Tarragona 4
Josep Pallarès, rector de la URV: «L’Àrea Metropolitana i la Regió del Coneixement són del tot compatibles»
Tarragona 3
Durant el mes de novembre estaran instal·lats els datàfons per a poder pagar amb targeta a tots es busos de l’EMT
Opinió 20 Sandra Guaita. Reus Respira: un pla per guanyar verd a la ciutat: «El contacte regular amb la natura millora la salut i el benestar personal»
Camp de Tarragona
Aquest dilluns hi ha una aturada al transport de viatgers que afectarà el pla de mobilitat de Renfe 2
Castells 16
La pluja ha afectat la diada de Santa Úrsula a Valls. La Colla Joves, que ha assolit el seu primer castell de 10, ha decidit marxar de plaça per la pluja mentre la Colla Vella completava la seva actuació
Mobilitat
L’EMT funcionarà amb els horaris de diumenge, menys les línies L-41 i L-42, que es reforçaran
Redacció/ACN
Avui els conductors del transport de viatgers tant privats com públics faran vaga. La protesta afectarà tot el territori, tot i que el Departament d’Empresa i Treball ha fixat en un 40% els serveis mínims dels busos urbans i interurbans en hora punta i del 20% la resta del dia. Les franges amb més circulacions seran entre les 6.30 h i les 9.30 h i entre les 16.00 h i les 20.00 h. En el cas dels busos de transport escolar i els que transporten persones amb discapacitat, s’haurà de garantir el 85% del servei.
A Tarragona, l’EMT té prevista la posada en marxa de serveis mínims. Els horaris s’ajustaran a les freqüències de diumenge en totes les línies. A més, la L-30 no estarà en servei, oferint-se la L-3 com a línia alternativa. D’igual forma passarà amb la L-43, que tindrà com a alternativa la L-42. Per últim, es complementarà el servei de la L-41 i de la L-42 amb serveis addicionals.
La vaga del transport per carretera d’avui també afectarà el servei d’autobusos
S’oferiran 161 expedicions alternatives al tren i no les 600 habituals
que ha contractat Renfe pel tall ferroviari de les obres que Adif fa al túnel de Roda de Berà. Amb l’aplicació dels serveis mínims decretats pel Govern, es reduirà un 26% les
expedicions diàries del servei complementari al tren. D’aquesta manera, dilluns s’oferiran 161 expedicions, en comptes de les 600 habituals, amb una oferta de 9.000 pla-
ces en comptes de les 30.000 previstes.
En canvi, el servei ferroviari no es veurà afectat per la vaga convocada pels sindicats UGT i CCOO. Així, avui es repro-
gramaran els serveis de busos reduint freqüències i no circularan les relacions amb alternativa ferroviària.
Sense connexió a Reus Aquest fet produirà que els busos que connecten Reus amb Sant Vicenç de Calders no operaran. En canvi, el servei de trens que passa per la Plana-Picamoixons no tindrà cap mena d’afectació.
D’igual forma, els autobusos interurbans es veuran afectats. A les hores punta treballaran al 40% i a la resta del dia ho faran al 20%.
Jubilació als 60 anys La vaga s’ha convocat per exigir la jubilació anticipada als seixanta anys, segons expressen els sindicats. El passat 24 d’octubre, CCOO i UGT, juntament amb la patronal del sector de mercaderies, van arribar a un acord amb la patronal del transport per aplicar coeficients reductors. En canvi, la patronal del sector de viatgers va decidir quedar-se’n al marge. Aquest fet «demostra clarament la poca importància que donen a la salut de les persones i a les seves condicions laborals», segons exposa un comunicat de CCOO. «Aquesta convocatòria respon a l’estancament sistemàtic per part de la patronal per iniciar els tràmits necessaris per incloure coeficients reductors per a la jubilació anticipada dels conductors en aquest sector, tal com ja s’ha fet en altres sectors», afegeixen des del sindicat.
A les 13 h s’ha organitzat una manifestació a la Subdelegació del Govern a Tarragona.
Mobilitat Es va superar amb èxit la prova pilot i ja s’han instal·lat els datàfons a una trentena de vehicles
John Bugarin
L’Empresa Municipal de Transports (EMT) està treballant en la implantació del pagament amb targeta en la seva flota de 77 autobusos. Durant aquest octubre, ja s’han installat els nous datàfons en una trentena de vehicles i està previst que, al llarg del mes de novembre, s’acabi d’implementar a la resta d’autocars. Aquest nou sistema permetrà pagar el bitllet senzill a bord dels busos amb targeta i a través de dispositius mòbils amb tecnologia contactless
La presidenta de l’EMT i consellera de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, Sonia Orts, destaca que «aquest projecte neix del compromís per millorar l’accessibilitat al transport públic i l’experiència de les persones usuàries». En aquest sentit, assenyala que «es millorarà la velocitat comercial dels autobusos, reduint els temps de viatge amb embarcaments més ràpids i processos de pagament més àgils i segurs».
Ha passat un any des que es va licitar la instal·lació del nou sistema de pagament
S’ha detectat que el nou ‘software’ és més complicat d’implantar en alguns busos
durant un període inicial de tres anys. La licitació també incloïa l’adquisició de set terminals de pagament per als aparcaments municipals i vuit per als Centres d’Atenció al Client de l’EMT, tant el que està situat a l’Estació de busos a la Imperial Tàrraco, com el de l’oficina ubicada al carrer Josepa Massanés.
«Aquesta iniciativa suposa un pas important en la digitalització del transport públic a Tarragona» remarca Orts, qui
El nou sistema també servirà per reduir, en la mesura del possible, el pagament amb efectiu a bord dels autobusos municipals. Per a l’empresa, això suposaria beneficis «en termes de salut públic i reducció de costos operatius».
assegura que és «una necessitat que vam detectar des del primer moment i enteníem que havia de ser una realitat com més aviat millor». A més, aquesta mesura respon a una demanda que ha fet el comitè
d’empresa de l’EMT durant els darrers anys.
L’octubre de l’any passat, es va treure a licitació un contracte per a la incorporació de noves formes de pagament del bitllet senzill a bord dels autobusos. Tres mesos després, es va adjudicar a Caixabank la prestació del servei de cobrament amb targeta de crèdit o de dèbit de qualsevol entitat financera per un import de 132.000 euros i
Problemes en la instal·lació La intenció de l’empresa municipal era que es comencessin a instal·lar durant la primavera, però el procés es va anar endarrerint. Va ser durant el mes de juliol quan es va iniciar la primera fase de la implantació del nou sistema. Durant l’estiu es va dur a terme una etapa de proves en quatre busos, on es van installar dispositius TPV integrats a la cabina del conductor. La intenció era que es pogués començar a pagar amb targeta al setembre, però farà falta esperar unes setmanes més. L’empresa que està implantant els datàfons va detectar que en alguns autobusos concrets el nou software era més complicat d’implementar. No obstant això, està previst que els treballs d’instal·lació a tota la flota s’enllesteixin durant el mes de novembre.
Entrevista El rector de la Universitat Rovira i Virgili afronta un nou curs escolar marcat per les obres a la Facultat d’Educació i Psicologia al Campus Sescelades, l’augment de plantilla del professorat i el rècord d’estudiants matriculats a la institució
Com s’afronta el nou curs amb rècord d’alumnat? És un objectiu sumar cada cop més estudiants?
«S’afronta com qualsevol altre. Amb les ganes de fer les coses de la millor forma possible i retornar la confiança dels alumnes dipositada en la universitat. El rècord no és buscat, però ho veig com una contrabalança. Per una part, suposa més treball amb els mateixos recursos. I per l’altra és una resposta a la necessitat de formació del territori». Abans de l’estiu que ve la URV sumarà 68 nous professors. Per què s’ha desencallat ara la contractació?
«Ve derivada de la LOSU. La primera llei universitària que disposa d’un acompanyament econòmic per a aplicar-la. La normativa fixa unes restriccions a nivell de docència, tant pels professors lectors com pels associats. Tot això finalment s’ha transformat en un programa d’inversions de 800 milions d’euros a tota Espanya, uns 3.500 nous professors. A la URV, ens corresponen 68 nous docents. A part, hem impulsat un Pla de xoc de tres anys, fins el 2025, que ens ha de permetre contractar 25 professors cada any. I estem a l’espera de les incorporacions derivades del programa de finançament de la Generalitat».
Això podrà revertir la precarietat de part del professorat?
«Ens permetrà millorar molt la situació, però no solventar tots els problemes. És un increment molt important, impensable fa uns anys. Hem de pensar que arrosseguem problemes des del 2008, quan es calculava que necessitàvem 400 nous professors. Tots aquests programes ens han de permetre captar més talent. I també avançar el relleu generacional, ja que sempre hi ha un decalatge d’un o dos anys entre que un professor es jubila i un altre s’incorpora al seu lloc a temps complet.
Facultat de Medicina
«Hem de tenir un projecte bàsic per a, quan hi hagi l’oportunitat, llançar-nos-hi a la primera».
Autonomia
«Som prou grans com per decidir quins són els projectes interessants pel territori».
Amb tot, estem parlant d’una xifra propera als 200 nous docents que ha d’alleujar molt la pressió que hi ha actualment a la universitat».
Quin és el paper de la URV en la descarbonització de les indústries a Tarragona? La legislació hauria de canviar per no perjudicar el procés?
«Hem de posar el coneixement al servei de les empreses per arribar a aquesta fita. Sempre ha estat la nostra aposta. Volem que els motors econòmics de la nostra regió siguin sostenibles. Amb els agents territorials del coneixement, s’ha d’esbrinar quines tecnologies actualment
són prou madures com per fer un escalat industrial. A dia d’avui, no se sap quina serà la tecnologia guanyadora. Però això és un problema mundial i per aconseguir-ho necessitem les infraestructures, com el nou centre de descarbonització. Això no és política, no coneix de colors».
Però les inversions sí que han de venir de la política. Com es troba el projecte de les 4 plantes pilot?
«Sí, com amb les quatre noves plantes. L’aproximació actual és que la banda de construcció sigui amb diner públic i que l’ús i explotació sigui privat. El projecte està damunt la taula».
Un altre dels motors econòmics del territori és el sector Serveis. La formació que s’ofereix correspon amb les demandes de les empreses?
«En cada àmbit ens ho anem plantejant de forma contínua. Ara estem fent tres graus duals, alumnes que treballen en una empresa i es formen alhora. Això fa cinc anys no existia. I pot donar una formació més a mida sobre la col·laboració publicoprivada. Quan pensem en noves titulacions sempre ens preguntem si hi ha demanda d’alumnes, demanda laboral i si tenim les capacitats per fer-ho».
Fa molt que no es parla de la Regió del Coneixement. És compatible amb l’Àrea Metropolitana?
«El projecte de la Regió del Coneixement el mantinc viu i és totalment compatible amb l’Àrea Metropolitana. Els projectes van evolucionant i hi ha uns més mediàtics que d’altres. La idea de fons és la
L’apunt
La consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Núria Montserrat, va visitar Tarragona la setmana passada. Durant la seva visita, va reafirmar el compromís amb la URV de contractar un centenar de professors mitjançant el programa María Gory. Es farà a través d’un acord entre el Ministeri de Ciència i la Generalitat.
mateixa: que no ens digui ningú, des d’un altre lloc, quina estratègia hem de tirar endavant. Som prou grans per decidir quins projectes volem impulsar al territori. És molt frustrant quan tu planteges un projecte a nivell territorial i des d’una oficina, més lluny o més a prop, et diuen que
no. Aquesta idea cada sector, també el privat, se l’ha de fer seva, més enllà de lideratges. Ens hem de donar suport per empènyer conjuntament». Les obres a la Facultat d’Educació i Psicologia ja han arrencat. Com valora el trasllat de l’alumnat a altres espais?
«Jo diria que està anant molt bé. Estem movent 1.880 alumnes. La majoria s’han reubicat al Campus Sescelades. A les facultats de Química i Tecnologia estan més apretats que altres anys, però són bons veïns. Ha sigut una gran feina perquè és un tetris de dimensions immenses».
Diversos alumnes traslladats al Seminari es queixen de la falta de serveis i la manca d’espai a les aules. «Són uns 200 alumnes el que hi han anat. Si haguéssim tingut més espai al Campus, no haguessin anat allí. Tot i això, les instal·lacions del recinte són noves. Sempre hi pot haver problemes logístics. Són elements ordinaris, que no vol dir que no tinguin la seva importància. Sempre que s’ha detectat qualsevol problemàtica el que s’ha fet és parlar amb els responsables del Seminari per a trobar solucions».
Un projecte pendent és la nova Facultat de Salut i Medicina. Confia impulsar-ho amb la nova consellera d’Universitats, Núria Montserrat?
«El que hem fet, conjuntament amb l’Ajuntament de Reus, és posar el projecte damunt de la taula i que estigui a l’agenda política. Estem parlant d’un projecte d’uns 80 milions d’euros. La nova consellera va ser receptiva. Tot i que aquí també entra la conselleria de Salut, perquè estem parlant d’un hub on hi ha una part de recerca. La primera etapa és poder aconseguir un projecte bàsic. Tenir-ho ben definit i preparat per, quan hi hagi l’oportunitat d’accedir als recursos suficients, llançar-nos a la primera».
Ni la pluja va poder frenar la caminada popular que va organitzar ahir la Plataforma No Camps de Futbol a l’Anella Verda. Més de 150 persones van visitar l’entorn del Mas d’en Sorder, de la Creu i del Pastoret —entre Tarragona i el Catllar—, per conèixer de ben a prop els terrenys on s’ha projectat la construcció d’un complex esportiu amb nou camps de futbol, un aparcament amb capacitat per a 300 vehicles, una estació depuradora i una residència d’uns mil metres quadrats.
«Volem que la gent desco-
breixi l’espai físic on es vol ubicar i vegi que no és el lloc idoni», apuntava un dels portaveus de la plataforma, Lluís Guerra, qui va destacar els «danys» i «perjudicis» que ocasionarà el macroprojecte en aquest paratge conegut com «la Planota». Durant el recorregut, es van explicar les possibles afectacions ambientals que es podrien crear, com els efectes negatius sobre el torrent de la Mora. També preocupa l’impacte lumínic i acústic, així com els residus generats o la creació d’un pàrquing de grans dimensions en una zona forestal. «No pertoca fer aquestes
infraestructures aquí», criticava Guerra, qui apuntava que «no ens oposem al projecte, sinó al lloc escollit». En aquest sentit, afirmava que aquest espai enmig de l’Anella Verda «hauria d’estar protegit» pel seu «valor paisatgístic i ecològic», i que el nou equipament que es vol crear s’hauria d’ubicar a Ponent, a l’Anella Mediterrània.
A la caminada d’ahir, hi van assistir veïns, membres d’entitats ecologistes del territori i consellers de l’Ajuntament de Tarragona. «Hem trobat a faltar algú de l’equip del govern», deia Guerra. També hi havia representació de l’Ajun-
Durant el recorregut, es van explicar les possibles afectacions ambientals a l’entorn
tament del Catllar, que ja ha mostrat la seva oposició a la construcció del complex al
límit del seu terme municipal. Des de la Plataforma No Camps de Futbol a l’Anella Verda recordaven que el ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar la moció que van presentar en contra dels camps de futbol. En el text, demanaven suspendre la llicència urbanística atorgada
al promotor del projecte i que, el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal blindi l’Anella Verda de qualsevol «atac urbanístic». Tot i el «no» del consell plenari, el projecte tira endavant a l’espera de saber què vol fer el govern amb l’entorn de Mas d’en Sorder de cara a la redacció del POUM.
Festes Tarragona va celebrar per primer cop aquesta tarda una rua de Halloween. Centenars de persones van gaudir d’aquesta celebració gràcies a la comparsa Disc 45, guanyadora del Carnestoltes d’enguany. Aquest va ser el plat fort de tot un seguit d’activitats pensades per a celebrar tant Halloween com la Castanyada. Enguany, les
dues celebracions arriben tant al centre de la ciutat com als barris de Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, Torreforta i Vall de l’Arrabassada. La rua de Halloween va començar amb batucada, els Cavalls de la Mort, i amb la temàtica del Dia dels Morts. El recorregut va començar a la plaça Corsini, va anar fins al Balcó i va tornar al Mercat. Redacció
Societat Era la 25a trobada a nivell català i s’exposaven una norantena de bonsais
ACN
La democratització de l’afició dels bonsais topa amb la debilitació de les associacions que s’hi dediquen. És el crit d’alerta que fa la Coordinadora d’Entitats Catalanes de Bonsai en el marc de la 25a trobada de l’entitat i l’exposició de bonsais a Tarragona. Malgrat que el relleu generacional també és costós, el president de la coordinadora, Carlos Gambero, apuntava a la dificultat per allunyar-se de l’individualisme com un dels principals reptes de futur.
«Treballar amb altra gent està bé perquè jo puc tenir una visió d’un arbre, tu en pots tenir una altra i entre tots podem fer una peça única», exemplificava Gambero. Fins ahir es van exposar prop de noranta exemplars de mides i espècies diferents al Refugi 1 del Moll de Tarragona.
En un moment en què les associacions catalanes pateixen pel relleu generacional, la coordinadora alerta de l’augment de l’individualisme en aquest hobby i la pèrdua d’influència de l’entitat. El repte principal que tenen és pre-
cisament tornar a fer pinya i amb aquesta voluntat, el seu president Carlos Gambero reivindica la col·lectivitat a l’hora d’aprendre i gaudir de la cura d’aquests arbres. «Quan es fan exposicions, s’intenta atreure aficionats a les petites associacions, per tenir pes a escala catalana», subratllava. Per aconseguir-ho, opten per cuidar i ensenyar espècies pròpies del país.
La dificultat per trobar membres joves també la pateix l’Associació Bonsai Tarragona, que compta amb uns noranta socis. Actualment,
Durant tot el cap de setmana es van exposar bonsais i es van organitzar tallers
el 80% són homes, amb una mitjana d’edat de 65 anys. «Tot i que hi ha més facilitat per aprendre gràcies a les noves tecnologies, el jovent no està per aquestes coses», ha lamentat el vicepresident de l’entitat, Francesc Giner. Aquest cap de setmana es van exhibir una vuitantena de bonsais.
Aigua El Govern s’encarrega de la construcció de la bassa i l’ACA de l’estació regeneradora d’aigua
S. Peralta / M. Llaberia
L’estació de regeneració d’aigua (ERA) a la depuradora de Reus estarà llest entre mitjans i finals del 2027. Aquesta és la previsió amb què treballa el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. El projecte, que també ha de planejar la creació d’una bassa d’emmagatzematge i la construcció d’una conducció cap a aquesta, es troba en fase de redacció.
El secretari d’Agenda Rural de la Generalitat, Victor Sas, assegura que la voluntat és arribar al 2027, tot i que sempre hi poden haver entrebancs. Segons explica Sas, l’aigua regenerada seria transportada fins a la bassa gràcies a l’energia generada per una planta fotovoltaica. «Els dos projectes, la regeneradora per
part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la bassa a càrrec del Departament, estan en redacció i, si tot va bé, hauria d’estar enllestit per la meitat de 2025», preveu. Miquel Àngel Prats, gerent de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, considera que s’està anant «molt tard». «Si no plou i l’any que ve no tornem a regar, crec que quasi, quasi, serà la fi del sector», prediu. Prats recorda que els pantans estan «fatal» —el de Riudecanyes, en un 1,65%— i que s’estan «arrencant avellaners a dojo». «Serà gairebé el toc de gràcia que provocarà la mort del sector», certifica.
Emmagatzemar aigua
La finalitat del projecte de la regeneradora d’aigua a la depuradora de Reus és poder substituir part de l’aigua de
S’espera que la redacció dels dos projectes finalitzi a mitjans de 2025
Prats: «Si no plou i l’any vinent no reguem crec que serà la fi del sector»
l’embassament de Riudecanyes emprada per al reg de la Comunitat de Regants. L’aigua depurada servirà «per garantir les demandes agrícoles de la zona, a més de disposar d’aquest recurs per a altres usos, com ara els industrials i els municipals», segons apunta el Govern català. Prats detalla que la idea és que l’aigua regenerada de la depuradora s’emmagatzemi
El Priorat i Siurana, altres afectats del drama
Uns altres afectats per la situació de l’embassament del Riudecanyes són els pagesos i municipis del Priorat i el pantà de Siurana. Des de fa temps, la Plataforma en Defensa del Riu Siurana i el Gepec denuncien «l’espoli» d’aigua en els transvasaments que es feien del Siurana al Riudecanyes quan encara hi
a la bassa i que permeti garantir l’accés al recurs, com a mínim, en l’època d’estiu. «Durant l’any s’abocarà l’ai-
havia prou aigua. L’estació regeneradora d’aigua hauria de permetre resoldre, o com a mínim apaivagar, aquest conflicte. Per una altra banda, el govern va anunciar fa poques setmanes dos milions d’euros en ajudes pels pagesos del Priorat. Segons el secretari d’Agenda Rural, aquestes ajudes requereixen una superfície mínima d’una hectàrea de terreny agrícola i s’ingressarà abans del 31 de desembre en el compte corrent dels pagesos beneficiats.
gua a la bassa i, a l’estiu, es gastarà d’allí», precisa. «Això ens dona per salvar els arbres un any com els darrers, però
no per fer producció ni res», afegeix. El gerent de la Comunitat de Regants assenyala que s’haurà de tenir en compte un «problema afegit», com és la sal.
Així mateix, Prats avança que, en l’escenari que hi hagi aigua al pantà de Riudecanyes, la bassa permetrà «allargar la temporada de reg», una situació que «ja ens aniria bé» atès que «els estius es fan més llargs». «Amb la bassa, tindrem la seguretat que, si tenim aigua als embassaments, podrem allargar la temporada de reg i, si no, com a mínim podrem salvar els arbres», valora.
Si bé la redacció del projecte ha d’acabar de concretar l’abast de les obres, l’ERA haurà d’estar capacitada per tractar el cabal de 20.000 metres cúbics al dia, amb la possibilitat d’ampliar-la en un futur.
Entrevista El catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV i investigador de l’ICREA destaca els beneficis de les avellanes pel que fa a la salut cardiovascular i defensa la importància de consumir productes de proximitat
Miquel Llaberia
Quins són els beneficis de les avellanes?
«Les avellanes són fruits secs amb importants beneficis en la salut i formen part de la dieta mediterrània, coneguda també pel mateix. Les recomanacions internacionals és que mengis un grapat al dia de fruita seca. Això serveix per prevenir malalties cardiovasculars, com són l’infart de miocardi o una embòlia cerebral, que és la primera causa de mortalitat en l’actualitat».
Hi ha alguns fruits secs millor que altres?
«En general, tots els fruits secs tenen una composició semblant amb petites diferències entre ells. Per exemple, les nous porten greixos poliinsaturats que no ho porten altres fruits secs, però bàsicament la fruita seca és greix d’origen d’oli saturat i una quantitat important de proteïnes. Les proteïnes porten vitamines i altres substàncies que, en petites quantitats, són beneficioses per la salut. Aleshores, no em decanto per cap fruit en concret, el que és important és tenir una dieta variada i consumir qualsevol fruit sec, ja que alguns portaran més antioxidants i altres més o menys greix, però les recomanacions mai parlen d’un fruit sec en particular».
Has parlat de la dieta mediterrània, en què els fruits secs com l’avellana en for-
men part. Quins beneficis té?
«Disposem d’una alta evidència científica que la dieta mediterrània és bona per prevenir malalties cròniques, cardiovasculars, càncers i altres. Des de la nostra unitat d’investigació a la universitat hem treballat moltíssim. Per exemple, amb un estudi realitzat amb més de 7.000 persones vam demostrar un 30% de disminució de nous casos de malalties cardiovasculars en comparació amb una dieta pobre en greix».
I per què és tan bona aquesta dieta?
«No és fàcil de respondre, però quan tu recomanes a una persona que prengui greix vegetal, a la vegada li dius que indirectament mengi menys hidrats de carboni, perquè el problema està en el fet que els hidrats de carboni que mengem actualment són de molt mala qualitat. A més, els greixos com oli d’oliva són molt saturats i això fa s’oxidin menys i que tinguin uns beneficis. I per acabar, tant l’oli d’oliva com els fruits secs no tan sols contenen greix, sinó moltes altres substàncies minoritàries que, en mínimes quantitats, tenen efectes positius en temes com la pressió arterial i que, per tant, també protegeixen de malalties cardiovasculars».
Els fruits secs són comuns en la nostra dieta, però en molts formats diferents.
Jordi Salas, director de la
Recomanació
La recomanació internacional és prendre un grapat de fruits secs al dia
Aleshores continuen sent igual de beneficiosos?
«Per a res, com menys processat estigui el fruit sec molt millor, i això no és ni una cosa del fruit sec en si mateix, sinó que passa amb qualsevol aliment.
Societat La Marxa per la Llengua, acte central del Correllengua de Reus, es va celebrar el passat dissabte 26 d’octubre amb una participació de més de 2.000 persones en una jornada lúdica i reivindicativa. No obstant això, la climatologia adversa a causa de la pluja va obligar a establir un recorregut més curt. En lloc de caminar durant
13 trams com estava previst, s’ha fet tan sols en el darrer, des de les instal·lacions del Reus Deportiu fins a la plaça de la Llibertat. Allà s’han dut a terme els dos concerts que hi havia programats i el dinar popular. Des de l’organització, també posen en relleu la participació de més de 130 entitats de la ciutat, en què algunes d’elles van partici-
par amb activitats prèvies. Per una altra banda, també asseguren que la voluntat és consolidar la iniciativa per tal de repetir-la l’any vinent. El Correllengua és una iniciativa popular que promou i reivindica la llengua i la cultura catalanes i que s’ha recuperat enguany després de no celebrar-se a Reus des de l’any 2013. Redacció
És veritat que la indústria gastroalimentària ha avançat molt i ara ens mengem fruits secs a tot arreu, ja sigui incorporat en un gelat, salses, brioixeria o altres coses. Però, si parlem de salut, el millor és menjar-nos els fruits secs sense processar, sense torrar i sense sal. Torrat potser no és tan dolent, però sí que és cert que fa perdre algunes vitamines».
Hi ha alguna manera en
concret d’incorporar a la dieta aquest grapat?
«No, com li agradi més a cadascú. Quan parlem d’un grapat no és necessàriament de forma literal. Pots incorporar-ho com acompanyament de qualsevol plat com, per exemple, en pots posar en una amanida».
L’avellana és un cultiu que en els darrers anys ha patit molt per culpa de la sequera. Des d’un punt de vista
sanitari això com pot afectar?
«Sincerament, té el seu efecte. La producció aquí al nostre territori, que sobretot fem avellanes i ametlles, ha estat molt castigada en els darrers anys i els pagesos no poden competir amb cultius intensius d’altres països, per temes de preus i altres coses que a mi no em correspon opinar. Però els que treballem en la nutrició el que sí que volem posar en relleu és que com més de proximitat sigui el producte millor, perquè transportar aquest aliment té les seves conseqüències nutricionals, tant per pèrdues de nutrients com per la sostenibilitat del planeta. Per aquest motiu, també és important defensar la producció de casa nostra». Per què el transport de l’aliment afecta en el seu valor nutricional?
«Perquè un aliment acaba perdent les seves propietats nutricionals. Si el collim i ens el mengem al cap de poc les pèrdues han estat mínimes. Però si l’hem de collir, l’emmagatzemem, el transportem lluny i en aquest recorregut s’ha exposat al sol i a canvis de temperatura això repercuteix en la quantitat de vitamines i substàncies antioxidants. Això també depèn del producte en qüestió, per exemple amb la fruita fresca és molt important, però amb la fruita seca no tant perquè és més fàcil de conservar».
Medi Ambient Inicien una campanya amb locals d’hostaleria
L’Ajuntament de Reus ha posat en marxa una nova campanya informativa, que s’allargarà tres mesos, adreçada als establiments d’hostaleria i restauració per tal de facilitar-los el reciclatge dels residus de vidre. En aquest període, un equip d’informadors ambientals acreditats d’Ecovidrio visitarà alguns establiments, principalment bars, cafeteries i restaurants, amb la finalitat d’informar-los sobre la correcta separació del vidre.
La campanya s’emmarca en la voluntat del consistori i
Ecovidrio d’impulsar mesures adreçades a fomentar el reciclatge de residus. La Unió Europea marca arribar al 55% de recollida selectiva el 2025 i, amb les dades actuals, Reus se situa al voltant del 43%. En el cas del vidre, l’increment de recollida des de l’any 2018 fins al 2023 ha estat del 25,71%, amb un creixement sostingut fins aquest 2024, en què s’ha observat un estancament. En total, l’any 2023 es van recollir a Reus 1.695,3 tones de vidre. L’Ajuntament recorda que millorar aquestes xifres requereix la collaboració de l’administració, els comerciants i la ciutada-
Més de 50 representants de fundacions de la província comparteixen vivències a Reus
Societat Més de 50 representants del sector fundacional de la província de Tarragona es van reunir a les instal·lacions de El Círcol per compartir bones pràctiques en la millora i l’impuls de les fundacions, en la trobada convocada per la Coordinadora Catalana de Fundacions. A l’acte, van assistir entitats d’àmbits com el social, l’edu-
cació, la salut, la cultura, la recerca o la tecnologia. L’objectiu de la trobada era crear xarxa i fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en la gestió i governança que afecten el funcionament dels patronats. A més, es va aprofitar per presentar Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI Redacció
Veïns de Mas Iglesias recolliran signatures per a zcrear una ordenança en defensa dels parcs
Societat L’Associació de Veïns Plataforma de Defensa Parc Mas Iglesias va registrar a l’Ajuntament de Reus el passat dimarts 22 d’octubre la sol·licitud per fer impulsar una iniciativa popular que promogui una nova ordenança que protegeixi els parcs de la ciutat. L’objectiu final d’aquesta acció és evitar el trasllat de l’estació d’autobusos al parc Mas Iglesias tal com està projectat en l’avantprojecte de reforma del Carrilet. Per tal que tiri endavant aquest procediment, l’associació haurà de recollir aproximadament 11.000 signatures, que suposen un 10% del cens de Reus. Des de l’associació defensen que la reordenació del Carrilet «seria millor si el parc no es toqués». Redacció
nia per generar menys residus i assegurar el seu correcte reciclatge.
El sector de l’hostaleria i la restauració genera gairebé el 50% dels residus d’envasos de vidre d’un sol ús que es comercialitzen a tot l‘Estat, de manera que és un sector clau per a la consecució dels objectius de reciclatge. El regidor de l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, considera que «aconseguir el compromís dels professionals del sector i consolidar hàbits sostenibles és essencial per millorar els índexs de recollida selectiva a la ciutat i, de retruc, una millora sig-
S’entregaran cubells petits per a separar el vidre als establiments que ho demanin
nificativa en la lluita contra el canvi climàtic». En aquest sentit, es farà incidència en el
compliment de la normativa vigent a Catalunya i al municipi, que disposa l’obligatorietat de separar en origen els residus. Per això, durant la campanya es verificarà en successives visites si els establiments fan una correcta separació dels residus d’envasos de vidre que generen.
Després d’una primera fase d’informació i anàlisi de les necessitats, la campanya també vol potenciar la dotació d’infraestructures per facilitar la separació i el transport dels residus fins al contenidor. Per això, es lliurarà de forma gratuïta cubells petits per ús propi de l’establiment.
TRADICIÓ
Els pastissers preveuen un volum de vendes similar als dels últims anys, que rondaria les 250 tones a tota Catalunya
Panellets, moniatos cuits i castanyes torrades. Aquests són els elements que no poden faltar en qualsevol celebració de la Castanyada. Malgrat que les tradicions importades de la festivitat anglosaxona de Halloween estan cada vegada més esteses, el cert és que la tradició gastronòmica catalana típica d’aquestes dates encara perdura ben arrelada. Així ho expliquen des del Gremi de Pastissers. «El jovent s’ha habituat a celebrar Halloween, però amb panellets, castanyes i moniatos, que és la nostra tradició, i mentre sigui així, és bo», asseguren.
Una percepció que pot comprovar-se fent un cop d’ull a alguns dels actes programats per aquestes jornades. Preguntats sobre les previsions de vendes, des del sector expliquen que s’esperen xifres similars a les d’anys anteriors, que es mouen entre els 200.000 i els 250.000 quilos de panellets venuts en les dues setmanes que dura la campanya. Aquesta xifra representa entre 5 i el 10 per cent del volum de producció anual del sector, cosa que demostra la importància que continua tenint aquesta llarga tradició, tant pel que fa als resultats econòmics, com per a l’arrelament entre la població.
Forn de pa - Pastisseria - Cafeteria
Carrer Nou, 32
Roda de Berà
Tel.: 977 65 71 42
@fornipastisseriaqueralt
Pel que fa als gustos, el de pinyons continua sent el rei indiscutible. Així ho asseguren des de diverses pastisseries del territori. Els panellets de pinyons, però, comparteixen protagonisme amb els d’ametlla, un altre dels clàssics que no falta als mostradors de forns i pastisseries d’arreu. Altres gustos com els panellets de coco, de xocolata, de cafè, o els guarnits amb una cirera confitada o amb un petit tros de codonyat s’estan consolidant com a nous clàssics, si bé mai podran desbancar els de pinyons i ametlles.
A tots aquests gustos més tradicionals, cal sumar-hi un ampli ventall de noves pro-
RODA DE BERÀ
postes que es pot trobar als aparadors dels establiments catalans. Panellets de taronja o de llimona –que també té una variant que la combina amb festuc–, de rom, de te verd, de tirami-sú, de nous o de músic són només algunes de les innovacions que s’han creat als obradors catalans.
Amb la idea de diversificar i atreure a nou públic, són cada vegada més les pastisseries que han decidit complementar la temporada del panellet amb altres dolços inspirats en Halloween, com ara galetes amb motius terrorífics o pastissos i postres amb la carabassa com a protagonista, per a diversificar la seva oferta.
A banda de panellets, també tenen moniatos i castanyes torrades
A. Ferran
Són un clàssic; una de les tradicions gastronòmiques que torna tardor rere tardor. Parlem dels panellets. Si sou del Baix Gaià, no us podeu perdre els que prepara el Forn i Pastisseria Queralt. Aquest establiment, que és una referència a Roda de Berà i a tota la zona, és fidel als nostres costums i, des de fa ja uns dies, als seus aparadors podreu trobar panellets de tots els gustos. Els de pinyons i ametlles no poden faltar. Però no són els únics. Al seu obrador també en preparen de codonyat, taronja, llimona, coco, xocolata o cafè.
Si voleu arrodonir la celebració de la Castanyada, no poden faltar uns bons moniatos rostits i unes castanyes torrades, que també podreu adquirir aquests dies a Queralt acabats de fer.
Cal destacar que aquest forn rodenc és la veritable casa dels llépols i dels amants de l’artesania. Els pans fets a l’antiga, respectant els tempos de les receptes tradicionals, la brioixeria elaborada artesanalment al seu obrador,
els pastissos i altres creacions són
sen que us captivaran i endolciran qualsevol moment per a fer-lo especial.
La majoria dels cementiris ofereixen un horari especial al llarg de tota aquesta setmana per facilitar les visites
DAnna Ferran
ies per al record. Així es viuen les jornades prèvies a la celebració de Tots Sants. El Camp de Tarragona està bolcat en aquesta tradició i així es pot veure en les diferents localitats que, coincidint amb la festivitat, han ampliat els horaris d’obertura dels cementiris perquè tothom qui ho vulgui pugui visitar els seus éssers estimats traspassats i els pugui recordar. Més enllà de l’ampliació dels horaris dels cementiris i de les línies especials de transport públic
que diversos municipis posen a disposició de la ciutadania perquè puguin apropar-s’hi, són molts els pobles i ciutats que han preparat activitats i propostes pensades especialment com un regal i una ofrena als difunts.
Aquest és el cas de Tarragona. La Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla, que té la propietat i la gestió del cementiri, ha organitzat dues misses dedicades als difunts.
El dia de Tots Sants a les 4 de la tarda s’oficiarà el Sant Rosari, a la capella del cementiri. L’endemà, diada dels fidels di-
1 DE NOVEMBRE
• Recital pel record, 12:00 h Ambientació musical des de la plaça central del cementiri
Col·labora Fundació Mémora
• Sant rosari, 16:00 h
funts, s’oficiaran tres misses, a les 9 del matí i a les 12 del migdia en català, i a les 10 del matí en castellà. A més, per quart any consecutiu i de la mà de Mémora, el dia 1 de novembre a les 12 h a la plaça central del cementiri, tindrà lloc el concert musical Recital pel record, una mostra de respecte als difunts i un acompanyament a les famílies que visitin el cementiri aquest dia.
Reus, per la seva banda, retrà homenatge a totes les persones que s’han enterrat al Cementiri General el dia 1. Un acte que es portarà a ter-
me simbòlicament, davant del Mausoleu dedicat als Fills Il·lustres de la ciutat. Durant el matí del dia de Tots Sants, la música rebrà els visitants amb un duet de violoncels -entrada principal- i dos violins ubicats en la part més nova del recinte
funerari. A banda, en aquesta mateixa jornada, es disposarà de la presència d’una unitat d’ambulància amb personal d’assistència per atendre a les persones que ho necessitin.
A Valls, el cementiri municipal estarà obert de forma in-
interrompuda des de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda els dies 30, 31 i 1. El matí del dia de Tots Sants, l’1 de novembre a les 11.30h, tindrà lloc al mateix cementiri de Valls el Recital pel Record. En concret, durant el matí s’interpretaran peces musicals amb un repertori molt variat, des del Barroc passant pel Clàssic, fins a la música més actual. Com a novetat, enguany entra en servei una nova màquina remunta-escales, un nou aparell que permetrà a les persones amb dificultat de mobilitat accedir amb facilitat a la zona de capelles, sepultures i nínxols de capella. A més, es reforçarà el servei de bus urbà. En el cas de Cambrils, l’Ajuntament oferirà un servei gratuït de taxi a demanda per anar al cementiri els dies 1 i 2 de novembre. El transport es podrà reservar a partir d’avui trucant al telèfon 977 362 622. Els punts de recollida seran les parades de l’autobús urbà i l’horari d’anada i tornada es podrà escollir entre les 10 i les 18 hores, en franges cada 30 minuts. Les persones usuàries compartiran el servei amb altres viatgers en taxis de 8 places en cas que els recorreguts i horaris siguin coincidents.
2 DE NOVEMBRE
• Missa de difunts 09:00 h (en català) 10:00 h (en castellà) 12:00 h (en català)
HORARI ESPECIAL DE TOTS SANTS del 26 d’octubre al 2 de novembre (ambdós inclosos)
De 09:00 h a 18:00 h ininterrompudament
programa d’actes
Són diversos els municipis del Camp que han organitzat activitats especials coincidint amb aquesta festivitat
Entre castanyes i carabasses, personatges entranyables, com la castanyera, i d’altres terrorífics, el Camp de Tarragona es prepara per celebrar un creuament de celebracions i festivitats amb la tradicional Castanyada i de Tots Sants i la importada festa de Halloween. En alguns municipis, com és el cas de Tarragona, la celebració ja es va dur a terme el cap de setmana que acabem de deixar enrere, però en la majoria de pobles i ciutats les activitats programades se
centraran, especialment a partir del dijous i fins al diumenge. La combinació de propostes de caràcter popular tradicional amb d’altres molt inspirades en el terror és la tònica general de la majoria de propostes plantejades.
El Salouween es consolida Salou és un dels municipis amb el programa d’actes més extens. Sota el nom de Salouween s’han organitzat activitats per a tots els públics fins al diumenge. Dijous, a les 5 de la tarda, la plaça del Carrilet serà l’escenari de la Festa
Infantil de Salouween, amb tallers de maquillatge, animacions infantils i una deliciosa xocolatada. A dos quarts de 8, començarà la gran desfilada de la Salouween Parade, on monstres i zombis es passejaran pels carrers principals del municipi. Els assistents estan convidats a disfressar-se i unirse a la festa per viure una desfilada terroríficament divertida. A partir de les 9 del vespre, la plaça del Teatre Auditori acollirà un espectacle únic de teatre de terror interactiu, amb Esta peli ya la he visto Per cloure la celebració, de
LLa casa De Muller manté l’essència en els seus vins dolços i generosos des de fa més de 172 anys. Coneguda, a tot el món, pel famós Vi de Missa, elaborat segons les prescripcions de la Sagrada Congregació Romana, que al 1888 va rebre la Medalla d’Or a l’Exposició Vaticana, i se’ls hi va atorgar ser proveïdors oficials del Vaticà durant sis papats. Tanmateix, De Muller elabora altres vins de licor de qualitat, moscatells i rancis, amb el sistema tradicional de «solera» i de «sol i serena». Algun d’ells, com Pajarete De Muller Solera 1851, es manté al bocoi original amb les mares del primer vi omplert. La criança oxidativa i l’edat dels foudres, unida a les característiques del clima del litoral mediterrani, li concedeixen una complexitat aromàtica única al món.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
l’1 al 3 de novembre, el Passeig Jaume I es convertirà en el centre neuràlgic del Salouween Street Festival, un espai on la música en directe, l’animació, les zones gastronòmiques i les activitats infantils crearan un ambient festiu per a tots els públics.
Bruixes al Morell
En el cas del Morell, han con-
centrat la celebració el dimecres a la tarda La plaça Francesc Macià serà l’epicentre d’una festa pensada per a tota la família, amb activitats per a grans i petits. A partir d’un quart de 6, Actua Produccions oferirà un espectacle en què els més petits podran gaudir de jocs relacionats amb la festa de la Castanyada. Més tard, les bruixes i bruixots ompliran
REUS
Viu la Castanyada amb els panellets artesans, moniatos cuits i galetes de Halloween de Forn i Pastisseria Huguet
La Pastisseria Huguet ofereix un ampli assortiment de productes per a viure la Castanyada més dolça. No hi falten els panellets artesans de pinyons, d’ametlla o amb cirera confitada, i de nous gustos com xocolata, cafè, codony o rovell d’ou; tots ells elaborats amb ingredients de qualitat. A més, també disposen de moniatos cuits al forn i de galetes elaborades amb motius de Halloween.
~ PASTISSERIA RECOMANADA ~
els carrers del poble amb una cercavila que començarà a la Rambla Joan Maragall.
Festa jove a Vila-seca Vila-seca ha apostat per a organitzar una festa jove pel pròxim dijous a la nit. El Castaween Jove omplirà de disfresses i música el Pavelló. La festa, que comptarà amb animació, regals i molt més, estarà amenit-
Bruixes. Deu relats de dones sàvies i màgiques de la nostra història Glòria Sabaté Bindi Books
Les bruixes són dones sàvies que des dels temps antics han ensenyat els seus coneixements sobre la cura del cos i de l’ànima a filles, netes, veïnes i veïns. Les seves mans guareixen, preparen aliments i ajuden a néixer i a morir. Viuen en comunió amb la natura i, d’ella, obtenen tot el seu saber, tot allò que necessiten. Glòria Sabaté ha escrit un homenatge a aquestes dones màgiques, al seu llegat i a la seva memòria. Un viatge a través del temps i les estacions illustrat per Eva Sánchez.
zada pel Dj Prudent, Dj Xaviixt i Dj Megy, s’iniciarà a partir de les 23.30 h i finalitzarà a les 4 de la matinada.
Misteri a Constantí La tarda-nit del 31 d’octubre, tornarà a arribar carregada d’activitats festives al Pavelló Poliesportiu de Constantí amb la celebració d’una nova edició de la festa Castalloween. A dos
quarts de 7, s’obriran les portes del Passatge del Terror, que enguany tindrà dues modalitats: un passatge familiar (de 18.30 a 20.30 h), i un passatge de terror extrem, només per a adults (de 20.30 a 21.30 h) L’entrada individual té un preu de 3 euros, mentre que l’entrada familiar costarà 6 euros. Cap a les 9 del vespre, s’obriran les portes del Pavelló Poliesportiu, per
VILA-SECA - la pineda
l’Avinguda Onze de Setembre, i començarà un sopar de motxilla. A les 23 hores començarà el gran ball terrorífic amb una sessió musical a càrrec del DJ Jordi Alcañiz.
La celebració del Castalloween s’allargarà fins al dissabte amb la II Caminada Constantí misteriós per descobrir les històries més ocultes del municipi. Les inscripcions es poden
T’ofereixen preus competitius i un gran espai, amb cafeteria i restaurant, a tocar dels accessos de l’A-7, a cinc minuts de Tarragona, Reus i Cambrils
Els panellets són una de les tradicions gastronòmiques més populars de l’any. A Forn Carbonell els elaboren seguint la recepta tradicional, de forma artesanal i amb productes naturals, des de 1989. En tenen d’una gran varietat de sabors: pinyons, ametlla, coco, xocolata, maduixa, cafè... Encara no els has tastat? Apropa’t a les seves instalacions i descobreix assortiment que han preparat perquè celebris Tots Sants de la manera més dolça!
Els trobaràs al Polígon Alba de Vila-seca, a tocar de les sortides 1154 i 1155 de l’A-7, a cinc minuts de Reus, Tarragona i Cambrils. Compten amb un gran espai de cafeteria, restaurant i zona infantil on podràs fer qualsevol àpat. Des d’esmorzars i berenars, on podràs escollir entre una extensa varietat de creacions dolces i salades, a un menú diari de migdia a 10,50 euros. Si prefereixes anar-hi a sopar, és el lloc ideal per a fer trobades de grup, gràcies a la seva gran sala, a la disponibilitat d’aparcament i a uns preus competitius. I a tot això, cal
sumar-hi la seva carta de pizzes artesanes. Per llepar-se’n els dits!
Forn Carbonell té un obrador i una cuina propis on preparen amb dedicació totes i cadascuna de les elaboracions. Ofereixen servei de safates de càtering per a emportar i també servei a domicili. A més, els trobaràs oberts tots els dies de l’any. Encara no els coneixes? Visita’ls i deixa’t sorprendre.
Festa de la Castanayada, amb una desfilada de monstres que recorrerà els carrers de la vila. Dues hores més tard, serà el torn del sopar i ball de monstres, on no faltaran les castanyes, els panellets i moltes sorpreses per als assistents. Es recomana que, tothom que vulgui prendre-hi part, ho faci disfressat, per a fer encara més divertida la festa.
ramels picant al timbre de les cases participants. El mapa de la ruta es podrà recollir de 5 a 6, durant el taller de pinta-cares que hi haurà al Casal.
Els passatges del terror s’han consolidat com un dels actes principals per als joves
Les desfilades amb personatges terrorífics i participants disfressats estan agafant força
fer a l’OAC del carrer Sant Pere 49, de 9 a 14 h. El preu és 1 euro solidari per persona.
Desfilada i sopar a la Pobla La Pobla de Mafumet és un d’aquells municipis que ha decidit que no cal triar entre Castanyada i Halloween quan es pot tenir tot. Dijous, a partir de dos quarts de 8, es donarà el tret de sortida a la Gran
La Canonja es vesteix de terror El 31 d’octubre torna a celebrar-se la castanyada més terrorífica de la Canonja amb el tradicional Castanyot de la Por i la ruta del Crit o Confit. De sis de la tarda a nou del vespre, el Casal es transformarà en un espai terrorífic i maligne, on qui entri no sabrà si en sortirà... I recordeu!: els menors de 12 anys hauran d’entrar-hi acompanyats d’una persona adulta. Els infants també podran fer la ruta del Crit o Confit, espantant el veïnat i aconseguint ca-
Terror en 3D i escape room a Torredembarra A Torredembarra, la celebració de Halloween arriba amb novetats. A partir de les 5 de la tarda i fins a les 8, l’Espai Jove acollirà Experiència de terror en 3D, una activitat immersiva permetrà als participants viure una experiència virtual plena de terror. A les 9, en aquesta mateixa ubicació, començarà una escape room inspirada en Harry Potter, organitzada per l’Associació Metajuego.
A partir de dos quarts de 12, l’activitat es traslladarà fins a la sala gran del Casal amb el Fot-li Castanya! La festa començarà amb el concert del grup local Nameless (versions de poprock) i seguirà amb les sessions de DJ Albert Caste i Xart DJ.
El Consell Comarcal vol potenciar un model turístic sostenible i modern basat en els productes de la regió
Álvaro Rodríguez
El Consell Comarcal del Priorat ha engegat una licitació per redactar un pla de millora de la Ruta del Vi i de l’Oli de la comarca. Aquesta iniciativa persegueix convertir la regió en una destinació turística competitiva amb una oferta vinculada al paisatge i producte local, tal com resa el text d’aquesta.
El projecte sorgeix del Pla Estratègic de Turisme Sostenible del Priorat, encarregat l’any 2023 davant l’aposta del Consell Comarcal per diversificar l’economia per tal de frenar el despoblament a la comarca. Aquest pla ha estat finançat amb una línia d’ajudes estatals dedicades al suport de la innovació territorial.
La Ruta del Vi del Priorat és una de les principals eines turístiques de la comarca, servint com a guia dels principals cellers de la DO Montsant i la DOC Priorat, així
com de les experiències que ofereixen. El pla de millora engegat haurà de realitzar una diagnosi de l’actual situació de l’enoturisme i els
seus promotors, així com de la demanda turística del sector. Amb aquestes dades, els adjudicataris realitzaran un programa d’acompanyament
Urbanisme La infraestructura suposarà una millora en la mobilitat
L’Ajuntament de Cambrils ha iniciat les obres de construcció de la rotonda del Polígon Belianes situada a la cruïlla dels carrers Metal·lúrgia i Fusteries. La nova infraestructura substituirà la rotonda provisional amb pintura i pilones de PVC que hi ha actualment per distribuir el trànsit. El projecte de millora també inclou l’adaptació dels quatre passos de vianants perimetrals, amb els corresponents rebaixos de vorera per fer-los accessibles a les persones amb mobilitat reduïda.
La rotonda urbanitzada, de 22 metres de diàmetre, i el recorregut adaptat per a vianants, significaran una millora en la mobilitat, l’accessibilitat i la imatge d’aquesta zona. El projecte, amb un termini d’execució de 30 dies, s’han adjudicat a l’empresa cambrilenca Obras y Hormigones Blanco. El regidor d’Obra Pública, Enric Daza, assegura que aquesta obra suposarà «la dignificació de l’entrada principal del polígon Belianes». En aquest sentit, el regidor també destaca que «l’actuació serà una referència per la mo-
dernització i integració del polígon Nord, amb relació al recentment aprovat projecte d’urbanització del polígon Sud».
Les obres van iniciar dijous i consistiran, en primer lloc, amb el desmuntatge de les pilones, la demolició de l’aglomerat asfàltic en l’àmbit de la rotonda, i la demolició del panot i vorada de les voreres pel rebaix. Els treballs continuaran amb la urbanització de la nova rotonda i els rebaixos, la instal·lació de focus led al centre de la rotonda, la col·locació de diferents senyals, la pintura, i la disposició de pilones
professional als cellers, restaurants i allotjaments de la regió, es contempla assessorar a 100 empreses.
El pla de millora contempla
S’establiran requisits de qualitat per a les empreses que formin part de la ruta
El pla impulsarà un sistema de recollida i tractament de dades dels visitants
també la definició d’un sistema d’adhesió i de qualitat a la Ruta del Vi. Aquesta idea pretén definir un alt estàndard d’excel·lència amb una sèrie de requisits de qualitat per les empreses que formin part de la ruta.
Una altra de les apostes d’aquesta iniciativa és la digitalització, proposant definir un sistema d’obtenció de dades del perfil del visitant que pugui proporcionar un estudi d’aquest. L’objectiu d’aquest punt és conèixer el lloc d’origen dels visitants, els llocs
més visitats i on pernocten, la durada de l’estada o la repetició de les visites.
Finalment, el Consell Comarcal vol reforçar el turisme vinculat a l’oli dins la comarca. Per fer-ho possible, es planteja un programa d’acompanyament a les empreses relacionades amb aquest producte per tal d’estructurar experiències turístiques al voltant del mateix. Es contempla visitar almenys 25 empreses d’aquest sector, les quals podran estructurar la Ruta de l’Oli del Priorat.
El contracte fixa el 15 de novembre de 2025 com a termini màxim per implementar aquestes accions. Les tasques de mentoria i acompanyament a empreses hauran de ser realitzades abans del juny de l’any vinent, mentre que la definició del sistema d’adhesió i el sistema de dades es prolongarà fins al novembre del mateix any. El valor total del contracte és de 46.000 euros amb IVA.
per limitar l’estacionament i ampliar la visibilitat en els passos de vianants.
A més, aquesta millora també preveu l’espai per la
instal·lació de diferents elements promocionals i informatius. Per una banda, al centre de la rotonda s’hi ubicaran unes lletres amb el text
‘Polígon Belianes’ i, per l’altra, als voltants s’hi col·locarà un cartell amb el nom i l’adreça de les diferents empreses amb activitat al polígon.
Les fortes pluges fan caure el mur d’una casa a Salou, al carrer de la Falconera
Successos Les fortes pluges van fer caure el mur perimetral d’una casa a Salou ahir al migdia. Concretament, l’immoble està ubicat al carrer de la Falconera, a l’altura del número 18. Els serveis d’emergències van rebre l’avís a les 15.29 hores i s’hi van desplaçar fins el lloc dels fets amb 3 dotacions. Allà el cos va assegurar al-
guns punts per a evitar despreniments. El cas ha quedat en mans de l’arquitecte municipal, que serà qui decidirà com procedir amb l’actuació. L’aigua hauria estat el que hauria fet col·lapsar el mur, però actualment es desconeix si aquest tenia patologies prèvies. Afortunadament l’incident no ha provocat cap ferit. Redacció
Societat La iniciativa vol fomentar el treball col·lectiu per a millorar la qualitat de vida
Redacció
En el marc d’una activitat organitzada per la Regidoria de la Gent Gran, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha anunciat un nou projecte transversal que impulsarà el voluntariat, format per diferents sectors i àmbits de la societat, destacant la collaboració de la gent gran per a millorar la situació social de la ciutat.
La iniciativa, que serà liderada per la Regidoria de Participació Ciutadana, té com a objectiu fomentar el treball col·lectiu per aconseguir un Salou amb una millor qualitat de vida per a tots els residents i visitants.
En el context d’unes jornades de foment de les noves tecnologies, celebrades amb motiu del Mes de la Gent Gran, l’alcalde va aprofitar
Oci Faran una festa popular divendres i un Passatge del Terror, dissabte
A. Ferran
Creixell ho té tot a punt per a celebrar les dues festivitats més destacades de la tardor: la Castanyada i Halloween. L’Ajuntament, junt amb diverses entitats, ha organitzat tota una setmana d’activitats, perquè petits i grans es diverteixin i visquin aquesta tradició. Els actes arrencaran demà a les 5 de la tarda a la Bibliocreixell amb el contacontes de la Castanyera. La canalla continuarà sent la protagonista el dijous a la tarda, quan es farà el famós Truc o tracte. L’activitat començarà al Casal Municipal a les 5 de la tarda i, a banda del joc de truc o tracte, també es podrà gaudir de màgia a la plaça. Els amants de les tradicions més nostrades podran celebrar una Castanyada Popular divendres, a partir de les 5 de la tarda, a la plaça Major. Els infants de l’escola
Els més petits podran participar demà al conta-contes i dijous al ‘truc o tracte’ Molts vilatans es convertiran en personatges
oferiran balls i la festa s’arrodonirà amb l’actuació musical del grup Sidral. El punt final a la celebració
de la Castanyada i Halloween a Creixell arribarà dissabte, amb una de les propostes més esperades: el Passatge del Terror. Es durà a terme a partir de dos quarts d’11 al Casal Municipal. Els tiquets per a participar-hi tenen un cost d’1 euro i es poden adquirir el mateix dia al Casal, abans d’accedir-hi.
per a mantenir una xerrada amb els assistents a través de videoconferència.
Aquesta iniciativa té com a objectiu promoure l’ús de les noves tecnologies entre la gent gran, perquè aprenguin a desenvolupar-s’hi, fet que els permetrà participar activament en activitats municipals i mantenir-se connectats amb les institucions.
Granados, després d’escoltar els suggeriments per part dels participants, va anunciar la intenció del govern local, a través de la Regidoria de Participació Ciutadana, d’«impulsar tot el que fa referència a l’activitat dels voluntaris. Els voluntaris han de ser de diferents àmbits, però crec que la gent gran té un gran potencial per aportar
moltíssimes coses en benefici del municipi». L’alcalde va deixar clar que la creació d’aquest grup de voluntariat no només inclouria la gent gran, sinó que també comptaria amb la participació d’altres sectors de la societat, com la joventut. L’alcalde també va convidar la gent gran a tenir un paper actiu al municipi.
Diuen els entesos que Billy Wilder, Francis Ford Coppola o Akira Kurosawa són alguns dels millors guionistes de la història del cinema, però cap dels tres hauria tingut la capacitat d’escriure el relat de Santa Úrsula 2024, que va tornar a tenir els grans ingredients dels duels dels Xiquets de Valls amb una convidada extra, la pluja. Castells de 10 i sense folre, aturades, càntics, ovacions, provocacions, reunions i un final inesperat amb una colla marxant amb l’argument de la seguretat de la seva gent i una altra fent tres castells i pilar seguint el protocol vallenc. Cadascú defensarà els seus arguments i tot plegat generarà debats. Us donem la benvinguda a la plaça del Blat. L’origen de tot, l’essència del fet casteller, la glòria dels Xiquets de Valls.
Tot plegat va començar tard a causa de la pluja. L’entrada a plaça va ser 45 minuts després del que estava previst, però no va condicionar en cap cas les previsions de les dues colles. El sorteig va determinar que la Colla Vella sortiria primera i la Joves de Valls segona. Així, el primer castell va ser el 4de10fm, que els rosats ja havien carregat al Concurs i volien descarregar novament a casa vuit anys després. Ja en la carregada va necessitar un treball extra en les manilles i just quan sortia el pom de dalt es va trencar després d’una fuetada que va recórrer una de les rengles de l’estructura. Castell carregat, però sense celebracions perquè la diada havia de ser llarga. La resposta dels vermells també va ser el castell de 10, el 3de10fm, el seu gran objectiu de la diada i de la història recent. Per això el van provar d’inici. I va arribar el dia. Una pujada tranquil·la i sense nervis va permetre que en el moment clau, amb l’entrada de l’aixecador i l’enxaneta, tothom donés el gas necessari per coronar-lo per primera vegada en el seu historial. Era el premi a nou anys de feina, a intents que van quedar-se a tocar o a moments de ràbia i frustració. La Joves ja és també de 10. Com deien ells mateixos, ho mereixien.
La pluja anava i venia amb major o menor intensitat i quan a la Colla Vella li va tocar obrir la segona ronda, va tornar a aparèixer. De fet, va aparèixer quan va tirar endavant el 4de9sf que van haver de tirar enrere per evitar mals majors amb l’entrada de sisens. No és un castell menor per a la colla i enguany han viscut una història d’amor-odi que per Santa Úrsula van tancar definitivament. Quan va parar de ploure hi van tornar i el van descarregar per
La jornada La pluja va condicionar una diada on la Joves va fer el primer castell de 10 de la seva història i la Vella la seva millor actuació de la temporada
segona vegada consecutiva aquest 2024. Per tant, continua definitivament aquesta bonica història d’amor. Era el torn per a la Joves que tenia clar des de fa dies que després del 3de10fm anava el 2de8sf, que enguany ja havien ensenyat quatre vegades (dues descarregat i dues carregat). L’execució del castell va ser magistral. Segurament un dels millor que han fet mai fins al punt que confessava la gent del tronc del castell que l’havien gaudit i no pas patit, tot i la seva complexitat. Al final de la segona ronda, la Joves feia millor actuació que la Vella i la tercera ronda podia ser determinant per saber qui s’emportava la diada. Els rosats anunciaven 3de10fm, els vermells 3de9sf.
I la pluja va tornar a fer acte de presència. Quan la Colla Vella situava sisens del 3de10fm el ruixat s’intensificava i els obligava a desmuntar-lo, per tornar-hi uns minuts després. Però el segon intent ja no donava les garanties del primer i van decidir desmuntar-lo una altra vegada perquè semblava complicat poder-lo coronar. D’aquesta manera, i segons el nou protocol vallenc, es quedaven en blanc en la tercera ronda. Torn per a la Joves, però aleshores, el cap de colla, Francesc Ramon, va anunciar que no farien castell de tercera ronda i anirien directament al pilar de comiat perquè molta de la seva gent tenia la camisa mullada per la falta d’aixopluc i era un perill per a la seguretat dels seus possibles castells. Donaven la seva diada per finalitzada i van marxar de plaça. Una decisió que no va compartir la Colla Vella que, veient que para-
Renuncia a la 3a ronda
La Joves no va fer tercer castell argumentant problemes de seguretat per les camises mullades
va de ploure, va decidir anar a la quarta ronda per poder completar tres castells i posteriorment el pilar. Sols a plaça van descarregar el 3de9f sense cap mena de dificultat i seguidament el Pde8fm que el servia per assolir la seva millor actuació de la temporada. Una vegada més, Santa Úrsula va generar debat i discussió, que segurament s’allargarà uns dies i unes setmanes. I d’aquí a vuit mesos, les dues colles de Xiquets de Valls es tornaran a trobar per Sant Joan a la plaça del Blat i tornaran a escriure la història dels castells. I continuaran els debats i les discussions.
Reus | Diada dels Xiquets de Reus
X. Reus: 5/8, 7/8, 4/8
C. Altafulla: 3/7, 4/7a, id3/7, 2/6
C. Terrassa: 5/7, 4/8, 4/7a
X. Cambrils: id2/6, 3/6a, 2/6, 4/6
Tarragona | Diada dels Xiquets de Tarragona
Xiquets Tarragona: 4/8, id7/8, 2id3/8
Nois de la Torre: 3/7, 4/6a, 3/6a
Tarragona | Diada de l’Esperidió
Jove Tarragona: 3/8 i 4/8 simultanis, 2/8f, 4/8a, P/7f
Bordegassos Vilanova: 5/7, 7/7, 4/7a
C. Vila Gràcia: 3/8, 7/8, 4/8
Igualada | Diada
Moixiganguers
Moixiganguers Igualada: 3/9f, 4/9f, 4/8a
C. Vilafranca: id4/9f, 4/9f, 3/9f
C. Sants: 2/7, 4/8
Girona | Sant Narcís
Marrecs Salt: 5/8, 4/8a(c), 2/8f
Minyons Terrassa: 3/9f, 5/9f, 9/8
Capgrossos Mataró: 3/9f, 4/9f, 2/9fm, P/6
Valls | Santa Úrsula
Colla Vella: 4/10fm(c), 4/9sf, 2id3/10fm, 3/9f, P/8fm
Joves Valls: 3/10fm(c), 2/8sf Les actuacions
Sembla que a la Primera Federació tocarà adaptar-se contra terra, mar, aire i els penals en contra. El Nàstic de Tarragona va caure derrotat el darrer dissabte en el que va ser, suposadament, un partit de futbol a l’Stadium Gal contra el Real Unión de Irún. De futbol se’n va veure poc, el que sí que es va veure va ser com onze jugadors s’enfrontaven a onze jugadors entre tolls d’aigua i fang durant noranta minuts. La gespa de l’Stadium Gal es va acabar per desfer, literalment, donant pas al fang, on les pilotes amb prou feines hi podien rodar. De fet, a les bandes ni rodaven ni botaven, motius suficients per a una suspensió.
Aquesta no hauria sigut la primera vegada que se suspendria un partit enguany per les inclemències meteorològiques. En la segona jornada, el col·legiat Manuel Pozueta va suspendre durant 48 minuts el duel corresponent a la jornada 2 entre el Barakaldo i la Real Sociedad B perquè, segons apunta l’acta «el camp es trobava entollat. En diverses zones l’esfèric flotava i no es desplaçava, complicant d’aquesta manera la pràctica del futbol i suposant un risc per a la integritat física dels jugadors i la nostra pròpia». Després de 48 minuts, Pozueta apunta que «el partit es va reprendre quan va cessar la pluja i la gespa va drenar l’aigua». Aquest criteri no el va seguir Javier Figueiredo Comesaña, que en una situació idèntica, va decidir continuar amb un partit en el qual les relliscades dels jugadors per culpa d’una gespa ja gairebé desfeta eren habituals.
Els aficionats locals també estaven sorpresos. De fet, un seguidor veterà del Real Unión va comentar en acabar el partit que «ha sigut un partit com els d’abans», referint-se a una època en la qual, després de preguntar, dominava el fang, les pilotades i els cops de colze. La realitat és que el Nàstic va plantar cara en les adversitats. El terreny de joc no permetia exhibir l’estil grana, però els de Dani Vidal es van saber adaptar i, de fet, van tenir ocasions de mèrit per avançar-se en el marcador.
Els grana van acabar per entendre que les pilotades a les dues bandes, sense importar la potència, no es perdien per la banda, sinó que s’aturaven en topar en el primer toll. Aquesta mecànica la van convertir en un element més del seu joc. De la mateixa manera que els bots imprevisibles, que van habilitar diferents situacions
Joan Oriol i Ander Gorostidi tractant d’aturar una de les accions del partit en un dels múltiples tolls d’aigua sobre la gespa de l’Stadium Gal. Bárbara Duarte/ Real Unión de Irún
Futbol Dissabte, la pluja i la gespa de l’Stadium Gal van ser més protagonistes que el futbol
de mà a mà de Narro i Antoñín, però, van dificultar els remats.
Amb tot, el partit es va decidir en un penal rigorós, una centrada lateral que va fregar la mà de Joan Oriol. Aquesta pena màxima va significar la tercera consecutiva fora de casa. Contra el Lugo, va ser l’1-2 i inici de la remuntada gallega. Contra l’Arenteiro, va ser el primer dels tres gols que va marcar Marcos Baselga i, contra el Real Unión, el de la derrota. Alguns, com el del Lugo, eren evitables, mentre que els altres, rigorosos.
La Primera Federació és una categoria d’igualtat màxima. Aquesta temporada, l’únic equip que sobresurt a la resta és la Cultural Leonesa que té deu punts de marge al primer perseguidor del play-off i nou del segon classificat. La resta d’equips, entre ells el Nàstic, breguen en una situació d’igualtat i falta de regularitat que fa que del segon al novè només hi hagi una victòria de diferència.
Per a trencar amb aquesta realitat no en queda una altra
que adaptar-se, fins i tot, a les coses imprevisibles que no es poden controlar. Pel que fa a les actuacions arbitrals, els grana s’han adaptat amb la incorporació de la figura de Josep
L’afició
Subirats, en el qual Vidal va apuntar que «ens ajuda com a delegat de camp i en l’anàlisi de la forma de xiular dels àrbitres». Potser, ara també tocarà contractar a un meteoròleg.
CLASSIFICACIÓ
L’apunt
Enguany es va suspendre el Barakaldo-R. Sociedad B per «terreny impracticable»
Una trentena de nastiquers van acompanyar l’equip a Irun
El Nàstic de Tarragona no va estar sol en el duel a l’Stadium Gal. Una trentena d’aficionats es van desplaçar per animar l’equip sota la pluja. De fet, els nastiquers es van fer protagonistes de l’encontre, fent-se més sorollosos que els aficionats locals convertint l’Stadium Gal en el Nou Estadi per moments.
Equip Pts J G E P GF GC
1.Cultural L. 26 10 8 2 0 16 4
2.Arenteiro 17 10 5 2 3 11 6
3.R. Sociedad B* 17 9 5 2 2 12 8
4.Barakaldo 16 10 4 4 2 14 11
5.Andorra 16 10 4 4 2 9 7
6.Real Unión 16 10 4 4 2 11 12
7.GIMNÀSTIC 15 10 4 3 3 11 12
8.Tarazona 14 10 4 2 4 10 8
9.Lugo 14 10 3 5 2 6 6
10.Ponferradina 13 10 3 4 3 11 10
11.Celta Fortuna 12 10 3 3 4 14 13
12.Unionistas 12 10 2 6 2 13 13
13.Gimnástica S. 12 10 3 3 4 12 15
14.Osasuna P. 12 10 4 0 6 10 15
15.Zamora 11 10 3 2 5 15 10
16.Barça Atlètic* 11 9 2 5 2 12 10
17.Bilbao Athletic 11 10 3 2 5 10 12
18.Sestao River 9 10 2 3 5 8 11
19.Ourense 6 10
Reus FC Reddis. Alejandro Verdejo, Sergi Canals, Andy Alarcón, Xavi Molina, Nico Díaz, Ramon Folch (Marc Grau, 89’), Alberto Benito (Torrents, 61’), Xavi Jaime, Ricardo Vaz (Pol Benito, 89’), Pau Russo (Hugo Moreno, 70’) i Aitor Serrano. CE Manresa. Pulido, Sergi Benítez, Bravo, Reche, Samper, Nil Garrido (Jaime Márquez, 85’), Eloy Gila (Drammeh, 62’), Antonio Romero (Batanero, 69’), Costa, Tom Diawara i Moha Ezzarfani (Sarmiento, 69’). Gols 0-1, Moha Ezzarfani, (42’); 1-1, Ricardo Vaz (53’’), 2-1, Joan Torrents (74’) i 3-1, Aitor Serrano, (82’). Àrbitre. Jose Antonio Fernández Morillo (Barcelona). Va mostrar la targeta groga als locals Alberto Benito, Folch, Alarcón i Xavi Molina, i als visitants Salvador Costa. Incidències. Partit de la jornada 8 disputat al Municipal de Reus amb 970 espectadors.
Futbol Els roig-i-negres van remuntar el gol visitant en una gran segona meitat
Arnau Montreal Quesada
El xàfec va ser roig-i-negre. El Reus FC Reddis va arrencar la corona al Manresa en un duel de clara superioritat reusenca sota la intensa pluja per col·locar-se com a nou líder de la Tercera Federació. Els de Marc Carrasco van remuntar el marcador amb tota una tempesta de gols i ocasions en una gran segona meitat.
Plenament conscients i motivats, el Reus FC Reddis va encetar el partit amb ganes de cruspir-se el Manresa. De fet, ho van aconseguir en els primers minuts. Els roigi-negres van ser dominants sota la intensa pluja que queia insistentment sobre la gespa del Municipal. El primer avís el va fer Aitor Serrano amb un tir creuat des de l’interior de l’àrea que va sortir desviat. L’atacant reusenc va participar en la següent amb un cop d’esperó que va deixar Pau Russo sol davant el porter del Manresa, però l’extrem va perdonar en la definició.
Malgrat que el Manresa va buscar baixar revolucions al partit amb la pilota, no va aturar el domini del Reus. Un tir des de la frontal de Ricardo
Els roig-i-negres sumen la segona victòria al Municipal de Reus
Vaz va forçar una falta perillosa. Era el moment de la genialitat portuguesa. El 10 del Reus no va dubtar i amb un remat bombejat va estavellar la falta al travesser, fregant el golàs de la jornada. La jugada no va acabar aquí. El Reus va saber convertir les brases de nou en un foc amb un remat
de cap de Ramon Folch a boca de canó que el porter Pulido va treure amb una bona mà. Les ocasions arribaven, però faltava l’encert i, en el futbol, quan perdones ho pagues. En un servei de cantonada, el Manresa va trobar premi. El conjunt visitant va mantenir l’esfèric després del
refús reusenc. En una segona centrada, Moha va rematar còmodament per posar el 0-1. De dominar i poder guanyar d’un o dos gols, a marxar al descans perdent.
A la represa, el Reus FC Reddis va sortir conscienciat de fer justícia a l’electrònic. Es necessitava una mica de pols màgic per desembussar un duel que s’havia complicat pel domini manresà de la pilota. Aquesta espurna la va posar, com no, Aitor Serrano. L’extrem va enviar la pilota a l’interior de l’àrea. El porter i la defensa manresana van badar i van pecar de falta de contundència defensiva, i això ho va aprofitar Ricardo Vaz. La pilota va caure als peus del portuguès a l’àrea petita, però el 10 del Reus no es va precipitar, va buscar l’espai i va clavar l’1-1.
Plovia a bots i barrals al Municipal, però el Reus es va retrobar amb el joc i els roig-i-negres van començar a dansar sota la pluja. Els reusencs van domar el Manresa per arrencar-li la corona de líder de la Tercera Federació. Els manresans no van olorar la porteria de Verdejo en tota la segona meitat i, finalment, els roig-i-negres van matar el partit.
Com no podia ser d’una altra manera, va ser Aitor Serrano, però la jugada va ser una gran col·laboració entre Torrents i Sergi Casals. El lateral es va endinsar a l’àrea i li va servir el gol en safata a Torrents. Al mateix temps, el killer roig-i-negre va ser generós i la va deixar passar a la dreta perquè Serrano matés el partit amb el 3-1 definitiu.
El CB Salou allarga la mala ratxa i cau contra el Bisbal
Bàsquet El CB Salou va caure el dissabte contra el Bisbal Bàsquet per 59-51. El conjunt de Jesús Muñiz va competir durant tot l’encontre, però es va acabar per diluir en el darrer quart. Amb tot, els blaus van encetar el duel amb energia, assolint un còmode 3-11 gràcies a un encertat Adrià aragonès des de la línia de tres. El Bisbal, però, va reaccionar amb dos parcials de quatre i sis punts per igualar el partit. Malgrat això, Pablo Aso va mantenir l’avantatge a l’electrònic al final del primer quart. La igualtat va continuar al segon quart. Malgrat que el Bisbal es va avançar en cinc punts, Bieshaar va enviar el duel al descans amb un 28-29. La lluita ferotge va allargant-se en tot el tercer quart, amb el Salou sempre remant per posar-se per davant, però les energies van caure a l’últim quart i el Bisbal ho va aprofitar per emportar-se el duel. Redacció
Derrota contundent de la Pobla de Mafumet (3-0)
Voleibol El CV Sant Pere i Sant Pau no va poder competir a la pista del líder, el CV Guaguas. El conjunt canari és el líder, el vigent campió i un equip potent de nivell europeu i ho van demostrar contra els tarragonins. Els cubans Dayan Torres i Denys González van debutar amb la samarreta vermella. Els cooperativistes van aguantar
els primers quinze punts al Guaguas, però els locals van matar el set amb un 25-16. La diferència encara es va fer més gran en el segon, quan els canaris van endossar un 25-11 als tarragonins. Els de Vlado Stevovski van mantenir el ritme competitiu i van fer suar el Guaguas en el tercer set, però els canaris van guanyar per 25-21. Redacció
Futbol La Pobla de Mafumet va agreujar la seva crisi amb una nova derrota. Els de Manel Cazorla van caure per un contundent 3-0 al camp del San Mauro. El filial del Nàstic continua sense veure la llum al final del túnel a la lliga Elit i se situa penúltim amb 3 punts i sense conèixer encara la victòria. Els pobletans van rebre el primer cop al final de la primera meitat a través d’un gol en pròpia d’Eric Vega. A la segona meitat, les males notícies per partida doble. Eric Compte va marcar el segon poc després que Manel Cazorla mogués la banqueta. El mateix Compte es va encarregar de sentenciar l’encontre en els minuts finals. El conjunt pobletà tornarà la pròxima jornada al Municipal de la Pobla de Mafumet amb més urgències que mai. El filial grana s’enfrontarà contra el Castelldefels, el tercer classificat. Redacció
bert Barba Gómez-Álvarez.
Hoquei Patins Els roig-i-negres van haver de remuntar als verds amb una gran segona meitat
El Reus Deportiu continua manant en els derbis. El conjunt roig-i-negre es va fer a la Bombonera amb l’empenta de la seva afició per remuntar i demostrar que el CP Calafell no és invencible. El duel va tenir una meitat per a cada equip, però els reusencs van créixer a la segona part per acabar dominant i capgirant el marcador.
L’ambient vibrant i hostil per al Calafell no va dissuadir al conjunt de Guillem Cabestany. Els verds arribaven després de sumar tres victòries consecutives i van encetar el duel amb la idea d’establir el seu joc. De fet, l’empenta inicial va ser tan contundent que Càndid Ballart va haver de treballar de valent per aturar tres tirs perillosos.
Martí Casas va ser un dels jugadors més destacats del partit amb un doblet
dir que el gol era legal. El gol abans del descans va fer mal al Calafell i va donar ales al Reus Deportiu. Aquesta inèrcia es va mantenir a l’inici de la segona i va ser acompanyada de la màgia. Marc Julià va inventar un golàs amb un cop d’estic potent que va trencar la igualtat a l’electrònic i a la pista. El mateix Julià va tenir l’oportunitat de sentenciar en una falta directa, però no va ser el dia de la bola aturada roig-i-negra. Malgrat que el Calafell no es trobava del tot còmode sobre la pista, també va tenir oportunitats d’igualar l’encontre a través de Marimón i Jan Escala, però si no es trobaven amb el pal, topaven amb un Càndid Ballart encertat. Fins i tot, van poder gaudir d’una falta directa, però Marimón la va errar.
El Reus, però, va saber aguantar l’impacte i respondre amb Martí Casas. L’estrella roig-i-negra va exhibir el seu talent guanyant un duel contra un defensor i enviant la bola contra el travesser.
La Cursa
Inclusiva de Tarragona s’ajorna
Poliesportiu La IV
Cursa Inclusiva i Adaptada de Tarragona, prevista pel darrer dissabte 26 d’octubre, es va ajornar per les inclemències meteorològiques. La cita esportiva, oberta a tota la ciutadania, se celebrarà el pròxim dissabte 9 de novembre a les 11 hores al Parc del Francolí. Actualment, la cursa compta amb més de 140 persones inscrites. Des de l’organització han tornat a obrir les inscripcions per a tothom qui vulgui participar. Aquestes es poden fer online al lloc web del Consell Esportiu del Tarragonès fins al 6 de novembre. Redacció
Aquest cop va despertar al Reus, que va començar a avançar amb més protagonisme i en una transició de Maxi
Oruste, Sergi Folguera va cometre penal. Era l’oportunitat ideal, però Ferran Giménez va errar la bola aturada. L’ambient del partit va canviar, de fet, el duel es va accelerar i els dos equips es van intercanviar
transicions i ocasions. En una porteria, Ballart va aturar un mà a mà a Marimón i Diego Rojas va estavellar una pilota al travesser.
Amb el partit mogut, Jordi Garcia va demanar un temps
CBT continua sense aixecar el cap i cau a la pista del Benicarló
Bàsquet Els blaus no van mantenir el ritme anotador dels locals
L’Ibersol CB Tarragona continua sense aixecar el cap. Els blaus van caure a la pista del Benicarló en un partit en el qual no van poder mantenir el ritme anotador del conjunt local. AJ Plitzuweit i Ousmane Ndour, amb 23 i 24 punts, es van quedar molt sols en l’anotació cebetista. Amb tot, el CBT agafava la iniciativa de bon començament amb una safata amb l’esquerra d’AJ Plitzuweit 3 segons després del salt inicial, una bona arrencada que tenia continuïtat amb una espectacular esmaixada de
Luís Garcia a anella passada. El Benicarló, però, va igualar l’electrònic aviat gràcies als esforços des de la línia de tres d’Álvaro Pleguezuelos. Malgrat això, el CBT va poder tancar el primer quart amb un avantatge de 14-21. Un somriure que s’esfumava en els primers dos minuts del segon quart.
Les pèrdues de pilota dels blaus li posaven la remuntada al conjunt local. La dinàmica no canviava amb el preceptiu temps mort i els locals feien gala del bàsquet control que els converteix en un dels millors equips de la categoria. A més, abans del descans, Da-
vid Kristensen es va haver de retirar després de patir una lesió al turmell.
A la represa, la crisi es va agreujar. AJ Plitzuweit des de la línia de tres i Ousmane Ndour dominant la pintura van intentar frenar la iniciativa local, però no van poder evitar que la renda s’ampliés a 64-49 al final del tercer quart. El conjunt cebetista va remar en el darrer quart. A menys de 6 minuts per al final, el segon triple d’Adri Duch acostava el CBT fins al 68-62, però Pleguezuelos el va emular i, a base de triples, va evitar la reacció blava per deixar la victòria a casa.
mort per recol·locar la defensa roig-i-negra. L’aturada va ser poc efectiva, perquè en la posterior jugada Sergio Miras es va inventar una jugada que Jero Garcia només va haver d’empènyer cap al fons de la xarxa. El gol en contra no va ensorrar el joc local, que va respondre amb Arnau Canal i un Martí Casas que es va tornar a trobar amb el travesser. El domini reusenc va forçar un temps mort de Guillem Cabestany que va demanar al seu equip que no perdés el nord en defensa. Amb tot, amb el pas dels minuts, el Reus no va fer més que créixer fins que Martí Casas va trobar premi marcat l’1-1. Això sí, la polèmica no va faltar, perquè un assistent va trigar en deci-
Qui no va fallar va ser Martí Casas, que va ser el protagonista absolut del derbi. El jugador roig-i-negre va ser en el lloc i moment necessari per desviar la trajectòria d’una gran jugada de Maxi Oruste. El Reus posava distància a l’electrònic que es va convertir en un abisme per al Calafell. Amb el pas dels minuts, els verds es van desesperar, i la frustració va anar acompanyada de faltes i targetes blaves. Els reusencs van desaprofitar la falta directa, però només necessitaven aguantar les possessions i deixar morir el partit per mantenir la imbatibilitat i trencar la del Calafell.
Tribuna
Més de 600 alumnes dels centres educatius de la ciutat van participar el passat dijous a la plaça Mercadal de Reus en la Diada del Clima, una jornada festiva i reivindicativa amb motiu del Dia Internacional Contra el Canvi Climàtic. Feia goig veure’ls tan implicats en una lluita que ens afecta a tots, cridant ‘Stop, canvi climàtic’ o aixecant pancartes amb lemes com ‘No hi ha planeta B’ o ‘Cada acció, cada pas per un futur més verd’.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Reus està fermament compromès en aquesta causa i volem donar resposta amb solucions basades en la natura. Per això un dels tres eixos del nostre Pla d’Acció Municipal (PAM) 20232027 està destinat a avançar cap a una ciutat més verda i més sostenible. I per això també acabem de presentar el pla Reus Respira (R2) amb tres objectius clars: la planificació, la protecció i l’ampliació de l’arbrat i els espais verds de la nostra ciutat.
LEditorial
a comarca del Priorat és una comarca poc poblada i poc industrialitzada. Es tracta d’una zona rural amb una economia fortament vinculada al sector primari, especialment a la producció vitivinícola. Només en els últims anys s’ha incorporat amb relativa força el turisme com activitat secundària i, en molts casos, complementària de la principal. De fet, la cultura del vi entesa des del punt de vista de l’oci és la que ha originat moviments turístics derivats. Qualsevol proposta pel desenvolupament del Priorat ha de tenir en compte aquests dos elements. Un dels factors determinat pel creixement és la
situació de les infraestructures i, en aquest camp, a la comarca li queda molt recorregut, des del camp de les comunicacions fins al dels recursos hídrics, sense els quals l’activitat agrícola desapareixerà. Entre tant, i amb costos més modestos, hi ha altres camps a seguir, com la licitació d’un pla de millora de la competitivitat de la Ruta del Vi i de l’Oli. Són rutes ja establertes, però que cal modernitzar i adequar, incidint en la qualitat dels serveis que ofereixen les empreses que intervenen o aspectes de logística bàsica. Eines com aquestes han de contribuir a no deixar aturada una de les regions més oblidades del país.
EEls estudis científics demostren que el contacte regular amb la natura millora la salut i el benestar, i que la degradació dels espais i la pèrdua de la biodiversitat són una amenaça per a la vida
Les polítiques de planificació es concretaran amb el Pla de la Infraestructura Verda-Blava i Biodiversitat, en el marc del projecte RENATUReus. La protecció es definirà a partir una nova ordenança municipal específica de protecció de l’arbrat i dels espais verds de la ciutat. I, finalment, l’ampliació de l’arbrat es farà efectiva amb un compromís del Govern de Reus: plantar 500 nous arbres cada any. La intenció es destinar-hi un pressupost mínim de 150.000 euros anuals amb l’objectiu d’arribar a sumar 5.000 arbres nous en 10 anys, gairebé un 30% més que els que hi ha plantats en l’actualitat. Una acció fruit de l’escolta activa amb els veïns i veïnes de la nostra ciutat i que ens ha d’ajudar a generar nous espais d’ombra, reduir la temperatura, garantir que la ciutadania disposi d’espais verds a prop de casa seva i de pas millorar la qualitat de vida i la salut de les persones.
Els estudis científics demostren que el contacte regular amb la natura millora la salut i el benestar, i que la degradació dels espais i la pèrdua de la biodiversitat són una amenaça per a la vida. A Reus ho tenim clar i per això en el marc del RENATUReus que impulsem amb el suport de la Fundación Biodiversidad amb fons europeus Next Generation tenim previst també renaturalitzar patis d’escoles i habilitar-los com a refugis climàtics, millorar la gestió de l’aigua amb sistemes urbans de drenatge sostenible, posar en valor ecosistemes naturals com les rieres o protegir la biodiersitat amb la creació de nous hàbitats.
En la lluita contra el canvi climàtic tot granet de sorra compta i l’Ajuntament de Reus té les eines i la voluntat ferma de fer-hi front, apostant per millorar la qualitat de vida i la salut de les persones, reforçant la connexió de la ciutat amb el patrimoni natural i incrementant els espais verds i l’arbrat.
n els darrers dies hem pogut veure noves que anuncien pujades dels pagaments a les Administracions locals, certament el tema ha tingut poc debat, especialment des de l’oposició i, en tot cas, segurament són decisions necessàries en cada cas; malgrat el raonament en positiu, el tema ens porta a una altra qüestió vital com és el raonament de la contribució de la ciutadania a l’erari públic i, sobretot, a la necessitat de què aquesta aportació, via impostos o taxes, sigui gestionada amb garanties i complint-se tots els arguments de la seva necessitat.
Segurament el tema impositiu es presta molt a l’exercici de la demagògia, quedant-nos, repetidament, més en el concepte de l’obligació de pagament a què es fa després amb els nostres diners, és a dir, com es gasten i quin seguiment es fa de tot això, en un exercici de transparència, massa poc publicitat.
Pel que fa a la normativa que regula el tema, hem d’anar a la Constitució i, així, l’article 31, delimita clarament l’obligació de contribuir, per part de la gent, al sosteniment de la despesa pública, fent-ho en funció de la seva capacitat econòmica; per tant, el text legal, vital, busca que tot el que fa referència al pagament d’impostos es faci en funció d’aquesta capacitat individual. Si aprofundim en el tema, també es diu, que el que no es pot produir és un ‘efecte confiscatori’, és a dir, que tot té un límit a l’hora de regular aquesta aportació comuna al que constitueixen els comptes compartits.
No oblidem que, a vegades, en la nostra precisió diària de l’actualitat, es poden deixar de costat part dels rao-
naments oficials, en funció d’interessos particulars o d’ideologia, per tant, s’hauria de fer un esforç, també en aquest apartat, per complir el que diu la norma, com garantia del que el que es determini sigui acurat a una realitat que no pot ser exclusiva i parcial, depenent de qui la digui, en cada moment, és a dir, el poder executiu de torn.
Bo seria que, els nostres líders, no es limitessin en els seus ‘discursos’ a discutir sobre els grans números, sinó que fossin capaços de baixar a l’evidència de totes les partides d’aquests, en un exercici de transparència absoluta
Entenc que el fàcil és opinar, parlat i ubicar-nos en els grans debats, deixant de costat altres com els que esmento, on les variables poden ser molt definitives a l’hora de conquerir una eficàcia pràctica que no deixi a ningú ‘aparcat’, per tant, perfecte parlar de costos impositius, però també de com es regulen i, especialment, la seva ‘lletra petita’, sense oblidar mai el que també exigeix, al respecte, el nostre ‘text constitucional’ en relació amb la necessitat de què ‘la programació i execució dels recursos públics responguin a criteris
d’eficàcia i economia’. En les pròximes setmanes, parlarem molt de pressupostos, tant en l’àmbit local, com nacional o estatal, i bo seria que, els nostres líders, no es limitessin en els seus ‘discursos’ a discutir sobre els grans números, sinó que fossin capaços de baixar a l’evidència de totes les partides d’aquests, en un exercici de transparència absoluta, fins i tot raonant molts dels perquès dels incompliments, de les no execucions, o inclús la mala aplicació dels ‘diners de tots”, en suposades inversions, fora de la necessitat, i el requisit objectiu.
Tampoc hauríem d’oblidar que els ‘números públics’ no són il·limitats i que, per tant, s’han de fixar prioritats al respecte, i que, en tot cas, aquest és un apartat que exigirà explicacions si no som conscients que la situació internacional comportarà compromisos econòmics, compartits, que poden posar sota mínims, inversions desitjades i, segurament, vitals. Finalment, no puc oblidar els màxims receptors dels diners compartits, els funcionaris i jubilats, als que també s’hauria d’exigir una implicació al respecte, en les diferents variables, si bé, aquest és un assumpte d’una altra reflexió més extensa.
Tribuna
EEl canvi d’hora estacional és una pràctica a què tothom hi està acostumat però pocs en són conscients de perquè es fa i quines són les implicacions. En concret, aquest es produeix dos cops l’any: el primer, per a passar a l’horari d’estiu, té lloc el darrer diumenge de març, en què els rellotges s’avancen una hora (les 02:00 es converteixen en les 03:00) i el segon, per a passar a l’horari d’hivern, té lloc el darrer diumenge d’octubre, en què els rellotges es retarden una hora (les 03:00 es converteixen en les 02:00).
Els motius d’aquest canvi responen a la voluntat d’estalviar energia per tal d’aprofitar al màxim les hores de sol i, per tant, ajustar el consum energètic per a assolir una millor sincronització entre aquelles hores en què és necessària la utilització de llum artificial i aquelles en què aquesta no cal. Tot i que de propostes per implementar aquest ajustament n’hi ha hagut diverses als darrers segles, no va ser fins la primera guerra mundial en què el canvi d’hora no es van dur a la pràctica en alguns països europeus (amb l’objectiu d’estalviar energia en el marc del conflicte bèl·lic), per passar a generalitzar-se arran de la crisi del petroli dels anys 1970, primer de manera no precisament harmònica i, anys després i ja en el context de la UE, de forma coordinada entre la totalitat dels estats membres. Ara bé, aquesta política no està exempta de crítiques i en anys recents són moltes les veus que en destaquen els inconvenients i demanen la supressió del canvi d’hora estacional.
Entre els inconvenients del canvi d’hora, els experts destaquen les afectacions a la salut i les dificultats de l’organisme per a adaptar-s’hi, sobretot en el cas dels menors i la població de més edat, en produir-se trastorns del són (de fet, aquests són similars, però a menor escala, dels que tenen lloc amb el jet lag). Altres inconvenients inclouen els problemes d’ajustament amb la resta del món (ja que no tots
Josep Maria Arauzo-Carod Investigador del Departament d’Economia (ECO-SOS / IU-RESCAT) de la URV
els països segueixen aquesta pràctica), els costos d’adaptació (per exemple en horaris de mitjans de transport), el funcionament d’algunes explotacions ramaderes (en què els animals no s’ajusten fàcilment als nous horaris) o l’impacte en forma de reducció de la productivitat, tal i com assenyalen alguns estudis. El principal inconvenient, però, prové dels dubtes al voltant de si el canvi d’hora (de la forma en què s’executa) té realment alguna incidència sobre el consum d’energia i si, en conseqüència, és necessari o no, sobre tot en el marc de la relació d’inconvenients a què fèiem esment (en aquest sentit, els impactes actuals són mínims).
És evident que la gestió del canvi d’hora i de les zones horàries no pot fer-se de manera independent i que cal un reajustament a escala europea per tal d’acabar amb disfuncionalitats evidents
En qualsevol cas, però, el canvi d’hora no pot deslligar-se de la distribució de les zones horàries existents a la UE. En concret, actualment n’existeixen 4 a Europa: una primera que inclou Islàndia, Irlanda, el Regne Unit i Portugal; una segona que va de l’Estat espanyol a Macedònia del Nord i agafa tots els països del centre d’Europa; una tercera que va del Bàltic a Xipre; i una quarta que inclou Rússia, Bielorússia i Turquia. Si ens fixem en la distribució geogràfica d’aquestes zones horàries no costa gaire veure com hi ha diversos exemples de països l’adscripció dels quals a una zona determinada no sembla gaire racional. En aquest sentit, per exemple, la Gran Bretanya i l’Estat Espanyol no comparteixen zona horària, quan geogràficament són un a
sobre de l’altre, però la ineficiència més destacada consisteix en l’amplitud de la zona central europea (el que es coneix com Hora Central Europea, CET segons les sigles en anglès), ja que aquest abasta una àrea que s’estén des de Galícia, a l’extrem occidental, fins a Macedònia, a l’extrem oriental. Aquestes dues àrees, per exemple, estan separades per uns 2.400 km en línia recta i mentre que a Finisterre (Galícia) el sol surt ara mateix cap a les 08.52, a Strumica (Macedònia del Nord) el sol surt més de dues hores abans, cap a les 06.42. Totes dues localitats, però, comparteixen la mateixa zona horària i quan arriba l’hora d’encendre els llums perquè el sol es pon, a Strumica ho fan a les 17.48 mentre que a Finisterre estiren el dia un parell d’hores més, fins les 19.53. És evident que la gestió del canvi d’hora i de les zones horàries no pot fer-se de manera independent i que cal un reajustament a escala europea per tal d’acabar amb disfuncionalitats evidents que ara mateix posen en qüestió la principal motivació per a dur a terme el canvi d’hora, que no és altra que l’estalvi d’energia. En aquest sentit, les condicions tecnològiques han canviat molt d’ençà que es va començar amb el canvi d’hora, ja que ara es compta amb sistemes d’il·luminació més eficients (com ara les bombetes LED), la il·luminació ja no és el principal consumidor d’energia arran de la generalització de tota mena d’aparells electrònics (els quals funcionen a totes hores), els horaris laborals han canviat i inclouen el teletreball, i la generalització dels sistemes de climatització (calefacció i aire condicionat) fins i tot pot contrarestar els avantatges d’un estalvi en il·luminació que, de produir-se, semblaria ser poc rellevant. Per tot plegat, el canvi estacional d’hora té les hores comptades.
Tarragona, present a l’origen del Comerç en la prehistòria
Per conèixer l’origen del comerç, tal com l’entenem avui dia com a intercanvi de béns i serveis, ens hem de remuntar a la Prehistòria, concretament al període del Neolític. En aquesta època, es van consolidar els assentaments de les tribus als marges dels rius, on van florir l’agricultura i la ramaderia. Es van descobrir els metalls, i amb el treball del coure primer, després del bronze i finalment del ferro, es van inventar les eines. Això els va permetre conrear millor les collites i obtenir una major quantitat de productes, fet que va possibilitar l’aparició del bescanvi (intercanvi de productes). Aquest va ser l’inici del comerç amb un sistema de ‘trueque’.
Entre els segles XI i IX aC, van aparèixer els fenicis, que esdevingueren els grans impulsors del comerç.
El comerç marítim fenici es pot dividir en el que realitzaven amb les seves colònies i el que mantenien amb les civilitzacions amb què comerciaven. Així, els fenicis no només importaven el que necessitaven i exportaven el que cultivaven i fabricaven, sinó que també actuaven com a comerciants intermediaris, transportant mercaderies com papirs, tèxtils, metalls i espècies entre les nombroses civilitzacions amb les quals tenien contacte. D’aquesta manera, obtenien grans beneficis venent mercaderies de poc valor, com l’oli o la ceràmica, a canvi de productes com l’estany o la plata, que no eren valorats pels seus productors però podien assolir preus altíssims en altres llocs. Els fenicis, amb els seus vaixells, eren l’equivalent als mitjans de transport internacional d’avui dia, i igual d’omnipresents.
A partir del segle VII aC, la xarxa comercial fenícia es va veure eclipsada pels esforços d’una de les seves colònies més reeixides, Cartago, primer pels grecs i després pels romans. No obstant això, els fenicis havien estat la primera superpotència comercial del Mediterrani, i el seu domini primerenc va fer que els imperis que els van succeir adoptessin pràctiques comercials similars, fins al punt d’adoptar noms fenicis per a certs productes exòtics provinents de terres llunyanes. Els béns considerats de prestigi podien ser intercanviats com a regals recíprocs, però no eren només mostres de bona voluntat; imposaven una obligació al receptor i sovint eren un mètode per iniciar relacions comercials. Els béns de luxe que es regalaven també podien ser un intent deliberat dels fenicis per crear una demanda de més articles d’aquest tipus, facilitant-los l’obtenció dels recursos locals necessaris.
El comerç es duia a terme de manera relativament controlada, amb quantitats i preus establerts en acords i tractats comercials regulats per l’Estat. Una de les claus de l’èxit fenici en el comerç marítim va ser el seu domini de les tècniques de navegació. Amb l’ús de l’estrella polar com a guia, l’ús de la brúixola i l’observació dels corrents marins, els fenicis van traçar rutes segures que els van permetre expandir la seva xarxa comercial fins a llocs tan llunyans com les costes d’Espanya i el nord d’Àfrica.
Val a dir que, segons estudis recents, 150 anys abans que els grecs fundessin Empúries, ja hi havia presència fenícia a Alcanar (Tarragona). Això demostra la gran importància de Tarragona per als fenicis i per al comerç mediterrani. Tarragona, capital històrica, va ser de gran rellevància tant en època fenícia com en època romana, quan es convertí en la capital d’Hispània i posteriorment de la Hispània Citerior. Plini el Vell ja destacava el bon vi de Tarraco, que s’exportava a Roma.
Florenci Nieto
President PIMEC Comerç Tarragona I província
Necrològiques
Tarragona
Maria Luisa Montiel Jurado
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 11:15 h al Tanatori.
Teresa Cervelló Perelló
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 12:15 h al Tanatori.
Rafael Castro Canela
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a St Pere i St Pau.
Reus
María Hernández Curto
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10:45 h al Tanatori.
Magda Calba Roqueta
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 9:30 h al Tanatori.
Margarita Gómez Gómez
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 12:30 h al Tanatori.
Pilar Borràs Ferré
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 15:30 h al Tanatori.
Mª Dolors Montañés Boncompte
Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà avui a les 17:30 h al Tanatori.
Valls
Francisca Aceña Martín
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Cambrils
Samuel Salvadó Kilchherr
Ha mort als 47 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a Santa Maria.
Pratdip
Joan Ramon Rovira Fortuny
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a Santa Maria.
Agent Jubilat de la Policia Local
L’Alcalde i la Corporació Municipal expressen el seu dol
Vila-seca, 28 d’octubre de 2024
Societat En el 75è aniversari de la seva mort, s’ha reivindicat el seu llegat
Redacció
Institucions i entitats van retre homenatge la tarda de dissabte al cementiri dels Pallaresos a l’arquitecte Josep Maria Jujol en el 75è aniversari de la seva mort. Organitzat per l’Ajuntament dels Pallaresos, l’acte va estar envoltat de solemnitat per quan el consistori va voler donar-li transcendència. També fou un moment per a reivindicar el seu llegat.
L’acte central va ser l’ofrena floral que una quinzena d’entitats i institucions van fer a peus del panteó, a més
d’un seguit de parlaments de les autoritats. La cellista Anna Pallejà i un grup de recreadors modernistes dels Pallaresos es van sumar a l’homenatge a quinze dies de l’inici de les Jornades Modernistes Els Pallaresos 1900. L’alcalde dels Pallaresos, Jordi Sans, va subratllar que la commemoració del 75è aniversari de la mort de l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert «és una oportunitat per a recordar la seva contribució significativa a l’arquitectura i al patrimoni cultural català». Jujol va formar part del moviment modernista.
dalt, un grup de recreadors
El president de la Generalitat,
i el president de la
durant la signatura de l’acord. Cedida
”la Caixa”
Societat L’entitat a sumat 38 MEUR als previstos i en dedicarà 225 a programes socials
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i el president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, han signat un acord que recull la col·laboració entre les dues
institucions en matèria d’acció social, cultura, educació i investigació per a aquest any. En virtut d’aquest conveni, la Fundació ”la Caixa” augmenta a 225 milions d’euros la totalitat de la inversió social que durà a terme a Catalunya
Del total de despesa, 100 milions aniran a parar als col·lectius més vulnerables
el 2024, fet que suposa un increment de 38 milions d’euros respecte de l’any anterior. Un total de 100 milions d’euros es destinaran als programes socials de l’entitat, adreçats especialment als col·lectius més vulnerables. «L’increment de la nostra inversió social a Catalunya mostra el ferm compromís de la Fundació amb la societat, i amb el desenvolupament social i humà de totes les persones», ha expressat el president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha manifestat: «La col·laboració publicoprivada és essencial per oferir uns serveis públics de qualitat que millorin la vida de la ciutadania. L’acord que hem firmat respon al compromís del Govern de treballar per una societat més justa i igualitària, que atengui les necessitats d’aquells ciutadans i ciutadanes que més ho necessiten».
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
Deixa el teu orgull per un moment de costat tot serà més segur. Èxits socials. Bons guanys en viatges amb coneguts. La nit promet.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Si desitges tenir un munt d’amics que t’ajudin tingues una mica més de calma ja que en cas contrari et quedaràs sol, baixa l’orgull.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Si desitges nous projectes, siguin de viatges o de treball, no dubtis a recapacitar més d’una vegada. Tot té el seu temps. Feliç sorpresa.
20/04 al 20/05
Estaràs amb una energia desbordant, aprofita-la i procura tenir més ordenades totes i cadascuna de les teves futures amistats.
23/08 al 22/09 VERGE
Com continuïs sent tan analític en tot tindràs més d’un enemic al teu costat, sigui en treball o amb familiars. No els demanis tant.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Estarà òptim el teu ànim el teu poder de seducció. Si apliques una mica el teu magnetisme tots et cridaran més tard per a una cosa nova.
21/05 al 20/06
No deixis que la gelosia s’apoderin de tu. Centra’t en tot el que facis no et quedaràs només. Sort. En temes de diners consulta a experts.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Si avui vols la pau en tu i en els teus sigues sincer en tot el que realitzis només o en companyia, guanyaràs amb això. Canvis en la llar.
20/01 al 18/02 AQUARI
Dedica’t una mica més durant la jornada a fer tasques endarrerides. Amb el temps veuràs com això valia la pena i a més hauràs guanyat temps.
CRANC
21/06 al 22/07
Procura avui no forçar el teu cos massa dedica’t una mica més als teus éssers més estimats. Et necessiten molt. Guanys en inversions.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Si no surten les coses del tot bé no et preocupis massa. Quan arribis a casa i amb els teus trobaràs la solució. No facis cas a les crítiques, fermesa.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Si comptes als altres les teves grans penes només aconseguiràs un mal de cap en la gent que t’envolti. Tu només arribaràs a solucionar-los.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Guzman Oliete, Cristina Pin Soler, 3 Telèfon 977 218 175 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Matas Caelles, Josep Pere el Ceremoniós, 68 Telèfon 977 771 536.
SALOU:
Dahlstrom, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363.
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11 Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Tarragona. ALQUILO HABITACIÓN Tel: 977 24 34 69
Tarragona. VENDO PARQUING 20m2. C/ Smith,4. 18.500€.Tel: 686.804.385
ALQUILO PARQUING Plaza Imperial. 70€/mes. Tel: 629.946.410
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
TAPICERO
JAVI MASAJE PROFESIONAL. 10€. (Sólo señoras) Tel: 630.430.736
MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
MASAJISTA PROFESIONAL. Salou. Tel. 641.492.358
MARITXELL catalana. Lindos masajes. Reus. Tel: 602.393.335
12:30 Caminant per Catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Anem de cap
14:00 Notícies
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Qüestió de fons (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Quina animalada!
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Cercle central
21:00 Notícies (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Cercle central (r) CANAL REUS TV
12.00 Aventurístic 12.30 Ben sonat! 13.00 Connecti.cat 14.00 Notícies 12 14.30 Notícies 12. Esports 15.00 Teló de fons
15.30 Ben sonat!
16.00 Notícies 12
16.30 Efecte Mosaic. Tarda
18.00 Quina animalada!
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180º
20.00 Notícies 12
20.30 Notícies 12. Esports
21.00 Finet pel mig
21.30 La tertúlia del Dorsal12
22.00 Notícies 12
22.30 Notícies 12. Esports
23.00 Finet pel mig
23.30 La tertúlia del Dorsal12
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1.Treure una persona o una cosa injustament del lloc on era allotjada. 2. Magistrat romà. Pesa poc. 3. Pateix molta gana. Xifra cinc-centes. Nom de lletra. 4. Lletra grega, al revés. Vocal. Comença una cosa. 5. Xifra cinquanta. Mitja tapa. Lletra invertida. Vitamina. Marca de cotxes. 6. Part de l’anatomia. Treballa a les profunditats. 7. Còpia. Lletra consonant. 8. Carrer. Turbocompressor. Gat sense cor girat. 9. Una de Lleida. Joc de cartes. Vocal oberta. 10. Objectiu final. La meitat d’un sí. Es diu Leonor, però no té cap. 11. Acció d’animar. Una de tots. La del final. 12. Afirmació, al revés. Lloc agradable per estar-hi. VERTICALS: 1. Decaure el coratge o ànim davant dels despropòsits. En cap moment. 2.Temps transcorregut. Objectes amb virtuts molt especials. 3. Correspondència, igualtat del conjunt. Tàntal. 4. Lletra invertida. Ger- mana del pare, al revés. Àvia del nen. 5. Xifra romana. Article. Producte de la llet. Coure, al revés. 6. Fibra tèxtil. Sortida a la muntanya. 7. Àrea de baixa pressió, al revés. Estat d’ànim alterat. Dues consonants. 8. Pren això. Nitrogen. És de fusta. Xifra cinquanta. 9. Procediment judicial. Habitant d’Olot. 10. Plata. Vitamina. Quasi net. Portes d’Andorra. Cinc- cents romans. 11. Unitat comandada per un coronel. Gas de l’aire. 12. Tornar a agregar alguna cosa. Marca registrada.
Esqué Englund, Teresa Av. Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702.
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654.
EL VENDRELL:
Parra, M. Carme i Pere Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel molt ennuvolat o cobert arreu, amb nuvolositat més abundant i compacta a la meitat sud i la resta del litoral i prelitoral.
Previsió pel Camp de Tarragona
Precipitacions
S’espera precipitació a la meitat sud durant tot el dia i també a la resta del litoral i prelitoral i altres punts del quadrant nordest a partir del final del matí. A la resta del país, no es descarta algun plugim aïllat fins a mig matí. La precipitació serà d’intensitat entre feble i moderada, localment forta al terç sud i a punts del quadrant nord-est del país. La quantitat de precipitació acumulada a l’extrem sud podrà ser molt abundant.
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
AMISTAT
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813
Publicacions Ja és a les llibreries el Calendari Modernista 2025, editat conjuntament pel Museu d’Història de la Ciutat de Tarragona i la Fundació Trencadís
Des de la setmana passada ja es pot trobar a diverses llibreries de Reus, Tarragona i Valls la nova edició del Calendari Modernista, una publicació que enguany arriba a la sisena edició.
El calendari l’editen el Museu d’Història de la Ciutat de Tarragona i la Fundació Trencadís. Modernisme i cultura (FTMiC). «El nostre propòsit és, senzillament, donar a conèixer el patrimoni arquitectònic modernista del nostre territori […] com a primer pas per estimar-lo i fer-nos-ho propi per tal de conservar i protegir aquesta riquesa visual, i transmetre aquest llegat tan nostre i singular a futures generacions», afirmen els editors en el pòrtic del calendari.
Enguany, la fotografia de coberta és una imatge del Balcó del Mediterrani de Tarragona, més concretament de la barana del 1889, obra de Ramon Salas i Ricomà. A l’interior es van succeint, mes a mes, plans generals i de detall d’algunes de les grans obres del modernisme del Camp de Tarragona: el Teatre Bartrina i l’Institut Pere Mata de Reus; el Col·legi de les Teresianes, la Casa Salas, el Mercat Municipal i el Teatre Metropol de Tarragona; la Casa Vives Castellet de Valls; el Celler del Sindicat de Vinyaters de Montblanc; la Casa Marquet - Cal Suriol de l’Arboç del Penedès; el Xalet Bonet-Voramar de Salou; el Celler Cooperatiu de Falset i l’Hotel Mas Passamaner de La Selva del Camp. El calendari inclou
una dotzena d’imatges més, a tall de tancament, que complementen aquesta visió panoràmica i patrimonial del modernisme del Camp.
Són també rellevants els fotògrafs que signen les imatges, tots ells professionals de la fotografia arquitectònica, com ara Joan Capdevila, Rafael López-Monné o Txema Morera. En el calendari s’hi troba també la mà del president de la Fundació Trencadís, Josep Maria Buqueras, que també signa algunes de les fotografies. Buqueras és un dels divulgadors del Modernisme més prolífics del Camp de Tarragona, a la vegada que és autor de
diversos llibres, com El Modernisme a les terres de Tarragona. L’arquitectura emblemàtica dels anys 1880-1928 (Efadós) o Casa Navàs i el Modernisme del sud de Catalunya (Triangle Postals).
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Ja a la venda
El Calendari ja es pot comprar a llibreries de Reus, Tarragona i Valls
Vaig llegir un article, temps ençà, que parlava d’executives amb olor de lleixiu. No en recordo l’autora ni l’he trobada, lamento no poder esmentar-la. El concepte em va semblar rodó. Es referia a les dones amb un alt càrrec empresarial, institucional o polític que, abans d’anar a treballar, ja han fet esmorzars, deixat el dinar mig preparat i netejat els taulells. Sovint, també han passat la baieta pel bany a corre-cuita malgrat tenir ajut a casa. A les mans d’aquestes professionals, inevitablement, hi queda aroma de detergent encara que només sigui de manera simbòlica. Per experiència, hi afegeixo que, si alhora pugen canalla i la porten a collibè previ a arribar-se a la feina, més d’un cop també s’hi presenten amb l’espatlla de l’americana, camisa o jersei -de marca- plena de mocs o baves. Val a dir que són moltes més les que tenen oficis de major exigència física que atendre un despatx i que ni tan sols poden permetre’s vestir roba cara o comptar amb suport domèstic extern. I no per això, disminueix ni un gram el seu rendiment laboral. La cosa es centrava en dones executives només per retratar millor una realitat cultural atès que no hi deu haver gaires homes que, en la mateixa posició socioeconòmica, facin brandar la fregona a les vuit del matí o ja deixin el dinar enllestit. L’article en qüestió em va venir al cap durant una reunió de feina recent a la vila imponent de Montblanc. El responsable d’una gran explotació local em comentava amb admiració que la propietària de l’empresa, àvia d’edat força avançada, encara en porta tots els números personalment. I ho fa de cap, emfatitzava! Encara va addicionar que, de vegades, quan la truca per demanar instruccions, li regala perles com ara «M’hi poso tan bon punt acabi de fer els macarrons».
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
