Divendres 27 de setembre de 2024

Cultura 4

Tarragona tindrà un centre d’interpretació dedicat a l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol

Infraestructures

Castells 12

Aquest diumenge, primera jornada del Concurs, a Torredembarra, sense cap colla favorita clara

El propietari de la Font dels Lleons ha excavat les restes sense permís durant anys

La font va ser descoberta el 2000 a una finca de Pere Martell, es va tapar completament i es va construir un bloc de pisos a sobre

El propietari reclamava diners a l’Ajuntament per cedir-la i afirma que ara havia decidit desenterra-la i museitzar la zona pel seu compte 2

Oci 10

La nova atracció de PortAventura fa por

L’experiència ‘Hysteria in Boothill’ incorpora un sistema pioner de realitat mixta

Patrimoni

Troben restes medievals al solar de l’antic Hostes Potau de Reus

S’hi han documentat sitges medievals i un taller ceràmic que no impediran que es pugui continuar els pisos projectats 6

Esports

El CBT i el CB Salou disputen avui un derbi per accedir a la final de la Lliga Catalana

17

Política

El portaveu de Vox a l’Ajuntament de Reus, denunciat davant el Comitè de Garanties del partit

7

Opinió 21 Amadeo López Millán. Taxa turística, per què no?: «Cal un augment significatiu de la taxa per als visitants que arriben a la ciutat»

Gerard Martí

ERC, ECP i PP es postulen com els socis per a aprovar la nova ordenança de terrasses a la ciutat

Política La creació d’una Comissió de seguiment i la voluntat dialogant encaminen l’aprovació del text

Oriol Castro

«Bones sensacions». Aquesta és l’expressió més repetida i que resumeix la primera ronda de contactes entre el govern municipal i els grups de l’oposició sobre l’ordenança de terrasses. Montse Adan, consellera de Comerç, s’ha reunit aquesta setmana amb tots els grups municipals, després d’analitzar les esmenes fetes al text inicial. «La majoria són molt raonables i són per sumar en positiu. Cadascú té la seva línia, però en el conjunt hi ha molts àmbits on coincidim», explica Adan. Des del principal grup de l’oposició, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), es mostren «satisfets». «Hi

ha una actitud constructiva i bona part de les nostres al·legacions han estat incorporades», exposa Xavi Puig, portaveu adjunt d’ERC. Pels republicans, trobar l’equilibri entre l’accessibilitat a l’espai públic i l’activitat econòmica és «fonamental». «Tenim la voluntat d’arribar a una entesa per a establir una norma clara», sentencia Puig.

Caràcter democràtic

Una entesa que passarà per la creació d’una comissió de seguiment de la normativa, una reclamació d’ERC i En Comú Podem (ECP). «Volem que qualsevol canvi en horaris o en zones de terrasses s’acordi en la mateixa comissió que s’està encarregant de negoci-

El PP aposta perquè algunes terrasses no es desmuntin

Més enllà de les avinences entre les forces d’esquerres, les sensacions també són «positives» a les files del grup municipal del Partit Popular. Els populars consideren que, per a «evitar sorolls als veïns» i «millo-

rar les condicions laborals del personal de restauració», les terrasses que acaben tard i comencen aviat no es desmuntin. «És una mesura que beneficia a totes les parts», explica Maria Mercè Martorell, portaveu del grup. El PP també demana a la consellera que es dinamitzi el passeig de les Palmeres. «Es podria fer alguna licitació d’espai per petits quiosquets o permetre l’ampliació de terrasses de la Rambla Nova en aquest espai», diu Martorell. Per últim, els populars proposen que els camions de descàrrega no entrin a les places per conservar en bon estat les rajoles i habilitar un espai específic per aquests vehicles. «Això permetria fer el desplaçament dels materials en carretó fins als establiments», conclou Martorell. L’apunt

ar l’ordenança, i que no es faci a través d’un decret d’Alcaldia de forma unilateral. D’aquesta manera, es fa de forma

consensuada i es fomenta el treball en equip d’aquesta comissió», indica Puig. La consellera ha acceptat l’esmena.

«Ja prevèiem crear una comissió tècnica per a possibles excepcions. Hi afegirem la comissió de seguiment i tots tin-

La Comissió es reunirà el 9 d’octubre per a debatre les modificacions

drem coneixement de l’evolució de l’ordenança», explica Adan. Des d’ECP, la creació de la comissió de seguiment és un «avenç». «Creiem que recull la lògica parlamentària. La norma ha de ser transparent», apunta Jordi Collado, portaveu del grup municipal d’ECP.

Sense ampliació els dijous Un altre avenç pels liles pel que fa a les negociacions han sigut els horaris d’obertura. «No estem d’acord amb ampliar l’horari fins a les 02 h els dijous i ens hem trobat molt bona predisposició del govern», indica Collado. En aquest sentit, ECP també és partidària de mantenir l’horari d’estiu en la línia del calendari escolar. «El soroll mediambiental i la conciliació són dos aspectes que hem de tenir en compte. Tarragona és una ciutat exageradament sorollosa i hem de complir la normativa europea», sentencia Collado.

Per últim, pel que fa a Junts, l’acostament de posicions es presumeix més difícil. El portaveu del grup, Jordi Sendra, va establir un acord per l’ordenança com una condició per a pactar els pressupostos de l’any vinent amb el govern. A més, el grup independentista proposa ampliar les dates de l’horari estival de les terrasses. Una esmena incompatible amb els acords aparaulats d’Adan amb les forces d’esquerres. La consellera de Comerç també es va reunir ahir amb els dos regidors noadscrits, Javier Gómez i Jaime Duque.

«Estic intentant que hi hagi el major consens possible», expressa Adan. La Comissió d’Estudi de l’ordenança es reunirà el pròxim 9 d’octubre. El govern municipal modificarà el text i el tornarà a presentar als grups. La voluntat és poder debatre sobre les esmenes entre els diferents partits. Si hi hagués un ampli acord, es podria portar la normativa al consell plenari d’octubre. Si no, s’esperaria a la següent Comissió.

L’horari d’obertura de les terrasses i la longitud de la temporada estival són el pal de paller de les negociacions entre el govern municipal i els grups de l’oposició. Gerard Martí

Expedienten el propietari de la Font dels Lleons per excavar les restes durant anys sense permís

Patrimoni Joan Ramon Martorell, amo del bloc ubicat a sobre de les restes, diu que volia museïtzar-les

Carlos Domènech Goñi

L’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya han obert un expedient a l’empresa Gesbloc 2000 S.L, propietària del bloc ubicat a sobre de la Font dels Lleons, per haver excavat les restes durant anys sense permís. «El que volia era fer el primer pas per a obrir les restes al públic i que les altes esferes comencessin a col·laborar», declara a Diari Més Joan Ramon Martorell, propietari del bloc. Segons el mateix, tècnics de l’Ajuntament i la Generalitat tenien coneixement d’aquesta actuació «des de feia temps».

La Font dels Lleons va ser descoberta l’any 2000 en un solar entre els carrers Eivissa i Pere Martell. Es tracta d’una font monumental de 17 metres de llarg per uns 4 metres d’ample i que és considerada una de les troballes arqueològiques més importants de la Tarraco Romana. En aquell moment, i segons un article publicat a Porta Enrere, l’Ajuntament va al·legar que no podia expropiar els terrenys per falta de diners. Gesbloc va aconseguir construir l’edifici en el mateix solar, però tapant les restes amb tones i tones de terra per a preservar-les.

Durant la dècada del 2010, tant l’Ajuntament com el Port van fer intents de trobar una solució al problema i amb l’objectiu d’obrir aquestes restes d’alt valor al públic. De fet, era una promesa del govern de Viñuales obrir la Font dels Lleons durant el seu mandat. Fins i tot s’havien iniciat les converses, tal com va avançar Diari Més, entre l’Ajuntament i la Fundació creada pel mateix Martorell. Cap dels moviments va resultar fructífer, i la Font dels Lleons continuava tapada fins avui dia. Almenys aparentment.

Abans de la pandèmia, Martorell va decidir començar a remoure terra dels bai-

Les obres estaven executades en un 60% i havien arribat al nivell de la Font

Segons el propietari, es volia construir una rampa circular al voltant de les restes

xos per «construir una rampa circular que envoltés la font». Poc abans del confinament, les obres, que segons el propietari «tenien control arqueològic», es van aturar. El motiu va ser que la terra va cedir «uns 10 centímetres», provocant perill en l’estructura del pàrquing contigu. Després de la pandèmia, i veient que no hi havia hagut més moviments de terra, les obres

es van reprendre. Un segon despreniment de terres, a sis metres de la Font dels Lleons, va provocar que les excavacions s’aturessin novament i que el propietari actués d’urgència perquè no afectessin

al pàrquing i a l’estructura de l’edifici. «Per a solucionar-ho, vam creure adient introduir una planxa que anivellés el terra de la Font dels Lleons i, després, posar-hi gabions per crear una paret vertical que

del pàrquing. Per aquest motiu, va trucar a l’empresa de seguretat de l’edifici, que no va respondre, i tot seguit a la Guàrdia Urbana, que es va desplaçar al lloc dels fets, segons explica Martorell. Va ser aquest el fet que va dinamitar l’obertura de l’expedient, anys després de l’inici de les obres.

Expedient obert

servís de seguretat i al mateix temps deixés l’espai preparat perquè les restes lluïssin», diu. Aquest segon despreniment va tallar l’electricitat del bloc tot just quan una veïna es disposava a sortir

El dia 21 de juny, l’Ajuntament va notificar a Gesbloc 2000 S.L una resolució on es suspenia el procediment de protecció de la legalitat urbanística provocat per les obres sense llicència, que es van localitzar el 29 d’abril. Segons l’expedient municipal, el procediment de disciplina urbanística està suspès mentre es tramita la llicència. Aquesta llicència d’obres, sol·licitada el 3 de maig de 2024, és a dir, amb posterioritat a la localització de les obres sense llicència, es troba pendent d’una sol·licitud de documentació realitzat el 30 de juliol, i del qual encara no hi ha resposta. Concretament, la Comissió de Cultura, per tal d’autoritzar les obres, ha demanat els resultats d’una intervenció arqueològica per comprovar l’afectació de les actuacions realitzades sense autorització sobre les restes arqueològiques amb plànols de detall (de planta i de secció) i amb la superposició de l’obra executada i les restes arqueològiques. L’expedient es troba així des de juliol, però la propietat encara no ha enviat la documentació. «No enviaré els documents de control arqueològic», subratlla Martorell. Per la seva banda, la Generalitat expressa que «la petició està seguint tràmit de la Comissió de Patrimoni». Asseguren que «s’ha fet el requeriment d’intervenció arqueològica abans de valorar-ho per la Comissió Tècnica de Patrimoni Cultural». En aquest sentit, manifesten que, «fins que el promotor no doni resposta al requeriment, la Comissió no podrà valorar l’actuació que es proposa». «Que la traslladin» Martorell assegura que, fins a dia d’avui, les excavacions li han suposat una despesa de 80.000 euros. «No gastaré més diners. Si volen la font, que la traslladin», acaba dient. Ara, caldrà conèixer la decisió de l’Ajuntament i la Generalitat, així com les intervencions per saber si la font s’ha vist afectada.

La Font dels Lleons va ser descoberta l’any 2000 entre els carrers Eivissa i Pere Martell. MNAT

Imatge de les terres remogudes i de les gàbies que s’havien d’utilitzar per reforçar les parets a sobre de les restes arqueològiques. Diari Més

La Casa de les Ànimes acollirà tot l’arxiu de Josep Maria Jujol

Cultura El Col·legi d’Arquitectes i el Port signen un conveni per a impulsar exposicions sobre l’arquitecte

Oriol Castro

«Veure l’arxiu de Josep Maria Jujol és entendre’l». La demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va rebre la donació el passat juliol de l’arxiu de l’arquitecte i la ciutat acollirà la totalitat de documents de Jujol, que seran uns 10.000. «Estem parlant d’un dels arxius més importants d’Europa», va explicar Jordi Romera, president del col·legi a Tarragona. L’objectiu és que la Casa de les Ànimes aculli el fons i que es pugui transformar en un centre d’interpretació de l’obra de l’artista. «És l’espai desitjat per la família. A més, està al costat de l’Església de Sant Llorenç, amb qui Jujol va tenir un gran vincle», va indicar Romera. L’arxiu es catalogarà i es digitalitzarà, una fita que comportarà en total més de dos anys de feina. «Volem que Tarragona sigui el centre d’estudi de Jujol. El treball amb l’arxiu és fascinant perquè cada cop trobem més peces i documents», va afegir el president. Per ajudar a difondre la figura i obra de Jujol, el COAC i el Port de Tarragona van oficialitzar ahir un conveni per a impulsar exposicions i actes sobre l’arquitecte. L’acord contempla que el Port cedirà l’espai portuari al collegi per a una exposició sobre l’arxiu. A més, en un futur el Tinglado 4 del Moll de Costa podria convertir-se en un es-

Comparen l’impacte de Gaudí a Barcelona amb el de Jujol a Tarragona

pai per a la difusió del pensament i l’obra de l’arquitecte.

Símbol d’unió territorial «Necessitem símbols i excuses per a posar-nos d’acord i unir-nos com a territori. I Jujol n’és una», va exposar Saül

Garreta, president de l’Autoritat Portuària. Els impulsors del projecte van assegurar que l’impacte de Jujol a Tarragona es pot comparar amb el de Gaudí a Barcelona. «És un personatge que t’atrapa i el Port pot ajudar a la internacionalització de la seva figura», va indicar Garreta. En aquesta línia, els responsables creuen que Jujol serà cada cop més reconegut. «És un llarg camí, serà una feina de molts anys», va explicar Guillem

Costa, degà del COAC. Per a aconseguir-ho, també van demanar la col·laboració d’altres agents del territori.

Paper de l’Administració «Les entitats i l’Administració han de jugar un paper important per aconseguir la projecció desitjada», va sentenciar Costa. De fet, Romera va explicar que el COAC i l’Ajuntament van estar a prop de tancar un conveni abans de les eleccions municipals. Tot

El servei de l’EMT a la platja bat rècord amb 60.500 usuaris

i això, van deixar clar que els projectes engegats son perfectament compatibles amb altres iniciatives. «Nosaltres posarem fàcil les coses perquè hi hagi activitat. Estem a disposició», va concloure Romera.

Tarragona i el Camp de Tarragona avancen difondre la figura d’un dels artistes més reconeguts del territori. «Jujol no era només un deixeble de Gaudí. Era molt més. Tenia un estil inclassificable».

Mobilitat Més de 60.500 usuaris han utilitzat aquest estiu el servei d’autobús municipal a la platja que l’Empresa Municipal de Transports ha ofert entre el 24 de juny i el 8 de setembre. El servei continuat durant tot el dia des d’Imperial Tarraco fins a la platja de l’Arrabassada ha superat en un 90% les xifres de l’any anterior (31.864 usuaris) i és la xifra més alta registrada fins al moment, durant el període d’estiu, de l’empresa municipal. Sonia Orts, presidenta de l’EMT expresa que «estem molt satisfets per aquestes xifres de rècord». «Fruit de l’esforç de tot l’equip de l’EMT aquest estiu hem ampliat i millorat el servei de la línia platja per adaptar-nos a les necessitats de mobilitat de la ciutadania i per garantir que tothom pogués accedir amb transport públic a la platja», apunta Orts. I afegeix: «Seguim treballant per donar la màxima cobertura a les necessitats canviants de la ciutat amb l’adequació dels recursos disponibles de l’empresa». Del 24 de juny fins al 8 de setembre, l’EMT va augmentar el servei de la L-16 amb més del doble de viatges que l’any anterior. Un servei continuat durant tot el dia des d’Imperial Tarraco fins a la platja de l’Arrabassada. Aquest reforç es va concretar en 67 viatges diaris (de dilluns a divendres), 62 viatges els dissabtes i 63 viatges els diumenges. El reforç es va complementar amb el servei de la L-11 i la L-12. Redacció

La seu del COAC va acollir ahir l’acte d’oficialització del conveni entre les dues entitats per a la difusió de l’obra i figura de Jujol. Port Tarragona

Eva Llatser: «La psicologia és una companya, no cal estar malament per anar al psicòleg»

Entrevista La primera Fira de Psicologia de Tarragona comença avui a la Rambla Nova de la ciutat

Marta Omella Blanco

L’objectiu de la Fira és acostar la psicologia a la ciutadania. Creu que la majoria de les persones no són conscients dels seus beneficis?

«Jo penso que fa uns anys enrere sí que hi existia un tabú al voltant de la psicologia. Actualment s’està trencant. La psicologia pot ser una companya de viatge en totes les teves etapes evolutives perquè, sobre allò que en el dia a dia et desgasta, puguis aprendre a tenir una actitud més resilient. A mi m’agrada aprendre a prevenir. No cal que tu estiguis malament per poder anar al psicòleg».

Hi ha alguna generació que li costi més acceptar aquest concepte?

«Les persones més grans són a vegades les que tenen aquesta resistència. També pel desconeixement sobre què pot fer la psicologia per ells, per això hi ha el títol d’aquesta carpa (Què pot fer la psicologia per a tu?)». I també perquè són d’una altra generació, que tenien una forma d’educar diferent, tenien uns altres valors i un sentit de fermesa entès d’una manera que no té res a veure amb ara. Abans les persones fermes havien d’aguantar i no havien de caure».

Ara podem caure i entendre per què hem caigut. «Tu pots ser molt ferm i no has d’aguantar certes situacions, simplement és gestionar-les. Abans les persones grans venen d’una època que

no s’educava amb la intelligència emocional. Avui en dia s’està sabent que hi ha 9 tipus d’intel·ligències o les intel·ligències múltiples, que es diuen. Venen d’una generació que comptava la qüestió intel·lectual o la intel·ligència lògica o matemàtica. I per un tema de desconeixement i de valors inculcats en aquella societat on ells van créixer, ho han anat mantenint. Per sort, la resistència s’està trencant». Quines seran les xerrades que es podran trobar en aquesta primera carpa? «Hem buscat temàtiques de diferents aspectes que ens podem trobar totes les persones, tant de forma directa com indirecta. Tots els temes que es tractaran en aquestes xerrades són temes que segur els ha viscut la població. Tant amb la seva família com en el seu entorn habitual o amb ell mateix».

Posi’ns un exemple. «Comencem amb la influència del patriarcat en la salut psicològica. És un tema prou ampli que aporta reflexió, que aporta coneixement, que aporta aquell punt d’introspecció i de mirar cap a dins. Després també tractem altres temes més concrets i més es-

Els patis de cinc escoles tornen a obrir aquest cap de setmana i durant tot el curs escolar

Societat Els Patis Oberts tornen aquest cap de setmana a cinc escoles de la ciutat,. Són els centres escolars que ja formaven part del projecte el curs passat amb només un canvi: Tal com ja s’havia acordat a l’inici del projecte, l’escola de Sant Pere i Sant Pau passa el relleu a l’escola Marcel·lí Domingo, ubicada al mateix barri. Així, un cop acabades les vacances

escolars, les escoles del Saavedra, Serrallo, Campclar, Arrabassada i Marcel·lí Domingo obriran, durant el període escolar, els dissabtes de 16 h a 20 h i els diumenges de 9.30 h a 13.30 h. Durant aquestes hores, la ciutadania podrà fer ús de les pistes esportives dels patis, duent a terme una activitat esportiva lliure que estarà supervisada per monitors i monitores; i des de Tarragona

Esports es facilitarà material esportiu. «Continuem apostant per aquest projecte, garantint l’obertura dels patis escolars durant tot el curs escolar i donant resposta a la demanda d’infants i joves de la ciutat per practicar esport a l’aire lliure tant al centre com als barris de la ciutat», ha apuntat el conseller d’Esports de l’Ajuntament, Mario Soler. Redacció

Activitats

- Exposició | Inauguració dels derelictes. Museu del Port – Dimecres 2 de octubre 10:00h. Activitat gratuïta amb reserva prèvia a museuport@porttarragona.cat o 977 259 434.

Exposicions

- Exposició ‘La puça, 80 anys del bot balandre tarragoní’. Museu el Port. Mostra oberta fins al 29 de setembre.

- Exposició ‘Línia de flotació’. Tinglado 2 – Mostra oberta fins el 6 d’octubre.

- Exposició ‘Ratpenats al món’. Tinglado 1 – Mostra oberta fins el 13 d’octubre.

- Inscripcions a PortsAutors/es 2024. Inscripcions obertes fins el 13 d’octubre. Mostra artística musical el 23 de novembre al Teatret del Serrallo.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats

Segueix-nos! Agenda del Port del 27 de setembre al 3 de octubre de 2024

pecífics, com podria ser les emocions o com entenem les persones que tenen el trastorn de l’espectre autista». Quins són els temes que desperten més interès? «Els temes molt quotidians són els importants, perquè la ciutadania vegi que no hem d’esperar que ens passi un dalt a baix, sinó que a vegades el quotidià també et genera en etapes i en moments a la teva vida aquella inquietud, aquell malestar, aquella ansietat, aquella angoixa, aquell no saber com gestionar. I tot això t’afecta. Quan ens afecta la salut mental també ens afecten diferents altres aspectes de la nostra vida».

El segon espai tractarà l’assetjament escolar. Per què?

«El que pretenem amb aquesta carpa és aportar. Ensenyar als infants conductes de respecte, d’empatia, que fomentin la cura de l’altre i d’un mateix. També és molt important ensenyar i informar què és l’assetjament, perquè a vegades els infants no ho saben, ni que són assetjats, ni que assetgen. Cal fer una educació amb responsabilitat afectiva, que és molt important».

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

La presidenta del Col·legi de Psicòlegs, Eva Llatser. Gerard Martí

Troben restes arqueològiques que es remunten a l’època medieval al solar de l’antic Hostes Potau

Patrimoni El Departament de Cultura informa que es tractaran les restes i que «podrà continuar l’obra»

L’edifici que havia acollit l’hostal Hostes Potau, al carrer del Vidre, número 13, estava sent enderrocat el 2020. La desaparició de l’immoble va deixar lloc a un solar, que s’encaixa a la placeta dels Argenters i al carrer de Donotea, i que espera la construcció d’un nou bloc de pisos. Amb tot, el seu alçat ha hagut d’esperar que es duguin a terme excavacions arqueològiques, requerides pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, «a causa de l’existència d’un projecte de construcció de promoció privada». Fonts del Departament confirmen a Diari Més que s’han localitzat restes «i els resultats proporcionen fases diferenciades segons la funcionalitat i cronologia de les

estructures documentades». Les troballes més antigues es remunten a l’edat mitjana. Cultura assenyala que s’hi

han descobert dues sitges d’època medieval i un taller ceràmic «de cronologia medieval o moderna». «En aquest

centre de producció s’hi feien, en cocció oxidant i vidriat de color verd, plats, ampolles, gibrells, tapadores i poals. Tam-

S’hi han documentat sitges medievals i un taller ceràmic medieval o modern

En el solar, s’hi havia projectat una promoció privada d’habitatges

XIX, els resultats de la nova configuració urbanística de l’àmbit, executada el 1898, i la construcció d’un parador l’any 1938, també conegut com a Posada Sangüesa i Hostes Potau.

Tot i les troballes, les fonts del Departament de Cultura informen que l’actuació de construcció de la promoció «no queda aturada». «S’ha tramitat el tractament de restes no extretes amb relació a les restes afectades per l’obra i, un cop efectuat aquest tractament, després podrà continuar l’obra», assenyalen. Diari Més ha intentat posar-se en contacte amb el promotor del projecte, que ha declinat fer declaracions.

Sis habitatges

90,40

metres quadrats

Serà la superfície construïda de cadascun dels sis pisos projectats. La xifra

bé s’hi elaboraven materials auxiliars per a la construcció, com ara maons i rajoles de paviment», detallen les fonts. «Per al cas concret dels poals, paral·lels exactes, permeten datar, a priori, aquesta producció dins del segle XV», afegeixen des del Govern. Les restes arqueològiques localitzades no acaben aquí: s’hi ha documentat la construcció i ús de l’Hostal del Racó, des de mitjan segle XVIII fins a finals del segle

La futura promoció d’habitatges, a càrrec de la constructora Baumester i el taller d’arquitectura APCA, comptarà amb sis pisos d’obra nova. Un primer projecte detalla que el nou edifici tindrà soterrani, planta baixa —on s’ubicaria la prolongació de la galeria d’art Antoni Pinyol—, tres plantes pis i una coberta plana transitable privada. El document destaca que són domicilis «sense barreres arquitectòniques» i que cadascun tindrà una superfície construïda de 90,40 metres quadrats (m2). La terrassa serà de 48,80 m2 i hi haurà una piscina de 8,90 m2

En el moment en què es va procedir a l’enderrocament de l’antic immoble d’Hostes Potau, aquest feia un parell d’anys que estava disponible per a compra, si bé es trobava en un estat considerable de deteriorament i no resultava habitable. El conjunt s’oferia, en el seu moment, per prop de 500.000 euros, amb la possibilitat d’ajustar el preu a través de les despeses de tirar a terra la construcció.

Sergi Peralta Moreno

Les tanques delimiten el solar on s’han trobat les restes arqueològiques i on està projectat un nou edifici, amb pisos i planta baixa d’ús comercial. Gerard Martí

Imatge virtual de com s’espera que quedi la promoció privada d’habitatges. Cedida

L’Hospital Sant

Joan de Reus

celebra el Dia

Mundial del Cor

Salut Amb motiu del Dia Mundial del Cor, que se celebra el 29 de setembre, avui l’Hospital Universitari

Sant Joan de Reus té previstes diverses activitats obertes a la ciutadania per tractar la salut cardiovascular. A partir de les 10.00 hores es realitzarà una taula informativa on l’equip d’infermeria del Servei de Cardiologia de l’Hospital farà una valoració de risc cardiovascular a qui ho desitgi. A les 12.00 hores, un taller de reanimació pulmonar i ús de la DEA i, finalment, a les 13.00 hores, un taller sobre la dieta i els hàbits de vida cardiosaludable. Redacció

El Pinar Música & Vi celebra

demà la segona edició

Societat L’Associació de Veïns El Pinar celebra la segona edició de El Pinar Música & Vi aquest dissabte 28 de setembre a partir de les 20.00 hores. Enguany, amb un preu d’entrada de 30 euros, es podrà gaudir de la selecció de set cellers diferents; celler Mas Alta, Estones vins & At Roca, celler Ripoll Sans, celler de l’Encastell, celler Fills de la Llicorella, celler Piñol i celler Llivins, i de Vermout Yzaguirre. A més, també hi haurà tres platets i postres per part del Restaurant Ferran Cerro i actuació musical de Halldor Mar a partir de les 22.00 hores. Redacció

El portaveu de Vox, Julio Pardo, denunciat al Comitè de Garanties del partit

Política La negativa a cessar un assessor seria un dels motius darrere la denuncia

Miquel Llaberia

El portaveu municipal de Vox a l’Ajuntament de Reus, Julio Pardo, ha estat denunciat al Comitè de Garanties del partit, tal com publica el diari ‘La Ciutat’ i han confirmat les fonts consultades pel Diari Més. Segons expliquen, el regidor reusenc estaria acusat de presumptes infraccions tant dels estatuts com del codi ètic del partit. Entre els motius, seria desobeir ordres

directes de la direcció nacional com canviar de portaveu o de cessar un assessor.

En un comunicat, Pardo es mostra «trist» i qualifica els fets de «lamentables». «El silenci per part de la jerarquia provincial del partit implica que consenten tot el contingut, tot i que suposi un incompliment dels mateixos estatuts», respon. A més, també remarca que «d’existir l’expedient no podria ser definitiu, ja que una denúncia

està pendent sempre del seu resultat».

Eleccions internes Davant d’aquesta situació, el regidor proposa celebrar unes eleccions internes: «No tinc cap intenció d’abandonar la política i llenço un repte a qui correspongui. Com ja he dit, soc un defensor de la llibertat i de la democràcia, per això convido a tots a convocar unes eleccions perquè de manera democràtica tots els mi-

Pardo proposa celebrar eleccions internes per decidir la seva continuïtat

litants de Reus puguin decidir si volen que continuï com a portaveu o prefereixen un canvi». Mentrestant, el portaveu assegura que continua formant part del partit, sent portaveu municipal al consistori reusenc i que seguirà tre-

ballant en la seva tasca com a regidor. «Amb aquest comunicat pretenc tranquil·litzar a molts votants i militants que no poden entendre aquesta actitud d’assetjament cap a mi», afirma. «És patent el reconeixement de la meva bona feina per part de la resta de grups polítics i molts ciutadans», reivindica Julio Pardo, malgrat «el rebuig d’alguna jerarquia pel treball professional de l’única persona amb titulació a la província, com és l’assessor del grup municipal».

Tot i que encara s’ha de veure quina és la resposta del partit, en cas que Pardo abandonés la formació ja seria el segon cas. A inicis del mandat, les desavinences amb la direcció del partit van fer que José Ruiz passés al grup mixt, provocant que Vox perdés un dels tres regidors aconseguits en les eleccions municipals del 2023.

Fotografia de Julio Pardo, portaveu del grup municipal de Vox a l’Ajuntament de Reus. Vox

Sergi Peralta Moreno

El DeLorean ja està preparat per tornar a portar els reusencs a rememorar el seu passat gloriós. Una de les parades del viatge serà la fàbrica de ceràmica d’Hipòlit Monseny, que per primera vegada obrirà les portes als curiosos. Fundada el 1852 per Hipòlit Pàmies Barberà com a taller terrissaire, va ser al voltant del 1900 que la seva activitat brillà amb llum pròpia, esdevenint un dels principals proveïdors ornamentals de les cases modernistes que embellien la ciutat. «Entreu a una casa de la segona meitat del 1800, us heu de mentalitzar d’on sou», alerta Hipòlit Monseny Gavaldà, sisena generació dels fundadors. «Aquesta casa es conserva tal com es va fer», continua.

A Pàmies Barberà el va succeir Antonio Monseny Castro, el seu cunyat, qui va marxar de Solivella per la crisi de la fil·loxera. El sector agrícola era el principal client d’ambdós: teules de terrissa permetien construir canonades per transportar l’aigua de les mines cap a les finques, per tal de poder regar. Les regnes passaren a mans d’Hipòlit Monseny Pàmies, «el que va donar-li més embranzida», coincidint amb l’expansió de les installacions, la segona revolució industrial, l’enriquiment de la nova burgesia i l’entrada del modernisme i el seu gust per les arts decoratives. «Passem de fer terrissa tradicional a ceràmica vidriada de colors per embellir totes aquestes cases amb ornamentació», explica Monseny Gavaldà, el besnet de Monseny Pàmies.

La Guerra Civil estroncà l’època daurada, però, així i tot, la fàbrica «no es va tancar mai». Va ser en aquesta època que es va construir un refugi a la casa «per acollir la gent del veïnat» que cercava protecció durant els bombardejos: «Gràcies a Déu, aquí no va morir mai ningú».

La fi del conflicte bèl·lic va comportar nous reptes. Els productes agrícoles, amb l’oli com a estendard, tornaven a ser valorats i es va idear que la ceràmica vidriada era el millor revestiment per conservar l’or líquid. Monseny Gavaldà entrà al món de la terrisseria en una època en què ja hi havia «molt poca gent». Va subsistir gràcies a les restauracions de vil·les heretades i a l’ajuda de persones

Hipòlit Monseny

Patrimoni

Visitant la fàbrica que decorà i vestí les cases modernistes

El taller d’Hipòlit Monseny es podrà visitar aquest cap de setmana amb ‘Reus 1900. Festa Modernista’

Amb el modernisme, passà de produir terrissa tradicional a ceràmica vidriada A l’esquerra, l’entrada a un dels forns de la fàbrica. A la dreta, exemples de peces que s’elaboraven al taller d’Hipòlit Monseny. Gerard Martí

La casa es va fundar el 1852 i va viure la seva època daurada a inicis del segle XX

Monseny o Montseny?

Monseny o Montseny? La sisena generació dels funda-

dors s’ha trobat amb la pregunta —i amb correccions— en infinitat d’ocasions. «Som sense T», respon. Monseny Gavaldà es basa en el fet que, en un cartell a la primera es-

cola laica de Reus, apareixia el nom d’un dels d’impulsors, Joan Monseny, sense T. Era cosí-germà del besavi. «Trio sense T, però, si me la posen, tampoc discutirem», conclou.

com Jack Salter, Jaume Vilà o Alfredo González.

Gavaldà, sisena generació dels fundadors de la casa, mostrant els motlles que es conserven. Gerard Martí

El Mercat Central celebra els 75 anys amb diverses activitats a l’octubre

Mercat L’acte central serà el berenar popular del 18 d’octubre

Miquel Llaberia

El Mercat Central de Reus celebra els 75 anys amb tot un seguit d’activitats que es duran a terme aquest mes d’octubre. L’objectiu és que sigui un mes festiu amb el qual es commemori l’efemèride d’un dels espais comercials més emblemàtics de la ciutat. «Estem contents de poder celebrar els 75 anys i treballarem per poder-ne complir, com a mínim, 75 més», assegura l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. A la vegada, Guaita reivindica que «tenim dos mercats municipals potents, dinàmics i diferenciats que els fa especials» i que des del govern treballaran perquè «cadascun brilli amb les seves pròpies característiques».

Pel que fa a la celebració del 75è aniversari, aquesta iniciarà el dijous 3 d’octubre amb dos tallers de cuina i continuarà el dijous 17 d’octubre, amb un altre taller de cuina i una demostració culinària d’arròs de proximitat. A més, a la tarda hi haurà un espec-

tacle musical a càrrec de Son de Cuba, degustació de tapes i una degustació de gintònic. L’endemà, tindrà lloc l’acte central de la celebració amb un berenar popular amb coca de forner amb oli i xocolata a partir de les 18.00 hores amb la col·laboració del Forn Sistaré i de Torrons Vicens. A més, es bufaran les espelmes d’aniversari i el Cor Jove de l’Orfeó Reusenc cantarà l’aniversari feliç. I, finalment, el 24 d’octubre es repetirà la demostració culinària d’arròs de proximitat i l’actuació musical en directe.

Per la seva banda, el president dels paradistes del Mercat Central de Reus, Ildefons Vidal, es mostra «content» per celebrar els 75 anys i assegura que el mercat és «un cultiu social» que reuneix a tota la ciutadania, sense que

Guaita: «Tenim dos mercats municipals potents i dinàmics diferenciats»

importi el seu origen. «I volem que continuï sent així, que puguis passejar pel mercat i

conversar amb gent amb diferents punts de vista», defensa Vidal.

Imatge de l’acte de presentació dels 75 anys del Mercat Central. Diari Més

PortAventura implementa de forma pionera la realitat mixta a una atracció

Entreteniment La nova experiència ‘Hysteria in Boothill’ suposa el primer us d’aquesta tecnologia en un parc temàtic

Álvaro Rodríguez

A poc més d’un mes per la seva celebració oficial, PortAventura World ja fa unes setmanes que està immers en Halloween. Com cada any, el parc temàtic vesteix les seves gales més terrorífiques i ofereix algunes activitats que no es poden gaudir durant la temporada regular.

Més enllà de les decoracions i els actors que passegen per cada racó del complex turístic, PortAventura ha presentat durant aquests mesos una novetat fins ara inèdita a cap parc temàtic. Estem parlant de ‘Hysteria in Boothill’, una experiència de realitat mixta que utilitza les ulleres Meta Quest 3, presentades fa vuit mesos, per barrejar decorats físics i efectes digitals sota una ambientació terrorífica.

al tenint en compte el lloc on està cada persona. El resultat de tot plegat és una història de fantasmes que es pot viure en primera persona i compartint espai amb amics, dels quals pots veure les seves reaccions en directe. L’atracció dura aproximadament uns deu minuts i, de moment, requereix un pagament extra a l’entrada al parc. Tot i això, Andreu Tobella no descarta que, en un futur, pugui passar a ser una activitat inclosa dins l’accés general.

PorAventura es planteja fer d’aquesta una atracció permanent al parc

Andreu Tobella, director digital de PortAventura World, assegura que han aconseguit «fer ús de tecnologia molt puntera per oferir a l’usuari quelcom que no ha vist mai», remarcant que el ressort és «l’únic lloc del món on es pot viure això». Tobella també relata que «la idea inicial era oferir aquesta atracció només durant la temporada de Halloween, però el seu èxit farà que s’integri, molt probablement, de manera permanent al parc». El director digital afirma que la valoració

d’aquest producte entre el públic està «per sobre del d’altres activitats del parc». Aquesta experiència ha estat desenvolupada per l’empresa Spatial Voyagers durant els darrers quatre mesos. El seu CEO i fundador, Edgar Martín-Blas, afirma que «no han comptat amb cap

Llum verda de la Generalitat per l’arribada de Lotte a Mont-roig

Economia La modificació del POUM necessària ha estat aprovada

presa sud-coreana LOTTE Energy Materials.

La Comissió territorial d’urbanisme del Camp de Tarragona va aprovar aquest dimecres la modificació del planejament municipal de Mont-roig del Camp per facilitar la instal·lació d’una fàbrica de làmines de coure de l’em-

Aquesta planta produirà elecfoil, un component essencial per a les bateries elèctriques, i serà la primera d’aquestes característiques a Europa amb una inversió de 400 milions d’euros.

L’aprovació permet modi-

ficar el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Mont-roig del Camp per regular les activitats industrials admeses al sector dels Comellarets, amb una superfície de 44 hectàrees.

Aquest sector acollirà la nova fàbrica de Lotte i es permetran alçàries de fins a 25

referència a l’hora de dissenyar-la». La fusió d’elements reals i virtuals és encara una tecnologia jove on el parc temàtic ha aconseguit obrir camí per primer cop. Per ferho, Martín-Blas explica que han hagut de computar digitalment l’espai de 200 metres quadrats on es desenvolupa

metres per les noves installacions.

El projecte també preveu la tramitació d’un Pla parcial per ordenar definitivament el sector, amb dues illes de sòl industrial: una primera de gairebé 277.000 m², que serà una parcel·la única i completament plana, i una segona illa de 38.000 m², que es podrà dividir en diverses parcel·les.

El Pla parcial també inclou mesures d’integració paisatgística, així com la qualificació d’una franja de 100 metres de sòl públic paral·lela a l’autopista AP-7.

l’acció (un antic passatge del terror del parc) per fer que els elements virtuals puguin moure’s pel terreny com si realment estiguessin allà. D’aquesta manera, l’usuari compta amb elements que apareixen per a totes les persones del grup i d’altres que s’activen de manera individu-

Una porta a molt més Més enllà d’aquesta experiència, el director digital de PortAventura World augura que «aquesta nova tecnologia obre una porta a moltes novetats pel parc». Tobella relata com «una de les direccions actuals del parc és la creació d’atraccions digitals», un fet que volen que porti al parc a «un nou públic amb interessos pels videojocs». El director no ha volgut avançar en quines noves accions estan treballant.

Martín-Blas, per la seva banda, augura que aquest fet «obre un camí immens a noves atraccions», sense descartar que en un futur puguem veure aquesta tecnologia en « grans edificis o exteriors».

El

‘Hysterya in Boothill’, la nova atracció de PortAventura, mescla els decorats físics amb efectes virtuals. Gerard Martí

Redacció

sector dels Comellarets, on s’instal·larà la fàbrica de Lotte. Cedida

Desmantellen un cultiu de 1.800 plantes de marihuana a les

muntanyes de Prades

Successos La plantació va causar danys a un espai d’interès natural de Catalunya

Redacció

Agents dels Mossos d’Esquadra de les comissaries de Reus, Cambrils i Falset van desmantellar dilluns passat un cultiu de marihuana ubicat a les muntanyes de Prades, a la comarca el Baix Camp, i van detenir dos homes de 20 i 33 anys, com a presumptes autors d’un delicte de tràfic de drogues. Així mateix, se’ls atribueix un delicte de pertinença a grup criminal i un altre contra els recursos naturals i el medi ambient.

A primera hora del matí, els mossos van portar a terme un dispositiu després de confirmar l’existència d’una possible plantació de marihuana repartida en tres bancals ubicats en una zona boscosa de difícil accés. Els agents van arribar fins a les parcel·les on van loca-

litzar 1.800 plantes de marihuana de fins a dos metres d’alçada així com un sistema de regadiu format per unes canonades de plàstic procedents d’unes basses d’aigua. Aquesta plantació va causar danys en la zona, la qual està inclosa en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) de Catalunya.

A pocs metres de distància, els agents van observar un campament amb diverses tendes i després d’encerclar l’espai, van sorprendre i detenir els tres homes que s’encarregaven de la vigilància i el conreu. En el lloc on pernoctaven es van trobar aliments i begudes, motxilles, roba i diversos productes fitosanitaris per a la protecció i el creixement dels cultius.

Els tres detinguts van passar dimecres a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Reus.

Salou, escollida per ser la Capital de la Cultura Catalana 2025

Tarragonès El municipi agafarà el relleu de Sabadell i es prepara per un any on reivindicar el seu patrimoni a tot el país

Redacció

Salou ha estat designat com a Capital de la Cultura Catalana per a l’any 2025, un reconeixement va anunciar ahir

Xavier Tudela, president de l’organització de la Capital de la Cultura Catalana. Segons Tudela, la ciutat ha estat escollida per ser «un municipi innovador i modern amb una història mil·lenària i una cultura vibrant, estretament vinculada a Catalunya i al seu desenvolupament històric».

Aquest reconeixement serà, tal com han subratllat

Constantí rep deu habitatges comprats a la Sareb per destinar-los a lloguer social

Habitatge Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha lliurat deu pisos amb protecció oficial a Constantí (Tarragonès). Estan situats al carrer de Jaume I, i formen part d’un paquet de dinou habitatges sense arrendataris que l’INCASÒL va comprar a la Sareb per 1,2 MEUR, l’octubre de 2023. L’acord amb el banc

dolent també inclou dinou places d’aparcament i divuit trasters. Els pisos són d’entre 80 i 90 metres quadrats i són de 3 i 4 dormitoris. El preu de lloguer oscil·la entre els 362 i els 420 euros mensuals. Vuit dels pisos lliurats a Constantí seran per a persones de 35 anys o menys, i els 2 restants per a sol·licitants que formen part del contingent general.

Dels nou pisos restants del paquet, dos es destinaran a mesa d’emergència, i set s’adjudicaran pròximament a través del Registre de Sollicitants d’Habitatge amb Protecció Oficial i segons els criteris d’accés establerts. La compra forma part del programa per a ampliar el parc de lloguer social a habitatges adquirint propietats de grans tenidors. ACN

els organitzadors, el «punt de partida» per fer valdre «l’immens patrimoni cultural de Salou».

A més, s’espera que aquest títol contribueixi a enfortir l’esperit de pertinença dels salouencs i salouenques cap al seu municipi, oferint un aparador internacional «únic per a la cultura local i catalana».

Tudela també ha expressat la seva convicció que la designació de Salou com a Capital de la Cultura serà altament beneficiosa, no només per al municipi, sinó també per «al

conjunt de la nació».

La iniciativa de la Capital de la Cultura Catalana, que engloba tot el domini lingüístic i cultural català, té com a objectiu principal ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura, alhora que incrementa la cohesió cultural entre els territoris de parla catalana.

A més, aquesta iniciativa busca promocionar i projectar el municipi escollit tant en l’àmbit nacional com internacional.

La regidora de Cultura de Salou, Júlia Gómez, ha expres-

Els organitzadors destaquen la seva «història mil·lenària i cultura vibrant»

sat el seu «entusiasme i satisfacció» per aquest reconeixement, destacant que «aquest títol és una clara evidència que els esforços que hem fet per recuperar i preservar la nostra cultura i història estan donant els seus fruits».

A més, Gómez ha subratllat la importància de convertir el patrimoni cultural en un actiu fonamental del turisme local: «Aquesta distinció ens permetrà divulgar i projectar la nostra cultura arreu de Catalunya, i és un gran motiu d’orgull per a Salou i per a tots els salouencs poder exhibir la nostra història i tradicions».

Tot un any d’aparador

Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha expressat la seva gratitud pel reconeixement, afirmant que «Salou es converteix en el referent cultural de Catalunya durant tot el 2025, i això ens omple de responsabilitat i entusiasme».

«Aprofitarem aquesta oportunitat per mostrar al món el nostre valuós patrimoni cultural i històric, que volem que sigui reconegut i apreciat internacionalment», ha declarat el batlle.

Amb la designació de Salou com a Capital de la Cultura Catalana 2025, la ciutat es prepara per a un any ple d’activitats culturals, esdeveniments i iniciatives que trauran profit la seva riquesa patrimonial i cultural, amb l’objectiu de projectar-la tant a escala nacional com internacional, enfortint així el seu paper com a motor cultural dins de Catalunya.

'Una porta nova. Un nou camí. Una nova ta. Un nou destí. (Anònim)'

Després de quasi 10 anys ens acomiadem de tots els nostres clients i amics amb una felicitat immensa per tot el que ens heu donat. Tot té un inici i un nal i el nostre, al Cafè del Rourell, ja ha acabat. Són quasi 10 anys de molt d'esforç, perseverança, sacri ci i molt de compromís, però de tot cor que tornaríem ha agafat el mateix camí si ara tornéssim a començar.

Les alegries, les tertúlies segudes a les vostres taules, els nens del poble que els has vist néixer i ara ja branden per la pista amb la bicicleta, les hores d'estrès durant els serveis, els cafès dels matins amb la gent del poble intentant arreglar el món, les nits d'estiu acompanyades musicalment pel nostre amic Juanjo, la cerveseta de la gent del poble a mitja tarda i un miler de coses més que ens quedaran a la nostra ment sobretot al nostre cor. Tampoc és un adeu sinó un ns aviat, ja que com va escriure la frase de l'anònim que hem citat al principi tenim un nou camí i un nou objectiu, relacionat amb el nostre món de l'hostaleria, que l'afrontem amb moltes ganes i sobretot amb molta il·lusió.

La família Pedreny Molné també ens agradaria donar les gràcies a tota la gent del poble del Rourell i també a l'ajuntament per fer possible que aquest petit casal el portem i el portarem sempre al nostre cor. Gràcies, gràcies mil gràcies per tots aquests anys. Fins aviat!

Antón Pedreny Figuerola

Silvia Molné Carballido

Arnau Pedreny Molné

La Torre Vella de Salou, construïda l’any 1530. Cedida

Al lloc es va trobar un sistema de regadiu i un campament. Cedida

La plaça del Castell de Torredembarra acull diumenge la primera jornada d’una nova edició del Concurs, la vint-i-novena, que tindrà dissabte 5 i diumenge 6 d’octubre les altres dues cites a la Tarraco Arena. En total 42 colles, dues de les quals s’estrenen precisament aquest mateix diumenge: Castellers de Sarrià i Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample. A Torredembarra no hi ha una colla favorita clara per emportar-se la victòria i fins a set colles podrien succeir als Nois de la Torre i els Castellers de Berga, que van guanyar exaequo l’edició de 2022. Segurament serà la jornada més oberta de les quatre viscudes fins el moment, perquè tres colles arriben amb el 5de7, el 7de7 i el 4de7a descarregats aquesta temporada en una mateixa actuació: Castellers de la Sagrada Família, Nois de la Torre i Castellers del Poble Sec. Però just per darrera, quatre colles més han completat la seva millor actuació de l’any també amb tres castells de gamma alta de set descarregats (5de7, 4de7a, 3de7): Colla Castellera de Figueres, Castellers de Badalona, Castellers de Castelldefels i Castellers d’Altafulla. Això fa que fins a set colles tinguin l’opció d’emportar-se la victòria en funció dels castells que puguin completar. Tot apunta, que el 2de7 podria ser determinant per decantar la balança, tot i que alguna colla està treballant el 4de8 i el podria portar també a plaça. Els Castellers de Castelldefels, per exemple, el van provar a la seva festa major el mes d’agost. De fet, només una vegada s’ha fet un castell de vuit en aquesta jornada del Concurs. Va ser el 2016 quan els Castellers de Badalona van descarregar el 4de8, que els va donar la victòria. Els Nois de la Torre estan entre les candidates

Castells Els Nois de la Torre és una de les candidates a la victòria, mentre els Castellers d’Altafulla aspiren a repetir la seva millor actuació de la temporada

El Concurs de Torredembarra més obert que mai

a la victòria si repeteixen castells que ja han fet enguany com el 5de7 o el 7de7 i sobretot si poden assolir el 2de7, que estan treballant intensament a l’assaig durant les darreres setmanes. Els torrencs no carreguen aquest castell des de 1985 i només l’han descarregat una vegada al seu historial per Santa Rosa-

Les claus

El 2de7 o el 4de8 poden ser els castells que decantin la balança cap a la colla guanyadora

lia 1977. Els Castellers d’Altafulla volen també completar els seus millors castells de la temporada que ja van portar a plaça el mes de setembre per la festa major: 5de7, 4de7a i 3de7a. Finalment, no podran intentar el 2de7, que la temporada passada van descarregar per primera vegada en el seu historial a la diada dels Xiquets de Reus i van carregar també per Sant Martí. Una baixa important del tronc els obliga a renunciar-hi. Castellers de Caldes, Castellers de Sarrià, Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample i Colla Castellera de l’Alt Maresme i La Selva Marítima també han fet castells de set i mig i estan un esglaó per sota de les aspirants a guanyar, però podrien donar la sorpresa.

L’Ajuntament de Valls reclama al Ministeri informació sobre els trens de mercaderies

Infraestructures

L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, ha reclamat al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible una reunió urgent per abordar la problemàtica del pas de trens de mercaderies per la línia ferroviària Picamoixons-Valls-Sant Vicenç de Calders. L’alcaldessa ha enviat una carta al Secretari d’Estat de Transports, José Antoni Santano, sol·licitant

una reunió que continua pendent tot i que ja la setmana vinent, a partir de l’1 d’octubre, la línia ferroviària de Valls haurà d’absorbir els trens desviats per les obres del túnel de Roda de Berà. El consistori reclama tota la informació sobre el trànsit de trens de mercaderies, incloent-hi combois de mercaderies perilloses, que seran desviats mentre durin les

obres d’adaptació del túnel de Roda de Berà a l’ample internacional com a part del desplegament del projecte del Corredor Mediterrani ferroviari al seu pas per Tarragona. El juliol, l’Ajuntament de Valls ja va aprovar una moció de rebuig al pas massiu de trens de mercaderies per Valls per les obres vinculades a la construcció del Corredor Mediterrani. Redacció

Agenda del cap de setmana

Torredembarra |

Concurs de Castells

Diumenge, 10h. Plaça del Castell

C. Sagrada Família

Nois de la Torre

C. Altafulla

CC Alt Maresme i Selva Marítima

C. Poble Sec

C. Sarrià

C. Badalona

CC Esquerra Eixample

C. Castelldefels

CC Figueres

C. Caldes

CC La Bisbal del Penedès

Vilafranca | Sant Miquel

Diumenge, 11h. Plaça de la Constitució

Castellers de Vilafranca

Moixiganguers d’Igualada

Sagals d’Osona

També estarà a la plaça del Castell la Colla Castellera de La Bisbal del Penedès, que hi participarà per segona edició consecutiva i aspira a completar els primers castells de gamma alta de set de la temporada.

Roda de Berà lamenta que Renfe no accepti que aturin més trens a partir de l’1 d’octubre

Mobilitat L’Ajuntament de Roda de Berà lamenta que Renfe no hagi acceptat «de moment» que s’aturin més trens al baixador de Mar a partir de l’1 d’octubre. En aquesta data està previst que s’iniciïn les obres del túnel de Roda de Berà, que provocaran el tall ferroviari entre Tarragona i Sant Vicenç durant els pròxims cinc mesos. Arran dels treballs, el mu-

nicipi patirà un augment del pas de trens per la via de l’interior de més de 30 combois diaris. «Demanem que els rodencs tinguin l’opció d’agafar el tren al nostre baixador, i així alliberar Sant Vicenç de l’increment del trànsit de vehicles privats», argumenta el seu alcalde Pere Virgili. El batlle va fer aquesta petició a través d’una carta enviada a Renfe el 7 d’agost i en

la reunió dels alcaldes amb el secretari d’Estat de Transport i Mobilitat. Després de no rebre resposta, Virgili ha mantingut una conversa amb el director de Rodalies, Antonio Carmona, qui li ha dit que «no poden atendre, de moment, les seves peticions». L’alcalde demana «almenys dues expedicions més», una d’anada i una altra de tornada. ACN

Carles Cortés

Distribució de colles a la plaça del Castell a la primera jornada del Concurs de Castells.

Carlos Domènech Goñi

Quan penses en una investigadora o un investigador sovint et ve al cap la imatge d’una persona tancada en un laboratori i envoltada de matrassos, provetes, microscopis i ulleres de seguretat. «El principal objectiu del projecte és desmitificar aquesta imatge de laboratori i acostar la figura dels investigadors i la seva tasca de recerca a la ciutadania». Són les paraules de la Jerusalén Jaime, cofundadora d’Esciencia i coordinadora de la Nit de la Recerca a CaixaForum.

La Nit de la Recerca és una proposta global que se celebra simultàniament en 400 ciutats de 23 països diferents. Aquest cap de setmana n’arribarà una nova edició, amb activitats a CaixaForum Tarragona en el marc de la Research night: bringing researchers into the light des d’aquest divendres i fins al diumenge. Comptarà amb tallers pensats per al gaudi de tota la família i hi intervindran investigadors destacats de la URV, l’IPHES, l’ICIQ o la Universitat de Barcelona.

Nit de la Recerca 2024

Sortir del laboratori per explicar la ciència

CaixaForum Tarragona acollirà activitats per a tots els públics amb investigadors durant el pròxim cap de setmana

«És molt important que la gent sigui partícip dels experiments i les activitats. Que puguin tocar amb les seves pròpies mans», recalca Jaime. Un dels tallers, per exemple, permetrà treballar amb nanotecnologia aplicada a la prevenció del càncer. En un altre, els més petits de casa podran detectar els metalls que hi ha

als aliments que mengem. «Al final, a dins dels laboratoris s’està treballant sobre grans temes que ens afecten a tots, com la salut, el medi ambient o l’energia. Per això és molt important explicar què es fa, perquè és el nostre dia a dia», subratlla la coordinadora del projecte.

Els tallers arrenquen avui

La iniciativa vol fomentar la ciència i la recerca entre nens i nenes Imatge d’arxiu d’una edició anterior de la Nit de la Recerca a CaixaForum. La Caixa

amb Petits Investigadors, on es descobrirà com una cosa un milió de vegades més petita que el cap d’una agulla

pot combatre el càncer. També tindrà lloc la Química dels Aliments, on els participants podran veure totes les propietats, contaminacions o adulteracions dels aliments. Per acabar la jornada tindrà lloc l’Speed Dating, on es podrà conèixer de primera mà les feines d’investigació que duen a terme els científics i científi-

ques en format de cites ràpides, així com el Late Show, on ciència i humor van de bracet. Demà tindrà lloc el taller de Fenòmens elèctrics, on la canalla farà experiments vistosos i dinàmics, i diumenge tancarà el cap de setmana el taller de Sons teledirigits. La ciència surt al carrer, i això s’ha d’aprofitar.

Dia Mundial del Cor

CONSCIENCIACIÓ

Posar el cor i la seva salut al centre, la petició global que busca salvar vides

El cor és el motor que ens mou i ens fa estar vius. Malgrat ser absolutament vital, el cert és que no sempre li prestem l’atenció necessària i això ens acaba passant factura. Les malalties cardiovasculars són una de les principals afeccions que es pateixen arreu del món i la primera causa de mortalitat. Actualment, més de 17 milions de persones moren a l’any a causa d’alguna malaltia cardiovascular, però, si no es fa res per a revertir les xifres, es calcula que de cara al 2030 la xifra haurà crescut fins als 23 milions de morts anuals a causa de pato-

Redacció

Llogies cardíaques i de l’aparell circulatori.

Amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància clau de tenir una bona salut cardiovascular, fa anys que la World Heart Federation va impulsar la celebració, cada 29 de setembre, del Dia Mundial del Cor. La jornada busca sensibilitzar i conscienciar la ciutadania sobre la importància de mantenir uns hàbits i un estil de vida saludable, com a pilar essencial per a gaudir d’una bona salut cardiovascular. Així mateix, any rere any, posa el focus en algun aspecte en concret vinculat amb la salut del cor.

Enguany, el Dia Mundial del

a nostra dieta, juntament amb altres hàbits com la pràctica d’exercici físic, és un factor clau de la bona salut cardiovascular a curt, mig i llarg termini. Nombrosos estudis han apuntat a l’alimentació com un dels elements més decisius per la prevenció de les malalties cardiovasculars i els seus riscos associats, com ara la hipertensió, l’obesitat o la diabetis. A partir de l’evidencia científica s’ha observat que consumir certs aliments aporta un benefici directe sobre el nostre cor i vasos

Oli d’oliva i fruits secs, pilars d’una dieta cardioprotectora

Els valors de l’estil de vida i la dieta mediterrània, reconeguts pels seus beneficis en la salut del cor, són la base de l’oferta i la filosofia empresarial de Borges

sanguinis, això dona origen al concepte «d’aliments cardioprotectors».

L’oli d’oliva i els fruits secs s’han posicionat com dos dels aliments cardioprotectors més complets i sen-

zills d’afegir a la nostra dieta. Ambdós posseeixen grans propietats antiinflamatòries i antioxidants, pel seu alt contingut en vitamines i greixos saludables, com ara l’omega 3.

Cor, que se celebrarà diumenge, incideix en la necessitat d’impulsar polítiques públiques a escala planetària que prioritzin la salut cardiovascular. En aquest sentit, la World Heart Federation ha promogut la signatura d’una petició global que demana als responsables públics que passin a l’acció i promoguin plans específics per a incentivar de manera global la salut del cor. Entitats a nivell estatal i regional, com per exemple la Fundación Española del Corazón, la Fundación CorAvant o la Sociedad Española de Cardiología, s’han sumat a aquesta crida i també demanen que se signi aquesta petició. L’objectiu: arribar al

milió de signatures i presentar aquesta petició davant de l’ONU.

Més enllà de la crida a passar a l’acció en l’àmbit públic, la jornada de diumenge incideix un any més en la importància que les accions que faci cada persona a títol individual són claus per a revertir les altes xifres de mortalitat que es registren actualment a causa dels problemes cardiovasculars. Gests tan senzills com una tenir una bona alimentació i activitat física regular, evitar el tabac i els tòxics i tenir sota control altres patologies com la hipertensió o la diabetis poden fer-nos bategar durant molt més temps.

En el cas de l’oli d’oliva, destaca la seva aportació en polifenols, que tenen un efecte cardioprotector davant el deteriorament dels teixits vasculars, i els fruits secs com a font de proteïna, fibra i vitamines, ideals per controlar els nivells de colesterol. Borges basa la seva oferta i filosofia empresarial en impulsar la dieta i l’estil de vida mediterranis, que posicionen l’oli i els fruits secs com aliments indispensables. Sobre aquesta base, l’empresa treballa per oferir productes sans i sostenibles de la millor qualitat, a fi d’aportar beneficis nutricionals als seus consumidors.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

empresa destacada

Borges ofereix productes sans i sostenibles.

Anna Ferran

L’activitat física regular és clau pel bon funcionament del cor. FREEPIK

Dia Mundial del Cor

PILAR RULL

Cap de cardiologia de la Xarxa Santa Tecla

«Si descuidem l’alimentació o l’activitat física, els fàrmacs no aniran bé»

La doctora reitera la importància d’un estil de vida saludable, tant per a prevenir com per a recuperar-se d’una cardiopatia

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mortalitat al món. Malgrat la seva alta incidència, prevenir-les i detectar-les a temps és, en la majoria dels casos, senzill. Parlem amb la cap de cardiologia de la Xarxa Santa Tecla, Pilar Rull, sobre quines són les patologies més freqüents, com detectar-les i la importància de dur un estil de vida saludable.

—Quines són les malalties cardiovasculars més freqüents?

—Les podem dividir en tres grans blocs. El primer és la cardiopatia isquèmica. Es tracta de malalties coronàries, com les angines de pit o els infarts. A causa d’algun dels factors de risc, com ara colesterol alt, tabaquisme, hipertensió, diabetis, etc., es produeix una arterioesclerosi que fa que s’embussin les artèries. La circulació sanguínia al cor no arriba bé, causant un dolor al caminar o al fer esforç. En aquest cas estaríem parlant d’una angina. Quan les plaques d’arterioesclerosi es trenquen, es forma un coàgul i aquest embussa l’artèria per complet, estem parlant d’un infart.

—Quins són els altres dos blocs?

—El segon és la insuficiència cardíaca, és una patologia que fa que el cor no bombegi correctament. Això causa una acumulació de líquids que s’acumula als pulmons o a les extremitats. És una malaltia molt prevalent, i que pot afectar molt a la qualitat de vida. Afortunadament, tenim moltes opcions per a tractar-la i cada vegada el pronòstic és millor.

—I l’últim?

—Són les arrítmies, és a dir, els trastorns del ritme cardíac, siguin arrítmies ràpides o lentes. Tant en un cas com en l’altre, també poden afectar molt la vida del pacient.

—Quins símptomes ens haurien d’alertar que alguna cosa no va bé?

—Quan parlem de la cardiopatia isquèmica, habitualment és el dolor al pit, com si fos un pes al centre, que s’irradia cap als braços, al coll o l’esquena. Habitualment, ve acompanyat de sudoració, malestar general i ganes de vomitar. Ara bé, el dolor

de l’angina o de l’infart no sempre es presenta així, especialment en dones o en persones diabètiques. Els símptomes estan més emmascarats i poden passar com una indisposició, cosa que fa que hi hagi pacients que triguin més a anar a l’hospital.

—Quins serien els símptomes en la insuficiència cardíaca? I en les arrítmies?

—La insuficiència genera cansament i ofec a causa de l’acumulació de líquid als pulmons. Un altre símptoma seria un augment del volum de les cames, derivat de la retenció de líquids. En el cas de les arrítmies, si són ràpides, els símptomes són palpitacions o sensació que el cor va accelerat. I en les lentes, marejos o, fins i tot, pèrdua de coneixement.

—Moltes de les cardiopaties es podrien prevenir amb un estil de vida saludable. Exactament, què cal fer per a reduir el risc?

—Són coses realment senzilles. Un dels pilars fonamentals és la dieta. Cal seguir una dieta mediterrània, baixa en greixos i rica en verdura, fruita, peix blau. L’altre pilar és l’activitat física. No cal que sigui esport d’alta intensitat, però és important

fer un esport d’intensitat mitja, com ara caminar, anar en bicicleta, o nadar, un parell o tres de cops a la setmana, uns 30 o 40 minuts. Així mateix, s’ha d’evitar el consum de tabac, perquè conté unes substàncies que acceleren l’arterioesclerosi. I s’han de controlar altres malalties com la hipertensió o la diabetis, perquè mal controlades, també poden causar arterioesclerosi, i que aquesta provoqui un infart, una trombosi o un ictus. Malgrat que siguin consells senzills, aconseguir que els pacients els segueixin és una lluita diària. Portem un estil de vida molt accelerat i no sempre es té temps de fer esport o de seguir una dieta correcta, però sempre s’ha d’intentar treure el moment perquè és molt important.

meros d’acabar patint un problema coronari. No ens va a favor, segur.

—Hi ha cap manera de diferenciar si patim un dolor al pit derivat d’un atac d’ansietat o d’un problema cardiovascular?

«La Unitat de Rehabilitació Cardíaca ajuda els pacients a recuperar-se després d’un esdeveniment coronari»

—Els símptomes es poden confondre. Per tant, si una persona té un dolor intens al pit, tot i que pensi que són nervis, que es dirigeixi a un CAP o a un centre hospitalari, perquè els professionals determinin si és estrès o no.

—Un cop es diagnostica una malaltia cardiovascular, què han de fer els pacients?

que vam posar en marxar al CAP Llevant la Unitat de Rehabilitació Cardíaca, que ajuda els pacients a recuperar-se després d’haver patit un esdeveniment coronari.

—A qui va dirigit el servei que ofereix la Unitat de Rehabilitació Cardíaca?

Com funciona?

—Va dirigit a pacients que faci menys d’un any que hagin patit un esdeveniment coronari. La Unitat compta amb un equip multidisciplinar format per cardiologia, fisioteràpia, infermeria, rehabilitació, psicologia, nutrició. Se’ls fa una primera visita, per fer la valoració i després ja entren al programa. Es fan sessions d’una hora i mitja tres dies a la setmana durant dos mesos. En aquestes sessions, l’equip de fisioteràpia ensenya les pautes correctes d’activitat física després d’un infart. Hi ha sessions d’educació sanitària per part d’infermeria, sessions amb un dietista que ofereix consells d’alimentació saludable, sessions grupals amb un psicòleg on els pacients poden expressar les seves pors i neguits. Verbalitzar els seus dubtes els ajuda a recuperar la confiança i a tornar abans a la normalitat. Els participants estan molt agraïts i contents. I l’equip estem orgullosos dels resultats, ja que ha suposat un gran esforç.

—A banda d’aquesta Unitat de Rehabilitació Cardíaca, tenen altres projectes o unitats especialitzades?

—Parla d’aquest estil de vida accelerat, l’estrès té una relació directa amb els problemes cardiovasculars?

—Sí. L’estrès no és un factor de risc, però és un desencadenant claríssim. Si un pacient que té altres factors de risc li suma l’estrès, té molts més nú-

—El tractament té tres pilars. El primer és el tractament farmacològic, que és molt important. De fet, moltes de les teràpies han canviat per complet el pronòstic dels pacients i fan que cada vegada tinguin millor pronòstic i una vida el més normal possible. Els altres dos pilars són l’alimentació i l’exercici físic. Si un d’aquests no funciona o el descuidem, els altres no van bé. En aquest sentit, cal destacar que fa dos anys

—Sí, en tenim dues més. Una és la Unitat d’Insuficiència Cardíaca. Es tracta també d’una unitat multidisciplinar, on intervenen cardiologia, infermeria i medicina interna. L’infermer dona tota l’educació sanitària, el cardiòleg passa visita i, junt amb medicina interna, fa el seguiment. Si en el seguiment s’observa que el pacient està descompensat, s’apliquen teràpies per a evitar l’ingrés i donar la màxima qualitat de vida. L’altre projecte és el de Cardiooncologia.

—En què consisteix?

—La quimioteràpia sovint té efectes tòxics per al cor. Per això, el cardiòleg vigila els pacients de prop, fent ecografies i analítiques que permeten detectar precoçment la toxicitat de la quimioteràpia, tractar-la ràpidament i evitar també que s’hagi de suspendre la quimioteràpia.

Anna Ferran

Rull recorda que si patim un dolor intens al pit, tot i pensar que es degui a l’estrès o a l’ansietat, cal que ens visiti un professional. CEDIDA

La Real Sociedad B, l’equip de franctiradors que destaca per la seva efectivitat a domicili

Futbol Tots i cadascun dels gols del filial basc aquesta temporada han sigut des de fora de l’àrea

El Nàstic de Tarragona viurà diumenge a les 17 h al Nou Estadi el primer duel d’altura de la temporada. La Real Sociedad B aterrarà a Tarragona com un equip segur tant en el joc com en els marcadors i que ha demostrat ser més efectiu a domicili.

L’equip entrenat per Sergio Francisco ha demostrat resolució i resiliència en aquest inici de la temporada. Per unes obres a Zubieta, els bascs van haver de jugar els tres primers partits de la temporada fora de casa, i, a més, contra rivals potents com la Ponferradina, el Barakaldo i la Cultural Leonesa. El balanç fora de casa va ser positiu, amb dues

victòries i un empat al Reino de León. De fet, els bascs són els únics que han aconseguit fer un gol als flamants líders de la categoria la Cultural Leonesa. A domicili, de moment, el Sanse ha sumat una derrota contra el Sestao River i una victòria per la mínima contra el Lugo.

De la mateixa manera que el Nàstic, la Real Sociedad B està abonada aquesta temporada a la filosofia de l’u a zero. Els de Sergio Francisco han demostrat ser eficients amb els seus gols. Amb quatre dianes han aconseguit tres victòries per la mínima i un empat, acumulant de retruc tres porteries a zero aquesta temporada.

A més, els gols aconseguits no han sigut de qualsevol manera. Totes i cadascuna de

les dianes d’aquesta temporada han vingut des de fora de l’àrea, el que converteix a l’equip molt perillós si els deixes espais. De fet, no és qüestió d’un sol jugador, perquè el gol s’ha repartit entre quatre homes, marcant cadascú una diana més espectacular que l’anterior.

Protagonisme i recursos

Com la majoria de filials, el Sanse destaca pel seu protagonisme amb la pilota. Els de Sergio Francisco busquen ser protagonistes i arraconar el seu rival a l’àrea rival, un plantejament que no varia ni pel rival ni per l’escenari.

De moment, els bascs s’han vist còmodes amb un sistema de 5-3-2 en el qual els carrilers Iñaki Rupérez i Jon Balda destaquen per les seves apor-

El Sanse ha demostrat ser capaç de patir per conservar l’avantatge

tacions als extrems. El nexe d’unió i referent del joc basc és Mikel Goti. El jugador suma la segona temporada sota les ordres de Sergio Francisco després de deixar el Bilbao Athletic i ha demostrat que està capacitat per posar-se la responsabilitat de l’equip a l’esquena. Amb tot, la setmana passada va haver de ser substituït per molèsties físiques. En defensa, Ibra Camara va ser baixa la darrera setmana per una lesió. Tot i ser una peça important a la defensa del Sanse, va ser cobert a la perfecció per Eneko

El filial basc ha sumat dues victòries a domicili i un empat contra la Cultural

Astigarraga. L’eix defensiu del Sanse, comandat per Peru Rodríguez i pel porter Aitor Fraga han sigut protagonistes en aquest inici de temporada. De fet, han sigut una peça crucial perquè el Sanse sigui un equip sòlid i capaç de patir per conservar l’avantatge a l’electrònic.

El Nàstic, amb tot Dani Vidal tindrà tots els jugadors disponibles de cara al duel d’aquest diumenge, amb l’única i habitual baixa de David Concha. El partit contra la Real Sociedad B del diu-

Armando Ramo Andrés dirigirà el duel

Armando Ramo Andrés, l’àrbitre dels empats, serà l’encarregat de dirigir el partit contra la Real Sociedad B d’aquest diumenge. El col·legiat aragonès ha xiulat tres partits al Nàstic en aquests darrers anys a la Primera Federació i el conjunt grana no ha pogut guanyar-ne cap, de fet, els va acabar empatant tots. L’any passat va xiular l’empat a un contra l’Osasuna Promesas. L’anterior, la temporada 22-23, va dirigir els empats del Nàstic contra la Nucía i, de nou, contra l’Osasuna Promesas. Ramo Andrés destaca per ser un àrbitre que mostra targetes amb facilitat. L’any passat va traspassar les 6 grogues per partit en la gran majoria de duels que va xiular.

menge hauria sigut el darrer partit de sanció del Nàstic si no s’hagués aplicat la cautelaríssima. Amb tot, el públic tornarà al Nou Estadi per veure com el seu equip busca la segona victòria consecutiva a Tarragona. Després de la derrota contra el Barakaldo, els grana han tingut deu dies per descansar i preparar el duel contra el filial basc. El centre d’atenció tornarà a estar en la línia defensiva, en la qual Óscar Sanz ha demostrat ser capaç de passar per davant d’Antonio Leal i Gorka Pérez.

Arnau Montreal Quesada

Peru Rodríguez celebrant el gol de la darrera setmana contra el Lugo amb el seu golejador i jugador referent de la Real Sociedad B, Mikel Goti. Real Sociedad B

El CB Tarragona i el CB Salou lluiten per un bitllet per a la final de la Lliga Catalana

Bàsquet Els dos tècnics enfoquen el derbi d’avui al pavelló del Serrallo com la millor posada a punt dels dos projectes

L’Ibersol CB Tarragona i l’OCA Global CB Salou disputen avui a les 20.30 h al pavelló del Serrallo el primer derbi de la temporada. Els dos equips es juguen un bitllet per a la gran final de la Lliga Catalana, un esdeveniment que també tindrà el mateix escenari i que es jugarà demà dissabte de la mà de la final de la Lliga Catalana Femenina 2.

Un derbi sempre és especial i aquest serà el primer entre el tècnic del CBT Borja Comenge i el nou projecte tarragoní contra el reforçat CB Salou de Jesús Muñiz. Comenge va destacar que «serà la meva primera experiència i penso que serà un partit molt exigent que ens ha d’ajudar a continuar creixent». D’altra banda, Muñiz va assenyalar que «és una bona posada a punt de cara a l’inici de lliga. Podem posar més incís en els mecanismes del nostre joc i consolidar-los».

En aquesta pretemporada, els tarragonins acumulen bons resultats i bones sensacions amb tres victòries i una derrota. En aquests duels han tingut espai per brillar diferents jugadors. En el darrer, van ser els interiors Luis Garcia i David Kristensen van ser els més destacats amb 13 i 14 punts i 7 i 8 rebots cadascú. Precisament, s’espera que aquests dos tornin a tenir un paper important en el derbi. Segons va apuntar Comen-

Segons Comenge, la clau del partit passa per «la defensa i per la lluita en el rebot»

ge, les claus del partit passen per «imposar el nostre ritme defensiu i, sobretot, guanyar el partit del rebot. Crec que la capacitat rebotejadora és una de les fortaleses del Salou aquesta temporada. A més, també són dos aspectes que volem ser bons durant to el

El CTT Ganxets de Reus es prepara per encetar la Superdivisió femenina

Tennis Taula Les reusenques juguen demà contra el Linares

El Club Tennis Taula Miró

Ganxets Costa Daurada arrenca demà el seu camí a la Superdivisió femenina contra el Linares. Les reusenques jugaran a les 10.30 a les seves instal·lacions del carrer d’Evarist Fàbregas amb l’objectiu

clar entre cella i cella de millorar la sisena posició aconseguida la darrera temporada. El Ganxets estrenarà la temporada amb els dos flamants fitxatges a la plantilla: Margaryta Pesotska i la japonesa Takara Murakami. Pesotska és la darrera incorporació del conjunt reusenc.

La palista ucraïnesa està dins del top 100 mundial, ha participat en quatre edicions dels Jocs Olímpics i ha estat en dues ocasions subcampiona d’Europa absoluta individual. Dissabte, estarà per primeravegada a les ordres de l’entreandor Manel Redondo i s’espera que sigui una de les

principals referents durant la temporada. D’altra banda, Murakami és una jove promesa japonesa que formarà part de l’equip aquesta temporada tant a la màxima competició espanyola com a l’europea. Els dos fitxatges s’uneixen a l’equip format per la palista olímpica per Xile, Paulina Vega, així com les habituals Elvira Rad i Natalya Prosvirina.

Pel que fa a la competició europea, la Europe. Cup, aquesta començarà el cap de setmana del 15 al 17 de novembre a Burgos

curs, no només demà».

En aquesta lluita sota la cistella, els blaus se les veuran contra els reforçats Juanjo Santana i l’excebetista Kristian Mendes. El darrer dimarts, en la lliga catalana, van ser dos dels millors jugadors del quadre salouenc. Santana va brillar especialment per guanyar tots i cadascun dels duels a la pintura sumant 9 rebots i 17 punts. Els salouencs arriben al duel en un alt ritme competitiu. En deu dies han jugat un total de quatre partits, dos d’ells molt exigents contra equips de superior categoria. Muñiz va apuntar que «vam notar que per aquest motiu ens va faltar una mica d’energia a la segona part el darrer dimarts. Però hem jugat contra equips d’alt nivell i ens ha donat ritme de competició, que és el que busquem en pretemporada». En aquest sentit, la clau per al partit per a Muñiz és «mirar-nos a nosaltres mateixos. Hem de fer un pas endavant en defensa i centrar-nos en les nostres capacitats, sense pensar en el rival».

En el derbi també hi haurà absències. El base Víctor Aguilar, peça crucial del Salou, serà baixa per lesió. A més, està el dubte de CJ Barksdale, que no va jugar dimarts per molèsties físiques. Pel que fa al CBT, Boe Nguidjol és baixa confirmada i es perdrà un derbi que, tot i les noves peces, tindrà la intensitat de sempre.

Arnau Montreal Quesada

Els jugadors del CB Tarragona durant el partit contra el Santfeliuenc de la Lliga Catalana. Guillot Dehon

El tècnic del CB Salou Jesús Muñiz amb els seus jugadors durant el partit de dimarts de la Lliga Catalana. AM

Redacció

La nova jugadora del CTT Ganxets , Margaryta Pesotska. Cedida

El CV SPiSP, preparat per a la fase final de la Lliga Catalana

Arnau Montreal Quesada

El CV Sant Pere i Sant Pau acull demà la fase final de la Lliga Catalana amb il·lusió i un punt d’optimisme. L’entitat cooperativista veu llum al final del túnel perquè el veneçolà Moisés Vásquez, un dels tres fitxatges afectats pels problemes burocràtics, ja ha completat el primer entrenament a les ordres de Vlado Stevovski.

El central veneçolà va exercitar-se ahir al pavelló de Sant Pere i Sant Pau i estarà disponible de cara a la final de la Lliga Catalana que es disputen demà en aquest mateix pavelló. Els de Vlado Stevovski defensaran el títol aconseguit la darrera temporada davant de la seva afició. El primer rival de la fase final

per als rojillos serà el Vikings Volei Prat. Aquesta primera semifinal es jugarà a les 14 h. Finalment, en cas que els cooperativistes surtin victoriosos, s’enfrontaran a la final

Cosmética

Consells

contra el guanyador entre el FC Barcelona i el CV Roquetes en un duel que s’espera que comenci a les 20 h.

De cara aquest cap de setmana, els de Vlado Stevovski

Els cooperativistes enceten demà el repte contra el Vikings Prat

encara comptaran amb les baixes els jugadors cubans Dayan Torres i Denys González, que encara estan a l’espera d’aconseguir el visat que els permeti venir a Tarragona a jugar amb el Sant Pere i Sant Pau. D’altra banda, s’espera que aquest cap de setmana el lesionat Elio Carrodeguas torni a estar disponible, de la mateixa manera que el receptor Álex Llerena. Amb tot, la jove perla encara està entre cotons i la seva disponibilitat completa és dubte. Aquesta serà l’última gran prova de l’equip abans de començar la Superlliga 1 el 5 d’octubre contra el Manacor a casa.

de maquillatge per a homes

El maquillatge per a homes ha anat guanyant popularitat en els darrers anys, no només en entorns professionals com la televisió o el cinema, sinó també en la vida quotidiana. La clau

d’un bon maquillatge per a homes és mantenir una aparença natural, fent que la pell es vegi més fresca i uniforme sense que sembli que s’ha utilitzat maquillatge. A continuació, oferim una guia pràctica amb consells que no passen de moda per aconseguir un as-

pecte impecable sense que es noti que portes maquillatge.

El primer pas és netejar i hidratar bé la pell, cosa que facilita l’aplicació dels productes. Empra un corrector que coincideixi amb la tonalitat de la teva pell per cobrir ulleres, granets o taques.

Obren les inscripcions per participar a l’onzena edició de la cursa

de muntanya Vandekames

Trail La cursa de muntanya Vandekames tornarà en la seva 5a edició el 17 de novembre. Des de l’organització ja han obert la inscripció al lloc web www.vandekames. cat on tothom es podrà apuntar fins al 13 de novembre. Les persones interessades podran escollir entre tres circuits. La primera és cursa vermella, de 19 km i desnivell

positiu d’1.000 metres, que està adreçada als corredors més experimentats i que serà puntuable per al Circuit de Curses per Muntanya de Catalunya. La segona opció és la cursa i caminada competitiva blava de 12,4 km i un desnivell positiu de 600 m. Finalment, la caminada groga, de 7 km, és l’opció per a tots els públics. Redacció

Més de 200 participants competiran en el Triatló d’Altafulla aquest diumenge

Atletisme La 5a edició del Triatló d’Altafulla comptarà amb més de 200 participants aquest diumenge. La competició començarà a les 9 h des de la platja d’Altafulla i els atletes hauran de disputar la distància sprint, sigui de forma individual o en equip de relleus. Aquesta modalitat consta de 750 metres de natació, 20 km de bicicleta i 5

km de carrera a peu. Posteriorment, es desenvoluparà el triatló infantil des de la platja, on els participants hauran de nedar 100 metres i després hauran de recórrer 1 km de bicicleta i 200 metres de cursa, tot al barri marítim. El regidor d’Esports, Àlex Cañas, va apuntar que hi haurà afectacions de mobilitat mentre duri la prova. Redacció

Per evitar brillantors, pots utilitzar pols translúcid. Les celles es poden arreglar amb un raspall o gel transparent, i si tens buits visibles, omple’ls amb un llapis del mateix color. Per als llavis, un bàlsam sense brillantor és suficient per mantenir-los hidratats. Si vols definir els trets facials, utilitza un contorn subtil.

Recorda que menys és més: la subtilesa és clau per a un acabat natural. Practicar i ferho amb llum natural ajuda a millorar el resultat final.

Els peus són la nostra base. Per això, quan pateixen tota la nostra salut se’n ressent. Cuidar-los és fonamental i ara fer-ho és més senzill amb els serveis a domicili de la terapeuta diplomada Sílvia Gas. Aquesta professional està especialitzada en els àmbits de la pedicura terapèutica i la reflexologia podal holística, tractant els peus des

d’una visió global. Pel que fa a la reflexologia podal holística, Sílvia Gas explica que és una teràpia alternativa que ens permet recuperar l’equilibri físic i emocional mitjançant els punts reflexos que ens indiquen els desequilibris que pateix el nostre cos. Treballant els peus oferim una oportunitat per millorar la salut.

~ SALUT I BELLESA ~

Redacció

El maquillatge masculí ha guanyat popularitat en la vida quotidiana

El jugador veneçolà, Moisés Vásquez, ahir al pavelló. CV SPiSP

Voleibol El veneçolà Moisés Vásquez ja ha entrenat sota les ordres d’Stevovski

CCOO i la UGT exigeixen la reducció de la jornada laboral

Treball Els sindicats van concentrar ahir més de 1.500 persones davant Foment de Treball i un miler en protestes a Lleida, Girona, Tarragona i Tortosa

ACN

Els sindicats CCOO i UGT han advertit el govern espanyol que l’aplicació de la reducció de la jornada laboral ha de ferse efectiva aquest 2024 amb la disminució a 38,5 hores setmanals. El secretari general de CCOO, Javier Pacheco, ha recordat que es tracta d’un «acord d’investidura» entre PSOE i Sumar i ha dit que «ja val d’enredar i marejar la perdiu».

Així es van expressar ahir en la protesta que les dues organitzacions van dur a terme davant la seu de Foment del Treball, a Barcelona, per exigir aquesta demanda. Segons els sindicats, més de 1.500 persones van concentrar-se a les portes de la patronal i un miler en les protestes que van tenir lloc a Lleida, Girona, Tarragona i Tortosa.

Pacheco afirma que «si la patronal no vol incorporar-se a un acord tripartit, el Govern ha de tancar-lo amb els sindicats». Per això, ha recalcat que «s’ha esgotat el temps». En aquest sentit, el secretari general d’UGT, Camil Ros, ha demanat a Junts i ERC un «posicionament clar» de cara a un debat al Congrés dels Diputats sobre la mesura i ha apuntat que si després de l’11 d’octubre, quan hi ha prevista la reunió del diàleg social, «la patronal continua dilatant el procés, el govern ha de governar».

CCOO demana tancar l’acord amb el Govern si la patronal no vol incorporar-se

El secretari general d’UGT avisa els grups parlamentaris que «treguin el debat del pimpam polític i es pugui arribar a un gran acord». Ros ha admès que vol a la patronal en aquest pacte, però ha recordat que ja es van impulsar iniciatives com la pujada del salari mínim interprofessional sense la seva participació. El sindicalista ha remarcat que la reducció de la jornada laboral és una

El TJUE tomba el recurs de Puigdemont i Comín sobre els seus escons d’eurodiputats

Política El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha desestimat la demanda de l’expresident català Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra la negativa del Parlament Europeu a acceptar-los com a eurodiputats des de l’inici de la legislatura 2019-2024. El tribunal assegura que l’Eurocambra no té marge per qüestionar la

llista final d’eurodiputats que envia Espanya, encara que aquesta exclogui membres que no han jurat la Constitució. Amb tot, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg indica que el cas s’ha de resoldre per la via judicial espanyola i que, en tot cas, els tribunals preguntin al TJUE al respecte, i deixa l’actual escó de Comín a l’aire. Redacció

demanda de la ciutadania «voti el que voti». Per la seva part, Pacheco ha insistit que l’entesa a tres bandes «està pràcticament acabada» i ha posat l’accent «en els mantres» sobre la mesura com ara que «milloraria la vida» de més de 2,5 milions de treballadors a Catalunya.

«Ocurrència del PP»

En ser preguntat sobre la pro posta del PP (setmana laboral de quatre dies amb jornades de 9 i 9,5 hores), Pacheco ho ha qualificat «d’ocurrència» i ha criticat que busca els po pulars busquen «modular el seu missatge per no aparèixer

amb un posicionament radicalment contrari». El secretari general de CCOO ha subratllat que «és impossible de conjurar» i ha deixat clar que la reducció de la jornada no es farà amb pèrdua salarial.

USOC insta fer pressió La USOC ha recordat, en un comunicat, que les últimes lleis laborals s’han impulsat «amb o sense aquesta taula

LA CISTELLA JA TÉ QUI LA GAUDEIXI

L’ENHORABONA!

Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

Israel rebutja un alto el foc al Líban i insta l’exèrcit a continuar lluitant contra Hezbollah

Orient Mitjà ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha rebutjat les crides per un alto el foc al Líban fetes per grans potèn cies globals -entre les quals els Estats Units, la UE, Aus tràlia, Canadà, el Japó, Qatar, l’Aràbia Saudita, els Emirats, el Regne Unit-, i ha anunciat que ha donat ordres les For ces de Defensa d’Israel (IDF)

Santiago Badia García

Els dos representants d’UGT i CCOO davant els manifestants a Foment del Treball. Albert Hernàndez/ACN

Editorial

Diners i decisions

És evident que per a poder mantenir un patrimoni monumental important cal disposar de recursos econòmics gairebé directament proporcionals al volum de les restes a conservar. En el cas de Tarragona, la importància del llegat romà que es conserva va ser mereixedor del reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat. I això, no representa disposar de més diners, però si de més responsabilitat doncs allò que preserves se suposa que és un bé material que compartim amb la resta del món. La importància històrica de les restes a Tarragona es vinculava a un turisme cultural que

potser no era massiu. Però a hores d’ara, fent un capmàs entre creueristes, turistes de sol i platja d’arreu de la Costa Daurada i la proliferació de nous espais residencials turístics, la xifra de visitants comença a destacar i, fins i tot, a preocupar. Sigui com a referent turístic o simplement com a valor patrimonial propi, les restes configuren la ciutat tal com és. Sorprèn, però, vist l’exemple de la Font dels Lleons que avui expliquem, com a banda de diners potser també falta decisió política per resoldre temes que fa anys que s’arrosseguen i amb els quals sembla que mirar cap a un altre costat és el més senzill.

Realisme i alarmisme

El darrer baròmetre del CIS ens mostra dades molt rellevants del moment sociològic i polític al país. Un dels aspectes que més poden cridar l’atenció és el fet que per a un 30% dels enquestats la immigració és un dels tres problemes més importants en l’actualitat. Però més enllà de conclusions precipitades i titulars grandiloqüents, quines són les conclusions reals d’aquestes dades?

La primera d’elles és el biaix entre la percepció de la immigració i l’afectació real que aquesta provoca a la vida dels propis enquestats. El que més evidencia aquest fenomen és que, mentre una de cada tres persones situa la immigració com un dels principals problemes del país, només el 13% d’aquests posicionen la mateixa immigració com un dels problemes que més els hi afecten. Aquestes dues xifres mostren, doncs, un gran biaix entre la percepció del “problema” i l’afectació real d’aquest a la vida d’aquells qui responen. Però què crea aquesta diferència entre la percepció del fet i l’afectació del mateix? Doncs l’evidència ens diu que dos factors: la inflamació discursiva per part dels partits de dreta i d’extrema dreta i, alhora, la correlació que els mateixos volen atribuir entre delinqüència i immigració.

Amb l’estabilitat econòmica i territorial del país, els partits de la dreta i l’extrema dreta han trobat en la inseguretat i la vinculació d’aquesta amb la immigració el pal de paller per dibuixar un fals relat que repeteixen amb vehemència per intentar marcar l’agenda política. Aquest és un capítol més del manual de l’extrema dreta que ja han aplicat a altres països i que intenten ara imposar a Espanya.

La recepta és sempre la mateixa: falsejar dades, llençar missatges simplistes i incendiaris a les xarxes socials i repetir premisses perfectament estudiades per aportar solucions fàcils a situacions complexes que requereixen d’una resposta polièdrica i molt més transversal.

La seva intenció és la de fer-nos caure en una espiral d’alarmisme que no ens deixi veure més enllà per arraconar les dades i abraçar realitats paral·leles sense cap fonament que apellen a una emotivitat que escapa de la racionalitat necessària per abordar qüestions com aquestes. I considero que aquesta és una via equivocada que només porta a la divisió, a la crispació i a la senyalització d’un col·lectiu amb l’únic objectiu d’arreplegar quatre vots. Aquesta experiència i aquests discursos ja els estem veient a països com França, Hongria, Alemanya o Itàlia i, ara, volen exportar-los a casa nostra per disfressar la xenofòbia sota un fals mant de realisme.

diferenciar entre realisme i alarmisme i per això és avui més necessari que mai reconèixer que les dades no son bones, que la inseguretat és una de les màximes preocupacions dels ciutadans i ciutadanes i que com a tal ha d’esdevenir una de les màximes prioritats de les administracions.

I fer això, admetre que la situació avui és complicada degut a problemes globals que afrontem des de l’àmbit local és més necessari que mai i ens ha de permetre també discernir de discursos alarmistes que s’aprofiten d’aquesta situació per crear alarmisme entre la ciutadania i poder així posicionar els seus discursos més reaccionaris.

Amb l’estabilitat econòmica i territorial del país, els partits de la dreta i l’extrema dreta han trobat en la inseguretat i la vinculació d’aquesta amb la immigració el pal de paller per dibuixar un fals relat que repeteixen amb vehemència per intentar marcar l’agenda política

Realisme i alarmisme. Aquests són els dos conceptes que marcaran el debat públic i social en els darrers mesos i aquí és on hem d’emmarcar la necessitat d’acceptar la realitat no per crear un estat d’alarma social, sinó per cercar des de les administracions solucions concretes que ens ajudin a fer disminuir els índexs de criminalitat als nostres carrers i barris.

Carta dominical

Déu camina amb el seu poble

Benvolgudes i benvolguts, com un nou signe dels temps, no es pot negar que hi ha una part important de la població mundial que està en moviment, d’un lloc a l’altre, ja sigui per trobar oportunitats de vida digna, per fugir de les violències i les guerres o per assegurar la seva vida. Són les persones migrants. «Déu camina amb el seu poble», aquest és el lema de la Jornada mundial del migrant i el refugiat que té lloc en aquest últim diumenge de setembre. El papa Francesc, en el seu missatge per a aquesta jornada, afirma: «De la mateixa manera que el poble d’Israel en temps de Moisès, els migrants fugen sovint de situacions d’opressió i abusos, d’inseguretat i discriminació, de falta de projectes de desenvolupament. I com els hebreus en el desert, també els migrants troben molts obstacles en el seu camí: són provats per la set i la fam, s’esgoten per la feina i la malaltia, es veuen temptats per la desesperació.» Molts es veuen obligats a sortir del seu país tot anhelant una vida digna. Fa pocs dies, el diari parlava de la situació del Senegal, on el preu de l’arròs —l’aliment bàsic dels pobres— s’ha encarit un trenta per cent, la vida s’ha tornat extremadament cara i cada dia hi ha més joves que volen emigrar a les Illes Canàries. A les platges de la zona de Saint-Louis se sent cada dia que els joves miren d’estalviar els 600 euros que de mitjana costa una de les dues-centes places dels cayucos embotits que surten des del Senegal. Com més al nord, des de Mauritània o el Marroc, el preu augmenta i pot arribar als 2.500 euros per persona.

A casa nostra, el tema de les migracions se’ns presenta i es viu molt sovint com un problema. I sí, és un problema; ho és bàsicament perquè la quasi totalitat de persones afectades es veuen obligades a migrar

A casa nostra, el tema de les migracions se’ns presenta i es viu molt sovint com un problema. I sí, és un problema; ho és bàsicament perquè la quasi totalitat de persones afectades es veuen obligades a migrar, es veuen obligades a marxar de casa. Són migrants forçats. I això significa que el problema no són, en cap cas, les persones, sinó les situacions i les causes que obliguen les persones a marxar, a fugir de casa, a abandonar el que és seu. Migrar és un dret, però també ho és no haver de migrar forçadament.

Una vegada han arribat a casa nostra, els hem d’acollir i estimar amb sol·licitud. A les nostres parròquies cada vegada hi participen més persones provinents d’altres països. Donen vida a moltes de les nostres comunitats. Curiosament, cada vegada tenim més vocacions tant laïcals, com religioses o sacerdotals provinents de fora. Totes elles són un bé i una gràcia per a la nostra Església de Tarragona. Per tant, no fem una pastoral «per a» ells, que significaria que ens situem a distància i ens mirem el fenomen migratori com una cosa que ens ve des de fora, sinó que proposem una pastoral i un treball «amb» les persones migrants que venen a viure a la nostra pròpia tenda. Per aquest motiu, aquest mes hem creat en el nostre Arquebisbat un Secretariat per a la pastoral amb els migrants.

Cal donar la batalla ideològica. Cal explicar a la ciutadania la necessitat de

Les dades són tossudes i faran caure els discursos xenòfobs de l’extrema dreta, però a les nostres mans es troba la possibilitat de fer que això passi com més aviat millor per reforçar la convivència als pobles i ciutats del país. La millor recepta, aparcar l’alarmisme i treballar des del realisme per seguir tenint la societat justa i segura que totes i tots mereixem.

Hem d’apostar per una cultura de l’encontre, per unes comunitats acollidores, per la plasmació de la catolicitat i la missió que, com a Església, ha de ser realment universal, és a dir, no pot tenir fronteres. Perquè «Déu camina amb el seu poble», sense distingir la raça o la llengua.

Tribuna

Christian Soriano Diputat del PSC per Tarragona

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tribuna

Migracions:

‘efecte crida’

Dins el context de l’actual fenomen de la immigració, amb la miríada de causes i conseqüències, una matèria que sorgeix de tant en tant és l’anomenat «efecte crida»: aquelles declaracions i activitats per part d’agents, persones, polítics que semblen animar als immigrants potencials a venir a la nostra terra.

La mateixa idea de que hi ha una terra que és «nostra» pot ser objecte de controvèrsia. La terra que ocupem només és nostra perquè l’ocupem. Potser de fa temps. I és la terra dels que ens van precedir, dels que ara hi estan enterrats. Això és, però, una convenció. Per molts avantpassats que puguem recordar, hi ha un moment que es perden en el relat històric. Seran vuit cognoms catalans, fins i tot setze o trenta-dos en alguns casos molt concrets, però, als segles de la història, trenta-dues generacions no arriben als romans. Sabem que la nostra és una terra de pas. De gents i cultures que ens han ocupat i, també, enriquit. I així continuarà sent. No sempre els hem convidat a venir, però els fenòmens migratoris formen part de la història des de quan no era ni història.

El fenomen migratori més recent, el que s’ha iniciat a penes fa trenta anys, al voltant del tomb de segle, no li cal cap «efecte crida». Si de cas, la nostra situació actual, econòmica i social, ha estat una crida quan la demanda de mà d’obra l’ha fet necessària. Per conrear flors al Maresme, collir fruites a Lleida, per construir carreteres i altres grans obres. L’onada anterior, als anys 60, va ser la construcció de la Universitat laboral. Mirant enrere sembla mentida que unes instal·lacions acadèmiques, que ara s’han fet petites, precisaren tanta mà d’obra. Les tècniques constructives i la maquinària ara ho farien estrany i redundant. Sembla com que quan s’acusa a algú de generar un «efecte crida» no és més que un intent de personalitzar un fenomen demogràfic que no precisa estímuls.

Els economistes parlen de què Europa necessita 250 milions de noves persones per mantenir les condicions de vida, de producció, de pagament de pensions en els pròxims trenta anys

A l’Àfrica hi ha 1000 milions de persones. Als països americans que generen emigració: Colòmbia, Equador, Veneçuela, Argentina hi ha uns 150 milions més. No cal cridar-los. Economies pobres, manca de perspectives, guerres, injustícies, manca de drets, malalties sense recursos assistencials ja s’encarreguen d’estimular l’emigració. La televisió o els telèfons mòbils que té gairebé tothom mostren la realitat dels països rics. El sorprenent és que no hi hagi milions trucant a la porta. Les tanques de Melilla o Ceuta contenen una minúscula part dels immigrants. Els «cayucos» de Canàries, també. L’existència de mars i oceans no és prou per detenir una onada que ben bé podria ser un tsunami. Però és que, a més, els necessitem. Els economistes parlen de què Europa necessita 250 milions de noves persones per mantenir les condicions de vida, de producció, de pagament de pensions en els pròxims trenta anys. No hi ha «efecte crida». Potser el que caldria fora un «efecte demanda» ordenat. Qui cregui que invertint en el desenvolupament dels països generadors d’emigrants aturarà els moviments migratoris no ha fet bé els comptes. Calen molts anys per a desenvolupar un país on no hi ha infraestructures ni físiques ni culturals. Hi ha tanta diferència de volums poblacionals que la pressió salta totes les barreres.

El que cal és una bona política d’acollida i integració. De moment encara no s’ha trobat. Aquí no. I a França sembla que tampoc. Mentrestant es generaran conflictes.

Hi ha molta feina per fer.

DTribuna

Taxa turística, per què no?

es del 1980, el 27 de setembre se celebra cada any el Dia Mundial del Turisme, segons van acordar els països representats a l’Organització Mundial del Turisme, pertanyent a les Nacions Unides.

Tot i el rebuig frontal mostrat en el seu dia pel sector, a Catalunya des de l’octubre del 2012 es cobra l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), més conegut com la taxa turística. La mesura va ser implantada sota el govern d’Artur Mas, pactada amb el PP. Segons la llei, els ingressos que se’n deriven s’han de destinar a la promoció i desenvolupament de les infraestructures i activitats turístiques a Catalunya.

De gener a juliol del 2024, gairebé onze milions i mig de turistes han visitat Catalunya, un 10,48% més que en el mateix període de l’any anterior. Transcorreguts dotze anys després de la seva implantació, la percepció del sector sobre la taxa ha canviat. Com manifesta la presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona, Berta Cabré: «És veritat que al principi va generar cert rebuig dins del sector, però s’ha demostrat que la taxa ha estat la solució per poder disposar d’una promoció més estesa, ja que els pressupostos de la Generalitat no dedicaven tants recursos al turisme. (...) No disposar del que genera aquest impost, seria una dificultat a nivell de país per a Catalunya». (Diari de Tarragona, 09/03/2024).

La gestió de la taxa correspon al Fons de Foment del Turisme, que depèn del Departament d’Empresa i Treball. Des del 2018 la Generalitat transfereix directament un mínim del 50% dels ingressos de l’impost a les administracions locals en funció de la recaptació dels establiments turístics de cada municipi. La resta es destina a grans partides per a diferents entitats. La primera beneficiària és l’Agència

Amadeo López Milián Membre d’Stop Creuers TarragonaVeïnat pel decreixement turístic

Catalana de Turisme, el pressupost de la qual es finança íntegrament amb la taxa turística.

Històricament Salou és la segona localitat de Catalunya que més diners recapta (cinc milions d’euros entre octubre de 2022 i setembre de 2023) i percep per aquest concepte, només per darrere de Barcelona. En aquest rànquing, Cambrils està en 4a posició, Vila-seca a la 5a i Tarragona a la 13a. Cal recordar que en el seu dia el Ple de l’Ajuntament de Salou va aprovar, per unanimitat de totes les forces polítiques representades al consistori, una moció instant el Govern de la Generalitat a aturar la implantació d’una taxa turística. En canvi, ara l’alcalde de Salou i president del Patronat de Turisme, Pere Granados, reivindica la creació d’una taxa que serveixi per ajudar a finançar el sobrecost que genera a les arques municipals l’estada dels turistes. (Diari de Tarragona, 15/05/2024).

Històricament Salou és la segona localitat de Catalunya que més diners recapta (cinc milions d’euros entre octubre de 2022 i setembre de 2023) i percep per aquest concepte, només per darrere de Barcelona. En aquest rànquing, Cambrils està en 4a posició, Vila-seca a la 5a i Tarragona a la 13a

I què passa a Tarragona? Comencem recordant que l’any 2024 la nostra ciutat té el dubtós mèrit de ser la capital de província catalana que més ha pujat els seus tributs. És a dir: no sobren els diners i la pressió fiscal recau sobre els empadronats. Com és que no es busquen altres nínxols on obtenir ingressos? Quins interessos hi ha, i de qui, perquè Tarragona no pugui aplicar un recàrrec sobre l’IEET? D’octubre de 2022 a setembre 2023, en concepte d’IEET, es van recaptar al municipi de Tarragona 856.741 €; l’Ajuntament n’hauria d’haver rebut el 50%, és a dir 428.370 €. Quant més rebria si s’apliqués un recàrrec semblant al de Barcelona? Els números exactes s’haurien de fer amb dades que no tenim, però sí l’Ajuntament. Segons els nostres càlculs, per al període esmentat hauria pogut rebre 681.752 €, dels quals 253.381 serien sense caràcter finalista. Per què els deixem perdre?

La normativa permet que l’Ajuntament de Barcelona apliqui un recàrrec sobre l’IEET, que va a parar íntegrament a les seves arques. A diferència de l’impost, que cal destinar a uns usos fixats per la llei, els ingressos del recàrrec no tenen caràcter finalista. Això ha permès destinar més d’onze milions d’euros a 48 projectes, l’objectiu dels quals és fomentar el retorn social del turisme a la ciutadania. Entre ells destaca el Pla Clima, que preveu la climatització de 170 centres educatius de la ciutat entre 2024 i 2029.

El turisme massiu, que arriba a la ciutat per terra, mar i aire, genera uns beneficis localitzats en pocs sectors; però, en canvi, uns perjudicis que repercuteixen a la majoria dels tarragonins: encariment del preu de l’habitatge, destrucció de l’espai públic, brutícia, soroll nocturn, contaminació, feines precàries, etc. És el que se’n diu privatització dels beneficis i socialització de les despeses. Cal un augment significatiu de la taxa turística per als visitants que arriben a la ciutat. Els diners recaptats ajudaran a finançar bona part del que el propi turisme arrabassa. És el primer pas cap a una sortida del fràgil monocultiu turístic, que mercantilitza l’espai públic, precaritza vides i destrueix el territori.

Allué

Xavier

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Aquest noi és el Josep Mª el meu cunyao, i diumenge fa 70 anyets. Moltes felicitats per molts anys, que tinguis un feliç dia, petonets!!

La New Art Foundation suma el suport del Grup Teixidó

Societat Nou impuls al centre d’art tecnològic que s’obrirà a Reus

Redacció

El Grup Teixidó i la New Art Foundation han signat un acord de col·laboració per impulsar la posta en marxa del New Art Centre de Reus, en el que serà el primer centre d’art tecnològic del sud d’Europa. «Estem encantats de col·laborar amb la New Art Foundation per fomentar el fet artístic i la innovació a Catalunya des de la ciutat de Reus», ha declarat Ferran Teixidó, president del Grup Teixidó. «Estem convençuts que l’art tecnològic és una aposta innovadora per transformar el nostre entorn i generar atracció de qualitat al territori. Aquesta col·laboració ens permet fer camí cap a la consecució d’aquesta visió compartida. Com la New Art Foundation, el Grup Teixidó també treballa amb qualitat i

Imatge de la signatura del conveni per part de

El centre posicionarà Reus com a referent en l’art tecnològic en l’àmbit internacional

des de la innovació en tots els seus diferents àmbits». Andreu Rodríguez, president del Patronat de la New Art Foundation, afirmava, per la seva part, que, «Estem agraïts al Grup Teixidó per la

confiança que ha dipositat en el nostre projecte artístic i confiem en la nostra tasca conjunta per posicionar Reus a l’avantguarda de l’art tecnològic nacional i internacional».

Necrològiques

Tarragona

Montserrat Rull Rabaso. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori. Jaime Climent Dewit. Ha mort a 56 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. a la parròquia del Loreto.

Reus

Quimeta Pla Martí. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. a la parròquia del Loreto. Roser Juanpere Massó. Ha mort a 94 anys.

Adopció d’animals

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

LA GATERA. Tigre, es un gatito de 4 meses rescatado de pequeño de una colonia en muy malas condiciones. Ahora ya está perfecto. Se entrega desparasitado, vacunado, testado (-) y chipado.

Contacto: 666 676 021 (solo por WhatsApp)

Ferran Teixidó i Andreu Rodríguez. Cedida

Moltes felicitats Jordi en el dia del teu cumple (5 anys). Padrina i tiet Martí.

felicita als que es diuen:

Espai patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

Estaràs imparable en el domini de l’activitat. Tindràs l’admiració dels pròxims i les enveges d’uns pocs. La sort amb tu en temes d’atzar.

LLEÓ

23/07 al 22/08

La millor manera de conquistar tots els teus objectius serà per mitjà de la diplomàcia. No t’enfrontis a ningú et guanyaràs milers d’amics.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Notaràs malestar en la llar. Compte amb la gelosia que estàs despertant en qui t’estima. Recorda que els altres també necessiten amor.

20/04 al 20/05

Serà difícil que et posis d’acord amb els que et secundin en el treball. No et precipitis deixa que siguin els altres els qui obrin el camí per l’èxit.

23/08 al 22/09 VERGE

Intenta controlar una mica més la teva dieta descans, les ansietats o cansament d’avui s’originen en els teus últims excessos.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Medita abans d’invertir sigui en assumptes de diners o en els amorosos. Fàcils enganys o traïcions. Dedica millor el dia a resoldre temes vells.

21/05 al 20/06 BESSONS

Els teus nervis estaran una mica excitats això dificultarà la teva relació amb la família els amics. Al llarg del dia tindràs una sorpresa.

23/09 al 22/10 BALANÇA

Si et mantens constant en els teus principis en els teus requisits no dubtis que en la jornada arribaràs a conquistar totes les teves metes.

20/01 al 18/02 AQUARI

Es potenciaran les relacions íntimes i tot el relacionat amb l’amor la passió. Desprendràs un magnetisme especial que captivarà a tots.

21/06 al 22/07

Serà en el teu cercle social on trobaràs un ambient perfecte per a entaular nous i interessants contactes professionals fins i tot un amor ardent.

23/10 al 21/11

No et deixis portar pels teus apassionaments momentanis i utilitza més el cap a l’hora de prendre serioses determinacions. Cedeix més.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Les obligacions de treball i un desplaçament alterarà els teus plans personals. No dubtis en les teves obligacions ja que t’aportaran beneficis.

Sudoku

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Fullana Galofré, Jaume. Apodaca, 28. Telèfon 977 232 516. Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Conde Peidro, Lucia. Escultor Rocamora, 1. Telèfon 977 757 301.

SALOU:

Arque, Montserrat. Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.

CAMBRILS:

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA

BUSCO PIS DE LLOGUER A SANT PERE I SANT PAU. ZONA MERCADONA. Tel. 669.863.916

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131

MARITXELL, lindos masajes Tel. 602.393.335

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813

MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445 MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Gaudeix la festa

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Tardes de setembre

18:00 Anem de cap

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Anem de cap

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Qüestió de fons (r)

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Anem de cap

El temps

11.00 De Sol a Sol 11.30 Aventurísitc 12.00 En Calces d’Estiu 12.30 Aventurísitc 13.00 De Sol a Sol 13.30 Dames Vells 14.00 Notícies 12 14.30 Dames Vells 15.00 De Sol a Sol 15.30 Aventurísitc 16.00 Notícies 12 16.30 Tardes de Setembre 18.00 Anem de Cap 18.30 Connecta 10Comarques 19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 CBT– CB Salou

22.30 Notícies 12 23.00 Viure des de l’essència

23.30 SPi`+TV 00.00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1. Anem carregats amb una cosa molt pesada. Gira la clau. 2. Ensenyava les dents. Abaixaré totes les veles. 3. Cua de tigre. Incendieu. Mar francesa. 4. Addicció al dimoni. Expressió matemàtica. 5. Ocell dromiceid. Part dura del braç. Va fotre. 6. Derivat del nas. Esmolo. Velocitat de la llum. 7. Quasi treu. Monofònic. Anglaterra. 8. Mullar amb aigua. Pronom utilitzat com a pregunta. 9. Color terrós. Perd el món de vista. 10. Fas molt malament. Entrada de calor. Unió Europea. Indica l’orient. 11. Esfera foradada. Part d’un embut. Corretja d’un cavall. 12. Relatiu a una substància orgànica. Res mal fet.

VERTICALS: 1. Faci’ns cinc cèntims de la seva persona. Expressió de sor- presa. 2. Dues d’obertes. Lliguis fort. Oxigen. 3. Expressió de la cara. Tornar a començar. 4. Defecte. Derivat de l’amoníac. Una de moltes. 5. Extrem del marge. Especialista en vins. Cobalt. 6. Xuclis. Principi i final d’una notícia. La casa d’algú. 7. Absència de tot. Marroquí. Segona primera juntes. 8. Atot. Carburant. 9. País sense límits. Energies del vent. 10. Sufix maniàtic que torna. Bàlsams de resina. Dues de tres. 11. Cautxú cru. El conyac o el moscatell. 12. Van per l’aire. Un pèl blanc. Vitamina doble.

Diaz Marti, Maria. Av. Diputació, 12. Telèfon 977 364 510.

VALLS:

Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370.

EL VENDRELL:

Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

AMISTAT

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales!! Prostático, glanderiano. Especial NURU. Tel: 692.780.087

CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

27º 16º

Màxima Mínima Estat del cel Cel serè en general, o poc ennuvolat per algunes franges de núvols alts fins a mig matí, i alguns de mitjans durant la tarda al Pirineu i punts del terç oest, que localment deixaran el cel mig ennuvolat. Per altra banda, a primera hora del matí hi haurà intervals de núvols baixos a punts del quadrant nordest, tant litoral com interior; mentre que a partir del final del matí la nuvolositat augmentarà al Pirineu i al quadrant nordest, on el cel quedarà mig o molt ennuvolat. Temperatura La temperatura baixarà entre moderadament i acusadament. La mínima es registrarà al final del dia.

Avui

Vicenç, Caius o Gai Adolf.

Música Aquest divendres la formació coral cambrilenca ha organitzat una jornada de portes obertes a la Cripta perquè hi vagin totes les persones que hi puguin estar interessades

Vols cantar a la Coral Verge del Camí?

La cita és aquest mateix vespre, a les 21.30 h, a la Cripta de l’Ermita de Cambrils, la sala de concerts de cambra gestionada per la Coral Verge del Camí. Allà, aquesta formació coral amb més de mig segle d’història farà un vespre de portes obertes per tal que totes les persones que es vulguin incorporar a la coral aquest curs puguin escoltar i veure en directe un assaig.

En aquest moment la formació vocal enceta una nova etapa sota la direcció musical d’Andreu Ferré Llaó, professor de llenguatge musical a l’Escola i Conservatori de Música de Reus de la Diputació de Tarragona i també director de la Coral Santa Llúcia (El Perelló), la Coral Amparo Llaó (L’Ampolla) i del Cor de Cambra Tyrichae (Tortosa). Ferré ja es va estrenar amb els de Cambrils aquest mateix mes de setembre, en el marc de la Festa Major de la Mare de Déu del Camí, durant la Missa Major del 8 de setembre al Santuari de la Mare de Déu del Camí, i en l’acte de Diada al parc del Pescador.

Aquesta no és, però, l’única novetat que presenta la coral per a aquest curs, ja que el 19 de setembre va començar a assajar la Coral Jove Verge del Camí. Aquesta formació, que treballa sota el mestratge de Maria Borràs Jardí, està formada per tretze joves que van respondre a la crida que es va fer el passat mes de juny i que es va fer extensiva a les escoles i col·lectius de joves del poble.

Així, la Coral

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Jove ja treballa de cara a la seva estrena, que serà al mes de desembre, en el Concert de Nadal. Així i tot, les inscripcions per entrar a formar part d’aquest cor continuen obertes (es pot contactar a través de l’adreça electrònica jove@coralvergedelcami.cat) o bé per Instagram (@coraljovevcami). Qualsevol jove que pugui estar interessat també pot assistir directament a un assaig a la Cripta sense cap compromís.

Cristina Serret Alonso

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Els assajos es fan tots els dijous, de 20 h a 21.30 h. Des de la formació asseguren que les portes de la Coral són sempre obertes per a tothom que els vulgui conèixer.

La Coral Verge del Camí es va

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

formar l’any 1968 per impuls d’un grup de joves del poble, entusiastes de la música, que van impulsar aquesta formació vocal vinculada a la Parròquia de Santa Maria de Cambrils.

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez [redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Els joves, també

Aquesta tardor s’ha format la Coral Jove, que està oberta a noves incorporacions

Marge de confiança

D’una facultat com cal

Aquest mes de setembre, amb la finalització de les vacances i l’inici de la rutina habitual, també es posa en marxa un nou curs a la Universitat Rovira i Virgili. L’arrencada del curs acadèmic sempre comporta una barreja de nervis i expectatives, especialment per als estudiants que comencen l’etapa universitària. Aquests dies, les aules es van omplint de noves i antigues cares, mentre les jornades d’acollida ajuden els nous alumnes a familiaritzar-se amb els espais, els nous estudis i les oportunitats que la URV ofereix. Amb 14.000 estudiants, la universitat recupera la seva activitat a ple rendiment. El nou curs presenta un gran repte logístic: les obres a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. Aquestes obres, llargament esperades, són essencials per garantir un entorn de qualitat a l’altura de la formació que s’hi ofereix. Amb l’edifici principal tancat, els 1.880 estudiants, professorat, investigadors i personal tècnic de gestió, administració i serveis afectats s’han distribuït per altres espais del campus Sescelades i el Seminari de Tarragona. Aquesta reorganització, tot i suposar un daltabaix temporal, es veu com un sacrifici necessari per modernitzar les infraestructures i garantir que els futurs mestres, pedagogs, psicòlegs i educadors socials de la nostra Universitat tinguin un entorn adequat per al seu desenvolupament. Esperem que aquestes obres, que s’allargaran un any i mig, culminin en una facultat adaptada a les exigències del segle XXI, oferint unes condicions òptimes i un espai de qualitat per a tots els que en formem part.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Assaig de la Coral Jove, que s’estrenarà al desembre, amb el Concert de Nadal. Cedida

La Coral Jove està formada per tretze nois i noies. Cedida