Dimecres 23 d'octubre de 2024

Esports 17

Els cubans Dayan Torres i Denys González s’incorporen al CV Sant Pere i Sant Pau

Camp de Tarragona 12

Junts per Catalunya, disposat a tombar l’impost estatal a les energètiques que ha aturat inversions de Repsol a Tarragona

Opinió 21 Plataforma Mercaderies per l’Interior. Trens altament perillosos: «La UE demana que un 30% del total de mercaderies viatgin en tren»

La Diputació va fer balanç del primer any del pla ImpulsDipta que ha permès als municipis engegar inversions i agilitzar els tràmits necessaris per a rebre ajuts

Projecten un supermercat

i nous blocs d’habitatges a tocar de l’IES Pi del Burgar

Turisme

L’increment de la taxa pels turistes agafa per sorpresa a hotels i càmpings de Tarragona

2

El projecte comportarà la desaparició de l’actual aparcament dissuasiu i l’Ajuntament li està buscant alternatives pròximes

El plenari aprova el pla per a reordenar la zona entre el camí de Valls, l’avinguda Marià Fortuny i la carretera de Montblanc 8

A Viñuales se li redueixen els socis pel pressupost municipal del 2025, però no perilla la seva aprovació

La venda de la finca municipal de Pich Aguilera, per 4,9 milions d’euros, queda deserta Reus 9

La proposta del recàrrec a la taxa turística agafa per sorpresa el sector hoteler i de càmpings

Turisme Les associacions esperen que l’Ajuntament es reuneixi amb ells i doni més detalls del recàrrec

John Bugarin

La proposta de l’Ajuntament de Tarragona d’aplicar un recàrrec municipal a l’Impost sobre les estades en establiments turístics (IEEC) —coneguda popularment com la taxa turística— ha agafat per sorpresa el sector hoteler i de càmpings, que s’ha assabentat a través dels mitjans que el consistori té la intenció d’aplicar un cànon extra als visitants que arriben a la ciutat. Diari Més explicava ahir que el president de la Generalitat, Salvador Illa, està obert a tirar endavant la petició de l’Ajuntament d’instaurar les mateixes tarifes que hi ha a Barcelona, on el recàrrec és de quatre euros i s’aplica a tots els establiments turístics, incloent hotels, càmpings, apartaments turístics o creuers. «És la primera notícia que ens arriba, no tenim informació al respecte», explica el president de l’Associació Hotelera de Tarragona ciutat, Xavier Jornet, qui, de moment, no vol fer cap valoració. «Vull esperar a parlar amb els nostres associats i també amb l’Ajuntament de Tarragona perquè ens informin directament

Stop Creuers vol que els diners es destinin a fer pressupostos participatius

sobre quina serà la tarifa, a qui afectarà, en quines condicions s’aplicarà o quin control hi haurà», assenyala Jornet, qui ha mostrat la seva preocupació perquè el consistori no

El nou hospital de Viamed Monegal es presenta avui a la Cambra

de Comerç

Economia Hi participarà la directora gerent del centre, Cecília Gras

Redacció

La doctora Cecília Gras, directora gerent de l’Hospital Viamed Monegal, presentarà aquest matí el nou projecte hospitalari al Bon Dia Tarragona de la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la ciutat. Gras presentarà i

posarà en valor el projecte del centre hospitalari, que ja s’està construint i que serà una realitat l’any vinent. El nou centre tindrà quatre plantes sobre rasant i un soterrani, on hi haurà l’aparcament i s’ubicarà el servei de Radioteràpia, l’Auditori i les àrees de suport de l’hospital.

A la planta baixa, es trobaran les consultes externes, urgències, el servei de diagnòstic per imatge i la cafeteria, entre altres. El primer nivell de l’edifici albergarà l’hospital de dia, el bloc quirúrgic, la sala d’hemodinàmica, l’àrea obstètrica i l’UCI, que «permetrà fer cirurgies més

s’hagi reunit prèviament amb el sector per explicar aquesta proposta i s’hagin acabat assabentant per la premsa.

El president de l’Agrupació de Càmpings de Tarragona

complexes i tenir altres especialitats». Així ho apuntava la directora gerent durant la visita d’obres celebrada el passat mes de maig, qui assegurava que «estem passant a ser un hospital terciari, d’alt nivell de prestacions». Un cop finalitzada l’estructura, es treballarà en el desenvolupament de les instal·lacions. Des de Viamed Salut van indicar que la decisió sobre els equips d’alta tecnologia i electromedicina que s’instal·laran està molt avançada. La jornada arrencarà a les 08.45 hores i la presentació serà a les 9 hores.

participar-hi i no en tinc cap dubte que serà així, ja que l’Ajuntament sempre ens té amb molt bona consideració». Trillas ha demanat informació sobre aquest recàrrec municipal per poder exposar-la en la junta dels càmpings de Tarragona.

ciutat, Roger Trillas, també considera que hi ha «coses que no queden clares». En aquest sentit, apunta que «tot fa pensar que està en un procés molt inicial, esperem

Celebració «amb pinces» Stop Creuers Tarragona-Veïnat pel decreixement turístic ha celebrat la iniciativa del consistori, però «amb pinces». «Veiem bé la mesura, però hi ha alguns interrogants», assenyala Amadeu López, membre de l’entitat. Aquests dubtes se centren, sobretot, en l’ús que es donarà als diners que es recaptin amb el nou recàrrec que s’afegirà a l’Impost sobre les estades en establiments turístics que cobra la Generalitat de Catalunya: «No s’ha d’entendre com una taxa recaptatòria, sinó que hauria de ser un primer pas per poder controlar una mica el turisme». El consistori cobraria el 100% dels beneficis obtinguts amb aquest recàrrec i, segons va explicar l’alcalde, Rubén Viñuales, la intenció és gastar-la en coses que estiguin relacionades amb millorar l’experiència dels visitants i per cobrir les despeses que poden generar pel que fa a seguretat o neteja. Des d’Stop Creuers Tarragona defensen que, com a Barcelona, aquests diners «no han de tenir un ús finalista» i s’hauria d’utilitzar per «millorar la vida dels ciutadans». «Una de les propostes que fem és que una part important del que es recapti es destini a pressupostos participatius», indica López.

Imatge de l’estructura del futur hospital del PP10. Gerard Martí

L’Ajuntament de Tarragona vol aplicar la mateixa tarifa que hi ha a Barcelona, on actualment s’està cobrant 4 euros de recàrrec municipal. O. Molet

L’Ajuntament va aprovar el pressupost d’aquest 2024 amb els vots a favor de 20 dels 27 consellers que conformen el ple municipal. Ha passat un any des d’aquell moment i el govern torna a estar immers en negociacions amb els grups de l’oposició. Fa uns dies per les ordenances fiscals i, ara, per als comptes del 2025. Difícilment es podrà tornar a veure un consens tan ampli com fa 12 mesos, quan l’executiu socialista va comptar amb el suport d’Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i En Comú Podem. Principalment, per l’autoexclusió enguany d’ERC en les converses tant pels pressupostos com per les ordenances fiscals. L’única trobada que es va produir entre el govern i els republicans va ser a principis de setembre. Des de llavors, la formació capitanejada per Maria Roig denuncia que l’alcalde, Rubén Viñuales, «ha dinamitat tots els ponts de confiança».

El que no ha canviat respecte a fa un any és que Junts i ECP continuen sent els socis prioritaris dels socialistes. Ambdues formacions ja van pactar amb l’executiu l’aprovació de les ordenances fiscals de l’any vinent i tot apunta que tornaran a arribar a un consens amb l’executiu per tirar endavant els comptes. Això sí, Viñuales ha hagut de donar compliment a la gran majoria de les inversions acordades per a aquest 2024 per poder iniciar les negociacions. Avui, el grup negociador del govern —format per la consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, i l’assessor especial d’Alcaldia, Pau Pérez— es reunirà amb el portaveu de Junts, Jordi Sendra. Els juntaires presentaran les seves propostes, com la millora dels polígons industrials. Demà serà el torn d’En Comú Podem. El portaveu del grup, Jordi Collado, explica que aprofitaran la trobada per plantejar una bateria de propostes a incloure en l’apartat d’inversions del pressupost

El govern municipal ha premut l’accelerador aquesta setmana amb l’objectiu de tenir aprovat el pressupost, com a màxim, en el ple ordinari del 15 de novembre.

Pressupostos El govern es va reunir dilluns amb el PP, ho farà avui amb Junts i, demà, amb ECP

Les negociacions no s’aturen

de l’any vinent. L’habitatge serà una qüestió prioritària per a la formació morada, com ho va ser l’any passat, quan van pactar una partida d’1,5 MEUR per a la construcció de pisos socials. També proposaran iniciatives per impulsar el treball socioeducatiu i comunitari al carrer. Tanmateix, posaran sobre la taula les diferents demandes que ha fet el grup a través de mocions. En el ple de la setmana passada, per exemple, van exigir la reforma del local

de l’Associació de Veïns de la Floresta, així com la recuperació d’una caseta abandonada ubicada a la urbanització de Tarragona 2. Amb Junts i ECP, el govern en tindria prou per arribar als 14 vots necessaris per donar llum verda als comptes. No obstant això, els socialistes també es van reunir dilluns amb el Partit Popular. Les sensacions en acabar la trobada, però, no van ser massa positives. «Tot i que els pressupostos tiraran endavant, presumiblement, amb els vots del PSC, Junts, ECP i exVox, hem fet a mans de l’equip de govern les nostres propostes», afirma la portaveu popular, Maria Mercè Martorell. L’edil

Viñuales reitera que l’«estabilitat»

s’aconsegueix amb un govern «de 14»

Política L’alcalde continua apostant per la fórmula amb Junts i ECP

J. Bugarin

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, busca des de fa mesos una ampliació de govern que aporti estabilitat. Durant aquest primer tram de mandat, el batlle ha manifestat en diverses ocasions que En Comú Podem i Junts per Ca-

talunya serien bons socis de govern. La setmana passada, el portaveu d’ECP, Jordi Collado, obria la porta a entrar a govern, però sense que hi formi part la formació de Jordi Sendra. Un pacte entre el PSC i comuns permetria ampliar l’executiu de 9 a 11, cosa que suposaria continuar en mi-

noria. En declaracions a Diari Més, Viñuales assegura que vol «estabilitat» i això només passa per tenir un govern «de 14». És a dir, ser majoria. El passat mes de febrer, l’alcalde ja va intentar formalitzar un pacte amb ECP i Junts, però Collado el va rebutjar. El batlle va tornar-ho a provar

Possibles suports

Junts i ECP tornaran a ser claus per a l’aprovació dels pressupostos del 2025

defensa «una baixada generalitzada dels impostos», així com «una aposta irrenunciable a invertir en l’espai públic, en el lloguer de maquinària de neteja fins que se solucioni el contracte de la brossa, en seguretat amb les comissaries de proximitat i en potenciar el turisme i el patrimoni com a motor econòmic».

Figures noves en el tauler Un dels principals canvis respecte a

a l’estiu sense èxit. Viñuales considera que és «un moment idoni» per tenir un executiu de 14 consellers, «quan encara queden més de dos anys de mandat». A més, apunta que l’equació PSC-Junts-ECP «no és aliena a Catalunya, no faríem cap fórmula que sigui una sorpresa». En aquest sentit, assegura que «la meva voluntat és intentar fins a l’últim moment l’estabilitat que requereix i mereix Tarragona». Amb la negativa d’ECP a estar amb Junts, però, fa que sigui pràcticament inviable aquest plantejament.

les negociacions de l’any passat, és que, aquest cop, hi ha dues figures que abans no hi eren: els dos consellers no adscrits, Javier Gómez i Jaime Duque. Junts i ECP ja van exigir al govern que no comptés amb els dos edils trànsfugues de cara a l’aprovació de les ordenances i tornarà a ser una condició de les dues formacions per donar suport als pressupostos de l’any vinent. Els no adscrits estan disposats a negociar, però, de moment, el govern no ha convocat cap reunió amb ells. Aquesta setmana, el govern prem l’accelerador amb l’objectiu tenir els comptes aprovats, com a màxim, en el ple ordinari que tindrà lloc el 15 de novembre.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Gerard Martí

John Bugarin

Gerard Martí

L’increment a la tarifa del clavegueram es mantindrà almenys els pròxims vuit anys

Serveis Les obres d’Ematsa s’allargaran fins el 2033 i es «peonitzaran» els carrers on s’hagi d’obrir rasa

Oriol Castro

L’increment a la tarifa del clavegueram de Tarragona es mantindrà, mínim, durant els pròxims vuit anys. Les obres d’Ematsa al subsol s’allargaran fins al 2033, fet que provocarà aquesta continuïtat. Així ho va confirmar ahir el conseller de Domini Públic, Nacho García. Els responsables del projecte van presentar als mitjans el Pla de millora del clavegueram, d’igual forma que s’ha fet amb les diferents federacions veïnals en les darreres setmanes. «La confecció del pla ha sigut una tasca àrdua d’anàlisi del clavegueram, que s’ha dut a terme des del 2013 al 2022», va indicar Daniel Milan, gerent d’Ematsa. Durant aquest període, es va anar introduint un robot amb càmera que analitzava l’estat dels tubs en els 300 quilòmetres de la xarxa. En total, s’actuarà en 30 km de clavegueram. El 75% de les actuacions es faran amb un sistema de mànega, feta de

El Port impulsa

fibra de vidre, polipropilè i resina, que permet no haver d’obrir rasa als carrers. «Es rebaixa un 50% els costos econòmics i en 48 hores es poden

el Fòrum d’Inversió, que girarà entorn l’economia blava

Innovació La jornada tindrà lloc demà i arriba enguany a la seva quarta edició

El Port de Tarragona, conjuntament amb el Startsud Studio i el Blue Innovation Hub, organitzarà demà el quart Fòrum d’Inversió. Aquesta jornada, concebuda com a plataforma de connexió entre startups innovadores i inversors, reunirà els perfils interessats en els projectes d’alt creixement que s’hi presenten. Alguns dels projectes ja seleccionats per a aquesta edició inclouen propostes vinculades a l’economia blava, un sector estratègic que

cerca noves solucions per a un desenvolupament econòmic més sostenible en l’àmbit marítim i costaner.

Presentació de projectes El fòrum és un esdeveniment on emprenedors presenten els seus projectes o empreses emergents a inversors amb l’objectiu d’obtenir finançament. Durant aquestes trobades, les startups, sovint en fases inicials, exposen el seu model de negoci, els seus plans de creixement i les seves necessitats econòmiques. Els inversors valoren

enllestir les actuacions», va exposar Milan. De fet, en diversos carrers de la Part Alta i de Ponent ja s’hi ha actuat. «A més a més, el nou sistema mi-

llorarà la capacitat hidràulica de les canonades, donant més velocitat al curs de l’aigua. I també permetrà lluitar contra les plagues de panero-

El Fòrum d’Inversió celebrarà la seva quarta edició demà. Port de Tarragona

La jornada reunirà ‘startups’ amb perfils interessats en finançar els projectes

aquestes propostes per decidir si inverteixen en els projectes que consideren més prometedors, amb la perspectiva d’obtenir rendiments futurs.

en molt poques ciutats»

municipal manté la voluntat de «peonitzar» aquells carrers on s’hagi d’obrir rasa pel mal estat del clavegueram.

les, ja que dificultarà els seus moviments i, en eliminar les juntes, entorpirà la posta d’ous.

D’altra banda, el govern

Calendari a finals d’any «És un compromís adquirit amb En Comú Podem. Intentarem que les obres de l’Ajuntament i les d’Ematsa puguin ser alhora en aquelles zones», va apuntar García. Encara no s’han determinat quins carrers seran, tot i que a finals d’any el consistori ja coneixerà quines zones formaran part del pla, així com el calendari de les intervencions. «Potser no tots els carrers es poden habilitar pels vianants, pel tràfic que hi pugui haver o altres casuístiques. Si això és així, es negociarà amb ECP què fer en cada cas», va sentenciar el conseller. Aquest tipus d’intervenció només representarà el 25% del conjunt. Amb tot, el gruix dels treballs arrencaran en tres mesos. «Gairebé cada setmana s’obriran carrers i començarem pels més urgents. Un pla d’aquestes característiques s’ha fet en poques ciutats. Córrer, en aquests casos, es poder fer-ho tot en vuit anys», va comentar Milan. La inversió total d’Ematsa en aquests anys serà de 16 milions d’euros.

Nico Roig farà un concert al Seminari

Cultura Nico Roig oferirà un concert immersiu al Seminari de Tarragona aquest divendres. Ho farà en el marc del Jardí Digital, un cicle cultural que combina la tecnologia i l’art. Roig és un cantant, compositor i músic conegut per fer servir la tecnologia del so en 360°. El concert arrencarà a les 21 h i les entrades es poden obtenir a eljardidigital.cat. Redacció/Cedida

Els responsables del Pla de millora del clavegueram a Tarragona van presentar el projecte ahir a la seu d’Ematsa. Gerard Martí

Daniel Milan: «Un Pla de millora així s’ha fet

Redacció

Un operatiu policial inspecciona quatre centres d’estètica i manicura a Tarragona

Policial Durant el dispositiu s’han aixecat diverses actes per infraccions

Redacció

Aquest dilluns un dispositiu policial conjunt va inspeccionar quatre locals de bellesa i tractament d’ungles a la ciutat de Tarragona, un d’ells al carrer Unió. L’objectiu de l’operatiu era detectar possibles irregularitats en l’activitat, tant des del punt de vista fiscal, com laboral, així com el compliment de la normativa pròpia de l’activitat. En concret es van revisar l’existència i compliment de contractes d’acord amb la normativa, el respecte a les normatives de seguretat laboral o l’ús de productes adequats per al tractament de les ungles i altres serveis d’estètica, verificant les condicions higièniques dels centres, la correcta desinfecció dels utensilis i l’ús de productes químics potencialment perillosos.

El dispositiu, encapça-

lat per la Guàrdia Civil, va comptar amb la col·laboració d’efectius de la Policia Nacional, la Guàrdia Urbana de Tarragona, inspectors de Treball i tècnics de la companyia elèctrica Endesa, reunint un total de 40 persones. També es va dur a terme en set locals de Reus. En total es van detectar 27 infraccions a la normativa de contraban, tributària, etiquetatge de productes, legislació de tabac, sanitat i consum, així com de riscos laborals. Els inspectors de Treball van constatar un total de quatre infraccions a la normativa laboral en les inspeccions als dos municipis; mentre que la Policia Nacional va detectar la presència d’una persona en situació irregular. A més, la Guàrdia Urbana de Tarragona va aixecar 4 actes relacionades amb diferents incompliments de la normativa municipal.

Detingut per no disposar de permís de conduir i intentar

fer-se passar pel seu germà

Successos Els Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit de la Regió Policial Camp de Tarragona van detenir dijous passat un home de 51 anys, com a presumpte autor d’un delicte de conducció sense permís per pèrdua de punts.

Els mossos es trobaven fent un control a l’autovia A-27 a Tarragona quan van

Bonsais a exposició al Refugi 1

Cultura El Refugi 1 del Moll de Costa de Tarragona acollirà aquest cap de setmana una exposició sobre bonsais. A més la mostra també acollirà la 25a Trobada de la Coordinadora d’Entitats de bonsai de Catalunya. També, al recinte hi haurà mercadet de professionals el dissabte i el divendres s’organitzarà un taller d’Ikebana. Redacció

Enxampats al menjador de la casa que intentaven robar

Successos Els Mossos van sorprendre els lladres, que havien trencat una finestra

Shaila Cid

Uns lladres van ser enxampats dilluns al menjador de la casa que intentaven robar, ubicada al Camí del Llorito. De matinada, una patrulla de Mossos d’Esquadra, que estava fent tasques de Seguretat Ciutadana de paisà, va ser alertada perquè havia saltat una alarma en un domicili. Els agents es van desplaçar fins la zona i van veure que hi havia una finestra trencada i se sentien sorolls des de l’exterior. El propietari de la casa es va presentar als pocs minuts al lloc i els va explicar que es tractava d’una segona residència. Els agents de la policia autonòmica van accedir a l’habitatge i van descobrir a dues persones que estaven amagades ajupides a la sala del menjador. Alhora van veure com la resta de les

Per aquest motiu, els mossos van fer gestions i van poder confirmar la veritable identitat del conductor. Es tractava d’un home amb una quinzena d’antecedents.

veure que el conductor d’una furgoneta, en adonar-se del control, feia una maniobra estranya. Els agents van aturar el vehicle i van demanar la identificació del conductor. Aquest va donar unes dades als agents que, en fer comprovacions, mostraven les dades d’un home amb el permís de conduir en vigor. Les dades pertanyien al seu germà.

Dues ordres de detenció

Els agents van comprovar que l’home no disposava de permís de conduir per manca de punts. I a més, tenia vigents dues ordres de detenció per un delicte de lesions i per una resistència i desobediència a agents de l’autoritat. El detingut va passar a disposició judicial. Redacció

Els homes van ser detinguts per un presumpte delicte de robatori amb força L’intent de robatori es va produir a la

habitacions estaven registrades i amb els calaixos oberts. Per aquest motiu van procedir a la detenció dels dos homes, un de 31 anys i un de 40, com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb força. La patrulla també va revisar els habitatges propers a la casa forçada i van descobrir com algú també havia intentat accedir a la casa del costat intentant forçar els barrots d’una finestra.

zona del Camí del Llorito. Google Maps

Marta Omella Blanco

La mort és una part inherent de la vida, però també és un dels tabús més indeleble de la societat. No obstant això, per a les persones que s’enfronten a malalties avançades i els seus éssers estimats, el final de la vida és una realitat ineludible i complicada de gestionar. És per això que l’any 2008 neix el Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació La Caixa. El seu objectiu és oferir acompanyament psicosocial durant el final de la vida i l’etapa de dol. La iniciativa va arribar a Tarragona el 2015, i des de llavors ha atès a 3.960 pacients i 6.128 familiars, oferint una atenció integral basada en el suport emocional, social i espiritual.

Actualment, el programa, avalat per l’Organització Mundial de la Salut, disposa de 65 equips d’atenció formats per psicòlegs, treballadors socials, infermers, metges, agents pastorals i voluntaris, que fan la seva feina tant en l’àmbit hospitalari com en el domiciliari. A més, des de 2020 també tenen presència en residències de gent gran. «Des de l’obra social La Caixa el que es detecta és que dins de la xarxa del sistema sanitari hi ha professionals molt ben preparats per afrontar tot el que és la dimensió física de la malaltia, però, en canvi, tota la part psicoemocional del pacient i el seu entorn quedava força descoberta», explica la Immaculada Lillo, coordinadora i psicòloga de l’EAPS Fundació Vilanu, que actualment desenvolupa la seva tasca a l’Hospital d’Atenció Intermèdia Francolí.

«El diagnòstic d’una malaltia avançada porta un gran

L’Immaculada Lillo, coordinadora i psicòloga del programa d’acompanyament, parlant

«La nostra societat viu d’esquena a la mort»

El Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades ofereix suport psicosocial a pacients i familiars durant el final de la vida i l’etapa de dol

impacte emocional, tant per al pacient com per a la família. Per això per a nosaltres és important arribar a tots els membres del sistema. El pacient és la persona que ho viu més directament, però en la majoria dels casos la família està totalment implicada», apunta Lillo. El programa,

L’Hospital Joan XXIII,

explica, arrenca amb una valoració del pacient i continua amb una entrevista d’acollida a la família. «Cada persona i cada sistema familiar és únic, per això el nostre objectiu és detectar les fonts de patiment evitables i aquelles que generen situacions de conflicte», explica la psicòloga. «També

reconegut per la seva tasca en l’especialitat urinària

Premis L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha estat distingit en els premis TOP 20 d’IQVIA Healthcare. Els guardons d’aquesta XXV edició es van lliurar ahir a Madrid. L’hospital tarragoní va ser premiat en la categoria de ronyó i vies urinàries. A la cerimònia, en representació del centre, hi van assistir la gerent de l’Hos-

pital, la Dra. Ione Montalvo, i el director mèdic, el Dr. Jesús Galvez, qui va recollir el guardó en nom de l’Hospital. Els premis Hospitals TOP 20 són un programa d’avaluació que es basa en indicadors objectius obtinguts de les dades clíniques i de gestió. Aquests premis, atorgats per la companyia de serveis d’informació sanitària IQVIA,

reconeixen els millors hospitals de l’estat en diferents especialitats mèdiques a través de 30 processos que contenen més de 120 indicadors en les diferents àries clíniques analitzades. Aquestes són les de cor, digestiu, la dona, musculoesquelètic, nerviós, respiratori, ronyó i vies urinàries, pediatria, i Unitat de Cures Intensives. Redacció

ajudem al pacient amb l’adaptació a les limitacions que genera la malaltia i a identificar quines són les seves pors i dificultats respecte a aquesta», afegeix.

Trencar tabús «La societat viu d’esquena a la mort. Fugim de tot el que és

la mort i el patiment, i evitem tant parlar com pensar en aquesta finitud, en el fet que tot això s’acabarà», lamenta Lillo. «Hi ha famílies que els hi costa molt ubicar-se dins d’aquesta etapa final», explica. Per aquest motiu, a més de les sessions de teràpia individuals, el programa també dis-

El programa també disposa de grups de suport i de dol per a cuidadors i familiars

«Saber que tenia algú amb qui podia desfogar-se ens va donar molta pau»

posa de grups de suport i dol per als cuidadors. Una altra eina que de vegades ajuda els pacients a navegar aquesta etapa, explica Lillo, és l’espiritualitat. «És una dimensió que ens connecta molt amb el nostre món interior i a alguns pacients els ajuda a donar-li sentit a la vida i afrontar aquest procés».

Un espai segur «Al meu germà li costava molt parlar de les seves emocions, fins i tot amb nosaltres. No volia acceptar que anava a morir, i molt menys verbalitzar-ho, i això ens preocupava», explica la Loli, que va perdre el seu germà el passat mes de juny a causa d’una malaltia oncològica. «De vegades, parlar amb algú aliè al teu entorn pot resultar més fàcil, i a nosaltres, saber que tenia algú amb qui poder desfogar-se ens va donar pau i tranquillitat», afirma. «Comptar amb aquest acompanyament ens ha ajudat molt. Et permet aprendre sobre el procés del dol i com afrontar-lo, i et dona eines per entendre què és el que estàs sentint i l’oportunitat d’expressar-ho sense ser jutjat», assegura. «A molts els costa acceptar ajuda. Jo mateixa pensava que no la necessitaria i aquí estic. Crec que pensen que parlant del tema es sentiran pitjor, però he pogut confirmar que és tot el contrari», conclou.

amb dues familiars d’un pacient. Gerard Martí

Salut

La Dra. Ione Montalvo i el Dr. Jesús Galvez ahir als premis TOP 20 d’IQVIA Healthcare. Cedida

Arrenquen les obres del nou Espai Comerç, un centre neuràlgic del sector a la ciutat

Mercats S’ubicarà als locals exteriors del Mercat Central

Les obres del futur espai d’interpretació tecnològica comercial de la ciutat, ubicat als locals exteriors del Mercat Central, ja han començat. Tindrà el nom de Tarragona Espai Comerç i es tracta d’una de les accions més destacades del projecte Tarragona Centre Comercial Obert, finançat per la Unió Europea amb fons Next GenerationEU. Tarragona Espai Comerç pretén ser un espai físic formatiu, expositiu i d’acompanyament digital al comerç local. Comptarà amb l’exposició de diferents tecnologies diri-

gides al sector comercial que tenen per objectiu la transformació digital del punt de venda.

Espais de formació

L’espai tindrà espais de formació i un exemple d’un comerç totalment digitalitzat, el qual exposarà simulacions de tecnologies com cartelleria digital interactiva, lectors de codis de barres, sistemes de projecció audiovisual, analítica d’audiència, compta-persones, detectors de moviment i dispositius de satisfacció, entre altres tendències digitals. El centre estarà ubicat a

NETADENT Celebra 25 Anys Cuidant Somriures a Tarragona

Avui, la ciutat de Tarragona té una raó més per a somriure, i és que la clínica dental NETADENT celebra el seu 25 aniversari. Després d’un quart de segle dedicada a millorar la salut bucodental de la comunitat, la clínica ha decidit festejar aquesta important fita amb tots els seus pacients i veïns.

Una Història d’Èxit i Compromís

Des de la seva fundació, NETADENT s’ha distingit pel seu enfocament personalitzat i el seu compromís amb l’excel·lència en la cura dental. El que va començar com un petit projecte a l’any 1999 s’ha convertit en una clínica de referència a Tarragona, oferint tractaments innovadors i un tracte pròxim que ha conquistat la confiança de milers de pacients.

Albert Gonçalves, fundador de NETADENT, comparteix amb orgull: “Al llarg d’aquests 25 anys, el nostre compromís ha estat clar: oferir salut dental de qualitat i un servei humà. Estem profundament agraïts a tots els que han confiat en nosaltres i, per descomptat, al nostre increïble equip, que amb la seva dedicació i experiència han fet això possible.” l’Especialista Anna Rodríguez directora medica i fundador, de NETADENT comen-

l’espai que ara ocupen locals exteriors de la planta -1 del Mercat Central i podrà ser visitat tant per ciutadans de Tarragona com per comerciants o futurs comerciants. La previsió és que el Tarragona Espai Comerç pugui obrir al públic a principis de 2025.

Punt de trobada

La presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, va destacar que «el Tarragona Espai Comerç pretén ser un punt de trobada, de transformació digital i d’impuls del teixit comercial de la ciutat que afavo-

Imatge renderitzada de l’aspecte que tindrà l’espai en acabar les obres.

L’espai exposarà simulacions de tecnologies com cartelleria digital

reixi a la preservació del model de proximitat de mercats i comerços». «Tant els comer-

tant emocionada sobre aquesta fita: “La nostra missió sempre ha estat oferir un servei pròxim i de qualitat. Ens enorgulleix saber que, després de 25 anys, continuem sent un referent en salut dental per a tants tarragonins. Avui és un dia per a agrair la confiança que els nostres pacients ens han donat durant tots aquests anys.”

Un Agraïment Especial als nostres Especialistes i Doctors Aquest aniversari no seria possible sense l’inestimable treball dels especialistes i doctors que formen part de l’equip de NETADENT. Ells han estat l’ànima de la clínica, proporcionant no sols tractaments efectius, sinó també un tracte pròxim i personalitzat a cada pacient. Des d’odontòlegs generals fins a especialistes en ortodòncia, periodòncia i implantologia, cadascun d’ells ha estat essencial en l’evolució de la clínica.

“Volem agrair de cor a tot el nostre equip mèdic. La seva dedicació diària i la seva capacitat per a estar sempre a l’avantguarda en tractaments dentals han estat clau per a oferir als nostres pacients la millor cura possible,” afegeix la sra. Rodríguez.

Celebració al Carrer Gran Canaria, 23

Per a compartir aquest assoliment amb tota la comunitat, NETADENT ha muntat una carpa enfront de la seva clínica amb col·laboració de Tarragona Radio la radio de la ciutat, al Carrer Gran

ciants com la ciutadania en general podran descobrir de primera mà quines tendències digitals poden ajudar a millorar els seus punts de venda. Estem convençuts que aquest espai es convertirà en un referent tecnològic comercial no només per a Tarragona sinó per al conjunt del territori», va afegir Adan. La inversió del projecte global de transformació digital de la companyia pública de Mercats està valorada amb un total d’1.498.948 euros i va obtenir una subvenció d’1.199.158,40 euros, el que representa un el 80% de l’import global.

Canaria, 23. Durant tot el mati d’avui, tots aquells que s’acostin a la carpa i esmentin la frase clau “25 anys donant salut dental a la ciutat de Tarragona” rebran de regal un raspall de dents, a més d’una consulta gratuïta per a avaluar la seva salut dental, tot fins a esgotar existències. Una excel·lent oportunitat per a conèixer a l’equip d’especialistes i cuidar la teva salut bucodental!

Un Futur Brillant per a NETADENT

Després de 25 anys, NETADENT segueix compromesa a ser un referent en salut dental. La clínica continua invertint en l’última tecnologia i en la formació del seu equip per a oferir als seus pacients els tractaments més avançats, des d’ortodòncia invisible fins a implants d’última generació.

Agraïts per la confiança dels seus pacients i el compromís del seu equip, NETADENT es prepara per a continuar oferint somriures saludables per molts anys més. No perdis l’oportunitat de celebrar amb ells i gaudeix dels regals que tenen preparats avui mateix!

Felicitats NETADENT per aquests 25 anys d’èxit i salut dental a Tarragona!

Redacció

Mercats de Tarragona

El pàrquing del Pi del Burgar es transformarà en un supermercat i habitatges

Urbanisme El ple de l’Ajuntament va aprovar divendres el text refós de la modificació del Pla d’Ordenació Urbana

Sergi Peralta Moreno

La reordenació de sector E.2 Camí de Valls, al voltant de l’Institut Escola Pi del Burgar, va completar divendres un pas més amb l’aprovació al ple del text refós de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Reus (PGOU). El projecte preveu la supressió de l’aparcament de superfície de 200 places situat al costat del centre educatiu —l’Ajuntament treballa per habilitar un nou pàrquing dissuasiu «molt a prop»—, l’edificació d’un supermercat i d’habitatges i l’eliminació d’una benzinera.

El tràmit permetrà dur a terme les accions previstes perquè la iniciativa esdevingui una realitat, canviant la classificació del terreny, de sòl urbanitzable a sòl urbà no consolidat. La unitat d’actuació, anomenada U.A. 4.96-Camí de Valls II, està delimitada per l’avinguda de Marià Fortuny, la carretera de Montblanc, el carrer del Camí de Valls i la riera de l’Abeurada. Al quadrant sud-oest de l’àrea, on actualment hi ha un pàrquing de terra, s’augmentarà el sostre no residencial en 2.450,71 metres quadrats (m2). En concret, està previst destinar la planta baixa a l’aparcament de vehicles d’un establiment comercial, que se situarà al primer pis. La resta de l’illa se centrarà en el comerç en planta baixa i habitatges lliures i concertats. L’alçada màxima dels blocs

serà de planta baixa i sis pisos, excepte la part de l’accés a l’institut i escola, que serà d’un màxim de cinc pisos.

Als quadrants del nord, es reduirà l’amplada d’alguns vials per «concentrar i incrementar la zona verda que limita amb la riera de l’Abeurada» i s’eliminarà la benzinera —Repsol va presentar al·legacions al projecte, que van ser estimades parcial-

cions serà de planta baixa i sis pisos.

Una vegada comencin els treballs sobre el terreny, les obres d’urbanització tindran un termini d’execució de quatre anys. La construcció dels pisos s’iniciarà en paral·lel i no podrà durar més de tres anys.

La regidora en cap de l’àrea d’Urbanisme, Marina Berasategui, va explicar al ple del passat divendres que, amb

Simulació del nou supermercat i els edificis

AvingudaMariàFortuny

ment, de forma que es podran utilitzar les instal·lacions fins que no es produeixi la transformació de la zona—. A més, amb la modificació del PGOU, es menciona que es limitarà temporalment aquesta activitat a l’estació de servei existent a la part no ocupada per l’ampliació viària de la carretera de Montblanc fins al 31 de desembre del 2040. També hi haurà una illa residencial, d’habitatge lliure i protegit —aquest representarà el 50% del sostre residencial—. L’alçària màxima de les edifica-

l’aprovació del text refós, es podrà «elevar a la Generalitat de Catalunya per a la seva publicació i efectivitat». La votació va resultar favorable gràcies al suport dels grups municipals del PSC, ERC, Ara Reus, Junts, PP i Vox i del regidor no adscrit José Ruiz. L’única formació que mostrà la seva disconformitat va ser la CUP. La seva portaveu, Mònica Pàmies, va valorar que «estem perdent més oportunitats de fer zona verda». Així mateix, criticà que s’està permetent la implantació de

Mapa del resultat de la transformació

Carretera de Montblanc

Avda. Marià Fortuny

Camí de Valls

Vials nous

Zona verda

Equipaments

CamídeValls

El projecte preveu l’eliminació de la benzinera i de l’aparcament

El consistori continua treballant per ampliar la xarxa de pàrquings dissuasius de Reus

grans superfícies comercials «i després s’intenta fomentar el comerç local amb campanyetes que no compensen». «Es perd una oportunitat de zona verda, davant d’una escola, que veurà trànsit de camions sense parar per subministrar la gran superfície que tindrà a tocar», va asseverar. Així mateix, va considerar que l’anunciat increment de zona verda no és més que una «franja de seguretat» i «una limitació de construcció que, si no hi fos, construirien a tocar de la riera».

Aparcament

L’eliminació de l’aparcament de superfície de 200 places del costat de l’Institut Es-

Fotografia d’arxiu del pàrquing de superfície situat al costat de l’Institut Escola Pi del Burgar, que desapareixerà. Google

cola Pi del Burgar suposarà que Reus perdrà més places d’estacionament. Amb tot, el passat juny, l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, va explicar a Diari Més que s’estava «treballant en un emplaçament molt a prop del Pi del Burgar perquè hi hagi un nou aparcament dissuasiu allí». Cal recordar que el consistori està preparant la creació de nous pàrquings dissuasius. En aquests moments, fonts municipals mencionen que «s’està treballant en l’ampliació de la xarxa d’aparcaments dissuasius».

Així mateix, el consistori treballa per enllestir al més aviat possible l’aparcament soterrat de la Hispània. Amb els treballs d’excavació «finalitzats» i «aproximadament el 60%» de l’obra civil «executada», està previst que la primera fase de la intervenció del complex acabi a finals d’any. Serà aleshores que començaran els treballs de les instal·lacions del pàrquing i de construcció dels pisos.

La venda pública de Pich Aguilera queda deserta

Urbanisme La finca va sortir a la venda per gairebé 4,9 milions d’euros

S. Peralta / M. Llaberia

La venda pública per part de l’Ajuntament de Reus de la finca de l’antiga fàbrica tèxtil Pich Aguilera ha quedat deserta finalment. L’immoble, situat a l’avinguda de President Companys, 7-9 i amb una superfície superior als 4.800 metres quadrats, va sortir a la venda per 4.882.418,40 euros. Davant d’aquest fet, fonts de l’Ajuntament han afirmat al Diari Més que no desistiran i, per tant, es tornarà a valorar l’expedient i que la intenció és tornar a treure l’immoble a concurs més endavant.

La voluntat amb aquesta venda era que l’espai fos destinat a la construcció de pisos, l’habilitació de baixos comercials i la urbanització d’un passatge. Com és habitual, hi ha una sèrie de limitants sobre els futurs usos de la parcella, com una densitat màxima de 192 habitatges. Però, a ban-

da dels riscos empresarials, l’alienació està condicionada per la possibilitat d’haver-hi restes contaminants per la seva activitat industrial passada i la possible presència d’una fossa. Aquesta estaria localitzada al llindar de la finca, a tocar de l’Institut Baix Camp, i «podria aparèixer durant les excavacions dels soterranis».

La troballa de la fossa

La sepultura està documentada al Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya com a «probable» fossa, si bé se’n desconeix l’estat de conservació i se certifica que no ha estat dignificada. La troballa es va produir a la dècada dels cinquanta quan la propietat de la fàbrica va encarregar a Antoni Batlle i Mas que elaborés un informe i uns plànols d’un pou, situat entre la finca i l’Escola del Treball, de

dos metres i mig de diàmetre i una fondària de cent metres, amb l’objectiu d’abastir-se d’aigua. Batlle va demanar a un familiar que baixés a comprovar l’estat de l’interior de la infraestructura i aquest va veure que, a uns trenta metres de fondària, s’apilaven desenes de cadàvers. Batlle va avisar als responsables de Pich Aguilera, que van ordenar que es posés fi a la inspecció i es construís una volta per tapar el pou.

Segons es detalla en el Banc de la Memòria Democràtica, Batlle va descobrir que els cossos pertanyien a presoners encarcerats a les naus de l’Escola del Treball durant la postguerra. «Alguns d’ells van patir maltractaments tals que moriren al mateix camp: foren aquests qui acabaren abocats i amuntegats al pou. La resta de presoners eren comminats a cobrir-los amb calç», certifica l’informe.

Al llindar de la finca es va trobar un pou que s’hauria utilitzat per inhumar restes

Cal recordar que, essent Reus una ciutat desmantellada per les bombes, les autoritats franquistes van emprar diversos edificis com a centres de reclusió.

El setembre del 1939 s’ofereix a la comandància militar l’Escola del Treball, una vegada desestimada la possibilitat de continuar emprant l’Institut Pere Mata per a la funció. L’ús de l’Escola del Treball amb aquesta finalitat va ser breu, ja que l’octubre de 1939 va ser habilitat com a centre d’internament l’antiga caserna de cavalleria, a l’actual plaça de la Llibertat, si bé no es pot descartar que es mantingués més temps com a lloc de detenció.

Fotografia de l’exterior de la finca de l’antiga fàbrica de Pich Aguilera, localitzada a l’avinguda del President Companys. Gerard Martí

Record El Cementiri General de Reus acull les primeres visites guiades nocturnes programades

Emocions en la penombra

Sumit en la penombra, amb les tènues flames de les espelmes com a far, el Cementiri General de Reus és corprenedor. Oh!, se sentia. Era l’únic soroll. Ni els ocells s’atrevien a cantar. Les llàgrimes es preparaven per a descendir per envermellides galtes i consolar, acompanyar,

abraçar. Moltes abraçades es van repartir en la primera de les visites nocturnes a l’espai funerari. Concebudes com a proposta de valorització patrimonial, de descobriment de la història de Reus i de reflexió sobre el dol, el recorregut és una experiència que transmet un torrent de mil i una

emocions. Dolor, enyor, melancolia i un dolç record. Dues àvies —una de les representacions del col·lectiu La Gata Borda— compartien els seus desitjos amb la família que enrere han deixat. Somiaven que els seus fills, nets, besnets, apliquessin les seves receptes de macarrons, de truita de patates. «M’ha recordat a la meva àvia, la iaia Pepa», expressava amb emoció la Cori, una de les assistents. «Ploreu junts, sí, però rieu també de les històries viscudes», demanaven

Poca afluència de passatgers a la línia de bus alternativa Reus-Barcelona

Mobilitat La Plataforma Dignitat a les Vies critica la falta d’informació

La línia de bus que uneix Reus i Barcelona provisionalment mentre durin les obres del corredor del Mediterrani té un ús escàs. Ahir dimarts tan sols dos passatgers van fer ús del servei de les 6.15 hores, mentre que al dilluns, primer dia d’aquest servei, tan sols va ser d’una persona. Un d’aquests pocs usuaris és Pedro Caro, membre de la Plataforma Dignitat a les Vies que critica que «s’ha fet difusió zero d’aquest nou servei» i assenyala que «fins al mateix dilluns al matí no es van actu-

alitzar els horaris a l’estació d’autobusos de Reus». Tot i això, confia que l’afluència augmenti en els pròxims dies i que «cal donar-li temps».

A la vegada, Caro també considera que no s’ha explicat bé el funcionament de la targeta T-PAT bonificada de 10 viatges al preu de 40 euros, ja que els usuaris no sabien «com s’havia de pagar ni com funcionava la targeta». Des d’aquest dilluns, surten busos directes direcció Barcelona a les 6.15, 10, 13, 17 i 20.30 hores, als quals se sumen els dos que ja hi havia a les 7 i 13.50 hores que fan parades a l’Aeroport

de Reus i Vilafranca del Penedès. De tornada, surten des de l’avinguda Diagonal de Barcelona direcció Reus a les 8, 11.30, 15.30, 18.30 i 22 hores, els quals se sumen als de les 10.45 i 19.20 hores.

Guaita demana més difusió L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va celebrar fa una setmana l’anunci d’aquest servei alternatiu de bus mentre hi havia el tall ferroviari: «Estem satisfets que es vagin recollint les reivindicacions que hem traslladat des de Reus. Esperem que el reforç sigui suficient». No obstant això,

aquelles que ja se n’han anat. La mort no només arriba amb l’impassible pas del temps, sinó que lleva vides immisericordiosament. El Cementiri General té un espai dedicat al dol perinatal, per recordar els nadons que durant la gestació, o poc després del naixement, han finat. «Sí que va ser; no sé el què, però vas ser. Adéu, filleta, no estàs sola; amb el teu record, no estàs sola», plorava una mare. Colpidor fou el testimoni dels morts al segle

Emoció

El relat del dol perinatal o de les víctimes de la guerra foren corprenedors

XX. Grip, feridura, tuberculosi, tifus, tos ferina... i els bombardejos. Fou el cas de Mercè Vila, de 7 anys. Oh!, es clamà en la foscor. Una capella, a l’ala est, recorda els civils morts per l’aviació franquista el 21 de gener del 1938. 103 víctimes de la Guerra Civil reposen escales avall. I metres enllà, els 133 herois de Vilallonga. Els glissandos del violí harmonitzaven una vetllada amb les emocions i els sentiments a flor de pell.

La ruta serví per a homenatjar Mari Pepa Colomer, la primera aviadora catalana. Acabava de rebre una missiva. Durant la Guerra Civil, va ajudar milers de republicans a exiliar-se a França fins que, ella mateixa, va haver de buscar socors a l’Anglaterra. La vida eterna, però, la trobà a Reus. Va permetre tornar a capficar-se a l’íntim ambient de la visita. Minuts abans, el pas d’un tren va trencar el respectuós silenci. «La Renfe apareix, com un servei que mai no oblidarem», bromejà. La sala de cerimònies El Bosquet fou la darrera parada. Allí, esperava als visitants un videoresum del patrimoni que es conserva al primer cementiri no confessional de l’Estat. Domènech i Montaner, Josep Oriol Mestres, Joan Rebull... És una galeria d’art a l’aire lliure. El document, de caràcter informatiu, va permetre acabar de pair el torrent viscut, canalitzar els darrers Ohs! i abraçar l’esperit abans de tornar cap a casa. Calia una pausa per a recuperar la concentració, posar-se al volant del cotxe i tornar a la rutina.

el que els ha arribat no és la necessitat d’ampliar el servei, sinó de la falta d’informació d’aquest. Guaita assegura que ja han reclamat «que hi hagi

més i millor informació per a la ciutadania, perquè conegui el conjunt de serveis alternatius». Per un altre costat, l’alcaldessa de Reus defensa que «el millor servei és el directe amb tren» i, per tant, «s’han de posar tots els esforços a què es millori la freqüència dels trens».

ACN

Fotografia del bus que ha dut a terme el servei de les 6.15 hores a l’estació d’autobusos de Reus. ACN

Sergi Peralta Moreno

Un instant de la primera de les visites que ahir va tenir lloc al Cementiri General de Reus, una proposta que va esgotar les entrades. Gerard Martí

La Diputació ja ha entregat 10 milions als municipis a través del Pla ImpulsDipta

Territori La majoria d’inversions iniciades se centren en equipaments, eficiència energètica i la millora de carrers i clavegueram

Álvaro Rodríguez

El Pla ImpulsDipta, el nou model de cooperació econòmica de la Diputació de Tarragona, ja ha complert un any en funcionament. Ahir, l’ens va presentar els seus resultats els alcaldes i alcaldesses del Camp de Tarragona i el Baix Penedès.

Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona ha transmès que ja s’han efectuat pagaments per valor de 10.033.137,71 euros dels 147 amb els que compta el model. Aquests corresponen a despesa i sanejament. Per a Llauradò, aquestes xifres són una mostra de «la millora de l’eficiència d’aquest format», ja que gairebé dupliquen el que s’havia pagat a l’inici del darrer quadrienni, l’octubre del 2020.

Més enllà dels pagaments fets, la presidenta afirma que «molts municipis ja han adjudicat les primeres inversions», amb la previsió que durant el pròxim mes es puguin formalitzar els corresponents pagaments. De fet, Llauradò treu pit que en aquest primer any ja s’han aconseguit aprovar els 190 convenis de planificació de cada un dels municipis de la demarcació, sorgits de les meses de concertació convocades al juny.

Un

El nou model ha permès una reducció de gairebé el 90% dels tràmits d’ajuts

Respecte al tipus d’inversions, la majoria dels ens locals han apostat pels equi-

paments, amb un 77,89% de projectes d’aquest tipus que es tradueixen en un import de gairebé 27 milions d’euros. No obstant això, el gruix del pressupost ha estat destinat a carrers i vials, amb vora 30 milions d’euros en 125 municipis de la província. Destaquen també les inver-

concert dirigit per Dani Espasa inaugurarà el cicle Palau Òpera

Cultura Es tracta d’un acostament a l’obra de Domènec Terradellas

ACN

El Palau de la Música Catalana inaugura aquest dijous el cicle Palau Òpera de la temporada 2024-25 amb l’oratori Giuseppe riconosciuto, primera obra de joventut del compositor barceloní Domènec Terradellas.

El concert el dirigirà el canongí Dani Espasa al capdavant de la consolidada formació barroca Vespres d’Arnadí, amb un elenc de joves solistes com són les sopranos Mercedes Gancedo i Èlia Casanova, la mezzosoprano Anna Alàs, el contratenor Rafael Quirant i els tenors Jorge Navarro i Ro-

ger Padullés. Aquesta és una orquestra barroca catalana que destaca per interpretacions amb instruments i criteris històrics, que en les seves actuacions busca l’emoció, la frescor i l’espontaneïtat. Vespres d’Arnadí ha actuat en importants auditoris, com el Wigmore

sions en eficiència energètica, sol·licitades per un 60% dels municipis i amb valor de gairebé 9 milions d’euros. En grau més baix, però també en un lloc destacat es troben les inversions a la xarxa d’aigua, demandades per un 27% dels ens locals i amb un valor de 6 milions d’euros, i les apostes

Hall de Londres, Festival Händel de Halle, i altres esdeveniments prestigiosos, com els festivals de Peralada, Torroella de Montgrí, Barcelona i Praga, entre d’altres. Giuseppe riconosciuto es va estrenar a Catalunya l’estiu del 2023 al Festival de Torroella de Montgrí i farà gira aquesta tardor per Barcelona, Mataró i Madrid. Completaran el Palau Òpera d’aquesta temporada a l’escenari modernista dues obres més: Il Giustino de Vivaldi (28 d’abril) i Tamerlano de Händel (14 de maig).

per habitatge, amb un import de gairebé tres milions d’euros en un 11% dels municipis. Noemí Llauradó assegura que «aquestes inversions s’alineen amb les prioritats i les estratègies de la Diputació». La presidenta fa èmfasi en les actuacions d’instal·lació de plaques solars, adquisició

de vehicles elèctrics o creació de refugis climàtics, afirmant que «aquestes propostes ens fan tirar endavant com a demarcació».

Agilitzar l’administració

Un altre dels grans trets rellevants d’aquest primer any de posada en marxa del model ha estat la reducció de la càrrega administrativa que ha suposat.

Segons les dades aportades per la diputació, s’ha assolit una retallada del 90%, passant de 6.995 tràmits de sol·licitud d’ajuts en el mandat 20202023 a només 760 durant aquest mandat. D’aquesta manera, Llauradò assegura que s’ha aconseguit superar sobradament les expectatives d’aquesta iniciativa, fixades en una reducció del 75% dels tràmits administratius.

Rubén Viñuales, vicepresident de la Diputació, ha posat l’èmfasi en «la necessitat de models com aquest per als municipis més petits», relatant que «tots els ajuntaments tenen els mateixos problemes, però molts no compten amb els recursos per afrontar-los». El vicepresident ha afirmat que «aquest és un model que ha vingut per quedar-se» i considera que «aviat altres diputacions catalanes podrien aplicar-lo».

Moment de la presentació del primer any del Pla ImpulsDipta als alcaldes de la demarcació. Gerard Martí

Assaig de l’oratori Giuseppe riconosciuto Martí Pernía/ACN

Junts per Cat, disposat a tombar l’impost de les energètiques a Madrid

Empreses El Govern català nega que l’impost a les energètiques amenaci les inversions a Tarragona

Junts per Catalunya està disposat a tombar l’impost estatal a les empreses energètiques al Congrés dels Diputats . La formació de Carles Puigdemont ha decidit no donar suport al projecte de PSOE i Sumar en la proposta de fer permanent el gravamen temporal a les grans companyies energètiques. Una decisió s’ha pres sota la pressió de Repsol, que ha estat un dels principals opositors al gravamen. Junts argumenta que el gravamen «representa un risc per a la indústria catalana i podria afectar inversions clau a Tarragona», on Repsol planeja projectes importants en sostenibilitat. La situació actual del gravamen, que finalitza el 31 de desembre, es complica per la falta de consens, i el període d’esmenes s’ha ampliat fins el 30 d’octubre. La portaveu del Govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, s’ha mos-

sevol tipus de pressió a l’executiu espanyol per a que no converteixi en permanent l’impost a les energètiques, tal i com han demanat des de Foment i des del món empresarial. Així, sense situar-se a favor de la mesura, sí l’ha emmarcat en la «fiscalitat responsable» que creu que ha d’imperar per tal de poder «portar a terme totes les reformes que s’han de desen-

Les reaccions

volupar». En aquest sentit, ha negat que l’impost posi en risc grans inversions com la de la petroquímica de Tarragona, tal i com han denunciat alguns sectors. «Fem una

Sumar proposa que l’Estat assumeixi el control públic de Repsol

crida a la fiscalitat responsable. Acompanyarem aquesta i altres inversions però amb el principi que hi ha d’haver, sempre el de la fiscalitat responsable», ha dit Paneque, tot afegint que des de l’executiu tenen el compromís de «crear marcs estables per a noves inversions i per a mantenir les que ja hi ha». Repsol va anunciar dilluns que deixava les inversions de Tarragona en

‘standby’, després que s’anunciés des del Congrés dels Diputats que el projecte de llei per a implementar-lo tirava endavant. Per a suavitzar els efectes, la Mesa del Congrés va aprovar ahir al matí una setmana de pròrroga per a continuar les negociacions i per a la presentació de més esmenes. Les empreses afectades continuen intentant anul·lar el nou impost o reduir-ne al màxim els efectes. Un impost que només s’aplicaria a les empreses que facturen més de 1.000 milions d’euros, com ara Repsol, Endesa, Cepsa o Iberdrola.

Rebuig a l’impost de les energètiques i a «l’standby» de Repsol a Tarragona

La majoria dels grups polítics tarragonins s’han posicionat en contra de l’aplicació de l’impost a les energètiques. Des del Partit Popular de Tarragona alerten que «si l’impost s’aplica de manera permanent, la pèrdua d’in

a mantenir a Sánchez a la Moncloa». El portaveu de Junts per Catalunya a Tarragona, Jordi Sendra, també ha assegurat que «aquesta situació, si s’implementa definitivament, tindria greus conseqüències pel pol pe

na, a més de provocar una deslocalització d’inversions fonamentals per a la nostra economia». D’altra banda, el diputat de VOX al Parlament de Catalunya, Javier Ramírez, va exigir dilluns, a través d’una piulada a la xarxa X, que «des del Govern han de posar les mesures necessàries per assegurar una inversió tan important i necessària pel Camp de Tarragona». També ha assenyalat la possibilitat de la

Alerta del perill que presenta aquest per a l’economia de les Comarques de Tarragona. La presidenta, Laura Roigé, ha assenyalat que és una mesura que «incidirà negativament en la competitivitat de les empreses del sector industrial de Tarragona i tindrà greus conseqüències que posaran en risc la transformació i supervivència del complex industrial de Repsol, i, per extensió, el del sector petro

missions Obreres (CCOO) també ha mostrat la seva «indignació i preocupació» davant la notícia. Per això, han demanat una reunió urgent a Repsol per avaluar la situació. Asseguren que amb l’standby de les inversions, «no es van tenir en compte ni a les persones treballadores ni l’esforç dels territoris». Demanen que l’empresa «recapaciti» i que torni a posar-les en marxa, ja que si no, «la indústria, el

Joan Lizano

Míriam Nogueras, portaveu de Junts x Catalunya al Congrés. ACN

La Fundació PortAventura celebra el cinquè aniversari del Dreams Village

Societat Amb prop de 1.000 famílies acollides és el projecte amb major impacte

Redacció

PortAventura Dreams Village, el projecte solidari amb més impacte de la Fundació PortAventura, compleix cinc anys afavorint la recuperació emocional a través de l’oci de menors que pateixen una malaltia greu i es troben en risc d’exclusió social. Des de la seva obertura la iniciativa ha acollit a prop de 1.000 famílies i espera continuar creixent després de la inauguració de quatre cases més el passat mes de maig.

El Dreams Village té capa-

citat d’acollir cada any fins a 400 famílies a les quals ofereix l’oportunitat de gaudir durant una setmana d’allotjament i oci gratuït com a part de la seva teràpia emocional i de recuperació. Compta, en un espai de 8.850 m², amb 10 cases de 135 m² cadascuna, sense barreres arquitectòniques, amb espais lúdics, com una zona aquàtica i àrees verdes. A més, l’estada inclou accés als tres parcs de PortAventura World i activitats lúdic-terapèutiques dirigides pels voluntaris de la Fundació PortAventura.

L’Ajuntament de Cambrils ofereix servei de taxi gratuït al cementiri per Tots Sants

Mobilitat El transport es podrà reservar per telèfon a partir d’aquest 28 d’octubre

Redacció

L’Ajuntament de Cambrils oferirà un servei gratuït de taxi a demanda per anar al cementiri els dies 1 i 2 de novembre amb motiu de la festivitat de Tots Sants. El transport es podrà reservar a partir de dilluns 28 d’octubre trucant al telèfon 977 362 622. Els punts de recollida seran les parades de l’autobús urbà i l’horari d’anada i tornada es podrà escollir entre les 10 i les 18 hores, en franges cada 30 minuts. Els usuaris i usuàries compartiran el servei amb altres viatgers en ta-

Els delegats de l’Estat es reuneixen al monestir de Poblet

Política Carlos Prieto reivindica que la desinversió a Rodalies s’està corregint i que l’obra de Roda escurçarà els viatges

Redacció

La Delegació del Govern a Catalunya va celebrar ahir una comissió de coordinació territorial al monestir de Poblet per abordar les noves relacions amb la Generalitat fruit del canvi al Govern espanyol. La comissió va estar presidida pel delegat del Govern a

Catalunya. Carlos Prieto, i va comptar amb l’assistència del subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago Castellà, el de Lleida, José Crespín, i el de Girona, Pere Parramon. Prieto va posar en valor les inversions que s’estan realitzant a la demarcació, destacant especialment les de mobilitat, assegurant que

«no s’havien vist partides així amb governs anteriors». En aquesta línia, el delegat afirma que «s’estan aconseguint revertir els anys de falta d’inversió en el servei de Rodalies». En aquest capítol, Prieto destaca que l’obra que s’està executant en el túnel de Roda de Berà «revolucionarà la mobilitat a Tarragona su-

El delegat afirma que «s’estan realitzant partides mai vistes a mobilitat»

posant un estalvi de temps als usuaris», tot remarcant que aquesta serà «una infraestructura clau per avançar en la continuïtat del Corredor del Mediterrani a Catalunya».

Prieto es va mostrar «conscient de la incomoditat que aquesta obra pot suposar pels viatgers», però ha reivindicat el seu pressupost de 20 milions d’euros i uns altres 32 milions pel Pla Alternatiu de Transport a Tarragona. En altres qüestions, el delegat també va subratllar l’aposta de la transició ecològica recordant «les inversions realitzades a través del fons Next Generation com la que s’ha fet a Mont-roig del Camp per la creació de la planta de Lotte Energy Materials».

Finalment, Prieto també va abordar la crisi migratòria que està afectat Espanya, posant em valor «la bona coordinació entre institucions», destacant la darrera reunió que es va mantenir a la seu de la delegació de Barcelona amb la Secretaria d’Estat de Migracions del Govern d’Espanya i la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat. Prieto apel·la a la «bona disposició dels ajuntaments i administracions per acollir a aquestes persones i que disposin de serveis bàsics».

xis de 8 places en cas que els recorreguts i horaris siguin coincidents.

El servei gratuït amb taxis es va posar en marxa l’any passat, en substitució del que s’havia prestat fins llavors amb els autobusos urbans. El canvi va permetre adaptar-se millor a les necessitats dels usuaris, personalitzant els horaris i recorreguts, ja que l’autobús només oferia tres viatges d’anada i tornada durant el matí. Això feia que el transport fos poc útil i eficient, i que es desplacessin al cementiri autobusos gairebé buits.

Els subdelegats territorials reunits amb el delegat del Govern al monestir de Poblet. Cedida

Imatge de l’entrada del Dreams Village. PortAventura

Salou desmenteix les acusacions del regidor de Cambrils sobre el ‘top manta’

Política Domínguez rebutja les declaracions d’Arce

La Regidoria de Seguretat

Ciutadana de Salou ha emès un contundent comunicat en resposta a les declaracions del regidor de Seguretat Ciutadana de Cambrils, Enrique Arce, qui va catalogar el municipi salouenc com «la seu social de tot el conglomerat del top manta, des de Sitges fins a Peníscola» en una entrevista al digital RevistaCambrils.cat. Segons el regidor de Salou, Sebastià Domínguez, aquestes afirmacions són «falses» i «desafortunades», i no tenen cap fonament, ja que el ‘top manta’ no constitueix una

problemàtica a Salou gràcies a les mesures preventives que s’han implementat durant anys. En el comunicat, Domínguez ha rebutjat categòricament les declaracions del regidor cambrilenc, titllant-les d’un intent de «justificar la seva inactivitat i inoperància» traslladant responsabilitats al municipi veí. El regidor de Salou ha destacat que la Policia Local ha fet una «feina policial i social preventiva i efectiva» que ha evitat l’aparició del fenomen de la venda il·legal al carrer. A més, recorda que en la darrera Junta Local de Seguretat, celebrada el mes de setembre, es

va constatar que Salou no té aquest problema.

Domínguez també ha lamentat que, segons defensa, Arce mai ha buscat el diàleg amb Salou ni ha proposat solucions concretes per combatre aquesta situació que afecta Cambrils. A més, Domínguez ha criticat la «intoxicació i confusió» del altre regidor en intentar atribuir el problema a la proximitat dels límits municipals, la qual cosa, segons ell, genera «una falsa percepció que el ‘top manta’ és una realitat a Salou, quan en realitat és un fenomen que es concentra a Cambrils».

El regidor salouenc ha ex-

Constantí prepara l’encesa de llums de Nadal

Societat Constantí ha tret a licitació el servei d’organització de la festa de l’encesa de llums de Nadal pels anys 2024, 2025 i 2026, així com el disseny i muntatge de les cavalcades i campaments dels Reis d’Orient d’aquests anys. Aquest any, l’acte d’encesa de llums es farà el dia 29 de novembre, el campament reial s’instal·larà els dies 4 i 5 de gener al Pavelló Poliesportiu, mentre que la Cavalcada dels reis Mags es farà, com és habitual, el dia 5 de gener. El contracte pujarà als 235.950 euros, amb un import anual de 78.650 euros. Redacció/Cedida

El regidor salouenc assegura que el ‘top manta’ no existeix al municipi

pressat la seva «perplexitat» davant les acusacions que el seu municipi és la «central

del top manta», rebutjant de forma categòrica aquesta afirmació i titllant-la «d’arbitrària i poc contrastada». Domínguez ha fet una crida a Arce perquè, «si té coneixement d’activitats delictives, les denunciï a les autoritats competents, com és la seva obligació».

Finalment, el comunicat conclou que Salou continuarà treballant amb la mateixa «fermesa i dedicació» per garantir la seguretat i la convivència, assegurant que «la gestió preventiva del municipi ha estat clau per evitar la venda il·legal i altres accions delictives en el seu territori».

Acord entre BBVA i la Fundació Gresol

Economia BBVA i la Fundació Gresol han signat un conveni de col·laboració amb motiu de la XXIII Jornada Gresol, trobada econòmica que se celebrarà el pròxim 24 d’octubre a la Marina Port Tarraco de Tarragona. Amb el suport a aquest esdeveniment. BBVA

reforça el seu compromís amb Tarragona i les entitats locals. La XXIII Jornada Gresol comptarà amb la participació de destacats ponents de l’àmbit empresarial, així com amb espais de networking entre emprenedors de diverses indústries. Redacció/Cedida

Pep Santos Alasà

Imatge d’arxiu d’una paradeta de ‘top-manta’ a Vilafortuny. Gerard Martí

Màgia a la Canonja: un miler de persones gaudeixen de l’Impossible

Redacció

La Canonja va celebrar a finals de la setmana pasada la dinovena edició de les Jornades de Màgia “Impossible”

amb més d’un miler d’espectadors. Aquests van poder gaudir de les actuacions d’illusionistes de renom d’escala internacional. Un festival màgic plenament consolidat

Global-Talke augmenta la seva presència a Constantí amb una

nau de 20.000 metres quadrats

Empresa Global-Talke, companyia de solucions logístiques per la indústria química, ha formalitzat l’arranjament d’una nau de 20.000 metres quadrats al polígon industrial de Constantí. L’equipament, propietat de Nuveen Real Estate és d’última generació i està construïda sobre una parcel·la de 60.138 metres quadrats.

L’actiu compta amb 37.486 m² de magatzem i 2.364 m² d’oficines. La nau ha obtingut una certificació que acredita la seva eficiència energètica amb ús d’il·luminació LED i d’un 5% de llum natural. La nau també compleix amb les normatives de càrrega de foc de risc alt tipus 8, fent-la idònia per gestionar productes químics. Redacció

L’Ajuntament de Valls activa el projecte Xarxa de Barris per a impulsar l’acció comunitària

Societat L’Ajuntament de Valls ha iniciat aquesta tardor el projecte Xarxa de Barris, un nou programa impulsat per la regidoria d’Acció Social i Comunitària a través del Pla Local d’Acció Comunitària i Inclusiva de Valls (PLACI). El programa ha arrencat ja al centre històric i també als barris de Mas Clariana, Santa Magdalena i les Comar-

ques, els tres barris del sud de la ciutat, però està previst que es vagi estenent de manera progressiva a altres zones.

L’objectiu del programa és crear xarxes de barri collaboratives per tal d’impulsar l’acció comunitària i de proximitat, creant vincles entre els veïns i veïnes i fomentar així les relacions interpersonals. D’aquesta manera, aquells

ideat per la productora vallenca Batall i amb la direcció artística del Mag Gerard. El tret de sortida el va donar l’argentí Gonza Martini amb la presentació de l’Impossible

, al Castell de Masricart, on va combinar l’il·lusionisme i arts afins a la màgia, sorprenen a tots els presents. També van arribar el premi mundial de màgia Tony Montana, amb

que tenen alguna habilitat o coneixement el comparteixen de forma voluntària amb els altres veïns i veïnes i així es generen espais de cohesió mitjançant l’intercanvi d’experiències.

Aquests primers passos tindran continuïtat i des del PLACI ja es preveu que pugui arrancar aviat a Santa Gemma i Alt Camp, a les pedanies de Fontscaldes i Masmolets i a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Picamoixons, amb l’objectiu d’estendre el projecte progressivament a més zones. Redacció

Anunci d’aprovació inicial d’un projecte d’obres

La Junta de Govern Local en sessió realitzada el dia 14 d’octubre de 2024, aprovà inicialment el Projecte d’enderroc del complex d’edificis situats al camí del Racó de La Pineda.

S’exposa al públic per termini de trenta dies, comptats a partir de següent al de la publicació del present anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, quedant l’expedient a disposició de qualsevol que vulgui examinar-lo, per presentar al·legacions, en el Servei Administratiu d’Urbanisme, situat a l’Ajuntament de Vila-seca, a la plaça de l’Església 26, en horari d’oficina, i en la seu electrònica www.vila-seca.cat, en el cas que no es formulin al·legacions durant el termini d’informació pública del projecte, aquest s’entendrà aprovat definitivament.

Vila-seca, a 15 d’octubre de 2024

L’alcalde Pere Segura Xatruch

les entrades exhaurides dies abans de la representació, i artistes vinguts de Rússia, l’Argentina, Veneçuela, Madrid i Catalunya (entre d’altres), que van oferir efectes

de manipulació, màgia còmica, escapisme, canvis ràpids de vestuari i grans il·lusions. Salvador Ferrer, regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Canonja valora molt positivament les 19es jornades de l’Impossible: «estem molt orgullosos del nostre festival de màgia, ja que durant 19 anys i de forma ininterrompuda hem pogut celebrar-lo amb uns mags de nivell internacional». El Consistori de la Canonja ja prepara el festival de l’any vinent, que celebrarà el 20è aniversari.

Edicte

El Ple extraordinari de l’Ajuntament de Cambrils en sessió realitzada el dia 21 d’octubre de 2024, va acordar l’aprovació provisional de la modificació de les ordenances fiscals reguladores d’impostos locals i taxes municipals, que han de regir el proper exercici 2025. Les ordenances fiscals objecte de modificació son les següents:

Núm. 00 General de gestió, inspecció i recaptació.

Núm. 1 Reguladora de l’impost sobre béns immobles.

Núm. 3 Reguladora de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

Núm. 4 Reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.

Núm. 6 Reguladora de la taxa per la recollida d’escombraries.

Núm. 10 Reguladora de la taxa de prestació de serveis urbanístics.

Núm. 11 Reguladora de la taxa per la immobilització, retirada i dipòsit de vehicles.

Núm. 13 Reguladora de la taxa per documents que expedeixin o dels que estengui l’administració o les autoritats municipals a instància de part.

Núm. 15 Reguladora de la taxa per estacionament de vehicles de tracció mecànica a la via pública en determinades zones.

Núm. 17 Reguladora de la taxa per a la prestació de serveis.

Núm. 19 Reguladora de la taxa per aprofitament especial del domini públic, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministres d’interès general.

Núm. 20 Reguladora de la taxa per l’autorització per utilitzar l’escut municipal.

Núm. 21 Reguladora de la taxa per la prestació de serveis relacionats amb els animals de companyia.

Núm. 25 Reguladora de la taxa per actuacions singulars i prestacions de serveis de la Policial Local.

De conformitat amb allò previst a l’article 111 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local en relació a l’article 17.1 i 2 del RDL 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i l’article 178.1.b del DL 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, l’esmentat acord queda exposat al públic durant 30 dies hàbils, comptats a partir del següent a la publicació d’aquest anunci d’aprovació provisional en el BOP, en un diari de gran difusió provincial, en el tauler d’edictes de la Corporació, perquè els interessats puguin examinar l’expedient i presentar les reclamacions que creguin oportunes.

Finalitzat el període d’informació pública i en cas que es presentin reclamacions dintre del termini reglamentari, el Ple de l’Ajuntament les resoldrà i aprovarà el seu text definitiu.

En cas que no es presentin reclamacions, l’acord provisional esdevindrà definitiu. Cambrils, a 22 d’octubre de 2024

Alfredo Clúa Alcalde de Cambrils

Ajuntament de Vila-seca

Diversos artistes actuant al festival de màgia l’Impossible, celebrat aquest cap de setmana a la Canonja. Ajuntament de la Canonja

Imatge de la nova nau adquirida per Global-Talke. Cedida

El Nàstic busca l’anhelada regularitat i la consistència lluny del Nou Estadi

Futbol Diumenge, els grana van assolir el tercer triomf consecutiu a casa i esperen allargar les sensacions i el resultat a Irun

El darrer diumenge el Nàstic va recuperar la seva millor cara amb la victòria contra l’Osasuna Promesas. Els grana han demostrat que, davant de la seva afició és un equip segur i estable. Per aquest motiu, va sumar la tercera victòria consecutiva i, ni en els moments més espessos, ha patit una derrota a Tarragona. Ara, la tasca pendent a la llista de Dani Vidal és allargar aquestes bones sensacions a domicili per aconseguir l’anhelada regularitat.

El desig de qualsevol equip que aspira a lluitar a la part alta de la taula és ser consistent. S’ha de ser fort a casa, i competitiu fora, per esgarrapar la major quantitat de punts possibles. Aquesta no és una tasca senzilla. De fet, l’únic equip que ho ha aconseguit fins al moment és la Cultural Leonesa, i per aquest motiu destaca com a líder absolut de la categoria amb 23 punts i sense conèixer la derrota.

Davant l’afició, el Nàstic s’ha mostrat com un equip segur i ambiciós amb la pilota. Els grana són dominadors, acostumen a generar més perill i aposten per dur la batuta

El Juvenil A del Nàstic empata i es manté a la part alta de la classificació

Futbol El Juvenil A del Nàstic va empatar el darrer dissabte contra el CD San Francisco a la Ciutat Esportiva. Els de Xavi Vilagut es mantenen a la part alta en sisena posició amb 14 punts. El pròxim rival és el Mallorca, el tercer classificat, i es disputarà dissabte a les 16 h a la Ciutat Esportiva. AMQ/Cedida

A casa, els grana només han anat per sota en el marcador durant quatre minuts

de l’encontre. De fet, només han estat per darrere en el marcador durant quatre minuts, el temps que va necessitar per igualar el duel quan la

Real Sociedad B es va avançar en el marcador. Fora de casa, però, encara no ha mostrat la millor cara.

En els darrers tres partits com a visitant, el Nàstic no ha sigut capaç de mostrar el seu estil. Contra el Barakaldo, el conjunt basc va aconseguir arrossegar els grana al seu estil de joc directe i centrades i, finalment, van acabar caient.

Contra el Lugo, les bones sensacions es van reduir a només un quart d’hora, abans de fer un pas enrere i desapareixent del gol. Aquest pecat es va allargar contra l’Arenteiro. Després de la victòria necessària contra l’Osasuna Promesas, Dani Vidal va apuntar que «volem continuar així de fiables a casa i demostrar que el partit de l’Arenteiro va

La Pobla de Mafumet rescata un punt contra el Figueres

Futbol La Pobla de Mafumet va salvar un punt el diumenge en el seu duel contra el Figueres gràcies a un gol a última hora de Santi Guzmán. Els de Santi Cazorla continuen sense conèixer la victòria a la Lliga Elit. El pròxim duel dels pobletans serà aquest diumenge contra el San Mauro. AMQ/Guillem Pasano

ser un accident, vull un equip amb personalitat a domicili». Aquesta és la clau. És evident que, en camp contrari, és l’equip local qui, per context, ha de ser el dominador, però la regularitat que busca Dani Vidal és la competitiva. Perquè els resultats arribin, el joc mostrat contra l’Osasuna Promesas ha de continuar a l’Stadium Gal contra el Real

L’apunt

Marea Grana a Irun

El Nàstic i l’Athlos Sports Travel organitzen un nou desplaçament per donar suport a l’equip de cara al duel d’aquest dissabte contra el Real Unión de Irun a l’Stadium Gal. Els nastiquers que vulguin formar part de la competició ho podran fer per 81 euros, un preu que inclou l’entrada i el desplaçament en autocar que haurà de comptar amb dos xòfers a causa del llarg desplaçament. Els nastiquers podran adquirir les entrades a la botiga del Nou Estadi fins divendres a les 13.30 hores.

Unión de Irún. Dissabte, el Nàstic de Dani Vidal tindrà una nova oportunitat per recuperar bones sensacions fora de casa. Per aconseguir l’anhelada regularitat, aquesta s’ha de construir cada cap de setmana. De moment, els grana han mostrat ser competitius a casa, ara toca demostrar-ho fora per continuar creixent.

Arnau Montreal Quesada

Els jugadors del Nàstic, Joan Oriol i Antoñín Cortés, celebrant el gol del davanter contra l’Osasuna Promesas. Gerard Martí

Arnau Montreal Quesada

Ja han arribat. Finalment, els fitxatges cubans han superat els mesos de lluites burocràtiques per aconseguir el visat i ja es troben sota les ordres del tècnic del CV Sant Pere i Sant Pau, Vlado Stevovski. Ha sigut tota una odissea sumada a un inici de curs accidentat amb tres derrotes, però el conjunt tarragoní per fi té tota la plantilla a la seva disposició per a afrontar el repte de la Superlliga 1 en plenes facultats.

Dayan Torres i Denys González són l’esperança cubana del conjunt tarragoní i tots dos aterren amb una il·lusió contagiosa.

Dayan Torres era la peça que més trobava a faltar l’equip. El cubà és receptor i farà parella amb Pablo Rosales que, als 17 anys, es va encarregar de la tasca important que implica la seva posició a l’esquena durant els tres partits de lliga. Torres va aterrar amb Denys el darrer dissabte i, hores després, ja va sumar els primers minuts amb la samarreta cooperativista.

Van ser uns primers minuts de tempteig, on va ajudar al blocatge, però tenir-lo a la pista ja va ser un alleujament per a Vlado Stevovski. De fet, el tècnic va destacar a Diari Més que «poder comptar amb ells significa fer un pas endavant per millorar la qualitat dels entrenaments i el nostre joc». El tècnic macedoni no va aturar-se per gaudir de les bones notícies i va subratllar que ja està aplicant el mètode Stevovski: «He preparat un pla de treball específic per a ells. Necessiten millorar el físic i s’han d’adaptar al sistema i a la manera de treballar».

Stevovski va posar l’ull sobre els dos jugadors cubans perquè complien les exigències d’un club modest com el Sant Pere i Sant Pau: Són competitius, amb projecció ganes de fer-se un lloc a la categoria i assumibles per a l’entitat.

«L’oportunitat de la meva vida»

Aquesta gana la van demostrar des del primer moment. Dayan Torres va descriure la seva arribada a Tarragona com «l’oportunitat de la meva vida». El CV Sant Pere i Sant Pau és la primera experiència del receptor fora de Cuba. Allà, va jugar al Cienfuegos de Cuba així com en totes les categories inferiors de la selecció. Ara, afronta el repte

Voleibol

Dayan Torres i Denys González, cubans al rescat del SPiSP

Vlado Stevovski per fi té tots els jugadors a la seva disposició després de tres jornades de competició

Dayan Torres: «El club m’ha donat l’oportunitat de la meva vida»

Denys González: «El club va lluitar molt per a superar la tediosa burocràcia»

amb il·lusió: «La proposta em va arribar el mes de maig per part de l’entrenador Vlado. És la meva primera experiència com a jugador contractat i vaig explotar d’alegria quan em van donar la notícia», va assegurar.

El cas de Denys González és diferent. El receptor cubà ha tingut experiències exòtiques a la seva carrera després

de sortir de Cuba per a jugar a Dubai i, l’any passat, a la Superlliga de la Xina. González va destacar que «volia jugar a Espanya. És una lliga bastant

competitiva».

Per arribar fins aquí, els cubans no només van haver de sobrevolar l’oceà Atlàntic, sinó que també van haver de

superar tota una odissea burocràtica. Tots dos van esperar mesos i mesos al consolat espanyol a l’Havana per aconseguir el visat per a poder arri-

bar a Tarragona. González va lloar el treball del club per solucionar el problema: «Va ser un procés molt tediós, però el club va treballar molt perquè poguéssim estar aquí, així que ara toca treballar fort».

Els cubans arriben al rescat del Sant Pere i Sant Pau després de tres derrotes en els tres primers partits de la temporada. Torres i González prometen treball i ganes. Fins i tot, Torres es va mostrar ambiciós i va apostar que «l’equip té nivell per estar entre els tres primers i classificar-se per al play-off».

Dayan Torres i Denys González ja formen part de la família del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau. Plegats, buscaran superar el repte de la Superlliga 1, ara sí, amb plenes capacitats.

A l’esquerra, el col·locador Dayan Torres i, a la dreta, el receptor Denys González abans de realitzar un dels entrenaments individuals preparats pel tècnic Vlado Stevovski. Gerard Martí

El jugador del CV Sant Pere i Sant Pau, Denys González, el curs passat a la Superlliga de Xina. Cedida

El Reus FC Reddis es confirma com un equip molt fiable fora de casa

Futbol El darrer diumenge van sumar la tercera victòria consecutiva lluny del Municipal de Reus

El Reus FC Reddis brilla lluny del seu estadi. En la Tercera Federació hi ha una regla no escrita que estableix cada estadi com un tipus d’infern diferent. Sigui per unes condicions particulars del terreny de joc, o per una afició intensa, els equips solen ser més sòlids en el seu terreny. Són aquells capaços de puntuar fora els que poden lluitar a zona noble de la lliga. De moment, el Reus FC Reddis està en el bon camí.

El darrer cap de setmana, els reusencs van assolir la tercera victòria consecutiva lluny del Municipal. Els de Marc Carrasco van sumar tres punts de mèrit. El Vilassar de Mar va aconseguir avançar-se en el marcador ben d’hora, al minut vuit, així que els reusencs van haver de remar. Des dels onze metres, Ramon Folch va tornar a ser letal per igualar el marcador abans del descans. Després de minuts d’insistència a la represa, el capità reusenc va culminar la remuntada a la sortida d’un córner. Final-

ment, el de sempre, Aitor Serrano, es va apuntar a la festa per tancar definitivament el duel amb el tercer.

Precisament, aquests dos jugadors són els principals protagonistes dels darrers partits del Reus, destacant especialment el capità. Folch ha deixat veure la seva face-

ta golejadora sumant tres dianes en dos partits, convertint-se en una arma més dels roig-i-negres en les jugades a pilota aturada. De moment, letal en la responsabilitat de les penes màximes marcant primer l’1-1 contra l’Europa B a casa amb un xut potent que va topar amb el travesser i, el

Mireia Guarner, plata al Campionat de Catalunya

Atletisme L’atleta vinallopenca Mireia Guarner va guanyar la medalla de plata el darrer cap de setmana en el Campionat de Catalunya de Mitja Marató. L’ebrenca va completar els 21,097 km de la cursa amb un temps d’1h17’19’’. Guarner va defensar la segona posi-

ció després que la seva companya d’equip, l’atleta olímpica Txell Soler, s’escapés al capdavant de la cursa. La corredora va destacar que «ha estat dur córrer tants quilòmetres sola, però tenia clar la feina a fer i la vaig executar per obtenir la plata». Redacció/Cedida

de diumenge, amb potència i al centre enganyant al porter. El tècnic Marc Carrasco va qualificar el partit com «una victòria de prestigi» perquè l’equip «va haver de modificar el pla de partit aviat després del gol».

Guanyar fora sempre és difícil i, en les quatre jornades

Sasha Colomar, plata a la Lliga catalana

Patinatge La patinadora tarragonina Sasha Colomar, del club Dojo Tarraco, va aconseguir la plata de la Lliga de Patinatge de Velocitat de Catalunya 2024. Colomar va obtenir els punts necessaris per assolir el subcampionat en la cinquena i darrera jornada de la competició al Prat de Llobregat. Aquesta va pujar al podi en la segona posició després de completar les dues curses programades, guanyant així la plata en la categoria prebenjamí femení federat. Redacció/Cedida

El Golf Costa Daurada acull el Campionat de Catalunya

Pitch & Putt El Golf

El compte pendent dels roig-i-negres és replicar les bones sensacions a l’estadi

disputades a domicili, els reusencs sumen un empat i tres victòries. De fet, els reusencs van haver de suar per sumar aquests tres triomfs. Contra el Mollerussa, els roig-i-negres van veure com el conjunt local igualava el marcador en dues ocasions. Aquestes situacions requereixen grans individualitats i Pol Benito la va aconseguir marcant el 2-3 a l’últim minut. Finalment, contra l’Atlètic Lleida el Reus va ser més dominador establint un 0-2.

Ara, queda la tasca de ser fiable a casa. De moment, els de Marc Carrasco es mostren millor com a visitant que la Municipal, on han sumat un triomf, una derrota i un empat. Diumenge a les 12 h tindran una oportunitat única perquè s’enfrontaran al Manresa, el líder. En cas de guanyar, els reusencs assaltarien el tron davant la seva afició per allargar la bona ratxa.

Costa Daurada serà la seu aquest ca de setmana del Campionat de Catalunya Dobles de Pitch & Putt. Del divendres al diumenge, les instal·lacions de l’entitat tarragonina acolliran a més de 400 jugadors, entre aquests els millors jugadors de Catalunya que lluitaran per alçar-se com a campions. El campionat es dividirà en tres jornades. La primera es jugarà en la modalitat fourball scratch. Les parelles que aconsegueixin superar el primer tall hauran de disputar-se un lloc entre les places de privilegi, competint en la modalitat greensome scratch. La final es disputarà a divuit forats en modalitat foursome scratch Des de l’organització apunten que la prova, una de les més potents del circuit català, «espera comptar també amb una gran afluència de públic, que gaudirà d’un alt nivell de joc, gràcies a la participació dels noms més destacats del panorama esportiu català». Entre els participants estarà el jugador tarragoní del Golf Costa Daurada David Solé que fa unes setmanes va ser bronze en el Campionat del Món. Solé lluitarà per al títol amb Carlos Poley. Redacció

Arnau Montreal Quesada

Els jugadors del Reus FC Reddis celebrant un gol durant aquesta temporada. Reus FC Reddis

ERC insta a PSC i Junts a votar la regulació dels lloguers

Política El grup parlamentari d’ERC va instar PSC i Junts a votar la nova moció que els republicans han registrat per regular els lloguers de temporada i per habitacions. Durant la roda de premsa d’ahir al Parlament, la portaveu del grup d’Esquerra, Marta Vilalta, va insistir que no es pot deixar perdre aquesta nova «oportunitat». «No hi ha cap excusa», va dir. ERC va consumar al Parlament una «ofensiva» a favor del dret a l’habitatge «arreu». Després que el grup de Madrid anunciés, també ahir, que tornava a presentar al Congrés el text sobre la limitació dels lloguers de temporada i per habitacions: «Tenim una emergència habitacional i calen eines i lleis a tot arreu», va argumentar Vilalta. La moció del grup republicà que lideren Josep Maria Jové i Marta Vilalta també vol manifestar que cal promoure el desenvolupament legislatiu «necessari» per fer efectiu el dret a gaudir d’un habitatge digne i garantir l’efectiva aplicació de la limitació del preu dels lloguers. A més, aposta per evitar la «picaresca», el frau de llei i la conseqüent promoció del barraquisme vertical. ACN

El Govern negociarà a Catalunya el finançament, abans d’anar a Madrid

Política Sílvia Paneque assegura que la reforma «es farà per a Catalunya i des de Catalunya»

ACN

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va afirmar que la negociació del finançament singular es farà «prèviament» a Catalunya i després es debatrà a l’Estat. En una roda de premsa, Paneque va assegurar que la reforma «es farà per a Catalunya i des de Catalunya» i va remarcar que primer es parlarà amb els grups parlamentaris, abans de debatre-la al Congrés dels Diputats.

Durant la roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu, Paneque va treure ferro al fet que Illa no es reuneixi amb Sánchez fins al final de la ronda de trobades que està mantenint amb els presidents autonòmics. Segons la portaveu, «l’ordre no fa la cosa» i va garantir que «no es busca cap simbologia ni cap missatge». En aquesta línia, va argumentar que s’ha decidit l’ordre «a mesura que les agendes s’anaven tancant».

Paneque també va assegurar que la relació entre els dos presidents és «fluïda» i «fins i tot, d’amistat», i va

Centenars de personalitats del món cultural demanen que el Govern embargui armes a Israel

Societat Cuevas, Giró, Llach, Buenafuente o Ana Polo són alguns dels signants catalans

ACN

Artistes i intel·lectuals del món cultural han enviat aquest dimarts una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, on demanen un «embargament integral de les armes» a Israel i que es «posi fi a la violència desmesurada» que es viu a Palestina. Els signants també avisen que és «responsabilitat de la comunitat internacional, inclosa Espanya, no ser còmplices, directa o indirectament» d’Israel. Així mateix, expresen un missatge de «confiança» en el presi-

dent espanyol per «adoptar» un posicionament «valent i coherent» que busqui «una pau duradora» que «posi fi a aquest horror». Entre els noms de les més de 260 persones hi ha els artistes catalans Carlos Cuevas, Marc Giró, Andreu Buenafuente, Clara Peya, Ana Polo o Miki Esparbé. Ahir, també es va conèixer que diversos ministres i alts càrrecs del govern de Benjamin Netanyahu han defensat la creació de nous assentaments israelians a Gaza en plena guerra d’Israel contra la Franja.

apuntar que si hi ha hagut alguna qüestió urgent l’han atès igualment o els dos presidents o entre consellers i ministres. La portaveu va explicar que a la reunió s’hi abordarà «les grans transformacions i reptes» que vol entomar Catalunya i que necessiten «la col·laboració

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

necessària» entre les dues administracions.

Reunió Illa-Sánchez Illa es veurà amb Sánchez el 22 de novembre. Aquell mateix dia el president espanyol té previst reunir-se amb el president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernán-

dez Mañueco; amb l’alcaldepresident de Ceuta, Juan Jesús Vivas, i amb el president de Melilla, Juan José Imbroda. Encara que Paneque no s’hi va referir, Sánchez ha convocat aquesta sèrie de reunions per discutir les bases d’un nou model de finançament. Sobre aquesta reforma, la

Paneque demana que es deixi treballar al consell d’experts per arribar a acords

portaveu va subratllar que les negociacions s’hauran de fer «prèviament» a Catalunya i, després, s’haurà de debatre a Madrid. Paneque va recordar que aquesta setmana s’ha posat en marxa el grup d’experts per dissenyar el nou model i va demanar que «se’ls deixi treballar» per «aterrar» els acords amb ERC.

«Consensos amplis» D’altra banda, Paneque es va referir a la ronda de reunions que Illa té previst fer amb els presidents dels grups parlamentaris el dilluns vinent. Segons va explicar, el president vol abordar-hi qüestions com l’ús del català, l’habitatge i les reformes en salut i educació per teixir «consensos amplis». La portaveu va assegurat que els seus socis prioritaris són ERC i els Comuns com en la investidura d’Illa però ha insistit que volen «acords més amplis».

Muchas felicidades mi niña bonita por tus 7 añazos!!! Que rápido pasan los años princesa. Que lo disfrutes y lo pases genial. Tu familia que te quiere con locura. Besitos. Avui, el Lionel assoleix la

d’edat. Feliç 18 anys!!! L’Àvia.

majoria

El Consell Executiu es va reunir ahir al matí. ACN

Tribuna

Las no inversiones de Repsol

La alarmante noticia de que la empresa Repsol puede dejar de invertir en la provincia de Tarragona la cantidad de 1.100 millones de euros, preocupa a entidades económicas y sociales del territorio, tales como las propias químicas u organizaciones sindicales. Los proyectos se concretan en una Ecoplanta que se prevé se instale en el municipio de El Morell, dedicada a producir metanol procedente de residuos urbanos, una iniciativa innovadora en España, valorada en 800 millones. La otra iniciativa sería el Electrolizador para hidrógeno renovable, encuadrado en el proyecto del Valle de Hidrógeno verde de Cataluña, por un importe de 300 millones, ambos proyectos con un gran componente ecológico y para los que Repsol ya ha iniciado gestiones para llevarse la inversión al país vecino de Portugal, concretamente al municipio de Sines, con una fiscalidad más favorable en inversiones. La química está en un proceso de transformación, dónde las energías más limpias y menos contaminantes se convierten en centro de atención y objetivo.

La decisión de Repsol responde al impuesto extraordinario a las energéticas, como también a la banca, pactado por el PSOE y sus socios de Sumar, para que estos últimos voten a favor de los presupuestos generales del Estado para el 2025. La dirección de Repsol, en boca de su consejero delegado, califica este impuesto de “discriminatorio, ilegal e inconstitucional”. No es un tema nuevo, Repsol ya lleva un año advirtiendo del impacto negativo de este impuesto extraordinario. A nadie se le escapa que la consolidación de este impuesto, que se planteó como extraordinario y, por lo tanto, provisional para 2022, por la situación de crisis con el gas por la guerra de Ucrania, ocasionaría un importante y negativo impacto económico y social al territorio.

La ya más que conocida cantinela que nos tiene acostumbra la izquierda, de que “los que más tienen deben pagar más”, a veces se convierte en que los que menos tienen, son los más perjudicados, cómo podría ser en este caso las inversiones de Repsol en el territorio de Tarragona, prueba de ello es la alarma que ha despertado en los sindicatos, ya que el sector genera unos 45.000 puestos de trabajo, entre los directos que forman parte de la propia plantilla o indirectos de empresas contratistas que en una gran mayoría están ubicadas en el propio territorio, quizás estas formaciones políticas de izquierda, desconocen las consecuencias negativas de unas medidas, cómo es el impuesto a industrias energéticas, que pueden ocasionar a los trabajadores y territorio. Evidente que las empresas paguen sus impuestos, pero teniendo en cuenta que si no pueden invertir desaparecen.

Hechos como este o el propio Hard Rock, responden a políticas que muy poco tienen que ver con el territorio y sus necesidades, dónde se ignora a la opinión de sus vecinos y prevalecen los intereses políticos de pactos, acuerdos o socios de gobiernos, solo para que estos estén contentos. Prevalece mantenerse en el gobierno a toda costa que no, los intereses de un territorio concreto, está es la justificación al impuesto extraordinario a las energéticas, mientras las excusas en boca pequeña de algún cargo electo del PSOE-PSC en la provincia es que no es definitivo, esperando lo que el Govern de la Generalitat tiene que responder al respecto.

Rafa Luna Exsenador i diputat del PP

LEditorial

Distorsió turística

’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona ha demanat a la Generalitat seguir els passos de Barcelona i aplicar una taxa turística pròpia que complementi la que ja s’aplica actualment. I la Generalitat ha obert la porta a què Tarragona pugui cobrar quatre euros a tots i cadascun dels turistes que pernoctin a la ciutat. La mesura pot representar una important injecció econòmica per a la ciutat i caldrà veure quines mesures concretes s’apliquen, amb aquest finançament, i que al capdavall haurien de servir per a contrarestar els efectes distorsionadors que l’increment del turisme està produint en el substrat social de zones

com la Part Alta. A banda de tota l’afectació als pisos turístics que s’estan reproduint exponencialment a la ciutat, l’afectació principal de la taxa es notarà en els usuaris dels càmpings. De fet, Tarragona disposa de moltes més places de càmpings –llits– que no pas en hotels. L’any 2023 a Tarragona es van registrar 468.687 pernoctacions en hotels i 1.275.994 en càmpings. Aquests últims ja apliquen la taxa més baixa prevista per la Generalitat, però els 4 euros afegits per persona i nit de la taxa municipal pot convertir-se en un hàndicap per uns usuaris que tenen en el preu un factor determinant a l’hora de triar destinació.

Jujol sempre, Jujoliem ja?

Tots els cinc dimecres d’aquest mes d’octubre s’estan celebrant conferències al Centre Jujol dels Pallaresos, que per quart any consecutiu es realitzen a la població en la qual van conviure els tres germans solters – la Teresa, la Thecla i el Josep Maria, ‘el Júnior’, fills de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol. Vaig iniciar aquest cicle, fent un recorregut de tot el llegat jujolià que tenim al Camp de Tarragona i el Baix Penedès De ponent a Llevant, per la ruta interior i després per la costa. És a dir, amb unes 250 imatges i començant per Tarragona vam anar virtualment a la Canonja/Casa Xatruc, Constantí/parròquia de Sant Feliu, Vallmoll/Ermita del Roser, Vistabella/església del Sagrat Cor, els Pallaresos/Cases Bofarull, Fortuny, Solé, Emília Fortuny/ Centre Jujol/església de Sant Salvador, Renau/Ermita de la Mare de Déu del Lloret i Montferri/Santuari Ntra. Sra. de Montserrat. A la costa ens dirigim a Bonastre/parròquia de santa Magdalena, Creixell/torre de l’església de Sant Jaume, Roda de Berà/ capella de Mas de Carreras i el Vendrell/ parròquia de Sant Salvador.

El dia 9 vam visionar el documental “Jujol. L’església de Vistabella”, produït i dirigit per Lluís Campo Vidal, en el que els arquitectes Guillem Carabí, Josep Lllinàs i Roger Miralles, la investigadora Concepció Peig i l’historiador Jujol Jr., ens van aproximar a tot el procés de la construcció d’aquesta meravella creativa jujoliana, que en realitat és l’única peça religiosa que va iniciar i va acabar l’arquitecte Jujol.

El dimecres passat va ser molt interessant, ja que l’activitat cultural tenia el títol “El llegat de l’Arxiu Jujol”. El format va ser una taula rodona moderada per Manel Margalef, director del “Museu d’Art Modern de Tarragona. Van intervenir els arquitectes Joan Mercadé, fundador i director científic de la Càtedra Jujol i Jordi Romera, president del Col·legi d’Arquitectes, demarcació de Tarragona/COAC, respectivament, i Manel Callao, codirector de

l’Arxiu Jujol i membre del Comitè Científic de la Càtedra Jujol de la UPC. Recordo que avui dimecres li toca a Imma Socias, historiadora emèrita de la Universitat de Barcelona que es parlarà sobre el seu llibre “Transfiguracions. Josep Maria Jujol a la vila del Vendrell” i la setmana vinent el tema serà “El vitrall a l’obra de l’arquitecte Jujol” a càrrec de Maria Eugenia Díaz de Vivar, gestora de l’Associació Catalana de les Arts del Vidre i que va mantenir una conversa amb Jujol el mes d’agost de l’any passat.

Ara i aquí vull reflectir l’esperit positiu de tots els ponents vers arribar acords que signifiquin col·locar el llegat jujolià el lloc que es mereix. Estem parlant de gairebé 10.000 documents, dibuixos sobretot. Jujol dibuixava inclòs sobre fulls de periòdics, que després serien magnífics vitralls a l’església de Vistabella, per exemple. Mercadé va manifestar que “... ara hem passat d’una gestió familiar a una altra institucional ..”. El fet que els tres fills siguin solters, per tant, no hi ha hagut cunyats, tot el llegat és únic, tots els dibuixos no s’han separat mai entre ells. La família Jujol ha viscut a Barcelona (Rambla de Catalunya), Sant Joan Despí; Valldoreix i l’any 2004 s’empadronen als Pallaresos. Ara, any 2024 ‘hem de recuperar el temps perdut?, o no? Callao va fer la metàfora que “... estem davant d’una gran teranyina ... Hem de deixar les emocions a banda i ens hem de guiar per criteris tècnics ...”

Romera com president del COAC assumeix la gran responsabilitat que tenen d’ara endavant, ja que són els receptors de

tot el llegat arquitectònic-artístic de Jujol i de la casa del carrer Nou palleresenca, on vivien els fils de Jujol. Tot ho ha d’administrar el COAC, que ja des del 2024 tenen un arquitecte catalogant tot el llegat i digitalitzant-tu “tot és tot”. A més, recentment van acordar amb l’Autoritat Portuària realitzar una exposició en un Refugi amb part d’aquest patrimoni documental tècnic, artístic, creatiu del dibuixant, pintor, escultor, és a dir arquitecartista Jujol, com definia el Jr. al seu pare. Objectius immediats proposo que podrien ser: 1. Incorporar a Jujol com tarragoní a “El Paisatge dels Genis” que promou la Diputació. Ja fa anys posa en relleu els artistes universals Joan Miró, Antoni Gaudí, Pau Casals i Pablo Picasso, i la seva relació amb Mont-roig del Camp, Reus, el Vendrell i Horta de Sant Joan, respectivament: 2. Crear la Càtedra Jujol o Gaudí/Jujol a la Universitat Rovira i Virgili. Es tracta de buscar un/s patrocinador/s que des del punt de vista empresarial facin costat a aquesta eina per potenciar tant des del punt de vista científic com tècnic l’obra jujoliana; 3. Teatre Metropol Jujol o Jujol Metropol, relacionar cada vegada més, el número 46 de la rambla Nova amb l’arquitecte, ara que ja tenim l’escultura de Joan Serramià al bell mig de la coca central (per cert, tinc entès que durant el dia, l’arquitecte manté un diàleg amb el seu veí impressor Pau Virgili i Sanromà, conegut popularment com «el iaio Virgili», sabeu a quina hora?)

En un altre ordre, la ciutadania espera en candeletes i els jujolians necessitem com l’aire que respirem el tan somiat Centre Jujol a la Rambla i l’Arxiu a la Casa de les Ànimes del COAC. S’han de lligar aliances amb l’Ajuntament, el Consell Comarcal del Tarragonès, la Diputació i la Generalitat. Ara, d’una vegada per totes, sabent qui és el propietari del llegat: Comença un nou camí, que no serà fàcil, però és del tot possible, sols requereix la voluntat política de tots els seus representats. Voler/desitjar és poder. Jujoliem ja?

Tribuna

Josep Maria Buqueras Bach

Tribuna

Trens altament perillosos

El traçat ferroviari a Catalunya és obsolet. I el de la costa sud és sorollós i perillós. I ho serà més.

En alguns casos, el disseny de la xarxa té més de 150 anys. Com el tram Martorell – Tarragona, que és del 1861. D’una època que la urbanització del nostre país era molt diferent a l’actual. La costa no tenia el valor d’avui: no estava urbanitzada, i no existia el turisme com avui el coneixem. No estava massificada. I la nostra mobilitat, la dels habitants del país, no era tampoc la d’avui.

A mitjan segle XX costava veure gent del Baix Gaià, com a exemple, anant a treballar a Barcelona, o la seva Àrea Metropolitana, i tornant. I ara som molts, moltíssims, els veïns i veïnes que agafem el tren cada matí per anar a la capital catalana i tornem a casa cada vespre. Cada cop som més: Barcelona centrifuga la gent que no es pot permetre el luxe de viure-hi, i han, hem d’anar al que en diuen “comarques” buscant un habitatge més assequible. El transport de mercaderies també ha canviat. Fins als anys 70 del segle passat era anecdòtic, comparat amb el d’avui. I ja no diguem si ens referim a les mercaderies perilloses! Què va passar a principis dels 70? Doncs que a les nostres comarques es va implantar el complex petroquímic més important del sud d’Europa. Amb tots els avantatges i inconvenients que això comporta.

són perilloses, i el seu transport ha de continuar vetllant per una bona convivència amb el turisme.

Plataforma Mercaderies per l’Interior Grup Torredembarra

Un polvorí molt poblat Durant els últims cinquanta anys, totes les poblacions costaneres han crescut notablement. Per exemple, Torredembarra ha passat de 4.000 habitants a 18.000 habitants. I la seva població, o la de Creixell, es multiplica per quatre o més a l’estiu, fins arribar en el cas de Torredembarra a més de 50.000 persones al mes d’agost.

El complex petroquímic de Tarragona és una fortalesa per l’economia de les nostres comarques. Sense cap dubte. Però cal saber gestionar-la bé.

A més, les viles de la costa tenen diversos càmpings, de gran capacitat, tocant a la via de tren. Tot plegat, un polvorí, amb un risc molt elevat si un tren que porta mercaderies perilloses té un accident. L’onada expansiva podria afectar greument a uns 500 metres a la rodona, i l’evacuació de les víctimes seria molt complicada amb les infraestructures actuals. A Torredembarra ja hi ha un precedent de xoc de trens, tot i que amb combois de passatgers. Hi va haver dos morts i més de cent ferits.

Una indústria necessària, però que ha de conviure amb les persones

El complex petroquímic de Tarragona és una fortalesa per l’economia de les nostres comarques. Sense cap dubte. Però cal saber gestionar-la bé. Si mirem l’evolució dels últims 50 anys, la fràgil convivència de la petroquímica i el turisme s’ha sabut gestionar amb nota, pensem. El complex petroquímic no ha parat de créixer i de generar riquesa. I el sector turístic, igualment. L’Àrea Metropolitana de Tarragona s’ha beneficiat del creixement de tots dos puntals econòmics.

Ara bé, és imprescindible que s’ordeni bé la logística del gran motor econòmic que són les grans empreses químiques. Perquè aquestes empreses funcionin bé i continuïn creant riquesa, les seves mercaderies han de tenir una sortida ràpida i àgil. Tothom n’ha de ser conscient. Però hem de reflexionar bé i mirar el traçat per on aquestes mercaderies han de passar. Moltes

A aquest risc amenaçador cal afegir-n’hi un altre, que patim cada dia: el soroll. Els veïns de la via patim dia sí i dia també la contaminació acústica, amb tot el que comporta per al descans i la salut. Torredembarra viu en un atzucac mediambiental de grans dimensions: aviat els seus habitants patirem, o ja patim, afectacions neurològiques, físiques i psicològiques, que obligaran les administracions a atendre, cuidar i compensar les persones afectades pels sorolls i les mercaderies perilloses.

Tots dos problemes són ja coneguts de fa molt de temps i ningú ens pot dir que li venen de nou. I les solucions també són prou conegudes, i antigues. Ja quan es va implantar el complex petroquímic, ara fa ja 50 anys, el gestor d’infraestructures ferroviàries – aleshores dins de RENFE, i que ara és ADIF – i el complex petroquímic ja preveien que el transport de mercaderies perilloses havia de circular lluny dels nuclis habitats. La realitat és ben diferent de la prevista: el 2022 van circular per la costa més de 200.000 tones de mercaderies inflamables i tòxiques! I això per un tram on la densitat de trànsit ferroviari és la tercera amb més volum d’Europa. La tercera! I no sembla que aquesta realitat

estigui en vies de solució, sinó més aviat al contrari: s’agreujarà.

Un tall ferroviari per fer-hi passar encara més mercaderies

Fixem-nos en l’actual tall ferroviari, que s’inscriu en el Corredor del Mediterrani. L’objectiu de l’obra que ens afectarà durant mig any és, com demana la Unió Europea, fer-hi passar un 30 % del total de mercaderies, que actualment passen en la gran majoria per les carreteres. Només un 4 % viatgen amb tren. Un objectiu que pretén disposar d’un corredor ràpid i àgil per tal que les empreses siguin més competitives i alhora descarbonitzar les autopistes, per lluitar contra la crisi climàtica. Unes autopistes, pagades per nosaltres, la ciutadania, que ja estan prou col·lapsades, i de les quals es trauria densitat de camions.

Hi estem a favor al 100 %, tant de la competitivitat com de la descarbonització. Hi donem tot el suport. Però caldrà tenir en compte quin traçat seguirà el Corredor Mediterrani: l’afectació sobre la població ha de ser mínima, i ha d’evitar travessar nuclis densament poblats. Si això no es té en compte la situació empitjorarà, com diem: penseu que les mercaderies perilloses es traslladaran amb trens de 750 metres de llarg. I generant sorolls de més de 100 decibels! Per fernos-en una idea, els reglaments urbans sancionen les activitats que superen els 55 decibels. Ja el 2011 el ministre de Foment espanyol José Blanco, del PSOE, va rebutjar aquest traçat, pel gran impacte en zones amb una alta densitat de població. Blanco va reconèixer que el recorregut era obsolet i que s’hi havia de buscar alternatives a través de zones que no afectin cap municipi. Alternatives que demanen una gran, i urgent, inversió en infraestructures a Catalunya.

Ana Pastor, del PP, va desestimar les inversions per al traçat alternatiu, autoritzant un tram, que no ha estat modificat i que farà que cada dia passin mercaderies perilloses per la costa.

Una tragèdia com la dels Alfacs, però molt més gran Potser molts de vosaltres recordeu la tragèdia dels Alfacs, o n’heu sentit a parlar. Va ser una autèntica catàstrofe, de les pitjors que han tingut lloc al país. L’estiu del 1978 un camió carregat de propilè liquat va tenir un accident i es va precipitar contra el càmping dels Alfacs, a les Terres de l’Ebre. Hi van morir 217 persones i més d’un centenar van resultar ferides, amb seqüeles. De forma constructiva i aportant-hi alternatives, denunciem que una desgràcia semblant pot tornar a passar. I que pot ser encara més gran: un tren de 750 metres porta molta més càrrega que no un camió. I un municipi o càmping dels d’avui té una població molt superior a la que tenia el càmping dels Alfacs fa gairebé 50 anys. Si un fet lamentable així tornés a passar, només seríem a temps de lamentar-nos. De poc ens servirà aleshores que ens vinguin a donar el condol totes les autoritats polítiques. Incloses les que van decidir no fer una inversió que minimitzés els riscos.

L’objectiu de l’obra que ens afectarà durant mig any és, com demana la Unió Europea, fer-hi passar un 30 % del total de mercaderies, que actualment passen en la gran majoria per les carreteres. Només un 4 % viatgen amb tren

No és just que a l’hora de prendre decisions tan importants no es tingui en compte la nostra veu, la veu de la gent d’aquí. Nosaltres, els veïns, som els que patim a diari la contaminació acústica, i el risc constant d’un accident de grans dimensions que provocaria un tren carregat fins dalt de mercaderies perilloses. Trens que passen a pocs metres dels nostres llits, i dels dels nostres fills.

Una solució urgent

Dels lectors

El dèficit fiscal que patim a Catalunya, en molts àmbits, és notori en l’apartat d’infraestructures, en especial en el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Això fa que el país no pugui avançar amb la qualitat i rapidesa que les empreses necessiten. I que els habitants en patim els efectes en forma de contaminació acústica i perill d’accidents.

Però la següent ministra del ram,

Tenim dret a decidir i se’ns ha d’escoltar. Per aquest motiu, pensem que els nostres polítics, els catalans i els de la demarcació, han d’anar totes i tots a l’una, per exigir a l’estat espanyol que inverteixi en un traçat alternatiu per l’interior, que minimitzi sorolls i riscos de catàstrofes. Per evitar perills i problemes per a la salut i l’economia, cal una solució urgent (i provisional), fent servir vies existents, lluny de nuclis poblats. Una cosa possible si existeix voluntat política.

Més val planificar bé i invertir que no lamentar-se i haver de donar el condol.

Catedral de Roda de Isábena en el día de las catedrales Curiosamente, sin siquiera saber que el 19 de octubre se celebraba el día de las catedrales, en el telediario salió un pequeño reportaje del monasterio-catedral de Roda de Isábena (en la provincia de Huesca), lugar con el que mi familia tenemos un gran vínculo por varias razones: mi marido nació en este pueblo, allí pasamos una parte de nuestras vacaciones, y celebramos nuestra boda en ese conjunto monumental formado por la iglesiacatedral y el claustro, alrededor del cual se distribuyen una serie de dependencias relacionadas con la vida monástica (sala capitular y refectorio). Tanto por su concepción arquitectónica como por su belleza estética, he de decir que la cripta que hay en su interior puede considerarse excepcional. En ella se ubica el sarcófago de San Ramón. Es románico del siglo XII y todavía conserva su policromía. El claustro es del mismo siglo, con un aljibe que ocupa el centro y que tiene grabada la fecha 1608. Un detalle que no puede pasar desapercibido, y que en televisión también se nombró, es que éste dispone de un número de inscripciones funerarias de las más importantes que se conocen, cuya finalidad era recordar a aquellos monjes ya fallecidos para que cuantos deambularan por el claustro pudieran ofrecer oraciones por sus difuntas almas. No me perdonaría si no nombrara el antiguo refectorio, hoy restaurado y realizando una gran función para goce y disfrute de visitantes. Finalmente, quiero añadir la frase que aparece en un cartel al entrar en Roda de Isábena “Uno de los pueblos más bonitos de España”. Gema Abad Ballarín Reus

El Rotary Club de Tarragona recorda el Dia Mundial de la Pòlio amb un sopar a Mas Roselló

Solidaritat El Rotary Club de Tarragona va celebrar la nit del passat dilluns un sopar al restaurant Mas Roselló per a recordar el Dia Mundia de la Pòlio, que se celebra mundialment el 24 d’octubre. En aquest hi van participart integrants tant del Rotary Club HispanoMarroquí com del Rotary Club Costa Daurada. El pre-

sident, Robert Pons, va ser acompanyat per l’exgobernador del Distrito 2022 del Rotary Club, Raül Font, i també per l’actual gobernador del Club, Josep Maria Buqueras. El Doctor Xavier Domènech va exposar als assistents la situació mundial de la malaltia. La pòlio és una malaltia que afecta als nervis de la mèdula espinal. Redacció

L’AEHT i Makro celebren el dia de l’hostaleria a Tarragona

Empreses Makro va celebrar ahir un acte d’homenatge als professionals hostalers de la província de Tarragona, amb motiu de la novena edició del dia de l’hostaleria. L’acte es va celebrar al restaurant El Trull, i va comptar amb la presència del subdelegat del govern

a Tarragona, Santiago J. Castellà Surribas; Francesc Pintado, president de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT); Magí Mallorquí, president de l’Associació Hotelera de la Província de Tarragona i Fernando Palacios, director de Makro a

l’àrea de Tarragona i de la Costa Daurada, entre d’altres representants del sector. Durant l’homenatge, Makro va entregar al subdelegat del govern i als presidents de l’AEHT i a l’Asociació Hotelera de la província de Tarragona, un plat símbol del dia de l’hostaleria. Redacció

Necrològiques

Tarragona

Concepción Márquez Torres

Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori. Valls

Concepción Torralba Rovira

Ha mort als 100 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la V. del Lledó

Antoni Bonet Fabregat

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11:30 h al Tanatori.

Sopar del Rotary Club de Tarragona per a recordar el Dia Mundial de la Pòlio. Rotary Club

Acte de celebració del dia de l’hostaleria al restaurant El Trull. AEHT

Avui felicita als que es diuen:

21/03 al 19/04

El teu erotisme estarà despert notaràs un augment del teu sentit passional. Seràs centre de moltes mirades t’arribaran moltes propostes.

LLEÓ

23/07 al 22/08

No permetis que els teus propis problemes anul·lin la teva gran capacitat d’ajuda als altres. Si ajudes als altres serà major la recompensa.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Moments agradables en companyia d’amistats amb els teus. Experiències importants a nivell emocional canviaran el teu comportament.

TV local

20/04 al 20/05

Les comunicacions que t’arribin, encara que només una d’elles, serà la que marqui la teva passió. El teu magnetisme aixecarà passions.

23/08 al 22/09 VERGE

Ull amb les manifestacions que facis en les reunions. Amb facilitat seran mal interpretades les teves paraules erraries enormement.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Encara que una cosa ansiosa et trobaràs en plena forma per a aconseguir totes les metes que et proposis. Passions fàcils.

12:00 Qui cuina avui?

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Caminant per catalunya

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Fot-li (r)

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 + Xarxa + sostenibilitat

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La comarcal (r)

El temps

21/05 al 20/06

Usa la diplomàcia el tacte ja que la jornada es presenta tibant els col·laboradors que t’envoltin no estaran a l’altura de lloa esdeveniments.

23/09 al 22/10 BALANÇA

Podràs donar un gran impuls als teus assumptes financers. Oportunitats apareixeran et mostraràs amb agudesa per a ferte amb elles.

20/01 al 18/02 AQUARI

Arribaran notícies de persones que havies oblidat aportaran sorpreses. La teva relació serà fluida però més a nivell mental que emocional.

21/06 al 22/07 CRANC

Avui hauràs de postergar la canalització de les teves emocions per actituds mal pensades i allunyades de la realitat. Exposa els teus interessos.

23/10 al 21/11 ESCORPÍ

Faràs gala de saviesa en el maneig l’organització de les coses arribaràs a la resolució d’aquestes. No et precipitis en assumptes de l’amor.

19/02 al 20/03 PEIXOS

No alimentis esperances en assumptes que no depenen de tu. Toca de peus a terra. Utilitza el teu encant en la teva evolució.

11.30 Qui cuina avui?

12.00 Caminant per Catalunya

12.30 Qui cuina avui?

13.00 La Post – Diada

14.00 Notícies 12

14.30 La Post – Diada

15.30 Qui cuina avui?

16.00 Notícies 12

16.30 Efecte Mosaic. Tarda

18.00 + Xarxa + Sostenibilitat

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Com la nit el dia

21.00 Teló de fons

21.30 Hospital de Proximitat

22.00 Notícies 12

22.30 Com la nit el dia

23.00 Rocket Talent Fest

23.30 Hospital de Proximitat

00.00 Notícies 12

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Plat gran, amb vores de poca altura, que serveix per a portar alguns objectes. Prehistòric amb trompa. 2. Lletra inclinada peninsular. Augmenta la visió. 3. El lloro la passa en blanc. Núvols de pluja. Base del fosfat. 4. Aspecte. Tot gira al seu voltant. Mig litre, gairebé. 5.Vocal. Posi en lloc segur.Vial. 6. Demostrava haver entès l’acudit. Nimfa de les aigües. 7. Ocrosa. Dins del pomar. 8. Romans. Forat anatòmic. De Beirut. 9. D’un blau brut. Part de la granota.Vocal. 10. S’ajusta a les dates. Tanques el sobre sense gastar saliva. 11. Baixesa d’esperit. Petit corrent natural d’aigua. 12. Lleures. Bebè. Dues que vénen amb tos. VERTICALS: 1. Exempt de simulació. Clau de canya foradada que s’adap- ta al piu d’alguns panys. 2. Excita els afectes. Relatiu al primer període de l’edat de pedra. 3. Que anuncia una desgràcia. Enfosqueixi la sonoritat. 4. Element metàl·lic. Torni a equipar la tropa. Una forma de ser. 5. Atuells de grans dimensions. Poetes de l’època grega heroica. 6.Aquí mateix. Os super- numerari del crani. Afectat de nanisme. 7. Que entreté. Tal. Vocal. 8. Con- sonant. Noia amb barbeta prominent. La flor de la Bernarda. 9. Ceguesa verbal. Crit per al rodatge. 10. Cert joc de naips. Ensumaré aires. 11. Amunt! Mamífer peruà dels camèlids. Rígid. 12. Certa paret. Excessos.

Màxima Mínima Estat del cel

22º 15º

Farmàcies

TARRAGONA:

Salazar Mena, Manuel Av. Catalunya, 17 Telèfon 977 223 020

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Lluis Gine, Agnes

Av. Maria Fortuny, 48 Telèfon 977 750 052.

SALOU:

Coret Herrera, Rosa Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS:

Gomez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912.

VALLS:

Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 (El Fornàs) Telèfon 977 608 842.

EL VENDRELL:

Pelegrí, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Fins a migdia el cel estarà entre poc i mig ennuvolat en conjunt. A la tarda, la nuvolositat serà abundant a zones de muntanya, mentre que minvarà al litoral. Al final del dia, la nuvolositat tornarà a augmentar al litoral en forma de nuvolositat de tipus baix. A més, hi haurà estrats baixos a punts de la depressió Central durant les primeres hores del dia.

Precipitacions

Fins a primera hora del matí són probables a punts del terç oest del país. A banda, a primera hora de la tarda se n’esperen en forma de ruixat feble a punts de muntanya i en són possibles a punts de l’extrem sud. Seran febles.

Anuncis classificats PÀRQUING

MASAJE ENTERO CAMILLA.

Tarragona. VENDO PARQUING 20m2. C/ Smith,4. 18.500€.Tel: 686.804.385

ALQUILO PARQUING Plaza Imperial. 70€/mes. Tel: 629.946.410

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

AMISTAT

CHICA SIMPÁTICA

BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales!! Prostático, glanderiano. Especial NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813

JAVI MASAJE PROFESIONAL. 10€. (Sólo señoras) Tel: 630.430.736

música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

Servand, Germà i Oda

Sudoku

Ara fa deu anys, els veïns del poble d’El Milà buscaven informació sobre els orígens de la seva església, dedicada a Santa Úrsula, que es va acabar de construir el 1914. Amb motiu de la seva benedicció cent anys abans, l’església va ser immortalitzada pel fotoperiodista tarragoní Hermenegild Vallvé (1893-1973), però aquella fotografia mai va ser publicada. Així i tot, els veïns d’El Milà van aconseguir localitzar-la als arxius de la Biblioteca Nacional d’Espanya, on estava digitalitzada la revista catòlica La Hormiga de Oro, editada a Barcelona entre el 1884 i el 1936. En un dels números publicats l’any 1914 hi van trobar la imatge i, comparant-la amb l’església actual, es van adonar que la façana tenia dues creus neogòtiques que ja no hi són.

«Una era damunt les arquivoltes i, l’altra, en la seva cornisa superior, flanquejada per dos dels sis pinacles que s’hi van construir. Eren diferents, tot i compartir un tret característic propi de les creus sorgides en l’art gòtic: l’ornamentació dels extrems superiors», explica el periodista Xavier Pete, president de l’Agrupació Cultural El Milà. Els motius pels quals les creus ja no hi són, detalla, «no són clars», tot i apuntar que «podrien haver caigut pel tipus de material amb què es van fer». Això no obstant, altres elements, també d’estil neogòtic, sí que es van conservar. És el cas, per exemple, d’aquells sis pinacles que presideixen la façana del temple.

Arran d’aquella descoberta, l’Agrupació Cultural El Milà, entitat que vetlla per difondre el patrimoni artístic local, presentarà, aquest pròxim diumenge, 27 d’octubre, una investigació centrada en aquestes dues creus i en la resta d’elements decoratius que han

Patrimoni L’Agrupació Cultural El Milà ha dut a terme una investigació sobre aquests elements que ja no són al temple

Les dues creus perdudes de l’església d’El Milà

existit en aquesta església. L’acte, que es farà a les 12.30 h, comptarà amb la presència de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i de l’escultor barceloní Estanislau Feliu, autor de diverses figures de la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. A

més de fer d’aquesta investigació, l’Agrupació ha publicat un tríptic que convida a descobrir el Milà neogòtic i ha posat en marxa unes visites guiades pensades per conèixer els secrets de la façana de l’església parroquial de Santa Úrsula. La presentació d’aquest tríptic es farà el mateix diumenge. A més, el mateix arquebisbe de Tarragona presidirà una missa que se celebrarà abans, a les 11.45 h. Aquests actes s’emmarquen en

la celebració de la Festa Major en honor de Santa Úrsula, patrona de la localitat.

L’església parroquial de Santa Úrsula d’El Milà es va acabar de construir amb una clara intenció de dissenyar elements de la façana a partir de l’estil neogòtic, tal com va passar en temples com la Catedral de Barcelona o l’interior del Santuari de Núria. «A El Milà ja teníem una església gòtica, però es va derruir i va quedar impracticable l’any 1909. S’intueix que el fet de preservar aquest estil arquitectònic, que va existir entre els segles XII i XVI, en un moment en què el neogòtic ja començava a deixar empremta a Catalunya, va impulsar que l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà i els mecenes de la nova construcció, entre els quals hi havia el mateix arquebisbat de Tarragona i un ric propietari del Milà, decidissin que havia de ser així», assevera Pete. Arran de la investigació que s’ha dut a terme, i que es va complementar amb els plànols de l’església localitzats a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), també s’ha sabut que al temple no s’hi va fer un rellotge, tal com estava previst als plànols, i que la campana havia de ser tocada des de la plaça, ja que a les imatges s’hi aprecia una corda llençada des del campanar.

Foto reveladora

Una fotografia feta el 1914 va posar de manifest l’existència de les dues creus

Golfus de Tàrraco

Agustí

Si dic que érem amics exagero o frivolitzo. A Catalunya, abans dels ‘amics’ banals de Facebook, matisàvem molt què volia dir ser amic. No com el que vaig viure a Madrid, que una persona acabada de conèixer s’autoproclamava amigatxo de sempre. «Eres amic de l’Agustí Forné?», dèiem aquí, «bé, vam estudiar junts a la facultat i ens trobaven sovint pel carrer, però mai vam dinar ni prendre una cervesa». A diferència del que passa amb altres tarragonins, companys de Ciències de la Informació de l’Autònoma, com Xavier Abelló o Josep Papió, amb qui poc o molt hem anat quedant. Per cert, xecs, hem de quedar!

Del que estic segur és que érem més que coneguts i molt més que saludats. Amb l’Agustí coincidíem força per Tarragona. O Prades. Amb el gos o sense, anant a comprar o cap a la feina. I sempre teníem una petita conversa distesa, amb la ironia tarragonina que ens agradava a tots dos. L’Agustí era un mirall: mateixa edat i professió, una presència que t’anava indicant el pas del temps, unes vides prou paral·leles que circulaven per camins semblants. Un mirall que et posava al davant com t’anava la vida. Un mirall clar, net.

L’últim cop que vam coincidir va ser el 30 de setembre a la plaça del Pallol, fent el vermut en un bar. En taules diferents. La Carme i jo li vam preguntar si no es jubilava o prejubilava, com jo. Ens va respondre que potser sí, que s’ho estava pensant, que se sentia cansat. Sí, l’Agustí Forné era per a mi un mirall de vida, que un mal cop ha trencat en mil bocins.

Carles Marquès i Virgili

Periodista i escriptor

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

En la fotografia d’Hermenegild Vallvé del 1914 es veuen les dues creus. Cedida