Música 14
Els programadors de música clàssica al Camp de Tarragona pateixen la manca d’espais suficients
Nadal 8
Tarragona encendrà els llums de Nadal el pròxim dijous 28 de novembre amb una festa al costat de la Font del Centenari
Opinió 29 Maria Roig Alsina. Per què no?: «Tornem a entrar en el terreny de l’aparença que des d’ERC rebutgem»
El Grup Impulsor reunit aquest dijous, amb alcaldes i Diputació, també ha acordat impulsar la millora de les freqüències del transport public dins l’àmbit metropolità
2 i 3
Reus 10
La Cambra de Reus atorga cinc premis honorífics i reconeix una vintena d’empreses de les comarques del seu àmbit de treball
Tarragona
El ‘hub’ cultural a la Savinosa haurà d’esperar a l’aprovació del nou POUM
La Diputació ha aturat la redacció del Pla Especial de canvi d’usos de l’equipament i queda en mans del consistori 4
Serveis 11
El comitè del 112 afirma que la consellera Parlon aposta per tornar a la gestió pública
L’habitatge de luxe de la Costa
Daurada atrau, majoritàriament, a compradors lituans
Camp de Tarragona 16
Promoció Econòmica Al llarg de l’any vinent, s’acabarà de concretar quina serà la forma jurídica d’aquest nou «instrument»
John Bugarin
La futura Àrea Metropolitana de Tarragona (AMT) entrarà, aquest 2025, en la fase de desplegament. Després d’un recorregut inicial, durant el qual el Grup Impulsor ha fixat el full de ruta a seguir, l’any vinent es començaran a veure concrecions. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, explicava que serà una «prioritat» la implementació d’un «instrument per captar recursos i inversions a nivell internacional». «Hem donat indicacions perquè es comenci a crear aquest equip de treball que anirà evolucionant cap al que hagi de ser», afegia. Segons ha pogut saber Diari Més, la idea és que, a mitjà termini, s’acabi convertint en un ens amb personalitat jurídica pròpia, com podria ser una agència. Es preveu que, al llarg de l’any vinent, s’acabi de definir la forma i el model de governança del nou organisme. Els ajuntaments que conformen el Grup Impulsor disposen dels seus propis serveis municipals de desenvolupament econòmic, els quals hauran de treballar de forma
Declaracions
«coordinada» i «complementària», i sense trepitjar-se, per «ser competitius com a Àrea Metropolitana».
Llauradó apuntava que, treballant de forma conjunta entre els municipis, es poden oferir «molt més atractius turístics i d’oci», així com un ecosistema de polígons industrials consolidat. En aquest sentit, l’alcalde de Tarragona i vicepresident de la Diputació, Rubén Viñuales, assenyalava que «té tot el sentit del món» plantejar la promoció econòmica de l’AMT «de manera integral i unitària». «Coordinem-ho d’una vegada i podrem vendre molt millor el nostre territori», expressava el batlle.
El model de governança
En els pròxims mesos, es definirà com serà el model de governança que, més enllà de les institucions, integrarà també diferents agents del territori, com representants dels sectors econòmics i socials, les empreses, les institucions educatives i la societat civil. «Volem donar un ampli marge de col·laboració lleial i activa a altres actors essencials com el Port de Tarragona, la
URV, les Cambres de Comerç o el Clúster TIC», apuntava Viñuales.
Aquest nou instrument es vol posar en marxa entre finals del 2025 i principis del 2026, per «donar resposta a una demanda real i una necessitat objectiva». Abans, caldrà fixar els objectius estratègics. Principalment, aquest nou ens buscarà establir un pla de promoció econòmica interna i internacional amb l’objectiu de captar recursos i inversions per a la futura Àrea Metropolitana. A banda, contribuirà a la creació d’un sistema d’innovació, coneixement i emprenedoria i establirà una estratègia per atraure talent i també retenir-lo.
Fixar l’Agenda Urbana
La posada en marxa d’aquest equip de treball per a la captació d’inversions internacionals es va acordar en la reunió d’ahir del Grup Impulsor. La trobada va estar encapçalada per la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i hi van participar la delegada del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Lucía López; l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; l’alcaldessa de Reus,
Noemí Llauradó
Presidenta Diputació
«Els diferents serveis municipals de desenvolupament econòmic treballaran de forma coordinada per ser més competitius com a Àrea Metropolitana».
El Grup Impulsor es va reunir per avançar en l’àmbit de la promoció econòmica
Sandra Guaita; l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez; l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz; l’alcaldessa de Valls, M. Dolors Farré; el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Ernest Roigé, i el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Salvador Ferré. En aquesta reunió també es va acordar l’inici dels treballs per a la creació d’una Estratègia de Desenvolupament Integrat Local (EDIL). «És un requisit indispensable que se’ns demana per poder optar a finançament europeu», assenyalava Llauradó. Així
Rubén Viñuales
S’elaborarà l’EDIL, que és «imprescindible» per optar als ajuts de la Unió Europea
doncs, es redactarà un document d’acord amb els objectius de les agendes urbanes, que fixarà les grans línies de desenvolupament del territori a partir dels tres criteris indispensables per a la Unió Europea: l’ordenació del territori metropolità, la sostenibilitat, i la cohesió social i econòmica.
«Hem de tenir aquesta planificació estratègica per poder accedir a subvencions europees», apuntava Llauradó. Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, apuntava que és «una eina fonamental» que «ens permet accedir als fons europeus per
Alcalde de Tarragona
«Té tot el sentit plantejar la promoció econòmica de manera integral i unitària. Coordinem-ho d’una vegada i podrem vendre molt millor el nostre territori».
a transformar les nostres ciutats». Igualment, destacava la voluntat del Grup Impulsor de «créixer en l’àmbit de la promoció econòmica des de la visió metropolitana». «També ho farem escoltant a la ciutadania», apuntava Guaita. I és que també s’ha acordat el disseny i creació d’un espai de participació ciutadana per al desenvolupament integral de l’àmbit metropolità.
En aquest sentit, es planteja un laboratori d’innovació per fer front a reptes al territori de manera col·laborativa. També s’ha pactat la creació del grup de treball de Recursos Hídrics, i d’un grup de treball amb relació a actuacions per fer front al canvi climàtic. De cara als pròxims mesos, l’objectiu és que es comencin a executar accions tangibles per a la ciutadania.
Sandra Guaita
Alcaldessa de Reus
«Hem de créixer en l’àmbit de la promoció econòmica des de la visió metropolitana per transformar les nostres ciutats i ho farem escoltant a la ciutadania».
El Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona es va reunir ahir a la Sala Santiago Costa del Palau de la Diputació per acordar diferents actuacions per als pròxims mesos. Tjerk van der Meulen
El Grup Impulsor vol actuar de forma «proactiva» en la millora del transport públic Es demana l’impuls del desenvolupament de la fase 2 del Tramcamp. Cedida
El Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona vol incidir en les decisions que afecten la mobilitat del territori. El Govern de la Generalitat va anunciar una inversió de 4,4 milions d’euros per a la xarxa de busos
interurbans i es pretén actuar «proactiva» a l’hora de «determinar i decidir on han d’anar els recursos per millorar el transport». En concret, es vol potenciar les freqüències de les línies que connecten els munici-
Investigació Es posa el focus en la interdisciplinarietat i l’impacte social
Redacció
El nou Pla estratègic de recerca i innovació (PERI), el document que marca les directrius de la investigació a la Universitat Rovira i Virgili els pròxims quatre anys, es va aprovar ahir durant el Claustre Universitari. L’aprofundiment de la interdisciplinarietat, garantir el relleu generacional i la captació i retenció de talent, i el compromís en incrementar l’impacte social de la recerca són els tres eixos principals del pla, que alinea els àmbits prioritaris d’investigació i innovació amb els grans reptes de la societat actual.
pis de la demarcació, i es demana impulsar la fase 2 del Tramcamp. Viñuales assenyalava que «tenim una espasa de Dàmocles», que és la finalització de la concessió administrativa del servei d’autobusos urbans al Camp de Tarragona l’any 2028. «És essencial que aquí avancem» amb una «governança que busqui l’eficiència», afirmava.
Aquests són la sostenibilitat, sobretot davant el canvi climàtic; el benestar, buscant millores en la salut i les polítiques sanitàries; la cohesió social enfront de les desigualtats i les discriminacions, i la innovació tecnològica, especialment en l’ús responsable de la intel·ligència artificial.
El pla evidencia que la recerca ha d’adaptar-se a les noves demandes de l’entorn, cada vegada més exigents, tant a escala local com internacional. És en aquest sentit que la interdisciplinarietat emergeix com el pilar fonamental que ha de suportar
l’estratègia de recerca i innovació de la universitat, amb la col·laboració i la convergència de diferents àmbits científics i de diferents disciplines per abordar els reptes globals de manera integral i innovadora. Igualment, aquest nou pla posa l’accent en l’impacte social i la visió internacional de la recerca i la innovació.
Urbanisme La Diputació descarta fer un pla d’usos del Preventori i l’Ajuntament s’encarregarà de canviar la norma urbanística
Canvi de rumb en els plans de rehabilitació del Preventori de la platja Savinosa de Tarragona. Si bé la Diputació fa mesos que treballa en un Pla especial de canvi d’usos del recinte, finalment la construcció del ‘hub’ cultural a la finca haurà d’esperar a l’aprovació del futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a la ciutat.
Aquest canvi urbanístic és el primer pas per a fer realitat el centre cultural a la Savinosa. La Diputació va presentar el seu Pla a l’Ajuntament fa mesos, però el consistori va demanar més concreció en qüestions de mobilitat, entre d’altres. «El que havia de ser un tràmit ràpid, s’ha acabat complicant. Per guanyar celeritat, és més senzill esperar a incloure el canvi en el nou POUM que modificar i esperar que s’aprovi el pla específic», indiquen fonts de la corporació supramunicipal al Diari Més
L’aspecte que es preveu que llueixi el Preventori de la platja de la Savinosa de Tarragona un cop s’acabin les obres del
Tot i això, el projecte constructiu del centre cultural a l’antic establiment sanitari es podrà anar avançant de forma paral·lela. «El conveni signat amb l’Ajuntament per l’espai contempla aquests passos i des de la Diputació es compliran», indiques les citades fonts. Malgrat que l’inici de les obres del ‘hub’ cultural no es preveuen fins al 2030, el POUM és una de les patates calentes damunt la taula dels darrers governs municipals a Tarragona. Des de l’Ajuntament s’està donant forma a la nova normativa. Un dels aspectes imprescindibles del POUM seran les zones inundables. El consistori va encarregar un estudi d’inundabilitat, que es preveu que estigui enllestit en les pròximes setmanes. Les negociacions entre govern municipal i els grups de l’oposició es
«El que havia de ser un tràmit urbanístic ràpid, s’ha acabat complicant»
preveu que comencin l’any vinent.
Tres anys de pròrroga Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat va prorrogar tres anys més les Normes de Planejament Urbanístic a Tarragona. «Confiem que en tres anys estarà fet. Treballem amb aquesta realitat», exposen des de la Diputació. El projecte de l’òr-
gan supramunicipal per a la Savinosa incloïa el trasllat del Conservatori i de l’Escola de Disseny. Tot i això, el pas de mercaderies perilloses per les vies de tren adjacents al recinte prohibeix aquesta mena d’activitat amb menors d’edat. El projecte contempla també un centre de recursos per a la cultura i la creativitat de la demarcació, una oficina d’assessorament per a l’im-
puls de la creativitat i la cultura i un coworking per a empreses de disseny, tecnologia, cultura, educació o de l’àmbit social. Pel que fa als serveis temporals, la Savinosa tindrà espais escènics i musicals per programar obres de teatre, concerts i dansa, i dues àgores a l’aire lliure. La Diputació buscarà finançament extern per tirar endavant el projecte.
Judicial La sala ha rebutjat el recurs d’apel·lació de la defensa
La secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona ha ratificat la presó provisional sense finança per a l’investigat per la mort del cap de Recursos Humans d’Autocars Plana. Els magistrats desestimen el recurs d’apel·lació de la defensa de l’agressor, que en demanava la llibertat, i manté la decisió de jutge de la instrucció número 2 de Tarragona, del dia 7 d’octubre. Segons fonts pròximes al cas, la sala confirma els indicis del jutge instructor, però recorda que les proves seran valorades plenament en el judici. Els magistrats també demanen que es modifiquin les classificacions jurídiques del cas. Les acusacions podran
formular que se’l jutgi per un delicte d’homicidi dolós o inclús assassinat.
L’investigat va ingressar a presó quan la víctima encara estava viva. L’home va traspassar uns dies després de l’agressió pel cop de puny «fulminant» que va donar-li un company de feina. Així doncs, la sala ha confirmat que les imatges son reveladores dels indicis, i que les lesions que van produir la mort van ser les causades per l’únic que cop que l’agressor va donar a la víctima al cap, descartant que cap altre factor hagués pogut influir en el resultat final
L’agressor s’havia negat a comparèixer davant els responsables de l’empresa Autobusos Plana, que havien
Imatge de la baralla que es va produir ahir al matí. Cedida
Cinc denunciats per una baralla multitudinària al Complex Educatiu de Tarragona
Successos La Guàrdia Urbana de Tarragona ha denunciat cinc alumnes dels centres Pere Martell i Callípolis per haver participat en la baralla multitudinària que es va produir ahir al matí al Complex Educatiu. L’avís es va rebre a les 11:30 hores i fins al lloc dels fets es van desplaçar tres dotacions de la Guàrdia Urbana, així com
també Mossos d’Esquadra. A causa de l’incident es van registrar ferits lleus. Els cinc alumnes, tots majors d’edat, van ser denunciats per alteració a l’ordre públic. Des del grup municipal d’Esquerra Republicana han reclamat a l’Ajuntament i al Departament d’Educació que investiguin els fets, que titllen de «molt greus». Redacció
de notificar-li una sanció. La víctima –que era responsable de recursos humans-, va esperar que l’empleat arribés de
fer un trajecte per notificar-li. L’agressor va baixar del vehicle i va donar-li un cop al cap que va provocar la mort.
L’home està empresonat a Mas d’Enric des de la seva detenció. ACN
Per a l’esdeveniment, es necessitaran un total de 9.000 torrades de pa, elaborat
Patrimoni El passeig marítim acollirà un berenar romà i un espectacle de drons per commemorar la declaració de l’UNESCO
Oriol Castro
La consellera de Turisme, Montse Adan, va apuntar que l’any de commemoració ajudarà a «desestacionalitzar» el turisme a la ciutat. «Tenim molt a oferir i és una gran oportunitat perquè doni vida a Tarragona els 365 dies de l’any», va explicar Adan. ‘Tardeig’ musical, berenar romà i drons. Aquesta és la combinació d’elements que arrencarà l’any de celebracions del 25è aniversari de la declaració del conjunt arque-
ològic de Tàrraco Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco.
Serà el pròxim 30 de novembre, el dia que es va fer efectiva la declaració, i el Passeig Marítim Rafael Casanova acollirà aquest esdeveniment.
La via, entre El Balconet i la Plataforma del Miracle, es tallarà al trànsit a partir de les 17.30 h. «Tres discjòqueis amenitzaran la prèvia fent un repàs musical als últims 25 anys», va explicar Montse Adan, en l’acte de presentació de l’esdeveniment.
«Els actes ens ajudaran a desestacionalitzar el turisme»
Ho faran Dijeila, qui farà sonar els hits musicals de l’any 1999 fins al 2006, DJ Lupo, qui agafarà el relleu musical de l’any 2007 fins al 2014 i DJ Rayo, qui farà el tancament amb les cançons més escoltades dels darrers anys fins a l’actualitat. A les 18 h, es repartiran, entre el públic
assistent i fins a fi d’existències, 3.000 racions de berenar romà ideat especialment per a l’ocasió.
Pa, xocolata, oli i sal Consistirà en tres torrades de pa romà elaborat pel Gremi de Forners, que aniran banyades amb xocolata del Gremi de Pastissers, oli i sal, i que distribuiran el Gremi de Pagesos. Tàrraco a Taula coordinarà la proposta, que comptarà amb la col·laboració de la DOP Siurana.
De nou, drons
Per últim, a les 19.30 h. tindrà lloc l’espectacle de drons, que dibuixarà elements patrimonials de la ciutat al cel. «És un espectacle subvencionat pel grup de ciutats Patrimoni Mundial. Els últims esdeveniments amb drons han sigut un èxit i creiem que és una molt bona manera d’arrencar les celebracions», va indicar Adan. La jornada acabarà amb un mapping de gladiadores al Circ Romà.
La Volta Llarga del Circ estrena un nou sistema d’il·luminació i ja està oberta al públic
Patrimoni La volta llarga del Circ torna a obrir al públic, un cop enllestits els treballs de millora i canvi del sistema d’il·luminació. Les obres van iniciar el passat mes de 25 de juliol i l’actuació ja ha finalitzat, amb un nou sistema dissenyat específicament. El tipus de llum, a banda de ser amb elements led sostenibles i actualitzats,
està especialment estudiat per limitar la proliferació d’algues i molsa. Així mateix, està previst que es puguin fer canvis cromàtics de la llum, per esdeveniments o activitats que així ho requereixin. «És una obra molt necessària, que està posant el dia i transformant de dalt a baix aquest monument», va dir el conseller Nacho García. Redacció
L’amfiteatre, d’un vermell solidari
Societat L’amfiteatre de Tarragona es va il·luminar el passat dimecres de vermell. Es va fer en el marc d’una campanya internacional per a sensibilitzar a la societat sobre la persecució religiosa a diversos indrets del món. Redacció/Cedida
Festes L’acte arrencarà a les 18.30 h amb un musical infantil
L’Ajuntament de Tarragona encendrà l’enllumenat nadalenc de la ciutat el proper dijous 28 de novembre a partir de les 18.30 hores a sota l’arbre de Nadal, al costat de la Font del Centenari. Una representació d’alumnes de les escoles La Floresta i Marenostrum, amb motiu del 50è aniversari dels seus centres educatius, seran els responsables de posar en marxa totes les llums nadalenques.
L’espectacle infantil musical El Nadal més dolç donarà el tret de sortida a la festa de l’encesa. Pegadolça i Rega-
lèsia són unes llaminadures que volen aportar dolçor a aquestes festes que just ara comencen i ho faran intentant ajudar els follets encarregats de fabricar joguines per als nens.
Espectacle amb missatge Entre els quatre descobriran i explicaran que el Nadal representa quelcom més que atipar-se de menjar i comprar sense control. L’actuació durarà al voltant de 25 minuts. Just després està prevista l’aparició d’un personatge nou per a la ciutat, que arriba per a quedar-se i que il·luminarà aquestes festes
encara més del que ja es preveia. Aquest element sorpresa sumarà més màgia encara a la festa de l’encesa, pensada i organitzada prioritzant al públic infantil.
La festa de l’encesa és oberta a tothom i, des de l’Ajuntament, es convida totes les famílies a assistir perquè està previst que aquest sigui «un moment memorable per a tota la ciutat». Així ho va explicar la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, qui també va assegurar que «tant l’espectacle com la sorpresa que hi haurà són tot un reclam per no perdre’s una cita
El pressupost de la il·luminació nadalenca d’enguany és de 120.000 euros
com aquesta». «Comença la màgia a Tarragona on aquest 2024, us asseguro, que viurem
un Nadal de conte», va dir. D’altra banda, pel que fa a l’últim tram de la Rambla Nova fins al Passeig de les Palmeres, aquest tindrà una illuminació pròpia i consistent en diferents figures. La previsió és que aquest espai, que esdevindrà tot un reclam del Nadal a Tarragona, es posi en
marxa cap al Pont de desembre, aproximadament. Tota la il·luminació instal·lada a la ciutat utilitza tecnologia LED. El pressupost d’aquest any és de 120.000 euros, mentre que el de l’any passat va ser de 110.000 euros. La il·luminació nadalenca romandrà encesa cada dia fins al 7 de gener.
Activitats
- Escape room | L’enigma de la Puça.
Museu del Port – Dissabte 23 de novembre a les 18:00 h.
- 14a edició cicle ‘El mar bressol de contes. Contes des del bressol’. Museu del Port – Diumenge 24 de novembre a les 12:30 h.
Exposicions
- Final PortAutors/es 2024 El Teatret – Dissabte 23 de novembre a les 18:00 h.
- Exposició Creu Roja: 150 anys d’humanitat a la ciutat de Tarragona
Tinglado 1 – Mostra oberta fins el 8 de desembre.
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Agenda del Port del 22 al 28 de novembre de 2024
Segueix-nos!
Societat Tot i les molèsties generades, no s’ha traslladat cap mena de queixa formal a l’Ajuntament de Reus
Els veïns de l’entorn del carrer Camí de Riudoms continuen queixant-se de les molèsties que suposa el soroll que causen els autobusos que passen per l’estació Reus Centre. Fa més d’un any que s’allarga aquesta situació i les coses no han canviat. «Les coses no han millorat. És una molèstia quan fan esperes llargues fins a l’hora de sortida. Hi ha autobusos que es passen un quart d’hora o vint minuts amb el motor encès», explica l’Adrià, veí del carrer. Una problemàtica que assegura que és «a totes hores», ja que «hi ha autobusos que fan sortides a la matinada».
Qui també afirma tenir constància d’aquestes queixes és el president de l’Associació de Veïns de la Plaça de la Pau, Victor Muñoz, zona també pròxima a l’estació: «Alguns veïns s’han queixat pel tema del soroll dels autobusos, que especialment molesta a l’estiu». Tot i que el president reconeix que era normal que la plaça de les Oques reivindiqués que hi havia massa afluència de busos a la seva zona, «el fet de traslladar-ho aquí sense tan sols comentar-ho amb els veïns ens ha generat aquest problema». Malgrat les molèsties, Muñoz
A la matinada i a l’estiu són els moments en què el soroll és més molest
admet que en cap moment s’ha fet una queixa per escrit, però sí que «li vam comentar
tant a l’anterior alcalde com a l’alcaldessa actual».
En general, la majoria dels veïns coincideixen en el fet que les pitjors hores són o a la matinada o al vespre. Una altra veïna de la zona, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, comenta que «a mí en general no em molesta tant
perquè passo moltes hores fora de casa, però és cert que al vespre, que ja no hi ha tant de soroll i tu vols sopar tranquil, es fa bastant molest». Per un altre costat, la Paula, veïna també del carrer Camí de Riudoms, assegura que és «horrorós». «Visc en un quart pis, tens la finestra tancada i
sents el motor de l’autobús. Ara perquè tenim tot tancat a l’hivern, però a l’estiu amb les finestres obertes t’obliga a tancar perquè no sents el televisor o el que diu una altra persona», lamenta. A la vegada, apunta que el pitjor moment de tots és al matí, perquè «això s’omple de gent
que va a la universitat, a Tarragona o Barcelona». «De cop tens cues de persones, que no molesten perquè a aquelles hores la gent no està molt xerraire, però l’autobús ja fa estona que està amb el motor encès», critica.
Resposta de Monbus No obstant això, aquesta veïna reconeix que tampoc és que la culpa sigui dels conductors: «Un dia vaig baixar per preguntar i em van dir que el problema era que els autobusos tardaven molt a engegar-se i si aturaven el motor, entre que es refredava i s’escalfava, no arribarien a l’hora de la sortida. Aleshores, els conductors no tenen la culpa, però el soroll és espantós».
Fonts de Monbus, empresa encarregada del servei, consultades pel Diari Més, afirmen que «es tracta d’un problema recurrent». «Els conductors tenen indicacions concretes d’apagar el motor en cas de parades de llarga duració, tot i que gairebé sempre estan poc temps», afegeixen. A la vegada, puntualitzen que «es tracta d’un punt de molt de trànsit, amb constants entrades i sortides, i aquest moviment de vehicles fa que el soroll sigui difícilment evitable».
Els Premis d’Honor van reconèixer personalitats com Joaquim Llavoré i entitats com Swim for ELA.
Premis Els guardons premien una vintena d’empreses per conceptes com la innovació o la sostenibilitat
presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó.
Impulsem el talent per a transformar el futur era el lema dels Premis Cambra 2024. «És molt més que una frase: és una declaració d’intencions», asseverà el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora. L’entitat va reconèixer ahir «el talent, l’esforç i la tenacitat» d’una vintena d’empreses del seu àmbit territorial.
Basora va remarcar que, quan es parla de talent, el concepte «va més enllà dels grans directius». «El talent també resideix en els treballadors que, amb esforç i constància, aixequen les persianes al matí; els autònoms que, amb coratge, decideixen tirar endavant els seus projectes; els gestors, que optimitzen recursos; els líders, que prenen decisions estratègiques per adaptar-se a les necessitats del mercat», subratllà Basora. «El talent és la força viva que ens uneix, la capacitat de veure més enllà en temps de dificultats», rematà. «El talent és imprescindible si volem transformar el futur», afegí la
El president de la Cambra aprofità la presència del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, per compartir un parell de reivindicacions.
«No puc deixar de reclamar una Llei de Cambres que reconegui el paper fonamental que tenim com a interlocutors d’empreses del territori; és una reivindicació justa i necessària», expressà. «No patiu, es farà, i es farà en aquesta legislatura», respongué Sàmper, que va destacar que «s’ha acabat demonitzar el món empresarial». La segona proclama fou la lluita «perquè el fons de transició nuclear es gestioni des del territori de manera transparent; tenim una oportunitat única que no podem desaprofitar».
Els guardons van reconèixer les companyies en les categories d’empresa familiar, innovació, internacionalització i sostenibilitat. Se n’atorgaren cinc d’honor, especials, que acabaren en mans de la Revista Cambrils, Swim for ELA, Biophenolics, Carles Busquets i Joaquim Llavoré.
Empresa Familiar:
Hotel Rovira (Cambrils)
Innovació: Parc Astronòmic de Prades (Prades)
Internacionalització: Bionte Animal Nutrition (Reus)
Sostenibilitat: Verdcamp Fruits (Cambrils)
Conca de Barberà
Empresa Familiar:
Espècies Corbella (Rocafort de Queralt)
Innovació: JSMotorsport (Montblanc)
Internacionalització: Formatges Sant Gil d’Albió (Albió)
Sostenibilitat: Arbre Team (Santa Coloma de Queralt) Priorat
Empresa Familiar: Hotel-Hostal Sport (Falset)
Innovació: Viticultura sostenible Mas Roger (Cabacés)
Internacionalització: Bodega Mas Alta (La Vilella Alta)
Sostenibilitat: Priorat Natur (Falset)
Ribera d’Ebre
Empresa Familiar: Agustí Vinaixa (Móra d’Ebre)
Innovació: Mel Somper (Flix)
Internacionalització: Adobinve (Benissanet)
Sostenibilitat: Casa March Restaurant (Flix)
Terra Alta
Empresa Familiar: Mobles Adeba i Masva events Terra Alta (Batea)
Innovació: Piensos Borràs (Gandesa)
Internacionalització: LaFou Celler (Batea)
Sostenibilitat:
d’Honor de Comunicació:
Premi d’Honor al Compromís Social:
Premi d’Honor d’Emprenedoria:
Premi d’Honor a la Trajectòria Empresarial:
d’Honor
Xavier Clua (Vilalba i els Arcs)
Feminisme La manifestació del 25-N amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la violència envers les dones tindrà com a lema ‘La vergonya ha de canviar de bàndol’. Aquesta frase ha estat seleccionada en honor a Gisèle Pelicot, dona francesa que actualment està enmig d’un judici en contra del seu marit i una cinquantena d’homes per haver-la violat. Tal com expliquen des de la Plataforma Feminista del Camp, la manifestació començarà a partir de les 18.30 hores al Mercat del Carrilet i farà diverses parades per expressar diverses denúncies. La primera denúncia serà contra els «antifeministes» que pretenen «mantenir a les dones callades i submises». La següent parada serà a l’avinguda del Carrilet en què es denunciaran «els feminicidis». «Les 28 dones assassinades als Països Catalans, tres de les quals a Salou, Sant Pere i Sant Pau i el Catllar, no són xifres que s’hagin de normalitzar». I, finalment, l’última parada serà al Fossar Vell per acabar amb el «pacte del silenci» per part de les institucions. Per aquest motiu, la manifestació finalitzarà davant de l’Ajuntament de Reus. Un consistori al qual des de la Plataforma critiquen obertament: «És preocupant que un partit suposadament progressista no dugui a terme polítiques feministes i després vulgui disfressar-ho tot amb llacets de color lila el dia del calendari que toqui». MLB
L’Escola Rubió i Ors celebra els cent anys
Educació L’Escola Rubió i Ors celebra aquest curs 2024-2025 el centenari. L’any 1924 va iniciar la seva activitat en unes instal·lacions al carrer Rafel de Casanovas, on actualment hi ha part de l’emmagatzematge de l’Arxiu Municipal. Per aquest motiu, ho celebraran amb activitats com un vermut musical el dissabte 30 de novembre. Redacció
Laboral Les dues parts es reuneixen per parlar sobre la internalització del servei i les condicions laborals
Sergi Peralta Moreno
Els comitès d’empresa del 112 de Reus i Zona Franca (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona) van reunir-se dimarts amb la nova consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon. En el marc de la trobada, segons els representants dels treballadors, Parlon hauria fet «explícita la voluntat política per recuperar la gestió pública del 112» i per «ferho ben fet, per no posar en risc futurs processos semblants».
«Els comitès d’empresa pensem que s’obre una etapa de diàleg en aquests mesos d’inici de la legislatura», declaren en un comunicat. Per la seva banda, fonts del Departament d’Interior i Seguretat Pública consultades per Diari Més expressen que «es tracta d’una reunió de treball interna de la
qual no farem declaracions». La reunió, a la qual haurien assistit també la directora en funcions del CAT112, Irene
Fornós, i el cap de gabinet de la consellera, Esteve Serrano, va servir per exposar la «precarietat» dels treballa-
dors del 112, la «mala gestió» de l’empresa concessionària, Serveo, i «com repercuteix en la qualitat de l’atenció a la
Parlon hauria expressat «la voluntat de recuperar la gestió pública del 112»
ciutadania», expliquen els comitès. Les plantilles dels dos centres sumen mesos de vaga per reclamar millores de les seves condicions laborals (des de l’agost del 2023 en el cas de Reus i des del gener del 2024 a Zona Franca).
Els representants del personal afirmen que Parlon va exposar-los que existeix «un consens i una majoria al Parlament» per tirar endavant la internalització del servei d’emergències i que l’estudi per analitzar la viabilitat que passi a ser de gestió pública és, encara, «insuficient», atès que caldrà reunir-se amb el
Departament d’Economia i Finances per acabar de prendre una decisió. Cal recordar que el contracte amb Serveo acaba el març del 2026 i que el PSC mencionava, al seu programa electoral per a les darreres eleccions al Parlament, que «protegir el que ens protegeixen és, també, internalitzar els treballadors del 112 i altres col·lectius que presten suport al sistema d’emergències». Mesos enrere, Parlon va afirmar que «hem de valorar realment si la internalització és la millor garantia de drets per als treballadors, però també per al bon funcionament d’aquest servei, que és la peça angular del funcionament i de l’activació de tot el sistema d’emergències de Catalunya». En la reunió, Fornós també hauria comunicat que «el CAT112 tindrà un conveni propi».
Tot i l’obertura d’una «etapa de diàleg», els comitès d’empresa del 112 a Reus i Zona Franca volen subratllar «que encara no hi ha cap compromís, la vaga continua i continuarem lluitant per dignificar les emergències, recuperar la gestió pública del 112 i tenir un conveni propi».
Cultura El Teatre Fortuny es va gairebé omplir en aquest tret de sortida de l’Any Fortuny que s’allargarà fins a finals de l’any 2025
La celebració de l’Any Fortuny ja ha donat el tret de sortida de manera oficial a la ciutat de Reus. Ho va fer ahir a la nit amb la inauguració que es va dur a terme al Teatre Fortuny, fentho coincidir amb el 150è aniversari de la seva mort el 21 de novembre de 1874, amb tan sols 36 anys. L’acte va comptar inicialment amb les intervencions institucionals al voltant de la figura del pintor Fortuny. Malgrat la seva mort prematura, la seva curta vida va ser suficient per generar una obra artística que el va fer esdevenir en un personatge molt estimat pels reusencs i que va deixar empremta en la capital del Baix Camp. Mostra d’aquest fet va ser que el Teatre Fortuny es va gairebé omplir de persones interessades en la seva figura artística i que estona abans de l’inici esperaven a les portes del teatre.
«Arranquem definitivament amb l’Any Fortuny, en honor
d’un dels nostres fills més il·lustres i més internacionals», va anunciar orgullosament el regidor de l’Àrea de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens. A la vegada, també va esmentar el gran nombre d’actes previstos per celebrar-ho durant el pròxim any: «Convidem a tothom a seguir i participar en tots aquells actes que estan previstos per conèixer encara més la seva figura com a artista».
Descobrir la figura de Fortuny, el principal objectiu d’aquest esdeveniment que s’allarga fins a finals de l’any vinent. Així i tot, no és l’únic, ja que, tal com Fortuny va ser un artista «reconegut internacionalment», també hi ha la voluntat de col·locar a Reus com «un referent cultural» més enllà de les fronteres catalanes. Aquest fet va quedar palès quan es va aprofitar ahir a la nit l’acte per a fer menció de les diverses activitats organitzades en ciutats espanyoles, com són
Casa
El Teatre Fortuny li deu el seu nom a l’homenatjat, el pintor Marià Fortuny
Madrid, Granada o Sevilla i de fora d’Espanya, com són París, Roma o Nàpols, entre altres.
Finalitzades les intervencions, va ser el torn de les actuacions musicals. Amenitzat per l’Orquestra Camerata XXI, van tocar diverses peces que van acompanyar a la veu dolça d’Aida Folch, que va recitar diversos poemes durant l’acte que va durar gairebé una hora.
Cultura Alguns assistents es van haver d’esperar fora durant l’acte celebrat a la Casa Navàs i organitzat per la llibreria Galatea
El periodista Carles Porta i reconegut per la seva trajectòria en el gènere del true crime va visitar ahir Reus en un acte a la Casa Navàs organitzat per la llibreria Galatea. L’acte va generar tant interès que la Casa Navàs va omplir l’aforament i hi va haver gent que va haver d’esperar a fora. Tot i els centenars d’històries explicades fins ara, la més recent de totes és la del municipi de Tor amb la mort del propietari d’una de les finques privades més grans de Catalunya. «És un indret difícil d’accedir, has
de fer molts quilòmetres i la gent està molt dispersa. Has de tenir molta paciència i persistència», explica el periodista, que recorda que «m’he dedicat 27 anys i de vegades hi ha gestions que no les esperes i succeeixen de pressa i d’altres que creus que seran fàcils i estàs dos anys perquè t’arribi un document o algú t’agafi el telèfon». Fins i tot, admet amb una rialla que ha arribat a anar i tornar de Tor tantes vegades que «si em poso a contar segur que he perdut calés, però de llarg». Així i tot, no sembla representar un problema per a Porta, perquè
«investigar dona un plaer increïble i després explicar és un complement a aquest plaer». Així i tot, per ara Reus no està en la mira de l’especialista en el true crime català: «Segur que hi ha alguna història, però fem tantes que jo m’he perdut ja. Però un dels capítols de Crims que farem ara serà als Pallaresos». Per un altre costat, l’autor del llibre de Tor. Foc encès, es va mostrar amb un to irònic però reflexiu durant la trobada amb els lectors. «El concepte true crime és el d’un gènere narratiu amb una vocació molt clara, que vol ser una novel·la però
El Centre d’Amics de Reus se suma a la celebració de l’Any Fortuny
El Centre d’Amics de Reus no ha volgut perdre l’oportunitat de participar en l’Any Fortuny organitzant diverses activitats. Amb motiu de la celebració dels 150 anys de la mort del pintor, organitzen diverses activitats des d’ara fins al novembre del 2025. Per donar el
de l’Any
tret de sortida, hi haurà l’exposició de gravats i entrega de premis Mini Print - Marià Fortuny, a més d’una conferència sobre la figura de Fortuny. Durant el primer semestre de 2025 es publicarà ‘Lo Nunci’, un monogràfic sobre l’artista. Entre el febrer i el novembre es duran a terme un seguit d’exposicions i conferències més i, finalment, s’emetrà un documental que servirà com a material didàctic per a les escoles i un cupó commemoratiu de l’ONCE.
parlant d’un fet real. Us puc dir que el 80% de les produccions que es fan dir true crime, no ho són», va asseverar. A la vegada, també va confessar
algunes interioritats: «Has de tenir un respecte absolut per tothom, moltes històries no les hem fet per no fer mal als familiars de les víctimes, però
també hem arribat a parar un rodatge perquè fills dels assassins estaven en tractament psicològic i no són culpables del que va fer el seu pare».
PROPOSTA RECOMANADA
Les seves experiències enoturístiques permeten endinsar-se en l’ànima dels seus vins
Redacció
L’ànima d’una terra en cada ampolla. Així són els vins tranquils i escumosos d’Aymar. Amb cellers a Castellví de la Marca (Penedès) i Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), a Aymar aposten per la viticultura sostenible. «Cuidem la terra i la vinya de forma raonada i responsable, amb tècniques respectuoses amb el medi ambient», expliquen els responsables del celler.
Els avantpassats
La família Ferrer i Aymar, originaris del Penedès, a principis del segle XIX es van aventurar cap a nous mercats exportant vins a l’Havana des del port de Vilanova i la Geltrú. Anys més tard, Gregori Ferrer incorpora
l’essència de la terra als seus vins tranquils i escumosos, fusionant la tradició amb un compromís revitalitzat amb la viticultura ecològica.
L’expressió d’un raïm, d’un territori i d’una anyada Els vins i escumosos d’Aymar busquen ser un reflex del territori i ho aconsegueixen apostant per varietats autòctones. Així ho expliquen des del celler: «A Aymar busquem l’elegància i màxima expressió de les varietats autòctones de cada regió on elaborem els nostres vins, com el Xarel·lo o el Xarel·lo Vermell al Penedès. Aquesta última és una varietat única al món i gairebé extingida».
Aymar Enoturisme Tant al seu celler de Castellví de la
Marca com al de Vimbodí i Poblet, Aymar ofereix la possibilitat de fer-hi visites guiades, en les quals els participants poden gaudir de diferents experiències especialitzades com per exemple «les visites a les nostres vinyes d’alçada i guiades per personal qualificat, amb vistes d’interès paisatgístic». Així mateix, es poden fer maridatges amb productes de proximitat, sempre acompanyats dels millors vins d’Aymar «Al Celler de Vimbodí i Poblet podreu descobrir la història del celler
centenari construït amb pedra seca. Coneixereu com treballem i el significat dels vins de la nostra terra. Vinyes singulars a 800 m d’alçada amb terres de licorella a les Muntanyes de Prades», detallen. Cal destacar que per ocasions especials, grups, reunions d’empresa, team buildings o altres esdeveniments, s’adapten als requeriments que plantegin els clients.
Fan maridatges, visites a vinyes d’alçada, activitats per a grups i empreses i esdeveniments ~ CONTINGUT ESPECIAL
D’altra banda, «Al Celler del Penedès gaudireu d’un espai privilegiat entre vinyes. Podreu conèixer la vinificació del raïm i l’elaboració dels escumosos
AYMAR Clàssic Penedès, ecològic, 100% Penedès, reserves i grans reserves». Vols descobrir l’ànima d’Aymar? Visita’ls a www.aymarwines.com o demana més informació al 977 36 88 86 o a info@aymarwines.com
Cultura L’informe anual de l’ACIMC ha comptabilitzat que el 2023 es van programar 198 concerts i es van usar 50 espais
Joan Lizano / ACN
L’apunt
La programació de compositores femenines va ser d’un 6,2%
El 2023 es van programar a Catalunya obres de compositores femenines a un 6,2% dels concerts, d’aquests, un 2% eren catalanes. A més, el 35% de les actuacions van ser interpretades per dones, però les de directores només van arribar a l’11,7%.
El 2023 es van programar 43 concerts on es va interpretar la música del reusenc Joan Magrané
El Camp de Tarragona va acollir 198 concerts de música clàssica el 2023, segons l’informe anual de l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica, xifra que representa un 7,97% dels 2.485 que se’n van programar al territori català. Amb 37 programadors i 50 espais habilitats pels concerts, l’informe, escaridament, qualifica al Camp de Tarragona amb «un nombre suficient de programadors, però amb pocs espais a disposar, un aspecte que repercuteix en el nombre de concerts». Unes dades que reflecteix l’estudi, brillant al contrastar-les amb les de Girona i la ciutat de Barcelona, que superen al Camp de Tarragona, respectivament amb 372 concerts programats i 98 espais d’equipament, i 1.161 concerts i 130 espais d’equipament. La limitació d’equipaments, els espais on es porten a terme els concerts, avisen que és un problema greu. Pel que fa als compositors programats als concerts al territori català, els més estimats continuen sent els clàssics: Johann Sebastian Bach (314), W.A. Mozart (211), Beethoven (181), Schubert (135) i Brahms (119) encapçalen la llista. De catalans, en aquesta, n’apareixen un grapat, entre els quals destaquen Enric Granados (96), Eduard Toldrà
(92), Frederic Mompou (88), Isaac Albéniz (69) i Joan Magrané (43); aquest últim encara és viu, a diferència de la resta, i és un dels tres nascuts al Camp de Tarragona —l’any 1988 a Reus—, juntament amb Pau Casals, nascut al Vendrell, del que se’n van interpretar les seves obres a 44 concerts
Societat La xerrada tractarà sobre dones vilanes al llarg de la història
A. Ferran
Creixell es troba immers en la celebració dels actes que han organitzat amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. Aquesta tarda es durà a terme una de les principals propostes programades. Es
tracta de la xerrada Las villanas de la historia: un repaso por las mujeres que escaparon del control patriarcal La conferència, que es farà a dos quarts de 7 a Cal Cabaler, estarà impartida per Ariadna Guimerà Martínez, professora vinculada de la Universitat Autónoma de Barcelona i in-
vestigadora postdoctoral del Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Institución Milà i Fontanals.
Aquesta, però, no és l’única activitat de conscienciació que ha preparat Creixell pel 25N. El cap de setmana passat es va inaugurar l’exposició Lliures i sense por. La mostra,
i de Mateu Fletxa el Vell, nascut l’any 1483 a Prades, d’estil renaixentista, del qual se’n va representar la seva música a 9 concerts durant l’any 2023 al territori català.
Un altre punt en el qual incideix l’informe és la poca representació de música antiga, barroca i clàssica. Només
cedida per l’Institut Català de les Dones, reivindica el dret a la llibertat sexual i seguretat de les dones en l’àmbit públic i privat. L’associació Papallones Liles, amb el suport de l’Ajuntament, han estat els promotors d’aquesta exposició que es podrà veure fins a l’1 de desembre a Cal Cabaler. Creixell tancarà els actes del 25N el dilluns, amb la tradicional lectura institucional del manifest per a demanar l’erradicació de la violència contra les dones. Es farà a les 12 del migdia davant de l’ajuntament.
el 7,7% de les partitures van ser anteriors al segle XX, del qual el 2,6% va ser d’època romàntica. Gairebé el 75% de les obres programades van ser dels dos darrers segles.
682 municipis sense música
L’informe també incideix que el 72% dels municipis catalans
no van acollir cap activitat de música clàssica durant tot l’any. En dades això equival a 682 municipis dels 947 totals. Tot i això, cal esmentar que una gran part d’aquests tenen menys de 1.000 habitants. Tot i així, Lluís Rodríguez, president de l’ACIMC, apuntava en la presentació de l’informe que «es perceben dificultats per a gestionar activitats musicals de forma autònoma, i això es veu agreujat pel ‘desconeixement’ generalitzat del món de la música clàssica, especialment pels prejudicis que se li atribueixen».
Universitat Diferents companyies del territori financen la matrícula del primer any dels guardonats
El programa Work Experience de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ) de la URV és ja, després d’onze edicions, un model de referència en la col·laboració entre l’ensenyament superior i les empreses. Tant és així, que ja són tretze les companyies del sector i del territori que participen en el projecte i que aquest dimecres van lliurar els premis del programa, amb els quals es reconeix la preparació i la capacitat de diferents estudiants de l’ETSEQ.
Cada empresa ha lliurat un premi a un estudiant, a través del qual li finança la matrícula del primer curs del Màster en Enginyeria Química i el Màster en Enginyeria Ambiental i Sostenibilitat, i, el segon any,
l’acull en pràctiques i li ofereix una situació real per desenvolupar el treball de fi de màster.
D’aquesta manera, hi ha un
triple benefici, tal i com apunta Ioanis Katakis, director de l’ETSEQ, ja que «els futurs enginyers complementen la for-
mació amb una experiència enriquidora en què apliquen els coneixements adquirits a l’aula, les empreses capten
Repsol, Fluor i Deasyl s’han sumat aquest curs a les empreses col·laboradores
talent i la Universitat millora la metodologia docent».
Repsol, Fluor i Deasyl són les empreses que aquest curs s’han unit a les deu que en l’última edició, la desena, van col·laborar en els premis, que en total ja han reconegut més de 90 estudiants.
El rector de la URV, Josep Pallarès, ha motivat els guardonats davant els reptes que se’ls presenten per ajudar a aconseguir un futur plenament sostenible, i ha destacat la importància d’exportar a altres àmbits el model d’aquests premis, amb la collaboració entre la Universitat
i les empreses com a pilar fonamental per fer progressar la societat.
Josep Poblet, president del Consell Social, ressalta la «prosperitat, la seguretat i l’optimisme» que generen la recerca i el talent que emanen de la Universitat i que amb aquestes iniciatives es transfereixen a les empreses i, per tant, a la societat.
L’acte també va comptar amb una taula rodona sobre la circularitat de l’aigua en la indústria, moderada per la professora del Departament d’Enginyeria Química de la URV Sandra Contreras i amb la participació de Sílvia Romera, gerent de medi ambient del complex industrial de Repsol a Tarragona; Marc Fargas, conseller delegat d’Aitasa; Guillem Gilabert, responsable de recerca de DuPont Water Solution, i Xavier Pujol, director gerent del Consorci d’Aigües de Tarragona. La taula rodona va destacar la necessitat de promoure i facilitar la reutilització d’aigua com a recurs, amb l’horitzó del 40% de reutilització directa del volum d’aigua depurada que per al 2040 es marca l’Agència Catalana de l’Aigua.
Endesa reforça el servei a onze municipis del Baix Camp amb una anella
Serveis S’ha treballat a les Muntanyes de Prades i a la Serra de la Mussara
Redacció
Endesa ha finalitzat recentment els treballs de reforma i millora tecnològica d’una línia elèctrica de mitjana tensió al Baix Camp amb l’objectiu de millorar i incrementar la qualitat i la continuïtat del subministrament a cinc mil clients.
Concretament, es donarà servei als municipis de l’Albiol, Alcover, l’Aleixar, Almoster, les Borges del Camp, Castellvell del Camp, Maspujols, Mont-ral, Reus, la Selva del Camp i Vilaplana. L’obra ha
suposat una inversió de gairebé 400.000 euros, aportats íntegrament per la Companyia. L’operativa s’ha dut a terme a cavall de les poblacions de Vilaplana i l’Albiol i ha consistit en l’estesa d’una nova línia elèctrica de 25 kV de 2,2 quilòmetres. D’aquests, 1,7 van soterrats i només cinc-cents metres són aeris. En ubicar-se la infraestructura en un espai natural protegit com són les Muntanyes de Prades i la Serra de la Mussara, la línia s’ha aixecat respectant tots els condicionats mediambientals.
Economia Un 70% dels compradors a Infinitum són estrangers, entre els nacionals predominen els aragonesos
Álvaro Rodríguez
Infinitum, el ressort residencial i d’oci de luxe ubicat a Salou, ha venut ja més de 250 habitatges valorats en més d’un milió d’euros cadascun. De fet, la promotora ja ha iniciat els tràmits per engegar la promoció de la fase 3, que aixecarà 90 pisos més, alguns
d’ells ja venuts sobre plànol. Els responsables de la promoció detallen que el 70% dels seus compradors són estrangers, un perfil que ha crescut com a demandant a tota la costa de l’estat espanyol en els darrers cinc anys. Dins d’aquesta majoria, sobta que el client principal d’Infinitum procedeix de Lituània.
S’enfronta a 23 anys de presó per retenir i violar la seva parella el 2022 al Vendrell
Tribunals L’acusat ha negat els fets i ha incriminat la víctima d’autolesionar-se
L’Audiència de Tarragona ha jutjat un home acusat de retenir, maltractar i violar la seva parella el 2022 al Vendrell. Segons l’escrit d’acusació, l’investigat va convèncer la víctima perquè es traslladés des de Romania fins a Espanya. En arribar li va requisar el passaport i la va obligar a demanar almoina pel carrer. Els diners, que li controlava, i la gelosia eren els motius que els portaven a discutir i on ell l’acabava colpejant, segons ha declarat ella.
També va obligar-la a tenir relacions sexuals en contra de la seva voluntat. L’acusat, que només ha respost les preguntes del seu advocat, ha negat els fets i ha acusat la víctima d’autolesionar-se. El fiscal demana 23 anys de presó, mentre la defensa n’exigeix l’absolució. Tot i que ella mai va denunciar els fets, el 6 de juliol del 2023, ambdós van protagonitzar una discussió a l’estació de trens de Vilafranca i ell va colpejar-la, segons ha declarat la víctima. Per la seva banda, la metge
El perfil dels clients va de nòmades digitals a nòrdics que busquen residència hivernal
dors indiquen que és «variat», des de «nòrdics que compren una residència hivernal» a «nòmades digitals que lloguen un pis durant un parell d’anys».
Pel que fa al client nacional, els aragonesos suposen la majoria dels compradors, tots seguits de famílies procedents de Barcelona i Madrid, el complex apunta que hi ha «futbolistes d’elit» entre els propietaris. Tot i que la majoria dels compradors fan servir aquest habitatge com a segona residència, des d’Infinitum detallen que «unes 25 famílies hi viuen tot l’any».
Segons apunten els responsables del ressort, «els inversors propers als països balcànics estan buscant propietats allunyades de la guerra». Aquest fet, sumat a un efecte «bocaorella», ha situat aquest petit país com el client predilecte de l’empresa.
Pel que fa al perfil de l’inversor estranger, els treballa-
Cal destacar que Infinitum és un espai privat tancat de més de 300 hectàrees amb tres camps de golf, multitud de piscines comunitàries, restaurants i seguretat privada. El complex, propietat de Criteria Caixa, planeja construir en els anys vinents dos hotels de cinc estrelles. El projecte té llicència per construir fins a 2050 habitatges, tot i que apunten que «el creixement serà a molt llarg termini». Tot i això, l’alta demanda d’aquest tipus de residència ha fet plantejar un increment de la promoció anual de pisos –inicialment plantejada en 100– per fixar-la en els 150 anuals.
L’investigat li hauria retirat el passaport a la víctima i li controlava els diners
forense ha afirmat que les lesions provocades per una arma blanca a la víctima van ser provocades per una altra persona i que ella sola no se les podia haver fet.
DADES
La producció d’energia renovable va pel camí de assolir un nou any de rècords. 2023 es tancava amb una generació elèctrica verda del 50,3%, respecte al total del mix energètic. Aquesta xifra suposava un rècord i una important fita en la cursa cap a la descarbonització de l’energia, ja que per primera vegada, en el global anual, les energies verdes suposaven més de la meitat de la producció. La creació de nous parcs eòlics i fotovoltaics, sumats a les noves instal·lacions d’autoconsum, estan fent que els rècords establerts l’any passat quedin en-
rere i que enguany ja se n’estiguin batent de nous. I és que el passat setembre, últim mes del qual se’n tenen dades oficials, la producció elèctrica renovable es va enfilar fins al 53,9%. Des de Red Elèctrica expliquen que «l’augment en la generació renovable, juntament amb el descens de la producció en cicle combinat, carbó i cogeneració, han propiciat que l’aportació renovable al mix de generació hagi variat en 10,6 punts percentuals respecte al mateix període de l’any passat».
Pel que fa, als tipus de renovable que més han aportat al conjunt del mix energètic espanyol, l’eòlica ha estat la
tecnologia que ha sumat més producció, sumant el 22% del total, cosa que significa un augment del 28,6% respecte al mateix mes de l’any passat. La segueix la solar fotovoltaica, que agrupa un 20,1% de la producció (+ 24,3% respecte a setembre de 2024). En tercera posició, si bé a molta distància, s’hi troba l’energia hidràulica, que al setembre va ser l’encarregada de produir el 7,9% del total del mix energètic. La solar tèrmica va suposar el 2,3% del total i altres renovables van tenir una quota d’un 1,4%.
Més enllà de la xifra global, és interessant veure els màxims registrats per les dues principals energies renovables.
Pel que fa a l’eòlica, el dia 26 de setembre, a les 5:19 h, va tenir la seva punta de màxima cobertura del total del mix energètic, que va ser del 67,6%. En el cas de la solar fotovoltaica, el pic de màxima cobertura es va assolir el 8 de setembre a les 11:57 h, quan va aportar el 71,9% del total de l’energia elèctrica.
Si bé les renovables representaven al setembre un 53,9% del mix energètic, l’energia produïda lliure d’emissions s’enfilava fins al 80%, gràcies a les xifres registrades per l’energia nuclear, que va representar el 24,4% del mix, sent la tecnologia que més va aportar al conjunt.
LLa Generalitat estudiarà tecnologies renovables poc explotades al territori com el biogàs o l’eòlica marina NOVES IMPLANTACIONS
Anna Ferran / ACN
es renovables a Catalunya viuen un període d’estancament. I, en un sector que avança a gran velocitat, estancar-se és sinònim de fer passes enrere. El darrer Observatori d’Energies Renovables, publicat al juliol, constatava que l’any passat l’increment de generació elèctrica renovable va ser quatre vegades inferior a l’augment que s’havia registrat el 2022. Així doncs, les renovables van cobrir només un 13,6% de la demanda elèctrica que va tenir
Catalunya. Aquesta xifra està molt lluny dels objectius fixats per Europa, que determinen que el 2030, és a dir, d’aquí a cinc anys, el 50% de la demanda s’ha de cobrir amb renovables.
L’Observatori atribueix aquesta lentitud al «col·lapse» de projectes d’eòlica i fotovoltaica que es troben en tramitació. Alguns d’aquests projectes ja s’han aprovat i d’altres no han superat la tramitació ambiental. Ara bé, aquest embut ha suposat un important endarreriment respecte a les previsions plantejades. La po-
tència instal·lada en energia eòlica ha crescut en 130 MW entre 2020 i 2024, fins als 1.406 MW, i la fotovoltaica en 62 MW, fins als 351. Aquestes xifres es troben «lluny» del marcat pel Proencat per a l’any 2030, ja que la fotovoltaica es troba en el 45% del compliment i l’eòlica en el 26%.
Noves renovables Davant d’aquest panorama, la Generalitat ha decidit «fer un pas endavant en la transició energètica» i en l’acceleració de la descarbonització. Aquesta nova aposta es reflecteix en
quatre grans àmbits: l’acceleració i la tramitació i aprovació del Pla Territorial Sectorial per a la implantació d’energies renovables (Plater), la simplificació de la burocràcia dels projectes per reduir els terminis de tramitació, la negociació
La fotovoltaica s’ha desenvolupat en un 45% i l’eòlica en un 26% respecte del total previst per 2030
per a garantir la connexió a la xarxa de les renovables necessàries per a la transició energètica a Catalunya i, per últim, l’impuls a formes de generació fins ara poc explotades a Catalunya, com ara l’eòlica marina o el biogàs.
en detall
La transició energètica, en un procés participatiu
Dilluns es posarà en marxa un procés participatiu per a la redacció del Pla Integrat d’Energia i Clima, que establirà els objectius de la transició energètica a Catalunya per a l’any 2030. Es duran a terme quatre sessions de consulta amb el món científic, l’empresarial, els ens locals i entitats ciutadanes, amb l’objectiu de comptar amb «les opinions més rellevants» i «enriquir» les estratègies i mesures del pla. Els eixos seran el foment de l’eficiència energètica i el desenvolupament de renovables, la descarbonització, l’impuls del coneixement, la recerca i la competitivitat en la transició energètica i la neutralitat climàtica, així com l’efecte social i transversal de la transició energètica.
INICIATIVA DESTACADA
El nou Pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona, la principal eina de suport als ajuntaments, promou les actuacions en matèria de transició ecològica al món local
Impulsar la sostenibilitat i la preservació del medi ambient són objectius destacats de la Diputació de Tarragona, tal com es recull de manera expressa al Pla de Mandat de la institució. Per això, des de la Diputació es posen en marxa accions i projectes que promouen que la demarcació de Tarragona avanci en aquest sentit, amb l’objectiu que els pobles i ciutats estiguin millor preparats per als reptes que planteja un món cada cop més canviant i exigent. El nou Pla ImpulsDipta de suport als ajuntaments, implantat recentment, no és una excepció. De fet, aquesta nova i pionera eina de suport econòmic i tècnic als municipis considera la transició ecològica com un dels àmbits preferents, juntament amb el de cultura i el de salut pública. Així, el pla estableix que els consistoris duguin a terme de manera obligatòria actuacions en matèria de transició ecològica, bé en matèria d’inversió o de despesa corrent, amb una inversió mínima de més de 22,3 milions d’euros. Iniciatives que tenen per finalitat mitigar el canvi climàtic, fomentar una gestió més sostenible i estalviar en recursos naturals.
Entre aquest tipus d’accions destaquen actuacions d’adquisició i instal·lació d’energies renovables (energia solar fotovoltaica, energia solar tèrmica, energia eòlica, fanals solars, geotèrmia...), substitució o millora dels sistemes existents de climatització per d’altres de millor rendiment energètic als equipaments municipals; millora de l’enllumenat per fer-lo més sostenible, o adquisició de vehicles elèctrics, entre altres múltiples actuacions. A més, també s’hi inclouen treballs de millora forestal; inversions en infraestructures de la silvopastura per a la prevenció d’incendis; retirada de residus de materials de la construcció i deixalles en espais de titularitat pública, o accions de comunicació i educació ambiental per a la població.
Un pla fet a mida
El Pla ImpulsDipta està dotat amb un total de 147 milions d’euros per al present mandat, fet que suposa la injecció més gran de diners per als 190 ajuntaments i entitats municipals descentralitzades del Camp
L’adquisició i instal·lació d’energies renovables als pobles és una de les accions que promou el Pla ImpulsDipta
Noemí Llauradó: «Els consistoris s’adapten a les necessitats creixents vinculades a la transició energètica, àmbits que considerem estratègics per a la demarcació»
de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Fins al passat mes d’octubre, ja s’havien realitzat pagaments per valor de més de 10 milions d’euros. El nou pla suposa un canvi de paradigma, amb una reducció de fins al 90% de la burocràcia, amb el consegüent benefici que això comporta per als ajuntaments, sobretot per als més petits.
A més, aquesta nova eina de col-
laboració amb els municipis ofereix un servei d’assessorament a mida de les necessitats de cadascú, fet que afavoreix la millora de la gestió municipal i l’optimització dels recursos públics. Pel que fa a la tipologia de les actuacions en matèria d’inversió proposades pels ens locals, destaca el fet que el 77,89% dels ajuntaments o entitats municipals descentralitzades (EMD) han proposat actuacions en equipaments públics de caire social o cultural, el 65,78% en carrers i vials, el 60% en eficiència energètica, el 27,36% en aigua i el 12,63% en vehicles elèctrics.
«En l’àmbit de transició ecològica, veiem com el nombre de projectes (sobre gestió de l’aigua, climatització, instal·lació de plaques solars...) és força destacat, i això revela que els consistoris s’adapten a necessitats creixents vinculades a la transició energètica i a la sostenibilitat, àmbits que a la Diputació de Tarragona considerem estratègics per a la demarcació», va destacar la presidenta Noemí Llauradó en el primer balanç del Pla ImpulsDipta, celebrat el mes passat.
EMPRESA DESTACADA
L’energètica aglutina tots els incentius estatals vigents, a les quals suma promocions pròpies que reforcen la competitivitat de l’aerotèrmia envers la caldera de gas i gasoil
Iberdrola ha llençat un pla d’acció que reforça la competitivitat de l’aerotèrmia envers la caldera de gas i gasoil. En concret, la companyia ha aglutinat tots els incentius i mecanismes estatals vigents, que gestiona i tramita per major senzillesa del client, a més d’incloure promocions addicionals, com el seu pla Renova, la seva proposta del sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) i diferents bonificacions.
D’aquesta manera, Iberdrola busca minimitzar la inversió requerida en la implantació de l’aerotèrmia a la llar amb l’objectiu d’accelerar la transició energètica i facilitar l’elec-
trificació i descarbonització de la climatització residencial.
En concret, el govern d’Espanya contempla una sèrie de deduccions fiscals per millora de l’eficiència energètica, que permeten que l’usuari pugui deduir-se fins a un 60% de la inversió inicial, fins a un màxim de 9.000 euros que han de dividir-se en tres anys, cos que suposa una deducció de 3.000 euros a l’any.
El canvi de caldera de gas o gasoil a aerotèrmia comporta un estalvi energètic, de manera que porta associat un Certificat d’Estalvi Energètic (CAE) que Iberdrola s’encarrega de tramitar i gestionar. Així, la companyia, amb el suport d’aquest nou vehicle, realitza un descompte directa-
ment en el preu de compra de 2.000 euros, que se sumen al descompte directe de 1.000 euros a través del seu pla Renove, disponible fins a finals d’any. A més, la companyia també dona una bonificació de 800 euros en la factura en contractar la solució d’Aerotèrmia Smart.
D’aquesta manera, per a un pis de 80 m2, una solució completa d’aerotèrmia suposa uns 12.000 euros, que després dels descomptes i deduccions, es redueixen a un cost de 5.200 euros, que en el cas de ser un habitatge unifamiliar de la mateixa mida,
es disminueixen fins als 2.800 euros, en comportar una deducció fiscal superior. En el cas d’un habitatge unifamiliar de 200 m2 i una aerotèrmia de 15.000 euros, el cost final se situa en 4.000.
L’energètica també posa a disposició dels seus clients un pla de finançament, que parteix des de 12 mesos sense interessos fins a 10 anys amb un tipus d’interès competitiu davant l’oferta actual de mercat.
Per a un benefici econòmic superior, Iberdrola va llençar a l’agost la primera tarifa específica per als usu-
aris amb aerotèrmia. La tarifa Estalvi Intel·ligent Aerotèrmia està basada en un algoritme que calcula diàriament les vuit hores de més consum de cada client, aplicant automàticament sobre elles un descompte del 40%.
Estalvi energètic i econòmic El 40% de les emissions que es produeixen a Europa provenen de les calefaccions en llars amb combustibles fòssils. Diferents programes europeus advoquen per accelerar la seva transició cap a energies renovables, principalment l’aerotèrmia. Els sistemes d’aerotèrmia són bombes de calor que extreuen l’energia mitjançant un cicle termodinàmic per a aportar calefacció a l’hivern, refrigeració a l’estiu i aigua calenta tot l’any.
L’aerotèrmia, envers les calderes tradicionals, al ser font d’energia renovable, permet evitar la combustió i les seves emissions associades, al mateix temps que aconsegueix estalviar fins a un 70% de l’energia per a calefacció en el cas de disposar de terra radiant i de fins a un 40% si són radiadors. A més, aquesta tecnologia és més segura en eliminar la necessitat d’emmagatzematge i la dependència de combustible.
Continua el desplegament de noves instal·lacions solars fotovoltaiques als centres educatius de la ciutat i altres edificis municipals
L’Ajuntament de Reus té un ferm compromís amb la lluita contra l’emergència climàtica, amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 i amb la transició energètica, tots ells elements molt presents al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027, que té un dels seus tres eixos destinats a avançar cap a una ciutat més verda i connectada amb la natura, més resilient, més sostenible i més pensada per a les persones.
La ciutat de Reus, de la mà de l’Ajuntament de Reus amb l’empresa elèctrica municipal, Reus Energia, avança com a referent en producció d’energia verda i sostenible.
L’ampliació del parc fotovoltaic municipal i el subministrament elèctric net a l’Ajuntament i els diferents equipaments públics continua endavant amb les noves inversions previstes pel proper exercici 2025. El pla d’inversions 2025 inclou una partida de 288.000 euros en instal·lacions fotovoltaiques a dos pavellons polilleugers, el Joan Rebull, i l’Alberich i Casas. Seran instal·lacions amb una potència nominal de 100kW en modalitat d’autoconsum compartit, amb possibilitat d’incloure sistemes d’emmagatzematge.
D’altra banda, continua el desplegament de noves instal·lacions solars fotovoltaiques als centres educatius de la ciutat. Es tracta d’una segona instal·lació solar fotovoltaica a l’escola Rubió i Ors, a l’institut escola Pi del Burgar i a l’escola la Vitxeta, que seran una realitat aquest 2025.
Altres edificis municipals que comptaran amb una instal·lació solar fotovoltaica seran Redessa Tecnoparc i el Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament (CEPID). També es troba en redacció un nou projecte al cementiri municipal i s’estudia la instal·lació d’un hort solar amb panells sobre terrenys municipals i un projecte d’instal·lació fotovoltaica amb emmagatzematge a través de bateries.
Actualment, Reus Energia gestiona les instal·lacions solars fotovoltaiques de les escoles municipals, de l’IMFE Mas Carandell, la Biblioteca Xavier Amorós, el Gaudí Centre, el Mercat Central i el Pavelló Olímpic. A més de generar energia de fonts pròpies amb instal·lacions solars fo-
en detall
La depuradora ja obté el 30,5% de l’energia elèctrica de la seva planta fotovoltaica
La planta fotovoltaica de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Reus va complir aquest estiu el seu primer aniversari de funcionament havent aconseguit cobrir el 30,5% de l’energia elèctrica que requereix l’activitat de la depuradora. La planta compta amb un total de 972 plaques i 3.013 metres quadrats de superfície per a la captació solar. Després d’un any de servei, les xifres de producció indiquen que la planta fotovoltaica ha produït 953.647 kWh/any del total de 3.126.123 Kw que l’EDAR necessita per al seu funcionament. Com és lògic, l’època de major producció fotovoltaica ha estat l’estiu, amb els mesos de juny, juliol i agost amb xifres que gairebé tripliquen alguns mesos d’hivern. Així, per exemple, el juliol de 2023, la planta va generar 118.358 Kw mentre que el desembre passat van ser 40.455. El projecte, impulsat per Aigües de Reus, va comportar una inversió de 655.335,93 euros (IVA inclòs) amb el cofinançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i va
entrar en servei l’estiu de 2023. La instal·lació fotovoltaica té una potència total de 641,52 kWp. Tot plegat cal emmarcar-ho en el seguit d’inversions en eficiència energètica que impulsa de fa temps Aigües de Reus, per aconseguir un canvi de model energètic.
tovoltaiques als edificis municipals, l’empresa municipal compra energia procedent de fonts renovables al mercat lliure per tal de subministrar només energia verda a les installacions municipals. Una fita important per avançar cap a una transició energètixca i un canvi de model amb l’energia com a servei públic.
«El projecte de Reus Energia posiciona molt bé a la ciutat en aquesta transició energètica en el qual tots els municipis han d’estar implicats i que ja ha permès a la capital del Baix Camp ser mirall per la Generalitat, entre altres projectes, en la creació de l’empresa energètica pública catalana», afirma el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.
ACEPAR, una realitat
Aquest estiu va finalitzar la construcció de la planta fotovoltaica més gran de la ciutat, situada al dipòsit municipal de vehicles, amb una potència pic de 950 kWp i 840 kWn de potència nominal, que preveu una producció màxima de 1.398.259 kWh anuals.
Aquesta és una de les tres installacions de titularitat municipal que formen part del projecte de comunitat energètica del Polígon Agro-Reus (ACEPAR), la iniciativa pública-privada liderada per l’Ajuntament de Reus, amb la participació d’empreses privades i que suposa una inversió de 4,4 milions d’euros, dels quals 3,5 són subvencionables i 1,9 seran finançats amb la subvenció atorgada pel Ministerio de Transición Ecológica i l’IDAE (Instituto para la Diversifciación y Ahorro de la Energía), procedents dels fons europeus Next Generation. Les altres dues installacions municipals que formen part del projecte es troben a l’edifici de Mobilitat (130,1 kWp de potència pic) i a Redessa II (564 kWp de potència pic).
Actualment l’ACEPAR té set socis: Reus Serveis Municipals, Reus Transport, REDESSA, Ascensores Omega, Setier, MaserGrup i Tallers Baix Camp.
L’energia produïda per la comunitat, amb una potència total de 4,2 MW i la generació de 5.500 MWh a l’any, serà per a l’autoconsum de les empreses que formen part de la comunitat energètica i l’excedent, gestionat per Reus Energia, es destinarà al consum d’edificis municipals.
Futbol El filial blaugrana arriba al duel amb una ratxa de 7 empats i 1 dura derrota al descompte
El Nàstic de Tarrragona té aquest cap de setmana el desplaçament més curt de la temporada. Els grana volen tornar al camí de la victòria a domicili acompanyats de la Marea Grana. El que dicta la classificació i l’especialitat del conjunt de Dani Vidal amb els filials donen molts punts a favor, però el Barça Atlètic s’apunta a un partit trampa aquest diumenge a l’estadi Johan Cruyff. El filial blaugrana, entrenat per Albert Sánchez, arriba al duel d’aquest cap de setmana en una situació crítica. Amb 14 punts, el Barça Atlètic es troba en posicions de descens, i les sensacions tampoc acompanyen. De fet, fins ara han acumulat set empats de manera consecutiva. El darrer diumenge, van ser tocats i enfonsats amb una remuntada de l’Amorebieta en el temps de descompte.
Per arribar fins a aquest punt, a nivell de plantilla el Barça Atlètic s’ha vist perseguit per les lesions i també per les seleccions. Concretament, contra l’Amorebieta, fins a set jugadors no van poder jugar per compromisos internacionals, entre aquests els titularíssims Pau Prim, Noah Darvich i Pedro Soma, entre
El filial recupera per diumenge els set jugadors convocats per les seleccions
d’altres. Tots ells, estaran disponibles per a jugar contra el Nàstic el diumenge. A nivell esportiu, el conjunt
El conjunt blaugrana ha demostrat ser propens a rebre remuntades
d’Albert Sánchez ha vist fins a cinc vegades en els darrers 8 partits com els seus rivals els remuntaven els seus gols.
Futbol El partit també significarà el retorn de Manel Cazorla al Vilar
Montreal Quesada
La Pobla de Mafumet i la UE
Valls estrenen aquest diumenge el primer derbi tarragoní de la lliga Elit. Serà un duel especial, perquè significarà el retorn de l’ara tècnic del filial del Nàstic, Manel Cazorla, al Municipal del Vilar,
l’estadi que va ser casa seva els darrers tres anys. Amb tot, també serà un partit d’alta tensió, perquè tant pobletans com vallencs necessiten sumar victòries per allunyar-se del descens. El filial del Nàstic té entre cella i cella utilitzar el derbi per propulsar-se tant a la classificació com a
nivell anímic. Després d’un inici de temporada més que accidentat amb set jornades sense guanyar, el darrer cap de setmana, el filial grana van sumar la primera victòria de la temporada contra el Vic. Els grana encara tenen poc marge d’error, es troben lluny de l’objectiu de lluitar per
El rival
Barça Atlètic
Com arriba?
8 PP 3 GF 17 GC 16
Diumenge, 19.30 h
Estadi Johan Cruyff Esport 3, FEFtv i Barça One 16è PG 2 14 punts
L’àrbitre
Alonso de Ena Wolf dirigirà el partit
El filial blaugrana, amb 17 gols a favor, és un equip amb facilitat per trobar la porteria rival. Normalment, acostuma a avançar-se en el marcador, però ha demostrat sistemàticament que té moltes dificultats a l’hora d’aguantar el resultat. Contra el Barakaldo, van veure com el conjunt basc els igualava el 2-0 en qüestió
tornar a la Tercera Federació, així que encaren el derbi amb la intenció clara d’allargar els bons resultats i sumar el segon triomf consecutiu. En aquest sentit, Manel Cazorla, va destacar que «em conec molt bé com és el Vilar. És un dels camps més difícils de la categoria. Només si repetim la bona actuació del darrer partit, estarem a prop de sumar». D’altra banda, el conjunt vallenc vol fer del Vilar tot un fortí. Davant els seus han sumat els dos triomfs de la temporada i, diumenge a les 12.30 h, volen el tercer.
Alonso de Ena Wolf serà l’àrbitre encarregat de dirigir el duel de diumenge contra el Barça Atlètic. El col·legiat aragonès ha xiulat partits del Nàstic des de la formació de la Primera Federació. De fet, els grana mai han perdut quan ell ha dirigit un partit, acumulant 3 empats i una victòria. Curiosament, el Barça mai ha guanyat amb de Ena Wolf, sumant dos empats i dues derrotes.
de vint minuts. La Gimnástica Segoviana i el Sestao River, equips en la lluita per a la salvació, van empatar fins a dues ocasions els gols dels barcelonins. L’exemple més recent, la remuntada en dos minuts en el temps de descompte de l’Amorebieta del darrer diumenge. Els blaugrana són un equip més jove que l’any passat. A banda de perdre el tècnic Rafa Márquez, jugadors com Marc Casadó, Gerard Martín i Pau Víctor, presents a l’onze inicial del Barça en la darrera visita del Nàstic al Johan Cruyff, ara destaquen amb el primer equip. El jugador que sí que es manté i enguany ha esdevingut com a referència és Unai Hernández. L’atacant és l’home més perillós del filial blaugrana. Encara no s’ha perdut ni un sol minuti acumula sis dianes i una assistència. Hernández es presenta com una de les noves promeses de la Masia i, de moment, l’esperança del conjunt blaugrana per capgirar la mala dinàmica. Al mig del camp també destaca Pau Prim. El jove jugador, que la setmana passada capitanejava la selecció espanyola sub19, és la guia del joc associatiu del conjunt blaugrana. El talent inherent dels jugadors del Barça Atlètic, sumat a la necessitat de tornar a guanyar com més aviat millor, situen el derbi del diumenge com un partit trampa per al Nàstic. Per la seva banda, Dani Vidal afronta un duel que és el primer d’una setmana de tres partits, així que el tècnic grana haurà de saber gestionar els esforços de la seva plantilla.
Trail La cursa de muntanya se celebrarà el diumenge 1 de desembre amb quatre disciplines diferents
El pròxim diumenge 1 de desembre arriba la quarta edició de la Imperial Tarraco Trail, la cursa de muntanya organitzada pel Club Excursionista Alliberadrenalina amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, a través de Tarragona Esports. Aquesta cita esportiva ja consolidada torna amb quatre disciplines: Caminada, Marxa Nòrdica (13 quilòmetres), Trail TGN (15 quilòmetres) i Imperial Trail TGN (25 quilòmetres), amb uns recorreguts que faran descobrir la gran varietat de camins i senders de l’anella verda que envolta la ciutat; i que també passaran per llocs emblemàtics de la Tàrraco romana.
La sortida i l’arribada de les quatre curses es farà des del
Parc Francolí. A les 8.30 hores s’iniciarà la Imperial Trail i a les 9.30 hores començaran la resta de disciplines. La Impe-
rial Trail TGN té un recorregut de 26 km amb 550 metres de desnivell positiu. Des de l’organització apunten que és
una cursa que tot i tenir més distància que una mitja marató «és ràpida i amb un desnivell assequible que recorre
La zona boscosa del Pont del Diable serà una part important dels circuits
Enguany es preveu la participació de 500 competidors i 50 voluntaris
molts senders i espais de la zona boscosa del Pont del Diable». El punt més alt del recorregut serà el pas de Sant Simplici. A més, assenyalen que «la dosificació juga un paper important per decidir al guanyador».
D’altra banda, també està la Trail TGN, la cursa de 14 km i 220 metres de desnivell positiu. Des de l’organització asse-
nyalen que «és la petita de la casa. Consta d’un recorregut «molt entretingut» que és apte pels corredors que estan començant en el món del trail com els que prefereixen les curses de muntanya exprés». Aquesta competició serà puntuable per a la Lliga TGN Trail. La Marxa Nòrdica serà, un any més, la prova de cloenda del Circuit Català de Marxes Nòrdiques de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i la Trail TGN és una prova puntuable en la Lliga Trail TGN. Aquesta comptarà amb un recorregut de 13 km amb 213 metres de desnivell positiu. Aquest circuit de la Marxa Nòrdica serà el mateix per a la caminada no competitiva i recorrerà la zona boscosa del Pont del Diable amb la tornada cap al Parc del Francolí .
Mig centenar de participants Enguany, des de l’organització preveuen la participació de 500 participants i es comptarà amb una cinquantena de persones voluntàries. Les inscripcions es poden fer a través del lloc web, https:// alliberadrenalina.com/imperial-tarraco/.
Parcials 20-18, 25-11, 18-19 i 16-21.
Incidències. Partit de ajornat de la jornada 5 disputat al pavelló
Bàsquet Els de Jesús Muñiz van dominar un rival que només havia perdut un duel
Arnau Montreal Quesada
Amb Iker Montero connectat, l’OCA Global CB Salou somriu. El conjunt de Jesús Muñiz va passar amb la força d’un tren per sobre d’un CB Prat que, fins ahir, només havia perdut contra el líder. Montero va fer i desfer com va voler per liderar el conjunt blau en la segona victòria consecutiva a la Segona FEB (80-69), tot i les decisions arbitrals.
El CB Salou va encetar l’encontre amb un Iker Montero endollat. El jugador blau va encertar un triple per estrenar el partit. Aquest no va ser més que un avís del que havia de venir per la seva part durant el partit. Oliver Bieshaar, amb un tap i una cistella, marcava distàncies amb el 5-2. Amb tot, el CB Prat, equip que només havia perdut un partit enguany, va reaccionar. Un triple de Nogués i el bàsquet de Peñarroya van capgirar l’electrònic i van obrir una petita bretxa.
En el moment de necessitat, Iker Montero va tornar a aparèixer des de la línia de tres per capgirar la tendència. El domini sota la cistella dels blaus i les transicions d’Ara-
Iker Montero va tancar el partit amb un total de 34 punts sota el braç
gonès van fer la resta per tancar el primer quart amb un 20-18 al marcador.
El partit estava igualat al màxim. Fins al moment, el Prat aguantava el ritme anotador salouenc, però això va canviar en el segon període. Montero feia i desfeia com volia. Des de l’exterior i tam-
Hoquei Patins Els roig-i-negres van caure a la pista del Noia
Redacció
La primera derrota del curs va arribar a la Champions. El Reus Deportiu Virginias s’estrena amb derrota a la màxima competició europea contra un Noia Freixenet més encertat davant de la seva afició. Xavi Costa, per parti-
da doble, i Jordi Bargalló van posar els gols que van donar la victòria el conjunt de l’Alt Penedès. El partit va encetar amb igualtat màxima a les dues pistes. Costava que la bola entrés, però quan ho va fer, van totes van entrar de cop. El primer en colpejar va ser el
Noia Freixenet i, en qüestió de dos minuts, la ferida es va ampliar fins al 3-0. Ni tan sols un temps mort de Jordi Garcia va poder frenar el torrent de gols del Noia.
Tocava treballar a la segona meitat i la reacció va arribar aviat. El capità Joan Salvat va tornar a veure porta als
bé entrant fins a sota la cistella, aconseguia anotar de qualsevol manera. El Prat es mantenia viu amb un 2+1 de Nogués que va fer vibrar el pavelló Salou Centre perquè, fins llavors, l’àrbitre només penalitzava les faltes locals. Els atacs començaven a complicar-se i el CB Salou va
cinc minuts de la represa per posar el 3-1. El primer estava fet, però va ser l’únic que va poder donar el Reus Deportiu en el camí de la remuntada. El Noia va saber tancar-se i, en el darrer minut, Iván Morales va veure una blava que donava una espurna d’esperança. Amb tot, Salvat va errar la falta directa i el partit va acabar morint amb el 3-1 a l’electrònic.
El Reus Deportiu no té temps per descansar perquè aquest diumenge torna a la lliga per jugar contra el Voltregà al Palau d’Esports.
tenir clar. Quan les coses no surten, pilotes a Iker Montero i que inventi. I així va ser. Del no-res, el base es va inventar un nou triple i el partit es va obrir com si el CB Salou hagués destapat l’ampolla de cava.
Totes les jugades connectaven. Bieshaar dubtava a la línia de tres, la seva última opció va ser provar sort i el triple va entrar. Montero obria la ferida amb una jugada individual i Aragonès feia encara més mal amb les transicions. La fortalesa defensiva i la falta d’encert del Prat va deixar el conjunt visitant completament grogui. El Salou va aconseguir un parcial de 17-0 que es reflectia amb un contundent 43-26 a l’electrònic. El partit s’havia trencat i, amb un 2+1 de CJ Barksdale, els de Muñiz van marxar al descans amb 16 punts d’avantatge sota el braç.
A la represa, el CB Prat va prémer l’accelerador amb un triple de Peñarroya per retallar distàncies. Amb tot, el Salou les mantenia gràcies a Adrià Aragonès. La tendència arbitral no va canviar. Els homes de Muñiz acumulaven faltes. El pavelló va tornar a esclatar amb protestes quan els àrbitres van castigar al Salou amb tres tirs lliures per al Prat amb una tècnica, però Sesé va desaprofitar l’oportunitat. Amb el poder ofensiu i defensiu intacte, els blaus van poder entrar a l’últim quart amb un 64-48 a l’electrònic i l’avantatge intacte.
En el quart, Montero va reaparèixer per negar totes les esperances del Prat i va deixar la victòria a casa amb un 80-69.
El Mirandela i el Györi, els rivals del Reus Ganxets a Europa
Tennis Taula El Mirandela portuguès i el Györi hongarès seran els rivals del Miró Ganxets Costa Daurada en la següent fase de l’Europe Cup. El conjunt reusenc s’haurà de desplaçar del 13 al 15 de desembre a la ciutat portuguesa, que serà la seu de la segona fase de la competició europea. El Mirandela és un equip que aterra a l’Europe Cup directament a la segona fase després de caure a la Champions League contra el Saint-Denis francès i el Novi Sad serbi. D’altra banda, el Györi va avançar com a segon del grup A de l’Europe Cup després de caure contra el Lille francès i superant el Dobry Wiazar polonès. En aquest grup de tres, el Miró Ganxets Costa Daurada és l’equip que ha arribat com a líder de la fase prèvia de l’Europe Cup. El somni europeu continuarà els dies 13, 14 i 15 de desembre a Portugal. Redacció
El Tàrraco recapta 1.305 euros per al País Valencià
Solidaritat El passat cap de setmana, el CN Tàrraco va organitzar una jornada solidària. Gràcies a la col·laboració del forn Farinus i de Carns Milà, el club ha aconseguit recaptar 1.305 euros que es destinaran íntegrament al CN Sedaví, a l’Horta Sud, un club que va patir de primera mà els efectes de la DANA al País Valencià. Redacció
LaLiga Genuine torna a Tarragona, allà on va néixer, aquest cap de setmana en la seva setena edició. Ahir, l’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili es va omplir amb els 250 membres del Voluntariat Grana BASF i l’equip del Nàstic Genuine, que van ultimar els darrers preparatius per una jornada per a la història plena d’emoció i, sobretot, de futbol. Aquest vespre, els més de 1.000 jugadors i tècnics dels 47 equips participants assistiran a una cerimònia d’obertura on hi podrà accedir tothom qui vulgui al Nou Estadi Costa Daurada i, entre dissabte i diumenge, l’atenció se centrarà en la pilota, que començarà a rodar amb els partits al Futbol Salou Sports Center. El coordinador del Voluntariat Grana, Jordi Ruiz i la directora d’AGF, Contxita Esteve, van donar els indicatius als joves que acompanyaran als futbolistes durant tot el cap de setmana. Ruiz va destacar que «ser un voluntari és donar i rebre, ajudar i formar part d’una gran família». Aquesta família està formada per 250 estudiants dels centres Col·legi Sant Pau Apòstol, Institut Antoni Martí Franquès, Col·legi Dominiques Tarragona, Col·legi Mare Nostrum, Institut Tarragona i Camp Joliu. Finalment, el director de comunicació, relacions institucionals i sostenibilitat de BASF a Espanya i Portugal, Xavier Ribera, va subratllar que «de l’himne del Nàstic em quedo amb les paraules orgull i degà. Perquè l’equip és l’orgull de la ciutat i el degà dels equips de l’esport. Aquestes dues paraules també es repeteixen amb el Genuine, perquè aquesta aventura va començar a Tarragona i és el nostre orgull més gran».
A l’acte no van poder fallar la plantilla del primer equip del Nàstic de Tarragona al complet, que van provocar més d’un comentari emocionat i un aplaudiment per part dels joves nastiquers presents a l’Aula Magna. A l’escenari, el tècnic Dani Vidal va destacar que «fa molts anys que comparteixo espai amb els equips Genuine. És llavors quan te’n adones del que representen. Sempre que els mirava els veia entrenant al màxim i gaudint del futbol i he après molt d’ells». El capità Joan Oriol va subratllar que «és l’equip més important de la història del Nàstic». A més, també va tenir un detall amb el Voluntariat Grana BASF, convidant-los de cara al partit contra la Cultural Leonesa del pròxim diumenge.
Amb les presentacions fetes, tota l’Aula Magna va vibrar amb el moment més especial. Tota la plantilla del Nàstic i el Voluntariat Grana BASF van ballar la Haka, l’himne emblemàtic de laLiga Genuine.
Futbol El Nàstic Genuine i uns 250 voluntaris viuran l’inici d’una emocionant LaLiga Genuine a Tarragona
Durant l’acte, els presents van ballar la Haka, l’himne de LaLiga Genuine i els membres del primer equip del Nàstic van saludar a l’equip
Finalment, la sala va trencar en una gran ovació per a rebre els veritables protagonistes. Álvaro Cano, Rubén Almazan, Daniel Ferrer, David Descarrega, Jose Antonio Mateu, Sergi Camprubi, Oriol Clavaguera, Lucia Fernandez, Joan Josep Gonzales, Marta Álvarez, Cyro Almazan, Kevin Castelló, Aaron Oya,
La presentació
Avui a les 19 h el Nou Estadi acollirà la cerimònia inaugural de LaLiga Genuine
Didac Chàfer, Edgar Torres i Jordi Rofes van ser els jugadors convocats que van ser rebuts com herois pels presents. Vibrant d’emoció, van tancar un acte en el qual també van estar presents el president del Nàstic, Lluís Fàbregas i la directora de la Fundación LaLiga, Olga de la Fuente.
Política L’executiu quadra els equilibris prometent un impost a les energètiques que no gravarà les inversions previstes
ACN
El Congrés va aprovar ahir per 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB; BNG i CC) i 171 en contra (PP, Vox i UPN) el paquet fiscal que inclou la transposició de la directiva europea sobre una taxa mínima del 15% de l’Impost de Societats i la reforma de l’impost a la banca. L’aprovació va ser possible després d’una negociació tortuosa en què el PSOE ha anat tancant acords amb Junts, Sumar, ERC, Bildu, BNG i finalment aquest dijous amb Podem. Fruit dels acords, la Moncloa impulsarà la creació d’un nou impost permanent a les energètiques, que és precisament l’element que ha enfrontat Junts a la resta de socis, però que –com reclama el grup de Míriam Nogueras- no afectarà les inversions que es comprometin amb la descarbonització.
L’executiu espanyol va aconseguir in extremis una victòria parlamentària
L’executiu espanyol va aconseguir in extremis una victòria parlamentària que permet desbloquejar el cinquè pagament de 7.500 milions d’euros de fons europeus, i compleix l’obligació de transposar la directiva europea per establir un tipus mínim del 15% de l’Impost de Societats a les multinacionals que superin els 750 milions d’euros de facturació. També va aconseguir recuperar algunes de les mesures
que havien quedat pendents en comissió com la reforma de l’impost a la banca. L’aprovació d’una esmena transaccional pactada entre PSOE, Junts i Sumar ha permès incrementar del 6 al 7% el gravamen sobre els interessos i comissions de les entitats bancàries amb més de 5.000
milions en beneficis. Aquests ingressos es repartiran entre les comunitats en funció del PIB.
Més gravàmens al tabac
També van quedar incorporades a la llei les modificacions tècniques de l’Impost de Societats pels canvis que va
introduir el 2016 el govern del PP i que van ser anul·lades pel Tribunal Constitucional, així com un impost a les cigarretes electròniques, més gravàmens per al tabac i un augment de dos punts, fins al 29%, del tipus màxim d’IRPF a les rendes de capital superiors a 300.000 euros.
Política La reducció de l’impost serà del 30% dels rendiments del treball
ACN
El Congrés dels Diputats va aprovar ahir una reforma de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’IRPF, per incloure la intermitència dels treballadors de la cultura. El Ministeri de Cultura considera aquest fet «un nou
pas endavant» de l’Estatut de l’Artista. La incorporació d’aquest escenari fiscal és una mesura «clau» d’aquest estatut, afirma el Ministeri, una demanda del sector cultural com a «pas important» en el camí cap a un tracte fiscal «més just i equitatiu» per al col·lectiu. Així, la reforma
pretén adaptar la normativa a les característiques pròpies de l’activitat dels treballadors de la cultura, sovint marcada per una intermitència en la freqüència dels ingressos. Segons informa el Ministeri, la circumstància que justifica aquest tractament fiscal específic és que els ren-
Abans de la votació d’ahir, però, el govern espanyol va haver de quadrar acords amb tots els socis parlamentaris. El primer va ser amb Junts, que va situar com a línia vermella que el text no incorporés la pròrroga de l’impost a les grans energètiques perquè al seu entendre comprometia inversions de Repsol per 1.200 milions d’euros al Camp de Tarragona.
Acords a moltes bandes Després l’executiu va tancar una entesa amb Sumar i va sotmetre el paquet a una votació agònica el passat dilluns a la Comissió d’Hisenda del Congrés. La manca d’acord i les posicions contraposades dels socis van fer embarrancar bona part de la reforma que pretenien el PSOE i Sumar.
Finalment, però, els socialistes van aconseguir els vots d’ERC, Bildu i BNG a canvi de comprometre’s a impulsar la pròrroga de l’impost a les grans energètiques durant el 2025. Un punt que, malgrat les aparences, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va veure «compatible» amb els compromisos adquirits amb Junts. Podem també va acordar amb el PSOE crear una comissió per tractar un nou impost a les energètiques.
diments del treball cultural no corresponen al moment concret de la presentació en públic d’una creació artística. En concret, s’introdueix una reducció del 30% dels rendiments del treball o d’activitats econòmiques obtinguts per artistes quan aquests rendiments excedeixin un 130% de la mitjana dels rendiments obtinguts en els tres últims exercicis. El Ministeri afegeix que més enllà de quan es produeix l’activitat, hi ha un temps «imprescindible» per arribar a aquest punt.
Emeten una ordre d’arrest contra Netanyahu
Israel El Tribunal Penal Internacional (TPI) ha emès una ordre d’arrest contra el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, per crims de guerra i crims contra la humanitat a Gaza. Tal com havia sol·licitat el fiscal Karim Khan, el TPI ha ordenat la detenció internacional de Netanyahu, del seu exministre de defensa, Yoav Gallant, i de Mohammed Diab Ibrahim Al-Masri, un dels líders de Hamàs. El fiscal del TPI també havia demanat una ordre d’arrest contra dos dirigents més de Hamàs, Ismail Haniyeh i Yahya Sinwar, però tots dos han estat assassinats per l’exèrcit israelià. El TPI creu que hi ha «motius raonables» per responsabilitzar penalment Netanyahu. En concret, se’ls acusa d’utilitzar la fam com a mètode de guerra i per assassinat, persecució i altres actes inhumans contra la població palestina a Gaza. ACN
Societat S’han convocat manifestacions a Tarragona i Barcelona, on s’espera una participació massiva
ACN
El Sindicat de Llogateres fa una crida a la mobilització perquè la mobilització convocada dissabte sigui històrica. En plena crisi per l’accés a un habitatge i amb els lloguers disparats, l’organització creu que Barcelona acollirà dissabte la manifestació «més massiva» que s’ha fet mai pel dret a l’habitatge del segle XXI. El Sindicat de l’Habitatge també ha convocat una mobilització a la plaça dels Carros de Tarragona a partir de les 11.30 hores. A més, els participants estan cridats a traslladar-se a Barcelona per la tarda.
«La gent n’està farta», afir-
ma el portaveu del sindicat, Enric Aragonès. Sota el lema S’ha acabat! Abaixem els lloguers, el Sindicat de Llogateres posa sobre la taula quatre reivindicacions «urgents»: abaixar els lloguers un 50%, contractes indefinits, recuperar habitatges buits, turístics i de temporada per a l’ús residencial, i acabar amb la compra especulativa. En declaracions als mitjans, el portaveu del sindicat, Enric Aragonès, ha assegurat que els suports aconseguits demostren com l’habitatge és un vector de desigualtat “enorme” i un espai de “conflicte”. Per això, ha indicat que dissabte sortiran a dir que la gent “n’està farta, però alhora
El sindicat demana abaixar els lloguers un 50% i recuperar habitatges buits
vol prendre la iniciativa”. De fet, Aragonès subratlla que el més interessant no és el que passi dissabte sinó el que està passant aquests dies i el que passarà després. En aquest sentit, confia que la mobilització massiva marqui un punt d’inflexió.
Vaga de lloguers
Preguntat per una eventual vaga de lloguers si no s’accepten les demandes del sindicat ni hi ha canvis després de
la manifestació de dissabte, Aragonès assegura que el sindicat «ja ha decidit que va cap a la vaga de lloguers». «Estem ja treballant per impulsar la vaga i incorporar estratègies sindicals deixar de pagar», ha explicat recordant com van assolir resultats similars a la pandèmia.
Amb tot, no concreta encara com ni quan es podria desenvolupar la vaga. Segons afirma, és una eina que es podrà explorar «de moltes maneres», des de vagues de lloguers amb propietats concretes, un bloc de pisos, una immobiliària o vagues «generalitzades».
Carta dominical
BEditorial
Aquest dijous, i aprofitant que el president Illa és de viatge oficial al cor de les institucions europees, el Govern català ha presentat el denominat Pla Brussel·les. El concepte bàsic, expressat pel president de la Generalitat, és recuperar influència a Europa perquè s’havia perdut amb els governs ‘independentistes’ anteriors. Deixant de banda que l’independentisme català sempre ha estat molt europeista i que les reclamacions nacionals no tenen per què estar enfrontades a la capacitat d’influir a l’estranger, la qüestió és que hi ha un pla que vol aconseguir, d’una banda, que Catalunya estigui present als principals
espais de decisió i també, entre altres propostes, maximitzar l’aprofitament dels fons europeus per part de les entitats públiques i privades de Catalunya. D’això últim va la proposta del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona. Es trobava a faltar una major activitat passada de llarg l’estiu i poc se sap dels diferents grups de treball existents, però sí que s’aposta per disposar d’una eina, una agència, tanmateix, que ajudi a captar inversions, i talent, per fer-lo aterrar aquí. L’eina pot ser útil si la discussió sobre on han de recaure els diners que s’aconsegueixin no acaba sent una font de disputes i queixes entre alcaldes.
Tribuna
Ho vam aprendre dels nostres pares i mares i ells i elles, al mateix temps, dels nostres avis i àvies. Què vull dir?
Jesús corregeix els deixebles canviant-los totalment els papers: ells no han de pensar tant en el que han de fer davant els altres, sinó que els fa pensar en com ells hauran de ser acollits
envolgudes i benvolguts, avui vull parlar de la gelosia i de l’ambició. El deixeble Joan diu a Jesús, ferit per la gelosia: «“Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és un dels nostres.” Jesús respongué: “No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres”» (Mc 9,38-40). Jesús va més enllà de la simple «tolerància» davant els qui no són «dels nostres». El terme tolerància, manllevat de l’arquitectura, fa referència més aviat a allò que s’ha de suportar, aguantar, o consentir, i no a allò que, com afirma Jesús, s’ha d’acceptar i assumir com una realitat que és positiva i enriquidora en si mateixa. En canvi, hem de ser capaços de sumar, de fer el més petit servei i alegrar-nos que altres facin el bé a tothom, encara que no pertanyin al nostre grup. Ser capaços de percebre el do de l’Esperit en les persones que tenim al nostre voltant i fan el bé. Com afirma el Concili Vaticà II, en «tots els homes de bona voluntat» «la gràcia actua d’una manera invisible. Crist va morir per tots» «Hem de sostenir, doncs, que l’Esperit Sant ofereix a tothom la possibilitat d’associar-se a aquest misteri pasqual de la manera que Déu sap» (GS 22). Jesús proposa l’acceptació de tota realitat que sigui bona i de tota persona que faci el bé sota la fórmula de l’acolliment: «Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa» (Mc 9,41). En aquest punt, Jesús corregeix els deixebles canviant-los totalment els papers: ells no han de pensar tant en el que han de fer davant els altres, sinó que els fa pensar en com ells hauran de ser acollits. Els ensenya a posar-se en el lloc dels altres. No en el lloc del qui acull, sinó en el lloc del qui ha de ser acollit. Per tant, el deixeble no ha d’esdevenir mai jutge dels altres a l’hora d’efectuar l’acolliment, sinó que ha de pensar a ser subjecte per a ser acollit. Jesús s’identifica sempre amb el necessitat i el desvalgut (cf. Mt 25,40).
Jesús corregeix també els deixebles davant l’ambició d’honors i poder. Es troba en íntima relació amb el punt anterior. Davant l’ambició de Jaume i Joan d’ocupar els primers llocs en el Regne de Déu (Mc 10,37), Jesús els corregeix dient-los que «qui vulgui ser important, que es faci el servidor de tots», «com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida» (Mc 10, 43.45). Convida els deixebles a capgirar, una vegada més, la seva forma de pensar, massa arrelada al tenir, al posseir, als honors i al poder, tan oposats al projecte de Regne de Déu que ell proclama i inaugura. Amb la seva correcció, ens convida a repassar el nostre comportament familiar, professional i social, per veure si anem incorporant l’esperit de servei, el distintiu de tot deixeble de Jesús. Això demana esforç per anar a contracorrent de certs prejudicis socials. Demana també sentit crític i encert per trobar els camins més idonis per tal de fer de la nostra vida un autèntic servei.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Que Catalunya s’ha construït gràcies al treball i la creativitat dels catalans i catalanes. I quan dic catalans i catalanes vull dir dels catalans i catalanes que hem nascut a Catalunya, i també dels catalans i catalanes que no han nascut a Catalunya però que han fet de Catalunya el país on volen veure créixer els seus fills i filles.
I això és el que ha tornat a Catalunya. Aquest tarannà obert, aquesta tenacitat i capacitat de treball, i aquesta voluntat de convertir el país en un dels territoris europeus amb un major nivell de qualitat de vida. Això és el que representa el Govern del president Salvador Illa i aquests primers 100 dies del canvi. S’entén, oi?
Ho va expressar a la perfecció el president Tarradellas quan deia que quan els catalans anem units som imparables. En canvi, barallats i dividits, perdem. Per això la unitat civil del poble de Catalunya ha de ser sagrada. Una veritat com un temple.
Una realitat que subratlla també sempre el president Illa quan se li pregunta sobre quin és l’objectiu del seu Govern. Ras i curt: oferir al poble de Catalunya una proposta transversal que recuperi l’autoestima del país per resoldre els problemes reals dels catalans i catalanes a peu de carrer.
Ho diu... i ho fa. Com ho demostra que en aquests 100 primers dies del Govern del canvi hagi protagonitzat més de 200 activitats i actes institucions, i hagi completat més de 2.200 quilòmetres recorrent el país copsant, a peu de carrer, les inquietuds i anhels dels catalans i catalanes.
A nivell de les comarques tarragonines, i com a diputada al Parlament, vull posar de relleu la importància del fons
Ivana Martinez Diputada del PSC per Tarragona
de quasi 71 milions d’euros que s’ha habilitat per mitigar els efectes de la sequera. Un pla que té com a objectiu donar una resposta real als problemes urgents que estava patint la comarca del Priorat. Una comarca que, fins aquest moment, havia escoltat moltes bones paraules boniques i teòriques... però cap mesura concreta.
Ho recorda el mateix president: s’ha de parlar menys i fer més. No podem perdre el temps en batalletes de campanar o amb el «i tu més!» que tanta ineficàcia provoca. Aquest Govern no té cap vareta màgica per resoldre els problemes, però si la voluntat i la capacitat de treball per fer-ho.
cat Pere Macias com a comissionat per al traspàs de la xarxa de Rodalies. Esperem que els fruïts d’aquest esforç es comencin a notar ben aviat.
Hi ha un problema real a Catalunya pel que fa a l’accés a l’habitatge, un problema que afecta especialment a la gent jove. Doncs bé, el Govern ha aprovat un pla de mesures urgents per incrementar l’oferta d’habitatge protegit a Catalunya i assolir 50.000 nous habitatges públics. Es preveu, entre d’altres, la creació d’una reserva pública de solars per agilitar la construcció de nous pisos i un Fons Públic d’Emancipació per fer un préstec per a l’entrada dels pisos de compra als joves, que no s’haurà de retornar fins al cap de 30 anys.
No podem perdre el temps en batalletes de campanar o amb el «i tu més!» que tanta ineficàcia provoca
També hi ha una demanda ciutadana per seguir millorant en temes de seguretat. Per això s’han llançat noves convocatòries per cobrir 1.300 noves places de Mossos d’Esquadra de l’escala bàsica del cos i per sumar 127 agents rurals amb l’objectiu d’arribar als 800 efectius que estableix el Pla Estratègic del Cos d’Agents Rurals.
Sabem que molts i moltes dels que esteu llegint aquests línies us trobeu amb problemes quotidians, per exemple, a l’hora de desplaçar-vos fins a Barcelona per treballar, estudiar, etc. El servei de rodalies no està a l’alçada de les necessitats objectives de la ciutadania. És cert, com també ho és que durant molts anys els Governs de Madrid i Barcelona s’han mostrat més interessats en llançar-se els plats pel cap que en col·laborar per millorar el servei. Doncs això també s’ha acabat. Precisament per aquest motiu, s’ha treballat en un marc de collaboració amb Renfe que ha permès activar diverses millores necessàries que s’executaran en els pròxims dos anys. Per acomplir aquest objectiu, s’ha ratifi-
Com veieu el Govern treballa de valent per donar resposta a les vostres problemàtiques. Seguirem mantenint el timó fixat en aquest objectiu: treballar sense descans, sense perdre el temps en el soroll, ni en les recriminacions estèrils. Ha tornat el bon Govern per a tothom. Mireu, aquests dies, en una entrevista se’m preguntava què el que voldria aconseguir del meu pas per la política. La resposta que vaig donar m’atreviria a fer-la extensiva al conjunt del Govern: que quan acabi la legislatura exactament cap nen o nena del país passi gana o no tingui les seves necessitats vitals cobertes i garantides per la Generalitat. Aquest sí, realment, que és un objectiu de país.
Tribuna
LLa política d’avui dia destaca per la seva artificialitat, ja que molts dels càrrecs electes prioritzen la imatge de cara al públic per sobre de la gestió. Si aquesta és la dinàmica, amb ERC no hi podran comptar, tal com va passar divendres passat en el ple de pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona. Per què vam votar en contra? Vam votar en contra perquè demanem fets i no paraules i exigim transparència i no opacitat.
L’any passat vam donar un vot de confiança al govern socialista encapçalat per Rubén Viñuales aprovant els comptes, però la gran majoria dels projectes negociats per ERC no han avançat, com és el cas de la xarxa de nous centres cívics o el reasfaltatge del polígon Francolí. Aquest incompliment d’acords, d’ERC i també d’altres grups, ens ha fet perdre la confiança en l’executiu, així com la falta de transparència amb el cas d’espionatge a una tècnica de l’Ajuntament. Davant les greus acusacions aparegudes en mitjans de comunicació i tot i la nostra insistència a convocar una Junta de Portaveus, l’alcalde s’ha negat a parlar-ne.
A banda de la pèrdua de confiança, els republicans considerem molt poc efectiu el pressupost del 2025, amb inversions repartides entre molts projectes que no es podran executar fins d’aquí a molts anys perquè no estan preparats. Els diners quedaran guardats en un calaix mentre hi ha iniciatives que es podrien fer realitat aviat,
a l’Ajuntament de Tarragona
però que no tenen reserva de crèdit suficient. Aquesta distribució ineficient dels recursos públics obliga a ajornar la millora en molts àmbits de la ciutat i, per tant, de la vida dels nostres veïns i veïnes.
A més, moltes de les inversions només seran possibles amb la venda de patrimoni, com és el cas de la Biblioteca Pepita Ferrer. Tanmateix, els antecedents demostren que aquesta no és una gran font d’ingressos per al consistori. En Comú Podem i Junts han venut com un èxit acords que depenen de la venda de terrenys i projectes ja negociats per ERC que no han avançat. El cant de sirenes els ha enlluernat i han acceptat uns comptes amb molta purpurina i moltes promeses, però poc funcionals i realistes.
socialista va afirmar que l’Ajuntament estava en fallida per apujar els impostos. Aquesta mentida va justificar l’augment desmesurat dels tributs, del tot incoherents amb la realitat perquè, a sobre, el preu de l’energia ha baixat, la inflació s’ha moderat i l’aportació econòmica de l’Estat ha estat molt bona. Per aquests motius era el moment de reduir la càrrega fiscal, però el govern ha fet cas omís de la petició d’Esquerra de rebaixar l’IBI un 4%, revertir l’increment del 33% de l’ICIO i recuperar la bonificació per instal·lar plaques solars.
Tornem a entrar en el terreny de l’aparença que des d’ERC rebutgem, com quan l’any passat el govern socialista va afirmar que l’Ajuntament estava en fallida per apujar els impostos
L’executiu socialista prefereix escoltar els dos exregidors de Vox que a un partit d’esquerres, una incoherència més d’uns representants polítics que es proclamen defensors de l’habitatge social, però que, en canvi, no rebaixen l’impost de construccions i suprimeixen les ajudes a la rehabilitació impulsades en el mandat anterior. I per molt que hagin venut que es destinaran 9 milions d’euros a l’habitatge, els comptes del 2025 només recullen 1,35 milions.
Tribuna
«Si us plau, perdó i gràcies», suficient
Agost de 2012, Pamplona. Primer any dels meus exilis emocionals fora de Catalunya. Moments propicis per a la reflexió, per a deixar l’ànima córrer lliurement en terres llunyanes, fer uns sans exercicis d’introspecció personal i, des de la distància personal i física, repensar-se i analitzar què hi fem aquí. Quin bon moment aquell.
Avui en dia, corren temps convulsos al món, però si algun tema m’ocupa el pensament és el risc evident de divisió social que tenim al nostre país, també a Espanya i a Europa. Estic convençut que les xarxes socials hi tenen un paper predominant, però no és la qüestió que abordaré avui. Penso que també hi ha una responsabilitat individual i, en conseqüència, social, que és el que vull atacar.
De finals dels noranta, el món va costa avall. La societat s’ha tornat altament egoista, imbuïda en un pensament centrat a maximitzar el benefici personal a costa del que sigui i de qui sigui. I penso que aquest declivi no s’enfoca com caldria, ja que no tot es pot resoldre encarregant cursos de sensibilització ni desplegant normatives infumables.
No, la base del problema, d’aquesta divisió incipient radica en la cultura, en els valors, en l’educació. Bé, en la manca de tots aquests. Demano uns mínims que ens permetin enfortir les relacions interpersonals i la confiança amb les institucions.
Així, tornem a entrar en el terreny de l’aparença que des d’ERC rebutgem, com quan l’any passat el govern
Tarragona mereix una gestió més eficient i transparent dels recursos públics, per això des d’ERC vam votar en contra d’un pressupost artificial per omplir titulars, perquè continuem reclamant fets i no paraules.
‘Socialcomunismo’: una distopía
Mientras el ala más radical del comunismo llama ‘fascista’ al actual régimen político de España, la extrema derecha llama ‘social-comunista’ al gobierno de Pedro Sánchez. Pero el actual régimen español ni es ‘fascista’ ni ‘social-comunista’, sino democrático (formal) burgués capitalista (aunque estaría por ver cómo evolucionaría si peligrara
realmente la hegemonía económica-financiera de las élites); y el gobierno de Pedro Sánchez no es ‘social-comunista’, sino progresista liberal (lo que ahora llaman ‘izquierda woke’), más orientado a los derechos civiles de colectivos minoritarios y suprimir fronteras que a las luchas obreras o por cambiar realmente de modelo económico-social (muy similar al liberalismo y el conservadurismo moderado), dando pie a
pensar que ahora izquierda y derecha son las dos caras de la misma moneda. Si actualmente en España son impensables los tanques en la calle o un golpe de Estado, tampoco son imaginables las medidas sociales y económicas de la actual izquierda española en países como Cuba, Corea del Norte o China y viceversa. Mientras en Chicago se implementan políticas ‘progresistas’ pero sigue siendo la segunda ciudad de los EEUU con el índice
más alto de delincuencia, y aquí la mayoría de la clase política sólo mira al pasado (distrayendo a la ciudadanía de los actuales problemas) lo que, para ellos, será que, como el actor Tom Cruise decía en la película ‘Magnolia’, quizás tú hayas acabado con el pasado, pero el pasado aún no ha acabado contigo’. Veremos.
Toni Yus Piazuelo
Tàrrega
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
La societat s’ha tornat altament egoista, imbuïda en un pensament centrat a maximitzar el benefici personal a costa del que sigui i de qui sigui
Començava aquesta tribuna referint-me a Pamplona perquè a les acaballes del meu primer Camí de Santiago, vaig poder observar un senzill cartell a la façana de l’institut Cuatrovientos, una cooperativa de formació, que resava el següent: ‘Por favor, perdón y gracias’. Poques paraules però d’alt impacte. Fa 12 anys se’m van gravar a foc, pensant i repensant com seria un món en el qual les persones fossin conscients de l’impacte exemplar que tindria l’ús sincer i honest d’aquelles tres expressions.
Aquesta setmana he recordat aquell instant i el procés de reflexió que se’m va obrir. Per què? Perquè és indecent observar la mediocritat i incompetència, així com la falta d’autocrítica i assumpció de responsabilitats, que acumulen responsables polítics que haurien de ser els primers a donar exemple. No se’ls pot culpar, els surt gratis i se’ls aplaudeix per igual, ho facin bé o malament. Ara bé, amb un mínim de vergonya i d’educació podríem construir una societat diferent. Jo aspiro a uns dirigents educats, cultes i amb un mínim d’ètica personal.
Sé que se’m retraurà que aspiro a poc i que hauria de reclamar gent formada i amb experiència. Mirin, jo ja només aspiro a un «si us plau» i a un «gràcies». I si els sóc sincer, el «perdó» s’ha devaluat tant que ja només m’interessa si va acompanyat d’una carta de dimissió.
Marc Just
Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més
Necrològiques
Reus
Jordi Guinovart Salvado.
Ha mort als 66 anys. El seu funeral
serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Valls
Amalia Pardo Pérez.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral
serà avui a les 11.30 h al Tanatori.
SERVEIS FUNERARIS REUS I BAIX CAMP (CEMENTIRI) – REUS EDICTE
En/Na JOSEFA RUIZ PINO sol licita que se li expedeixi el títol acreditatiu del dret funerari, en caràcter 'Provisional', corresponent a la sepultura l'Illa G número 230 del Cementiri General de Reus, la qual cosa es comunica d'acord amb el/s article/s 50 51 de l'Ordenança Municipal de Cementiris per tal que en el termini de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació, puguin oposar-s'hi els qui creguin de tenir el dret legítim amb la manifestació de les al legacions davant de les o cines d'aquesta entitat.
José Antonio Álvarez Muñoz Director de la divisió de Serveis Funeraris Reus Baix Camp Reus Serveis Municipals SA 21 de novembre de 2024
Societat La delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucia López Cerdán, va ser ahir dimecres la protagonista del ja tradicional dinar-col·loqui mensual que el Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona va celebrar al Mas Passamaner. Lucia López va parlar de la seva trajectòria i de la seva experiència al món de la po-
lítica i d’alguns dels projectes que la Generalitat té intenció d’impulsar al Camp de Tarragona, en una xerrada que va resultar molt interessant pels assistents. El Club Rotary, amb gairebé 50 socis i 35 anys d’història té el propòsit de recaptar diners per a buscar el millor per a la ciutat de Tarragona i pels tarragonins i tarragonines. Redacció
Cultura Ja es pot visitar l’exposició de l’artista Len Bäcker al Museu Comarcal de la Conca de Barberà. Amb el nom ‘Des de la perifèria’, l’artista ha recopilat obres no completades a causa de la disfunció executiva associada a diversos trastorns mentals. L’exposició es va inaugurar el passat 14 de novembre i es podrà visitar fins a l’1 de
desembre. Les obres volen visibilitzar la realitat de les persones amb aquesta diversitat funcional. Està prevista una visita amb l’artista per tal d’apropar la seva experiència vital de reconstrucció a través de l’art. Les obres inclouen diferents disciplines com l’audiovisual, la música, la ceràmica la pintura i esbossos. Redacció
Avui felicita als que es diuen: Cecília, Filemó i Àpia.
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
rà major interès t’arribaran bones propostes a nivell professional d’alt rendiment en el teu futur.
23/07 al 22/08 LLEÓ
Coneixeràs, dins del teu cercle d’amistats, una persona que captivarà al teu cor. Ataca actua tranquil que portes les de guanyar.
22/11 al 21/12 SAGITARI
No vagis en la jornada d’un costat per a un altre volent realitzar moltes coses que no vas poder acabar o acabaràs mal parat, relaxa’t.
TV local
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
20/04 al 20/05
No forcis les situacions que avui afrontis per a no crear-te enemics sobretot persones que et difamin. La nit promet ser molt passional.
23/08 al 22/09 VERGE
Estaràs obligat a realitzar activitats de poc interès per part teva que penses que no seran rendibles. No realitzis bromes pesades avui.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Algú s’allunyarà de tu de manera incomprensible. Et farà molt de mal però com menys carreguis les tintes menor serà el problema.
21/05 al 20/06
El teu atractiu personal es veurà potenciat en tota reunió social que desenvolupis. T’arribaran confidències que utilitzaràs per al teu benefici.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Canvis en el teu món casolà i uns tibants moments potenciats per persones poc afins a les teves idees. Desconfia de les coses fàcils.
20/01 al 18/02 AQUARI
Viuràs compensacions emocionals que calaran molt forta en el teu cor. Algun pròxim arribarà a demanar-te un favor important. Hi haurà felicitat.
21/06 al 22/07 CRANC
El matí s’alterarà a causa dels teus nervis. Paciència a tots els nivells avui. Relaxa la teva ment triomfaràs en tot. L’atzar t’acompanyarà.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Jornada conflictiva amb els amics o companys. Només la teva bona voluntat paciència salvarà la situació. Escolta els consells. Hi haurà canvis.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Si has de concretar assumptes laborals o de contractes ocupa tot el matí, serà el millor moment. La nit utilitza-la per a intercanvis.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Larrea Clausell, C.B. Enginyer Cabestany, 2 Telèfon 977 216 959 Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Piqué; Joaquim i Tania Plaça del Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084.
SALOU:
Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA: Jansa Gran, Carles Plaça de Voltes, 4 Telèfon 977 392 139.
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
ES REQUEREIX UNA PERSONA PER FER D’ASSISTENT I NETEJA DE CASA A VALLS (URBANITZACIÓ). Molt responsable i organitzada. Preferiblement amb vehicle propi. De Dilluns a Divendres en horari de matí. 5 hores diàries. Possibilitat d’augmentar la jornada a 7 hores. Alta a la Seguretat Social. Interessades enviar CV per whatsapp al telèfon 655.174.189.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
CARLOS MADURITO. MASAJES. Tel: 660.605.687
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MASAJES RELAX. Cuerpo - mente Tel: 641.492.358
ANA MASAJES. Tarragona. Tel: 602.033.898
MASAJE
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies (r)
15:30 Ben sonat!
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Anem de cap
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Ben sonat!
El temps
12.00 L’Orsai
13.00 Saló de plens
13.30 In situ
14.00 Notícies 12
14.30 Notícies 12. Esports 15.00 Saló de plens
15.30 In situ
16.00 Notícies 12
16.30 Efecte Mosaic. Tarda
18.00 Anem de Cap
18.30 Connecta 10Comarques. Resum
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Premis Mañé Flaquer
21.30 SPiTV
22.00 Notícies 12
22.30 Notícies 12. Esports
23.00 Com la nit i el dia. Cabaret
23.30 SPiTV
00.00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Disminució de la capacitat funcional d’un òrgan a conseqüència de la seva activitat excessiva. Segona lletra. 2. Té afecció per una persona. Nitrogen. Lligament personal. 3. Deteniment. Lletra de tres pals. 4. Ella sola, al revés. Assumpte que causa angoixa. 5. Sofre. Vers. Xifra mil. Cent sense final, al revés. 6. Obertura d’una peça de roba. Producte de la llet. Article. 7. Arrel. Nota musical. És en combustió. 8. Excloure un candidat. Oxigen. 9. Part primera del jorn, al revés. Relatiu a les termes, al revés. 10. Té gana. Article. Lletra doble. 11. Humor viscós d’alguns òrgans. En veritat. 12. Dues d’obertes diferents. Dues d’iguals. Denominació genèrica dels derivats de l’urani. VERTICALS: 1. Documentació de les propietats immobles. Interjecció. 2. Paraula que significa “això és veritat”. Conjunt de conviccions que es basen únicament en la fe. 3. Qualitat de natural. 4. Ésser concret, al revés. Les febles. Manual sense final. 5. Peça teixida de llana, al revés. Escletxa en una glacera. 6. Indica mil. Consonants. Nin. Dues en tot. 7. Misteri. Nota musical, al revés. Símbol de l’or. 8. Nitrogen. Zeros. Pertanyent a la teca. Començament del riu. 9. Pronom. Ha perdut la vida. 10. Connexió d’una cosa amb una altra. Òrgan vital. Preposició. 11. Instrument òptic. Herba sense principi. 12. Estat madur, al revés. Ciutat de Tarragona que puja.
CAMBRILS: Barcelona, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466.
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª El Fornàs: Castells, 55 Telèfon 977 608 842.
EL VENDRELL: Juste, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASAJES. Libera tensiones, disfruta tu momento. Especial NURU. Tel: 692.780.087
17º 9º
Màxima Mínima Estat del cel Predomini de l’ambient assolellat en general, amb el cel poc o mig ennuvolat per núvols alts i mitjans fins a mig matí i serè o poc ennuvolat a partir de llavors. Malgrat això, a punts del nord del litoral i prelitoral central i a l’interior del quadrant nord-est hi haurà intervals de núvols baixos que a estones deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat. A partir del vespre els núvols es concentraran al litoral i prelitoral central. Precipitacions Predomini de l’ambient assolellat en general, amb el cel poc o mig ennuvolat per núvols alts i mitjans fins a mig matí i serè o poc ennuvolat a partir de llavors.
Entrevista Aquest dissabte l’ex líder dels Manel presenta al Teatre Fortuny de Reus el seu primer treball en solitari, ‘Balla la masurca!’
Vas estrenar Balla la masurca! aquesta primavera, així que has tingut temps de calibrar com està anant aquest projecte en solitari, que m’imagino que era un repte personal i professional.
«Estic satisfet. Després de treballar tants anys amb tres persones més i estar content amb els resultats, aquest projecte ha suposat tornar a començar i treballar amb altra gent. Ha sigut un anar veient com fer tots els passos, des de la composició de les cançons fins a la producció i la preparació del concert, sense ells. Fins ara, fer cançons volia dir fer-les amb l’Arnau, el Martí i el Roger, que són els meus companys de Manel. Cada vegada que havia fet una cançó havia passat per ells».
A Balla la masurca! hi trobem molt del Guillem Gisbert que ja coneixíem, però suposo que també has explorat nous camins. Transitaves cap a una direcció concreta?
«No. La gran diferència en aquest treball, com et deia abans, ha sigut treballar amb altres persones que no són les de sempre. No tinc la sensació d’haver transitat per camins nous, sobretot pel que fa a l’escriptura, perquè pels orígens de les
cançons, les maneres com sortien i els temes que tracten, haurien pogut ser una cançó de Manel. De fet, quan vaig començar a pensar-ne algunes, amb el grup encara no teníem clar si seguiríem una mica més o era el moment d’aturar-nos».
Parla’m de la banda que t’acompanya a l’escenari: Arnau Grabulosa al piano, Jordi Casadesús al baix i Glòria Maurel a la bateria.
el directe».
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
«El disc l’he fet amb diversos productors. Hi ha cançons que les vaig produir amb Jake Aron, que és un tio de Nova York amb qui ja havíem treballat amb Manel. Després també hi ha Anxo Ferreira, un noi gallec que també produeix Sen Senra. I, finalment, hi ha tres cançons que les he fet amb el Jordi Casadesús. El Jordi el coneixia de l’època de La Iaia, perquè amb Manel hi havíem coincidit. Sempre havia pensat que era un molt bon músic i productor, així que el vaig anar a buscar per fer Les Torres, Miracle a les Planes i Un home realitzat. També vaig pensar que seu perfil encaixava perquè m’acompanyés en el directe. A la Glòria i l’Arnau, en canvi, els vaig conèixer quan el disc ja estava acabat, va ser en el moment de començar a treballar en
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Ara que el disc ja està publicat, t’ha sorprès la rebuda o el camí que ha pres alguna de les cançons?
«Sí, la que tanca el disc, que es diu Estudiantina, me la vaig imaginar per ser cantada per una tuna. La volia arranjar perquè sonés com la versió de Luna de Miel que canta la Gloria Lasso, que és una cançó que, no sé per què, sempre m’ha agradat molt. Pensava que en els directes no la podríem fer, perquè una formació de tuna no es pot reproduir, però com que el concert és molt electrònic, vam pensar que potser estaria bé tocar-la de manera molt acústica, amb l’Arnau, el Jordi i jo tocant instruments de corda, i la Glòria amb unes castanyoles. I, al final, fem aquesta cosa tan petita, acústica i orgànica en un concert que és molt digital i programat, i ens està donant molt bons moments en la gira».
Fes-me cinc cèntims de com
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
serà el concert de Reus. «M’ha passat una cosa que m’ha portat a anys enrere, quan començàvem amb Manel. Al principi, només teníem les cançons del disc i, per tant, necessitàvem trobar maneres d’allargar el concert, perquè amb onze o dotze cançons quedava curt. Després, a mesura que vas fent discos, vas acumulant repertori, i llavors el problema és triar el que vols cantar. Ara, com que una altra vegada és l’inici d’un projecte, el concert és la presentació d’aquest nou disc, encara que l’acabo de completar amb algunes versions. Però concebo la gira com de presentació de projecte i de disc i, per tant, el nucli dur de l’espectacle és Balla la masurca!».
Cares noves
«Aquest projecte ha suposat tornar a començar treballant amb altra gent»
Aquests dies he assistit a la fira d’Educació i Tecnologia SIMO a Madrid. L’esdeveniment, punt de trobada anual de professionals del sector educatiu, és un referent dins l’estat espanyol. A SIMO es poden trobar ponències i taules rodones d’experts i responsables de les administracions sobre els àmbits de més actualitat. Llegint el programa, sorprèn veure com, encara avui, el nombre de dones ponents és bastant inferior al d’homes, I es fa més palès quan es tracta de càrrecs de responsabilitat dins l’administració.
Aquest fet no és una excepció. Arreu del món, la representació de les dones en espais de poder i presa de decisions continua sent insuficient. Tal com indica un recent informe d’ONU Women, només el 26,9% dels escons parlamentaris del món estan ocupats per dones, una millora respecte a dècades passades, però encara lluny de la paritat. Pel que fa als càrrecs governamentals més alts, només 19 països compten amb una dona com a cap d’Estat, i 17 amb una cap de Govern. Si seguim al ritme actual, segons aquest informe, la igualtat en aquests espais no s’assolirà fins d’aquí a 130 anys.
L’escassetat de dones en càrrecs directius o representants polítiques no és només una qüestió numèrica. Malgrat aportar perspectives diverses i exercir un lideratge transformador —essencial per abordar els reptes actuals—, encara existeixen nombroses barreres culturals, estructurals i polítiques que dificulten la seva participació en igualtat de condicions. Transformar les estructures de poder, promoure lideratges inclusius i educar des de la base per trencar estereotips hauria de ser a totes les agendes de govern. Garantir la participació i el lideratge polític de les dones no és només un repte pendent, sinó una condició imprescindible per construir societats més equitatives i sostenibles. No podem esperar 130 anys.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
