EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA
Camp de Tarragona 12
Iberboard Mill d’Alcover tanca i deixa a l’atur 82 treballadors que el SOC intenta recol·locar
Tarragona 4
Els veïns del bloc on hi ha la Font dels Lleons, preocupats per l’afectació de l’aigua a l’estructura de l’edifici
i publicitar els acords»
El Govern suspèn qualsevol activitat educativa i esportiva i es restringeix la mobilitat
Salut atura l’activitat programada dels centres assistencials i el transport sanitari no urgent 11
Societat 19
Ajuda vital
Desenes d’entitats, clubs i estaments públics d‘arreu de Tarragona han organitzat la recollida de material per a fer-lo arribar als afectats pels aiguats del País Valencià
Els reis, Sánchez i Mazón, rebuts amb llençament de fang i objectes pels veïns de Paiporta
Actualitat 18
de terrasses es votarà al consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona d’aquest novembre, després de mesos de negociacions. Gerard Martí
Societat La gran part de les associacions veïnals veuen amb bons ulls l’homogeneïtzació d’horaris
La majoria d’associacions veïnals de Tarragona celebren el règim sancionador de la nova ordenança de terrasses, però recelen de l’espai que ocupen aquestes a la via pública. Els veïns valoren positivament la tasca política de la consellera Montse Adan, però dubten si la nova normativa millorarà el descans dels ciutadans.
«La màxima d’aquesta ordenança és la d’afavorir el descans veïnal, però s’està ampliant la temporada d’estiu. Creiem que s’ha perdut l’oportunitat de canalitzar i potenciar l’oci nocturn cap a zones sense veïnat», explica Àlex Daniel, secretari de l’associació de veïns Tarragona Centre. En aquest sentit, Daniel exposa que des de l’entitat es va proposar a l’Ajuntament «ampliar l’horari de
terrasses només en zones no residencials i ser més restrictius al centre i Part Alta per traslladar l’activitat a llocs on no es molesti». A la Part Alta, els veïns es mostren perplexos per l’espai que ocupen les terrasses dels locals.
Més terrassa que local «Hi ha molts bars que tenen més espai de terrassa que de local. Això no es pot entendre. Si un bar té 20 m2, hauria de tenir un 30% de terrassa», expressa Quim Castellví, presi-
Reaccions
Com valoren la nova ordenança de terrasses ?
dent de l’AV Ara Part Alta. «La proliferació de terrasses limita el poc espai que disposem els vianants, especialment les persones amb mobilitat reduïda. A més s’obstaculitza l’accés als bancs públics i es privatitzen els pocs espais d’ombra, com passa per exemple a Corsini», afegeix Daniel.
Més enllà dels barris del centre de la ciutat, des de Sant Pere i Sant Pau se celebra que es fixi un horari pel tancament de totes les terrasses.
Àlex Daniel
AV Tarragona Centre
«Hem trobat a faltar que se’ns tingui en compte. Creiem que s’ha perdut l’oportunitat de canalitzar i potenciar l’oci nocturn cap a zones sense veïnat»
«Sempre teníem el dubte i ara ens queda clar. Si veiem que en alguna s’està fent massa soroll no dubtarem a trucar a la Guàrdia Urbana per advertir-los», diu Tere Bello, presidenta de l’associació de veïns de Sant Pere i Sant Pau. Bello també valora positivament que els dijous es tractin com a dies laborals «perquè els veïns que han de matinar els divendres per anar a treballar o estudiar ho agrairan».
Des dels barris del Serrallo i del Parc Francolí la valoració
Quim Castellví
AV Ara Part Alta
«Hi ha molts bars que tenen més espai de terrassa que de local. Això no es pot entendre. Si un bar té 20 m2, hauria de tenir un 30% de terrassa»
Els veïns reclamen que es facin inspeccions per a fer complir l’ordenança
Al Serrallo esperen a la fi de les obres per veure com afectarà la nova normativa
«La majoria de terrasses que tenim són de bars i cafeteries que tanquen aviat i no donen problemes», sentencia Miguel.
Consens en les multes
és estèril, ja que no tenen una gran activitat hostalera als seus carrers.
Sense afectació a barris «De moment no ens afecta l’ordenança ja que la majoria de carrers continuen d’obres.
I els restaurants de vora mar tanquen aviat», indica Sisco Cobo, president de l’AV del Serrallo. D’igual forma, des del Francolí el president de l’associació de veïns, Jordi Miguel, explica que «l’horari de tancament no ens afecta».
Tere Bello
AV St Pere i St Pau
«Celebrem que els dijous es tractin com a laborables. Els treballadors i estudiants que han de matinar ho agrairan. Les sancions faran que les coses es facin com toca»
El principal element de consens entre les associacions veïnals de la ciutat és el règim sancionador que instaurarà la nova ordenança. «La normativa pot ser bona per la convivència veïnal, si realment es posen els mitjans que controlin els acords. La llei actual no es compleix, i, si no hi ha inspeccions i se sanciona i es cobren les multes, no servirà de res», alerta Julià Montoya, president de l’AV Tarragona 2. Des de l’entitat veïnal de Tarragona Centre també es valora l’actitud dels mateixos empresaris envers les sancions. «Hi ha molts establiments que no respecten la normativa i que la Guàrdia Urbana es posi dura en fer-la complir ens sembla que és molt necessari. Esperem que no els tremoli el pols a l’hora de retirar llicències a aquells locals que no respectin la normativa», expressa Àlex Daniel. Unes sancions que també veu bé Tere Bello, que creu que «farà que les coses es facin com toca». Sigui com sigui, l’ordenança de terrasses encara s’ha d’aprovar al consell plenari i no serà fins a la seva aplicació que es podran treure conclusions fermes. «Hem trobat a faltar que se’ns tingui en compte a l’hora de redactar-la», conclou Daniel.
Julià Montoya
AV Tarragona 2
«La normativa pot ser positiva per la convivència veïnal. La llei actual no es compleix. Si no hi ha inspeccions i sancions, no servirà de res la nova norma»
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha licitat les obres per a la rehabilitació de 162 habitatges públics del barri de Campclar. Aquesta actuació forma part de la intervenció anunciada per part de la Generalitat de Catalunya fa més d’un any per a la millora de l’eficiència energètica de 338 pisos ubicats en l’entorn dels carrers Riu Onyar i Riu Llobregat —a les finques conegudes com els blocs de colors—, així com del Riu Brugent. De moment, el Govern ha tret a concurs tres contractes diferents per actuar en 11 dels 23 edificis que es reformaran durant els pròxims dos anys.
Aquesta rehabilitació global està subvencionada amb 6,7 milions d’euros dels fons euros Next Generation. Això obliga la Generalitat a tenir justificades les actuacions abans del juny del 2026. Durant els darrers mesos, s’ha acabat de redactar el projecte executiu. Aquest novembre s’ha obert la fase de licitació de les obres i les empreses interessades podran presentar les seves ofertes fins als dies 18 i 19 de novembre. Les licitacions publicades sumen un pressupost total de 3,5 milions d’euros, el 52% de la inversió global projec-
S’inclouen actuacions als blocs verds i a la promoció Sant Magí i Santa Tecla
tada pel Govern. L’Agència de l’Habitatge ha dividit en tres aquestes primeres intervenci-
ons. Per una banda, s’actuarà a les escales 6C i 6G del carrer Riu Llobregat, a la promoció del Francolí, també coneguda com els blocs verds. Seran 30 habitatges plurifamiliars els que es beneficiaran d’una reforma que costarà 800.075,89 euros i duraran 7 mesos. El mateix termini d’execució es
preveu per a les obres que es duran a terme a la promoció d’habitatges Sant Magí i Santa Tecla.
Per una banda, s’actuarà a les escales 7 i 8 del bloc 2 del carrer Riu Brugent i les escales 9, 10, 11 i 12 del bloc 4. La inversió serà d’1.116.497,36 euros i afectarà 60 habitatges.
Per una altra, en aquest mateix carrer, es reformaran els edificis número 16, 18 i 19; els quals sumen 72 pisos públics. En aquest cas, el pressupost serà d’1.650.745,74 euros i el temps d’execució serà de vuit mesos. Més enllà d’aquests habitatges, la Generalitat també preveu fer rehabilita-
cions a la resta de blocs de colors, tant als roses com als blaus —també coneguda com la promoció Gaià—.
Reduir costos energètics
Els edificis on s’actuarà són propietat de l’Agència de l’Habitatge, que està impulsant el programa d’Entorns Residencials de Rehabilitació Programada per a la millora de 919 pisos d’arreu de Catalunya, entre els quals es troben els 338 de Campclar. L’objectiu d’aquest projecte és fer realitzar reformes per reduir els costos operatius energètics, millorar les condicions de confort interior i reduir l’impacte ambiental d’aquests edificis del barri de Ponent, construïts en els anys 80.
Així doncs, es pretén assolir un estalvi en el consum d’energia no renovable de cada bloc de com a mínim el 45%. La solució proposada és la substitució de totes les fusteries exteriors actuals per unes de millors prestacions i amb trencament de pont tèrmic i la millora de la façana amb la instal·lació d’un sistema d’aïllament tèrmic, que també es col·locaria a la coberta dels edificis. D’altra banda, s’espera que aquestes reformes puguin tenir un impacte positiu en l’àmbit social i de la seguretat a Campclar.
Patrimoni Envien una carta a l’Ajuntament reclamant «depurar» responsabilitats per les obres il·legals
Carlos Domènech Goñi
El veïnat del bloc de pisos que s’ubica a sobre de la Font dels Lleons, entre els carrers Eivissa i Pere Martell, va reunir-se de forma extraordinària la setmana passada per tractar el cas de les obres que es van executar en els baixos de l’edifici. Propietaris i inquilins estan «preocupats» per l’efecte negatiu sobre l’estructura de l’edifici que poden estar causant l’aigua que brolla de la font, així com les obres que s’han executat i que han deixat els pilars del bloc a la vista.
Les obres que es realitzaven als baixos de l’edifici es van detectar per part de l’Ajuntament el passat 29 d’abril. Setmanes abans, el 14 de març, i segons consta en un dels informes fets per part del consistori, es va produir un esllavissament de terres a l’immoble. Aquest fet hauria provocat l’actuació «urgent» per part de la propietat dels baixos, que es va fer sense llicència d’obres i que va comportar l’obertura de l’expedient sancionador per part del consistori i, posteriorment, l’obertura d’un altre expedient per part de la Generalitat. «Ja fa molts mesos que tenim els baixos de l’edifici a la vista, amb el forat obert i les obres sense acabar. Això ens genera molta intranquil·litat»,
manifesta el president de la comunitat de veïns, Sergio Cabezas. Cal recordar que, durant les obres i excavacions, es va haver de treballar amb una bomba d’aigua perquè de la Font dels Lleons encara en brolla. «L’aigua segueix sortint, està inundant una part dels baixos i tenim por que
«Els pilars mestres estan en contacte amb l’aigua i els fonaments inundats»
això estigui afectant a l’estructura de l’edifici», explica Cabezas, i afegeix que «els pilons mestres estan en contacte amb l’aigua i els fonaments estan inundats».
Devaluació dels pisos
Per altra banda, el veïnat defensa que la situació que s’ha
ponsabilitats» i enviaran una carta a l’Ajuntament exposant tots els fets.
Per altra banda, el veïnat també recorda que els materials de les obres continuen ocupant una part del pàrquing limítrof a l’edifici, exterior, i de la mateixa propietat que els baixos. «Estan ocupant unes places que estan llogades i, quan s’omple el pàrquing, nosaltres ens quedem sense poder aparcar quan paguem una plaça», expressa una de les veïnes afectades.
No hi va haver avís d’obres Una altra de les qüestions que es va tractar durant la reunió de la setmana passada va ser el malestar generat perquè la propietat dels baixos no va avisar de les obres que volia executar. «No ens van comunicar res», assegura Sergio Cabezas. Per la seva banda, des de la propietat dels baixos defensen que «es tracta d’una propietat privada i, per tant, no calia avisar ningú». Així ho van fer constar des de l’empresa propietària a través del seu advocat en una carta que van poder llegir els veïns.
produït als baixos de l’edifici «pot devaluar els pisos». «En cas que algú vulgui vendre, el valor baixa, perquè tenim un forat obert als baixos. A més, algun comprador es pot fer enrere perquè la situació no és agradable», manifesta el president. Per tot plegat, consideren que cal «depurar res-
Les obres, en ‘standby’ Les obres als baixos ubicats a sobre de la Font dels Lleons estan aturades des del 29 d’abril, quan la unitat de policia administrativa va paralitzar-les en constatar que «s’estaven executant moviment de terres, fonamentacions i un mur sense títol habilitant». Després va arribar l’obertura dels expedients, així com el requeriment de la documentació sobre control arqueològic. Fins que no s’enviï aquesta documentació i s’aprovi per part de la Comissió de Patrimoni les obres romandran aturades. I la Font, si res no canvia, continuarà enterrada a l’espera de la museïtzació.
Mobilitat L’objectiu és aconseguir una major fluïdesa del trànsit i augmentar la seguretat
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha portat a terme una modificació de l’ordenació del trànsit al voltant de les instal·lacions de la ITV, la zona esportiva del Nàstic i els carrers Camí de la Budellera i Camí B del Llorito. L’objectiu d’aquesta intervenció treballada per la Guàrdia Urbana i per Mobilitat és aconseguir una major fluïdesa del trànsit, augmentar la seguretat per les canalitzacions de la circulació i reduir el nombre d’encreuaments de vehicles. El canvi més significatiu és que l’edifici de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) farà les funcions de rotonda. Els vehicles que baixin de l’estadi pel camí B del Llorito i vulguin anar a buscar l’N-340 sense entrar al barri, hauran de passar pel Camí de la Budellera per davant de la porta
d’entrada de la ITV. En aquest cas, ja no podran passar pel camí de la Budellera i travessera (part posterior de la ITV) com fins ara. Per altra banda, els conductors que entrin pel camí de la Budellera (venint de Llevant i l’A-7) que vulguin connectar amb el carrer Josep V. Foix hauran de passar pel camí de la Budellera travessera i després pel camí B del Llorito fins a desviar-se cap al carrer Josep V. Foix, utilitzant les instal·lacions de la ITV com si fos una rotonda. Els vehicles que vinguin de Josep V. Foix ja no podran girar a l’esquerra. Un altre canvi a destacar és el que afecta a la parada de l’EMT del Camí de la Budellera i travessera. Amb la nova ordenació del trànsit, la parada s’ha desplaçat a la banda dreta, en el mateix sentit de la marxa actual i s’ha ampliat la zona per poder aparcar-hi més vehicles.
Tecnologia S’instal·laran al Serrallo, així com a la plaça dels Infants i la dels Carros
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ampliarà l’actual servei de wifi gratuït i d’alta qualitat a la ciutat amb la instal·lació de nous punts d’accés públics als barris marítims. Aquesta actuació forma part del pla «Tarragona entre blau i verd», liderat pel Patronat Municipal de Turisme, el qual va obtenir 3,5 milions d’euros de finançament dels fons europeus Next Generation. Del total, 180.000 euros es destinaran al desplegament d’una infraestructura de comuni-
cacions per fibra òptica al Serrallo per poder desplegar diferents punts d’accés wifi ciutadà, així com la col·locació de sensors ambientals i càmeres de videovigilància on el consistori consideri que és interessant.
El projecte preveu la installació de fins a quatre punts d’accés al Moll de Pescadors, els quals es repartiran entre el carrer Pere Martell i la plaça del Bisbe Bonet. També es planteja la possibilitat de col·locar en aquesta zona dos sensors de CO2, pressió baromètrica, humitat i tempe-
ratura. D’altra banda, s’installarà un nou punt d’accés a la xarxa pública a la façana del Complex esportiu municipal del Serrallo.
No només s’implementaran al barri mariner de Tarragona, sinó també a altres zones concurrides de la Part Baixa, com és la plaça dels Carros. En aquest cas, es collocarà just a l’entrada pel carrer Apodaca, en el lloc on actualment hi ha instal·lades càmeres de videovigilància.
També s’instal·larà un punt d’accés a la plaça dels Infants i una altra als Jardins
S’invertiran 180.000 euros i també es preveu col·locar càmeres de vigilància
Vapor, al costat de les escales mecàniques. En aquests dos indrets, també es preveu la implementació de càmeres de seguretat.
L’Ajuntament ha tret a licitació aquest cap de setmana la instal·lació d’aquests nous dispositius i la seva connexió a l’actual xarxa corporativa municipal de fibra òptica.
Neteja L’Ajuntament reconeix que no arriba a totes les zones
L’Ajuntament de Tarragona reforçarà el servei de retirada d’herbes a la via pública perquè el desplegament actual «no dona l’abast a retirar-les totes». El consistori ha tret a licitació un nou contracte menor amb un pressupost base de 17.545 euros, amb IVA, per a ampliar les labors en la retirada d’herbes al carrer. Segons indica l’Ajuntament en l’informe justificatiu del contracte, «les pluges reiterades de l’estiu i aquest inici de tardor han tornat a provocar l’elevat creixement vegetatiu d’herbes a la via pública».
Aquest fet ja va ocórrer a la primavera, segons s’explica a l’informe, i va motivar ja la contractació menor d’una brigada de maquinista i operari a l’agost.
No poden usar herbicida El consistori explica que el servei de neteja d’herbes de la continuïtat del contracte actual, realitzat per la companyia Fomento de Construcciones y Contratas, «no dona l’abast en part per la gran proliferació arran de les pluges». Un altre factor és la prohibició de tractar-les amb un herbicida eficaç. Per tot això, l’Ajuntament de Tarragona considera
necessari fer la contractació d’un «reforç puntual» mentre no es desencalla la situació amb el nou contracte de la neteja a la ciutat. Pel consistori, la situació amb les herbes a la via pública és un problema que té «efectes en la salubritat i higiene públiques».
284 dies l’any L’actual contracte contempla un servei de neteja d’herbes de 248 dies l’any amb jornades de vuit hores amb dos equips individuals d’un maquinista cadascun. Tot i això, aquest servei actualment «no obeeix a les necessitats actuals de la ciutat». Una situació que des
Cultura La cita se celebrarà al Teatre Tarragona i a l’Antiga Audiència
Redacció
Tarragona acollirà des de demà fins dijous les 16es Jornades d’Inclusió Social en els Arts Escèniques. Sota el lema De l’assaig a l’acte, aquesta cita promoguda per INAEM assumeix el repte de reflexionar sobre el compromís dels
professionals i institucions del sector amb la inclusió en tots els seus vessants.
Aquesta nova edició, que comptarà amb un major nomeni d’espectacles que en anys anteriors, és desenvoluparà a l’Antiga Audiència i al Teatre Tarragona, com a seus principals, i desplegarà
El consistori creu que la situació amb les herbes afecta la salubritat pública
del consistori es vol revertir mitjançant l’adjudicació del nou contracte de la neteja,
els quals teoria i pràctica entraran en contacte, una projecció i altres activitats. Una d’elles serà una exposició de projectes inclusius en el territori català, que podrà veure’s al Pati Jaume I.
diferents activitats en altres espais de la ciutat, explorant fórmules per a convidar a una participació més directa de la ciutadania.
El programa inclourà quatre grups de treball, que comptaran amb destacats professionals nacionals i internacionals, quatre tallers en
Planten una setantena d’arbres a les escoles de la ciutat
Societat L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat la plantació de prop d’una setantena d’arbres en els diferents centres educatius de la ciutat La setmana passada van començar els treballs a l’Escola Bonavista i Mediterrani i aquesta setmana es continuarà amb l’Escola Tarragona. Redacció/Cedida
La ponència La inclusió en les arts escèniques en el marc dels drets culturals, a càrrec de la directora general de Drets Culturals, Gessamí Beirak, serà l’acte que inaugurarà les jornades demà. Els assistents tindran accés al Circ del Sentits, una instal·lació interactiva que explora la importància dels sentits en l’art.
que està suspès. La previsió de l’Ajuntament és que aquest novembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es pronunciï sobre el recurs contenciós administratiu presentat per l’empresa GBI Paprec. La companyia va guanyar el concurs, però el Tribunal Català de Contrac-
tes va resoldre excloure-la de la licitació per certs errors en els plecs. Urbaser va ser la segona classificada i el consistori tarragoní va estudiar adjudicar-li el servei, però va decidir esperar a la decisió del TSJC. La voluntat és adjudicar el contracte el més aviat possible.
Tecnologia El desenvolupament del sistema pot tardar entre 12 i 15 mesos i costar uns 300.000 euros
Redessa va llençar un repte: és possible crear un sistema que utilitzi la intel·ligència artificial (IA) per identificar i avaluar projectes emprenedors? Una consulta preliminar de mercat, mitjançant la qual les companyies tecnològiques eren convidades a analitzar si és factible que la idea esdevingui una realitat, fou el sistema emprat per intentar desxifrar l’enigma. Quatre organitzacions —Fundación Instituto Tecnológico de Galicia, Alameda Software Development S.L., Dealroom.co
B.V. i Gabinet Ceres SL— van presentar les seves propostes. Les conclusions de l’estudi foren que, tot i ser una solució
disruptiva i innovadora que no està plenament comercialitzada, té una «gran oportunitat de desenvolupament si se li dona l’impuls adequat, ja que encara no ha assolit completament una etapa comercial». Els projectes, valorats «positivament» en termes generals, necessitarien entre 3 i 24 mesos d’evolució abans d’estar enllestits —de mitjana, requeririen entre 12 i 15 mesos— i costarien entre 9.000 i 856.000 euros —la mitjana se situa al voltant dels 300.000 euros—. «Les empreses han presentat propostes sòlides i variades, amb un alt potencial d’innovació, i compleixen, en gran manera, les necessitats plantejades», conclou la consulta preliminar de mercat.
S’ha detectat que la solució es pot desenvolupar si se li dona «un impuls»
Amb els resultats i els suggeriments a la mà, el següent pas serà la convocatòria de la compra pública d’innovació (CPI), la contractació d’un producte que encara no existeix al mercat i que s’ha de desenvolupar. «La nostra voluntat és impulsar la CPI a principis del 2025», assegura el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges. L’edil assenyala que, en aquests moments, s’està ana-
Predir les probabilitats d’èxit de projectes emprenedors
L’eina haurà de comparar els projectes empresarials amb altres exemples de semblant naturalesa i característiques i, alhora, predir les probabilitats d’èxit, de supervivència i de fracàs del model de negoci. Haurà d’incloure tec-
litzant l’anàlisi per impulsar una licitació «que s’adapti al màxim possible a les nostres
L’eina ha de permetre comparar les iniciatives amb altres exemples del sector
nologies de processament de llenguatge natural i aprenentatge automàtic. Baiges ja va explicar a Diari Més el passat juliol que el sistema seria «una manera ràpida i fiable de valorar les idees i projectes que arriben als programes d’incubació i acceleració, facilitant la selecció i l’assessorament». Als emprenedors, els garantirà una anàlisi del potencial del seu projecte.
necessitats». Una de les qüestions que caldrà concretar, amb el suport d’agents d’in-
novació de la ciutat i el territori, serà si s’ha d’impulsar una Compra Pública de Tecnologia Innovadora (CPTI), «perquè el que comprem és un bé o servei que no existeix, però que es pot desenvolupar en un període de temps raonable», o una Compra Pública Precomercial (CPP), «que comportaria una participació més directa en el procés d’R+D, amb la finalitat de desenvolupar un producte o servei innovador que podríem compartir amb altres municipis o, fins i tot, amb altres parcs tecnològics», apunta Baiges. El regidor considera que, amb l’impuls de la CPI, «hem fet un pas més per incorporar la innovació en les dinàmiques d’actuació de l’administració local». En l’estratègia d’implementació, s’ha contemplat dur a terme formacions prèvies a la consulta preliminar de mercat, que es van impartir a càrrecs electes i tècnics municipals, així com a empreses potencialment interessades en el projecte. «Volem posar en relleu el fet que, amb aquesta iniciativa de Redessa, subratllem el nostre compromís amb la creació d’un ecosistema empresarial innovador i sostenible, donant suport al desenvolupament d’start-ups i noves empreses mitjançant l’aplicació de tecnologies punteres com la intel·ligència artificial i fomentant la col·laboració entre el sector públic i privat, dinamitzant el teixit emprenedor de Reus i contribuint al desenvolupament tecnològic i econòmic», tanca Baiges. Més enllà de l’enviament de les propostes, les entitats i empreses participants en la consulta preliminar de mercat van participar en una entrevista per aprofundir en els detalls de les solucions que plantejaven. Les reunions van tenir lloc durant el mes de setembre i van comptar amb la participació de representants de les organitzacions tecnològiques, de Redessa i de Tech Friendly, que ha assessorat l’empresa municipal en aquest procés.
Història En els darrers anys, s’han incrementat les cessions que fugen d’una visió «elitista» de la ciutat
L’Arxiu Municipal de Reus té la funció de facilitar el coneixement de la història de la ciutat. En els últims anys, però, la seva memòria s’ha «democratitzat». És «més representativa» de tot el que ha succeït a la capital del Baix Camp. I això ha estat gràcies a les cada vegada més fre-
qüents donacions de particulars. «S’ha començat a valorar, des d’un punt de vista patrimonial, documentació que abans els mateixos titulars dels fons no valoraven», explica la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació i responsable de la gestió de l’Arxiu, Montserrat Flores. L’edil comenta que, abans, quan tancava una botiga
històrica, els propietaris consideraven que allò eren «números i factures i que no interessaven a ningú». Es pensava que només tenien interès «els pergamins»; imperava una visió «senyorial, elitista» del relat del passat. «Tots aquests anys que hi ha hagut aquesta concepció, dècades enrere, hem perdut molts fons que avui ens ajudarien a explicar
La musicoteràpia reuneix més d’un centenar de persones al Bartrina
Cultura Més d’un centenar de persones —usuaris del Centre Social El Roser, del Centre Sociosanitari Ciutat de Reus, de l’Associació d’Alzheimer i Altres Trastorns Neurocognitius de Reus i Baix Camp, de la Residència i Centre de Dia Ítaca Reus i de la Fundació Pas a Pas— van trobar-se dijous al Teatre Bartrina en una sessió
conjunta de musicoteràpia amb la Camerata XXI, en el marc del programa Apropa Cultura. Va ser la culminació d’un treball dels músics amb el Servei Residencial d’Estada Limitada (SEREL) i cadascuna de les entitats socials que treballen a Reus i que han participat en el projecte Sent la Camerata XXI. Segons l’Associació Catalana de Musico-
teràpia, la musicoteràpia és l’aplicació científica de l’art de la música i la dansa amb finalitat terapèutica i preventiva amb l’objectiu d’ajudar a incrementar i restablir la salut mental i física de l’ésser humà, mitjançant l’acció professional del musicoterapeuta. En la sessió, les entitats pujaven a l’escenari per compartir experiències. Redacció
la ciutat», lamenta Flores. «En canvi, ha canviat la percepció: les petites botigues del barri, les petites indústries, la nissaga familiar, també serveixen per explicar la història de la ciutat i, ara, podem compartir millor com era el Reus del passat», tanca l’edil.
La regidora explica que l’augment és «molt positiu», perquè no només és en nom-
bre, «sinó també en diversificació de la memòria que retratem». A més, posa en relleu el fet que, en rebre, per exemple, cartes d’un reusenc enviat al front durant la Guerra Civil, s’estan recopilant vivències molt personals que, alhora, són «representatives d’una situació que van compartir molts homes entre 1936 i 1939».
La presentació pública dels documents té un efecte crida
La nova mentalitat ha propiciat la donació de fons per part de la ciutadania, un gest que ha estat correspost per part de l’administració local amb la presentació i signatura pública del dossier rebut. L’acte té una triple voluntat: el reconeixement cap a la persona, la crida als interessats a consultar els articles i la pedagogia. «Com més donacions i cessions expliquem, sabem que hi ha persones que pensen ‘escolta, potser tinc informació de la meva família, que es dedicava a aquesta activitat concreta’», explica Flores. «És una evidència: quan vam ingressar el fons de la família Argilaga Tarragó, al cap de dos dies, vam rebre una trucada d’una persona que va veure la notícia al diari i que volia oferir documentació; a poc a poc, els ciutadans van adquirint consciència del valor que tenen els documents i que constitueixen el patrimoni documental de Reus», afegeix la directora de l’Arxiu Municipal, Elisenda Cristià.
Noves donacions
Entre gener i juliol del 2024, l’Arxiu Municipal va rebre una dissetena de donacions. En la totalitat del 2023, en van ser una vintena. Alguns dels exemples dels fons que han ingressat recentment són el de Francesc Boqueras Llort, en què destaca un gran volum de documentació fotogràfica que permet il·lustrar els canvis que va viure Reus a l’època, o el de la família Argilaga Tarragó, que incloïa dibuixos realitzats al front i correspondència.
Sostenibilitat El pressupost d’execució és de 13,8 MEUR
sum de 7.600 llars.
La Comissió territorial d’urbanisme de Tarragona va aprovar definitivament ahir el projecte d’AENA per construir una central solar fotovoltaica per abastir les installacions de l’aeroport de Reus. La planta tindrà una potència total instal·lada de 15 MWp, una potència nominal de 12,5 MW i la seva producció energètica serà l’equivalent al con-
La planta se situarà en una parcel·la que pertany a les zones de reserva aeroportuària i de subsistema d’aeronaus de l’aeroport, a 3,5 km a l’est del terme de Reus, i disposarà una superfície total de 18,26 hectàrees. A la planta s’hi accedirà per un camí interior de l’aeroport i l’evacuació de l’energia generada es durà a terme mitjançant una línia soterrada a través de camins
L’Orfeó celebra la Rifa de la Confitura
Societat L’Orfeó Reusenc va celebrar el passat divendres 1 de novembre la Rifa de la Confitura, acte tradicional de l’entitat que celebren per Tots Sants. Es tracta d’una festa que aplega als socis de l’entitat i on se sortegen diversos productes com plats de panellets, safates de confitura o ampolles de moscatell, vi o cava. Redacció/Cedida
Més de 50 parelles lingüístiques participen en el Voluntariat per la llengua a Reus
Cultura El Centre de Normalització Lingüística ha posat en marxa una nova edició del Voluntariat per la Llengua. En el cas de Reus, s’han format més d’una cinquantena de parelles que començaran les trobades d’una hora setmanal durant 10 setmanes perquè els aprenents de català tinguin la possibilitat de practicar la llengua.
Els integrants de les parelles es van conèixer el dimarts 29 d’octubre a la Biblioteca Xavier Amorós, on van rebre les primeres indicacions sobre el funcionament del programa i material de suport. A més, aquest trimestre les parelles tindran l’oportunitat de participar en els tallers de màgia d’Eduard Juanola el 29 de novembre. Redacció
interns dins la parcel·la de l’aeroport i de carrers existents del polígon industrial veí de Constantí, fins a la seva connexió a la subestació Tarraco existent.
La nova central fotovoltaica estarà integrada per 30.000 mòduls fotovoltaics de 500 Wp de potència unitària; 5 inversors de 2.500 kVA, que transformen el corrent continu en corrent altern repartit en tres centres de transfor-
mació; una línia soterrada d’evacuació de 25 kV des dels centres de transformació fins a la subestació elevadora d’entrega i mesura (SEEM);
una subestació elevadora d’entrega i mesura (SEEM); i una línia soterrada d’evacuació de 110 kW des de la SEEM fins a la Subestació TARRA-
CO. El pressupost d’execució material per a la implantació del parc fotovoltaic i la línia d’evacuació és de 13,8 milions d’euros.
«Crec que en aquest país encara no s’entén molt bé que significa el criptoart»
Entrevista L’artista digital reivindica que esdeveniments com el Jardí Digital 2024 serveixen per a donar a conèixer i trencar mites al voltant del criptoart i generar un espai que propicia col·laboracions i oportunitats futures
Miquel Llaberia
Com es va iniciar en el món de l’art i, més concreta ment, l’art digital?
«Em vaig iniciar en el món de l’art digital per casualitat, després d’un recorregut professional totalment diferent. A causa d’uns problemes de salut que em van fer romandre a casa més temps de l’esperat i sense capacitat de treballar físicament, internet va ser el meu aparador de sortida. Vaig tenir la sort de descobrir a George Redhawk, una gran inspiració per a mi, qui em va despertar un interès brutal per l’animació, igual que el cineasta americà Bill Domonkos, que utilitza fragments de pel·lícules antigues per fer GIFArt. Així que vaig començar a fer GIFArt publicant els meus treballs a les xarxes socials fins que van començar a contactar amb mi pintors i fotògrafs reconeguts per fer col·laboracions». Què és el criptoart i els NFT?
«El criptoart és una forma d’art digital que utilitza la tecnologia de la blockchain per autenticar i verificar la seva propietat i originalitat. Aquest tipus d’art pot incloure imatges digitals, vídeos, animacions, música o qualsevol altra forma creativa. El que distingeix el criptoart d’altres formes d’art digital és que cada peça està associada amb un NFT (Non-Fungible
Token, en anglès) que és un tipus de fitxa digital única que representa la propietat d’un actiu digital. A diferència de les criptomonedes, no són intercanviables per la seva equivalència, ja que cada NFT és únic o té un valor diferent». És possible viure d’aquest món? Millor o pitjor que les disciplines artístiques con vencionals?
«Viure del criptoart i els NFT és difícil, però possible, tot depèn de molts factors com la demanda, la visibilitat de l’artista i el mercat específic. Hi ha artistes que han fet grans guanys en poc temps, especialment durant el boom dels NFT l’any 2021. Comparat amb les disciplines convencionals, el criptoart ofereix avantatges com que els artistes poden vendre directament a col·leccionistes d’arreu del món sense intermediaris com galeries o subhastes. Puc crear el meu contracte i guanyar tots els beneficis de la meva obra. També puc fer-ho a través d’una plataforma i acceptar una comissió per venda. Després d’un pic, el mercat ha mostrat signes de declivi. Per tant, es pot viure del criptoart, probablement és més arriscat que les vies tradicionals, però si ho aconsegueixes ja no depens dels intermediaris». És positiu pel sector artís tic l’ús d’aquestes noves tecnologies digitals?
«Hi ha molts aspectes positius. Permeten accedir
Perseverança
«Sembla que es reconeix la meva obra, però darrere hi ha molt d’esforç»
a un mercat global i sense dependre d’intermediaris tradicionals, és la base de la democratització de l’art. La blockchain ens garanteix l’autenticitat de l’obra i autoria. Qualsevol em pot plagiar com
Cultura En el marc del Festival Accents, Albert Pla i Christina Rosenvinge van prendre protagonisme amb els seus concerts aquest cap de setmana al Teatre Fortuny. En aquesta onzena edició, el cantautor de Sabadell va oferir una selecció de les seves composicions més conegudes acompanyat a la guitarra per Diego Cortés. Per la seva
banda, Rosenvinge va presentar el seu darrer disc, Los versos sáficos, acompanyada de la seva banda habitual. Pla, com és habitual, es va mostrar irònic i provocador durant les dues hores que va durar el seu espectacle. Pel seu costat, la cantant madrilenya d’origen danès va participar per primera vegada a l’Accents en un concert íntim
que va tenir el millor dels escenaris, el Teatre Fortuny. Per una altra banda, la presentació del llibre de Pep Blay, ‘Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater’ que estava previst avui dins del cicle ‘Les Lletres de l’Accents’ ha estat ajornat per l’alerta de fortes pluges. S’ha ajornat al dilluns 11 de novembre a les 19.30 hores. Redacció
a l’art convencional, però si el descobreixo, tot i que elimini els NFT plagiats, no podrà esborrar els moviments a la blockchain, ja que, tot queda registrat. També tenim els royalties on els artistes reben un percentatge de cada revenda de l’obra. Això és revolucionari, ja que en l’art tradicional l’artista només guanya diners amb la primera venda». Com d’important són es deveniments com Jardí Di
gital per artistes d’aquest àmbit?
«Són fonamentals per als artistes i els ciutadans, per apropar al públic a un format que consideren inhòspit. Crec que en aquest país encara no s’entén molt bé que significa el criptoart i hi ha molta tendència a relacionar aquest món a les estafes de criptomonedes. Aquestes trobades no només permeten presentar les obres d’un artista a un
públic més ampli, sinó també connectar amb altres creadors, col·leccionistes i experts, fomentant col·laboracions i oportunitats futures». Col·laboració amb una pel· lícula a Hollywood, apari ció a la revista Forbes, sem bla que les coses van bé «Sí, sembla que es reconeix la meva obra, però darrere hi ha molt d’esforç i perseverança. Vaig començar creant GIFArt en una època que no donava fruits econòmics, era impensable vendre GIF animats com a peça d’art. El secret de l’èxit va ser aquest, ser pionera d’un moviment descentralitzat en què cap artista volia entrar per falta de vendes i on un grup de col·leccionistes creien en el que els artistes estaven construint». Què els diria a totes aque lles persones que encara es mostren escèptiques davant de tot aquest món cripto?
«Els diria que és comprensible que tinguin dubtes, ja que és un espai emergent, complex i sovint envoltat de volatilitat i especulació. Però no podem negar que el món cripto representa una nova fase en la tecnologia financera i artística. Les criptomonedes introdueixen un sistema financer descentralitzat, que ofereix alternatives al sistema bancari tradicional, i els NFT permeten una forma de propietat digital única i verificable que abans no existia».
Societat La Conselleria de l’Interior ho va decretar ahir per l’alerta de fortes pluges al territori
El Govern va restringir ahir la mobilitat a nou comarques de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Penedès a partir d’aquesta passada mitjanit i durant el dia d’avui per l’alerta de fortes pluges, segons va anunciar la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon. A més, en aquestes comarques s’han suspès les classes i la universitat, i es va recomanar fer ús del teletreball. Les comarques afectades són el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, el Priorat, el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès. Protecció Civil va enviar ahir al migdia una alerta als telèfons mòbils de les persones en aquestes zones per a informar-les de les restriccions.
Núria Parlon, consellera d’Interior i Seguretat Pública, va assegurar ahir que la decisió es va prendre després de valorar la previsió meteorològica, que apuntava a una ‘traca final’ de la DANA, amb possibilitat de pluges intenses o torrencials en aquestes comarques.
També els va preocupar especialment que la gota freda es quedés aquesta passada mitjanit estàtica sobre les comarques anomenades anteriorment. «A partir de la resolució tindrem restriccions en la mobilitat i això porta implícit no anar a l’escola, no anar a la universitat, no fer activitats esportives i teletreballar, a excepció dels serveis essencials», va resumir.
Ni escola ni universitat
La consellera també va explicar que avui se suspendrien les classes a les escoles i universitats en les nou comar-
a la dreta, reunida amb responsables de Protecció Civil. ACN
ques amb mobilitat restringida a partir de la passada mitjanit. Amb tot, va recordar que hi ha centres educatius on ja no estava previst fer classe, ja que hi ha escoles que ja el tenien marcat com a dia no lectiu de lliure disposició.
Parlon va insistir en la recomanació que «qui pugui faci teletreball i qui no pugui que es quedi a casa». Per contra, avui sí que es podran desplaçar els treballadors essencials, com ara els sanitaris.
Renfe suspèn la circulació També Renfe va decretar ahir al vespre la suspensió de circulació de les línies regionals cap al sud de Catalunya per la situació meteorològi-
La restricció de mobilitat es mantindrà fins avui a les 14 h
ca. El tall de la circulació va començar ahir a mitjanit i durarà, com a mínim, fins avui a les 15 h.
Les línies que s’han vist afectades han sigut l’R13 entre Sant Vicenç de Calders i Lleida; l’R14 entre la Plana de Picamoixons i Tarragona; l’R15 entre Sant Vicenç de Calders, Valls i Reus cap a Móra la Nova; l’R16 entre Tarragona i Tortosa; i l’R17 entre Tarragona i Salou Port Aventura. També es va restringir el
El Baix Penedès, la comarca on podria ploure més intensament
L’alerta que ahir enviava Protecció Civil avisava de pluges torrencials i continuades a diverses comarques del Camp de Tarragona, inclosa la del Baix Penedès. El Servei Meteorològic de Catalunya va avisar ahir al vespre que en aquesta comarca, es podrien superar entre
servei alternatiu per carretera establert durant les obres del túnel de Roda de Berà. El servei d’autobús degut a les
el servei funcionarà a un 20% de la seva activitat habitual.
Centres de Salut
També el Departament de Salut va anunciar ahir la suspensió de l’atenció programada no urgent i l’activitat programada dels centres assistencials a les comarques del Tarragonès, el Priorat, el Baix Camp i a l’Alt Camp, a més de les comarques ebrenques. Els serveis que es mantenen són els de l’atenció urgent, l’atenció oncològica, la diàlisi i l’activitat quirúrgica no ajornable.
Operació tornada
Ahir finalitzava el pont de Tots Sants i moltes famílies i persones tornaven cap a casa. El director del Servei Territorial de Tràfic (SCT), Ramon Lamiel, va demanar prudència a la carretera en l’operació tornada del pont. Segons va explicar, la previsió va ser que entre ahir a les dotze del migdia i la mitjanit, tornessin prop de 260.000 vehicles a les carreteres, amb un pic de retencions notable cap a les set de la tarda. Moment que el radar en directe del Meteocat indicava que la intensitat de precipitació de pluja al Camp de Tarragona indicava pluges de caràcter feble i moderades al Baix Penedès.
ahir i avui els 40 mm en 30 minuts i diversos ruixats i xàfecs locals, acompanyats, en alguns casos, de tempestes. Ja el Meteocat, a les set del vespre avisava que la precipitació més intensa del territori tarragoní es desplaçava des del Garraf cap al Baix Penedès i al Baix Llobregat, avisant que aquesta podia deixar força aigua en poca estona. El dissabte passat ja s’actualitzava l’avís de situació meteorològica de perill per pluja a grau 1 de 6.
obres serà, avui, del 40% en hora punta, funcionant des de les 6:30 h del matí fins a les 9:30 h. Durant la resta del dia,
A banda, també es va preveure la concentració de trànsit a l’AP-7. Lamiel, director de l’SCT, va indicar que tenien previstos afegir-hi carrils addicionals des de Sant Celoni fins a Montornès i des de Vilafranca fins a Molins de Rei.
A partir de les 20 h d’ahir, va afegir Lamiel, «hi haurà una especial atenció a l’AP-7 i a l’N-340 al sud del territori, per a observar i gestionar la intensitat de moviment de vehicles i els incidents que es presentin si hi ha dificultats a causa de les condicions meteorològiques».
L’última restricció que va explicar va ser la de la Direcció General de Tràfic, que tindria com a focus els camions a la zona de València, ja que aquests podrien afectar el trànsit de mercaderies des de la Jonquera fins a València. Així doncs, va recomanar derivar el trànsit cap a Saragossa per a baixar després per l’A3 fins al sud de la península.
Economia L’Ajuntament treballa amb la Generalitat per donar sortida als 82 treballadors i als residus acumulats de la planta
Álvaro Rodríguez
L’empresa paperera Iberboard Mill ha aturat definitivament la seva activitat a Alcover i ha entrat en procés de liquidació, tal com han assegurat fonts municipals al Diari Més. Les alarmes van saltar aquest agost quan l’antiga Abelan Catalana es va presentar voluntàriament a concurs de creditors després de mesos de ERTEs, acomiadaments i acumulació de grans quantitats de deutes i residus tòxics.
Des de llavors, la companyia ha estat buscant un inversor que pogués comprar la unitat productiva. Després de no haver trobat un soci i amb la negativa de la banca pel seu refinançament, la companyia amb 82 treballadors ha entrat definitivament en procés de liquidació.
De fet, el comitè d’empresa va comunicar fa dues setmanes a la plantilla que s’aturava l’activitat i des de fa una setmana només estarien en actiu una part dels treballadors que s’encarreguen del procés de liquidació. Ara, el futur d’aquestes persones és del tot incert. Des del consistori asseguren que estan treballant conjuntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya per tal que es pugui recol·locar a tota la plantilla en una altra empresa.
Segons va publicar La VanguarDia, la companyia està plantejant un expedient de regulació d’ocupació (ERO), però de moment no s’ha pogut confirmar quants dels treballadors quedaran a l’atur. Segons ha pogut saber aquest diari, alguns dels treballadors ja estan al carrer, però pendents de cobrar les indemnitzacions corresponents.
L’Ajuntament d’Alcover, la Generalitat i l’administrador concursal de l’empresa van mantenir una reunió sobre el procés que ara inicia. En aquesta, el consistori va poder confirmar que l’empresa està intentant vendre actius per tal de compensar el deute pendent i va demanar a la companyia rendir comptes
La companyia està venent actius per tal de fer front als deutes acumulats
El Servei d’Ocupació de Catalunya està buscant una sortida pels 82 treballadors
amb la plantilla que ha estat acomiadada. No obstant això, no es van donar més detalls sobre la realitat del número de treballadors afectats ni del temps que es prolongarà la liquidació.
Incertesa pels residus
Una altra de les grans qüestions que deixa sobre la taula la marxa de Iberboard Mill és la gestió dels residus que ha generat durant aquests anys.
Les instal·lacions d’Alcover
acumulen tones de residus, alguns catalogats com a perillosos i diverses sancions del departament d’Acció Climàtica per fer una mala gestió d’aquesta. En aquests moments, des de l’Ajuntament d’Alcover desconeixen com es
L’apunt
Un futur incert
La propietat de la nau on operava Iberboard Mill pertany a un ens privat i diferent del de la seva explotació. En aquest moment, el consistori desconeix quan es podrà desmantellar l’activitat i els residus de l’empresa paperera, però estima que serà un procés llarg. L’Ajuntament lamenta que la marxa d’Iberboard s’hagi produït amb deutes i espera que, en un futur, «es pugui reprendre l’activitat econòmica en aquest espai amb una empresa que generi llocs de treballs dignes i que respecti el medi ambient».
L’Ajuntament agraeix el suport i admet que no pot fer front a la neteja amb recursos propis. Des del consistori au-
gestionarà la neteja d’aquesta zona. El consistori apunta a l’empresa i als propietaris dels terrenys com a primers responsables, però tem que la seva situació econòmica li impedeixi fer-se càrrec. En qualsevol cas, el departament de Territori hauria transmès la voluntat de «treballar conjuntament» per tal d’acabar amb les restes.
guren que els residus «poden suposar un gran problema en un futur pròxim si ningú se’n fa càrrec».
L’Ajuntament de Salou ha aprovat els pressupostos per a l’exercici 2025 amb els 13 vots de l’equip de Govern a favor i 7 en contra. Els pressupostos ascendeixen a 74 milions d’euros i tenen com a objectiu oferir millores substancials en els serveis municipals i una atenció més completa a la ciutadania, especialment en un any, el 2025,
en què Salou serà la Capital de la Cultura Catalana. Dins el marc cultural, es destinaran 400.000 euros addicionals per a Cultura i Festes, amb l’objectiu de promoure el patrimoni cultural de Salou i ampliar l’oferta per a residents i visitants. També es destinaran 160.000 euros més a Joventut i Infància per donar suport als joves i famílies.
La regidoria de Platges re-
brà una injecció de 100.000 euros per mantenir les platges en òptimes condicions. Això inclou la renovació del contracte de salvament i socorrisme, que afegirà dos punts de bany assistit.
La seguretat ciutadana també rebrà un impuls amb un increment de 120.000 euros, cosa que permetrà incorporar un nou agent i ampliar els mitjans del cos de seguretat. Pel que fa a l’Acció Social,
Memòria Unió de Pagesos celebra mig segle amb una mostra que reivindica el llegat democràtic i la lluita contra el franquisme. Pagesos contra Franco. 1974-1979 explica al Museu Terra de l’Espluga de Francolí el paper del sindicat agrari en el desmantellament del règim franquista.
«La dictadura va tenir la
intenció de continuar existint i gràcies als moviments socials, i en el cas d’Unió de Pagesos, a l’espai de la Catalunya agrària, això no va ser possible de la manera que volien les autoritats franquistes», afirma el comissari Guillem Puig.
Per la seva part, el conseller de Justícia Ramon Espadaler subratlla la defensa dels
ideals democràtics al llarg de mig segle d’història i reiterat la necessitat de seguir en la mateixa línia.
L’exposició s’endinsa en la capacitat d’acció col·lectiva d’una part important de la pagesia per propiciar la transició democràtica a través de set eixos. La mostra es podrà visitar fins al 25 de febrer de 2025 al Museu Terra. ACN
es destinaran 100.000 euros addicionals, que inclouran subvencions per a la Fundació ONADA, en un esforç per fomentar la inclusió social.
El pressupost preveu 900.000 euros per a la neteja viària i la recollida de residus, amb l’objectiu d’ampliar el servei a zones que fins ara no
estaven cobertes. Les taxes de residus es veuran incrementades per ajustar-se a la legislació i per reforçar la neteja urbana.
El Ple de l’Ajuntament, en sessió extraordinària realitzada el dia 31-10-2023, va acordar aprovar provisionalment el següent:
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’Impost sobre bens immobles.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 3, reguladora de l’Impost sobre instal·lacions, construccions i obres.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 4, reguladora de l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 7, reguladora de la Taxa per expedició de documents administratius.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 9, reguladora de la Taxa per la llicència d’autotaxis altres vehicles de lloguer.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 15, reguladora de la Taxa per ocupació del subsòl, sol i volada de la via pública.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 16, reguladora de la Taxa per la prestació de serveis en instal·lacions espais municipals.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 16.1, reguladora de la Taxa per la prestació de serveis en instal·lacions espais municipals de l’escola municipal de musica, formació d’adults i transport escolar.
• Modificació de l’Ordenança fiscal núm. 20, reguladora de la Taxa per recollida, tractament i eliminació de residus.
• Modificació de l’Ordenança general de gestió tributària i recaptació.
L’acord esmentat, s’exposarà al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació, pel termini de trenta dies, a comptar de l’endemà de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província, durant els quals els interessats podran examinar l’expedient a la seu electrònica (tauler anuncis/edicte) o fer la petició per correu electrònic a: rendes@salou. cat, presentar les reclamacions i suggeriments que considerin oportuns, en compliment del que preveu l’article 17 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’hisendes locals, el 49.b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i el 178.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya. Si dins el termini d’exposició al públic no es produeixen reclamacions contra els referits acords, aquests s’entendran definitivament aprovats. Salou, a 31 d’octubre de 2024
L’Alcalde, Pere Granados Carrillo
Álvaro Rodríguez
L’escola Arquitecte Jujol dels Pallaresos no obrirà les portes el curs vinent si ens atenim a les paraules que van traslladar els Serveis Territorials d’Educació a les famílies del centre. La baixa natalitat que arrossega el municipi va obligar a tancar la línia de I3 l’any 2022, concentrant a l’alumnat dels Pallaresos a l’altra escola infantil del municipi, l’escola Sant Sebastià. Dos anys després d’aquella decisió i sense nous nens i nenes que entrin a l’escola, aquest curs només es manté la línia de I5, augurant una desaparició del centre quan aquests 129 alumnes restants passin a primària. El tancament de la línia va ser criticat per l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del centre, qui des de llavors ha lluitat, sense molt èxit, per aconseguir una alternativa al tancament definitiu. Segons detallen els responsables de l’AFA, l’últim responsable dels Serveis Territorials no els hi va donar una resposta definitiva. Després del canvi del Govern, l’associació de famíli-
Els Pallaresos
L’equipament segurament no podrà obrir el curs vinent, però aquest desembre faran una nova edició de La Fireta
es no ha pogut encara establir contacte amb el nou responsable. Des de l’AFA lamenten aquesta mancança d’opcions i «no poder decidir el projecte educatiu que volen pels seus fills i filles». No obstant això, les famílies han decidit no vestir el dol durant l’últim curs. Per aquest motiu, la comunitat escolar
ha impulsat una segona edició de La Fireta, una iniciativa sorgida l’any passat amb l’objectiu de recollir diners per a la Marató de TV3. L’acte tindrà lloc el 13 de setembre amb la voluntat de «seguir impulsant la tecnologia, l’art, la llengua i les matemàtiques entre els infants» tot i les incerteses de futur.
Imatge de la primera edició de La Fireta, celebrada el desembre de 2023. Escola Arquitecte Jujol
La Fireta va ser guardonada per la seva innovació i la implicació d’alumnes
El projecte va ser premiat pels mSchools Awards de 2024, qui va destacar la implicació de la comunitat educa-
Cultura L’alcaldessa reclama «tolerància zero» davant els episodis de tensió de Santa Úrsula
ACN
L’Ajuntament de Valls modificarà el protocol casteller davant escenaris de diades amb pluja. És un dels acords presos en la reunió de la Comissió dels Xiquets de Valls, celebrada després de la diada de Santa Úrsula. En la trobada, tots els implicats han acordat deixar per escrit tots els escenaris possibles en cas de diades amb precipitacions en el protocol del nou sistema de rondes que tot just s’ha estrenat enguany.
D’altra banda, l’alcaldessa Dolors Farré ha exigit «tolerància zero» davant els episodis de tensió i ha condemnat de forma «rotunda» l’intent d’agressió d’aquest diumenge. Alhora, ha demanat que el quilòmetre 0 dels castells «doni exemple» en aquest àmbit.
Pel que fa als espais per a les colles a la plaça del Blat,
L’Ajuntament també estudia com facilitar més espai a les colles durant les actuacions
una de les altres qüestions que s’han tractat en la reunió d’aquest dimecres, Farré ha plantejat la possibilitat d’habilitar-ne de nous tant per a l’hospital de campanya com
Fe d’errades
Intent d’agressió
Durant la diada de Santa Úrsula es va produir un intent d’agressió per part d’un membre de la Colla Joves altres de la Colla Vella. En cap moment es va produir un cop de puny, com es va indicar erròniament en l’edició del passat 31 d’octubre en l’article sobre els incidents registrats durant l’actuació de les dues colles vallenques.
per als castellers. Tot plegat, dependrà del trasllat dels serveis municipals a l’estació d’autobusos, la qual cosa permetria disposar de més espais a la Casa de la Vila.
tiva amb un empoderament del rol de l’alumnat, qui és creador i executor del mercat i dels productes que es venen a través de màquines de tall làser i impressores 3D. És per això que la comunitat educativa vol aquest any demostrar que «som petits, però capaços de generar projectes i il·lusions de grans
dimensions». Des de l’AFA expliquen que el certamen servirà també per «donar a conèixer la situació de l’escola i reivindicar la continuïtat del projecte educatiu». Tot i que famílies no es mostren molt esperançats de poder salvar aquesta escola, desitgen que aquesta segona Fireta no sigui «l’últim respir».
Altafulla immortalitza el pilar de la Joves
Castells Dins la celebració de la festa de Sant Martí d’Altafulla, el dia 2 es va fer la descoberta d’una placa commemorativa del primer pilar de 8 amb folre i manilles descarregat a la plaça del Pou en l’època moderna, per part de la Colla Joves Xiquets de Valls. Un element destacat de la plaça és l’escultura del mateix castell, descarregat per la Colla Vella el 1878. Redacció/Aj. d’Altafulla
Societat La guia apunta mesures per a negociar un repartiment «més just»
Les entitats Kaiko Ambiental, l’Observatori DESCA, l’Eixida i Azimut 360 han presentat aquest dijous a Igualada un informe sobre la implementació de l’energia eòlica a Catalunya. Denuncien que el negoci de l’eòlica «no beneficia» la població local, ja que els municipis amb prou feines obtenen el 3% dels beneficis derivats de l’activitat de les promotores. Aquesta és una de les dades que es desprèn del ‘Monogràfic socioambiental i jurídic de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya’, una guia que fa un repàs de les «males pràctiques» de les promotores i apunta mesures que podrien ajudar els municipis a negociar el repartiment de forma més justa. El document és fruit d’un treball de recerca de les quatre entitats on s’han estudiat els casos de cinc municipis catalans repartits en les tres comarques on el desplegament eòlic ha estat més intens fins ara. Es tracta de l’Anoia -Calonge de Segarra i Pujalt-, Baix Ebre -El Perelló-, i la Terra Alta -Batea i Bot-. De les localitats estudiades, la que ha obtingut més beneficis és el Perelló, on l’empresa Entrevent S.A té una central de 54 aerogeneradors i el 2022 va obtenir un benefici net de
a
2,26 MEUR. El consistori, per la seva part, va obtenir 196.782 euros, un 8,6% del total. Per altra banda, a Calonge de Segarra, l’empresa Parc Eòlic Alta Anoia S.L hi té installats 4 aerogeneradors i el 2022 va obtenir un benefici net de 1,96 MEUR. El consistori, però, només va obtenir un 1,5% dels
L’estudi destaca que no hi ha col·lectius contraris a l’energia eòlica sinó al model
Societat El passat 5 d’octubre, Grup Fermator va organitzar el Family Day a la seva seu de Doors Movement Technology S.L. (DMT), a la capital del Priorat, Falset. Més de 220 persones, entre col·laboradors i les seves famílies, van gaudir d’una jornada inoblidable. L’acte va començar amb una visita guiada per les instal·lacions de DMT, que
ocupen 11.000 metres quadrats. Els empleats van tenir l’oportunitat de mostrar als seus familiars els seus llocs de treball, i això els va permetre observar de prop el funcionament diari de l’empresa. Després de la visita, tots els assistents es van dirigir a la zona de pícnic, que oferia una àmplia gamma d’activitats per a totes les edats, inclo-
ent-hi tallers de pintacares, inflables i diverses activitats lúdiques. La proposta gastronòmica va ser un dels punts forts de la jornada, amb una selecció de plats com paelles, embotits i especialitats locals, així com espais de begudes i un carro de gelats. Tots els participants van rebre un obsequi commemoratiu. Redacció
beneficis. El mateix document apunta que la mitjana d’ingressos recaptats pels cinc ajuntaments és de 162.450 euros, mentre que la mitjana del benefici net de les empreses analitzades és de 4,9 MEUR.
Les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments vinculades a l’activitat eòlica
es reflecteixen en els impostos del BICE, l’IAE i els cànons signats entre empresa i municipi. De fet, asseguren, en els casos de Pujalt i Calonge de Segarra l’empresa no paga cap cànon, només contribueix als ingressos municipals mitjançant el pagament obligatori dels impostos IAE
i BICE. D’altra banda, l’informe també constata que en aquests municipis no s’ha percebut un impacte laboral ni demogràfic destacable arran de la construcció de les instal·lacions eòliques.
Pilar Rodríguez, jurista de l’entitat Kaiko, ha explicat un els problemes que més han detectat és que els ajuntaments no tenen accés a les dades econòmiques de les empreses. Això, assegura, és un problema a l’hora de negociar un cànon o una compensació econòmica per a l’activitat. «Estan negociant a cegues», lamenta. En aquest sentit, ha recordat que no és obligatori fixar cap cànon i que hi ha ajuntaments que en tenen i d’altres no. Davant aquest fet, ha decidit incloure un document amb annexos econòmics per facilitar aquest tipus d’informació.
Oposició al model Rodríguez, d’altra banda, ha apuntat que, «contràriament a la idea generalitzada que s’ha volgut escampar», no han trobat cap col·lectiu ni entitat que s’oposi a les energies renovables sinó «al model que s’ha implantat». També ha explicat que en les tres comarques on s’ha fet l’estudi han detectat una «autopercepció de greuge comparatiu amb la resta de Catalunya. Malgrat això, la recerca també proposa bones estratègies per accelerar la implementació de l’energia eòlica de forma «més justa i democràtica» al país. Alguns exemples d’això inclouen centrals eòliques que col·laboren amb actors socials i institucionals locals, parcs eòlics que tenen un especial interès en la protecció de la biofauna, o zones a on hi ha compatibilitat entre activitats agrícoles i la installació d’aerogeneradors.
No hi ha res a jugar. El futbol, l’esport en general i el lleure passen a un segon pla quan hi ha risc a la vida de les persones. Des de la Generalitat de Catalunya van activar el pla INUNCAT el darrer cap de setmana, un avís que roman fins avui a les 15 hores i que restringeix la mobilitat excepte serveis essencials. Aquest dilluns, les activitats escolars, universitàries i esportives continuen suspeses, el mateix avís que va acabar per ajornar el duel que s’havia de disputar el darrer dissabte entre el Nàstic i el Celta Fortuna. Concretament, a poc més de dues hores del partit, la Real Federació Espanyola de Futbol va procedir per anul·lar l’encontre després de la petició per decret d’alcaldia de l’Ajuntament de Tarragona. Aquesta decisió va ser aplaudida pel Gimnàstic de Tarragona, que, en un comunicat, va destacar que «la decisió és totalment encertada per tal de prevenir els desplaçaments i així garantir la seguretat dels socis i aficionats grana». A més, s’ha de tenir en compte que l’entorn del Nou Estadi Costa Daurada, a la Vall de l’Arrabassada, és zona inundable. El partit encara no té una nova data per disputar-se. Les cancel·lacions s’han anat succeint al llarg del cap de setmana. El dijous al vespre, la Real Federació Espanyola de Voleibol ja va comunicar al CV Sant Pere i Sant Pau la suspensió del duel que havia de jugar-se al Pavelló de Sant Pere i Sant Pau el darrer dissabte contra l’Almería. Aquest partit es disputarà el dimecres 20 de novembre a les 19 hores. Successivament, la resta d’esdeveniments van anar cancel·lant-se. La Federació Catalana de Futbol va suspendre divendres tota l’activitat futbolística a la demarcació. A més, tant el CB Tarragona com el CB Salou i el CB Valls van veure com els seus partits quedaven cancel·lats. La Federació Catalana de Patinatge també va suspendre les activitats esportives, tot i que el Reus Deportiu i el CP Calafell sí que van jugar aquest cap de setmana, perquè es trobaven disputant la Champions a Alemanya i Portugal.
De la mateixa manera, esdeveniments previstos, com la 33a Mitja Marató de Tarragona que hauria aplegat 1.500 persones ahir, va quedar anul·lada «per motiu de les condicions meteorològiques adverses dels darrers dies i la previsió pel que queda de cap de setmana; però també en solidaritat amb la Comunitat Valencia-
de Tarragona
Futbol La DANA va suspendre tota l’activitat esportiva de Tarragona el darrer cap de setmana
na i la resta de comunitats afectades per la DANA», segons va destacar l’alcalde Rubén Viñuales mitjançant un comunicat.
Jornada trista
El que sí que es va disputar va ser la resta dels esports fora de les zones afectades. Concretament, la primera Divisió de Futbol va transcórrer amb una relativa normalitat una jornada que no s’havia d’haver jugat en primera instància. La catàstrofe de la DANA ja suma més de 210 morts, una xifra que augmenta a mesura que els voluntaris, veïns i diferents serveis netegen de fang les zones afectades.
Aquesta tragèdia va quedar reflectida també sobre els terrenys de joc. L’exentrenador del Nàstic, Vicente Moreno, ara al capdavant de l’Osasuna, va viure el darrer divendres el seu partit més dur com a entrenador. L’exgrana és de Massanassa, un dels pobles més afectats per la DANA, va haver d’estar present en el
triomf del seu equip, però mentalment estava lluny del terreny de joc: «És dur no poder estar allí amb els familiars ajudant-los», va destacar en la roda de premsa prèvia. Ahir,
però, ja estava amb les botes i una pala ajudant als seus. Allunyat d’una jornada que no s’hauria d’haver disputat. A Tarragona el seny va regnar. Ja hi haurà temps per l’esport.
L’apunt
Els partits suspesos es recuperaran en jornades intersetmanals al novembre
L’apunt
El Nàstic i Orgull Grana recapten aliments per als afectats per la DANA
El Nàstic i la penya Orgull Grana van recaptar aliments i productes de primera necessitat al llarg del matí del darrer dissabte. La donació serà per a Demetrio By Alma Suites, apartaments de València que allotgen a damnificats per la DANA. Demà, la iniciativa continuarà al Nou Estadi Costa Daurada.
Hoquei Patins El conjunt roig-i-negre va quedar primer de grup amb un ple de victòries i els verds van ser tercers
Cara i creu per al Reus Deportiu Virginias i el Parlem CP Calafell aquest cap de setmana en la fase prèvia de la WSE Champions League. Els dos equips van disputar els tres partits a la fase de grups en un format intensiu en un mateix cap de setmana en el qual el primer classificat avançava a la següent fase de la Champions, mentre que la resta es distribuïen en la resta de competicions. El Reus Deportiu va assolir l’objectiu i jugarà la Champions, mentre que el CP Calafell s’haurà de conformar amb jugar la WSE Europe Cup després d’acabar en segona posició.
El conjunt reusenc va viatjar a Alemanya per disputar el grup 1 de la prèvia de la Champions. Els reusencs van completar el tràmit amb facilitat. Durant el divendres, els de Jordi Garcia van debutar contra l’equip local, l’SK Germania Herringen als quals van superar per 4-1 amb doblet del capità Joan Salvat i gols de Ferran Giménez i Martí Casas. Els roig-i-negres van confirmar la seva presència a la següent fase a la segona jornada disputada dissabte. El Reus Deportiu va superar per 2-4 al CP Voltregà de Ferran López, extècnic del Calafell. El duel va tenir més complicacions del que indica el marcador, perquè els osonencs van aconseguir empatar els gols de Maxi Oruste i Martí
L’equip del Reus Deportiu Virginias amb la bandera dedicada a Quim Carballido, el jugador del planter que va morir recentment. Reus Deportiu
una maneta al Follonica amb hat-trick d’Arnau Canal i gols de Diego Rojas i Maxi Oruste. L’expedició roig-i-negra va dedicar les victòries a Quim Carballido, el jove jugador del planter que va morir el darrer divendres. A més, el Reus Deportiu va jugar els partits amb un crespó negre en el seu honor i van guardar un minut de silenci abans del primer partit.
El Reus Deportiu ja coneix els seus rivals a la següent fase, jugarà contra el Barça, el Noia, el Saint Omer francès i els portuguesos FC Porto i l’OC Barcelos en una lligueta que començarà el 21 de novembre i s’allargarà fins al 27 de febrer.
Retorn a l’Europe Cup
Casas poc abans del descans. La igualtat va romandre en el marcador fins als darrers cinc minuts de partit els roigi-negres van rematar la feina. Aquest triomf, sumat a la derrota del Follonica italià contra l’equip alemany, va certificar el passi a la següent ronda. Ahir, els reusencs van acabar de celebrar el bitllet a la fase de grups endossant-li
Torredembarra acull per primer cop un torneig de pàdel Slam amb més de 5.500 euros en premis
Pàdel L’Apolo Club Esportiu de Torredembarra serà seu, per primera vegada, d’un torneig de pàdel de categoria Slam i que forma part del circuit Absolut de la Federació Catalana de Pàdel. Del 10 al 17 de novembre, els amants del pàdel tindran l’oportunitat de gaudir d’aquest primer torneig de categoria Slam celebrat a Torredembarra, que
distribuirà 5.500 euros en premis entre els participants. Aquesta prova serà l’última puntuable abans del Màster Final, i la data límit per a inscriure’s és aquest divendres a les 10 hores. En total es disputaran partits de primera tercera i quarta categoria i les instal·lacions estaran obertes al públic per presenciar els partits. Redacció
Els reusencs van dedicar les victòries al jugador de la base Quim Carballido Els jugadors del Calafell durant un dels partits de la prèvia de la Champions aquest cap de setmana. CP Calafell
La reusenca Ari Sánchez, campiona del món de padel amb
Pàdel La reusenca Ari Sánchez es va proclamar campiona del món amb la selecció espanyola el darrer dissabte. L’actual número 1 del món va participar de la mà de la seva companya, Paula Josemaría, i va resultar ser clau perquè Espanya assolís el trofeu. Després d’eliminar a Suècia en els quarts de final i Portugal a les semifinals,
Sánchez va haver d’enfrontar-se a Delfi Brea I Claudia Jensen en el que va ser un partit d’alta tensió. El triomf no es va decidir fins al tercer set. La igualtat era màxima, i la reusenca va començar perdent per 3-6. Amb tot, no es va rendir i després d’gualar l’encontre amb un 7-5, va emportar-se la victòria en el tercer set per 7-5. Redacció
El camí del CP Calafell ha sigut més infructuós en aquesta ronda prèvia de la Champions. Els de Guillem Cabestany van començar guanyant a l’RHC Diessbach suís, però va caure contra l’AD Valongo en la seva pista per 3-5 en un duel que va acabar per ser definitiu. Els portuguesos no van fallar cap dels tres encontres i es classifiquen a la Champions.
D’altra banda, com a segon de grup, el Calafell jugarà la WSE Europe Cup, una competició que ja va guanyar la temporada 2021-2022. El seu primer rival a vuitens de final serà l’Igualada i l’eliminatòria es disputarà en dos partits el 30 de novembre i el 14 de decembre.
Societat Una multitud exigeix la dimissió del president valencià enmig d’un gran dispositiu de seguretat al carrer
ACN
Veïns de Paiporta van llançar ahir al migdia fang contra la comitiva encapçalada pel rei Felip VI; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Les tres autoritats, acompanyades de la reina Leticia, tenien previst de visitar aquesta localitat i la de Xiva, greument afectades per la gota freda d’aquesta setmana. La visita va ser molt tensa i va ser rebuda amb crits de veïns que van increpar el rei, que va acabar tacat de fang. També va rebre Mazón, a qui van exigir la dimissió i van acusar d’«assassí».
La Guàrdia Civil es va desplegar muntada a cavall a la zona i es van disposar diversos paraigües i agents a peu per intentar evitar que els assistents i el fang arribessin a Felip VI i la reina Leticia. Tot i això, els reis van fer una volta i es van adreçar, tacats, a alguns dels veïns, que s’hi van abraçar. La visita a Xiva es va acabar cancel·lant. Els ciutadans van retreure que no hi veiessin el president espanyol cridant-li «on és Sánchez». L’escorta del president Pedro Sánchez va decidir avortar la visita. El president va abandonar Paiporta visiblement afectat després dels aldarulls. Quan es dirigia cap al cotxe oficial, els veïns el van continuar escridassant i els seus escortes el van protegir amb paraigües per evitar que li ar-
ribés més fang.
Després de la visita, el president del Govern va condemnar la «violència» patida a Paiporta. En una compareixença, Sánchez va assegurar que entén «l’angoixa i el patiment» dels veïns damnificats per la dana i va remarcar que els actes «violents» van ser «absolutament marginals».
Actes marginals
«La major part de la ciutadania el que fa és rebutjar i marginalitzar qualsevol tipus de violència com la que hem vist per desgràcia avui», va dir Sánchez. El president del govern espanyol va indicar que l’executiu «no es desviarà del seu principal objectiu, que és salvar vides i recuperar els cadàvers de les persones que hagin pogut morir».
El president del govern espanyol va agrair les «proves de solidaritat» vistes en els últims dies. «És el missatge que crec que ha de quedar-se», va opinar. «La ciutadania ha de mirar endavant», va concloure.
El PP elogia el rei
Per la seva banda, el PP va qualificar «d’exemplar» el comportament del rei Felip VI i la reina Leticia durant la visita ahir a Paiporta. «Una altra
Els veïns demanen que «rodin caps»: «No són morts, són assassinats»
vegada el comportament del Rei i la Reina ha estat exemplar», va escriure el president dels populars, Alberto Núñez Feijóo, a X. En la mateixa línia es va pronunciar sobre els incidents la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. «El Rei, exemplar. La Reina, el sentiment d’Espanya», va apuntar.
Pel que fa als veïns de Paiporta, aquests es van mostrar indignats per la visita de les autoritats ahir al municipi. Els carrers continuen plens de fang, els cossos d’emergència busquen desapareguts i tenen la sensació que no arriben els recursos suficients. Els veïns critiquen com s’està gestionant la crisi i demanen responsabilitats polítiques. «No és possible que hagi mort tanta gent i que no rodin caps», va dir Carlos Martínez a l’ACN. Una altra veïna, Eva García, va assegurar que «no són morts, són assassinats». «El suport que necessitem no és el de l’abraçada o les paraules tendres, és el de les màquines», va afegir. També lamenten que ahir s’hagués restringit el pas del voluntariat a la zona zero.
«Jo els agafaria aquí 15 dies, llevant fang i passant calamitats. No tenint aigua i no tenint llum, ni res, aquí amb la pala», va dir Antonio Casas que ha perdut tot el que hi havia dins de casa seva per l’aiguat. Míriam Casas, va lamentar que no deixin entrar els voluntaris que s’han «bolcat» en la catàstrofe.
Les víctimes mortals per la dana a València arriben a les 210
Societat S’ha fet l’autòpsia ja a 188 dels morts. Hi ha 4 morts més a Castella La Manxa
ACN
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va informar ahir que el nombre de víctimes mortals a la província de València per la dona s’han elevat a les 210, en el moment de tancament d’aquesta edició. A Castella La Manxa els morts han arribat als quatre, ja que ahir els serveis d’emergència van rescatar el cos sense vida d’una de les persones desaparegudes per l’aiguat a Letur, a Albacete.
Les autoritats encara busquen quatre persones més que segueixen desaparegudes, mentre que al País Valencià no hi ha xifra oficial
de desapareguts, tot i que informacions filtrades a la premsa parlen de milers de persones. Un dels punts crítics és el pàrquing del centre comercial Bonaire d’Aldaya, que té capacitat per a milers de cotxes.
Abast «indeterminat»
En aquest espai, l’abast «indeterminat» de la inundació del pàrquing alenteix la recuperació de les víctimes. Així, ho va explicar la portaveu de la Policia Nacional, Marta Fernández, qui va assenyalar que els bussejadors de l’UME encara no han pogut entrar al soterrani per recuperar els cossos sense vida de les persones atrapades. Per ara, els Bombers són els únics que
hi treballen bombejant l’aigua. Des del cos policial van explicat que desconeixen la xifra de persones atrapades i la quantitat de vehicles que hi ha a l’interior del soterrani, el qual té unes «grans dimensions». És inviable preveure el temps que caldrà per a retirar cotxes i víctimes.
Societat La demarcació obre diferents punts de recaptació d’aliments, roba i materials necessaris per a les víctimes
d’Aldaya. ACN Redacció
Desconeixen la xifra de persones atrapades que hi ha al soterrani
La demarcació de Tarragona s’ha bolcat en l’ajuda per les víctimes de la DANA al País Valencià. Des de diferents ciutats del territori ja s’han organitzat múltiples punts de recollida d’aliments, roba i materials necessaris per a les tasques de neteja, així com diferents comptes bancaris que accepten donatius que es donaran als pobles afectats. A Tarragona ciutat diversos punts recolliran, fins al dimarts dia 5, roba d’abric, roba de llit, menjar de llarga durada, bolquers, productes d’higiene personal i aliments per a animals. Els punts de recollida estan situats en la Pizzeria 8 1/2, en La Llavor i
en La Lola, establiments situats en la plaça Mossén Cinto Verdaguer i en el Sr. García del carrer Enric d’Ossó, entre altres. Un altre punt de recollida de material disponible és el de la Cooperativa Obrera de Tarragona, ubicada al carrer Fortuny número 23. A més, l’Ajuntament habilitarà avui un compte bancari per canalitzar les aportacions econòmiques als municipis afectats per la DANA. Creu Roja i Càritas també han habilitat dos comptes per realitzar les donacions tant per Bizum, SMS i transferència bancària.
A Reus, entitats socials i veïnals també s’han organitzat en diferents punts. L’AC Plataforma Defensa Parc
Els Comuns avisen que les negociacions dels pressupostos catalans estan encallades
Política Jessica Albiach demana superar els 734 milions de la proposta d’ERC en habitatge
ACN
La coordinadora dels comuns, Jéssica Albiach, adverteix al govern de Salvador Illa que les negociacions per als pressupostos estan «encallades» perquè el PSC és «poc ambiciós» en habitatge. «No podem acceptar que posin una quantitat igual o inferior a la proposta d’ERC per al 2024, sinó que ha de ser superior als 734 milions», remarca Albiach en una entrevista al diari El Periódico. «Si no hi ha un pressupost ambiciós, no el podrem donar suport», apunta. Els comuns reclamen també que es reuneixi «de manera urgent» la taula que ha d’abordar el règim sancionador pels que incompleixen la normativa.
Preguntada sobre la regulació del lloguer de temporada, creu que «cal treballar des de tots els fronts», tant a
Junts no entrarà
l’Estat com exercint les competències que té Catalunya.
La coordinadora dels comuns acusa Junts de buscar «protagonisme» al Congrés, i diu que estan fent «un discurs sobre immigració que és molt perillós i que s’acosta al que fa Aliança Catalana».
Segons Albiach, cal duplicar la taxa turística i fer extensiu a altres municipis el recàrrec que apliquen municipis com Barcelona. Així mateix, crec que la recaptació, que ara es destina a polítiques de turisme, s’hauria de destinar a polítiques d’habitatge.
Albiach diu que cal que la legislatura a l’Estat espanyol duri fins al 2027, i es mostra «impactada» pel cas Errejón. «Sense cap condició, estem a disposició de les víctimes», defensa, admeten que els agressors «no tenen aparença de monstre».
a negociar el pressupost estatal de 2025 si no es compleix abans amb l’actual
Madrid Jordi Turull acusa a Salvador Illa de «no voler molestar» el PSOE
ACN
Mas Iglesias han fet arribar més de 5 kg de material entre aigua i utensilis. L’AV La Pastoreta tenen el punt obert de recollida fins a l’11 de novembre. Altres entitats, com l’Òmnium i l’AE la Mulassa també tenen els seus punts de recollida.
La solidaritat també està present arreu de la demarcació. A Altafulla, el Centre d’Entitats situat al Parc del Comunidor va ser el punt principal de recaptació. A la Canonja, l’Institut Collblanc estarà obert fins al dimecres per recaptar aliments, bolquers i diferents materials necessaris. Aquest cap de setmana, el Morell i Torredembarra també han col·laborat en la recollida d’objectes.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha advertit el PSOE que no aprovaran els pressupostos generals de l’Estat del 2025 si no s’executen els del 2024. «No negociarem un pressupost si abans no es compleix amb l’actual», ha dit entrevistat a La VanguarDia. Turull ha lamentat que l’execució de les inversions previstes per a aquest 2024 és «de les més baixes que hi ha hagut els darrers anys» i ha assenyalat que hi ha «mecanismes jurídics» per garantir que es complei-
xin, om que es traspassin els fons que preveu l’Estatut «Està en mans del PSOE», ha avisat.
Així mateix, ha criticat que la Generalitat «no ocupa la centralitat perquè depèn de Madrid» i «qualsevol acord que planteja és amb voluntat de no molestar el PSOE».
«On són quan demanem que hi hagi més marge de despesa? On és ara que es parla d’un impost a les energètiques que podria fer que es perdin unes inversions a Tarragona? La centralitat no existeix si algú depèn de Madrid», ha valorat.
Doncs mira, al final resulta que venia d’un verb tan infreqüent, tan ocult, com pisar. Misteri resolt.
Bon dia, això és la secció Rodalmot i aques ta columna d’avui respon el dilema que vam plantejar la setmana passada: si tinguessis tres mots com ara bo, ajut i pis (el titular d’on sortien deia concretament «El govern proposarà un bo d’ajut als joves per poder llogar pis»), quin triaries per fer ne un article? Explicàvem què podia ser interessant de cada un, i en el cas de pis era, justament, l’origen: «d’on deu venir?» Doncs ara ja ho sabem, i realment diria que la resposta ha estat a l’altura de les expectatives. Vegem ho.
Pisar és un verb amb un estigma com una casa de pa gès (i mai tan ben dit, ja veureu per què). Ni tan sols és que tingui mala anomenada, és que la immensa majoria dels parlants ignoren que existeixi; i si mai els ho dema nessin, ben pocs n’hi deu haver que sàpiguen que no és castellanisme. Filòlegs a part (i no tots), probablement pagesos i gent del camp, però només d’alguna banda del país (la Garrotxa?), perquè sembla que és localisme. Pisar vol dir, efectivament, el que sembla, ‘trepitjar’ (sí, sí, ben bé com en castellà), però especialment ‘trepitjar el raïm per treure’n el most’, acció coneguda més aviat amb l’altre verb, follar, que ens fa tanta gràcia a tots ple gats. Ve del llatí pinsare, freqüentatiu de pinsêre, ‘pegar, batre’.
Aclarit l’origen, la segona particularitat de la família de pis és que és reduïda. Reduïdíssima. Tant, que per ben poc no parlem d’un orfe: si pisar n’és la mare i pis el fill, l’altre germà, únic, és pisada, ‘acció de pisar’. Sinònim de ‘trepitjada’. Una trista família de tres, pràcti cament dickensiana.
Pisar és un verb amb un estigma com una casa de pagès (i mai tan ben dit, ja veureu per què). Ni tan sols és que tingui mala anomenada, és que la immensa majoria dels parlants ignoren que existeixi
Per completar la feina només ens que daria saber com es va passar de l’acció de ‘pisar’ al substantiu ‘pis’ per referir nos a un lloc on es viu; el pas intermig no té cap secret, i correspon fil per randa a la idea que encara conserven al castellà de l’Argentina: el piso és el terra, el paviment, és a dir, allò que es trepitja. N’era el sentit originari. D’aquí es va passar a ‘cadascuna de les divisions d’una casa en sentit horitzontal’, o sigui: cada paviment era un pis. Ja està tot a punt per al salt final: el pis com a terra passa a definir cada tall o secció de la casa, cada replà. Allò tan conegut de la part pel tot. I ja ho tens: acabes d’assistir al naixement d’un concepte. A mi, ja us ho diré, la tria que hem fet m’ha semblat encertada: hem fet de filòlegs i s’ha entès tot. I a sobre hem après una cosa que no sabíem. Un vint vint, que diuen ara.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
La crisi humanitària que la DANA ha deixat al País Valencià encara no s’ha superat i, de fet, és previsible que a mesura que se sumin morts al balanç de víctimes, la situació enca ra empitjorarà. Però sí que s’ha fet evident és que s’ha generat ja, sí sense pal·liatius, una important crisi política. La desafecció cap a la política no és un fenomen nou, però aquest diumenge hem assistit a un esglaó més que ha resultat especialment sorprenent. Els ciutadans han perdut la confiança en els polítics i també ho han fet quan aquests actuen com a representants de les institu cions que, en principi, els representen. Fins ara, però, en un país
com l’espanyol, hi havia estaments on l’orgull ‘patriòtic’ havia de ser suficient per a superar qualsevol inconveniència pública. Per això és especialment significatiu que al municipi de Paiporta els veïns hagin rebut els reis d’Espanya amb llançament de fang i in sults. Paiporta no ha vist els militars netejant carreteres fins que les ‘autoritats’ no han decidit organitzar un comboi per anar hi a fer quatre abraçades que surtin als mitjans. La violència mai no està justificada, però cal entendre que una vista en aquestes con dicions, per uns veïns que ja no tenen res més a perdre, també és un acte que els violenta.
En una dinàmica de ‘pac te’, quan no existeixen majories polítiques, és un fet inapel·lable la trobada d’acords entre les diferents opcions polítiques a l’hora de poder configu rar majories de govern; el tema, te òricament, és clar i hauria de cons tituir una garantia de transparència absoluta en la tasca pública dels ele gits democràticament en cada cas.
Malgrat la teoria exposada, prope ra al bonisme, el problema comen ça a l’hora de fixar i publicitar els acords, tant pel que fa als mateixos potencials electors de les diferents opcions partidistes implicades, com cap a una ciutadania que pot no en tendre determinats pactes i, el que comporta de ‘renuncia’ a planteja ments que semblaven intocables i, així es va comprometre en campa nya electoral de manera expressa.
És cert que el marc de llibertat que gaudim, té unes ‘normes’ que poden posar en dubte la mateixa aplicabili tat imparcial del sistema, en funció d’uns resultats electorals que han comportat passar del ‘bipartidis me’ a una capacitat d’influència il· limitada per les petites opcions, que gaudeixen d’un potencial ‘aritmètic parlamentari’, que els permet con dicionar qualsevol acció de poder electiu, amb el que això suposa de comprensió per una ciutadania que, en determinats moments, pot no entendre el que realment succeeix. Conseqüència de tot l’anterior, és que avui és un fet evident que són necessaris acords entre diverses op cions, a l’hora d’obtenir els suports necessaris per gestionar el poder democràtic i, aquí entren les ‘pro
postes’ de negociació per conquerir l’esmentat ‘suport als governs’; així hem pogut veure, a tots els nivells de gestió pública, com s’anuncien ‘pactes’ amb ‘propostes’ específi ques, qüestió que, d’entrada, s’ha d’entendre com a lògica en funció de les necessitats par lamentàries.
El marc de llibertat que gaudim, té unes ‘normes’ que poden posar en dubte la mateixa aplicabilitat imparcial del sistema, en funció d’uns resultats electorals que han comportat passar del ‘bipartidisme’ a una capacitat d’influència il·limitada per les petites opcions
Malaurada ment, la concreció d’aquests punts d’entesa, d’inves tidura i de govern efectiu, es fan fei xugues per una ciu tadania que exigeix la màxima transpa rència i saber tota la concreció del que es fa i, és aquí, on podem trobar els primers dubtes a l’hora de poder comprendre les renúncies o les ‘transaccions’ d’uns i altres.
Tampoc oblidem que en massa ocasions els ‘suposats pactes’ són difícils de fixar i es converteixen en ‘bones intencions’ allunyades d’una eficàcia que es vol garantir perquè és impossible, perquè la dependència executiva d’aquestes és molt com plicat.
Si concretem el tema, podem
veure que molts dels ‘acords emble màtics’ es troben lluny pel que fa a la seva realitat pràctica, amb el que això suposa de ‘fragilitat’ a l’hora de consolidar se els dubtes al respecte, especialment per aquests electors que poden veure frustrades les en teses que varen comportar renúnci es emblemàtiques a l’hora d’assolir acords difícils d’assimilar. És evident que tot el que esmento té difícil articulació en un marc polí tic, on tothom opina i on les pròpies ‘lluites de poder’ són un fet quotidià i permanent, ara bé, el que seria ne cessari és que aquestes ‘propostes / bones intencions’ fossin, d’alguna manera, regulades el més àmpliament possible, en un exercici de compro mís difícil de posar en dubte per tots ‘els tercers’ recep tors d’aquests. Quan ens pre guntem, de manera generalitzada, el perquè de la puja da de l’abstenció o de l’opció pels extremistes per part de la gent, no estaria de més valorar el que esmen to en la seva justa mesura i buscant que aquests ‘pactes necessaris’ fos sin el màxim d’oberts i comprensi bles i que res es deixés a la improvi sació, sinó que encara que s’hagués d’optar solament per les ‘bones pa raules’, es fos conscient que el seu incompliment només és l’antesala de la devastació democràtica a la qual ens podem acostar irremeia blement.
Tribuna
De diferents veus sentim que la immigració és necessària per què la incorporació de treballa dors permetrà pagar les pensi ons en el futur. També hem sentit que el nostre sistema de pensions pot fer fallida i aquest ominós anunci pot fer se realitat en pocs anys. Això s’acompanya de cam panyes publicitàries agressives de plans de pensions per part d’entitats bancàries. No vull descobrir tot el que de veritat i mentides envolta el món de la protecció a la vellesa i com finançar la, però sí oferir una visió simplificada que sigui entene dora.
Els nous ciutadans no pagaran les nos tres pensions. Com a molt comprometran l’estat a pagar les seves, tal com vàrem fer els que hem treballat i ara som pensionis tes. També en part, perquè els nouvinguts tot i nombrosos, ara per ara ocupen els segments més baixos de l’escala salarial: tenen salaris baixos i, per tant, cotitza cions també baixes. Poca pela. I això sí, quan siguin grans no tornen al seu país d’origen: cobraran la pensió aquí, però se la gastaran allà.
Penseu que una part de la trampa de les pensions és que l’estat, la Seguretat social, et retorna uns diners que abans t’ha retin gut, o sigui que eren teus. I et cobra una part com impostos, més o menys un euro de cada cinc. I això a sobre del que et cobra com impostos indirectes varis de tot el que et gastes, l’IVA, que també ve a ser un euro de cada cinc. Així que de la pensió, que era teva, et prenen dos euros de cada cinc d’allò que t’havien retingut. Ves comptant el que et queda.
Amb la retenció d’una part del salari per
la Seguretat social es pot entendre com uns diners que l’estat et guarda per a quan deixis de treballar. El mateix que fan els fons de pensions. Podries triar en funció de la confiança que estat o bancs et me reixin. Però ni un ni altres et diran que fan amb els diners. Teòricament, l’estat els fa servir per anar pagant les prestacions per jubilació, atur i baixes per malaltia. Els bancs ho invertiran, també teòricament, per evi tar que els diners per din valor. Però això és una gran ‘camama’. La quantitat de diners és enorme. Milions de treballadors generen milions d’euros en cotitzacions. Per cert, TOTA la cotització prové del salari, és a dir, del treball. Que la quota es divideixi entre treballador i empresari és una altra ‘camama’. L’empresari té un cost salarial que inclou tot el que costa contractar un treballador: això és el que val una feina. Que la cotització es reparteixi és una ficció perquè sembli que al treballador li costa menys.
Seguretat social, l’estat ha fet de tot, però i principalment apropiar se’l per cobrir deutes i despeses de l’estat. Això és un au tèntic, real i magnífic robatori. La famosa ‘bossa de les pensions’ ha estat buidada en diferents moments i la quantitat desviada pot ser amb escreix de 180.000.000.000 € els darrers anys. No és fàcil imaginar el que són cent vuitanta mil milions d’euros, però això pot cobrir moltes pensions bas tant temps. No demaneu explicacions. Per cert, recordeu que el rescat dels bancs per la crisi fou de 60.000.000.000 €, que s’havien perdut per les juguesques dels banquers. Era un préstec. Encara no s’han tornat.
Els immigrants tenen poc o gens a veu re amb les pensions que no sigui que, pel bé de tots, l’important, és que si estan aquí, millor que treballin. I si treballen, que ho fa cin amb contractes que cotitzin a la Seguretat social.
Una part de la trampa de les pensions és que l’estat, la Seguretat social, et retorna uns diners que abans t’ha retingut, o sigui que eren teus. I et cobra una part com impostos, més o menys un euro de cada cinc
Si arriba gent nova és perquè busquen i troben feina, que de l’aire no viuen. Si les feines que troben són les que no vol nin gú, és perquè són feines feixugues i mal pagades. Els que pensin que els hi prenen les feines, que les agafin primer i s’apuntin a un sindicat que defensi els seus salaris. Si els nouvinguts treballen “en negre” és per què algú els hi paga amb el mateix “negre” diners, d’origen que també pot ser fosc, blau fosc quasi negre.
Tribuna
voluntariat: ‘gallina de piel’
El voluntariat no és només una acció; és un acte d’amor pur, una entrega que travessa fronteres fí siques, emocionals i personals. En un món on les circumstàncies ens poden fer sentir petits, és extra ordinari descobrir que la capacitat de donar no coneix límits. És en moments com aquests, amb voluntaris de tots els racons viatjant fins a València per netejar carrers, portar aliments i ser hi per aquells que ho necessiten, que sentim com la pell se’ns eriça. Cada gest d’aquests herois anònims fa créixer l’es perança en el poder de la bondat humana i ens recorda que, en el més senzill dels actes, hi ha una força imparable. Aquests voluntaris, com tants altres arreu, m’han ensenyat que el retorn del voluntariat és un regal immens: la felicitat que proporcionem als altres es converteix en una llum que també ens il·lumina a nosaltres. Com a voluntari d’una fun dació que té l’estrella en el seu horitzó, he descobert que, mal grat les meves pròpies limitacions físiques, el que realment importa no és el que fem, sinó l’amor amb què ho fem. Des del meu llit i de manera telemàtica, col·laboro amb aquells que ne cessiten algú que els escolti, com quan vaig fer una xerrada a una residència d’avis sobre oficis antics. En aquell moment, la meva pròpia lluita es difumina, i em deixo portar per la belle sa d’estar compartint alguna cosa que transcendeix qualsevol limitació personal.
Cada acció, cada somriure i cada mirada compartida és una connexió que ens recorda que tots podem ser agents de canvi. És fascinant veure com, en ajudar els altres, també ens ajudem a nosaltres mateixos. La força que em donen aquestes experi ències em fa comprendre que la vulnerabilitat no és debilitat, sinó una font de poder inigualable. En la nostra fragilitat des cobrim la capacitat d’estimar sense reserves, de donar sense esperar res a canvi i de rebre amb gratitud.
De l’enorme quantitat de diners de la
Però tot això ja ho sabíeu, oi?
L’experta en Nutrició Humana i Dietètica, responsable de la Unitat de Nutrició de “Dexeus Dona” a Reus i especialitzada en nutrició clínica i esportiva, Natàlia Pérez Llauradó va fer dimecres 23 d’oc tubre a la Clínica Cicles de Tarragona una ponència sobre La menopausa i els seus efectes físics i psicològics. La dietista nutricionista Natàlia Pérez Llauradó ha participat en programes de televisió, i a Tarragona ha col·laborat amb TAC12 TV al programa de Joan Ballart Com la nit i el dia
A la ponència hi va participar també la fisioterapeuta Esther Egui, especia litzada en sòl pelvià i salut integral de la dona, que va parlar detalladament de l’activitat física que cal realitzar en aquesta etapa de la vida de la dona. A més, a l’acte es va parlar de les investiga
Milena Aran Llicenciada en Filosofia
cions de la Doctora Sara Arranz, psiqui atra especialitzada en salut mental de la dona. La menopausa comporta diferents efectes físics i psicològics que fan im prescindible un equip professional a la sanitat pública que tracti aquesta etapa de la vida de les dones. Natàlia Pérez Llauradó considera que per disminuir els efectes de la menopausa cal treballar la prevenció mitjançant l’alimentació i l’activitat física. També és fonamen tal fomentar que hi hagi més activitats grupals informatives i actives, com es fa en el cas de les classes de preparació
al part. La nutricionista afirma que si des de ginecologia es recomana assistir a aquestes sessions grupals per a dones que estan vivint la menopausa, en gene ral les pacients seguiran el consell dels facultatius. D’aquesta manera amb una bona gestió es podrien reduir riscos me tabòlics, físics i psicològics. La ponència va significar un autèntic regal a les dones assistents a aquest acte. Va ser una hora plena de consells amb relació a l’alimentació, l’activitat física i la salut mental que les expertes van completar responent a totes les pregun tes que es van anar formulant per part del públic. Els efectes físics i psicològics de la menopausa tenen solució si les do nes podem comptar amb professionals de la salut que donin un suport integral a la menopausa, suport fonamentat en la prevenció i i la informació.
En aquests dies complicats, el voluntariat ens recorda que sempre hi ha espai per a l’esperança. Ens mostra que els petits gestos tenen un impacte gegant i que cada esforç, per mínim que sembli, pot transformar vides. Al final de cada jornada d’entrega, sé que el veritable retorn del voluntariat no és no més un regal per a qui rep, sinó també per a qui dona. Cada vegada que veig els meus companys al servei de persones en dificultat, recordo que la veritable riquesa no està en el que te nim, sinó en el que donem. Aquest gest, aquest acte d’entrega, construeix un futur més humà i més solidari.
Avui som nosaltres els que oferim aquest regal, però demà podríem ser nosaltres els que el rebem. El voluntariat ens re corda que tots, sense excepció, som vulnerables, i que aquesta vulnerabilitat és el que ens uneix com a éssers humans. Donar no és només un acte d’amor; és un acte de fe en un futur com partit, on qui avui ajuda, demà pot ser ajudat.
En aquest camí, el veritable retorn del voluntariat no és un simple obsequi; és una força imparable, una promesa de felici tat, esperança i humanitat que ens transforma. Cada petit gest, cada acte de generositat, ens apropa a un món ple de significat, on el poder transformador del voluntariat converteix simples accions en autèntiques revolucions emocionals. És aquí on resideix l’essència del voluntariat: en la capacitat de transfor mar les vides dels altres i, al mateix temps, de transformar les nostres.
No hi ha acte massa petit quan el seu impacte pot ser infinit. És en cada somriure, cada mà estesa i cada sacrifici silenciós que es fa visible la força d’aquest camí: un camí de compassió que ens inspira, ens dignifica i ens recorda que junts, amb cada petit gest, podem construir un món millor.
Necrològiques
Tarragona
Francesc Anguera Bartolomé.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Sergi Castaño Masdeu.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
esqueles
21 11 54
Societat Va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi l’any 2013 per la seva dedicació
Redacció
Francesc Piñas i Brucart, referent vallenc del món casteller, i especialment de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, va morir el passat divendres, dia de Tots Sants, amb 82 anys. Piñas, que és com se’l coneixia habitualment, és descrit per la Colla Vella com un home «ple de carisma, d’entrega, de compromís, de dedicació, de rigor i d’innombrables adjectius que defineixen a un casteller que va assumir responsabilitats i les va assolir amb gran èxit». Des d’un inici, expliquen des de la colla, en Francesc Piñas ja va entrar a la colla d’una manera especial, ja que per Santa Úrsula, el 21 d’octubre, de l’any 1962, va incorporar-s’hi com a secretari i tresorer de l’entitat. Poc temps després va passar a ocupar el lloc de primeres mans als castells. Va ser també l’any
casteller de la Colla Vella
Piñas va liderar l’any 1981 el primer castell de nou de la història
Més de 300 inscrits a l’Escola Municipal de Persones Adultes de Torredembarra
Societat L’Escola Municipal de Persones Adultes «Mar de Lletres» de Torredembarra ha iniciat el curs 2024-2025 amb més de 300 alumnes inscrits, amb la matrícula encara oberta fins a finals de novembre. L’escola compta amb una llista d’espera de 70 persones. Redacció/Aj. de Torredembarra
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Et desitgem moltes felicitats en el dia del teu 10è aniversari! T’estimem molt!
1962 que va confeccionar el primer d’un bon grapat de llistats de castellers de la colla. El primer que en va fer en va comptabilitzar a 64 persones. Piñas també va posar or-
dre a la formació de la pinya, ordenant-la i designant a primeres mans, daus, homes del darrere o laterals, evitant així la formació anàrquica que la formava fins aquell moment.
Societat Mémora va celebrar el passat divendres, dia de Tots Sants, un ‘Recital pel Record’ a vuit cementiris de la província de Tarragona. Aquest el va portar a terme un duo musical on es va interpretar a Mozart i Verdi. Redacció/Cedida Mémora homenatja als difunts
Avui felicita als que es diuen: Carles, Fèlix i Modesta.
Espai patrocinat per:
ÀRIES
21/03 al 19/04
La teva innata capacitat analítica t’ajudarà per a descobrir qui és qui no és sincer amb la teva persona. Obtindràs més èxits.
23/07 al 22/08 LLEÓ
Amb molta facilitat es produiran canvis de plans fins tot dels sentiments. La teva relació amb el medi ambient serà positiva.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Jornada molt positiva per a meditar el teu comportament. Tracta de no actuar per impulsos ja que danyaries a éssers que et volen.
20/04 al 20/05
Dedicaràs més temps a les activitats en grup això et compensarà el doble. Et sentiràs capacitat per a portar la veu cantant en tot.
23/08 al 22/09 VERGE
T’espera una activitat gairebé sobrehumana en la llar. Seràs requerit per a diverses tasques això alterarà els teus nervis. Dedica’t a la teva vida.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
A l’abast de la teva mà està el viure experiències inoblidables i excitants en el terreny de l’amor. Encara que en un principi tot sembli irreal.
21/05 al 20/06 BESSONS
Gran activitat en l’esfera social et farà sentir-te en la teva pròpia salsa potenciant la teva gran capacitat creativa. Seràs el centre de la mirada.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Pren-te el dia per a aconseguir un descans absolut ja que si et fiques en mogudes socials o amb noves amistats et veuràs involucrat.
20/01 al 18/02 AQUARI
Et sentiràs feliç amb ganes de realitzar mil coses alhora amb els amics de treball o família. Aconseguiràs atreure fins a algun nou amor.
21/06 al 22/07 CRANC
Començaràs el dia amb un cert nerviosisme una gran susceptibilitat. Només el contacte amb els més volguts t’equilibrarà la jornada.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Tràfic de ser prudent a l’hora de llançar-te a una nova unió amorosa o d’amistat. Amb facilitat podràs perdre en un segon l’aconseguit.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Pren-te un respir relaxa’t una mica. És lògic que desitgis noves aventures però seria més recomanable que cuidis la teva imatge.
CANAL REUS TV
11:00 Qüestió de fons (r)
11:30 Connecticat
12:30 Canal Reus àgorafòrum de l’aigua
14:00 Notícies
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Qüestió de fons (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Quina animalada!
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Cercle central
21:00 Notícies (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Canal Reus àgorafòrum de l’aigua
23:30 Cercle central (r)
El temps
11.30 Teló de fons
12.00 Aventurístic
12.30 Ben sonat!
13.00 Connecti.cat
14.00 Notícies 12
14.30 Notícies 12. Esports
15.00 Teló de fons
15.30 Ben sonat!
16.00 Notícies 12
16.30 Efecte Mosaic. Tarda 18.00 Quina animalada!
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12 19.30 180º
20.00 Notícies 12
20.30 Notícies 12. Esports
21.00 Finet pel mig
21.30 La tertúlia del Dorsal12
22.00 Notícies 12
22.30 Notícies 12. Esports
23.00 Finet pel mig
23.30 La tertúlia del Dorsal12
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Lloc apartat, ocult, d’una casa, una ciutat, una contrada. Es volatilitza fàcilment a l’escalfar-lo. 2. Principat petrolier. Perseguidor de faldilles. 3. Mitja copa. Es desfà dins de la solució. 4. S’enrabia. No admet cap retard. 5. Dibuixarem la pell amb dolor. Part del missatge. 6. Aquest taca fàcilment. Camp de mongeteres. 7. Becaines. Marxem de viatge. 8. Entra en moltes. És com la barba de l’actor. A la dreta de la mare. 9. Exemplar que no té imitacions. Indica fidelitat. 10. Molt prim. Matèria excessiva. 11. Ell després del divorci. Posin una distància amb l’anterior. Dues de la fila. 12. Colador. Petita elevació del terreny. VERTICALS: 1. Parlo com el poeta. Ajuden els artistes amb poca imagina- ció, diuen. 2. Indiferents a tota moral.Vincle d’unió. 3. Dues del cinema. De la cultura etíop. Enmig de Londres. 4. Trameu un complot. La sopa que ens omple la boca. 5. Esclafes. Riu gallec que puja. 6. Penses, llavors existeixes. Vies dels supositoris. 7. Cinc. Eliminéssim toxines al gimnàs. Mitja taca. 8. Anestesio al quiròfan. Comparació encertada. 9. Un trago de vi des de baix. Cansant fatigant el públic de la conferència. 10. Mons sense fronteres. Efluvis deixats anar. Una de pes. 11. Ajuntaré tots els treballadors. Llar per als sense sostre. 12. Panderetes de Castelló. Ferro, acer, or o plata.
22º 17º
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Vidal Vidal, Ana Maria Josep Carner, 3 Telèfon 977 290 101 Ciutat, Rosa M. La Granja, Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Pellicer, C. B. Av. del Mediterrani, 1 Telèfon 977 757 623.
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d´Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Gomez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912.
VALLS:
Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763.
EL VENDRELL:
Pelegrí, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Al llarg de la jornada, el cel romandrà cobert o molt ennuvolat per intervals de núvols baixos a punts del litoral i prelitoral, menys abundants durant les hores centrals de la jornada. A la resta es mantindrà molt ennuvolat o cobert de matinada i fins a mig matí per intervals de núvols baixos, i a partir de llavors minvarà la nuvolositat i el cel quedarà poc o mig ennuvolat, puntualment molt, pel pas de bandes de núvols alts i mitjans. Precipitacions
S’espera precipitació moderada en forma de xàfec a punts del litoral i prelitoral, sobretot litoral i prelitoral sud, on localment serà forta i fins i tot, puntualment torrencial, fins a migdia. A més, els xàfecs aniran acompanyats de tempesta.
PLAÇA LA FONT LOCAL VENDA 608.933.228
PÀRQUING
Cambrils. LLOGO PÀRQUING. Tel: 619.479.129
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
AMISTAT
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.338.165
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASSATGES. Teràpia i plaer assegurat. Tel. 692.780.087
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJISTA. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJISTA PROFESIONAL. Salidas. Tel: 641.511.721
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
JAVI MASAJE PROFESIONAL. 10€. (Sólo señoras) Tel: 630.430.736
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. Posibles salidas. Tel: 624.366.813
MARITXELL catalana. Lindos masajes. Reus. Tel: 602.393.335
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJISTA CON EXPERIENCIA. Tarragona. Tel: 643.136.495
VENDO JUEGO ERÓTICO a estrenar. Última generación. Tel: 630.430.736
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
El Josep Mañé Armengol i l’Eugènia Farré Bofarull van néixer als Pallaresos l’any 1891. Cap al 1900, tots dos nens devien fer la Primera Comunió a l’església parroquial del poble. No se sap del cert, perquè en aquella època només quedaven registrats els batejos, els casaments i les defuncions, però els responsables de les Jornades Modernistes Els Pallaresos 1900 ho donen per bo, perquè el més habitual ara fa un segle era que la canalla combregués per primera vegada arribats als vuit o nou anys.
Ara, el Josep i l’Eugènia tornaran a ser protagonistes de la mà de dos pallaresencs de nova fornada: el Marc Segú Manent i la Yulia Romero Leiva, que seran els actors principals de la recreació de la Primera Comunió del 1900 que es farà el cap de setmana que ve, en el marc de la festa. En la ceri-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Recreació Un dels actes de les Quartes Jornades Modernistes dels Pallaresos és la representació d’una Comunió del 1900
mònia els acompanyaran pares, padrins, amics i familiars, tots vestits d’època. El Marc i la Yulia també recrearan la vestimenta del 1900: ella, amb vestit llarg, tocat i vel i, a les mans, el llibre d’oracions i el rosari. Ell, amb un trajo fosc (el vestit fosc de fer la Comunió era el primer que tenien els nens) i un ciri a la mà. Tots dos, a més, lluiran el color blanc com a
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
símbol de puresa: ella al vestit, ell amb una llaçada al braç esquerre. «De vegades, les nenes també portaven un almoiner. Un cop feta la Comunió, anaven per les cases i, si els veïns els donaven alguna moneda, la desaven guardadeta allà», explica el Francesc Fernández. Ell és qui assumirà el paper del mossèn que oficiarà la cerimònia, assistit per dos escolanets de l’època (paper que assumeixen els nens Lluc i Elian). El Francesc, que en passades edicions ja havia oficiat un bateig i un casament, detalla que, en aquest cas, l’esquema de
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
la cerimònia és bastant igual al que coneixem avui dia, però amb un canvi notable: «Fins al Concili Vaticà Segon, que és del 1960, el capellà oficiava la missa en llatí i d’esquena als fidels. Després, va passar a posar-se de cara i a començar a usar la llengua vernacla del lloc: català o castellà».
En la recreació dels Pallaresos, el Francesc farà una combinació de totes dues coses, dirigint la cerimònia de cara als assistents, i fent la major part de la missa en català, però amb algunes pregàries i cançons en llatí «perquè al poble hi ha gent gran que encara recorda haver-los fet així».
La Primera Comunió del Josep i l’Eugènia durarà una mitja hora i és oberta a tothom. «En acabar, entregarem als nens un recordatori amb una estampa de l’època i sortirem a la porta de l’Església a fer la foto amb tota la família. Després, els nens llençaran confits».
La recreació es farà dues vegades. La primera, dissabte 9 de novembre a les 12 del migdia, a l’Església de Sant Salvador. La segona l’endemà diumenge, al mateix lloc, a les 11.30 h.
Ineludible parlar avui de la tragèdia de la DANA, la ràbia i el dol col·lectius. Els vells de la meva infantesa repetien que allò que no passa en un any passa en un instant. Llavors, em semblaven uns esgarriafestes. Més tard, vaig entendre que només pretenien advertir nos de les infinites cares de la crueltat tan còsmica com humana. La meteorologia és incontrolable tanmateix amb la seva força destructora hi convivim des de les cavernes i no podem al·legar sorpresa o ignorància. Encabat, hi ha la voluntat de cada nació d’escatimar esforços o no en sortejar la i si, malgrat tot, s’esdevé la catàstrofe, actuar de la millor manera possible per protegir la vida com a única pèrdua irreparable. En aquest cas, molt de dolor i desesperació eren evitables. Hannah Arendt va teoritzar sobre la ‘banalitat del mal’. Àdhuc existeix la banalitat de la incompetència, la corrupció, la mentida i l’abús de poder que porta molta gent a tolerar los i, fins i tot, avalar los. Els japonesos, sotmesos a desafiaments constants de la natura, són el poble més organitzat i disciplinat de la terra perquè saben que la manca d’exigència en la prevenció mata i, després, la manca de protocols d’advertència i actuació ràpida i eficaç mata encara més. Ser diligent i confiable, tenir honor i vergonya no són només bells atributs, coses gairebé exòtiques aquí hui dia. Milloren l’existència de les persones i en salven moltes més quan van maldades. Ara mateix, un cop desencadenat el pitjor dels escenaris per irresponsabilitat i negligència abans, durant i a posteriori només ens resta ajudar en tot allò que abastem i aprendre. Alhora, esperar que els supervivents trobin consol però també tinguin manta memòria. Deia Elie Wiesel que sense memòria no hi ha civilització, ni societat, ni futur.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
