5.160
Empresa 15
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA
Eduard de las Heras guanya el premi Dow 2024 en una gala centrada en la descarbonització
Esports 20
El Nàstic supera amb solvència l’Ibiza Islas Pitiusas (1-2) i passa a la següent ronda de la Copa del Rei
Opinió 25 Enric Casanovas. L’habitatge: entre tots el van matar: «No hi ha memòria històrica i el missatge banal d’especuladors ha calat en la societat»
Reus
L’empresa cosmètica, amb seu a Reus, aplicarà un ERO, però no ha explicat a quants treballadors afectarà 10
Societat 22
Almenys 92 persones han perdut la vida a causa dels efectes de la DANA al País Valencià, on encara hi ha desenes de desapareguts
Societat
El cementiri de Tarragona s’ampliarà amb una nova illa amb mig miler de nínxols
Representants de la comunitat musulmana de la ciutat reclamen espais on poder ser enterrats 2 i 3
Política
El Govern estatal es fa enrere i no aplicarà un gravamen permanent a les energètiques
Es manté la proposta d’aplicar un impost permanent a la banca tot i que podrà ser més reduït al País Basc 23
Equipaments El projecte, que es troba en tràmits per a obtenir la llicència municipal, encara no té data d’inici
Marta Omella Blanco
El cementiri de Tarragona s’ampliarà amb una nova illa d’aproximadament 500 nínxols. Està previst que l’ampliació, que actualment es troba en tràmits per obtenir la llicència municipal, s’ubiqui en la zona no edificada situada darrere del cementiri, en paral·lel a l’espai que ocuparà el nou tanatori-crematori. Per ara, expliquen fonts de l’equipament, el projecte no compta amb una data estimada d’inici ni de finalització, ja que es troba en «una fase molt inicial» i no es tracta d’una necessitat immediata. Actualment, el cementiri compta amb 19.500 sepultures i, segons indiquen, encara disposa d’una àmplia capacitat per acollir nous enterraments. Per tant, «no es tractaria d’una actuació d’urgència, sinó d’avançar-se a futures necessitats».
Avenç positiu al nou tanatori Per la seva banda, les obres del nou tanatori-crematori de la ciutat avancen «adequadament» i «seguint el calendari establert». En aquest sentit, es preveu que Mémora i la Fundació Sant Pau i Santa Tecla, propietària del cementiri de Tarragona, tinguin enllestit l’equipament per a finals de 2025. Aquest estarà situat en una parcel·la de 4.271,60 m² ubicada al nord del cementiri històric i es distribuirà en dues alçades i una coberta enjardinada, que permetrà la
continuïtat visual del front del cementiri. A la planta baixa s’ubicarà la zona de treball, la sala de comiat, el forn crematori i l’oratori. Aquesta sala tindrà unes dimensions mitjanes i serà més alta que la resta de l’edifici, il·luminada per un gran finestral amb llum tamisada.
La primera planta acollirà el vestíbul d’accés, la cafeteria i cinc sales de vetlla, que estaran situades a la zona interior de l’edifici i disposaran de patis interiors que les separaran de la part destinada al túmul. L’edifici també comptarà amb un pàrquing subterrani. El nou equipament oferirà també programes d’acompanyament al dol i projectes com Ciutats que cuiden, que té l’objectiu de sensibilitzar la societat sobre la necessitat de garantir processos per una mort digna.
Els horaris de Tots Sants Com cada any, el cementiri de Tarragona ampliarà l’horari d’obertura al públic i habilitarà una segona entrada amb motiu de la festivitat de Tots Sants. Fins al 2 de novembre, el recinte es mantindrà obert ininterrompudament des de les 9 h fins a les 18 h. A més, també es podrà accedir per la porta del Camí del Llorito des
La nova illa s’ubicarà a la zona no edificada situada darrere del cementiri
de les 9 h fins a les 19 h el dia 1 de novembre, i de 9 h a 14 h el dia 2. Els visitants podran consultar la ubicació de les persones inhumades mitjançant un codi QR situat a l’entrada principal del cementiri. També es posaran a disposició sis cadires elèctriques per a persones amb mobilitat reduïda, que es podran demanar a les oficines o al personal a la porta principal del recinte. El cementiri també acollirà cerimònies religioses obertes a tots els visitants que vulguin assistir-hi. El dia 1 de novembre, a les 16 h, s’oficiarà el Sant Rosari a la capella del cementiri, que el dia 2 de novembre, la diada dels fidels difunts, acollirà la Santa Missa. Aquesta s’oficiarà a les 9 h i a les 12 h en català i a les 10 h en castellà.
Un nou espai de dol
Enguany, el cementiri disposa d’un nou espai de memòria dedicat al dol gestacional, perinatal i neonatal. Situat en una de les places del cementiri, compta amb un gran banc semicircular que embolcalla un exemplar d’arbre de l’amor, anomenat així per la forma de cor de les seves fulles. Al costat del banc, en un faristol de ferro amb un calaix a la part inferior, es pot trobar un Llibre de memòria on les famílies poden deixar escrits els seus sentiments, pensaments i missatges de record. L’espai és d’accés lliure durant l’horari d’obertura al públic del cementiri.
Història
Una guerra i una epidèmia, els macabres orígens del nou cementiri
El cementiri de Tarragona és un recinte amb més de 200 anys d’història, el que dona lloc a diverses anècdotes i unes quantes dades curioses, començant per la dels seus macabres orígens. Per entendre la construcció del que llavors es coneixia com el «nou cementiri», cal conèixer el seu context històric. Aquest se situa a principis de l’any 1809, quan la ciutat vivia una època difícil. L’entrada de l’exèrcit francès a Barcelona l’any anterior va comportar la fugida massiva d’exiliats, que van trobar refugi a Tarragona. El creixement desmesurat de la població, juntament amb l’epidèmia de febre tifoide, que va provocar milers de morts, van col·lapsar l’antic cementiri. Aquest era propietat de l’Església i estava ubicat al costat dels murs
de la catedral, als peus de la capella i l’antic Hospital de Santa Tecla. La situació va forçar a les autoritats a donar compliment a la Reial Cèdula de Carles III de 3 d’abril de 1787 que ordenava situar els cementiris a l’exterior de les poblacions, en espais ventilats i distants a les cases del veïnat. La iniciativa va ser impulsada per la Junta de Corregiment de la ciutat, encapçalada per Joan Smith, que va arrencar la construcció de forma urgent i immediata. Així va ser com els tarragonins i tarragonines van començar a enterrar els seus difunts al peu de la muntanyeta de l’Oliva. De fet, la primera inhumació va tenir lloc el 27 de febrer de 1809, abans, fins i tot, que l’escriptura de compravenda dels terrenys fos signada. Setmanes després, el cementiri acollia el seu segon difunt, que va ser ni més ni menys que el mateix Smith, el qual fou una de les 8.000 víctimes de l’epidèmia.
Un recital per retre homenatge als difunts
Per quart any consecutiu, demà, 1 de novembre, els cementiris tarragonins esdevindran escenaris del concert musical Recital pel Record. Es tracta d’una iniciativa de Mémora oberta a tot el públic per homenatjar als difunts i acompanyar a les famílies que visiten els cementiris el dia de Tots Sants. Els recitals, que inclouran peces clàssiques i una selecció de cançons més recents, tindran lloc a les 12 h al Cementiri de Tarragona, a les 11 h al Cementeri de Salou, a les 13 h al Cementiri de Les Borges del Camp, a les 12.30 h al Cementiri de Montblanc, a les 17 h al Cementiri d’Alcover, a les 11.30 h al Cementiri de Valls, a les 11 h al Cementiri de Torredembarra i a les 12 h al Cementiri de Cambrils.
Tradició
Les flors com a ofrena als difunts, una tradició en declivi
En la vigília de Tots Sants, les floristeries es preparen per a una de les seves èpoques més importants de l’any, tot i que amb l’evidència d’un canvi de costums. Diferents floiristeres de Tarragona coincideixen en el fet que, tot i que és poc probable que la tradició de retre homenatge als difunts amb flors desaparegui completament, aquesta comença a perdre força, especialment entre els més joves. «La generació d’ara té una mentalitat diferent. Molts opten per la incineració en comptes de l’enterrament, i guarden les cendres en urnes a casa seva. Llavors cada cop visiten menys els cementiris», assenyalen des de la Floristeria Mari. «Ara mateix són les persones grans les que mantenen viva la tradició.
Societat Moltes famílies han d’enterrar els seus difunts en altres ciutats o repatriar-los als seus països d’origen
Marta Omella Blanco
I la comunitat gitana, que mai falla. Crec que molts joves pensen que les flors són pels vius, existeixen diferents opinions i s’han de respectar», explica la Carmen, de Tot en Flors. Els joves que encara compren flors, indica, opten per les de tela, ja que no requereixen manteniment. No obstant això, les flors naturals prevalen per sobre de les artificials. «El que més busquen són flors que es conservin bé. Les més venudes acostumen a ser el crisantem, els clavells i les roses», afirmen des de Floristeria Romeu. Pel que fa als preus, reconeixen que aquests augmenten a causa de l’increment de demanda de la temporada. «Intentem que aquesta pujada sigui mínima, però és inevitable, ja que molts productes són importats de països com Colòmbia», expliquen. Per aquest mateix motiu, apunten, els preus no es veuen afectats per la sequera.
Avui en dia el cementiri de Tarragona és aconfessional, és a dir, no està vinculat a cap confessió determinada i, per tant, es pot enterrar a qualsevol persona, independentment de les seves creences religioses. Ara bé, això també implica que el recinte no disposa de cap zona habilitada per adaptar-se a les pràctiques i rituals funeraris de diferents doctrines, un fet especialment problemàtic per la comunitat musulmana de Tarragona, que reclama més espais per poder enterrar els seus éssers estimats seguint la tradició islàmica. Aquesta marca que els difunts han de ser enterrats no més de 24 hores després de la seva mort, amb el cos orientat a La Meca i en contacte directe amb la terra.
Actualment, Tarragona no té cap espai específic ni condicionat que compleixi aquests requisits, un fet que segons Mounaim Boutahar Ben Sassi, vicepresident de la Comunitat Islàmica Assalam de Tarragona, «genera una situació complexa i d’alta càrrega emocional» per al collectiu. Aquesta manca d’infraestructures, explica, causa que nombroses famílies ex-
plorin opcions que en la majoria dels casos suposen un «gran repte». D’aquesta manera, moltes persones opten per enterrar els seus éssers estimats en altres ciutats properes que sí disposen d’espais específics, com és el cas de València, on l’any 2020 es va inaugurar el Cementiri Musulmà Alsalam. No obstant això, es tracta d’una alternativa que, assegura Boutahar, implica un procés «logísticament complex i costós».
Una altra pràctica molt comuna, i potser la més popular entre els col·lectius musulmans a Espanya, és la repatriació dels cossos als seus països d’origen. Una opció que sovint pot resultar inaccessible a causa del seu cost econòmic, que oscil·la entre els 3.000 i 6.000 euros. També queda descartada per als conversos espanyols, els quals no tenen vincles familiars o la possibilitat de gestionar un trasllat internacional.
«La creació d’un cementiri islàmic o la reserva de parcelles als cementiris existents
Espanya només té 35 cementiris musulmans repartits en 27 províncies
no només proporcionaria un alleujament logístic i econòmic, sinó que també contribuiria a enfortir el sentit de pertinença i integració en la comunitat local», expressa Boutahar. La problemàtica, lluny de ser exclusiva a la ciutat de Tarragona, és compartida arreu d’Espanya, on la comunitat islàmica, formada per més de 2,3 milions de persones, únicament compta amb 35 cementiris operatius distribuïts en 27 províncies.
Una actuació d’emergència L’habilitació d’un espai específic pels difunts musulmans a Tarragona ja es va posar sobre la taula l’any 2020, amb l’arribada de la pandèmia, quan el tancament de les fronteres de diversos països va impossibilitar gran part de les repatriacions. Com a conseqüència, es va acordar habilitar una superfície al cementiri per cinc tombes. Arran d’aquesta actuació d’emergència, l’Ajuntament va expressar la voluntat d’aplicar mesures més permanents per donar resposta a les peticions de la comunitat, però mai es van arribar a executar. Avui dia, una única persona ha estat enterrada al cementiri de Tarragona seguint la tradició musulmana.
Política El govern es tornarà a reunir dilluns amb ECP i també amb Junts; Comuns i Podem decidiran el seu sentit de vot en les assemblees que han convocat per dimarts
Les negociacions per a la confecció dels pressupostos del 2025 entraran la setmana vinent en una fase decisiva. L’executiu socialista es tornarà a reunir dilluns amb Junts per Catalunya i En Comú Podem, amb l’objectiu de tancar els acords necessaris per a la seva aprovació. Ambdues formacions, que ja van donar suport a les ordenances fiscals, tornen a ser les opcions prioritàries de l’alcalde, Rubén Viñuales, per a tirar endavant els comptes de l’any vinent. El pacte entre el PSC i ECP pel pressupost podria ser el primer a materialitzar-se. El passat dijous, ja es va produir una trobada entre el govern i la formació liderada per Jordi Collado, qui va presentar una llista amb 40 propostes per al pressupost. La comissió negociadora dels socialistes —formada per la consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, i l’assessor especial d’Alcaldia, Pau Pérez— ha
citat de nou els comuns aquest dilluns per a tractar les seves peticions. El govern municipal i En Comú Podem podrien sortir de la reunió amb un possible preacord. El sentit de vot de la coalició morada, però, s’acabarà decidint en les assemblees que els Comuns i Podem han convocat per al pròxim dimarts. En cas que aquest primer intent no fructifiqui, les negociacions pel pressupost de 2025 es podrien allargar fins a la setmana vinent. Això sí, seria necessari convocar assemblees extraordinàries abans del ple del 15 de novembre, la data límit amb la que treballa l’executiu socialista per aprovar els comptes.
Hi ha bona predisposició tant per part del govern i com d’ECP per arribar a un acord, però caldrà veure si la reunió que tindrà a inicis de setmana serà suficient per arribar a un consens. Collado tornava a reclamar ahir, en roda de premsa, que l’equip de govern faci una aposta
Data límit
Els socialistes treballen per a tenir el pressupost el 15 de novembre
clara per l’habitatge. En aquest sentit, vol que Tarragona passi dels 150 pisos de protecció oficial actuals a tenir-ne uns 450 a finals de mandat. Per a En Comú Podem, també tenen reclamacions en matèria de medi ambient. El portaveu del grup posa èmfasi en una de les seves demandes: la creació d’un Centre d’Interpretació de l’Anella Verda, que ha de ser el primer pas per a la construcció
robant al Pont del Diable
Policial L’aeronau va detectar a dos individus trencant el vidre d’un vehicle aparcat
La Guàrdia Urbana de Tarragona ha detingut dos homes, de 31 i 41 anys, acusats d’un delicte de robatori amb força a l’interior de vehicle. Els fets van passar aquest dimarts, 29 d’octubre a les 11.30 h, quan la Unitat de drons (UDRON) estava portant a terme un dispositiu de vigilància a la zona del Pont del Diable.
Durant el dispositiu, la UDRON va detectar dues persones amb actitud sospitosa que estaven controlant els vehicles que hi havia aparcats al
pàrquing del Pont del Diable. Quan es van assegurar que a l’aparcament no hi havia ningú que els pogués veure, van trencar el vidre d’una finestra d’un cotxe, van sostreure una motxilla del seu interior i van fugir amb el cotxe en direcció a Sant Salvador per l’N-240. Abans que es cometés el delicte, la UDRON va sol·licitar el suport d’una patrulla per si es materialitzava algun robatori.
Aquesta mateixa patrulla de la Guàrdia Urbana va interceptar el vehicle amb el qual havien fugit a la rotonda
d’un ens que s’acabi encarregant de la gestió d’aquest espai.
Incidir en l’aspecte social Collado també vol incidir en l’aspecte social dels comptes de l’any vinent. En aquest sentit, celebrava alguna de les novetats del pressupost de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona per al 2025, com la pujada de les ajudes d’urgència en 200.000 euros, la incorporació de les subvencions a entitats socials des de l’inici de l’any o la incorporació de 120.000 euros per al Servei d’Intervenció Socioeducativa (SIS), que «ja vam reclamar fa mesos».
Imatge captada amb el dron de la GUT al Pont del Diable. Cedida
Els dos homes detinguts, de 31 i 41 anys, ja han passat a disposició judicial
d’entrada a Sant Salvador. Els agents, després de recuperar el material sostret, van identificar i detenir els dos homes. Els detinguts ja han passat a disposició judicial.
El govern també es reunirà dilluns amb Junts per Catalunya, que la setmana passada també va presentar 43 propostes per a la negociació del pressupost municipal, amb una inversió total de 5,4 milions d’euros. Proposen l’ampliació del sistema de drons i càmeres de videovigilància, amb una dotació de 125.000 euros, o la millora dels espais urbans amb 550.000 euros. Les converses van pel bon camí i l’executiu confia que la formació de Jordi Sendra tornarà a donar suport als comptes. Els nou vots del PSC, amb els tres de Junts i els dos d’ECP, sumarien just els 14 necessaris per aprovar el pressupost.
ERC reclama més suport institucional per a la Castanyada davant l’auge de Halloween
Política Demanen un compromís ferm de l’Ajuntament per preservar la cultura catalana
Redacció
El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona reivindica la importància de «preservar i promoure les tradicions pròpies com la Castanyada, especialment en l’àmbit institucional». Des d’ERC Tarragona, consideren que aquesta festivitat és «part fonamental de la identitat cultural catalana» i, per tant, cal «donar-li suport per garantir-ne la continuïtat». «Ens preocupa veure com des de l’Ajuntament es promouen desfilades de Halloween per la ciutat, mentre
que no es posa la mateixa èmfasi a l’hora de donar suport a les nostres tradicions», va expressar la consellera d’ERC, Gemma Fusté. Per als republicans, la defensa de la Castanyada forma part d’un «model de ciutat basat en la promoció del patrimoni cultural, històric i natural». «Tarragona ja ha apostat per un model de turisme de qualitat, allunyat del clàssic ‘sol i platja’, que realça el nostre llegat històric i cultural. Aquesta mateixa fermesa és la que hauríem de mostrar amb les nostres tradicions», va afegir Fusté.
Societat Les eleccions se celebraran a finals del mes que ve
Després de la intervenció de l’arquebisbe Joan Planellas a la Reial i Venerable Congregació de la Sang, els mateixos candidats que es van presentar per liderar l’entitat fa mesos ho han tornat a fer. Ramon Mullerat, partidari de la línia continuista de l’anterior prefecte, mossèn Queraltó, i Maria Grau, que aposta per una renovació a la congregació, seran els dos candidats als comicis.
Així ho confirmen fonts de l’Arquebisbat en el tancament d’aquesta edició, a l’espera que la Junta Electoral pro-
clamés les candidatures ahir al vespre. D’aquesta forma, i si es segueixen els procediments establerts, el conflicte causat dintre la congregació podria arribar a la fi amb l’elecció d’un nou prefecte el 29 de novembre.
Suspensió prèvia
Alfred Ventosa és l’home encarregat d’aquesta funció, ja que va ser nomenat prefecte durant el procés electoral pel propi Planellas. L’arquebisbe va nomenar Ventosa el passat setembre després de suspendre els comicis que s’havien de celebrar al juliol a la Sang. Planellas, un dia abans, va
emetre un decret on suspenia les eleccions per irregularitats en el cens, les denúncies rebudes a l’Arquebisbat de diferents candidats i els indicis de possibles errors en el procediment, el qual no es va portar a terme amb la transparència corresponent.
Ara, amb Ventosa al càrrec, la congregació està seguint els procediments dels estatuts per a garantir la transparència, verificar i actualitzar el cens electoral i vetllar pel correcte compliment dels preceptes estatutaris en matèria electoral.
El conflicte es va originar gairebé un any enrere, arran
Religió L’arquebisbe va participar a la trobada de preveres i diaques
Oriol Castro
L’Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va reclamar un repositori digital de textos eclesials en català. Ho va fer ahir en la trobada de preveres, diaques i seminaristes de Catalunya. En la seva homilia, Planellas va fer referència a la
situació de migració que viu el país i va defensar «un treball amb les persones migrants que venen a viure a la nostra pròpia tenda». «Massa sovint no els veiem com a possibles agents evangelitzadors», va dir l’arquebisbe. En aquest sentit, Planellas va expressar que dels mi-
El prefecte temporal, Alfred Ventosa, ha impulsat una actualització del cens
de la denúncia de manca de transparència en la gestió de la congregació de mossèn
guin ben present i, si pot ser, que la incorporin aviat al seu dia a dia, sabent-la parlar i sabent-la escriure».
Protegir la llengua
grants «en podem aprendre moltes coses» i va apuntar que «es tracta d’una riquesa que expressa la profunda catolicitat de l’Església». Més enllà, l’arquebisbe tarragoní va assenyalar que «és important que siguem capaços de transmetre l’amor per la nostra llengua, perquè la tin-
Per últim, Planellas va dir als diaques, preveres i bisbes de Catalunya que «hem de protegir el català, l’hem de mantenir present a les nostres celebracions, als nostres textos». L’arquebisbe va exposar que disposar d’un repositor on-line dels principals textos dels documents eclesials i del Magisteri en català «seria necessari».
Gastronomia Aquest cap de setmana se celebra el Dia Mundial de la Casqueria i, El Gordo2, un dels restaurants referents en esmorzars de forquilla, ha decidit celebrar-ho oferint una gran experiència gastronòmica als seus clients. Amb motiu d’aquesta celebració, el restaurant ha preparat un menú especial d’esmorzar
que s’ofereix durant dos dies: avui i dissabte. Aquest menú d’esmorzar inclou tres plats tradicionals que fan honor a la millor casqueria: peus de porc, morro de vedella estofat, i els reconeguts callos de la casa, plat insígnia del local i conegut arreu. Per acompanyar aquest àpat, s’ofereix una copa de vi i ametlles fregides. Redacció
Queraltó per una part dels congregants. El canvi de propietat de l’església de Natzaret, seu de la Sang, va generar denúncies cap a Queraltó.
Judici el 10 de desembre De fet, el 10 de desembre arrencarà el judici que haurà de dirimir si es va cometre o
no falsificació documental a l’hora de fer el canvi de nom de la seu canònica l’any 2018. La situació interna a la congregació va ser durament criticada per l’arquebisbe Planellas, qui va afirmar que malmetia els principis mateixos del cristianisme i que no eren desitjables.
Judicial En un principi, es demanaven multes milionàries per als tres acusats, però el fiscal hi ha renunciat, com també ho ha fet de la petició d’inhabilitació d’un acusat
Fiscalia ha retirat les peticions de multes milionàries per als tres acusats del cas del Parc Central de Tarragona. En un principi, es demanaven 2.406.000 euros per a l’exregidor Àngel Fernández pels delictes de tràfic d’influències i de prevaricació i 1.800.000 euros per a Juan Carretero i José Miguel Yubero en concepte de cooperadors necessaris del concurs medial dels mateixos delictes. El ministeri públic també ha retirat els quatre mesos d’arrest major per a Fernández i ha rebaixat de vuit a dos anys, tres mesos i nou dies d’inhabilitació per a tots tres. Durant la lectura de les conclusions, que es va realitzar ahir a l’Audiència, les defenses van mantenir la petició d’absolució. El judici ha quedat vist per sentència. Durant la lectura de les conclusions definitives del cas del Parc Central, el fiscal va anunciar que retira les peticions de multes milionàries per a l’exregidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Àngel Fernández, i per als altres dos acusats Juan Carretero, empleat de l’empresa Típel, una de les filials de les empreses de la família Prenafeta, i José Miguel Yubero, treballador del grup Eroski i qui va participar en la negociació de la compra dels terrenys. El ministeri públic va prendre la decisió en concepte de responsabilitat penal de
El judici ha quedat vist per sentència després de nou anys d’instrucció
dilació extraordinària prevista en l’article 21 del Codi Penal actual i no el del 73, sent aquest més beneficiós per als acusats. Així doncs, el fiscal ha retirat les multes de 2.406.000 euros per a Fernández i d’1.800.000 euros per a Carretero i Yubero i els ha rebaixat la inhabilitació especial per feina o càrrec públic dels vuit anys inicials a dos anys, tres mesos i nou dies. A
més, i en el cas de l’exregidor, també s’ha retirat la petició de quatre mesos d’arrest major. Per la seva banda, les defenses han mantingut la innocència dels seus clients i han demanat l’absolució de les penes.
Tràfic d’influències
Fiscalia els acusa d’un delicte continuat de tràfic d’influències i d’un delicte continuat de prevaricació. Ara bé, Fernández en concepte d’autor i Carretero i Yubero com a inductors o cooperadors necessaris del concurs medial dels delictes. Durant la lectura de les conclusions definitives, el
fiscal va defensar que l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona, o part d’aquest, era «plenament conscient» de la situació, la qual deixava en superioritat mercantil a l’exalcalde de Reus, Miquel Colàs, i Lluís Carbonell davant qualsevol altre competidor en la compra dels terrenys.
Segons va subratllar en l’escrit, cap dels dos «tenia la intenció de realitzar o explotar una gran superfície com a negoci a gestionar després de la seva construcció». La instrucció del cas es va tancar el 2016 i la causa, amb 30.000 folis, no s’ha començat a jutjar fins al cap de 30 anys.
Mobilitat Des del govern esperaran a les obres del carrer Ample per a valorar què fer al seu voltant
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus descarta per ara la pacificació del trànsit a l’avinguda Prat de la Riba tal com han demanat des de la comunitat educativa l’Escola Prat de la Riba. Arran d’un accident el passat 30 d’abril en què un cotxe va acabar bolcat sobre la vorera de l’avinguda, alumnes, famílies i professors del centre van demanar reunir-se amb l’equip de govern per demanar mesures pel que fa a la mobilitat.
L’AFA del centre ha resumit les demandes en tres punts en concret; el tancament del trànsit rodat a l’avinguda Prat de la Riba durant les hores d’entrada i sortida dels nenes de l’escola com a mesura
a curt termini, el tancament del trànsit rodat a l’avinguda i la seva reducció al passeig Sunyer a mitjà termini i la realització d’un estudi vinculant sobre la contaminació de l’aire en l’entorn de totes les escoles públiques de la ciutat. Per reivindicar aquestes reclamacions, van començar a manifestar-se el mes de maig passat cada divendres per exigir que l’Ajuntament prengués mesures, a la vegada que van iniciar un projecte pedagògic per sensibilitzar als alumnes sobre les conseqüències negatives de la contaminació de l’aire i acústica als entorns escolars.
Fins ara, des de l’escola asseguren que no han rebut cap resposta per part del consis-
tori i, per aquest motiu, aquest octubre han reprès les mobilitzacions. Paral·lelament, el centre educatiu es va adherir recentment a la campanya Streets for Kids, una iniciativa que pretén crear carrers més segurs i accessibles a les ciutats europees. L’objectiu és garantir que els nens i nenes puguin anar a l’escola a peu, bicicleta o patinet sense haver de patir la contaminació dels vehicles.
Primer el carrer Ample
No obstant això, en declaracions al Diari Més la regidora de Seguretat i Convivència de l’Ajuntament de Reus, Dolors Vázquez, descarta que per ara es dugui a terme qualsevol acció de pacificació del trànsit
a la zona. «És un carrer que nosaltres, objectivament parlant, no disposem de dades d’accidents ni d’excés de velocitat, malgrat haver-hi hagut l’accident de fa uns mesos que va ser una pèrdua de control puntual», comenta la regidora. A més, afirma que en el seu moment ja es van adaptar diverses mesures de contenció en l’avinguda, com la barana col·locada just davant de la porta d’accés al centre.
A la vegada, comenta que «estem esperant a veure una mica com serà el projecte del carrer Ample, que segurament farà disminuir el trànsit a Prat de la Riba». Aquest projecte, amb un pressupost total de gairebé 2,8 milions d’euros, preveu reurbanitzar
L’apunt
Pacificació del trànsit a la ciutat
La pacificació del trànsit és un dels temes principals a Reus. Altres indrets de la ciutat estan immersos en projectes similars com el carrer Doctor Ferran i Escultor Rocamora o l’Eix Astorga. També continua el debat amb el tomb de ravals que, amb motiu del Dia Mundial Sense Cotxes, el passat mes de setembre es va fer un tall temporal al raval de Robuster i de Sant Pere.
‘Condesito’ el vianant guanyarà fins a 1.000 metres quadrats i s’introduirà 330 metres quadrats de zona verda. El projecte està actualment en fase de licitació i s’espera que les obres tinguin una durada aproximada de 14 mesos. «Una vegada finalitzat el projecte del carrer Ample ja ens plantejarem que hem de fer al voltant. Perquè quan es canvia un carrer també s’impacta a tots aquells carrers adjacents, m’atreviria a dir que s’influeix fins a 100 metres a la rodona. Per tant, s’ha de fer un estudi ben acurat de tota la zona», defensa Vázquez, que a la vegada posa d’exemple la pacificació de raval Santa Anna, que no només va tenir efecte en el mateix raval.
Vázquez: «Quan es canvia un carrer també s’impacta als carrers adjacents»
L’Ajuntament està treballant en un pla de millora dels entorns escolars
el carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny. Amb aquesta actuació, els cotxes passaran d’ocupar un 57% de la superfície total del carrer Ample a tan sols un 26%, mentre que l’espai per a vianants tindrà una presència del 63%. Per una altra banda, a la plaça del
Per un altre costat, el regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, fa valdre que actualment s’està treballant en un pla de millora dels entorns escolars. «Això implica la mobilitat al voltant dels centres escolars, la pacificació del trànsit, que els vianants guanyin espai i altres aspectes com l’arbrat o la il·luminació. Volem definir com han de ser els entorns escolars del nostre municipi», afirma Marcos. «Hi ha carrers que són molt complicats. Per tant, s’està treballant internament aquest pla per veure quina és la situació dels nostres entorns escolars, quines eines tenim i quines seran les millores a aplicar», conclou el regidor de Via Pública.
Gastronomia La fira serà el 15 i el 16 de novembre i s’hi podrà tastar l’oli d’una quinzena de productors
La 27a Fira de l’oli DOP Siurana, o Festa de l’Oli Nou, tornarà a Reus els dies 15 i 16 de novembre. Es tracta d’un certamen, organitzat per l’Agència Reus Promoció, el Consell Regulador de la DOP Siurana i la Unió Corporació Alimentària de Reus, en què són presents els productors més importants de la Denominació d’Origen per presentar el seu oli nou.
L’objectiu de la fira és donar la benvinguda a l’oli nou i reunir a la ciutat els productors més importants de la DOP Siurana. Cal destacar que Reus continua sent la primera fira de Catalunya on es presenta de forma conjunta l’oli nou de la temporada i el primer lloc on els assistents tenen la possibilitat de tastar
i comprar una vintena d’olis nous diferents de la denominació d’origen protegida Siurana.
Aquesta llarga trajectòria fa que la Festa de l’Oli Nou de Reus s’hagi consolidat en el calendari d’esdeveniments
gastronòmics del país, convertint-se en una cita de referència en la promoció dels productes agroalimentaris a
Altres activitats seran un berenar de pa amb oli i xocolata o un esmorzar solidari
Catalunya. En aquest sentit, cada vegada més visitants es desplacen a la ciutat durant les dates del certamen per comprar aquest producte, essencial en la dieta mediterrània, una tendència que en els darrers anys s’ha anat incrementant. L’Ajuntament de la capital del Baix Camp remarca que també s’ha consolidat com un model d’èxit, tant per la divulgació i l’impacte que té com per l’alt volum de vendes. Un altre dels aspectes a destacar d’aquest esdeveniment és la gran implicació de sectors i entitats de la ciutat que se sumen a la Fira de
l’Oli, organitzant diferents activitats durant la mateixa setmana.
Durant els dos dies, els visitants podran tastar l’oli d’una quinzena de productors de la DOP Siurana al mateix temps que podran gaudir del seu vessant més lúdic i festiu, ja que es realitzen un gran nombre d’activitats dirigides a tots els públics, especialment el familiar. D’altra banda, es continuarà premiant els compradors d’oli de la fira. Els productors obsequiaran els clients amb butlletes rasca-rasca amb diferents premis.
Entre les activitats paralleles, cal destacar com a principal novetat el primer concurs d’allioli de la Fira d’Oli Nou. També tindrà lloc, dissabte al matí, un esmorzardegustació solidari, atès que el 50% de la recaptació anirà destinat a la Marató de TV3. Per als més petits, hi haurà el berenar de pa amb oli i xocolata del divendres a la tarda. L’àpat anirà acompanyat per una actuació de dansa, a càrrec l’Escola de Dansa del Centre de Lectura. Així mateix, hi haurà paquets turístics i jornades tècniques sobre la IA i el sector agroalimentari.
Empresa La mesura afectarà el centre Freshly Park, de Reus, i s’emmarca en el pla estratègic per als següents cinc anys
Sergi Peralta Moreno
L’empresa Freshly Cosmetics durà a terme una «reestructuració estratègica» per adaptar-se «als canvis del mercat» i «reforçar el propòsit». El seu nou pla estratègic, que tindrà una durada de cinc anys i que té per objectiu «recuperar l’enfocament inicial en la innovació de producte», inclourà la reducció de la seva estructura organitzacional mitjançant l’aplicació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afec-
tarà, només, el centre de treball Freshly Park, de Reus. La companyia de cosmètica ha confirmat a Diari Més que, els pròxims dies, la plantilla haurà de seleccionar tres representants per poder constituir un comitè de representació, amb el qual es treballarà el desenvolupament del procés de sortida del personal. Així mateix, Freshly apunta que, «per normativa», encara no pot especificar «el nombre de rols afectats ni els detalls exactes d’aquesta mesura», si bé remarca que s’assegu-
El comitè de representació de la plantilla es constituirà els pròxims dies
rarà «el màxim respecte i suport a les persones que hagin d’abandonar la companyia». La decisió de reestructuració i de simplificació organitzativa respon a la necessitat de Freshly «d’adaptar-se a les transformacions del mercat, on el comerç electrònic ha vist un decreixement el
2023». L’empresa aspira a consolidar-se «com una marca omnicanal» i incrementar la seva disponibilitat física a Espanya, Itàlia i Portugal. A través d’un comunicat, la companyia afegeix que el nou pla «també inclou una estratègia de màrqueting centrada en la construcció de marca i una forta aposta per la innovació en producte, amb l’objectiu d’oferir una proposta de valor única al sector». «Amb aquesta transformació, Freshly fa un pas important cap a un futur renovat, centrat en el seu propòsit i preparat per a respondre als desafiaments del mercat cosmètic actual. La companyia reafirma el seu compromís d’oferir un projecte sòlid i de valor a llarg termini, construït sobre una cultura organitzacional robusta i centrada en el desenvolupament de talent», conclou l’empresa al comunicat. En l’actualitat, Freshly dona feina a més de 300 persones i disposa d’una vintena de botigues físiques.
L’hospital implanta una pròtesi d’espatlla feta a mida per revertir una malformació
Salut Permetrà que el pacient pugui fer activitats bàsiques de la vida diària
Redacció
Un equip mèdic del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha portat a terme una cirurgia personalitzada de pròtesi d’espatlla, la primera feta a mida per a un pacient, que s’implanta a la demarcació de Tarragona. La cirurgia ha estat encapçalada per Albert Ferrando, metge de la unitat d’espatlla de l’hospital, amb la col·laboració de José Enrique Aroca, de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València. El pacient presentava una malformació de naixement de l’espatlla que, amb els anys, havia produït una erosió de la cavitat articular, de manera que havia generat una glena dismòrfica que li produïa dolor i una gran incapacitat per fer les activitats bàsiques de la vida diària. Per
corregir el defecte ossi i tornar la funcionalitat al braç, una companyia especialitzada en pròtesis va dissenyar una pròtesi invertida per cobrir el defecte ossi generat. A més, a causa de la complexitat del cas, es va haver de fer una via d’abordatge diferent de l’habitual per accedir a la part posterior de l’espatlla. A part dels avantatges del fet que la pròtesi és específica per al pacient, es van dissenyar unes guies per a la collocació òptima dels caragols d’ancoratge per garantir una major longevitat de la pròtesi. En el cas d’aquest pacient, el grau d’erosió òssia era massiu i, sense una pròtesi personalitzada amb una fixació primària a l’escàpula dismòrfica, no hauria estat possible la recuperació funcional de l’espatlla. El pacient es troba recuperat i ben aviat podrà portar una vida normal.
Més de mil alumnes participen aquest curs al programa ‘Cap infant sense saber nedar’
Educació Un total de 32 centres escolars de la ciutat participen aquest any al programa Cap infant sense saber nedar, que impulsa l’Ajuntament de Reus. Les sessions es van iniciar a principis de mes i aquest curs hi participaran 1.070 alumnes. Es mantindrà el model implantat ara fa dos anys per tal de concentrar les sessions, de manera que els
fan dues classes setmanals durant un trimestre. El programa va néixer l’any 1986 i s’ha mantingut des de llavors, amb la interrupció de la pandèmia. Quant a la metodologia, els objectius principals són la natació utilitària, però es fa especial atenció a una natació més orientada a la millora de l’autonomia a l’aigua. Redacció
Política La reunió ha estat amb els grups al Parlament català
Miquel Llaberia
L’Associació de Veïns Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias es va reunir ahir amb els grups parlamentaris de Junts per Catalunya i Comuns al Parlament de Catalunya. En aquestes reunions, des de l’associació veïnal volen demanar als grups parlamentaris que s’oposin al trasllat de l’estació d’autobusos de Reus al Parc Mas Iglesias tal com
preveu l’avantprojecte de reforma del Carrilet, el qual depèn de la Generalitat de Catalunya.
Al matí l’associació s’ha reunit amb els juntaires que ja han anunciat que s’oposaran al trasllat. Segons explica la portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Mònica Sales, Junts vehicularà aquesta demanda a través d’una proposta de resolució, que registrarà i que es debatrà
Una manta per seguir el canvi climàtic
Sostenibilitat En el marc del projecte RENATUReus, s’ha posat en marxa una acció de sensibilització que consisteix a elaborar una manta de temperatures. Aquesta manta de ganxet es farà amb la suma de petits quadrats que el color correspondrà a dades climàtiques bàsiques de cada dia com la temperatura, la pluja o el vent. Redacció/Cedida
Tots Sants arriba a Reus amb activitats a l’Orfeó Reusenc i a l’Auditori Santa Llúcia
Festes La festivitat de Tots Sants torna demà 1 de novembre amb diverses activitats a la ciutat. Per un costat, a l’Auditori Santa Llúcia hi haurà la projecció de la pel·lícula La llegenda de Sleepy Hollow a les 20 hores a un preu de 10 euros l’entrada anticipada, 12 a taquilla i 8 euros pels socis. Per un altre costat, l’Orfeó Reusenc organitza de 12 a 14 i de 18 a 20.30 hores la Rifa de la Confitura A més, l’Ajuntament activarà l’operatiu especial per Tots Sants en què s’habilitarà nous espais d’aparcament al cementiri i l’horari d’obertura serà de 7 a 18.30 hores. A la vegada, Reus Transport oferirà un servei especial gratuït amb sortida a la zona d’aparcament de Pi del Burgar. Redacció
al Parlament en el marc de la Comissió de Territori i Habitatge. «Demanarem al Govern de la Generalitat que aturi la tramitació administrativa del projecte, tenint en compte que té la titularitat d’aquesta infraestructura», afirma la portaveu, i afegeix que el grup parlamentari «vetllarà perquè el Govern actuï amb sentit comú davant d’un govern municipal absolutament tancat en banda». «Quan un
projecte genera més problemes que solucions, queda clar que no és un bon projecte», remarca Sales.
A continuació, a la tarda els
representants veïnals s’han reunit amb el grup parlamentari dels Comuns. Segons expliquen fonts del partit a Diari Més, han escoltat a la repre-
sentació de l’associació de veïns i han pres nota de les seves demandes i afirmen que presentaran preguntes per escrit en relació amb el tema.
Equipaments Aquests treballs suposaran un pas més en el projecte de la Ciutat Esportiva de Vila-seca, valorat en 20 milions
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Vila-seca ha tret a licitació les fases 1 i 2 del projecte executiu de remodelació de la zona esportiva de l’estadi municipal. Aquests treballs consistiran en la construcció del camp de futbol principal, l’edifici de les grades que donarà servei als caps i l’aixecament del terç est de l’edifici gestor.
Amb un pressupost base de 5.752.818 euros amb IVA, aquest és un dels projectes més ambiciosos de l’actual mandat de Vila-seca. Per aconseguir aquest muntant, l’Ajuntament va aprovar el passat 25 d’octubre una modificació de crèdits del pressupost de 5,8 milions. Aquesta modificació prové del romament de tresoreria i serà dedicat, gairebé de manera íntegra, a aquestes obres.
Ara, amb la licitació en marxa, el consistori espera poder adjudicar el contracte abans que acabi l’any i així iniciar els primers treballs durant l’inici del 2025.
El termini d’execució de les obres és de catorze mesos, amb una possible pròrroga d’altres tres. D’aquesta manera, si el calendari es complís segons el previst, el nou equipament podria veure la llum a mitjan 2026.
El termini d’execució de les dues fases d’obres és de catorze mesos
D’aquesta manera Vila-seca reprèn els treballs iniciats l’any 2022, quan es va realit-
zar una primera fase de moviments de terra i demolició del velòdrom que envoltava el camp de futbol. Durant aquest període, també es van instal·lar nous circuits de bicicleta dins del Parc de la Torre d’en Dolça.
De fet, l’alcalde del municipi, Pere Segura, assegura que
Mediambient La recerca determina els efectes de la contaminació
Redacció
Vladimir Baulin, investiga de la URV, juntament amb JeanBaptiste Fleury, de l’Experimental Physics and Center for BioPhysics d’Alemanya, han descobert que els pèl·lets de plàstic exposats a la radiació solar i als productes quí-
mics són més perjudicials per a les cèl·lules humanes que quan s’acaben de fabricar. Tot i que es tenia constància que el contacte amb microplàstics alterava el funcionament en cèl·lules humanes, fins ara no s’havia tingut en compte l’impacte de l’envelliment dels polímers en les seves
propietats.
La recerca ha conclòs que els pèl·lets degradats tenen més capacitat de danyar les parets cel·lulars i que existeix una relació directa entre aquesta característica i el seu color.
Una recerca anterior, conduïda per Baulin, ja havia
aquestes obres «mai han estat parades», ja que els projectes constructius s’han licitat un cop acabats els treballs inicials. Així, aquestes obres suposen un pas més pel que serà la futura Ciutat Esportiva de Vila-seca, la qual també inclourà altres dos camps de futbol, una pista d’atletisme
demostrat que aquestes partícules, quan entren en contacte amb les membranes cel·lulars, tenen la capacitat de deformar-les. Més concretament, van detectar que els microplàstics estiren les membranes dels glòbuls vermells humans i en redueixen l’estabilitat mecànica, alterant-ne la forma i la capacitat de transportar oxigen.
Seguint una metodologia basada en la microfluídica, l’equip ha aconseguit relacionar el nivell de degradació del plàstic amb el seu nivell d’oxidació.
homologada, una nova pista poliesportiva, tres pistes de tenis, sis de pàdel i edificacions de serveis, vestuaris, gimnàs i restauració.
L’alcalde indica que les següents tasques a abordar, un cop acabades aquestes fases, seran les de la pista d’atletisme i finalitzar la part de
l’edifici gestor que falta. Per fer-ho possible, el batlle afirma que buscarà finançament als pressupostos estatals i de la Generalitat. Segura assenyala que el conjunt del projecte, que ascendeix a prop de 20 milions d’euros, «convertint-se en una de les majors inversions de la història de Vila-seca».
De moment, aquestes dues fases permetran comptar amb el camp de futbol més gran del projecte de manera completament funcional, així com les grades annexes. Pere Segura afirma que, un cop acabat, aquest serà «un dels equipaments esportius més importants del Camp de Tarragona». L’altra edificació d’aquesta licitació, l’anomenat edifici gestor, inclourà el nucli d’instal·lacions, el soterrani i una primera dotació de vestidors. La idea és construir només una part d’aquest equipament, però que pugui funcionar de manera autònoma i donar servei a les necessitats del primer estadi. El batlle assegura que «cap de les activitats esportives no es detindran mentre aquestes obres estiguin en marxa», explicant que cada entitat «s’anirà movent segons les actuacions de manera que es pugui fer encaixar el puzle d’aquesta transformació».
Cultura L’avantprojecte preveu crear una rèplica a escala real dels gravats prehistòrics
L’Espluga del Francolí busca subvencions per aconseguir reunir el milió d’euros de cost previst per al projecte de museïtzació dels gravats paleolítics de la Cova de la Font Major. Aquest dimecres, aprofitant el cinquè aniversari del descobriment d’aquestes il·lustracions, s’ha presentat l’avantprojecte. Per a la seva elaboració s’ha involucrat l’empresa Croquis i l’investigador de l’IPHE, Josep Maria Vergès. Aquest primer plantejament preveu la creació d’una rèplica a escala real d’un sector de les galeries amb la representació d’una selecció dels gravats, i la d’un espai sensorial on els visitants podran experimentar en primera persona les condicions reals de la Cova. El cost de l’avantprojecte ha estat d’onze mil euros. Cinc anys després de la descoberta dels gravats del
Gastronomia El primer viatge de familiarització organitzat per l’associació va aplegar més de 30 empreses al Celler Masroig
Priorat Enoturisme va aplegar el passat dimarts al Celler Masroig a agències de viatges i guies de tota Catalunya per a donar-los a conèixer algunes de les empreses que formen part de l’associació i ensenyar-los la diversitat d’experiències, d’activitats i serveis amb els quals compta el Priorat i amb l’objectiu que s’ofereixen als visitants nacionals i internacionals a través de noves col·laboracions amb aquests.
Des d’apassionats del vi fins a amants de la gastrono-
mia, passant per grups corporatius i parelles a la recerca d’experiències autèntiques, les agències participants treballen amb un ampli espectre de perfils, amb especial focus en els mercats nòrdics i nordamericà.
La convidada a l’acte, Cristina Bertran, de l’oficina de turisme, va explicar que «l’oleoturisme cada cop pren més força» i s’està treballant perquè la comarca tingui propostes que van més enllà de la sostenibilitat. Va afegir que «l’aposta pel turisme regeneratiu és ferma, molts socis de Priorat Enoturisme han pro-
posat experiències perquè el visitant gaudeixi, però a més deixi un impacte positiu al territori i a la gent que hi viu». Una presentació de l’associació i una “visita exprés” al celler van precedir les reunions de tu a tu que les agències van mantenir amb cellers, allotjaments, molins, restaurants i agències de viatges que s’interessen per comercialitzar els seus productes i que a la vegada fan de prescriptors de tota la destinació. Les agències van mostrar especial interès en els valors únics del Priorat, establiments petits amb un tracte
Paleolític Superior a la Cova de la Font Major, amb una antiguitat d’entre 36.000 i 10.000 anys, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha presentat l’avantprojecte per a la museïtzació de l’espai. La voluntat del consistori és construir una rèplica a escala real d’una part de les galeries on s’amaguen les més de 400 imatges. D’aquesta manera «els visitants podran gaudir d’una experiència visual i sensorial fidel als gravats originals», segons han celebrat des del consistori.
La proposta també preveu una segona àrea d’interpretació amb recursos visuals per facilitar la comprensió dels centenars de formes i símbols. El recorregut també comptarà amb una maqueta de les galeries de Can Palletes i d’un sistema d’il·luminació especial per destacar els relleus i superposicions dels gravats més singulars.
Segons ha detallat la re-
El projecte preveu construir una rèplica a escala que pugui ser visitada
gidora de Turisme, Mar Gili, el consistori ja treballa en la recerca del finançament -valorat en un milió d’euros- per tal de poder redactar el projecte i engegar la construcció de les peces. Tot plegat, amb la voluntat que l’equipament esdevingui un pol d’atracció cultural i patrimonial.
Més de 400 gravats
Per la seva banda, l’arqueòleg de l’IPHES, Josep Maria Vergès, ha destacat la importància de donar a conèixer «una de les descobertes arqueològiques més importants de Catalunya». De fet, va ser ell mateix qui, en el marc d’una de les activitats de la cova -Ruta Aventura- va adonar-se de l’existència d’aquests gravats en una zona de difícil accés. En concret, s’han trobat més de 400 gravats, on es representen animals com cavalls, cérvoles, urs i cabres, així com símbols abstractes.
Des de la seva descoberta, el 30 d’octubre del 2019, la zona s’ha mantingut tancada al públic, ja que les imatges estan gravades sobre capes de llims arenosos molt tous que es poden malmetre fàcilment.
proper, oferta de restauració variada i un paisatge imponent que tots combinats estan d’acord són de gran atractiu pels viatgers.
D’altra banda, es va aprofitar per a fer-los coneixedors de la festa “Temps de Priorat Enoturisme”, esdeveniment que celebra la primera edició
del 22 al 24 de novembre on tots els socis també han unit esforços per a omplir la comarca, de nord a sud, d’activitats per a tots els públics.
Gastronomia Se celebraran del 8 al 24 de novembre i acolliran diverses activitats per a totes les edats
Redacció
Les noves jornades “Cambrils amb gust de mar” han arribat amb la missió de reivindicar l’essència marinera del municipi a través dels productes de proximitat i donar protagonisme a tres espècies de peixos que es pesquen habitualment a la zona de Cambrils: el peix blau, la gamba blanca i la canana. Durant els 17 dies de les jornades, del 8 al 24 de novembre, diferents restaurants cambrilencs oferiran un menú degustació o un plat amb algun dels peixos de les jornades com a ingredient principal, maridat amb vins i caves de les DO de les comarques de Tarragona.
La regidora de Promoció Econòmica de Cambrils, Neus Cárdenas, va explicar ahir durant la presentació de les noves jornades, que aquestes són fruit del treball conjunt de la Confraria, la Cooperativa, els restauradors, l’Escola d’Hoteleria i l’Ajuntament per a posar en valor els productes
autòctons, el patrimoni gastronòmic, la identitat, els orígens i la història de Cambrils. Per la seva banda, el representant de l’Associació
L’Ajuntament de Cambrils instal·la plaques solars a la coberta de l’edifici consistorial
Sostenibilitat L’actuació l’ha subvencionat la Diputació de Tarragona amb 13.963 euros
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils ha finalitzat la primera instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta de l’edifici consistorial. Aquesta nova infraestructura, composta per 34 plaques, permetrà reduir el consum energètic de l’ajuntament, contribuint a la sostenibilitat energètica i a l’ús d’energies renovables.
El projecte ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona, que ha subvencionat la instal·lació amb 13.963,30 euros, que cor-
respon al 55,78% del cost, a través de la línia de desenvolupament dels plans d’acció per l’energia sostenible i el Clima-PAESC, de la convocatòria 2023 de les subvencions per la Transició energètica i acció climàtica.
Aquesta acció s’emmarca en el compromís de l’Ajuntament per fomentar l’eficiència energètica, la disminució de les emissions de CO2, i la lluita contra el canvi climàtic i apostar per un model de ciutat més verd. El municipi també instal·larà plaques solars al pavelló i a l’edifici del Patronat de Turisme.
d’Empresaris d’Hostaleria de Cambrils (AEHC) es va mostrar especialment il·lusionat per la celebració de la primera edició d’aquestes jornades
de la mà de la Confraria. Va destacar el valor afegit que suposa tenir barques de pesca per Cambrils, i va afirmar que «cal treure pit d’aquests
La Canonja acull l’exposició ‘Antoni Brosa, el triomf de l’excel·lència’
Cultura Es podrà visitar a la sala d’exposicions del Castell de Masricart
La Canonja acull durant un mes l’exposició del violinista canongí ‘Antoni Brosa, el triomf de l’excel·lència’. Va obrir les seves portes abans d’ahir, 29 d’octubre, i durarà fins el 29 de novembre. L’acull la sala d’exposicions del Castell de Masricart.
L’exposició organitzada amb motiu del 130è aniversari del naixement del violinista repassa la carrera d’aquest fill il·lustre de la Canonja. Disseccionada en sis àmbits, la mostra es presenta com un
aparador per aprofundir en el seu vessant humà i també professional.
En el primer àmbit el visitant podrà veure la relació que va tenir amb la Canonja. El segon àmbit esmenta la gran relació que va tenir amb el compositor Benjamin Britten. L’any 1939 Britten va compondre en estreta collaboració amb Brosa el seu Concert per a violí i orquestra. El violinista es va encarregar d’assessorar en tot moment el compositor sobre com desenvolupar la part solista del concert.
cies, que es portaran a terme al Mollet del Rec del Port de Cambrils de la mà de la Confraria de Pescadors.
Els protagonistes seran el peix blau, la gamba blanca i la canana
tres productes de la mar, que són molt versàtils a la cuina». També Francesc Gil, patró major de la Confraria de Pescadors del municipi, va pronosticar que aquestes noves jornades representaran un gran impuls per a la pesca perquè donaran a conèixer les qualitats de productes actualment poc valorats.
Programa d’activitats variat Durant els 17 dies de les jornades, diferents restaurants cambrilencs oferiran un menú degustació o un plat amb algun dels peixos de les jornades com a ingredient principal, maridats amb vins i caves de les DO de les comarques de Tarragona.
També destaquen les dues degustacions populars gratuïtes, fins a exhaurir existèn-
La primera serà la degustació de seitons fregits del diumenge 10 de novembre, de 12:30 a 14 h, amb l’acompanyament d’actuacions d’havaneres del grup Ultramar. La segona serà el tast de cananes amb ceba i tomàquet, amenitzat amb música del DJ Frank de la May, que tancarà les jornades el diumenge 24 de novembre, també en horari de 12:30 a 14 h.
El programa es completa amb un maridatge de degustació de gamba blanca amb vins dels cellers Herència Altès D.O. Terra Alta al restaurant Denver el 8 de novembre, una classe magistral de seitons en vinagre per a nens i nenes d’entre 6 i 12 anys a la Confraria el 10 de novembre i el taller “Sabors que uneixen tradicions” de l’alumnat de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils.
A més, com a activitat complementària del programa, el 15 d’octubre es va obrir la convocatòria del concurs de receptes a les escoles “Ranxos a bordo”, impulsat per l’Organització de Productes Pesquers (OPP) Peix Blau Tarragona, amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Cambrils i el Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils. El termini per a presentar-hi receptes s’ha allargat fins al dia 7 de novembre.
El violinista canongí Antoni Brosa (1894-1979). Cedida
Antoni Brosa va ser amic del compositor i pianista anglès Benjamin Britten
Brosa va ser propietari de diversos violins durant la seva carrera, un d’ells va ser l’anomenat Vesuvius, construït per Antonio Giacomo
Industria El guardó va ser lliurat ahir a una gala centrada en la descarbonització i els reptes del futur
Álvaro Rodríguez
Ahir, el complex industrial de Dow a Tarragona va celebrar la 46a edició del Premi Dow, una cita anual on la companyia premia els projectes i els perfils del talent emergent i els incorpora a la seva plantilla.
Aquest 2024, el guardó ha estat atorgat a Eduard de las Heras, graduat en enginyeria química per la Universitat Rovira i Virgili. De las Heras va creuar-se amb Dow a través d’un projecte final de màster al Centre d’Innovació Pack Studios de l’empresa a Tarragona. Després d’això, el jove enginyer va realitzar pràctiques curriculars amb la companyia a les plantes de Terneuzen, als Països Baixos i Böhlen, a Alemanya. En el seu discurs, de las Heras, va reconèixer el treball de la URV i Dow per «poder obrir els ulls davant el potencial de l’enginyeria per generar un gran impacte».
De las Heras va voler també dedicar el premi a la seva família, a qui va donar les gràcies per «estar al meu costat durant tot aquest temps».
El graduat espera poder «formar part de projectes transformadors amb un im-
pacte positiu» a través del seu nou càrrec com a enginyer de millores a la Unitat d’Hidrocarburs de Dow Tarragona.
La transformació industrial va ser una de les constants durant tota la gala. Ja des de la seva presentació, Igna-
si Cañagueral, director del complex industrial de Dow Tarragona, qui va traslladar als actuals estudiants la responsabilitat d’«aconseguir arribar a la descarbonització i mantenir la producció dins de Tarragona».
Industria Oriol Alcoba va respondre favorablement a la petició
Álvaro Rodríguez
Oriol Alcoba, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, va ser l’encarregat de tancar la gala d’entrega del Premi Dow 2024. Durant el seu discurs, Alcoba va ressaltar la importància del sector químic dins del país, ja suposa el segon només per darrere de l’alimentació.
A més, el director va re-
marcar la necessitat de «desenvolupar tecnologia que ens permeti arribar a la descarbonització». Alcoba considera que «un dels projectes cabdals per aquest repte és el Centre Català per la Descarbonització de la Indústria», un projecte que recentment ha rebut una partida de cinc milions d’euros i pel qual el director general va anunciar que estan treballant en una dotació europea de 20 mili-
ons d’euros més. La gala va fer coincidir al director general amb Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, qui va aprofitar el seu espai per demanar que el seu municipi fos la seu d’aquest innovador projecte. «El nostre municipi acull la gran majoria d’indústries químiques del polígon sud i hi ha uns terrenys al costat de l’N-340 que mereixen acollir aquesta inversió», va llençar Muñoz apel·lant a Alcoba.
De las Heras s’incorpora a l’Unitat d’Hidrocarburs de Dow Tarragona
aquests 46 anys», tot remarcant que «la filosofia dels premis s’ha mantingut i aquesta és reconèixer a aquells que ens han de resoldre els problemes».
En paraules similars es va dirigir el director general de Dow per a Espanya i Portugal, Antonio Logroño, qui va destacar que «necessitem el talent jove més que mai, ja que seran els que aconseguiran la neutralitat del carboni».
Finalment, Josep Pallarès, rector de la URV, va recordar que «l’objectiu de la universitat és dotar al territori de talent i tecnologia», assegurant que «aquesta combinació és la que aconseguirà col·locar a Catalunya entre les 50 regions més innovadores del món». Pallarès va llençar un repte als estudiants presents: «heu de salvar el món», afirmant que «compteu amb tot el suport del sector industrial i de la universitat per fer-ho possible».
A més del guanyador, el jurat format per representants de Dow Chemical Iberia, la URV i l’Escola Técnica superior d’Enginyeria Química, també va reconèixer a tres finalistes, Marc Arenas, Ayoub El Ouahi i Erik Escudero.
Cañagueral assegura que «aquest no és només un premi al talent, sinó a una persona que volem que formi part de la companyia».
El director va voler assenyalar «com s’ha transformat el Camp de Tarragona en
Eduard de las Heras va voler reconèixer també el talent dels seus companys, afirmant que «el premi és també vostre, perquè heu demostrat talent i dedicació», assenyalant que aquests dos elements són els que «permeten mostrar el potencial dels joves».
Davant d’aquesta proposta, el director general d’Indústria durant la
Indústria La companyia fabrica cargols per a l’automoció
Anna Ferran
La companyia holandesa de fabricació de components, principalment cargols, per a l’automoció Nedschroef celebrava ahir la inauguració oficial de la seva nova planta ubicada al Polígon Constantí. La seva arribada suposa la creació d’una trentena de nous llocs de treball en una primera fase, si bé l’empresa no descarta ampliar la seva base al Camp de Tarragona en un futur.
«Hem escollit Tarragona perquè ens ofereix competitivitat, infraestructures i el sol necessari per a produir ener-
gia solar i poder així autoabastir-nos». Aquests han estat els tres motius que han fet que la companyia hagi apostat per Tarragona, segons explicava el seu director general, Robbert van Bilsen. El CEO global de la companyia, Paul Raedts, ressaltava, la proximitat de mà d’obra qualificada com un altre dels incentius que els ha fet apostar per Constantí.
Projecte estratègic «Aquest és un dels projectes estratègics per a la nostra empresa, tant a nivell europeu com global. Tenim altes expectatives», assegurava Zhuang Hua, el president de PMC
- Shanghai Prime Machinery, el hòlding xinès propietari de Nedschroef des de 2014. «Ja s’ha fet un gran treball a la planta i esperem que estigui en ple rendiment ben aviat».
Atraure inversió
La inauguració va comptar amb la participació de diverses autoritats catalanes i locals. El director general d’Indústria de la Generalitat, Oriol Alcoba, recordava que Catalunya lidera la producció de vehicles a l’Estat i que Espanya és el segon productor europeu i vuitè mundial, motiu pel qual empreses vinculades al sector de l’automoció, com
Mobilitat El Congrés dels Diputats ha aprovat la redacció del projecte per implementar l’ample europeu ferroviari al tram entre Sant Vicenç de Calders fins a la terminal de Torreblanca, dins del corredor mediterrani. La proposta insta el Ministeri de Transports i l’empresa pública que gestiona les infraestructures del tren, Adif,
a col·laborar amb la Generalitat per impulsar aquesta via de connexió transfronterera, així com per millorar la connectivitat de mercaderies i passatgers a les Terres de Lleida. La iniciativa, impulsada per Junts, ha comptat amb 33 vots favorables de PSOE, PP, Sumar, Junts i ERC i 3 vots en contra de Vox a la Comissió de Transport i Mobilitat
Sostenible. El diputat de Junts Isidre Gavin ha considerat «essencial» el projecte per «modernitzar la infraestructura ferroviària» de Catalunya i per garantir que les mercaderies catalanes «circulin de manera competitiva» en l’àmbit europeu. El projecte preveu també millorar la connectivitat de les línies de Rodalies R13 i R14.
Han apostat pel territori, per les infraestructures i per la competitivitat
Nedschroef, estan trobant un ecosistema propici per a ferhi una aposta a llarg termini. Així mateix, Alcoba posava èmfasi en els vincles comercials que uneixen Catalunya i la Xina. «Des del Govern hem ajudat firmes catalanes a
obrir-se mercat a la Xina i ara estem atraient empreses xineses, a Catalunya, on troben un entorn competitiu per als seus plans de creixement».
Per la seva banda, la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Constantí, Dolors Fortuny, posava l’accent en la magnitud del polígon actual, que acull a més de 300 empreses i genera 4.000 llocs de treball, i en les previsions de futur. «Estan previstes inversions per valor de 885 milions d’euros, que suposaran la creació de més de 3.000 llocs nous de feina», detallava Fortuny. «El nostre ajuntament està fermament compromès amb el creixement empresarial i sempre donarem suport a l’arribada de noves companyies i a l’ampliació de les existents», manifestava la primera tinent d’alcalde. I concloïa: «L’aposta de grups com Nedschroef és una mostra de confiança del potencial del nostre municipi».
Diferència entre les vies antigues, a baix, i les noves amb ample europeu, a dalt, a Castellbisbal. ACN
Economia El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha aprovat provisionalment el projecte constructiu per a mitigar el soroll de l’AP-7 al seu pas per Mont-roig del Camp i l’Ametlla de Mar, a la demarcació de Tarragona. Concretament, al llarg de 3,2 km de l’autopista, en dos trams ubicats entre els km 277,6 i 292. S’instal·laran
pantalles acústiques al marge esquerre de l’autopista, els treballs dels quals compten amb un pressupost d’obra estimat de 10,2 milions d’euros.
La finalitat d’aquest projecte és dur a terme les mesures correctores necessàries per assolir el compliment dels objectius de qualitat acústica (OCAs) establerts a la normativa vigent. S’han di-
mensionat aquestes mesures per a complir els OCAs, tant a l’escenari actual com en el futur, amb un previsible creixement del trànsit del tram en estudi.
El pressupost d’aquestes mesures es finançarà gràcies al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, provinguts dels fons Next Generation EU. ACN
La temporada castellera arriba a la seva recta final. Al Camp de Tarragona queden per celebrar un parell d’actuacions: la Fira de Vila-rodona aquest diumenge amb les dues colles de Xiquets de Valls i la diada de Sant Martí a Altafulla el pròxim 10 de novembre amb la colla local, els Xiquets de Tarragona i els Bordegassos de Vilanova. A partir d’aquí l’atenció se centrarà a la zona no tradicional del món casteller, on s’estiren les actuacions fins a finals del mes de novembre. Aquest divendres, però, encara hi haurà una cita destacada al Penedès amb la Diada de Tots Sants a Vilafranca, on els Castellers locals volen rematar la seva excel·lent temporada acompanyats de Xiquets de Tarragona, Capgrossos de Mataró i Castellers de Sants.
Una vegada més, els Verds no han amagat les seves intencions, tot el contrari, ja que han deixat clar que els seus objectius passen per descarregar el dos castells de 10 (només ho han fet una vegada en la seva història al Concurs de 2016), el 4 de 9 sense folre que no completen des de 2019 i el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, que podria segellar una nova diada per a la història.
Els Castellers de Vilafranca obriran la diada després del sorteig de l’ordre d’actuació que es va fer a principis de setmana i la segona colla en actuar seran els Castellers de Sants que arriben amb la voluntat de repetir el seu millor castell de la temporada, el 4 de 9 amb folre. Possiblement l’acompanyaran del 2 de 8 amb folre i el 3 de 8.
Els Capgrossos de Mataró estan en un gran moment de forma al final de temporada on
La jornada Els Capgrossos plantegen dos gamma extra, els Castellers de Sants volen repetir el 4de9f i els Xiquets no descarten el castell de 9
El gran objectiu
Els Verds no han descarregat mai el 4de10fm a la plaça de la Vila
Vilafranca | Tots Sants
Divendres, 12.15h. Plaça de la Vila
Castellers de Vilafranca
té varies actuacions de prestigi que podrien servir perquè repeteixin els castells de gamma extra. Ja van fer diumenge passat el 2 de 9 amb folre i manilles a Girona i a Vilafranca volen repetir-lo i acompanyar-lo del 5 de 9 amb folre, que van desmuntar dues vegades al Concurs. El 3 de 9 amb folre completaria la seva actuació, que també podria veure el pilar de 7 amb folre. Finalment, els Xiquets de Tarragona encaren la diada amb la il·lusió de recuperar els castells de nou. Aquesta temporada han fet tant el 3 de 9 amb folre com el 4 de 9 amb folre, però en les últimes actuacions han perdut la confiança portant-los
Castellers de Sants
Capgrossos de Mataró Xiquets de Tarragona
Vila-rodona | Fira
Diumenge, 13h. Plaça dels Arbres
Colla Vella dels Xiquets de Valls
Colla Joves Xiquets de Valls
a fer diferents intents desmuntats. El prestigi de Tots Sants i la plaça de a Vila de Vilafranca del Penedès pot ser un bon al·licient per tornar a provar-los. Està assegurat el 5 de 8 amb folre que és el seu castell bandera de la temporada i si el tornen a descarregar completaran la millor temporada del seu historial amb aquesta estructura.
Cultura La capital tarragonina hi tindrà un estand
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona tornarà a estar present, un any més, a les Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900, que se celebraran els dies 8, 9 i 10 de novembre als Pallaresos, on el consistori tarragoní hi
tindrà un estand per mostrar el patrimoni modernista de la ciutat. La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament dels Pallaresos, Omar Macias, han rubricat l’acord en una trobada celebrada a la seu de la Conselleria, a l’Antiga Au-
diència aquest dimecres. La consellera tarragonina destacava que «als Pallaresos i a Tarragona ens uneix la figura de Josep Maria Jujol i la seva empremta en l’arquitectura universal, i també l’interès a promocionar la seva figura». La consellera va destacar també que «recentment hem
al Concurs. Gerard Martí
inaugurat una escultura dedicada a Josep Maria Jujol, situada davant el Teatre Metropol, una de les seves grans obres, en un pas més per subratllar el pes de la seva figura».
Per la seva part, Macias va posar èmfasi «en la importància que té que Tarragona, estigui present a les Jornades i refermi la seva aposta. Tant Tarragona com els Pallaresos, com també passa amb altres municipis jujolians, estem teixint una aliança que té com a finalitat posar a l’alcada que es mereix la figura i l’obra de Jujol».
La Bisbal posarà reductors de velocitat a diversos carrers
Mobilitat L’Ajuntament de la Bisbal del Penedès, a través de la Regidoria de Barris, ha programat la instal·lació de nous elements reductors de velocitat en diversos punts del municipi. La Junta de Govern Local ha aprovat, aquest octubre, un contracte amb l’empresa Red de Obras y Asfaltados, S.L per un import de 19.360€ per instal·lar reductors tipus esquena d’ase. Els nous elements s’instal·laran als carrers Segre, Greco, Safareigs, Còrdova i Logroño. Es tracta de reductors amb unes dimensions de 8x4 metres i un gruix màxim de 6 centímetres, que aniran acompanyats de la corresponent senyalització viària per garantir la seva visibilitat. Aquesta actuació forma part del conjunt de millores en la via pública que s’estan duent a terme gràcies a la modificació de crèdit aprovada pel Ple extraordinari del passat 13 d’agost. Redacció
Comerç S’emetran 10.000 bons de 10 euros cadascun d’ells
Redacció
Aquest dimecres s’ha presentat la quarta edició de la Campanya de Bons del Vendrell, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament del Vendrell i el Centre d’Iniciatives i Turisme del Vendrell (CIT), amb el suport de la Cambra de Comerç de Tarragona. L’objectiu és revitalitzar el comerç i l’hostaleria local mitjançant una inversió de 100.000 euros que permetrà l’emissió de 10.000 bons de 10 euros destinats a ciutadans i visitants. Els bons es podran des-
carregar a partir del pròxim 8 de novembre i tindran una caducitat de 7 dies naturals. Cada persona podrà utilitzar un màxim de 4 bons, que equivaldran a una compra mínima de 30 euros per persona als establiments adherits al projecte. La iniciativa es preveu que injecti 300.000 euros al comerç local durant els 15 dies que durarà, i podria generar gairebé 1 milió d’euros en volum de negoci. Segons el president de Comerç del Vendrell, Salva Rodríguez, aquesta campanya «recupera les dates prèvies a la campanya de Nadal
Festes La gimcana de tractors i la trobada de gegants, primers actes
Redacció
El Morell ho té tot a punt per a donar el tret de sortida a la Festa Major de Sant Martí. Dissabte començaran els actes, que s’allargaran fins a l’11 de novembre, dia del patró. La Trobada de Gegants, la Cercavila amb capgrossos i el seguici cerimonial amb la imatge de Sant Martí són algunes de les activitats més destacades del programa. La tradició comparteix protagonisme amb un cartell musical de primer nivell encapçalat pels vallencs Figa Flawas que, junt amb The Aguateques, actuaran el pròxim dijous, 7. Dissabte, el primer dia de la Festa, començarà amb la segona Gimcana de tractors, on els participants demostraran les seves habilitats al volant. A més, enguany hi haurà lloc la primera trobada de tractors clàssics. Els més petits també podran gaudir d’un
La gimcana de tractors celebrarà dissabte la segona edició. Cedida
El concert dels Figa Flawas, del dijous 7, és un dels actes destacats
circuit amb vehicles especials adaptats per a ells. L’endemà, diumenge, els carrers s’ompliran d’esport
i incentiva el consum local en unes dates comercials molt significatives». Per la seva banda, el director general de la Cambra de Tarragona, Daniel Martín, ha assenyalat que a més de l’impacte econòmic directe, la campanya generarà altres efectes col·laterals positius com
«l’atracció de nous clients, la fidelització dels clients i dels comerços amb mitjans digitals, la imatge de concentració comercial activa del teixit comercial del Vendrell o la repercussió en mitjans i xarxes socials».
L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha destacat
que es tracta d’una «iniciativa ja consolidada per ajudar a mantenir viu i fort el nostre comerç, un comerç viu, amb un centre comercial atractiu, però que cal seguir dinamitzant». Aquesta quarta edició de la Campanya de Bons del Vendrell finalitzarà el proper 26 de novembre de 2024.
amb la bicicletada popular, amb un recorregut de 10 Km. Al migdia, els gegants prendran protagonisme amb la XVIII Trobada, amb la tradicional cercavila i la ballada final a la plaça de la Font. Els actes es reprendran el dijous 7, quan començaran els dies centrals de la celebració de Sant Martí.
SD Ibiza Islas Pitiusas. Torrelavid (Edu Frías, 25’), Lecea (Navalón, 60’), Jiménez, Villar, Álex Lluch, Onofre (Bengoetxea, 46’), Riquelme, Álex Sánchez (Caturia, 60’), Ramón (Juanca, 46’), Maurizio Pochettino i Sánchez. Nàstic. Dani Rebollo, Tirlea, Leal, Óscar Sanz, Nil Jiménez, Álex López (Dufur, 84’), Marc Montalvo, Gorostidi (Pablo, 68’), Mario Rodríguez (Narro, 68’), Álex Jiménez (Marc Fernández, 78’) i Jaume Jardí (Biel Vicens, 79’). Gols 0-1, Óscar Sanz (10’); 0-2, Álex Jiménez (23’) i 1-2, Bengoetxea (87’). Àrbitre. Jerónimo Montes García-Navas (madrileny). Va mostrar la targeta groga als Villar, Juanca, Álex Lluch, i va expulsar el visitant Marc Montalvo amb una vermella directa. Incidències. Partit de la primera ronda de la Copa del Rei disputat al Pistas de Atletismo Sánchez y Vivancos.
Futbol Óscar Sanz i Álex Jiménez van ser els golejadors
La Copa del Rei es jugarà al Nou Estadi Costa Daurada. El Nàstic de Tarragona va superar el tràmit contra l’SD Ibiza i es classifica per a la pròxima ronda de la competició. Óscar Sanz finalitzant una jugada d’estratègia i una genialitat des del mig del camp d’Álex Jiménez van ser suficients per encarrilar un duel que va ser dominat pels grana, tot i rebre un ensurt amb l’1-2 al final de l’encontre i amb Montalvo expulsat.
Dani Vidal va preparar un onze de garanties barrejant jugadors titulars amb els menys habituals per assegurar l’objectiu. Donant l’oportunitat des de l’onze a Tirlea, Nil Jiménez i Álex López. El conjunt grana va sortir decidit a imposar la seva llei contra un equip de categoria inferior, i ho va aconseguir. Els grana perforaven la defensa local per les bandes i els atacs constants van oferir també faltes perilloses.
Els jugadors del Nàstic Nil Jiménez i Antonio Leal durant el partit d’ahir. SD Ibiza Islas Pitiusas
Marc Montalvo va acabar expulsat amb una vermella directa al final de l’encontre
Les jugades d’estratègia van tornar a ser efectives. Álex López va penjar la pilota cap al segon pal, on era Óscar Sanz, ahir com a central. El grana va controlar amb cal-
Bàsquet L’acord dona suport a totes les categories de l’entitat blava
El Club Bàsquet Tarragona i Repsol han signat la renovació del seu acord de collaboració per donar suport a les activitats del club, des dels equips professionals fins a les categories de formació. El conveni, que té com a objectiu
fomentar valors com la vida saludable i la cohesió a través de l’esport, manté Repsol com a patrocinador oficial del CBT per a la temporada 2024-2025. Una delegació del CBT liderada per la presidenta del CBT, Núria Grados, composta per membres dels primers equips masculí i femení i jugadors de
categories inferiors, ha visitat el Complex Industrial de Repsol a la Pobla de Mafumet, on van ser rebuts pel director del complex, Javier Sancho. La presidenta del CBT, Núria Grados, va destacar que «Repsol és un company de viatge essencial amb qui compartim valors de supera-
ma i va creuar el tir per sorprendre a l’SD Ibiza per marcar el primer gol del partit. La rèplica va venir dos minuts després, amb un xut ras entre les cames dels defen-
ció i compromís amb la salut i la formació dels joves. Gràcies al seu suport, podem afrontar amb més garanties els reptes d’aquesta temporada». Per la seva banda, Javier Sancho va subratllar que «Repsol manté un compromís ferm amb el Camp de Tarragona i amb el teixit associatiu esportiu. La col·laboració amb el CBT, que s’inicià el 2010, posa en valor la contribució de la nostra companyia a projectes que fomenten l’esport de base, tan essencial per al creixement dels nostres joves i el futur de la nostra comunitat».
sors del Nàstic del davanter de l’Ibiza, Mario, que va bloquejar Rebollo amb el peu. Aquesta va ser una de les darreres ocasions de perill dels illencs, perquè el Nàstic els va aconseguir ofegar amb la pilota i amb la pressió.
Als vint minuts de partit va ocórrer la màgia. Álex Jiménez va veure al porter Torrelavid avançat, va emular a Jaume Jardí contra l’Ourense per marcar el 0-2 amb tot un golàs des del centre del camp. Amb l’avantatge en el marcador, el Nàstic va establir un control amb la pilota que no va donar opcions als eivissencs.
A la segona meitat, els grana han tingut el tercer en múltiples ocasions. Primer, amb un gran contraatac liderat per Mario Rodríguez que Nil no va poder finalitzar i, poc després, amb una gran jugada trenada entre Narro i Jardí que va acabar sortint fora per ben poc. A més, va poder debutar Biel Vicens en el darrer quart d’hora. Amb tot, com no podia ser d’una altra manera, els grana van acabar per patir. Bengoetxea va marcar l’1-2 a falta de tres minuts per al final rematant tot sol una centrada lateral. A més, els grana jugaven amb un home menys després que Montalvo colpegés amb la cama a un rival quan tractava de refusar una pilota. El Nàstic va saber tancar l’encontre i serà present a la pròxima eliminatòria de la Copa del Rei al desembre.
Dani Vidal: «El més important és que hem tingut el partit controlat en tot moment»
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir més que satisfet després de la victòria del conjunt grana contra l’SD Ibiza. Vidal va destacar que «estem molt contents de classificar-nos a la pròxima eliminatòria, però el més important és que hem tingut el partit controlat en tot moment. Podríem haver marcat el 0-3». En aquest sentit, el tècnic va afegir que «això és el Nàstic i hem de patir fins al final tot i que hem dominat el partit». El partit ha sigut l’oportunitat per als jugadors menys habituals i Vidal va destacar que «surto satisfet perquè han fet molt bon treball. Sabíem que no ens podíem despistar malgrat que el rival jugui en una categoria inferior». A més, va afegir que la victòria «dona confiança de cara al duel contra el Celta dissabte».
Preparen un documental per retratar la vida de Siscu Morell i donar visibilitat a l’ELA
Poliesportiu El projecte anomenat Swim for ELA ha obert una campanya de mecenatge
Redacció Swim for ELA, el documental dirigit per Ester Borrull, obre una campanya de micromecenatge en Kickstarter amb l’objectiu de completar la seva postproducció i portar el seu missatge a nivell global. Aquest projecte busca visibilitzar l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa devastadora que afecta milers de persones i que, fins al moment, no té cura. El documental narra la història de Siscu Morell, un pacient
d’ELA que ha dedicat la seva vida a conscienciar sobre la malaltia i a recaptar fons per a la recerca. La campanya oberta al lloc web de mecenatge Kickstarter va començar el 16 d’octubre i té com a meta recaptar 40.000 euros, una suma indispensable per a completar la fase de postproducció i llançar el documental en festivals de cinema a principis de 2025. Swim for ELA també aspira a sostenir una distribució prolongada i global, aconseguint que el missatge sobre l’ELA arribi a comunitats d’arreu del món.
Atletisme La Guàrdia Urbana ha preparat un dispositiu especial de control de circulació
Redacció
La 33a edició de la Mitja Marató + 10K Ciutat de Tarragona arriba aquest diumenge amb el màxim nombre de participants. Un total de 1.500 corredors participaran en l’esdeveniment esportiu que recorrerà els llocs més emblemàtics de la ciutat. Concretament, 799 correran la Mitja Marató i 701 faran la cursa de 10 quilòmetres i la cursa comptarà amb prop de 200 voluntaris. La principal novetat és el nou recorregut, un itinerari més urbà i cèntric que s’ha consensuat i adaptat
perquè sigui un referent de l’hoquei català»
Hoquei Patins El nou tècnic del Calafell explica a Diari Més com va ser la seva arribada al projecte i quin és el seu objectiu
Arnau Montreal Quesada
Com va viure el seu primer derbi provincial contra el Reus Deportiu?
«Em va fer il·lusió tornar al Palau d’Esports. El Reus és un equip al qual li tinc estima perquè vaig estar dos anys com a jugador. La veritat és que feia anys que no tornava, des que era entrenador del Porto, abans de ser seleccionador».
Quines conclusions extreu del duel?
«Va ser la nostra primera derrota a la lliga en quatre partits. Amb tot, puc dir que, a nivell tècnic, estic més satisfet amb aquest duel que d’altres que hem guanyat. El Reus va estar molt encertat al final de la primera meitat i al principi de la segona. Podríem haver jugat millor en el tram final de la segona meitat, però, en general, vam fer un bon partit tenint en compte amb qui jugàvem. El Reus és un equip molt ben treballat».
Coneix des de fa temps al tècnic del Reus, Jordi Garcia.
«I tant. Vaig jugar amb ell i també el vaig entrenar durant un any quan estava en el Vendrell».
Ja us coneixeu tots els secrets a nivell de joc.
Roger Molina
tenses, això sí».
a les preferències dels participants i que s’estrena enguany. Tant la Mitja Marató com la cursa 10K sortiran a les 9 hores i, per primera vegada, ho faran des de la cruïlla entre els carrers Vidal i Barraquer i Torres Jordi. La Guàrdia Urbana ha preparat un dispositiu especial. La circulació de vehicles a la ciutat es veurà afectada durant unes hores, sobretot en els carrers que formen part del recorregut. A més, l’estacionament estarà prohibit als carrers Josep Català Rufà i a la prolongació de l’avinguda Vidal i Barraquer i carrer Torres Jordi.
«Sí, tot i que fa temps que no jugava contra el Reus per ser seleccionador. Sempre és bonic jugar contra el Reus, perquè t’enfrontes a un equip que s’identifica molt amb el seu entrenador i té múltiples recursos ofensius i defensius».
No fa tant es va proclamar campió del món amb la selecció espanyola d’hoquei. Com es va sentir?
«El dia a dia amb el Calafell em fa sentir que hagi passat una eternitat, però va ser fa unes poques setmanes. Va ser una molt bona experiència, vam generar un gran ambient de treball i de grup dins i fora de la pista, això et fa sentir més content encara quan guanyes el mundial. Van ser unes setmanes realment in-
Com va sorgir l’oportunitat d’entrenar el CP Calafell?
«La veritat és que tenia al cap que m’havia arribat el moment de tancar la meva etapa com a seleccionador. La trucada del Calafell i el moment de comunicar la meva decisió a la Federació va ser gairebé al mateix moment. Llavors, buscava un lloc on poder fer les coses bé, un projecte ambiciós. Potser no en títols, com respecte al creixement. I a Calafell ens hem trobat molt a gust».
Quin objectiu s’ha posat?
«El meu objectiu és gaudir cada dia d’aquest treball. Hem creat un ambient molt positiu de treball. De derrotes arribaran, de fet, la primera va ser diumenge passat, però no ens faran perdre la línia de
lafell per guanyar la Lliga Catalana.
«Dos dies després de guanyar el Mundial ja estava al Joan Ortoll dirigint el primer entrenament. Va ser una mica estressant, però va anar molt bé. Crec que, com la darrera etapa va tancar deixant bona boca, s’ha generat una energia positiva que ha fet que no hi hagi ni tensió ni baixada emocional. Amb tot, per experiència puc dir que en algun moment m’arribarà una mica la ressaca emocional i física. Preparar un Mundial és molt estressant i no he parat de competir des de llavors, però ja tindré temps per descansar a Nadal, ara toca continuar la feina».
Arriba al projecte amb Roger Molina com el teu home de confiança i company de projecte.
«Al meu costat volia als millors i per això
Roger Molina m’havia d’acompanyar»
treball i la il·lusió de continuar creixent. Segur que amb la bona feina els resultats esportius arribaran. No sé què passarà al final de la temporada, però espero que en dos o tres anys mirar enrere i veure un Calafell que ha crescut en equips de la base i en la imatge del club. No podem parlar de títols, això és una tasca realment complicada, però sí que veurem un Calafell amb una identitat forta i que sigui un referent en el món de l’hoquei català».
Com va ser el seu aterratge al club? Va acabar el Mundial i, en una setmana, va agafar les regnes del Ca-
«El primer i gran motiu és que jo, com a entrenador, vull els millors al meu costat i Roger Molina és el millor entrenador de porters del món. A més, tinc una llarga història amb ell. Vaig compartir vestuari amb ell amb el Reus. Després, el vaig entrenar al Vendrell. Tenim una bona sintonia i entenem l’hoquei de la mateixa forma. He treballat amb ell també en la meva etapa en el Porto i em va acompanyar a la selecció espanyola per guanyar el Mundial plegats. Evidentment, era una prioritat tenir-ho aquí. Quan em va trucar el Calafell, abans d’avançar qualsevol conversa els vaig dir que jo volia al Roger Molina amb mi. És un pilar fonamental, treballem plegats, ell s’encarrega de ser entrenador de porters i, al mateix temps, és coordinador de la base. A més, ens ha ajudat a engegar el nou equip d’hoquei adaptat». Què ha de veure sobre la pista per estar orgullós?
«Orgullós ja estic, penso que l’equip està funcionant bastant bé. Sobretot, estic satisfet perquè hem establert una bona línia de treball i els jugadors mostren il·lusió per millorar. El que més orgull em generarà com a entrenador és veure com, en uns mesos, els jugadors veterans mantenen i pugen el seu nivell i els joves evolucionant i pujant el nivell. A nivell col·lectiu, hem de minimitzar els errors i això farà que l’equip sigui molt més competitiu del que ja està sent ara. Això farà que no només ens plantem a Reus i fem un bon partit, sinó que ens farà guanyar».
Societat Els serveis d’emergència continuen treballant per localitzar desenes de desapareguts als municipis afectats
ACN
El govern espanyol va xifrar en almenys 92 les persones mortes pels efectes de la DANA al País Valencià, en el moment de tancament d’aquesta edició. Hi ha desenes de desapareguts i els serveis d’emergències treballen en les tasques d’evacuació i rescat, amb el desplegament terrestre d’un miler d’efectius de la Unitat Militar d’Emergències (UME). El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, va reconèixer que a hores d’ara és impossible quantificar el nombre real de morts, però ha constat que la quantitat de desapareguts i de morts que hi ha sobre la taula són «xifres esgarrifoses».
En la seva darrera compareixença, el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, va aprofitar l’oca-
sió per desmentir les notícies falses que han circulat en les darreres hores i ha deixat clar que «no s’ha ordenat evacuar cap municipi» ni hi ha previsió de desbordaments o riuades d’aigua fora dels punts en què els efectius de salvament ja estan treballant. En aquest sentit, va negar que s’hagi ordenat evacuar Paiporta, Sedaví o Alfafar i va remarcar que això «seria exactament l’efecte contrari al que es pretén amb les tasques dels equips d’emergència».
Fase de rescat
Josep Miguel Basset, cap del Consoci Provincial dels Bombers de València, s’ha referit al pla d’operacions que s’està duent a terme. Va assenyalar que la primera fase del procés que contemplava la intervenció dels mitjans aeris i els rescatadors ja està «totalment
L’ENHORABONA!
Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos
desenvolupada». Va detallar que sis mitjans, tres dels quals procedents d’Aragó, Múrcia i Madrid, estan assumint aquestes tasques. A més, ha apuntat que tres helicòpters més treballen fent feines logístiques. Basset va explicar que, en paral·lel, va començar la segona fase de l’operatiu que és la que fa referència al desplegament dels efectius terrestres per part de tres grups de la UME, s’espera l’arribada de dos més en les properes hores, i de prop de 200 membres dels consorcis de Bombers de València, Alacant i Castelló. «Esperem poder treballar per terra i ser més contundents», va comentar el cap dels Bombers que va dir que l’objectiu és acabar amb els rescats i poder centrar-se en deixar les vies netes per «restablir les connexions i infraestructures bàsiques», va indicar. Així, va afirmar que també s’han coordinat amb les companyies subministradores de serveis bàsics com la llum, l’aigua i el gas, a les àrees afectades.
Basset també es va referir a les notícies falses que han circulat al llarg d’ahir i va dir que «han causat problemes de coordinació i, fins hi tot, d’ordre públic que han obligat a interrompre la tasca dels equips d’emergències». Per això, va fer un toc d’atenció a la ciutadania. En aquest sentit, va demanar a tots els afectats que només obeeixin i donin credibilitat a les informacions que procedeixin de canals oficials.
Les empreses afectades poden presentar un ERTO
Les empreses afectades pel DANA podran presentar un Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per força major per suspendre els contractes de treball si l’activitat ha quedat paralitzada o per reduir la jornada dels treballadors. Mentre aquesta mesura estigui en vigor, els
empleats podran cobrar la prestació d’atur sense necessitat de complir el temps mínim cotitzat. A més, el període que els empleats tinguin el contracte suspès no computarà a l’hora de calcular una futura prestació d’atur. Les empreses poden acollir-se de manera voluntària i gaudir d’exempcions a les cotitzacions a la Seguretat Social de fins al 90%. La reducció de jornada vinculada pot ser entre un 1% i un 70%.
El Govern anuncia la declaració de zona catastròfica i Sánchez
Política Els damnificats pel temporal ja poden demanar ajudes a les delegacions
ACN
El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, va anunciar que l’executiu decreta tres dies de dol els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de novembre per les víctimes de la DANA que ha afectat zones del País Valencià, CastellaLa Manxa i Andalusia, i va avançar que el pròxim Consell de Ministres aprovarà la declaració de zona altament afectada per fenomen natural. Els damnificats ja poden demanar ajudes a les delegacions i subdelegacions del govern espanyol. El president
del govern espanyol, Pedro Sánchez, visitarà avui València. Torres va admetre que a hores d’ara és impossible quantificar el nombre real de morts, però va apuntar que la quantitat de desapareguts i de morts que hi ha sobre la taula ja són «xifres esgarrifoses». Pel que fa a l’actuació de la Generalitat valenciana, Torres va recordar que el dia 24 d’octubre l’AEMET ja va emetre diverses alertes, i que dimarts va fer pública una alerta vermella a les 7.31 hores per a la província de València, que va ser nivell 2 per a diverses comarques.
Els líders de la UE afirmen que Europa «està a punt per ajudar» els afectats de les inundacions
Política Von der Leyen ha qualificat la situació de «dramàtica»
ACN
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar ahir l’activació del servei de satèl·lits de Copernicus per ajudar a «coordinar» els equips d’emergències per a les tasques de rescat al País Valencià i a les zones de l’Estat afectades pel pas de la DANA, i va oferir al govern espanyol activar el mecanisme de protecció civil europeu. Von der Leyen va qualificar la situació de «dramàtica» i va lamentar que les conseqüències del temporal són «devastadores». «Els
nostres pensaments estan amb les víctimes i les seves famílies i amics», va dir. Al seu torn, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va afirmar que Europa està «disposada a ajudar» i va lamentat les «conseqüències catastròfiques» de les inundacions.
A banda, Alberto Núñez Feijóo va assegurar que hi haurà ajuts de la Comissió Europea per pal·liar els danys de la DANA. Així, el popular es va mostrar «convençut» que hi haurà ajuts, però va augurar que venen «anys» de reconstrucció.
Política El govern ha cedit per la falta de suport de Junts i la pressió del sector energètic
Redacció
El PSOE ha renunciat a mantenir el polèmic ‘impost a les energètiques’. Pretenia amb aquest recaptar més de mil milions anuals. El govern no l’ha tirat endavant a causa de la falta de suports: Junts per Catalunya, liderada al Congrés per Míriam Nogueras, s’hi ha negat. Se l’hi ha de sumar la forta pressió de les empreses del sector energètic que s’haurien vist afectades. Repsol ja havia traslladat inversions a Portugal, i Cepsa (empresa que ahir va anun-
ciar que es canvia el nom a Moeve), havia paralitzat projectes a Andalusia. Sumar exigia la continuïtat de l’impost, però el PSOE ha preferit centrar-se en altres mesures fiscals davant la dificultat de trobar consens per a mantenir el gravamen. L’impost que sí s’ha aconseguit preservar ha sigut el de la banca, encara que el govern ha hagut de cedir al PNB la capacitat de reduir-lo a Euskadi. El partit basc ha celebrat l’acord, que els permetrà gestionar impostos a multinacionals i als bancs.
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com Fernanda felicidades por tus 15 años, otra meta alcanzada. Tu familia del Toful.
Carta dominical
Benvolgudes i benvolguts, en el seu conegut llibre L’home a la recerca de sentit, el metge i psiquiatre jueu Viktor E. Frankl fa un noble exercici d’observació de la realitat humana, la pròpia i la dels seus companys, en el tràgic marc dels camps de concentració. La seva intenció no és relatar les atrocitats que s’hi van viure, sinó posar de manifest la capacitat de reacció de l’ésser humà en els moments més durs de la seva existència.
Les seves reflexions no tenen pèrdua. Avui em fixo en una d’elles que considero fonamental, especialment en els nostres temps. El psiquiatre ens adverteix sobre una trampa en què podem caure en relació amb la nostra actitud davant la vida. Diu: «Hem d’aprendre i hem d’ensenyar a les persones desesperades que el sentit de la vida no depèn en realitat d’allò que encara esperem de la vida, sinó, més aviat, i de manera exclusiva, d’allò que la vida espera de nosaltres!»
Potser la societat actual ens convida a ansiejar sempre: ens ubica individualment en el centre de la vida i pretén fer-nos entendre que tenim dret a esperar-ho tot, a tenir-ho tot, a servir-nos de les institucions i, fins i tot, de les persones, per al nostre profit personal. I potser hem arribat a pensar que la felicitat consisteix en tot això. Ara bé, aquesta manera d’entendre la pròpia existència comporta un perill que a ningú no se li escapa. Si alguna vegada la vida no ens dona el que creiem que necessitem o mereixem, podem caure en un sense sentit i en la desesperança. I és tan fàcil que això ens pugui passar! Segurament tots en tenim experiència.
Potser la societat actual ens convida a ansiejar sempre: ens ubica individualment en el centre de la vida i pretén fer-nos entendre que tenim dret a esperar-ho tot, a tenir-ho tot, a servirnos de les institucions i, fins i tot, de les persones, per al nostre profit personal
Si, en canvi, ens posicionem en la perspectiva a la qual ens convida Frankl, la situació canvia radicalment. Ja no és cadascú, amb les seves necessitats i gustos, que es posa al centre, sinó la «Vida» en majúscules; una vida que incorpora els altres, la societat, la natura. Mirar més enllà de nosaltres mateixos ens fa prendre consciència que Déu ens ha cridat a una missió, que som necessaris els uns per als altres, que podem posar cadascú la nostra part per construir junts un món millor, un món que és de tots i és per a tots.
Nosaltres, els cristians, hem de ser testimonis d’aquesta vida de donació. El seguiment del Crist no és mai un mer consol o un tranquil·litzant. Ben al contrari, hem estat enviats per Jesús per fer vida el seu Evangeli que ens ensenya que «qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà» (Mt 16,25). Aquesta experiència ens la mostren molts sants i santes que s’ho han jugat tot per descobrir la perla preciosa d’estimar sense esperar res, sense mesura ni condicions.
Descobrim-nos a nosaltres mateixos en la dignitat de la nostra condició humana. I en cada moment, fins i tot en el que ens sembla més obscur, preguntem-nos què vol la vida de nosaltres, què vol Déu de nosaltres. Així serem testimonis creïbles d’un Regne que no és mera quimera sinó utopia. Sempre haurem de fer el primer pas, amb coratge i valentia. Però aquest serà el preu d’una vida plena de sentit i de felicitat autèntica.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REditorial
esulta molt difícil trobar explicació als terribles resultats mortals provocats pels aiguats que la DANA ha deixat, sobretot, al País Valencià. Gairebé un centenar de víctimes mortals i desenes de desapareguts que no conviden a l’optimisme pel que fa a en quina situació poden trobar-se. Va caure molta aigua, és cert, i ho va fer en un temps i un espai geogràfic mot delimitat, però la magnitud de les destrosses, materials i humanes, han de fer-nos reflexionar més enllà de les reaccions immediates i necessàries per ajudar la població afectada. Es buscaran culpables per si no es va avisar adequadament o
si els serveis d’emergència van respondre de la manera més eficient. Però hi ha dues certeses sobre les quals l’actuació ha de ser obligatòriament més àmplia. La primera és que el canvi climàtic ha provocat que estem més exposats a repetir tragèdies com la d’aquesta setmana. I l’altra és que l’urbanisme haurà de repensar-se en aquells indrets més exposats a les inundacions. Habitatges a l’abast de rieres, torrents i barrancs i carreteres que fan de barreres artificials, podien semblar errades importants. Ara ja són, també precisament perquè estem més exposats a climatologies adverses, errades mortals.
Tribuna
De veritat deixarem
He escoltat quasi tot el míting que el candidat Trump ha fet recentment a Nova York. És un míting important, certament. No per les idees que aporta –bàsicament i en essència, cap– o pels continguts realment tangibles del que proposa en positiu -que brillen per la seva absència-. No, és un míting important perquè difícilment trobarem una quantitat tan gran de missatges d’odi i d’exclusió en tan pocs minuts.
L’aplaudiment més intens de la nit va ser quan el candidat Trump va prometre que «hi haurà pena de mort pels immigrants que matin a un americà o a un agent de policia». Segons deia, els immigrants llatins, definits per un altre dels oradors, com a «animals» posen en risc «l’ordre i la llei» dels Estats Units. I així tot.
La seva oponent en la cursa presidencial i el Partit Demòcrata en conjunt van ser definits com «l’enemic interior» i la premsa independent com «els enemics del poble». Que algú llegeixi que deia el Partit Nazi, per exemple, del Partit Socialdemòcrata els anys 30 del segle passat! Exactament el mateix! No estàs d’acord amb mi? Ah, clar! Perquè ets un «traïdor a la pàtria», un «enemic del poble», un «enemic intern», a qui s’ha d’insultar, menysprear, difamar, etcètera; per després poder-lo derrotar i, finalment, “destruir”.
Sembla increïble que milions de persones instruïdes i amb un mínim esperit crític i sentit de la decència puguin sentir-se atretes per aquests discursos d’odi tan primaris... però, diguem-ho clar, estan en expansió, i no només als Estats Units.
Tinc davant meu un cartell electoral del partit d’extrema dreta alemany. Es veu una família somrient amb dos nens rossos d’ulls blaus en braços dels seus pares al damunt d’un missatge
Isma Fraile
Secretari de comunicació del PSC del Camp de Tarragona
que diu «defensa als teus fills». A les xarxes aquesta imatge se sobreposa a un fons en blanc i negre on es veu un senyor amb un turbant, una dona amb burka, dos nois fent-se un petó, i així diverses variables. «Defensa els teus fills»... de què? Dels immigrants? De les feministes? Dels gais? Dels ‘socialcomunistes’? Doncs bé, l’extrema dreta acaba de guanyar les eleccions en aquest länder alemany. Vaig conèixer una persona en un acte social fa unes setmanes. Odontòloga, avia, aficionada al teatre; vaig tenir l’oportunitat de tenir una conversa en un grup on ella participava. En un moment donat, aquesta dona en qüestió va començar a dir, amb tota convicció i fins i tot amb angoixa, que «estàvem perdent la democràcia», que ja no votava per correu perquè no es fiava de l’escrutini, de què «cada cop Espanya s’assembla més a Veneçuela» i de què el Govern «està en mans de terroristes i de delinqüents corruptes». Vaig quedar esglaiat, sobretot perquè la senyora no estava escenificant, s’ho creia de veritat! Tres exemples entre mil... Davant d’aquesta onada ultra, d’aquesta successió de discursos d’odi que atien la por i els sentiments més
primaris, és quan hem de defensar amb més vigor els principis democràtics bàsics que garanteixen la nostra convivència.
No són paraules. Quan una societat es divideix i es polaritza s’obre la Capsa de Pandora de l’odi i ja ningú pot controlar res. Què passarà si el senyor Trump perd les eleccions? Acceptarà el resultat de les urnes o atribuirà la seva derrota al que durant el franquisme es denominava »la conspiració judeo-masònica-rojo-separatista»? Tornarem a veure com una turba de fanàtics ataquen el Capitoli?
Sembla increïble que milions de persones instruïdes i amb un mínim esperit crític i sentit de la decència puguin sentir-se atretes per aquests discursos d’odi tan primaris... però, diguem-ho clar, estan en expansió, i no només als Estats Units
Enfront d’aquesta tessitura vull defensar la dignitat dels que no pensen com jo, la seva honorabilitat i la meva convicció de què -potser per camins polítics diferents- la majoria vol el mateix que jo, és a dir, una societat amb el màxim nivell de benestar social i amb la màxima llibertat. Vull demanar a la dreta democràtica que no es deixi atropellar per aquests discursos d’odi feixista que també ataquen els valors de la democràcia cristiana. I, sobretot, vull recordar a les forces progressistes, democràtiques i d’esquerres que els nostres pares i mares (i avis i àvies) van saber mantenir alta la bandera de la dignitat humana en uns moments històrics en els quals, comparativament, això que estem patint ara és una tempesta d’estiu.
Deia Gandhi que l’esperança és un sentiment més potent que l’odi. Femho possible i demostrem-ho en la nostra acció diària. Fem que l’esperança derroti a l’odi. I no només a les eleccions.
Ròmul i Rem alimentaren Roma. La mamella actual de l’administració és immensa. Escanya el poble i encareix l’habitatge. Per a cada càrrec polític que sobra, es podria fer un habitatge. Per què passa? Perquè a Espanya, segons diverses fonts informatives, amb més de 448.000 càrrecs polítics, sembla que en sobren 300.000 respecte a Alemanya. A 50.000 euros bruts anuals de mitjana poden ser quinze mil milions d’euros de despesa pública no destinada a habitatge.
Recorden el mil·lenari delme, el ‘diezmo’? Una desena part de la collita! Això encara segueix. Les administracions locals, des d’on arriba la meva memòria, des del ‘plan de desarrollo’ dels anys 60, amb les Lleis de sòl implementades, s’han quedat sempre un 10% de l’aprofitament mitjà de qualsevol desenvolupament urbanístic en aquest país. Això ha estat el 10% del futur benefici, dels futurs fruits edificatius que s’han hagut d’entregar gratuïtament als Ajuntaments en forma de solar on cabien el 10% dels habitatges i del sostre total a construir.
Molts d’aquests solars van desaparèixer en forma de subhastes públiques de sòl i altres mecanismes per generar diners. No per a fer habitatges públics. Si no per engreixar la mamella pública, tan immensa que la pel·lícula Amarcord, de Federico Fellini (1973) tan sols n’és un record de mida petita.
L’administració va descobrir que l’habitatge era una immensa font de diners i impostos, inesgotable. I ho manté. Una necessitat bàsica convertida en font de diner públic, sustentada per la necessitat de disposar d’habitatge i pagada pels mateixos usuaris finalistes. Fa més de 60 anys que estem així. I no hi ha habitatge públic. Patètic.
Els polítics s’han ben cuidat de generar la paraula ‘especulació’ i llençar-la a la societat. Als anys 40 era ‘extraperlo’. I sovint, els promotors, els constructors s’han condemnat com beneficiaris de fortunes que, en els millors dels casos poden haver generat rendibilitats netes del 40%. I als arquitectes i arquitectes tècnics, se’ns ha titllat de cooperants necessaris. Res més lluny d’això. Hi ha sectors productius intocables avui dia que generen beneficis superiors al 300 %.
La societat veu avui aquest sector com al despiadat culpable de l’encariment de l’habitatge. No hi ha memòria històrica i el missatge banal d’especuladors ha calat d’una manera preocupant en la societat. Ha justificat més encara l’intervencionisme radical de l’administració en aquesta necessitat bàsica en nom del control i d’expiació de culpes. Controlaré al culpable. Però, si potser ets tu el culpable, administració?
L’administració ha creat centenars d’impostos a l’habitatge. Ibis brutals, escombraries, cèdules d’habitabilitat, certificats
Tribuna
Enric Casanovas
Arquitecte-Arquitecte tècnic
urbanístics, guals, drets de connexió a serveis bàsics, certificats energètics, taxes d’ocupació de via pública, taxes de residus, llicències urbanístiques i llicències d’obres abusives que han duplicat de mitjana del 3% al 6% en menys 10 anys. No parlem de taxes a l’ACA per a depuradores que mai s’han fet, ni tampoc de pagar línies elèctriques que no volen pagar les companyies, estacions transformadores que ha de pagar qui construeix. Podria seguir una estona més però es deprimirien. Estimats lectors: no hi ha cap negoci en aquest país del gran sector alimentari, industrial, automobilístic, energètic o hoteler que entregui el ‘diezmo’ a l’administració. Mai ho han fet.
Entreguen les grans empreses del sector alimentari un 10% del seu benefici per aliments a gent necessitada? Ho fa el sector industrial per cada factoria que munta? Ho fa el sector de l’automòbil entregant el 10% de la flota de vehicles gratuïtament a l’administració? El sector hoteler dona gratuïtament el 10% de places a l’administració? La mateixa banca, entrega un 10% del seu benefici en un país a l’administració? I el sector energètic dona gratuïtament el 10% d’energia a l’administració? ¿Per què només és el sector de l’habitatge? Ens han venut que els especuladors de l’habitatge són uns i, en realitat, la inflor de la mamella potser ha estat la mateixa administració i no volem afrontar el problema. Arribats a avui dia, de nou planeja l’ombra dels especuladors de l’habitatge quan l’administració té recursos de sobres per activar habitatges.
a 3 de la tarda.
No parlo ni tan sols dels béns demanials, destinats a zones verdes i equipaments que podrien, de forma temporal destinar-se a construir habitatges socials.
Cal tenir molt present que si la densitat de persones per habitatge era de 6 als anys 70, ara s’ha reduït a 2 i poc. Per tant, la densitat de persones per hectàrea baixa quan en dècades les cessions per a zones verdes i equipaments han estat amb ràtios pensades per 6 ocupants per habitatge. Això permet redimensionar moltes coses. I de fet, en modificacions puntuals del PGM de Barcelona, ja s’ha fet. Per exemple, a Castelldefels, any 2011.
Això vol dir que en molts municipis de Catalunya hi ha un excés de sol per a equipaments i espais verds que podria ser collocat en l’equació de l’habitatge sense cost. I, per altra banda, es poden augmentar densitats sense fer ni un m² nou de carrers ni urbanitzacions.
No hi ha memòria històrica i el missatge banal d’especuladors ha calat d’una manera preocupant en la societat. Ha justificat més encara l’intervencionisme radical de l’administració en aquesta necessitat bàsica en nom del control i d’expiació de culpes
Tribuna
Us heu preguntat mai què passaria si en comptes de veure l’arribada dels Reis d’Orient al Serrallo, el personatge que baixés del vaixell fos el Pare Noel? O que en comptes de fer ballar els nostres gegants i nanos, optéssim per fer ballar els personatges del Manga o dels Simpson? I si Sant Jordi no matés el drac, i fos Batman qui s’encarregués de mantenir la llegenda viva?
Sona estrany, oi?
Aquests dies veig amb preocupació com el govern del PSC de l’Ajuntament de Tarragona promou ‘desfilades de Halloween’ per tota la ciutat com a gran aportació a la festivitat de Tots Sants. És evident que hi ha persones, grups, famílies i entitats privades que aprofiten aquestes dates per organitzar activitats relacionades tant amb Halloween com amb la nostra Castanyada, sobretot adreçades al públic familiar, i això està molt bé, però crec que, des d’una institució pública com l’Ajuntament de Tarragona s’haurien de concentrar tots els esforços i recursos a potenciar les nostres tradicions.
Seia necessari recordar que tot el sòl obtingut gratuïtament del qual moltíssimes administracions municipals en disposen en els darrers anys, ara ja no alienable amb subhastes, fos posat en circulació al mateix cost que ha tingut. O sia zero. El Codi Civil Català permet el dret de superfície fins a 99 anys. L’administració en recupera la propietat del sòl i del vol (edifici d’habitatges) i un operador privat construeix i explota els pisos a lloguer a un preu social. L’administració només ha de garantir el públic i els inversors actuarien. ¿Per què no es fa? Perquè un país no pot anar de 8
La gran reflexió és: L’administració ha de cobrar per allò que el sector privat li ha cedit gratuïtament tant si és sòl demanial o d’aprofitament mitjà?
Jo diria que no és ni digne, ni necessari, ni moralment aprovable. Els polítics no poden sortir a la palestra a parlar d’especulació quan aquesta neix fruit d’una pressió a l’habitatge que ha engreixat moltes panxes agraïdes.
Caldria activar mesures d’abaratiment del sòl. I no només posant a cost zero aquest sòl públic de forma gratuïta. Si no abaratint el procés de creació de sòl. I això no vol dir barra lliure sinó simplificació de tràmits, de taxes i d’impostos que graven per fer un habitatge nou.
Finalment, cal dir que, normativament, a Espanya s’han implementat normes de construcció de països rics i cal tocar de peus a terra. Fer habitatge social, habitatge públic o habitatge lliure no vol dir generar una bombolla de benestar i confort insostenible.
Estimats lectors. L’habitatge s’ha convertit en un article de luxe perquè l’administració només ha basat el seu creixement a fregir a impostos i taxes al sector de la construcció. I a més, existint un ordenament jurídic que obliga als Ajuntaments donar llicències d’obres en 2 mesos (3) si hi ha temes de patrimoni) es permet el luxe de tardar molt més temps a concedir-les. És un fet palpable arreu dels municipis de Catalunya que es tarda de mitjana 8 mesos. Però en alguns municipis de Catalunya fins a 18 mesos. És terrible per a algú que inverteix a construir, una xacra econòmica permanent i una incertesa que encareix. Recordin, entre tots, a l’habitatge l’han matat.
No tinc res en contra de la internacionalització ni de l’intercanvi de cultures, tradicions o llegendes entre pobles. La diversitat cultural ens ha d’enriquir com a país i com a societat, però mai ha de substituir ni expropiar les nostres tradicions per altres. Qui protegirà la Castanyada i les nostres tradicions si no ho fan les nostres institucions? Qui protegirà la llengua catalana si no la protegim nosaltres, les catalanes i els catalans?
Vull pensar que tant la conselleria de Comerç de l’Ajuntament com l’Empresa Municipal dels Mercats de Tarragona tenen clar que cal promoure els productes quilòmetre zero, la cuina de mercat o el comerç de proximitat, tant dels barris com del centre. O és que potser el que hauríem de fomentar és que la ciutadania de Tarragona consumeixi a les grans superfícies i hipermercats? No, veritat?
Qui protegirà la Castanyada i les nostres tradicions si no ho fan les nostres institucions? Qui protegirà la llengua catalana si no la protegim nosaltres, les catalanes i els catalans?
Suposo que tots estaríem d’acord en què a Tarragona hem fugit del model de turisme clàssic de ‘sol i platja’ per consolidar i atraure un turisme de més qualitat marcat pel nostre patrimoni històric, cultural i natural. Hem triat un model de turisme que forma part d’un model de ciutat. Doncs cal la mateixa fermesa en la defensa de les nostres tradicions com a ciutat i com a país. Per això demano un exercici de ‘responsabilitat’ al govern de Tarragona perquè protegir i divulgar la nostra Castanyada també forma part d’un model de ciutat. En l’àmbit més humà, seguir les tradicions com la Castanyada ens ajuda inconscientment al nostre benestar, ja que ens permet crear hàbits, rutines i rituals que ens donen pautes i referències. Des d’aquí us animo a reflexionar sobre la rellevància de les festes i tradicions i les seves ensenyances: sobre les herències dels nostres avantpassats o sobre la importància de saber qui som, d’on venim i on anem, tot gaudint d’un temps farcit de delicioses festes tradicionals i gastronòmiques com la Castanyada.
Gemma Fusté García Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
Necrològiques
Tarragona
Miguel Martínez Sabadell.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral
serà avui a les 17 h al Tanatori.
Alba Peralto Rodriguez-Arias.
Ha mort als 37 anys. El seu funeral
serà avui a les 18 h al Tanatori.
Reus
Paquita Romeu Güell.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral
serà avui a les 11 h al Tanatori.
Pere Vacarisas Martorell.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral
serà avui a les 15:30 h al Tanatori.
El Morell
Maria Josepa Fortuny Bové.
Ha mort als 69 anys. El seu funeral
serà avui a les 16:30 h a Sant Martí.
Societat La Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre ha rebut el suport de Fundació «la Caixa», a través de CaixaBank, amb una aportació de 8.000 euros per a un projecte destinat a ajuts econòmics a malalts de càncer i a les seves famílies.
Aquestes ajudes es realitzaran durant tres mesos i no
s’oferiran a títol individual, es gestionaran i vehicularan a través dels treballadors i treballadores socials dels Ajuntaments, Consells Comarcals, CAP i Hospitals. La idoneïtat de les ajudes estarà avaluada pels professionals de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Aquesta ofereix ajudes eco-
Societat
PortAventura
World va ser l’escenari durant quatre dies d’EcoEduca School Days i Ferrari Campus, dos esdeveniments educatius de gran envergadura que es van dur a terme del 16 al 19 d’octubre, reunint més de 2.800 joves en un entorn enfocat en la sostenibilitat i la consciència ambiental. Va comptar amb la participació
de prop de 100 empleats de 8 empreses diferents. Durant la jornada, portada a terme a la Plaça Imperial de la Xina, es van realitzar tallers organitzats per diverses grans empreses, que van oferir, a través dels seus estands físics, demostracions i activitats centrades en la sostenibilitat, la tecnologia i la innovació. Redacció
nòmiques a persones amb risc d’exclusió, que han estat diagnosticades amb una malaltia oncològica i que estan actualment amb tractament per quimioteràpia, radioteràpia o immunoteràpia.
Aquest acord de collaboració es va formalitzar a la sala Carles Carcolé de la Lliga Contra el Càncer, presidida per Agustina Sirgo. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04 ÀRIES
Si busques relaxar-te i passar-t’ho bé busca els espais no permetis que els teus pensaments inquietuds t’aïllin del contacte amb el social.
LLEÓ
23/07 al 22/08
A l’abast de la teva mà està la possibilitat de conquistar a la persona que més desitges. Trenca amb les teves pors i llança’t sense temor.
22/11 al 21/12 SAGITARI
La manera de mitigar les teves ansietats serà trobant alguna activitat on la teva part física sigui la que treballi. Aconsegueix els teus desitjos.
TV local
13:00 180 Graus
20/04 al 20/05
Cuida una mica la teva butxaca ja que avui tindràs despeses per sobre de les teves possibilitats. Avui posa més cura si condueixes.
23/08 al 22/09 VERGE
Notaràs amb més èmfasi la comprensió dels pròxims. La parella t’entendrà completament, amb ella podràs viure instants feliços.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Una persona pròxima a tu et sorprendrà amb una notícia molt agradable. Tot això potenciarà en tu noves ganes de viure un alt rendiment.
21/05 al 20/06
No deixis el treball sense acabar si realment desitges obtenir un bon resultat. No barregis assumptes amorosos amb els professionals.
BALANÇA
23/09 al 22/10
El costat emocional de la vida tindrà un alt valor per a tu, exigiràs una major comprensió i que sigui retribuïda la teva dedicació íntegrament.
20/01 al 18/02 AQUARI
En l’àmbit familiar succeiran esdeveniments importants. Et notaràs una cosa nerviosa però això no llevarà el bon resultat del que facis.
21/06 al 22/07
Contactaràs amb molta facilitat amb tothom, serà una jornada repleta de coneixements i d’ajuda mútua. El teu cor bategarà més per algú.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
La teva vena casolana es veurà molt potenciada serà en aquest ambient on experimentaràs sensacions molt vitals. Cuida les despeses.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Hauràs d’afrontar algunes responsabilitats una miqueta difícils. Si actues amb una certa picardia, dia amb molta sort, en els temes d’amor.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Fullana Galofré, Jaume Apodaca, 28 Telèfon 977 232 516
Ciutat, Rosa M.
La Granja, Gran Canaria 11. Telèfon 977 212 569
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301.
SALOU:
Oliva, Dolors Passeig Jaume 1, 28 Telèfon 977 350 555.
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11 Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
IMMOBILIÀRIA
PLAÇA LA FONT LOCAL VENDA 608.933.228
PÀRQUING
Cambrils. LLOGO PÀRQUING. Tel: 619.479.129
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813
JAVI MASAJE
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies
14:30 Quina animalada!
15:00 Notícies (r)
15:30 La comarcal (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
El temps
12.30 Hospital de proximitat
13.00 Teló de fons
13.30 Com la nit el dia
14.00 Notícies 12
14.30 Com la nit el dia
15.00 Teló de fons
15.30 Hospital de proximitat
16.00 Notícies 12
16.30 Efecte Mosaic. Tarda
18.00 Impuls
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Ben sonat!
22.00 Notícies 12
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Ben sonat!
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Persona capaç d’ordenar; apropiada per ordenar i pertanyent al tactisme. Home amb fills. 2. Construccions de cases. Més acceptable que el seu contrari. 3. Queden freds a l’hivern. Negació implacable. 4. Una de feble. Solen deixar-ho tot net. Venen després dels ets. 5. Relacionat amb el coure. Pesa massa. 6. Mare sense inici. Ciutat europea. Indica mil milions. 7. Llocs on se sua molt per aconseguir aprimar-se només una mica. Rim sense acabar. 8. Tracteu malament. Menja sempre en excés. 9. Part interior d’una mina. Van des del centre fins al marge. Oficial de Turquia. 10. Fem una colla. No tenen cua. 11. Dirigeix un vaixell. Germana lligada. 12. Fa la roba a mida. Sempre van tips. VERTICALS: 1. Aplicació d’un medicament. Ratllats. 2. Mitja abella. No té espera. 3. Menja amb voracitat. Organització saludable. 4. Fer tensió. Mascle de la merla. 5. Afirma des de baix. Passa cada dos anys. Comença el riu. 6. Carboni. Molt sàvia. Dècim. 7. Així es faci. Enamoris. 8. No dei- xen passar cap soroll. Nota musical invertida. 9. Està de gom a gom. Faci un petó. Dida. 10. Plantes marines. Menja molt de pa. 11. Trets de dins d’un pou. Record d’un tast. 12. Es diuen belles. Donaràs voltes.
Màxima Mínima Estat del cel
23º 16º
Hernández, Ma Blanca
La Llosa: Golf St. Jordi, 2 Telèfon 977 365 153.
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606.
EL VENDRELL:
Sisternes, Enrique V. Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà molt ennuvolat durant tota la jornada al litoral i prelitoral, especialment al sector sud i nord. A la resta, predominarà el cel entre poc i mig ennuvolat fins a primera hora del matí i a partir del vespre, mentre que la resta de la jornada quedarà molt ennuvolat amb estones de cobert. Creuant algunes bandes de núvols.
Precipitacions
Durant la primera meitat del dia s’espera precipitació a punts del litoral i prelitoral, sobretot als dos extrems, i de forma molt aïllada és probable a la resta de l’interior. A partir de llavors, la precipitació es mantindrà al litoral i prelitoral sud.
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
AMISTAT
CHICA SIMPÁTICA
BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165
Tarragona. PEQUEÑO EMPRESARIO VIUDO JUBILADO sin vicios. BUSCA MUJER sólo con fines de vivir en pareja. Mayor de 60a y menor de 70a. Sin mascotas. Tel: 699.905.878
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131
«Safo va ser la primera cantautora pop de la història»
Entrevista Rosenvinge presentarà aquest dissabte al Fortuny de Reus el seu espectacle ‘Los Versos Sáficos’, en el Festival Accents
La gènesi de Los Versos Sáficos és una obra de teatre sobre la poeta grega Safo, per a la qual tu compons la música. Com passa de l’escenari a l’estudi?
«Efectivament, aquest projecte neix a partir de la música per a l’obra de teatre sobre Safo que es va estrenar al Festival de Mèrida. Em vaig quedar amb les ganes de fer-ne un disc i una gira de concerts on la música estigués en primer pla i es pogués apreciar el treball líric. En una obra de teatre, la música ha de conviure amb el text parlat i no es pot arribar a determinats graus de potència que sí que es poden tenir en un concert». Safo escrivia poemes per ser cantats. Intueixo una connexió artística Rosenvinge-Safo molt forta. Has tingut aquesta sensació?
«Jo, i molts altres, perquè Safo pot ser considerada la primera cantautora pop de la història. Presenta les seves composicions acompanyada d’una lira que toca amb el plectre, que és la pua de la guitarra (ella n’és la inventora), a més d’un cor de noies. La va a veure molta gent, que s’aprèn les seves composicions de memòria i les va repetint. Així que realment s’assembla molt al que avui coneixem
com una cantant pop».
I, com la música pop d’avui, té com a tema central l’amor.
«Sí, tot i que aquesta no era la te màtica més comuna en aquella època. Just abans que Safo escri gui els seus versos, el que hi ha és poesia èpica. Els poetes canten a la guerra, a la sang i a la conquesta de les ciutats. Safo, en contraposició, porta la poesia a una primera persona que pateix per amor, i això suposa un canvi absolutament radical».
El seu treball, però, ens ha arribat molt incomplet. Com vas omplir els buits?
«L’únic poema complet és l’Himne a Afrodita. N’hi ha alguns més gairebé sencers, i després moltíssims fragments, versos o, fins i tot, paraules soltes. Tota la seva poesia junta ben just omple un llibret de 150 pàgines. La major part de la seva obra es va destruir, fet que va ser una pèrdua incommensurable. Per tot plegat, donava molt de joc per imaginar, i el que vaig fer va ser embastar, com si fos un patchwork, ajuntant versos que pensava que podien anar junts, encara que en les troballes arqueològiques no fos així. Els vaig afegir estrofes, que són una cosa molt moderna, i en alguns casos també
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
hi vaig afegir rima. L’adaptació més fidel és Himne a Afrodita, la resta estan fetes de manera molt lliure».
La primera cançó que sentim, Ligera como el aire, és una balada molt clàssica, però tot seguit apareix Poema de la pasión que ja és un cop de puny pop, i ja no parem. «La qüestió és que en els versos hi havia una temàtica general, que és la qüestió del desig lèsbic, l’amor i l’amor no correspost. Vaig voler traslladar Safo als nostres dies, pensant que, si allò era música popular, com sonaria avui dia. Però, clar, ara mateix la música popular és un terme molt ampli, que abasta molts gèneres i estils. Per això vaig jugar a posar cada cançó en un context diferent. Efectivament, Ligera como el aire és una balada intimista, que juga una mica a ser una d’aquelles balades franceses tipus Gainsbourg, que són balades sexis, on fins i tot sembla que sents el soroll dels
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
llençols. Després, per exemple, amb Canción de boda, he intentat fer una cançó que semblés que hagi existit tota la vida per ser cantada als casaments. O amb Himno a Afrodita, he fet un rock electrònic per donar poder al diàleg amb la deessa».
Tots aquests elements els trobarem al concert de Reus?
«Amb una escenografia molt potent, interpretaré la música que vaig escriure per a l’obra i algunes composicions més. Serà un concert divertit, lúdic, perquè en la poesia de Safo, encara que es pateix per amor, no és un patiment sever, sinó amable i gustós. També explicaré la seva figura i com hem arribat fins aquí. Amb mi hi seran Amaia Miranda, Irene Novoa i Xerach Peñate, que són tres figures de primera línia, amb projectes individuals interessantíssims i que formen part d’aquesta nova generació de dones que no s’han educat en locals d’assaig com jo, sinó en escoles de música».
Camí de ronda
Del frangar, non flectar dels clàssics —l’expressió encara que no té va ser usada literalment en la literatura llatina evoca un famós passatge d’Horaci— a l’antes partía que doblá de Magdalena Álvarez, passant pel sostenella y no enmendalla: tot un món. En l’Antiguitat grecollatina, la fermesa moral davant del poderós representava una virtut remarcable. Aquesta fermesa en la política espanyola ha esdevingut més aviat la mostra d’un orgull malentès que evita l’assumpció de cap responsabilitat. No és tant la resistència a l’amenaça per convicció com negar-se a rectificar per una altivesa que ja Kant identificava com a pròpia de l’ànima espanyola. Certament, les democràcies liberals contemporànies estan, en general, contaminades per una futbolització que deixa de banda la discussió per centrarse en les enquestes, afavorint així una deriva emotiva i sectària que va degradant la vida política. En el cas espanyol, aquesta tendència es veu reforçada per dinàmiques culturals pròpies entre les quals espolsar-se la responsabilitat n’és la més destacable. Ningú mai no s’equivoca i l’únic paràmetre per valorar l’activitat dels representats polítics acaba sent si són dels nostres o dels altres, amb l’amenaça de l’antipolítica planant permanentment a mesura que hi ha qui decideix que no és dels uns ni dels altres, que tots són iguals. La gestió de Sumar del cas Errejón és una mostra recent d’aquesta tendència a amagar les errades i refermar-se en la posició pròpia. Si algú s’equivoca o ha de donar explicacions són sempre els altres. Tanmateix, sense responsabilitat no pot haver representació. Després hi haurà qui es planyerà del populisme.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
