Esports 16
Els ‘cromos’ que ha incorporat el primer equip del Nàstic: experiència i rendiment immediat
Mobilitat 8
Els pagesos reclamen que els vehicles agraris quedin fora de les restriccions a la futura zona de baixes emissions de Reus
Opinió 21 Jordi Martí Font. I Hitler... era comunista: «El primer que ensenyen els nous feixistes és una economia ultraliberal»
Tarragona
L’Ajuntament ha consensuat amb els veïns la recuperació del tercer carril de circulació per a vehicles 2
Gerard Martí
Societat 4
El Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona acull una exposició d’usuaris de la Muntanyeta
Surt a licitació la rehabilitació de la Muralla a la Baixada del Roser Tarragona
Les obres, que s’allargaran durant vuit mesos, es faran vuit anys més tard del previst 5
Reus 7
La reforma de l’entorn d’Aigüesverds hauria de permetre recuperar la presència de genetes i toixons
La Pobla de Montornès haurà de recompondre l’equip de govern per la dimissió de l’alcalde i dos regidors
Política municipal 12
el vial s’allargués fins al Serrallo. Gerard Martí
Urbanisme l S’ha consensuat amb els veïns la recuperació del tercer carril de circulació per als vehicles
L’Ajuntament de Tarragona eliminarà definitivament el carril bici del carrer Pere Martell, gairebé quatre anys després de la seva creació. Es tracta d’una decisió «consensuada» amb els veïns de la zona, segons explica el conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, que la setmana passada es va reunir amb les representants de la plataforma Treballem Pere Martell. La previsió és que el canvi es dugui a terme «de cara a la primavera», quan es puguin «activar» les reserves de crèdit per a finançar les obres. Durant la trobada, també es va acordar la recuperació del tercer carril de circulació
per als vehicles, el qual havia desaparegut amb la construcció del vial per a bicicletes. El consistori va posar sobre la taula l’opció d’ampliar les voreres, però, aquesta alternativa s’ha acabat descartant a curt termini: «No es podria fer amb immediatesa, ja que seria lent». Tot això, García Latorre remarca que «es podria dur a terme en un futur».
El tercer tinent d’alcalde assenyala quins han estat els principals motius pels quals el govern municipal ha decidit eliminar el carril bici.
L’edil argumenta que la «infrautilització» del vial, juntament amb les queixes veïnals, han estat aspectes claus per a prendre la decisió. D’altra banda, apuntava les dificul-
Els carrils bici que estan pendents de construir-se a la ciutat
Si bé és cert que Tarragona perdrà el carril bici de Pere Martell, la previsió és que en guanyi molts més durant els pròxims mesos. Un dels que s’està acabant de construir és el que unirà la platja del Miracle amb la rotonda de
la Savinosa. La intervenció, que ha costat uns 270.000 euros, es connectarà, en un futur, amb el carril bici de l’N-340 cap a Llevant que haurà de construir l’Estat a canvi de la cessió de carreteres. Es preveu que, aquest 2025, es licitin les obres de la primera fase, que arribarà fins a la Móra. Un cop acabades, es farà la resta del vial fins a Altafulla. Aquests projectes compten amb finançament europeu dels Next Generation. Segons les previsions del consistori tarragoní, durant el primer trimestre d’enguany, també sortirà a licitació l’asfaltatge de les avingudes Prat de la Riba i Andorra. Més enllà de reparar la calçada, s’installarà un carril bici en ambdós carrers. En total, l’Ajuntament invertirà mig milió d’euros per a l’execució dels dos projectes. L’apunt
tats que suposava per als autobusos municipals de l’EMT, els quals es troben amb problemes d’«espai» en aquest
carrer que compta amb diverses parades. És habitual veure-hi cotxes i camions aparcats en
doble fila, sobretot en les hores punta, fet que dificulta la mobilitat dels vehicles i, en especial, dels autocars. Per
El govern descarta ampliar les voreres, tot i que «es podria fer en un futur»
últim, el conseller d’Urbanisme assegura que, després d’haver descartat la fase 2 del carril bici de Pere Martell, «no té sentit» mantenir el tram actual entre la plaça Imperial Tàrraco i l’avinguda Ramón y Cajal. Cal recordar que aquest va ser un projecte impulsat per l’anterior govern, que es va gastar 75.000 euros per a la pavimentació d’aquest tram i la creació del carril bici.
Finalment, no serà així i es tornarà al punt de partida. La calçada tornarà a tenir tres carrils de circulació i l’espai que, fins ara, estava reservat per a les bicicletes tornarà a convertir-se en una filera d’aparcament. El govern municipal ha plantejat als veïns l’opció de col·locar plataformes ocupant places d’estacionament per col·locar les terrasses dels bars allà. D’aquesta forma, es guanyarà espai per a les voreres per a la gent que va caminant.
Un vial «problemàtic»
El carril bici es va acabar de construir el juny del 2021. «En aquell moment, hi havia disparitat d’opinions», recorda Esther Fernández, una de les impulsores de la plataforma Treballem per Pere Martell, qui celebra que s’hagi decidit suprimir un vial que ha estat «problemàtic» per a «comerços i veïns». En aquest sentit, destaca el «perill» que suposava, sobretot en les entrades i sortides dels pàrquings privats. «No s’ha hagut de lamentar cap incident greu, però podria haver passat en qualsevol moment per la poca visibilitat», detallava.
A més, apunta que aquest carrer és «una de les principals artèries i entrades de la ciutat» i, per això, «hi ha de prevaldre la fluïdesa en la circulació». «Entenem que hem d’anar cap a una ciutat sostenible, però hem vist que el carril bici no ha funcionat a Pere Martell», argumentava Fernández. De fet, el passat mes d’octubre, la plataforma veïnal va presentar gairebé 400 firmes a l’Ajuntament per a reclamar la seva eliminació.
Societat l L’associació de veïns alçarà la veu avui durant la celebració de la comissió de transició ecològica
Un cop aconseguit el compromís de l’Ajuntament de Tarragona, els veïns de la Móra busquen també la implicació de la Generalitat de Catalunya per fer front als efectes de la DANA a la urbanització de Llevant i evitar inundacions futures. Per aquest motiu, una petita representació del barri viatjarà avui fins al Parlament, on exposaran les seves demandes durant la sessió ordinària de la comissió de Transició Ecològica.
«Ens volem fer sentir», explica Albert Franquès, president de l’Associació de Veïns La Móra-Tamarit, qui reclama «la implicació de totes les administracions» per a pal·liar les conseqüències que va patir el barri arran de les inundacions del passat 4 de novembre. La DANA va afectar més de 150 habitatges, així com diferents negocis de la zona. La reparació de les cases i els locals han suposat una despesa molt elevada per
a residents i comerciants. En alguns casos extrems, han hagut de desemborsar «fins als 80.000 euros».
«Anem al Parlament per a
exposar quina és la nostra situació», afirma Franquès, qui apunta que faran les mateixes peticions que van traslladar a l’Ajuntament el passat mes
Educació l El rector va defensar el paper de la URV al territori
El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Josep Pallarès va comparèxier ahir a la tarda davant la Comissió de Recerca i Universitats del Parlament de Catalunya per exposar el paper de la universitat en el sistema públic català i defensar un model de coneixement distribuït arreu del territori. En aquest sentit, Pallarès va reclamar finançament per redactar el projecte que faci realitat el trasllat de la Facultat de Medicina, que ajudi a consolidar el projecte del Hub de Salut a Reus. Pel
que fa a la millora d’infraestructures universitàries, el rector també va fer esment de la rehabilitació que s’està fent de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia fins a la dignificació del campus del Baix Penedès, així com la renovació de l’Aula Magna del campus Catalunya.
La universitat del territori A banda, el rector va reivindicar la URV com a referent acadèmic i investigador. «No som només una universitat territorial, sinó la universitat del territori», va afirmar Pallarès. El rector va subratllar
la singularitat de la URV com a l’única universitat pública de Catalunya que abasta totes les àrees del coneixement i com a institució plenament integrada a les comarques del sud de Catalunya. El rector ha fet èmfasi en la relació simbiòtica entre la institució i el seu entorn. Aquesta proximitat ha permès que la institució esdevingui un «motor de desenvolupament econòmic i social» en àmbits diversos.
Reconeixements Entre els reconeixements més destacats, el rector va recordar que la URV ha es-
de gener. L’entitat veïnal va presentar una moció al ple municipal, que va ser aprovada per unanimitat. Tal com van exigir en el seu escrit, els
Junts portarà una proposta de resolució que recull moltes de les peticions
veïns de la Móra tornaran a demanar, en aquest cas al Parlament, que la Generalitat sol·liciti a l’Estat la declaració de la Móra com a zona catastròfica, una mesura que els permetria «accedir a ajudes directes per a famílies i empreses afectades» i també «mobilitzar recursos per a la rehabilitació d’infraestructures públiques». L’entitat veïnal també remarcarà la necessitat de fer «estudis d’inundabilitat» per a evitar nous episodis com el que es van viure a la urbanització per culpa de la DANA. Franquès detalla que «hi ha molts carrers i camins amb desperfectes que s’han d’arreglar». En aquest sentit, destaca que l’asfalt del carrer Baix Camp i del passeig de la Móra està «destrossat» i és necessa-
ri intervenir-hi. A més, apunta que «encara hi ha veïns eixugant les seves cases i intentant tornar a la normalitat».
Els residents de la urbanització de Llevant compareixeran davant la comissió de Transició Ecològica avui, dia en què es debatrà i votarà la proposta de resolució del grup parlamentari de Junts per Catalunya sobre els efectes de la DANA a la Móra, així com les esmenes presentades per la resta de partits. En el seu text, la formació sobiranista inclou moltes de les demandes de l’associació de veïns, com «declarar la Móra com a zona catastròfica».
Els juntaires també proposen accelerar les accions incloses en el conveni signat entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Ajuntament de Tarragona i l’associació ambiental La Sínia, signat l’abril de 2023, considerades clau per identificar les causes de les inundacions i proposar-ne solucions immediates. A més, insten a participar de la comissió tècnica interadministrativa que s’ha compromès a impulsar el consistori tarragoní a petició dels veïns, on també hi seria present l’Estat espanyol. També demanen al Govern català que es concreti el calendari d’execució dels treballs de l’ACA anunciats al novembre, «referents a la construcció d’un tanc antidesbordament del sistema de sanejament unitari (antiDSU) i la redimensió de l’estació de bombament».
Josep Pallarès, rector de la URV, va comparèixer ahir al Parlament. URV
tat guardonada amb el EU Award for Gender Equality Champions per la seva tasca en igualtat de gènere, així com la seva tercera posició a
l’Estat en col·laboració investigadora amb empreses, amb gairebé un 21% dels treballs publicats conjuntament amb el sector productiu. També va
destacar el paper de la Fundació URV (FURV), que aquest any celebra 25 anys com a eina clau en la transferència de coneixement.
Marta Omella Blanco
L’art no entén de barreres, i les peces que des d’ahir decoren les parets del Pati Jaume I en són la prova. Aquestes formen part de Plenituds Artístiques II, una exposició que recull una trentena d’obres elaborades conjuntament per persones amb paràlisi cerebral i professionals de La Muntanyeta. El projecte, com bé indica el seu nom, celebra la seva segona edició amb el mateix objectiu amb el qual s’estrenava l’any 2022: demostrar que «tothom és artista i tothom pot crear». La natura, la música, i el mar són alguns dels elements protagonistes de la mostra, que es podrà visitar de forma gratuïta al pati de l’Ajuntament fins al 19 de febrer.
Entre la gran varietat de paisatges, retrats i formes abstractes que omplen de color l’espai, s’amaguen també una multitud de tècniques que asseguren que cada peça té una identitat única i, sobretot, que tothom s’ha pogut embrutar les mans de pintura per deixar la seva empremta. «Molts dels nois no poden agafar un pinzell, llavors busquem alternatives per fer el procés de creació més accessible», explica la Lourdes Alcalà, una de les professores de l’entitat encarregada de supervisar el projecte. D’aquesta manera, elements com les fulles d’un arbre s’han il·lustrat amb fregalls d’alumini lligats a les mans i algunes de les flors s’han representat mitjançant bosses plenes d’aire o aigua impregnades en pintura. «Adaptem cada pas depenent del resultat que volem obtenir, però sempre amb l’objectiu d’incloure a tothom», afegeix. «Es tracta que els nois gau-
l Cultura
El pati Jaume I de l’Ajuntament acull una exposició d’art creada pels usuaris de la Fundació La Muntanyeta
deixin de l’art, de les textures, i sobretot que s’ho passin bé», explica Manel Maigí, un altre dels professionals implicats.
«No només tenen l’oportunitat de tocar la pintura i manipular els materials, sinó que a més, després ho poden veure
Empresa l El Diari Més s'ha convertit en el nou collaborador de la Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT). Gràcies a aquesta col·laboració, tots els associats poden beneficiar-se de descomptes de la subscripció anual a Diari Més i també gaudir de preus especials en les campanyes
de publicitat que planifica el mitjà de comunicació, tant a l'edició de paper com a l'edició digital. Marc Just, Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més; Francesc Pintado, president de l’AEHT; i Contxi Joan, directora comercial del Diari Més, van signar el contracte de col·laboració. El Diari Més, el diari del Camp
de Tarragona, és el diari amb major difusió de la província. Distribueix diàriament 25.000 exemplars a més de 550 punts, fet que el posiciona com el mitjà de comunicació amb més capilaritat a l’àrea d’influència del Camp de Tarragona. L’any passat, el Diari Més va celebrar 20 anys i actualment està en fase d’expansió. Redacció
reflectit en el quadre. Poder veure la seva feina exposada és una recompensa enorme», apunta. Un fet que es va fer
evident en la visita guiada realitzada durant la inauguració de la mostra. Mentre Maigí i Alcalà dirigien els assistents
Les peces estan a la venda i els ingressos es destinaran a La Muntanyeta
La mostra vol fugir de la discriminació positiva i la «mirada paternalista»
per la sala, explicant els detalls de les diferents peces, als artistes se’ls hi il·luminava la cara quan reconeixien el llenç que havien omplert amb les seves creacions.
El dret a crear
«Quan parlem de drets culturals, no només ens referim al dret de poder assistir al teatre o visitar una exposició, sinó també a tenir l’oportunitat de ser creadors», assenyalava durant l’acte la consellera de Cultura, Sandra Ramos. «Tots mereixem poder explorar la nostra vessant artística, canalitzar les emocions i expressar-nos a través de l’art», afirmava.
D’aquesta manera, l’exposició posa en valor el talent de les persones amb discapacitat sense caure en la discriminació positiva. «No mireu aquestes pintures amb l’etiqueta de qui les ha creat des d’una cadira de rodes. Mireu-les amb la curiositat amb què s’observa qualsevol obra d’art», demanen els professors. «Si alguna no us agrada seria fantàstic, ja que això voldria dir que el públic ha oblidat la mirada compassiva i paternalista», expliquen.
L’exposició, a més d’inclusiva, també és solidària, i és que totes les peces estan a la venda amb l’objectiu de destinar els diners recaptats als projectes de la Fundació La Muntanyeta.
Patrimoni l Les obres, que pavimentaran el pas de ronda, es preveu que s’allarguin vuit mesos
Les obres de restauració i rehabilitació del tram de la muralla de Tarragona, a l’altura de la Baixada del Roser, estan més a prop després d’uns set anys d’espera. L’Institut Català del Sòl ha licitat els treballs, que tindran un termini d’execució de vuit mesos. L’import de licitació ascendeix a més de 210.000 euros, més IVA. Els treballs es pagaran a mitges entre l’Ajuntament i la Generalitat.
Aquestes obres ja es contemplaven en un conveni signat entre l’òrgan autonòmic i el consistori l’any 2018. Els tràmits burocràtics i la falta de pressupostos a la Generalitat han fet que els anys hagin anat passant i que els treballs es quedessin en un calaix, fins aquest febrer. «Estem molt contents, que tot i que ha estat un llarg camí, enguany podrem engegar aquests treballs. Per part de l’Incasòl s’ha optat per iniciar els tràmits aquest 2025 amb el finança-
ment al 50% per part de cada administració, fet que també ens dona a entendre la bona entesa entre administracions i la voluntat que aquest
La URV podrà fer-se seva la Tarraco Arena
Societat l La Universitat Rovira i Virgili i l’Agència de Publicitat Internacional Catalana (APIC), empresa arrendatària de la Tarraco Arena, van signar ahir un conveni promogut pel Consell Social de la URV pel qual l’equipament, propietat de la Diputació, es posa a disposició de la URV i la seva comunitat. A més, gaudiran de descomptes a les entrades. Redacció/URV
any sigui l’any de Tàrraco i la recuperació de gran part del seu patrimoni», explica Nacho García, conseller de Patrimoni. Aquesta inversió
es destinarà a una VI fase de restauració de la muralla en el tram de la Baixada del Roser, que consistirà en l’execució de l’adaptació i complemen-
Nacho García: «Estem molt contents, tot i que ha estat un llarg camí»
ralla. Aquesta nova fase de restauració és una molt bona notícia», expressa la Delegada del Govern a Tarragona, Lucía López.
La inversió total d’obra i costos de gestió serà de 302.612,36 euros (IVA inclòs), dels quals 160.355,18 euros els haurà d’aportar l’INCASÒL, i els 142.257,18 euros restants l’Ajuntament de Tarragona.
Garantir l’estabilitat
tació de la IV i la V fase. «El patrimoni tarragoní és una prioritat per aquest Govern, i per això es duen a terme aquestes actuacions a la mu-
La intervenció tracta, per un cantó, de garantir l’estabilitat estructural tant dels elements constructius històrics com d’aquells que, després de les diferents actuacions realitzades han servit per a formalitzar el nivell del pas de ronda. Per l’altre, es persegueix una adequació d’aquest pas elevat perquè resulti apte per l’accés públic, com a part del recorregut de visita que condueix a la part superior del Fortí Negre, segons s’explica al projecte. La proposta segueix les indicacions del Pla director per a la restauració de la muralla, que l’any 2016 va aprovar l’Ajuntament de Tarragona i la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat. La superfície construïda total de la muralla que quedarà afectada pels treballs serà de 263 metres quadrats.
Els residents no descarten sortir al carrer si no reben resposta Urbanisme l
Els veïns de la Rambla Nova han presentat un nou escrit a l’Ajuntament on manifesten la seva insatisfacció amb relació a la gestió del projecte de pacificació de la primera coca del carrer i la seva futura conversió en una zona per a vianants. En aquest cas, el document ha estat impulsat pels residents dels carrers Girona, Roger de Llúria i el Balcó del Mediterrani i ha recollit unes 150 signatures. En aquest els veïns demanden «conèixer amb detall com serà el projecte» i sol·liciten reunir-se amb el consistori en els pròxims 15 dies per ser «informats de les seves característiques i abast». El grup també demana la finalització de la prova pilot i restablir el trànsit «mentre se’n valora el resultat
i es consensua el projecte amb els afectats».
Aquest escrit se suma al presentat el passat dilluns 27
educació
de gener, on 230 veïns signaven per aquestes mateixes demandes i exposaven les seves preocupacions respecte a
Dels zero anys fins a secundària, The British School of Costa Daurada no para de créixer
The British School of Costa Dau rada, situada al Catllar, és un referent en innovació pedagò gica amb més de 15 anys d’experièn cia. Forma part d’una xarxa d’escoles britàniques que fomenten ciutadans globals, compromesos, crítics i au tònoms. Amb més de 450 alumnes, ofereix una educació personalitzada amb ràtios reduïdes, en un entorn òptim per al desenvolupament aca dèmic i personal. Les seves instal· lacions es troben dins un entorn de més de 10.000 m2, amb edificacions modernes i sostenibles, i una planta pròpia de producció d’energia foto voltaica que reflecteix el compromís ambiental del centre.
El model educatiu britànic com bina metodologies innovadores per garantir experiències d’aprenentatge transformadores. Aquest enfoca ment ha estat reconegut per la Nati onal Association of British Schools in Spain (NABSS), que ha avalat la qua litat de totes les etapes, des d’Early Years fins a Secundària.
Les auditories destaquen l’excel· lent treball en emocions i valors, així com la proximitat entre professorat i alumnat, basada en la confiança i el respecte, fomentant un creixement equilibrat.
A més, es destaquen els recur sos d’aprenentatge, dissenyats per potenciar la motivació i desenvo lupar habilitats en Llengua, Mate
aquest mateix projecte. «Són diferents escrits, però són perfectament compatibles. És una clara demostració
del malestar que ha generat aquesta prova pilot que, per cert, hauria d’haver finalitzat el 7 de gener», explica una de les signants del nou document a Diari Més. A més, assegura que molts veïns també han presentat textos amb les mateixes peticions. Cap d’elles, però, ha rebut resposta. «L’únic que demanem és comunicació i que l’Ajuntament vetlli pels veïns, crec que no és res extraordinari», etziba la veïna.
D’aquesta manera, els residents afirmen que «no es quedaran de braços plegats» i que en cas de no ser escol-
tats no descarten «sortir al carrer». «Estem disposats a tot, fins i tot a acudir a la via legal», afirma. De fet, fonts veïnals pertanyents al primer grup asseguren que estan considerant acudir al síndic de greuges. «El que queda clar és que cap resident vol que casa nostra es converteixi en la nova Plaça de la Font. El que aconseguiran amb això és desvirtuar i desnaturalitzar la zona, sense tenir en compte que també hi ha persones que hi vivim», lamenta.
Els veïns, «cremats»
El tall de circulació, que va implementar el 29 de novembre amb l’inici de la prova pilot, és una de les majors preocupacions dels veïns, que critiquen la manca d’accés en vehicle als seus domicilis. «No s’ha tingut cap mena de consideració per la gent gran ni les persones amb mobilitat reduïda. A més, moltes persones se senten insegures havent de caminar de nit fins a casa seva» denuncia la signant. «Fa mesos que esperem la reunió que l’Ajuntament ens va prometre, i amb cada dia que passa el nostre malestar creix», conclou.
màtiques, Tecnologia i Ciències. També es reconeix el feel&sense britànic de l’escola i l’alt nivell de compromís de l’alumnat.
El centre està a punt de viure un moment històric: la primera pro moció de secundària finalitzarà el curs vinent amb la realització dels prestigiosos exàmens internacionals
Els dies 22 de febrer i 21 de març el centre obre les portes per tal que les famílies el puguin conèixer
iGCSE. A més, l’escola ja treballa intensament en el disseny i prepara ció del batxillerat sota les directrius dels A levels britànics.Aquest nou repte acadèmic es veurà reforçat amb la creació d’un servei es pecífic d’acompanyament cap a la universitat o altres estudis superiors, el Careers Department, que ajudarà
els alumnes en l’elecció del seu futur acadèmic i professional.
Els dies 22 de febrer i 21 de març, el centre obre les seves portes perquè les famílies puguin descobrir perso nalment tot el que els fa genuïns.
Carrer Mas de la Creu, 4, el Catllar (Tarragona) +34 637 546 802 admissions@bscd.eu https://bscd.eu/
Espècies bioindicadores
Aus
• Polla d’aigua
• Cabusset
• Bernat pescaire
• Cames llargues
Amfibis i rèptils
• Reineta meridional
• Granota verda
• Tòtil
• Serp d’aigua
• Tortuga de rierol
Mamífers
• Quatre espècies de quiròpters
Invertebrats
• Sagnador escarlata
• Parot cuanegre
• Alaestès verd
• Ullviu petit
• Cargols d’aigua físids
• Efímeres
Medi Ambient l La seva presència a l’entorn permetrà valorar l’efectivitat de les accions de naturalització
Sergi Peralta Moreno
L’entorn d’Aigüesverds i el barranc del Pedret canviarà la seva fisonomia per deixar pas a la natura, acostar-la a la població i afavorir la dispersió de la biodiversitat. Formats per un conjunt de basses, els aiguamolls es conceben «com un espai natural de protecció de fauna i flora, amb usos pedagògics i educatius i que situa Reus en el mapa dels espais d’interès naturalista del país, especialment per a l’observació d’aus», assenyala el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio. En el marc del projecte, s’han seleccionat un seguit d’espècies bioindicadores que habiten ambients aquàtics per
avaluar si les accions de naturalització han estat efectives i, al mateix temps, la salut de l’ecosistema —per exemple, hi ha animals que no poden viure en aigües contaminades—. Entre aus, mamífers, rèptils, amfibis i invertebrats, dinou espècies actuaran com a indicatius de la qualitat de l’àrea i s’estudiarà la seva presència en un mínim de cinc punts representatius. S’han seleccionat perquè compleixen requisits com la sensibilitat ambiental —respondre als canvis en la qualitat de l’aigua o les condicions de l’hàbitat—, el potencial d’establir-se a l’àrea, la representació de múltiples grups faunístics i la facilitat de monitoratge. Una d’elles, el rat-
penat de peus grans, és classificada com a «vulnerable» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. De fet, es buscarà atreure la presència de quiròpters —ratpenats i pipistrel·les— amb la col·locació de caixes-refugi i mantenint escletxes i cavitats als peus de l’arbrat. Per afavorir la nidificació de les aus de ribera, com la polla d’aigua, el bernat pescaire o el cames llargues, és necessària la presència de vegetació, canyissars o arbres a prop de les basses. La cobertura aquàtica i verda permetrà atreure amfibis com la reineta meridional, la granota verda i el tòtil i rèptils com la serp d’aigua i la tortuga de rierol, que necessita la creació d’una zona
assolellada per a la deposició dels ous. Els espiadimonis —i, sobretot, la riquesa de les diverses tipologies— serà un altre dels indicadors desitjats.
Espècies potencials A partir de consultes amb especialistes i agents del territori, el treball de camp i les observacions, el projecte afegeix un llistat d’espècies potencials —sobretot, amfibis, invertebrats i aus— que podrien fer de l’entorn d’Aigüesverds i el barranc del Pedret la seva nova casa. Si en l’indret ja hi ha presents el tòtil, la granota verda i el gripau comú, s’anhela veure-hi en un futur altres anurs, com la reineta meridional o el gripau d’esperons. També es buscarà cap-
S’han escollit per criteris com la sensibilitat ambiental o la representativitat
Reus aspira a ser un espai d’interès naturalista, sobretot per a observar aus
tar l’atenció de papallones i, per aconseguir-ho, es proposa plantar plantes amb floració o nutrícies, per tal d’alimentar les erugues.
Les espècies més atractives i, alhora, les més complicades de detectar són els mamífers.
A l’entorn de Reus ja s’han ob-
espècies ‘potencials’
L’espai pot atraure noves espècies, com ara genetes i toixons
servat animals com la fagina, el conill de bosc o la guineu. Pels aiguamolls, podrien arribar-se a deixar veure toixons, mosteles, eriçons, musaranyes o gats mesquers —també coneguts com a genetes—. Per captar la seva atenció, caldria complir una sèrie de condicions, com permetre que hi hagi prou refugis.
Amb la voluntat de ser un punt d’interès d’observació d’aus, els aficionats a l’ornitologia tindran la possibilitat de trobar-hi espècies com l’esplugabous, l’aligot, les orenetes o el gaig.
Agricultura l El sindicat agrari defensa que és imprescindible per a mantenir l’activitat de la pagesia
Miquel Llaberia
Unió de Pagesos ha presentat una al·legació per demanar que els vehicles agrícoles quedin exemptes de la zona de baixes emissions. Segons defensen des del sindicat agrícola, aquesta exempció estaria reconeguda ja en el Reglament Europeu referent a aquesta mesura que tots els municipis de més de 50.000 habitants estan obligats a implementar. «Els pagesos, que som dels municipis del voltant de Reus, anem a vendre o comprar a la ciutat», afirma Ton Crusells, responsable de Medi ambient i política territorial d’Unió de Pagesos. «Quan van presentar les ordenances ho vam estar estudiant i vam veure que es plantejava que hi hagués exempció per aquells pagesos a prop de la jubilació gràcies a un document que s’hauria de renovar any rere any. No sabem encara quin serà el procediment darrere això, però des del sindicat defensem que han de quedar exemptes tots
els pagesos. Reus ha de cuidar la pagesia del seu territori», reivindica.
En aquest sentit, Crusells explica que, en cas de no do-
Gastronomia l La iniciativa pretén fer valdre el patrimoni agroalimentari i culinari català
El Hub Foodtech & Nutrition, iniciativa impulsada per Redessa per connectar les institucions, empreses i centres de recerca vinculats al sector agroalimentari de la Catalunya Sud, se suma al programa d’accions de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la distinció de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Aquest projecte està impulsat per la Generalitat amb una cinquantena d’actuacions previstes i disposa d’un pressupost inicial de 15 milions d’euros, amb la vo-
luntat de posicionar Catalunya com un referent mundial en alimentació i turisme enogastronòmic.
Des del Hub s’impulsaran accions vinculades a la sostenibilitat, la innovació i l’economia circular i els productes de proximitat, entre altres. En concret, es preveu dur a terme jornades de treball amb les empreses adherides i activitats de promoció de la gastronomia local durant la pròxima edició d’exproReus. «Una de les finalitats del Hub és donar visibilitat a la riquesa gastronòmica del nostre
nar-se aquesta excepció en els vehicles agraris, seria «inviable» la feina dels pagesos. «Nosaltres anem a Reus per vendre els nostres productes,
comprar materials i hi anem amb els nostres vehicles, sigui amb tractors o furgonetes. Si no podem entrar, es fa impossible que puguem continuar
El Hub impulsarà accions vinculades a la sostenibilitat i a l’economia circular
territori. Per això, impulsar accions en el marc de la Regió Mundial de la Gastronomia té tot el sentit», afirma el conseller delegat de Redessa, Josep Baiges.
Unió de Pagesos ha presentat al·legacions al projecte de la zona de baixes emissions
ran abandonades amb el risc d’incendi que això comporta. A més, la pagesia és una part econòmica molt important al nostre territori. Reus necessita als pagesos».
Situació difícil
treballant», lamenta. A més, el responsable remarca el paper vital de la pagesia en la capital del Baix Camp: «Si la pagesia mor, moltes finques queda-
Per un altre costat, Crusells recorda que la situació actual de la pagesia és molt complicada. «La pagesia fa temps que porta una corda al voltant del coll. El marge de benefici és mínim i hem patit una sequera molt dura. Molts han plegat i això faria que la resta també. Nosaltres no podem comprar-nos furgonetes elèctriques», subratlla. Els pagesos del territori han patit diferents problemàtiques en els darrers anys. La més dramàtica és la sequera que va comportar que el pantà de Riudecanyes arribés a mínims històrics per sota del 3% de la seva capacitat. Per culpa d’aquest fet, els pagesos no han pogut regar amb la seva aigua. A aquesta situació s’hi suma també el conflicte obert entre Unió de Pagesos i la Llotja de Reus pels preus dels productes. Des d’Unió de Pagesos han denunciat en reiterades ocasions «l’opacitat» de la llotja a l’hora de fixar els preus de productes com l’avellana o l’ametlla.
Tribunals l Els fets van tenir lloc el 26 de febrer de 2022 al matí Nou membres del Sindicat de l’Habitatge queden absolts per ocupar una antiga seu del BBVA
ACN
El Jutjat d’Instrucció número 4 de Reus ha absolt a nou membres del Sindicat de l’Habitatge de Reus per ocupar una antiga seu del BBVA. Els fets van tenir lloc el 26 de febrer de 2022 al matí. Segons la sentència, el jutge no ha pogut provar que els encausats entressin dins el local, ja que els agents dels Mossos d’Esquadra van fer les identificacions de tots ells a l’exterior de l’antiga sucursal bancària. La defensa del BBVA acusava els investigats d’un presumpte delicte lleu d’usurpació amb una multa de sis euros
diaris durant sis mesos. A més, també per un delicte lleu de danys tipificat amb una multa de sis euros de quota diària durant tres mesos. Finalment, exigia indemnitzar el BBVA amb 152 euros. El local pertanyia a un particular, que va presentar la denúncia per recuperar l’immoble que l’entitat havia llogat, mentre que la Fiscalia demanava l’absolució. El magistrat tampoc ha pogut provar que els implicats accedissin al local amb voluntat de quedar-s’hi ni que l’espai fos propietat del BBVA com afirmava el banc.
Solidaritat l L’atleta Edgar Parés, resident a Reus, es proposa recórrer 295 quilòmetres en una setmana
Miquel Llaberia
Els reptes solidaris pretenen, a través de sorprenents gestes, complir una funció social per ajudar als afectats per una desgràcia com pot ser una malaltia. No obstant això, el repte que es proposa Edgar Parés, vallenc de 31 anys resident a Reus, és majúscul; recórrer una marató diària, és a dir, 42.195 metres, durant una setmana, de dilluns a diumenge. Un repte que suma un total de 295 quilòmetres que recorreran tot el territori català i que rep el nom 295 KM X La ELA. «El passat mes de maig vaig fer un repte solidari a la Mussara i va ser una experiència molt gratificant. Aleshores, tenia clar que el següent repte volia canviar de modalitat esportiva i sempre m’ha agradat córrer», comença explicant l’atleta. En aquest context, a Parés se li va ocórrer que, si havia estat capaç de córrer maratons en el passat, potser no era impossible córrer set de consecutives. «Volia un repte difícil, he fet mara-
tons en el passat i segurament patiré, però crec que ho puc fer», afirma amb confiança. Però perquè una activitat sigui solidària necessita una
causa. En aquest cas, aquest desig s’ha pogut fer realitat gràcies a la Fundació Catalana de ELA Miquel Valls, per la qual serà beneficiària el repte
Turisme l El Gaudí Centre va rebre l'any passat 48.484 visitants i l'Institut Pere Mata 12.049
Redacció El Gaudí Centre i l’Institut Pere Mata tanquen l’exercici 2024 amb un increment del nombre de visitants. En total, 48.484 persones van visitar el Gaudí Centre, que suposa un augment total del 12% respecte a les xifres de l’any 2023. Pel que fa a l’Institut Pere Mata, l’increment percentual és més moderat. En total, 12.049 persones van visitar el Pavelló dels Distingits el 2024, que suposa una millora del 9% respecte a l’any anterior. Quant a la procedència dels visitants del centre dedicat a l’arquitecte, un 52% dels visitants
van ser internacionals, mentre que la majoria de l’Institut Pere Mata, un altre 52% eren catalans de fora de Reus. Concretament, pel que fa al Gaudí Centre l’increment del públic individual és el més accentuat amb un 14% més. Aquest és gràcies a l’augment del visitant de la demarcació de Barcelona, amb un 7%, i de Girona, amb un 12%. De la resta de l’estat, la major part del públic prové de la Comunitat Valenciana i de la Comunitat de Madrid. Pel que fa als visitants internacionals, els més comuns són el francès i l’alemany. Amb relació als
mesos, els que han registrat una major activitat han estat els mesos d’estiu, però també durant el període final de la primavera i inicial de la tardor. Des de l’agència Reus Promoció consideren que aquest fet demostra que el Gaudí Centre és una «eina de desestacionalització turística de la ciutat». Pel que respecte als grups organitzats, un 35% del total gestionats per una agència de viatges, han registrat un creixement inferior, del 8%. Per una altra banda, l’Institut Pere Mata s’ha consolidat com un altre gran espai de turisme cultural de
i amb un clar referent, l’exfutbolista Juan Carlos Unzué. «La ELA és una malaltia que sempre m’ha impactat molt sense tenir un familiar afec-
La primera marató del repte serà una anada i tornada entre Reus i Cambrils
tat. A més, he vist documentals del cas d’Unzué i em sento molt identificat per com parla i com transmet les ganes de viure, així que crec que era la fundació adequada per fer aquest repte», explica. A la vegada, també agraeix que la relació amb la fundació ha estat molt positiva fins ara: «La fundació s’ha bolcat des del primer moment amb el repte. La directora de la fundació m’ha transmès tot el seu suport i ho agraeixo».
Reptes pel repte No obstant això, una de les principals dificultats a l’hora de planejar el repte és cobrir totes les necessitats logístiques del projecte. «Necessito un transport, un fotògraf, un fisioterapeuta i els hotels. Tot això té un cost econòmic», co-
menta. Pel que fa a la preparació física, Parés ho explica amb tanta tranquil·litat que fa que sembli fàcil: «És qüestió de fer molts quilòmetres, normalment acumulo 70 o 90 quilòmetres setmanals, més 110 o 120 de bicicleta i dues o tres hores de gimnàs. Sumes a tot això l’experiència dels darrers set o vuit anys i hauria de ser prou garantia per acabar el repte».
El repte
El repte està previst que es faci durant el mes d’abril. La primera marató, en dilluns, serà una anada i tornada de Reus a Cambrils. El dimarts, recorrerà Tarragona, el dimecres Lleida i el dijous donarà un tomb pel Solsonès. «Aquesta serà una de les més divertides i difícils», apunta Parés sobre la marató al Solsonès. El divendres anirà de Roses a l’Escala, el dissabte serà a l’Empordà i el diumenge de Blanes a Calella, indret on està ubicada la fundació beneficiada. «La idea és córrer menys de quatre hores diàries. Crec que les etapes són assequibles per qualsevol i per mi és una carrera de fons, el més important és acabar», valora l’atleta. Els interessats a col·laborar ho poden fer a través de la pàgina migranodearena.org on està publicat el repte. A més, qualsevol corredor interessat es podrà unir de manera espontània a Parés durant el recorregut de qualsevol de les set maratons previstes.
la ciutat de Reus. El 52% dels visitants són catalans de fora de Reus, un 21% de la resta de l’Estat, un 19% internacionals i el 8% restant són reusencs.
La regidora de Projecció de Ciutat de Reus, Noemí Llauradó, subratlla que «bona part de les accions van encaminades a fer de Reus una destinació amb visitants durant tot l’any, fora dels períodes purament vacacionals, oferint una oferta cultural, gastronòmica i d’oci diversa i completa».
Educació l La Xarxa d'Escoles Públiques de Reus ha donat el tret de sortida a la campanya de preinscripció i portes obertes per al curs 2025-26. Amb el lema Pública, aquí comença tot, la iniciativa pretén «posicionar les escoles públiques de Reus com una opció de qualitat i proximitat, inclusiva i amb valors com el
respecte, la solidaritat o el treball en equip», tal com va expressar la directora de l’Escola Eduard Toda, Mireia Aguado. La directora de l’Escola Pompeu Fabra, Mar Cervantes, va remarcar que les escoles públiques estan «obertes a tothom, sense restriccions de cap mena». «Som 20 escoles diverses, amb caracte-
Pilar López, sobre la nova zonificació: «Cap nen es quedarà
Formació l L'edil d'Educació apunta que el document serà «revisable»
Sergi Peralta Moreno
La regidora d’Educació i Ciutadania de Reus, Pilar López, va assegurar que «cap nen es quedarà sense escola», després d’acord crear una nova zonificació educativa, que proposa dividir el mapa de la ciutat en quatre grans
La
blocs, per tal de combatre la segregació escolar. L’edil va defensar que «cada zona està equilibrada, tant pel que fa a l’oferta pública com la privada, i l’entorn està ben pensat». Així mateix, va comentar que ha estat fruit d’un treball «elaborat molt en consens amb el Departament d’Educació i
colla La Bella Dansa completa la
seva primera ballada de l’any a la plaça de la Llibertat
Cultura l La colla sardanista La Bella Dansa va efectuar la seva primera ballada de l'any el passat 31 de gener, a la plaça de la Llibertat. L'entitat remarca que desitja que la sardana «es balli cada cop més a les places de la ciutat de Reus» i valora que, «tot i el fred, ho vam aconseguir». La colla sortirà l'últim divendres de cada mes i està dirigida
pel professor Jaume Virgili Sambola. Així mateix, ofereix classes gratuïtes als centres cívics Migjorn i Llevant. L'entitat va presentar-se formalment el maig del 2024, amb els objectius d'apropar, difondre, ensenyar i mantenir la tradició de la sardana com a element cultural, integrador i identitari de la cultura catalana. Sergi Peralta Moreno
Formació Professional» i va subratllar que «és un document revisable, així que passat un temps prudencial es pot anar modificant i farem els canvis que calgui segons uns treballs de seguiment». López va aprofitar per remarcar que «estem aquí per defensar la paraula pública,
el no tancament de línies i baixar ràtios». «Apostem per això, i la zonificació és una eina més que ajudarà a aquest treball», va afegir. El director de l’Escola Prat de la Riba, David Roco, va considerar que la nova zonificació és «una cosa nova» i entén que hi hagi famílies que «poden estar inquietes», «però veurem en un futur si millora l’escolaritat equilibrada». «En un futur ho valorarem», va concloure. El document està pendent de publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
rístiques diferents que ens fan créixer i enriqueixen les nostres mirades, però, totes i cadascuna, fidels a uns principis que ens uneixen i defineixen», va afegir. Les jornades de portes obertes es poden consultar a la pàgina web www.reus.cat/serveis/ portes-obertes i al portal de cada centre educatiu. SPM/Diari Més
d’arxiu de la
La Xarxa de Centres Cívics de Reus programa més de 150 activitats entre febrer i juny
Societat l La Xarxa de Centres Cívics, amb el collectiu +60, inicia la nova programació d'hivern i primavera. Entre febrer i juny, tindran lloc 164 activitats. Més d'una cinquantena són gratuïtes i un total de 74 corresponen a cursos i tallers adreçats al collectiu longeu. Les propostes s'emmarquen en àmbits com la comunicació, la cura d'un mateix, la cuina, l'activitat física o les noves tecnologies. El programa al complet es pot consultar a la pàgina web centrescivics.reus.cat i les inscripcions es formalitzen a través d’inscripcions.reus.cat A partir de l’octubre, el nou Centre Cívic Gregal s’incorporarà a l’agenda conjunta amb la resta de la xarxa d’equipaments municipals. Redacció
Laboral l Actualment hi ha 40.137 persones desocupades a les comarques tarragonines
ACN
L’atur registrat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha tornat a créixer lleugerament al gener, com ja va passar al desembre.
S’han registrat 140 persones més que busquen feina, xifra que representa un 0,35% més que el mes anterior. Hi ha 40.137 persones desocupades a les comarques tarragonines i ebrenques, segons les dades del Ministeri de Treball i Economia Social publicades aquest dimarts. Els serveis i l’agricultura són els dos sectors on l’atur ha incrementat -amb 333 i 45 persones més sense feina, respectivament-, mentre que la construcció és el sector on més s’ha reduït (-171).
També ha caigut l’afiliació a la Seguretat Social, amb 7.087 inscrits menys aquest gener, una reducció del 2,09% respecte al desembre. Tot i aquest lleuger increment, les dades d’evolució de l’atur al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en comparació el gener de 2023 són positives amb 1.154 persones menys sense feina, nua reducció de l’atur interanual del 2,79%. Passa el mateix amb les xifres d’afiliació a la Seguretat So-
Atur registrat a la demarcació de Tarragona des del 2005
Les dones representen el percentatge més gran de les persones desocupades a Tarragona. Pixabay
Successos l Van ser sostretes a Alpicat, al Segrià Societat l Facua ha reclamat al Govern que prengui «mesures urgents davant el deficient servei» que consideren que presta Ambulàncies Egara, l'empresa concessionària del transport sanitari al Camp de Tarragona i a les comarques de Lleida. L'entitat ha posat sobre la taula que Salut estudiï la rescissió de la concessió en cas que certifiqui que l'empresa incompleix l'acord signat i ha recordat que ja va ser multada «sense que hagi servit de res». El comunicat arriba després que es publiqués que el SEM hagi obert un expedient a Ambulàncies Egara perquè una pacient de 99 anys va haver d'esperar més de 23 hores per ser traslladada en ambulància fins al seu domicili. ACN
ACN
Els Mossos d’Esquadra investiguen el robatori d’un centenar de cabres d’un ramat a Alpicat, al Segrià. El robatori va tenir lloc la nit del 30 al 31 de gener i la majoria dels animals, una vuitantena, van ser trobats dos dies després, el 2
de febrer, en un recinte tancat d’una masia abandonada de Vilaverd, a la Conca de Barberà. Les cabres que estaven embarassades van poder ser identificades gràcies als cròtals que duien. Al lloc, la policia també hi va trobar una furgoneta robada amb la qual els lladres haurien transpor-
tat alguns dels animals. La policia ha obert una investigació per mirar de trobar l’autor o autors del robatori i, de moment, no han detingut ningú.
El Gremi de la Pagesia Catalana ha denunciat l’estat «deplorable» dels animals recuperats a Vilaverd. De la
Malgrat l’increment al gener, l’evolució respecte de fa un any és positiva
cial. Mentre que s’ha reduït la creació de llocs de feina respecte al mes de desembre de 2024, les 332.442 persones afiliades representen un 1,49% més (4.879 feines més) que el gener de l’any passat.
De les 40.137 persones inscrites a l’atur, 23.561 són dones i 16.576 són homes. Els menors de 25 anys són 3.051 persones. Per sectors, la majoria de les persones aturades provenen del sector serveis (28.493), que és també el sector on al gener s’han registrat més aturats (333). El segon sector amb més atur és la indústria (3.573), molt prop de la construcció (3.274). 1.436 persones busquen feina a l’agricultura i 3.361 no han tingut cap feina abans.
D’altra banda, el nombre de contractes, ha crescut amb un 16,1%, amb 2.446 contractes de feina més que al desembre, però la xifra es redueix si es compara amb les contractes de gener de 2024, amb una disminució del 0,99% i 176 contractes menys. Hi ha hagut un 28,16% (1.662) més de contractes indefinits que al desembre, i un 6,94% (491) més que al gener de l’any passat. Pel que fa als contractes temporals se n’han signat 784 al gener, un 8,43% més que al desembre, però un 6,21% menys que fa un any.
vuitantena d’exemplars, la policia ha explicat que en va trobar un de mort. També la mateixa nit del robatori, els agents van recuperar una desena de caps de bestiar que s’havien escapat prop d’on hi havia el ramat.
Diuen que la situació és «insostenible» i que les «màfies» que hi ha darrere dels robatoris distribueixen la carn del bestiar a particulars, restaurants i carnisseries «sense cap control sanitari durant el procés de transport, emmagatzematge i sacrifici».
Política l La dimissió de Larios i els seus regidors arriba després d’acusacions internes i d’una denúncia per coaccions
Joan Lizano
L’alcalde de la Pobla de Montornès, Francesc Larios, i els regidors Chelo López-Ibarra i Daniel Guillén han presentat la seva dimissió enmig d’una crisi política que ha sacsejat el municipi en els darrers mesos. Aquesta decisió es farà efectiva en el ple extraordinari convocat per aquest divendres, deixant la gestió provisional en mans del tercer tinent d’alcalde, Èric Vicens, qui assumirà l’alcaldia accidental fins que es decideixi el nou govern.
La situació ha arribat a aquest extrem a causa de la crisi interna es va iniciar el desembre passat quan Larios va intentar doblar el sou de Guillén sense consulta prèvia, fet que va provocar tensions internes i la denúncia de la regidora Nadine Osaer per coaccions i amenaces.
Segons Vicens, «el tàndem entre l’alcalde i el primer tinent feia mesos que no treballava gaire, i l’equip de govern estava fracturat». A més, els pressupostos municipals continuen prorrogats des del
desembre, cosa que està endarrerint inversions clau per al poble.
En el darrer ple municipal, la situació va arribar al punt àlgid quan es va aprovar la reducció dels sous dels càrrecs electes fins al mínim legal. Aquesta decisió va precipitar la dimissió de Larios, qui
va reconèixer que la situació havia tocat fons i que ja no estava motivat per continuar. «Vaig veure que no hi havia interès a treballar i continuar era entrar en una guerra que no volia», va afirmar l’exalcalde, tal com explica el mitjà Torredembarra Actualitat. A partir d’ara s’obre un
Societat l Avisen que no faran més hores extres i no es prestaran a més serveis especials voluntaris
La Junta de Personal i el Comitè d’Empresa de l’Ajuntament de Cambrils, compostos pels sindicats CSIF, CCOO i UGT, van alertar ahir a través d’un comunicat la greu situació que travessa l’Ajuntament de Cambrils en matèria de recursos humans, «fet que compromet el bon funcionament dels serveis públics essencials que es presten a la ciutadania». Des del consistori no s’han volgut fer declaracions.
«Tot i trobar-nos ja al mes de febrer, el Govern municipal continua mostrant una pre-
ocupant manca d’iniciativa i gestió en matèria de personal, una situació que denunciem des del novembre de l’any passat. Lluny de millorar, la situació s’agreuja amb el pas del temps, fet que inevitablement portarà al col·lapse total dels serveis municipals en breu», declaren des del Comitè.
Com a exemple d’aquesta crisi, el primer cap de setmana de març presenta un escenari crític, amb la coincidència de dos esdeveniments de gran rellevància a la ciutat: el Carnaval i la Mitja Marató de Cambrils. Ambdues activitats requereixen un important
desplegament de personal per garantir-ne l’èxit i la seguretat, especialment en tres departaments clau: la brigada municipal d’obres i serveis, el departament d’esports i la Policia Local. Avisen que «no obstant això, la manca de recursos humans i la falta de planificació posen en risc l’execució correcta d’aquests esdeveniments».
El comunicat resol avisant que «la situació en aquests departaments és insostenible. L’àrea d’esports es troba en un estat alarmant, amb unes instal·lacions deteriorades i una greu manca de personal.
període de transició en què els tres nous regidors d’ERC prendran possessió del càrrec i s’elegirà un nou alcalde o alcaldessa. Vicens ha avançat que la intenció és tenir el nou govern constituït abans d’acabar el mes de febrer. «Era necessari que Larios i Guillén pleguessin pel bé
del municipi. Ara toca centrar-nos a reconstruir l’estabilitat del consistori», ha declarat Vicens.
La clau per governar
Amb la majoria absoluta d’ERC al ple municipal, tot apunta que la formació tindrà la clau de la governabili-
Nadine Osaer va denunciar Larios per coaccions i amenaces a finals de desembre
Èric Vicens assumirà l’alcaldia accidental fins la designació de l’equip de govern
tat. No obstant això, també s’estudia la possibilitat d’un ‘govern de concentració’ amb altres grups polítics. Mentrestant, les competències a Osaer han estat restituïdes, ja que havien estat retirades per Larios el desembre passat. A mesura que es concreti el nou equip de govern, es desbloquejarà l’aprovació dels pressupostos i es reprendran els projectes. «Hem d’accelerar la posada en marxa d’inversions importants pel municipi que han quedat endarrerides», afegeix Vicens. El ple de divendres marcarà l’inici d’una nova etapa per a la Pobla de Montornès.
La brigada municipal d’obres i serveis compta amb recursos limitats i un dèficit de treballadors que dificulta la correcta prestació de les seves
funcions. Per la seva banda, la Policia Local de Cambrils s’enfronta a un problema afegit força greu: la necessitat de comptar amb més de vint-i-cinc agents voluntaris en servei especial no retribuït durant els caps de setmana, una cosa inviable sense una planificació adequada».
Equipaments l La Generalitat no ha emès l’informe necessari per aprovar el pla especial de l’aparcament
Álvaro Rodríguez
El projecte per fer un aparcament de quatre plantes i amb centre comercial a l’avinguda Carles Buïgas de Salou ha patit un endarreriment després que la Generalitat hagi suspès l’emissió de l’informe necessari per aprovar el pla especial urbanístic. La redacció d’un pla especial per aquest equipament és necessària per tal de concretar els usos del terreny que originalment pertanyia al Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou (CTR).
Concretament, la parcel·la està ubicada davant la discoteca La Cage Salou i en el límit amb els terrenys que ocupa Infinitum. L’espai va ser cedit a l’Ajuntament de Salou i actualment està ocupat per un aparcament en esplanada.
Aquest, segons indiquen fonts de l’Ajuntament de Salou, hauria d’haver estat «un procediment àgil», que només necessita l’emissió d’un informe favorable per part de la Comissió d’Urbanisme del Camp de Tarragona. En parallel, l’Ajuntament de Salou ha engegat un altre procés urbanístic per fer realitat aquest
projecte, la modificació del planejament vigent per definir l’ús del transport en aquest espai.
Des del consistori assenyalen que aquest segon procediment és «més llarg» i sí que necessita l’aprovació de la Co-
Un conductor begut i sense punts es queda sense benzina enmig de l’AP-7 a Banyeres del Penedès
Successos l L'arrestat va sol·licitar els serveis d'emergència en cas d'accident
ACN
Els Mossos d’Esquadra van detenir un home de 38 anys per conduir begut i sense punts al carnet de conduir a Banyeres del Penedès, al Baix Penedès. La detenció es va produir divendres passat, quan cap a les 6.45 hores, l’home es trobava a l’AP-7 a l’altura d’aquest municipi. Llavors, va donar l’alerta amb el sistema eCall —l’element de seguretat passiva que permet a l’automòbil marcar ell mateix el 112 i sol·licitar els serveis d’emergència en cas d’accident—, ja que es va que-
dar sense benzina. Els cossos d’emergències van rebre l’avís que un vehicle ocupava un carril al punt quilomètric 214 de l’AP-7. Quan van arribar els agents, van veure que a l’interior del cotxe hi havia dos homes, un al seient del copilot i l’altre a la part posterior. Tots dos presentaven símptomes d’anar sota els efectes de l’alcohol i cap d’ells disposava de permís per diverses suspensions. L’individu que anava darrere va reconèixer que era ell qui conduïa i va accedir a fer-se les proves d’alcoholèmia, resultant positives.
L’aprovació del pla especial és clau per definir i regular els usos del terreny
missió d’Urbanisme. Segons indiquen els responsables municipals, la Generalitat hauria volgut esperar a tenir l’aprovació definitiva de la modificació abans d’aprovar el pla especial.
Tot plegat ha produït un
Societat l Aquesta garanteix l’excel·lència en la gestió i els serveis de les zones de bany
L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, va ser un dels convidats a la gala ‘Noche Q25’, organitzada per l’Instituto para la Calidad Turística Española (ICTE), celebrada al Palacio de Cibeles de Madrid. Durant l’acte, presidit pel ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, es va donar a conèixer que Salou renovava la certificació UNE-ISO:13.009:2016 per a les platges de Llevant i Ponent, un segell que garanteix l’excel-
lència en la gestió i els serveis de les zones de bany. Salou posseeix aquesta certificació des de l’any 2008, i actualment es troba en el cicle de validesa 2023-2026.
La certificació UNEISO:13.009:2016 avalua múltiples aspectes clau per a la gestió de les platges, com ara salvament i socorrisme, seguretat, neteja de la sorra i de les instal·lacions, serveis higiènics, atenció als usuaris, gestió de residus i qualitat ambiental. L’alcalde Granados va expressar la seva satisfacció per aquesta renovació, asse-
Des del consistori salouenc assenyalen que aquest aparcament és «una necessitat social imperiosa per la futura morfologia urbana de Salou», ja que servirà per donar resposta a la transformació de l’avinguda Carles Buïgas, la qual serà exclusivament per a la circulació de vianants.
Transformació urbana
Les obres d’aquesta avinguda, on es concentra la gran part de l’oci nocturn de Salou, estan previstes que acabin aquest mes de març. Els treballs compten amb un pressupost que ascendeix a 5,6 milions d’euros, la meitat dels quals han estat finançats per un fons Next Generation.
La construcció del pàrquing pretén servir com a solució a la supressió de places d’aparcament que implica aquesta remodelació urbana. A més, l’equipament reservarà 156 places per les empreses hoteleres de la zona.
endarreriment al projecte que ha quedat pendent de la resolució de l’ens autonòmic.
Des de l’Ajuntament asseguren que aquest és «un procediment tècnic, però clau per regular els usos del terreny dins del marc normatiu».
A més del servei d’aparcament, l’edifici al final de Carles Buïgas comptarà amb una zona comercial de 9.000 metres quadrats i serveis de restauració o bar. A més, es plantegen espais reservats al lloguer de vehicles o punts de recollida i lliurament de paquets, tot buscant reduir el trànsit al centre.
El pressupost per aixecar l’aparcament és d’11,5 milions, dels quals l’Ajuntament ja ha reservat 6,5. No obstant això, la seva aprovació queda, de moment, pendent.
Imatge d’arxiu d’una platja de Salou. Ajuntament de Salou
Salou posseeix aquesta certificació de qualitat des de l’any 2008
gurant que «el treball conjunt de l’equip de gestió del destí turístic i de l’equip de platges és essencial per garantir unes platges en òptimes condicions dia rere dia».
ACN
El centre d’interpretació de l’hospital del Molar, al Priorat, alberga una de les col·leccions de cirurgia més destacades de la guerra civil espanyola. L’equipament porta tancat des de l’esclat de la pandèmia. Per revertir aquesta situació, un grup de suport al centre ha impulsat una recollida de firmes per reobrir l’espai de forma «imminent». Un dels promotors, Francesc Xavier Hernàndez, apunta que el tancament es deu a la «desídia» i «raons ideològiques» i insta a les administracions locals i supramunicipals perquè reobrin el centre.
L’Ajuntament, per la seva part, confia a tenir el projecte executiu amb tota la normativa al dia aquest febrer i reafirma el compromís d’obrir les portes del centre abans del juliol del 2026.
El centre d’interpretació de l’hospital del Molar, ubicat a l’edifici noble del segle XIX als terrenys de la mina Lussa, es va inaugurar l’any 2019 per part del llavors alcalde Alfred Grifoll. El primer pis es va museïtzar amb material sanitari i escolar de l’època de la guerra
civil espanyola, entre els quals també hi ha la col·lecció del doctor Miquel Gras.
L’equipament, que només va estar operatiu uns mesos, va haver de tancar amb l’esclat de la pandèmia del coronavirus. A principis del 2020
Societat l L'any 2024 van augmentar el nombre de visites als museus
riquesa de la comarca.
Les oficines de turisme de la Conca de Barberà han tancat el 2024 amb una valoració positiva, reflectint l’interès continuat pel territori amb dades a l’alça. L’Oficina Comarcal de Turisme, situada al Monestir de Poblet, ha atès 53.954 persones, un 8% més que l’any passat (+4.754 persones). A més, s’han gestionat 11.445 consultes, amb un augment del 6% (+1.061 consultes), demostrant que cada cop més visitants volen descobrir la
L’Oficina Municipal de Turisme de l’Espluga de Francolí ha tancat l’any amb bones dades, atenen 65.053 persones (+4%) i gestionant 5.748 consultes. Destaca que un 89% dels visitants provenien del turisme català i de proximitat, confirmant l’interès pel patrimoni i la natura de l’entorn.
L’Oficina Municipal de Turisme de Montblanc, ha rebut 42.225 visitants i ha atès 12.869 consultes. Tot i una lleugera disminució respecte a l’any anterior, el municipi
El consistori s’ha proposat revertir la situació abans del juliol de 2026
es va produir un canvi a l’alcaldia després que l’anterior batlle renunciés per motius de salut i Roger Grifoll assumís el càrrec. A diferència d’altres equipaments culturals, que van reobrir amb la rebaixa de les mesures sani-
tàries, en aquest cas el centre d’interpretació del Molar s’ha mantingut tancat des de llavors.
Des del grup de suport al centre d’interpretació de l’hospital del Molar, el catedràtic Francesc Xavier Her-
nàndez afirma que les raons de fons que van mantenir l’equipament tancat van ser «de caràcter ideològic» tot i que es va justificar amb uns informes tècnics. «L’edifici no està en perill, poden haver-hi millores o deficiències, però perquè s’hagin de fer arranjaments no vol dir que el centre hagi de tancar», remarca.
L’equip de govern actual treballa amb la previsió de tenir el projecte executiu el primer trimestre d’enguany. Segons l’actual alcalde, PerePellejà, es tracta d’un projecte que s’elaborarà amb el suport dels serveis territorials de cultura de la Generalitat i que estudiarà no només l’edifici noble, sinó també els edificis annexos. Amb tot, preveuen avançar cap a l’objectiu de tornar a comptar amb aquest equipament abans del juny de 2026 i disposar d’aquest actiu cultural i turístic.
Pellejà ha lamentat que no s’hagi pogut avançar en aquesta línia abans i ho atribueix a «l’etapa fosca» del govern anterior.
Així, del projecte executiu n’espera conèixer quines actuacions són necessàries per garantir la seguretat al centre, aconseguir la llicència d’activitat pertinent i reobrir-lo a tot tardar en un any i mig. Pel que fa al finançament per executar les accions corresponents, Pellejà aposta per recórrer als fons nuclears. A la vegada, també preveu que es faci un seguiment anual de l’estructura de l’edifici.
continua sent un dels grans atractius turístics de la Conca. El 65% de les consultes han estat de turisme català i de proximitat, consolidant-se comuna destinació de referència per als amants de la història i la cultura.
L’Oficina Municipal de Turisme de Santa Coloma de Queralt ha atès 2.634 consultes (-36%); i han rebut 2.461 visitants (- 33%). Un total de 845 persones han gaudit de les visites guiades organitzades i realitzades majoritàriament entre els mesos de juliol i octubre.
Imatge panoràmica
Gastronomia l Aquest colom posa en perill els conreus, però té grans propietats nutritives i versatilitat a la cuina
Álvaro Rodríguez
El tudó és una au migratòria, pertanyent a la família dels coloms, que viu als entorns rurals de tota Europa. Durant els darrers 30 anys, el canvi climàtic ha afavorit que cada cop es quedi més temps a la península Ibèrica, on s’estima que la població s’eleva per sobre dels set milions.
Així ho detalla Joaquim Vidal, president de la representació tarragonina de la Federació Catalana de Caça, qui apunta que el Camp de Tarragona és un dels punts on més es concentra aquesta espècie. Vidal explica que aquesta au
«suposa un perill pel conreu» de les comarques tarragonines, ja que té una dieta eminentment vegetal i s’alimenta de bròquil, enciam, col o fins i tot avellana i raïm. Per fer front a aquesta superpoblació, la federació va engegar junt amb el Restaurant & Càtering forEvents un monogràfic per fer valdre aquest producte. Cal destacar, que a diferència dels seus parents de ciutat, els tudons no poden transmetre cap malaltia a l’ésser humà i el seu valor energètic és més alt que el de la llebre o el senglar. Els beneficis d’aquest pro-
ducte també es fan notar des de la cuina, tal com ho manifesta Albert Roig, xef executiu de forEvents. Roig manté que el tudó és «versàtil i amable», i això permet elaboracions complexes com un risotto, plat que va formar part del monogràfic.
Quan el xef va rebre aquest encàrrec va dedicar quatre dies amb el seu equip a fer una recerca sobre les possibilitats gastronòmiques del producte. D’aquesta en van resultar un total de vint plats, dels quals sis van acabar conformant la degustació final. Entre aquests es troben cui-
sostenibilitat
El 2025, les portes i finestres no són només elements funcionals, sinó veritables protagonistes en el disseny d’interiors i exteriors. Aquestes estructures, essencials a qualsevol llar, estan
prenent un paper central en definir estils, optimitzar espais i millorar la qualitat de vida. Les tendències aposten per models que combinen estètica, funcionalitat i sostenibilitat. Per exemple, les portes corredisses guanyen popularitat i no ofereixen només un
interiorisme
Redecora la teva llar al millor preu amb les promocions de Fusta i Metall
Fusta i Metall està fent una important liquidació d’estocs. Aquest estudi de disseny i interiorisme de Reus està preparant una renovació d’exposició, per a oferir les darreres novetats als seus clients. És per això
que ara ofereix una àmplia selecció d’articles de decoració a preus rebaixats. Miralls, gerros, quadres, tèxtil o mobiliari auxiliar, sempre de primera qualitat i amb un disseny actual. Els trobaràs a l’av. Prat de la Riba, 17.
Aquesta peça es pot fer servir en risottos, escabetxos o canelons
nats a baixa temperatura, una minihamburguesa, canelons o un escabetx.
Roig lamenta que aquest producte «no estigui més present a les cartes dels restaurants» i augura que la seva promoció podria «generar molts adeptes». A més el seu preu és més baix que el d’altres peces, ja que actualment la majoria d’exemplars que es cacen acaben rebutjats.
La unió de la federació amb el restaurant ha estat valorada de «tot un èxit» i ambdós ja preparen altres monogràfics altres carns de caça. De fet, en el marc de la capitalitat catalana de la Regió Mundial de la Gastronomia, es dedicarà tot el mes d’octubre a la reivindicació d’aquests productes.
disseny elegant, sinó que també permeten integrar visualment l’interior amb l’exterior, ideal per a terrasses o jardins. Per part seva, les finestres panoràmiques són perfectes per ampliar la sensació d’amplitud i potenciar l’entrada de llum natural, un recurs valuós a les
llars que busquen equilibri entre confort i sostenibilitat.
A més del disseny, l’eficiència energètica és un factor clau. L’aïllament tèrmic no només redueix el consum d’energia, sinó que també incrementa el valor de l’habitatge. La personalització també marca tendència. El 2025, es prioritzen acabats i estils que reflecteixen la personalitat de la llar. Portes de fusta natural en tons càlids o models de metall permeten jugar amb la decoració i crear espais únics.
Arnau Montreal Quesada Dani Vidal ja té a la seva disposició els 21 jugadors amb els quals assumirà el repte de l’ascens a la Segona Divisió. El Nàstic va tancar el darrer dilluns el mercat de fitxatges d’hivern més mogut de les darreres quatre temporades amb quatre incorporacions.
El Nàstic va afrontar el mes de gener amb una necessitat: millorar l’aspecte defensiu. D’aquesta manera, els primers moviments van anar cap als dos laterals. Alexandru Tirlea va deixar el Nàstic després de tres temporades a l’ombra de Pol Domingo, mentre que Nil Jiménez va marxar cedit al Mérida.
La direcció esportiva grana encapçalada per Javi Sanz va trobar els seus reforços amb Migue Leal i David Juncà, dues oportunitats de mercat que han passat sota el radar de molts equips, però després dels primers partits de grana han demostrat que són fitxat-
Les noves cares
ges amb bons fonaments. Tots dos jugadors tenen experiència en lligues professionals, saben el que és ascendir i també el que és lluitar per la seva
posició. Així ho van plasmar en la seva presentació i també sobre la gespa. El primer, amb una velocitat i un ritme de primer nivell i el segon amb ca-
ràcter i potència en els duels. Per cobrir l’eix de la defensa va arribar Borja Granero. És un perfil de central que el Nàstic no tenia: esquerrà, amb
bona sortida de pilota. Els seus primers minuts de grana van ser bons, però va haver de ser substituït per unes molèsties que el van deixar fora
Totes les arribades han anat enllaçades amb sortides de jugadors
contra el Celta. Finalment, Roberto Torres va ser la cirereta en el pastís per reforçar el mig del camp després de la sortida d’Álex López. El mitjapunta es presenta com un jugador superior a nivell tècnic i amb bones armes a la disposició de l’equip com la seva arribada en segona línia i la capacitat de perill. A nivell de ritme de competició, haurà de passar el mateix tràmit que Juncà, però ja va demostrar el seu compromís ahir amb els primers entrenaments individuals.
La valoració final d’aquests moviments arribarà amb el rendiment dels jugadors sobre la gespa en els pròxims partits. De moment, el Nàstic ha sumat jugadors veterans preparats per la traca final de la competició.
La direcció esportiva grana s’ha mogut amb el criteri de reemplaçar cada sortida amb una nova arribada i els quatre fitxatges comparteixen les característiques de ser jugadors veterans, amb una àmplia experiència tant en el futbol professional com en fases d’ascens de categoria i dels quals s’espera rendiment immediat, un canvi complet respecte a l’estiu. De fet, la mitjana d’edat en els reforços d’hivern és de 31 anys, mentre els de l’estiu eren de 24.
Natació l Èrik Baz i Martín Torres van destacar amb un or i un bronze
Redacció
El CN Tàrraco va participar amb èxit el darrer cap de setmana en el Campionat de Catalunya Aleví Combinat d’Hivern celebrat a la piscina de 25 metres Can Llong de Sabadell. El club tarragoní va participar amb dotze nedadors i van assolir la setena posició al medaller. A nivell de resultats, l’Èrik Baz es va proclamar campió de Catalunya al Combinat d’Esquena i, en Martín Torres, tercer de Catalunya al Combinat de Braça. En relleus, l’equip masculí 4x100
estils es va proclamar campió de Catalunya, amb Thomas Siller, Oriol Canals, Martín Torres i Èrik Baz al combinat. Per la seva banda, el relleu 8x50 lliures mixt, va quedar en tercera posició amb Amàlia Vivas, Èrik Baz, Maria Avellanas, Roger Castellví, Alèxia Farré, Thomas Siller, Violeta Garcia i Martín Torres. A la classificació general de clubs, el CN Tàrraco va assolir la 7a posició de 62 clubs participants. La competició la va guanyar el CN Sabadell i el CN Sant Feliu i el CN Sant Andreu van completar el podi.
Judo l El club Judo Dojo Tàrraco va participar amb dos alumnes en el Campionat de Catalunya Júnior celebrat a Barcelona el darrer dissabte. El tarragoní Eric Castillo va assolir una medalla de bronze en la categoria -81 kg. D’altra banda, el seu company d'equip, Roger Calvente es va quedar a les portes del pòdium a la modalitat -73 kg. Redacció / Cedida
Bàsquet l El Palau d’Esports Catalunya tornarà a rebre els millors equips catalans
Redacció
Tarragona tornarà a ser la seu de la Lliga Catalana ACB aquest any. El Palau d’Esports Catalunya serà l’escenari de la 46a edició del torneig català que reuneix els millors equips de bàsquet del territori. Aquest esdeveniment serà al mes de setembre, amb les dades concretes encara per confirmar.
La temporada passada, l’equipament de l’Anella Mediterrània ja va viure una edició històrica de la Lliga Catalana ACB, que per primer cop va comptar amb la participació de sis equips: Barça, BAXI Manresa, Joventut Badalona, MoraBanc Andorra, Bàsquet Girona i Hiopos Lleida. Una edició de rècord que va ser tot un èxit de públic, amb un nou format que durant quatre dies va reunir els millors equips del bàsquet català. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va destacar que «Tarragona i els seus equipaments esportius són un reclam de competicions de tota mena, som una destinació esportiva de referència i albergar de nou aquesta important cita esportiva ho torna a demostrar». Aquesta mateixa setmana s’ha decidit repetir com a seu després d’una reunió entre l’alcalde Rubén Viñuales i el conseller d’Esports i Turisme, Mario Soler amb els representants de la FCBQ i la representant territorial a Tarragona de la
L’any passat la competició va aplegar uns 15.000 espectadors
conselleria d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Estefania Serrano. Així mateix, el president de la FCBQ, Ferran Aril, va agrair la «total predisposició» de la ciutat de Tarragona per repetir com a seu de la Lliga Catalana ACB i el suport de la Conselleria d’Esports de la Generalitat per poder fer-ho realitat. «Estem molt contents de tornar a Tarragona.
Atletisme l L'equip màster del Club Atletisme Tarragona va assolir tres medalles d'or en el Campionat de Catalunya Màster d'Atletisme celebrat el darrer cap de setmana a Sabadell. A més, entre els cinc atletes veterans que van participar, també van sumar una plata i un bronze. En la prova de 3.000 metres marxa, Antònia Royo (F60),
Fernando Flores (M55) i Regina Gras (F45) es van proclamar campions de Catalunya en les seves categories. Els tres ho han aconseguit amb bon marge respecte als seus perseguidors. D’altra banda, en el campionat de pentatló, Josep Maria Mateo (M60) i Pere Pardines (M60) han quedat en segona i tercera posició de la categoria. Redacció
L’edició de la Lliga Catalana ACB de l’any passat va ser tot un èxit, tant de públic com d’organització, i per això repetim», va assenyalar Aril, que ha expressat el desig que aquest 2025 la Lliga Catalana ACB torni a comptar amb sis equips.
Segon any consecutiu
La Lliga Catalana ACB és una competició especial a Tarragona. Aquest va ser el primer gran esdeveniment a la installació esportiva de referència de Tarragona. El Palau d’Esports Catalunya es va reobrir el 2022 acollint els millors equips de bàsquet de Catalu-
nya i, l’any passat, va tornar a aplegar el torneig de forma ampliada amb sis equips. Segons va indicar l’Ajuntament de Tarragona llavors, unes 15.000 persones es van aplegar al Palau durant els quatre dies de competició. La gran final entre el Manresa i el Barça va omplir la instal·lació amb 4.000 espectadors, gran part d’ells arribats de Manresa i Barcelona per animar els seus equips.
El Palau d’Esports Catalunya acollirà enguany la Lliga Catalana ACB ben preparat amb les noves grades telescòpiques que s’instal·laran abans de l’estiu.
Política l La proposta, que s’ha d’aprovar al Congrés dels Diputats, no té els suports garantits
ACN
El Consell de Ministres va fer ahir el primer pas per reduir la jornada laboral aprovant la mesura en forma d’avantprojecte de llei. La proposta, que ara s’haurà de negociar amb els partits, no té garantits encara prou suports per tirar endavant al Congrés. Segons va afirmar la portaveu de l’executiu, Pilar Alegría, l’aposta per la jornada de 37,5 hores setmanals suposa un «compromís històric» amb els treballadors. «Consolida i millora drets», va remarcar acompanyada dels titulars de Treball, Yolanda Díaz, d’Economia, Carlos Cuerpo, que han pugnat darrerament sobre la manera en què s’ha d’aplicar la proposta. «Avui és un dia històric», va dir Díaz tot recordant que fa dècades que no es modifica la jornada. «La reducció de la jornada laboral servirà per millorar la productivitat al nostre país. No es tracta que de ‘tirar-se hores’ a la feina, idea que forma part d’una manera de gestionar els recursos humans que mira enrere. Es tracta de ser eficients a la feina, i està demostrat que a partir d’una
La portaveu del govern espanyol,
Díaz fa una crida a la Catalunya «avançada» i s’obre a negociar amb Junts
certa permanència a la feina la productivitat no només no creix, sinó que cau», va argumentar Díaz. L’acord sobre la jornada laboral que ha sortit aquest dimarts del Consell
Món l La policia confirma una desena de morts en un centre educatiu
Una desena de persones van morir ahir en un tiroteig en un centre educatiu per a adults a Örebro (200 quilòmetres a l’oest d’Estocolm), segons va informar la policia sueca. El cap de la policia d’Örebro, Roberto Eid Forest, va assenya-
lar en roda de premsa que el presumpte autor figura entre els morts, que es treballa per identificar les víctimes i que no podia precisar el nombre de ferits.
«En aquests moments estem segurs que no hi haurà més atemptats. Les escoles en què es va protegir professors
i alumnes ja han estat evacuades», va dir Forest en relació a diversos centres pròxims a l’escola afectada que van ser usats mentre els agents rastrejaven la zona. El tirador no era conegut per la policia, que creu que va actuar sol i no està relacionat amb bandes criminals, a més de descartar
de Ministres va ser rubricat al desembre entre la ministra Díaz i els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez. En aquell moment, ja es va fixar que els
inicialment que pugui tenir vincles amb organitzacions terroristes. «Continuem creient que tenim l’autor principal, encara que no excloem que hi hagi més persones vinculades», va dir Forest.
L’escola Campus Risbergska és un centre d’educació per a adults i, segons va declarar a la televisió pública SVT Lena Warenmark, una de les docents, a l’hora del tiroteig hi havia menys alumnes dels habituals al recinte perquè molts se n’havien anat a casa després de finalitzar els exàmens.
treballen per sobre de les 37,5 hores actualment. El pacte, tanmateix, es va tancar sense el suport de la patronal, que va anunciar que es despenjava de la negociació fa un mes. Els empresaris van defensar en els onze mesos de negociació que aquesta qüestió s’havia de negociar als convenis col·lectius i no amb una llei d’aplicació generalitzada.
Crida a Catalunya
convenis col·lectius tindrien de termini fins al 31 de desembre del 2025 per adaptar-se al nou topall. L’acord beneficiarà a més de dos milions de treballadors a Catalunya, que
Segons va defensat Díaz a la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, la reducció de la jornada no és una «variable econòmica més» sinó quelcom «moltíssim més important». «El treball no és una mercaderia. No vivim per treballar, treballem per viure, és un mitjà», va apuntar tot destacant que l’aprovació de la mesura arriba a les portes de l’aniversari de la vaga de la Canadenca de 1919. «He escoltat als dirigents de la patronal avui i ni tan sols ells poden oposar-se», va reblar. Al torn de preguntes, la ministra i vicepresidenta va dir que no pot desvetllar la seva estratègia negociadora amb formacions com Junts, però va dir que li agradaria «retrobar-se» amb la Catalunya «europeista, avançada i moderna». «La Catalunya de l’Assemblea de Catalunya», va resumir tot indicant que els catalans són dels ciutadans més beneficiats per la reforma laboral que va aprovar l’executiu la legislatura passada. «Negociarem el que calgui», va agregar la ministra. Cuerpo va insistir que el govern comparteix la necessitat d’aplicar la reducció.
Món l La Unió Europea ha posat sobre la taula una base legal per crear el futur tribunal especial que buscarà jutjar el crim d’agressió de Rússia sobre Ucraïna. El comissari europeu de Justícia, Michael McGrath, ha informat que s’ha avançat en l'esborrany d’un estatut pel funcionament d’aquest nou tribunal, que s’espera que jutgi la invasió russa i permeti retre comptes al president de Rússia, Vladímir Putin, i els responsables de l’atac iniciat el febrer del 2022. L’alta representant per a la Política Exterior de la UE ha defensat que l’establiment d’aquest tribunal vol enviar el missatge que «ningú és intocable». «Sense crim d’agressió no hi hauria crims de guerra», ha sentenciat. Segons ha detallat la Comissió Europea, ha posat les bases jurídiques per a l’establiment del Tribunal Especial pel Crim d’Agressió contra Ucraïna. ACN
Illa està disposat a reunir-se amb Ayuso
Política l La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat que la voluntat del president de la Generalitat, Salvador Illa, «des del primer minut», ha estat explicar el finançament singular als presidents autonòmics. En roda de premsa posterior al Consell Executiu, la també consellera ha deixat clar que ha de ser en l'àmbit institucional i ha descartat que el debat es faci en un plató de televisió, tal com ha proposat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Així mateix, ha afegit que és un debat complex i seriós que s'ha d'abordar «sense prejudicis». La portaveu ha assegurat que encara no hi ha data per a una trobada amb Ayuso i ha descartat que sigui el 20 de març, quan Illa anirà a Madrid per presentar el seu pla econòmic. Paneque ha apel·lat a la seriositat a l'hora d'abordar el debat sobre el finançament. ACN
Societat l Es crea la Comissió per una Digitalització Responsable per avaluar-ne l’ús
El Departament d’Educació ha plantejat ampliar la prohibició del mòbil a l’aula a totes les etapes educatives i restringir l’ús de pantalles a infantil. En concret, la conselleria encarregarà a la nova Comissió per una Digitalització Responsable que avaluï aquestes dues mesures, tal i com ha explicat la consellera d’Educació, Esther Niubó. Actualment, ja no es permet l’ús del mòbil a l’aula ni a infantil ni a primària però sí a secundària amb finalitats educatives. Ara, Educació vol anar més enllà i ha demanat que s’avaluï ampliar la prohibició també a l’ESO. D’altra banda, Niubó ha encarregat a Ivàlua una auditoria per avaluar com s’estan fent servir els dispositius digitals a les aules. Aquest curs escolar va entrar en vigor una nova normativa que restringia l’ús dels mòbils als centres escolars. En concret, es prohibia el seu ús a infantil i primària, però es permetia a secundària si es considerava que hi havia una finalitat educativa. Niubó ha destacat que la feina que es va fer l’any passat fins arribar a aquesta normativa ser «molt important» però ha dit que ara volen anar més enllà, no només estudiant si cal ampliar la prohibició a l’ESO sinó també obrint el ventall de dis-
La conselleria ha rebut queixes de pares i mares d’alumnes
positius digitals objecte de la normativa. Així, d’una banda ha encarregat a la comissió que avaluï si s’haurien de prohibir per complet els mòbils a totes les etapes educatives. Segons la consellera, reben «queixes i comentaris» tant
La Xina respon a la guerra comercial de Trump amb aranzels de fins al 15%
Economia l La Xina ha respost a la guerra comercial impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump, amb aranzels de fins al 15% sobre els Estats Units i una investigació a Google. En un comunicat emès aquest dimarts, el ministeri de Finances xinès ha anunciat l'aplicació d'un gravamen addicional del 15% sobre les importaci-
ons de carbó i gas liquat i d'un 10% sobre productes com el petroli, maquinària agrícola, automòbils de gran cilindrada o furgonetes. Les mesures entraran en vigor a partir del pròxim dilluns 10 de febrer. La decisió arriba el mateix dia que els nous aranzels del 10% imposats a Pequín des de Washington han entrat en vigor. ACN
de famílies com de centres educatius que apunten que potser «es podria prescindir» dels mòbils per complet a les aules i sobre el fet que això «evitaria o limitaria la pressió» a l’hora de donar un mòbil als infants i adolescents. De l’altra banda, Niubó ha dit que es vol anar més enllà dels mòbils i avaluar l’ús genèric que es fa dels dispositius digitals i les pantalles als centres escolars i, en concret, a infantil. La consellera ha
explicat que aquesta necessitat sorgeix del fet que des de la pandèmia s’han adquirit molts dispositius digitals als centres escolars i s’ha ampliat el seu ús, però ha trobat a faltar una anàlisi sobre el com s’han anat aplicant aquestes noves tecnologies.
Manera gamificada
En aquest sentit, ha plantejat que hi ha matèries que es fan «de manera gamificada», com poden ser les matemàti-
per un suposat delicte d’agressió sexual
Societat l Els Mossos d’Esquadra han detingut el capellà de les Borges Blanques per un suposat delicte d’agressió sexual. Segons fonts properes al cas, la víctima seria un altre home major d’edat. La detenció ha tingut lloc aquest dimarts en el marc d’un operatiu policial que ha tingut lloc a la capital de les Garrigues. El capellà
detingut és veí de les Borges Blanques i té 58 anys. L’any 2015 va començar a exercir de diaca en dues parròquies de Lleida i al novembre de 2016 va ser ordenat capellà a la catedral de Lleida en una cerimònia presidida pel bisbe de Lleida, Salvador Giménez. La primera missa que va oficiar al seu poble natal va ser aquell any. ACN
ques i la lectura, i ha plantejat avaluar si això és positiu o no pedagògicament parlant. Ha explicat que aquest debat sorgeix als claustres i per això ha dit que és necessari mirar quin ús se n’està fent «i corregir si cal el rumb». Niubó ha volgut posar en valor les oportunitats que poden oferir aquests recursos digitals però ha insistit que també poden plantejar efectes negatius. Per això, ha dit que s’ha de garantir un entorn «segur i saludable» per als alumnes, així com garantir l’equitat per a totes les famílies.
50 experts
Niubó ha anunciat aquests plantejaments després de presidir la primera reunió de la Comissió per una Digitalització Responsable. El grup està format per unes 50 persones, professionals i representants d’organitzacions i entitats relacionades amb el desenvolupament digital i també directors de centres, docents i acadèmics. El coordinador serà el pedagog i doctor en Ciències de l’Educació Màrius Martínez. La comissió es divideix en dos grups. Un primer format per professionals de diferents àmbits de treball que coneixen els efectes dels usos dels dispositius i entorns digitals i les seves conseqüències. Aquest s’encarregarà de fer una diagnosi de la situació i de les problemàtiques detectades, que acabarà amb un conjunt de criteris, pautes i propostes per a la comunitat educativa.
El segon grup està format per professionals dels àmbits socioeducatius que coneixen l’ús que es fa de les pantalles i dels entorns digitals en el context escolar i també sobre l’alfabetització digital als centres educatius.
Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
k Tribuna k
Vivim en un temps en què la informació és or. Ens agrada estar al corrent del que passa al nostre voltant, conèixer les notícies que mouen el món i les històries que donen vida a la nostra comunitat. Però sovint oblidem que, com totes les coses importants, aquesta informació també té un preu. Al Camp de Tarragona hi ha un tresor que no tothom valora com caldria: el Diari Més, que ens arriba gratuït dia rere dia, com una finestra oberta al que és nostre. En molts indrets, comprar un diari pot costar 1,80 euros. Pot semblar poca cosa, però és més del que sembla. És el preu entre estar informat o viure desconnectat del que ens envolta. En una societat acostumada a mesurar cada cèntim, tenir accés a informació gratuïta pot canviar moltes coses.
La meva mare i la seva amiga Glòria, quan surten a caminar per Riudoms, fa anys que segueixen el mateix ritual: passar a buscar el Diari Més. Quan algú els pregunta si el comprarien si fos de pagament, la meva mare respon amb aquella senzillesa que només ella sap tenir: “Segurament no el compraria. Total, ja acabem assabentant-nos de tot igualment”. Aquesta frase, tan senzilla, amaga una veritat que molts compartim: quan una cosa és gratuïta, sembla que arribi amb més amor i menys barreres.
També hi ha en Jaume, que cada dia passa amb el cotxe pel CAP de Cambrils. Fent una aturada breu, deixa el cotxe aparcat un moment, entra i recull dos exemplars del Diari Més. Només dos: un per portar-lo a casa, on la seva dona llegeix les notícies amb calma, i l’altre per deixar-lo a la cafeteria. Sap que el diari que hi deixa pot oferir una mica de companyia a qui hi faci parada, potser esperant un cafè o buscant distracció en un matí enfeinat.
Lk Editorial k
a mobilitat a la ciutat de Tarragona és complicada i, en conseqüència, la seva gestió també esdevé complexa. Per això la planificació hauria de ser una eina essencial i caldria que la ciutat disposés, d’una vegada per totes, d’un Pla de Mobilitat Urbana. Es tracta d’un document que, en principi, ja està elaborat, però que encara no ha passat el tràmit de la seva aprovació al plenari. Cal dir, també, que per la importància del document i les seves implicacions en la vida ciutadana, estaria bé que aconseguís el màxim consens polític en l’àmbit municipal. D’aquesta manera potser es podrien evitar
discussions absurdes sobre si cal moure o no un quiosc de premsa per fer espai a un carril bici o, com és el cas actual, no caldria que tot just quatre anys després de fer-se, es desmantelli el carril bici del carrer Pere Martell. No va ser una inversió milionària, però els diners públics, precisament pel seu àmbit col·lectiu, hauria d’evitar malbaratar-lo tan fàcilment. El carril bici de Pere Martell es va fer el mandat anterior, sota un color polític diferent de l’actual, però tot just això és que justifica, encara més, la necessitat de disposar d’un Pla de Mobilitat consensuat.
k Tribuna k
És a partir dels primers ajuntaments democràtics (1979) que els municipis, en el seu barri antic o centre urbà, han estat remodelats i millorats. El cert és que havien arribat a un estat de certa degradació, tant pel que fa al manteniment dels edificis com a circulacions, mobilitat, serveis, problemes socials, etc.
Jordi Sánchez Solsona
El Diari Més és molt més que paper imprès; és una font de connexió amb la realitat i amb els altres. La seva gratuïtat no només beneficia aquells que el llegeixen, sinó també les històries que acull i dona veu. Les pàgines d’aquest diari ens fan partícips de la vida del nostre territori, ens mantenen informats i ens permeten establir diàlegs sobre tot allò que ens importa.
El diari que hi deixa pot oferir una mica de companyia a qui hi faci parada, potser esperant un cafè o buscant distracció en un matí enfeinat
Hi ha quelcom profundament bonic en aquesta gratuïtat. Ens recorda que hi ha coses que s’ofereixen sense esperar res a canvi, simplement perquè són necessàries per a la comunitat. La informació és poder, però també és servei. I quan arriba sense barreres ni condicionants econòmics, la seva força es multiplica.
Arribats a aquest punt, algú podria preguntar-se: això què és, informació o opinió? La veritat és que considero que és la primera opció, perquè tot el que s’ha relatat aquí és empíric i objectiu. La meva mare, en Jaume i tots els gestos que el Diari Més inspira són fets tangibles, vivències reals que configuren el nostre dia a dia. Però, és clar, quan aquests petits detalls ens remouen alguna cosa a dins, és inevitable que es barregi una mica d’opinió amb el relat. Potser la millor informació és aquella que, sense pretendre-ho, ens convida a reflexionar i emocionar-nos.
Allò que sembla poc sovint és molt més del que ens imaginem: és un bàlsam per a la rutina, una espurna de comunitat i una lliçó de generositat. I potser, només potser, ens recordarà que el millor de la vida arriba, com el Diari Més, sense demanar res a canvi.
El Parlament de Catalunya va aprovar, per tal de resoldre aquesta situació, la Llei 2/2004, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.
Aquesta llei permet afrontar econòmicament la millora de barris antics que es troben en estat lamentable de manteniment. Els projectes seleccionats són finançats al 50% per la Generalitat i al 50% per l’ajuntament corresponent.
Alguns ajuntaments han aprofitat l’oportunitat per endreçar i modificar el planejament vigent, per tal d’aconseguir una millora de l’ús d’algunes places o indrets d’espai urbà, per millorar el seu paisatge de
la vila i la situació social dels habitants amb menys recursos. Aquesta actuació s’ha conegut en el llenguatge urbanístic com esponjament. Un exemple podria ser, a Calafell, la plaça de Catalunya, on es va ampliar la plaça enderrocant un edifici recordat com ‘el cuartel’ i també les dependències de la Policia Local adossades a la façana oest de l’ajuntament, refent mimèticament més enrere la font amb el seu dipòsit, i adquirint un solar sense edifi-
Un exemple podria ser, a Calafell, la plaça de Catalunya, on es va ampliar la plaça enderrocant un edifici recordat com ‘el cuartel’ i també les dependències de la Policia Local adossades a la façana oest de l’ajuntament
car. Aquesta primera remodelació va permetre un cert esponjament de la plaça. Es podrien anomenar més exemples, com a Barcelona el districte de Ciutat Vella, la Barceloneta, etc. Quant al terme desconstrucció, es refereix més a enderrocar zones edificades, com podrien ser barris sencers, franges d’edificació a la primera línia de costa, com carrers i passeigs marítims. També és un concepte que es pot aplicar en les urbanitzacions (vegeu la llei 3/2009, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Portem molt temps de retard, cal aprofitar tota l’experiència acumulada i els planejaments aprovats, per tal d’equilibrar el territori, no tan sols urbanísticament sinó també que sigui sostenible amb una economia més raonada als temps actuals.
k Tribuna k
El feixista Elon Musk, l’home més ric del món, feixista i promotor dels feixistes europeus, va entrevistar a la seva xarxa X, el dijous 9 de gener de 2025, Alice Weidel, líder d’Alternativa per Alemanya (AfD), l’únic partit, segons Musk, que pot «salvar Alemanya». És curiós com la destrossa per a Alemanya i Europa que suposaria l’arriba dels hereus de Hitler al poder és qualificada com a salvació, un terme més religiós que polític en concordança amb les maneres majoritàries de l’extrema dreta racista europea dels darrers decennis, que és, malgrat ho negui, absolutament religiosa, i no em refereixo només a cristiana, tot i que també. Però abans de parlar de l’entrevista, vull recordar dos temes importants. El primer, que l’AfD va ser creada el 2013 per economistes neoliberals com Bernd Lucke, qui va abandonar el partit el 2015 en mans d’un sector ultradretà, ultranacionalista i islamòfob comandat per Jörg Meuthen i Frauke Petry, el primer dels quals va renunciar a la presidència de l’AfD, el 2022, perquè el partit havia evolucionat tant a la dreta que, segons ell, tenia intencions totalitàries. El segon, que el portal d’investigació Correctiv va descobrir que els diputats de l’AfD Roger Beckamp i Lena Kotré van participar en una reunió a Suïssa amb grups neonazis violents com Junge Tat (Acció Jove), Schweigersöhne (Fills del Silenci) o Blood and Honour (Sang i Honor) i diversos empresaris per parlar del «Pla Mestre» per expulsar d’Alemanya milions de persones en aplicació de les teories de la «reemigració». Aquesta, però, no ha estat l’única reunió d’aquest partit amb organitzacions explícitament nazis i, per això, prohibides en molts estats europeus, sobretot a Alemanya.
Alice Weidel és l’actual líder d’AfD i en l’entrevista de Musk va deixar anar, sobretot, crítiques contra Angela Merkel, a qui va acusar d’arruïnar Alemanya i de ser una governant ridícula per a un «gran país». Weidel va recitar el programa de la ultradreta parlant contra l’escola pel seu «rendiment molt pobre» perquè només s’hi fan «estudis de gènere»... I evidentment, la immigració va ser el tema central de l’entrevista i aquí Musk va afirmar que «hi ha una agenda molt d’esquerres a tots els estats d’Occident sobre aquest tema».
Ara bé, la frase més, diguem-ho així, curiosa de Weidel va ser quan va afirmar que «Hitler era comunista. No era un conservador». Curiós que l’obligat rebuig del nazisme expressat públicament tingués aquesta forma i no es referís a l’intent d’extermini dels pobles jueu i gitano, de sindicalistes, comunistes, homosexuals, anarquistes i qualsevol que no fos part del projecte ari de dominació absoluta sense cap mena d’oposició. Curiós... O no tan curiós si ens fixem en qui és Weidel i assumim les nostres pròpies paraules en el sentit que l’objectiu màxim de l’actual extrema dreta mundial, amb Elon Musk situat en posició destacada, és fer front a la crisi que el capitalisme de començament del XXI ha patrocinat amb més receptes neoliberals. Per als neoliberals, l’objectiu és acabar amb l’Europa social, avui en retirada però encara amb conquestes socials inimaginables en llocs com els EUA. Avui, gràcies al racisme que atia la locomotora feixista arreu del continent, als amos del món com Musk els sembla possible desmuntar els darrers bastions encara no rendits a les seves ordres, perquè ells veuen la humanitat que som totes i tots només com a súbdits o com a esclaus i cap a allà ens volen portar. Elon Musk busca desestabilitzar la Unió Europea per destruir les restes de l’estat del benestar de què encara gaudim les i els europeus, tot i que en alguns llocs només n’hem vist les escorrialles.
Els neoliberals feixistes d’avui no creuen en l’estat com a garantia de res que no sigui els seus privilegis de classe, amb violència si cal, i en això es diferencien dels feixistes de principi del segle XX
Aquest és el seu objectiu. El mateix que tenen cada un dels partits neofeixistes que manen o són a punt de manar arreu del continent, uns partits que reben els vots majoritàriament de la classe obrera que pateix les constants retallades dels neoliberals instal·lats en el poder a en opcions conservadors, democratacristianes o socialistes però que en votar l’extrema dreta es posa la corda al coll. Perquè els ultres del racisme són, sobretot, neoliberals i busquen fer tabula rasa de qualsevol dels drets que ara tenim. Ens ho ha explicat molt bé Milei a Argentina, i tot i això els i les treballadores el van votar; ara es lamenten per veure com no hi ha metges, no hi ha cap mena de seguretat vital i les jubilacions són a punt de desaparèixer.
Els neoliberals feixistes d’avui no creuen en l’estat com a garantia de res que no sigui els seus privilegis de classe, amb violència si cal, i en això es diferencien dels feixistes de principi del segle XX. És per això que la líder d’AfD acusa Hitler de «comunista», perquè el seu partit defensava, per als que anomenava aris, una vida millor en què el mercat no fos l’únic regulador de les relacions econòmiques humanes. Ja sabem que això no deixava de ser una cortina de fum per acabar amb les esquerres que sí creien en un repartiment igualitari dels diners i dels drets, perquè en el fons el feixisme no deixava de ser l’espantall que ensenyava el capitalisme quan veia que se li podia acabar el bròquil.
k Tribuna k
Sempre m’agrada recordar que la Barcelona moderna té dos anys que marquen la seva història: 1. El 1992, l’alcalde socialista Pasqual Maragall, amb els jocs olímpics, va transformar la ciutat apropant-la a la Mediterrània, per un costat, i amb les rondes va facilitar la mobilitat en el seu entorn, per un altre, i 2. El 2002, es va declarar Any Internacional Gaudí, per commemorar els 150 anys del naixement de l’arquitecte reusenc, que va significar posar en valor tot el modernisme que respira per tot arreu, sobretot en l’Eixample, a la ciutat comtal; el proper any 2026, serà el centenari de la seva mort.
Doncs bé, a la Costa Daurada, també tenim una data que capgira, potència tot el turisme del territori, és l’u de maig de 1995 que s’inaugura Port Aventura, el parc temàtic situat en els municipis tarraconenses de Vila-seca i Salou, ocupant una superfície de 52 hectàrees. És el parc més visitat d’Espanya i el sisè d’Europa. Hem passat dels 2.700.000 visitants el 1995, als gairebé quatre milions el 2023, 3.975.000. Consta de sis àrees temàtiques: Mediterrània, Polynesia, Xina, Mèxic, Far West i Sésamo Aventura, que són diferents mons per explorar quan hom visita l’esmentat parc.
Disposa repartits per les diferents àrees més de trenta espectacles i atraccions, amb una atracció que té l’alçada màxima de 100 metres, la llargada és de 1.270 metres en el Dragon Khan i 10.500 metres en el ferrocarril i la durada màxima d’una atracció és de vuit minuts i trenta segons. Amb els canvis estacionals existeixen dies amb ambientacions concretes en èpoques determinades com són Halloween, Nadal i Nits Blanques.Al llarg dels trenta anys s’han estrenat molts espectacles i s’han fet atraccions noves. El Port Aventura Park, el Caribe Aquàtic Park i el Ferrai Land són reclams importants del complex turístic.
Amb motiu del ‘Fitur’ celebrat recentment, PortAventura World va dur a Madrid un vagó original de la seva atracció icònica Dragon Khan, la primera gran muntanya russa. L’empresa reafirmà el seu lideratge en la indústria de l’entreteniment, destacant el seu paper com motor econòmic indiscutible en Catalunya i Espanya. En aquest esdeveniment, PAW invitava els seus visitants a redescobrir el ressort situat en el cor de la Costa Daurada, sota el lema ‘Hi ha viatges únics que sols tenen un destí: ser recordats’.
I ho vol fer eliminar la sanitat i l’escola públiques, els serveis socials, les jubilacions i tot el que tenim perquè ho mereixem, perquè som humans i ens estimem la vida, perquè és possible que existeixi i segles de lluita obrera i sindical ens ho han donat, ens ho hem donat.
Ara, però, el primer que ensenyen els nous feixistes és una economia ultraliberal en què res no estigui garantit i la vida de tothom, menys dels ultra-rics, sigui un patiment constant per tot, una vida de merda de què culpen i continuaran culpant, quan encara sigui de més merda si arriben a guanyar, els immigrants, els actuals jueus-comunistesgitanos-etc. Ho tenen ben estudiat i colles de criminals els fan costat i milions d’indigents mentals els voten. I aquí no cal que digui quin es el partit que lloa, aplaudeix, es reuneix i vol ser com l’AfD...
De la preocupació social neix la Fundació PortAventura. El seu objectiu principal és contribuir activament a incrementar la qualitat de vida de les persones, especialment els infants i els joves. Els objectius són: 1. Mobilitzar la societat donant a conèixer els factors que provoquen l’exclusió social; 2. Sensibilitzar els treballadors i els clients de PortAventura fent-los partícips de les nostres accions; 3. Promoure projectes en col·laboració amb altres entitats per fomentar la promoció i el desenvolupament integral de les persones; 4. Fomentar la inserció laboral; 5. Impulsar plans d’investigació per erradicar les malalties i millorar la qualitat de vida dels malalts i de les seves famílies i 6. Facilitar l’accés a l’oci als col·lectius més desfavorits.
PortAventura Dreams Village, és el nou projecte de la fundació pioner a Europa, un espai pensat per a la recuperació de famílies amb menors que pateixen malalties greus. Contribueix a aconseguir el benestar de la societat i la millora de la qualitat de vida de les persones en risc d’exclusió social, especialment infants i joves, actuant amb ells directament o conjuntament amb les seves famílies, i també indirectament amb el suport d’altres fundacions i institucions.
Reus
Antonio Ruiz Rodríguez.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Jesús Córcoles López.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Baltasar Ortega Parra.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Eva Campos Carrillo.
Ha mort als 43 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Mémora de Reus.
Constantí
Lluis Aleu Batalla.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h a la Parròquia de Constantí.
Vila-rodona
Pere Andreu Comas.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Santa Maria.
Pirineu l Més de setanta esquiadors i esquiadores del Golf Costa Daurada s’han desplaçat aquest darrer cap de setmana fins a les pistes de Baqueira Beret per gaudir d’una nova edició de les sortides a la neu, una experiència que s’ha completat amb l’allotjament a l’Hotel i Hostal Vall d’Àneu, on han gaudit d’un ambient acollidor per recuperar forces després de recórrer aquest domini esquiable. L'any vinent repetirant celebrant la 3a edició. Redacció / Cedida
21/03 al 19/04 ÀRIES
Si tens una relació sentimental avui podrà fer-se més seria compromesa. Decisions encertades en els estudis o activitats creatives.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Pots sortir-te amb la teva o bé obtenir un gran èxit amb alguna cosa que tenies entre mans fa temps. Assumptes de la llar et resultaran pesats.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Alguna persona companya abusarà en la jornada del teu temps de descans, practica la paciència obtindràs millors resultats.
20/04 al 20/05 TAURE
Hauràs de forçar la teva concentració en les activitats professionals i en la teva relació amb la família. Algú important tindrà un detall amb tu.
VERGE
23/08 al 22/09
Els millors influxos els tindràs en la teva vida sentimental, aprofita per a gaudir d’aquests moments i no temis complicacions. Demostra amor.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
En projectes personals procura mantenir la independència perquè si no et veuràs embolicat en els desitjos d’altres persones.
BESSONS
21/05 al 20/06
En el treball et sentiràs bastant tibant amb grans aclaparaments. La resta de la jornada serà tranquil·la. Hi haurà sorpreses en la teva economia.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Buscaràs moments de solitud o d’esplai amb les amistats allunyat dels problemes familiars. Sentiràs la distància d’un amic.
20/01 al 18/02 AQUARI
Rebràs novetats dins del teu cercle familiar que t’alegraran aixecaran l’ànim una mica baix dies passats. Gaudeix amb el treball.
CRANC
21/06 al 22/07
Durant el dia les discussions amb la parella seran fàcils a causa de la teva falta d’atenció cap a aquesta. Arriba diners per atzar. Ves amb compte.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Et mostraràs molt dispers en el teu actuar perdent bastant temps a arribar a l’objectiu que cerques. Centra’t més o perdràs oportunitats en tot.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Les relacions en general seran durant el dia més profundes plenes de calor afectiva. En el social avançaràs amb importants èxits.
10:30 Teló de fons
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 Qui cuina avui?
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + sostenibilitat
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 La comarcal
21:00 Notícies (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 La comarcal (r) CANAL REUS TV
12 Sudoku
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Com la nit i el dia. On tour
11:00 Teló de fons
11:30 [RE]Poblem
12:00 +Xarxa + Sostenibilitat
12:30 [RE]Poblem
13:00 Teló de fons
13:30 Com la nit i el dia. On tour
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia. On tour
15:00 Teló de fons
15:30 [RE]Poblem
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + Sostenibilitat
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Com la nit i el dia
21:30 Va passar aquí. Catalunya
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit i el dia
23:30 Va passar aquí. Catalunya
00:00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Parts del dia entre el migdia i el vespre. Crida amb un aparell. 2. Defunció. Reséssim. 3. Nascut. Finals de l’espatlla animal. Surt sense marge. 4. Passa en el transcurs de 365 dies. Fumarà amb pipa. 5. Dona del tsar. Soci del Barça que torna. 6. Comença la gana. Gos corredor. Suc sense limitacions. 7. Tres que estan dins de les eres. Nitrogen. Ondulacions marines. Sofre. 8. Menys que poc. Mató escapçat. Habilitat. 9. Projecte presentat al Parlament britànic. Estrany. Nega. 10. Comença a aclarir. Quasi sota. Dona que torna d’Ibèria. 11. Bioma siberià. Final d’ara. Ésser viu. 12. Una d’aus. Utilitzat per trucar. Existeix. VERTICALS: 1. Pes d’un vehicle. Acostuma a ser blanca als hospitals. 2. Passat pròxim. Estil poètic. 3. Ritus utilitzats. Podem dormir-hi. 4. Data feta sense vocals. Parla sense límits. Ala a trossos. Inicia un gemec. 5. Dues d’aquestes. Compra o pot comprar. Condiment. 6. Pagament mensual. No i bé a mitges. Cofí. Vocal. 7. Restauro. Mitja nota musical. Una altra que puja. 8. Proposició de conceptes. Passa a dins. Oxigen. 9. Res sense una. Fruiter. Semblant a un cérvol. 10. Habitual. Deixem una malaltia. 11. Espècie de núvol. Esborrall girat. 12. Centre d’una cama. Indica un culpa- ble. Mig sí. L’altra part.
TARRAGONA:
Salomo Tuset, Esther Canyelles, 6 Telèfon 977 506 595
Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Sans Porta, Pau Llovera, 47 Telèfon 977 341 943.
SALOU:
Arque Mule, Montserrat
Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264.
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Besora Mallafre, Anna Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270.
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654.
EL VENDRELL:
Gas, Carlos Jesus Narcis Monturiol, 16 Telèfon 877 063 819.
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Domini l’ambient assolellat o poc ennuvolat pel pas d’algunes bandes aïllades de núvols alts durant la tarda. També s’esperen estrats baixos fins a migdia a l’oest de la depressió Central i interior de la vall de l’Ebre que localment deixaran el cel molt ennuvolat o cobert. A més, hi haurà alguns estrats baixos a punts del sector central del litoral, més probables a partir del vespre.
Temperatura La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta; per la seva banda la màxima també serà similar, tret de punts del terç nord on pujarà lleugerament.
TARRAGONA. LLOGO HABITACIÓ amb pis compartit a senyora. Amb referències. Tel. 722.742.328
ES LLOGA HABITACIÓ
A SALOU. Cèntric, nou i confortable per substituts, interins o estudiants, qualsevol àmbit. Trucar fora d’horari escolar o Whatssap Tel. 649.831.644
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –65 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
MUJER. BUSCA TRABAJO EN TARRAGONA. Tel: 609.259.525
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SI TIENES DOLOR, FIBROMIALGIA, DEPRESIÓN, INSOMNIO, ANSIEDAD. Tel. 696.544.751
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 642.463.475
VENDRELL. MASAJES A DOMICILIO. Tel: 603.223.483
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel:
Museus El Museu d’Art Modern de la Diputació ha presentat la nova programació d’enguany, formada per una desena de propostes multidisciplinàries que busquen establir nous diàlegs
Quin paper han de jugar els museus, centres d’art i institucions culturals a l’hora de dialogar, no només amb els mateixos artistes, sinó també amb el que passa fora dels seus edificis?
Aquest és el punt de partida de l’exposició Col·lapsar Millor, de l’artista visual reusenc Quim Packard, que s’inaugurarà el pròxim 7 de febrer al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) i que forma part de la nova programació que es va presentar ahir dimarts. «Apostem novament per propostes multidisciplinàries confeccionades a partir d’una gran diversitat de llen-
guatges artístics i narratius», explicava Noemí Llauradó. «Refermen el MAMT com un equipament cultural referent a Catalunya en art modern, tant pel que fa a l’exposició, producció i difusió de l’obra d’artistes consolidats i reconeguts, com de creadores i creadors emergents, generant d’aquesta manera un ecosistema cultural molt potent», assegurava també la presidenta de la Diputació.
En la nova programació, detallava Llauradó, hi ha una clara aposta per artistes del territori i artistes dones: «Tenim un deute amb elles i volem treballar tant exposant els seus treballs com adquirint
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
obres per al nostre fons».
És precisament una dona, l’artista multidisciplinària Mariaelena Roqué, qui ha encetat la programació d’aquest any. El passat 24 de gener es va inaugurar Silenci despullat. Una dona una, que repassa la trajectòria d’aquesta escenògrafa, performer i creadora audiovisual catalano-veneçolana. La seva obra s’exposa en les sales de l’exposició permanent, establint d’aquesta manera un interessant diàleg amb les obres que formen part del fons del MNAT.
A l’abril arribarà l’exposició SIEPS. Sàpigues i Entenguis Produccions, a cura de Marc Navarro, que repassa la producció i la història d’aquest grup d’art postal format a Reus l’any 1981; mentre que al juliol s’inaugurarà la mostra de les obres finalistes i guanyadores de la Biennal d’Art 2025. «Aquest
és un projecte que parla del territori, però que també ens serveix per construir un relat sobre els mecanismes que expliquen el que està passant amb l’art contemporani», explicava Manel Margalef, director del MAMT.
Altres cites per a aquesta temporada són el Cicle de performances i processos performatius. El rostre de Medusa a l’escut d’Atenea, un cicle de performances que es presentaran a diversos espais de Tarragona amb motiu dels 25 anys de Tarragona Patrimoni de la Humanitat; la presentació d’un treball d’Itziar Okariz en el marc del Cicle Dret a rèplica o la col·laboració amb el festival SCAN Tarragona, per la qual el MAMT presentarà una nova edició del Photobooks a partir d’una collecció de llibres d’artista comissariada per Moritz Neumüller.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
k Golfus de Tàrraco
La via del tren, una trinxera
Fa poc el catedràtic de dret civil de la URV Sergio Nasarre, en nom de Mercaderies per l’interior i Tarragona Avança, va defensar al Parlament Europeu que els trens de mercaderies del Corredor del Mediterrani no passin per localitats densament poblades des de Tarragona al Baix Gaià. És un perill per a la salut i el patrimoni. La petició la van acceptar tots els grups llevat, ves tu, del socialista.
Qui defensava rebutjar-la era Sandra Gómez López, eurodiputada del PSOE. La incomoditat, com si li baixessin per l’esquena una dotzena d’ortigues, i la veu tremolosa la delataven. Aparentment no es creia el que li havien escrit, com ara que és «una infraestructura estratégica para España y principalmente para sus regiones mediterráneas.» Gómez és valenciana i el text semblava buscar, usant d’ariet el Corredor Mediterrani, enfrontar el País Valencià i Catalunya, o sectors de Catalunya.
Va atacar la desviació per l’interior: «estaríamos llevando el problema a otros municipios». Per tant, hi ha un problema! «Municipios trincherados por vías ferroviarias que transportan mercancias.» Trincherados en castellà modern no significa res. Què volia dir? Atrinxerats? O trinxats? D’alguna de les dues maneres quedarem els de la costa, doncs? Trinxeraires!
És una guerra de trinxeres i el PSOEPSC és als dos bàndols: en un el govern espanyol i a l’altre els alcaldes d’aquí. Quina facció guanyarà? Si guanya la partidària del tercer fil el resultat pot caure com una bomba sobre el Baix Gaià. Explosiva.
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
