Entrevista 13
Carlos Brull: «Si el projecte del Hard Rock s’ha de fer, que es faci bé, amb el consens del territori»
Cultura 14
Cambrils reclama a la Diputació que prioritzi el seu projecte de Teatre Auditori abans de fer el que ha anunciat per Reus
Opinió 21 Xavier Allué. Net Zero: «Però què és tot això comparat amb les tremendes emissions de la tan propera indústria petroquímica?»
L’Ajuntament ja utilitza intel·ligència artificial en la transcripció dels plenaris municipals 2 Tecnologia
Esports 19
L’Ajuntament va reconèixer els jugadors de pàdel tarragonins que van guanyar el Campionat d’Espanya per seleccions autonòmiques
Alcover és el primer municipi català que regula els parcs eòlics i solars Camp de Tarragona
La Generalitat ha aprovat la normativa municipal, que no pot limitar les extensions ni la potència 12
L’Eurecat impulsa un projecte per robotitzar el treball a les explotacions agràries Reus 8
Estafen nou mil euros a una àvia amb falsos dècims premiats de l’ONCE Tarragona 7
Serveis l El consistori ha aprovat les regles internes de l’ús de la tecnologia i ja l’ha començat a aplicar en diferents projectes
Oriol Castro
L’Ajuntament de Tarragona avança en la inclusió de la intel·ligència artificial per al seu funcionament en el dia a dia. El consistori ha aprovat una nova Ordenança d’Administració Digital i s’ha marcat un full de ruta per a aprofitar aquesta tecnologia en diferents departaments com Neteja i Serveis Socials. «Entenem que és una eina que ha arribat per quedar-se i que ens pot ajudar molt», explica Pep Budí, cap de servei de Tecnologies de la Informació de l’Ajuntament. El consistori també ha creat un registre d’algoritmes que està obert a la ciutadania. «Portem temps analitzant com poder adoptar la tecnologia en cada àmbit funcional. Estem fent els primers passos perquè tothom sàpiga el marc de joc», indica Budí.
De moment, l’Ajuntament té entre mans tres projectes que s’aplicaran en diferents departaments. «Estem impulsant projectes pilot en alguns àmbits de la gestió pública i la producció administrativa, que ens permeten explorar aplicacions innovadores, avaluar-ne l’impacte i desenvolupar una metodologia eficaç per al seu posterior desplegament i escalabilitat que permeti un major nivell d’automatització i de suport en la producció administrativa i l’operació de serveis públics, així com ajuda a la presa de decisions, en benefici de la ciutadania», explica Isabel Mascaró, consellera de Serveis Interns i Tecnologia. L’eina també ajudarà departaments com el de Contractació. «Permet un estalvi de temps. Et pot fer un primer cribratge llegint una oferta de 200 pàgines. Ara bé, sempre, al final del procés, hi ha d’haver una persona supervisant el resultat. No es tracta de creure tot el que digui», exposa Budí.
Un algoritme detecta la veu dels consellers i transcriu els plens
«Una feina que abans es feia en una setmana, ara la tens en un dia». Així explica Budí el canvi que ha suposat la incorporació d’un algoritme que transcriu els plens de l’Ajuntament. «Els vam fer llegir unes frases a cada conseller perquè l’algoritme entrenés i els detectés la veu», afegeix Budí.
D’aquesta forma, la feina de la Secretaria General es pot agilitzar molt més i penjar les actes dels plenaris abans a la seu electrònica de l’Ajuntament. «La IA sap detectar en quin minut parla cadascú. Després tot es revisa, però és un sistema molt àgil», indica Budí. Aquest sistema de transcripció ja està en producció després del període de prova.
A l’abril es podrà demanar cita prèvia a l’OMAC amb IA
Un dels projectes amb intel·ligència artificial que estan a punt de sortir a la llum és un servei d’assistència per a demanar cita prèvia a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC). «No serà amb un xatbox, sinó que es farà via conversa. Els ciutadans podran dir quan volen la cita i la intel·ligència artificial els hi buscarà l’hora i la disponibilitat del servei», explica Budí. Així, ja no farà falta que els tarragonins busquin manualment al portal web els dies i hores que hi ha lliures per a fer tràmits. «És un programa pilot que farà un pas més, perquè la tecnologia no només informa sinó que també actua», diu Budí. La IA demanarà les dades al ciutadà i li farà la reserva. Es preveu tenir-la a l’abril.
Una aplicació detectarà els residus i enviarà la
L’últim gran projecte amb intel·ligència artificial gira entorn els residus voluminosos. «Estem desenvolupant una aplicació que, mitjançant un mòbil amb càmera instal·lat en qualsevol vehicle, com un bus o un cotxe de la Urbana, va reconeixent aquests residus a la via pública i envia la incidència al departament de Neteja de forma automàtica», explica Budí. El sistema no grava persones, sinó que està entrenat per a detectar els voluminosos i geolocalitzar-los. «Pot enviar una fotografia i, sense que el conductor hagi de fer res, enviar l’avís», afegeix Budí. Aquest projecte s’està fent en col·laboració amb la Generalitat i la URV, entre d’altres, i s’espera que es pugui utilitzar a partir de l’any vinent.
Tarragona
projectarà els films finalistes als premis Lux
Cultura l Les pel·lícules
Animal, Dahomey, Intercepted i Julie Keeps Quiet, finalistes als premis Lux, es podran veure gratuïtament aquest mes de febrer a la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al carrer Major. Es tracta del cicle de cinema Premi del Públic Lux que torna a la ciutat de Tarragona per quart any consecutiu de la mà d’Europe Direct Tarragona, el punt d’informació i assessorament que l’Ajuntament de Tarragona té a disposició de la ciutadania tot allò que està relacionat amb la Unió Europea. L’objectiu del cicle és que els tarragonins i les tarragonines tinguin l’oportunitat de valorar aquests films. La projecció es farà en versió original i està oberta a tota la ciutadania amb accés limitat a l’aforament de l’espai. El cicle començarà el dimecres 5 de febrer a les 19 hores amb Dahomey, de Mati Diop, que ha rebut el premi a Millor Pel·lícula i Os d’Or al Festival de Berlín (2024). Dimecres 12 de febrer, també a les 19 hores, es projectarà Animal. Dirigida per Sofia Exarchou, la pel·lícula segueix Kalia, que dirigeix els animadors d’un complex turístic amb tot inclòs sota l’ardent sol grec. I la tercera projecció serà protagonitzada per Intercepted, una coproducció entre Canadà, França i Ucraïna que es podrà veure dimecres 19 de febrer a les 19 hores. El cicle finalitzarà el dimecres 26 de febrer amb Julie Keeps Quiet Redacció
Municipal l La concessionària només ha pagat 105.000 euros dels 1,2 MEUR que li exigeix el consistori
John Bugarin
L’empresa que gestiona el trenet turístic —RJ Autocares— deu gairebé 900.000 euros a l’Ajuntament de Tarragona per l’explotació del servei durant el 2022 i 2023. La companyia tampoc ha pagat els 450.100 euros corresponents al cànon del 2024, tot i que encara es troba dins del termini legal per fer-ho. Fins ara, segons expliquen fonts municipals, només han abonat 105.000 euros. Donada aquesta situació d’impagaments, el consistori ha elaborat un informe per a començar el procés de revocació de la concessió, que haurà de ser aprovat pel consell plenari. La gestió del trenet es va adjudicar a RJ Autocares el setembre del 2020 per un termini de 10 anys i per un cànon anual de 450.000 euros, que va ser l’import proposat per la mateixa empresa i que li va servir per guanyar la licitació del contracte. La concessió es va formalitzar el 31 de maig del 2021 i estava previst que la companyia iniciés la seva activitat l’estiu d’aquell any. Finalment, però, va començar a operar l’11 d’abril del 2022. Pocs dies abans, l’adjudicatària va presentar un escrit on sol·licitava al consistori una adequació del cànon a pagar «per circumstàncies sobrevingudes i extraordinàries». En l’escrit, al·legava que, a causa de la pandèmia per la covid i l’esclat de la guerra d’Ucraïna, l’arribada de turistes a la ciutat va baixar i el trenet va patir-ne les conseqüències. Per aquest motiu, van demanar abaixar l’import a pagar de 400.000 a 60.000 euros anuals. El departament de Pres-
La revocació del contracte amb RJ Autocares s’haurà d’acordar al ple
supostos i Comptabilitat de l’Ajuntament va rebutjar aquesta petició el gener del 2024. També ho va fer el Cap de gestió de Patrimoni, amb l’aval del Secretari General, el passat mes de setembre. RJ Autocares va presentar al·legacions a la decisió municipal i va reiterar la seva demanda de rebaixar el cànon, però el seu recurs va ser desestimat el 15 de novembre per acord del consell plenari. Igualment, es va instar el
departament de Taxes i Preus a liquidar els cànons corresponents als dos primers anys de la concessió. Segons afirma el consistori, l’empresa només ha pagat 45.000 euros dels 337.575 euros que se li reclamen pel 2022 i 60.000 dels 450.100 euros corresponents al 2023.
Una nova licitació
L’Ajuntament ha decidit revocar el contracte tres anys després que la concessionària
assumís el contracte, que tenia una vigència de deu anys. Per tant, el consistori preveu fer una nova licitació per a adjudicar l’explotació del trenet turístic. Això sí, el procés es podria allargar més del compte, ja que RJ Autocares pot portar l’Ajuntament als tribunals. Des del consistori tarragoní, informaven ahir que «llevat d’error o omissió, a hores d’ara no consta a l’Assessoria Jurídica cap demanda al respecte».
Societat l L'empresa assegura que està «treballant intensament» per solucionar la problemàtica
La nova residència de DomusVi per a gent gran al barri de l’Arrabassada anuncia jornades de portes obertes per aquest mes de febrer tot i no haver solucionat encara els problemes de canalització que provoquen inundacions a domicilis propers quan plou amb intensitat. No obstant això, des de l’Ajuntament adverteixen que les visites no es podran dur a terme sense el seu vistiplau, ja que implicarien un inici d’activitat previ a les reformes reglamentàries. En cas que fos així, assenyalen, l’empresa podria ser sancionada. D’aquesta manera, el consistori recorda que no permetrà l’obertura de l’equipament fins que s’hagi resolt la problemàtica.
Segons ha pogut saber Diari Més, els serveis tècnics i jurídics del consistori es van reunir la setmana passada amb DomusVi per reafirmar que el centre no podrà iniciar la seva activitat fins que no s’acrediti
que la solució constructiva executada és l’adequada. De moment, fonts municipals apunten que el grup no ha arrencat els treballs correspo-
nents ni ha presentat cap proposta que avanci quina serà aquesta actuació.
Des de DomusVi, en canvi, asseguren que «estan treba-
un nou servei psicològic per a pares d’infants
Societat l Todos en Azul oferirà aquest acompanyament a les famílies
Todos en Azul impulsa un nou servei psicològic per a pares i famílies d’infants amb autisme a Tarragona. «Era una demanda dels socis de la nostra entitat. Tenim unes 200 famílies i molts pares creien que era necessari aquest acompanyament», va explicar Juan José Caravaca, president de l’entitat. El nou programa d’acompanyament integral ofereix suport tant a nivell familiar com escolar i incorpora teràpies individuals o grupals, tallers i assessorament edu-
catiu. «Les famílies no reben l’atenció psicològica necessària, que és molt important per tirar endavant», va expressar Elisabeth Savall, psicòloga i responsable del servei. El programa proporciona als pares eines emocionals i pràctiques per a afrontar els reptes del dia a dia i, al mateix temps, busca ajudar a millorar la comunicació i la cohesió familiar.
Gestionar la frustració «Després del diagnòstic, els pares passen un dol. El que t’has imaginat no passarà i has d’acceptar les noves ne-
cessitats de l’infant. Han de gestionar aquesta frustració», va exposar Savall.
A més, el programa busca complementar-se amb un assessorament en l’àmbit educatiu i a partir de la collaboració amb les escoles. «Ens trobem amb professors saturats, amb massa nens a l’aula. I no poden gestionar tenir diversos nens amb autisme. Ens agradaria poder col·laborar per ajudar i que no estiguin pintant en un racó», va dir Savall. «Ho volem fer des del respecte, sense jutjat ni criticar la feina dels professors. Volem acompanyar els
llant intensament perquè l’obertura sigui com més aviat millor, responent de manera àgil i precisa a les peticions de l’Ajuntament». De fet, el grup
El centre de l’Arrabassada anuncia portes obertes pel febrer
«confia que durant aquest mateix mes pugui rebre els seus primers residents». Tant és així que la seva pàgina web ja anuncia jornades de portes obertes, previstes per als dies 21, 22 i 23 de febrer.
Un «calvari» pels veïns
La construcció de la residència, situada al carrer Mercè Rodoreda, va arrencar l’any 2022 amb la previsió d’obrir les portes a finals de 2023. Des de llavors, els dies de pluja s’han convertit en «un autèntic calvari» per als veïns de la zona. La problemàtica es concentra, sobretot, en els habitatges del carrer Llorens Vilallonga, on els baixos han patit diverses inundacions. Així ho va explicar a aquest mitjà Eva María Abat, una de les afectades per l’edificació del
complex. «És com si passés un riu per casa», lamentava la veïna, que afirma que cada vegada que plou «sent una forta angoixa». Per aquest motiu, la resident reclama indemnitzacions pels danys causats que, assegura, han estat tant econòmics com psicològics. «Ja he hagut de substituir els electrodomèstics i els mobles tres cops. Així no es pot viure», lamenta.
Un procés ple d’entrebancs La nova residència privada serà el primer centre de DomusVi a la demarcació de Tarragona. Ubicada en un terreny de 10.473 metres quadrats, oferirà 140 places residencials i 20 per al centre de dia. A més, disposarà de 10 habitacions dobles per a visitants. Un cop entri en funcionament, DomusVi pagarà un cànon anual de 135.000 euros. El procés per a construir el centre es va iniciar el 2018, quan l’Ajuntament va convocar un concurs per adjudicar el projecte en règim de concessió i gestió per un període de 50 anys, amb la proposta de DomusVi com a guanyadora. Des del principi, però, el projecte ha generat controvèrsia. Grups municipals com la CUP han criticat l’adjudicació a DomusVi, recordant les denúncies que l’empresa va rebre durant la pandèmia de la Covid-19. Per la seva banda, ECP s’ha oposat a la construcció de noves residències privades, reclamant més places públiques.
Todos en Azul va presentar ahir el nou servei al seu local a
infants. Sabem que Educació té llevadores, però només estan a les aules una o dues hores», va afegir Noèlia Martell, psicòloga del servei.
Tot i que aquest programa s’iniciarà a Tarragona, al local que té l’entitat a Torreforta, pròximament es farà extensiu a altres municipis
com Salou i Valls. «És un servei únic, necessari i pioner a tota la província. Creiem que és prioritari impulsar-lo», va destacar Caravaca.
El Port acull una conferència sobre el comerç del petroli
Societat l El Museu i l’Arxiu del Port comencen el 2025 inaugurant el cicle Del Museu i de l’Arxiu. Aquest arrencarà amb la conferència L’arribada de la indústria del petroli al segle XIX a la ciutat de Tarragona. Pioners i guerres pel negoci de l’or negre que impartirà el periodista i historiador, Josep Cruset Vallverdú. En el segle XIX, concretament l’any 1879, Joan Vilella, empresari reusenc, va crear la primera refineria de petroli, la Pensilvània, la matèria primera de la qual arribava pel Port de Tarragona des dels Estats Units d’Amèrica. El primer vaixell de què es té constància que desembarcà petroli a Tarragona, fou el bergantí-goleta, Harrie Purrington, procedent de Filadèlfia, amb dos mil barrils de cru, que entrà al port tarragoní l’endemà de l’aiguat de Santa Tecla, el 24 de setembre de 1874, i hi va ser fins al 10 d’octubre. Josep Cruset Vallverdú és autor, entre d’altres, del llibre La Pensilvània, l’or negre dels Vilella Dels pioners i les batalles pel negoci del petroli al segle XIX, a Reus i Tarragona, a la Banca Vilella, editat per l’Associació d’Estudis Reusencs el 2024. La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Museu del Port el dimarts 4 de febrer de 2025 a les 19 h. El cicle, organitzat amb l’objectiu de crear un «exercici de sincronia i sinergia» entre els dos centres, oferirà diverses activitats organitzades conjuntament al llarg de tot l’any. Redacció
Judicial l L’exconsellera d’ERC denuncia «anys de difamacions» i «assetjament personal i polític»
Redacció
El jutjat d’instrucció 2 de Tarragona ha arxivat la querella presentada per l’exgerent de Tarragona Ràdio, Josep Maria Bonet, contra la regidora d’ERC Paula Varas i la secretària de l’empresa, per falsedat documental. Bonet va denunciar-les per l’ús no consentit de la seva signatura digital després de ser cessat del càrrec. El magistrat ha acreditat que, efectivament, la signatura digital es va utilitzar per fer tres liquidacions d’IRPF amb l’Agència Tributària, però ha afirmat que no hi ha delicte perquè no hi havia voluntat d’alterar la documentació i que no hi havia risc de generar danys. De fet, Bonet va reconèixer que va autoritzar instal·lar la seva signatura digital en un ordinador d’una comptable de l’empresa per facilitar tràmits.
Els fets es remunten al juny del 2019. Després de les eleccions municipals en les quals ERC va aconseguir l’alcaldia en detriment del PSC, el nou equip de govern va rellevar Bonet del càrrec de gerent de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT), que inclou l’emissora municipal Tarragona Ràdio. Bonet havia estat, a més, cap de gabinet de l’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros. La regidora responsable de l’àrea i que també va esdevenir presidenta de
Josep Maria Bonet va denunciar l’ús no consentit de la seva signatura digital
l’EMMCT va ser Paula Varas. En una interlocutòria, el jutge ha considerat provat que el juny del 2019 es van revocar els poders generals de Bonet, però no se li va retirar «un poder especial de caràcter mercantil que duia aparellat la firma i certificat digital» que permetia que
l’exgerent signés amb el nom de l’empresa. El consell d’administració de l’EMMCT no va revocar tots els poders mercantils de Bonet fins el 28 de novembre del 2019. No obstant, el magistrat ha destacat que no va ser fins el 31 de juliol del 2020 que Varas va signar el document per renovar el certificat de Persona Jurídica de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre per poder signar electrònicament. Durant aquest temps, Bonet va descobrir que la seva signatura electrònica
s’havia utilitzat per firmar tres liquidacions d’IRPF i després d’haver enviat un burofax a les dues investigades alertant-les de la situació i no haver obtingut resposta, les va denunciar.
Després de les declaracions de les parts i de treballadors de la companyia, el magistrat ha considerat que no hi ha delicte perquè no hi ha cap voluntat de falsificar els documents presentats a l’Agència Tributària. «El document presentat era real en tots els seus elements i estava signat
i autoritzat segons el procediment normal de l’empresa; l’únic que no era correcte és que la signatura es va fer amb el certificat digital de l’anterior gerent», ha indicat el jutge, que segueix: «l’ús d’aquest certificat digital va ser possible perquè, tal com reconeix el querellant, estava instal·lat a l’ordinador d’una altra persona, que és qui habitualment signava aquest tipus de documents». Alhora, ha destacat que la signatura de Bonet no va afectar el funcionament de l’empresa i que Varas i la secretària no sabien que s’havia utilitzat la firma de Bonet quan ja no era gerent.
Vargas denuncia ‘lawfare’ En un comunicat emès ahir, ERC va afirmar que la denúncia que ara s’ha arxivat «pretenia desviar l’atenció del presumpte cas de corrupció a Tarragona Ràdio». Per la seva banda, Paula Varas va manifestar en un altra nota, que va patir «‘lawfare’ i assetjament personal i polític» i va reivindicar la seva «integritat i honorabilitat després d’anys de difamacions». «En el meu cas es va desencadenar una campanya de difamació i desprestigi a través d’estratègies brutes de venjança política», va expressar Varas. L’exconsellera va lamentar «anys de difamacions». «La ciutat ha de ser conscient del que va succeir i perquè no es torni a repetir, mai més i contra ningú més», va afegir.
John Bugarin
Arribes a una nau especial, on dos androides et reben per a encarregar-te una missió: rescatar a Erica Midas, una empresària pionera en múltiples camps tecnològics que fa un any que està aïllada al planeta Mart. Per arribar a l’objectiu, has de treballar en equip per superar diferents proves que requereixen coneixements financers i econòmics. Aquesta és la trama de la segona edició de la ruta FINEXIT, l’escape room que han impulsat la Cambra de Comerç d’Espanya i la Fundació Mapfre, amb el cofinançament de la Unió Europea. Aquest innovador joc, que pretén fomentar la formació financera, s’amaga a l’interior d’un gran autobús vermell i blanc que està recorrent els centres de Formació Professional d’un centenar de ciutats de tot l’Estat. Ahir, va fer parada a l’Institut Pere Martell del Complex Educatiu de Tarragona, on gairebé un centenar d’alumnes es van endinsar en aquest espai d’aprenentatge. D’una forma lúdica, van poder adquirir conceptes fonamentals que podran utilitzar tant a nivell personal com professional.
Irene Hernández i Víctor Marín, fent el paper d’androides, donen la benvinguda als alumnes d’FP en una sala d’uns 10 metres quadrats, decorada com si fos l’interior d’una nau espacial. Després d’una breu introducció, els participants han de collaborar en equip i aplicar conceptes financers per a anar resolent l’escape room. L’objectiu final és rescatar a Erica Midas i comprovar si la intelligència artificial de la nau ha pres el control del sistema. Aquesta iniciativa desa-
l Educació
Els estudiants de l’Institut Pere Martell s’han enfrontat al FINEXIT, un ‘escape room’ itinerant que recorre tot l’Estat
S’incendien tres cotxes durant la matinada en un pàrquing obert del barri de Campclar
Successos l Tres cotxes es van cremar en un incendi durant la matinada de diumenge al dilluns al barri de Campclar. Els fets van succeir a les 02.11 hores i una dotació dels Bombers de la Generalitat es va desplaçar fins a un pàrquing obert del carrer Riu Algars, on cremaven els tres vehicles. D’aquests, un ha quedat afectat totalment
i els altres dos, de forma parcial. Cap persona va resultar ferida. El passat 21 de gener, a Torreforta i Campclar es van cremar cinc vehicles en menys d’una hora de diferència. Els bombers es van mobilitzar cap a tres carrers molt propers entre ells: Riu Onyar (3 cotxes), Riu Llobregat (1 cotxe) i la Rambla de Ponent (1 cotxe). Shaila Cid
La Cambra de Comerç d’Espanya i la Fundació MAPFRE són els impulsors
fia els joves perquè guanyin coneixements financers i puguin afrontar reptes econòmics en un futur. Durant l’activitat, aprenen a interpretar un balanç d’empresa o contractes i pòlisses d’assegurances. També interioritzen conceptes bàsics com el codi IBAN o el Retorn de la Inversió (ROI) i treballen altres aspectes com fer una DAFO o un organigrama d’empresa. A més, els alumnes realitzen canvis de divises per poder fer ús de la màquina expenedora que hi ha dins de la nau.
un
Els alumnes aprenen conceptes bàsics com l’IBAN o els tipus d’assegurances
La ruta FINEXIT va ser presentada ahir al Complex Educatiu per Ricado Barrera, representant de Fundació MAPFRE a Tarragona, Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Montserrat Fortuny, directora dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, i Isabel Mascaró, consellera d’Hisenda, Serveis Interns, Tecnologia i Educació de l’Ajuntament. «Es tracta d’un recurs educatiu i innovador amb el qual els joves aprenen què és un IBAN o quins tipus
d’assegurances existeixen», deia Ricardo Barrera.
Una nova metodologia
Laura Roigé afirmava que és clau «buscar un llenguatge, una metodologia i uns estímuls que ens apropin a les noves generacions nascudes en un entorn plenament tecnològic». Mentrestant, Fortuny destacava la «collaboració publicoprivada» per a l’impuls d’aquesta activitat i remarcava que «és molt necessari que els joves tinguin aquesta formació financera». «Quatre de cada deu estudiants no saben interpretar els conceptes que integren una factura», apuntava Isabel Mascaró, qui destacava la importància de revertir els resultats de l’últim informe PISA.
Economia l Ahir Nairimas Ole-Sein, ambaixadora de la República de Kènia a Espanya, va visitar la Cambra de Tarragona. La visita institucional va consistir en una reunió per tal d’establir sinèrgies entre ambdós mercats. Redacció/Cambra L’Ambaixadora de Kènia visita la Cambra
Societat l Els estafadors van abordar la víctima a l’avinguda Catalunya. Els Mossos investiguen el succés
Una dona gran va patir aquest divendres una estafa del ‘tocomotxo’ a l’avinguda Catalunya de Tarragona i va perdre uns 9.000 euros. L’àvia, de 78 anys, passejava pel matí per l’avinguda. Una noia, d’uns 40 anys i amb accent portugués, la va aturar i li va demanar on era el carrer del Carme. «La meva mare li va dir que no ho sabia i la noia li va comentar que treballava en una granja de pollastres i que li pagaven en negre i no tenia compte bancari», explica Marisa, la filla de la víctima.
En aquell moment, la noia li va ensenyar 10 números de la ONCE dient-li que eren premiats i va aturar un home que estava al carrer. «L’home, d’uns 50 anys i espanyol, va trucar suposadament per telèfon per veure si els números eren premiats. I va dir que cada dècim eren premiats amb 40.000 euros i que un d’ells guanyava 6 milions d’euros perquè coincidia amb la sèrie», explica Marisa.
Després, la noia els va dir que compartiria un dècim amb cada un d’ells si li ajuda-
ven a cobrar el premi i l’home i la dona gran hi van accedir. Tots van pujar al cotxe de l’home, que es va aturar a una seu bancària i suposadament va treure 25.000 euros del caixer, que li va donar a la noia dels dècims com a senyal de
Els estafadors van fer creure a la víctima que tenien dècims premiats de l’ONCE
espectacle recomanat
garantia. Llavors, va arribar el torn de l’àvia i els estafadors la van portar amb cotxe a un altre banc.
A casa de la víctima «Allí, va treure 3.000 euros, el màxim que podia. Si hagués
‘Circ Alegria on Ice’ arriba per primera vegada a Tarragona amb els seus patinadors i acròbates
El circ disposa d’una gran carpa climatitzada a les Gavarres del 7 al 16 de febrer
Tarragona viurà durant una setmana l’emoció de les arts escèniques combinades amb la bellesa del patinatge artístic, amb acròbates que desafien la gravetat i patinadores professionals, així com pallassos i números sorprenents que formen part d’una producció que ja ha enamorat a més de 250.000 espectadors des de la seva estrena a Barcelona a l’octubre del passat any.
Es tracta de ‘Circ Alegria on Ice’, un show que promet emocionar tota la família. «És pura fantasia. Una explosió de diversió i emoció», relata Devid Di Lello, director artístic de la companyia. Aquest innovador espectacle arriba a Tarragona del 7 al 16 de febrer sota la gran carpa climatitzada que Circ Alegria ha instal·lat a les Gavarres.
‘Circ Alegria on Ice’ es desenvolupa sobre una pista de gel de 150 metres quadrats, amb més de quaranta
artistes internacionals que desafiaran les lleis de la gravetat realitzant perilloses i espectaculars acrobàcies a un ritme vertiginós i patinant sobre el gel. «Aquests números requereixen de gran força, flexibilitat i control pel que el càsting d’artistes no ha estat fàcil», explica Di Lello. La companyia de ball sobre gel prové d’Anglaterra, mentre que els artistes pertanyen a nacionalitats tan dispars com russa, argentina, polonesa, italiana, francesa o suïssa.
i els hi va donar a l’estafadora. No contenta amb això, l’estafadora va demanar a la dona que li havia de donar alguna cosa més.
Totes les joies «La meva mare li va donar totes les joies que portava, fins i tot l’anell d’or de casada i l’anell de la boda dels seus pares», diu Marisa. En donar-li les joies, l’estafadora va comentar que necessitava un entrepà i l’àvia es va oferir a acostar-se a una fleca a comprar-li a l’avinguda Catalunya. Quan va tornar on estava aparcat el vehicle, els estafadors ja no estaven. «Va estar esperant al lloc uns 45 minuts, fins que se’n va adonar. Va estar totalment hipnotitzada, en submissió», explica Marisa. En total, l’estafa va durar des de les 11 fins a les 14.30 hores.
Zona complicada
pogut, n’hagués tret 10.000», explica Marisa. En tornar al vehicle, l’estafadora li va dir que aquella quantitat era molt poc per poder confiar amb ella i van anar a casa de la senyora gran. Ella va pujar a casa i va agafar 6.000 euros
La família ja ha denunciat els fets als Mossos d’Esquadra i el cos policial està investigant el cas. «Ens van comentar que era un modus operandi habitual i que l’avinguda Catalunya és una zona complicada, sobretot per a la gent gran», diu Marisa. Per evitar aquestes situacions, la policia recomana desconfiar dels desconeguts, no obrir la porta de casa si no tenim clar qui toca el timbre o anar amb compte amb les carteres. L’època més propícia per a aquesta estafa és en els dies posteriors a la Loteria de Nadal.
L’espectacle reuneix més de 40 artistes i patinadors internacionals. CEDIDA
Els espectadors podran gaudir d’una escenografia protagonitzada per una impressionant pantalla de Led d’última generació de més de 80 metres quadrats. «Ens recolzem en les noves tecnologies per oferir
espectacles del màxim nivell», detalla Di Lello. De fet, Ies estrelles especials d’aquest nou show són uns adorables ossos polars animatrònics gegants que es guanyaran el cor dels més petits.
Innovació l Està previst que l’actual edició dels PERTE es resolgui durant aquest primer trimestre de 2025
Miquel Llaberia
Empreses de Reus adherides a Eurecat han estat beneficiades pel PERTE Agroalimentari del Ministeri d’Indústria i Turisme de l’any passat i, actualment, s’està a l’espera per descobrir si n’hi haurà de noves en la nova edició. Així es va explicar durant la visita ahir del Comissionat per al PERTE Agroalimentari del Ministeri d’Indústria i Turisme, Jordi Carbonell, a les instal·lacions d’Eurecat a Reus. «Són diferents projectes tecnològics amb aplicació en diversos àmbits, com utilitzar la intel·ligència artificial en processos industrials per permetre millorar la presa de decisions o diversificar els models de negoci», va detallar
Carol Benedí, responsable de negoci del Mercat Alimentació d’Eurecat sobre els projectes premiats. Altres camps que també engloben els projectes seleccionats és l’aplicació de robòtica al camp, amb la voluntat de resoldre la problemàtica de «la falta de mà d’obra actual». «Des d’Eurecat treballem molt per les indústries i oferir solucions», va afegir la responsable. Per un altre costat, actualment s’està pendent de veure si també es beneficien en la nova edició del PERTE sis projectes relacionats amb Eurecat. «Són projectes dedicats a la millora de processos o aplicació de noves tecnologies com tractaments tèrmics o fermentació per la millora del rendiment
i abaixar els costos energètics», va concretar.
Pel que fa als PERTE agroalimentaris, en la passada edició s’hi van presentar un
total de 260 empreses d’arreu de l’Estat i, finalment, es van concedir 170 milions d’euros a diferents projectes, un 20% d’aquests a Catalunya. En
L’apunt
Reptes de futur
Per un altre costat, Jordi Carbonell va remarcar la importància de tenir «una indústria alimentària competitiva», comparant-se amb països com els Estats Units o la Xina. En aquest sentit, va recordar el projecte de la Llei d’Indústria i Autonomia Estratègica que s’està tramitant i que el Consell de Ministres va aprovar el passat desembre. La llei té pretén impulsar una nova estratègia per a incrementar el pes de la indústria en l’economia espanyola.
més, el comissionat va destacar que aquestes concessions beneficien al 100% a les empreses, ja que «són a fons perdut». «La indústria alimentària té molt d’interès i necessitat en invertir per millorar. Per aquest motiu s’han presentat tants projectes en aquesta segona edició», va valorar.
L’anterior PERTE va repartir 170 MEUR a tot l’Estat, un 20% dels quals a Catalunya
Sis empreses vinculades a Eurecat esperen la resolució del PERTE
aquesta segona edició empreses vinculades a Eurecat han presentat un total de 6 projectes entre un total de 360. «Estem avaluant aquesta segona edició i, si tot va bé, al llarg d’aquest primer trimestre ja podrem fer la concessió», va assegurar Jordi Carbonell. A
«Aquestes eines serveixen per reduir el risc de les empreses a invertir en projectes d’innovació, moltes empreses són petites i mitjanes que no tenen un departament d’innovació i, les que ho tenen, estan més dedicats al dia a dia», va comentar Benedí. «La majoria de les empreses que es presenten són petites i mitjanes empreses que són molt dinàmiques, estan dins del mercat i fan productes de molta qualitat, però quan parlem amb elles reconeixen que necessiten aquest suport que, per exemple, centres tecnològics com Eurecat ofereixen i que fan un paper molt important», va defensar Carbonell.
Eurecat Reus
El centre tecnològic Eurecat, amb onze seus arreu de Catalunya, aplega a més de 800 professionals i que dona a 2.000 empreses. Segons explica Antoni Caimari, director de l’àrea de Biotecnologia d’Eurecat, en el centre localitzat a Reus s’ofereix suport a les empreses en el procés de creació de nous ingredients, disseny d’aliments funcionals, entre altres.
Cultura l El cicle ‘Trajectòries’ conversarà amb el compositor i director tarragoní, Xavier Pastrana
Miquel Llaberia
La nova edició del Prosceni Reddis Bartrina iniciarà aquest 18 de febrer amb l’objectiu de donar a conèixer l’obra del riudomenc Joan Guinjoan a través del cicle L’ofici en viu. A més, el cicle Trajectòries, converses
amb creadors, també dins d’aquest programa, s’endinsarà en la carrera professional del compositor i director d’orquestra tarragoní, Xavier Pastrana. «Amb aquesta voluntat d’oferir cultura de qualitat al llarg de tot l’any, el Prosceni és una de les peces impres-
cindibles», afirma el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens. Aquest esdeveniment està organitzat en col·laboració de la Fundació Privada Reddis i el Consorci del Teatre Bartrina des de l’any 2021, amb l’objectiu d’apropar al públic en
Empresa l En total s'han atès 124 persones, de les quals 42 han constituït el seu projecte i 27 estan en procés
Redacció El Servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria de la regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus va atendre un total de 124 emprenedors durant l’exercici 2024. Aquesta dada suposa un increment del 77,14% respecte a les atencions que es van dur a terme durant l’any 2023, en el qual 70 emprenedors van fer ús d’aquest servei. Així ho va donar a conèixer el regidor de l’àrea, Òscar Subirats, durant el balanç de la regidoria celebrat ahir. Pel que fa a les consultes, els interessos
principals que ha detectat la regidoria han estat relacionats amb ajuts i subvencions, creació d’empreses, formació, finançament i transmissió empresarial. La majoria de les persones que van fer ús del servei eren de Reus, amb un total de 104. Així i tot, també hi va haver casos d’altres indrets com Riudoms, Cambrils, Salou i Tarragona. A més, 79 eren dones i 45 homes i el grup més nombrós va ser de dones d’entre 30 i 39 anys. Quant als projectes que la regidoria atén, 42 s’han constituït finalment, 27 estan en procés i 55 han desistit. Entre
els motius del desistiment són la detecció de febleses en els projectes o la manca de recursos econòmics. Entre els projectes que s’han constituït destaquen del sector del comerç (38,1%) i serveis (33,33%). Per un altre costat, pel que fa al servei de Reempresa, que facilita la compra i venda de negocis per evitar el seu tancament, aquest 2024 s’han atès 53 contactes entre cedents i emprenedors. De la vintena d’anuncis publicats a la pàgina web de Reempresa ha resultat amb 21 reunions que han donat com a resultat 5 casos d’èxit. En l’àmbit de
general i de manera gratuïta les arts escèniques i la creació musical.
«L’ofici en viu girarà al voltant de la figura de Joan Guinjoan, que tot i que és de Riudoms va desenvolupar la seva carrera musical a Reus i és una de les figures més im-
portant en l’àmbit artístic al Camp de Tarragona», explica el compositor i director del cicle, Joan Magrané. Enguany aquest cicle en concret tindrà tres activitats que iniciaran el 18 de febrer amb l’audició comentada Tensió, a càrrec del violinista Lluís Castán, una
Tots els actes es duran a terme al Teatre Bartrina a les 19 hores
conversa amb música en directe amb el clarinetista Oriol Estivill i el pianista Daniel Ruiz el 4 de març i, finalment, el 18 de març una altra audició comentada, Jondo, a càrrec d’Emili Brugalla. Magrané destaca aquesta darrera, que descobrirà l’obra flamenca del compositor riudomenc. Per un altre costat, el cicle Trajectòries es desenvoluparà el 25 de febrer per parlar amb Xavier Pastrana, que el director del cicle defineix com «un dels músics referents del Camp de Tarragona».
L’any passat el Prosceni va gaudir d’un total de 600 assistents, una xifra que esperen millorar, però que tampoc és el principal objectiu. «Quan preparem cultura ens preocupa sobretot qualitativament. Esperem superar la xifra de l’any passat, però el que ens importa és que totes les persones que vinguin, allò que vegin s’ho enduran a casa», valora Recasens. A més, des de l’organització esperen que la figura de Guinjoan, que va morir l’any 2019, també animi a públic de Riudoms a assistir als actes que es duran a terme el Teatre Bartrina a les 19 hores. Per a més informació es pot trobar a les pàgines web de la Fundació Privada Reddis i del Teatre Bartrina.
formació, s’han dut a terme un total de 15 accions formatives durant el 2024 on han participat un total de 251 persones. Per una altra banda,
Mas Carandell creix en volum d’accions i ha dut a terme 300 accions formatives, 400 persones han participat en els programes d’inserció laboral
i educativa, s’ha atès 400 persones per orientació educativa o laboral i s’han ofert 500 llocs de treball, dels quals 150 s’han tancat amb inserció.
Mobilitat l Ofereix 137 places d’estacionament gratuïtes, mentre l’Ajuntament continua analitzant solars
L’Ajuntament de Reus va inaugurar ahir el nou aparcament dissuasiu gratuït a l’entrada de la ciutat, a tocar del Santuari de Misericòrdia. Té una superfície de 4.188 metres quadrats i 137 places de capacitat. Aquestes se sumen a les 615 que ja estaven disponibles en quatre pàrquings, de forma que, a partir d’ara, hi haurà 752 espais disponibles. El consistori va iniciar el passat mes de desembre tasques de condicionament del solar a tocar del Santuari. L’actuació va consistir en la neteja del terreny, l’execució de quatre pous de drenatge i l’aportació de terra per a l’anivellament del solar. Així mateix, es preveuen les feines prèvies per a la instal·lació de l’enllumenat, que com-
pletaran pròximament les Brigades Municipals. Els treballs tenen un pressupost de 47.820,94 euros.
El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, remarca que «posem a l’abast de la ciutadania mesures per facilitar
Vox mostra el seu «escepticisme» amb l’anunci de la construcció d’un nou auditori
Política l El regidor de Vox Javier Vaquero ha mostrat la seva «sorpresa i escepticisme» davant l'anunci per part de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, de construir un nou auditori a Reus amb servei territorial. Des de la formació, es qüestiona la viabilitat i la necessitat del projecte. Vox considera «preocupant» que la proposta no
hagi estat prèviament inclosa en el pla de treball de l'equip de govern ni s'hagi treballat en el marc de la planificació municipal. «També resulta cridaner que, en comptes de potenciar infraestructures ja existents, com l'auditori de Redessa Tecno, s'opti per la construcció d'un nou espai que podria entrar en competència directa amb els teatres Bartrina i Fortuny», clama el
partit. «L'únic que demostra aquesta gestió és improvisació i una alarmant manca de planificació per part d'ERC, tant a l'Ajuntament com a la Diputació», afirma Vaquero. «Des de VOX, continuarem exigint transparència i responsabilitat en la presa de decisions urbanístiques per assegurar que les inversions siguin realment necessàries», tanca. Redacció
L’hospital preveu que es diagnostiquin 5.100 casos de càncer a la demarcació el 2025
Salut l Coincidint amb la celebració del Dia Mundial Contra el Càncer, 4 de febrer, el Servei d'Epidemiologia i Prevenció del Càncer (SEPC) de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) preveu que a la demarcació de Tarragona es diagnosticaran aproximadament 5.100 casos nous de càncer durant aquest 2025. Aquesta xifra no ha deixat d'augmentar des dels
anys 80. Pel que fa a les dones, els càncers més freqüents seran el de mama, còlon i recte i pulmó. En el cas dels homes, seran els de còlon i recte, pulmó i pròstata. Quant a la mortalitat, enguany es produiran unes 1.900 defuncions a la demarcació, el que significa que hi haurà una mitjana diària de gairebé cinc defuncions a causa d'aquesta malaltia. Des del SEPC recorden que un
dels punts més importants en el control del càncer és la prevenció evitant l'exposició als factors de risc coneguts per prevenir-ne l'aparició. En aquest sentit, destaquen les mesures contra el tabaquisme o les que afavoreixen dietes més saludables, menjant llegums, cereals, fruites i verdures i evitant la carn processada i les begudes ensucrades. Redacció
de Reus
que redueixi l’ús dels vehicles de combustió i utilitzi mitjans de transport no contaminants». «L’ampliació de la
Els pàrquings dissuasius de Reus ja compten amb 752 places disponibles
xarxa d’aparcaments dissuasius n’és un exemple i, amb accions com aquesta, confirmem l’aposta per la mobilitat sostenible i per fer una ciutat més verda», subratlla Marcos. «Alhora, donem resposta a una demanda veïnal de dotar de més places d’aparcament el barri», tanca l’edil.
En paral·lel, es continuen analitzant altres solars disponibles a la ciutat per incrementar el nombre de places d’aparcament alternatiu. El govern municipal comparteix el seu «compromís» de dotar els plans d’inversions de cada exercici amb prou recursos
per condicionar un mínim d’un nou pàrquing dissuasiu cada any. Els aparcaments dissuasius tenen el doble objectiu de donar resposta a les necessitats de places d’estacionament manifestades pel veïnat de l’entorn i, alhora, oferir espais alternatius a les persones que visiten la ciutat. Aquests pàrquings s’emmarquen en les polítiques municipals de mobilitat sostenible i, en especial, en les mesures complementàries al desplegament de la ZBE.
Nord, sud, est i oest L’Ajuntament de Reus ja havia manifestat en el passat que volia crear punts per deixar els cotxes particulars al nord, el sud, l’est i l’oest de la ciutat, com a l’entorn de l’estació de Bellissens o a Jardins de Reus. Així mateix, tal com va avançar Diari Més, s’està estudiant la viabilitat de condicionar-ne un parell més. Un «segurament» seria al barri Fortuny i, l’altre, a l’àrea de la Pastoreta. En aquest segon àmbit, es parlaria d’un indret que ja utilitzen els veïns a tocar de l’avinguda de Sant Bernat Calvó.
Política l La CUP qualifica de «polítiques d'aparador» i «d'engany» la «inacció» que està tenint el govern de Reus en matèria de benestar. La regidora Mònica Pàmies recorda que, en campanya, l'actual alcaldessa, Sandra Guaita, i el PSC van prometre millores en la matèries, però «després d'un any i mig, res ha canviat, el canvi que ha aconseguit la secretària de Defensa Animal
Aura Altès i Marina Bertran encapçalen la nova junta dels Xiquets de Reus
Societat l La colla castellera dels Xiquets de Reus ha renovat la junta que liderarà l'entitat durant la temporada 2025. Hi haurà Aura Altès, com a presidenta, i Marina Bertran, com a cap de colla. És la segona vegada en la història que al capdavant de la colla reusenca hi ha dues dones. Redacció/Cedida
del PSC ha estat inexistent o cap a pitjor». La formació independentista considera que la batllessa va «sentenciar» les polítiques animalistes en donar la competència al grup d'Ara Reus. A més, proposa un seguit de mesures —que va presentar en l'últim ple municipal—, com la construcció d'una protectora municipal d'animals de companyia, l'aplicació del control ètic de coloms, l'accés als tenidors o adoptants amb gos al transport públic municipal, la millora del conveni del programa de colònies felines urbanes, que els gossos puguin entrar als espais municipals o que els diners recollits pel cens i les sancions es destinin a polítiques de protecció animal i a la millora dels espais destinats a gossos i gats a la ciutat. Redacció
«Commemorem 75 anys de persistència i de voler enaltir la Setmana Santa a escala patrimonial i devocional»
Entrevista l L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus ha preparat diversos actes per celebrar el seu 75è aniversari i difondre la seva història. ‘Diari Més’ parla de tot plegat amb el seu president
Sergi Peralta Moreno
Què significa per a l’agrupació celebrar 75 anys?
«Commemorem 75 anys de persistència i de voler enaltir aquesta Setmana Santa. L’any 1947, hi va haver la voluntat de crear l’agrupació per aglutinar les entitats, moltes d’origen gremial, que anaven emergint. Es va oficialitzar el 1950, amb l’aprovació dels primers estatuts. És la institució que agermana les entitats de Setmana Santa de Reus». Quin paper té l’agrupació?
«L’agrupació va néixer, primerament, amb la necessitat d’unir esforços per coordinar els actes de Setmana Santa i donar-los la rellevància que mereixen. També, per la seva projecció. La gent venia a veure les processons a Reus perquè tenien, i tenen, a escala patrimonial i escultòrica, una importància cabdal. Pel que fa a Catalunya, tenim un dels millors grups escultòrics». Han preparat una sèrie d’actes commemoratius.
«Hem preparat nou actes que s’emmarquen més enllà de l’activitat pròpia de l’agrupació, des d’exposicions fins a una campanya, juntament amb la Unió de Botiguers i el Tomb de Reus, els Aparadors de la Setmana Santa, en què cada confraria disposarà d’un aparador per poder muntar
Reclam
«Hi ha una part turística que encara podem impulsar una mica més»
i explicar què és la seva entitat i quins són els elements més icònics que té. També, la representació de La Passió,
amb La Teatr’Era, que es farà al teatre de les Germanetes dels Pobres; una conferència sobre la història de la Setmana Santa i de l’agrupació; un concert; la presentació del llibre que editarem; un matasegells i un segell commemoratius; i clourem els actes el novembre amb la Diada de l’Agrupació».
De quina salut gaudeixen l’agrupació i la Setmana Santa de Reus?
«Jo crec que l’agrupació, avui dia, disposa de molt bona salut. Tenim una junta rejovenida. A vegades s’associa Setmana Santa amb gent gran i crec que hem de demostrar que la joventut també pot ser partícipa d’aquesta tradició.
L’apunt
Exposició de la Setmana Santa de Reus, 75 anys d’Agrupació Del 7 de març al 5 d’abril, amb El Pallol
Aparadors de la Setmana Santa de Reus Durant la Quaresma, en col·laboració amb El Tomb de Reus i la Unió de Botiguers
Representació de l’obra ‘La Passió’ 27 d’abril, a les 18 h., al teatre de les Germanetes dels Pobres
Conferència sobre la història de l’agrupació i la Setmana Santa Maig de 2025
Al final, Reus té tradicions molt boniques i l’agrupació forma part d’aquesta història de la ciutat». Els carrers s’omplen per presenciar les processons. «Reus no s’entendria, o almenys la història de Reus no s’entendria, sense la Setmana Santa i sense la implicació dels diferents gremis, confra-
ries, germandats i congregacions. Els anys passen, nosaltres també ens adaptem, i la voluntat és continuar preservant aquest llegat. L’agrupació també serveix per promocionar la Setmana Santa, a la ciutat i portes enfora. Hi ha una part turística que encara podem impulsar una mica més. No tornarem als anys 50 i 60, que fins i tot venien trens de Barcelona per veure les processons, però creiem que s’ha de potenciar aquest enaltiment i aquesta difusió de la Setmana Santa a escala patrimonial i devocional». Com es pot potenciar?
«Una de les coses és celebrant allò que som, fent actes oberts a la ciutadania. Les exposicions no les fem només per als confrares, sinó que estan obertes a tothom que vulgui conèixer una mica la història de la Setmana Santa, que també és història de ciutat. El 2026, el XII Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya ajudarà a mantenir aquesta flama encesa».
Venen 75 anys més d’agrupació al davant?
«Li auguro força anys de vida. Som una entitat que renova els càrrecs orgànics cada quatre anys i hi ha gent capaç i capacitada, més enllà del meu pas com a president, que pot continuar fent això. La Setmana Santa a Reus disposa de bona salut».
Amb la idea de donar a conèixer la Setmana Santa, demanaven crear un centre d’interpretació. «És una reivindicació històrica de l’agrupació. Nosaltres ho hem traslladat i ho traslladem constantment en reunions amb les institucions que tenen el poder per fer aquest projecte realitat. Jo espero viure que hi hagi un espai a Reus dedicat a la Setmana Santa».
Energia l La Generalitat ha acceptat, amb matisos, la normativa municipal treballada durant cinc anys
Álvaro Rodríguez
La Generalitat de Catalunya ha donat llum verda definitiva a la regulació de la implantació de plantes d’energies renovables plantejada per l’Ajuntament d’Alcover. D’aquesta manera, el municipi s’ha convertit en el primer de Catalunya en comptar amb un planejament propi d’aquests vectors, els quals normalment estan regulats per l’ens autonòmic. Altres poblacions havien apostat per prohibir la construcció d’aquests projectes en determinades zones, però el d’Alcover és la primera normativa municipal completa que prospera.
Aquest document va començar a elaborar-se l’any 2020, quan l’Ajuntament d’Alcover va iniciar un procediment basat en un estudi de l’impacte ambiental d’aquestes plantes i altre sobre el consum energètic del municipi. Aquesta anàlisi va determinar les zones més vulnerables d’Alcover així com la quantitat d’energia que demandaria el municipi en els pròxims cinc anys, tot tenint en compte uns criteris de solidaritat amb les poblacions veïnes.
La regulació prohibeix construir a certs espais i obliga a soterrar les línies d’evacuació, entre d’altres. ACN
Alcover es mostra «a favor de les renovables, però amb millor distribució»
Així, el consistori va iniciar una modificació puntual del plantejament urbanístic amb els criteris resultants de la prospecció. No obstant això, la tramitació es va veure in-
Energia l L’empresa navarresa Naolin Alfa SL ha anunciat la seva intenció de construir una planta solar fotovoltaica a Montbrió del Camp, anomenada Montbrió I. El projecte preveu la installació de 5.220 panells solars amb una potència de generació de 3,16 MW, a més d’una línia d’evacuació soterrada d’alta tensió de 25 KV i 293
metres de longitud. El pressupost estimat per a la planta és de 958.000 euros, mentre que la línia d’evacuació tindrà un cost de 175.900 euros. El Departament de Territori ha fet públic aquest dilluns l’anunci pel qual sotmet el projecte a informació pública. En aquest tràmit es consideraran, entre d'altres, l’avaluació d’impacte ambiental i les di-
verses autoritzacions administratives necessàries.
Aquest nou projecte se suma a altres iniciatives similars a la zona. Al desembre, la Generalitat de Catalunya va autoritzar una planta solar amb més de 4.000 panells a l’Aleixar, a tocar de la Mussara, així com una altra central fotovoltaica a l’Albiol amb 11.600 panells. Redacció
terrompuda per un informe desfavorable del departament d’Energia de la Generalitat de Catalunya.
Concretament, el departament apuntava que el muni-
cipi no podia limitar les hectàrees ni la quantitat d’energia dels parcs desenvolupats. Després d’anys d’estira-i-arronsa, l’Ajuntament va cedir en aquest punt i la regulació
ha tirat endavant, això sí, sense límits a la quantitat d’energia produïda.
Ara bé, el text aprovat sí que obliga a soterrar les línies d’evacuació, mantenir edificacions agràries i construccions de pedra seca o a aportar estudis d’impacte paisatgístic i d’evacuació d’aigües pluvials. A banda, també es marca com a preferent la ubicació dels parcs a sòls urbans o industrials i s’imposa que es mantinguin a certa distància d’elements protegits patrimonialment o residencials. Els projectes també hauran de fer servir la millor tecnologia disponible per a optimitzar l’espai ocupat.
Robert Figueras, alcalde d’Alcover, admet que aquesta no és «la regulació que volíem», però es mostra satisfet dels objectius aconseguits. El batlle remarca que el municipi «no està en contra de les energies renovables», però sí de «l’abús que es fa en determinats territoris».
En aquesta línia, Figueras considera que la Generalitat hauria d’apostar per «distribuir equitativament aquesta energia». L’alcalde afirma que les aspiracions del municipi no són les de servir de referent per altres, però espera que el seu exemple serveixi per demostrar que els pobles «poden dir i la seva» i que l’ens autonòmic «prengui consciència i reguli el desplegament d’aquestes energies». A banda, Figueras manifesta que l’elaboració d’aquesta regulació també ha servit perquè els grans promotors «s’ho pensin dues vegades» a l’hora de desenvolupar projectes al seu terme municipal.
Entrevista l El president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona torna del seu segon FITUR després d’un any marcat pel creixement de tots els operadors de la demarcació i amb l’objectiu de continuar el camí de la desestacionalització
Álvaro Rodríguez
Com valora el pas del Patronat per Fitur 2025?
«Hem fet 40 reunions i presentacions de molts projectes, com és el birding PirineusEbre. El balanç és positiu, tenim molt bones sensacions tant pel que fa a la temporada vinent com pel que ja s’està gestionant».
A Fitur també es pot veure que fa la resta, quin tret diferencial té la Costa Daurada?
«Una gran part dels nostres visitants són nacionals, la presència a Fitur reforça aquest fet. Estem contents a nivell professional perquè hem tingut l’oportunitat de parlar amb molta gent i teixir aliances. Els espais es podrien millorar, haurien de ser més amplis per atendre moltes més reunions, sobretot amb més espai per municipis com Salou, Vila-seca i Cambrils».
Aquest any també heu engegat un pla per potenciar l’interior
«El Pla Conjunt de l’Interior busca millorar la publicitat d’aquestes destinacions de la demarcació. S’ha fet un treball de camp amb el sector públic i una subvenció de 350.000 euros. El que volem és ajudar a donar conèixer el que s’està fent des de fa molt temps. Són territoris amb gran riquesa gastronòmica i paisatgística. Aquesta qualitat i aposta que hi ha al sector necessita una empenta de publicitat». Que pot portar potenciar l’interior?
«Ens ajuda a controlar molt bé la massificació. Aconseguim que s’aporti als municipis de l’interior una ajuda per la seva supervivència i diversifica aquestes comarques. Cal destacar que el turisme pot ajudar al sector vitivinícola i el sector de l’oli, per exemple. D’altra banda, també ens ajuda a desestacionalitzar, com a contrapès del turisme de costa, que ja saben que funciona molt bé. Són dos territoris que es retroalimenten, l’interior ofereix paisatges, esports i activitats durant les
A debat
«El Hard Rock necessita un consens generós. Si s’ha de fer, que es faci bé».
En auge
«Els creuers obren un nou mercat i tots els operadors han de saber com aprofitar-ho»
estacions hivernals i els municipis litorals tenen una major oferta residencial». Hi ha un canvi d’interès en el client?
«Sí, hi ha una crescuda de l’interès per al turisme gastronòmic, pel turisme rural, per al turisme d’interior. És un canvi que també notem a la costa, la gent busca qualitat i aquí tenim estrelles Michelin, un cel nocturn privilegiat a llocs com Prades, un gran circuit per desenvolupar ciclisme o senderisme, tot això ens ajuda a desestacionalitzar, tenim una gran diversitat a la demarcació».
Com va el camí a la desestacionalització?
«Entre el juny i l’agost continuen sent temporades fortes, però cada vegada menys. Per altra banda, els extrems són cada cop més bons, l’abril i el maig són grans mesos i ara estem treballant fins a l’octubre i fins i tot el novembre. Un dels objectius és poder arribar a operar amb les aerolínies fins al novembre. Aquests bons resultats no són fruit de la casualitat, hi ha organismes que han fet les coses molt bé, captant el mercat i entenent el nou temps i les noves tendències. Crec que fa molts anys que s’està fent molt bé la feina i si seguim en aquesta línia, el sector encara té marge de creixement».
Aquest any Catalunya és capital mundial de la gastronomia, que implica al territori?
«Significa molt, tenim una gran diversitat de productes de qualitat i els podem donar a conèixer al món. La regió mundial té recursos econòmics, humans i uns canals de comunicació establerts. És una publicitat per tot allò que comentàvem, cuiners, xefs, sommeliers i elaboradors podran donar a conèixer la seva bona feina».
L’aeroport de Reus ha de ser una quarta pista del Prat?
«Per ara ens centrem a poder operar amb més aerolínies i fer que sigui atractiu fer servir l’aeroport. El gran problema que tenim és la connectivitat, i necessitem una solució bastant ràpida. Ara estem operant vuit mesos i guanyem rutes cada any. Continuarem guanyant rutes, sobretot amb Anglaterra I Irlanda, així com conservant les que tenim i
L’apunt
Potenciar les destinacions de l’interior
El Pla Conjunt de l’Interior serà una de les apostes marcades al mandat de Brull. Aquesta eina serveix per millorar la competitivitat de les comarques tarragonines de l’interior a través de l’ajut, econòmic i humà, a la promoció i publicitat dels operadors turístics. Les Terres de l’Ebre també comptaran amb un pla propi.
mirant altres mercats. L’objectiu es anar creixent a poc a poc, a mesura que ho puguem absorbir, però si millorem la connectivitat el creixement serà molt més ràpid».
Això se soluciona amb la intermodal?
«Crec que és la solució i ha de venir ja. Quan tots anem de
vacances ho volem fer fàcil, no tenir problemes. La gran majoria de gent que arriba a l’aeroport de Reus és perquè aquest és el seu destí, és difícil anar a altres llocs, però alguns n’hi ha. Si millorem la connexió podem plantejar l’aeroport de Reus com una quarta pista o una ampliació del Prat. Les aerolínies ens comenten que aquest és un dels principals problemes. Necessitem que el viatger sàpiga de forma fàcil i clara fins a on es pot desplaçar».
Li agrada el projecte del Hard Rock?
Jo sempre dic el mateix, que hi hagi consens al territori. Necessitem un consens generós de totes les parts. Si el projecte s’ha de fer, que es faci bé, amb llocs de treball de qualitat i el mínim impacte. Tampoc trobo correcte que hi hagi uns incentius fiscals per un projecte privat. En origen era un projecte amb molts casinos i ara n’hi ha un, també amb auditoris i tendes. Si es treballa bé, té un retorn i el mínim impacte, no té per què ser dolent.
Què n’opina del turisme de creuers?
És un nou nínxol. Amb una nova base i una nova operadora sembla que això anirà en increment i s’ha de mirar que passa. Qui més es beneficiarà serà Tarragona, però aquest sector també ajudarà al fet que els operadors puguin presentar la seva oferta als creueristes, que són un públic nou. Aquí hi ha una gran feina a fer entre tots per aprofitar aquest turisme i millorar l’oferta. S’obre un camp interessant pel futur, tot s’ha de veure. Hem d’apuntar al mercat internacional?
Amèrica està molt interessada en els productes gastronòmics com l’oli, s’han de detectar les tendències. El mercat asiàtic també és molt interessant. Cal col·laborar amb el sector privat, sempre ho hem defensat des del Patronat, i entendre com es mouen els fluxos i trobar les accions per atraure els nous mercats.
Infraestructures l L’obra de l’edifici va iniciar-se fa disset anys i, per a continuar-la, es necessita finançament
Redacció
El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils, Jordi Barberà, va demanar ahir al matí a la Diputació de Tarragona que prioritzi la reactivació de les obres del Teatre Auditori del municipi abans de començar a construir-ne un de nou des de zero. La reclamació arriba després que la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, anunciés una inversió de 5 milions d’euros per la construcció d’un gran auditori d’abast territorial a Reus, que encara no té projecte ni solar definit.
Jordi Barberà creu que l’anunci de la Diputació respon més a qüestions d’equilibris polítics entre Tarragona i Reus que no pas una visió real de les necessitats del territori. «Si realment creiem en la regió metropolitana, és un despropòsit finançar una construcció nova quan Cambrils ja compta amb un projecte dissenyat per l’arquitecte Ramon Sanabria, ja té un solar disponible i ja ha
construït l’esquelet de l’equipament cultural», va afirmar el regidor.
A banda, Jordi Barberà va recordar que Cambrils és la
tercera població del Camp de Tarragona, té una situació estratègica i ja ofereix una programació cultural estable, singular i referent al territori.
Societat l Imma Serra, a la bateria durant la interpretació de ‘Kaiman’
Marta Omella Blanco
Dissabte Espanya va escollir a Melody com a la seva nova representant al Festival d’Eurovisió en una final del Benidorm Fest que va comptar amb diversos moments memorables, com el retorn de Rigoberta Bandini (Paula Ribó) a l’escenari del concurs que l’any 2022 la va convertir en una de les opcions preferides dels ‘eurofans’. Durant l’actuació, la cantant va presentar la seva nova cançó, Kaiman, i ho va fer molt ben acompanyada. I és que la catalana va substituir
a la seva banda habitual per la seva cosina i un grup de dones jubilades, entre les quals es troba una cara que molts vinyolencs els hi resultarà coneguda.
Es tracta d’Imma Serra, regidora de Vinyols i els Arcs i actriu amateur. Serra té 65 anys i en fa dos que es va jubilar. Des de llavors, la vinyolenca dedica el seu temps lliure a formar-se en el món del teatre i la interpretació. «Una coneguda em va comentar que farien un càsting a Barcelona per actuar amb una cantant famosa, però no tenia ni idea de qui era ni a on seria»,
assegura Serra a Diari Més L’actriu va presentar-se a la convocatòria sense cap mena d’expectativa, i tres dies després va rebre una trucada que l’informava que havia estat una de les seleccionades per participar en el projecte. «El càsting va ser abans de Nadal, però no va ser fins després de les festes que ens vam reunir amb la Paula. Llavors ens va explicar que l’actuació seria al Benidorm Fest, on presentaria el seu nou tema», explica Serra.
A partir d’aquell moment, el compte enrere va començar, juntament amb els assa-
En aquest sentit, el regidor també va demanar a la Diputació que es comprometi a augmentar les aportacions que fa a entitats culturals ac-
S’ha encarregat un replantejament del projecte per a desencallar les obres
tualment infrafinançades, com ara el Museu d’Història de Cambrils, l’Escola Municipal de Música o el Festival Internacional de Música amb 50 anys d’història.
Replantejament del Teatre
Auditori
Recentment, l’Ajuntament ha iniciat els tràmits per encarregar un replantejament del projecte del teatre auditori per desencallar les obres, amb una subvenció de 125.000 euros de la Diputació. L’objectiu és dividir-lo en tres fases per poder afrontar la inversió de 8 milions d’euros d’una manera més viable. La primera fase, que tindrà un cost d’entre 1,5 i 2,5 milions d’euros, inclourà l’habilitació de la sala principal, que de moment tindrà una capacitat per 342 espec-
tadors, i els serveis necessaris per posar-la en marxa: dos camerinos; dues sales de maquillatge; la guingueta per a la venda d’entrades, i els lavabos. Per tirar endavant el projecte, el dimecres vinent l’Ajuntament té prevista una reunió amb la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández.
Una programació cultural estable i singular Durant la roda de premsa, el regidor també va fer un repàs a l’extensa programació cultural de Cambrils, tot i la mancança d’equipaments, i va voler destacar el teixit d’associacions i empreses culturals que hi participen. Per una banda, el cinema municipal obre diàriament amb una àmplia mostra de produccions de cinema europeu, moltes en versió original, amb preestrenes i debats amb actors i directors, a més de documentals, òperes, teatre i ballet. Per l’altra, el Teatre del Casal Parroquial (propietat de l’església i gestionat per La Teca Teatre), amb una mínima caixa escènica i sense dotació tècnica, acull una programació estable de teatre familiar des de fa 24 anys, de teatre independent des de fa quatre anys i de teatre amateur des de fa seixanta anys. Al mateix teatre també s’hi programen concerts i és l’escenari d’un festival de jazz i blues, del qual se n’han produït disset edicions fins a l’actualitat.
de l’actuació
jos per la gran actuació. «Era la primera vegada que em presentava a un càsting i participava en un projecte professional. Ha estat una experiència brutal», afirma l’actriu.
«Tant la Rigoberta com el seu equip ens ha tractat genial i totes hem gaudit moltíssim de cada instant. Hem creat una amistat molt bonica», assegura. També va poder compartir moments amb els diferents concursants de la gala, que s’allotjaven al mateix hotel. «La meva proposta preferida era Lucas Bun», confessa.
Infraestructures l Després d’anys d’incerteses i malestar, l’empresa passarà a fer-se càrrec de l’espai durant 50 anys
La residència Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp ha passat a formar part de la xarxa del Grupo Mimara, que amplia així la seva presència a Tarragona amb set centres operatius. L’acord, confirmat ahir, garanteix la continuïtat del servei i posa fi a mesos d’incertesa per a treballadors i famílies. La Fundació Mimara gestionarà el centre sota un règim de concessió administrativa a llarg termini, mentre que l’Ajuntament conservarà la propietat de l’edifici.
Amb aquesta incorporació, el Grupo Mimara suma 35 residències a tot l’Estat espanyol, de les quals set es troben a la província de Tarragona: Creixell, Fontscaldes, Segur de Calafell, Valls, El Pla de Santa Maria, Batea i, ara, les Borges del Camp. En conjunt, el grup ofereix més de 350 places i compta amb una plantilla de 250 treballadors a la demarcació.
L’alcalde de les Borges del Camp, Quim Calatayud, ha valorat positivament aquest acord, ja que assegura la viabilitat del centre i posa fi a la incertesa generada des que,
el novembre de 2023, es va anunciar la possibilitat de tancament per falta d’inversió. «Aquesta solució garanteix la continuitat de la residència i permet que la gestió passi a mans d’una organització experta», ha afirmat Calatayud.
Adjudicació per a 50 anys L’acord arriba després que l’Ajuntament aprovés per àmplia majoria adjudicar la gestió de la residència a la Fundació Mimara durant els propers 50 anys. Aquesta gestiona des d’ara el centre, que compta amb 32 places
Equipaments l L’Ajuntament de Vila-seca començarà a executar aquesta setmana la primera fase de les obres de reforma de les installacions de la piscina municipal de la localitat.
Aquest dilluns al matí, a primera hora, s’ha observat la deformació i despreniment de diverses plaques del sostre de la piscina principal. En
consecuència, l’Ajuntament ha decidit avançar immediatament en l’execució d’una part del projecte de Reforma i Millora Energètica de les Instal·lacions de la Piscina prevista per d’aquí uns mesos i que està pressupostat en la seva totalitat en 1,3 milions d’euros.
Les obres, que s’iniciaran immediatament, comporta-
ran el buidatge de la piscina principal. Les tasques de reforma comportaran el tancament de les dues piscines durant diverses setmanes.
Durant el passat mes d’octubre ja es van executar obres de renovació del sostre de la piscina petita, i de l’accés a la zona de sauna, així com la instal·lació de la deshumectadora. Redacció
L’espai comptarà amb 32 places públiques i una plantilla de 31 treballadors
públiques i una de privada, ateses per una plantilla de 31 treballadors. L’Ajuntament,
que fins ara es feia càrrec del funcionament del centre, deixarà de gestionar aspectes organitzatius i pressupostaris com la contractació de personal, la lògistica i el manteniment diari.
Per part seva, el CEO de Grupo Mimara, Miguel Márquez, ha destacat que aques-
ta incorporació s’emmarca en l’estratègia d’expansió i innovació del grup, sempre amb l’objectiu de millorar la qualitat assistencial. «Aquestes noves incorporacions són una gran oportunitat per continuar innovant, basant-nos en l’atenció en la humanitat i el respecte», afirma Márquez.
del
de la
ERedacció
l segell Castell d’Or presenta aquesta semana a la Barcelona Wine Week dues propostes innovadores que reflecteixen la seva essència i valors. La marca reafirma el seu compromís amb la qualitat i la diversitat vitivinícola catalana amb el vi blanc Castell d’Or Macabeu (DO
Tarragona) i el vi blanc Castell d’Or Parellada (DO Catalunya).
El primer s’elabora amb la varietat Macabeu i expressa la frescor i l’elegància pròpia de la DO Tarragona, amb una expressió delicada, notes de fruita blanca i flors, i una acidesa vibrant que li aporta gran vivacitat i persistència. En el cas del Parellada, és un monovarietal d’aquest raïm i
destaca per la seva complexitat aromàtica, amb matisos cítrics, fruita blanca madura i un subtil toc anisat que aporta frescor.
Entre les novetats de la BWW també destaca la renovació de la gamma de vins i caves Cossetània, que ret homenatge al llegat històric del poblat iber que inspira el nom, i que rep una estètica més elegant i sòbria.
Viticultura l La mostra, que duu també tastos a altres municipis del Priorat, se celebrarà el 2, 3 i 4 de maig
Redacció
La comissió organitzadora de la Fira del Vi de Falset ha obert les inscripcions per als cellers de la DOQ Priorat i la DO Montsant interessats a assistir a una fira que aquest any celebra el seu trentè aniversari, convertida en una
referent per al sector vitivinícola de la comarca i per als amants del vi.
La Fira del Vi de Falset (Mostra i mercat dels vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant), tindrà lloc els pròxims dies 2, 3 i 4 de maig de 2025.
L’organització ha introduït novetats per mirar de facilitar
al màxim la inscripció, que es pot fer totalment online, tot simplificant els diversos formularis que cal que omplin els responsables dels cellers. El període d’inscripcions s’acaba l’1 de març, i l’organització confia que la xifra de cellers que participaran en el certamen serà igual o superi-
Adrià Teruel Azabal recull la cistella de Caprabo i Diari Més
Promoció Adrià Teruel Azabal, ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, Adrià ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Adrià ha aconseguit la cistella després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes.com
L’organització espera superar els cellers inscrits el 2024, que van ser 71
or a la xifra dels darrers anys. L’edició de 2024 va reunir un total de 71 cellers de la DOQ Priorat i la DO Montsant dels quals, un 57% pertanyia a la DOQ Priorat i un 43% a la DO Montsant.
30 anys i nou salt endavant El certamen ja està plenament consolidat i aposta un any més per la fórmula que va iniciar-se just després de la pandèmia de Covid, és a dir, dues fires en una. D’una banda, la fira presencial el cap de setmana del 2, 3 i 4 de maig i, d’una altra, un programa de tastos als cellers al llarg de tot el mes de maig. Parallelament, la Fira del Vi de Falset treballa en diversos actes de celebració del seu trentè aniversari, relacionats amb la proclamació de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia i que «volem que siguin un nou salt endavant de la Fira, tot contribuint a situar i potenciar el vi com un element gastronòmic de primer nivell a casa nostra», afirma l’alcalde de Falset, Carlos Brull. Durant la fira, a banda dels actes a Falset, hi ha previstos tastos a Bellmunt, Porrera, Gratallops, Torroja del Priorat, el Molar i la Morera de Montsant, entre d’altres.
Canonja presentarà divendres el nou sistema de recollida
Serveis l L’Ajuntament ha convocat els ciutadans a una reunió a l’edifici Època
Redacció
La Canonja, en un any, aproximadament, implementarà un nou sistema de recollida de residus que li ha de permetre complir els objectius de reciclatge establerts per la Llei de Residus i Sòls Contaminants, que marca un objectiu de reciclatge del 55% per a l’any 2025, amb un increment progressiu fins al 65% el 2035. A l’estiu de l’any passat, es va celebrar un pla participatiu. L’enquesta posava sobre la taula dos models de recollida de residus: el porta a porta
o bé el de contenidors tancats. Amb els resultats obtinguts i després de valorar els avantatges i inconvenients de cada sistema, l’Ajuntament vol informar de quin ha estat el sistema escollit. Per aquest motiu, l’Ajuntament convoca a tots els ciutadans el proper divendres 7 de febrer a les 7 de la tarda, a l’edifici Època, a una xerrada informativa, amb la regidora de Medi Ambient, Glòria Virgili i els tècnics en aquesta àrea per tal de donar a conèixer quin serà el sistema que s’aplicarà a partir d’ara.
El PP insta el Govern a construir un parc de bombers
Política l El grup afirma que la seguretat ciutadana es troba en risc
El Partit Popular de Tarragona ha instat al Govern de la Generalitat a posar en marxa la construcció d’un parc de bombers a Salou. El diputat per Tarragona Pere Lluís Huguet ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya perquè, des del grup, consideren que la seguretat de la ciutadania, en cas d’emergència, es troba en risc.
Huguet ha explicat que Salou és un dels municipis més importants del Camp de Tarragona, l’epicentre econòmic, turístic i d’oci, amb
més de 30.000 habitants durant l’any, però amb més de 100.000 en època estival. «És incomprensible que Salou no disposi d’un parc de bombers en el seu terme municipal. La ciutat està desprotegida en matèria de seguretat contra incendis i emergències», ha denunciat el diputat.
Per la seva banda, el portaveu del Grup Municipal del PP de Salou, Mario García, ha apuntat que, davant una emergència, els salouencs han de recórrer als bombers de Tarragona, Cambrils o Reus, fet que provoca que el temps de resposta sigui clarament insuficient. «Aquest
augment del temps de resposta pot resultar fatal en situacions crítiques. La manca d’aquest servei pot posar en risc infraestructures, patrimoni i la vida dels residents, treballadors i visitants», ha manifestat García, qui ha reiterat que Salou és un municipi turístic que triplica el nombre d’habitants durant les vacances.
Per això, el PP ha presentat una proposta de resolució que insta al Govern a posar en marxa la construcció d’un parc de bombers a Salou, incloent en els pressupostos de la Generalitat la corresponent partida pressupostària.
Futbol l L’històric migcampista de l’Osasuna, amb més de 150 partits a Primera, completa la plantilla grana
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona tanca la seva plantilla amb una darrera incorporació estrella. Roberto Torres, l’històric migcampista de l’Osasuna, signa amb l’entitat grana fins a final de temporada amb una més d’opcional després que el club grana arribés a un acord de traspàs amb l’Inter d’Escaldes de la primera divisió andorrana.
Roberto Torres torna, d’aquesta manera, a una competició espanyola després de tres temporades d’aventura a la lliga d’Irán i, aquest curs, a la lliga andorrana. Allà va compartir vestuari amb David Juncà, qui ha sigut un dels elements clau a l’hora d’accelerar el fitxatge. Torres és història viva de l’Osasuna. Va deixar el club navarrès el gener del 2023 després de divuit anys a l’entitat entre etapes formatives i primer equip. Amb els rojillos va jugar més de 150 partits a Primera Divisió, on va aconseguir una trentena de gols. Alguns d’ells d’icònics, com el gol de falta contra el Barça que va deixar a Ter Stegen fent l’estàtua.
Als seus 35 anys, el navarrès aterra a Tarragona en bon estat de forma i amb ganes de tornar a competir per assolir un ascens de categoria. De fet, Torres va ser un dels botxins d’un Osasuna que va esmicolar el somni del Nàstic per pujar a Primera Divisió la temporada 2015-2016. Aquella temporada va ser una de les més completes sumant 12 gols i 11 assistències. Va tornar a coincidir contra el Nàstic la temporada 2018-2019 en la qual va marcar el gol de la victòria de l’Osasuna en lliga contra el conjunt grana llavors entrenat per Enrique Martín Monreal.
Una peça diferent
Amb Torres el Nàstic guanya una nova peça al mig del camp diferent de les que hi ha actualment. El navarrès destaca per jugar en la segona línia d’atac com un mitjapunta amb molta arribada a l’àrea. A més, també ha demostrat el seu olfacte golejador. Els seus 60 gols amb la samarreta de l’Osasuna són una garantia de la seva arribada des de segona línia i la seva capacitat de colpeig des de la frontal de l’àrea. A més, Torres també té
Torres ha disputat més de 350 partits amb l’Osasuna entre Primera i Segona
El jugador destaca per la seva arribada en segona línia i la capacitat de colpeig
El Nàstic tanca el mercat amb nou moviments
El Nàstic de Tarragona va tancar ahir el mercat hivern més mogut des de la creació de la Primera
Futbol l El de Palamós ha rescindit el seu contracte amb el Barça
El Nàstic de Tarragona i Biel Vicens separen els camins. Ahir, en el darrer dia de mercat de fitxatges, el conjunt grana i el FC Barcelona van arribar a un acord per posar fi a la cessió del jove migcampista després de mitja temporada sota les ordres de Dani
Vidal. El de Palamós va arribar l’últim dia de mercat de fitxatges d’estiu amb Álex Jiménez. El camí dels dos jugadors, però, va ser completament diferent. El jove migcampista va aterrar directament de les categories inferiors del Barça, només jugant un minut a
Primera Federació l’any passat. A Tarragona no va trobar mai la manera d’adaptar-se a l’exigència d’un aplantilla que aspira a l’ascens de categoria. En els cinc mesos que ha estat a l’entitat grana, només ha lluït la samarreta del Nàstic en dues ocasions. La primera va ser a la primera ronda de la
Copa del Rei, quan va arribar a jugar dotze minuts contra l’Ibiza Islas Pitiusas. Finalment, va disputar la primera meitat del duel de Copa Catalunya contra el Cerdanyola. Pel que fa a la lliga, el seu nom va desaparèixer fins i tot de les convocatòries i, de fet, no va viatjar a Vigo. Després de deixar el Nàstic, Biel Vicens també ha rescindit amb el Barça Atlètic i queda com a agent lliure. Segons el periodista Ángel García, el destí de Vicens està a l’altre costat de l’oceà Atlàntic, a la MLS dels Estats Units.
Roberto Torres celebrant un gol amb la samarreta de l’Osasuna. Cedida
Poliesportiu l La ciutat va acollir prop d’una seixantena d’esdeveniments
Redacció
Al llarg de l’any 2024, Tarragona va acollir un total de 56 esdeveniments esportius que van omplir tant les diferents instal·lacions esportives municipals com nombrosos indrets de l’espai públic. Les cites esportives van reunir, durant l’any passat, un total de 36.608 esportistes i 67.014 acompanyants (personal tècnic i organitzatiu; i familiars) que van generar una despesa que s’ha traduït en un impac-
te econòmic de 9.702.845 milions euros a la ciutat, sense comptar els costos generats pels espectadors de molts d’aquests esdeveniments. Entre altres indicadors, aquest impacte econòmic s’ha generat per les despeses fetes pels esportistes i els acompanyats pel que fa a l’allotjament, els àpats, el transport i l’oci durant la celebració de les cites esportives.
El conseller d’Esports i Turisme Esportiu, Mario Soler,
va destacar que «són unes xifres espectaculars que evidencien la ferma aposta de l’Ajuntament pel foment de l’esport i el turisme esportiu».
Entre les competicions celebrades a la ciutat van haver les cites amb l’esport base, així com amb esportistes d’alt nivell i les caminades populars i inclusives. Soler va destacar que «tots els equipaments de l’Anella Mediterrània i la resta d’instal·lacions municipals han estat l’escenari de múlti-
El Reus Deportiu i el CP Calafell es tornaran a trobar a la Copa del Rei
Hoquei Patins l El derbi de la primera ronda serà el 7 de març al Joan Ortoll
Arnau Montreal Quesada Hi haurà derbi a la primera ronda de la Copa del Rei. El Reus Deportiu Virginias i el Parlem CP Calafell s’enfrontaran el pròxim divendres 7 de març en la primera ronda de la Copa que es disputarà un any més al Joan Ortoll de Calafell. Així s’ha decidit en el
sorteig que va tenir lloc ahir a la Confraria de Pescadors de Calafell. El Reus Deportiu entra a la competició com a cap de sèrie, mentre que el CP Calafell ho fa com a amfitrió. El guanyador del duel passarà a les semifinals, on l’esperarà el vencedor del Deportivo Liceo-Igualada. A
l’altre costat del quadre hi ha el Barça, que s’enfrontarà a la primera ronda contra el Noia Freixenet, mentre que el PAS Alcoi i el Lleida Llista Blava completen el darrer enfrontament de quarts de final. La competició tindrà lloc del 7 de març al diumenge 9, quan es disputarà la gran final.
solit al llarg del 2024 és fruit, principalment, de la gestió directa o de la col·laboració estreta entre l’Ajuntament de Tarragona i entitats, clubs i federacions esportives que han generat aquests 56 esdeveniments». Entre les cites que han omplert el calendari esportiu de l’any 2024 destaquen les competicions que van arribar per primera vegada, com ara el Campionat de Catalunya de Tir amb Arc Indoor, els campionats d’Espanya de tenis taula, la Copa del Món de gimnàstica estètica, la Super Lliga Prop 3X3 Spain, el partit de rugbi de seleccions absolutes, la competició de powerchair football i el primer Trofeu Ciutat de Tarragona de gimnàstica rítmica, entre d’altres.
Al llarg de l’any passat la ciutat també va gaudir de grans esdeveniments que van tornar a escollir Tarragona com escenari, com la Lliga Catalana ACB, la Minicopa Endesa, el Campionat de patinatge artístic Open Stars Xou, el campionat de waterpolo formatiu Habawaba, el campionat de Catalunya infantil de natació i la segona edició del Torneig de Bàsquet femení Ciutat de Tarragona.
Poliesportiu l L'Ajuntament de Torredembarra premiarà els seus millors esportistes i entitats de la temporada 2023-2024 en un acte al Casal Municipal el proper 14 de febrer. En total, el consistori entregarà 462 guardons per aquells esportistes o entitats que han assolit el primer, segon o tercer lloc en les competicions d'àmbit de la demarcació de Tarragona, català, estatal o internacional. A més, enguany també reconeixerà amb una nova categoria als torrencs que han guanyat amb entitats de fora del municipi, com per exemple el Club Pàdel Cambrils. Redacció
Obren les inscripcions de la 14a Cursa de la Portella
El consistori calcula la participació de més de 36.600 esportistes
ples esdeveniments que repetien o bé arribaven a la ciutat per primera vegada i, tots ells, han atret milers de persones en èpoques no especialment turístiques».
Des del consistori assenyalen que «aquest èxit as-
Reus i Calafell només han creuat camins una vegada fins ara i va ser en el partit d’anada al Palau d’Esports on els roig-i-negres es van imposar per 3-1. Amb tot, el derbi no trigarà de nou. La pròxima setmana, els roig-i-negres i els verd-i-blancs xocaran al pavelló Joan Ortoll en la jornada 17 de l’OK Lliga. Aquest encontre actuarà ara com una primera prova de foc abans d’arribar a la Copa del Rei un mes després. Aquesta serà la tercera vegada consecutiva que Calafell acull la Copa del Rei al Joan Ortoll.
Des de l’Ajuntament apunten que la tendència a l’alça del nombre d’esdeveniments esportius a Tarragona continuarà aquest 2025. El calendari esportiu engegarà aquest amb la Caminada Popular d’Hivern Asperger-TEA i continuarà amb moltes altres cites que combinaran l’esport formatiu, competicions de primer nivell com els campionats d’Espanya de tenis taula i el Campionat d’Espanya Absolut d’atletisme; i els actes més tradicionals com la Peonada de Sant Tecla i la Mitja Marató + 10k Ciutat de Tarragona.
Trail l La Cursa de la Portella de l'Hospitalet de l'Infant torna en la seva 14a edició el 23 de març. Des de l'organització apunten que les inscripcions ja es troben obertes a través del lloc web de serresdelmestral.cat. La cursa compta amb tres modalitats, la categoria clàssica de 17 km amb 1.000 m de desnivell positiu, la cursa exprés de 10,5 km i 450 de desnivell positiu i la caminada oberta a tothom de 10 km i 300 metres de desnivell positiu. A banda, també hi haurà una cursa infantil que constarà amb un recorregut de 900 m amb un desnivell positiu de 300 m. Redacció
Iván Villas, subcampió del torneig Godó sub-14 celebrat al Club Tennis
Tennis l El Club Tennis
Tarragona va ser l'escenari de les finals del torneig Godó sub-14 el darrer cap de setmana. La competició, en la qual participen les joves perles de la categoria, va tenir nom propi tarragoní amb Iván Villas. El jugador de l'Escola de Competició del Club Tennis Tarragona va assolir el subcampionat després
El CD Riudoms
d'una gran actuació durant la competició. Villas es va veure superat en el quadre masculí per Teo Casadesús per 6-3. L’esdeveniment va culminar amb una jornada especial per als assistents, gràcies a la celebració del Family Days. Els joves van tenir l’oportunitat de rebre consells de Tommy Robredo, extenista professional. Redacció
trenca la ratxa de derrotes amb un empat i la FFB
Futbol l Cap de setmana de canvi de tendències en el futbol femení del Camp de Tarragona. Per una banda, el CD Riudoms de Lluís Vaqué va trencar la ratxa negativa de cinc derrotes amb un empat de mèrit contra el Fontsanta-Fatjó a la Tercera Federació. Les riudomenques van executar un partit sòlid per deixar a zero la porteria con-
tra un rival que lluita a la part alta de la taula. D'altra banda, la FFB Reus va veure com el líder de Preferent, el Barça C, trencava la seva ratxa de tretze jornades sense perdre. Les d'Adri Calderón van rebre dos gols a la primera meitat, però Carme Cendra va retallar distàncies amb el 2-1. Lles blaugranes van tancar el partit amb el 3-1 final. Redacció
L’Ajuntament de Tarragona rep els campions d’Espanya de pàdel
Pàdel l L'alcalde Rubén Viñuales va rebre ahir a l'Ajuntament de Tarragona els quatre tarragonins que van guanyar el Campionat d'Espanya per Seleccions Autonòmiques 2024. Anna Ortiz, Alba Gallardo i Ainara Pozuelo, en l'equip femení; i
Anton Sans en el masculí, van assolir una cita que no es repetia des del 2007. Viñuales va destacar als campions que «les persones com vosaltres porteu Tarragona per bandera i us convertiu en els millors ambaixadors de la ciutat». Redacció / Gerard Martí
Tribunals l La futbolista diu que no va fer el comunicat enviat per la RFEF per calmar la polèmica
ACN
La futbolista Jenni Hermoso va reiterar ahir que mai va consentir el petó que li va fer l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) Luis Rubiales a la final del mundial femení del 2023. «Jo no vaig poder reaccionar en cap moment», va dir durant un interrogatori a l’Audiència Nacional.
«Vaig sentir que estava fora de context totalment, que m’estava fent un petó el meu cap, i això no ha de passar en cap àmbit social o laboral», manifestava en el judici. Hermoso també va relatar les pressions per va rebre per part de Rubiales i del seu entorn per calmar la polèmica. De fet, manifesta que no va escriure «ni una paraula» del primer comunicat que es va enviar sobre el cas.
Les declaracions del judici a Rubiales pel petó van arrancar ahir enmig d’una notable expectació mediàtica davant l’aparició d’Hermoso. El seu relatva començar en el moment de l’entrega del trofeu de campiones del món, quan el president de la Federació li va fer el petó.
«Tocava el passadís de saludar les autoritats, vaig saludar la reina, la seva filla, i després va ser trobar-me amb Rubiales. Ens vam abraçar i li vaig dir ‘l’hem feta bona’, vam saltar, i en baixar em va dir ‘hem guanyat el mundial gràcies a tu’. Després van ser les seves mans a les meves
Societat l El desnonament de la Casa Orsola de Barcelona ha quedat ajornat fins al 18 de febrer, segons va informar el Sindicat de Llogateres davant de la finca ahir al matí. El segon intent per desnonar el Josep havia de ser dimarts a les 5.30 hores, però l'organització va assegurar que s'ha tornat a ajornar, sense que hi hagi cap negociació
oberta amb la propietat. El primer intent de desnonament va ser divendres, però la mobilització d'un miler de persones ho va impedir. El portaveu del sindicat, Enric Aragonès, va assegurar que la nova suspensió és «una victòria» fruit de «l’enorme mobilització de la setmana passada i l’evidència que es repetiria». ACN
orelles, i el petó posterior», exposava en una intervenció en què ha insistit que per ella un petó als llavis va més enllà d’una salutació d’amistat o cortesia.
Durant l’interrogatori, la fiscal va preguntar a la futbolista si Rubiales li va preguntar si podia fer-li el petó,
i Hermoso ha respost que en aquell moment ella no va «ni escoltar ni entendre res». resaltant que si li hagués preguntat, s’hi hauria negat. Segons Hermoso, el petó de Rubiales la va fer sentir «poc respectada» i va tacar un dels moments «més feliços» de la seva vida. «En cap moment
Trump atura els aranzels
La futbolista ha remarcat que no va «escoltar ni dir res» abans del petó
vaig buscar aquell acte, i molt menys l’esperava», insistia.
El comunicat i el vídeo
En la seva declaració davant l’AN, Hermoso va recordar que poc després de la celebració els responsables de premsa de la selecció van ensenyar-li un comunicat que havia de llegir abans d’enviar-lo als mitjans per «calmar» la polèmica del petó. «Sincerament, ho vaig llegir per sobre, no volia ni saber el que posava exactament. Sabia que no havia escrit ni una paraula d’aquell comunicat perquè en cap moment em vaig reunir amb ningú», asseveraba tot criticant que aparegués com una nota «pròpia». «El comunicat ja estava escrit», va concloure abans d’assegurar que mai va dir que estava «conforme» amb el text. Hermoso també va explicar que Rubiales li va demanar que l’ajudes fent un vídeo amb ell.
Món l Sheinbaum s'ha compromès a frenar l'entrada de fentanil als EUA
El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar ahir que atura durant un mes la imposició d’aranzels d’un 25% a Mèxic. Així ho va confirmar en un missatge a la seva xarxa social, Truth Social, on ha explicat que ha mantingut una conversa telefònica «molt amistosa» amb la presidenta del país, Clàudia Sheinbaum, en què aquesta s’ha compromès a enviar 10.000 soldats a la frontera entre ambdós països per frenar l’entrada de fentanil i migrants il·legals als Estats Units. Els aranzels ha-
vien d’entrar en vigor aquest pròxim dimarts. Segons ha dit Trump, s’han emplaçat a negociar per tancar un acord durant el pròxim mes. «Mantindrem negociacions encapçalades pel secretari d’Estat, Marc Rubio, el secretari del Tresor, Scott Bessent, i el secretari de Comerç, Howard Lutnick, així com representants d’alt nivell de Mèxic», va dir Trump. «Espero amb interès participar en aquestes negociacions, juntament amb la presidenta Sheinbaum, en el nostre intent d’assolir un acord entre els dos països», va sentenciar. Trump va anunciar dissabte
ERC aposta per una majoria independentista
Política l La nova direcció d’ERC vol fixar com a objectiu que per a l’any 2031 hi hagi una majoria «àmplia i sòlida» a favor de la independència de Catalunya. Així ho recull la ponència estratègica que aquest dilluns han enviat a la militància de cara al congrés del partit que s’ha de celebrar el mes de març i que a partir de demà dimarts queda oberta a esmenes. La proposta de la direcció situa 2031, any d’eleccions municipals, com a fita per rearmar l’independentisme, tornar-lo a fer força majoritària al Parlament i aconseguir incrementar-ne el suport social. Tot i l’elecció d’aquesta data pel «valor simbòlic», ja que coincideix amb el centenari de la fundació d’ERC, des de la direcció han advertit que no volen situar expectatives difícils de complir, sinó que l’objectiu és acabar amb el «derrotisme» i el desànim que la pèrdua de l’hegemonia parlamentària i l’ascens del PSC han suposat. Així, els republicans volen conjurar-se per recuperar la majoria independentista «necessària però no suficient» i preparar el país per reprendre la lluita per l’autodeterminació. De moment, proposen aprofitar el paper decisiu que tenen al Parlament i al Congrés dels Diputats per «obligar» els socialistes a incrementar la sobirania i la capacitat política i econòmica de la Generalitat. Tot i això, la ponència política no parla explícitament de pactes amb altres formacions. ACN
passat la imposició d’aranzels del 25% a totes les importacions de Mèxic i del Canadà. Al seu torn, la presidenta mexicana va afirmar que durant la conversa el magnat republicà li ha expressat el seu malestar amb el «dèficit comercial» dels Estats Units davant de Mèxic. «Hem mantingut una bona conversa, amb molt de respecte cap a la nostra nació i la nostra sobirania», va assegurar Sheinbaum. Segons va dir la presidenta, Trump també s’hauria compromès a treballar per frenar el tràfic d’armes «d’alt poder» a la frontera entre ambdós països.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Un año más de vida, otra vuelta al sol, es un gran motivo de celebración. Por seguir teniendo muchos días llenos de sonrisas y muchos momentos en la vida para celebrar. ¡¡¡Feliz cumpleaños a mí!!!
k Editorial k
El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha fet una aposta decidida per potenciar el turisme d’interior. El Pla Conjunt de l’Interior, que és com es denomina aquesta iniciativa, intenta donar a conèixer de manera més intensa i qualitativa, tota l’oferta de les zones d’interior del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Que la Costa Daurada és una destinació de primer ordre és evident i cal no descuidar el seu potenciar creixement, però ampliar la capacitat de diversificació de Tarragona com a destí és gairebé un recurs obligatori i no es vol ‘morir d’èxit’ i patir les conseqüències de la massificació. Hi ha
també el factor de la desestacionalització, ja que l’oferta de l’interior no sempre està vinculada a una climatologia estiuenca, sinó que gràcies al seu potencial gastronòmic i enocultural, pot allargar-se durant altres èpoques de l’any. Es tracta, a més, d’un turisme que si a la costa, sense control, pot començar a resultar perjudicial; a l’interior pot començar a ser el camí per evitar, per exemple, el despoblament de municipis petits. Si es genera activitat econòmica és més fàcil aconseguir que els joves es quedin a treball i, alhora, que hi hagi prou població per garantir uns serveis que afavoreixin, de retruc, a la població més envellida.
Net Zero (Zero Net), o emissions zero, és un objectiu global que busca trobar l’equilibri de la quantitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle alliberades a l’atmosfera amb la quantitat que es retira o es compensa. Això vol dir reduir les emissions al màxim possible mitjançant l’ús de fonts d’energia renovables, l’eficiència energètica dels aparells i màquines, i altres mesures com compensar les emissions residuals mitjançant mètodes com la captura de carboni o la reforestació. L’objectiu és evitar un augment de la temperatura global i amb això reduir l’impacte del canvi climàtic.
El terme net, en aquest cas, és un de comptable, manllevat del català (o el francès) i no de neteja, per l’anglès. Net, en anglès, com saben tots els que parlen anglès i molts milions més usuaris de la Internet, vol dir xarxa. És, però, interessant, recordar que ‘net’ és el contrari de ‘brut’
Les emissions netes zero serien quan les emissions de gasos d’efecte hivernacle com el CO2 o el metà, degudes a les activitats humanes i les absorcions d’aquests gasos, estan en equilibri durant un període determinat.
Per assolir els objectius nets zero calen accions per reduir les emissions. Un exemple seria el canvi de l’energia dels combustibles fòssils a fonts d’energia no combustibles. Actualment és possible que les organitzacions o els països compensen les seves emissions residuals comprant crèdits de carboni. Tal és una activitat èticament qüestionable i, a efectes planetaris, inútil.
El prestigiós setmanari The Economist es despenja amb el concepte de Zero Net Dads, papes de zero net, i descriu un grup social de pares de família d’edat mitjana, compromesos en l’assoliment d’una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que instal·len plaques solars als sostres, afegeixen bombes de calor per fer una calefacció i refrigeració eficient, compren vehicles elèctrics i instal·len punts de recàrrega a casa, utilitzen aparells electrodomèstics Energy Star1, mengen aliments ‘km0’ per reduir transport, etc. Els defineix com menys preocupats amb el problema i més interessats en les solucions. I glossa la seva influència i importància. Són les persones que poden reduir significativament la petjada de carboni de la seva llar i contribuir a l’objectiu d’aconseguir zero emissions netes per a l’any 2050. Molt respectable, però i òbviament és un col·lectiu de classe social alta, que viu a domicilis de propietat, a habitatges unifamiliars i amb capacitat econò-
mica i països d’Occident. Fa abstracció dels milions de llars uniparentals femenines i els molts altres milions on les decisions econòmiques les prenen les dones i no els ‘papes’. (pregunteu al País Basc als nens qui mana a casa: ‘amachu’ o ‘aità’?).
Personalment, em podria identificar amb el grup, tot i que, per edat, més aviat seria Zero Net ‘Grandad’. Però, honestament i com molts altres, els meus esforços per reduir la petjada de carboni estan més condicionats per reduir la factura del consum d’electricitat o de gasolina. I que menjo km0 per la qualitat organolèptica i gastronòmica. I que no put evitar entendre, des dels meus coneixements de biologia, que respirant consumeixo oxigen i retorno CO2 a l’atmosfera inevitable i inexorablement.
Però què és tot això comparat amb les tremendes emissions de la tan propera indústria petroquímica, del transport per carretera que no es modernitza cap al ferroviari, o les totalment innecessàries dels creuers turístics al port?
A banda de les meves modestes emissions digestives de metà.
Però què és tot això comparat amb les tremendes emissions de la tan propera indústria petroquímica, del transport per carretera que no es modernitza cap al ferroviari, o les totalment innecessàries dels creuers turístics al port?
Ni que deixi de respirar i dediqui més temps (i aigua) al meu jardinet, la meva influència al saldo Net dels gasos d’efecte hivernacle, no arribarà en un futur pròximament previsible. El vostre tampoc.
k Tribuna k
L’ 1 de febrer, el Casal Català de Stuttgart, més conegut com el Stuttcat, va celebrar el seu 15è aniversari des de la seva fundació. Es tracta d’una fita important i de transcendència especial per a la comunitat catalana resident a la capital de l’estat alemany de Baden-Württemberg. Tal com assenyala la ressenya de la pàgina web del Casal, «el propòsit de l’associació és fomentar i promoure la llengua i la cultura catalana, així com el manteniment de les relacions entre totes les persones que estan interessades en l’idioma, la cultura i la forma de vida catalans a totes les seves variants i a tot arreu de la seva àrea de distribució, en particular, encara que no exclusivament, a Stuttgart i la seva regió». Aquest objectiu s’aconsegueix a través de «la cooperació entre totes les persones i institucions que donen suport a les activitats d’aquesta associació, en particular a través d’esdeveniments, com ara conferències sobre estudis regionals, esdeveniments infantils, excursions i la celebració de les festes tradicionals». Però, a banda d’aquest vincle català emotiu amb Alemanya, hi ha un protagonisme polític rellevant que s’estén de manera especial a través dels 4 Motors per a Europa que reuneix les regions de Catalunya i Baden-Württemberg, juntament amb la italiana Lombardía i la francesa Ródano-Alpes, i els grups de treball dels quals tenen com a objectiu promoure els sectors econòmics competitius d’aquestes regions en el context global de la Unió Europea. En aquest sentit, Stuttcat també contribueix al reforçament de la presència del talent català mitjançant l’organització de trobades entre professionals catalans que operen a Alemanya en sectors tecnològics capdavanters ja sigui a través d’empreses oriundes o conjuntes amb els seus col·legues alemanys. Stuttcat és una de les comunitats catalanes, entre les més de cent existents arreu del món, reconegudes pel Govern de la Generalitat de Catalunya, i també se serveix de les prestacions consulars que ofereix el Consolat General d’Espanya a Stuttgart entre les quals figuren com a més recents el dipòsit del vot en urna a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya el maig de l’any passat, o al Parlament Europeu al juny. Fins a 3.580 catalans figuraven com a inscrits al CERA (Cens electoral d’espanyols residents absents que viuen a l’estranger) de la demarcació consular de Baden-Württemberg, entre ells nombrosos catalans originaris de municipis a què arriba Diari Més.
Stuttcat és una de les comunitats catalanes, entre les més de cent existents arreu del món, reconegudes pel Govern de la Generalitat de Catalunya, i també se serveix de les prestacions consulars que ofereix el Consolat General d’Espanya a Stuttgart
L’anunci de la celebració d’aquests primers 15 anys de vida de Stuttcat posa un èmfasi especial en el seu caràcter d’esdeveniment intergeneracional i per a tots, des dels que van fundar el Casal fins als nouvinguts, passant per tota la resta. Gairebé, m’atreviria a dir, parafrasejant el missatge que el recordat poeta i escriptor reusenc Xavier Amorós ens va deixar als poemes d’Enyoro la terra Felicitacions, Stuttcat!
Ricardo Mor Solá Cònsol General d’Espanya a Stuttgart
Tarragona
Mercedes Salas Royo.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Manuel Hernández Martínez.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Reus
Paquita Romeu Miret.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 15.15 h al Tanatori.
José López García.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a Sant Francesc.
Carmen Tabla del Castillo.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a Crist Rei.
Luisa Torres Murillo.
Ha mort als 100 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Antonio Ruiz Rodríguez.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.
Oci l El Rotary Metropolità del Camp de Tarragona va celebrar el passat divendres, 31 de gener, a la Seu de l'Autoritat Portuària de Tarragona un col·loqui que va tenir com a protagonista la Montserrat Moral Ajado, governadora del Districte del Rotary Internacional, qui va explicar el sentit del moviment Rotary i les oportunitats i potencialitats de ser membre d’una comunitat amb cent vint anys d’antiguitat i que és present a més de 200 països. Redacció / Cedida
21/03 al 19/04 ÀRIES
En totes les teves activitats es produiran profunds canvis que t’aportaran noves expectatives de futur. Sorpreses en la família.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El teu món financer la teva butxaca es ressentiran en la jornada a causa d’unes despeses excessives. Posa més atenció al descans.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et sentiràs tota la jornada amb un gran nivell de vitalitat el que t’empenyerà a viure intenses experiències en el social en l’afectiu.
La teva afectivitat es veurà avui molt accentuada així com la teva necessitat de noves aventures. En els viatges és on trobaràs l’equilibri. 20/04 al 20/05
VERGE
23/08 al 22/09
Les obligacions no ens agraden a ningú però avui no podràs escapar a elles. La família els teus sers estimats requeriran la teva ajuda, no els fallis.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
La teva relació amb els pròxims serà una mica tibant però tot això desapareixerà en la mesura que et mostris alegre optimista.
10:30 Va passar aquí. Catalunya
11:00 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Va passar aquí. Catalunya
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies
14:30 Teló de fons
15:00 Notícies (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
És avui un bon moment per a potenciar el teu món afectiu buscar una nova parella. Les teves ànsies d’aventures les podràs compartir.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Descansar lluny dels teus llocs habituals serà el millor remei per a eliminar les tensions. En l’amor hi haurà interessants sorpreses canvis.
AQUARI
20/01 al 18/02
En la llar sentiràs una mica d’intranquil·litat és recomanable busquis gent divertida o llocs fora del comú on trobaràs la felicitat equilibri.
21/06 al 22/07 CRANC
Arribaran a tu suculentes notícies que ampliaran els teus plans per al futur. Arriba diners per l’atzar. Demostra amor a la gent del teu voltant.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Les satisfaccions que avui obtinguis en el sentimental podrien veure’s limitades si continues amb la teva actitud dominant. Nit passional.
PEIXOS
19/02 al 20/03
La teva emotivitat estarà avui a flor de pell. Tot el que diguin o facin els altres t’arribarà molt profund. Tindràs una nit molt boja. Confia.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Concerts privats
11:00 La tertúlia del Dorsal 12
11:30 Aventurístic
12:00 Concerts privats
12:30 Aventurístic
13:00 Concerts privats
13:30 La tertúlia del Dorsal 12
14:00 Notícies 12
14:30 La tertúlia del Dorsal 12
15:00 Aventurístic
15:30 Concerts privats
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:45 Com la nit i el dia. On tour
21:00 Teló de fons
21:30 [RE]Poblem
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit i el dia. On tour
23:00 Teló de fons
23:30 [RE]Poblem
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Persona que, inspirada per un déu, prediu el futur o revela coses ignotes a la ment. Passa el pa pel plat ple d’oli. 2. Furtem. No és transparenta. 3. Totes han begut massa. Sempre està escoltant. 4. Extremitat amb dits. Problema difícil. Nota musical. 5. Una de feble. Divisió en forma d’ondes. Antic partit polític català. 6. Trenta dies girats. Final del cel. Ratlla al cap sense final. 7. Tots els mesos en tenen. Quasi soc. Lleures que tornen. 8. Abundant als prats. Peduncle d’olives. Una de sis. 9. Quasi no. Indrets ombrívols. Interjecció. 10. Agafi amb pinces. Comarca catalana. 11. Gran massa d’aigua salada. Torna per la dreta. Ruc sense cua. 12. Perd l’equilibri i va cap a terra. Apareix després d’una lesió traumàtica.
VERTICALS: 1. Recompenses als millors en un concurs. Mil milions. Quasi gens. 2. Vestits. Pertanyent a l’Edèn. 3. Obre sense límit. Deixat de banda. Pluja blanca. 4. Portaven a terme. D’un temps, d’un moment. 5. Produïdes. Fa dues misses el mateix dia. 6. Una de tot. Capa de la superfície de la Terra. Mitja casa. Ara i sense límit. 7. Dues d’obertes. Consonants. Passo pa pel plat. Cap de turc. 8. És d’un poble de Bulgària. Existir. 9. Túnica religiosa. Local sense vocals. Prefix d’ou. 10. Partit que va facilitar la dita “transició”. Planta amb flors llistades de vermell. Cinquanta. 11. Argiles refractàries. Aturis. 12. Una de cap. Arrauxada. Un itinerari sense límits.
TARRAGONA:
Peya Capellà, Marta Ramon i Cajal, 59 Telèfon 977 527 586
Marti Bartolí, Raúl
Torreforta: Segarra, 19. Telèfon 977 541 489
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Sans Benet, Gerard Av. Barcelona, Bloc Blau Telèfon 977 313 457.
SALOU:
Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Hernández, Maria B. La Llosa: St.Jordi, 2 Telèfon 977 365 153.
VALLS:
Galimany, Roman Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Fontestad, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Domini l’ambient assolellat durant tot el dia, tot i algunes pinzellades de núvols alts al matí preferentment a la meitat est. Amb tot, de matinada i fins a migdia hi haurà estrats baixos a Ponent i a la Vall de l’Ebre que deixaran el cel mig o puntualment molt ennuvolat en aquests sectors.
Temperatura
TARRAGONA. LLOGO HABITACIÓ amb pis compartit a senyora. Amb referències. Tel. 722.742.328
ES LLOGA HABITACIÓ
A SALOU. Cèntric, nou i confortable per substituts, interins o estudiants, qualsevol àmbit. Trucar fora d’horari escolar o Whatssap Tel. 649.831.644
LOCALS
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –65 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
TREBALL
MUJER. BUSCA TRABAJO EN TARRAGONA. Tel: 609.259.525
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
VENDRELL. MASAJES A DOMICILIO. Tel: 603.223.483
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 642.463.475
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215 MAYCA. Dulce
La temperatura mínima serà similar en general, lleugerament més baixa a punts de ponent; la màxima serà semblant o lleugerament inferior.
Cinema El productor, director i guionista vila-secà Josep Varo està treballant en el que serà el seu onzè curtmetratge, un film que mostra la fragilitat i la crueltat de l’ésser humà
Aquest cap de setmana l’Hotel Palas Pineda s’ha convertit en un plató de cine. En una de les seves habitacions s’ha enregistrat el nou curtmetratge de Josep Varo, cineasta vila-secà amb una llarga trajectòria en la producció, direcció i guionatge de curts.
Aquest nou treball, que s’ha enregistrat amb el format de pla seqüència –és a dir, en una presa única contínua per a cada pla–durà per títol Angi, i el seu director només avança que «és la història d’una parella amb una marcada diferència d’edat: ell té 60 anys i ella 30. Entren en una habitació d’hotel pel que promet ser una trobada sexual apassionada, però la conversa acabarà convertint-se en una discussió que anirà creixent, fins arribar a un final molt sobtat».
Com a protagonistes, Varo ha escollit dos actors amb qui no havia treballat fins ara, però que li encaixaven en els papers que havia escrit: «Ell és Luis Bermejo, actor madrileny consolidat, i ella és Lara Martorell, una actriu mallorquina establerta a Astúries que tenia el perfil perfecte per a la protagonista femenina».
En la producció, Angi té el suport de la mateixa productora de Josep Varo, així com de Dani Feixas (Astronaut Films), Óscar Toribio (Zalu producciones) i Javier Celay (Tulina Films). «Són tres productors que també són directors i que, a part de coproduir, m’han donat suport durant tot l’enregistrament». En l’apartat tècnic, el de Vila-seca ha treballat amb Dani González (foto
fixa i making of), i amb el director de fotografia Oriol Rojo. En la producció, i fent també les funcions d’ajudant de direcció, ha tingut en Rubén Guindo. Angi tindrà una durada de sis minuts, ha estat enregistrada en castellà i ara entrarà en procés de postproducció. «Ara toca fer-la rodar per festivals nacionals i internacionals», explica Varo.
Josep Varo també és l’actual director dels festivals FRAME i Psicurt, i va ser impulsor del Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca, certamen que va dirigir durant vuit anys, i al qual va obrir les portes dels Goya, convertint-lo en festival prese-
leccionador per als premis de l’Academia de Cine Español. Tot i aquesta amplíssima trajectòria, assegura que un dels moments de major aprenentatge de l’ofici l’ha viscut, precisament, aquest cap de
setmana: «Treballar amb aquests professionals ha sigut com participar en una classe magistral. He crescut més professionalment en aquest cap de setmana que en els últims anys».
k El Vigilant del Camp
En aquesta columna hi haurà un mort
Qui som? D’on venim? On anem? Per què som tan morbosos per fer-nos aquestes preguntes? Són les grans qüestions de la humanitat, que també comprèn -mentre no es demostri el contrari– els tarragonins. Des que tinc coneixement, el periodisme ha estat més pendent de satisfer l’última de les incògnites, més prosaica, que no pas les primeres, més aviat esotèriques. I això és el que vol l’audiència. Encara que el que quedi bé sigui escriure d’economia, de cultura o de patrimoni, només cal mirar les notícies que han tingut més requesta les últimes hores en els mitjans locals. Una llista succinta i il·lustrativa: un cadàver que apareix a Miami Platja, un conductor de Saragossa mort en un accident a Alcover, un vaixell de luxe atracat al port de Tarragona, una dona detinguda per robar avis a Tivissa, neu a cotes més o menys baixes. És com si visquéssim sempre en un capítol de ‘Crims’ o en un informe meteorològic. I tant li fot que aquí hi passin més coses -algunes inclús interessants– que això és el que acabarem llegint o escoltant tots. De fet, no és ni culpa de l’algoritme ni de la intel·ligència artificial: abans que existissin ja estàvem programats per deixar-nos endur pel morbo, la notícia superficial i el fet escabrós. La tecnologia només potencia les nostres tendències naturals. Què hi farem, si estem fets així. Però això no és un al·legat a favor de la resignació informativa. Hi ha gent –‘creadors de contingut’, que es diu ara– que s’esforça perquè la conversa pública no es torni un ascensor de tòpics suats i successos repetitius. El mínim que es pot fer és demanar també una mica d’esforç al receptor. No cal ni pagar res, amb una mica d’atenció pots salvar, lector, un periodista de la mort.
Miquel Bonet
Escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
