Dimarts 24 de setembre de 2024 by Diari Més

Misericòrdia 11

El Seguici Petit demostra un cop més que la cultura popular té planter a Reus

Santa Tecla 6

Les quatre colles tarragonines rebaixen expectatives a només quinze dies del Concurs de Castells

L’entrada del Braç desferma passions

El pla de la Seu va aplegar centenars de persones per veure un dels actes més tradicionals de les festes i acomiadar la patrona fins l’any vinent

El Museu d’Art i Història tindrà una nova museografia amb elements interactius Reus

Mont-roig compra un vagó de tren per a transformar-lo en un restaurant al passeig Mediterrani

Opinió 21 Antonio Garcia Leal. Mobilitat al Baix Penedès al fil de la setmana europea de la mobilitat

Gerard Martí

Santa Tecla 4-7

Camp de Tarragona

El transport, els residus i l’aigua: els serveis que més costen a l’Ajuntament

Economia L’Observatori de Corporacions locals de l’AIReF mostra que Tarragona té un deute de 725 euros per càpita

Oriol Castro

El transport de viatgers, la recollida de residus i l’abastiment domiciliari d’aigua. Aquests són els serveis públics que més diners suposen a les arques municipals a Tarragona. Per ordre, el transport suposa un cost de 19,44 milions d’euros anuals. Els residus, 14,59 milions d’euros i l’abastiment d’aigua 14,23 milions d’euros, segons dades del 2023.

Així es desprèn de l’Observatori de Corporacions Locals de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). Es tracta d’un organisme que depèn del Govern d’Espanya i vetlla per la sostenibilitat de les finances públiques. L’informe d’aquesta institució pública sobre Tarragona exposa com a la ciutat hi ha un deute financer

per habitant de 725 euros. En aquest sentit, els ingressos per capita de mitjana del consistori són 1.480 euros, segons l’AIReF. D’aquests, 537 euros provenen dels impostos, 234 euros de les taxes i 362 euros de les transferències corrents de l’Estat. Tot i això, segons el portal de Transparència de l’Ajuntament els ingressos es xifren en 1.444 euros per habitant.

1.348 euros per capita D’altra banda, la despesa de l’Ajuntament per capita l’AIReF la quantifica en 1.348 euros de mitjana i segons l’Ajuntament és de 1.583 euros. Aquest cost es divideix principalment en despeses personals, 506 euros, i en despeses sobre béns i serveis, 507 euros, segons la institució pública. En nivells generals, el consistori ingressa 81,4 mili-

El període mitjà de pagament als proveïdors és de 22 dies

La institució pública considera que l’Ajuntament no està en risc

ons d’euros en impostos, que suposen el 42% dels ingressos. Les transferències corrents de l’Estat proporcionen 49,7 milions d’euros a l’Ajuntament, mentre que les taxes sumen 34,6 milions d’euros. Altra mena d’ingressos aporten 29 milions d’euros. Més enllà, l’Observatori també analitza el temps de pagament als proveïdors de l’Ajuntament. Fins al maig passat, el període mit-

Mateix objectiu a Reus

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal també permet comparar la salut econòmica-financera de dues ciutats. En aquest sentit, si la situació de Tarragona es compara amb la de Reus, la institució pública assenyala un mateix objectiu per aconseguir l’estabilitat pressupostària: la capacitat de finançament. Pel que fa al pagament a proveïdors, la capital del

jà de pagament del consistori se situa en els 22 dies. Sobre els pagaments pendents, l’AIReF especifica que, el maig

Baix Camp té una mitjana de 19 dies a l’hora de pagar factures. De forma semblant que a Tarragona, Reus, segons les dades del passat maig, té 2,2 milions d’euros de deute amb els proveïdors. Per últim, l’AIReF situa el deute financer de Reus en 87 milions d’euros, el que suposa un deute per capita de 800 euros. Els ingressos per capita a la ciutat son de 1.250 euros de mitjana i la despesa per habitant se situa en 1.191 euros, sempre segons la institució pública.

passat, les dades més recents disponibles, l’Ajuntament tenia 2,6 milions d’euros per abonar. Un altre punt que

tracta l’Observatori és el risc de sostenibilitat de cada entitat local. L’AIReF ho calcula considerant diferents indicadors com el deute financer sobre els ingressos corrents o el temps de retorn a un nivell de deute sostenible. En aquest sentit, Tarragona se situa en la posició número 68 a nivell estatal, fora de risc. Tot i això, la institució pública marca com a objectiu la necessitat de finançament per l’Ajuntament, com a resultat de la liquidació de l’exercici del 2023.

100 milions de deute L’Ajuntament de Tarragona té un deute total de 100 milions d’euros, segons indica AIReF. El consistori va rebaixar el deute viu fins al 72% el passat maig i d’aquesta forma va poder deixar d’estar sota la tutela de la Generalitat.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal indica que el transport és el servei públic que genera un major cost a la ciutat amb 14,59 milions d’euros

L’apunt

Marta Omella Blanco

El deteriorament cognitiu és, malauradament, un dels efectes més comuns de l’envelliment. Aquest pot implicar la pèrdua de la memòria i altres capacitats com el raonament i el llenguatge. És per això que l’Hospital de dia d’Atenció Intermèdia Francolí ofereix un programa d’estimulació cognitiva que busca minimitzar el seu impacte i alentir el màxim possible el procés degeneratiu del pacient. El programa, tot i que s’executa de forma grupal, està dissenyat perquè s’adapti a les necessitats i capacitats de cada individu. Per això arrenca amb la valoració dels perfils per part d’un neuròleg i neuropsicòleg, que, acompanyats d’una infermera i una treballadora social, fixen la data d’inici del programa. Tot seguit, el pacient és atès per la psicòloga i l’animadora sociocultural de l’equip, que determinen les característiques del seu tractament. Aquest té una durada inicial de quatre mesos, però es pot prolongar si el grup de professionals ho considera adient.

«El que busquem són perfils estimulables, per tant, és important que el pacient encara preservi la seva autonomia per dur a terme les activitats més bàsiques del dia a dia i que tingui capacitats de lectoescriptura, que són necessàries per a moltes de les activitats que realitzem», explica Lluís Caballer, neuropsicòleg clínic del programa. Aquestes estan dissenyades amb l’objectiu d’exercitar capacitats que sovint es veuen afectades per patologies neurodegeneratives com la demència i l’alzheimer, certs traumatismes o accidents cerebrovasculars. «El que s’ha

Salut

Estimular el cervell i

relaxar la consciència

Un programa de l’Hospital Francolí minimitza l’impacte del deteriorament cognitiu

vist en molts estudis és que un estil de vida més actiu cerebralment, augmenta la capacitat de resistència davant els nous símptomes que poden anar apareixent en el futur», afirma Caballer.

Un dia al programa Una jornada típica del pro-

grama, al que els pacients acudeixen entre dos i tres dies a la setmana, arrenca al matí amb activitats socialitzadores, exercicis gimnàstics de manteniment i ritmes i seqüències. «Cada dia després de l’esmorzar fem la lectura del diari, ja que és molt important per orientar-nos i

projectar-nos en el temps i en l’espai. A més, així conversen i expressen les seves opinions, el que també és molt beneficiós», explica la Trini Lázaro, animadora sociocultural de l’equip. Tot seguit, els usuaris treballen en les fitxes de teràpia individualitzada, dissenyades per exercitar l’àrea

més afectada de cada usuari. El programa també compta amb psicòlegs que realitzen seguiments dels pacients. «El seu estat anímic és molt important. És crucial recordar que són persones amb les seves històries de vida, les seves vivències, i cal tractar-los amb respecte i molt d’afecte», ex-

Els usuaris realitzen activitats grupals i altres adaptades a les seves necessitats

També s’ofereix un grup de suport als familiars, que solen ser els cuidadors

plica l’Àngels González, treballadora social del programa.

Un moment de conciliació «Realment és un tractament dual, perquè mentre el pacient realitza el programa, la seva família, que acostumen a ser els seus cuidadors principals, tenen un moment de respir en el qual poden retrobar-se amb amics, reprendre hobbies…», afirma González. «També necessiten preparar-se de cara al futur, contemplar la situació i prendre decisions. Un procés molt important que no poden fer si es troben totalment saturats», recalca. Per aquest motiu, el programa també ofereix grups de suport als cuidadors. «L’objectiu és crear un espai sense cap mena de judici per persones que comparteixen la mateixa situació. Es crea un sentiment de comprensió mútua molt beneficiós», assegura la treballadora social. «Evidentment, la malaltia segueix el seu curs, perquè és inevitable, però el notem molt més motivat i content. Si es quedés a casa, no faria res, només s’aixecaria per anar del llit al sofà i del sofà al lavabo», assegura la Montse, filla d’un dels pacients. «A més, aquest programa li ha donat vida la meva mare. Ara ja no està tan angoixada i pot dedicar més temps a anar a la piscina o quedar amb les amigues. Estem molt agraïts», conclou.

Una membre de l’equip tècnic del programa d’estimulació cognitiva de l’Hospital de Dia Francolí atén a dos usuaris. Gerard Martí

Trons, crits, gralles, timbals, pólvora, xiulets. Un gran xivarri. Un xivarri de folklore, tradició, devoció i orgull. De Festa Major. La professó del Braç de Santa Tecla omple de gom a gom els carrers de la Part Alta de Tarragona en el punt àlgid de les festes. «Tinc l’espatlla ja molt adolorida del matí i el dia d’ahir», comenta un dels portadors de la Cucafera. Però per Santa Tecla es treuen forces d’on no n’hi ha. Molts, aposten per veure la processó pujats a les bastides davant de Ca l’Ardiaca. Els elements del seguici fan les delícies dels petits, en una admiració i devoció que es contagia als més grans.

El Ball de Pastorets, incansable, actua i avança pel carrer Pare Iglésias, amb els dos músics que els acompanyen. Una àvia a primera fila felicita el Ball, asseguda a la seva cadira mentre els infants s’estiren per terra. Un infant s’apunta al Ball de Gitanes i xala amb les cintes de colors veient a la seva mare donant voltes al seu voltant. Cau el Sol i molts copien les voltes i salts del Ball dels Cossis. I en la foscor, els ciris de la Moixiganga brillen de forma especial.

Els comentaris i les bromes dels assistents s’aturen i es fa el silenci quan el Braç s’apropa. Il·luminat, capta l’ull dels tarragonins, que el fotografien des de tots els angles possibles. Després, arriba la comitiva de representants polítics i l’alcalde Rubén Viñuales és fortament xiulat i insultat per alguns. El batlle, amb posat seriós, se’ls mira i continua el seu pas. Per últim, la Banda Unió Musical de Tarragona tanca la processó, solemne i elegant.

Al seu pas, els operaris dels protocols per encerclar espai per l’entrada del Braç al Pla de la Seu comencen a treballar. L’espai davant de la Catedral es converteix en un formiguer de persones cap a totes bandes. Santa Tecla cada cop és més massiva i atrau més gent. Les actuacions dels elements de foc, arribant a les portes del temple religiós, mouen la gent a les escales de la plaça de les Cols i es forma un embut a dalt. Els grups d’amics se separen entre qui vol estar al Pla de la Seu, tot i que cremar-se, i els que prefereixen veureho des de sota.

El bestiari agafa lloc i els avis i les famílies amb infants passen el relleu a la joventut, que, amb barret de palla, mocador i ulleres, pren el centre del Pla de la Seu i esperen les espurnes. «Ens cremarem aquí?», li pregunta un noi al seu amic. Tots dos no anaven preparats i, com ells, molta gent que prefereix resguardar-se al carrer de les Escrivantes Velles.

Mentre els elements del seguici es van fent lloc, com poden,

Cultura La professó i l’entrada del Braç van aplegar milers de persones en el punt àlgid de les festes

La ciutat s’entrega a Santa Tecla

davant de la Catedral, els diables comenten la jugada. El clima es transforma en una calma tensa, abans del moment que tothom espera. «Per què no limiten l’aforament com es fa a la Baixada?», diu una timbalera de la Víbria.

Cada cop més popular

La sensació general entre els integrants del seguici és que l’Entrada del Braç és un acte cada cop més popular, però no pels tarragonins. «On està tota aquesta gent la resta de l’any? Tanta gent a Tarragona no n’hi ha. I la meitat estan aquí vestits», diu entre riures un dels membres del Drac de Tarragona. Ben cert és que, entre el públic assistent, sovint se sentia parlar anglès o francès. «Qui entra ara? No veig res», pregunta un nen al seu pare. La Moixiganga, en alt, entra a la Catedral. Els primers tocs de campana sonen i el Pla de la Seu comença a cantar l’Amparito. Tothom pica de mans i estira el coll, per veure l’entrada del Braç. Els timbalers, grallers i músics s’activen i intenten fer lloc. Ells mateixos estableixen els corredors i accessos per on passar.

De petits a grans, els integrants del seguici popular mantenen viva la tradició i cultura popular a la ciutat. Gerard

Societat

L’entrada del Braç de Santa Tecla cada cop és un acte més multitudinari

El Pla de la Seu retomba i els músics ja toquen. «Boti, boti, boti, de Reus qui no voti!», fan molts joves, saltant abraçats. Els pilars de les colles castelleres s’alcen, el bestiari balla i els diables i les bèsties de foc encenen les seves metxes. Quan ho fan, un crit unànime recorre els assistents. Una eufòria col·lectiva fa vibrar Tarragona i tothom aplaudeix. El confetti daurat il·lumina la nit i el Braç

de Santa Tecla entra per les portes de la Catedral. La imatge a les bastides de Ca l’Ardiaca es repeteix i molts treuen el mòbil per immortalitzar el moment.

Moment únic i curt

Un moment únic i per això també curt. Perquè ràpidament els assistents es mouen. Els diables prenen lloc i encenen una enorme carretillada a les escales de la plaça de les Cols. Ells i les bèsties cremen Tarragona, celebrant un any més Santa Tecla. Portadors i músics del seguici en-

filen el carrer Major i fan la darrera tanda de lluïment a la plaça de la Font. L’última fins l’any que ve. Segurament el que molts d’ells pensen mentre fan ballar els elements. Mentrestant, dintre la Catedral se celebra el Cant dels Goigs i es retorna la relíquia de la santa a l’urna de la seva capella. La religió i la cultura tradicional, les grans protagonistes de la nit a la ciutat. Una Santa Tecla més arriba ja gairebé a la seva fi. Unes festes úniques que no paren de créixer i que cada cop són més populars.

Oriol Castro

Durant la tarda i nit, els carrers de la Part Alta es van omplir de gom a gom de famílies i grups d’amics per a veure la professó. Gerard Martí

Martí

Els actes destacats d’avui

Els pilars caminants de les quatre colles de la ciutat són l’acte més destacat de la jornada juntament amb el correfoc. Gerard

Les matinades de la jornada castellera de la Mercè 8 h: des de la pl. de la Font. Amb els grallers de les colles de la ciutat: Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

Castells i pilars caminant 13 h: pl. de les Cols. davant de les escales més castelleres, amb Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i

El president del Parlament visita la ciutat durant les festes

Política Ahir al matí, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va signar el Llibre d’Honor de l’Ajuntament i va assistir a la Diada Castellera de Santa Tecla. L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, així com la corporació municipal, van rebre a Josep Rull durant la visita institucional. Redacció/J.C. Borrachero

Castellers de Sant Pere i Sant Pau. En aquesta actuació cada colla ofereix dos castells i un pilar. Tot seguit, els pilars caminant, per ordre d’antiguitat, pugen els vint esglaons de la Seu, els baixen i enfilen el carrer Major per intentar arribar fins a la plaça de la Font i l’Ajuntament.

Amable cafè concert amb grallers locals 18.30 h: pl. dels Sedassos. Grallers de l’Alfàbrega, Grallers Els Bordons, Grallers de l’Esperidió,

Pelacanyes Grallers de Tarragona, Grallers Els Quatre Garrofers, Grallers Sonagralla, Grallers So Nat - Grallers de Tarragona, Grallers Tocaferro i Grallers La Virolla.

El Correfoc de Santa Tecla 22 h: des de la pl. de la Mitja Lluna.

La festa arriba al seu final i, com és tradició a la Mediterrània, acaba amb el foc i les espurnes del Ball de Diables de Tarragona, el Drac, el Bou, la Víbria i el Griu de Tarragona, que enguany seran acompanyats

per Lo Dràcom de Riudoms, el Drac de Valls, el Ball de Diables de Ribes Colla Jove, el Ball de Diables de Vilanova i el Ball de Diables de Vilafranca.

Sorollosa i espurnejant traca per la Pirotecnica Poleggi de Canepina (Itàlia) Un cop acabat el Correfoc: des de l’estàtua dels Despullats.

Seguit de l’emocionant Visca Santa Tecla! i la façana pirotècnica que s’enlaira des de Roger de Llúria.

Martí

La relíquia va tornar a entrar a la Catedral un any més. Gerard Martí

El seguici va fer les darreres tandes de lluïment. Gerard Martí

a dreta, fotografies del

L’ombra del Concurs de Castells va planar sobre la plaça de la Font durant la diada castellera de Santa Tecla. Les quatre colles de la ciutat van decidir no arriscar més del compte i anar a assegurar una actuació on el més important era reforçar la confiança i no caure. Es va complir al 95% i només el castell més difícil de la jornada va quedar carregat. Xiquets, Jove, Serrallo i Sant Pere i Sant Pau es tanquen ara al local d’assaig per preparar la cita bianual de la Tarraco Arena del 5 i 6 d’octubre.

La jornada Les quatre colles tarragonines van voler assegurar els castells en la diada de Festa Major i rebaixar expectatives, tot plegat amb la mirada posada en la cita bianual de la Tarraco Arena del cap de setmana del 5 i 6 d’octubre

Les colles aposten per recuperar la confiança a quinze dies del Concurs

Temps rècord

La diada va ser àgil i ràpida i es va completar en poc més d’una hora i mitja

La Jove de Tarragona va aparcar la gamma extra durant les tres primeres rondes per apostar per la primera tripleta màgica de la temporada, amb canvis obligats a l’estructura a causa de les lesions. Van començar pel 3de9f, el quinzè descarregat de la temporada, que no els va generar tanta feina com el 4de9f de la segona. El castell es va anar obrint, fet que els va obligar a fer un treball extra, tot i que sempre van controlar-lo. El 5de8 amb el que van tancar les tres rondes va donar pas al gamma extra que més han ensenyat enguany, el pde8fm. La carregada va ser plàcida, però en el moment de la motxilla de sortida, una rebregada molt intensa va trencar el pilar. El Concurs i Santa Teresa al Vendrell són les dues pròximes grans apostes de la Jove que podrien servir per tornar a veure el 2de9fm, el 5de9f, 4de9fa o, fins i tot, el 3de10fm. Els Xiquets de Tarragona necessitaven tornar a descarregar castells després de les accidentades últimes diades. D’entrada van tornar a generar dubtes amb el 5de8 que van haver de desmuntar

per excés de nervis, però ràpidament van acabar amb la incertesa. A la segona ronda, descarregat. L’onzè completat de la temporada. La segona aposta també era un castell de doble estructura, el 7de8, que ja havien fet a Ferran el passat 15 d’agost. Sense complexes, ni dubtes, ni nervis se’l van apuntar amb dues enxanetes, a diferencia d’altres colles que el fan amb una. El tercer castell va ser el 4de8. Fàcil. Ara els toca recuperar els castells de nou i amb les diades que els queden per davant, seguir somiant.

La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, igual que els va passar per Sant Magí, fa dies que tenien clars els seus objectius i l’ordre com els volien ensenyar: 3de8, 4de8 i 2de7. Res a dir, res a comentar, ni res a matisar de l’execució dels castells, que els van descarregar de manera excel·lent deixant novament entreveure que se’ls han quedat petits.

Fins i tot amb canvis o estrenes, els completen amb facilitat. Ara els arriba el moment de fer el pas o, com a mínim, intentar-ho. Tenen dues setmanes per assajar intensament el 5de8 per portar-lo a l’antiga plaça de toros.

Finalment, els Xiquets del Serrallo també van descarregar els seus tres castells de gamma alta de set, repetint la mateixa actuació que havien fer per la Diada Nacional de Catalunya. El 4de7a de la primera ronda només va tenir un lleuger treball en el pilar de 5; el 5de7 va ser dels millors que han fet mai i el 7de7 va tenir un moment crític a la sortida de dosos amb una quarta treballant el límit, però també el van completar.

Aquest era el pas previ per poder recuperar al Concurs el 2de7, que només van carregar per Sant Magí, i estrenar castells com el 9de7 o, fins i tot, un de vuit.

Resultat de les actuacions

Tarragona | Diada de Santa Tecla

CC Sant Pere i Sant Pau: 3/8, 4/8, 2/7

Xiquets de Tarragona: id5/8, 5/8, 7/8, 4/8

Xiquets del Serrallo: 4/7a, 5/7, 7/7

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/9f, 4/9f, 5/8, P8fm (c)

Xiquets de Tarragona, Colla Jove, CC Sant Pere i Sant Pau i Xiquets del Serrallo Agenda

Tarragona | Diada de la Mercè i Pilar Caminant Avui, 13h. Plaça de les Cols

Carles Cortés

D’esquerra

pd8fm (c) de la Colla Jove, 5d8 dels Xiquets de Tarragona, 4d8 de la CC Sant Pere i Sant Pau i 7d7 dels Xiquets del Serrallo. Gerard Martí

Un operatiu amb escorcolls i controls d’armes redueix les incidències per Santa Tecla

Policial La nit de dissabte a diumenge es va identificar una setantena de persones

ACN

Els Mossos d’Esquadra han desplegat un ampli dispositiu de seguretat durant les festes de Santa Tecla, amb la prioritat d’evitar la tinença i ús d’armes blanques. Com va destacar ahir el sotsinspector Jordi Colomé, cap de torn operatiu regional del Camp de Tarragona, s’ha desplegat més d’una cinquantena de dotacions cada nit i s’han habilitat punts d’identificació i escorcoll de persones, que es fan també de manera aleatòria. «L’ampli i actiu desplegament policial, té un efecte dissuasiu i ho podem corroborar», va dir el sotsinspector, amb les dades provisionals de diumenge a la nit. Els Mossos

també han comptat enguany amb un centre de comandament avançat que permet coordinar tot l’operatiu des de fora de la comissaria. Al costat del centre de comandament avançat que s’ha ubicat al carrer Sant Agustí, els Mossos han habilitat un dels espais on els agents fan els pertinents escorcolls preservant la intimitat dels escorcollats. Escullen els sospitosos mentre patrullen, si detecten alguna actuació sospitosa, però a més a més, també es fan registres a grups o persones de manera aleatòria. La prioritat enguany ha estat prevenir la tinença i l’ús d’armes blanques i, per això, en els escorcolls s’han utilitzat pales de detecció de me-

talls. També hi ha col·laborat la unitat canina de la Guàrdia Urbana per detectar substàncies estupefaents. «És una prioritat preservar la seguretat de les persones, especialment perquè no puguin ser víctimes de qualsevol delicte relacionat amb armes blanques, però també hi ha fets que ens ocupen com preservar la llibertat sexual de les persones que assisteixin a la festa o que no es produeixin furts o robatoris», va remarcar Colomé. Aquest ha sigut el segon cap de setmana de la festa major tarragonina que es du a terme l’operatiu especial i les incidències han estat mínimes. Tampoc s’ha trobat ningú que portés armes blanques. Com va avançar provisionalment

Han estrenat un centre que permet coordinar el dispositiu fora de comissaria

el cap de torn operatiu regional del Camp de Tarragona, la nit i matinada de dissabte a diumenge, es van identificar i escorcollar una setantena de persones. En les identificacions d’aquest diumenge a la matinada, l’ACN va ser testimoni d’una sanció administrativa per possessió d’haixix en un dels registres del carrer Sant Agustí i de la detenció d’un jove per robatori amb força, al Parc del Francolí, on les víctimes van col·laborar amb els agents per identificar el presumpte agressor.

En l’operatiu de Santa Tecla és la primera vegada que s’ha fet servir el nou centre de comandament avançat. Des del carrer Sant Agustí, controlen i coordinen el dispositiu, que es fa coordinadament amb la Guàrdia Urbana i amb comissaries d’altres municipis. El centre permet fer seguiment

de les patrulles i rebre imatges en directe d’altres punts de la ciutat amb els drons i les càmeres de l’ARRO. «La supervisió es fa des d’un lloc concret i no és tan dispersa. És un punt de coordinació que funciona com si fos unes dependències», va remarcar Colomé.

Un policia escorcolla un jove a Tarragona. ACN

La visita al Museu d’Art i Història es completarà amb recursos audiovisuals

Patrimoni La nova museografia utilitzarà elements interactius i projeccions per explicar la història de forma pràctica i didàctica

Sergi Peralta Moreno

El Museu d’Art i Història de Reus renovarà per complet la seva imatge: presentarà una nova museografia, serà més accessible i estarà més integrat amb l’entorn. La configuració de la ciutat contemporània i les col·leccions d’art seran els dos relats principals de l’exposició. Junt amb el patrimoni conservat, recursos audiovisuals —projeccions, taules interactives, vídeos sobre personatges, videowalls—, audioguies i plafons informatius ajudaran a copsar millor la història de la capital del Baix Camp i permetran al visitant gaudir d’una experiència completa i immersiva.

La nova museografia, que té per objectiu explicar de manera «pràctica i didàctica» la història i l’evolució de la societat i de l’expressió artística a la ciutat i al territori al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, així com «posar en relleu les col·leccions» que conser-

va Museu de Reus, estarà basada en objectes i obres, que estaran disposats mitjançant peanyes o vitrines i elements interactius puntuals, i que es complementaran amb tecnologies audiovisuals, de manera que es pugui explicar de forma atractiva el passat a un públic actual. La voluntat és adaptar-lo al segle XXI «a partir de formes depurades i minimalistes, on la informació es plantegi de forma clara, ordenada i concisa». Així mateix, es vigilarà que les sales siguin diàfanes i que es puguin llegir «d’una forma íntegra, evitant les compartimentacions innecessàries».

Festa i celebració serà l’exposició de la primera sala, amb els gegants i la mulassa presidint una tarima central, tal com s’especifica en

L’evolució de la ciutat i les col·leccions d’art seran els dos relats principals de la visita

el projecte executiu de museografia i mobiliari que ha rebut el vistiplau inicial via decret d’Alcaldia. Serà un espai dedicat al folklore i a la seva vinculació amb l’organització social i gremial de l’Antic Règim. El recorregut continuarà per La capital del sud, referent a la trajectòria de Reus fins al primer terç del segle XX, i, tot seguit, s’arribarà a la Sala Retaules, que evocarà un retaule barroc o una església i que permetrà

presentar la col·lecció d’art del segle XVIII. A Camp i ciutat, es conservaran figures com les premses i els molins que recordaran la configuració agrícola de la comarca. La següent habitació, Geni i creació, estarà destinada a donar a conèixer els artistes locals dels segles XVIII i XIX. Hi haurà treballs d’Antoni Gaudí i de Marià Fortuny, entre altres artistes. Les mostres Patrimoni en perill —obra artística anterior al segle XVIII i

Possible guió de continguts

Sala 1 Festa i celebració

Sala 2 La capital del sud

Sala 3 Camp i ciutat

Sala 4 Geni i creació

Sala 5 Patrimoni en perill

Sala 6 Col·leccionisme i salvaguarda

Sala

Retaules L’esperit de l’art

Sala

Vestíbul El motor de la història

l’atac de què ha estat víctima l’art en certs moments històrics— i Col·leccionisme i salvaguarda —la col·lecció donada per Antoni Pedrol Rius i la missió contemporània dels museus—, a la primera planta, presentaran una distribució típica de pinacoteca. Així mateix, es jugarà amb l’escala i els balcons per a peces de gran format. Els continguts tractaran la història —des de la política fins a l’economia, prestant especial atenció en

el desenvolupament de la societat— i la història de l’art, tot girant al voltant de la temàtica central plantejada a cada sala. La intervenció està cofinançada amb una subvenció del Ministeri de Cultura i Esports. El calendari d’obres fixa que es començarà per l’obra civil, es continuarà per la museografia i es conclourà amb la producció audiovisual, la col·locació dels objectes i la neteja general.

Imatges virtuals de com s’espera que quedin dues de les sales del Museu d’Art i Història de Reus, una vegada completades les obres de reforma i renovada la museïtzació. Aj. Reus

Proposta de distribució de continguts al museu. Aj. Reus

Tot i que les festes de Misericòrdia haurien de ser un moment de calma i germanor per la ciutadania reusenca, gairebé com un temps afegit de l’estiu, al sud de la ciutat no ho és en absolut. El debat de com afrontar la remodelació i expansió d’aquest espai, una de les puntes de llança del govern municipal encapçalat per Sandra Guaita, no va tardar a fer esclatar la polèmica després de la presentació de l’avantprojecte de remodelació de la zona del Carrilet.

Un projecte que el passat divendres 20 de setembre va ser protagonista un cop més quan els diferents grups municipals a l’oposició van presentar per separat una moció en contra del trasllat de l’estació d’autobusos durant el ple municipal. Aquesta havia estat impulsada per la recentment formada Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias, contrària al trasllat, i tots els partits a l’oposició la van assumir al peu de la lletra. «Cal esmentar que l’anomenat projecte de reordenació urbanística proposat pel govern anterior no contemplava el canvi d’ubicació de l’estació d’autobusos. Aquest canvi sobtat de l’actual equip de govern ha estat una decisió unilateral», defensava la regidora de Junts per Reus, Mariluz Caballero, en una sala de plens que tenia la presència de membres de la Plataforma. En una línia semblant també es van expressar la resta de grups a l’oposició.

No obstant això, amb els vots en contra dels tres partits al govern, les mocions no van prosperar. «Estem en un inici, això és un avantprojecte i properament es convocaran les reunions de caràcter més tècnic», subratllava la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, afegint que serà la manera en què es resoldran «els dubtes i les inquietuds».

La Plataforma respon a l’alcaldessa Fa una setmana, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va assegurar que s’havien escampat informacions falses sobre el projecte de remodelació del Carrilet. El punt més polèmic era l’espai de zona verda que quedaria, on assegurava que no es perdria cap metre, sinó que en sumarien. La batllessa reivindica que la voluntat del seu govern és tenir una ciutat més verda i sostenible. A més, també assegura que la llei no els deixa impulsar transformacions urbanístiques que vagin en detriment de les zones verdes ja existents. Aquesta afirmació fa referència a l’article 98.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost: «La modificació de figures del planejament urbanístic que tingui per objecte alterar la zonificació o l’ús urbanístic dels espais lliures, les zones

Ple municipal del 20 de setembre on es van debatre i rebutjar les mocions en contra del trasllat de l’estació d’autobusos al Parc Mas Iglesias. Ajuntament de Reus

Política Les mocions en contra de la reubicació de l’estació d’autobusos no van prosperar al ple

El polèmic futur del sud

verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals ha de garantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de la modificació».

No obstant això, des de la Plataforma defensen que la qualitat de l’espai es deteriora amb el projecte, ja que, tot i que l’Ajuntament afirmi que no es perden metres de zona verda, sí que consideren que aquesta és de menys qualitat. Per argumentar aquest punt, citen l’article 34.6 del Decret legislatiu mencionat anteriorment: «El sistema urbanístic d’espais lliures públics comprèn els parcs, els jardins, les zones verdes i els espais per a l’esbarjo, el lleure i l’esport». Segons la Plataforma, compensar la pèrdua de superfície de parc amb zona verda no és possible perquè aquesta és de menor qualitat.

A la vegada, en el comunicat també critiquen, de la mateixa manera que ho va fer la regidora juntaire durant el ple, que el trasllat de l’estació no estava contemplat en el projecte inicial impulsat per l’anterior govern.

Imatge de la reunió de l’Ajuntament amb la Federació d’Associació de Veïns de Reus. Ajuntament de Reus

Retrets

Guaita i la Plataforma es retreuen que s’ha divulgat informació falsa

I, finalment, l’entitat denuncia la utilització partidista de l’Associació Roserar Mas Iglesias per part del govern municipal. La Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias apunta que l’Ajuntament ha instrumentalitzat

l’entitat per presentar i aprovar una proposta de declaració en la junta de portaveus a favor del projecte.

Reunió amb la Federació de Veïns

Per un altre costat, tant Guaita com Berasategui van continuar amb la ronda de trobades per la ciutat per explicar el projecte. Després de passar per tres barris del sud de la ciutat, l’Antic Hospital va ser l’escenari el passat dijous de la reunió amb

la Federació d’Associació de Veïns de Reus amb la presència de diferents entitats veïnals de la ciutat. En aquesta xerrada, el president de la Federació, Marcos Massó, va destacar la voluntat de diàleg de l’equip de govern i va reiterar el compromís de les associacions per treballar per la ciutat. «L’estació d’autobusos no és un projecte únicament pel barri de Mas Iglesias, sinó un projecte de ciutat», va sentenciar Massó.

Miquel Llaberia Baselga

La trobada de Misericòrdies celebra l’arribada d’una nova integrant

Festes Les Misericòrdies van sumar una nouvinguda, una nena nascuda el mes de juliol

Miquel Llaberia

La trobada de Misericòrdies ahir al vespre va felicitar l’arribada d’una nouvinguda al club. Com bé comentaven a l’inici de l’acte la presidenta del grup cultural de Misericòrdies de Reus, Misericòr-

dia Salvador, i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, enguany el debat de qui era la Misericòrdia més petita «era fàcil». Es tracta de la filla d’una parella jove nascuda fa pocs mesos, concretament al mes de juliol, que, tant ella com la Misericòrdia més gran, han

Les revetlles i la Cercavila del Masclet coronen la vigília de Misericòrdia

Festes La Cercavila del Masclet iniciarà després del Seguici Festiu

Un dels moments més esperats és la vigília de la Festa de la Mare de Déu de Misericòrdia. Aquest vespre, just després del Seguici Festiu, la Cercavila del Masclet continuarà amb els actes festius. Aquesta comptarà, com no pot ser d’una altra manera, amb la tradicional beguda festiva del Masclet i amb la presència de diferents elements festius i acompanyaments musicals de la ciutat. Com és habitual, el Col·lectiu del Masclet llençarà botes a l’inici i al final del

recorregut. La cercavila passarà pel carrer de les Galanes, plaça de Catalunya, raval de Santa Anna, carrer de Llovera i plaça de la Llibertat. Per un altre costat, es durà a terme les diferents revetlles durant el vespre i nit. A partir de les 21.00 hores, a la Palma, la revetlla Reggus amb els ritmes reggae i ska. A les 23.00 hores, a la plaça d’Anton Borell, el ball de revetlla a càrrec de l’Orquestra Venus, amb un ampli repertori. I, per acabar, la revetlla jove a la plaça de la Llibertat a partir de les 23.30 hores. Aquí els espectacles

rebut una gegant barra de pa de la mà d’ADN Sistaré com a regal.

«Aquest nom també és una reivindicació del paper de les dones a la ciutat, que ha estat molt important», va voler remarcar la batllessa en la rebuda a les Misericòrdies,

Coies, Coris i altres opcions.

«Per desgràcia, és cert que es va perdent aquest nom, però per sort encara tenim famílies que ajuden a fer perdurar el nom», va comentar Guaita mentre la Misericòrdia més petita es feia notar amb estridents plors. «Totes aquelles

d’arxiu

La revetlla jove comptarà amb el duet Svetlana i l’Orquestra Allioli

Olívia Molet

musicals aniran a càrrec del duet musical barceloní, Svetlana, i de l’Orquestra Allioli, tot un referent de les festes majors del Camp de Tarragona.

Salvador: «Tothom ho sap, si et dius Misericòrdia és que ets de Reus»

que porten el nom de Misericòrdia porten el nom de la nostra ciutat allà on van, perquè si, tota Misericòrdia és de Reus», sentenciava. «És molt bonic quan arriba aquest moment. I també m’agrada molt que veig a moltes Misericòrdies i algunes de

noves», va remarcar la presidenta de l’entitat, Misericòrdia Salvador, mentre observava orgullosa la sala de plens de l’Ajuntament plena de gom a gom de Misericòrdies. A més, Salvador coincideix amb l’alcaldessa en què tota Misericòrdia és de Reus: «Tothom ho sap, si et dius Misericòrdia és que ets de Reus». A més, va aprofitar per llençar el desig que el nom de Misericòrdia se senti pels carrers de Reus molts més anys. «Ens ha fet molta il·lusió que hi hagi una nova Misericòrdia a Reus, feia anys que no es posava aquest nom a una nena», va afirmar. El programa d’actes de les Festes de Misericòrdia compta amb diverses activitats organitzades pel Grup. La següent cita serà el dimarts, al Rosari de Torxes, que estarà encapçalat per la creu, els cirials i l’estendard del Grup. La darrera cita del Grup per aquesta Festa Major serà el diumenge 29 al matí a la Boca de la Mina, on es durà a terme el 3r esmorzar de les Misericòrdies. En aquesta cita, tothom que hi participi s’ha de dur el seu esmorzar i les Misericòrdies porten les begudes, anissos i el bolado, recuperant la tradició de les àvies que duien la canalla a esmorzar o a berenar en aquest indret.

Festes L’acte tindrà lloc a la vegada que les revetlles El Rosari de Torxes portarà la vessant més tradicional de la vigília de Misericòrdia

Redacció

Després de finalitzar el Seguici Festiu i mentre comença la revetlla festiva de la vigília tindrà lloc la part més tradicional de la festa, el Rosari de Torxes. A partir de les 22.30 hores, els assistents peregrinaran plegats des de la plaça de la Pastoreta fins al Santuari de Misericòrdia, passant pel passeig de Misericòrdia. Es tracta d’una pregària molt antiga de l’Església catòlica dedicada a la Mare de Déu de Misericòrdia i, encapçalats per la creu i els cirials, l’estendard del Grup Cultural de Mi-

sericòrdies, el poble els seguirà amb les torxes. Durant el recorregut els peregrins van cantant, pregant i escoltant les meditacions i la paraula de Déu. En arribar al santuari s’acabarà el rosari amb la cantada dels goigs i també la interpretació de l’himne de la Misericòrdia, dedicat a la Mare de Déu. A continuació, les reflexions als misteris del rosari aniran a càrrec de la germana Anna Edo, membre de la comunitat de Germanes de la Consolació de Reus. La venda de torxes per a participar es farà a la porta del collegi de la Salle.

Redacció

Imatge

de la Cercavila del Masclet del 2019.

Fotografia de familia de les Misericòrdies a les escales de l’Ajuntament de Reus amb motiu de la Festa de la Mare de Déu de Misericòrdia 2024. Diari Més

El sarau dels timbals alertava: els Diables es dirigien cap a la plaça del Mercadal. En un tancar i obrir d’ulls, una, dues, tres i desenes de famílies al complet —mares, pares, infants, carros i Gegants Indis de goma— iniciaren la peregrinació resseguint els passos dels emissaris de l’infern. Deixaven una distància prudencial, però, al cap i a la fi, la seva destinació era la mateixa: l’encordat que dibuixava una circumferència davant del Palau Municipal. L’objectiu? Aconseguir un lloc privilegiat per veure el Seguici Petit. «Ha sentit els Diables petits, que acaben de passar, i està una miqueta alterada», explicava una mare, sostenint la seva filla. Passos més enllà, una nena s’estava impacientant. Devia faltar molt per veure els Nanos, la Mulassa i els Gegants? «Ara totes les bèsties entren a l’Ajuntament i, després, surten una per una; surten totes», li explicava el seu pare. Restaven deu minuts perquè esclatés la primera carretilla.

L’espera es feu llarga. La primera fila del cercle estava completa des de feia estona —un Carrasclet i un Nano en miniatura havien aconseguit seient— i no admetia ningú més. Tocava esperar en segona posició o pujar a collibè. Mentre els balcons del Palau Municipal s’omplien de les autoritats polítiques i dels seus assessors, els més petits convertiren el bell mig de la plaça en el seu pati particular. Totes les mirades es dirigiren al Gaudí Centre quan es plantà un vehicle al davant. «Mira, els Bombers!», clamaven uns progenitors. L’inesperat convidat al Seguici causà furor fins que un inesperat petard causà esglais i plors. Els Diables petits sortien a escena per iniciar el recorregut i trobaren desprevinguts uns menuts que havien d’utilitzar els dits per tapar-se les oïdes. Darrere dels dimoniets apareixia el Drac. Les seves giragonses feien oblidar la por i van aixecar els primers aplaudiments. La gran estrella, però, apareixia per darrere: la Cucafera. Nens van deixar la seva supervisada posició per apropar-se a la mítica criatura, saludar-la, i refrescar-se amb l’aigua que ruixa pels narius. La possibilitat de mullar-se va propiciar una onada de víctors entre els presents que havien canviat la formació sobre el terreny de joc. En aquest instant, convivien dues tàctiques. Les famílies s’havien vist sorpreses: el bestiari, en sortir de l’Ajuntament, s’encaminava directament cap al carrer Major, sense aturar-se a lluir-se al bell mig de la rodona. Això estava reservat per al final de la jornada. Uns, estoics, decidiren romandre ferms, drets. Tenien una bona posició i res ni ningú els faria perdre-la.

Festes El Seguici Petit va ser l’estrella dels actes de les Festes de Misericòrdia d’aquest dilluns

Present i futur de la festa

Altres, conscients de les limitacions, van decidir apropar-se al recorregut del Seguici Festiu i deixar que les criatures veiessin els elements, encara que no fos com havien planejat en primer terme. Una tercera opció, excel·lent per a parelles, garantia canviar d’ubicació, encara que fos per anar a comprar berenar —no tardaria en haver-hi una cua, de la longitud de tota una aresta de la plaça, per fer-se amb pa amb xocolata—, i, alhora, no perdre la plaça. Els contenidors i el coll dels pares eren dos llocs per guanyar alçada i veure els passos, però no exempts de polèmica ni de queixes per hom que es quedés just al darrere. Els cotxets també foren protagonistes de cert comentari malcarat.

El Basilisc i el Lleó se succeïren fins que els Nanos feren acte de presència. Són els elements favorits de molts i moltes, i es notà. Infants cridaven d’alegria després que els haguessin donat la mà. I si darrere venia la Mulassa, l’emoció era doble. Una nena deixava la seva figureta davant d’ella, emocionada, i la saludava amb la seva petita mà i els ulls vidriosos. Els Gegants —«són molt alts!», clamava gent sorpresa— serien els següents a enfilar i, tot seguit, venien els balls. Amb el Ball de

La plaça del Mercadal era l’inici i el final del recorregut del Seguici Petit. Gerard

El contorn de l’encordonat estava ple de gent des d’abans que iniciés la ruta Estratègia

Valencians completant el primer gir, de fons tornà a sentir-se el rebombori dels Diables, que ja havien arribat al carrer de la Presó. Encara quedaria una estona perquè tornessin a personar-se a la plaça del Mercadal. La tarda era jove, com els assistents, i quedava molta Festa Major.

Sergi Peralta Moreno

El Seguici Petit va causar les delícies de petits i grans de famílies senceres durant la tarda d’ahir. Gerard Martí

Martí

Va ser el moment de veure el bestiari festiu de Reus en miniatura. Gerard Martí

Salou atribueix la inundació del camp de futbol a l’ACA, titular de les obres del Barranc de Barenys

Avantitol El consistori treballa per reubicar els més de 800 esportistes que utilitzaven les instal·lacions

Les pluges torrencials del passat cap de setmana van provocar greus afectacions a molts municipis del Camp de Tarragona, entre ells Salou, on les principals incidències es van concentrar al pavelló Salou Centre i al Camp de Futbol Municipal. Pel que fa a les instal·lacions municipals, el desbordament de la riera de Barenys va malmetre els dos camps de futbol i part de les seves instal·lacions, com els vestuaris. L’alcalde, Pere Granados, mostrava ahir preocupació per aquestes afectacions: «És una situació que mai s’havia donat al camp de futbol i, per això, s’analitzaran les causes per les quals

s’han originat aquestes inundacions». Granados destacava que, a banda dels danys visibles d’infraestructura, «els danys col·laterals més importants són el trasllat dels cinquanta equips afectats. Des del consistori estem treballant des del primer moment per poder-los reubicar en altres instal·lacions esportives i que pateixin les conseqüències el menys possible». D’altra banda, el batlle explicava ahir que la titularitat de les obres que s’estan duent a terme per la canalització del Barranc de Barenys és de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i que des del consistori creuen que «la màquina que està treballant va obrir una sortida a la part de dalt

del camp de futbol i, per això, s’han produït aquestes inundacions». Alhora, Granados destacava que «la Generalitat s’ha compromès a ajudar-nos

econòmicament, però si s’ha de reclamar a l’Agència Catalana de l’Aigua ho farem, tant pel que fa a les despeses que comportin les obres per

L’apunt

Fins a 130 litres per metre quadrat

Les pluges intenses del passat divendres a la nit van deixar acumulacions de fins a 130 litres d’aigua per metre quadrat a Salou. El 112 va registrar un total de 306 trucades des de divendres al vespre fins dissabte a la tarda a conseqüència dels aiguats. Concretament, el municipi amb més trucades va ser Salou, amb un total de 67. Tot i això, no hi va haver danys personals.

en els danys, que «estaran enllestits en els pròxims dies».

El conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, acompanyat pel batlle salouenc i els regidors de Manteniment i Esports, així com de tècnics municipals es va desplaçar ahir al municipi per tal de conèixer les afectacions que han patit les instal·lacions esportives. El conseller va apuntar que «des del Govern estarem al costat del consistori i els donarem tot el suport per intentar que aquestes instal·lacions, que tenen tanta activitat i mouen a una gran quantitat d’esportistes i de nens del municipi, estiguin llestes com més aviat millor».

Granados: «Si hem de reclamar a l’Agència Catalana de l’Aigua, ho farem»

Álvarez: «Les obres requeriran temps i una inversió considerable»

adequar de nou el camp com les conseqüències col·laterals que comporten aquestes inundacions, és a dir, les despeses de traslladar els equips a altres instal·lacions esportives». El consistori i el Govern de la Generalitat resten a l’espera dels informes que avalu-

D’altra banda, Álvarez va destacar que des del Govern estan a l’espera dels informes tècnics, que aportaran una valoració detallada dels danys, però «és evident que el camp està inutilitzable i les obres de restauració i adequació requeriran temps i una inversió considerable». En aquest sentit, el conseller posava èmfasi en el fet que «ara el més important és recol·locar els més de 800 esportistes que utilitzen aquestes instal·lacions esportives». Per aquest motiu, el Álvarez va posar a disposició del consistori salouenc l’ajuda del Govern de la Generalitat per «ajudar-los a obrir portes» i poder col·laborar amb altres municipis per tal de poder reubicar a la cinquantena d’equips afectats.

Cristina Cuadrat Gonzalez

L’estat del camp de futbol municipal de Salou després dels aiguats del cap de setmana passat. Aj. Salou

El conseller d’Esports va visitar ahir les instal·lacions. Aj. Salou

Mont-roig comprarà un vagó de tren per transformar-lo en restaurant

Equipaments El projecte vol dinamitzar l’entorn de les vies de tren en desús i atraure visitants a la zona

Álvaro Rodríguez

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha tret a licitació un projecte per comprar un vagó de tren i transformar-lo en un restaurant. Amb un pressupost de 309.338 euros, aquesta iniciativa forma part dels plans del consistori per transformar l’entorn de les antigues vies de tren i crear aquí «un impacte positiu i promogui l’economia local».

Concretament, el vagó-restaurant s’ubicarà al passeig Mediterrani de Miami Platja. El consistori vol fer d’aquest espai una zona amb «especial interès turístic» que sigui capaç d’atraure visitants per la seva vinculació amb «elements de desenvolupament industrial i ferroviari».

Els diners necessaris per dur a terme aquest projecte provenen de la subvenció del Fons de Transició Nuclear. Aquesta té com a finalitat promoure el desenvolupament econòmic a les zones afectades per la producció d’energia nuclear.

Mont-roig del Camp va ser declarat beneficiari el 2023 per la seva proximitat a les nuclears d’Ascó i Vandellòs. El consistori va tramitar el febrer d’aquest any un expedient per l’adquisició del cotxe de passatgers BR4X-10815 localitzat al dipòsit ferroviari de Móra la Nova. L’Ajuntament considera aquest vehi-

El projecte ha estat possible gràcies a la subvenció del Fons de Transició Nuclear

El Festival del Vi i la Gastronomia de Cambrils bat rècord d’expositors

Turisme Un total de 30 cellers i 21 restaurants ompliran el parc del Pescador durant el segon cap de setmana d’octubre

Cambrils ho té tot a punt per viure la 14a edició del Festival del Vi i la Gastronomia.

Aquest any, la mostra Cambrils, entrada al País del Vi ha batut el rècord d’expositors amb un total de 30 cellers i 21 restaurants i productors. La cita tindrà lloc al Parc del Pescador del 10 al 13 d’octubre on tornarà a oferir una experiència al voltant dels vins del territori, la gastronomia cambrilenca i els productes de proximitat.

La participació d’enguany suposa una representació

de totes les Denominacions d’Origen tarragonines. Els restaurants i productors de Cambrils s’encarregaran de maridar aquests vins amb propostes gastronòmiques elaborades amb productes locals.

Entre els cellers i restaurants, l’Associació de Sommeliers de Catalunya i els Premis Vinari, en aquesta 14a edició s’han programat 21 tastos guiats, presentacions de productes, tallers d’iniciació al tast de vins i maridatges, que oferiran als assistents l’oportunitat de conèixer de prop el món que s’amaga darrere de

cada ampolla de vi i de cada plat.

A més, el festival comptarà amb l’acompanyament musical i un recital poètic amb més dotze artistes i agrupacions de la demarcació que actuaran diàriament en tres espais diferenciats: un escenari acústic per a actuacions més íntimes, situat a la zona de la barca, l’escenari central de la pèrgola i l’auditori principal per a espectacles de major format.

El diumenge a la tarda la colla castellera dels Xiquets de Cambrils oferirà una exhibició de castells juntament

cle com el «més idoni per dur a terme el projecte». El cotxe serà traslladat a un taller de recondicionament on es produirà la seva adequació i transformació abans d’arribar al seu destí final, a Miami Platja.

Divisió en lots L’Ajuntament de Mont-roig ha dividit la licitació d’aquest projecte en dos lots, el primer consisteix en el recondicionament del vagó per la seva transformació i el segon contempla el transport fins al ta-

ller i fins al seu emplaçament definitiu.

Pel que fa al primer lot, el projecte detalla que l’actuació es basa en el buidatge de l’interior del cotxe de passatgers per encaixar espais propis d’una activitat de restauració. Aquest apartat també especifica que la remodelació haurà de comptar amb «acabats de qualitat i estar basada en el reaprofitament d’elements ferroviaris en desús».

El projecte estipula que aquest restaurant tindrà una capacitat aproximada de 40 comensals. A més, l’empresa adjudicataria també s’haurà de fer càrrec d’una cuina completament equipada, una barra i una terrassa, tot amb les decoracions i enllumenat habitual d’un equipament així. Aquest és el lot de major quantia amb un total de 265.587 euros amb l’IVA inclòs.

La resta del pressupost serà destinat al lot de transport, on l’empresa licitada s’haurà d’encarregar del trasllat del vehicle des de Móra la Nova fins al taller i des d’allà fins a Miami Platja. Aquest trasllat s’haurà d’efectuar amb grues de gran tonatge i transport especial per carretera. El muntant destinat a aquesta feina és de 43.750 euros.

Les empreses interessades podran presentar les seves ofertes fins al dia 7 d’octubre d’aquest 2024. Un cop adjudicada, l’actuació té un termini d’execució d’un màxim de nou mesos.

L’Ajuntament de Cambrils va presentar els detalls de la fira al Parc del Pescador. Cedida

amb els castellers d’Altafulla a la zona de l’auditori del parc. Un altre dels atractius del festival serà el Mercat Artesanal, format per membres

de les associacions Unió de Botiguers i Orígens, on els artesans i les artesanes locals exposaran i vendran els seus productes.

Els més petits també podran gaudir d’un espai del parc amb jocs i activitats infantils com contes, tallers, pinta-cares i un minigolf.

Imatge d’arxiu d’un cotxe de passatgers model BR4 al dipòsit ferroviari de Móra la Nova. Fototrenes

Redacció

La Fira d’Indians de Torredembarra rep a 5.000 visitants

Cultura Les inclemències meteorològiques no van impedir una gran afluència de públic durant el passat cap de setmana

Redacció

Aquest cap de setmana passat, 21 i 22 de setembre, el Nucli antic de Torredembarra ha acollit la XIII Fira d’Indians, un esdeveniment que s’ha consolidat com una cita clau del calendari cultural i turístic de la vila. La cita ha ofert diverses activitats que rememoren la relació històrica del municipi amb les persones que van emigrar a Amèrica i després van retornar.

Tot i la pluja que va afectar la jornada de dissabte, la fira va rebre una gran afluència

de públic, amb un total de 5.000 persones que van gaudir de les activitats programades durant tot el cap de setmana.

El programa va oferir un ampli ventall d’activitats que incloïen visites guiades, tastos de cafè i xocolata, espectacles musicals, tallers i parades d’artesania, entre d’altres. La meteorologia va obligar a suspendre la plantada i ball dels gegants indians i va afectar l’actuació del DJ, però la resta de propostes es van dur a terme amb normalitat.

El consistori ha detallat

algunes de les activitats més destacades com l’exposició al Castell, amb 1.400 visitants, el taller de ball amb Satxitxo amb 1.100 participants, les sessions de tast, amb 210 persones esgotant les existències o la xocolatada popular amb 450 racions venudes. Altres dades de l’èxit de la fira són les 450 racions venudes a la xocolatada popular o els 1.700 barrets repartits al llarg dels dos dies. El concert nocturn va aconseguir replegar a 200 persones, però va acabar sent suspès per la pluja.

La participació de comer-

La plantilla de Secomsa manté la vaga indefinida i les protestes

Botarell Els treballadors van bloquejar ahir l’accés a les instal·lacions

La plantilla de Secomsa manté la vaga indefinida i les protestes després que les negociacions amb l’empresa descarrilessin divendres passat davant del desacord creat al voltant del plus de no absentisme. Els treballadors de

la recollida de la brossa van tallar ahir al matí els accessos a la planta de Botarell amb la intenció de mantenir-s’hi fins tancar un acord satisfactori. El sindicat CGT, però, va denunciar que el bloqueig es va trencar amb la intervenció d’agent dels Mossos i una màquina excavadora. Retre-

Durant els dos dies es van repartir un total de 1.700 barrets entre els visitants

ciants i entitats locals, juntament amb la gran afluència de visitants va generar un impacte positiu en els comerços i la restauració del Nucli antic i del carrer d’Antoni Roig, tal com afirma l’Ajuntament. Segons les dades recollides, el comerç local experimenta un augment notable de vendes durant esdeveniments com la Fira d’Indians, que atrauen tan visitants de proximitat com turistes internacionals

Procedència dels visitants. La majoria dels visitants van ser del Tarragonès, però també es va rebre públic de Lleida, Barcelona, Andorra i fins i tot grups internacionals procedents d’Alemanya, França, Bèlgica i el Regne Unit, que van ser atesos a la carpa d’informació.

La regidora de Turisme i Comerç, Jovita Baltasar, ha valorat molt positivament aquesta edició de la Fira d’Indians, assegurant que «tot i les dificultats derivades de la meteorologia, estem molt satisfets amb la resposta del públic i l’impacte positiu que aquest esdeveniment ha tingut en el nostre comerç local». Baltasar afirma que «la Fira d’Indians s’ha consolidat com un referent cultural i turístic, i continuarem treballant per mantenir-ne la qualitat i l’atractiu en futures edicions».

L’organització de la fira ha anat a càrrec de l’Ajuntament de Torredembarra, a través de la Regidoria de Turisme i de Comerç, que ha comptat amb la col·laboració de la Xarxa de Municipis Indians.

El Museu Pau Casals del Vendrell s’adhereix al programa Apropa Cultura

Accessibilitat ‘Pau Casals, música per als sentits’ és ja una activitat dins l’agenda

Redacció

El Museu Pau Casals, ubicat a la platja de Sant Salvador, al municipi del Vendrell, s’ha adherit recentment al programa Apropa Cultura, la xarxa que treballa per fer la cultura accessible a tothom. Amb aquesta adhesió, el Museu Pau Casals s’uneix a altres equipaments culturals de la ciutat que ja formen part del programa Apropa Cultura com el Teatre Àngel Guimerà, l’Auditori Pau Casals, l’Auditori del Tívoli i la Sala Portal del Pardo, en la seva aposta per la inclusió social.

El passat 24 de juliol, el Museu va realitzar la seva primera incursió dins del programa Apropa Cultura amb una prova pilot de l’activitat Pau Casals, música per als sentits, de la mà amb l’associació vendrellenca Tot Salut Mental.

Concebuda com una visita

guiada, durant l’activitat, cinc usuaris i tres professionals de l’entitat van poder gaudir d’una experiència sensorial que els va permetre descobrir la figura de Pau Casals i els espais de la seva casa d’estiueig a través de la música, les olors, el tacte i el paisatge que l’envolta.

L’activitat compta amb subtitulació i ofereix un preu reduït de 25 € per grup, amb l’objectiu de facilitar-ne l’accés a col·lectius vulnerables. A més, per acudir a l’equipament, les associacions podran utilitzar el servei d’autobusos adaptats de la convocatòria d’autocars per entitats socials a la província de Tarragona.

El pròxim 26 de setembre, el Museu acollirà la presentació de les propostes de les diferents entitats adherides a Apropa Cultura del Baix Penedès.

uen a l’empresa que vulgui condicionar l’aprovació del plus de 550 euros anuals a l’assoliment d’una reducció del 8% actual d’absentisme al 6% en totes les seccions. «Un 6%, amb les feines físiques que tenim, tractant amb virus, estant fora el carrer, amb fred, pluja i calor, també la

plantilla que és jove. Un 6% és ridícul i firmar un acord així és suïcidar-se», va argumentar el delegat de CGT a l’empresa, Ignasi Risalde. Els representants dels treballadors explicaven que dimecres havien pràcticament tancat un acord que incloïa, la jornada de 35 hores, compensacions d’antiguitat amb dies festius, negociar un quadrant amb plusos per festius –davant les demandes perquè es presti un servei tots els dies de la setmana–. Segons Risalde, Secomsa va decidir finalment fer-se enrere divendres.

La fira va reunir públic de tota Catalunya i, fins i tot, grups internacionals. Anna F./Ajuntament de Torredembarra

El 24 de juliol el museu va dur a terme una prova pilot. Cedida

ACN

Treballadors concentrats davant la planta de Secomsa a Botarell. ACN

Eviten un incendi de vehicles a Vila-seca

Tarragonès La Policia Local de Vila-seca va evitar ahir que l’incendi d’un turisme en un pàrquing del carrer Sant Jordi acabes pitjor. Els agents es van personar en pocs minuts en rebre un avís d’un cotxe amb fum al capó i van poder apagar el foc amb un extintor. Els fets van generar molta expectació, ja que coincidia amb la sortida de l’escola. Shaila Cid/Diari Més

L’Orfeo Canongí presenta

una temporada de tardor amb màgia, cinema i teatre

Cultura L’últim cap de setmana de setembre el Frame Film Festival donarà el tret de sortida

Redacció

Aquest 27 de setembre s’inicia la temporada de tardor a l’Orfeó Canongí. L’oferta d’enguany inclou curtmetratges, música, màgia i teatre. Un collage d’activitats amb voluntat de nodrir el Teatre Municipal Orfeó Canongí d’activitats culturals diverses adreçades a tots els públics.

L’últim cap de setmana de setembre, el teatre municipal acollirà el Frame Film Festival. Aquest festival de curtmetratges farà arribar els millors curtmetratges estrenats al llarg de l’any.

El 17 d’octubre s’estrena una nova edició del Festival de Màgica Impossible. El teatre acollirà tres espectacles. El dia 17, amb un aforament limitat, la màgia de prop en serà protagonista i els dies 18 i 19, arriba la clàssica Gala Internacional i l’espectacle Consiste en soñar de la maga Amelie.

El cicle breu de Teatre km. 0 tindrà lloc els dissabtes 9 i 16 de novembre amb les comèdies Odiaràs al teu jefe, de Dremèdia Teatre i Tomàs, l’extraordinari home normal, última producció de la companyia Clownic.

Mor un turista ofegat a la platja de la Pineda

Successos Es el segon ofegament mortal de l’any en aquest espai

Shaila Cid

Protecció Civil va confirmar ahir la mort d’una persona gran ofegada a la platja de la Pineda, al terme municipal de Vila-seca. L’avís va ser enviat a les 17.22 hores del passat diumenge. Fins al lloc dels fets es van desplaçar dues unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). A la platja també van acudir els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Vila-seca.

Tot i que ja s’ha acabat la campanya d’estiu, algunes platges, com és el cas de la Pineda, encara tenien el servei de socorrisme activat. Els socorristes van aconseguir treure al banyista de l’aigua, tot i que estava inconscient. Allí li va practicar les maniobres de reanimació sense èxit. Un cop va arribar el SEM van continuar amb la reani-

Detingut

mació, però res va poder fer per salvar-li la vida. La víctima era un home de 77 anys de nacionalitat francesa, segons el Diari de Tarragona. En el moment de l’ofegament onejava la bandera groga.

Es tracta del segon ofegament aquest any a la platja de la Pineda, tots dos fora de temporada alta. El primer va ser el d’un turista irlandès de 72 anys que va morir el passat 29 de maig. Durant aquest estiu, cinc

per ferir un agent de la policia local de Creixell

Policial L’arrestat va increpar empleats i clients d’un bar i va atacar al funcionari amb una ampolla trencada i una pedra

La policia local de Creixell, amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, va detenir aquest diumenge a la matinada un veí de la població de vint-i-cinc anys per haver agredit un agent del cos municipal.

Segons ha relatat el consistori, el policia va resultar ferit a l’avantbraç, produït amb una ampolla de vidre trencada, i amb un cop a la cara per una pedra. A conseqüència de l’atac, l’agent va necessitar ser atès al CAP Torredembarra. L’Ajuntament del Creixell ha informat que el seu estat de

salut és bo.

Els agents locals es van desplaçar a un bar en rebre l’avís que l’arrestat estava increpant empleats i clients, a més d’intentar sostreure begudes.

Després d’aquesta primera trobada, la policia va marxar inicialment del local. No molt

Els socorristes van poder treure’l de l’aigua, però no el van aconseguir reanimar

persones han mort ofegades a les platges tarragonines, una xifra que suposa una significativa reducció davant les 11 que van perdre la vida durant l’estiu del 2023. La d’aquest diumenge resulta la primera víctima mortal fora de la temporada estival. Malgrat la reducció de víctimes d’aquest darrer any, Protecció Civil i el Departament de Salut fan una crida a no abaixar la guàrdia, atès que els perills aquàtics continuen presents durant tot l’any. La major part dels ofegaments a Catalunya aquest estiu s’han produït a platges no vigilades o fora de l’horari.

temps després, els agents van rebre una segona trucada des de l’establiment, avisant que aquest veí havia tornat a aparèixer. Va ser llavors quan el cos policial va tornar a personar-se i va tenir lloc l’agressió . Segons ha explicat el consistori a través de les xarxes socials, la patrulla havia avisat també els Mossos d’Esquadra, que van fer efectiva la detenció per un suposat delicte d’atemptat contra un agent de l’autoritat. L’arrestat està pendent de passar a disposició judicial.

Imatge d’arxiu de la platja de la Pineda. Cedida

ACN

El Nàstic es retroba amb el seu as a la màniga: els gols de jugades d’estratègia

El Nàstic de Tarragona va recuperar contra el Barakaldo una mica de la seva essència de la darrera temporada. Els grana van marcar per primera vegada aquesta temporada en una jugada d’estratègia, l’as a la màniga que la darrera temporada va ser la senya d’identitat de l’equip. Llavors, el conjunt grana va aconseguir un total de 16 dianes al llarg del curs gràcies a la pilota aturada, de moment, Víctor Narro va obrir la llauna.

Tornar a brillar en les jugades a pilota aturada era una tasca pendent d’aquesta temporada. Els grana executaven jugades assajades conegudes del curs anterior, però en cap moment van trobar porteria ni tan sols per forçar a estirar-se al meta rival. Amb tot, divendres va sortir a la perfecció.

Jaume Jardí va servir un

córner en curt cap a Joan Oriol. El capità estava situat al vèrtex de l’àrea, així que només va controlar, va aixecar el cap per analitzar els moviments a l’àrea petita i va

Gianluca Ardenghi guanya el Segon Torneig de la Lliga Nacional de Força

Força El veí de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant es va coronar a casa el dissabte

Gianluca Ardenghi es va proclamar campió del Segon Torneig de la Lliga Nacional de Força que es va celebrar el darrer dissabte a l’Hospitalet de l’Infant. Ardenghi, veí del municipi, va deixar el trofeu a casa en un espectacle esportiu que va aplegar gairebé mig miler d’espectadors. El de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant es va rescabalar davant del deltebrenc Juan Ferrer, qui li va superar en el campionat d’Espanya el darrer desembre, guanyant tres

de les cinc proves. Ferrer es va haver de conformar aquesta vegada amb la segona posició. Finalment, el canari Matthew Riddall va tancar el podi en la tercera posició. La primera prova va ser l’Arrossegament d’una Grua amb Vehicle de més de cinc tones, en què va vèncer el campió Juan Ferrer. A la segona prova de les Torres d’Hèrcules, el saragossà Adrián Vela va arrasar els seus rivals, aguantant prop d’un minut les columnes de 145 kg. A l’arrossegament del Súper Jou de 405 kg, triomf per a Gianlu-

servir la centrada cap a Víctor Narro, que va rematar a porta a plaer dins de l’àrea petita.

L’extrem balear també va executar el seu paper a la perfecció. En el moment que

Jaume Jardí es disposava a servir el córner, Narro estava al costat del porter, lluny del gran focus d’atenció entre els centrals del Barakaldo i els habituals rematadors gra-

Ardenghi va guanyar tres proves, una d’elles transportant un vehicle de 300 kg

ca Ardenghi. El local també va guanyar l’Aixecament de Manuelles i el Transport del Carry de 300 kg al llarg de 20 metres, una prova que va superar en menys d’un minut.

En la darrera temporada el Nàstic va assolir 16 gols en pilota aturada

na com Unai Dufur i Pablo Fernández. Quan la pilota va arribar a Joan Oriol, Narro va córrer per acompanyar el defensor que marcava el fora de joc, un moviment que, al mateix temps, era contrari al de la resta de jugadors, que s’aproximaven al primer pal. D’aquesta manera, la centrada li va arribar i no hi havia cap jugador del Barakaldo a un metre seu en cap direcció. Fàcil, senzill i, sobretot, molt treballat per recuperar un punt fort del Nàstic.

Nous protagonistes Iván Moreno, segon entrenador del Nàstic i sempre reivindicat per Dani Vidal per ser la ment pensant de les jugades d’estratègia, té un repte per recuperar l’efectivitat grana a

la pilota aturada. Malgrat que el bloc de jugadors de l’any passat continua, han canviat els protagonistes habituals. Els rematadors Pablo Trigueros i Nacho González van marxar del club, de la mateixa manera que el llançador, Borja Martínez.

De moment, això ha deixat a Jaume Jardí i Ander Gorostidi al càrrec d’aquestes situacions. A aquests dos també s’ha d’afegir Álex López, tot i que el de Terrassa només a gaudir d’una oportunitat en partits anteriors i va decidir executar la falta directa.

Pel que fa als rematadors, ni Unai Dufur, ni Gorka Pérez ni Antonio Leal han destacat per golejadors en campanyes anteriors. Amb tot, Trigueros tampoc tenia bones xifres fins que va arribar al Nàstic. De tota manera, el primer gol és positiu perquè marca el camí. Ara, els nous protagonistes l’hauran de seguir diumenge contra la Real Sociedad B.

Aarón Marcos, bronze estatal sub-21

Taekwondo Aarón Marcos, membre del Koryo Reus, es va coronar amb la medalla de bronze en el campionat d’Espanya sub-21 que va tenir lloc el darrer dissabte a Alacant. Marcos competia a la categoria -87 kg i va caure a les semifinals contra Sergio Troitiño, qui es va proclamar campió a la final. Marcos va compartir el bronze amb Mohaned Halhoul. Redacció/Cedida

Arnau Montreal Quesada

Futbol El gol de Víctor Narro a la sortida d’un córner va ser el primer d’aquesta temporada a partir d’una jugada a pilota aturada

L’extrem del Nàstic Jaume Jardí durant el partit contra el Tarazona al Nou Estadi. Nàstic/Joan Baseda

Redacció

Gianluca Ardenghi amb les columnes d’Hèrcules. Angela Cornejo

Espanya, campiona del món amb protagonisme del Reus i del Calafell

Martí

Set anys després, la selecció espanyola d’hoquei patins es va coronar campiona del món en la final dels World Skate Games que es va celebrar a Novara (Itàlia) el darrer diumenge. La selecció va recuperar la corona i ho va fer amb colors verds i roig-i-negres perquè comptava amb una representació del CP Calafell i el Reus Deportiu. El conjunt roig-i-negre va estar present sobre la pista. Els jugadors Martí Casas i Càndid Ballart van formar part dels deu escollits i van disputar els sis partits que va jugar Espanya en el mundial. Amb tot, en el partit que més van brillar tots dos va ser en vuitens de final contra Xile, amb Càndid Ballart com a titular i Martí Casas aconse-

guint un pòquer de gols. En aquell partit, precisament, també hi havia un altre representant del Reus Deportiu so-

bre la pista, perquè Diego Rojas formava part de la selecció xilena. Aquest era el primer gran torneig de Martí Casas

Guillem Segú, del CN Salou, guanya el bronze en el Campionat del Món

Regata El regatista del Club Nàutic Salou, Guillem Segú, va aconseguir la medalla de bronze en el Campionat del Món de Raceboard que es va celebrar el darrer cap de setmana a Cadis. Segú va competir a la categoria sènior, en la qual va aconseguir pujar al podi. Pel que fa a la classificació general, el salouenc es va establir en cine-

quena posició, entre els referents de la classe Raceboard a nivell internacional. Amb aquest resultat, Segú es va reafirmar com un dels millors regatistes en aquesta disciplina gràcies a la seva consistència i rendiment al llarg de la competició.

D’altra banda, també destaca la participació del seu company d’equip Roger Ca-

bezas. El salouenc va assolir la quarta posició a la categoria Veteran, demostrant la seva experiència i habilitats en un campionat d’alt nivell competitiu. A la classificació general, Cabezas va assolir la 55a posició El CN Salou ja es comença a preparar de cara a les pròximes competicions amb un Guillem Segú encastat entre els millors. Redacció

amb la selecció, se’l va veure especialment eufòric quan la botzina va assenyalar el final del partit.

Els reusencs Martí Pallejà i Carles Casas van ser campions amb la selecció sub-19

La representació calafellenca estava al cos tècnic. Guillem Cabestrany disputava la seva darrera competició com a seleccionador abans d’encetar la seva nova etapa com a entrenador del CP Calafell. En aquesta tessitura també estava el reusenc Roger Molina, membre del cos tècnic de la selecció i, ara, coordinador de la base i entrenador de porters del primer equip del Calafell.

Aquesta competició era el cant del cigne de Cabestrany. El tècnic encara tenia el repte del Mundial entre cella i cella i la realitat és que era un rep-

te majúscul. En el seu camí a la glòria estava la selecció de Portugal, una de les més potents del campionat, i la d’Argentina, la guanyadora de la darrera edició. Amb tot, els de Cabestrany van haver de recórrer el camí difícil i es van carregar Portugal a semifinals i Argentina a la gran final. L’equip lusità el van superar a la tanda de penals després d’un empat a 5. Contra Argentina, van fer la feina aviat marcant dos gols a l’inici de la primera part i van haver de treballar a la segona per aguantar el resultat.

Altres representants

A banda de Cabestrany i Molina, el Calafell també va estar representat a la selecció francesa amb el seu preparador físic Uri Farré. Per part del Reus Deportiu, el fisioterapeuta reusenc Marc Bosque formava part del cos tècnic d’Argentina i Markus Feldhoff, entrenador del filial reusenc, va ser el seleccionador d’Alemanya. D’altra banda, els joves jugadors roig-i-negres Martí Pallejà i Carles Casas també es van proclamar campions del món a Novara amb la selecció espanyola sub-19.

Arnau Montreal Quesada

A l’esquerra, Martí Casas i Càndid Ballart (Reus) i, a la dreta, Guillem Cabestrany i Roger Molina (Calafell).Cedida

Hoquei

Casas i Càndid Ballart (Reus) i Guillem Cabestrany i Roger Molina (Calafell) van aixecar el trofeu

El regatista del CN Salou Guillem Segú durant la competició celebrada a Cadis. CN Salou

Junts avisa el PSOE que tornarà a votar en contra del sostre de dèficit si la proposta «és la mateixa»

Política Per la seva banda, els socialistes demanen a l’oposició que votin «pensant en els ciutadans»

ACN

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha advertit el PSOE que Junts tornarà a votar en contra del sostre de dèficit al Congrés «si la proposta que es presenta és la mateixa». Els de Carles Puigdemont ja van votar amb PP i Vox en contra de la proposta del govern el passat juliol. «A ningú l’ha de sorprendre: tot allò que sigui per consolidar el café para todos o agreujar el dèficit de Catalunya mai tindrà el nostre vot», va assegurar Turull ahir durant la presentació de l’oficina parlamentària del partit a les comarques gironines.

«Si votem en contra perquè presenten el mateix, la responsabilitat no serà dels nostres set diputats, sinó de qui en té més de 100 i no ha sabut consensuar-ho», va su-

bratllar el secretari general en referència als socialistes. «Nosaltres serem coherents», va afegir. Turull va concretar que d’aquí a dijous, quan es tornarà a votar l’objectiu de dèficit i el sostre de despesa per al bienni 2025-2027, no hi ha més trobades previstes «més enllà de les habituals» i va parafrasejar les paraules de Puigdemont, dient que s’avançarà «peça a peça».

També es va mostrar estranyat davant la postura que manté el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb el sostre de dèficit. «Ens estranya que no estigui abanderant la defensa dels interessos de Catalunya; però també entenem la seva dinàmica, perquè mentre aquesta és la nostra prioritat, la seva és que Pedro Sánchez tingui una legislatura tranquil·la», va afirmar Turull.

Sobre les trobades de la setmana passada entre el PSOE i Junts a Suïssa, on van assistir una delegació socialista en-

Centenars de morts i més de mil ferits pels bombardejos d’Israel al Líban

Orient Mitjà Netanyahu justifica els atacs dient que «anticipa amenaces i promet mà dura: «Qui ens vulgui per mal, més mal rebrà»

ACN

La nova ofensiva d’Israel sobre el Líban suma centenars de morts -almenys 270 segons les últimes dades- i més de mil ferits. Així ho indiquen les actualitzacions del ministeri de Salut libanès, després que aquest ahir les Forces de Defensa Israelianes (IDF) confirmessin l’atac contra més de 300 objectius de Hezbollah arreu del país. Entre les víctimes hi hauria infants, dones i personal mèdic. En aquest sentit, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va justificar els atacs dient

que Tel-Aviv «no espera amenaces, sinó que les anticipa». «Qui ens vulgui fer mal, més mal rebrà», va dir en una reunió amb representants dels cossos de defensa del país. «Vaig prometre que canviaríem la balança del poder al nord d’Israel, i és exactament el que estem fent; destruïm milers de míssils i coets que apunten a les ciutats israelianes i als ciutadans israelians», va assenyalar. En la mateixa línia, Netanyahu va reiterar que «qualsevol que intenti atacar Israel no escaparà» i va mencionar la situació a Palestina. «Ha-

màs està aprenent que la nostra determinació acabarà amb la seva destrucció i l’alliberament de totes les persones que han pres com a ostatge», va resumir. També va prometre mantenir una línia dura contra la milícia xiïta, atacant pròximament «objectius terroristes a la regió de la vall de la Bekaa», situada a la zona centre-est del Líban.

Visita de l’ONU a Israel L’ONU va anunciar ahir que la màxima responsable de l’organització al Líban, Jeanine Hennis-Plasschaert, va iniciar ahir una visita oficial

capçalada per Santos Cerdán i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, Turull es va mostrar hermètic. «A

Turull: «Tot allò que sigui per agreujar el dèficit català mai tindrà el nostre vot»

Peña va admetre que si el PP no avala la senda «és probable» que el govern perdi

la mesa de negociació amb el mecanisme de mediació internacional, precisament, una de les condicions que es va posar és que les trobades no tan sols fossin discretes, sinó també secretes», va afirmar el secretari general. «I en aquest sentit, només farem comunicacions d’allò en què ens posem d’acord totes tres parts», va dir Turull. Preci-

sant també que no seran ells els qui ho espatllin «per no complir les condicions que ens vam imposar». Els socialistes tampoc van voler compartir detalls de les trobades. «Nosaltres complim els acords», va explicar ahir al matí la portaveu del PSOE Esther Peña, en la roda de premsa setmanal del partit. Tot seguit va avisar que ells no comenten «reunions» sinó «acords».

Votar amb «responsabilitat» «Senyors del PP, permetran que les comunitats i ajuntaments perdin 12.000 milions només perquè Feijóo sembli un líder de veritat? Per a un postureig al Congrés? És hora que alguns facin política pensant en els ciutadans», va etzibar la portaveu. Tal com va admetre, si el PP no avala la senda «és probable» que el govern perdi, tot i que va treure pes a aquest escenari. Segons Peña, Junts i el PP han de ser «responsables» i explicar el sentit del seu vot, si finalment es pronuncien en contra. Així mateix, va lamentar que no s’entendria que els populars rebutgessin una proposta que suposa més recursos pels seus governs territorials en un moment en el qual el seu «tema estrella» és, precisament, el finançament dels serveis públics.

a Israel per reunir-se amb alts càrrecs del govern de Netanyahu «per discutir el desenvolupament de la situació». En un comunicat, Hennis-

Plasschaert va defensar que «no hi ha solució militar que doni més seguretat a cap de les parts». Segons l’ONU, els enfrontaments entre Israel i

Hezbollah hauria desplaçat de les seves cases a 60.000 israelians i 30.000 civils dels sud del Líban des de l’inici

Turull durant la presentació de l’oficina parlamentària a Girona. Xavier Pi

guerra a Gaza.

Netanyahu reunit amb diversos membres de les forces de defensa isarelians. Oficina del primer ministre israelià

Política La Comissió Europea va anunciar ahir que ha presentat una demanda a l’Organització Mundial del Comerç contra la investigació oberta per la Xina a la importació de productes làctics europeus. Brussel·les argumenta que la investigació xinesa té «allegacions dubtoses i proves insuficients». El vicepresident executiu i Comissari de Comerç, Valdis Dombrovskis, va defensar que la Xina posi fi «immediatament» a la investigació, que es va iniciar arran de l’anunci d’aranzels europeus contra els vehicles elèctrics xinesos. ACN

Filtren l’àudio de Pedro Sánchez declarant davant el jutge

Gràfic de l’evolució del salari mitjà a Catalunya, general i per sexe, en euros. ACN

El salari mitjà anual de Catalunya augmenta un 2%, fins a

Brussel·les porta a l’OMC la investigació contra la Xina Felicitacions

Política Diversos mitjans de comunicació van difondre ahir un àudio on s’escolta el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, declarant davant del jutge del cas que afecta la seva dona, Begoña Gómez. En aquesta gravació –feta el juliol passat a la Moncloa, des d’on va declarar el cap de l’executiu– se sent Sánchez acollint-se al dret a no declarar. També se l’escolta admetent que és el marit de Gómez, acusada de corrupció i tràfic d’influències, i dient que no coneix altres noms d’investigats del cas, com Juan Carlos Barrabés o Joaquín Goyache. ACN

El Suprem no suspèn el ple del TC de l’amnistia

Justícia El Tribunal Suprem va denegar suspendre cautelarment el ple del Tribunal Constitucional (TC) que té previst iniciar els debats sobre la llei d’amnistia, avui. Aquesta era la demanda del partit ultra i extraparlamentari Iustitia Europa, que va presentar una querella per prevaricació contra el president del TC, Cándido Conde-Pumpido. ACN

Economia Els sous de les dones són més de 6.200 euros inferiors als dels homes

ACN

El salari mitjà anual dels treballadors catalans es va incrementar un 2,19% el 2022 en comparació amb el 2021, fins a 28.774,55 euros, segons l’En-

questa d’Estructura Salarial de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publicada ahir. Es tracta del valor més elevat de la sèrie, que recull dades des de 2008, i es manté per segon any consecutiu per so-

bre dels 28.000 euros (el 2021 va ser 28.145,02). Per sexes, les dones van rebre 6.219,39 euros menys de retribució que els homes, 25.659,03 davant 31.878,42. Es tracta de la quarta distància més curta de

La comissió de seguiment PSC-ERC del pacte d’investidura està a punt

Política El finançament singular és un dels compromisos clau

La comissió de seguiment del pacte d’investidura formada per membres del PSC i d’ERC es «posarà en marxa» la setmana que ve, segons va explicar la portaveu dels socialistes i membre d’aquesta comissió, Lluïsa Moret. La socialista va admetre que el finançament pactat és un dels compromisos «més importants» que van permetre investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. I va assegurar que la consellera d’Economia, Alícia Romero, ja està posant «fil a l’agulla» i té el seu equip treballant

La portaveu

«intensament» per veure «les decisions que s’han d’anar prenent i quines suposen al-

gun canvi legislatiu o no» Tal com es va fer públic fa unes dies, la comissió de seguiment de l’acord d’investidura estarà formada per 6 persones, 3 de cada formació política. Per part del PSC, la Viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret; el president del partit al Parlament, Ferran Pedret; i el secretari de programes tarragoní, Javier Villamayor. La delegació d’ERC estarà formada per la portaveu del partit al Parlament, Marta Vilalta; l’exvicepresidenta Laura Vilagrà i l’exconseller i diputat Juli Fernández.

La construcció i els serveis es troben per sota de la mitjana salarial

llador amb un d’indefinit va rebre 29.151,14 euros, un 1,15% menys que el 2021, mentre que amb un de temporal el salari mitjà es va disparar gairebé un 20%, passant de 20.647,97 a 25.613,95. Per sexes, les dones van guanyar més que els homes amb contractes temporals el 2022, 25.746,16 davant 25.443,36. En canvi, amb l’altra modalitat, la diferència s’enfilava a gairebé 7.000 euros (25.647,13 davant 32.536,65).

Quarta comunitat

El sector de la indústria va registrar sous per sobre de la mitjana catalana, situant-se en 32.623.78 euros. D’altra banda, a la construcció van ser de 28.234,77 i als serveis de 28.013,89 euros. Catalunya va ser la quarta comunitat autònoma amb el salari mitjà més alt de l’Estat i la cinquena que va estar per sobre de la mitjana, que va ser de 26.948,87 euros.

la sèrie històrica (5.906,93 el 2020; 5.977,16 el 2019 i 6.196,73 el 2021). El salari mitjà d’elles va augmentar un 2,51% si es compara amb el 2021, mentre que el d’ells un 2,1%.

Per contractes, un treba-

El País Basc va registrar el més elevat de l’estat espanyol amb 32.313,73 euros, i juntament amb Madrid (31.230,73) van ser les úniques comunitats que van superar els 30.000. Les comunitats amb salaris més baixos son Extremadura, Canàries i Castella-la Manxa.

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com Que aquest 80’ només et portin molts somriures!

del PSC, Lluïsa Moret. ACN

Felicitats

Editorial

Inundacions i rieres

Les fortes pluges del cap de setmana han malmès el camp de futbol municipal de Salou. Aquí hi practiquen esport unes 800 persones, que hauran de ser reubicades perquè tots dos terrenys de joc han quedat inservibles. L’alcalde del municipi, Pere Granados, apuntava ahir a l’ACA com a possible culpable de les afectacions. És l’Agència Catalana de l’Aigua la responsable i titular de la canalització del Barranc de Barenys, obres que s’estan executant actualment. Malauradament, és habitual veure com les trombes d’aigua, amb molts litres per metre quadrat en poc espai de temps, malmeten el litoral. Les rieres, convertides en molts

casos en carrers o zones habitades, recuperen la seva raó de ser només amb els aiguats. Durant gran part de l’any baixen seques, però una riera és una riera plogui o no. Cal reformular el model de litoral i aprendre d’aquestes situacions que s’han repetit a la costa tarragonina en els darrers anys. Els experts alerten que aquest és un dels efectes del canvi climàtic: pluja torrencial, destrosses i inundacions. Les administracions encara són a temps de reconduir aquesta situació i, com a mínim, replantejar urbanísticament pobles i ciutats perquè les inundacions no siguin un risc per a les persones.

Tribuna

Manca la cultura de la ITE. La ITV ja la tenim assumida

En l’edició de Diari Més del quatre de juny escrivia un article amb el títol «Ja has fet la ITE?». Copio i enganxo el primer paràgraf: La inspecció tècnica dels edificis d’habitatges (ITE) és una inspecció visual de l’edifici feta per un tècnic que té per objecte determinar-ne l’estat en el moment de la inspecció, indicant i qualificant les deficiències aparents, constructives o funcionals... En cap cas té per objecte detectar vicis ocults. S’elabora d’acord amb el model normalitzat ... per l’Agència d’Habitatge. La raó de ser de la ITE és que qualsevol construcció pot patir desperfectes que comprometin el seu ús en les mateixes condicions que oferia la finca des d’un inici

El dimarts disset de setembre tots els mitjans locals parlaven del perill de col·lapse de la casa numero 3 del carrer Unió: va cedir la biga que suportava els dipòsits d’aigua. Es van haver de desallotjar els veïns de dos edificis per perill d’esfondrament. Els set veïns d’un dels immobles no podran tornar-hi fins a revisar que l’estructura no està afectada. Tot va començar a les 14:23 hores, quan un paleta estava revisant la casa esmentada, ja que uns veïns sentien sorolls estranys des de feia dies i van avisar immediatament els serveis d’emergència, després de comprovar que la teulada era «perillosa». El cap d’intervenció dels Bombers va manifestar: «És una patologia greu que identifiquem com potencialment evolutiva i amb capacitat de generar un col·lapse que podrien arrossegar els forjats que es troben en les plantes inferiors... requerirà un estudi d’un

Maria Buqueras Bach

que l’Agència d’Habitatge i Ajuntaments, haurien «d’assumir també la seva responsabilitat i s’haurien de plantejar un conjunt de polítiques actives, com ara la incentivació fiscal i l’increment dels ajuts a la rehabilitació», entre altres mesures.

tècnic competent». L’alcalde Viñuales va dir: «...el més probable és que no sigui habitable durant molt de temps».

L’Ajuntament requerirà al propietari que repari els danys i, si la situació no millora, es podran activar les multes coercitives. Per cert, els riscos ja es coneixien des de 2022: la ITE era «desfavorable» i no es va fer per part de la propietat. El Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona/COAATT recorda que ens «cal una veritable cultura de la conservació dels immobles».

Tot va començar a les 14.23 hores, quan un paleta estava revisant la casa, ja que uns veïns sentien sorolls estranys des de feia dies i van avisar immediatament els serveis d’emergència, després de comprovar que la teulada era «perillosa»

La ITV la tenim ja assumida, forma part de les nostres vides: automòbils, motos, autocars, autobusos, etc., passen la seva inspecció tècnica corresponent. Doncs perquè no es fa la ITE. Qualsevol habitatge sigui plurifamiliar, adossat, apariat o aïllat, i té una antiguitat de més de 45 anys te que ser inspeccionat perquè així «obliga» la llei. El COAATT afirma que un 45% dels edificis de Tarragona ja l’han passat. A més asseguren

La clau crec que està en dos factors: 1. La Generalitat no ha fet cap publicitat en cap mitjà de comunicació i els usuaris, que poden ser víctimes de col·lapses constructius, no coneixen la legislació vigent. A més, tampoc es fan inspeccions «oficials» i 2. Els administradors de finques si coneixen la llei, i si no la saben anem malament. Per tant, han d’informar els seus administrats. El cost de la ITE no és el problema i està en funció del nombre de veïns que té un/a edifici/casa. Si es detecten problemes greus o molt greus, llavors sí que les derrames poden significar uns desembossos de molts diners. Si aquest és el cas, l’administrador ha de preveure les derrames en temps perquè siguin menys «doloroses». El dissabte la informació periodística ens deia que l’ACdH si va informar l’Ajuntament i aquest insisteix que ell no sabia res, perquè si hagués rebut informació al respecte, hauria obert els expedientes necessaris per solucionar-ho. Una vegada més, el «sant tornem-hi» entre administracions surt a la palestra. El que sí està clar, és que en falta molta cultura de la ITE.

Roda el món i torna el mot

Rodalies

El servei ferroviari que anomenem Rodalies serà un dels protagonistes de la tardor, a causa de les obres previstes a gairebé tota la xarxa, i per això no podia faltar en aquesta columna (de fet el que és estrany és que no hagi aparegut fins avui, atesa la freqüència d’incidències que s’hi registren). Per això començaré esbandint el punt clau i després passarem a aspectes més interessants.

Sí, rodalies és castellanisme. Però no pas lèxic sinó morfològic: és a dir, la paraula adequada en català és en singular, rodalia (‘Terreny i conjunt de localitats que formen els voltants d’una població, parròquia, etc.’) però l’hem adoptada en plural per culpa de la denominació original, cercanías

Apa, ja està aclarit. I ara passem a la família, que s’ho val. Rodalia, no cal dir-ho, ve de roda (no les del tren, és clar, sinó la mateixa que ha donat rodal), que amb tants anys com fa que es va inventar (dispenseu-me la facècia) ha tingut temps de generar una família molt nombrosa. Tant, que es troba entre els pocs mots que superen el centenar de derivats (situada, en el rànquing particular d’aquesta secció, entre els verbs seure i tenir). Per tant, ja us podeu imaginar que amb tanta gent bé hi ha d’haver personatges curiosos. En veurem uns quants a continuació.

Començarem per rodolí, el més simpàtic de la colla de rodó, que són legió (observeu com en dono exemple. De rodolí, dic); rodona, redó (la forma més viva al País Valencià), ronda, rondó, dos supervendes de l’àmbit de la música, arrodonir, rodolar

Sí, rodalies és castellanisme. Però no pas lèxic sinó morfològic: és a dir, la paraula adequada en català és en singular, rodalia («Terreny i conjunt de localitats que formen els voltants d’una població, parròquia, etc») però l’hem adoptada en plural per culpa de la denominació original, cercanías

El verb rodar, per la seva banda, ha generat molts nets, alguns de tan usuals com rodament, rodamon, rodatge, rotació i els que en pengen (rotatiu, rotatori...), rodera o rodet (avui ja en declivi per culpa de la fotografia digital). En canvi, no és gens conegut roder, que no designa cap ciclista sinó un bandoler, amb una etimologia que no em sé estar de reproduir: «mot valencià, del francès rôdeur, ‘malfactor, bandoler’, derivat de roder, del provençal antic rodar, ‘vagarejar, anar d’ací d’allà’, del llatí ROTARE, ‘moure circularment, fer girar’». Però alerta perquè el mateix diccionari en dona una altra possibilitat: “d’un mossàrab rotair, equivalent de l’occità i el francès routier, ‘guerrer aventurer’, format del llatí RUPTA, ‘tropa indisciplinada, rompuda’, del participi RUPTUS, de RUMPERE, ‘rompre’”. L’etimologia, sempre tan fascinant, oi? Va que la setmana entrant en veurem més.

Pau Vidal

Escriptor i filòleg @pauetvidal

Josep

Dels lectors

Salou s’inunda de nou: negligència o falta de previsió?

El passat divendres vam viure novament episodis d’inundacions que afecten el municipi de Salou, en un patró que sembla repetir-se any rere any. Malgrat això, sembla que no s’aprèn de l’experiència, i el més preocupant és la manca d’implicació per part de l’Ajuntament en la cura de les instal·lacions esportives, una situació que es repeteix des de fa temps. Un clar exemple d’això és el Pavelló Municipal de Salou. Si no hagués estat pels membres de les diferents entitats esportives, que van dedicar hores a treure aigua per evitar que arribés a la pista, avui estaríem davant d’una situació similar a la de fa dos anys, quan va ser necessari canviar tot el parquet. Una inversió que, amb una mica de previsió, s’hauria pogut evitar. Però no és només el pavelló; la piscina municipal també ha estat afectada novament, motiu pel qual roman tancada. No oblidem que durant les últimes inundacions, la piscina va estar tancada durant mesos pels danys que va patir. Per això, em sorgeix la pregunta: Ajuntament de Salou, de debò val la pena canviar el parquet cada dos anys i fer pública la xifra astronòmica del seu cost, en lloc de posar solució a aquest problema recurrent? No seria més sensat invertir a millorar el clavegueram i els desaigües per evitar que aquesta situació es repeteixi constantment? És hora que les entitats esportives, que tant aporten al municipi, rebin la cura i l’atenció que es mereixen. Perquè, tot i que les inundacions són inevitables, els danys que ocasionen sí es poden prevenir amb una millor gestió.

Iñaki Basarrate Salou

Acabat el capítol del transport ferroviari, comencen a parlar del transport per carretera abordant la situació del transport urbà, i parlant del sistema de PASBUS que esta implementat al Vendrell i que porta des del mandat anterior en funcionament Considero que és una eina que ha apropat a la ciutadania al servei de transport públic a través del sistema de bus a la demanda i és un sistema que es consolida dia rere dia perquè les dades així ho corroboren, el 2023 aquest sistema de transport va moure 10.882 persones una xifra dimensionada per una ciutat que té 40.000 habitants i que podria ser millor perquè en el capítol de mancances ens trobem que el servei no és del tot efectiu perquè es necessita una dotació pressupostaria més ample per poder donar més servei que connecti millor els nuclis de la perifèria amb el centre de la vila i les platges. No obstant el que penso que cal de veritat, són uns representants polítics que es creguin que és necessari millorar el transport en comptes de fer-lo servir com a falca publicitària, ens cal gent amb visió i ganes de treballar. Del transport interurbà abans d’entrar en els elements de la perifèria, estaria bé recordar que com a capital de comarca necessitem donar un servei directe a les persones de la comarca dotant de parada espais d’interès general com els jutjats i l’oficina del DNI que no tenen parada. Jo considero que si som capital de comarca, hem d’exercir com a tal. En una visió més ampla dels serveis capa fora de la comarca, considero que necessitem una millor connectivitat, amb punts neuràlgics com l’estació de l’AVE o l’Aeroport de Reus dels quals ara per ara no tenim un servei directe des de la comarca, i resulta sorprenent que des de Vilafranca del Penedès es pugui anar en autobús a l’aeroport de Reus i que al Vendrell no hi hagi una parada per connectar-nos. Hem de repensar el servei de transport amb l’Hospital comarcal de forma que les sinergies permetin fer un aprofitament del transport en comptes del desaprofitament que ens troben dia rere dia per qüestions contractuals perquè les dades d’usuaris de la comarca demostren que el 2021 van anar a l’hospital 146.332 usuaris i el 2022 van ser 157.479. No hem d’oblidar els centres hospitalaris a Tarragona i Reus, hem de treballar per millorar el servei de transport des de la comarca a aquests centres hospitalaris, les dades que podem constatar facilitades pel departament de salut diuen que als serveis sanitaris de Tarragona el 2021 van anar des de la comarca 29.554 persones i que al 2022 van ser ja 30.506, hem de garantir un servei de transport públic adequat per les persones més vulnerables donar un bon servei pel desplaçament de la gent als centres neuràlgics de la província apropant-los fins a la porta, i reduint les circulacions de vehicles particulars. S’han d’implementar millores amb la connectivitat amb els centres educatius de Tarragona i Reus i Barcelona les dades demostren que ho hem de treballar, per exemple les dades de persones que van fer servir el bus exprés universitari al corredor Vendrell – Torredembarra – Altafulla – Tarragona va moure l’any 2023 la quantitat de 21.282 persones; altra dada rellevant en aquest àmbit és que total de persones que feien cursos a la universitat que viuen a la comarca del Baix Penedès eren de 1142, dels quals 402 anaven a Tarragona i 733 a Barcelona. En definitiva, cal estudiar les demandes de la

Mobilitat al Baix Penedès al fil de la

setmana europea de la mobilitat (iII)

Tribuna Antonio Garcia Leal President de la Federació Xarxa Vendrellenca

gent i les solucions estructurals que ens permetin tenir un transport per carretera sostenible, segur i efectiu per les necessitats de la ciutadania que redueixi la utilització del transport privat. Ara toca parlar d’infraestructures que és un altre tema que està intrínsecament lligada als serveis de transport i que a vegades queda deslligat de la realitat dels usuaris perquè les administracions no ho veuen com a element de conjunt. Com a terme general direm que necessitem unes infraestructures adequades i accessibles per tothom en tots els serveis de transport públic, en aquest sentit i començant per les infraestructures ferroviàries caldria dir que al Vendrell estem d’enhorabona perquè una de les fites que van impulsar quan van crear la nostra federació d’entitats l’any 2016 comença a ser una realitat amb la remodelació de l’estació del nucli urbà de Vendrell on es ficaran uns porxos a les andanes, tal com van demanar i van assolir a una reunió amb representants de Renfe, Rodalies i Adif l’any 2022, però estem molt lluny d’aconseguir els nostres objectius a llarg termini, que passen pel soterrament de l’estació a Vendrell, per millorar el centre de la nostra vila, i sobre el que ja hem posat la primera pedra fent que es presenti una proposta al Senat sobre aquesta matèria a través de la senadora Laura Castel Fort del grup d’ERC. També tenim altres necessitats a la comarca com la millora estructural de l’estació de Sant Vicenç de Calders amb més aparcaments i un espai per la intermodalitat en condicions a dins de la mateixa infraestructura que permeti potenciar el transport públic intercanviant i connectant usuaris dels diferents serveis de transport. Cal afegir que la nostra entitat ha reiterat en infinitat d’ocasions la necessitat de garantir l’accessibilitat a les estacions amb protocols que garanteixin el bon funcionament de fet ho van demanar a la Generalitat sense èxit perquè no ens van contestar. Les dades que tenim demostren que els ascensors de les estacions del Baix Penedès tenen deficiències i mal funcionament i que es requereix inversió, no obstant no hem pogut aprofundir perquè el gestor ferroviari no ens dona la informació al·legant que la llei de transparència no l’obliga a fer informes i d’altres excuses peregrines com que l’estació de Sant Vicenç de Calders té 135 anys. No obstant i arran dels últims incidents l’entitat que presideixo estudiarà com trobar solucions a aquest tema.

conjunt de parades que tenen marquesines inaccessibles, abandonades i infrautilitzades, sense vidres, sense informació i sense manteniment per part de l’Ajuntament, hi ha pals de parada plens d’òxid i sense informació que difícilment fa pensar a un usuari que la parada estigui en funcionament. La federació Xarxa Vendrellenca va recollir en un informe la seva situació i ho va denunciar al Síndic de Greuges de Catalunya ja fa un any, però res de res en data d’aquesta nova setmana europea de la mobilitat tot segueix igual. Queda clar que per part del Govern local aquest tema no l’interessa gens ni mica perquè si no les coses no haurien arribat a aquest punt d’abandonament.

De les parades de transport interurbà cal dir que a la comarca tenim 45 moltes d’elles amb marquesina però de dubtosa accessibilitat, i que no són autosuficients energèticament parlant. D’altres són brossa posada al servei de la ciutadania com la de l’hospital comarcal del Baix Penedès que milers de persones utilitzen a l’any i que fa fàstic veure pel seu lamentable estat, que no canviarà a curt termini, perquè tot i tenir la resposta positiva de la Generalitat, ens han dit no hi ha diners per tirar endavant el pla de millora. D’altra banda, altra infraestructura que s’ha d’arreglar és la parada d’autobús de la L22 de l’estació de Sant Vicenç de Calders que utilitzen 28.735 a l’any i que es podria denominar mobiliari brossa, aquest és un objectiu de la Federació sobre el qual ja tenim expedient redactat per demanar la seva millora perquè ens importa molt millorar el transport públic en aquest àmbit.

Cal una visió de conjunt i tenir un pla estructurat de millora de la infraestructura de parades de transport públic, cal tenir un pla adequat d’accessibilitat als espais de parada, fer-les autosuficients en matèria energètica i que siguin espais segurs, per aquest motiu s’ha de fer un pla seriós de revisió

Però cal una visió de conjunt i tenir un pla estructurat de millora de la infraestructura de parades de transport públic, cal tenir un pla adequat d’accessibilitat als espais de parada, fer-les autosuficients en matèria energètica i que siguin espais segurs, per aquest motiu s’ha de fer un pla seriós de revisió. En aquesta matèria treballarem durant l’any 2025 per assolir les parades de transport interurbà del segle XXI perquè ara el que tenim a les places i carreteres són infraestructures del segle XX que no estan pensades per la societat a la qual vivim.

Sobre el transport per carretera i la seva infraestructura cal posar de manifest que tenim molts dèficits en l’àmbit local les marquesines que depenen de l’Ajuntament de Vendrell amb un equip del Govern liderat pel Kenneth Martínez són un

En definitiva i per concloure aquest repàs a la mobilitat des de diversos àmbits en aquesta fita tan important com és la setmana europea de la mobilitat de 2024, crec que cal treballar i molt per millorar els serveis de transport públic si volem que la ciutadania els faci servir, cal entendre que la societat del segle XXI no pot seguir emetent gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera amb el transport particular i per fer-lo possible necessitem uns serveis de transport públic a l’altura de l’alta demanda de la societat. En la meva opinió perquè això sigui possible, cal tenir al capdavant dels serveis públics a persones disposades a treballar perquè el transport públic sigui un servei efectiu, de qualitat, accessible i assequible per tothom en comptes de ser un problema pels milers d’usuaris que es veuen abocats a fer-lo servir i des d’aquí insto als qui estan al capdavant de les administracions a treballar de forma factible i eficient per fer-ho possible.

Parc Central reconeix la tasca dels cuidadors de persones amb trastorns neurocognitius

Tarragona El divendres Parc Central organitza el festival ‘Un dia per recordar’

Redacció

El centre comercial Parc Central de Tarragona i l’Associació d’Alzheimer i Altres Trastorns Neurocognitius Reus i Baix Camp, entitat de referència a la província de Tarragona, consoliden enguany el festival Un dia per recordar, que tindrà lloc aquest divendres, 27 de setembre, al Centre Terapèutic per a l’Alzheimer i la Unitat de la Memòria de l’associació. La tercera edició d’aquest esdeveniment té com a principal objectiu realçar i visibilitzar la tasca que realitzen els cuidadors de persones amb trastorns neurocognitius. El gerent de Parc Central, Francisco Lambea, subratlla «la importància de cuidar també els que cuiden» i, alhora, també destaca «la dedicació i el caràcter humà, altruista i solidari de tot l’equip». «Des

de Parc Central volem reconèixer-los i fer que aquest festival també el sentin seu», assegura Lambea. El festival Un dia per recordar és una jornada festiva que, any rere any, aplega centenars de pacients i familiars. L’esdeveniment s’iniciarà aquest divendres a les 10 hores i inclourà un esmorzar i un conjunt d’activitats lúdiques, on la música tindrà especial protagonisme. Aquest any, la tercera edició del festival tornarà a comptar amb l’actuació de DJ Loren, un músic que ja va participar en la primera edició «amb molt d’èxit». Divendres, durant la jornada festiva, els assistents també podran adquirir marxandatge solidari i podran participar en la realització d’un mural fotogràfic on es penjaran imatges instantànies realitzades a través d’una càmera Polaroid.

Necrològiques

Tarragona

Alonso Gonzalez Ferrer.

Ha mort als 79 anys. Francisca Martinez Perez.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a la parròquia de Bonavista.

Leonardo Jose Moreno Arno.

Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori. Juan Bautista Pineda Clausi.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la parròquia de Santa Clara.

Castellvell del Camp

Salvador Borras Ferraté.

Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de Castellvell del Camp. El Morell Josefa Guiral Aznar.

Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia del Morell.

Avui felicita als que es diuen:

Mercè, Gerard o Grau i Pacífic

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Papers documents cobriran la teva atenció durant tot el dia, no t’impacientis, l’única cosa que aconseguiries seria perdre el control.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Ten molt compte amb el moviment de persones que treballen prop de tu, ja que complicaran els teus resultats accions professionals.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Se’t presentarà jornada tranquil·la sempre que no et fiquis en assumptes aliens o facis de tu interessos d’uns altres. L’amorós et somriurà.

TV local

20/04 al 20/05

No et precipitis en el teu actuar, ni apuris als altres en la resolució dels seus assumptes. D’aquesta manera quedaràs bé amb tots.

23/08 al 22/09 VERGE

Serà una jornada molt activa, en tots els plans nivells. La teva imatge personal emetrà un magnetisme molt especial captivaràs.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Posterga les teves reunions decisions per a últim moment, d’aquesta manera trobaràs als altres amb una predisposició més positiva.

21/05 al 20/06 BESSONS

Hi haurà moltes fluctuacions en el teu humor, durant aquesta jornada. Interessos materials alteraran la teva relació de parella crearan frecs forts.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Procura en aquest dia sobretot a la tarda de no atabalar molt a la parella amb els teus plans pensaments. Deixa una mica de més llibertat.

20/01 al 18/02 AQUARI

La jornada d’avui es dividirà en dues parts, molt diferenciades, en la primera acusaràs mandra i desencantament per a després passar.

21/06 al 22/07 CRANC

S’aguditzarà el teu poder de concentració. El rendiment professional serà màxim, sobretot molt reconegut. Podràs avançar en els teus anhels.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Molta gent t’envoltarà al llarg del dia i estaràs sol·licitat tant professionalment com sentimentalment parlant. L’atzar la sort t’acompanyen.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Matí bastant pesat i complicada, les responsabilitats et pesaran més del normal, però hi haurà un esdeveniment que elevarà el teu humor.

Sudoku

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Alustiza Masot, José Ignacio. Torres Jordi, 14. Telèfon 977 211 878. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8. Telèfon 9771 27 084.

SALOU:

Arque, Montserrat. Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA:

BUSCO PIS DE LLOGUER A SANT PERE I SANT PAU. ZONA MERCADONA. Tel. 669.863.916

PARQUINGS

VENC PARQUING Av. Catalunya. 639.534.413

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131

MARITXELL, lindos masajes Tel. 602.393.335

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel.

MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445

SENIOR. MASAJES. TGN. Tel: 660.605.687

Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.

CAMBRILS:

Borràs Cabacès, Blanca. Av. Diputació, 79. Telèfon 977 361 041.

VALLS:

Fernandez-Delgado Salmasm, Amalio. Peixateria, 9. Telèfon 977 600 490.

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

09:30 Notícies en xarxa

11:30 Cercle central (r)

12:00 Moving

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Cercle central (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Gastromòbil

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Cercle central (r)

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Tardes de setembre

18:00 Caminant per catalunya

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Cercle central (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV

El temps

10.00 Tanda de Lluïment del Seguici Popular – reemissió

11.00 Diada Castellera de Santa Tecla – reemissió –

14.00 Baixada de Pilars Caminant

15.00 Dames Vells

15.30 Terra de Pa

16.00 Notícies 12

16.30 Tardes de Setembre

18.00 Caminant per Catalunya

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 La Post – Diada

21.30 Gaudeix la Festa

22.00 Notícies 12

22.30 La Post – Diada

23.30 Gaudeix la festa

00.00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1. Desfaci les colobres que mantenen units els tendals i fermades les veles. Secret i obscur que ve de l’est. 2. Sembrat de cols. Pensaran un assumpte tèrbol per enfonsar una economia. 3. Nuïls tallats girats. Tornar a dalt deixant-nos la primera. Vocal. Feble amb punt. 4. Desplaci sense l’última. Posa sense la rodona. 5. No és tancat. Puput. 6. Extrem del mur. Dones amb cos de peix. Està venint. 7. Primera carta. El cap i els peus d’un metge. Les dues fan mil. Vocal. Segona lletra. 8. Viuen a l’Egeu. Vi envellit. 9. Tendes nòmades. Impost de l’ajuntament. Vaixell fatxenda. 10.Arrel. Posi ordre a la casa. 11.Anihilo. Curt de vista. 12. Erra sense cua. Ets capaç. Article. Infusió. VERTICALS: 1. Una que diu quelcom. Tros de roba. 2. Prendré un refresc per baix. Descansen. 3. Somnolentes. Un tipus de salt d’un cavall. 4. Col sense el cor.Va al davant. Roba tallada. 5. Entrada d’urgències. Ultrapasseu els límits. Dret i rígid. 6. Llavor de soia. Extrem del recte. Canyís girat. 7. Propens a la ira. Poesia invertida. 8. Director que només presenta el cap els peus. Arrencador de pedres. Un angle recte. 9. Crit de dolor. Exsudat. Vocal. Lletra. 10. Crema de la llet. Començament. 11. Rata tallada pel mig. Camí ràpid que puja. Llop més petit. 12. Ocell. Deute. Lletra.

26º 18º

EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesus. Narcis Monturiol, 16-18. Telèfon 877 063 819.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel De matinada i fins a mig matí el cel estarà entre mig i molt ennuvolat arreu, amb estones de cobert pel pas de nuvolades. A partir d’aleshores la nuvolositat minvarà ràpidament i quedarà serè en general fins a migdia i poc ennuvolat a partir de llavors per núvols alts i mitjans. Tot i això, al quadrant nordest i a la resta del Pirineu, Prepirineu i a la serralada prelitoral es mantindrà localment entre mig i molt ennuvolat pel creixement de nuvolades fins al vespre. Temperatura La temperatura mínima pujarà de forma lleugera. La temperatura màxima no patirà canvis importants.

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total... Tel: 692.780.087

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

Solidaritat Diumenge 29 de setembre se celebra a Reus la segona edició de la Caminada Popular d’Orientació en Família, per iniciativa la FEM i el Centre Mas Sabater

Caminar cap a una meta col·lectiva

L’any 2022 se celebrava la primera edició de la cursa Orienta’t a Reus, una iniciativa solidària que va tenir una molt bona resposta, amb més de dos-cents participants. Dos anys després, la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) i el Centre Mas Sabater de Reus s’han proposat superar aquesta xifra i aconseguir recaptar encara més fons per ajudar a finançar les moltes iniciatives d’assistència, atenció i suport a les persones amb esclerosi múltiple i altres malalties neurodegeneratives, així com a les seves famílies.

L’activitat, com en la primera edició, és una Caminada Popular d’Orientació en Família, que es farà el pròxim diumenge, 29 de setembre, al matí. Hi haurà tres rutes, una de 2 km, totalment adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, una de 4 km i una altra de 7 km. Totes són circulars i s’han muntat al voltant del centre Mas Sabater, a Reus. La jornada és solidària i, a més, no competitiva. És per això que no hi ha temps de sortida ni d’arribada, i es pot fer caminant, corrents o, fins i tot, passejant. Les tres rutes són sense desnivell, i estan gamificades amb activitats senzilles d’orientació. Tres colors identifiquen les opcions: verd per al circuit adaptat de 2 km; blau per al circuit de 4 km; i lila per al de 7 km. Les inscripcions a aquesta caminada solidària a benefici de la FEM tenen un cost de 10 € per als adults i de 5 € per als infants (fins a 15 anys),

i el 100% de la recaptació de les inscripcions anirà íntegrament per a la Fundació d’Esclerosi Múltiple, que és qui assumeix les inscripcions a través de la seva plataforma web (https://www. fem.es/campanya/fem/repte/2acursa-orientat). Totes les persones que s’inscriguin en la cursa rebran una samarreta i una bossa del caminador, commemorativa de l’activitat.

La Caminada compta amb el suport d’empreses patrocinadores i col·laboradores, així com de l’Ajuntament de Reus, que ha col·laborat en l’organització, ordenació i senyalització vial de la jornada. El punt de tro-

bada de la 2a Caminada Popular d’Orientació en Família és el Centre Neurorehabilitador de Reus–Mas Sabater, que és a l’avinguda Onze de Setembre, 120, a partir de les 9.30 h del matí de diumenge.

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

El vigilant del Camp

La promesa del caos

Detecto una pulsió malaltissa entre els nobles habitants del Camp de Tarragona davant de l’imminent tall de les línies ferroviàries entre Tarragona i Roda de Berà. Ho comparo amb el sentiment que es propaga entre naltros quan sabem que ha de venir una llevantada salvatge. Sabem que tombarà arbres, inundarà baixos, arrossegarà cotxes i que es menjarà les platges de les quals vivim. Però alhora un ressort íntim i religiós ens demana l’aiguat i la tempesta, poder-nos quedar embadalits amb la fangada que baixa per rius maltractats i rieres seques. Ens posa calents l’anunci del caos, encara que després tot siguin plors. Que peti tot, un desig que els mediterranis ens hem anat passant de generació en generació des de l’antiga Grècia. ADIF i RENFE han promès una campanya informativa sense precedents —ens garanteixen mantenir-nos informats del desastre, només això ja esborrona—, repartiran 200.000 fulletons amb els plans alternatius, posaran gairebé cent autobusos a la nostra disposició i desplegaran 150 abnegats treballadors temporals a les estacions per absorbir els núvols de mala llet que pronostica el Meteocat. En altres paraules, estan cagats. I amb raó: l’experiència i el sentit comú ens diu que això no pot sortir bé de cap manera. De fet, res no fa pensar que un servei que no funciona quan hi ha presumpta normalitat ho hagi de fer en el pròxim estat d’excepció. Hi veig una cosa positiva: el mapa provisional de trajectes que ha publicat Rodalies, un cop desxifrat, és ben bonic i mostra una realitat regional caòtica innegable. Us receptaria paciència pels que no tingueu més remei que continuar fent servir el transport públic. Per la resta, no sortir de casa per cap motiu, que a fora hi fotrà un ram que xoparà els ossos.

Cadascú al seu ritme

Hi ha tres opcions de rutes que es poden fer corrents, caminant o passejant

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez [redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Miquel Bonet

Escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Un dels grups que va participar en la primera edició, en arribar a Mas Sabater. Cedida

La línia de sortida de la Cursa Orienta’t 2022. Cedida