La tercera edició de la travessa Swim for Ela bat el seu propi rècord i recapta més de 154.000 euros
El president del Port defensa que és una activitat consensuada al territori i que la gestió actual és «genuïnament tarragonina» 4 Tarragona
La tercera edició de la travessa Swim for Ela bat el seu propi rècord i recapta més de 154.000 euros
El president del Port defensa que és una activitat consensuada al territori i que la gestió actual és «genuïnament tarragonina» 4 Tarragona
El preacord entre els dos partits estableix fer un estudi sobre la capacitat turística de la ciutat però dona per fet que hi ha massa creuers
Nou dels deu blocs del barri Fortuny participaran en el projecte de reforma dels habitatges
Els tarragonins que compren roba ‘online’ han passat del 2% al 13% en cinc anys
Comerç Segons les més de 300 enquestes que s’han realitzat, s’han incrementat un 11% en cinc anys
La pandèmia ha fet incrementar de forma considerable les compres online. Tarragona no és una excepció i així es demostra en l’anàlisi que s’està duent a terme per a l’elaboració del Pla Estratègic de Comerç, un full de ruta que vol impulsar l’Ajuntament per revitalitzar el teixit comercial. La companyia Procom Retail està realitzant un primer estudi per conèixer la situació actual a la ciutat per, posteriorment, redactar un pla d’acció de la mà dels diferents agents implicats en el sector. Durant el passat mes de juny, l’empresa consultora experta en comerç local va realitzar 310 enquestes a peu de carrer, tant a persones residents a Tarragona —que representen gairebé un 70% dels entrevistats—, com a gent que
estava de visita a la ciutat. Dels resultats obtinguts es desprèn que, en el sector de la moda, un 13% de les compres es realitzen en línia. Això suposa un increment de l’11% respecte al 2019. Aquell any, el consistori va encarregar l’elaboració d’un Pla Estratègic de Comerç, el qual mai acabar de sortir a la llum.
En aquella ocasió, també va ser Procom Retail l’encarregada d’elaborar-lo. En l’anàlisi que van realitzar fa cinc anys, el percentatge de les compres per internet era més residual, ja que només arribaven al 2%. «La pandèmia va accelerar aquest canvi», indiquen fonts de la companyia, des de la qual assenyalen que «abans la gent anava físicament a les botigues i, ara, una part cada cop més important de la compra es fa online».
Aquesta situació afecta de for-
ma directa als comerços més petits i tradicionals que es queden enrere davant aquesta evolució continua cap a la
Societat L’embarcació es va incendiar el 6 de juliol de l’any 2021
El vaixell Elbeik ha abandonat definitivament el Port de Tarragona. L’embarcació es va incendiar el 6 de juliol de 2021 i va quedar abandonat al dic de Llevant. Finalment, va ser venut per 88.000 euros a l’empresa Rota Shipping Inc. Tres anys després de l’assistència a l’emergència d’Elbeik, el remolcador Christos XXXIV se’l va endur ahir al migdia definitivament del Port de Tarragona cap al port de destí a Pireo, Grècia. L’empresa compradora de l’embarcació comptava amb
20 dies per efectuar el pagament i, seguidament, signar el contracte de compravenda amb l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT). Un cop finalitzat aquest procediment, l’empresa s’ha emportat el vaixell dels molls tarragonins. Després de dues subhastes que es van quedar desertes, aquesta operació posa punt final a un procés que es va iniciar l’agost de 2021, quan el vaixell que fondejava sense càrrega a prop de les aigües tarragonines es va incendiar i va ser traslladat a la prolongació del Dic de Llevant, on ha estat atracat des d’aleshores.
El 21 de març de 2023 es va realitzar la primera subhasta amb un preu de sortida de 330.000 euros, la qual va quedar deserta. Després d’aquesta primera subhasta, l’APT va tornar a fer una segona subhasta amb un preu de sortida de 247.500 euros, la qual tampoc va rebre cap oferta. Després de dos intents fallits, el Port tenia l’opció de realitzar una venda directa sota unes condicions especials que la nau complia, com que l’estat de deteriorament fos molt gran, que suposés un gran risc la seva estada al moll per risc d’enfonsament i que hagués
digitalització. Aquest serà un dels aspectes que es tindran en compte a l’hora de confeccionar el futur pla d’acció.
La pandèmia «ha accelerat» aquest canvi en els hàbits de compra de la gent
L’empresa Procom Retail està elaborant l’estudi i redactarà el nou pla d’acció
Les enquestes també van evidenciar l’increment en la compra de roba de segona mà. Aquest és un element que no apareixia en l’estudi que es va realitzar l’any 2019. «Això indica que tots estem canviant la manera de comprar i de relacionar-nos amb el comerç, i les empreses s’han d’adequar a aquests hàbits», destaquen des de Procom Retail. Tan-
mateix, des de la companyia apunten que en «la part més quotidiana», «la introducció de l’online és més petita». La compra més tradicional en els mercats municipals i mercadets encara tenen un pes molt important, tot i que cada cop hi ha més tarragonins que compren en supermercats.
Accions a curt termini En les darreres setmanes, han estat treballant a analitzar la demanda. A partir d’ara, se centraran en la demanda. «Veurem si, respecte al 2019, han baixat el nombre d’establiments o quants locals tancats hi ha en els diferents barris i zones de la ciutat. També estudiarem com s’han transformat els establiments i si predominen els negocis d’algun tipus en concret», apunten des de l’empresa. D’aquesta manera, es farà «una primera base de recerca d’informació per fer una fotografia de com estem ara». A partir de l’anàlisi i de les converses amb els diferents agents del teixit comercial, s’actualitzarà el Pla Estratègic de Comerç que es va elaborar l’any 2019 per al període entre el 2020 i 2025, i que no es va acabar executant. Aquest cop, més enllà de marcar una estratègia, es volen fixar accions concretes per treballar a curt i mitjà termini.
El remolcador Christos XXXIV es va endur el vaixell Elbeik ahir al migdia. Port de
passat un any des de l’última subhasta.
L’Elbeik és un vaixell de càrrega d’animals que navegava amb bandera de la República
del Togo. El vaixell té un calat de 5,5 metres, una eslora de 77 metres, una mànega de 14 metres i un arqueig brut (volum de càrrega) de 2.867
tones Moorson. L’embarcació es va incendiar el 6 de juliol del 2021 i, després d’extingir el foc, va quedar abandonat al dic de Llevant.
Els veïns reclamen que es netegi el carrer Caputxins i l’entorn
Neteja Denuncien que hi ha un solar contigu on hi ha acumulades moltes andròmines
Redacció
Els veïns del carrer Caputxins han denunciat l’estat de «deixadesa» en la qual es troba l’entorn del Teatre romà i reclamen que hi passi el servei de neteja de forma més habitual. Un dels afectats explica que aquesta problemàtica no és recent, sinó que la pateixen des de fa anys. En aquest sentit, denuncia l’acumulació de matolls i diferents residus en zona fronterera entre el carrer Caputxins i el recinte del monument romà, en el sector més proper al nimfeu. El veí
també fa èmfasi en la degradació d’un solar contigu al Teatre, al qual s’accedeix des del carrer Cartagena, on hi ha acumulades diverses andròmines. Fins i tot, hi ha una furgoneta abandonada. Damunt d’aquesta finca, hi ha un pipicà, que està a la cantonada entre els carrers Caputxins i Zamenhof. De vegades, als voltants, hi ha excrements de gos i pixarades, pels comportaments incívics de la gent. «És una indecència que em dona vergonya quan venen turistes a veure el Teatre romà», diu un dels veïns.
Policial Els Mossos d’Esquadra van detenir dilluns dos homes per un robatori amb força pel mètode de la radiografia. Els agents es van dirigir a la finca assaltada per fer comprovacions. Mentre estaven a l’interior, van sentir sorolls des de l’exterior i, en sortir, es van trobar amb dos individus que van intentar fugir, però van acabar detinguts. Redacció/Cedida
Municipal El govern no ho tirarà endavant «a causa de les dificultats que s’han trobat amb la Comissió de Patrimoni»
del Francès, l’estructura va quedar inservible.
El solar de l’antic Hostal del Sol no es convertirà, finalment, en un mirador. Fonts municipals han confirmat a Diari Més que l’actual equip de govern no té intenció de tirar endavant aquest projecte. Cal recordar que es tracta d’una iniciativa que es va anunciar a finals del mandat passat. La llavors consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, va anunciar que l’Ajuntament convertiria aquesta finca ubicada al passeig de Sant Antoni en un jardí que es convertiria en un mirador des d’on poder observar el mar Mediterrani. Des de l’executiu al·leguen que s’ha descartat aquesta idea «a causa de les dificultats que s’han trobat amb la Comissió de Patrimoni» de la Generalitat de Catalunya. En aquest solar, que és de titularitat municipal des del 2008, es troba el baluard napoleònic de Sant Climent. És un monument històric declarat Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) i es va construir durant el segle XVII per tal de reforçar les muralles romanes i medievals de Tarragona. Després de la Guerra
En els últims anys, el solar de l’antic Hostal del Sol ha tingut diferents usos. Va ser un aparcament de zona bla-
La torre de vuit plantes que va tancar les seves portes l’any 1976
Història L’edifici de l’Hostal del Sol, una torre de vuit plantes, va tancar les seves portes l’any 1976. El 1998, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictava que aquest equipament afectava negativament l’entorn paisatgístic de la Muralla romana i del baluard napoleònic de Sant Climent. No va ser fins al 2010 que es va començar a enderrocar l’edifici, després que l’Ajuntament adquirís l’immoble dos anys abans. No va ser un camí de roses, ja que van haver de superar diversos processos judicials durant aquells anys. J. B./Cedida
va i, durant uns anys, es va convertir en un espai d’assajos dels Xiquets de Tarragona. El març del 2022, l’anterior govern va anunciar que aquesta finca passaria a ser
La Generalitat va aprovar l’any 2022 el projecte per rehabilitar el baluard
un mirador. A finals d’aquell any, la Comissió de Patrimoni va aprovar el projecte de l’Ajuntament per rehabilitar el baluard de Sant Climent. En aquell moment, es va dir que era el primer pas per convertir la finca en una zona verda. Ha passat un any i mig des de llavors i, ara, l’actual govern assegura que estan trobant dificultats amb la Generalitat, fins al punt que han decidit no tirar-ho endavant.
Política Els socialistes expliquen que la «definició concreta» de la reducció es veurà més endavant
Comuns i el Partit Socialista de Catalunya van ultimar ahir un pacte per a investir Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya. Entre els diferents punts de l’escrit que tracten o afecten el Camp de Tarragona, destaca el compromís per a la «reducció dels creuers i creueristes». L’acord no detalla de quina forma es planteja aconseguir-ho, tot i que sí indica que s’iniciarà, en un termini de sis mesos, un «estudi de la capacitat de càrrega turístics del país». L’anàlisi se centrarà especialment en «les àrees d’alta densitat», per a incloure-la com a «instrument de planificació turística». L’any passat van arribar 115.209 creueristes a la ciutat, amb un total de 57 escales. Enguany, la previsió és que arribin 122.000 passatgers.
Des del partit socialista, s’indica que el text és un «preacord». «La definició concreta es veurà més endavant perquè són mesures que haurà d’implementar el futur Govern», expliquen fonts del partit. Per tant, quedarà per
Nou punt d’informació a la terminal de creuers
Turisme L’Ajuntament de Tarragona installarà un punt d’informació turística a la nova terminal de creuers del Port. El consistori ja treballa per a poder oferir aquest servei als creueristes que arribin a la ciutat aquest mateix estiu. «Ens hem adonat que falta una atenció més personalitzada cap als turistes. Oferint aquest ajut creiem que podran tenir una millor experiència que farà que tornin a Tarragona», explica Montse Adan, consellera de Turisme del consistori. Redacció/A.Disch
L’acord també inclou fer un estudi de la capacitat de càrrega turística del país
veure si aquesta reducció afectarà o no a Tarragona i, si ho fa, de quina manera.
Governança tarragonina
Per la seva banda, des del Port
El Swim for Ela bat el seu rècord i supera els 154.000 euros recaptats
Societat Les donacions es repartiran entre fundacions de malalts, familiars i cuidadors i laboratoris de recerca i investigació biomèdica
fins a Cambrils va aplegar a 252 nedadors.
«Les expectatives s’han multiplicat. Continuarem fent possible l’impossible». La tercera edició de la travessa Swim For Ela i altres esdeveniments relacionats han recaptat finalment un total de 154.481 euros. «Hem trencat tots els rècords en nombre de donacions, voluntaris i patrocinadors. Estem molt contents», va expressar Joana Bono, una de les organitzadores de la iniciativa. La prova no competitiva de 23 quilòmetres per relleus en aigües obertes des de Calafat
Ara, els diners recaptats es repartiran entre diferents organismes. Concretament, es destinaran 70.000 euros a l’Institut d’investigació biomèdica de Bellvitge, per a la investigació i recerca de l’ELA. També es destinaran 20.000 euros a la Fundación Luzón i també a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, que aposten per la investigació i la qualitat de vida dels afectats. 30.000 euros es destinaran a l’associació adELA de Madrid. Per últim, es donaran 14.481 euros a la Unitat d’histologia
i neurobiologia de la Universitat Rovira i Virgili. «Sent una organització sense ànim de lucre, hem posat a Tarragona al mapa», va indicar Bono.
Negociant la llei
Sobre una futurible Llei Ela, des de la fundació catalana es va explicar que ara s’està en un «moment de negociació» amb diferents partits polítics. «Esperem tenir a mitjans de setembre un text amb els mínims exigibles, que són tenir infermeres especialitzades i tenir les 24 hores cuidadors amb els malalts», va explicar Esther Sellés, directora gene-
de Tarragona es recorda que l’activitat de creuers a la ciutat és «incipient» en comparació a altres punts de la Mediterrània. «Neix a partir d’un model sostenible, consensuat
pels principals agents públics i privats del territori», explica Saül Garreta, president del Port. L’executiu també assenyala que al territori ja existeix la Taula Institucional de
Creuers, que es reuneix periòdicament i des d’on s’estableixen els objectius i accions «en clau territorial i sostenible», pensant en donar a conèixer el conjunt de les destinacions de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. En aquest organisme hi participen representants de l’Ajuntament de Tarragona i Vila-seca, de la Diputació, així com de la Universitat Rovira i Virgili i la Cambra de Comerç, entre d’altres. «Pensem que aquest model de governança genuïnament tarragoní, sostenible i consensuat se situa dins dels paràmetres de respecte mediambiental, de limitació de l’impacte social i de qualitat turística que la gran majoria vol a Tarragona i a Catalunya», expressa Garreta.
Fiscalitat del Hard Rock
Més enllà, l’acord entre Comuns i PSC també tracta el projecte més mediàtic al Camp de Tarragona: el Hard Rock. L’entesa indica que el futur Govern «no facilitarà projectes com el macrocasino» i que, per aquest motiu, s’eliminarà la reducció de la fiscalitat del joc prevista. «Ens hem mantingut ferms en què Catalunya no pot ser el casino d’Europa, i ho hem aconseguit. El Hard Rock no es farà a Catalunya», va expressar ahir Jéssica Albiach, coordinadora del partit. L’acord també mostra el compromís de posar en marxa el TramCamp en la pròxima legislatura.
ral de l’entitat.
Sigui com sigui, la iniciativa per a donar suport als malalts i familiars de l’ELA i a la investigació ha sigut enguany un
èxit. «És una mostra més de la solidaritat i compromís de la ciutadania amb una malaltia com aquesta. Tan sols podem donar les gràcies a tothom qui
ho ha fet possible», va expressar Siscu Morell, organitzador també de l’esdeveniment. «Cada dia som més i millor», va expressar.
Àngel pérez
Responsable del grup de restauració El Pòsit
Pérez és un dels ambaixadors del programa ‘Hostelería por el Clima’, promogut pel grup CocaCola, que ajuda els establiments a reduir la seva petjada de carboni
Anna Ferran
El camí cap a la sostenibilitat és una cursa de fons amb una meta clara: ser més responsables i respectuosos amb el planeta i amb la societat. Ara bé, aquesta cursa sovint sembla una prova d’obstacles, a causa dels dubtes i incerteses. Conscients d’això i amb l’objectiu d’ajudar al sector de la restauració a assolir les zero emissions netes, el grup Coca-Cola ha impulsat el programa Hostelería por el Clima, que ofereix un guiatge a tots els seus adherits amb l’objectiu de reduir les emissions derivades de la seva activitat. En total, a Espanya més d’11.800 establiments ja en formen part. D’aquests, 4.500 són catalans, 655 dels quals són de la demarcació de Tarragona. Parlem amb Àngel Pérez, responsable del grup El Pòsit, un referent en l’àmbit de la sostenibilitat i ambaixador del programa.
—Ha canviat la preocupació per la sostenibilitat a la restauració?
—Cada vegada tenim més responsabilitat de consum i volem causar el mínim impacte al medi ambient.
L’Ajuntament ja llueix el color original de la façana
Patrimoni Aquesta setmana ja s’han retirat les bastides de la façana de l’Ajuntament, que ha recuperat el seu color original, que es remunta a la seva construcció, entre el 1861 i el 1865, pels arquitectes Francesc Barba i Francesc Rossell. Aquesta nova imatge arriba després que, durant els treballs de restauració de l’edifici, es trobessin els pigments originals, es desconeixien fins al moment, ja que no hi havia documentació escrita de com eren. Redacció/Ajuntament de Tarragona
Aquest missatge ha calat i ho veiem als restaurants. Els clients valoren molt els esforços que els restaurants fem. Però no només això. Als clients els agrada anar a establiments responsables, perquè això els fa sentir millors persones.
—La filosofia del grup El Pòsit es basa en tres pilars: persones, producte i planeta. Faci-me’n cinc cèntims.
—En l’àmbit de les persones, treballem per fer una cuina inclusiva, tenint en compte qüestions com la celiaquia i els al·lèrgens perquè ningú se senti fora de la taula. A més, sempre prioritzem unes condicions de treball justes per tenir una plantilla estable, cosa que es tradueix en un millor servei.
—I pel que fa al producte i al planeta?
En el cas del producte, la nostra prioritat és apostar sempre pel Km0, ja que així fem avançar el territori, fomentem un comerç més just i reduïm la petjada de carboni en escurçar les distàncies del transport. La nostra aposta en aquest àmbit és tan ferma que fins i tot hem creat una marca pròpia, Aproppòsit, de vins i olis del
territori. Pel que fa al planeta, l’objectiu és minimitzar la nostra petjada de carboni tant com sigui possible, generant els mínims residus i reciclant.
—Què poden fer els restaurants per ser més sostenibles?
—Tothom, dins de les seves possibilitats, pot fer alguna cosa. Hi ha accions que són molt senzilles com comprar producte local o evitar el malbaratament de l’aigua. És bàsic també aconseguir la màxima efici-
ència energètica, tant de la climatització com de la maquinària. Això suposa menys emissions i un estalvi econòmic. L’objectiu ha de ser intentar estalviar i tenir un negoci el més viable possible, sense perdre de vista l’impacte en el planeta. Hi ha mil i una petites accions a fer. És molt fàcil començar a fer les coses bé.
—En aquest camí, ha sorgit la iniciativa Hostelería por el Clima, del grup Coca-cola i a la qual El Pòsit
està adherit. En què consisteix?
—La iniciativa ajuda als restauradors a reduir la seva petjada de carboni oferint-los eines que els permeten identificar en quins àmbits poden actuar per a reduir el seu impacte i així avançar cap a les zero emissions netes. Es tracta de fer que la sostenibilitat sigui un valor afegit a la restauració. És una molt bona aposta per part de Coca-Cola; una aposta de futur que genera consciència.
—Vostè i tot el grup El Pòsit són un dels ambaixadors d’aquesta iniciativa.
—La sostenibilitat ja formava part de la nostra manera de ser. Ara bé, quan va sorgir la possibilitat d’entrar a formar part d’aquest programa, que està totalment alineat amb les nostres línies de treball, no ho vam dubtar pas i vam aprofitar l’ocasió per a formar-hi part. Com més siguem, millor, perquè aconseguirem més impacte positiu envers la societat i el planeta. Tothom qui cregui que aquest és el camí a seguir, ha de sumar-se a Hostelería por el Clima.
—Quins objectius de sostenibilitat s’han plantejat a mig i llarg termini? —Hem provat moltes coses i al final tot es redueix en ser més eficients. La generació de residus als restaurants és una qüestió preocupant i volem treballar en aquesta línia. D’una banda, volem conscienciar al conjunt del sector que no té sentit cobrar els envasos dels clients que s’enduen les sobres, perquè això ens ajuda a reduir els residus. De l’altra, dins del grup, estem estudiant adquirir una compostadora i tornar el compost als camps on es produeixen els nostres vins i olis. Així tancaríem el cercle.
Cultura Els dies 20, 21 i 22 de setembre de 2024 tornaran les Barraques Tarragona al seu espai habitual del Passeig de les Palmeres. Seran tres dies farcits d’activitats, concerts i reivindicacions socials, segons expliquen els organitzadors. Aquest any, l’esdeveniment se celebrarà sota el lema Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins,
fes que tots els creuers acabin mar endins! L’edició s’inaugurarà amb un pregó alternatiu a càrrec de Phobos i Deimos a les 23.30 h. Però ja a partir de les 18 h, l’espai estarà obert al públic i tindrà una àmplia oferta de foodtrucks per omplir la panxa abans dels concerts. Jèssica Pulla i Tampó d’Aspart i Fades actuaran la primera nit. Redacció
Habitatge Nou de les comunitats implicades han tirat endavant amb el projecte, vuit d’elles amb les dues fases previstes
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus va tancar ahir dimecres 31 de juliol l’acord del projecte de rehabilitació d’habitatges amb nou de les deu comuni tats de propietaris del barri Fortuny implicades. En l’acte celebrat s’han lliurat els pro jectes bàsics executius a les comunitats i que tindrà com a principals objectius la mi llora de l’eficiència energètica i l’accessibilitat. En total, l’ac tuació en els nou blocs supo sa una inversió de 3.759.735 euros.
Aquest pressupost està re partit entre la subvenció dels fons europeus Next Generati on per la millora de l’eficièn cia energètica, l’Ajuntament de Reus i els particulars. Pel que fa al consistori, aportarà un total d’1,3 milions d’euros que recull el Pla d’Inversions 2024. Per la seva part, els veïns hauran de pagar entre 1.440 i 1.650 euros, en cas de només fer la primera fase d’eficièn cia energètica, o entre 3.600 i 4.200 euros, en cas de fer les dues fases d’eficiència energètica i accessibilitat. En total, de les nou comunitats vuit duran a terme les dues fases i una tan sols la primera. La regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Reus, Anabel Martínez, assegura que han tingut en compte «el perfil socioeconòmic de la població del barri» i, per aquest motiu, el pagament per part de les comunitats de veïns es farà de manera mensual durant cinc o set anys.
Imatge d’un dels edificis implicats en la reforma d’habitatge del
Es preveu que la reforma no estigui completada abans de l’any 2026
L’Ajuntament actuarà com a agent rehabilitador i es farà càrrec de la reforma
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, afirma que «el barri Fortuny és una icona de la nostra ciutat i que el que es vol fer són actuacions urbanístiques acompanyades d’altres de socials i econòmiques, per fer una posada al dia del barri al segle XXI». Per la seva banda, la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui,
remarca que des del consistori han treballat per «facilitar a les comunitats a accedir a unes subvencions a les quals no són fàcils d’arribar». En aquest sentit, l’Ajuntament actuarà com a agent rehabilitador de forma delegada pels propietaris. Per tant, el consistori assumirà la res-
L’alcaldessa, Sandra Guaita, lliurant el llibre de la reforma. Gerard Martí
ponsabilitat de gestionar les subvencions, contractació i execució de les obres.
A més, la regidora d’Habitatge comenta que s’ha triat el barri Fortuny per diversos motius tècnics com el deteri-
orament urbanístic, l’envelliment de la població o l’absència d’ascensors. «A més, un punt que ens ha fet decantar molt amb aquest barri és l’encaix que fa amb els projectes que tenim de creixement cap
a la zona sud de la nostra ciutat», apunta Martínez.
La reforma
La reforma consistirà en dues fases. La primera, dedicada a l’eficiència energètica i per la qual s’han aconseguit les subvencions dels fons Next Generation. Amb aquesta es busca aconseguir augmentar el nivell d’eficiència entre un 30 i un 45%. Per un altre costat, la segona fase se centra en l’accessibilitat i l’habitabilitat de l’edifici, ja que preveu la instal·lació d’un ascensor exterior per cadascuna de les escales dels edificis. Pel que fa a terminis d’obres, des del consistori no s’atreveixen a posar dates exactes. No obstant això, calculen que la reforma no estarà completada abans de l’any 2026.
L’apunt
El barri Fortuny treballa la fortalesa comunitària
A part de les reformes dels edificis, el barri Fortuny forma part del projecte ‘Barris amb futur’ que preveu diverses actuacions urbanístiques. En aquest projecte hi col·laboren tant l’Ajuntament de Reus com la Generalitat de Catalunya. Durant aquest any 2024, ambdues administracions treballen en l’elaboració d’una diagnosi sobre quines són les necessitats del barri i les línies a seguir, per posteriorment elaborar un projecte tècnic.
Seguretat Els veïns reclamen més patrulles a peu
Els veïns de Mas Pellicer han reclamat en repetides ocasions que es reforci la seguretat al barri. Cotxes incendiats, actes vandàlics i, fins i tot, un tiroteig —a principis d’any— han provocat que la sensació generalitzada sigui la d’estar «desprotegits», tal com el president de l’associació veïnal Primer de Maig, Eduardo Navas, va exposar a Diari Més el passat juny. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) s’ha alineat amb la comunitat. A través d’un comunicat, denuncia «l’augment exponencial de la
criminalitat i la conflictivitat al barri». «La situació a Mas Pellicer ha arribat a un punt crític, obligant la Guàrdia Urbana a desplegar un mínim de dues patrulles o, fins i tot, els efectius disponibles cada vegada que es requereix intervenir a la zona», critica el sindicat. Per tot plegat, subratlla la «urgència» de dotar de més mitjans el cos de policia local, per tal de revertir la sensació. Entre les sol·licituds de CSIF, hi ha la «imperiosa necessitat» d’augmentar el nombre d’efectius i de mitjans materials de la Guàrdia Urbana, proveir els agents d’esprais de pebre i pistoles
Taser i instal·lar càmeres de videovigilància «que contribueixin a la prevenció i control d’actes delictius». A més, destaca la importància de mantenir un canal de comunicació obert i accessible amb l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, «per abordar de manera efectiva aquests problemes». Finalment, CSIF suggereix que s’ha de tenir «una col·laboració estreta a escala sindical per garantir la seguretat dels agents i la protecció de la comunitat».
El president de l’associació de veïns Primer de Maig, Eduardo Navas, aplaudeix les peticions del sindicat. Amb tot,
Navas: «Si les mesures signifiquen que baixaran a patrullar, perfecte»
subratlla la necessitat «que baixin a patrullar». «Si les mesures signifiquen que bai-
xaran a patrullar, perfecte», expressa. En el passat, ja havia reclamat la presència de més patrullatge policial a peu i la instal·lació de càmeres. Per la seva banda, CSIF tanca el comunicat assegurant que «és essencial que es prenguin mesures immediates per enfortir la seguretat». «La si-
tuació actual no sols posa en risc els nostres agents, sinó també els residents del barri», alerta el sindicat. «Necessitem més recursos i un suport constant de les autoritats municipals per revertir aquesta tendència d’inseguretat», conclou la Central Sindical Independent i de Funcionaris.
Cultura
Els concerts començaran cada dia a les 22 hores i duraran des d’avui fins al dia 10 d’agost
Redacció
Tot a punt perquè el grup barceloní, format per 10 dones, Balkan Paradise Orchestra doni el tret de sortida a la 49a edició del Festival Internacional de Música de Cambrils. Serà un concert gratuït al Port de Cambrils avui, a partir de les 22 hores, el mateix horari que la resta d’actuacions del certamen.
Aquesta edició del FIMC, organitzada directament per l’Ajuntament de Cambrils a través de la regidoria de Cultura portarà, des d’avui fins al 10 d’agost, una selecció d’onze artistes que oferiran una gran dosi de diversitat estilística i eclecticisme; amb una gran presència d’intèrprets femenines o de grups liderats per dones (més de la meitat); un pes important per la música d’autoria catalana i actuaci-
ons gratuïtes o a preus populars.
La direcció artística ha preparat una programació vari-
Edicte
El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària del 26/07/2024, va aprovar inicialment el text de l’Ordenança reguladora de la prestació patrimonial de caràcter públic no tributari pel servei públic de subministrament d’aigua potable i clavegueram del municipi de Cambrils. El que es fa públic de conformitat amb el disposat a l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local als efectes que els interessats, durant el termini de 30 dies, puguin examinar l’expedient i formular les al·legacions i suggeriments que considerin oportuns. En cas que no se’n presentin, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu.
Cambrils, a 29 de juliol de 2024
Alfredo Clúa Baldellou Alcalde de Cambrils
Alguns artistes, com és el cas d’Andrea Motis, ja han superat el 80% d’aforament
tis (7 d’agost), Las Karamba (6 d’agost) o els concerts gratuïts de Suasi (2 d’agost) i La Prenda Roja (3 d’agost).
ada estilísticament, que combina la cançó d’autor, el pop, el rock, el folk, ritmes llatins, el flamenc, el jazz i les músi-
La Policia Local d’Altafulla ja disposa d’un servei de grua propi
Serveis L’Ajuntament d’Altafulla ja compta des de fa dues setmanes d’una nova grua municipal, la primera que adquireix la Policia Local com a pròpia. Fins ara aquest servei estava externalitzat. La inversió per a la grua ha estat de 17.000 euros i es tracta de la principal novetat del cos policial. Redacció/Aj. Altafulla
ques del món, per arribar a un públic ampli i amb diferents inquietuds musicals. Ho farà amb noms com Rodrigo
Cuevas (8 d’agost), Gossos (9 d’agost), Los Mambo Jambo Archestra i Alice & the Wonders (10 d’agost), Andrea Mo-
La programació del festival combinarà espais d’aforament reduït com la Torre del Llimó, amb concerts populars que es faran al Port de Cambrils, al Parc del Nou Cambrils o a la plaça del Pòsit, al mateix temps que es recupera el Parc del Pescador, amb una traca final que tindrà lloc al Parc del Pinaret, com en els últims anys.
El festival també tindrà una part solidària. Els beneficis de la barra del bar dels tres concerts del Parc del Pinaret seran per l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer de la Costa Daurada que gestionarà directament el servei de begudes. Les entrades dels concerts de pagament estan a la venda a www.codetickets.com des de finals de maig. A hores d’ara, la venda funciona amb forta acceptació i alguns artistes han superat el 80% de l’aforament, com el cas d’Andrea Motis, o ja han esgotat les localitats de platea com el cas de Rodrigo Cuevas.
Priorat
Una vinya del celler Venus Universal va ajudar a frenar el foc
ACN/Redacció
Els Mossos d’Esquadra han detingut aquest dimecres a la Figuera un home de 22 anys com a presumpte autor d’un delicte d’incendi. En concret se’l considera responsable de l’incendi que va cremar entre aquest diumenge i dilluns al municipi i que va cremar 17,3 hectàrees, la majoria dins l’Espai Natural Protegit del Pas de l’Ase, segons dades dels Agents Rurals. Els mossos van fer tasques de control dels accessos durant les
tasques d’extinció i en un determinat moment van tenir coneixement que en una barraca pròxima al municipi i a la carretera T-730 hi havia restes d’una foguera d’algú que hi podria haver pernoctat. Amb aquesta informació els Agents Rurals van iniciar una investigació i després de parlar amb diversos testimonis van confirmar la identitat de la persona que habitualment pernoctava en aquest espai. L’home, al costat de la foguera, hi va abandonar una sèrie d’objectes entres embol-
La Policia de Salou, amb etiqueta ECO
Local La Policia Local de Salou ha incorporat un nou vehicle amb l’etiqueta ECO. Aquesta adhesiu és un distintiu atorgat per la DGT que reben tots aquells vehicles que compleixen certes condicions d’eficiència energètica. Redacció/Aj. Salou
calls i restes de llaunes d’aliments.
Una vinya talla l’incendi
El foc va afectar sobretot de zona forestal a l’Espai Natural Protegit del Pas de l’Ase, a prop del refugi Leandre Lerín. Davant aquesta complicada situació, el foc es va topar amb un dur contrincant i és que les vinyes de la finca del Guixar del celler Venus Universal van actuar de tallafoc i van ajudar a que l’incendi no s’estengués. Com a conseqüència, tal i com expliquen els responsables
del celler, la finca es va cremar. Des del celler apunten que esperen que ben aviat arribi la pluja per ajudar a recuperar, com més aviat millor, el terreny i les vinyes del Guixar. Venus Universal és un celler familiar situat a Montsant que treballa les vinyes des del 1999.
Diversos testimonis ubiquen l’home a la barraca on es va originar el foc
L’Ajuntament de Torredembarra repara la borera i replanta els arbres a la carretera de la Pobla
Obres Aquest mes de juliol s’han dut a terme obres de millora a la carretera de la Pobla de Montornès. Les actuacions han consistit en la reparació de la vorera, que es trobava malmesa a causa de les arrels dels arbres. Les arrels de les mèlies van créixer cap a dalt a causa del sistema de reg superficial utilitzat per a la gespa circumdant.
Oci Avui s’inaugura l’exposició Origen, amb obres de Joan Punyet Miró
Redacció
Mont-roig dona avui el tret de sortida a la 141a edició de la seva Fira. L’esdeveniment oferirà, tant als vilatans com als visitants una àmplia gamma d’activitats culturals, gastronòmiques i lúdiques per a totes les edats. El recinte firal, situat al carrer 1 d’Octubre, serà l’epicentre de l’esdeveniment, amb espais d’expositors, gastronomia i actuacions musicals.
Per aquesta primera jornada de fira, s’ha programat la inauguració de l’exposició Origen a l’Església Vella, que
comptarà amb les obres dels artistes Joan Punyet Miró i Marcel Aragonès Sabaté, acompanyades de fotografies de Marcel·la Aguiló Jordi. A la nit, i com a acte previ, el jovent té una cita a la piscina municipal amb la nit Piscina Jove. Demà s’obrirà oficialment el recinte firal. Serà a les 6 de la tarda i en ell es podran trobar paradetes d’alimentació i artesania, així com un espai gastronòmic amb foodtrucks i diverses actuacions musicals. A banda, la jornada arribarà carregada de propostes. A les 7 de la tarda, s’oferirà un tast de vins a càrrec de The
Wine Truck (activitat de pagament). A la mateixa hora, a la plaça Joan Miró començarà la cercavila amb l’espectacle La Vie en Douche que recorrerà els carrers del poble fins al recinte firal. Les activitats continuaran amb l’actuació musical de Pájaros Mojados al recinte firal. La piscina acollirà les tradicionals havaneres amb el grup Nova Olla Barrejada. El dia es tancarà amb el Làser Show al carrer Aureli M. Escarré, seguit d’una Festa Jove a la Pista d’Estiu amb el grup de versions Vizuri i el Dj Ada.
Dissabte, l’Associació Mont-
Aquest sistema de reg va provocar que les arrels aixequessin el paviment. En substitució, es replantaran dues unitats de la mateixa espècie, però amb un marc de plantació diferent. La nova distribució permetrà aconseguir una cobertura verda similar, però sense causar danys. El cost de les obres ha estat de 14.585,58 euros (IVA inclòs). Redacció
Art obrirà alguns dels seus tallers d’artistes al públic, d’11 a 1, al casc antic. A les 7 de la tarda, es repetirà el tast de
vins amb Sara Fernández al recinte firal. S’han programat diversos tornejos i activitats esportives al llarg de la jorna-
da i novament la música serà l’encarregada d’arrodonir la jornada amb l’Orquestra Girasol, l’actuació de Joan Tena i una discoteca mòbil.
Diumenge, darrera jornada de Fira, començarà amb la 38a Trobada Gegantera de Mont-roig, que es durà a terme a partir de dos quarts d’11 del matí. A les 7 de la tarda, tindrà lloc el V Concurs de Cuina de la Fira, una oportunitat per mostrar les habilitats culinàries amb productes locals. Mitja hora més tard, començarà el recorregut musical que la Xaranga Bandsonats farà pels carrers del poble i que donarà pas a l’actuació musical de Why Not. La jornada culminarà amb el Correfoc a les 9, a càrrec de la Colla de Diables de Vandellòs, i l’obra de teatre Poliamor a les 10 a la Pista d’Estiu.
Cultura Els actes duraran fins la nit del pròxim diumenge 4 d’agost
Redacció
Vila-seca encara la recta final de la seva Festa Major d’Estiu amb diversos actes que tindran lloc fins al pròxim diumenge 4 d’agost. Els espectacles familiars a la plaça d’Estudi continuen amb Super Powerwoman de la Cia, la Pantomima avui dia 1 d’agost i ReBVelada de Kali Teatre, demà dia 2. A la mateixa plaça s’hi duran a terme nits tematitzades a les 22.30 h, és el cas de la Nit de Rumba amb Arrels de Gràcia avui i la Nit d’Humor amb Vanessa Valeo demà. A més, cal destacar la
Nit Jove, organitzada a la Societat El Fènix, que tindrà lloc avui a partir de les 19 h, amb sessió de punxadiscos de música electrònica. Per altra banda, al Parc de la Riera hi actuarà Rafa Sánchez de la Unión, demà dia 2 a les 23 h. L’Espai Cubik tornarà a ser present al pati de l’Escola Sant Bernat Calvó durant avui, demà i dissabte i, fins al 4 d’agost, el jardí de la biblioteca estarà obert a partir de les 22 h per a gaudir de la Terrasseta d’Estiu, amb música i gastronomia. El dissabte 3, dia en què es commemora la Invenció del
Cós de Sant Esteve, Vila-seca es despertarà amb les matinades tronades pel Centre Històric, a les 12 hi haurà la missa major i ja a la tarda, es representarà el Ball de Sant Esteve a la plaça de l’Església Vella. A les 19 h hi haurà una actuació de Castells i a les 21.30 h, començarà la Troba-
Enoturisme
conductor la literatura.
El pròxim divendres 9 d’agost, la Denominació d’Origen Terra Alta serà l’encarregada de posar punt final a l’edició 2024 del cicle cultural Divendres Divins, que enguany ha tingut com a fil
La celebració tindrà lloc al monumental Poble Vell de Corbera d’Ebre, on els assistents podran gaudir dels textos de l’escriptor Andreu Carranza, natural de la Ribera d’Ebre, així com de l’actuació musical del cantautor Joan
Masdeu. Tot maridat amb els vins de la DO Terra Alta i, enguany, també amb l’acompanyament de les avellanes de la DOP Avellana de Reus.
La cita serà a partir de les 19.30 hores, quan arrencarà la visita a un dels espais més significatius de la Terra Alta,
Frutopia, fruita i verdura saborosa,
Al’estiu, no hi ha res que ens vingui més de gust que menjar i beure aliments refrescants, que ens hidratin i ens permetin recuperar-nos de la calor. La fruita i els sucs són l’opció ideal. Són saludables i, a més, estan boníssims. Quan anem pel carrer no sempre podem aturar-nos a preparar-nos una fruita per a menjar-nos-la. Ara bé, si ens la preparen en un comerç i ens la donen llesta per a endur-nos-la i menjar-la, aleshores sí
que ho tenim fàcil. Doncs aquest és un dels serveis de Frutopia.
Aquesta botiga de fruita i verdura prepara tota mena de sucs naturals i fruita per a emportar. La seva ubicació, just al davant del Campanar de Reus, la fa ideal per a refrescar-nos durant les passejades pel centre de la ciutat. A més, tots els seus productes sempre són de proximitat i de qualitat. I és que menjar sa i bo és més fàcil amb Frutopia. A. Ferran
da de Ball de Diables Tradicionals, amb cercavila des de la Societat el Fènix i posterior correfoc a la plaça de Voltes. El dia finalitzarà amb el gran ball de Festa Major al parc de la Riera amb l’orquestra Nueva Era.
L’últim dia de festa, el dia 4, començarà amb la Route
N-340 Vermut de Festa Major a les 12 h. A la tarda tindran lloc les Havaneres amb rom cremat i el grup Ultramar, Cercavila de Trabucaires a les 22 h i, per tancar la nit, Tabalada, Cercavila sense foc i Correfoc dels Històrics del Ball de Diables, que enguany celebren els seus 35 anys.
El Museu de Cambrils reobre el Molí de les Tres Eres
Cultura Aquesta setmana s’han reobert a la visita pública i en horari regular d’estiu dos dels espais patrimonials cambrilencs gestionats pel Museu d’Història de Cambrils. Es tracta de la seva seu principal al Molí de les Tres Eres i també de l’extensió de la Vil·la romana de La Llosa. D’aquesta manera, el Museu d’Història de Cambrils suma a l’oferta de turisme cultural d’aquest estiu dos dels espais més visitats, amb la voluntat de dinamitzar-los i ampliar la seva projecció. Aquestes visites s’afegeixen a la Torre del Port, que s’ha mantingut oberta. La recuperació de les visites individuals ha estat fruit de la finalització i adjudicació d’un contracte administratiu del Servei d’atenció al públic del Museu d’Història de Cambrils a l’empresa IBER. El contracte es va iniciar aquest dimarts 30 de juliol i finalitzarà el 30 de juny de 2026. Redacció
el Poble Vell i la seva església, símbols de la sagnant batalla de l’Ebre durant la Guerra Civil Espanyola.
La trobada amb la DO Terra Alta serà també la cloenda dels Divendres Divins d’enguany, un cicle promogut pels Departaments de Cultura i Acció Climàtica de la Generalitat, i que fa 9 anys que posa en valor els espais patrimonials de les comarques tarragonines, convertint-los en un nou atractiu turístic i cultural durant el període estival.
Futbol Els gols de Mario, Santi Guzmán i Pablo van donar l’avantatge als grana
Rafa J. Larrañaga
El Nàstic de Tarragona torna a guanyar en un partit de pretemporada. Dissabte passat va arribar la primera victòria en el matx d’estrena davant el Centre d’Esports Sabadell i ahir va arribar la segona contra l’equip de l’altra capital del Vallès Occidental, el Terrassa, per 0-3 —amb gols de Mario Rodríguez, Santi Guzmán i Pablo Fernández–. El partit va tornar a deixar bones sensacions pels homes de Dani Vidal en diferents aspectes del joc. A la porteria, Alberto Varo va tornar a vestir la samarreta grana per la porta gran. L’àliga de la Canonja va aturar un penal al minut 3 de joc. En defensa, tot i les importants baixes estivals de Nacho i Trigueros, aquest Nàstic de pretemporada con-
Oriol Subirats, Santi Guzmán i Arnau Sans van tornar a comptar amb minuts
tiradora tarragonina
Tir amb arc Divendres a les 10 h disputarà les eliminatòries dels dobles mixtes
Redacció
La tiradora Elia Canales va quedar ahir dimecres eliminada de la competició individual dels Jocs Olímpics de París 2024. Va caure de forma contundent als trenta-dosens de final, davant l’arquera britànica Megan Havers —que, amb 16 anys, és la competidora més jove el quadre de la modalitat. La del Club Tir amb Arc Constantí es va classificar en setzena posició, mentre que la britànica en quaranta-novena. Així que, en un inici, la tarragonina partia com a cla-
ra favorita. Canales, però, no va tenir el dia. A diferència de la seva rival, el nerviosisme li va fer passar una mala jugada i no va tenir precisió des d’un principi. Va caure eliminada en tres sets (6-0). En el primer, Havers es va imposar per 27 a 24; en el segon, per 25 a 24 i en el tercer i últim set per 28 a 27. Tot i haver caigut en aquesta competició individual, aquí no s’ha acabat l’experiència olímpica de Canales. La tarragonina també participarà en les eliminatòries dels dobles mixtes de tir amb arc, que es disputaran aquest mateix divendres a les 10 h.
L’apunt
Una samarreta visitant inspirada en la corona de llorer de l’escut
Uns dies després de presentar la samarreta local per a la pròxima tempo-
que el club encara no ha anunciat qui serà l’encarregat de substituir Sorigué. Óscar Sanz ha estat l’escollit per lluir la indumentària per primer cop, sent el protagonista del vídeo de presntació que s’ha publicat a les xarxes socials del
tinua partint des d’una gran solidesa defensiva. Ahir, van jugar els quatre centrals que hi ha a la plantilla. En general, tret d’alguna errada individual, tots ells van actuar d’una manera molt solvent. Pel que fa al vessant ofensiu, els grana van mostrar una gran eficàcia en els contraatacs. La velocitat en aquestes jugades van fer que els tarragonins obrissin la llauna a la primera de canvi amb un gol de Mario
Tir olímpic L’Ajuntament del Morell va habilitar una pantalla per seguir l’esportista
Rafa J. Larrañaga
Mar Molné es va quedar ahir amb la mel als llavis. Després de fer una gran actuació olímpica, la morellenca va acabar amb una meritòria quarta posició. La jove tiradora morellenca —de només 22 anys— va encertar 27 dels 35 plats, tot quedant per davant de l’altra tiradora espanyola classificada, Fátima Gálvez. Per tal de seguir la fita olímpica de Molné, un cop es va saber que competiria a la final, l’Ajuntament del Morell va habilitar una pantalla a
l’entrada del poliesportiu municipal. La final era en mala hora —a les 15.30 h.—, però això no va evitar que el poble del Tarragonès es bolqués amb la tiradora a distància. Cada plat encertat —i cada fallat per part de les contrincants— era motiu de celebració.
Tot i no aconseguir la medalla olímpica, l’alcalde del municipi, Eloi Calbet, va deixar clar que «per nosaltres, la Mar ja ha guanyat. L’hem vist créixer des de petitona i veure-la quedar-se a punt de fer un podi olímpic, ens fa
Rodríguez.
Una de les bones notícies que van deixar el partit de dissabte va ser els nois del planter. Ahir, doncs, van tornar a fer un bon paper. Subirats, pel lateral esquerre, va tenir una
segona part moguda amb un gran duel amb l’exgrana Robert Simón. Santi Guzmán va estrenar-se com a golejador en el seu segon matx com a grana. Arnau Sans també va comptar amb minuts.
Veïns i
«Hem d’estar més que orgullosos de la Mar. Per nosaltres, ja ha guanyat»
sentir molt i molt orgullosos». Quant al suport del poble, Calbet s’ha mostrat satisfet: «No era una bona hora, però tot i això, hem acabat omplint el hall del pavelló».
Editorial
Alguna cosa no funciona quan els representants laborals de la Guàrdia Urbana de Reus reclamen més efectius i equipaments perquè pugui fer correctament la seva feina. Aquesta podria ser una reclamació genèrica que segurament subscriurien molts cossos policíacs. El cas, però, és que la petició que el sindicat realitza per a Reus se centra en la problemàtica que planteja una zona molt concreta de la ciutat. A les ciutats de certa dimensió sempre hi ha alguna zona on a la policia ‘li costa’ més accedir i poder actuar amb normalitat. Però la situació a Mas Pellicer sembla que està derivant cap a un punt
de no retorn en què els principals perjudicats són aquells veïns que hi han quedat ‘atrapats’. Barris que s’han anat degradant, sigui en el vessant urbanístic o en el social, són espais propicis per la delinqüència i aquells veïns que poden, fugen a altres espais de la ciutat. Però no tothom pot fer-ho. Només actuacions globals que abastin des dels serveis socials, l’arquitectura o la seguretat, i amb molt d’esforç econòmic públic poden arribar a revertir la situació. Però les institucions, de vegades, tampoc no tenen la capacitat econòmica per a fer-ho. De tota manera, prioritzar la convivència, sempre és rendible a llarg termini.
«Catalunya ha estat feta amb el talent i la creativitat dels catalans i de tots aquells que han vingut a Catalunya i que, amb el seu treball, han volgut fer de Catalunya el país on creixin els seus fills.»
Sempre m’ha impressionat aquesta frase del discurs d’investidura d’un president de Catalunya. Crec que sintetitza a la perfecció la voluntat inclusiva del que ha estat el catalanisme social de tota la vida.
«Som un sol poble». Aquesta és la divisa que ha construït el país del que hem estat i estem, amb raó, tan orgullosos. Què crec que vol dir (al meu parer)? Que no hi ha catalans de primera o de segona, que no hi ha diferències ni exclusions en funció de la llengua, de l’origen, de la religió, etc.
En aquest sentit, vull destacar les paraules del president Tarradellas en tornar de l’exili: «quan els catalans i catalanes anem units som imparables, en canvi dividits i barallats perdem.
Dividir Catalunya entre ‘bons’ i ‘dolents’ és la ruïna del país. La unitat civil del poble de Catalunya és sagrada.»
Són paraules, repeteixo, de president. D’un magnífic president, com ho va ser Josep Tarradellas.
És el que sempre hem defensat els i les socialistes: no volem una política de fronts. Nosaltres sempre hem defensat una proposta transversal que busqui el prestigi i l’autoestima del país. Això és el que ara hem de recuperar entre tots i totes, sense exclusions ni vetos. I des del respecte a tots i cadascun dels quasi 8 milions de catalans i catalanes.
El que tenim molt clar és que no podem cometre l’error que, per exemple, ha comès el PP. Què creix el populis-
Isma Fraile
Secretari de comunicació del PSC del Camp de Tarragona
me i l’extrema dreta al conjunt d’Occident? Què fem? Solució (que han adoptat): apropiar-se i fer el discurs de l’extrema dreta. Gravíssim error polític: primer perquè naturalitzes els discursos de l’odi dels radicals hereus del feixisme i, segon, perquè per molt que vulguis exagerar sempre et quedaràs curt davant dels exabruptes de Vox o del senyor Alvise. I així li van les coses al senyor Feijoo... «No ens agrada fer un discurs de la desesperança perquè de la desesperança no en traíem absolutament res.» Això és el que va dir la meva admirada Manuela de Madre quan va defensar l’Estatut de Catalunya al Congrés. I tenia tota la raó. Segueixo amb les seves pròpies paraules: «la política està per resoldre problemes. I la millor manera de resoldre problemes és acordar solucions amb el suport més ampli possible». Una veritat com un temple. Aquest és el camí real que hem de recórrer, entre tots i totes, perquè no hi ha cap altre.
Compte amb els intents de deshumanitzar als adversaris polítics! (error que els socialistes no hem comès mai però que sembla que alguns obliden sistemàticament)
consens possible, entre els considerats com a diferents. Tercer, cadascú ha de respectar a l’altre. I aquí cal fer un esment especial. Es pot discrepar, no es pot estar d’acord amb una proposta concreta -només faltaria!-, però el que no es pot fer mai és insultar o amenaçar. Compte amb els intents de deshumanitzar als adversaris polítics! (error que els socialistes no hem comès mai però que sembla que alguns obliden sistemàticament). Aquesta és la via que ens porta al pedregar de l’enfrontament i que atien tots els radicals. Es pot ser molt dur però sempre des del respecte i aquest valor essencial democràtic no es pot perdre mai. En conseqüència, condemno els insults i les desqualificacions que aquests dies ataquen l’honorabilitat de militants d’ERC, com ho faria en el cas de qualsevol altre partit democràtic.
Tribuna
El passat 31 de desembre, Riudoms va acomiadar un lloc emblemàtic: la Ferreteria i Armeria Fornell, que durant més de cinquanta anys va ser molt més que un simple comerç. Aquest tancament no es va deure a la competència de grans superfícies, sinó a la decisió de Maria Dolors Fornell («la Fornell») i el seu marit, Pere Domingo («lo Pere Platxat»), de retirar-se després d’una vida de dedicació. La Ferreteria i Armeria Fornell era un centre de trobada on la comunitat se sentia a casa. Els clients no només compraven productes, sinó que també trobaven amistat i un tracte personalitzat. La Fornell es va distingir per la seva capacitat d’adaptació i per mantenir sempre el contacte humà, ajustant els preus per seguir competitiva sense perdre la qualitat del servei.
Lo Pere Platxat, a més d’ajudar a la botiga, treballava com a vigilant nocturn amb «la botifarra» (la porra) al Buffet d’Altafulla o a l’Estival Park de la Pineda, on ja l’estimaven com un més de la família. Durant el dia, dedicava temps al camp i estava al davant de l’Armeria quan convenia. Si quedaven un parell d’hores, descansava... i així, durant molts anys.
Els últims anys, el seu fill petit i la seva jove es van unir al negoci, ajudant-la a mantenir viva la flama del negoci familiar. El fill, al capdavant de la Secció de Crèdit de la Cooperativa del poble, i la jove, amb dos nens, Jordà i Roger, que la necessitaven, van comprendre la importància de continuar el llegat familiar d’una manera que s’adaptés a les seves vides. Van mantenir una de les seccions estrella de la Ferreteria i Armeria Fornell: la venda de productes pirotècnics. Tot i les dificultats burocràtiques que van impedir vendre aquests productes a la botiga, van trobar una manera de mantenir viva la tradició. Ara, a part de la caseta de venda de pirotècnia a Riudoms, en tenen d’altres per tota la província. És una manera de dir que «amb nosaltres no han pogut». Tot i que és puntual, ja que només tenen obert per Sant Joan, és un homenatge a que el negoci no va morir, i que el record de la Fornell perdurarà per sempre. Els clients recorden la Fornell per la seva generositat i confiança, oferint facilitats com el pagament a terminis i l’atenció personalitzada fins i tot en dies festius. Aquest enfocament va fer de la Ferreteria i Armeria Fornell un lloc insubstituïble, on el comerç era molt més que una simple transacció.
Els clients recorden la Fornell per la seva generositat i confiança, oferint facilitats com el pagament a terminis i l’atenció personalitzada fins i tot en dies festius
Per tant, vull reafirmar quelcom que considero essencial: primer, totes les posicions democràtiques són legitimes. Segon, s’han de cercar acords amplis i transversals, amb el màxim
Ara tenim l’oportunitat d’avançar, tots i totes junts, com un sol poble. Estic convençut que aplicant un programa de Govern progressista i potenciant les polítiques socials Catalunya serà capaç de superar tots els sostres de vidre que ens vulguin imposar. Tenint en compte sempre, que les comarques tarragonines hem de ser actors essencials en aquesta Catalunya social. Com van dir, i van demostrar els presidents Macià i Companys, hem de ser capaços d’avançar sense deixar cap català a la cuneta, abandonat a la seva dissort. Ara és, efectivament, l’hora. Fem-ho possible! Per Catalunya!
Amb gairebé 75 anys la Fornell va decidir jubilar-se, però no per pressió de les grans superfícies o per problemes de salut. Ho va fer perquè, senzillament, ja n’hi havia prou. «Per nosaltres dos, amb poca cosa en tenim prou. Amb la verdureta del mas i les pensionetes, se’n sobra», deia. Són gent de bon conformar, i ara que els seus fills ja tiren sols, la decisió es feia encara més evident.
La seva història és una lliçó de resiliència i adaptabilitat, i la seva empremta en la comunitat de Riudoms serà inesborrable. Gràcies a la Fornell i al ‘Platxadet’, la Ferreteria i Armeria Fornell serà recordada com un lloc on els valors humans eren la força que movia el negoci i la vida del poble.
Hi ha escoles verdes amb horts urbans i blaves que defensen els mars i els oceans, però on és l’escola catalana?
Arran de l’article de Gemma Ventura Ferrer ‘Què passa amb el magisteri?’ s’han tornat a sentir veus crítiques sobre l’educació del país i dels nostres mestres. L’article ha constatat la gravetat de la situació, la magnitud de la tragèdia, amb bones fonts i dades, però una altra vegada hem hagut de veure circular tòpics vells que només emboliquen la troca.
Considereu aquests casos:
•La Núria ha estudiat segon de Batxillerat científic en un institut del Baix Camp. Ha acabat amb un 8.39 de mitjana. Vol estudiar Enginyeria Mecànica a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha fet les Proves d’Aptitud Personal per entrar a magisteri (les PAP) i les ha aprovat. Les ha fet per si de cas. Sa mare és mestra i sa germana estudia magisteri. Ella encara no ho té clar. Sovint és difícil saber a què et vols dedicar quan tens divuit anys. Però no descarta algun dia la docència.
• La Nerea també ha estudiat segon de Batxillerat humanístic en un altre institut del Baix Camp. Ha acabat amb una mitjana de 8.42. Té molt clar que vol estudiar Magisteri a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha fet les PAP i les ha aprovat. Les ha preparat a una acadèmia privada mentre preparava les PAU i acabava el segon de Batxillerat.
• La Maria és una altra estudiant de segon de Batxillerat. Va suspendre les PAP dues vegades, tot i haver acabat el batxillerat amb una mitjana aprovada. Ella volia estudiar magisteri i no hi va poder entrar. No es podia pagar una universitat fora de Tarragona i ha hagut de cursar un cicle formatiu superior d’Educació Infantil. D’aquí a dos anys, aquesta titulació li permetrà l’accés al grau de magisteri i es retrobarà amb les seves companyes que ja faran tercer curs. Està prou contenta. Ha hagut de triar el camí més llarg, però ara mentre parlem envoltades de nens a l’esplai d’estiu, em diu que se sent més preparada després dels dos anys del cicle formatiu. Ha après moltes coses que les seves companyes que entraven al grau directament del Batxillerat no sabien. La Núria, la Nerea i la Maria seran les mestres del demà. No és casualitat que siguin dones però ja en parlarem en un altre article. Qualsevol estudiant es troba amb aquesta edat i fins i tot una mica abans amb el dilema d’escollir què estudiarà en un futur. A la Núria i a la Nerea les proves els han semblat fàcils. Han obtingut una bona nota al Batxillerat. A la Maria, no. Es va treure el Batxillerat amb certes dificultats i ha acabat aprovant amb un 5 i amb alguna matèria suspesa. Les dades diuen que dels aspirants a mestres un 40 % suspèn les PAP. Les proves no són difícils. Es tracta de corregir faltes d’ortografia i de resoldre problemes, la majoria de càlculs mentals i sense calculadora. Anem a l’arrel del problema.
Si es tracta de buscar culpables ens hauríem de preguntar, en primer lloc, qui s’ha carregat l’educació pública del nostre país i com l’ha desballestat canviant currículums, fent treball per projectes, demonitzant els continguts i convertint l’escola en una mena d’escola bressol o pàrquing de canalla. Tot sense buscar el consens de la comunitat educativa. En vaig parlar fa un temps aquí i ja vaig rebre les crítiques de directores de llars d’infants i altres col·lectius.
Fa vint anys que treballo com a docent a la pública. A l’escola i a l’Institut ja no s’hi va a aprendre. Ja no s’adquireixen coneixements sinó competències. S’hi va per arribar a ser un ciutadà competent o incompetent, segons unes competències que marca l’OCDE. “No cal que facis això, perquè ho fa la calculadora.” “No cal que
Tribuna
Meritxell Blay
Professora de Batxillerat de Llatí i Grec
Membre de la direcció d’Alhora
estudiïs música si no has de ser músic.” Ho deia l’antiga mà dreta del conseller Cambray, Núria Mora, la secretària de transformació educativa, que va aprofitar el daltabaix de l’informe PISA per desaparèixer del mapa. Precisament el que es demana ara a les PAP és fer càlculs sense calculadora, quan el càlcul mental ja gairebé no es treballa a l’ESO. Després de tants anys sense comptar de cap i de gairebé sense pensar, perquè als alumnes durant l’ESO se’ls ha fet menystenir aquest procediment, és normal que s’hagin de fer unes proves per tornar a fomentar el càlcul mental. El mateix passa amb les faltes d’ortografia. Tots som responsables de les faltes que fan els nostres alumnes. I tots els professors i mestres, sigui quina sigui la nostra especialitat —música, grec, educació física, robòtica o matemàtiques—, hem de ser professors de llengua. A totes les proves escrites s’haurien de penalitzar les faltes. Independentment de què vagi la prova. A la nova selectivitat de matemàtiques, més competencial, els alumnes es perden perquè l’enunciat del problema és massa llarg.
Estaria bé que hi hagués més demanda per entrar a Magisteri o Filologia Catalana. Llavors la nota de tall pujaria. Però aquesta responsabilitat no es pot deixar en mans només dels bons alumnes. Catalunya, sempre pionera en tota mena d’experiments educatius, pretenia amb aquestes proves PAP fer que els futurs mestres milloressin el seu raonament matemàtic i lingüístic. Però no ha anat així. Les PAP són un pegat per entrar a les universitats públiques, un sine qua non que han hagut de posar per arreglar els que ells mateixos van espatllar. A les universitats privades, però, el panorama és diferent.
Raonar i pensar críticament són dues capacitats que s’haurien d’haver adquirit a l’ESO. I els alumnes aproven sense tenir-les
Als graus privats es flexibilitzaran els criteris d’admissió i les PAP es podran aprovar durant el primer curs. Això vol dir que qui no aprovi les PAP o qui, simplement no s’hi vulgui presentar, però es pugui pagar una universitat privada, no li caldrà fer les proves. Això vol dir que als graus de les nostres universitats privades hi van els pitjors dels nostres mestres del demà? Segons un article de l’Ara, cito textualment “existeixen altres mètodes per assegurar la qualitat dels graduats dels estudis d’educació més enllà d’aquestes proves que mereixen ser explorats”. És veritablement així? Han de ser les PAP un requisit dels estudis d’educació?
Dutxes a les platges
Sr Batlle, m’agrada molt la zona de la platja del Miracle que ha fet per als gossos, però la meva pregunta és: Els ciutadants tenim dret a dutxes i rentar peus també? Perquè a la mateixa platja però al costat del port esportiu, estem sense aigua tot el que portem d’estiu. Tant costa empalmar un tub a les canonades, perqué els tubs estan a la vista ? Moltes gracies
Almudena Correa Veïna del barri del Port Tarragona
La Tarragona de antes
El problema és la comprensió lectora Raonar i pensar críticament són dues capacitats que s’haurien d’haver adquirit a l’ESO. I els alumnes aproven sense tenir-les. No és problema de ciències o lletres, com també suggeria l’article mencionat. El raonament per resoldre una equació i conjugar un verb és el mateix. El llenguatge matemàtic i lògic utilitza el mateix procediment neuronal que la sintaxi. Si l’estudiant ha fet un bon batxillerat, farà les PAP correctament sense cap dificultat. Si l’estudiant ha anat passant la seva educació secundària com ha pogut, suspenent matèries i arribant amb els coneixements mínims, com ho fan més del 40 % dels nostres alumnes, la cosa es complica i molt. Un alumne bo ho és sigui de lletres o de ciències. Tots els professors i mestres que som a les juntes d’avaluació quan posem les notes sabem com es regala l’ESO. Com els ‘ajudem’ a tirar endavant amb la complicitat del departament d’educació i d’una normativa, per dir-ho suaument, que permet avaluar la maduresa de l’alumne fent que passi de curs amb matèries suspeses.
Un altre problema que destaca l’article, citant l’exconsellera Rigau, és la nota de tall. La nota de tall per entrar a la universitat, així com les famoses ponderacions que tant preocupen als estudiants i als pares, és un criteri d’ordenació. Citant la coordinadora de les PAU Pilar Gómez, “des del punt de vista acadèmic és, al meu entendre, un error vincular la qualitat en l’opció d’accés i, per tant, en la tria d’estudiants i d’estudis, només als casos de concurrència competitiva: tots els estudis universitaris tenen la seva dificultat intrínseca, requereixen unes determinades aptituds, uns coneixements específics mínims, recomanen certes habilitats…, i tot això té molt poc a veure amb la temuda nota de tall, que malauradament és només una raó entre oferta i demanda”.
Des de la UVic també fa anys que demanen que es faci “un debat en profunditat sobre l’oportunitat de les PAP”. Un debat improbable, quan Universitats i Educació estan dividits en departaments separats. Un debat estèril, quan es prenen decisions sense consens i sense escoltar la comunitat educativa. I un debat parcial, perquè s’ha d’abordar la deriva educativa com un problema estructural de gran abast, i demanar responsabilitats. No podem normalitzar aquests resultats desastrosos.
Hi ha més culpables. I hi són des de l’inici de l’escolarització fins al final. Quin paper té la universitat en aquest procés? Quins continguts aprenen els mestres al grau de magisteri? Es fan especialitats? O només s’estudia com ensenyar? Com s’avaluen les pràctiques d’aquests nous mestres? Qui té el valor de suspendre un mestre en pràctiques? On és la inspecció? És normal que els mestres baixin continguts d’Instagram?
Ens cal una Escola Superior de Magisteri, per especialitzar-se i aprofundir en matemàtiques, pensament crític, gestió i direcció. I també sociolingüística i llengua catalana (vocabulari, sintaxi, pragmàtica de la llengua i etcètera, però també fonètica, literaura i cultura)
En general: ens cal més exigència Perquè el paper d’un mestre va més enllà del que actualment es proposa. Necessitem uns mestres compromesos amb el país, com ho eren els de l’escola en català dels anys vuitanta. I per comprometre’s, cal respecte admiració i profund coneixement de la teva llengua. Bé que departament d’educació del nostre país dona unes directrius ideològiques sobre el feminisme i l’ecologia, per què no hauria també de tenir unes directrius ideològiques respecte a llengua i nació en el seu currículum? Prestigiar la professió vol dir incentivar-ne l’excel·lència, amb salaris i objectius, amb diferenciacions entre qui ofereix més qualitat i millor treball, i també amb més formació i més exigència. Ens calen idees clares són el paper del mestre i de l’escola catalana del futur, perquè ara d’escola catalana, no n’hi ha. Hi ha escoles verdes amb horts urbans i blaves que defensen els mars i els oceans, però on és l’escola catalana?
En tono nostálgico giró nuestra tertulia de ayer. El edificio del Hostal de Sol, ubicado en el passeig de Sant Antoni, era derribado en 2010, después de más de 30 años de abandono y litigios. Pocos se acuerdan ya de aquello. Pero lo que reivindicamos ahora es que se cumpla lo que en su día dijeron desde el ayuntamiento. Proyectaban hacer un mirador-jardin público que se uniera a la pérgola existente, que en aquel entonces estaba llena de flores y ahora totalmente abandonada. También decían de rehabilitar la Ciudad Jardín y conectar ambas zonas mediante rampas ajardinadas, haciendo un acceso directo a la playa el Miracle. Qué bonito suena. Pero como siempre ocurre en Tarragona, los proyectos se quedan en los cajones hasta pudrirse.
Tener en la memoria proyectos que no se han hecho, hacen que nuestra aversión a los que hacen política, esté siempre latente. Eso es lo que tenemos. A ver si logramos mejorar. María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Necrològiques
Tarragona
Emilio Hernandez Cadenas.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Reus
Anik Betuel.
Ha mort als 76 anys.
Carmen Buzón Jiménez.
Ha mort als 78 anys.
Sebastian Peña Ruiz.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Valls
Adrian Bernad Muñoz.
Ha mort als 38 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Ex regidor de l’Ajuntament
L’Alcalde i la Corporació Municipal expressen el seu dol
Vila-seca, 1 d’agost de 2024
L’exregidora de Salou Montse Porter mor després de caure des del balcó de casa seva
Obituari L’exregidora de l’Ajuntament de Salou, Montse Porter va morir aquest dimecres, 31 de juliol, en precipitar-se des del balcó del seu habitatge, ubicat a la Via Augusta de Salou, segons va publicar durant la jornada d’ahir el Diari de Tarragona. Porter va entrar per primer cop al govern municipal l’any 1999 amb el partit
Formació Unitat per Salou (FUPS) i va treballar durant tres mandats al consistori municipal fins a retirar-se de la primera línia política l’any 2011. És especialment recordada per la seva tasca com a regidora de Medi Ambient. Porter tenia 60 anys i, segons va detallar ahir el Diari de Tarragona, el seu estat de salut era delicat. Redacció
Busquen una jove de 19 anys desapareguda el 26 de juliol a Vila-seca
Policial Jenifer González Pinilla va desaparéixer el passat 26 de juliol a Vilaseca. Segons comunica la família, la jove va sortir a donar una volta, però no va tornar a casa. Des de la plataforma SOS Desaparecidos s’ha difós una fotografia seva per tal d’intentar localitzar-la. La noia té 19 anys i medeix 1,60 metres. Es de comple-
xió prima, porta el cabell de color taronja, ulls marrons i ulleres negres. En el moment de la desaparició portava un top negre i unes malles negres. En cas de tenir alguna informació, l’Associació SOS Desaparecidos apunta que es pot comunicar a través dels telèfons 649 952 957, al 644 712 806 o bé trucant al 112. Redacció
Cartell de la desaparició de la jove. SOS Desaparecidos
Avui felicita als que es diuen: Alfons-Maria, Feliu, Fe, Esperança i Caritat.
21/03 al 19/04
No facis cas a les paraules de tercers sobre assumptes de família. La parella es mostrarà necessitada del teu afecte. Mostra’t més afectiu.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Estarás més sensible del normal i això et pot aportar un cert grau de depressió. No t’aïllis i busca gent llocs divertits dinàmics. Aprofita la ratxa.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Jornada per a aprofitar tot el que es relacioni amb viatges. En un d’ells et trobaràs amb un vell amic. Se solucionaran assumptes de diners.
20/04 al 20/05
Els millors consells t’arribaran de persones del sexe oposat. És bon moment per a fer canvis a casa. Si viatges ves amb compte.
23/08 al 22/09 VERGE
Et plantejaràs seriosos canvis des del punt de vista emocional. Tots els teus dubtes s’aclariran immediatament gràcies a unes sorpreses.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Bon moment per a arreglar assumptes comercials dels quals podràs treure avantatges. Socis i collaboradors estaran de la teva part.
21/05 al 20/06 BESSONS
El dinamisme que es desprendrà de tu contagiarà als altres obtenint bons resultats. Fins tot l’atzar t’acompanyarà. La passió ronda a prop.
BALANÇA
23/09 al 22/10
L’ambient que t’envoltarà serà molt expansiu. El teu intercanvi emocional amb els pròxims serà profund sincer. Fort magnetisme.
20/01 al 18/02 AQUARI
Polèmiques en el teu entorn a les quals no hauràs de donar importància per a no trobar-te enfrontaments. Avui es facilitaran aventures.
21/06 al 22/07
Situacions molt benèfiques a les quals has d’estar atent per a no perdre les oportunitats. Para esment als missatges. És un dia d’avanç.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Despeses per sobre de l’esperat però que aportaran beneficis situacions avantatjoses. En la llar es passaran els millors moments.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Ull amb el que comentes davant els altres sobre la vida particular. Pots arribar a dir coses que no són del tot veritat, mesura les paraules.
TARRAGONA:
Domingo Saigi, Pere. Rambla Nova, 54. Telèfon 977 228 120. Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Freixas Bazaco, Maria. Camí de Riudoms, 14. Telèfon 977 311 359.
SALOU:
LLOGO HORTS 60m2. Tancats i reg automàtic. Carretera Misericòrdia. Tel: 600.235.572
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
CARPINTERO, EBANISTA. Puertas, cocinas, armarios y reparaciones. Tel. 623.387.479
678.086.847 Entra al WhatsApp y verás la información... Segur-Torredembarra. Particular.
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
CARLOS SENIOR. MASAJE. Tel:
08:30 La comarcal estiu
09:00 Viure des de l’essència
09:30 Activa’t
10:00 Nex estiu
11:00 Rocket talent fest
11:30 La comarcal estiu
12:00 Caminant per catalunya
12:30 Viure des de l’essència
13:00 Rocket talent fest
13:30 La comarcal estiu
14:00 Notícies migdia
14:30 Viure des de l’essència
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 La comarcal estiu
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Rocket talent fest
17:00 Notícies migdia (r)
17:30 Viure des de l’essència
18:00 Aventurístic
18:30 Converses connecticat
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies migdia (r)
20:30 Parlar sol
21:00 Notícies migdia (r)
21:30 Aventurístic
22:00 Notícies migdia (r)
22:30 Nex estiu
23:30 Parlar sol CANAL REUS TV
El temps
12.00 De Sol a Sol 12.30 Viure des de l’essència
13.00 Rocket Talent Fest
13.30 En Calces d’Estiu
14.00 Notícies 12
14.30 En Calces d’Estiu
15.00 Rocket Talent Fest
15.30 Viure des de l’essència
16.00 Notícies 12
16.30 En Calces d’Estiu
17.00 Rocket Talent Fest
17.30 Viure des de l’essència
18.00 Aventurístic
18.30 Converses Connecticat
19.00 NEX Estiu
20.00 Notícies 12
20.30 Converses Connecticat
21.00 NOMAD
21.30 Aventurístic
22.00 Notícies 12
20.30 Converses Connecticat
21.00 Cal Nomad
21.30 Aventurístic
22.00 Notícies 12
22.30 Converses Connecticat
23.00 Cal Nomad
23.30 Aventurístic
00.00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Conjunt de papers, especialment esbarriats, inútils. Rovell d’ou. 2. Preparés el camí. Pentinar la terra. 3. Propi del camp. Torn de sol a sol. 4. Fons de la llar. Creu tots els manaments. Posen fi a la sèrie. 5. Terrorífica. La meitat dels oceans. 6. La primera. Una secció incompleta d’Scotland Yard. Final de festa explosiu. 7. Figura inscrit a l’acta. De color terrós. 8. Calma la set. Eina. Una de por. 9. Les quatre estacions. Escollit. Parella gemegaire. 10. Covador. De tothom és conegut. 11. Contracció del piramidal. Despatxos que estan com un ou. Es pot perdre per culpa d’un esforç. 12. Encara es valora la més pura verge, en principi. Únicament els sacrílegs s’atreveixen a violar-lo. VERTICALS: 1. Una aturada. Il·lumina el camí. 2. Ella no pot remenar la cua. Blanquet amb grans orelles. 3. Dóna categoria al boxador. Mandra del dormilega. Al peu de la lletra. 4. Trencant el tòt d’un càntir. Anuncia tot un senyor. 5. Cap de rap. Antics peninsulars. Cosa de poca consistència. 6. Apuges. El nostre planeta. 7. Romanes de Malta. Allargament d’una síl·laba breu. Al mig de Falset. 8. Concretar el dia. Dosi del cafeïnoman. 9. Escaiola. Gran via de sang. Es repeteix amb goig. 10. Els inicis de l’erupció. Caci de forma il·legal. Cafè per a tothom. 11. Adobar peix per conservar-lo. Classe. 12. Guarniments dels cavalls de guerra. Adjectiu insubstancial.
Màxima Mínima Estat del cel
34º 24º
Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Guillen Lacue, Núria Joana. Av.Verge de Montserrat, 6-8 . Telèfon 977 364 512.
VALLS:
Granell Vivo, Jose Carlos. Av. del Fornàs, 16. Telèfon 977 092 435.
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia. Margalló, 13. Telèfon 977 009 688.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà serè. Amb tot, apareixeran alguns núvols d’evolució diürna i alguna nuvolada al Pirineu i Prepirineu, sobretot al sector oriental, així com a punts de l’interior del quadrant nord-est. Independentment, hi haurà alguns intervals de núvols baixos als dos extrems del país a l’inici del dia i al litoral sud al final de la jornada.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant, o localment pujarà de forma lleugera, amb valors mínims que rondaran entre els 20 i 25 ºC a molts punts del territori. La màxima serà lleugerament més baixa en general.
PINTOR / PARQUET. Tel: 642.094.115
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
SE BUSCA MASAJISTA ERÓTICA para Torreforta. 602.020.867
CHICO BUSCA TRABAJO en campo o cualquier área disponible. Tel: 624.312.559
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total... Tel: 692.780.087
JUAN. MASAJE MUSCULAR para chicos. WhatsApp 613.361.001
MASAJES RELAJANTES 24h. Tarragona ciudad. Tel: 631.695.107
MASAJISTA PARTICULAR. Bienestar... Tel: 641.492.358
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
Apoc a poc, però sense pausa, Vila-seca –i, més concretament, el seu Castellva escalant posicions en el circuit expositiu d’art contemporani al Camp de Tarragona i, per extensió, de tot el que queda fora de Barcelona.
Aquest mateix dimecres s’hi ha inaugurat una nova exposició que conviurà amb la que ja està en marxa des del passat mes de juliol (una retrospectiva del vilaplanenc Salvador Juanpere). Des d’aquesta mateixa setmana, l’obra escultòrica de Juanpere compartirà instal·lacions amb les pintures de Dolors Molas, artista vila-secana que l’any 1988 inaugurava la seva primera exposició –curiosament, també a Vila-seca– i que ara hi torna amb una obra que ha madurat al mateix ritme que la seva autora.
Molas exposa Sismografies a l’Espai Kies del Castell. Es
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Exposicions La Sala Kies del Castell vila-secà s’estrena com a nou espai expositiu amb la sèrie de pintures agrupades sota el títol de ‘Sismografies’, obra l’artista vila-secana Dolors Molas
tracta d’un conjunt de pintures que, en paraules de la mateixa autora, «tenen aquest títol perquè és una paraula amb un fort calat metafòric, amb una connotació de moviment que m’interessa molt».
«Igual que les sismografies són el dibuix d’un moviment, quan s’elabora un quadre l’artista també treballa per equilibrar moviments, les forces que venen de molt endins, els contraris, afirmació i negació», explicava. També són
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
importants, detallava, els conceptes d’esquerdes, escletxes i forats, com a punt de partida i de trencament. En la presentació, Molas també va aprofitar per convidar l’espectador a «mirar l’obra d’una manera poètica, llegint-la d’una manera intuïtiva, allunyada de la mirada pràctica que fem com quan, per exemple, mirem el rellotge».
En la inauguració al Castell de Vila-seca, l’artista va estar acompanyada del comissari de l’exposició, Àngel Pomerol, i de l’historiador d’art Manolo Allué. Exercint d’amfitriona hi va ser la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca, Manuela
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Marta Gutiérrez [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Moya, la qual va explicar que aquesta és la novena exposició d’art que acull el Castell, des que l’any 2020 va iniciar el seu recorregut expositiu de la mà de la Fundació Vila Casas, amb la qual l’Ajuntament va establir un conveni de col·laboració.
En esmentar aquest conveni, Manuela Moya va aprofitar la seva intervenció per recordar amb afecte la figura d’Àlex Susanna, director artístic de la Fundació Vila Casas, que va morir el passat 27 de juliol i que mantenia una relació estreta amb Vila-seca, tant en la seva faceta de director d’art de la Fundació com en el seu vessant d’escriptor, ja que
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
El que es veu i el que no
L’artista convida l’espectador a observar l’obra amb una mirada poètica, intuïtiva
era habitual que presentés les seves novetats editorials en el Sant Jordi vila-secà.
Sismografies es podrà visitar fins al 3 de novembre al Castell de Vilaseca. L’horari d’estiu de l’exposició (fins al 15 de setembre) és de dimarts a diumenge i festius, de 10 a 14 h i de 17 a 21 h.
Neteja
Tarragona multa la Generalitat per la plaga de rates a quatre blocs de Campclar
Rescaten una persona que havia caigut des del Pont Penjant al riu Ebre a Amposta Successos
Policial
Pillats ‘in fraganti’ quan intentaven obrir un pis a Tarragona amb una radiografia