Dijous 24 d'octubre de 2024

Esports 17

Víctor Narro: «A casa hem aconseguit ser regulars, ara ens toca millorar com a visitants»

Camp de Tarragona 14

Comencen les obres per a recuperar la zona natural i la fauna dels Prats d’Albinyana a la Pineda

Una clínica de Tarragona ha denunciat per assetjament una entitat antiavortista

L’organització fa vigílies de pregàries que s’allarguen durant 12 hores diàries davant del centre 4

Policial 15

Enxampen a Calafell el líder d’un grup terrorista equatorià

La Guàrdia Civil localitza a Segur de Calafell el cap de l’organització ‘Los Tigretones’, que va assaltar una TV en directe a l’Equador

Tarragona

L’Ajuntament es compromet amb els Xiquets a donar-los local en dos anys

Denunciada per presumpta estafa una empresa de tancaments eficients de Reus

Policia Ecuador/X

Societat

Opinió 21 Marina Ermina Rotaru Gurau. La segona oportunitat. Liquidació d’actius: «El segon trimestre s’han presentat 15.227 concursos als jutjats mercantils»

Els Xiquets de Tarragona tindran local el 2027, segons les previsions municipals

Societat L’Ajuntament i la colla castellera engeguen la confecció del projecte del nou centre a la seu de l’ICAC

Oriol Castro

Nou local el 2027. Aquesta és la previsió amb la qual treballen l’Ajuntament de Tarragona i la Colla Xiquets de Tarragona. L’alcalde Rubén Viñuales i el president de la colla, Oriol Olivé, van mantenir aquesta setmana la primera reunió per a començar a apuntalar el projecte del nou local. «Va ser una primera reunió de treball molt positiva. Començarem per l’avantprojecte de tot el que ha de ser la reforma de l’actual edifici», exposa Olivé. Segons el president, la trobada escenifica l’entrada en una «nova fase». «Després d’anys d’incertesa, ara ens centrarem ja en els aspectes tècnics i en les nostres necessitats. Hem de posar la sisena marxa», apunta Olivé. Els passos a seguir estan clars. Projecte executiu. Licitació. I inici d’obres. La previsió és enllestir-ho el 2027, tot i que els terminis aniran condicionats pel projecte de trasllat de l’ICAC a la Tabacalera. «Hi ha moltes coses a valorar i estem plantejant els nostres requisits a nivell d’espai», diu Olivé. En aquest sentit, la distribució de l’espai farà que no el recinte no acull finalment un centre cívic, com s’havia plantejat inicialment, sinó un centre social. Un espai d’igual

seu de l’ICAC té aproximadament

Els veïns disposaran d’un centre social, que no serà cívic per manca d’espai

forma pensat per als veïns de la Part Alta i que formarà part de la Xarxa de Centres Cívics

de la ciutat. Amb tot, el procés de confecció i negociació acaba de començar i li espera mesos de treball.

ERC aposta per un sol ús D’altra banda, ahir el grup municipal d’Esquerra Republicana va sortir a la palestra per reclamar que el nou local

La Coordinadora d’Entitats lluita per aconseguir l’accessibilitat a la ciutat

Societat Ahir es va reunir la nova Comissió de Diversitat Funcional

Redacció

Ahir es va reunir, per primer cop, la nova Comissió de Diversitat Funcional de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona. Aquesta primera trobada va comptar amb la participació de 25 representants de diversos col·lectius de

la província, així com amb figures polítiques com és el cas de l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa. L’objectiu d’aquest nou ens, afirma Ángel Juárez, president de la Coordinadora d’Entitats, és «facilitar la vida a tots els tarragonins amb discapacitat funcional» i assegurar «l’accessibilitat

de tots els espais de la ciutat i la resta del territori». «La llei que garanteix aquests fa anys que es va aprovar, el problema és que no s’està complint», lamenta Juárez. Per aquest motiu, explica, la comissió vol crear una «mesa reivindicativa» per dialogar amb representants

dels Xiquets a la plaça d’en Rovellat sigui «exclusivament per la colla». «L’edifici té 1.100 m2 i la colla castellera necessita uns 800 m2. Un centre cívic en necessita uns mil m2. No hi té cabuda», va expressar Xavi Puig, portaveu adjunt del grup.

ERC va apostar l’any passat

dels departaments de Salut i de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat. «Tothom accepta que s’ha de fer alguna cosa, però a l’hora de la veritat ningú fa res. Tots els membres compartim aquest sentiment d’impotència i estem cansats d’esperar, però no cedirem», etziba el president. «Les administracions s’han de posar les piles per eliminar totes les barreres que encara existeixen als municipis tarragonins, tant les arquitectòniques com les socials, i no pararem fins a aconseguir-ho», assegura.

en un primer moment per compaginar els dos usos a l’immoble, però es va desdir després de parlar amb tècnics municipals. «No retraiem ni critiquem aquest plantejament al govern municipal. Però creiem que hi ha altres espais a la Part Alta on es podria encabir un Centre Cívic

L’apunt

Gairebé 7 anys sense espai propi

Aviat farà set anys que els Xiquets de Tarragona sobreviuen sense local propi. La colla va haver d’abandonar l’edifici al carrer de Santa Anna i el 2021 l’Ajuntament els va oferir un solar al carrer Sant Llorenç. Però dos anys després l’opció es va haver de descartar per problemes tècnics i econòmics.

en condicions pel veïnat de la Part Alta», va reblar Puig. En aquest sentit, els republicans proposen el solar del carrer Sant Llorenç o al carrer Santa Anna com possibles espais. «Vam arribar a un pacte pressupostari amb l’executiu municipal per a crear molts centres cívics al centre de la ciutat. L’equip de govern té llibertat de moviments, pot triar quin és el més adequat», va concloure Puig. Els republicans consideren que l’acord no s’està complint i que aquest fet erosiona les relacions amb el PSC.

La

1.100 m2, on preveu ubicar-se la colla castellera i un centre social pels veïns. Diari Més

Imatge de la reunió de la Comissió de Diversitat Funcional. Cedida

La UTE Acisa-Pavapark obté la millor puntuació en la licitació per a la implantació de la ZBE

Mobilitat Es preveu que la Zona de Baixes Emissions entri en funcionament l’1 de gener del 2025

John Bugarin

Fins a sis empreses es van presentar al concurs públic per a la instal·lació, configuració i posada en marxa dels dispositius tecnològics necessaris per a la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Tarragona. La proposta de la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Acisa-Pavapark ha obtingut la millor puntuació per part de la mesa de contractació i es perfila com la futura adjudicatària del contracte.

La UTE formada per les empreses Aeronaval de Construcciones e Instalaciones SA i Pavapark Movilidad SL ha obtingut 19,75 punts dels 20 possibles en l’apartat de criteris no automàtics. La mesa de contractació ha valorat positivament la capacitat tècnica i funcional de la plataforma —anomenada Saturno— ideada per a la correcta gestió i operació del servei, així com el pla de projecte elaborat per la companyia.

Es col·locaran 44 càmeres de lectura de matrícules en el perímetre de la

Tanmateix, la mesa de contractació ha atorgat la puntuació màxima a Acisa-Pavapark respecte a l’experiència i grau d’idoneïtat dels professionals

integrants de l’equip tècnic. Per una altra banda, ha obtingut 43 punts en el capítol de criteris automàtics. L’oferta econòmica presentada per la

Collado denuncia que hi ha «més pisos turístics que de protecció oficial»

Política Volen que el recàrrec a la taxa turística es destini a l’habitatge

John Bugarin

«A Tarragona hi ha més pisos turístics que de protecció oficial», denunciava ahir el portaveu del grup municipal d’En Comú Podem, Jordi Collado, qui remarcava que «són dades que no es poden deixar passar». Concretament, hi ha 2.051 habitatges d’ús turístic i 1.469 de lloguer social. Per aquest motiu, l’edil va reclamar al govern municipal un increment del parc d’habitatge públic de la ciutat, per fer front a la problemàtica de l’accés de l’habitatge que està afectant, especialment, «a jo-

ves i famílies vulnerables». ECP aposta per «passar a l’ofensiva» i, per aquest motiu, demanen que, si s’acaba aplicant un recàrrec municipal a la taxa turística que cobra la Generalitat de Catalunya, la totalitat dels beneficis es destinin a la compra de pisos per a lloguer social. «El Govern ha mostrat interès en el tema i, ara, volem condicionar en què es gastaran aquests diners», afirma Collado, qui també recordava que el ple va aprovar l’any passat una moció d’ECP per reclamar que Tarragona cobrés el 100% de la taxa turística, que actualment es

reparteix a parts iguals entre l’Ajuntament i la Generalitat. «Segurament doblaríem els ingressos actuals, parlem de gairebé mig milió d’euros», afirma el portaveu d’ECP. En el cas del recàrrec municipal, la recaptació seria íntegrament per al consistori i, en aquest cas, els comuns demanen que no es destini a promoció turística, sinó a l’ampliació del parc d’habitatge social. Així ho reclamarà «el grup municipal a l’Ajuntament i el nostre grup parlamentari al Parlament de Catalunya», explicava Collado, qui apuntava que, en el darrer any, el con-

UTE ha estat diferencial respecte a les propostes de la resta d’empreses. I és que ha estat la més baixa, amb un preu d’1.379.125 milions d’euros. Es

Han proposat una rebaixa de 700.000 euros respecte el pressupost base

tracta d’una quantitat força inferior al pressupost base de licitació era de 2.069.100 euros, amb IVA inclòs. De fet, la mesa va instar la companyia a presentar una justificació de la memòria presentada en considerar que la seva oferta era «anormalment baixa». La documentació requerida es va presentar en el termini establert i es va ser acceptada favorablement.

Càmeres i sensors

A l’espera dels possibles recursos i de l’adjudicació definitiva, la UTE Acisa-Pavapark és la més ben posicionada per executar la implantació de la Zona de Baixes Emissions de Tarragona per restringir l’accés i la circulació dels vehicles més contaminants a gran part del nucli urbà. L’adjudicatària

haurà d’instal·lar 44 càmeres de lectura de matrícules. Aquestes es col·locaran en 21 punts de control diferents en el perímetre de l’àrea de la futura ZBE, que estarà delimitada per l’avinguda Catalunya, el passeig Torroja, el passeig de Sant Antoni, el vial William J. Bryant, el Moll de Costa, el carrer Vidal i Barraquer. També es col·locaran 11 càmeres a l’interior de la Zona de Baixes Emissions que permetin aforar la mobilitat, tant de vehicles, i es posaran més als aparcaments dissuasius que hi haurà en el perímetre de l’àrea afectada, com el de Torroja, el d’Horta Gran o el de la Tabacalera. A més, s’implementaran 6 estacions de mesura de qualitat de l’aire i qualitat acústica, així com 10 panells d’informació dinàmica que mostraran l’estat del trànsit, incidents, rutes recomanades, l’estat de l’aire, les restriccions d’accés o l’ocupació dels pàrquings dissuasius, entre altres.

Estava previst que la ZBE entrés en funcionament l’1 de gener del 2025, però s’ha ajornat fins a l’inici del 2026. L’Ajuntament va prendre la decisió després que el procés de licitació, que es va impulsar el desembre del 2023, es va endarrerir per uns problemes amb els plecs, que es van haver de modificar. Per això, el consistori va haver de demanar una pròrroga dels fons Next Generation que va obtenir Tarragona per a la implantació de la ZBE.

sistori ha destinat 1,5 milions d’euros per a la compra pisos en desús per integrar-los a la xarxa pública de Tarragona. L’edil també va posar èmfa-

si en la importància d’invertir en la reindustrialització, sobretot «afrontant la decadència dels polígons industrials de la ciutat» i la preservació

del patrimoni. En aquest sentit, apunta que cal anar més enllà de les aportacions municipals i s’han d’«ampliar les fonts de recursos».

futura ZBE. Gerard Martí

El portaveu del grup municipal d’En Comú Podem, Jordi Collado, a la roda de premsa d’ahir. ECP

Una clínica denuncia per «assetjament» una entitat antiavortista a Tarragona

Societat L’associació organitza vigílies durant 12 hores diàries davant del centre

Oriol Castro

«No estàs sola, podem ajudar-te». «Resa pel fi de l’avortament». Imatges de la Verge Maria, rosaris en mà i oracions a l’uníson. Amb aquest escenari, un centre mèdic de Tarragona conviu des de fa un mes. Concretament, es tracta de la clínica Eira, l’única on es fan avortaments a la ciutat, al carrer Frederic Mompou. Es tracta d’una campanya impulsada per l’entitat antia-

vortista anomenada 40 Días Por La Vida. L’associació organitza vigílies de 9 del matí a 9 de la nit davant del centre. Ho fan des del passat 25 de setembre i continuaran fins al 3 de novembre. Les persones s’apunten mitjançant la seva pàgina web i de moment ja s’hi han registrat 129 voluntaris. Un total de 661 torns.

Dues campanyes a l’any «Duem a terme dues campanyes a l’any. Una sempre a

«Intentem estar dintre de la llei i complir-la. No entorpim el camí al centre», diu Cervera.

Buit legal

Aquest és el buit legal que troba l’associació per a dur a terme les seves activitats, tot i que hi ha una instrucció del Departament d’Interior que prohibeix manifestacions antiavortistes davant les clíniques, com va avançar el Diari Ara. «Els voluntaris a Tarragona han respòs molt bé, amb moltes ganes de començar. La voluntat és continuar fent aquestes accions», expressa Cervera. Les persones que participen en les vigílies ho fan encara que el centre estigui tancat. «No ens dirigim als treballadors o clients del centre. Intentem ser el més delicats possible», conclou Cervera. Tot i això, la clínica ha denunciat l’entitat per «assetjament» davant els Mossos d’Esquadra. Des del centre s’ha declinat fer declaracions a aquest mitjà, però s’ha confirmat la denúncia.

Preguen pel tancament

La Castanyada arriba a la ciutat aquest cap de setmana

Festes La festa de la Castanyada i de Halloween arribarà a Tarragona aquest cap de setmana. El dissabte al matí s’organitzarà el concurs de panellets a la plaça Corsini. El concurs està dirigit a aficionats. Per la tarda, es farà la nova Rua de Halloween, que passarà per la rambla Nova, pel tram del Banc d’Espanya. A la rua participarà la comparsa Disc 45, guanyadora del Carnaval d’enguany, amb una temàtica sobre la mort i els seus símbols. A més, en diferents espais i barris de la ciutat s’oferirà l’espectacle infantil La castanyera i el castanyer Redacció

Nova tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona aquest vespre

Societat L’associació

Els protestants aprofiten un buit legal per a no comunicar les seves accions

El registre telemàtic permet a l’entitat controlar que no es reuneixin més de 19 persones. D’aquesta forma, no han de comunicar la concentració i tenen dret a fer-ho.

Quaresma i una abans de l’Advent. És un moviment que va néixer als Estats Units i que ha arribat a Espanya», explica Rafa Cervera, portaveu de l’entitat a Barcelona i Tarragona. Aquestes protestes ja s’han fet altres anys a la ciutat comtal, però enguany és el primer cop que es fa a Tarragona. «A les vigílies sobretot es resa i, si alguna persona que es dirigeix a la clínica colpista ho demana, li donem informació sobre on pot anar perquè l’ajudin en la seva situació», rebla Cervera.

L’entitat organitza protestes arreu d’Espanya i a Barcelona té tres vigílies actives davant de centres mèdics. I ha arribat ja a més de 1.000 ciutats en 63 països, segons explica al seu portal web. «Tenim fe i confiem en el poder del Senyor, no en el nostre, i per això preguem. Si és voluntat de Déu, ben aviat el centre avortiu de Tarragona tancarà les portes», va expressar Valerie, la coordinadora de les protestes a la ciutat, al digital Religión en Libertad. Fa poques setmanes, la ministra de Sanitat, Mónica García, va expressar que el Govern crearà un registre de metges objectors a l’avortament, en cerca d’acabar amb els buits legals.

Bibliófils de Tarragona celebra la seva XLVIII Tertùlia aquest vespre. Bibliófils de Tarragona agrupa una col·lectiu de aficionats, collectors i intel·lectuals dedicats a la promoció el llibre i el manteniment de la importància dels llibres en la nostra societat i cultura. Comparteixen seu amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense al número 35 del carrer Major, on celebren les seves sessions, obertes al pùblic. Aquest vespre comptaran amb el Doctor Jordi Bertran Luengo que parlarà de Sant Magí, festa i literatura. Redacció

Tarragona acollirà diferents actes sobre la Memòria Democràtica aquesta tardor

Societat Tarragona acollirà diferents actes sobre la Memòria Democràtica aquesta tardor. Un dels actes destacats serà un col·loqui al voltant del llibre Les dones decidim. Història i memòria del feminisme a Tarragona (1974-2001) on les investigadores i autores del llibre ens parlaran de la història i la investigació del feminisme a

la ciutat de Tarragona. Serà el dimecres 4 de desembre a les 19h a l’Arxiu. També es farà una obra de teatre, titulada L’enterrador, que està prevista pel 9 de novembre a les 20h dins la programació de Tardor de Teatres. El 22 de novembe, al Teatre de Bonavista, es farà la projecció del documental Guardianas de la Memoria Redacció

Els protestants exhibeixen pancartes diàriament davant de la clínica Eira, l’únic centre privat a la ciutat que practica avortaments. Diari Més

Localitzen un terreny vinculat al robatori d’enllumenat públic

L’immoble havia estat ocupat il·legalment i es trobava en estat d’abandonament Policial Es van intervenir restes de material sostret i es va trobar un cremador de cable proper a la finca

La Guàrdia Urbana de Tarragona va localitzar un punt de crema i diversos objectes d’illícita procedència relacionats amb el robatori de cablejat d’enllumenat públic a diversos punts de la ciutat. Ho van fer aquest dimarts durant el registre d’una finca ocupada il·legalment, en el marc d’un procés d’investigació. Durant l’operació, dirigida pel Jutjat d’Instrucció número 4 de Tarragona, el cos policial va trobar el terreny en un «clar estat d’abandonament, d’insalubritat i plena de brutícia». Allà es van intervenir material com caixes de connexió, trams de cable i tapes de fanals d’algunes urbanitzacions de la ciutat.

La Guàrdia Urbana també va verificar que hi havia un

cremador de cable a tocar de la finca registrada on es van localitzar cables i fundes de cable de coure que són coin-

cidents amb les restes que es van trobar durant l’escorcoll. Es podia accedir al cremador des de la finca, ja que hi havi-

en habilitat un pas. Després de la inspecció i la recollida de proves, la Guàrdia Urbana va realitzar la identi-

ficació d’autor, a qui se l’imputen els delictes de receptació i usurpació, ja que no disposava de cap contracte per ocupar la finca. Arran d’aquesta entrada, també es va intervenir maquinària compatible amb l’activitat delictiva, com pel tall i la manipulació del cable.

A més, es va recuperar un patinet elèctric sostret a la província de Barcelona, una bicicleta de muntanya, un generador de gasolina, i una fumigadora, entre altres. També es van localitzar unes tanques perimetrals de ferro colat que formen part d’una oferta

pública que una empresa de Madrid va fer a diverses administracions, entre les quals hi havia tres poblacions de la província de Tarragona.

La Guàrdia Urbana també havia rebut avisos de veïns que alertaven que en aquesta finca hi havia dos gossos de raça perillosa que vivien en condicions deplorables. Durant l’operació s’havia de procedir a la seva recollida, però segons informa el cos, en el moment de l’entrada no es trobaven al lloc, tot i això es farà un seguiment del cas. Actualment, la Guàrdia Urbana està en contacte amb Fecsa, Endesa i Adif per determinar si un altre material recuperat en aquesta finca correspon a les instal·lacions d’aquestes empreses.

Es departaments de Medi Ambient, Neteja i Salut Pública de l’Ajuntament van aixecar diversos actes administratives i es va procedir a la posterior retirada de material contaminant i d’alt risc d’incendi. Per la seva part, la titularitat del terreny ha enviat personal per tapiar les edificacions i reparar la tanca perimetral per impedir l’accés a la finca.

Redacció

Imatge de la zona utilitzada per a cremar el cable, propera la finca registrada. Guàrdia Urbana de Tarragona

El Joan XXIII estrena una tècnica per alleugir el dolor de neuràlgia

Salut El nou mètode consisteix en la compressió del gangli de Gasser mitjançant un catèter

El Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari Joan XXIII, servei estès de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha posat en marxa una nova tècnica per alleugerir el dolor agut a les persones que pateixen neuràlgia del trigemin. Aquesta, anomenada tècnica de Mulan, consisteix en la compressió del gangli de Gasser mitjançant un catèter, pilota o infiltració percutània amb glicerol; una alternativa mínimament agressiva per al tractament d’aquesta patologia.

El gangli de Gasser és part del sistema nerviós perifèric i es troba ubicat a la base del crani. És el més gran i més important dels ganglis dels nervis cranials, i està compost per vies sensitives. Les funcions del gangli de Gasser són vitals per a la sensibilitat de la cara. Un dels trastorns més comuns associats a aquest gangli és la neuràlgia del trigemin, una afecció caracteritzada per un dolor intens i sobtat a la cara. Aquest dolor pot ser desencadenat per activitats quotidianes

La nova tècnica redueix el risc de complicacions en els pacients. Joan XXIII

com menjar, parlar o fins i tot tocar-se la cara. Aquesta patologia és tan debilitant que en molts casos els pacients experimenten pensaments suïcides a causa de la intensitat del dolor, explica el cap de la Secció de Neurocirurgia de l’Hospital Joan XXIII, el Dr. Dennis Céspedes. «És, sens

Els infants de Tarragona comencen a rebre els passaports Edunautes

Educació Aquesta iniciativa de l’IMET acredita els aprenentatges

La nova edició del Passaport Edunauta ja ha arrencat a Tarragona. Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) que a través de diverses propostes educatives fomenta l’aprenentatge en diferents punts de la ciutat dins i fora de l’horari lectiu. A més, a mesura que completen les diferents activitats, els infants «capturen superpoders» com la creativitat, l’autonomia o l’empatia entre d’altres. Els

passaports es van començar a repartir ahir en la desena de centres educatius adherits fins al moment a la iniciativa. Durant tot l’any, l’alumnat podrà participar en les activitats programades i segellar el seu passaport fins a completar-lo. Enguany, hi ha 18 espais edunautes que ofereixen activitats gratuïtes. 900 dels passaports s’entregaran als centres educatius i, a més a més, 200 es lliuraran a altres espais edunautes, concretament a l’IMET, la Biblioteca Pepita Ferrer, la Biblioteca Pública de Tarragona, la Xar-

dubte, una de les condicions més difícils de tractar en neurocirurgia, ja que les opcions tradicionals poden ser més agressives».

Un mètode menys agressiu

La tècnica de Mulan ha demostrat ser altament efectiva i eficient per alleugerir el

dolor i recuperar-se ràpidament, comparada amb altres tècniques quirúrgiques més agressives. Aquesta tècnica és un procediment percutani, és a dir, a través de la pell, sense necessitat de fer una incisió quirúrgica oberta. El Dr. Michael Anka, neurocirurgià de l’Hospital Joan XXIII, as-

L’alumnat pot participar tot l’any en les activitats. Cedida

Enguany hi ha 18 edunautes que ofereixen activitats gratuïtes

xa de Centres Cívics, la Llibreria La Capona, la Llibreria El Soterrani, i la Llibreria l’Hamaca. Es podran obtenir a partir del 4 de novembre i fins exhaurir existències.

Les infermeres reclamen més formació de gènere al grau

«Permet una recuperació ràpida en la majoria de pacients»

segura que «no només redueix el risc de complicacions, sinó que també permet una recuperació extremadament ràpida en la majoria dels pacients».

Una tècnica precisa

L’Artis Pheno, que és un robot radiològic, permet que el neurocirurgià planifiqui la trajectòria ideal cap al gangli de Gasser, amb una precisió mil·limètrica. Mitjançant l’ús de la tecnologia de Needle Guide, es genera un mapa de trajectòria guiat per imatges tridimensionals, que s’actualitzen contínuament durant el procediment, detectant així qualsevol desviació i reduint significativament la possibilitat de patir complicacions i el risc de danyar estructures vitals. A més, el sistema projecta un làser a la pell del pacient que indica el punt exacte d’entrada i l’angle precís per introduir l’agulla o el catèter.

Salut El Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA) alerta que cal més formació per l’atenció a pacients víctimes de violència masclista. Aquesta, afirmen des de l’entitat, hauria de ser continua, i impartida des del grau. «Es tracta de proposar millores en el procés d’atenció integral a la víctima de violència masclista en Atenció Primària i enumerar les accions claus per a una detecció precoç», explica María Victoria Zaplana, infermera de CODITA i autora d’una anàlisi sobre la repercussió té la formació del personal sanitari en l’atenció a pacients víctimes de violència masclista. «La formació hauria de ser obligatòria en l’àmbit professional com passa, per exemple, amb la reanimació cardiopulmonar, ja que la capacitació específica del personal sanitari és la base per a una intervenció eficaç. Ens cal potenciar la detecció precoç a través de preguntes sistemàtiques realitzades a la consulta» afirma Zaplana. A més, des de CODITA expliquen que cal que l’anotació d’aquesta violència dins la Història Clínica sigui més accessible, ja que això, asseguren, afavoriria el registre. Redacció

Els espais verds s’apropen a les escoles

Educació El projecte Tarragona-GreenBelt’26 ja ha iniciat el programa d’activitats adreçades als centres educatius de primària i secundària de la ciutat. El seu objectiu és difondre i sensibilitzar sobre els recursos naturals dels espais verds urbans i periurbans de Tarragona. Els centres poden sol·licitar les activitats al portal de l’IMET. Redacció/Cedida

Redacció

Redacció

Dia Internacional contra el Canvi Climàtic

Cap a la neutralitat climàtica del cicle integral de l’aigua

Agbar, referent en la gestió del cicle integral de l’aigua, afronta el repte de descarbonitzar la seva activitat i d’assolir la neutralitat climàtica. Des del 2022, la companyia ha reduït les seves emissions de diòxid de carboni en prop de 5.000 tones, l’equivalent a la capacitat d’absorció de carboni de 8.800 arbres mediterranis (pins) o a les emissions produïdes pel consum elèctric de 5.319 llars

Un any més, el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, que se celebra el 24 d’octu bre, alerta la comunitat mundial so bre els efectes negatius causats per l’activitat humana sobre el planeta, especialment en les darreres dèca des. En aquest sentit, l’increment de l’emissió de gasos d’efecte hiver nacle produïts en l’era industrial és a l’arrel de l’escalfament global que ha desregulat profundament l’equilibri climàtic mundial, amb efectes palpa bles. En són exemples l’increment de les temperatures mitjanes, l’elevació del nivell del mar, el desgel dels pols o l’augment d’esdeveniments climà tics extrems, com ara els incendis, les inundacions i les sequeres.

Cogeneració i energia solar fotovoltaica: el camí cap a la descarbonització Amb l’objectiu de minimitzar les emissions generades en els proces sos de tractament, Agbar treballa per accelerar la transició ecològica del sanejament amb l’autoproducció energètica. Es tracta d’un canvi orientat a aconseguir un reaprofita ment total dels residus, amb l’aplica ció d’un model basat en l’economia circular, centrat en la cogeneració Un procés mitjançant el qual s’ob té energia elèctrica i tèrmica a partir de la valorització del biogàs, que es genera a la mateixa planta amb la di gestió dels fangs de l’aigua residual, i que es destina al consum energè tic de la mateixa infraestructura de sanejament. A aquesta aposta per la transició ecològica del servei de sa nejament s’hi suma, a més a més, la instal·lació de parcs fotovoltaics.

Exemples d’aquestes instal· lacions en trobem a Sabadell, Tar ragona i Pineda. Concretament, a Sabadell, l’estació d’aigües residuals de Riu Ripoll, gestionada per Aigües Sabadell, s’abasteix fins a un 75% amb energia verda autoproduïda procedent de la seva planta de coge neració i de la producció energètica solar.

En paral·lel, la companyia està treballant en la construcció d’una plataforma de valorització energèti-

ca de biosòlids, que permetrà rebre i tractar fangs d’altres depuradores. Un cop en funcionament, es podrà augmentar la producció energètica procedent de la cogeneració, dels 1.500 MWh/any actuals als 2.500 MWh/any.

La previsió és que, d’aquí a un parell d’anys, aquesta instal·lació esdevingui net zero, és a dir, que produirà més energia verda de la que necessita, un fet que permetrà injec tar la a la xarxa elèctrica general o bé compensar amb el consum energètic d’altres plantes de la companyia.

A Tarragona, la planta de cogene ració de l’estació depuradora d’aigües residuals ubicada al port, ges tionada per Ematsa, juntament amb la instal·lació solar fotovoltaica, fan

que es pugui disposar de la capaci tat necessària per autoproveir-se del 90% de l’energia generada durant llargs períodes de temps i, així, evi tar l’emissió de 724 tones de diòxid de carboni anuals, que equival a la capacitat d’absorció de carboni de 1.316 arbres mediterranis (pins) o a les emissions produïdes pel consum elèctric de 796 llars. L’energia elèc trica generada, uns 5.000 kWh/dia —l’equivalent al consum diari d’unes 450 llars—, es consumeix a la xarxa interior de l’estació de tractament, i l’energia tèrmica s’utilitza per es calfar els fangs del digestor, produir aigua calenta sanitària i climatitzar els edificis. Finalment, l’estació depuradora d’aigües residuals de l’Alt Maresme,

ubicada a Pineda, i de la qual és titu lar el Consell Comarcal del Maresme i SIMMAR, com a operador del servei, ha completat enguany la darrera fase de la seva planta de cogeneració, que produeix energia elèctrica i tèrmica a partir del biogàs, amb la incorporació d’una setena microturbina de 200 kW la qual ha suposat un salt signi ficatiu de la potència de la planta de cogeneració, que ha assolit els 590 kW de potència total. Aquesta dar rera ampliació ha possibilitat, ja en els primers mesos de funcionament, la valorització del 94% del biogàs, amb la qual s’ha generat l’energia elèctrica i tèrmica suficient perquè la infraestructura tingui la capacitat d’autoabastir-se energèticament al 100% amb recursos propis

Amb tot, el 2023 Agbar va gene rar a Catalunya 11,8 milions de kWh d’energia elèctrica produïda amb fonts renovables, principalment amb la cogeneració amb biogàs de les de puradores i les instal·lacions solars fotovoltaiques. Amb aquesta ener gia produïda i autoconsumida, l’any 2023 s’han deixat d’emetre 3.068 tones de diòxid de carboni, perquè no s’ha consumit de la xarxa de dis tribució elèctrica.

Així mateix, durant el 2023 s’han posat en marxa 13 noves installacions fotovoltaiques a Catalunya, amb una potència total de 1.389 kW, que generaran 1,7 milions de kWh/ any. Aquestes instal·lacions se su men a les 53 instal·lacions d’energies renovables que ja gestionava Agbar fins a finals del 2022 i que fan possi ble un potencial màxim de generació d’energia verda de fins a 19 milions de kWh/any, i de reducció d’emissions de 4.840 tones de diòxid de carboni, l’equivalent a la capacitat d’absorció de carboni de 8.800 arbres mediterranis (pins) o a les emissions produïdes pel consum elèctric de 5.319 llars.

L’estratègia de reducció de la pet jada de carboni implica, també, la implantació progressiva del vehicle elèctric a la flota, que el 2024 ha asso lit la xifra de 168 vehicles. Les emis sions que s’han reduït amb aquest canvi són de 292 tones de diòxid de carboni a l’any.

Teixir aliances per estendre solucions a la resta del territori En definitiva, la innovació i la capaci tat tecnològica tenen un paper fona mental en la lluita contra el canvi cli màtic, en oferir solucions innovadores que permeten avançar en la descarbo nització i, així, facilitar la transició cap a un futur més sostenible. Tot i això, aquestes eines no són suficients per si mateixes. És essencial teixir aliances publicoprivades sòlides en les quals els governs, les empreses i la societat treballin junts per estendre aquestes solucions de manera efectiva i escala ble a la resta del territori, ja que és tra vés de la col·laboració que podem fer front a desafiaments globals i garantir un planeta habitable per a les pròxi mes generacions.

Redacció

A dalt, estació d’aigües residuals de Riu Ripoll, al municipi de Sabadell. A sota, flota de vehicles elèctrics d’Agbar. CEDIDES

Denuncien per presumpta estafa una empresa de tancaments eficients de Reus i Barcelona

Successos Una quinzena d’afectats s’està organitzant per a presentar una demanda col·lectiva

S. Peralta / M. Llaberia

Una quinzena de persones han denunciat l’empresa de tancaments eficients Bioeficient SL per una presumpta «estafa sistemàtica» que s’hauria repetit a les sucursals de Reus —que fa uns dies que està tancada per «baixa personal»— i de Barcelona. Els afectats descriuen un modus operandi recorrent: l’elaboració d’un pressupost, el pagament per avançat —en casos, de milers d’euros—, l’incompliment reiterat de la data marcada per instal·lar el material i el silenci absolut en reclamar la devolució dels diners. Alguns clients fa anys que esperen el subministrament d’elements com finestres o panells so-

lars. Les presumptes víctimes s’han organitzat a través de Telegram —s’hi pot contactar amb el correu afectadosbioeficient@gmail.com— i estan preparant una demanda collectiva. Des de l’empresa, expliquen que tot respon a «retards» per factors relacionats amb «la fabricació, la logística o el personal». Míriam —nom fictici per preservar la identitat de la persona— relata a Diari Més que va contractar la fabricació i instal·lació de finestres a principis d’any. Va efectuar un pagament de milers d’euros, amb la promesa que «estarien instal·lades dos mesos més tard». «Des d’aquesta data, hem patit endarreriments constants i sense justificació,

El mateix cas es podria repetir anys després

El presumpte autor del delicte d’estafa ja va estar en aquesta situació anys enrere. Daniel Salvador, advocat del bufet Vosseler Abogados, va representar fa quatre anys a un grup d’afectats per una presumpta estafa dirigida pel mateix individu. «En aquell mo-

amb promeses d’instal·lació que s’anaven postergant mes a mes; a dia d’avui, continuem sense finestres i sense la devo-

ment no eren finestres, eren obres de geotèrmia amb una empresa anomenada Sethlans i la forma d’actuar era exactament la mateixa que ara, demanava els diners per avançat i desapareix», assegura l’advocat, que afegeix que va arribar a parlar personalment amb 6 afectats i tenir coneixement de gairebé una trentena. «Alguns ho van deixar estar perquè els va estafar pocs diners, 1.000 euros o així, i no van voler perdre el temps, però tinc un client que havia contractat una obra gran, de més de 50.000 euros, i va perdre els 20.000 euros que va avançar», detalla Salvador. No obstant això, l’advocat adverteix que probablement els afectats no recuperaran els diners, però que el més important és «posar fi a això» perquè la història no es torni a repetir.

lució dels diners», critica. En reclamar el reemborsament de l’import avançat, Míriam assegura que no ha obtingut

resposta ni per WhatsApp, ni per correu electrònic, ni per trucada telefònica. Idèntica situació denuncien altres per-

El ‘modus operandi’ inclouria el pagament per avançat i infinits retards d’entrega

sones amb qui Diari Més ha pogut contactar. Tampoc han rebut confirmació que s’ha fet la comanda a fàbrica. Els afectats han presentat denúncies a l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) i els Mossos d’Esquadra, si bé expliquen que no creuen que recuperin els diners i que és complicat que els tràmits procedeixin perquè al pressupost no constava un dia d’installació. Així mateix, també comenten que ha contactat amb ells la propietària del local que Bioeficient té llogat a Reus, qui els ha explicat que «acumula impagaments des de fa mesos» i que quan se li reclamava la mensualitat «sempre tenia excuses de tota mena». Segons ha pogut saber aquest rotatiu, l’empresa s’hauria compromès a completar les instal·lacions a finals del present mes d’octubre. Amb tot, els afectats desconfien. «A una casa, havia de venir aquesta setmana i encara no els ha comentat res», apunten els afectats. Néstor —nom fictici— mostra com, durant el primer semestre de l’any, la companyia va admetre que no hi podria haver més retards i es comprometia a rebaixar el preu per cada setmana que superi el calendari d’execució. Sense l’article adquirit, a l’estiu va demanar el retorn dels diners. «Encara estem esperant, ni els diners ni cap resposta absoluta», lamenta.

Resposta de l’empresa Fonts de l’empresa consultades per Diari Més justifiquen que aquests retards són a causa de diversos problemes en els processos de fabricació o logística provocats per «potser haver crescut massa». «Hem dut a terme més de 20 instal·lacions ja», reivindiquen des de l’empresa, tot i que sense aportar cap prova d’aquest fet. Encara que l’empresa no descarta prendre accions legals davant les acusacions dels darrers dies sobre presumptes estafes, asseguren que la voluntat és «solucionar la situació».

Fotografia de l’establiment que Bioeficient SL té llogat al passeig de Prim de Reus, que actualment està tancat «per baixa personal». Gerard Martí

Economia El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, analitza l’actualitat econòmica d’Espanya i Catalunya al darrer Tribuna Cambra

Un escenari positiu amb les bases poc sòlides

Amb les xifres a la mà, un no pot dir que l’economia vagi malament. El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que el Producte Interior Brut (PIB) d’Espanya creixerà un 2,9% el 2024. Les previsions per a Catalunya segueixen la mateixa línia. «Seria el creixement més alt de qualsevol economia avançada del món, el titular és important. Fa molts trimestres que les dades estan batent expectatives», reconeixia ahir el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, en la darrera sessió de Tribuna Cambra. Factors com l’ocupació, el control de la inflació, la baixada dels tipus d’interès o la balança comercial ajuden a mantenir l’optimisme. És un optimisme, però, moderat. «Quan aixeques la mirada i analitzes des que Espanya va entrar a la unió monetària i compares la renda per càpita espanyola i catalana respecte de l’europea, hem baixat», alertava Guardiola. «Cata-

lunya ha passat de tenir un 17% per sobre de la mitjana europea a estar arran de la mitjana», prosseguí. «I hem desfet un percentatge significatiu del camí de convergència», va rematar.

La caiguda de la productivitat afecta en l’estancament del PIB per càpita. Moltes explicacions ajuden a dibuixar el quadre al complet, algunes, «estructurals». En primer terme, la composició sectorial, amb molts àmbits «de baixa productivitat» que suposen que la creació de producte per hora treballada sigui «més baix» i «això acaba produint salaris més baixos i societats més fragmentades, amb distàncies més grans». «Espanya té més proporció de sectors que afecten més l’economia, com el turisme i l’hostaleria, de poc valor afegit», va apuntar, si bé va remarcar que des dels mateixos sectors es poden fer «moltes coses per millorar-ho», com l’aposta per la

L’Escola La Vitxeta de Reus augmentarà el nombre de plaques fotovoltaiques

Sostenibilitat La inversió estalviarà l’emissió de 74.655 quilograms de CO₂ a l’any

L’Ajuntament de Reus ha fet públic el projecte pel subministrament i instal·lació de plaques fotovoltaiques per autoconsum a l’Escola La Vitxeta. Aquestes s’afegirien a les ja instal·lades en el passat en un projecte que va implicar a sis centres educatius de la ciutat i l’IMFE Mas Carandell. Segons s’explica en el projecte tècnic s’instal·larà un sistema solar fotovoltaic en autoconsum instantani col·lectiu sense compensació econòmica pels excedents de 115,20 kilo-

desestacionalització i la desterritorialització.

El segon aspecte clau és la mida de les empreses. En comparació a Alemanya, «ells tenen moltes més empreses grans, que generen més productivitat, més escala, més mercats, més innovació, més oportunitats de créixer». El tercer són factors alterables des de la política, com l’educació —tenir una bona formació professio-

nal integrada al món empresarial o una universitat amb transferència de coneixement cap a la innovació permeten tenir «més productivitat i més força—, la innovació —que ha de tenir un impacte en l’economia i no limitar-se als papers— o les infraestructures. «Aquests temes necessiten acords polítics que superin l’àmbit del cicle electoral, que generin una transformació social, cosa que en aquest país s’ha convertit en impossible», va valorar Guardiola. El president del Cercle d’Economia comentà, també, la proposta de finançament singular. «Crec que realment hi ha una oportunitat de

revisar un aspecte, el model de finançament que té Espanya, que fa molt de temps que és un desastre», asseverà. Guardiola considera que el document «diu coses molt interessants, que poden ser molt útils per a Catalunya». «Altra cosa és si el marc polític espanyol està preparat», assenyalà. L’«oportunitat» es fonamenta en la possibilitat de crear un model basat en l’ingrés i la responsabilitat fiscal, i no en la despesa, que permet entrar en un «moment de maduresa, federal, que apel·la a la responsabilitat», i en un reequilibri en què surtin més diners del govern central cap a les comunitats autònomes.

watts de potència. El funcionament serà mitjançant un total de 256 plaques solars de 450 watts de potència connectades per cable a un inversor de generació. Les plaques es col·locaran en una superfície total de 511,52 metres quadrats i estaran situades en mòduls independents repartits per la coberta de l’edifici amb una inclinació de 15 graus i orientats en direcció 68 graus cap a l’est. Segons les estimacions de generació d’energia que presenta el projecte, el rendiment serà de 102.582 kilowatts hora

a l’any. D’aquesta manera, s’evitarà l’emissió de 74.655 quilograms de diòxid de car-

boni anuals. Pel que està previst en el document del projecte, el pres-

supost d’execució d’aquest contracte haurà de ser, com a mínim, de 450.759 euros i

les obres tindran una durada de 25 dies laborables, és a dir, més d’un mes.

Redacció

Fotografia d’arxiu de l’exterior de l’Escola La Vitxeta de Reus on es preveuen col·locar més plaques fotovoltaiques. Gerard Martí

Sergi Peralta Moreno

El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, al costat del president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora. G. Martí

Eugènia Bieto: «La societat civil catalana sempre ha demostrat una capacitat molt gran per a resoldre problemes»

Entrevista La presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions estarà present durant la reunió amb una cinquantena de fundacions tarragonines prevista al Círcol aquest divendres 25 d’octubre

Miquel Llaberia

Aquest divendres feu una reunió amb les fundacions tarragonines al Círcol, amb quin motiu?

«La idea és convocar a les fundacions de Tarragona a una trobada on puguin intercanviar les seves experiències i pràctiques, traslladar-nos a la coordinadora aquelles preocupacions on puguem ajudar, per exemple, amb temes d’àmbit jurídic, formatiu o de finançament, i visibilitzar el paper de les fundacions i tota la feina que fan. I és important tenir en compte unes dades; a Tarragona hi ha 133 fundacions actives de diversos sectors com són l’àmbit social, cultural, de recerca o educació, algunes d’elles centenàries i que donen feina a més de 5.000 persones». Són unes xifres significatives pel que fa a població, no?

«Ho són. Fa poc vaig assistir a una taula rodona per parlar del paper de les dones en les fundacions i hi havia reunides més de 200 persones. I una altra dada, a Catalunya més de 15.000 persones formen part dels patronats de les fundacions. Per fer-nos una idea, el patronat seria el comitè directiu d’una empresa. Però, en aquest cas no ho fan per enriquir-se, perquè això és una

organització sense ànim de lucre i està prohibit, assumeixen aquesta responsabilitat de manera altruista». En aquestes trobades, quines són les preocupacions que normalment us traslladen les fundacions?

«D’una banda, està el tema del finançament i quines estratègies seguir per ser sostenibles. Bona part dels seus recursos venen a base de subvencions, però mai saps si aquesta subvenció que t’ha arribat enguany també la tindràs l’any vinent. Després, el tema d’establir aliances, perquè de vegades la col·laboració de dues fundacions pot resultar en un avenç positiu pels objectius d’ambdues. I, finalment, una cosa que ara mateix els preocupa molt és com mesurar el seu impacte. Per exemple, si una fundació està dedicada a la reinserció laboral de persones en risc d’exclusió social i parla amb una empresa que podria ajudar, cada vegada és més recurrent que els preguntin quin és l’impacte que tenen. I en aquest cas la resposta no és quines activitats o tallers fan, sinó quants convenis amb empreses has signat o quantes persones s’han reinserit en el món laboral, perquè així demostres que realment estan apostant per una entitat que compleix la seva funció».

Preocupacions

«Una cosa que ara mateix els preocupa molt és com mesurar el seu impacte»

Com d’important és el paper de les fundacions en la nostra societat?

Reus celebrarà el Dia de la Protecció Civil 2024 amb unes 400 persones

Societat L’Auditori de FiraReus acollirà el dissabte 26 d’octubre l’acte de celebració del Dia de la Protecció Civil 2024. Aquest acte multitudinari preveu una participació aproximada de 400 persones entre personal tècnic de la Direcció General de Protecció Civil, d’ajuntaments, voluntaris de Protecció Civil, representants dels

serveis d’emergències i organitzacions col·laboradores en l’àmbit de la protecció civil. A més, es lliuraran 54 distincions per reconèixer la tasca i el compromís de la protecció civil a diversos professionals, entitats i altres institucions. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, agraeix que hagin escollit la capital del Baix Camp per acollir «aquesta jornada

especial». A més, fa valdre la feina del voluntariat en els actes de la ciutat i recorda que «enguany l’AVPC de Reus celebra els 20 anys». La directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, afirma que serà un «punt de trobada i reconeixement de la tasca de totes aquelles persones que treballen en la gestió de les emergències». Redacció

«Molt important. A Catalunya hi ha unes 2.100 fundacions actives, algunes amb una llarga tradició i amb centenars d’anys d’història. La societat civil catalana sempre ha demostrat una capacitat molt gran d’actuar per resoldre problemes i les fundacions el que fan és arribar a on l’admi-

nistració pública no arriba». Com han canviat les fundacions en aquests segles?

«Les fundacions ara mateix estan molt més professionalitzades, cada cop estan més a prop de les empreses. Estan controlades econòmicament i han de mantenir una transparència. Això és positiu, perquè

és una manera de fer valdre la seva feina i la gent que vol col·laborar se sent més segura a l’hora de fer un donatiu, perquè sap a on destinaran els seus diners. Així i tot, no són empreses, perquè el seu objectiu no és repartir beneficis entre uns socis, sinó complir una funció social. L’exemple paradigmàtic és la Fageda que, tot i que manté una activitat econòmica que és fer iogurts, el seu propòsit és donar feina a gent que pateix alguna discapacitat, una cosa que les empreses privades no tenen tradició a fer».

Com diu, les fundacions de vegades arriben on l’administració no arriba. Aleshores, què els demanaria a les institucions públiques?

«Primer de tot, l’administració pública exerceix un control en les fundacions, que és necessari, a través de la direcció general d’entitats que forma part de la conselleria de Justícia. Si els hagués de demanar alguna cosa, primer seria simplificar la burocràcia. Molta gent que vol formar una fundació es perd entre tota la paperassa que han de presentar. En segon lloc, que coordinin les lleis, perquè de vegades diferents lleis poden arribar a ser contradictòries. I, en tercer lloc, establir un incentiu fiscal a fer una donació. I no demanem la lluna, demanem assemblar-nos més a països veïns com França. Si donem incentius fiscals no necessàriament augmentaria el nombre de donacions, perquè qui està disposat a donar ho fa igualment, però segurament els donatius serien més abundants. El passat mes de gener hi va haver una reforma de la llei de mecenatge, que és positiva i va aconseguir un ampli consens, però creiem que podríem ser més ambiciosos».

Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions. Coordinadora Catalana de Fundacions

Fotografia de l’acte de presentació del Dia de la Protecció Civil 2024. Ajuntament de Reus

Veïns del centre creen la Plataforma per la Convivència del Nucli Antic de Reus

Societat Veïns del centre creen la Plataforma per la Convivència del Nucli Antic de Reus. Tal com asseguren en un comunicat, la seva acció anirà encaminada a vetllar per la bona convivència. A més, també expliquen que la Plataforma treballarà per «generar vincles amb les entitats locals com són

les associacions de comerciants, veïns i altres» amb la voluntat de crear sinergies amb les administracions públiques. Amb tot això, esperen «poder crear un nucli antic habitable, amable i respectuós amb el seu entorn i fomentar el seu creixement socioeconòmic». Per a dur a terme aquesta acció, la Plataforma ja

H2O, present per a commemorar els 10 anys de la llei dels drets LGTBI+

LGTBI+ El Parlament de Catalunya va commemorar ahir els deu anys de l’aprovació de la Llei 11/2014, que garanteix els drets del col·lectiu LGTBI+ i treballa per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. L’associació

H2O, el col·lectiu LGTBIQ+ del Camp de Tarragona, va estar present a l’acte, representada per la presidenta, Misericòr-

La UBR signa un conveni amb Endesa per afavorir els associats

Comerç La Unió de Botiguers i Endesa han signat un conveni amb què la companyia oferirà assessorament energètic gratuït, tracte personalitzat i servei preferent als associats, que podran disposar de descomptes de fins al 4% en llum i gas i del 10% en reparacions i manteniment. Redacció/Cedida

dia Àvila, i el tresorer, Josep Maria Torres. També hi van assistir altres entitats de la província, com Okay Productions i Unicorns Pride Ebre. El seu president, Roger Font, valora a Diari Més que la legislació «ha tingut molta trajectòria i molt impacte». «S’ha demostrat la necessitat real que hi ha d’una llei que protegeixi els drets de les persones

LGTBI+ i, sobretot, que hi hagi eines, recursos i pressupostos per materialitzar-ho en recursos humans a tota Catalunya», assenyala. Així mateix, recorda que s’està treballant per «adaptar» la llei a «les noves realitats del país». L’acte va estar presidit pel president del Parlament, Josep Rull, i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor. S. Peralta

està present en xarxes socials com Instagram des d’on denuncien diversos casos on consideren que s’hauria d’actuar. Entre les diverses situacions assenyalades hi ha l’exigència que no se circuli pel centre amb patinets elèctrics per evitar accidents amb vianants, entre altres. S. Peralta/M. Llaberia/Gerard Martí

L’Espai Boule celebra el primer aniversari de la seva «positiva» obertura

Formació L’Espai Boule ha celebrat el primer aniversari de la seva obertura, havent captat una resposta «molt positiva» de la ciutat cap a la seva proposta educativa, formativa i sociocultural. En aquest temps, per exemple, ha ofert cursos gratuïts per a persones en atur. Redacció/Cedida

Misericòrdia Àvila i Josep Maria Torres, de la junta directiva d’H2O, al Parlament. Cedida

Els veïns reclamen més pantalles acústiques per suportar els 13.000 vehicles diaris del túnel de Lilla

Mobilitat «Crec que tenia menys soroll quan vivia a Barcelona», afirma la presidenta de l’AV de la pedania

Mar Rovira/ACN

El túnel del coll de Lilla es va inaugurar tot just fa un any aquest dimecres després d’acumular anys de retard en la seva construcció. La via registra 13.638 vehicles diaris, dels quals gairebé 3.000 són camions. Tot i ser una infraestructura llargament reivindicada i necessària per connectar la Conca de Barbera amb l’Alt Camp, els veïns de Lilla reclamen més pantalles acústiques per mitigar el soroll. «Crec que tenia menys soroll quan vivia a Barcelona», diu la presidenta de l’Associació de Veïns, Teresa Figueres. L’alcalde de Montblanc es reunirà amb el govern espanyol el pròxim 14 de novembre per impulsar la connexió entre l’A27 i l’AP-2. Aquesta setmana ja han començat els treballs complementaris del projecte que quedaven pendents.

La presidenta de l’Associació de Veïns de Lilla assegura a l’ACN que ha estat un any «difícil» perquè han batallat amb les administracions per poder cobrar les indemnitzacions promeses per reparar les esquerdes que van aparèixer als habitatges de la població arran de les voladures fetes durant la construcció del túnel. Un cop tancat el capítol de les indemnitzacions, Figueres remarca que també ha estat un any complicat pels veïns perquè han passat de viure en un poble al bell mig de la muntanya, on predominava la tranquil·litat, a tenir a tocar de casa l’A-27. «Tenim una autovia a les parets de les cases, tenim molt soroll», lamenta.

Tot i que els veïns d’aquesta pedania de Montblanc van aconseguir que es colloquessin més pantalles acústiques de les previstes en el projecte, consideren que

aquestes no són suficients. Per aquesta raó, reclamen que se n’instal·lin més a la mitjana de l’autovia. «Si no poden ser de formigó per qüestions de seguretat, que siguin de metraquil·lat», apunta l’alcalde de Lilla, Josep Lluís Inglés, qui considera que seria una bona solució per mitigar el soroll que pateixen des de l’obertura del túnel. «A les sis del matí, sembla que es posi en funcionament una fàbrica amb els camions que baixen cap a Tarragona», denuncia el batlle.

Per la seva banda, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, assevera que una possible solució a aquesta problemàtica seria una de les actuacions que s’inclouen en les obres complementàries iniciades aquesta setmana. «Hi ha uns elements de millora en l’àmbit de la mateixa pintura i del revestiment de l’obra, esperem que això puguin acabar amb qualsevol inconvenient

Accelerar la connexió entre l’A-27 i l’AP-2

L’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó, té previst reunir-se el pròxim 14 de novembre a Madrid amb el director general de carreteres de l’Estat per «impulsar» l’actuació per connectar l’A-27 amb l’AP-2, el projecte del qual es troba en fase de redacció. «Hem constatat el caos durant l’estiu perquè tothom passa per Montblanc per tornar cap a Lleida, Saragossa o Andorra, es crea un coll d’ampolla molt important», lamenta el batlle. Per això, confia que l’exe-

dels veïns», sosté. Tot i això, no s’ha posicionat sobre si des del Ministeri estudiaran la petició veïnal d’ampliar les

cutiu espanyol doni «celeritat» al projecte per tal que aquest quedi aprovat l’any vinent i es puguin començar les obres el 2026. «Espero que en pocs anys es pugui solucionar l’enllaç», assevera. «Ara, comencen les obres complementàries, que farà que no ens hàgim de desviar a les rotondes per agafar la nacional, serà una petita millora, però la connexió final és la que ens importa», defensa Pallissó, qui considera que l’enllaç entre l’autovia i l’autopista contribuirà a fer que la comarca «prosperi econòmicament i industrialment».

pantalles acústiques actuals. En paral·lel, l’alcalde de la pedania afirma que s’han sentit menystinguts tant pel que

El túnel encara no està catalogat per acollir mercaderies perilloses

Han començat les obres de millora de la connexió de l’A-27 amb l’N-240

fa al procés per cobrar les indemnitzacions de les esquerdes – 700.000 euros que els veïns van rebre finalment al mes de juliol i setembre d’enguany-, com pel fet que no es van enllestir algunes de les actuacions del projecte, com per exemple, que van quedar sense asfaltar i pavimentar vials laterals, els quals s’han danyat en les darreres pluges i ha estat l’Ajuntament de Montblanc qui ha assumit la seva reparació. També lamenta que els pagesos han d’anar a girar a Montblanc per poder accedir a les seves terres, ja que no s’ha resolt l’accés a l’N240.

Més de 13.000 vehicles diaris

Segons les dades facilitades pel Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible, la intensitat mitjana diària de vehicles, que es registra al túnel del coll de Lilla de dilluns a diumenge en ambdós sentits, és de 13.638 vehicles. D’aquests, 11.290 són vehicles lleugers i 2.348 camions. També en ambdós sentits, de dilluns a divendres, aquests es xifren en un total de 13.974 vehicles, dels quals 2.968 camions. En el cas dels caps de setmana, la via registra 12.855 vehicles - 11.952 vehicles i 903 camions-. «El túnel de Lilla és una

infraestructura clau per la connexió entre Valls, Montblanc i Tarragona, està tenint uns grans efectes en millorar la seguretat dels vehicles pesants i cotxes, gairebé 14.000 i 3.000 camions, i per tant comporta més seguretat i minva de temps de desplaçament, té uns efectes econòmics molt importants per l’accés al port de Tarragona», afirma el delegat del govern espanyol.

«Els camions de mercaderies perilloses, sense poder circular-hi» Pel que fa a la catalogació del túnel perquè hi puguin circular els camions que transporten mercaderies perilloses, Prieto diu que està en «permanent estudi» i que es prendran les mesures «pertinents». Amb tot, per ara, continuaran sense poder circular-hi. «El primer és la seguretat, no hi passarà cap mercaderia perillosa si no està absolutament avalat que no suposa cap perill pel conjunt dels cotxes que hi transiten», argumenta el delegat del govern espanyol a Catalunya.

Obres complementàries

Les obres complementàries per connectar l’A-27 amb l’N-240 en el tram entre Valls i Montblanc han començat aquest dilluns i està previst que s’executin en un termini de divuit mesos. El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible hi ha destinat uns 5,4 milions d’euros (IVA inclòs), així com més de 508.000 euros per a assistència tècnica. Durant l’actuació es resoldran aspectes que van quedar pendents en el projecte de construcció del túnel. En concret, els treballs consistiran a fer una connexió directa de l’A-27 amb la carretera N-240, la construcció d’un pas superior de reposició del camí de Camp Magre i Vilaverd - en el km 4.600-, la protecció de l’oleoducte de CLH o la instal·lació d’un edifici annex complementari al centre de control del túnel del Coll de Lilla i el seu revestiment amb pintura epoxídica. També s’inclou la creació d’una línia de fibra òptica de connexió entre el centre de control de la infraestructura i el node situat entre l’encreuament de l’A27 i l’AP-7 o el reforç dels sistemes de contenció de l’N-240.

L’alcalde de Lilla, Josep Lluís Inglés i la presidenta de l’Associació de Veïns, Teresa Figueres. Mar Rovira

L’apunt

Una eina pionera per detectar droga a la beguda arriba a Tarragona

Seguretat La subdelegació del Govern i l’entitat Okay Productions han signat el primer conveni de l’Estat

Álvaro Rodríguez

La subdelegació del Govern a Tarragona a través de l’associació cultural i LGTBIQ+ Okay Productions han dignat el primer conveni de l’estat espanyol per adquirir un innovador test de detecció de drogues a la beguda i repartir-lo de manera gratuïta. Aquest es tracta de Drinks Guard, una prova distribuïda a Espanya a través de Guardians of Beauty que permet detectar les dues tipologies principals de drogues de submissió química. El fet innovador d’aquest test davant d’altres és la seva immediatesa, que permet un resultat en qüestió de segons que pot activar el protocol policial en cas de positiu.

Així ho ha explicat Santiago Castellà, subdelegat del Govern a Tarragona, qui ha presentat aquesta eina en el marc de les activitats al voltant del 25 de novembre, dia per l’erradicació de la violència envers les dones. Castellà ha remarcat que «vivim en un context de malestar social per l’augment de casos de submissió química en els espais d’oci». Aquest producte, que consisteix en unes tires reactives, serà repartit en els diferents actes i campanyes impulsats des de la subdelegació per tal de «sensibilitzar al conjunt de la societat sobre aquest tipus de violència», tal com relata Castellà.

La subdelegació i Okay Productions repartiran 460 tests gratuïtament

Els Mossos detenen un jove a Valls per robar i ferir a un conductor d’autobús

Successos Va ferir l’home amb una arma blanca i li va sostreure diners en efectiu

Redacció

Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Valls van detindre ahir al matí un home de 21 anys, com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb violència. L’autor va ferir amb una arma blanca el conductor d’un autobús a l’estació de Valls i li va sostreure diners en efectiu. El fets van tenir lloc diumenge a la tarda. Un individu va pujar a un autobús estacionat quan el conductor es trobava a la part posterior fent comprovacions. Llavors,

quan el conductor es va dirigir a ell per saber què feia, l’individu va treure una navalla, el va ferir i va robar-li diners en efectiu. Ràpidament, els mossos van adreçar-se a l’estació d’autobusos de Valls i van obrir una investigació per a identificar i detenir el presumpte autor. Mitjançant la informació recollida al lloc i altres gestions d’investigació, els agents van saber que es tractava d’un home amb antecedents per altres delictes contra el patrimoni. A partir de la identificació, els investigadors van fer les gestions per

El conveni signat servirà per adquirir 460 d’aquestes proves, la subdelegació es quedarà amb 250 d’elles i les 210 restants seran repartides per Okay Productions a través dels seus punts liles als principals esdeveniments de les Terres de l’Ebre. Una part d’aquests tests cauran a les mans del projecte La Vandida, una furgoneta que passeja per diferents municipis del Camp de Tarragona impartint formacions en educació sexual dirigides a tots els públics.

Roger Font, president de Okay Productions, ha detallat que «entre un 5% i un 8% de les persones que acudeixen als punts de prevenció sospiten d’una submissió química». Amb aquest mètode, des de l’entitat pretenen portar endavant un estudi on es demostri la presència de la submissió química als actes on són presents. L’objectiu últim de la iniciativa és crear un «efecte dissuasiu on la gent ni tan sols es plantegi fer una cosa així», detalla Font. Entrant al detall, el test permet la detecció de qualsevol amina, presents a la ketamina i l’escopolamina, popularment coneguda com a burundanga. A més, també compta amb un detector de GBH, un dels components més fets servir en la submissió química. Pere Torrents, director executiu de Guardians of Beauty, assegura que «aquest test pot detectar la presència de qualsevol droga», però remarca que «el seu objectiu és detectar adulteracions i mai condemnar el consum individual de les persones». El director ha detallat que ja hi ha un format d’aquest test disponible a diverses farmàcies catalanes.

Santiago Castellà ha detallat que aquest conveni «és una primera acció dins el limitat pressupost de la subdelegació», però espera que serveixi d’exemple per tal que «altres entitats del territori se sumin a adquirir aquest producte».

Diferents pertinències intervingudes a l’individu detingut. Mossos d’Esquadra

a localitzar-lo i ahir al matí, al voltant de les 9:30 hores, una patrulla de seguretat ciutada-

na el va trobar al carrer de la Terra Alta de Valls i el va detindre. A l’escorcollar-lo, li van

trobar un matxet, dues navalles i unes tisores, que li van ser intervingudes. El detingut

va passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Valls.

Moment de la presentació de les proves de drogues adquirides per la subdelegació i Okay Productions. Álvaro Rodríguez

Arrenquen les obres de restauració dels Prats d’Albinyana de la Pineda

Natura El port de Tarragona destina 2,3 MEUR per a dur a terme les obres que s’executaran durant dotze mesos

ACN

Les obres de restauració dels Prats d’Albinyana de Vila-seca - Xarxa Natura 2000 arrenquen per recuperar aquest espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic, de 37,78 hectàrees. Els seus responsables han explicat aquest dimecres que s’ha fet una diagnosi per cartografiar les espècies que s’hi alberguen, com l’escarabat blau o la papallona tigre, per tal de protegir-les. A més, ja han començat els treballs per treure runes, brossa i espècies invasores. Amb un pressupost de 2,3 MEUR, les obres s’executaran en un termini d’un any. «Constitueixi l’actuació de restauració de zones humides més important que hi ha actualment a Catalunya», ha dit el cap del departament d’Acció Climàtica i Territori del port de Tarragona, Rafael López. Els impulsors de la recuperació dels Prats d’Albinyana han destacat que la regeneració i preservació d’aquest espai natural té una gran importància per a la biodiversitat de la zona, ja que hi alberga una «gran» varietat d’espècies,

les quals - algunes d’elles- tenen un alt risc d’extinció. En la seva intervenció, López ha explicat que en la diagnosi prèvia feta més recentment han trobat un «notable» nombre d’exemplars de la bívia tridàctila (Chalcides striatus). Es tracta d’un petit sauri amb potes molt reduïdes, adaptat a les praderies humides i que es troba gairebé extingit a la costa mentre que a Catalunya és molt escàs. «També hem trobat la papallona monarca, que té molt poques citacions a la península», ha dit López.

«Un dels aiguamolls més importants»

El projecte dels Prats d’Albinyana restaurarà els hàbitats i ecosistemes propis d’aquest espai natural protegit i també servirà per recuperar una superfície de 37,78 hectàrees situades al costat de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), una àrea que pertany a la Xarxa Natura 2000. En concret, a l’espai de la Sèquia Major, que està formada per dos sectors separats: la Sèquia Major i els Prats d’Albinyana. Tot dos espais també estan inclosos en el Pla d’Espais d’Interès

Natural (PEIN). A més, part de l’espai dels Prats d’Albinyana està catalogat com a zona humida de la Platja dels Prats de Vila-seca. Com a patrimoni cultural, destaca la presència de restes arqueològiques de la vil·la romana de Cal·lípolis. Per la seva part, el cap de secció de biodiversitat i responsable de l’oficina Territorial d’Acció i Avaluació ambiental de Tarragona, Aurià Giné, ha recordat com es va produir la tramitació per protegir aquest espai PEIN,

el qual va passar de tenir 5 a 17 hectàrees i uns 87.000 m2 d’aigües lliures. «El converteix en un dels aiguamolls més importants d’aquesta zona i com a mínim entre la zona del delta del Llobregat i el delta de l’Ebre», ha subratllat l’expert. Així mateix, ha assenyalat que no hi ha projectes al país amb les mateixes característiques que el previst als Prats d’Albinyana.

Les actuacions previstes Entre les actuacions que es

faran en els pròxims dotze mesos destaca la despavimentació dels accessos i dels carrers al voltant del càmping, així com l’elaboració de nous estudis per determinar quines espècies són les “més adequades” segons el grau de salinitat per introduir-les o preservar-les en aquest espai. A la vegada, es crearà una llacuna de grans dimensions amb una illa central, de gairebé 27.000 metres quadrats, on es preveu que s’aturin els ocells durant el procés de mi-

Es preveu que l’espai, quan estigui arreglat, pugui ser visitable de manera «ordenada»

gració o que exemplars com la gavina corsa hi pugui nidificar.

La llacuna també permetrà reintroduir diverses espècies. Al voltant d’ella es plantarà un bosc de ribera amb més de 13.000 arbres, com els àlbers, salzes, oms o pins.

Futurs usos

Els responsables del projecte han indicat que redactaran un pla de gestió per definir els usos d’aquest paratge natural. La voluntat és que l’espai sigui visitable, però de forma «ordenada», ja que es vol afavorir que sigui un hàbitat per a les espècies i no pas un parc obert, on es pugui passejar lliurement. L’alcalde Vilaseca, Pere Segura, ha explicat que a uns pocs metres dels Prats d’Albinyana hi haurà un centre d’interpretació on s’explicarà la biodiversitat de l’espai natural, a través d’una experiència immersiva.

Imatge virtual de com es preveu que pugui veure’s la zona una vegada restaurada i dues espècies pròpies de la zona, la bívia tridàctila i la papallona tigre. Port de Tarragona

Imatge de la presentació del projecte aquest dimecres a la Pineda Gerard Martí

L’espai Mammuthus de la Canonja obrirà durant el primer trimestre del 2025

Equipaments L’obertura s’ha endarrerit un any del previst

Álvaro Rodríguez

L’espai Mammuthus de la Canonja obrirà les portes finalment durant el primer trimestre de 2025, segons estimen fons del consistori. D’aquesta manera, la inauguració prevista s’ha endarrerit un any, ja que estava prevista pels primers mesos d’aquest 2024. Des de l’Ajuntament asseguren que l’equipament està completament enllestit i ara ha sortit a licitació el servei d’atenció al visitant i la gestió de l’espai, últim pas necessari.

El valor estimat d’aquest contracte és de 878.723,82

Vandellòs II

tindrà magatzem temporal

Nuclear El ple del Consell de Seguretat Nuclear ha informat favorablement la sol·licitud d’autorització d’execució i muntatge del magatzem temporal individualitzat de combustible gastat i residus especials, presentada pel titular de la central nuclear Vandellòs II. Aquesta autorització inclou el permís d’inici de les tasques d’excavació del terreny i la construcció posterior de les estructures. Es tracta d’una instal·lació d’emmagatzematge en sec, situada a l’aire lliure, dins del doble barrat de l’àrea protegida de la planta. Disposarà d’una capacitat de fins a 73 contenidors per emmagatzemar tot el combustible gastat de Vandellòs II. Actualment, el combustible gastat es troba emmagatzemat a la piscina de la instal·lació, que aconseguiria el seu emmagatzematge màxim en la parada per recàrrega prevista per a l’abril de 2027. ACN

euros per una durada de dos anys, amb possibilitat de pròrroga per dos anys més.

El termini per presentar ofertes a aquest projecte és el 27 de novembre d’aquest any, tot i que s’espera que l’adjudicació definitiva es prolongui uns mesos més, aconseguint la inauguració del centre durant amb l’entrada de l’any vinent.

Amb aquesta licitació es preveu cobrir els serveis d’atenció al visitant així com la gestió d’activitats didàctiques , la promoció turística i la comercialització de l’equipament. L’espai Mammuthus pretén servir com a centre

d’interpretació del jaciment arqueològic del Barrac de la Boella així com un pol de turisme cultural al municipi de la Canonja i el Camp de Tarragona. El centre va rebre el 2023 un important fons de materials arqueopaleontológics procedents de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, encarregats de restaurar i consolidar bona part de les peces originals que seran exposades a l’equipament museístic.

Ubicat a la finca del Mas de l’Hort de l’Abeurador, una antiga masia rehabilitada al nucli urbà de la Canonja,

L’Ajuntament de la Canonja ha tret a licitació la gestió del centre museístic

Mammuthus promet ser un espai «únic i singular per conèixer la prehistòria i les pri-

Detinguts a Calafell els líders narcos acusats de terrorisme a l’Equador

Policial Els germans Alcívar van estar darrere l’atac a un canal de TV

Redacció

La Guàrdia Civil, en collaboració amb la Policia de l’Equador, ha detingut a Segur de Calafell els germans William A., àlies Comandante Willy, i Alex A., àlies Ronco, líders de la perillosa organització narcoterrorista Los Tiguerones. Els germans Alcívar Bautista, objectius d’alt valor, van ser arrestats durant la matinada després d’un operatiu coordinat entre ambdós cossos de seguretat.

William A., considerat el líder principal de Los Tiguerones, i el seu germà Alex, segon al comandament, estan acusats de diversos crims greus a l’Equador, incloent-hi la col·locació de cotxes bomba, assassinats per encàrrec, extorsions, i un atac contra les instal·lacions de TC Televisió. També se’ls relaciona amb l’assassinat d’un fiscal que els investigava.

Els dos cossos policials registrant el domicili. Guàrdia Civil

Estan relacionats amb l’assassinat d’un fiscal que els investigava

Ambdós criminals es trobaven a Espanya de forma clandestina, utilitzant documentació falsa.

Les autoritats equatorianes havien emès ordres internacionals de detenció per terrorisme i segrest, la qual cosa va permetre la seva captura en territori espanyol. Els Tiguerones, coneguts per la seva violència extrema, estan implicats en nombrosos actes de terrorisme i narcotràfic a l’Equador.

meres poblacions humanes del Camp de Tarragona». En total, es compta amb 1.000 metres quadrats amb recursos interactius que faran «retrocedir un milió d’anys» als visitants. El centre obrirà de dimarts a diumenge de 10 a 18.30 hores durant l’horari d’estiu i amb horari reduït de

durant la temporada d’hivern. El centre acollirà activitats dirigides especialment a les escoles, però també per a famílies i públic general. A més de l’espai museístic, també comptarà amb una botiga de diferents productes relacionats amb l’objecte que es tracta a l’equipament.

Imatge de l’entrada de l’espai Mammuthus. Ajuntament de la Canonja

Vaga de la brossa a l’Arboç: l’Ajuntament denuncia el sabotatge de vehicles del servei

Laboral El consistori també denuncia l’incompliment dels serveis mínims estipulats pel departament de Treball

Els treballadors de recollida de residus i de neteja de l’Arboç, Banyeres del Penedès, Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys estan en vaga des del passat 17 d’octubre per reclamar millores en les condicions laborals a l’empresa Prezero, per la qual treballen. El conflicte laboral, lluny de solucionar-se es complica amb el pas dels dies. L’Ajuntament de l’Arboç ha denunciat públicament, «l’incompliment flagrant dels serveis mínims estipulats pel Depar-

tament de Treball, per part dels treballadors de la recollida de residus». A banda, també ha denunciat el sabotatge de diversa maquinària del servei, en concret 3 compactadores i dos camions del servei de neteja i recollida d’escombraries, «impedint que es puguin realitzar els serveis mínims a més dels costos econòmics de la seva reparació», indica el consistori penedesenc. En una nota l’Ajuntament de l’Arboç afirma que després de dues setmanes de vaga, «el malestar de l’Ajuntament i d e la ciutadania és molt gran»

Quatre detinguts per robatoris a domicilis de Calafell i el Vendrell

Policial Els Mossos d’Esquadra van arrestar els individus a Cunit

ACN

Els Mossos d’Esquadra van detenir dilluns passat a Cunit quatre homes d’entre 20 i 39 anys, com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb violència i intimidació, robatori amb força a interior de domicili i atemptat als agents de l’autoritat. El agents van arrestar els individus a Cunit quan intentaven escapolir-se i passaran a disposició judicial les pròximes hores. Els fets van tenir lloc el mateix dilluns pels volts de les 14.25 hores quan les patrulles van ser alertades d’un possible robatori amb força en un domicili de la urbanització Bonanova de Calafell. Deu minuts després, es va rebre l’avís d’activació d’una alarma de robatori en un habitatge a Eden Parc, una altra urbanit-

zació del Vendrell situada a poca distància. De manera simultània a aquest fet, un policia local de Vilanova i la Geltrú i un mosso fora de servei van demanar suport perquè estaven seguint un vehicle ocupat per quatre homes que havien fugit després de robar en aquest habitatge. Es dona la circumstància que els dos agents van detectar un home que esperava en una furgoneta quan de sobte van aparèixer tres homes encaputxats que els van amenaçar amb un tornavís de grans dimensions. Els quatre desconeguts van aconseguir fugir a través de la carretera C-32 en sentit Vilanova i la Geltrú, fins que dues patrulles dels mossos van aconseguir interceptar-los al punt quilomètric 13,3 al terme municipal de Cunit. Els dos

i, afegeixen l’agraïment pel «el civisme i la paciència de la població» i es demana que mentre duri la vaga, davant l’incompliment dels serveis mínims, es dugui la brossa a l’àrea d’emergència i no es deixi als carrers. Respecte al sabotatge de la maquinària, l’alcalde de l’Arboç Joan Sans adverteix que amb aquestes accions només s’està perjudicant als veïns i veïnes de l’arboç doncs és l’Ajuntament qui s’haurà de pagar la seva reparació i par això ja ha anunciat que s’interposarà una denúncia contra els responsables.

L’alcalde afirma que la salubritat al municipi «comença a estar compromesa»

«Respectem el dret a la vaga, però no es tolerarà que no es compleixin els serveis mí-

nims i es sabotegin vehicles i maquinària municipal». Després de tants dies de vaga, a més, l’alcalde afegia que «la salubritat dels municipis comença a estar compromesa».

Des del consistori s’insta a l’empresa, els treballadors i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalu-

Els lladres van fugir en un furgoneta que va poder ser interceptada a Cunit

agents fora de servei van arribar immediatament i, juntament amb els patrullers, van

detenir els quatre lladres. Els mossos van recuperar diversos objectes de valor que duien a l’interior de la furgoneta així com peces de roba i tot tipus d’eines per poder portar a terme els robatoris. Actualment s’estan efectuant les comprovacions i corresponents gestions per

poder tornar als seus lícits propietaris els objectes que es van recuperar. Està previst que els quatre lladres, els quals compten amb diversos antecedents policials per delictes patrimonials, passin a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia del Vendrell.

nya a mantenir negociacions per arribar a acords com més aviat millor i solucionar aquest conflicte.

De fet, l’Ajuntament, «exigeix a totes les parts el compliment dels serveis mínims estipulats pel departament de Treball de la Generalitat de Catalunya».

El Consell afirma que el SOC menysté el Baix Penedès

Ocupació El Consell Comarcal del Baix Penedès manifesta la seva sorpresa i el seu total desacord amb la notificació de la nova anualitat del programa ‘Comarques’ del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) previst pels propers 12 mesos al Baix Penedès que deixa sense servei d’Ocupació a la majoria de pobles petits de la comarca. En paraules del mateix president del Consell Comarcal i alcalde de Calafell, «És una vergonya el que han fet, demanem al Servei d’Ocupació de Catalunya que rectifiqui i ens doni el suport que necessitem per continuar la bona feina que s’està realitzant en política d’ocupació comarcal». Des del Consell Comarcal es considera una vergonya la política del Servei d’Ocupació de Catalunya amb un tema tan important com l’ocupació, justament vers la comarca amb més atur de Catalunya. Redacció

Redacció

Imatge d’arxiu d’un dels vehicles del servei de recollida de residus de l’Arboç. Ajutament de l’Arboç

Imatge d’alguns dels objectes robats que duien els detinguts. Mossos d’Esquadra

Víctor Narro: «Tot em surt bé, fins i tot he marcat de cap i no recordo l’últim cop que ho vaig fer»

Futbol L’extrem balear del Nàstic va explicar a Diari Més com se sent en aquest inici de temporada excel·lent a nivell individual, i també va parlar sobre la gestió que ha de fer un futbolista per tornar a aixecar-se després d’una temporada difícil

Montreal Quesada

El partit contra l’Osasuna Promesas va deixar bones sensacions. Era necessària una victòria sòlida com aquesta?

«La veritat és que sí. Necessitàvem treure’ns el sabor amarg de la boca després del duel contra l’Arenteiro. Aquell va ser un mal partit i, davant la nostra afició, necessitàvem els tres punts i una millora a nivell defensiu i ofensiu. Estic content perquè la vam aconseguir».

Al Nou Estadi Costa Daurada l’equip té una altra cara. «Es veu a simple vista. A casa hem aconseguit ser regulars i mostrar amb més facilitat el nostre potencial. El que hem de millorar són els partits fora de casa, que ens estan costant una mica. Hem d’aconseguir ser regulars».

A nivell individual, ha començat la temporada de la millor forma possible amb quatre assistències i un gol. «Estic molt content per com m’estan sortint les coses. Estic treballant bé i sento que he encaixat bé en l’esquema de l’equip. Fins i tot he marcat de cap, que és gairebé una anècdota perquè no recordo els anys que fa que no aconseguia marcar un gol d’aquesta manera. Espero que continuïn les coses així de bé».

De fet, concentra la majoria d’ocasions.

«Crec que és mèrit de tots, no només meu. La realitat és que estem generant moltes ocasions de gol i és el resultat de la feina de tots».

Té d’acompanyant a Joan Oriol per la banda. Com us coordineu?

Joan Oriol

«Tenim una bona coordinació, amb poques paraules ens entenem. És fàcil treballar amb ell»

Antoñín

«És com un germà per a mi. Ens uneix una gran amistat i també la de les nostres filles»

moments així, no hi ha una altra opció que treballar, sobre la gespa i psicològicament, perquè el nivell l’has demostrat i, amb esforç, els resultats tornen a arribar». És important ser persistent i mantenir la confiança?

es pot engegar tot a rodar per un any difícil. Si no que s’ha de treballar el doble per agafar impuls i arribar més alt». Va ser el primer fitxatge de l’equip. Estava decidit de venir al Nàstic?

ja sap com jugo i em deia que encaixava bé a l’equip. Aquest any es va poder donar el fitxatge».

Del Lugo es va emportar el seu company Antoñín. Quina és la seva relació?

«És com un germà per a mi. Ens vam unir molt a Lugo. De fet, la seva filla va néixer només cinc dies després de la meva i han crescut juntes. La nostra amistat és forta i, ens uneix encara més l’amistat de les nostres filles. Quan el club em va demanar que parlés amb Antoñín per a fitxar-lo, no vaig dubtar en contactar amb ell. Li vaig dir que necessitàvem un nou any plegats per a demostrar el nostre nivell. De moment, està sortint bé, perquè ell ja porta tres gols i una assistència».

En els darrers anys ha jugat contra el Nàstic en múltiples ocasions. La primera va ser el 2020-2021 a la fase d’ascens a Segona A amb el Villarreal B.

«Sí, i també recordo el duel de fa dues temporades amb l’Atlético Baleares que va acabar amb polèmica. Allà vaig conèixer que els equips de Dani Vidal són pesats, no et deixen jugar i molt incòmodes de jugar en contra».

«Joan és un molt bon jugador i una millor persona. És molt fàcil jugar amb ell. Per la seva experiència, sap on s’ha de posicionar i com gestionar les ocasions. Durant els partits sempre estem parlant i amb poques paraules seves sé del que m’he de fer. Al final, sempre sol estar a la meva esquena i té una millor visió de la jugada». Dissabte torneu a jugar a domicili contra el Real Unión. És necessari un bon resultat per a esvair els fantasmes?

i fora no, així que volem que aquest partit sigui el primer d’una bona ratxa». Com viu un futbolista aquest pas d’un any difícil amb el Lugo a millorar el nivell al següent?

«Jo crec que sí. És un partit molt important i així ho hem preparat durant la setmana. El que volem és sumar de tres en tres. A casa ho aconseguim

«Has de ser fort psicològicament i no deixar-te vèncer mai. Tots els futbolistes tenen anys dolents. Jo venia d’uns quants bons i em va tocar patir una temporada que va ser molt, molt i molt dolenta. En

«La nostra professió és així. Sempre passes per moments baixos. En la meva etapa al Villarreal vaig estar sis anys. Recordo que en el pas de juvenil a amateur, el Villarreal C no em va voler i em van cedir al CD Roda un equip afiliat. Va ser dur, però vaig tenir un bon any i em van repescar. Sempre hi ha moments que et farien llençar la tovallola, per això és important ser persistent i créixer. Tot el que he viscut m’ha portat fins aquí. No

«Sí. En anys anteriors ja vaig rebre interès del Nàstic, però finalment es va poder donar en aquest. Tenia ofertes superiors, però vaig apostar per venir a Tarragona. Quan vaig parlar amb Joan Oriol a finals de l’any passat ja li vaig dir que m’agradava el Nàstic i de jugar-hi algun dia. Quan va sorgir l’oferta aquest estiu no vaig dubtar en venir a jugar». Joan Oriol va donar una petita empenta perquè vingués a jugar a Tarragona. «El conec des de fa temps. Ell

En la darrera temporada ha jugat en equips que aspiren a l’ascens com el Deportivo i el Lugo. Està acostumat a la pressió que requereix aquest objectiu. «Al final, un futbolista el que vol és això. Volem competir en equips grans i amb camps on hi hagi milers de persones a les grades animant i no estar en un ambient més fred. Si això requereix una pressió afegida, la nostra feina és suportar-la».

Quin desig demanaria per aquesta temporada?

«A nivell individual, continuar les bones sensacions i allargar aquesta felicitat. Amb el Nàstic, assolir l’ascens, seria la cirereta del pastís».

Arnau

El jugador del Nàstic Víctor Narro a la gespa del Nou Estadi Costa Daurada. Gerard Martí

El Nou Estadi acull dissabte el torneig pioner Be My Referee Championship

Futbol La competició comptarà per primera vegada a la història amb persones amb diversitat intel·lectual arbitrant els partits

Aquest dissabte el Nou Estadi Costa Daurada serà l’escenari d’un torneig històric. Tarragona acollirà el Be My Referee Championship, la primera competició que comptarà amb persones amb diversitat intel·lectual arbitrant íntegrament tots els partits.

Aquesta és la primera prova de contacte de la iniciativa Be My Referee impulsada per Down España, la Fundación Mi Alex i AGF Genuine Experiences. El darrer mes de setembre, tretze persones es van formar amb tres àrbitres professionals en unes sessions que van tenir lloc al Nou Estadi Costa Daurada. Dissabte, tornaran al mateix escenari per a posar a prova els seus coneixements en un torneig que comptarà amb el Nàstic Genuine, la Fundació Barça, la Fundación Real Madrid, l’SD Huesca, l’Atlètic Lleida i l’Inter de Milà.

L’estadi tarragoní rebrà partits des de les 10 fins a les 13 h, quan es disputarà la fase de grups, i per la tarda, de les 16.30 a les 18 hores quan es disputaran les finals. El Nàstic Genuine està enquadrat en el grup B i jugarà amb la Fundació Madrid i l’SD Huesca, mentre que el grup A està format per la Fundació Barça, l’Inter de Milà i l’Atlètic Lleida. Tots els equips jugaran un total de nou partits. Els primers classificats de cada grup s’enfrontaran entre ells en el dar-

Un dels àrbitres que xiularan el dissabte durant les jornades de tecnificació que van tenir lloc entr el 9 i 12 de setembre al Nou Estadi. AGF/Be My Referee

rer partit de la jornada, mentre que els segons i tercers ho faran també entre ells a partir de les 16.30 h. Amb tot, els grans protagonistes aquesta vegada seran els àrbitres. Cada partit comptarà amb un àrbitre principal i un quart àrbitre que se situaran en un escenari real de partit. Amb tot, no estaran sols, sinó que comptaran, si és necessari, amb el suport i assessora-

Nàstic, Madrid, Barça, Huesca, Atlètic Lleida i Inter de Milà són els equips participants

Recuperen els Reconeixements

Esportius del Camp de Tarragona

Poliesportiu Està organitzat pel Departament d’Esports de la Generalitat

Redacció El Departament d’Esports, a través de la Representació Territorial de l’Esport a Tarragona, ha recuperat els Reconeixements Esportius del Camp de Tarragona amb la voluntat de distingir la tasca de les entitats i esportistes

de la demarcació. La cerimònia, que no es duia a terme al territori des del 2016, tindrà lloc el proper 14 de novembre, a les set de la tarda, a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona. Els guardons volen homenatjar la tasca desenvolupada

pels agents que formen part del seu teixit esportiu a les sis comarques tarragonines (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès), tant pels èxits assolits com per la trajectòria en àmbits com la promoció de la igualtat de gènere, l’esport inclusiu o la

ment d’un àrbitre professional durant el transcurs dels partits.

Alberto Puig, el director de la Fundación Mi Alex, va destacar que «els donarem llibertat durant el partit perquè prenguin les seves decisions i que visquin el que afronta un àrbitre en el seu dia a dia». Puig va remarcar que l’objectiu del projecte és «definir una metodologia de treball que es

formació. La gala, que compta amb la col·laboració de la URV, presentarà un nou format respecte a l’antic, amb 33 Reconeixements Esportius i establint 11 categories de premiats.

El jurat, format per 13 membres d’administracions públiques, entitats i mitjans de comunicació, va aprovar més de 87 candidatures entre les diferents categories. La cerimònia d’entrega dels reconeixements serà retransmesa en directe a través del canal de YouTube d’EsportCat.

pugui replicar arreu del territori i, a llarg termini, aconseguir que qualsevol persona amb diversitat intel·lectual pugui aprendre els valors de l’esport també des de l’arbitratge». A més, va afegir que «el primer pas van ser les sessions d’aprenentatge, el segon és aquest torneig, que és una situació real de partits pels àrbitres i continuarem fent passos endavant per a implantar

una metodologia reproduïble amb suport de l’arbitratge de cada territori perquè no qualsevol persona que ho desitgi pugui ser àrbitre».

Des de les jornades de tecnificació al setembre, els participants han treballat cada setmana per a preparar-se de cara al gran dia de dissabte gràcies a l’assessorament d’àrbitres del territori. A més, divendres tindran una darrera sessió per a fer un repàs dels conceptes.

Dintre del col·lectiu arbitral que debutarà en aquest torneig hi ha fins a sis integrants del Nàstic Genuine que s’estrenaran en aquest nou rol del futbol. Es tracta de Javi Sarabia, Ernesto Duarte, Manel Vancells, José Antonio Mateu Nano, Xavi Jiménez i Rubén Almazán. Aquesta serà una jornada d’emoció per a ells, perquè podran debutar com a àrbitres al seu estadi: el Nou Estadi Costa Daurada. De fet, Alberto Puig va destacar que «és una sort i un privilegi poder comptar amb un estadi com aquest que es pot dir que és de Primera Divisió. I més tenint en compte que és aquí on va néixer, en primera instància, el futbol Genuine». La pilota rodarà al Nou Estadi des de les 10 h i tothom qui vulgui presenciar el torneig podrà entrar lliurement a la zona de Tribuna de l’estadi. Després de les finals, es durà a terme la cerimònia de clausura per acomiadar als àrbitres i jugadors participants.

Alcover celebra aquest cap de setmana l’Alcogravel, la cursa de muntanya de 115 quilòmetres

Poliesportiu Aquest cap de setmana Alcover acull la 8a edició de la cursa de marxa circular no competitiva Alcogravel. L’esdeveniment de bicicletes de muntanya arriba amb tres modalitats que recorreran un circuit per l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Priorat. La cursa engegarà dissabte a les 7.30 h des del

pavelló de les Escoles amb la modalitat mitjana, que consta de 200 km i 3.200 metres de desnivell positiu i la llarga, de 300 km i 5.200 metres de desnivell positiu. Els participants tindran temps de superar-la fins diumenge a les 19 h. El mateix diumenge tindrà lloc la modalitat curta de 115 km i 1.500 metres de desnivell positiu. Redacció

Arnau Montreal Quesada

El CA Tarragona suma quatre medalles al Campionat d’Espanya de Combinades Màster

El Club Atletisme de Tarragona continua acumulant medalles amb el seu equip màster. El darrer cap de setmana, els liles van sumar quatre pòdiums en el Campionat d’Espanya Màster de Proves Combinades, de Pentatló de Llançaments i de Milla en Pista celebrat a Alcobendas.

El conjunt lila va participar amb cinc atletes, El més destacat va ser Juan Carlos Herrera (M50), que es va proclamar campió estatal de Decatló. L’atleta vila-secà va

completar les 10 proves del decatló amb un total de 6512 punts. En la jornada de dissabte, va destacar en el salt de llargada, amb una marca de 5,22 metres. En els 100 metres llisos, parant el cronòmetre en 12,90 segons, i en els 400 metres on va aconseguir un temps de 56,63’’. Diumenge, va mantenir el bon nivell del primer dia i va destacar en el salt amb perxa, superant per primera vegada el llistó col·locat a 3,30 m, i va acabar el decatló amb els 1500 metres llisos. D’aquesta manera, Herrera completa un mes d’octubre rodó on va aconseguir la millor marca mundial

de l’any de pentatló, es va estrenar amb un cinquè lloc al pentatló de llançaments de Catalunya el dia 13 d’octubre i culmina el mes com a campió d’Espanya de decatló.

Pel que fa a la resta d’atletes lila, Josep Maria Mateo (M55) va guanyar la plata de la seva categoria en la mateixa prova. El selvatà va assolir un total de 4996 punts i va destacar en els 100 metres llisos amb una marca de 13,36’’. Bàrbara Pintado (F35) i Francesc Mosquera (M65) van obtenir la medalla de bronze de les seves categories en el Pentatló de Llançaments. Pintado va destacar en el llançament

El Reus Ganxets supera el San Cugat (4-0) i continua líder de la Superdivisió

Tennis Taula Pesotska va ser decisiva guanyant el primer i l’últim duel

Arnau Montreal Quesada

El Miró Ganxets Costa Daurada va superar ahir amb contundència a la Unió Esportiva Sant Cugat per establir-se com a líders en solitari de la Superdivisió Femenina.

L’equip reusenc no va concedir cap partit en el seu enfrontament contra el darrer classificat, tot i que van plantar cara. L’estrella de l’equip, la ucraïnesa Margaryta Pesostka va ser l’encarregada d’obrir i tancar l’encontre amb dues victòries contra Magdalena Sirorska. Pesostka va ser la gran dominadora de l’encontre. De fet, només va concedir el segon joc després de dos errors que no va repetir en la resta del partit. De fet, després de l’1-1, la ucraïnesa va superar per 11-2 per encarrilar el partit abans del 3-1 final.

Takara Murakami va posar el 2-0 en un partit que es va

Les jugadores del Reus Ganxets: Prosvirnina, Murakami i Pesotska. Cedida

El conjunt reusenc és líder en solitari amb 6 punts i encara no coneix la derrota

estar a punt d’enverinar-se. Després de guanyar dos jocs amb relativa facilitat, la seva rival, Mariona Munne, va pu-

Bàrbara Pintado i Francesc Mosquera van ser campions de Catalunya

de disc mentre que Mosquera ho va fer en el llançament de pes, la seva especialitat. Finalment, en la prova de la milla en pista, Julio León Cid (M50) va aconseguir la sisena

posició. Aquesta va suposar la primera participació de León en un campionat estatal i ho va fer a la milla de pista.

Èxits a Catalunya

Aquestes medalles aconseguides al Campionat d’Espanya se sumen a les assolides en el Campionat de Catalunya de Llançaments Màster que va tenir lloc el 13 d’octubre. En aquest torneig, Francesc Mos-

quera (M65) i Bàrbara Pintado (F35) es van proclamar campions de Catalunya en les seves respectives categories. En aquesta competició també van participar Luis Sáez i Francisco Griñant, que van aconseguir les medalles de plata i bronze, respectivament, a la categoria de majors de 75 anys, mentre que el Juan Carlos Herrera va ser cinquè a la categoria M50.

El CB Salou recupera el tir exterior i supera el

Hueca a la Copa Espanya

Bàsquet Víctor Aguilar va ser el màxim anotador amb 3 de 3 de triples

Arnau Montreal Quesada

jar el nivell per emportar-se el tercer, però Murakami es va emportar el duel per 3-1. Natalya Prosvirnina va superar àmpliament a la seva rival, Laia Munne amb un contundent 3-0 i Pesostska, va rematar la feina amb un 3-0 contra Mariona Munne. El Miró Ganxets Costa Daurada és líder en solitari amb 6 punts.

L’OCA-Global CB Salou va sumar una victòria de confiança el darrer dimarts en el duel de Copa d’Espanya contra el Peñas Huesca (8474). Després de dues derrotes consecutives a la lliga, els blaus necessitaven recuperar les bones sensacions i ho van aconseguir gràcies a l’encert des de la línia de tres. El conjunt de Jesús Muñiz va retrobar-se amb la seva millor versió. Els de la Costa Daurada van ser regulars durant l’encontre, sense desconnectar-se del partit en cap dels quarts. Tot i veure’s per sota en el marcador a partir del segon parcial, els blaus van ser constants amb una millora des de la línia de tres. Finalment, en el darrer quart, van exhibir el seu potencial amb un parcial de 33/18. Adrià Aragonès, Víctor Narro i Iker Montero van

Els jugadors del CB

Els blaus tancaran la competició el 12 de novembre contra el Rioverde Clavijo

guiar el conjunt blau des de la línia de tres. Aguilar va ser el més anotador amb 15 punts i va sumar un 3 de 3 de triples,

mentre que Montero i Aragonès van assolir un 4 de 7 i 3 de 5, un encert que va establir el +20 en el marcador total. Aquest duel de la Copa d’Espanya no és el darrer. Tot i que el Salou ja no té opcions per classificar-se, els de Muñiz tancaran la competició a la pista del Rioverde Clavijo el 12 de novembre.

Redacció

Els atletes lila Josep Maria Mateo, Juan Carlos Herrera, Francesc Mosquera i Bàrbara Pintado. Cedida

Atletisme Juan Carlos Herrera va guanyar la prova de decatló

Salou escoltant el tècnic Jesús Muñiz. AMQ

Puigdemont es presentarà a la presidència de Junts per Catalunya

Política L’expresident es va reunir ahir amb Laura Borràs, a Bèlgica, per a traslladar-li la decisió

ACN

Carles Puigdemont tornarà a optar a la presidència de Junts en el congrés que celebraran aquest cap de setmana a Calella, al Maresme. L’expresident s’ha reunit aquest dimecres a Waterloo, a Bèlgica, amb l’actual presidenta del partit, Laura Borràs, per a traslladar-li personalment la decisió. Li ha comunicat que vol «continuar comptant amb el seu capital polític» i han acordat que se situarà al capdavant de la nova fundació.

També s’està perfilant la resta de l’executiva, amb Jordi Turull com a secretari general o Josep Rius, Míriam Nogueras i Antoni Castellà com a vicepresidents.

Puigdemont ha reivindicat Junts com «l’alternativa a l’hegemonia institucional socialista» i que «l’instrument polític més fort que té l’independentisme».Malgrat ser el líder ‘de facto’ de Junts, l’expresident Carles Puigdemont no compta amb cap càrrec orgànic dins del partit des que en va deixar la presidència al congrés d’Argelers del 2022.

Ara aspira a situar-se de nou al capdavant de la formació, després d’arribar a una entesa amb l’actual presidenta, que passarà a encapçalar la fundació, que serà la FunDem de Demòcrates, després de signar aquest dimarts l’acord de confluència. ra los actes frescs. Durant la reunió, segons Junts, Borràs

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡Felices 30 Ana! Que esta nueva década sigas cumpliendo sueños y seas muy feliz. ¡De parte de toda tu gran familia!

L’expresident ha situat la formació com un «partit polític central»

ha expressat el seu «convenciment» que el seu nou lloc ha de ser la fundació, que pretén

Laura Borràs passarà a encapçalar la fundació FunDem de Demòcrates

dotar el partit d’un «espai de debat d’idees, formació i pensament».

Feijóo demana la dimissió del president espanyol: «Sense Ábalos no existiria Sánchez»

Política Alberto Núñez

Feijóo ha demanat aquest dimecres per segona vegada la dimissió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després que l’Audiència Nacional hagi demanat al Tribunal Suprem que investigui l’exministre de Transports socialista José Luis Ábalos davant dels «indicis fundats i seriosos» del seu «paper prin-

cipal» a la trama de l’anomenat ‘cas Koldo’. «No hi ha tallafocs possibles», ha afirmat el president del PP en roda de premsa al Congrés. «Sense Ábalos no existiria Sánchez. Està rodejat de corrupció. És l’U de la trama corrupta», ha afegit el líder conservador, en al·lusió al presumpte nom en clau que la trama atorgava al president espanyol. ACN

Líder de la fundació

Segons la ponència organitzativa que es debatrà al congrés extraordinari de Calella, el líder de la fundació també serà membre nat de l’executiva. Puigdemont ha valorat el seu «bagatge acadèmic» i el seu «caràcter determinat». En unes declaracions dis-

tribuïdes per Junts després de la reunió, Carles Puigdemont ha oficialitzat l’anunci i ha assegurat que la seva «voluntat» és «contribuir des d’aquesta responsabilitat a la nova etapa política que s’obre» per a la formació i per a Catalunya.

Partit de centre

En el marc d’un «nou context polític i social», ha situat l’organització com «un partit polític central» que «lidera l’alternativa a l’hegemonia institucional socialista» i que és «l’instrument polític més fort que té l’independentisme ara mateix». En aquest sentit, el candidat a la presidència ha assenyalat que Junts té «una gran responsabilitat i una gran oportunitat», i que hi ha de respondre «reforçant i actualitzant els discursos, l’organització i els lideratges» per poder «créixer en espai ideològic i en implantació social i territorial».

Finalment, l’expresident de la Generalitat ha defensat que cal que a Junts «hi conflueixin moltes persones que senten la necessitat de defensar la nació per assolir la independència, però que encara no veuen que sigui aquest el seu projecte». S’ha mostrat convençut que podran arribar-hi, amb el lideratge de Jordi Turull com a secretari general. «Avançarem sense defallir, sense cap renúncia», ha conclòs.

Ábalos serà investigat pel Suprem pel ‘cas Koldo’

Tribunals El jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno ha acordat elevar exposició raonada al Tribunal Suprem perquè investigui l’exministre de Transports socialista José Luis Ábalos davant dels «indicis fundats i seriosos» del seu «paper principal» en una organització criminal que suposadament es va lucrar amb la venda de mascaretes durant la pandèmia. Moreno atribueix a Ábalos, que és aforat perquè és diputat al Congrés, una «imputació clara i concreta» a través d’una sèrie d’indicis que evidencien la seva presumpta participació en delictes de pertinença a organització criminal, tràfic d’influències i suborn. Ismael Moreno acorda enviar testimoni íntegre de les actuacions perquè sigui el Suprem qui es pronunciï sobre si ha d’assumir tota la investigació o només la part referida a Ábalos. ACN

Catalunya acull més de 9.600 empreses estrangeres

Economia Catalunya té 9.602 empreses estrangeres instal·lades al seu territori, xifra que representa un nou rècord històric. Es tracta de gairebé 350 multinacionals més que l’any anterior (+3,7%) i un 68% més que fa deu anys. Són dades que va presentar el Govern en un acte al Centre Natació Barcelona, on hi van assistir 150 directius d’algunes d’aquestes companyies. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va destacarque les empreses estrangeres generen dos de cada deu llocs de treball a Catalunya, el 30% del volum de negoci i el 47% de les exportacions. Al seu torn, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va revelar que l’executiu treballa amb una cartera de més de mig miler de projectes «amb potencial» per invertir en el territori. Prop de la meitat es vinculen a les transformacions verda i digital. ACN

Alberto Núñez Feijóo durant una intervenció al Congrés. ACN

Laura Borràs i Carles Puigdemont durant la reunió ahir a Waterloo, Bèlgica. Junts per Catalunya

Editorial

El balanç per les persones

Quan fa un any que es va posar en funcionament el túnel de Lilla de l’A-27 hi ha diversos balanços possibles respecte de la utilitat d’una infraestructura que va reclamar-se pels agents econòmics i socials tarragonins durant un bon grapat d’any. Cal, però, que el balanç prioritari sigui el que afecta aquells veïns que pateixen haver de conviure amb un increment molt important de trànsit. Pels veïns de la pedania de Lilla, no és el mateix patir el trànsit de l’N-240, que era l’únic que havien de suportar, que l’actual. En qualsevol cas, el resultat final pel que fa a l’habitabilitat de la zona dependrà

de la rapidesa amb què l’administració doni resposta a les seves demandes. Hi ha un mal precedent amb el pagament de les indemnitzacions per les esquerdes provocades per l’obra, però això no implica que les noves respostes segueixin el mateix camí de dilacions i retards. També els veïns de Montblanc han de patir els efectes de la manca de connexió de l’A-27 amb l’AP-2 que ha fet incrementar el trànsit, de vegades amb collapses, per dins el municipi. Per això, també en aquest cas, accelerar la finalització del projecte en conjunt ha de ser una prioritat per a l’Estat.

La segona oportunitat. Liquidació d’actius

La Llei Concursal espanyola, específicament el Reial decret legislatiu 1/2020, i que el passat mes de setembre va complir dos anys des de la seva modificació, estableix diversos escenaris en els quals els deutors, després d’un procediment concursal, poden sol·licitar el perdó dels deutes.

L’exoneració del passiu insatisfet és una eina crucial per al deutor persona física que ha travessat un procediment concursal sense suficient massa activa. Els diferents itineraris que permeten accedir a aquest mecanisme faciliten que, després de la liquidació o en casos d’insuficiència sobrevinguda de béns, el deutor pugui alliberar-se dels deutes que no hagi pogut satisfer. El nombre total de concursos presentats en el segon trimestre de 2024 en els Jutjats Mercantils va ser de 15.227, una xifra que suposa un increment del 26,8% respecte al mateix trimestre de 2023 i amb la qual es manté de manera ininterrompuda una tendència a l’alça que va començar en el tercer trimestre de 2020. Els concursos de persones naturals no empresaris van ser els únics que van augmentar, en comptabilitzar-se un 38,2% més que fa un any; els de persones naturals empresaris van disminuir un 22,5% i els de persones jurídiques es van reduir en un 5,2% respecte al segon trimestre de 2023. Catalunya actualment és la comunitat autònoma a on es registren més concursos presentats, tant de persones naturals no empresàries com de persones jurídiques. Aquest mecanisme és clau per a aquells deutors els quals els seus béns i drets, no són suficients per a cobrir el total dels seus deutes.

Existeixen diversos camins o itineraris per a accedir a aquesta modalitat d’exoneració:

1. Concurs sense actiu: S’entén per concurs sense massa quan concorren els següents requisits; en primer lloc, que el concursat manqui de béns i drets que siguin legalment embargables. En segon lloc, que el cost de realització dels béns i drets del concursat siguin manifestament desproporcionats respecte al previsible valor venal. I, per últim, que els béns i drets del concursat lliures de càrregues siguin de valor inferior al previsible cost del procediment.

Concursal. Mentre que en el cas de tractar-se de deutor empresari o professional persona física, després de la liquidació i distribució del romanent podrà sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet. Un dels supòsits més rellevants és el dels concursos sense massa, introduït en la Llei 16/2022. En aquest cas, si no es liquiden béns per mancar d’actius embargables o si aquests no cobreixen els costos del procediment, el deutor pot acollir-se a l’exoneració i, per tant, sol·licitar el perdó dels deutes.

El nombre total de concursos presentats en el segon trimestre de 2024 en els Jutjats Mercantils va ser de 15.227, una xifra que suposa un increment del 26,8% respecte al mateix trimestre de 2023

2. Insuficiència de béns: En situacions en què la massa activa resultant és insuficient per a pagar fins i tot els crèdits contra la massa, l’article 501.2 TRLC habilita al deutor a sol·licitar l’exoneració.

3. Procediment per a microempreses: L’article 700 TRLC preveu que, en els procediments especials de microempreses, si es frustra un pla de continuació, el deutor persona física podrà sol·licitar l’exoneració del passiu insatisfet conforme a allò que s’estableix en el llibre primer de la Llei

Un altre cas és quan es produeix una insuficiència sobrevinguda de massa activa. En aquests casos, l’Administració Concursal ha d’informar el jutge i, després de la rendició de comptes, el deutor pot sol·licitar l’exoneració del passiu en el termini previst per a l’oposició a la conclusió del concurs.

Depenent de l’escenari processal, els terminis varien. En els concursos sense massa, per exemple, el deutor ha de presentar la seva sol·licitud dins dels 10 dies posteriors a la finalització del termini perquè els creditors sollicitin el nomenament d’un administrador concursal.

Després d’aquests dos anys des de la modificació de la Llei Concursal, i malgrat certes deficiències d’implementació en aquest procediment, l’impacte és generalment positiu, suposant un benefici i una possibilitat de reintegració econòmica del deutor atorgant-li una «segona oportunitat».

Roda el món i torna el mot

Com es tria un mot

Avui farem un exercici de bambolines (de making off, que diuen ara): com s’escriu un rodalmot. O, més ben dit, com es fa la primera passa: triar un tema i la paraula que el representarà. Aquesta setmana una de les grans qüestions d’actualitat ha estat el problema de la casa; de la vivenda, tal com en van començar a dir els mitjans als anys 80, fins que van descobrir que no era normatiu i el van canviar per aquesta paraulota encara més lletja, habitatge, que des d’aleshores repeteixen com lloros, en comptes de recórrer a la fórmula tradicional, la primera que he escrit: el problema de la casa. I més concretament del lloguer, que ja comença a ser un drama. Si algú troba que aquest assumpte no té a veure amb el conflicte Catalunya-Espanya, que motiva aquesta secció, només cal que pensi en la barbaritat que ha anunciat el president de la Generalitat: que tenen intenció de construir, alerta, 50.000 pisos més! 50.000 pisos, una destrossa de sòl absurda, en un país superpoblat on ara mateix hi ha gairebé mig milió de pisos, gairebé 500.000 (deu vegades més!), buits. Una més de les mil maniobres ja practicades, i que seguiran practicant, per ofegar fins a la desaparició la identitat catalana. Si això no us sembla conflicte...

Escollit el tema, doncs, passem a la paraula. Un titular de diari deia “El govern proposarà un bo d’ajut als joves per poder llogar pis”. Aquí n’hi ha ben bé cinc que servirien; joves i llogar, però, les descartem perquè ja les hem fetes rodar. En canvi, bo, ajut i pis encara no. Quina triem?

Una de les grans qüestions d’actualitat ha estat el problema de la casa; de la ‘vivenda’, tal com en van començar a dir els mitjans als anys 80, fins que van descobrir que no era normatiu i el van canviar per aquesta paraulota encara més lletja, habitatge

D’entrada, bo sembla una candidata ideal: resulta estrany que una paraula de tanta freqüència d’ús encara no hagi rodat en aquesta columna, i sobretot fa cara de tenir família nombrosa, de manera que donarà molt de joc; ara, ajut també té el seu què, sobretot per aquesta alternança (curiosa, no trobeu?) amb el femení ajuda, com si haguessin decidit repartir-se la feina. Quina és millor? I en funció de què fem servir una o l’altra? A mi, d’entrada, m’interessa. I la tercera, pis, la trobo ben llaminera perquè una cosa em crida de seguida l’atenció: d’on deu venir? Els lectors habituals ja sabeu que l’etimologia és una flaca de la secció que depara no poques sorpreses. Hmm, ja em llepo el bigoti pensant en el trajecte vital que deu haver seguit aquest mot tan corrent i alhora tan desconegut. Què, doncs, ja us aneu decidint? Bo, ajut o pis? Jo la veritat és que encara m’ho vull rumiar una mica més; què us sembla si ens deixem una setmana de temps per pensar-hi?

Tribuna

Marina Ermina Rotaru Gurau

Badia Advocats

Pau Vidal Filòleg i escriptor

Pedro Gallardo, finalista al 16è Concurs de Relats Escrits per a Gent Gran de la fundació La Caixa

Cultura Luisa, del tarragoní Pedro Gallardo Torrano, ha quedat finalista en la categoria de relat del 16è Concurs de Relats Escrits per Gent Gran de la Fundació La Caixa. En total s’han rebut 5.183 obres creades per persones majors de 60 anys de tot el territori espanyol, un 46% més que l’any passat: 3.498 relats, 1.522 microrelats

El Vendrell rep a 60 guanyadors de la campanya «Compra i descobreix Cat»

Turisme El Vendrell va rebre el passat dissabte la visita de 60 guanyadors de la 14a campanya «Compra i descobreix Catalunya». Aquesta té com a objectiu donar suport al petit comerç de proximitat i promocionar el turisme local. La campanya va sortejar un total de 812 experiències. Redacció/Cedida

i 163 pòdcasts. A Catalunya s’han presentat 795 obres: 568 relats i 227 microrelats. El relat del tarragoní Pedro Gallardo Torrano, que ha resultat finalista, tracta temes com el pas del temps, la mort, la solitud i l’amor no correspost. Enguany ha destacat el creixement de la categoria de pòdcasts, que va ser estrenada fa pocs anys. Redacció

Pedro Gallardo, el segon començant per l’esquerra, rebent el reconeixement de la fundació La Caixa. Cedida

Valls

Montserrat

Avui felicita als que es diuen:

Espai patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

Assumptes financers relacionats amb viatges desplaçaments. D’ells trauràs grans beneficis a curt termini. Sorpreses en l’amor en la llar.

23/07 al 22/08 LLEÓ

Tot el temps que dediquis al treball rebràs la comprensió dels pròxims. Sense adonar-te estàs despertant la passió en algú molt pròxim.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Arribaran noves possibilitats de contractes plans que aportaran grans beneficis al teu futur professional. Cuida’t en la dieta.

TV local

13:00 180 Graus

20/04 al 20/05

No et deixis portar per un excés d’optimisme davant els projectes que arribin. Deixa que sigui la teva intuïció la que marqui els passos a donar.

23/08 al 22/09 VERGE

Complicacions familiars alteraran els teus plans. Centra’t en la seva resolució per a no perdre unes oportunitats en el social. Vigila el descans.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Algú s’acostarà a tu et comptarà intimitats d’algú important. Abans d’actuar cerciora’t profundament de tot. No et precipitis en res.

21/05 al 20/06

Arribaran notícies llunyanes per assumptes familiars o sentimentals. Abans de prendre qualsevol decisió recorda les teves responsabilitats.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Es veurà en el teu rostre una gran alegria de viure ja que durant tota la jornada et sentiràs molt vital els teus assumptes sortiran molt reeixits.

20/01 al 18/02 AQUARI

Avui et mostraràs molt sensible al que diguin o facin les altres persones. Reforça la teva habilitat diplomàtica per a no incórrer en excessos.

21/06 al 22/07 CRANC

Mentre vagis separant l’amor dels negocis tot anirà evolucionant positivament. El teu magnetisme passional es veurà avui accentuat.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Si els pròxims, sobretot la parella, no està d’acord amb les teves propostes no intentis forçar la situació, amb diplomàcia sí que ho aconseguiràs.

19/02 al 20/03 PEIXOS

En el teu interior està naixent un apassionament per algú molt pròxim. No esperis més temps demostra els teus sentiments.

12.30 Hospital de proximitat

13:30 La comarcal (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Quina animalada!

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 La comarcal (r)

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Impuls

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 La comarcal (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Fot-li

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Fot-li (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Fot-li (r)

El temps

13.00 Teló de fons

13.30 Com la nit el dia

14.00 Notícies 12

14.30 Com la nit el dia

15.00 Teló de fons

15.30 Hospital de proximitat

16.00 Notícies 12

16.30 Efecte Mosaic. Tarda

18.00 Impuls

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Saló de Plens

21.00 In situ

21.30 Ben sonat!

22.00 Notícies 12

22.30 Saló de Plens

23.00 In situ

23.30 Ben sonat!

00.00 Notícies 12

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Instrument destinat a la introducció o l’extracció de substàncies líquides en conductesde l’organisme. Llocs preferents. 2. Instruir en algun treball. Forma prefixada de dent. 3. Ventositat. Amigues dels peronés.Vocal. 4. Expressat. Embolic giratl.Vocals. 5. Consonant. Fruits secs endurits. Element metàl·lic. 6. Produeix un oli. Individu que ocupava la Braga actual. 7. Dues d’Itàlia. Magnitud matemàtica. Los Angeles. Vocal. 8. Fa la força. Condició de boig. 9. Mots que constitueixen un escarn. Divers. 10. Magí girat. Brancons tallats. En aquest lloc. 11. Vocal. Impost. Parlen amb Déu. Consonant. 12. Petge. Petita quantitat de beguda. D’acord. VERTICALS: 1. Cobríssiu amb plaques primes de metall. Ventrell. 2.Ara ja no som. Agrupació natural d’individus. Vocal. 3. No li permets marxar. Comença a incitar. 4. Principis d’igualtat. Propens a suar. Fi d’impost. 5. Arribat al món. Tres en coma. Indignació. 6. Mescla de gasos que pot cons- tituir un fort explosiu. Compta per parells. Consonant. 7. Prefix negatiu. Pertanyent al bulb raquidi. Unitat de quantitat de matèria. 8. Euros. Llanço una embarcació a l’aigua per primer cop. 9. Certa comunitat. Satisfà el compte pendent. Dues del cep. 10. Badia petita. Es trobaran a terra de cop i volta. 11. A banda i banda del pit. Cap civil turc. Té diners. Consonant. 12. Locució conjuntiva. Zona anatòmica. Romans.

23º 13º

Farmàcies

TARRAGONA: Salazar, Antonio Cos del Bou, 2 Telèfon 977 231 631 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Maduell, M. Mercè Ctra. de Riudoms, 49 Telèfon 977 320 707.

SALOU:

Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA:

Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS:

Guillen, Núria Joana Av. Verge de Montserrat, 6-8 Telèfon 977 364 512.

VALLS:

Fernandez, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490.

EL VENDRELL:

Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Predominarà l’ambient assolellat en general. Malgrat això, fins a primeres hores del matí hi haurà estrats baixos a punts del litoral, més persistents al litoral sud, així com també fins a migdia n’hi haurà a punts de l’interior, preferentment a la depressió Central, la vall de l’Ebre i valls del Pirineu i Prepirineu, on localment podran deixar el cel molt ennuvolat, o cobert. A banda, a partir de migdia, creixeran nuvolades al Pirineu, Prepirineu i al prelitoral, sobretot al central i sud. Precipitacions

Durant la matinada i fins al final del matí són possibles alguns ruixats a punts de la meitat sud del litoral.

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA

Tarragona. ALQUILO HABITACIÓN Tel: 977 24 34 69

PÀRQUING

Tarragona. VENDO PARQUING 20m2. C/ Smith,4. 18.500€.Tel: 686.804.385

ALQUILO PARQUING Plaza Imperial. 70€/mes. Tel: 629.946.410

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

AMISTAT

CHICA SIMPÁTICA

BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales!! Prostático, glanderiano. Especial NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813

JAVI MASAJE PROFESIONAL. 10€.

ENTERO CAMILLA.

Tel: 604.390.445 MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977

Antoni-Maria i Martirià

Tarta Relena són Marta Torrella i Helena Ros, dues cantants barcelonines que, el 2016, van apostar per explorar a cappella diferents estils de músiques vocals, amb l’àrea geogràfica del Mediterrani com a context de referència. El seu repertori inclou música tradicional, però també cançons d’autor i composicions pròpies, amb l’experimentació i les tècniques vocals com a motor creatiu. Des de la seva presentació ara fa vuit anys, la proposta de Tarta Relena ha anat fent forat en el panorama musical, sorprenent i convencent públic i crítica amb una s proposta en què conviuen els timbres tan diferents de les dues veus i el so sintètic d’instruments i samples electrònics.

Aquest mateix divendres, la Marta i l’Helena faran parada al Bartrina de Reus, en el marc del Festival Accents, per presentar el seu

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Música Divendres 25 d’octubre el duet barceloní presentarà el seu treball ‘És pregunta’ al Teatre Bartrina de Reus

Tarta Relena, dues criatures que canten al pensament tràgic

nou treball, És pregunta «És pregunta és un disc, però també és tot un projecte que hem fet al voltant del pensament tràgic i, sobretot, de com ens enfrontem al nostre propi destí. Aquesta idea central ens la mirem des de molts punts de vista, amb personatges que tenen una visió més global del destí i de les conseqüències futures, altres personatges que

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

pateixen de manera més dramàtica, i altres que ho viuen de manera més positiva i oberta», explica l’Helena.

En aquest treball, que és el seu quart disc publicat, les composicions pròpies han anat guanyant pes: «En el procés creatiu acostumem a barrejar moltes coses que ens interessen, siguin textos, melodies o rodes d’acords, però aquest cop hi hem afegit més ingredients personals, hem anat a buscar més la creació», subratlla l’Helena.

Aquest procés compositiu, que

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

l’Helena admet que és «molt íntim», ha tingut com a resulta una rebuda entusiasta del públic des que van presentar el treball a la Fira Mediterrània de Manresa, aquesta mateixa tardor.

Amb el concert del Bartrina, serà la primera vegada que Tarta Relena tocaran a la capital del Baix Camp. El concert que portaran a Reus, detalla l’Helena, l’han treballat «per crear un espai bastant màgic o misteriós, que vol recordar a un temple, encara que sense saber massa quin tipus de temple és. Tot i això, sí que s’intueix que hi passaran coses, que és misteriós i que s’hi convoquen energies concretes». En definitiva, explica la cantant, «anem desgranant aquestes veus que parlen de futur, del destí i de les conseqüències. I ho fem com si fóssim unes criatures que són dins del temple, parlant d’històries i de coses que han de passar».

El concert de Tarta Relena començarà a les 20.30 h i les entrades ja es poden comprar de manera anticipada (20 € a platea/18 € a pisos) o bé el mateix dia del concert (22 € a platea/20 € a pisos).

Camí de ronda

L’impost que no és un impost i la transició energètica

Repsol anuncia que la continuïtat de les seves inversions al Camp de Tarragona està compromesa si el Govern espanyol tira endavant la proposta de convertir en permanent el gravamen especial que assumeixen des de 2022 les grans societats dels sectors financer i energètic. Les reaccions no s’han fet esperar i, en el cas dels polítics en exercici, s’arrengleren tal com un podria esperar. Uns defensen que qui te més, pagui més; mentre que altres diuen que són partidaris de cuidar les empreses per cuidar l’ocupació. Es tracta, naturalment, d’una qüestió complexa, que difícilment pot ser abordada amb criteri des de la trinxera del debat partidista, on la temptació populista és irresistible. Tampoc no és qüestió que és pugui resoldre en aquestes poques línies, però, almenys, crec que val la pena introduir un parell de matisos, ni que sigui per contextualitzar el debat. En primer lloc, cal notar que no es tracta d’un impost —la norma reguladora parla d’una prestació patrimonial de naturalesa no tributària—. De fet, si fos un impost, cosa que passaria, materialment, en convertir-lo en permanent, difícilment superaria el control del Tribunal Constitucional. D’altra banda, es tracta d’una mesura recaptatòria que, pel que fa al sector energètic, ignora del tot les necessitats d’inversió per a la descarbonització de l’economia, en la línia de l’absoluta manca de planificació en relació amb aquesta qüestió que pagarem molt cara en el futur.

Jordi

Jaria-Manzano

Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb

Directora de publicitat: Contxi Joan

El més vist www.diarimes.com

El pàrquing del Pi del Burgar es transformarà en un supermercat i habitatges Urbanisme

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Els enxampen amagats al menjador quan intentaven robar en una casa del Camí del Llorito Successos

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

S’enderrocarà un bloc d’Estanislau Figueras a Tarragona per risc de col·lapse Via Pública

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Les integrants de Tarta Relena són Marta Torrella i Helena Ros. © María Gaminde