Tarragona
Esports 14 i 15
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA
El Nàstic recupera la seva bona versió i guanya a casa contra l’Osasuna Promesas (2-0)
Camp de Tarragona 10
Cambrils remodelarà el Mercat de la Vila i el seu entorn agafant de referència el de la Boqueria de Barcelona
«Els reusencs pagaran més impostos per segon any consecutiu, de forma totalment injusta»
L’edifici que deixarà lliure l’ICAC, quan vagi a la Tabacalera, també l’utilitzaran els veïns de la Part Alta 2
Esports 17
La cursa d’El Corte Inglés va reunir aquest diumenge més de 3.000 participants
Reus vol que la Generalitat ajudi a pagar el futur pavelló del Molinet Equipaments 7
Societat La voluntat de l’Ajuntament és que la seu de l’ICAC sigui també un nou centre cívic
Oriol Castro
Els Xiquets de Tarragona hauran de compartir el seu futur local amb un centre cívic. Aquesta és el pla de l’Ajuntament amb l’actual seu de l’ICAC a la plaça d’en Rovellat. Els veïns de la Part Alta fa anys que reclamen un nou centre cívic al barri, ja que consideren que l’actual emplaçament a la plaça de la Pagesia, on es projecta l’aparcament Jaume I, ha quedat obsolet.
«Creiem que patim un greuge comparatiu respecte als altres barris de la ciutat. No volem ni més ni menys», expressa Quim Castellví, president de l’associació de veïns Ara Part Alta. Des de l’entitat, a través de l’OMAC, es va enviar una reclamació per a ubicar el nou centre cívic a la plaça d’en Rovellat. «Celebrem que l’Ajuntament comparteixi la nostra visió, però reclamem més informació.
Fa anys que el centre cívic que tenim és una cova, sense llum exterior i sense uns mínims», exposa Castellví.
Els veïns es mostren disposats a col·laborar amb la colla castellera. «Confiem que es poden establir dos compartiments diferents i independents a l’edifici», diu Castellví. Des dels Xiquets de
La previsió és que l’ICAC abandoni la seva seu a la plaça d’en Rovellat en tres o quatre anys i es
«Patim un greuge comparatiu respecte als altres barris de la ciutat»
Tarragona, la predisposició de col·laborar amb el veïnat també es ferma, però critiquen les formes del consistori. «Sem-
El Consell Plenari, en la sessió ordinària del 18 d’octubre de 2024, va adoptar, entre d’altres, l’acord d’aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança fiscal núm. 7, reguladora de la taxa pel servei de recollida i eliminació d’escombraries.
L’esmentat acord d’aprovació es fa públic per a coneixement general i en compliment del que disposen l’article 17 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, i l’article 178.1 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, significant-se que en el termini de trenta dies, comptats a partir del següent al de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, les persones interessades podran examinar l’expedient respectiu a les dependències de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (Rambla Nova, núm. 59) i presentar les reclamacions i suggeriments que estimin oportuns.
Si dins del termini d’exposició al públic no es produeixen reclamacions contra l’acord esmentat, aquest s’entendrà definitivament adoptat. Tarragona, 18 d’octubre de 2024
El secretari general
Joan Anton Font Monclús
pre hem col·laborat amb les entitats veïnals i el nostre local ha estat obert per a fer activitats de tot tipus. Ara, tenim el dubte de si a l’edifici hi cap un centre cívic», indica Oriol Olivé, president dels Xiquets de Tarragona. Des de la colla castellera consideren que s’hauria d’analitzar a fons el projecte abans de
prendre cap decisió. «També depèn de quina mena de centre cívic estiguem parlant. Però creiem que al barri hi ha altres espais per ubicar-lo, com l’antic mercat de la plaça del Fòrum», afegeix Olivé.
Tres o quatre anys Sigui com sigui, el nou local o el nou centre cívic hauran
El Consell Plenari, en la sessió ordinària del 18 d’octubre de 2024, va adoptar, entre d’altres, l’acord d’aprovar provisionalment la imposició i l’ordenació de la nova Ordenança fiscal número 16, reguladora de la taxa per a la utilització privativa o per als aprofitaments especials constituïts al sòl, subsol o vol del domini públic municipal a favor d’empreses explotadores de serveis de telefonia mòbil, prèvia derogació de l’actualment vigent.
L’esmentat acord d’aprovació es fa públic per a coneixement general i en compliment del que disposen l’article 17 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, l’article 178.1 del text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, significant-se que en el termini de trenta dies, comptats a partir del següent al de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, les persones interessades podran examinar l’expedient respectiu a les dependències de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (Rambla Nova, núm. 59) i presentar les reclamacions suggeriments que estimin oportuns.
Si dins del termini d’exposició al públic no es produeixen reclamacions contra l’acord esmentat, aquest s’entendrà definitivament adoptat. Tarragona, 18 d’octubre de 2024
El secretari general Joan Anton Font Monclús
d’esperar entre tres o quatre anys. Aquest és el període en el qual es calcula que l’ICAC es podrà traslladar al mòdul 6 de la Tabacalera. A principi de mes, l’Ajuntament va iniciar l’expedient de concessió del mòdul a l’institut de recerca. La resolució del tràmit serà ràpida i s’avançarà en la confecció del projecte final.
El ple aprova destinar 200 mil euros al Mercat del Fòrum
Política El consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona celebrat el passat divendres va aprovar un nou modificatiu de crèdit per a destinar els 560.000 euros obtinguts de l’Empresa Municipal de Transports a diferents projectes. La partida més quantiosa, 200.000 euros, seran per a l’inici del projecte del Mercat del Fòrum. La voluntat del govern municipal és transformar l’espai en un centre de cultura gastronòmica. A part, el ple va aprovar destinar 180.000 euros per a adequar la sala d’actes de l’Antiga Audiència i la mateixa quantitat per a l’inici de la reforma de la carpa i passarel·la del Camp de Mart. Més enllà, el ple va aprovar la pujada de la tarifa del clavegueram i va avalar modificar el conveni amb Ematsa perquè es pugui utilitzar aigua no potable per a netejar els carrers. D’igual forma, es va donar el vistiplau a la nova taxa per a empreses de telefonia. Pel que fa a les mocions, l’Ajuntament va aprovar les presentades pel PP i ERC envers la millora de l’estructura de Ca l’Ardiaca. També es va aprovar la moció presentada per En Comú Podem per tal d’ampliar les voreres del barri del Port i la presentada per Junts per tal de donar la promoció de la candidatura a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Redacció
La Universitat Rovira i Virgili (URV) donarà el tret de sortida aquesta setmana a les obres de remodelació de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. Fa uns dies es va delimitar la zona i, avui, està previst que hi entrin les màquines per començar la renovació de l’edifici principal.
Aquesta reforma integral, que suposarà una inversió de 7,2 milions d’euros, serviran per adequar els espais a la normativa actual i millorar l’eficiència energètica, així com l’accessibilitat i el confort per dur-hi a terme l’activitat docent i de recerca.
La remodelació s’havia de començar al juny, però es va haver d’ajornar per problemes burocràtics amb l’empresa adjudicatària. Finalment, s’iniciaran aquest mes d’octubre, poques setmanes després de l’inici del curs acadèmic. Les obres afectaran tant l’interior com l’exterior de l’edifici principal —inaugurat l’any 1976—, que compta amb 8.390 metres quadrats de superfície construïda. Es renovarà completament el seu aspecte, tot i que la distribució serà molt similar a l’actual.
S’aïllaran tèrmicament les façanes, així com la coberta, que es prepararà per a la instal·lació de plaques
fotovoltaiques. També es renovaran els paviments, les parets, els sostres i les portes. D’altra banda, es milloraran les condicions de l’estructura de la facultat, amb protecció ignífuga, sectorització de les escales i noves escales per a les sortides d’emergència. Pel que fa a l’accessibilitat, se suprimiran les barreres arqui-
La reforma integral de l’edifici principal suposarà una inversió de 7,2 milions d’euros
tectòniques a les aules i a la sala d’actes, i s’instal·larà un ascensor adaptat.
Nous espais Es modificarà l’ús d’alguns espais amb la creació d’una nova aula, la reconfiguració de tres més i la creació de deu espais per als grups de recerca en el que era l’antiga
biblioteca. Un dels principals canvis es produirà és a l’Aula Magna. Es renovarà el pati de butaques, els espais auxiliars, els banys, el paviment de parquet, la il·luminació, la megafonia i la climatització. A més, tindrà una entrada independent per poder-ne fer ús sense haver d’obrir l’edifici principal. La voluntat és que sigui
L’apunt
S’han reubicat 1.880 estudiants a altres espais
Les obres de la Facultat d’Educació i Psicologia han afectat 1.880 estudiants que s’han repartit a altres edificis del Campus Sescelades, com l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria o el pavelló d’esports. També s’han destinat alumnes al Seminari, a la Part Alta de la ciutat, que torna a acollir estudis universitaris una dècada després. L’inici del curs ha transcorregut amb tranquil·litat tot i les alteracions.
un centre social i cultural de la comunitat universitària, però també un espai obert a la ciutadania.
La remodelació permetrà reduir la petjada de carboni en la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia perquè el funcionament serà totalment elèctric i es millorarà l’eficiència energètica amb els nous sistemes d’enllumenat i climatització. Es preveu que les obres estiguin acabades per a l’inici del curs 2026-27.
Oriol Castro
El patrimoni de Tarragona amaga històries i anècdotes desconegudes per a gran part de la ciutat. Tothom ha passat mil vegades pel carrer Major, però pocs s’hauran fixat en el fet que la magnífica rosassa de la Catedral està una mica torta. Una curiositat que el compte de X Efemèrides d’Arquitectura va exposar a la xarxa social i que va generar tota mena de reaccions.
«És cert que la rosassa està descentrada respecte a l’eix de la portalada. Es va fer així per un tema de perspectiva», explica Marta Serrano, doctora en Història que ha estudiat a fons el temple tarragoní. Una anàlisi que va desembocar en diverses conferències i publicacions. «Mai em va interessar especialment aquest fet, però demostra que la perspectiva ja interessava en l’època gòtica», admet Serrano. Com el carrer Major no és perpendicular a la façana, es va descentrar un pèl perquè l’eix de la rosassa i el de la portalada coincidissin. «A l’hora d’escollir com es col·loca, prima una visió més perfecta. La façana té interès per com es veu, és una mostra de romanitat. La mirada a Roma no es va perdre a l’Edat Mitjana», afegeix Serrano. Erròniament, el compte de X explica que aquesta inclinació va provocar que els arquitectes no poguessin acabar el gablet triangular de dalt. «No és així. Com acostuma a passar, no es va acabar per un tema econòmic. Tarragona patia una greu crisi econòmica i social, amb molts problemes amb les collites. L’Arquebisbat demanava impostos per a recaptar fons, però els ciutadans no volien continu-
La rosassa de la Catedral està descentrada per afavorir la perspectiva des de lluny
ar pagant. Es va concloure que no era necessari acabar el temple», exposa Serrano. La rosassa va ser una gran novetat en el panorama artístic del moment pel seu estil i dimensions. «Sense l’absis no es pot fer missa, però un cop tens l’altar ja pots tirar endavant», diu Serrano.
També als laterals
Aquesta situació també la trobem a les rosasses laterals de la Catedral de Tarragona. «És probable que abans d’encastar l’estructura hi hagués
columnes per a sostenir les voltes. I que això hi hagués afectat», comenta Serrano. L’usuari de X també va comparar l’estructura del temple tarragoní amb la del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Curiosament, el monestir va agafar com a referència la Catedral de Tarragona. A Sant Cugat, cap a principis del segle XIV, es va decidir acabar l’estructura del temple, que estava a mig fer. La rosassa que es va construir té moltes similituds amb la tarragonina, tot i que és més
«Demostra que la perspectiva ja interessava en l’època gòtica»
petita, que a la vegada estava inspirada en la catedral de Notre-Dame de París. L’estil gòtic va arribar a Catalunya i des de Tarragona es va escampar cap al nord.
Exemple a Sant Cugat El curiós del cas, com explica el compte Efemèrides d’Arquitectura, és que també van
«El temple no es va acabar per una qüestió econòmica. S’estava en crisi»
optar per fer prevaldre la perspectiva i desplaçar lleugerament l’estructura. Però en lloc de descentrar la rosassa de l’eix, es va desplaçar directament la portalada. «No passa res, ens estimem les nostres catedrals i els nostres monestirs encara que siguin guerxos», conclou el compte d’X.
Tres detinguts en una baralla a l’avinguda Prat de la Riba
Successos Els Mossos d’Esquadra van detenir divendres a la nit tres persones implicades en una baralla tumultuària a l’avinguda Prat de la Riba de Tarragona. L’incident va tenir lloc al voltant de les 23.15 hores, quan tres individus van agredir una altra persona enmig de la carretera. La baralla va interrompre temporalment el trànsit a l’avinguda, ja que els implicats ocupaven una part de la calçada. Diversos vehicles es van veure obligats a detenir-se. Segons fonts policials, no es van registrar ferits de gravetat, ja que les agressions van ser de caràcter lleu. Redacció
Marcel Ortega, entre els millors directors de cor del món
Música El tarragoní Marcel Ortega és un dels vuit finalistes seleccionats d’entre més de 90 participants internacionals per competir pel premi Eric Ericson Award 2024. El concurs, que se celebrarà entre el 23 i 26 d’octubre a Estocolm, atorga el premi més prestigiós en àmbit internacional de direcció de cor. El jove director va arrencar el seu recorregut musical a l’Escolania de Montserrat. A més, ha obtingut el màster de Direcció d’Orquestra a l’Haute École de Musique i ha estat semifinalista al Concurso de Juventudes Musicales d’Espanya. ACN
Cultura Sandra Tapia, productora de ‘Blancanieves’, és la primera en visitar Tarragona avui a la tarda
Quatre destacades productores del món del cinema visitaran Tarragona durant les pròximes setmanes en el marc del cicle Elles filmen. Es tracta de la Sandra Tapia, productora de Blancanieves; Valérie Delpierre amb 20.000 especies de abejas; Cristina Huete amb Vivir es fácil con los ojos cerrados i finalment Sandra Hermida, productora de La sociedad de la nieve. Després de l’èxit assolit amb l’estrena del cicle l’any passat, que va tenir com a fil conductor el món de Pilar Miró, enguany Tarragona torna a homenatjar la indústria del cinema femení i ho fa enfocant-se en el treball de quatre dones premiades per la seva tasca. Enguany es posa el focus sobre el perfil professional de
la productora, aquella persona que roman a l’ombra però que és indispensable perquè una pel·lícula acabi sent reali-
tat. Sota la seva supervisió es duen terme molts processos indispensables en la creació d’un film, com el desenvolu-
Empresa El Banc Sabadell va organitzar una jornada sobre economia
Redacció
El Banc Sabadell va celebrar la setmana passada una jornada sobre mercats financers a Tarragona. La sessió, que comptava amb la collaboració de Sabadell Asset Management i Amundi, es va celebrar a l’Hotel H10 Imperial Tarraco. Va començar amb la intervenció del director general adjunt i director territorial de Catalunya de Banc Sabadell, Xavier Comerma. A continuació, Jaume Vilalta i Bernat Raventós, especialistes en inversions de Banc Sabadell, i Josep Sentís, director d’Inversions a Sabadell Asset Management, van compartir amb els assistents interessants reflexions sobre el comportament dels mercats durant aquest 2024. També van destacar les bones dades del PIB català, impulsat per la bona dinàmica de sectors com el turisme, els serveis i
La jornada es va organitzar a l’Hotel
La renda fixa és una opció inversora que acumula bons exercicis
l’agro-alimentari. En aquest sentit, la renda fixa de qualitat i opcions a borsa, sobretot espanyola, són dues opcions
inversores que acumulen dos molt bons exercicis amb cotitzacions, en el cas dels principals índex borsaris, en màxims històrics. Finalment, es va obrir un col·loqui entre els assistents moderat per Rocío Fernàndez, directora d’equip de Bca. Privada a Tarragona, per tal de resoldre dubtes i compartir experiències.
Q..V/Netflix
pament del guió o la cerca de finançament. I en el món de la producció també trobem grans figures femenines, com
L’Antiga Audiència acollirà la projecció del film i la posterior conversa
les quatre que arribaran a Tarragona. Tapia, Delpierre, Huete i Hermida participaran en una conversa amb el públic de l’Antiga Audiència després de la projecció del film.
Avui, ‘Blancanieves’ El cicle comença aquesta tarda amb Sandra Tapia, productora de Blancanieves Aquesta catalana ha estat treballant amb Pablo Berger, amb qui va guanyar 10 premis Goya el 2013 amb aquest film.
A més, també va ser la productora executiva d’As Bestas, guanyadora de 9 Goya el 2023. El dilluns vinent serà el torn
de 20.000 especies de abejas, on Valérie Delpierre, productora nascuda a Mònaco, però resident a Barcelona des de l’any 2000, ens explicarà el seu treball en aquest film i en d’altres projectes. Delpierre acumula premis Goya, Feroz, Gaudí, Biznaga de Màlaga i fins i tot de la Berlinale. Al novembre serà el torn de dos films més. El 4, amb Cristina Huete i la projecció de Vivir es fácil con los ojos cerrados. Huete ha produït vint pel·lícules en quatre dècades, principalment dels germans Trueba. Amb Belle Epoque, el 1992 va guanyar el seu primer Goya i també l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El director de la pellícula, David Trueba, també participarà en l’acte.
I finalment l’11 novembre La sociedad de la nieve serà el film que tancarà el cicle i on visitarà Tarragona la madrilenya Sandra Hermida, productora de les pel·lícules de Juan Antonio Bayona, entre moltes altres. Junts han treballat en El orfanato, Lo imposible, Un monstruo viene a verme o La sociedad de la nieve, que és el film que es podrà veure a l’Antiga Audiència.
Societat El centre cívic de Sant Pere i Sant Pau va acollir un acte per confeccionar saquets solidaris per lliurar als hospitals
Tarragona ha celebrat, un any més, una jornada per donar visibilitat a la mort gestacional, perinatal i neonatal. Dissabte al matí, tenia lloc un acte solidari al centre cívic Sant Pere i Sant Pau, que va acollir un taller de confecció de saquets solidaris i un espectacle de teatre, Costura, de la companyia Elena Romero Muñoz. En total, es van elaborar 26 bressadores, 33 gorrets i 11 saquets que es lliuraran a diferents hospitals de Tarragona ciutat i voltants,
per posar-los a disposició de les famílies que han hagut de passar pel part del seu nadó mort. Nombroses famílies van participar d’una iniciativa molt aplaudida. A la tarda, l’espai que es va crear l’any passat als jardins de l’Àncora per recordar les pèrdues gestacionals, perinatals i neonatals es va omplir de famílies. Algunes havien viscut en primera persona aquestes pèrdues i altres havien volgut acompanyar-les per recordar que no estan soles. L’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de
Tarragona (EMSERFUMT), el Col·legi Oficial de Psicologia de Tarragona i l’associació A Contracor, impulsores d’aquest acte de record, van celebrar una jornada pensada per les famílies i per visibilitzar un dolor que sovint s’ha silenciat.
La lectura del manifest
La presidenta d’EMSERFUMT, Ivana Martínez, la coordinadora del Grup de Treball Perinatal del Col·legi de Psicologia, Bàrbara Mas, i Miriam Coello, de l’associació A Contracor, van llegir
Les famílies van anar als jardins de l’Àncora per a recordar les seves pèrdues
un manifest per conscienciar sobre el dol gestacional, perinatal i neonatal on, entre altres coses, han destacat que «la mort d’un ésser estimat és una experiència normal, sana, necessària i reconeguda per la societat, però que quan la mort succeeix durant l’embaràs, el part o poc després de néixer, el dol tendeix a ser invisibilitzat, minimitzat i desautoritzat, i per tant, més difícil de gestionar a nivell emocional i psicològic per als qui ho estan transitant, en una societat que ho contempla com un tabú». Tanmateix, destacaven que «la vinculació emocional amb el nadó no depèn de les setmanes de gestació, sinó del que aquest nadó significava i el que com a projecte de vida representava per a la seva família i que, per tant, el dolor per la mort d’un fill o filla ha de ser contemplat com a únic i singular, independentment de l’edat gestacional de la criatura a l’hora de morir».
També es va reclamar la creació i millora de protocols en atenció hospitalària sobre mort gestacional, perinatal i neonatal, estandarditzats i consensuats a nivell nacional. En tots els casos, també a les interrupcions d’embaràs i quan s’opta per continuar la gestació i les cures pal·liatives perinatals i atenció sanitària respectuosa amb les famílies i els seus processos de dol. Un any més, es va reclamar «poder inscriure legalment a tots els nadons morts, sigui quina sigui la seva edat gestacional, encara que no hi hagi drets legals derivats».
Els
Mannekes de Brusel·les
Castells Els liles van aixecar dissabte el primer pilar de sis que es veu a la capital belga
ACN
La colla castellera de Brusseles, els Mannekes, va celebrar dissabte la seva diada de bateig amb una exhibició a la Grand Place en què van estar acompanyats de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Els Mannekes van néixer el passat mes de febrer sota el paraigua del Casal Català de Brussel·les, i compten amb gairebé un centenar de membres. Bona part d’aquests són catalans residents a la ciutat, però també en formen part belgues, italians, hongaresos i polonesos. La colla es va estrenar a l’emblemàtica plaça de la capital belga amb camisa groga, amb l’objectiu de convertir la ciutat en un punt d’expressió de la cultura catalana a Europa, i acompanyats per més de 200 camises liles de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Els liles van
descarregar el 5d7, el 2d7 i el 4d7a. També van aixecar un pilar de sis, el primer que es veu a la capital belga. «És una colla que ha anat creixent molt de pressa i hem assajat molt dur i molt bé per arribar a la diada de bateig», va afirmar el cap dels Mannekes, Joan Gonzàlez. La colla de Brussel·les va aconseguir aixecar un 3d6 i un 4d6, un 3d5 amb agulla, i va fer un intent de 3d6 amb agulla. «El 3 de 6 en agulla arribarà aviat, perquè l’hem treballat i ens el mereixem molt», va assegurar Gonzàlez, qui es va mostrar «molt agraït» per l’ajuda de la Jove. «Hem après molt amb ells, ens ajuden des d’un punt de vista logística, de vegades només són petites coses, però han sigut molt generosos d’ajudar-nos amb aquesta diada», va afegir. Els Mannekes es preparen ara per una segona diada el 2025.
Equipaments L’Ajuntament ha demanat una reunió amb la Generalitat de Catalunya per a parlar del tema
Sergi Peralta Moreno
Fa més d’una dècada que la ciutat de Reus espera la construcció del pavelló doble esportiu El Molinet. La delicada situació econòmica de les arques municipals i la falta de fons va fer que el projecte no es convertís en una realitat tangible. L’equip de govern va decidir incloure la seva edificació al Pla d’Acció Municipal (PAM) —en el passat,
partits de l’oposició ja havien reiterat la seva idoneïtat— i, ara, ha tornat a posar-lo sobre la taula de la Generalitat de Catalunya. Segons ha pogut saber Diari Més, l’Ajuntament ha demanat una reunió al Govern català «per desencallar el finançament», ja que estava contemplada una aportació econòmica per part seva. El consistori ja va incloure una partida destinada al Molinet al pla d’inversions del 2024, d’un import de 850.000 euros. La caiguda dels pressupostos de la Generalitat va impedir que s’avancés al ritme previst, però, tal com explicà l’alcaldessa, Sandra Guaita, a Diari Més el passat juny, s’es-
Política Les al·legacions presentades pel PP van ser acceptades
L’Ajuntament de Reus va aprovar en el ple municipal del passat divendres 18 d’octubre l’expedient d’ordenances fiscals 2025. Aquestes ordenances congelen bona part dels principals impostos, com l’IBI, l’ICIO, vehicles, guals
o terrasses, implementen noves bonificacions fiscals, com en el cas de la deixalleria municipal, i també apliquen canvis en la progressivitat fiscal, com és el cas de la taxa de l’aigua que es crea un quart tram. Per tant, tal com estava previst per part de l’equip de govern municipal, les orde-
nances fiscals anunciades la setmana passada van aconseguir tirar endavant. A la vegada, el grup municipal del Partit Popular va aconseguir que les dues allegacions presentades fossin acceptades i implementades. Per un costat, es va acceptar que s’incorporés una bonifi-
cació del 50% en l’ICIO a les obres d’instal·lació d’ascensors o rampes en comunitats de veïns on no hi hagués prèviament aquests elements per facilitar l’accessibilitat, amb un topall de 1.500 euros de bonificació per a inversions superiors a 75.000 euros. Per una altra banda, també van aconseguir que s’acceptés moderar l’increment del preu del bitllet del bus urbà. En un inici estava previst que l’augment de preu fos d’1,30 a 1,60 euros. Finalment, el preu final del bitllet senzill serà d’1,50 euros.
Estava prevista una aportació de la Generalitat per pagar part del projecte
tava treballant «perquè en el moment que el Govern català tingui pressupost, ho tinguem llest».
Preguntada l’oposició sobre la reactivació del projecte, el grup municipal de Vox considera que «ja era hora». «Després de molts anys d’espera, gràcies a la reivindicació dels veïns, de l’Escola Eduard Toda i de l’Institut Roseta Mauri, podran beneficiar-se d’unes instal·lacions que eren molt necessàries a la zona», valoren, optimistes, des del partit. Per la seva banda, el regidor no adscrit José Ruiz considera que la iniciativa podria ser «adient» per a un barri al qual ajudaria a «revitalitzar una mica més». Així i tot, pensa que podria haver-hi «un problema, que és la falta d’espai». «Potser quedaria un poliesportiu petit per les necessitats que es podrien desenvolupar allà», valora.
La zona de Mas Iglesias
Cal recordar que el pavelló del Molinet està previst que s’ubiqui a un solar annex a l’Institut Roseta Mauri, a Mas Iglesias. Segons el projecte presentat el 2021, tindrà una superfície construïda de més de 2.800 metres quadrats, s’edificarà tenint en compte criteris de sostenibilitat i polivalència i tindrà un pressupost d’execució superior als 3 milions d’euros, motiu pel qual s’espera el finançament parcial de la Generalitat.
Inclusió Totes les delegacions van rebre el reconeixement institucional en l’acte de clausura
Dir que era una festa és fer curt. Havia estat un cap de setmana de gran esforç per part de tots els que havien participat en el Meeting Special Olympics, tant pels atletes, els acompanyants i els voluntaris, però el resultat en tots, independentment del re-
sultat de les proves, era el mateix; un somriure a la cara. Ningú estava emprenyat per no haver sigut el millor en alguna disciplina o no haver aconseguit complir unes exigents expectatives, tothom estava satisfet d’haver donat el màxim.
Potser la societat en general podria aprendre alguna lliçó de
Més de mil persones participen al vermut solidari amb la lluita contra el càncer de mama
Solidaritat La Fira Centre Comercial va organitzar l’acte per celebrar l’efemèride
Redacció
El passat dissabte 19 d’octubre la Fira Centre Comercial de Reus va celebrar el Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer de Mama amb el ‘Vermut Rosa’. Amb aquest acte solidari, que va reunir a un miler de persones, la Fira pretén sensibilitzar i donar suport a la investigació contra el càncer de mama. L’acte es va dur a terme al migdia a la terrassa del segon pis del centre comercial i hi van assistir més d’un miler de persones. A més, l’esdeveniment va estar amenitzat pel DJ Carles
Pérez, conductor del programa ‘El matí i la mare que el va parir’ de Ràdio Flaixbac, i va comptar amb la col·laboració de Vermut Yzaguirre amb el seu vermut ‘rosé’. En anys anteriors, la Fira Centre Comercial ha facilitat espais per promoure els donatius i conscienciar els visitants. Enguany, ha apostat per un canvi de format inclusiu que celebra els avenços científics i socials aconseguits en la lluita contra aquesta malaltia i ha convidat a tots els visitants del centre comercial a participar activament.
tot plegat.
Des d’abans de l’hora prevista per la cerimònia de cloenda i entrega dels obsequis a les delegacions participants, atletes, autoritats, familiars, amics i ciutadans que no es volien perdre aquell moment ja omplien el Pavelló Olímpic Municipal. El to era festiu, de celebració i germanor entre els que havien passat un cap de setmana compartint experiències i competint. En iniciar-se l’acte les diferents delegacions van ocupar l’es-
pai central del pavelló, formant un mosaic de colors amb les samarretes dels diferents equips. Hi havia de tot arreu, d’indrets d’Espanya com Galicia, Castella i Lleó, Aragó, Comunitat Valenciana, entre altres. Però aquest esdeveniment també va gaudir de la presència de delegacions d’altres països europeus com França o Bèlgica. Per ordre alfabètic, tot i que deixant als amfitrions pel final, van anar desfilant totes les representacions de les delegacions per rebre l’ob-
Reus celebra la Festa de l’Avellana
Societat El Temps d’Avellana va celebrar aquest dissabte 19 d’octubre el seu acte més esperat, la Festa de l’Avellana. Amb una tarda plena d’activitats, tallers i vermut es va reivindicar els beneficis de l’avellana. També van tenir lloc els Premis DOP Avellana de Reus que van distingir a persones i empreses del sector en diferents categories. Redacció/Aj. Reus
Germandat
Tots els atletes van aplaudir a totes les delegacions participants
sequi de mans de les autoritats presents; Bernardo Álvarez, conseller d’Esports de la Generalitat, Enrique Martín, regidor de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, i Josep Baiges, en representació de la Diputació de Tarragona. En aquell moment, les delegacions van passar a un segon lloc. Quan qualsevol de les representacions era convocada a l’escenari per rebre el reconeixement institucional, tots els participants els animaven i felicitaven al ritme de la música, sense importar el seu origen. Totes les delegacions es van endur el seu obsequi i els aplaudiments tant dels atletes com del públic present. No obstant això, van ser els locals els que van rebre més escalf, fent esclatar el pavelló en aplaudiments. En primer lloc, la delegació de Catalunya, que va ser aplaudida llargament. I, finalment i per tancar l’acte, la delegació reusenca, que en aquesta edició comptava amb més d’una seixantena de participants. D’aquesta manera es va donar per clausurat els Meeting Special Olympics 2024 a Reus. Un cap de setmana emocionant des de l’inici, amb l’arribada de la torxa a la ciutat el passat dijous de Reus fins a la seva clausura ahir diumenge. Però, especialment emotiva pel record tant de Carme Saldaña, coordinadora i cofundadora del Club Esportiu Alba de Reus, que va morir al mes de gener, com per Enric Blesa, director general de Special Olympics España, que va perdre la vida el passat 8 de setembre.
El Festival COS 2024 abaixa el teló
Cultura El Festival COS va tancar ahir un cap de setmana cultural a la ciutat. Aquest va comptar del divendres fins al diumenge amb una onzena d’espectacles on la dansa i el teatre van ser els protagonistes. Diversos espais culturals, com els teatres Bartrina i Fortuny, o a l’aire lliure, com les places del Mercadal i Sant Pere, van ser els escenaris escollits. Redacció/Aj. Reus
Entrevista Presentarà avui, a Reus, la novel·la ‘Cornèlius, l’almogàver’, una obra èpica i lírica que permetrà descobrir un episodi «molt parlat, però poc conegut» de la història de Catalunya, com és l’època «gloriosa» dels almogàvers dels segles XIII i XIV
Sergi Peralta Moreno
Què pot esperar el lector de Cornèlius, l’almogàver?
«Cornèlius, l’almogàver és sobretot una novel·la èpica i, alhora, lírica. Té guerra i pau, té amor i mort; té tots els elements de la vida. És una novella ancorada en un moment de la història de Catalunya que té una càrrega èpica molt important. Resumint, trobarà una descripció, crec que molt precisa, de mitjan segle XIII i principis del XIV, en ple moment dels almogàvers. Tindrà un coneixement sobre què van ser els almogàvers, que crec que és un tema molt parlat, però poc conegut».
El món dels almogàvers és desconegut avui dia?
«El problema que tenim és que els països que no han guanyat a la història no tenen història. Per molt que hi ha hagut una popularització de conceptes com almogàver o Desperta Ferro!, són molt poc coneguts en la seva essència. Els almogàvers, com tota la infanteria de l’època, representen la grandesa i la misèria de les guerres, però, en aquest cas, van ser durant 200 anys la infanteria més poderosa d’Europa, la més temuda, la que no perdia ni una guerra. Em sembla que és un episodi més de la història furtada de Catalunya. Catalunya té una gran història, però com que no la coneix adequadament, és com si no la tingués. Els
pobles vençuts acostumen a perdre la història». Per què els almogàvers? «Va ser gairebé una casualitat. Ocell d’aire i de foc era una novel·la que m’estava engolint molt, és punyent. La vaig gaudir i patir. Era una història més propera a la nostra, a la meva, i era més colpidora. Mentre l’estava escrivint, un dia, vaig aixecar-me amb un nom al cap: Cornèlius Papapoulus. No sé per què vaig somiar amb aquest nom tan peculiar i estrany. Vaig decidir que escriuria una novel·la amb aquest nom. No sabia de què aniria, era com un repte personal. Patint amb Ocell d’aire i de foc, vaig dir ‘me n’he d’anar a una època llunyana on les coses fossin més fàcils’. Si es diu Cornèlius, ha de ser grec. Podia ser de Xipre, molt important al segle XIV. Tenia sentit fer néixer Cornèlius a Xipre. Volia parlar de Catalunya, anar-me’n lluny en el temps, el personatge es diu Cornèlius… El resultat foren els almogàvers. Va fusionar-se tot. El que vull fer amb literatura també és fer la meva humil aportació per conèixer la història de Catalunya». Cornèlius neix «com si fos un gran pet».
Pur Hollywood
«Els almogàvers són un episodi més de la història furtada de Catalunya»
«Necessitava una novel·la divertida. La història de Catalunya és molt tràgica. Anar-me a una època gloriosa on els nostres reis guanyaven donava una mica de tranquil·litat a l’ànima. Atès que estem parlant d’una història èpica amb mort, sang i fetge, que hi hagi també humor i vida. El personatge és petitó i es va construint, i acaba coneixent el Papa, Ramon Llull...». Hom pot pensar en la vio-
Versembrant fusiona la poesia clàssica catalana amb música urbana
Cultura L’espectacle va omplir Cal Massó amb gent de totes les edats
Sergi Peralta Moreno
Fusionar la poesia catalana amb la música urbana actual.
Aquest era el precepte darrere de l’espectacle De la poesia catalana a la música urbana, que la cooperativa Versembrant va presentar dissabte a Cal Massó en el marc del cicle
Contradicció. El raper Fetitxe 13 explica que la iniciativa permet als joves «apropar-se a la poesia clàssica catalana a través d’uns codis que li són més propers i que faciliten que li pugui interessar» i, al mateix temps, «la gent gran que ja coneix la poesia i no entén tant de música urbana
veu resignificats els versos i li pot semblar atractiu veure’ls reinterpretats i actualitzats». L’actuació, que va omplir de gom a gom el recinte, no es basava només a musicar textos amb bases modernes, sinó que, en primer terme, s’havien d’adaptar «a la lírica de la cançó i la melodia, perquè
lència quan es fa referència als almogàvers. Al llibre, però, també apareixen pensadors, com Ramon Llull. «Els segles XIII i XIV són d’extraordinària importància. Estem parlant dels dos reis més influents de la història de Catalunya, Jaume I i Pere el Gran. És l’època en què tenim la infanteria més temuda d’Europa. A més, tenim un dels pensadors més influents de la història, Ramon Llull. Va
fossin al més semblant possible a les originals». A més, es combinaven obres que compartien imatgeria, imaginari o temàtica. Per exemple, Clementina Arderiu referenciava Sol solet i Joan Brossa jugà amb La lluna, la pruna. En acabar el concert, els artistes van obrir un espai de conversa amb el públic perquè els interessats poguessin aprofundir en el procés creatiu. El projecte es completa amb tallers a les aules dels centres educatius i amb un concurs per a joves per fomentar noves adaptacions.
a l’ànima». Cedida
ser el savi d’Europa, un home escoltat a totes les Corts. Després vam tenir un dels millors comandants, Roger de Flor, i l’almirall de flota Roger de Llúria. Si tot això hagués passat a la Gran Bretanya, tindríem deu pel·lícules de Hollywood. Els almogàvers són pur Hollywood, però en ser catalans, tampoc no hem estat capaços de traslladar-nos més enllà. Els meus personatges inevitablement havien
L’apunt
Rahola torna a El Círcol amb la seva nova obra
Pilar Rahola presentarà aquest vespre, a les 19 hores, a El Círcol, la seva darrera obra, ‘Cornèlius, l’almogàver’, guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana 2024. L’entrada és lliure, si bé els interessats han de confirmar assistència prèviament a través del correu electrònic actes@elcircoldereus.cat
de topar-se amb els grans. És com si ara s’escrivís una novella sobre l’1 d’octubre i no els fes trobar amb Puigdemont, Junqueras o Rajoy». Abans ja ha presentat llibres a Reus. Com la tracta la ciutat?
«Començo a tenir una tradició de presentar llibres a El Círcol. Sempre m’han tractat amb molta estima, ja em sento una mica deutora. I Reus és Reus. Reus guarda unes quantes novel·les, dins de la història de Catalunya, molt importants que no descarto de cap manera. Hem de posar Reus a la meva petita bibliografia literària. Sorprendrien als reusencs alguns dels episodis de la història vinculats a la ciutat».
Cambrils L’Ajuntament s’emmiralla en la Boqueria per la transformació del Mercat de la Vila i de l’avinguda Baix Camp
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Cambrils ha iniciat ja les obres de renovació i millora del Mercat de la Vila. Els treballs compten amb un import de 853.781 euros i s’allargaran fins al juny del 2025. Paral·lelament, el consistori ha aprovat definitivament el projecte de remodelació del tram de l’avinguda Baix Camp que connecta amb la rotonda de Montbrió. Aquestes obres, que s’estimen adjudicades durant el primer trimestre del 2025 amb un import d’1.591.164 euros, preveuen una gran illa per a vianants on es puguin establir comerços i restaurants.
Amb aquests dos projectes, Enric Daza, regidor d’urbanisme de Cambrils, espera tenir «un centre gastronòmic i de promoció econòmica enllestit a l’últim semestre del 2025». Així ho ha transmès al veïnat de la zona, amb qui es va reunir juntament amb altres responsables munici-
pals el passat 9 d’octubre. El regidor detalla que ha rebut una resposta positiva davant d’aquests treballs que volen «posar a les persones al cen-
tre» al barri antic.
L’epicentre d’aquesta transformació serà el Mercat de la Vila que culminarà la seva reforma el juny. El nou espai
Hisenda Es congelen totes les taxes menys la brossa, que augmenta
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Cambrils celebra avui un ple extraordinari on s’aprovaran inicialment totes les ordenances fiscals del municipi. El govern municipal planteja la congelació dels principals impostos i taxes com l’IBI i l’ICIO, però s’ha vist obligat a augmentar la taxa de recollida i tractament de la brossa seguint la directriu europea que serà obligatòria a partir del gener.
La nova ordenança plantejada pel govern, que presumiblement serà aprovada a través de la seva majoria
absoluta, implica un increment del 23% en la part fixa, buscant cobrir el cost real del servei. El decret suposa també la implantació d’una nova quota variable que beneficiarà als veïns que facin ús de la recollida selectiva i penalitzarà a aquells que no s’adaptin a aquesta, tal com han fet molts municipis del Camp de Tarragona aquest any. Aquesta suposarà un màxim de 60 euros pels usuaris del porta a porta, la qual es reduirà fins a desaparèixer en funció de l’ús del sistema.
Pel que fa als veïns amb contenidors, la quota seguirà
la mateixa mecànica a través de la identificació voluntària. En matèria econòmica, el consell plenari d’avui també aprovarà un expedient de modificació de crèdits del pressupost per import de 24.983,5 euros finançats amb nous ingressos i romanent de tresoreria per a despeses generals. A més, el consistori preveu aprovar fins a disset reconeixements extrajudicials de crèdit per valor de 124.508 euros en factures de diferents departaments.
El PP rebutja la pujada El Partit Popular de Cambrils
comptarà amb una façana de vidre oberta al carrer de la Verge del Camí i un nou accés al carrer Mossèn Jacint Verdaguer. No obstant això, el canvi
L’adjudicació de les obres a l’avinguda Baix Camp arribarà a inicis del 2025
El Mercat de la Vila romandrà tancat fins després de l’estiu de l’any vinent
més rellevant serà a l’interior, on es passarà de 16 punts de venda a només 8, la meitat d’ells dedicats a la restauració i ubicats al centre. Daza remarca que el mercat romandrà tancat tot l’estiu per acabar d’enllestir els nous clients, de manera que la inauguració de l’espai es produirà al setembre, coincidint amb la remodelació de l’avinguda Baix Camp.
De fet, aquest 6 de novembre, l’Ajuntament organitzarà una nova reunió amb possibles operadors comercials on
donar a conèixer la licitació de les parades. El regidor d’urbanisme assegura que aquest fet «ja ha generat molt d’interès entre les empreses». Per a aquest equipament renovat, el consistori s’emmiralla en grans propostes com els mercats de la Boqueria de Barcelona, el de San Miguel de Madrid o el de San Martín de San Sebastián. Daza assegura que aquest és «un projecte de màxims» que respon al «creixement d’habitants i visitants de Cambrils i a la voluntat del sector turístic d’augmentar l’oferta gastronòmica al municipi». En aquesta línia el regidor vol implicar a les estrelles Michelin i a la URV en el projecte per «apostar per la investigació i la fusió». En una segona fase, el consistori preveu un espai destinat a les degustacions al voltant del mercat. Daza destaca que també plantegen «una futura remodelació del celler per augmentar la presència gastronòmica a la zona».
ha mostrat el seu rebuig a la pujada de la taxa de la brossa al·legant una «falta de capacitat de l’equip de govern per trobar alternatives». Per
contra, els populars demanen «una rebaixa de l’IBI per minimitzar l’impacte», seguint l’exemple de la Canonja El PP afirma que «l’aug-
ment es basa en un informe de Secomsa qüestionat pels veïns» i avisa que l’increment «pot arribar fins al 77% segons el reciclatge de cada llar».
Mobilitat Es desmuntaran els controls d’accés i es mouran les màquines validadores
ACN
Renfe iniciarà a mitjans d’aquesta setmana les obres d’adaptació del vestíbul de l’estació de Sant Vicenç de Calders per a millorar la comoditat dels milers de viatgers que hi transiten diàriament. L’actuació consistirà
a desmuntar els controls del vestíbul, que donen accés tant a les vies com a l’aparcament d’autobusos. Aquests suposen una barrera física per allotjar de manera ordenada l’afluència d’usuaris. Una altra mesura, amb el mateix objectiu, serà la de traslladar a l’exterior les mà-
quines validadores dels tiquets. D’aquesta manera, es vol aconseguir un espai més
La mesura es revertirà quan s’acabin les obres al túnel de Roda de Berà
Ione Montalvo, l’actual gerent de l’hospital Joan XXIII. ACN
Ione Motalvo, gerent de l’hospital Joan XXIII, assumeix la direcció del GiPSS
diàfan a la zona interior de l’edifici de passatgers mentre esperen els autobusos amb què fan transbord quan les condicions meteorològiques ho aconsellin. La mesura s’aplicarà només mentre durin les obres al túnel de Roda de Berà, que es preveu que s’allarguin cinc mesos.
La tecnològica Movertis ha celebrat els seus quinze anys de trajectòria amb una trobada a l’Infinitum Beach Club de Salou. A la reunió hi van assistir més d’un centenar de personalitats del teixit econòmic, social i polític català. L’empresa està associada al Clúster TIC Catalunya Sud i compta amb més d’un miler de clients i 17.000 dispositius connectats a Europa. El CEO de Movertis, Pablo Mazón, va reafirmar el compromís de l’empresa amb la Catalunya Sud. Redacció/Movertis
Salut El consell d’administració de Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS) ha nomenat la doctora Ione Montalvo com a nova gerent de GiPSS. Montalvo és llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona i és gerent de l’hospital universitari Joan XXIII de Tarragona, tasca que compaginarà amb la gerència de
l’empresa pública de salut. La trajectòria de la nova directora ha estat vinculada des de l’any 2009 al centre hospitalari tarragoní. Entre els anys 2021 i 2024 va ser directora mèdica de l’hospital. Montalvo substitueix Rafael Gràcia després de vuit anys i mig al capdavant de Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS). ACN
Societat L’espai recorda l’incendi de 1989 a la central nuclear
L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va inaugurar aquest dissabte la plaça Dinou d’Octubre, coincidint amb el 35è aniversari de l’incendi de la central nuclear de Vandellòs I. D’aquesta manera, tal com es va acordar en la sessió plenària del 31 de juliol, ha quedat batejat oficialment aquest espai que forma part del Poblat Hi-
frensa, la colònia industrial construïda a finals dels anys 60 del segle XX per acollir les persones que van treballar a la central nuclear. Fins ara, aquesta plaça no disposava d’una denominació específica o genuïna.
Ara, una placa reivindica la memòria dels treballadors i treballadores de la central, dels equips d’emergència i de totes aquelles persones que van participar en l’extinció de
l’incendi ocorregut el 1989.
Brauli Conejo i Manel Barreno, en representació dels extreballadors, van recordar durant la inauguració moments «anguniosos i esgotadors» que van viure aquella nit, posant en valor «el paper que van tenir també els bombers i el cos de vigilància i guàrdies de seguretat». «Durant les 17 llargues hores que va durar l’incident, alguns es van mantenir al peu del canó,
Decomissen 3.000 articles falsificats al mercat de la Pineda
Vila-seca La Guàrdia Civil de Tarragona va decomissar el 4 d’octubre uns 3.000 articles falsificats valorats en més de 500.000 euros al mercat setmanal de la Pineda, a Vila-seca. Es van localitzar diversos articles tèxtils de reconegudes marques que van resultar ser falsificats. El cos policial ha obert diligències a cinc persones com a presumptes autors. ACN/Guàrdia Civil
Mor el nen de quatre anys que es va precipitar des d’un tercer pis a un edifici de Vila-seca
Successos El nen de quatre anys que es va precipitar des d’un tercer pis d’un edifici del carrer Sant Jordi al municipi de Vila-seca (Tarragonès) ha mort aquest divendres, segons ha pogut saber l’ACN. El menor va ingressar a l’UCI de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona en estat crític per politraumatismes -al cap i diverses parts del cos-, se-
gons van explicar fonts del SEM. Els serveis d’emergències van rebre l’avís de l’incident poc abans de dos quarts de quatre de la tarda d’aquest dimecres. Segons fonts pròximes a la investigació, oberta pels Mossos d’Esquadra, la caiguda va ser accidental. El cos policial ja ha remès els informes als jutjats. ACN
donant mostres del seu coratge i sacrifici», remarcava Conejo.
L’alcaldessa de Vandellòs, Assumpció Castellví, va des-
Els Pallaresos homenatjarà a Jujol aquest dissabte
Art L’Ajuntament dels Pallaresos commemora els 75 anys de la mort de l’arquitecte Josep Maria Jujol, enterrat al cementiri municipal. Així, ha organitzat una ofrena floral collectiva al panteó familiar de l’arquitecte el dissabte 26 d’octubre a les 17.30 hores. A l’acte, hi intervindran el president del Port de Tarragona, Saül Garreta qui va ser arquitecte municipal dels Pallaresos i l’alcalde, Jordi Sans. També hi haurà actuació de la violoncel·lista Anna Pallejà. Redacció/Cedida
tacar a la seva intervenció «la valentia, la generositat, l’altruisme i la professionalitat de totes les persones que van actuar aquell dia de l’ac-
cident», el més greu succeït a Espanya en una instal·lació nuclear. L’acte va comptar amb la participació de molts veïns i veïnes del municipi.
Secomsa actualitza els preus de la brossa amb un increment del 34%
Neteja El ple del Consell Comarcal del Baix Camp aprova l’augment
ACN
El ple del Consell Comarcal del Baix Camp ha aprovat l’increment d’un 34% de mitjana el preu de la brossa pel 2025. Les noves tarifes i el reglament corresponent ha tirat endavant amb els vots favorables d’ERC, Junts, PSC
i CUP, mentre que PP, VOX, Ara i Nou Moviment Ciutadà (NMC) han votat en contra. D’aquesta manera, l’empresa comarcal de recollida i tractament de residus, Secomsa actualitza els preus amb la finalitat de cobrir els costos dels serveis i afavorir els municipis amb més recollida
selectiva, tal com fixa la normativa europea. La pujada en la taxa d’escombraries també té en compte l’increment salarial del 2,5% per al personal de Secomsa per a l’any 2025.
El Consell Comarcal justifica l’encariment del rebut per la disminució dels ingressos previstos per producció elèc-
trica en el tractament de la fracció resta a conseqüència de les obres que s’han de fer als biodigestors i per la reducció del preu de l’energia produïda a partir del metà resultant del tractament de la fracció resta. I també per la disminució del preu de recuperació de les fraccions valoritzables segons el percentatge de rebuig recollit amb aquesta fracció dels residus. Finalment, Secomsa també carrega les inversions necessàries per a la renovació del parc de vehicles.
Covestro ha anunciat una nova inversió de 51 milions d’euros a les seves installacions a Tarragona per a continuar millorant l’eficiència i la sostenibilitat durant tot el procés productiu d’MDI. La nova inversió permetrà actualitzar les instal·lacions i l’equip de Covestro a Tarragona. També ajudarà a introduir noves tecnologies d’última generació que facilitaran un estalvi energètic estimat, com a mínim, en 72.000 MWh anuals. Aquest augment de l’eficiència també permetrà reduir les emissions de gasos
d’efecte hivernacle en 13.000 tonelades de CO2 a l’any. La nova iniciativa de Covestro contempla la compra de nova maquinària, peces i components, així com actuacions d’adequació i instal·lació de nous serveis. Les inversions incloses en el projecte s’engloben en sis objectius: mescladors horitzontals continus, calderes, clarificadors, torres de refrigeració, compressors, equips auxiliars i instal·lacions. Les millores en la planta de MDI han comptat amb el suport d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball de la Ge-
neralitat de Catalunya. Andrea Firenze, director general de Covestro a Espanya apunta que «aquesta nova inversió és un pas més amb el nostre ferm compromís amb el territori i amb la sostenibilitat. Tarragona compta amb tots els elements necessaris per a ser el referent de la química sostenible al sud d’Europa i, amb aquest nou projecte, volem continuar donant suport a la consolidació del pol químic tarragoní, garantint una producció d’MDI encara més eficient i sostenible». Jaume Baró, secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, ha explicat
La grip és una malaltia respiratòria vírica que s’encomana fàcilment d’una persona a una altra. Els casos augmenten amb l’arribada del fred, en la nostra zona normalment a partir de la segona quinzena de desembre i primeres setmanes de gener.
Comença de cop, amb febre alta (39 o 40ºC), tos, mal de cap i malestar general. En la majoria de casos, les persones es recuperen en una o dues setmanes només tractant els símptomes per alleujar el malestar (analgèsics, antitèrmics). Recordar que els antibiòtics no curen la grip i que és important seguir unes bones pràctiques d’higiene.
En els infants molt petits, la gent gran, les persones amb malalties greus i les persones amb diverses malalties cròniques pot provocar complicacions greus que requereixen actuacions específiques.
La millor manera de prevenir la grip és amb la vacunació.
L’emissió de gasos d’efecte hivernacle es reduirà en 13.000 tones de CO2 a l’any
que «l’aposta sostinguda de Covestro cap a Catalunya amb una reinversió cons-
tant, demostra la rellevància del Camp de Tarragona en el panorama internacional del sector químic». Una reinversió que, ha afegit, «mostra el camí del sector cap a la descarbonització i la necessitat d’abordar el repte d’una activitat que operi amb plena circularitat, objectiu que
COM PODEM EVITAR LA GRIP?
Consells per evitar la Grip
• Vacunar-se contra la grip, si tens 60 anys o més, si pateixes una malaltia crònica o si estàs embarassada. És la millor manera de protegir-se i evitar la propagació de la grip.
• Seguir unes bones pràctiques d’higiene per tal de disminuir la transmissió del virus, protegir-se i protegir els altres:
o Quan tossiu o esternudeu, tapeu-vos la boca i el nas amb un mocador d’un sol ús, i llenceu-lo a la galleda de les escombraries. Si no teniu mocador, tossiu o esternudeu a la part superior de la màniga;
o Renteu-vos les mans amb freqüència amb aigua i sabó durant uns deu o vint segons, o un amb preparat amb alcohol, i eixugueu-vos-les bé
(sobretot després de tocar superfícies comunes, com ara baranes, manetes de portes, teclats i ratolins d’ordinador, telèfons elements de subjecció en el transport públic i després d’esternudar i mocar-vos);
o Ventileu sovint els espais tancats obrint les finestres com a mínim durant quinze minuts al dia;
o Poseu-vos la mascareta cobrint el nas i la boca.
• Beveu sovint aigua per hidratar-vos correctament.
• Eviteu el contacte proper amb persones malaltes de la grip, i no compartiu menjar ni estris (coberts, gots, tovallons, mocadors...) i altres objectes sense netejar-los degudament, i
• Quedeu-vos a casa si creieu que esteu malalts.
compartim i volem ajudar a aconseguir des del Govern». La nova inversió de Covestro a Tarragona suposa una nova mostra de l’aposta de la companyia pel desenvolupament econòmic i social del territori, que s’ha acompanyat de constants inversions durant els darrers anys.
I recordi: Davant de qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic
BIBLIOGRAFIA:
DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. Grip [En línia]. <https://canalsalut.gencat.cat/ ca/salut-a-z/g/grip/> [Consulta: 8 d’octubre de 2024]. Prevenció de la Grip [En línia].<https:// canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/g/grip/prevencio/> [Consulta: 8 d’octubre de 2024]
Nàstic. Varo, Pol Domingo, Leal, Unai Dufur, Joan Oriol, Ander Gorostidi, Marc Montalvo (Sanz, 70’), Marc Fernández (Jardí, 61’), Narro (Nil, 88’), Álex Jiménez (Antoñín, 61’) i Pablo (Álex López, 70’). Osasuna Promesas. Valencia, Garriz, Espejo, Herrero, Jon García (Moreno, 70’), Osambela, Arguibide, Huarte (Echegoyen, 61’), Arroyo (Norwend, 77’), Pedroarena (Bonel, 61’) i Dani Sancho (Morales, 61’). Gols. 1-0, Marc Fernández (14’) i 2-0, Antoñín Cortés (66’). Àrbitre. Juan Manuel Gordillo (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Marc, Narro i Pol Domingo, i als visitants Espejo i Garriz. Incidències. Partit de la jornada 9 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 5.612 espectadors.
El partit Marc Fernández i Antoñín van espantar els fantasmes amb una gran victòria contra l’Osasuna Promesas davant l’afició
A casa, el Nàstic somriu. El conjunt de Dani Vidal va sumar la tercera victòria consecutiva a l’estadi. Va ser un triomf medicinal. Després del cop contra l’Arenteiro, els grana necessitaven sumar tres punts per a esvair els fantasmes. L’Osasuna Promesas va ser la víctima d’un Nàstic crescut que va recuperar la seva millor versió amb gols d’Antoñín i Marc Fernández i que va saber tancar el duel amb tranquil·litat.
El Nàstic i Dani Vidal necessitaven la victòria. No n’hi havia una altra. Després del desastre contra l’Arenteiro, el conjunt grana havia de convèncer davant l’afició.
Després de deu minuts de rodatge, el Nàstic va començar a créixer amb la pilota. Els de Dani Vidal acumulaven córners i Joan Oriol va aconseguir el tercer gràcies a un remat potent des de la frontal. Els grana necessitaven recuperar l’essència de la darrera temporada, tant en defensa com en les jugades d’estratègia i, en el moment de necessitat, la màgia va sorgir.
Com les jugades de paper i boli de la temporada passada, Ander Gorostidi va centrar al segon pal. Allà estava Pablo Fernández, qui, hàbilment, s’havia desfet de la seva marca. L’asturià va executar un tir creuat amb el cap que Marc Fernández va desviar per a enviar-lo al fons de la xarxa. Que el xut de Pablo hauria acabat al fons de la xarxa o no, serà un misteri, però, la situació requeria assegurar-se. El gol va donar ales
al Nàstic. Els grana insistien buscant el segon, i el protagonista va ser el de sempre. Víctor Narro. Aquesta vegada li va tocar rebre la centrada. L’extrem la va recollir al segon pal i va engaltar per enviar-la directa a la porteria, però Valencia la va tapar al pal curt.
L’Osasuna Promesas no dominava la possessió, però sabia utilitzar les seves armes per a crear perill i aquestes eren generar duels per les bandes i buscar les centrades.
L’únic que van trobar és a un Joan Oriol endollat, preparat per repellir qualsevol acció abans que succeís.
A l’altra porteria, el Nàstic insistia buscant el segon. Primer ho va provar Pablo amb un remat acrobàtic que va
sortir fora i, després, el protagonista va ser Álex Jiménez. Aquesta va ser la primera titularitat de l’andalús i la va
aprofitar. Jiménez pressionava sense descans. Cada pilota era una guerra que estava disposat a lluitar. Generava
L’assistent
Pablo Fernández va tancar el partit amb dues assistències i evitant un gol rival
duels i els guanyava i, en un d’aquests, es va colar fins a l’àrea petita per a buscar un remat que un defensa li va blocar.
Després de minuts amb domini de l’Osasuna Promesas, el Nàstic va poder tancar la primera part amb una gran ocasió. Els grana van executar un contraatac de pissarra. Álex Jiménez va engegar la jugada i Marc Fernández es va convertir en el timó per redirigir la jugada cap a Víctor Narro. L’extrem havia guanyat la cursa per la banda i, davant del porter, va executar
Álex Jiménez envoltat de tres defensors de l’Osasuna Promesas durant una de les accions del partit. Gerard
Les declaracions
Dani Vidal:
«L’equip ha mostrat una personalitat increïble»
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir més que satisfet després de la victòria del seu equip contra l’Osasuna Promesas. El conjunt grana necessitava tornar a sumar de tres després de la patacada contra l’Arenteiro, i ho va fer de la millor manera: amb la porteria a zero i sense patir. Vidal va destacar que «hem fet un partit molt complet, en la línia dels dos
El titular
Álex Jiménez va sumar la primera titularitat i va destacar per l’entrega
una centrada-xut enverinada que no va entrar dins per millímetres.
A la segona meitat, el Nàstic va tenir l’ocasió de matar el partit aviat. Álex Jiménez va atrapar un error en la sortida de la pilota de l’Osasuna Promesas i es va plantar sol davant Valencia. El davanter va provar de superar-lo amb un barret, però va sortir per sobre de la porteria. Els grana van perdonar, i els navarresos ho van aprofitar a l’atac. Amb tot, aquesta vegada es van trobar un Nàstic diferent, més atent i més segur blocant els
anteriors a casa. Per a mi era molt important guanyar avui i sobretot la imatge. Volia que Arenteiro fos un punt d’inflexió». A més, va afegir que «el missatge que es dona és que aquest any serà més difícil. Les expectatives són altes i hi ha més coses a gestionar, això és un plus de dificultat. L’equip ha mostrat una personalitat i una ambició increïble. No s’ha conformat amb l’1-0 i ha anat a buscar el segon, això és el que volem». Tornar a casa va ser una bona medecina per a l’equip i Vidal va apuntar que «a casa hem de ser així de fiables i, fora, hem de demos-
tres tirs consecutius que van tenir des de la frontal. Malgrat la pressió visitant, els grana no es van fer enrere. Si no, tot el contrari. Marc Fernández va tenir un mà a mà amb el porter que va errar, però el segon va arribar aviat. Antoñín va fer de revulsiu i de la millor manera possible. Pablo va liderar un contracop per la dreta. L’asturià estava generós i va servir la segona assistència del duel amb un centre precís que Antoñín va empènyer al fons de la xarxa. A banda d’assistent, Pablo també va ser salvador, perquè, amb el Nàstic aguantant al darrere, va treure el possible 2-1 de la línia en defensa. Els grana van deixar morir el partit amb calma, amb la pilota i sense patir per sumar la tercera victòria consecutiva
L’entrenador del Nàstic, Dani Vidal. Gerard Martí
trar que el de l’Arenteiro va ser un accident». Els grana van tornar a deixar la porte-
CLASSIFICACIÓ
1.Cultural
2.Arenteiro
ria a zero, fet molt important després de la quantitat de gols que s’ha rebut aquesta temporada. El tècnic grana va valorar que «no només és important deixar la porteria a zero sinó també veure la quantitat d’aturades de Varo. N’ha tingut molt poques, això és el més important i el que recupera la sensació de solidesa». En aquest punt, Vidal va afegir que «no em vull obsessionar amb els gols rebuts. Cada any és diferent i es tenen virtuts i defectes nous. El més important és que, partits com aquests que abans es complicaven, els hem tancat amb solidesa».
3.R. Sociedad B* 16 8 5 1 2 11 7
4.Barakaldo
RESULTATS
Jornada 9 Primera RFEF
Barakaldo-Zamora 0-3
Andorra-Cultural Leonesa 1-1
Lugo-Celta Fortuna 1-0
Ponferradina-Barça Atlètic 1-1 Real Sociedad B-Tarazona 3-2
Amorebieta-Unionistas 3-3
Gimnástica S.-Real Unión 3-0
Sestao River-Bilbao Athletic 0-1
GIMNÀSTIC-Osasuna P. 2-0
Ourense-Arenteiro 0-1
PRÒXIMA JORNADA
Arenteiro-Unionistas Real Unión- GIMNÀSTIC
Bilbao Ath.-Ourense
Celta Fortuna-Gimnástica S.
Andorra-Real Sociedad B Osasuna P.-Lugo
Tarazona-Amorebieta
Jornada 9
Pol Domingo
Solitari
Es va apoderar de la banda dreta i l’Osasuna va optar per evitar-lo i atacar per l’altra.
Joan Oriol
Inspirat
Partidàs del capità grana per aturar totes les accions per l’esquerra. Va participar en atac.
Marc Fernández
Oportú
Està en el moment exacte per fer gol. Va ser el director d’orquestra dels contraatacs.
Álex Jiménez
Insistent
Va aprofitar la primera titularitat amb entrega i pressió. Li va faltar definició.
Álex López
Injecció
Dani Vidal
Tranquil
Va encertar en el plantejament del partit i va evitar que l’equip caigués d’intensitat.
Unai Dufur
Contundent
Bones sensacions del central en els duels defensius. Es va mostrar sòlid.
Ander Gorostidi
Intermitent
Li va faltar continuïtat en el seu nivell, però, quan va aparèixer, va millorar la faceta ofensiva.
Víctor Narro
Necessari
És l’ànima de l’atac del Nàstic. Quan està inspirat, l’equip té una millor cara.
Antoñín Cortés
Revulsiu
Va entrar per a sacsejar el partit així ho va fer. Es va mostrar endollat de cara a porta amb el segon gol.
Óscar Sanz
Superhome
a zero.
Antonio Leal
Senzill
En matèria defensiva es va mostrar millorat, però no va estar tan encertat en la sortida de la pilota.
Marc Montalvo
Defensiu
El migcampista es va centrar en les tasques de contenció de l’Osasuna Promesas.
Pablo Fernández
Assistent
Va realitzar un partidàs repartint dues assistències i evitant un gol del rival sobre la línia.
Jaume Jardí
Hàbil
Va sortir a la segona meitat i va donar velocitat i energia a l’atac del Nàstic.
Nil Jiménez
Energia
18.Sestao
19.Amorebieta
Cultural Leonesa-Ponferradina
Barça Atlètic-Barakaldo Zamora-Sestao River
Va entrar per a calmar el partit allargant les possessions del Nàstic i ho va aconseguir.
No només es va recuperar en temps rècord de la lesió, sinó que va jugar com si mai l’hagués tingut.
Va entrar en els minuts finals del partit per a donar descans a Narro i un suport en defensa.
La parella formada per Alejandro Cachón i Borja Rozada es va asseure al tron del campió del 59è RallyRACC Catalunya-Costa Daurada a Salou. El Toyota GR Yaris Rally2 va ser el més ràpid del ral·li tarragoní i va donar una forta queixalada al títol del Supercampeonato de España de Rallys (S-CER). Amb tot, la corona es decidirà en el següent i últim ral·li del curs perquè la participació accidentada del Cohete Suárez i Pepe López, van facilitar que la remuntada durant la jornada de dissabte de Diego Ruiloba el deixés en segona posició i amb punts suficients per mantenir-se com a aspirant.
Qui es va quedar fora de la cursa pel títol va ser el Cohete Suárez. El pilot asturià va ser el primer líder del RallyRACC
després de completar la primera jornada com el vehicle més ràpid. Amb tot, va acabar abandonant el ral·li en el penúltim tram, l’Horta-Bot. En aquell moment, però, l’actual campió ja l’havia avançat.
Alejandro Cachón va exhibir el seu talent. Durant tot l’any s’ha mantingut al podi de tots els ral·lis i el RallyRACC no va ser diferent. Amb el seu Toyota GR Yaris, Cachón va encetar la jornada de dissabte
guanyant el tram especial de la Pobla de Massaluca-Villalba dels Arcs, assaltant així el lideratge. El seu perseguidor, Diego Ruiloba, amb el seu Citroën C2 Rally2, va començar la seva remuntada particular a la Terra Alta. Després que una punxada endarrerís la seva participació en el primer tram, Ruiloba va reaccionar guanyant l’Horta-Bot. El Cohete Suárez va mantenir la disputa mentre que el seu
Els abandonaments del ‘Cohete’ Suárez i Pepe López van deixar Ruiloba segon
Skoda el va deixar. Suárez es va recuperar del toc patit a Horta-Bot amb una victòria en el tram de Gandesa, sumant també els tres punts addicionals del tram. D’aquesta manera, tornava a moure la classificació superant a Nil Solans i a Diego Ruiloba. La repetició dels trams matinals deixava un nou millor temps per a Diego Ruiloba amb el seu Citroën a la Pobla de Massaluca. No obstant això, el més destacable era veure el Cohete instal·lat de nou en la primera plaça provisional, mancant dues especials, amb només 8 dècimes de segon sobre Alejandro Cachón. Va ser en la segona passada del tram d’Horta-Bot quan Cachón va donar un cop definitiu. L’Skoda Fabia del Cohete Suárez i el Ford Fiesta de Pepe López van haver d’abandonar, fet que va deixar via lliure al Toyota de Cachón, que es va imposar com el vehicle més ràpid en el darrer tram.
Aquests abandonaments també van acabar per beneficiar Diego Ruiloba, que va acabar per pujar al podi en segona posició i el mantenen en la lluita pel títol general del S-CER. Nil Solans va completar el podi amb l’Hyundai en el seu retorn a les terres catalanes aprofitant també l’abandonament del jove pilot Diego Domínguez. El quart classificat va ser Javier Prado, que van perdre la disputa amb Solans amb només 1,5 segons. Amb tot, el bon rendiment amb el seu Skoda Fabia RS Rally2 va propulsar a la marca en la classificació de constructors. Finalment, el passeig Jaume I de Salou es va vestir de gala acomiadar el 59 RallyRACC coronant els campions.
Un espectador traslladat a l’Hospital Joan XXIII
Un espectador va haver de ser traslladat en helicòpter en estat crític a l’Hospital Joan XXIII després de patir un accident. Quan el Ford Fiesta de Pepe López va sortir de pista en el tram d’Horta-Bot va impactar amb un espectador situat en una zona no habilitada per al públic i va haver de ser evacuat a l’hospital tarragoní.
Les més de 3.000 persones a la rambla Lluís Companys, just davant d’El Corte Inglés, al moment de la sortida de la
Tarragona es va tenyir ahir del blanc més solidari en una novena edició de rècord de la Women Race El Corte Inglés. Més de 3.000 persones van córrer contra el càncer en una cursa de cinc quilòmetres en la qual va regnar l’emoció i l’esport. La guanyadora va ser Stella Beazzutti, no podia ser una altra perquè la corredora ja ha vençut aquesta cursa en quatre ocasions i, enguany, va aconseguir baixar el cronòmetre dels vint minuts assolit una marca de 19’41’’. Al podi la van acompanyar María Jesús Díaz-Cano i Anna Milán Jurado. Això sí, la Women Race no va ser únicament una competició. Ahir, es va convertir en ja tot un esdeveniment esportiu tarragoní solidari. A dos quarts de deu del matí la rambla Lluís Companys es va omplir amb una marea blanca contra el càncer, el color escollit de la samarreta oficial de la cursa. Parelles, grups d’amigues de totes les edats i famílies senceres, algunes empenyent el cotxet i, d’altres, acompanyades del seu gos, van completar la cursa caminant, trotant o corrent. Hi havia cabuda a totes les modalitats, perquè cadascú va afrontar la Women Race amb els seus objectius personals, però amb el mateix sentiment. Algunes, com la Montse, va afrontar el circuit caminant «amb molta alegria i molta emoció per una bona causa». D’altres, com la Begoña i l’Alícia van córrer «per veure si podem baixar el
Cursa Més de 3.000 persones van participar en una 9a Women Race El Corte Inglés de rècord
cronòmetre de l’any passat». Totes dues, com la gran majoria de participants de la Women Race, van patir la malaltia de ben a prop, sigui en familiars propers, amics, coneguts, o en elles mateixes. Amb el ritme de la cançó I Will Survive, les corredores es van preparar mans en l’aire per engegar la cursa. No van faltar tampoc el conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez i també Bito Fuster, així com el conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler.
Durant deu minuts, un degoteig constant de persones van sortir caminant, i corrent, alguns en zig-zag per avançar posicions, de la rambla Lluís Companys. L’escenari va ser el millor, perquè els cinc quilòmetres de la cursa van recórrer els llocs més emblemàtics, sortint des de la rambla Lluís Companys, passant per l’Amfiteatre, la plaça de la Font i tocant ferro al Balcó del Mediterrani, abans de tornar al punt de sortida. La gran participació es va veure tant en el moment de sortida com l’arribada, perquè la guanyadora Stella Beazzuti va travessar la línia de meta en 19 minuts i 14 segons. En acabar
Les participants de la Women Race al moment de la sortida. Gerard Martí
La guanyadora
Stella Beazzuti va tornar a guanyar la Women Race amb un temps de 19’41’’
la cursa, Beazzuti va destacar que «córrer en la Women Race sempre m’agrada. Correm per donar visibilitat a la malaltia i també ho fem per aquelles persones que ja no ho
poden fer». A més, va afegir que «he perdut familiars per aquesta malaltia. L’any que ve tornaré a córrer». Cadascú va viure els metres finals amb emoció. Algunes competidores van apostar per fer un sprint, mentre que altres van travessar la meta agafades de les mans. També hi va haver una bona participació masculina, però no va optar a premi.
La 9a Women Race El Corte Inglés va augmentar en participació i apunta a continuar creixent any rere any. Tota la recaptació de la cursa va anar destinada a l’Associació Contra el Càncer en Tarragona, una entitat que dedica els esforços en sensibilitzar i acompanyar les persones que pateixen la malaltia, així com finançar investigacions oncològiques. La cursa va comptar amb patrocinadors i col·laboradors com BMW Oliva Motor i l’Ajuntament de Tarragona, entre altres.
HC Alpicat. Xavier Bosch, Iago Vazquez, Jan Munné, Marc Vázquez, David Ballestero. També van jugar Miquel Serret, Pol Besolí, Joan Ramón Serret i Oriol Llenas. Reus Deportiu. Candid Ballart, Ferran Gimenez, Marc Julià, Martí Casas, Diego Rojas. També van jugar Joan Salvat, Maxi Oruste, Guillem Jansà i Arnau Canal. Gols 0-1, Martí Casas (14’); 1-1, Miquel Serret (p) (14’), 1-2, Joan Salvat (19’) i 2-2, Iago Vazquez (47’). Àrbitre. Joel Garcia Freixes i Juan Iglesias Vallina. Incidències. Partit de la jornada 3 disputat al Pavelló Antoni Roure.
Hoquei Patins Els roig-i-negres es van deixar empatar en dues ocasions
Redacció
El Reus Deportiu es va deixar dos punts al camp de l’Alpicat. Els de Jordi Garcia es van haver de conformar amb un empat de la visita a les terres de Lleida després de posar-se dues vegades per davant en el marcador i deixar-se empatar en dues ocasions. D’aquesta manera, els roig-i-negres su-
men el segon empat consecutiu fora de casa i continuen sense guanyar lluny del Palau d’Esports.
Aquesta va ser una visita més dura de l’esperat per als roig-i-negres. L’Alpicat és un debutant a la categoria, però va rebre el Reus Deportiu amb respecte i amb l’ambició de plantar cara des del primer minut. Amb l’afició al seu cos-
AJ Plitzuweit intentant un tir sota la cistella. CBT
L’Ibersol CBT perd a casa davant
l’Horta Godella (67-70)
Bàsquet L’Ibersol CBT no ha pogut obtenir la seva primera victòria de la temporada en el partit que va jugar ahir al pavelló del Serrallo contra l’Horta Godella, el filial del València Basket. Els valencians van dominar l’atac i l’avantatge en punts durant la primera meitat, arribant amb un ajustat 28-30 al tercer quart. Tot i això, els blaus
van aconseguir capgirar el marcador en dues ocasions, l’última a poc més de dos minuts del final. Els tarragonins no van poder aprofitar un avantatge de 4 i la moneda va caure del costat de l’equip valencià, que gràcies a la inspiració del base Garvin Clarke es va emportar la victòria per un ajustat marge de 67-70. Redacció
El porter Càndid Ballart aturant una de les accions ofensives de l’Alpicat. Reus Deportiu
tat, l’Alpicat va presentar una guerra de contacte en els primers minuts. El marcador no es va moure, però, a poc a poc, el Reus Deporti es trobava més en el seu terreny. Després
d’un ajust de Jordi Garcia en un temps mort, els reusencs van obtenir un premi amb la insistència defensiva de l’Alpicat després que Oriol Llenas veiés la targeta blava.
Els
El CV Sant Pere i Sant Pau cau amb crueltat contra l’Arenal Emevé a casa (2-3)
Voleibol El CV Sant Pere i Sant Pau va caure amb crueltat a casa contra l’Arenal Emevé (2-3). Els cooperativistes es van posar el partit de cara amb un Gerard Osorio inspirat. Després de caure en el primer set, els tarragonins van aixecar el duel amb dues victòries consecutives. La millora en el joc va ser evident, però no suficient. L’Arenal
Emevé va acabar per evitar la gesta tarragonina. En el quart, els de Vlado Stevovski van arribar a l’equador amb un favorable 8-5, però dos parcials de 4 punts van posar el set difícil i, finalment, van caure. En el cinquè, la tensió es notava a l’ambient i, després de cinc temps morts, el Sant Pere i Sant Pau va perdre. Redacció
Els roig-i-negres sumen dos empats en dos partits a domicili
En la pilota aturada, Martí Casas no va fallar i es va desfer del porter rival per posar el 0-1. El gol no va fer més que encendre l’espurna de la passió local i l’alegria reusenca va
durar ben poc. La reacció de l’Alpicat va acabar amb un penal en contra del Reus. El conjunt local tampoc va fallar i va acabar per igualar l’encontre. El Reus Deportiu acabaria per marxar al descans amb un bon regust de boca. El gol no va afectar al pla de partit de Jordi Garcia i, de mica en mica, els roig-i-negres van tancar el seu rival fins aconseguir, de nou, el premi. En aquest cas, Joan Salvat va aconseguir marcar l’1-2 a sis minuts del descans. En aquest temps, va començar un nou partit. L’Aplicat es va quedar amb un home menys, però van ser els locals qui van tenir l’última ocasió amb una falta directa, però van errar. La segona part va ser ferotge. Martí Casas va poder matar el duel de falta directa, però va perdonar i l’Alpicat, després de molta insistència, va esgarrapar un punt amb el 2-2 a tres minuts del final.
El Calafell guanya contra el Vilafranca
Hoquei El Parlem Calafell continua allargant la seva bona ratxa en aquest inici de lliga. Els verds es van imposar dissabte (6-4) en el derbi penedesenc contra el Digittecnic Vilafranca al Pavelló Joan Ortoll. El Calafell es va avançar amb dos gols d’Aleix Marimón i Carles Domènech, però es va deixar remuntar pel Vilafranca. Sergi Folgue-
ra va empatar el partit a 3 de falta directa i Joaquín Olmos va tornar a posar els locals per davant. Marimón i Domènech van tornar a marcar per al definitiu 6-4. Amb aquesta remuntada, el conjunt entrenat per Guillem Cabestany va aconseguir la tercera victòria consecutiva i comparteix el lideratge de l’OK Lliga amb el Barça amb 9 punts. Redacció
El CB Salou es queda sense remuntada i cau a casa contra el Bàsquet Llíria (75-76)
Bàsquet L’OCA-Global
CB Salou es va quedar ahir sense remuntada i va caure contra el Bàsquet Llíria casa per 75-76. El partit, però, va engegar favorable als locals. El Salou dominava i, amb encert, va establir un parcial d’11-3 en els primers minuts. El Llíria va despertar en el segon quart retallant distàncies, però els blaus van marxar
al descans amb un 40-39. El tercer quart va ser una desfeta. El Salou no encertava res i només rebia punts fins a quedar-se a 14 de diferència. Tres triples consecutius en el darrer quart van completar l’èpica remuntada, però va ser efímera. El Llíria va recuperar l’avantatge i el Salou va errar el triple final per acabar amb el 75-76. Redacció
Meloni pretén forçar per decret llei les deportacions
Política El govern de la italiana ultradretana Giorgia Meloni preveu aprovar aquest dilluns un decret per sortejar el rebuig judicial a les deportacions de migrants a Albània. La decisió arribaria després que un tribunal de Roma decretés que els migrants havien de tornar a Itàlia perquè els seus països d’origen, Bangladesh i Egipte, no es podien considerar segurs en base a una sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Segons la premsa italiana, Meloni pretén ara reforçar per decret la llista de països que considera «segurs». Redacció
Els morts a la guerra de Gaza ja superen els 42.600
Món Els morts a la guerra de Gaza ja superen els 42.600 després dels nous bombardejos d’Israel durant el cap de setmana, segons les xifres difoses aquest diumenge pel ministeri de Sanitat de la Franja, en mans de Hamàs. En els últims dies, almenys 87 persones haurien mort al nord de Gaza, amb uns 158 ferits. Mentrestant, l’exèrcit israelià també segueix l’ofensiva al Líban, on ahir va bombardejar un centre d’intel·ligència de Hezbollah a Beirut. A més, l’exèrcit hebreu va informar que ha matat tres comandaments de la milícia xiïta. Redacció
La Copa Amèrica ha ‘complert les expectatives’
Barcelona L’Ajuntament de Barcelona ha fet una valoració positiva i ha assegurat que la Copa Amèrica ha complert «les expectatives». Jordi Valls, regidor d’Economia i Hisenda ha afirmat que uns 2,5 milions de persones han vist la competició, però ha evitat valorar les xifres d’impacte econòmic, que es preveia superior als 1.200 MEUR. ACN
Política El PSC treballa per acordar els pressupostos amb ERC i Comuns
ACN
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va interpel·lar ERC i Comuns i va afirmar que «no s’entendria» rebutjar els pressupostos perquè són l’eina per «complir» els pactes d’investidura. «Esperem que les converses fructifiquin. Treballem amb l’objectiu que estiguin a punt per al gener», va precisar Dalmau en una entrevista a La Vanguardia «Estem en una etapa nova de
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
màxima ambició per sortir d’una situació de bloqueig, i una etapa nova requereix pressupostos nous», va insistir el conseller, que ha anunciat que duplicarà fins als 500 MEUR el programa d’inversions per als municipis, el PUOSC.
Acompanyar el món local «Cal acompanyar el món local a l’hora de fer millores en l’espai públic, en infraestructures, en equipaments...», va
L’apunt
Illa cita els líders dels grups a Palau
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha citat el president del Parlament, Josep Rull, i els líders de tots els grups parlamentaris a una ronda de contactes el 28 d’octubre a Palau amb l’objectiu de reforçar les relacions institucionals. Entre les invitacions, hi ha tots els partits polítics, inclosos Vox i Aliança Catalana.
la Presidència va recalcar que la reforma de l’administració és un «canvi cultural» que demana el país.
«Cal acompanyar el món local a l’hora de fer millores en l’espai públic»
enumerar Dalmau. «Amb l’aposta per la construcció de 50.000 pisos públics que va anunciar el president i la llei de Barris disposarem de tres grans línies d’actuació per a un programa de suport al món local», va afirmar el titular de la Presidència, que sobre la llei de Barris va apuntar que han obert una ronda de consultes amb els municipis «per rebre aportacions». «Hi ha ajuntaments on és impossible tirar endavant projectes perquè hi ha una cotilla normativa. En habitatge es triguen 100 mesos a complir els processos per construir un pis protegit i volem reduir-ho a la meitat», va constatar Dalmau.
En paral·lel, el conseller de
Estructura professional «Hem de poder disposar d’una estructura professionalitzada de servidors públics. Hem de comptar amb directius que vinguin del sector públic, del privat, de la política, i amb un sistema més transparent», va voler deixar clar Dalmau. «En cap empresa del món, quan canvia el seu consell d’administració, no es canvien 400 persones», va etzibar el conseller de la Presidència. «Avançarem perquè hi hagi direccions generals que estiguin ubicades en l’àmbit del concurs públic. També directius d’empreses públiques», va ressaltar Dalmau.
Finalment, el conseller de la Presidència va carregar contra «el clima irrespirable» i la «bronca» que impulsa Isabel Díaz Ayuso des de Madrid. «Les seves propostes de dúmping fiscal no són bones per a Espanya», va dir.
Fa a pocs dies, Tarragona es va omplir de la màgia dels castells, on cada colla, amb el cor ple d’energia, es va embarcar en un viatge personal i col·lectiu cap a la grandesa. Els castells són molt més que estructures humanes; són somnis alçats cap al cel, símbols del nostre desig innat de créixer, millorar i brillar, però sempre junts. No hi ha major satisfacció que veure com aquest somni, carregat entre la suor i la determinació de tots, arriba a fer-se realitat.
Quan el castell s’enfila cap al cel, cada persona implicada sap que el seu esforç és fonamental per assolir l’èxit. La veritable ambició floreix en la voluntat de créixer, millorar i brillar, i ho fem junts. No és una lluita en solitari, sinó una força compartida que impulsa cada pas, cada gest, fins a tocar el cel. Brillar sense obstaculitzar els altres és el lema que ens hauria de guiar a tots.
Mentre el castell es manté dret, els cors bateguen amb força, plens de l’esperança que el somni es farà realitat. La motivació converteix aquesta aspiració en acció, i no és només l’esforç físic que ens porta cap a l’èxit, sinó la connexió entre cadascuna de les mans, els peus, les mirades. Quan, finalment, el castell es carrega i descarrega, l’emoció es desborda, no només pel repte superat, sinó per la unió de cada membre que ha participat en la gesta. Cada pas cap a les nostres aspiracions ens permet descobrir el nostre potencial i inspirar els altres a fer el mateix.
El veritable èxit és quan mai no ens conformem, quan cada pas endavant és un nou repte per ser millors. Els castellers, amb la mirada posada en el cel, sempre busquen alçar-se més alt. La guia de l’estrella és la força que ens impulsa a superar els nostres límits, a no conformar-nos amb el que ja hem aconseguit, sinó a seguir somiant. Cada castell és un testimoni d’aquesta voluntat de brillar sense eclipsar ningú, d’elevar-nos junts cap a alguna cosa més gran. L’ambició no és un obstacle, sinó una virtut que hem de cultivar, amb coratge i determinació.
El fracàs no existeix quan el mirem com una lliçó, com un moment d’aprenentatge. Cada derrota és una oportunitat camuflada, un mestre silenciós que ens recorda que no hi ha cap camí fàcil cap a la grandesa. Som més que les nostres victòries, i molt més que les nostres derrotes. El camí cap al cel és exigent, ple de reptes, però cada esforç, cada assaig, cada moment compartit en silenci o en crits de celebració, ens fa més forts, ens fa més grans. L’èxit es mesura a través del nostre propi creixement, no en detriment dels altres. Cada cop que ajudem un company a brillar, també ens il·lumina a nosaltres. En aquest sentit, els castells no són només una demostració de força i habilitat, sinó de generositat. Brillem i ajudem als altres a fer-ho també, perquè en aquesta mentalitat compartida, cada repte es converteix en una oportunitat, i cada èxit, en un triomf col·lectiu. empre hi ha un castell més alt que ens espera, un nou somni per carregar i descarregar, que ens impulsa a lluitar amb tota la nostra ànima. Abracem amb passió el desig de superar-nos, de traspassar els nostres propis límits, perquè cada vegada que ho fem, no només ens enfortim individualment, sinó que cada membre de l’equip floreix en aquesta travessia compartida, creant un lligam indestructible que ens eleva a tots. I, quan mirem enrere, adonem-nos que cada esglaó difícil, cada dia de dubtes, cada error, és part d’una obra d’art més gran.
La victòria no és arribar a dalt de tot, sinó seguir pujant sense parar, amb la certesa que, d’alguna manera, sempre hi ha un altre castell per assolir. El triomf no és només el moment de la victòria, sinó el camí recorregut junts. La veritable grandesa no rau només en la victòria, sinó en la capacitat de transformar cada caiguda en una lliçó, cada esforç en un creixement. De vegades es guanya, d’altres s’aprèn... però sempre es creix.
Editorial
Abanda de les entitats bancàries, no hi ha molts indrets on els ajuntaments poden aconseguir diners per sumar-los als seus pressupostos anuals. Sempre hi ha les mateixes fonts, també organismes públics, però que de manera jerarquitzada i per capacitat fiscalitzant, poden disposar de diners per a repartir. Això no canvia, habitualment, però la qüestió és que hi ha circumstàncies socials i geopolítiques que fan que, malgrat no canviar, no sempre sigui igual. Un exemple són els fons europeus Next Generation, una conseqüència directa de l’afectació de la pandèmia. Les ciutats, a través
de l’estructura jerarquitzada que dèiem, també tenen accés a aquests fons. I a més, ciutats capitals, com les de Reus i Tarragona, ha de saber aprofitar el moment geopolític. És a dir, que la Diputació estigui governada per ERC, però necessiti el PSC per a tenir equip de govern és una conjuntura a aprofitar –propostes de nova seu o el trasllat del conservatori, poden ser-ne exemples a Tarragona. Però també que la Generalitat torni a ser territori socialista és un factor determinant. Viñuales ja va estirar pressupost per la Tabacalera i ara haurà de ser Sandra Guaita qui desencalli el futur pavelló del Molinet.
Tribuna
Molta és la polèmica desenvolupada en les darreres setmanes sobre la temàtica de la competició coneguda com a Copa Amèrica de Vela, i que en el seu moment es va publicitar com un espectacle de referència a escala global, amb milions de televidents i amb la presència a la capital de Catalunya de milers de seguidors; no tinc cap dubte que el concepte en si de la competició, i tot el que comporta, com a premi esportiu més antic del món, va ser ‘venut’, als organismes públics catalans, com garantia d’impacte, a tots els nivells, malauradament, la realitat més pràctica ens col·loca en un marc on els dubtes al respecte són més que les constatacions reals.
Vull suposar que el repte de la proposta esportiva, que ha comptat amb subvencions milionàries, va ser valorat en la seva justa mesura en el seu moment, amb una implicació il·limitada, per part de tots els líders polítics i econòmics del país, és més, es ‘va vendre’ com una garantia de futur, en positiu, per la imatge de Barcelona i Catalunya. No crec que estem en condicions, encara, de veure el tant per cent de compliment de les expectatives ‘que es van oferir, però el que sí que és constatable és que molts dels compromisos queden lluny de les expectatives, amb el que això pot suposar de ‘frustració’ per tots aquells que li van donar tota mena de suport.
arrerament, hem pogut veure que el tema ha ‘desembarcat’ al debat polític,
Lluís Badia Advocat
amb crítiques d’alguns que li va donar suport sense límits, en un exercici d’irresponsabilitat continguda, suposo que quan es vegin les dades objectives reals; per tant, l’assumpte ha entrat en una dinàmica extraesportiva, que pot donar múltiples debats de tota mena. No seré jo qui pugui fer avanços al que sembla que serà un problema de futur a l’hora de fer una anàlisi en profunditat del compliment del compromès, ara bé, el que si és ja segur és que s’ha instal·lat a la societat la possibilitat d’existència de dubtes raonables que hauran de ser analitzades en la seva justa mesura. el que fa al posicionament de l’exalcaldessa de Barcelona, que obre la porta als ‘dubtes raonables’, poc té a veure aquest posicionament en els moments de fer-se ‘fotos’ i ‘paravents’ sense control que es van produir a l’hora de donar compte del compromís, i no esta-
No crec que estem en condicions, encara, de veure el tant per cent de compliment de les expectatives que es van oferir, però el que sí que és constatable és que molts dels compromisos queden lluny de les expectatives, amb el que això pot suposar de ‘frustració’ per tots aquells que li van donar tota mena de suport
ria de més que la nostra classe política fes una valoració dels temes, a part de lamentar-se quan la cosa ja ha succeït, de manera eficaç, sinó el que ens transporta, tot això, és a un exercici compartit d’irresponsabilitat per part d’aquells que haurien de ser garantia de rigor i bona feina especialment quan es parla dels diners de tots. En les darreres setmanes he parlat de la necessitat de la transparència en els comptes públics, i aquest és un punt de referència a l’hora de veure com es gasten els diners de tots, per tant, no estaria de més, en el tema que ens ocupa, quan toqui, en fer un esforç econòmic públic, per tant, aquest repte haurà de ser subscrit per tots els implicats, per garantir-nos que dubtes com els que s’han posat de manifest, no quedin en ‘l’arxiu’ del menfotisme o l’estratègia pública, i sí en la publicitat a tots els efectes. És clar que les possibilitats eren les que eren, respecte a l’espectable nàutic, una altra cosa serà veure els ‘grans números’, esperem que un cop fet el balanç, la irresponsabilitat d’uns i altres no sumin en el haver del desànim compartit, en el moment de crisi que ens pot envoltar, i on la confiança en els dirigents està per sota del desitjable.
Divendres, en el ple de l’Ajuntament, Junts per Reus vam votar en contra de les ordenances fiscals del Govern municipal i ho vam fer per una raó molt senzilla: Aquestes no són les ordenances fiscals que la ciutat necessita i que els reusencs mereixen. PSC, ERC i Ara han malbaratat l’oportunitat de corregir la pujada d’impostos estratosfèrica que van aprovar fa un any. Aleshores, ja vam avisar-los que s’equivocaven i, de fet, no vam ser els únics. Molts ciutadans també va advertir-los d’aquest despropòsit a través de concentracions multitudinàries i amb la presentació de 61 al·legacions, un rècord històric a la ciutat. Tot i això, lluny de rectificar, el tripartit de Reus avui persisteix en l’error i s’entesta a mantenir una elevada pressió fiscal que perjudica les butxaques de moltes famílies i que posa pals a les rodes a autònoms i empreses.
Cal recordar que l’any passat, PSC, ERC i Ara van decidir augmentar un 12,5% l’IBI, un 14% la taxa d’escombraries, un 40% els guals, un 64% el servei de grua, un 40% la taxa de terrasses per a bars i restaurants o un 45,4% l’impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). I què han fet ara? Doncs no se n’han estat de tornar a apujar algunes taxes més, com l’aigua (entre un 5% i 30%), el transport públic (un 25% en el cas del bitllet senzill) o els serveis funeraris (5%). Tan sols s’han pres la molèstia d’intentar maquillar aquesta barbaritat amb la congelació d’alguns impostos i algunes bonificacions menors que, per cert, tenen uns requisits de difícil compliment. Per tant, els reusencs pagaran més
Una altra gala al Teatre Fortuny Si l’Associació de Concerts de Reus ja ens té acostumats a que gaudim sovint de vetllades d’alt nivell...
Aquest divendres passat ens ha meravellat amb la presentació d’un programa de música polonesa de qualitat suprema. Programa confeccionat per un “Concerto” per a corda de la compositora Grazyna Bacewicz, desconeguda aquí, però valenta i culta pel
Tribuna
Mariluz Caballero Gabàs
Portaveu
adjunta
del Grup Municipal de Junts per Reus
impostos per segon any consecutiu, de forma totalment injusta i injustificada, i tot fa pensar que continuarà sent així al llarg d’aquest mandat, fins al 2027, per voluntat expressa del tripartit reusenc. La seva política fiscal és collar els ciutadans i les empreses de Reus a base d’impostos. Sens dubte, aquest no és el nostre model. Per això, vam rebel·lar-noshi l’any passat i tornem a oposar- noshi ara. Ho vam fer i ho fem de manera contundent, però també des de la responsabilitat i la coherència a partir de propostes rigoroses, realistes i plausibles que portàvem en el nostre programa electoral i que ja teníem damunt la taula quan lideràvem el Govern en l’anterior mandat.
Els reusencs pagaran més impostos per segon any consecutiu, de forma totalment injusta i injustificada, per voluntat expressa de PSC, ERC i Ara Reus
En aquesta línia, defensem rebaixar l’IBI, reduir la taxa d’escombraries als veïns que reciclin més, revisar l’Impost d’Activitats Econò-
seu temps i dominadora de contrapunt. Una ‘Serenade’ de Mieczyslaw Karloxicz que ens va delitar pels temes amb influència-barreja de Chopin i compositors russos de la seva època. Potser la peça estrella de la nit, va ser el “Concertino” en sol menor, op. 42 de Mieczysław Weinberg. Aquí, varem tenir la sort d’escoltar i admirar el jove i virtuós violinista Lluís Castán. Es va lluir amb un gran domini de la corda; magnífics duets,
miques (IAE), l’exempció de la llicència d’activitat per a noves empreses i comerços locals, disminuir l’ICIO o ampliar la bonificació de l’IBI en la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Així doncs, la nostra política fiscal se situa als antípodes del tripartit reusenc i, de la mateixa manera, també discrepem de la seva forma de procedir. Resulta absolutament inapropiat que aprovi separadament les ordenances fiscals i els pressupostos perquè, sense una visió conjunta d’ingressos i despeses, és impossible garantir una gestió coherent i rigorosa dels recursos municipals. I això no és tot. El Govern municipal predica una escolta activa que no practica. Tant és així que Junts per Reus vam estendre-li la mà amb les nostres propostes, però ni tan sols hem rebut resposta. Missatge rebut.
Tot i això, Junts per Reus no desistirem en la defensa d’una fiscalitat justa, equilibrada i responsable i, evidentment, continuarem treballant per construir l’alternativa a l’actual Govern municipal, amb una actitud constructiva i propositiva per dibuixar un futur d’esperança a la ciutat, de més progrés i més benestar per a tots els reusencs.
meravellosos arpegis, aguts nets i pizzicatos adequats. Per a qualificar la “cadenza” del primer temps, no tenim prou adjectius de qualitat per definir-la. Ens quedem amb “majestuosa”. Li vàrem agrair, amb ovació, la propina de creació pròpia, que ens va fer emocionar per la qualitat i bellesa de la partitura i.... mestratge en l’execució.
Tot sota la batuta del gran mestre, polonès Piotr Sulkowski (Cum laude)
Tribuna
Com a punt de partida als escrits que El Diari Més publicarà setmanalment, han passat molts i variats temes pel meu cap, però per respecte al Comerç i a Tarragona, m’enorgulleix poder parlar d’un il·lustre i gran Comerciant a l’Edat Mitjana, Pere Martell (1181-1244, mor a Benissa, Alacant) és una de les figures més destacades de la història medieval catalana i al mateix temps, inexplicablement, la més desconeguda, pel seu gran paper de màxima rellevància, esvaïda des de Tarragona. La figura i la trajectòria de Pere Martell no tan sols expliquen com es negociaven les grans empreses militars a la Catalunya medieval, sinó que també posa en relleu la destacada participació dels estaments mercantils en l’expansió territorial de la corona catalanoaragonesa: el braç financer del poder militar.
La història no ha deixat clar l’indret de naixement de Pere Martell. Tot el que se sap és que va néixer l’any 1181, durant el regnat d’Alfons Ramon, el primer monarca que reunia la sobirania de Barcelona i d’Aragó. Les fonts sí que revelen, en canvi, que l’any 1228, durant el regnat d’un jove Jaume I, Pere Martell era un potent navilier de Tarragona, amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental, tant a la riba cristiana com a la musulmana.
Totes les evidències presenten Pere Martell com un dels ciutadans més poderosos de Tarragona. Políticament i econòmicament
que va conduir i dominar amb excel·lència la “nostra” gran Camerata XXI amb meravellosos reguladors, conjuntant tota la corda, gestos i posats precisos: magistral en tots sentits. Una vetllada musical de gala sense sortir de casa. L’enhorabona a l’Associació de Concerts de Reus. Josep-Enric Peris i Vidal Reus
Podeu enviar les vostres cartes a: opinio@diarimes.com
Totes les evidències presenten Pere Martell com un dels ciutadans més poderosos de Tarragona. Políticament i econòmicament. Probablement, la segona fortuna patrimonial de la ciutat després de l’arquebisbe. I és precisament l’arquebisbe Aspàreg de la Barca de Tarragona, la primera autoritat eclesiàstica de Catalunya, el que explicaria la relació entre Pere Martell i Jaume I. Les fonts documentals revelen que Aspàreg havia estat el tutor de Jaume I en la infantesa òrfena del rei. Jaume I havia perdut el pare, el comte-rei Pere I, a Muret (1213), quan només era un nen de cinc anys. Els cavallers templers, però sobretot Aspàreg, parent de Maria de Montpeller, mare de Jaume I —que l’infant anomenava oncle—, es van fer càrrec de la tutela i l’educació del petit hereu. El 17 de novembre de 1228, Pere Martell reunia a la seva casa de Tarragona el comte-rei Jaume I i els magnats de les cases nobiliàries, és a dir, militars més poderoses d’aquella Catalunya feudal (Nunó de Rosselló, Guillem i Ramon de Montcada, Hug d’Empúries, Guerau de Cervelló i Bernat de Santa Eugènia) per negociar els termes de la primera empresa militar catalana fora de la plataforma continental. El navilier posaria sobre la taula no tan sols els coneixements que tenia de Mallorca, sinó també els beneficis que preveia en aquella empresa. És una qüestió recurrent. L’any 1228 Tarragona era una petita ciutat de 4.000 habitants (la desena part de Barcelona) una gran urbs romana del segle I que havia estat la metròpoli indiscutible d’Hispània, que abastava la totalitat de la vall de l’Ebre. Tanmateix, era la capital eclesiàstica de Catalunya. No tan sols era la seu de l’arquebisbat, sinó que també era la residència urbana de l’abat de Poblet, la segona figura eclesiàstica més poderosa del Principat i una de les més potents econòmicament del país, que acompanyaria Jaume I a la campanya militar mallorquina seria l’abat de Poblet Ramon de Cervera, que despatxava sovint a Tarragona amb l’oncle Aspàreg, completant l’eix Jaume I-Pere Martell.
A Tarragona, tenim un carrer i un Institut en el seu nom, també a Badalona i Mallorca entre altres ciutats.
Florenci Nieto i Villodre President de PIMEC Comerç Tarragona i província
Tarragona
Pere Alsina Romero
Ha mort als 86 anys. El seu funeral
serà avui a les 10 h al Tanatori.
Mercè Agulló Freixa
Ha mort als 81 anys. El seu funeral
serà avui a les 11:30 h a Sant Fructuós.
Inserció Els participants van desenvolupar diferents activitats
Redacció
L’organització sense ànim de lucre, Down Tarragona, va participar els passats dijous i divendres als Special Olympics celebrats a Reus. Nois i noies van assistir-hi com a voluntaris durant la jornada esportiva a les instal·lacions del Reus Esports i Lleure, per a executar tasques com assistir als jugadors, aprendre diferents indicacions per a orientar els jugadors als espais, com als vestuaris, els punts d’aigua, o d’altres. Un seguit de tasques que ajuden a fomentar el treball en equip, la cooperació, la responsabilitat social i solidària, i la cohesió de grup. A més, aquestes activitats també van servir per a treballar l’autonomia urbana dels joves, ja que van haver de preparar els itineraris per a assistir als llocs assignats durant la jornada. L’entitat Down Tarragona té com a
Les activitats van ajudar a millorar la cooperació i cohesió del grup participant Jugadors amb una participant de l’organització. Down Tarragona
objectiu promoure la igualtat d’oportunitats, la plena inclusió i una major adquisició de drets socials individuals de
les persones amb síndrome de Down. Des de l’organització van participar en els Special Olympics per ajudar en l’èxit de l’esdeveniment i per a treballar diferents aspectes que poden servir, a les persones que en formen part, a millorar de manera transversal les seves habilitats per a trobar feina al mercat laboral.
Literatura “AMICFiccions, l’aventura de crear històries” ha engegat la seva 17a edició amb més de 400 inscrits durant la primera setmana. Aquest busca impulsar la creació literària i el treball en equip dels estudiants de Secundària, Batxillerat o Cicles Formatius de Grau Mitjà amb inquietuds literàries i culturals. El concurs proposa inicis extrets de cinc obres diferents per a continuar-les. La participació pot ser individual o en grup de fins a tres persones. La pujada del primer capítol començarà el 7 de gener de 2025 i el concurs acabarà el 20 de març de 2025, data límit per entregar el tercer i últim capítol. El jurat valorarà la qualitat i l’originalitat de les històries. El veredicte es farà públic durant el mes de maig. Els estudiants que hi vulguin participar tenen de temps fins al 29 de gener de 2025 per a registrar-se al web del concurs Redacció
Solidaritat L’acte va buscar donar suport a la Fundació Miquel Valls
Redacció
Els beneficis del nou mocador de la colla es destinaran a la Fundació Miquel Valls
La Colla Vella dels Xiquets de Valls va organitzar ahir un acte solidari en favor de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. Es va celebrar ahir, diumenge 20 d’octubre, a les 11 h, al local social de la colla castellera. L’objectiu va ser el de conscienciar sobre l’Escleròsi Lateral Amiotròfica —ELA—, i donar suport a la tasca que la Fundació Miquel Valls realitza per a millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia i també per a les seves famílies. Hi van participar el president de la Colla Vella, Xavier Pons, la presidenta de la Fundació Miquel Valls, Esther Sellés, i l’ambaixador en la lluita contra l’ELA i exfutbolista pamplonès, Juan Carlos Unzué. A més de l’acte informatiu que es va celebrar, també es va presentar el mocador casteller solidari de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, posteriorment es va posar a la venda. La xerrada es va dur a terme durant l’assaig
de la colla. Tot els beneficis que obtingui la Vella de Valls del mocador es destinaran a la Fundació Miquel Valls, per a contribuir a la recerca i suport a les persones afectades per l’ELA. Des del compte d’X, la colla castellera va descriure la xerrada com a «molt interessant, inspiradora i també molt emotiva».
Avui felicita als que es diuen:
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
Els viatges les activitats a l’aire lliure et serviran en gran manera per a equilibrar el teu estrès. Viuràs experiències molt excitants amb gent nova.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La parella es mostrarà molt receptiva però una mica baralladissa, si desitges tenir la festa tranquil·la deixa per a un altre moment les teves idees.
SAGITARI
22/11 al 21/12
La tensió nerviosa acumulada es farà sentir en la jornada. Procura que això no ho paguin els pròxims. En l’amor viuràs moments molt excitants.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Assumptes de la llar faran variar els teus plans per a avui. No deixis res a la improvisació controla molt més les teves despeses de diners.
23/08 al 22/09 VERGE
No et tanquis tant en els teus problemes ja que els altres també tenen els seus. Posa més atenció en els viatges ja que avui tindràs molts oblits.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Els teus llaços afectius podran veure’s avui entelats si actues amb massa rigorositat. Oblida’t una mica de les teves responsabilitats.
10:30 Hospital de proximitat
11:00 Qüestió de fons (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Anem de cap
14:00 Notícies migdia
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Qüestió de fons (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Quina animalada!
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
21/05 al 20/06
Les reunions socials i amb amics t’aportaran excellents experiències la possibilitat de trobar noves motivacions per a la teva vida.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Si dediques el teu temps als passejos diversions guanyaràs en salut en tranquil·litat per a la teva persona. Tindràs una nit boja passional.
20/01 al 18/02 AQUARI
Serà fàcil que avui perdis una amistat, però al mateix temps guanyaràs la confiança de molta gent. Controla’t en els menjars.
10:00 Connecti.cat
11:00 Teló de fons
11:30 Ben sonat!
12:00 Aventurístic 12:30 Teló de fons 13:00 Connecti.cat 14:00 Notícies 1
al 22/07
Les activitats i les diversions en companyia dels teus seran molt gratificants fins al punt de superar tot tipus de tensió. Demostra amor.
23/10 al 21/11
Les obligacions domèstiques dominaran gran part de les teves activitats. No et preocupis tant que on no arribis tu arribaran les circumstàncies.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Estarà en tu la resolució dels teus anhels emocionals. Si canvies els teus plans potser surt millor el resultat. Deixa la raó de costat.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Font-Quer, Maria Avinguda Roma, 7 Telèfon 977 220 603
Ciutat, Rosa M. Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Giné Anguera, Noemí Passeig Prim, 10 Telèfon 977 316 105.
SALOU:
Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Diaz Marti, Maria Avda. Diputació, 12 Telèfon 977 364 510.
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles Plaça. del Pati, 9 Telèfon 977 609 370.
EL VENDRELL:
Mestres, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084.
14:30 Notícies 12. Esports 15:00 Teló de fons
15:30 Ben sonat! 16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Quina animalada!
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180º
20:00 Notícies 12
20:30 Notícies 12. Esports
21:00 Finet pel mig
21:30 La tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies 12
22:30 Notícies 12. Esports
HORITZONTALS: 1. T’ho passaves molt bé. Marxa. Fa bo. 2. Dues gotes de suc. Una mica de rom. Relatiu o pertanyent a l’ogiva. 3. Dona que fa poc que ha parit. Impost de béns immobles. 4. Planeta llunyà i girat. Muntanyes difícils de pujar; abruptes. Darrer vagó del tren. 5. Truncats escapçats de la punta. Enmig del mirall. Comença el dia. Dia molt desastrós. 6. Enmig de la fel. Efecte acústic que resulta de la combinació harmònica d’uns sons. D. 7. Pensament humà respecte a la bonesa o malesa. Un arlequí sense peus. 8. Persona que beu molt. Sense roba. 9. Carboni. La punta del nas. Alcalinoterris. 10. Vitamina doble. Que no ha pres aliments. Islamista. 11. Claven les ungles. Dos pals drets. Xisclet del tord. 12. Nòrdic. Àguila. Una de sis. VERTICALS: 1. Jugarem a futbol. Perds l’equilibri. 2. Punta acerada de la rella de l’arada. Bonesa que puja. Planeta que també puja. 3. Cinquanta. Marques amb un nombre d’ordre. P. 4. Dar molt malament. Fluixet. Factura que no he pagat. 5. A prop del mar. Agiten en l’aire una bandera. 6. Una de deu. Vaig a l’atzar, d’una banda a l’altra. Raja sense límit. Lletra. 7. No sent res de res. Aparell oriental per fumar tabac. 8. Sentiran goig i un viu plaer. Dues del punt. 9. El del Penedès, per exemple. Una del mes. Contracció. Acusatiu del pronom.Ve amb gana. 10. Doni la notícia. Enclota alguna cosa. 11. Dues d’abans. Va atènyer, guanyar, la possessió d’una casa. 12. Cobriu la casa amb planxes de ferro. Depressions del terreny.
Previsió pel Camp de Tarragona
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel El cel estarà transitòriament mig ennuvolat per bandes de núvols alts i mitjans que circularan d’oest a est. A banda, hi haurà intervals de núvols baixos, fins a mig matí a les Terres de l’Ebre i al quadrant nord-est, i a partir de la tarda a l’extrem nord del Pirineu, on quedarà entre mig i molt ennuvolat, i a altres punts de l’interior i de la resta del litoral.
Precipitacions
A partir de mitja tarda és possible algun ruixat feble i minso a punts del vessant nord del Pirineu, i a la nit no es descarta a les Terres de l’Ebre.
Tarragona. VENDO PARQUING 20m2. C/ Smith,4. 18.500€.Tel: 686.804.385
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165
HOMBRE 69a deportista, conocería mujer que se cuide. Tel. 638.281.805
TERÀPIES
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales!! Prostático, glanderiano. Especial NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813 CARLOS SENIOR. MASAJE. Tel: 660.605.687
MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJISTA CON EXPERIENCIA. Tarragona. Tel: 643.136.495 ALTRES
CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA
probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliu res, estimeu-vos i sereu feliços, aventurava Jo sep Anselm Clavé (1824-1874), compositor i fundador del movi ment coral i associatiu a Catalu nya. Aquesta màxima és també la que han escollit els autors del llibre Cellers. Patrimoni i coope rativisme (1894-1923). Símbols del paisatge, per encapçalar la cober ta d’aquest volum, editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus i Comarques. El llibre fa un recorregut pels onze cellers coo peratius patrimonials que es van construir entre 1913 i 1923 a les co marques del Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà i Terra Alta, des d’una doble mirada: històrica i fo togràfica. El primer apartat el sig na la historiadora Carme Puyol. El segon, el fotògraf Carles Fargas. Tots dos han recorregut plegats el territori per acabar publicant un passeig visual i documental per cadascuna de les Catedrals del vi. «Fer aquest llibre ha estat un camí d’aprenentatge. Entre altres, coses, perquè ens ha donat l’oportunitat de conèixer cooperativistes que creuen amb fermesa que aquesta forma d’organització econòmica no només continua sent vigent, sinó que també és una bona alternativa al sistema capitalista», explica l’autora. El llibre té una primera part introductòria d’aproximació al context històric, posant el focus en dos fets principals: la crisi agrícola del sector de la vinya de finals del segle XIX a causa de la fil·loxera, i la política agrària de la Mancomunitat de Catalunya, que va tenir en l’Estació Enològica de Reus una sòlida aliada «Aquesta política agrària va ser molt sòlida i va implicar grans personatges del país que van creure en el projecte», detalla la Carme. El segon bloc del
Llibres La Cambra de la Propietat Urbana de Reus i Comarques ha publicat un llibre que repassa la història d’onze cellers cooperatius
El cooperativisme agrícola de l’«Associeu-vos i sereu forts…»
Cristina Serret Alonso
llibre està dedicat als cellers cooperatius de Cambrils, l’Espluga, Sarral, Rocafort de Queralt, Barberà de la Conca, Pira, Montblanc, Cornudella de Montsant, Falset, Gandesa i Pinell de Brai. Cada construcció es presenta en detall, tant des del punt de vista fotogràfic com històric i arquitectònic. En el treball, explica l’autora, sobresurt especialment la figura de l’arquitecte Cèsar Martinell, «figura cabdal en aquest
tipus de construccions, que s’hi va abocar amb entusiasme i dedicació, tot i que, quan li encarreguen el primer celler, que és el de Rocafort, és encara un jove que tot just ha acabat la carrera». Pel que fa a la documentació, la Carme explica que, de la consulta en arxius de les cooperatives «n’han sortit autèntiques perles documentals i fotogràfiques», com ara la instantània de la construcció del celler cooperatiu de Gandesa, que mostra dones del poble implicades en la construcció, fent de paleta». Quant al treball fotogràfic, Carles Fargas admet que l’encàrrec va suposar un repte «perquè aquests
cellers són edificis molt públics que han estat molt fotografiats». És per això, assegura, que va afrontar la feina amb la voluntat de «fer les millors fotografies possibles amb les eines que tinc, que són l’ofici i la visió i preparació de les imatges». Com a descobertes personals, el fotògraf reusenc assenyala la cooperativa del Pinell de Brai, «impressionant quan arribes des de la carretera i veus que en un poble tan petit s’hagi fet aquella meravella», i la de Gandesa, «per la seva arquitectura i, especialment, pel joc de les cobertes del sostre, que vaig poder fotografiar des d’una casa veïna».
Parlava un dia de la dificultat d’augmentar l’ús de la bicicleta a Reus, per posar-ne un exemple. Pedalar triomfa, preferentment, en llocs plans de climes freds. A la Mediterrània, terra muntanyosa i calorosa som més de motos. Per això, Catalunya sol produir líders mundials en motociclisme.
Emperò, sembla que hem de seguir els països del nord d’Europa en tot -per ser capdavanters- quan nosaltres ja teníem un dels PIBs més alts del continent al segle XIX. Algunes coses són aplicables i algunes no tant, per motius evidents. Ells no ens igualen en bats de sol. Feia temps que no em passejava per La Selva del Camp i me’n va sorprendre la vialitat. Carrers que eren de doble sentit pels cotxes ara ho són d’únic per incorporar el carril bici. Zero ciclistes hi vaig veure en un parell d’hores de tombar per allí com passa a la majoria de municipis del Baix Camp. Sóc defensora de la bici (també de caminar, qui no?) i per alguna cosa cal començar malgrat que, segurament, no acabi quallant. Tanmateix, si pretenem reduir els cotxes en favor de mitjans més ecològics, descongestionants i/o saludables hauríem d’arrencar amb el transport públic. Proveu d’anar-hi en ferrocarril. Uns horaris ridículs us faran pensar en l’autobús, servei privat que tampoc resol el problema de connectar la comarca amb la freqüència necessària ni de manera ràpida i econòmica. Intenteu també anar de Reus a Cambrils en tren. Tal ocurrència implica viatjar primer a Tarragona per a, després, esperar fins enxampar-ne algun que pari al destí. Ja no direm arribar-vos a Prades. Com ambicionar que, per aquests viaranys, deixem el cotxe per agafar una bici quan ni tan sols hem adquirit la cultura del transport públic perquè no en tenim.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
