en capital del Folk de les Muntanyes de Pra des, en una jornada que va aplegar bona part dels febronencs i una bona gentada vinguda de fora, els quals van gaudir i participar de to tes les propostes preparades.
Vist l’èxit d’aquella primera edició, enguany arriba la segona, amb un programa que, com l’any passat, combina la divulgació, els concerts i, sobretot, la música i la dansa.
La festa, que es farà aquest pròxim dissabte 20 de juliol, ar rencarà al migdia, amb el Ball vermut de FolkAmitges, un duet de percussió i acordió. «Aquesta sessió es farà al re cinte de la piscina, i està molt enfoca da a que la gent del poble hi pugui anar i aprofitar per fer un vermut», ex
va
un
de danses
plica l’Anna. Tot seguit es farà el dinar popular, que el cuinarà una empresa de Riudoms i aplegarà més de setanta persones, entre febronencs i músics i balladors.
«Aquesta és una altra raó de ser de la festa: pensem que al FolkFe brorum no tot ha de ser música, també és convivència», assegura l’Anna.
A dos quarts de cinc, la plaça del poble acollirà el Taller de per cussió, una sessió dirigida per Gerard Mallorquí on ja avi sen pot participar tothom, sense ne cessitat de portar cap instrument.
Cristina Serret Alonso
La festa culmi narà a les 19.30 h amb el Ball de nit, una cloenda en què participaran
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Folkatr3s, Les Zéoles (arribades directament de França) i Joan Co dina Vila.
La participació en la festa és gratuïta (excepte el dinar, que a més és sota reserva).
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Marta Gutiérrez [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Tornar-hi de nou
La festa es repeteix després de la bona acollida de la primera edició
Camí de ronda
... Verba dulcia sed infida sunt
Clara Ponsatí publicava aquest dilluns a Vilaweb un article en el que s’acomiadava de la vida política, després del seu cessament com a diputada al Parlament Europeu. Més enllà de passar comptes i justificar-se, l’argument fonamental del text consisteix a assenyalar que, des dels fets d’octubre de 2017, els responsables polítics catalans han actuat de manera deshonesta i han enganyat la ciutadania.
Això no és nou. De fet, el prestigiós politòleg alemany Urich K. Preuss feia un judici similar —parlava d’actors disfressats de lleons, en lloc de lleons de debò— en analitzar la imputació per rebel·lió del president Puigdemont arran de la seva detenció a Alemanya el 2018. És rellevant, però, que ho faci una persona que ha exercit les màximes responsabilitats de govern. L’article, a més, denuncia que no és només una qüestió de l’elit política, sinó que hi ha un complex mediàtic i econòmic que estimula la simulació.
Efectivament, la política catalana dels darrers anys ha estat com aquells pobles d’atrezzo que Grigori Potiomkin —que, en acabat, donaria el seu nom al famós cuirassat— construïa per impressionar la Caterina la Gran. Ara bé, tot plegat funciona perquè una part important de la població està predisposada a empassars’ho. Cal recordar aquelles xerrades massives on Santi Vidal explicava sopars de duro abans del referèndum. En definitiva, contràriament a aquella frase de manual de llatí —de quan el llatí s’estudiava a l’Institut—, preferim les paraules dolces d’aquell que ens enganya a aquell que diu la veritat.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
