Dimarts 8 d'octubre de 2024

Page 1


Tarragona

Societat 8

Es redueixen les adopcions de gossos a Reus perquè també s’ha reduït el nombre d’abandonaments

Utilitzar la deixalleria municipal rebaixarà la taxa de la brossa

El govern proposa una bonificació del 5% de la taxa de recollida de residus a partir del 2025, quan els usuaris –per llei– hauran de cobrir tot el cost del servei 2

Gerard Martí

Mobilitat 12 i 13

Els

alcaldes

reclamen noves millores a Renfe

La companyia afirma que treballa amb Adif per adequar el pla alternatiu d’acord a les incidències que s’han trobat fins ara

El cos de paisà de la Guàrdia Urbana rebrà 8.500 euros l’any per a roba Tarragona 3

Més de la meitat dels alumnes del Priorat han d’estudiar fora del seu poble Educació 14

Esports 18

Jordi Cervera completa la travessia nedant entre Grècia i Turquia en 6,2 hores

Opinió 21 Marc Dalmau. La Costa de la Serra, un jaciment romà de l’Argilaga

El govern proposa bonificar un 5% la taxa de la brossa a qui faci ús de la deixalleria municipal

Economia L’objectiu de cara al futur és implementar un sistema de pagament per generació de residus

L’Ajuntament de Tarragona congelarà els tributs de cara al 2025, però farà modificacions en la taxa de la brossa. Almenys, és la intenció l’equip de govern, que vol implantar una bonificació que permeti rebaixar un 5% l’import a pagar als ciutadans que facin ús de la deixalleria municipal de forma recurrent. La idea és que, per poder beneficiar-se d’aquesta reducció, caldrà fer almenys tres aportacions de brossa a l’any. Amb aquest moviment, l’executiu socialista pretén incentivar la població a adoptar bons hàbits en matèria de gestió de residus i recollida selectiva.

Aquesta proposta es debatrà en la comissió d’Hisenda que tindrà lloc aquest dimecres, on es determinarà si la creació d’aquesta nova bonificació es porta al plenari del 18 d’octubre. El govern municipal també posarà sobre la taula altres canvis respecte a l’ordenança fiscal número 7, reguladora de la taxa pel servei de recollida i eliminació d’escombraries. Per exemple el nom, ja que el tribut passarà a dir-se «taxa pel servei de recollida, transport i tractament de residus».

La quota tributària es continuarà computant amb caràcter anual, tenint com a base l’any natural. En canvi, els socialistes volen que aquesta deixi de ser «irreductible», tal com s’expressa en l’article 4.1 de la normativa actual. Així, en l’article 6, es pretén afegir un nou punt explicant que «s’aplicarà una reducció sobre les tarifes per la participació en la recollida separada per a la posterior preparació per a la reutilització i reciclatge de les diferents fraccions de residus en punts d’entrega acordats per l’Ajuntament».

Per beneficiar-se de la reducció caldrà fer almenys tres aportacions a l’any

Un informe diu que els canvis no tenen cap impacte negatiu en les finances municipals

En aquest cas, serà només a la deixalleria fixa municipal, situada al número 14 del carrer del Coure, al polígon Riu Clar. Segons la proposta elaborada per l’equip de govern, per ser beneficiari de la reducció

de la taxa, caldrà haver realitzat un mínim de tres entrades anuals a la deixalleria. En cadascuna d’aquestes, s’haurà d’haver aportat com a mínim un residu voluminós i dos tipus diferents de deixalles de més impacte ambiental. Per exemple, residus d’aparells elèctrics i electrònics, com neveres, aires condicionats, mòbils, rentadores, monitors, impressores, planxes o assecadors. També comptabilitzarà com a aportació un litre d’oli vegetal, dissolvent o pintura, un quilo de ferralla, o cinc piles.

Qui compleixi els requisits, gaudirà de la bonificació del 5%. Això sí, en cap cas, la reducció podrà ser per un

Facilitar l’accés a la taxa social

Des de la conselleria d’Hisenda, també s’ha proposat modificar l’epígraf 1 bis de l’ordenança fiscal número 7, reguladora de la taxa del servei de recollida. Aquest punt fa referència a la tarifa social, que s’ha implementat aquest any després de l’acord assolit entre l’executiu socialista el grup municipal d’ECP. De cara al 2025, socialistes i comuns

import superior a 12 euros. Aquesta rebaixa s’aplicarà «en el període impositiu se-

facin a les deixalleries mòbils, perquè a diferència de la fixa del polígon Riu Clar, en aquestes no existeix cap control per saber qui ha deixat residus en els diversos vehicles o caixes metàl·liques itinerants que es distribueixen pels diferents barris de Tarragona. La Cap de servei de costos, comptabilitat i estabilitat pressupostària, amb la conformitat del Viceinterventor general, va emetre un informe en sentit favorable a la proposta de modificació de l’ordenança de la taxa de la brossa, ja que «no tenen cap impacte negatiu en les finances municipals».

Castigar al que més genera El passat mes de maig, l’executiu socialista va crear, a petició dels comuns, una comissió de treballar en la reformulació de la taxa de la brossa per definir una nova ordenança i adequar-la al que marca la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminants per a una economia circular. Aquesta obliga les entitats locals a establir una taxa que sigui diferenciada i no deficitària, la qual ha de poder adoptar un sistema de pagament per generació de residus perquè aquells qui contaminin més paguin un import més alt.

han estudiat mesures per facilitar l’accés a la taxa social. La quota continuarà sent de 50 euros, però, ara, el sol·licitant només haurà d’acreditar que ha estat perceptor de la Renda Garantida de Ciutadania o de l’Ingrés Mínim Vital en l’exercici anterior. Abans, el tràmit era més feixuc, ja que es requeria més documentació. Enguany, l’han gaudit ja un centenar de famílies i s’espera que, el 2025, s’arribi al miler.

güent al de la meritació». De moment, no es tindran en compte les aportacions que es

L’objectiu a mitjà termini de l’Ajuntament és poder implantar aquesta fórmula. La idea del govern és que la taxa tingui una part fixa que estigui dividida en trams segons indicadors objectius, com podria ser el valor cadastral, i una altra variable que inclouria bonificacions per llençar els residus al contenidor que toca i el sobrecost per la generació de residus. D’aquesta manera, es vol castigar als que contaminen més, mentre es premia als que reciclen. Ara per ara, però, no es pot implementar perquè no hi ha mitjans tècnics que permetin l’obtenció efectiva de les dades individuals de generació de residus de tot el municipi. Quan aquests existeixin, l’Ajuntament tornarà a modificar l’ordenança per implantar aquest sistema de pagament per generació de residus. Fonts municipals apunten que, probablement, caldrà esperar fins que es faci efectiva l’adjudicació del nou contracte de la neteja.

La deixalleria municipal està ubicada al número 14 del carrer del Coure, dins del polígon Riu Clar. Gerard Martí
L’apunt

Tecnologia

vinculada a l’art i la creativitat al Jardí Digital

Cultura Tarragona

acollirà l’esdeveniment que posarà a l’abast de tothom la tecnologia vinculada a l’art i la creativitat al Jardí Digital 2024. Les jornades oferiran, entre el 17 d’octubre i el 30 de novembre, un programa ampli i ambiciós dissenyats per a diversos espais de la ciutat de Tarragona on la tecnologia, l’art i la innovació es trobaran per a crear una experiència transformadora. El programa comptarà amb la presència de figures i experts de l’àmbit tecnològic com Gala Mirissa, pionera de criptoart a Espanya i inclosa en la llista de Forbes de 2023; Gonzalo Ladreda, creador de l’empresa Pockit Diagnostics dedicada al desenvolupament d’un test sanguini per a diagnosticar ictus i membre de la llista Forbes 30 under 30, o l’artista visual Alba G Corral, reconeguda per les seves instal·lacions i performances en directe. D’aquesta manera, a través de Jardí Digital els organitzadors volen apropar al públic les vivències de tots els convidats i els aspectes definitius que els han permès ocupar llocs de rellevància dins d’aquest mercat internacional. El programa es completa amb conferències, concerts immersius, videoarts i conferències, entre altres. Les activitats són gratuïtes, però cal inscripció prèvia. Així doncs, aquestes inscripcións i les entrades pel concert de Nico Roig es poden comprar a través de la pàgina web www.eljardidigital.cat Redacció

Indemnitzaran els agents de paisà de la Urbana per l’ús de roba particular

Laboral L’Ajuntament destinarà uns 8.500 euros anuals per a compensar el vestuari del servei especial

Oriol Castro

L’Ajuntament de Tarragona indemnitzarà els agents de paisà de la Guàrdia Urbana per l’ús de roba particular durant la prestació dels serveis. Concretament, el consistori dedicarà uns 8.500 euros anuals per a compensar el desgast de la vestimenta dels agents. Es calcula que uns 26 policies es beneficiaran de la indemnització, de les àrees de Policia Administrativa, Investigació Bàsica, Delinqüència Urbana o de les Unitats de Mediació i Resolució de Conflictes. Aquests, rebran una compensació anual de 275 euros, si els serveis de paisà s’han prestat durant tot l’any, que és l’habitual. Si no, s’abonarà una part proporcional. Pel que fa als tres agents d’escorta, se’ls compensarà amb 489,50 euros anuals. «És una reivindicació de fa molts anys i és un acord satisfactori. Al final, se’ns concedeix allò que tots els cossos policials autonòmics i estatals tenen reconegut», explica Josep Ramón Pallejà, representant del sindicat ASEMIT. «Fins ara, els agents que havien de prestar el servei no rebien cap ajuda ni uniforme», indica Amadeu Bartolí, portaveu del sindicat CSIF. La mesa general de negociació sobre les condicions de treball del personal funcionari va pactar per unanimitat l’acord. Un pacte que s’informarà i s’incorporarà en la Comissió

«Se’ns concedeix allò que tots els cossos policials tenen reconegut»

d’Hisenda de demà.

«A poc a poc es van complint els compromisos a les negociacions. En l’acord, s’ha agafat de referència el mateix preu que marquen altres cossos policials», exposa Bartolí. Tot i això, des de CSIF veuen

la indemnització «insuficient». «Els agents que hagin de treballar de paisà de forma puntual, en certes campanyes o dies concrets, no rebran aquesta compensació. I creiem que l’haurien de tenir», afegeix Bartolí.

Més compromisos

Aquesta indemnització és un dels punts de l’acord entre l’Ajuntament i els sindicats de la Guàrdia Urbana, que es va segellar aquest estiu. Consis-

tori i agents van pactar computar en el saldo anual els deu minuts diaris d’entrada i sortida del treball com a temps establert per haver de venir abans per canviar-se i fer el relleu als companys, així com una retribució de les hores extres previstes, que es passaran a cobrar com a festives. «Sempre intentem una equiparació real i efectiva amb els altres cossos policials. A Catalunya, la referència són els Mossos d’Esquadra. Anem

a la mateixa escola i el 99% de la nostra activitat és idèntica a la seva», argumenta Pallejà.

Casos judicials

En el cas de la roba de paisà, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar al Ministeri de l’Interior a compensar un agent destinat a la Brigada de la Policia Judicial. «Els Mossos ho tenen reconegut des del seu primer acord de condicions de treball, l’any 2006», diu Pallejà.

L’Ajuntament i els sindicats de la Guàrdia Urbana van arribar a un acord aquest estiu que incloïa la indemnització. Tjerk van der Meulen

Debatre i escoltar obertament. Aquest és el mantra més repetit a Esquerra Republicana de Catalunya durant les últimes setmanes. El partit va iniciar ahir el procés congressual per a escollir qui dirigirà el timó els pròxims anys i les candidatures es donen a conèixer a Tarragona en cerca dels avals necessaris per a participar en els comicis del 30 de novembre. Les llistes presentades fins ara es poden dividir en dos grups: els continuistes i els renovadors. En el primer grup, es troba Nova Esquerra Nacional, liderada per Xavier Godàs i pròxima a Marta Rovira, que es va presentar la setmana passada a la militància tarragonina. A la llista, la vallenca Raquel Sans lidera el Camp de Tarragona i aspira a ser vicepresidenta d’Afers Institucionals. La candidatura compta amb el suport de l’exalcalde Pau Ricomà, de la consellera Maria Roig i de l’exdelegat del Govern Àngel Xifré. L’altra llista continuista és la liderada per Oriol Junqueras: Militància Decidim. La candidatura, que encara no s’ha presentat a Tarragona, proposa a l’exconsellera tarragonina Laura Castel com a Vicesecretaria de Coordinació de Cambres Legislatives i té el suport del president del Port, Saül Garreta, i de l’exconseller Carles Castillo. En el grup de les candidatures renovadores, es troba Recuperem ERC, formada per militants que mai han exercit cap càrrec. I també hi ha Foc Nou, liderada per Helena Solà, que ha aterrat amb força a Tarragona. La majoria de consellers a l’Ajuntament s’han posicionat a favor de la candidatura i tres d’ells formen part de la llista. Xavi Puig es postula com a Vicesecretari de Coordinació Interna i Municipalisme, Mary López com a Vicesecretaria de Treball i Gemma Fusté com a Secretària de Partit Obert. «Tarragona és un bastió fort del republicanisme i sempre ha tingut una visió molt exigent. També amb l’ètica del partit. Tot el que s’ha conegut sobre els cartells i l’estructura B ens ha frustrat molt. I, en comptes d’estripar el carnet, hem fet una candidatura», va explicar ahir Puig. Foc Nou es va presentar oficial-

Política Les candidatures per a presidir ERC es presenten a Tarragona en la cerca d’avals suficients

Oberts a debatre, però des

del tro

ment ahir a Tarragona amb Solà present. «La línia del partit dels últims anys és clarament perdedora. Hem perdut un terç dels vots que vam obtenir del 2017 al 2019. Creiem que el projecte distintiu d’ERC és la independència de Catalunya i hem de defugir la por, els càlculs i l’ambient d’escarment i derrota», va expressar Puig.

Rebuig al pacte

La militància republicana tarragonina va ser una de les més crítiques amb el pacte entre ERC i PSC per a fer president de la Generalitat Salvador Illa. «Volem un debat constructiu, podem tenir visions estratègiques diferents. No anem amb la idea d’excloure ningú ni de fer purgues. Volem

Isma Fraile, nou secretari d’LGTBI+ de

la Joventut

Política El secretari d’organització de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) de les comarques tarragonines i secretari de comunicació del PSC del Camp de Tarragona, Isma Fraile, va ser escollit aquest cap de setmana com a nou secretari d’LGTBI+ de la JSC i representarà la demarcació a la comissió executiva nacional. Fraile va destacar

Estratègia

Puig: «Hem de defugir la por, els càlculs i l’ambient de derrota i escarment»

fer-ho amb tots, però liderant el projecte», va reblar Puig. En les trobades de les candidatures amb la militància, també hi han participat en bon ambient membres o militants que ja s’han posicionat a favor d’una de les llistes. El fet es realça com un símptoma de salut democràtica i assembleària del partit, que no destorba l’activitat política i pública del dia a dia. «Tots som ERC», diu Puig. Però tothom vol guanyar i aplicar la seva fórmula per a solucionar la crisi al partit. Fins al 15 de novembre les llistes hauran de reunir els avals necessaris, un 5% de la militància. I el 30 de novembre els 8.500 militants escolliran el nou líder republicà.

Socialista de Catalunya

que «la Joventut Socialista està en el millor moment en tots els nivells, tant pel que fa al nombre de militants, a la presència territorial, i a la representació institucional. En aquest sentit, volem posar tot aquest capital polític al servei dels joves que tenim molt a dir en aquest període que s’enceta amb la presidència de Salvador Illa». Fraile va remar-

car que «quan el socialisme democràtic governa, les joves avancem perquè ens prenem seriosament el compromís essencial de què el jovent tingui les condicions de vida necessàries per participar en el seu futur i també serveix com a forma de desenvolupament i aprenentatge. Quan el socialisme guanya, els joves també guanyem». Redacció

Maria del Mar Giné, nova directora d’Empresa i Treball de la Generalitat

a Tarragona

Política Giné va encapçalar la candidatura de Sí Tarragona a les municipals de 2023

Redacció

Maria del Mar Giné Servén serà la nova directora dels serveis territorials d’Empresa i Treball a Tarragona. Nascuda a Tarragona el 1975, és llicenciada en Dret a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i té un màster en gestió pública i postgraus en urbanisme i funció directiva. Té més de 25 anys d’experiència en el sector públic. Fins ara, ha ocupat el càrrec de Cap de Serveis de l’Àrea de Territori a l’Ajuntament de Roda de Berà en temes d’urbanisme, serveis públics, medi ambient, via pública, transports i activitats.

L’any 2023, Giné va encapçalar les llistes de la candidatura Sí Tarragona - Ara Pacte Local a les eleccions municipals. Ho va fer agafant el relleu que el PDeCAT havia deixat a la ciutat per a presen-

tar-se als comicis celebrats el 28 de maig d’aquell any, després de descartar presentar-se amb la candidatura de Junts per Tarragona de Jordi Sendra. En total van aconseguir 1.328 vots. Amb aquest nomenament, creix el nombre de persones vinculades a convergència i el PDeCAT que s’han unit a l’executiu socialista. El Departament d’Empresa i Treball va fer ahir els nomenaments de les tres directores que lideraran els serveis territorials a la Catalunya Central, Lleida i Tarragona. En concret, s’incorporen aquesta setmana al Departament: Ivet Castaño Vilella serà la directora dels serveis territorials d’Empresa i Treball a la Catalunya Central; Maria Pilar Espax Gaya ho farà a Lleida i Maria del Mar Giné Servé a Tarragona.

Imatge de Maria del Mar Giné. Gerard Martí
Oriol Castro
La candidatura Foc Nou es va reunir amb la militància tarragonina ahir a la tarda. Diari Més
La nova comissió executiva nacional de la Joventut Socialista de Catalunya. Cedida

Els treballadors de BIC reclamen renovar l’asfalt del polígon Entrevies

Societat Els Comitès d’Empresa demanen una actuació «urgent» i «prioritària» a l’Ajuntament

Tapes de claveguera aixecades. Clots de més de 3 centímetres. Absència de senyalització. Asfalt esquerdat. Aquest és l’estat del Polígon Entrevies de Tarragona. Unes condicions que han portat als Comitès d’Empresa de BIC Iberia i Graphic a aixecar la veu. Els treballadors han enviat una carta a l’Ajuntament per a expressar la seva preocupació i en la qual exigeixen actuacions.

«Hi ha hagut diversos ensurts amb vehicles i més d’una punxada de rodes. Ens costa que, fins i tot, algun particular ha denunciat l’Ajuntament», explica Santi Rodríguez, membre del comitè d’empresa de BIC Graphic. L’asfalt presenta molts clots, que empitjoren amb el pas

del temps. I, sobretot, amb la pluja. «La setmana passada es va haver de tallar el trànsit. Hi havia 15 centímetres d’aigua i

l’única sortida, quan plou, és per sota el pont, que s’inunda», indica Rodríguez. «La riera està plena de terra i fa anys

Arriba la segona edició de Territori Arxiu amb 5 ponències i 5 experiències al Port

Cultura El dijous 24 d’octubre arriba a l’Arxiu del Port de Tarragona la segona edició de Territori Arxiu. Es tracta d’una trobada organitzada pel Port de Tarragona i per Arqueologia del Punt de Vista, associació sense ànim de lucre. Durant el 24 d’octubre el públic interessat podrà gaudir de 2 ponències i 5 experiències de treball amb la documentació i repositoris

Evacuen els veïns d’un edifici de Bonavista per un incendi

Successos Cinc dotacions de Bombers van treballar diumenge en un incendi en un pis de Bonavista. El foc va cremar el mobiliari del menjador i el fum va afectar l’estança i l’escala. Els Bombers van evacuar els veïns, que una estona després van poder tornar a casa, ja fora de perill. Redacció/Bombers

que es guarden als arxius. Les activitats es duran a terme a la sala d’actes de l’Arxiu del Port. La programació és gratuïta i cal fer una inscripció al formulari digital. Els actes consten de dues ponències i cinc experiències. Al matí, a les 10 hores s’inaugurarà la jornada i a les 10.15 hores hi haurà una ponència impartida per l’escriptor Xavier Theros. Després d’una breu

pausa, serà en Ricard Martínez Teruel, fotògraf i creador visual,. A la tarda serà el torn de les Experiències, en el qual podrem escoltar a Daniel Pitarch Fernández, en nom del Col·lectiu Estampa; al colleccionista i fotògraf, Jordi Baron, a la periodista Gemma Busquets, al fotògraf Pep Escoda, en representació del Collectiu Photo KM0, i a la cineasta, Anna Petrus. Redacció

que no es neteja», afegeix. Els treballadors expliquen que els desperfectes no només generen incomoditats als

«Hi ha hagut diversos ensurts amb vehicles i més d’una punxada de rodes»

conductors, sinó que també poden «provocar danys materials en els vehicles i retards en el transport de mercaderies». Per aquests motius, reclamen al consistori una renovació del paviment.

També els senyals

D’igual forma, els comitès d’empresa consideren que cal renovar les senyalitzacions verticals de trànsit. «Falten diversos senyals i també s’haurien de pintar les línies del terra. És un tema de seguretat viària», rebla Rodríguez. Amb tot, els treballadors de la companyia sol·liciten que

es faci una actuació «urgent i necessària» per a «garantir la seguretat i el bon funcionament» del polígon industrial. De fet, la mateixa BIC es va plantejar abandonar la ciutat per aquests motius. El trànsit de vehicles pesants a la zona es xifren en uns 500 camions al dia, d’una cinquantena de companyies.

Nou pont pel 2026

El Ministeri de Transports té projectat pel 2026 un nou pont d’entrada i sortida al polígon d’Entrevies. Segons es va avançar en un primer moment l’estiu passat, la passarella tindria uns 20 metres de longitud i uns 10 d’amplada i suposaria una inversió aproximada de 2 milions d’euros. L’actuació afectarà uns 200 metres entre el carrer PP 13 i el Mas d’en Potau, que quedaran connectats amb el pont. En principi, Adif serà l’encarregada d’executar l’actuació, mentre els ajuntaments de Tarragona i La Canonja duran a terme la conservació i el manteniment. Les previsions des de Madrid és que les obres puguin començar, si tot va bé, el tercer trimestre de l’any vinent.

Oriol Castro
Al polígon Entrevies de Tarragona hi treballen una cinquantena de companyies. Gerard Martí

Les jornades del Romesco omplen de tradició 16 restaurants de la ciutat

Gastronomia Es podrà gaudir dels menús especials entre els dies 11 i 27 d’octubre

Redacció

La novena edició de les jornades gastronòmiques del Romesco arrencarà el pròxim cap de setmana i omplirà de tradició fins a 16 restaurants. Sota el nom de Romescvs + Macabevs. 100% DO Tarrago-

na, les jornades oferiran menús especials maridats amb vins de la varietat macabeu de diversos cellers de la DO Tarragona.

«Les jornades del Romesco són una proposta enogastronòmica importantíssima per a la nostra ciutat. Tarragona

ho té tot: oferta cultural, patrimonial i gastronòmica», va indicar la consellera i presidenta del Patronat Municipal de Turisme de la ciutat, Montse Adán. També va afegir durant la presentació, celebrada al restaurant La Xarxa, que «són un al·licient més per vi-

El Port reclama connectar-se a la nova xarxa de distribució d’hidrogen

Economia Va ser al World Hydrogen Congress, celebrat a Copenhaguen, on hi va participar en una taula rodona

Redacció

El Port de Tarragona ha estat convidat a participar en la World Hydrogen Congress, celebrat a Copenhagen. Es tracta d’una important cimera a nivell global que reuneix més de 3500 experts i professionals per debatre sobre la inclusió de l’hidrogen com a vector energètic per a la reducció de la dependència dels combustibles fòssils i les implicacions que aquest repte té per a la producció, transport, emmagatzematge i consum d’aquest gas. El Port de Tarragona ha compartit

taula rodona amb els ports d’Anvers-Bruges i Singapur, i amb la societat de classificació i d’anàlisi de riscos Lloyd’s Register. El Port hi ha participat en la taula rodona titulada Desplegant el potencial de l’hidrogen i els multicombustibles per a l’ecosistema mundial d’importació i exportació portuària. Des del Port es va exposar la gran oportunitat i necessitat d’estar connectats a la nova xarxa de distribució d’hidrogen que està plantejant Enagás. En aquest sentit, el Port va explicar el passos efectuats en aquesta direcció. Es va ex-

plicar la primera fase del projecte al Camp de Tarragona, presentada per la direcció de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i Enagás, que consistiria en la creació d’una xarxa confinada de distribució local entre les empreses del clúster ChemMed per, posteriorment, passar a formar part de la xarxa de distribució nacional. Aquest projecte, de tirar endavant, posicionaria Tarragona clarament com a port importador de tràfics provinents de països del nord d’Àfrica o d’Orient Mitjà, entre d’altres zones. Un altre dels principals

sitar la ciutat fora de temporada. D’aquí que siguin tant importants en la nostra oferta turística».

16 restaurants hi participen Els establiments participants són Brisa Restaurant, La CucaFera Restaurant, El Pòsit

Restaurant, Casa Balcells Restaurant, La Morada Restaurant, El Llagut, Restaurant 4 Latas Tarragona, La Xarxa Restaurant, El Trull 4 brasas, Selvatic, Tarrakocono, La Jarta, Pizzeria Insitu, Lola Bistro i L’Àncora Restaurant Marisqueria. Aquest any, també hi

Els menús es maridaran amb vins macabeu de la DO Tarragona

participa un restaurant convidat d’Altafulla, Les Bruixes de Burriac de l’Hotel Gran Claustre, amb l’objectiu d’estendre les jornades a altres municipis propers a la ciutat.

Tots aquests establiments oferiran receptes tradicionals o innovadores, que es maridaran amb vins de Mas Amfres, Mas Blanch i la Vinícola de Nulles. La presidenta de la DO Tarragona, Maria Rosa Blanch, va destacar que «la cooperació entre dos productes quilòmetre zero és importantíssima. És clau que ens ajudem».

Per la seva banda, la cap de relacions institucionals i presidència del Port de Tarragona, Marta Virgili, va remarcar que «des del Port de Tarragona estem al costat d’iniciatives com aquesta que posen en valor el patrimoni gastronòmic mariner de la ciutat. És una manera de fomentar el comerç i el turisme». El president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona Ciutat, Javier Escribano, va remarcar que «aquestes són una de les jornades més emblemàtiques de la ciutat, que estan a punt de complir 10 anys». Tots els menús es poden consultar a la pàgina web aeht.es/jornadesgastronomiques

Instant de la taula rodona on va participar el representant del Port de Tarragona. Cedida

temes que s’hi va tractar ha estat el nou rol dels ports, que hauran de passar de ser nodes d’intercanvi multi-modal de mercaderies a esdevenir hubs

energètics. Aquesta és una idea definida per l’European Sea Ports Organization i que es basa en que actualment el 40% del tràfic mundial als ports són productes energètics. En aquest sentit, el Port de Tarragona ja està treballant en seguir sent un hub energètic.

Imatge de la presentació de les jornades, celebrada ahir en un dels restaurants participants, La Xarxa. Gerard Martí

Establir una relació de suport i aprenentatge. Aquets és l’objectiu del projecte Rossinyol, una iniciativa de l’Associació Quilòmetre 0 que facilita el contacte entre persones voluntàries que volen ser mentores i infants de diferents cultures i contextos socials. El projecte és gratuït tant per als menors com per als voluntaris, i ofereix un espai segur per a que aquests infants, a través de la relació amb els mentors, millorin en l’àmbit socioeducatiu, psicològic i personal.

La iniciativa es va impulsar a Tarragona per primer cop l’any 2014, seguint l’exemple de la Universitat de Girona, pionera del projecte. Des de llavors aquest s’ha ampliat a diferents poblacions de la demarcació, aconseguint presència a Tarragona, la Canonja, Reus, Vila-seca, Valls i Salou. El programa arrencarà de nou aquest novembre i necessita voluntaris per poder crear 90 parelles de mentoria. «És una experiència molt enriquidora per ambdues parts», explica l’Elena Gómez, coordinadora del projecte.

Aquest, afirma Gómez, «beneficia l’infant, les seves famílies i els centres escolars», però els mentors també desenvolupen «competències transversals com la responsabilitat, l’adaptabilitat, la creativitat i la comunicació». «Gràcies al projecte coneixen realitats diferents molt properes a ells. S’afavoreix la interacció, l’entesa i el respecte a la diversitat en el context social multicultural en què vivim», afegeix. A més, aquest voluntariat compta amb el reconeixement acadèmic de crèdits ECTS per als estudiants de la URV i la UOC.

Societat

Teixir vincles a través del suport i l’aprenentatge

El Projecte Rossinyol necessita 90 voluntaris per ser mentors d’infants vulnerables

El programa, explica la coordinadora, ofereix a aquests infants oportunitats que potser no tindrien en el seu dia a dia, com visitar espais culturals, naturals o de lleure. Les trobades, que són setmanals i acostumen a tenir una durada de dues hores, «permeten als infants conèixer millor el territori i millorar la seva autoestima i autoconeixement». «Els voluntaris sempre tenen el suport de l’equip tècnic de l’associació. Tenim una relació molt propera amb els mentors, poden comptar amb nosaltres si es troben qualsevol dificultat i realitzem un seguiment per garantir que les activitats realitzades compleixen els objectius marcats», assegura Gómez.

Un programa flexible «Crec que molts joves dubten a l’hora de col·laborar amb el programa perquè estan molt ocupats», explica la coordinadora. «Molts mentors treballen i estudien. Per això oferim molta flexibilitat i autonomia», aclareix. Les trobades, per tant, es poden realitzar tant durant la setmana com els caps de setmana, adaptant-se així a les necessitats de cada voluntari i donant-los llibertat a l’hora de programar les cites. Els mentors necessitan te-

nornir entre 18 i 35 anys, parlar català i viure al Camp de Tarragona. També han d’assistir a una formació prèvia de 10 hores, que inclou aspec-

tes psicològics, antiracistes i dinàmiques de joc per preparar-los adequadament per la seva tasca. Un cop completada la formació, es realitzen

entrevistes individuals tant als mentors com als infants per facilitar l’emaperallament i assegurar que els perfils encaixen. «Volem que existeixi

«Gràcies al projecte els mentors coneixen realitats molt diferenst a les seves»

«Em preocupava no encaixar amb l’infant, però vam connectar des del principi»

afinitat entre els participants, llavors sempre intentem crear parelles amb personalitats complementàries», explica Gómez.

Una experiència enriquidora «Abans de començar la mentoria em preocupava no encaixar amb l’infant, però vam connectar des del primer moment», explica la Kheira, que va ser voluntària el curs passat i enguany tornarà a repetir l’experiència. «Vam anar al cinema, a la platja, a fer un pícnic... però el que més ens agradava a ambdues era passejar i petar la xerrada, desconnectar juntes», recorda la jove. A més, assegura que el voluntariat la va ajudar a «treballar el compromís, la comunicació i l’organització». «El que aconsellaria a altres voluntaris és trencar el gel a la primera trobada. L’ideal és reunir-se en un espai tranquil i fer preguntes l’un a l’altre, com quin dia és el seu aniversari, el seu color preferit, els seus hobbies... Gràcies a aquestes preguntes es poden donar molts temes de conversa», explica la mentora.

Escanejant el codi QR tindreu accés als formularis d’inscripció.

Imatge de tres parelles de mentories del projecte de cursos anteriors durant les seves trobades. Cedides

Les adopcions de gossos cauen un 33% en dos anys i les de gats pugen un 60%

Animals Els nombres es vinculen a la conscienciació de la població per xipar els cans, un deure encara pendent amb els felins

Entre l’1 de gener i el 17 de setembre del 2024, a Reus s’han adoptat 29 animals de companyia. En la totalitat del 2023, en van ser 60 —44 gossos i 16 gats—. Hi ha una tendència a la baixa que s’està registrant des dels darrers anys. Entre el 2021 i el 2023, les adopcions de cans va reduir-se un 33% —van passar de 66 a 44—. Així i tot, no es tracta de males notícies. «Tot va en relació: si entren menys gossets al centre, hi ha menys possibilitat d’adopció», expliquen des de L’Última Llar, el centre de recuperació i recollida d’animals abandonats. La disminució de les entrades s’explica perquè, d’una banda, «la gent va complint les normatives i cada any es troben més gossos amb xip, de forma que es localitza l’amo immediatament i molts ni tan sols arriben aquí». De l’altra, hi ha «menys abandonaments, que no els venen a buscar mai». «Cada vegada hi ha un percentatge més gran de gossos perduts i més petit d’abandonats», detallen des de l’espai. «La por de la gent a ser multada ha fet que sigui una mica més responsable; de mica en mica evolucionem», valoren. Diferent és el cas dels gats. L’adopció de felins a través del servei municipal ha crescut un 60%, de 10 a 16, en dos anys. La xifra s’entén per factors com que s’han incrementat els felins recollits —de 23 a 55— i al fet que «pocs tenen xip, gairebé cap», comenten des de L’Última Llar. També, que fruit de la col·laboració amb l’associació Reus Gats, es van incrementar els animals adoptables a la plataforma Benestar Animal. La presidenta de l’entitat, Ester Amill, considera que no hi ha més adopcions perquè «tenen uns costos per cobrir despeses veterinàries que han pujat». Així mateix, reconeix que hi

La conscienciació de la població a l’hora de xipar els gossos propicia que hi hagi menys abandonaments i, per tant, menys adopcions. Gerard Martí

L’Última Llar: «Si entren menys gossos, hi ha menys adopcions»

Les entitats recorden que els gats també han de dur xip, si bé «pocs en tenen»

ha «molt pocs gats censats». El 2023, la taxa de recuperació de gossos per part de l’amo va ser d’un 73,3%. En el cas dels gats, la xifra va ser d’un 40%.

Segons el cens d’ANICOM (Registre General d’Animals de Companyia de la Generalitat de Catalunya) i les dades del GESCOM, l’anterior base

Fotografia d’arxiu d’un gos, a L’Última Llar. Gerard Martí

de dades, a Reus hi ha 13.139 gossos censats, 970 gats i 13 fures. Les dades poden presentar una variació del 10% per l’endarreriment a comunicar altes i baixes. Aquest 2024, s’ha incorporat 299

quissos i 44 mixos al cens. El regidor de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, recorda que el portal reus.cat/benestar-animal facilita el procés d’adopció, ja que els usuaris poden veure

les fotografies i fitxes de tots els animals que es poden adoptar, amb diversos filtres segons espècie, raça, gènere i el centre o refugi on es troben; així com els mecanismes que cal seguir. Addicionalment, l’edil posa en relleu «la tasca de divulgació que fem des de la regidoria per promoure la tinença responsable i l’adopció d’animals de companyia per evitar la seva compra i mercantilització».

L’apunt

Un espai per acollir fins a 150 gats de carrer

L’Ajuntament de Reus adequarà un espai que es destinarà a l’acollida temporal —podria ser per causes com malaltia, quarantena o haver de ser esterilitzat—, la gestió i la recuperació de fins a 150 gats de carrer, susceptibles a donar-los en adopció. Si bé encara s’ha de redactar el projecte que permeti acabar de definir els usos, el consistori proposa que s’ubiqui en una parcel·la al carrer de Cervera, a tocar del polígon industrial Dina, i que el gestioni l’entitat Reus Gats.

El Centre de Lectura de Reus duu a terme obres de reforma a la biblioteca

Societat Les bigues del sostre de la biblioteca estaven en un estat precari que s’ha resolt gràcies a l’ajuda de la Diputació

El Centre de Lectura de Reus es troba actualment enmig d’unes obres de reforma a la biblioteca de l’entitat. Concretament, la intervenció afecta les bigues del sostre d’aquest espai que patien un important estat de deteriorament. «La nostra biblioteca és una de les peces més importants de la casa. Es tracta d’una sala noble molt gran que, hem de tenir en compte, forma part d’un edifici que es va inaugurar l’any 1921», puntualitza la secretària general del Centre de Lectura de Reus, Empar Pont.

Més de cent anys que per l’edifici localitzat al carrer Major número 15 acaben passant factura irremeiablement. «Fa temps que ens va començar a semblar que les bigues feien panxa, tot i que amb el fals sostre quedava dissimulat». Aleshores, des de la direcció van parlar amb l’arquitecte que els va comentar que fins que no fessin un forat per veure l’interior, no sabrien ben bé la magnitud del problema. «I hem de pensar que no tothom s’atreveix a fer-ho quan parlem de cases antigues com aquesta», subratlla explicant Pont.

Finançament complicat

Finalment, van poder dur a terme l’actuació, que va mostrar un estat avançat de deteriorament: «Es va fer un pressupost, però ràpidament

Imatge dels treballadors duent a terme les obres de restauració en les bigues del sostre de la biblioteca del

la quantia va augmentar. Al cap i a la fi, quan obres el meló veus el que hi ha realment i, per poder acabar les obres, necessitàvem més diners». Per aquest motiu, van recórrer al departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que els va concedir un ajut del 50% de les obres. «No obstant això, aquest ajut no es cobra fins al final, cosa que ens dificulta perquè

Les obres s’han dividit en dues fases per no haver de tancar la biblioteca

Rosa Lucas continuarà encapçalant la Unió de Botiguers de Reus

Comerç Rosa Lucas continuarà encapçalant la Unió de Botiguers de Reus (UBR), tot i que fa unes setmanes va perdre una moció de censura no vinculant. En principi, es tractava d’una qüestió de confiança que l’actual junta va perdre per 29 vots en contra i 13 a favor. No obstant això, des de la junta apuntaven que, perquè fos

efectiva, s’havia de convocar legalment per tal que tots els socis de l’entitat, més de 180, tinguessin l’oportunitat d’expressar el seu vot. Així i tot, en cas d’haver sigut una moció legal, aquesta obria un període de quinze dies en els quals s’havien de presentar candidatures alternatives a l’actual equip. Passades les dues setmanes, cap junta

s’ha proposat com a canvi a l’actual liderada per Rosa Lucas, per la qual cosa, les coses continuen igual. Des de la junta de la UBR agraeixen les mostres de suport rebudes durant aquestes setmanes i assegura que faran «un pas endavant mirant al futur amb nous projectes, que vol fer de la mà de tots els seus associats». Redacció

no parlem d’unes quantitats de diners que l’entitat pugui assumir com si res», lamenta la secretària general del Centre de Lectura de Reus. Enmig d’aquest context, la Diputació de Tarragona finalment va donar un cop de mà atorgant un ajut de 125.000 euros al centre per a poder fer front al cost de les obres. A més, aquests diners serveixen perquè el departament de Cultu-

ra pugui avançar els diners de la subvenció abans del final de la restauració.

La reforma

La reforma involucra un total de quatre bigues. Per a dur a terme les obres sense haver de tancar l’espai, aquestes s’han dividit en dues fases. En primer lloc, una sala de la biblioteca s’ha tancat al públic perquè els treballadors

puguin portar a terme les tasques de restauració en tres de les quatre bigues. «S’han posat unes bigues de fusta recobertes amb planxes de ferro, i després s’han lligat al sostre», resumeix Empar Pont.

Quan aquestes obres finalitzin, aquesta sala es tornarà a habilitar pel públic i es tancarà l’accés a l’altre espai on es troba la darrera i última biga que cal restaurar.

Imatge de l’assemblea

Centre de Lectura de Reus. Gerard Martí

Les crítiques, l’exigència —als estudis, als entrenaments—, la pressió, la por d’equivocar-se, els prejudicis, la timidesa, la pobresa, les addiccions... La motxilla dels adolescents de Reus està plena de problemes que els obliga a carregar un pes invisible, però que es deixa notar. De la salut física bé que sempre se’n pot parlar. La salut mental continua envoltada per una boira d’estigmes. «El primer, que estàs malament perquè vols», se sincerava el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín. «Hem d’evitar aquests estigmes i defugir d’ells», afegia. Com es pot aconseguir? «Donant veu i visibilitat a experiències de persones afectades», apuntava l’edil. La programació del Mes de la Salut Mental inclou exposicions, conferències i jornades. El projecte Oxigen destaca pel seu clar objectiu: apropar-se als joves i permetre que s’obrin.

La lectura cooperativa d’Esas cosas que nos pesan, de Pablo Coca, va ser la porta d’entrada a parlar de la salut mental. Permetia explorar-se a un mateix, escodrinyant els aspectes que generen malestar. En un principi, costava alçar el braç i compartir els problemes. De la valentia de no quedar-se mut i parlar ha sorgit una mostra, que es pot visitar a la Biblioteca Central Xavier Amorós i que es titula Què duus a la motxilla?, amb les aportacions dels alumnes de segon d’ESO dels instituts Roseta Mauri i Baix Camp. «Aquesta exposició pretén mostrar les idees, sentiments i emocions que passen pel cap i ens pesen, i ens afecten en el dia a dia», prega el plafó que dona la benvinguda als

Salut mental

Què duen a la motxilla els joves de la ciutat?

Una exposició a la Biblioteca Xavier Amorós mostra la seva visió sobre salut mental

visitants. Així i tot, no està conformada exclusivament per dubtes i preocupacions. Els estudiants han optat per il·lustrar consells que poden servir per qui estigui passant per un mal moment: demanar ajuda, assistir a la consulta del psicòleg o no tenir pressa en anar descarregant-se.

També hi ha missatges encoratjadors: «És dur, però val la pena»; «de les cendres tornaràs a sortir». Reflexions: «La nostra vida no depèn de posar-se una màscara per agradar». I conclusions: «No jutgis, ajuda les persones!».

«El que hem pogut fer és accedir a les aules i proporcionar un espai d’escolta i acollida a la salut mental, sabent que és el primer pas de reconeixement dels aspectes que es relacionen amb el benestar emocional», explicava ahir el regidor de Joventut, Daniel Marcos.

El Mes de la Salut Mental Posa’t a la meva pell. Aquest és el lema de la sisena edició del Mes de la Salut Mental, que es commemorarà al llarg de l’octubre. «Les malalties mentals són moltes i hem de ser empàtics, entendre i posar-nos a la pell de qui les pateix», va expressar la regidora de l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel Martí-

El projecte de programació

Code Club s’instaura a diversos centres educatius de Primària

Educació Diverses escoles de Primària de la ciutat tindran, aquest curs 2024-25, un Code Club, un espai extraescolar de programació obert i gratuït amb l’objectiu de promoure l’empoderament digital com a palanca d’equitat educativa. Reus ha format part dels municipis pilot d’aquest projecte impulsat per la Fundació Bofill,

amb les escoles Marià Fortuny i Prat de la Riba com a participants. Code Club està destinat a infants matriculats a quart, cinquè o sisè de Primària i ofereix l’oportunitat d’aprendre bons usos digitals, pensament computacional creatiu i eines per transformar el món a partir de les idees i inquietuds dels participants. Aquesta acti-

El regidor de Joventut, Daniel Marcos, comentant un dels plafons amb adolescents de la ciutat. Diari Més

Marcos: «Hem pogut accedir a les aules i proporcionar un espai d’escolta i acollida»

El Mes de la Salut Mental apel·la a posar-se a la pell dels qui pateixen

vitat socioeducativa permet treballar habilitats com el pensament crític, la resolució de problemes, l’autoconfiança, l’aprenentatge de l’error o el treball en equip, entre altres. Són habilitats transversals que es creu que afavoreixen l’èxit educatiu en un món cada cop més digital mitjançant una metodologia híbrida que combina activitats desendollades i l’aprenentatge de programació per blocs. Cada grup, de 15 nois i noies, rebrà 32 hores de formació en sessions setmanals de 90 minuts. Redacció

Reus revalida el guardó de quatre flors d’honor al Viles Florides

Premis Reus ha tornat a obtenir el màxim guardó que s’ha entregat, quatre flors d’honor, al certamen Viles Florides, que premia l’aposta dels municipis per la millora dels espais verds i l’enjardinament. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, va recollir el premi el passat divendres. Redacció/Aj. Reus

L’apunt

Doraemon ens ajuda a millorar l’estat d’ànim

L’exposició del projecte Oxigen a la Biblioteca Central Xavier Amorós presenta un protagonista inesperat: Doraemon. El gat còsmic guarda a la seva butxaca màgica invents que intentaran millorar l’estat d’ànim de la persona que els utilitzi. En altres paraules, l’alumnat utilitza la seva figura per oferir eines que permetin apropar-se al benestar emocional. Com? Tot animant els visitants a escriure les seves estratègies per alleugerir el malestar en uns paperets, que s’han de dipositar a la butxaca de Doraemon per compartir-los amb els altres. Entrar o mantenir-se ocupat són consells que ja s’hi llegeixen.

nez. L’acte institucional serà el 10 d’octubre, amb la lectura del manifest del Dia Mundial de la Salut Mental, a càrrec de Núria Calabuig. El cicle d’activitats també inclou el

festival Psicurt, una jornada sobre la perspectiva de gènere i d’identitat sexual a la salut mental i una sessió sobre els recursos disponibles referents al benestar emocional.

La Plataforma Parc Mas Iglesias demana que s’estudiï l’impacte del TramCamp a les línies de bus

Urbanisme

Miquel Llaberia

La Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias demana que s’estudiï l’impacte de l’arribada del TramCamp a l’afluència de passatgers d’autobús abans de prendre cap decisió sobre l’estació d’autobusos. «L’arribada del tramvia connectarà les poblacions de Reus, Cambrils, Vila-seca, Salou i Tarragona. Si el que es pretén amb aquest projecte de mobilitat és obtenir la seva màxima rendibilitat, cal contraposar-ho al servei d’autobús», reflexionen des de la Plataforma en un comunicat. En aquesta línia també s’expressa el portaveu de la Plataforma, Òscar Mendoza, que considera que l’equip de govern «no ha tingut en compte que l’arribada del TramCamp, que la volen fer coincidir amb l’estació d’autobusos, comportarà una reducció d’usuaris de l’estació d’autobusos». Per aquest motiu, Mendoza creu que amb la nova estació d’autobusos

Plànol de l’itinerari del TramCamp que unirà els municipis de Reus, Vila-seca, Salou, Cambrils i Tarragona. Generalitat de Catalunya

projectada pel govern en la reforma del Carrilet els veïns es trobarien amb «una estació magnificada i que ens costarà un ronyó quan potser hauria

Aliagas, exresponsable de creixement de

BeReal, inaugura el curs de la URV

Educació La xerrada va ser a la Facultat d’Economia i Empresa

David Aligas, exresponsable de creixement de BeReal, va ser l’encarregat d’inaugurar el curs acadèmic 2024-2025 de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aliagas va intentar a través de la seva experiència personal i professional de motivar i inspirar als joves alumnes presents. El jove reusenc va marxar a Londres pels seus estudis universitaris a partir dels quals va començar a treballar a la banca de la capital

anglesa. Tot i reconèixer que era una bona feina, no era la seva passió. Aleshores, quan va aparèixer la jove xarxa social BeReal, va quedar fascinat i va tractar de contactar amb els creadors a través d’Instagram, sense èxit. A través d’un vídeo viral amb l’aplicació que va penjar a les xarxes, va aconseguir contactar finalment amb l’empresa i li van donar l’oportunitat. Va deixar la feina i es va arriscar treballant per aconseguir donar a conèixer aquesta nova app que va guanyar el premi a ‘App de l’any’.

de ser més petita». Per aquest motiu, demana a la Generalitat que faci un estudi per a comprovar si és realment necessari una estació de les pro-

porcions projectades.

Reunió del 4 d’octubre Per un altre costat, el passat divendres 4 d’octubre va tenir

El jove reusenc va decidir arriscar-se treballant per donar a conèixer l’aplicació

L’acte va tenir lloc a l’Aula Magna de la facultat i, després de la xerrada d’Aliagas va comptar amb el lliurament de diversos premis i reconeixements.

El 10 d’octubre hi haurà una reunió tècnica amb l’equip redactor del projecte

demanar que es posposés, ja que coincidia amb el ple municipal en el qual l’oposició presentava la moció impulsada per la Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias. «Creiem que no era convenient fer-ho en el mateix dia, perquè així tots estaríem tranquils», justifica el portaveu de la Plataforma.

Des de l’equip de govern expliquen que van demanar a la Plataforma que fes arribar les seves propostes per escrit i els van instar a assistir a la reunió tècnica que es durà a terme aquest dijous 10 d’octubre. Una versió corroborada per part de la Plataforma, que qualifiquen la trobada de «tranquil·la». «Els vam exposar les nostres inquietuds i vam tornar a remarcar la nostra posició clara i rotunda de què l’estació al mig del parc no la volem», afirma Mendoza, que assegura que assistiran a la reunió tècnica de dijous.

lloc la primera reunió oficial entre la Plataforma i l’Ajuntament de Reus. Aquesta estava prevista el dia 20 de setembre, però des de l’entitat van

En la reunió del 10 d’octubre assistiran tant tècnics municipals de la regidoria d’Urbanisme com l’equip redactor extern que va elaborar el projecte. Hi estan convidats, a part de la Plataforma, les altres entitats veïnals de la zona i la Federació Associacions de Veïns de Reus.

Redacció
Imatge de la xerrada que va oferir David Aliagas a la URV. URV

Els alcaldes reclamen noves millores al pla alternatiu de Renfe una setmana després d’iniciar-se

Mobilitat Autobusos directes des de Reus i una reformulació dels vehicles, entre les propostes destacades sobre la taula

A les portes de complir una setmana del pla alternatiu de Rodalies implementat per salvar el tall de Roda de Berà, la direcció de Rodalies ha reunit als representants dels ajuntaments de Tarragona amb la intenció de fer balanç i posar sobre la taula potencials canvis. Antonio Carmona, director de Rodalies, assegura que l’objectiu és «mantenir aquestes trobades de manera periòdica per poder fer un seguiment del pla».

Un dels punts principals tractats ha estat l’R15 entre Reus i Barcelona, la qual s’ha vist obligada a maniobrar a Picamoixons en via única, produint-se així retards considerables. Així ho ha manifestat l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, qui considera que «l’alternativa dissenyada és la millor possible, però s’ha de garantir que funcioni».

En aquest sentit, la batllessa ha proposat a Rodalies «prioritzar els combois de passatgers davant mercaderies i els Regionals per davant de Rodalies». El segon suggeriment, i el qual implicaria un canvi major, és «crear un servei d’autobús directe i bonificat a Barcelona». Per acabar, Guaita ha remarcat que «cal millorar la informació que es dona a l’usuari».

Per la seva part, Antonio Carmona no ha volgut avançar la possibilitat que es portin a terme aquesta ni cap altra proposta, però ha afir-

mat que estan «treballant de manera coordinada amb Adif i Territori per poder portar a terme les millores necessàries al servei». El director ha assenyalat que «les modificacions no són tan fàcils com ens agradarien». A més, Carmona ha detallat que estan esperant a «tenir una anàlisi curosa del comportament dels viatgers» abans de prendre decisions.

El director, així com els diferents alcaldes, ha esmentat també el col·lapse que viu la línia R2 Sud, entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona, augmentant així els retards. Davant això, Carmona ha valorat l’opció que tots els combois d’aquesta línia ho facin en doble composició.

Tot i que no ha volgut donar dades, Carmona ha reconegut que el volum de passatgers durant aquests primers dies ha estat menor. El director assegura que estant «analitzant el comportament dels usuaris tant en dies feiners com en caps de setmana» per tal d’aplicar canvis, tot remarcant que «en cap cas suposaran una reducció d’usuaris».

Reformulació a Tarragona Rubèn Viñuales, alcalde de Tarragona, ha remarcat que «aquest és un pla alternatiu necessari, però és innegable

Reus demana autobusos directes a Barcelona per evitar els retards

que hi ha una valoració ambivalent». El batlle ha apuntat a una «millor coordinació dels autobusos», afirmant que «no és acceptable que no coincideixen les arribades d’un tren amb la sortida de l’autobús que la de complementar».

Viñuales ha criticat amb contundencia que «l’alternativa no està funcionant i els retards de 60 o 90 minuts no són inassumibles», tot remarcant que «la millora del pla alternatiu és la manera d’evitar que la gent opti per altres mitjans de transport».

Finalment, l’alcalde tarragoní ha defensat «una millor explicació de l’evolució de les obres», posant l’accent en la «necessitat d’informar a la ciutadania sobre la importància d’aquests treballs i el problema permanent que tindríem si no es fessin».

Sense canvis a Valls

El pla alternatiu de Renfe ha provocat que Valls augmenti les seves freqüències de trens de passatgers, passant de quatre a set viatges d’anada i tornada. No obstant això, «els retards d’aquestes línies han evitat un servei competitiu», tal com assegura Sònia Roca, regidora d’urbanisme de l’Ajuntament de Valls, qui considera que, «du-

Tarragona considera que s’ha de millorar la coordinació d’autobusos i trens

Valoracions

rant aquests dies, el nombre d’usuaris no ha variat molt».

La tinent ha detallat que els trens de primeres hores no aconsegueixen arribar abans de les 8 i les 9 respectivament a Barcelona. La regidora també ha posat de manifest les mancances de l’estació del municipi a la reunió com són la falta d’un pas soterrat, problemes de megafonia i els errors a les màquines expenedores de bitllets.

La regidora ha volgut recordar que a Valls encara funcionen amb una via única construïda el segle XIX, principal culpable dels retards d’aquest pla alternatiu. En aquest sentit, ha cridat a la necessitat «d’invertir en infraestructures per tal de poder tenir un transport sostenible i digne del segle XXI».

Sandra Guaita

Alcaldessa de Reus

«El pla alternatiu dissenyat és el millor possible, però s’ha de garantir que la solució funcioni i s’ha d’acabar amb els retards. Hem demanat autobusos directes a Barcelona i estem a l’espera d’una resposta de Renfe».

Rubén Viñuales

Alcalde de Tarragona

«Aquestes obres són necessàries, però és innegable que hi ha problemes. El servei d’autobusos no està funcionant i hi ha retards de 60 o 90 minuts que no són assumibles pels usuaris».

Sònia Roca

Regidora d’urbanisme de Valls

«Si volem que el transport del segle XXI sigui el tren no podem funcionar amb estructures del segle XIX, necessitem les inversions en infraestructures que fa anys que Catalunya reclama».

Imatge de la reunió mantinguda ahir a la subdelegació del Govern de Tarragona. Gerard Martí

Les plataformes no fan una bona valoració i coincideixen amb els canvis

En representació dels usuaris, les plataformes Dignitat a les Vies i l’Associació per a la Promoció del Transport Públic van assistir a la reunió de seguiment per tal d’expressar la seva opinió davant els primers dies de pla alternatiu. Adrià Allo, portaveu de Dignitat a les vies manifesta que «els usuaris no fan una valoració positiva», criticant que «els usuaris que anem cada dia a Barcelona o l’àrea metropolitana per treball no ens podem permetre un retard de 30 minuts». El portaveu ha refermat que «hi ha hagut una baixada de demanda evident i seria difícil mante-

nir aquest pla si els usuaris fossin els mateixos que fa dues setmanes».

Pel que fa a les propostes de canvi, Allo considera que «un servei d’autobús des de Reus directe a Barcelona o Sant Vicenç milloraria considerablement els retards d’aquests dies». Amb tot, el portaveu ha mostrat també la seva comprensió davant «la complexitat d’aquestes obres».

Adrià Allo també ha coincidit a dir que «els trens que es desvien per VallsPicamoixons són el gran punt feble d’aquest pla», reportant també les mancances de coordinació que hi ha entre els autobusos i els trens a Sant Vicenç de Calders i Tarragona. Daniel Pi, portaveu de l’associació per la Promoció del Transport Públic, també ha remarcat que «els usua-

de la Pineda. Aj. Viila-seca

Comencen les obres per a instal·lar pistes de pàdel a la Pineda

Vila-seca També s’avança en el projecte de renaturalització de la platja

Redacció

L’Ajuntament de Vila-seca ha iniciat les obres per tal de d’instal·lar pistes de pàdel a l’entorn del pavelló municipal d’esports de La Pineda. Amb un cost d’adjudicació de 152.646 euros, les obres consisteixen en la construcció de dues pistes de pàdel amb la il·luminació corresponent a la part posterior del pavelló. Aquestes pistes disposaran de la pre instal·lació per tal que puguin ser gestionades intel·ligentment mitjançant una aplicació. Des del con-

ris estan preocupats davant una setmana en què els retards de mitja hora s’han fet norma».

Pi ha apel·lat novament a la reformulació d’autobusos com a canvi «més possible», afegint també la reclamació de «més circulacions de trens directes entre Reus i Barcelona que no aturin a Vilafranca del Penedès». El portaveu considera que si no s’implementen els canvis proposats per les plataformes i els ajuntaments «el pla alternatiu deixarà de ferse servir perquè la gent es buscarà la vida amb altres mitjans de transport». Finalment, Pi ha demanat que els encaminaments a Sant Vicenç «es facin ben fets», per tal que «la gent dels regionals vagi als regionals i aquests surtin a l’hora i davant dels rodalies», evitant així la saturació.

sistori recorden que aquestes obres es van haver de tornar a licitar fa uns mesos, ja que l’empresa que va rebre l’adjudicació es va retirar poc abans de començar l’obra. D’altra banda, aquest estiu van començar les obres de renaturalització dels espais costaners de la platja de la Pineda, una obra pres-

A la zona de la platja del Racó s’hi han instal·lat passeres de fusta per a vianants

supostada en 499.993 euros finançada pels Fons Next Generation. El projecte ha de permetre la plantació d’espècies arenícoles sobre la platja per recuperar zones de dunes, possibilitar plantacions al voltant de les guinguetes i a les zones enjardinades del passeig marítim, així com la construcció d’una pèrgola per a confort climàtic a la zona del parc dels Prats. L’obra, que s’allargarà fins a la primavera, ha quedat enllestida a la zona de la platja del Racó, amb la instal·lació de passeres de fusta per a vianants.

El govern de Salou i diverses entitats constitueixen la Taula de Salut Mental

Salut Serà una eina clau «per reforçar l’atenció i el suport als veïns»

Redacció

El govern de Salou va constituir durant la jornada d’ahir la Taula de Salut Mental. Aquesta Taula, impulsada per la Regidoria de Salut del consistori salouenc, compta amb la col·laboració del CAP de Salou, l’associació Aspercamp, la implicació del sector sanitari i de la Policia Local i els Mossos d’Esquadra. La Taula de Salut Mental «és una iniciativa que esdevindrà una eina clau per reforçar l’atenció i suport als salouencs i salouenques, amb l’objectiu de millorar la seva salut i qualitat de vida».

Des del consistori salouenc apunten que «la seva creació no és un fet aïllat, sinó un pas més en el treball que Salou ha desenvolupat en matèria de salut mental a través del Pla Local de Salut». Alhora, des de l’Ajuntament de Salou expliquen que «des de fa anys, els professionals dels diferents serveis municipals treballen coordinadament per fer front a les situacions més complexes que afecten la població. Aquesta coordinació ha permès millorar la resposta davant les necessitats creixents en l’àmbit de la salut mental». L’alcalde de Salou, Pere

Granado,s presidirà aquesta nova Taula, «que neix amb la voluntat de ser molt més que un espai de diàleg». Des del consistori destaquen que «l’objectiu és que esdevingui una plataforma operativa per implementar estratègies consensuades, optimitzar els recursos disponibles i establir objectius concrets de millora». En aquest sentit, tant el govern municipal com les entitats volen que, amb aquesta eina, «es pugui facilitar una resposta més efectiva i coordinada a les persones que pateixen problemes de salut mental i també a les seves famílies i entorns».

Es construiran dues pistes a la part posterior del pavelló municipal d’esports
L’apunt

Més del 58% d’alumnes del Priorat estudien fora del seu municipi

Educació La mobilitat obligada per raó d’estudis és de gairebé el 50% en poblacions de menys de 5.000 habitants

ACN

El 58,2% dels alumnes no universitaris del Priorat estudien fora del municipi on resideixen, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) publicades aquest dilluns. L’agrupació dels municipis catalans segons la seva grandària mostra que com més població més elevat és el percentatge d’alumnes que estudien al municipi de residència. A mesura que la grandària del municipi va disminuint, aquest percentatge també es redueix. Així, en els municipis de menys de 500 habitants, el percentatge d’alumnes que estudien al mateix municipi de residència és del 21,8% i, pel que fa als qui viuen a poblacions d’entre 500 i 2.000, la xifra se situa en el 41,6%. En els que tenen entre 2.000 i 5.000 habitants, la xifra s’eleva fins al 54,9%, i als de major grandària la proporció no baixa dels 7 de cada 10. A Catalunya, d’entre els municipis amb una població superior als 5.000 habitants,

Lleida i Barcelona són els que retenen més alumnes residents en termes relatius –un 96,7% i un 96,5%, respectivament–, seguits de Tortosa (95,0%), Olot (94,5%) i la Seu d’Urgell (94,3%). A l’altre extrem, hi ha tres municipis on menys de la meitat dels alumnes estudien al municipi de residència: el Catllar (40,7%), Santa Cristina d’Aro (35,9%) i Sant Antoni de Vilamajor (24,6%).

Per comarques, el Barcelonès (91,9%), el Segrià (84,2%) i el Vallès Occidental (83,1%) són les que mostren un percentatge més elevat d’alumnes que estudien i resideixen al mateix municipi. A l’altre extrem, les comarques amb un menor percentatge són el Moianès (61,4%), el Priorat (58,2%) i el Pallars Sobirà (55,8%).

Els municipis que atreuen a més estudiants En relació amb el nombre d’alumnes que estudien en un municipi, és a dir, pel que fa als llocs d’estudi localit-

zats, l’Arboç amb un 67,0% i Montgat amb un 48,3% són els municipis que atreuen més percentatge d’estudiants d’altres poblacions. A l’altra banda, Sant Hilari Sacalm amb tansols un 1,9%, Maçanet de la Selva amb un 1,7% i Tossa de Mar amb un 1,5% són els municipis que atreuen un menor percentatge d’estudiants d’altres poblacions.

Les dades a Catalunya Gairebé dos de cada deu alumnes no universitaris han d’estudiar fora del municipi en què resideixen. En concret, es tracta d’un 18,4% dels 1.230.655 estudiants matriculats el curs 2023-24 a Catalunya, una circumstància que s’accentua en les poblacions petites. La mobilitat obligada per raó d’estudis de primària, ESO, Batxillerat, CFGM i CFGS a municipis de menys de 5.000 habitants s’eleva a gairebé la meitat (48%). Per contra, entre els municipis de més de 100.000 habitants, el percentatge d’alumnes que estudien fora del municipi de

Els equipaments museístics de Cambrils faran una jornada de portes

obertes

Cultura Es duran a terme el cap de setmana 12 i 13 d’octubre en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni

Cambrils oferirà portes obertes als equipaments museístics actualment visitables del municipi aquest cap de setmana 12 i 13 d’octubre en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni. D’aquesta manera, el Museu d’Història de Cambrils i el Departament de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Cambrils se sumen un any més al programa d’activitats impulsat a Catalunya per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Els equipaments que es

podran visitar gratuïtament a Cambrils són la Torre del Port, el Molí de les Tres Eres i la Vil·la Romana de la Llosa. Els horaris d’obertura del Molí de les Tres Eres i la Torre del Port són dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 20 h, i diumenge d’11 a 14 h. La Vil·la Romana de la Llosa obre les portes dissabte de 10 a 13.30 h i de 15.30 a 17.30 h, i diumenge de 10 a 13.30 hores. La novetat d’enguany serà l’espectacle de Dispositivo Labranza del diumenge 13 d’octubre a les 11h a la Vil·la Romana de la Llosa del collectiu Lamajara. Es tracta

A Catalunya, 2 de cada 10 alumnes no universitaris estudien fora del seu municipi

d’una estructura escènica participativa de caràcter intergeneracional i oberta a tothom, que integrarà la dansa social i la professional per portar el paisatge del camp a la geografia del cos. La proposta s’organitza dins del Pla d’Impuls Dansa 2023-2026, que promou el Departament de Cultura de la Generalitat per enfortir el sector i per incentivar la presència de la dansa professional catalana a tot el país, des de la creació i la producció a l’exhibició i la difusió. Per participar-hi cal inscripció prèvia a cultura@ cambrils.cat

residència és del 7,7%. A Barcelona ciutat és d’un 96,5%, una xifra similar a Lleida, l’altra població que lidera el rànquing.

Dels 797.850 alumnes d’ensenyaments obligatoris que estudien i resideixen a Catalunya, un 87,5% estudien al mateix municipi on resideixen i un 12,5%, en un altre municipi. El percentatge d’alumnes que estudien al mateix municipi on resideixen és un 89,7% en el cas de l’educació primària i un 84,6%, a l’ESO.

Les portes obertes dels espais museístics permetran veure, a més de les exposicions permanents, l’exposició Espero una postal produïda

pel Museu d’Història de Catalunya a la Torre del Port i que finalitzarà l’itinerància diumenge. També al Molí de les Tres Eres es pot gaudir de la

mostra temporal Blanquejant l’arròs. Els molins arrossers de l’Ebre, recentment inaugurada, i produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre.

Alumnes que estudien al mateix municipi on viuen
Redacció
El col·lectiu Lamajara actuarà a la Vil·la Romana de la Llosa el diumenge 13. Aj. Cambrils

El FiraBirra omple la Canonja amb gairebé

2.000 persones

Societat Els productors reporten un augment de les vendes

La segona edició de la Fira de Cervesa Artesana, celebrada el passat dissabte a l’aparcament del Mas de l’Abeurador, ha estat tot un éxit, atraient a centenars d’amants de la cervesa artesana a la Canonja. Durant tot el dissabte, prop de 2.000 persones van passar per la FiraBirra a degustar la gran varietat d’opcions que portaven les sis cerveseries

Ercros

artesanals participants. Els assistents van poder tastar des de negres, de malta, Lager, IPA, sense alcohol, sense gluten, torrades o afruitades, entre d’altres.

«El que s’ha demostrat és que l’esdeveniment s’ha consolidat com un punt de trobada pels aficionats i productors del Camp de Tarragona», assegura la regidora de Promoció Econòmica, Lidia Muñoz, que juntament amb

el Celler del Pallol i BASF són els organitzadors de l’esdeveniment.

«Estem encantats amb la resposta del públic», apunta Muñoz. «La fira ha servit com aparador dels productors i com espai perquè la gent de fora conegui la Canonja i d’alguna manera dinamitzar els negocis locals».

L’esdeveniment també va comptar amb música en viu, de la mà de l’Encanto de Loco

rep mig milió d’euros d’un
PERTE per la seva fàbrica a Vila-seca

Economia El govern destina 93,3 milions més a la descarbonització

Redacció

El Ministeri d’Indústria i Turisme ha aprovat 14 noves resolucions de la línia 1 del PERTE de descarbonització industrial. Amb un import de 96,3 milions d’euros, l’objectiu d’aquestes ajudes és reduir en 1,2 milions de tones

les emissions de CO2 a l’atmosfera.

L’empresa Ercros ha estat una de les beneficiades en aquestes noves resolucions amb 533.000 euros per la seva fàbrica al terme municipal de Vila-seca.

Aquesta és una de les cinc beneficiàries catalanes d’un

total de catorze. La llista la completen: Actividades Integrales Costa Brava, d’Arbúcies (La Selva), que rebrà 7,6 milions; Cementos Portland Valderribas, de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) amb 8,86 milions; i Alier, amb un projecte a Roselló (Segrià) amb 4,38 milions; Castellar

Castell d’Or rep el premi Vinari a millor celler de Catalunya

Enologia Han revalidat el reconeixement per segon any consecutiu

El grup Castell d’Or, format per un total de 16 cooperatives vitivinícoles de Catalunya, ha estat reconegut com el Millor Celler de l’any en el marc dels premis Vinari que van entregar el passat cap de setmana. Aquest premi és el més significatiu de Catalunya i reconeix les millors propostes enològiques del territori català. En concret, Castell d’Or ha rebut set medalles – quatre d’or i tres de plata- durant tot l’any 2024 per part dels Premis Vinari, convertint-se així el celler més premiat de tots

els presentats. El Grup ha revalidat per segon any consecutiu aquest reconeixement consolidant el posicionament dels seus productes. El CEO de Castell d’Or, Jordi Amell, va ser l’encarregat de recollir el guardó agraint la feina i esforç demostrada per tot l’equip que forma part de Castell d’Or. «Aquest reconeixement és el resultat de la feina dels pagesos que treballen la terra i també de tot l’equip de Castell d’Or des del vessant comercial, logístic, disseny i comunicació», explicava. Amell també va voler destacar que el premi representa el

i vàries food trucks que oferien menjar i altres begudes. Les cerveseries participants, moltes d’elles petites empreses locals, van reportar un

Vidrio, de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) amb 6,31 milions.

Jordi Hereu, ministre d’indústria, ha recordat que, amb aquestes noves ajudes, ja s’han resolt 323 milions d’euros del PERTE de descarbonització.

«Continuem incentivant a les empreses a invertir en solucions sostenibles amb l’objectiu de complir els compromisos climàtics i, a l’hora, crear noves oportunitats de negoci en els sectors verds», ha declarat el responsable estatal d’indústria.

augment significatiu en les vendes i un gran interès per part dels consumidors En xifres, la fira ha aconseguit més de 6.000 tiquets

venuts i gairebé 2.000 gots. Els organitzadors ja estan treballant en la planificació de la pròxima edició que incorporarà alguna novetat.

resultat d’un esforç col·lectiu que involucra un gran ventall de cooperatives que, amb la seva col·laboració, han aconseguit fer del projecte de Castell d’Or una història d’èxit. El reconeixement en aquest prestigiós certamen de la indústria vinícola de Catalunya és un testimoni del compromís i la passió de Castell d’Or per oferir vins i caves de qualitat superior.

Quatre ors i tres plates

A banda del premi a Millor Celler de l’any, Castell d’Or ha sumat fins a set medalles, quatre d’elles d’Or, per algu-

nes de les seves creacions. Concretament, han rebut la màxima distinció el Castell d’Or Xarel·lo 2023 (DO Penedès), en la categoria de blancs joves; el Cabaret Cava Brut Nature Reserva Imperial 2021 (DO Cava), en la categoria escumosos blancs reserva; el

Cossetània Cava Brut Reserva 2021 (DO Cava), en la categoria escumosos blancs reserva; i el Castell d’Or Cava Brut Nature Gran Reserva 2019 (DO Cava), en la categoria d’escumosos gran reserva.

Pel que fa a les medalles de plata, han estat pel Cabaret

Cava Brut Nature 2022 (DO Cava), categoria escumosos blancs joves; el Castell d’Or Cava Brut Orgànic 2022 (DO Cava), categoria escumosos blancs joves; i el Castell d’Or Cava Brut Imperial Reserva 2021 (DO Cava), categoria escumosos blancs reserva.

Redacció
El CEO del grup Castell d’Or, Jordi Amell, recollint el premi en la gala celebrada divendres a Vilafranca. Cedida
Redacció
L’esdeveniment es va celebrar a l’aparcament del Mas de l’Abeurador. Ajuntament de la Canonja
Vista exterior de la planta de Vila-seca d’Ercros. ACN

Tancar els partits amb solvència i evitar patir, la tasca pendent del Nàstic

Futbol El duel de diumenge contra el Lugo va ser el tercer en el qual els grana es deixen empatar aquesta temporada

El Nàstic es va tornar a deixar dos punts el darrer diumenge contra el CD Lugo. De fet, tal com va anar el partit, encara podria dir-se que van salvar un punt. Els grana van encarrilar el partit amb un 0-2 en el primer quart d’hora, però, des d’aquell moment, els grana només van fer que patir fins a acabar defallint pels constants atacs del Lugo. Amb el del diumenge a l’Anxo Carro, ja van tres vegades que el Nàstic es deixa empatar en aquest inici de temporada i deixa clar que tancar els partits amb solvència és la gran tasca pendent de l’equip enguany.

El conjunt grana va encetar el duel de la millor manera possible. El pla de partit va funcionar a la perfecció i van contestar el domini per necessitat del Lugo amb contraatacs letals. Als cinc minuts, la pressió ofensiva de Pablo va acabar amb el primer gol del partit. Deu minuts després, un contraatac precís, acompanyat d’una exquisida jugada individual de Víctor Narro va acabar amb el 0-2. Tot indicava que seria un partit plàcid, però el Nàstic va fer més d’un pas enrere i va quedar a la mercè del Lugo.

El Nàstic ha rebut en set jornades 2 gols de córner, els mateixos que tot el curs passat

Des de llavors, només va haver-hi atacs del conjunt gallec, especialment nocius per la

banda esquerra ocupada per Nil Jiménez. L’extrem Jorge González va fer i desfer com va voler i va obligar Dani Vidal a fer jugar Joan Oriol, que havia passat tota la setmana passada sense entrenar per problemes a l’esquena. I va ser millor opció. Per resumir, el Lugo va tenir un total de

El Nàstic Femení comença la lliga amb una victòria contundent

Futbol El Nàstic Femení ha començat la lliga a la Segona Divisió catalana femenina amb bon peu després de superar amb escreix el Vilafranca a domicili per 0-6. El conjunt entrenat per Fran Rodríguez espera enguany poder fer aquest pas endavant per ascendir de la categoria i, de moment, van pel bon camí. Iris Forcadell i

Andrea Moral es van encarregar d’enviar el partit al descans amb un clar 0-4 amb un doblet cadascuna. Amb tot, cap d’elles va poder completar l’hat-trick i Edurne Llàcer i Anais Fernández es van apuntar a la festa per completar el 0-6 final. El següent repte de les grana serà el Monjos, equip que també ha començat guanyant, aquest

diumenge a les 17.30 hores en el seu primer partit a la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona, la nova seu d’entrenaments i partits. D’altra banda, la secció femenina ha estrenat també un equip Juvenil que milita a la Segona Divisió catalana. Les jugadores entrenades per Juan Pablo Ulla van caure diumenge per 1-2 contra Vendrell. AMQ

dotze córners a favor i, en un d’aquests, va empatar i va estavellar una pilota al travesser al descompte. D’altra banda, el Nàstic va fallar dues oportunitats per matar l’encontre amb un bon remat d’Antoñín i un mà a mà que va errar Álex Jiménez. El tècnic Dani Vidal va ser

el primer que va fer una crida a l’autocrítica una vegada va acabar el partit. «És un empat negatiu. Et fiques 0-2 fora de casa i tens controlat el partit. Llavors, deixes que el rival el faci caòtic i ple d’anades i tornades», va destacar Vidal.

La conclusió de l’entrenador grana va ser que «hem

de reforçar les coses que es fan bé, perquè generem moltes ocasions de gol, però no m’agrada que ens arribin tant a l’àrea. Això no hauria de passar». En el cas concret de l’encert de cara a porta, Vidal va apuntar que «aquestes ocasions s’han de marcar, perquè, al final, el rival sempre et tanca a la porteria».

Dos gols de córner

El Lugo va empatar el partit en un dels dotze córners dels quals va gaudir el darrer diumenge. Va ser al segon pal, Erik Ruiz estava completament sol i va engaltar amb el peu la centrada per enviar-la al fons de la xarxa. Amb aquest, ja van dos gols rebuts en un córner. L’anterior va ser contra el Sestao River, també al segon pal i, de nou, el remat va ser a plaer sense cap defensor.

Amb aquests dos gols, el Nàstic iguala a la jornada 7 la xifra de gols encaixats de córner de tota la temporada passada. Llavors, els grana destacaven en les accions a pilota aturada tant en atac com en defensa, enguany, aquest factor també es queda com una tasca pendent. De fet, el Lugo va tenir l’opció de guanyar al descompte a partir d’un córner, però la pilota va anar al travesser.

Arnau Montreal Quesada
L’extrem del CD Lugo, Jorge González realitzant un dels múltiples atacs per l’esquerra sota l’atenta mirada del defensor del Nàstic Nil Jiménez. Lugo
Les jugadores de l’equip sènior del Nàstic Femení abans d’encetar el partit. Nàstic

Doblet de Catalunya al Campionat d’Espanya amb gran presència tarragonina

Pàdel Tonet Sans, Guillem Figuerola, Ainara Pozuelo, Alba Gallardo i Anna Ortiz van sumar el trofeu per autonomies

Tarragona va tenir una gran presència en l’històric doblet aconseguit per la selecció de Catalunya de pàdel al Campionat d’Espanya per Seleccions Autonòmiques celebrat a Múrcia. Els catalans van aconseguir la doble corona amb victòries tant en absolut masculí com en absolut femení. Cinc jugadors tarragonins van ser protagonistes: els tarragonins Tonet Sans i Ainara Pozuelo, el vallenc Guillem Figuerola, l’altafullenca Anna Ortiz i la vila-secana Alba Gallardo.

El format del torneig establia cinc partits simultanis en els quals cada victòria valia un punt. L’eliminatòria va ser al millor de tres. En la categoria femenina, Alba Gallardo i Ainara Pozuelo van fer parelles per col·laborar amb

la primera victòria de Catalunya del torneig. Amb un doble 6-3, la vila-secana i la del barri de Sant Pere i Sant Pau van assolir un punt crucial per classificar a la selecció a les semifinals.

Allà esperava la selecció andalusa i l’altafullenca Anna Ortiz va entrar en escena. El seu duel a les semifinals es va allargar al tercer set amb un 6-3 i 4-6, però abans d’acabar el tercer, Catalunya ja havia aconseguit els tres triomfs necessaris i, per tant, es va donar el seu partit per acabat. Ortiz va tornar a donar guerra a la gran final quan, de la mà de Sara Pujals, es va emportar una victòria per la via ràpida amb un doble 6-2 per donar el títol a Catalunya.

Pel que fa a la categoria masculina, el tarragoní Tonet Sans i el vallenc Guillem Figuerola van ser els repre-

El Miró Ganxets Reus supera el Garriga

Tennis Taula El Miró Ganxets Reus, el segon equip de l’entitat reusenca que milita a la Divisió d’Honor, es va imposar per 3-4 al TT La Garriga. El partit va ser ajustat i es va decidir en els dobles formats per Renata Shypsha i Sofia Vega. Les palistes van superar les rivals per 3-1 i mantenen a l’equip en el top 3 de la lliga. Svetlana Skobinka també va participar. AMQ/Cedida

sentants. La selecció catalana absoluta es va haver d’enfrontar contra el vigent campió, València, a la primera ronda. Allà, Tonet Sans va aconseguir el primer punt amb un 6-3 i 7-5 amb Aitor Garcia. A les semifinals, la parella formada per Sans i Figuerola va caure contra la de les Illes Balears, però Catalunya va accedir a la final. El tarragoní va tenir el privilegi d’assolir el punt definitiu. El partit es va allargar, amb un 6-4 i 2-6, el tercer quart seria el que decidiria quina selecció es posaria la corona. Finalment, Sans i Garcia es van emportar el partit amb un 4-6 al tercer set. El jugador tarragoní va destacar que «el camí no ha sigut fàcil, i menys a la final contra una selecció de Madrid que tenia reforços de nivell que van venir només per jugar la final de diumenge». A més, va

El TGN

Bàsquet, invicte al Sagrat Cor

Bàsquet El TGN

Bàsquet va superar a l’SD Espanyol amb un contundent 78-34. Les liles es mantenen invictes al pavelló Sagrat Cor de Tarragona i se situen a la sisena posició de la Super Copa Femenina, la màxima categoria del bàsquet català. Les tarragonines van enllestir el partit amb un gran primer quart en el qual van assolir un 26-6. Malgrat perdre el segon, la diferència de 19 punts al descans va ser insalvable i es va ampliar fins al 78-34 final. AMQ/Cedida

que més partits van disputar

destacar que «Feia deu anys que la selecció masculina no guanyava el títol. Ara ho hem aconseguit per partida doble, perquè també ha triomfat la femenina, així que és una fita històrica».

Els quatre tarragonins tanquen la temporada amb Catalunya amb un somriure A l’horitzó queda el Mundial absolut i tots quatre volen un bitllet per participar-hi.

Arnau Montreal Quesada
A l’esquerra, el tarragoní Tonet Sans i, a la dreta, la tarragonina Ainara Pozuelo. Federació Catalana de Pàdel
Tonet Sans i Anna Ortiz van ser els
La vila-secana Alba Gallardo i l’altafullenca Anna Ortiz. FCP

El reusenc Jordi Cervera completa la travessia entre Grècia i Turquia

Natació El nedador va superar els 17,5 km de recorregut entre Rodes i Marmaris en un total de 6,25 hores

Arnau Montreal Quesada

El reusenc Jordi Cervera va completar ahir el repte de la travessia entre Europa i Àsia. Concretament, Cervera va superar els 17,5 quilòmetres que separen l’illa de Rodes (Grècia), amb el port de Marmaris (Turquia) amb un temps de 6 hores i 25 minuts.

D’aquesta manera, el nedador reusenc suma una nova travessia en el seu historial després de completar l’Estret de Gibraltar, el Canal de la Mànega i la travessia entre Capri i Nàpols. Cervera va completar aquesta sol·licitada travessia en el marc del grup Neda el Món. En total hi van participar disset nedadors de diferents nacionalitats dividits en quatre grups. Cadascun tenia un veler d’assessorament i tots els nedadors duien un neoprè, no tant per la temperatura de l’aigua, com per evitar incidents amb les meduses.

Cervera va assenyalar que el seu dia va començar ben aviat: «A dos quarts de sis ja era present al port de Rodes preparat per a la sortida. Aquesta va ser a les 6.30 hores. Vam sortir aviat per prevenció, perquè ens van avisar que, arribant a Turquia, el vent seria important».

El reusenc va invertir un total de 6 hores i 25 minuts en

El reusenc Jordi Cervera després de completar la travessia. Cedida

completar la ruta. En aquest trajecte es va trobar avançant durant la primera hora a la foscor, acompanyat dels cinc nedadors que formaven part del seu grup.

La resta del trajecte no va ser gens fàcil, de fet, Cervera es va haver d’esforçar de valent per arribar a la costa de Turquia. El grup del reusenc es va trobar en arribar

Jordi Cervera li va dedicar la gesta al cambrilenc Siscu Morell

a la costa turca amb uns forts corrents d’aigua: «Vam notar que el mar havia canviat. No fèiem més que nedar i no avançàvem, només veiem

les muntanyes de Turquia a l’horitzó». D’aquesta manera, Cervera va afegir que «per evitar els corrents vam haver de virar el recorregut traçant un arc per batre al corrent i batre el repte. Així doncs, calculem que al final vam haver de recórrer gairebé vint quilòmetres i mig, compensant els corrents».

D’aquesta manera, Cervera es va mostrar «satisfet» per poder sumar una travessia més al seu palmarès perquè «el repte entre Rodes i Marmaris és un d’aquests que tot nedador d’aigües obertes vol fer una vegada a la vida».

Dedicat a Siscu Morell

La gesta aconseguida pel nedador reusenc va estar dedicada al cambrilenc Siscu Morell impulsor, juntament amb Cervera, de l’associació Swim for ELA. Aquesta és una organització sense ànim de lucre que promou la qualitat de vida de les persones diagnosticades amb ELA recaptant fons per oferir suport als malalts i als seus familiars.

«Aquesta travessia la dedico a Siscu Morell i a l’associació Swim for ELA. Sempre em genera una il·lusió especial poder donar visibilitat a aquesta malaltia i donar suport a tots el que la pateixen», va subratllar Cervera. De fet, durant l’esdeveniment i abans de ficar-se a l’aigua, el reusenc va lluir una samarreta en la qual es llegia el lema «la meva braçada, la teva esperança». Finalment, Jordi Cervera va voler agrair a l’organització Neda el Món i al seu gerent, Marc Caballé.

Pròxims reptes El reusenc no s’atura i el pròxim repte el té aquest mateix cap de setmana a Calella nedant la travessia Radikal ocean52.

La Fundació Futbol Base Reus organitza unes jornades sobre l’impacte del futbol

Futbol Hi haurà un total de set ponències al llarg del mes d’octubre al Centre de Lectura

Redacció

La Fundació Futbol Base Reus i el Centre de Lectura han organitzat unes jornades sobre l’impacte del futbol com a fenomen cultural, social i polític. Sota el títol Molt més que un esport: el futbol com a fet social, hi haurà un total de set xerrades durant tot el mes d’octubre. Algunes d’aquestes comptaran amb especialistes en l’estudi social de l’esport i del futbol, com ara el doctor Carles Santacana (catedràtic a la UB), el periodista i historiador Toni Padilla (membre fundador de

la revista Panenka) i el doctor Carles Viñas (professor a la UB). Xavi Guix, president de la FFB Reus, inaugurarà les jornades avui i també hi haurà la conferència Esport i identitats nacionals. Els casos català i espanyol, a càrrec de Carles Santacana. Les següents dues conferències tindran lloc la pròxima setmana. El gruix de les jornades serà entre el 21 i 25 d’octubre entre les quals destaca la del dia 25: Passat, present i futur del futbol femení amb la periodista Paula Jansà i l’exfutbolista reusenca Sílvia Roca. El cicle acabarà el 28 d’octubre.

Emma Castillo, subcampiona d’Espanya

Judo Emma Castillo, la jove promesa del Club Judo Dojo Tarraco, va completar la Super Copa d’Espanya de Judo celebrada el darrer cap de setmana a Santander en segona posició. L’actual campiona d’Espanya en la categoria -36 kg es va estrenar en la competició en el seu primer any de cadet i ña nova categoria de pes, la -40 kg. Redacció/Cedida

Israel commemora les víctimes de Hamàs i envia noves tropes al Líban

Orient Mitjà Netanyahu reivindica que s’han aixecat «com lleons» després de la «terrible massacre»

ACN

Israel va commemorarahir les víctimes dels atacs de Hamàs un any després amb un acte a la zona on se celebrava el festival de música Supernova, al sud del país, i on Hamàs va matar 370 persones. A primera hora del matí, familiars de les víctimes i dels ostatges van fer un minut de silenci al lloc on es van produir els atacs.

Des d’allà, el president d’Israel, Isaac Herzog, va declarar que «el món ha de comprendre que per canviar el curs de la història i portar la pau a la regió, s’ha de donar suport a Israel en la seva batalla contra els enemics». En un comunicat, Netanyahu ha reivindicat que el poble israelià «s’ha aixecat com lleons». «Vam patir una terrible massacre l’any passat”», afirma.

Alhora, les Forces de Defensa d’Israel (IDF) han informat que han enviat noves tropes al sud del Líban i han bombardejat «objectius terroristes» a la Franja de Gaza.

Israel va iniciar la setmana passada una operació terrestre al Líban. Va assegurar que

era una intervenció «limitada» per combatre Hezbollah, però ja és la segona vegada que hi envia reforços.

A més, la Força Interina de Nacions Unides al Líban (FINUL) va alertar diumenge que l’exèrcit d’Israel està po-

sant «en perill la seguretat» de les seves forces de pau. En concret, va denunciar «activitats recents» molt a prop d’una de les posicions de la missió prop de Maroun alRas, al sud-est del Líban, on hi ha tropes irlandeses.

La FINUL té l’encàrrec de mantenir la pau al sud del Líban i ajudar les autoritats libaneses a recuperar el control d’aquesta zona fronterera amb Israel.

Està formada per uns 10.000 cascos blaus, dels

L’ONU ha demanat «silenciar les armes» amb motiu de l’aniversari dels atacs

quals uns 650 són soldats espanyols.

Silenciar les armes

El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), António Guterres, afirma que és el moment de «silenciar les armes» al Pròxim Orient amb motiu de l’aniversari dels atacs de Hamàs. En un vídeo publicat a ‘X’, Guterres ha demanat l’alliberament de tots els ostatges presos per l’organització islamista armada, entre els quals, ha recordat, hi ha dones i nens. «Avui és el dia perquè la comunitat internacional repeteixi amb veu alta la nostra condemna absoluta als actes abominables de Hamàs», ha dit. Guterres també ha afirmat que Hamàs ha provocat «una espiral de violència i vessament de sang» i ha demanat portar «la pau, la justícia i el dret internacional» a la regió.

En el comunicat, Guterres afirma que el conflicte continua «afectant profundament els palestins de Gaza i ara, al Líban» i ha posicionat a les Nacions Unides «com una ajuda que està compromesa» a treballar per l’alliberament dels ostatges juntament amb la comunitat internacional. En aquest sentit, també ha reclamat a les potències globals una solució «de llarga durada» perquè Israel, Palestina i tot l’Orient Mitjà «finalment puguin viure en pau, dignitat i respecte d’un cap a l’altre».

Compromís amb Israel

El president dels Estats Units, Joe Biden, i la vicepresidenta i candidata dels demòcrates, Kamala Harris, han reafirmat el seu compromís amb «la seguretat d’Israel» un any després. «Israel té dret a defensar-se dels atacs de Hezbollah, Hamàs, els Houthis i l’Iran», afirmen en un comunicat per commemorar les víctimes. Biden considera que també es recordarà el 7 d’octubre com un «dia fosc per al poble palestí pel conflicte que Hamàs va desencadenar aquell dia». «Desenes de milers han estat assassinats, un peatge humà empitjorat pels terroristes que s’amaguen i operen entre persones innocents», afegeix. Així, Washington evita responsabilitzar Israel de la mort de més de 41.000 palestins a Gaza i el desplaçament forçat de més d’1,9 milions de persones, segons les xifres de Nacions Unides.

amb el PSC

ERC portarà al debat la defensa del referèndum i del sistema de finançament pactat

Política Vilalta assegura que seria «estrany» i «incoherent» que Junts hi votés en contra

ACN

ERC portarà al debat de política general del Parlament la defensa del sistema de finançament «singular» pactat amb el PSC o que la resolució del conflicte ha de passar per un referèndum. Així ho va explicar ahir la portaveu del partit, Marta Vilalta, que espera trobar el suport majoritari de la cambra. La dirigent republicana es va dirigir especialment a Junts, a qui va dir que seria «estrany» i «incoherent» que tombessin aquestes propostes. «Si decideix votar en contra, ho

haurà d’explicar Junts», va dir Vilalta. El grup també presentarà propostes de resolució per a recuperar la regulació catalana del lloguer de temporada i habitacions o per apujar la fiscalitat als casinos per «rebutjar» el Hard Rock. Vilalta va explicar que la seva prioritat al debat de política general serà la «construcció» de sobiranies, com la sobirania fiscal. En aquest sentit, la portaveu d’ERC va esperar que «una àmplia majoria pugui sumar-se a defensar el nou sistema de finançament just i singular», va assegurar.

Trapero diu que el 8 d’agost es va usar gas per «accions violentes» que comprometien la línia policial

Policial Trapero explica que es va optar pel mitjà de contenció «menys lesiu»

ACN

El director general dels Mossos, Josep Lluis Trapero, ha respost a l’Assemblea Nacional Catalana que el dispositiu del 8 d’agost, dia del ple d’investidura, es va fer ús del gas pebre a l’exterior de la Ciutadella perquè es van produir empentes i «accions violentes» que van comprometre la funció de contenció de la línia policial. Trapero ha respost l’ANC a través d’una carta on explica que, en base a les informacions facilitades pels comandaments policials, es va optar per tancar el períme-

tre del parc «per garantir l’accés exclusiu de les persones autoritzades a assistir al Parlament», la «normalitat democràtica» i per neutralitzar «amenaces» detectades. Trapero apunta que el dispositiu es va establir amb l’objectiu que el debat d’investidura del nou president a l’interior del Parlament es portés a terme «amb total normalitat». Això comportava, segons detalla, la necessitat d’implementar un seguit d’accions per neutralitzar i donar resposta «als riscos i les amenaces de diferent naturalesa» detectades per la policia catalana.

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Felices 18 diablita, que tengas un buen día y te deseo todo lo mejor, ten cuidado con lo que haces que ya eres mayor de edad. Mis felicitaciones.

¡Hoy esta preciosidad cumple 50! Muchísimas felicidades Blanki de parte de tod@s l@s que te queremos. Besitos de colores.

El president d’Israel, Isaac Herzog, en l’acte de commemoració de les víctimes de Hamàsl. Govern d’Israel

Editorial

Un maldecap per al 2025

L’exercici fiscal del 2025 ha de preveu, a tots els ajuntaments, l’aplicació de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus de sòls contaminats per a una economia circular. Aquest serà un dels maldecaps principals que tindran els equips de govern municipal per a tancar els pressupostos de l’any vinent. En definitiva, es començarà a aplicar una taxa de recollida de residus considerada com a ‘justa’ i que no pot ser, en cap cas, –així ho estableix la llei– deficitària. Així que la conclusió és que caldrà primer determinar quin és el cost del servei de recollida de residus per a cada localitat i aquest cost ha d’aplicar-se directament sobre qui

genera els residus, és a dir, els ciutadans. I no tan sols caldrà calcular que costa recollir les escombraries, sinó que també s’haurà de comptabilitzar el cost de vigilar què se’n fa, dels residus o del manteniment d’abocadors que es clausurin, per exemple. També les campanyes de conscienciació i comunicació haurà de ser un cost assumit per l’usuari. En definitiva, no hi cap un ‘preu polític’, que permeti als consistoris assumir dèficits en els serveis que es presten. Els factors claus per a l’any vinent, doncs, seran que el servei s’adeqüi al que costarà (és a dir, que sigui bo) i que pagui més qui més residus generi. A veure si ho aconsegueixen.

‘Èxit’ només està davant ‘treball’ al diccionari

Hi ha una veritat innegable que sovint oblidem en aquest món que sembla girar a la velocitat de la llum, ple de somnis instantanis i resultats immediats: l’èxit només està davant del treball al diccionari. Però aquesta frase, aparentment senzilla, guarda una lliçó profunda sobre la vida, sobre el camí que recorrem per arribar a les nostres metes. És una crida a recordar que darrere de cada gran assoliment, de cada somni fet realitat, hi ha hores incansables de treball, dedicació i constància. Vivim en una època on tots desitgem veure resultats ràpids, però el que no es veu són els passos silenciosos, les nits sense son, els moments de dubte, i aquella força interior que ens empeny a seguir endavant. No hi ha dreceres. No hi ha camins fàcils cap a les fites que realment importen. És el treball dur i ben fet el que traça el nostre camí, el que ens acosta cada dia una mica més al somni que portem al cor.

El treball és l’essència de qualsevol èxit que perduri. Podem tenir la millor actitud, però és el treball constant el que realment construeix els ponts cap als nostres objectius. Sense aquest esforç, l’èxit es converteix en una il·lusió fugaç, un miratge que desapareix quan s’acosten les dificultats. És la constància la que transforma els somnis en realitats, la que ens ajuda a seguir, encara que sembli que avancem massa lentament, perquè cada petit pas ens apropa, encara que de vegades no ho sembli.

I és en els moments de més foscor, quan tot sembla anar en contra nostra, que el veritable valor del treball es revela. És fàcil rendir-se quan els vents bufen en contra, però és aquí on la força de l’ànima, la perseverança i la determinació prenen el protagonisme. Les derrotes no són el final, són lliçons. Són oportunitats per aprendre, per millorar, per tornar a aixecar-nos amb més energia, amb més saviesa. Cada caiguda ens prepara per al

salt següent, per ser encara més forts. I és aquí on l’actitud positiva, aquella que mai defalleix, ens ajuda a mantenir-nos en peu.

Cada derrota és una cicatriu que porta escrita una història. Però aquestes cicatrius no són símbols de fracàs, sinó de resistència. Són el testimoni que, malgrat les adversitats, ens hem alçat una vegada i una altra. Són la prova que cada gota de suor, cada esforç silenciós, compta. El treball és el motor que impulsa la nostra vida cap a les estrelles, i encara que els resultats no arribin de manera immediata, cada acció que fem ens apropa més a la nostra destinació.

manté en moviment, avançant. La perseverança, més que el talent o la sort, és la clau que obre les portes del destí. L’èxit no està predestinat; és el resultat de l’esforç ininterromput, del treball fet amb amor i determinació. Però per sostenir aquest ritme, també cal saber descansar. Saber que el descans no és un signe de feblesa, sinó una part necessària del procés. Ens permet recuperar forces, tornar amb més claredat i energia per continuar la lluita.

La sort no és un cop de mà màgic del destí, sinó la resposta als nostres esforços

La sort no és un cop de mà màgic del destí, sinó la resposta als nostres esforços. Cada cop que ens deixem la pell en allò que estimem, estem preparant el terreny perquè la sort ens somrigui. Les estrelles que de vegades semblen caure del cel són fruit del nostre treball constant, de la nostra passió. La veritable màgia és comprendre que cadascun dels nostres actes deixa una empremta en el nostre camí. Som els arquitectes del nostre destí. I no hem d’oblidar que fins i tot quan sembla que estem assolint els nostres objectius, sempre podem fer un pas més. L’èxit no és conformar-se amb el que ja sabem fer bé. És tenir la humilitat de seguir aprenent, d’escoltar, d’acceptar consells i millorar. Aquell que creu que ja ho ha fet tot, s’estanca. És el desig constant de superació, d’evolucionar, el que ens

Al final del camí, l’èxit no serà només allò que haguem assolit. Serà la persona en qui ens haurem convertit. Serà el cúmul de totes aquelles nits de dubtes, de tots aquells moments en què gairebé ens vam rendir però vam decidir seguir endavant. L’èxit és molt més que un premi o un reconeixement; és la transformació interna, la força que hem descobert dins nostre. I recorda això: cada vegada que decideixes no rendir-te, estàs un pas més a prop del teu somni. Potser avui sigui dur, potser els obstacles semblin massa grans, però si continues avançant, un dia miraràs enrere i veuràs que tot ha valgut la pena. Seràs la prova vivent que l’èxit no és només per a uns quants, sinó per a aquells que es neguen a rendir-se, per a aquells que creuen en el seu potencial fins i tot quan les circumstàncies semblen dir el contrari.

Així que, avui, posa-hi tot el teu cor. Treballa amb passió, persevera amb valentia, però també cuida’t. No necessites ser invencible; només has de ser humà, has de ser capaç d’aixecar-te una vegada i una altra amb el cor ple de coratge. I quan arribi aquell moment en què miris enrere, veuràs que cada llàgrima, cada esforç, cada caiguda t’ha portat a una veritat inapel·lable: l’èxit només està davant del treball al diccionari, però tu has aconseguit que es materialitzi en la teva vida.

Per una desburocratització de la cultura, el reequilibri territorial i majors recursos

Aquesta darreres setmanes al Parlament de Catalunya s’han celebrat les comissions on tots els consellers del Govern de la Generalitat exposen quines son les seves línies de treball per a la propera legislatura. Una ocasió on els diputats de cada formació marquem quines son les prioritats polítiques per aquesta legislatura. En la primera Comissió de Cultura del Parlament Junts, on tinc el plaer de ser el portaveu de Junts, hem posat èmfasi en la cultura catalana com a eina per fomentar l’autoestima, la cohesió i l’equitat. Per això, creiem que cal un reequilibri territorial, dotant d’equipaments culturals públics els territoris que n’estan mancats, en especial les Terres de l’Ebre i el Pirineu. Així mateix, com apunta el darrer informe del Consell Nacional de les Arts i la Cultura, en el cas dels espais d’art només un 40% de les comarques catalanes en disposen. Tot plegat, instem a una inajornable simplificació administrativa que permeti guanyar agilitat i flexibilitzar el sistema de subvencions, al costat d’una racionalització normativa. En matèria pressupostària, Junts defensa l’assoliment del 2% d’inversió de la Generalitat en cultura. El Govern ha creat un nou Departament de Política Lingüística, però enlloc d’incrementar-ne els fons, haurà de compartir-los amb Cultura. Una nova trava en un camí que ja és massa llarg. Com també assenyala el CONCA, les darreres millores pressupostàries no han anat acompanyades d’una percepció generalitzada sobre un impacte equànime en tots els àmbits culturals. Vetllarem, doncs, per un repartiment equitatiu.

Les darreres millores pressupostàries no han anat acompanyades d’una percepció generalitzada sobre un impacte equànime en tots els àmbits culturals

Sense l’asfíxia del dèficit fiscal de 22.000 MEUR anuals patit per Catalunya, el país podria complir amb aquesta necessitat imperiosa per a la cultura. És necessària la correcció del dèficit d’inversions de l’Estat aquí, també en equipaments culturals, amb un espoli encobert que afecta els més grans, i alhora amb casos flagrants a tot el territori com el de la Biblioteca Provincial de Tarragona. Roman en el mateix edifici des de 1962, quan la ciutat tenia 42.000 habitants davant dels 138.000 actuals, a diferència dels canvis efectuats a Lleida (1998) i Girona (2014). Alhora el govern espanyol només executà l’any passat un 10,2% del previst pel Ministeri de Cultura a Catalunya, 132.000 € d’1,3 M€.

Així mateix, hem instat el Govern perquè el Consell de l’Audiovisual de Catalunya apliqui la quota de música en català del 25% a les ràdios, establerta legislativament el 1998. Segons dades de la revista Enderrock, els autors, intèrprets i discogràfiques en català han deixat de percebre més de 200 MEUR.

Finalment, hem proposat un acord ampli entre administracions per determinar la inversió en cultura per habitant segons estàndards de la Unió Europea. Ha de ser la base per a una llei que vehiculi economia i cultura, amb l’assignació de percentatges per a cada administració.

Jordi Bertran Diputat al Parlament de Catalunya per Tarragona, portaveu de Junts a la Comissió de Cultura

El meu gat i jo

El poder de les paraules

Aquests dies a casa nostra estem tristos, perquè s’ha mort la Kedi. Mixeta i Boni troben a faltar la seva companya, que va morir d’una oclusió intestinal. «Ja li ho deia, jo –miolà Mixeta–. Ets una golafre!» i la Boni afegí: «També li ho deia, jo. És que s’ho empassava tot!». La conversa va acabar demanant-me que truqués a Bigotisdepica per adoptar un mixo. «No és que vulguem oblidar la Kedi, però necessitem un tercer/a per a les nostres discussions, algú que faci decantar la balança... I no ens importa que sigui tigrat/ada o borni/a com la Boni o tacada com una servidora... o negre com el sutge. Ah, i és igual que sigui mascle, mentre no sigui masclista!». Vaig prometre que ho faria.

Com que les vaig veure molt capficades per l’òbit de la Kedi, vaig proposar un tema per veure de treure-les de les seves cabòries, que jo també compartia. Se’m va acudir que podríem parlar del poder de les paraules.

«Jo crec –intervingué Mixeta– que se’n fa un mal ús. És com quan es diu ‘punt àlgid’ per referir-se a una cosa que està a la vora d’explotar, quan significa que una cosa està més que freda. El mal és que ha assolit carta de naturalesa. Anem malament si fem que les paraules perdin el seu sentit!»

«És com quan es fa servir el mot «antisemita» si es critiquen les accions del govern israelià contra els palestins, oblidant que tan semita és un israelià com un palestí», reblà Boni.

«De totes passades, ara que deixaren els seus càrrecs, trobarem a faltar l’inefable Josep Borrell, aquesta mena de ministre d’Afers Exteriors europeu, i a Jens Stoltenberg, el secretari, general de l’OTAN, que han posat el llistó molt alt per als seus successors, ja que les seves bajanades són d’antologia –miolà, divertida, Mixeta– Allò del «jardí», per referir-se al món occidental, i de la «jungla» per a esmentar la resta del planeta´és gairebé insuperable».

La Costa de la Serra, un jaciment romà de l’Argilaga

Apropar l’arqueologia i la recerca científica a la gent menys il·lustrada hauria de ser una de les principals motivacions dels professionals que diuen dedicar-se a aquesta ciència. La Costa de la Serra és un jaciment romà d’època republicana que s’ubica al nord de la ciutat de Tarragona. Va ser descobert l’any 2010 i des del 2015 que s’hi van duent campanyes periòdiques d’excavació.

Els interessos que s’hi han creat des de la seva descoberta venen donats per la seva situació geogràfica. Es troba al nord del poble de l’Argilaga, població agregada al municipi de la Secuita al costat de Vistabella i les Gunyoles.

Marc Dalmau Arqueòleg i historiador

ca gràcies a aquests personatges. L’any 1992 es va dur a terme una exposició de material ibèric i romà a les antigues escoles. Hi van ser presents el professor de la URV Rodolfo Cortés i l’arqueòloga Margarita Genera.

No podem permetre que ni l’OTAN ni els

Estats Units fracassin a Ucraïna’... Què vol dir això?

«De fet –exclamà Boni–, fins al darrer moment ha intentat superar-se a si mateix. Una de les seves darreres frases és impagable: ‘Lamentem els morts ucraïnesos, però continuarem proporcionant armes’. Jo em pensava que la seva tasca era procurar la pau, que és la finalitat fonamental de la diplomàcia».

«I el senyor Stoltenberg s’ha quedat sol quan ha dit: ‘No podem permetre que ni l’OTAN ni els Estats Units fracassin a Ucraïna’... Què vol dir això? Si fas servir el mot «fracassar» vol dir que t’hi has embolicat des del primer moment. Només ‘fracassa’ qui posa en marxa una cosa, no els que s’hi posen després», feu Mixeta.

«Sí, el senyor Mark Rutte, el successor de Stoltenberg, ho té difícil –prenguè la paraula Mixeta–... Per cert, això de ‘Stoltenberg’ (i que em perdoni la resta de noruecs que tinguin aquest cognom) en aquest cas em fa pensar en ‘estòlid’; és a dir ‘neci’».

«Ep, noia, no et passis!» –vaig tallar, preocupat pel tombant que anava agafant la conversa-

«Què vols que et digui? Què me’n dius d’una de les seves darreres frases: ‘L’OTAN es prepara per a la guerra a Europa. L’escenari serà el Bàltic’... Tan estúpids són els comandaments russos per haver-li anunciat on pensen atacar? No serà que és l’OTAN qui vol atacar?».

«Para el carro, noia, que diran que som prorussos! No tens res a dir dels senyors Putin o Lavrov?»

«És que aquest parell pertanyen a la vella escola soviètica. Seran el que vulguis, uns malp..., però estan acostumats al fet que no els puguin enganxar pel que han dit!», va concloure Mixeta.

L’Argilaga és una població del Tarragonès, però el jaciment es troba molt pròxim al límit amb Nulles, poble que ja pertany a l’Alt Camp. A nivell de gestió és un jaciment que pivota entre la capitalitat de Tarragona i la de Valls. Però també està vinculat amb el Baix Gaià perquè antigament aquest territori depenia de la baronia del Catllar. El Baix Gaià és territori situat a l’est del Camp de Tarragona i és format per pobles com Torredembarra i Altafulla.

Aquest jaciment va ser descobert gràcies a un treball de recerca en el context d’un màster d’Arqueologia Clàssica que dirigia l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Cal tenir present que durant aquests anys el procés independentista català estava en auge i que la Declaració d’Independència de Catalunya (DIU) esclataria l’any 2017. Una part de la comunitat científica catalana va accelerar les seves línies de recerca per despertar de nou les arrels de la nació catalana. D’una manera o l’altra la política catalana va influenciar l’excavació de molts jaciments.

Aquest treball de recerca era la continuació dels treballs duts a terme al Camp de Tarragona per arqueòlegs de renom com en Simon Keay, en Josep Maria Carreté o en Martin Millett. Però també del treballs duts a terme a l’Argilaga per investigadors locals com Josep Maria Masgoret, hereu de l’escola de mossèn Romà Comamala de Vilabella. L’Argilaga va ser una població amb certa curiositat investigadora i científi-

Cal tenir present que aquesta vileta és una de les més petites del Camp de Tarragona i no té ajuntament. L’Ajuntament del qual depèn està situat a la població veïna de la Secuita i a l’Argilaga hi ha una representant de l’alcalde que actua com a alcaldessa pedania. És una vileta molt petita que només apareix al Instituto Nacional de Estadística l’any 1842 quan eren 62 habitants. Aquest any coincideix amb la fi dels senyorius, la separació del terme del Catllar i la creació d’un ajuntament propi. És un poble on és molt difícil viure perquè només es crea treball durant els quinze dies que dura la verema, quan es necessiten mossos per treballar a la Cooperativa. Les excavacions i els treballs arqueològics que s’han dut a terme en aquest jaciment han passat per la població com el vent. S’han sentit passar, però no han deixat res de profit ni a la vileta ni a la seva gent. El pastís gros de l’excavació se l’han repartit entre l’Ajuntament de la Secuita i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). El conveni d’excavació es va dur a terme entre aquestes dues entitats sense que hi hagués cap representant de la part de l’Argilaga. Però el jaciment ha estat excavat anualment amb la contribució d’un voluntari d’aquest lloc. Aquestes entitats s’han beneficiat de l’explotació del jaciment sense deixar res a aquest llogarret. El poble i

La direcció de l’excavació no s’ha acostat en cap moment a la població per fer difusió dels seus descobriments. Apropar l’arqueologia i la recerca científica a la comunitat local és un enriquiment en les dues direccions

la comunitat que l’habita ha estat menystinguda en els acords entre aquestes competències. La direcció de l’excavació no s’ha acostat en cap moment a la població per fer difusió dels seus descobriments. Apropar l’arqueologia i la recerca científica a la comunitat local és un enriquiment en les dues direccions. La gent gran no s’ha pogut beneficiar del coneixement que s’ha obtingut. A més a més, considerem que amb l’explotació d’aquest lloc s’ha dut un espoli del patrimoni ancestral de la seva comunitat i s’ha menysvalorat l’eficàcia i la intel·ligència dels seus habitants. Tant l’Ajuntament de la Secuita com l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han actuat seguint els seus propis interessos. A més a més, no han tingut presents les interferències, que amb la seva actuació, s’han dut a terme en la vida comunitària del lloc. L’Argilaga no és una entitat d’importància i tampoc disposa dels suficients recursos econòmics i humans per a fer front l’activitat que s’ha desplegat durant anys en aquest punt del seu territori. Però sense la seva existència aquest jaciment no apareixeria en els mapes.

A causa de la dependència del lloc al terme de la Secuita, el jaciment apareix citat en molts llocs com pertanyent a la Secuita i no a l’Argilaga. Però cap voluntari de la Secuita s’ha acostat de forma desinteressada al jaciment per participar-hi. Cada any arriben estudiants de diferents indrets disposats a treballar-hi en unes condicions molt dures i sense ànim de lucrar-se. Des d’aquest canal demanem que les corporacions mencionades paguin les contribucions que s’han dut a terme en aquest lloc en els últims anys. També demanem més cursos de formació en riscos laborals i més equips de protecció individuals (EPI). També volem que es respecti el nom del poblet on s’ha descobert el jaciment tant en les conferències, les publicacions científiques o les notes de premsa.

Dídac Bertran & Mixeta

Necrològiques

Tarragona

Jesús Mayol Bastida.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia de Sant Joan.

Francisco Alvarez Cobacho.

Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Francesc Penas Roca.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la parròquia de Sant Llorenç.

José García Brenes.

Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Reus

Robert Monné Iglesias.

Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Carmen Berguillos Roda.

Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.

Josep Civit Barberà.

Ha mort als 99 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

Joaquim Borràs Torrell.

Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

Roda de Berà

Dolors Coca Bonan.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la parròquia de Roda de Berà.

Dolors Coca Bonan

1929-2024

Ha mort a l’edat de 95 anys.

La família us comunica que la cerimònia de comiat es durà a terme a la parròquia de Sant Bartomeu de Roda de Berà, avui dimarts 8 d’octubre a les 12h.

Roda de Berà, 7 d’octubre de 2024

Mor l’entrenador i exfutbolista

Johan Neeskens als 73 anys

Obituari L’exfutbolista neerlandès Johan Neeskens ha mort als 73 anys, segons va informar ahir la Reial Associació Neerlandesa de Futbol (KNVB). Neeskens tenia 73 anys i va morir aquest diumenge a Algèria, on es trobava com a part del projecte WorldCoaches de la KNVB, un programa que capacita joves de tot el món per convertir-se en entrenadors de futbol de la seva pròpia comunitat. Com a futbolista, Neeskens va brillar a l’Ajax d’Amsterdam (1968-1973) i va ser un dels jugadors favorits de l’afició culer com a titular al FC Barcelona (1974-1979), on va arribar de la mà de l’entrenador Johan Cruyff i on va viure una època daurada. Després va emprendre una aventura als Estats Units, per acabar la seva carrera a Suïssa, on va continuar vivint mentre formava part de projectes internacionals. EFE

Avui felicita als que es diuen:

Espai patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

Sorgiran nous esdeveniments o canvis en el teu ambient de treball. Exposa totes les teves idees de futur aprofita qualsevol ocasió.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Marca’t objectius clars fins al final però sense afanyar la marxa de tot. Planteja’t objectius molt concrets llança’t. Mostra amor als teus.

SAGITARI

22/11 al 21/12

T’envairà un fort nerviosisme que si no el controles et farà perdre unes excel·lents oportunitats per a avançar en la teva professió.

TV local

20/04 al 20/05

Arribaran notícies des de lluny que alteraran la teva tranquil·litat. La sort l’atzar estaran del teu costat, és un dia d’avanç que has d’aprofitar.

23/08 al 22/09 VERGE

Hi hauràn canvis en el teu treball i seran fàcils les discussions amb socis. Pensa dues vegades abans d’actuar no et deixis portar pels nervis.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Intenta relaxar-te busca activitats disteses per a canalitzar les tensions al fet que t’han sotmès últimament. Els amics t’ajudaran.

10:30 Quina animalada!

11:00 180 Graus

11:30 Cercle central (r)

12:00 Quina animalada!

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Cercle central (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Teló de fons

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Cercle central (r)

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Tardes de tardor

18:00 Qui cuina avui?

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Cercle central (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

El temps

21/05 al 20/06

Encara que et sentis una mica baix de vitalitat no li donis importància, serà una cosa passatgera producte dels teus esforços. Nit passional.

23/09 al 22/10 BALANÇA

La teva creativitat es potenciarà molt. Bon moment per a posar en pràctica els teus dots organitzatius. Caps superiors estaran d’acord en tot.

20/01 al 18/02 AQUARI

El teu humor variarà molt durant tot el dia i et veuràs impulsat cap a l’aventura. Tingues precaució en els teus desplaçaments. Nit ardent.

21/06 al 22/07 CRANC

Controla la teva energia, una exaltació de la mateixa farà córrer el risc d’errar. El teu magnetisme personal conquistarà l’amor d’algú important.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Serà el sexe oposat el que harmonitzi la teva vida en el dia d’avui. Hi haurà moments apassionats amb gran contingut sentimental.

19/02 al 20/03 PEIXOS

El dia es presenta molt agradable per a potenciar la teva comunicació i relació amb els altres. La teva vida social serà àmplia plena de sorpreses.

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Domingo Saigi, Pere. Rambla Nova, 54. Telèfon 977 228 120. Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Cardona Jalbuena, José Maria. Passeig Prim, 32. Telèfon 977 313 289.

SALOU:

Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS:

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA

Grupo Inversor COMPRA PISOS AL CONTADO Tel: 682.017.936

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

SEÑORA BUSCA PAREJA con señor de 80 años, educado y buena persona. Tel: 642.838.925

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales!! Prostático, glanderiano. Especial NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel.

Colom, Angels. Pl. de la Concòrdia, s/n (Vinyols els Arcs). Telèfon 977 794 751.

VALLS:

Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654.

EL VENDRELL:

Lopez Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAROT

10:00 La tertúlia del Dorsal12

10:30 Finet pel mig

11:30 La tertúlia del Dorsal12

12:00 Quina animalada!

12:30 La tertúlia del Dorsal12

13:00 Finet pel mig

14:00 Notícies 12

14:30 Finet pel mig

15:30 La tertúlia del Dorsal12

16:00 Notícies 12

16:30 Tardes de Tardor

18:00 Qui cuina avui?

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:30 La Post – Diada

22:00 Notícies 12

22:30 La Post – Diada

00:00 Notícies 12 TAC 12

HORITZONTALS: 1. Discurs, explicació, etc., llarg, pesat avorrit. No cristallitzat. 2. Orgullosa de la seva esplendor. Certa mesura. 3. Àpat abundós. Ramosos. Quarta. 4. Mamífer bòvid amb banyes primes i cor- bades. Ruc. Nota. 5. Consonant. Deixa en lloc segur. Pretensions. 6. D’acord. Llorigó. 7. Immaterials, incorporis. Essència de la taca que més s’escampa. 8. Dues en línia. Exemple de diversitat. Verb amb marxa. 9. Tractat contra el restrenyiment. Vaixell bíblic capgirat. Vocal. 10. En diuen pecat dels rabiüts. Prenen un rumb. 11. Antic vaixell de guerra. Dansi. 12. Punt. Vocal. Aiguardent amb canyella. VERTICALS: 1. Monotonia. Associació per defensar principis. 2. Ferit en la dignitat.Tallaràs com et doni la gana. 3. Empastifades. Peça d’abric o d’adorn per a les dones. 4. Dues en línia. Modernitza el vestuari. Salutació. 5. Nobles anglesos. Enviar a l’altre món algú. 6. Part de la glucosa. Bestiola sarnosa. La toia de la núvia. 7. Dida. Excitar les pas- sions. Vocal. 8. Extrem de la porta. Són de tercera mà. Terceres potèn- cies. 9. Idèntic. Equipat per matar. 10. Metalls daurats. Conforme a la raó. 11. Nota. Cert descans de l’escala. El tercer. 12. Les més boniques del conte. Mordacitat abans del sarcasme.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

CAROLINE. LA PRIMERA VIDENTE DE ESPAÑA. Reconocida en muchos medios de comunicación avalan su buen prestigio. Tarot y alta Magia. Recuperación del ser querido en 7 días. Tel. 637.343.961

AMISTAT

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165

HOMBRE 69a deportista, conocería mujer que se cuide. Tel. 638.281.805

CHICO DEPORTISTA BUSCA AMISTAD con chica. Tel: 675.071.169

MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445

MASAJES

27º 17º

Màxima Mínima Estat del cel De matinada el cel estarà entre molt ennuvolat i cobert. A partir d’aleshores s’obriran clarianes ràpidament d’oest a est i quedarà serè en general o puntualment poc ennuvolat, si bé durant la tarda arribaran alguns núvols mitjans al terç oest, així com creixeran nuvolades a l’extrem nord.

Precipitacions

S’espera precipitació a qualsevol punt de matinada que avançarà d’oest a est i que acabarà minvant a primera hora del matí per l’extrem nord-est. A banda, a partir del final del matí i durant la tarda s’esperen alguns ruixats i xàfecs dispersos a punts de l’extrem nord-est i en són probables a altres punts del Pirineu.

Simeó, Demetri i Taïs.
Sudoku

Cinema El jove cineasta tarragoní estrena el seu nou curtmetratge, ‘Kokuhaku’, aquest vespre al Festival de Cinema Fantàstic en un passi especial

Adrià Guxens s’estrena a Sitges

La paraula japonesa Kokuhaku es tradueix com a confessió. També és el títol del nou curtmetratge que el director tarragoní Adrià Guxens presentarà aquest vespre, en primícia, al 57è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya que se celebra a Sitges. El passi es farà en una Sessió especial, a les 20.15 h, just abans de l’estrena d’una de les grans pel·lícules del Festival, Sanatorium Under de Sign of the Hourglass, dels Quay Brothers. Aquesta és la primera vegada que Guxens estrena una pel·lícula al Festival de Sitges, un certamen al qual està vinculat, de manera externa, des de

fa molts anys (havia estat president del Jurat Jove). Per això, admet, «estrenar a Sitges és fer-ho a casa». El de Tarragona explica que aquest és el primer curt de la seva filmografia que, d’alguna manera, encaixa en el festival, ja que «combina la temàtica queer amb el món del teatre kabuki, els fantasmes japonesos i Sailor Moon». El Kokuhaku de Guxens parteix d’un relat autobiogràfic de l’actor protagonista, Kuni Tomita, i explica la història de Tadashi, un jove actor japonès que interpreta a personatges femenins en una pràctica teatral semblant al kabuki A través d’una entrevista amb una periodista xinesa,

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Tadashi reviurà els seus records més íntims. «És una història que parla de l’empoderament de les persones LGBTI+ d’ètnia asiàtica, que tenen més dificultats a causa dels valors conservadors de la seva societat», detalla l’Adrià. «És una història dramàtica», assegura, «però el que fa original el curt és la manera d’explicar-la, a través d’elements propis del fantàstic, del surrealisme i de l’anime japonès».

Després de l’estrena a Sitges, la pel·lícula s’exhibirà a l’Imagine Fantastic Film Festival d’Amsterdam, on competirà pel prestigiós Méliès d’Argent al Millor Curtmetratge Europeu. Mentrestant, Guxens segueix treballant en el que serà el seu primer llargmetratge, Lóngquán, una producció que explora la identitat i les arrels de Junyi Sun, un català d’origen xinès.

El curt combina la temàtica ‘queer’, el teatre kabuki i l’anime japonès Suma de gèneres

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez [redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

El vigilant del Camp

Mandales castellers

Estic aclaparat. M’he passat mitja hora veient fotos del concurs de castells de diumenge a Tarragona. N’he vist a les xarxes socials, als diaris digitals i també als impresos, com aquest exemplar del Diari Més que fullejo mig adormit a l’oficina de Correus mentre faig cua per recollir una altra notificació d’Hisenda. Tothom diu que són fotos espectaculars, que alimenten l’orgull dels catalans, un poble únic i escollit. Jo no sento cap emoció. I m’hi esforço, eh? Entenc la força de la festa, els assoliments estètics, el caràcter especial d’aquesta trobada semicompetitiva i l’esclat acolorit de joia dels concursants. Si abandono l’esfera de l’empatia tribal i ho elevo a la dimensió del pensament la cosa també funciona: és una tradició sudista elevada a imatgeria nacional, propaga valors solidaris no del tot ensucrats, la parafernàlia pijoprogre hi és al·lèrgica i és tan difícil d’entendre com un partit de beisbol per a un no-americà. Tot elements ideals perquè els castells m’agradin. Tot és molt bonic, sí senyor, però al cap de mitja hora de veure fotos de castells me’n canso i només veig un catàleg avorrit de mandales, fets amb la sorra de colors de les colles del país. Deu ser això. Un mandala mostra el camí a través de tres cercles de reflexió, saviesa i compassió. I, com els castells, tan sols adquireixen sentit ple quan són destruïts. Un mandala que fa llenya demostra que tot és mutable i transitori. Potser és que no tinc prou fe i estic en un cercle de meditació primigeni. Però mentrestant, mentre no arribi a la comunió espiritual i al nirvana casteller, demano que es respectin els sentiments dels catalans que no som del Barça i dels camptarragonins a qui els castells no ens diuen res. Ommm.

Miquel Bonet

Escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:
Cristina Serret Alonso
Fotograma de la nova pel·lícula d’Adrià Guxens, protagonitzada per l’actor Kuni Tomita. Cedida
Adrià Guxens. Cedida

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.