Dimarts 17 de setembre de 2024

Esports

Tretze

Opinió 21 Dídac Bertran & Mixeta. Britànics a Tarragona:

Santa Tecla 6

Més de 500 persones provinents de França i els EUA visitaran Tarragona pel seu vincle amb el Chartreuse

Tres de cada quatre persones ateses pel Servei municipal d’Atenció

Guaita critica l’ús d’informació falsa sobre Mas Iglesias i la nova estació de busos

L’alcaldessa afirma que és fals que es perdin metres de parc i que es projecti més zona blava amb el nou equipament 11

Viñuales reclama per a l’Ajuntament les pistes esportives de la Ciutat de Repòs Tarragona

Lucía López «Cal posar Tarragona en el mapa de les inversions públiques»

Els bombers a la zona del carrer Unió on s’ha produït

Marta Omella

Lucía López: «Mancomunar la mobilitat és el primer objectiu de l’Àrea Metropolitana»

Entrevista La nova delegada del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona parla amb Diari Més en la seva primera entrevista en el nou càrrec, on deixa clar que ve per «treballar» i per «tornar a posar Tarragona en el mapa de les inversions»

Carlos Domènech Goñi

Passa de l’Ajuntament de la Canonja i la Subdelegació a convertir-se en delegada del Govern de la Generalitat. Com ho entoma?

«Amb molt de respecte i il· lusió. És un repte molt im portant personalment. In tentarem revertir la situació i tornar a posar el Camp de Tarragona al mapa de les in versions de la Generalitat». Què vol dir «amb tornar a posar al mapa»?

«Les inversions efectives en els darrers anys estan molt per sota en comparació a altres indrets de Catalunya. Tenim una oportunitat que no podem deixar perdre: go verns socialistes a Espanya, Catalunya, la Diputació i als ajuntaments més importants del Camp de Tarragona. Hem d’aprofitar aquestes sinergi es».

Com ha estat el traspàs d’informació amb l’antic delegat, Àngel Xifré (ERC)?

«Exemplar. Ens vam reunir la primera setmana després del meu nomenament. Em va do nar una carpeta amb tots els projectes en marxa de cada conselleria. També he pogut reunir me amb els directors dels Serveis Territorials». Quina creu que és la necessitat primordial del Camp de Tarragona en aquests moments?

«La mobilitat és una prioritat per aquest govern i crec que el repte més important que tenim per al nostre territori». La creació de l’Àrea Metropolitana, amb infraestructura i pressupost, també és un repte?

«La Generalitat, els ajunta ments i la Diputació anem a una. L’Àrea Metropolitana ha de tirar endavant, tal com ho van fer en el seu moment el Consorci d’Aigües o manco munar la gestió dels residus, i tirarà endavant aquesta legis latura. La mobilitat és essen

Aeroport de Reus

«Hem de ser capaços d’absorbir entre 2 i 3 milions de turistes a l’any»

Projectes de futur

«No podem deixar que Barcelona decideixi per nosaltres»

cial i amb l’Àrea Metropolita na es vehicularà millor».

Un dels temes clau en la mobilitat és el futur tramvia del Camp de Tarragona. La setmana passada es va presentar justament la primera fase, amb el vistiplau de Salou.

«La setmana passada va venir la consellera Paneque a pre sentar ho. L’acord amb Salou hi és i, tal com hem explicat molts cops, venim sense fer soroll i anem per feina. La pri mera fase està enllestida i el projecte tirarà endavant».

La primera licitació dels vagons va quedar deserta. Veurem la licitació aquest any?

«Hi estem treballant. Entre finals d’aquest any i principis del vinent es licitaran».

En dues setmanes s’inicien les obres del túnel de Roda de Berà i començarà el pla alternatiu de mobilitat. Què farà la Generalitat per garantir les mínimes molèsties als usuaris i usuàries dels trens?

«Som coneixedors de la pro blemàtica existent. Sabem

que seran cinc o sis mesos complicats, però hem de ser conscients que es tracta d’una inversió important. Intenta rem per tots els mitjans que sigui el menys molest possi ble per als usuaris». Darrera pregunta en clau mobilitat. Creu que l’aeroport de Reus ha de créixer?

«Hem de ser capaços d’acon seguir que arribin entre dos i tres milions de turistes. L’aeroport té capacitat per absorbir los, i ara mateix no més n’arriben poc més d’un milió».

Parlem de Hard Rock. La consellera Paneque va expressar que potser la viabilitat del projecte es veuria afectada per la nova fiscalitat. Creu que és un projecte necessari per a la gent del Camp de Tarragona?

«Penso que és una oportuni tat i que nosaltres no ens hem

negat mai a aquest projecte. Sobre la viabilitat econòmica, dependrà del que vulguin fer els inversors. Malgrat tot, hem de ser nosaltres, des del Camp de Tarragona, els que hem de decidir si això ho volem o no».

El president Illa va dir que, en cas que no arribi Hard Rock, es buscarien altres projectes interessants per al Camp de Tarragona. Quins són?

«Seran els projectes que el territori vulgui, que els seus alcaldes, alcaldesses i teixit econòmic decideixin. El que no podem fer és deixar que Barcelona vingui a decidir per nosaltres».

Malauradament, els incendis han fet acte de presència al Priorat. És un dels territoris on més està afectant la sequera... Com se solucionarà?

«Combatre la sequera és prio

ritari per al govern. El territori ja no pot aguantar més aques ta tensió. Acabem d’arribar i serà qüestió de setmanes que comencem a prendre decisi ons».

Arribarà l’aigua de l’Ebre al Priorat?

«S’estan valorant totes les op cions i quan ho tinguem deci dit ho anunciarem».

El sector de la pagesia pateix la sequera. S’ha reunit amb ells?

«Encara no he tingut temps, però ho faré. Jo he vingut a escoltar el territori i les seves demandes. La pagesia és un sector econòmic important i intentarem ajudar en tot el que estigui dins les nostres competències».

La seguretat és un altre dels temes delicats. Recentment, hi ha hagut episodis de violència al carrer, els delictes augmenten... Necessitem més agents dels Mossos d’Esquadra?

«És evident que tothom vol sempre més efectius al nostre territori així com més pre sència policial als carrers. Ho haurem d’abordar amb la Di recció de Serveis Territorials d’Interior i amb la Conselle ria. Volem revertir les dades. Seurem plegats, també amb ajuntaments, i ho valorarem». Per acabar: la Generalitat solucionarà el problema de l’accés a l’habitatge de les persones més joves? Hi tenen a veure els pisos turístics?

«La Generalitat estarà al cos tat dels ajuntaments, però és cert que tenim un problema amb l’accés a l’habitatge. No ens hem d’enganyar, els cos tos per a una persona jove són alts i cada vegada l’edat d’emancipació s’endarrereix més. Són reptes en els quals la Generalitat hi serà. Ens troba rem al costat dels municipis i dintre de les nostres compe tències intentarem fer el que es consideri des de la Conse lleria d’Habitatge».

Lucía López Cerdán (Tarragona, 1990) era fins ara la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de la Canonja. Gerard Martí

Render del nou Fòrum de la Justícia de Tarragona. Cedida

Es modifica el projecte del Fòrum de Justícia però les obres es licitaran «molt aviat»

Un altre dels temes històrics pendents per a la ciutat de Tarragona i el territori és la construcció del Fòrum de la Justícia. En aquests moments les dependències de Justícia es troben dividides en diversos edificis i, de fet, Tarragona és l’única capital de província sense un fòrum judicial. El mes de gener de 2023, l’aleshores consellera de Justícia Gemma Ubasart va assegurar que el fòrum seria una realitat l’any 2026. Gairebé dos anys després d’aquestes declaracions, però, les obres encara no s’han licitat. De fet, el darrer avenç en el projecte va ser la licitació de l’estudi de fluxes de l’edifici el passat mes d’abril. Tres mesos després, al juliol, la consellera Ubasart va explicar que la previsió era licitar l’obra del Fòrum, d’uns 70 milions d’euros, en el pri-

mer trimestre de 2025. «S’ha hagut de modificar el projecte perquè s’havien d’adaptar noves normatives de seguretat», indicava la Delegada del Govern de la Generalitat, Lucía López, qui afegia que les obres «es licitaran aviat». Segons va explicar Ubasart en la roda de premsa per anunciar pla d’inversió de Justícia, es preveu tenir enllestit el projecte l’any 2027 per tal que l’equipament entri en funcionament a principis de 2028. El Fòrum de Justícia s’ubicarà en un solar propietat de la Generalitat ubicat a tocar del Centre Penitenciari Obert. Serà un complex de tres edificis que en conjunt sumaran més de 32.000 metres quadrats. Reunirà l’Audiència Provincial i tots els òrgans unipersonals actualment distribuïts per la ciutat.

Viñuales vol la cessió de les pistes esportives de la Ciutat de Repòs

Equipaments L’Ajuntament s’ofereix a adequar les instal·lacions, que serien «per al gaudi dels veïns de Llevant»

John Bugarin

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha sol·licitat a la Ge neralitat de Catalunya la ces sió de les pistes esportives de la Ciutat de Repòs i Vacances, les quals es troben separades del recinte central, a l’altra banda de la carretera N 340. De fet, aquestes instal·lacions queden fora de l’àmbit d’ac tuació del projecte elaborat pel Departament de Drets Socials per a la transforma ció de l’antiga Residencial en un alberg de joventut. «Vam

veure que no li donarien ús a aquest espai i, per això, hem demanat que passi a mans municipals», explica el batlle. L’Ajuntament de Tarrago na ja va demanar la cessió de l’edifici de l’entrada de la Ciu tat de Repòs per ubicar hi el futur Centre Cívic de Llevant, una de les demandes més rei vindicades per part dels veïns de la zona. I és que, en els dar rers anys, han denunciat les «mancances en equipaments bàsics» als barris de Llevant. «La nostra voluntat és que tinguin un centre cívic i tam

Seria el primer gran equipament esportiu municipal a la zona de Llevant

bé unes pistes esportives, que serien gestionades pel Pa tronat d’Esports», assenya la Viñuales, qui explica que l’Ajuntament assumiria les obres per adequar les instal· lacions i obrir les per a «l’ús i gaudi» de la ciutadania. En els darrers anys, el con sistori tarragoní ha fet una

gran inversió en la creació d’equipaments esportius. Aquest 2024, s’han inaugu rat el parc multiesportiu de Ponent —entre els barris de l’Albada i Parc Riu Clar— i les pistes de Sant Pere i Sant Pau, projectades per l’anterior govern municipal i executa des per l’actual. Ara, amb les instal·lacions de la Ciutat de Repòs, l’executiu socialista pretén crear el primer gran equipament esportiu munici pal de la zona de Llevant.

La licitació, «imminent»

La delegada del Govern a Tarragona, Lucía López, ha assegurat que la licitació de les obres per transformar la Ciutat de Repòs en un alberg juvenil és «imminent». Cal recordar que s’han d’executar abans del 2026 per no perdre l’ajut de 15 milions dels fons Next Generation. Tot i que el projecte de la Generalitat no inclou les actuals pistes es portives, es preveu que se’n construeixin de noves a la zona central del recinte.

L’apunt

Les actuals pistes esportives de la Ciutat de Repòs es troben a l’altra banda de la carretera N-340, separades del recinte central. Gerard Martí

Desallotgen un edifici del carrer Unió després de detectar perill d’esfondrament de la teulada

Successos Els Bombers van acudir a l’immoble immediatament després de ser avisats d’una esquerda

Ahir a la tarda els Bombers van desallotjar de forma preventiva els onze veïns de dos edificis del carrer Unió després de detectar esquer des a la planta superior d’un dels immobles. Es tracta, concretament dels situats als números 3 i 5 de la via. La bretxa es troba únicament al primer bloc, però l’estructu ra d’aquest es recolza sobre el segon, motiu pel qual els bombers també van proce dir a desallotjar lo. A més, seguint els protocols, també van evacuar el número 62 de la Rambla Nova que es tracta principalment de despatxos i comerços.

Els Bombers van rebre l’avís a les 14.23 hores, alertats per un paleta que estava revi sant el bloc número 3, ja que uns veïns sentien sorolls es tranys des de feia dies. Un cop va comprovar que la teulada

presentava perill d’esfondra ment va avisar immediata

ment als serveis d’emergèn cia. A banda de les 9 dotacions

Finalment, els veïns del número 5 van poder passar la nit a les seves llars

comprometent tant l’estric tura vertical com horitzontal de l’edifici. Els forjats afecten, en específic, dues habitacions dels pisos 5è 1r i 5è 2n.

Una «patologia greu» «És una patologia greu que identifiquem com potencial ment evolutiva i amb capaci tat de generar un col·lapse que podria arrossegar els forjats que es troben en les plantes inferiors», va explicar el cap d’intervenció dels Bombers, Robert Zaera. Per aquest mo tiu, finalment es va decidir apuntalar d’emergència l’es tructura de l’edifici. «El nostre objectiu és intentar assegurar la viabilitat de l’estructura, que en cas garanteix l’habita bilitat de l’edifici», va aclarir Zaera. Aquesta, va precisar, «requerirà un estudi d’un tèc nic competent» i l’efectuació de les actuacions que consi deri necessàries. De moment, els Bombers treballen per «evitar que aquesta afectació vagi a més i pugui implicar danys que seran més greus o irreparables».

«És una patologia greu amb capacitat de generar un col·lapse»

Uns veïns van avisar un paleta perquè portaven dies sentint sorolls estranys

dels Bombers i el seu Grup d’Estructures Col·lapsades (GREC), l’Ajuntament de Tar ragona va activar la Brigada d’Intervenció Ràpida, l’arqui tecte municipal per fer una avaluació de la situació. Final ment, es va determinar que es tractava d’una jàssera en mal estat del pis superior de l’edifici del número 3, que va cedir sota el pes dels dipòsits de l’aigua, provocant danys i

Per la seva banda l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñua les, va remarcar que es tracta d’un edifici «molt antic on l’estructura està greument afectada» i va lamentar que el més probable és que «no si gui habitable durant molt de temps». Tot i la gravetat de la situació, l’alcalde va agrair el fet que l’actuació d’emergèn cia s’hagi pogut dur a terme, evitant «un possible col·lapse i les seves greus conseqüènci es». «Ara mateix s’està treba llant per pal·liar aquesta situ ació, però després ja hi haurà temps de buscar solucions», va concloure el batlle.

Set veïns desallotjats

Finalment, els veïns del nú mero 5 van poder passar la nit a les seves llars, mentre que els del número 3 no hi van poder accedir. El consistori va oferir allotjament provisional als set afectats, però aquests van decidir fer estada a les ca ses dels seus amics i familiars. Els treballadors de l’edifici 62 també van poder recuperar la normalitat durant la tarda i la circulació, provisionalment tallada per la seguretat dels vianants, va quedar comple tament restablerta.

Marta Omella Blanco

Els Bombers de la Generalitat al portal de l’edifici número 3 del carrer Unió de Tarragona, afectat per una esquerda que amenaça l’estructura de l’immoble. Redacció

de

que afecta l’edifici número 3 del carrer Unió de Tarragona. Bombers de la Generalitat

Els estudiants de Psicologia i Educació de la URV, repartits

Educació Les classes dels graus de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psi cologia de la URV, afectada per les obres del seu edifici principal, van començar ahir amb la dispersió d’estu diants prevista. Altres espais del mateix campus Sesce lades i l’edifici del Seminari Centre Tarraconense, a la Part Alta de Tarragona, acu llen els estudiants dels dife rents graus de la facultat (els d’Educació Infantil, Educa ció Primària, Educació So cial, Pedagogia i Psicologia i del doble grau d’Educació Infantil i Primària) en una situació que s’allargarà fins a l’inici del curs 2026/27. Són 1.880 els estudiants afectats per aquestes obres, que es reparteixen, a més de l’edi fici Ventura Gassol, que ja forma part de la facultat, pels aularis de l’Escola Tèc nica Superior d’Enginyeria, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química i de les facultats d’Enologia i Qu ímica. També el Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació (CTTI) acollirà algunes classes, concreta ment de segon de Psicolo gia, mentre que al Centre de Recursos per a l’Aprenenat ge i la Investigació (CRAI) tindran lloc classes pràcti ques amb ordinadors. Enca ra al campus Sescelades, el pavelló d’esports també serà utilitzat per impartir hi, a més de les habituals assig natures d’educació física, les d’educació psicomotriu. Les obres a la Facultat de Ciènci es de l’Educació i Psicologia començaran aquest pròxim mes d’octubre. Redacció

John Bugarin

Com s’orienten les persones cegues a l’hora de menjar?

Ahir van descobrir la resposta els darrers quatre al caldes de Tarragona, els quals van viure en les seves pròpies carns les dificultats que ha d’afrontar algú amb discapa citat visual greu en una acció tan quotidiana com és men jar. Joan Miquel Nadal, Josep Fèlix Ballesteros, Pau Ricomà i Rubén Viñuales van parti cipar en l’esmorzar a cegues que va organitzar l’ONCE al restaurant La Cuineta. Un cop asseguts a taula, els batlles van posar se un an tifaç, disposats a fer un petit tast del dia a dia d’una perso na cega. No trigava a arribar el pa i el primer plat. La pro pietària del restaurant, Celia García, donava indicacions als comensals: una llonganis sa al centre, fesols «a les sis» i mig tomàquet «a les dotze». La tècnica de rehabilitació de l’ONCE, Laura Blanco, expli cava que una forma efectiva per guiar és fent referència a les agulles del rellotge. Ella també donava instruc cions als alcaldes a l’hora de localitzar els diferents ele ments que hi havia sobre la taula, arrossegant la mà per evitar fer caure les copes o les ampolles d’aigua. Després d’uns primers minuts desori entats, els batlles es van adap tar ràpidament. L’àpat va deixar molts moments graci osos, com el de Nadal agafant el ganivet del revés o el de Ri comà omplint se la copa de vi fins dalt. «Costa saber si està molt plena l’ampolla», reco neixia entre riures. Ballesteros, per la seva banda, admetia que havia fet «trampa» utilitzant els dits, mentre que Viñuales desta cava que les converses entre

ANUNCI BASES I CONVOCATÒRIA PER LA SELECCIÓ D’UN LLOC DE TREBALL TEMPORAL D’UN/A TÈCNIC/A D’HABITATGE ADSCRIT AL SERVEI MUNICIPAL DE L’HABITATGE I ACTUACIONS URBANES SA -SMHAUSAEl Consell d’Administració del Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes, SA (SMHAUSA), en sessió celebrada el 9 de setembre de 2024, va aprovar les bases per a la contractació temporal d’un/a tècnic/a d’habitatge adscrit a aquest Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes SA.

En la mateixa sessió, es va aprovar la composició del tribunal qualificador. El termini de presentació de sol·licituds de participació en el procés selectiu, serà de 10 dies hàbils a comptar a partir del dia següent a la publicació de l’anunci d’aquesta convocatòria a la pàgina web (www.smhausa.cat), al Portal de Transparència: Convocatòries de personal - Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes, SA (seu-e.cat)

Jordi Dies Monclús GERENT

Societat

Tastar el dia a dia d’un cec

L’ONCE va organitzar ahir un esmorzar a cegues amb els darrers quatre alcaldes

ells no eren les mateixes que abans de posar se l’antifaç, perquè tots estaven concen trats en el menjar. Només Ba llesteros va deixar el seu plat net, ja que la resta va deixar se algun fesol pel camí. L’esmor zar es va complicar quan va arribar la sípia. Tot i que esta va tallada, els alcaldes havien de batallar de valent per cla var hi la forquilla.

També era complicat por tar se a la boca les patates fregides que hi havia al plat. Molts cops ho intentaven sen se èxit. Els alcaldes van trobar

més facilitats amb les postres, una crema anglesa amb gelat de vainilla. Viñuales, que va ser el més murri, no va utilit zar la cullera i s’ho va beure directament. Els quatre bat lles asseguraven que, durant l’àpat, no s’havien estressat. Sobretot, perquè eren consci ents que es podien treure l’an tifaç en qualsevol moment. Aquest esmorzar a cegues és una de les activitats de la Setmana de la Setmana del Grup Social ONCE a Catalu nya, sota el lema IGUALS. Per a avui. Per a demà, que tenen

Es van mostrar les dificultats que es troba algú amb una discapacitat visual

com a finalitat, entre altres, de sensibilitzar la ciutada nia sobre les dificultats a les que s’enfronten les persones amb ceguera o reivindicar la importància de la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Un ambient distès L’ambient va ser molt distès. Hi havia molta complicitat

entre els alcaldes, que estaven acompanyats pel director de l’ONCE a Tarragona, Josep Vila seca, qui feia gala del seu gran sentit de l’humor, i altres membres de l’entitat. El Nàs tic, els esportistes paralím pics del territori i Santa Tecla eren alguns dels temes que centraven la conversa. També parlaven de la «responsabi litat» i la «plena dedicació» tant dels batlles com dels membres de l’ONCE, els quals aprofitaven per fer arribar al gunes de les seves demandes a l’actual alcalde.

Els quatre últims alcaldes de Tarragona van esmorzar a cegues amb membres de la directiva de l’ONCE al restaurant La Cuineta. Diari Més

Per Santa Tecla vindran a la ciutat 500 persones lligades al Chartreuse

Festes Delegacions de la marca i veïns de la zona de Voiron, on es fa la beguda, arribaran a Tarragona

Oriol Castro

Aquest cap de setmana ar ribaran a Tarragona milers de persones per a viure les festes de Santa Tecla, d’arreu de Catalunya, Espanya i del món. Molts, beuran Chartreu se. Però cinc cents d’aquests

La Fundació Sant Josep reparteix els braçalets

Festes La Fundació

Casa Sant Josep de Tarra gona va organitzar ahir una sessió de contacontes en motiu del trentè ani versari del Centre d’Aco lliments Familiars. La cooperativa Cuentropía, que fomenta la lectura respectuosa, es va fer càr rec de la representació del conte Aimar, és moment de navegar, al passeig de les Palmeres. Durant l’acte es va repartir també el nou braçalet de Santa Tecla, que servirà per identificar els infants durant les fes tes. Redacció/Cedida

visitants estaran vinculats directament amb la beguda, ja que seran membres o con vidats de la marca i veïns de la localitat de Voiron, on es confecciona el licor. «Sempre tenim alguns convidats per part de la marca. La junta di rectiva, executius, el consell

de direcció. Enguany també vindrà una delegació dels Estats Units», explica Carme Rodríguez, representant de Chartreuse a Tarragona. Però centenars de perso nes arribaran per motu proprio, sobretot des de la zona de Vorion. «El chartreuse té

el pol d’atracció. Venen per pròpia voluntat, però des de la companyia els intentem aju dar en tot el que podem. So bretot a nivell d’allotjament i de què veure o on menjar», indica Rodríguez. La majoria s’allotjaran a l’Hotel Lauria i a l’hotel H10 Imperial Tàrraco a

partir del dijous.

Interès per la cultura popular Un altre pol d’atracció per aquests visitants és la cultura popular i tradicional de Tarra gona. Des de fa uns deu anys, se celebren les festes del Char treuse a Voiron, on s’hi convi

La companyia celebra enguany el 30è aniversari com a beguda de les festes

den membres del seguici po pular de Tarragona. El passat maig s’hi van desplaçar el Ball de Diables i el Ball de Gitanes de Tarragona. «A França no tenen aquesta cultura popu lar i és quelcom que els sobta molt i els genera interès», exposa Rodríguez. La cele bració a la localitat francesa commemora el dia en què un Mariscal del rei Enric IV va entregar als pares cartoixans a París un manuscrit amb la recepta per elaborar els licors Chartreuse l’any 1605.

Amistat i unió L’any 2017, Tarragona va sig nar el pacte d’amistat de la Chartreuse amb les localitats de Saint Pierre de Chartreuse, Saint Laurent de Pont i Entre Deux Guiers i Voiron. A més, Tarragona i Voiron s’han unit per la música els darrers anys, ja que s’han organitzat pro grames d’intercanvi d’alum nes entre el Conservatori de Vorion i l’Escola Municipal de Música de Tarragona. El licor compleix tren ta anys com a la beguda de les festes de Santa Tecla. La Mamadeta va néixer el 1994, quan un grup d’amics del Ball de Diables de Tarragona va començar a barrejar Char treuse groc i verd amb granis sat de llimona.

Parc Central, de nou patrocinador de Santa Tecla

Empresa Parc Central ha renovat en guany com a patrocinador de les festes de Santa Tecla. Aquest acord consolida l’aposta del centre comercial per la cultura, la tradició, l’esport i el teixit social de la ciutat. El gerent de Parc Central, Francisco Lambea, va desta

car que «el centre comercial també és un espai per gaudir de les festes». «La bona acollida de Tarraco Experience ha motivat la seva prolon gació fins al 23 de setembre per tal que tant la població local com els visitants tinguin l’opor tunitat de viure ho», conclou. Redacció/Cedida

Tradicionalment, l’alcalde o alcaldessa de Voiron visita Tarragona per Santa Tecla. El batlle Rubén Viñuales va assistir a les festes de la ciutat francesa fa pocs mesos. Cedida

El pastís del braç de Santa Tecla s’oferirà a la Corsini i a Torreforta

Redacció

El tradicional Pastís del Braç de Santa Tecla es distribuirà enguany per primera vegada al Mercat de Torreforta. Serà el divendres 20 a partir de les 18 h. Demà, arribarà el torn de degustar el pastís a la Plaça Corsini, repetint així la ubica ció de l’any passat. La distribució de les raci ons del Braç a Plaça Corsini començarà demà a les 18 h

fins a exhaurir existències. Com és habitual, els tiquets es podran aconseguir prèvia ment el mateix dia a l’estand de les Festes ubicat al Teatre Tarragona, de 10 a 14 h i de 17 a 18 h, i en cas que en quedin disponibles, a la mateixa Pla ça Corsini a partir de les 17.30 h. Pel que fa la distribució del pastís al Mercat de Torreforta, els tiquets es podran aconse guir prèviament el mateix di vendres a les parades i locals

del Mercat. La distribució de racions també serà fins a ex haurir existències.

1.800 racions

Entre Plaça Corsini i Mercat de Torreforta es distribuiran unes 1.800 racions de pastís, una part de les quals seran sense gluten. Una altra de les novetats de l’edició d’aquest any ha estat la implicació i complicitat no només del Gremi d’Artesans Pastissers

Viding omple la Corsini d’esport per a totes les edats

Festes La plaça Corsini de Tarragona es va transformar ahir a la tarda en un gran gimnàs en l’acte Viding Tecla Parc. Des de les 17.30 i fins les 21.30 h, es van organitzar activitats per a nenes i adults amb la finalitat de gaudir a l’esport. També hi va haver inflables, pintacares, màster de Body Pump, tallers, manualitats i degutacions. Redacció/Gerard Martí

de Tarragona i d’Esco Tàr raco, sinó també de diverses pastisseries de la ciutat, com Pastisseria Conde, Pastisseria Sant Miquel, Món Pastissers,

Pastisseria Mil·lenni, Pastisse ria Cal Jan, Pastisseria El Pas tis7 i Pastisseria Velvet. «És un dels actes gastronòmics més tradicionals de les festes i

estem molt contents de poder apropar lo enguany també al Mercat de Torreforta», va ex pressar Monste Adan, conse llera de Comerç.

Joan Maria Pou, padrí del pilar caminant dels Xiquets del Serrallo

Societat El periodista esportiu acompanyarà la colla el dia 24

Redacció

Després de vuit edicions de la figura del padrí del pilar ca minant, amb Danae Boronat, Toni Albà, Elisabet Carnicé, Júlia Creus, Carme Forcadell, Tomàs Molina, Agnès Bus quets i Laura Zurriaga, aquest any és el torn del periodista i narrador esportiu Joan Maria Pou.

Reconegut principalment per la seva tasca com a narra dor dels partits del FC Barce lona a RAC1 des de l’any 2000, Joan Maria Pou s’ha convertit en una de les veus més icòni ques del periodisme esportiu català. A més de la seva carre

periodista i narrador Joan Maria

ra radiofònica, ha participat en diversos programes de televisió i projectes medià

tics, sempre destacant pel seu estil apassionat i la seva capa citat de connectar amb el pú blic. A les xarxes socials, Pou compta amb més de 180.000 seguidors entre Instagram i X, on continua compartint la seva visió de l’actualitat.

El pròxim 24 de setembre, Joan Maria Pou acompanyarà la colla en la tradicional bai xada del pilar caminant de Santa Tecla, on viurà aques ta emblemàtica experiència en primera persona. En cas que el pilar arribi a l’Ajunta ment, serà una de les figures destacades en ajudar a pujar l’enxaneta fins al balcó del consistori.

Set pastisseries de la ciutat i el Gremi d’Artesans Pastissers s’implicaran en l’acte. David Oliete

El

Pou. Rac1

Enric Garcia Jardí

Els anomenen «el trio» perquè és ha bitual veure’ls junts pel carrer, passejant. També els han batejat alguna vegada com «els tres mos queters». Albert Blanch, de 35 anys, Eloi Moreno, de 30 anys, i Albert Roca, de 31 anys, no volen perdre’s ni un acte de la Festa Major. Quan els preguntem si aquestes dates signifiquen, per a ells, el millor moment de l’any, Blanch pren la paraula i respon amb molt d’aplom: «Home...!». Cap dub te. «És l’hora de divertir se, de saludar gent coneguda, de compartir estones», rememo ra Roca. Un cop repassat el programa de festes, s’avisen pel grup de whatsapp («My Friends») i es posen mans a la feina. «Són especialistes en trobar lloc a primera fila a tots els actes», assegura un dels seus pares.

Els tres representen, sota un mateix entusiasme, maneres diferents de viure la festa ma jor. Albert Blanch, per exem ple, és el més devot de tots. Es refereix a la patrona com «la Santa Reina», cada any assisteix al Retaule i els ulls se li humitegen quan parla de l’estima que sent per «la mare dels tarragonins». Membre de l’Esbart Santa Tecla des de pe tit, ha passat pel Ball del Pata tuf, el Ball de Cercolets i el Ball de Bastons, on fa d’abanderat. En agraïment per aquesta im plicació durant dècades, l’any 2022 va ser guardonat amb la distinció de Tecler d’Honor. El seu sentiment de pertinença és tan profund que supera fins i tot les rivalitats castelleres més fortes: es declara segui dor tant de la Jove com dels Xiquets, en una doble passió que ell demostra, a plaça, que no és incompatible.

Per a Eloi Moreno, la festa implica, sobretot, «vida cultu ral». Segons ell, importen tant els actes tradicionals com que els concerts multitudinaris tinguin «una bona acústica». Enamorat de l’escriptura, i amb una imaginació desbor dant, els actes teclers també li serveixen com a font d’ins piració. Durant aquests dies intensos, Moreno s’encarrega d’elaborar un dietari on incor pora cròniques dels actes als quals assisteix i que després comparteix amb el seu públic lector, un cercle de confiança format per familiars i amics. Albert Roca, en canvi, posa el focus en la importància de la inclusió social. «Encara no

Santa Tecla inclusiva

«Els tres mosqueters» de Santa Tecla

Albert Blanch, Eloi Moreno i Albert Roca són uns enamorats de la ciutat i volen que s’impulsi més la inclusió social a les festes majors tarragonines

Tots tres ‘mosqueters’ formen part de la iniciativa Festa per a Tothom

Els agrada referir-se a les persones «en general», sense etiquetes

es fa prou, en aquest tema», es lamenta. Tant ell com els seus amics mosqueters són volun taris de la Festa per a Tothom, on s’esbargeixen junts però també tenen ocasió de donar un cop de mà quan fa falta. «Tots tenim dret a gaudir de la festa», sosté. Casteller de la Jove, sap que les fites més di fícils són a l’abast «si tots fem pinya».

Durant la conversa, coinci deixen de nou a l’hora de triar un element del Seguici prefe rit: els tres mencionen l’Àliga. També s’expressen com una sola veu quan critiquen el comportament d’una part de la societat tarragonina: ells s’ho passen bé a les revetlles ballant, però els preocupa l’excés de borratxeres i que la gent vagi tan passada de vol tes. Pensen que ens hem de sentir afortunats per aquestes «festes magnífiques» i parlen de persones «en general», sen se etiquetes ni adjectius. Tots per un i un per tots, com els mosqueters.

Albert Blanch (esquerra), Albert Roca (centre) i Eloi Moreno (dreta) ensenyen, amb orgull, la samarreta de la iniciativa Festa per a Tothom. Fran Richart Barbeira

Moreno (a dalt, a l’esquerra), amb el Drac, un dels seus elements preferits, Blanch (a sota, a l’esquerra) mostrant els bastons del Ball de Bastons de l’Esbart Santa Tecla i Roca (a la dreta) vestit de casteller. Fran Richart Barbeira

Un centenar d’espècies conviuen al Barranc del Roquís: fagines, ratpenats, puputs i orenetes

Medi Ambient És el resultat d’un Bioblitz que va comptar amb la participació d’una desena de persones

Peralta Moreno

Al Barranc del Roquís, la bi odiversitat aflora. 102 espè cies s’hi van registrar en el marc d’un Bioblitz celebrat a principis d’estiu, una trobada oberta a tothom que tenia per objectiu inventariar la flora i la fauna de l’entorn i que es va dividir en una sessió diürna i en una nocturna. La biòloga Judit Castanyo, qui va acom panyar la desena de parti cipants, assenyala que més de la meitat de les espècies trobades eren plantes i vora un 20%, insectes. A la nit, el percentatge d’aus es va incre mentar, quan «van començar a sortir orenetes i falciots». Fins i tot, va veure un rossi nyol, que és «estrany tenir lo tan a prop de la ciutat». La bi òloga destaca el fet que nens i famílies s’animessin a fer l’activitat. «Amb nens és molt divertit perquè tenen moltes ganes de trobar tot el que pu guin», declara.

Encara que molta gent anhela topar se amb mamí fers, Castanyo explica que són «difícils de veure». Amb tot, va detectar excrements que pertanyien a una fagina, un mustèlid omnívor, que es caracteritzen per ser petits i punxeguts i per la presència de taques de color marró «que són llavors de fruita». «De fet, crec que la fagina viu a la vora i pot ser que matés una serp que vaig trobar», apunta, fent referència al fet que, a prop de les restes del rèptil, hi havia més defecacions de l’espècie de marta, i tot recordant la constatada rivalitat entre els mustèlids i les serps, que «so vint s’intenten menjar els uns i els altres».

El Bioblitz és una trobada oberta a tothom que té per objectiu inventariar la biodiversitat. Aj.

Castanyo valora que és un ecosistema «força complet» per la seva diversitat

La biòloga pensa que s’hauria de reforçar la presència de les aus i de ratpenats

També va poder observar rondant pel Barranc del Ro quís un conill de bosc, animal que, tot i ser abundant al ter ritori, es considera en perill d’extinció per la Unió Interna cional per a la Conservació de la Natura, en viure de forma pràcticament exclusiva a la península Ibèrica i al sud de França, si bé s’ha introduït en altres països. «Totes tres són espècies que no penses ni de

broma que te les trobaràs al costat de casa, però els bar rancs, i més si estan al límit d’una ciutat, són zones on es

troben ecosistemes diferents i, per tant, on hi ha més biodi versitat», assegura. Castanyo celebra la presèn

L’apunt

Es crearà un Observatori de Biodiversitat

L’Ajuntament de Reus crearà, en el marc del projecte de renaturalització RENATUReus, un Observatori Ciutadà de Biodiversitat. Serà un espai per aglutinar i donar visibilitat a les actuacions de difusió, sensibilització i participació, que respondrà a l’objectiu d’incorporar la població al procés de renaturalització. Consistirà en sessions deliberatives i tallers de descoberta i sensibilització.

cia d’espècies que ajuden a mantenir a ratlla les plagues. Els rapinyaires «mengen so bretot rosegadors i són un gran control de rates i rato lins»; els puputs «ajuden a mantenir a ratlla la proces sionària del pi»; els falciots negres i les orenetes «s’ali menten sobretot de mosquits i en són una bona defensa contra ells i les malalties que poden portar». Així mateix, es van percebre els ultrasons de diverses espècies de ratpe nat, un animal que, malgrat la seva mala fama, Castanyo creu que s’hauria de reforçar en menjar, també, insectes. La biòloga no oblida que és molt positiu haver hi tro bat «molts arbres fruiters», destacant la presència de ma graners i figueres —«la fagina està contenta al barranc, se gur», expressa—. «Tot arbre i tota planta que doni fruit és la base per construir un ecosis tema», remarca. Així mateix, valora insectes com la xinxa ratllada, «que ens ajuda a cui dar les plantes», el dimoniet, «que ajuda a la descomposi ció de la matèria orgànica», o múltiples varietats de papa llona. Això no obstant, tam bé ha de comunicar «males notícies», com la troballa de canya asiàtica, que «acidifica el sol, no deixa que creixin al tres plantes i, ecològicament, és inútil perquè no ofereix ali ment a ningú ni material per a fer niu», i d’acàcia borda, «una planta invasora que el fruit que fa no se’l menja ningú». Aquest arbre es planta sobre tot perquè és resistent a la sequera i proporciona ombra, «però tenim arbres autòc tons, com el roure o l’alzina, que també fan molta ombra», rebat Castanyo. «A grans pinzellades, és un ecosistema força complet: hi ha plantes productores que donen pol·len, nèctar i fruit; herbívors, carnívors i omní vors; molta diversitat d’inver tebrats, que fan pràcticament tots els papers ecològics que pot haver hi», conclou Judit Castanyo. La biòloga apunta que, per atreure més biodiver sitat animal, s’han de plantar espècies vegetals. N’és un exemple la passió de les papa llones pel fonoll o la ruda. «Els humans tenim el poder de ser arquitectes d’ecosistemes, però hem d’acceptar que la vida no és un museu», acaba.

Sergi

Reus

Una espècie d’escarabat, en una corretjola de serp. Cedida

El Servei d’Atenció a la Salut Mental atén

67 persones en els primers nou mesos

Salut Les dones representen un 72% dels usuaris d’un servei que ja ha teixit una xarxa de 68 actius del camp de la salut

L’Ajuntament de Reus va en gegar, el novembre de l’any passat, el Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emoci onal i Mental (SOABEM). En els primers nou mesos des de la posada en marxa —amb dades fins a l’agost del 2024—, s’han atès un total de 67 per sones. L’alcaldessa de la ciu tat, Sandra Guaita, ha avançat dades com que un 72% (48 de 67) dels usuaris són dones, que un 43% estan en la franja d’edat entre 45 i 60 anys i que 21 persones continuen essent acompanyades. «Pensem que el servei ha tingut un impacte positiu», va subratllar la bat llessa.

En els tres trimestres inici als, s’ha treballat en tres línies d’acció principals. La primera era la identificació i creació d’una xarxa d’actius, els or ganismes municipals —s’ha creat un grup motor amb els serveis de benestar emocio nal existents en el si del con sistori— i externs que poden donar suport a la ciutadania. S’havia calculat que es tanca ria el primer exercici havent establert protocols amb una dotzena d’actius, però, a ho res d’ara, ja n’hi ha 68. 46 són externs. El regidor de Salut, Enrique Martín, va remarcar que «això no acaba aquí» i que es continuarà amb la feina de contactar amb altres agents de salut. «Aspirem a ser un referent a la nostra ciutat en l’orientació i l’atenció al ben

Els Pets celebraran el 2025 els 40 anys actuant al Teatre Fortuny

Cultura L’edició d’hi vern/primavera del Fes tival Accents tindrà com a principal artista el grup de rock català, Els Pets. La formació constanti nenca celebrarà amb una gira el seu 40è aniversari que s’aturarà a Reus el 21 i 22 de febrer. L’actuació es durà a terme al Teatre For tuny. Redacció/Aj. Reus

L’alcaldessa, Sandra Guaita, i el regidor de Salut, Enrique Martín, acompanyats de tècnics responsables del servei. Aj. Reus

estar emocional i mental», va expressar. Així mateix, va ex plicar que l’eina «no és només un servei d’atenció telefònica, presencial o per correu, això és la punta de l’iceberg». «És una porta d’accés a la ciuta dania per poder accedir als serveis que tenim a la ciutat i, després, l’important és tot el que hi ha al darrere», va assenyalar. «L’important és que la gent se senti acompa

Martín: «Aspirem a ser un referent en l’orientació i l’atenció al benestar mental»

nyada i que, en un moment que pot estar perduda, tingui una orientació de cap a on ha d’anar», va prosseguir.

Amb aquest context, l’al caldessa va recordar que el

lema és Tot bé? T’acompanyem, arran de la importància d’acompanyar «en moments en què pots tenir certes difi cultats». «Com a Ajuntament, busquem què podem fer per intentar solucionar o aju dar te en aquest transcurs de temps», va comentar Guaita.

La segona pota ha estat l’obertura del servei d’orien tació i atenció a la ciutadania per diferents canals. En con

cret, s’han habilitat el núme ro de telèfon 977 010 679, que està actiu els dilluns de 12 a 15 hores, els dimecres de 16 a 18 h. i els divendres de 9 a 12 h.; el correu electrònic soa.emocional@reus.cat i la possibilitat de trobar se presencialment, si bé cal demanar cita a tra vés de la pàgina web https:// citaprevia.ubintia.com/ reus/#nbb. En aquesta línia, el regidor va avançar que, ben

aviat, es llançarà una campa nya de difusió «per arribar de forma més àmplia a la ciuta dania». «A vegades no tan sols és el problema, sinó l’angoixa de no saber on anar; des del servei els acompanyem i gui em cap al lloc més adequat», va afegir Guaita. El tercer vessant s’ha cen trat en la promoció del ben estar emocional, amb l’oferta de tallers i formació. «En salut mental, costa interioritzar que hi ha d’haver una part de promoció i prevenció», va reconèixer l’edil Martín. A les formacions, han assistit 184 persones.

Anar «més enllà»

Amb unes primeres dades «inicials» a la mà, l’alcaldessa va subratllar que «volem ser més proactius amb aquest servei». En els següents me sos, «continuarem treballant en la xarxa d’actius» i, havent ja superat les expectatives, «anirem més enllà». «Volem una xarxa entrelligada per donar resposta ràpida a les demandes de la ciutadania», va valorar. Així mateix, va declarar que es vol fer «més potent» i «consolidar» l’aten ció a la població, bé sigui via telefònica, presencial o per correu electrònic. «I després, sobretot, acompanyar, perquè el malestar, si pot ser, no arribi a convertir se en una patolo gia», va remarcar. «Volem que aquelles persones que neces sitin el servei sàpiguen que està disponible», va tancar.

Sis alumnes del SEFED de Mas Carandell fan una estada de pràctiques a Itàlia i Irlanda

Educació El progra ma SEFED de Mas Caran dell, de formació de personal administratiu a través de la metodologia de simula ció empresarial, enviarà per segon any consecutiu a sis alumnes a empreses de l’es tranger. Concretament, a Itàlia i Irlanda, a les ciutats de Roma, Galipoli i Dublín. Aquesta actuació s’emmar ca en el programa Erasmus+

KA1 de la Fundació INFORM. Està previst que l’estada duri entre el 5 d’octubre i el 20 de desembre. Durant aquests períodes els participants rea litzaran pràctiques adminis tratives en empreses locals de diferents sectors com, per exemple, una companyia d’assessorament empresarial o en un gimnàs. Les beques Erasmus financen el viatge, l’allotjament, l’assegurança i, en algun cas, la manutenció. El regidor d’Empresa, For mació i Ocupació de l’Ajunta ment de Reus, Òscar Subirats, afirma que «aquestes estades de pràctiques posen a prova els coneixements adquirits al llarg del curs i són una inte ressant oportunitat per treba llar les competències profes sionals, tècniques i personals, així com millorar l’ús d’una tercera llengua». Redacció

Sergi Peralta Moreno

Guaita critica la desinformació al voltant del projecte del Carrilet

La Plataforma demanarà una reunió amb l’equip de govern municipal Societat L’alcaldessa

L’Ajuntament de Reus va tan car el cicle de reunions infor matives sobre el projecte de remodelació del Carrilet amb els veïns dels barris del sud de la ciutat amb la sessió al barri Fortuny. «Actualment, és un avantprojecte suscepti ble a canvis i, per aquest mo tiu, vam decidir dur a terme aquestes reunions d’escolta activa», assegura l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que afegeix que s’han rebut mol tes propostes.

Per la seva banda, la regi dora d’Urbanisme de l’Ajun tament de Reus, Marina Bera sategui, comenta que és «un projecte de ciutat» que reque reix «explicació, comprensió i implicació». «És important que la ciutadania també digui la seva i ens facin arribar les

seves propostes que poden acabar contribuint a la mi llora del projecte», valora la regidora.

Desinformació No obstant això, la batllessa considera que s’han difós in formacions errònies sobre

L’oposició presentarà una moció en defensa del parc Mas Iglesias

Política La Plataforma ha instat als partits a presentar-la

Miquel Llaberia

La Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias va preparar una moció perquè els grups mu nicipals a l’oposició (Junts, Vox, PP i CUP) la presentin al ple municipal que es durà a terme aquest divendres 20 de setembre. En aquesta moció es reclama que el govern mu nicipal modifiqui la nova ubi cació de l’estació d’autobusos prevista en l’avantprojecte de reforma del Carrilet. En els darrers dies, la plataforma s’ha reunit amb els diferents grups per aconseguir el seu suport i, actualment, s’esta ria treballant el com aquests portaran aquesta moció al ple municipal d’aquest diven dres. Des de la Plataforma han reivindicat des del primer moment que no es posicio nen políticament i, per aquest motiu, en els seus estatuts consta que cap membre de

Moment de l’acte de constitució oficial de la Plataforma. Gerard Martí

Els grups municipals estudien si presentaran la moció junts o per separat

la junta pot pertànyer a cap organització política. «La nostra plataforma, com en qualsevol àmbit social, inclou

persones amb diferents sen sibilitats polítiques; si nos altres hem estat capaços de posar nos d’acord en defensa el parc Mas Iglesias de for ma unitària, esperem que el màxim nombre de represen tants dels ciutadans de Reus donin suport a la idea central de la moció», demanen des de l’entitat.

el projecte presentat. «Per exemple, hi havia la teoria de què es perden metres qua drats de zona verda amb el

trasllat de l’estació d’auto busos i no és cert, perquè ni per voluntat d’aquest govern municipal ni per llei en po dem perdre. També ens han arribat altres com que hi hauria zona blava quan no es contempla», apunta Guaita. «Entenem que una cosa és una mala interpretació d’al guna cosa que està dins de la proposta, però és que hi ha afirmacions que no sabem ni d’on han sortit perquè no estan en el projecte», afirma. Per aquest motiu, l’alcaldessa de Reus assegura que conti nuaran explicant el projecte per desmentir qualsevol in

ESTABLIMENT RECOMANAT

formació falsa en pròximes reunions amb, per exemple, amb la Federació de Veïns.

Contacte amb la Plataforma La polèmica al voltant del projecte ha estat centrada pel trasllat de l’estació d’autobu sos al Parc Mas Iglesias. Ar ran d’aquest fet, va néixer la Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias, que no han tingut una molt bona relació amb l’equip de govern, tal com es va demostrar durant la troba da informativa a la Biblioteca Pere Anguera.

El contacte entre la plata forma i l’Ajuntament ha estat complicat des d’un inici, però ambdues parts es van instar ahir a establir un diàleg. «Nos altres estem oberts a rebre a qualsevol entitat veïnal i hi ha hagut que ja ho han fet», fa valdre la batllessa. «Ens han dit que ens faran arribar una petició de reunió i nosaltres estem molt contents que així ho facin, perquè el que volem és treballar pel millor projecte per la ciutat i que això no ge neri angoixa a cap ciutadà», comenta Guaita sobre la breu reunió no oficial mantinguda pels representants de l’asso ciació.

Guanya confort i estalvia amb les finestres i portes de Finespai

A. Ferran

Saps que les finestres i portes són la clau del confort a la teva llar? I és que uns sistemes de tancament que no facin correctament la seva funció, no ens aïllaran de l’exterior, deixant passar a l’interior soroll, calor, a l’estiu, i fred, a l’hivern. Si vols evitar aquestes molèsties i estalviar en la teva factura energètica, invertir en un bon sistema de finestres i portes és el pas a fer. Ara bé, no tots els tancaments són iguals. La firma alemanya Kömmerling destaca per les seves prestacions. Ara pots trobar-la disponible a Finespai. Aquest nou establiment, situat al carrer Galera de Reus, té al darrere un equip amb més de 10 anys d’experiència al sector. Com a distribuïdor oficial de Kömmerling, disposen de finestres, portes i tancaments de PVC d’aquesta marca en una àmplia gamma de colors i efectes en fusta, metall o llisos. També ofereixen la possibilitat de fer els tancaments bicolor, escollint colors diferents per a l’interior i l’exterior. A banda, ofereixen persianes motoritzades i mosquiteres.

Un dels principals beneficis que aporten les

finestres Kömmerling que instal·la Finespai és l’aïllament acústic, reduint el soroll fins a 48dB. A més, utilitzen PVC Greenline, que és respectuós amb el medi ambient i la seguretat de llar. Són molt resistents a les inclemències meteorològiques i, si s’acompanyen de persianes –amb opció de motorització– es guanya encara més seguretat, confort i eficiència. Ara, Finespai t’ofereix assessorament perquè puguis obtenir ajudes dels fons Next Generation i recuperis fins al 52% de la inversió. I és que pots arribar-te a deduir fins a 1.000 euros en IRPF instal·lant finestres eficients. A més, durant tot el setembre faran un 5% de descompte en tots els pressupostos. Aprofita l’oportunitat, millora el confort de casa teva i estalvia el consum energètic amb Finespai.

A Finespai podràs descobrir tota la gamma Kömmerling G. MARTÍ

Miquel Llaberia

Trobada informativa al barri Fortuny per explicar el projecte del Carrilet. Gerard Martí

Arrenca la campanya de vacunació contra el virus sincicial amb nadons

Salut La immunització per a infants de fins a sis mesos és «molt recomanable» per a evitar bronquiolitis o pneumònies greus

La campanya de vacunació contra el virus respiratori sin cicial (VRS) amb nadons de fins a sis mesos ja ha arrencat al Camp de Tarragona. Aques ta immunització, que és el segon any que es du a terme, evita possibles greus episodis de bronquiolitis o pneumòni es en lactants, especialment en prematurs. La Regió Sani tària del Camp de Tarragona disposa inicialment de cinc mil dosis, que s’administra ran als hospitals i centres d’atenció primària.

«L’any passat ja es va reduir de forma important les bron quiolitis i els ingressos hospi talaris a la demarcació en un 71%. Vam tenir una vacunació del 87%», va explicar Immac Grau, gerenta de la Regió Sa nitària del Camp de Tarrago na. Les infeccions per aquest virus són una de les més fre qüents en infants més petits de cinc anys. «Els nadons que naixeran entre l’octubre i el març vinent es vacunaran als hospitals i els que van néixer de l’abril al setembre passat ho faran als CAPs», va dir Grau. «L’experiència de l’any passat demostra que aquesta immunització és eficaç i efici ent», va afegir la gerent.

Fins al 2023, no es disposa va de cap mesura preventiva

La cobertura total entre nadons nascuts de l’abril al setembre de l’any passat va ser del 87,3%. Regió Sanitària del Camp

«Ara que ve el fred i hi ha més virus, millor que ja l’hagin punxat. Estem més tranquils»

autoritzada per al seu ús a tots els nadons. «Totes les fa mílies rebran un SMS. També

els trucarem des dels centres d’atenció primària informant sobre aquest anticòs. Els ani mem que vinguin, és impor tant», va expressar Concepció Solé, infermera del CAP Mu ralles.

Una dosi

En tots els casos, es punxa

Tarragona acull l’Assemblea Nacional de la vocalia de Metges Tutors i Docents

Societat La ciutat de Tarragona va acollir els dies 13 i 14 de setembre de 2024 l’Assemblea Nacional de la vocalia de Metges Tutors i Docents de l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya. Durant dos dies, la sala d’ac tes Dr. Santiago Mallafré del COMT va ser el nucli de debat sobre la formació i el futur dels metges tutors i docents.

Aquesta era la primera vegada que aquesta vocalia realitzava la seva assemblea nacional fora de Madrid i, a més, va representar el final del mandat com a Represen tant Nacional per al Dr. Fran cesc Feliu, cirurgià colorectal de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i ac tual vicepresident primer del COMT.

La reunió va convocar als vocals de Metges Tutors i Do cents dels diferents col·legis oficials de metges de l’Estat espanyol, així com als met ges tutors i caps d’Estudis de la demarcació de Tarragona. L’acte va estar presidit pel Dr. Sergi Boada, President del COMT i per la Dra. Rosa Rie rol, vicepresidenta de l’OMC. Redacció

intramuscularment una dosi. Addicionalment, es recoma na l’administració als infants d’alt risc, en determinats ca sos, fins als 24 mesos d’edat. «La meva filla va néixer a l’abril i em vaig informar so bre la vacuna. Crec que és important, com més protegits estiguin, millor», va indicar

Laia Poblado, mare d’un dels primers nadons vacunats a Tarragona. Cal destacar que la incidència del virus és tan freqüent que la majoria dels infants ja s’ha infectat apro ximadament als dos anys. «Ha plorat una mica, però s’ha de passar el tràngol per una cosa així. Al final val la

L’apunt

També s’inicia al Baix Penedès

D’igual forma, ahir també va arrencar la vacunació a la Regió Sanitària del Penedès i a la resta de Catalunya. Al Penedès l’any passat les hospitalitzacions per bronquiolitis es van disminuir un 65% gràcies a la immunització contra el virus sincicial. S’han adquirit 65.000 dosis per a tot Catalunya amb un cost de 14,1 milions d’euros.

pena», va expressar Laia Ser ra, qui també va vacunar ahir el seu infant. «Ella va néixer a l’agost. Ara que ve el fred i hi ha més virus, millor que ja l’hagin punxat. Estem més tranquils», afegeix Serra. El VRS crusa amb un patró esta cional d’octubre a març. «Co neixem nens d’alguns amics que els han hagut d’ingressar per aquest virus. El CAP ens va trucar i ens va informar de tot», va concloure Serra. S’es tima que a Catalunya les va cunes de calendari cada any estalvien més de 34.000 casos de malalties.

dels

Oriol Castro

de Tarragona

Imatge

participants a l’assemblea al davant de la seu dela COMT. Cedida

Nou AVE entre Catalunya i Andalusia amb parada a l’estació de Tarragona

Mobilitat Renfe ha posat en circulació aquest dilluns un nou tren AVE directe entre Catalunya i la comunitat d’Andalusia. Les noves freqüències, a pri mera i darrera hora del dia, permeten millorar la comu nicació i el temps de viatge entre les dues comunitats. El nou AVE directe surt de Barcelona Sants a les 5:50

h de dilluns a divendres, té parades a l’estació del Camp de Tarragona (6:22 h) i a la de Lleida Pirineus (6:50 h), arribant a Còrdova a les 11:32 h i a la destinació final, Màlaga a les 12:36h. En sentit contrari, l’hora de sortida des de Màlaga és a les 17:57 h, amb arribada a Barcelona a les 23:55 h. Aquest tren circularà cada

dia excepte els dissabtes. Aquest nou servei de l’AVE directe entre Catalu nya i Andalusia se suma a l’oferta que ja té la com panyia amb 14.000 places setmanals entre les dues co munitats. Igualment, Renfe ofereix nombroses opcions de viatges combinats, sota un bitllet únic i garantit. Redacció

Torredembarra organitza la seva primera Setmana de la Gent Gran

Societat Torredem barra celebrarà per primera vegada la Setmana de la Gent Gran amb un ampli progra ma d’activitats que es duran a terme del 30 de setembre al 5 d’octubre. L’organitza l’Ajun tament de Torredembarra, a través de la Regidoria d’Acció Social i Igualtats, amb la col· laboració de diverses entitats locals. Aquesta iniciativa té

com a objectiu promoure l’envelliment actiu i fomentar la participació de la població gran en activitats que millorin la seva salut, benestar emoci onal i social. Durant la setma na, s’oferirà un ampli ventall d’activitats per tal de donar visibilitat a les entitats locals que treballen amb i per a la gent gran.

L’alcalde, Vale Pino, ha ex

plicat que «amb la Setmana de la Gent Gran volem no només reconèixer la contri bució d’aquest col·lectiu a la nostra comunitat, sinó també facilitar que cada vegada més persones puguin participar en les activitats i els recursos que ja tenim a la Torre. Hem d’as segurar nos que cap persona gran es quedi al marge dels recursos que té al seu abast»

d’arxiu de l’estació

L’esdeveniment té com a finalitat apropar les entitats a les persones. Ajuntament de Torredembarra

Imatge

de d’alta velocitat del Camp de Tarragona. Diari Més

Torredembarra habilita un aparcament per busos a l’estació de trens

Mobilitat Per les obres d’Adif que tallaran Rodalies

Amb motiu de les obres d’ADIF al túnel de Roda de Berà, que interrompen la circulació ferroviària entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, els autobusos que re alitzaran el servei alternatiu a Torredembarra faran parada en un nou aparcament provi sional situat al costat de l’es tació de trens. L’Ajuntament de Torredembarra ha impul

sat aquesta intervenció, amb una capacitat màxima per a 9 autobusos durant el període d’interrupció del servei fer roviari, que s’estendrà de l’1 d’octubre de 2024 fins al 2 de març de 2025. Renfe ha establert un Pla de Transport Alternatiu per a les línies R14, R15, R16, R17 i RT2 de Rodalies de Catalunya, i aquest nou espai servirà com a punt de pujada i baixada dels passatgers que utilitzin

el servei d’autobús entre Sant Vicenç de Calders i Tarrago na.

L’alcalde de Torredembar ra, Vale Pino, ha expressat la seva satisfacció: «Des de l’Ajuntament hem facilitat la creació d’aquest aparcament provisional d’autobusos. Sa bem que l’estació de tren de Torredembarra és un punt clau per a molts usuaris, i el nostre objectiu és garantir que, mentre durin les obres

Exigeixen accessibilitat a les estacions de tren del Baix Penedès

Mobilitat El vídeo d’un usuari arrossegant-se per les escales a Sant Vicenç de Calders ha motivat la redacció d’un expedient

Pep Santos / Redacció

Un usuari de Rodalies va ma nifestar el passat divendres la seva indignació per la falta d’accessibilitat a l’estació de Sant Vicenç de Calders, on els ascensors han estat fora de servei durant més d’un mes. En concret, es tracta de Car los Correa, Campió d’Espanya de ParaPowerlifting qui, en un missatge dirigit a Renfe i Rodalies, va expressar la seva frustració després de veure’s obligat a arrossegar se per les escales a causa de la falta d’al ternatives per a persones amb mobilitat reduïda.

«És una vergonya», va es criure l’afectat, destacant que, a més del problema de l’ascensor, el tren en el qual va haver de viatjar tampoc estava adaptat per a persones amb discapacitat. L’usuari va compartir el seu enuig en xar xes socials, on s’ha revifat el debat sobre l’accessibilitat al transport públic.

Aquestes imatges han mo tivat també la redacció d’un expedient per part de la fe deració Xarxa Vendrellenca. Aquest escrit, entregat a Ro dalies, Renfe i Adif, demana que «les infraestructures fun cionin en condicions a totes

les estacions de la comarca del Baix Penedès».

L’entitat reclama a l’Ajunta ment del Vendrell i al Consell Comarcal que treballin per «garantir l’accessibilitat de tothom al transport». La Xar xa Vendrellenca assegura que «ha pogut constatar en diver ses ocasions i en diferents es tacions de la comarca que els ascensors van estar un mes sense funcionar». No obstant això, la federació manifesta que van soli citar un informe a l’Estat, però es va rebutjar la seva demanda, ja que la llei de transparència no contempla aquestes accions.

del túnel de Roda de Berà, els torrencs i viatgers en general tinguin una opció el més cò moda i segura possible per continuar els seus desplaça

ments. També vull agrair la bona predisposició de Renfe i ADIF per trobar aquesta solu ció i executar les obres neces sàries per adequar el terreny.»

Les obres del nou aparca ment, amb una durada pre vista de dues setmanes, ja han començat i inclouen la millo ra del ferm.

L’entitat veïnal afirma que també demanarà una reunió amb el secretari de mobilitat i infraestructures, Manel Na dal, on volen tractar «la situ

ació de la mobilitat i l’accessi bilitat de les diferents línies de transport que passen pel ter ritori». Recentment, aquesta federació va denunciar la

situació dels talls a les línies R4 i R8 així com l’augment de transport per carretera que suposaran les obres del túnel de Roda de Berà.

Redacció

Imatge de les obres al costat de l’estació de trens per donar servei als autobusos. Aj. de Torredembarra

Imatge del vídeo compartit per Carlos Correa arrossegant-se per les escales de l’estació. @CcorreaCarlos

després. ACN

Les agressions a funcionaris creixen un 35% a Mas d’Enric

El Catllar Fins al juliol d’aquest any s’han comès 38 atacs, altres incidents com els suïcidis o els incendis també creixen

Álvaro Rodríguez

La Central Sindical Indepen dent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat un informe on exposa aquest 2024 com «un dels anys més crítics de les presons catalanes» pel que fa als incidents violents. El sindicat apunta que, fins a ju liol d’aquest any, s’han regis trat 46 incidents greus a les presons catalanes i un 20% d’aquests són de caràcter se xual o psiquiàtric.

A Mas d’Enric, durant aquest període s’han registrat 38 agressions als funcionaris,

xifra que suposa un augment del 35% respecte a les matei xes dates del darrer any. Del total de les agressions, cinc són de caràcter greu, tres més que l’any passat.

L’informe també mostra que fins al juliol d’aquest any s’han viscut 79 incendis, 33 sobredosis i 85 temptatives de suïcidi. Això suma un to tal de 197 incidents d’aquest tipus a les presons catalanes i el sindicat destaca que «la in tervenció dels funcionaris ha sigut crucial per evitar conse qüències greus».

A Mas d’Enric s’han comp

L’Arboç inverteix 122.000 euros en la millora de la xarxa d’aigües per evitar avaries i pèrdua

Serveis

L’Ajuntament de l’Arboç ha aprovat i està executant la realització d’una sèrie d’actuacions de millo ra i substitució de la xarxa d’abastiment d’aigua pota ble amb l’objectiu de reduir el nombre d’avaries i fuites d’aigua potable. Es preveu que les obres finalitzin a fi nals d’aquest mateix mes de setembre. El pressupost de

l’actuació és de 122.677,35 €, dels quals 89.062,19 € pro venen d’una subvenció que la Generalitat de Catalunya ha concedit a l’Ajuntament i una aportació municipal de 33.615,16 €. S’espera que amb aquestes actuacions es redueixin significativament el nombre d’avaries a la xarxa i el volum de pèrdua d’aigua potable. Redacció

El CSIF es reunirà amb el nou govern els dies vinents per reclamar seguretat.

n’hi ha un que destaca, l’as sassinat de Núria, cuinera de Mas d’Enric, ara fa sis mesos. Alberto Gómez, coordinador del CSIF de presons a Catalu nya, assegura que aquest fet va ser la «crònica d’una mort anunciada», ja que el sindicat havia avisat de fa temps que «es podia produir aquesta si tuació».

El passat divendres, més d’un centenar de treballadors penitenciaris van homenat jar a la víctima a l’entrada de la presó. Allà, van reclamar millores en seguretat i recur sos, demanant que aquest tràgic fet «no quedi en l’oblit». Durant aquest temps, els responsables de la Generali tat de Catalunya han canviat i amb ells els responsables de Justícia. Gómez lamenta que «ni la consellera Gemma Ubasart ni el director general de Serveis Penitenciaris Ar mand Calderón van depurar responsabilitats».

tabilitzat 35 episodis com aquests, repartits en 13 incen dis, 4 sobredosis i 18 tempta tives de suïcidi. Cal destacar que totes aquestes xifres s’han vist augmentades res pecte a l’any passat.

Finalment, el CSIF també reflecteix que des de l’u de gener s’han produït 15 morts a les presons catalanes, 8 per causes naturals i 7 per suïcidi, dos d’aquests últims han tin gut lloc a Mas d’Enric.

L’assassinat de Núria Entre tots els incidents re gistrats durant el darrer any

El coordinador explica que encara no han pogut reunir se amb els nous res ponsables, però ho faran en els dies vinents. A aquests, sol·licitaran «una aposta real pel col·lectiu de funcionaris». Així mateix, reivindicaran la necessitat de «poder actuar contra el perfil de presos més problemàtics», destacant que «aquesta és una minoria de la població penitenciària».

Gómez afirma que deixarà un «temps prudencial al nou govern», però el sindicat no descarta tornar a convocar noves protestes com les del març si no aconsegueixen «una resposta òptima les se ves demandes».

Les

Una

Es presenta la programació de tardor de la nova marca ‘Casal

Cultural la Violeta’ d’Altafulla

Cultura La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Altafulla, encapçalada per Gemma Maymó, va presen tar el passat 13 de setembre la programació de tardor que començarà a partir del 12 d’octubre sota l’aixopluc de la nova marca ‘Casal Cultural la Violeta’. Acompanyada pel coalcalde Jordi Molinera i el director creatiu de marca,

Àlex Dobaño, d’Avanti Studio. Maymó va remarcar l’objectiu principal de fomentar la Vio leta com «un espai cultural d’intercanvi, transformador, i expansiu». L’Ajuntament ha replantejat el concepte de ca sal auditori i la seva imatge. I obert un portal web (www. casalvioleta.cat) on consultar la programació i adquirir les entrades. Redacció

Treballadors penitenciaris recordant a la cuinera assassinada a Mas d’Enric sis mesos

imatge de la presentació de la programació i la marca. Cedida

Jornada de portes obertes al jaciment de la Boella el dia 21

La Canonja Aquest setembre comença una nova campanya d’excavacions

Redacció

Aquest mes de setembre es porta a terme una nova cam panya d’excavació arqueolò gica al jaciment de la Boella, sota la direcció dels investiga dors de l’IPHES CERCA Pal mira Saladié i Josep Vallverdú i que enguany arriba a la 18a campanya consecutiva. El ja ciment ja és un referent inter nacional per al coneixement de les primeres ocupacions humanes d’Europa. Durant campanyes ante riors s’han recuperat restes d’un mamut escorxat pels humans del pleistocè inferior ara fa 1 milió d’anys, junta ment amb gran quantitat de restes d’eines de pedra que representen les evidències més antigues a Europa de la cultura acheuliana, coneguda també com a destrals de mà. Per tal de que el públic in

La que comença aquest setembre serà la 18a campanya al jaciment Imatge de la jornada de portes obertes de l’any passat. Ajuntament de la Canonja

teressat pugui conèixer l’es tat de la recerca i els treballs que es duent a terme en el jaciment de la Canonja, el dia 21 de setembre a partir de les 10.30 i fins les 13.30 h hi haurà una la jornada de portes ober

tes, on el mateixos científics i arqueòlegs ho explicaran so bre el terreny. Durant la jornada, també es durà a terme l’activitat ‘Ar queolab: descobrim la prehis tòria’.

Llum verda a la creació d’un polígon de 30.000 m² a La Muntanyeta Nord del Vendrell

Urbanisme S’invertiran 50 milions d’euros i es preveuen 300 nous llocs de treball

Redacció

El regidor d’Activitats eco nòmiques i Llicències urba nístiques, Jero Merino, ha anunciat la finalització dels processos administratius i de gestió perquè els promotors puguin iniciar el desenvolu pament urbanístic del sector S20 La Muntanyeta Nord del Vendrell.

La zona es transformarà en un polígon amb 30.000 me tres quadrats de sòl comerci al, la inversió és de 50 milions d’euros i es preveu la creació de 300 nous llocs de treball. Algunes de les accions que es faran són l’eliminació de totes les restes de l’antiga fà brica Superave, la creació de nous accessos a l’Hospital per a vianants, es complementa ran les voreres de la carretera de Barcelona i, d’altra banda, s’impulsarà una millora ur bana del polígon confrontant

Jero Merino presentant el projecte urbanístic. Cedida

en els seus accessos, la mobi litat i les zones d’aparcament. Jero Merino ha declarat que «el Vendrell està creixent i el departament d’Urbanis me de l’Ajuntament està tre ballant amb l’objectiu que, entre Barcelona i Tarragona, el Vendrell esdevingui el mi llor lloc on invertir i millorar la qualitat de vida dels veïns».

SOSTENIBILITAT

La transició cap a les energies renovables, una prioritat per la indústria

Un nou contracte signat per Covestro permetrà a la companyia reduir prop de 16.000 tones d’emissions de carboni a l’any

En un món marcat per la crisi energètica i cada vegada més conscient de la necessitat d’adoptar pràctiques sostenibles, les energies renovables s’han convertit en un element clau per a la indústria. Empreses del sector com Covestro ja han decidit apostar per aquestes fonts alternatives als seus centres per garantir una producció més competitiva i un futur més respectuós amb el medi ambient.

Amb aquest ambiciós objectiu, el nou contracte signat per Covestro, líder en la fabricació de materials avançats d’alta qualitat, i bp, gegant

energètic, suposa la compra d’energia a llarg termini (PPA) per a les seves instal·lacions a Tarragona, provinent d’una planta solar del país. L’acord permetrà a Covestro reduir les seves emissions de diòxid de carboni en prop de 16.000 tones a l’any, un pas significatiu cap al seu objectiu d’assolir la neutralitat climàtica operativa l’any 2035.

Aquesta col·laboració se suma a l’anunci de Covestro de 2022 en el qual tres de les seves plantes de producció del país, situades a la Zona Franca de Barcelona, Parets del Vallès i Santa Margarida i els Monjos, ja van començar a funcionar amb electricitat 100% renovable. A partir

d’ara, una part significativa de l’electricitat consumida per la principal planta de producció de la companyia a Tarragona també serà subministrada per fonts renovables, fet que augmentarà la proporció d’energia renovable del menys del 10% a aproximadament el 30% en el consum total d’electricitat de Covestro a Espanya.

La importància de dur a terme aquest tipus d’accions enfocades a la transició energètica no pot subestimar-se. Per això, Covestro, consci-

Des de 2022, les plantes de la Zona Franca, Parets i Santa Margarida funcionen 100% amb electricitat renovable

ent de la seva responsabilitat ambiental, ha demostrat un cop més el seu compromís ferm cap a la sostenibilitat, apostant per les energies renovables i en la constant recerca de noves solucions i tecnologies per optimitzar el consum energètic, així com reduir les emissions de carboni. Tanmateix, les accions de Covestro no només volen respondre a la necessitat urgent de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, sinó també demostrar com la indústria pot fer front als reptes actuals del mercat amb una estratègia centrada en la innovació. Ja que a banda dels beneficis en la preservació del planeta, aquestes mesures poden assegurar la competitivitat i l’èxit de la companyia a llarg termini.

Redacció

L’acord signat amb bp suposa un pas significatiu per assolir la neutralitat climàtica operativa l’any 2035.

El Vendrell es vol consolidar durant aquest curs polític com la capital regional

Política L’alcalde Kenneth Martínez vol «enfortir la vegueria per tenir veu pròpia»

L’alcalde del Vendrell, Ken neth Martínez, ha fet la roda de premsa d’inici del curs polític al nou edifici del Taba ris, a Coma ruga. L’alcalde ha explicat que «l’objectiu estra tègic del Vendrell, com una de les capitals del Penedès, és enfortir la vegueria per tenir veu pròpia davant les altres administracions, en especial, davant la Generalitat de Cata lunya».

L’alcalde ha explicat que, tal com preveu el Pla Territorial del Penedès, «el Vendrell és i es consolidarà com el centre estratègic de tot el territori entre Barcelona i Tarragona, el hub que l’articula».

Ha puntualitzat que el Ven

drell «és una de les capitals administratives i de serveis del Penedès, i té en la seva posició geogràfica i en el crei xement demogràfic la força per consolidar la seva posició central».

En aquest sentit, ha dit l’al calde, «l’ampliació de l’hos pital, els serveis territorials de la Generalitat al Penedès d’Educació i Benestar Social o el conveni per ampliar la seu universitària de la URV són exemples d’aquesta posició emergent del municipi».

En clau interna, l’alcalde ha recordat els objectius marcats en el ple d’investidura: carrers nets, ordenats i segurs, i com en aquest primer any de man dat «s’han posat les bases per assolir los amb les actualitza

cions dels principals contrac tes de serveis municipals». D’una banda, el nou contrac te de neteja viària, ja signat, i que dobla l’actual; de l’altra el contracte de residus, a punt d’adjudicar i que estén per tot el municipi el porta a por ta, i també l’ampliació de la plantilla de la policia local i el projecte d’una xarxa de video vigilància a tot el municipi, ja en licitació.

Segons Kenneth Martínez, els projectes de transforma ció urbana i verda són «prio ritaris en el projecte de mu nicipi de l’actual govern per al 2030, per crear entorns ur bans amables i que afavorei xin la vida social, econòmica i l’atractiu turístic i la mobilitat sostenible». En paraules del

El Cercle d’Economia demana integrar el Baix Penedès a l’AMB

Territori L’entitat demana «revisar a fons» l’actual model de l’àrea metropolitana i «actuacions urgents» en habitatge i mobilitat

ACN

El Cercle d’Economia ha de manat al nou Govern «corat ge i ambició» per plantejar un canvi de governança a la regió metropolitana de Barcelona, de la qual ha afirmat que és «hora de revisar a fons».

En l’informe, que porta per nom L’hora de la Barce lona metropolitana, l’entitat explica que una ampliació de l’AMB passaria a estar for mada per 199 municipis, que inclouen la totalitat dels mu nicipis de la vegueria de Bar celona (127) i de la vegueria del Penedès (72) repartits per vuit comarques: l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occi dental i Vallès Oriental.

Actualment, l’AMB agru pa 36 municipis i 3,3 milions d’habitants. A més, el docu ment destaca que «la no ar

ticulació d’un sistema de go vern metropolità efectiu té un cost evident per als ciutadans de la Regió Metropolitana de Barcelona i també de Catalu nya».

Per dur a terme el canvi de model de governança i fer un «salt qualitatiu», el Cercle posa sobre la taula dues vies: crear un Consell de Vegueria de la regió metropolitana de Barcelona i ampliar l’actual AMB a més municipis i do tar la de més competències.

Aquesta darrera, pel Cercle, és la que «té més sentit» i que po dria donar «millors resultats» perquè es traduiria en una simplificació administrativa. La primera opció, en canvi,

L’entitat aposta per la «simplificació administrativa» a l’AMB ampliada

diu que caldria veure com en caixa l’AMB dins duna vegue ria, com es coordinaria amb la del Penedès i un possible pronunciament desfavorable del TC.

L’entitat sosté que actual ment hi ha un «entramat de governs locals» juntament amb altres instruments de «cooperació intermunicipal com són els consorcis, les mancomunitats, les empre ses públiques i mixtes, i les associacions i xarxes de mu nicipis».

Segons el Cercle d’Eco nomia, per a dur a terme un canvi de governança, caldria guiar se per diversos princi pis, com el de la simplificació administrativa. «No es pot crear un àmbit territorial sense eliminar ne un altre. Cal fer prevaldre la simplifi cació administrativa», afirma l’entitat presidida per Jaume Guardiola.

El batlle destaca la posició estratègica entre Barcelona i Tarragona

batlle «aquest és l’ajuntament de la comarca i dels primers de la Vegueria que més fons Next Generation ha rebut i destaquen per ampliar zones per a vianants, carrils bici i integrar l’entorn natural en la trama urbana» Entre aquests ha ressaltat el projecte de rie res que, en una primera fase, intervindrà en la riera de la Bisbal en el seu pas pel centre del Vendrell.

L’alcalde ha valorat positi vament també la temporada turística, amb «molt bones dades d’ocupació i el fet que

les nostres platges i l’oferta de restauració han estat lloades a la premsa».

En relació amb les políti ques socials, l’alcalde ha des tacat que «el Vendrell conti nua sent un dels ajuntaments del país que més diners des tina en promoció i protecció social i un dels referents en

polítiques d’igualtat i d’inclu sió per a infants i adults amb discapacitats».

L’alcalde Kenneth Martínez ha tancat la roda de premsa afirmant que «durant l’any 2025 el Vendrell es consolida rà com a capital regional i un municipi amb carrers nets, ordenats i segurs».

El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, en roda de premsa. Maria Pratdesaba/ACN

Redacció

Keneth Martínez, alcalde del Vendrell. Cedida

Óscar Sanz, nou comandant en cap de la defensa i home de confiança de Dani Vidal

Leal, que van ser assenyalats

El Nàstic de Tar ragona té un nou central de garan ties a l’onze titu lar. Dani Vidal va sorprendre en el duel contra el Tarazona alineant Óscar Sanz al costat d’Unai Dufur, una jugada que va acabar sent un encert total perquè la nova parella a l’eix de la defensa va sumar la se gona porteria a zero de la tem porada.

La titularitat com a central va ser una sorpresa, però, al mateix temps, una solució la tent a la inseguretat defensiva del primer tram de la tempo rada. L’opció d’Óscar Sanz ha estat present des de l’inici de la temporada. En la jornada inaugural contra l’Ourense ja va jugar com a central durant gairebé mitja hora quan Anto nio Leal va ser substituït. Con tra l’Amorebieta, va jugar tota la segona part. Dissabte, Sanz va passar de ser una alterna tiva a una realitat millor que

Antonio Leal i Gorka Pérez.

Els primers partits de lliga van estar marcats per la poca contundència defensiva. Ni Unai Dufur ni Antonio Leal, la parella de centrals titular, va acabar de quallar, deixant

dubtes en els duels contra els atacants i, sobretot, en la sor tida de la pilota.

Óscar Sanz es va convertir en la solució a aquests mals. El de Sant Sadurní d’Anoia s’ha guanyat ser l’home de

El Nàstic i Borja Martínez arriben a un acord de rescissió de contracte

Futbol L’entitat abona una quanitat inferior del contracte al jugador

El serial de l’estiu ha arribat a la seva fi. El Nàstic de Tar ragona i Borja Martínez han arribat a un acord per rescin dir el contracte que els vincu lava fins al juny de 2025. La situació entre el jugador i el club s’arrossega des del prin cipi del mercat d’estiu quan, segons va apuntar el direc tor esportiu del Nàstic, Javi Sanz, el jugador d’Elche de la Sierra va demanar sortir del club per fitxar per a un altre equip. El manxec comptava amb una oferta amb l’Andor ra, però al final es va frustrar la incorporació. Al mateix

temps, el Nàstic va incor porar Álex López per cobrir la posició al mig del camp.

Amb el pas de les setmanes, la sortida del jugador es va es tancar i el Nàstic el va deixar sense fitxa i, posteriorment, el va suspendre de sou i feina. Finalment, aquesta situació es va desencallar de forma definitiva amb una rescissió de contracte en la qual el con junt grana abonarà al jugador una quantitat menor a la seva fitxa.

La temporada passada, Borja Martínez va ser un fix a l’onze de Dani Vidal fins que va perdre protagonisme en el tram final del curs. Borja dei xa el Nàstic després d’un any en el qual va aconseguir 2 gols i 6 assistències en 40 partits.

confiança de Dani Vidal grà cies al seu nivell i versatilitat. La condició de migcampista va donar un plus de precisió a la sortida de la pilota grana. A més, al seu costat, Unai Dufur va fer un pas endavant, gua

El Juvenil A del Nàstic suma el segon triomf

Futbol El Juvenil A del Nàstic va sumar la segona victòria de la temporada a la Divisió d’Honor. El conjunt de Xavi Vilagut es va imposar al Girona per 1 2 amb gols de Guillem Parisí i Agustín Gutiérrez. Els grana van haver de re muntar el gol de Nacho a la primera meitat. La mala notícia va ser la lesió del jugador grana Joel Garrofé. Amb el triomf els de Vi lagut sumen 6 de 9 punts possibles. Dissabte tornen a la Ciutat Esportiva per jugar contra el Real Zara goza a les 16 h. AMQ/Nàstic

L’apunt

Marea Grana a Barakaldo

El Nàstic i Athlos Sports Travel preparen la primera Marea Grana de la temporada de cara al partit d’aquest divendres corresponent a la jornada 5 a Barakaldo. Els aficionats que vulguin participar ho poden fer per uns 65 euros, un preu que inclou l’entrada i l’autocar. Es poden comprar els bitllets al lloc web d’Athlos Sports Travel i a la botiga del Nou Estadi.

nyant confiança i seguretat en els duels.

Només el pas de les jorna des diran si la irrupció d’Óscar

Sanz a la defensa és una solu ció temporal o la millor opció.

De fet, el darrer dissabte es va veure que el mig del camp

grana no el troba en falta amb gran Marc Montalvo. De mo ment, Dani Vidal va apuntar en el postpartit que «Sanz és un migcampista, però té con dicions de jugar com a cen tral. Hem cregut oportú que havia de ser titular i, segons el pla de partit, veurem si la tin drà un altre o no».

Toc d’atenció a Leal i Gorka El tècnic grana ja ha demos trat que cap jugador té la titularitat per decret, sinó que s’ha de guanyar. Contra l’Ourense i l’Amorebieta, An tonio Leal es va carregar ben aviat amb targetes grogues per faltes evitables, això va provocar la seva substitució. Contra el Tarazona es va que dar a la banqueta i Gorka Pé rez va passar per davant seu per debutar en els últims deu minuts. La titularitat de Sanz és un toc d’atenció per als nouvinguts, que si volen jugar contra el Barakaldo, hauran de superar en nivell del seu nou competidor: Óscar Sanz.

Arnau Montreal Quesada

Futbol El tècnic va alinear el jugador com a central titular per davant de Gorka Pérez i Antonio

El jugador del Nàstic, Óscar Sanz, en una acció defensiva contra el Tarazona. Nàstic/Joan Baseda

Redacció

Borja Martínez durant un partit de la darrera temporada. Adrian Disch

El Club Tennis Tarragona assoleix la permanència a la Segona Divisió Nacional

Tennis L’equip Absolut

Masculí del Club Tennis Tar ragona va assolir la perma nència a la Segona Divisió Nacional el darrer cap de setmana. El conjunt liderat per Juan Echavarrieta va participar en el Campionat d’Espanya de Categoria B a les instal·lacions del CT Al corcón. L’elenc tarragoní va enfrontar se el dissabte con

tra el CT Reus Monterols en la primera prova de foc de la competició. Després d’una complicada eliminatòria, el CTT va perdre el derbi per 1 4. Diumenge, els tarragonins es van jugar la permanència contra el conjunt local i els van aconseguir superar per 4 1 per assolir l’objectiu un any després de l’ascens a la categoria. Redacció

Més de 160 participants en la 3a edició de l’Open GMI Experiences del Golf Costa Daurada

Golf Més de 160 juga dors, entre convidats i socis del Club, van participar a la tercera edició de l’Open GMI Experiencies, celebrat el dar rer cap de setmana al Golf Costa Daurada. Aquesta cita combina tornejos simultanis de golf i pàdel. Així, a l’apartat de golf s’ha jugat sota la mo dalitat individual stableford, amb sortida a tir a les 9 del matí. A la mateixa hora ha co mençat la prova de pàdel, on cada parella ha disputat tres partits de 30 minuts, més una fase final. Gerardo Galnares, va obtenir el millor resultat d’Scratch en golf i José Luis Manglano i Joan Figueras van guanyar la primera masculi na de pàdel. Íngrid Canturri i Artiom Olivar van guanyar la primera femenina. Redacció

Arnau Montreal Quesada

«Volem que les persones amb diversitat intel·lectual també siguin àrbitres», així va destacar Alberto Puig, director de la Fundación Mi Alex, un dels impulsors, jun tament amb AGF Genuine Experiences i Down España del projecte pioner Be My Referee. Entre el dimarts i el di jous de la setmana passada, tretze persones amb diversi tat intel·lectual van participar en diverses sessions d’apre nentatge a Tarragona amb tres àrbitres professionals de la Real Federación Española de Fútbol, per formar se com a nous àrbitres.

«El projecte neix perquè volíem fer un pas més en la inclusivitat. Durant els du els de la Lliga Genuine vam observar que els partits po drien donar cabuda a una persona més amb diversitat intel·lectual, l’àrbitre», va apuntar Puig. D’aquesta ma nera, Be My Referee pretén obrir aquesta via creant una metodologia reproduïble perquè l’arbitratge sigui un nou una nova via per apren dre els valors de l’esport per a persones amb diversitat intel·lectual i que, en el futur, es puguin veure nou àrbitres, fins i tot més enllà de la Liga Genuine: «Dani Alcaraz es va convertir en el primer àrbitre amb síndrome de Down. És l’exemple a seguir, xiula par tits de categories inferiors i el nostre objectiu és formar nous àrbitres que també pu guin dirigir aquests partits», va apuntar Puig.

Una setmana després de les primeres sessions, des de l’organització van destacar que va ser «tot un èxit. Estem satisfets i som optimistes per consolidar una proposta que

Preparant els millors àrbitres

La iniciativa ‘Be My Referee’ va formar la setmana passada a Tarragona tretze persones amb diversitat intel·lectual

posa el focus en la inclusió i demostra que, amb les opor tunitats adequades, els límits poden superar se, i això per met a tots participar en igual tat de condicions».

Alberto Puig va subratllar que «amb només dos o tres dies de formació la respos ta va ser molt bona. A partir d’aquí treballarem en formar una Comisió Pedagògica que lideri els següents passos a seguir». Les sessions d’entre nament comptaven amb clas ses teòriques en les quals els àrbitres professionals ense

nyaven els fonaments de l’ar bitratge i també amb classes pràctiques que, amb l’ajuda dels jugadors del Nàstic Ge nuine, els nous àrbitres van poder xiular els seus primers partits.

Finalment, els tretze pri mers àrbitres formats en el projecte dirigiran els seus primers partits oficials en el torneig Be My Referee que es disputarà a finals d’octubre a les instal·lacions del Nàstic de Tarragona i que comp tarà amb la presència de sis equips de LaLiga Genuine.

A finals d’octubre els àrbitres es posaran a prova en el torneig ‘Be My Referee’

Després de l’èxit confirmat de la iniciativa impulsada per la Fundación Mi Alex, Down España i AGF Genuine Expe riences, s’espera que s’obri un nou camí per a les persones amb diversitat intel·lectual per gaudir de l’esport a través de l’arbitratge i, a poder ser, que no es quedi només en el futbol.

Uns dels participants del projecte Be M Referee a la gespa del Nou Estadi Costa Daurada. Cedida

Futbol

L’equip absolut masculí del Club Tennis Tarragona. Tennis Tarragona

El Govern assegura que treballarà «tossudament» per poder tirar endavant el finançament singular

Política Romero afirma que és un «bon moment» per a un nou model de finançament autonòmic

ACN

La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, defensa que el finançament singular marca un «horitzó ambiciós» i diu que el Go vern treballa «tossudament» per tirar lo endavant. En la primera compareixença com a consellera en la Comissió d’Economia, que es va cele brar ahir al Parlament, Rome ro va remarcar que és un «bon moment» per a un nou model de finançament autonòmic, que «serà millor per a Catalu nya i també per a Espanya». «Creiem que tenim un Govern d’Espanya atent i amatent a les nostres demandes, és sensible i empatitza», va dir Romero. «Quan a Catalunya li va bé, a Espanya li va bé», va agregar. La consellera també va avançar que avui s’aprova rà el sostre de despesa per als pressupostos del 2025. Romero va presentar ahir els objectius i les actuacions del seu departament en la

legislatura actual. La conse llera va assegurar que vol que Catalunya «torni a recuperar el lideratge econòmic» que va perdre el 2018 en favor de

L’FBI investiga un possible nou intent d’assassinat contra Trump a Florida

Política Un home amb un AK47 ha estat detingut prop del club de golf del candidat

L’FBI investiga un tiroteig a prop del club de golf de Do nald Trump a Florida com un possible intent d’atemptat contra el candidat republicà a la presidència dels Estats Units. Segons han informat diversos mitjans, Ryan Wes ley ha estat detingut en les proximitats del club de golf del magnat a West Palm Be ach amb un fusell AK47, on justament l’expresident es tava jugant a golf. Trump ha sortit il·lès del tiroteig entre el sospitós i la policia, però ha

estat traslladat a un lloc segur per precaució. El camp de golf ha estat tancat immediata ment.

Segons ha explicat el xèrif de Palm Beach, agents del servei secret han detectat un home armat i que en el mo ment que s’hi han adreçat, ha deixat anar l’arma i ha fugit. Poca estona després ha estat detingut. Les primeres infor macions apuntaven que s’ha via produït un tiroteig entre els serveis secrets i el detingut a l’exterior del camp de golf, però no hi ha confirmació ofi cial d’aquest fet.

Madrid, tot i que va precisar que això tampoc l’obsessiona. «Nosaltres no farem lluites d’impostos a la baixa ni volem avantatges que té Madrid per

la capitalitat, però creiem que podem potenciar més la nos tra economia», va afegir. La consellera va remarcar que la «millor manera de defensar

Trump assegura que hi ha hagut un tiroteig entre els serveis secrets i el detingut

Trump ha emès un comu nicat en què assegura que es troba bé i que «mai em rendi ré», també afirma que sí que hi ha hagut un tiroteig previ a la detenció.

La consellera defensa que el finançament singular marca un «horitzó ambiciós»

Catalunya» és estar present en tots els àmbits on es pre nen decisions i ocupar «totes les cadires» i va retreure que «en algunes èpoques» això no s’hagi fet.

Model de finançament

Un dels elements que va protagonitzar la Comissió d’Economia i Finances va ser el model de finançament au tonòmic. Romero va reiterar que l’acord assolit amb ERC apunta «clarament» que l’ob jectiu del nou sistema és «mi llorar la capacitat econòmica i financera de Catalunya i tam bé de la resta» i va admetre que gestionar tots els impos tos suposa un «repte gegan tí». La consellera va posar el focus en l’Agència Tributària de Catalunya, que serà l’orga nisme encarregat de recaptar,

gestionar, liquidar i inspecci onar els tributs —actualment tan sols ho fa sobre els cedits i els propis— i va dir que «ne cessita créixer més». A tall d’exemple, va detallar que té 874 treballadors, menys dels que té l’organisme de gestió tributària de la Diputació de Barcelona, que en té 900. Romero va assegurar que el finançament singular acor dat amb ERC «té com a base i s’inspira en els acords de l’Es tatut del 2005» i va admetre que això és «senzill, però di fícil de concretar». «Hem de treballar molt perquè això si gui possible», va dir. En aques ta línia, també es va mostrar «convençuda» que les comu nitats autònomes que «volen millorar el seu finançament» acabaran donant suport a un nou model. «Pedro Sánchez ha tingut una prioritat que és Catalunya i el PSC ha tingut una prioritat que és Catalu nya. Treballarem incansable ment per aconseguir el millor per a aquest país», subratllà. El finançament autonòmic també ha estat un dels ele ments que més van qüesti onar els grups. Des de Junts, el diputat Antoni Castellà va criticar el dèficit fiscal que pateix Catalunya. Per part d’ERC, Albert Salvadó va afir mar que canviar el model és «imprescindible» i va avisar que «endarrerir el finança ment singular és endarrerir els pressupostos». Els Co muns van avalar un nou sis tema de finançament, mentre que Vox i el PP ho van criticar.

Les inundacions a l’Europa Central ja han provocat almenys 16 morts i 10.000 evacuats

Medi ambient La República Txeca, Polònia i Àustria són els països més afectats

ACN/EFE

La tempesta Boris que va co mençar el divendres passat ha deixat almenys 16 víctimes mortals i diversos desapare guts, segons van confirmar ahir, dilluns 16 de setembre els serveis d’emergència dels diversos països afectats. Segons aquestes informa cions, han hagut d’evacuar desenes de milers d’habi tants per tal de minimitzar les conseqüències des que va iniciar se aquest episodi. Entre les àrees més catas tròfiques hi ha Baixa Àustria, declarada zona de desastre

natural, i la ciutat txeca de Litovel, a l’est del país, que ha quedat submergida en un 70%. Els països més afectats per la tempesta són la República Txeca, Polònia i Àustria, tot i que també s’han registrat im portants desperfectes a Hon gria, Romania i Eslovàquia. Romania és el país amb més morts, set, a més les in tenses pluges han deixat sen se llum a unes 25.000 perso nes. A República Txeca s’han registrat 8 persones mortes i desaparegudes i 50.000 ha bitatges s’han quedat sense llum.

La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, a la comissió d’Economia del Parlament. ACN

ACN

Foto de perfil de Whatsapp del detingut. EFE

Editorial

Barcelona, un forat negre

Lucía López és la delegada del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona i en l’entrevista que apareix publicada en aquesta edició del diari, ja deixa clara la seva voluntat de defensa dels interessos tarragonins, evitant, afirma, que hagin de venir de Barcelona a decidir per «nosaltres». La situació política actual li deixa un panorama de molt poca confrontació. El mateix color polític als principals ajuntaments de la demarcació i al Govern de la Generalitat hauria de facilitar que les propostes sorgides des de les principals institucions tarragonines siguin atesos. De fet, ni tan sols la Diputació de Tarrago-

na, serveix com a eina d’un mínim ‘contrapoder’. I, així i tot, la capital catalana acostuma a funcionar com un forat negre amb tendència a consumir gran part dels recursos del conjunt de Catalunya. Hi ha una dinàmica poblacional que segurament ho justificaria, però si es vol fer créixer el conjunt de Catalunya, cal aplicar una discriminació positiva cap als territoris menys poblats, però més necessitats. La mobilitat, l’Àrea Metropolitana com a eina de cooperació institucional o les mancances hídriques del Priorat i part del Baix Camp, són exemples d’aquestes necessitats, i algunes d’elles reclamen solucions urgents.

El meu gat i jo

Britànics a Tarragona

Realment, la tasca que fan els amics de «Bigotis de Pica» acollint mixos és ben curiosa. Fins i tot recuperaren una gateta que s’havia perdut i per la qual cosa hi havia una nena que feia tres dies que plorava per això. No m’estranyà, perquè els mixos es fan estimar i aporten als humans un punt d’estabilitat. Ho poden comprovar si n’adopten un escrivint a bigotisdepica@ gmail.com

L’altre dia vaig entrar a la meva biblioteca, «okupada» permanentment per Mixeta, Boni i Kedi. Les dues primeres estaven tractant d’ensenyar a la Kedi a miolar en anglès. «Com va això? ‒vaig preguntar‒ Aviat podrà parlar amb mixos britànics?». «Amb una mica de paciència, sí», respongué Kedi. «Això està molt bé ‒vaig aprovar un servidor‒. Per cert, sabíeu que he conegut a Tarragona uns quants britànics que han influït al devenir de la nostra ciutat?.

«–No estaràs parlant de turistes o de creueristes, oi?», feu amb miol sorneguer Boni.

«–No, no... Parlo d’influència cultural!», vaig afanyar-me a aclarir.

«–Ah, sí?» –miolaren a l’uníson les tres gatetes.

«–I tant! –vaig exclamar– I dos d’ells, sortosament, encara estan entre nosaltres.

«–I qui són?»

«–Començaré per l’Elspeth Glenn, que fa uns anys que va morir. Era una aquarel·lista extraordinària, una paisatgista excepcional, d’una delicadesa exquisida. Va formar part del grup que s’anomenà «Els aquarel·listes de Catalunya», que eren ella, el barceloní establert a Tarragona Guillem Fresquet,

el reusenc Ceferí Olivé i el tarragoní Joan Baptista Plana, a qui la ciutat va dedicar un carrer amb tota justícia.

«–I els altres dos?

«–Un és en John López.»

«–Molt britànic em sembla aquest cognom! miolà, divertida, Boni.

«–Resulta que John López és oriünd de Gibraltar.

D’aquí el seu cognom. És tinent coronel del Cos d’Operacions Especials de l’Exèrcit britànic i, no us ho perdeu, fou assessor militar de la Sra. Margaret Thatcher, quan aquesta fou primera ministra. Tarragona li hauria de fer un monument només per les donacions que ha fet. Us puc ben dir que si la nostra ciutat pot gaudir d’un magnífic Museu Bíblic (el que dirigeix el Dr. Andreu Muñoz) és per la gran quantitat de peces de tota mena que ha recollit a diferents indrets del Regne Unit i n’ha fet obsequi a aquesta

Dels lectors

Estudis, feina i remuneració

institució local. Des de monedes fins a llibres, passant pels objectes més diversos.

«–I el tercer?», preguntà, encuriosida, Mixeta.

«–Aquest el coneixeu molt bé, perquè heu llegit els seus llibres Antes morir que rendirse Testimonios británicos en el asedio de Tarragona en 1811 i Tarragona 1813

«–Estás parlant d’Adam Gerard Quigley, que aquest sí que té un nom i un cognom ben britànics!»

«–Com que és de Londres –intervingué Boni–, però em sembla que poc anglès hauràs parlat amb tots tres...»

Si la nostra ciutat pot gaudir d’un magnífic Museu Bíblic (el que dirigeix el Dr. Andreu Muñoz) és per la gran quantitat de peces de tota mena que ha recollit a diferents indrets del Regne Unit i n’ha fet obsequi a aquesta institució local

– Tens raó, perquè (coneixia l’Elspeth) i coneixen els dos idiomes oficials d’aquests verals. De Mr. Quigley voldria dir que les seves obres aporten una visió realment nova dels dos setges que va patir Tarragona durant la Guerra del Francès. Gosaria dir que, junt amb les obres de Josep Maria Recasens i Joan Salvat i Bové, és el més original que s’ha escrit sobre el setge en el segle XX, utilitzant fonts absolutament inèdites.

I aquí es va acabar la conversa, perquè totes tres anaren a repassar els llibres abans esmentats a la meva, vull dir «seva», biblioteca.

Encara hi ha prou estudiants que aspiren a anar a la Universitat, però avui dia una carrera universitària no garanteix feines amb grans remuneracions ni sempre treballar d’allò estudiat (havent d’agafar feines per sota de la qualificació acadèmica, quan es troba feina). De fet, avui dia les remuneracions van més en funció de l’oferta i la demanda de professionals (universitaris o no) al mercat laboral com aquelles feines mancades de professionals (fontaneria, electricitat, forneria o fusteria, etc) on les empreses intenten pagar millor (a banda de l’era del ‘totxo’ quan gent amb pocs estudis podia cobrar molt). També hi han feines prou lucratives on la clau es troba en l’experiència o en cursos d’FP de qualitat sense estudis superiors (ex. assistents executius; redacció per documents i reports; representants de vendes; redacció de mitjans digitals; programació informàtica; fotografia; sector de la bellesa i maquillatge, locutors, etc); i avui dia la tendència empresarial a nivell mundial és exigir estudis, però també certes habilitats personals, cuidar l’aspecte, valorar l‘interès per aprendre, saber idiomes estrangers, presentar un bon currículum vitae, etc. Però ha d’haver gent per tot tipus de feina, tot i que cada cop més es prima la tranquil·litat

i benestar a la feina abans que una alta remuneració amb estrés; cal recordar que tenir cultura no sempre significa tenir estudis (gent amb pocs estudis pot ser prou culta, fins i tot més que molts universitaris) i que es pot estudiar del què es treballa com es pot treballar del què s’ha estudiat, perquè al final la pràctica és la que fa al mestre i, com deia Plató, qui aprèn i aprèn però no practica el que sap, és com qui ara però no sembra. De fet, el pedagog Paulo Freire deia que l’educació canvia a les persones, i les persones canvien el món; per això, prenentnos el nostre temps, pensem, reflexionem i explorem dins el nostre interior, descobrim cap on volem anar i quin camí volem prendre, per ser perseverants en allò que vulguem assolir.

Toni Yus Piazuelo Tàrrega

Comisaría en el Palau Firal

Una ansiada noticia para muchas personas habitantes de la zona. Muy desesperados están por los disturbios que se suceden sin que nadie ponga remedio, y no son pequeños incidentes. Que la policía actúe y haga su trabajo, no es poner remedio. Hace falta algo más. Adelante pues con la nueva comisaría de zona en el Palau Firal.

Seguro que la paz y seguridad quedarán bien instaladas en el lugar, por el bien de todos

María Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

Dídac Bertran & Mixeta

Necrològiques

Reus

Eduard Valveny Llurba.

Ha mort a 62 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

esqueles

Nova edició de la festa de la gent gran del Morell amb una gran participació

Societat El Morell ha tornat a viure el cap de setmana passat una nova edició de la Festa en Ho menatge a la Gent Gran. La regidora de Benestar social i Gent gran, M. Jesús Valldosera, considerava un èxit la convocatòria: «Estem molt contentes de veure com any rere la gent omple el pavelló i la jor nada esdevé un èxit, per nombre de persones i pel que percebem de totes i tots els assistents, és un dia molt bonic i aquest any no ha sigut excepció». Redacció/Ajuntament del Morell

Adopció d’animals

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

LA GATERA. Shiro es un gato de 1 año y medio, super cariñoso que busca una familia que quiera que forme parte de ella. Está desparasitado, vacunado, testado, castrado y chipado. Contacto: 666 676 021 (solo por WhatsApp)

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

La Laia ja té 17 anys felicitats de tota la família l’àvia.

L’Oriol ja té 17 anys felicitats de tota la família, l’àvia.

Avui felicita als que es diuen:

Robert i Ariadna

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Hauràs de demostrar més seguretat en tu mateix et guanyaràs més a la gent que t’envolti. La teva imatge i manera d’actuar farà que avancis.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Et sentiràs molt susceptible a tot el que passi al teu voltant. Relaxa’t i no et crees tot el que et diguin. Aplica fermesa en les teves idees.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Les responsabilitats s’accentuaran en aquesta jornada i et veuràs forçat a emprar tota la teva capacitat i energia. Arribaràs a tot amb ordre.

TV local

20/04 al 20/05

Durant aquest dia l’amor serà una càrrega pesada, ja que et sents més inclinat a la llibertat d’acció. Necessites un descans per al teu cos i ment.

VERGE

23/08 al 22/09

Tota activitat que sigui del teu interès t’aportarà millors resultats si les poses en pràctica tu només sense esperar l’ajuda necessària.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Durant aquest dia se’t facilitaran les possibilitats de relació i d’associació amb altres persones. Viu amb més intensitat les activitats socials.

21/05 al 20/06 BESSONS

Encara que avui creguis que ningú entén el teu comportament amb la societat mira al teu voltant més d’un seguirà els mateixos passos que tu.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Es presenta una jornada propícia per a l’expressió de sentiments. La relació amb el sexe oposat serà fàcil plena d’emocions molt fortes.

20/01 al 18/02 AQUARI

Sorgiran problemes a últim moment, per tant és millor que avancis la resolució de tots els teus assumptes en el camp de la professió.

21/06 al 22/07 CRANC

Serà una jornada bastant pacífica sense majors problemes. En el teu cercle d’amistats trobaràs una comprensió absoluta un gran afecte.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

No et precipitis en les teves determinacions si aquestes tenen a veure amb assumptes de l’amor o de l’amistat. Hi haurà diversos canvis.

19/02 al 20/03 PEIXOS

No descartis les ajudes que t’aportin els pròxims ja que avui serà necessari el treball en conjunt. En l’amor se’t plantejaran alguns dubtes.

CANAL REUS TV

11:30 Cercle central (r)

12:00 Moving

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Cercle central (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Gastromòbil

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Cercle central (r)

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Tardes de setembre

18:00 Caminant per Catalunya

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Cercle central (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

10:00 Terra de pa

10:30 Finet pel mig. Cap. 243. (r) 11:00 Moving

11:30 Terra de pa

12:00 Caminant per Catalunya

12:30 Terra de pa

13:00 Moving

13:30 Finet pel mig. Cap. 243. (r)

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Finet pel mig. Cap. 243. (r)

15:00 Moving

15:30 Terra de pa

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Tardes de setembre

18:00 Caminant per Catalunya

18:30 Connecta 10 Comarques

19:00 180º

19:30 Gaudeix la festa

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:30 La PostDiada

21:30 Gaudeix la festa

22:00 Notícies 12. Edició vespre

22:30 La PostDiada

23:30 Gaudeix la festa

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Pot ser del Covid19 o d’una monarquia qualsevol.Ab- sència de quelcom important. 2. Mostrem alegria. Cridarà com un gat. 3. Esglésies de muntanya. La casa. 4. En el llenguatge poètic, meva. Nitrogen. Vocal. Carboni. Energia. 5. Moneda oriental. Remo endarrere. Enmig del peu. Extrem de la mà. 6. Posats al magatzem. 7. Fòsfor. Pe amb cua. Ocell fasianiforme. Partit comunista italià. 8. Ganivet que talla. Lletra. Gat deca- pitat. 9. Remeu enrere. Correrà tallant l’aigua. 10. Propis dels mags. Farem alguna cosa. 11. Extremitat girada. Demanaran a Déu. Cap de be. 12. Tallaràs el pèl arran. Línia de sutura entre dues parts.

VERTICALS: 1.Tiri al foc imatges i mobles vells.Arribar a un acord amb els enemics de sempre. 2. Escoltaríem missa. Signatura. 3. Bellugaríeu. Indica un període. 4. Deixat de banda. Gel quasi desfet. Guanya. 5. Indica quantitat de matèria. Indica temps. Peça antiga de vestir. Existir. 6. Fets amens. Societat anònima. 7. Nota que puja. Oxigen enriquit. Per on entra el peix en una nansa de pescar. 8. Mitja moda. Vocal. Una altra de diferent. Vessament de llàgrimes. 9. Gra que pica. Ajuntar tija branca. 10. Societat closa i girada. Actini. Rusc. 11. Forma arquitectònica cap per avall. Posaré més llenya al foc. Indica distància focal. 12. Riu suís. Indicació de segon. Igualment.

El temps 27º 15º

Màxima Mínima Estat del cel

Farmàcies

TARRAGONA:

Font-Quer Pellicer, Maria. Avinguda Roma, 7 – Carrer Enric d’Ossó, 4. Telèfon 977 220 603.

Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Urb.La Granja, Gran Canaria, 11. Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Valveny Llurba, Maria Neus. Sant Antoni M. Claret,14. Telèfon 977 771 022.

SALOU:

Dahlstrom Gomez, Andrea. Carles Buigas, 14. Telèfon 977 381 363.

VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Tel. 977 390 217.

CAMBRILS:

Barcelona Marti, Frederic.

Avda. Independencia, 1. Telèfon 977 360 466.

VALLS:

Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs). Telèfon 977 608 842.

EL VENDRELL:

Bueno Andreu, Vicent. Crta.Valls, 57. Telèfon 977 661 656

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El cel estarà cobert o molt ennuvolat al vessant nord del Pirineu, amb nuvolositat més trencada durant les hores centrals del dia. A la resta del país, el cel quedarà serè o poc ennuvolat, excepte al litoral central on es formaran alguns núvols baixos. A partir de migdia, augmentarà la nuvolositat al quadrant nord-est del territori, la qual es desplaçarà en direcció sud, alhora que els núvols baixos augmentaran per la meitat sud del litoral i punts del prelitoral. Temperatura

La temperatura mínima serà similar o lleugerament superior, mentre que la màxima baixarà entre lleugerament i moderadament.

BUSCO PIS DE LLOGUER A SANT PERE I SANT PAU. ZONA MERCADONA. Tel. 669.863.916

PARQUINGS

VENC PARQUING Av. Catalunya. 639.534.413

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Toldos y cambio de lonas Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

AMISTAT

HOMBRE 48a, BUSCA MUJER para amistad o pareja. Entre 35 a 45a. Solteras. Tel. 690.851.035

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

Santa Tecla Aquest dimarts a la tarda es fa la festa infantil de presentació del conte ‘Un lleó de somni’, el número dotze de la Col·lecció de Contes del Seguici de Tarragona

El Lleó de Tarragona ja té el seu conte

La fascinació que desperta el Lleó de Tarragona en la canalla de la ciutat és el rerefons de la història del nou Conte del Seguici, que es va presentar ahir al vespre a la Dipu tació de Tarragona. Enguany l’au tora és Maria José Carrión, mestra especialitzada en educació pri mària i llicenciada en Història de l’art, que es va inspirar en un viat ge que va fer fa uns anys a l’Àfrica, durant el qual va poder veure els lleons en el seu hàbitat. A partir d’aquell record, i de l’impacte que li va causar contemplar aquells fe lins en llibertat, ha construït una història que barreja la protecció dels animals, la màgia i les tra dicions locals. Els protagonistes són la Safa i el Jan, dos amics que aprendran a contemplar el Lleó de Tarragona amb uns altres ulls. Qui signa les il·lustracions és la també tarragonina Mii Marchena, la qual ha omplert les pàgines del conte de lleons. La Mii ha treballat amb escenaris purament tarra gonins. Així, per exemple. la pri mera vegada que apareix el Lleó del Seguici ho fa a Cós del Bou, en una original escena amb planteja ment zenital que té molt de signi ficat per a la mateixa il·lustradora: «Jo soc bastonera, i vaig triar la volta de Cós del Bou amb la plaça de la Font perquè, quan el Segui ci passa per allà, és un moment molt emocionant, perquè et trobes de cara l’Ajuntament i amb tota la gent». En l’escena, detalla la Mii, també hi apa reixen els músics «per donar los el protagonisme que es mereixen, per què per a la festa

també són molt importants».

Com és habitual en els contes de la col·lecció, la canalla també descobrirà fets històrics –com un episodi del Martiri de Santa Tecla– i se sentirà convidada a fi xar se en elements de la ciutat que potser fins ara els han passat de sapercebuts –com els lleons que decoren la Catedral.

Un lleó de somni és dotzè vo lum de la col·lecció Els Contes del Seguici de Tarragona, i està coe ditat per l’Associ ació d’Amics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i In situ Comunicació.

Cristina Serret Alonso

El vigilant del Camp

El ritme d’una raça

No sé ben bé com, l’Spotify m’arrossega fins a la sardana ‘Tecla tarragonina’, composta per Jaume Torrents i Gutiérrez de Pando l’any 1965 i immortalitzada per Gaietà Renom, aquell tenor cristià, catalanista i activista que cantava als discos de pedra amb una prodigiosa veu impostada. Ara està evidentment oblidat, però no fa tant de temps encara se sentia pels celoberts de les cases barrejat amb les coples de Rocío Jurado i els boleros de Lucho Gatica. La lletra de la cançó és en si mateixa un article idoni per aquestes dates de festes majors, però em va sorprendre un començament diguem-ne pantarragoní: «El meu cant a Tarragona, Valls, el Pla, Falset i Reus; a Montblanc joiosa vila, amb Poblet i Santes Creus». Després de la pujada de categoria inesperada del Pla de Santa Maria entre l’skyline campestre, Renom apuja l’aposta èpica: «Braus marins dalt de les barques, al terròs la gent del Camp. Tot és ritme d’una raça que Déu exulta en un clam». Deunidó. Un cop clar el context geogràfic —només a un barceloní se li acudiria estendre el teclisme a tot el Camp, però què hi farem— continuem amb l’advocació mariana: «Tecla, ets catalana. Tecla del meu amor. Verge, la ben romana, lliura i flameja el cor». I per acabar ben amunt: «Tecla tarragonina, Tecla del riure franc. Canto amb dolça harmonia l’himne d’orgull triomfant. Viles de Tarragona, nobles d’història i sang!» A servidora de vostès, que ni sóc de Tarragona ni em sento concernit per les efusions populars de la fe, se m’inflama el pit de patriotisme i se m’humitegen els ulls només de transcriureho. I és que abans les emocions eren més simples. Visca la Tecla (i la Misericòrdia, de pas, que no se’ns enfadi ningú).

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Aquest mateix dimarts, 17 de se tembre, el conte es presentarà en una festa infantil que es farà a partir de

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

les 17.30 h al passeig de les Palme res, amb Joan Reverté. Enguany el llibre està dedicat a la memòria de Dolors Baena, que va ser castellera de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i l’escultora

que va construir el Lleó de Tar ragona, juntament amb la Judith Guinovart, que va fer l’esmaltatge dels ulls i el joier i escultor Joan Serramià, responsable de la co rona.

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Miquel Bonet

Escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Mii Marchena i Maria José Carrión, il·lustradora i autora del conte. Gerard Martí

Pàgines interiors del llibre. Gerard Martí