La Conca suma projectes de parcs solars enormes, però els actius es concentren al Tarragonès
Opinió 20 Jordi Bertran. Connectivitat ferroviària per al Camp de Tarragona: horaris i abonaments insuficients
Castells 6
Les colles castelleres, disposades a modificar els horaris de les diades menys tradicionals a causa del canvi climàtic
L’Ajuntament descarta donar cap ús al pàrquing Jaume I
La ciutat ha rememorat un dels episodis més cruels de la II Guerra Mundial i ha recordat els 36 reusencs deportats a camps de concentració El
Memòria històrica 10
Tarragona renovarà aquest any prop de sis quilòmetres d’asfaltat
El consistori invertirà tres milions d’euros per millorar l’estat dels carrers, sobretot al centre, el polígon Francolí i Ponent 3
El desdoblament del CAP Sant Pere permetrà atendre 13.000 usuaris de la zona del Carme
En dos mesos començaran les obres de l’alberg juvenil a Llevant Tarragona 5
Gerard Martí
L’executiu descarta obrir el Jaume I com a pàrquing convencional pels litigis judicials vigents
Mobilitat l L’alcalde afirma que no s’ha fet cap informe perquè «no ens asseguren que es pugui obrir»
Carlos Domènech Goñi
L’equip de govern ha descartat, ara per ara, habilitar el pàrquing Jaume I com a aparcament convencional. El motiu, els litigis judicials oberts relacionats amb el pàrquing. La via penal ja es va tancar quan l’Audiència Provincial de Tarragona va arxivar les diligències penals de manera definitiva l’any 2023, però la via civil continua oberta perquè un jutjat madrileny encara investiga la demanda interposada per Aparcaments Municipals contra les financeres del material que es troba a l’interior de l’aparcament. «No ens asseguren que es pugui obrir», manifesta l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales.
El pàrquing Jaume I fa més de 17 anys que es troba tancat, des que es van paralitzar les obres del fallit aparcament intel·ligent. L’any passat, l’opció d’obrir el polèmic equipament com un aparcament convencional es va tornar a posar sobre la taula. L’any 2022, l’últim del govern d’Esquerra Republicana, ja havia tractat aquest projecte com a futurible. En aquest inici de 2025, però, encara no s’ha fet
Imatge d’arxiu de l’interior del pàrquing Jaume I, que s’havia de convertir en un aparcament intel·ligent. Cristina Aguilar
Un jutjat investiga si es van produir dobles pagaments del material del pàrquing
cap moviment per a l’obertura del pàrquing. I el motiu, explica l’executiu socialista, són els processos judicials oberts.
«No hi ha cap informe redactat per a l’obertura del
L’art de Mariaelena Roqué ‘envaeix’ el MAMT amb una cinquantena de peces
Cultura l L'art de l'escenògrafa, performer, i creadora audiovisual catalano-veneçolana Mariaelena Roqué (Tarragona, 1952), ha arribat al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, on es podrà visitar fins al 22 de juny. L’exposició, Silenci despullat. UnaDonaUna, es va inaugurar el passat divendres dia 24. Aquesta inclou 50 pe-
ces que ofereixen una visió retrospectiva de la seva obra des de 1985, quan s’instal·la definitivament a Catalunya, fins a l’actualitat.
Durant la presentació, Roqué va destacar «la rauxa i el seny» com a integrants del seu procés creatiu, així com el caire de «celebració» que impregna la seva obra. També va oferir una performan-
ce pels diferents espais del museu, acompanyada de música en directe. Repartides en les principals sales del MAMT -en una s’alerta que algunes obres no són recomanables per al públic menor d’edat-, les creacions de Roqué conviuen amb les de l’exposició permanent del museu, creant un contrast d’estils i de conceptes i d’estils. Redacció
pàrquing perquè no ens asseguren que es pugui obrir. Hi ha temes judicials pendents», manifestava en declaracions a Diari Més l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales. El cas és
que el Jutjat de Primera Instància número 15 de Madrid continua investigant la demanda civil interposada per Aparcaments Municipals de Tarragona contra les finance-
res del material que es troba a l’interior del pàrquing Jaume I. Aquesta causa mira de determinar si es va produir dobles pagaments del material que hi ha a l’interior de l’aparcament, que havia de ser robòtic. Fins aquest moment, el jutjat no s’ha pronunciat i la investigació continua oberta.
La via penal, arxivada
La via penal ja va quedar arxivada l’any 2023, quan l’Audiència Provincial de Tarragona va ratificar la resolució de sobreseïment de les diligències. En la resolució, la sala va desestimar el recurs d’apel·lació interposat pel consistori contra la resolució d’arxivament provisional.
La resolució de l’Audiència Provincial ratificava que les diligències practicades durant els 15 anys d’instrucció eren més que suficients per decidir la continuïtat o no del procés, i la decisió del Jutjat Instructor, valorant tota la informació, resultant de la copiosa instrucció, va ser la d’arxivar el procediment.
Jaume I, Roqueral i Torroja Habilitar el Jaume I ajudaria a cobrir les necessitats d’aparcament que té la Part Alta. Segons l’alcalde, seria «molt bo» per a la ciutat poder comptar amb tres pàrquings: el Jaume I, el del Roqueral i Torroja. El tercer és l’únic municipal i que es troba obert. El projecte del Roqueral s’ha de fer realitat amb l’Arquebisbat, que demana el canvi de catalogació urbanística per a iniciar les converses amb el consistori. I, per últim, el Jaume I haurà d’esperar a acabar els processos judicials.
Imatge de la ‘performance’ que es va dur a terme a la inauguració de la mostra. Diputació de Tarragona
L’Ajuntament invertirà 3 MEUR en la renovació d’uns 6 km d’asfalt
Urbanisme l S’actuarà al centre de la ciutat, al polígon Francolí i a Ponent
L’Ajuntament de Tarragona invertirà gairebé 3 milions d’euros per a renovar l’asfalt en diversos punts de la ciutat. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, acompanyat pel conseller d’Urbanisme, Nacho García, assenyalava que el consistori impulsarà «un pla molt ambiciós» que permetrà «posar al dia molts dels nostres carrers».
En total, es renovaran uns 6 quilòmetres d’asfaltat, que suposen més de 64.000 metres quadrats. Les primeres intervencions es faran a l’avinguda Andorra i a Prat de la Riba, i costaran mig milió d’euros. Més enllà de reparar la calçada, s’instal·larà un carril bici en ambdós carrers. Els projectes ja estat estan redactats i es licitaran durant aquest primer trimestre. També es preveu treure el concurs públic per a la renovació dels vials laterals de l’avinguda Andorra, que suposarà una inversió de 260.348,17 euros.
Posteriorment, es faran dues actuacions al Polígon
Francolí per a millorar el paviment del vial principal. Primer, es renovarà l’entorn del Parc de Bombers. El projecte, que està en fase de supervisió tècnica abans de ser aprovat, està pressupostat en 300.000 euros. La segona fase, que s’espera poder licitar durant el segon trimestre del 2025, se centrarà en la renovació de la resta del vial i la creació d’una rotonda a l’altura dels accessos a l’A-27. Actualment, s’està ultimant el projecte, que costarà uns 700.000 euros.
Projectes en redacció
Totes aquestes inversions es van preveure en els pressupostos municipals del 2024. En els comptes per al 2025, hi ha també una partida d’1,2 milions d’euros reservada per al pla d’asfaltat. Aquests diners serviran per a la segona fase de la renovació del carrer Pere Martell i per a millorar el paviment a la rotonda de l’avinguda Catalunya amb Antoni Maria Claret. Per altra banda, s’intervindrà als carrers Tortosa i Móra d’Ebre del barri de Torreforta; als carrers
Les primeres intervencions es faran a l’av. Andorra i a Prat de la Riba
Riu Anoia, Riu Onyar i Riu Garona de Campclar; i als carrers Illes Balears, Menorca, Gomera i Gran Canaria de La Granja. Els respectius projectes es troben en fase de redacció i es licitaran durant el segon i tercer trimestre d’enguany. En un futur, es preveu actuar als barris de Llevant i a Sant Pere i Sant Pau. «La creació d’un pla d’asfaltat anual era un dels compromisos que portàvem al nostre programa electoral», afirmava Viñuales, qui apuntava que es va encarregar «una auditoria exhaustiva» que conclou que «molts carrers necessiten una actuació immediata». En aquest sentit, lamentava que «durant el passat mandat no es va asfaltar gairebé res».
Projecte
Pla d’asfaltat 2025
John Bugarin
Més enllà de reparar el paviment, el consistori instal·larà un carril bici tant a l’avinguda Andorra com a Prat de la Riba. Gerard Martí
Infraestructures té llum verda per iniciar les obres al Parc de Bombers
Judicial l El TCCSP ha desestimat el recurs contra la licitació de la direcció d’obra
El projecte de reforma i ampliació del Parc de Bombers de Tarragona s’ha desbloquejat. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) ha desestimat el recurs interposat contra la licitació dels serveis per a la direcció d’execució de les obres. Així doncs, s’ha aixecat la suspensió del procediment de contractació impulsat per Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, que s’havia vist obligat a aturar l’inici d’aquesta intervenció fins que es resolgués el litigi.
Tal com va explicar Diari Més, l’arquitecte tècnic A.S.C. va recórrer contra la decisió de la Mesa de Contractació, que va excloure la seva oferta en considerar-la «anormalment baixa». En la resolució del 22 de gener, el TSSCP recull que Infraestructures li va requerir que presentés «la justificació corresponent». Aquesta, però, va ser rebutjada per la comissió tècnica perquè el càlcul presentat
Martorell
Les obres per a la reforma i ampliació del Parc de Bombers duraran divuit mesos. Gerard Martí
«La proposta d’A.S.C. complia els requisits per ser considerada com anormal»
per part d’A.S.C. per a raonar l’estalvi «s’hauria basat, majoritàriament, en suposar que PMMT Arquitectura —l’altra empresa que es va presentar al concurs públic— no disposava d’una oficina a la demarcació de Tarragona i, consegüentment, hauria pres
en consideració despeses relatives a la diferència de quilometratge per a justificar la diferència econòmica entre ambdues ofertes». El Tribunal corrobora que «aquest ha estat el principal argument emprat» per la part recurrent. Infraestructures remarca
que aquest «tampoc aporta una justificació de la seva pròpia oferta, on s’exposi la viabilitat tècnica i econòmica». El TSSCP exposa que, malgrat que l’informe de la comissió tècnica amb les valoracions de les ofertes «no incorpori explicacions que detallin els càlculs realitzats», «el cert és que se’n pot inferir que, efectivament, la proposta d’A.S.C. complia els requisits per ser considerada presumptament com anormal».
No justifica l’estalvi
El Tribunal exposa que «l’empresa recurrent va evacuar el requeriment de justificació de la viabilitat de la seva oferta». A més, apuntava que la seva justificació contenia «diverses omissions i incongruències» i que aquesta «s’hauria basat en hipòtesis». Així, conclou que «en cap cas es pot acceptar l’argument del recurrent, referent a eventuals despeses de l’empresa finalment adjudicatària, per tal de justificar l’estalvi de la seva pròpia proposta».
Per tant, Infraestructures mantindrà en peu l’exclusió d’A.S.C. i adjudicarà la direcció d’execució de les obres de reforma del parc de Bombers a PMMT Arquitectura per 137.880 euros (IVA exclòs). Un cop desbloquejada la situació, ja hi ha llum verda per a iniciar els treballs de remodelació, que es van adjudicar fa més de sis mesos a Arnó Infraestructuras SLU i Benito Arnó e Hijos SAU, per 7 MEUR.
El Port referma la seva seguretat i renova la seva certificació ISO
Seguretat l La seguretat integral del Port de Tarragona ha assolit una nova fita amb la renovació de la certificació ISO 22320:2018 de gestió d’emergències fins al gener de 2028. Aquesta certificació, auditada per AENOR, converteix al Port de Tarragona en un referent en matèria de seguretat. La seva obtenció inicial, el gener de 2022, ja marcava el compromís de l’organització amb la millora contínua, i la renovació consolida aquest compromís. L’Autoritat Portuària de Tarragona també treballa per un nou Pla d’Autoprotecció, actualment en procés d’homologació per Protecció Civil, que respon a les necessitats actuals del Port. Aquest document substituirà el del 2022 i reforçarà els mecanismes de resposta, la coordinació administrativa i la implantació de mesures d’emergència efectives. El Port destaca també la seva sala d’emergències, equipada amb un sistema GIS i connectada a gairebé 400 càmeres de seguretat, garanteix una resposta àgil i coordinada en qualsevol situació. A més, s’hi suma la recent incorporació d’una unitat de drons. Redacció
(PP): «No cal
convertir la Rambla Nova en una plaça»
Política l La portaveu popular reclama un pla per a recuperar la Rambla
La portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de Tarragona, Maria Mercè Martorell, va subratllar ahir que Tarragona «té una Rambla i no una plaça». La consellera va reclamar un pla per a recuperar la Rambla Nova i perquè el govern municipal «deixi de fer experiments que dificulten el dia a dia de veïns i veïnes», en relació amb la prova pilot que encara continua en aquesta via i que «està causant problemes de mobilitat». Tot i això, l’edil ha demanat un estudi o pla per actualitzar,
arranjar i dignificar la Rambla Nova, que «s’ha abandonat». «No cal convertir-la en una plaça. Hem de recuperar la seva vida, el seu esperit de punt de trobada de tots els tarragonins i tarragonines. Un lloc on flueix la cultura, el comerç i la vida diària», va manifestar la portaveu popular. Martorell va recordar l’oposició del PP a aquesta prova pilot que ha tallat el trànsit rodat en l’últim tram d’aquest emblemàtic carrer i que s’ha portat a terme en període de festes. «Fer la prova a Nadal és fer-se trampes al solitari. La realitat és que
la imatge de la Rambla Nova amb aquest tall és desoladora, ha quedat aïllada», va lamentar la consellera.
Per la portaveu municipal, els veïns i veïnes s’han trobat amb un problema i sense informació. «Els veïns i veïnes no poden accedir amb el seu cotxe per descarregar o per recollir persones grans o amb mobilitat reduïda. A més, s’han mogut contenidors que els han allunyat d’on estaven i, en altres casos, s’han concentrat en un mateix punt», va indicar la popular.
«Són afectacions molt greus pels veïns i veïnes que
no s’han tingut en compte, a banda que la Rambla ha quedat deserta, amb més sensació d’inseguretat, i sense una via d’evacuació a causa
del canvi de sentit del carrer Girona. És una mostra més de la improvisació constant de l’equip de govern de l’alcalde Viñuales», va explicar
Martorell. Per aquest motiu, la consellera popular va demanar «aplicar el sentit comú i recuperar un espai vital pels tarragonins i tarragonines».
John Bugarin
Redacció
Álvaro Batlle, Maria Mercè Martorell, Elisa Vedrina i Marta Serrano en la roda de premsa d’ahir. Cedida
Dos ferits en un accident a la N-240 a l’altura de Riuclar
Successos l Dues persones han resultat ferides lleus aquest migdia en un accident de trànsit que s’ha produït a Tarragona. El succés, que ha implicat dos vehicles, ha tingut lloc a la carretera N-240 a l’altura de l’accés al polígon Riuclar i a l’autopista AP-7. Fins al lloc s’han desplaçat tres dotacions dels Bombers de la Generalitat, que no han hagut d’excarcerar ningú. L’accident s’ha produït a les 13.46 hores i ha causat retencions a la zona. Això sí, les persones involucrades en l'accident només han patit ferides lleus. Fa pocs dies, un motorista va resultar ferit després de patir un accident de trànsit a l'A-7 a Tarragona. Aquest va tenir lloc el dia 19 al punt quilomètric 1165.5 de la carretera, en direcció Les Gavarres. Com a conseqüència de l'accident, el conductor ha resultat ferit i ha estat atès pel Sistema d'Emergències Mèdiques. Redacció
Les obres de l’alberg juvenil arrencaran al març
Societat l La previsió inicial era que els treballs comencessin el 2023
Ara sí, el projecte de l’alberg juvenil de la Ciutat de Repòs i Vacances comença a prendre forma. El Departament de Drets Socials explica que les obres per a reformar l’espai i encabir-hi l’alberg arrencaran, a tot tardar, aquest març. «La previsió es manté», diuen fonts del departament. Tot i això, aquest projecte ha patit diferents canvis, tant en la forma com en els terminis previstos.
En una primera instància, es va anunciar que les obres començarien el 2023, amb la
previsió que finalitzessin el 2026. Després de no poder-ho complir, des de Barcelona es va explicar que arrencarien la tardor passada, però tampoc va passar. En les últimes setmanes, la situació s’ha desbloquejat i Infraestructures de la Generalitat, l’òrgan que s’encarregarà dels treballs, ha licitat ja diferents contractes de les obres.
Un d’aquests és la direcció d’obres, que ha sortit a concurs públic amb un pressupost base de 295.000 euros, sense IVA i s’hi han presentat dues empreses. També, s’ha licitar l’assistència tècnica
amb un pressupost base de 89.237,50 euros, amb IVA. A aquest concurs s’hi han presentat fins a 16 empreses.
Ha d’estar fet al desembre La inversió total del Departament de Drets Socials serà de 15.280.155,15 euros. Es tracta d’una de les inversions
que es van mantenir amb el canvi de Govern. El projecte disposa d’una subvenció dels fons europeus del Mecanisme per la Recuperació i Resiliència, i aquests obliguen que els treballs estiguin enllestits el desembre del 2025. Com ja va avançar el Diari Més, el projecte exclourà nou
dels setze pavellons residencials de la instal·lació i disposarà en total de 202 places per a dormir finalment. Les obres inclouran també la creació de pistes esportives a la zona central del recinte. D’igual forma, es milloraran els accessos a l’edifici principal per a l’arribada d’autocars.
Oriol Castro
El projecte disposa d’una subvenció dels fons Next Generation. Gerard Martí
Els castellers cada cop es mostren més preocupats pels efectes del canvi climàtic a la seva activitat.
Les colles estan disposades a canviar l’horari de les diades menys tradicionals
Castells l Un estudi de la URV analitza els efectes del canvi climàtic a les places
Oriol Castro
Un estudi de la URV conclou que els castellers es mostren cada cop més preocupats pels efectes que el canvi climàtic pot produir a la seva activitat.
Per a pal·liar aquestes afectacions, els investigadors de la URV i les colles castelleres han posat certes mesures sobre la taula. Una d’aquestes seria canviar l’horari d’aquelles diades menys tradici-
onals i històriques i deixar enrere les hores del migdia. Un canvi al qual les colles estarien disposades. «És una qüestió de prendre mesures d’adaptació. Perquè en les últimes dècades hi ha
La URV publica un llibre sobre un artista que renuncia a l’era digital
Cultura l L'obra visibilitza les creacions del pintor Agustí Domingo
Professors i investigadors de la Universitat Rovira i Virgili han publicat un llibre que recull les creacions d’Agustí Domingo, un artista tarragoní de 72 anys que ha triat viure en la tranquil·litat de Palazuelos de Eresma, un petit poble de Segòvia, lluny de l’enrenou de les xarxes socials. El llibre, anomenat Agustí Domingo. L’artista Interior, s’ha creat per donar visibilitat a les obres del pintor, que ha triat viure en aïllament digital, fugint dels blogs, les xarxes socials i altres plataformes.
Domingo, que va viure els seus primers 36 anys a Tarragona, és un artista prolífic que necessita pintar per viure. Des que es va jubilar, dedica encara més temps a la seva passió, creant obres sobre paper, fusta i llibres, sovint escoltant música mentre treballa. Malgrat la seva producció abundant i de gran qualitat, Domingo ha preferit mantenir-se allunyat de la visibilitat que ofereixen les plataformes digitals.
Assumpció Huertas Roig, professora del Departament de Comunicació, ha escrit la introducció del llibre, mentre
que Antonio Salcedo, historiador i crític d’art, ha valorat la qualitat de l’obra de Domingo, destacant-ne el sentit amagat que l’artista li dona. Cinta Bellmunt, periodista i escriptora, ha fet un relat històric d’aquells anys, contextualitzant l’obra de Domingo i posant en valor la contribució d’aquests artistes a la cultura de Tarragona.
El darrer apartat del llibre es dedica a les diferents visions de la seva obra d’artistes i creadors de l’àmbit cultural tarragoní com Magí Sunyer i Molné, Ignasi Barrajón Moreno, Pere Español Bosch,
Els investigadors van col·locar sensors tèrmics a més d’una desena de places
Tarragona acull la Jornada de la Xarxa d’Educació 360
Jon Xavier Olano i Júlia Sevil són també els autors del treball. «Vam col·locar sensors a 11 diades i en més d’una es va fregar el llindar del perill per calor», va exposar Saladié. El valor més alt de l’índex de calor, que relaciona la temperatura i la humitat, es va registrar durant la Diada de Sant Fèlix (38,24ºC).
hagut un creixement tendencial de la temperatura a l’estiu a les poblacions on es fan castells», va explicar Òscar Saladié, coordinador de l’estudi, en l’acte de presentació dels resultats. Anna Boqué,
Parar per sobre dels 35° «Després de parlar amb una desena de colles, van expressar un consens que per sobre dels 35º no s’haurien de fer castells per motius de seguretat», va explicar Saladié. Segons els autors de l’estudi, aquesta temperatura no es va registrar en cap de les diades analitzades. Més enllà, les colles castelleres també van expressar que necessiten espais interiors amb climatització. Així com de tenir més espai a la plaça. «Creuen que reduiria el malestar, però també són conscients de l’arquitectura de les places i de la poca viabilitat de la mesura», va indicar Saladié. Més enllà, els castellers coincideixen que la temperatura òptima per actuar és entre 18 i 25 graus. «Es tracta d’aplicar canvis que es considerin oportuns i ajudar a la preservació dels castells», va concloure Saladié.
Educació l Aquest matí l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona acollirà Experiències que connecten el territori: Jornada Educació 360 al Camp de Tarragona. Es tracta d’un acte destinat als diferents agents educatius del territori i una vuitantena de centres educatius, entitats i institucions ja s’hi han sumat. La trobada, que estarà conduïda pel periodista Carlos Domènech, vol ser un bon impuls i consolidació per la recent Xarxa d’educació 360 del Camp de Tarragona. L’objectiu és construir una xarxa sòlida, nombrosa i diversa, formada per agents (ajuntaments, centres educatius, entitats, consells comarcals …) dels diferents pobles i ciutats del territori, un projecte que ja s’està executant amb èxit a Catalunya. D’aquesta manera, es pretén promoure, visibilitzar i aportar eines i reflexions pel desplegament de projectes i experiències amb mirada 360, ajudant a identificar reptes i aportar solucions per garantir que tots els infants, adolescents i joves gaudeixin de les mateixes oportunitats educatives, així com fer propostes sobre com desplegar polítiques 360 al territori. Redacció
Huertas Roig,
Joaquín Martín García, Joan Masdeu Aymamí, Joan Cavallé Busquets, Joan Pascual Mallada i Ramon Civit Rico. El llibre, editat per Publi-
i
han participat en la creació del llibre. URV
cacions URV, és el primer projecte interdisciplinari de la Facultat de Lletres, demostrant que l’art és transversal a les humanitats i les ciències
socials. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies al suport de la Facultat de Lletres i el Departament d’Estudis de Comunicació.
Gerard Martí
Redacció
Assumpció
Antonio Salcedo,
Cinta Bellmunt
El desdoblament del CAP Sant Pere permetrà atendre més de 13.000 persones al Carme
Salut l La Generalitat aproparà l’assistència sanitària al centre per facilitar l’accés a la població envellida
Sergi Peralta Moreno
A poc a poc, es van completant passos perquè la regeneració urbana del barri del Carme surti del paper i esdevingui una realitat. Ajuntament i Generalitat treballen en diferents actuacions que permetran canviar la fisonomia de la zona en un futur: la construcció d’habitatges de protecció oficial, l’obertura d’un passatge, la creació d’una nova plaça, l’habilitació d’un nou aparcament públic subterrani... Una de les peces del trencaclosques serà l’edificació d’un nou Centre d’Atenció Primària (CAP), que permetrà desdoblar l’actual CAP Sant Pere i que donarà atenció a més de 13.000 persones.
En aquests moments, la ciutat està dividida en cinc àrees bàsiques de salut (ABS), que es concentren en quatre punts d’atenció assistencial: CAP Sant Pere (Reus 1 i Reus 2), CAP Llibertat (Reus 3), CAP Horts de Miró (Reus 4) i CAP Marià Fortuny (Reus 5). Les dues ABS que reben atenció al CAP Sant Pere sumen una població assignada de 43.892 persones. El nou espai assistencial serà el punt de referència per als habitants de l’ABS Reus 1, és a dir, un total de 13.784.
«Tot i que podem observar que, en el decurs del temps, el nombre d’habitants a l’ABS Reus 1 ha disminuït, l’índex d’envelliment, per contra, s’ha vist incrementat; per tant, es
Els veïns consideren que es tracta d’un projecte d’una «importància cabdal»
fa necessari apropar els serveis sanitaris a la població beneficiària», declaren fonts de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona a Diari Més
Les mateixes fonts expressen que l’objectiu principal del projecte de desdoblament del CAP «inclou donar un suport estructural adequat a les demandes d’atenció primària i comunitària de la població de l’ABS Reus 1».
Els veïns esperen amb candeletes la construcció del nou CAP. El president de l’as-
Una regeneració que continuarà amb un nou passatge
En paral·lel al procés que tindrà lloc a l’entorn de Sant Francesc, Sant Benet i Sant Jaume, l’Ajuntament té previst executar un seguit d’actuacions per esponjar el barri. Destaquen l’obertura d’un vial entre el carrer del Vent i el carrer de Sant Jaume i la creació d’una nova plaça, així com la pavimentació de carrers i la plantació d’una zona verda. La setmana passada, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va emetre un informe favorable a la desafectació com a espai lliure d’una illa de cases del barri, un moviment que evitarà activar un procés expropiatori per poder executar la modificació urbanística prevista.
sociació de veïns L’Harmonia del Carme, Josep Machado, explica que «fa anys» que les
queixes sobre el CAP Sant Pere «són moltes» perquè «no donen l’abast» i «està força
L’AV L’Harmonia del Carme creu que el pàrquing hauria de ser de dues plantes
saturat». Machado considera que és un projecte «encertat» i d’una «importància cabdal» perquè facilitaria la consulta mèdica de la població que resideix al nucli de la ciutat. «Hi ha molta gent gran i, a vegades, veuen que no poden anar al Camí de Riudoms», explica. L’espai sanitari s’edificarà a l’àmbit de Sant Francesc, Sant Benet i Sant Jaume. «Són reivindicacions que venen de lluny», subratlla el president de l’associació de veïns.
Pel volum de gent a qui donarà cobertura, des de l’entitat «estem prement una mica perquè en comptes de fer una planta de pàrquing, en siguin un parell». Originalment, es va projectar un aparcament públic soterrat d’una planta amb capacitat per a un centenar de vehicles. «Entenem que és molt cèntric i que, en un tancar i obrir d’ulls, no hi haurà places», apunta. Així mateix, apunta que, en estar al centre de Reus, «no ha d’anar amb cotxe tothom». També recorda que entrarà en vigor la Zona de Baixes Emissions (ZBE).
En concret, l’àrea d’influència de l’ABS Reus 1 comprèn la zona delimitada per les rieres de Miró i d’Aragó; la plaça d’Antoni Villarroel; l’avinguda de Pere el Cerimoniós; els carrers de Josep Maria Prou i Vila, dels Jurats, de Sant Lluís, de Sant Llorenç, del Vapor Nou, de Sant Joan i de Josep Sardà i Cailà; l’avinguda Prat de la Riba; les places del Pintor Fortuny i de la Llibertat i els passatges de la Roda i de la Rodona.
El calendari amb què treballa la Generalitat de Catalunya és que el projecte de regeneració del barri del Carme —el CAP, 70 habitatges i un aparcament subterrani— estigui enllestit el 2030, amb les obres constructives començant el 2028 i tenint una durada d’uns dos anys. Davant d’aquest context, Machado assenyala que, si el 2030 s’estan pavimentant els carrers, «em conformo». La inversió prevista és superior als 9 milions d’euros.
Fotografia d’arxiu de l’àmbit on se centraran les actuacions del projecte de regeneració urbana del barri del Carme. Gerard Martí
L’apunt
Els Reusencs de Fora Vila analitzen el present i el futur de la ciutat
Societat l Són els reusencs que viuen o desenvolupen la seva vida professional fora de la ciutat
Redacció
FiraReus va ser l’escenari que va presenciar, ahir, la XI Trobada de Reusencs i Reusenques de Fora Vila, una jornada convocada per l’Ajuntament de Reus amb l’objec-
tiu de copsar l’opinió sobre el present i el futur de la ciutat de persones nascudes a la capital del Baix Camp, però que viuen o han desenvolupat la seva vida professional en altres indrets. La iniciativa vol reconèixer «que un dels grans valors de Reus és la força de la
seva gent, amb capacitat de projecció nacional i internacional, innovació i creativitat».
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el coordinador de les trobades, Àlex Llevat, van presidir una sessió de la trobada bianual que, enguany, porta el títol Reus, ciutat de la
Vila-Rovira: «La clau per viure més i millor és estimar-se i cuidar-se molt»
Salut l El doctor analitza al Círcol les tendències en cirurgia plàstica i estètica i desxifra els secrets per assumir millor l'envelliment
Sergi Peralta Moreno
Ramon Vila-Rovira, especialista en cirurgia estètica i plàstica, va presentar ahir, al Círcol, el seu darrer llibre, Tras el bisturí. El doctor va explicar, en declaracions a Diari Més, que «el cabell preocupa moltíssim», així com «nas, ulls i llavis», de forma que protagonitzen un alt volum de les intervencions. També, les mamoplàsties, tant d’augment com de reducció. Els últims anys, ha vist que ha pujat substancialment la demanda de la cirurgia estètica genital «perquè la gent es despulla
més i hi ha més divorcis». Alerta, però, que «jo no faig de ginecòleg ni d’uròleg, jo treballo externament». Realçar els culs, una petició en auge, és una de les tasques que «encara s’ha d’estudiar», perquè el gluti «no només ha d’estar bé quan estàs dempeus, sinó també quan estàs assegut, caminant o fent esforços».
Vila-Rovira comenta que, a l’hora de completar les intervencions, és important «anar a buscar les proporcions». «Hi ha unes mesures que fan que passes al costat d’una persona i veus que és guapa sense fixar-t’hi gaire», assenyala.
El cirurgià plàstic va prendre’s uns minuts per parlar de l’envelliment. El rebuig als efectes de l’envelliment, així com els complexos, fan que moltes persones no es vegin bé davant del mirall. «L’important és tenir una actitud jove, sentir-te jove», animava. Per viure molts anys i bé, va subratllar que és crucial l’exercici físic, mantenir una alimentació equilibrada i «creure-t’ho». «És molt important veure’t i sentir-te jove, vital, lúcid; si t’ho dius, les teves cèl·lules ho notaran, i, si els parles malament, t’aniràs empetitint», certifica. «Cal
innovació i el talent. Durant la seva intervenció, la batllessa va donar a conèixer l’evolució de projectes estratègics basats en els eixos del Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-27. A continuació, els assistents van intervenir per analitzar les accions en marxa i valorar
com veuen l’estat de la ciutat i les seves perspectives de futur. Al final de la jornada, es va lliurar una placa commemorativa a Antoni Pont, impulsor de les trobades, en funció de coordinador d’honor.
Els assistents de la trobada van ser Félix Boronat Piqué,
Misericòrdia Borràs Cabacés, Ignacio Buqueras, Montserrat Cabré, Lurdes Ciuró, Gerard Correig, Joan de Dalmau, Joaquim Enseñat, José Maria Fontana, Joan Gené, Ramon Gomis, Miquel Llevat, Àlex Llevat Felius, Albert Masquef, Josep Maria Pons Caixès, Antoni Pont, Eduard Prats, Meritxell Ruiz, Anton Valero, Francesc Vallès, Josep, Francesc Valls, Josep F. Vandellós Alamilla, Tània Verge, Coia Ballesté, Santiago Vila i Francesc Maduell. Per part de l’Ajuntament, van assistir nombrosos representants de l’equip de govern.
també alimentar l’autoestima», afegeix.
Així mateix, considera que és millor pecar de ser una mica de narcisista «perquè les cèl·lules et capten». «El millor metge d’un mateix ets tu», assenyala. Tots aquests factors han d’anar de bracet. «Les persones que més bé queden
després de la cirurgia són les sanes; la clau per viure més i millor està a estimar-se molt i cuidar-se molt», conclou el doctor Vila-Rovira.
El doctor Ramon Vila-Rovira, al Círcol, després d’atendre el ‘Diari Més’. Gerard Martí
A l’esquerra, fotografia de família dels Reusencs de Fora Vila i la representació de l’Ajuntament. A la dreta, entrega de la placa commemorativa a Antoni Pont. Gerard Martí / Ajuntament de Reus
Memòria Democràtica l La ciutat els ret homenatge, prestant especial atenció en els 36 reusencs deportats als camps nazis
En record de les víctimes de l’Holocaust
Compungit i solemne, el silenci era eixordador. Coincidint amb el 80è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau, Reus va recordar les víctimes de l’Holocaust. «Volem homenatjar la seva memòria, fer que no s’oblidin, condemnar aquell poder que va cometre tots aquests crims contra la humanitat», va expressar la regidora Montserrat Flores. Un per un, es van llegir els noms dels 36 reusencs que van ser deportats als camps de concentració. La glossa anava a càrrec de quatre es-
tudiants dels instituts Josep Tapiró i Domènech i Montaner, un fet que no era banal. L’alcaldessa, Sandra Guaita, va compartir unes dades que feien estremir: un 15% dels joves de Romania pensaven que l’Holocaust era un mite. «Tenim una feina molt important, i teniu els joves, que és mantenir el record de totes les persones que van lluitar per a la nostra llibertat», clamà la batllessa. I és que «correm el risc que això s’oblidi».
Fa 84 anys, l’avi de Lídia Martorell arribava a Mauthausen en tren.
«En un context de guerra, homes i dones de totes les edats i condició social van patir fins a extrems inimaginables la maquinària del terror», recordava, ella. «80 anys després del final de l’Holocaust, cal preguntar-se si la humanitat ha après les lliçons del passat», alertava. Gaza, Líban, Ucraïna, Somàlia, Afganistan, Ie-
L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa celebra els 75 anys
Entitats l L'acte inaugural de la commemoració va tenir lloc dissabte
Redacció
L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus va inaugurar, el passat dissabte, els actes commemoratius del seu 75è aniversari. L’obertura institucional, celebrada al Círcol, va reunir autoritats civils i eclesiàstiques, representants
del teixit cultural i social, membres de les confraries, congregacions, germandats i arxiconfraries de la ciutat i, també, una representació de les agrupacions de Tarragona, Valls i Tortosa i confraries de la Selva del Camp, Riudoms i Montblanc. Presidit per l’arquebisbe de Tarragona, Joan
Planellas, van participar en l’esdeveniment l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el president de l’agrupació, Jaume Piñol; i el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, qui va pro-
Aigües de Reus licita treballs de reparació i manteniment per valor de 6,4 MEUR
Aigües l Aigües de Reus ha publicat aquesta setmana a licitació diversos lots de treballs i serveis continuats de manteniment, reparació i actualització d'equips i infraestructures per un valor de 6,4 milions d'euros i una durad amínima del contracte de tres anys, am buna possible pròrroga de dos anys més. Rere el concurs públic, hi ha la voluntat de guanyar agili-
tat de reacció davant algunes incidències i garantir la prestació de determinades funcionalitats les 24 hores del dia, alhora que es fomenta l'ocupació i l'activitat econòmica entre el sector privat. Els treballs de la licitació s'han distribuït en tres paquets. El primer és de caràcter mecànic, és a dir, inclou la prestació relacionada amb el «manteniment correctiu i preventiu
pel que fa a treballs mecànics que tinguin a veure amb el subministrament de les instal·lacions». El segon lot fa referència a treballs elèctrics, electormercànics i d'instrumentació i preveu serveis de reparació i manteniment de màquines elèctriques, aparells i equips afins. El tercer bloc és de manteniment dels sistemes de control i telecontrol. Redacció
Recerca
Reus instal·larà deu ‘Stolpersteine’ més per homenatjar els deportats
les mirades úniques que volen fer el món cada vegada més petit». Flores va subratllar que «només construint una societat de pau aconseguirem que l’odi, la intolerància, la falta de respecte, no es converteixin en la forma de relació entre les persones i els col·lectius». «Només amb el compromís cap a la pau i el respecte cap als drets humans podrem evitar una escalada», certificava. «Per construir una societat de pau, tots som necessaris i imprescindibles; la volem per avui i la volem per a demà», tancava. Perquè mai més torni a succeir quelcom semblant a l’Holocaust. Mai més.
men... «Els actuals discursos d’odi, amb el suport de mentides que es difonen sense filtre per les xarxes socials, posen en perill la pau», assenyalava Martorell. «Mai més», demanava.
Guaita remarcà el compromís «en la lluita per la llibertat i contra
nunciar la xerrada Quan la processó va per fora. Amb el seu parlament, va reflexionar sobre el paper de la Setmana Santa com a tradició religiosa i cultural «que transcendeix els àmbits de la fe i arriba a tota la societat». Així mateix, en la jornada es va presentar el logotip commemoratiu del 75è aniversari, dissenyat per Ramón Pérez. Per celebrar l’efemèride, s’han organitzat actes durant tot el 2025, com dues exposicions, la campanya Aparadors de la Setmana Santa, la publicació d’un llibre o l’edició de segells.
Evacuen els veïns d’un edifici al carrer de la Font per un incendi als baixos
Successos l Els veïns d'un edifici del carrer de la Font van haver de ser evacuats ahir al matí per un incendi. Els Bombers, que s'hi van desplaçar amb cinc dotacions, van localitzar el foc als baixos i van evacuar els residents del segon pis amb l'autoescala. Cap persona va resultar ferida. Shaila Cid/Gerard Martí
El 2025, l’Ajuntament de Reus instal·larà deu Stolpersteine més a les portes dels domicilis on visqueren els reusencs que van ser deportats als camps de concentració. Les llambordes, daurades, contenen la data de naixement, l’any i el lloc de reclusió i el dia d’alliberament o assassinat. «La recerca continuarà», avançà Flores. Ara ja són 36 les persones identificades. La més recent, Joan Benet. Familiars de les persones que van ser enviades als camps nazis van estar presents en l’acte.
Fotografia de l’acte institucional, que va tenir lloc al Círcol. Cedida
Sergi Peralta Moreno
Un instant de l’ofrena floral que es va fer ahir a la plaça de la Llibertat. Gerard Martí
La Conca de Barberà, la comarca que més recicla
Sostenibilitat l L’any 2024 ha estat un període de consolidació de les polítiques de gestió de residus a la Conca de Barberà, amb una millora en la recollida selectiva, la reducció de residus i un augment de la conscienciació ambiental entre la població. Segons l'informe anual del 2024 agrupant dades de tots els municipis catalans, presenta una visió global dels resultats obtinguts durant l’any, destacant les fites assolides i les àrees que encara requereixen millora. La Conca de Barberà l'any 2020 va implantar de cop el sistema de recollida porta a porta i els contenidors tancats a tots els municipis. Aquest canvi ha permès mantenir les bones dades de reciclatge. L'any 2024, la recollida selectiva a la Conca de Barberà ha augmentat, amb un percentatge de millora del 0,12% respecte a l'any anterior. Els resultats per tipus de residu han sigut els següents: De paper i cartró se'n van recollir 507 tones, un decrement del 9% respecte del 2023. D'envasos lleugers (plàstic, metalls i tetrabrics) se’n van recollir 925 tones, un increment del 5,7% respecte de l’any anterior. De vidre se’n van recollir 624 tones, notant un decrement del 0,12%. Finalment, de matèria orgànica se’n van recollir 2.120 tones, amb un decrement del 3,21% respecte del 2023. Redacció
PIMEC Tarragona vol formar part activament de l’àrea metropolitana
Empresa l La patronal ha llençat un manifest, obert a altres agents econòmics, per participar en el projecte
Álvaro Rodríguez
PIMEC Tarragona ha escrit un manifest per impulsar la creació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona (AMCT). La patronal fa així una crida a les administracions públiques implicades perquè «actuïn amb diligència i celeritat en la constitució d’aquest projecte».
Joan Aregio, vocal de la Comissió Executiva de PIMEC Tarragona, assegura que l’àrea metropolitana és «un dels elements territorials més importants i una de les propostes més interessants dels darrers anys». Per aquest motiu, des de l’entitat expressen la seva voluntat d’estar dins del «pont de comandament» d’aquesta iniciativa.
L’esmentat manifest està també obert a què altres entitats econòmiques i sindicals s’hi puguin sumar. Aregio considera que aquest element «ha de ser útil per crear riquesa i millorar la mobilitat de les persones» i no que «sigui una qüestió administrativa més».
PIMEC es reunirà amb la Diputació i els ajuntaments implicats
Per aquest motiu, la patronal es reunirà amb la Diputació de Tarragona i tots els ajuntaments implicats en el projecte. El vocal afirma que ara «hi ha una voluntat política real per poder tirar endavant la iniciativa», apuntant que «només funcionarà bé si hi som tots».
El manifest també destaca que «la creació de l’AMCT representa una oportunitat
única per reconèixer la regió com la segona en població i economia de Catalunya», posant l’èmfasi en la necessitat de millorar el transport, la gestió de residus, l’aigua i l’habitatge a les comarques tarragonines.
Així, Aregio veu necessari «simplificar aquelles coses que no tenen barreres muni-
cipals» i «donar realitat administrativa a aquells fluxos que ja es donen de manera natural».
Finestreta única
D’altra banda, PIMEC Tarragona també ha demanat reduir la càrrega administrativa empresarial a través de la implementació d’una Fines-
treta Única Empresarial. Segons un estudi de l’entitat, les primes catalanes dediquen més de 40 hores mensuals de mitjana a gestions amb l’administració pública.
Aquesta iniciativa permet rebaixar aquesta dedicació a través d’una gestió integral i unificada de tots els tràmits necessaris.
Membres de la Comissió Executiva de PIMEC Tarragona presentant el manifest. Álvaro Rodríguez
Al Camp de Tarragona hi ha un total de 509 hectàrees en tramitació per construir parcs solars fotovoltaics
Energia l Es tracta del segon territori amb més potencials MW d’aquest vector després de Lleida
Álvaro Rodríguez
L’energia solar és encara una tecnologia emergent a Catalunya. La Generalitat de Catalunya compta amb la prospectiva d’arribar als 62.000 megawatts (MW) d’energia produïda a través del sol i del vent l’any 2025. No obstant això, actualment només hi ha 1.468 MW en servei procedent d’aquests vectors.
D’aquesta potència, el 96% pertany a l’energia eòlica, de manera que la fotovoltaica representa una part ínfima de les renovables que es produeixen al país. Val a dir que aquesta diferència podria canviar aviat, ja que actualment hi ha projectes en marxa com per elevar la producció d’energia fotovoltaica fins als 3.097 MW, cosa que implicaria multiplicar per 50 l’actual.
El Camp de Tarragona tindrà un pes important en aquesta transformació, perquè potencialment els parcs fotovoltaics d’aquesta regió generaran 467 MW, un 15% del total. D’aquesta manera, el Camp de Tarragona és el segon territori amb més energia solar projectada, només per darrere de la plana Lleida.
Cal destacar que la regió ja se situa com la que més energia solar produeix, amb 22 MW, el que representa un 35% de tota la que es genera a Catalunya.
Si tenim en compte el total de la província de Tarragona, aquesta xifra s’eleva al 43%.
Aquestes dades evidencien un clar desequilibri en la distribució de les energies renovables, ja que Lleida i Tarragona són responsables del 80% de l’electricitat generada per la llum del sol a Catalunya.
Un altre rècord encara ostentat pel Camp de Tarragona
és del parc solar més gran de Catalunya. Constantí-42, ubicada al municipi del mateix nom, resulta el projecte en funcionament que més espai ocupa de tot l’estat, amb unes 17 hectàrees situades al costat de la carretera C-422.
La població podria duplicar la seva superfície de producció fotovoltaica pròximament, ja que hi ha altres 16 hectàrees amb tres projectes similars sobre la taula. El més gran d’ells, Constantí-18 ja és aprovat. Per contra, la planta solar Bellisens, que projectava gairebé 40 hectàrees a Constantí, ha estat finalment desistida.
Aquestes xifres són minúscules en comparació amb les de BCN Solar 1, el projecte d’energia fotovoltaica més gran projectat a Catalunya, que ocuparà terrenys de la Conca de Barberà i l’Urgell. Ubicada als termes municipals de Forès, Vallbona de les Monges, Passanant i Belltall, el parc ocuparà una extensió de 262,44 hectàrees i generarà 115 MW a través de 242.528 panells.
A diferència d’altres projectes d’aquesta mida, BCN Solar 1 segueix, de moment, a tràmit. De fet, el 2023 va rebre una declaració d’impacte ambiental amb més de 70 mesures preventives, correctores i compensatòries.
També a la Conca de Barberà es projecta la planta BCN Solar 2, de 145 hectàrees i una potència de més de 57 MW. Però, com repercuteixen aquestes iniciatives als municipis? Segons Òscar Sánchez, alcalde de Constantí, assegura que «tenen poc impacte a les arques municipals». La major part dels parcs no generen més d’un milió d’euros i els seus tributs es veuen limitats a l’IBI i la llicència d’obres.
Situació actual dels parcs solars al Camp de Tarragona
Comarca
ENERGIA (MW) En servei En tramitació Autoritzada No autoritzada Desistit Total
Conca de Barberà - 135 22 - - 177
Alt Camp - 36 123 134 - 159
Baix Camp 1 45 30 - - 76
Tarragonès 21 16 17 10 40 54
Priorat - - 0 - - 0
No obstant això, el batlle detalla que «els ajuntaments tenen poca capacitat de decisió si aquests projectes reben l’autorització ambiental», ja que la majoria d’aquests «s’impulsen en terrenys privats abandonats».
En global, al Camp de Tarragona hi ha 509 hectàrees de parc solars encara en tramitació. La Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Transició Ecològica ja han autoritzat una superfície de 263 hectàrees, la qual cosa implica multiplicar per deu l’actual en servei. Gairebé la meitat d’aquests projectes estan ubicats a la Conca de Barberà.
L’energia per comarques
La Conca de Barberà és la comarca tarragonina amb més projectes d’energia fotovoltaica, els quals oferiran una potència de 177 MW. D’aquests, ja s’ha autoritzat una superfície de més de 25 hectàrees, tot i que cap s’ha posat en funcionament. De la mateixa manera, cap dels projectes d’aquesta regió ha rebut encara una negativa ambiental.
Aquestes dades marquen una clara diferència amb la segona comarca amb més projectes en marxa, l’Alt Camp, on no s’han autoritzat gairebé la meitat d’iniciatives que s’han posat en marxa. Igual que passa amb la Conca de Barberà, de moment no hi ha cap parc fotovoltaic en servei, però ja s’han autoritzat
La Conca de Barberà acull el major parc solar projectat a Catalunya
més de 175 hectàrees.
No obstant això, la comarca que produeix la major part de l’energia solar tarragonina és el Tarragonès, que facilita el 95% de la potència de tot el Camp de Tarragona. Els projectes autoritzats a la comarca podrien doblegar la producció actual. Per la seva part el Baix Camp té en marxa el 5%
Ferrer Bobet, el primer projecte solar al Priorat
El primer projecte d’energia solar fotovoltaica a la comarca del Priorat és l’impulsat per la Bodega Ferrer Bobet. Es tracta d’un celler ubicat al terme municipal de Falset, però proper a Porrera, que ha iniciat els tràmits per construir una planta solar fotovoltaica que generarà 180 kW dedicats a l’autoconsum.
Aquest projecte va rebre l’autorització administrativa prèvia de la Generalitat de Catalunya per instal·lar 340 panells fotovoltaics fixos es-
El 95% de l’energia solar de Tarragona es produeix actualment al Tarragonès
d’energia restant de la demarcació i ha autoritzat augmentar aquesta potència fins als 22 MW, mentre que cap dels projectes s’han vist rebutjats. El Priorat, en canvi, és una comarca «pràcticament verge» pel que fa a l’energia solar. Només hi ha un petit projecte encara en tramitació a la regió que no arriba a la potència d’un MW.
Projecte de plaques solars al celler
tructurats sobre els balcons de les vinyes a uns terrenys culminant al celler. Es tracta d’un projecte pi-
oner a Catalunya dins d’un celler que aposta per la integració de l’arquitectura i el paisatge.
Pioner
Ferrer Bobet. Generalitat
Plaques solars
Celler
BCN Solar 1: Belltall, Forès, Passanant Projectat
Oposició
a una
planta solar als peus de la Mussara
L’Associació La Vall Sostenible, la Plataforma Aturem el Camp de Plaques, Unió de Pagesos, Gepec i Revolta Pagesa van signar un manifest en rebuig a la planta solar fotovoltaica de 4.000 plaques solars que l’empresa Blue Viking Línea vol construir a l’Aleixar (Baix Camp). Els panells se situarien al peu de la Mussara, a tocar de Vilaplana i del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, en sòl agrícola. La Generalitat va autoritzar el projecte el desembre però els opositors han apuntat que preparen un recurs d’alçada. En un manifest que el parc «constitueix una amenaça a la preservació dels valors culturals i paisatgístics i a les expectatives de la població local d’un desenvolupament econòmic sostenible». En el període d’al·legacions, els veïns, entitats i pagesos ja en van presentar més de 600. El projecte consta de 4.064 panells amb una potència instal·lada de 2.085 kW i un pressupost de 1.408.315,73 euros.
Les centrals fotovoltaiques guanyen terreny davant les termosolars
Energia La totalitat dels projectes d’energia solar a Catalunya corresponen a centrals solars fotovoltaiques, tot i que aquestes no són l’única manera d’extraure energia del Sol. Els panells de les centrals fotovoltaiques es connecten entre si per formar cadenes d’electricitat a través de la radiació solar a través d’un transformador.
L’Estat Espanyol és el país que més energia produ-
Griñó nega irregularitats en
la
importació de residus italians a Catalunya
Successos l S'informà d'abocaments il·legals als abocadors de Constantí i Lleida, entre altres
ACN
eix a través de l’altre model, les centrals termosolars, que operen sense necessitat de panells fotovoltaics. Aquesta tecnologia fa servir miralls per concentrar els raigs de sol cap a un punt concret, que emmagatzema i transporta la calor. La temperatura, d’entre 300 i 1.000 graus centígrads serveix per escalfar aigua i moure una turbina a través del vapor per produir així electricitat, tal com succeeix amb la majoria dels vectors energètics Redacció
El grup Griñó, l’empresa lleidatana investigada per la Guàrdia Civil pel presumpte abocament il·legal d’escombraries procedents d’Itàlia a Catalunya i a Conca, defensa la legalitat d’aquesta activitat i nega «de forma categòrica les acusacions sobre els seus empleats i les societats del grup». En un comunicat fet públic aquest dilluns, l’empresa assenyala que el trasllat de residus transfronterers és «perfectament legal» i no arriba al 2,5% de la seva activitat de negoci. En aquest sentit, la companyia afirma que hi ha 38 empreses a Catalunya que es dediquen a la importació d’uns 2 milions de tones de residus cada any, mentre que les acusacions contra ells estan relacionades amb el trasllat «de tot just 40.000 tones a l’any». Griñó defensa que les empreses del seu grup disposen de les autoritzacions i els permisos de les administracions públiques per a la gestió de residus, i de les autoritzacions de trasllat de residus d’altres països europeus. A més, assegura que estan sotmeses a inspeccions i controls periòdics, i que oferirà la màxima col·laboració amb la justícia.
La Guàrdia Civil havia informat de la troballa de residus perillosos i tòxics entre
les més de 40.000 tones anuals de brossa que s’haurien abocat il·legalment als abocadors de Lleida, Constantí i Riba-roja d’Ebre, i Almonacid del Marquesado, a Conca, des de 2021. Per contra, segons Griñó «en cap cas es tracta de materials o residus tòxics, ni perillosos per a la salut o el medi ambient». L’empresa lleidatana cita un comunicat de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) que afirmava que no s’havien detectat residus no autoritzats en les nou inspeccions realitzades a la planta de tractament de Constantí en els últims quatre anys, ni en les 46 inspeccions fetes al dipòsit controlat de Riba-roja en el mateix període.
«Algunes de les valoracions procedents de l’atestat policial no tenen més valor que el d’una denúncia sense cap prova. Durant el procés el Grup Griñó demostrarà que la seva activitat empresarial s’ha ajustat en tot moment a la legislació nacional i internacional, i que les acusacions estan mancades de fonament», afegeix el comunicat empresarial.
L’empresa assenyala que el trasllat transfronterer no arriba al 2,5%
Agents de la Guàrdia Civil durant la inspecció a Lleida. Guàrdia Civil
Contraris
Passanant i Vallbona de les Monges (258 Ha)
Polígon Constantí
En funcionament
Forès
Constantí 42: Planta solar més gran de Catalunya (17 Ha)
Belltall
Cambrils elaborarà una cartografia de les plantes del fons marí
Natura l El projecte es finançarà íntegrament amb fons Next Generation, amb un import màxim de 23.783 euros
Redacció
El Departament de Platges i Medi Ambient de l’Ajuntament de Cambrils ha licitat l’elaboració d’una cartografia bionòmica del fons marí del seu litoral per preservar i recuperar les praderies de posidònia oceànica i potenciar el turisme sostenible. El projecte compta amb un import màxim de 23.783 euros
i està finançat íntegrament amb Fons Europeus Next Generation. Les empreses interessades tenen temps per presentar les ofertes fins el divendres 31 de gener. Amb aquest nou estudi s’actualitzarà la cartografia que es va realitzar fa més de 6 anys, detallant l’hàbitat ocupat per les praderies de fanerògames marines i l’evolució de l’estat de conservació
Cambrils participa en la primera
Assemblea General de Saborea
España de 2025 a FITUR
Gastronomia l Cambrils va ser present a la primera Assemblea General de Saborea España de 2025, celebrada el passat divendres en el marc de FITUR, la Fira Internacional de Turisme, a Madrid. En aquesta trobada, la plataforma líder en la promoció del turisme gastronòmic espanyol va fer balanç d’un 2024 històric —amb
xifres rècord de pressupost i accions promocionals— i va presentar una ambiciosa estratègia de futur per a l’any que tot just comença. La participació de Cambrils en aquesta primera Assemblea General del 2025 respon a la voluntat de continuar posicionant-se com a referent gastronòmic tant a l’Estat com a l’estranger. Redacció
respecte el sistema d’abalisat de temporada, a la zona de banys, al llarg dels 9 quilòmetres de costa del municipi i fins a 19 metres de profunditat.
L’objectiu és identificar les comunitats presents i la tipologia de fons, així com documentar la possible presència d’espècies protegides i/o amenaçades que requereixin actuacions de recuperació
del seu estat ecològic. L’estudi també definirà les àrees marines més indicades per a dur a terme actuacions que permetin impulsar el turisme
sostenible del litoral de Cambrils i posar en valor les zones de praderies.
L’elaboració de la cartografia forma part del projecte
‘Cambrils, Vilia Marinera Sostenible’, aprovat pel Ministeri d’Industria, Comerç y Turisme en el marc de la convocatòria del Pla de Recuperació.
Cal Jan és la millor pastisseria del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre
Gastronomia l S'han entregat els premis Fava de Cacau i nou pastisseries de la demarcació de Tarragona es troben entre les cinquanta millors de tota Catalunya aquest 2025. Enguany, la guanyadora del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha
sigut Cal Jan, situada a Torredembarra. També n'hi ha hagut d'altres que han guanyat el reconeixement, com la confiteria Padreny a Reus, la pastisseria Xocosave, a Riudoms i Reus i la pastisseria l'Obrador al Vendrell, entre d'altres. Redacció / Cedida
Valls organitza jornades multiesportives per ajudar a les famílies els dies sense classe
Oci l Seran totalment gratuïtes i coincidiran amb els dies festius de lliure disposició
Redacció
Valls ha programat quatre jornades multiesportives matinals totalment gratuïtes que coincidiran amb els festius escolars de lliure disposició a la ciutat i que estaran adreçades a nens i nenes d’educació primària. Aquesta nova acció que organitzen juntament la Regidoria d’Igualtat i Feminisme i el Patronat Municipal d’Esports, té com a objectiu donar suport a les famílies en els dies que no hi ha escola i és més complicat conciliar la vida laboral amb la tasca de cura de la canalla.
Les jornades tindran l’activitat física i esportiva com a protagonistes i se celebraran els dies 4 de febrer, 3 de març i el 2 i 5 de maig al Centre Esportiu Municipal El Fornàs, de 9 h a 13 h, per a l’alumnat de primària. L’activitat serà gratuïta, però cal reservar plaça telemàticament. La data límit d’inscripció per a la jornada del 4 de febrer serà demà 29 de gener. Les jornades compten amb finançament del programa Temps x Cures de la Generalitat, una iniciativa que busca donar suport a les famílies en les tasques de cura.
Imatge d’arxiu d’un fons marí amb diversos peixos. Ajuntament de Calafell
Els participants de la primera Assemblea General de Saborea España d’enguany a FITUR el passat divendres. Cedida
Vila-seca treu a licitació
quatre projectes d’obra
per valor d’1 MEUR
Infraestructures l Entre d’altres, es millorarà el canal d’aigües pluvials del Raval de la Mar
els mesos d’estiu d’enguany.
L’Ajuntament de Vila-seca ha tret a licitació recentment quatre expedients de contractació per tal de realitzar diverses obres al municipi per un valor total d’1.047.342 euros. Està previst que els següents projectes estiguin finalitzats abans que arribin
Raval de la Mar i parc de la Torre d’en Dolça
El primer d’aquests és el condicionament i revegetació del canal d’aigües pluvials del Raval de la Mar. Aquests treballs compten amb un import total de 218.112 euros i permetran reparar diferents trams del
El Quartet Gerhard
torna al Josep
Carreras
Cultura l El Quartet Gerhard tornarà aquest divendres a l'Auditori Josep Carreras de Vila-seca. Els quatre integrants interpretaran tres quartets de corda de Xostakóvitx, l’immens número 2, l’enigmàtic número 13 i el molt exigent i energètic número 12. L’actuació serà a partir de les 21 h. Les entrades costen quinze euros cadascuna. Redacció / Cedida
S’instal·laran 9 punts de videovigilància als accessos de la Pineda
la Torre d’en Dolça. Amb un pressupost de 87.834 euros, el projecte permetrà realitzar obres de jardineria i vegetació amb la finalitat d’integrar paisatgísticament el circuit de pumptrack a la resta del parc de la Torre d’en Dolça.
Xarxes residuals
D’altra banda, es portarà a terme la remodelació de la xarxa d’aigües residuals, nova instal·lació de la xarxa de pluvials i adequació millora urbana de les voreres i carrers perimetrals de la Rambla de Catalunya de Vila-seca amb un import de sis-cents quaranta-nou mil euros.
Sistema de videovigilància de matrícules
Els gegants Joan i Rosalia de Torredembarra es restauren al Taller Avall de Reus
Cultura l Costarà 6.209,46 euros i estaran llestos per a la Festa Major de Santa Rosalia
Redacció
revestiment de formigó. Es milloraran diferents sortides de drenatge del parc de la Torre d’en Dolça i es reforçarà la vegetació amb dos-cents arbres i mil cinc-cents arbustos autòctons.
A més, també es procedirà a la plantació i revegetació del nou circuit de pumptrack i de les zones adjacents al Parc de
Per últim, el municipi de Vila-seca enllestirà també enguany el subministrament, la instal·lació i la legalització d’un sistema de nou punts de videovigilància mitjançant lectors de matrícules. Aquesta actuació, finançada a través dels fons finançats europeus Next Generation de transició digital, està pressupostada en noranta-dos mil tres-cents noranta-sis euros i permetrà aquets càmeres de videovigilància en diferents punts d’accés al nucli de la Pineda.
Constituïda l’agrupació JSC de Vila-seca
Societat l Aquest darrer cap de setmana es va constituir la nova agrupació de la Joventut Socialista de Catalunya a Vilaseca. La comissió executiva va quedar formada per Eduard Torrell, com a 1r secretari, Marta Ramírez, com a secretaria d’organització i igualtat, Laura Rosillo, com a secretaria de joventut i formació, i Jorge Arnedo, com a vocal. Redacció / Cedida
Els gegants Joan i Rosalia, que formen part del patrimoni de l’Ajuntament de Torredembarra, han estat traslladats al Taller Avall de Reus per ser restaurats. Aquesta intervenció, finançada íntegrament per l’Ajuntament amb un cost de 6.209,46 €, té l’objectiu de garantir la seva conservació i recuperar la seva presència habitual a les festes majors del municipi.
Amb més de 65 anys d’història, els gegants es trobaven en un estat delicat. La figura
del Joan presenta danys visibles a la cara, resultat d’una caiguda accidental fa uns anys, mentre que ambdues figures requerien una reparació estructural per estabilitzar-les.
La intervenció inclou la recuperació de parts que van ser modificades en antigues restauracions i altres detalls. El Taller Avall, especialitzat en la creació i conservació d’elements festius, ha estat seleccionat per portar a terme aquesta restauració gràcies a la seva experiència en treballs similars.
Imatge dels gegants Joan i Rosalia de Torredembarra. Aj. de Torredembarra
Redacció
Imatge de la rambla de Catalunya de Vila-seca. Ajuntament de Vila-seca
Migue Leal es presenta com un motor incansable i obre el debat al carril dret
Futbol l El lateral va aprofitar l’absència per sanció de Pol Domingo per protagonitzar els atacs del conjunt de Dani Vidal
Arnau Montreal Quesada
L’ensopegada del Nàstic contra el cuer del darrer diumenge va ratificar la dificultat del conjunt de Dani Vidal de superar equips que el seu joc se centra en tancar-se en un bloc defensiu baix. Amb tot, de l’empat també es va poder extreure brots verds, com és el cas de Migue Leal. El tècnic tarragoní va haver d’innovar a l’onze inicial. Unai Dufur va ser baixa per molèsties a l’esquena, mentre que Pol Domingo i Joan Oriol van haver de complir el partit de sanció després d’acumular cinc targetes grogues. D’aquesta manera, els tres fitxatges del mercat d’hivern van fer la seva aparició des de l’inici. Tots tres van tenir el seu moment per destacar. Per una banda, Borja Granero va mostrar la seva capacitat en la sortida de la pilota amb passades en llarg amb el peu esquerre, un tret que es trobava a faltar a l’eix de la defensa. D’altra banda, David Juncà va lluir la seva contundència i duresa en cada duel i també la valentia de provar sort de cara a porteria. Però, d’entre els tres, qui més va destacar va ser Migue Leal, que no va deixar de córrer pel carril dret durant tot el partit funcio-
La Pobla de Mafumet rep una contundent derrota contra el Vilafranca (3-0)
Futbol l La Pobla de Mafumet rebre una contundent derrota per 3-0 contra el Vilafranca. El filial grana es va mostrar feble en defensa i va encaixar dos gols a la primera meitat. A la segona, els pobletans no van tenir opcions per a la remuntada i el Vilafranca va posar el 3-0 definitiu. Redacció/G.Pasano
Migue Leal i Pol Domingo presenten dos perfils diferents al lateral dret
nant com un motor inaturable i que va servir per obrir un debat al lateral dret.
Migue Leal va ser el primer dels tres en arribar i fa un parell de setmanes que s’exercita sota les ordres de Dani Vidal. Amb tot, aquesta va ser també la seva primera titularitat, després de jugar en el darrer tram dels anteriors dos partits i mitja part del duel de quarts de Copa Catalunya. En
aquest sentit, també s’acumula la falta de ritme competitiu que suposa no haver competit des del maig de l’any passat, tot i que el jugador es va mantenir actiu amb un preparador físic i exercitant amb un equip modest. Tot això no es va notar, perquè Migue Leal no va donar mostres de can-
El Juvenil A del Nàstic cau derrotat a casa contra el Girona (1-2)
Futbol l El Juvenil A del Nàstic perdre contra el Girona per 1-2 el dissabte a la Ciutat Esportiva. Els grana es van veure per darrere en el marcador al minut 9. Agus Gutiérrez va assolir l'empat abans del descans, però el Girona es va emportar l'encontre amb un gol en el tram final del partit. Redacció/Cedida
sament i va mantenir el ritme com un dels jugadors més perillosos del partit. El rendiment mostrat per Leal durant el duel contra l’Amorebieta posarà difícil la decisió de Dani Vidal de la titularitat al lateral dret. De fet, aquesta era la intenció de la direcció esportiva al gener,
reforçar les posicions defensives amb més competència, ja que tant Joan Oriol com Pol Domingo eren titulars indiscutibles des de fa un parell de temporades.
Els dos jugadors presenten perfils diferents. Pol Domingo destaca sobretot per la seva fase defensiva. El lateral ha demostrat reiteradament que és un cadenat per la dreta i és capaç de fer la vida impossible als extrems més hàbils del campionat. Amb tot, incorporar-se a l’atac no és un dels seus punts forts. En aquest sentit, Migue Leal ha entrat com una fletxa amb el perfil de carriler dret. La profunditat del seu estil de joc omple el forat per la banda deixen els extrems grana. En aquesta posició, normalment disputen jugadors com Jaume Jardí i, ara, Antoñín, que tendeixen a obrir-se espai cap a la frontal de l’àrea. Migue Leal aprofita aquest espai per generar perill.
Aquesta setmana, el Nàstic ha de jugar dos partits. Per una banda, contra l’Andorra demà a la Copa Catalunya i, dissabte, al camp del Celta Fortuna a la lliga. Ara, Dani Vidal compta amb dos homes de confiança de dos perfils diferents que li permetran ajustar-se al pla de partit que consideri adient.
El lateral dret del Nàstic, Migue Leal, durant una de les seves incursions en atac pel carril dret contra l’Amorebieta. Gerard Martí
Admesa a tràmit la querella del Nàstic contra Eder Mallo
Futbol l La magistrada considera que els fets poden constituir un delicte de falsedat documental i corrupció en l’esport
Redacció
La magistrada del jutjat d’instrucció número 4 de Tarragona ha admès a tràmit la querella del Nàstic pels delictes de falsedat documental i corrupció en l’esport contra Eder Mallo Fernández, l’àrbitre que va xiular la final del play-off entre el Nàstic i el Málaga el 22 de juny de 2024. El Nàstic va decidir acudir a la via penal després que una investigació que va encarregar a l’agència de detectius Mètode 3 conclogués que
l’àrbitre va actuar de «forma premeditada» per perjudicar l’equip. La jutgessa va manifestar que «els fets relatats en l’escrit de querella posseeixen entitat suficient per a ser constitutius, almenys de manera indiciària, d’un delicte de falsedat documental de l’art. 390.1.1 del codi penal i un delicte de corrupció en l’esport de l’art. 286 bis». Per la qual cosa, la jutgessa resol continuar amb la investigació i converteix al Nàstic, d’aquesta manera, en el primer club que recórrer a la via penal contra un col·legiat i
que el cas tiri endavant.
En aquell partit, Mallo Fernández va destacar a l’acta arbitral que havia rebut amenaces de mort i que va arribar a témer per la seva integritat física quan es va retirar al vestuari. Per aquests fets, la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va sancionar el Nàstic amb el tancament del seu estadi quatre partits i una multa de 9.000 euros.
Respecte al delicte de falsedat documental, la magistrada indica que l’acta de l’àrbitre contradiu la versió dels Mossos d’Esquadra, que
El Nàstic és el primer club que es querella contra un àrbitre i el cas tira endavant
confirmen que va haver-hi insults, especialment al túnel, però «en cap cas es va veure compromesa la integritat física dels àrbitres, ja que el vestuari d’aquests es troba en un passadís d’accés restringit i garantit per vigilants de seguretat».
La jutgessa sosté, a més, que de la querella es deriven indicis de corrupció en l’esport sobre la base de la investigació privada duta a terme pel Nàstic, que apunta que «en un sopar previ a la celebració del partit a Tarragona, diverses autoritats andaluses i de la ciutat de Màlaga van manifestar a la propietària de l’establiment que tenien el partit controlat i que l’única cosa que els preocupava era la reacció del públic».
L’entitat grana sosté que Mallo Fernández va xiular a favor del Màlaga de forma premeditada per afavorir-lo i que això podria assegurar-li l’ascens com a col·legiat a Segona Divisió, la qual cosa suposa un increment ostensible en els seus ingressos.
Satisfets pel primer pas Antoine Jordà, advocat i membre del Consell d’Administració del Nàstic va destacar «estem molt satisfets pel petit pas». Amb tot, va assenyalar que «els processos judicials són molt llargs i molt difícils» i va afegir que «ara toca prudència i continuar treballant. L’honor de la ciutat és important i s’ha de lluitar perquè els esdeveniments que van tenir lloc en aquell partit no es poden quedar d’aquesta manera».
La reusenca Ari Sánchez és guardonada com la millor
esportista catalana 2024
Pàdel l La padelista rebrà el premi a la 28a Festa de l'Esport Català el 19 de febrer
Redacció
La padelista reusenca Ari Sánchez és la millor esportista de Catalunya 2024. Així ho ha decidit el comitè de la 28a edició de la Festa de l’Esport Català, organitzada pel Departament d’Esports de la Generalitat, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el diari SPORT.
Sánchez va acabar el 2024 sumant èxits. Per una banda, va completar el seu segon any com a número 1 del pàdel mundial de la mà de la seva companya Paula Josemaría. Les dues van acumular un total de 10 títols en el circuit de Premier Padel i, a més, es va coronar com a campiona del món amb la selecció es-
panyola. La reusenca rebrà el seu guardó el 19 de febrer en una gala que tindrà lloc a l’America’s Cup Experience de Barcelona.
Entre la resta de premiats destaquen Dennis González (natació artística) com a millor esportista masculí i Florian Trittel (vela) i Martina Terré (waterpolo) com a millors esportistes olímpics. El FC Barcelona ha sigut guardonat per partida doble. Per una banda, a través del seu jugador, Pau Cubarsí amb el premi com a esportista amb millor projecció i, de l’altra, amb l’equip femení que ha guanyat el premi a l’equip que ha donat més èxits a l’esport català.
El col·legiat Eder Mallo durant el duel entre el Nàstic i el Málaga del 22 de juny de 2024. Adrian Disch
Ari Sánchez (dreta) celebrant una victòria amb Paula Josemaría. Cedida
Més de 400 persones es reuneixen a la Diada Provincial de Pàdel de Tarragona
Pàdel l El restaurant del Club Nàutic de Salou va acollir dissabte la Diada Provincial de Pàdel de Tarragona amb la participació de 470 persones entre jugadors, directius, presidents, autoritats i la Federació Catalana de Pàdel. Durant l'esdeveniment es van fer entrega dels trofeus als equips campions i sub-
La vallenca Marta Galimany es proclama campiona de Catalunya de 10K
Atletisme l Marta Galimany es va proclamar el darrer cap de setmana campiona de Catalunya 10K després de guanyar la Cursa de Sant Antoni de Barcelona, que acollia aquest esdeveniment. La cursa va aplegar un total de 6.300 corredors i l'atleta d'Adidas es va emportar la victòria amb una marca de 33'16''. La vallenca suma el segon títol
consecutiu en terres barcelonines després de guanyar la Cursa dels Nassos. Galimany, que ja va ser plata al Campionat català de cros, ha tornat amb força després de la seva maternitat. L'atleta olímpica va destacar de principi a fi, i no va donar treva a les seves rivals. Cristina Silva va ser la segona amb un temps de 34'02''. Redacció
campions de la Lliga Catalana, així com reconeixements especials. Entre aquests cal destacar el d'Eva Vives, per ser la primera tarragonina en el rànquing absolut català del 2024. A més, els tarragonins Marc Garcia, Ainara Pozuelo i la vila-secana Alba Gallardo van ser guardonats pels èxits esportius. D'altra banda,
la número 1 del pàdel mundial, la reusenca Ari Sánchez, també va ser present per rebre el seu trofeu de part de Felip Ródenas, president de la Federació Catalana de Pàdel. L'esdeveniment també va reunir autoritats com Estefanía Serrano, representant territorial de la Conselleria d'Esports. Redacció/Cedida
Altafulla serà l’escenari de la Copa Catalunya BTT Infantil el pròxim 15 de febrer
BTT l Altafulla tornarà a ser l'escenari de les joves promeses del ciclisme acollint la Copa Catalunya BTT InfantilGran Premi d'Altafulla. L'esdeveniment es durà a terme al parc dels Safranars del carrer de la Vinya i les categories participants seran prebenjamí, benjamí, principiant, aleví i infantil. La competició, organitzada pel Club BikeTrial
Costa Daurada amb el suport de la Federació Catalana de Ciclsime i la col·laboració de l'Ajuntament d'Altafulla, ha preparat un circuit renovat a l'àrea del parc de Safranars. Aquest estarà dividit en quatre variants, segons la categoria, però totes tindran una part comuna amb muntanyetes, rockgardens, peraltes i tres pujades curtes. Redacció
La vallenca Marta Galimany a la línia de meta. Cedida
Pacten multes de fins a 900.000 euros a la llei d’habitatge
Política l El Govern i els comuns han pactat sancions de fins a 900.000 euros per infringir la Llei d'Habitatge. L'acord inclou tres infraccions considerades molt greus que poden comportar multes d’entre els 90.001 euros i els 900.000 euros: posar un preu de lloguer superior al 30% del què marca l'índex de preus de referència, que no consti la finalitat del contracte o destinar-la a una finalitat fraudulenta -com el lloguer de temporada-, i carregar les despeses de gestió als llogaters. El consell executiu té previst aprovar el decret del règim sancionador avui mateix, i que entri en vigor tan bon punt es publiqui al DOGC, amb la votació per la convalidació al Parlament en un mes. La líder dels comuns al Parlament, Jèssica Albiach ha explicat els detalls de l'acord després de reunir-se amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque. ACN
La reducció de la jornada laboral s’aprovarà per via d’urgència
Treball l Els ministeris del govern espanyol de Treball i d’Economia han pactat aprovar la reducció de la jornada laboral per via d’urgència la setmana vinent, segons han confirmat fonts de l’equip de la vicepresidenta i ministra Yolanda Díaz. La reducció de la jornada, pactada per Treball amb els sindicats sense el concurs de la patronal, ha enfrontat les darreres setmanes els dos socis del govern espanyol. La Comissió Delegada d’Afers Econòmics s’ha reunit per desencallar la qüestió. Finalment, Sumar i PSOE han acordat que el pacte amb els sindicats es porti al Consell de Ministres de dimarts vinent per la via d’urgència, com volien els de Díaz. Així, el Consell de Ministres donarà el vistiplau a la proposta dimarts vinent, i després la reducció laboral de 40 a 37,5 hores setmanals es traslladarà al Congrés dels Diputats. ACN
Milers de palestins tornen al nord de Gaza després que Israel obri el pas
Guerra l Israel hauria d’haver permès el pas dissabte però abans exigia l’alliberació d’un civil retingut
Agències
Els palestins desplaçats han començat a tornar al nord de Gaza, segons ha informat el Ministeri de l’Interior del territori, després que un dels mediadors, Qatar, afirmés que s’ha aconseguit un acord per a alliberar una ostatge civil israeliana, resolent així la primera gran crisi del fràgil alto el foc entre Israel i el grup palestí Hamàs. Qatar ha anunciat a primera hora del dilluns que Hamàs lliuraria a l’ostatge civil, Arbel Yehoud, juntament amb altres dos ostatges abans del divendres. A canvi, les autoritats israelianes permetrien als palestins tornar al nord de la Franja, d’on van ser expulsats fa més d’un any.
L’oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va dir en un comunicat ahir que l’alliberament dels ostatges tindrà lloc dijous. «El pas dels palestins desplaçats ha començat al llarg de la carretera d’Al Rashid, a través de la part occidental del lloc de control de Netzarim cap a la ciutat de Gaza i la parteix pel nord» de la Franja de Gaza, va assenyalar un funcionari a l’agència de notícies AFP. Les imatges publicades a les xarxes socials mostren a milers de persones recorrent les arenoses calçades vorejades per la devastació després de més d’un any d’atacs aeris israelians.
En resposta a la notícia que
Segons Netanyahu, l’alliberació dels ostatges es durà a terme dijous
podien començar a dirigir-se cap al nord a primera hora del dilluns, les famílies desplaçades van esclatar en crits d’alegria als refugis i campaments de tendes de campanya. «No dormo, tinc tot empacat i llest per a partir amb la primera
El secretari general de l’OTAN veu «insuficient» destinar un 2% del PIB en defensa
Europa l El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha reiterat un cop més que veu «insuficient» l'objectiu d'invertir com a mínim un 2% del PIB en defensa si els estats membres de l'aliança volen ser capaços d'afrontar «els reptes del futur». Si bé no és la primera vegada que s'expressa en aquests termes, el dirigent neerlandès ha
emès aquest recordatori des de Portugal, moments abans de reunir-se amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Cal recordar que Espanya, juntament amb Portugal és el tercer país de l'OTAN que menys inverteix en defensa, en concret un 1,24% del seu PIB, segons l'últim informe anual de l'organització. ACN
llum del dia», deia Ghada, mare de cinc fills. «Almenys tornem a casa, ara puc dir que la guerra ha acabat i espero que es mantingui la calma», assenyalava a l’agència de notícies Reuters en una conversa telefònica.
Hamàs acusà Israel de no respectar l’acord Israel anava a permetre dissabte passat als palestins tornar a les seves llars al nord de Gaza. No obstant això,
l’Executiu de Netanyahu el va suspendre a causa de Yehoud que, segons Tel Aviv, hauria d’haver estat alliberada el dissabte. Hamàs va acusar a Israel de violar l’acord. L’alliberament de Yehoud i altres dos ostatges se suma a la ja fixada per a dissabte que ve, quan haurien de ser posats en llibertat tres més dels segrestats el 7 d’octubre de 2023.
Israel va confirmar ahir que va rebre anit una llista de Hamàs en la qual s’indicava que
El govern treballa per aprovar avui el decret de les pensions si avança la negociació amb Junts
Política l El govern espanyol treballa amb la possibilitat d'aprovar al Consell de Ministres d'avui un decret que recuperi l'augment de les pensions, la bonificació del transport i les ajudes als damnificats per la dana que van decaure la setmana passada. L'aprovació del decret està subjecta a algun tipus d'entesa prèvia amb Junts, formació
indispensable en el cas que el PP torni a optar pel 'no'. Fonts de l'executiu assenyalen que d'aquesta «garantia» en depèn també l'abast del decret. De moment, els ministres del govern espanyol descarten la possibilitat d'aprovar per separat les mesures que contenia el decret "òmnibus" rebutjat pel Congrés com demanen PP i Junts. ACN
vint-i-cinc dels trenta-tres ostatges que seran alliberats en la primera fase de l’alto el foc continuen amb vida. «Israel ha rebut de Hamàs una llista que inclou l’estatus dels trenta-tres ostatges que seran alliberats en aquesta primera etapa. La llista coincideix amb la informació israeliana. vint-i-cinc dels nostres ostatges estan vius i 8 han estat assassinats per Hamàs», detallà el portaveu de l’Executiu israelià, David Mencer.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Aspecte del carrer Rashid ahir, que travessa de sud a nord la Franja de Gaza, on milers de persones passaven a peu. EFE
k Dels lectors
Socialisme àrab:
el Partit Baaz
El partit Baaz Àrab
Socialista va governar Irak i Síria durant dècades fins la caiguda de Saddam Hussein a Irak i de Bashar al-Assad a Siria fa més de 20 anys i l’any passat respectivament. El terme ‘baaz’ significa ‘ressurrecció’ en àrab, pel resorgir de les nacions àrabs després de la I
Guerra Mundial amb la fi del vell Imperi turc otomà i la conquesta i divisió en països artificials incorporats com a colònies per les potències occidentals, i per assolir aquest renaixement, el partit proposa unificar tots els pobles àrabs en una sola pàtria (panarabisme).
Aquest partit fou fundat l’any 1947 com un partit polític nacionalista, laic i socialista àrab, però diferent del clàssic socialisme marxistaleninista per oposar-se a la lluita de classes, les expropiacions i el centralisme econòmic estatal; defensa la propietat privada, els drets d’herència i les inversions estrangeres, però prevalent el sector públic sobre el privat (reforma agrària, nacionalització de les principals indústries, canals i la banca); de caràcter laic, molt avançat en legislació i en els drets de les dones, oposat al fonamentalisme islàmic, el sionisme israelià i les potències occidentals, i titllat de ‘comunista’ o ‘feixista’ segons convingui. Encara que té ramificacions a varis països àrabs (Jordània, Líban, Iemen, Bahrein, Mauritània, Algèria, Sudan, Líbia, Tunísia i Palestina), i va influir molt en el moviment de Nasser a Egipto, a Palestina sota el govern d’Al-Fatah o a la Líbia de Gaddafi, va ser més fort a Síria i l’Irak. Avui, però, el socialisme àrab ha perdut importància, tot i que les seves idees de justícia social i cerca d’una Tercera Via continuen pesant molt
en el pensament polític àrab modern, no sent diferents de la clàssica socialdemocràcia europea. Serà que el real enemic del gran capital és el nacionalisme àrab i no el fonamentalisme islàmic, al seu dia ben finançat per la CIA americana i els seus satèl·lits.
Toni Yus Piazuelo Tàrrega
El ejemplo de los diputados
Han pasado por el congreso un pupurri de leyes que no se han aprobado por falta de unanimidad. Me pregunto qué ejemplo nos dan los diputados de un trabajo bien hecho. Antes de buscar el beneplácito de una ley hay que estudiar algunos factores.
Por ejemplo la ministra tiene interés en que trabajamos menos horas y con aumento de sueldo, esto es atractivo para cualquier asalariado, pero ¿está siendo un planteamiento adecuado y responsable?
Es prioritario el estudio de cómo trabajamos y podemos fijarnos en sí somos competitivos, si nuestros productos son los mejores, los más buscados, los de más calidad. Otro factor de estudio podría ser si las horas que fichamos son productivas o únicamente son presenciales. Si continúa vigente el Vuelva usted mañana de Larra o si cada uno sabemos tener este espíritu de querer servir y ayudar desde nuestro lugar.
Convendría un planteamiento serio del trabajo, de la capacitación y preparación de cada aspirante a un lugar, de sí en las ventanillas se resuelven los problemas y si podríamos motivar mejor para conseguir que seamos mejores profesionales. Después , si, podemos hablar de subir el salario.
Pilar Crespo Terrassa
Tk Editorial k
Monument soterrat
arragona té una relació complicada amb els seus aparcaments soterrats. El primer motiu és la mateixa orografia del municipi que, barrejada amb una llarg dosi d’història, fa que obrir el terra del terme sigui una missió, com a mínim, delicada. Si no hi ha restes de la Tàrraco que, d’entrada, tothom desitja preservar, hi ha un terreny complicadíssim de treballar que no facilita aquest tipus de propostes. La mobilitat urbana és un maldecap i poder disposar de molts aparcaments l’alleugeria, però en el cas de la capital tarragonina, això només és possible com més lluny del centre es desplacen els projectes. Un dels
majors fracassos que la ciutat pot lluir en aquest àmbit és el del pàrquing Jaume I de la Part Alta. La seva construcció ja va ser eixordadora –els explosius estaven a l’ordre del dia per poder treballar la pedra de la zona–, però la seva gestió posterior encara va resultar més sorollosa. Fa més de 17 anys i el pàrquing encara no ha tingut cap altra utilitat que servir de base a una nova plaça. I mentre encara hi hagi jutjats pel mig, continuarà així, sense ús possible. Afortunadament pels gestors polítics de les últimes dècades, és un monument a la vergonya que ha quedat sota terra, més dissimulat del que caldria, segurament.
k Tribuna k
Connectivitat ferroviària per al Camp de Tarragona: horaris i abonaments insuficients
Darrerament, el President del Govern de l’Estat sembla mostrar preocupació per les persones que som usuàries del transport ferroviari. Li recomanem, però, que abordi cada problemàtica de manera específica, sense barrejar naps i cols. Així, volem posar de manifest algunes patologies cròniques que patim com a usuaris, les quals continuen sense solució a causa de la burocràcia administrativa o la ineficiència dels gestors i operadors estatals.
Les possibles alternatives han estat presentades com a propostes al Parlament, però temem que el desenllaç sigui similar al de fa pocs dies. El PSC s’abstingué en exigir a l’Estat i a ADIF que facin públic l’informe tècnic, adjudicat per uns 1,5 MEUR, sobre l’estat de l’amfiteatre romà, necessari abans de l’inici de les obres del tercer fil engegades a l’octubre. També s’entesta a no activar un nou aparcament de baix cost a l’estació del Camp de Tarragona en uns terrenys cedits per la Secuita.
Horaris inadequats
Ara, la connexió ferroviària d’alta velocitat entre Camp de Tarragona i Barcelona, operada per RENFE, presenta diverses limitacions que dificulten una mobilitat eficaç, sobretot per als viatgers que es desplacen per motius labo-
Jordi Bertran
Diputat per Junts al Parlament de Catalunya
rals o acadèmics.
Pel que fa a la freqüència de serveis, en sentit nord cap tren no arriba a Barcelona abans de les 8 h del matí, fet que impedeix l’accés en un horari adequat per iniciar la jornada laboral o acadèmica. En canvi, la via d’alta velocitat entre Camp de Tarragona i Barcelona roman lliure de trànsit de combois de viatgers entre les 7 i les 8 h, una oportunitat per millorar la connectivitat en aquest horari clau.
La connexió ferroviària d’alta velocitat entre Camp de Tarragona i Barcelona, operada per RENFE, presenta diverses limitacions que dificulten una mobilitat eficaç, sobretot per als viatgers que es desplacen per motius laborals o acadèmics
Abonaments restringits
Pel que fa a l’operativa d’abonaments, les usuàries i usuaris hem detectat pràctiques que ens limiten l’accés. Així, RENFE restringeix el nombre de places disponibles en la modalitat d’abonament, perjudicant els viatgers habituals
entre Camp de Tarragona i Barcelona. Aquesta situació genera paradoxes: hi ha combois que figuren com a complets per als abonats, però que, a la pràctica, disposen de places lliures si els bitllets es compren fora de l’abonament. Per tot això, des de Junts per Catalunya hem instat la Generalitat perquè sol·liciti a l’Estat nous serveis entre Camp de Tarragona i Barcelona, amb l’objectiu que els viatgers de la segona àrea metropolitana de Catalunya puguin arribar a Barcelona abans de les 8 h per la via d’alta velocitat, un horari adequat per iniciar la jornada laboral o acadèmica.
També els hem demanat que exigeixin a l’Estat que RENFE no limiti l’accés a places per als usuaris d’abonaments mentre existeixi disponibilitat de seients en el mateix comboi, sobretot als trajectes d’alta velocitat entre Barcelona i Camp de Tarragona, Figueres-Vilafant, Girona i Lleida-Pirineus. La priorització d’abonats en combois amb places disponibles fomentaria l’ús del transport públic i milloraria la confiança en el servei ferroviari.
k Tribuna k
El futuro de nuestro sueldo y nuestro trabajo, ‘realidad o ficción’
La incógnita de este año es y será la precariedad laboral, la riqueza de las personas y familias. El aumento de la riqueza para grandes millonarios es del 18% por lo que el trabajador medio de base de una empresa su nómina también debería verse incrementada en un 18%. La pregunta que nos hacemos es, ¿será, así? o ¿debería ser, así?
El ejecutivo nacional ya programa un ingreso de sostenibilidad en las arcas tributarias ante el cupo catalán, deberá subir las rentas y los activos en España, o sea, a los trabajadores e ingresos en las rentas un 30% el IRPF se imagina que de una nómina de mil euros le imponen un IRPF de 300 euros. .
Por otro lado tenemos la situación laboral de los jóvenes, esta generación que se le puede llamar Z tiene un problema serio y que en Catalunya la tasa de paro es más elevada que en el resto según el Observatori Català, pero como ya he redactado en artículos anteriores, la problemática no radica tanto en el trabajo que más o menos está ,sino, tal y como indican los datos, está en la carencia de trabajo estable y estructural, con el último dato de Eurostat en España hay 753.000 trabajadores fijos discontinuos que no acceden a un trabajo o mejor dicho al suyo propio y en su propia empresa, lo que da lugar a lo reflejado con estos contratos, que, esta clase de contratos no son reales. Ósea no son contratos en activo aunque cuenten como tal.
Otra cifra clara es que, nueve de cada diez nuevos trabajos han sido por inmigrantes con salarios podemos decir “precarios” que si tenemos en cuenta esta reducción salarial a todos los efectos devalúan nuestros salarios y como no nuestros incrementos salariales que justamente es lo que demanda la sociedad y los trabajadores de este país igual trabajo, igual salario, pero sin perder de vista los márgenes salariales del mercado Europeo donde España esta por debajo de la media con un PIB per cápita de compra del 90 %de la media ,esta cifra nos convierte en los pobres de la Unión Europea en lo que se simplifica en hay más población pero con menos prosperidad .
La lacra de la temporalidad contrac-
Toni Cruz López
Exregidor de Ciutadans a l’Ajuntament de Torredembarra
tual que obliga literalmente a malvivir a las personas que ahora, con cuentagotas, por edad y generación, les toca incorporarse al mercado del trabajo y que no saben si mañana tendrán que ir al trabajo o, peor todavía, si encontrarán a pesar de estar cualificados, por ejemplo educativos y docentes con una caída del 2,1, seguida de la industria ,sanidad, arte y construcción que este cierra con una ciada del 0,34, una contratación que el porcentajes elevados no es estable. Por otra parte, el informe The Future of Jobs Report 2020 señala que el 43% de las empresas encuestadas a nivel mundial están listas para reducir su fuerza laboral en 2025 debido a la integración de la tecnología en sus procesos productivos freelance, mientras que el 41% planea contratar a profesionales para tareas especializadas de trabajo, y solo el 34% buscará expandir su fuerza laboral a causa de la integración de la tecnología. Lo interesante para nosotros es la situación laboral en Tarragona y sus objetivos marcados por el SEPE es que, la población masculina en 2022 era de 414.280 mil (49,91 %), por debajo de la cifra de mujeres, que fue de 415.795 mil (50,09 %). Según los datos de la Encuesta de Población Activa, relativos a la provincia de Tarragona, los activos era de 394,8, dividiéndose esta cifra en 356 mil ocupados y 38 mil parados. En diciembre del pasado año Tarragona perdió 500 personas en activo lo que quiere decir que estas se quedaron sin trabajo, esperando algunas de ellas volver a ser contratadas como fijos discontinuos en semana santa y verano en el sector de servicios prioritariamente, son aproximadamente 7000 personas
que se encuentran sin trabajo. La guerra de Ucrania, el Covid -19 y la inflación han sido un antes y un después para nuestra economía que sin duda ha sido un impacto negativo para el empleo aunque si es cierto que las ayudas y el apoyo financiero para las empresas a minimizado este impacto, a pesar de estos esfuerzos, la tasa de desempleo en España sigue siendo preocupante.
El 43% de las empresas encuestadas a nivel mundial están listas para reducir su fuerza laboral en 2025 debido a la integración de la tecnología en sus procesos productivos
A todo esto el impacto también es generacional a pesar la bajada temporal del IPC. Ha afectado nuestros intereses económicos y al neto de nuestros sueldos, el ejecutivo ha paliado su interés y en principio el de todos, con los aumentos de los carburantes, los alimentos, impuestos autonómicos, nacionales y sobre todo municipales con casi un 13 % más por unidad familiar y a esto le sumamos el aumento del IRPF y la caída de los complementos.
En Catalunya el salario medio bruto anual es de 28.145 €, en España 585.000 personas llevan mas de cuatro años sin encontrar trabajo que nos sitúa junto a Italia en la cabeza del paro con contratos de larga duración y la brecha en la tasa del paro entre hombres y mujeres se ha reducido, dato necesario e interesante para el plan de igualdad entre los dos géneros.
La pregunta sería, si los jóvenes no tienen trabajo, la integración de la tecnología reducirá puestos de trabajo o al menos estable con la ruptura la necesidad de poder formar familias y esto ayudar a la natalidad como también la compra de una vivienda en el que se ha convertido en un reto imposible y también le sumamos la precariedad de ingresos netos con la subida del IRPF y esperando que la inflación, los carburantes, la alimentación, el agua, la luz y el gas no suban, nos lleva a reflexionar lo siguiente qué podemos hacer con nuestras vidas y con nuestro futuro laboral, familiar y social ante los elevados costes económicos y con unos impuestos por las nubes.
k Tribuna k
Benvinguts i benvingudes als Centres Cívics
Des de la xarxa de centres cívics de Tarragona, us donem la benvinguda avui i cada dia. No cal mes presentació d’aquests ja que formen part dels nostres barris i son de la gent i de la ciutat. De fet, estic convençuda que entre els lectors i lectores podríem trobar usuaris i usuàries d’aquests grans centres que articulen la vida dels nostres barris.
Es tracta de molt més que simples edificis; són el cor dels nostres barris i comunitats. En fomentar la integració i la participació ciutadana, aquests espais es converteixen en eixos vertebradors plens de vida, promovent una societat més justa i participativa. Per això, aquest govern continua apostant per enfortir aquests centres, oferint a la ciutadania noves formes de participació activa que fomentin un futur millor per a tothom.
Contribueixen a la creació d’una societat equitativa i cohesionada, oferint un espai segur i accessible per a tothom, reduint desigualtats, promovent la inclusió social i fomentant la col·laboració entre diferents sectors de la societat.
El pròxim 10 de febrer es posa en marxa la programació d’Hivern i Primavera, amb 202 activitats per a totes les edats i gustos. Més de la meitat són gratuïtes, i la resta ofereix descomptes per a col·lectius en risc d’exclusió social, persones vulnerables, voluntàries, pensionistes, aturades, famílies monoparentals o nombroses, i persones amb el carnet jove, la targeta Kesse o el carnet del Club dels Tarraconins. Com a novetat, també s’aplica un descompte del 50% a persones refugiades i amb diversitat funcional a partir del 33%.
Un aspecte crucial és el desenvolupament de programes de suport educatiu per a nens i joves amb dificultats escolars, personals i socials, que implementarem també en col·laboració amb les regidories de joventut i d’educació. Aquests programes inclouen activitats d’alfabetització digital, idiomes, arts escèniques i esports, fomentant les relacions socials al barri i garantint oportunitats educatives i de desenvolupament personal per a tothom. També inclouen propostes culturals, gastronòmiques i de benestar animal, entre d’altres. Aquesta transversalitat ofereix un ampli espectre de possibilitats per a tots els gustos.
Donat l’èxit de la darrera temporada, hem augmentat la capacitat de places de 1.300 a 6.533, permetent que més persones es beneficiïn d’aquests serveis i programes distribuïts pels cinc centres cívics de la ciutat
Les inscripcions estaran obertes del 3 al 28 de febrer. Donat l’èxit de la darrera temporada, hem augmentat la capacitat de places de 1.300 a 6.533, permetent que més persones es beneficiïn d’aquests serveis i programes distribuïts pels cinc centres cívics de la ciutat (Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Bonavista, Torreforta i Llevant).
Els centres cívics són llocs inclusius on persones de diferents edats, cultures i antecedents poden reunir-se i participar en activitats comunes. Promouen la cohesió social i faciliten la participació activa dels ciutadans en el seu entorn, convertint-se en el centre neuràlgic de les relacions comunitàries i en pilars fonamentals dins de les nostres comunitats. No només ofereixen serveis i activitats, sinó que també fomenten la integració i la participació ciutadana, sent punts de trobada i d’intercanvi, convertint-se així en els cors i l’ànima de l’arquitectura social dels nostres barris, eixos vertebradors de ciutadania.
Cecilia Mangini Consellera de Serveis a la Ciutadania
Necrològiques
Tarragona
Juan Maria Parra Camacho.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Maria Garcia Lopez.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Maria Moya Reverté.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Mercedes Hugas Garcia.
Ha mort als 60 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Francisco Javier Folch Sole.
Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.
Reus
Casimira Ramos Barroso.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Remedios Moreno Torinos.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a Sant Francesc.
Miguel Ángel Campiña García.
Ha mort als 49 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori de Reus de Mémora.
Torredembarra
Maria Teresa García Cañellas.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a Sant Pere.
Mor en un accident de cotxe
Enrique Bastante, guitarrista de Gabinete Caligari, als 65 anys
Obituari l També va treballar com a tècnic de so de la banda madrilenya Fangoria
EFE
El guitarrista Enrique Bastante, membre del grup de rock Gabinete Caligari, creat l’any 1981, i La Frontera i tècnic de so de Fangoria, va morir el divendres als 65 anys després de patir el dimarts anterior un accident de trànsit en l’A-5 al seu pas per Villamesías, a Extremadura, segons van confirmar a EFE fonts del seu entorn més proper.
Aquest succés, que ha causat consternació i profunda tristesa entre els seus amics i familiars, va tenir lloc el 21 de gener i va provocar ferides crítiques al músic, que va ser traslladat a l’Hospital don Benito-Villanueva, després de ser assistit per la Guàrdia Civil, el servei d’Emergències i el centre de salut local. Figura coneguda durant ‘la moguda’ madrilenya, Bas-
tante era molt estimat entre els seus companys de professió, com va ressenyar a X el periodista musical Julio Ruíz: «només cal veure la quantitat d’amics, companys de professió amb els quals va treballar i treballava en el moment en que van anar a acomiadar-lo» al Tanatori del municipi de Pozuelo.
Imatge d’arxiu d’Enrique Bastante. Cedida
Avui felicita als que es diuen: Tomàs, Flavià, Julià i Leònides.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
La teva innata capacitat analítica t’ajudarà per a descobrir qui és i qui no és sincer amb la teva persona. Demostra amor als teus.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Amb molta facilitat es produiran canvis de plans fins tot dels sentiments. La teva relació amb el medi ambient serà positiva.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Tracta de no actuar per impulsos ja que danyaries amb facilitat a éssers que et volen acaronen. Cura si condueixes, prente el temps.
TV local
20/04 al 20/05
Dedicaràs més temps a les activitats en grup i això et compensarà el doble. Et sentiràs capacitat per a portar la veu cantant en tot.
VERGE
23/08 al 22/09
Avui t’espera una activitat gairebé sobrehumana en la llar. Seràs requerit per a diverses tasques això alterarà els teus nervis. Nit passional.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
A l’abast de la teva mà està el viure experiències inoblidables excitants en el terreny de l’amor. Encara que en un principi tot sembli irreal.
10:30 Va passar aquí. Catalunya
11:00 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies
14:30 Gastromòbil 2025
15:00 Notícies (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Gran activitat en l’esfera social et farà sentir-te en la teva pròpia salsa potenciant la teva gran capacitat creativa. Seràs el centre de la mirada.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Pren-te el dia per a aconseguir un descans absolut ja que si et fiques en mogudes socials o amb noves amistats et veuràs involucrat.
20/01 al 18/02 AQUARI
Et sentiràs feliç amb ganes de realitzar mil coses alhora amb els amics de treball o família. Aconseguiràs atreure fins a algun nou amor.
21/06 al 22/07 CRANC
Començaràs el dia amb un cert nerviosisme una gran susceptibilitat. Només el contacte amb els més volguts t’equilibrarà la jornada.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Tràfic de ser prudent a l’hora de llançar-te a una nova unió amorosa o d’amistat. Amb facilitat podràs perdre en un segon l’aconseguit.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Pren-te un respir relaxa’t una mica. És lògic que desitgis noves aventures però seria més recomanable que cuidis la teva imatge.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Concerts privats
11:00 La tertúlia del Dorsal 12
11:30 Aventurístic
12:00 Concerts privats
12:30 Aventurístic
13:00 Concerts privats
13:30 La tertúlia del Dorsal 12
14:00 Notícies 12
14:30 La tertúlia del Dorsal 12
15:00 Aventurístic
15:30 Concerts privats
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:45 Com la nit i el dia. On tour
21:00 Teló de fons
21:30 [RE]Poblem
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit i el dia. On tour
23:00 Teló de fons
23:30 [RE]Poblem
00:00 Notícies 12
Sudoku
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids. Extremadament sòlida. 2. Untat amb oli. No se salvava ningú. 3. Sud. Alguns parlen massa. Cosa no habitual. 4. Portes a terme, al revés. Alleta. Dues romanes. 5. Comença un oval. Esclatar. Determina el greix acumulat. 6. Poso fora de la vista. Extremitats superiors. 7. Gemec llastimós. Delegat de l’emperador. Cent. 8. Cinquanta. Reflexioni de manera transcendental. Ajustat a la veritat. 9. Inflamació. Crits repetits. 10. Infant. Eina utilitzada a l’era. Tità. 11. Desembocadura d’un riu. Prudent. 12. Tallada arran. Posis a prova. VERTICALS: 1. Jove. Complet. 2. Començament de l’últim. Firma de suport. Posa en ordre dins l’arxiu. 3. Esvelta i bella. Espais curts de temps. 4. Condiment de cuina. No deixem passar. Ocell que ve girat. 5. Metge especialista de l’oïda. Dia hora d’una cita concertada. 6. Lleida. Acompanya els ordinadors. És pecat segons l’Església. 7. Espècie de cafè. Són quasi espirituals. 8. Nota. Obra amb final trist. Sofre. 9. Nom de lletra. Nota musical. Regata. 10. Prepara un niu. Fet de roca. Argent. 11. Existiries. Faci d’actor. 12. Rectals. Puntades fetes en un vestit.
Farmàcies
TARRAGONA:
Fullana Fiol, Tomeu
Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Roig, Marc Vidal i Barraquer, 32 Telèfon 977 752 242.
SALOU:
Gonzalez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Telèfon 977 382 223.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia Ramon d´Olzina, 40 Telèfon 977 395 086.
JUAN MASAJE PROFESIONAL para chicos. Tel: 645.412.113
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215 ALTRES
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
16º 9º
Màxima Mínima Estat del cel Al llarg del matí la nuvolositat augmentarà progressivament i el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat en general, amb clarianes transitòries al centre del dia. Malgrat això, la nuvolositat menys compacte correspondrà al litoral i prelitoral, sobretot sector sud.
Precipitacions
De matinada és possible precipitació aïllada al terç nord del territori, i durant el matí no es descarta alguna precipitació feble al vessant sud del Pirineu. A partir de migdia se n’espera a l’extrem nord del territori sobretot al vessant nord del Pirineu on es restringirà la precipitació al final del dia.
Exposicions L’exposició ‘Dues pedres. Paisatges persistents’ del Museu Terra de l’Espluga de Francolí es podrà veure fins al 31 de desembre de 2025
La pedra seca, un patrimoni viu i de futur
La UNESCO va declarar l’art de la pedra seca Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 28 de novembre de 2018. Catalunya va formar part, des del primer moment, de l’equip transnacional redactor de la candidatura; no en va, el Mediterrani en general i Catalunya en particular, és una de les zones més riques del món en construccions de pedra seca. La tècnica de la pedra seca acumula una sèrie de valors que en la societat actual tenen més sentit que mai. Entre altres, és un exemple de sostenibilitat amb múltiples possibilitats constructives de present i de futur, viables i compatibles amb la lluita contra el canvi climàtic. La seva presència en els paisatges rurals catalans és notable, vigent i persistent.
El passat divendres, 24 de gener, el Museu Terra de l’Espluga de Francolí va inaugurar l’exposició Dues pedres. Paisatges persistents, que arriba a la Conca de Barberà després d’haver passat pel Palau Robert de Barcelona i el Palau Oliver de Boteller de Tortosa. L’exposició s’organitza en tres àmbits, i utilitza els llenguatges artístics, objectes etnològics i dades científiques. El primer àmbit és descriptiu de la gran diversitat paisatgística, centrant-se en paisatges on les construccions de pedra seca en formen part intrínseca i notable.
El segon àmbit presenta les característiques i valors de la tècnica a través d’una sèrie de conceptes que la defineixen –com
L’exposició està plantejada en tres àmbits i
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Cristina Serret Alonso
ara arreu, natural, respecte a l’entorn, traça o mestratge. El tercer àmbit expositiu es dedica al repoblament del món rural i les conseqüències positives que té per a la recuperació del paisatge, fent servir entrevistes a persones que exposen diverses mirades. Els responsables del Museu Terra expliquen que aquesta exposició serà clau per al Museu, que centrarà la seva activitat en el concepte de paisatge cultural. Com ja és habitual amb el Museu Terra, l’exposició va acompanyada d’una nova proposta educativa perquè els alumnes dels centres educatius puguin treballar els conceptes relacionats amb
L’Arquebisbat reclama ajuda econòmica per a museïtzar una sala amb restes del Temple Flavi Patrimoni
la temàtica de la mostra. La nova activitat està ideada per a alumnes d’entre cicle mitjà de primària i batxillerat, així com per a alumnes de cicles formatius i educació especial.
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
k El Vigilant del Camp
El nostre gran amic Bosc
Avui tocava parlar de la coronació de Salou com a Capital Catalana de la Cultura, que és un dels més grans miracles succeïts al país des de l’engendrament mitològic de Jaume I, afillat predilecte de la capital de la costa Daurada. Però si escrigués d’aquest tingladet se m’enfadaria gent (més de l’habitual) i a més hi ha una altra notícia regional que s’ho ha menjat tot.
Dissabte, una família de Vila-seca se’n va anar a una granja escola de Reus per on ha passat tot la canalla de la comarca en visites escolars. Van pagar l’entrada i, executant un pla sinistre, van acorralar el suricata Bosc dins de la seva gàbia i el van segrestar. L’entranyable bestioleta és una de les estrelles de la granja, així que us podeu imaginar la commoció general. Però tothom tranquil: la presumpta família desaprensiva va ser interceptada per la policia (sempre tan sol·lícits en la protecció dels vulnerables) i, segons l’organització, «afortunadament tot ha quedat en una anècdota rocambolesca i, gràcies a les càmeres de seguretat del centre i la ràpida actuació dels Mossos, el nostre gran amic Bosc dormirà amb els altres companys suricates».
Buf, sort que el Bosc no ha hagut de passar ni una sola nit retingut en un zulo de Vila-seca. S’ha de destacar que si els assaltants haguessin estat marroquins el comunicat no hauria gosat citar-ne la nacionalitat, però com que són vila-secans hi ha barra lliure per estigmatitzar-los. I això no està bé. En tot cas, hi ha hagut final feliç per a tothom: el suricata podrà continuar gaudint de les visites de tots els nens del Camp i al responsable del segrest se li ha imputat un delicte de furt que en aquest país, com saben tots els robadors de mòbils, no és més que una divertida condecoració.
Valors persistents
La tècnica de construcció de la pedra seca és un bon exemple de sostenibilitat
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Gastronomia
Una família roba un suricata a Reus i el retornen en enxamparlos per les càmeres Successos Adrià Wegrzyn repeteix victòria al concurs de menjar calçots de Valls amb més de 3 kg devorats
Amb la col·laboració de:
Distribució controlada:
combina ciència, etnologia art. Museu Terra
Visitants en la inauguració de l’exposició, el passat divendres. Museu Terra