Dimecres 16 d'octubre de 2024

Esports 18

La Pobla de Montornès, on l’alcalde és, literalment, l’home més fort del municipi

Cultura 15

Vila-seca signa un conveni de amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que portarà peces al castell vila-secà

Tarragona

La factura de l’aigua pujarà fins un 6,7% per la inversió en clavegueram

Urbanisme 6

Primera pedra del Parc del Port

S’inicia el projecte per habilitar zones verdes al voltant dels edificis administratius de l’Autoritat Portuària

L’increment s’aprovarà al plenari de divendres i es començarà a aplicar als rebuts d’Ematsa del 2025

En deu anys la ciutat disposarà de més de 200 nous habitatges de protecció oficial Reus 9

Opinió 21 Jordi Collado. Ordenança de terrasses. Preservació del descans i diferenciades de l’oci nocturn

El plenari aprovarà una pujada del 43% de la tarifa del clavegueram

Hisenda L’augment incrementarà en 1,5 MEUR els ingressos, que es destinaran a renovar les clavegueres de la ciutat

El consell plenari de l’Ajunta ment de Tarragona aprovarà aquest divendres un augment del 43% de la tarifa del clave gueram. La pujada, que s’in clou en la factura de l’aigua, ve derivada pels treballs de renovació del clavegueram, en alguns casos molt urgents, arreu de la ciutat. En total, l’increment a la factura de l’ai gua serà d’un 6,7%.

La quota del servei passarà de costar 1,82 euros el bimes tre a 2,6 euros el bimestre, segons la proposta de dicta men que presentarà el govern municipal a la resta de grups, a la qual ha tingut accés el Diari Més. Portat a la pràctica, en el cas d’una parella que visqui en un pis petit, que consum uns 12 m3 el bimestre, l’im pacte sobre la factura serà d’un 40%. La factura d’aquest primer tram passarà de 0,19 euros el m3 a 0,28 el m3

El segon tram, que seria el cas de quatre persones que

visquin en un pis gran, amb un consum d’uns 24 m3 el bi mestre, l’impacte sobre la fac tura serà d’un 30%. La tarifa d’aquest segon tram canviarà de 0,24 euros el m3 a 0,35 el m3

En el cas d’aquelles perso nes que visquin en un unifa miliar o xalet, que tinguin un consum d’uns 32 m3 bimes trals, l’impacte sobre la factu ra serà d’un 45%.

Milió i mig més d’ingressos

Per últim, en els casos d’aquells immobles que con sumeixin més de 32 m3 el bimestre, la seva factura del clavegueram passarà de 0,67 euros el m3 a 0,97 euros el m3

D’aquesta forma, es preveu que Emasta augmenti un milió i mig els seus ingressos mitjançant aquesta tarifa, arribant als 5.055.360 euros. Respecte a immobles indus trials, comercials o d’altres usos, la pujada a la factura serà d’un 40%.

D’aquesta forma, es preveu dotar Ematsa del múscul fi

nancer suficient per a renovar 31 quilòmetres de clavegue ram a la ciutat en els propers vuit anys. Uns treballs que ja han començat en alguns car rers. La inversió prevista per la companyia pública és de 16 milions d’euros. Les noves estructures que s’estan instal· lant al subsòl poden arribar a tenir una vida útil de 100 anys. La tasca d’Ematsa no fina litzarà en aquest punt, sinó que es farà càrrec dels treballs de reparació o reposició dels elements de la xarxa pública de propietat municipal. El govern municipal també por tarà al ple un dictamen per a canviar les competències d’Ematsa. El canvi habilitarà la companyia pública a fer una sèrie de treballs comple mentaris tant en els casos on s’utilitza el sistema de màne ga continua com en els casos on s’ha d’obrir rasa.

Usos sense aigua potable

Per últim, el consell plenari haurà de validar divendres

Tarragona i Tànger estableixen llaços comercials, turístics i culturals

Política Els alcaldes de les ciutats s’han adreçat cartes amistoses

Redacció

La ciutat de Tarragona i la de Tànger iniciaran una relació d’amistat amb l’objectiu de crear sinèrgies comercials, turístiques, educatives, cul turals i també de desenvolu pament econòmic sostenible. Així ho van expressar els al

caldes de la ciutat de Tànger, Mounir Laymouri, i el de Tar ragona, Rubén Viñuales. L’alcalde de Tànger va adreçar fa uns dies una carta a l’alcalde Viñuales amb l’ob jectiu d’establir «una relació d’amistat de les nostres ciu tats. Tànger i Tarragona, les dues ciutats portuàries i amb

una llarga tradició històrica i cultural, comparteixen valors comuns que, estic segur que serviran de base sòlida per una col·laboració fructífera en àmbits com la cultura, el turisme, l’educació i el des envolupament econòmic sos tenible». Una missiva que va rebre la resposta de l’alcalde

La inversió d’Ematsa en obres al subsòl serà de 16 MEUR en vuit anys Un treballador renovant un tram de la xarxa de clavegueram de Tarragona. ACN

un canvi en el conveni amb Ematsa. En aquest cas, es trac ta d’autoritzar la companyia a proveir i distribuir aigua no potable. La transformació es vol dur a terme per a aprofitar les aigües no potables per als usos municipals permesos, preservant l’aigua potable per a la població. Un informe de l’Ajuntament recorda que es disposa dels equips per a transportar l’aigua dels pous de Soler Bas i la Boella.

Domèstic

Quota servei

1r tram (0-12 m3/bimestre)

2n tram (12-24 m3/bimestre)

3r tram (24-32 m3/bimestre)

4t tram (>32 m3/bimestre)

Aforaments

Industrial, comercial i altres usos

Quota servei

de Tarragona agraint aquest oferiment «que segur que serà profitós per ambdues ciutats, ja que tenim temes que a la vegada ens uneixen i també ens diferencien, per la qual cosa ens enriquirem mú tuament, en l’àmbit cultural, turístic i comercial».

Tànger és el segon centre industrial del Marroc, des prés de Casablanca. Bona part de la riquesa econòmica deriva del turisme i el port és un dels seus grans actius, ja que es troba a 40 kilòmetres de la ciutat de Tànger i a no més 20 de Ceuta.

Tarifa Antiga

Nova

Comparació de la tarifa de clavegueram a Tarragona

Oriol Castro

Mounir Laymouri, a l’esquerra, és l’alcalde de Tànger. Aj. de Barcelona

Gerard Martí

L’aigua encara brolla de la Font dels Lleons 2.000 anys després i inunda una part dels baixos de l’edifici

Patrimoni La Generalitat desconeix l’estat de les restes i espera la documentació arqueològica

Carlos Domènech Goñi

L’aigua de la Font dels Lleons continua brollant després de 2.000 anys. Les obres d’emer gència per despreniment de terres que van iniciar se als baixos de l’edifici, ubi cat entre els carrers Eivissa i Pere Martell, es van realitzar amb el suport d’una bomba d’aigua, que retirava l’aigua sortint i permetia treballar els operaris amb normalitat. Les obres estan aturades des del mes de juny, arran d’un expedient de l’Ajuntament de Tarragona per executar les actuacions sense llicència. Des d’aleshores, l’aigua ha començat a inundar una part d’aquests baixos.

Durant les excavacions de finals dels anys noranta es va constatar que dels caps dels tres lleons, que funcio nen com a sortidors, encara

rajava aigua. La Generalitat, l’arquitecte de l’edifici, Xavier Climent, i el representant de la propietat dels baixos de l’edifici, Joan Ramon Marto rell, constaten que durant la construcció del bloc de pisos va ser necessària la utilització d’una bomba d’aigua a causa de l’existència de la surgència d’aigua. Més de dues dècades després, durant l’execució de les obres d’emergència per apuntalar la terra que cobreix la font i que s’havia desplaçat, els operaris van haver de tre ballar també amb una bomba, segons va explicar Martorell a Diari Més

Mesos després que s’atu ressin les obres, l’aigua ha fet acte de presència als baixos i n’ha inundat una part. En aquest espai, els pilars de l’edifici estan a la vista. «No hi ha cap risc per a l’estructura», assegura l’arquitecte Climent,

Reunió extraordinària dels veïns sobre les obres als baixos

Els veïns de l’edifici que s’ubica a sobre de la Font dels Lleons estan «intranquils» per la situació de les obres als baixos de l’edifici. En aquest moment, les actuacions es troben aturades per l’expedient

qui coneix a la perfecció l’es tructura del bloc. Martorell afegeix que «no hi ha cap risc perquè sempre n’hi ha hagut, d’aigua, però abans es filtrava i ara surt a la superfície».

Inspecció de la Generalitat Les obres estan aturades i la

obert per part de l’Ajuntament. Aquesta situació ha provocat que els elements de construcció i els baixos quedin a la vista des del pàrquing exterior, a tocar de l’edifici. «Tothom qui vulgui pot entrar als baixos, i estem preocupats perquè l’aigua no deixa de brollar», manifesten diversos veïns. Per tal de rebre informació sobre la situació de les obres, que denuncien que

Generalitat espera que la pro pietat dels baixos faci arribar la comprovació arqueològi ca, que es reclama des de fa mesos. En cas contrari, les obres no es podran reprendre. Aquesta documentació servi rà perquè la Comissió Terri torial del Patrimoni Cultural

Viñuales proposa que la Generalitat compri la Font per a museïtzar-la

Martorell: «Demanar informes són personalismes i complicar el tema»

«llançat la tovallola» i que no enviarà la documentació ar queològica. «No és necessari cap informe perquè s’ha arri bat fins a la cota que es va fer l’excavació i això es pot veure a simple vista, i més si es com para amb els planos de l’ex cavació. Demanar informes són personalismes i ganes de complicar el tema», assegura. El passat 8 de maig, du rant una visita amb tècnics municipals i representants de la propietat dels baixos, la Generalitat va constatar que «el mur de gabions instal·lat com a mur de contenció té una potència considerable i que arriba a cotes compati bles amb les cotes arqueolò giques, atès que la font forma part d’un conjunt de restes». A més, afegeixen que «sem blava que una màquina retro excavadora havia maniobrat per sobre la terra de l’espai on hi ha la font».

Viñuales, al cas

es van fer sense avisar a la comunitat, s’ha convocat una junta extraordinària. «El que demanem és que les obres es finalitzin i que es tornin a tapar les restes i es tanqui l’accés als baixos. Ens preocupa molt que l’aigua pugui estar afectant a l’estructura de l’edifici, no ha deixat de brollar des que es van aturar les obres», recalquen. La trobada es realitzarà pròximament.

valori l’expedient. «Ho neces sitem per comprovar si la pro pietat va arribar a cota zero la Font dels Lleons durant les obres i per valorar l’estat de les restes», expressen des dels Serveis Territorials de Cultura. Per la seva banda, Martorell assegura que ha

La setmana passada i després de les informacions que han sortit a la llum sobre la Font dels Lleons, Joan Ramon Mar torell i l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales van reunir se per tractar la situació. En de claracions a Diari Més, l’alcal de va manifestar que parla «sovint» amb Martorell i que «estem valorant totes les op cions» sobre la museïtzació de les restes. L’opció més via ble és, segons l’alcalde, «que la Generalitat compri els baixos, museïtzi la Font dels Lleons i que formi part de la xarxa de museus». El que té clar l’alcal de és que «la font es mereix que estigui oberta al públic». Recentment, Viñuales va traslladar al president Salva dor Illa la voluntat de crear un consorci per a la gestió del patrimoni de la ciutat. Això facilitaria, teòricament, les inversions i el manteniment dels monuments. De mo ment, l’aigua de la Font dels Lleons seguirà brollant, tal com fa des de l’època romana. Les restes, però, continuaran enterrades.

Una escala d’obra enfonsada al davant del mur de contenció que es va instal·lar fa uns mesos, als baixos de l’edifici que s’ubica a sobre de la Font dels Lleons.

Política El govern municipal afrontarà quatre setmanes de negociacions per arribar a acords, durant les quals prioritzarà a Junts i ECP

Nou objectiu: tenir pressupostos el 15 de novembre

Després del ple d’aquest divendres, el govern mu nicipal de l’Ajuntament de Tarragona tancarà la carpeta de les ordenances fiscals per centrar tota la seva atenció i esforços en les negociacions per tancar els pressupostos del 2025. Fa un mes, es feia públic que l’executiu socialis ta volia aprovar els comptes aquest 18 d’octubre. Els grups de l’oposició veien «difícil» —alguns, fins i tot, «inviable»— arribar a aquesta data. El temps els ha acabat donant la raó. Ara, segons ha pogut saber Diari Més, la voluntat de l’equip de Rubén Viñuales és aprovar el pressupost en el ple or dinari de novembre, que se celebrarà, previsible ment, el dia 15. Durant les pròximes quatre setmanes, el go vern cercarà els acords necessaris per arribar als 14 vots necessaris per arribar a la majoria. De fet, les converses amb els grups de l’oposició van començar fa un

mes. En aquestes primeres trobades, Junts i ECP van demanar als socia listes que donessin compliment als acords assolits fa un any per a l’apro vació del pressupost d’aquest 2024. També ho va fer ERC. Enguany, però, els republicans s’han negat a nego ciar, al·legant que «Viñuales ha dina mitat tots els ponts de confiança», per l’incompliment de les inversions pactades i pel cas d’espionatge a una tècnica de l’Ajuntament. La portaveu d’Esquerra, Maria Roig, va reafirmar ahir el seu distanciament amb el batlle en una entrevista a Ràdio Ciutat de Tarragona

El PP torna a estar fora del tauler com va passar l’any passat, mentre que els consellers no ads crits, Javier Gómez i Jai me Duque, apuntaven a ser possibles comodins per als socialistes per aconseguir l’aprovació dels comptes. Tot i la bona predisposició dels ex de Vox a arribar a un acord, el govern ha descartat continuar

L’Ajuntament renova la senyalització horitzontal a tots els polígons de la ciutat

Mobilitat El consistori invertirà uns 40.000 euros i preveu acabar els treballs a finals d’any

L’Ajuntament de Tarragona, a través de la Conselleria de Mobilitat, ha iniciat la renova ció de la senyalització horit zontal de tots els polígons de la ciutat.

Amb una inversió de prop de 40.000 euros, «s’està do nant resposta a una llarga reivindicació ciutadana de conservar la senyalització vi ària horitzontal», segons va explicar la consellera de Mo bilitat i Transports de l’Ajun tament de Tarragona, Sonia Orts. Així, durant tot el darrer

Desconfiança

Esquerra ha reafirmat el seu distanciament amb el govern socialista

conversant amb ells pel pressupost. Viñuales vol respondre així a una de les exigències compartides de Junts i els comuns, amb qui l’executiu està prioritzant les negociacions. El por taveu d’ECP, Jordi Collado, celebra aquest «canvi d’actitud respecte als dos trànsfugues» i torna a insistir que no acceptaran estar en cap fór mula en la qual participin ells. En les darreres setmanes, ha man

tingut reunions amb la comissió ne gociadora del govern —formada per la consellera d’Hisenda, Isabel Mas caró, i l’assessor especial d’Alcaldia, Pau Pérez— per revisar els acords de l’any passat. El nivell de compliment era molt baix fa unes setmanes, però, ara, està «molt bé». «S’han començat a moure partides que no s’havien to cat, com els 500.000 euros destinats a l’eliminació de barreres arquitectò niques», afirma Viñuales, qui detalla que «ja s’han fet reserves de crèdit».

El vot final, en assemblea Comuns celebrarà avui una assem blea per exposar els acords que han

assolit per les ordenances fiscals i també per recollir propostes per als pressupostos de l’any vinent, mentre que Podem ho farà demà. A partir de la setmana que ve, ECP comen çarà les trobades amb el govern per tancar un possible acord. El sentit del vot, però, s’acabarà decidint, de nou, en assemblea. Per la seva ban da, Junts està elaborant una llista de propostes mentre espera a la pròxi ma reunió amb l’executiu socialista. Després que Viñuales complís «un 85%» dels pactes tancats l’any pas sat, els sobiranistes estan oberts a tornar a arribar a un acord per a l’aprovació dels comptes.

trimestre de l’any es pintaran els senyals horitzontals de tots els polígons industrials de la ciutat. Els treballs a les Gavarres ja han finalitzat i continuen aquests dies els del polígon Riu Clar. Entre novembre i desem bre es pintaran els polígons d’Entrevies i del Francolí. Re centment, els treballadors de la companyia BIC es van quei xar sobre les condicions del polígon Entrevies. Els únics carrers que no es pintaran són aquells en què es faran al tres intervencions d’asfaltat o reordenació del trànsit en els

Treballs de senyalització horitzontal al polígon Riu Clar. Aj. de Tarragona

Els únics carrers que no es pintaran són els que viuran altres intervencions

propers sis mesos. La previsió de la conselleria de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona és finalitzar els treballs de senyalització abans d’acabar l’any.

La Colla Jove viatjarà a Brusel·les per apadrinar la primera colla castellera belga el 20 d’octubre

Castells Participarà a la diada del bateig dels Mannekes de Brusel·les a la Grand Place

Redacció

La Colla Jove Xiquets de Tar ragona serà aquest cap de setmana, del divendres 18 al diumenge 20 d’octubre, a Brussel·les. Els de la camisa lila tornaran a fer un viatge internacional per primer cop en una dècada —el 2015 van fer castells a Milà— i ara visi taran el cor d’Europa. I no per un motiu qualsevol, sinó que serà per participar a la diada del bateig dels Mannekes de Brussel·les, una colla forma da el passat mes de febrer i que ara s’estrenarà a plaça amb camisa groga. Les altres

dues colles padrines dels Mannekes són els Castellers de Sant Cugat i els Minyons de Terrassa.

L’apadrinament serà a la plaça més famosa de la capi tal de Bèlgica, la Grand Place, el dissabte 19 d’octubre a les 16 hores. Els Mannekes, que han nascut sota el paraigües del Casal Català de Brussel· les, ja compten actualment amb un centenar de mem bres. Bona part són catalans residents a la ciutat, tot i que també han aconseguit aple gar belgues, italians, honga resos i polonesos, entre d’al tres nacionalitats.

John Bugarin

Imatge d’arxiu d’una sessió plenària a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona. Gerard Martí

Redacció

Planten els primers arbres del futur Parc del Port, que serà una realitat a finals de l’any vinent

Urbanisme Les obres duraran 12 mesos i permetran ampliar les zones verdes en un 64% a l’entorn portuari

Ha començat la transforma ció urbanística dels entorns portuaris amb les obres del futur Parc del Port. El projecte de renaturalització d’aquest espai de 30.678 metres qua drats implicarà un augment del 64% de la superfície ver da actual, passant dels 7.000 metres quadrats actuals als 11.500. La vegetació serà un element clau en aquesta re modelació. Per això, ahir, l’al calde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el president de l’Autoritat Portuària de Tar ragona (APT), Saül Garreta, van aixecar simbòlicament el paviment proper a l’edifi ci institucional del Port per plantar hi els primers arbres. El pressupost total esti mat per a aquest projecte és de 3,25 milions d’euros, amb IVA inclòs. Les obres, que

El Port invertirà 3,25 MEUR per executar aquest projecte de renaturalització Ahir va tenir lloc l’acte simbòlic d’inici de les obres amb la plantació dels primers arbres. Gerard Martí

s’han adjudicat a l’empresa UTE Eiffage Infrastructuras SA Gestion Ingeniera y Cons trucción de la Costa Dorada SA, es dividiran en tres fases i es preveu que durin 12 mesos.

Per tant, si es compleixen els terminis fixats, el futur Parc del Port serà una realitat a finals de l’any que ve. Aques ta intervenció pretén obrir el port a la ciutat, generant una

connexió directa entre Tar ragona i el mar, mitjançant la creació d’un gran parc on es prioritza la creació de zones verdes, l’augment de la biodi versitat i la reducció de l’asfalt

L’apunt

Treball conjunt per a la plaça dels Carros

El Parc del Port es complementarà, en un futur, amb la remodelació de la plaça dels Carros. Garreta va presentar una proposta que va agradar a l’Ajuntament de Tarragona. «La idea és bona i volem que perseveri vingui qui vingui com a nou president», afirmava Viñuales, qui explicava que està «en una fase embrionària». Garreta detallava que fa falta una «mutació demanial» de l’espai per part del consistori i que el Port reservi una partida de 4,5 MEUR en el pla d’empresa del 2025 per a les obres.

pulmó verd» que farà que Tar ragona «sigui un millor lloc on viure, treballar i gaudir». «La renaturalització de la zona fomentarà la mobilitat sostenible i embellirà la fa çana marítima de la ciutat», apuntava el batlle. Aquesta actuació es complementarà amb les que ja estan en marxa al seu entorn, com la remode lació del Port Esportiu, o les que arribaran en el futur, com l’enderroc de la plataforma del Miracle.

i el trànsit rodat per potenciar els desplaçaments a peu i l’ús de la bicicleta.

Per aquest motiu, se sim plificarà l’estructura del sis tema viari actual amb la pa cificació de l’entorn portuari. El projecte és obra de l’estudi d’arquitectura MasMaristany, que va resultar guanyadora del concurs d’idees impulsat per Port, que va rebre fins a 21 propostes. La proposta vence dora també inclou una gran escalinata en el mur del dic de Llevant per construir hi un accés entre el Moll de Costa i la futura plaça de l’APT. Viñuales assegurava que el Parc del Port serà «un nou

L’alcalde va aprofitar per a destacar el «llegat» que deixa Garreta, qui es mostrava visi blement emocionat. I és que l’acte d’ahir també va tenir sa bor a comiat. «A la vida tot són etapes i, igual que les comen ces amb il·lusió, has de saber deixar les amb elegància, dig nitat i lleialtat institucional», deia l’encara president de l’APT, qui afirmava que aquest projecte de renaturalització representa «molts dels valors que em vaig proposar impul sar al Port quan vaig assumir la presidència».

En aquest sentit, destaca que aquest projecte ajuda a «descarbonitzar» l’economia, crear una nova mobilitat i ge nerar un espai de «convivèn cia i cohesió social». Garreta destacava que ara hi ha un nou paradigma on «treballar per la vida i la biodiversitat també és fer ho per la pros peritat i el futur». Tanmateix, destacava la importància de saber connectar el Port amb la ciutat, com ho han aconse guit a Santander o Màlaga.

John Bugarin

La fotografia de Chinchilla i la pintura de Bonachí, unides

Cultura La Galeria d’Art la Catedral exposa la col·lecció Lo que esta a prop queda molt llunyà i lo llunyà molt a prop queda, dels tar ragonins Claudi Bonachí i Ramon Segú Chinchilla. Es tracta d’una col·laboració entre els artistes, que in clou el fons fotogràfic his tòric i documental de Segú Chinchilla sobre la ciutat de Tarragona, que han ins pirat a Bonachí per a crear una sèrie de 29 obres d’art que estan realitzades amb la tècnica de pintura a l’oli sobre transfer fotogràfic d’imatges vintage lens. L’ex posició es podrà veure fins al dia 3 de novembre. L’obra de Claudi Bonachi, nascut a Tarragona l’any 1964, s’ha caracteritzat per les seves clàssiques marines, els pai satges i els bodegons. Actu alment, fa ús de la tècnica transfer fotogràfic de vintage lens, que presenta ara a la Galeria La Catedral. Segú Chinchilla pertany a la ter cera i darrera generació de fotògrafs tarragonins que des de l’any 1913 han plas mat més de 100 anys d’his tòria gràfica de la ciutat. Per un acord amb l’Arxiu de Documentació Municipal, el Llegat Chinchilla quedarà conservat en pla museístic, a la Tabacalera. Redacció

La Tardor Literària ret homenatge al poeta valencià

Vicent Andrés Estellés

Cultura El cicle presenta més de 80 activitats literàries d’octubre a desembre

Redacció

Una nova edició de la Tardor Literària portarà a Tarragona més de 80 activitats al voltant de la literatura. Enguany el cicle vol destacar la figura del poeta valencià Vicent Andrés Estellés amb motiu del cen tenari del seu naixement. És per això que s’han programat diverses propostes per re conèixer i divulgar les obres d’aquest personatge. Entre aquestes es troba l’espectacle La Veu que mai s’oblida, amb Raquel Sánchez i Taikiri Art Company. La representació, que tindrà lloc aquest diven dres al Teatre Tarragona, empra la dansa, el teatre i la música en directe per expli car la vida i obra d’Andrés Es tellés des del punt de vista de la seva filla Carmina. Tota la música són els seus poemes musicalitzats i interpretats en directe.

També dins del Centenari Estellés, el 26 d’aquest mes d’octubre es farà una ruta literària al voltant de l’obra d’aquest autor amb guió i nar

de Claudia Carbó, a l’espai Kesse

Cultura La XX Mostra d’Art Jove de la Conca de Barberà va aterrar ahir a l’Espai Jove Kesse amb l’obra pictòrica de Clàudia Carbó. Aquesta inclou moments de la seva infància que, tot i que no recorda, mira de recrear pintant sensacions i barrejant realitat i ficció. L’exposició es pot visitar fins al 29 d’octubre, de dimarts a dissabte de 16.30 h a 20.30 h. Redacció/J.C. Borrachero

Imatge de la presentació de la Tardor Literària, que homenatjarà a Vicent Andrés Estellés. Joan Carles Borrachero

La 3a ‘Nit Literària’ se celebrarà demà a la Capella de Santa Tecla la Vella

ració de Jesús Figueres Jové i lectura de textos a càrrec de l’APELLC. El dia 30 d’octu bre, tindrà lloc la conferèn cia commemorativa a càrrec de Josep Ballester, escriptor i catedràtic del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat

activitats, entre les quals des taquen espectacles com Salva Mars Cirkus, una obra medi ambiental d’humor sobre les diferents maneres de veure i viure la mar, els residus i els rols de gènere. L’espectacle forma part de la 14a edició del cicle La mar, bressol de contes. Contes des del bressol, que tindrà lloc del 20 d’octubre al 21 de novembre, adreçat al públic familiar. He vingut com vosaltres, del cel, de la mà d’An na Macau, presenta una peça de dansa contemporània que proposa un recorregut per la vida i l’univers de l’Àngel Gui merà a partir de la seva obra literària.També se celebraran conferències com la que farà Jordi Martí Font al voltant de la figura i de l’obra de Joan Salvat Papasseit, i trobades com La Polpa, que reunirà di versos escriptors de perifèrie. També s’oferiran projeccions com la del film Fritzi, que tin drà lloc a la Biblioteca Pública el 25 d’octubre.

de València als Serveis Terri torials de Cultura. Finalment, la Biblioteca Pública ofereix una exposició de sis plafons que narra la vida i l’obra de Vicent Andrés Estellés.

Els actes més destacats L’edició també ofereix altres

Activitats que retornen Aquesta Tardor Literària també comptarà amb el re torn de cicles com Zona Drama o la tercera edició de Les Nits Literàries, que enguany tindrà lloc demà a la Capella de Santa Tecla la Vella i anirà a càrrec de l’actor i presenta dor Fermí Fernàndez. També tornen els cicles Tarrorífic, amb un viatge al món de Mary Shelley i la seva obra, i el Veus de Poeta, que enguany farà un recorregut per la poe sia d’Adrià Targa.

L’obra

Tarragona reivindica els jocs de taula com a oportunitat educativa

Lleure El Palau Firal i de Congressos acollirà la 3a edició del festival Tarragona Juga el 9 i 10 de novembre

El festival Tarragona Juga torna a la ciutat el cap de set mana del 9 i 10 de novembre per reivindicar el joc de taula com a oportunitat educativa i com a activitat social i cul tural. Enguany ho farà al Pa lau Firal i de Congressos, que acollirà la tercera edició de l’esdeveniment, la qual comp tarà amb més de 50 propostes diferents. Entre aquestes des taquen els jocs infantils i fa miliars, partides de rol, esca pe rooms, sorteigs, torneigs, demostracions de novetats i presentació de prototips de jocs a càrrec dels seus propis creadors. També hi haurà un espai exterior amb jocs de fusta i altres activitats pensa des per a un públic més infan til i familiar. A més, una set mana abans es començaran a

realitzar activitats prèvies als Centres Cívics. Aquesta nova edició arri barà amb novetats com un

Scrabble gegant, una partida de rol per a persones amb dis capacitat visual o un taller de pintura de miniatures. A més,

ESPERANZA SEBASTIÁN

Docent, pedagoga, i experta en educació emocional

l’Associació Sense Barreres, a través de Capacitats Diver ses, aporta un parxís adaptat. També participaran diverses

Les novetats d’enguany inclouen un Scrabble gegant i un parxís adaptat

botigues, on els assistents podran comprar aquells jocs que provin. També s’oferiran espais de restauració amb un bar a l’interior i dos food trucks a la zona exterior. El festival, coorganitzat per l’Institut Municipal d’Educa ció de Tarragona (IMET) i Tar ragona Juga, queda emmarcat en el treball de Currículums de Ciutat. «A través del joc treballem per una educació inclusiva i lúdica, promovem l’ús de la llengua catalana i es fomenta el temps lliure de pantalles», va afirmar ahir Isabel Mascaró, consellera d’Educació, durant la presen

tació del festival. Sobre el nou espai, Mascaró va apuntar que «després de l’exitosa edi ció de l’any passat es va valo rar no només un canvi d’ubi cació per poder acollir més propostes i més participants, sinó també perquè el festival es converteixi en una fita de ciutat».

Jan Gonzalo, de l’associa ció Tarragona Juga, va voler reivindicar la importància de tots els voluntaris i personal que fa possible aquest festival. «Potser sembla que el més important són els jocs, però el més important són les per sones que fan possible aquest esdeveniment», va assegurar Gonzalo. Es tracta de més de 135 voluntaris i voluntàries que rebran una formació prè via per explicar els jocs de tau la al públic assistent.

El festival l’inaugurarà la xerrada a càrrec de Maria Rosa Ruiz Morales, psicòloga clínica sanitària a banda de juganera i autora del llibre Crecer jugando. Aquesta tin drà lloc el divendres 8 de no vembre a l’IMET. L’entrada al festival serà lliure i gratuïta, però algunes activitats reque reixen inscripció prèvia a tar ragona.cat/tgnjuga.

desesperat»

Esperanza Sebastián, experta en gestió positiva de l’estrès, explica que no hem d’arribar a límits insostenibles per a posar-hi remei

Vivim estressats. I el pitjor és que ho hem normalitzat. Preocupada per aquesta situació i amb una ferma vocació d’ajudar als altres, la tarragonina Esperanza Sebastián, professora i pedagoga per vocació, va decidir eixamplar els seus coneixements en l’àmbit del coaching, el mindfulness i les tècniques de relaxació per a ensenyar a conviure amb l’estrès i gestionar-lo en positiu. Autora de la trilogia de llibres de desenvolupament personal Acaricia tu mundo, parlem amb ella per a saber com lidiar amb l’estrès.

—Gestió positiva de l’estrès. Es po-

dria dir que en els temps que vivim tothom ho necessita.

—Efectivament. Ens hem acostumat a sostenir uns nivells molt elevats d’estrès i ho hem acabat normalitzant. I ens resignem dient «és el que toca». O posem la gran excusa: «No tinc temps». Això fa que la gent, en general, no busqui ajuda per a aprendre a gestionar l’estrès que l’envolta i, qui acaba acudint a un professional, és perquè es troba en una situació molt desesperada.

—Què podem fer per trobar temps i baixar revolucions?

—El temps és el que és. Els dies tenen 24 hores per a tothom. Ara bé, depèn de com organitzis aquest

temps trobaràs temps per a tu o no. I la clau és saber prioritzar. A la feina, quan tenim un moment per parar, desconnectem del tot o agafem el mòbil? Aquesta mena de decisions són les que marquen la diferència. La veritat, però, és que és difícil canviar la mentalitat i moltes vegades fins que no es viu una situació extrema o excepcional, com per exemple una malaltia greu, no s’acaba de prendre consciència de la necessitat d’afluixar el ritme i cuidar-nos. L’ideal, però, seria no haver d’arribar fins aquests extrems per a adonar-se’n.

—Per aquelles persones que vulguin aprendre a gestionar l’estrès que els envolta, què els recomana?

—No podem començar la casa per la teulada. S’ha de començar amb coses senzilles, com ara, a la feina, aturar-se uns minuts cada parell d’hores i fer unes respiracions conscients. La respiració conscient és una de les tècniques que més ajuda a relaxar-se. És com un reset que ens ajuda a reprendre l’activitat amb molta més concentració. Després, es poden començar a fer meditacions curtes i a mesura que s’hi va habituant ja poden ser més llargues. El ioga o l’esport també ajuden molt, però ens ha de servir per desconnectar veritablement. Si ens ho posem com una obligació, en lloc d’ajudar-nos, encara ens generaran més estrès.

—Finalment, quins serveis ofereix? —Imparteixo tallers grupals de relaxació. També ofereixo la possibilitat de fer cursos online, però, principalment el que faig són sessions individualitzades. En elles, treballem dos vessants. Una que és la part psicoeducativa, per identificar què ens passa i aprendre a gestionar les emocions que ens desperta. I la segona part, que és més pràctica, d’aprenentatge de tècniques de relaxació, per a reduir els nivells d’estrès i viure amb més benestar.

Més informació sobre la gestió positiva de l’estrès i els seus serveis a www.esperanzasebastian.com

Anna Ferran

L’experta explica que, per a relaxar-nos, cal començar amb tècniques senzilles. A. F.

Redacció

Imatge de la presentació de la tercera edició del Festival Tarragona Juga. Joan Carles Borrachero

Reus construirà més de 200 habitatges de protecció oficial durant la pròxima dècada

Habitatge L’obra civil de l’aparcament soterrat del complex de la Hispània assoleix el 60% de l’execució

Sergi Peralta Moreno

Tres projectes públics prome ten proveir Reus amb més de 200 habitatges de protecció oficial (HPO) durant la se güent dècada: la promoció de Mas Iglesias, el complex de la Hispània i la regeneració urbana del barri del Carme. D’aquesta forma, la ciutat superarà els 550 pisos de pro tecció oficial. L’antiga cotxera d’autobusos, enclaustrada entre la riera d’Aragó i el raval de Sant Pere, va ser la primera a veure treballs sobre el ter reny, ja el novembre de l’any passat. La primera passa fou el tancament del pàrquing de zona blava que s’hi havia habilitat. El projecte inclou l’edificació de pisos —63—, un

aparcament públic soterrat i un equipament municipal, així com la urbanització de l’entorn. En concret, s’han dibuixat 60 HPO. 48 seran gestionats per Redessa i 12 ho faran de forma privada. A més, hi haurà tres domicilis de renda lliure. No obstant, les obres van començar per l’excavació del terreny i l’obra civil correspo nent a l’aparcament, de 340 places, distribuïdes en tres plantes. Fonts municipals confirmen a Diari Més que els treballs d’excavació estan «finalitzats» i que «aproxi madament el 60%» de l’obra civil del pàrquing està «exe cutada». Cal recordar que el calendari fixava finals d’any com la data per concloure la

primera fase de la intervenció. Serà aleshores que comen çaran tant els treballs de les instal·lacions de l’aparcament com la construcció dels blocs

d’habitatge i la urbanització de l’entorn, que s’allargaran durant 22 mesos. El complex haurà de quedar enllestit du rant l’any 2026.

El 2026 haurien d’estar enllestits els projectes de Mas Iglesias i la Hispània

La Generalitat preveu que les obres del barri del Carme s’iniciïn el 2028

La promoció del número 24 del carrer de Jaume Vidal i Alcover, a Mas Iglesias, va ser la segona amb avenços visi bles. A mitjan setembre es va col·locar la primera pedra dels 132 nous habitatges de lloguer social. Amb una inversió de 17,4 milions d’euros, el 30 de

L’apunt

Un protocol per comprar pisos de lloguer social

L’Ajuntament disposa d’un protocol per adquirir habitatges de segona mà, rehabilitar-los i destinar-los al lloguer social, amb la voluntat d’adquirir-ne un mínim de cinc l’any. El consistori ja ha comprat, mitjançant el dret de tanteig i retracte, el primer pis per aquesta via, i el rehabilitarà per uns 23.000 euros. A més, ha aprovat reformar un segon pis de la Borsa de Lloguer.

juny del 2026 és la data límit per enllestir les obres, atès que compten amb una subvenció dels fons europeus Next Ge neration. D’aquesta manera, en qüestió de dos anys, si no es volen perdre els ajuts, Reus hauria de veure incrementat el parc de pisos de protecció oficial amb gairebé 192 nous habitatges. Es calcula que a la promoció de Mas Iglesias po dran viure, aproximadament, 450 persones. Cal recordar, a més, que el projecte neix de la col·laboració publicoprivada, amb la constitució d’un dret de superfície adjudicat per Redessa amb un termini de 75 anys.

El Carme, la tercera pota La tercera pota és la regenera ció urbana del Carme. El barri viurà una transformació els pròxims anys amb la cons trucció d’un Centre d’Atenció Primària (CAP), 70 habitatges —27 de protecció oficial— i un aparcament subterrani amb un centenar de places. Aquesta serà l’última de les iniciatives públiques anun ciades fins al moment que es plasmarà sobre el terreny. El calendari amb què treballa la Generalitat de Catalunya as senyala que la voluntat és que les obres constructives ar renquin el 2028 i que tinguin «una durada prevista de dos anys», de forma que el projec te hauria de lluir el seu aspec te definitiu el 2030. Durant el 2025, s’hauria de convocar el concurs per definir l’equip re dactor dels projectes.

Fotografia que mostra l’avenç de les obres del complex de la Hispània, feta a mitjan mes de setembre. Gerard Martí

L’alcaldessa, posant la primera pedra a Mas Iglesias. Gerard Martí

Miquel Llaberia

Les dècades dels 70 i 80 van ser transcenden tals i plenes de canvis a Espanya i Catalu nya. El final d’una dictadura i la transició cap a la democrà cia dels nostres dies van plan tejar molts canvis en tots els àmbits i que també van viure les ciutats. En aquell moment, Reus era molt diferent; a inicis dels anys 80 va assolir la xifra de 80.000 habitants, a dife rència dels més de 100.000 actuals. Els cotxes circulaven per les principals places de la ciutat, com el Prim o Merca dal, sense cap mena de res tricció ni normatives de zones de baixes emissions.

Una ciutat molt diferent de la que coneixem, però que va dur a terme molts dels canvis que la defineixen tal com és avui dia. I gràcies a persones com Francesc Boqueras Llort, és un Reus que encara podem conèixer. «Boqueras era un gran amant de la fotografia i que anava a tots els actes rellevants amb la càmera al damunt. En certa manera va acabar convertint se en una mena de fotoperiodista de l’època», explica Joan Navais, historiador que va dur a ter me ahir una xerrada a l’Arxiu Municipal parlant del llegat fotogràfic de Francesc Boque ras que compta amb milers de fotografies.

«Era una època de canvi en tots els sentits. És el final de la dictadura i l’inici de la demo cràcia, aleshores, tenim una fotografia d’unes urnes de l’època o de la visita del pre sident Tarradellas l’any 1979 per l’exproReus», comenta Navais. Una visita que, pel que explica l’historiador, va acabar amb un enfrontament dialèctic al Club de Lectura entre Tarradellas i Anton Bor rell que, posteriorment, l’any

A l’esquerra, un quiosc amb publicacions de l’època, a la dreta, l’edifici de l’ExproReus, on actualment hi ha la Fira

A l’esquerra,

Llegat

El Reus dels 70 i 80, una ciutat en transformació

L’historiador Joan Navais va dur a terme una xerrada exposant fotografies de l’època

1983, assumiria el càrrec d’al calde de la ciutat. Per un altre costat, Navais també aprofita per apuntar

canvis en l’urbanisme: «És en aquell moment en què hi ha barris que comencen a instal·lar l’enllumenat públic

La Fira Centre Comercial acull una exposició de superherois de l’univers de Marvel

Comerç La Fira Centre Comercial de Reus es trans forma durant un mes en l’epi centre de l’univers de Marvel. Alguns dels superherois més estimats i famosos estaran presents en l’exposició que va iniciar el passat dilluns 14 d’octubre i que s’allargarà fins al dijous 14 de novembre. Gràcies a impressionants fi gures d’entre 2 i 2,80 metres d’alçada, personatges com

Iron Man, Hulk o Spiderman estaran presents perquè els aficionats es puguin fer foto grafies amb aquests mentre els visitants duen a terme les seves compres habituals en els negocis de la fira. A més, amb motiu d’aquesta expo sició s’oferirà activitats per als més petits. Cada dissabte es faran tallers infantils a la planta baixa de l’edifici on els nens i nenes podran dibuixar

els seus superherois preferits. A més, també podran partici par en una sessió de maqui llatge per transformar se en ells per un dia. Amb aquesta iniciativa, la Fira Centre Co mercial vol acostar als seus visitants a una de les millors col·leccions privades de l’uni vers de Marvel, oferint una experiència única i memora ble per a gaudir en família o amb amics. Redacció

o el clavegueram o asfalten els carrers». No obstant això, el que si lamenta l’historiador és que es tracta d’un testimoni

Primers passos per a la reconstrucció de la torratxa de la Casa Navàs

Patrimoni Els tèc nics encarregats de la re construcció de la torratxa de la Casa Navàs comen cen a prendre mesures, fet que comportarà la pre sència d’una bastida en l’edifici durant un temps. S’espera que la rèplica es col·loqui a principis de ge ner de 2025, per a després de Reis. Redacció/Diari Més

de la destrucció del patrimo ni a causa de la inoperància de l’administració franquista. «Per exemple, el Palau Miró

El fons de F. Boqueras compta amb imatges com la de la visita del president Tarradellas

que estava a la plaça del Prim, que era un edifici impressio nant com es veu en fotografi es. Als anys 70 la propietària ho va vendre, l’Ajuntament franquista estava per altres coses i va ser enderrocat», explica. Gràcies a la tasca de Boqueras, l’Arxiu Municipal disposa d’imatges de com era el Palau Miró, el seu ender rocament i la construcció de l’actual edifici.

vista de la plaça del Prim des del Raval de Jesús, a la dreta, la plaça del Mercadal durant una diada de Sant Jordi. Arxiu Municipal Reus i Baix Camp, fons Francesc Boqueras Llort

Centre Comercial. Arxiu Municipal Reus Baix Camp, fons Francesc Boqueras Llort

Política municipal Els grups consideren que la congelació és «insuficient» i que les bonificacions haurien d’aplicar-se de forma automàtica

Les ordenances no convencen l’oposició de Reus

Les ordenances fiscals per al 2025 es basen en tres claus: la congelació de la majoria dels impostos, la introduc ció de noves bonificacions i l’enca riment moderat de serveis. Aquesta vegada sí, el regidor d’Hi senda, Manel Muñoz, ha donat a la població bo nes notícies. Va ser una presentació molt més agraïda que la del 2023, que va causar multitudi nàries concentracions en contra de la pujada gene ralitzada dels tributs. Se gurament no es repetiran les manifestacions, però l’oposició no està conforme amb la po

Sergi Peralta Moreno

lítica fiscal. No n’hi ha prou. «Ara sí que farem oposició de debò», es co menta des d’algun grup municipal. La portaveu de la CUP, Mònica Pàmies, lamenta que continuï apli cant se «el mateix sistema de càlcul d’impostos», sense tenir en compte la renda de la ciutadania, i apunta que les bonificacions «són de caràcter pregat i, fins que la gent no les conegui i les reclami, no se’ls hi aplicaran». Els cupaires demanen que funcionin de forma au tomàtica i alerten que, si bé s’han congelat impos tos, «l’any anterior els van incrementar

Imatge d’arxiu d’un ple celebrat a l’Ajuntament de Reus, amb l’equip de govern i l’oposició. Gerard Martí

moltíssim» i «no veiem que vagi cap a una millora de serveis». Ahir, l’as semblea es reunia per analitzar cada ordenança i decidir el vot, «però l’es tructura general no ens agrada, con tinua no sent justa», tanca Pàmies. La insatisfacció també regna a Junts per Reus. «Ara intenten ma quillar l’increment històric de taxes de fa un any amb una congelació i amb algunes bonificacions menors, però és absolutament insuficient», assevera la regidora Mariluz Caballe

L’Esquerra Independentista recupera l’Aplec per «defensar el Camp»

Societat La jornada tindrà lloc el 16 de novembre a la Selva del Camp

Sergi Peralta Moreno

L’Esquerra Independentista del Camp (EIC) recuperarà l’Aplec del Camp amb la seva sisena edició, que se cele brarà el 16 de novembre al Mas de l’Hort d’Iglésies, a la Selva del Camp. Sota el lema Recuperem l’Aplec, defensem el Camp, l’esdeveniment no només es presenta com un espai de reflexió i treball per a les organitzacions i mo viments de l’EIC i la Unitat Popular —es volen aplegar «totes les resistències i lluites de les nostres comarques—, sinó que també tindrà un fort component lúdic i festiu. La jornada començarà a les 10 hores amb una breu presentació, on es contex tualitzarà la «necessitat» de recuperar l’espai dotze anys després. Durant el dia, hi hau rà xerrades, un vermut popu lar, un dinar, una sessió de glo sa popular, diferents tallers

Es volen aplegar «totes les lluites i resistències de les nostres comarques» Fotografia de grup de representants de l’Aplec del Camp, a Reus. Cedida

—d’autodefensa feminista, de boxa i de bitlles catalanes, en tre d’altres—, un cercabirres, una costellada popular i con

certs. «Paral·lelament, durant l’Aplec es comptarà amb una fira d’entitats, una mostra d’organitzacions i projectes que busquen transformar el nostre territori per a la majo ria social que l’habitem, així com un punt lila i multicolor per assegurar una festa se gura per a tothom», comenta l’organització.

Insuficient

Els partits recorden que la congelació ve després d’una pujada anterior

ro. Davant d’aquesta situació, el grup municipal presentarà propostes per «revertir la deriva impositiva», com rebaixar l’IBI i l’ICIO, revisar l’IAE, l’exempció de la llicència d’activitat per a noves empreses i comerços lo cals o reduir la taxa d’escombraries

als veïns que reciclin més. Per la seva banda, Vox defensa que «no és suficient amb simple ment congelar els impostos: hem de reduir los». «Les famílies estan asfi xiades econòmicament, la meitat de les llars reconeixen que els resulta difícil arribar a final de mes; és res ponsabilitat de l’administració ac tuar de manera efectiva, reduir des peses i posicionar se al costat de les famílies, no en contra seva», tanca el grup municipal.

El Roba Re-cycle aconsegueix en sis mesos recollir

més de 1.600 quilograms de roba utilitzada

Medi ambient Tot el que s’ha recollit serà reutilitzat o reciclat per a crear nou teixit tèxtil

Miquel Llaberia

El servei gratuït de recollida de roba utilitzada Roba Re cycle ha aconseguit reunir més de 1.600 quilograms de roba a la ciutat de Reus en sis mesos. Aquest projecte, impulsat per la Fundació Formació i Treball i les coo peratives Bikelogic i El Far Cooperatiu, compta amb el suport de l’Ajuntament de Reus amb l’objectiu d’acon seguir un millor reciclatge de les deixalles tèxtils i evitar llençar roba que encara sigui

útil. El projecte ha consistit en la instal·lació de contenidors de cartó en diferents punts de la ciutat on dipositar roba o calçat que, quan estan plens, són recollits per bicicletes de càrrega. En total, a la capital del Baix Camp s’han instal·lat una vintena de punts, loca litzats en deu escoles, sis en centres cívics, dos a l’Institut Municipal de Formació i Em presa Mas Carandell, entre altres indrets. El regidor de l’àrea de Medi Ambient i Sos tenibilitat de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, considera

que el projecte «contribueix a la reducció de residus i a la re utilització, a més de fomentar l’economia circular i verda.

Totes aquestes són línies de treball que recull el nostre Pla d’Acció Municipal».

Per un altre costat, la tècni ca de projectes de la Fundació Formació i Treball, Arantxa Roca, assegura que estan «molt contents amb el resul tat» obtingut a Reus. «En un inici vam pensar que, ja que bona part dels carrers d’una ciutat com Reus són per a via nants ja i volem ser el màxim

Renfe estableix un nou servei d’autobús entre

Reus i Sant Vicenç de Calders

Mobilitat Renfe i el de partament de Territori esta bliran a partir de demà dijous 17 d’octubre un servei com plementari d’autobusos que connectarà Reus amb Sant Vicenç de Calders. Els hora ris de sortida de Reus seran a les 5.30, a les 6.10 i a les 7.55 hores. Per la tornada de Sant Vicenç de Calders a la capital del Baix Camp, s’han progra mat tres viatges amb sortida

a les 19, a les 21 i les 22 hores. Aquest servei estarà operatiu de dilluns a divendres. L’ob jectiu és millorar el transport alternatiu a causa del tall per les obres al túnel de Roda de Berà que està executant Adif. Per la seva part, l’alcaldes sa de Reus, Sandra Guaita, celebra la posada en marxa d’aquest servei: «Estem sa tisfets que es vagin recollint les reivindicacions que hem

traslladat des de Reus. Espe rem que el reforç sigui sufici ent». A més, assegura que «si és necessari, insistirem en el fet que s’adoptin noves alter natives». Des del consistori recorden que el nou servei de Renfe se suma a l’anunci del passat divendres d’incremen tar la freqüència d’autobusos entre Reus i Barcelona, una mesura que Guaita també va celebrar. Redacció

de sostenibles, la millor opció era fer la recollida de la roba amb una bicicleta, perquè així evitaríem la contaminació i dificultat de desplaçar nos pel mig de la ciutat en furgo neta», detalla Roca.

Quan aquests contenidors estan plens són recollits en bicicleta, per a després tras lladar ho tot a Sabadell, on la fundació té la planta de gestió. «Allí entren en una línia on es fa un triatge entre la roba que està en bones condicions i, per tant, pot ser reutilitzada, i la que està molt malmesa i,

en conseqüència, serà reci clada», explica la tècnica. La roba reciclada es desfarà per a aconseguir els materials tèxtils que es convertiran en una mena de «borra». «Amb aquesta borra, es tornaran a fer peces de roba o s’utilitzarà en la indústria per a automò bils o per a aïllants acústics o tèrmics», comenta.

Un projecte pedagògic

Per una altra banda, la ini ciativa també ha tingut un vessant pedagògic amb les diferents escoles de la ciutat.

Roca: «Nosaltres podem reciclar o reutilitzar, però reduir és cosa de tots»

El 98% de la roba s’acaba llençant al contenidor del rebuig, que no és el correcte

«Anem a fer xerrades a les escoles de la ciutat perquè és important conscienciar a les noves generacions. Nosaltres podem reciclar i reutilitzar, però reduir és cosa de tots», afirma Roca. «És important que siguem tots conscients d’algunes dades, com que el 98% de la roba la llancem al rebuig, és a dir, on no toca», sentencia. A més, afegeix també altres dades rellevants, com que de mitjana una peça de roba només la utilitzem entre sis o set vegades en tota la seva vida útil.

La Confraria dels Sants Just i Pastor trauran a espatlles l’Ecce Homo el 19 d’octubre

Religió La Confraria dels Sants Just i Pastor organitza de manera extraordinària la sortida del Pas Penitencial a Espatlles de l’Ecce Homo, que clourà amb aquest esdeveni ment els actes del 75è aniver sari fundacional. L’acte tindrà lloc el dissabte 19 d’octubre al vespre. Per aquesta ocasió s’han fet actuacions per re baixar el seu pes i també ha implicat una reducció dels

Portants de 24 a 18. En aques ta remodelació, s’ha volgut tornar als orígens de 1949. El Pas Penitencial el presidirà sol el grup escultòric de l’Ec ce Homo, obra de l’escultor reusenc Joan Rebull. El recor regut iniciarà des de l’interior de la Prioral de Sant Pere, res seguirà el raval de Robuster fins al Pallol, continuarà pel raval de Santa Anna fins a la plaça del Prim, baixarà el car

rer Monterols fins a arribar a la plaça del Mercadal i tor narà a la Prioral a través del carrer Major. Abans de fina litzar el seguici processional i d’entrar a la plaça de Sant Pere hi haurà una petalada a l’Ecce Homo des d’alguns dels balcons propers. Segons la confraria no es té coneixe ment que un Pas Penitencial hagi desfilat fora de les Dates Santes. Redacció

A l’esquerra, el magatzem on es guarda tota la roba que es recull amb el projecte. A la dreta, una bicicleta de càrrega del Roba Re-cycle. Fundació Formació i Treball

La campanya de vacunació de grip i covid comença amb 600.000 dosis disponibles a la demarcació

Salut La regió sanitària del Camp de Tarragona preveu cobrir el 75% de persones més grans de 60 anys

La campanya de vacunació de la grip i la covid ha comen çat aquesta setmana per a la població general, després de dues setmanes a les residèn cies de gent gran. La regió sa nitària del Camp de Tarrago na compta, inicialment, amb 422.000 dosis de les dues va cunes, tant de la grip com de la covid. A l’Ebre, l’any passat es van vacunar unes 33.000 persones. A Tarragona es pre veu cobrir el 75% de persones més grans de 60 anys. Pel que fa a les dones embarassades, es vol assolir el 60% i aug mentar, també, el percentatge d’infants vacunats. Una altra novetat és que es comptarà amb la participació de les far màcies per reforçar la cober tura en majors de 60 anys. Per facilitar l’accessibilitat al ser vei, s’ha habilitat un punt de vacunació poblacional al CAP Llibertat de Reus.

Des de Salut s’insisteix en la importància de la vacuna ció, que encara no ha tornat a xifres prepandèmia. «Són efectives. Disminueixen la gravetat de la malaltia si ens infectem i tenim menys risc de contagiar la», va recordar

Un infermer vacuna a un pacient al CAP

Enguany les farmàcies reforçaran la cobertura pels majors de 60 anys

el director de Salut a l’Ebre, Ferran Roche Campo. El doc tor Roche Campo va insistir que les vacunes contra les malalties respiratòries «són segures i efectives», «fan que

La inflació a la demarcació es desploma fins l’1% al setembre

Economia L’índex de preus al consum (IPC) es va desplomar fins l’1% al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre durant aquest el mes de setembre, segons les dades fetes públiques aquest dimarts per l’Institut Na cional d’Estadística (INE). Aquesta xifra representa un retrocés del 0,9 punts res pecte l’interanual del passat

mes d’agost. La caiguda més forta l’han marcat els preus del transport, on s’inclouen els carburants, amb un 5,2% interanual. Aquest mes de setembre també ha descen dit la roba i el calçat, un 2,2%, així com els mobles i articles de la llar, que han caigut un 1%. Segons l’Institut Nacio nal d’Estadística, aquestes baixades han absorbit àm

pliament els increments en els àmbits d’habitatge, així com en els d’aigua i llum, que han caigut un 3,8%. Al hora, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre durant aquest mes de setembre el sector de les begudes alcohò liques i tabac han incremen tat un 3,1%, i pel que fa a l’àm bit de l’oci i cultura, ha pujat un 2,1%. ACN

la malaltia sigui més lleu», i permeten reduir també la pressió assistencial en els pics de l’epidèmia. «Vacunar se és bo per a nosaltres mateixos, per a la nostra família, per als

nostres companys de feina i pel sistema sanitari», va su bratllar.

D’altra banda, com va de tallar Cristina Sanz, adjunta assistencial a la gerència ter

ritorial d’Atenció Primària de Terres de l’Ebre, la campanya de vacunació a residències va incloure també les dones embarassades i des d’aquest dilluns també es distribueix a grups de risc, infants, i totes els menors de 60 anys amb patologies pulmonars, hepà tiques, cardíaques o d’immu nodepressió. La cita per rebre el vaccí es pot fer demanar per telèfon, a través de La Meva Salut, el web de Salut o el centre d’atenció primària.

Vacunar-se és important Sanz va reconèixer que la xi fra de vacunacions va caure després de la pandèmia. El percentatge de vacunacions s’ha anat recuperant a les Ter res de l’Ebre, tot i que no s’ha arribat encara als percentat ges que hi havia abans de la covid. «No sabem per què pas sa. La gent ha fet una resistèn cia, ho veuen com imposat. Ens trobem amb gent que està molt conscienciada i que es vacuna cada any, i gent que no, per això intentem des del sistema sanitari que es vegi la importància de la vacunació per al bé comú», va recordar Sanz. Per la seva banda, el di rector de Salut ebrenc va fer una menció directa als pro fessionals sanitaris perquè es vacunin, «perquè són la porta d’entrada de la malaltia i la peça angular del sistema». «Si es posen malalts, el siste ma trontollarà», va insistir. «Quan la covid es va explicar molt bé la immunitat de grup. Amb un percentatge molt alt de gent vacunada, evitem la propagació de la malaltia. Si no arribem a aquest percen tatge, tenim aquells pics tan grans de grip», va afegir Sanz.

ACN

Baix Ebre de Tortosa per la campanya de la grip i la covid. ACN

Cambrils engega una campanya per afavorir el comerç local i augmentar la seva competitivitat

Comerç La iniciativa s’estendrà fins Nadal amb l’objectiu de millorar la digitalització i la fidelització

El Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils ha posat en mar xa aquesta tardor una campa nya comercial per augmentar la competitivitat del sector i afavorir les compres al co merç de Cambrils. Les quatre accions previstes per complir els dos objectius es portaran a terme aquesta tardor, sota el lema CxCxCx Compra al Comerç de Cambrils

Donant resposta als objec tius del Pla d’Acció Municipal (PAM), els resultats d’aques tes accions també serviran per detectar en quin nivell competitiu es troba el comerç i els serveis del municipi i po der elaborar Pla Local de Co merç Urbà l’any 2025.

La regidora de Promoció Econòmica del municipi, Neus Cárdenas, s’ha mostrat satisfeta del finançament rebut a través del fons Next Generation, que «permetrà oferir formació ajustada a les necessitats del comerç i del

sector de la restauració». La regidora afirma que l’Ajun tament vol estar al costat del comerç i ha avançat que en guany la campanya comercial

de Nadal estarà enfocada a posar en valor el comerç local, de proximitat, amb accions orientades retenir les com pres a Cambrils.

Els restaurants recomanats a la Guia

Repsol per gaudir dels calçots

Gastronomia L’entitat reconeix tres establiments del Camp de Tarragona dins dels deus escollits a tota Catalunya

La temporada de calçots és un dels moments més espe rats de l’any pels amants de la gastronomia a Catalunya. Els calçots esdevenen els prota gonistes de les taules de molts restaurants i la demarcació de Tarragona, com a bressol d’aquest aliment, és el centre neuràlgic. Per ajudar els co mensals a escollir els millors llocs per gaudir d’una autèn tica calçotada, la Guia Repsol ha seleccionat tres restau rants destacats a la província d’un total de deu repartits per tot el territori català.

Un d’ells és el Mas La Boe lla, a la Canonja. El restaurant es troba envoltat de camps d’oliveres i vinyes, oferint «un entorn idíl·lic per degustar una calçotada tradicional».

A més de l’atractiu paisatge, Mas La Boella destaca per la seva preparació dels calçots, a la brasa i servits amb la típica salsa romesco. La seva oferta gastronòmica combina tradi ció i elegància, fent que l’expe riència sigui memorable per a qui el visita.

A la comarca del Priorat, la Guia Repsol recomana el restaurant La Serra per a una «experiència més rústica i au

tèntica». El restaurant és co negut per les seves calçotades generoses, on els calçots es cuinen a foc viu a l’aire lliure, oferint una experiència que respecta la tradició. A més, la ubicació a la falda del Mont sant permet gaudir de la na tura i les vistes espectaculars de la zona mentre es gaudeix de cada mos.

A pocs quilòmetres de Valls, la capital del calçot, l’entitat recomana l’Esportell del Bou com a «un dels restaurants de referència per aquells que busquen una calçotada au tèntica i sense pretensions». En aquest establiment, els

Amb l’objectiu de reforçar la professionalitat i qualitat del sector comercials i de serveis del municipi, s’han previst l’elaboració d’una di

agnosi per conèixer el grau de digitalització dels establi ments de cambrils i sessions formatives de digitalització per comerços i restaurants.

Es realitzaran cinc formacions gratuïtes en competències digitals

La diagnosi s’iniciarà aquesta setmana amb en questes presencials als co merciants. Amb les dades obtingudes, la consultoria realitzarà una radiografia del nivell de posicionament en què es troba el sector comer cial local i proposarà un llistat d’accions per situar se de ma nera competitiva en l’entorn i en els hàbits actuals dels con sumidors.

També, des d’aquest di lluns, s’estan repartint a esta bliments els díptics informa tius de les sessions formatives de digitalització que comen çaran el pròxim 21 d’octubre.

L’objectiu d’aquestes sessi ons és capacitar el sector hos taler i comercial amb eines tecnològiques per millorar la visibilitat dels petits comer ços i augmentar les vendes. Pel que fa al segon objectiu, que consisteix a augmentar la fidelització de la clientela del municipi, l’Ajuntament aposta per continuar promo cionant la marca Estimo a Cambrils, compro a Cambrils Entre altres accions, s’han confeccionat 2.500 tote bags reutilitzables de cotó orgànic i de comerç just, que els comer ços aniran distribuint durant la campanya comercial de Nadal, promocionant el valor de la sostenibilitat.

Imatge del restaurant Mas La Boella, un dels destacats. Mas La Boella

calçots es cuinen seguint les tècniques tradicionals i se serveixen amb una salsa ro mesco casolana. L’ambient fa miliar i acollidor el converteix

en un lloc «ideal per compar tir un àpat en grup». Segons dades de la Guia Repsol, els calçots són un dels plats més buscats pels usu

aris a Espanya, amb més de 118.000 cerques mensuals a Google, superant altres icones com la truita de patates i l’en trepà de calamars.

Redacció

L’Ajuntament està repartint díptics informatius de les sessions formatives de digitalització. Ajuntament de Cambrils

Pep Santos Alasà

El Castell de Vila-seca

acollirà obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Art La primera exposició serà durant la primavera de 2025

L’Ajuntament de Vila seca i el Museu Nacional d’Art de Catalunya han firmat un conveni de col·laboració per exposar obres del MNAC al Castell de Vila seca. La prime ra d’aquestes col·laboracions conjuntes es portarà a terme a l’inici de la primavera de 2025. El conveni ha estat sig nat per l’alcalde de Vila seca, Pere Segura, i el president del Museu Nacional d’Art de Ca talunya, Joan Oliveras. Dona da la coincidència dels objec tius d’ambdues institucions, com és el de divulgar el patri moni cultural i social, i el de

fomentar el coneixement de l’art en l’àmbit social, s’ha es tablit un marc de col·laboració perquè el MNAC pugui cedir temporalment a l’Ajuntament de Vila seca obres de la seva col·lecció, per al desenvolupa ment d’activitats artístiques que tindran lloc al Castell de Vila seca, properament. L’al calde Pere Segura ha posat en relleu la importància de la cultura, ja que «des del punt de vista estratègic, aquest acord traça el caràcter de les ciutats». És per això que l’al calde ha agraït que una ins titució com el MNAC confiï en l’Ajuntament de Vila seca per exposar les seves obres

i ha destacat que «es tracta d’un conveni paral·lel al de la Fundació Vila Casas, amb qui seguirem col·laborant i sense els quals no seríem on som, considerem que són projectes totalment complementaris i, que, a més, ens dona capacitat d’oferir diferents propostes expositives a la ciutadania, oferint així el millor del país als ciutadans de Vila seca, als del Camp de Tarragona i a tot hom que ens vulgui visitar». D’altra banda, Joan Oliveras, ha explicat que «aquesta és una magnífica ocasió perquè el MNAC tingui més presència arreu del territori, posant en valor iniciatives culturals en

Torna la Fira de Cervesa Artesana de Torredembarra aquest divendres

Propostes Comptarà amb ‘foodtrucks’, música i activitats infantils

Redacció

La XIII Fira de la Cervesa Ar tesana de Torredembarra es durà a terme del 18 al 20 d’oc tubre, a la plaça del Castell. El divendres a la tarda, durant tot el dissabte i diumenge fins al migdia hi haurà estands de cervesa artesana, foodtrucks, futbolí, activitats infantils i música en viu.

En total, hi prendran part 12 productors, principalment de Catalunya, que portaran la seva cervesa artesana per què els assistents descobrei xin noves varietats i gustos. L’accés a la fira serà gratuït, però si es vol tastar la beguda, s’haurà de comprar el got de la fira per 1 €.

Concretament, participa ran les cerveses de Cervesera del Poblenou, Kibus Cerve sers, Red Hop, Ona, Clan destines, Rustika Bufona, La Renaixença, Espina de Ferro, Bripau, Seelen, La Canetenca

L’accés serà gratuït, però s’haurà de comprar el got de la fira per un euro

i Comic Beer. A més hi parti ciparan els foodtrucks Pepito Bravo, Sal i Sucre, Creperia Plaer i Ristretto.

El conveni s’ha firmat amb l’objectiu d’ampliar la presència del MNAC al territori

un lloc com el Castell de Vila seca, que compleix perfecta ment les exigents condicions,

específiques i tècniques, per acollir l’art i preservar lo». Cal recordar que el Museu Naci onal d’Art de Catalunya, com a ens públic ubicat al Parc de Montjuïc de Barcelona, té la missió de conservar i mostrar de forma permanent l’expres sió artística catalana sense límits cronològics. Alhora

també busca convertir se en un espai de coneixement, de bat, vincle social i de partici pació ciutadana. Un espai que compta amb més de 350.000 obres a la seva col·lecció i més de 45.000 m² de superfície, i que busca generar nou conei xement social i cultural per a tots els ciutadans.

Dissabte i diumenge a les 13 hores se celebraran dues xerrades i tast de cerveses a càrrec de Jordi de Mier amb un preu de 3 euros. El diu menge també es podrà gaudir d’una visita guiada al castell i al nucli antic a les 12 hores pel mateix preu. Les nits i els migdies estaran amenitzats per DJ i grups de versions.

Redacció

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, a l’esquerra, i el president del MNAC, Joan Oliveras, a la dreta. Aj. Vila-seca

La plaça del Castell durant la darrera edició de la fira. Cedida

Premien un projecte pioner d’avaluació d’anglès per a gent amb discapacitat intel·lectual

Premis Forma part d’un doctorat de la URV en col·laboració amb la Fundació Onada

Redacció

Comptar amb un certificat ofi cial de nivell de llengua angle sa millora el currículum i obre les portes al mercat laboral. Però per obtenir aquesta acre ditació no tothom té les matei xes oportunitats. A l’actualitat no existeix cap examen oficial que avaluï la competència en llengua estrangera adaptada a persones amb necessitats es pecials, ja que el procediment i els materials de prova no estan pensats per a aquest col·lectiu. Ara, a través d’un projecte de doctorat industrial de la URV amb la Fundació Onada es vol dissenyar una prova de nivell d’anglès adaptada a persones amb discapacitat intel·lectual. La iniciativa ha estat recone guda amb el segon premi de la categoria Impactful Rese arch of the Year, dels Triple E Awards. El projecte l’han

impulsat Jonathan Michael Hancock Pidgeon, que està fent el doctorat industrial a la URV; Mar Gutiérrez Colón, professora del Departament d’Estudis Anglesos i Alemanys de la URV i Yolanda Roure, responsable de la Fundació Onada, i té per objectiu crear el primer examen oficial d’an glès adaptat per a persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest projecte innovador pretén donar resposta a la manca d’eines d’avaluació lin güística adaptades a persones amb necessitats educatives especials. La recerca inclou la implementació d’una meto dologia d’ensenyament per sonalitzada i adaptada a les capacitats d’aquest col·lectiu, amb l’objectiu final de crear un test d’anglès que compleixi els estàndards del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCER).

De Tarragona a Barcelona per l’AP-7, un ‘drama’ molt car

Mobilitat Gran part dels usuaris eviten agafar el tren i escolleixen el vehicle privat

Milers de persones han exigit durant els últims anys que es millori el transport públic que connecta el Camp de Tarrago na i les Terres de l’Ebre amb Barcelona, sobretot, pel que fa als trens. Unes reclamaci ons que s’han accentuat des del passat 1 d’octubre amb l’inici del tall ferroviari. Els retards i la poca fiabilitat del servei han fet que augmenti el nombre d’usuaris que op ten pel vehicle privat, com és el cas del Miguel Zanón, qui fa un any va desistir de Ren fe. «És l’opció més cara, però és l’única que et garanteix poder arribar amb unes ga ranties mínimes», ha explicat a l’ACN aquest veí del Catllar, al Tarragonès. Tot i això, ha reconegut que el trajecte per l’AP 7 també és un «drama» per les cues que es creen en hores punta diàriament. Per a Zanón, el trajecte entre qual sevol punt de la demarcació de Tarragona i Barcelona és un «drama», sigui quin sigui el transport escollit. «Crec que, actualment, no hi ha una opció bona», ha subratllat. Pel que fa als trens, Zanón ha criticat la manca de fiabilitat horària, sobretot, durant el trajecte de tornada (Barcelo na Tarragona), quan els com bois «quasi sempre van amb retard i plens de gom a gom». «És una imprevisibilitat to tal», ha afegit. A més, ha exigit més freqüències horàries, ja que considera que les que hi

«Diàriament gasto 40 euros en benzina. Em surt car, però és l’opció més confiable»

ha «no s’ajusten a les necessi tats» dels usuaris. En aquest sentit, ha puntualitzat que al Camp de Tarragona també hi ha l’opció d’anar amb AVE, però ha lamentat que l’esta ció estigui tan apartada —a La Secuita i no hi hagi l’opció de poder deixar el cotxe en un aparcament gratuït. «És una vergonya», ha criticat. Davant d’aquest panorama ferrovia ri, Zanón va decidir fa un any

desplaçar se fins a Barcelona amb cotxe. «És l’opció més cara, ja que et gastes uns 40 euros diaris en gasolina, però et permet tenir més indepen dència i és l’opció més confi able», ha subratllat. «Quan acabes de treballar, pots tor nar cap a casa sense haver d’esperar a l’estació a què ar ribi un tren ple i tard», ha dit Zanón, qui celebra la «como ditat» del vehicle privat.

El cotxe ‘no és la solució’ Tot i això, ha puntualitzat que el trajecte amb cotxe ‘no és la solució’, ja que continua sortint dues hores abans de casa per les cues que es cre

Valls engega una campanya per trencar estereotips i fomentar masculinitats igualitàries

Igualtat L’Ajuntament de Valls engegarà aquest mes una campanya de sensibilit zació per fomentar les mascu linitats igualitàries i trencar amb estereotips masculins vigents. La regidoria d’Igual tat i Feminismes instal·larà banderoles i cartells que amb el lema Això també és ser un home convida a reflexionar sobre la necessitat de repen

sar i canviar aquests models de masculinitat. El disseny de la campanya ha anat a càrrec de l’il·lustrador vallenc Efrem Llorach que mostra homes que s’impliquen en la criança, la neteja de la llar, l’alimenta ció, la cura dels avis, així com tot un conjunt de tasques domèstiques i familiars per posar en valor un nou model de masculinitat compromès.

en a l’entrada a Barcelona en hores punta. «La manca de peatges i el problema del ser vei ferroviari han fet augmen tar l’afluència de vehicles a l’autopista», ha confirmat. Malgrat tot, Zanón ha afir mat que fins que no millori el servei ferroviari i augmentin les freqüències, continuarà desplaçant se amb cotxe fins a Barcelona «per salut men tal». Zanon també ha dema nat als polítics que s’adonin que «l’àrea metropolitana de Barcelona ha de contemplar molt més enllà d’on ho fa en qüestió de quilòmetres per a millorar la situació actual, que és insostenible».

LLlorach s’ha inspirat amb una estètica que recorda la coneguda sèrie d’animació Bola de Drac per mostrar homes que han de concili ar vides familiars i laborals, amb tot el que representa de dificultat i cansament físic i mental per gestionar tot un seguit de tasques que tradici onalment s’han atribuït al gè nere femení. Aquesta campa nya forma part de les accions de promoció de la igualtat i de prevenció de les violències masclistes impulsades per la regidoria d’Igualtat i Femi nismes. Redacció

Mar Gutiérrez-Colón i Jonathan Michael Pidgeon-Hancock. URV

ACN

Miguel Zanón, veí del Catllar. ACN

Tornar al fortí del Nou Estadi Costa Daurada, la millor teràpia per al Nàstic

Futbol El conjunt de Dani Vidal ha acumulat les millors sensacions davant la seva afició i, de moment, es manté invicte

Després de dos partits infructuo sos fora de casa, el darrer amb una golejada aclaparadora, el Nàs tic torna a casa a llepar se les ferides. El conjunt grana vol que el Nou Estadi Costa Dau rada sigui el millor remei als seus mals.

Aquesta temporada, el tem ple grana és on el Nàstic ha aconseguit brillar amb més força. De fet, amb dos empats inicials i dues victòries conse cutives amb bones sensaci ons, el conjunt de Dani Vidal es manté invicte davant de la seva afició. A més, en els tri omfs contra el Tarazona i la Real Sociedad B es van veu re les millors sensacions de l’equip.

tunitat perfecta per als grana per reivindicar se i deixar en el passat els dos mals resul tats a domicili. De fet, l’única bona notícia lluny de Tarrago na va venir en la primera sor tida al camp de l’Amorebieta. El joc, però, va ser gris per part dels dos equips, però el Nàstic es va acabar emportant els tres punts gràcies a un penal a l’últim minut.

Els grana sumen dues victòries i dos empats en els duels disputats a Tarragona

Contra el conjunt arago nès, els grana van dominar el partit amb la pilota gràcies a un Marc Montalvo inspirat. La connexió Antoñín Pablo va sorgir per primera vegada amb una assistència del ma lagueny a l’asturià per posar l’únic gol de l’encontre. Els grana es van mostrar còmo des i van acabar marcant un parell de gols més amb trans icions de Marc Fernández i Álex Jiménez, però totes dues van ser jugades anul·lades per fora de joc. D’altra banda, en el duel contra el filial basc, els tarragonins van mostrar una capacitat de reacció poc vista

El Reus Deportiu torna al Palau d’Esports per sumar la primera victòria del curs contra el Sant Just

Hoquei Patins El Reus

Deportiu Virginias estrena aquest vespre la lliga al Palau d’Esports. El conjunt roig i negre buscarà davant de la seva afició la primera victòria del curs després d’encetar l’OK Lliga amb un empat a la pista de l’Igualada. Els reu sencs s’enfronten al Sant Just a les 21 hores, una bona pedra en el camí que posarà a prova al conjunt de Jordi Garcia. Els reusencs han començat la temporada amb bones sen sacions sobre la pista després de lluitar de tu a tu contra el Barça a la Supercopa, tot i acabar caient. El diumenge, els roig i negres van aconse guir igualar un partit difícil gràcies a un gol de Maxi Orus te i esperen poder sumar avui la primera victòria. Redacció

aquesta temporada. Després de rebre un gol matiner, els grana no van baixar, sinó que van prémer l’accelerador i, en qüestió de cinc minuts, Antoñín va aconseguir igua lar l’encontre forçant un gol en pròpia porta. Abans de la mitja hora de joc, el davanter malagueny va poder comple

tar la remuntada rematant de cap una gran centrada de Víc tor Narro. Aquesta va ser la primera assistència de moltes de l’extrem balear. A més, el duel contra la Real Sociedad B també va ser un exercici de resiliència. Després de no matar el partit amb el tercer, el Nàstic es va encarregar

d’aguantar les ocasions del conjunt basc per mantenir el resultat i evitar l’empat. Els grana van aconseguir el nivell de solidesa defensiu adequat per saber patir i tancar el duel emportant se els tres punts.

L’encontre contra l’Osasu na Promesas programat a les 17.30 h del diumenge és l’opor

La lesió d’Óscar Sanz és menys greu de l’esperat, però és dubte pel diumenge

Futbol El futbolista pateix una lesió fibril·lar de grau I al soli de la cama dreta

La lesió d’Óscar Sanz ha que dat en un ensurt. La ressonàn cia efectuada ahir al migdia va confirmar que el migcam pista del Nàstic pateix una lesió fibril·lar de grau I al soli de la cama dreta. D’aquesta manera, l’entitat grana ha establert el temps de recupe

ració en menys de deu dies. Aquest temps de recuperació fa que només sigui dubte de cara al duel contra l’Osasuna Promesas del diumenge. El jugador format al planter gra na no va ser present durant el duel contra l’Arenteiro. De fet, no va formar part de l’expedi ció després que l’entitat gra na comuniqués, hores abans

del duel, que patia molèsties físiques. Óscar Sanz s’ha con vertit aquesta temporada en un home important a l’onze de Dani Vidal. De fet, es va establir com a central titular al costat d’Unai Dufur gràcies a les seves bones actuacions durant la temporada. El tre ball durant la setmana mar carà la seva tornada.

Allargar la imbatibilitat De moment, el Nàstic està en procés de convertir el Nou Es tadi Costa Daurada en un for tí. El curs passat, la solidesa a Tarragona va ser una de les claus per mantenir l’equip a la part alta de la classificació. De fet, la primera derrota a casa no va arribar fins a la jorna da 25, quan el Teruel, el cuer, va sorprendre un conjunt de Dani Vidal poc inspirat amb un 0 2. Els nastiquers només van haver de veure perdre el seu equip en una segona oca sió, quan l’Unionistas de Sa lamanca va superar els grana per 0 1.

A més, el Nou Estadi Costa Daurada també va ser el con sol en els mals moments de l’any passat. El temple grana va aixecar al seu equip amb una victòria vital contra el Tarazona i va ser clau per su perar el Ceuta al play-off d’as cens a Segona.

Arnau Montreal Quesada

Ander Gorostidi i Marc Fernández abraçant-se per celebrar un gol a la gespa del Nou Estadi Costa Daurada. Gerard Martí

Arnau Montreal Quesada

El migcampista del Nàstic, Óscar Sanz. Nàstic/Gerard Sala

Arnau Montreal Quesada

Francesc Larios és, oficialment, l’home més fort de la Pobla de Montornès. En les eleccions municipals del 2023, va obtenir el poder polí tic en assolir la majoria abso luta amb 6 regidors amb ERC. El darrer dissabte, va ratificar que també té el poder físic, convertint se en l’home més fort de la Pobla de Montornès després de guanyar el torneig de força del municipi del Baix Gaià.

Enguany va ser la segona edició d’una competició que s’emmarca dins de les Festes de la Pigota de la Pobla de Montornès. L’ideòleg és el re gidor d’Esports del municipi, Èric Vicens, conegut per ser, en diverses ocasions, campió del món de press banca i con tendent a home més fort d’Es panya en el passat. Ara, però, es va centrar només amb les tasques d’organització i su pervisió i els protagonistes van ser cinc competidors del municipi, una dona i quatre homes, entre aquests, l’alcal de Larios. «Quan el Vicens va proposar la creació del tor neig no li vaig donar temps per reaccionar. Em vaig apun tar de seguida. Sempre m’ha agradat competir i aquesta era una iniciativa molt vistosa que podia engrescar el poble», va destacar el batlle.

Enguany va revalidar un tí tol que ja va aconseguir l’any passat i els seus competidors van ser veïns del poble. Això va ser «una doble motivació» per assolir el trofeu, va indi car Larios. L’objectiu de la competició sempre ha sigut que estigui a l’abast popular. De fet, entre els competidors d’enguany no hi havia cap professional, sinó que el batlle s’enfrontava a un pagès i un electricista, entre altres. «Va haver hi un total de quatre proves amb objectes quotidi ans, res professional. Tothom les va completar, va guanyar el més ràpid en superar els reptes», va apuntar el regidor Èric Vicens.

La primera va ser la més vistosa. Els competidors van haver d’arrossegar durant 20 metres un camió de la briga da municipal de 3.000 quilos. El guanyador d’aquesta va ser l’alcalde Larios, qui va destacar que «va ser la que més vaig gaudir. Cada compe tidor intentava completar la a la seva manera i també va ser la que més va engrescar a la gent. Segurament perquè

L’alcalde de

Força

L’home més fort de la Pobla de Montornès és l’alcalde

Francesc Larios va guanyar per segon any consecutiu un concurs que ja esdevé una tradició al municipi

Arrosegar un camió i aixecar troncs de 60 kg van ser alguns dels reptes

trobaven entretingut veure a l’alcalde tot vermell i suant arrossegant un camió [riu]». En la segona prova, la força i l’equilibri es van unir quan els competidors van haver de completar un circuit en zig zag amb un carretó carregat amb més de 50 kg. Posterior ment, l’alcalde es va afrontar a la que, segons ell, va ser la més dura: aixecar i col·locar al camió objectes pesants com bidons de 60 kg, un tronc de 60 kg i una roca de 40 kg. El batlle va assenyalar «va ser la més dura. Mentre que la resta de proves eren bastant lineals, consistien en aguan

La competidora Melania Doncel aixecant un tronc de 60 kg sota la mirada del regidor Èric Vicens. Cedida

tar un circuit de diferents metres, aquesta obligava a ser més constant aixecant els ob jectes». De fet, aquesta va ser l’única que va quedar segon.

Finalment, el concurs va tancar amb un recorregut de 40 metres amb dues estruc tures de ferro de 60 kg, una a cada mà. En aquesta, Larios

va tornar a guanyar i va reva lidar el seu títol d’home més fort de la Pobla de Montornès. El torneig va tenir una gran expectació, més que l’any pas

sat. De fet, el batlle va sortir satisfet perquè «aquest cam pionat és l’exemple que, fent servir l’enginy i voluntat, es poden fer coses molt atrac tives. A la gent li va agradar, això es va veure amb l’expec tació. Aquestes activitats va len la pena cuidar les». A més, va engrescar a la gent del po ble i voltants a participar en la pròxima: «Moltes persones es van apropar amb ganes de participar, però no van atre vir se per tenir aquest punt de por per si no són capaços de superar les proves. Els animo a apuntar se perquè el més important és passar una jor nada divertida i completar les proves sense pressa». Un any més, Francesc La rios pot viure tranquil com l’home més fort de la Pobla de Montornès.

la Pobla de Montornès, Francesc Larios, arrossegant un camió de la brigada municipal durant la primera prova del torneig de força. Ajuntament de la Pobla de Montornès

Ursula Von der Leyen planteja l’obertura de centres de deportació fora de la Unió Europea

Europa L’alemanya apunta que presentarà una nova proposta legislativa sobre retorns

La presidenta de la Comis sió Europea, Ursula Von der Leyen, planteja l’obertura de centres de deportació fora de la Unió Europea per en viar hi migrants en situació irregular, replicant el model que ha impulsat Itàlia a Albà nia. «Hauríem de continuar explorant possibles formes d’avançar en la idea de de senvolupar centres de retorn fora de la UE, especialment amb vista a una nova propos ta de retorns», va apuntar en una carta dirigida als 27, en la setmana que s’ha de celebrar un nou Consell Europeu a Brussel·les. En aquest sentit, l’alemanya també diu que, al llarg d’aquesta legislatura, presentarà una nova propos ta legislativa sobre deporta cions, una mesura que li van exigir 17 països europeus encapçalats per Àustria i els Països Baixos.

La missiva de Von der Leyen comença deixant clar que la migració «continua

rà sent una de les qüestions primordials» i que requerirà «una atenció urgent». Si bé manifesta que el pacte de mi gració i asil aprovat després

de sis anys de negociacions és «un gran assoliment», també remarca que «no hi ha lloc per a la complaença» i que en els pròxims anys caldrà que els

Universitats publica el primer model d’examen de les PAU

del 2025

Educació Preveuen publicar un exemple per matèria aquest octubre

El Departament de Recerca i Universitats ha publicat el primer model d’examen de les Proves d’Accés a la Uni versitat (PAU) del 2025. Es tracta de la prova de llengua i cultures llatines. L’examen consta de quatre exercicis, un de traducció, un de mo rofosintaxi i etimologia, un de cultura llatina i el seu llegat i un d’exposició d’un tema d’aquesta matèria. La prova ja aplica el model únic d’examen, de tal manera que els quatre exercicis plante jats s’han de contestar, tot i això, dins del tercer exercici

l’alumne sí que pot escollir entre dues opcions. Pel que fa a la correcció, es concreta que es penalitza la manca de correcció gramatical i orto gràfica i es valora la coherèn cia, la cohesió i l’adequació del text. Des del Departament van explicar divendres pas sat que els models d’examen s’anirien publicant de mane ra progressiva al portal Canal Universitats i que a finals de l’octubre estarien disponibles un model per cadascuna de les 35 matèries de les PAU.

Un model polèmic L’anunci va coincidir amb la vaga convocada pel Sindicat

d’Estudiants, durant la qual centenars d’alumnes van manifestar se per exigir tenir accés als nous models d’exa men, denunciant «la situació d’incertesa que viuen». Les modificacions de les PAU, aprovades pel Consell de Mi nistres durant el passat mes de juny, han provocat angoixa tant entre els alumnes com el professorat, que afirmen no haver tingut suficient temps per preparar les proves, ja que no comptaven amb cap model durant l’inici del curs. A Catalunya les PAU 2025 es faran els dies 11, 12 i 13 de juny, una setmana més tard que a les altres autonomies.

estats membres siguin «jus tos i ferms» en matèria de mi gració a través de «solucions europees».

Per tal d’abordar aquest

Itàlia ha enviat a Albània els primers 16 sol·licitants d’asil en el marc d’aquest acord

afer, Von der Leyen proposa un pla d’acció de deu punts, el qual ha de contribuir a combatre «els actuals i nous reptes» i, al mateix temps, «cobrir els buits que queden». Un dels punts més desta cats és, sense dubte, el dis seny del que la presidenta de la Comissió Europea defineix com a «solucions innovado res» per combatre la migra ció il·legal. «He encarregat al comissari d’Afers Interiors –el designat és l’austríac Magnus Brunner– que dirigeixi les re flexions sobre solucions ope ratives que ajudin a combatre la immigració il·legal i a abor dar les propostes que molts estats membres han fet en aquest àmbit, respectant els principis europeus, les obli gacions sota el dret interna cional i la protecció dels drets

fonamentals», ha manifestat. És en aquest punt on Von der Leyen fa menció del pro tocol entre Itàlia i Albània, un acord pel qual les autoritats albaneses i en territori alba nès gestionaran la migració extraterritorial i l’asil, així com els processos de deten ció. Precisament durant la jornada d’ahir Itàlia va en viar a Albània els primers sol·licitants d’asil en el marc d’aquest acord, un total de 16 persones de Bangladesh i l’Índia que van arribar des de Líbia i que van ser intercep tats per la guàrdia costanera italiana el diumenge passat. Segons Von der Leyen, el pro tocol Itàlia Albània permetrà a la Unió Europea «extreure lliçons d’aquestes pràcti ques».

Països tercers

En la mateixa línia, la presi denta de l’executiu comunita ri aposta per reforçar les rela cions estratègiques entre els estats de la Unió i els països tercers de trànsit i origen de persones migrants. En aquest sentit, fa menció a acords com el que la UE va signar amb Turquia, on des de l’any 2011 s’han invertit més de 10.000 milions d’euros per a la gestió de sol·licitants d’asil. Precisament Turquia ha es tat notícia aquesta setmana arran d’una investigació pe riodística, la qual assenyala que la UE finança centres de deportació al país otomà i on es produeixen «violacions sis tèmiques» dels drets humans.

El pacte d’ERC amb el PSC va ser clau en el xoc entre Junqueras i Rovira

Política Part de la direcció l’acusa de tancar l’acord amb el PSC

ACN

El xoc entre Oriol Junqueras i Marta Rovira es va accelerar l’any 2023. Dos dies després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, en una exe cutiva, l’aleshores president d’Esquerra Republicana va preguntar al vicesecretari general de Coordinació Inter na, Oriol López, com estaven anant les converses amb els socialistes.

López, ara candidat de Junqueras a la secretaria ge neral adjunta, va explicar que el pacte ja estava «tancat». No obstant això. La major part de l’executiva desconei

xia així ho asseguren que el pacte ja estava tancat, i apunten que Junqueras el va precipitar sense permetre un debat previ al si de la direcció republicana. De fet, durant el seu discurs de dilluns Rovira ja apuntava a aquest relat: «El pacte de les Diputacions del 2023 em van fer patir molt, perquè es va escapar dels àmbits de decisió del partit. No s’explica en termes de governança i objectius». Junqueras nega que hagu és precipitat el pacte sense un debat previ a la direcció, fet que denuncien altres veus. De fet, l’expresident afirma que va ser Rovira qui va accelerar l’acord amb els socialistes. El 2023 va ser un any clau per entendre les desavinen ces entre Junqueras i Rovira. Després de la davallada elec toral de les eleccions muni cipals del maig i de les espa nyoles del juliol ERC havia de centrar se en els pactes dels ens municipals i supramuni cipals. El partit havia centrat la campanya a alertar dels possibles acords de la «soci overgència». I és per això que part de la direcció preferia no precipitar se i esperar a tan car qualsevol entesa amb els socialistes, tant als ajunta ments com a les diputacions.

ACN

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen. ACN

ACN

Editorial

La cultura que suma

Des de fa anys, Vila-seca ha fet una aposta molt important per la cultura. Segurament l’exemple més representatiu i antic és l’Auditori Josep Carreras vinculat al conservatori, que ha aconseguit un prestigi guanyat a pols. Però a la predisposició per la promoció musical del municipi li han seguit altres equipaments que no s’han quedat enrere. Primer la recuperació del Castell de Vila-seca i després la reconversió de l’antic celler cooperatiu en un indret on tenen cabuda arts escèniques, exposicions i actuacions musicals. En el cas del Castell, aquest dimarts s’ha formalitzat un nou compromís que eleva encara més la ca-

tegoria cultural de l’espai. L’Ajuntament ha signat un conveni de col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que permetrà que col·leccions del museu puguin fer cap a l’equipament vila-secà que ja és també un espai d’ús de la Fundació Vila Casas. D’aquesta manera, es posarà a l’abast dels ciutadans del municipi, però també als de tot el Camp de Tarragona, una oferta artística per la qual fins ara calia desplaçar-se, bàsicament, a Barcelona. És una aposta econòmica de l’Ajuntament, amb Pere Segura al capdavant, però també és una aposta política. Donar rellevància a la cultura sempre suma.

Tribuna

Ordenança de terrasses. Preservació del descans i diferenciades de l’oci nocturn

Les terrasses de bar són part essencial de la vida urbana i social a ciutats mediterrànies com Tarragona, però el seu augment ha generat conflictes amb el descans dels veïns. Proposem el tancament de les terrasses a les 00h entre setmana i a la 1h en cap de setmana per equilibrar el dret al descans del veïnat amb la viabilitat econòmica dels bars. També plantegem que el dijous sigui tractat com a dia laborable i que els horaris especials s’ajustin a les vacances escolars.

El descans és un dret bàsic que contribueix a la qualitat de vida. El soroll de les terrasses, especialment en zones properes a habitatges, pertorba el son i afectar la salut mental i física del veïnat. Els horaris proposats permetrien als bars aprofitar el moviment nocturn sense prolongar excessivament l’activitat, oferint un equilibri entre el descans necessari i l’activitat econòmica.

Dijous, ha esdevingut un «pre-cap de setmana» per als joves, continua sent un dia laborable per a la majoria, cal fer conviure l’oci amb el ritme de vida de la ciutat

Durant les vacances escolars , en què l’activitat social creix, és raonable una certa flexibilitat en els horaris, però el descans segueix sent una necessitat, especialment per a les famílies amb nens i per aquells que continuen treballant. Proposar que el tancament es mantingui a les 00h entre setmana i a la 1h en cap de setmana encara respecta aquest equilibri.

Un punt clau en aquest debat és la distinció entre terrasses de bar i oci-

Jordi Collado Álvarez

Portaveu

Grup

Municipal Tarragona En Comú Podem

nocturn. Tot i que sovint es confonen, és fonamental comprendre que són activitats amb impactes molt diferents sobre el soroll i la convivència urbana.

Els locals d’oci nocturn, com discoteques, pubs i sales de festes, es desenvolupen en espais tancats i insonoritzats, dissenyats per gestionar nivells elevats de soroll sense pertorbar el descans del veïnat. Aquests establiments solen estar ubicats en zones específicament destinades a l’oci nocturn i els seus clients són conscients que es tracta d’entorns orientats a la festa. Per això, l’impacte d’aquests locals sobre els residents és menor, ja que s’ha pensat la seva ubicació i infraestructura per minimitzar les molèsties.

Un punt clau en aquest debat és la distinció entre terrasses de bar i oci nocturn. Tot i que sovint es confonen, és fonamental comprendre que són activitats amb impactes molt diferents sobre el soroll i la convivència urbana

En canvi, les terrasses de bar se situen en espais a l’aire lliure, en zones cèntriques i residencials, on el soroll de les converses i el trànsit de persones es propaga lliurement i afecta directament els veïns. A diferència dels locals d’oci nocturn, les terras-

ses no tenen capacitat per controlar el volum de so, i el soroll constant esdevé una molèstia, especialment quan es prolonga més enllà de mitjanit. Aquest soroll ambiental afecta la qualitat de vida del veïnat, i esdevé un obstacle per al seu descans tenint efectes negatius sobre la salut, com estrès, insomni i fatiga crònica, especialment en zones urbanes on l’activitat és intensa durant tot l’any. Aquesta diferenciació és fonamental per establir mesures de regulació horària més estrictes per a les terrasses. Mentre que l’oci nocturn pot permetre’s horaris més amplis gràcies a la seva localització i control del soroll, les terrasses, per la seva proximitat als habitatges i la seva activitat a l’aire lliure, necessiten límits horaris clars per no pertorbar la tranquillitat dels residents. Tot i la necessitat de regular els horaris per protegir el descans, reconeixem que els bars i restaurants són part vital de l’economia local. El tancament a les 00h entre setmana i a la 1h en cap de setmana no hauria de suposar una pèrdua significativa per als negocis, ja que els permet aprofitar les hores punta sense comprometre la convivència. Molts clients entenen la importància del descans veïnal i podrien adaptar-se a aquests horaris, mantenint l’activitat dins dels límits raonables que permetin un equilibri entre oci i convivència.

Els grans culpables

Oles grans excuses per tot. Quan sembla que passa alguna cosa i no es pot assignar la causa a algú o algun fenomen d’àmbit planetari, sempre hi ha un culpable favorit a qui acusar.

Recentment, ha estat la Covid que ha servit per explicar endarreriments, mancances, retallades, ajornaments, disfuncions, mentides, exageracions, prohibicions, limitacions a la llibertat i les llibertats o incompliment de promeses. Així hem passat dos anys, més dos més de «ressaca».

L’altre gran culpable és «la crisi». L’econòmica, principalment. Resulta bastant obvi que el control de l’economia s’escapa dels reguladors, dels controladors, els governs, i, fins i tot, dels plutòcrates que sembla que tinguin tot el poder. La crisi té vida pròpia, doncs.

Des de fa dos anys, les notícies les ocupen, sobretot, la guerra d’Ucraïna. Com que no queda clar si els països d’Europa participen o no enviant armes i altres recursos, resulta necessari incrementar els pressupostos de defensa i fabricació d’armament i conseqüentment desviar recursos que fins ara tenien altre destí. A més, essent Ucraïna el graner del món, les dificultats per a la producció de cereals, el pa i els pinsos per animals de granja pateixen considerables increments de preu. Aquí, a més, es pot personalitzar el responsable: el president de la Federació Russa, Vladímir Putin, molt dolent tot ell.

Des de fa dos anys, les notícies les ocupen, sobretot, la guerra d’Ucraïna. Com que no queda clar si els països d’Europa participen o no enviant armes i altres recursos, resulta necessari incrementar els pressupostos de defensa i fabricació d’armament i conseqüentment desviar recursos que fins ara tenien altre destí

Però també els palestins van atacar Israel des de la franja de Gaza, matant més d’un miler de persones i segrestat un parell de centenars, provocant la més tremenda resposta destructora de les forces armades d’Israel. Milers de morts, ferits, desplaçats, víctimes de fam i carència de tot, amb l’extensió de la guerra al Líban i amenaçant que el conflicte s’estengui a altres països de Llevant. Una guerra que genera inestabilitat, por, i pujades dels preus del petroli per la implicació de l’Iran.

La percepció que als carrers i les places, es veuen persones vestides de forma diferent i amb característiques ètniques i de color de pell més fosc i que els serveis de l’hostaleria i el transport estan ocupats per persones que o no parlen la nostra llengua o tenen accents diferents, fa evident que són estrangers. Immigrants, que no turistes. Ocupen llocs de treball, fan devaluar-se les propietats, treballen en negre. O, diuen, roben, violen y apunyalen gent.

I els fenòmens naturals més o menys desfavorables cauen tots sota l’explicació de què són conseqüència del canvi climàtic, més concretament de l’escalfament del planeta. S’escalfa, però també fa més fred. O més calor, segons l’estació de l’any. El temps està boig i els meteoròlegs no se’n assabenten. Són les causes i culpables coneguts o sospitats de tot. De tot el que ens preocupa, ens neguiteja, ens crea inseguretat, por. Nosaltres som innocents. Anirem tots al cel.

Tribuna

Xavier Allué

El festival va dedicar la tarda a un públic més familiar i al vespre es van programar actuacions per a edats més

Públic intergeneracional de la Selva del Camp gaudeix el primer Empelt, Festival d’Arts en Viu

Cultura Aquesta primera convocatòria es va celebrar a la zona dels Ponts

Empelt, el Festival d’Arts en Viu de la Selva del Camp, ha tancat el passat cap de setma na la primera edició aplegant un públic intergeneracional a la zona dels Ponts. El muni cipi del Baix Camp va acollir

una programació diversa des de les cinc de la tarda i fins ben entrada la matinada. Per sones de diferents edats han pogut gaudir de contacontes, dansa, xou drag, música i una proposta gastronòmica de proximitat. Empelt ha centrat l’activitat als Ponts, un espai

Acte de reconeixement al voluntariat del niu de tortuga careta de la platja de la Savinosa

Societat El port de Tarragona ha acollit aquest dimarts 15 d’octubre l’acte d’agraïment i clausura del voluntariat del niu de tortu ga careta localitzat a la platja de la Savinosa. Es tracta de l’únic niu enregistrat durant la temporada de nidificació de l’any 2024 a tot Catalu nya. L’acte ha comptat amb la participació del conseller de Medi Ambient de l’Ajunta ment de Tarragona, Guiller mo Garcia de Castro; del Di rector General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya, Marc Vilahur; el President del Port de Tar ragona, Saül Garreta; així com tècnics del Centre Tec nològic BETA de la Univer sitat de Vic i de la Fundació CRAM. Redacció

emblemàtic del poble que al berga un aqüeducte originari del segle XIII.

En aquesta primera edició, Empelt ha volgut reivindicar el carrer com a espai de par ticipació cultural, fixant se amb les arts en viu com a element d’arrelament i de co

hesió d’una comunitat. A pri mera hora de la tarda, la pro gramació va estar adreçada a un públic familiar, mentre que més tard el protagonisme va ser pel jovent i per un pú blic més adult.

Durant tota la tarda, hi va haver un racó per a la cana

lla amb dibuixos per pintar i retallar amb elements relaci onats amb el festival. També un espai participatiu per ex plicar què és Empelt i donar l’oportunitat al públic assis tent per fer propostes de futur de cara a pròximes activitats de l’entitat.

El festival va compaginar les actuacions amb la gastronomia

El festival va obrir portes a les cinc de la tarda i la compa nyia Vivim del Cuentu va ser la primera a pujar a l’escena ri. Primer amb un contacon tes familiar i al vespre per a adults. Els tortosins Mar Gri foll Ginata i Jordi Gómez van interpretar ‘Diàlegs de Cos i So’.

La programació la van completar Gerard Toc de Que da amb una sessió de punxa discos de vinil, el xou drag ‘La vedette antifeixista’ de la va llenca Jèssica Pulla i el DJ En gineerz ha clos el festival amb música actual i electrònica. Durant tota la tarda, els as sistents van poder degustar l’oferta gastronòmica de pro ximitat de Cuina Nòmada i La Ganxeta.

Un festival per a connectar Empelt d’Arts en Viu va néi xer el 2023 arrel de percebre la desconnexió del veïnat, es pecialment dels infants i el jo vent, amb les dinàmiques so cioculturals del poble, i amb la voluntat d’ampliar els espais d’oci, culturals i d’esbarjo. El col·lectiu treballa per potenci ar àmbits com el patrimonial, el natural i el cultural, teixint aliances amb altres entitats i agents del poble.

La primera edició del festi val ha comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona i la col·laboració de l’Ajunta ment de la Selva del Camp, així com de part del teixit empresarial i comercial del municipi.

Redacció

adultes. Albert Rubió Dejuan

Imatge de família dels voluntaris que han participat en la campanya de la tortuga careta d’aquest any. Joan Carles Borrachero

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Adopció d’animals

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

LA GATERA. En adopción 2 hermanitas de 5 meses, muy dependientes una de la otra. Se entregarán desparasitadas, vacunadas, testadas y chipadas.

Contacto: 666 676 021 (solo por WhatsApp)

El projecte teatral Què diu que fan arriba al Vendrell amb ‘El mestre i el mar’

El Vendrell Enguany el cicle cultural del Temporada girarà al voltant de la memòria històrica

Redacció

Aquesta setmana la progra mació del Temporada ofereix dues propostes per a públics ben diferenciats. La primera d’elles és divendres, a les 20h, al Teatre Àngel Guimerà, i forma part del projecte ‘Què diu que fan?’ Escenaris de la Catalunya Sud. Una iniciativa que sorgeix de la Xarxa Ter ritorial de Tarragona del Sis tema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM). Impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pretén promou re la cooperació cultural en aquest territori a través d’un circuit de gires. Enguany el cicle girarà al voltant de la memòria històrica, amb el títol “Veus i silencis de la me mòria” amb una programació de 16 activitats en 15 munici pis del territori, entre ells, el Vendrell, on s’hi representarà ‘El mestre i el mar’. Una de les

Components de la companyia que portaran ‘El mestre i el mar’ al Vendrell. Comp. Mar Vivir Eòlia Escena Emergent

El cicle comptarà amb 16 activitats dividides en 15 municipis del territori

novetats en la programació d’enguany és l’accessibilitat en totes les obres, amb ser vei d’àudio amplificat amb auriculars i bucle magnètic. També es manté activa la promoció «Temporada 3.0», pensada per a persones joves d’entre 15 i 30 anys, empadro nades al Vendrell, que podran obtenir les entrades per l’im port de 3€.

Necrològiques

Tarragona

José Ayuso Álvarez

Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Vicenta Caballero Latorre

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 12:45 h al Tanatori.

Purificación Martín Quilez

Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 16:30 h a Sant Joan. Carlos Castillo González

Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.

Andrés Civit Talavera

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia de St Pere i St Pau. Reus

Teresa Fernández Felices

Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà avui a les 13:30 h.

Montserrat Vernet Batiste

Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori. Eloy Muñoz Muñoz

Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 12:30 h al Tanatori.

Ja van 13 Joana. Moltes felicitats.

Espai patrocinat per:

al 19/04

Corres el risc de perdre una amistat o persona molt volguda. Comporta’t amb diplomàcia no et precipitis en criticar alguna cosa.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Estarás molt necessitat d’afecte, comprensió manyagues. Demostra els teus sentiments tal qual i veuràs l’àmplia resposta. Relaxa’t.

22/11 al 21/12

Et trobaràs bastant ansiós l’única cosa que podrà calmar-te serà el trencar amb el quotidià, busca gent i llocs alegres. Cura si condueixes.

TV local

20/04 al 20/05

Atenció amb les persones del teu mateix sexe, et donaran alguna sorpresa, i aquesta no serà del teu grat. Tria bé les teves relacions.

23/08 al 22/09 VERGE

Si has d’emprendre noves tasques a casa, el dia és molt favorable per a això. T’arribaran notícies des de lluny que alteraran els teus plans.

22/12 al 19/01

La teva parella necessita afecte comprensió. No reparis en esforços i veuràs tot molt compensat. Demostra amor als teus.

12:00 Qui cuina avui?

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Caminant per catalunya

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Fot-li (r)

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Tardes de tardor

18:00 + Xarxa + sostenibilitat

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La comarcal (r)

21/05 al 20/06

Si tens temps dedica’t avui a l’arranjament cura de la llar. Tot el que facis t’ajudarà a sentir-te vital molt feliç i dinàmic. L’atzar està amb tu.

23/09 al 22/10 BALANÇA

Deixa que els altres solucionin els seus propis problemes no et fiquis per molt que et tempti la situació. Avui cadascun en el seu lloc tot anirà millor.

20/01 al 18/02 AQUARI

Assumptes familiars retardaran alguns dels teus plans inquietaran el teu ànim. No permetis que tercers es fiquin en els teus assumptes.

21/06 al 22/07

Els teus desitjos d’avançar en els teus projectes es veuran avui molt estimulats. Tot el que proposis trobaràs comprensió i ajuda.

23/10 al 21/11 ESCORPÍ

Durant la jornada d’avui es resoldran assumptes familiars pendents. Tot s’arreglarà al teu favor. Demana el que et correspongui. Nit ardent.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Continues sent centre d’atracció mirada de moltes persones. Envoltat de persones que facin millor la teva vida. No te’n refiïs de ningú.

11:30 Qui cuina avui?

12:00 Caminant per Catalunya

12:30 Qui cuina avui?

13:00 La Post – Diada

14:00 Notícies 12

14:30 La Post – Diada

15:30 Qui cuina avui?

16:00 Notícies 12

16:30 Tardes de Tardor

18:00 + Xarxa + Sostenibilitat

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:30 Com la nit el dia

21:00 Rocket Talent Fest

21:30 Hospital de Proximitat

22:00 Notícies 12

22:30 Com la nit el dia

23:00 Rocket Talent Fest

23:30 Hospital de Proximitat

00:00 Notícies 12

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Lamentant escoltar polítics botiflers. Evasió de bancs. 2. Blanc o negre, el més valuós. Desconcertat. Centre quirúrgic. 3. Alleta. Captava el missatge. Postdata. 4. Veu. Oficina per als immigrants. 5. La primera de canvi. Conjunt amb ploma. Extens. 6. Fictici. Zona de transició entre comunitats ecològiques. 7. Escoltaven els polítics botiflers. Guarnir. Domina a la carrera. 8. Primer pas al camp de batalla. Aguditza. 9. Foli exempt de marges. Trenes de cànem per fer soles d’espardenyes. Nuclis iodats. 10. Fa ostentació d’escuts. Minúcia molecular. 11. Moneda a Osaka. Corda per ajudar a estirar. 12. Escullo. Prepari el divorci. VERTICALS: 1. Desenllaç feliç del problema. Defunció. 2. S’estén per més d’una era. Mai està seriós. 3. Cap de núvol. Vi. Animal inofensiu. 4. La meitat de la meitat. Empreses subornables. Carbassa d’estudiant. 5. Europeu transalpí. Solc. 6. Monosíl·lab decebedor. Guarneixo les vores. Licor dolç. 7. Madeixa. Rosegaré. 8. Vint-i-quatre hores d’oci. Nap escapçat. 9. Digne de confiança. Feia el seu efecte. 10. Antic do musical. Flaires de tots colors. Tret olímpic. 11. Entrada de gas. Menjador a l’aire lliure. Idolatri. 12. Assessor dels tribunals. Conjunt de coses amassades.

TARRAGONA:

Fullana Fiol, Tomeu Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517

Ciutat, Rosa M. Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Ferrús, Margarida Raval de Jesús, 1. Telèfon 977 342 237.

SALOU:

Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS:

Esqué Englund, Teresa Avda. Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702.

VALLS:

Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717.

EL VENDRELL:

Parra, Pere - Parra, M.Carme Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Anuncis classificats

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAROT

CAROLINE. LA PRIMERA VIDENTE DE ESPAÑA. Reconocida en muchos medios de comunicación avalan su buen prestigio. Tarot y alta Magia. Recuperación del ser querido en 7 días. Tel. 637.343.961

AMISTAT

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165

HOMBRE 69a deportista, conocería mujer que se cuide. Tel. 638.281.805

CHICO DEPORTISTA BUSCA AMISTAD con chica. Tel: 675.071.169

VIUDO JUBILADO bien situado busca mujer de 62 a 69a educada, sin vicios y sin mascotas y que le guste mucho viajar. Enric. Tel. 699.905.878

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales!! Prostático, glanderiano. Especial NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131

CARLOS SENIOR. MA-

Previsió pel Camp de Tarragona

Màxima Mínima Estat del cel El cel estarà entre mig i molt ennuvolat en general fins al vespre, localment cobert, amb núvols baixos extensos de matinada i la circulació de núvols alts i mitjans d’oest a est fins a la nit. Al final del dia la nuvolositat quedarà restringida al vessant sud del Pirineu i Prepirineu i hi haurà de nou nous baixos a punts del litoral i prelitoral.

Precipitacions De matinada s’espera precipitació al quadrant nord-oest, sobretot al vessant sud del Pirineu i Prepirineu, i algun ruixat dispers al litoral i prelitoral i a la resta del quadrant nord-est.

Avui

Hedvig, Margarita, Gal, Galderic Bertran.

Santi Suárez Baldrís:

«Quan esclata la Guerra

Civil el jove Gabriel

Ferrater se sent lliure»

Entrevista El reusenc debuta com a director de cinema amb ‘In Memoriam Biel’, un film centrat en l’adolescència del poeta a Reus

El documental, que compta amb la participació de Pere Arquillué, es presentarà el 19 d’octubre al Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp i el 24 d’octubre als Cinemes Axion de Reus.

Què ens explica, In Memoriam Biel?

«Ens explica la història d’un ado lescent a qui li esclata la Guerra Civil i comença a veure coses que no hauria de veure. Aquest ado lescent és Gabriel Ferrater, que amb els anys es convertirà en un dels grans poetes de la història del país».

Què en sabem, de la seva infantesa i adolescència?

«En sabem bastant, però partim de la base que Gabriel Ferrater inventa molt la seva pròpia vida. Es crea un personatge, per a ell i també per a la seva família. Sa bem que era un noi amb altes ca pacitats intel·lectuals, que vivia en una casa de l’alta burgesia i que el seu pare estava molt interessat en la cultura i volia convertir se en un gran mecenes, en cara que no tenia mitjans per fer ho. A la pel·lícula també expliquem la relació entre els dos pares, que eren un matri moni de conveni ència i on, tant el

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

pare com la mare, tenien amants. Gabriel Ferrater ho viu amb es tranyesa i, d’alguna manera, allò acabarà determinant les seves re lacions futures amb les dones. En definitiva, en sabem força coses, tot i les llegendes creades al seu voltant, tant per ell mateix com pel seu entorn. No hem d’oblidar que Reus no deixava de ser un poble, on totes aquestes llegendes s’amplificaven».

La recerca de material gràfic d’aquella època ha sigut potser el més complicat?

«Sí, amb prou feines hi ha una dotzena de fotografies d’ell en aquella època. El repte ha sigut construir la història del perso natge i dels seus pares a partir d’imatges rescatades d’altres fa mílies del país. Una de les coses que m’agraden més és com hem fet el personatge de la mare, tre ballant amb imatges de quatre altres mares diferents. Arriba un punt de la pel·lícula en què l’es pectador identifica la mare sense importar que el personatge que la interpreta hagi anat canviant.

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS

Per a mi, aquest és el gran dispos tiu d’aquest tre ball, perquè està construït en un 70% amb imatges d’arxiu».

Què hi veiem, en el 30% restant?

«És el seguiment

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

del treball que fa Pere Arquillué, ensenyant a declamar a un jove actor de setze anys que, curiosa ment, també es diu Biel».

Trobar la veu del poeta va ser un altre dels grans reptes de la pel·lícula.

«In Memoriam Biel és un dietari que ell escriu des de Barcelona, abans de marxar de l’exili, i expli ca l’arrencada de la Guerra Civil a Reus. Aquesta és, de fet, és la his tòria que hi ha darrere del poema In Memoriam. Aquest dietari té la veu del Biel que, d’alguna mane ra, va progressant a mesura que avança la pel·lícula. I també veiem Pere Arquillué llegint Gabriel Fer rater, perquè quan nosaltres fem el documental ell té un espectacle, Fil de memòria, i aprofitem poe mes que ell interpreta en escena per incloure’ls a la peli».

Quin va ser el desencadenant que a tu, personalment, et va portar a fer aquest treball?

«De petit, el poeta no era algú que m’interessés especialment,

però arribada l’adolescència vaig començar a captar que hi havia alguna cosa més. El poema In Memoriam és una història senzilla i fàcil de llegir, perquè està escrit amb una llengua poètica que gai rebé sembla prosa. D’alguna ma nera, el que explica connecta amb el que jo sabia de la Guerra Civil a través dels meus avis, i vaig pen sar que explicar el que viu un ado lescent a la rereguarda era una cosa que no s’havia fet. En el cas del Biel, a més, hi havia una altra qüestió que em semblava interes sant, i és que, com ell mateix diu, quan esclata la guerra, aquell nen de classe alta veu com el seu món s’enfonsa, però, d’alguna mane ra, és lliure: els pares prou feina tenen, i ell i els seus amics fan el que els dona la gana. Es fan amics de les prostitutes, se’n van al cine, roben a les botigues… Aquest punt de vista d’un adolescent que explica tot el que està passant a la rereguarda em va semblar molt interessant».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Golfus de Tàrraco

Sant Simplici, municipi (1)

L’Ajuntament de Tarragona destinarà 20.000 euros a restaurar la torre medieval de Sant Simplici. Gran notícia! Millor dit, serà la Diputació qui ho pagarà. No seré perepunyetes: el cas és que es restauri. L’hi devem a l’esforç de l’arquitecta i corredora pel patrimoni Anna Saballs, que va culminar el repte de pujar 100 cops en un any dalt del turó per sensibilitzar-nos a tots plegats. Gràcies, Anna! Sembla mentida que un dels paisatges més bells del Tarragonès, amb una panoràmica privilegiada, sigui encara poc conegut. La torre, segurament musulmana, va rebatejar-se amb el nom d’un sant popular del segle XIII. Però l’entorn no va ser poblat com va passar a Tamarit. Potser feia massa pujada. Fa uns anys se’m va acudir situar-hi un poble imaginari i escriure’n uns microcontes surrealistes i plens de ‘simplicitat’. Un exemple: «La Simplícia Baladrera baixa a l’Hospital de Santa Tecla perquè se li ha trencat un dit del peu. A la sala d’espera engega el mòbil i es posa a veure a tot drap vídeos de riure. L’altra gent de la sala li demana que abaixi el volum però ella no vol. Aleshores, un fort vent li clava un calbot, com una bufetada amb la mà plana. No ha pogut ser ningú de la sala, són massa lluny de la Simplícia. La dona és a punt de bramar, però un dit del braç de Santa Tecla se li posa sobre els llavis i la fa callar.»

No descarto escriure més microcontes i publicar-los en aquesta columna. D’aquí el número 1 del títol. I és que tots naltros podem ser habitants de Sant Simplici!

Carles Marquès i Virgili

Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

Santi Suárez Baldrís és productor i ha dirigit documentals i sèries de televisió. Cedida