Tarragona
Tarragona 18-19
Antoñín Cortés: «Desitjo poder estar disponible per ajudar a l’equip en qualsevol moment»
Tarragona 3
Els exconsellers de Vox, disposats a arribar a un acord amb l’equip de govern municipal per aprovar els pressupostos
i existirà: «El Govern liderat per Salvador Illa governa pel conjunt del país»
Una vegada aprovat, el procés per adjudicar-lo començarà en breu i les empreses interessades tindran 26 dies per presentar les ofertes. Patrimoni Cultural hi haurà de donar el vist-i-plau 2
Tarragona 4
Vaixells sota carros
El Museu del Port exposa les estructures de dos vaixells del segle XVII que es van trobar sota la plaça dels Carros durant el soterrament del pas de vianants
Reus
Obren catorze expedients sancionadors a terrasses del centre de la ciutat
Un primer control va trobar-ne 58 que incomplien la normativa i les sancionades són les que no van solucionar-ho 8
Tarragona
La Diputació ha previst com serà el Conservatori a la Tabacalera, amb un auditori de 1.200 m2
2
Vila-seca
L’Ajuntament vol suprimir el mobiliari d’alumini de les terrasses per reduir el soroll
13
Equipaments L’ens provincial apunta que seria una sala d’assaig i que encara cal estudiar-ne la viabilitat
La Diputació de Tarragona va licitar ahir l’elaboració dels estudis previs i de viabilitat de la construcció i posada en funcionament d’una nova Es cola i Conservatori de Música a l’ala dreta de la Tabacalera, que queda a tocar del carrer Manuel de Falla. L’impuls d’aquest concurs públic és el resultat del protocol de col· laboració signat entre l’ens provincial i l’Ajuntament de Tarragona per analitzar el trasllat del centre formatiu, ubicat actualment a la Part Alta, a l’antiga fàbrica de ta bacs abandonada des de l’any 2007. Amb l’informe enllestit, es decidirà si es dona llum verda a la proposta.
En els plecs tècnics de la licitació, s’ha fet una previsió de les dimensions generals de la futura Escola i Conser va de Música, que ocuparia 4.357 metres quadrats. La su perfície total es dividiria en tres grans espais: una zona administrativa i de serveis, una altra d’aules i sales des tinades al vessant formatiu, i, per últim, un auditori. Aquest ocuparia 1.266 metres qua drats amb un escenari per a 100 músics i platea per a 350 espectadors. Des de la Diputació dei xen clar que es tracta només d’una idea inicial i que aquest plantejament podria canviar totalment de cara al projecte final. A més, assenyalen que l’auditori funcionaria com a
El centre ocuparia 4.357 metres quadrats de l’ala dreta de la Tabacalera
sala d’assaig per als alumnes del centre. La possible crea ció d’aquest espai és un dels requeriments que es desprèn del programa de necessitats d’espais i usos funcionals que ha elaborat l’administra ció supramunicipal tenint en compte «el desenvolupa ment funcional de l’activitat acadèmica i docent de forma conjunta per a l’Escola i el Grau Professional, per con tinuar establint les relacions necessàries entre els dos ni vells educatius». Així, es vol
La primera opció va ser el Preventori de la Savinosa
El Preventori de la Savinosa era l’emplaçament ideal de la Diputació de Tarragona per traslladar-hi l’Escola i Conservatori de Música. De fet, l’aposta de l’òrgan supramunicipal és que aquest edifici abandonat es converteixi en
«optimitzar les superfícies de circulació, el servei de vigi lància, neteja, manteniment i
S’ha elaborat un programa de necessitats i usos funcionals de l’edifici
nou equipament projectat a la Tabacalera, s’ha plantejat que l’Escola de Música pugui tenir una capacitat màxima de 325 alumnes i el Conserva tori Professional de Música, de 250. «Coneixem les neces sitats de l’Escola Conservato ri i, en l’estudi del seu trasllat, definim un centre amb visió de futur, que podria arribar a tenir una sala d’assaig en for ma d’auditori per a l’ús de les orquestres i bandes formades pels nostres estudiants», ex plica la presidenta de la Dipu tació, Noemí Llauradó.
L’espai actual, insuficient Actualment, el centre està si tuat al número 10 del carrer Cavallers i ocupa tot l’edifici de la Casa Montoliu, amb un total de 27 aules i una super fície construïda de 2.766 me tres quadrats. L’activitat tam bé es desenvolupa en altres immobles ubicats a diferents emplaçaments de la ciutat. Aquestes instal·lacions, tal com s’exposa en els plecs de la licitació, «han esdevingut insuficients per atendre les necessitats de l’Escola i Con servatori de Música» i, alhora, «presenten un seguit de man cances que impedeixen que l’activitat es pugui dur a ter me en les millors condicions d’eficàcia».
un hub cultural. El pas de mercaderies perilloses per la via del tren pròxima a la zona, però, impossibilita que es pugui instal·lar cap equipament amb menors d’edat. Així, la normativa de Protecció Civil impedeix que el futur conservatori es converteixi en el Preventori de la Savinosa. Davant aquesta situació, l’alcalde de Tarragona no va dubtar a oferir la Tabacalera com a ubicació alternativa.
conservació de l’edifici». Al conservatori s’impartei xen 17 especialitats i, per al
Així, es va fer palesa «la ne cessitat d’unificar els espais» en un nou emplaçament. El passat mes de maig, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñua les, va oferir per carta a la pre sidenta de la Diputació la Ta bacalera per construir el nou conservatori al lateral dret de l’edifici principal, que té uns 10.000 metres quadrats de su perfície. Amb la signatura del protocol de col·laboració, ja es pot treballar per fer realitat el trasllat, que seria via con cessió de domini gratuïta per part de l’Ajuntament. La Dipu tació ha fet un pas més amb la licitació del contracte menor per a l’estudi de viabilitat del projecte, el qual compta amb un pressupost de 18.000 eu ros. L’empresa adjudicatària tindrà un termini màxim de tres mesos per presentar lo.
Reunió bilateral sobre els projectes de medi ambient
Política El conseller de Medi Ambient de l’Ajun tament de Tarragona, Gui llermo García de Castro; i el conseller de Territori, Nacho García Latorre, es van reunir ahir amb la directora Gene ral de Polítiques del Litoral del Departament de Terri tori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Kiryat Mer cado. La reunió va servir per presentar els diferents pro jectes que s’estan duent a terme des de l’Ajuntament al llarg del litoral tarragoní així com per establir les línies de col·laboració entre adminis tracions. Concretament, el projecte europeu Tarragona Greenbelt’26. El conseller de Medi Ambient, Guiller mo García de Castro, va ce lebrar «la bona entesa que hi ha hagut entre ambdues administracions per tal de treballar plegades en el des envolupament i els reptes de futur en la cura del nostre litoral». Redacció
Les places, seu d’activitats infantils
Societat A partir d’aquest diumenge, es du ran a terme activitats adre çades a infants d’entre 3 i 12 anys i les seves famílies tots els diumenge al matí. L’objectiu és dinamitzar les places de Tarragona amb propostes de circ, creativi tat, expressió corporal i mo viment, jocs de lleure i jocs tradicionals. L’horari serà d’11 a 13.30 h. Redacció
Política Els exconsellers de Vox estan a l’espera de saber la proposta de l’executiu
Els consellers no adscrits, Ja vier Gómez i Jaime Duque, se ran peces claus per a la futura aprovació dels pressupostos del 2025. No només perquè donin suport o no a la pro posta que faci el govern mu nicipal, sinó també perquè el sentit del vot dels exregidors de Vox pot alterar la decisió final de la resta dels grups de l’oposició. Ara per ara, Gómez i Duque encara no han esco
llit entre el sí, l’abstenció o el no, però mostren «bona pre disposició» per acordar amb l’executiu socialista els comp tes de l’any vinent.
Els no adscrits van ser dels primers a reunir se amb la comissió negociadora del go vern, formada per la conselle ra d’Hisenda, Isabel Mascaró, i l’assessor especial d’Alcaldia, Pau Pérez. En aquella troba da, van poder traslladar al gunes de les seves propostes. «Hem demanat una sèrie de
coses importants per a Tar ragona», assenyala Gómez, qui assegura que «el govern va considerar que eren bo nes idees i a nosaltres ens va semblar bé el que ens van co mentar». L’edil assenyala que tenen més demandes a fer, tot i que ha preferit no donar de talls sobre aquestes.
Prioritat per Junts i ECP Més enllà d’aquella primera reunió a principis de setem bre, només s’ha produït algu
Gómez i Duque han tingut només una reunió formal amb la consellera Mascaró
na trobada informal. Gómez i Duque estan a l’espera que els socialistes els facin arri bar «una còpia de tota la seva proposta per estudiar la». Segons ha pogut saber Diari Més, el govern està priorit zant les converses amb Junts
i ECP, un cop ERC s’ha negat a negociar perquè «l’alcalde ha dinamitat tots els ponts de confiança».
Fa un any, les dues forma cions van ajudar a aprovar les ordenances fiscals i van do nar suport al pressupost d’en guany. Cal recordar que els portaveus d’ambdós grups han manifestat en diverses ocasions que no acceptaran cap acord que inclogui els dos trànsfugues de Vox. Per la seva banda, Gómez assegura que no tenen «cap problema» en «secundar» les propostes de la resta de formacions «si creiem que són bones per als ciutadans».
El govern ha posat la direc ta per poder aprovar aquest mes d’octubre els comptes del 2025, ja sigui en el ple ordi nari del dia 18 o en una sessió extraordinària. De moment, però, Junts, ECP i també els no adscrits veuen difícil que es pugui arribar a temps.
Història S’estima que eren vaixells de treball, encarregades dels dragatges periòdics al recinte portuari
L’any 2011, durant les obres per a soterrar el pas de via nants de la plaça dels Carros de Tarragona, es van desco brir les estructures de dos vaixells. Durant quatre anys, es van extreure les peces i es van restaurar per a poder se exposar al Centre d’Arqueolo gia Subaquàtica de Catalunya
i, després de preparar la seva museïtzació, per fi ja s’ex posen al Museu del Port de Tarragona. «Es tracta de dues estructures d’embarcacions portuàries dels segles XVII i XVIII. No sabem l’eslora total, però el que hem pogut recu perar són uns nou metres», va explicar Mercè Toldrà, direc tora del Museu del Port. Totes dues embarcacions tenien
poc calat i portaven una an tena amb vela que permetia desplaçar l’embarcació i la seva càrrega.
El vaixell més gran pesava 1.700 quilos i el més petit uns 320 quilos. «Som l’únic mu seu de l’Estat que tindrà dos derelictes d’embarcacions exposats al mateix temps. I, a més, descoberts en una ma teixa excavació», va destacar
la presidenta del museu.
Descoberta única «Això pot ser que ocorregués perquè estava en una zona on els corrents els havien ar rossegat cap al dic. I llavors es van quedar una damunt de l’altre. Però no tenen res a veure entre elles», va afegir la directora. La troballa s’ha considerat Patrimoni d’Ar
El museu tarragoní és l’únic a tot el país que exposa a la vegada dos derelictes
restaurada l’estructura, es podrà iniciar la següent fase: la investigació. «Treballarem amb el Museu, com des de l’inici del projecte. Que ha si gut modèlic des d’aquest punt de vista», va expressar Jusèp Boya, director del Museu Arqueològic de Catalunya. «Ara, les embarcacions ens han d’explicar la seva història perquè nosaltres puguem co nèixer la nostra», va resumir Toldrà.
Espai preferent
La museïtzació de les estruc tures ja es va preveure des de l’inici de la reforma integral del Museu del Port, en la qual es va reservar un espai pre ferent i central. «El Museu té un paper fonamental en la difusió de la nostra història», va expressar Montse Adan, primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament. «Els polítics han d’escoltar els tècnics i professionals. Ara, s’han de fer els deures en la divulga ció i la investigació», va afegir Adan.
Col·laboració d’Adif
queologia Subaquàtica. Més enllà de les estructures, tam bé es van trobar altres petits objectes. «Es va descobrir un didal que segurament era per a cosir les veles. Un morter en molt bon estat, una càrrega de gabinets», va indicar Tol drà. Aquesta sèrie d’elements estaran en un futur exposats també al museu. Ara, un cop
Del vaixell gran descobert a la plaça dels Carros, hi ha expo sades 280 de les 380 peces de fusta que es van trobar en to tal. La intervenció arqueològi ca va ser finançada per Adif i el tractament dels derelictes va anar a càrrec del Port de Tarragona. Els treballs de restauració i muntatge de l’exposició han tingut un cost d’uns cent mil euros, dels quals se n’ha en carregat l’empresa Rehatec Obres i Restauracions i han durat sis mesos.
Medi Ambient Avui s’exposarà públicament i les obres sortiran a licitació de manera imminent
Carlos Domènech Goñi
Eliminar la plataforma del Miracle de l’skyline de Tarra gona és a tocar. Segons ha po gut saber Diari Més, l’Ajunta ment ha aprovat inicialment el projecte de demolició del mamotreto, una estructura de gairebé 3.000 m3 de formigó. El document ha estat redac tat per l’enginyer de camins, canals i ports Ramon Girones Barbero de l’empresa Infra tech Engineering & Consul ting i informat favorablement pel cap de Secció d’Enginyeria de Camins. La demolició de la plataforma es licitarà per un cost de 503.298,40 euros més 105 692,66 euros en concepte del 21% d’IVA que suposa un import total de 608.991,06 eu ros (IVA inclòs).
Aquesta intervenció forma part del projecte GreenBelt’26 per a la renaturalització dels espais urbans i periurbans de l’Anella Verda, que comp ta amb un ajut de 3,6 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation.
Les obres hauran de finalitzar abans que acabi el 2025 per no perdre la subvenció. A aquest mig milió de despesa per la demolició, caldrà sumar li el
cost per a la futura restaura ció ambiental d’aquest espai després de desmantellar l’es tructura.
Aprovar inicialment el
Ciència Una recerca de la URV ha determinat els efectes de depuració
Cada musclo cultivat a Cata lunya conté, de mitjana, nou microplàstics. Això ha pogut corroborar una recerca de la Universitat Rovira i Virgili. Els investigadors han estudi at la presència de microplàs tics en bivalves cultivats a Catalunya i ha determinat els efectes de la depuració en els nivells d’aquestes partícules en musclos, ostres arrissades i tellerines.
«Vam escollir estudiar aquests animals perquè ob tenen l’aliment a base de filtrar l’aigua; això fa que si
guin propensos a contenir microplàstics, si és que n’hi ha al medi on viuen», explica Joaquim Rovira, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV. Rovira destaca que són orga nismes que es consumeixen sencers, així que tots els mi croplàstics que acumulen són ingerits per les persones.
Aigua desinfectada
Pel que fa als musclos, es va realitzar un procés dissenyat per eliminar toxines i micro organismes patògens dels mol·luscs que consisteix en submergir els animals en ai
gua desinfectada durant un període de temps que varia depenent del mol·lusc i la seva zona de cultiu, entre altres. Quan es va sotmetre els ani mals a 24 hores de depuració, la presència de microplàstics al seu interior es va reduir un 50%, nivells que es van mante nir estables al cap de 48 hores. En el cas de les ostres, es van detectar onze microplàs tics per animal, mitjana que es va reduir un 25% després de 72 hores de depuració i gai rebé un 50% al cap de 96 ho res. Finalment, en tellerines, s’hi va trobar un microplàstic i mig de mitjana per individu
projecte era el primer pas ne cessari perquè la plataforma desaparegui després de més de vint anys, dels quals els darrers onze ha estat tancada.
Les empreses interessades tindran 26 dies per a presentar ofertes
El vistiplau de la Generalitat Paral·lelament al procés de licitació, l’Ajuntament espe ra l’aprovació definitiva del projecte i l’informe favorable de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Tarra gona. Es tracta de l’ens format per especialistes en matèria de patrimoni com arquitec tes, arqueòleg, restauradors, membres de la Diputació i representants de l’àmbit del Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest òrgan té l’última paraula sobre el projecte, però la previsió és que tiri endavant sense pro blemes.
Cal recordar que l’anterior govern municipal, liderat per Esquerra Republicana i amb la CUP a la regidoria de Medi Ambient, ja va començar a fer passes endavant per a fer desaparèixer el formigó del Miracle. Les obres tindran un termini d’uns sis mesos i s’en llestiran l’any vinent.
El departament de Medi Am bient ja ha remès a la Secció de Contractació la petició per contractar les obres compre ses en el projecte de demo lició. Per altra banda, també s’ha aprovat l’expedient de contractació i s’ha disposat l’obertura del procediment de licitació, que es publicarà de manera imminent. Les em preses interessades tindran 26 dies per a presentar les se ves ofertes.
Els investigadors van aplicar diferents períodes de desintoxicació als mol·luscs. Freepik
abans de la depuració. Al cap de cinc hores, els nivells es van reduir més d’un 30%. Segons els investigadors, els microplàstics arriben al
mar procedents, majorità riament, d’activitats terres tres: processos industrials, domèstics, fragmentació de pneumàtics causada pel des
gast, etc. Una de les principals fonts de microplàstics és la roba sintètica, les fibres de la qual són alliberades al mar a través de les rentadores.
Parc Central es van «valorar d’una
Judicial Sabaté (PSC) vincula l’exregidor Fernández amb una de les societats
ACN
Manuel José Montero, qui va ser regidor del PP i membre del govern municipal de Tar ragona entre el 1995 i el 1999, va assegurar ahir que els ter renys coneguts com els del «gas», on actualment hi ha el centre comercial del Parc Central, es van «valorar d’una manera totalment especula tiva».
Ho va declarar en el judici que jutja l’exregidor d’Urba nisme de l’Ajuntament tarra goní (CIU), Àngel Fernández i els empresaris Juan Car retero i José Miguel Yubero per un delicte continuat de tràfic d’influències. El Tribu nal va retirar l’acusació de blanqueig de capitals de l’ad vocat Enric Llobet, qui ja no està acusat. Per altra banda, en la seva declaració, Xavier Sabaté (PSC) va vincular Fer nández amb una de les soci
etats investigades durant la instrucció. En la sessió d’ahir no estaven presents els tres acusats. En la seva declara ció, Montero va testificar que els terrenys coneguts com els del «gas» van passar de tenir un valor de 150 milions de les antigues pessetes, a 600 i, fi nalment, 850 milions. «Hi ha via una sensació que hi havia una maquinació, d’enriqui ment, de qui i per què, no ho sé...», va afirmar el testimoni. Segons va recordar, en la do cumentació que va aportar a la fiscal que va instruir la investigació s’incloïen «nou punts de prevaricació –per part de l’Ajuntament en les llicències concedides». En la seva intervenció, també va dir que quan es van trobar les restes arqueològiques a la finca, «es volia traslladar la basílica per museïtzar la i era una barbaritat perquè supo sava destruir la».
Oriol Castro
L’empresa Navec, amb seu a Tarragona i a la Pobla de Ma fumet, ha entrat en concurs de creditors. La companyia es dedica a prestar serveis en l’àmbit de manteniment i muntatge al sector indus trial. Fa pocs anys, era la companyia més gran quant a nombre de treballadors en el sector del metall a Tarragona, amb prop de 1.500 treballa dors. El sindicat majoritari a Tarragona, el Sindicat de Treballadors (STR), es manté en «contínua comunicació» amb la direcció de l’empresa. «Aquestes converses tenen com a principal objectiu ga rantir la continuïtat dels llocs de treball i buscar la millor solució per a tots els treballa dors i treballadores afectats pel procés», expliquen des del sindicat.
Segons ha pogut saber el Diari Més, la companyia ar rossega impagaments als treballadors, que reclamen solucions, que de moment no arriben. «Estem treballant conjuntament per assegurar que durant aquest període de transició es respectin tots els drets laborals i es mantingui la seguretat i estabilitat de la plantilla. El Sindicat con tinuarà compromès amb la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores, vetllant perquè qualsevol
STR: «Treballem perquè es mantingui l’estabilitat de la plantilla»
Negociacions per endavant
Les negociacions entre tre balladors i gerència conti nuaran els pròxims dies. La companyia va rebre un rescat públic l’any 2022, mitjançant un préstec participatiu de nou milions d’euros. Aquest ajut es va coordinar a través del fons de recapitalització d’empreses afectades pel Co vid. Navec té altres seus a As túries, la Corunya, Cartagena, Puertollano i Huelva. També disposa de seus a Mèxic o Co lòmbia.
Via Pública Durant l’última setmana de juliol i la primera d’agost es va fer una campanya informativa abans de sancionar
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus ha obert expedients sanciona dors a 14 establiments del centre de Reus per una mala col·locació de les terrasses en la via pública. Durant l’última setmana de juliol i la prime ra d’agost, es va dur a terme una campanya informativa per l’entorn del tomb de Ra vals per comprovar que els negocis amb terrasses com plissin amb les directrius se gons les llicències atorgades. En aquesta primera ronda, es van aixecar fins a 58 actes informatives i d’advertència de caràcter no sancionador a diversos establiments on les terrasses superaven els límits establerts per les llicències, sent informats de com havien d’estar col·locades aquestes. «Aquesta primera visita tenia com a objectiu ajudar i corregir, perquè el nostre ob jectiu no és sancionar», expli ca el regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos. «Aquesta actuació ve arran de diverses queixes ciu tadanes que deien que les ter rasses havien crescut massa. Per tant, ho hem fet, per una qüestió de seguretat i pas dels serveis municipals i de les persones i per ser justos amb aquells negocis que fan bé les coses», afirma el regidor.
de
L’actuació es vol repetir en un futur en alguna altra zona de la ciutat
Després de més d’una set mana d’haver informat l’es tabliment sobre la col·locació
incorrecte de la terrassa, l’Ajuntament va tornar a inspeccionar els 58 negocis que havien estat advertits. D’aquests, 14 se’ls va obrir un expedient sancionador en què la multa econòmica, amb el descompte del pagament anticipat, és d’uns 320 euros. A més, Marcos adverteix que
Presó per a l’home que va disparar a tres Mossos d’Esquadra a Reus
Successos La magis trada de guàrdia de Reus ha decretat la presó provisional, comunicada i sense fiança per l’home que va disparar contra tres agents de Mossos d’Esquadra a la comissaria de Reus. Els fets van tenir lloc durant la matinada del passat dimarts 24 de setembre. L’in dividu es va presentar fins a tres vegades a la comissaria,
demanant als agents que el matessin. Després que se l’emportessin en ambulància la primera vegada, l’home va tornar al cap d’unes hores i els agents el van haver de calmar abans que marxés. En la tercera ocasió, es va presentar amb una escopeta de balins i una destral. Des prés d’exigir li en repetides ocasions que deixés l’arma,
un dels agents va acabar disparant a l’home, ferint lo a l’abdomen. L’home va ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona on va ser intervingut quirúrgicament i, posteriorment, ingressat a la UCI. Actualment, és custodiat a l’habitació pels Mossos, ja que encara no pot ser traslla dat al Centre Penitenciari de Mas d’Enric. Redacció
en un futur revisaran que aquests establiments hagin corregit el posicionament de les terrasses i, en cas de no ha ver ho fet s’enfrontaran a una segona sanció superior.
Accions futures
Per un altre costat, el regidor de l’àrea de Via Pública as
segura que aquesta actuació es repetirà en un futur: «No sabem encara quan ni a on, però en el que queda de man dat tornarem a dur a terme aquesta actuació en alguna altra zona de la ciutat». A la vegada, recorda que durant l’any ja s’imposen sancions d’aquesta mena, però que
són en casos més evidents: «Les sancions que la Guàrdia Urbana posa durant l’any són en casos molt més fàcils de detectar. Per exemple, quan un negoci que no té llicència d’ocupació de la via pública en vigor col·loca una terrassa igualment al carrer. Són casos puntuals».
Belausteguigoitia. Peio Be lausteguigoitia és el country manager de BBVA Espanya i va ser el ponent de la conferència El rol de les empreses en la nova economia, una jornada convocada per la Fundació Gresol. La xerrada, que va tenir lloc ahir, va servir per analitzar el mercat finan cer del país i per parlar dels reptes que s’albiren en l’horitzó. Això no obstant, el primer desafiament es trobava davant del micròfon: pro nunciar el seu cognom. El president de la Fundació Gresol, Emili Correig; el seu director general, Robert Mora gues; i el regidor en cap de l’àrea de Promoció Econòmica, Josep Baiges, van quedar astorats amb la seva complexitat —si bé l’edil reusenc aconseguí citar lo amb solvència—. El representant del BBVA ho entomà amb humor. El secret dels cognoms bascos llargs és que són «la unió de dos cognoms», en aquest cas, Be laustegui i Goitia. «No faré l’acudit senzill de la fusió dels dos cognoms en el moment actual», va continu ar. Però ja ho havia deixat caure. El BBVA ha presentat una oferta públi ca d’adquisició (opa) per adquirir el Banc Sabadell i Belausteguigoitia no eludí ni les preguntes ni les preocu pacions.
El country manager va detallar que la raó de l’operació és «crear entitats més fortes, integrades, i que et donin més capacitat per crear productes per als clients i per donar més crèdits» davant d’un mercat mundial en què la «fragmentació» europea impedeix «crear gegants per competir en un món global». Belausteguigoitia calcu la que l’entitat resultant de la fusió entre el BBVA i el Banc Sabadell tindria una capacitat per deixar 5.000 milions d’euros més cada any «que les dues per separat». L’altra clau és que «entenem que són els accionistes del Sabadell els que han de decidir si l’oferta que els hem llançat és atractiva o no». «La
per la Fundació Gresol. ACN
Economia Peio Belausteguigoitia (BBVA) analitza l’economia catalana i l’opa presentada al Sabadell
vocació és de creixement i oferir i in tegrar el millor que tenen el Sabadell i el BBVA», afirmà.
Un dels principals reptes de la banca en un món globa litzat és «tenir els clients contents i feliços». «Els hem d’estimar una mica més, perquè l’experièn cia i el servei dels nous jugadors són molt bons; o ens esforcem més o serà molt complicat competir», va valorar. Com a exemples, men cionà l’aparició al sector d’empreses com Revolut o N26 o la
irrupció de BBVA a Itàlia.
Belausteguigoitia no oblidà que es trobava a la província de Tarra gona, un territori que destaca «en molts sectors», com el petroquímic, «punter a Europa», l’agroalimentari, «conegut a escala internacional», el turístic, el logístic o l’enològic. Recor dà que el seu pare sempre li parlava «del meu amic de Reus» i que visità el Baix Camp per aprendre a plantar avellaners. «Si va passar una setma na a Reus, entenc que va servir li per passar s’ho bé, no per entendre els secrets de l’avellaner, perquè els va plantar, però no va tenir gaire èxit», va comentar. I analitzà l’economia estatal i catalana. «Sortint de la co
Societat La setena edició del Temps d’Avella na s’estendrà fins a mitjan novembre i comptarà amb un programa amb activitats lúdiques, tècniques i de di vulgació del fruit sec. Un dels actes més destacats serà la Festa de l’Avellana, que tindrà lloc el 19 d’octubre a l’Esta ció Enològica. Així mateix, s’amplia l’agenda cap a nous
punts del territori. D’aquesta manera, hi haurà esdeveni ments a les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, el Pri orat i la Selva. L’acte d’inau guració del Temps d’Avellana es va celebrar ahir. Durant la presentació, la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimen tació a Tarragona, Glòria Ti
bau, va destacar que «en el marc de la Taula Agrària es va acordar atorgar un ajut de 276 euros per hectàrea per als cultius d’avellaners per com pensar les pèrdues d’aquesta sequera persistent i pel canvi climàtic que estem patint». El programa es pot consultar a avellanadereus.cat/ja-tenimel-programa-del-temps-davellana-2024 Redacció
Més crèdits
El BBVA preveu que, amb la fusió, es podrien deixar 5.000 MEUR més l’any
vid, la reacció de l’economia en el seu conjunt ha estat positiva i a Espa nya, millor que als països del nostre entorn», va explicar. Això respon, en gran manera, «al fet que les exporta cions estan creixent i adquirint més pes que anys anteriors». També, al «boom del turisme». «Tens la sensa ció que tots els aeroports han quedat petits», observà. I és que, en sortir del confinament, «els ciutadans es tan decidint gastar més en oci». Per
això, preveu que el turisme arribarà en poc temps «a un topall» per «l’es gotament de l’oferta», per exemple, de llits d’hotel.
El country manager de BBVA Es panya subratllà que l’atur a Catalu nya és inferior al percentatge estatal, unes xifres que «no es veuen en el dia a dia» perquè hi ha «dificultats molt reals de trobar mà d’obra».
La ponència serví, a més, per co nèixer Belausteguigoitia més enllà del perfil financer. Li agrada passar temps amb la família i els amics, és un àvid lector i un ferm aficionat de l’Athletic Club. «Sobretot, aúpa Athletic!», li va dedicar Josep Baiges abans de passar li la paraula.
Fotografia de l’acte d’inauguració del Temps d’Avellana, celebrat ahir. Gerard Martí
MC
Millaray:
«Jo em vaig culpar molt per no saber parlar la meva pròpia llengua, perquè no podia entendre la meva àvia»
Entrevista La rapera maputxe visita Reus per explicar la seva experiència com activista a favor dels drets del poble maputxe en el marc del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans
Miquel Llaberia
D’on ve el nom de MC Millaray?
«MC significa Mestre de Ceri mònies en el món del hip hop i Millaray significa Flor d’or. A més, m’agrada molt la natura i m’he dedicat a defensar a la Mare Terra i m’estimo les flors. Per exemple, les joies de la meva vestimenta tradicio nal maputxe tenen flors per què al territori del meu poble hi ha molt de bosc i hi florei xen flors que només habiten allí».
Què és el poble maputxe?
«És un poble situat entre Xile i Argentina i que mai ha estat vençut, tot i que ho han in tentat. Nosaltres no entenem d’imperis ni res semblant, i si un cau, deu s’aixequen. Avui en dia és un poble que resis teix i lluita per sobreviure davant de dos estats que no només ens ataquen física ment, sinó també a la nostra cultura i llengua que volen eliminar. I també davant les empreses multinacionals que provoquen una devastació en el nostre territori i la natura. No volem ser el folklore de Xile, sinó una nació».
Quins són els mètodes amb què Argentina i Xile intenten eliminar als maputxes?
«Des de fa molts anys amb campanyes militars. En el cas d’Argentina ens hem de
remuntar a la Conquesta del Desert (al segle XIX) que, on deien que només hi havia un desert no era veritat, hi havia el poble maputxe. O la pacifi cació de l’Araucania per part de Xile (també al segle XIX), que tot i que deien que volien pau no era cert».
També parles de danys contra la natura en les teves cançons
«El conflicte no és tan sols amb la població, també és amb la Mare Terra i els danys que han provocat a la natura. El nostre poble creu que nos altres pertanyem a la Terra i no que la Terra ens pertanyi a nosaltres, així que tenim el deure de cuidar la i no ex plotar la. L’estat Xile ven els nostres terrenys a les empre ses. Sobretot, les empreses forestals estan fent una gran destrossa en els boscos i els rius, espais on descansen els nostres ancestres. I, per un altre costat, la normalització de la violència en la infància. Avui en dia en les comunitats es juga al policia i al maputxe, perquè és una violència i un racisme totalment normalit zats. I de tot això és d’on nei xen les meves lletres, la meva música».
Quins efectes té aquesta normalització de la violència pels infants?
«Té un efecte inacabable. Hi ha nens que tenen més de
Identitat
«Ser activista no és quelcom que tu escullis i és difícil anomenar-te així»
deu perdigons en el seu cos amb tan sols nou anys. És una violència brutal. És arrabas
Comerç La Fira Centre Comercial manté l’augment constant d’afluència de vi sitants en el darrer mes de setembre. D’aquesta manera, encadena nou mesos d’in crement de clients que han visitat les instal·lacions. Con cretament, aquest mes de se tembre va registrar un 16,6% més de visitants respecte al mateix mes de l’any anterior.
Una xifra positiva que s’uneix a d’altres com la del juliol, en què va haver hi un increment del 8% respecte al 2023, i un 7% a l’agost. D’aquesta ma nera, des de la Fira arriben a la conclusió que «la campa nya de rebaixes i la tornada a l’escola estan a l’altura de la campanya d’estiu». També apunten a l’organització d’ac tivitats com la celebració del
16,6%
‘Dia dels Avis’ com altres fets que han ajudat a incrementar les visites. «Històricament, setembre era un mes de cai guda d’afluències per la fi de la temporada turística, però pal·liem la pèrdua del turis me estacional amb l’atracció d’un visitant de perfil local», afirma la gerent de la Fira Centre Comercial, Patricia Perugini. Redacció
sar los la infància i la inno cència i una violació constant dels drets humans. Els nens maputxes tenen drets, i els drets estan, però mai s’han respectat. A Xile no existeix una institució o organització que defensi la infància ma putxe. És molt greu com s’es tà normalitzant una violència
totalment sistemàtica que es normalitza i s’invisibilitza». Com vas acabar sent activista?
«Ser activista no és quel com que tu escullis i és difícil anomenar se així a un ma teix. Mai ho vaig veure des d’aquest punt, va ser la gent qui em va tractar i dir així, jo
només he fet el que em dicta va el cor i vaig ser la portaveu de la Xarxa per la Defensa de la Infància Maputxe durant tres anys i mig on vaig aca bar rebent amenaces de mort d’una institució d’ultradreta armada. Aleshores, quan la pressió i les amenaces ja eren moltes vaig sentir molta por. Per aquest motiu em vaig re fugiar en la música que és el que faig millor i vaig alliberar tot el que sento a través de la d’ella, perquè era l’única opció que em quedava per mostrar tot el dolor que tenia, per to tes les males notícies que suc ceïen. I també per no conèixer la meva pròpia llengua, la del meu poble i territori, perquè els meus avis van emigrar per necessitat i sempre vaig patir la sensació de no estar on ha via d’estar. Ara és diferent, i per això faig el que faig. Jo po dria haver seguit una trajectò ria professional diferent amb la música, però no és el que volia. I, tot i que no m’hagin deixat pujar a alguns escena ris per les denúncies que faig, no me’n penedeixo. Jo sempre aniré allà on em vulguin es coltar».
Com de lesiu és no haver estudiat l’idioma de l’indret al qual tu sents que pertanys?
«Jo em vaig culpar molt per no saber parlar la meva pròpia llengua, perquè no podia en tendre la meva àvia o besàvia. Però és que a ulls de l’Estat no existeix, no es reconeix com un idioma, no existeix encara aquest respecte i no se’ls en senya als estudiants l’idioma. Per aquest motiu, el poble maputxe també ens aixe quem per exigir que les noves generacions puguin apren dre el mapudungun, perquè les cerimònies són molt im portants per a nosaltres, i si deixem morir la llengua, mor tota la resta».
Representants de la Cambra acompanyats dels representants de les empreses distingides als Premis Cambra de
Entitats Josep Santacreu rep la Clau d’Or per «la seva trajectòria professional, empresarial i institucional»
Redacció
Els Premis Cambra de Tar ragona 2024 van distingir ahir al vespre l’excel·lència, la internacionalització, la sos tenibilitat i la digitalització i la innovació empresarial. A més, Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, va entregar a Josep Santa creu, president de la Cambra de Barcelona i president del Consell de Cambres de Cata lunya, la Clau d’Or, la màxima distinció que atorga la corpo ració tarragonina en reconei xement a «la seva trajectòria professional, empresarial i institucional al capdavant de la Corporació barcelonina i de les Cambres catalanes».
Pel que fa als premiats, Grup Fertasa va ser distingit en la categoria d’excel·lència empresarial. Roigé va des tacar que «premiem al Grup Fertasa com l’estendard insígnia d’un conjunt d’em preses. En realitat són una trentena llarga de societats, el negoci principal de les quals ha estat o és l’activitat portu ària des de l’any 1970» afegint que «si el Port, que ens enor
engega el 7 d’octubre la votació dels
Redacció
La Clau d’Or és la màxima distinció que atorga la Corporació tarragonina
gulleix, és el que és i la Cam bra de Tarragona continua essent una eina útil i al servei a les empreses, és gràcies a la dedicació de persones com Joan Oriol Rovira».
Pel que fa al premi a la In ternacionalització, la Cambra va destacar Tarragona Cruise Port, ja que «s’ha consolidat com una destinació de cre uers de primer nivell, oferint experiències inigualables al cor del Mediterrani». D’altra banda, Aigües Industrials de Tarragona (AITASA) va rebre el premi a la Sostenibilitat «per ser una nova referència mundial en la gestió sosteni ble de l’aigua gràcies al projec te conjunt per regenerar les mateixes aigües de la indús tria química i fer que tornin a recircular per a usos industri als». L’últim premi referent a la digitalització i la innovació es va entregar a Grupo Blau mar. La Cambra va destacar que «en àmbit de la innova ció i dins les actuacions més recents, l’any 2023 van imple mentar una eina que permet fer reserves, mostra l’hotel en 3D, amb tots els seus serveis, prestacions, disponibilitat i preus» destacant també que «disposen d’un eco tour amb realitat virtual 3D pel Blau mur on els clients poden ex plorar diferents espais clau de l’hotel com la bugaderia, la cuina, l’economat o la piscina de sal marina. I descobrir les accions que es porten a terme a favor de la sostenibilitat».
La sisena edició dels Pressu postos Participatius de Valls encara aquest mes d’octubre la fase de votacions de les di ferents propostes. Del 7 al 27 d’octubre, la ciutadania po drà escollir entre un total de 29 propostes, de les 143 pre
sentades, que són les que han superat la validació correspo nent i que, per tant, s’ajusten als requisits establerts a la guia dels Pressupostos Parti cipatius i als criteris d’aquesta edició. Per aquesta edició, tal com ja es va anunciar durant la presentació del procés, es canalitzaran totes les propos
tes a través del portal web DE CIDIM, la plataforma de par ticipació en línia que permet als usuaris fer el seguiment i prendre part en les diferents fases del procés. Per això cal registrar s’hi a https://valls. decidimcatalunya.cat/ amb el nom i una adreça de correu electrònic. També es podrà
votar de manera presencial, als diferents punts de votació establerts, en horari de matí (de 10 a 13 h) o tarda (de 17 a 19 h). Poden participar en la vo tació de les propostes totes les persones majors de 16 anys empadronades a Valls –com a mínim quatre mesos abans de l’inici de les votacions–. La principal novetat és la perio dicitat biennal del procés de pressupostos, amb l’objectiu de garantir la planificació, la presentació de propostes, les votacions i l’execució dels projectes guanyadors en aquest període de 24 mesos.
Local Els veïns podran escollir fins el 27 d’octubre entre 29 propostes Imatge d’arxiu de
Mobilitat Els usuaris ara tarden entre mitja hora i una hora més, sense tenir en compte l’efecte del tall
Neus Bertola/ACN
L’Òscar Rovira, veí de Tarrago na, ha agafat aquest dimecres, i com és habitual, el transport públic per anar a treballar a Barcelona a les nou del matí.
Arran del tall ferroviari pro vocat per les obres del túnel de Roda de Berà, s’ha vist obli gat a agafar el bus de les 6.30 hores per poder agafar el regi onal que sortia a les 7.25 hores de Sant Vicenç de Calders. Tot i que la previsió era arribar a les 8.10 hores, finalment, el comboi ha fet parada a l’esta ció de Sants a tres quarts de nou, és a dir, 35 minuts més tard del previst. «Estàvem molt maltractats i ara ho es tem una mica més, la situació és límit», ha criticat Rovira, qui ha passat de tardar una hora fins a dues i quart per ar ribar a la capital catalana.
«Hi haurà un moment en què no aguantarem més», ha afirmat Rovira, qui ha subrat llat que a la situació de deses peració que arrosseguen els
«Hi haurà un moment en què no aguantarem més», afirma un passatger
Els usuaris creuen que les primeres jornades del tall no poden ser referència
usuaris de Rodalies del sud de Catalunya des de fa anys, s’hi suma ara el pla alterna tiu de mobilitat habilitat per Renfe. Un nou panorama que va arrencar aquest dimarts i que s’allargarà, com a mínim, durant cinc mesos. En el cas dels passatgers que agafaven el tren des de Tarragona, el trajecte fins a Barcelona s’ha incrementat entre trenta mi nuts i una hora, aproximada ment.
En aquest sentit, Rovira ha recordat que fa deu anys es tardava uns cinquanta mi
Paneque: «Hi ha algunes millores que haurem d’estudiar»
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha afirmat aquest dimecres que el dispositiu de transport alternatiu pel tall ferroviari de Roda de Berà està «ben dimensionat» i funciona de manera «raonable», però es pot perfeccionar. «La veritat és que hi ha
nuts en fer un trajecte que, a partir d’aquesta setmana, ja és d’una hora i mitja «si tot va bé». Per tant, considera que encara que la primera jor nada del servei alternatiu es desenvolupés «relativament bé», no pot valorar la positi vament, ja que s’ha de tenir en compte que els usuaris venien
algunes millores que haurem d’anar estudiant implementar», ha dit després de reunir-se a Madrid amb el ministre de Transports, Óscar Puente. En aquest sentit, ha promès que s’està fent un seguiment diari des del territori per veure quins canvis es poden implementar. «Anirem implementant millores», ha reiterat davant les queixes d’alguns usuaris de la ruta que connecta Barcelona i Tarragona.
«d’invertir vint minuts més diaris per trajecte comparat a fa deu anys i ara hem de su mar hi vint, trenta o fins i tot una hora més».
En qualsevol cas, Rovira manté que aquestes primeres jornades són «irreals», perquè el volum de passatgers no està sent l’habitual, i que, per tant,
lers les persones del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre que diàriament agafa ven les línies R14, R15, R16, R17 i RT2, ara afectades pel tall ferroviari. En el seu cas, agafava el tren de les set del matí de Tarragona (ara el regi onal de les 7.25 hores de Sant Vicenç de Calders) i dos dies a la setmana tornava amb el de dos quarts de deu de la nit. «Agafar l’últim tren de la nit i trobar te que estàs dues hores parat, a les fosques, al mig del no res, sense cap in formació ni cobertura i sense saber si arribaràs a casa aque lla nit o hauràs de dormir al tren fa que molts usuaris ha guem arribat a una situació de desesperació límit», ha ex plicat Rovira.
Justament, arran d’aquest malestar insostenible i amb la voluntat d’exigir un servei «digne» es va crear fa mig any la Plataforma Dignitat a les Vies. «Només demanen poder arribar amb dignitat al nostre lloc de treball», ha assenya lat. Una organització que al principi només era un grup de ‘whatsapp’ entre usuaris de Rodalies per mantenir se informats dels retards i les incidències del servei, però que s’ha acabat convertint en un moviment social que no descarta noves accions de protesta si no se solucionen els problemes ferroviaris a la demarcació.
Reus i l’Ebre els més castigats
no es pot agafar aquests dies com a referència. Segons ha afegit, caldrà veure com evo luciona el servei durant els pròxims dies per fer ne una valoració adequada.
«Només exigim un servei digne» Com l’Òscar Rovira, són mi
Rovira també ha destacat que els veïns de les Terres de l’Ebre són els més castigats pel nou pla alternatiu, ja que per arribar a Barcelona han d’agafar el tren fins a l’Hospi talet de l’Infant, d’allà un bus cap a Sant Vicenç de Calders i tornar a agafar un comboi fins a Barcelona. Tot i que hagin recuperat l’Avant, que sobre el paper ha de perme tre retallar una hora el tems de trajecte fins a la capital catalana, per a Rovira aquesta solució «és molt cara», ja que l’abonament és un 40% més car que en el cas de Figueres Vilafant o Lleida. En el cas del Camp de Tar ragona, Reus és el municipi que s’ha vist més afectat pels talls, ja que «l’única opció que tenen per arribar a Sant Vi cenç del Calders és la d’anar amb tren per l’interior», pas sant per La Plana – Picamoi xons. «El temps de viatge des de Reus s’allarga entre 40 mi nuts i una hora», ha conclòs Rovira.
Hostaleria El ple municipal va aprovar inicialment la nova ordenança reguladora amb 18 vots a favor
Álvaro Rodríguez
El ple municipal de l’Ajunta ment de Vila seca va aprovar el darrer divendres 27 de se tembre l’ordenança munici pal reguladora de terrasses i elements auxiliars a Vila seca. La nova normativa va comptar amb els vots favora bles dels 13 regidors de l’equip de govern, els 3 membres del grup municipal del PSC i els dos representants de Vox, comptant així amb una majo ria de 18 vots a favor.
Josep Toquero, regidor de serveis generals, explica que aquesta nova normativa neix amb la voluntat de donar resposta a «la flexibilitat que es va donar durant la pandè mia». El responsable explica que, durant aquells anys i per «donar un cop de mà a la re cuperació de l’hostaleria», en
molts municipis es va ser més permissiu amb l’ocupació que cada local podria fer de l’espai públic i el mobiliari que podi
en posar al carrer. Ara, el nou text buscarà «ordenar i delimitar l’ús que es fa dels carrers alhora que
Societat El plenari va aprovar una declaració de suport institucional
Redacció
El plenari de l’Ajuntament de Vila seca celebrat el passat divendres 27 de setembre es va aprovar per unanimitat la declaració institucional de suport a la sol·licitud de la Societat El Fènix per rebre la distinció de la Creu de Sant Jordi.
La Societat, que en els seus inicis s’anomenava Societat Recreativa de la Ilustración, és la més antiga de les enca ra existents a Vila seca. Es va fundar l’any 1875, per un grup de 27 joves vila secans, que van prendre la iniciati va de constituir una societat cultural i recreativa, sense connotacions polítiques ni religioses, com així ho mani festava el primer article del reglament.
Des de llavors, l’entitat ha esdevingut pilar fonamen tal de foment de la cultura i el coneixement, fins i tot en
L’associació El Fènix, fundada l’any 1875, és la més antiga de les existents a Vila-seca Imatge d’arxiu del local de l’associació El Fènix. Gerard Martí
moments convulsos, deixant amb el pas del temps un ex traordinari llegat cultural i social a la població de Vila
seca i el seu entorn. El plenari vila secà va do nar «ple reconeixement a la trajectòria, coincidint amb la commemoració del seu 150è aniversari». Així mateix, la totalitat dels regidors van donar suport públic a la can didatura de l’entitat a la dis tinció de la Creu de Sant Jordi 2025.
es busca una cohesió estètica entre la restauració i el mobi liari urbà».
Una de les novetats que
La nova ordenança no modificarà els horaris de tancament actuals
presenta aquesta nova or denança és la prohibició de taules i cadires d’alumini. To quero detalla que amb aquest punt es busca «un major res pecte cap al veïnat, eliminant el soroll que generen aquests elements», especialment en recollir se. Com a substitució, el consistori proposa l’adqui sició de mobiliari de resina, considerant que aquest és «lleuger i segur pels treballa dors». A més, el regidor desta ca que la inversió necessària per aquest canvi «requerirà poca inversió».
La nova regulació no mo dificarà els horaris de tanca
Gastronomia Entre el 4 i el 13 d’octubre se celebren les jornades d’aquests productes
Redacció
L’Ametlla de Mar enceta aquest 4 d’octubre la 32a edi ció de les Jornades del Peix de Llotja i l’Arrossejat, les quals s’allargaran fins al 13 d’octu bre. Aquesta iniciativa pretén ser un certamen dels produc tes de la llotja del municipi i una mostra de les millors re ceptes que es poden elaborar des de la cuina marinera. Fins a onze restauradors del municipi elaboraran un menú complet de preu lliure conformat per un entrant, un plat principal i unes postres on es reivindiqui aquest pro ducte. Concretament, els res taurants participants són El Astillero, El Bandarra, El Molí dels Avis, El Pescador, La Ser ra, La Subhasta Espai Gastro nòmic, Les Veles, Lo Nou Ma rina, Mestral, Pica Pica i Plaça
ment, que es mantindran a les 12 hores de dilluns a dijous i una hora més tard els caps de setmana. També es mantin drà l’excepció a la façana ma rítima que permet obrir les terrasses fins a les 2.30 hores de la matinada, horari de mà xim que permet la Generalitat de Catalunya.
El text sí que delimita l’espai que cada local podrà fer servir de la via pública a l’amplada de la seva façana, amb petites variables d’1 o 2 metres si compten amb un terreny lliure al costat.
L’ordenança també delimi ta el tipus de mobiliari deco ratiu que es pot disposar en les terrasses per tal d’afavorir una «cohesió estètica». Josep Toquero detalla que s’hauran de disposar d’elements amb vegetació i les tanques hauran de ser de vidre, tot buscant «un impacte visual harmo niós i dignificat». En aquesta mateixa línia, no es podran disposar tancaments amb pa rets, permeten únicament les cobertes «tipus para sol». El regidor afirma que la nova ordenança «ha estat compartida amb l’associació d’hostalers i compta amb la seva aprovació».
Nova. Els preus oscil·len entre els 30 i els 40 euros per menú. Tota l’oferta gastronòmica compta amb una versió de l’arrossejat, ja sigui en el seu format més clàssic o amb el toc personal de cada xef. Aquest és un plat tradicional de les barques de pesca que, en el seu origen, servia per aprofitar el peix que no es ve nia. Es poden trobar versions d’ell en diferents poblacions de la costa catalana i valen ciana, però és especialment típic a l’Ametlla de Mar.
Diada de l’Arrossejat
El plat fort de les jornades ar ribarà el diumenge 13 d’octu bre amb la 38a edició de la Di ada de l’Arrossejat, una festa gastronòmica que tindrà lloc a la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar entre les 17 i les 21 hores.
Cuiners amateurs ensenyaran com s’elabora el típic arrossejat L’Arrossejat es un plat típic de les barques de pescadors. Cedida
Aquest acte, el qual ha tin gut un acolliment multitudi nari en les darreres edicions, és un concurs del tradicional plat de la cuina marinera obert al públic. Qui ho desitgi podrà comprar una degus tació per un euro i descobrir com es cuina aquest àpat de la mà de diversos cuiners amateurs. La jornada estarà amenitzada per la xaranga Suquet Calero i djs.
Urbanisme Els veïns han votat per l’enderroc dels vestuaris
L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha fet públic el resultat del procés de participació ciutadana que va posar en marxa per escollir el projecte de reordenació i transformació del camp de futbol. L’escrutini va anar a càrrec de la pregonera d’en guany, Glòria Gil, i de dues tre balladores municipals.
L’opció guanyadora ha es tat la número 2, la que plan teja l’enderroc dels actuals vestidors per generar un nou espai amb taules de jocs tra dicionals per al desenvolu pament cognitiu dels infants.
Aquesta proposta ha estat la més votada pels 140 veïns i veïnes que han pres part en la consulta, durant el període comprès entre el 18 i el 25 de setembre. En aquesta votació que es va poder fer físicament a l’Ajuntament i a la biblioteca municipal de Vandellòs entre els veïns i veïnes majors de setze anys.
Aquesta opció, en concret, ha aconseguit 88 vots, segui da de l’opció 3 (26 vots) i de l’opció 1 (25 vots). Hi va haver un vot en blanc. Així doncs, l’opció 2 serà la que l’Ajunta ment executarà, amb algunes modificacions, que van de manar els veïns i veïnes que
L’atur s’estabilitza a Tarragona i l’Ebre amb un descens del 0,36% durant el mes de setembre
Economia L’afiliació a la Seguretat Social torna a caure un 1,80% respecte a l’agost
ACN
La xifra de persones a l’atur a Tarragona i les Terres de l’Ebre ha disminuït lleuge rament i hi ha 130 persones menys inscrites al setembre, segons les dades fetes públi ques aquest dimecres pel Mi nisteri de Treball i Economia Social. El setembre es tanca amb 38.972 persones a l’atur, amb una evolució similar a la de fa un any, quan hi havia 434 persones més sense fei na, una reducció interanual de l’1,1%. Les afiliacions a la Seguretat Social a les comar ques tarragonines i ebren ques se situen en 351.243 persones en total. Represen ten 6.430 treballadors menys donats d’alta, un 1,8% menys que a l’agost, la mateixa ten dència que es va registrar al juliol. Són, en canvi, 8.109 afiliacions més que hi havia el setembre de 2023, un 2,36%
més. Per sectors d’activitat, el creixement més important de l’atur registrat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha estat a la indústria (3.497), amb 34 inscrits més. Els serveis (27.229) i l’agricul tura (1.452) són els sectors que tenen menys treballadors re gistrat en comparació al mes d’agost, 177 i 134 menys, res pectivament. També al sector de la construcció (3.473) hi ha 56 registrat menys a l’atur. Les dones –amb 22.858 atu rades– continuen superant de llarg els homes –16.114–, si bé les xifres mantenen una tendència a equilibrar se. En el cas dels menors de 25 anys sense feina, s’inverteix la proporció amb 1.510 homes aturats i 1.336 dones. Pel que fa als contractes, al setembre se n’han tancat a Tarragona i l’Ebre 19.040, 2.550 més que a l’agost, que representa un in crement del 15,46%.
van assistir a la presentació de les propostes el passat 17 de setembre, per millorar el projecte de reforma.
L’opció 1 plantejava una intervenció mínima per res pectar l’essència del lloc, opti mitzant recursos i mantenint una harmonia amb l’entorn natural i construït; i l’opció 3, l’optimització de l’espai d’intervenció per deixar més espai lliure per la pràctica d’altres activitats lúdiques o festives.
La idea és que aquest espai renovat no només proporcio ni un entorn verd per a l’oci i el descans, sinó que també ofe reixi una zona polivalent per
L’objectiu és generar un espai verd pel descans i també per la pràctica esportiva
a la pràctica d’activitats es portives diverses. Amb això, es pretén fomentar un ús més
Situació de l’ocupació a setembre de 2024
inclusiu i saludable de l’espai públic, integrant la natura i l’esport dins del teixit urbà.
A la darrera edició dels Pressupostos Participatius que va tirar endavant l’Ajun tament, l’any 2023, una de les propostes guanyadores va ser la d’una zona esportiva i de pícnic al camp de futbol de
Vandellòs. Aquesta proposta, que va ser la més votada per la ciu tadania, està pendent d’exe cució des d’aleshores. L’actual govern municipal va organit zar aquesta votació perquè els futurs usuaris i usuàries poguessin decidir com serà aquesta zona.
El menú d’aquest any consta de sopa d’all, tàrtar de llonganissa i menjar blanc Gastronomía La Fira
Álvaro Rodríguez
Alcover ja ho té tot a punt per viure la seva cita anual amb el bandolerisme amb la 22a edició de la Fira de Bandolers.
Aquest certamen reivindica els lligams del municipi amb aquesta activitat desenvolu pada, principalment, entre els segles XVI i XVII.
Entre el 4 i el 13 d’octubre, Alcover tornarà a traslla dar se a aquesta època amb diverses activitats lúdiques i de recreació. Tot i que la ma joria dels plats forts arribaran el cap de setmana entre l’11 i el 13, a partir d’aquest divendres es podran gaudir de molts ac tes previs.
La cuina dels Bandolers, estrenat durant la darrera edició és un dels exemples.
Aquest acte gastronòmic tin drà lloc dimarts 8 d’octubre
Comissen 1.000 plantes de marihuana a Masllorenç
Successos Els Mos sos d’Esquadra van dete nir ahir a Masllorenç (Baix Penedès) dos homes de 26 anys com a presumptes autors de delictes de tràfic de drogues, pertinença a grup criminal i defraudació de fluid elèctric. Les deten cions es van produir en el marc d’una operació policial que ha servit per desmante llar un viver de marihuana en una nau industrial amb més de mil plantes. La in vestigació va començar al juny i ha permès acreditar l’existència del cultiu inten siu de la planta estupefaent a l’immoble. Els Mossos afir men que els responsables de la plantació conformen un grup criminal de quatre membres amb rols ben defi nits i amb l’objectiu de culti var i traficar marihuana. La policia ha pogut identificar els altres dos presumptes integrants del grup crimi nal, per als quals s’han acti vat ordres de detenció. ACN
a les 18.30 hores a l’Església Vella. La iniciativa va sorgir per encàrrec de l’Ajuntament al xef Jose Lozano, cuiner del restaurant K l’Ermità del mu nicipi.
El jove xef va investigar, a partir de llibres dels segles XVI i XVII, com era la cuina d’aquella època, tot imaginat com podien fer els bandolers els seus àpats. Com ha resul tat, Lozano va oferir un menú de tres plats que va esgotar la totalitat de les seves racions en la seva estrena.
Per aquesta nova edició, Lozano explica que ha pre parat una carta que consta d’una «sopa d’all de tota la vida», un tàrtar de llonganissa que «adapta a la cuina moder na un producte de sempre» i un menjar blanc de postres per «reivindicar el fruit sec del Camp de Tarragona», com
Es presenta la segona edició del festival del joc ‘Valls Juga’
Cultura El certamen es durà a terme el 8 de març de 2025
Redacció
L’equip coordinador va pre sentar ahir, la data i el cartell de la segona edició de ‘Valls Juga, el Festival del Joc del Camp de Tarragona’. Després de l’èxit d’assistència i parti cipació de la primera edició, on 1.600 persones van poder gaudir de les diferents pro postes d’activitats que es van programar, l’organització del festival ja fa mesos que treballa per la segona edició d’aquest esdeveniment, que vol repetir la participació. A diferència de la passada edició, la nova se centrarà en un sol dia, el dissabte 8 de març, ampliant, però, els ho raris i les propostes que s’hi podran trobar a la Sala Kur saal. S’oferiran tornejos de jocs de taula, partides de rol, de cartes, de jocs de mancala, de wargames i recreació his
tòrica.
També es faran presenta cions i demostracions de no vetats per part d’editorials i autors, per a tots els públics, edats i amb diferents nivells d’expertesa, entre d’altres. El president de l’Associació lúdi ca i cultural La Pera Juganera, entitat local de recent creació i que ja forma part del grup organitzador del Festival, Raúl Meroño, ha ressaltat que «estem molt contents de po der formar part de l’organit zació d’aquest esdeveniment important a la ciutat de Valls. La nostra entitat va néixer per fomentar el joc i el Festival ens brinda una oportunitat única per a fer ho possible».
L’equip organitzador ha presentat també el cartell de la segona edició del festival, que ha anat a càrrec d’Albert Ventura, il·lustrador, tatua dor i apassionat dels jocs de
a cirereta del pastís, l’últim passi consistirà en un xarrup de moscatell acompanyat de fruita seca garapinyada.
Amb aquesta activitat, el xef detalla que vol «fer valdre la cuina catalana, tot fusio nant la amb tocs contem poranis», una filosofia que també persegueix al seu res taurant.
Lozano relata com «actes com la Fira de Bandolers o la Festa Major d’Alcover ajuden a impulsar la restauració a una localitat com aquesta». Tot i que el xef reconeix que té «una clientela bastant fi del», afirma que l’aparador de
la fira l’ha portat a fer que el coneguin gent de Reus, Tarra gona i altres poblacions de la demarcació.
L’èxit de la primera edició d’aquest acte va obligar els organitzadors a limitar les places per a aquesta nova cita. Lozano assegura que «en poc temps ja s’han apuntat més de 80 persones», com a mostra de l’afluència que han aconseguit en dos anys.
Tant l’Ajuntament com el restaurant es van plantejar la possibilitat d’ampliar aquesta activitat amb la participació de més restaurants. No obs tant això, Lozano lamenta que «Alcover no és un municipi amb massa restauració i és di fícil establir col·laboracions», tot i això, afirma que ho inten taran per l’edició següent.
Amb tot, el xef conclou que aquesta és una gran iniciativa per «reivindicar el producte de quilòmetre zero i de tem porada», ja que formaran part d’aquest àpat la mel d’Alcover o la fruita seca del Baix Camp, entre d’altres.
Un fet amb el qual el xef vol demostrar que «no cal anar a mirar fora ni innovar massa per trobar una gastronomia de qualitat».
rol. L’il·lustrador ha explicat que, un cop finalitzat el car tell «vaig somriure identifi cant me amb els personatges que hi apareixen».
Repetir l’èxit
Ramon Balcells, portaveu del Festival i responsable de Rol en Família explica que «l’èxit de la primera edició ens ha empès de nou a treballar des del minut 1 per a oferir una nova, el qual volem ampliar amb noves propostes i acti vitats. No hem deixat mai de
treballar per tal de situar Valls en el mapa de festivals refe rents del món del joc».
L’organització ha destacat que al llarg de la primera edi ció es van realitzar enquestes entre les persones assistents i participants, per tal de conèi xer la seva opinió i valoració, la qual cosa ha permès dur a terme una anàlisi del festival, identificant ne els punts forts i els punts dèbils, per tal d’ofe rir un festival millorat.
La voluntat de l’organitza ció és la de repetir un esdeve
niment presencial, transver sal i de socialització per a tots els públics on les persones, famílies i associacions tin guin un espai on conèixer les novetats del món dels jocs i les virtuts dels jocs de taula, o simplement passar una esto na divertida jugant, de mane ra integradora i inclusiva. Durant la jornada, a l’espai exterior del Kursaal, el públic assistent també podrà des cobrir un espai amb mostres dels jocs tradicionals catalans i propostes educatives.
Entrevista L’alcalde de Vilallonga destaca el vessant lúdic i tradicional de la Fira i les Festes del Roser, que comencen demà
Redacció
Com es presenta enguany la fira i les festes del Roser?
«La Fira, com diu el diccionari, és un conjunt d’instal·lacions recreatives i d’atraccions per les persones, però també una reunió anual de comerç. Aga fant nos a aquesta definició, nosaltres organitzem la Fira amb els dos vessants, el re creatiu, amb les atraccions i la part comercial, amb la fira d’entitats. I, pel que fa a les Festes del Roser, com és tradició, començaran amb la arribada al poble de la Mare de Déu i després tindrem tota una setmana plena d’activi tats culturals».
S’han programat novetats?
Arribada de la Mare de Déu del Roser 20 h: Portal (davant del Centre Recreatiu).
Porteu el vostre fanalet. En arribar a la plaça de l’església, salutació dels gegants i gegantons al ritme dels Grallers i Timbalers de la Colla Gegantera de Vilallonga del Camp. Entrada del tabernacle a l’Església. Repic de campanes. Besamans i Cant dels goigs.
26a edició del Fot-li Gasto 23.30 h: Plaça de la Creu. Amb l’actuació dels grups: Dani6x & Izzkid, Fescat goes punk i PD Pelacanyes. Organitza: Associació de Joves amb el suport de l’Ajuntament.
III Fira del Disc Vilavinils De 18 a 21 h: Sala de Serveis de la Gent Gran (c/ Alfons el Cast).
Intercanvi i exposició d’LPS i singles. Mostra d’aparells reporductors de música. Sessióaudició de vinils a càrrec dels discjòqueis locals.
«L’any passat vam traslladar la Fira d’Entitats i Comerç dins de la pista del Poliespor tiu i aquest canvi d’ubicació i format va tenir una gran aco llida i per aquest motiu repe tim».
Per algú que no les hagi viscut mai, quins serien els actes que no es pot perdre?
«Tots els actes són impor tants. Des dels actes més tra dicionals, com la rebuda de la Mare de Déu del Roser a llum dels fanalets que la mainada elabora, a les activitats més lúdiques com el Fot li gasto que organitza l’Associació de Joves, on podrem gaudir de la música en directe. Sobre tot us animem a visitar i pas sejar per la Fira de Comerç i
Entitats, que es farà dissabte i diumenge a l’interior del Po liesportiu».
La fira és un aparador per a les entitats del municipi. Quin és el seu paper en la vida al poble, més enllà d’en dates assenyalades com aquesta?
«Des de fa molts anys, som un poble amb un gran teixit asso ciatiu i totes són molt actives i organitzen moltes activitats: culturals, recreatives, espor tives... i des de l’Ajuntament intentem sempre donar hi suport. De fet, aquesta Fira es va crear per a fer l’aparador de les entitats i on poder donar a conèixer les activitats que de senvolupen a tots els convila tans».
Sector de l’avellana
«El relleu generacional minva i cada vegada veiem més trossos abandonats. Si no actuem, el futur no serà gaire bo»
La fira ha estat tradicionalment vinculada a la celebració de la fi de la collita de l’avellana. El sector
encadena diversos anys de males collites i una situació crítica per la sequera. Com s’està vivint aquesta situa-
ció a Vilallonga?
«Efectivament, la Fira és la celebració del final de les co llites. Anys enrere era de la vinya, després del préssec i els últims anys de l’avellana. I sí, la collita de l’avellana no passa el seu millor moment, la sequera viscuda els últims amb el canvi climàtic, el preu al qual es paga l’avellana als pagesos fa que el relleu gene racional minvi i cada vegada veiem més trossos abando nats. No sé quin serà el futur, però crec que no serà gaire bo si no actuem!».
Explicava fa uns mesos que estaven a punt de remodelar els carrers Pere Virgili, Torrera i Sant Isidre. Ja han començat els treballs? I si no és així, quan ho faran?
«Ben aviat començaran les obres, ja ho tenim tot enllestit. Però abans de començar avi sarem a tot el veïnat afectat i senyalitzarem la zona». Quins altres projectes emprendran en les pròximes setmanes i mesos?
«Encara és aviat per par lar ne... però en tenim uns quants que esperem que si guin ben acollits pels vilatans. La nostra finalitat és treballar per a ells».
Fira d’entitats i comerç 18 h: Interior del Poliesportiu Josep M. Salvat Modenes. Mercat d’antiguitats, col·leccionisme i segona mà, al c. Camí del Genellí. Del 4 al 7 d’octubre, hi haurà atraccions de fira a la zona del Parc de les Parades. Dissabte, a les 19 h, inauguració a càrrec de la corporació municipal.
Cinema: El mayordomo inglés 18 h: Sala de Cinema del Centre Recratiu. Preu: 4,50 euros o amb l’abonament.
Conferència: La mort perinatal i gestacional 20 h: Sala d’actes del Centre Recreatiu.
A càrrec de l’Associació A Contracor.
Rosari
18 h: davant de la Capella de la Mare de Déu del Roser (pl. de la Creu).
Organitza: Amics del Roser.
Missa pels socis difunts 19 h: església de Sant Martí Bisbe.
Organitza: Associació d’Amics del Roser.
Vilavinils - sessió de djs 20 h: Sala d’actes del Centre Recreatiu.
Els discjòqueis de la vila punxaran discs de vinil. Porta els teus i els punxaran.
Conferència: Elaboració de la cervesa. Art? Ciència? Negoci?
20 h: Sala d’actes del Centre Recreatiu.
A càrrec d’Agustí Fortuny.
Cinema: Bitelchús, Bitelchús 17 i 19 h: Sala de Cinema del Centre Recratiu. Preu: 4,50 euros o amb l’abonament.
Cursa 4 passos
9.30 h: Poliesportiu JM Salvat.
Els beneficis de la cursa es donaran al projecte Grupo de apoyo entre iguales, on l’Associació Einar es
dedica a facilitar activitats a les famílies usuàries d’aquest projecte i que estan en cures pal·liatives pediàtriques. Inscripcions: https:// webtretzesports.com. Organitza: Associació Einar.
Missa 12 h: Ermita del Roser A càrrec de mossèn Joan Anton López Díaz-Cano.
Glossari a la Mare de Déu
A continuació: Ermita del Roser
Glossari en memòria a mossèn Pere Dalmau, mort el passat 8 d’abril, qui fou rector a la parròquia de Vilallonga del Camp. Tot seguit, benedicció de la lletania Regina Sine Lave Concepta a càrrec de la família Massó Senan - Mercadé Haro.
Cinema: El 47 17 i 19 h: Sala de Cinema del Centre Recratiu. Preu: 4,50 euros o amb l’abonament.
The Royal Ballet: Alícia al País de les Meravelles 20.15 h: Sala de Cinema del Centre Recratiu. Preu entrada 12 euros. Preu abonament: 30 euros.
Roller La quarta edició de l’esdeveniment inclourà una ruta nocturna amb la temàtica de ‘Halloween’
Redacció
El club esportiu RollersCam brils ha organitzat la quarta edició de Rollerfest per cele brar el quart aniversari del club, amb la col·laboració del Departament d’Esports de l’Ajuntament de Cambrils. El programa d’activitats, que enguany s’allarga amb un tercer dia, es portarà a terme del 25 al 27 d’octubre, i com a novetat inclou una ruta
nocturna amb temàtica Halloween. Com és habitual, també s’han organitzat curses de diferent nivells, competici ons, un dinar de germanor, competicions, diverses Mas-
Tarragona Esports signa un conveni amb el Col·legi de Psicologia
Poliesportiu L’acord preveu la col·laboració en l’organització d’activitats
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona, a través de Tarragona Esports, i la delegació tarragonina del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) van signar ahir un conveni amb l’objectiu de sumar esforços a favor de la salut mental en
l’activitat física. L’acord in clou la col·laboració en l’or ganització d’activitats adre çades a tota la ciutadania, entitats i clubs esportius so bre la importància de la salut mental en l’àmbit esportiu. A través d’aquest conveni amb dues parts també posaran en marxa diverses accions
encaminades a promoure el benestar psicològic entre els esportistes i els professionals de l’àmbit esportiu de la ciu tat. El conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler, va destacar que «continuem sumant esforços amb agents de l’àmbit de la salut del territori perquè tre
terclass, jocs, un sopar i festa DJ pels patinadors partici pants. Les principals ubica cions de l’esdeveniment són el Parc de l’Ardiaca, l’Skate park, la carpa del camp de futbol, la plaça de l’Ajunta
ballem amb la premissa que esport i salut són dos concep tes que van agafats de la mà». Per la seva banda, Llatser va destacar «la importància de la psicologia de l’esport per ajudar a promoure i consoli dar l’activitat física i l’esport en els hàbits de salut». El conveni, que té una vigència de dos anys i és prorrogable, també inclou donar conèixer l’existència de l’acreditació d’experts en psicologia de l’esport i el directori professi onal del COPC que identifica i dona visibilitat a aquests pro fessionals.
El RollersCambrils va sorgir el 2020 i ja compta amb un total de 170 participants
mitjà baix que sortirà des de la mateixa botiga i està pensada per persones que ja tinguin nocions avançades de patinatge.
ment i la botiga Kokua.
La festa començarà el divendres 25 d’octubre a les 14 hores amb el reparti ment oficial de samarretes a Kokua i a les 20 h amb una ruta per Cambrils de nivell
El dissabte al matí la festa s’ubicarà al Parc de l’Ardia ca, on a partir de les 9:30 h es portarà a terme la presenta ció i benvinguda de l’esdeve niment i durant el matí s’ini ciaran diverses rutes. A les 10 h sortirà la Ruta Esparta na que recorrerà 54 km de fortes pujades i pendents per Cambrils i pobles propers. A les 10:30 h arrencarà la Ruta Mitjana amb un trajecte de 28 km per la perifèria de Cambrils i Vilafortuny, i a les 11 h la Ruta Pollitos, apte per a infants, famílies i novells, resseguirà uns 6 km de carril bici. El matí acabarà amb un dinar conjunt a un dels llocs típics de RollersCambrils. Dissabte a la tarda l’activitat es traslladarà a l’Skatepark, on es portarà a terme una competició de Rollercross, i una doble masterclass de Wizard i Derrapes, per con tinuar amb la ruta circular de 16 quilòmetres Cambrils Night, per zones costaneres, que enguany girarà al vol tant de temàtica terrorífica amb concurs de disfresses de Halloween. Diumenge tancaran les activitats amb els Jocs Roller a la plaça de l’Ajuntament.
El Rollers Cambrils va sor gir el 2020 i ja compta amb unes 170 persones partici pants.
Futbol El davanter grana explica a Diari Més les sensacions del partit contra la Real Sociedad B, va reflexionar sobre la seva carrera fins ara i també va presentar com és el jugador a nivell personal, més enllà dels camps de futbol
Com ha anat la setmana després d’estrenar-se com a golejador del Nàstic?
«La veritat és que bé. Mar car un gol i ajudar a l’equip sempre dona un plus de con fiança i et fa treballar la resta de la setmana de forma més tranquil·la. Ara toca afrontar el pròxim partit amb il·lusió i deixar enrere la darrera jor nada».
Portar el número 9 a l’esquena és una responsabilitat. Sempre està associat amb el gol. És una recompensa haver-ho aconseguit?
«Sí, lluir el 9 a la samarreta no és fàcil. El que es demana sempre és el gol i la setmana passada vaig tenir la fortuna d’obrir la llauna. Porto el nú mero amb orgull, això sí. Jo es tic concentrat en la meva fei na, que és la d’ajudar a l’equip de qualsevol manera. Sigui esforçant se en les pressions, jugar d’esquena als centrals, buscar l’espai i tot el que em demani el míster. Si al final el gol arriba, perfecte. Si no, doncs toca esforçar se en la feina que faig sobre la gespa i tornar ho a intentar en el se güent partit».
Enguany la seva parella habitual és Pablo Fernández. Com va la sinergia?
«Bé. Jugar al costat de Pablo és un orgull i em fa les coses fàcils. Tot sabem la classe de jugador que és i el potencial que té, perquè obre espais entre els defensors i guanya totes les pilotes. Jugar a prop seu fa que sembli millor del que soc».
Com va viure sobre la gespa el primer gol contra la Real Sociedad B?
«La meva impressió va ser que la pilota ja estava dins quan el defensa la va tocar. Després del partit, quan vaig veure imatges em van sor gir més dubtes, però això ja és aigua passada. Al final el més important és que la pilo ta va entrar i que vam poder empatar ràpidament perquè el partit s’havia posat difícil després que s’avancessin en el marcador».
El segon segur que va ser seu. Es va encarregar de rematar amb tot, sense pensar en les conseqüències físiques.
«Sí i tant. El que més lamen to és que no vaig poder ni celebrar ho perquè em vaig emportar una garrotada im portant durant el salt que em va deixar sense poder respi rar. Quan vaig aixecar el cap i vaig veure la pilota dins, ja em vaig quedar satisfet malgrat les circumstàncies. Això sí, quan van venir tots els meus companys a celebrar ho amb mi els vaig haver de dir que baixessin el nivell d’eufòria em deixessin espai per poder respirar [riu]». Es va notar la seva convicció per marcar. Va saltar amb tot sense pensar en el contacte. Semblava que pensessis «aquest no me’l podran treure».
«La veritat és que va ser una gran centrada de Víctor Nar ro, principalment. Vaig mi rar la pilota i vaig pensar que l’havia de saltar amb rematar com fos. El més important era enviar la pilota al fons de la xarxa, si m’havia d’empor tar una garrotada pel camí, doncs mala sort». La veritable recompensa va ser l’ovació del Nou Estadi quan va ser substituït.
«Em va fer molta il·lusió. Crec que al final la gent veu que m’ho deixo tot en el camp,
Debut a Primera
veu el que puc aportar, que és treball i més treball i això ho aprecien. Així que el que intentaré és no fallar i conti nuar treballant cada dia per ser una mica millor que ahir». Com és Antoñín Cortés a ni vell personal?
«Soc una persona humil que prové d’un barri humil i que no ha tingut una trajectòria fàcil. Perquè vaig arribar a l’elit molt jove i massa ràpidament, i això fa que cometis errors i prenguis males deci sions. Soc un noi, que he hagut de madurar de pressa i apren dre moltes coses de la vida i del futbol. Però, sobretot, soc un noi que el que vol ara mateix és treballar, millorar i centrar en portar al Nàstic de Tarragona com més alt millor. Perquè és l’equip que ha confiat en mi».
També es nota la seva part animada a les xar xes socials. Sobretot des prés del vídeo graciós que va penjar a les xarxes soci als sobre «la perilla del gol» «Sí és veritat que m’agrada molt fer bromes. Al final els andalusos som així, la nostra forma de ser és sempre fer broma i posar una mica d’hu mor de tot».
No estranyaria que molts nastiquers s’apuntessin
«Debutar a Primera va ser un somni tot i que em va tocar viure la covid»
El desig per a la temporada
«Desitjo poder estar disponible per a poder ajudar a l’equip en qualsevol moment»
El primer gol contra la Real Sociedad B
«La meva impressió dins del camp va ser que la pilota ja estava dins de la porteria»
El segon gol contra la Real Sociedad B
«Vaig rematar amb tot. El més important era enviar la pilota dins, si rebia un cop, mala sort»
tingut molts companys i he entrenat sota les ordres de molts entrenadors. Tot i que el més important és el present,
El que sí que li ha servit és per madurar en el món del futbol de forma exprés. «Quan ets jove estàs sobre un núvol i no penses en la re alitat. Sí que m’ha ajudat a madurar, i també en la ma nera de treballar. A més, també m’ha fet centrar en el que necessitava per millorar. I, ara ma teix, això és el Nàstic
Què recorda del seu debut a la Primera Divisió amb el
«Va ser una mica estrany. Vaig signar al mes de febrer quan el Granada es va interessar per a mi. Al mes següent, vaig debutar a les semifinals d’una Copa del Rei contra l’Athletic Club. Va ser impressionant. Poc després, va venir la pan dèmia de la Covid i tots ens en vam haver d’anar a casa. Mesos després vaig poder debutar a los Cármenes, l’es tadi del Granada, en un partit contra el Getafe. La veritat és un record que sempre tindré present, malgrat que no va hi aficionats a la gra deria per la pandèmia. De butar a Primera és el somni de qualsevol nen. I jo ho vaig
Poc després el seu camí va passar per Segona Divisió amb el Rayo Vallecano. Allà va assolir un ascens, una experiència que segur que serà útil per encarar aquesta temporada, no?
vors. Tant de bo pugui repetir un gran moment com aquest aviat».
Què li va fer venir al Nàstic de Tarragona durant aquest mercat d’estiu?
«La realitat és que tenia altres ofertes, algunes superiors, però vaig decidir que havia de venir al Nàstic de Tarragona.
Tots sabem el que representa aquest equip i tot el que envol ta en el seu entorn. Quan el di rector esportiu li va presentar l’oferta al meu representant, li vaig dir que sí ràpidament.
Sé que aquí és un bon lloc per créixer, per fer les coses bé, i segur que podem completar una gran temporada».
En el moment que va signar ja ho havien fet companys teus al Lugo com Víctor Narro i Gorka Pérez. Això va ajudar?
«La veritat és que sí. Els conei xia molt bé als dos de la tem porada passada, així que vaig parlar amb ells perquè em diguessin la seva opinió sobre el projecte i sobre el club i això em va donar un plus». Especialment, es va veure el darrer partit contra la Real Sociedad B que guarda una bona sinergia amb Víctor Narro, perquè li va donar l’assistència del gol.
«Ens coneixem molt d’haver jugat més d’un any plegats i tots dos sabem del que som
una carrera exprés
Antoñín Cortés Heredia (16/04/2000) va néixer a Málaga i va créixer concretament al modest barri de la Palmilla. Futbolísticament ,va créixer a l’equip del barri, el CD 26 de Febrero, al planter del Málaga. Als 16 anys va fer les maletes cap a Alemanya quan el Schalke el va reclutar per al seu filial. L’aventura europea va durar poc i va tornar a casa per començar a brillar. La temporada 2019-2020 va fer el salt de l’Atlético Malagueño al primer equip del Málaga, on va jugar 22 partits i va marcar 4 gols. Als vint anys, va cridar l’atenció del Granada de Primera Divisió, l’equip al qual va acabar fitxant i debutant en lliga i Copa del Rei. A la Primera Divisió va
capaços. Gairebé que em lle geix la ment i, quan està per la banda, sap on l’ha de posar i jo sé cap a on he de moure’m per rematar. Aquesta connexió serà molt bona per a l’equip, estic segur».
jugar un total de vuit partits i va marcar un gol en una temporada afectada per la pandèmia de la Covid. Posteriorment, va sortir cedit al Rayo Vallecano, on va assolir l’ascens a Primera Divisió després de sumar 26 partits i marcar sis gols, la que va ser la seva temporada més anotadora. Després va tornar al Málaga per jugar una temporada. Posteriorment, va començar la seva aventura a Portugal al Vitoria Guimaraes i a Grècia, a l’Anorthosis Famagusta, dos anys amb males sensacions i amb el desig de tornar a jugar a Espanya. El Lugo va ser qui li va donar l’oportunitat i, l’any passat, va ser rival dels de Dani Vidal. Va aterrar al Nàstic aquest estiu als 24 anys i va signar per a les pròximes dues temporades per recuperar la seva millor versió.
Tots tres torneu aquest cap de setmana al camp del Lugo, el vostre exequip. Com ho viu?
«És una motivació més tor nar a l’Anxo Carro, l’estadi que va ser casa meva la darrera
El
pilot tarragoní Aleix Collados, campió del Ral·lisprint de Riudecanyes-Escornalbou
temporada. Amb tot, crec que hem de jugar el partit amb normalitat, sense pensar en el passat. Simplement, hem de concentrar nos en guanyar i fer les coses bé com sempre per sumar els tres punts». L’any passat el Nàstic va sortir amb victòria de l’Anxo Carro. Quins records guarda del conjunt grana la darrera temporada?
«Doncs que era un equip molt fotut al qual enfrontar se. No hi havia manera de poder fer li mal. Era un rival temi ble, i aquesta temporada ho continua sent i m’esforçaré perquè així sigui. Esperem que aquest cap de setmana es torni a repetir el mateix resul tat de la darrera temporada i marxem de l’Anxo Carro amb tres punts a la butxaca».
Si haguessis de demanar un desig per aquesta temporada quin seria?
«El meu desig és competir tots els partits. Hem de mi rar partit a partit. El primer i únic objectiu actual ha de ser guanyar el partit d’aquest cap de setmana contra el Lugo, no s’ha de mirar més enllà. Després, individualment, el que vull és ajudar a l’equip amb el que toqui. El futbol és capritxós i no saps mai el que pot passar, així que desitjo estar disponible per ajudar a l’equip en tot el moment».
Motor El pilot tarragoní Aleix Collados i el seu copilot, el manresà Óscar Sanglas, es van proclamar campions del Ral·lisprint de Riudecanyes Escornalbou el darrer cap de setmana. Aquesta va ser la cinquena prova del Cam pionat de Catalunya de Ral· lisprint d’Asfalt, una cita a la qual van participar un total de 44 vehicles en tres cate
gories de velocitat i dues de regularitat. Dins de la Classe 1, de vehicles de menys de 1.600cc, Collados es va adju dicar els 5 trams que es van disputar entre les localitats de Riudecanyes i Vilanova d’Escornalbou amb un mar ge de gairebé un minut amb el segon classificat. El tarra goní va participar amb el seu Peugeot 106. Redacció
Els jugadors del Reus Deportiu a l’Ajuntament de Reus.
L’Ajuntament de Reus dona un reconeixement als campions del món del Reus Deportiu
Hoquei L’Ajuntament de Reus va donar un reconeixe ment als jugadors del Reus Deportiu que es van coronar campions del món als World Skate Games celebrats a Ità lia al setembre. L’alcaldessa Sandra Guaita i la resta de regidors del consistori van rebre els quatre roig i negres, que lluien les seves medalles, per felicitar los per la gesta.
Càndid Ballart i Martí Casas, jugadors del primer equip, van guanyar el torneig amb la selecció espanyola sota les ordres de Guillem Cabestany. D’altra banda, Carles Casas i Martí Pallejà van aixecar el tí tol amb la selecció espanyola sub 19. Ballart i Casas ja mi ren cap al següent objectiu: la Supercopa d’Espanya aquest cap de setmana. Redacció
Política Els grups van acordar la cessió durant les negociacions per la Mesa
ACN
El grup parlamentari del PSC està assumint el sou de dos assessors dels Comuns al Parlament. Segons va avan çat el Diari Ara i ha pogut confirmar l’ACN, els dos par tits ho van acordar durant les negociacions per la confi guració de la Mesa del Parla ment. Segons consta al But lletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) del 17 de juliol, els socialistes van pro posar el nomenament de dos assessors tècnicament per al seu grup parlamentari que estan vinculats als Comuns.
Totes dues formacions van acordar que se cedissin aquests assessors als Co muns, de manera que a qui presten els seus serveis és al grup parlamentari presidit per Jéssica Albiach. Segons han confirmat tots dos grups parlamentaris aquest acord
es va tancar durant les nego ciacions per la Mesa del Par lament.
Fonts dels grups subratllen que aquest acord no contra diu el Parlament i afegeixen que hi ha precedents d’altres institucions on s’han donat casos similars, com el Con grés dels Diputats. Les ma teixes fonts remarquen que aquesta situació no suposa cap cost extra per al Parla ment.
Independència política
Fonts dels Comuns també garanteixen que aquests dos assessors no tenen en risc la seva independència política tot i que formalment qui hagi proposat els assessors sigui el Partit Socialista de Catalu nya, i encara que els fons per pagar els seus sous també provinguin dels recursos re servats per al grup parlamen tari socialista.
Successos Dos avions de l’exèrcit espanyol de l’aire volaran avui al Líban per tal de repatriar 350 espanyols
Israel declara el secretari ge neral de les Nacions Unides, António Guterres, com a per sona «non grata» i li prohi beix l’entrada al país. Així ho va anunciar ahir el ministre d’Exteriors israelià, Israel Katz, que va acusar Guterres de no voler condemnar «in equívocament» l’atac amb míssils de l’Iran contra Israel. «No es mereix trepitjar terri tori israelià», va afirmar Katz, que acusa Guterres de «donar suport a terroristes, viola dors i assassins de Hamàs,
Hezbollah, els Houthis i ara l’Iran». «Serà recordat com una taca a la història de les Nacions Unides», va afirmar Katz a X. En un missatge a les xarxes arran de les informa cions d’un atac de l’Iran a Is rael, Guterres va afirmar que condemnava «l’extensió del conflicte al Pròxim Orient, escalada rere escalada». El secretari general de l’ONU va demanar una aturada de les hostilitats i va exigir un alto al foc.
Israel enviava ahir més tro pes al Líban després de l’atac amb míssils de l’Iran del di
Puigdemont comunica als diputats de Junts que descarta exercir de cap de l’oposició
Política Carles Puigde mont va comunicar durant la jornada d’ahir als diputats de Junts amb els quals s’ha reu nit a Waterloo per preparar del debat de política general que descarta exercir de cap de l’oposició, segons van con firmar a l’Agència Catalana de Notícies fonts presents a la trobada. L’expresident de la Generalitat va adduïr, pre
cisament, que atesa la res ponsabilitat que va assumir amb aquell càrrec, no pot exercir ara de cap de l’oposi ció. Puigdemont mantindrà, però, l’escó de diputat a l’es pera del que acabi passant amb la llei d’amnistia, que el Tribunal Suprem no li vol aplicar i sobre la qual el Tri bunal Constitucional tindrà l’última paraula. ACN
Israel envia més tropes al Líban després de l’atac amb míssils de l’Iran
marts a la nit. En un comuni cat emès ahir al matí, les for ces de defensa d’Israel, l’IDF, van anunciar que desplacen «forces addicionals «al sud del Líban per sumar se a les «incursions, limitades i loca litzades» que van començar dilluns per combatre Hezbo llah. Dimarts a la nit, el pri mer ministre israelià, Benja min Netanyahu, va avisar que hi haurà represàlies contra Teheran per l’agressió.
Repatriar 350 espanyols
La ministra de Defensa, Mar garita Robles, va explicar
durant la jornada d’ahir que l’exèrcit de l’aire enviarà avui dos avions al Líban per repa triar als més de 350 espanyols que han demanat sortir del país. «Està tot preparat», va detallar Robles en una entre vista a Antena 3. Dilluns, el govern espanyol ja va anun ciar que estava ultimant un pla per a evacuar al miler de ciutadans de l’Estat que es troben a la zona en plena ofensiva militar d’Israel. D’al tra banda, el ministre d’Ex teriors, José Manuel Albares, va recordar que encara hi ha vols comercials que surten setmanalment des del país en direcció a Madrid, així com rutes marítimes a Turquia, Xipre i Grècia. «Sempre que hi ha una si tuació de conflicte el govern d’Espanya posa en marxa els plans d’evacuació. Ho vam fer a Afganistan, Níger o el Sudan, però ho fem sempre amb molta prudència, per què són complicats i difícils perquè hi ha molt de risc», va ressaltar Robles a TVE D’altra banda, la ministra de Defensa també s’ha obert a enviar un tercer avió i a aco llir a ciutadans d’altres països més enllà d’Espanya. «Nos altres no deixem a ningú en rere», va admetre la ministra abans de sumar se a la reco manació d’Exteriors, que va demanar als espanyols que surtin del país davant l’esca lada bèl·lica a la regió. D’altra banda, Robles va lamentar la invasió «d’un país sobirà» per part d’Israel i va demanar un alto el foc tant al Líban com a Gaza, epicentres de les ofensi ves de l’exèrcit hebreu.
Editorial
La pandèmia de la covid-19 va deixar afectacions econòmiques que encara són evidents. Per pal·liar-ne els efectes molts ajuntaments van decidir que en la represa de l’activitat, fins a arribar a la ‘normalitat’, s’havia de ser més laxa amb algunes activitats. Un dels casos més evidents va ser el de la restauració, un dels més afectats pel confinament, que va veure com les terrasses de molts establiments podien créixer eludint les limitacions anteriors o, fins i tot, s’habilitaven espais que no estaven previstos per aquesta activitat. Ara, amb el pas dels anys, la normalitat administrativa obliga a suprimir aquella laxitud i
avui n’expliquem dos exemples. Vila-seca ha aprovat l’ordenança que les regula i que, entre altres coses, només accepta separacions de vidre i mobiliari que no sigui d’alumini, per reduir el soroll. I a Reus, una campanya a l’estiu va determinar que 58 terrasses del centre ocupaven més espai del que els pertocava. Tot i donar-los un marge per a rectificar, finalment es van sancionar 14 d’aquestes terrasses. Al capdavall, es tracta d’espai urbà, públic, i sense l’excepcionalitat d’una pandèmia, no hi ha raó perquè no es torni a reclamar als establiments el mateix que als particulars, complir amb les normes que entre tots ens hem atorgat.
El Priorat tenia un trist record. En efecte, en els pressupostos de la Generalitat per l’any 2014 (amb Govern independentista) la inversió total per a tot el Priorat van ser uns raquítics 25.000 euros. Com va destacar la premsa en aquells moments, qualsevol dels diputats que havia aprovat aquells pressupostos cobrava més que la inversió total de la Generalitat en una comarca on vivien més de 10.000 habitants. Ni més, ni menys.
Què vull dir amb això? Que quan parlem que les comarques del sud durant molts anys hem estat les grans oblidades dels Governs de la Generalitat no estem expressant una opinió subjectiva; és una realitat constatable. 10 anys més tard, aquesta falta d’inversions s’ha agreujat amb la sequera, una nova “fil·loxera del segle XXI” com em deien uns viticultors fa uns dies, que condemnaria el futur del Priorat. 10 anys més tard, tenim un Govern que ha canviat d’actitud. I de no de paraula, sinó amb fets a la mà.
El Govern que presideix Salvador Illa va aprovar fa una setmana la inversió de més de 70 milions d’euros per començar a resoldre el problema de la falta d’aigua al Priorat: 1.100 persones destinatàries directes i ajudes a 9 cooperatives per promoure un projecte d’intercooperació. Hem passat de la promesa a l’execució. De les bones paraules als fets. Vam dir que tornaríem a posar les comarques tarragonines al mapa de les inversions de la Generalitat i així ha estat (abans, fins i tot, d’aprovar els primers pressupostos del nou Govern). El Priorat és una joia de
Alberto Bondesio
Diputat del PSC per Tarragona
patrimoni comú, i la ciutadania que hi viu en forma part i el fa possible. No ens podem permetre un Govern que els hi doni l’esquena.
I és que el Govern liderat per Salvador Illa governa pel conjunt del país, no només per la gran Barcelona. Igual com seria un escàndol que els municipis de l’àrea metropolitana de la capital no tinguessin aigua potable garantida, igual ho és en el cas de pobles com la Morera de Montsant o la Vilella. Perquè la ciutadania que viu i treballa en els 23 municipis del Priorat ha de tenir un Govern que vetlli per ella i el seu futur. Tenim un Govern que treballa tenint present el necessari equilibri territorial que eviti que tinguem un país de dues velocitat, (la dels grans nuclis de població amb les inversions satisfetes versus els petits pobles de l’interior abandonats a la seva sort). Per això, al Priorat i a la resta de Tarragona necessitem mesures concretes i més inversions per seguir
construint una Catalunya vertebrada i justa, amb oportunitats per a tothom, visquin on visquin.
Una carretera con defectos
Igual com seria un escàndol que els municipis de l’àrea metropolitana de la capital no tinguessin aigua potable garantida, igual ho és en el cas de pobles com la Morera de Montsant o la Vilella
En resum: una nova etapa amb un nou Govern de progrés que governa, pren decisions i les executa. Com diu el president Illa a Catalunya ho tenim tot per triomfar. I és veritat. Aquest Govern demostrarà que es pot fer una política econòmica capaç de servir als interessos de la majoria del poble de Catalunya. Com diu el mateix president: més treball i menys soroll. Més inversions concretes i menys baralles, insults i desqualificacions. Més defensar els interessos reals dels catalans i catalanes a peu de carrer i menys parlar de Catalunya, en genèric, sense concretar res. I ara arribarà el moment en què tothom s’haurà de retratar. Estem a les portes d’uns nous pressupostos de la Generalitat, que seran claus pel Priorat, el Camp de Tarragona i l’Ebre, i la resta de Catalunya. Confio que la majoria de forces del Parlament prioritzin el sentit de país al joc polític. Caldrà treballar en els propers mesos per aconseguir-ho, però caldrà responsabilitat i voluntat d’entendre’s. Així serà com els catalans i catalanes, a la seva vida real, disposaran de més recursos per al futur comú. I així serà com podrem reivindicar que el Priorat (i la demarcació de Tarragona) existeix, i que seguirà existint.
El quiero y no puedo de la reforma a medias de la antigua carretera N-340 que atraviesa Torredembarra desde Altafulla hasta Creixell está ahora, con el corte de la vía férrea y el consiguiente aumento de tráfico, poniendo de relieve los defectos de su diseño: calzada demasiado estrecha para autobuses, glorietas pequeñas, bordillos del carril bici peligrosos y ya destrozados en muchos tramos, y lo peor de todo los pasos de peatones elevados que son demasiado agresivos y junto con la ridícula limitación de velocidad a 30 km. hora, totalmente inapropiada para una vía troncal de acceso a la localidad, que, todo ello junto, ocasiona importantes complicaciones y pérdidas de tiempo a los autobuses, no ya a los provisionales de Renfe, sino diariamente a los de líneas regulares.
El carril bici es un logro y un acierto, excepto en que se comparte en algunos tramos con peatones y en el peligroso bordillo, pero está travesía necesita un rediseño en los tramos del Paseo de la Sort a Altafulla, y de la estación Renfe hacia Creixell, ampliando un poco la calzada (hay espacio en el lado opuesto al carril bici), suprimiendo los obstáculos de los pasos elevados y aumentando la limitación de velocidad a 50, que es a la que en realidad ya se circula. Y claro, dotándola por fin de aceras separadas del carril bici en todo su recorrido.
La cacareada movilidad sostenible no consiste en llenar todo de obstáculos incómodos y limitaciones absurdas, sino de conseguir un equilibrio entre todos sus usuarios.
Jesús M. Zúñiga Robles Torredembarra
Els Nanos Vells
Les portadores dels Nanos el dia de Santa Tecla, són totes dones, de diferents edats, però del mateix desig i força, per portar el pes que representa cada Nano (entre 14 i 15 quilos). Acompanyen el Seguici Popular fins a arribar a la Catedral i després es dirigeixen al Balcó del Mediterràni per saludar els més petits. Diuen que és màgic el moment que són amb ells. Cosa que es repeteix cada any a les Festes de Santa Tecla i que queda a la
memòria de tots.
Força a les portadores.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Indefensos y estafados
Mi marido y yo somos usuarios de un Opel Grandland híbrido enchufable con garantía de fábrica por cuatro años hasta el pasado 30 de junio. El 18 de ese mismo mes, lo llevamos al Concesionario
Joaquín Oliva de Tarragona para la revisión anual y para que corrigieran algunos fallos, ya que el coche en tres ocasiones nos dejó tirados en la carretera. La casa Opel ya había detectado anomalías en la batería, razón por la cual debía cambiarse. El Concesionario, por su parte, con su máquina de test, comprobó que había un fallo en la pieza de recarga eléctrica. Estas piezas tardan varios días en llegar al taller, por lo que el coche nos fue entregado el viernes 5 de julio con la revisión hecha y las piezas cambiadas. Según el criterio de la empresa, todo estaba solucionado. Tres días después, el día 8, llevamos el vehículo a la ITV y allí encontraron un problema, razón por la cual no pasó la revisión. Inmediatamente, fuimos al Concesionario para que lo subsanaran. Se quedaron el coche e intentaron arreglarlo, pero les fue imposible, dejándolo de nuevo en el taller. En unos días, nos llamaron diciendo que ya sabían qué pieza fallaba. Se trataba del cable que iba de la nueva batería a la pieza de recarga eléctrica, ambas cambiadas. Como ya había vencido la garantía, nos pusieron al corriente sobre el precio de la reparación, superior a 1000€. Al reclamar a la Opel, no nos tuvieron en cuenta, en absoluto. Nuestra queja es: si cuando llevamos el coche en junio estaba en garantía y el fallo no fue detectado y al pasar la ITV lo vieron al instante, ¿por qué tenemos que pagar un cable que podía haber venido defectuoso de fábrica o una intervención del taller que no se hizo correctamente? Queremos denunciar que ni uno ni otro han velado por los intereses del consumidor, sintiéndonos totalmente indefensos y estafados. Gema Abad Reus
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Muchas felicidades Mr. Periquito!
¡Por muchas experiencias más, salud, fiesta y alegría!
Avui l’Aritz fa 9 anys!!
Moltes felicitats, l’àvia.
Fotografia Són un component clau per preservar el patrimoni documental
Redacció
L’Arxiu Municipal d’Altafulla ha rebut tres donacions de documents privats «gràcies a la generositat de ciutadans compromesos amb la pre servació del nostre patrimoni històric i cultural». Aques tes donacions suposen una aportació de gran valor, ja que permeten conservar materi als documentals que podrien haver se perdut.
Una d’aquestes donacions s’ha integrat a l’arxiu com a Fons Jaume Rubinat Solé. La donació va ser realitzada per Xavier Segura Parera, hereu de la documentació pertanyent a Jaume Rubinat Solé. Es tracta d’un fons do cumental format per diversos documents de comptabilitat referents a la indústria coto nera desenvolupada a Alta fulla els anys 60 i 70 del segle XX. També hi ha un conjunt de més de 100 fotografies i re
L’Arxiu ha rebut tres donacions de documents privats. Aj. Altafulla
L’arxiu segueix un protocol assegurant el correcte tractament dels documents
cordatoris en blanc i negre, al guns dels quals daten de l’any 1900. Actualment aquest fons està sent tractat per la seva neteja i desinfecció a Gestior Químics, i, un cop realitzada,
es procedirà a la seva catalo gació a l’arxiu. L’arxiu segueix un protocol de donacions, as segurant la correcta recepció i tractament dels documents aportats per particulars.
Necrològiques
Tarragona
Francisco Roman Ribero.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Antonio Muñoz Gimenez.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau.
Francisco Lopez Garrido.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 19.30 h al Tanatori. Reus
María Ángeles del Amo Collado. Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Matilde Campos Rogel.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
esqueles
977 21 11 54
Avui felicita als que es diuen:
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
Els teus canvis emocionals d’avui si no són controlats podran perjudicar els resultats de les teves accions. No barregis la teva part financera.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Psíquicament et trobaràs en plenitud de les teves forces amb una gran capacitat de domini sobre els altres. Actua ferm. Cura en conduir.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Creixeran les teves qualitats intellectuals la teva facilitat per a guanyar amics. Aprofita la situació per a trobar a les persones adequades.
TV local
13:00 180 Graus
20/04 al 20/05
Apareixeran propostes amoroses que podrien desestabilitzar la teva harmonia ambiental. Analitza detingudament la teva situació actual.
23/08 al 22/09 VERGE
No t’alteris amb el comportament dels altres. Tots podem equivocar-nos fins tot tu mateix en les crítiques. Intenta ser diplomàtic.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
És recomanable que l’ambient laboral familiar no sigui alterat per discussions estèrils o puerils, el ferho et portarà a desacords.
21/05 al 20/06 BESSONS
Sigues ferm en els teus objectius trobaràs un resultat plenament satisfactori per als teus interessos. Escolta opinions però actua per tu mateix.
23/09 al 22/10 BALANÇA
La teva sensibilitat uns forts desitjos de brindar-te als altres de manera plena t’empenyeran avui a voler abastar més del possible.
20/01 al 18/02 AQUARI
Per poc que facis en el sentit de guanyar-te a la gent aconseguiràs l’acceptació de molts el suport indeclinable als teus interessos.
21/06 al 22/07 CRANC
Les fortes pressions psicològiques que et venen pressionant crearan en tu cert grau d’ansietat que només la parella comprendrà.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
No vulguis realitzar tot per dogmatisme tossudesa. L’ambient laboral familiar sofrirà alteracions si actues rígidament. La nit promet.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No critiquis als altres només pel que diuen, deixa una mica de llibertat perquè arribin fins al final sense per això alterar les teves conviccions.
12.30 Horitzó Copa America
13.00 Rocket Talent Fest
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Quina animalada!
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Tardes de setembre
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
13.30 Finet i pel mig
14.00 Notícies 12
14.30 Finet i pel mig
15.00 Rocket Talent Fest
15.30 Horitzó Copa America
16.00 Notícies 12
16.30 Tardes de setembre
18.00 Impuls
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Finet i pel mig
21.00 Qui cuina avui
21.30 Aventurísitc
22.00 Notícies 12
22.30 Finet i pel mig
23.00 Qui cuina avui
23.30 Aventurísitc
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Flames que s’alcen d’un foc que es consumeixen ràpidament. Nitrogen. 2. Partícula esferoïdal, amb estructura concèntrica. Cadascuna de les cares d’una figura polièdrica. 3. Cap dona present. Rabiós. 4. Part de la història. Planta o fruit que reneix sense ésser sembrat de nou. 5. Una mica tacat d’oli. Inclinació incontrolada envers una persona o una cosa. Una mica de por. 6. Quasi sempre porta punt. Gènere de mamífers de l’ordre dels sirenis. Flonjo. 7. Preparació que conté clorat. Només ell sol. 8. Inofensiu ineficaç, que no fa mal ni bé. Una porta per la dreta. 9. Sortia fiador d’una persona. Posa més llenya al foc per la dreta. 10. Pneumàtic de cotxe. Mancat d’armes. 11. Sembla el primer, però... Torno a posar llenya al foc. Trosset solt d’un filament. 12. Una de demà. Valentia. La del punt. VERTICALS: 1. Relacionat amb la veu. Instrument amb moltes cordes. 2. Riu francès. La feina de cada dia. 3.Antiga mesura de longitud. Dit de la poesia lírica de l’antiga literatura grega. 4. La meitat d’alguna cosa. Muller d’un baró. Enmig del món 5. Muntanya amb forma de turó. Mar sense entrada. 6. Sortida de l’anterior. Condició de negatiu o de negació. 7. Persona que té l’habitud d’afanar. La fosca nit d’ahir. 8. Quasi damunt. Terra sense humitat. Una euga sense cua. 9. Cos esporífer ciatiforme on es formen nombroses espores. Marxar, fer camí. Enmig del cim. 10.Arranjat o ordenat formant una sèrie. Un címbal tallat. 11. Esponjós i suau. Ven ous per dotzenes. 12. Part prominent de la cara. Dos pals amb dos punts.
Màxima Mínima Estat del cel
26º 16º
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Font-Quer - Roset. Pl. Generalitat, 1A. Telèfon 977 211 660. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Buenafuente Sans, Juan. Wad -Ras, 1. Telèfon 977 312 548.
SALOU:
Arque, Montserrat. Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.
VILA-SECA:
Escobar, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Diaz Marti, Maria. Av. Diputació, 12. Telèfon 977 364 510.
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs). Telèfon 977 608 842.
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà molt ennuvolat o cobert de matinada, si bé al final del període s’obriran clarianes per l’oest i nord de Catalunya. Al llarg del matí el cel quedarà serè o poc ennuvolat en general, si bé amb nuvolositat, sobretot de tipus baix, a la Catalunya central, i al litoral i prelitoral central i sud. A la tarda, el quadrant nord-est estarà molt ennuvolat amb el creixement de núvols d’evolució i alguna nuvolada, mentre que a la resta continuarà serè o poc ennuvolat.
Precipitacions De matinada s’espera precipitació a qualsevol punt, i a primera hora del matí a punts del litoral sud.
Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA
Grupo Inversor COMPRA PISOS AL CONTADO Tel: 682.017.936
PARQUINGS
VENC PARQUING Av. Catalunya. Tel: 639.534.413 (Whats)
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAROT
CAROLINE. LA PRIMERA VIDENTE DE ESPAÑA. Reconocida en muchos medios de comunicación avalan su buen prestigio. Tarot y alta Magia. Recuperación del ser querido en 7 días. Tel. 637.343.961
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165
SEÑORA BUSCA PAREJA con señor de 80 años, educado y buena persona. Tel: 642.838.925
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales!! Prostático, glanderiano. Especial NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131
CARLOS SENIOR. MASAJE. TEL: 660.605.687
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJISTA ÁRABE.
Entrevista Llort és president de Tallers 03, l’entitat que organitza els Tallers Oberts que es faran aquest cap de setmana a Tarragona
Com serà, enguany, el cap de setmana dels Tallers Oberts?
«Hi haurà 16 tallers oberts a la Part Alta, amb un total de 41 artis tes participants. A més, hi haurà tallers i activitats per al públic». Enguany comenceu amb una novetat.
«Sí, el divendres 4, les 8 del ves pre, farem una inauguració amb els artistes a l’Antic Ajuntament. Hi haurà parlaments, un petit refrigeri i l’actuació de dansa de la companyia La Im.Perfecta i la violinista Gessamí Martin. A més, inaugurarem una exposició col· lectiva que es podrà visitar fins al dia 15. Cap a les 22 h, arrencarà el que jo en dic un passatallers: amb el grup Kapedamo, anirem passant per tots els tallers que for men part del programa». Dissabte també heu organitzat una altra petita festa.
«Sí, serà al Club de Fangs, a les 8 del vespre, i actuarà Ivan Martí nez, de Don Simon&Telefunken, que ara actua en solitari. L’entrada serà lliure i hi haurà servei de bar a càr rec de Santa Teca. Volem que sigui un espai de trobada amb tots els artis tes, perquè si no, al final, cadascú està al seu taller i no ens veiem massa».
Què hi trobarà, qui entri en al-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
gun dels Tallers Oberts?
«L’artista treballant. I, segura ment, també podrà veure coses que l’artista acostuma a tenir mig amagades. És un cap de setma na perfecte per entrar als tallers i xafardejar, perquè nosaltres no acostumem a estar oberts, com les botigues. En definitiva, hi trobaran l’artista, la seva obra i els seus secrets. També hi haurà artistes convidats, creadors que no tenen taller a la Part Alta però a qui volem oferir un petit apara dor».
Per què les feu, aquestes jornades?
«Per acostar l’art al ciutadà. Vo lem fer pedagogia, explicar que els artistes no hi som només a les galeries d’art o en els circuits oficials. També tenim els nostres espais íntims. Pensem que inicia tives com aquesta ens acosten a la societat. I també que aquesta ma teixa societat necessita entrar en aquests espais de creació, perquè d’aquesta manera pot veure coses com els processos creatius, esbossos de les obres finals, proves d’artista, esborranys, idees futures… Els nostres tallers són com pe tits nius de cultura».
Penses que, com a societat, estem allunyats de l’art i de la crea-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
ció artística?
«Sí, molt, encara que a nosaltres ens costa veure ho, perquè ens movem en el nostre cercle d’ar tistes. Hi ha, sobretot, una gran desafecció amb l’art contempo rani. Cal fer molta pedagogia, perquè en l’art contemporani la contemplació no es fa a través de la perfecció tècnica. Hi ha tècnica, per descomptat, però més enllà dels cànons de representació, l’art contemporani fa una lectura del present, establint diàlegs amb el ciutadà, la societat i els seus con flictes, ja siguin qüestions de gè nere, bèl·liques, ètiques, etc.».
Als Tallers Oberts també veneu obra. Voleu reivindicar que l’art és més que una contribució que els artistes feu al món. «Sí, volem que la gent compri art i entengui el valor que té, i que és una inversió. Penso que, si algú vol una obra, l’ha d’escollir amb criteri i bon gust, no apostar per productes sense valor, poc ètics o lletjos».
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Enguany els Tallers Oberts coincideixen amb les Festes del Roser.
«És la primera vegada que ho fem en aquestes dates, sempre eren abans de Santa Tecla, però en guany coincidim amb les festes perquè volem fer barri, i perquè pensem que hi haurà un efecte crida».
Què té, la Part Alta, que concentra tants tallers d’artistes?
«És un lloc bucòlic. Jo he viscut i creat en altres parts de la ciutat, però aquí dalt tot és més bonic. Tens tothom a tocar, i fas molt barri. Hi ha vidilla, seria com el Gòtic de Barcelona, però sense el turisme ni els narcopisos. Tenim la sort que a Tarragona encara està tot controlat. Després, també passa que gent crida gent, i histò ria crida història. A la Part Alta hi ha molta història, arquitectura, pintura… I, per tant, és un espai agradable per a l’artista. Tenim moltes humitats, però preferim combatre les i quedar nos aquí».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Camí de ronda
La Tarragona medieval i moderna va viure més aviat d’esquena al mar. Era una ciutat concentrada a la Part Alta, majorment agrària i administrativa. No és fins a final del segle XVIII que s’inicia la recuperació seriosa del port, que, al llarg del segle següent, transformaria urbanísticament, socialment i econòmicament la ciutat, bàsicament al voltant del comerç relacionat amb el vi, fins a l’arribada de la fil·loxera. En tot cas, el port esdevé amb el pas del temps un actor fonamental en l’economia del Camp de Tarragona. La implantació de la gran indústria, a partir dels anys seixanta, representa un impuls decisiu en la seva evolució històrica.
Un port és, bàsicament, una infraestructura logística. Des d’aquest punt de vista, tot i la bona feina que s’ha anat realitzant, el cas és que, a banda del coll d’ampolla ferroviari que representa la negativa de les institucions centrals de l’Estat a impulsar el corredor del Mediterrani, l’arc mediterrani ofereix una notable concentració de grans ports, entre els quals destaquen com a més propers els de Barcelona i València, a banda de l’emergent port de Castelló, i, per tant, una competència significativa.
En aquest sentit, cal demanar-se si el port de Tarragona, a partir de la seva base d’activitat logística, pot diversificar la seva activitat i, amb això, contribuir a l’adaptació del territori als nous escenaris de l’economia post-fòssil. La innovació en el sector energètic podria ser un element clau en això. Aquesta ha estat l’aposta estratègica, per exemple, del port d’Eemshaven, als Països Baixos, que s’ha convertit en un productor energètic de primer ordre.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
