Divendres 25 d'octubre de 2024

Tarragona

Reus 8

Cristina Montserrat: «La diversitat és molt important i això Google ho sap. Allà tot es pot fer»

Tarragona 5

Esquerra critica la postura de Junts en la negociació del pressupost municipal: «ja no saben com justificar el seu sí»

A la Part Alta ja és més fàcil comprar ‘souvenirs’ que aliments pel dia a dia

Els veïns de la zona, disposats a iniciar mobilitzacions per la falta de serveis, mentre l’Ajuntament està ultimant un pla d’usos del nucli antic 2

Reus 10

El planeta que rebran

Escolars de Reus participen en un acte conjunt per a reclamar accions contra el canvi climàtic

Turisme

Un informe de la URV considera els creuers «extremadament contaminants»

L’estudi, elaborat pel Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, s’ha presentat en una xerrada d’Stop Creuers 3

Reus

Deixar la brossa fora dels contenidors serà multat amb més contundència

Turisme

7

Mont-roig del Camp i Tarragona són les ciutats de l’Estat amb més visitants als càmpings

11

Opinió 29 Marc Dalmau. El castell del Catllar, 14 anys després de la seva obertura: «Aquella porció de terreny era considerada Terra Santa»

Més de la meitat dels establiments del nucli de la Part Alta es dediquen a l’hostaleria

Societat L’Ajuntament treballa en un Pla d’Usos al barri mentre els veïns estan preocupats per la manca de serveis

Oriol Castro

El barri més antic de Tarragona és la Part Alta. I el més presumit pels tarragonins, sobretot el mes passat, quan el barri és l’epicentre de les festes. Però un cop passa Santa Tecla, els veïns de la Part Alta tornen a la quotidianitat i els problemes del barri continuen igual. Aquests són diversos i afecten diferents àmbits del dia a dia dels residents a la zona. Un dels principals és la manca de supermercats i comerços dedicats als veïns. «No tenim cap gran magatzem al barri. Molts veïns, que ja són grans, quan els seus fills o nets els visiten, aprofiten i els demanen que els hi facin la compra en supermercats més grans en altres zones de la ciutat», explica Quim Castellví, president de l’associació de veïns Ara Part Alta. Al nucli del barri, tenint en consideració la plaça del Fòrum, el carrer Merceria, el carrer Major, la Baixada de la Misericòrdia, la plaça de la Font i el carrer de Sant Fructuós, només hi ha tres supermercats. La majoria d’aquests establiments són basars petits i cap és d’una gran cadena comercial. «Fa temps que reclamem que l’antic mercat de les peixateries, a la plaça del Fòrum, podria albergar un gran supermercat», expressa Castellví.

Pel que fa als comerços d’alimentació, al nucli de la Part Alta n’hi ha cinc. Dues

carnisseries, un forn, una peixateria i una fruiteria. «Estem molt oblidats», expressa Castellví. Si es recompta els altres establiments dedicats als veïns, trobem tres perruqueries, dues farmàcies. A banda, hi ha dos estancs i una administració de loteria.

Un caixer per 4.000 veïns

A la zona, només hi ha un caixer. Un, pels 4.135 veïns que viuen al barri, segons les estadístiques de població de l’any 2022 de l’Ajuntament de Tarragona, les més recents publicades.

En canvi, al nucli de la Part Alta hi ha cinc botigues de souvenirs i quatre gelateries. «Totes les botigues de queviures han anat desapareixent. Entenem tot l’impacte econòmic que genera el turisme, però creiem que l’àmbit comercial es pot equilibrar d’una millor forma», rebla el president de l’entitat veïnal. El gruix dels establiments al barri el conformen, d’una banda, les botigues de roba, bosses de mà, joies i regals. I, d’altra banda, els establiments d’hostaleria. En el nucli del barri, hi ha oberts 17 restaurants i 26 bars, comptant les cafeteries. La majoria es concentren a la plaça de la Font, un dels epicentres de l’hostaleria a la ciutat.

Pla d’Usos en camí Davant aquest escenari, el govern municipal està treballant en un Pla d’Usos per a la Part Alta, que marcarà el

camí a seguir als establiments del barri de cara al futur. La consellera de Comerç i Turisme, Montse Adan, encapçala el projecte. Aquest Pla és un compromís que es va acordar entre el PSC i En Comú Podem durant les negociacions dels pressupostos d’enguany. Més enllà, una altra preocupació dels veïns és l’accessibilitat a l’habitatge. «Estem molt preocupats per l’auge de pisos turístics al barri. Cada cop pugen més els preus i molta gent es veu obligada a marxar a altres zones de la ciutat», explica Castellví. Segons va avançar el digital El Crític, a la ciutat hi ha 1.855 establiments amb llicència turística. Si es consulta un portal immobiliari com Idealista, cap dels immobles oferits a la Part Alta baixa dels 600 euros mensuals. «No pot ser que s’especuli tant amb l’habitatge al barri. Creiem que els lloguers haurien de ser mínim per dos anys», diu Castellví.

Queixes per la neteja

Aquesta reclamació la va adreçar el president de l’AV a la consellera Adan, en una reunió que van mantenir aquesta setmana. Durant la trobada, també es van tractar altres temes com la neteja al districte. «Al barri hi ha carrers molt foscos on, si es tira aigua per netejar, triga dos o tres dies a assecar-se. I molta gent gran té por de relliscar», exposa Castellví. Com en la majoria de barris de la ciutat, els veïns critiquen la neteja

Al nucli de la Part Alta només hi ha un forn i dos estancs. Gerard Martí

«Fa temps que reclamem que el mercat al Fòrum sigui un supermercat»

que fa la brigada municipal a la zona. «Hi ha certa maquinària que, en passar, fa malbé

Els veïns es mostren disposats a manifestar-se si la situació no canvia

els baixos dels portals de les cases. Ho hem alertat molts cops i la sensació és que es fa

cas omís», expressa Castellví. Per aquest motiu, des de l’associació veïnal no es descarta organitzar manifestacions i concentracions pròximament per a denunciar la situació al barri.

Manifestacions a la vora «Hem acordat una reunió

Les botigues de records han deixat enrere els comerços de queviures al barri. Gerard Martí

amb Sandra Ramos, la regidora de barri, i segons com vagi la trobada prendrem una decisió. Molts balcons de la plaça del Fòrum llueixen tendals amb el lema ‘Cuidem la Part Alta’. Per últim, els veïns també reclamen solucions pel que fa a la mobilitat i al trànsit rodat als carrers de la ciutat. «Reduir els vehicles al centre històric ja ens sembla bé. Però la normativa no es compleix», diu Castellví. Els vehicles de repartiment hi poden entrar fins a les 11 h, però, segons els veïns, ho fan més enllà del seu horari. «Hi ha només una entrada, al portal de Sant Antoni, i la Guàrdia Urbana ho podria controlar. De fet, ells són els primers a entrar en cotxe al barri i no a peu», conclou.

Imatge d’arxiu d’un creuer amarrat al Moll de Balears del Port de Tarragona. ACN

Demanen quantificar les emissions dels creuers a Tarragona

Medi Ambient Stop Creuers ho va reclamar ahir després que es presentés un informe sobre el seu impacte mediambiental

Les xifres

Redacció

El Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) ha elaborat un informe tècnic que identifica els efectes mediambientals, humans i socials provocats pels creuers, titulat L’impacte dels creuers als oceans: crisi climàtica i vulneració de dret. Ahir, es va presentar aquest document a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira Virgili, on es va produir un interessant debat sobre com afecta l’activitat dels creuers a Tarragona, en un context més local. Stop Creuers-Veïnat pel decreixement turístic va aprofitar per criticar la manca d’estudis i de dades sobre la contaminació causada pels creuers a la ciutat i reclamar una quantificació de les emissions generades per aquests grans vaixells.

La plataforma també va

plantejar altres qüestions com l’aigua que subministra el Port de Tarragona als creuers. Assenyalaven que, segons un article de Porta Enrere, es van proveir 11 milions de litres el 2023. Respecte a això, qüestionaven a quin preu es cobra l’aigua. Tanmateix, preguntaven on es destinen els diners que es recapten amb els busos que transporten els creueristes del port al centre de la ciutat i viceversa.

Els impactes negatius L’informe del CEDAT, elaborat per Marta Abegón, Carmen Montero i Alexandre Moreno, conclou que «la indústria dels creuers és extremadament contaminant, ja que la majoria d’activitats ordinàries que s’hi realitzen acaben incidint en el medi marí». En aquest sentit, s’assenyala que totes les funcionalitats que s’ofereixen als creueristes, així

L’estudi del CEDAT alerta que són «extremadament contaminants»

com la maquinària del mateix vaixell, «generen residus, afecten els peixos i els mamífers aquàtics i perjudiquen la vida de les plantes». L’estudi recull una part del darrer informe de Transport and Environment, en el qual es destaca que l’any 2022 els creuers a Europa van emetre més òxids de carboni que un bilió de cotxes. És a dir, van contaminar 4,4 vegades més que tots els turismes del continent. «El principal repte que presenten els creuers és la gestió dels residus que generen», apunta el document del CEDAT, fent èmfasi en el fet que «una bona part de les aigües residuals s’acaben vessant al

mar quan la normativa no ho permet». També es remarca la necessitat de solucionar un «problema greu» com el vessament d’hidrocarburs i d’olis. «El transport marítim i el sector dels creuers en particular són una font important de contaminació atmosfèrica i contribueixen a l’alliberament d’un important volum de GEH responsables del canvi climàtic», diu l’informe. Tanmateix, s’indica que en els últims anys s’han adoptat diverses mesures des de la Unió Europea i l’Organització Marítima Internacional, «i algunes són realment ambicioses, però, atès el seu breu recorregut, caldrà esperar un temps encara per poder confirmar la seva afectivitat». Tot i això, alguns estudis afirmen que la normativa actual «no és prou estricta».

L’estudi també parla sobre l’impacte negatiu que sofreixen les persones treballadores del sector i, a més, conclou que el principal impacte social està relacionat amb la massificació turística en general: «El desembarcament de milers de creueristes provoca seriosos problemes de mobilitat i ús de la infraestructura urbana als habitants de la ciutat». Stop Creuers ho exemplificava amb les molèsties ocasionades pels busos a la Via Augusta o el «col·lapse de l’espai públic» a diverses zones de la Part Alta.

ECP demana 500.000 euros per reforçar el Pla de Prevenció d’Incendis

Pressupostos Collado vol que, de cara al 2027, Tarragona tingui més de 400 pisos de protecció oficial en propietat

John Bugarin

El grup municipal d’En Comú Podem ha preparat una llista amb 40 propostes per al pressupost del 2025. Ahir, es van reunir amb el govern municipal per negociar la confecció dels comptes de l’any vinent. Entre altres, la formació morada va reclamar una partida de 500.000 euros per reforçar el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals del departament de Protecció Civil de l’Ajuntament de Tarragona. La gestió de l’Anella Verda és una prioritat per als comuns, així com

l’habitatge, l’accessibilitat o l’impuls d’un programa d’intervenció socioeducativa als barris de la ciutat.

El portaveu d’ECP, Jordi Collado, es va trobar ahir amb el grup negociador del govern socialista, format per la consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, i l’assessor especial d’Alcaldia, Pau Pérez. També hi van ser presents el conseller d’Urbanisme, Habitatge, Llicències, Domini Públic i Patrimoni, Nacho García, i el conseller de Joventut, Medi Ambient i Espais Públics, Guillermo García, figures poc

Han presentat 40 propostes al govern municipal pel pressupost del 2025

habitacional des de la ciutat, continuant comprant habitatge i construïnt». El segon eix se centra en «prendre els carrers». ECP va reclamar una partida pressupostària important per impulsar un programa d’«agents socioeducatius, educadors de carrer que intervinguin de forma comunitària en cadascun dels nostres barris». Collado pretén que es millori la convivència, «no només des de la perspectiva policial».

habituals en aquestes reunions per als pressupostos.

Collado explicava que han dividit les seves demandes en «quatre grans eixos». El primer d’aquests és l’habitatge. «Volem que en el pressupost hi hagi suficients diners perquè, en finalitzar el mandat el 2027, Tarragona passi dels 150 pisos de protecció oficial propis actuals a més de 400», afirmava l’edil, qui espera que «SMHAUSA es converteixi en un generador clar i específic d’habitatge». El portaveu d’ECP va instar el govern a «atacar la situació de crisi

Donar continuïtat Els comuns volen donar continuïtat a moltes de les inversions que va acordar amb l’executiu socialista per a aquest 2024. Per exemple, a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. «Seguim de ben a prop el Pla d’Accessibilitat», deia Collado, qui també va reclamar inversions «en medi ambient i sostenibilitat» amb «la gestió de l’Anella Verda, incorporant una partida de mig milió d’euros per dotar de recursos el Pla de Prevenció d’Incendis».

Fa un any, ECP ja va pactar amb el govern municipal 500.000 euros per a l’execució d’aquest mateix pla. D’altra banda, els comuns van demanar la renaturalització la riera de la Móra, que «pot ser un element clau per millorar aquella part de la ciutat», i la creació d’un Centre d’Interpretació de l’Anella Verda, que seria «el primer pas per a la constitució d’un ens que s’acabi encarregant de la gestió d’aquest espai».

La Generalitat es compromet a atendre les demandes dels centres CERCA de Tarragona

Recerca La consellera Núria Montserrat es va reunir ahir amb l’alcalde Rubén Viñuales

J. Bugarin

La consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Núria Montserrat, s’ha compromès a atendre les demandes dels Centres de Recerca de Catalunya —més conegut per l’acrònim CERCA— que hi ha a Tarragona. Concretament, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Respecte a aquest últim, la consellera va refermar el compromís de la Generalitat de traslladar el centre al magatzem 6 de la Tabacalera, durant la reunió que va mantenir ahir amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Montserrat és conscient de les necessitats que tenen

Junts presenta 43 propostes per a la negociació del pressupost municipal

Política Les proposicions del grup sumen una inversió de 5,4 MEUR

El grup municipal de Junts a Tarragona va presentar ahir un conjunt de 43 propostes per a la negociació del pressupost municipal del 2025, amb una inversió total de 5,4 milions d’euros. Les iniciatives es centren en la millora

de la seguretat, la preservació del patrimoni històric, la promoció de la cultura, el foment de la inclusió i l’accessibilitat, així com en el suport als autònoms i l’economia local.

Una de les mesures és l’ampliació del sistema de drons i càmeres de videovigilància, amb una dotació de 125.000

euros per reforçar la seguretat en zones sensibles de la ciutat. D’altra banda, Junts aposta per la millora dels espais urbans, com la renovació del passeig marítim del barri de la Móra i la peatonalització de la primera coca de la Rambla, amb una inversió de 550.000 euros.

la resta de centres de créixer en espais i recursos, i d’impulsar el talent. La consellera ha treballat en l’elaboració d’un «calendari de prioritats» perquè la transformació sigui «amb una mirada endreçada i de forma estratègica». Durant la reunió, també es van posar sobre la taula altres temes rellevants com l’aposta que s’està fent a Catalunya per les tecnologies netes, la descarbonització i la Vall de l’Hidrogen. «Hem de ser líders en el sentit més ampli i més humil», afirmava Viñuales, qui també destacava la importància de l’economia blava. Per la seva banda, Montserrat assenyalava que tenen l’objectiu de «promoure projectes de recerca i sostenibilitat al voltant de la descarbonització» i Tarragona ha de ser «un dels actors clau del territori» per poder dur-los a terme en el futur.

En l’àmbit cultural, Junts demana un increment del finançament per a les colles castelleres, passant de 26.910 euros a 40.000 euros, així com una subvenció de 18.000 euros per als grups de foc.

També, la promoció de la llengua catalana també forma part de les propostes, amb una partida de 65.000 euros destinada a fomentar l’ús del català en comerços i restaurants. A més, el grup planteja la necessitat de millorar l’accessibilitat a la ciutat amb una inversió de 700 mil euros.

Redacció

El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, durant una intervenció en un ple de l’any passat. Gerard Martí

L’alcalde va lliurar un obsequi institucional a la consellera. J.C. Borrachero

Caminada en contra del hub de futbol aquest diumenge

Societat Aquest diumenge s’ha organitzat una caminada popular en contra del projecte que contempla construir camps de futbol a l’Anella Verda de Tarragona. La plataforma veïnal #No Camps De Futbol a l’Anella Verda és l’entitat convocant. La caminada arrencarà a les 10 hores des del pàrquing de l’Escola British School Costa Daurada. Al llarg del recorregut, els participants podran informar-se sobre les possibles afectacions ambientals que aquest projecte podria generar a l’entorn així com sobre les alternatives sostenibles que podrien implementar-se en lloc d’aquesta construcció. Segons els convocants, el projecte no només afectaria la flora i fauna local, sinó que també podria afectar la qualitat de vida dels veïns. «Preservar els nostres espais naturals és fonamental», diu l’entitat convocant. Redacció

Ángel

Xavi Puig: «Junts no sap com justificar el seu sí al pressupost»

Política El grup liderat per Jordi Sendra ha reclamat pel 2025 una partida que ja va pactar el PSC amb ERC aquest any

Redacció

«Junts no sap com justificar el seu sí al pressupost». Amb aquesta claredat s’expressa el portaveu adjunt d’ERC a l’Ajuntament, Xavi Puig, sobre el posicionament del grup municipal de Junts per Tarragona. El partit liderat per Jordi Sendra ha demanat per al 2025 una partida per la millora del polígon Francolí. El fet és que ERC ja havia pactat per als pressupostos d’aquest any, que va aprovar, una partida que es va acabar pressupostant, però no s’ha executat. «No entenem per què Junts vol incloure en el pressupost partides que ja existeixen i que com hem vist

no s’acaben gastant», assegura Puig.

El Grup Municipal d’ERC recorda a l’equip de govern que el pressupost d’aquest any ja compta amb una partida d’un milió d’euros per a polígons, concretament per la zona industrial del Francolí. «Si hi ha aquesta partida és perquè ERC la va negociar amb el PSC per aprovar el pressupost d’enguany», subratlla Puig.

A més a més, els republicans recalquen que durant el mandat republicà van deixar elaborat el projecte per millorar el vial central del polígon Francolí. «Aquest és un projecte molt important que suposa la renovació de tot

Juárez, entre els 100 llatins més compromesos contra la crisi climàtica

Societat La llista l’ha publicat l’ONG ambientalista Sachamama

Redacció

L’escriptor granadenc establert a Tarragona, Ángel Juárez Almendros, ha estat inclòs en la llista dels 100 llatins més compromesos en la lluita contra la crisi climàtica del 2024, publicada per l’ONG ambientalista Sachamama, amb seu a Miami. Juárez, que també és president de la Red Internacional de Escritores por la Tierra (RIET), destaca entre els set espanyols que formen part d’aquesta prestigiosa selecció, reconeixent la seva contribució al medi ambient i la defensa de la sostenibilitat.

La llista, feta pública amb motiu del Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, inclou figures influents com el papa Francesc o el cantautor colombià Carlos Vives. Segons Sachamama, l’objectiu d’aquesta iniciativa és posar en relleu el paper fonamental

Es reconeix la seva contribució al medi ambient i la defensa de la sostenibilitat Imatge d’arxiu d’Ángel Juárez durant una presentació. EFE

de líders llatins en la lluita per la preservació del planeta. La selecció dels 100 llatins més compromesos és el resultat

d’un procés de nominació dut a terme per més de 20 organitzacions socials i ambientals, i ha estat avaluada per un jurat internacional amb àmplia experiència en polítiques climàtiques i sostenibilitat. A més d’Ángel Juárez, la llista inclou altres espanyols com la vicepresidenta tercera del Govern, Teresa Ribera.

Junts s’ha fet seva una proposta d’ERC que estava pactada i no s’ha executat

l’asfalt, la millora de les voreres i la creació d’una rotonda al mig del vial perquè els vehicles no hagin de fer tot el polígon per fer el canvi de sentit», detalla Puig.

Des d’ERC expliquen que mentre no s’executa aquest projecte la partida també pot anar destinada a altres polígons, com el projecte de reasfaltat del polígon Entrevies que els republicans van portar al ple passat en forma de moció i que es va aprovar

per unanimitat. A banda de la partida del milió d’euros per al polígon Francolí, que ja hi ha a l’actual pressupost. També aclareixen que al pressupost hi ha partides genèriques per millorar la via pública d’arreu de la ciutat, diners que poden servir per asfaltar, arreglar voreres o la senyalit-

zació vertical i horitzontal de trànsit.

Fora de les negociacions

Els republicans es van descartar de les negociacions del pressupost municipal perquè consideren que l’alcalde, Rubén Viñuales, ha «trencat» els ponts de confiança.

La millora dels polígons és una reclamació des de fa anys. Gerard Martí

Empreses Ahir es va celebrar la 23a Jornada Gresol, amb diverses conferències i taules rodones

Els Gresol revisen l’actualitat

El Tinglado 1 del Port de Tarragona va acollir ahir la 23a Jornada Gresol. Un fòrum econòmic que va reunir més de dos-cents empresaris, alguns d’ells destacats, del panorama empresarial espanyol. Noms com el de Tatxo Benet, president i CEO del Grup Audio-

visual Mediapro; Antonio Abril, president de la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles; o Ivan Bofarull, CEO d’ESADE, van omplir una programació de conferències i taules rodones amb l’objectiu de promoure espais de debat per a confrontar diferents punts de vista sobre

la situació econòmica, política, social i ambiental en la qual es troba el territori espanyol.

Estudis superiors de qualitat Entre les conferències més aplaudides van destacar la de l’exsecretari general d’Inditex i president de la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles, Antonio Abril. «Qualsevol espanyol té una universitat de qualitat a prop de casa», explicava, «té mèrit, comp-

Tot a punt per a la primera Rua de Halloween i els actes de la Castanyada

Oci Demà al matí es durà a terme el I Concurs de Panellets ‘amateur’

La ciutat dona avui el tret de sortida a la celebració de la Castanyada i Halloween. Enguany, s’ha reforçat la programació amb diverses activitats i localitzacions des d’aquesta tarda i fins al diumenge. Les principals novetats són una Rua de Halloween i la primera edició del Concurs de Panellets per a no professionals, que es duran a terme, ambdues, demà. A aquestes propostes, cal sumar-hi espectacles d’animació infantil que, a banda de veure’s a centre ciutat, també arribaran fins a

diversos barris de la ciutat. Uns dels grans protagonistes seran la castanyera i el castanyer. Aquest espectacle d’animació infantil protagonitzat per la Maria Castanyera i el Joan Castanyer es podrà veure avui a la tarda a Sant Pere i Sant Pau, demà al matí a Torreforta, demà a la tarda a la Rambla Nova i diumenge a la Vall de l’Arrabassada.

La música també tindrà un paper important en aquesta celebració i arribarà de la mà de la Batucada Brincadeira i els Cavalls de la Mort, que portaran un espectacle de percussió amb molt de ritme avui

a la tarda a Sant Pere i Sant Pau i, al vespre, a Bonavista. Demà al matí seran a Torreforta i a la tarda participaran a la Rua de Halloween, la gran novetat d’enguany.

La rua començarà a les 7 de la tarda i transcorrerà per la plaça Corsini, carrer Canyellas i la Rambla Nova. A banda de la Batucada Brincadeira i els Cavalls de la Mort, també s’hi podrà veure un espectacle de la família Addams, una representació sobre Miquistetl –la personificació de la mort a la mitologia nahua– i la rua de Carnaval El Dia dels Morts, de la comparsa Disc 45, que

Innovació i talent

Les ponències van tractar sobre economia, energia, ensenyança i tecnologia

sional cada cop es veuen amb més bons ulls, ja no són el germà lleig de la universitat».

La I.A. arriba a l’esport Una altra conferència molt aplaudida va ser la d’en Tatxo Benet, president i CEO del Grup Audiovisual Mediapro, que va presentar el treball que l’empresa està portant a càrrec juntament amb Microsoft per a entrenar a l’intel·ligència artificial a narrar en solitari, i en anglès, els partits de futbol. Una eina que, si bé complia amb les expectatives que s’esperaven d’ella a l’imaginari de la sala, no va demostrar la intensitat ni la passió que acostumen a transmetre els comentaristes de ràdio amb els que comptem al territori espanyol. «Amb aquest exemple es demostra que el sector audiovisual ja s’està transformant per afegir a la intel·ligència artificial com una eina més», va afirmar Benet.

tant que el sistema de govern que les dirigeix és absolutament inadequat i el finançament és molt escàs». «Després ens estranya que 8 de cada 10 joves amb un títol d’estudis superior vulguin marxar fora del país un cop s’han graduat», va afirmar l’Antonio Abril, president de la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles. També va valorar positivament l’augment dels darrers anys, en un 30%, dels estudiants d’FP: «per sort, els estudis de formació profes-

30 anys de la Fundació Gresol «Les jornades d’enguany han estat un èxit», declarava Emili Correig, president de la Fundació Gresol, durant l’acte de cloenda. «Hem tingut ponents d’una talla altíssima que han parlat de problemàtiques en les quals s’ha de pensar seriosament», explicava el president. Correig també va confirmar que el 23 d’octubre de l’any vinent se celebrarà la 24a jornada Gresol, «per a continuar promovent al territori la innovació, el talent i el lideratge a la Catalunya Sud, o la nova Catalunya».

justament amb aquesta temàtica enguany va guanyar el concurs de comparses. Per a aquelles persones que reivindiquin les tradicions més nostrades, s’ha organit-

zat el primer Concurs de Panellets per a no professionals, que es realitzarà demà al matí a Corsini. Hi haurà dues categories (infantil i adults). El panellet, per ser vàlid, haurà

de complir amb la recepta bàsica amb sucre, ou, ametlla. També se li pot afegir patata o bé moniato. Es participarà amb 4 modalitats: Ametlla, Pinyons, Coco i Creatius.

Redacció

La comparsa de carnaval Disc 45 són els organitzadors i uns dels participants a la Rua de Halloween. Cedida

Joan Lizano

Antonio Abril, president de la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles, exposant la conferència ‘Universidad-Empresa, una cooperación mejorable’ . G. Martí

L’Ajuntament incrementa les multes pels comportaments incívics amb la brossa

Via Pública La Guàrdia Urbana intensificarà el control per detectar actuacions com deixar les deixalles fora dels contenidors

Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Reus augmenta la quantia de les sancions davant dels actes incívics relacionats amb el llançament de les escombraries. Deixar la brossa fora dels contenidors, que fins ara es multava amb 300 euros, passarà a ser sancionat amb 500 euros i dipositar runes a la via pública incrementa dels 300 als 625 euros. A més, davant dels possibles casos de reincidència llençar brossa fora dels contenidors ascendirà als 600 euros i dipositar runes a la via pública als 750 euros. Des del govern municipal asseguren que es farà un seguiment i s’analitzarà els resultats de les mesures i no es descarta incloure un règim sancionador més sever. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, destaca que aquests actes incívics causen un sobrecost de 895.000 euros públics per pagar el servei de recollida de brossa i voluminosos fora dels contenidors.

Vigilància i sensibilització

Al mateix temps, també s’han anunciat altres mesures com l’augment de la vigilància per part de la Guàrdia Urbana de Reus per detectar i sancionar aquestes pràctiques incíviques. «No és la primera

Es van aixecar 229 actes per llançament de brossa fora del contenidor el maig

vegada que es porta a terme una campanya intensiva de vigilància com aquesta. L’úl-

tima que va tenir lloc va ser el passat mes de maig i durant 25 dies es van aixecar un total de 229 actes sancionadores, una mitjana de 9,15 actes al dia», afirma la regidora de Seguretat i Convivència de l’Ajuntament de Reus, Dolors Vázquez. Aquesta dada contrasta amb les 900 actes

Més de 170 professionals participen en la Jornada de Cures de la Pell

Salut L’auditori de l’Hospital Universitari Sant Joan acull, entre ahir i avui, més de 170 professionals de la salut en la primera Jornada de Cures de la Pell, dedicada a les cures complexes. La trobada consta d’una taula rodona sobre les lesions relacionades amb la dependència, una ponència sobre la pell fràgil i diversos tallers pràctics

on s’analitzarà, entre altres aspectes, quin és el millor tractament per a les lesions cutànies complexes i de difícil cicatrització. En l’acte d’inauguració, Imma Grau, infermera i directora dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona, va destacar que la jornada és «una magnífica oportunitat per teixir sinergies entre companys i crear

xarxes, que ofereixin la millor atenció d’infermeria a tot el territori». Per la seva banda, Anton Benet, gerent de Sant Joan Reus-Baix Camp, va assenyalar que és una activitat que, centrada en les cures de la pell, «exemplifica el lideratge de la infermera en l’abordatge d’un problema de la salut molt prevalent entre la població». Redacció

que es van aixecar durant tot l’exercici de 2023, que serien aproximadament 2,5 denúncies diàries. «Són moltes actes al dia per només un fet incívic, que és el de llençar la brossa on no correspon», apunta la regidora, tot i que tant ella com la batllessa coincideixen en el fet que la majoria de la

Bonificacions i recollida

A la vegada, Marcos fa valdre el servei de recollida porta a porta de voluminosos del municipi. Aquest servei té lloc de dilluns a divendres i es pot sol·licitar a través de la pàgina web serveis.reus.cat/voluminosos/ o a través del telèfon 977 010 010.

Per un altre costat, el regidor de Via Pública també recorda que amb les ordenances fiscals aprovades recentment s’ha introduït una bonificació de fins al 20% en la taxa de recollida de residus per aquells que facin aportacions a la deixalleria. La bonificació serà del 10% pels que facin entre 4 i 6 aportacions a l’any, del 15% pels que facin entre 7 i 12 i del 20% pels que facin més d’una dotzena d’aportacions anuals.

ciutadania és cívica. «Precisament, és la ciutadania que ho fa bé la que ens reclama que hi hagi conseqüències pels que no ho fan», comenta Guaita. Per una altra banda, per evitar que es produeixin aquests fets també es llença una campanya informativa amb el missatge Prou brossa fora del contenidor! Deixar-la fora et pot costar fins a 600 euros que s’instal·larà en els contenidors de rebuig. «Volem traslladar un missatge clar a totes aquelles persones incíviques que són les que fan que la nostra ciutat doni una mala imatge i que hàgim d’abocar molts recursos per un ajuntament com són 895.000 euros», sentencia contundentment el regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos.

Un instant de les sessions d’ahir de la jornada, que se centra en les cures complexes. Cedida

Fotografia de l’acte de presentació de la nova campanya sancionadora i de sensibilització per llançament de brossa fora del contenidor. Gerard Martí

Igualtat Cristina Montserrat, treballadora de Google, remarca que les empreses han de tenir una cultura perquè la dona se senti tranquil·la

«Google

és una

empresa on tot es pot fer»

Tradicionalment, les dones han tingut més complicat desenvolupar la seva carrera professional. Aquesta és una de les grans lluites de la societat i el Clúster TIC Catalunya Sud no n’és aliè. Per aquest motiu, va organitzar ahir al matí la jornada Woman in Tech on diverses dones del sector tecnològic van donar a conèixer el seu testimoni davant d’un públic majoritàriament jove. «Jo quan era jove no sabia que estudiar, no tenia cap vocació. Així que em vaig orientar cap a enginyeria industrial perquè m’anaven bé les matemàtiques i no m’encasellava molt», va comentar Cristina Montserrat. Un raonament que comparteixen molts dels joves que han d’escollir el seu futur després de l’educació obligatòria i que pot no sonar molt prometedor, però Montserrat ha tingut una trajectòria professional impecable i actualment

és Public Sector Manager de Google Cloud Espanya. Finalment, l’any 2021 aterra a Google i la ponent va assegurar que se sentia molt afortunada d’haver estat en empreses «on el paper de la dona es té en compte. El sector tecnològic no és un sector tan tradicional». No obstant això, a parer seu «no és suficient», ja que, «l’empresa ha de tenir una cultura on la dona realment es pugui sentir tranquil·la i confortable». «He sigut mare dues vegades, no a Google, i als dos casos vaig estar treballant fins al dia abans de donar a llum. L’empresa en cap moment em va obligar, però es donaven dos fets; primer que jo no era capaç d’admetre que necessitava agafar-me una baixa i, després, el dubte de què diran o pensaran la resta», va relatar Montserrat. «Aleshores, si l’empresa no té una cultura de dona no es propicien certes coses com agafar-te una baixa per maternitat un mes abans, que tampoc

Comerç Solidari Reus enceta la campanya ‘A mi també m’ha passat’ entorn del 25-N

Solidaritat Organitza activitats per recaptar diners i destinar-los a Heroïnes Anònimes

Redacció

L’agrupació d’emprenedores i comerciants Comerç Solidari Reus ha engegat la seva nova campanya al voltant del 25-N, el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones. Activa des del passat 15 d’octubre, la iniciativa consisteix en l’organització d’un seguit d’accions que tenen per objectiu recaptar fons. Els diners seran destinats al projecte d’Heroïnes Anònimes, que dona suport a supervivents de la violència masclista des de Ca la Conxita, el seu local. Les persones

Generacions

«El jovent té altres formes de treballar i l’enriquiment és bidireccional»

és res de l’altre món», va determinar. «És molt difícil d’explicar per què, però Google és una empresa on tot es pot fer. Allí qualsevol col·lectiu defensa els seus drets, no tan sols la dona. La diversitat és molt important i això Google ho sap», va reconèixer. «He d’admetre que a Google jo soc la vella, i de vegades em sobta perquè som de generacions diferents, tot i que només hi hagi 30 anys de dife-

rència», va lamentar davant la rialla del públic, però que tampoc li presenta cap problema, sinó més aviat una oportunitat. «Has de ser generós amb la gent, la gent jove té altres formes de treballar i comunicar-se. Aleshores, l’enriquiment és bidireccional», va valorar.

«Hi ha una frase a l’empresa que és: ‘La vida que vius val la pena pel preu que estàs pagant per viure-la?’.

Per mi la resposta és fàcil, perquè m’agrada la meva feina i tot això, però potser no és el mateix per altres dones de Google i és una cosa que Google té en compte», va reflexionar. «Tot i que l’empresa ha crescut mol-

tíssim en tan sols 26 anys d’història, manté l’essència del seu origen, que és la típica història americana de dos amics en un garatge», va defensar Montserrat.

I, per demostrar-ho, va mostrar casos com el d’una companya que, en reincorporar-se d’una baixa de maternitat va enviar un correu electrònic a tothom avisant que tornava de la baixa acompanyat del típic mem de John Travolta confós a la pel·lícula de Pulp Fiction. «Les mares sabem que és un moment vital, perquè estàs més sensible, tindràs el teu fill al cap tota l’estona, aleshores em va semblar genial», va subratllar.

que vulguin participar en la campanya poden adquirir butlletes, per un import de 2 euros, a qualsevol dels establiments adherits per entrar al sorteig d’una cistella solidària. Així mateix, les dones que vulguin poden deixar el seu testimoni vers a la violència a la bústia A mi també m’ha passat, localitzable a tots els comerços de l’agrupació. Les declaracions seran anònimes i s’utilitzaran per fer una performance. La campanya clourà amb la Festa Lila, el 7 de novembre, a la Crêperie Kenavo, on tindran lloc l’actuació i el sorteig.

Analitzen tendències del tràfic de dones

Societat La URV i la subdelegació del Govern a Tarragona van organitzar la jornada Dones víctimes de tràfic de persones al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV a Reus. L’objectiu era analitzar el tràfic de persones amb perspectiva de gènere, centrant-se especialment en la incidència del fenomen criminal en el col·lectiu de dones. Redacció/Cedida

Subtitularan contes virtuals en català

Llengua El Centre de Lectura ha signat un conveni amb la Federació ACAPPS, que defensa els interessos de les persones amb sordesa, per al desenvolupament del projecte Ara Cultura Accessible. La col·laboració permetrà que el programa Contes per somiar sigui subtitulat en català. Aquests contes virtuals van adreçats a la canalla ingressada a l’hospital. Redacció/Cedida

Miquel Llaberia Baselga

Fotografia de Cristina Montserrat durant la seva ponència a la jornada Woman in Tech Gerard Martí

Veïns de Mas Iglesias proposen un traçat alternatiu pel TramCamp

Urbanisme La ruta alternativa no passaria per davant de l’Escola Eduard Toda i l’Institut Roseta Mauri

Miquel Llaberia

La Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias presenta una proposta de traçat alternatiu pel TramCamp. El principal canvi és que aquest no entraria a la ciutat per l’avinguda Bellissens i a continuació pel carrer de Jaume Vidal i Alcover, sinó que ho faria a través de l’avinguda de Salou, on es preveu que es construeixi un pont que travessi les vies del tren hi hauria la bifurcació que, per un costat aniria cap a Bellissens i, per l’altre costat, pujaria fins a l’estació d’autobusos actual. D’aquesta manera, des de la Plataforma consideren que és una manera que s’afegeixin parades del tramvia a la zona sud de la ciutat i que no passi davant de tres centres educatius; l’Escola Eduard Toda, l’Institut Ro-

seta Mauri i la futura escola bressol l’Ametller. El portaveu de la Plataforma, Òscar Mendoza, defensa

que no és viable que el tramvia passi per allí perquè «no hi ha lloc per a tot». «És un carrer que, per desgràcia, con-

centrarà autobús, tramvia i al costat baixador de trens. Tota la zona escolar serà una illa enmig de transports públics»,

La Plataforma proposa la creació d’un gran parc fotovoltaic

critica Mendoza. Altres centres educatius de la ciutat també estan localitzats en punts per on passarà el tramvia, com és el Col·legi de Sant Pau o l’Escola Prat de la Riba. «En el cas de Sant Pau passarà per l’altra banda de l’avinguda de Marià Fortuny i Prat de la Riba passarà de baixada per passeig de Sunyer, aquests ho tindran més allunyats», considera el portaveu i remarca la diferència en què en un cas passa per una avinguda i un passeig i, en l’altre, per un carrer: «Per això diuen que Jaume Vidal i Alcover només serà per transport pú-

blic, no dona per més aquest carrer». Segons ha pogut saber Diari Més, des de l’Institut Roseta Mauri es va enviar una carta al Departament d’Educació de la Generalitat parlant del tema, tot i que es desconeix el seu contingut exacte.

Plaques solars

A la vegada, la Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias continua defensant la seva proposta. Aquesta consisteix a fer que es construeixi el pont projectat des de fa anys per travessar les vies del tren i que connectaria les avingudes de Salou i Universitat. Al costat d’aquest, a la banda de Bellissens, estaria localitzada l’estació d’autobusos i un pàrquing dissuasiu. Aleshores, per anar cap al centre ho podrien fer a peu a través d’un corredor climàtic amb pèrgoles que pujaria pel carrer de Bernat Torroja o amb tramvia.

A més, en aquesta proposta afegeixen la idea de construir un gran parc fotovoltaic. Per tal d’aconseguir-ho, installarien plaques solars al sostre de l’estació de busos del pàrquing dissuasiu i de les pèrgoles del corredor climàtic.

Fotografia del carrer Jaume Vidal i Alcover, lloc per on està previst que passi el tramvia. Gerard Martí

La concentració, que va aplegar els estudiants de tretze centres educatius de la ciutat, va tenir lloc a la plaça del Mercadal de Reus, davant de les autoritats polítiques. Gerard Martí

Els alumnes demanen «no esperar més» per aturar el canvi climàtic

Medi Ambient Més de 600 joves recorden que s’ha de cuidar el món perquè «no hi ha planeta B»

Sergi Peralta Moreno

Enfilant el carrer del Vent, els alumnes de l’Escola Pare Manyanet es feien escoltar. «Kids for the future», clamaven. A les

seves mans, pancartes amb missatges com «per un món millor». La seva marxa es dirigia a la plaça del Mercadal, on més de 600 alumnes de tretze centres educatius van

exigir, unànimement, que s’aturi el canvi climàtic. Visca la vida i visca el món, Som la petjada que deixem i No hi ha planeta B són tres de les proclames que hi havia als seus

cartells. Reunits davant del Palau Municipal, els escolars van llegir els manifestos. «Les nostres accions poden ajudar o ferir el planeta», alertaven des de l’Escola Pare Manya-

net. «Estem enfadats amb les persones i les empreses que no fan un bon ús del seu entorn i que estan destrossant el planeta», bramaven des de l’Escola Prat de la Riba. Els jo-

ves van exigir canvis com l’ús d’energies renovables, la reducció dels plàstics, el desplaçament amb transport públic o la reutilització dels objectes. «No esperem més i aturem el canvi climàtic», exigien des de l’Escola Els Ganxets. Des del Liceu Francès, sentien «vergonya de saber que contaminem l’aire i l’aigua» i estaven «furiosos de saber que els poderosos no fan res». L’alcaldessa, Sandra Guaita, i el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, van prendre nota.

SERVEIS

Reus activa l’operatiu especial per Tots Sants

S’ha ampliat l’horari del Cementiri fins al dia 2, s’ha reforçat el servei de bus i s’han habilitat zones especials d’aparcament

Redacció

L’Ajuntament de Reus, a través dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp, activa en els propers dies un dispositiu especial amb motiu de Tots Sants per tal de facilitar l’accés dels ciutadans al Cementiri General de Reus. Aquest any es posa l’èmfasi novament en un pla d’aparcaments que contempla l’habilitació de nous espais pels vehicles; un servei especial de transport públic a través de l’empresa municipal Reus Transport i l’ampliació d’horaris del Cementiri General de Reus.

Horari especial del Cementiri Del 21 al 29 d’octubre i el 2 de novem-

bre, el Cementiri General de Reus obre les portes de manera ininterrompuda entre les 9:00 i les 18:30h. Els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre, quan es preveu una major afluència de visitants, s’amplia l’horari i el recinte s’obrirà de 7:00 a 18:30h.

Aparcaments

Per tal de millorar l’aforament a l’interior, no es podrà accedir ni aparcar amb vehicle dins del recinte del cementiri. Les persones amb mobilitat reduïda, però, tindran reservada una part dels aparcaments de davant del cementiri, tant a la part de l’entrada principal del Cementiri, així com a l’entrada de la zona nord.

S’habilitaran els següents espais:

aparcament a tocar de l’entrada principal del Cementiri General de Reus amb 200 places; aparcament a la zona del polígon Granja Vila, a la carretera de Montblanc i al carrer de la Tolerància cantonada amb C/Diversitat amb 112 places. Aquest punt estarà connectat amb la línia de bus que tindrà parada a la mateixa carretera de Montblanc; aparcament davant de l’entrada nord del cementiri, amb 100 places; aparcament al costat de l’Institut Pi del Burgar d’unes 200 places. Aquest espai també estarà

connectat al cementiri amb la línia d’autobús que tindrà parada a l’Avinguda Marià Fortuny.

Transport públic

Entre el 30 d’octubre i el 2 de novembre, Reus Transport oferirà un servei d’autobús específic que connectarà el centre de la ciutat i els aparcaments de la zona Granja Vila i Pi del Burgar amb el cementiri. Serà la línia 35 que iniciarà el servei a les 9.00 h i el finalitzarà a les 19.00 h. Per a més informació es pot consultar el web

de www.reustransport.cat.

L’1 d’octubre, Reus Transport posarà en marxa un servei especial i gratuït amb sortida des de la zona d’aparcament de l’Institut Pi del Burgar que unirà aquesta zona amb el cementiri. Durant el trajecte farà una parada (polígon Granja Vila) que estarà degudament senyalitzada. Tindrà una freqüència de 10 minuts, amb inici a les 8:52 i finalització a les 18:11 h.

Com cada any, s’activa el dispositiu de la Guàrdia Urbana per regular i millorar l’accés al cementiri, així com garantir la seguretat de les persones que s’hi desplacin, i el dia de Tots Sants s’hi desplaçarà una unitat d’ambulància amb personal d’assistència per atendre a les persones que ho necessitin.

Ofrena floral L’1 de novembre, l’Ajuntament de Reus retrà homenatge a totes les persones que s’han enterrat al Cementiri General de Reus. Un acte que es durà a terme simbòlicament, davant del Mausoleu dedicat als Fills Il·lustres de la ciutat. Durant el matí del dia de Tots Sants, la música rebrà els visitants amb un duet de violoncels -entrada principal- i dos violins ubicats a la part més nova del recinte funerari.

El dia 1, els visitants seran rebuts per la música d’un duet de violoncels. CEDIDA

Tarragona és la ciutat que més campistes visiten de l’estat, seguida de Mont-roig

Turisme La capital no lidera el rànquing en nombre de places i la demarcació se situa per sota de Girona

Álvaro Rodríguez

Tarragona és la ciutat d’Espanya que més turistes va rebre als seus càmpings el 2023, tal com revela l’enquesta d’ocupació extrahotelera realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística. Concretament, 199.784 persones van fer alguna estada als càmpings tarragonins durant l’any passat.

Seguida de prop, la segona ciutat d’aquesta llista és també del Camp de Tarragona. Mont-roig del Camp va rebre un total de 177.203 viatgers en els seus càmpings. El top 5 estatal el tanca una altra ciutat de la demarcació, Cambrils amb 136.364 turistes.

Les altres dues ciutats que completen aquest podi són de la demarcació de Girona: Torroella de Montgrí i Blanes, als quals s’hauria de sumar Sant Pere Pescador en sisena posició. De fet, en conjunt, la

província de Girona és la primera de tot l’estat respecte a visitants de càmpings el darrer any, amb 1.653.678. Tarragona li segueix amb 1.271.752. Si mirem només a la costa, es repeteix la situació, amb 1.653.678 campistes a la Brava i 1.271.752 a la Daurada, ocupant les dues primeres places de l’estat espanyol.

Un altre tret diferencial de l’estudi és l’alt nombre de visitants de la ciutat de Tarragona en comparació amb les places que ofereix. Si bé a la primera variable és la líder absoluta, en la segona ocupa l’octava posició amb 2.125 places. Així, queda per sota de poblacions gironines com Castelló d’Em-

El turista espanyol representa un 70% del total als càmpings de la demarcació

El 12è Sopar de les Estrelles contra el càncer reunirà gastronomia i solidaritat

Restauració El complex educatiu de Tarragona, l’antiga Laboral, acollirà el “12è Sopar de les Estrelles contra el càncer” que reunirà els cuiners amb estrella Michelin de la demarcació de Tarragona. El sopar el serviran alumnes de la Universitat Rovira i Virgili i diferents voluntaris de Pax Mundo, l’associació de joves de Tarragona fundada el març de 2014 i està formada únicament per joves tarragonins menors de trenta anys amb l’afany de lluitar contra la pobresa i contribuir a crear una societat més justa i igualitària. El preu del cobert serà de 60 euros per persona. Per a reservar, poden dirigir-se a la Lliga Contra el Càncer trucant al telèfon 977 232 424. Redacció

púries, Calonge, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí o Blanes així com d’altres municipis tarragonins com Mont-roig i Cambrils.

Pel que fa a la procedència dels turistes, vora el 70% dels visitants a la demarcació són espanyols. De fet, si atenem aquest mercat Tarragona sí que se situa en primer lloc en el rànquing. Si mirem les tres poblacions esmentades, les xifres són una mica més equilibrades, però continua predominant la presència del turista espanyol, amb un 65% a Cambrils, un 57% a Montroig i un ajustat 50,6% a Tarragona.

En nombres totals, la demarcació compta amb unes 14.209 places de càmping estimades amb un grau d’ocupació del 47,65%. El 2023 van treballar 903 persones al sector, una xifra per sota d’Alacant, amb menys ocupació.

Imatge d’arxiu d’una família al càmping Trillas de Tarragona. Gerard Martí

Els càmpings, en xifres

Rànquing per nombre de places

Castelló d’Empúries: 2.980

Mont-roig del Camp: 2.808

Calonge: 2.583

Cartagena: 2.559

Sant Pere Pescador: 2.429

Torroella de Montgrí: 2.306

Blanes: 2.151

Tarragona: 2.125

Cambrils: 2.120

Rànquing per nombre de turistes

Tarragona: 199.784

Mont-roig: 177.203

Torroella: 173.728

Blanes: 167.674

Cambrils: 136.364

Sant Pere Pescador: 114.250 Nombre de turistes

Un total de 142 candidats al XXXVIII

Premi de Periodisme Mané i Flaquer

Torredembarra Els guanyadors es coneixeran el 22 de novembre

Redacció

Un total de 142 treballs opten a proclamar-se guanyadors d’alguna de les quatre categories de la XXXVII edició del Premi de Periodisme Mañé i Flaquer. La gala de lliurament del premi tindrà lloc el divendres, 22 de novembre, a

les 20.30 hores, al Pati del Castell de Torredembarra i serà retransmesa en directe per TAC12 i Ona La Torre. El premi està organitzat per l’Ajuntament de Torredembarra i la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el patrocini de Repsol, la col-

laboració del Port de Tarragona i el suport de la Diputació de Tarragona. Es tracta d’un dels guardons de periodisme més importants del país, tant per la participació com per la dotació econòmica, de 20.000 euros.

A mitjans de novembre s’anunciaran els finalistes

de les diferents categories convocades, entre els quals el jurat en decidirà els guanyadors, que es donaran a conèixer durant la gala de lliurament de premis. En aquesta edició torna a haver-hi dos jurats: un per valorar els treballs presentats a la categoria de Fotoperiodisme, integrat per Sandra Balsells, Esteve Giralt i Anna Surinyach.

El jurat per a la resta de categories està format per Neus Bonet, Jordi Farré, Esteve Giralt, Joan Maria Morros i Glòria Serra.

Salou ja està immersa en la celebració de la Festa Major del 30 d’Octubre

Festes El municipi commemora 35 anys de la segregació

Redacció

Salou ja es troba immersa de ple en la celebració dels actes al voltant de la Festa Major del 30 d’Octubre, que commemora la independència del municipi i que simbolitza la seva transformació. De fet, aquest dimecres ja va tenir lloc el pregó a càrrec de Santiago Benito García, president del Club Bàsquet Salou i una traca que marcava el tret de sortida de les festes.

Ahir a la tarda, els carrers de Salou van comptar amb l’animació del Ball de Bastons i la cercavila de la Mulassa. Dins aquest acte, l’associació Sal-i-Ou va presentar el Ball de Protocol d’aquest element del bestiari.

El municipi celebra enguany 35 anys de la seva independència, l’alcalde, Pere Granados, ha volgut recordar «el procés complicat i carregat de dificultats fins a

arribar fins aquí». Per aquest motiu, Granados reivindica «la necessitat de continuar fent valdre l’episodi històric del naixement de Salou com a municipi» a través d’aquesta festa anual i que permeti «crear sentit de pertinença, autoestima i orgull de ser salouencs».

El batlle considera que «la segregació ha estat el nostre millor actiu, capaç de dinamitzar i cohesionar la societat, gràcies, en gran part, al nostre teixit associatiu i, en concret, a l’esportiu».

Durant tot el cap de setmana, el municipi comptarà amb actes festius i de cultura popular. Avui mateix destaca el concert coral a la Sala Xavier

Granados reivindica aquesta festa per a «sentir orgull de ser salouenc»

Turull de l’Escola Municipal. Demà, tindrà lloc el correfoc a càrrec dels Diables Maleïts i les Bruixes Latemó i diumenge la XVI Caminada, Excursió i Pedalada Popular i una nova cercavila de la Mulassa.

El dia 29 tindrà lloc la vigília de la festa amb l’entrega dels XXII Premis 30 d’Octubre al Teatre Auditori. La nit clourà amb la Vigília de Foc i la Cercavila de la Vigília, amb la participació de diferents grups tradicionals.

El dia central de la festa major, el 30 d’octubre, comptarà amb els actes més emblemàtics com la plantada de l’arbre al passeig del 30 d’Octubre, la cercavila amb tots els elements populars de Salou i l’ofrena floral a l’església de Santa Maria del Mar. Durant la tarda tindrà lloc la tradicional Gran Paellada Popular i el llançament de coets. La festa tancarà amb el Sopar del 30 d’Octubre i la traca final.

Gepec i Altafulla reediten l’acord de custòdia de la Finca Canyadell

Medi ambient Han organitzat una jornada per donar a conèixer l’espai

Redacció

L’Ajuntament d’Altafulla i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GepecEdC) han reeditat l’acord de gestió i custòdia de la Finca Canyadell.

Ja fa deus anys que l’Ajuntament i el GEPEC-EdC mantenen un conveni de custòdia d’aquest espai municipal que ocupa una pineda de 13.000 m² i que desemboca en una cala al mar. Xavi Jiménez, president de l’entitat, remarca que «és en aquest espai on acollim diversos voluntaris

europeus els quals donen suport als diferents projectes i accions de l’entitat», afegint que «més enllà del manteniment i la conservació de l’espai i la gestió forestal, hi gestionem un viver experimental de plantes autòctones, així com una horta ecològica, on es planten varietats locals i autòctones del territori juntament amb l’equip tècnic, el voluntariat europeu i el grup de voluntaris i voluntàries locals Amics del Canyadell». A més, enguany es posa en marxa el banc de llavors, un projecte que neix per a recuperar espècies vegetals típi-

Visita de Núria Montserrat, consellera d’Universitats

Política La consellera de Recerca i Universitats a, Núria Montserrat, va ser rebuda ahir per l’alcalde Pere Granados, en una visita institucional a l’Ajuntament de Salou,. Allà es van abordar temes relacionats amb la Càtedra d’Innovació i Recerca Turística Salou-Costa Daurada, com les línies de recerca que es treballaran i la implicació i les estratègies comunes.

ques del Camp de Tarragona que s’han anat perdent al llarg del temps.

Per la seva banda, la coalcaldessa Alba Muntadas, explica que, a diferència de l’acord signat el 2020, aquest incorpora noves actuacions com l’estabilització de talussos a tota la finca, la millora de les casetes on s’instal·la el voluntariat, l’arranjament de construccions ja existents, la solució a la problemàtica de la barreja d’aigües grises amb aigües pluvials, l’execució de la bassa-abeurador per a reciclar les aigües de pluja i de la rosada, i la reconducció de les

Els responsables de la Finca Canyadell en una visita durant la signatura de l’acord.

aigües de desguàs, i l’adequació de les terrasses anivellant amb petits murs i escardant la terra, entre d’altres.

Per a donar a conèixer l’es-

pai i l’activitat que desenvolupa el Gepec-EdC, s’ha organitzat una jornada de portes obertes per a aquest dissabte 26 d’octubre, de 10 a 14 hores, on s’han programat activitats i xerrades per a la població relacionades amb la natura, la participació ciutadana i la protecció ambiental.

Ajuntament d’Altafulla

Moment de la presentació del ball de protocol de la Mulassa de Salou. Gerard Martí

Moncloa busca acords per mantenir l’impost a les grans energètiques

Empresa Montero assegura estar en diàlegs amb Junts sobre la reforma fiscal i els objectius de dèficit

La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero assegura que el seu executiu aspira a prorrogar l’impost extraordinari als beneficis de les grans companyies energètiques, però ha assumit també que la taxa caurà si no aconsegueix el suport de tots els socis de la investidura. L’impost apareix al pla fiscal que la Moncloa ha enviat a la Comissió Europea, però Junts ja ha transmès que no comparteix la reconversió del gravamen en una figura fiscal permanent per l’impacte que podria tenir en la inversió de 1.100 milions d’euros de Repsol a Tarragona.

«Estem treballant, amb diàleg, per intentar convèncer els grups de les bondats de demanar un esforç més gran als que han tingut més beneficis» amb l’objectiu que «el conjunt dels ciutadans pugui gaudir d’una millor política d’habitatge, de més finançament de la sanitat i la dependència, i de les polítiques que aporten igualtat d’oportunitats», ha declarat Montero.

En tot cas, segons la ministra, «cada formació política és lliure de donar el seu suport» a la continuïtat de l’impost. «Tant de bo tinguem una majoria suficient per poder donar continuïtat a aquest impost», ha dit, «però si el

La ministra es mostra conscient que sense suport no podrà mantenir la taxa

La collita de la DOP Siurana cau a més de la meitat

Agricultura La DOP Siurana preveu una collita d’uns 2.750.000 litres d’oli d’oliva verge extra. Per tercer any consecutiu, la producció cau a més de la meitat, si es compara amb una campanya mitjana per la situació de sequera. El president del Consell Regulador, Antoni

Galceran, ha assenyalat que el canvi climàtic ha provocat que s’hagi registrat una «dràstica reducció de la producció per sota d’un 50% de la mitjana». Pel que fa als preus, estimen que podrien estar «lleugerament per sota» respecte als de l’any passat. Redacció/DOP Siurana

govern d’Espanya no compta amb aquesta majoria suficient no podrà complir amb la vocació que l’impost romangui al llarg del temps», malgrat que és una figura tributària que «compleix molt bé la seva funció».

La mesura forma part de la reforma fiscal que l’executiu espanyol s’ha compromès a fer davant la Comissió Europea. Montero ha afirmat que el seu executiu està «parlant amb Brussel·les respecte al calendari de compliment de

L’apunt

El STR envia una carta a Illa

El Sindicat de Treballa dors (STR) ha enviat una carta al president de la Generalitat, Salvador Illa, on li demana que «inter cedeixi» per fer «replan tejar» al govern espanyol l’aplicació permanent de l’impost a les energèti ques, i als bancs. El Sin dicat reclama «un marc fiscal estable, competitiu i atractiu per a les inver sions» del sector indus trial.

les fites» i alhora està «parlant amb els grups per donar continuïtat a determinades figures tributàries». «Estem en això i quan tinguem acord ho traslladarem», ha dit, però «aquests debats requereixen temps i molt de diàleg» perquè les posicions d’alguns grups «no es corresponen amb els altres».

Preguntada pel Congrés de Junts i les implicacions que pot tenir per a la majoria parlamentària, Montero també ha expressat el «respecte absolut» del seu executiu als «processos interns de totes les formacions polítiques». «Evidentment quan un grup polític es reuneix per renovar la seva direcció li desitgem tota classe de sort», ha declarat la ministra.

L’embarcació històrica Fina torna a Cambrils

Societat El Museu d’Història de Cambrils ha traslladat l’embarcació Fina a les dependències de la urbanització del Molí de la Torre que acullen el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Manteniment d’Embarcacions d’Esbarjo de l’Institut Ramon Berenguer IV. El bas-

timent es trobava a l’Aldea, on va ser traslladat fa més de 10 anys com a cessió al projecte del Museu del Vent, que finalment no es va dur a terme. Ara la Fina comença una nova vida per esdevenir un element més a conservar del patrimoni marítim local. Redacció/Cedida

ACN

La vicepresidenta del govern espanyol, María Jesús Montero, a les jornades del grup Prisa. ACN

Merche Dalmau:

«En el món del vi cada cop hi ha més dones, però no

als càrrecs directius»

Entrevista La propietària de Clos Galena fa un repàs als 25 anys del celler, ubicat a El Molar i pioner en vins ecològics

Carlos Domènech Goñi

En primer lloc, enhorabona pels 25 anys d’història de Clos Galena.

«Moltes gràcies. Són dies de celebracions i moltes emocions. Volem agrair a tothom com ens ha tractat durant aquests anys».

La seva història no ha estat un camí de roses...

«La mort l’any 2013 del meu marit, Miguel Pérez, fundador de Clos Galena, va ser un daltabaix important. Però vaig decidir tirar endavant amb el negoci, que era la nostra gran il·lusió. Per sort, he pogut comptar amb persones que m’han ajudat molt. Estic satisfeta de la feina feta».

Vostè lidera el negoci des de fa 12 anys. Falten dones en

el món del vi?

«Cada cop n’hi ha més. Sommeliers, periodistes, enòlogues... Però és cert que en càrrecs directius n’hi ha molt poques. El sector està canviant, però encara hi ha feina a fer».

Ara, la seva filla s’ha involucrat en el negoci familiar. Com ho valora?

«Em fa molt feliç que hagi decidit involucrar-se. Ella va estudiar Direcció d’Empreses i ja s’està formant per impregnar-se al 100% del negoci familiar. Tant de bo pugui continuar i hi hagi un relleu generacional».

La sequera és greu i us està afectant. Corren temps difícils?

«Ho estem passant malament, és cert. Tenim una bai-

xada de producció del 50%.

Necessitem que el govern ens ajudi. El Priorat necessita aigua».

Fa un quart de segle que elaboren vins ecològics. Per què van decidir fer-los si encara no estaven a l’ordre del dia?

«El Miguel ho tenia clar des del principi i vam ser pioners. Havíem de deixar un futur millor a les noves generacions, i l’ecologisme era la manera de fer-ho. El temps ens ha donat la raó». Quin és el secret del seu èxit?

«Cuidar les vinyes. Només podem fer el el millor vi si tenim el millor raïm. Intentem que no hi hagi més d’un quilo de raïm per cep. Tenim clar que si intentem augmentar pro-

El TSJC anul·la articles de l’ordenança d’Habitatges d’Ús Turístic de Roda

Judicial L’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i l’Ebre celebra la decisió judicial

ACN

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment el recurs contenciós administratiu interposat contra l’ordenança municipal reguladora dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT) de l’Ajuntament de Roda de Berà. La resolució judicial, dictada 7 d’octubre, ha anul·lat diversos articles de l’ordenança que «imposaven restriccions desproporcionades» als propietaris i gestors dels habitatges turístics. Des de l’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre (AAT) han celebrat la decisió judicial i recorden que la demanada s’emmarca en una estratègia més àmplia per garantir que la regulació dels HUT respecti la normativa autonòmica vigent.

Segons recull la resolució, entre els punts que el tribunal

ha impugnat destaquen la limitació del nombre de places als habitatges d’ús turístics a un màxim de quinze, sense regular el règim transitori d’acord amb el Decret 75/2020 o la limitació «subjectiva» sobre el nombre d’habitatges que els grans tenidors poden gestionar dins del municipi.

També s’ha anul·lat l’exigència d’una pòlissa de responsabilitat civil; l’obligació de respondre a qualsevol sol·licitud en un termini de 30 minuts, tipificada com a falta greu; la imposició de responsabilitats solidàries entre propietaris i gestors sense especificar clarament els àmbits d’aplicació.

Així mateix, la sentència també anul·la diversos articles relatius al règim sancionador i a les exigències sobre inspeccions, control i comunicació amb les autoritats, perquè en el cas de les inspeccions i control consideren que «s’ex-

ducció, la vinya pateix i les coses no funcionen».

Ha guanyat nombrosos premis i, fins i tot, el Formiga de Vellut es va beure en la gala dels Nobel del 2017.

Sequera

«La producció aquest any ha caigut un 50%. Necessitem l’ajuda del govern»

el client català. Per què? «Vam deixar d’exportar el Formiga de Vellut perquè volíem prioritzar els de casa. Va ser una manera de premiar el client de sempre, no podien quedar-se sense aquest vi. El nostre desig era que el mercat català se sentís valorat i ens ajudés a augmentar el consum a casa nostra».

Això li va portar problemes?

«Vam perdre dos importadors. Però ja sabia que podia passar, són riscos que vaig assumir».

Com estan les exportacions actualment?

«El mercat europeu està canviant. Estem obrint nous mercats, com l’Amèrica Llatina o l’asiàtic».

tralimiten les exigències que només es detallen com a mínim a l’espera d’un pla de verificació de l’habitatge, trencant la seguretat jurídica que l’ordenança persegueix». Pel que fa a la resta d’articles proposa en el recurs, el tribunal els ha desestimat.

Valoració «molt positiva» El president de l’AAT, Joan Calvet, ha afirmat que és una notícia «molt positiva» per al sector dels HUT. «Aquesta resolució no només protegeix els interessos dels nostres associats, sinó que també estableix un precedent clau per a altres municipis que estan tramitant normatives similars», ha dit. I ha afegit: «No podem permetre que les ordenances locals vagin en contra de la normativa catalana, que ja regula de manera clara i precisa l’activitat dels Habitatges d’Ús Turístic».

«Ens ha fet especial il·lusió el premi als The European Awards com a celler de l’any. És un premi a la trajectòria. I pel que fa als Nobel, va ser una gran notícia que ens escollissin en el tast a cegues».

Quin desig té pels pròxims 25 anys?

Va ser un impuls per a les exportacions, però també va creure adient prioritzar

Les càmeres aniran col·locades al pit dels agents. Cedida

La Policia Local de Creixell comença a utilitzar càmeres

personals de gravació

Seguretat A partir d’aquest divendres 25 d’octubre de 2024 els agents de la Policia Local de la localitat de Creixell portaran una càmera personal de gravació de vídeo i so. L’ajuntament ha adquirit un total de 6 unitats (amb la intenció d’ampliar amb 3 més durant l’any 2025), tenint en compte el nombre d’efectius que poden coincidir en

un mateix torn. Es tracta de càmeres que aniran collocades al pit, de mida petita, que enregistraran des d’una perspectiva subjectiva. Amb aquesta tecnologia es donarà un millor servei perquè s’assoleix una major transparència de la tasca policial en actuacions o situacions que puguin ser conflictives. Redacció

«Continuar fent les coses amb il·lusió i continuar treballant. Escoltarem les crítiques i n’aprendrem. També haurem d’adaptar-nos als nous temps que venen».

Els Mossos investiguen un tiroteig a Segur de Calafell

Successos Els Mossos d’Esquadra investiguen el tiroteig produït aquest dimecres al voltant de les deu de la nit al municipi de Segur de Calafell. Segons ha avançat ElCaso.cat i han confirmat a l’ACN fonts properes al cas, tres persones es van barallar anit i una d’elles va resultar ferida per arma de foc després que un dels implicats li disparés. Tot apunta que la baralla es va produir per una qüestió relacionada amb drogues. La víctima ha estat traslladada a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona en estat greu, però no perilla la seva vida, segons apunten les mateixes fonts. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de Tarragona s’ha fet càrrec de la investigació. Segur de Calafell ja va protagonitzar el dia anterior una altra intervenció policial, en concret la detenció del líder d’un grup terrorista equatorià. Redacció

Merche Dalmau és la propietària del celler Clos Galenal. Maoz Eliakim

Santa Úrsula omple aquest cap de setmana d’activitats la ciutat de Valls

Festes Els castells tornen a ser l’eix de la celebració

La ciutat de Valls es prepara per celebrar els actes centrals de la tradicional Fira de Santa Úrsula amb un llarg programa d’activitats que començarà el divendres 25 d’octubre. Un dels moments més destacats serà la Diada Castellera del diumenge 27 d’octubre, que tindrà lloc a la plaça del Blat a partir de les 12.15 hores. Les dues colles locals, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls, s’enfrontaran seguint el sistema de rondes vallenc implementat aquesta temporada.

142 propostes culturals reben

1,6 MEuros de la Diputació

Finançament

Un total de 124 propostes culturals reben ajuts de la Diputació de Tarragona per valor d’1,6 milions d’euros. Les subvencions serviran per a finançar activitats, circuits, gires i produccions culturals a la demarcació impulsades per professionals autònoms i microempreses del sector. L’import màxim que s’ha concedit a cada sol·licitant és de 25.000 € en el cas d’activitats estratègiques i d’alt impacte econòmic, de 18.000 € en el cas d’activitats d’interès públic, de 20.000 € en el cas de circuits o gires i de 10.000 € en el cas de produccions. Les subvencions de la Diputació de Tarragona per a microempreses i professionals autònoms de la demarcació pertanyents al sector cultural formen part de les iniciatives de suport que la institució presta a aquest àmbit d’activitat per a fer créixer el sector cultural. Redacció

La Fira Castells obrirà les seves portes avui divendres 25 d’octubre a les 18 hores a la plaça de Sant Jordi, oferint un ampli ventall d’activitats per a totes les edats. Els visitants hi trobaran parades d’artesania, vi, literatura i productes relacionats amb el món casteller. Entre les activitats més destacades hi ha l’Experiència Enxaneta 360 al Museu Casteller de Catalunya, que permet gaudir d’imatges d’alta resolució amb ulleres de realitat virtual, així com diversos tallers creatius i jocs per als més petits. Demà dissabte 26 d’octubre acollirà la Fira Canalla, un

espai lúdic especialment dissenyat per a la franja d’edat de la canalla castellera. Les artistes Berta Artigal, Marta Palau i Tati Ayala dirigiran tallers creatius que inclouen la creació d’un mural collaboratiu, lletres castelleres i diversos projectes artístics. Una de les instal·lacions més innovadores serà «A la Recerca de l’enxaneta bala», una activitat de circ actiu per a nens majors de 6 anys que combina elements circenses amb l’esperit casteller. La fira també comptarà amb una important presència gastronòmica i artesanal durant tot el cap de setmana,

La jornada de dissabte estarà especialment dedicada a la canalla

transformant el centre de Valls en un gran mercat de productes locals i comarcals. El programa festiu es complementa amb un espectacular correfoc la nit del 25 d’octubre, on les colles de diables i dracs ompliran els carrers de llum i pólvora. La plaça del Pati serà l’escenari principal dels concerts i espectacles musicals, que oferiran una variada programació que va des de la música tradicional catalana fins a propostes modernes de rock i pop.

Redacció

Imatge d’arxiu de la celebració de la fira de Santa Úrsula a la plaça del Pati de Valls. Cedida

castells

Ara fa un any, en la prèvia de la diada de Santa Úrsula 2023, anunciàvem que “dos castells sense folre, el castell de 10 i el gran pilar de mèrit” eren les intencions de les dues colles de Xiquets de Valls, en un duel sempre esperat a la plaça del Blat siguin quines siguin les condicions amb les que arriben les dues. Un any després aquesta aposta encara es millora, perquè el castell de 10 es manté a la Joves, però a la Vella en volen dos i perquè en l’opció dels castells sense folre entra amb força la possibilitat que les dues tinguin entre els seus objectius el 3 de 9 sense folre. La convocatòria és diumenge a les 12.15h. Ara només falta que no aparegui la pluja.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls fa setmanes que insisteix en els seus assajos en cinc castells que havien de ser els protagonistes al Concurs i per Santa Úrsula: els dos de 10 i els tres sense folre. Després de la cita a la Tarraco Arena sembla que d’aquest repòquer s’allunya la possibilitat que el 2de8sf entri en l’aposta de diumenge, però els altres quatre són opcions reals i, de fet, el cap de colla, Manel Urbano, ja ha anunciat que tant el 4de10fm com el 3de10fm són les dues prioritats en aquesta Santa Úrsula. El primer el van carregar fa 20 dies i no el descarreguen des de 2017 a la Diada del Mercadal de Reus, mentre el segon no el coronen des del Concurs 2018 i no el completen des de Santa Úrsula 2016. Si aquesta aposta ja és extraordinària, també li volen afegir el castell sense folre i aquí està el dubte perquè es plantegen dues opcions: 4de9sf o 3de9sf. Un maldecap meravellós. La Colla Vella aquesta temporada ha carregat dues vegades el 4de9sf (El Catllar i Sant Fèlix) i l’ha descarregat al Concurs i semblaria l’aposta de garanties per allò que ja l’han fet. El mite del 3de9sf només l’han carregat una vegada (diumenge precisament farà cinc anys), però les proves a l’assaig estan funcionant molt bé. L’evolució de l’actuació a la plaça del Blat potser té la resposta. Per acabar, els rosats voldran tornar a portar el pilar de 8 amb folre i manilles. Si ho fan tot, es podria veure la millor actuació de la història dels castells.

La Colla Joves Xiquets de Valls també es mostra ambiciosa perquè quan arriba Santa Úrsula es creix, treu el caràcter i l’esperit compe-

La jornada 4de9sf, 2de8sf, 3de10fm, 4de10fm i 3de9sf, protagonistes a la plaça del Blat

La Santa Úrsula més ambiciosa dels Xiquets de Valls

titiu i aposta pel millor del seu repertori. La punta de llança, el gran objectiu, la gran il·lusió i, fins i tot, obsessió és el 3de10fm. L’han provat set vegades en la seva història, les últimes dues al Concurs, i s’han quedat a tocar en més d’una ocasió. Que ningú descarti que sigui el seu castell de sortida. A partir d’aquí també sem-

Serà la primera Santa Úrsula amb el nou sistema estrenat per Sant Joan Rondes vallenques

Reus | Diada dels

Xiquets de Reus.

Dissabte, 17h. Plaça del Mercadal

Xiquets de Reus

Castellers d’Altafulla

Castellers de Terrassa

Xiquets de Cambrils

Muixeranga de la Segària

Tarragona | Diada dels

Xiquets de Tarragona

Dissabte, 17h. Plaça del rei

Xiquets de Tarragona

Nois de la Torre

Nova Muixeranga d’Algemesí

Tarragona | Diada de l’Esperidió.

Dissabte, 18h. Pla de la Seu Colla Jove Xiquets de Tarragona

Bordegassos de Vilanova

Castellers de la Vila de Gràcia

Igualada | Diada Moixiganguers

Dissabte, 18h. Plaça de l’Ajuntament

Moixiganguers d’Igualada

Castellers de Vilafranca

Castellers de Sants

Girona | Sant Narcís

Diumenge, 11.30h. Plaça del Vi Marrecs de Salt

Minyons de Terrassa

Capgrossos de Mataró

Valls | Santa Úrsula

Diumenge, 12.15h Plaça del Blat

Colla Vella dels Xiquets de Valls

Colla Joves Xiquets de Valls

bla clara l’aposta pel 2de8sf, que enguany han completat dues vegades (Firagost i La Bisbal) i han carregat dues més (Sant Fèlix i Concurs). El tercer castell també seria sense folre, però cal veure si apostarien pel 4de9sf o el 3de9sf. El quatre l’han descarregat en les dues últimes Santa Úrsula els anys 2023 i 2022 i, enguany, per la diada de Sant Fèlix van fer una prova que estava condicionada per les circumstàncies de l’actuació. El mite del 3de9sf només l’han carregat una vegada (diumenge precisament farà cinc anys), però les proves a l’assaig estan funcionant molt bé. L’evolució de l’actuació a la plaça del Blat potser té la resposta. Exactament el mateix que explicàvem amb la Colla Vella. Els vermells tenen assegurat el pilar de 8 amb folre i manilles per tancar l’actuació (L’han completat les set vegades que l’han intentat aquest 2024), però compte perquè les darreres setmanes han fet proves del pilar de set sense folre i una gran actuació de Santa Úrsula els podria engrescar a intentar-lo a plaça.

Carles Cortés

4de10fm carregat de la Colla Vella el passat Concurs de Castells i 2de8sf de la Colla Joves Xiquets Valls a la Bisbal del Penedès. Cedides

La Selva del Camp

Josep Masdeu: «Estem canviant el perfil de la Fira, centralitzant-la al carrer Major i a les places»

Entrevista L’alcalde de la Selva del Camp destaca la trobada de motos antigues i l’obertura del Centre d’Interpretació dels Ollers, que es podrà visitar gratuïtament demà i diumenge, com a novetats d’enguany

Redacció

Com es presenta la Fira enguany?

«Enguany podrem gaudir un altre cop tant del gran nivell dels nostres productes agrícoles com de les parades d’un sector comercial viu i amb identitat pròpia com ho és el comerç selvatà. La Fira té una part comercial, però també té una part lúdica: les atraccions, els tasts de vins, la zona de restauració, les actuacions musicals... Es tracta d’un esdeveniment molt important pel municipi, és un cap de setmana en què tothom pot trobar el seu propi espai i un lloc ideal per fer un intercanvi d’idees i opinions on també s’aprofita per reunir-se amb la família o els amics». S’han inclòs novetats en el programa?

«Sí, el leitmotiv d’aquesta edició és la trobada de motos antigues. Hem fet una convocatòria juntament amb el Motoclub de la Selva del Camp. L’any passat ja vam fer una trobada de cotxes antics a la zona dels Ponts i va tenir molt d’èxit. Per altra banda, des de fa alguns anys que estem canviant el perfil de la Fira, centralitzant-la pel carrer Major i focalitzant els espais a les places del municipi com per exemple la zona de restauració, el tast de vins, les parades de productes de proximitat...

Una altra novetat d’aquest any és l’obertura del Centre d’Interpretació dels Ollers de la Selva del Camp, es tracta del taller de l’últim terrissaire que quedava a la Selva, on s’explicarà en les diferents

estances tot el procediment que es duia a terme per poder obtenir els tupins i olles tan característics del municipi, des d’on s’emmagatzemava el fang fins com el modelava i el coïa al forn. Aquest es podrà

visitar gratuïtament dissabte a la tarda i diumenge durant tot el dia en horari de Fira, seran visites guiades de 30 minuts i tindran un aforament limitat».

Per algú que no sigui de la

Selva i no hagi vingut mai a la Fira, què li recomanaria que no es perdés?

«Tot! Com he esmentat, la Fira és molt important pels selvatans i selvatanes i estem molt orgullosos. Si algú

Taxa de residus

«És un projecte social i col·lectiu. A la Selva necessitem reciclar més i millor».

Equipaments

«Tenim previst reobrir la Defensa Agrària el 2026, aprofitant que és el seu centenari».

Urbanisme

«Farem una inversió de 550.000 euros per a rehabilitar i millorar el carrer de les Eres».

la ve a visitar per primer cop, la meva recomanació és que comenci pujant des del Portal d’Avall pel carrer Major fins al Castell, on trobarà parades de tota classe: artesanals, de proximitat, de les entitats, etc. Enguany amb motiu de l’obertura del Centre d’Interpretació dels Ollers de la Selva del Camp hem volgut fer una exposició a cel obert al carrer dels Ollers, fent així que la gent pugui descobrir aquest ofici que ha sigut molt important pel poble i que els porti directament al Ca l’Hipòlit, on podran gaudir de la visita guiada per aquest espai museístic».

a la llei, que entrarà en vigor el pròxim 2025. La normativa dicta que és el ciutadà qui ha de pagar el cost total del servei de recollida i tractament de la brossa, i això es farà a través d’aquesta taxa. Fa gairebé deu anys la recollida de la brossa li costava a l’Ajuntament uns 300.000 euros, en canvi, l’any que ve s’ha calculat que el cost sigui de 725.000 euros, més del doble. Nosaltres ho hem plantejat com un projecte social i col·lectiu, ja que s’ha de fer un esforç de tots els veïns i veïnes per millorar el percentatge de la recollida selectiva. A la Selva necessitem reciclar més i millor». Com avancen les obres de la Defensa Agrària?

Deixant de banda la Fira, van aprovar en el plenari de principis d’octubre la nova taxa de la recollida d’escombraries, que ja segueix la filosofia de qui més contamina, més paga.

A nivell pràctic, com funcionarà això?

«La nova ordenança s’adapta

«L’edifici de la Defensa Agrària va ser construït l’any 1926 i requeria una sèrie d’actuacions que permetessin millorar la seva seguretat, funcionalitat i accessibilitat. La primera fase va consistir en les tasques de millora de l’estructura i substitució de la coberta de l’equipament, a finals d’aquest 2024 es preveu acabar la segona fase. Durant l’any 2025 es durà a terme la tercera fase que englobarà la instal·lació d’un nou sistema de climatització, la construcció de la nova zona de vestuaris o l’aïllament acústic de la sala. Tenim previst reobrir la sala l’any 2026, aprofitant que és el seu centenari». Quins altres projectes tenen en marxa actualment? I quines seran les principals actuacions que volen emprendre de cara a 2025? «Un altre projecte que es començarà aquest any serà l’arranjament del carrer de les Eres, un dels últims carrers del poble que es troben en mal estat. Es tracta d’una inversió de 550.000 euros on es rehabilitarà el carrer i es faran millores. També presentem un nou projecte de turisme anomenat Quatre passejades per la Selva monumental, que són quatre visites guiades per diferents espais del municipi. Finalment, també farem la presentació del projecte de refugi climàtic de la plaça del Portal d’Avall, que ho posarem en marxa l’any que ve».

Masdeu explica que la fira posa en valor els productes agrícoles i també el comerç selvatà. Cedida

La Selva del Camp

La Fira omple la Selva de música, ball i artesania tot el cap de setmana

Redacció

La Selva del Camp ja ho té tot a punt per a una nova edició de la Fira, que arranca avui omplint d’activitats el municipi fins aquest diumenge. Aquest és un esdeveniment consolidat a partir del privilegi reial de 1503, des de llavors, s’ha celebrat el darrer cap de setmana d’octubre.

Al certamen multisectorial gestat durant els anys vuitanta del segle XX s’hi va afegir, des de 2003, la recreació d’un mercat medieval al nucli antic

Programa d’actes

divendres 25

Xerrades i networking

A les 18.30: al Castell.

Organitza: el taller Coworking

Xerrades

Tot seguit: al Castell.

A càrrec de Francesc Carreté, Anna Lluís Gavaldà i Nacho Sánchez

Actuació musical

A les 20: al la plaça Simó

Salvador

A càrrec de Three o’Clock

DJ’s locals

De 22.30 a 4.30: a l’Hort d’Iglésies

A càrrec de la colla de carnaval l’Estelada

dissabte 26

Inauguració de la Fira 2024

A les 11: des del Castell.

Amb l’acompanyament musical de l’Aula Vilalta

Actuació musical

A les 13: a la plaça Major

A càrrec de l’Escola de Música Municipal

Contes Màgics

A les 17: a la plaça Major

que s’ha acabat transformant en una fira de productes agroalimentaris de proximitat i d’iniciatives de qualitat creades en l’entorn selvatà.

La Fira de la Selva del Camp serveix per mostrar l’actiu teixit d’entitats que disposa el municipi, a més de ser un cap de setmana d’especial rellevància per gaudir d’actuacions culturals i musicals d’artistes locals.

El carrer i la plaça Major seran l’epicentre del certamen on s’ubicaran les parades de la fira i del comerç de proxi-

A càrrec de La Tribu Juganera

Parlem amb Maria Nicolau

A les 17.30: al Castell.

Organitza el taller Coworking

Actuació musical

A les 18.30: a la plaça Major

A càrrec de l’Aula Vilalta

Actuació musical itinerant

A les 19: des de la plaça de les Pletes

A càrrec de Le méme

Timbalada

A les 20: a la plaça Major

A càrrec dels Diables Infantils

Classe oberta de ball de swing

A les 20.30: a la plaça Simó

Salvador

A càrrec de Swing is in the air

Concert de swing

Tot seguit: a la plaça Simó

Salvador

Amb Marian Barahona & the Groovy Hoppers

Actuació musical

A les 13: a la plaça Major

A càrrec de l’Escola de Música

Municipal

mitat, acompanyades d’activitats d’animació.

A més des de l’Ajuntament de la Selva del Camp s’ha disposat de diversos espais que completaran l’activitat del certamen. Entre els destacats, el Centre d’Interpretació dels Ollers de la Selva del Camp oferirà visites guiades cada 30 minuts amb aforament limitat a Ca l’Hipòlit. Al costat d’aquest espai es disposarà una demostració de ceràmica durant tota la Fira.

Per altra banda, el carrer dels Ollers estarà guarnit amb

una exposició de l’activitat terrissaire del municipi que es podrà visitar lliurement.

Tots aquells que arribin a la Selva del Camp durant el cap de setmana podran dirigir-se a l’Oficina de Turisme en l’horari de matins i tardes durant tot el cap de setmana.

Ràdio la Selva també s’ha sumat a la programació i emetrà una programació especial en directe durant tot el cap de setmana des de la plaça de les Pletes.

Al primer pis del Castell, els visitants podran votar per les

diumenge 27

XXVè Cros Escolar

Durant el matí: a la zona educatiba de La Rasa

Trobada de motos antigues

A partir de les 10: als Ponts

Amb la col·laboració d’Amics Motor Selva

Txaranga Band Tocats

A partir de les 11: pels carrers de la Fira

Actuació musical

A les 12: a la plaça Major

A càrrec de l’Aula Vilalta

La Fira tindrà espais comercials, gastronòmics i d’atraccions

fotografies del calendari de Jocs i joguets antics i tradicionals

Per la seva part, la plaça de Simó Salvador estarà dedicada als cellers i als tasts de vins acompanyats amb diverses activitats musicals i lúdiques.

Un altre dels llocs significatius de la Fira és l’Espai Co-

Actuació musical

A les 12.30: a la plaça Simó

Salvador

A càrrec de Júlia Gil

Actuació musical itinerant

A les 13: a la plaça Pletes

A càrrec de Le Méme

Txaranga Band Tocats

A partir de les 17.15: pels carrers de la Fira

Actuació musical

A les 17.30: a la plaça Major

A càrrec de l’Escola de Música

Municipal

Benvinguda als nounats i nouvinguts al municipi

A les 18: al Castell

Timbalada

A les 19: a la plaça Major

A càrrec dels Diables Infantils

maigua, on s’oferirà un taller per crear la teva pròpia xapa i un pintacares amb motius aquàtics. A més es repartiran globus per a tots els nens i nenes que ho visitin.

El Casal popular la Raconera ha organitzat un vermut musical pel dissabte 26 a partir de les 12 del migdia a la placeta de Santa Llúcia.

Finalment, la plaça Major acollirà durant el dissabte a la tarda i diumenge showcookings de Thermomix. El primer consistirà en una recepta ràpida amb productes de proximitat i la jornada de diumenge estarà dedicada a la demostració culinària.

Cal no oblidar les zones d’atraccions i firetes i de restauració que estaran obertes tot el cap de setmana a l’aparcament del Raval de Sant Pere i a la plaça de les Pletes respectivament.

Actuació musical

A les 19.30: a la plaça Simó

Salvador

A càrrec de Djangologie

Horaris de la Fira

Divendres

Atraccions de 19 a 22

Zona de restauració fins les 23

Dissabte

Atraccions d’11 a 14.30 i de 16.30 a 22

Zona de restauració fins les 23.30

Divendres

Atraccions d’11 a 14.30 i de 16.30 a 21

Zona de restauració fins les 22.30

Especialistes en l’assessorament i planificació de testaments i herències.

activitats col·legiades

LABORAL

Fiabilitat, ètica, qualitat i actualització, garanties dels professionals col·legiats

Tenir col·legiació implica acceptar una deontologia i tenir l’obligació d’actuar amb bona praxi

Si mai hem requerit els serveis d’un advocat, un assessor, un arquitecte, un agent immobiliari o fins i tot d’un professional de la salut, potser ens hem fixat que sota el seu nom i especialitat, hi apareix el seu número de collegiat. Davant d’aquesta dada,

hi ha qui passa de llarg, hi ha qui sap què significa, però, també hi ha qui es queda amb el dubte sobre la seva importància. I és que lluny de ser una dada menor, que un professional ens indiqui, des del primer moment, quin és el seu número de col·legiació és d’especial rellevància. El motiu? Mostrar des d’un primer moment que

s’està col·legiat és una garantia de qualitat dels serveis prestats i un compromís ferm amb la bona praxi.

És cert que en determinades professions estar col·legiat és obligatori per llei. Així que podem pensar que és una informació supèrflua en tots aquests casos. Però res més lluny de la realitat. Si un pro-

fessional, com per exemple els de l’àmbit de la salut, que tenen col·legiació obligatòria, no ens indica des d’un primer moment quin és el seu número de col·legiat, el que hem de fer és desconfiar, ja que es

Si un professional que té col·legiació obligatòria no mostra el seu número, podria tractar-se d’un frau

podria tractar d’un cas d’intrusisme laboral o fins i tot de frau. En aquest sentit, quan un professional ens indica el seu número de col·legiat, ens està dient que té la formació i, per tant, els coneixements

Assessoria

necessaris per exercir en aquell àmbit.

Aquest, però, no és l’únic benefici de comptar amb els serveis d’un professional collegit. I és que estar col·legiat implica l’acceptació i el compliment d’un codi deontològic, que determina els límits, pel que fa a bones pràctiques i a valors, que han de regir l’exercici de la professió. Així doncs, si un professional col·legiat el vulnera, afectant-nos a nosaltres com a clients, podem denunciar-ho davant del Col·legi i aquest prendrà les mesures pertinents.

La potestat d’actuar com a àrbitre que tenen els col·legis és una de les seves raons de ser. Però no és l’única. I és que no només regulen i vetllen pel compliment de la deontologia establerta sinó que agrupen al conjunt de professionals, d’una forma similar a com ho feien antigament els gremis, per a defensar els seus interessos, mediar davant de l’administració i per oferir formació continuada, així com altres serveis i avantatges.

Aquest darrer punt és fonamental, ja que en un món canviant com el nostre, un bon professional ha d’estar al dia en àmbits com legislació, noves tecnologies, atenció al client, etc. Els col·legis, coneixedors d’aquesta realitat, han esdevingut un dels principals proporcionadors de formació continuada especialitzada, cosa que beneficia al professional, que està constantment actualitzat, a la professió, que compta amb un teixit professional qualificat, i al client, que rep un servei a l’última.

d’assegurances

Dubtes amb l’assegurança de salut? Troba la pòlissa que s’ajusta a tu amb Berzosa

Tenir la certesa que, quan sorgeixi qualsevol entrebanc, tens un equip d’experts que et farà costat. Aquesta és la clau de comptar amb una bona assegurança.

Ara, que és època de renovació de les pòlisses de salut, des de Berzosa Asesores de Seguros t’ofereixen alguns consells a tenir en compte.

Com a especialistes en les assegurances de salut, des de Berzosa recomanen no fixar-se únicament en el preu i les ofertes, sinó apos-

tar per una assegurança que et doni confiança i una cobertura que englobi les necessitats actuals i futures. I és que en ser pòlisses de llarga durada, fer una elecció encertada és fonamental. Tens dubtes sobre què és el millor per a tu? Contacta amb ells. Treballen amb les principals companyies del sector i estudiaran el teu cas per a trobar les assegurances de salut, llar, vida, empresa o comunitat que millor s’ajustin a les teves necessitats. A. Ferran

CONTINGUT

Anna Ferran

Els col·legiats reben formació continuada per part de les corporacions col·legials, cosa

activitats col·legiades

El laberint de la inseguretat jurídica i el seu impacte en els empresaris

Els darrers anys, els professionals de l’àmbit de les Re lacions Laborals hem estat testimonis d’una creixent inseguretat jurídica que afecta directament la vida empresarial. Les normatives laborals cada vegada més exigents i canviants, les doctrines jurisprudencials que llancen avisos sense que el legislador hi posi ordre, la falta d’informació als empresaris sobre els controls d’absentisme dels treballadors

i, si a tot això hi sumem la creixent càrrega econòmica a causa de l’augment continu dels costos i la manca de bonificacions en les contractacions, ens trobem amb una situació que, des de la meva perspectiva, posa en risc el present i el futur del teixit empresarial de la petita i mitjana empre-

Com a Graduada Social, en contacte directe amb empresaris i involucrada en el dia a dia dels seus

Recursos

Humans, percebo la frustració quan ens veiem obligats a navegar en un oceà

d’incertesa jurídica i poca claredat, que dificulta la presa de decisions i, en conseqüència, frena el creixement empresarial. Aquest panorama d’inseguretat i increment de costos està lluny de fomentar l’estabilitat que les empreses necessiten per prosperar i generar ocupació.

En aquest context, les ajudes que s’ofereixen per incentivar la contractació resulten insuficients. De fet, la dinàmica dels darrers deu anys ha estat la progressiva reducció d’aquestes bonificacions, i actualment poder contractar una persona treballadora indefinida amb algun tipus de bonificació a la Seguretat Social és pràcticament una missió impossible.

La manca d’un marc legal estable i la pujada de costos empresarials dificulten la contractació i la competitivitat, afectant el teixit empresarial de la petita i mitjana empresa

Tot això genera un cercle viciós: la manca d’incentius reals, sumada als elevats costos associats a les contra-

ctacions, la falta de control i seguiment de l’absentisme, i, per últim, la incertesa jurídica i la manca d’una legislació clara, concreta i precisa, fan que l’empresari no pugui saber amb certesa quin és el cost o el risc de dur a terme un acomiadament. Aquest és un mal endèmic que afecta tant l’estabilitat de l’ocupació com la competitivitat de les empreses. Nosaltres, com a professionals del món de les Relacions Laborals, tenim el repte diari d’estar al corrent d’aquests canvis legislatius constants, de les obligacions que recauen sobre les empreses, i de les interpretacions judicials. Per oferir el millor assessorament als nostres clients, hem d’estar en contínua formació i actualització. D’aquesta manera, intentem oferir les millors solucions en

un entorn que sovint ens deixa amb més preguntes que respostes. El missatge és clar: el legislador ha d’assumir la seva responsabilitat en la creació d’un marc jurídic coherent i estable. Només així podrem evitar que la incertesa jurídica i les càrregues que recauen sobre els empresaris continuïn frenant l’activitat empresarial i, en conseqüència, el creixement econòmic del nostre país.

TRIBUNA

Teresa Maria Martínez Farré

Graduada Social experta en Relacions Laborals i Recursos Humans

CONSELLS

activitats col·legiades

Eficiència i més especialització, les claus de comptar amb una assessoria empresarial

Abans d’externalitzar una àrea cal determinar si és estratègica per a decidir si ha d’estar integrada a la companyia

Les assessories i consultories empresarials són una de les peces clau per a garantir el bon funcionament de moltes empreses. I és que sovint les empreses, especialment les pimes, no poden tenir en plantilla a professionals especialitzats en àmbits molt concrets com l’àrea fiscal, legal, financera, comptable o laboral. Que no els pugui tenir en plantilla no vol dir que de forma puntual, o fins i tot regular, no necessiti un professional d’aquest sector. És aquí on en-

tren en joc les assessories. Ara bé, què s’ha de tenir en compte a l’hora d’externalitzar un servei i quins beneficis aporta?

Experts en gestió empresarial de diverses escoles de negoci coincideixen en el fet que externalitzar permet fer créixer un negoci sense haver de fer grans inversions. Els motius són dos. D’una banda, no tenim despeses fixes en personal, sinó els honoraris de l’assessoria o consultoria. De l’altra, ens podem permetre comptar amb persones amb un alt grau d’especialització en la seva àrea que ens poden

ajudar a orientar correctament el nostre negoci, és a dir, tenim a disposició un professional de nivell que seria altament difícil contractar i remunerar si treballés en exclusiva per a nosaltres.

A tot això, cal sumar-hi el fet que externalitzar determinats processos que no es troben en el core del nostre negoci ens permetrà guanyar eficiència i centrar els nostres esforços en aquells aspectes que sí que són clau per a la nostra empresa. Com en tot, externalitzar àrees de la nostra empresa i derivar-les cap a una asses-

soria també pot presentar alguns desavantatges que s’han de tenir en compte abans de prendre la decisió.

En externalitzar, les empreses poden posar el focus en aquells àmbits clau de la seva activitat

El primer d’ells és que es perd immediatesa, ja que és un tercer qui ens ha de fer un servei. Nosaltres som un client més

en la seva cartera i això comporta temps d’espera més llargs en les respostes o implementacions que si tenim l’àrea en qüestió internalitzada a l’empresa. Molt relacionat amb això, sovint, els serveis externalitzats no disposen del

mateix grau d’implicació en els projectes i serveis que desenvolupen, ja que no són un treballador en plantilla que té assumida la cultura empresarial de la companyia. El perfil de cada empresa, les necessitats concretes, la capacitat econòmica i la rellevància dins de l’estructura de l’empresa determinaran si externalitzar funcions o no.

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

LeitMotiv

et dona 5 motius pels quals confiar sempre en un administrador de finques col·legiat

Són garantia de bona praxi gestionant allò que més ens importa; casa nostra

Te r e sa M. Ll e v a t Bon e t

A d v o c ada c o l . n º 1058 I C A R e u s

A d mi n i s t r ad o r a d e fi n q u e s c o l . n º 7 9 6

C OA F Ta r r a go n a

Tots aquells que vivim en una comunitat de veïns, sabem com n’és d’important la figura de l’administrador de finques. Aquest professional s’encarrega de gestionar l’immoble i s’assegura que la comunitat compleix amb les seves obligacions. Justament pel pes que té, és fonamental assegurar-nos que el o la professional que s’encarrega d’administrar la nostra propietat estigui col·legiat. Així ens ho recorda Teresa M. Llevat, l’advocada i administradora de finques que està al capdavant del despatx LeitMotiv. Llevat, que actualment és la vicepresidenta segona del Col·legi Oficial d’Administradors de Finques de Tarragona (COAFT), destaca la seguretat que ofereix a les comunitats de propietaris el fet que el seu administrador estigui col·legiat. «En primer lloc, estem coberts per una assegurança de responsabilitat civil. I, en segon lloc, els nos-

Un administrador col·legiat no oferirà un servei més car pel fet de ser membre del Col·legi

tres clients tenen una entitat, el Col·legi, on adreçar-se en cas que calgui presentar queixes davant d’una possible mala praxi», detalla l’alma mater de LeitMotiv. Així mateix, destaca que els col·legiats tenen l’obligació de seguir unes normes deontològiques, que suposen una garantia de qualitat i professionalitat. «Comptar amb un administrador col·legiat sempre és positiu per la comunitat i, malgrat el que es pugui creure, no suposarà pas un increment en el preu dels serveis», emfatitza Teresa M. Llevat.

Un servei modern i transparent Un exemple d’això el trobem en el servei que Llevat proporciona al seu despatx. LeitMotiv ofereix una administració de finques moderna, transparent i totalment digitalitzada. A més, gràcies a la seva especialització en l’àmbit del dret de la propietat, Teresa M. Llevat pot facilitar assessorament legal expert i actuar en processos de mediació. I tot amb l’objectiu de facilitar al màxim el dia a dia de les comunitats.

Anna Ferran

Anna Ferran

Externalitzar permet comptar amb l’assessorament de professionals reputats i reconeguts. FREEPIK

activitats col·legiades

Com poden ajudar els professionals liberals a tenir una societat més segura i forta?

Unión Profesional i la CEOE han elaborat un informe on identifiquen els grans reptes i les aportacions a fer INFORME

Quan es parla de seguretat nacional, el primer que ens passa pel cap està relacionat amb les forces i cossos de seguretat. Ara bé, el cert és que és un concepte molt més ampli que engloba el conjunt de la societat i, per extensió, els principals desafiaments que aquesta afronta. És per això que Unión Professional, l’associació que agrupa als collegis professionals d’arreu de l’Estat, junt amb la CEOE han elaborat un informe en el qual s’identifiquen les principals

CONVENI

Col·legis i estudiants s’uneixen per promoure millores a les universitats

Unión Profesional, l’entitat que agrupa les professions col·legiades a l’Estat espanyol, i la Coordinadora de Representants d’Estudiants d’Universitats Públiques (CREUP), han signat un conveni amb el propòsit de formalitzar la relació mantinguda durant els últims cinc anys entre ambdues organitzacions i continuar treballant de manera conjunta en suggeriments i millores del Sistema Universitari espanyol. Ambdues entitats es comprometen a impulsar un pla d’actuació en el qual s’inclouran activitats d’interès comú, com per exemple, reunions periòdiques, intercanvi d’informació i invitacions a congressos i jornades pròpies, amb l’objectiu de reforçar la presència d’ambdues associacions tant en el teixit universitari com col·legial i poder adequar amb més eficiència la seva formació acadèmica a la pràctica professional.

qüestions que poden tenir un impacte directe en la nostra quotidianitat.

Les problemàtiques identificades s’han agrupat en cinc blocs: desinformació, polítiques públiques i regulació, identitat i estatus de les professions, medi ambient, energia i canvi climàtic i, per acabar, tecnologies disruptives, ciberseguretat i IA En l’àmbit de la desinformació, l’informe identifica com a problemes les fake news, les pseudoteràpies, l’intrusisme, la imprecisió terminològica, però també l’ús excessiu de

tecnicismes. Per a resoldre-ho, proposen impulsar la figura dels verificadors d’informació de caràcter professional; dissenyar indicadors de fiabilitat; fer prevaldre l’ètica, especialment en les relacions amb influencers professionals. Pel que fa a les polítiques públiques i regulació, l’excessiva regulació, la manca de coherència i claredat d’aquesta, i la falta de consens són els principals impediments identificats. Per a superar-los UP i la CEOE, reclamen fomentar una interlocució directa entre les corporacions col·legial i les

ASSESSORIA i consultoria

Gabinet Assessors, un servei de consultoria integral i de qualitat

Oferir un assessorament integral i de qualitat per a empreses i particulars. Aquesta és la filosofia de Gabinet Assessors. L’aposta per un equip multidisciplinari els permet orientar als clients de manera personalitzada, analitzant cada qüestió des de les diferents àrees implicades. Aquesta metodologia els ha convertit en una referència a la demarcació. Gabinet Assessors compta actualment amb àrees d’assessorament laboral, fiscal, jurídic, comptable, assegurances i gestoria administrativa a Reus, Montblanc i Santa Coloma de Queralt, cosa que els permet apropar a més clients del territori un servei de consultoria de qualitat A. Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

gestoria administrativa OFICINES Prat

campanyes i protocols d’actuació per a prevenir agressions. I pel que fa a l’intrusisme, consideren que caldria implementar mecanismes de prevenció i vigilància a la vegada que es fomenta la denúncia per part de professionals i usuaris. En l’àmbit del medi ambient i el canvi climàtic, la falta d’informació precisa, de formació i d’especialització i es veu com una amenaça per als professionals liberals. Per això, reivindiquen la necessitat de treballar de manera multidisciplinar oferint formació, actualitzant els codis deontològics i creant comissions assessores on experts i col·legis treballin plegats per a donar resposta a l’emergència climàtica des de múltiples àmbits.

GESTIÓ

Jurídic Vehicles

Assegurances

Immobiliària

administracions, convertint a les primeres en una mena d’òrgans consultors. El tercer dels desafiaments que menciona l’informe fa referència a la identitat i estatuts de les professions. En general, s’observa un gran desconeixement de les professions liberals, del que comporta la col·legiació i dels valors la deontologia que han de seguir aquests professionals. Així mateix, també s’identifiquen

com a problemes, l’intrusisme i les agressions a professionals. Pel que fa a la millora del coneixement del sector, proposen impulsar campanyes divulgatives i crear un registre col·legial de portaveus, que inclogui professionals de tots els àmbits. En el cas de la lluita contra les agressions a professionals, plantegen la creació d’un observatori, l’augment de la vigilància al lloc de feina, endurir les penes i promoure

Per últim, pel que fa a les tecnologies disruptives, s’observa un risc potencial de vulneració de la privacitat i l’establiment d’una bretxa digital. En aquest sentit, els professionals defensen vetllar per l’ètica professional davant d’aquestes tecnologies disruptives amb comitès especialitzats, promoure la formació i evitar la burocràcia innecessària com a clau per a reduir la bretxa que comporta la digitalització.

Anna Ferran

Els professionals liberals volen reforçar el seu rol socialment. FREEPIK

El Real Unión serà la prova de foc per comprovar la millora del Nàstic

Futbol Els bascs arriben al duel ferits després de rebre una dura derrota per 3-0 contra la Gimnástica

El Nàstic de Tarragona afronta demà un duel que posarà a prova la millora que es va mostrar contra l’Osasuna Promesas. Els grana visitaran l’Stadium Gal, el feu del Real Unión de Irún, un rival que arriba al partit amb necessitats de recuperar les bones sensacions davant de la seva afició.

El conjunt entrenat per Mikel Llorente afronta el partit de demà amb necessitats. Després d’un bon inici de temporada, els bascs s’han trobat amb la primera mala ratxa de la temporada al mes d’octubre. Aquesta va començar fa un parell de setmanes amb la primera derrota del curs contra l’Andorra i es va agreujar el darrer diumenge amb una derrota contundent per 3-0 al camp de la Gimnástica Segoviana, una ensopegada similar a la que va patir el Nàstic a Arenteiro. Per aquest motiu, els bascs tornen a l’Stadium Gal, on no coneixen la derrota, per buscar l’estabilitat de la victòria.

Malgrat la ratxa, el Real Unión de Irún ha engegat la temporada amb bones sensacions a nivell de joc. Els bascs presenten un joc ofensiu amb especial protagonisme de les transicions i de les arribades

El Real Unión es troba en un mes d’octubre difícil i suma quatre partits sense guanyar

des de la segona línia. Allà brilla el seu referent, Víctor San Bartolomé, un mitjapunta arribat del Celta Fortuna que

El conjunt basc només ha deixat la porteria a zero en una ocasió

ha demostrat ser letal quan troba el forat. De la mateixa manera que el Nàstic, els de Mikel Llorente també desta-

Antonio Leal: «Anem a Irun preparats per disputar un partit dur»

Futbol El defensa creu que és «un bon moment» per sumar fora de casa

Arnau Montreal Quesada

El defensor del Nàstic, Antonio Leal ja es prepara de cara al duel de demà a l’Stadium Gal contra el Real Unión. Leal va destacar en roda de premsa que «crec que el partit serà una guerra. Anem conscienciats a Irun que haurem de lluitar dur per emportar-nos

els tres punts». Fora de casa, el Nàstic té dificultats per sumar i el central va apuntar que «és un bon moment per donar la volta aquesta tendència». Els grana arriben al duel després de recuperar les bones sensacions a casa contra l’Osasuna Promesas. Leal va considerar que «vam fer un partit molt bo contra un

rival complicat. Era un molt bon repte i vam deixar la porteria a zero». En aquest sentit, va afegir que «l’equip es va mostrar més sòlid i intentarem que això continuï». Finalment, Leal va deixar clar que l’equip té marcada la mentalitat partit a partit: «Mirar més enllà del cap de setmana és una pèrdua de temps».

Real Unión El rival

Com arriba?

Dissabte, 15.30 h Stadium Gal FEFtv 8è

PG 3 13 punts

PE 4 PP 2 GF 10 GC 12

L’àrbitre

Javier Figueiredo dirigirà el duel

quen per exercir una pressió elevada i han sumat entrega amb el seu punta de referència, Sergio Benito, que l’any passat va jugar amb el Fuenlabrada.

Tot i els darrers resultats, el Real Unión és un equip que ha presentat batalla en tots els partits. Això els va concedir una bona ratxa en les pri-

Javier Figueire do Comesaña serà l’àrbitre encarregat de dirigir el duel de dissabte contra el Real Unión. El col· legiat gallec ja va xiular al Nàstic la darrera tempo rada. Va ser a la jornada 2 amb l’empat a 1 contra el Rayo Majadahonda. Aquest any ha dirigit tres partits, assolint una vic tòria local, una visitant i un empat i destaca per tenir facilitat a l’hora de mostrar grogues. En guany n’ha tret 24.

meres jornades, remuntant resultats adversos contra l’Osasuna Promesas i el Celta Fortuna i igualant al Barça Atlètic a l’últim minut. Amb tot, comparteixen el mateix pecat que el Nàstic, perquè és un equip que rep bastants gols. Aquesta temporada han encaixat en gairebé tots els partits. De fet, només han tancat una porteria a zero, i va ser en l’empat contra el Tarazona. Des de l’any passat, el club presidit per Igor Emery treballa en col·laboració a l’Aston Villa, l’equip anglès, líder actual de la Champions League i quart classificat de la Premier League, que entrena el seu germà, Unai Emery.

Aquest acord ha arribat també amb tres cessions de joves jugadors del club anglès: el porter James Wright i els defensors Finley Munroe i Yeimar Mosquera. De moment, els més habituals han sigut Wright i Munroe. El primer comparteix la porteria amb Charlie Pérez.

Test de nivell

Aquest partit també és una oportunitat per al Nàstic de Dani Vidal de mostrar la seva millora. Els grana han presentats dificultats d’aconseguir bons resultats a domicili i aquest duel serà el primer fora de casa després de la desfeta contra l’Arenteiro. Els grana volen allargar les bones sensacions. Pel que fa a les baixes, Dani Vidal afronta el duel de demà amb només un dubte a la defensa. El central basc Gorka Pérez es va perdre el darrer partit per molèsties físiques i la seva presència a l’expedició grana no està confirmada.

El Juvenil A del Nàstic buscarà demà assaltar les primeres posicions contra l’RCD Mallorca

Futbol El Juvenil A del Nàstic jugarà demà el seu segon partit consecutiu a la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona. El conjunt grana tindrà un duel d’altura, perquè s’enfrontarà contra l’RCD Mallorca, el tercer classificat i guanyador, l’any passat, de la Copa del Rei juvenil. El conjunt de Xavi Vilagut està completant un bon inici de temporada en el seu retorn a la Divisió d’Honor. De moment, els grana són sisens amb 14 punts i estan només a tres del seu rival, el Mallorca. Els grana buscaran repetir la gesta aconseguida contra el Real Zaragoza i sumar així la segona victòria a la Ciutat Esportiva. Els nastiquers que vulguin podran veure el partit a les 16.30 hores. AMQ

Arnau Montreal Quesada

El davanter del Real Unión, Sergio Benito, durant el duel contra el Barakaldo a l’Stadium Gal. Real Unión

El defensor del Nàstic, Antonio Leal. Gerard Martí

El Reus Deportiu i el CP Calafell arriben invictes al derbi a ‘la Bombonera’

Hoquei Patins Els dos equips arriben sense conèixer la derrota en el que és el primer duel tarragoní de Guillem Cabestany

Noves cares, però la mateixa intensitat. El Reus Deportiu i el CP Calafell jugaran aquest diumenge al Palau d’Esports reusenc el primer derbi de la temporada. El partit promet una Bombonera en plena ebullició després d’experimentar l’any passat sis derbis que van propulsar la rivalitat entre els dos equips. A més, tant Reus com Calafell arriben al partit sense conèixer la derrota i preparats per colpejar al seu rival amb contundència.

El Reus Deportiu manté els protagonistes. Tant el tècnic Jordi Garcia, com la plantilla ja saben el que significa enfrontar-se als calafellencs.

Amb tot, es trobaran a nous protagonistes. Aquest serà el primer derbi amb Guillem Cabestany a la banqueta del conjunt penedesenc. A més, també hi ha noves peces sobre la pista com Sergi Folguera i Aleix Marimon. Amb tot, els veterans Sergi Miras i el vallenc Jepi Selva han posat al dia als companys de la intensitat que requereix un derbi. «De derbis en vaig veure uns quants des de la grada l’any passat», va apuntar al Diari Més el tècnic del Calafell, Guillem Cabestany. L’exseleccionador d’Espanya va apuntar que «espero un partit bonic per a l’espectador. Serà un gran espectacle, tota una festa de l’hoquei. El Reus Deportiu jugar molt bé i nosaltres pretenem elaborar un hoquei

A l’esquerra, el jugador del Reus Deportiu Maxi Oruste i, a la dreta, el jugador del CP Calafell Sergi Folguera. Reus Deportiu/CP Calafell

agradable per a l’espectador. Serà un xoc molt bonic», va afegir.

D’altra banda, el tècnic reusenc Jordi Garcia, va destacar que «volem donar una alegria a l’afició i sumar els tres punts. Tot i ser un derbi, és també un partit més. No serà determinant, no deixen de ser tres punts i a temporada és llarga i el nostre objectiu és quedar entre els vuit primers

El Calafell arriba segon amb nou punts i el Reus és sisè amb cinc punts

a la primera volta i classificar-nos per a la Copa del Rei». Els dos equips arriben al duel en un bon estat de forma. El Reus Deportiu va demostrar a la segona jornada contra el Sant Just que serà un os dur de rosegar a la Bombonera. Els roig-i-negres van establir un joc defensiu encertat i van ser opressius en atac per remuntar un partit que s’havia complicat en els primers

Mor l’emblemàtic tenista tarragoní

Leandro Campabadal

Obituari Era el soci número u del Club Tennis Tarragona

Redacció

El món del tenis està de dol. Ahir, l’emblemàtic tenista tarragoní Leandro Campabadal va morir a l’edat de 95 anys. Campabadal era el soci número 1 del Club Tennis Tarragona i també el soci número 2 del Club Gimnàstic

de Tarragona. El tarragoní va entrar l’any passat a la història del món del tenis nacional després de convertir-se en el tenista més longeu en disputar un Campionat d’Espanya competint a la categoria de +90. Llavors, la Real Federació Espanyola de Tenis li va retre un homenatge per la seva tra-

jectòria. En el seu palmarès hi ha les meritòries segones posicions en campionats d’Espanya en les categories de +75, +80 en dues ocasions i en la categoria de +85. A més, va guanyar el Campionat d’Espanya +85 el 2015. A la llista se li suma la seva participació l’any 2011 al Mundial de Tenis

en la categoria +80 anys. Des del Club Tenis Tarragona, van destacar en una nota de condol que «Leandro Campabadal és una de les figures més estimades i representatives de la nostra entitat. Leandro no només era el membre amb més antiguitat del club, sinó que també considerava aquest lloc com la seva segona casa. Durant dècades, va ser un pilar fonamental de la nostra comunitat, transmetent la seva passió pel tenis i contribuint al creixement del club amb el seu irrompible compromís».

minuts. De moment, fora de casa han sumat dos empats que els han impedit assaltar el top 3 de l’OK Lliga. Això, sí, a casa, amb el Palau ple de gom a gom, els reusencs es troben en la seva salsa.

Pel que fa al Calafell, el projecte de Guillem Cabestany ha començat de la millor manera possible. Els verds són els únics que han mantingut el ritme del Barça i sumar tres

victòries consecutives. Van ser tres triomfs de mèrit, el primer superant per 4-1 al Noia Freixenet, un dels preferits de la categoria, en el derbi del Penedès, i després van guanyar el CH Caldes a domicili i van superar un partit igualat per 6-4 contra el Vilafranca.

Cabestany va destacar que «la plantilla està molt motivada i il·lusionada perquè la temporada pugui anar bé. Amb tot, els hi dic que això és molt llarg i dos mals partits et poden baixar els ànims ràpidament». De fet, el tècnic del Calafell va apuntar que «hem començat bé, estic content amb els resultats, però hem comès imprecisions que haurem de millorar durant la temporada».

Les claus

El partit serà un xoc d’estils entre Reus i Calafell que es potenciarà pel fet de ser un derbi. Guillem Cabestany es va referir al seu rival destacant que «El Reus sempre és un equip reconeixible en cada partit. Tinguin millors o pitjors moments, el Reus ha aconseguit ser un equip competitiu sempre. Mai es deixa caure ni tampoc perd l’estructura sòlida de joc». Pel que fa a Jordi Garcia, va apuntar que la clau «és centrar-nos en nosaltres mateixos independentment del renovat Calafell i seguir el nostre model de joc perquè els tres punts es quedin a casa».

El soci número 1 del Tennis Tarragona, Leandro Campabadal. Tennis Tarragona

Arnau Montreal Quesada

El CBT fitxa per un mes l’experimentat aler Joan Pardina

Bàsquet El jugador barceloní arriba per a cobrir les necessitats sorgides per les lesions i estarà disponible contra el Benicarló

Arnau Montreal Quesada

L’Ibersol CB Tarragona va anunciar ahir la incorporació de l’experimentat aler Joan Pardina. En principi, el jugador arriba amb un contracte d’un mes per a pal·liar les diverses lesions que han afectat l’equip en aquest inici de temporada.

Fins ara, quatre jugadors han passat per la infermeria blava. El capità David Fernández encara s’està recuperant d’una fractura al dit que va patir en el primer partit de lliga i que el mantindrà fora de combat un parell de setmanes més. D’altra banda, Boe Nguidjol, Josep Fermí Cera i Adrià Trouvé encara es troben amb molèsties físiques. Aquesta situació se suma a un inici de lliga complicat en el qual els blaus encara no han sumat la primera victòria en tres jornades.

Per aquest motiu, l’entitat cebetista es va moure en el mercat i ha aprofitat l’oportunitat d’or per reforçar-se amb l’experiència de Joan Pardina. El barceloní, de 31 anys i 2,01 metres d’alçada, és un jugador amb una àmplia experiència a la LEB Or on va jugar entre 2015 i 2023 a equips com el Huesca, el Granada, el Guipúscoa o el Melilla.

La temporada passada va

defensar la samarreta del CB L’Hospitalet, on va tenir unes mitjanes de 7,5 punts i 5,4 rebots i 2,1 assistències en 25 minuts de joc.

La darrera temporada, el CB Tarragona ja va patir el potencial de Pardina al pavelló del Serrallo. El barceloní va ser un dels més destacats en la victòria de l’Hospitalet a Tarragona convertint-se en

El tècnic Borja

Comenge va ser clau per a l’arribada del jugador barceloní

un dels màxims anotadors de l’encontre amb 14 punts.

Pardina aterra a Tarragona després d’intentar una aventura en el món del bàsquet

suec. El jugador s’ha incorporat als entrenaments del CB Tarragona aquesta setmana i ja està disponible per jugar en el duel d’aquest diumenge a la pista del Benicarló.

Amb ganes de treballar Joan Pardina afronta el repte del CBT amb moltes ganes i il·lusió. De fet, va destacar que «no penso si vinc a jugar un mes o una temporada. El que vull és treballar i aportar el meu coneixement a l’equip». Pardina va reconèixer que la figura de Borja Comenge com a entrenador va ser clau per a la seva arribada a Tarragona: «La setmana passada vaig tornar a casa després de tancar la meva etapa a Suècia i vaig rebre l’interès des del primer moment. Borja em coneixia del passat, tenia moltes ganes que estigués a l’equip i això va ser un factor clau».

L’aler va subratllar que espera aportar «un punt d’experiència i coneixement del bàsquet» per a donar «una empenta» a «un equip jove i amb ganes de treballar».

Borja Comenge, satisfet El tècnic del CBT es va mostrar optimista amb el reforç de Joan Pardina. «Ens ha donat un salt de qualitat en el nivell de l’equip i en el treball. Som optimistes perquè els jugadors estan treballant bé i Pardina ens ajudarà molt tant en el dia a dia com en els partits», va apuntar Comenge. A més, va afegir que «Pardina coneix la categoria, té experiència i també versatilitat. Ens ajudarà a cobrir diferents posicions».

Aquest diumenge el CBT visitarà la pista del Benicarló a les 18 hores. Els blaus reeditaran el primer partit de pretemporada, on van vèncer els valencians per 97-76.

Torredembarra celebra diumenge la Festa de l’Esport amb una trentena d’activitats

Poliesportiu Se celebrarà a Cal Bofill i servirà per donar a conèixer les entitats esportives locals

Torredembarra celebrarà aquest diumenge una nova edició de la Festa de l’Esport amb una trentena d’activitats i entitats participants. La jornada esportiva se celebrarà a Cal Bofill i consistirà en una jornada per a conèixer les diferents entitats esportives locals i les seves modalitats a través de tastets, exhibicions, jocs, inflables i d’altres. En total, hi haurà més d’una trentena d’activitats per a tots els públics, incloent-hi l’esport adaptat.

Enguany se celebrarà en una nova ubicació. La regidora d’Esports, Activitat Física i Salut, Berta Castells va destacar que «com que no està al centre del municipi i està al costat del mar és una zona

fantàstica pels esports de platja i d’aigua que estan en el seu entorn, com la sortida en catamarà i el tennis platja». La jornada començarà a partir de les 9.30 h amb l’obertura del recinte i informació sobre les activitats que s’hi faran i a les 10 h s’iniciaran totes les pràctiques esportives gratuïtes. També hi haurà una classe magistral de zumba, a les 18.15 h. Tot plegat es farà a Cal Bofill, però es distribuirà en diferents zones: els jardins, la carpa, el passeig i la sorra. Aquelles persones que facin un mínim de 6 activitats rebran la samarreta de la Festa de l’Esport, fins a exhaurir existències.

A més, també hi haurà una zona destinada als estands dels clubs i un servei de bar i esmorzars a la brasa.

Activitats

- II Jornades de biodiversitat urbana. Dies 26 i 27 d’octubre. Oberta fins el 27 d’octubre. - 14a edició cicle ‘El mar bressol de contes. Contes des del bressol’. Museu del Port – Diumenge 27 d’octubre a les 11:00 h.

Exposicions

- Exposició Creu Roja: 150 anys d’humanitat a la ciutat de Tarragona Tinglado 1 – Mostra oberta fins el 8 de desembre.

- Exposició Misteri als Museus Museu del Port – Mostra oberta fins el 27 d’octubre.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats

Segueix-nos! Agenda del Port del 25 al 31 d’octubre de 2024

Duel de vertigen del CV SPiSP contra el Guaguas

Voleibol El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau afronta demà un duel de vertigen a la pista del CV Guaguas. El conjunt canari és líder imbatut i campió del darrer curs. A més, juga en competicions europees. L’encontre també serà la primera prova de contacte dels reforços cubans Mayan Torres i Denys González amb la samarreta rojilla AMQ

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

El jugador Joan Pardina, ahir, al pavelló del Serrallo. CBT

Imatge d’una de les activitats del darrer any. Cedida

Redacció

La UE alerta d’un augment de l’odi als musulmans

Brussel·les Gairebé la meitat dels musulmans (47%) han patit alguna mena de discriminació racial a Europa durant els últims cinc anys, un percentatge superior a la xifra corresponent al 2016 (39%). És una de les principals dades que es desprèn de l’informe Enquesta als immigrants i als descendents d’immigrants, publicat per l’Agència de la UE per als Drets Fonamentals, amb la participació de 9.600 persones de 13 estats. Segons el document, Espanya presenta un dels nivells més baixos de racisme, amb un 31% dels musulmans indicant que han patit algun tipus de discriminació. La xifra contrasta amb la d’altres països com Àustria, Alemanya o Finlàndia, amb percentatges per sobre el 64%. L’informe, indica que les discriminacions no només han anat a l’alça, sinó que s’han tornat més freqüents. ACN

Cinc morts en un atac «terrorista» a Turquia

Món Turquia va elevar a cinc els morts en un «atac terrorista» contra les installacions de l’empresa aeroespacial turca TUSAS, als afores d’Ankara. Els fets es van produir durant la tarda del passat dimecres i haurien deixat també 22 ferits, segons dades del govern turc. Erdogan va dir que els dos atacants eren presumptes terroristes. ACN

La UE insta Corea del Nord a aturar l’ajuda a Putin

Guerra L’alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va avisar Corea del Nord que l’enviament de tropes a Rússia «constitueix una greu violació» del dret internacional. En un comunicat en nom dels 27, Borrell diu que la UE està alarmada pels soldats desplegats a territori rus per unir-se a la guerra contra Ucraïna. ACN

Íñigo Errejón abandona la política al·legant motius de salut

Política Sumar va obrir una investigació interna al portaveu per suposats ‘comportaments masclistes’

ACN

El portaveu de Sumar al Congrés dels Diputats, Íñigo Errejón, ha anunciat aquest dijous que abandona la política per motius de salut «física, mental i emocional». Segons ha explicat en una carta pública, als darrers anys ha arribat «al límit de la contradicció entre el personatge i la persona». Per aquesta raó, detalla, opta ara per deixar el càrrec de portaveu del grup parlamentari, l’escó i totes les responsabilitats orgàniques que mantenia fins a l’actualitat. «A la primera línia política i mediàtica se subsisteix i s’és més eficaç, almenys així ha estat el meu cas, amb una manera de comportar-se que s’emancipa sovint de les cures, de l’empatia i de les necessitats dels altres», admet el politòleg que va saltar a la vida pública amb la creació de Podem.

La carta d’Errejón, tanmateix, arriba després que en les darreres hores diversos mitjans i periodistes l’hagin assenyalat per comportaments masclistes i contradictoris amb la ideologia que manifesta el partit del qual n’és portaveu, Sumar, en àmbit com la igualtat o el respecte a les dones.

La periodista Cristina Fallarás, de fet, ha compartit a les seves xarxes socials diversos missatges anònims amb testimonis de dones que, suposadament, haurien

Felicitacions

Envia les a: publicitat@mestarragona.com

Felicitats Maria de los Milagros, grà cies per aquest primer any tan di vertit al teu costat. T’estimem.

Díaz afirma que Errejón abandona ‘com a resultat’ de la investigació de Sumar

tingut males experiències sentimentals amb el fins ara diputat. Sense entrar a donar explicacions les acusacions, Errejón apunta a la seva carta que «el ritme i el mode de vida a la primera línia política» que ha experimentat des de

¡¡Muchísimas felicidades cariño por tu 11 cumpleaños!! ¡¡Me en canta que sumemos tantos mo mentos inolvidables juntos y los muchos que nos quedan por dis frutar!! ¡¡Te queremos muchísimo!!!

fa anys ha desgastat la seva «estructura afectiva i emocional».

També reconeix que a vegades ha deixat bastant de banda «les cures» amb els companys de partit, fet que vincula a la «forma de vida neoliberal» que li ha tocat mantenir durant els anys que s’ha dedicat a la política. «Fa temps que treballo en un procés de creixement personal i d’acompanyament psicològic, però la veritat és que per

Muchas felicidades Raúl por tus 13 años, sigue así de encantador, no cambies nunca. Un beso muy grande de tú familia que te quiere mucho.

avançar-hi i per a cuidar-me, necessito abandonar la política», insisteix.

Allau de crítiques Els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats han criticat el comportament d’Íñigo Errejón. La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, va demanar ahir a Sumar que la investigació sobre els suposats ‘comportaments masclistes’ arribi fins a les últimes conseqüències. «El masclis-

Feliz cumpleaños Pol, de todos los que te queremos y Mamá desde el cielo.

me no entén de classes socials ni de professions, és estructural», declarava Redondo. D’altra banda, el coordinador general del Partit Popular, Elías Bendodo, va acusar ahir la líder de Sumar, Yolanda Díaz, de «tenir coneixement de les suposades conductes» i de «tapar-ho perquè no se’n sabés res». Per part del govern espanyol, el president Pedro Sánchez va «condemnar a tothom que atempti contra la igualtat».

¡Te deseamos un buen día departe de tu familia, te queremos! ¡Sigue así siempre, eres el mejor padre, abuelo y suegro que hay!

Íñigo Errejón, exportaveu del grup parlamentari Sumar al Congrés dels Diputats, a una roda de premsa. ACN

Carta dominical

El naixement i el traspàs

Benvolgudes i benvolguts, les diades de Tots Sants i de Difunts que el poble ha ajuntat i que celebrarem aquesta setmana vinent, ens fan pensar en el «nostre» més enllà. Però avui no s’hi pensa, en el més enllà. No és pas que no hi hagi ocasions, però no s’hi vol pensar. El fet de la mort, millor dit, de l’agonia, s’amaga als hospitals, a les clíniques, als centres geriàtrics, a casa mateix. La fase terminal de la malaltia, com ara es diu, moltes vegades s’ha de passar en la soledat. Malgrat els avenços de tota mena, mai no s’havia mort tan sol. I això que hem de fer aquest pas un dia o altre, tal com, un dia, tots vàrem arribar al món.

La mort és un fet comú, però això no suprimeix el dolor ni la basarda. Tanmateix, ni el dolor ni la basarda no han de ser prou per privar el moribund de companyia. És que som més febles que abans, que s’hagi de deixar que una persona mori sola a la cambra del costat? Hem de mirar la mort amb ulls d’esperança. La vida humana no té preu; no deixem que se’n vagi sense deixar-la en bones mans.

Actualment s’informa els infants sobre l’origen de la vida. I és necessari que així es faci. Per què no parlar-los igualment de la mort? Una i altra explicació, però, no poden reduir-se a una lliçó de ciències. La vida porta un misteri sagrat que és amb nosaltres fins més enllà de la mort. La fe posa llum nova als ulls i ens ajuda a descobrir la mà bondadosa i paternal de Déu en el misteri de la naixença i de la mort.

MEditorial

Quan el fet quotidià es dificulta

és de la meitat dels establiments dels carrers neuràlgics de la Part Alta es dediquen a l’hostaleria. El veïnat del nucli antic, més de 4.000 persones segons dades del 2022, només disposa per a abastir-se de dues carnisseries, un forn, una peixateria i una fruiteria, a banda de tres botigues 24 hores. També hi ha tres perruqueries, dues farmàcies, un estanc i una administració de loteria. La falta de serveis i comerços de proximitat és una de les demandes socials. Per altra banda, l’augment del preu del lloguer, sumat a la pressió turística que viu la zona, en augment en els darrers anys, és una altra problemàtica que denuncia el veïnat.

Per tot plegat, el fet quotidià, el dia a dia de les persones, es dificulta. El govern municipal ha explicat que té en marxa un pla d’usos per a posar ordre a la Part Alta. Es tracta d’un document que determinarà quants bars i restaurants hi pot haver, quins locals poden tenir terrassa o quants pisos turístics és capaç d’absorbir el nucli antic. Les mesures comencen a ser urgents, perquè el veïnat cada vegada se sent més indefens i incòmode en un barri que dia a dia perd l’essència de barri. La convivència del turisme amb la vida quotidiana de la ciutat és una assignatura pendent que requereix determinació en la normativa i de consens en les solucions.

Tribuna

Sísif al Camp de Tarragona

AActualment s’informa els infants sobre l’origen de la vida. I és necessari que així es faci. Per què no parlarlos igualment de la mort?

Mireu com ho veu el Salmista: «M’has teixit en el ventre de la mare […]. Res del meu cos no et passava per alt quan jo m’anava fent secretament, quan em brodaven en el fons de la terra» (Sl 139,13.15). Aquestes paraules donen escalf als coneixements de biologia, són unes paraules que donen sentit a la vida. Però el Salmista no es queda aquí i afegeix: «Els teus ulls em veien abans d’estar format, i els dies de la meva vida eren tots escrits en el teu llibre; estaven tots fixats, abans que n’existís un de sol» (Sl 139,16).

Aquesta mateixa llum acompanya els darrers passos, ja que trobem escrit en el llibre de la Saviesa: «Les ànimes dels justos estan en mans de Déu i cap turment no les podrà tocar. Als ulls dels insensats […] la seva partença era tinguda per un mal; el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau» (Sv 3,1-4). I, segons el Ritual de la Unció i cura pastoral dels malalts, mireu quina pregària fa l’Església a l’espona del moribund: «T’encomano a Déu totpoderós, germà estimat (germana estimada), i et confio a aquell que et va crear, perquè tornis al teu creador que et va formar de la pols de la terra. Que, quan surtis d’aquest món, et vinguin a rebre la Verge Maria, els àngels i tots els sants […]. Que Crist, Fill de Déu viu, t’aculli al paradís i, com Bon Pastor, et reconegui entre les seves ovelles» (n. 243).

Dol que, per una por mal entesa, el moribund no es trobi acompanyat d’aquesta esperança en el pas més decisiu de la vida. No amaguem la mort ni als grans ni als petits, com no els amaguem la gestació de la vida. De l’una i de l’altra, parlem-ne amb amor i amb esperança

Joan Planellas i Barnosell

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

la mitologia grega, Sísif és castigat pels déus a empènyer una pedra enorme pendent amunt per un vessant costerut, però abans d’arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi. De vegades hom podria pensar que algun déu de les infraestructures –si és que existeix– ens ha castigat, al Camp de Tarragona, d’una manera semblant. I això perquè hi ha temes recurrents, que es fan sempre presents i mai resolts, i als quals anem donant tombs. El galimaties de les infraestructures ferroviàries n’és, potser, el més clar. La tallada del servei per les obres del túnel de Roda de Berà ens han fet presents les obres del tercer fil, que es va proposar el 2011... com a solució provisional, perquè la solució real -un nou traçat entre Reus i Castellbisbal- es veia molt llarg, potser a finals de la dècada dels vint. Tant de bo! Pensem que, l’any 2006, el Pla d’infraestructures i transports de Catalunya, elaborat per la Generalitat, ja contemplava –però, mancat de competència, només com a desig– aquesta línia de mercaderies entre Reus i Castellbisbal.

Robert Casadevall i Camps Geògraf

Josep M. Milà Rovira Arquitecte

Però més cap aquí hi hem tornat. El 2018 es fa l’Acord per les infraestructures i serveis ferroviaris al Camp de Tarragona, entre la Generalitat i -a manca d’una veu col·lectiva- els ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca. I allí es reconeix –per força, perquè les obres ja hi eren, encara que amb molta parsimònia– el tercer fil, com a «solució a curt termini», i es parla de la solució a llarg termini, que és, és clar, la nova variant interior per a mercaderies.

No només això, també parlava –i molt oportú ara– d’un by-pass per enllaçar la ciutat de Tarragona amb la via d’alta velocitat, en els següents termes:

«Cal iniciar ja els treballs tècnics per tramitar i impulsar una nova connexió al nord de Tarragona integrada ambientalment i paisatgística, que superi propostes pretèrites, que aprofiti la línia d’alta velocitat i que permeti connectar aquest àmbit amb Barcelona en un temps al voltant dels 40 minuts.»

Hi podríem afegir les reflexions i propostes contingudes en més plans: el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona (2010) el nonat Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona (2011)... Per plans que no quedi Però tot això, llevat del tercer fil que... va fent, res de res, o gairebé. Projectes, dibuixos, traçats alternatius... i terminis que s’allarguen.

Potser els que es preveien, el 2011, per a la solució ‘definitiva’ que anava massa enllà.

No pretenem tenir ‘la’ solució, en el sentit de dir que el millor traçat és aquest o aquell, no va d’això. Va de pensar que potser seria hora de fer una mica més de cas als plans que fem, d’aprofitar –quan hi és– tot l’esforç de reflexió i de ponderació que s’ha fet en aquesta feina de planificació. De deixar d’anar a remolc d’esdeveniments i de qüestionar -sovint, tard i malamentdecisions ja preses, que només fan que allargar solucions.

No pretenem tenir ‘la’ solució, en el sentit de dir que el millor traçat és aquest o aquell, no va d’això. Va de pensar que potser seria hora de fer una mica més de cas als plans que fem, d’aprofitar –quan hi és–tot l’esforç de reflexió i de ponderació que s’ha fet en aquesta feina de planificació

Ara mateix tenim diverses alternatives sobre la taula per a connectar el Port amb l’antiga línia Reus -Roda, i refer bona part d’aquesta –ara en bona part inservible– per evitar el pas de mercaderies entre Tarragona – Sant Vicenç de Calders. Amb els terminis habituals, això seran uns quants anys.

I admetem també que la perfecció no existeix, que no hi ha solucions màgiques (ni recursos inesgotables, però això és una altra qüestió). És necessari treure la circulació de les mercaderies dels nuclis poblats, però no al preu de traslladar el problema a uns altres nuclis. I pensem, també, que els nodes d’intermodalitat –el Port, sobretot, però també d’altres–i els centres productors són on són. Si volem que les activitats productives siguin ben connectades amb les ciutats, per minimitzar els desplaçaments laborals, això inevitablement produeix proximitats. L’àrea central del Camp de Tarragona és un espai amb una gran densitat d’ocupació: residencial –permanent i turística– d’activitats econòmiques, d’infraestructures de tota mena. No és gens senzill. Motiu de més per prendre-s’ho seriosament.

Tribuna

El castell del Catllar, 14 anys després de la seva obertura

El castell del Catllar va ser venut al comerciant Josep Safont l’any 1842 pel darrer dels seus comtes. Va romandre com una propietat privada fins a l’any 2002 quan va ser comprat per l’ajuntament. L’antic arxiver de l’Arquebisbat de Tarragona va escriure la història del castell, la vila i el seu terme des del segle XII fins al XVIII. Aquesta obra va veure la llum l’any 1999. En aquest moment la fortificació era un espai totalment abandonat, mig enderrocat i ple de vegetació. Amb l’exhumació i estudi de la documentació disponible va ser possible vertebrar la història política, econòmica, cultural, social i religiosa del Catllar. En un primer moment es van recuperar les fonts textuals i, més tard, es van estudiar les restes arqueològiques. L’ajuntament va dur a terme l’excavació i consolidació de l’edifici. Finalment, es va museïtzar i es va convertir en un equipament cultural que va obrir les portes l’any 2010 com a Centre d’Interpretació dels Castells del Baix Gaià. Durant aquells anys el Catllar va viure un moment de renaixement cultural. Per alguns va significar el retorn a una edat perduda, a un període romàntic de la història marcat pel medievalisme. El romanticisme del moment trobava el seu reflex en la política que vivia el país. La bandera independentista catalana i la de la població onejaven de forma permanent en cada una de les seves torres. Representaven els penons de l’exèrcit que va a la guerra. Van ser anys de patriotisme i sentimentalisme que van portar a la declaració unilateral d’independència l’any 2017.

La fi dels senyorius al segle XIX va comportar la desaparició gradual de l’Antic Règim, sistema hereu del feudalisme. En aquest, una minoria formada per la noblesa i l’Església controlava la gran majoria de pagesos i artesans. El castell era un centre de poder a través del qual es vertebrava i es controlava el territori. Els senyors feudals podien actuar com a cacics i molts d’ells eren autèntics dèspotes amb els seus vassalls. Vivien en punts elevats de la vila i

Marc Dalmau Arqueòleg

separats del poble a través de muralles, fossats, portes fortificades i elements defensius.

A partir de l’obertura del castell l’any 2010, el monument es va omplir d’hordes de visitants. Aquests venien en solitari o en grups molt organitzats. En pocs mesos el castell es va convertir en un bullidor d’activitat turística. Alguns ho van considerar una plaga, un càstig diví per haver llegit textos prohibits i profanat estances maleïdes. La veritat és que hi havia molta feina, molt poc personal i les condicions eren molt dures. Els guardians custodis del lloc eren com éssers celestials que amb les seves explicacions exorcitzaven el mal que hi pogués quedar.

La bandera independentista catalana i la de la població onejaven de forma permanent en cada una de les seves torres. Representaven els penons de l’exèrcit que va a la guerra. Van ser anys de patriotisme i sentimentalisme que van portar a la declaració unilateral d’independència l’any 2017

Els més supersticiosos van veure en aquest procés la reaparició de l’antic poder senyorial, silenciat durant segles sota terra. En les seves torres i murs ressonaven les veus dels opressors del passat. Al llarg de la història molts dissidents van acabar a les seves presons o enforcats. Es deia que es reviurien els seus sofriments. La llum que desprenia el lloc va arribar a punts molt allunyats del territori. La seva reobertura feia témer una onada d’injustícies, vandalisme i criminalitat.

Aquella porció de terreny delimitada per les muralles de l’edifici era considerada Terra Santa. Els antics llinatges es van dignificar i es va recuperar la sacralitat del lloc. Una onada d’orgull i

arrogància es va apoderar de la societat. Molts sortien a la guerra com feres, amb les urpes afilades per defensar-se dels nous invasors. Es consideraven els hereus d’aquell món. Un nou sentiment de nacionalisme local va convertir el castell en símbol de resistència. La fortificació te quelcom de màgic i alhora és com una gran caixa de ressonància. Les torres imponents fan petit al que s’hi aproxima. L’edifici es devia dissenyar per contenir als invasors exteriors i fer front les revoltes que poguessin venir de la rereguarda. En travessar el pont del fossat és fàcil sentir-se observat per la multitud d’espitlleres que s’obren als seus murs. El castell segueix transmetent una por atàvica cap al poderós. A més a més, és un cau de secretisme pel que s’hi amaga.

Les parets de pedra encomanen una fredor espectral. Sembla que en qualsevol moment una mà descarnada s’acostarà pel darrere per tocar-te l’espatlla. Potser la d’una de les seves comtesses, l’ànima maleïda del qual encara no ha trobat repòs i transita eternament per les seves estances. Quan les bandades de visitants abandonen el lloc, el silenci sepulcral tornà a apoderar-se de l’edifici. El vent gèlid talla la fina pell i el temps s’allarga en un moment que es fa etern. El castell del Catllar és un monument de gran interès històric on es mesclen els secrets, la percepció i els perjudicis que es tenen de l’Edat Mitjana. Els seus habitants poden estar contents de tenir un passat tan ben documentat. La tecnologia ha permès dotar-lo d’una imatgeria que fa possible endinsar-se al seu interior sense quedar-ne indiferent. Catorze anys més tard l’edifici segueix atraient visitants pel magnetisme que transmet la seva història i les seves restes.

Protagonistes i Aliats del ‘nostre’ territori

L’estratègia que històricament ha seguit el Camp de Tarragona, fossin institucions públiques o privades, es podria dir que ha estat lluny de ser exemplar. De ben segur, que un dels factors clau per arribar a aquest desastre poc qüestionable és que mai ningú ha tingut del tot clar «què és el territori», com deia recentment en una trobada metropolitana en Josep Poblet. I afegeixo jo, que mai tampoc s’ha encertat massa a identificar què interpel·la aquest ‘nostre’. En tot cas, si bé durant força dècades les picabaralles protagonitzades entre les dues capitals regionals han limitat el potencial de creixement i influència, no sols de l’àrea metropolitana sinó que també de les villes i comarques limítrofs, ara sembla que el nou status quo polític ha rendit armes en pro de garantir un debat serè. És més, des del més sincer convenciment, els líders regionals, fa mesos que fan un esforç titànic per acomodar posicions i interessos compartits, així com per mostrar unitat en públic.

Ara bé, tot i ser molt més del que teníem, és encara menys del que seria necessari. I per què? Perquè tot i el fet que hagi desaparegut el vell soroll polític i mediàtic que durant anys ha impossibilitat qualsevol estratègia política compartida, ara s’intueix una nova amenaça a l’horitzó: l’entrada en escena de nous actors que intenten arrogar-se una representació – mancada de legitimitat – que els permet parlar en nom del territori i defensar els seus interessos. Qüestió cabdal seria conèixer els ‘seus’ interessos, atès que mai els solen concretar i divaguen amb els mantres habituals de voler un front únic i transversal acompanyat de les ja tradicionals fotos de família de la societat civil que sempre fa important. El Camp de Tarragona no necessita nous protagonistes, ni plataformes, ni manifestos, que vulguin exercir d’ambaixadors i portaveus independents arreu. El que aquestes comarques necessiten, ara que ha desaparegut el soroll, ara que hi ha unitat política, és aprofitar el momentum per teixir una àmplia xarxa d’aliats i col·laboradors – a poder ser, sense ànim de lucre – que des de la discreció promoguin l’estratègia definida pels principals actors institucionals, per molt precària que aquesta sigui.

El Camp de Tarragona no necessita nous protagonistes, ni plataformes, ni manifestos

I incidiré en aquest darrer punt, la precarietat, perquè entengui’s que si bé el gruix d’actors d’aquest ‘nostre territori’ podrien compartir l’estratègia macro, són poques encara les accions concretes que sumen prou consens com per ser executades. I no s’equivoqui el lector en aquest punt: aquestes poques accions constitueixen ja un nucli argumental precari però suficient perquè la xarxa d’aliats les defensi discreta però intensament arreu, en plena sintonia amb els lideratges institucionals, que n’han de ser els protagonistes.

La pilota està en joc i ha arribat el moment de l’acció.

Tribuna

Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més

Necrològiques

Reus

Rosa Maria Lomas Fortuny.

Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 10:45 h al Tanatori.

María Francisca Quiles Teruel.

Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 15:30 h al Tanatori.

Domingo Capdevila Abelló.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Sant Francesc.

Valls

Teresa Leiva Lara.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 11:30 h a Sant Joan.

Rosa Vives Ferrerons

La Rosa Nati del Vendrell ens ha deixat aquest dimecres als 93 anys. La cerimònia de comiat serà dissabte 26 a les 12:00 h a la Parròquia del Vendrell.

T’ESTIMAREM SEMPRE MAMI

El Vendrell, 25 d’octubre de 2024

El sopar solidari de l’Olymus Palace recull 23.455 euros

Societat La recaptació es destinarà a la investigació de l’ictus

Redacció

El ‘Sopar Benèfic’ que l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou va celebrar el passat 3 d’octubre en favor de la investigació de l’ictus va aconseguir recaptar 23.455 euros, que es destinaran als projectes i estudis que el Grup de Recerca en Neurociències Clíniques duu a terme en aquest camp.

Aquest grup el formen investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Unitat d’Ictus dins el Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Els 23.455 euros aconseguits gràcies a la celebració del sopar benèfic per l’ictus organitzat per l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou ajudaran a donar un impuls

Entrega del xec amb la recaptació aconseguida al sopar a l’IISPV. Cedida

Els diners aniran al el Grup de Recerca en Neurociències Clíniques

a aquestes investigacions. Gil Cristià, en representació de la propietat de l’hotel, exposa la seva satisfacció per l’ajuda aconseguida: «Estem molt contents de la quantitat aconseguida; ens omple d’orgull ser partícips d’impulsar la investigació de l’ictus. També volem agrair a totes les persones i entitats implicades que ens han recolzat en aquesta causa. En definitiva, 23.455 gràcies».

Espai patrocinat per:

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Et veuràs obligat a contactar amb nombroses persones amb la finalitat d’obtenir favors per als teus plans. Pisa ferm aconseguiràs tots els objectius.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Plans provectos passats s’aniran posant en pràctica avui. L’ajuda dels altres serà total això t’afermarà en la teva professió. Nit boja.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Desconfia de les paraules fàcils dels nous coneguts. Mantente ferm en els teus conceptes idees no canviïs els teus projectes. Demostra amor.

TV local

TAURE

20/04 al 20/05

Sorpreses en el treball feliços moments amb els amics seran la tònica de la jornada. Desprendràs un magnetisme personal atractiu.

VERGE

23/08 al 22/09

Assumptes de família retardaran els teus plans objectius. La responsabilitat de diversos assumptes recaurà en tu. No et deprimeixis.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

Trobaràs en el moment menys esperat a la persona justa ideal per a expansionar la teva força amorosa. En trobar-la el teu cor vibrarà.

21/05 al 20/06 BESSONS

Els desplaçaments les visites d’avui t’aportaran bons resultats ampliaran els teus objectius. En la família sorgiran obstacles imprevistos.

BALANÇA

23/09 al 22/10

No deixis per a demà el que avui puguis solucionar, però tampoc t’obsessionis o perjudicaràs la teva salut complicaràs la relació amb els altres.

20/01 al 18/02 AQUARI

Persones del teu entorn admiraran la teva labor et concediran àmplia confiança als teus projectes decisions. Aprofita la ratxa.

21/06 al 22/07 CRANC

La teva vitalitat serà desbordant això t’ajudarà a arribar al compliment de tots els teus quefers. En el treball en el social guanyaràs popularitat.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Una certa ansietat et mantindrà una cosa nerviosa en la jornada. Busca activitats gent alegre perquè trobis bon relax. En l’amor sorpreses.

19/02 al 20/03 PEIXOS

En el teu cor continua palpitant la vena emotiva mostrant una gran necessitat de compartir l’ardor amorós, pero l’amor és complicat.

Sudoku

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Peya Capellà, Marta Av. Ramon Cajal, 59 Telèfon 977 527 586

Marti Bartolí, Raúl Segarra, 19 (Torreforta) Telèfon 977 541 489

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301.

SALOU:

Oliva, Dolors

Passeig Jaume I, 28 Telèfon 977 350 555.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS:

Anuncis classificats

IMMOBILIÀRIA

Tarragona. ALQUILO HABITACIÓN Tel: 977 24 34 69

PÀRQUING

Tarragona. VENDO PARQUING 20m2. C/ Smith,4. 18.500€.Tel: 686.804.385

ALQUILO PARQUING Plaza Imperial. 70€/mes. Tel: 629.946.410

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

TAPICERO

JAVI MASAJE PROFESIONAL. 10€. (Sólo señoras) Tel: 630.430.736

MASAJE ENTERO

CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445

MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

MASAJISTA CON EXPERIENCIA. Tarragona. Tel: 643.136.495

ALTRES

VENDO JUEGO ERÓTICO a estrenar. Última generación. Tel: 630.430.736

CANAL REUS TV

12:00 La comarcal (r)

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Ben sonat!

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Anem de cap

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 nem de cap

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Qüestió de fons (r)

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 Saló de plens

11:00 In situ

11:30 Ben sonat!

12:00 L’Orsai

13:00 Saló de plens

13:30 In situ

14:00 Notícies 12

14:30 Notícies 12. Esports

15:00 Saló de plens

15:30 In situ

16:00 Notícies 12

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 Anem de Cap

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:30 Notícies 12. Esports

21:00 Aventurístic 21:30 SPiTV

22:00 Notícies 12 TAC 12

HORITZONTALS: 1. Modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi. Un nobeli. 2. Estimaríem. Rei ferotge. 3. Nenes artificials. Faci adormir. 4. L’única trencada. Amor a mitges. Femella de l’ànec. Un segon. 5. Noveli girat. Mitjó curt. Unitat hospitalària. 6. Creï una necessitat. Coure girat. 7. Quasi com la mel. País famós pel seu canal. 8. Una del final. Una de l’anterior. Obertura de la ca misa. Àpat abundós. 9. Foc francès. Amb forma de lira. És quasi sec. 10. Dóna calor a l’ambient. Última de l’anterior. 11. Distància polar. Guarneixo la casa. Ruc. 12. Juguesca capgirada. Principi de res. Té vitalitat. VERTICALS: 1. Melodies amb lletra. Ovella fecundada. 2. Amic sense peus. Llargues i foradades per menjar els Nadals. Indica un bilió. 3. Dona molt petita. Cuc sense cor. Llei arbitrària. 4. Erecció. Poesia que puja del sud. 5. Acompanya els uis. Est sud est. Fera molt menyspreada del bosc. 6. Nota. Avirams. Dotze, per exemple. 7. Guanyaran llibertats. 8. Índex de lluminositat d’un estel. Preposició. Útil per tancar ampolles. 9. Cedeixin un pis a canvi de diners. Quasi tota.Vocal. 10. Castellà capgirat. Gat de capitat. Rata que ha perdut la cua. 11. Pronom. Indis de Califòrnia. Tinc coneixements. 12. Joves. Persecucions mortíferes d’animals a la sabana.

El temps 22º 16º

Previsió pel Camp de Tarragona

Hernández, Maria B. Golf St. Jordi, 2 (La Llosa) Telèfon 977 365 153.

VALLS:

Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763.

EL VENDRELL:

Sisternes, Enrique V. Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia, el cel estarà poc o mig ennuvolat pel pas de núvols alts i prims, tret de fondalades de l’interior i punts del litoral i prelitoral, sobretot sector sud, on hi haurà intervals de núvols baixos abundants que localment deixaran el cel molt ennuvolat o cobert. Precipitacions Fins a migdia s’espera alguna precipitació feble al vessant sud del Pirineu Occidental i a punts del litoral sud, si bé no se’n descarten de disperses a altres punts del terç oest. A partir de llavors s’esperen ruixats a la meitat oest que avançaran progressivament d’oest a est.

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

AMISTAT

CHICA SIMPÁTICA

BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548

Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel.

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813

Avui felicita als que es diuen: Bernat, Crisant, Daria, Crispí i Crispinià.

Festes El cap de setmana de l’1 al 3 de novembre se celebra la desena edició del Pratdip Llegendari, una festa popular que barreja tradició, mitologia, cultura i misteri

Els ‘dips’ es tornen a fer amos del poble

Els habitants del poble de Pratdip, al Baix Camp, tenen ben present la llegenda dels dips, uns gossos vampir i endimoniats que habitaven aquelles contrades i amenaçaven homes i bèsties amb els seus ulls brillants i els seus ullals xuclasang. D’aquí que el poble es conegués com el prat dels dips. Aquestes bésties terribles apareixen representades ja en dos retaules del municipi, el de Santa Marina del 1602 i un segon retaule de 1730, i també són presents en l’escut municipal. Més endavant, Joan Perucho s’inspiraria en aquest llop demoníac per crear un personatge vampíric, Onofre de Dip, que apareix en les seves Històries Naturals

Prenent com a base tot aquest llegendari, ara fa deu anys l’Associació Pratdip Llegendari va posar en marxa una festa per difondre i promoure el patrimoni, la història i la cultura locals. Deu anys més tard, la cita s’ha consolidat com un festival per a tots els públics que combina la música, la tradició, el misteri i el patrimoni.

Enguany, la festa Pratip Llegendari se celebrarà de l’1 al 3 de novembre. Des de divendres a diumenge, el poble es transformarà per acollir desenes d’activitats, a més d’un mercat d’artesania, un espai gastronòmic i zones d’exposició fotogràfica. Per al públic familiar s’han programat tallers, espectacles teatrals i de titelles, una zona amb animals de corral i un singular Concurs de crits que premiarà el par-

Marge de confiança

De responsabilitats compartides

ATamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

ticipant que tingui el xiscle més esgarrifós de tots. El toc misteriós el posaran propostes com El carreró de la por, els Relats de por i misteri o el Dip’s Escape, un repte llegendari per superar en grup. Al Pratdip Llegendari també hi té un pes important la música, amb activitats com el Concert de Folk Rock català, durant el qual s’estrenarà la cançó Dips de Pratdip, o els concerts de música llegendària i d’himnes del rock de tots els temps. Pel que fa als espectacles, hi haurà la representació de la llegenda d’Onofre de Dip i l’espectacle de foc, misteri i erotisme

Seducció de Sang, entre altres.

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Encara que algunes activitats són de pagament, la majoria de les propostes són gratuïtes. Per a més informació i compra d’entrades es pot consultar la web del festival (www.pratdipllegendari.cat).

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Bèsties terrorífiques

La llegenda dels ‘dips’ parla d’uns gossos vampirs i endimoniats

l’inici d’aquest curs vaig demanar als meus estudiants de la Universitat àmbits d’interès per tractar en aquesta columna. Fins ara no havia tingut resposta, però aquesta setmana, la Judith, una estudiant, es va acostar i em va proposar un tema. Em va expressar la seva preocupació pel fet que molts joves arriben a la universitat sense coneixements bàsics sobre «qüestions pràctiques de la vida”, com la gestió de l’economia personal, estalvis, hipoteques o saber afrontar-se a situacions laborals. L’escola, tal com està dissenyada, posa gran èmfasi en els coneixements acadèmics, però sovint deixa de banda aspectes fonamentals per a la vida adulta, comentava la Judith. Aquesta observació posava sobre la taula una qüestió clau: l’educació integral dels joves i la seva gestió. Cada cop més, l’escola esdevé l’espai on es volen resoldre totes les mancances dels joves. Ara bé, fins a quin punt aquesta hauria d’assumir totes aquestes responsabilitats? És cert que l’escola té un paper important en la formació dels joves, però no hauria de substituir altres agents educatius, com la família, l’entorn o les matrixes polítiques. Aspectes com els valors, la gestió emocional, l’educació sexual, l’ús de la tecnologia, o les «qüestions pràctiques de la vida» requereixen d’acompanyaments diversos. Delegar-ho tot a l’escola pot eximir altres àmbits d’una responsabilitat que també els correspon. Preparar els joves per a la vida és un repte que ha de ser compartit, saber-ho fer bé, molt més complicat.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

Directora de publicitat: Contxi Joan

Fotografia: Gerard Martí

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

La representació de la llegenda és un dels actes centrals de la festa. Pratdip Llegendari

El programa inclou un espectacle de foc, misteri i seducció. Pratdip Llegendari