Esports 19
El camp de rugby de l’Anella Mediterrània viu un partit femení de seleccions d’alt nivell
Castells 6 i 7
La diada del primer diumenge de Santa Tecla deixa bon resultat per la Jove i incerteses per a Verds, Vella i Xiquets
Opinió 21 Lluís Badia. Diners públics (I): «Ens hem acostumat als grans ‘discursos’ i poc a la concreció específica d’aquests»
natural
Els productors parlen de ‘tempesta perfecta’ en una temporada d’extrema anomalia i excepcionalitat
La DO Montsant constata que a banda del descens en la producció també s’està reduint el consum de vi
Santa Tecla 4 i 5
Aquest diumenge també es va poder veure per segona vegada una mostra de bestiari singular de foc infantil
Es descarta que el pàrquing de l’Alcalde Joan Bertran pugui col·lapsar Reus
Els veïns canvien de junta i d’administrador i les obres de l’aparcament clausurat no costaran el que estava previst 9
L’Ajuntament destina 150.000 euros a millorar tres parcs infantils Tarragona 2
Dues empreses opten a redactar el projecte de l’espai Cal·lipolis a la Pineda Vila-seca 8
euros
Equipaments Les obres a la plaça Verdaguer es faran un cop finalitzi Santa Tecla
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha invertit 150.000 euros per a la millora de tres parcs in fantils de la ciutat. Durant aquests dies, ja s’han iniciat els treballs per a la renovació de l’àrea de jocs de la plaça General Domènech Batet i Mestres, a la zona de Torres
Jordi, i per a l’ampliació del parc lúdic que hi ha a la plaça Salvadó Urpí, ubicat al centre. També s’engrandirà el que hi ha a la plaça Verdaguer. En aquest cas, però, caldrà espe rar fins a finals de setembre, ja que no es vol interferir en els actes de Santa Tecla que se celebraran en aquest espai, en el qual s’ha instal·lat la Te
clatapa per a aquests dies de festa major. «Aquestes tres interven cions tenen com a objectiu poder oferir millors espais de joc als infants de la ciutat», afirma el conseller d’Espais Públics, Guillermo García. D’altra banda, l’edil destaca que en els tres casos «s’in clouen propostes inclusives
Han iniciat els treballs a les places Salvadó
Urpí i Domènech
Batet i Mestres
perquè independentment de les capacitats dels nens i ne nes puguin gaudir de l’àrea de jocs tots plegats». En el cas de
la plaça Salvadó i Urpí, s’am pliarà uns 225 metres qua drats la superfície actual, que és de 1.500. Segons s’exposa en el projecte, s’hi instal·larà una estructura multijoc amb capacitat per a 35 usuaris, amb la majoria dels elements «a cota zero per fomentar la jugabilitat inclusiva».
També s’ha previst un altre espai amb rampes d’accés per a usuaris de capacitats diverses que permetin el pas de cadires de rodes i camina dors, i passamans per facilitar els moviments. Igualment, es col·locaran molles individuals inclusives, amb suports addi cionals per millorar la segu retat dels infants. Els treballs s’han adjudicat a l’empresa
Benito Urban SLU per un im port de 71.255,81 euros (IVA inclòs), mentre que la compa nyia Juegos Kompan SA s’en carregarà d’ampliar el parc infantil de la plaça Verdaguer —per 60.984 euros—.
Superfície de cautxú
La nova zona que es crearà en aquest punt ocuparà uns 120 metres quadrats. També comptarà amb una estruc tura multijoc per a 27 usua ris i molles inclusives. Tant aquesta àrea com en la que es farà a Salvadó i Urpí, tindran superfície de cautxú. Respec te a l’actuació que es durà a terme a la plaça Domènech
Batet i Mestres, els treballs s’han adjudicat a Happylu dic Playground and Urban Equipment SL per 18.099 euros. Se substituiran els ele ments que hi ha a la zona de jocs que queda a tocar de l’en trada de l’Escola El Serrallo, canviant les molles existents per unes aptes per a l’ús de nens amb capacitats diverses.
Tarragona i Reus acolliran la novena edició del Psicurt
Cultura Durant el mes vinent se celebrarà la novena edició del Festival Psicurt, organitzat pel Col· legi Oficial de Psicologia de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i l’Ajuntament de Reus, que inclou diverses ac tivitats paral·leles del dime cres 2 d’octubre fins al di marts 15 d’octubre. Aquest festival de curtmetratges sobre salut mental es conso lida un any més i, enguany, es presentaran 25 curtme tratges que concursaran a la Secció Oficial del Psicurt 2024, triats entre els 345 re buts, 47 més que en l’edició anterior. La inauguració del festival es farà el 10 d’octu bre a l’Antiga Audiència de Tarragona i la cloenda, el dia 13 al Teatre Bartrina de Reus. La pel·lícula inaugural serà Chinas, d’Arantxa Eche varria. Redacció
Es restableix de nou el trànsit al passeig Torroja
Mobilitat Divendres es va reobrir al trànsit el pas seig Torroja, un cop finalit zades les obres de renovació i nou traçat de les canona des fetes aquest estiu. Tot i que avui es faran talls par cials per acabar de repintar totes les senyalitzacions, ja s’hi pot circular. Així mateix, els autobusos afectats han restablert els seus recorre guts habituals. Redacció
Cultura El consistori vol atreure visitants de la ciutat amb visites guiades nocturnes als espais
Tarragona ha exhibit poten cial històric durant la Nit del Patrimoni, aquest cap de set mana, coincidint amb l’inici de les festes de Santa Tecla. El programa inclou accés gra tuït als monuments durant tot el dia, si bé el gruix d’acti vitats es concentra al vespre i a la nit. Molts dels visitants de primera hora són de fora vila, que aprofiten la inici ativa per visitar la torre del Pretori, el circ romà, l’amfite atre, el passeig arqueològic i les muralles. La voluntat del consistori és atreure tarrago nins que vulguin redescobrir el patrimoni local en el marc de Santa Tecla. «A la nit, el que ens trobem són visitants de Tarragona que aprofiten que tomben per la ciutat per entrar als monuments que es tan oberts», va indicar a l’ACN Nacho García, conseller de Patrimoni.
La Nit del Patrimoni és una iniciativa que se celebra de forma simultània en quinze ciutats de l’estat espanyol que ostenten el títol de pa trimoni de la humanitat. En el cas de Tarragona, la cita sempre coincideix amb l’inici
de les festes de Santa Tecla i es combinen amb la gernació de persones que gaudeixen de les activitats que es repar teixen arreu de la ciutat. Com és habitual, la proposta obre les portes de la torre del Pre tori, el circ romà, l’amfiteatre,
el passeig arqueològic i les muralles de forma gratuïta durant tot el dia. El conseller de Patrimoni, Nacho García, va fer una crida per veure aquests espais de nit, en un ambient diferent del que nor malment es poden visitar.
De fet, al matí bona part dels visitants del circ romà de Tarragona van ser de fora vila. És el cas de l’Óscar Muñoz i la seva família, qui va venir des de la Rioja per visitar els mo numents que els van quedar pendents l’últim cop que van
venir a la ciutat. «Vam veure l’amfiteatre i ens va encantar, avui hem tornat per veure el circ romà», va apuntar. La possibilitat de visitar el patri moni sense pagar entrada és un dels altres al·licients que han destacat altres turistes,
Nacho García: «És una oportunitat única per veure el patrimoni de la ciutat»
com en Guillermo Giménez de l’Hospitalet de Llobregat o la Dolors López d’Alacant. «És una oportunitat única per veure el patrimoni de Tarra gona», va destacar López.
Dansa a l’amfiteatre
Més matiners van ser en Jau me i la Meri, dos tarragonins que van aprofitar per veure el circ romà a primera hora, abans de marxar de viatge aquesta tarda. Malgrat que el programa de la Nit del Pa trimoni concentra el gruix d’activitats al vespre i a la nit, al matí també es van organit zar propostes per donar a co nèixer diferents espais. Així, es va representar l’espectacle S’Albufera ft Laia Malo en dos passis al parc de l’amfiteatre, una performance on la músi ca electrònica i la dansa s’han donat la mà envoltades d’un espai històric.
Aprofitar Santa Tecla
El perfil de visitant local és el que l’Ajuntament de Tarrago na vol potenciar en el marc de la Nit del Patrimoni. El conse ller va destacar que la inicia tiva permet promoure el co neixement dels monuments romans al conjunt de la ciu tadania, en un moment en què coincideix que la ciutat es troba immersa en les festes de Santa Tecla. Així, va apuntar que mentre que el públic no resident prefereix visitar els espais de dia, els tarragonins opten per fer ho de nit.
Festes L’element tarragoní va celebrar l’efemèride amb quatre bèsties convidades
L’any 2019, Tarragona va viu re el naixement del Griu Petit. Per donar li la benvinguda, es va celebrar una Mostra de Bestiari Singular de Foc —adulta i infantil—, que va comptar amb la presència de diferents bèsties d’arreu del país. Ahir, va tenir lloc la se gona edició d’aquest correfoc amb motiu del cinquè aniver sari de la rèplica en miniatura
del Griu, element impulsat per l’Associació de Veïns Vall de l’Arrabassada i Músics.
L’element festiu tarragoní, juntament amb quatre colles convidades, van lluir se pels carrers de la ciutat amb les es purnes dels seus petards. De fet, durant el cap de setmana van tenir lloc dos correfocs. Dissabte, va ser el torn dels grans amb la commemora ció dels 10 anys de l’entrada del Griu al Seguici Popular de
Tarragona. Ahir, van agafar les regnes de la festa els més petits, que van demostrar que ells també saben petar-ho
Una jornada molt familiar Moltes famílies s’acostaven a la plaça de la Font minuts abans de l’inici del correfoc per conèixer les bèsties con vidades i fer se fotos amb elles. La tranquil·litat que hi havia durant instants previs es trencava amb la primera
encesa de la tarda. El Drac Pe tit de Badalona, el Drac Petit dels Monjos, el Drac Petit de Montblanc i el Drac Petit de Valls feien gala dels seus balls mentre ruixaven de foc un públic molt entregat. Amb les primeres espur nes, i sobretot amb els espe tecs dels petards, arribaven els primers plors entre alguns dels assistents més menuts, que s’amagaven entre els bra ços dels seus pares. D’altres,
El correfoc va culminar amb una encesa final conjunta als Despullats
més grans, s’atrevien a viure les enceses de més a prop, com la Carla Caridad, de 10 anys, qui reconeixia que gau deix els correfocs. «De vega des fa una mica de por, però és molt divertit», assegurava. El Griu Petit tancava la co mitiva, que va iniciar el seu recorregut des de la plaça de la Font. Passant pel car rer Portalet, van arribar a la Rambla Vella, que ahir es va convertir en un tram silenciós per a persones amb sensibili tats diverses. El correfoc va continuar pel carrer Comte de Rius i la Rambla Nova fins als Despullats, on va tenir lloc la gran encesa conjunta per culminar la celebració.
Els actes d’avui
Mireu allà dalt
17.30 h: c. d’Ixart / pl. de la Dona Treballadora.
Genovesa, Narratives Teatrals ens presenta un espectacle on podreu descobrir el món casteller d’una manera lúdica i reviure la certesa que les coses que ens meravellen ens fan alçar la mirada.
Viding Tecla Parc 2024 17.30 h: pl. de Corsini. Gaudeix de l’esport i la diversió amb Viding Sant Jordi al Viding Tecla Parc, amb activitats per a nens i adults. Inflables, pintacares, màster de Body Pump, tallers, manualitats i degustacions. Activitats fins a les 21.30 h. Accés gratuït.
Contacontes amb motiu del 30è aniversari del Centre d’Acolliments Familiars de la Fundació Casa Sant Josep de Tarragona 18 h: pg. de les Palmeres. Es farà la lectura del conte Aimar, és moment de navegar, a càrrec de Cuentopía, una cooperativa que fomenta la lectura i l’educació respectuosa.
Concert simfònic.
19 h: Teatre Tarragona, Rambla Nova, 11. L’Orquestra, Banda i Cors de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona ofereix un concert simfònic per a la ciutat, amb obres de compositors com Benjamin Britten, Òscar Navarro i Clifton Williams, entre altres. Accés lliure i gratuït, limitat a l’aforament.
Projecció del documental casteller 4 camises 19.15 h: Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, av. de Catalunya, 35. Del 1979 al 1990, Tarragona passa de tenir una colla castellera a tenir-ne quatre. ‘4 camises’, de Gio Gonzales, Asser Parreu i Txell Barbarà, vol mostrarà com va néixer cadascuna d’elles. Accés lliure i gratuït
Cultura El ball parlat estrena enguany una adaptació del text original amb referències tarragonines plenes de sarcasme i ironia
Com Sebastiana del Casti llo, molts dels assistents al ball parlat a la Floresta van venir d’Andalusia a Catalu nya per buscar una vida millor. Tot i que sense crims entre mig, esperem. «¿Quién es ese mancebo con el que andas?». La representació arrenca davant la llar municipal de gent gran. Els menuts juguen a pilota i a tennis taula i amb les seves mo tos de joguina, mentre les àvies els demanen que deixin de fer xivarri. La gent gran agafa posició a les cadires, mentre els més joves es queden darrere, dempeus.
«¡Quiero ser casada con aquel con quién me plazca!», diu desafiant Se bastiana al seu pare. El silenci es fa a l’esplanada. La jove no vol doble gar se davant «machos alfa». El ball parlat enguany estrena una adapta ció del text original. Un llenguatge més modern i àgil, que els actors por ten a escena a les mil meravelles. Barrejant el català i el castellà, Se bastiana demana ajuda al seu amant. Els dos actors joves connecten i omplen d’expressivitat l’escena, fascinant l’au diència, dels més grans als més petits.
Mentre el Sol ana va caient, la jove dona comet els par ricidis. «Dios mío, por tres besitos vaya lío me has montado», expressa el seu estimat, abans d’acabar de la mateixa forma que els seus sogres. La música sona i el públic aplau deix, mentre Sebastiana agafa el ca vall i arriba a Tarragona. Les bando
leres la reben i amb sarcasme i ironia li expliquen les bondats i penes de la ciutat. La classe política, en especial l’alcalde Viñuales, rep versos durs, però plens d’humor. Les zones re gulades o el nou color de la façana de l’Ajuntament són protagonistes dels comentaris de les bandoleres,
Tradició
L’adaptació ha anat a càrrec de Josep Pedrals i Xènia Dyakonova
mentre l’audiència assenteix i riu, sentint se representada. De sobte, un turista es fa una selfie amb el grup i es pensa que està a Nàpols, «per la brutícia que hi ha al carrer».
Versos per a tots
No només els polítics reben repri mendes o comentaris. La confraria de la Sang, la penya Orgull Grana o els Xiquets de Tarragona també apareixen al ball. Fins i tot, el perio dista Carles Porta surt a escena per a resoldre els crims. El preu de l’ha bitatge és una altra protesta de les bandoleres, ja que una d’elles, angoi xada, se sent «més desgraciada que haver nascut a Reus».
Però el missatge més important i reivindicatiu de la representació és un clam per la igualtat entre homes i dones. A l’espai públic, a la cultura popular, a nivell salarial, als jutjats. «No hi haurà justícia fins que no co brem igual!», exclama una bandole ra jove, davant moltes dones grans. Diferents generacions per un ma teix objectiu. El clam de Sebastiana del Castillo per la llibertat femenina brama per Santa Tecla als barris i al centre de la ciutat.
El treball psicològic cada dia és més important a la societat en la que vivim i l’activitat castellera no està exempta d’aquesta necessitat. La diada de Santa Tecla – El Primer Diumenge va tenir diferents capítols protagonitzats per les colles partici pants que denoten la importància del treball paral·lel a les qüestions tècniques o físiques. D’aquelles actu acions que deixen moltes reflexions de cara al futur.
Pel que fa a les caigudes, qui va sortir més ben parats van ser els Castells de Vilafranca, perquè van evitar les. D’entrada van apostar pel 4de9fa que van completar de manera excel·lent per quarta vega da aquesta temporada. Era la millor carta de presentació per encarar a la segona ronda un dels castells que millor dominen però que els va caure a Sant Fèlix, el 2de9fm. Aquell dia va quedar carregat i aquesta ve gada l’enxaneta no ho va veure clar i va preferir no començar la seva trajectòria, de manera que el van desmuntar i el van aparcar. Així, van reconduir la seva actuació primer amb el 3de9f i després amb el 9de8, que va tornar a mostrar la millor de les seves versions. El pde8fm va tan car la seva presència a Tarragona, on tornaran d’aquí a tres setmanes al certamen de la Tarraco Arena. La Colla Jove Xiquets de Tarra gona tenia molt clar el camí des de l’inici després del gran rendiment mostrat enguany amb el 2de9fm. Primer en van fer un intent desmun tat perquè una batzegada important amb dosos situats feia patir tota l’es tructura, però a la sego na ronda el castell es va descarregar després d’un extraordinari treball de les manilles ajustant bé les posicions dels quarts. Amb el primer gran ob jectiu al sarró arribava el moment d’encarar el 5de9f. Per Sant Magí va quedar en intent i la colla li tenia ganes. Tot i haver lo de treba llar, la carregada
Castells El 4 de 9 amb folre i agulla descarregat pels Verds i carregat per la Vella va ser el millor castell de l’actuació, on la Jove de Tarragona va estrenar el 5 de 9 amb folre
Actuacions del cap de setmana
Tarragona | Santa Tecla – El Primer Diumenge
Castellers de Vilafranca: 4/9fa, id2/9fm, 3/9f, 9/8, P/8fm
Colla Jove Xiquets de Tarragona: id2/9fm, 2/9fm, 5/9f(c), 3/9f, P/8fm
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4/9fp(c), 2/9fm(c), 4/9f, P/7f Xiquets de Tarragona: 5/8, 3/9f(c), id4/9f, i4/9f
Altafulla | Festa Major petita
Colla Joves Xiquets de Valls: 4/8p, 3/9f, 4/8, P/7f
Nens del Vendrell: 4/8, 7/8, 3/8
Xiquets de Reus: 3/8, 4/8, 5/7
Castellers d’Altafulla: 3/7a, 5/7, 4/7a
va ser bona, però finalment el des gast va passar factura i es va acabar trencant. La caiguda va condicionar la possibili tat d’estrenar també un segon castell, el 4de9fa, i es van descantar pel 3de9f, que els pot servir per seguir treballant l’estructura per pujar li un pis més. La rúbrica va tornar a ser el pde8fm que, igual que el dos em manillat, ja han descar regat quatre vegades aquest 2024.
5de9f de la Jove de Tarragona i 3de9f dels Xiquets de Tarragona.. Gerard Martí
La Colla Vella dels Xiquets de Valls, igual que va fer fa uns dies a la plaça del Blat per la Diada Naci onal, buscava una diada tranquil·la però pujant un graó la seva intensi tat. Si a Valls va ser amb el pde8fm, ara era el torn per dos nous gamma extra: el 4de9fp i el 2de9fm, que ja havien descarregat aquesta tem porada. Però els dos es van quedar carregats. El primer quan es descar regava el pilar de 7 com ja va passar a la Festa Major del Catllar. L’estruc
tura del quatre no va mostrar els problemes d’altres vegades, però el pilar va acabar cedint. I el segon es va trencar després de carregar en un mal encaix entre manilles i el pis de quarts. El 4de9f amb estrenes a la canalla i el pde7f van tancar una actuació que va deixar un regust ne gatiu tot i assolir dos gamma extra. Finalment, els Xiquets de Tar ragona no van tenir el dia ja que després de començar descarre gant el 5de8, van deixar el 3de9f
en carregat. El castell ja va pujar amb alguns problemes que es van accentuar després de coronar i va acabar cedint. Tot i la caiguda, van seguir amb el programa previst ini cialment amb el 4de9f, però en dues ocasions es va resistir. El primer el van desmuntar i el segon va caure. La frustració entre la colla era mani festa i més tenint en compte que els dos castells a l’assaig es treballen a la perfecció. Una altra cosa és quan surten a plaça.
Imatges del 4 de 9 amb folre i pilar de la Colla Vella dels Xiquets de Valls (carregat) i dels Castellers de Vilafranca. Gerard Martí
Festes Festa per a Tothom creix i aquest dissabte va celebrar per primera vegada una cercavila festiva com a prè via de la tradicional recepció a tots els
participants al Balcó del Mediterrani, que va aplegar prop de 300 persones. L’acte suposa el tret de sortida al progra ma, que permet la participació activa de
Prop de 10.000 persones vibren amb Estopa a l’Anella
Música Els germans Muñoz es van entregar per oferir un espectacle majúscul
C.D
L’Anella Mediterrània va ser testimoni dissabte a la nit d’un espectacle musical ma júscul amb nom i cognoms: Estopa i germans Muñoz. Els de Cornellà, que en aquesta gira per celebrar el quart de segle han ratificat que passa ran a la història de la música nacional, van entregar se a les prop de 10.000 ànimes tarra gonines.
Els nervis es feien notar i el públic, quan passaven uns minuts de les deu de la nit, va començar a corejar el nom
d’Estopa per demanar a Da vid i José Manuel que comen cés l’espectacle. No van trigar massa temps més a sortir a l’escenari, que comptava amb tres pantalles gegants i un muntatge que s’inspirava en el barri, i Tarragona va res pondre amb una celebració pròpia de veure a l’escenari grans estrelles.
La festa va començar amb Tu calorro i Cacho a cacho i el públic tarragoní va demos trar que si havia esgotat les entrades en només 3 hores era per alguna cosa: va core jar totes les lletres a l’uníson,
persones amb discapacitat a les festes de Santa Tecla. També es va retre homenat ge a Romà Solé, perpetuador de les festes d’aquest any. Redacció/Cedida
El públic va cantar totes les cançons a l’uníson, amb passió desfermada
amb la passió que es desfer ma quan veus el grup de la teva infància, adolescència o joventut. Durant més de dues hores Estopa es va entregar, i Tarragona també.
Enric Garcia Jardí
Pocs gestos conden sen millor la curiosi tat dels infants que la necessitat d’alçar les faldilles d’un gegant. No més cal parar hi atenció els dies de festa major. La Gegan ta Frida de Tarragona, acostu mada a prendre la iniciativa, però, també se les aixeca ella sola, de tant en tant, mentre es belluga. No ho fa perquè sí. Vol que la gent s’adoni que la festa pot ser veritablement inclusiva, que si ens ho propo sem tothom hi està convocat.
La Lucía Rovira és l’encar regada d’ensenyar nos com és l’experiència de fer ballar la Frida. Es col·loca a lloc gràcies a un mecanisme pràctic: un parell de ganxos que adherei xen la seva cadira de rodes a les potes de la geganta. Perfec tament acoblades, és qüestió de deixar se endur pel ritme de la música. La Frida es mou d’un costat a l’altre, sinuosa ment, com en una cercavila, i giragonsa. «Has d’anar amb compte amb la cadira i amb els carrers estrets, però t’hi acostumes», assegura. A ella li agrada molt portar la per la Rambla Nova, perquè des de l’espiera guaita la gentada. Vist i no ser vist, avantatges dels geganters.
«És una excel·lent conduc tora i balladora», sosté la vo luntària Eva Sevillano. L’Eva i la Lucía són amigues des dels tres anys, quan van coincidir per primer cop al Col·legi Mare de Déu del Carme. Tenen 19 anys i gaudeixen de la Santa Tecla diürna amb intensitat. Juntes van implicar se en la Festa per a Tothom i juntes van apuntar se a la Frida l’any de la seva creació, el 2018. Aquesta geganta —constru ïda per la imatgera Dolors Sans amb el suport econòmic de Dow— ha significat un pas més en la vida teclera de la Lucía: d’espectadora a porta dora, de la recepció passiva a la participació activa.
«La Lucía sempre diu que la gent no la coneix perquè només sap veure la cadira. Hem lluitat molt», reconeix la seva mare, Belén Guerrero. S’han afartat d’esperar au tobusos amb la rampa d’ac cés espatllada i de la manca d’accessibilitat en els espais patrimonials. La Lucía, que té una malaltia minoritària neu romuscular que no li permet caminar, se sent en una «edat crítica», en què no pot estu diar el cicle mitjà que desitja: «Vaig provar de cursar lo en
La portadora Lucía Rovira i la voluntària Eva Sevillano expliquen com viuen les festes des que formen part de la Geganta Frida
línia, però jo necessito anar a classe, relacionar me amb els meus companys». «Les lleis són superboniques, però no som prou inclusius com a so cietat», resol l’Eva.
La Geganta Frida s’ha convertit, diuen, en un espai de socialització important. Davant la sobreexposició de l’«Amparito Roca», elles prefereixen el «Bella Ciao», que insufla d’energia tant el públic com els membres de l’entitat. Surten cada 21 de setembre a l’Arrencada de Ge gants, però somnien amb for mar part del Seguici «per fer encara més visible la Frida». La Lucía també confessa que li faria il·lusió assistir, des d’un balcó, a la Baixada. Les barreres i les dificul
tats no els consumeixen les il·lusions. Segons la Lucía i l’Eva, Frida —tant la pintora com la geganta— és sinònim de «força i capacitat de supe ració». És la possibilitat, en definitiva, de pintar una nova realitat cívica i festiva amb tots els colors.
La cançó «Bella Ciao» és la preferida d’aquestes amigues per fer ballar la Frida
Gràcies a aquesta geganta, Rovira pot participar activament de les festes
Societat La nova junta de la comunitat de propietaris assegura que l’actuació necessària és menys important del previst
Miquel Llaberia
La comunitat de propietaris del pàrquing Passeig Prim núm. 27/29/31 canvia de junta i, d’aquesta manera, també els plans per les obres a l’apar cament soterrat. Aquesta és la conclusió de la reunió que hi va haver el passat dilluns 9 de setembre en què, de ma nera unànime, els presents van decidir fer fora a la junta, administrador i arquitecte responsables d’aquell mo ment. L’objectiu de la reunió convocada era debatre com es finançaria el cost de la re forma que s’havia de fer en el pàrquing que, segons un estu di, estava en «risc de col·lapse estructural» i calia una reha bilitació de 999.077 euros.
Possible irresponsabilitat No obstant això, tal com expli ca l’actual i recentment nome nat president de la comunitat, Josep García, van sospitar des del primer moment sobre aquesta diagnosi: «És veritat que parlem d’un pàrquing an tic, que ja té 55 anys i què té les seves coses a arreglar, però no hi ha perill que s’ensorri d’un dia per l’altre».
A més, García comenta que si tant fos cert com no que hi havia risc d’esfondrament, la direcció va actuar malament: «Si fos cert, no entenem per què el primer que van fer va ser autodenunciar se a l’Ajuntament. Aquests van fer arribar una disposició a la co munitat, on l’administrador tenia un termini per contestar i no ho va fer. Aleshores, va ser quan van procedir amb el tancament i ens vam assa bentar la comunitat». Davant d’aquest fet insòlit, el presi dent es pregunta per què no van avisar immediatament a la comunitat si el perill era imminent i, si de veritat hi ha risc estructural, per què no s’han desallotjat també els pisos que estan a sobre del pàrquing.
Reunió de la comunitat de propietaris del pàrquing que es va dur a terme el dilluns 9 de setembre al vespre. Cedida
Les obres previstes per l’anterior junta tenien un cost de gairebé 1 MEUR
El pàrquing està clausurat des de mitjans del passat mes d’agost
«Vam ser un grup de set veïns que vam començar a indagar i vam aconseguir que quatre arquitectes diferents vinguessin i ens donessin la seva opinió. Tots ells van coin cidir en el fet que no hi havia aquest risc de col·lapse i que les obres que s’havien de fer no costaven ni una tercera
part del que deien», explica el president. Per aquest mo tiu, en arribar la reunió, que va comptar amb la presència de 215 dels 276 propietaris, aquests van rebutjar l’últim punt de l’ordre del dia per
renovar la junta i l’arquitecte per unanimitat i se’n va cons tituir una de nova.
Passos a seguir Actualment, la nova junta tre balla en la contractació d’un
nou arquitecte i demanar un nou informe per conèixer l’es tat real del pàrquing i conèi xer exactament quines obres de rehabilitació calen. «El més important, és que segui rem un camí transparent, no com amb l’anterior junta que no ens assabentàvem de res», remarca el president. Per un altre costat, el president tam bé apunta que a través de les proves que tenen, pretenen obrir una via de diàleg amb l’Ajuntament per veure com procedir i si és possible la reo bertura del pàrquing. «Aques ta situació ha donat molts problemes. Aquí hi viu gent gran que ha tingut dificultats al no tenir el pàrquing. A més, s’han hagut de buscar la vida per aparcar i això ha col·lapsat els aparcaments del voltant», assenyala.
L’apunt
Problemes en els pàrquings de la ciutat
El pàrquing d’Alcalde Joan Bertran no és l’únic que enguany ha detancar per problemes en les instal·lacions a Reus. També va ser el cas del pàrquing Colom, situat al carrer d’Eduard Toda 25-27, al barri del Carrilet. En aquest, l’Ajuntament de Reus va detectar «una sèrie de deficiències greus en matèria de seguretat per a les persones i els béns». Tot i la disconformitat dels propietaris en el procés, aquests van acabar per tancar l’aparcament voluntàriament.
Cultura La majoria de les troballes daten entre el 1900 i el 1936, durant l’establiment a l’actual seu social
Sergi Peralta Moreno
El Centre de Lectura de Reus continua treballant en el pro jecte d’inventari, catalogació i digitalització del seu arxiu històric. «Aquest estiu s’ha fet moltíssima feina», reco neix la cap de la biblioteca de l’ateneu, Montserrat de Anci ola. Immers en l’actualitat en la segona fase, ja són més de 4.200 —concretament, 4.297 en el tancament de la present edició— els documents que s’han recuperat i publicat al portal arxiu.centrelectura.cat, la majoria, procedents del període temporal comprès entre la fundació del centre, el 1859, i l’esclat de la Guerra Civil, el 1936.
La primera fase, que abas tava des del 1859 fins al 1900, va concloure amb 1.757 en trades. Amb la segona fase (1900 1936), el ritme s’ha multiplicat. De Anciola co menta que, en aquesta etapa, «és quan ens canviem de lloc i ja passem aquí» i, aleshores, «hi ha molta més documen tació». Per exemple, s’han trobat missives que anunci aven que els marquesos de
Exemples de documentació trobada durant l’inventari i la catalogació de l’arxiu. Adrian Disch
El centre ha rebut correus en què es demana ampliar informació de l’arxiu
Tamarit acceptaven esdeve nir socis d’honor, així com una donació de 250 pessetes per part d’El Círcol per a les obres de l’edifici del Centre de Lectura. També s’ha trobat el
pressupost, de 4.273 pessetes, per a les obres del sostre de l’edifici, redactat l’any 1918 pel mestre d’obres Miquel Bech. «Jo crec que arribarem als 5.000 documents inventa riats a finals d’any», reconeix la cap de la biblioteca.
Consultes i correus
Més enllà del valor de l’ar xiu històric, Montserrat de Anciola expressa que l’equip
està «molt content» perquè «la gent ho consulta». En la darrera setmana, hi ha ele ments que han rebut més d’un centenar de visites. Du rant el 2023, se’n van registrar 40.886. Fins i tot, «ens van en viant correus d’investigadors que ens diuen que han con sultat l’arxiu i ens demanen si poden ampliar la informa ció», detalla la cap de la bibli oteca. Un dels mails que s’han
Festes El cupó que l’ONCE del 25 de setembre estarà dedicat al 120è ani versari de la Coronació de la Verge de la Misericòrdia. Es difondran cinc milions de cupons. «Des de l’ON CE Catalunya ens unim a aquesta festa local de Reus, que els reusencs viuen amb dedicació i devoció, amb el millor que tenim: el cupó. La commemoració del 120è aniversari de la Coronació de la Verge de la Misericòr dia, que segons l’imaginari popular va salvar la població en un dia llunyà, és motiu de celebració», declarà Enric Botí, delegat de l’ONCE a Ca talunya. Redacció
Detenen dos homes per dur embolcalls amb 50 g de cocaïna
rebut provenia de Montevi deo, a l’Uruguai. L’emissor sol· licitava més detalls sobre una pianista.
Així mateix, de Anciola valora que, ordenant la docu mentació, «estem reconstru int molt a fons la història del Centre de Lectura i, també, la història de Reus». «La his tòria de Reus no es concep sense la història del Centre de Lectura perquè per aquí va passar la flor i nata de la intel·lectualitat i l’ateneu hi va jugar un paper molt im portant», assenyala.
Altres de les troballes que s’han detectat organitzant l’arxiu històric, concreta ment, durant la primera fase del projecte de catalogació i difusió, són les obres origi nals manuscrites de la Sec ción Dramática del Centre de Lectura, representades a finals del segle XIX i a prin cipis del segle XX, i una obra teatral inèdita de Ramon Folch i Camarasa, titulada Jo no he vingut a portar la pau i No es pot servir a dos senyors i que va obtenir el premi Igna si Iglésias als Jocs Florals de l’any 1956.
Policial Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van detenir dos homes de 45 i 48 anys com a presumptes autors d’un delicte de tràfic de drogues. Els fets van passar dime cres a les 11 hores, al carrer de l’Escultor Rocamora. La Urbana va identificar un vehicle en què anaven dos homes que van mostrar un comportament nerviós i van donar explicacions incongruents sobre unes bosses. En escorcollar los, se’ls va trobar 23.000 euros en bitllets fraccionats i 56 embolcalls amb 50 grams de cocaïna valorats en 2.800 euros. ACN
Reus camina per a l’esclerosi múltiple
Solidaritat La sego na edició de la caminada d’orientació solidària amb l’esclerosi múltiple a Reus se celebrarà el 29 de setem bre. La sortida i arribada es produirà al Centre Neuro rehabilitador de Reus–Mas Sabater. Les inscripcions es poden fer al web https:// www.fem.es/campanya/ fem/repte/2a-cursa-orientat Redacció
Societat La fira Yes! serà un aparador per a tots els negocis del sector nupcial
FiraReus Events acollirà els dies 29 i 30 de novembre la Fira ‘Yes!’, que transformarà la capital del Baix Camp en la ciutat dels casaments. En aquest esdeveniment de nova creació la finalitat és oferir una experiència única que reinventi els salons nupcials tradicionals i serveixi com aparador pels negocis relaci onats a aquest àmbit. El regi dor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, explica que la voluntat és «crear un esdeve niment basat en l’experiència i en la participació tant dels visitants com dels exposi tors».
«Per això, hem imaginat al recinte firal com una gran ciu tat on tot allò que passa, tot el que es pot veure i comprar, està relacionat amb els ca saments», afegeix el regidor. Per aquest motiu, diferents negocis estaran ubicats per mostrar els seus productes i
serveis. Per exemple, Cinema Paradiso disposarà d’un espai per projectar els treballs dels creadors de fotografia i vídeo nupcial, o el Gastroclub, que serà una zona de foodtrucks, bistrot i cafeteria on els expo sitors del sector de la restau ració podran oferir servei de restauració i degustació dels seus productes. També hi haurà espais d’exposició per altres negocis com joieries, floristeries, modistes i, final ment, una zona anomenada com el Gran Circ, on s’oferiran espectacles, xerrades i actua cions.
Aquesta és una iniciativa publicoprivada impulsa da per l’equip de FiraReus Events i l’equip de ‘Yes, the creative team!’, conformat per professionals del sector de 5thefuckingflowershop, Gru po Aldellar i l’Avellana. La res ponsable de l’Avellana, Katin ka Solano, comenta que «amb aquesta fira tenim la voluntat de continuar sumant per a unir a un sector molt potent al nostre territori».
Mobilitat L’Ajuntament de Reus s’afegeix a la Set mana Europea de la Mobili tat Sostenible amb diverses actuacions. Una de les més rellevants és que el servei de bicicleta compartida la Ganxeta serà gratuïta durant aquest període. Una altra ac ció a destacar serà la de tallar la circulació de vehicles als ravals de Robuster i de Sant
Pere, entre els carrers de Batan i d’Arnavat i Vilaró o l’estrena de nous radars pe dagògics. Finalment, també es duran a terme accions de sensibilització en la temàtica amb el repartiment de fulle tons informatius i una acció concreta a l’Institut Gabriel i Ferrater per analitzar itine raris, desplaçaments i moda litats de mobilitat. Redacció
Aquest nou esdeveniment es durà a terme els dies 29 i 30 de novembre
de l’acte de presentació de la primera edició de la Fira ‘Yes! La ciutat dels casaments’. Ajuntament de Reus
Álvaro Rodríguez
La campanya de la collita de raïm ha arrancat ja a gairebé tot el territori català. Un any més, aquesta verema ve mar cada per la forta sequera que pateixen les vinyes, qüestió que fa preveure una tempo rada molt menys productiva que la d’anys anteriors.
Segons les dades aportades pel sindicat Unió de Pagesos, les vinyes del Penedès i del Camp de Tarragona tenen una producció d’entre 1.500 i 5.000 kilograms per hectàrea. Aquestes xifres estan molt per sota de la mitjana i em pitjoren les del 2023, una tem porada que ja va ser de molt
baixa producció.
Al Priorat, la zona vitivi nícola més destacada de la demarcació de Tarragona, les dades aportades pel sindicat tampoc són molt esperan çadores. A la DO Montsant es preveu una collita d’entre 3.000 i 4.000 kilograms per hectàrea, cosa que suposaria un 50% menys de producció que la darrera campanya. A la DOQ Priorat s’estima una producció d’entre 500 i 1.500 kilograms per hectàrea, tot i que podria arribar als 4.000 en zones de Porrera i Morera del Montsant.
Aquesta situació crítica la constata Salus Àlvarez, presi dent del Consell Regulador de
la DOQ Priorat, qui defineix l’arrancada d’aquesta tempo rada com «d’extrema anoma lia i excepcionalitat».
El president constata una perduda important de la quantitat de raïm recollit en aquesta temporada. Tot i això, agafa les previsions amb prudència, explicant que «la sequera ha afectat especial ment la zona amb una collita més primerenca», motiu pel qual les dades inicials sempre són més preocupants que les del global de la verema.
De fet, segons les xifres de control pesades pel De partament d’Agricultura, en comparació amb la collita del 9 de setembre de 2023, a la
DOQ Priorat s’ha collit un 68% menys que l’any passat. Álva rez espera revertir aquestes xifres durant la segona part de la verema, la qual s’espera més productiva. No obstant això, el responsable del Con sell Regulador considera que la producció total pot quedar entre un 35% i un 50% per sota de la de l’anterior campanya. Les xifres no milloren a la DO Montsant, on la collita fins al 9 de setembre repre senta un 53% menys que la de l’any passat per aquestes dates. Pilar Just, presidenta de la DO Montsant, estima que les dades globals se situaran entre un 40% i un 45% menys de mitjana en aquesta vere
ma. Just considera aquesta situació com «dramàtica», re cordant que el problema prin cipal ve d’una sequera arros segada on «moltes zones del Priorat estan a un 20% de la precipitació normal per any».
Per la seva banda, Álvarez recorda com en els darrers cinc anys només hi ha hagut dues temporades bones de collita, la del 2021 i la del 2022.
La resta dels anys des del 2019 han representat una produc ció per sota de la mitjana.
El president destaca com aquests anys consecutius de sequera han sotmès a les vinyes a una gran quantitat d’estrès hídric, fent que la re alitat dels camps sigui cada
Les previsions de collita al Priorat freguen un 50% menys que al 2023.
cop més crítica.
La industria d’una comarca La presidenta de la DO Mont sant destaca que «la situació és extrema al Priorat perquè és una regió on no existeix una altra alternativa». Cal recordar que l’agricultura re presenta entre el 75% i el 80% del PIB d’aquesta comarca, i una part rellevant d’aquest percentatge és el cultiu de la vinya.
Per a Just, la situació actual posar en risc «la viabilitat que la gent es guanyi la vida» i, en conseqüència, «el futur de la comarca».
Aquestes paraules són constatades també per Salus Álvarez, qui considera que «més que una indústria, el vi és un mode de vida per la re gió». El president afirma que aquest sector és «un treball artesà on moltes famílies vi uen», a més d’un «element socialitzador» pels pobladors del territori.
Baixada del consum Al greu problema de la se quera hem de sumar un altre element per fer aquesta dra màtica equació. Durant els dos darrers anys, s’ha viscut a escala mundial una signifi cativa caiguda al consum de vi negre, un dels principals productes del Priorat. Un ex cés de producció durant anys anterior i una baixada de l’in terès entre mercats com el ca talà per aquest producte fan que la situació econòmica es posi encara més en risc. El president de la DOQ Pri orat afegeix altres elements problemàtics a l’actual si tuació. Álvarez afirma com encara arrosseguen les con seqüències dels 40 milions d’ampolles fraudulentes que es van comercialitzar entre el 2019 i el 2021 i van generar «greus problemes econòmics al sector».
A més recorda que la ten sió geopolítica de la guerra d’Ucraïna ha encarit molts costos i és un fet que «encara es fa notar» en una indústria que treballa amb dos anys de previsió.
El consum de vi negre ha caigut a escala global durant els darrers dos anys
Davant d’això els presi dents entrevistats coinci deixen a dir que és necessari aconseguir «potenciar la per cepció dels vins autòctons entre el públic català i de la resta de l’estat espanyol». Sa lus Álvarez considera neces sari recuperar «la marca de prestigi que té el Priorat», tot explicant a la gent «el que hi ha darrere de cada ampolla de vi».
De manera similar, Pilar Just manifesta que «Catalu nya ha de ser un país madur que consumeixi els seus pro pis productes». La presidenta relata que «tot aquell que s’ha volgut apropar a la regió i l’ha conegut ha quedat enamora da», motiu pel qual considera que s’ha de potenciar la co marca del Priorat com «una de les grans regions vitiviní coles del món».
Les dues DO representen per a Just «un fenomen gai rebé únic al món agrari, amb un model de cellers a petita escala que treballen per fer un producte molt identitari».
Aquesta manera de viure i tre ballar pel vi de la regió és pre cisament el que els dos res ponsables destaquen com un dels seus grans punts forts. Un model que ara temen que desaparegui si no hi ha una vi abilitat econòmica al darrere.
La sequera, imatge del Festival Terrer
La sequera extrema de la comarca ha estat el motiu principal del Festival Terrer Priorat, una de les referències culturals de la regió. El director, Blai Roses, ha volgut fer èmfasi en la «situació sense precedents que viu la vinya», remarcant que aquesta suposa «la perduda d’un patrimoni molt valuós». Amb diferents imatges de l’estat actual del camp, elaborades per
Ferran Estivill a partir de fotografies d’arxiu, des del festival han volgut retratar aquesta extrema situació a la seva web i les diferents publicacions impreses. L’objectiu d’aquesta acció és la de «fer parlar d’un tema cabdal per a la comarca», tot accentuant el perill que suposa per a «una economia genuïna fruit del treball i l’esforç de generacions». Roses convida a la gent aquesta cita, celebrada entre agost i desembre, per gaudir d’una regió «singular i fràgil».
Vila-seca
L’equipament s’ubicarà al carrer Placido Domingo, integrat a la trama urbana de la Pineda
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Vila seca té en marxa un projecte finan çat pel fons Next Generation per obrir aquest 2026 el Cen tre Experimental Cal·lipolis, un espai museístic i turístic que reivindiqui l’espai natu ral protegit dels Prats d’Albi nyana i el patrimoni de la vila romana de Cal·lipolis. Aquest mes d’agost es va obrir la li citació per a la redacció d’un projecte valorat en 944.577 euros. Ara, dues empreses op ten a aquesta redacció: RCR Aranda Pogem Vilalta Arqui tectes i b720 Arquitectura, totes dues pimes. En global, el pressupost de construcció d’aquest centre puja per sobre dels 10 milions d’euros. D’aquests, 7,3 estaran destinats a la construcció de l’equipament i altres 3,2 a la urbanització de l’entorn im mediat. Els fons Next Genera tion finançaran cinc milions del total d’aquesta operació. El centre ocuparà un total de 2.240 metres quadrats als quals se li ha de sumar 8.100 metres quadrats d’espai ex terior. La remodelació de l’en torn pretén crear un nou es pai verd amb ombra natural a Vila seca mitjançant arbrat autòcton de la Mediterrània.
El Centre Experimental Cal·lipolis se situarà entre els carrers Pàcido Domingo, Vic
tòria dels Àngels, Amadeu Vi ves i Pep Ventura, buscant ser un nou pol d’atracció turística a la Pineda proper al jaciment arqueològic amb el qual com parteix nom, però integrat dins la trama urbana del mu cli marítim de Vila seca.
El projecte estava plantejat inicialment dins de la pròpia
L’Ajuntament vol generar un espai de «turisme de qualitat i familiar».
Cambrils es ‘deixa prendre el pel’ per a fer front contra la leucèmia
Societat El Port de Cambrils va viure ahir una nova jornada del Deixa’t prendre el pèl. Aquesta ini ciativa solidària va ajuntar a més de 30 professionals de la barberia perruqueria i estètica per tallar cabells, pentinar i afaitar les barbes de la població cambrilenca. L’objectiu de l’acte és recaptar fons per a la Fundació Josep
Carreras contra la Leucèmia. Aquesta entitat lluita per trobar la cura de la leucèmia això com de totes les malal ties oncològiques de la sang i per impulsar projectes que beneficiïn als pacients que les pateixen. Durant el matí, a més de les tallades de cabells també es va omplir el Port de diferents activitats com pas sejades amb barca, servei de
massatges, tastets de classes de crossfit i un simulador. La principal novetat d’enguany ha estat la presència d’una unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits per poder fer donaci ons. Paral·lelament, també es van instal·lar paradetes soli dàries, photocall, música en directe, servei de bar i zona gastronòmica entre d’altres. Redacció
Vil·la romana de Cal·lípolis i els Prats d’Albinyana, però fi nalment s’ha optat per vincu lar l’equipament amb el teixit urbà per les sinergies pròpies que es poden crear d’aquesta manera. A més també s’ha tingut en compte la proximi tat amb el mar d’aquest espai així com el recorregut paisat
gístic que genera. Aquest espai busca poten ciar el front marítim de Vila seca a través d’un «turisme de qualitat i familiar», segons resa l’avantprojecte publicat per l’Ajuntament. El centre comptarà amb actuacions «d’innovació digital i recursos immersius», amb voluntat
L’apunt
Una tanca per protegir el jaciment
Paral·lelament al projecte d’aquest centre turístic, el Port de Tarragona ha posat en marxa la contractació d’un tancat per protegir el jaciment de l’antiga vila romana de Cal·lipolis., propera a la Zona d’Activitats Logístiques que està construint el Port.
El Port dona per finalitzats els treballs d’excavació, els quals van arrancar el març del 2023. Ara, considera necessària la construcció d’una tanca, ja que el jaciment quedarà sense vigilància permanent. Així, les restes arqueològiques quedaran assegurades fins que se li doni un ús definitiu a aquestes. El tancat es construirà encerclant una zona més ampla que la del mateix jaciment, tot tenint en consideració futures ampliacions d’aquesta excavació arqueològica.
El pressupost per aquest tancat és de 258.366 euros i està previst que les obres s’executin en un termini de tres mesos.
d’adherir se a la xarxa de Des tinacions Turístiques Intel· ligents.
L’equipament també haurà de prioritzar l’autoconsum i la mobilitat sostenible a tra vés de plaques fotovoltaiques, puts de càrrega de vehicles elèctrics i sistemes d’eficièn cia energètica.
mortal a l’estació de tren de Vimbodí
Successos Els Mos
sos d’Esquadra han obert una investigació per deter minar les causes de l’atrope llament mortal d’un home a l’estació de Vimbodí. L’in cident va tenir lloc ahir a la tarda, poc després de quarts de cinc, interrompent la circulació de les línies re gionals R 13 i R 14 de Renfe entre Vimbodí i l’Espluga de Francolí.
Protecció Civil va posar en marxa la prealerta del pla Ferrocat, recuperant la circulació gradualment durant la tarda, tot i que la connexió entre Tarragona i Lleida va quedar aturada durant diverses hores a cau sa d’aquest incident. Els Mossos d’Esquadra no han compartit detalls de la investigació, però sí que han confirmat que es trac taria d’un home que hauria mort al ser atropellat per un dels trens. Encara cal deter minar si es tracta d’un suï cidi o un accident. Redacció
Successos El de Porrera es va donar per controlat divendres
Els Bombers de la Generali tat van donar per controlat aquest dissabte a la tarda l’incendi de Cabacés que va cremar des d’aquest dijous a la tarda. El foc es va donar per estabilitzat divendres després de cremar prop de 110 hectàrees, algunes de les quals del Parc Natural de la Serra del Montsant. Al llarg del diumenge els bombers han mantingut 19 dotacions que han treballat amb una línia d’aigua a un punt calent a prop d’una línia elèctrica. També es va man tenir a la zona el control amb
Les altes temperatures, mantingudes de manera sostinguda durant un temps, poden tenir efectes sobre la medicació, especialment en el cas de medicaments per al tractament de malalties cròniques.
Hi ha prop de 680 principis actius, unes 7.000 presentacions autoritzades i dispensables en farmàcia comunitària, que requereixen un ús precautori durant episodis d’onada de calor.
L’edat, l’estat fisiològic, l’existència de patologies de base, l’activitat física, entre d’altres, també influeixen en aquest sentit.
Normalment el cos es refrigera amb la suor, i les temperatures elevades poden produir una pèrdua de líquids i sals minerals (clor, potassi, sodi...) necessaris per a l’organisme, amb risc de deshidratació si no es recuperen de forma adequada. Apareixen símptomes com ara set intensa, cansament, rampes o vertigen.
Aquests símptomes poden donar peu a dues greus complicacions:
• Síndrome d’esgotament-deshidratació – conseqüència de la pèrdua excessiva de líquids, provocat sobretot per la pèrdua per la suor. Aquest síndrome apareix de manera gradual, en diversos dies.
• Cop de calor – degut al fracàs dels mecanismes de termoregulació, és una urgència mèdica, ja que apareix de manera sobta-
dos avions de vigilància.
L’incendi finalment ha afectat una superfície aproxi mada de 106,17 hectàrees de massa forestal i 1,73 hectàrees de terreny agrícola. Durant la nit de divendres, més de 100 efectius i una vintena de dota cions de Bombers van recór rer els límits de l’incendi per descartar cap represa i van tancat tot el perímetre amb línia d’aigua. Durant la nit no hi va haver cap represa, fet que ha ajudat a centrar esfor ços a tancar el perímetre. De fet, a primera hora del matí de dissabte, només quedaven 200 metres per encerclar. No es va poder treballar amb líni
es d’aigua per la dificultat de l’accés a aquesta zona.
Al llarg del matí de dissab te, a l’incendi hi ha treballat una trentena de dotacions i 130 efectius. Únicament es va activar l’helicòpter de coman dament que ha sobrevolat la zona per fer seguiment de l’evolució de l’incendi. A Porrera, l’incendi es va donar per controlat divendres al migdia i durant els pròxims dies es destinaran diferents vehicles per revisar que no hi hagi cap reproducció. En el cas de Porrera, l’incendi ha afectat una superfície apro ximada de 14,2 hectàrees de terreny forestal. Imatge de part del terme de Cabacés després de l’incendi. Bombers
da i pot tenir una evolució fatal sinó es tracta ràpidament.
QUINS MEDICAMENTS S’HAN DE TENIR EN COMPTE I PER QUÈ?
De manera general, s’ha de tenir en compte que hi ha diferents medicaments que poden agreujar els efectes de les onades de calor i que actuen per diferents mecanismes:
Mecanismes pels quals els medicaments poden agreujar els efectes de les altes temperatures:
1. Medicaments que afecten el funcionament del ronyó: especial precaució en aquells que poden produir toxicitat renal (aminoglucòsids, ciclosporina, tacrolimus, etc.).
2. Medicaments que afavoreixen la pèrdua d’aigua o electròlits
3. Medicaments que interfereixen amb els mecanismes de pèrdua de calor del cos: bé per reduir la sudoració o bé perquè disminueixin la dilatació dels vasos sanguinis de la pell.
4. Medicaments que poden augmentar de manera indirecta la temperatura corporal
Altres consideracions en l’ús de medicaments i situacions d’onada de calor
• Medicaments en què, en una situació de deshidratació, es pot modificar la seva distribució o la seva eliminació: per exemple, sals de liti, digoxina, metformina, estatines, etc.
Medicaments que poden agreujar indirectament els efectes de la calor: sobretot aquells que puguin baixar la tensió arterial (antihipertensius, antianginosos) i aquells que produeixin somni.
CONSELLS DEL TEU/VA FARMACÈUTIC/A PER A LA CONSERVACIÓ DE MEDICAMENTS EN SITUACIONS D’ONADA DE CALOR
1. Conserva els teus medicaments en un lloc fresc i sec. La majoria dels medicaments s’han de conservar a temperatures inferiors als 25-30 ºC.
2. Utilitza, tan aviat com puguis els medicaments que treguis de la nevera, ja que necessiten conservar-se entre 2-8 ºC.
3. Supositoris, òvuls i cremes són més sensibles a la calor.
4. Si no hi ha menció específica a temperatura de conservació, hi ha estudis que demostren que aquests medicaments no es degraden quan són exposats a temperatures superiors a 40 ºC durant 6 mesos.
5. Si necessites transportar medicaments que siguin sensibles a la calor, utilitza
una nevera portàtil si cal.
6. No deixis els teus medicaments durant gaire temps ni a la guantera ni al maleter del cotxe.
En cas d’onada de calor, no prenguis cap medicament sense consultar el metge o farmacèutic, inclosos els medicaments sense recepta.
I recordi: Davant de qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic
BIBLIOGRAFIA:
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Direcció del Medicament. Consorci Sanitari de Barcelona. Fragilitat, medicament i calor. [En línia]. Barcelona. <https:// salutintegralbcn.gencat.cat/ca/Actualitat/medicament> [Consulta: 26 juliol 2024]
CONSEJO GENERAL DE COLEGIOS OFICIALES DE FARMACÉUTICOS DE ESPAÑA. Medicamentos y ola de calor ¿qué debes saber? [En línia]. Madrid. < https://www.farmaceuticos.com/wp-content/ uploads/2023/07/2023-04-Medicamentos-OlaCalor-Voc-Oficina-Farmacia-def.pdf>[Consulta: 14 agost 2024]
Serveis El municipi deixarà enrere els talls aquest dilluns
rant les darreres dècades.
L’Espluga de Francolí s’abas teix directament d’aigua po table del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) des de final de la setmana passada. D’aquesta manera, el muni cipi de la Conca de Barberà ja disposa d’un subministra ment d’aigua directe, estable i garantit després de diversos episodis de restriccions i difi cultats en l’accés al recurs du
De fet, la situació a la qual havia arribat el poble on neix el francolí era tant extrema que s’estaven produint talls en el subministrament i res triccions en el consum pels espluguins. Per a poder ga rantir l’aigua el consistori va recórrer també a l’ús de cami ons cisterna. A partir d’aquest mateix dilluns es posarà fi als talls en el subministrament de manera definitiva.
Després de poc més de sis mesos de treballs per cons truir el nou ramal de connexió a la xarxa del CAT, l’aigua del Consorci ja arriba al dipòsit de Sant Miquel des d’on es distri bueix pel terme municipal.
El nou aqüeducte, amb con nexió provisional, està con figurat per una canonada de polietilè d’alta densitat de 4,5 quilòmetres d’extensió, que connecta el ramal que fins ara finalitzava a Montblanc
Patrimoni L’antic edifici de l’Hospital de Pelegrins ha rebut el reconeixement de la Societat Europea de Química com a reconei xement de la importància històrica d’un pro cediment químic que va desenvolupar el Fill Il·lustre d’Altafulla, Antoni de Martí i Franquès, en el segle XVIII per determinar la composició de l’aire atmosfèric. Aquest guardó destaca i commemora contribucions significatives en el camp de la química, tot mostrant avenços que han configurat la comprensió del món i han millorat les nostres. Redacció/Cedida
Finalitza la renovació i millora del gimnàs del Pavelló Poliesportiu de Constantí
Equipaments Durant els mesos d’estiu s’han fet tre balls de renovació i millora a les instal·lacions del gimnàs del Pavelló Poliesportiu mu nicipal de Constantí. Amb l’objectiu de millorar els equi paments esportius del muni cipi, l’Ajuntament ha realitzat periòdicament aquest tipus d’actuacions als espais on es desenvolupa l’activitat es
portiva. S’han fet treballs de manteniment general com la pintura de les parets i el canvi de tapisseria en alguns aparells. També s’ha aprofitat per substituir algunes màqui nes antigues i comprar nous aparells, material de gimnàs i nou mobiliari. Anteriorment, ja es va renovar la maquinà ria i el paviment de goma. Redacció
amb el dipòsit espluguí, situ at a una cota de 473,9 metres i amb una capacitat de 3.000 m³.
Durant els pròxims dies els equips del CAT treballaran en els darrers arranjaments de
camins intervinguts, i en la instal·lació dels últims equipa ments de telecomandament i control electromecànic per completar íntegrament el projecte
Les obres que finalitza ran a finals de setembre es van licitar per un import d’1.294.364,16 € dels quals un 73% està subvencionat per l’Agència Catalana de l’Aigua i el 27% restant per la Diputació de Tarragona.
Cultura Un nombrós públic ha acollit aquest divendres el primer dels concerts i re citats poètics de la vuitena edició del festival Di(vi)nes que, un any més, organitza l’asso ciació cultural Etcètera. El tret de sortida ha tingut lloc a la plaça de l’Església de la Pobla de
Montornès, municipi que enguany s’ha estre nat com a plaça del festival. El Di(vi)nes con tinuarà divendres 20 de setembre a la Sala del Mare de Torredembarra, amb un espectacle poètic musical sobre la figura de la poetessa Alejandra Pizarnik. Redacció/Cedida
‘Del mar a la taula: peix blau’, una nova proposta gastronòmica a Salou
Gastronomia L’AEH
Salou i l’Ajuntament de Sa lou inicien el curs amb unes noves jornades gastronòmi ques sota el nom Del mar a la taula: peix blau!, enfocades a promocionar un saborós producte de mar, amb un alt valor gastronòmic i nutritiu i, al mateix temps, a allargar la temporada. Un total de 10 restaurants participants de
la capital de la Costa Daurada serviran degustacions ela borades amb peix blau. Una oferta maridada amb una copa de vi o cava Raventós Codorniu, a un preu de 6 €. Cada establiment proposarà, del 16 al 19 de setembre, amb dós inclosos, entre una i tres degustacions diferents. L’ho rari de la promoció és de 20 a 22.30 h. Redacció
Futbol El riudomenc va realitzar un partidàs i va tornar a mostrar el talent que el va fer protagonista els cursos anteriors
El duel entre el Nàstic i el Tarazo na del darrer dis sabte va ser un duel carregat d’emoció. La primera victòria a casa va ser vir per retre homenatge a l’històric capità Santi Coch. A més, en aquest escenari, el conjunt de Dani Vidal va mos trar la seva millor versió de la temporada i, sigui per coinci dència o per causalitat, també va ser el millor de Marc Mon talvo.
El riudomenc va sumar la segona titularitat de la tem porada. Aquesta vegada, que Óscar Sanz fos alineat de ti tular com a central li va obrir la porta. En una demarcació amb tant de talent, qualse vol oportunitat és única per brillar i guanyar se el lloc, i Montalvo la va aprofitar de la millor manera possible per mostrar el talent que el va portar al primer equip fa dues temporades.
El CB Tarragona cau en el segon amistós contra el Huesca (97-76)
Bàsquet El CB Tarra gona va perdre el darrer dis sabte el segon amistós de la pretemporada contra el Hu esca (97 76). Els de Borja Co menge es van pecar de poc encert en el tram inicial del partit i això va fer que els tar ragonins anessin a remolc la resta de l’encontre. En el primer quart, malgrat la in tensitat d’Ousmane N’dour en defensa, l’electrònic va acabar amb 23 14. La imat ge no va canviar en el segon, perquè la superioritat local es va mostrar amb un 50 36 al descans. A la represa, AJ Plitzuweit i Álvaro Fernán dez Mena van maquillar el marcador. Redacció
Marc Montalvo no és un jugador que es descobreixi ara. És un dels talents més grans que ha sorgit del plan ter grana en l’última dècada. Amb tot, sí que calia redes cobrir lo. Des de mitjans de la temporada passada, la llum del migcampista es va anar apagant en benefici d’altres companys. La irrupció d’Ós car Sanz a l’onze i el nivell, en aquell moment, de Borja Mar tínez el van relegar a la ban queta. Al final de la tempora da, Ander Gorostidi va ser qui va fer un pas endavant. Amb tot, el riudomenc no va perdre ni la calma ni la motivació en veure com els minuts escasse javen.
Aquest mercat d’estiu, el jugador va tenir ofertes per deixar l’equip en qualitat de cedit, però tant ell com el cos tècnic i la direcció esportiva sabien que el seu lloc era el Nàstic. Havia de tornar se a guanyar la posició i, dissabte, ho va aconseguir de la millor de les maneres.
Marc Montalvo durant el partit contra el Tarazona. Nàstic/Joan Baseda
Marc Montalvo va sumar la segona titularitat de la temporada
Reus FC Reddis guanya per 2 a 1 l’Hospitalet amb gols de Ricardo Vaz i Aitor Serrano
Fubtol Els roig-i-negres van haver de remuntar en el primer partit de lliga a casa
Redacció
El Reus FC Reddis va guanyar en el seu partit de la segona jornada del grup 5 de Tercera RFEF contra l’Hospitalet. En el matx, que va començar a les set de la tarda al Municipal de Reus, l’Hospitalet va colpe jar primer. Els del Baix Camp van veure com al minut 28 Sanku s’avançava. Però la re muntada va arribar. Primer va ser a través de Ricardo, que va aconseguir superar el por ter de l’Hospitalet al minut 39 de la primera part. Ho va fer amb un xut ras gairebé des de fora de l’àrea que es va colar
per l’esquerra del porter. Des prés de diverses ocasions a l’inici de la segona part, la re muntada es va culminar amb un gran gol d’Aitor Serrano des de fora de l’àrea i que va entrar per l’escaire dret de la porteria. Era el minut 83 i els roig i negres van aconseguir mantenir el resultat fins al final. Amb aquesta victòria, la primera de la lliga després de l’empat de la primera jorna da, el Reus FC Reddis se situa sisè a la classificació amb 4 punts, empatat amb l’Escala i el Cristóbal i per darrere de Manresa, Atlètic Lleida, Prat i Tona.
L’apunt
Homenatges a Santi Coch
El duel de dissabte va ser emotiu pels diversos homenatges a Santi Coch. La porta 8, que té el seu nom, va ser l’escenari d’una ofrena floral. Durant el minut de silenci, Orgull Grana va mostrar una pancarta amb el missatge «Valors Eterns». Finalment, el Nou Estadi va aplaudir durant tot el minut 3, dorsal de Santi Coch.
Contra el Tarazona es va tornar a veure aquell Marc Montalvo anticipatiu, que es llança a terra sense por per pispar li la pilota al contrari, així com el Montalvo guanya dor de duels, fent ús d’un cos corpulent i treballat des de la temporada passada. De nou, va ser el director d’orquestra, conduint l’esfèric a banda i banda amb resolució i amb la claredat i la paciència d’un líder. Fins i tot, va capitanejar una gran jugada ofensiva. Ell sol es va desfer de dos rivals
per plantar se a la frontal de l’àrea. Era una jugada feta per ell i es mereixia finalitzar la, però no s’hi va atrevir. Sempre hi ha marge de millora. El tècnic, Dani Vidal, va des tacar el riudomenc en la roda de premsa posterior al duel i va mostrar que era conscient de la situació que havia pas sat: «Un jugador jove moltes vegades té més fàcil donar el rendiment quan aterres al primer equip perquè no ets conscient de la pressió i des prés costa més», va apuntar. A més, Vidal va afegir que «Montalvo ha fet un gran par tit i estic satisfet perquè ha fet un pas endavant per demos trar el seu nivell i revertir una situació de no jugar gaires mi nuts al final de la temporada passada. Jo vull jugadors així. Capaços de fer passes enda vant i tirar portes a terra». Aquesta va ser la segona victòria consecutiva, i, més important, va posar el Nàstic en el bon camí amb un gran joc col·lectiu.
Atletisme Prop d’un miler de persones van participar ahir en la 44a edició de la Peo nada Popular de Tarragona Un total de 975 corredors van ser els protagonistes de l’es deveniment esportiu clàssic de les festes de Santa Tecla. La Peonada ha ofert dos circuits
inclusius, el llarg de 6,65 km i el curt de 2,72, ambdós amb sortida i arribada a la terrassa del Parc Central i recorrent els carrers prò xims a la Tabacalera com l’avinguda Vidal i Barraquer, passant també pel Parc del Fran colí. Redacció/Cedida
Bàsquet Unes 15.000 persones van assistir als partits al llarg de la competició
El Palau d’Esports Catalunya va tornar a brillar ahir amb llum pròpia. L’equipament tarragoní es va omplir de gom a gom per veure com el Barça es coronava en una fi nal realment intensa contra el Manresa. En total, gairebé unes 15.000 persones es van aplegar al pavelló al llarg dels quatre dies de la Lliga Cata lana ACB, moltes d’aquestes eren tarragonines, però enca ra més es veien tenyides amb els colors dels equips par ticipants, especialment del Manresa, que van lluitar fins a arribar a la final i es van co ronar com a l’afició amb més presència de la competició. Es podria dir que el duel va començar una hora i mitja abans de l’inici del partit, per què l’expectació en la cua ja es va fer evident. Una vegada dins, el pavelló rugia i vibrava
en totes les etapes del partit. El Palau d’Esports tenia fam de bàsquet, i ahir es va saciar completament.
L’alcalde Rubén Viñuales, encarregat de fer l’entrega del trofeu al subcampió, va destacar que «fa goig veure el Palau de gom a gom. Tarrago na té moltes ganes d’aquest tipus d’esdeveniment i volem repetir així a casa nostra. És la primera vegada que veiem al Palau vibrar d’aquesta ma nera i volem que l’any que ve es repeteixi». A més, també va destacar que «venint a l’Ane lla he vist tots els bars de la rambla de Ponent plens. Això també és el que volem, que no es quedi només a l’Anella, que se sumi a la resta de Tarrago na i que la gent aprofiti al sor tir a gaudir de la festa major».
Festa i bàsquet
Els assistents al Palau tam bé van viure ahir una festa a
l’interior del pavelló. El partit va acompanyar, la intensitat i la igualtat en els dos primers quarts van fer aixecar del seu seient sobretot als aficionats del Manresa. Els quals, a més, no dubtaven a protestar amb energia cada decisió arbitral polèmica. A partir del tercer quart, els manresans més que gaudir, van haver de patir l’exhibició blaugrana. Amb tot, la resta del públic va fer ressonar el Palau d’Esports Catalunya, quedant se boca badats a cada triple i a cada esmaixada.
Malgrat la diferència en el marcador, a vegades vertigi nosa, l’ambient no va reduir ni un sol decibel durant el transcurs del partit. De fet, tampoc va abaixar el ritme en els temps morts i en els des cansos perquè l’speaker Se bas Veciana no ho va perme tre fent partícip als assistents, sigui donant protagonisme
Els aficionats del Manresa van ser els més enèrgics durant tota la competició
La final entre Barça i Manresa va acollir gairebé 4.000 espectadors
als més petits dins de la pista o repartint samarretes a la graderia..
El Palau com a millor escenari Ahir la final va servir com a cloenda de la Lliga Catalana ACB i també per mostrar, una vegada més, el potencial d’un pavelló que cada vegada rep més competicions.
En aquest punt, des del consistori es treballa per as solir les noves graderies te lescòpiques que facilitarien
Barça. Kevin Punter (11), Tomas Satoranksy
encara més la versatilitat del Palau d’Esports. El conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler, va des
(5), Juan Núñez (6), Nico
Musa Sagnia (2), Derrick Alston (19), Cameron Hunt (19), Dani Pérez (3) i Emmanuel Cate
Parcials
a sumar un títol que ja van coronar el 2022 en la darrera edició a la ciutat.
Arnau Montreal Quesada
El Barça es va proclamar ahir campió de la Lliga Catalana ACB al Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània de Tar ragona. El conjunt blaugrana
va revalidar el títol contra el Manresa (98 81) en un duel en el qual els blaugrana van marcar el ritme, malgrat la guerra dels manresans en els primers quarts. D’aquesta manera, els blaugrana tornen
Malgrat el resultat final, va ser el Manresa qui va dur la batuta en els primers com passos del partit. El treball en defensa i el joc interior va deixar als de Diego Ocampo amb un +4 a l’electrònic. Amb tot, el treball defensiu dels manresans no podien aturar eternament la qualitat ofen siva blaugrana. Satoransky, Laprovittola i Abrines van executar tres triples consecu tius en menys de dos minuts. El Manresa ja sentia l’alè dels de Peñarroya apropant se i, malgrat els taps de Sagnia i el triple de Dani Pérez, va ser Anderson qui va capgirar el marcador amb un triple. Sim plement, no els podien aturar a tots.
Amb el marcador a favor,
el Barça va continuar pujant marxes i el Manresa no el va poder seguir el ritme. Cada petit error, cada petit espai lliure, cada moment que te nia el Barça per pensar es transformava en punts. En les transicions, Vesely matava i, si hi havia espai, els triples de Punter apareixien. Els temps morts no van poder aturar la millor versió del Barça aquestes lligues catalanes. A la represa, la superioritat del Barça es va fer cada vegada més evident Del 45 41 al des cans, el duel va tancar el ter cer període 73 56, disset punts de distància, tot un abisme que encara s’havia de fer més gran a l’últim quart. El darrer període va ser tota una festa del bàsquet. Els aficionats del Barça la van gaudir i el Manre sa la va patir, però els blaugra na es van coronar campions.
tacar que «estem treballant amb la Generalitat per acon seguir les i la veritat és que hi ha una bona sintonia. Tenim moltes ganes d’aconseguir les perquè suposarà un gran pas per a la instal·lació i per a tots els tarragonins».
(12)
El conseller va complir ahir poc més d’una setmana al càrrec, després d’entrar com a relleu de l’ara conseller d’Es ports de la Generalitat Berni Álvarez. Soler es va mostrar més que satisfet amb el viscut al Palau d’Esports Catalunya,
Willy Hernangómez va guanyar l’MVP de la final anotant un total de 17 punts
però ja té en el seu punt de mira desitjos a aconseguir en el seu mandat: «M’agradaria acollir aquí a l’Anella Mediterrània un esdeveniment important d’es port adaptat. Volem apropar els referents d’aquests esports a Tarragona», va apuntar.
Rugbi La selecció femenina absoluta catalana es va imposar per 67 a 12 a la basca en el territori dels Voltors de Tarragona
El jugador del Manresa, Chuba Ohams, lluitant un rebot amb Justin Anderson i Jabari Parker (Barça). Gerard Martí
Catalunya i Euskadi van xo car ahir en territori de Vol tors. El camp de rugbi de l’Anella Mediterrània de Tar ragona va viure ahir tota una festa del rugbi femení amb el primer partit de seleccions que acollia l’equipament. Les catalanes es van imposar amb claredat per 67 a 12, però aquest esport va més enllà de la competició i de l’electrònic. De fet, així ho van viure tots els assistents, de la primera jugadora a l’últim especta dor present al camp del Club Rugby Tarragona.
Aquest va ser el primer par tit de seleccions que va viure el renovat camp de rugbi. De fet, no va ser casualitat. El president de la Federació Ca talana, Ignasi Planas, va des tacar que venir a Tarragona «és un reconeixement tant a l’Ajuntament per aquesta instal·lació com pel Club de Rugby Tarragona, una entitat exemplar i que ara té la seu que es mereix».
Anna Jorba, del Rugby Tarragona, va competir ahir amb la selecció catalana
La selecció catalana tenia una voltora entre les seves files. Anna Jorba, jugadora del Club Rugby Tarragona,
va participar sobre la gespa amb la samarreta de la selec ció catalana. Cada vegada que entrava en escena rebia el su port dels espectadors. Entre els assistents hi havia segui dors tarragonins, però també es van poder veure samarre tes dels clubs de rugbi del ter ritori. Alguns van poder seu re en unes petites graderies
provisionals a l’espera de les graderies que l’alcalde Rubén Viñuales va tornar a prome tre que estan en camí. Altres van portar les seves cadires i la resta lluitava per trobar un espai a l’ombra d’un arbre. Sobre la gespa es va veure intensitat de primer nivell. La selecció catalana va dominar a Euskadi i així ho va demos trar l’electrònic. Catalunya és capdavantera en el rugbi fe mení i des de Tarragona tam bé es treballa. Óscar Quintela, president del Rugby Tarra gona, va destacar que tenen equips en totes les categories, mixtes fins a les sub 16, i un equip sènior femení. Quinte la va subratllar que «partits com aquest fan goig. Dona visibilitat tant a la nostra fei na com a l’esport femení». A més, Quintela va apuntar la importància del que es diu el tercer període, quan les juga dores i aficions es reuneixen: «aquesta conversa, aquest contacte directe és el que fa el rugbi, és el que fa club». A més, va afegir que «el rugbi és una manera de ser i de viure. És un esport que transmet positivitat, energia i molt de respecte. És un esport en equip en el qual no s’aconse gueix res si el company no et dona un cop de mà. És resili ència i respecte». Des de la renovació del camp, el Rugby Tarragona està en creixement i des de l’organització esperen conti nuar popularitzant l’esport, i atraient, cada vegada més so vint, esdeveniments impor tants com el duel d’ahir.
Política El conseller d’Acció Exterior prioritza consolidar les actuals delegacions i no obrir-ne de noves
ACN
El conseller d’Acció Exteri or i Unió Europea, Jaume Duch, va assegurar ahir que a Brussel·les hi ha «molta sa tisfacció» perquè el nou Go vern vulgui impulsar la seva presència a la UE i que té la sensació que les portes de la UE s’obriran ara «amb molta més facilitat». En una entre vista a La Vanguardia, Duch constatava que la relació en tre l’executiu de Salvador Illa i la UE «avançaran molt ràpi dament» perquè els objectius d’ambdues administracions són «coincidents». Sobre l’obertura de noves delega cions del Govern a l’Exterior, el consellerva subratllar que primer consolidaran les de legacions existents i les que s’estan obrint i després analit zaran propers passos a seguir. En aquest sentit, Duch va recordar que les delegacions fan una feina «útil» a la ciuta dania que permet obrir noves portes i ampliar el teixit em presarial. «Si poden fer aquest
paper, llavors tenen tot el sen tit», va reflexionar. Entre les temàtiques de la conselleria que vol portar a Brussel·les, va parlar de qüestions medi
L’AP-7 estrena el límit de 100 km/h a l’àrea de Subirats en les operacions retorn
Trànsit Fins ara la reducció només s’aplicava quan s’habilitava un carril addicional
Trànsit va començar a aplicar ahir la reducció de la velocitat a 100km/h a l’autopista AP 7 en un tram d’uns deu quilò metres a l’alçada de Subirats, en sentit Barcelona, durant les operacions tornada de cap de setmana i festius. La mesura busca reduir l’acci dentalitat en aquest tram si nuós i amb canvis de rasant, amb sinistres habitualment no greus però que acaben provocant grans retencions per l’afluència de vehicles en dies com ahir. La limitació
s’activarà en les operacions de retorn de cap de setmana o festius, encara que no hi hagi habilitat un carril addicional. Des d’aquest diumenge se sancionen els vehicles que no respectin el nou límit de velocitat, que s’anuncia a tra vés de panells lluminosos. La mesura s’implementa en fase de proves i, a banda d’ahir, també es realitzarà el cap de setmana vinent, segons infor ma el Servei Català de Trànsit. Ahir la previsió era que tor nessin a Barcelona 250.000 vehicles, és a dir, un volum habitual en un cap de setma
ambientals, econòmiques, de polítiques socials i de rein dustrialització.
Sobre l’acte de la Diada a la delegació del Govern davant
la UE, el conseller va explicar que estan vivint el rellança ment del paper que la delega ció ha de jugar a Brussel·les. «Aquesta delegació ha d’in
Imatge d’un cartell amb el nou límit de velocitat. ACN
La setmana vinent es tornarà a realitzar aquesta prova pilot de nova limitació
na normal «de bon temps». La setmana vinent, en canvi, el volum pot ser molt superi or ja que dimarts 24 és festiu a Barcelona (la Mercè) i hi ha la possibilitat de fer pont.
Les delegacions gan una feina «útil» a la ciutadania i amplien el teixit empresarial
crementar el seu nivell d’in terlocució i de diàleg amb les institucions i amb les direc cions generals de la Comissió Europea», va dir Duch. «Han d’ajudar nos a tenir major presència a Brussel·les i a aprofitar molt els moltíssims avantatges que té formar part d’un Estat membre de la UE», va afegir. El conseller va reco nèixer que li hagués agradat comptar amb la presència de Toni Comín i la resta de d’eu rodiputats independentistes catalans a l’acte.
Finalment, sobre la oficia litat de l’ús del català a la UE, Duch va recordar el com promís del govern espanyol d’aconseguir que el català i la resta de llengües cooficials de l’Estat siguin oficials a la UE. Així, va expressar que l’ofici alitat del català és una decisió que han de prendre els 27 es tats membres i que, per tant, no es pot aconseguir en pocs mesos. Duch va demanar confiança i recolzar la feina del ministre d’Exteriors.
Acusacions de Junts
En un comunicat, Junts per Catalunya va lamentar ahir les paraules de Duch en veure «greu» la insinuació que les portes de la UE no s’obrien a Catalunya «perquè el que hi havia era un govern indepen dentista». En aquest sentit, el responsable de política internacional de Junts, Aleix Sarri, va subratllar que «Cata lunya sempre ha cregut en la UE, independentment de les ideologies, i obrir portes ara, voldria dir que s’ha discrimi nat activament a un govern democràticament». Sarri la mentava que qui s’ocupava de «tancar portes» a Catalunya i de «marginar l’independen tisme» era precisament Duch.
Preguntat sobre la Diada i la manifestació independen tista a Barcelona, va atribuir el descens de participants al fet que la ciutadania té reptes «molt difícils». «La gent jove està passant per situacions per les quals no havien pas sat les generacions anteriors, com l’habitatge i l’ocupació de qualitat. Les prioritats de la gent es van adaptant a la si tuació. Penso que el focus està posat en el que farà el nou Go vern i en la seva política d’in tegració i de societat plural. Hi ha una gran expectació», va analitzar.
Tensió a la frontera de Ceuta per un intent d’entrada massiu de persones migrants ACN
Societat Més de 200 persones han intentat accedir a la ciutat autònoma
Tensió a la frontera de Ceuta per un intent d’entrada mas siu de migrants. Més de 200 persones d’origen subsaharià i marroquí van intentar saltar ahir al matí la doble tanca a la zona del Tarajal, però la poli cia del Marroc ho va impedir i va fer desenes de detencions. Diverses convocatòries a les xarxes socials havien fet una crida a entrar a la ciutat autò noma aquest 15 de setembre a través de la població fron terera de Castillejos/Fnideq. «Intent d’assalt massiu a les proximitats de la duana del
Tarajal, provocat per més de 200 persones. Aquesta temp tativa ha estat avortada per l’exèrcit marroquí. La Guàr dia Civil continua en aler ta», informava l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) en un missatge a X. Arran d’aquest intent d’en trada massiu, la frontera del Tarajal a Ceuta es va estar tancant i obrint de forma intermitent per part de les autoritats espanyoles i mar roquines. El president de Ceuta, el popular Juan Jesús Vivas, va fer una crida a la «tranquil·litat» i va destacar la col·laboració del Marroc.
Editorial
Els incendis que la setmana passada es van declarar a Cabacés i Porrera, i que van amenaçar de manera molt seriosa el Parc Natural de la Serra del Montsant van ser un detonant perquè els alcaldes dels dos municipis alertessin de les greus dificultats per la qual travessa aquest territori. La sequera és una companya de viatge des de fa diversos anys a la comarca i enguany, com expliquem en aquesta mateixa edició, les perspectives inicials de la campanya de la verema són demolidores. Malgrat que al final de la collita les xifres poden millorar, a hores d’ara es preveuen descensos que poden arri-
bar al 50% en la collita de raïm. Només cal veure l’estat en què es troba el pantà de Siurana, un riu que rega la comarca, per entendre la magnitud de la tragèdia agrícola que ha d’afrontar la zona. Mentre altres conques hídriques han començat a recuperar-se o no han arribat a situacions extremes, al Priorat l’aigua no arriba al camp. Hi ha una proposta per dur-hi aigua de l’Ebre que, en el millor dels casos, no serà una realitat fins al 2027. Fins aleshores la comarca no té alternatives. Viu majoritàriament de la terra i aquesta, sense aigua, no és econòmicament viable. Ja és urgent buscar mesures pal·liatives.
Tribuna
Molt es parla de pressupostos, però poc de com s’apliquen, via despeses, aquests grans números, és a dir, sembla que l’important és el concepte en si mateix, i poc el que realment s’aconsegueix aquests diners de tots. Hem sentit, massa cops, parlar de la necessitat de disposar de partides pressupostàries prou àmplies per poder fer determinades polítiques, ara bé, poc es diu de com es gestionaran aquests ingressos públics o, el que és més greu, on arriben les execucions dineràries definitives en cada cas.
Ens hem acostumat als grans ‘discursos’ i poc a la concreció específica d’aquests, en un exercici de responsabilitat compartida, on qüestions com la ‘rendibilitat de les inversions’, ‘l’optimització de la despesa’ o el que és més emblemàtic, ‘passar comptes’ de com es gasta, s’oblida de manera compartida i acceptada tàcitament. En una petita societat mercantil, el lògic és que els socis treballin per poder tirar endavant, analitzant objectivament com es fa la gestió de tota la dinàmica econòmica, malauradament, en el vessant públic, sembla que això no interessa o, el que és més greu es limita a noves singulars com l’emolument dels polítics, que són una pura insignificança comparats amb els milions d’euros, que no sabem com, ni perquè es gasten, i res coneixem dels objectius, complerts o no, de la seva aplicació.
Fins i tot, en les campanyes electorals, poc es diu de les partides dels pressupostos públics i com s’han de
Lluís Badia Advocat
gestionar, en un exercici d’irresponsabilitat absoluta.
Certament, el fàcil és discutir d’anècdotes o de qüestions sense transcendència, pensant que tot depèn, a l’hora de ‘votar’, del tema ideològic i de l’alt tant per cent de vot captiu; malauradament, en les darreres consultes electorals, hem pogut veure com aquest paradigma ha quedat superat i la ciutadania ha optat per altres referències més pràctiques i ‘perilloses’ a l’hora de donar el seu suport electoral.
farà, amb quins diners, amb quins suports, etc.
No tic cap dubte que estem al final dels missatges ‘que no es pensen complir’ o el propi ‘canvi de posicionament’, en funció de l’interès personal del líder de torn, crec que serà necessari explicar i garantir si realment es volen obtenir suports.
L’últim intent per acontentar collectius determinats, com aval electoral tancat, crec que també toca al seu fi i que, per tant, els canvis comportaran donar respostes en els temes importants, amb garanties de tota mena.
Ens hem acostumat als grans ‘discursos’ i poc a la concreció específica d’aquests, en un exercici de responsabilitat compartida, on qüestions com la ‘rendibilitat de les inversions’, ‘l’optimització de la despesa’ o el que és més emblemàtic, ‘passar comptes’
La lectura del nou mapa electoral, posa en evidència que les coses han canviat i, si bé de manera inicial, pot no constatar-se, comença a assentar-se a la nostra societat una demanda per conèixer moltes variables de la tasca pública democràtica que, fins ara, tenia poc pes, és a dir, no val el discurs maniqueista, sinó que, a més, sembla evident que serà necessari parlar de més coses a l’hora de fer propostes electorals, especialment de com es
Un català exemplar
Es possible trobar un ciutadà de les terres del Sud, que tingui el següent currículum? :
- Pare de 4 fills (família nombrosa )
- Regidor del poble (9 anys)
- Alcalde (16 anys)
- Diputat provincial
- Procurador a les Corts espanyoles (4 anys)
- President de la Diputació (5 anys) , va visitar els 189 pobles de la província de Tarragona
- Conseller de Governació a la Generalitat de Catalunya (4 anys) .
- Delegat de la Generalitat a Madrid (9 anys) , a Madrid hi havia cues per entrar a Blanquerna
I aquestes responsabilitats tant significades compaginar-les amb :
- President del Consell social de la URV
- President del Museu Arxiu de Montblanc
- President de la Fundació de discapacitats ONADA
- Promoció de la cultura, la industria , l’esport .
- Pianista quasi professional
- Gran lector
Tornant a la meva reflexió de la necessitat de màxima transparència en l’aplicació dels diners comuns, ja no valdran els discursos ideològics, serà imprescindible explicar, àmpliament, com es farà la despesa, a qui beneficiarà i a qui no es tindrà en compte; igualment, pel que fa a les infraestructures, que hauran de definir-se, amb la màxima amplitud; sense deixar de costat les mínimes aportacions, és a dir, serà vital parlar dels números, petits i grans, amb noms i cognoms, no fer-ho serà la garantia de la incapacitat i el poc nivell per uns líders als quals s’haurà d’examinar des de tots els vessants, inclús les no desitjades per exigir unes garanties, avui inexistents.
- Amic de tots els veïns
- Pagès de horta
- Escolanet
I sobre totes promotor de centres escolar per discapacitats, residencies per gent gran, casals, museus...
No cal dir que una personalitat com aquesta ha suposat, no un gra de sorra si no una paletada pel país que l´ha pogut gaudir i li ha reconegut el seu poble com a Fill Predilecte de Montblanc. Doncs si, es diu Josep Gomis Marti, fill de Montblanc, Enhorabona Pepe!
Ens queda una pregunta per fer-te, Pepe com has pogut fer tanta activitat, tant variada amb tant encert ?
JM Marsal Tarragona
L’agost de les terrasses
Setembre és un mes en què tot torna a engegar. Aquest país s’atura el mes d’agost encara que les nostres vides continuïn funcionant, i això que no deixa de ser una contradicció en si mateixa, és el que aprenem des que naixem, ens reproduïm i morim sabent. El cas és que des de fa dies alguns comerços han aixecat de nou la persiana, les empreses (que s’ho poden permetre) han reiniciat les impressores, els funcionaris tornen a escalfar cadires, i de mica en mica l’engranatge torna a arrencar amb normalitat. El que no s’ha aturat ha estat el penós funcionament de les terrasses, almenys algunes de la plaça de la Font, que a l’espera de la nova ordenança han tornat a fer l’agost com diu la llegenda urbana, sols que en aquest cas, no és cap llegenda!. Horaris incomplerts, espais saturats per la sobreocupació, pantalles exteriors que amenitzen el pas dels vianants des de les 16h de la tarda, frenesí musical pels que creuen que en lloc de bar tenen discoteques, i un no parar. Responent a les paraules de la consellera de Turisme, Promoció econòmica i Comerç, sobre la suposada vigilància per part de la guàrdia urbana, estem sense notícies de Gurb, és a dir poc o cap control al respecte.
Esperem i resem que Sta. Tecla obri el miracle esperat i puguem celebrar la nova ordenança amb l’anhelada convivència. Serà cert allò del Yes, we can?.
Alèxia Amat ‘Veïna de la plaça de la Font’ Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Societat L’acte es farà el pròxim 3 d’octubre
L’Hotel Olympus Palace 4* de Salou acollirà, el pròxim 3 d’octubre, un sopar benèfic per recaptar fons en la lluita contra l’ictus.
Aquest serà el quart sopar solidari organitzat per l’hotel, després d’haver dedicat els esdeveniments anteriors a causes com el càncer (2019), l’autisme i l’Alzheimer, acon seguint recaptar 11.915 eu ros en l’última edició per a la Fundació Rosa Maria Vivar de Reus.
Aquest any, els esforços es centren en la lluita contra l’ic tus, amb l’objectiu de recaptar
fons per a la Unitat d’Ictus de l’Hospital Joan XXIII de Tarra gona, un centre de referència en la demarcació per al tracta ment d’aquesta malaltia. Durant la presentació pú blica de l’esdeveniment, Gil Cristià, en representació de la propietat de l’Hotel Olym pus Palace 4*, va expressar la seva satisfacció per poder contribuir amb el territori: «Ens il·lusiona aquesta res ponsabilitat social amb el nostre entorn i poder ajudar a la Unitat d’Ictus de l’Hospi tal Joan XXIII de Tarragona. Serà un sopar còctel amb esperit solidari, acompanyat de música en directe, i amb la
participació de xefs de renom com Pep Moreno (Deliranto, Salou), Ferran Cerro (Ferran Cerro, Reus), i Sergi Palacín (Hiu, Cambrils). També hi haurà sorpreses, sortejos i molt més. Serà una vetllada inoblidable».
Com a novetat destaca da, aquest any es presenta la ‘Beca Olympus’, creada en col·laboració amb el Departa ment d’Estudis de Comunica ció de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Mario Soler, 8è Tinent d’al calde i conseller de Salut de l’Ajuntament de Tarragona, juntament amb Enrique Mar tín, regidor de Salut i Esports
Imatge de la presentació del sopar benèfic que se celebrarà a l’Hotel Olympus Palace. Cedida
La recaptació íntegra del sopar es destinarà a la Unitat d’Ictus del Joan XXIII
de l’Ajuntament de Reus, van donar el seu suport a la causa.
Per la seva part, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va su bratllar la importància de la
Necrològiques
Tarragona
Francisco Martorell Brull.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia de Sant Pau. Reus
Serafín Giménez Muñoz.
Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h. a la parròquia de Sant Bernat Calvó.
Mari Cruz Gómez Guerrero.
Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de Sant Bernat Calvó.
esqueles
solidaritat local: «Iniciatives com aquesta posen de mani fest la solidaritat de Salou i la seva gent, una solidaritat que traspassa els límits del muni cipi.».
Detalls del sopar El sopar benèfic se celebra rà el dijous 3 d’octubre, a les 19:30h, al rooftop SUMMIT de l’Hotel Olympus Palace 4*.
El preu per persona és de 60 euros, que es destinaran ínte grament a la causa benèfica. S’ha habilitat també una fila zero. Per formalitzar la inscrip ció o per obtenir més infor mació, es pot accedir a l’enllaç següent: https://www.hote lolympuspalace.com/evento solidario.html, o trucar al te lèfon 661 350 513.
Una imatge de l’acte celebrat a Torredembarra. PPC
L’Observatori de la Dona del PP de Catalunya celebra l’inici del curs polític a Torredembarra
Societat El 14 de setem bre, l’Observatori de la Dona va celebrar l’inici del seu curs polític sota el lema ‘Som vi sibles, tenim veu, tenim opi nió’. L’acte va posar l’accent en la importància de donar visibilitat a les dones davant aquells que volen limitar les i silenciar les. Torredembarra va ser escollit per acollir l’es deveniment, en resposta a un
acte que s’havia de celebrar a la mateixa localitat amb po nents que havien promogut àmpliament la restricció dels drets de les dones. La Sena dora Lorena Roldán va ser l’encarregada de tancar l’ac te.. També hi van intervenir altres càrrecs del Partit, com el Secretari General Provin cial, Rafa Luna, i la Secretària d’Igualtat, Eva Higueras.
als que es diuen:
ÀRIES
21/03 al 19/04
No facis una muntanya si tens algun malestar físic, tens l’energia per a realitzar la jornada en una total tranquillitat, a més els viatges molt rendibles.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El decaïment anímic i físic passarà aviat avui. No et tanquis en idees negatives o pessimistes i et quedis empresonat a casa. Surt aireja’t.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Veuràs com al llarg de la jornada, trobaràs solucions a aquests petits problemes que venien atabalant-te des de fa un temps. Tot té solució.
TV local
20/04 al 20/05
Es donaran amb facilitat els frecs amb la família. Et trobaràs una miqueta desorientat a l’hora d’entaular dialogo o relació amb la gent.
23/08 al 22/09 VERGE
Limita’t avui a organitzar solucionar els teus propis assumptes no intervinguis per a res en la vida dels teus companys o la pròpia família.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Avui no seran rendibles ni satisfactòries les actituds que prenguis de manera seriosa o rígida. Analitza més les coses asseu-te a pensar.
10:30 Gaudeix la festa
11:00 Qüestió de fons (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per Catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Ona expansiva
14:00 Notícies migdia
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Caminant per catalunya
16:30 Tardes de setembre
18:00 Moving
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Posaràs els teus dots d’investigador la teva intuïció per a descobrir a l’enemic ocult que en més d’una ocasió ha danyat la teva imatge.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Hi haurà molta activitat i varietat en les teves tasques diàries, que estaran compensades amb uns moments excel·lents productius.
20/01 al 18/02 AQUARI
Una certa ansietat avui t’impedirà veure els passos a donar, deixa’t guiar per la teva intuïció per les primeres idees que apareguin.
CRANC
21/06 al 22/07
Molt ull amb els teus esclats d’ànim, l’ambient no està del tot equilibrat el teu humor, hauràs de controlar-lo al màxim. Domina més.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Una certa fredor emocional i una excessiva anàlisi de les situacions t’allunyarà per moments de la companyia dels teus. Acaba les tasques.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Apareixerà el teu afany de domini sobretot en el terreny amorós. La teva necessitat vital de comunicació serà alta trobaràs la comprensió.
12
09:00 Santa Tecla 24. La Crida. (r) 10:00 La setmana. (r)
11:00 SPI+TV
11:30 Santa Tecla 24. La Crida. (r) 12:30 SPI+TV
13:00 Connecti.cat
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Santa Tecla 24. La Crida. (r) 15:30 SPI+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Tardes de setembre
18:00 Moving
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180º
19:30 Finet i pel mig. Cap. 243
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Finet pel mig. Cap. 243
21:00 Moving
21:30 Terra de pa
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Finet pel mig. Cap. 243
23:00 Moving
23:30 Terra de pa
HORITZONTALS: 1. Crit amb què és imitada la veu d’un ocell. Mata la respiració. 2. Pateix una psicosi. Ideologia llibertària. 3.Tercera d’una mica. Nitrogen. Bons per mirar. Droga. 4. Mancat d’enteniment. Llocs refres- cants. 5. Préstecs. Trosset de pa capgirat. 6. Cap d’os. Ocells del Brasil. Soroll. 7. Soc sense cor. Article. Part d’una biga. Una de te. 8. Antic dialec- te grec, al revés. Societat secreta. 9. Casada amb un fill, al revés. Nascut. Sense pèl i capgirat. 10. Casa pairal girada. Extractes de plantes d’acció paralitzant. 11. Os de la cama. Donarà sortida per la dreta. 12. Vocal. Crit girat d’entusiame. Fons del pis. Pis sense fons. VERTICALS: 1. Estils antics amb excés d’ornamentació. Pal de la llança. 2. Però sense límits. Brom. Eufemisme català habitual. 3. Assagem una cançó. Combat inacabat. 4. Vores de la llet. Cridin com llops. Una mica sense límits. 5. Centre del nas. Freqüentment usat. Fet que ha passat. 6. Dolor, ferida. Tem que n’hi falta una. Ella que puja. Una de feble. 7. Tancats. Espècie de canya girada. 8. Navega proa al vent. Fer un testa- ment. 9. Realitza. Moviment de terra. Tallat arran. 10. Causat per l’eco. Entrada. 11. De la natura del guix. Apartament petit i girat. 12. Calaix sense consonants. Conjunt de bótes de vi. Contingut de les anteriors.
TARRAGONA:
Cogul Ardèvol, Francesc. Cristófor Colom, 23. Telèfon 977 212 183. Conde Peidro, Lucia. Escultor Rocamora, 1. Telèfon 977 757 301.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Valveny Llurba, Maria Neus Sant Joan, 15. Telèfon 977 771 022.
SALOU:
Oliva, Dolors - Cristià, Gil. Passeig Jaume I, nº 28 Edif. Xipre. Telèfon 977 350 555.
VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Tel. 977 390 217.
CAMBRILS:
Valls CB. Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003.
VALLS:
Rull Ferre, Gabriel. Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717.
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent. Crta.Valls, 57. Telèfon 977 661 656
Solució: nivell mitjà
BUSCO PIS DE LLOGUER A SANT PERE I SANT PAU. ZONA MERCADONA. Tel. 669.863.916
PARQUINGS
VENC PARQUING Av. Catalunya. 639.534.413
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
HOMBRE 48a, BUSCA MUJER para amistad o pareja. Entre 35 a 45a. Solteras. Tel. 690.851.035
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
Mínima Estat del cel
El cel romandrà assolellat en general, tot i que fins a mitja tarda creuaran bandes de núvols alts arreu i alguns de mitjans pel nord del territori. D’altra banda, a partir de mitja tarda arribaran núvols baixos a l’extrem nord del Pirineu que podran deixar el cel mig ennuvolat, si bé al vessant nord de la serralada quedarà localment molt ennuvolat o cobert al final del dia. Temperatura
La temperatura, tant mínima com màxima, pujarà lleugerament o moderadament, si bé la mínima serà similar a l’altiplà Central i la màxima davallarà als cims del Pirineu. Solució dels mots encreuats
Llibres La tarragonina Esther Neila ha publicat el conte ‘Respira amb el Bestiari del Seguici de Tarragona’, que inclou exercicis de respiració senzills pensats per als petits de casa
L’Esther Neila és mestra a l’escola Vedruna Sa grat Cor de Tarragona. Arran d’un episodi que va afectar la seva salut, va prendre consciència de la importància de respirar correctament i dels bene ficis de la respiració conscient.
Fruit d’aquesta experiència personal va pensar a escriure un conte que pogués ser útil per als infants, «per ajudar los a trobar la calma que en la societat d’avui dia és tan imprescindible».
Així va néixer la idea del llibre Respira amb el Bestiari del Seguici de Tarragona, un conte que té com a protagonis tes els diversos ele ments populars tarragonins, els
quals apareixen acompanyats de la Fada Lolo. «A cadascun dels protagonistes els passen coses molt quotidianes d’un dia a l’es cola. Per exemple, que algú se’t coli a la fila i això et faci enfadar; que no et vulguis quedar a dinar al menjador o que algú se’n rigui de tu o d’alguna altra persona», explica l’autora. En cadascuna de les situacions, l’Esther proposa un exercici de respiració, que es des criu de manera molt entenedora al conte, i que està associada a un codi QR que remet a un vídeo en què la mateixa auto ra fa de guia en la pràctica de l’exercici.
El conte ha estat il·lustrat per Sergi Piñol i Claustre Agramunt, amb
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
música d’Álvaro López. A més, l’Esther ha comptat amb el su port a la comunicació de Jordi Bondia.
Fa més de trenta anys que l’Est her és mestra d’educació infantil, i també entrenadora de bàsquet. A més de la seva formació com a do cent, té un Postgrau de Psicomo tricitat i un Màster de l’Activitat Física i l’Esport. S’ha format tam bé en àmbits com l’educació emo cional i la resolució de conflictes.
«Les respiracions estan pensa des perquè hi hagi un adult acom panyant el nen. Trobar la calma sempre és més fàcil si t’ajuda algú altre», destaca l’Esther.
Amb aquest conte, vol convidar els nens –i també els adults que els acompanyen, sigui a casa o a l’es cola– a fer aquest exercici consci ent de respirar. El lema de la seva proposta és Calma, para i respira, i
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
cada història està vinculada a una respiració que l’autora ha associat a accions o objectes. Així, hi ha la Respiració dels colors de la fusta, la Respiració de menjar xocolata o menjar preferit, o la Respiració de la porta de la Catedral.
El conte es va presentar el pas sat mes de juny a Tarragona i, des de llavors, explica l’autora, ja s’ha anat trobant canalla que li explica que «a casa fem les respiracions». Ara, està treballant amb la pos sible fer arribar el llibre a les es coles perquè sigui una eina més a l’aula.
Un toc de màgia
Els protagonistes del conte estan acompanyats de la Fada Lolo
Resulta de l’Índia ja supera la Xina en població i que els xinesos, després d’anys de penalitzar la natalitat, ara comencen a incentivar-la perquè se’ls està envellint la demografia. Segurament, les polítiques que van implementar durant dècades per controlar els naixements ajudaren a créixer la seva economia alliberant de càrregues les famílies i afavorint la incorporació del talent femení al món laboral. Tanmateix, la llei del pèndol és implacable i, com deia la meva àvia, «totes les masses fan mal». Un altre exemple en són, a parer meu, les noves tecnologies atès que ja hem arribat al punt que ens fan més esclaus i dependents que lliures i feliços, però dubto que siguem capaços de redreçarho com està fent la Xina amb les seves estratègies pel que fa a la natalitat. No veig tant una pèrfida conxorxa global com la tirania d’una nova revolució tecnològica que va més de pressa i enllà del que podem assumir, gestionar i fiscalitzar de manera conscient i adient. De tornada a la demografia, per no ser menys que la Xina, de mitjana a Catalunya els naixements també va assolir l’any passat la xifra més baixa des de 1995. De segur que ho sabeu perquè és un tema que ocupa i preocupa la major part del món occidental i sovinteja als mitjans. Si ens centrem en les comarques tarragonines totes han anat perdent naixements menys, curiosament, l’Alt Camp que, durant l’any passat, va incrementar-los. Una oreneta no fa estiu ni dos primavera però és una dada que podríem estudiar.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
