Dilluns 7 d'octubre de 2024

Avui amb el diari

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

El diari de la Fira de Bandolers d’Alcover, amb tota la informació sobre l’esdeveniment

Concurs de Castells 2 a 8

El Concurs torna a ser per als Verds

Els Castellers de Vilafranca revaliden la victòria de fa dos anys en un concurs on només la Colla Vella dels Xiquets de Valls els ha pogut plantar cara fins les rondes finals. La Jove de Tarragona, tercera fent història

El Nàstic es deixa empatar a Lugo (2-2), un partit resolt al primer temps Esports

Gerard Martí

Opinió 21 Lluís Badia. La immigració global

El jugador del Nàstic, Nil Jiménez, intentant defensar una jugada. Cedida

Uns Verds colossals superen a una Colla Vella que li posa seny

La Jove acaba tercera gràcies al segon 3de10fm del seu historial i la Joves quarta, a tocar novament del castell de 10

Si les jornades de Torredembarra i de dissabte del Concurs de Castells es van decidir a la cinquena ronda, la victòria a la jornada de diumenge no podia ser menys i també va ser necessari anar fins a l’últim castell per saber quina seria la colla vencedora. Els Castellers de Vilafranca després de set hores de certamen van carregar el 4de10fm que els va donar el títol per tretzena vegada. La Colla Vella dels Xiquets de Valls va tenir l’opció de provar un últim castell

Els Verds van necessitar una de les millors actuacions del seu historial sense pilar per guanyar El concurs

per assaltar el primer lloc però el cap de colla, Manel Urbano, va decidir no anar-hi per no comprometre a la seva gent a una possible caiguda. Un Concurs que, una vegada més, va deixar moltes altres històries més enllà de la lluita pels primers llocs.

Totes les previsions apuntaven que quatre colles (Verds, Vella, Joves i Jove) podrien disputar-se la victòria a la vint-inovena edició del Concurs i durant les tres primeres rondes la sensació va ser que tot estava obert. Les quatre colles van apostar per castells ben

diferents d’inici i les quatre els van descarregar. Els vermells vallencs per un Pde8fm consolidat durant l’any, que els servia per assegurar-se punts d’entrada; la Jove de Tarragona per un 2de9fm, que obria la porta al seu gran somni del dia que era el castell de 10; els Castellers de Vilafranca pel 3de10fm, una garantia tot i que el dia de Sant Fèlix va quedar carregat i la Colla Vella per un castell psicològic, el 4de9sf, que l’última vegada que el van provar a ser a Vilafranca del Penedès i la caiguda després de carregar-lo va provocar un

accident a la canalla. Un cop les colles es van posicionar, a la segona ronda van arriscar i només li va sortir bé al 100% a una colla. Mentre els Verds desmuntaven per la indecisió de la canalla el 9de9f que van intentar amb tres enxanetes, els rosats van fer un intent de 4de10fm que mostrava seguretat al folre i les manilles i es va trencar pels pisos superiors. La Joves va provar un castell que

ja havia descarregat aquesta temporada, el 2de8sf, però només el van poder carregar perquè just després de sortir l’enxaneta es va trencar. La Jove de Tarragona, de la seva banda, va atacar amb convicció el 3de10fm i el va descarregar per segona vegada en la seva història, un fet que els va situar al capdavant del Concurs de Castells amb certa avantatge respecte els seus perseguidors.

A la tercera ronda les aspirants no van poder descarregar els seus castells de manera que el Concurs continuaria viu, com a mínim, fins la quarta ronda. Els tarragonins, líders provisionals, van tornar a portar a la Tarraco Arena el 5de9f, però novament va quedar carregat com ja els va passar per les festes de Santa Tecla. Amb aquest castell completaven ja la seva actuació i les possibilitats de victòria depenien més dels possibles errors de les altres colles. Els Castellers de Vilafranca van optar per una

Carles Cortés

Imatges del 9de9f i del 4de10fm dels Castellers de Vilafranca i el 4de9sf de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Gerard Martí

garantia, el 4de9fa, que ja havien ensenyat quatre vegades aquesta temporada. Però en la motxilla de sortida del pilar, el castell va caure. La Colla Vella volia replicar amb la mateixa estructura, però els va passar exactament el mateix. Les tres colles van sumar, però sense descarregar. La Joves de Valls va començar la seva lluita per assolir el 3de10fm. Portaven cinc intents en la seva història i després dels últims assajos la sensació era que havia arribat el dia per fer-li l’aleta. I ho van tenir a tocar, a tres escassos

segons però el castell va cedir abans de coronar. Aquesta caiguda els començava a apartar de la lluita tot i que encara no havien dit l’última paraula.

A la quarta ronda la Jove no hi va anar, perquè estava al capdavant amb tres castells, mentre els perseguidors només en portaven dos. I aquí és on els Verds i la Vella van de-

cidir que s’ho jugarien entre elles. Els primers hi van tornar amb el 9de9f, novament amb tres enxanetes, i aquesta vegada el van coronar. Era el segon que es veia en la història dels castells, però a la descarregada una de les torres patia massa i es va trencar. Els segons sabien que les opcions passaven pel castell de 10 i van anar a pel 4de10fm novament.

La Colla Vella va recuperar el 4de10fm set anys després de l’últim que va fer al Mercadal de Reus

Si el descarregaven, passaven davant. L’intent va anar molt més lluny que el de la segona ronda, el van carregar, van resistir al límit tot el que van poder i va acabar enfonsant-se. Els Verds es mantenien per davant i tot es decidiria a la cinquena ronda entre elles, perquè la Joves va tornar a provar el 3de10fm però el desgasat físic es va tornar a

acusar i va quedar en intent i la Jove també quedava fora de la lluita per la victòria amb els dos castells carregats de les dues primeres classificades. Com que el sorteig de l’ordre d’actuació va determinar que la Vella actués darrere dels Verds, aquests es van veure obligats a intentar el 4de10fm perquè sinó, els rosats amb el 2de8sf podrien

La Jove va fer la seva millor actuació en un Concurs de Castells, tot i no descarregar el 5de9f

emportar-se la victòria. En una execució èpica després de set hores de Concurs, els Castellers de Vilafranca van coronar el castell i obligaven a la Colla a provar el 3de9sf per guanyar. Aleshores, el seny es va posar per davant de la calculadora i la Colla Vella dels Xiquets de Valls va decidir finalment no intentar-lo per evitar una caiguda i alguna possible lesió. Així es tancava un dels concursos més llargs de la història que atorgava als Verds la seva tretzena victòria.

El 4de10fm de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i el 3de10fm de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i el 2de8sf de la Colla Joves Xiquets de Valls. Gerard Martí

La jornada de dissabte

Triomf dels Castellers de Lleida en una diada històrica per Tarragona

Els de Ponent es van imposar a Sant Pere i Sant Pau amb un 2de8f en una competició plena d’estrenes

Els Castellers de Lleida s’han emportat el primer premi de la jornada de dissabte del Concurs de Castells lluitant-lo fins al final. Després d’un 4 de 8, a segona ronda van completar el segon 7 de 8 de la seva trajectòria després que el fessin la setmana passada en el marc de la diada de Sant Miquel de Lleida.

A tercera ronda van descarregar el 3 de 8, però amb això no en tenien prou per ser al capdamunt del podi després que els de Sant Pere i Sant Pau descarreguessin el 5 de 8. Així, els de Ponent van optar pel 2 de 8 amb folre a quarta ronda. Amb dosos col·locats, el van haver de desmuntar perquè no presentava garanties. Aquest castell els de Ponent el van recuperar per les festes de maig de Lleida després de dotze anys i a cinquena ronda el van poder completar sent aquesta la carta guanyadora. És la primera vegada a la història que els lleidatans guanyen la jornada del concurs. «Ha estat un premi per a nosaltres», comentava el cap de colla dels Castellers de Lleida, Marc Giné. Els tercers classificats van ser els Castellers de la Vila de Gràcia a qui se’ls van truncar els plans només començar quan el 2 de 8 amb folre els ha quedat carregat a primera ronda. El castell va patir una revinclada al col·locar-se l’acotxador i l’estructura va quedar tocada. Just després de fer l’aleta, el pom de dalt es va despenjar. Finalment, els graciencs s’han hagut de conformar amb el 3 i el 4 de 8.

Els Castellers de Lleida van aconseguir carregar el 2 de 8 amb folre en l’últim moment per guanyar el concurs. Jordi Borràs/ACN

Les colles tarragonines

La millor actuació de la història del Concurs per tenir la 13a

Vuit anys després els Castellers de Vilafranca van tornar a fer l’aleta al 4de10fm

1a: 9.465 punts

3de10fm - 9de9f (c) - 4de10fm(c) }

Carles Cortés

Els Verds són animals competitius. Com més es complica la cosa més a gust es troben i els agrada la pressió. Després d’un inici ‘plàcid’ amb el 3de10fm, van perdre el lideratge del Concurs en favor de la Jove de Tarragona però lluny de posar-se nerviosos van seguir el seu pla previst des de feia moltes setmanes. Per assolir la victòria van treure el millor del repertori amb un castell que només està al seu abast, el 9de9f, i l’altre castell bàsic de 10 que fins el moment només havien fet dues vegades l’any 2016 per Sant Fèlix i el Concurs, el

4de9sf - 4de9fa(c) - 4de10fm(c) } ACN

escriuen un nou capítol a la seva història

El cap de colla dels de Vila de Gràcia, Ferran Pons, declara que ha estat un dia «molt dur» perquè portaven el 3 de 9 amb folre en cartera. I explica que després de caure, va haver de fer canvis en les estructures del 3 i el 4 de 8.

La Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau no va poder assolir el primer lloc en l’últim moment per només una diferència de 30 punts. No obstant això, els cooperativistes van aconseguir descarregar el seu primer 5 de 8 de la història. Era el primer cop que els de Sant Pere i Sant Pau intentaven la catedral i tot i el tremolí en la descarregada, la van executar a la perfecció. Aquesta estructura, sumada a dos solvents castells bàsics de 8 els va valer la segona posició del rànquing de dissabte amb un total de 2345 punts. «Estem en un núvol», manifestava el cap de colla dels de Sant Pere i Sant Pau, Jordi Gaya qui va aprofitar per felicitar els de Ponent per una victòria «merescuda». Tot i haver quedat en setzena posició, la jornada de dissabte també va deixar alegries al barri mariner de Tarragona. Els Xiquets del Serrallo van aconseguir descarregar el primer 9 de 7 de la seva història a tercera ronda, un dels grans objectius de la colla per aquest concurs. Els de blau marí van completar la jornada amb uns solvents 5 de 7 i 7 de 7 que els van portar als 1.395 punts.

primer carregat i el segon descarregat. Es van quedar molt a prop de la millor actuació mai vista a la Tarraco Arena que també van fer ells el 2016: 3de10fm, 4de10f i 2de8sf carregat el 2016. Després d’assaborir el triomf i celebrar-lo tenen a l’horitzó la diada de Tots Sants amb el reptes pendents de descarregar-ho tot i, si poden, afegir un pilar de mèrit. El que semblava inabastable, els Castellers de Vilafranca ho podrien convertir en realitat. No és gens fàcil, però sense la pressió del certamen podrien tornar a escriure amb lletres d’or una altra pàgina de la història.

Valls

La millor posada en escena del ‘força, equilibri, valor i seny’

Descarregar el 4de9sf i recuperar el 4d10fm representa una victòria a les portes de Santa Úrsula

2a: 8.315 punts

Si el 30 d’agost a les vuit del vespre, després de la diada de Sant Fèlix, algú hagués anunciat la possibilitat que al Concurs de Castells la Colla Vella portaria al límit fins a la cinquena ronda als Castellers de Vilafranca, l’haurien tractat d’il·lús. Va ser un dia dur i difícil, que va necessitar d’unes quantes setmanes de recuperació anímica entre els rosats. A Tarragona, per Santa Tecla no acabaven de rematar la feina i, tot i que la Vella sempre ha estat al podi del certamen, tot passava per mostrar la seva millor versió. La

van aconseguir. A la Tarraco Arena hi havia la Mia, amb el seu pare, animant a la colla, sent una més i generant el punt d’inflexió necessari. El 4de9sf de la primera ronda va representar una de les victòries morals més importants de la història recent de la colla i tornar a fer un castell de 10 un reforç de la confiança de cara a la diada de Santa Úrsula. Però el millor aprenentatge per a tothom, per a ells i per al món casteller, va ser la decisió de no intentar castell a la cinquena ronda. La Vella sempre vol guanyar, però aquesta vegada no era el més important. Hi tornaran.

Castellers de Vilafranca

Els Castellers de Vilafranca van carregar a la tercera ronda el 4 de 9 amb folre i pilar. Gerard Martí

Carles Cortés

Colla Vella dels Xiquets de

La Colla Vells dels Xiquets de Valls va carregar a la quarta ronda el 4 de 9 amb folre i pilar. Gerard Martí

Colla Jove Xiquets de Tarragona

La Jove de Tarragona va somiar novament amb la victòria

10 anys després del primer 3de10fm, la colla va tancar un cercle descarregant-lo al mateix escenari

3a: 7.605 punts

2de9fm - 3de10fm - 5de9f(c) }

La Colla Jove Xiquets de Tarragona va tornar a ser una colla feliç. Per Santa Tecla van reajustar objectius per arribar amb força a la Tarraco Arena i ja des de la primera ronda es va veure que podria ser un gran dia. De fet, durant un parell de rondes va liderar el Concurs i va començar a especular si un quart castell els podria servir per seguir en la lluita. Verds i Vella es van encarregar d’aigualir aquest somni, però el que van fer a la segona ronda els ha de quedar gravat a la seva memòria. Tornar a descarregar el 3de10fm els ha de servir per confirmar que poden aspirar a tot. Era una espineta clavada des de que el van descarregar al Vendrell l’any 2016. Tornar a completar-lo els ha de servir per confirmar que poden aspirar a tot. Tenen la gent per aguantar-ho tot i fan un treball excel·lent en els folres i les manilles com van demostrar amb el 2 de 9 d’entrada i amb el castell de 10. Ara han de recuperar la confiança també amb el 5de9f, el seu castell bandera, que va tornar a quedar carregat. Han d’ajustar les peces necessàries per trobar la regularitat en l’estadística d’aquest castell. El Vendrell espera.

La Jove va apostar pel 5 de 9 amb folre a la tercera ronda del Concurs. Gerard Martí

Colla Joves Xiquets de Valls

Una història d’amor-odi que s’allarga massa en el temps

Els dos intents de 3de10fm van demostrar que la feina a l’assaig és bona però cal rematar-la

4a: 6.505 punts

pde8fm - 2de8sf(c) - 3de9f }

Carles Cortés

Hi ha històries d’amors cruels. La de la Joves i el 3de10fm és una d’elles. No és la primera vegada que es queden a escassos segons de fer l’aleta al castell de 10 i ara el més important és que no generi frustració, sinó tot el contrari, convicció. La Joves no pot defallir, ha d’insistir. Té una gran oportunitat d’aquí a uns dies per Santa Úrsula, però només depèn d’ells. El seu cap de colla, Francesc Ramon, no ha de tornar a tocar la corneta perquè el pati d’assaig estigui ple en tots i cadascun dels dies previs

al 27 d’octubre. Han d’estar preparats per canalitzar la ràbia cap a l’objectiu. I arribarà.

L’actuació de la Joves al Concurs va ser singular d’entrada intentant el Pde8fm, però era un corrent que ja s’havia rumorejat els darrers dies. Sumar punts per estar sempre en la lluita de les millors pel podi i pel primer lloc. I va resultar perquè amb el 2de8sf carregat de la segona ronda la Joves estava ben viva. La història que ve després és el titular d’aquest text: amorodi. Els queda una oportunitat aquesta temporada 2024 i no la poden desaprofitar.

Carles Cortés

La Colla Joves Xiquets de Valls va encetar el Concurs amb un pilar de 8 amb folre i manilles. G. Martí

Moixiganguers d’Igualada

El Concurs torna a veure la millor versió dels Moixiganguers

Els igualadins van descarregar el 4de9f al primer intent per fer la millor actuació de l’historial

5a: 4.000 punts

3de9f - 4de9f - 5de8 }

La Tarraco Arena va veure el primer 3de9f de la història dels Moixiganguers i ara també el primer 4de9f. És allò de les places talismà i Tarragona ho és per la colla igualadina. Van arribar a Tarragona amb els deures fets de la seva festa major quan van descarregar 3de9f, 5de8 i 4de8a, de manera que calia pujar un graó el nivell de la colla. El 4de9f no és un treball de les darreres setmanes, ni dels darrers mesos, si no de fa uns anys perquè fa temps que el tenen entre cella i cella. Van exhibir-se per assolir la millor classificació en el sisè

Xiquets de Reus

Concurs on participen! L’any 2012 van quedar en la posició 18; dos anys després en la 14; el 2016 en la 16; l’any 2018 van guanyar la jornada dissabte i van acabar al vuitè lloc; el 2022 en el sisè i ara pugen un lloc més. Serà molt difícil millor aquesta posició. El seu cap de colla, Jordi Moreno, tanca aquesta temporada la seva etapa de 12 anys al capdavant de l’àrea tècnica de l’entitat i ho fa de la millor manera possible. Qui el vulgui succeir tindrà un repte importantíssim, però en aquest Concurs han tornat a demostrar que tenen molt de múscul per seguir somiant en gran.

Cinc anys després els de Reus recuperen el castell de 9

Amb el 5de8 i el 2de8f carregat van completar la millor actuació de la temporada i la represa

7a: 3.340 punts

5de8 - 3de9f - 2de8f(c) }

El cap de colla dels Xiquets de Reus, Oriol Ciurana, apuntava en la prèvia del Concurs de Castells que estaven fent una temporada monòtona. Certament en el primer tram de l’any el 3de8 i el 4de8 van ser els únics protagonistes de les seves actuacions junt amb un 7de8 que van estrenar en l’historial per Santa Anna. Però el setembre i l’octubre han destapat la capsa dels trons. Si per Misericòrdia van recuperar el 5de8 que no feien des de 2019, ara tocava el castell de 9, el 3de9f. Dues reestrenes molt importants per la confiança d’una

colla que perseguia els objectius sense sort. És veritat que els va faltar descarregar també el 2de8f a la Tarraco Arena (només el van poder carregar) però no hi ha cap objecció possible. Aquests tres castells han d’estar permanentment en l’imaginari dels Xiquets de Reus i els han de deixar veure molt més. I també, perquè no, el 4de9f que han carregat tres vegades però encara no han descarregat mai. Queda alguna actuació fins a finals de temporada i veurem si els tornen a provar, però ja podem assegurar que el 2024 ha estat un gran pas endavant en la història recent de la colla.

Capgrossos de Mataró

Els Capgrosos deixen la feina a mitges amb la gamma extra

La colla del Maresme encara té unes quantes diades de compromís per tornar a intentar el 5de9f

6a: 3.640 punts

3de9f - 2de9fm }

Carles Cortés

Era una d’aquelles colles que tenien clar des de fa uns dies quin era el programa per al Concurs de Castells de Tarragona i com s’havia d’executar. La sortida de 3de9f a primera hora del matí per agafar confiança, treure’s pressió i escalfar motors. I a la segona i la tercera ronda, la gamma extra. El 2de9fm ja ens l’havien ensenyat per Les Santes a Mataró i van tornar a fer-lo d’una manera brillant, com ens tenen acostumats, lluny de l’èpica i assegurant les estructures.

El repte del dia era el 5de9f, perquè no el provaven des

de l’any 2018 per Tots Sants. I no ho van intentar una vegada, sinó dues. Al primer la indecisió de la canalla el va tirar enrere i el segon va notar en excés el desgast físic de les hores a la Tarraco Arena. No passa absolutament res. Sant Narcís, Tots Sants, la diada Mariona Galindo i la diada de Minyons de Terrassa. Tenen on triar i remenar per tornar-lo a provar. Va ser una llàstima que no poguessin acabar amb tres castells, però el cansament va poder més que no pas les opcions de quedar en el cinquè lloc de la classificació.

Ells no volen competir, ells volen fer els castells.

El 4de9f representa un pas més per als Castellers de Barcelona

No va ser l’única estrena dels barcelonins que també van fer el 5de8 sis anys després

8a: 3.215 punts

7de8 - 4de9f - 5de8(c) }

Carles Cortés

L’estrena del 4de9f dels Castellers de Barcelona aquesta temporada s’ha fet esperar. Feia setmanes que l’insinuaven després d’haver fet un intent a Vilafranca del Penedès a principis del mes d’agost a la diada de Martir’s Street.

A les actuacions de la plaça Sant Jaume per La Mercè (la de colles locals i la de colles convidades) es va arribar a especular que el tornarien a ensenyar, però van optar per donar-li un parell més de setmanes i estrenar-lo a Tarragona. Al concurs van tornar a completar-lo amb la sensació que l’experiència és un grau,

tot i que segurament hi havia estrenes en diferents pisos. És allò del pedigrí, la solera dels Castellers de Barcelona que moltes vegades sense fer soroll acaben sent protagonistes de diverses actuacions amb castells de nou. Perquè no quedarà aquí segur. El seu calendari és extens i durant els mesos d’octubre i wnovembre tenen actuacions de compromís per tornar-hi. I sobretot per descarregar el 5de8 que és una altra gran notícia perquè no el feien des de l’any 2018. El 7de8 ja se’ls ha quedat petit, tot i que només fa tres setmanes era el seu castell límit de la temporada.

Carles Cortés

Carles Cortés

El 3 de 9 amb folre dels Xiquets de Reus a la segona ronda del Concurs. Gerard Martí

Els Capgrossos de Mataró van apostar pel 2de9fm en la segona ronda. Gerard Martí

Castellers de Barcelona

Els Castellers de Barcelona van executar el 4 de 9 amb folre a la segona ronda. Gerard Martí

Els Moixigangers d’Igualada van realitzar el 4 de 9 amb folre a la segona ronda. Concurs de Castells

Nens del Vendrell

Els Nens tornen per la porta gran a la jornada de diumenge

Van tornar a descarregar el 4de9f set anys després de l’últim, que van assolir per Santa Teresa 2017

9a: 3.035 punts

7de8 - 4de9f - 3de8 }

El salt de qualitat dels Nens del Vendrell és majúscul aquesta temporada. Marcant els ritmes necessaris per arribar al castell de nou, han ensenyat progressivament els castells bàsics de vuit, el 7de8 i el 2de8f. Tot i que tenien el coixí de Santa Teresa la setmana vinent, els vendrellencs ja van voler tastar el 4de9f a Tarragona per així repetir-lo d’aquí a set dies a la plaça Vella. Això sí, ho van fer a la segona després de fer un intent deixant clares la convicció i la bona feina de l’assaig. No era una prova per veure com estava, era una

Castellers de Sants

prova per descarregar-lo. El 7de8 i el 3de8 van completar la seva millor actuació de la represa que voldran repetir o millorar en la seva última gran actuació de l’any. És una llàstima que no puguin insistir amb el 2de8f, que ja està descartat fins a la pròxima temporada, perquè seria un premi extra en l’evolució de la colla. Els Nens, passi el que passi, han d’estar molt satisfets d’aquest 2024 perquè fa escassament un any i mig el seu sostre era el 3de8 carregat. La colla deixa de ser aquella capaç del pitjor i el millor per instal·lar-se en la positivitat que reporta l’èxit.

Els Nens del Vendrell van descarregar el 4 de 9 amb folre a la tercera

Gerard Martí

Un inici molt bo per un final dur per als Castellers de Sants

Després de fer el 2de8f i el 4de9f els borinots van acabar amb el 3de7 per una mala caiguda del 7de8

11a: 2.670 punts

2de8f - 4de9f - 3de7 }

En els castells una mala caiguda pot condicionar tota una actuació. Per sort, als Castellers de Sants la mala caiguda els va passar a la tercera ronda quan només els quedava un castell per fer. Va ser un final dur, complicat i, fins i tot trist, per una actuació que apuntava a ser la seva millor de la represa. Els borinots van ensenyar el 2de8f per començar, el desè que descarreguen enguany i que els fa il·lusionar amb la possibilitat que a final de temporada li puguin pujar un pic més i convertir-lo en castell de gamma extra. Ara

mateix el dos és un castell de present, però sobretot de futur. A la segona ronda el castell de nou, que tampoc era una estrena perquè ja havien descarregat el 4de9f a la diada de La Mercè. Es va treballar, però es va completar per donar pas a l’estrena que, a priori, no els hauria d’haver castigat com ho va fer. Era el 7de8, la caiguda va ser dolenta, van tenir atencions mèdiques i els va obligar a retrocedir al Concurs per acabar amb el 3de7, el castell més petit que es va veure a la jornada de diumenge. Per sort, tenen actuacions per davant per treure’s aquest mal regust de boca.

Xiquets de Tarragona

El 4de9f carregat no alegra la jornada als Xiquets de Tarragona

Des de Sant Magí la colla no ha sabut completar novament els castells bàsics de nou

10a: 2.980 punts

5de8 - 4de9f (c) - 3de8 }

Carles Cortés

Fa la sensació que als Xiquets de Tarragona els agradaria tancar ja la temporada 2024 i pensar en la vinent. Des de Sant Magí no hi ha manera amb els castells de nou i els responsables tècnics de l’entitat no saben com reconduir-ho. No van poder ser per Santa Rosalia a Torredembarra, ni per les festes de Santa Tecla a Tarragona i a la Tarraco Arena va ser un i a mitges. L’actuació va començar com és habitual descarregant el 5de8 que és l’única alegria de l’any perquè n’han descarregat 12 en la millor temporada del seu historial

Marrecs de Salt

amb aquesta estructura. Però a partir d’aquí el bloqueig mental és total. El 4de9f es va poder carregar, però després de l’aleta es va trencar i el 3de9f ja no es va poder ni assolir, de manera que van haver de tornar a tancar una actuació amb el 3de8. Un altre final dur per a una actuació aquesta temporada dels Xiquets de Tarragona. Els queda la diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès per intentar ensenyar els castells de nou, però ara mateix aquesta actuació no sé sap exactament si és una oportunitat o un problema. I el pitjor de tot és que falta un mes perquè arribi. Es farà llarg.

Els Xiquets de Tarragona van carregar el 4 de 9 amb folre a la segona ronda.

El 5de8, el millor premi per estar a la jornada de diumenge

Els Marrecs de Salt van estrenar aquest castell que els servia per fer la millor actuació de l’any

Els

per un 4 de 9 amb folre a la segona ronda. Gerard

12a: 2.630 punts

5de8 - 2de8f - 3de8 }

Carles Cortés

Estar a la jornada de diumenge del Concurs de Castells ja era un regal per als Marrecs de Salt, ja que només hi havien assistit en una ocasió l’any 2018. Els seus objectius s’allunyaven molt dels de la resta de colles presents a la Tarraco Arena i n’eren conscients. Ells a la seva i a gaudir de l’espectacle. Curiosament, van fer una actuació de més a menys. De més dificultat a menys dificultat, de manera que el castell de sortida era l’estrena, el 5de8. La temporada passada ja el van assolir per Sant Narcís i enguany volien avançar la seva arri-

bada. Ho va aconseguir de manera excel·lent perquè el castell no va donar sensació que pogués trencar-se. Feta la feina important calia repetir els deures amb el 2de8f, que havien fet el mes de juliol per la seva festa major i un 3de8, que van fer per cinquena vegada aquest 2024. Els Marrecs van marxar contents de Tarragona i amb la sensació que d’aquí a unes setmanes per Sant Narcís potser poden ensenyar alguna cosa més. Entre elles el Pde6 que han recuperat enguany (dos descarregats dos i un carregat).

Per Fires a Girona toca millorar l’actuació del Concurs de Tarragona.

Carles Cortés

ronda.

Carles Cortés

Castellers de Sants van optar

Martí

Gerard Martí

Els Marrecs de Salt van encetar la primera ronda del Concurs amb un 5 de 8. Concurs de Castells

1

3

Classificació:

Primera ronda Segona ronda Tercera ronda Quarta ronda Cinquena ronda Punts

Regularitzen la concessió de Mas Roselló cinc anys després d’haver finalitzat

Hostaleria El permís del restaurant va finalitzar el 2019 i ara l’Ajuntament licita una nova llicència per un període de 20 anys

Oriol Castro

L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat els tràmits per a regularitzar la situació de Mas Roselló, cinc anys després que l’anterior concessió caduqués. Ho va fer el 2019, però, amb l’esclat de la pandèmia, des del consistori es va decidir prorrogar el permís a la persona que regentava el restaurant, ja que el sector de l’hostaleria era precisament un dels que més va patir durant el confinament. Ara, des de la plaça de la Font s’ha posat fil a l’agulla per a ordenar la situació de l’establiment. La Junta de Govern Local va aprovar en la seva darrera sessió el plec de clàusules per a treure a licitació una nova concessió. En aquest cas, el permís serà a 20 anys i el cànon base de licitació s’ha fixat en 77.244 euros a l’any, 6.437 euros mensuals, millorable a l’alça. Els interessats tindran trenta dies per a presentar les seves ofertes. Unes ofertes que hauran d’incloure els treballs de rehabilitació de l’edifici, ja que l’Ajuntament marca que hauran d’anar a càrrec del concessionari.

A més, el consistori tarragoní demana als interessats que s’inverteixi en millores a nivell d’accessibilitat i disseny

El cànon base de licitació per l’establiment serà de 77.244 euros anuals

de l’edifici, així com d’estalvi d’energia del mateix. «Amb aquesta nova licitació que ara

El concessionari s’haurà de fer càrrec dels treballs de rehabilitació

surt a concurs es posa ordre a una situació encallada i que estava pendent de regularit-

zar des de 2019», explica Nacho García Latorre, conseller de Patrimoni i Territori de l’Ajuntament. «És una molt bona notícia perquè Mas Roselló és una masia que calia rehabilitar perquè forma part del patrimoni municipal», remarca l’edil. La previsió de l’Ajuntament és que durant

el segon trimestre de l’any vinent ja entri en vigor la nova concessió a Mas Roselló.

Segon trimestre del 2025 La finca de propietat municipal té una superfície de 3.600 m2 i es tracta d’una antiga masia catalana. El recinte disposa d’un aparcament que té

capacitat per a una seixantena de vehicles. L’establiment organitza tota mena d’esdeveniments i és un dels restaurants clàssics de la ciutat. Fins al 2013, el restaurant va ser regentat per la família del Olmo, qui també va gestionar el restaurant La Caleta, que va tancar a principis d’any.

El restaurant tarragoní Mas Rosselló, ubicat en una antiga masia catalana, organitza tota mena d’esdeveniments. Gerard Martí

Les eleccions de la Sang se celebraran el 29 de novembre amb el cens actualitzat

Religió Es poden presentar candidatures fins al dia 30

La Congregació de la Sang de Tarragona ja ha arrencat la maquinària per, després de polèmiques i incerteses, celebrar eleccions. Segons s’indica des de l’Arquebisbat, els comicis per a escollir els càrrecs seglars de la Junta directiva se celebraran el 29 de novembre. «S’està complint amb tots els procediments i terminis que marquen els estatuts», expliquen des de l’Arquebisbat. Alfred Ventosa, advocat, va ser nomenat per l’arquebisbe Joan Planellas com a comissari delegat per a la convocatòria d’eleccions, i és

l’home que s’està encarregant de seguir la norma. En aquest sentit, una de les qüestions que més crítiques va aixecar en un sector de la congregació vers l’anterior prefecte de la congregació, mossèn Queraltó, va ser la gestió sobre el cens electoral.

Regularització

Alguns congregants van denunciar que no s’actualitzés el cens i que no s’enviessin les convocatòries per correu postal, com s’ha fet tradicionalment. Ara, Ventosa ho està revertint. «Hi ha molta gent que està regularitzant la seva situació dintre la congre-

El nou Consell Municipal d’Educació de Tarragona es constitueix en plenari

Societat El nou Consell Municipal d’Educació de Tarragona (CMET) va quedar constituït la setmana passada després de la celebració del plenari de constitució que va incloure el nou reglament en vigor. En aquest plenari es va iniciar un nou Consell amb una major representació d’entitats i membres de la comunitat educativa entre

els que destaquen: el departament de Drets, les entitats socials, la Universitat Rovira i Virgili, els centres de Formació Professional, així com una àmplia representació de l’alumnat. A nivell funcional, el Consell, impulsat per l’IMET, posa el focus en les comissions de treball actuals: l’Observatori per a l’equitat i Ciutat inclusiva. Redacció

gació», indiquen des de l’Arquebisbat. El cens es podrà consultar presencialment els dissabtes 19 i 26 d’octubre, de les 11 h. a les 13.00 h, a la seu de la Congregació o bé telemàticament sol·licitant-ho a l’adreça electrònica lasang@ lasangtarragona.cat

Mateixos candidats

Paral·lelament, també fins al dia 30 d’octubre, estarà obert el període per a la presentació de candidatures, que hauran de cobrir els càrrecs de sotsprefecte, majorals primer, segon i tercer, secretari, sotssecretari i de 6 a 12 vocals.

Tot indica que les dues can-

Tot indica que Mullerat i Grau repetiran com a candidats

didatures que es van presentar als comicis inicials, abans de la suspensió, ho tornaran

a fer. En aquest cas, hi haurà una llista continuista amb la feina de Queraltó, liderada per Ramon Mullerat, i una llista de renovació a la direcció, liderada per Maria Grau.

Les candidatures, que caldrà lliurar per escrit, es podran presentar de la mateixa manera que s’ha dit que es

podrà consultar el cens electoral. A més, també es podran presentar a la Secretaria General de l’Arquebisbat de Tarragona, de dilluns a divendres feiners, de 9 a 13 h. Cal destacar que la Junta Electoral ja ha quedat constituïda. Comença el compte enrere per veure qui liderarà la Sang.

Tarragona celebrarà el Mes de la Salut Mental amb activitats per a tots els públics

Societat Aquest dijous es durà a terme l’acte institucional amb la lectura del manifest

Redacció

Des de principis d’aquest octubre i fins a finals de novembre, Tarragona celebrarà el Mes de la Salut Mental. La programació ofereix més d’una cinquantena d’activitats per conscienciar de la importància de la salut mental i donar a conèixer tots els recursos existents encaminats a promocionar el benestar emocional. Es tracta de xerrades, tallers, monòlegs, activitats esportives, curtmetratges i exposicions, amb la col·laboració de nombroses entitats de la ciutat.

Un dels actes principals tindrà lloc dijous vinent a les 18 h. al pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona amb l’acte institucional amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental. En aquest acte es durà a terme la lectura del manifest i l’Associació Salut i Ment la Muralla explicarà la

L’Ajuntament i diferents entitats tarragonines col·laboren en l’organització. Joan Carles Borrachero

«Animem a participar per a conscienciar sobre la importància de la salut mental»

seva exposició titulada Parelles artístiques que estarà ubicada al mateix pati Jaume I.

«Animem a tota la ciutadania a participar en aquestes activitats que consciencien sobre la importància de la salut mental en totes les etapes de la vida», va manifestar el conseller de Salut Pública de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler.

Oriol Castro

El cens es podrà consultar presencialment els dissabtes a l’església de Natzaret. Gerard Martí

L’Ajuntament llogarà un quiosc de la Rambla per 319 euros al mes

Béns Està ubicat al número 40 i la concessió serà per 8 anys

Han estat diversos els intents que ha fet l’Ajuntament de Tarragona per donar vida als quioscos buits que hi ha al centre de la ciutat. L’últim va ser l’estiu de l’any passat, quan el consistori va licitar la concessió de quatre espais diferents. Només es va poder adjudicar el que està ubicat al número 39 de la Rambla Nova, on s’ha establert una

administració de loteries. Ara, l’Ajuntament torna a intentar llogar un dels altres tres que van quedar deserts. Concretament, el del número 40 de la Rambla Nova.

La concessió es farà per un contracte de 30.649,68 euros, que tindrà una durada de vuit anys. Així, l’adjudicatari haurà de pagar 319 euros al mes per poder gestionar aquest espai de titularitat municipal. Els interessats podran pre-

sentar les seves ofertes fins al 15 de novembre. Segons els plecs tècnics, l’activitat principal del quiosc podrà ser la venda tant de premsa i publicacions periòdiques, com d’aliments i refrescos envasats. També es contemplen altres activitats complementàries com recàrregues de telefonia, loteries o promoció turística de la ciutat. Fins a tres intents va necessitar el consistori per po-

La Mare de Déu del Roser surt en processó un any més pels carrers de la Part Alta

der adjudicar almenys un dels quatre quioscos que va licitar l’any passat. Més enllà de la que hi ha al número 40 de la Rambla Nova, també va

quedar deserta la caseta situada a l’altura del número 102, així com la que es troba a la Rambla President Companys, davant de l’Institut Vidal i

Barraquer. Per a aquests dos, de moment, no s’ha tornat a treure cap concurs per atorgar la seva concessió i evitar que perdurin sense activitat.

Festes Tarragona va posar ahir el punt final a les Festes del Roser amb la missa solemne a la Catedral i la tradicional professó en honor a la Mare de Déu del Roser pels carrers de la Part Alta. Tarragonins i també molts turistes van gaudir de la cercavila del Ball de Bastons de Tarragona, els nanos i els gegants. Redacció/Diari Més

Redacció

El consistori ha licitat la concessió d’ús del quiosc ubicat al número 40 de la Rambla. Alejandro Navarro

Projecten un nou establiment de restauració que podria revitalitzar el carrer del Vidre

Societat Actualment, la immobiliària busca candidats per a poder llogar el local

Redacció

L’empresa T77 Arquitectura

Tècnica i Serveis Immobiliaris projecta un nou negoci de l’àmbit de la restauració al centre de Reus. Aquest està localitzat al carrer del Vidre, 19, vial que uneix directament el raval de Santa Anna amb la plaça del Mercadal i toca amb una de les cantonades

de la placeta dels Argenters. El local disposa d’una superfície de 175 metres quadrats dividits entre dues plantes i té la possibilitat de disposar de terrassa a l’exterior.

Tal com expliquen fonts de l’empresa, la voluntat és llogar el local, amb un preu estimat de 3.500 euros mensuals, amb algun negoci «de l’àmbit de la restauració a causa de

la tipologia del local». Actualment, l’empresa ja està buscant llogaters i ha rebut algunes propostes, com la d’una cafeteria, entre altres.

Revitalitzar el centre

Amb aquesta possible nova obertura podria ser una oportunitat per continuar revitalitzant el nucli urbà de la capital del Baix Camp.

L’Ajuntament inicia les reunions tècniques del projecte

Urbanisme Després de tancar la ronda de trobades ciutadanes amb els diferents barris i entitats veïnals de la ciutat, l’Ajuntament de Reus inicia les reunions tècniques del projecte de transformació del Carrilet. Segons afirmen des de l’equip de govern, l’objectiu és «comptar amb la implicació de la ciutadania per millorar el projecte d’orde-

del Carrilet

nació i transformació urbanística del Carrilet». Per tant, es resoldran dubtes sobre el projecte i es recolliran propostes per a poder ser valorades. En aquestes sessions informatives hi assistiran tant els tècnics municipals de la regidora d’Urbanisme implicats en el projecte com l’equip redactor extern. La primera de les reunions tècniques està

prevista pel dilluns 7 d’octubre amb una convocatòria extraordinària de la Comissió Informativa de Serveis Territorials i Urbanisme. La següent tindrà lloc el dijous 10 d’octubre, on estan convocades les associacions de veïns dels tres barris, la Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias i la Federació d’Associacions de Veïns de Reus. Redacció

Especialment, en un carrer que actualment compta amb molts edificis buits i pocs negocis oberts. Precisament, un dels darrers negocis en obrir a la ciutat fa tan sols un mes va ser la botiga de moda masculina Florentino. Aquesta marca amb 60 anys d’història es va situar també a un carrer del nucli de Reus connectat amb la plaça del Mercadal,

concretament, al carrer Galera número 4.

Hostal Hostes Potau

Per un altre costat, no és aquesta l’única actuació al voltant del carrer del Vidre i la placeta dels Argenters amb voluntat de donar més vida a aquest carrer. En l’altra cantonada, al carrer del Vidre, 13, s’hi localitzava l’antic lo-

El local disposa d’una superfície de 175 metres quadrats i dues plantes

cal d’Hostes Potau, que l’any 2020 va ser enderrocat per construir-hi un bloc d’habitatges amb nou pisos projectats. No obstant això, aquesta obra va quedar sobtadament aturada per la troballa de restes arqueològiques. Segons el departament de Cultura de la Generalitat, s’han descobert dues sitges d’època medieval i un taller ceràmic «de cronologia medieval o moderna». «S’hi fabricaven, en cocció oxidant i vidriat de color verd, plats, ampolles i poals. També s’hi elaboraven materials per a la construcció, com maons i rajoles», expliquen.

A l’esquerra, imatge creada digitalment de com es preveu que pugui ser el local i el seu entorn. A la dreta, imatge actual de l’edifici. Idealista/Gerard Martí

Trobada informativa del projecte de transformació del Carrilet a la Biblioteca Pere Anguera. Ajuntament de Reus

Organitza: Amb el suport de:

Patrocinadors:

Col·laboradors:

Diari de la Fira de Bandolers 2024. EDICIÓ: Ajuntament d’Alcover • ADREÇA: Plaça Nova, 3 43460-Alcover (l’Alt Camp)

• www.alcover.cat • COORDINACIÓ i REDACCIÓ: Montse Solé, Josep M. Girona i Marta de Lucas. • COL·LABORADORS: Alba Alonso, Anna Guerra, Josep M.Prunera, Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Valls, Òscar Ramírez, Ester Magriñá, Pepi Obradó, Jordi Isern i Escola Mare de Déu del Remei. MAQUETACIÓ i DISSENY: Jordi Ribellas i Maria Rius • FOTOGRAFIA: Arxiu Municipal, Jordi Ribellas, Carles Cubos, Maria Esplugas, Joan M. Martorell i Museu d’Alcover • CORRECCIÓ: Jaume Aymí • CONTACTE A/E: comunicacio@alcover.cat

L’entrevista

Pilarín Bayés, una pregonera nascuda a la terra de Perot Rocaguinarda

Pilarín Bayés de Luna serà la pregonera de la 22a edició de la Fira de Bandolers

La dibuixant i ninotaire, nascuda ara fa vuitanta-tres anys a Vic, va estudiar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i ha dedicat la seva vida a les seves passions: la pintura, el dibuix, la caricatura, l’escultura i els titelles. La seva extensa obra fa que hagi il·lustrat al voltant de set-cents llibres i hagi treballat i col·laborat a diverses publicacions com Cavall Fort, El Correo Catalán, Oriflama o el 9 Nou. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos premis, com la Medalla d’Or de la Ciutat de Vic, l’any 2011, el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil, el 1992 i la Creu de Sant Jordi un any abans. La Pilarín Bayés està vinculada al nostre poble des que l’any 2022 un dels carrers de la vila porta el seu nom,apropostad’unainiciativasorgida dels alumnes de l’Escola Mare de Déu del Remei. Per això ens va visitar el dia 5 de març d’aquell any coincidint amb el Dia Internacional de la Dona.

Ara la Pilarín tornarà a ser amb nosaltresperserlapregonerad’una Fira de Bandolers que no li és aliena a una persona de Vic, vegueria on també va néixer molts anys abans el mític bandoler Perot Rocaguinarda, conegut de Miquel Morell, Pere Voltor i de les quadrilles que campaven per Alcover i les muntanyes de Prades a les acaballes del segle XVI..

Pregó de la 22a edició de la Fira

Divendres 11 d’octubre 18.30 h.

Església Vella

Quina impressió se’n va endur d’aquella visita?

És una de les coses més boniques que m’han passat a la vida, perquè estigués enfocada cap a mi la voluntat de reconèixer actuacions de dones.

I de la iniciativa que va acabar amb el seu nom batejant un carrer?

Un gran agraïment, i una cosa que puc explicar a les meves amistats. Havia estat mai abans a Alcover? O, en tot cas, en coneixia la seva existència?

Sí, bastant de passada, però ho coneixia. I ara, des d’aquesta vila, se li proposa ser pregonera de la Fira de Bandolers, un honor que ja ha tastat en d’altres ocasions. Com ho porta això de ser pregonera d’activitats lúdiques, festives i culturals a diferents llocs de Catalunya?

Em fa molta il·lusió està dins d’aquest record històric, entranyable, d’una gent que s’ho devien passar molt malament per haver de ser bandolers.

Que té la Pilarín Bayés que és tan estimada arreu de Catalunya?

Molt xurro (entenc que deu voler dir molta sort). Per què hi ha molta gent que fa coses molt importants i que a vegades no queden en la memòria popular, i jo he tingut la sort que les coses que he fet han caigut en la memòria popular.

Li agrada ser un pol d’atracció de petits i grans?

És una cosa que m’ha vingut i que l’accepto com un honor.

Vostè es defineix com a dibuixant i ninotaire. Ha de ser un plaer guanyar-se la vida fent allò que a un li agrada.

És una gran sort que el treball sigui també el teu hobby.

Te la sensació que li resta alguna cosa per fer?

Si, sempre hi ha alguna cosa per fer, i això ajuda a tirar endavant.

En quins projectes està treballant?

En un projecte de fer 100 murals per tot Catalunya, i en diversos llibres.

Vostè és de Vic. I aquesta és també una terra que en els segles XVI i XVII va viure el bandolerisme. De fet, els Morells i Voltors, els bandolers alcoverencs, no són cap altra cosa que la versió dels Nyerros i Cadells al Camp de Tarragona. Que en sap del fet bandoler?

He treballat molt en temes històrics i te’ls trobes en aquest moment de la història de Catalunya en què el país no té líders polítics, i d’alguna manera són els líders en temps de desori.

Un dels capitostos del bandolerisme a Catalunya va ser en Perot Rocaguinarda, molt vinculat a Vic. Com se’l recorda a la seva ciutat?

No n’estic segura, però em sembla que té una placa que diu “No em maten per ser traïdor ni tam poc per ser cap lladre; em maten per dir: Que visqui sempre la Pàtria.”

Sabia que el Perot Rocagui narda va tenir relacions i coneixença amb els Mo rells i Voltors?

No, no ho sabia, però sempre s’aprèn una cosa nova.

Una qüestió que demostra la transcendèn cia del fet bandoler és que inclús el gran Cervantes cita una trobada amb ban dolers a El Quixot.

De fet, Cervantes devia haver vingut a Catalu nya, ja que sabia bas

tantes coses de nosaltres, inclús hi ha una teoria que diu que era un valencià Sirvent que va castellanitzar el seu cognom.

Després de vint-i-dos anys la Fira de Bandolers és la festa per la qual més es coneix Alcover. Els actes lúdics són els que més la defineixen, però mai hem volgut perdre el sentit divulgatiu del fet bandoler. Vull dir que el que hi ha al darrere d’aquesta festa va existir. Sense reivindicar aquesta història, la festa cauria. Està d’acord amb aquest aspecte pedagògic i historiogràfic de la festa?

És el que li dona originalitat i sentit: sense els bandolers seria una

El més destacat d’aquesta edició

La Fira de Bandolers arriba a la seva 22a edició amb tot un seguit d’actes al voltant del fenomen bandoler. Els edificis, carrers, places i racons de la vila d’Alcover són l’escenari perfecte per ambientar la Fira de Bandolers i traslladar el visitant 400 anys enrere en el temps. Ens acompanyes?.

ARRIBADA DELS BANDOLERS!

MORELLS I VOLTORS ES VEURAN LES CARES UN ALTRE COP!

Portal de sant Miquel / Divendres 11 a les 22.00 h

L’arribada dels bandolers és sinònim de brega, malentesos i tensió entre la població i les autoritats locals. A veure quina en porten de cap i com acabaran Morells i Voltors…

PROPOSTES ITINERANTS

REBOMBORI DE TRABUCAIRES

Places i carrers de la vila Durant tot el cap de setmana

Cercavila itinerant amb música i ambientació tradicional on la interacció amb el públic serà el plat fort. La festa i la gresca estan assegurades i no deixaran lloc per als avorrits’

EL PREGONER

Places i carrers de la vila

El pregoner sorprendrà petits i grans anunciant a viva veu els diferents espectacles i activitats que es portaran a terme durant el dia.

Anirà fent cercavila amb el seu sac de gemecs per les places i carrers de la vila.

ACCIONS TEATRALS

APLEC DE BANDOLERS

Plaça Nova

Dissabte 12 a les 18.00 h, 19.00 h i 20.00 h

Diumenge 13 a les 12.00 h, 17.30h i 18.30h

Bandoleres i bandolers, teniu les portes obertes de la taverna de la Remei! Teca, beure, música i la companyia de la mestressa per esbargir-se; amb el permís, això sí, del capità de la Guàrdia!

DUEL DE GEGANTS

Plaça Vella

Dissabte a les 18.30h, 19.30 h i 20.30 h

Diumenge a les 12.30h, 19.00 h i 20.00 h.

Miquel Morell, el fill més famós i menys il·lustre d’Alcover, ja té el seu gegant! Ai, molt abans el va tenir Pere Voltor… Aquesta serà una celebració que obrirà velles ferides i noves batusses entre els dos caps bandolers!’

LA MAULA, EL BANDOLER I LA FARSANT

Escales del Portal i plaça Lluís Companys

Dissabte a les 12.30 h, 19.30 h i 20.30 h

Diumenge a les 13.00 h, 18.30 h i 19.30 h.

Una Fira com la d’Alcover és plena d’oportunitats per a la gent de bé i per a tota mena de genteta. Vigileu amb qui mercadegeu, no sigui el cas que caigueu en una bona martingala!

DOS BÀNDOLS

Església Vella

Divendres a les 17.00 h

Dissabte a les 12.00 h, 19 h i 20.00 h

Diumenge a les 11.30h, 17.30 h i 18.30 h.

Ja fa una pila d’anys que Voltors i Morells desitgen fer-se amb la vila. Només ho aconseguirà qui tingui més habitants a les seves files. Ha començat el reclutament! Ja

ESPAIS FAMILIARS

JOCS BANDOLERS EN FAMILIA

A l’entorn de l’església Vella i la plaça Cosme Vidal

Durant tot el cap de setmana Un refugi d’aventures i proves per gaudir acompanyats, on hi trobareu jocs bandolers i atraccions artesanals.!

PETITS BANDOLERS

Plaça del Portal

Durant tot el cap de setmana

Espai reservat on les famílies tindran un racó tranquil per canviar els seus infants o donar-los de menjar.

ACTUACIONS MUSICALS

BANDOULERS

Dissabte 12 a les 12.00 h - Plaça Nova

Duet que ens oferirà un recorregut per històries i cançons de ball tradicional folk de la península Ibèrica amb David Campelo i Joan Codina’.

ESPAIS D’ARTESANIA I ARTS

APLEC

Dissabte 12 a les 18.00h - Cercle d’Amics

Una proposta musical on diversos intèrprets de música tradicional improvitsaran mitjançant material sonor tradicional, tot fusionant el llegat de vells sonadors d’instruments tradicionals i música d’arrel de nova creació.

FENYA RAI

Dissabte 12 a les 21.00 h - Plaça Nova

Un grup irreverent, canalla i fresc, que en aquesta ocasió presentarà el seu darrer disc ‘Una ronda més’. Un repertori on la formació passa el cançoner popular pel seu propi taller de planxa i pintura, amb l’objectiu de reintroduir algunes cançons del nostre patrimoni a la memòria col·lectiva actual’.

MERCAT DE PRODUCTES DE LA TERRA I D’ARTESANIA

Dissabte i diumenge d’11.00 h a 20.30h A l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, avinguda de Reus, avinguda Montblanc i passeig de l’Estació

Les trobareu a la plaça Nova, la plaça Vella, l’església Vella i a la plaça Cosme Vidal. A la zona del Portal i de la plaça Lluís Companys hi trobareu les food trucks.

Durant tot el cap de setmana, també podrem degustar les elaboracions culinàries de les tavernes bandoleres, aquells racons gastronòmics que ens permetran omplir la panxa i fer una parada per descansar.

VORA L’AIGUA

Diumenge 13 a les 13.30 h - Plaça Nova

Amb “Estem fent un encanteri”, una proposta poc ortodoxa i convencional de música folk, el grup ens convida a ballar, reflexionar i riure amb les seves lletres satíriques i passant per estils ben diversos com el bluegrass, la sardana, la música celta o l’havanera’.

JULIVERT

Diumenge 13 a les 19.30 h - Plaça Nova

Ens oferirà una proposta on combinen un repertori d’arrel amb temes popularitzats i composicions pròpies. L’acordió diatònic i el cant a veus identifiquen aquest grup que encomana ganes de gresca i de ballar’.

Jugar amb el patrimoni per descobrir el passat bandoler d’Alcover

EstEr Magriñà lozano

DirEctora MusEu D’alcovEr

Llegir la història, desxifrar-ne els secrets més ocults i divulgar-la és avui dia un repte per als in-

tèrprets del patrimoni. La recerca i la investigació històrica és la font d’on beure a l’hora de construir arguments creïbles i rigorosos, perquè el llenguatge expositiu i interpretatiu s’encarregui de difondre-la.

Aleshores, la Fira de Bandolers és el context perfecte per recuperar la memòria d’un fenomen que durant anys

ha estat molt present en l’imaginari popular: el bandolerisme. L’escenografia és perfecta, perquè es tracta de l’espai físic real on van desenvolupar la seva activitat uns personatges del passat bastits entre el mite i la realitat. La història novel·lada, mitificada, i fins i tot imaginada, ha estat un bon recurs per embolcallar el passat i fer-lo en-

tendre. Imaginar, resoldre pistes, plantejar interrogants per voler saber-ne més, són alguns recursos útils per a la interpretació. Per tant, en aquesta nova edició de la Fira de Bandolers oferim una petita mostra expositiva a peu de carrer, una visita guiada a la ruta urbana museïtzada i una nova gimcana digital pel nucli antic.

ALCOVER, TERRA DE BANDOLERS DEL MITE A LA HISTÒRIA

EXPOSICIÓ AL CARRER

Sota el títol “Del mite a la història. Alcover i el bandolerisme” hem dissenyat una exposició per trencar alguns estereotips creats al voltant del fenomen bandoler, i així donar a conèixer fets i esdeveniments de l’època. I per a aconseguirho, hem implementat mesures interpretatives i a l’abast de tots els públics. Catalunya ha estat terra de bandolers des de l’alta edat mitjana fins ben bé la frontera del segle XX, i Alcover és amb la seva microhistòria un espai de la memòria on parlar del passat des d’una visió més holística. Són moltes les preguntes a fer-nos: hi havia altres bandolers a banda de les quadrilles dels Voltors i Morells? Va haver-hi dones bandoleres? Qui i per què algú es feia bandoler?... Esperem poder aclarir alguns interrogants, però sobretot, provocar i voler saber-ne més!

Inauguració de l’exposició - Dijous 10 d’octubre - 19.00 h. - Museu d’Alcover

UNA PASSEJADA

EN EL TEMPS

RUTA URBANA PEL NUCLI ANTIC

Durant tot l’any el museu ofereix la visita guiada o autoguiada pel nucli antic de la vila, tot fent una passejada en el temps. La ruta compta amb diferents mòduls interpretatius ubicats al llarg d’un recorregut urbà per explicar històries i edificis d’època. L’itinerari cultural interpreta l’època medieval i moderna, i sobretot, l’arquitectura del renaixement civil, molt ben representada a Alcover. Durant el segle XVI la vila va iniciar un increment demogràfic i desenvolupament econòmic sense precedents, el qual va marcar l’inici d’una nova etapa de prosperitat. Així que no és casual que Alcover tingués conflictivitat social i jugués fort en la lluita d’interessos i de poder en el trànsit del feudalisme a l’època moderna, que convertí la vila en un important focus d’enfrontaments locals.

GIMCANA DIGITAL

Llegir el passat a través del joc ofereix una mirada diferent del nostre patrimoni. Enguany, presentem un nou recurs virtual en forma de gimcana, en què se superen diferents pistes per trobar una valuosa estàtua d’or desapareguda i bescanviar-la pel bandoler Miquel Morell, empresonat pel virrei.

A jugar!

Per començar a jugar al “Secret dels bandolers” i descobrir el nucli antic de la vila, els participants cal que se situïn al portal de la Saura, just al

Presentació de la gimcana digital

Dissabte 5 d’octubre - 18.30h

Museu d’Alcover

UN PROJECTE DE XARXA

davant del museu. En aquest indret es té accés a un codi QR que enllaça amb el web www.gimkanaturística.com on s’expliquen les instruccions per iniciar el joc.

“LaCloeusproposaunanovaitrepidantaventura:viatjaral’època dels Bandolers! La seva professora, la senyora Lucia Dachs, ha llegitenunvellllibrequeenMiquelMorell,undelsbandolersmés famosos d’Alcover, va descobrir un secret que podria ser molt útilperalahumanitat.LaCloehadeciditviatjarfinsalsegleXVII amb el seu amulet màgic per descobrir de què es tracta...Però necessitalavostraajuda”

El primer que s’ha de resoldre és descobrir on hi ha uns peixos que recorden una de les mercaderies que entraven a la vila a través del portal de la Saura per abastir la població. Per resoldre l’enigma hi ha tres pistes per ajudar a trobar la resposta correcta. Cada pista permet estar més a prop de resoldre el secret, mentre que cada resposta recull alguna singularitat de la història bandolera d’Alcover i del context de l’època. El joc s’ha fet coincidir amb l’itinerari pel nucli antic que descriu la ruta urbana, perquè d’aquesta manera els mòduls interpretatius del recorregut complementen el relat que es presenta.

La gimcana finalitza al raval del Carme, l’indret on al segle XVI se situaven els antics tallers dels paraires que treballaven la llana abans de comercialitzar-la, fora muralla, perquè necessitaven l’aigua del Glorieta per a la producció artesanal. A partir del joc es descobreix que la indústria dels paraires va donar l’impuls econòmic a Alcover en l’època moderna, un fet que es percep molt bé en el mostrari d’edificis i portalades antigues que encara es conserven.

Aquesta aventura alcoverenca d’enfrontaments bandolers, s’acaba reivindicant la importància de la cooperació abans que la competició, perquè si en lloc de lluitar els Morells contra els Voltors uneixen les seves forces, la gimcana conclou amb la reflexió que només junts i cooperant plegats serà possible deslliurar-se dels soldats del virrei. Aquest nou recurs cultural i turístic forma part d’una actuació de difusió del patrimoni impulsada per la Xarxa de Museus de Tarragona i Terres de l’Ebre amb l’objectiu de posar a l’abast del públic familiar el patrimoni que gestionen els museus que en formen part. Per tot plegat, s’han creat un seguit de gimcanes per a difondre i interpretar el patrimoni que custodien arreu del territori. En el cas del museu d’Alcover, els participants fan un tastet del nostre passat bandoler i del context de l’època, més enllà de les dates concretes de la Fira, ja que d’aquest joc es gaudirà durant tot l’any, com un complement més dels diferents atractius culturals del municipi: arts visuals al Convent de les Arts, exposicions i activitats al museu, itinerari cultural pel nucli antic...

PelCan Ted

PelCan Ted

Perruqueriacaninaifelina

Perruqueriacaninaifelina

Cañamero

Carrer del Rec numero 2

Carrer del Rec numero 2

ALCOVER

ALCOVER

telefons: 977 401 665

telefons: 977 401 665

653 388 344 by Olga Lozano

653 388 344 by Olga Lozano

COMERCIAL PAPERERA VALLENCA, S.L.

Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat

JOIERIA - RELLOTGERIA

Bona fira a tothom Torbellino

Alerta! Els bandolers arriben al portal de Sant Miquel i ho fan ampliant la família

L’espectacle de divendres al vespre, podem assegurar, és un dels moments més esperats pels alcoverencs i alcoverenques. El tritlleig de les campanes ens anuncia l'arribada dels bandolers a la vila. Trepitgen el poble amb cridòria, trenquen la pau que hi regna durant tot l'any i posen en alerta els seus vilatans.

Enguany, per donar un nou impuls a la Fira, s'ha creat un nou espectacle que contempla un seguit de novetats. Una de les més destacades és

el canvi d'emplaçament de l’arribada, que serà al portal de Sant Miquel, un espai emblemàtic encara existent i que es convertirà en el millor escenari per contextualitzar, encara més, la seva benvinguda a la vila. A més, aquest nou espai teatral comptarà amb grades perquè els espectadors puguin seure i gaudir de la proposta teatral amb bona visibilitat.

Els dos bàndols, Morells i Voltors, es trobaran en diferents indrets d'Alcover per iniciar la cercavila que arrencarà, amb disbauxa, pels carrers

de la vila, fins a arribar al Portal de Sant Miquel. Serà en aquest indret on es representarà l'elecció del Consell de la vila, tenint en compte el seu funcionament i context, fa quatrecents anys, i amb algunes sorpreses.

Una altra de les novetats d'aquesta edició és la presentació de dos elements més relacionats amb aquests personatges: els capgrossos bandolers, que han vingut per quedar-se! Ideats i creats per l'artista Manel Vallverdú, passaran a formar part de la família de la Colla Gegantera i se

sumen als ja coneguts Pere Voltor i Miquel Morell. La Fira de Bandolers serà l'escenari idoni per donar-los la benvinguda i fer-los ballar juntament amb la resta de gegants bandolers. Vols formar part d’un dels bàndols? Ets seguidor de Miquel Morell? O ets un adepte de Pere Voltor? Morells i Voltors que vulgueu implicar-vos en el vostre bàndol i viure des de dins l’arribada dels bandolers, teniu una cita molt important! I tu, de quin bàndol ets?

Per dur a terme l’espectacle, la companyia de teatre La Resclosa i la Colla Gegantera demanen la col·laboració ciutadana.

Totes aquelles persones que vulguin participar activament a l’acte d’arribada dels bandolers tenen una cita important!

Diumenge 6 d’octubre, a les 18.00 h al pati de l’església Nova.

És necessària la inscripció prèvia a través del formulari que trobareu a la web de la Fira de Bandolers i a les xarxes socials @firadebandolers.

Arribada dels bandolers! Divendres 11 d’octubre 22.00 h.

Portal de Sant Miquel

Trasllat a Aeroports i Ports, desplaçaments llarga distància. Servei Mutues. Hospitals. Desplaçaments familiars. Detàfon. Vehicles de 8 places, adaptat per cadira de Rodes i vehicle de 4 places híbrid

MECÀNICA

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

DIAGNOSI

MANTENIMENT

CLIMATITZACIÓ I A.C. PNEUMÀTICS

Qualitat de primera al millor preu

SERVEI PRE-ITV CARROSSERIA

RECOLLIDA DE VEHICLE

RENTAT DE VEHICLES ASSESSORAMENT

Com la dona reinventa el bandoler

AlbA Alonso DoctorA

AnnA GuerrA

llicenciADA De lA urV

En veure arribar els bandolers, les dones s’amagaven a casa, amb les portes i les finestres ben tancades. La vida al segle XVI-XVII era difícil i perillosa, res no hi havia garantit i el Principat de Catalunya era, com deien els visitants, un país salvatge.

El bandolerisme n’era un dels principals responsables, i les quadrilles proliferaven enmig d’una crisi de poder de la noblesa catalana, que pugnava entre si per controlar la major quantitat de recursos possible en el gran escenari de la monarquia hispànica. La rivalitat nobiliària va produir l’aparició d’una fractura social que es va expressar amb violència, imparable, de la qual els bandolers són els representants més famosos.

El Camp de Tarragona -de la costa fins a les Muntanyes de Prades, de Tamarit fins a Montagut-, bullia en activitat bandolera des de la dècada dels 1560 i els poders de la contrada aprofitaven la inestabilitat que provocaven i n’extreien rèdits polítics.

Els homes han estat els protagonistes d’aquest capítol de la nostra història, però les dones també eren importants agents actius d’iniciatives polítiques i econòmiques, i unes figures fonamentals en l’engranatge social i la transmissió de valors culturals. Per tant, els estudis actuals s’esforcen per incloure-les en el relat de la història catalana i, en general, de la història de la humanitat.

Les dones del Camp de Tarragona que es van barrejar amb els bandolers ho feien de formes molt diferents, com a víctimes o com a còmplices. N’hi havia vídues, com la Forta de Cabrera i la Farrera (ambdues de Mont-ral), que els allotjaven a casa seva per conveniència a canvi de favors i protecció; tot i que, probablement, ho feien per por. Una dona sola, al capdavant d’una petita propietat rural al segle XVI havia de fer servir totes les eines al seu abast per tal de sobreviure.

Durant el segle XVII els casos del bandolerisme van anar en augment, i amb ells la violència cap a la dona, ja que eren una de les parts més vulnerables

humil. Només per creuar-se en el camí d’aquests homes extremament violents podien córrer el perill de ser segrestades, violades o, fins i tot, assassinades de forma injustificada.

El 23 setembre de 1611, el senyorbandoler Rafael de Biure i quinze o setze membres de la seva quadrilla van actuar violentament a la ciutat de Tarragona per tal de venjar-se del Consell municipal. Una de les seves accions va concloure en l’assassinat -al carrer Major- de la muller del llaurador Pedro Fontanet, una innocent sense vinculació amb les parts oposades.

També coneixem els crims del bandoler Francesc Rufes, tarragoní, qui va cometre un robatori, el dia 28 de maig de 1615, a una masia del Rourell, i va violar la Padrona mentre el seu home restà lligat. En les confessions dels seus

una altra dona, tot i que no s’especifica qui ni on; i una tercera al terme de Vilallonga. En aquest últim crim, però, l’home es justificà argumentant que ella li ho va consentir.

En Francesc Rufes fou un dels bandolers més prominents de la ciutat de Tarragona durant els primers anys del segle XVII i -com acostuma a passar al món bandoler- va comptar amb alguns suports, entre ells, també els d’algunes dones. Les seves protectores foren la seva mare, Caterina, i la Paula, la seva muller, gràcies, sobretot, al vincle familiar que compartia Caterina amb el veguer -justícia- de l’arquebisbe, anomenat Pere Altarriba. D’aquesta manera aconseguí la protecció de la cúria eclesiàstica, que feia els ulls grossos davant els seus delictes.

Durant la dècada dels vint del segle

sent a territoris de la província de Tarragona, com el Milà (Alt Camp). El 1626, la quadrilla del bandoler Gabriel Oliver -de Valls- va voler robar al mas de la vídua Sebastiana Ollera. En aquest robatori, la violència contra la dona es va efectuar sobre la donzella Maria, qui només tenia catorze anys. Com que la jove no sabia on eren els diners de la senyora Ollera, el bandoler Pau Prat la feu entrar a una de les habitacions…

Els relats romàntics sobre el bandolerisme i la figura d’heroi popular obvien, intencionadament, episodis foscos i poc lloables comesos per aquests fora llei, entre ells, per damunt de tot, els que tenen a veure amb les dones. Poques coses coneixem d’elles, perquè gairebé no existeixen testimonis escrits directament per dones i només en sabem allò que van escriure, en nom seu, altres homes. El que sí sabem és que escoltar la seva veu ens ajuda a fer una història més real, potser més crua i difícil de pair, però més a prop de la veritat.

Conferència: Dilluns 7 d’octubre 19.00 h.

Les Muntanyes de Prades: la porta d’entrada pel riu Glorieta

Josep M prunera Figuerola

Jurista i tècnic aMbiental

Les Muntanyes de Prades, situades en el sistema mediterrani central prelitoral, de muntanya interior, constitueixen un espai natural de primer ordre a Catalunya, que s’estén per quatre comarques catalanes de la Catalunya Nova: Baix Camp, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

Des de les platges del litoral mediterrani, fins a les primeres rampes del massís, hem recorregut no més de vint quilòmetres, i una ràpida pujada per les carreteres comarcals o pel antics camins i corriols ens porta aviat a més de mil metres d’alçada, com els 1.201 metres del Tossal de la Baltasana, el pic més alt.

Aquestes muntanyes, formades per barrancades i cingleres pronunciades, amb boscos de pi, alzines i roures, veuen néixer els rius Francolí, Brugent, Siurana i Glorieta, que han donat aigua i vida des dels primers assentaments prehistòrics fins als nostres dies.

Trobem en aquest massís un espai d’interès natural realment extraordinari, que forma part d’una àrea d’interès faunístic i florístic, amb espècies protegides i amenaçades i amb 71 tàxons d’espècies de fauna amb assignació de protecció (33 ocells, 14 mamífers, 7 amfibis, 1 rèptil i 16 invertebrats). Destaca, en el grup d’ocells protegits, un element clau de xarxa Natura 2000, associat a zones de cria i influència d’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) i altres espècies de rellevància en aquest espai protegit en relació amb el conjunt de la regió mediterrània: Hieraaetus pennatus, Pyrrhocorax pyrrhocorax, Coracias garrulus, Calandrella brachydactila, entre altres.

La situació geogràfica i orogràfica d’aquestes muntanyes, així com el progressiu despoblament que hi han sofert els municipis més endinsats, ha provocat l’existència d’espais lliures de presència humana, que afavoreixen la biodiversitat, la flora i fauna endèmiques, i la declaració dels espais de

protecció especial com les Reserves Naturals Parcials del Titllar i la Trinitat o el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet.

Tenim el privilegi de gaudir d’un espai natural amb gran valor biològic, científic, paisatgístic, cultural o històric.

En aquesta unitat geogràfica ben definida, de 30.726 hectàrees, hi trobem els municipis de Mont-ral, Alcover, la Riba, Farena, Alforja, Capafonts, la Febró, l’Albiol, l’Aleixar, Arbolí, Prades, Vilaplana, Vilaverd, Montblanc, l’Espluga de Francolí, la Selva del Camp, Vimbodí i Poblet, Vallclara, Cornudella de Montsant, Albarca, Siurana i Ulldemolins, i ja en terres de Lleida, la Pobla de Cérvoles i el Vilosell.

“ El canvi climàtic ha augmentat el perill de grans incendis forestals que, en poques hores, cremen milers d’hectàrees

Al llarg de la història, la muntanya ha acollit assentaments humans, sigui llocs aïllats com masos o en petites comunitats amb pocs focs com l’Aixàvega, el Bosquet, Mont-ral, el Pinetell o Rojals. El seus habitants han viscut de la muntanya, sigui mitjançant l’aprofitament silvícola, sigui amb pastures de bestiar oví, boví, caprí; també amb l’agricultura de secà com l’avellana, la vinya o l’olivera. Encara podem trobar les carboneres o els marges de pedra seca per aprofitar fins a l’últim espai per plantar. I tot això en un temps en que els camins i els boscos eren plens de perills, on els bandolers aprofitaven aquest grans espais per apropiar-se de diners, animals i collites i escapolir-se del sometent i l’autoritat.

I podrem entrar, venint de la plana que rega el Francolí, per l’antic poble d’Alcover, on la vall del riu Glorieta obre el camí per arribar als cims més alts de Mont-ral i la Mussara.

Si seguim el seu camí natural, passem per masos situats a la vora del riu, on trobem els vestigis de l’aprofitament de l’aigua al llarg dels segles. Apareixen

basses, regs i molins, ja abans d’arribar a l‘ermita de la Mare de Déu del Remei, compartida entre els municipis d’Alcover, el Milà, la Masó i el Rourell. Des de l’ermita del Remei que, juntament amb el Mas de Forès, és l’actual punt de sortida de les caminades que accedeixen al cor de la muntanya, podem arribar a espais natural privilegiats, com el Niu de la Àliga, passant abans per les runes de la central hidroelèctrica del Glorieta, que donava llum a Alcover i la Selva als anys 40 del segle passat, fins a les fonts del Glorieta per després endinsar-se, a voluntat del caminant, cap a Mont-ral, la Mussara, el Bosquet o l’Aixàvega.

Però al llarg d’aquests darrers anys, la muntanya ha anat canviant, transformant-se. El despoblament ha comportat l’abandonament de conreus, ramats i cases; els masos i poblets han anat quedant buits, mentre que el bosc i el matoll guanyava terreny i s’ha trencat aquell mosaic agroforestal que protegia la muntanya.

El canvi climàtic, que propicia estius més calorosos i hiverns més secs, ha provocat ja la mort de moltíssim pinar i augmenta el perill de grans incendis forestals, que en poques hores cremen milers d’hectàrees.

A la vegada el descobriment d’aquest paisatge interior ha provocat l’excessiva freqüentació dels espais naturals, amb l’afectació que això comporta i, malauradament, l’actitud incívica de persones sense respecte per la natura.

La parcel·lació de les finques en petites propietats forestals, pròpia d’aquestes muntanyes, ha provocat també la manca de explotació del bosc per part dels propietaris, i aquesta manca d’aprofitament i gestió augmenta el combustible propici per als grans incendis forestals.

I finalment, la proliferació de les plantacions de cànnabis que han anat apareixent en les finques allunyades i de difícil accés, amb la seva afectació a la salut de la persones, la perillositat

intrínseca d’aquesta activitat il·legal, la brutícia acumulada en aquests indrets, i el perill d’incendi evident.

Totes aquestes afectacions fan necessària una actuació decidida i conjunta dels poders públics i una entesa entre els municipis per preservar aquest tresor natural, que és un element essencial per a la nostra adaptació al canvi climàtic.

En aquest marc, trobem iniciatives esperançadores que contribuiran a la preservació de la muntanya i els seus valors naturals.

Per una part, la creació del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, que ja ha finalitzat el procés participatiu en aquesta primera fase del projecte, amb 690 aportacions. Es preveu que l’esborrany de decret de declaració estigui enllestit, amb el document definitiu durant l’any 2025, preveient que el parc pot ser una realitat l’any 2026.

La declaració de Parc Natural comportarà definir els objectius de conservació, socioeconòmics i de governança. Així mateix, caldrà ordenar i zonificar l’espai, regular usos i establir normes de protecció i planificar la gestió de les inversions estratègiques.

Per altra part, el desenvolupament del projecte “El mosaic agroforestal a

l’espai d’interès natural de les Muntanyes de Prades: resiliència davant els grans incendis i oportunitat per a la bioeconomia local” - RUMIAR- que compta amb el suport i finançament de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), constitueix un gran projecte transformador d’índole científico tècnica per a la promoció de la bioeconomia i la contribució a la

transició ecològica.

“

Trobem iniciatives esperançadores que contribuiran la preservació de la muntanya com és el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades.

En aquest projecte, on la Diputació de Tarragona actua com a entitat coordinadora, desenvoluparà el projecte juntament amb 4 socis més: el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris forestals (BOSCAT), la Fundació Pau Costa i ConcaActiva (Organisme Autònom del Consell Comarcal de la Conca de Barberà), amb una inversió total de 2.094.000 euros.

L’objectiu que es pretén aconseguir és la creació d’un mosaic agroforestal a l’espai d’interès natural de les Muntanyes de Prades per reduir el risc d’incendis, promoure la bioeconomia forestal, afrontar el repte demogràfic, generar sinergies productives entre el territori i el sector primari per tal d’impulsar l’emprenedoria local.

A més d’aquests dos grans projectes, altres actuacions més localitzades, com la intervenció a la finca de l’Ajuntament d’Alcover a Mas de Forès, un espai integrat i de gran valor ambiental; la replicabilitat que ha comportat el projecte de Xarxa de Calor de proximitat, primer a Alcover, amb la xarxa de calor amb biomassa forestal, i altres municipis de l’espai de les Muntanyes de Prades i finalment l’actuació conjunta entre el departament de Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural pera aquest 2024 per al desplegament d’Informadors ambientals en zones d’alta freqüentació i que estaran present a Alcover, Mont-ral, la Febró, Farena, el Pinetell i el riu Brugent, contribuiran a poc a poc a assegurar la preservació de les nostres muntanyes per a les generacions futures..

FIRA DE BANDOLERS D’ALCOVER 2024

del 4 al 13 d’octubre

PROGRAMA D’ACTES

DIVENDRES4

19.00 h - Plaça Nova, Seguint els passos dels Morells i Voltors, caminada nocturna per trobar els racons perduts de Morells i Voltors a la Vall del Glorieta. Il·lustrat pels membres del Centre d’Estudis Alcoverencs Maria Altès i Martí Pérez. I alguna sorpresa més us esperarà.

(Organitza: CEDA i CEA.)

Cal inscripció.Més info a: firadebandolers.alcover.cat

DISSABTE 5

09.30 h - Pavelló

Municipal d’Esports Bicicletada bandolera

Vine a conèixer els camins del nostre terme descobrint antics racons. Tots els participants que vinguin vestits de bandolers rebran un detall. (Organitza: Club Ciclista Alcover) Cal inscripció.Més info a: firadebandolers.alcover.cat

18.30 h - Museu Presentació de la gimcana ‘Els secrets dels bandolers’. Llegir

el passat a través del joc permet fer una mirada diferent. No et perdis la presentació d’un nou recurs virtual, en forma de gimcana, en que hauràs de superar diferents pistes per trobar l’estàtua d’or desapareguda i bescanviar-la pel bandoler Miquel Morell, empresonat pel virrei. Tot seguit, gaudirem jugant pels carrers i places de la vila.

20.00 h - Museu Visita guiada a l’itinerari bandoler del nucli antic. Una passejada en el temps per l’espai físic real on van desenvolupar la seva activitat els bandolers, uns personatges del passat vestits entre el mite i la realitat.

20.30 h - Ca Cosme Presentació de la

marxa ‘Terra de Bandolers’. Les nostres muntanyes han estat testimonis de rutes i secrets de bandolers, vine a descobrir-ne més detalls! (Organitza: Club Ciclista Alcover)

DIUMENGE 6

18.00 h - Pati de l’església Nova Vols formar part d’un dels bàndols? Ets seguidor de Miquel Morell? O ets un adepte de Pere Voltor?’ Morells i Voltors que vulgueu implicar-vos amb el vostre bàndol i viure des de dins l’arribada dels bandolers teniu una cita molt important!! Cal inscripció.Més info a: firadebandolers.alcover.cat

DILLUNS 7

19.00 h - Sala d’actes Ca Cosme

Conferència ‘Com la dona reinventa el bandoler’ a càrrec d’Anna Guerra, historiadora, i Alba Ribé, regidora d’igualtat de l’ajuntament d’Alcover. Quin rol tenien les dones en aquest moment històric? Van existir bandoleres? Tot això i molt més descobrirem en aquesta xerrada que ens permetrà contribuir, de manera fidedigna, a conèixer el nostre llegat històric.

DIMARTS 8

18.30 h - Església Vella La cuina dels bandolers Taller gastronòmic amb aliments i elaboracions culinàries de l’època del renaixement a Alcover, amb el xef Jose Lozano del restaurant K l’Ermità. Crearem i degustarem un menú de Fira amb ingredients autòctons i de temporada, amb l’explicació històrica dels plats i els ingredients. Cal inscripció.Més info a: firadebandolers.alcover.cat

DIJOUS 10

18.00 h - Plaça Nova

Taller de la nova dansa de la Fira de Bandolers Assaig obert al públic de la nova dansa tradicional dels Morells i els Voltors. (Col.labora: Centre Masvi Fitness)

19.00 h - Museu

Inauguració de l’exposició ‘Del mite a la història. Alcover, Terra de bandolers’ a càrrec d’Àngel Casals, doctor en història, Maria Espluga, il.lustradora, i Josep Maria Girona, regidor de cultura de l’Ajuntament d’Alcover.

20.00 h - Cercle d’Amics

Primer tast de la Fira de Bandolers amenitzat amb l’actuació musical del grup alcoverenc Quin Remei. (Col. labora: Cercle d’Amics)

DIVENDRES 11

Matí - escola Mare de Déu del Remei, Bandolers a les aules.

16.30 h - sortida de l’escola, Cercavila Bandolera, petits i grans gaudirem d’una cercavila acompanyats dels Gegants Pere Voltor i Miquel Morell de la Colla Gegantera d’Alcover. Finalitzarà a l’església Vella, on podrem gaudir d’un berenar de pa amb oli i xocolata o fruita.

17.00 h - església Vella, Espectacle teatral ‘Dos bàndols’.

18.30 h - església Vella Pregó de la XXII edició de la Fira de Bandolers, a càrrec de Pilarín Bayés, dibuixant i ninotaire.

Tot seguit - església

Vella, Presentació de l’himne de la Fira de Bandolers. Amb el cantautor Fito Luri i els alumnes de l’escola Mare de Déu del Remei.

A partir de les 19.00 h, Obertura de les tavernes de la Fira.

A continuació - voltant de la Plaça Cosme

Vidal i portal de la Saura, Inauguració de l’exposició ‘Les gàrgoles de l’església Nova’, a càrrec de l’artista Joan Maria Martorell i l’alcalde d’Alcover Robert Figueras.

20.00 h - Taverna de la Bretxa, Inauguració

de l’exposició ‘Concurs de fotografies de patrimoni arquitectònic d’ahir i d’avui d’Alcover’. Tot seguit, entrega de premis.

20.30 h - Taverna de la Bretxa, concert amb el grup Incendi.

21.30 h - església Nova, Toc de campanes d’alerta. El trilleig de les campanes Úrsula, Francisca i Bàrbara ens anuncien l’arribada a la vila d’Alcover dels bandolers i l’inici de la XXII Fira de Bandolers.

22.00 h - portal de Sant Miquel, espectacle teatral la GRAN ARRIBADA DELS BANDOLERS! Morells i Voltors es veuran les cares un altre cop i aquesta vegada amb més companyia! Qui aconseguirà fer lluir el seu escut a la plaça Nova durant tot el cap de setmana?

A continuació, cercavila pels carrers del nucli històric del poble fins a la plaça Nova. Us hi esperen nombroses sorpreses i disputes! Viu-ho en directe, que no t’ho expliquin! (Col. laboren: grup de teatre la Resclosa, Colla Gegantera d’Alcover i grallers del barri de dalt de Mont-roig del Camp).

Tot seguit - plaça Nova, ball de fira a la Taverna Bandolera amb el grup local Allcovers, el grup de versions La Cosa Nostra i acabarem amb el discjòquei alcoverenc DJ Astèrix.

DISSABTE 12

Durant tot el dia, ambientació musical pels carrers del nucli antic amb el grup Rebombori de trabucaires.

Durant tot el dia, pels carrers i places de la vila, el Pregoner dels bandolers anunciarà els actes previstos.

Durant el matí, Carrers, balcons i aparadors guarnits! Mentre passegem pel nucli històric d’Alcover, podrem gaudir dels indrets que s’han engalanat per la Fira de Bandolers.

11.00 h - entorn de la pl. del Portal, de l’església Vella, av. de Reus, av. Montblanc i pg. de l’Estació. Inici de la mostra d’oficis i arts tradicionals, amb construcció de murs de pedra seca, elaboració de cistells amb fibres

vegetals i l’art de la forja artesanal. I el mercat de productes de la terra i artesania.

A partir de les 11.00 h, a l’entorn de l’església

Vella i la pl. Cosme Vidal, obertura de l’espai Jocs bandolers en família.

A partir de les 11.00 h, Obertura de les Tavernes de la Fira.

D'11.00 h a 13.00 h - pati de l’església

Nova, Passejades amb carro pels infants amb el carro del recapte.

11.00 h - plaça Vella, La Bandolerada. Petits i grans, prepareu-vos per participar en un

dels actes lúdics de la fira on podreu fer gala de les vostres habilitats i coneixements relacionats amb la fira i la vila, no hi podeu faltar! Cal inscripció. Més info a: firadebandolers.alcover. cat

11:30 h- Museu, Inauguració de l’exposició ‘Oxigen” de Jordi Isern’, a càrrec de l’artista alcoverenc Jordi Isern, Robert Figueras, alcalde, i Josep Maria Girona, regidor de cultura.

12.00 h - església Vella, Espectacle teatral per a tots els públics ‘Dos bàndols’.

12.00 h - plaça Nova, Taller de ball tradicional folk amb David Campelo i Joan Codina. Punt de trobada per conèixer i ballar les danses que posteriorment es tocaran al concert.

Tot seguit, Concert a la taverna dels Bandolers amb Bandoulers, amb David Campelo i Joan Codina.

12:30 h - escales del Portal i pl. Lluís Companys, Espectacle teatral per a tots els públics ‘La maula, el bandoler i la farsant’.

13.00 h - Taverna la Bretxa, Concert a càrrec d’All foll - Friki folck.

A les 17.00 h, a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, av. de Reus, av. Montblanc i passeig de l’Estació. Inici de la mostra d’oficis i arts tradicionals, amb construcció de murs de pedra seca, elaboració de cistells amb fibres vegetals i l’art de la forja artesanal. I el mercat de productes de la terra i artesania.

17.00 h - entorn de de l’església Vella i la plaça Cosme Vidal, obertura de l’espai Jocs bandolers en família.

18.00 h - Cercle d’Amics, concert amb Punt de Trobada.

18.00 h / 19.00 h / 20.00 h - plaça Nova, Espectacle teatral ‘Aplec de bandolers’.

18.30h - plaça Nova, Espectacle de dansa. Presentació de la dansa de la Fira de Bandolers.

18.30 h / 19.30 h / 20.30 h - plaça Vella, Espectacle teatral ‘Duel de gegants’.

19.00 h / 20.00 h, - església Vella, Espectacle teatral per a tots els públics ‘Dos bàndols’.

19.30 h / 20.30 hescales del Portal i pl. Lluís Companys, Espectacle teatral per a tots els públics ‘La maula, el bandoler i la farsant’.

18 ALCOVER , 2n cap de setmana d’octubre

21.00 h - Plaça Nova, Concert a la taverna dels Bandolers amb Fenya rai.

21:30 h - Taverna de la Bretxa, Concert a càrrec de Dry Martini amb músiques del món.

23.00 h - pavelló de les escoles, Concert ‘Bandolers per la Festa’, amb Big Mouthers Covers, grup resident de la mítica sala Luz de gas, i Mon Dj i Ian Tules. Més info i entrades a: firadebandolers. alcover.cat

DIUMENGE 13

Durant tot el dia, ambientació musical pels carrers del nucli antic amb el grup Rebombori de trabucaires.

Durant tot el dia, pels carrers i places de la vila, el Pregoner dels bandolers anunciarà els actes previstos.

11.00 h - entorn de la pl. del Portal, de l’església Vella, av. de Reus, av. Montblanc i pg de l’Estació. Inici de la mostra d’oficis i arts tradicionals, amb construcció de murs de pedra seca, elaboració de cistells amb fibres vegetals i l’art de la forja artesanal. I el mercat de productes de la terra i artesania.

A partir de les 11.00 h - entorn de l’església Vella i la plaça Cosme Vidal, obertura de

l’espai Jocs bandolers en família.

D'11.00 h a 13.00 hpati de l’església Nova, Passejades amb carro pels infants amb el carro del recapte.

A partir de les 11.00 h, obertura de les Tavernes de la Fira.

11:30 h - església Vella, Espectacle teatral ‘Dos bàndols’.

12.00 h - plaça Nova, Espectacle teatral ‘Aplec de bandolers’. 12.30 h - plaça Vella, Espectacle teatral ‘Duel de gegants’.

13.00 h - escales del Portal i pl. Lluís Companys, Espectacle teatral ‘La maula, el bandoler i la farsant’.

13.00 h - Taverna de la Bretxa, Concert amb el cantautor Joel Reyes.

13:30 h - plaça Nova, Concert a la taverna dels bandolers amb les Vora l’aigua.

17.00 h - entorn de la plaça del Portal,

de l’església Vella, av. de Reus, av. Montblanc i passeig de l’Estació. Inici de la mostra d’oficis i arts tradicionals, amb construcció de murs de pedra seca, elaboració de cistells amb fibres vegetals i l’art de la forja artesanal. I el mercat de productes de la terra i artesania.

17.00 h - entorn de de l’església Vella i la plaça Cosme Vidal, obertura de l’espai Jocs bandolers en família.

17.00 h / 18.00 hplaça Nova, Espectacle teatral ‘Aplec de bandolers’.

17.30 h / 18.30 h - església Vella, Espectacle teatral ‘Dos bàndols’.

18.00 h - plaça Vella, Espectacle teatral ‘Trencament de la treva’.

De 18.00 h a 19.00 h, - Taverna de La Bretxa, Presentació dels participants del 3r Concurs de Postres d’avellana.

A continuació, entrega dels premis.

18:30 h / 19:30 hescales del Portal i plaça Lluís Companys, Espectacle teatral ‘La maula, el bandoler i la farsant’.

19.00 h / 20.00 h -plaça Vella, Espectacle teatral ‘Duel de gegants’.

A les 19:30 h- plaça Nova, Concert a la taverna dels Bandolers amb Julivert.

Diumenge 13

FESTA DEL REMEI

10.00 h - ermita del Remei, Ofrena floral.

11.00 h - ermita del Remei, Missa solemne en honor a la Mare de Déu del Remei.

En finalitzar la missa, es durà a terme la tradicional benedicció de coques de la Mare de Déu.

LAIA FUGUET I MOLNÉ

REPARACIÓ i MANTENIMENT DE COTXES I MOTOS

Impressió digital i òfset

Fulletons corporatius i publicitaris

Catàlegs, revistes, calendaris, cartells, albarans, pancartes,, vinils…

AV. CATALUNYA, 23, ALCOVER insitugabinet@hotmail.com 977 76 06 85 / 695 50 48 14

Tel. 977 84 26 91 - carbikevilallonga@gmail.com c/Pere Virgili nº 1

Polígon Industrial “LA FUNDICIÓ”, s/n

Telèfon 977 76 05 58 · Fax 977 76 08 32

Telèfon botiga: 977 84 65 41 - 43460 ALCOVER (Tarragona) e-mail: administracio@coopalcover.cat

Av. Sant Pau, 1a tel. 619 43 12 32 - 977 84 60 70 jordiribellas@gmail.com - ALCOVER Books Reportatges digitals

INSTAL·LACIONS DE LÀMINES DE CONTROL SOLAR I SEGURETAT, ESTALVI ENERGÈTIC

Melcior 650 718 974 • Aitor 616271724 - whatsapp www.sol-film.net • melcior@sol-film.net • Instagram: sol_film_aitor_requena 43460 ALCOVER • (Tarragona)

Lloguer d’escenaris, taules, cadires

Lloguer parament de taules

Adorns de salons per festes

Pol. Ind. C/ Boters, 7 - Tel. 977 60 62 71 - 977 60 14 39 Aptd. 127 - 43800 - VALLS - adornsdalmau@tinet.cat

c/ Josep Batlle, 12

Avda. Reus,

La Fira de Bandolers d’Alcover, un impuls econòmic i turístic pel Camp de Tarragona

Cambra de Comerç, IndústrIa I serveIs de valls

Alcover és una població dinàmica, que conserva un gran atractiu patrimonial, cultural i natural, amb un destacat teixit industrial i econòmic, que s’ha vist incrementat en els darrers anys amb empreses potents, situades en un punt estratègic del Camp de Tarragona, i a prop d’importants vies de comunicació.

Un any més, Alcover celebra la seva tradicional Fira de Bandolers. A la comarca de l’Alt Camp s’hi organitzen Fires i esdeveniments vinculats a la cultura popular local i la gastronomia que s’han anat consolidant al llarg dels anys, convertint-se en actes de referència a nivell nacional i internacional. Parlem de Fires com la pròpia de Bandolers, La Gran Festa de La Calçotada, La Firagost o els Tres Tombs entre

d’altres. Aquests esdeveniments són un veritable motor econòmic per a la demarcació de la Cambra de Valls. Al voltant d’aquestes Fires i actes s’hi genera activitat econòmica que repercuteix molt positivament a les empreses i a la societat. Les Fires atrauen una gran quantitat de visitants al llarg de tot l’any que consumeixen i gaudeixen dels serveis que ofereixen les nostres empreses, que generen riquesa a la demarcació. Per exemple, la Fira de Bandolers d’Alcover, cada any rep més de 15.000 visitants que passegen i participen dels actes però també inverteixen econòmicament en la fira, comprant a les parades i als artesans i com no, contribueixen al sector de l’hostaleria. Els dies de Fira els bars i restaurants d’Alcover s’omplen a vessar per donar cabuda a vilatans i forasters. No parlem només de la vila, sinó que també s’observa una repercussió molt positiva als municipis de la comarca i voltants.

La Fira de Bandolers d’Alcover se

celebra entorn dels carrers del municipi. És una festa de carrer que permet passejar pel poble, conèixer els seus indrets més emblemàtics i representatius, convertits en escenari de la Fira. Aquest fet permet donar a conèixer el municipi, és un pol d’atracció de visitants i situa Alcover en el mapa d’indrets que no podem deixar de visitar el mes d’octubre.

“

Al voltant de la Fira s’hi genera activitat econòmica que repercuteix molt positivament a les empreses i a la societat.

La Fira de Bandolers, per altra banda, no gira al voltant d’un producte local com pot ser el calçot, però sí que ho fa al voltant d’uns personatges documentats històricament que van deixar petjada al poble i que han servit per fer

un tomb de 360o graus a la tradicional fira multisectorial, per encarar-la a un fet de vessant històrica amb components festius i d’humor, posicionant-la com un esdeveniment important per a la comarca i per al territori. Tots els visitants, petits i grans, també poden gaudir de l’oferta cultural, gastronòmica, comercial, turística, alimentària i artística que ofereix Alcover.

Aquesta conjunció d’elements d’activitats de dinamització econòmica com la Fira i els actius turístics, naturals, culturals i arquitectònics genera una activitat econòmica molt important i contribueix al creixement econòmic del municipi i la demarcació.

En nom de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Valls us animem a descobrir la Fira, a passejar pels seus carrers, i sentir-vos autèntics bandolers i bandoleres!

Des de la Cambra també volem felicitar i agrair l’esforç que fan els organitzadors i col·laboradors perquè any rere any sigui tot un èxit. Bona Fira!

La realitat de l’avellana en el transcurs del temps i a l’actualitat

Òscar ramírez Dolcet DoP avellana De reus

Al llarg dels segles XVI i XVII, les comarques del Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès) van experimentar una evolució agrícola marcada per les condicions climàtiques, la disponibilitat de recursos hídrics i les necessitats econòmiques de l’època. Durant aquests segles, els conreus predominants es van centrar en la trilogia mediterrània: cereals, vinya i olivera, amb un èmfasi especial en el cultiu del blat, la vinya per a la producció de vi, i l’olivera per a l’oli d’oliva. A mesura que avançava el temps, altres cultius, com el de l’avellana, van anar guanyant terreny fins a convertirse en un dels conreus més emblemàtics de la regió.

La importància del blat es devia a la seva funció com a aliment bàsic per a la població. Era la base de l’alimentació, ja que amb ell es produïa el pa, que constituïa l’element fonamental de la dieta quotidiana. L’ordi també era un cultiu destacat, sobretot perquè complementava l’alimentació humana i s’utilitzava com a farratge per al bestiar. La vinya, per la seva banda, tenia un paper destacat en la producció de vi, que no només es consumia localment, sinó que també s’exportava

a altres comarques, regions i països. El vi era un producte de gran valor comercial, i el seu comerç contribuïa significativament a l’economia local. La viticultura requeria coneixements especialitzats i una atenció constant, però els seus rendiments podien ser molt lucratius.

L’olivera proporcionava oli, un producte essencial tant per a l’alimentació com per a altres usos domèstics i industrials. L’oli d’oliva no només era fonamental per a la cuina, sinó que també s’utilitzava en la il·luminació, en la fabricació de sabons i com a lubricant. La resistència de l’olivera a condicions de sequera i la seva longevitat feien d’aquest arbre un conreu apreciat i de gran valor.

El clima mediterrani de la regió, amb estius calorosos i secs i hiverns suaus, afavoria el creixement d’aquests conreus. Aquest clima permetia una certa estabilitat en les collites i contribuïa a la diversificació dels cultius.

La distribució de terres, generalment en mans de grans propietaris o institucions eclesiàstiques, també influïa en el tipus de cultiu, ja que es buscava maximitzar la rendibilitat

“ l sector de l’avellana enfronta diverses dificultats que amenacen la seva sostenibilitat

de les terres mitjançant conreus de llarga tradició i alta demanda. Els grans latifundis permetien l’aplicació de tècniques agràries més eficients i la implementació d’economies d’escala.

TRANSICIÓ CAP AL CONREU DE L’AVELLANA

El cultiu de l’avellana va començar a guanyar popularitat a partir del segle XVIII, tot i que hi ha indicis que ja es conreava de manera més limitada en segles anteriors. Diversos factors van contribuir a aquesta transició. El Camp de Tarragona disposa de condicions climàtiques i de sòl ideals per al creixement de l’avellaner. Els sòls ben drenats i rics en nutrients, combinats amb un clima mediterrani, van demostrar ser molt adequats per a aquest tipus de cultiu. Les avellanes necessiten un equilibri precís de temperatura i humitat, condicions que es troben de manera òptima a les nostres comarques. A més, les pluges estacionals i els hiverns suaus proporcionen el context perfecte per a un bon desenvolupament de l’avellaner. Per altra banda, a mesura que augmentava la demanda d’avellanes, tant per al consum directe com per a la indústria alimentària (especialment la confiteria), els agricultors van veure una oportunitat per diversificar els seus

una major demanda d’aquest fruit sec. Aquesta demanda va ser impulsada per l’expansió del comerç i l’augment del consum de dolços i pastisseria a Europa.

Les reformes agràries i els canvis en la propietat de la terra durant el segle XVIII van facilitar l’expansió de conreus com l’avellaner. Les parcel·lacions de grans latifundis en terres més petites van permetre als pagesos experimentar amb nous cultius i adaptar-se millor a les demandes del mercat. Aquestes reformes van permetre una major flexibilitat en l’ús de la terra i van fomentar la inversió en cultius més especialitzats i rendibles. Així, la fragmentació de les grans propietats va afavorir la introducció de l’avellaner com a cultiu alternatiu.

La millora de les tècniques agrícoles, com la rotació de cultius i l’ús de fertilitzants, va permetre als agricultors incrementar la productivitat dels seus camps i apostar per cultius més exigents però també més rendibles, com l’avellaner. La introducció de nous mètodes de regadiu i la selecció de varietats d’avellaner més resistents i productives van ser clau per a l’èxit del conreu. A més, la formació i la transmissió de coneixements entre els pagesos van contribuir a una millor gestió de les explotacions.

A més d’aquests factors mencionats, cal tenir en compte que el segle XVIII va veure un flux de capital en l’agricultura gràcies a l’increment del comerç i la

prosperitat econòmica en algunes comarques. Els inversors, interessats a augmentar els seus rendiments, van apostar per cultius que prometien un major benefici econòmic, com l’avellana. Aquesta inversió va incloure la compra de terres, la instal·lació de sistemes de regadiu moderns i la construcció d’infraestructures per al processament i emmagatzematge del producte.

I no hem d’obviar, per altra part, que les institucions locals i les polítiques agràries van jugar també un paper fonamental en la transició cap al conreu de l’avellana. Els ajuntaments i altres entitats locals van promoure la diversificació agrícola com a mesura per estimular l’economia rural i prevenir la despoblació. Les subvencions i els crèdits agraris van facilitar als agricultors l’accés als recursos necessaris per implementar nous cultius. Aquesta combinació de factors climàtics, econòmics, socials i tecnològics va permetre que el conreu de l’avellana prosperés i es consolidés com un dels pilars de l’agricultura al Camp de Tarragona, transformant el paisatge agrícola de la regió i contribuint significativament a la seva economia.

PANORAMA ACTUAL DEL CONREU DE L’AVELLANA

Actualment, l’avellana continua sent un dels conreus més importants del Camp de Tarragona. Les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès són reconegudes per la qualitat de les seves avellanes, que es comercialitzen tant a nivell nacional com internacional. La DOP Avellana de Reus és el màxim exponent en aquest sentit i permet fer una correcta i necessària difusió de la realitat d’aquest fruit sec i les seves potencialitats.

Tanmateix, el sector de l’avellana enfronta diverses dificultats que amenacen la seva sostenibilitat. Per un costat, els productors d’avellanes del Camp de Tarragona competeixen amb altres països, com Turquia i Itàlia, que són grans productors d’avellanes. Aquesta competència afecta els preus i dificulta la rendibilitat dels agricultors locals. Turquia, en particular, és el major productor mundial d’avellanes, i la seva capacitat de produir a baix cost suposa una pressió significativa sobre els preus del mercat global. Això obliga els productors tarragonins a buscar maneres de diferenciar-se, com per exemple potenciant la qualitat i l’origen geogràfic del producte.

A aquest factor, perillós, hi hem de sumar el canvi climàtic, que està alterant

les condicions meteorològiques, afectant la productivitat dels cultius d’avellana. Les irregularitats en les precipitacions i l’increment de les temperatures causen estrès hídric i redueixen la qualitat de les collites. Les sequeres prolongades i els episodis de calor extrema comprometen la rendibilitat dels camps d’avellaners. A més, el canvi climàtic també pot afavorir l’aparició de noves plagues i malalties que afecten els arbres.

“ Actualment, l’avellana continua sent un dels conreus més importants del Camp de Tarragona

No es pot deixar de banda, tampoc, l’envelliment de la població agrícola. Molts agricultors que es dediquen al conreu de l’avellana són d’edat avançada, i hi ha una manca de relleu generacional. Això posa en risc la continuïtat de les explotacions familiars i la transmissió de coneixements tradicionals.

A més, l’expansió urbana i el desenvolupament de noves infraestructures han anat reduint la superfície agrícola disponible per al conreu de l’avellana, limitant encara més la seva producció. La construcció de noves zones residencials, industrials o turístiques sovint es realitza en terrenys que abans es destinaven a l’agricultura.

I, per si això no fos poc, hi ha la realitat de les polítiques agràries de la Unió Europea perquè els canvis a què estan sotmeses permanentment, influeixen molt en la capacitat dels agricultors per mantenir-se competitius i sostenibles. Les subvencions directes, els programes de desenvolupament rural i les mesures de suport al mercat són fonamentals per garantir que els productors puguin continuar la seva activitat. No obstant això, la burocràcia associada i la variabilitat en les polítiques genera incertesa i dificultats en la planificació a llarg termini.

Per contrarestar aquests reptes, el sector de l’avellana al Camp de Tarragona està adoptant mesures innovadores i sostenibles. L’ús de

tecnologies avançades, com el reg per degoteig, la monitorització del sòl i la predicció meteorològica, ajuda a optimitzar els recursos hídrics i a millorar la productivitat.

Paral·lelament, les cooperatives agrícoles i les associacions de productors d’avellana tenen un paper fonamental en la defensa dels interessos dels agricultors i en la promoció dels seus productes. Aquests col·lectius ajuden a millorar la comercialització, a negociar millors preus i a oferir serveis de formació i suport tècnic als seus membres. La cooperació entre els productors pot facilitar l’accés a mercats internacionals i a noves oportunitats de negoci. Per tant, podem afirmar que, tot i les dificultats actuals, el conreu de l’avellana al Camp de Tarragona manté la seva importància gràcies a la qualitat del producte i a l’esforç continuat dels agricultors. Per assegurar el seu futur, serà essencial continuar innovant, adaptar-se a les noves condicions climàtiques i econòmiques, i fomentar la col·laboració i el suport mutu dins del sector agrícola.

La Casa de la Mel Mel el Remei

La Casa de la Mel Mel el Remei

Durant la Fira visiti’ns a la nostra parada

Durant la Fira visiti’ns a la nostra parada

jmll.apis@gmail.com melelremei.es

jmll.apis@gmail.com

ALCOVER / TGN 675 125 820

Camí

Es presenten…

l’Himne

i la Dansa de la

Fira!

Montse solé lópez periodista

La música és una part essencial de la nostra cultura i de la nostra societat. És capaç de transmetre sensacions i emocions, i convertir-se en un potent vehicle comunicatiu. En aquest sentit, enguany, va sorgir la idea d’apostar per una banda sonora que acompanyés la Fira de Bandolers, i que fos tan representativa i divertida que no poguéssim deixar de taral·lejar.

I ha estat el cantautor Fito Luri, coneixedor d’aquesta festa, qui ha agafat novament la guitarra i afinat la seva fantàstica veu per encarar un nou repte: compondre l’himne de la Fira de Bandolers! I ho ha fet amb la col·laboració de Kandi Álvarez i Silvio Álvarez a la producció i

arranjaments. Els i les alumnes de l’Escola Mare de Déu del Remei d’Alcover ja l’estan assajant perquè quan arribi la Fira, se senti per tots els indrets de la vila.

Desitgem que aquesta cançó ens atrapi cada segon cap de setmana d’octubre i que es transmeti, de generació en generació, fins a convertir-se en un segell d’identitat de la Fira de Bandolers.

Per altra banda, enguany també com a novetat, ha entrat amb força la Dansa de la Fira de Bandolers, una proposta que arriba amb l’objectiu de preservar i potenciar la dansa, una altra de les arts escèniques imprescindibles del nostre patrimoni cultural i festiu.

Adults, joves i infants han assajat de valent i ja ho tenen tot preparat perquè en gaudim el dissabte de Fira. La proposta ha comptat Amb la col·laboració de Gemma Virtus i Aida Iglesias de MasVi Fitness d’Alcover.

CANÇÓ DE LA FIRA DE BANDOLERS

Quan arriba el mes d'octubre a la vila d'Alcover a tots els carrers i places veuràs que hi ha molta gent.

Arribats de les muntanyes la ciutat i altres indrets amb les bosses ben farcides que fan fira pels carrers.

La la la som bandolers de la Fira d'Alcover quasi mai tenim pietat fins que no hem omplert el sac. (bis)

És costum a aquestes dates veure brega, trets i cops són els nostres bandolers que volen trobar tresors

No s'amaguen ni s'espanten descarats van arribant repassant, fondes, tavernes i la bossa del davant.

La la la som bandolers de la Fira d'Alcover quasi mai tenim pietat fins que no hem omplert el sac. (bis)

Si els trobes para compte més val no estar molt distret i vigila ben atenta que són hàbils i discrets.

Amb una rialla tendra t'atabalaran el cor buidaran el teu sarró cantant la seva cançó

La la la som bandolers de la Fira d'Alcover quasi mai tenim pietat fins que no hem omplert el sac. (3bis)

PRESENTACIÓ DE L’HIMNE DE LA FIRA

Divendres 11 octubre - 19.00 h

Església Vella

PRESENTACIÓ DE LA DANSA DE LA FIRA

Dissabte 12 d’octubre - 18.30h

Plaça Nova

CAPTURA EL CODI I ESCOLTA L’HIMNE DELS BANDOLERS

Publicacions bandoleres

PePi

Obradó GirOna bibliOtecaria

Durant molts anys Catalunya ha estat terra de bandolers. A la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, entre les quals trobem la d’Alcover, hi podem consultar un important nombre de publicacions de referència del bandolerisme al nostre país. El tema dels bandolers a la literatura interessa tothom.

Infantils

EL ROBATORI DE L’ALA D’OR” (2021)

“EL SEGREST DE LA REMEI” (2023)

Dos contes bandolers escrits per David Ortin i il·lustrats per Carles Arbat. Aquests contes són històries dels bandolers que hi havia aquí als voltants del poble, els Morells i els Voltors.

Adults

“EL BANDOLERISME A LA VILA D’ALCOVER EN LA CATALUNYA DEL BARROC”

Editat pel Centre d’Estudis Alcoverencs.

Aquest és un llibre d’investigació el qual va rebre el Premi beca d’investigació del CEA. Ens explica l’origen del bandolerisme alcoverenc, la persecució i defensa. Els autors són l’Alba Alonso Mora i el Josep Cañabate Fortuño.

Novel·les

“BANDOLER” de Margarida Aritzeta: Història del bandoler

Joan Serra i de nom de guerra “La Pera”. Dins la novel·la ens explica una història d’amor apassionat amb molta intriga i també hi juguen un paper els mossos, que eren una mena de policia local en aquells temps.

Per un costat, perquè la història sempre amaga aventures per descobrir i, per l’altre, perquè Alcover té un important ressò, més enllà de les nostres contrades, gràcies al fenomen bandoler, l’epicentre de la “Fira de bandolers”.

Aquests llibres només són un petit tastet de lectures sobre bandolerisme que podeu

“EL BANDOLER LLEGENDARI”

Llibre il·lustrat infantil sobre la vida d’en Joan de Serrallonga. Viatgem més de quatrecents anys enrere i descobrim una història intrigant i com era viure ocult i perseguit fora de la llei. Aquest llibre ens respon preguntes com: On vivia un bandoler? Com es vestia? A qui robava i com ho feia?...

“EL BANDOLER DE LA CAPA NEGRA”

Biografia del bandoler Josep Sabat de Corbera. El llibre ens relata fets històrics i personatges del s.XIX en la lluita contra els francesos. Josep Sabat va acabar detingut per un grup de sometents, acusat d’assassinats i condemnat a morir.

“SERRALLONGA” de Rafael

Vallbona: Un dels bandolers més admirats del nostre passat. La novel·la s’endinsa a la Catalunya del segle XVII, quan un camperol es va convertir en l’heroi indomable. Joan Sala és Serrallonga un bandoler que ha esdevingut llegenda.

“SEPULTURA DE BANDOLER” de Xavier Carreras: Figura del guerriller Carrasclet, tot i el roman-ticisme de l’home vexat per una tirania, es veu obligat a anar a la muntanya i a perseverar-hi. El simbolisme polític de cabdill irredemptista dignifica la persona d’un guerriller català a qui les circumstàncies polítiques han donat sepultura de bandoler.

trobar a la Biblioteca Municipal d’Alcover, com també a les diferents biblioteques. Aquests llibres només són un petit tastet de lectures sobre bandolerisme que podeu trobar a la Biblioteca Municipal d’Alcover, com també a les diferents biblioteques que formen part de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya.

“LA LLEGENDA DEL BANDOLER SERRALLONGA”

Llibre format còmic juvenil. Basat en la producció televisiva “Serrallonga” emesa per TV3. El còmic s’endinsa en la Catalunya del s XVII en la història d’un pagès de Viladrau anomenat Joan Sala que més tard es coneixerà amb el nom de Serrallonga, inspirant amb tothom a somiar amb la llibertat.

CATALUNYA, TERRA DE BANDOLERS Que «Tota Catalunya està plena de bandolers» ja ho va dir un virrei al segle XVI. I és que gairebé cada poble ha tingut el seu bandoler. Més de 3.000 n’ha estudiat Sylvia Lagarda-Mata i ens ofereix les singulars biografies dels 135 bandolers més coneguts, com Serrallonga, la Pera i Perot Rocaguinarda.

“EL SECRET DEL BANDOLER” de Llorenç Capdevila: L’Andreu s’assabenta que el seu pare va morir a mans d’un bandoler i vol venjar la mort del seu pare. Cercant pistes per trobar l’assassí, coneix a personatges de tota mena i s’enamora bojament. Novel·la realista d’aventures i intriga, ambientada en temps convuls de la caça de bruixes i el bandolerisme.

“LA VENJANÇA DEL BANDOLER” de Martí Gironell. Any 1808, invasió francesa a Catalunya. Josep Pujol de “Can Boquica” dirigeix la guerrilla contra els francesos, però amb el temps, la fam i la decepció converteix el seu grup en una banda de miquelets, partidaris francesos.

Les gàrgoles de l’església Nova

Montse solé lópez periodista

El bandolerisme a Alcover va estretament lligat amb l’auge urbanístic del municipi, que va suposar la construcció de l’església Nova, entre d’altres grans edificis. Això va succeir a la segona meitat del segle XVI i enguany, per recordar aquesta efemèride i posarla en valor, es crearà un decorat, amb elements arquitectònics d’aquesta obra, realitzat per Joan M. Martorell. En aquesta època va ser quan es van construir les principals edificacions de la nostra vila, com l’actu-

al Casa de la Vila, el Convent de Santa Anna, i un seguit d’habitatges privats entre els quals destaquen l’Abadia i ca Cosme. Però, com dèiem, la construcció més emblemàtica va ser l’edificació de l’església Nova que es va iniciar l’any 1594 i va finalitzar l’any 1630, i que destaca per ser una de les esglésies més grans de tot el Camp de Tarragona. Aquest fet es deu bàsicament al creixement demogràfic que va experimentar Alcover durant la segona meitat del segle XVI, i que va fer que l’església Vella esdevingués petita i s’optés per construir una nova església fora de les muralles. L’obra és va encomanar a Joan Munter l’any 1594 fins al 1603, any en què va morir. Al llarg dels anys van ser molts els arquitectes que van treballar en aquesta obre faraònica com Oliveri Auqui, Cristòfol de Bruel i van tancar la construcció els arquitectes Juan de Juanias i Pere Julià. Durant el procés de construcció van ser moltes les disputes entre la vila i els arquitectes, fet que va provocar que hi hagués molts visuradors, entre els quals cal destacar l’arquitecte Pere Blai.

El fet d’executar aquesta obra va provocar que durant els trenta-sis anys de construcció, la vila hagués d’endeutar-se i no pogués realitzar millores i manteniments a altres edificis i serveis, fent que fossin uns anys molt durs per la Vila.

El 29 de gener de 1795 el campanar va caure a causa d’una mala construcció, les tasques d’arranjament es van allargar fins a l’any 1803 amb l’aspecte inacabat que avui coneixem, ja que hi va haver unes disputes entre el pagador de l’obra i el rector de l’església.

És, doncs, per donar valor a aquesta edificació pel que s’ha elaborat un decorat que vol exposar tots aquells elements arquitectònics que amaga l’església Nova des de la seva construcció i que actualment encara es conserven. Per aquest motiu, dins l’embolcall de la Fira de Bandolers, Joan Maria Martorell ha volgut donar vida a uns elements arquitectònics únics, les gàrgoles, que al llarg dels anys han presenciat amb els seus ulls com evolucionava Alcover i, el més important, com anaven creixent els alcoverencs i alcoverenques.

Oxigen, l’exposició més reivindicativa de Jordi Isern

Josep M. Girona CoMpte periodista

Trenta anys després de la seva primera exposició al Museu d’Alcover, l’artista Jordi Isern torna per setzena vegada a compartir la seva obra amb tots els alcoverencs i alcoverenques.

Aquells que us atanseu als baixos de Ca Batistó durant la Fira de Bandolers i la Festa Major podreu assaborir els paisatges tan estimats pel pintor alcoverenc com la vall del riu Glorieta, el Mas de Monravà, , els pobles i places d’Alcover i Montblanc, els tòtems isernians de Tenerife, la Garrotxa i el Pirineu català, els colors del Delta de l’Ebre

i, per primera vegada en la seva trajectòria, la humitat del valle de Baztán, un munt de poblets plens d’encant situats al nord de la província de Navarra que ens remeten a un passat ple d’històries i llegendes.

Oxigen és el títol d’aquesta exposició.

I el nom no és casual sinó buscat. Amb aquesta paraula l’artista pren partit. I

ho fa a favor de la natura i en contra de les presses a què ens aboca la tecnologia, a favor de l’autenticitat d’un món ple de vida i en contra d’allò més banal i superflu. Oxigen defineix el pinzell com l’única eina de combat de què disposa l’artista per no passar de puntetes sobre una realitat massa complicada com la que ens toca viure.

Oxigen és també un convit a respirar, a gaudir del ara i aquí, deixant de banda la imperiosa servitud a què ens tenen abocats els estris tecnològics que, curiosament, són els que ens lliguen amb una actualitat tan canviant, tan ràpida, que, massa sovint, és difícil de ser entesa. Oblidem- la per uns moments mentre gaudim d’aquesta exposició.

Patrimoni La desena edició del Reus Ocult permet endinsar-se a aquest immoble modernista

Les intimitats del Xalet Serra

Direcció a Castellvell del Camp, una torre-mirador atrau l’atenció de ciclistes, runners, vianants i conductors. «Què és això?», s’han preguntat durant anys. La desena edició del Reus Ocult ha satisfet la seva curiositat: és el Xalet Serra. I encara més enllà: els

El

ha permès entrar al seu interior i meravellar-se amb la majestuositat... d’un vell magatzem d’obres del veí. S’havia generat tanta expectació que, un quart d’hora abans de l’entrada de la primera visita, prevista a les 10 hores del matí, la cua ja flanquejava la primera cantonada, donant el tomb a

control de velocitat al camí

de Valls, nou projecte fet dels

Pressupostos Participatius

Seguretat Consisteix en la instal·lació d’un coixí berlinès a la calçada i un radar pedagògic

L’Ajuntament de Reus ha finalitzat una nova iniciativa sorgida dels Pressupostos Participatius del 2022: el control de la velocitat al camí de Valls. La proposta va ser una de les seleccionades en la categoria de petits projectes, amb 31 suports i un pressupost de 2.500 euros. L’actuació ha consistit a instal·lar un sistema que permet controlar la velocitat dels vehicles quan circulen pel camí de Valls. S’ha installat un coixí berlinès a la calçada per reduir velocitat i,

uns metres abans, un radar pedagògic que permet saber a quina velocitat s’està conduint i alertar el conductor si està circulant a més de 30 quilòmetres per hora. Des de les dades obtingudes per aquest radar, se’n farà anàlisi de la mobilitat viària al vial. El consistori ja s’ha posat en contacte amb la persona proposant per fer retorn de l’actuació i conjuntament s’ha considerat que assoleix l’objectiu de fer disminuir la velocitat dels vehicles i, en conseqüència, reduir la contaminació acústica i la inse-

l’illa de cases. L’espera superava els 60 minuts per als darrers a arribar i, a les 10.30 h., l’organització anunciava que la cua quedava «tancada» fins a la tarda. L’agilitat de les visites va permetre reobrir-la, però era una clara demostració que, ganes de descobrir la casa, n’hi havia. Al cap i a la fi, l’extraordinarietat de la visita és que no s’estava entrant en un museu o contemplant un monument. «És una llar: s’hi sopa, s’hi dina, s’hi dorm», subratllaven els

voluntaris d’Espais Ocults, tot recordant que aquest és el motiu pel qual no estava permès fotografiar les estances interiors. El propietari havia consentit que s’accedís al domicili durant un dia —diumenge— per descobrir una peça del patrimoni que, si bé acostuma a suscitar interès, no forma part del recorregut turístic habitual. Construïda entre el 1911 i el 1912, és obra de Joan Rubió, per encàrrec del farmacèutic Antoni Serra i Pàmies. S’havia enriquit amb

Fotografia del radar pedagògic instal·lat a la zona. Aj. Reus

Es considera que el projecte assoleix l’objectiu de fer disminuir la velocitat

Fortuna

Serra s’havia enriquit amb productes com l’aigua de litines, l’Aspirina o Perrier

la venda de productes com l’aigua de litines, «una mena de refresc per a les classes populars», que s’acostumava a prendre amb el bolado; la comercialització de l’Aspirina en exclusiva a l’Estat gràcies a un acord amb Bayer; o la distribució d’aigües amb gas com Perrier. Li cridà l’interès una instal·lació industrial de vermuts i vins: va decidir adquirir-la, tancar la fàbrica i demanar a l’arquitecte que hi construís la seva casa. Rubió, que va ser deixeble d’Antoni Gaudí, va optar per un estil modernista, amb un toc historicista, «més auster», amb un regust «oriental». Ja hi havia sobre el terreny la torremirador, que es va integrar amb la nova construcció. En endinsar-se als secrets del xalet, el visitant arribava a una habitació que va generar més d’un sospir d’admiració. Columnes de pedra de Montblanc sostenien una cúpula pintada amb motius florals, cortesia de Tomàs Bergadà. Els vitralls acabaven d’aportar una acolorida lluminositat. Sorprenia saber que, en un origen, era el magatzem d’obres de la casa del costat.

A banda del Xalet Serra, els curiosos han pogut conèixer aquesta setmana altres espais ocults de la zona, com la Granja Roca Soldevila, el Centre d’Amics de Reus, el barri Gaudí, el Vapor Vell, el Port de Tarragona, les oficines d’Olis Sabater, el Parc de Bombers, la Foneria Artística Ginfer i Redessa Tecno. Així mateix, s’han organitzat rutes amb temàtiques com literatura, religiositat, indústria o comerç.

Lo Submarino inicia la immersió

guretat viària. Montserrat Flores, edil de Transparència, Bon Govern i Participació, destaca que la proposta «demostra com, amb la participació, fem una ciutat millor».

Cultura El concert de Buhos va permetre inaugurar a finals de setembre La Casa de la Música de Reus Lo Submarino. L’espai funcionarà com a sala de concerts i d’oci nocturn, de dijous a dissabte, però també oferirà la possibilitat de dur-hi a terme residències, produccions, formacions i creacions —hi ha quatre bucs d’assaig i un estudi de gravació—. Redacció/Aj. Reus

Sergi Peralta Moreno

La cua ja tombava la primera cantonada un quart d’hora abans que el Xalet Serra obrís portes per rebre el primer torn de visites. Diari Més

Redacció

Un total de 23 persones han mort a les carreteres tarragonines aquest any

Trànsit La mortalitat fins al 30 de setembre baixa respecte al 2023; a Tarragona s’han produït 23 accidents mortals

Redacció

Fins al 30 de setembre, han perdut la vida 98 persones en 90 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya, segons les dades aportades pel Servei Català de Trànsit. Durant el mateix període de l’any passat, van morir 115 persones en 103 sinistres mortals, cosa que suposa una reducció del 15% de les víctimes mortals. Si ho comparem amb el 2019 (any de referència per al compliment d’objectius), període en què van morir 136 persones en 129 sinistres, la reducció és del 28%. Tanmateix, en aquests primers nou mesos s’han registrat 620 persones ferides greus en accident de trànsit, que són un 9% més que el 2023.

Aquest mes de setembre han mort 7 persones a la xarxa viària interurbana, 4 víctimes mortals menys que l’any passat, i, juntament amb febrer i abril, són els mesos

d’enguany que han registrat menys morts a les carreteres catalanes.

Per demarcacions, Barcelona, amb 43 víctimes mortals,

Una firma australiana vol invertir a la planta de metanol de Repsol al Morell

Economia El fons IFM, accionista de Naturgy, busca una participació d’entre el 25% i el 35%

Redacció

El fons australià IFM, accionista de Naturgy, estaria interessat a entrar com soci minoritari en el projecte de Repsol de construir una planta de metanol circular al Morell. Segons ha avançat el diari Expansión, la firma estaria interessada en una participació d’entre el 25% i el 35%.

El projecte Ecoplanta suposaria la primera planta de valorització de residus urbans sòlids a metanol circular de l’estat i la major d’aquestes característiques d’Europa.

A més, suposa una de les inversions més importants de la companyia petroliera. Aquesta iniciativa es preveu operant l’any 2028 i processarà al voltant de 400.000 tones de residus procedents dels municipis propers. Això els hi permetria produir al voltant de 240.000 tones de metanol circular. Amb aquesta tecnologia, Repsol convertiria les deixalles en nous materials i biocombustibles.

En un primer moment, Repsol projectava aquesta inversió juntament amb les

esdevé la de major mortalitat, tot i que n’ha registrat 4 accidents mortals menys que l’any passat.

La comarca amb més víc-

times ha estat el Baix Llobregat, amb 8 morts, seguida del Bages, amb 7 morts, i el Maresme, amb 6 víctimes mortals. En aquesta demarcació

Dos dels tres ciclistes morts enguany han perdut la vida a Tarragona

han mort 20 dels 37 motoristes i 4 dels 5 vianants de tot Catalunya.

La segona demarcació amb més mortalitat és Tarragona, amb 23 morts, 7 menys que l’any passat. Les comarques tarragonines que acumulen més morts són el Baix Camp i l’Alt Camp, amb 5 víctimes mortals. Dos dels tres ciclistes morts enguany a les carreteres catalanes han perdut la vida en aquesta demarcació.

A continuació, Lleida, demarcació que ha registrat 18 víctimes mortals, una més que l’any passat, i és l’únic territori on ha augmentat l’accidentalitat mortal.

Per acabar, Girona, on han mort enguany 14 persones, 7 menys que en el mateix període de l’any passat, i aquest

mes de setembre no ha tingut cap víctima mortal per accident de trànsit.

Reducció a l’AP-7 Si ens fixem en les carreteres on han succeït els sinistres mortals, la sinistralitat a la xarxa viària continua sent dispersa. No obstant això, la C-37 acumula aquest any 6 víctimes mortals (3 en un mateix accident a Castellfollit del Boix).

En segon lloc, l’Eix Transversal (C-25) i la C-32 han registrat també diversos accidents mortals i acumulen 5 morts cadascuna. A continuació, se situen l’A-2, la C-12 i l’N-340 que, fins al 30 de setembre, han registrat 4 morts respectivament.

D’altra banda, es manté la reducció de víctimes mortals a l’AP-7, amb 3 morts aquest 2024. Durant els primers nou mesos del 2019 (abans de la gratuïtat) es van produir 9 víctimes mortals, i 11 al mateix període de 2023.

empreses Agbar i la canadenca Enerkem. No obstant això, caiguda de la primera,

ha obligat la petroliera a buscar altres socis per fer front a una inversió de 800 milions

d’euros aproximadament. Inicialment, aquest projecte estava previst per 2026, però

seves inversions a Espanya per la «incertesa fiscal».

Es manté la reducció de víctimes a l’AP-7 amb 3 morts aquest 2024. Jordi Pujolar/ACN

Repsol va decidir aturar les

Imatge d’arxiu de la planta química de Repsol a la Pobla de Mafumet. Neus Bertola/ACN

La Canonja compensa l’augment del rebut de la brossa baixant l’IBI

Local És una de les primeres accions que s’han pres per frenar l’impacte que produirà aquesta pujada a la ciutadania

Redacció

La Canonja va aprovar, en el ple ordinari celebrat dijous, la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre béns immobles per reduir el tipus impositiu en un 23%. Com explicava la regidoria d’Hisenda, Lidia Muñoz Granados, aquesta és una

de les primeres accions que s’han pres per a poder frenar l’impacte que produirà a la ciutadania la pujada obligada de l’impost de la recollida i eliminació d’escombraries, l’any 2025. En el mateix ple, la Canonja va aprovar la modificació de l’ordenança fiscal que regula l’impost de la recollida

Les restes exhumades d’un soldat republicà a Salomó retornen a la seva família

Memòria històrica El cos de Josep Bellet va ser enterrat amb 21 més a una fossa comuna

La família de Josep Bellet, un soldat republicà originari de Bell-lloc d’Urgell, ha tancat un capítol de dol en rebre les seves restes exhumades de la fossa comuna del cementiri de Salomó. És el punt on es va enterrar aquest combatent, juntament amb 21 persones més el gener de 1939 després de ser afusellades per les tropes franquistes.

«Anaven una colla, de retirada, quan els va agafar la guàrdia de Franco. Sabem que estaven enterrats al ce-

mentiri de Salomó perquè un company seu no sé del cert si es va escapar o estava més retirat i ho va veure. La família cada any veníem a portar flors», relata la neboda de Bellet, Laura Niubó Bellet. Ara fa quinze anys la família de l’excombatent va poder iniciar els tràmits per inscriure’l al cens de persones desaparegudes, un procés que va desembocar en l’exhumació de la fossa el 2020. Quatre anys més tard, la investigació arqueològica ha pogut confirmar que un dels cossos era Bellet.

«Fins ara l’Ajuntament ha assumit el 64% del cost de la gestió de residus»

Recha estrena a Sitges ‘Centaures de la nit’, rodada al Monestir de Poblet amb actors invidents

Cinema El director destaca que «el film parla del món de la imaginació i dels cecs»

i eliminació d’escombraries per donar compliment a l’article 11 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular que especifica que «els costos relatius a la gestió dels residus, inclosos els costos corresponents a la infraestructura necessària i al seu funcionament, hauran de

ser sufragats pel productor inicial de residus» i que «en el cas dels costos de gestió dels residus de competència local, les entitats locals establiran, en el termini de tres anys a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, una taxa que reflecteixi el cost real, directe o indirecte, de les operacions de recollida, transport i tractament dels residus». La regidora de Medi Ambient i Gestió de Residus, Glòria Virgili Gispert, explicava que «fins aquest any l’Ajuntament ha assumit el 64% del cost de la gestió de residus, recaient així només un 36% sobre el ciutadà, ara la llei ja no ens ho permet. El ciutadà haurà d’assumir el 100% del cost. Serà un increment significatiu, per això hem intentat minorar l’impacte amb la reducció de l’IBI». Així doncs, segons el carrer, es pagaven 68 o 91 euros de gestió de residus, imports que portaven congelats des de fa més de deu anys i ara, per donar compliment a la llei, es veurà incrementat el rebut a 187 o 250 euros, respectivament. Glòria Virgili especificava que això significa que, amb l’increment, als canongins el cost de la recollida, la gestió o l’eliminació de residus els hi costarà 0,51 o 0,68 euros al dia.

L’entrega es va produir en un acte al cementiri de Salomó. ACN

Els tràmits per a l’exhumació i el reconeixement va iniciar fa 15 anys

La vintena de soldats restants no identificats han estat inhumats en dos nínxols del cementiri. A l’entrada del recinte s’ha inaugurat un plafó on es recorden els fets.

ACN

El director català Marc Recha estrena al Festival de Sitges el film Centaures de la nit, rodada majoritàriament amb actors invidents i protagonitzada per Lluís Soler. El film, rodat en blanc i negre, se situa al Monestir de Poblet als anys 60 del segle XX. El director de Centaures de la nit destaca que la pel·lícula parla «del món de la imaginació i dels cecs».

A Centaures de la nit, un home cec, perseguit pel seu passat, fa una visita al Monestir de Poblet per ajudar un amic a robar les relíquies amagades per uns monjos eslovens anys enrere. «Aquesta és l’excusa per parlar del món de la imaginació i del món dels cecs de com veuen i com creen», diu Recha. La pel·lícula està en part inspirada en el món del fotògraf

invident eslovè Evgen Bavcar. «Va ser un dels primers fotògrafs cecs que van plantejar com ens veuen les persones cegues a través de la càmera». És la primera vegada que es roda íntegrament una pellícula al Monestir de Poblet. «Sense la complicitat de la comunitat i de tots els monjos de Poblet, no hauríem rodat la pel·lícula». Recha assenyala que «un dels pilars de la pellícula és l’arquitectura gòtica catalana que és el Monestir de Poblet» i sobretot, «com rodar la verticalitat». Recha assegura que s’ho han passat molt bé en el rodatge: «Jo faig cinema des de fa ja més de 40 anys i és un cinema molt artesanal, molt de quilòmetre zero. Agafes i convius amb la gent en grups reduïts, no et mous del lloc on estàs rodant i això facilita les coses, perquè cohesiona molt», apunta el director del film.

ACN

El ple ordinari celebrat el passat dijous 3 d’octubre. Aj. Canonja

2 Lugo 2 Nàstic

Lugo. Lavín, Lizancos, Juan Rodríguez, Erik Luiz, Nicholas, Yayo, Vaquero (Vidal, 64’), Jorge González (Perero, 64’), Jon Cabo, Mendoza (Lesme, 64’) i Ochoa (Roger, 56’). Nàstic. Varo, Pol Domingo, Óscar Sanz, Dufur, Nil (Joan Oriol, 46’), Gorostidi, Montalvo (Álex López, 79’), Jardí, Víctor Narro (Marc Fernández, 89’), Antoñín (Gorka, 69’) i Pablo (Álex Jiménez, 79’). Gols. 0-1, Pablo (4’); 0-2, Antoñín (14’); 1-2, Mendoza de penal (32’) i 2-2, Erik Ruiz (73’). Àrbitre. Olatz Rivera Olmedo (País Basc). Va mostrar la tar-

Empat... i gràcies

El partit El Nàstic va desaprofitar un 0-2 inicial patint contra un Lugo que va acabar per dominar i gairebé remuntar el partit

Un punt i gràcies. El Nàstic es va deixar empatar un 0-2 aconseguit en el primer quart d’hora en un partit que ben podria haver acabat amb derrota. El Lugo va dominar i va fer patir de valent al conjunt grana, aconseguint un total de 12 córner a favor seu. Els grana van tenir el 2-3 amb un mà a mà que va errar Álex

Jiménez i, al seu temps, el Lugo va tancar el partit amb una pilota al travesser al descompte.

El Lugo va encetar el duel amb les primeres ocasions. Aquestes van venir to-

tes de la banda de Nil Jiménez, una constant que es repetiria durant tota la primera meitat. El lateral esquerre grana va ser titular perquè Joan Oriol patia de lumbàlgia. El Nàstic, però, no es va acovardir. Els grana van posar en marxa la seva pressió i van tenir fruits ben aviat.

Pablo Fernández li va pispar la pilota a un despistat Nicholas i va encapçalar el contraatac grana. L’asturià va posar la pilota a l’àrea, però Antoñín no va poder rematar per ben poc. Víctor Narro va mantenir la jugada viva. Els protagonistes es van capgirar.

L’extrem grana, sense pensar-s’ho, va tornar la centrada al segon pal i Pablo Fernández, que no va deixar perdre la pista de la jugada, va rematar de cap a plaer per marcar el primer. L’asturià va començar la jugada i ell mateix la va acabar demostrant que és el rei dels remats de cap en aquesta categoria.

El gol va ser tota una injecció d’adrenalina al conjunt grana, que ahir lluïa de verd llorer. Jaume Jardí, fent un barret als defensors, va deixar sol a Pablo davant de Lavín, però el porter rival li va endevinar les intencions i va evitar el 0-2. Aquesta alegria dels locals va durar ben poc. Jorge Fernández va tornar a superar Nil per endinsar-se a l’àrea, però el Nàstic estava atent per mossegar al contra-

La dada

El CD Lugo va acabar el partit amb 12 córners a favor i el Nàstic només 2

atac. Víctor Narro, com és habitual, va ser el protagonista. L’extrem va controlar la passada en llarg i, amb una subtil passada en profunditat, va driblar el defensa rival per plantar-se tot sol a l’àrea rival. Va ser un moviment exquisit, que, al seu temps, va acabar amb una centrada al segon pal precisa que Antoñín va empènyer gràcilment cap al fons de la xarxa. La llei de l’ex es va complir a l’Anxo Carro. Antoñín i Víctor Narro van col·laborar per marcar a la que va ser casa seva la darrera temporada.

El destacat

Víctor Narro va tancar el retorn a l’Anxo Carro amb dues assistències

La rèplica del Lugo va arribar aviat amb un remat des de la frontal que Alberto Varo va atrapar. Aquest era un avís. El Lugo vendria molt cara la seva pell. El partit només acabava de començar. El conjunt gallec va fer un pas endavant i el Nàstic, sigui per la comoditat que reflectia el marcador o per l’esforç local, va fer dos passos enrere. Els de Lolo Escobar van localitzar el punt dèbil del Nàstic a la banda esquerra i van pressionar. En menys de mitja hora, els locals ja havien aconseguit tres córners i el Nàstic

es va veure engabiat a la seva àrea. Finalment, la insistència del Lugo va tenir premi, però va venir per la banda contrària. Vaquero es va endinsar per la dreta i Óscar Sanz, que va mesurar malament l’acció, va tirar aterra al migcampista. Penal. Ho era, i el Lugo el va aprofitar. Mendoza el va tirar amb potència i al centre, inaturable per a Varo per posar l’1-2 de la intranquil·litat. El gol va esborrar el somriure al conjunt grana. El protagonisme del Lugo es va mantenir i Mendoza va tornar a amenaçar la porteria grana amb un remat potent des de la frontal que Varo va haver d’esforçar-se de valent per refusar-la. El Nàstic va poder enviar el partit al descans amb avantatge en el marcador, però ja estaven per darre-

Arnau Montreal Quesada

El jugador del Nàstic Ander Gorostidi refusant un dels múltiples córners que va gaudir el CD Lugo durant el partit d’ahir a l’Anxo Carro. CD Lugo

Dani Vidal: «No m’agrada que ens hagin arribat tant a l’àrea. No hauria de passar»

El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir més que insatisfet després de l’empat amarg contra el Lugo. Vidal va ser contundent en paraules a Tarragona Ràdio: «És un empat negatiu. Et fiques 0-2 fora de casa entrant bé al partit i tenint-lo controlat i acabes així». Pel que fa al duel, l’entrenador grana el va resumir com «un partit caòtic ple d’anades i

re sobre la gespa.

A la represa, el Nàstic va tenir una gran ocasió per tornar a matar el partit. Gorostidi va filtrar una pilota entre els defensors cap a Antoñín que, amb un toc senzill, va superar el porter, però Erik Ruiz va treure la pilota de la línia. Després d’aquesta empenta inicial, el Lugo va tornar a agafar velocitat.

Cada canvi del Lugo era més domini sobre la gespa i el Nàstic va tornar a patir. El conjunt local aconseguia córner rere córner i mentre que els grana treien aigua com podien d’un vaixell que ja estava tocat. Les ocasions no paraven d’arribar i, finalment, l’amenaça es va tornar real. Erik Ruiz, tot sol al segon pal, va engaltar un córner per posar el 2-2 quan encara faltaven

tornades que beneficiaven el Lugo». A més, va afegir que «A la segona part hem tingut una clara d’Antoñín per fer el tercer i s’emporta una trompada important del porter. Finalment, Álex Jiménez també ha tingut l’última ocasió que hauria d’haver acabat dins. Al final no ha passat com contra el Barakaldo i han enviat una pilota al travesser, podríem haver perdut el partit. No m’agrada que ens hagin arribat tant a l’àrea. Això no hauria de passar». Malgrat patir de valent durant gairebé tot el partit, el Nàstic va tenir accions per acabar

vint minuts per partit, temps suficient per certificar la remuntada.

Aquest cop va sacsejar Dani Vidal, que va moure la banqueta buscant solucions. Álex López i Álex Jiménez es van incorporar i van ser protagonistes de l’ocasió més clara del partit. López va engegar un contraatac i Víctor Narro, tot i estar fos, va filtrar una pilota per deixar sol Álex Jiménez davant del porter. En el mà a mà, el grana va fallar la millor ocasió del partit.

Aquesta errada podria haver-se pagat car, perquè el Lugo va enviar una pilota al travesser en la sortida d’un córner. Finalment, el Nàstic es va deixar empatar i, tenint en compte com ha anat el partit, va rescatar un punt de l’Anxo Carro.

de matar l’encontre, especialment la d’Álex Jiménez. En aquest sentit, Vidal va apuntar que «sabíem que

CLASSIFICACIÓ

1.Cultural

3.Andorra

4.R.Sociedad

veníem a jugar contra un equip poderós. Aquestes ocasions s’han de resoldre perquè el rival, jugant a casa, sempre et tanquen a l’àrea. Tenim jugadors de qualitat, les pròximes acabaran dins». Finalment, el tècnic va fer referència a la titularitat de Nil Jiménez: «Joan Oriol ha passat la setmana pràcticament sense entrenar i amb molèsties a l’esquena. A la primera part ens arribaven molt per aquella banda. A partir de la groga sabíem que les aproximacions no s’aturarien i que podria arribar una expulsió. Oriol ha calmat les accions per allà».

RESULTATS

Jornada 7, Primera RFEF

Amorebieta-Bilbao Athletic 0-2

Barakaldo-Arenteiro 2-0

Ponferradina-Celta Fortuna 2-1

Cultural Leonesa-Tarazona 2-1

Ourense-Unionistas 2-2

Andorra-Real Unión 2-0

R.Sociedad B-Osasuna P. 3-1

Gimnástica S.-Zamora 1-1

GIMNÀSTIC-Lugo 2-2

Sestao River-Barça Atlètic 2-2

PRÒXIMA JORNADA

Bilbao Athletic-Ponferradina Zamora-Andorra

Cultural Leonesa-Ourense

Osasuna P.-Gimnástica S.

Barça Atlètic-R.Sociedad B Unionistas-Lugo

Tarazona-Sestao River

Arenteiro- GIMNÀSTIC

Real Unión-Barakaldo

Celta Fortuna-Amorebieta

Dani Vidal

Superat

Jornada 7

Pol Domingo

Patidor

Va haver d’esforçar-se per evitar ocasions per la banda. Es va descuidar en el córner del 2-2.

Nil Jiménez

Punt dèbil

El Lugo va insistir i va trobar premi cada vegada que atacava per la seva banda. Va ser substituït.

Jaume Jardí

Diluït

Participatiu en l’inici del partit i desaparegut quan el Nàstic va abandonar l’atac.

Pablo Fernández

Entonat

Va liderar l’atac grana amb la pressió i va marcar. També esforçat en les tasques defensives.

Álex Jiménez

Erràtic

Va tenir a les seves botes l’ocasió del 2-3 als últims minuts, però va errar el mà a mà.

El plantejament inicial va ser encertat, però no va poder fer reaccionar l’equip a temps.

Óscar Sanz

Castigat

Va mesurar malament i va cometre el penal de l’12. Es va adaptar al mig del camp al segon temps.

Ander Gorostidi

Tapat

No brilla amb un Nàstic concentrat en la defensa. Així i tot, va filtrar bones passades en atac.

Víctor Narro

Endollat

Va donar dues assistències i gairebé una tercera si Álex Jiménez no hagués errat el mà a mà.

Joan Oriol

Dolorit

Malgrat les molèsties físiques, va entrar al segon temps per aturar com podia el perill.

Álex López

Organitzador

La seva entrada va donar criteri a la medullar grana, però va arribar massa tard.

Unai Dufur

Dur Es va endinsar en el joc de contacte i, fins i tot, es va animar en les sortides de pilota.

Marc Montalvo

Treballador

Va encarregar-se del treball brut dels duels de contacte al mig del camp.

Antoñín Cortés Vengatiu

Com a bon davanter, va estar allà per marcar el 0-2. Va tenir l’1-3 a les seves botes.

Gorka Pérez

Reforç

Va entrar per donar energia a l’eix de la defensa i per donar llibertat a Óscar Sanz.

Marc Fernández

Sense temps

El davanter gairebé no va tenir temps per afegir més lluita a l’atac del Nàstic.

Víctor Narro i Antoñín Cortés durant una acció a pilota aturada durant el partit d’ahir contra el CD Lugo a l’Anxo Carro. CD Lugo

L’apunt

Dani Vidal durant un partit d’aquest curs. Gerard Martí

Entrenador

Alberto Varo Entonat

Quan el Nàstic patia l’Àguila el va sostenir amb bones aturades. Va acabar tocat.

1 Barça Hoquei 0 Reus Deportiu

Barça Hoquei. Cinc inicial: Carles Grau, Ignacio Alabart, Pablo Álvarez, Sergi Llorca i Eloi Cervera. També van jugar Matías

Pascual, Ferran Font i Sergi Aragonès. Reus Deportiu Virginias. Cinc inicial: Càndid Ballart, Joan Salvat, Maxi Oruste, Marc Julià i Arnau Canal. També van jugar Ferran Giménez, Martí Casas i Diego Rojas. Gols 1-0, Sergi Aragonès (46’). Àrbitres. Iván González González i Daniel Villar Costa. Van tancar el partit sense mostrar cap targeta blava. Incidències. Final de la Supercopa d’Espanya disputada al Palacio de los Deportes de Riazor, a la Corunya.

Sergi Aragonès nega la Supercopa a un titànic Reus Deportiu

Hoquei Els reusencs van quallar un gran partit aturant el Barça, però el seu exjugador els va condemnar

Sergi Aragonès va negar l’èpica al Reus Deportiu. L’exjugador roig-i-negre va decidir la final a favor del Barça en els darrers cinc minuts del partit. El conjunt de Jordi Garcia va executar un partit titànic, aturant amb solvència al Barça durant tot l’encontre, concedint ben poc i amb ocasions per perforar la porteria rival, però es van quedar sense el seu merescut premi.

Els roig-i-negres necessitaven capacitat de lluita i guerra per enfrontar-se a un Barça que arribava com a clar favorit després de passat per sobre del Deportivo Liceo amb un clar 5-2, malgrat que els gallecs jugaven a casa. Assolir la victòria implicava concedir ben poc i aquest pla de partit es va mantenir ferri durant tot l’encontre, evitant l’excés d’agressivitat per reduir el nombre de faltes.

El Barça buscava fer mal al Reus en els desajustos de la defensa roig-i-negra. Amb tot, cada vegada que s’obria un forat, allà apareixia Càndid Ballart per aturar els remats a porta amb el casc si feia falta. De fet, Ignacio Alabart i Ferran Font van ser els blaugrana que més ho van intentar, tots ells sense sort. També es-

tava present el exroig-i-negre Sergi Aragonès, jugador estrella la temporada passada sota les ordres de Jordi Garcia, ara, al bàndol blaugrana.

El Reus Deportiu també buscava les seves opcions a la porteria rival. Martí Casas i Maxi Oruste van posar a prova la resistència del Barça amb dos remats des de l’exterior després d’unes ràpides transicions. Els de Jordi Garcia no podien penetrar amb comoditat l’àrea rival perquè

Joan Salvat va avançar el Reus amb un aixeca i pica que l’àrbitre va anul·lar

la pressió defensiva del Barça era elevada. Amb tot, el capità reusenc Joan Salvat va trobar la manera d’endinsar-se a l’àrea i amb un aixeca i pica va anotar el primer del Reus colpejant al casc del porter del

El Reus FC Reddis supera l’Atlètic Lleida i recupera la segona posició (0-2)

Futbol El Reus FC Reddis va recuperar la confiança i la segona posició després d’una victòria tranquil·la i solvent al camp de l’Atlètic Lleida (0-2). El conjunt de Marc Carrasco arrossegava una derrota a casa i l’eliminació de la Copa Catalunya a la mateixa setmana i a l’estadi Ramon Farrús de Lleida van canviar el xip per complet.

Els roig-i-negres, ahir de rosa de la tercera equipació, van sortir amb ganes de dominar l’Atlètic Lleida. Abans dels deu minuts de partit, Aitor Serrano i Pol Benito ja van posar a prova el porter rival. El conjunt local va aguantar l’empenta inicial i la mala fortuna va acabar per colpejar al Reus quan Alberto Benito va marxar lesionat a tocar del

descans. Els reusencs van reprendre el joc amb intensitat i, a la primera acció Aitor Serrano va marcar el 0-1 amb un xut creuat ajustat al pal. El Lleida va pujar una marxa per igualar el partit, però el Reus es va mostrar poderós en defensa. Finalment, Joan Torrents, amb un bon cop de cap al primer pal, va posar el 0-2 definitiu. AMQ

final de la Supercopa contra el Barça. RFEP

Sergi Aragonès disputant la bola amb el roig-i-negre Arnau

Barça. Era un gol legal, però, la jugada va ser invalidada per l’àrbitre malgrat les protestes. Els reusencs van mantenir el pla de partit fèrriament a la segona meitat. Els de Jordi Garcia aconseguien aturar el Barça i també les seves oportunitats. De fet, una de les primeres accions de perill va ser un mà a mà que Oruste va enviar per sobre de la porteria blaugrana. Després d’aquesta acció, el Reus es va fer amb el domini de la bola. Els roigi-negre no tenien pressa. No volien arriscar i el pas dels minuts anava a favor seu, perquè seria el Barça, el favorit, qui arriscaria més per no arribar als penals.

La tensió carregava l’ambient i va ser en aquests darrers minuts agònics quan va començar un nou partit. El Reus va tenir la primera ocasió clara amb un bon remat d’Arnau Canal que va aturar Marc Grau. La rèplica va ser instantània, una transició blaugrana va acabar amb Sergi Aragonès enviant una pilota al pal. El Reus i el Barça s’encaraven com dos pistolers en el desert, preparats per batre’s en duel. El primer en disparar va ser el Reus amb una fuetada de Martí Casas que va marxar fora. El Barça va aprofitar el refús per executar un contraatac a través d’Abalart que, en arribar davant de Càndid Ballart, va deixar el gol en safata a Sergi Aragonès. L’ex del Reus no va perdonar al seu exequip. De fet, els va arrabassar l’èpica de les mans. El Reus va intentar buscar l’empat a la desesperada, ja sense porter. Però ni els intents de Julià ni els de Oruste van aconseguir res i va haver de veure com l’anhelat trofeu se’ls escorria de les mans a l’últim segon. Un partit titànic dels roig-i-negres que va quedar sense premi.

Arnau Montreal Quesada

Els jugadors i el cos tècnic del Reus Deportiu amb la medalla de plata després de caure a la

Canal. RFEP

Els jugadors del Reus FC Reddis amb l’afició a l’Estadi Ramón Farrús de Lleida. Reus FC Reddis

El Teatre Municipal Orfeó Canongí de la Canonja, ple de gom a gom, va acollir aquest passat divendres la gala de lliurament dels guardons de la setzena edició dels Premis i de la Beca Avriga Fvscvs 2024, que convoca anualment el Consell Esportiu del Tarragonès i que aquesta edició ha estat dedicada, com a fil conductor, a l’esforç col·lectiu i al treball en equip. Una gala que va comptar amb una gran representativitat de diferents institucions i agents esportius de la demarcació, com és el cas de la Delegació del Govern de la Generalitat; la Diputació de Tarragona; del Consell Comarcal del Tarragonès; del Departament d’Educació i Formació Professional; del COPLEFC; d’alcaldes i alcaldesses dels ajuntaments de la Canonja, de la Pobla de Mafumet, dels Pallaresos, de la Riera de Gaià, de la Nou de Gaià, de Perafort i Puigdelfí i del Creixell; com també regidors i regidores d’aquests i d’altres municipis, com Tarragona, Torredembarra, el Morell, Constantí, Altafulla, Salou i Vila-seca.

L’acte es va iniciar amb la intervenció de la presidenta del Consell Esportiu del Tarragonès, Sra. Estefania Serrano, donant les oportunes salutacions i agraïments i posant en valor la promoció de la pràctica de l’esport i l’activitat física com a peça indispensable per a un estil de vida ple i saludable.

També va fer especial esment que

La Canonja acull una excel·lent gala dels Avriga Fvscvs

física més compromesa, igualitària i integradora.

La gala va comptar amb una gran representació d’institucions i agents esportius El lema ‘Som equip’ va ser l’eix dels Premis del Consell Esportiu del Tarragonès

aquesta és una edició que ha coincidit amb la cita olímpica de París i, és per aquest motiu, que també es va voler reconèixer a quatre persones que han passejat el nom de la nostra comarca en la màxima cita esportiva a escala mundial. Tot seguit, el Sr. Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, com a municipi amfitrió de l’esdeveniment, va fer la seva corresponent salutació, remarcant la gran representativitat de la xarxa esportiva present i del gran poder de convocatòria que gaudeixin els premis.

A continuació, es va procedir al lliurament de les distincions directes a esportistes, equips o entitats per part dels alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores presents de 13 ajuntaments del Tarragonès que han volgut lliurar aquest reconeixement públic, amb els següents guardons atorgats: Mia Ayats (Altafulla); Club Futbol

Canonja; equip benjamí Centre Esports Constantí; Bruna Anguera (el Morell); Jorge Torres (els Pallaresos); Carla Plana (Tarragona); Joan Inglés (el Catllar); Unió Esportiva Creixell; Unió Esportiva La Nou de Gaià; Família Rodríguez-Vicente (Perafort i Puigdelfí); Club Triatló Pobla (la Pobla de Mafumet); Projecte Warrior Ladies (Salou) i Associació de Rem Vogadors de Baixa a Mar de Torredembarra. Pel que fa a l’apartat acadèmic dels Avriga Fvscvs es va procedir a continuació a lliurar el guardó de la Beca per treballs de recerca o de síntesi d’estudiants de secundària del curs 23/24, al presentat per l’alumne de l’Institut Altafulla, Albert Martí i a la representant del seu institut, pel seu treball ‘Tècnica de carrera. Anàlisi de l’eficiència de la petjada’, un treball amb un marc teòric molt estructural i amb un bon paradigma interpretatiu.

Seguidament, es va desenvolupar una intervenció relativa a l’eix que ha estat el fil conductor de la gala amb el lema ‘Som equip’. Un expert en lideratge i coatching va preparar una engrescadora i participativa dinàmica amb el nombrós públic assistent, amb l’objectiu de ressaltar la importància de la coordinació, la confiança i l’esport compartit per assolir els reptes.

L’acte va finalitzar amb el clàssic lliurament dels Premis 2024 de les diferents categories convocades, que van ser una gran mostra, conjuntament amb les distincions municipals, que l’esport al Tarragonès està ben viu i en creixement constant i també que els valors que li són inherents potencien una pràctica de l’activitat

Les persones i entitats guardonades, segons dictamen del jurat dels Premis, van ser els següents: Club Excursionista Sense Fronteres (entitat); Raúl Molero (persona); Gimnàstic Powerchair Fotball (diversitat funcional); Comissió d’Esport SPE Vela Altafulla (valors); Equip voleibol amateur Fundació Escola Internacional del Camp (veterans); programa Ludoforta (programa); Teresa Ortega (mitjans de comunicació); equip aleví Club Bàsquet Sant Pere i Sant Pau (equip masculí); equip aleví Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau (equip femení); Roc Vela (esportista masculí); Carla Plana (esportista femenina); tancant amb el Premi Avriga Fvscvs Especial, que atorga directament la comissió directiva del CET, que enguany va recaure en la persona de Alfonso Periáñez.

Excepcionalment, en aquesta edició, la comissió directiva del consell esportiu i el jurat dels Premis també van voler valorar el gran esforç i la constància a quatre esportistes de la nostra comarca per la seva meritòria participació en els Jocs Olímpics de París 2024, Mar Molné (tir olímpic), Elia Canales (tir amb arc), Carles Coll (natació) i David García (judo), lliurant-los un merescut reconeixement públic.

Premis i Beca Avriga Fvscvs 2024

Imatge de família dels premiats a la gala dels premis i de la beca Avriga Fvscvs celebrada a la Canonja . CONSELL ESPORTIU DEL TARRAGONÈS

Amb el suport de:

Patrocinadors:

82 CB Tarragona 87 Bisbal Bàsquet

El CBT enceta el curs amb derreta a la pròrroga

Bàsquet Els blaus van acusar els errors des de la línia de tres punts

CB Tarragona. Luis Garcia (8), David Fernández (6), Kristensen (10), AJ Plitzuweit (20) i Álvaro Mena (9). També van jugar Duch (1), Matt Treacy (10), I. Fernández (0) i Ousmane N’dour (11). Bisbal Bàsquet. Solé (15), Espinosa Ventura (19), Dibba (8), Espinosa Melian (6). També van jugar Cabrera (13), Planas (0), Valera (2), Viejo (2), Mateu (2) i Nikolov (8). Parcials 20-22, 25-20, 14-18, 20-19 i 3-8. Àrbitres. Jesús Marín Abad i Óscar Navarro Campas. Incidències. Partit de la jornada 1 disputat al pavelló del Serrallo el darrer dissabte.

AJ Plitzuweit va ser el jugador blau més encertat amb un total de 20 punts

Redacció

L’Ibersol CBT va deixar escapar la possibilitat dissabte de començar la temporada amb victòria caient davant el Sol Gironès Bisbal Bàsquet per 82-87 a la pròrroga. Els del Serrallo van acusar els errors des de la línia de tres punts i els desajustos ofensius els va aprofitar el Bisbal Bàsquet

per emportar-se el duel. AJ Plitzuweit es va quedar sol en la puntuació amb 20 punts i els blaus van trobar a faltar als absents Boe Nguidjol i Josep Fermí Cera. El partit va arrencar amb el Sol Gironès molt sòlid en els atacs estàtics, un pla de partit que els tarragonins compensaven amb l’encert d’AJ Plitzuweit des del triple

El CB Salou s’emporta el partit a la pròrroga contra el Gandía (86-77)

Bàsquet Els blaus van esforçar-se per arreglar un segon període per a oblidar

L’OCA Global CB Salou va poder estrenar-se amb una gran victòria contra l’UPB Gandía (86-77). El conjunt de Jesús Muñiz no ho va tenir fàcil. De fet, van haver de remar per

El jugador del CB Tarragona, Ousmane N’dour, buscant la cistella contra el Bisbal Gironès. CBT

i la mitjana distància. Els gironins, però, van aguantar el tipus amb un estil de bàsquet control per tancar el primer període amb un 20-22. Els de Comenge van reaccionar al

CJ Barksdale va ser el jugador salouenc més anotador amb un total de 19 punts

segon quart amb més ordre en defensa i encert en atac. Luís García des de la línia de tres, Ousamne N’dour amb una esmaixada i una gran acció ofensiva d’Adrià Trouvé

van ampliar a vuit punts la diferència a favor dels tarragonins, forçant un temps mort rival. El Bisbal va reaccionar i va aconseguir escurçar el marcador al descans amb

45-42. El Bisbal va tornar a la guerra en el tercer període. Amb un parcial de 0-6 liderat per Espinosa, el conjunt gironí va tornar a capgirar el marcador per posar el 45-48. Els esforços d’Álvaro Mena va mantenir el CBT només un punt per sota en acabar el tercer quart.

L’últim període va ser agònic per als dos equips. Trouvé va obrir la llauna amb un 2+1, però les pèrdues de pilota blaus els va aprofitar el Bisbal Gironès per mantenir l’avantatge. A 27 minuts pel final, els blaus tenien la possessió.

AJ Plitzuweit va tenir el tir per capgirar el 77-78, però el va errar. Finalment, Matt Treacy va poder donar la victòria des del tir lliure, però només va encertar 2 dels 3 tirs lliures i va enviar el partit a la pròrroga. En el temps extra, els gironins van tenir més encert que un CBT erràtic i es van emportar el duel.

El CV Sant Pere i Sant Pau s’estrena amb derrota a la Superlliga 1 (0-3)

Voleibol Els de Vlado Stevovski van caure contra un intens CV Manacor

guanyar a la pròrroga després d’un segon període per a oblidar.

El conjunt salouenc va començar amb ganes el partit. Iker Montero va donar la benvinguda al nou curs amb un triple i Bieshaar va tancar el

parcial inicial de 5-0. Amb tot, el Gandía no es va fer enrere i es va fer notar des de la línia de tres. El concurs dels triples va afavorir al Salou que, amb el 10-3, pensava que el partit seria tota una festa, però el Gandía el va convertir en un malson. Els valencians van remar per tancar el primer període 18-17. Això no va res més que començar, perquè la defallida local va arribar en el segon. El Gandía va completar dos parcials de 7 i 8 punts i va tancar el període amb un 23-38 a l’electrònic. Jesús Muñiz va ajustar la màquina i l’equip va respondre a la represa. Tocava remar. Juanpe va liderar la remuntada i el Salou va tancar el tercer període amb un 50-55, una distància acceptable. L’èpica va arribar al darrer període quan Bieshaar, amb una esmaixada, va enviar el partit a la pròrroga. En el temps de l’agonia, el Salou va brillar i va completar la gesta.

Redacció

L’Intercap Asisa Tarragona SPiSP va encetar el dissabte la Superlliga 1 amb una derrota contra un CV Manacor superior (0-3). Els de Vlado Stevovski estrenaven la categoria amb les baixes de Dayan Torres i Denys González i amb Elio Carrodeguas i Álex Llerena amb molèsties físiques.

El CV Manacor els van donar la benvinguda a la categoria amb contundència. Elio Carrodeguas va aconseguir el primer punt cooperativista, però, a partir d’aquest, els d’Stevovski no van tenir opció. Els balears van establir dos parcials de quatre i sis punts. Els rojillos no trobaven la manera d’actuar i, malgrat els punts ocasionals, van arribar a un parcial de 5-16 que Vlado Stevovski va aturar amb un temps mort. Malgrat això, el Manacor va acabar la

Els cooperativistes tenien les baixes de Denys González i Dayan Torres La plantilla del CV Sant Pere i Sant Pau després del

feina i es va emportar el set amb un clar 10-25. Els cooperativistes es van recompondre al segon set i van plantar

cara per ajustar un 20-22 al tram final, però, de nou, se’ls va escapar la victòria quan el Manacor va posar el 21-25. Els d’Stevovski van tornar a plantar cara en el tercer set. Fins i tot, van amenaçar amb una remuntada posant el 2023 amb dos parcials de tres punts, però el Manacor va acabar la feina amb el 20-25.

Redacció

L’equip del CB Salou defensant a l’àrea un atac del Gandía. CB Salou

Editorial

Un bon concurs

Un nou concurs ha tornat a convertir Tarragona en la capital castellera del món. L’espectacle de les grans construccions va resultar impressionant, amb una primera ronda que serà difícil tornar a veure. En qualsevol cas, Vilafranca va tornar a ser el rival a batre i un any més, cap colla no va poder treure-li el triomf final. Només la Colla Vella dels Xiquets de Valls va poder mantenir el torcebraç fins a les rondes finals, tot i que va claudicar per seny i mirant més cap al futur, a Santa Úrsula, on haurà de tancar la temporada en la millor de les condicions. I malgrat que els Verds han tornat a guanyar, hi ha

alguns apunts positius del Concurs per les colles tarragonines, tot i que la Colla Joves vallenca és la que menys satisfeta sortia. La Jove de Tarragona mostrava un estat de força espectacular i descarregava novament un castell de 10. Els Xiquets coronaven un castell de 9, tot i que segurament esperaven molt més de la jornada. I els grans triomfadors al seu nivell són els de Sant Pere i Sant Pau, guanyadors morals del concurs de dissabte, amb un 5de8 esplèndid i el Serrallo que tornava a somriure assolint el 9de7. Els Xiquets de Reus i els Nens del Vendrell tornen a ser colles de 9 i obren un camí de millora important.

La immigració global

Fa unes setmanes, s’ha publicat que el tema ‘migratori’ és el primer índex de preocupació per la gent, segons les enquestes demoscòpiques al respecte, per tant, la seva rellevància suposa que és un punt obert de discussió, on les diferents opinions són una evidència inapel·lable.

Si realment fem una lectura simplificada del que suposa, la veritat és que estem davant d’un fenomen transnacional, amb diferents actors, però amb conseqüències similars a l’hora de valorar els conflictes que comporta i la necessitat de buscar una regulació eficaç, amb respecte especial pels que arriben.

Des d’una visió global, la situació és repetitiva, no solament a Europa, principal receptora de la gent d’Àfrica, sinó també a Amèrica, respecte a la rebuda de nouvinguts al Nord; però també a Àsia, amb lectures menys mediàtiques, però amb fluxos de persones dels països menys afavorits cap a altres on moltes vegades només tenen la condició de ‘semiesclaus’, amb tot el que això comporta; per tant, l’efecte en si mateix és mundial, malgrat les lectures singulars en cada cas.

Tampoc podem oblidar que la realitat té diferents lectures, sigui en els models democràtics o d’altres, però especialment on encara es gaudeix de llibertat i democràcia, la cosa s’ha convertit en un argument polític, amb el que forma part de la discussió ‘governs i oposicions’, i on les valoracions són molt esbiaixades, i on tots tenen la seva part de raó i els seus seguidors que es concreten en ‘vots electorals’.

Malauradament, si ens centrem a Europa, el problema, fins i tot, divideix perillosament a la societat, en un marc molt perillós si a més això suposa el condicionament de resultats, sense valorar altres variables de la mateixa gestió política.

De totes maneres, el que sembla evi-

Lluís Badia Advocat

dent, és que es parla molt de les raons de la fugida de la gent dels seus països, com una alternativa única per tenir un futur, es critiquen les màfies que fan negoci d’aquestes fugides, i es posa en dubte la capacitat dels governs dels països emissors, sense cap capacitat de resposta per frenar la sortida, en funció d’una suposada millora per aquells països; és a dir, es parla del problema en origen, es critica la forma d’execució, però es deixa de costat la trobada de vies de reinserció, que ni són ni se les espera. És evident que ‘l’arribada’ no té garanties de res, perquè la majoria de governs no tenen resposta consensuada al respecte, així, es pregona la necessitat de rebre, però res es diu sobre el que es farà pel seu assentament; ens autoenganyen pensant que és la mateixa societat, en si mateixa, qui cuidarà d’assumir el problema i buscar solucions. Que poc es parla dels límits de tot això i fins on es podrà assumir el problema, quedant-nos en els grans titulars mediàtics, però sense concretar res amb garanties.

mentals.

Ens podem quedar en els discursos del ‘bonisme’, en la seva més amplia interpretació, però no estaria de més baixar a la realitat dels ‘números econòmics’, per fixar una estratègia de futur possible. No oblidem que els que venen tenen nom i cognoms, i una història personal i un convenciment de què venen per millorar el seu posicionament, si realment la nostra actuació es limita a l’‘acollida’, més aviat que tard, sorgirà una “frustració” que crec no seria aconsellable per a ningú.

Estem davant d’un fenomen transnacional, amb diferents actors, però amb conseqüències similars a l’hora de valorar els conflictes que comporta i la necessitat de buscar una regulació eficaç

Segurament, quelcom pot pensar que és factible reconduir el problema des de la unilateralitat d’uns governs, més o menys forts, però el que si estic convençut és que això no tindrà una solució possible, via la integració real, si no existeix un compromís de les opcions polítiques majoritàries, a l’hora de fixar el tema des del possibilisme objectiu i amb una valoració de tots els serrells que conformen el marc en el seu moment actual, no oblidem l’apartat dels costos i els límits que, agradi o no, existeixen. No són acceptables ‘missatges’ fora de la realitat, on es parla de grans números de futur, oblidant que el problema és avui i ara, i el que es necessita és buscar decisions efectives.

Reinhabilitar

«STribuna Si a l’hora de lluitar per la llengua, de fer una cosa tan senzilla com no passar-se al castellà, som tan porucs i incapaços, quan el màxim que ens pot passar és una esgarrinxada dialèctica, o en el pitjor dels casos perdre un client, imagineu-vos quan es tracta d’una acció política que sí que pot tenir conseqüències judicials

i no volem haver-lo de tornar a escriure, o llegir, d’aquí a cinc anys més, ja cal que ens hi posem de debò». Aquesta frase premonitòria tancava la meva columna d’ara fa exactament quatre anys, dia per dia. Era el segon cop que el verb inhabilitar sortia a la palestra d’aquesta secció, i es referia concretament a la inhabilitació dels càrrecs (els empresonats) decretada pel tribunal ultranacionalista de sempre. No ha calgut esperar els cinc anys que separaven aquella condemna de la precedent, la del president Mas, que havia donat peu a la primera aparició d’aquest verb als Rodalmots. Ara és la ratificació que aquell mateix jutge ultranacionalista ha dictat en relació amb Oriol Junqueras, saltant-se ni més ni menys que la llei d’amnistia. L’important, tanmateix, és la part final: ja cal que ens hi posem de debò. Com que en aquesta secció es parla de llengua, us estalviaré el sermonet on resumiria per què, al meu entendre, això no passarà mai, i creieu-me que ho dic ben convençut perquè disposo d’un camp de proves de gran fiabilitat, que és la submissió lingüística: si a l’hora de lluitar per la llengua, de fer una cosa tan senzilla com no passar-se al castellà, som tan porucs i incapaços, quan el màxim que ens pot passar és una esgarrinxada dialèctica, o en el pitjor dels casos perdre un client, imagineu-vos quan es tracta d’una acció política que sí que pot tenir conseqüències judicials. En fi, anem a la filologia.

Tornant a la ‘mundialització’ del fenomen migratori, i si anem a la comparació d’altres respostes al respecte, poques són les resolucions, quedant-nos en un model sense retorn, però que cada cop es fa més difícil de conduir cap a objectius d’integració que haurien de ser fona-

Soc conscient que el que esmento és complicat i difícil de regular, però continuar en l’actual situació és un camí que ens pot portar a la presa de decisions, a curt termini, on la urgència comportarà fer el que no toca, davant un marc que ens supera a tots els nivells. Decisions dràstiques, a més, no són garantia de res i, en tot cas, ens ubicaran en una incomprensió i divisió social, preludi de ‘controls’, avui insospitats per tothom.

Hàbil, dèiem aquell dia, és derivat d’haver, per tant, inhabilitar és ‘no haver’, o sigui, ‘deixar de tenir’; en conseqüència, vol dir ‘furtar, robar’. Som davant d’un Estat que recorre al robatori perquè no pot fer ús de la força bruta. Però alerta: en bona lògica inhàbil seria ‘el que no té’, car la cosa de què ha estat desposseït li ha estat furtada. Tots sabem què ens ha estat furtat i quant de temps fa; i també sabem quant de temps fa que fem el ploricó i denunciem que ens han robat. A hores d’ara, qualsevol amb un mínim de seny hauria entès que denunciar certes coses en certes instàncies és del tot inútil, si no contraproduent: qui diu els tribunals espanyols diu els europeus. Posar-s’hi de debò, doncs, hauria de voler dir assumir d’una vegada aquesta idea i canviar d’estratègia: deixar de fer el ploricó i passar a l’atac. Allò que en el combat lingüístic quotidià implica mantenir la llengua (per als més ambiciosos, forçar l’interlocutor a canviar ell), en el polític vol dir plantar cara i fer-se respectar. Tornar a ser hàbils Perquè les habilitats o bé es tenen o bé s’adquireixen, però certament no te les pot donar ningú de fora estant.

Tribuna

Pau Vidal Filòleg i escriptor

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Feliz cumpleaños Iker, deseamos que pasaras un día muy especial, de parte de tus padres, tu hermana y tus abuelos que te quieren con locura.

Muchas felicidades pequeña, que cumplas muchos más y nunca pierdas esa sonrisa que tienes. Tu hermano mayor que te quiere mucho. Un abrazo.

Aquesta joveneta és la Carlota i avui fa 17 anys!!! Moltíssimes felicitats de part dels teus pares, el teu germà Pol, Maria, avis, tiets, i dels teus cosins Oriol, Nil, Albert i Aleix!! No canviïs mai!!! T’estimem moltíssim!!!

Ens creix el nostre puturrunet i ja en fa 9! Segueix tan alegre i feliç com sempre. T’estimem Edgar.

Homenatgen a Terradellas pel 70è aniversari del nomenament

Poblet Reivindiquen el llegat del polític com a defensor de les institucions catalanes

ACN

El Memorial Democràtic va organitzar divendres una diada a Vimbodí i Poblet per commemorar el 70è aniversari del nomenament del president Josep Tarradellas com a president de la Generalitat a l’exili (l’any 1954). «Honorem un símbol de resistència, perseverança i compromís: commemorem la figura i el llegat de Tarradellas com un dels grans defensors de les institucions catalanes», va afirmar el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló. Entre els actes de l’homenatge destaquen dues conferències, a càrrec de la doctora en Història Mercè Morales i l’historiador i periodista Joan Esculies. La jornada culminarà amb una visita guiada per l’exposició permanent «Els fonaments de l’autogovern. Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià», al Monestir de Poblet. Els visitants faran un recorregut que inclou la recreació del despatx amb els arxivadors originals de Tarradellas i podran veure documents, peces i objectes personals de valor, així com immergir-se en un patrimoni que constata com es va conformar l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. La visita la dirigirà Joan Esculies, comissari de la mostra i biògraf de Tarradellas. «Honorem un símbol de resistència, perseverança i compromís»

Necrològiques

Cambrils

Puri Leva Zamorano.

Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà emà a les 10 h a la parròquia de Santa Maria.

esqueles

Representants de Salou amb el guardó. Aj.

El jurat de ‘Viles Florides’ premia Salou amb quatre flors, una més que en l’edició anterior

recepció fins a les 22.30 h.

Local El jurat de la 13a edició de la Gala de Flors d’Honor 2024 va atorgar divendres en un esdevinement a Blanes quatre flors a Salou, una més que en l’edició anterior. En aquest eesdeveniment, organitzat per l’entitat de Viles Florides, es va premiar «l’esforç que l’Ajuntament de Salou, a través del Departament de Jar-

dineria, ha fet per mantenir i preservar el seu patrimoni verd, malgrat les restriccions derivades de la sequera». La presidenta de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya, Mercè Martínez, va agrair als més de 150 municipis de Catalunya i del Principat d’Andorra que s’han adherit al projecte de Viles Florides. Redacció

L’acte d’homenatge al president Josep Tarradellas a Poblet. ACN

Salou

Avui felicita als que es diuen:

Espai patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

És una setmana d’alegries, la lluna en ascendent i això proporciona més fortalesa salut. Rebràs una sorpresa pel que estiguis alerta agraïda.

LLEÓ

23/07 al 22/08

No siguis tan pessimista ni tan detallista en assumptes del cor menys respecte a la forma de relació dels altres. Tindràs una nit boja.

SAGITARI

22/11 al 21/12

De moment els teus plans i projectes laborals van ben encaminats, només és la teva inquietud la que pot provocar retards.

TV local

20/04 al 20/05

Et comptaran secrets o et veuràs embolicat en una rara relació on els assumptes ocults o temors a ser descoberts et perseguirà tot el dia.

23/08 al 22/09 VERGE

La teva situació dins de la parella es tornarà una cosa inestable seran possibles alguns enfrontaments sense molta importància.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

Situacions favorables per al teu avanç personal es veuran accentuades per la teva rapidesa en moviments reflexos. Nit molt passional.

21/05 al 20/06 BESSONS

Assumptes financers alteraran la teva ordre de treball. Un cert mal humor complicarà la relació amb els altres. Mostra amor amb els teus.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Si el teu cor no té cap persona, tampoc ho té el teu cap, surt de la mateixa rutina, t’adonaràs del que la vida t’ofereix. Intenta dormir més a la llarga.

20/01 al 18/02 AQUARI

Un possible cansament general o una certa tendència depressiva podria ferte perdre una bona ocasió o donar fi a un treball o assumpte ja començat.

21/06 al 22/07 CRANC

Jornada bastant alterada per esdeveniments dels pròxims que et faran perdre temps algunes oportunitats en la teva labor professional.

23/10 al 21/11 ESCORPÍ

Molt bons moments per a la vida social en general que vindrà acompanyada de sorpreses trobades que et seran profitosos.

19/02 al 20/03 PEIXOS

L’ambient en la família es farà de nou més pesat que altres dies requeriran la teva presència per a solucionar assumptes bastant complexos.

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Salvat Felip, Albert. Dr. Mallafre Guasch, 2. Telèfon 977 223 255. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Cacho Ruiz, Eduardo. Mare Molas, 27-29. Telèfon 977 311 047.

SALOU:

Gonzalez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS:

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA

Grupo Inversor COMPRA PISOS AL CONTADO Tel: 682.017.936

PARQUINGS

VENC PARQUING Av. Catalunya. Tel: 639.534.413 (Whats)

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

TAPICERO

SEÑORA BUSCA PAREJA con señor de 80 años, educado y buena persona. Tel: 642.838.925

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales!! Prostático, glanderiano. Especial NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215 MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131

10:00 Va passar aquí. Catalunya

10:30 Hospital de proximitat

11:00 Qüestió de fons (r)

11:30 Connecticat

12:30 Caminant per catalunya

13:00 Aventurístic

13:30 Anem de cap

14:00 Notícies migdia

14:30 Notícies esports

15:00 Qüestió de fons (r)

15:30 Ben sonat!

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Tardes de tardor

18:00 Quina animalada!

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Qüestió de fons (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Cercle central

21:00 Notícies vespre (r) CANAL REUS TV

El temps

11:00 SPi+TV

11:30 Horitzó Copa America 12:00 SPi+TV

12:30 Aventurístic

13:00 Connecti.cat 14:00 Notícies 12 14:30 Aventurístic

15:00 SPi+TV

15:30 Horitzó Copa America

16:00 Notícies 12 16:30 Tardes de tardor

18:00 Quina animalada!

18:30 Connecta 10Comarques 19:00 Notícies 12

19:30 180º

20:00 Notícies 12

20:30 Finet i pel mig

21:30 La tertúlia del Dorsal12

22:00 Notícies 12

22:30 Finet i pel mig

23:30 La tertúlia del Dorsal12

00:00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1.Arbre de la família de les moràcies, de capçada ampla. Batega i batega. 2. Estaria en un lloc. Estimarà. 3. Multiplicarà per vuit el seu valor. 4. Límit del món. Cub tallat. Girava la clau de la porta. Vocal. 5. Masegat per la dreta. Quatre a quatre. 6. Just en aquest instant. Base de la base. Està en dos i en deu. Perfum. 7. Lambdacisme. Enigma partit. 8. Magnitud aparent. Propi dels lladres. 9. Finals dels judicis. Angle de noranta graus. 10. Tres febles. Antiga ciutat de Mesopotàmia. Dues vistes al carrer. L’altra que faltava. 11. Converteix en os. Com els dies de la setmana. 12. Final de mes. Agència d’intel·ligèencia. Interval musical que abraça vuit graus de l’escala diatònica. VERTICALS: 1. Vist pel davant. Teixits amb llistes. 2. Mamífer del Tibet. Individus semites. 3. Referit a la boca. Perill calculat. 4. Ocell de la família dels catàrtids. Fera que puja sense cua. Dues iguals. 5. Pietat que puja a mitges. Semblant a una baldufa, però tallat. 6. Cargolar una corda al revés. Faci caires. 7. Cor de la mel. Bismut girat. Romanes. Coll decapitat. 8. Os del cos. Paper gruixut i girat. 9.Va molt a poc a poc. Prefix girat de corrent.Temps sideral. 10. Plens de cara. Fons de la massa. 11. Ventet de la platja. És de les muses. Autèntic, però capgirat. 12. Déu egipci. Pertanyent als atris. Mitja taca.

Màxima Mínima Estat del cel

27º 17º

Previsió pel Camp de Tarragona

Vidal Cañas, Núria. Consolat de Mar, 70. Telèfon 977 792 712.

VALLS:

Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370.

EL VENDRELL:

Juste Diez de Pinos, Jose Luis. Les Flors, 74. Telèfon 977 664 422.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

La nuvolositat augmentarà progressivament fins a deixar el cel molt ennuvolat o cobert al final del dia en general, amb nuvolositat més abundant i compacta al Pirineu, Prepirineu i la resta de la meitat oest.

Precipitacions

S’espera precipitació a l’extrem nord-occidental de Catalunya que anirà avançant a partir del vespre a altres punts de la meitat oest. Al final del dia és probable precipitació també a la resta del país, menys probable a l’extrem nord-est. La precipitació serà d’intensitat entre feble i moderada, si bé és possible que al quadrant nord-oest sigui d’intensitat forta.

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAROT

CAROLINE. LA PRIMERA VIDENTE DE ESPAÑA. Reconocida en muchos medios de comunicación avalan su buen prestigio. Tarot y alta Magia. Recuperación del ser querido en 7 días. Tel. 637.343.961

AMISTAT

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165

CHICO DEPORTISTA BUSCA AMISTAD con chica. Tel: 675.071.169

Roser, Marc, Sergi i Julita.

Sudoku

Gastronomia El xef del restaurant Quatre Molins de Cornudella de Montsant, reconegut amb una Estrella Michelin, ha presentat els seus nous menús, dues propostes molt lligades al territori

Rafel Muria posa cervell i ànima a taula

És divendres a mitja tarda. A la cuina del Quatre Molins, a Cornudella de Montsant, l’activitat és frenètica. El restaurant és tancat, però de tant en tant algú pica a la porta. Són clients que demanen fer una reserva. Els atenen en català, en francès o en anglès, perquè per aquí hi passen visitants d’arreu. A les vuit del vespre ha d’estar tot en solfa, perquè aquesta nit tenen molta feina. Aquesta mateixa setmana Rafel Muria, xef del restaurant, ha presentat els seus dos nous menús: La nostra essència i Els nostres pensaments. Es tracta de dues propostes sorgides dels records, l’aprenentatge i el creixement. «Arrenquem aquesta temporada molt forts i amb moltes ganes», admet Muria. El xef, reconegut amb una Estrella Michelin, explica que la seva nova carta parla del Priorat, de les Terres de l’Ebre, «que són casa meva», i de l’apicultura, «amb el rusc com a metàfora de totes les persones que formen part del nostre equip i treballen per fer-lo créixer».

Aquesta exploració del Priorat, l’apicultura i la Mediterrània pren forma en el menú Els nostres pensaments, una proposta formada per tretze capítols que el xef ha dissenyat «per posar la gastronomia del Priorat a l’altura dels seus vins». El menú, admet el Rafel, també és la culminació dels seus anys d’aprenentatge i creixement, tant personal com professional. «És el repte més important que hem

experimentat fins al moment», assegura. El menú beu de la tradició prioratenca, incorporant elements propis de la comarca, com la carn de caça, o receptes icòniques com la truita amb suc, reinventada amb una proposta que desgrana ingredients per després sumar-los de nou. La proposta, però, també porta fins al cor del Priorat l’essència del Delta de l’Ebre, un territori que Muria reivindica tot seleccionant-ne els millors productes.

Junt amb aquest menú, el Quatre Molins ofereix també el menú gastronòmic

La nostra essència, que es presenta com un homenatge als plats icònics

del restaurant, una retrospectiva amb una selecció dels millors plats que s’han cuinat a la casa. El preu de La nostra essència és de 85 € i el d’Els nostres pensaments és de 120 €. Tots dos menús

es poden degustar amb tres propostes de maridatge, dissenyades amb referències del Montsant i el Priorat. Per a més informació es pot consultar la web del restaurant (www.quatremolins.com).

Tijuana

Decisions informades

Veig obrir nous estudis de tattoos i més gent tatuada cada dia. Alguns resultats m’agraden i altres no, com passa amb tot. Tanmateix, més enllà de la moda o l’estètica, abans hi ha informació a recavar. Conseqüències per a la salut física i mental, socials, de futur. No és com pintar-se el cabell o dur ungles postisses. Tampoc ho és un piercing. A partir d’un temps, els forats no es tanquen mai més ni que ho vulguis i poden dur problemes (parla l’experiència). Molt més transcendent, fa poc he vist un documental recent de la directora Abby Epstein, ‘El negoci de la píndola’. No en tenia ni idea de la majoria de coses que s’hi expliquen. Potser són veritats a mitges o els riscos percentualment “acceptables” en productes farmacèutics. En qualsevol cas, convida a voler saber-ne més. Obligaria els instituts a ensenyar els alumnes a investigar, raonar i debatre sobre aquestes coses. La majoria de dones prenen o han pres la píndola perquè tothom ho fa sense saber els efectes que té sobre els seus cossos. Hi ha metges que la recomanen per a tot amb una alegria esgarrifosa, vist ara. Som a l’era de la informació, però estem, en general, força desinformats, dirigits i atabalats. Per saturació, contaminació fake o esbiaixada, poc interès real. En alguns temes és imprescindible remenar entre les fonts més fiables i recollir dades objectives. Som ben lliures d’emprar anticonceptius, tatuarnos o fer ponting. Però sempre millor prendre una decisió informada. Ens hi pot anar la vida.

Marta Magrinyà

Escriptora entre altres coses

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez [redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Rafel Muria, divendres passat, al restaurant Quatre Molins de Cornudella de Montsant. Gerard Martí

Una de les propostes del menú ‘Els nostres pensaments’. Gerard Martí