Esports 19
El Nou Estadi acull el Be My Referee Championship xiulat per àrbitres amb diversitat intel·lectual
Camp de Tarragona 14
Els usuaris de Renfe han vist com s’ha sumat, al seu calvari diari, la vaga d’autobusos i molts han perdut el tren
Tarragona
Fora de la temporada estival els establiments hauran de tancar a la mitjanit, de diumenge a dijous, i a la 01.00 h els caps de setmana
La nova ordenança de terrasses ha estat consensuada amb els grups municipals i s’aprovarà en el plenari del pròxim 15 de novembre
Tarragona 2
de Garreta
Saül Garreta va presentar el seu balanç com a president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, on ha volgut destacar l’aposta per la descarbonització
Reus tindrà una zona esportiva dedicada a disciplines minoritàries
El consistori confirma que es treballa en aquest espai poliesportiu que acolliria esports com el softbol o el rugbi 8
El gerent de Mercats pot assumir també la gestió de l’EMDET
Cambrils proposa crear un servei de bicicletes compartides amb Vila-seca i Salou
Política El màxim dirigent de l’APT ha deixat l’encàrrec d’impulsar de forma definitiva la Vall de l’Hidrogen
Saül Garreta es va acomiadar ahir de la presidència del Port de Tarragona destacant el procés de descarbonització impulsat durant els seus dos anys de mandat. «Estic content d’haver posat el focus en la desfossilització de l’economia», assenyalava l’encara màxim dirigent de l’Autoritat Portuària, abans del seu cessament, que podria arribar aquest mateix dimarts. Més d’un centenar de persones es van apropar al Teatret del Serrallo per escoltar el darrer discurs de Garreta.
Entre altres, hi eren presents la vicepresidenta del Parlament de Catalunya, Raquel Sans o el tercer tinent
president, el subdelegat del Govern central, Santi Castellà, en aquest procés perquè Tarragona sigui «punta de llança» en aquesta «transformació energètica» que està afrontant tota Europa. D’altra banda, en referència a l’impost a les empreses energètiques, opinava que «segurament s’ha de fer, però no com s’ha fet». «La fiscalitat ha de ser justa i adequada, però no ofeguem ningú provocant que no facin les inversions necessàries per aconseguir aquesta transformació». En aquest sentit, assenyala que les empreses privades «han de tirar del carro», mentre que les públiques han de «garantir l’interès públic.
d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, o l’exalcalde Pau Ricomà; així com representants del teixit econòmic i social de la ciutat, i de la comunitat portuària. El president del Port va destacar el gir que ha fet el Port per ser líder en sostenibilitat a la Mediterrània.
«Tot i que va en contra dels plans d’empresa, les inversions, o la lògica, el planeta ens ho demana. Ens enfrontem a un repte enorme», apuntava Garreta, qui recordava que la Unió Europea exigeix reduir un 55% les emissions de cara al 2030. En aquest sentit, remarcava la importància de la col·laboració publicoprivada i la necessitat que empreses i adminstracions siguin «ge-
nerosos» i treballin «colze a colze». Aquesta aposta per la sostenibilitat, però, es veu entelada per l’aposta que s’ha fet aquests anys de mandat per l’arribada de creuers, que està previst que vagi en augment. Aquesta situació ha generat reticències entre la població. També va remarcar l’aposta per la recuperació mediambiental i de la biodiversitat amb l’inici de les obres de restauració dels Prats d’Albinyana de Vila-seca, una zona inclosa dins de la Xarxa Natura 2000, i un conjunt d’actuacions als Horts de Vinet, a la desembocadura del Gaià i del Francolí.
A més, destacava que s’ha començat a construir el futur Parc del Port, un bosc urbà a l’entorn de l’edifici instituci-
onal que embellirà la façana marítima de la ciutat.
Hi ha un pla d’inversió pública de 412 milions d’euros pels pròxims quatre anys
Deures pendents Garreta deixa la presidència del Port amb una espina clavada: l’impuls definitiu de la Vall de l’Hidrogen. «Estem davant d’una gran oportunitat, però també d’un gran risc. Una de les darreres coses que he fet és intentar que el projecte no caigués», apuntava l’encara màxim dirigent de l’APT, qui assegurava que «no és una crítica a ningú, tothom s’ha esforçat, però no ha estat suficient». En aquest sentit, recordava que, «quan la Vall de l’Hidrogen no tenia seu i eren dues persones, els vam posar oficines perquè teníem clar que havíem de jugar aquesta partida». «Algú ha de començar», deia el president del Port, qui lamentava que moltes de les decisions es prenen «a 8.000 quilòmetres d’aquí i això només se soluciona fent lobby i anant tots a una». Garreta s’ha ofert a ajudar el pròxim
Garreta considera que el Port ha de ser un actor important en l’Àrea Metropolitana
Inversions futures Garreta va destacar que, el 2022 i el 2023, han estat els primers dos anys en els quals el Port ha superat els 60 milions d’ingressos, assolint una solidesa econòmica que permet encarar un programa d’inversions públiques de 412 milions d’euros entre 2024 i 2024, amb grans projectes estratègics com la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), el Contradic de Ponent, la fase 2 del Moll de Balears i els OPS de Molls de Balears, l’electrificació del Moll d’Aragó i les installacions d’estacions fotovoltaiques. El president destacava l’acabament dels accessos a la ZAL amb una inversió de 13 milions d’euros i la fase final de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, que s’acabarà a mitjan 2025. També detallava que les inversions privades sumen 67,5 milions d’euros. Entre altres, feia menció de la possible inversió d’una marca xinesa de vehicles elèctrics, amb la instal·lació d’un centre de producció a la ZAL, o la possibilitat que l’empresa d’Egipte Ocean Express Shipping operi des de Tarragona. Tots aquests projectes han d’implicar un «salt qualitatiu» al Port, perquè «passi d’estar entre els primers de segona divisió, a estar en primera». Garreta va acabar el seu discurs de comiat agraint la tasca de tot el seu equip aquests dos anys i afirmant que ha de ser una peça fonamental a la futura Àrea Metropolitana de Tarragona, convertint-se en un agent facilitador.
Política La nova ordenança s’aprovarà inicialment al consell plenari del pròxim 15 de novembre
Oriol Castro
«Un part difícil». Així es resumia internament a l’Ajuntament el procés de creació de la nova ordenança de terrasses a Tarragona. Mesos de treball i debat que van culminar ahir, en la darrera reunió de la comissió d’estudi del document. Totes les esmenes dels grups municipals van quedar resoltes i es van arribar al consens suficient per a portar l’ordenança al plenari del 15 de novembre.
«Hem acordat que els divendres, dissabtes i vigílies de festiu el tancament serà a la 01 h. En període d’estiu, l’horari d’obertura serà de diumenge a dijous a les 00.30 h. i a les 01.30 h. els divendres, dissabte, vigílies de festiu i dates especials», va explicar Montse Adan, consellera de Comerç, en sortir de la reunió. Finalment, la temporada d’estiu s’establirà del 15 de maig al 15 d’octubre.
Aquests punts eren la patata calenta que quedava per resoldre, sobretot entre Junts i En Comú Podem, que defensaven postures contràries.
Els horaris
Es crearà una comissió tècnica que tractarà casos excepcionals
«Defensàvem que la temporada d’estiu comencés l’1 de maig, perquè cada cop fa més calor, però creiem que és un bon acord», va dir Pep Manresa, conseller de Junts. El text definitiu ha reduït l’horari de tancament estival, que era inicialment a les 2 h, i ha ampliat els dies de temporada. «Hi ha hagut un treball de consens i d’acostament de postures. La
00.00 h
De diumenge a dijous
Temporada d’estiu
00.30 h
De diumenge a dijous Tot l’any
01.00 h
Divendres i dissabtes
01.30 h
Divendres i dissabtes
S’amplia en vigíles i festius (Del 15 de maig al 15 de novembre)
majoria de les nostres esmenes, que blinden el descans dels veïns, s’han incorporat i estem satisfets», va expressar Jordi Collado, portaveu d’ECP. Més enllà, una altra de les qüestions més debatudes va girar entorn del soroll. El PP apostava per no retirar els elements a l’hora de tancar per evitar molèsties. «Els tècnics de Neteja ens han dit que no és viable perquè als matins pugui passar la maquinària», va aclarir Adan. «Ho lamentem, tot i que celebrem que es canviïn els guals de la Plaça de la Font perquè no entrin els camions i s’eviti malmetre
les rajoles», va expressar Maria Mercè Martorell, portaveu del PP.
Comissió de seguiment
Per últim, Adan va posar en valor la creació d’una comissió tècnica i una altra de seguiment, que s’encarregaran de revisar el compliment de la normativa i de tractar casos excepcionals. «Segurament ens reunim mensualment. No tenim por, es modificarà l’ordenança si alguna cosa no funciona», va dir la consellera. En aquest sentit, el conseller d’ERC, Xavi Puig, va exposar que «hem blindat la ciutat
Xavi Puig Conseller d’ERC
«Hem blindat la ciutat de possibles ‘alcaldades’, com va succeir amb els aparcaments. Si hi ha d’haver canvis, sempre passarà per la comissió de seguiment»
Pep Manresa Conseller de Junts
«Defensàvem que la temporada d’estiu fos de l’1 de maig al 15 d’octubre, perquè cada cop fa més calor. Tot i això, creiem que és un bon acord per la ciutat»
Jordi Collado Portaveu d’ECP
«La majoria de les nostres esmenes, que blinden el descans dels veïns, s’han incorporat. Hi ha hagut un treball de consens i d’acostament de postures»
de possibles ‘alcaldades’, com va succeir amb els aparcaments». Més enllà dels grups polítics, des de la patronal d’hostaleria de la ciutat veu «llums i ombres» a l’ordenança. «Estem contents amb l’ampliació de la temporada d’estiu i amb el règim sancionador, que era molt necessari. Ara bé, veiem malament que el dijous es tracti com a laborable. Hi havia queixes per falta de control, però per això estan les noves sancions. Al final, cinc dies a la setmana la ciutat estarà tancada a les 12», va reblar Javier Escribano, president de l’AEHT.
Maria M. Martorell Portaveu del PP
«Celebrem que es canviïn els guals de la plaça de la Font perquè no entrin els camions i s’eviti malmetre les rajoles. La descàrrega es farà en un espai habilitat a l’entrada»
Municipal Es proposarà avui al consell d’administració el seu nomenament, en substitució de Jordi Dies, que seria provisional
Daniel Milà es podria convertir en el nou gerent de l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET). Segons ha pogut saber Diari Més, avui es proposarà al consell d’administració el seu nom per a substituir Jordi Dies, que ocupa aquest càrrec des de fa una dècada. Milà és el gerent de l’empresa pública Mercats de Tarragona —abans anomenada Espimsa— des de finals de l’any 2019 i, a partir d’avui, podria encarregar-se també de la gestió de l’EMDET. L’Ajuntament ha declinat fer cap declaració al respecte perquè la proposta de nomenament encara ha de passar pel consell d’administració, que avui votarà a favor o en contra d’aquest relleu. Aquest estiu es feia públic que Jordi Dies havia guanyat el concurs públic per a ocupar el càrrec de Director General Municipal a l’Ajuntament de Reus. Finalment, l’actual gerent de
l’EMDET va deixar el consistori reusenc, després de rebre una contraoferta per part de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. La proposta incloïa la modificació de les condicions contractuals de la gerència de l’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) de Tarragona, lloc que també ocupa Dies, amb la subscripció d’un nou contracte d’alta direcció. Donada la impossibilitat de tenir-ne dos d’aquest tipus —Dies també és gerent d’SMHAUSA—, s’ha procedit al desistiment i liquidació del seu contracte d’alta direcció amb l’EMDET. Ara, Daniel Milà es perfila com el seu substitut. Es tractaria, però, d’un nomenament provisional, a l’espera del camí que acabi agafant l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic. Més enllà de la seva possible transformació en una nova companyia energètica municipal, també cal tenir en compte que l’Ajuntament continua amb la idea
L’assessor de l’alcalde en matèria de Patrimoni, César
Pociña, presenta la dimissió
Política «Ha estat una decisió meditada», ha assegurat en declaracions a ‘Diari Més’
L’assessor de l’alcalde de la ciutat en matèria de Patrimoni, l’arqueòleg César Pociña, ha dimitit del seu càrrec. Pociña, que es va incorporar a les files socialistes en les darreres eleccions municipals, tornarà al seu lloc de treball com a interí al Museu d’Història de Tarragona. «Ha estat una decisió meditada», assegurava ahir Pociña en declaracions a Diari Més.
La dimissió de Pociña, que va avançar ahir el Diari de Tarragona, no tindria a veure
El desembre del 2019, Milà va ser nomenat com a gerent d’Espimsa
de crear la gerència de promoció econòmica, malgrat que el concurs públic impulsat pel consistori tarragoní va quedar desert.
Compaginar amb Mercats
El 2019, Milà ja va superar un procés selectiu per poder ser nomenat com a nou gerent de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals SA (Espimsa), que el 2021 va
passar a anomenar-se Mercats de Tarragona. L’alt càrrec és arquitecte tècnic per la Universitat de Girona. Va exercir com a director d’obres, coordinador de seguretat o project manager, entre altres, en el sector privat. L’any 2010, es va incorporar a l’Oficina de Projectes d’SMHAUSA com a tècnic municipal i, anys després, va ser supervisor d’obres durant la remodelació del Mercat Central. Abans de ser nomenat gerent d’Espimsa, va estar vinculat com a gestor de projectes al Despatx Milà, fundat pel seu pare, l’exconseller d’Urbanisme, Josep Maria Milà; així com a l’empresa Integra.
La seva experiència i el seu ampli coneixement del funcionament del sector públic empresarial han estat claus per proposar-lo com a nou gerent de l’EMDET. A més, aquesta empresa municipal i la de Mercats comparteixen la mateixa presidenta, Montse Adan. Cal recordar que el govern municipal està estudiant canviar l’ús social de l’Empresa de Desenvolupament Econòmic perquè passi a ser una empresa energètica pública. També s’està valorant si és viable que la gestió del Palau Firal i de Congressos passi a mans de Mercats en detriment de l’EMDET, que està immers en un període de canvis.
amb dinàmiques internes negatives. «No està lligada a cap esdeveniment en concret ni hi ha hagut un fet detonant», assegurava Pociña, que no va voler fer més declaracions. L’objectiu de l’assessor és reincorporar-se immediatament al Museu d’Història de Tarragona, on té plaça de funcionari interí. Fins aquest moment, la seva situació era de «serveis especials», fet que li va permetre acceptar el càrrec d’assessor sense perdre la plaça.
Pociña ha estat històricament vinculat al patrimoni
Imatge d’arxiu de César Pociña durant unes excavacions. Cedida
Descarta cap malentès intern ni fet detonant que l’hagi obligat a dimitir
tarragoní. Fa anys que treballa al Museu d’Història i, de fet, va ser un dels arqueòlegs que va descobrir la Font dels Lleons, restes que tenia l’objectiu de museïtzar.
L’Ajuntament estabilitza la situació de 203 treballadors públics
Laboral El termini marcat per la llei acabava el pròxim 28 de desembre
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha aconseguit estabilitzar a 203 persones abans del termini marcat per la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. El procés d’estabilització es va encetar al desembre de 2022 un cop aprovades les bases i el termini per estabilitzar-les expirava el 31 de desembre d’enguany. El departament de Recursos Humans ha rebut 2.100 sol·licituds per ocupar aquestes 203 places. Els ex-
pedients més grans han estat els d’auxiliars administratius en que es van presentar 276 persones per ocupar les 42 places i el corresponent a les places de subaltern, on es van presentar 180 aspirants per optar a 27 places. L’estabilització d’aquestes 203 places representa l’oferta pública més gran de la història de l’Ajuntamen. «Hem fet tota aquesta feina ingent en un temps rècord perquè sabem de la importància de donar seguretat laboral als treballadadors i treballadores municipals», remarcava la consellera Isabel Mascaró.
Marta Omella Blanco
Si bé la nostàlgia és un sentiment poderós, malauradament no és prou fort per sostenir un negoci. I és que després de gairebé 35 anys, el Videoclub Imperial abaixarà la persiana per últim cop aquest desembre, i Tarragona perdrà el seu últim local dedicat al lloguer de pel·lícules. Un final trist, però anunciat. «Fa molts anys que el model de negoci és mort», lamenta María Pilar Cerón, propietària de l’establiment. Aquest, ubicat al carrer de Pere Martell, va obrir les portes l’any 1990, resistint durant anys l’evolució cap a les plataformes digitals i la desaparició progressiva del format físic que finalment ha deixat els videoclubs sense marge de supervivència. «Fa temps que el negoci va deixar de ser viable, però vaig decidir esperar a jubilar-me per fer el pas», assegura Cerón. «Abans arribaven els caps de setmana i veies cues davant la porta, havíem de tenir a quatre persones despatxant. Ara no es veu ni una ànima. Al final ja pensava ‘Què hi faig aquí? Ja no puc fer res més», reflexiona la propietària. Les plataformes de streaming van suposar un cop molt fort pel negoci, i la pandèmia el va acabar de «rematar», però la propietària assegura que el declivi del videoclub va iniciar amb l’auge de la pirateria. «Tarragona és una de les ciutats on més pirateria hi ha hagut, i això ho vam notar molt», lamenta. «Abans amb el VHS era més complicat, però cada cop és més senzill fer i distribuir còpies il·legals. També consumir-les. La mentalitat de la societat va quedar molt clara. Per què pagar si pots veure el mateix de forma gratuïta?», relata.
Societat
El Videoclub Imperial abaixarà la persiana aquest desembre després de 35 anys
Amb el tancament, el Videoclub Imperial també deixarà orfes els col·leccionistes, que durant aquest temps de liquidació acudeixen al local buscant títols específics, VHS antics i DVD descatalogats. «Hi ha gent que ve des de Barcelona i s’emporta capses senceres», explica Cerón. «Són
poques, però encara queden persones fidels al format físic. Avui tens la pel·lícula a la plataforma, però demà potser ja no. Quan t’agrada molt una pel·lícula la vols tenir a casa, vols que sigui teva», explica.
Un format en perill d’extinció «Estic segura que en poc
El Parc Central renova la il·luminació del pàrquing i posa nous carregadors
Societat També llença una nova eina a l’APP per a fidelitzar els usuaris
Redacció
El Parc Central està duent a termes diverses reformes per modernitzar les seves instal·lacions. Entre aquestes es troben les obres de renovació al pàrquing subterrani, on treballen per millorar la il·luminació dels accessos i en
la creació d’una nova zona de descans. També s’han installat nous carregadors elèctrics semiràpids i ultraràpids per respondre a la demanda d’usuaris i usuàries amb vehicles elèctrics. Entre les actuacions més recents, hi ha la renovació completa de la cartelleria de tarifes i la millora
de la senyalística al pàrquing de la terrassa, on s’han reemplaçat les banderoles per panells retroil·luminats per facilitar l’orientació dels usuaris.
El pla també contempla la possibilitat d’integrar el sistema de pagament del pàrquing a través de l’APP de Parc Central. El centre comer-
temps es deixaran de produir DVD i Blu-Ray. És inevitable», afirma Cerón. Amb la mort del format, assegura, ha arribat també la mort de «la illusió». «La gent esperava ansiosa que una pel·lícula sortís en VHS o DVD. Es creaven llistes d’espera per llogar Titànic, o la nova de Disney o Harry
cial també ha desenvolupat una nova eina dins de l’APP del centre comercial, el Club Parc Central, que permetrà als usuaris escanejar els seus tiquets de compra i acumular punts. A més podran obtenir descomptes al pàrquing, entre altres beneficis exclusius basats en les compres. Coincidint amb el llançament d’aquesta nova funcionalitat, Parc Central ha engegat, des de l’1 d’octubre, el sorteig d’un any de pàrquing gratuït entre els usuaris que comencin a utilitzar aquesta eina. Aquest finalitzarà el 31 d’octubre.
«Tarragona és una de les ciutats amb més pirateria, i això ho vam notar molt»
«Gairebé ningú compra DVD, és qüestió de temps que desapareguin del tot»
tingut mai la necessitat. Tinc pel·lícules per regalar i vendre», bromeja la propietària. Tot i la imminent desaparició del format, Cerón no descarta que, com ha estat el cas dels vinils o les càmeres analògiques, la constant evolució cíclica de la moda resultés en el retorn dels DVD, Blu-ray o fins i tot els VHS. «No m’estranyaria gens. Ara la gent va boja buscant vinils quan fa uns anys era impensable, i un munt de persones utilitzen les càmeres analògiques tenint un mòbil a la butxaca que fa millors fotos», comenta. «La veritat és que em faria molt de mal», admet la propietària. «Seria inevitable pensar ‘Quan m’hi dedicava no l’interessava a ningú i ara sí?’», confessa.
Potter», recorda la propietària. Una espurna que, afirma, s’ha esvaït per culpa de la immediatesa de les plataformes, que ofereixen tot el catàleg de forma instantània. Tot i la seva comoditat i popularitat creixent, Cerón es resisteix a fer-les servir, mantenint-se ferma als seus orígens. «No he
Un final agredolç «Em fa molta llàstima haver de tancar. És cert que el dol ja fa anys que el vaig passar, i evidentment em fa il·lusió jubilar-me, viatjar i tenir temps que dedicar-me a mi mateixa, però no puc evitar que la situació m’afligeixi», explica Cerón. «És curiós, perquè moltes persones em diuen ‘Quina llàstima que tanqui l’últim videoclub!’, però ningú ha fet cap esforç per mantenir-lo», etziba la propietària. «Aquest local és molt més que un negoci, és un espai de cultura i un punt que gairebé es podria considerar històric», conclou.
Imatge del succés al barri de Boscos de Tarragona. Instagram
turisme queda penjat d’un alt
Successos Penjat i a punt de caure d’un mur a la urbanització Boscos de Tarragona. Així va quedar un turisme ahir després que el seu conductor, per causes que ara per ara no han transcendit, es pugés al mur i aquest quedés penjat amb un evident risc de precipitar-se i estampar-se a la vorera. Aquest fet va ser ràpidament publicat a les xar-
xes socials, on diversos usuaris van fer broma del succés. «Algú tenia pressa per aparcar a Boscos» o «quan agafes una drecera i no saps on et portarà» són alguns dels comentaris que es poden llegir a la publicació. D’altra banda, fa dies un cotxe va acabar encastat a l’interior d’una acadèmia d’anglès al carrer Rovira i Virgili. Redacció
Mercats distribuirà 7.500 bosses de malla de cotó en el marc de la campanya de Tots Sants
Comerç Els paradistes dels mercats de la ciutat distribuiran un total de 7.500 bosses de malla de cotó reutilitzables i plegables entre els clients que comprin fruita o verdura durant els propers dies. La campanya, que porta per nom Per Tots Sants, compra als mercats!, va començar ahir i s’allargarà fins a exhaurir existències. La iniciativa
busca fomentar l’economia circular, l’ús de bosses reutilitzables i la promoció del comerç local. Així doncs, les bosses es podran aconseguir al Mercat Central i Mercat de Torreforta, als mercadets de Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, als mercadets de Torreforta, Fòrum, La Móra i Plaça dels Carros, i al mercadet de Bonavista. Redacció
Redacció⁄ACN
El grup Mishima estrenarà el 29 de novembre la nadala
El pollastre de la nit de Nadal, coincidint amb la gira de set concerts que farà per les festes de final d’any. La gira durà els barcelonins a la Sala Zero de Tarragona el 14 de desembre, al Cafè del Teatre de Lleida l’endemà, a la Sala Apolo de Barcelona el 19 de desembre, a la sala Jerusalem de València el 21 de desembre, a l’Antic Molí d’Ulldecona el dia següent, al Teatre de Lloseta, a Lloseta (Mallorca) el 27 de desembre i a La Mirona de Salt el dia dels Sants Innocents.
Pel que fa a la nadala, a més de sortir en format digital el 29 de novembre també s’editarà en disc de vinil al costat de la versió de The Pogues del tema Lullaby of Barcelona,
el pròxim 14 de desembre a la sala tarragonina
concretament com a cara b. D’altra banda, el 9 de novembre David Carabén (veu i guitarra), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), ara també amb Bernat Sánchez (teclats), inauguren el festival Acròbates al Teatre Joventut de L’Hospitalet. Ho faran amb l’espectacle Alta infidelitat, un muntatge basat en les versions i adaptacions al català de cançons i poemes fonamentals per a
El Col·legi de Farmacèutics inicia un programa per a controlar la medicació a les zones rurals
Salut El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) ha engegat un programa pilot a les farmàcies de poblacions rurals de la demarcació de Tarragona consistent en oferir de forma gratuïta un control de la medicació a determinats pacients. Es tracta d’un servei de seguiment farmacoterapèutic mitjançant el Sistema
Personalitzat de Dosificació (SPD), dirigit a persones de més de 70 anys, polimedicades amb 5 o més medicaments per tractaments crònics; pacients amb algun deteriorament físic, psíquic o cognitiu o amb un grau de dependència alt. El projecte es desenvolupa a deu farmàcies de municipis de menys de 1.500 habitants. Redacció
El grup estrenarà la nadala anomenada ‘El pollastre de la nit de Nadal’
l’univers creatiu de la banda, tant algunes ja conegudes com altres creades per a l’ocasió.
Sessió de tarda D’altra banda, el 9 de novembre la Zero acollirà una sessió de tarda. Arrencarà a les 18 hores i anirà a càrrec de Miqui Puig DJ, Napoleón Pincha i On Air DJ. En aquest esdeveniment, s’aprofitarà l’avinentesa per a inaugurar una intervenció artística que s’està preparant a l’entorn de la sala. A més, durant la sessió de tarda es presentarà el cartell de la Sala Zero per a cap d’any.
El programa està dirigit a persones de més de 70 anys. COFT
El Club de Beisbol Serps de Reus entrena en l’actualitat a les instal·lacions de l’Institut
Esports L’equipament permetria la pràctica d’esports com el rugbi, el futbol americà o el beisbol
Sergi Peralta Moreno
Dotar la ciutat d’un complex multiesportiu on tinguin cabuda modalitats minoritàries com el rugbi o el softbol. Era un dels compromisos del PSC en campanya electoral i, al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-27, figura la voluntat de construir «una zona poliesportiva i de lleure d’activitats que actualment no estan cobertes». Fonts municipals
confirmen a Diari Més que s’està «treballant» en l’espai multiesportiu i que «hi haurà notícies aviat».
Al ple del passat juny, a resposta d’una pregunta formulada pel grup municipal de Junts per Reus, el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, va informar que l’equip de govern «té un compromís ferm de proporcionar a la ciutat un espai multiesportiu que no només doni resposta a la modalitat esportiva del rugbi, sinó també al futbol americà, el softbol i el beisbol». «Hem mantingut reunions amb Urbanisme per estudiar diferents ubicacions per a la instal·lació multiesportiva i
Aigües de Reus inicia inversions a les xarxes per valor de 800.000 euros
Aigua Aigües de Reus durà a terme, a partir d’aquesta setmana, obres a diversos carrers de la ciutat per millorar les xarxes d’abastament i sanejament. La inversió total de les actuacions ascendeix al voltant de 800.000 euros, que van a càrrec íntegrament de l’empresa municipal. El regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, afirma
que «tal com és habitual amb les obres de reparació i manteniment de les infraestructures bàsiques del servei, els treballs que duem a terme no representen cap despesa per als veïns dels carrers afectats, sinó que són finançades completament per l’empresa municipal d’aigües». La primera de les obres, prevista per a la darrera setmana d’octubre,
consistirà en la reparació de la xarxa d’abastament a l’avinguda del President Tarradellas —entre els carrers d’Astorga i de l’Abat Porta—, a prop del Pavelló Olímpic. Es tracta d’uns treballs que han estat adjudicats per un pressupost de 96.246 euros (IVA inclòs). La durada de la intervenció serà d’unes quatre setmanes. Redacció
S’estan estudiant diferents ubicacions, com l’entorn de l’Estadi Municipal
poder valorar quina seria la més adient», va afegir l’edil, que va reafirmar l’objectiu d’aconseguir «una major diversificació esportiva». Un dels indrets on podria habilitar-se l’espai multiesportiu és a l’entorn de l’Estadi Municipal de Reus, aprofitant el desenvolupament del sector industrial del camí del Roquís. La proposta, que permetia l’ampliació d’Indústries Preciber, contemplava la creació d’equipament públic a la cantonada sud-oest de l’àmbit, que podria acabar sent un camp d’esports. El president del Club de Beisbol Serps de Reus i delegat de la Federació Catalana de Beisbol a Tarragona, Marc Sangüesa, considera que el fet que Reus «es plantegi tenir un espai per al nostre esport és molt, molt positiu». El Serps entrena, en l’actualitat, a les pistes de l’Institut Escola Pi del Burgar, on s’exerciten una seixantena de joves. Juguen sobre ciment, però la intenció és que, de cara al 2025, els equips sub-10 i sub-12 competeixin a les lligues oficials de la federació. Per fer-ho, és necessari trobar un espai fix on practicar el beisbol, de dimensions lleugerament superiors a mig camp de futbol i, preferiblement, de terra. L’actual no seria «homologable». Així mateix, el club es posa a disposició del consistori per garantir «un ús i una estabilitat» de l’espai multiesportiu.
Imatge d’arxiu d’obres a la xarxa d’aigües de Reus, que es reprendran aquest mes. Aj. Reus
Esports Tot i que l’intent de promoure el futbol a Reus a finals del segle XIX no va funcionar, finalment va tenir un paper social destacat
S’ha parlat molt de futbol, però no del seu vessant social. Amb aquesta reflexió iniciava ahir al vespre l’historiador Joan Navais la seva conferència al Centre de Lectura per parlar sobre la història social del futbol reusenc. «El futbol va passar de ser un joc de les classes més benestants a un fenòmen social», va subratllar Navais.
El futbol, arribat des del Regne Unit a finals del segle XIX, té com a primera referència a la ciutat de Reus en una breu publicació a la Revista de Sport l’abril de 1895. «Era una
El Reus Deportiu campió en la temporada 1922-23 va ser una important fita
publicació del Club Velocipedista de Reus, la primera gran entitat esportista de la nostra ciutat, on s’animava als socis a practicar futbol», va comentar Navais. Malgrat aquest intent, el futbol no va arrelar a la ciutat, tot i que sí que ho va fer a Tarragona. Així i tot, el futbol no va abandonar la societat reusenca i va guanyar força entre el jovent. El primer partit reglat i amb públic celebrat a Reus va ser el 25 de juliol de 1909 que va enfrontar el Reus F.C. amb l’equip tarragoní, és a dir, un derbi. Aquest va acabar amb l’empat a un gol i va comptar amb un miler de persones que van pagar l’entrada per veure el partit. «Els futbolistes que van formar part d’aquest primer club de futbol de la ciutat eren els joves de les famílies benestants», va assenyalar Joan Navais.
A la dècada de 1910 va continuar
creixent i consolidant, però va ser a la dècada de 1920 quan va haver-hi, segons Navais, l’esclat definitiu que va posicionar el futbol com l’esport «rei» i en què es va «democratitzar el fet esportiu». En aquesta època, el Reus Deportiu es va proclamar campió de la Segona categoria en
la temporada 1922-1923. «Gràcies al triomf d’aquest equip, Reus es va convertir durant un curt període de temps en la capital futbolística de les comarques del camp. En aquelles temporades les grades s’omplien de gom a gom amb fins a 3.000 espectadors segons la premsa, una barbaritat en aquella època», va reivindicar l’historiador. A més, també va assenyalar que va ser aleshores quan van aparèixer aquells aficionats que acompanyaven l’equip quan jugaven a fora, una evidència de com s’havia transformat en un «fenomen social i esportiu de gran importància». A més, com es fa també en l’actualitat, l’equip campió va ser rebut de forma «massiva». «Milers de persones molt contentes van sortir al carrer per rebre als jugadors, els automòbils feien sonar els clàxons i molts balcons es van guarnir amb domassos amb els colors del Reus Deportiu i de la Senyera», va detallar Navais. Una història que, com tantes altres, va quedar truncada amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola. No obstant això, com és evident avui dia, aquesta història i fet social no va acabar allí.
Mobilitat Tot i que no forma part del projecte del Carrilet, ha d’ajudar a reduir la pressió del trànsit a l’avinguda President Macià
Miquel Llaberia
El pont projectat des de fa anys al sud de la ciutat i que ha d’unir l’avinguda de Salou amb avinguda Universitat ha estat un reclam per entitats veïnals des de fa temps. Ara, aquest element contemplat dins del Pla de Mobilitat Urbana també es converteix en un element clau pel que fa al projecte de remodelació de la zona del Carrilet. Tot i que no és una actuació que formi part d’aquest projecte, sí que es contempla i es remarca com un element més perquè la reordenació urbanística funcioni. «Aquest projecte no tindrà l’efecte esperat tan sols per una acció individual, serà gràcies al conjunt de totes les actuacions que es millorarà en àmbits com la contaminació acústica o el trànsit», apuntava en el seu moment Jordi Comas, membre del grup de treball que va redactar l’avantprojecte del Carrilet.
Aleshores, tot i que el pont no forma part del projecte, és una actuació que hauria d’ajudar a aconseguir l’objectiu desitjat; reduir la pressió del trànsit en la zona. Concretament, es buscaria reduir la quantitat de vehicles que passen per l’avinguda President Macià com a via d’unió entre el sud de la ciutat i Bellissens. Aquesta avinguda, actualment de sis carrils (dos carrils per sentit més dos carrils d’aparcament), passarà a ser
Fotografia d’arxiu de l’indret on està previst que es construeixi el pont que unirà l’avinguda de Salou amb l’avinguda Universitat. Gerard Martí
una avinguda de tan sols un carril per sentit, per tant, una via feta per un menor volum de trànsit. El pont permetrà als ciutadans de la zona sud de la ciutat travessar les vies per dirigir-se a indrets com l’Hospital Universitari Sant Joan, el Tecnoparc o el Campus Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili (URV). «Aquesta via traurà molta pressió de rutes de sortida dels busos i en un
El pont fa anys que és una reivindicació veïnal dels barris del sud de la ciutat
futur reduirà la pressió per la zona de l’actual estació de busos», argumenta la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament, Marina Berasategui.
La regidora es mostra convençuda en què «algun dia es durà a terme aquesta obra, fa cinc anys que treballo perquè finalment es pugui fer». «Aquest és un projecte que depèn del sector urbanístic H-11 que fa temps que s’hauria d’haver desenvolupat. En el mandat anterior vam tramitar modificacions puntuals del planejament per tal que fos viable assumir les mesures que ens imposava Protecció Civil, que és el que bloquejava la junta de compensació», detalla Berasategui. «Ara continuem treballant amb els promotors perquè el projecte d’urbanització que vulguin presentar
Cultura La Fundació
Teatre Fortuny treballa ja en la cinquena edició del ‘Cap Infant Sense Fortuny’ que se celebrarà l’any vinent i contempla una novetat. L’any 2025, els alumnes adquiriran un paper molt més protagonista que, ja que es convertiran en actors i actrius d’una òpera de nova creació que vol fer reflexionar als infants, a les es-
coles i a les famílies sobre l’ús dels dispositius mòbils. Per a dur a terme aquest no concepte de l’esdeveniment es va dur a terme una reunió amb els mestres de 6è de primària de les escoles de Reus participants. En aquesta reunió es va crear un equip de treball amb els docents que elaboraran propostes didàctiques que després es treballaran
a les escoles. El ‘Cap Infant Sense Fortuny’ és un projecte pedagògic, educatiu i social que pretén millorar amb cada edició. La 4a edició, celebrada enguany, va comptar amb la participació de gairebé 1.000 alumnes reusencs amb l’objectiu d’acostar un dels espais patrimonials i culturals més emblemàtics de la ciutat de Reus als més joves. Redacció
tingui com a condició número u la construcció del pont», sentencia la regidora d’Urbanisme, tot i que sense donar cap data.
Una reivindicació veïnal
El president de l’Associació de Veïns El Roserar de Mas Iglesias, Francesc Jornet, ho va descriure com «una de les millors eines que hi ha per connectar els barris del sud amb l’altre costat», mentre que la seva homòloga de l’Associació de Veïns del barri Fortuny, Cori Balanyà, va assegurar que era un pas «molt important pel que fa a l’accessibilitat i la comunicació amb la zona». Una lectura positiva que comparteix el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), Marcos Massó, que assenyala que serà una bona notícia pels residents dels barris Fortuny, Juroca, Montserrat i Mas Iglesias. «Li diem el nostre Pont del Diable, perquè és molt esperat i serà molt important en l’evolució cap al sud, és un tema del qual estem molt a sobre», insisteix Massó. Per una altra banda, en la proposta alternativa d’ubicació de l’estació d’autobusos de l’Associació de Veïns Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias pel que fa a la reordenació del Carrilet contempla la construcció del pont com un punt clau. La nova ubicació d’aquesta estació estaria just al costat d’on construirien aquest pont.
Neteja El Tribunal de Contractes aixeca la suspensió del procediment
El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha decidit acceptar el desistiment del recurs presentat per l’empresa FCC Medio Ambiente, SAU, contra l’ampliació del contracte del servei de neteja viària i recollida de residus de la ciutat de Reus, així com aixecar la suspensió del procediment de contractació. El tribunal també declara que no s’aprecia «la concurrència de temeritat o mala fe en la presentació del recurs», de
forma que rebutja imposar una sanció a FCC com demanava l’UTE Reus Net, actual adjudicatària del servei.
L’Ajuntament va anunciar el febrer d’aquest any l’ampliació del servei, amb un increment del pressupost de 576.297,20 euros (IVA inclòs), per executar accions com la compra d’illes emergents o la programació del pla de neteja als barris. La modificació del contracte va ser aprovada pel ple el 23 de febrer. El 5 de juny, FCC va presentar al Tribunal de Contractes
Neteja El canvi s’aplica amb l’objectiu de millorar els índexs de recollida selectiva
Redacció
Facilitar a la ciutadania la separació dels residus per fraccions, augmentar la sensibilització en matèria de reciclatge i incrementar els índexs de recollida selectiva. Són els objectius que persegueix l’Ajuntament de Reus amb la substitució de fins a 350 papereres per models de tres bosses per dipositar tres faccions: envasos, orgànica i resta. El canvi es porta a terme en el marc del contracte de recollida de residus i neteja viària. Per triar els punts on
s’instal·laran les noves papereres, s’han prioritzat espais concorreguts i de descans, com parcs i zones verdes, passejos, avingudes i entorns de centres educatius i biblioteques. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, afirma que «volem posar a disposició de la ciutadania opcions perquè pugui separar correctament els residus a peu de carrer i millorar així els índexs de recollida selectiva». «Tota opció ajuda i el nostre compromís és referma amb aquesta acció de noves papereres», tanca l’edil.
un recurs contra l’ampliació del contracte. L’empresa argumentava que o bé «no s’ha respectat la prohibició d’incorporar nous preus unitaris» o bé considerava «substancial una modificació contractual» que, en cas d’haver figurat a la licitació inicial, «hauria permès la selecció de candidats diferents dels seleccionats».
A més, apuntava que l’Ajuntament no havia facilitat l’expedient de contractació ni els informes. La Secretaria Tècnica del Tribunal va sollicitar al consistori la docu-
mentació i, com que no havia rebut resposta, el 10 de juliol va decretar la suspensió del procediment de contractació. L’Ajuntament va acabar facilitant els arxius. El 21 d’octubre, FCC va presentar un escrit on manifestà, després de revisar l’expedient, la seva voluntat de desistir del recurs.
La modificació del contracte ha de millorar el servei amb nous equips
Projectes El PMUS planteja una ampliació de prop de 25 kilòmetres de vorera i 20 nous kilòmetres de carril bici
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Cambrils ha fet públic el Pla de Mobilitat Urbana 2024-2029 després de la seva aprovació inicial, un extens document realitzat durant quatre anys per una empresa aliena al consistori que proposa les actuacions a fer durant aquest període de temps per tal de construir una mobilitat més sostenible. El pla es divideix en tres fases amb un pressupost que ascendeix als 14,2 milions d’euros. D’aquests, 11 milions estaran destinats a actuacions d’infraestructura i prop d’1 milió a actuacions de serveis. En línies generals, la proposta busca invertir la prioritat que han tingut històricament els cotxes davant els vianants o les bicicletes Per fer-ho possible, s’han detallat 46 mesures que actuen en diferents àmbits.
Mobilitat a peu Pel que fa a la mobilitat a peu, el pla preveu l’adequació de les voreres de 57 carrers a una amplada mínima d’1,8 metres lliures d’obstacles i fins als 2,5 metres, quan la secció ho permeti. Això suposarà l’ampliació de 24,9 kilòmetres de vorera i la perduda de 388 places d’aparcament en calçada. Aquesta acció tindrà un cost de més de 3 milions d’euros. Els treballs es faran prioritzant els carrers principals com Verge del Camí, Santa Joaquima Vedruna o l’avinguda
del Nou Cambrils.
Altres actuacions destacades en aquest àmbit són la creació de 121 nous passos de vianants i 242 guals rebaixats o la intervenció en els entorns dels centres educatius per tal de pacificar el trànsit rodat.
Mobilitat en bicicleta
Respecte a la mobilitat en bicicleta destaquen els nous 19,9 kilòmetres de carrils bici proposats, a aquests se sumaran el 10,5 que s’incorporaran amb les actuacions del tram-
via i de la via verda, arribant a un total de 62,4 quilòmetres de xarxa ciclista al municipi. L’operació per a crear-ne els nous tindrà un cost de 673.943 euros en 27 carrers. Alguns dels prioritaris són les avingudes Vidal i Barraquer, Nou Cambrils i Horta de Santa Maria i el passeig de les Palmeres. Els treballs suposaran la perduda de 364 places d’aparcament en calçada.
A banda, es contempla la millora dels carrils existents a través de rebaixar les voreres
Urbanisme El projecte implica la conversió de tres carrers a plataforma única
Álvaro Rodríguez
Una de les propostes més transformadores del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Cambrils és la de crear dues illes de vianants en els espais més concorreguts del municipi. La iniciativa busca regular dues zones de Cambrils on ja predomina la prioritat dels vianants: el nucli antic i el barri del Port.
La regulació del barri Antic implicarà la reconversió
Es proposa un sistema de bicicletes públiques a Salou, Cambrils i Vila-seca
L’ampliació de vorera i carril bici comportarà perdre 783 places de pàrquing
de bici i millorar la segregació, aquests treballs implicarien l’eliminació de 248 places d’aparcament. També es preveu crear 49 punts d’aparcament per bicicletes, 23 per a
a plataforma única dels carrers Hospital i Sindicat, així com la inclusió del passeig Albert dintre de l’illa de vianants, eliminant 12 places de zona blava.
En el total de l’illa de vianants es regularà l’accés dels vehicles motoritzats amb un control. L’avinguda Independència entre els carrers Verge del Camí i Pere III passarà a ser de sentit únic en direcció al carrer Mossèn Jacint Ver-
Proposta d’illa de vianants al barri Antic
daguer per tal de pacificar l’entorn del mercat. Tant aquest tram com els carrers Pere III i Mossèn Jacint Ver-
daguer es regularan com a prioritat invertida. A més s’eliminaran les pilones dels carrers Sant Plàcid i Creus.
Paral·lelament, al barri del Port ja existeix una zona regulada com a illa de vianants, però aquesta s’am-
Proposta
pliarà amb la ció de la rambla carrers transversals. Les propostes
patinets elèctrics i un punt d’aparcament guardat de 25 places.
Una altra proposta destacada és la d’impulsar un sistema de bicicletes públiques
compartit entre Cambrils, Salou i Vila-seca, la idea també es recull al PMUS salouenc amb un cost de 15.000 euros. Els treballs esmentats comporten la perduda de
del barri del Port
Les xifres
24,9 quilòmetres
nous de vorera
19,9 quilòmetres
nous de carrils bici
72 aparcaments per bicicletes i patinets
783 places
d’aparcament suprimides
783 places d’aparcament. Aquestes se substituiran amb l’ampliació de Font Coberta i les reserves previstes en els projectes del tramvia i la via verda.
reurbanitzarambla Jaume I i els transversals.
propostes en aquesta
zona passen per incorporar el Pau Casals, que serà reconvertir a plataforma única, i la reconversió a pri-
oritat invertida dels carrers Eduard Toldrà i Ramon Llull. A més s’implantarà un sistema de control amb
càmeres de lectura de matrícules. A llarg termini, es planteja incloure el passeig de les Palmeres.
ACN
El Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca (FICVI) projectarà del 8 al 17 de novembre 46 films, provinents de 56 països, que busquen interpel·lar directament l’espectador amb temàtiques com l’amor, l’amistat o la intelligència artificial.
En concret, s’oferiran vint ficcions, deu documentals i setze animacions, les quals es programaran per temàtiques i no per gènere, segons ha afirmat la nova directora artística, Alba Bresolí. Aquests treballs han estat escollits entre prop de 1.500 curtmetratges, assolint un nou rècord d’inscripcions.
«El nostre objectiu sempre
ha estat clar: trobar el millor cinema emergent en format curt, tant nacional com internacional», ha defensat Bresolí, qui ha reconegut que «no ha estat fàcil» escollir entre els gairebé 1.500 treballs inscrits. A l’hora de seleccionar els 46 que configuren la programació final, la directora artística ha afirmat que s’ha tingut en compte que fossin «històries que l’espectador sentís pròpies i ensenyessin noves realitats».
«Considero que estem en un moment bastant fosc de la història, entre els conflictes i les guerres que hi ha, i volíem que el FICVI fos una celebració del cinema, de l’amor, de la identitat», afegeix. Durant la jornada inau-
Un de cada deu investigadors permanents de la URV, entre els més influents del món
Universitat Tenint en compte el nombre de citacions que acumulen els investigadors es pot determinar l’impacte de la seva recerca i la seva influència en la comunitat científica. D’això tracta la base de dades dels investigadors més rellevants, elaborada a partir d’indicadors de citació estandarditzats de la Universitat de Stanford.
En aquesta hi figuren 57 investigadors de la URV, que representen el 10% del personal permanent que hi treballa. La Universitat Rovira i Virgili se situa com la segona de l’Estat espanyol i de Catalunya amb un índex més elevat d’investigadors influents respecte al personal docent i investigador permanent de la universitat.
gural, es lliurarà el primer dels premis del FICVI. Els organitzadors lliuraran el Premi Trajectòria a la directora, productora, guionista i actriu Marta Balletbò-Coll. A més, es projectaran dos dels seus curtmetratges -’Arlequí Exterminador’ i ‘Intrepidíssima’- i es clourà amb un colloqui amb l’autora.
La programació del festival s’acompanyarà de tallers, activitats paral·leles i espais de networking per a professionals del sector, entre altres. A més, el FICVI col·labora amb l’Acadèmia del Cine com a certamen col·laborador en la preselecció de curtmetratges en les categories de Ficció i Animació per als Premis Goya.
Si tenim en compte la relació entre el nombre d’investigadors que figuren al rànquing i la quantitat de personal docent i investigador permanent, la URV és la segona de l’Estat espanyol amb un índex més elevat d’investigadors influents, millorant les xifres de l’informe anterior, en què era la tercera. Si es valora només l’impacte de la recerca del 2023, la URV és la tercera universitat catalana i de l’Estat espanyol amb una ràtio d’investigadors influents per PDI permanent més elevada. Redacció
Societat Aquest dilluns es van suprimir els busos directes entre Sant Vicenç de Calders i Vila-seca, Cambrils i Reus
Les persones que aquest dilluns agafaven el bus des de Tarragona a Sant Vicenç de Calders, dins el pla alternatiu de transports pel tall ferroviari de Roda de Berà, ho feien entre nervis i desconcert per saber si podrien fer el trajecte. Alguns usuaris com la Maika Segur s’han queixat de l’organització: «És una mica caòtic».
La problemàtica, sobretot, ha estat a Sant Vicenç de Calders, on els passatgers han de baixar de l’autobús i fer transbord a Rodalies. Molts d’ells han perdut el tren i han hagut d’esperar entre 20 i 30 minuts que passés el següent comboi en direcció Barcelona. Una altra viatgera, l’Ariadna Viladomat, ha explicat que el seu bus formava part dels serveis mínims, però «ha arribat molt just i hem perdut el tren».
A causa de l’aturada es van suprimir els busos directes entre Sant Vicenç de Calders i Vila-seca - Cambrils, i Reus. En canvi, es va mantenir el que va directe a Salou - PortAventura.
busos dels previstos i anunciats per Renfe. Tot i això, des de primera hora del matí, l’afluència de gent va ser constant i segons va afirmar August González, qui utilitza el pla alternatiu tots els dilluns per anar a Barcelona, «hi ha més gent de l’habitual».
Una sensació que també van tenir la Paula Alemán i l’Esther Jávega. Ambdues van arribar a l’estació amb un dels busos de l’EMT de Tarragona. «Estava abarrotat, no podíem entrar al bus», va dir Alemán, qui va afegir que la gent estava nerviosa per por de prendre el servei. Per la seva banda, Jávega va criticar la manca de coneixement per part dels informadors de Renfe. «A mi m’han dit que fins a les vuit no sortia cap bus, però als horaris de la vaga en sortia un a les 7.30 hores», va explicar aquesta usuària que temia no arribar a temps a la feina.
No hi arriben a temps
L’Ariadna Viladomat i la Laura García són dues amigues que van a Barcelona, una diàriament i l’altra de manera més esporàdica des que hi ha les obres. Viladomat sabia que hi havia vaga, però va explicar que havien revisat els serveis mínims i el seu bus no estava
La vaga del transport per carretera d’aquest dilluns també afecta el servei d’autobusos que ha contractat Renfe pel tall ferroviari. Amb l’aplicació dels serveis mínims decretats pel Govern, es van reduir en un 26% les expedicions diàries del servei complementari al tren. D’aquesta manera, s’ofereixen 161 expedicions, en comptes de les 600 habituals.
Els Bombers van rebre 15 avisos per pluja la nit de diumenge i el 112 va atendre 153 trucades
Successos Els Bombers van rebre 15 avisos per la pluja entre les 20.00 h de diumenge i les 7.00 h de dilluns, tots al Camp de Tarragona i 12 d’aquests al Baix Camp. La majoria van ser per inundacions en baixos i garatges. D’altra banda, el telèfon 112 va rebre fins a les set del matí 153 trucades, que van generar 101 expedients. La majoria
provenint de les comarques del Baix Camp, amb 58, el Barcelonès, amb 18, i el Baix Llobregat, amb 11.
Pel que fa a les acumulacions al municipi d’Alfacs, hi van caure 20,4 litres per metre quadrat en mitja hora. Des de les 19.00 hores de diumenge van acumular-se 63,3 litres per metre quadrat a Mont-roig del Camp. ACN
Les expedicions d’autobusos es van reduir a 161, de les 600 habituals diàries
afectat. Finalment, però, van arribar tard a Sant Vicenç de Calders i el tren ja havia sortit. Es van haver d’esperar vint minuts que arribés el pròxim. «Les altres vegades podies agafar el tren quan arribava l’autobús. Aquesta vegada no ha estat així, perds moltíssim temps», va assenyalar Viladomat.
García va apuntar que normalment tarden una hora i
vint minuts, que el servei alternatiu d’autobús funciona «bé». En canvi, aquest dilluns van calcular que necessitarien dues hores per arribar a Barcelona.
Més busos dels anunciats
Des de l’estació Basttestini de Tarragona el servei mínim del pla alternatiu de transports es va desenvolupar sense incidències. De fet, van sortir més
Finalment, la Maika Segur, usuària habitual del pla alternatiu, va descriure la jornada com a «caòtica». Segons va explicar als mitjans, a l’estació de Sant Vicenç de Calders els informadors li van dir que aquest dilluns hi havia vaga i que, per tant, els horaris que hi havia penjats no funcionaven. «Ens han dit que anéssim a les parades, esperéssim i que amb una mica de sort arribaria un bus a l’hora que necessitàvem», ha dit indignada. «És una falta de respecte pels que agafem el transport públic», va denunciar Segur.
Les pluges deixen més de 50 litres a punts del territori
Temps Les pluges s’han concentrat en les darreres hores al sud de Catalunya i ha deixat registres de més de 90 litres per metre quadrat a Mont-roig del Camp. A més, a Tivissa s’han recollit 83 litres, i a Vila-seca, a Vinyols i els Arcs, més de 72 litres. Altres estacions, com la de Falset, van recollir-ne 65 litres i la de l’Ametlla de Mar, 61. ACN
Sanitat Un informe evidència les mancances del sector
Álvaro Rodríguez
El Consejo General de Enfermeria ha presentat un informe on remarca la falta d’infermeres a l’estat espanyol. El document assenyala que, per poder acostar-nos a les ràtios europees, les quals indiquen 8,96 professionals per cada 1.000 habitants, serien necessàries incorporar 129.313.
L’informe també destaca que aquestes dades han em-
pitjorat durant els darrers anys, ja que, amb les darreres xifres disponibles, eren necessàries 95.000 professionals per igualar la resta d’Europa.
La situació no és millor a Catalunya, on es necessitarien unes 20.224 infermeres per acostar-se a les ràtios. Dins de la demarcació de Tarragona, la mancança és de 3.284 professionals.
Aquestes dades han estat denunciades des del Col·legi
Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA), Gerard Mora, el seu secretari, assegura que «aquest informe és una nova evidència científica del problema del sector». De fet, Mora assenyala que Tarragona és la segona demarcació de Catalunya amb pitjor ràtio per cada mil habitants, 5,15, després de Girona que en té 4,73.
En contrast, l’informe revela que Catalunya la comunitat
Una infermera acompanyant a una persona atesa a urgències. Col·legi Oficial d’Infermeres i
L’Ajuntament dels Garidells ha aprovat la licitació d’un projecte d’urbanització per valor de 320.981,29 euros que servirà per a la millora dels carrers de l’entorn del castell, un símbol del municipi que data del segle XII. L’actuació inclou treballs de pavimentació, renovació del clavegueram i la instal·lació de noves conduccions d’aigua potable i xarxes de sanejament separatiu. Amb un valor estimat de 265.273,79 euros, aquest contracte inclou també la millora de les infraestructures d’en-
llumenat públic, amb xarxes soterrades de baixa tensió.
Les empreses interessades en el projecte tenen temps de presentar les seves ofertes fins a l’11 de novembre. Les obres tindran una durada prevista de set mesos, amb un màxim d’un any.
A més del finançament ja esmentat, el projecte també rebrà una subvenció de
Les obres tindran una durada prevista d’entre set i dotze mesos, com a màxim
300.000 euros atorgada pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya per a actuacions de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els anys 2023, 2024 i 2025. Aquesta ajuda permetrà que l’obra compleixi amb els criteris sostenibles i contribueixi a una gestió més eficient dels recursos hídrics i energètics de la vila. El castell dels Garidells és un referent cultural i patrimonial de la comarca de l’Alt Camp i del Camp de Tarragona. L’estructura d’aquest ha estat adaptada durant els segles per a mantenir l’essència
Oxaquim invertirà 7 MEUR en l’ampliació de la planta d’Alcanyís
Empreses Oxaquim invertirà set milions d’euros en l’ampliació de la planta d’Alcanyís, a Terol. També es contractaran a deu persones. L’anunci arriba després de l’obtenció d’una ajuda d’1,2 milions d’euros per part del govern de l’Estat per a impulsar aquesta nova fase d’expansió. Unes inversions que com
detallen Marc Miquel i Daniel Miquel, CEO’s d’Oxaquim, «ajuden a reforçar el nostre compromís per a seguir creixent a l’Aragó i ens permetrà aconseguir una producció anual de 25.000 tones, un 50% més del que aconsegueixen en l’actualitat». Aquesta ajuda s’emmarca en els denominats incentius regionals destinats a impul-
sar un total de 93 projectes empresarials, repartits per l’Aragó, Astúries, Múrcia, Castella la Manxa, Galícia, Canàries, Castella i Lleó, Andalusia, Extremadura, València i Balears. Oxaquim, amb seu al Catllar i fàbrica a Alcanyís, és el primer productor europeu d’àcid oxàlic, i segon a escala mundial, proveint a més de 16 sectors productius. Redacció
on més matrícules hi ha per a estudiar infermeria. Amb tot, el secretari considera que «aquesta situació posa en perill l’atenció sanitària dels ciutadans», tot demanat «mesures per atraure i retenir el talent a la demarcació».
Des del Col·legi recorden que «diferents estudis han
posat en evidència que quan apostes per enfortir la presència de les infermeres en els sistemes de salut, es disminueix la mortalitat».
medieval d’aquest. El projecte d’urbanització és una aposta per a millorar les infraestructures dels Garidells de mane-
ra sostenible. Aquestes obres se sumen a les que ja es van dur a terme durant l’abril de 2023. En
aquestes es va restaurar la torre oest, que amenaçava amb col·lapsar; i es va descobrir la segona torre del castell.
Neteja Augmenten les freqüències als barris i urbanitzacions
però es va tardar vuit mesos a poder adjudicar-la.
El nou servei de neteja viària del Vendrell ha entrat ja en funcionament. El nou plec es va adjudicar novament a l’empresa FCC Medio Ambiente el passat mes d’abril amb una vigència de 5 anys i un cost anual de 2,3 milions d’euros.
El nou contracte actualitza un servei que havia quedat desfasat després del venciment de l’anterior l’any 2016. La licitació del nou plec es va obrir a principis del 2023,
L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, explica que «es dobla el servei de neteja viària per dimensionar-lo a les necessitats i magnituds actuals del Vendrell, arribant a tots els carrers de tots els nuclis habitats amb maquinària i baldeig d’aigua».
El nou servei agrupa el municipi per sectors, amb les freqüències de pas i tipus de neteja d’acord amb les seves característiques de densitat de població, activitats i tem-
El nou contracte renovarà les 124 papereres del passeig marítim
porada de l’any, que inclouen també els polígons industrials, el mercat municipal o els mercats ambulants. En tots els sectors es preveu la neteja a pressió i el baldeig d’aigua setmanal.
El nou servei també incorpora la recollida i reposició de les papereres, la neteja de
Serveis En dos anys s’han obert 12 expedients per abocaments
Redacció
L’Ajuntament del Vendrell continua ha anunciat noves iniciatives que consoliden el compromís amb la neteja i el manteniment urbà. Després d’un mandat centrat en la creació de noves centralitats urbanes i la recuperació d’es-
pais i elements patrimonials, l’actual govern ha implementat un nou servei de neteja viària i es prepara per posar en marxa el servei de recollida de residus porta a porta.
La disciplina urbanística s’ha convertit en un pilar d’aquesta estratègia, segons ha informat la regidora Nú-
ria Rovira. L’Ajuntament ha contactat amb tots els propietaris de solars en trama urbana i ha tramitat 84 ordres d’execució per al tancament i neteja de parcel·les.
En matèria sancionadora, s’han gestionat 14 expedients de multa coercitiva amb imports que oscil·len entre els
Política Aquest augmenta en un 6% respecte dels darrers anys
Redacció
L’Ajuntament del Vendrell ha aprovat el Pressupost de 2025 amb 68 milions d’euros consolidats i un augment del 6% en inversions respecte dels últims anys. Un pressupost social on destaquen els nous contractes de neteja viària, que ha començat aquest mes d’octubre, i de recollida de residus que s’ha adjudicat aquest mes.
les zones verdes, de les zones d’esbarjo de gossos i també la retirada de les herbes de la via pública.
Amb el nou contracte també es renovaran les 124 papereres del passeig marítim per unes d’un model més resistent i de més capacitat.
Els serveis de neteja combinaran l’escombrada manual, l’escombrada amb vehicle auxiliar amb hidronetejadora per a les urbanitzacions i l’escombrada mecànica i mixta. En total s’incorporen nou vehicles elèctrics.
Com a novetat de maquinària, s’incorpora l’escombradora/baldejadora, amb doble perxa d’aigua i una autobaldejadora.
L’alcalde expressa «la satisfacció, després d’una llarga tramitació administrativa i de l’esforç econòmic que suposa l’actualització dels costos a les necessitats actuals, de poder implementar el nou servei de neteja viària que donarà la qualitat de l’entorn urbà que desitgem».
300 i els 4.200 euros, aplicats principalment en casos de neteja, restauració de façanes i obres sense llicència o no legalitzades. Les sancions més elevades s’han reservat per a casos d’especial gravetat, com l’obra inacabada d’un edifici al carrer Berguedà.
La lluita contra els abocaments incontrolats també ha estat una prioritat, amb la tramitació de 12 expedients sancionadors que han suposat multes per valor de 6.900 euros el 2023 i 4.700 euros el 2024.
En la mateixa línia de millora i actualització, el transport públic incrementa la consignació per a les freqüències del PasBus en un 4,5% i es licitarà el nou servei de gestió de les instal·lacions esportives, que ampliarà l’oferta i les activitats inclusives per a impulsar la pràctica esportiva entre tota la població.
Tant a les partides de despesa corrent com les subvencions a entitats, s’incrementa el conjunt de recursos per a Cultura, Festa Major i Fires. En tots els casos, les aportacions buscaran la protecció, promoció i projecció del Vendrell.
Entre les inversions també cal destacar la xarxa de videovigilància, amb 45 punts a tot el municipi, que haurà
d’estar operativa al llarg de 2025 amb un sistema d’última tecnologia de prevenció, control i investigació policial.
L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, afirma que es tracta «d’un pressupost social i transformador, amb un increment de l’aportació de l’Estat d’un 13%. Ens ajudarà a millorar els serveis públics i executar els projectes de transformació urbana i verda que facin realitat un Vendrell de carrers nets, sostenibles, ordenats i segurs».
També destaquen les transferències a entitats per a potenciar l’atractiu i l’exercici de capitalitat, augmentant un 1,5%, respecte de l’any anterior, per exemple: la millora dels equipaments i installacions de la seu universitària de la URV, amb 150.000 euros, la del Museu Pau Casals i el Portal del Pardo, amb 130.000 euros, i l’altar de Jujol de l’església parroquial, amb 50.000 euros, que busquen projectar i posicionar el municipi.
Enguany incorpora nous contractes de neteja viària i recollida de residus
La Bisbal del Penedès encarrega un informe pericial sobre les tarifes del servei d’aigua
Tribunals L’Ajuntament pretén contrastar les al·legacions presentades per FCC Aqualia
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès ha aprovat la contractació d’un informe pericial independent a l’empresa GNL Russell Bedford Auditors SL, per un import de 14.520 € amb IVA inclòs. Aquest informe respon a la necessitat de contrastar les al·legacions presentades per l’empresa FCC Aqualia, SA en el seu recurs contra la denegació de l’increment de tarifes del servei d’aigua potable, acordada pel Ple Municipal el maig de 2023.
L’estudi contempla una anàlisi exhaustiva dels antecedents de la relació contractual amb l’empresa concessionària, així com un examen detallat de l’informe pericial aportat per FCC Aqualia i la revisió de les conclusions i partides de cost presentades. Aquesta contractació s’emmarca en el procediment ordinari obert al Jutjat Contenciós Administratiu, arran del recurs interposat per l’empresa concessionària contra l’acord del Ple Municipal de maig de 2023 que va denegar la modificació de les tarifes de subministrament d’aigua.
Futbol Els grana volen passar pàgina de la derrota primer amb la Copa del Rei, demà, i dissabte contra el Celta Fortuna a casa
El Nàstic de Tarragona no té temps per lamentar-se després de la derrota patida al camp del Ral Unión de Irún. El conjunt de Dani Vidal afronta una setmana clau amb doble ració de futbol. Demà, l’expedició grana partirà per disputar la primera ronda de la Copa del Rei a Eivissa i, dissabte, els grana rebran al Nou Estadi Costa Daurada al Celta Fortuna.
El conjunt de Dani Vidal va plantar cara i es va adaptar a les adversitats del terreny, però va acabar caient de nou a domicili. Els partits lluny del Nou Estadi Costa Daurada són el martiri personal del Nàstic aquesta temporada. De fet, després de la victòria contra l’Amorebieta per 0-1 a l’últim minut, els grana han sumat tres derrotes contra Barakaldo, Arenteiro i Real Unión i un empat contra el Lugo. De fet, els grana acumulen un parcial de set gols rebuts de forma consecutiva i cap a favor com a visitants.
En moments durs de la derrota, qualsevol jugador i entrenador vol tornar a jugar com més aviat millor i la Copa del Rei s’ha convertit en la medecina que necessita l’equip per a canviar la tendència. El
jugadors del
El Nàstic disputarà dissabte el tercer duel en una setmana contra el Celta Fortuna
conjunt de Dani Vidal jugarà demà contra l’Ibiza Islas Pitiusas, equip de Segona RFEF
Els grana buscaran canviar la dinàmica negativa fora de casa a la Copa del Rei
a la Copa del Rei. Els grana només han tingut dues sessions per a preparar el duel.
El Nàstic Femení continua imparable i supera per 7-0 a l’AE Ramon Sicart
Futbol A aquest Nàstic no hi ha qui l’aturi. El conjunt femení va sumar el darrer diumenge la quarta victòria consecutiva després de superar per 7-0 a l’AE Ramon Sicart. L’equip entrenat per Fran Rodríguez va mantenir d’aquesta manera el lideratge del grup 7 de la Segona Divisió catalana. En el duel disputat a la Ciutat Esportiva Gimnàstic
de Tarragona, les golejadores van ser Andrea Moral per partida doble, Anais Fernández, Aroa Valdivia, Naiara Sorribes, Mireia Ferrando i Edurne Llàcer. A més, les de Fran Rodríguez no coneixen la derrota ni tampoc rebre un gol. En quatre jornades, les tarragonines han anotat 38 gols i no n’han rebut cap, el que les situen líders amb 12
punts empatades amb l’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau, equip del barri tarragoní. El pròxim duel serà tot un test de nivell per a les grana perquè s’enfrontaran contra l’Aldeana, el tercer equip classificat i que no coneix la derrota. Les ebrenques només han rebut dos gols en contra. Les grana visitaran el seu estadi aquest diumenge. AMQ
Amb tot, els tarragonins afronten amb il·lusió una competició que en el passat va donar alegries als nastiquers.
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va assenyalar que «el nostre objectiu és aconseguir passar a la següent ronda». D’altra banda, Marc Fernández, segon capità del Nàstic,
va assenyalar que «la Copa mai dona mandra, nosaltres li donem molt de valor i esperem passar l’eliminatòria».
Ara mateix, aquesta competició és una arma de doble tall per als grana. En cas de poder guanyar, els grana agafarien impuls i es traurien les males sensacions del duel
contra el Real Unión per tornar a la lliga amb força. A més, també serà l’oportunitat dels jugadors menys habituals de sumar minuts i confiança. En cas contrari, una eliminació convertiria el duel contra el Celta Fortuna en un partit a guanyar de forma obligatòria.
La darrera temporada els grana també van rebre la Copa del Rei en un dels mals moments. Els de Dani Vidal van caure contra el Deportivo a domicili i, llavors, van haver de jugar al camp de l’Orihuela tot just abans de jugar contra l’Osasuna Promesas. El resultat va ser eliminació a la tanda de penals i, posteriorment, va caure contra el filial navarrès posant a l’equip en el primer cop de la temporada.
Posteriorment al duel contra l’Ibiza Islas Pitiusas, els grana tornaran a tenir dos dies per preparar-se contra de cara al duel contra el Celta Fortuna. De fet, de la mateixa manera que la darrera temporada, els grana tornaran a jugar contra un equip filial que arribarà més descansat i preparat, perquè no ha de participar en la Copa del Rei.
Els grana tenen aquesta setmana un doble repte i estan decidits a aprofitar-ho de la millor manera. La primera pedra en el camí serà l’Ibiza Islas Pitiusas, demà.
Snowboarding L’any passat, Castán va assolir un històric subcampionat i, enguany, buscarà emportar-se el trofeu
L’almosterenca Núria Castán ja es prepara per a la pròxima temporada al capdavant de l’equip nacional de Freeride RFEDI-SpainSnow. Aquest és el segon any consecutiu que Castán lidera l’equip estatal i ho ha aconseguit per mèrits propis, després d’assolir un històric subcampionat el darrer curs.
La snowboarder nascuda a Almoster comença la temporada amb el punt de mira en el número u. Castán serà la capitana juntament amb l’aranès Abel Morega, el que és una aposta de la federació nacional a donar suport a aquesta modalitat de l’esport. «Fa molt que competeixo al Freeride World Tour. De fet, és un esport en el qual competeixo des de fa més de 13 anys i veure que cada vegada es va
professionalitzant més i tornant-se més visible, amb èmfasi en el snowboard femení, és molt positiu», va destacar Castán.
El pròxim curs, a punt
Per al 2025, el Freeride World Tour ha anunciat que el seu calendari començarà a Baqueira, on es farà la prova inaugural entre el 18 i el 23 de gener. El circuit, que inclourà sis parades repartides entre Europa i el Canadà, incorpora una nova competició a Val Thorens. Geòrgia, Àustria i la mítica Verbier, Suïssa, completaran la resta de destinacions.
Amb el calendari ja establert, la d’Almoster ja ha començat a preparar la temporada. «He pogut fer una pretemporada a Xile i Argentina, que segur que serà molt positiva, i ara a l’octubre a
Àustria, la qual cosa em permetrà començar de la millor manera possible», va apuntar L’objectiu està ben clar, assolir el campionat que el curs passat es va quedar a tocar. Castán va assenyalar que «la temporada passada vaig aconseguir el subcampionat al circuit, per això tinc moltes ganes que comenci la temporada i intentar seguir la mateixa línia de resultats». A més, va afegir que «la primera parada serà a casa, a Baqueira, per la qual cosa pot ser una bona manera de començar. Intentaré donar el màxim i trobar sempre la millor línia amb l’objectiu d’arribar a les finals de Verbier de nou».
Temporada per a emmarcar La darrera temporada Núria Castán es va quedar a tocar de la primera posició. Tot i això, va fer història en el món del
Castán es troba en plena pretemporada abans de l’inici de curs el proper gener
Freeride després d’aconseguir el primer subcampionat d’un competidor espanyol tant en qualsevol categoria. Ho va fer en un curs difícil en el qual va tornar a competir després de patir un dur accident l’anterior temporada. En plena dinàmica ascendent, l’almosterenca buscarà la corona. El primer objectiu és guanyar a Baqueira al gener.
Constantí
Tir amb Arc El Pavelló Poliesportiu municipal de Constantí va acollir el darrer cap de setmana la 2a Tirada de la Lliga Catalana de Tir amb Arc en sala de la temporada 2024-2025 amb més de 200 esportistes participants. La competició, orga-
nitzada pel Club de Tir amb Arc Constantí i la Federació Catalana de Tir amb Arc, es va desenvolupar al llarg de dues jornades en les quals van participar un total de 210 esportistes de 38 clubs diferents. Redacció/Cedida
Tennis Taula El Miró Ganxets Costa Daurada va patir el dissabte la primera derrota de la temporada contra el Burgos. El conjunt reusenc va caure per 2-4 malgrat els esforços d’una estel·lar Margaryta Pesotska. La ucraïnesa va guanyar els seus dos partits, però no va poder evitar la derrota local. El pròxim repte serà el 9 de novembre contra el Còrdova.. Redacció/Cedida
Futbol Dissabte es va celebrar amb èxit el torneig pioner en el qual van debutar àrbitres amb diversitat intel·lectual
Redacció
El Nou Estadi Costa Daurada va ser l’escenari d’un torneig que ja ha passat a la història. Dissabte es va celebrar el Be My Referee Championship, el torneig pioner en el qual van xiular per primera vegada àrbitres amb diversitat intel-
lectual. E Nàstic Genuine, Fundación Real Madrid, Fundació Barça, SD Huesca, Atlètic Lleida i FC Internazionale Milano es van enfrontar entre ells durant la jornada, però els veritables protagonistes van ser els col·legiats. Els àrbitres, formats gràcies a la col·laboració d’àrbitres
professionals de la RFEF, dirigir tots els encontres amb el suport dels seus companys, es van encarregar d’impartir justícia al terreny de joc. La competició es va estructurar en dos partits de fase de grups celebrats durant el matí, culminant en una emocionant fase final a la tarda.
El FC Internazionale Milano es va alçar amb la victòria, convertint-se en el primer campió d’aquest torneig i emportant-se un trofeu que simbolitza l’esperit d’unió i diversitat i inclusió a l’esport. Tots els equips van disputar el mateix nombre de partits, de la mateixa manera que a cada
L’Inter de Milà va ser el guanyador d’un torneig on els àrbitres van brillar
partit hi havia un àrbitre. La iniciativa liderada per Down España, Fundación Mi Alex
i AGF Genuine Experiences busca integrar i obrir oportunitats dins del món de l’arbitratge per a persones amb diversitat intel·lectual.
L’esdeveniment va concloure amb una emotiva cerimònia de cloenda on es va rendir un homenatge als àrbitres participants.
Política Podem assegura que van avisar Yolanda Díaz sobre les acusacions contra el portaveu
ACN
La ministra de Sanitat i portaveu de Més Madrid, Mónica García, va admetre ahir «l’error» de la seva formació de no investigar les informacions d’una suposada agressió sexual per part del que era el seu portaveu al Congrés, Íñigo Errejón, en un concert a Castelló el 2023. En roda de premsa, García va afirmar que quan van conèixer la denúncia a través d’un fil a les xarxes socials, la formació només va traslladar a Errejón i a la seva cap de gabinet que el partit es posava a disposició de la víctima per aplicar els seus protocols. «No vam poder o no vam saber fer res més, fet que en vista del que coneixem aquests dies va ser un error, i que considerem insuficient», va afirmar.
Mónica García va afirmar que la seva formació està «en xoc» i «devastada» per les informacions sobre les actituds «repulsives» d’Errejón. Va expressar el seu «suport
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Muchas felicidades Andrea, que cumplas muchos más!
complet i solidaritat» amb les víctimes, i va afirmar que posen a la seva disposició «tots els mecanismes de denúncia i investigació» de Més Madrid.
Va recordar que Errejón va reconèixer els «comportaments masclistes» i que tant Més Madrid com Sumar li van demanar l’acta. També va re-
¡Hoy Elia cumple 11 años! ¡Muchas felicidades de parte de tus padres y de tu hermano, que te queremos muchísimo!
Avui la Pili es jubila, moltes felicitats en aquesta nova etapa!!
cordar que la seva cap de gabinet, Loreto Arenillas, va deixar les seves responsabilitats la setmana passada un cop es va conèixer que va intercedir
davant la suposada víctima per minimitzar el cas. García també va admetre que la direcció de la formació «pensava» que Errejón «tenia
García va dir que la formació pensava que Errejón tenia problemes personals
problemes personals d’una altra índole». «El vam intentar ajudar diverses persones en diverses ocasions, i sempre vam pensar que la seva situació personal podia millorar, però mai cap militant, càrrec o treballador coneixia les terribles acusacions d’agressió, maltractament i violència sexual que estem coneixent aquests dies».
«Un bon nòvio»
La líder de Més Madrid a l’Ajuntament de la capital, Rita Maestre, va publicar una carta oberta el passat diumenge al vespre en què parla de l’exportaveu de Sumar al Congrés i impulsor de Més País, Íñigo Errejón, que havia estat la seva parella. Maestre es refereix a Errejón com a «una persona d’aparença normal, un bon nòvio», que «era a la vegada un misogin que tornava a casa amb normalitat després d’agredir una dona de 20 anys en un hotel». D’altra banda, el portaveu de Podem, Pablo Fernández, va assegurar ahir que fa temps ja van avisar Yolanda Díaz de les acusacions que circulaven a les xarxes sobre Errejón per agressions masclistes. «Vam fer el que consideràvem oportú perquè era públic», va apuntar.
El món àrab reclama a la UE que freni la «neteja ètnica» de Netanyahu
Guerra Els polítics europeus continuen estudiant sancions a Israel
ACN
Els països àrabs van reclamar a la Unió Europea que freni la «neteja ètnica» d’Israel a Gaza, mentre el bloc continua estudiant sancions al govern de Benjamin Netanyahu. «Faig una crida als nostres socis europeus perquè facin alguna cosa si volen salvar la seva credibilitat», va dir el ministre d’Exteriors de Jordània, Ayman Safadi, després de la reunió ministerial a Barcelona de la Unió per a la Mediterrània, organització que aplega una quarantena de països de la UE, el Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient.
L’alt representant de la UE, Josep Borrell, coincideix que la guerra a Gaza i el Líban «només s’aturarà si la comunitat internacional deixa de lamentar-se i passa a actuar».
Preocupació europea Si bé la reunió es va centrar en el conflicte al Pròxim Orient, Borrell va aprofitar l’ocasió per traslladar als països àrabs la «preocupació de la societat europea» per la immigració. Ara que la UpM es replanteja el seu futur, Borrell exigeix que l’organització euromediterrània «s’adapti» als nous reptes de la regió. Per
exemple, la guerra a Gaza i el Líban, però també a la qüestió migratòria. «No hi ha una frontera més desigual que la Mediterrània». En un clima pessimista per l’escalada del conflicte i el deteriorament humanitari al Pròxim Orient, els ministres van deixar per a l’any que ve el nou «full de ruta» de l’organització, mentre el secretari general de la UpM, Nasser Kamel, continua demanant més recursos per, entre altres coses, ajudar en la reconstrucció de Gaza. La UpM va sorgir de l’anomenat ‘Procés de Barcelona’, que buscava la pau a Europa.
El meu gat i jo
L’altre dia vaig sorprendre a la meva biblioteca «okupada» a Mixeta i Boni llegint-li la cartilla a Bonic, un masclet negre com el carbó, adoptat a bigotisdepica@gmail.com, per omplir el buit deixat per la inoblidable Kedi. Després d’haver comprovat que és un mascle que no és masclista, l’informaven de les normes que regeixen el meu sancta sanctorum felí. Jo que sí, vaig intervenir en la conversa preguntant què en pensaven del nou company. Mixeta, que sempre porta la veu cantant, va dir: «Sembla un bon noi i, malgrat ser molt jovenet, és molt llegit. Ens entendrem!». La veritat és que vaig respirar amb el comentari i vaig repreguntar. «I quins temes tractareu?», a la qual cosa Boni va contestar: «De tot. Pensa que tenim l’oportunitat d’escriure en un mitjà de proximitat, que són els únics que encara creuen en la llibertat d’expressió, que als grans mitjans està desapareixent per moments i que, en alguns indrets suposadament democràtics, com ara el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord la censura és ja tan ferotge que només et pots refiar dels resultats del futbol».
Aleshores, vaig adreçar-me a Bonic, el nou vingut, i li vaig preguntar: «I tu, què en penses d’aquest món on has aterrat?». L’alludit es va acariciar els bigotis i va miolar: «El tsunami neoliberal de les darreres dècades ha soscavat o destruït una de les bases del progrés real de la societat moderna, que és l’educació pública. El coneixement crític ha estat reemplaçat per la informació i la desinformació caòtiques, sense cap base ni ordre, que són exitosament manejades pels mitjans de control del poder, reforçats per una mena de pseudocultura massiva, que ha reemplaçat l’art.»
«Refoina! –vaig exclamar– I què més?»
«Doncs, mira, els vostres ancestres tenien poca informació sobre el món, però estaven lligats a la terra. Vosaltres teniu molta desinformació i esteu lligats al mòbil, a més a més amb la prepotència que ja sabem. Estan de moda les teories que simplifiquen el món i serveixen d’excusa pel que ningú no vol fer: estudiar o pensar.»
Confesso que vaig restar garratibat per les respostes d’un mixo tan jove i assenyat, qui va afegir: «Per això és tan urgent i necessària la construcció d’un pensament crític i transformador, basat en l’aprenentatge de tots els vostres fracassos, que són molts i en totes les matèries. Per la raó que sigui i que si l’arribéssim a conèixer se’ns posarien els pèls de punta, hem arribat al punt que, per exemple, dedicar-se a l’ensenyament, a més de la imprescindible vocació docent, cal la vocació de màrtir. S’ha de ser un sant per suportar les bajanades dels polítics que dissenyen plans d’ensenyament sense haver posat els peus a una aula, les exigències d’uns pares sobreprotectors i d’uns alumnes desorientats i atabalats per mil i un estímuls externs.»
He d’admetre que, si em punxen, no em treuen sang. I, sense ni tan sols deixar-me respirar, va assenyalar un llibre que tenia entre les potetes: «Aquest és un llibre que tothom hauria de llegir per comprendre la fragilitat actual d’un dels pilars bàsics de la vostra societat. Es titula Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu. L’ha escrit Damià Bardera i és el testimoni d’un professor de secundària compromès amb els alumnes, les classes i el coneixement, i ofereix les claus interpretatives de l’actual desgavell educatiu. A partir de vivències directes i amb un estil precís i net, no exempt d’humanitat i d’humor, Bardera desemmascara les deficiències, la retòrica i les trampes d’un sistema educatiu inoperant, basat en l’autocomplaença, l’engany i una emocionalitat buida.»
I un servidor va quedar sense paraula davant un mixo tan entenimentat.
Editorial
Saül Garreta es va acomiadar aquest dilluns com a president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Ha estat el primer president d’ERC en el càrrec i en els dos anys que ha estat al capdavant del port, una eina estretament vinculada a un model capitalista, ha hagut de trampejar entre ideologia i pragmatisme. Ha apostat fort per qüestions mediambientals, com la gestió de l’aigua, la descarbonització o la sostenibilitat. (Ha omplert de plaques fotovoltaiques els edificis portuaris). Però també ha hagut de mantenir l’aposta pel creixement dels creuers perquè, en realitat, no ha deixat mai de ser també una aposta
de la ciutat. En aquest sentit, un dels llegats de Garreta és la seva voluntat que el port fos també útil en el desenvolupament de la ciutat –l’arquitecte/urbanista està al seu ADN. Ha fet propostes per recuperar edificis del barri del Port i també va elaborar un projecte per reformar de dalt a baix la plaça dels Carros per a ferla més generosa pels vianants, aprofitant la reforma que convertirà en un entorn de ‘bosc’ la zona de l’administració portuària. No ha reeixit, però, la Vall de l’Hidrogen verd. I no ho ha fet perquè hi ha utopies tan cares que ni les empreses ni els governs se les poden permetre. Per Garreta, però, no haurà quedat.
Tribuna
El balanç migratori de Catalunya s’ha fet positiu just fa trenta anys. És a dir, que el saldo entre els que venen i els que marxen, en venen més. Però encara n’hi ha que marxen, i no són pocs. Potser dels millors.
Catalunya ha estat un país d’emigrants, de temps. El meu avi, de fet cap dels dos, no va anar a Cuba, però no sé si més enrere alguns dels meus avantpassats no ho feren. Els de la meva dona se’n van anar a Xile. I milers d’altres a Argentina, a Mèxic, al Brasil, a Veneçuela i als Estats Units. Altres, també, a diferents països europeus. A la verema a França i que després es quedaren allí, un bon grapat.
El meu pare, a un viatge a l’Àfrica als anys 50 del segle passat, es va trobar una orquestra a un hotel a Bamako, avui capital de Mali i aleshores poc més que un lloc d’arribada de caravanes, tots ells catalans. Com varen arribar allí no es va esbrinar.
Al meu entorn proper sento parlar de fills i filles que viuen i treballen a l’estranger. Enginyers a Múnic o a Dubai, infermeres a Londres, diplomàtics a Brussel·les, prima ballerina al Quebec, informàtics als Països Baixos, metges als Estats Units o la meva filla i nets que viuen a Zúric. També operaris de muntatge i arquitectes cap als Emirats del Golf Pèrsic, on la construcció no s’atura. Molta colla.
La major part han marxat per trobar millors condicions de feina, més consideració professional, un futur més
Xavier Allué
obert de desenvolupament tecnològic i, sobretot, salaris més d’acord amb les seves qualificacions i aspiracions. El programa Erasmus va servir, i serveix, per obrir els espais i les ments més enllà de fronteres a punt de desaparèixer. El jovent universitari es divideix entre els que han fet un Erasmus i els que es quedaren aquí tot i les no escasses crítiques al programa i la, aquesta sí, escassa subvenció. No vol dir que els que varen provar l’excursió europea després es veiessin empesos a marxar, però viure a llocs de clima diferent, on els trens i els busos van a l’hora i la gent respecta els passos de vianants, ja serveix. Més tard ve la comprovació que les traves burocràtiques no inexistents, però racionals, els salaris adequats a la formació, el respecte a les persones i les coses, que animen a canviar-ho per la benignitat del clima, la família, els amics, els records d’infantesa i, també, el petit desastre
organitzatiu de la nostra societat. Posat a repartir culpes o causes, el panorama polític i, més concretament, l’actuació dels polítics, no contribueix a oferir expectatives de què, en un futur no massa llunyà, les coses canviaran. Ans al contrari, el que sembla que, al pas que hi anem, caminen cap a la catàstrofe. Algunes dades venen a demostrar que això no és del tot veritat. Els que no marxen esperen que si tenim el més important creixement econòmic de la UE, si creixen les exportacions, si atraiem inversors, es generen «startups», empreses de noves tecnologies avançades, aquí les coses haurien d’anar millor per tothom... esperançadament.
La major part han marxat per trobar millors condicions de feina, més consideració professional, un futur més obert de desenvolupament tecnològic i, sobretot, salaris més d’acord amb les seves qualificacions i aspiracions
El cert és que si marxen els que estan més preparats i, en canvi, rebem immigrants per a les feines de menys qualificació, a veure quin país ens quedarà. Potser que ens ho pensem i mirem de recuperar talent emigrat. Però per a retenir el que tenim cal ordenar la nostra oferta salarial, la de l’habitatge, les millores en comunicacions i transport de persones, que facin que la part laboral i professional del nostre estimat país sigui prou atractiva per a tothom. Si, a més, aconseguim que sigui un estat independent, encara millor. Ho farà més fàcil.
Tarragona
Josep Maria Ferre Margalef
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Jaime Plana Castells
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Loreto.
Luis Javier Elipe Cabrera
Ha mort als 60 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Enrique Torrubiano Sanchez
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Valls
Juan Aranda González
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a Sant Joan.
Consol Pujante Roca
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la P. del Lledó.
Maspujols
Monica Molias Sentís
Ha mort als 52 anys. El seu funeral serà avui a les 12:30 h a la Parròquia.
Restauració L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha visitat aquest mes d’octubre Cal Travé. Un restaurant amb 74 anys d’història, al municipi de Solivella, a la Conca de Barberà, on s’acumulen l’experiència i saviesa de quatre generacions i que anys enrere va ser un antic cafè i també una fonda.
La benvinguda a l’establi-
ment la presideix una fotografia familiar, que se suma a unes parets guarnides amb instruments musicals, rellotges i eines antigues.
Les creacions assaborides pels acadèmics van comprendre carpaccio de figues coll de dama, coca d’oliva de l’Aragó amb olives, vieira amb cansalada, entre altres àpats de toc creatiu. Redacció
l’èxit
Educació L’acadèmia d’anglès Cambridge English Center va celebrar el passat dissabte, 26 d’octubre, l’èxit dels seus alumnes en els exàmens oficials de Cambridge. Ho van fer amb una cerimònia de lliurament de certificats a la Cambra de Comerç de Tarragona. A aquesta hi van poder assistir 35 dels 80 alumnes totals que van dur
a terme l’examen oficial de Cambridge 2024.
En aquest hi van participar tant els del primer nivell, YLE Starters, fins al nivell més alt, el Proficiency. Els van acompanyar en aquesta celebració els seus familiars.
La persona encarregada de lliurar els certificats als assistents va ser la Mireia López, d’Exams Catalunya. Redacció
Espai patrocinat per:
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
La teva innata capacitat analítica t’ajudarà per a descobrir qui és qui no és sincer amb la teva persona. En la família obtindràs més èxits.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Amb molta facilitat es produiran canvis de plans fins tot dels sentiments. La teva relació amb el medi ambient serà positiva.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Jornada positiva per a meditar el teu comportament. Tracta de no actuar per impulsos ja que danyaries amb facilitat a éssers que et volen.
TV local
13:00 180 Graus
20/04 al 20/05 TAURE
Dedicaràs més temps a les activitats en grup això et compensarà el doble. Et sentiràs capacitat per a portar la veu cantant en tot.
VERGE
23/08 al 22/09
T’espera una activitat gairebé sobrehumana en la llar. Seràs requerit per a diverses tasques això alterarà els nervis. Dedica’t a la vida personal.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
A l’abast de la teva mà està el viure experiències inoblidables i excitants en el terreny de l’amor. Encara que en un principi tot sembli irreal.
21/05 al 20/06 BESSONS
Gran activitat en l’esfera social et farà sentir-te en la teva pròpia salsa potenciant la teva gran capacitat creativa. Seràs el centre de la mirada.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Pren-te el dia per a aconseguir un descans absolut ja que si et fiques en mogudes socials o amb noves amistats et veuràs involucrat.
20/01 al 18/02 AQUARI
Et sentiràs feliç amb ganes de realitzar mil coses alhora amb els amics de treball o família. Aconseguiràs atreure fins a algun nou amor.
21/06 al 22/07 CRANC
Començaràs el dia amb un cert nerviosisme una gran susceptibilitat. Només el contacte amb els més volguts t’equilibrarà la jornada.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Tràfic de ser prudent a l’hora de llançar-te a una nova unió amorosa o d’amistat. Mesura les teves paraules, avui res de presses.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Pren-te un respir i relaxa’t una mica. És lògic que desitgis noves aventures però seria més recomanable que cuidis la teva imatge.
11.30 La tertúlia del Dorsal12
13:30 Cercle central (r)
12.00 Quina animalada!
12.30 Aventurístic
13.00 Finet pel mig
13.30 La tertúlia del Dorsal12
14.00 Notícies 12 14.30 Finet pel mig
15.00 La tertúlia del Dorsal12
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies (r)
15.30 Aventurístic
16.00 Notícies 12
16.30 Efecte Mosaic. Tarda
18.00 Qui cuina avui?
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 La Post – Diada
21.30 Qui cuina avui!
22.00 Notícies 12
22.30 La Post – Diada
23.30 Qui cuina avui!
00.00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Cadascuna de les menjades d’una certa importància que hom fa diàriament.Arquejar. 2. Recomanable, segons criteris sanitaris. Els tirans no la deixen utilitzar. 3. Compost químic. Semblant a les teies. 4. Lituà que no vocalitza. Carregada de mal humor. Centre de control. 5. Suportar amb paciència. Regalar. 6. Prenia part en una croada. La Trinitat. 7. Irrigació a pagès. Mantenen una guerra entre forts i dèbils. Radi, per exemple. 8. Emprar. Que fas el ronso. 9. Corda fluixa. Semblant a una pruna. Trio sinuós. 10. Cediré el torn a la taula de joc. Color que surt de cop. 11. Altament irritables. La relació que més dura. 12. Cartes que es tiren abans de llegir-les. Pelat al zero.
VERTICALS: 1. Un sostre per als sense llar. Menjat amb voracitat. 2. Naveguen buscant refugi. Capicua. 3. Deixo ben tocat de l’ala. Noguereda. 4. Inflada. Opero a la baixa. 5. Ocells. Groller i ordinari. 6. Una equivocació molt humana. Garbell gros. La sunuosa. 7. Nucli magnètic. Es mouen a cops de vent. 8. Autopista. Barranc. A la gasolinera n’hi trobem un de negre i molt refinat. 9. Desfilades carnavalesques. Sis que s’han ins- tal·lat malament a missa. Tou. 10. Educada per servir. Calçotet de dis- seny. 11. Ona en plena ressaca. La caseta que edifiquem arrambada a la del veí. 12. Petges delatores. Ben xop just abans d’entrar a la dutxa.
Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Sanz Sanz, Fermi
Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430. Ciutat, Rosa M. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11. Telèfon 977 543 189.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Ornosa, Ma. Teresa Raval de Santa Anna, 58 Telèfon 977 343 018.
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11 Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Gomez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912.
VALLS:
Galimany, Roman Plaça Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Pelegrí, Maria Antonia C. Margalló, 13 Telèfon 977 009 688.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà molt ennuvolat o cobert al terç sud i al quadrant nord-est, i mig o molt ennuvolat a la resta del litoral. A la resta del país predominarà el cel poc o mig ennuvolat, si bé fins a mig matí també estarà molt ennuvolat en conjunt.
Precipitacions
S’esperen ruixats d’intensitat entre feble i moderada a la meitat sud i al quadrant nord-est i és possible precipitació feble a la resta del litoral i prelitoral. La quantitat de precipitació acumulada serà minsa o localment poc abundant, tot i que de forma local serà abundant o molt abundant a l’extrem sud i al quadrant nord-est.
IMMOBILIÀRIA
PLAÇA LA FONT LOCAL VENDA
608.933.228
Tarragona. ALQUILO HABITACIÓN Tel: 977 24 34 69
Tarragona. VENDO PARQUING 20m2. C/ Smith,4. 18.500€.Tel: 686.804.385
ALQUILO PARQUING Plaza Imperial. 70€/mes. Tel: 629.946.410
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
AMISTAT
CHICA SIMPÁTICA
BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165
Tarragona. PEQUEÑO EMPRESARIO VIUDO JUBILADO sin vicios. BUSCA MUJER sólo con fines de vivir en pareja. Mayor de 60a y menor de 70a. Sin mascotas. Tel: 699.905.878
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813
JAVI MASAJE PROFESIONAL. 10€. (Sólo señoras) Tel:
MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445
MASAJISTA PROFESIONAL. Salou. Tel.
ser que un curt sigui
Entrevista Bresolí és la directora artística i programadora del Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca, FICVI
Aquest any s’ha batut el rècord de candidatures: prop de 1500. Com heu fet la selecció per destriar els 46 curts que es projectaran durant el festival?
«El primer que buscàvem era un mínim de qualitat i que el curtmetratge ens enganxés, que ens emocionés. Després, des de la direcció artística, m’interessava que les pel·lícules fossin properes al poble de Vila-seca, però que a la vegada ens obrissin nous horitzons i ens mostressin altres realitats. A més, com que som en un moment tan fosc de la nostra història, volíem que els treballs fossin una celebració de la vida, del cinema i de la nostra identitat. Finalment, també hem buscat l’equilibri entre el nostre cinema (hi ha 17 curts catalans i espanyols) i el més representatiu del cinema emergent internacional».
Hi ha temàtiques predominants?
«Una de les grans notícies del FICVI d’enguany és que més de la meitat dels curts són dirigits per dones. Això fa que es parli molt de relacions humanes, de migracions, de família, d’amor… D’altra banda, en la secció de documentals es parla molt de sectors invisibilitzats, com les persones grans o migrades.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Els documentals tenen aquest punt de vista més social, que ens mostra les realitats del món contemporani».
Precisament la introducció del gènere documental és una novetat del FICVI. Per què heu fet aquesta aposta?
«Per començar, l’organització del Festival, que és Paral·lel 40, també forma part de DocsBarcelona. A més, jo soc cineasta documental i m’interessava molt incloure aquesta categoria, que està creixent tant. D’altra banda, ens hem trobat amb una tendència molt interessant, i és que hi ha molts docuficcions. Som en un moment en què els gèneres transiten per unir-se: hi ha animacions que són documentals, ficcions que són animacions i documentals que són ficcions. En aquest sentit, també tenim una altra novetat, i és que hem decidit agrupar els curts en sessions temàtiques que inclouen animació, documental i ficció. D’aquesta manera, l’espectador farà un viatge per temes com l’amor, les migracions o ferse gran, a través de curtmetratges que li ofereixen perspectives diferents».
També heu fet canvis en la secció InSitu.
«Amb l’InSitu volem donar im-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
portància al potencial que té Vilaseca, i per això demanem que es faci un retrat del poble des d’una persona, un grup… Enregistrar, des de l’autoria personal, el que és Vila-seca. A mi, com a directora artística, em sembla molt important que les generacions més joves generin arxiu. I, a més, fer-ho donant importància al cinema documental. El present és cada vegada més ràpid, per això és important ensenyar a través del cinema qüestions com el patrimoni, la gent o la tradició». L’equip que enguany dirigeix el festival (i que està format íntegrament per dones) és nou. De quina manera heu assumit aquesta direcció i quins són els vostres objectius?
«Volem fer-ho tot amb molta cura i dedicació. I fer-ho per a la gent d’aquí, a la vegada que afrontem el gran repte de ser un festival internacional. La nostra idea és que cada cop ens puguem internacionalitzar més, fer col·laboracions i
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
tenir més representació en altres festivals. Pel que fa a les dones, potser, de manera natural, els hem acabat donant protagonisme. El Premi Honorífic, per exemple, és per a Marta Balletbò-Coll, que és una directora, productora, guionista i escriptora a qui no se li ha fet el reconeixement que havia de tenir, potser perquè no és un home».
Els curtmetratges són un gènere que cal reivindicar?
«Sí, se sol pensar que el curt és el germà pobre del llarg, però això no és cert. Els curts tenen vida per si mateixos, a més d’oferir més llibertat de creació, perquè es triga menys temps a produir-los. A la vegada, poden ser el més transcendental que veuràs a la vida. A més, el curt disposa d’una llibertat d’expressió que sovint el llarg no té, perquè ha de passar molts filtres, de producció i distribució. Aquesta llibertat que té el curt la veureu en la programació d’enguany».
El vigilant del Camp
«Fer el gegant índio» és la meva expressió preferida de la llengua catalana, perquè descriu el nostre sistema econòmic de manera precisa i si no ets de Reus no entens què t’estan dient. Si no sou de Reus, us ho explico: la icònica figura del seguici festiu, el gegant més alt i imponent de la ciutat, du la mà esquerra enganxada al maluc, amb el palmell obert cap enrere. És la posició gestual idònia per rebre quartos i suborns dissimuladament, de sotamà. Així que no és d’estranyar que aquesta pràctica entranyable i usual entre els nostres polítics, empresaris i menestrals fos batejada popularment d’aquesta guisa tan sucosa: fer el gegant índio. Deia Guillem Frontera que Mallorca és una Sicília sense morts. I podríem dir que el Camp de Tarragona és una Mallorca amb molt de sentit de l’humor i un cert gust per la hipocresia grotesca. Això també és un país càlid, s’hi menja bé, i hi ha molt de turisme. Però aquí tot és net, polit, immaculat i catalanesc, encara que de tant en tant ens esclati un Innova, un Shirota o una funerària municipal. Per tot plegat és graciós que l’altre dia a Barcelona un turista alemany atemptés contra el nostre gegant índio i li fes una cara nova. Si no fos tan fàcil la metàfora gosaria dir que els bàrbars del nord ens estan enviant un missatge prou clar sobre els hàbits petitmafiosos dels nostres dirigents, no homologables amb les directrius de la UE. El que no saben els pobres germànics és que el gegant índio de veritat el tenim amagat perquè és un bé patrimonial a protegir. Si volen més rèpliques per destrossar-les els n’enviarem un camió a Berlín. Total, paguen ells.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
