Camp de Tarragona 17
L’Ajuntament de Valls aprova el projecte per convertir Ca Padró en la nova Escola de Música
Opinió Maria Mercè Martorell. Les rajoles que ballen i esquitxen
Tarragona 4 a 8
Aquest dijous la ciutat ha viscut el Seguici Petit i es prepara per les jornades centrals de la festa major
Tarragona
Els veïns del Barri del Port reclamen mesures
urgents: «Tenim por, fàstic i temor per les inundacions»
3
L’edifici de l’antic Intersport pot convertir-se en un nou hotel al centre de la ciutat Reus
9
Tarragona 2
En set mesos s’han iniciat 110 projectes a la ciutat, quan durant tot l’any passat es van superar els 450 i el 2022, més de 480
Energia La reducció del poder adquisitiu o la finalització de les subvencions han afectat a nivell domèstic
John Bugarin
La caiguda general de l’au toconsum s’està notant a la ciutat de Tarragona. El 2023, l’Ajuntament va rebre 455 sol· licituds per a la instal·lació de plaques solars, 33 menys que el 2022. Enguany, fins al 25 de juliol, el consistori en va registrar 110, només un 24% del total de l’any passat. Aquestes xifres evidencien una clara tendència a la bai xa en el sector de l’energia solar. El descens del preu de l’electricitat, la desaparició de les subvencions o la reducció del poder adquisitiu de la po blació són alguns dels factors que han provocat aquesta davallada en l’interès per les instal·lacions fotovoltaiques, sobretot a nivell domèstic.
El sector fotovoltaic va pa tir el seu primer retrocés el 2023 després de quatre anys de constant creixement a Espanya. La potència anual instal·lada va baixar un 27% respecte al 2022, quan es van assolir xifres rècord. Segons les dades registrades per la Unió Española Fotovoltaica (UNEF), que compta amb 800 empreses de la indústria solar, el ritme d’instal·lació d’autoconsum a l’Estat es va alentir un 26% durant el pri mer semestre d’aquest 2024 respecte al mateix període de
Durant la primera meitat de l’any, l’Ajuntament ha rebut un 24% de les sol·licituds totals del 2023. Cedida
L’Ajuntament de Tarragona va rebre 455 sol·licituds el 2023 i, enguany, 110
l’any anterior. En el segon trimestre, es va produir una petita revifada, amb la instal·lació de 413 MW
de nova potència, un 41% més que en els primers tres mesos de l’any. El sector industrial va liderar la recuperació, amb un increment del 47%. Tot i això, aquestes xifres estan lluny de les que es van regis trar al llarg del 2023. Marc Segura, director general de l’empresa Solcam Energia, as segura que el descens de l’au
toconsum ha afectat sobretot aquelles «grans empreses que van apostar per campanyes mediàtiques de gran impacte i que, ara, han hagut de ple gar». En el moment d’auge de les plaques solars, hi va haver companyies del sector es van sobredimensionar i van créi xer ràpidament. Amb la davallada de les
instal·lacions fotovoltaiques, algunes d’elles es van enfons ar. Hi ha casos coneguts com el de l’empresa catalana Solar Profit, que a l’abril es va aco llir a preconcurs de creditors amb pèrdues de més de 30 milions d’euros. Segura indi ca que, a Solcam Energia, han notat la baixada, però a molt menor escala. «S’ha frenat la demanda al mercat, però no ha desaparegut», detalla.
Diferents causes Segura assenyala que fa uns anys es van donar les «con dicions perfectes» per «la pèrdua d’incentius» com la principal causa de la caiguda de l’autoconsum. La pujada del tipus d’interès, la baixada del preu de la llum o la re ducció del poder adquisitiu de la gent per la inflació han estat factors claus. També el final de les subvencions per a plaques solars del Plan de Recuperación, Transforma ción i Resiliencia del Govern estatal, impulsat amb fons europeus Next Generation. Això sobretot ha afectat el sector residencial, més a ni vell domèstic. «La gent s’ho pensa millor», explica Josep Miró, president del Gremi d’Instal·ladors de Tarragona, qui reconeix que a l’inici hi va haver un «boom» i, ara, «el creixement no és l’esperat».
Els busos pels talls de Renfe sortiran des de l’avinguda Roma
Mobilitat L’Ajunta ment de Tarragona i Renfe van acordar ahir que els usuaris que agafin un auto bús a Tarragona cap a Sant Vicenç de Calders durant les obres del túnel de Roda de Barà ho facin a unes para des habilitades a l’avinguda Roma, al mateix xamfrà de l’estació d’autobusos. El consistori va plantejar un canvi al voltant de la plaça Imperial Tàrraco. Inicial ment, s’havia decidit situar les parades d’autobús amb origen i destí Tarragona da vant de l’antiga Facultat de Lletres de la Plaça Imperial Tàrraco, «però els tècnics municipals van continuar donant tombs a aquesta proposta amb l’objectiu de perjudicar el mínim als usu aris, que ja ho estaran prou amb la interrupció de trens. D’aquesta manera, situant les tres parades a l’avinguda Roma serà menys traumà tic que fer los creuar fins a l’antiga Facultat de Lletres tenint en compte que serà qüestió de setmanes que entrarà en funcionament l’intercanviador de Battesti ni», remarca García Latorre. Així mateix, aquesta nova ubicació també permetrà disposar d’un punt d’infor mació de Renfe a l’interior de l’estació d’autobusos i també hi haurà informa dors a les andanes del recin te. Cal recordar que hi haurà una segona parada davant l’estació de trens. Redacció
Societat Han enviat una missiva a tots els grups municipals
L’Associació de Veïns del Barri del Port de Tarragona ha en viat una carta a tots els grups municipals de l’Ajuntament «clamant ajuda». «Els veïns i veïnes tenen por per la situa ció de seguretat o inseguretat que patim, fàstic per la falta de neteja que arrosseguem i temor per la històrica pro blemàtica d’inundacions que patim cada cop que plou», in diquen a l’inici de la missiva. L’objectiu de l’entitat és que la carta es llegeixi en el plenari d’aquest divendres, un fet que es produirà amb seguretat després que ERC hagi accep
tat la petició. Per al veïnat, però, la importància recau en el fet que els consellers «hi treballin posteriorment per tal que la demanda sigui efec tiva i des del govern s’hi posi en acció».
En la carta, l’entitat veïnal enumera les diverses proble màtiques que el barri arros sega des dels darrers anys. «Tenim un barri obert al mar però mal comunicat, amb barreres i amb dificultats en la mobilitat a peu i mobilitat reduïda», indiquen, i lamen ten les avaries «constants» de les escales i ascensors del pas soterrat de la plaça dels Carros.
La inseguretat també és una de les denúncies. «Ens trobem diàriament i a qual sevol hora del dia baralles, i de vegades molt greus i alar mants amb ús d’armes, de linqüència i un incivisme im perant e impune», un fet que, asseguren, provoca que els veïns marxin «i altres no es plantegin venir a viure aquí». En aquest sentit, assenyalen que la venda d’alcohol pas sades les deu de la nit també provoca episodis d’incivisme i delinqüència.
Per altra banda, lamenten que el Pla Integral que es va presentar fa uns mesos «s’ha quedat en un calaix». «Hem
L’entitat denuncia que el Pla Integral no s’està complint i «s’ha quedat en un calaix»
lluitat per disposar d’aquest pla que per fi hem aconseguit, però no podem celebrar, ja
que no significa que es porti a terme, tement es quedi a un calaix, com vam assenyalar quan es va presentar», ex pressen.
Menys comerços
Per acabar, critiquen que la situació actual «no convida ni resulta atractiva perquè
ningú vingui ni passi pel nos tre barri o tracti d’evitar ho», un fet que, diuen, «perjudica també el nostre comerç local de proximitat, cada cop me nor, amb tancament de boti gues i falta de noves obertures amb gran quantitat de locals buits». «Estem cansats de bo nes paraules», acaben dient.
Pocs cops la sortida de l’es cola un dijous és tan dolça. Minuts abans de les 18.30 h. els carrers adjacents a la plaça de la Font són un formigueig constant de famílies. Els infants es peren asseguts a la vorera de la Bai xada de la Misericòrdia, mentre els pares xerren dempeus. Els elements del seguici petit esperen en fila en mig la plaça, mentre els tarragonins agafen lloc. L’últim tro explota i, pun tuals, el Ball de Diables Infantil fan la primera encesa. Llavors, els nens i nenes més atrevits s’abillen amb barret de palla, ulleres i jaqueta te xana. Fan un pas endavant i esperen l’arribada de les guspires. En canvi, els més porucs busquen refugi als braços dels pares, fan un pas enrere i es col·loquen auriculars. Tant es val com, la qüestió és gaudir de les fes tes, cadascú a la seva manera. El pas del Drac Petit genera crits, tan d’alegria com d’histeria, mentre les espurnes que surten de la seva boca enfilen el carrer Major, a vessar de gent. Quan l’ambient s’inunda en l’olor a pòlvora, apareix el Bou Pe tit, amb el ritme trepidant dels seus timbalers. La Vibrieta i el Griu Petit i el Ball d’en Serrallonga Petit els se gueixen, omplint de foc l’inici de la cercavila.
Els plors dels més po rucs s’acaben amb les primeres notes de l’Amparito, que anuncien el pas de l’Aligueta. Molts infants demanen que el pare l’aixequi a collibè per veure uns dels
Festes La cercavila del seguici petit va lluir-se pels carrers de la ciutat enmig d’una gran expectació
elements més estimats pels tarrago nins. La canalla que porta l’Aligueta es mouen com a experts i ballant fan alçar les mans al cel de Tarragona. Un cel que a la tarda es va aclarir i va deixar enrere la pluja matinal, en el moment idoni per la cercavila.
Darrere l’Aligueta, com si fos Usain Bolt, puja corrents la Baixada de la Misericòrdia la Mulasseta. Amb el seu caràcter bandarra, fa mans i mànigues perquè tots els infants la puguin tocar, esmunyint se en tots els espais possibles. En la cursa no es queda enrere la Cucafereta que, ar rossegada per nens i nenes ben forts, puja la Baixada de la Misericòrdia ben ràpid.
«Qui ve ara?». Després de les cur ses, els infants guaiten entremig del carrer qui és el pròxim element en arribar. La corona solemne del Lleonet i el ball Gegants Petits van fer picar de mans les famílies, men tre els Nanos Nous Pe tits treien els somriures més sincers a la canalla. Els prossegueixen, avançant a bon ritme i omplint de color els car rers, el Ball de Bastons Petit, el Ball de Pastorets Petit, el Ball del Patatuf Petit, el Ball de Cer
Expectació Els infants son els vertaders protagonistes de les festes els dies abans del cap de setmana gran de Santa Tecla. Gerard
Centenars de famílies van omplir els carrers de la Part Alta
colets Petit i el Ball de Bastons Petit de l’Esbart Santa Tecla. Per últim, van fer gaudir els més petits el Ball de Gitanetes, Ball de Cossis Petit, Ball dels Set Pecats Capitals Petit, la
Colla Petita dels Xiquets de Tarrago na i la Banda Petita de la Unió Musi cal de Tarragona.
Carrer del silenci
La cercavila del seguici petit de Tar ragona va estrenar el carrer del si lenci, al carrer Santa Anna, dedicat per a persones amb hipersensibilitat auditiva. Els diables i les bèsties de foc van avançar sense encendre la
seva pirotècnia. El carrer va ser un petit oasi en la cercavila, sense aglo meracions. Voluntaris informaven a l’entrada de la via els responsables de les colles i entregaven fulletons als ciutadans que parlaven de la ini ciativa. Els timbalers dels elements van aturar la seva activitat i les ban des musicals van adaptar la intensi tat i el seu repertori perquè tothom gaudeixi de Santa Tecla.
Oriol Castro
Verd o groc. Barrejats amb granissat de llimona, sols o amb gel. El Chartreuse serà un dels grans protago nistes d’aquest cap de setma na de Santa Tecla a Tarrago na. Centenars de ‘mamadetes’ se serviran amb ampolles provinents de França. Però a Tarragona, en Jordi Rovira de Cal Joanet preserva desenes de les últimes ampolles que es van fer a l’antiga fàbrica de Chartreuse de la ciutat, que va estar operativa des del 1903 al 1989. «Quan va tancar la factoria, des de la brigada de l’Ajuntament em van contac tar per veure si volia recollir algunes de les ampolles que s’hi van deixar. No en sabien què fer i molta gent va anar a replegar coses quan es va desmantellar el recinte», ex plica Rovira. En les seves cai xes originals, el col·leccionista guarda les ampolles amb les etiquetes de l’època, tot i que estan buides. «Estaven per omplir amb el licor. No volia que es llencessin a la brossa», comenta.
«Em sorprèn que des de la mateixa empresa mai m’ha gin contactat. Segurament tingui una de les col·leccions més ben conservades i àm plies a Tarragona», expressa Rovira. Tot i això, fa anys sí que es va fer una exposició al Refugi del Port de Tarragona amb les ampolles, que va ser un èxit de participació. «Hi van passar 30.000 persones.
Societat
Jordi Rovira conserva desenes d’ampolles de la fàbrica de Chartreuse a la ciutat
Però un dia em vaig adonar que em robaven els taps de les ampolles», recorda Rovi ra. A França i a Suïssa, per les ampolles de l’època, plenes, es paguen molts diners, i les que van a subhasta acostumen a
multiplicar el preu de sortida.
Les ampolles van molt busca des, a Tarragona també hi ha col·leccionistes, i encara se’n troben quan es buiden pisos vells. Hi ha ampolles que es paguen a més de 2.000 euros,
per internet. Rovira, però, mai n’ha buscat un profit.
Garrot de fusta original El Chartreuse és un licor d’al cohol de vi destil·lat i aroma titzat amb 130 herbes. Rovira
va poder aconseguir també el garrot original de fusta que es feia servir a la fàbrica de Tar ragona per a picar les herbes. «Un treballador d’aleshores a la fàbrica em va dir per què servia i no vaig dubtar a aga
«Vam fer una exposició al Port, però alguna gent robava els taps»
far lo», rememora Rovira. El col·leccionista també con serva un gran ventall d’eines vinícoles i cuida el seu museu particular amb l’ajuda dels seus fills. «Em falta el suport, que devia ser de pedra», diu Rovira. A més, té una gran col·lecció de carruatges de tota mena. «Tot això és cultu ra popular, però no s’hi creu. M’agradaria poder obrir la col·lecció i que certs grups po guessin fer hi visites, però em falta suport», diu Rovira.
Stromboli Jazz Band
11.30 h: Casa Balcells, pla de la Seu.
Activitats dinàmiques per treballar amb els joves sobre la salut mental
16 h: Rambla Nova, tram Teatre Metropol.
El pastís del Braç de Santa Tecla
18 h: Mercat de Torreforta. Degustació popular als barris de Ponent per primer cop d’aquest dolç. Se’n repartiran 600 racions, i també es distribuiran racions aptes per a persones celíaques
Obertura de l’Espai
Barraques
18 h: pg. de les Palmeres
Teclatapa, la taverna dels tastets
18 h: pl. de Verdaguer.
Una iniciativa de les associacions
Aerodance, L’Albada, Amics de la Part Alta, La Unió, La Ballaruga, Col·lectiu de Dones de Sant Salvador, Club Maginet, Disc 45, Nou Ritme, Som i Serem, Sinhus Sport, Colours Fantasy, Fotem-li Canya i Comparsa Carmelites. Obert fins a les 2 h
Inauguració de l’exposició Tocar el Museu, de Maider López
19 h: Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona
El Correfoc Petit
19.30 h: des del Balcó del Mediterrani fins a la plaça Corsini.
La gran nit de música emergent
20 h: parc del Francolí. Horaris previstos: 20 h, Sordida. Semifinal Sona9 / 20.40 h, Genni Knows. Semifinal Sona 9 / 21.20 h, Íster. Semifinal Sona9 / 22 h, Eloi Duran. Guanyador Sona9 i
Portautors 2023 / 23 h, Andrea Grau / 24 h, Roba Estesa / 2 h, DJ Svetlana
El Cor Al·leluia presenta Grans èxits dels 80 20 h: Teatre El Magatzem, c. de Reding, 14.
Oscàrboles en concert 21 h: Centre Cultural Antic Ajuntament, c. Major, 41.
La Oreja de Van Gogh, en concert 21 h: Tarraco Arena, c. de Mallorca, 18.
Tgn Big Band, amb Santi Carulla i Ramonet Domènech 21.30 h: Teatre Tarragona, Rambla Nova, 11.
El Retaule de Santa Tecla 22.30 h: Catedral.
Inauguració i pregó alternatiu de Barraques, a càrrec de
Phobos i Deimos 23.30 h: pg. de les Palmeres.
Inici dels espectacles a Barraques Tarragona amb l’actuació de Jèssica Pulla 24 h: pg. de les Palmeres.
Hardexx especial Santa Tecla 24 h: a la SALA ZERO
Segueixen els espectacles a Barraques Tarragona amb Tampó d’Aspart 1.30 h: pg. de les Palmeres.
Segueixen els concerts a Barraques Tarragona amb Fades 3 h: pg. de les Palmeres..
Final de la primera nit a Barraques amb PD Fades 4 h: pg. de les Palmeres. Per acabar la nit amb el millor petardeig, tornen Fades en la seva versió PD.
Fran Richart Barbeira
Kevin Domènech fa tres anys que està en el Ball del Pa tatuf fent allò que no fa cap altra entitat del Seguici: signar. Gràcies a la voluntat de l’Esbart de Sant Tecla, el Kevin expressa amb llengua de signes el contin gut i lletra de l’únic ball de la Festa Major de Santa Tecla que és cantat. Per tal propò sit, el Kevin es va preparar durant un temps per adap tar la lírica i el ritme de la cançó a la llengua de signes perquè les persones sordes entenguin exactament el significat dels versos.
Amb vint anys i amb pares sords, el Kevin té resta au ditiva gràcies a un implant coclear. Sense aquest dispo sitiu no sentiria res. Això l’ha ajudat a preparar se per sig nar el Ball del Patatuf i el que és més difícil: ensenyar ho a la mainada de 7 a 10 anys que participa en la represen tació. Pot semblar que són signes senzills de realitzar, però qualsevol detall és clau. És per això que el Kevin em pra en els assajos un mirall, perquè els nens i nenes sig nin amb la mateixa mà que ho fa ell. Fer un gest o un signe amb la mà contrària, podria significar qualsevol altra cosa.
El Kevin no només ha innovat signant el Ball del Patatuf sinó que també li va posar un nom en llengua de signes. Amb tres moviments —un que representa el ball, l’altre la barretina i per úl tim el lloc d’on prové—, una persona sorda ja pot identi ficar de quin ball es tracta i de quina població és. Però la feina del Kevin no es basa a traduir tal qual —disciplina coneguda com a sistema bi modal—, sinó que hi ha feina
de preparació per adaptar la lletra i el seu significat a la llengua de signes.
Mariona Prunera, inte grant del Patatuf i també tècnica de l’Ajuntament en accessibilitat en l’àmbit cul tural, comenta l’experiència del concert d’Antònia Font fa uns mesos al Camp de Mart. En aquella ocasió, l’audièn cia del concert va disposar d’una intèrpret que va adap tar les lletres del grup balear mesos abans, per no fer una
traducció a l’ús. L’estructura gramatical en signes és dife rent de la parlada o escrita, i en el cas de les cançons, ver sots o poesia ha d’haver hi un treball previ per fer en tendre les segones lectures o indirectes d’allò que es vol dir.
De fet, en aquest concert d’Antònia Font es van em prar les conegudes com a motxilles vibratòries perquè les persones sordes pogues sin sentir el ritme. Preci
Segons ell, els sords poden sentir l’emoció dels balls de la festa amb lletra
El Ball del Patatuf disposa de nom propi en la llengua de signes en català
sament, el Kevin assenyala que el més excitant per una persona sorda a la festa major són les vibracions dels petards i la percussió. «Gràcies a l’ona expansiva, entenen què està passant, en canvi, quan veuen els nanos o altres figures del seguici, només veuen estàtues des filant».
Fa uns anys, es va adop tar la figura de signant en els balls que es feien a la plaça del Rei, però d’ençà d’una dècada s’ha deixat de fer. Una llàstima pel Kevin i la comunitat sorda, perquè com diu «el Ball de Dames i Vells no l’he sentit mai ni sé del que parlen. Hi ha gent que voldria saber ho!». Però no seria fàcil, perquè caldria un intèrpret especialitzat en llengua de signes escènic. Amb subtítols no seria sufi cient perquè llegir ho no és equivalent a entendre ho. Com diu el Kevin, els sords no poden sentir l’emoció d’un Amparito, però sí dels balls parlats. I espera, que en no gaire, la seva comunitat pugui també riure dels ver sots i participar de ple dret a la festa major.
com es signa
La companyia és patrocinadora de les festes i, a més, col·labora amb entitats del Seguici en projectes diversos
La relació entre Repsol i les Festes de Santa Tecla s’ha en fortit i consolidat de tal forma al llarg de les darreres dècades que avui en dia el complex industrial tarragoní forma part indissociable del panorama festiu local. El vincle es remunta a l’any 1998 i, des de lla vors, la companyia no ha deixat mai de col·laborar amb les Festes, tant a través del suport a l’Ajuntament de Tarragona en la seva organització, com també a través del suport direc te a través de les entitats.
Malgrat que és el consistori qui impulsa i organitza la Festa Major tarragonina, també és ben clar que les entitats locals, en especial les que formen part de l’ecosistema de la cultura tradicional i popular, són imprescindibles i sense elles i el seu esforç desinteressat no s’entendria l’èxit i la participació multitudinària que caracteritzen la Festa Major tar ragonina. És per això que, des del complex industrial de Repsol a Tar ragona, històricament s’ha articulat el suport a través d’aquesta doble via: patrocini de les Festes a través de l’Ajuntament, i col·laboracions es pecífiques amb les entitats.
Aquest 2024 no és pas una excep ció, i fa ja 26 anys que aquest com promís es renova de manera ininter rompuda. En aquesta ocasió, a més de ser patrocinador principal de les Festes, des del complex industrial es dona suport a iniciatives i projec tes de vuit entitats: la Moixiganga, el Griu, el Bou, l’Esbart Dansaire i les quatre colles castelleres.
En concret, gràcies a la col· laboració de Repsol s’ha pogut im pulsar el projecte de renovació dels vestits de la Moixiganga, en l’any del seu 25è aniversari, i properament es podrà fer el mateix amb els del Griu, que celebra els 10 anys del seu ingrés al Seguici Popular.
Pel que fa al Bou, la companyia ha col·laborat amb la renovació del seu vestuari infantil, mentre que en el cas de l’Esbart Dansaire, el suport de Repsol s’ha dedicat als actes com memoratius de la 25a Santa Tecla del Ball de Pastorets, i a la renovació dels vestits del Ball de Gitanes.
Al costat del món casteller Pel que fa a les colles castelleres, des del complex industrial de Repsol el suport s’ha centrat sobretot en pro jectes relacionats amb la seguretat: en els casos dels Xiquets de Tarra gona i dels Xiquets del Serrallo, s’ha
possibilitat la instal·lació de les no ves xarxes d’assaig, mentre que amb la Colla Jove es dona suport a la reno vació dels cascs per a la canalla, i a les
contractacions dels dispositius sani taris per a les actuacions de la tempo rada. Finalment, en el cas de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, la
col·laboració de Repsol ha servit per a fer millores en la il·luminació del local.
Compromís amb el territori
El passat dilluns 9 de setembre va tenir lloc a la Casa de la Festa un acte conjunt de presentació de totes aquestes col·laboracions, a on per exemple van veure la llum per pri mer cop els nous vestits del Ball de Gitanes, així com el renovat vestuari dels integrants de la Moixiganga o del Bou infantil. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Tar ragona, Rubén Viñuales, i de la con sellera de Cultura, Sandra Ramos, així com del director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho. També va comptar amb l’assistència de representants de totes les entitats, i va servir com a prèvia per escalfar motors de cara a les Festes.
El compromís de Repsol amb San ta Tecla és una mostra més de la seva responsabilitat i compromís amb el territori, en especial amb la seva cultura i tradicions. Aquest suport es remunta al 1998, quan la companyia va decidir implicar se en la creació del Ball de Diables infantil, iniciati va que va representar el naixement de la Santa Tecla petita, avui en dia totalment consolidada com a part de la seqüència ritual de les Festes i que compta amb versions infantils de nombrosos balls i elements del Seguici Popular.
Des de llavors, i durant aquests 26 anys, el suport de Repsol ha fet pos sibles projectes de diferents entitats i balls de la ciutat com la Moixiganga de Tarragona, el Ball d’en Serrallon ga, el Ball de Cossis, la Cucafera Pe tita, el Bou Petit, la Víbria Petita, els Negritos Petits, el Ball dels Set Pecats Capitals, el Ball de Cercolets Petit, l’Àliga Petita...
L’any passat, el 2023, coincidint amb el 25è aniversari del suport de Repsol a les Festes, va tenir lloc al Teatre Metropol la primera edició de l’Aperitiu de Santa Tecla, un acte que en aquella ocasió va tenir un component de celebració i va estar obert a totes les entitats del Segui ci. Enguany, amb l’esmentat acte de presentació a la Casa de la Festa, s’ha volgut repetir aquella experiència en un format més reduït, però mante nint l’esperit commemoratiu, festiu i alegre d’aquella primera edició.
Urbanisme L’edifici que acollia un Intersport també podria destinar-se a una residència d’estudiants o de la tercera edat
Fotografia de l’exterior de l’edifici del carrer de la Perla que antigament ocupava la cadena d’articles esportius Intersport. Gerard Martí
S’ha de valorar si la planta baixa podria ser part de l’hotel o si es llogaria a tercers
Anys enrere, la botiga d’ar ticles esportius Intersport ocupava un local al carrer de la Perla, a tocar de la plaça de Prim, des d’on va esdevenir un dels punts de referència del centre i un atractiu co mercial afegit. Va ser el 2018 que va deixar enrere les instal· lacions per traslladar se al ra val de Jesús —on va romandre fins al passat abril—. Avui dia, ja s’estan duent a terme obres al carrer de la Perla per reha bilitar i reformar l’immoble i l’interior de l’antiga botiga per destinar los a nous usos. En concret, hi ha projectat un hotel de 3 estrelles, de forma que Reus podria veure, en un futur, incrementada la seva oferta d’allotjament turístic amb una proposta situada al bell nucli històric de la ciutat. Fonts de Crisan Borges, S.A., empresa constructora que treballa en el projecte, precisen a Diari Més que no hi ha sobre la taula una data fixada per acabar la interven ció i que, de fet, encara no està confirmat «si serà un hotel». Apunten que un altre dels usos que se li podria donar és de residència, sigui d’estu diants o per a la tercera edat, si bé remarquen que, ara com ara, «no hi ha res confirmat». Així mateix, informen que l’edifici no es podrà destinar a pisos. Les fonts assenya len que, en l’actualitat, s’està
treballant en els envans i, a simple cop de vista, ja s’albira la feina que s’està fent per re modelar l’interior.
Un dels arquitectes impli cats en l’actuació detalla que «estem fent la reforma per tal que l’edifici sigui un hotel». «El que es valora és si la plan ta baixa serà finalment tota
de l’hotel o part d’ella es des tinarà a comerç, per tal de llo gar l’espai a un tercer», apun ta el mateix professional.
Diari Més també ha inten tat posar se en contacte amb Complejo Divertipark, S.L.U., promotora del projecte, se gons es pot comprovar en un cartell a l’entrada del local,
però, al tancament de la pre sent edició, no ha obtingut resposta.
L’hotel del Pallol, el 2025 En cas que l’edifici que anti gament ocupava l’Intersport esdevingui un hotel, Reus veurà com, en els pròxims anys, incrementarà la seva
oferta d’allotjaments desti nats als turistes. Cal recordar que el popularment conegut com a hotel del Pallol, a la plaça d’Evarist Fàbregas, està a punt d’encarar els últims preparatius per tenir ho tot enllestit per rebre els primers hostes. En concret, el 27 de se tembre del 2025 és la data fi xada perquè acabin les obres i pugui posar se en funciona ment l’establiment.
L’empresa adjudicatària del dret de superfície, Ginkopla net SL, va haver de demanar a Redessa una pròrroga del termini d’execució de la in tervenció per causes de «for ça major». El període inicial acabava el 27 de setembre del 2024 i, tot i que la construcció de l’edifici està «molt avança da», la companyia va justifi car que s’havia detectat «una important problemàtica amb la companyia Endesa, entesa com una causa de força ma jor que impossibilita l’acaba ment de l’establiment hoteler en termini».
Per la seva banda, es va proposar al consell d’admi nistració de Redessa aprovar la petició tenint en compte que l’adjudicatària ha com plert «en tot moment» les se ves obligacions econòmiques i que l’acabament de l’hotel respon a «raons d’interès de ciutat».
Medi Ambient Es va celebrar una trobada amb productors agrícoles
Redacció
El projecte Soulfood, liderat per la Diputació de Tarragona i amb la participació de diver ses entitats i administracions de la demarcació i d’altres països europeus, avança en la creació de l’aplicació que ha de contribuir a mitigar el mal
baratament alimentari en ori gen. Per adaptar aquesta eina a les necessitats dels usuaris, la iniciativa va reunir set enti tats socials i nou productors agrícoles locals al Centre So cial El Roser, a Reus, dimarts. La Fundació Espigoladors, el Clúster TIC Catalunya Sud i el Centre Social El Roser
van ser els socis encarregats d’organitzar l’esdeveniment d’aprenentatge mutu. La tro bada va permetre, a través de dinàmiques de grup parti cipatives, que els productors agrícoles i els representants d’associacions socials locals assistents posessin en comú com gestionen, uns, els exce
dents alimentaris i, els altres, quines necessitats logístiques i de productes alimentaris tenen. Aquesta actuació for ma part del paquet de treball 2 del projecte Soulfood, que se centra en la identificació i proves de solucions digitals per a una producció agrícola i d’aliments sostenible. Els socis del projecte de Lituània i Romania també organitzen aquest mes de setembre tro bades similars entre produc tors i entitats locals. Les con clusions es posaran en comú i serviran per perfeccionar l’eina.
Política L’alcaldessa Sandra Guaita afirma que es treballarà tant en els projectes petits com en els grans
Malgrat que el focus estigu és posat en què passava al Govern de la Generalitat, els ajuntaments de Catalunya ja han donat també el tret de sortida a un nou curs polític i el de Reus no n’ha estat l’ex cepció. L’alcaldessa, Sandra Guaita, expressa que l’equip de govern afronta els següents
dotze mesos «amb la voluntat de continuar transformant la nostra ciutat», donant conti nuïtat a «una sèrie de projec tes que ara estan començant a engegar i que han de tirar endavant». «Treballem tant des dels projectes més petits, que són el que ens trobem cada dia quan sortim, fins als més grans, a llarg termini; els anem continuant tots», va
afegir la batllessa. Això inclou tant iniciatives que ja han co mençat a veure’s plasmades sobre el terreny o que ho fa ran en qüestió de poc temps i que s’han d’acabar «d’execu tar», com la reforma del Cen tre Catòlic, el complex de la Hispània o la transformació de l’entorn del carrer Ample, com qüestions que avui dia encara es treballen sobre el
paper i que han de tirar «en davant», entre les quals va destacar la reordenació del Carrilet —amb la remodelació del mercat, la vianalització del carrer de l’Escultor Roca mora i el trasllat de l’estació d’autobusos— i l’Eix Astorga, un «eix cívic» que haurà de facilitar la connexió a peu en tre els barris del sud i l’actual estació de tren, al passeig de
Mata, i que es dividirà en dues fases. La primera, que arriba ria fins al barri Juroca, podria convertir se en una realitat en el present mandat, tal com de tallà l’alcaldessa a Diari Més Guaita va assenyalar que el govern municipal també tindrà l’ull «posat molt direc tament en el dia a dia de la ciutadania, que és un tema que ens preocupa». Posà com
L’equip de govern també estarà «atent» al desenvolupament del tall ferroviari
a exemple l’estat de la via pú blica i va avançar que es vol començar «ja» amb la Briga da d’Intervenció Ràpida, atès que «s’han incorporat gairebé les 25 persones que hi havia d’haver per a aquest equip». Es farà un «seguiment estric te» del compliment del servei de neteja. A més, es preveuen «millores de la Guàrdia Urba na», amb la incorporació de nous agents de cara a l’any vi nent. Addicionalment, tindrà continuïtat el pla de xoc de pintura als centres educatius, que ha estat «superbenvin gut», amb l’objectiu que, en cinc o sis anys, «puguin es tar totes les escoles pintades completament».
Atents al tall ferroviari Guaita també aprofità per parlar del tall ferroviari pre vist a partir de l’1 d’octubre entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders. L’alcaldessa va co mentar que, «per tal de donar sortida als ciutadans de Reus que van a Barcelona», s’ha op tat per desviar els passatgers cap a Picamoixons i Valls, de forma que «no hi hagi trans bord». «El trasllat que se’ns ha fet és que, les persones que pugin a l’estació de Reus, pu jaran a Reus i baixaran a Bar celona», va assegurar Guaita. Encara que la durada del tra jecte es veurà incrementada en uns 15 minuts, la batllessa considera que és «més còmo de que no haver d’agafar l’au tobús» i, per tant, «és la millor opció per a la gent de Reus». Així mateix, afirmà que esta ran «atents» que es complei xin el termini d’obres i que s’informi la població.
Política L’associació veïnal demana
Sergi Peralta Moreno
Se sabia que el trasllat de l’estació d’autobusos seria el tema estrella en la sessió ordi nària del ple d’avui, però el de goteig de declaracions i infor macions no cessa. L’oposició portarà múltiples mocions per expressar la seva opinió contrària al canvi d’ubicació proposat i per donar veu a les reclamacions de la Platafor ma Defensa Parc Mas Iglesias, però, a més, a la Junta de Por taveus de dimecres, l’equip de govern va presentar una mo ció per part de l’associació de veïns El Roserar de Mas Igle sias per demanar que el pro jecte «analitzi les peticions veïnals i que en la modificació urbanística total no es perdi zona verda».
En el document, al qual ha tingut accés Diari Més, l’en titat veïnal assegura que ha pogut constatar «que l’arriba da de l’estació d’autobusos al barri aportarà més beneficis que perjudicis». Si bé «el pro jecte en línies generals ens sembla bo per al barri», s’ha decidit presentar al·legacions «pel que fa a l’entrada i sorti da dels autobusos, perquè tin
guin el menor impacte possi ble sobre el veïnat». «Després d’aquestes reunions —amb l’equip de govern i en tro bades veïnals—, hem pogut comprovar que tant l’entrada com la sortida estan massa a prop dels blocs de pisos i,
Aguilera, transparència, Reus Net: altres qüestions de l’oposició al ple d’avui
Política El PP també preguntarà sobre com es gestionen els punts liles
Miquel Llaberia
El ple municipal d’avui es tarà marcat, principalment, per la reubicació projecta da de l’estació d’autobusos. No obstant això, els grups a l’oposició també presenten altres mocions i preguntes. Per part de Junts per Reus, presentaran una moció per a impulsar accions d’àmbit municipal en defensa de la llengua catalana. Segons els juntaires, l’equip de govern s’ha de posar les piles «per promoure i incentivar l’ús del català a la ciutat». A més,
també faran un prec perquè el govern reconsideri la venda de l’edifici de l’antiga fàbrica Pich Aguilera, ja que consi deren que s’hauria d’utilitzar per albergar equipaments pú blics o una gran zona verda. Per un altre costat, el Partit Popular presentarà una pre gunta per exigir saber quines accions ha pres l’equip de govern per desbloquejar el conflicte entre UTE Reus Net i els treballadors. «Entenem que l’Ajuntament no ha fet res i que l’empresa i el comitè s’han acabat posant d’acord per evitar la vaga», defensa
El PP demana que la futura ubicació no sigui «al mig del parc ni pròxima a escoles»
això, sí que és un fet que ens preocupa i que lluitarem per revertir», clama el text. Tal com s’especifica, l’AV proposa que l’avantprojecte de la transformació de l’en torn del Carrilet, que preveu el canvi d’ubicació de l’esta
ció d’autobusos, «garanteixi que en el còmput global no es perdrà zona verda i s’exe cuti analitzant les propostes del veïnat». També sol·licita que «es revisin les entrades i sortides dels autobusos de l’estació per tal de garantir
que les afectacions als blocs que estan més propers siguin les mínimes possibles, i que aquestes siguin en un carril segregat al carrer Jaume Vi dal i Alcover». A més, demana que l’Ajuntament mantingui «un canal participatiu d’infor mació i escolta activa» amb el veïnat i que es mantingui «el treball coordinat amb la Ge neralitat de Catalunya».
La moció del PP En aquest context, el grup municipal del PP va aprofitar ahir per explicar que es posi ciona «totalment en contra» de la ubicació proposada per a moure l’estació. En concret, demanarà que el futur empla çament «no sigui al mig del parc de Mas Iglesias ni prò xim als centres educatius», que es consideri «el canvi de lloc a una zona no consoli dada urbanísticament» i que s’inclogui el parc al Catàleg de Patrimoni, tal com va deta llar la portaveu popular, Sílvia Virgili. Així mateix, Virgili va criticar una falta de transpa rència per part de l’equip de govern referent al projecte, atès que van rebre els detalls «tard, a correcuita, i no se’ns va presentar tota la informa ció necessària fins a aquesta setmana».
D’altra banda, la Platafor ma Defensa Parc Mas Iglesi as va demanar formalment reunir se amb l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, per par lar del projecte. Tot apunta que la trobada se celebrarà a principis d’octubre.
Sebastià Domènech, regidor del PP. Per la seva banda, el grup municipal de la
presentarà una moció per exi gir més transparència al go vern municipal. Els cupaires
denuncien que el govern for mat pel PSC, ERC i Ara «estan fallant greument en el traspàs
d’informació, limitant així la capacitat de l’oposició de tre ballar de manera efectiva».
Comerç Una qüestió de confiança fallida ha intentat ser utilitzada com una moció de censura
Miquel Llaberia
Bona part dels membres d’Unió de Botiguers de Reus no donen suport a la gestió encapçalada per Rosa Lucas. Durant l’assemblea extraor dinària que l’entitat va cele brar ahir al migdia, en l’últim punt s’havia de votar si els membres de l’entitat donaven per bona la feina feta per part de la junta de l’actual presi denta, una votació en la qual el ‘no’ s’ha imposat amb sol vència, amb 29 vots en contra de l’actual junta i 13 a favor.
L’encara actual presidenta de l’entitat i principal afecta da per aquesta votació fallida, Rosa Lucas, afirma que els ha vien arribat queixes d’alguns botiguers sobre la situació ac tual. Precisament, aquest va ser el motiu pel qual la junta va decidir convocar l’assem
blea extraordinària en la qual el darrer punt era una qüestió de confiança. Així i tot, Lucas afegeix que la junta s’ha mos
trat «molt sorpresa» davant del resultat negatiu. No obstant això, l’actual junta continuarà al capda
vant, ja que, segons expliquen en un comunicat, es tractava d’«una votació no vinculant amb la que la junta volia ra
La junta actual seguirà al capdavant mentre estudia la legalitat dels fets
tificar la confiança dels seus socis» i que «ha estat aprofi tada d’una manera sobtada i manipulada per alguns d’ells per convertir la en una moció de censura». Per aquest mo tiu, la junta encapçalada per Rosa Lucas continuarà al cap davant de l’entitat mentre es tudien la legalitat dels fets, ja que la moció de censura «no figurava com a ordre del dia». Des d’Unió de Botiguers de Reus recorden que en cas que els associats vulguin celebrar una moció de censura s’hau ria de convocar legalment per tal que tots els socis tinguin l’oportunitat d’expressar el
seu vot. En l’acte en el qual s’ha dut a terme la qüestió de confiança tan sols hi havia una vintena d’associats dels més de 180 que conformen l’associació.
Any i mig de mandat
Rosa Lucas va esdevenir la cap de l’entitat el mes d’abril de 2023, substituint a Merit xell Barberà que havia estat al capdavant de l’entitat des del març de 2020 i que havia de cidit fer el salt a la política. En aquell moment, la candidatu ra de Lucas va ser l’única que es va presentar per a liderar l’entitat reusenca amb una junta absolutament continu ista, ja que l’heretava de la que va acompanyar durant els tres anteriors anys a Barberà i tan sols canviava qui hi estava al capdavant.
En aquell moment, Rosa Lucas va defensar que els ob jectius del seu mandat seria continuar amb la feina inici ada pels seus predecessors que havien deixat el «llistó molt alt». A la vegada, també es va marcar com a objectius la digitalització, que l’entitat continués creixent, fidelitzar el client local i obrir se a nous públics.
Redessa continua amb la celebració del seu trentè aniversari i quin millor moment que la Festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia per recordar el paper de l’empresa municipal. Per aquest motiu, es va aprofitar ahir dijous 19 de setembre a la tarda per transformar l’audio guia presentada fa pocs mesos en una guia per la ciutat. Una vintena de persones es van reunir a la pla ça del Mercadal per descobrir, en el marc de les festes de la Misericòrdia, alguns racons de la ciutat durant una hora de passeig pels carrers del centre.
«Redessa és de la ciutat. És una empresa que penja directament del consistori i l’Ajuntament és de tots. Redessa és de tots», assegurava el conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, mentre acompanyava la vi sita guiada. «La ciutat és empresa, aleshores fins i tot en una època com Festa Major la ciutat bull d’activitat comercial i l’empresa és determi nant d’aquest flux de persones que pugen i baixen, perquè, al cap i a la fi, Reus és una cruïlla de camins», des taca Baiges.
Per aquest motiu, la visita va per metre descobrir espais emblemàtics com són, només començar, la plaça del Mercadal, que com bé diu el seu nom és on hi havia mercat i, en les mateixes llambordes això es fa evi dent. Senzillament, és com trepitjar història. També, sense moure’s del lloc, visualitzem en un cantó de la plaça la Casa Navàs, una de les ca ses modernistes més rellevants de la ciutat que, tal com el guia asse gura, darrere seu amaga una història on la figura femenina és important.
D’allí pugem el carrer Monterols fins a la plaça Prim i acabem visitant la plaça de la Patacada. «Es diu la Patacada pel ball de la Patacada que es feia aquí. Era un ball en què, direm, era com les disco teques d’ara, un espai on tot era més permis siu, sense importar
Festes Redessa va presentar fa mesos una audioguia amb la qual celebrar el 30è aniversari
de quin estament social vinguessis», explica el guia.
A més, es tracta d’un lloc que tam bé és emblemàtic pel refugi antiaeri i, en concret per Redessa, per la quarantena de pi sos d’habitatge protegit que hi ha allí gestionats per l’empresa munici pal. «Quan parlem de Redessa normalment pensem en empresa, comerç i tot això, però també hi ha un vessant social. Hem de tenir en compte que l’empresa gestiona 160 pisos de lloguer social a la
El Carro dels Romanços surt a seduir oïdes amb les seves «històries de la vida»
Festes La pluja ho posa va en dubte, però, finalment, res no va impedir que el Car ro dels Romanços sortís a seduir les oïdes dels reusencs «amb històries de la vida». Amb un cavall liderant la co mitiva i els aplaudiments i l’acordió com a banda sono ra, la plaça de la Patacada va ser l’escenari de la primera representació d’un romanç.
En aquesta ocasió, La Cansó del Pobre. «Som el Bravium, malgrat tot, seguim aquí!», clamà la narradora abans de res. La peça parla d’un «po bre, que treballa sens parar». Al ric «no li interessa que canviï la norma». A Déu «de manen ajuda, però Déu està ocupat, perquè el pobre sem pre és pobre i qui surt més malparat». SPM
Estimar
«Conèixer és estimar i t’ajuda a sentir-te més identificat amb la ciutat»
ciutat», remarcava el guia.
Tot això i més com perquè es van fer monedes amb les cares del Gene ral Prim o el pintor Fortuny, es pot descobrir gràcies a l’audioguia feta per Redessa i que ja han pogut gau dir centenars de persones. «Ens cal molt tocar aquest tema de fer conèi xer a la gent el lloc on viu, perquè co nèixer és estimar i t’ajuda a sentir te més identificat amb la ciutat», valo ra el conseller delegat de Redessa.
La ruta ha descobert espais vinculats amb el teixit
El Vendrell S’invertirà mig milió d’euros en millorar els accessos, els espais exteriors i l’aula de simulació en salut
La seu del Baix Penedès de la Universitat Rovira i Virgili es dignificarà i millorarà les seves prestacions. La URV, l’Ajuntament del Vendrell i la Diputació de Tarragona van presentar ahir les obres de millora que s’hi portaran a terme l’any que ve per ser en llestides a l’estiu.
Aquestes consisteixen en l’adequació de l’accessibilitat i els espais exteriors del recinte i la modernització dels equi paments de l’aula de simula ció en salut, que serà reforma da. En total, el projecte, sense comptar la futura reforma de l’aula de simulació, té un cost de 506.000 euros, 354.000 dels quals els aportarà la Diputa ció i 152.000 € el consistori vendrellenc.
Situada entre Coma ruga i Sant Salvador, en el terme municipal del Vendrell, la seu del Baix Penedès té ac tualment accés tant des de l’avinguda Palfuriana com des de l’avinguda Diagonal. És des d’aquest segon vial que es millorarà l’entrada al recinte, fent la més àmplia i visible. Un cop dins, tot l’espai exterior es veurà transformat, facilitant l’accessibilitat i la mobilitat entre els diferents edificis del complex.
L’aula de simulació en salut rebrà nou equipament i es reformarà en un futur
Aquesta actuació té un cost de 390.000 euros i permetrà millorar l’entrada al recinte, els passos de circulació de
persones, les àrees de descans i les zones verdes.
Així, s’hi instal·laran noves rampes i terrasses delimita des per murets; es renovaran el paviment, el reg, l’enllume nat i el sanejament; es millo rarà l’enjardinat actual i es crearan zones verdes, i s’hi col· locarà mobiliari exterior.
L’ocupació turística creix un 5% durant aquest estiu al Vendrell
Economia El públic familiar i català continua sent el principal perfil
Redacció
Els allotjaments turístics del Vendrell han tancat la tem prada d’estiu amb un aug ment del 5% en l’ocupació en comparació amb l’any passat, arribant a una mitjana del 81%. Tant els càmpings, els hotels, l’Alberg com els habi
tatges turístics, ha comentat, han registrat ocupacions no tables.
En relació amb la proce dència del perfil del visitant predominant al Vendrell i els seus nuclis marítims conti nua sent el públic familiar provinent de Catalunya, se guit del País Basc, Madrid i
l’Aragó, així com de França i Alemanya.
Un dels grans eixos que s’ha consolidat aquesta tem porada turística és el del Ven drell i la Natura, que permet diversificar l’oferta entre els visitants. Aquest estiu, per exemple, el Vendrell ha aug mentat la fidelització i assis
Pel que fa a l’aula de simula ció en salut, on fan pràctiques els estudiants d’infermeria, es renovarà el material i els equipaments per tal d’adap tar los a les últimes tecnolo gies, amb un cost de 116.000 euros. D’aquests, 64.000 els aporta la Diputació i la resta el consistori. En aquest espai
tència en les activitats d’es port i salut a la platja, amb activitats com el zumba i el pilates.
Cal destacar l’èxit de parti cipació en la nova prova pilot de l’Aula Aquàtica que s’ocupa de les visites a la Reserva ma rina de la Masia Blanca, unes 400 persones han participat dels snorkels divulgatius.
S’han consolidat també les Rutes Culturals i patrimo nials del municipi amb una participació de més de 350 persones. Una de les més exi toses ha estat la Ruta de Festa Major.
també hi ha previstes obres d’adequació en un futur.
El rector de la URV, Josep Pallarès, destaca la importàn cia de la intervenció perquè «dignifica les instal·lacions i millora l’experiència uni versitària dels estudiants», sobretot d’infermeria, que tindran «uns equipaments de
primera divisió com els que hi ha a altres campus on també s’imparteix aquest grau».
Per la seva banda, la presi denta de la Diputació de Tar ragona, Noemí Llauradó, afir ma que les millores «són molt importants per consolidar i fer créixer els equipaments i serveis universitaris al Baix Penedès».
Aquestes actuacions s’em marquen en el conveni marc 2024 2027 entre la Diputació de Tarragona i la URV, una col·laboració que es remun ta a l’any 2018 i a través de la qual s’impulsen projectes que tenen un impacte directe a la societat, com els que tindran lloc a la seu de la URV al Baix Penedès.
Finalment, l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha agraït l’aposta per la seu universitària del seu munici pi «amb l’objectiu de conso lidar la, millorar la i ampli ar la».
A la Seu del Baix Penedès de la URV hi estudien uns 350 alumnes dels graus d’Infer meria i d’Educació Infantil, que depenen, respectiva ment, de la Facultat d’Infer meria i de la Facultat de Cièn cies de l’Educació i Psicologia. Creada el 2009, té l’objectiu d’apropar al territori el conei xement i la formació que es genera a la universitat.
Vila-seca torna a apostar per les propostes familiars i el Tap de Suro
També tornen els dijous de cinema al Celler, amb la recuperació de clàssics com Casablanca, Fargo, Full Monty, Toy Story o Coco, i el Cicle Gau dí, que portarà a la pantalla grans èxits del cinema català actual com Pájaros, de Pau Durà, o Casa en flames, de Dani de la Orden.
Cultura i vi
Cultura La programació per als pròxims sis mesos la conformen una seixantena de propostes
Cristina Serret Alonso
L’Ajuntament de Vila seca va presentar aquest dijous tota la programació de la tempo rada tardor hivern. Recollida sota la marca Cultura Vila-seca, el programa consta d’una seixantena de propostes que inclouen teatre, música, cine ma i activitats experiencials. Tot plegat, repartit en els tres
escenaris de referència del municipi: el Celler, l’Auditori Josep Carreras i el Castell.
Per a tots els públics
La nova temporada comen çarà el 26 de setembre, amb la projecció de la pel·lícula Mamífera (2024) al Celler, i es clourà a finals del mes de febrer. En l’apartat de teatre, Vila seca ha programat entre
altres el monòleg Non Solum amb Sergi López (28 de se tembre); la premiadíssima co mèdia Fairfly de la companyia
La Calòrica (30 de novembre); o Les mares, amb Fel Faixedas i Carles Xuriguera (22 de fe brer de 2025).
Pel que fa a la música, pas saran pel Josep Carreras so listes com la Beth, que farà un recorregut pels seus vint anys
Economia L’Associa ció de Dones Empresaries i Emprenedores (ADEE) de les comarques de Tarragona va presentar ahir la nova junta directiva que portarà el man dat dels pròxims quatre anys i que aposten per «idees inno vadores dins de l’associacio nisme femení».
La presentació va comptar amb la presència de més de
40 dones empresàries i pro fessionals de tots els sectors i localitats de la demarcació, qui van gaudir d’un còctel a la terrassa de l’Hotel Olympus Palace.
La nova presidenta, Este fanía Garcia va anomenar a la nova junta directiva i va marcar les línies estratègi ques d’aquesta nova etapa en la qual destacaven, «donar vi
sibilitat a les sòcies, el treball en xarxa i formació continua da o la signatura de convenis amb associacions i col·legis professionals per ampliar la xarxa de lideratge femení».
L’ADEE va estar recolzada a més de per les associades per la Fundació Gresol, Talent Fe mení i l’Associació d’Empre sàries de Tarragona (AEDT). Redacció
de trajectòria professional (29 de novembre), o forma cions com la Franz Schubert Filharmonia (24 de gener) i el Quartet Gerhard (31 de ge ner). També s’ha fet públic el protagonista de la Gala Benè fica, que enguany serà Paqui to D’Rivera, referent mundial del jazz.
Quant a la programació per al públic familiar, tornen les
sessions de cinema Cinexic els diumenges al matí, així com les arts escèniques, amb propostes com Dins el cor del món, d’Engruna Teatre (13 d’octubre), que és un especta cle pensat especialment per a persones amb TEA, o La Maleta de l’Agustí, de Farrés, Brot hers & Cia (8 de desembre), una peça inspirada en la vida del fotògraf Agustí Centelles.
Vila seca ha tornat a apostar també pel cicle Tap de Suro, un tast de vins que fusiona l’art i la música a través d’una temàtica única. D’aquesta manera, el Celler es conver teix en una gran sala de tast en què el públic, a més, pot escoltar professionals que són referents en el seu sector. Així, en aquesta temporada que està a punt de començar, hi haurà dos Taps de Suro. El primer, titulat Creativitat (14 de desembre) comptarà amb la presència del cuiner vila se cà Eduard Xatruch, copropie tari del Disfrutar, recentment nomenat Millor restaurant del món. En el segon Tap de Suro, titulat Mediterrània (15 de febrer), el públic podrà tastar vins envellits al fons del mar acompanyats de la música del Cor Scherzo. El vi també serà present en el nou cicle Vetllada Música i Tines, pel qual es pot gaudir d’un concert de música i, tot seguit degustar una copa de vi al mateix Celler. En aquesta pri mera estrena, s’han progra mat una sessió amb Henrio (26 d’octubre) i una altra amb Alba Morena (8 de febrer). Les entrades ja es poden aconseguir a entrades.vila seca.cat
Constantí promou el descobrir les vil·les romanes
Patrimoni Dins la pro gramació cultural del mes de setembre a Constantí, el pròxim dissabte dia 28 el municipi farà una visita guiada a la vil·la romana de Mas de Bosc i als nous es pais excavats del jaciment de Mas dels Frares. La sor tida tindrà lloc a les 10.00 h, des del Parc de la Muralla. Les inscripcions per partici par d’aquesta visita guiada es poden fer des d’aquesta setmana i fins al 27 d’octu bre.
Amb la col·laboració de l’ICAC (Institut Català d’Ar queologia Clàssica), durant aquest mes de setembre s’estan fent diferents pro postes per conèixer i desco brir la importància d’algu nes de les vil·les romanes al terme municipal. El passat divendres 13 de setembre va tenir lloc una xerrada sobre les vil·les romanes de Mas de Bosc i Mas dels Frares a càrrec de l’arqueòleg Fran cesc Rodríguez. Redacció
Agricultura La nova cita inclourà la tradicional Festa de la Patata, la qual acumulava 31 edicions
Redacció
L’Ajuntament de Prades i la Cooperativa Agrícola de Pra des han traslladat la Festa de la Patata que se celebrava el segon cap de setmana de setembre dins la nova Festa de la Pagesia els pròxims 5 i 6 d’octubre. Enguany, amb el nou esdeveniment es pretén promocionar altres produc tes locals que es recol·lecten a la tardor, a més del de la típica patata de Prades amb Indica ció Geogràfica Protegida. A Prades la patata ha sigut el producte estrella i de re nom durant dècades, el seu cultiu a 1000 metres d’altura, el terreny i la climatologia afa voreixen una qualitat i unes propietats que la distingeixen. Actualment, la varietat utilitzada és la Kennebec, de producció poc elevada, en
comparació amb d’altres, però d’una excel·lent qualitat amb una textura consistent, gust dolç i persistent i lleuge
ra olor de castanya. Malgrat la seva qualitat, el cultiu ha anat disminuint la seva producció en les últimes dècades per
manca de relleu generacional. Des de l’Ajuntament, la Co operativa i productors locals s’han impulsat darrerament
El llúpol i la poma són nous cultius que es volen potenciar des de Prades
nous cultius com el llúpol, per a l’elaboració de cervesa IPA Complot de Damm, amb la previsió d’arribar fins a les 50 hectàrees de cultiu, i la marca registrada poma de les Mun tanyes de Prades.
Paral·lelament, es mante nen els cultius tradicionals com l’avellana i nous i la pro ducció de mel a més dels vins d’alçada Cel de Prades i Pra des 950 del celler Totó Mar qués.
Pròximament, s’anunciarà el programa d’actes que gi raran entorn dels productes locals, la gastronomia i la pa gesia.
Valls L’Ajuntament ha triat la proposta de BAMMP Arquitectes per rehabilitar l’edifici i el seu entorn
L’Ajuntament de Valls ha aprovat el projecte executiu de rehabilitació, reforma i ampliació de l’edifici de Ca Padró, un immoble històric situat al carrer de la Cort i declarat Bé Cultural d’Interès Local que es transformarà de manera integral per acollir l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard. La Junta de Govern ha aprovat inicial ment el projecte de reforma i rehabilitació dissenyat per Carles Gelis i Àlex Garcia de BAMMP Arquitectes Asso ciats, estudi guanyador del Concurs d’Idees convocat per consistori vallenc.
El projecte comportarà una inversió de 4,9 milions d’eu ros i compta amb 1,8 milions d’euros de finançament a través del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics (PIREP) dels fons estructurals europeus Next Generation. El trasllat de l’Es cola de Música a l’edifici reha bilitat convertirà l’immoble en una peça central de l’Anella Cultural i Social del Centre Històric de Valls que compta ja amb equipaments públics municipals a la mateixa zona de Ca Padró com són la Bibli oteca Carles Cardó, inaugura da el 2014, així com el Museu Casteller de Catalunya i l’Es pai Jove, els dos en servei des de 2023.
El projecte suposarà la rehabilitació no tan sols de l’edifici de Ca Padró al carrer
La remodelació farà que l’entrada principal sigui pel carrer Forn Nou
de la Cort sinó que s’estendrà també a immobles veïns situ ats als carrers del Forn Nou i de la Peixateria. L’equipament tindrà accessos per aquests tres carrers, tot i que l’entrada principal serà per Forn Nou, per la zona que toca al carrer del Roser, a través d’una nova plaça connectada directa
ment amb la plaça Pilar Prim de la Biblioteca Carles Cardó.
La futura Escola de Música comptarà amb un equipa ment amb gairebé 1.700 m2 de superfície, distribuïts en tres plantes. Així, a més de les sales, despatxos i espais per al personal docent i administra tiu del centre situades prin cipalment a la planta baixa, l’Escola de Música comptarà amb 17 aules de diferents di mensions, entre col·lectives, mitjanes i menors, aquestes últimes reservades per a la pràctica individual d’instru
ments. Les aules, tot i que distribuïdes per tot l’edifici, es concentraran majoritària ment a la primera planta que també comptarà amb una sala d’orgue.
A la zona del futur equipa ment ampliat cap al carrer Peixateria, s’hi situa un edifici servidor amb aules de com
bos, percussió i un estudi de gravació. La segona planta acollirà a més una sala de cors i també una sala de música de grans dimensions de 268 m2 en format auditori que desta carà per la seva orientació al carrer Forn Nou, en un espai que serà lluminós i amb vis tes a la trama urbana.
Inscripcions per estar al balcó de l’ajuntament per Santa Úrsula
Valls Els balcons de la Casa de la Vila de Valls s’obriran als ciutadans que vulguin veure la diada cas tellera de Santa Úrsula que se celebra a la plaça del Blat, en una iniciativa popular que va començar l’any 2019 i que ha tingut continuïtat en diades posteriors. En aques ta ocasió s’obre la inscripció del sorteig per a la diada castellera de Santa Úrsula que tindrà lloc diumenge 27 d’octubre al migdia. El període d’inscripcions per participar en el sorteig po pular s’obrirà a les nou del matí del proper dilluns 23 de setembre i es mantindrà fins el dijous 17 d’octubre. Hi poden participar les per sones majors d’edat empa dronades a Valls, llevat dels guanyadors i guanyadores del sorteig en les dues dar reres actuacions castelleres (Firagost i Diada Nacional de Catalunya). La inscripció es pot realitzar online om plint la sol·licitud que es po drà trobar al portal https:// participa.valls.cat. També es podrà realitzar la inscrip ció a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) de l’Ajun tament en l’horari d’aten ció al públic (de dilluns a divendres de 9 a 13 hores, i dimarts i dijous de 17 a 19:30 hores). Redacció
Valls participa en el Dia
Mundial Sense Cotxes
Societat L’Ajuntament de Valls ha organitzat una acció de sensibilització per celebrar el Dia Mundial Sen se Cotxes el pròxim diumen ge 22 de setembre de 2024. Així, durant tota la jornada, el carrer Avenir de Valls, entre els carrers Anselm Clavé i Vallvera, serà el cen tre d’aquesta activitat im pulsada per la regidoria de Mobilitat. A partir de les 9:00 h del matí i fins a les 19:00 h de la tarda, es restringirà el trànsit rodat en aquest tram per tal de convertir lo en un espai de trobada i activitats lúdiques per a tots els pú blics, especialment per als més petits. Redacció
viu aquest
Cultura El nucli antic es convertirà en un viatge al passat a partir del dissabte
Redacció
El nucli antic de Torredem barra es convertirà en un viatge al passat amb la cele bració de la XIII Fira d’Indi ans durant aquest dissabte i diumenge. Aquest esdeveni ment, que ja s’ha consolidat com una de les fites més des tacades del calendari cultural i turístic de la vila, ofereix un ampli ventall d’activitats que rememoren la relació històri ca de Torredembarra amb els «Indians», aquelles persones que van emigrar a Amèrica i després varen retornar a les seves localitats d’origen, alguns d’ells després d’haver fet fortuna.
La Fira inclourà visites guiades, xerrades, tast de vi i xocolata, havaneres, rumba, parades d’artesania, oficis antics o jocs infantils. L’acte inaugural es farà el dissabte, 21 de setembre, a les 12 h, al
Pati del Castell, seguit d’una degustació de cafè cubà.
L’organització va a càrrec de l’Ajuntament, a través de la Regidoria de Turisme.
Durant el cap de setmana s’oferiran diferents visites guiades amb un preu de 3 euros i gratuït pels infants menors de catorze anys. Així, es podrà visitar el patrimoni indià dissabte a les 12.30 ho res i diumenge a les 18 hores. El cementiri es podrà visitar dissabte a les 19 hores.
La programació compta també amb moltes activitats infantis com un taller de vai xells o espai de jocs tradicio nals.
Durant tot el cap de setma na també es podran visitar les exposicions De Torredem barra a Amèrica i Fotografies antigues de Torredembarra. A més a la fira es podran tro bar dames indianes, mostres d’oficis o bodegons indians.
Cultura L’Ajuntament repartirà un periòdic trimestral amb la programació
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils, ha presentat aquest dijous tota la programació cultu ral de la tardor, la renovació de la imatge corporativa del Departament de Cultura i un nou periòdic trimestral amb el calendari d’activitats que es distribuirà per tots els bar ris de la ciutat.
El regidor de Cultura, Jordi Barberà, explica que Cam brils «compta amb un pú blic cultural molt fidelitzat, però que també hi ha moltes persones que no coneixen la programació ni l’abast que té». Per això, en paraules del regidor, l’objectiu d’aquesta nova eina de difusió de l’ofer ta cultural és «promocionar i fer valdre una programació extensa, madura i singular, que no es troba en cap altre indret del Camp de Tarrago na i les Terres de l’Ebre».
En aquesta línia, Barbe rà afirma que l’Ajuntament pretén «empoderar Cambrils amb la seva oferta cultural i continuar treballant perquè sigui un tret diferencial reco negut de la ciutat, com ja és la gastronomia».
Per acabar, el regidor mani festa que «aquesta singulari tat és mèrit del Departament de Cultura de l’Ajuntament i totes les institucions i enti tats que programen esdeve niments culturals, però tam bé és fruit de la mancança d’equipaments culturals, que obliga a no reproduir models
La nova eina de difusió vol portar la programació a tots els barris de Cambrils
d’altres municipis i a progra mar espectacles inèdits, dife rents i de petit format».
50 activitats
La programació cultural de tardor, que recull el nou pe riòdic trimestral, ofereix una cinquantena de propostes de música, teatre, dansa, xerra des, tallers, llibres, inaugura cions d’exposicions i altres esdeveniments emmarcades
en cicles com Diumenges al Teatre, Concerts a la Cripta de l’Ermita, el primer circuit de Tardor en Dansa, la Biennal d’Art Contemporani Gastro nòmic, el festival Accents, el Campus Extens de la Univer sitat Rovira i Virgili (URV), Escena Cambrils o el Festival Internacional de Jazz.
El programa no només inclou les activitats organit zades pel Departament de Cultura de l’Ajuntament sinó que també compta amb la col· laboració d’altres institucions i entitats com la Generalitat, la Diputació, la Xarxa de Mu seus d’Història i Monuments de Catalunya, el Campus Ex
- Exposició ‘Entre mars: del Mediterrani al Carib’ Refugi 1, Sala 2 – Mostra oberta fins el 26 de setembre.
tens de la URV, l’Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya, la Fundació Orfeó Lleidatà, i el Servei de Biblioteques de la Generalitat. En l’àmbit local, cal menci onar el Museu d’Història de Cambrils, l’Arxiu Municipal, Cap de Palaia Produccions, la Coral Verge del Camí, la Teca Teatre, l’associació Antian, Empenta Cultural, la Mar de Jazz, i esdeveniments com Partides, el Festival Interfado, els Premis Vila de Cambrils, Tallers Oberts, la Commemo ració del Setge i tota la pro gramació del cinema munici pal Rambla de l’Art.
- Exposició ‘VIII Concurs pintura, dibuix & gravat fundació privada Mútua Catalana’ Refugi 1, Sala 1 – Mostra oberta fins el 26 de setembre.
- Exposició ‘La puça, 80 anys del bot balandre tarragoní’. Museu el Port. Mostra oberta fins al 29 de setembre.
- Exposició ‘Línia de flotació’ Tinglado 2 – Mostra oberta fins el 6 d’octubre.
- Exposició ‘Ratpenats al món’ Tinglado 1 – Mostra oberta fins el 13 d’octubre.
- Inscripcions a PortsAutors/es 2024. Inscripcions obertes fins el 13 d’octubre.
Mostra artística musical el 23 de novembre al Teatret del Serrallo.
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Segueix-nos! Agenda del Port del 20 al 26 de setembre de 2024
Una jornada per a re cordar aquells que ja no recorden i per a visibilitzar una malaltia que aparentment és invisible, tot i que actualment afecti a més de 900.000 persones al conjunt de l’Estat espanyol, 120.000 de les quals a Catalunya. Demà se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer i coincidint amb aquesta efemèride les entitats socials catalanes que treballen en la recerca de la malaltia així com aquelles que representen a malalts i familiars fan pinya per a rebre més suport. «Fem una crida urgent a les auto ritats per incrementar el seu suport en l’atenció i la cura i la inversió en la recerca, i en aten ció social i sanitària», clamen conjuntament.
Manca de recursos Entitats com Alzheimer Cata lunya Fundació o la Fundació Pascual Maragall així com di versos centres de recerca i as sociacions de familiars afirmen que la «manca de recursos» per poder fer front a la malaltia «és un problema de primer ordre». En aquest sentit, recorden que el cost anual estimat per pa cient és d’uns 35.000 euros, dels quals tres quartes parts
i en especial, a l’impacte de l’Alzheimer al nostre país, de manera integral, amb recursos i serveis adequats a les neces sitats», constaten. Per això, les sis principals entitats vincula des a l’Alzheimer a Catalunya han fet un manifest que inclou 10 demandes per aconseguir que la resposta que les autori tats i la societat doni a aquesta malaltia sigui justa. Les demandes inclouen Incloure la perspectiva de l’Alzheimer i les demències tant als textos normatius com en el disseny de polítiques pú bliques per afavorir la inclusió i també l’autonomia de les per sones afectades; implementar i dotar de recursos els Plans i Estratègies; incrementar la inversió en recerca, amb l’ob jectiu de millorar la prevenció i el diagnòstic precoç; mesu res per accelerar el moment del diagnòstic i garantir una resposta immediata així com una atenció integral tant social com sanitària; la cobertura dels drets laborals de les persones diagnosticades en edat de tre ballar; el desplegament d’una d’equipaments d’acompanya ment, prevenció i residencial; i per últim, més sensibilització a la ciutadania per erradicar es tigmes envers la malaltia i més suport a les entitats. Demà se celebra el
les afronta la família. Però no tot es redueix a les despeses econòmiques. «La gestió de la malaltia suposa un desafi ament econòmic i emocional que les famílies no poden con tinuar assumint sense el su port necessari», expliquen. I, en aquesta línia, afegeixen que «l’impacte que té l’Alzheimer en la vida de les persones que el pateixen i les seves famílies és devastador».
«A Espanya i Catalunya la resposta institucional ha estat insuficient», constaten amb duresa. Les entitats conside ren que actuacions com el Plan Nacional del Alzheimer y otras demencias o el Pla de Demències a Catalunya o bé «no s’han implementat adequadament o bé el seu desplegament ha quedat lluny de l’esperat».
La prevenció a les polítiques de salut pública
A més de 50 milions de perso nes afectades per aquesta ma laltia a escala mundial , l’Orga nització Mundial de la Salut ja ha reconegut la demència com una prioritat de salut pública. I és per això que les entitats que treballen en l’àmbit de la recer ca i la defensa de les persones que pateixen aquesta malaltia demanen una vegada més, concidint amb el Dia Mundial,
que la prevenció de l’Alzheimer se sumi a les po lítiques de salut pública. I és que malgrat que l’edat sigui un dels fac tors determinants a l’hora de de senvolupar la malaltia, n’hi ha molts altres que ambientals, com per exemple tenir estils de vida poc saludables, i socials,
Reclamen que la prevenció de l’Alzheimer entri a formar part de les polítiques de salut pública
com l’alimenta ció, l’estrès i l’an sietat, la contami nació o la solitud que «són molt rellevants en l’aparició i evolu ció de la malaltia d’Alzheimer i en les estratègies per afrontar la». Així doncs, les entitats defensen que actuar sobre aquests factors de risc de ca
ràcter ambiental i social és clau per a prevenir la malaltia o per a alentir el seu desenvolupa ment. Un fet que esdevé es pecialment crucial, indiquen, tenint en compte el canvi demogràfic que estem experi mentant amb un clar envelli ment de la població.
Un manifest i 10 demandes «L’any 2024 és inajornable ofe rir respostes a les demències
RECERCA
La Facultat de Medicina de la URV visibilitza la recerca en Alzheimer
La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV va organitzar ahir, com a prèvia al Dia Mundial de l’Alzheimer, un esdeveniment per abordar les diferents pers pectives en la recerca sobre la malaltia. Diversos grups de re cerca de la Universitat que es
tudien aquesta patologia van posar en comú els últims aven ços científics per determinar les causes i el funcionament d’aquest tipus de demència. Els investigadors convi dats van exposar les línies de recerca més prometedores i les noves tecnologies que en permeten la detecció precoç i l’optimització en l’administra
ció de fàrmacs. A més, l’acte va comptar amb la participació del neuropsicòleg de l’Asso ciació d’Alzheimer Reus Baix Camp, Alejandro Amezcua, en representació de les associaci ons. Una taula rodona oberta al públic sobre com mantenir i millorar la qualitat de vida de les persones afectades per la malaltia va cloure la jornada.
mikel vicente
Neuròleg de la Unitat de la Malaltia de l’Alzheimer de la Xarxa Santa Tecla
La Unitat de la Malaltia de l’Alzheimer de la Xarxa Santa Tecla és pionera en l’ús de biomarcadors que permet un diagnòstic precoç
La Unitat de la Malaltia de l’Alzheimer de la Xarxa Santa Tecla té, entre altres, l’objec tiu d’impulsar el diagnòstic precoç d’aquest trastorn cognitiu. Parlem amb un dels seus neuròlegs, Mikel Vicente, sobre què podem fer per prevenir aquesta patologia, com tractar la en els seus estadis inicials i quines innovacions estan impulsant en l’àmbit de la diagnosi.
—Quins símptomes ens poden fer saltar les alarmes?
—Sovint pensem que el que és preo cupant són oblits com per exemple no trobar les claus o no saber què vo lies agafar a la nevera, però no tenen per què ser l’inici de la malaltia. Ens ha de preocupar més quan veiem oblits de la memòria episòdica, aque lla que fa referència al què, el com i el quan d’episodis autobiogràfics. Així mateix, hi ha altres símptomes que també ens poden alertar com canvis en el caràcter i el comportament o canvis en la percepció sensorial.
—Què podem fer per prevenir l’Alzheimer?
—El principal factor de risc és l’edat i aquest, evidentment, no és modifi cable. Però hi ha altres aspectes que sí que ho són, vinculats a l’estil de vida i també a factors socials. L’obe sitat, el tabaquisme, la hipertensió, la diabetis o el consum excessiu d’alco hol augmenten el risc de patir la ma laltia. Per tant, cal evitar los. D’altra banda, les malalties que ens priven dels sentits, com els problemes d’au dició o les cataractes, també poden ser un factor de risc, perquè aïllen. L’aïlla ment social augmenta les possibilitats de pa tir Alzheimer i fa que avanci més ràpidament quan es té.
—Mencionava factors socials. Quins?
Com més l’exercitem, més preparat el tenim i, en cas de patir la malaltia, el seu avanç és més lent.
—La depressió o l’estrès poden augmentar les possibilitats de desenvolupar la malaltia?
—Certament. Qualsevol problema de salut mental suposa un factor de risc. Per això, cuidar la nostra salut men tal també és important, tant per a prevenir l’Alzheimer com per a evitar que es desenvolupi ràpidament, un cop diagnosticat.
«Les malalties que ens priven dels sentits, com els problemes d’audició o les cataractes, són un factor de risc perquè generen aïllament»
—Una baixa escolarit zació predisposa a un major risc de patir Alzhei mer i altres tipus de demència. Al cap i a la fi, el cervell és com un múscul.
EMPRESA COMPROMESA
—Què es pot fer quan es tenen els primers símptomes?
—D’una banda, cal se guir un tractament far macològic de la malal tia, però també d’altres patologies que el paci ent tingui, com la diabe tis o la hipertensió, que tenen una incidència directa en el desenvolu pament de l’Alzheimer. De l’altra, tenim els tractaments no farmaco
lògics que inclouen des de l’exercici físic a l’estimulació cognitiva. A més és molt important la socialització de les persones que pateixen aquesta malaltia per evitar que s’aïllin.
—Són pioners en la diagnosi i estudi de la malaltia amb biomarcadors. En què consisteix?
—Els biomarcadors ens permeten fer una diagnosi precoç del deteri orament cognitiu en pacients que no es troben en un estadi clínic de demència. Per fer ho, realitzem una punció lumbar, una prova similar a quan s’administra anestèsia epidu ral. Fem la punció per extreure líquid cefalorraquidi que analitzem per a localitzar hi aquests biomarcadors que ens indicaran si la persona té o no Alzheimer. Cal destacar que en els últims mesos hem incorporat la detecció d’alguns biomarcadors en el plasma, cosa que encara facilita més el procediment, perquè només
cal fer una analítica de sang.
—La Unitat atén més d’un miler de persones del Tarragonès i del Baix Penedès. Quins serveis se’ls ofereix?
—Som un equip multidisciplinar, amb atenció a l’hospital i als centres de salut. De fet, aquests últims són els qui fan la detecció inicial i també el seguiment del pacient. A banda, també hi intervenen els treballadors socials, que guien a les famílies a l’hora de tramitar ajuts per a la de pendència i altres qüestions; l’equip de neuropsicologia, que, entre altres coses, treballa l’estimulació cogniti va. I no ens podem oblidar de l’equip de radiologia i laboratori que han estat clau per a poder tirar endavant el projecte dels biomarcadors, ofe rint nos disponibilitat i facilitats per poder fer les puncions i tenir els re sultats, sense haver d’estar pendents de llistes d’espera, cosa que agilitza el diagnòstic i l’inici del tractament.
CONTINGUT ESPECIAL
L’Arc Serveis celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer amb un mes ple d’activitats
L’entitat reivindica «solucions reals» com centres de respir, centres de dia, espais especialitzats i suport als cuidadors
Redacció
Coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer, L’Arc Serveis organitza tota una sèrie d’ac tivitats durant aquest mes al Tarra gonès, Baix Penedès i Baix Camp. Aquest mes es torna a recordar a familiars i cuidadors del SAD (Aju da a Domicili) la posada en marxa del Projecte Social guanyador del Concurs Social que L’Arc Serveis or ganitza cada any a l’Ins Andreu Nin del Vendrell. L’últim guanyador va
ser el disseny d’un codi QR en format targeta per a persones amb afàsia, Alzheimer o amb alguna demència, que conté les dades personals i la in formació adient per localitzar perso nes de forma directa en un moment de desorientació o pèrdua.
Al Centre de dia per a gent gran Marinada de Roda de Berà, es pro jectarà el curt Tú, yo y el Alzheimer. Solo el amor puede rescatarle del Olvido, de Beatriz Dante. La infermera Begoña del Valle oferirà la xerrada Què és l’Alzheimer? Símptomes ha-
bituals, Tractament, Causes, Factors de risc i Prevenció. I la part més emotiva serà el Taller dels Records a càrrec de Montserrat Palma i Marta Montferrer, coordinadores de l’Ajuda a Domicili; una activitat d’estimu lació cognitiva que ajuda a recordar experiències passades rememorant records agradables que no volem oblidar.
Compromisos i solucions reals Des de L’Arc Serveis s’aprofita aques ta jornada per reivindicar «més com
promís i solucions reals a la malaltia» per part de totes les administracions públiques. L’entitat considera im prescindible una aportació econò mica al sobrecost que suposa cuidar una persona amb Alzheimer. Re corden que les famílies assumeixen un 70% del cost de la malaltia i que moltes han de deixar de treballar per tenir cura d’un malalt, a més del pro blema afegit d’aïllament social del familiar que cuida.
Per tot plegat, la gerent de L’Arc Serveis, Jerusalem Torra, demana més inversió en equipaments i ser veis per afrontar la malaltia com ara centres de respir, espais especialit zats, suport psicològic tant a malalts com a cuidadors i entitats de suport o més recursos per a la investigació de la malaltia. «No volem que que di en paper mullat com cada any i demanem que aportin solucions de veritat», sentencia Torra.
Futbol El conjunt basc acaba de pujar a la categoria i presentarà un partit dur i de joc directe
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic vol con vertir se en el rei en el nord. Els grana afronten avui una nova prova de xoc en terres basques amb l’objectiu de sumar la tercera victòria consecutiva. Per aconse guir ho, hauran de superar el Barakaldo. El conjunt basc és el nouvingut que millor han començat la categoria su mant dos empats, una derro ta i una victòria. Aquesta la van aconseguir al seu estadi, el Lasesarre, i si el Nàstic ho vol assaltar haurà de superar el joc dur i directe dels locals en un camp de joc que, segons apunten les previsions mete orològiques, es preveu que la pluja sigui protagonista.
El conjunt entrenat per Imanol de la Sota ha man tingut el bloc de jugadors que tantes alegries van aconse guir la darrera temporada. El porter Unai Pérez, el central Borja Garcia i el lateral Iker Pedernales es mantenen a la rereguarda mentre que el mig del camp el controlen Ekaitz Molina i Jon Huidobro. A més, han sumat reforços a la part davantera de l’equip. La re alitat és que el conjunt basc va funcionar a la perfecció el darrer curs, perquè van asso lir l’ascens sense problemes
La
Antonio Leal es queda fora de la convocatòria per molèsties al peu
només perdent dos partits. La fórmula escollida és la del 4 2 3 1, en la qual el joc di recte regna. Enguany, qui rep l’atenció és Maoran Sannadi. El davanter, cedit per l’Ala vés, fa 1,92 m d’altura i és un especialista en treballar d’es
quena als defenses. El joc del Barakaldo és clar: enviar les pilotes cap a Sannadi amb les mínimes passades possibles i aprofitar les ocasions i les se gones jugades.
La contundència defensi va ja ve de base. Els d’Ima nol de la Sota plantegen els partits amb intensitat en els duels, amb els dos migcam pistes com a suport de l’eix defensiu. D’aquesta manera, el Nàstic es pot esperar duel similar al que va viure contra
l’Amorebieta.
Les condicions meteorolò giques no acompanyaran. Si les previsions es mantenen, es preveu que el partit d’avui al vespre sigui protagonitzat per la pluja, el que alentirà en cara més el joc. De fet, aques ta mateixa temporada ja s’ha vist els efectes dels aiguats al Lasesarre. En la segona jor nada de lliga contra la Real Sociedad B, l’àrbitre Manuel Pozueta va haver de suspen dre el partit durant 48 minuts
rival
Com arriba?
1 5 punts
Divendres, 20.30 h
Estadi de Lasesarre
perquè el terreny de joc esta va en un estat impracticable: «El camp es trobava ple de tolls on la pilota flotava i no es desplaçava, complicant la pràctica del futbol i suposant un risc», segons va apuntar a l’acta.
Dubtes a la defensa
Pel que fa al Nàstic, l’atenció està a la defensa. Antonio Leal s’ha quedat fora de la convocatòria per molèsties a la planta del peu, això deixa a Gorka Pérez i Óscar Sanz com a úniques alternatives al cos tat d’Unai Dufur. L’aposta per Sanz de central va resultar exitosa, però la seva presèn cia a la rereguarda dependrà si el tècnic no el necessita per formar un sistema de tres migcampistes amb Marc Montalvo i Ander Gorostidi.
Dani Vidal: «És evident que l’equip està creixent»
El Nàstic de Tarragona s’enfronta avui contra el Barakaldo a l’estadi de Lasesarre. És el primer duel que el conjunt tarragoní disputa en divendres, una tendència que enguany es repetirà. En aquest sentit, el tècnic grana, Dani Vidal, va apuntar en la roda de premsa prèvia al partit que «tenir una setmana més curta sempre condiciona la preparació, però només ens fa anar de cul al cos tècnic, els jugadors estan preparats». Després de dues victòries consecutives, Vidal va assenyalar que «l’equip està creixent i volem que hi vagi a més. Els resultats són conseqüència d’això». A més, va destacar que les victòries han donat tranquil·litat, i que, poc a poc, s’oblida el cop contra el Málaga: «No ha passat gaire temps de la temporada passada i ha sigut un risc el fet de tenir el cap més en el passat que en el present, però l’equip està plenament centrat en l’ara». Finalment, va apuntar que «estar a dalt ara és anecdòtic, però prefereixo dormir en posicions capdavanteres que veure’m a la part baixa de la classificació».
Futbol La Pobla de Ma fumet comença aquest diu menge el seu camí a la Lliga Elit. El filial del Nàstic, dirigit per Manel Cazorla, té la tasca d’assolir l’ascens a la Tercera Federació i el primer rival de la temporada és un dels al tres aspirants. Els pobletans s’enfrontaran diumenge a les 12 h al Municipal de la Pobla contra el FC Vilafranca, equip que l’any passat també va descendir de categoria. Els pobletans arriben a l’encon tre després d’una temporada de bones sensacions. Arnau Sans i Santi Guzmán, que van completar tota la pretempo rada amb el primer equip, seran els jugadors referents de l’equip junt amb el porter Joan Salvà i el retornat Albert Querol. Redacció
Pobla de Mafumet enceta el seu camí a la Lliga Elit aquest diumenge contra el Vilafranca L’onze inicial de la
La Penya Blanc i Blava celebra 50 anys demà amb un duel entre el Reus i l’Espanyol Genuine
Futbol L’Estadi Munici pal de Reus acollirà demà a les 11 hores, el partit amb en trada gratuïta entre el Funta ció Futbol Base Reus Genuine i el RCD Espanyol Special per commemorar els 50 anys de la creació de la Penya Blanc i Blava de Reus i Comarca. Des de la Penya, es va desta car que «hem volgut celebrar aquesta efemèride amb un
dels actius més importants del club: la transmissió de valors. L’RCDE Special és una mostra contínua de supera ció, constància, solidaritat, esforç i amistat». Des de la regidoria de Salut i Esports de Reus, van subratllar que «donar suport a aquest esde veniment que reforça el com promís del Reus amb l’esport inclusiu». Redacció
Atletisme La cursa de la dona que visibilitza la lluita contra el càncer de mama realitzarà la novena edició el 20 d’octubre
Arnau Montreal Quesada
Tarragona tornarà a moure’s per participar en la cursa més solidària. La Women Race
El Corte Inglés torna en la seva 9a edició per continuar donant visibilitat en la lluita contra el càncer. A més, ho farà tot just un dia després del Dia Internacional de la lluita contra el Càncer de Mama el diumenge 20 d’octubre. En el transcurs de les nou edicions, la competició s’ha convertit en una de les curses
El tarragoní Marcel Quirós completa el II RallyClassics i ja mira cap al Dakar
Motor El pilot tarra goní de BxS Motorsport, Marcel Quirós, va comple tar ahir el II RallyClassics al Marroc. Quirós, amb Albert Brunat de copilot, van dirigir el Lada Niva a través de 700 km de regu laritat. En el punt de mira de Quirós ja està el Dakar 2025 i es vol presentar amb Brunat. Redacció/Cedida
de la ciutat amb més parti cipació. En la darrera edició, més de 2.500 persones van participar en la cursa soli dària per visibilitzar i donar suport a la lluita contra el càn cer i recaptar fons a favor de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona. Enguany, des de l’organització esperen tren car la barrera de les 2.600 par ticipants.
El director de El Corte Inglés Tarragona, Valentí Muñoz, va destacar que «ens tornarem a emocionar. Aquesta cursa
està plena d’emocions i sen sibilitat, i això es veu en cada participant quan travessa la línia de meta». De fet, la gran majoria de participants, do nes i homes, han patit la ma laltia d’aprop, sigui en ells ma teixos o en familiars propers, fet que la cursa actuï també com una comunió i dir «no esteu sols en la lluita», com va apuntar Muñoz. A més, el director també va agrair el paper de patrocinadors i col· laboradors, com BMW Oliva Motor i l’Ajuntament de Tar
ragona.
La recaptació està desti nada a l’Associació Contra el Càncer de Tarragona, una entitat que dedica els seus es forços en ajudar als pacients oncològics en el seu dia a dia i també en fomentar la inves tigació de la malaltia. De fet, com va apuntar el president de l’Associació, Federic Adan, tota la recaptació estarà des tinada en la recerca i a les ac tivitats diàries que ofereixen. Enguany, la competició comptarà amb el mateix re
Una trentena de jugadors participen en l’Interclubs del Golf Costa Daurada
Pàdel Una trentena de jugadors del Golf Costa Daurada i del Club Euro Sport de la Pineda han participat en el primer In terclubs del curs. La cita, dirigida pels tècnics Ge rard Sarlé, del Golf Costa Daurada, i Gerard Boquet, de l’Euro Sport, ha constat de diferents partits entre els joves. Redacció/Cedida
corregut de l’any passat. El circuit de 5 quilòmetres re corre el mateix circuit pels carrers més atractius i emble màtics de la ciutat com la via de l’Imperi Romà, el Portal del Roser, l’Amfiteatre romà, la plaça de la Font, el Balcó del Mediterrani i el Mercat Cen
El circuit de 5 km tornarà a recórrer els punts emblemàtics de la ciutat
tral, amb sortida i arribada a la rambla del president Com panys. A la cursa hi poden participar tant homes com a dones, però només les dones podran participar en el ràn quing competitiu. Aquesta vegada, però, amb la nova sa marreta blanca. Les inscripcions roma nen obertes fins al dilluns 14 d’octubre a la web womenraceelcorteingles.cat a un preu de 12,50 euros, tot i que està oberta a aportacions superi ors a tall de donatiu.
Competició Es farà al pavelló per la previsió de pluja
El pavelló esportiu de l’Hos pitalet de l’Infant acollirà aquest dissabte, 21 de setem bre, a partir de les 11:30 h, el Segon Torneig de la Lliga Nacional de Força 2024. La celebració d’aquest torneig estava prevista a l’aire lliure, a l’avinguda Via Augusta, però a causa de les previsions de pluja, l’organització ha decidit canviar ne la ubicació.
En aquesta competició hi prendran part els vuit atletes de la Lliga, que actualment estan per aquest ordre en la classificació general: Gianlu ca Ardenghi (56 punts); Ro
berto Rodríguez (40); Matt hew Riddall (39); Adrián Vela (35); Juan Ferrer (26); José Bar celona (25); Daniel Aroca (23) i Víctor Casado (19).
Entre aquests, cal destacar la participació del campió de la Lliga de 2023, el deltebrenc Juan Ferrer; i del subcampió, Gianluca Ardenghi, veí del municipi de Vandellòs i l’Hos pitalet de l’Infant.
La competició constarà de cinc proves:
Arrossegament de pick up: s’arrossegarà sense ajuda de cap corda un vehicle pick up amb públic a sobre per aug mentar ne el pes. Això es farà al llarg de 20 metres en un
temps inferior a 60 segons.
Columnes d’Hèrcules: s’hauran de mantenir dues columnes alçades el major temps possible (les dues co lumnes estaran agafades amb una cadena i s’hauran de sos tenir amb una mà). Cada co lumna manté un pes total de 145 kg. Guanyarà qui aguanti més temps sense deixar anar les cadenes.
Arrossegament de súper jou: es transportarà un súper jou de 405 kg sobre les espat lles al llarg de 20 metres, en un temps inferior a 90 segons.
Aixecaments de manue lles: s’aixecarà tres vegades una manuella de 50 kg amb
La competició consta de cinc proves i hi participaran vuit atletes
el braç completament estirat, per després aixecar igual ment una manuella de 75 kg
David Kristensen (CBT), durant un amistós contra el Huesca. CBT
Bàsquet
El CB Tarrago na comença demà el darrer repte d’aquesta pretempo rada. Els cebetistes juguen el primer partit de la Lliga Cata lana Segona FEB a la pista del CB Santfeliuenc. El format de la competició estableix als tarragonins en un grup amb el Santfeliuenc i el CB Salou i només el millor dels tres equips jugarà la final el 28 de
setembre al pavelló del Ser rallo. Els de Borja Comenge afronten la competició amb serietat, volen jugar la final a Serrallo i, primer, hauran de batre demà al Santfeliuenc. Seguidament, divendres 27 es jugarà el derbi contra el Sa lou. De moment, la pretem porada transcorre amb bo nes sensacions sumant dues victòries i una derrota. AMQ
el major nombre de vegades. L’estirament de braços partirà des de l’espatlla en la posició intermèdia. Tot, en un temps màxim de 90 segons.
Transport de carry: caldrà transportar un carry de 300 kg agafat amb les dues mans al llarg de 20 metres, en un temps inferior a 60 segons.
Aquesta serà la segona ve gada consecutiva que l’Hos pitalet de l’Infant acollirà un torneig de la Lliga Nacional de Força. Enguany, com a novetat, a més de la competició s’oferirà també una exhibició femeni na de força. Com l’any 2023, l’entrada serà gratuïta.
Els jugadors del Reus
El Reus Deportiu es juga avui el bitllet a la ‘final four’ de la Lliga Catalana contra l’Igualada
Hoquei Patins El Reus
Deportiu de Jordi Garcia es juga avui a les 21 h al Palau d’Esports de Reus el pas a la final four de la Lliga Catalana. El conjunt roig i negre dis puta el darrer duel de la fase de grups contra l’Igualada. Després de la derrota con tra l’Alpicat, per mantenir se viu a la competició només li val guanyar i per dos gols de
diferència. Els reusencs vo len convertir de nou la Bom bonera en un fortí, així que l’entrada serà gratuïta per a tots els aficionats. Al mateix temps, els roig i negres Martí Casas i Càndid Ballart juguen els quarts de final del Mundi al d’Hoquei Patins amb la se lecció espanyola de Guillem Cabestrany contra la selecció de Suïssa. AMQ
Israel ataca objectius de Hezbollah al Líban
Orient Mitjà Israel ha iniciat un bombardeig contra «objectius de Hez bollah» al Líban, segons ha informat l’exèrcit hebreu en un missatge a la xarxa social X. Segons les For ces de Defensa Israelianes (IDF), Hezbollah ha conver tit el sud del Líban en «una zona de guerra» i «durant dècades ha convertit en armes les cases dels civils, construint túnels i utilit zant els civils com a escuts humans». Israel justifica l’acció per garantir «la se guretat» al nord del seu país i «permetre el retorn de residents a casa seva i assolir objectius de guerra». Mentrestant, el líder de Hez bollah, Hassan Nasrallah, ha considerat que les explosi ons d’aquests darrers dos dies de busques i walkie talkies un «ha creuat totes les restriccions i les línies vermelles» i els considera «un atac terrorista i una de claració de guerra». ACN
Tribunals El jutge veu possibles delictes en els fets del 8 d’agost
El magistrat del Tribunal Su prem Pablo Llarena ha envi ar als jutjats de Barcelona la causa sobre la fugida de Car les Puigdemont el 8 d’agost i hi veu possibles delictes. Trasllada els informes apor tats pels Mossos d’Esquadra i el Ministeri de l’Interior sobre aquell dia.
Al seu parer, el seu contin gut «impedeix excloure la participació d’altres respon sables no aparents en els de lictes previstos en els articles 408 i 451.3b del Codi Penal», que es refereixen a l’omissió
del deure de perseguir delic tes per part de funcionaris i a l’encobriment o col·laboració en la fugida d’un responsable d’un delicte.
Llarena creu que els in formes no mostren impedi ments perquè Puigdemont hagués pogut ser detingut abans d’unir se a l’aglomera ció de persones.
En una breu providència de dues pàgines d’aquest mateix dijous, Llarena diu que l’informe dels Mossos ex plica la dificultat per detenir Puigdemont enmig de l’aglo meració que l’esperava i la col·laboració de tres persones,
massatges
promou una pell radiant i to nificada.
El drenatge limfàtic és una tècnica que pot transformar la teva ru tina de cura personal. Aquest mètode no sols ajuda a reduir la retenció de líquids i millorar la circulació, sinó que també
Si estàs buscant una forma efectiva de revitalitzar el teu cos i potenciar la teva belle sa natural, aquest massatge corporal o facial, realitzat per professionals, podria ser el teu aliat ideal.
El drenatge limfàtic és un tipus de massatge, suau i lleu ger, que s’aplica sobre el siste ma circulatori i l’objectiu del qual és mobilitzar els líquids de l’organisme per a afavorir l’eliminació de les substàncies de desfet que s’acumulen en el líquid que ocupa l’espai entre
Els peus són la nostra base. Per això, quan pateixen tota la nostra salut se’n ressent. Cuidar los és fonamen tal i ara fer ho és més senzill amb els serveis a domicili de la terapeuta diplomada Sílvia Gas. Aquesta professional està especialitzada en els àmbits de la pedicura terapèutica i la refle xologia podal holística, tractant els peus des
d’una visió global. Pel que fa a la reflexologia podal holística, Sílvia Gas ex plica que és una teràpia alter nativa que ens permet recupe rar l’equilibri físic i emocional mitjançant els punts reflexos que ens indiquen els desequilibris que pateix el nostre cos. Treballant els peus oferim una oportunitat per millorar la salut. SERVEI RECOMANAT
mossos. Però el magistrat no veu «impediments» per abor dar la detecció de Puigde mont fins al lloc de trobada a l’Arc de Triomf ni la impossi bilitat de seguir lo i detenir lo posteriorment.
Per això, envia els dos infor mes als jutjats de Barcelona «als efectes legals oportuns».
Per la seva banda, conselle ra d’Interior i Seguretat Públi ca, Núria Parlon, ha expressat el seu suport als Mossos des prés que el jutge Pablo Llare na hagi vist indicis de delicte en la no detenció a l’expresi dent Carles Puigdemont, en cara que ha afegit que en la policia catalana «les coses es
podrien haver fet millor». La consellera d’Inerior i Se guretat Pública ha manifestat el seu respecte a les decisi ons judicials, alhora que ha subratllat el seu compromís amb la «transparència» en els Mossos, en recordar que van lliurar l’informe que els va ser requerit.
les cèl·lules. D’aquí ve que una de les principals aplicacions del drenatge limfàtic sigui en la retenció de líquids, encara que en la medicina estètica també s’utilitza en el tractament de la cel·lulitis, els problemes de circulació, l’acne o els edemes. Si t’animes a provar el dre natge limfàtic, assegura’t d’acudir a un professional qua lificat per a obtenir els millors resultats i gaudir de tots els be neficis que aquesta tècnica pot oferir te. El teu cos i la teva pell t’ho agrairan!
Editorial
Tot just fa cinc anys, la nostra societat estava a punt de descobrir com un coronavirus era el responsable de fer saltar per l’aire la convivència tal com la gaudíem en aquell moment arreu del món. La pandèmia va deixar moltes víctimes i va evidenciar que ni tan sols una crisi humanitària tan enorme era capaç d’evitar ni conflictes armats, ni l’actuació d’aquells que treuen profit de la desgràcia aliena. El món no és millor ara que fa cinc anys. No n’hem sortit més forts. L’economia va patir després de la pandèmia els efectes de la guerra a Ucraïna i els subministraments energètics –els productors encara se’n freguen les
mans– van escanyar com mai els comptes de les famílies. Es va subvencionar la benzina i també es va apostar per fomentar la instal·lació de renovables a les cases. Com es pot comprovar amb les dades recollides de la ciutat de Tarragona, s’ha frenat sobtadament la instal·lació de plaques solars a les llars. El poder adquisitiu a les llars s’ha reduït, els productes bàsics de la cistella de la compra s’han encarit i ja no hi ha els mateixos incentius públics per projectar noves instal·lacions. Els beneficis reals i comprovats de l’energia solar, ara mateix, no aconsegueixen atraure un mercat que no rep ajudes públiques que haurien de ser inexcusables.
Tribuna
La raça humana sempre ha tingut la necessitat de comunicar-se i interrelacionar-se amb la resta de persones d’aquesta planeta. Tant és així, que, amb el pas dels anys i dels segles, i, sobretot, amb la millora de la tecnologia i del coneixement, les persones s’han pogut apropar, les unes a les altres, gràcies als camins i carreteres. Es tracta d’unes vies que sempre han cercat la unió i la connexió de diferents punts de la geografia i que ha facilitat el desplaçament de les persones.
Un dels exemples més destacats, fa més de 2.000 anys, és la xarxa de comunicació i vies de l’imperi romà, que s’estenien més de 80.000 quilòmetres, una d’aquestes que arriba a Tarragona, la Via Augusta. Els enginyers romans van preveure aquests camins i carreteres amb una amplada suficient perquè els vehicles poguessin passar entre si. S’utilitzaven diferents capes sota la calçada per consolidar-la i ferla resistent al pas dels vehicles, de les inclemències meteorològiques i del pas de temps. Inclús, es preveia una vorera al lateral, perquè les persones transitessin al costat de la calçada de forma més ordenada i segura. I és en aquesta part de la plataforma viària
Maria Mercè Martorell Portaveu del grup municipal del Partit Popular a Tarragona
on, en la Tarragona de 2024, trobem una falta de fermesa de les rajoles que provoquen incidents. Les rajoles ballen. I això pot provocar problemes. Ballen al pas de les persones que, a primera hora del matí, després que els operaris de la neteja reguin els carrers, o després d’episodis de pluges, transiten per la majoria de carrers del centre de la ciutat a ritme de percussió de les llambordes i al ritme de l’aigua que surt per sota d’aquestes, esquitxant les nostres peces de vestir. Però aquest és el mal ‘menor’, perquè aquest ball de les rajoles poden ocasi-
onar caigudes a causa del moviment que aquestes fan en ser trepitjades. Per no parlar dels problemes que també causen en la mobilitat i que compromet l’accessibilitat en els carrers de la ciutat.
Entenem que l’equip de govern està molt content amb el seu ‘Pam a Pam’. Però la realitat de la Tarragona del 2024 no es mostra tan contenta ni optimista. Necessitem un pla de xoc urgent que revisi i arregli totes les rajoles que no són fermes i que poden ocasionar incidents en els veïns, veïnes i visitants. Que s’implementin mesures per detectar i reparar les rajoles en mal estat. Que se substitueixi el paviment lliscós per evitar el risc de caigudes en la nostra capital Patrimoni Mundial.
Ballen al pas de les persones que, a primera hora del matí, després que els operaris de la neteja reguin els carrers, o després d’episodis de pluges, transiten per la majoria de carrers del centre de la ciutat a ritme de percussió de les llambordes i al ritme de l’aigua que surt per sota d’aquestes, esquitxant les nostres peces de vestir
Arrangem les voreres i les places, de manera urgent, arrangem les calçades i fem que la vida a la ciutat sigui més fàcil, més segura i més neta, sense les ‘rajoles esquitxadores’.
Carta dominical
Benvolgudes i benvolguts, ens trobem en plenes festes de santa Tecla. El primer document de la història de Tarragona on apareix una menció explícita a santa Tecla és la butlla del papa Urbà II Inter primas Hispaniarum, de l’1 de juliol de 1091. Es tracta d’un document importantíssim, perquè el Papa demanava al bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, que restablís la dignitat metropolitana de l’Església de Tarragona. A més, li indicava les ocasions més solemnes en què convenia fer ús del pal·li, amb una referència explícita a la festivitat de santa Tecla, verge, i dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, màrtirs. Què havia passat? Perquè hem de saber que en el moment de la caiguda de Tarragona en mans dels àrabs l’any 713 o 714, no hi ha cap esment d’un culte a santa Tecla.
A finals del segle XI es veia la necessitat de donar a l’antiga capital cristiana aquell prestigi que havia tingut a l’antigor, restablint la seva dignitat metropolitana. Els bisbes catalans havien de jugar un paper molt actiu de re-definició, al mateix temps que ho afavoria una certa decadència de la seu metropolitana de Narbona —a la qual pertanyien els bisbats catalans—, poc partidària de les directrius reformistes que eren impulsades pels papes de Roma. Perquè des de mitjans del segle XI es veia la necessitat d’una reforma en la vida de l’Església universal. Convenia que l’Església s’emmirallés en l’Evangeli de Jesús i en la vida dels primers cristians. L’inici de la materialització concreta d’aquesta reforma fou la redacció i aplicació de les vint-i-set normes conegudes com Dictatus Papæ, que el papa Gregori VII va escriure l’any 1075, setze anys abans de la restauració de la nostra seu metropolitana. Havia començat l’anomenada Reforma Gregoriana, que implicà també una major centralització de l’Església en el bisbe de Roma, com a instància de control de tota la cristiandat.
L’argument dels orígens apostòlics, pròpia de la reforma impulsada per Roma, hauria d’esdevenir essencial en l’origen del culte a santa Tecla a Tarragona
L’argument dels orígens apostòlics, pròpia de la reforma impulsada per Roma, hauria d’esdevenir essencial en l’origen del culte a santa Tecla a Tarragona. Es tractava d’evidenciar la necessitat que l’Església restablís aquell estat original d’època apostòlica que havia estat indegudament alterat pel pas del temps. La difusió del ritus romà en detriment del visigòtic anava en la mateixa direcció. Vincular, a partir d’aquest moment, santa Tecla com a titular de la metròpoli eclesiàstica restaurada, permetia presentar la seu episcopal de Tarragona —i això enfront de la de Narbona— com una Església d’origen paulí, és a dir, d’origen apostòlic, però, a més, com una Església individualitzada i amb personalitat pròpia entre les que professaven un origen apostòlic de filiació paulina.
És la jerarquia eclesiàstica de la mà de Berenguer Sunifred qui decideix aquest culte, ratificat per la butlla del papa Urbà II. Aleshores, la metròpolis restaurada podria aparèixer als ulls de Roma i de tota la cristiandat com una institució deixebla i hereva de l’apòstol sant Pau, fet que alhora insistia en els seus orígens apostòlics. Berenguer Sunifred no deixà passar l’oportunitat i s’erigí en portaveu de les ànsies d’independència dels bisbes catalans respecte de la dependència eclesiàstica de Narbona. I, per tal d’assolir-ho, s’apropià del símbol de Tecla d’Iconi i el lligà per sempre més a la nostra seu de Tarragona. Que tingueu una bona festa.
Carta abierta al arzobispo Luis Argüello Profundamente dolido e indignado ante su vergonzosa posición tratando de quitar hierro a la indecente y bochornosa escena del alcalde de Vita, como creyente cada vez con más dudas y cada vez menos practicante no puedo por menos que reprobar sus manifestaciones tan enérgicamente como exige la gravedad de los hechos. En su intento de justificar tan execrable y punible acto, mediante la ridícula e infantiloide evasiva del «y tú también» ha tratado de diluir burdamente la asquerosa canción entre otras por el estilo, igualmente reprobables pero no provinentes de personajes públicos con responsabilidad institucional como la de todo un alcalde. Su condescendencia con semejante sujeto delata su afinidad ideológica con el mismo. ¿Qué habría dicho de él de ser de signo contrario? Le habría lanzado todas las maldiciones bíblicas posibles. Su posicionamiento le hace cómplice, monseñor. La canción de marras legitima la pederastia y usted pretende normalizar lo ocurrido situándolo en el supuesto «todo vale» del contexto lúdico y festivo. Banalizando su letra no esconde su perversa pretensión de banalizar también los numerosos casos perpetrados por sus colegas, aquellos malos y falsos ministros de Dios disfrazados de santidad que deberían ser expulsados ipso facto del clero por haber faltado de manera tan flagrante a su compromiso de guardianes de la moral tan predicada, aparte de tener que rendir cuentas ante la justicia ordinaria
como cualquier otro mortal. No basta con el perdón y trasladar de parroquia al clérigo indigno o mandarlo al exilio porque llevará consigo su perversión allá donde vaya. Tilda usted ahora de puritanismo excesivo la censura de hechos tan repugnantes como el que nos ocupa. ¿Desde cuándo eso? ¿No era la Iglesia la gran defensora de la pureza y el paradigma de la moral?
Supone que el alcalde habría bebido, pero ¿y usted?.
No parece preocuparle demasiado el retroceso creciente de la Iglesia en la influencia social que va incrementándose cada vez con episodios como éste que crean crisis de fe entre la filegresía, ni tampoco parece importarle haber dañado con su acción colaborativa la imagen de la institución ya bastante deteriorada y en horas bajas. Lo mejor que puede hacer la Iglesia en estos casos es callar, que no es lo mismo que mirar hacia otro lado como viene haciendo habitualmente cuando debe responder de sus actos, como el Papa que ha hecho mutis por el foro. Usted con sus manifestaciones ha insultado a la inteligencia colectiva y su actitud es tan execrable como la conducta del alcalde con instintos pedófilos. En circunstancias como éstas, quien no pierda la fe perderá la afición. Parece ser que finalmente el alcalde apologista ha dimitido de su cargo después de ser expulsado de su partido, pero y usted ¿a qué espera? Ha cometido una grave negligencia pero la Iglesia es infalible, ¿verdad? Se ha cubierto de gloria, monseñor, pero no de la celestial precisamente.
Joan Aragonès
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Tribuna
El caos ferroviari al que estem sotmesos des de fa molt temps per una gestió nefasta del servei; unes infraestructures en descomposició; la construcció del Corredor del Mediterrani i la manca de solucions efectives per part dels responsables polítics; la mobilitat sostenible com a dret fonamental de la ciutadania del segle XXI. Em porta a reflexionar a través d’aquest article sobre la situació de mobilitat en general al Baix Penedès davant una nova edició al Setembre de la Setmana europea de la mobilitat on ens van a bombardejar amb missatges sobre la necessitat de fer una mobilitat sostenible i segura amb unes infraestructures que ho fan impossible. Però abans d’entrar en matèria m’agradaria recordar en aquest article al MHP de la Generalitat i a la Consellera de Territori que tot i no tenir la xifra precisa crec que el 95% de la gent que viu a Catalunya i que es mou per la nostra terra, si ho fa en transport públic, ho fa en tren, en autobús, en metro o en tramvia i per lo tant abans de desencallar la situació de l’aeroport del Prat, com a màxima prioritat, caldria treballar per tenir un transport públic que respongui a les necessitats de la gent que dia rere dia queda atrapada en el transport públic.
El primer que cal posar de manifest com baixpenedesenc d’adopció, és que la nostra comarca patirà una vegada més el tall de serveis ferroviaris per la construcció del Corredor Mediterrani i que totes les mesures que es poden llegir van encaminades a donar solució als que venen de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona per arribar a Barcelona, però poc se’n parla de la situació dels que van des de el Baix Penedès que fan el viatge capa Tarragona i menys encara dels que pateixen ara mateix talls a la R4 per les obres del corredor del Mediterrani. Pel que fa a les reclamacions pel tall de les obres el corredor, des de la Federació Xarxa Vendrellenca hem demanat millores del transport per carretera per garantir una connexió amb Tarragona; de la qual ara per ara no tenim resposta. No obstant la realitat basada en dades concretes, es que el transport per carretera pel corredor entre Vendrell i Tarragona, va moure al l’any 2023 segon dades facilitades per la Generalitat, 665.693 persones moltes de les quals son del Baix Penedès, d’aquesta xifra cal afegir que 531.698 ho van fer per la línia regular, i d’altres 133.995 ho van fer per la línia exprés. Amb aquestes da-
Antonio Garcia Leal President de la Federació Xarxa Vendrellenca
des caldria preguntar-se si hi haurà tal com demanem des de la Federació, més serveis per garantir que el transport absorbeixi de forma eficient els que no podran anar en tren i no veuen clara l’odissea d’anar en el transport alternatiu al ferroviari des de Sant Vicenç de Calders a Tarragona. Altre qüestió molt important per tots els que vivim al Penedès, es la situació de la connectivitat amb Barcelona a través de la línia R4, necessitem tenir dos serveis a l’hora durant tot el dia per donar cobertura als 25.872 persones que segon les dades contrastades de 2021 que tenim que fan servir aquesta línia segurament ara hauran augmentat. Aquesta que és una demanda històrica que no s’ha fet mai realitat, i que abans de la construcció del Corredor Mediterrani tenia com excusa que Sant Vicenç de Calders no tenia infraestructura, i ara et diuen que no es pot tirar endavant per la construcció d’aquest corredor de mercaderies que porten construint des de l’any 2014. També penso que és molt necessària la connectivitat entre el Baix Penedès i la Universitat Autònoma a través de la R8, perquè tot i tenir dades que situen en un centenar de persones las que cursaven estudis en aquesta universitat del Baix Penedès al curs 2022- 2023, la connectivitat ferroviària podria fer augmentar l’oferta formativa de les persones que viuen a la comarca i considero que és molt necessari que aquesta línia hauria de tenir un servei ferroviari amb sortida des de l’estació de Sant Vicenç de Calders. També penso, defenso i impulsem a traves de la federació d’entitats que cal tenir un servei per carretera directe amb aquesta universitat, i en aquest àmbit la nostra entitat ha aconseguit ficar a la taula de mobilitat del Penedès; desprès d’una odissea d’expedients amb la taula de
mobilitat de la Universitat Autònoma i el Departament de Transport de la Generalitat perquè els hi costa molt escoltar-nos quan fem reclamacions en matèria de mobilitat. Cal afegir que la nostra entitat treballarà de forma activa per millorar la connectivitat per la línia interior de la R4 amb la redacció d’una manifest per demanar solucions concretes.
La realitat basada en dades concretes, es que el transport per carretera pel corredor entre Vendrell i Tarragona, va moure al l’any 2023 segon dades facilitades per la Generalitat, 665.693 persones moltes de les quals son del Baix Penedès, d’aquesta xifra cal afegir que 531.698 ho van fer per la línia regular, i d’altres 133.995 ho van fer per la línia exprés
Per acabar el capítol ferroviari en matèria de serveis he de deixar pales que la construcció del Corredor del Mediterrani generarà molts problemes de circulacions de trens de passatgers que facin empitjorar els serveis de transport de passatgers perquè haurà un augment exponencial de trens de mercaderies que dificultarà el pas de trens de passatgers i qualsevol millora. D’altra banda cal aprofundir en la situació de la contaminació acústica que generarà l’augment exponencial del pas de trens de mercaderies, destacant que l’estudi d’ECODES a traves del seu Observatori de la Salut i el Medi Ambient posen de manifest a traves del treball Ruido y Salud que el soroll és el segon factor més important de carrega ambiental de malaltia a Europa, tan sol després de la contaminació de l’aire, advertint que l’exposició al soroll, és un seriós problema de salut pública més enllà de la molèstia o la queixa, recordant que el soroll genera alteracions del son, malalties com l’estrès, depressió, ansietat, o demència; complicacions al néixer o disminució del desenvolupament cognitiu i rendiment de nens i nenes entre d’altres. Es per tant necessari treballar per acabar amb la contaminació acústica i com veureu més endavant tenim propostes en marxa en aquest àmbit i d’altra banda es fonamental tirar endavant una alternativa que alliberi la via de trens de mercaderies per donar a més serveis per les persones per les línies de l’interior i la costa garantint una mobilitat sostenible i segura pels usuaris, per aquest motiu estic del costat dels que pensen que s’ha de treballar interterritorialment per assolir una posició comuna a tot l’eix ferroviari afectat, en comptes de tenir visions de parts.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Hoy el «principito» de la casa cumple 8 años. Muchísimas felicidades Ángel. De parte de tus papis y de toda la familia que te quiere un montón.
Moltes felicitats mama, en el dia del teu aniversari!!
La nostra flor arriba avui als 50 amb la seva alegria tan característica. Moltes felicitats Pili! Els teus companys i companyes de Vopak Terquimsa.
Moltes felicitats Magí, pels teus 21 anys!!
Muchas felicidades para mi hermanita Elisabeta la única que tengo que cumple 45 años, que pases un buen día, te deseo feliz cumpleaños y te quiero muchísimo. Muchos besos de parte de toda la familia.
Moltes felicitats sotsdirector, no hem fet els deures a temps i se’ns ha passat. Així i tot, que passis un bon cap de setmana de celebració. Els teus companys de redacció, maquetació i disseny.
La Mercedes va arribar als 100 anys el passat 17 de setembre. Cedida
Societat La Residència de Gent Gran Mare de Déu de la Mercè de Tarragona del De partament de Drets Social de la Generalitat de Catalunya va celebrar de la Mercedes Salafranca Gias.
Va ser el passat dimarts dia 17 de setembre quan la resi dent va fer 100 anys acompa nyada per la seva família. La
Directora General de Serveis Territorials de Drets Socials de Tarragona Mónica Ala bart, va ser l’encarregada de lliurar li la Medalla Centenà ria de la Generalitat.
La Mercedes també va ser obsequiada amb 2 rams de flors, un per part de la família i un altre per part de la Resi dència. Redacció
Tarragona
Maite Del Álamo Aparicio.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avuia les 17 h al Tanatori.
Reus
Maria Teresa Macaya Gausset. Ha mort a 95 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. a la parròquia de Crist Rei. Manel Torrents Pedrola. Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avuia les 10.30 h a la parròquia de Crist Rei. Vicente Giménez Martín. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avuia les 13.00 h al Tanatori. Francisco Rodríguez Roemro. Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà demà dia 21 a les 10.30 h al Tanatori.
esqueles
977 21 11 54
Avui felicita als que es diuen:
Eustaqui Càndida
ÀRIES
21/03 al 19/04
Hauràs d’intentar controlar la teva tendència a la polèmica al dogmatisme. Amb la teva tossudesa només aconseguiràs crear-te enemics.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Actuaràs precipitadament durant tot el dia, sobretot respecte a la teva relació emocional, on la parella se sentirà discriminada ferida.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Serà una jornada bastant tranquil·la o almenys sense sobresalts. Així tot el teu instint et portarà a viure una forta experiència. La parella estarà atenta.
TAURE
20/04 al 20/05
Posa molta cura en el que dius molt més en com ho dius, tant la parella com els més pròxims criticaran durament les teves accions.
VERGE
23/08 al 22/09
Serà avui un bell dia perquè donis curs als teus instints aventurers. No et quedis a casa o t’atabalaràs. En l’amor hi haurà novetats estímuls.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Vitalitat sobrarà per tots costats, ganes de viure d’actuar amb els pròxims a nivell emocional potenciaran una jornada molt especial.
21/05 al 20/06 BESSONS
Avui no et fiquis en els treballs dels altres, el teu al teu marxaràs molt més tranquil millor, no et busquis complicacions inútils.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva comunicació amb els pròxims serà una mica dificultosa pel fet que avui et tancaràs molt en tu mateix i somiaràs més del compte.
20/01 al 18/02 AQUARI
No et precipitis a l’hora de decidir assumptes financers sobretot si els diners en joc és teu, avui allunyat dels acords especulatius.
CRANC
21/06 al 22/07
Realitza honestament les teves activitats ja que hi haurà mil ulls observant les teves tasques. Els viatges de plaer t’aportaran felicitat.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Hi haurà molta activitat al teu voltant hauràs de gastar molta energia per a conquistar tots els desitjos. Amb poca perseverança arribaràs a l’èxit.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Avui es potenciarà la teva imaginació la teva intel·ligència, si les orientes en el pla afectiu aconseguiràs el cim en el teu equilibri vital emocional.
TARRAGONA:
Salazar Mena, Manuel. Avgda. Catalunya, 17. Telèfon 977 223 020. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Alsina Albert, Ginebra. Ctra Alcolea, 27. Telèfon 977 321 070.
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors. Vía Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
BUSCO PIS DE LLOGUER A SANT PERE I SANT PAU. ZONA MERCADONA. Tel. 669.863.916
PARQUINGS
VENC PARQUING Av. Catalunya. 639.534.413
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MASAJES RELAJACIÓN mente y cuerpo.
09:00 Connecta 10 comarques
09:30 Notícies en xarxa
11:30 Fot-li (r)
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Gaudeix la festa
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Tardes de setembre
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Anem de cap
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Aventurístic CANAL REUS TV
El temps
10.00 Aventuristic
10.30 Sebastiana del Castillo
11.00 De Sol a Sol 11.30 Aventuristic
12.00 En Calces Estiu
12.30 Aventuristic
13.00 De Sol a Sol
13.30 Sebastiana del Castillo
14.00 Notícies 12
14.30 Sebastiana del Castillo
15.00 De Sol a Sol
15.30 Aventuristic
16.00 Notícies 12
16.30 Tardes de setembre
18.00 Anem de Cap
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 SPi+TV
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Parcs de Llegenda
21.00 Viure des de l’essència
21.30 SPi+TV
22.00 Notícies 12
22.30 Retaule de Santa Tecla
23.30 SPi+TV
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Inclinació incontrolada envers una persona o una cosa. Simulació amb trampa d’un fet imaginari. 2. Perillosa quan plou molt. Atabala. 3. Terreny sec. Pensar en el demà. 4. Pansits. Organisme uni- cel·lular. Una de sis. 5. Roba d’hivern. Número girat. Erra amb una sola cama. 6. Cercle tancat. Assaonar una vianda. 7. Dos angles seguits. Dolor que torna. Roba fina. 8. Sac molt gros. Soc sense cap. Demostració de riquesa. 9. Gos. Mescles de ferro i carboni. Afirmació girada. 10. Carall suavitzat. Nota musical. Indica magnitud absoluta. Zero tallat. 11. Oxigen. Faci una nitració. Estri. 12. Estel que torna per l’est. Petards en sèrie girats. Arsènic. VERTICALS: 1. Llits infantívols. Té les fulles molt amples. 2. Escoltareu. Dona solidesa als cabells. Zero. 3. Pedres precioses. Poden ser de vedella, de pollastre... 4. Nota que puja.Tenen extremitats amb plomes, al revés. Dues de la ràdio. 5. Peix. Lletra angulosa. Posa llenya al foc per sota. 6. Una de mil. Utilitzar el talonari, al revés. Ric sense cor. 7. Estimem. Una de riure. Deixava passar. 8. Civades. Roc trencat. Enmig de la barba. 9. Cases de justícia. I fran- cesa. 10. Demana als sants. S’explica. Nota musical. 11.Va fatigar. Després de la teoria. Sodi. 12. Disbauxa. L’única de tres. Posar esquer a l’ham.
Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Tel. 977 390 217.
CAMBRILS: Colom Canadell, Angels. Pça. de la Concòrdia,s/n. Telèfon 977 794 751.
VALLS: Granell Vivo, Jose Carlos. Avinguda del Fornàs, núm. 16. Telèfon 977 092 435.
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64. Telèfon 877 660 333
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TERÀPIES
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total... Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a
24º 19º
Màxima Mínima Estat del cel Cel cobert o molt ennuvolat arreu, amb nuvolositat una mica més trencada al litoral nord. Precipitacions
S’espera precipitació arreu del país, menys probable al litoral nord. Al llarg de la tarda tendirà a minvar per la meitat est del país. Serà d’intensitat entre feble i moderada en general i acumularà quantitats poc abundants de precipitació, localment abundant o molt abundant al vessant sud del Pirineu , sobretot al sector occidental. Ara bé, a la zona avisada del litoral i prelitoral, la precipitació serà d’intensitat forta, menys probable en alguns sectors del prelitoral, i és possible que en alguns sectors del litoral sigui torrencial.
Llengua El cap de setmana del 27 al 29 de setembre l’Espluga de Francolí acollirà la primera edició del ‘Posa-hi tu l’accent’, el Festival de les variants dialectals de la llengua catalana
«Una llengua, molts accents». Aquest és lema del nou festival Posa-hi tu l’accent, que se celebrarà l’últim cap de setmana de setembre, i que ha nascut per ser «un gran apara dor de la riquesa que suposen totes les variants dialectals de la llengua catalana».
El programa de les jornades, que es va fer públic aquest mateix dijous, i que comptarà amb una cinquantena de ponents, ja es pot consultar i descarregar al web del festival (posahitulaccent.cat). El catedràtic emèrit de la UB, Joan Veny, oferirà una lliçó magis tral en l’acte de benvinguda que es farà divendres a la tarda, i que es tarà presidit per la vicepresidenta primera del Parlament, Raquel Sans. Dissabte hi haurà diverses taules rodones que aplegaran en un mateix espai professionals d’arreu dels Països Catalans vin culats a sectors com la música, el periodisme o la literatura. Així per exemple, escriptors com Adrià Pujol, Joan Rendé o Marta Rojals (aquesta última per via telemàti ca), reflexionaran sobre la presèn cia dels trets dialectals en la ficció literària. En l’àmbit de la música, Joan Reig moderarà una taula ro dona sobre els accents i les vari ants dialectals en les lletres de les cançons amb el sol sonenc Roger Mas, el mallorquí Mateu Matas i la valencia na Maria Bertomeu. Precisament Reig, Mas i Bertomeu oferiran un concert la nit de dissabte, en el que serà un dels plats forts del fes tival.
Diumenge hi haurà una ponèn cia sobre programes audiovisuals que s’han emès o encara s’emeten per promocionar la llengua i els seus trets dialectals en diversos territoris dels Països Catalans. Una taula rodona entre periodistes de diversos sectors i procedències territorials, com l’exportaveu del govern, Patrícia Plaja, o la comu nicòloga Míriam Riau, tancarà el programa de continguts del Posahi tu l’accent.
La Gala de cloen da es farà el mateix diumenge a les 12 del migdia. L’acte estarà presentat per les influenciadores Can Putades, així com de les també influenciadores Cè lia Espanya, la Fi lòloga de Guàrdia i
Crema Catalana; el periodista Qui co Sallés, la sociolingüista Marina Massaguer o l’exdirectora general de Difusió de la Generalitat, Eva Pomares, impulsora de la campa nya #unallenguamoltsaccents.
L’organització del festival va a càrrec del Casal de l’Espluga de Francolí amb la col·laboració i su port de diverses institucions i les grans entitats vinculades a la llen gua i la cultura catalanes.
Les dues passades setmanes vaig tenir l’oportunitat de viatjar a l’estranger des de l’aeroport de Reus. Per a aquells que viatgem sovint, poder agafar un avió sense haver de desplaçar-nos fins a Barcelona és un privilegi, especialment per l’estalvi de temps i la comoditat que suposa. Els meus companys de viatge eren turistes que, o bé tornaven a casa o bé iniciaven les seves vacances, però, en els dos casos, em van impressionar les conductes incíviques que vaig poder observar i la impunitat –també– amb que les duien a terme. El turisme a casa nostra és, un motor econòmic de gran importància que genera riquesa i llocs de feina i aporta beneficis innegables a l’economia local. En els darrers anys, i aquest estiu en especial, s’han multiplicat les queixes sobre el turisme de masses, el que busca únicament el sol, la festa i els preus baixos, però que genera un impacte negatiu en la convivència i la qualitat de vida dels residents i el medi ambient: sorolls excessius, deixalles al carrer, comportaments irrespectuosos cap als veïns i –sobretot– un consum irresponsable d’alcohol. És urgent apostar per un altra model de turisme, centrat en el respecte a l’entorn, la cultura i oferir alternatives atractives i sostenibles que promoguin el nostre patrimoni. Si no som capaços de canviar aquesta situació, correm el risc de veure cartells com els ja famosos «Tourists, go home» penjats també a la Costa Daurada. Tal com deia el dimecres el cartell de la Mulasseta en el seguici petit de les festes de Santa Tecla: turisme massificat, un perill per la ciutat.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
