Avui amb el diari
Especial dedicat al Port de Tarragona, motor de l’activitat econòmica i porta turística
Camp 12
L’acte Som Turisme constata el creixement de l’ocupació en un 5,4% a la Costa Daurada aquest 2024
Pau: «L’accés a la cultura és imprescindible per a la salut democràtica»
La Federació d’Empresaris del sector critica que la nova llei obliga a recollir fins a 42 dades, 18 més que abans, i que l’incompliment es pot sancionar amb imports de fins a 30.000 euros
Patrimoni 2-3
L’Arquebisbat, amb la col·laboració de la URV i l’ICAC, ha finalitzat la digitalització del conjunt patrimonial de la Catedral, una documentació clau per afrontar possibles incidències El Nàstic guanya al Celta Fortuna (2-1), ja és segon i espera a casa a la Cultural Futbol
Patrimoni l El registre topogràfic serà una mesura «preventiva» per casos com el de Notre-Dame
L’Arquebisbat de Tarragona, amb col·laboració de la URV i de l’ICAC, ha acabat la digitalització del conjunt patrimonial de la Catedral. Aquest procés de documentació, que ha durat gairebé 20 anys, tindrà conseqüències positives en diversos àmbits, com la divulgació o la museïtzació de l’espai. I, sobretot, de cara a la conservació del patrimoni, ja que tindrà un caràcter «preventiu» davant de possibles incidències. «Imaginem que una capella s’ensorra. Amb tota la informació recopilada, es podria reconstruir al detall i d’una forma molt més ràpida», va explicar ahir Andreu Muñoz, codirector del projecte d’excavacions a la Catedral i delegat per a la Cultura de l’Arquebisbat, en la presentació del projecte als mitjans.
Els responsables del projecte han fet servir un escàner làser terrestre arreu del temple per a registrar la forma de tots els espais, que en total ha conformat més de 17 bilions de punts topogràfics, que reprodueixen el monument catedralici. Aquest dispositiu l’han col·locat en
desenes de punts del temple per recollir informació.
Estalvi de temps
«Aquest treball permet una gran base documental i un núvol de punts volumètrics.
Tenim l’exemple d’altres catedrals, com Notre-Dame.
Després del desastre a París, s’està poden reconstruir ràpidament perquè ja s’havia fet aquesta feina digital», va exposar Agustí Costa, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV i un dels responsables del projecte. La informació recollida permet estalviar temps a l’hora de dibuixar i fer dissenys sobre les estructures.
Pla de Conservació
«Qualsevol Pla de Conservació de grans elements patrimonials com la Catedral de Tarragona ha de passar per aquest treball previ, que permet tenir una base de dades fiable i un gran ventall de
«Qualsevol Pla de Conservació ha de passar per aquest treball previ»
possibilitats», va afegir Costa. En aquest sentit, el temple ha suposat un gran repte per la varietat d’estils arquitectònics que mostra. «Hem de tenir en compte que la superfície total de la Catedral supera l’hectàrea i que tenim restes de centenars de metres visibles i visitables», va apuntar Josep M. Puche, responsable de la documentació gràfica del projecte. El treball es va iniciar el 2004 i, gràcies a ser un equip multidisciplinari, ha reeixit. «A més, ens ha permès crear escola i formar molt personal», va expressar Puche.
Visites virtuals Precisament, des d’un punt de vista divulgatiu, la digitalització de la Catedral permetrà fer figures 3D impreses de la mateixa. «Ens pot ajudar molt per acostar a la societat els resultats obtinguts», va dir Costa. «Com a director del Museu Bíblic, em frego les
El projecte ha conformat més de 17 bilions de dades topogràfiques
mans amb aquest nou sistema. Ens dona un gran potencial per explicar el contingut del nostre patrimoni», va indicar Muñoz. Per exemple, es podran fer visites virtuals pel recinte, en 360 graus. «Som el melic de la història de la península Ibèrica i no hem sabut vendre la nostra riquesa artística. I, des d’un punt de vista turístic, amb prou feines», va reivindicar Muñoz.
Ajuda als arqueòlegs
Qui també es frega les mans amb la base documental digital són els historiadors i arqueòlegs. «És una base documental per les nostres intervencions arqueològiques vitals per la situació, la ubicació de les intervencions, les reconstruccions i el comportament de l’espai com a espai romà», va expressar Muñoz. Aquesta digitalització ja s’està estenent a altres esglésies de l’Arquebisbat de Tarragona i encara queda feina per fer. «El projecte ens ha fet créixer professionalment i personalment. Mantenim les ganes de continuar ampliant-ho», va expressar Puche. L’evolució tecnològica que s’ha viscut en les darreres
dècades ha permès arribar a un grau de precisió i detall impensable fa un segle enrere. «Per fi tenim un arxiu d’aquest tipus a l’altura d’un edifici com la Catedral de Tarragona.
El projecte d’investigació permetrà fer visites virtuals al recinte de culte tarragoní. Arquebisbat
Els responsables del projecte amb una maqueta 3D de la Catedral de Tarragona. Arquebisbat
Conferència
oberta al públic aquest vespre
L’Arquebisbat de Tarrago na ofereix una conferència oberta al públic aquest vespre per a donar a co nèixer el projecte de di gitalització de la Catedral. Amb el títol ‘El projecte de digitalització arquitec tònica de la catedral de Tarragona’, els arquitectes responsables del projecte explicaran, a la Sala d’Actes del Seminari de Tarragona, a les 19 hores, els treballs realitzats i mostraran les imatges captades en 3D.
Societat l La institució digitalitzarà l'obra del periodista
Redacció
Maria Calvet, besneta d’Antoni Rovira i Virgili, i Josep Pallarès, rector de la URV, van signar el contracte amb què la família del periodista, escriptor i polític, cedeix tots els drets d’autor a la universitat. Pallarès va destacar l’acte de generositat que representa la
cessió i la besneta de Rovira i Virgili va agraïr la tasca que fa la URV per difondre la seva obra.
La relació entre la família i la URV la va començar la filla, Teresa Rovira, que va dedicar la seva vida a donar testimoni de la història col·lectiva de l’exili que representava
la seva família. La URV ja ha digitalitzat una cinquantena d’obres i continuarà treballant per universalitzar l’accés a la setantena de llibres i la inquantificable obra periodística de l’autor.
La Universitat Rovira i Virgili (URV) va signar ahirun «acord històric» amb el qual
rep els drets d’autor de l’obra d’Antoni Rovira i Virgili.
Difondre el llegat
La institució s’ha compromès amb la família de l’escriptor, representada per la seva única besneta, a «preservar i difondre el seu llegat» a través de la digitalització i l’edició, «en múltiples formats», de l’obra. El rector Josep Pallarès va destacar que la digitalització permetrà «treure-la de l’exili» de l’edició tradicional i que sigui accessible per a tothom.
L’entrada serà lliure. A ban da, el pròxim dimarts 3 de desembre, l’Arquebisbat inaugurarà un gran pes sebre al Museu Bíblic. La composició estarà inspi rada en gravats antics de Tarragona i comptarà amb diferents reproduccions en miniatura de monuments de la ciutat. Les figures que s’han utilitzat formen part de la col·lecció del Museu Diocesà de Tarra gona. La creació del pes sebre ha anat a càrrec del pessebrista i farmacèutic Joaquim Nolla, Jordi Folch i Jordi Lluís Rovira amb la col· laboració de l’Associació Pessebrista.
Política Han posat en marxa cinc grups de treball de forma conjunta per tractar temes estratègics
L’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona collaboraran de forma conjunta per abordar temes estratègics per a la ciutat. Ambdues institucions han constituït una taula bilateral que es va reunir ahir per primer cop i que es trobarà de forma trimestral. La primera decisió que s’ha pres ha estat la creació de cinc grups de treball que es dividiran per temàtiques: transició ecològica, biodiversitat, urbanisme, infraestructures i la relació entre la ciutat i el Port a nivell social i cultural. L’impuls definitiu de la futura Vall de l’Hidrogen o la lluita contra els coloms seran algunes de les prioritats de cara a un futur pròxim.
Amb l’entrada de Santi Castellà com a president, l’Autoritat Portuària de Tarragona (ATP) torna a compartir color polític —socialista— amb l’Ajuntament. «Tarragona i el Port són una simbiosi única, però moltes vegades han vis-
cut d’esquena l’un de l’altre», afirmava ahir l’alcalde, Rubén Viñuales, qui assenyalava que «en els últims anys això ha canviat». «Amb el president
Castellà, arribarà la màxima expressió de la unitat entre la ciutat i el Port», assegurava el batlle, qui creu que «aquest treball conjunt hauria d’haver
existit des de fa temps». La creació d’aquests grups de treball suposarà entrar en «una nova dinàmica». També ho creu Castellà, qui
La remodelació de la plaça dels Carros serà una altra de les qüestions a resoldre
assenyalava que la creació d’aquesta taula bilateral amb l’Ajuntament de Tarragona ha estat una «prioritat» en els primers dies del seu mandat. «Cap tema quedarà aparcat i en tots ells tenim interessos molt coincidents», deia el president del Port, qui afegia que l’objectiu és acabar trobant «solucions tècniques» als reptes a afrontar a la ciutat.
En la reunió d’ahir, el consistori tarragoní va aportar 13 temes a treballar i el Port, 8. En total, 21 qüestions que s’han distribuït en cinc grups de treball formats pels equips tècnics de cada organització. Pel que fa a l’àrea de transició ecològica, una de les prioritats és promoure l’Economia Blava, així com impulsar definitivament la futura Vall de l’Hidrogen. «És massa impor-
tant com per a no accelerar la seva creació», expressava Castellà, qui indicava que «fins a la data, no té ni CIF». El president del Port considera que és imprescindible tenint en compte que Tarragona és «un dels principals productors i consumidors d’hidrogen». Així doncs, l’objectiu és començar a caminar i fer passes en ferm que permetin optar a subvencions per finançar el projecte.
Mesures conjuntes «No vull defugir de cap tema», apuntava Castellà, qui assegurava que «si la proliferació dels coloms és un problema que tensiona la ciutat», el Port farà costat a l’Ajuntament en aquesta lluita. Viñuales explicava que es posaran en comú els estudis realitzats per ambdues institucions i es determinaran accions conjuntes per solucionar aquesta problemàtica. Pel que fa als creuers, l’alcalde remarcava la necessitat de «replantejar» la promoció que es fa del territori amb una «visió metropolitana». El batlle creu que podria ser la Diputació qui s’encarregués d’aquesta tasca. En clau urbanística, la reformulació de la plaça dels Carros serà un aspecte clau per millorar la «connectivitat» entre la ciutat i els espais portuaris «de la manera més permeable possible perquè deixi de ser una frontera». «L’equip tècnic ha d’estudiar totes les possibilitats», apuntava el president del Port.
L’Ajuntament sol·licita prorrogar la moratòria per adjudicar l’estudi de la qualitat de l’aire
Municipal La Generalitat s’hauria compromès a costejar l’estudi, segons el govern municipal
L’Ajuntament de Tarragona ha sol·licitat una pròrroga de sis mesos de la moratòria per a adjudicar l’estudi de la qualitat de l’aire a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que va guanyar la licitació que va impulsar el consistori a la primavera del 2023. El 28 de maig del 2024, es va suspendre la tramitació del procediment de licitació per un termini màxim de sis mesos, a petició de la conselleria de Medi Ambient, a l’espera de saber si la Generalitat de Catalunya incloïa en el seu pressupost una partida per a
l’elaboració d’aquest estudi. En cas que fos així, l’Ajuntament tramitaria la decisió de no adjudicar el contracte. Avui acaba la moratòria i el Govern català encara no té els comptes per al 2025 tancats. De fet, no es preveu que s’enllesteixin fins a principis de l’any vinent. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha decidit sol·licitar una pròrroga de sis mesos de la suspensió de la tramitació de la licitació de l’estudi per determinar la contaminació atmosfèrica per compostos orgànics volàtils (COV) al municipi de Tarragona. El govern municipal emetia ahir un comunicat en
el que explicava el motiu. «A la data actual, encara s’està negociant l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, uns pressupostos que, segons s’ha compromès el Govern de la Generalitat, inclourien una aplicació pressupostària per fer front a aquest estudi», exposava l’executiu socialista, que reitera «la necessitat que sigui
L’executiu reitera que l’ha d’elaborar una administració supramunicipal
una administració supramunicipal qui dugui a terme un estudi complet i amb garanties». En aquest sentit, creuen que els resultats d’una investigació a nivell municipal «no serien representatius ni fiables».
En el seu comunicat als mitjans, des de l’equip de govern conclouen que «per tal de no duplicar accions, racionalitzar la despesa i poder aconseguir informació realment rellevant, el govern municipal de Tarragona es reafirma en sol·licitar la nova pròrroga per a la suspensió de la tramitació del procediment de licitació de l’estudi».
Marta Omella Blanco
Per algunes persones la història és molt més que una sèrie de dates i noms. Per Jordi Romeu Carol, la història és un mirall, un punt de reflexió, i una font d’inspiració. Germans de guerra, la darrera novel·la de l’escriptor penedesenc, transporta als lectors als primers anys de la Guerra del Francès i exposa alguns dels seus episodis més impactants a través de la perspectiva de Pere Bargalló, Josep Mestre i Llorenç Esteve, tres amics de Vilafranca del Penedès que després de tres anys de guerra, es retrobaran al final del setge a la ciutat de Tarragona. «La Guerra del Francès sempre m’ha semblat un moment històric apassionant. En canvi, també és un moment molt poc tractat en el món de la ficció», explica Romeu. «Es parla molt de la Guerra de Successió, que Barcelona la va patir molt. En canvi, la del Francès, que va ser increïblement dura per ciutats com Vilafranca, Tortosa i sobretot Tarragona, no es té tan present. Per això necessitava explicar aquesta història», afegeix.
Entre la realitat i la ficció
La novel·la, a més de recrear els fets històrics que va viure Catalunya entre els anys 1080 i 1811, també és protagonitzada per tres personatges reals que van morir a mans dels francesos. D’aquesta
la
manera, el Pere, el Josep i el Llorenç van cobrar vida de nou quan Romeu va veure els seus noms en el llibre d’òbits de l’arxiu parroquial de Sant Pere de Riubitlles, el seu poble natal. «Va ser un procés de creació molt interessant, perquè l’únic que coneixia sobre aquests tres homes era el seu final. A través d’aquesta novella els he pogut recrear literàriament, donar-los veu i veure com evolucionaven en aquest marc històric», explica l’autor. Un procés que, afirma, també té la seva dificultat. «El més important a l’hora de barrejar realitat i ficció és tenir molt present el context històric en el qual es desenvolupa la trama, com pensava la gent llavors. És a partir d’aquesta recerca i posant-se en la pell dels personatges que vas construint la seva personalitat. És complex, perquè s’ha de ser coherent en tot moment, però també crec que és la part més interessant de la feina de l’escriptor», assegura.
L’IISPV i el Joan XXIII treballen en un sistema per a reduir els
Salut l L’eina utilitzarà l’IA per a fer un seguiment més acurat dels nivells de glucosa
L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Unitat de Medicina Interna de l’Hospital Joan XXIII estan treballant conjuntament en el desenvolupament d’un software que promet reduir els riscos dels pacients diabètics ingressats als hospitals.
L’eina utilitzarà la intelligència artificial per realitzar un seguiment més acurat dels nivells de glucosa en sang d’aquests. El control inadequat del nivell de glucosa en sang en diabètics pot
resultar en un increment del risc d’infecció, en la insuficiència respiratòria i renal, o en un augment en la mortalitat. Aquest nou sistema s’espera que disminueixi aquests riscos i millori el sistema de presa de decisions dels professionals mèdics.
Mitjançant l’ús d’un algoritme es podrà fer un seguiment més acurat dels nivells de glucosa dels pacients ingressats, però també podrà establir la indicació de la dosi d’insulina adequada per cada cas. La infermera podrà fer l’ajustament de la dosi, sota
Per Romeu, la novel·la històrica és també una eina de divulgació. «És una manera
d’aprendre història de forma accessible i emocionant, sense renunciar al rigor», explica.
Investigadors que treballen en el projecte. Cedida
Es tracta d’un projecte pioner, ja que automatitzariael tractament
la revisió i aprovació per part del personal de medicina interna. De moment, encara no s’ha trobat cap solució que permeti automatitzar el tractament de la malaltia.
El llibre relata els episodis més impactants de la Guerra del Francès
de la seva història, motiu pel qual gran part de les seves obres estan ambientades al Penedès o als Pirineus. «És important que la gent pugui conèixer el poble o la ciutat on viu, perquè sovint conèixer el passat d’un lloc ens ajuda a entendre el seu present», assenyala Romeu. «A més, crec que conèixer l’espai i l’ambient del territori on es desenvolupa una novel·la és clau per transmetre autenticitat i emoció», explica. Així i tot, l’autor no descarta explorar èpoques i esdeveniments aliens. De fet, afirma, el seu projecte actual se situa en l’època romana. «També m’agradaria endinsar-me en el que van ser les Guerres Carlines, crec que allà també hi ha molt potencial», comenta Romeu.
Per ell, també és una manera de donar a conèixer el passat de territoris que formen part
Tarragona com a escenari Romeu presentarà Germans de Guerra avui a les 19 hores a la llibreria l’Adserà. L’acte comptarà amb la participació de l’escriptora Coia Valls, qui introduirà l’obra. «M’emociona molt poder presentar el llibre a Tarragona i trepitjar els carrers que van viure els fets que explico en la història», afirma Romeu. «D’entrada també fa una mica d’impressió, perquè aquí la gent ja coneix els fets, els toca més de prop», afirma l’escriptor.
Junts demana que la Móra es catalogui com a zona catastròfica pel pas de la DANA
Política l El grup municipal reclama solucions ràpides a la zona i mesures de prevenció
Redacció
El grup municipal de Junts reclama que la Móra es catalogui com a zona catastròfica arrel del pas de la Dana i dels efectes que el temporal va causar a la zona. «La declaració de zona catastròfica no només reconeix la gravetat del que hem viscut, sinó que ofereix eines reals per a la recuperació», va afirmar ahir el portaveu del grup, Jordi Sendra.
A banda, Junts demana accelerar l’estudi hidrològic de la sínia. «No podem esperar més; la seguretat dels
veïns depèn d’aquest treball tècnic», va destacar Sendra. També, des del grup consideren que és necessari actualitzar el Pla de Protecció Civil de la ciutat, incloent les noves vulnerabilitats derivades del canvi climàtic. Junts reclama una revisió i una implementació immediata del document. «No ens conformarem amb promeses buides. Des de Junts, ens assegurem que les propostes que presentem siguin realistes, viables i enfocades a protegir els veïns i les seves famílies», va concloure el portaveu.
Hisenda l Qualificada de «zona de desenvolupament per a serveis i activitat econòmica», es troba a tocar de la CIM del Camp
Peralta Moreno
El pressupost consolidat de l’Ajuntament de Reus per al 2025 contempla l’alienació de patrimoni per valor d’1.868.635 euros. El gran gruix de l’operació recaurà en la venda d’una finca de Redessa situada a l’avinguda dels Mercaders, 4, a tocar de la Central Integrada de Mercaderies (CIM) del Camp. Amb la parcel·la, d’uns 7.350 metres quadrats (m2), es preveu ingressar uns 1,4 milions d’euros, si bé restarà confirmar l’import de sortida de la subhasta pública.
La finca limita al nord-est amb la carretera T-11 i es troba annexa a les instal·lacions de l’empresa GO Motor i davant del centre Aura d’Institució Tarragona. Casualment, és el mateix solar on, la primavera del 2022, es van dur a terme prospeccions arqueològiques. Els Serveis Territorials de Cultura de Tarragona van indicar a Redessa que s’havien de dur a terme els treballs abans d’actuar a la parcel·la, en haver localitzat, a terrenys propers, un jaciment del neolític, restes d’una vil·la romana i una necròpolis que s’hauria començat a utilitzar en l’antiguitat tardana i s’hauria expandit fins a l’època visigoda. Fonts de l’empresa municipal recorden que el resultat «va ser que no hi havia restes arqueològiques» de forma que,
El 2022, es van dur a terme prospeccions arqueològiques en aquest terreny
ara, es procedirà a vendre l’espai. La voluntat és convocar la licitació «abans de finalitzar l’any».
La parcel·la està classificada com a «sòl urbanitzable programat, delimitat» i «zona de desenvolupament per a serveis i activitat econòmica». De fet, està present al catàleg
Aeroport l EasyJet descarta desviar vols de baix cost de l’Aeroport del Prat de Barcelona a altres aeroports com el de Reus o Girona. Així ho ha afirmat el director general d’easyJet per al sud d’Europa, Javier Gándara, tot i la falta actual d’acords per portar endavant l’ampliació del Prat. «És millor plantejar solucions que siguin factibles en comptes de veure’n d’altres
que no funcionaran», afirma Gándara. A més, el director afegeix que la política de la companyia sempre ha estat treballar amb els principals aeroports d’Europa i no els secundaris: «EasyJet vol seguir anant a aeroports principals i Barcelona seguirà sent el nostre principal aeroport a Catalunya i a la resta d’Espanya». Per un altre costat, EasyJet
va anunciar fa una setmana una dotzena de noves rutes, entre elles, dues que connectaran l’aeroport reusenc amb els de Belfast i Glasgow a partir de l’estiu de l’any vinent. En el cas de Belfast, la ruta iniciarà el 5 d’abril amb dues freqüències setmanals, en el cas de l’enllaç amb Glasgow, aquest començarà el 2 de juny amb també dos vols per setmana. EFE
d’immobles disponibles de l’Ajuntament, inscrita com a solar d’ús industrial o de serveis. L’edificabilitat total serà d’11.766,40 m2, amb una alçada màxima de 25 metres.
Pel que fa al procediment de les prospeccions, el primer pas va consistir a fer un deca patge de tota la superfície per
tal de localitzar o descartar la presència de restes arqueològiques. Si se n’haguessin trobat, s’hauria dut a terme una excavació sota la supervisió d’un arqueòleg especialista.
425.000 euros més
L’altra peça de patrimoni de què preveu desprendre’s
l’Ajuntament de Reus és una finca a la carretera de Constantí, que permetrà ingressar uns 425.000 euros addicionals. El regidor d’Hisenda, Manel Muñoz, va explicar a Diari Més a principis de novembre que es tracta d’una operació que «tenim segura, no és fer volar coloms» i que ja s’ha adjudicat a l’empresa Tecnolama. Està previst que aquests diners es destinin a finançar, parcialment, el paquet d’actuacions a la via pública previstes per al 2025, que en total tindran un cost de gairebé 5 milions d’euros. El carrer d’Astorga, la Bassa Nova, el carrer del Doctor Ferran, el sector H-12, el carrer Ample i l’estació de Bellissens són alguns dels indrets on s’executaran projectes. Per a l’exercici del 2024, l’Ajuntament tenia prevista l’alienació de patrimoni per un valor de 7,2 milions d’euros. El còmput resultà de dues operacions: la compra per part de P3 Logistic Parks d’un terreny de 175.000 m2 al sector H12 per construir-hi una nau logística i la venda de l’antiga fàbrica tèxtil Pich Aguilera. La subhasta pública d’aquest immoble, que va sortir per 4,9 milions d’euros, quedà deserta, i el consistori treballa per poder convocar un nou concurs.
L’Ajuntament posa en marxa el tractament de processionària que afecta
Via Pública l El Servei de Jardineria de la regidoria de Via Pública de l’Ajuntament de Reus inicia els tractaments pel control la processionària. Aquesta plaga afecta principalment els pins i pot causar irritacions o urticàries als animals i a les persones. Enguany, aquesta actuació engloba aproximadament a un total de 2.000 pins que hi ha en espais verds municipals.
Per combatre a aquesta plaga es fa un seguiment evolutiu de la seva presència i es planifiquen accions per a minimitzar els possibles efectes negatius sobre la ciutadania. L’Ajuntament recomana als propietaris de zones verdes privades amb presència de processionària que realitzin també aquest tractament i recorda la necessitat de fer els tractaments preventius amb
productes biològics a l’octubre. Tot i aplicar aquesta mesura es recomana a les zones verdes afectades tancar els balcons i finestres durant el tractament, no tocar les erugues i portar els gossos lligats, no recol·lectar fruits ni fulles dels arbres tractats, enretirar aliments i objectes dels balcons i terrasses i, en cas de contacte, consultar al metge o veterinari. Redacció
intensifica el pla de recollida de fulles
Via Pública l La regidoria de Via Pública de l’Ajuntament de Reus a través de Reus Net intensifica les actuacions del pla de recollida de fulles. Aquest dispositiu especial de manteniment i neteja de la ciutat es posa en marxa coincidint amb la caiguda de les fulles dels arbres caducifolis que es produeix amb l’arribada dels mesos de tardor. Els treballs se centren especialment en espais com vials i coreres on l’acumulació de fulles pot causar molèsties a la ciutadania. En total, es fan cinc recorreguts diferents amb l’objectiu d’arribar a totes les àrees de la ciutat. Redacció
Jesús de l’Amargura celebra 75 anys
Religió l La Confraria
Jesús de l’Amargura celebra aquest dissabte 30 de novembre a les 20.30 hores el Concert Commemoratiu del 75è aniversari de l’entitat. Aquest es durà a terme al Teatre Fortuny i és organitzat per l’Associació de Concerts de Reus. L’actuació musical anirà a càrrec de Joan Martí Frasquier, que interpretarà La màgia del saxo baríton, acompanyat de l’Orquestra Camerata XXI-Ciutat de Reus. El preu de les entrades és de 22 euros i es poden adquirir a les taquilles del Teatre Fortuny o a través de la pàgina web www.4tickets. es. Redacció
Nadal l Els relats fantàstics protagonitzen l’espai de la plaça de la Llibertat
Sergi Peralta Moreno
Hi havia una vegada, una ciutat que aspirava a ser la capital de Nadal. «Reus és Nadal i, per això, el fem especial i diferent», assegurava la batllessa de la contrada, Sandra Guaita, ahir. Amb la voluntat que els ciutadans visquin un Nadal de conte, l’Ajuntament ha pres l’encàrrec al peu de la lletra. Els contes, que fan viatjar per un món de màgia i fantasia, seran els encarre-
gats de difondre la il·lusió a la plaça de la Llibertat, essent els protagonistes del renovat espai Un Nadal Rodó
Una porta formada exclusivament per llibres d’enormes dimensions donarà la benvinguda als visitants i els convidarà a retornar a la seva infantesa. Els presentarà, també, les temàtiques que els faran somiar: animals, Nadal, viatges imaginaris, gegants i nans, xiquets i xiquetes. Traspassades, es trobaran
Els contes han estat il·lustrats per artistes locals i segueixen cinc temàtiques
un escenari conformat per esferes d’aire. Dins, la màgia dels contes. Els il·lustradors locals Clara Maduell, Ferran Orta, Alba Domingo, Alina Ballester i Meritxell Via s’han encarregat de representar cada grup de relats. «Haurem de fer un tomb per cada esfera per descobrir quins contes s’hi amaguen», va apuntar la regidora en cap de l’àrea de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó. I aquells que el curiós no conegui, s’anima «a aconseguir que després ens el puguin explicar». «D’aquí podeu anar de pet a la biblioteca per poder continuar repassant aquests contes i molts altres», va expressar el regidor de Cultura, Daniel Recasens. L’elecció de les narraci-
ons s’ha consensuat amb els alumnes de l’Escola Prat de la Riba, que van proposar aquells contes «que els explicaven els pares» i que volien compartir amb tothom, tal com explicà Guaita. No hi faltaran En Patufet, El petit prín cep, El Tió ni El Trencanous Tampoc, El Mag d’Oz, repopularitzat amb l’arribada als cinemes de Wicked
A la plaça de la Llibertat, hi haurà un calendari d’advent que, entre l’1 i el 24 de desembre, a les 18 hores, obrirà les seves portes per brindar alguna sorpresa. Tallers, actuacions o sessions de contacontes seran tres de les propostes. «Cada dia serà una diferent», va precisar Llauradó. Gia i Sió, personificacions de la màgia i la il·lusió de Nadal, seran les encarregades d’anar descobrint els secrets. A més, hi haurà un punt de degustació de productes del territori.
Tret de sortida a Nadal Reus donarà oficialment el tret de sortida a la Campanya de Nadal aquest vespre. A partir de les 18.30 hores, la plaça del Mercadal es prepararà per ser testimoni de l’espectacle lumínic Diamants caiguts del cel, que donarà pas a l’encesa de l’enllumenat. Cal recordar que l’Ajuntament habilitarà una zona per deixar els cotxets dels infants a la plaça de Sant Pere. Acabada l’actuació, els focus es traslladaran a la plaça de la Llibertat. La Basin Dixie Street Band aportarà l’acompanyament musical a la inauguració de l’espai Un Nadal Rodó —que a partir del dia 28 de desembre es transformarà en el campament dels patges reials . Així mateix, la gegant esfera de música i llum brillarà un any més, convertint-se en un dels punts més sol·licitats per a fer-se selfies
Cinema l Va néixer com un projecte acadèmic en què hi ha participat la reusenca Clàudia Garcia de Dios
Sergi Peralta Moreno
La pel·lícula Un sol radiant és candidata als Premis Goya, Gaudí i Feroz. És el pas previ a la selecció de les candidatures definitives. «És molt difícil, però ha sigut una empenta que ens ha fet molta il·lusió», expressa la guionista reusenca Clàudia Garcia de Dios, una de les cinc cineastes que signa el llargmetratge. En la coautoria, també figura el nom de la cambrilenca Mònica Cambra. Nascuda com a projecte acadèmic, l’obra, reconeguda amb el Premi Talents al D’A Film Festival, va estrenar-se a les sales de cinema el maig. Era una òpera prima. «Quan ens plantegem escenaris com possibles nominacions, intento baixar els peus a terra i pensar no només que era la nostra òpera prima, sinó que originalment va sorgir d’un
Treball de Fi de Grau; tot arreu on arribi serà molt més del que estava planejant i del que podíem arribar a pensar»,
reflexiona Garcia de Dios.
La guionista reusenca explica que ja era «molt fort» que es projectés a les grans
pantalles de Catalunya i d’altres punts de l’Estat —es va emetre en català, subtitulada—. La rebuda va ser «molt
bona» i, amb els col·loquis que es van dur a terme acompanyant l’estrena, els espectadors van compartir amb
Garcia de Dios: «Arreu on arribi serà molt més del que podíem pensar»
l’equip les seves impressions i reflexions. «És molt gratificant veure que el missatge realment ha arribat, que la gent l’entén», apunta. Així i tot, afirma que el desig era que les persones que havien vist Un sol radiant sortissin del cinema fent-se preguntes. «Què faria en aquesta situació? Quines persones són realment importants per a mi? Què poso en relleu en última instància? Quan res té sentit, què li ho dona a la vida?», planteja Garcia de Dios.
Una realitat inevitable Un sol radiant planteja un escenari preapocalíptic. Mila, una nena d’11 anys, s’enfronta als últims dies de vida abans que un meteorit arrasi la terra. En 75 minuts, l’espectador és testimoni de com el personatge, interpretat per Laia Artigas, aprèn a gestionar la inexorabilitat de la mort. L’obra es pot veure a Filmin, VeoMAC, VeoFeroz i VeoGaudí.
Inclusió l La celebració va ser en un acte emotiu al Teatre Bartrina
Miquel Llaberia
Usuaris, famílies i treballadors del Taller Baix Camp es van reunir ahir al vespre al Teatre Bartrina per celebrar els 45 anys de l’entitat. L’acte d’aniversari va ser emotiu i ple de records, especialment centrats en els inicis ara fa gairebé mig segle. «Fa 45 anys un grup de pares i ma-
Reus Deportiu i Bravium signen un conveni
Societat l El Reus Deportiu i el Bravium Teatre signen un conveni de collaboració per promoure activitats entre els seus membres. Els socis del club esportiu disposaran d'entrades als actes del Bravium al mateix preu que els associats i els del Bravium comptaran amb un 2x1 per anar a la piscina o als partits d'hoquei patins. Redacció
res van unir els seus esforços amb la voluntat de millorar la vida dels seus fills. No es podien imaginar que la llavor que acabaven de plantar es convertiria en el taller d’avui dia», va recordar el president de l’entitat, Jaume Verge. A la vegada, Verge va apuntar que no havia estat un camí fàcil, «però amb la voluntat,
El taller atén a més de 300 persones amb discapacitat intel·lectual
la força i el treball de tothom hem construït una organització que avui dia atén a més de 300 persones amb discapaci-
tat intel·lectual».
L’acte va comptar amb la participació màgica de Jordi Caps, que va tenir com a ajudant especial a una usuària del taller. A més, altres usuaris també van pujar a l’escenari per reivindicar que, tot i el que pensi la societat, també són persones que tenen somnis i poden ser feliços.
EDICTE de 21 de novembre de 2024, pel qual es dona publicitat a la Resolució de 13 de novembre de 2024 del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, que assenyala el lloc, el dia i l’hora per a la redacció d’actes prèvies a l’ocupació de les finques afectades per l’execució del Nou projecte constructiu per al sanejament i depuració del nucli de Sarral, al TM de Sarral, clau: LSA.01442/01.E.
En aplicació de l’article 18 de la Llei d’expropiació forçosa, de 16 de desembre de 1954, s’ha publicat la relació de béns i drets afectats pel projecte esmentat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, número 8613 de 25 de febrer de 2022, als diaris El Periódico DiariMés de 24 de febrer de 2022, ha estat exposada al tauler d’edictes municipals de l’Ajuntament del Sarral.
El present projecte s’emmarca dins el previst a l’article 26.4 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, segons el qual, l’aprovació dels projectes corresponents a les obres hidràuliques d’interès prioritari de la Generalitat de Catalunya comporta la declaració d’ocupació urgent dels béns o drets afectats.
D’acord amb el que preveu l’article 52, conseqüència 2, de la Llei d’expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua ha resolt:
Primer. Fixar el lloc, dia hores assenyalades a l’annex d’aquesta Resolució per procedir a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació dels béns i drets que s’expropien, i si s’escau de les actes d’ocupació definitiva, prèvia determinació del dipòsit previ i dels danys de la ràpida ocupació. L’efectivitat d’aquelles actes d’ocupació quedarà supeditada al pagament o dipòsit d’aquestes quantitats.
Segon. Que es notifiqui aquesta Resolució individualment a les persones interessades que hagin estat convocades, que són les que figuren a la relació exposada al tauler d’anuncis de l’Ajuntament esmentat de l’ACA.
Han d’assistir a l’acte els titulars de béns i drets afectats, personalment o representats per una persona degudament autoritzada. Cal que presentin els documents acreditatius de la seva titularitat i l’últim rebut de l’IBI que correspon al bé afectat i, si ho estimen convenient, poden anar acompanyats, a càrrec seu, per un pèrit i/o notari.
La reunió tindrà lloc a l’Ajuntament esmentat. A continuació, els assistents es traslladaran, si escau, als terrenys afectats per tal de procedir a la redacció de les Actes.
La publicació de l’anunci d’informació pública del lloc, els dies les hores per a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació de les finques afectades per l’execució d’aquest Projecte produirà els efectes previstos a l’article 39.2, en relació amb els articles 44 i 45.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en relació als titulars de finques no identificats, desconeguts o amb domicili ignorat.
Es fa públic per a coneixement general i als efectes oportuns.
En aplicació de l’art. 42.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, el qual disposa que totes les notificacions que es practiquin en paper hauran de ser posades a disposició de la persona interessada a la seu electrònica de l’Administració o Organisme actuant per tal que puguin accedir al contingut de les mateixes de manera voluntària, es fa avinent que la Resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua per la qual es fixen les dates per a la redacció d’Actes Prèvies a l’Ocupació objecte del present anunci, es troba consultable al portal de l’Agència, secció d’Informació Pública, apartat d’Expropiacions: http://aca.gencat.cat/ca/laca/informacio-publica/expropiacions/ Identificació del tractament: tramitació de la convocatòria de les actes prèvies a l’ocupació dels béns i drets afectats per a l’execució del projecte de referència. Responsable del tractament: Àrea d’Execució d’Actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Finalitat: procediment expropiatori.
Legitimació: exercici de poders públics.
Destinataris: les dades es podran comunicar als destinataris següents: Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda Administracions Públiques, Registre de la Propietat i Agència Estatal de l’Administració Tributària en el cas de petició expressa. Es comunicarà també al Jurat d’Expropiacions de Catalunya als Jutjats i Tribunals en el cas de desacord en la fixació del preu just. També es comunicarà, si escau, a les societats concessionàries beneficiàries de l’expropiació. Les dades no es comunicaran a altres categories de destinataris, excepte en els casos previstos per la llei o quan ho hagueu consentit prèviament. Drets de les persones interessades: sol·licitar l’accés, rectificació o supressió de les dades, la limitació o l’oposició al tractament. http://aca.gencat.cat/ca/laca/proteccio-de-dades/drets-de-les-persones-interessades/ Informació addicional: si voleu ampliar aquesta informació consulteu la fitxa descriptiva del tractament que es farà de les vostres dades personals: http://aca.gencat.cat/ca/laca/proteccio-de-dades/registre-dactivitats-de-tractament/ Barcelona, 21 de novembre de 2024
Sílvia Esteve García Cap del Departament de Gestió Administrativa
Annex
Es fixa el lloc, dia hores assenyalades per a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació dels béns drets que s’expropien, si s’escau de les actes d’ocupació, prèvia determinació del dipòsit previ i dels perjudicis derivats per la rapidesa de l’ocupació. L’efectivitat d’aquestes actes d’ocupació quedarà supeditada al pagament o dipòsit d’aquestes quantitats.
Clau: LSA.01442/01.E
Terme municipal: Sarral NF: número de finca; PL: polígon; PR: parcel·la
Turisme La Diputació de Tarragona impulsa un pla d’acció per a promoure les destinacions de l’interior de la demarcació
L’activitat turística a la demarcació de Tarragona continua creixent. Aquest 2024 l’ocupació turística ha augmentat un 5,6% a la Costa Daurada i un 2,7% a les Terres de l’Ebre respecte l’exercici anterior, amb més de 20,7 milions de pernoctacions i 5,5 milions d’arribades en total.
Així s’ha posat de manifest durant l’acte Som Turisme, organitzat per la Diputació de Tarragona a través del Patronat de Turisme i que aplega anualment el sector turístic de les dues marques turístiques que gestiona.
L’acte va servir també per presentar el nou pla conjunt de promoció turística de l’interior de la Costa Daurada, un instrument creat per donar resposta a les inquietuds de la destinació, que permetrà promocionar els territoris d’interior de manera coordinada. A més, durant l’acte es van reconeixer diverses iniciatives empresarials destacades a través del Premi Jordi Cartanyà de Turisme. El Càmping Sangulí, el Festival Terra Roja, el projecte de turisme astronòmic Mizar Xperience S.L., l’eco celler Kensho, la iniciativa Cicla Priorat BTT i la proposta web Els 3 Regnes van ser els projectes guardonats.
El mercat estranger suposa un 50,3% de l’ocupació turística a la demarcació
El pla se centra en els productes de turisme actiu i natura, enogastronòmic i cul-
tural. Aquest desenvoluparà tot un conjunt d’accions de comunicació per promocionar els territoris d’interior. Entre les accions comunicatives destaca la campanya de publicitat adreçada al mercat català la qual es durà a terme entre el 28 de novembre i el 13 de desembre.
Televisió l Tac 12, la televisió pública del Camp de Tarragona, va commemorar aquest dimecres al vespre al Celler de Vila-seca el seu 15è aniversari. La festa va aplegar centenars de persones, representants d’entitats i estaments de les comarques tarragonines, així com als alcaldes de l’àmbit de difusió de la televisió, com els de Tarragona, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Altafulla, Torredembarra, Constantí, Valls o la Canonja. L’acte va ser servir per a recordar els esdeveniments més importants que s’han produït aquests últims 15 anys, en els quals l’emissora sempre hi ha sigut present. De fet, durant l’acte es va destacar el compromís amb el lema que acompanya Tac 12, ‘Nosaltres sempre hi som’.
També es va fer un especial incís en l’apartat casteller, d’on Tac 12 n’és referent. L’acte es va tancar tot just amb diversos pilars de quatre de diverses colles del territori i l’actuació dels diables de la Canonja, que també van acompanyar a treballadors i ex-treballadors de la cadena de televisió pública a bufar les espelmes del pastís d’aniversari. Redacció
Segons la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, «el pla esdevé una iniciativa clau per millorar el posicionament de les destinacions d’interior, amb una oferta diferent a la del litoral però igualment molt atractiva».
En aquest sentit, i tal com ha explicat el president del
Patronat de Turisme de la Diputació, Carlos Brull, el pla es basa en una estratègia promocional participativa i coordinada i «esdevé el primer pas per aconseguir que els diferents territoris es converteixin en factors imprescindibles d’una suma positiva, elements que multipliquin la
capacitat d’atracció del conjunt de la destinació».
Un any de creixement
Aquest any 2024 l’ocupació a la Costa Daurada ha estat un 5,6% per sobre de la del 2023, això es trasllada en 5.056.332 arribades registrades, amb 19.265.562 pernoctacions en total. L’estada mitjana s’ha mantingut amb 3,8 nits. Pel que fa a la procedència dels visitants, aquest exercici s’ha mantingut el creixement del mercat internacional. Aquest mercat representa el 50,3% de l’ocupació. El principal mercat internacional segueix sent el francès, amb un 12,6% d’ocupació. A aquest el segueixen el britànic i l’irlandès, amb un 10,3% i 6,6% d’ocupació respectivament. L’increment dels visitants internacionals ve donat, en gran part, per l’activitat de l’aeroport de Reus, que ha crescut un 13,1% respecte el 2023. Pel que fa als creuers, durant el 2024 han arribat a Tarragona 132.418 passatgers. Pel que fa a la taxa d’ocupació per tipus d’allotjament, als hotels es manté al voltant del 71%. Als càmpings, la taxa d’ocupació augmenta un punt percentual, passant a ser un 47%. En el cas dels apartaments la taxa d’ocupació creix i passa del 45% al 47%.
SANTIAGO CASTELLÀ President de l’Autoritat Portuària de Tarragona
«El Port ha de ser l’espai on els grans projectes de futur del territori es construeixin i siguin consensuats»
Castellà assumeix la presidència del Port amb la voluntat de convertir-lo en el punt de trobada on el territori debati i decideixi com afronta transformacions com la transició energètica, la reindustrialització o la descarbonització
Anna Ferran
Generar consens territorial, promoure el talent femení i fer créixer el Port, en tràfics i posicionament. Aquests els eixos que centraran el mandat de Santiago Castellà com a president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. I tot sense oblidar la visió sostenible. «Volem un port verd per a una economia blava», assegura el nou president, marcant clarament quina serà la seva filosofia. Escoltar el territori i esdevenir un espai que articuli algunes de les grans transformacions de futur, com la descarbonització o la reindustrialització serà la base d’aquesta nova etapa, però, a la vegada, Castellà també aposta per a mirar enfora i impulsar la internacionalització del Port com a eina per a reforçar el paper del Port no només a l’Estat, sinó al conjunt d’Europa.
—Com encara aquesta nova etapa?
—Amb molta il·lusió. En general, m’apassiono per tot allò que faig. I ja he pogut constatar que el món portuari enganxa. A mesura que el vas coneixent, et vas apassionant del Port i de la seva gent. Vinc d’una experiència molt intensa com a Subdelegat del Govern; una etapa on principalment m’he dedicat a construir territori. I ara, veig aquesta etapa al capdavant del Port com la continuïtat lògica de la feina que havia endegat.
—En quins aspectes posarà l’accent?
—Vivim un moment polític molt interessant, on es podran fer moltes coses. La filosofia transversal de Salvador Illa permet que no només el govern, sinó el país es posi a treballar. Venim d’una etapa de molta paràlisi. Fa gairebé 10 anys que s’han anat deixant de fer moltes coses. Ara ens toca
prendre decisions i treballar amb una visió àmplia. El Port és la institució idònia per a generar consens al territori, perquè està implicat en molts dels projectes de futur del territori. El Port no ha d’anar per lliure, condicionant el territori, sinó que pot ser l’espai on els grans projectes de futur es construeixin i siguin consensuats.
—Quina mena de projectes? —Des de l’hidrogen verd al model turístic passant per la reindustrialització del territori. Aquest últim és un tema bàsic. Han d’arribar indústries generadores de feina i de valor afegit. El Port, amb la seva Zona d’Activitats Logístiques, ha de ser clau en això. La descarbonització també ens implica de ple. D’una banda, perquè hem d’electrificar el Port, però també perquè hem de ser un motor de la transició energètica. I pel que fa a l’hidrogen verd, hem de tenir en compte que serem al costat de l’autopista de l’hidrogen que el farà arribar fins a Marsella, això ens permetrà crear una economia molt interessant, que inclogui la seva producció, però també la seva recerca.
—Mencionava la ZAL. Hi ha novetats sobre la seva comercialització?
—Hi ha un treball molt intens amb ACCIÓ, de la Generalitat, i amb altres actors, Ara incorporarem Casa Asia, perquè també ens pugui ajudar a trobar les millors instal·lacions industrials possibles.
—Primer es va plantejar que la ZAL acollís una gran implantació industrial, després es va considerar que era millor implantacions més petites. Quin és el seu parer?
—Estem oberts a diferents escenaris. Haurem d’aprofitar les oportunitats que arribin. Ara bé, el que cal tenir clar és que
si la instal·lació industrial que s’hi acabi posant no està molt vinculada amb l’activitat portuària, ho haurem de compensar amb altres terrenys. La funció del Port no és oferir sòl industrial, tret que hi hagi un retorn en tràfics.
—La Laboral seria un dels terrenys compensables?
«Guanyar espai amb els terrenys de la Laboral no és una opció fàcil. Hem d’estudiar-ho i arribar a un acord amb la Generalitat i l’Ajuntament»
—Sí. Hauríem d’estudiar si els terrenys de la Laboral ens permetrien dur a terme les activitats que necessitem fer. Cal analitzar-ho i veure el seu preu de compra. A més, hau-
«És més important tenir la línia Reus-Roda a curt termini que no pas generar un gran debat que l’acabi fent impossible»
importantíssima, perquè el disseny futur de la ciutat l’ha de fer l’Ajuntament. Guanyar espai amb els terrenys de la Laboral no és una opció fàcil. A més, no és l’única possible. Hi ha altres terrenys que també es podrien estudiar.
ríem d’arribar a un acord amb Generalitat i l’Ajuntament, per al seu trasllat. S’ha parlat molt de reubicar-la a Campclar, però cal veure les condicions en les quals això es podria fer. L’opinió de l’Ajuntament de Tarragona per nosaltres serà
—Una altra qüestió que també requerirà consens és el moviment de mercaderies per ferrocarril. Com avancen els estudis per a reorientar la seva sortida del Port?
—Tenim en estudi el projecte que ha de permetre que el ferrocarril deixi de passar pel mig
del Serrallo. Aquesta és una decisió ferma. La proposta que va fer l’enginyeria INECO, junt amb els tècnics del Port, planteja construir un pont parallel al pont mòbil, que tindria continuïtat amb un altre pont sobre el Francolí. És un projecte molt sòlid. Ara s’està elaborant l’estudi informatiu que ens indicarà tots els elements tècnics d’aquesta proposta i, a partir d’aquí, podrem prendre decisions.
—Aquesta seria la primera fase. I les següents?
—Haurem d’estudiar la sortida de mercaderies de la ZAL i trobar, entre Vila-seca i Tarragona, les possibilitats per a poder ordenar tots aquests tràfics. És complex. Ara bé, si la voluntat del territori és tenir un Port potent i vinculat a la indústria, hem d’acceptar que això comporta un moviment de mercaderies. A més, hem de fer un procés creixent de sortida per ferrocarril. No ens podrem descarbonitzar si continuem traient les mercaderies per camió. Partint de tots aquests elements, buscarem les opcions que siguin possibles, però són difícils i poques.
—Les mercaderies han de sortir per l’interior?
—Sí. Donem ple suport a reconvertir la línia Reus-Roda en un una nova línia de mercaderies per l’interior. És necessària, hem d’accelerar-la i que arribi al més aviat possible. La línia de costa ha de quedar principalment per a passatgers. L’esforç inversor que s’està fent per a renovar-la aprofitant els treballs del tercer fil farà que les incidències disminueixin molt i els passatgers tindrem una línia viable. Ara bé, actualment, aquesta línia ja està col·lapsada, i si li sumem els objectius del transport de mercaderies per ferrocarril, la línia de l’interior es converteix
en una urgència. Cal un ràpid consens territorial i que tots demanem al Ministeri, de manera immediata que comencin les obres.
—Municipis afectats, com Perafort, el Morell, la Secuita o Roda, van mostrar la seva preocupació per la recuperació d’aquesta línia.
—Van transmetre que volien conèixer amb més detall l’estudi elaborat. Òbviament, en la decisió del traçat, els pobles per on passa la línia han de tenir veu i decisió. El que és segur és que el traçat passarà pels pobles de la química, perquè no podem treure mercaderies químiques sense passar per ells. Haurem de trobar en cada lloc les millors solucions.
Però també haurem de saber trobar el consens, i això significa negociar i cedir. Ara bé, em sembla que tots els alcaldes i alcaldesses entenen que és més important tenir la línia Reus - Roda a curt termini, que no pas generar un gran debat que l’acabi fent impossible.
—Quina és la previsió de finalització de la terminal intermodal de Guadalajara?
—S’hi està treballant molt activament. S’estan construint les vies internes i un cop quedin enllestides, ja encararem la recta final. Preveiem que al juny de l’any vinent la terminal estigui finalitzada. Per nosaltres, té una importància estratègica altíssima, perquè ens donarà un posicionament estratègic tant al Corredor d’Henares com al Mediterrani, molt, molt potent.
—Com es gestionarà la terminal un cop es posi en marxa?
—El model de gestió encara s’ha de definir. Ho farem durant l’any vinent. Hem de veure el posicionament del conjunt del sistema portuari espanyol i quines oportunitats hi tenim, però sempre sent protagonistes d’aquesta gestió. Una opció és crear una empresa coparticipada per diversos actors. També podem trobar sinergies amb altres ports. Hi ha moltes possibilitats i ara les estudiarem per a trobar el model d’aliances que pot ser més estratègic pel Port.
—Ja han començat els treballs d’electrificació del moll de Balears?
—Sí, ja estan en marxa. Els treballs que estem fent afecten la terminal de creuers. En els pròxims quatre anys, farem una inversió de 16 milions d’euros,
que també inclou l’electrificació dels molls d’Andalusia i Cantàbria. Aquesta aposta és l’expressió d’una voluntat molt clara de Puertos del Estado, Generalitat i del Port de Tarragona per fer que la sostenibilitat no sigui un element més, sinó que cali tota l’activitat portuària.
—Continuant amb el moll de Balears. Tenen ja un calendari per a la seva ampliació?
—L’ampliació del Port té dues línies: l’ampliació de Balears i el contradic de Ponent. Pel que fa a Balears, tenim un treball de consultoria en marxa per estudiar les possibilitats de l’eòlica marina flotant i poder ser un dels ports on es construeixin aquests molins. Com a Port estem molt ben posicionats geogràficament, però hem de veure si les xifres ens diuen que aquest tipus d’operació pot funcionar.
—Hi ha altres ports que també s’està postulant per atreure els projectes de construcció dels aerogenerados flotants. Quin posicionament té Tarragona?
—Com deia, geogràficament estem molt ben posicionats i el nostre paper a la Mediterrània ens dona un avantatge competitiu. A més, tindrem espais per a poder acollir aquesta activitat. Ara, hem d’estudiar com es mourà el mercat, quines necessitats hi haurà i si anirà a més. I a partir d’aquí, prendrem decisions que seran molt estratègiques.
—Mencionava el contradic de Ponent. Com avança la seva tramitació?
—En els pròxims sis mesos tindrem la Declaració d’Impacte Ambiental, que ens donarà les claus necessàries per tirar endavant el projecte. La voluntat de fer el contradic és total, perquè és el tancament del Port. Ens donarà molta fiabilitat i al mateix temps suposarà la possibilitat d’atraure activitats noves. És una gran oportunitat.
—Estaven pendents de rebre 27 milions dels fons CEF per al contradic. Els han obtingut?
—Al juny, vam rebre la resolució que no s’havien atorgat. Vam estar a punt, però en l’avaluació, la part que sortia menys forta era la maduresa del projecte. Ara bé, segur que trobarem finançament, perquè és una obra estratègica i necessària no només per Tarragona, sinó per tota Europa. Fa dos setmanes vaig ser a Brussel·les i ja vam tenir primeres conver-
ses. Farem una presentació del Port i de les seves potencialitats amb la representació espanyola i la delegació de la Generalitat a la Unió Europea i amb la direcció general de la Comissió. Com més es coneguin els nostres projectes, millor ens valoraran. Per tant, iniciem una tasca de diplomàcia de prestigi del Port.
—Com avancen els treballs als Prats d’Albinyana?
«Iniciem una tasca de diplomàcia de prestigi del Port, per a explicar que projectes com el contradic són estratègics per a Europa»
«No podem perdre el talent femení. Farem un seguiment del Pla d’Igualtat i prestarem atenció a la violència de gènere»
—Ara mateix, s’estan eliminant les espècies invasores i s’està preservant la fauna que s’hi està trobant. Es trasllada en vivers, per a reintroduir-la després. S’està fent una exploració del territori, com a feina prèvia abans que hi entrin les màquines, amb la idea que els treballs siguin el menys agressius possible. Els experts han pogut constatar que hi ha hagut una important regeneració espontània, a causa de tots els anys sense presència humana. S’hi han trobat poblacions de serps, de víbries i, fins i tot, espècies que no se sospitava que
«Aprofitarem la recuperació dels Tinglados 3 i 4 per a reorientar-los i programar-hi activitats culturals d’alt nivell vinculades a l’art modern»
hi eren com un tipus de papallona. Recuperar espais naturals i garantir la biodiversitat és una línia interessant que no s’acaba als Prats d’Albinyana.
—Hi ha altres projectes?
—Sí, n’hi ha un als Horts del Vinyet, a la desembocadura del Gaià, i un altre projecte a la desembocadura del Francolí. A més, tenim projectes de biòtops i la creació de l’anella blava, que permetrà regenerar la biodiversitat marina, cosa que serà una garantia per a l’activitat pesquera, però que a la vegada ens permetria compensar emissions de CO2. Hem d’estudiar les seves possibilitats, perquè hi ha un gran espai a recórrer. El que tenim clar és que volem un port verd per a una economia blava.
—A tots aquests projectes se li ha de sumar el Parc del Port.
—Exacte. És una proposta molt interessant, que, a més, no s’acaba amb el Parc pròpiament, sinó que tindrà una
ït prou producte nacional, les importacions han funcionat molt bé. També ho han fet els líquids, sobretot els químics, que han duplicat xifres, perquè Tarragona ha tingut una funció de hub, sent la porta d’entrada per a altres pols químics, més enllà del nostre.
—El carbó ha experimentat una caiguda notòria.
—Efectivament, del 57%, però això vol dir que ens estem encaminant cap a la descarbonització. A més, s’ha compensat amb l’arribada de mineral de ferro, que és un tràfic nou als nostres molls. L’activitat comercial del port és intensa i està sempre atenta a noves oportunitats, aquí hem trobat una línia que pot ser molt sòlida en els pròxims anys.
—Explicava en la presa de possessió que vol posar l’accent és l’aposta pel talent femení en l’entorn portuari. Com?
segona fase amb la connexió amb la ciutat i la remodelació de la plaça dels Carros. Aquí, l’important serà trencar la barrera que hi ha actualment per a arribar al Port. A més, caldrà estudiar la sortida d’aigües d’aquesta zona i prendre mesures per a evitar inundacions.
—Van parlar de la plaça dels Carros ahir a la Taula de Treball Ajuntament - Port?
—Sí, va ser un dels temes que es van tractar, però no l’únic. Vam parlar de la regeneració de la Part Baixa, de la Vall de l’Hidrogen, de trobar solucions comunes per pal·liar la proliferació de coloms. Tant l’Ajuntament com nosaltres portàvem una llista de temes que requereixen consens i cooperació. A partir d’aquests temes, hem creat cinc grans grups de treball, que són Transició Ecològica, Medi Ambient, Urbanisme, Infraestructures i Port-ciutat. Farem reunions periòdiques que ens permetran trobar solucions tècniques perquè tots els temes es resolguin com més aviat millor. Engegar aquesta relació de treball conjunta era absolutament necessari.
—Quina previsió de tancament fan per al 2024, pel que fa a tràfics?
—Serà un any bo, ens mourem entre els 31 i 32 milions de tones. L’agroalimentari ha funcionat molt millor del que pensàvem. És un tràfic molt aleatori, que depèn molt de les condicions climàtiques i de la necessitat de més o menys gra. Tot i que enguany s’ha produ-
—Primer, donarem molta importància a tractar el tema. Això comportarà fer un seguiment molt exhaustiu del Pla d’Igualtat i de totes les accions que es poden fer per avançar en aquesta línia. En el món portuari, l’equiparació de la dona ha estat una mica més lenta, però no ens podem permetre perdre el talent femení, perquè incorporar-lo comporta una mirada més humana i vivencial. No ens hem de mirar el Port només des del prisma de l’eficiència econòmica, sinó que hem d’incorporar la idea d’eficiència social i ambiental que habitualment va associada a la incorporació del talent femení. D’altra banda, vam plantejar amb el Comité de Solidaritat prestar una especial atenció a la violència masclista. Estudiarem amb les entitats la possibilitat d’establir algun punt lila o mecanismes protocol·litzats per a promoure una actuació ràpida.
—L’any vinent es recuperaran els Tinglados 3 i 4. Què s’hi farà?
—Port-Ciutat ha de ser un espai molt ciutadà, on la gent vingui a fer esport, a passejar, però també a gaudir de la cultura. Per això, volem aprofitar la recuperació d’aquests espais per a reorientar-los i programar-hi activitats culturals d’alt nivell vinculades a l’art modern. Volem portar exposicions potents i entrar en l’oferta cultural de qualitat del territori. M’agradaria que de cara a 2026 ja poguéssim acollir alguna exposició de referència.
S’han completat tres dels quatre projectes d’accessos a la ZAL i a Guadalajara s’està instal·lant la via fèrria interna
Anna Ferran
La competitivitat present i futura del Port de Tarragona passa pel desenvolupament de diverses infraestructures clau, que li permetran guanyar espai i, sobretot, posicionament com a node logístic de referència al conjunt de l’Estat i també a la Mediterrània. Les infraestructures que jugaran aquest paper essencial són la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), la Port Tarragona Terminal Guadalajara Marchamalo i el futur contradic de Ponent. Les dues primeres es troben ja en una fase avançada d’execució, mentre que el contradic –un dels projectes més ambiciosos que promou el Port– està seguint el seu camí administratiu que és el pas previ perquè acabi sent una realitat.
Els accessos a la ZAL, a punt de finalitzar La construcció dels accessos a la Zona d’Activitats Logístiques està encarant la recta final. Una de les fites importants es va assolir a l’estiu, quan es van finalitzar les obres del pas soterrat de la C-31b (la carretera que uneix Tarragona amb Salou). Aquest pas inferior d’ús exclusiu per a vehicles pesants connecta el vial dels Prats amb el vial perimetral de la ZAL, sense que els camions hagin de passar per la rotonda de la Piconadora. El projecte, que ha suposat una inversió de més de 5,25 milions d’euros, suposa una important millora en la circulació a la zona i, a la vegada, permet una connexió directa entre la ZAL i dues vies d’alta capacitat com són l’A-7 i l’AP-7. Amb el pas soterrat ja finalitzat, s’han completat tres dels quatre projectes per a construir els accessos a la ZAL. El primer va ser el vial perimetral, que compta amb 1,3 quilòmetres de carretera, amb quatre carrils –dos per sentit– i dues rotondes. Va enllestir-se el febrer de 2023 i s’hi van invertir 3,3 milions d’euros. El segon projecte és el desviament d’un canal de drenatge d’aigües pluvials de Vila-seca i de les carre-
teres A-7, C-31b i TV-3146, que passava pel mig de la ZAL i dels Prats d’Albinyana. Els treballs, finalitzats el juny de 2023, van costar 1,2 milions d’euros. Ara resta una darrera obra a executar: la construcció d’una rotonda a l’encreuament de les carreteres C31B i TV-3146, a l’alçada de les instal·lacions de Dow. La Generalitat, com a titular d’aquestes vies, va adjudicar aquesta primavera les obres de construcció de la
rotonda, que estan finançades pel Port de Tarragona. Els treballs també inclouran la construcció dels ramals de connexió i tasques complementàries i compten amb una inversió de 3,1 milions d’euros. Quan es finalitzi aquest darrer projecte, la ZAL ja estarà a punt per a acollir implantacions logístiques i industrials. Amb prop d’un milió de metres quadrats, és un dels espais logístics més atractius de la
Mediterrània, gràcies a la seva connectivitat amb els molls del Port, la seva proximitat amb el ferrocarril i l’Estació Intermodal de la Boella i algunes de les principals vies de trànsit rodat, com l’A-7 i l’AP-7.
Es calcula que quan la ZAL estigui en ple rendiment tindrà un impacte econòmic de 154 milions d’euros anuals. Es preveu que generi uns 4.200 nous llocs de treball. A més, permetrà que els tràfics portuaris
creixin entre 2,7 i 4,6 milions de tones més a l’any.
En marxa la segona fase de la terminal de Puerta Centro La ZAL no és l’única infraestructura que augmentarà de manera significativa els tràfics del Port de Tarragona. Hi ha un segon projecte que suposarà un important pas en matèria d’intermodalitat, a la vegada que permetrà que el Port ampliï el seu hinterland fins al centre de la Península. Es tracta de la Port Tarragona Terminal Guadalajara Marchamalo. Aquesta terminal intermodal està situada a la Ciudad del Transporte, a escassos 60 quilòmetres de Madrid, però fora de l’anella més pròxima a la capital que està altament congestionada. El seu gran atractiu és que permetrà plantar qualsevol càrrega que arribi als molls tarragonins al centre de la Península en poc
més de sis hores; un temps altament competitiu que permetrà atreure més i nous tràfics, tant de càrrega general com de càrrega conteneritzada, dos dels àmbits on el Port de Tarragona té més capacitat de creixement.
Els treballs de construcció de la terminal ja es troben en la segona fase. Actualment, s’està finalitzant la instal·lació de 2.200 metres lineals repartits en tres vies formigonades que permetran la càrrega i descàrrega de contenidors. Així mateix, en aquest moment s’estan acabant els treballs previs per a la construcció de la resta de vies de la terminal. En total, aquest port sec tindrà cinc quilòmetres de vies, que permetran que hi operin trens de fins a 750 metres de llarg. En el que queda d’any també quedarà enllestida la pavimentació dels 25.000 m2 d’esplanada on s’emmagatzemaran els contenidors. Els darrers treballs seran la connexió de les vies internes de la terminal amb la línia general ferroviària Madrid-Saragossa-TarragonaBarcelona. Es preveu que la terminal estigui enllestida durant la primera meitat de 2025.
Es calcula que la ZAL en ple rendiment tindrà un impacte econòmic de 154 MEUR a l’any
La terminal de Guadalajara Marchamalo es finalitzarà durant la primera meitat de 2025
Les passes prèvies al contradic de Ponent La darrera de les grans infraestructures que el Port està impulsant és el futur contradic de Ponent. Aquest nou espai portuari permetrà tancar el Port per flanc sud, millorant la seguretat del recinte, a la vegada que ajudarà a estabilitzar la platja de la Pineda. El contradic, que està inclòs dins del Pla Director d’Infraestructures, comptarà amb molls adossats on es duran a terme operatives diverses. Actualment, s’està tramitant la seva Declaració d’Impacte Ambiental i l’any vinent se sabrà el resultat.
MEDI AMBIENT
A l’octubre, es va donar el tret de sortida als treballs de restauració dels Prats d’Albinyana i a les obres del Parc del Port
Anna Ferran
El Port de Tarragona ha viscut, en els darrers temps, un important gir verd. I és que en un context on l’emergència climàtica és un fet, els projectes que permetin no només descarbonitzar, sinó també protegir el medi ambient i la biodiversitat són crucials. En aquest sentit, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha donat en les darreres setmanes el tret de sortida a dues intervencions que suposaran un punt d’inflexió en la seva transformació sostenible. Parlem de l’inici dels treballs de recuperació dels Prats d’Albinyana i del tret de sortida als treballs de creació del Parc del Port.
Recuperar l’hàbitat d’espècies en risc Els Prats d’Albinyana, una àrea humida protegida situada entre la futura ZAL i la Pineda i inclosa dins de la Xarxa Natura 2000, està cada cop més a prop de recuperar tot el seu esplendor natural. El passat mes d’octubre es va donar el tret de sortida als treballs de recuperació d’aquest paratge de gairebé 38 hectàrees. Els treballs, que estan pressupostades en 2,3 milions d’euros, s’allargaran tot un any. Un cop acabades, s’haurà recuperat un espai natural singular, que suposa la zona humida més gran que hi ha a la façana litoral catalana entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat. La recuperació dels Prats d’Albinyana serà el projecte de restauració ambiental més gran que s’ha fet a Catalunya en els últims 30 anys. Només cal fer una ullada al projecte per a visualitzar la seva magnitud. Al centre de les 38 hectàrees, s’hi formarà una llacuna de grans dimensions, que permetrà acollir nombroses espècies. Al bell mig de la llacuna, s’hi formarà una illa de 27.000 m2, que permetrà atreure diverses d’aus, com la gavina corsa, que ja nidifica dins del recinte portuari. El bosc de ribera que es crearà al voltant de la llacuna també tindrà aquesta funció, gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran. Es pre-
veu que el bosc millori l’hàbitat d’aus que ja són presents a la zona, com els ratpenats. El projecte contemplava la plantada de més de 45.000 plantes i arbusts petits característics dels ecosistemes humits. Ara bé, després d’anys sense presència humana, l’espai ha viscut una gran recuperació espontània de la seva flora, de manera que és probable que la xifra final es redueixi. Tot plegat, permetrà la protecció i recuperació d’una gran varietat d’espècies de flora i fauna, algunes d’ells amb un alt risc d’extinció. Aquest és el cas de la bívia tridàctila, un petit sauri amb potes molt reduïdes, adaptat a les praderies humides, que a Catalunya és molt escàs i a la costa està quasi extingit, o l’escarabat blau, una espècie vulnerable que ja habita aquest paratge i que és un indicador del seu estat de conservació.
Un pulmó verd a tocar del mar El segon dels projectes que
s’ha engegat recentment és el Parc del Port. Es tracta d’una actuació al voltant de l’entorn de la seu de l’Autoritat Portuària que suposarà la creació d’un gran parc així com la pacificació de l’entorn. Amb la creació del parc, les superfícies verdes dins del recinte portuari augmentaran un 64%, passant dels 7.000 m2 actuals als 11.500 m2 un cop les obres estiguin enllestides d’aquí a un any. La renaturalització d’aquest espai suposarà la creació d’un bosc mediterrani, amb espècies autòctones resistents a la salinitat.
Amb la restauració dels Prats d’Albinyana es recuperaran espècies quasi extingides
El Parc del Port pacificarà l’entorn i actuarà com una frontissa natural entre l’entorn urbà i el marí
Així mateix, la proximitat amb el mar li permetrà augmentar la biodiversitat i actuar com una frontissa natural entre l’entorn urbà i l’entorn marí. A més, el fet
d’augmentar la vegetació en aquesta zona i de reduir l’asfalt, faran que el Parc del Port esdevingui un refugi climàtic. Més enllà de la creació d’una zona verda, la intervenció suposarà una reordenació de la mobilitat a la zona, donant prioritat als vianants i a les bicicletes. El projecte manté les connexions actuals per al trànsit rodat tant en sentit passeig del Miracle com cap al vial de la Mar, si bé passaran a ser de plataforma única, invertint la prioritat, que serà dels vianants. El projecte, que compta amb un pressupost de 3,25 milions d’euros, comportarà l’obertura d’una gran escalinata al mur del dic de Llevant per a construir un accés entre el moll de Costa i la futura plaça de l’APT.
en detall
Restablir la zona del Pla del Vinyet i integrar-la a l’entorn verd de Tarragona
A banda dels projectes de recuperació mediambiental que duu a terme dins del recinte portuari, l’APT participa en altres projectes alineats amb els seus objectius com és el cas de la restauració ecològica del Pla del Vinyet, a la desembocadura al Gaià. Aquesta intervenció s’emmarca en el Programa d’Infraestructura Verda de Catalunya, una iniciativa impulsada per la Generalitat que té com a objectiu protegir i millorar els espais naturals en àrees urbanitzades i vol transformar i preservar entorns naturals de gran valor ecològic a través d’accions de conservació, restauració i manteniment.
Aquest espai d’1,5 hectàrees està destinat a reempla-
çar altres àrees amb un alt nivell d’antropització, com ara la Llacuna de la Laboral, una zona artificial que no posseeix valor ecològic destacable a causa de la seva proximitat a les instal·lacions del Port de Tarragona i la via del ferrocarril.
Al Pla del Vinyet, l’APT hi durà a terme accions d’enderrocament d’estructures i de neteja de materials potencialment contaminants com el fibrociment, així com la gestió de residus sòlids i l’eliminació d’espècies vegetals invasores, amb l’objectiu de restablir l’estat natural de l’àrea, on hi havia hagut l’antiga fàbrica del Vinyet, i preparar-la per la seva integració en l’entorn verd de Tarragona.
Anna Ferran
Com podem reduir la nostra petjada de carboni?
Respondre a aquesta pregunta s’ha convertit en una de les prioritats per a molts organismes i institucions, tant de l’àmbit públic com de l’àmbit privat. El Port de Tarragona fa anys que treballa per a ser un port sostenible, però en els darrers temps ha intensificat el seu compromís amb la descarbonització, entenent-la des de múltiples perspectives. I és que són molts els àmbits en els quals es pot incidir per a reduir emissions i ajudar a pal·liar els efectes de l’emergència climàtica. Des d’una aposta per a la reforestació, creant nous espais verds, a polítiques de sensibilització dirigides a públics clau, passant per iniciatives que potenciïn els ecosistemes marins, són diverses les accions que està promovent l’Autoritat Portuària. Una de les més destacades és l’impuls a la transició energètica.
Electrificar és el camí L’electrificació suposarà un canvi en la manera d’operar en molts àmbits; també en el portuari. Fins ara, els vaixells que estan atracats als molls de qualsevol port continuen amb els motors en marxa, per a continuar disposant d’energia a
bord, amb la generació d’emissions en el recinte portuari que això comporta. Amb la idea d’eliminar aquestes emissions, s’està desenvolupant tecnologia que permetrà que els vaixells es connectin a la xarxa elèctrica un cop atraquin, com si s’endollessin, de manera que el moll els subministrarà l’energia que necessiten mentre fan la seva escala.
Perquè aquesta aposta sigui una realitat caldrà que tant els vaixells com els molls comptin amb les connexions necessàries. I és aquesta una de les apostes que està fent l’Autoritat Portuària de Tarragona. Es preveu una inversió de 50,7 milions d’euros d’aquí al 2028 per a impulsar diversos projectes d’electrificació.
D’aquests 50,7 milions d’eu-
ros, 15,6 milions es destinen a l’electrificació dels molls de Balears, Andalusia i Cantàbria. El primer que s’electrificarà és Balears, ja que es va deixar preparat per a aquest procés quan es va construir el 2021. Ara està fent una inversió de
Des d’enguany i fins al 2028, s’ha previst una inversió de 50,7 MEUR en electrificació
10.250.000 euros, que ja ha començat i s’executarà en dos anys, fins al 2026. Quan es finalitzi l’electrificació de Balears començarà la del moll d’Andalusia, on s’invertiran 4.125.000 euros i, paral·lelament la del moll de Cantàbria al qual es destinaran
1.250.000 euros. Ambdós projectes s’executaran durant de dos anys i es preveu que estiguin llestos el 2028. Electrificar els molls perquè puguin subministrar energia als vaixells, però, no és l’única acció que es pot dur a terme per a reduir les emissions a peu de moll. Una segona actuació, a la qual el Port de Tarragona, també hi està destinant un esforç inversor, és l’electrificació de les grues que mouen les mercaderies. En concret, en aquesta primera fase, s’electrificaran les grues dels molls de Castella i d’Aragó, dedicats al tràfic de cereals i de siderúrgics. Aquesta actuació compta amb una inversió de 7,7 milions d’euros, dels quals, 3.300.000 d’euros es destinen a Castella i 4.400.000 a Aragó. La primera inversió s’està duent a terme entre enguany i l’any vinent i el 2025 mentre que, la segona, tindrà lloc entre el 2026 i el 2027.
Avançar en autoconsum La transició energètica també està estretament relacionada amb un altre concepte: l’autoconsum. En els darrers anys, l’Autoritat Portuària ha fet inversions en instal·lacions fotovoltaiques en diversos edificis de la seva titularitat. En aquestes últimes setmanes, s’està duent a terme la installació panells solars a l’edifici de la Policia Portuària. Amb una inversió de 144.000 euros, s’instal·larà una potència total de 90 Kw, 50 dels quals a la coberta de l’edifici i els 40 restants a les pèrgoles de la zona d’aparcament de vehicles. Altres edificis que ja són productors d’energia elèctrica són la seu administrativa de l’APT, el Punt d’Inspecció Fronteres, les dependències de Duanes, la Confraria de Pescadors, el Museu del Port, el Club de Rem i el Refugi 1 del Moll de Costa.
L’atrill
Aquest any 2024 Apportt ha experimentat un creixement significatiu i ha consolidat la seva posició com una agrupació influent en constant ascens. Aquest èxit no ha estat producte de l’atzar, sinó el resultat d’un esforç col·lectiu de moltes persones al llarg dels anys, que en molts casos han tingut una visió clara i un compromís infrangible en els valors i objectius de l’agrupació.
Des de mitjans de l’any passat, però sobretot al llarg d’aquest any 2024, l’agrupació ha tingut un creixement aproximat d’un 25% dels seus associats, molt a prop de superar el centenar. Aquest fet també ens afegeix pressió a l’hora de fer el possible per resultar útils, i que les iniciatives que surten des d’Apportt es percebin interessants i innovadores.
S’invertiran 60 MEUR en ampliar el moll de Balears per acollir aquests projectes FUTUR
Marc Roca Gerent d’APPORT
En associar-nos amb altres importants actors territorials, hem ampliat el nostre abast i potenciat les nostres capacitats, cosa que ens ha permès creure que podem assolir metes més ambicioses
Les col·laboracions estratègiques també han estat clau en el nostre creixement. En associar-nos amb altres importants actors territorials i líders de la indústria, hem ampliat el nostre abast i potenciat les nostres capacitats, cosa que ens ha permès creure que podem assolir metes encara més ambicioses. Apportt mira cap al futur, comptant amb una base sòlida adquirida al llarg de 32 anys de trajectòria i esperant sumar encara més integrants, posicionant-se per continuar en aquesta direcció ascendent en els propers anys, amb la voluntat de servei als seus socis que caracteritza la nostra agrupació, però alhora volent ser un actor rellevant en una reindustrialització i transformació energètica de Tarragona, que també ha de ser una oportunitat per tot el seu teixit empresarial. Expectants per les oportunitats que el futur ens ofereix, però alhora sabent que sense una feina constant al darrere, la confiança i proactivitat de tots els nostres socis, difícilment ho veuríem com un objectiu possible. Confiem que amb el mateix esperit d’innovació, qualitat i col·laboració, continuarem aconseguint noves fites.
alen renovables. És un fet sabut per tothom. Si no s’augmenta la producció d’energia verda, serà impossible arribar a la neutralitat climàtica. Són diverses les opcions que es contemplen per a augmentar la potència instal·lada de renovables. Una d’aquestes és l’eòlica marina flotant. El Port de Tarragona s’està posicionant per a esdevenir el port de referència a la Mediterrània occidental per al seu desenvolupament i invertirà 60 milions d’euros en ampliar el moll de Balears per a acollir la construcció d’aquests aerogeneradors. Per entendre el rol que pot tenir Tarragona en els plans d’expansió de l’eòlica marina flotant, primer cal conèixer com funciona aquest tipus de renovable. Com el seu nom indica, es tracta d’instal·lar aerogeneradors a alta mar que, en lloc de tenir la torre fixada al fons marí, floten i estan subjectats per uns punts d’ancoratge. Això suposa dos avantatges. D’una banda, permet instal·lar parcs a alta mar, en ubicacions amb molta profunditat. De l’altra, redueix l’impacte ambiental en el fons marí, a la vegada que la plataforma flotant s’acaba convertint en una mena de biòtop, afavorint la regeneració de la biodiversitat marina. L’eòlica marina està cridada
a marcar un abans i un després en la producció de renovables a Europa. Cal tenir en compte que a alta mar la velocitat del vent és superior, però, a la vegada és més constant, ja que no té impediments que el frenin, com edificacions o muntanyes. La constància és, justament, un dels reptes que presenten les renovables i que, en aquest cas, es minimitzaria. Tot plegat fa que tant la Unió Europea com el govern espanyol hagin inclòs l’eòlica marina flotant com una de les palanques que traccionaran la transició energètica. De fet, es calcula que de cara al 2030, la capacitat d’instal·lació anual d’eòlica marina podria superar ja la terrestre i es preveu que
subministri el 14% de la demanda d’electricitat de la UE.
Nous molls
Per assolir aquestes xifres, primer cal disposar de parcs eòlics marins i, per tant, dels aerogeneradors que els conformen. Es tracta d’estructures gegants que es produeixen a terra i es transporten amb vaixell fins al seu punt d’installació. Per a facilitar-ne la construcció i càrrega, el lloc idoni on produir-los són els ports. I és aquí on Tarragona pot esdevenir un actor essencial.
L’experiència prèvia en project cargo, juntament amb el know how que hi ha al territori a l’hora de treballar en projectes de construcció de grans es-
tructures, posiciona Tarragona com un dels ports amb més potencial per a acollir aquesta mena de projectes. Així mateix, diverses empreses de la comunitat portuària ja estan promovent projectes vinculats amb l’eòlica flotant.
L’ambició del Port de Tarragona és esdevenir un hub d’eòlica marina flotant. Per ser-ho, cal disposar d’espais portuaris que puguin ser ocupats durant un període de temps considerable. És per això que el Port ha replantejat les seves inversions de cara als pròxims dos anys i destinarà 60 milions d’euros per a construir la segona fase del moll de Balears.
Aquesta nova infraestructura sumarà 19 hectàrees que, mentre duri la construcció dels aerogeneradors, es destinaran en exclusiva a aquesta activitat i, un cop acabin, es destinaran a operacions de sòlids a lloure. Per a fer més competitiva la inversió, s’aprofitaran les obres per aprofundir dos metres el calat. Això convertirà el de Tarragona en un dels ports amb més calat de la Mediterrània i en el port amb més calat de tot l’Estat, junt amb Gijón.
L’aposta del Port per l’eòlica marina flotant, però, no acaba aquí. I és que es preveu, a mig termini, dedicar un dels molls adossats al contradic de Ponent a aquesta activitat, donant resposta a les demandes d’un sector de futur.
De gener a octubre, s’han mogut 1.549 combois al Port, principalment de vehicles, cereals i productes siderúrgics
Anna Ferran
Créixer en intermodalitat ferroportuària. Aquest és un dels grans objectius que el Port de Tarragona té pel davant. El ferrocarril jugarà un paper clau en el món logístic gràcies a la seva competitivitat, especialment quan es tracta de distàncies mitges i llargues, i de la seva facilitat per a descarbonitzar-se i operar com un transport zero emissions. És per això que d’un temps ençà l’Autoritat Portuària està treballant des de múltiples àmbits amb un propòsit clar: augmentar any rere any la xifra de combois que circulen per les seves installacions i incrementar el volum de tones que entra o surt dels molls tarragonins via tren.
En aquests primers 10 mesos de l’any, el Port ha registrat un moviment de 1.549 combois, amb un total de 21.875 vagons que han transportat 825.604 tones de mercaderies. Des de l’1 de gener fins al 31 d’octubre, han entrat 607 combois i n’han sortit 942 de les instal·lacions portuàries tarragonines, d’aquests 369 eren de cotxes, 374 de cereals i 479 de siderúrgics.
Si es comparen amb les da-
des del mateix període de l’any passat, les xifres són lleugerament inferiors (1.665 el 2023).
Ara bé, des de l’Autoritat Portuària expliquen que «aquesta variació es deu a les obres per a la construcció del Corredor del Mediterrani, que han impactat temporalment en l’operativa ferroviària del Port». En aquest sentit, afegeixen que «aquestes millores, un cop finalitzades, reforçaran la capacitat i competitivitat del Port de Tarragona, en una aposta per un model logístic més sostenible».
de mercaderies que es mouen pels seus molls.
La terminal de la Boella i la futura terminal de Guadalajara potenciaran el ferrocarril
Aquesta estratègia es vehicula mitjançant tres infraestructures clau: la Zona d’Activitats Logístiques, la Port Tarragona Terminal Guadalajara Marchamalo, a la Ciudad del Transporte i la Terminal Intermodal de la Boella. Totes tres permetran atreure nous tràfics, principalment de càrrega general i de contenidors, dos dels àmbits on el Port tarragoní té més capacitat de creixement.
Infraestructures per a créixer
El Corredor del Mediterrani serà, sens dubte, un dels grans revulsius que permetrà el creixement, en general, de la logística ferroviària. Més enllà del que pugui suposar el Corredor quan estigui definitivament en funcionament, el Port de Tarragona fa temps que està desenvolupant una estratègia pròpia que li permetrà atraure operatives intermodals i promoure el ferrocarril, a la vegada que incrementa el tràfic
Tant la ZAL com la terminal a Guadalajara estan en execució, mentre que la terminal de la Boella fa anys que està en funcionament. Aquesta terminal, situada dins del recinte portuari, entre els molls de Cantàbria i d’Andalusia, disposa de vuit vies, electrificades fins a la capçalera, amb ample de via mixt i una longitud de 750 metres. Aquestes característiques tècniques asseguren que pot acollir una àmplia varietat de trens i tipus de càrrega. De fet, actualment, té capacitat per a operar més de 50.000 TEUs a l’any.
La proposta per treure els trens del Moll de Costa i del Serrallo i encaminar-los cap a l’interior
La posada en marxa del Corredor del Mediterrani suposarà un augment del nombre de combois que circulen pel traçat de costa. La línia, que també dona servei al servei de passatgers i que ja viu una situació de sobresaturació, especialment en el tram entre Tarragona i Barcelona, corre el risc de col·lapsar. És per això que el Port de Tarragona aposta per derivar les mercaderies per l’interior. Fa anys que l’Autoritat Portuària dona suport i collabora amb la Plataforma Mercaderies per l’Interior. Així mateix, està treballant per a crear un nou Pla Director d’accessos ferroviaris al Port que organitzi l’entrada i sortida de les mercaderies, amb l’objectiu de treure-les de la línia de costa i derivar-les cap a l’interior.
A més, l’APT ha obert una
oficina tècnica amb INECO (Ingeniería y Economía del Transporte SA) per a elaborar un estudi de comunicacions per ferrocarril que permeti eliminar les maniobres a dins de la ciutat de Tarragona, permeti la sortida de ferrocarrils pel sud del Port i permeti treure un major volum de mercaderies per tren. La solució plantejada es divideix en tres fases. La primera ha de permetre que tots els combois que procedeixen de molls adjacents al Dic de Llevant ja no hagin de passar pel Moll de Costa ni a prop del Serrallo. Per aconseguir-ho, proposa la construcció d’un segon pont, paral·lel al pont mòbil per a camions, per al pas dels combois. Aquesta fase també comportaria la construcció d’un viaducte per sobre del Francolí, de forma que els trens ja enllaçari-
en amb la via de Salou-PortAventura o amb la de València i l’estació de Classificació. La segona fase passa per obrir una segona connexió des de la Terminal de la Boella fins a connectar amb l’antiga via a València que ara dona servei a PortAventura. Aquesta acció permetria connectar la terminal en direcció sud, ampliant el seu potencial, ja que actualment només té sortida en direcció nord. La tercera fase proposa convertir la via que enllaça Tarragona i Salou en una via industrial, ja que aquesta discorre pel mig del polígon sud i registra pocs trens de passatgers. L’objectiu d’aquesta solució és construir un nou ramal des de l’estació de Salou-PortAventura a la xarxa general de ferrocarril, és a dir, la via que enllaça Móra amb Tarragona, a través de Reus.
Innovem amb tu, millorant la conservació dels aliments i dissenyant el packaging sostenible del futur aeqtonline.com
eduardo sañudo
Director General de VOPAK TERQUIMSA
L’empresa, una de les concessionàries del moll de la Química, està treballant en l’ampliació de les seves instal·lacions i en guanyar posicionament en projectes de transició energètica
La logística de químics i hidrocarburs és un dels pilars de l’activitat del Port de Tarragona. Un dels actors claus en aquest sector és Vopak Terquimsa. Aquesta empresa, una de les tres concessionàries del moll de la Química, està apostant fermament per Tarragona i mostra d’això és el seu projecte d’ampliació, que sumarà 40.000 m3 més d’emmagatzematge. Parlem amb el seu director general, Eduardo Sañudo, de les xifres de 2024, les previsions per a l’any vinent i els projectes de futur relacionats amb la transició energètica.
—Com està anant 2024 i quines previsions de tancament tenen?
—2024 serà un any bo. El nostre volum d’activitat creixerà entre un 10 i 12% respecte a l’any passat. Aquest increment s’ha registrat principalment en hidrocarburs. Els químics han tingut unes xifres força estables, i això és una bona notícia, tenint en compte el panorama del sector a Europa. Però a Espanya, i en concret a Tarragona, el comportament està sent una mica millor.
—Per quins motius?
—En primer lloc, perquè la crisi energètica derivada de la situació a Ucraïna i de les importacions de gas i cru rus ens ha afectat menys. En segon lloc, si comparem salaris, a Espanya tenim cert avantatge competitiu. Per últim, en el cas concret de Tarragona, hem de tenir en compte que és un pol químic molt integrat, on molta de la producció es consumeix internament entre les diverses empreses.
—Mencionava Ucraïna, quin impacte estan tenint totes les tensions geopolítiques que estem vivint?
—Des del punt de vista logístic, l’inici del conflicte va tenir un impacte. Igual com l’ha tingut la situació al canal de Suez i la necessitat que els vaixells hagin de fer una ruta alternativa. En el cas d’Ucraïna, si bé energèticament no ens afecta, sí que ho ha fet a les economies europees, que són el nostre principal mercat exportador. I si la seva economia no creix i això es manté, acabarà afectant la demanda que tenen les empreses espanyoles. Tot plegat fa que les previsions de cara a 2025 siguin incertes.
—Com es presenta 2025?
—Plantegem un any força pla respecte a enguany, cosa que és un escenari optimista. La nostra activitat va en consonància amb el comportament de les empreses productives. En conjunt, la indústria química europea està perdent competitivitat i això fa que estiguin apareixent nous players
—Quins serien aquests nous actors?
—Determinades produccions, especialment tot el que són comodities, desapareixeran d’Europa i s’acabaran fabricant en indrets on la mà d’obra i l’energia siguin més barates, com per exemple, els Estats Units, Orient Mitjà o l’Àsia. A Europa haurem de centrar-nos en productes d’especialitats, que tenen més valor afegit. A mesura que determinades produccions vagin desapareixent d’aquí, arribaran com a importacions que necessitaran terminals com la nostra. En aquest sentit, nosaltres tenim un millor panorama que la indústria productiva, perquè les necessitats logístiques hi continuaran sent. Tot plegat, fa que ja comencin a aparèixer aquests nous players, empreses asiàtiques o nord-americanes, que venen per a començar a agafar quota de mercat.
—Aquest panorama reforça la possibilitat que Tarragona es converteixi en un hub de químics al Mediterrani?
—Al món hi ha tres grans hubs químics: Houston, ARA (Anvers-Rotterdam-Amsterdam) i Singapur. Té molt de sentit que el sud d’Europa pugui tenir un hub de químics i Tarragona podria ser-ho, si bé tenim certa competència amb Huelva. Cal dir que nosaltres, a la terminal de Tarragona, ja estem tenint aquesta mena de fluxos.
—Per exemple?
—Enguany, hem rebut un flux de producte originari de Qatar, que abans es descarregava tot a Hamburg i d’allí es distribuïa a la resta d’Europa. Ara, aquest vaixell fa una parada a Tarragona i des d’aquí se serveix a Espanya, sud de França, Itàlia i nord d’Àfrica. Creiem que és una estratègia que té recorre-
gut, però hi ha qüestions que han d’acabar de passar, com el famós tercer fil, que ens permetria potenciar més aquesta funció de hub, perquè podem cobrir fins a la meitat de França i competir amb ARA, que actualment serveix molt cap al sud.
—En quin punt es troba l’ampliació de les seves installacions al moll de la Química?
—A finals d’any acabarem la fase d’enginyeria. Quan estigui enllestida, tindrem un pressupost amb un nivell de detall necessari com per a prendre una decisió definitiva d’inversió. Al març ja hauríem de tenir l’aprovació i, llavors, sollicitarem permisos i començarem a construir. La idea és que a finals de 2026 tinguem la primera fase d’aquesta ampliació en operació. En total, seran 40.000m3 nous d’emmagatzematge, que materialitzarem
en dues fases, la meitat de la capacitat en cadascuna d’elles. Amb aquest projecte, completarem tota l’ampliació que van iniciar després de l’ampliació del moll de la Química. Des de 2016 i amb aquest nou projecte, haurem sumat 90.000m3 nous de capacitat i haurem fet una inversió d’uns 70 milions d’euros a Tarragona.
—A què es destinarà el nou emmagatzematge?
—Serà un mix, entre necessitats del pol químic i tràfics amb funció hub. I tot en unes instal·lacions que no generaran cap mena d’emissió, ni de CO2 ni de partícules volàtils.
—L’ampliació els permetrà atreure nous tràfics derivats de la transició energètica?
portuari que estan concessionats, però que no s’utilitzen completament. Aquí poden passar dues coses. O bé que l’Autoritat Portuària impulsi un procés de reconversió o bé que nosaltres promovem aliances amb alguns d’aquests concessionaris. No és una necessitat immediata, però els processos són llargs. Molt relacionat amb això, hi ha un tema que s’ha de resoldre que és la ubicació de la Laboral. La seva ubicació limita molt les activitats que es poden dur a terme en determinades zones del port, perquè determinats tipus d’installacions han de tenir un perímetre de seguretat molt gran.
—Com s’estan preparant per a donar resposta a les necessitats logístiques de la transició energètica?
«El tercer fil ens permetrà potenciar la funció de hub de químics al Mediterrani i competir amb el nord d’Europa»
«Cal més espai al Port per als projectes de transició energètica. Si no tenim espai per a créixer, tenim data de caducitat»
—Sí. Productes relacionats amb projectes de circularitat podran tenir-hi encaix. Per a altres vectors, com el CO2 o l’amoníac com a carrier d’hidrogen, segurament no, perquè necessiten una infraestructura que requereix més espai del que hi ha disponible.
—El Port s’ha quedat petit?
—El moll de la Química està tot concessionat. Els projectes de transició energètica necessiten més espai. Les empreses concessionàries com la nostra han d’invertir per a allargar els períodes de concessió. Si no tenim espai per a créixer, tenim data de caducitat. Ja hem fet aquesta petició a l’Autoritat Portuària i ara necessitem que el Pla Director del Port ho contempli.
—Quins serien aquests espais?
—Hi ha espais dins del recinte
—Estem construint aliances. És una carrera a llarg termini i ara toca posicionar-nos. Estem treballant en projectes de metanol, d’amoníac, de CO2. També hi ha projectes de bunkering en col·laboració amb l’Autoritat Portuària per a subministrar combustibles alternatius a vaixells.
—Per acabar, Vopak Terquimsa té un ferm compromís amb el territori. En quins projectes estan vinculats actualment?
—Col·laborem amb l’Ajuntament, amb associacions de veïns, entitats socials i esportives. Creiem fermament en els valors de l’esport i en potenciar el talent jove. Per això, vam començar a patrocinar les pedreres del Nàstic i del CBT. I ara també som patrocinadors dels equips professionals, en tots dos clubs. En l’àmbit social, col·laborem amb la Fundació Onada. Enguany hem participat en el projecte Camins d’inserció, que ajuda a integrar joves en risc d’exclusió que han estat tutelats. Personal de l’empresa ha estat mentor d’aquests joves i els ha ajudat durant tot un any a encaminar el seu futur, orientant-los. Més enllà de les aportacions econòmiques, el que busquem és la implicació de la nostra gent a l’hora de promoure una tasca social.
Si es confirmen les previsions, aquest serà el desè any amb més tràfic de la història del Port
Anna Ferran
El Port de Tarragona preveu tancar 2024 amb un moviment d’entre 31 i 32 milions de tones. El passat mes d’octubre va ser el segon millor de l’any amb un tràfic de 2,93 milions de tones. L’acumulat en aquests primers 10 mesos de l’any ascendeix a 26,6 milions de tones. Si les previsions per als dos darrers mesos de l’any es compleixen i es tanca l’exercici amb uns tràfics d’entre 31 i 32 milions de tones, 2024 entrarà al rànquing dels 10 millors anys de la història de la infraestructura tarragonina. Els productes petroquímics i els agroalimentaris es consoliden, mes rere, mes, com els dos principals motors del Port. Amb tot, les xifres registrades permeten observar els bons resultats que està donant l’estratègia de diversificació que, des de fa uns anys, està promovent l’Autoritat Portuària, juntament amb la resta de la comunitat portuària.
Els químics, a l’alça
Un dels punts forts dels tràfics a l’octubre va ser el rendiment dels líquids a doll, que van moure un total d’1.909.321 tones. Dins d’aquest grup, en destaca especialment el comportament dels productes químics que es va triplicar si es compara amb el mateix període de l’any passat, passant de 110.984 tones l’octubre de 2023 a 350.881 tones aquest octubre passat. De fet, el d’enguany és el millor octubre en el moviment de químics i el segon millor mes de la història.
Aquest comportament, però, no va ser un pic puntual d’activitat, sinó que s’ha anat registrant durant tot l’any. De fet, l’acumulat de productes químics en aquests 10 mesos ascendeix a 2,94 milions de tones, una xifra que duplica l’assolit l’any passat. Aquestes bones dades dels productes químics s’expliquen, en gran
mesura, pel fet que el moll de la Química està reforçant cada vegada més el seu rol com a hub de químics a la Mediterrània, de manera que no tots els
productes que es mouen per aquest moll tenen com a destinació el pol químic tarragoní, sinó que arriben al Port de Tarragona per a ser distribuïts
posteriorment cap a altres destinacions.
Si s’analitzen les dades de l’acumulat entre gener a octubre també és destacable el comportament del petroli així com de determinats tipus de combustible, com el gas-oli o la benzina i el querosè.
El de 2024 ha estat el millor octubre en el moviment de químics de tota la història del Port
A l’agost es va estrenar una nova ruta comercial per a importar mineral de ferro des del Brasil
Pel que fa al petroli, va acumular un creixement del 2,2% amb unes xifres absolutes que passaven dels 8,2 milions de tones de l’any passat als gairebé 8,4 milions d’enguany, refermant-se novament com el principal tràfic del Port de Tarragona.
En el cas dels combustibles,
el gasoil experimentava un creixement de l’11,8% en l’acumulat de gener a octubre, superant els 1,3 milions de tones, sent aquest és el seu segon millor any. Menció especial s’ha de fer a la benzina que gairebé va multiplicar per sis els seus registres acumulats, passant de 101.037 el 2023 a 678.559 tones enguany.
El mineral de ferro, la gran novetat de 2024
La principal novetat als molls del Port de Tarragona enguany són les operatives de descàrrega de mineral de ferro. El
passat 29 d’agost s’inaugurava una nova ruta que importarà des del Brasil aquest mineral amb el qual es fabrica acer. L’empresa minera Vale escollia Tarragona i Euroports per a desenvolupar la seva logística d’abastiment de mineral de ferro per a les empreses del sector de l’acer al conjunt de la Mediterrània. Les installacions, el calat del port i les inversions en matèria d’operatives i de sostenibilitat feien que Vale finalment es descantés per Tarragona com a port des d’on fer els transbords i la distribució del seu mineral de ferro al mercat europeu. En l’acumulat de l’any, s’han mogut gairebé mig milió de tones de mineral de ferro, quan l’any passat, de gener a octubre, se n’havien mogut només 9.811.
El mineral de ferro, però no és l’únic tràfic siderometallúrgic que registra xifres notables. Els productes siderúrgics sumen un total de 561.723 tones durant els deu primers mesos de l’any, cosa que fan de 2024, el segon millor any en siderúrgics de la història del Port de Tarragona.
El carbó en disminució constant
Les operatives de mineral de ferro són especialment rellevants per Tarragona, ja que aquest tràfic ha arribat com a substitut del carbó. Enguany, s’han descarregat als molls tarragonins 616 mil tones de carbó i coc de petroli; la meitat del
que es va registrar l’any passat, que superava els 1,2 milions de tones. De fet, aquesta important reducció del carbó és el motiu que explica, en gran mesura, els resultats globals de tràfic d’enguany siguin lleu-
gerament inferiors als de l’any passat (-1,7%).
Malgrat suposar una reducció de les xifres de tràfics, l’Autoritat Portuària de Tarragona es mostra satisfeta amb l’eliminació progressiva del carbó
dels seus molls, ja que suposa un pas endavant en matèria de sostenibilitat i descarbonització, no només de la seva activitat, sinó també dels productes que es mouen dins del recinte portuari. Cal recordar quedeu
anys enrere, el 2014, es movien 4,4 milions de tones de carbó, sent un dels principals tràfics del Port.
Tercer millor any en automòbils
Les xifres de vehicles també registren dades positives i consoliden el creixement experimentat l’any passat. De fet, aquest 2024 està sent, de moment el tercer millor any pel que fa a les operatives d’automòbils al Port. En total, a l’octubre es van moure 16.761 cotxes, cosa que suposa un increment del 3,1% respecte al mateix mes de l’any anterior. En l’acumulat des de gener s’han mogut pels molls tarragonins 180.421 unitats.
Grans registres d’agroalimentaris
Un altre aspecte positiu que es desprèn de les xifres d’octubre és la fortalesa dels cereals, que malgrat un descens de l’11,3% respecte a l’any anterior, produït principalment per una millor collita nacional, continua mostrant una activitat notable. Amb un moviment de 659 mil tones a l’octubre, es converteix en el cinquè mes amb més tràfic de cereals de la història.
en detall
El Port de Tarragona ha estat escollit com el millor port per a dur-hi a terme operatives logístiques de vehicles acabats. L’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC) li ha donat una valoració de 4,5 sobre 5 en el seu estudi anual, cosa que ha col·locat el Port tarragoní en la primera posició del rànquing; una fita que ha aconseguit per primera vegada. El segueixen els ports de Santander i Sagunt, que han obtingut un 4,4 i un 4,2 respectivament. Respecte a la valoració de 2022, el Port de Tarragona ha millorat tres dècimes, passa d’un 4,2 a un 4,5. Els aspectes més ben valorats per les marques són la proactivitat per part de l’Autoritat Portuària, la gestió dels tràmits duaners i l’accessibilitat al Port mitjançant el ferrocarril. Els fabricants també han destacat la millora sobre la manipulació dels vehicles
durant l’operativa, especialment en el cas de la càrrega i descàrrega de camions i trens.
L’alta puntuació, 4,5, sobre 5, de la infraestructura tarragonina ha fet que lideri en solitari la classificació, superant als ports de Santander, Sagunt, Pasaia, València, Vigo, Barcelona i Màlaga.
Les instal·lacions portuàries tarragonines compten amb tres terminals dedicades al tràfic de vehicles gestionades per Bergé Marítima, Noatum Terminal Tarragona i Ceva Logistics. El de Tarragona és un port essencialment importador per a la seva posterior distribució per la península.
L’estudi d’ANFAC, publicat a finals d’octubre, analitza les operatives logístiques de 2023. Durant tot l’any passat, el Port de Tarragona va créixer un 21,7%, movent un total de 205.586 vehicles.
Responsable dels serveis d’inspecció d’INSPECTIA & CONTROL SERVICES
Inspectia és referent en l’ús de drons en inspeccions i verificacions de processos i productes
Anna Ferran
Amb 10 anys de trajectòria en el camp de la inspecció i verificació de processos i productes, Inspectia & Control Services ha esdevingut una referència en l’ús de drons per a oferir solucions de control visual per a sectors diversos, entre ells el portuari. Parlem amb Albert Hidalgo, responsable dels serveis tècnics d’inspecció.
—Quins serveis ofereixen?
—Els dividim en tres grans divisions: els serveis audiovisuals, els serveis de seguretat i emergències, que inclouen controls d’accessos i d’aforaments, gestió de flotes i formació de pilots, i, els serveis d’inspecció.
—Quins usos es donen als enregistraments audiovisuals i fotografies
L’atrill
que fan en entorns portuaris?
—S’utilitzen en l’àmbit de comunicació. Enregistrem una operativa ordinària i fem fotos. Un cop tenim els materials, els editem i el client els fa servir per a promocionar-se.
—Quines mena d’inspeccions fan?
—En fem de visuals, termogràfiques, controls per volumetries, ortofotos.
—En què consisteix la volumetria?
—S’utilitza per a fer control d’estocs i
Recentment, l’alcalde de Tarragona va manifestar un cert malestar. Tarragona suporta infraestructures que són necessàries per al trànsit de mercaderies, moltes d’elles químiques i ADR, amb origen i destí al Port i als Polígons Industrials situats al voltant. Alguns d’aquests Polígons, els més importants pel volum de mercaderia que generen, són fora del terme de Tarragona, però els seus efectes són importants a la nostra ciutat, i a la resta del territori. És evident que tant l’A-27 com les línies ferroviàries, que canalitzen els trànsits són indispensables i no poden deixar de prestar els serveis de transport, malgrat
les intencions de l’Ajuntament, ja que no són infraestructures urbanes i Tarragona ciutat no té la titularitat. No obstant això, l’Alcalde té raó en posar de manifest que Tarragona aviat no ingressarà cap import derivat de l’existència del pol industrial petroquímic, mentre facilita la seva operativa i suporta els seus inconvenients. Així doncs, és correcte el tractament actual, segons el qual només tenen dret als ingressos de les químiques els municipis on són les factories?
monitoratge d’actius. Per fer-ho, disposem de dues tecnologies la fotogrametria i el Lidar. La fotogrametria reconstrueix un volum sobreposant moltes imatges i un software fa els càlculs.
—I el LiDAR?
quan fem inspeccions més detallades, som partidaris d’utilitzar la fotogrametria, perquè dona més detall. Al Port, les dues tecnologies són vàlides, perquè ens permeten fer una foto de la realitat de l’estiba en un moment en concret. Poder monitorar de manera ràpida i àgil els volums de totes les matèries és el més important en aquest cas, perquè, com sempre diem, informació és poder.
—Quines altres inspeccions fan?
«Les aplicacions dels drons són infinites. És una eina que no te l’acabes»
—És una tecnologia làser. Disparem un feix de llum i calculem quant triga el retorn, això ens permet saber distàncies i georeferenciar punts.
—Hi ha contextos en què sigui més adient utilitzar l’una o l’altre?
—El principal avantatge del LiDAR és la velocitat d’execució, però és una tecnologia més cara. L’usem, per exemple, quan treballem en línies d’alta tensió, perquè són molts quilòmetres a inspeccionar. Ara bé,
—Són molt habituals les inspeccions visuals. La immediatesa d’aquesta eina et permet conèixer en temps real quin és l’estat del cap d’una grua o d’una teulada. Amb el dron tens una visió directa i sense que calguin bastides ni posar persones en alçada.
—Cap a on anirà l’ús dels drons?
—Els Ports estan digitalitzant tots els actius, amb la creació dels bessons digitals. Nosaltres fem els models 3D de tota la infraestructura portuària que utilitzen en aquestes plataformes. Un altre àmbit de creixement són les inspeccions termogràfiques a les instal·lacions fotovoltaiques. Les aplicacions dels drons són infinites. És una eina que no te l’acabes.
~ INSPECTIA & CONTROL SERVICES ~
Si es fa justícia al fet que determinades indústries no només generen efectes en el terme municipal on són, és just que la compensació sigui feta amb criteris d’equitat
Si ens fixem en la creació del fons que ha de facilitar un millor futur al territori, un cop es tanquin les centrals nuclears, no s’ha seguit aquest criteri, sinó que, per contra, reparteix el dret a rebre aquests ingressos més àmpliament. Així es fa justícia al fet que determinades indústries no només generen efectes, sovint perjudicials, en el terme on són, sinó que la seva repercussió va més enllà, i és just que la compensació en forma de contribucions i tributs sigui també feta amb criteris d’equitat.
Josep Lluís Aymat Director de FEAT - Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona
L’estrena
LAnna Ferran
a temporada de creuers tanca 2024 recuperant les xifres de rècord de l’any 2019 amb un total de 63 escales. Això suposa tres escales més de les que es tenien previstes a l’inici de temporada. Si bé les dades de passatgers encara no estan disponibles i es faran públiques en les pròximes setmanes, tot apunta que superaran les previsions i també assoliran nivells prepandèmia. Aquestes xifres suposen el tancament d’un any especialment positiu per a l’activitat de creuers, que ha estat marcat per la inauguració i l’inici de les operatives a la nova terminal, gestionada per Global Ports Holding. Les dades d’octubre, les últimes disponibles, quantificaven en 114.353 el nombre total de creueristes que han passat pels moll de Balears des de l’inici de la temporada a l’abril. La xifra, però, creixerà, ja que durant el novembre hi ha hagut un total de cinc escales, dues de les quals han estat el MSC Poesia, amb capacitat per a 2.550 passatgers, i el Costa Fortuna, amb capacitat per a 3.740 passatgers. Aquest últim, de fet, era l’encarregat de tancar la temporada el passat divendres.
D’abril a octubre, els mesos que han registrat més passatgers són agost, amb 19.337; setembre, amb 18.629; i octubre amb 18.173. En el cas de l’agost,
hi va haver únicament les cinc escales de l’itinerari regular setmanal de l’MSC Fantasia, que ha estat atracant a la ciutat els divendres des de l’abril. La xifra de passatgers evidencia que el vaixell, amb capacitat per a 4.000 passatgers, va fregar la plena ocupació en el punt àlgid de tota la seva temporada a Tarragona. Pel que fa al setembre i a l’octubre, les bones xifres són
fruit de les operatives d’MSC, però també de Costa i de navilieres del sector prèmium, que han arribat a la ciutat amb vaixells més petits però amb un passatge, principalment originari del nord d’Europa, amb més poder adquisitiu. Aquesta mena de vaixells, de fet, van
D’abril a octubre, van arribar 114.353 creueristes; una xifra que creixerà amb les 5 escales de novembre
ser els que van establir les bases del projecte de creuers al territori ja fa uns anys. Si bé aquest ha evolucionat i s’ha aconseguit atreure l’atenció d’algunes de les principals companyies del món, aquest perfil de creuerista es manté, en una clara aposta per a diver-
sificar i treure el màxim partit a les opcions que ofereix el moll de Balears i la nova terminal de creuers. Tant setembre com octubre van ser els dos mesos amb més escales de creuers al Port, amb un total de 12 en cadascun.
L’estrena de la terminal, la gran fita de l’any Més enllà de la recuperació de les xifres prepandèmia, que
suposa una gran fita pel Port de Tarragona, 2024 serà especialment recordat, en l’àmbit dels creuers, per a la inauguració de la terminal de creuers de Global Ports Holding. La concessionària de tota l’operativa creuerística en els molls tarragonins feia una inversió de 5,5 milions d’euros per a la construcció d’una terminal eficient i sostenible de 2.200 m2 que suposa un salt qualitatiu tant per als passatgers, que ara poden fer les seves operatives d’embarcament, desembarcament o trànsit amb molta més comoditat, com per a la destinació, que suma punts i reforça el seu posicionament a la Mediterrània Occidental. La nova terminal destaca per un disseny interior ampli i diàfan, fet a partir d’una estructura modular que permet gestionar els espais en funció de les necessitats actuals i futures que sorgeixin, cosa que permet gestionar millor el flux de passatgers, adaptant la terminal a cada context. S’ha posat el focus en la funcionalitat, l’ecoeficiència i el confort dels passatgers, gràcies a un disseny ergonòmic i d’avantguarda i a uns serveis d’alta qualitat. S’han implementat mesures de seguretat avançades i s’han creat espais accessibles per a garantir que tots els passatgers, incloses les persones amb mobilitat reduïda, puguin gaudir d’una experiència còmoda i segura al seu pas per Tarragona.
El tret de sortida de la programació nadalenca del Port de Tarragona es durà a terme demà a la tarda, a partir de dos quarts de set, amb l’encesa dels llums i una festa al Serrallo
El Serrallo i el Moll de Costa seran un any més un dels principals escenaris on celebrar Nadal a la ciutat de Tarragona. El Port ha preparat un ampli programa d’actes, amb desenes d’activitats totes gratuïtes, que busca atreure a un públic familiar. L’acte encarregat d’inaugurar la programació nadalenca del Port, com ja és habitual, serà la tradicional Festa de l’Encesa, que se celebrarà demà a la tarda, a partir de dos quarts de 7, a la plaça de l’Església.
La Festa de l’Encesa, oberta a tot el públic i organitzada en col·laboració entre Port
i Associació del Veïnat del Serrallo, inclourà diverses actuacions i algunes propostes tradicionals. Així doncs, s’ha programat l’espectacle El Tió de Nadal: Un Nadal compartit de l’Estudi de Dansa Art i Flamenc de Meritxell Puvill, i del mapatge La llum dels desitjos projectat a la façana de l’església del Serrallo. Les persones que assisteixen podran gaudir de la tradicional xocolata calenta amb melindros, coca i cava per gaudir d’un dels moments més simbòlics de la ciutat.
Nadal de somni
L’encesa de l’enllumenat nadalenc marcarà el tret de sortida
als actes nadalencs programats pel Moll de Costa, la marca cultural del Port de Tarragona. El programa, que farà públic avui mateix, inclou desenes de propostes des de demà i fins al 6 de gener. «La programació està dissenyada per oferir una experiència única que combina ambientació festiva, activitats familiars i sostenibilitat», expliquen des del Port.
Un dels grans atractius serà, novament, El Passeig dels Estels, ubicat als laterals dels Tinglados, tant per la part interior, com tocant a l’aigua. Aquest espai es caracteritza per la illuminació que s’hi instal·la, que forma una coberta lumínica al llarg del recorregut, cre-
ant una atmosfera totalment nadalenca.
El passeig del Moll de Costa i el Serrallo, però, no seran els únics espais on es desenvolupin les activitats de Nadal de Somni. El Museu i l’Arxiu del Port, el Teatret del Serrallo, l’Escala Reial o l’interior dels Tinglados seran els escenaris on es duran a terme la majoria de les propostes que s’han preparat.
El programa inclou concerts, espectacles, tallers i propostes infantils, tots ells gratuïts
El programa inclou esdeveniments culturals, com concerts, espectacles de dansa i tallers creatius, així com inici-
atives per fomentar la reutilització i el reciclatge en la creació de decoracions i joguines. També s’hi sumen activitats gastronòmiques i mercats artesanals que promouen productes locals. Més enllà de dinamitzar la façana marítima i d’atraure visitants als espais culturals i d’oci del Port, la voluntat d’Un Nadal de Somni és transmetre valors com la cooperació, la creativitat i el respecte pel medi ambient, especialment a la canalla, però també als adults que participin en les activitats organitzades.
Programa d’actes
Actuació de la Coral el Serrallo
Plaça del Bisbe Bonet
Espectacle: El Tió de Nadal: Un Nadal compartit
Plaça del Bisbe Bonet
A càrrec de l’Estudi de Dansa, Art i Flamenc de Meritxell Puvill
Mapatge: La llum dels desitjos Plaça del Bisbe Bonet. El mapatge es realitzarà a sobre de la façana de l’Església de Sant Pere del Serrallo.
Encesa de l’Arbre Plaça del Bisbe Bonet
Actuació dels Gegants del Serrallo.
Plaça del Bisbe Bonet i pèrgola del Serrallo.
A càrrec de Marcel Ferré, actor.
Lliurament de Vesc Plaça del Bisbe Bonet
Coca i Xocolata
Pèrgola del Serrallo
L’Associació de Veïns del Serrallo repartirà xocolata calenta amb melindros, coca i cava per a tots els assistents.
PORT-CIUTAT
Tarragona s’ha consolidat com a destinació de referència a la tardor i l’hivern per a fer el manteniment d’aquests vaixells
Tots aquells que hagin fet, en les darreres setmanes, una passejada pel Moll de Costa hauran pogut comprovar com desenes de iots, velers i altres embarcacions hi estan atracats. És habitual veure’n sempre, però no tants com n’hi ha ara. I és que coincidint amb l’inici de la temporada d’hivern són molts els grans iots que venen a passar unes setmanes o mesos a Tarragona per a fer-hi tasques de manteniment i de posada a punt. Els molls per a iots, gesti-
Qonats per Port Tarraco, s’estan consolidant en el panorama internacional com a destinació de referència per a aquesta mena de treballs. Tant és així, que enguany, per segon any consecutiu, la marina assolirà la plena ocupació. En total, s’espera l’arribada de fins a 30 embarcacions d’alt nivell, amb la presència de més de 600 tripulants i 150 tècnics especialitzats, que donaran suport en les tasques tècniques que s’hi duran a terme. La marina, i, per extensió, el Port de Tarragona, han aconseguit consolidar-se com una des-
SERVEI
ualitat, seguretat i protecció del medi ambient. Aquests són els tres elements que defineixen l’ADN de City Net. Aquesta empresa ofereix un servei integral de neteja i manteniment per a empreses i particulars. La professionalitat del seu equip, la cerca de solucions personalitzades per a cada client i l’ús de productes amb segell ecofriendly són els pilars que millor defineixen el seu servei. Bona mostra d’això són les certificacions i els segells que han obtingut recentment per part d’organismes independents.
Així doncs, els serveis de City Net compten amb tres segells ISO. D’una
tinació preferida per a grans iots gràcies a les seves installacions d’avantguarda i serveis de qualitat internacional. La seva ubicació estratègica, combinada amb la capacitat de gestionar embarcacions de fins a 160 metres de llarg, la converteixen en una de les marines més ben valorades per professionals del sector nàutic.
Canvi d’ubicació Paral·lelament al pic d’activitat que s’està registrant als molls, Port Tarraco està treballant en el trasllat de les seves oficines. Fa uns mesos es va aprovar l’ampliació de la concessió de la marina, per a sumar l’espai de la Duaneta. La construcció s’està rehabilitant i, a la part posterior, s’hi construirà un nou edifici, connectat amb la Duaneta, que acollirà les noves oficines de Port Tarraco. Es preveu que de cara a mitjans de l’any vinent, els treballs ja
Port Tarraco traslladarà les seves oficines a la Duaneta i a un edifici annex que s’està construint
estiguin enllestits i que la concessionària ja s’hagi traslladat a la nova ubicació.
Recuperar els Tinglados 3 i 4
Aquest moviment suposa que el Tinglado 3, que des de 2003 acull les oficines de Port Tarraco, quedi lliure de nou. Això també passarà amb el Tinglado 4, que en
City Net: qualitat, persones i medi ambient
Aquesta empresa de neteges i manteniments compta amb tres segells ISO que l’acrediten
banda, han aconseguit l’ISO 9001, que acredita la qualitat del seu servei. Així mateix, l’Organització Internacional per a l’Estandardització també els ha dis-
tingit amb l’ISO 14001, que valida pel compromís amb la protecció del medi ambient. Per últim, cal destacar que han obtingut també l’ISO 45011, referent a la seguretat i a la salut dels treballadors. I és que per a City Net el seu equip humà és la base del seu servei.
Les certificacions que han rebut evidencien el compromís amb la feina ben feta en tots els àmbits on treballen: oficines, comunitats de veïns, centres educatius, restauració i hoteleria, centres mèdics i assistencials, comerços i indústries. De fet, alguns dels seus principals clients són concessionàries del Port de Tarragona . A. Ferran
els últims anys ha estat la seu temporal del MNAT. L’any vinent, el Museu tornarà al seu emplaçament original, alliberant el tinglado on es troba. Coincidint amb la recuperació dels dos espais, l’Autoritat Portuària planteja una reorientació d’aquests dos espais del Moll de Costa perquè puguin acollir propostes culturals d’alt nivell vinculades a l’art modern i que així es converteixin en un nou atractiu.
Propostes l Els Gegants Pere, Camí, Ermengol i Magdalena, els nanos vells i el Ball de Bastons celebren el seu aniversari
La Festa Major de la Immaculada tindrà enguany uns protagonistes molt especials. Els Gegants Pere i Camí, els nou nanos vells, els Gegants Ermengol i Magdalena, i el Ball de Bastons celebraran els seus aniversaris amb l’organització de diverses activitats obertes a tots els públics.
La primera festa d’aniversari serà la dels 70 anys dels gegants Pere i Camí i els Nanos i la dels 30 anys de gegants Ermengol i Magdalena. Per celebrar-ho com cal, el 6 de desembre, de 17 h a 18 h, la
colla gegantera Tota l’Endenga convida els nens i nenes a anar a la plaça de l’Església de Santa Maria i fer-se selfies amb els gegants gràcies al muntatge d’una escala que permetrà pujar fins a l’altura de la cara i veure’ls de ben a prop. Seguidament, s’iniciarà una cercavila fins a la plaça de la Vila, on es bufaran les espelmes i s’oferirà un berenar per tota la canalla.
La segona celebració serà la del Ball de Bastons, que s’ha proposat el repte de reunir el màxim nombre de bastoners i bastoneres que han passat per la colla durant tota la seva
història per fer la Ballada dels 30 anys el dia 15 de desembre a les 12 h a la plaça del Setge. Posteriorment, es presentarà un nou ball anomenat La trentena i s’estrenaran nous bastons fets per l’ocasió a partir dels radis d’una roda de carro, seguint l’antiga tradició dels pagesos.
La Festa Major de la Immaculada s’obrirà demà a les 18 h amb l’encesa de l’enllumenat a la plaça de l’Ajuntament, amb la participació de les escoles de Cambrils que llegiran els desitjos i les corals que cantaran nadales. El divendres 6 de desembre
Successos l Es van inspeccionar vuit locals, alguns amb irregularitats
ACN
Un operatiu policial conjunt a la zona d’oci i restauració de l’avinguda Carles Buïgas de Salou durant aquest dimarts es va saldar amb dues persones detingudes per part dels Mossos d’Esquadra i dos més per part de la policia espanyo-
la. El dispositiu desplegat, del qual formaven part també efectius de la Guàrdia Civil i la policia local de Salou, pretenia augmentar la sensació de seguretat dels veïns de la zona i controlar activitats que poden constituir infraccions penals o administratives, segons el comunicat oficial.
La Immaculada enllaçarà amb l’inici de les activitats nadalenques
hi haurà el torneig de Futbol 7 Vila de Cambrils i la festa d’aniversari dels Gegants. I
d’una vintena de vehicles, un dels quals va ser traslladat al dipòsit municipal per tal d’efectuar diverses comprovacions relacionades amb la seva documentació.
La inspecció va començar cap a dos quarts d’onze del matí i va centrar-se en vuit establiments.
Es dona la circumstància que 32 de les 52 persones identificades durant el dispositiu, comptaven amb antecedents policials. L’operatiu va incloure la identificació
Per la seva banda, la policia local va precintar un local que no disposava de llicència d’activitat ni d’assegurança obligatòria de responsabilitat civil. Els agents es van adonar que darrere d’unes caixes s’ocultava l’accés a un soterrani on en diverses neveres s’hi emmagatzemaven aliments i begudes caducades o en mal estat.
l’endemà dissabte a les 18 h la Torre del Llimó acollirà la nova Cantada de Nadales i vi calent de Vileros i Mariners amb el grup Terra Ferma. El dia gran, el 8 de desembre, començarà a les 11:30 hores amb la missa i la processó amb la Colla Gegantera Tota l’Endenga, el Ball de Bastons
de Cambrils, i els Xiquets de Cambrils, acompanyats de la Cobla Ministrers de Cambrils. A la tarda, a partir de les 18 hores, l’Orquestra Meravella oferirà el tradicional concert. Com és habitual, la festa major de la Immaculada coincideix i enllaça amb l’inici de les activitats nadalenques.
Societat l L’Ajuntament impulsa una enquesta per a elaborar la futura ordenança municipal d’aquests establiments
L’Ajuntament de Torredembarra ha finalitzat el procés de consulta pública per a l’elaboració de la nova ordenança que regularà els habitatges d’ús turístic (HUT) al municipi. Aquesta consulta, que s’ha desenvolupat entre el 14 d’octubre i el 14 de novembre, ha comptat amb 84 aportacions (80 de particulars i 4 empreses), de les quals 68 s’han mostrat a favor dels habitatges turístics, 8 en contra i 8 amb limitacions.
Entre les propostes rebudes, destaquen limitar les
llicències per persona i per zones, establir una renovació periòdica cada cinc anys, retirar llicències a HUT que incompleixin la normativa, promoure la convivència mitjançant mesures contra sorolls i festes, incentivar models d’habitatges alternatius com la masoveria urbana i l’habitatge cooperatiu, perseguir els HUT il·legals i crear un resgistre públic amb inspeccions regulars i crear una oficina local d’habitatge per a lloguer de llarga durada.
Els participants a favor dels habitatges turístics han subratllat la importància dels
HUT per compensar la manca de places hoteleres, impulsar l’economia local i diversificar l’oferta turística amb un perfil més familiar. També han destacat que aquesta activitat permet als propietaris fer front a despeses com l’IBI i genera llocs de treball.
Per contra, les opinions negatives s’han centrat en la saturació d’HUT al municipi, els problemes de convivència, el soroll, la manca d’habitatges de lloguer a llarg termini i la necessitat de polítiques que incentivin habitatges públics.
La regidora d’Activitats, M. Carmen Martín, ha explicat
La convivència, el soroll i la saturació, entre les opinions negatives
que aquestes aportacions, seran estudiades per la comissió d’estudi i treball per 0ela-
Lluís Gavaldà canta a la diversitat amb la Fundació Estela i La Muntanyeta
Societat l Lluís Gavaldà, cantant d’Els Pets, i el músic JoanPau Chaves posen el seu talent al servei d’un projecte per donar visibilitat a les persones amb discapacitat. Es tracta de la presentació de La cançó de la Sisu, una peça musical escrita per
professionals de la Fundació Estela i La Muntanyeta dedicades a l’atenció de persones amb diversitat funcional i paràlisi cerebral que formen part de l’àrea social de la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent de Tarragona. Redacció/Cedida
borar la proposta definitiva d’ordenança, «que buscarà equilibrar l’activitat turística amb les necessitats dels residents».
La proposta definitiva d’ordenança es presentarà al ple municipal per a la seva aprovació. Posteriorment, hi haurà un període d’informació
pública amb possibilitat de presentar al·legacions. El regidor de Govern Obert, Joel Ramírez, ha ressaltat que «des de l’Ajuntament, animem la ciutadania a continuar implicant-se en futures consultes, ja que la seva veu és fonamental per aconseguir uns resultats representatius».
Usuaris agafant un bus a l’estació de Sant
Els autobusos del servei alternatiu de Rodalies operen al 40% avui i demà per la vaga
Mobilitat l Els busos del Pla Alternatiu de Transport (PAT) que cobreixen el tram afectat per les obres de Roda de Berà operaran aquest dijous i divendres al 40% en hora punta -entre les 6.30 hores i les 09.30 hores i entre les 16.00 hores i les 20.00 hores- i al 20% durant la resta del dia. Així ho determinen els serveis mínims decretats
pel Departament d’Empresa i Treball per la vaga convocada per CCOO per a aquestes dues jornades al sector del transport per carretera mentre que UGT se n’ha acabat desmarcant. En total, circularan 161 expedicions en lloc de les més de 600 habituals amb una oferta d’unes 9.000 places enfront de les més de 30.000 previstes. ACN
Redacció
La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona ha posat el crit al cel sobre els riscos que implica el nou Registre de Viatgers. La FEHT, que representant del 90% de les places turístiques de la demarcació, manifesta la seva profunda preocupació per la imminent entrada en vigor del nou Reial decret 933/2021 sobre el Registre de Viatgers, previst per a les pròximes setmanes.
Aquesta normativa obliga els establiments d’allotjament turístic, empreses de lloguer de vehicles, agències de viatges, touroperadors i plataformes on-line a recopilar fins a 42 dades dels clients, una exigència que, a més de vulnerar la privacitat, pot complicar i empitjorar
l’experiència dels visitants que escullen Espanya com a destinació.
Berta Cabré, presidenta de
la FEHT, destaca que «amb l’entrada en vigor d’aquest nou Reial decret, per a cada reserva haurem de facilitar
Economia l El president del Gremi de la Pagesia Catalana, Joan Regolf, va advertit ahir que si el pacte de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur —l’organització que aplega Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai— avança, la protesta amb tractors pot repetir-se als carrers de Catalunya. En declaracions a l’ACN, Regolf va afirmar que
«si en breu no hi acords» perquè el sector sigui «competitiu» contra aquests països, «en un futur tornarà a veure’s maquinària».
Un avís que va llançar després de la reunió amb diverses organitzacions del camp, feta aquest dimecres a la Casa de l’Agricultura, per establir un «front comú». El president de l’agrupació va remarcar
ahir que el pacte entre la Unió Europea i Mercosur posa «en perill» els agricultors i ramaders catalans. Regolf també va apuntar que aquesta aliança suposa una amenaça per al consumidor, perquè «no compleix les normatives europees», i va defensar la dignitat de la pagesia catalana, afirmant que «no és una moneda de canvi». ACN
fins a 42 dades diferents, en comparació amb les 14 dades que s’establia a la llei anterior. Si, per exemple, fins ara no-
La nova normativa obliga a recopilar fins a quaranta-dues dades dels clients
més demanàvem el DNI i la data de naixement, ara també haurem de proporcionar dades com el lloc de residència habitual, el telèfon mòbil i fix, el correu electrònic i, fins i tot, la relació de parentiu entre els viatgers en cas que hi hagi un menor d’edat». Cabré afegeix que «aquesta és una altra normativa desproporcionada que ens imposen. No només podria vulnerar drets fonamentals de privadesa, sinó que també amenaça de complicar i entorpir l’experiència de milions de visitants que trien Espanya com a destí turístic. No
podem permetre que la burocràcia afecti l’experiència dels nostres visitants ni que la privacitat estigui en perill. Cal buscar solucions respectuoses i operatives. Els viatgers busquen gaudir del seu temps de lleure, no veure’s immersos en processos administratius intrusius i interminables. Aquesta normativa no només és innecessària, sinó que genera incertesa i erosiona la confiança en la nostra oferta turística».
Sancions de 30.000 euros La nova regulació exigeix als establiments d’allotjament turístic aportar dades molt sensibles dels viatgers, fet que podria generar incomoditat i desconfiança entre els turistes. A més, augmenta la càrrega administrativa pels professionals del sector i estableix sancions desorbitades que poden arribar als 30.000 euros en cas d’incompliment. La FEHT recorda que aquesta mesura afectarà també a tots els ciutadans que facin turisme o es desplacin, per qüestions laborals, dins del país. També estaran obligats a proporcionar una gran quantitat de dades.
Nàstic. Rebollo, Pol Domingo, Sanz, Leal, Joan Oriol, Montalvo, Gorostidi (Dufur, 61’), Marc Fernández (Narro, 61’), Concha (Jardí, 75’), Antoñín i Álex Jiménez (Pablo, 61’). Celta Fortuna. Marc Vidal, Sergio Díez (De la Iglesia, 59’), Lago, Manu Fernández, Tincho (Guedes, 84’), Román (Barreiros, 84’), Burcio (Gavián, 59’), Marcos (Arcos, 73’), Fer López, Gabriel i Jordi Escobar. Gols. 1-0, Álex Jiménez (17’); 1-1, Fer López (39’) i 2-1, Concha (44’). Àrbitre. Jorge Tárraga Lájara (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Gorostidi, Joan Oriol i Dufur, i al visitant Román. Incidències. Partit ajornat corresponent a la jornada 11 disputat al Nou Estadi amb 3.887 espectadors.
El partit El Nàstic va superar al Celta Fortuna per pujar a la segona posició i ja pensa en el duel contra la Cultural del diumenge
Toc-toc, el Nàstic ja ha arribat i truca a la porta del líder. El conjunt de Dani Vidal va guanyar amb solidesa ahir contra el Celta Fortuna i escala cap a la segona posició. El tècnic va presentar un onze ple de rotacions, però la unitat B va donar la cara amb un golàs d’Álex Jiménez i una reacció immediata a l’empat amb una diana de David Concha. Tarragona ja espera la Cultural Leonesa en el duel d’aquest diumenge. El Tourmalet grana va agafar ahir intensitat amb el partit intersetmanal. Dani Vidal va prometre canvis a l’onze i les rotacions van arribar en totes les demarcacions. Rebollo va entrar per Varo, Óscar Sanz es va situar amb Antonio Leal a l’eix de la defensa donant descans a Dufur i, a l’atac, David Concha va sumar la primera titularitat amb una parella inèdita a la davantera amb Antoñín i Álex Jiménez, deixant a Pablo Fernández a la banqueta.
El fred va regnar en els primers compassos del partit ajornat contra el Celta Fortuna. Els minuts de tempteig van ser tímids, el Nàstic buscava la porteria, però amb tranquil·litat i abaixant revolucions en la pressió. Amb tot, sense gaires esforços, els grana van ser els amos i senyors de la pilota i, a base d’accions individuals, s’apropaven a la porteria del filial gallec.
Tot i això, el Nàstic no va necessitar aproximar-se a l'àrea per marcar el primer gol del partit. David Concha va filtrar una pilota cap a Álex
Jiménez i el
davanter murcià, sense pensar-s’ho ni un segon, es va girar i va rematar amb potència cap a la porteria de Marc Vidal. Gairebé ni va mirar a la porteria, però l’obús va acabar al fons de la xarxa. El jove jugador es comença a fer gran a Tarragona, i això es nota amb el seu atreviment.
La reacció del Celta Fortuna va ser immediata. Els gallecs van filtrar una pilota a l’àrea, però allà estava Óscar Sanz per evitar cap risc. Els grana van tenir el segon aviat amb un contraatac que Antoñín va culminar amb una altra gran arrencada, però el seu tir el va
bloquejar un defensor.
El Nàstic es trobava còmode amb la pilota. Dominava sense prémer l’accelerador, i això va fer que baixés revo-
lucions i cedís la possessió al Celta Fortuna. En primera instància, el filial gallec va establir un domini estèril, sense generar cap perill, però els
grana van pecar, com el dia de l’Andorra, i van deixar que el Celta guanyés confiança a força de tocar amb llibertat la pilota.
El destacat
Álex Jiménez va marcar un golàs i es va deixar la pell en la pressió
El control gallec, poc a poc, va aproximar-se a l’àrea grana i, llavors, el Celta Fortuna va demostrar el seu talent. Fer López, una de les grans esperances del planter gallec, va tornar el golàs al Nàstic amb un gran remat des de la frontal que Rebollo no va atrapar. En un tres i no res, la tranquil·litat del Nàstic es va esmicolar, però aquest equip va demostrar que té caràcter per a no encongir-se. La reacció grana va ser immediata. Marc Fernández va tenir l’empat per partida doble. Primer amb un remat creuat que
Futbol l El duel es disputarà el 4 de desembre a les 19 hores al Nou Estadi Costa Daurada
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona ja coneix el seu rival de la segona ronda de la Copa del Rei. L’SD Huesca de Segona Divisió s’enfrontarà al conjunt grana el dimecres 4 de desembre a les 19 hores. El format de la competició estableix que l’eliminatòria serà a partit únic i el Nàstic, en ser equip de categoria inferior
Les declaracions
Dani Vidal:
«Aquesta victòria ens dona confiança per al partit de diumenge»
El tècnic del Nàstic, Dani Vi dal, va sortir ahir més que content després de la victò ria del Nàstic contra el Celta Fortuna. L’entrenador es va mostrar satisfet amb el joc del seu equip i va destacar que «hem fet un partit molt complet. El Celta és un equip que acostuma a generar moltes ocasions, i Rebollo no ha hagut de fer cap aturada». Amb tot, també va ser auto
Estrenant l'onze
David Concha va sumar la primera titularitat i el seu primer gol del curs
Vidal va atrapar i, el segon, es va quedar a mil·límetres d’empènyer al fons de la xarxa una centrada d’Antoñín.
La insistència grana va donar els seus fruits. Álex Jiménez, sempre atent, va pescar una pilota perduda i va deixar l’esfèric mort a la frontal. Gorostidi no s’ho va pensar i, amb l’exterior de la bota, va preparar un golàs, però la pilota es va estavellar a l’escaire. El rebot, però, va acabar dins. David Concha va estrenar-se com a golejador amb un tir que va colpejar la gespa per acabar superant Marc Vidal i
actuarà com a local. Aquesta no serà la primera vegada que el Nàstic s’enfrontarà al Huesca aquesta temporada. De fet, el conjunt aragonès va ser el rival del Nàstic en el Trofeu Ciutat de Tarragona d’aquesta pretemporada. Llavors, el conjunt de Dani Vidal va guanyar el partit amb un gol de penal de Joan Oriol. Aquest va ser un duel
crític i va apuntar que «el seu gol arriba d’un servei de ban da nostre, no podem perme tre aquests errors i menys contra un rival d’alta qualitat». Finalment, va tancar l’anàlisi subratllant que «si ens do néssim punts com un com bat de boxa, guanyaríem clarament. Hem tingut dues ocasions clares de Montalvo i de Marc Fernández, a més de la jugada d’estratègia de Jardí que ha sortit de ben poc i no hem marcat el ter cer per ben poc». Els grana no es van fer enrere quan van rebre el gol del Celta. El tècnic va assenyalar aquesta virtut destacant que «cada equip
posar el 2-1 tot just abans del descans.
El tercer va estar a prop a l’entrada de la segona meitat. Joan Oriol va guanyar la posició per la banda i va centrar cap al segon pal. Llavors, un defensor del Celta va refusar l’esfèric amb la fortuna de topar als peus de Marc Fernández, però el rebot va acabar a les mans de Marc Vidal. Al minut 60, temps pactat, Dani Vidal va moure banqueta donant entrada a Dufur, Pablo i Narro. Amb els tres, els grana van sumar en criteri i control per buscar el tercer per a sentenciar el partit. Malgrat els esforços, aquest no va arribar i, tot i patir una mica en els darrers instants de partit, el Nàstic va mantenir la calma i es va emportar la victòria i la segona posició.
plàcid en el qual el Nàstic va dominar un SD Huesca encara en construcció. El director esportiu del Nàstic, Javi Sanz, va valorar l’enfrontament destacant que «és un rival que coneixem va estar aquí a la pretemporada. Ha canviat molt des de llavors sumant bastants fitxatges, però la dinàmica va ser positiva a l’inici de la temporada. Ara ens toca preparar el partit amb la màxima il·lusió i amb la intenció i les ganes de passar eliminatòria perquè
El tècnic, Dani Vidal durant el partit d’ahir. T. Van der Meulen
té una identitat, però quan entrena mostra la seva natu ralesa. Enguany som molt re
Els grana ja van vèncer el conjunt aragonès en pretemporada (1-0)
volem fer un bon paper a la Copa»
L’SD Huesca va tenir un inici de curs trepidant on va arribar a ser líder de Segona Divisió. Actualment, és tretzè amb 20 punts i es troba en una ratxa negativa de 8 partits sense guanyar.
actius i tenim encert de cara a porteria. Estic satisfet so bretot amb el gol d’Álex Jimé nez perquè el noi el buscava a la lliga, tot i haver marcat a la Copa». Ahir es va veure un onze ple de rotacions i Dani Vidal va apuntar que «tenim una plantilla de garanties. En el cas de Rebollo, tant ell com Varo podrien ser titulars en qualsevol equip de Primera Federació i la competència els fa més forts». De cara al duel de diumenge contra la Cultural, Vidal va apuntar que «serà un dia amb una bona entrada. Els esperem a tots al Nou Estadi donant nos força».
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Cultural L. 30 14 9 3 2 22 11
2.GIMNÀSTIC 25 14 7 4 3 19 15
3.R.Sociedad B 24 14 7 3 4 22 12
4.Arenteiro 23 14 6 5 3 15 9
5.Barakaldo 22 14 6 4 4 18 13
6.Andorra 22 14 5 7 2 12 9
7.Ponferradina 21 14 5 6 3 21 16
8.Osasuna P. 20 14 6 2 6 14 17
9.Zamora 19 14 5 4 5 21 13
10.Lugo 19 14 4 7 3 9 10
11.Unionistas 18 14 3 9 2 19 16
12.Celta Fortuna 18 14 5 3 5 20 20
13.Real Unión 17 14 4 5 5 14 24
14.Tarazona 15 14 4 3 7 16 19
15.Gimnástica S. 15 14 3 6 5 17 23
16.Barça Atlètic 14 14 2 8 4 17 18
17.Bilbao Athletic 14 14 4 2 8 14 18
18.Sestao River 13 14 3 4 7 11 15
19.Ourense
Jornada 11
Dani Rebollo
Sòlid
Es va mostrar segur en les sortides i contundent en la poca feina que va tenir.
Óscar Sanz
Adaptat
Jugui on jugui rendeix amb bona nota. Ahir no va ser una excepció i va frenar el Celta.
Marc Montalvo
Segur
La confiança que té es transmet en el joc de l'equip. Control absolut del mig del camp.
RESULTATS
Jornada 11 Primera RFEF
Gimnástica S-Barça A. 2-2 R. Sociedad B-Arenteiro 0-1
Sestao River-Osasuna P. 1-2
Lugo-Bilbao Athletic 1-0
Amorebieta-Cultural L. 1-1
Unionistas-Real Unión 4-1
Ourense-Andorra 0-0
Ponferradina-Zamora 2-2
Barakaldo-Tarazona 3-0
GIMNÀSTIC-Celta Fortuna 2-1
PRÒXIMA JORNADA
Unionistas-Barakaldo Amorebieta-Sestao River Ourense-Ponferradina
Bilbao Athletic-R.Sociedad B Osasuna P.-Tarazona
Gimnástica Segoviana-Andorra
Lugo-Real Unión
Arenteiro-Barça Atlètic
Celta Fortuna-Zamora
GIMNÀSTIC-Cultural Leonesa
Satisfet
Va capgirar l'onze
Pol Domingo
Dominant
Passen els partits i Pol Domingo continua a un ritme inabastable que anul·la els seus rivals.
Joan Oriol
Defensiu
El capità grana va tenir feina per la banda esquerra per aturar les escomeses del Celta.
David Concha
Recompensat
Primera titularitat i primer gol aquesta temporada. Va disputar uns minuts valuosos per la dreta.
Álex Jiménez
Enorme
Va marcar un golàs, es va desgastar en la pressió va mostrar ma duresa. Està creixent.
Víctor Narro
Especial
En la mitja hora que va jugar va tornar a demos trar la seva classe tant en atac com en defensa.
Antoñín Cortés Potent
Va capitanejar els contraatacs del Nàstic i va bregar amb els defen sors durant tot el duel.
Pablo Fernández
Revulsiu
És estrany veure'l sortir des de la banqueta, però va complir el paper de revulsiu a la perfecció.
Antonio Leal Ascendent
Cada partit que juga puja el nivell. S'està consolidant a l'eix de la defensa.
Ander Gorostidi
Inspirat
Només l'escaire va evitar el que hauria sigut un golàs. David Concha va acabar la feina per ell.
Marc Fernández
Desafortunat
Va tenir fins a tres oca sions de gol per marcar el tercer, però la pilota no volia entrar.
Unai Dufur
Fort
Va aportar contundència en les tasques defen sives i no en va deixar passar ni una.
Jaume Jardí
Proactiu
Va sortir amb ganes de marcar el tercer i el va tenir en una jugada d'estratègia.
CB Tarragona. David Fernández (18), Boe Nguijol (9), Kristensen (13), Josep Fermí Cera (14), Pardina (2). També van jugar Luis Garcia (0), Adrià Duch (11), AJ Plitzuweit (13), Adrià Trouvé (11), Ousmane Ndour (20), Álvaro Fernández (6) i Fernández (6). CB Santfeliuenc. Henry (2), Font (17), Martínez (20), Planell (9) i Esteban (6). També van jugar Castellón (5), Saleh (11) i Dominguez (11). Parcials 28-12, 26-34, 34-12 i 35-23. Àrbitres. Alberto Lázaro Rodríguez i Marc Garcia Santos. Incidències. Partit ajornat de la jornada 5 disputat al pavelló del Serrallo.
Bàsquet Un David Fernández inspirat va superar el Santfeliuenc al Serrallo
Redacció
Catarsi total al pavelló del Serrallo. L’Ibersol CBT va guanyar ahir el primer partit de la temporada contra el Santfeliuenc i es va donar tot un festí davant de la seva afició. Els de Borja Comenge van construir la victòria en una sortida en tromba en un tercer quart que va obrir una escletxa de
més de 20 punts ja insalvable per als visitants. Amb el matx ja decantat, els del Serrallo es van donar un festí que dona confiança de cara al derbi del proper dissabte davant del Salou.
El CBT va obrir el partit amb els millors minuts de la temporada que es traduïen en un parcial de 16-0, gràcies a la direcció de Josep Fermí Cera
Santfeliuenc al Serrallo. CBT/Guilo Dehon
El capità David Fernández va ser clau amb tres triples al tercer quart
del CBT s’anés eixugant progressivament. Amb tot, els blaus van saber mantenir les distàncies per marxar al vestidor 54-46.
En el tercer quart, el capità David Fernández va voler rematar el Santfeliuenc. Amb tres triples consecutius, el de la Selva del Camp eixamplava l’avantatge blau fins als 15. Els esforços del tècnic del Santfeliuenc a l’hora de tancar la progressió del CBT van ser insuficients i els blaus van tancar el tercer període amb uns contundents 30 punts de diferència i amb l’electrònic marcant el 88-58.
i el saber fer del pivot David Kristensen. Un forat inicial que feia pensar en un partit plàcid. Mica en mica, però, el Santfeliuenc aprenia a sobre-
viure al vendaval blau. L’avantatge s’estabilitzava al voltant d’aquests 16 punts, que justament eren els que reflectia el marcador al final del primer
període: 28-12.
En el segon quart, la consistència del Santfeliuenc i la manca d’encert dels de Borja Comenge va fer que la renda
Amb tot el vent a favor, es tractava de fer-ho fàcil i Ousmane Ndour ho va entendre a la perfecció per resoldre el duel amb tres accions consecutives a prop de cistella per obrir l’últim quart. El partit ja estava rematat i els blaus van tancar la festa amb un cridaner 123-81.
Societat l Les dificultats per trobar una llar són el primer neguit de més d’un terç dels joves
L’accés a l’habitatge ha esdevingut el principal problema dels catalans per primera vegada des del 2007, segons el tercer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) del 2024, presentat aquest dimecres. Un 20% de la ciutadania l’assenyala com a primer neguit, una xifra que, en la seixantena de baròmetres publicats durant les últimes dues dècades, només se supera en el d’octubre del 2007 (21,2%), quan la bombolla immobiliària va començar a col·lapsar. Les dificultats per trobar una llar són el principal problema de totes les franges d’edat de menys de 64 anys. En especial, però, ho és per un 36% dels catalans entre els 25 i els 34 anys i els simpatitzants de tots els partits excepte Vox i
Aliança Catalana. Segons el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, la preocupació per l’accés a l’habi-
El líder fins ara del PSOE a Madrid, Juan Lobato. ACN
El líder del PSOE a Madrid, Juan Lobato, anuncia que deixa el càrrec per «incompatibilitats»
Política l El líder del PSOE a Madrid, Juan Lobato, va anunciar ahir que no continuarà com a secretari general dels socialistes a la comunitat. «Ho faig per posar fre a una situació d’enfrontament i divisió greu que s’havia generat en el partit», va exposar en una carta on apunta que seguirà com a militant. «La meva forma
de fer política no és igual, ni potser de vegades compatible, amb la que la major part de la direcció actual del meu partit té. No passa res. Ho assumeixo democràticament», va argumentar. Diverses veus del PSOE havien criticat a Lobato per algunes decisions al voltant d’uns missatges sobre la situació judicial de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. ACN
tatge és «transversal en tots els grups de votants, d’edat i sociodemogràfics» De fet, ho és pels de 18-24 anys (26%),
els de 25-34 anys (36%), els de 35-49 anys (23%) i els de 5064 anys (16%). Pel que fa als diversos partits, la meitat de
Des del 2007, aquest problema no liderava les preocupacions dels catalans
votants dels comuns (49%) i quatre de cada deu de la CUP (39%) creuen que l’habitatge és el debat més candent, una proporció que baixa però encara manté el primer lloc entre els d’ERC (23%), el PSC (21%), Junts (20%) i el PP (17%). Entre els qui diuen donar suport a Vox i a Aliança, la immigració és el problema més seriós.
Durant la presentació de les dades, Rodríguez Teruel va recordar que, a més, s’ha de tenir en compte que el treball de camp es va fer abans del debat de l’habitatge dels últims dies. El baròmetre es
Política l Un tripartit d’esquerres podria sumar majoria (65-70)
ACN
El PSC s’imposaria a les eleccions al Parlament amb entre 39 i 42 escons, igualant els 42 del 12-M, segons el tercer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, presentat ahir. Junts cauria respecte als últims comicis però es mantindria
segona, amb 30-32, per davant d’ERC (20-21) i el PP (1516). Vox se situaria cinquena, amb entre 10 i 11 escons, i els comuns, sisens (6-7), compartint lloc amb AC (6-7), que superaria la CUP (5-6). Un tripartit encapçalat pels socialistes, amb ERC i comuns, podria repetir la majoria ab-
va fer entre l’11 d’octubre i el 14 de novembre amb 2.000 enquestes, i reflecteix que un 43% de l’electorat creu que reduir la pobresa i les desigualtats socials ha de ser la prioritat del nou Govern. Impulsar el creixement econòmic és prioritari pel 23% dels vots, i l’ordre i la seguretat pública, pel 15% i, abordar el canvi climàtic i la sequera, el 10%.
D’altra banda, el baròmetre del CEO dona una visió similar a l’enquesta Òmnibus de fa dues setmanes sobre la immigració, en una dualitat entre la visió positiva dels nouvinguts però la percepció que n’hi ha massa. Així, dos de cada tres enquestats creuen que els immigrants fan una «contribució valuosa» al manteniment de l’economia i els servies, però la mateixa proporció creu que el govern –sense concretar quin–ha perdut el control de qui entra al país.
El 59% de persones creu que hi ha massa immigració, però gairebé la mateixa proporció (54%) diu que sense ells, el futur de Catalunya seria pitjor.
soluta (65-70), tal com van aconseguir per la mínima el 12-M. Per contra, l’independentisme no hi arribaria ni amb AC (61-66). El baròmetre es va fer entre l’11 d’octubre i el 14 de novembre amb 2.000 enquestes.
En percentatges de vot estimat, tots els partits es
mouen en franges similars que les obtingudes en les últimes eleccions, excepte Junts, que baixa lleugerament, i la CUP, Aliança Catalana i els comuns, que pugen lleugerament. Així, el PSC guanyaria en proporció de vot (25-29%), mentre que Junts seria segona (17-20%), per davant d’ERC (12-15%) i el PP (9-12%). Vox seria cinquena (6-9%) i els comuns sumarien un resultat similar (6-8%). La CUP (5-7%) i AC (4-6%) tancarien els partits amb representació a la cambra catalana.
k Roda el món i torna el mot k
Els acrònims, ja siguin nets (OTAN: cada lletra correspon a la inicial d’una paraula), sil·làbics (JOMA: marca de roba esportiva, el propietari de la qual es diu, veges tu, Josep Maria) o combinats (el cas que ens ocupa: Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat), són una estratègia comunicativa de gran eficàcia però sempre amb el perill de vessar-la. L’esmentada MUFACE és un cas força clar d’acrònim poc reeixit: no solament als catalans ens fa de mal pronunciar sinó que es presta a males interpretacions, amb aquesta seqüència -face tan poc suggerent.
DEditorial
es de fa una colla d’anys, els ciutadans que s’han vist arrossegats, de vegades sense voler-ho, per la marea de les xarxes socials, tenen molt clar que res no és gratuït. Les dades personals han esdevingut la moneda de canvi per a uns serveis que són útils, tot just, en funció de la capacitat d’atraure molts usuaris. I no només les xarxes socials. Cada vegada més la capacitat d’anàlisi de dades sobre usuaris és una eina determinant per a l’activitat de multitud d’empreses, sobretot les que operen en línia. Com a conseqüència, les normatives europees, transposades a l’Estat espanyol, cada
vegada han avançat cap a intentar protegir les dades personals dels ciutadans. El debat, però, sobre llibertat i seguretat, torna a posar-se sobre la taula perquè els hostalers han posat el crit al cel per la nova llei que els obligarà a recollir, dels clients, fins a 42 dades diferents, és a dir, 28 més que les que ja havien de posar-se a disposició de les administracions. Es pot argumentar que si no hi ha res a amagar, facilitar dades quan es viatja no hauria de ser un problema. Però això és tan simple com considerar que aquestes dades, sempre i només, acaben servint per a la finalitat que es recullen.
k Tribuna k
NAmb els anys el concepte de ‘la mútua’ s’ha ampliat fins a designar en general tota cobertura sanitària («On paren, els papers de la mútua?»
Reeixides a part, el més interessant del nostre protagonista d’avui és que es tracta d’un cas d’èxit clamorós de la forma popular, cosa que en aquesta columna sempre ens alegrarà. Quan es va inventar, el mot que designava l’‘associació de persones afectades per uns mateixos interessos i riscos per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany’ (si cito íntegrament una definició tan llarga no és pas perquè em pensi que no sabeu què és una mútua sinó per l’exactitud, que m’ha sorprès favorablement), el mot que designava aquesta associació era mutualitat, i de fet encara la designa. Però la reducció mútua, afavorida per l’existència de l’adjectiu mutu/a, va fer fortuna, i avui el substantiu original perviu quasi exclusivament en els registres cultes (documentació oficial i similars), mentre que el popular ha passat fins i tot a l’estàndard. Sense anar gaire lluny, una “mútua privada” que està fent molt de forat en el sector ha triat per nom un semicompost com és Mutuacat, un cas, aquest sí, de reeixida comunicativa.
De fet va encara més enllà i tot, perquè amb els anys el concepte de ‘la mútua’ s’ha ampliat fins a designar en general tota cobertura sanitària («On paren, els papers de la mútua?»), fins i tot quan es tracta de la pública. Un fet semblant al dels “morts” (“Que ho sabies que enguany ens pujaran els morts?”), en referència no pas al nombre de decessos sinó a l’assegurança que cobreix els serveis funeraris. També cal dir, per això, que en aquest cas els diccionaris no han tingut prou joc de cames i encara no han incorporat aquest significat, cosa que espero que tard o d’hora faran.
I ara que soc aquí veig que avui he passat per alt tota referència etimològica al mot. Però com que l’origen i la família de mútua són interessants, no descarto desenvolupar-ho la setmana entrant.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
i titubeó… alzó el mentón y dijo con su voz cuartelera: «estoy dispuesto a aceptar el resultado de las elecciones… siempre y cuando no ganen las izquierdas.» Quien manifestó esta curiosísima interpretación de lo que es la democracia fue Augusto Pinochet, el sanguinario dictador que impuso su tiranía a sangre y fuego en Chile durante 17 años después de derrocar brutalmente al Gobierno democrático y constitucional del presidente socialista Salvador Allende.
Este señor lo tenía claro. 1990, acababa de perder el plebiscito que le otorgaba más años de poder absoluto; pero quiso dejar los límites claros. Volver a la democracia, bueno, pero cuidado con votar a las izquierdas… porque no lo iba a permitir. Lo decía quien todavía era comandante en jefe del ejército y venía de liderar un régimen de terror condenado sistemáticamente por las Naciones Unidas. Así que cuidadín a la hora de votar…
Fue incluso, más allá. Empezaban a aparecer los cuerpos de las personas asesinadas por su dictadura. Algunos jueces se atrevían a imputar a sus subordinados por asesinatos, crímenes y torturas atroces. Pues bien, al ser preguntado al respecto fue tajante: «si tocan a uno de los míos… ¡se acabó la democracia!».
La ventaja de un dictador en relación a los líderes de la derecha, digamos, tradicional es que no tiene que disimular, ni tratar de ocultar nada. En el caso de este individuo, cuando una periodista le preguntó «¿y qué le parece que se estén encontrando tumbas dónde hay dos cadáveres o más?» no dudo ni un segundo, así que abrió la boca y expresó lo que cruzaba por su mente. Y dijo: «¿más de dos cadáveres? ¡Pero que economía más grande!», y se río. Es decir, que se burló y se permitió hacer bromas macabras y escarnio de los seres humanos que él había ordenado asesinar. Estas tres declaraciones (democracia condicionada, mofarse de las víctimas y exigir la impunidad de los
Lucia Orden
Primera secretaria de la JSC de les comarques tarragonines
asesinos), podríamos definir, que son «la doctrina Pinochet».
¿Qué tiene que ver esto que he dicho con el Vox-PP nuestro? Aparentemente nada. ¿Nada? ¿Por qué tanto el señor Abascal como el señor Feijoo insisten en decir que el Gobierno socialista del presidente Pedro Sánchez «es legal…pero no es legítimo»?
¿Ah no? ¿Y por qué no?
Es un Gobierno surgido de unas elecciones democráticas, como reconoce incluso la extrema derecha, que ha sido votado por una mayoría absoluta del pueblo español representada en el Congreso.
gumentado cínicamente «ustedes quieren dedicar millones de euros para desenterrar unos huesos»? Casi se escucha el eco de Pinochet…
La ventaja de un dictador en relación a los líderes de la derecha, digamos, tradicional es que no tiene que disimular, ni tratar de ocultar nada
Así pues, ¿por qué no es legítimo? ¿Por qué el señor Aznar repite continuamente que hay que derribar al Gobierno como sea y que, en consecuencia, «el que pueda hacer, que haga»? ¿qué haga qué?
¿Los gobiernos democráticos solo son legítimos cuando gobierna la derecha o la extrema derecha, como defendía Pinochet? ¿La izquierda no puede gobernar si obtiene el apoyo de los ciudadanos expresado en las urnas?
¿Por qué candidatos del PP, como el señor Casado se han burlado de la lucha de las fuerzas democráticas por recuperar la dignidad de las víctimas de la dictadura franquista? «Siempre están qué si la tumba del abuelo… ¡qué pesados!» ¿Por qué la senadora del PP, Esther Muñoz, critica que el Gobierno dignifique la memoria de estos luchadores y luchadoras de la libertad ar-
Y este es el tándem de la derecha-extrema derecha que tenemos en nuestro país. Un tándem que niega el carácter legitimo de un Gobierno democrático y que utilizará cualquier instrumento para derribarlo (y si la extrema derecha no opta por la formula Pinochet es porque estamos en la Unión Europea en el año 2024, no por falta de ganas como se podría deducir de algunas de sus propias declaraciones…) Creo sinceramente que esto es lo que nos estamos jugando en estos momentos. No un Gobierno liderado por el presidente Pedro Sánchez tan solo, sino que haya un ejecutivo de izquierdas con un programa de desarrollo de las políticas sociales, que incremente -por poner solo un ejemplo- el salario mínimo o las pensiones públicas, y que avance en términos de derechos y libertades. O sea, que haga política. O sea, que la haga en beneficio de las clases populares, trabajadoras y medias de este país. Que gobierno, en definitiva, para el pueblo. Y cuando acabo de escribir estas líneas me llegan a través del móvil las declaraciones de un dirigente empresarial que amenaza con retirar inversiones si el Gobierno no retira el impuesto a los beneficios extraordinarios a determinadas empresas energéticas y grandes corporaciones bancarias. Casi vuelvo a escuchar a Pinochet: «estoy dispuesto a aceptar el resultado de las elecciones… siempre y cuando el Gobierno de izquierdas no haga nada que ponga en riesgo los privilegios de la oligarquía económica de este país.» Y todo, claro está, en «nombre de la patria». Como Pinochet. Conclusión: ¡larga vida al Gobierno progresista y de izquierdas del presidente Pedro Sánchez!
k Tribuna k
Tarragona és una ciutat amb un patrimoni històric que va més enllà de les restes arqueològiques visibles en cada racó. Aquest llegat és part essencial del carácter i el sentir tarragoní i una font de riquesa cultural que requereix molt treball i un pla estratègic per protegir-lo.
En aquest context, el paper dels nens i nenes, dels estudiants de la ciutat, és fonamental, ja que són ells i elles els qui hauran de protegir i defensar aquest patrimoni, estimant-lo per poder transmetre’l a les generacions futures. Aconseguir que els nens, nenes i joves connectin amb el patrimoni i la cultura de la seva ciutat no és només desitjable, sinó essencial per garantir la protecció a llarg termini dels molts béns -i no parlem només dels romans-, que integren el nostre patrimoni.
La iniciativa que volem recuperar, el programa l’Escola Adopta un Monument, és un exemple de com implicar als més petits de la casa, i també als adolescents i joves, en la valoració i cura del patrimoni.
Mitjançant aquesta proposta, l’Ajuntament de Tarragona, amb motiu del V Aniversari de la proclamació del Conjunt Arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, va posar en marxa aquesta iniciativa i va aconseguir que els nens, nenes i joves connectessin amb els monuments de la seva ciutat d’una manera directa i propera, fentlos partícips de la història que cada un d’aquests espais representen, tant en si mateixos, com en el seu entorn, i també posant en valor el que han sig-
Maria Mercè Martorell Portaveu del grup municipal del PP a
Tarragona
nificat dins la història de la ciutat i per les generacions que ens han precedit, així com per nosaltres, els habitants de l’actual Tarragona. Aquesta iniciativa no només els proporcionava un coneixement pràctic, sinó que fomentava una connexió emocional amb els espais patrimonials de la ciutat. Com qualsevol altre sentiment d’afecte, estimar el patrimoni implica conèixer’l, entendre’l i fer-lo propi; és així com neix la motivació per protegir-lo.
Aquesta experiència va esdevenir un pas decisiu per desenvolupar un sentiment d’arrelament i orgull, importantíssim perquè sorgeixi la voluntat de protecció i defensa del patrimoni de la que parlem. I una cosa no menys important, la voluntat que tot això arribi, també, a les seves famílies, als seus pares i mares. Ningú és millor guia de la seva ciutat, per un pare o una mare, per un avi o una àvia, per un tiet o una tieta, que el seu fill o filla, el seu net o neta, o el seu nebot o neboda.
La iniciativa que volem recuperar, el programa l’Escola Adopta un Monument, és un exemple de com implicar als més petits de la casa, i també als adolescents i joves, en la valoració i cura del patrimoni
L’Escola Adopta un Monument ens ensenyava que l’aprenentatge cultural i patrimonial no ha de limitar-se a les aules. En fer activitats des dels mateixos monuments, els alumnes s’endinsaven en la història de Tarragona d’una manera pràctica, divertida i engrescadora: mesurant les dimensions de monuments, identificant els materials de construcció o analitzant-ne els detalls. Aquest aprenentatge pràctic no només els oferia coneixements acadèmics, sinó que els dotava d’una visió més àmplia sobre el valor d’allò que podien observar diàriament.
És per aquest motiu, i coincidint amb el XXIV Aniversari de la proclamació del Conjunt Arqueològic de Tarraco per part del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i en l’inici d’aquest any de commemoració del XXV Aniversari de la seva declaració, que Tarragona ha de recuperar aquesta iniciativa que sens dubte té el potencial de transformar els alumnes en divulgadors culturals dins de les seves famílies i amistats.
És així com Tarragona, única Ciutat Patrimoni Mundial de Catalunya, podrà preservar per les generacions futures, la seva riquesa patrimonial, no només com un record del passat, sinó com una part viva del seu dia a dia i de la seva essència com Ciutat.
Feliç XXIV Aniversari de la Declaració del Conjunt Arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.
k Dels lectors
Preparando la Navidad
Ya está engalanada
Tarragona para recibir con alegría las fiestas de Navidad que tantas familias esperan.
Tengo la sensación que la Rambla quedará con una iluminación muy adecuada. Y he visto los escaparates de
una farmacia que siempre son muy originales, pero éste año se lucen con dos pinturas muy agradables a la vista, una de los Reyes Magos y otra mostrando una animada fiesta de bienvenida al nuevo año.
Los comercios ayudan mucho a que todo se vea
más animado engalanando sus escaparates, y los ciudadanos lo disfrutan. Cuánta falta hace que la alegría llene los corazones. No debemos olvidar a tantas familias que este año lo tendrán difícil. Y los que tengan que aportar soluciones, lo hagan a la
k Tribuna k
Tarragona és una ciutat gran i fragmentada, amb molts barris i urbanitzacions, però la política té l’obligació de facilitar l’accés als serveis a tots els nostres veïns i veïnes i treballar per millorar la comunicació entre els diferents nuclis de població. Des d’ERC sempre hem defensat i defensarem aquesta idea, que per a fer-se realitat disposa de tres eines fonamentals: la cohesió urbana, la cultura i l’esport. Malgrat això, els pressupostos del 2025 de l’Ajuntament han oblidat aquests tres eixos, especialment a Sant Pere i Sant Pau.
El mandat anterior vam treballar perquè el barri tingués un nou gimnàs municipal actualitzant el projecte i reservant 1,2 milions d’euros per tal que aviat es pogués fer realitat. Tanmateix, el govern socialista va decidir carregar-se la partida pressupostària. Els comptes per al 2025 eren una bona oportunitat per a recuperar els diners i construir d’una vegada el gimnàs que Sant Pere i Sant Pau mereix, però el govern del PSC ha decidit deixar el projecte al calaix una altra vegada, com ja va passar l’any 2011.
D’altra banda, els pressupostos tampoc recullen ni un sol euro per a la nova biblioteca del segon barri més gran de la ciutat. L’accés a la cultura és imprescindible per a la salut democràtica i per fomentar l’esperit crític i la cohesió social. Per això, exigim a Viñuales que executi el projecte impulsat durant el mandat anterior i no ajorni indefinidament l’impuls d’un equipament imprescindible per a Sant Pere i Sant Pau. Teníem la feina molt avançada, per què no es continua?
Reclamem a Viñuales més implicació amb Sant Pere i Sant Pau, tal com ja vam començar a fer amb l’alcalde Ricomà
Des d’ERC demanem que no es llanci a la brossa la feina feta per a millorar Sant Pere i Sant Pau. Aquesta petició no té res a veure amb els colors polítics, sinó amb el compromís, i el govern socialista demostra amb els pressupostos que el barri no és una prioritat, malgrat disposar de l’expresident de l’associació de veïns com a assessor, una qüestió que hauria de reforçar la implicació amb aquesta part tan important de Tarragona. Per tots aquests motius reclamem a Viñuales més implicació amb Sant Pere i Sant Pau, tal com ja vam començar a fer amb l’alcalde Ricomà amb el projecte de les pistes esportives, la reforma del pavelló poliesportiu i la renovació de les places Catalunya i Miralcamp, entre altres accions. També vam trobar la complicada fórmula per remodelar la plaça de la Cinquena Promoció, un projecte ja licitat i que s’ha de fer realitat. A més a més, vam aconseguir que el traçat del futur tramvia del Camp de Tarragona passés pel barri, i així poder oferir aquest servei de transport públic a tots els veïns i veïnes.
En aquesta línia, també vam presentar al darrer ple una moció per dignificar i ampliar la vorera entre el centre i Sant Pere i Sant Pau, un trajecte que cada dia fan centenars de persones i que en podrien fer milers si aquell tram estigués en bones condicions. Una de les prioritats del consistori ha de ser la cohesió urbana, des de Sant Salvador fins al Serrallo i des de Ponent fins a Llevant, per tal que tots puguem recórrer la ciutat de punta a punta a peu o en bicicleta i, així, facilitar l’accés a tots els serveis públics.
mayor brevedad. Es su obligación.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Ni Sant Pere i Sant Pau ni cap altre barri de la ciutat han de ser peces aïllades. Tarragona aplega diferents realitats geogràfiques, però la política té la missió d’esborrar les barreres que ens separen per facilitar l’accés als serveis públics i a la cultura i, així, construir una societat més unida i, a la vegada, plural.
Mary López
Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
Necrològiques
Tarragona
Valeriana Agudo Marin.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
José Hernández Valero.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Virtudes Cabello Gomez.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h a Bonavista.
Torredembarra
Xavier Simó i Esqué.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Salvador Virgili Sole.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a Sant Pere.
esqueles
977 21 11 54
Down Tarragona estrena un nou logo de Paula
Inclusió L’entitat sense ànim de lucre Down Tarragona estrena un nou logo anomenat ‘Blau’ pel projecte d’inserció laboral. L’anterior, que s’anomenava ‘Agafa’t al 21’, segons l’entitat, «ha quedat desfasat» i «no està actualitzat al col·lectiu de persones que atén l’entitat». El número vint-i-u fa referència a les persones amb síndro-
me de Down i no a la resta de persones amb discapacitat intel·lectual que també atén actualment l’entitat. L’autora del logo ‘Blau’ és l’enginyera de disseny Paula González de Chávarri. Aquest, segons expliquen des de Down Tarragona, «s’associa amb la confiança, l’estabilitat i la tranquil·litat, valors importants pel projecte». Redacció
Activitats El passat diumenge, la secció Outdoor del Club Tennis Tarragona va celebrar l’última caminada de l’any amb una experiència que va tornar a posar en valor la passió pel senderisme i la natura dels participants. En aquesta ocasió, el grup de caminades, que continua creixent amb cada activitat, va explorar una ruta nova.
L’aventura els va portar a descobrir l’encant de l’Ermita de les Virtuts, amb un itinerari que travessava els espectaculars paratges de l’Albiol. Per culminar la jornada, els senderistes van compartir un dinar al Restaurant Albiol, convertint l’activitat en una experiència completa que va combinar esport, natura i gastronomia. Redacció
Avui felicita als que es diuen: Ruf, Mansuet, Jaume de Màrchia, Caterina.
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04 ÀRIES
La teva part financera serà activada, en ella hi haurà canvis sorpreses. En els assumptes emocionals anirà tot millor en la intimitat familiar.
23/07 al 22/08 LLEÓ
No et precipitis en les teves decisions sobretot si guarden relació amb nous coneguts. En el treball et convé posar-te ferm abans de res el món.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Viu la vida les relacions amb alegria però si avui et proposen inversions o negocis pensat’ho molt. En l’amor inestabilitat però molt morb.
20/04 al 20/05
Jornada vital i plena de moments intensos. Tingues precaució en els viatges desplaçaments. El teu caràcter es mostrarà molt fort.
23/08 al 22/09 VERGE
Les teves necessitats emocionals podran ser hi ha cobertes íntegrament si no et tanques amb els vells problemes. Tindràs una nit boja.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
La sort t’acompanyarà tota la jornada en tot allò que emprenguis nou. La relació amb els sers estimats es potenciarà guanyaràs amics.
21/05 al 20/06
Els teus nervis estaran a flor de pell necessitaràs avui organitzar molt bé el teu temps per a arribar a tot. L’ajuda dels pròxims serà molt vital.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Un cert cansament general t’embargarà però de forma gairebé màgica tiraràs endavant amb tot. Recorre al suport dels altres que te’l prestaran.
20/01 al 18/02 AQUARI
Hauràs d’actuar amb molta diplomàcia una mica d’astúcia en totes les teves activitats. Els teus objectius no sortiran fàcilment. Treballa.
21/06 al 22/07
Bon moment per a l’inici de noves activitats signatura de documents. En el professional hi haurà positius avanços així com equilibri en el romàntic.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Ambient intensament afectiu i passional envoltarà avui la teva persona els teus esdeveniments. Augment de l’afecte, sempre amb protecció.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Bon moment per a solidificar les teves relacions amoroses o començar una nova unió. En el professional tot canvi que facis serà altament positiu.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Com la nit i el dia
11:30 Hospital de proximitat
12:00 + Xarxa + Sostenibilitat
13:30 La
(r)
Notícies 14:30 Quina animalada! 15:00 Notícies (r)
La comarcal (r) 16:00 Notícies (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 La comarcal (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
El temps
12:30 Hospital de proximitat
13:00 Com la nit i el dia
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia
15:30 Hospital de proximitat
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Impuls
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Saló de Plens
21:00 In situ
21:30 Ben sonat!
22:00 Notícies 12
22:30 Saló de Plens
23:00 In situ
HORITZONTALS: 1. Dita de sentit obscur i inexplicable. Alguns sorolls el rebenten. 2. Concentra tota la càrrega positiva. Ondulant. 3. Parada de taxis. Malmeti el tall. Anestèsic. 4. Capicua original. Aprofitarà alguns serveis. El quid del quid. 5. Dins la cova. A totes les misses. Insígnia de la salut mundial. 6. Escurçament de distàncies. Cal plantar la sempre. 7. Puntualitat britànica. Argila sorrenca. Entra a matar. 8. Canvi de sentit. Blasfemem. Lligat de troncs. 9. Esmola la fulla.Treballen a dues mans. 10.Au. Podria ser bohèmia.Tot terreny. 11. Remitent. Objecció. 12. Pot arri bar a ser molt càustica. Pífies. VERTICALS: 1. Efectuo un ingrés personal. Unes que remenen la cua. 2. A pèl. Signatura de solvència. Molesto amb fum. 3. Mal humor. Eleccions polítiques. 4. Glossa avocàlica. Vas cilíndric de vidre. Bo. 5. Bocins mine rals. Dilatats. 6. Entra en acció. Costum. Col· lisió. 7. Marejat. Marge poblat de l’Ebre. 8. Delimiten un torn. Sobrenom de l’àcid tàrtric. Gros morè. 9. Suggeriment platònic. Admirar a cegues. Full de ruta. 10. Jugada poc brillant però cent per cent efectiva. Pregarà. Capçalera editorial. 11. La part filosòfica dels pneumàtics. Tuguri de mala mort. 12. Patis voltats de pòrtics. S’inflamen amb certa facilitat quan se’ls rasca el cap.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Peya Capellà, Marta Av. Ramon i Cajal, 59 Telèfon 977 527 586
Marti Bartolí, Raúl Torreforta: Segarra, 19 Telèfon 977 541 489
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Vidiella Caelles, Laura Antiquaris, 2 Telèfon 977 757 376.
SALOU:
Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
Barcelona, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466.
VALLS:
Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763.
EL VENDRELL: Juste, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà serè o poc ennuvolat en general per l’arribada al matí d’alguns núvols alts al sud i oest del territori, i a partir de mitja tarda alguns també a l’extrem nord-est. A banda, també hi haurà estrats baixos persistents a punts de l’oest i nord de la depressió Central, principalment al pla de Lleida i sectors propers.
Precipitacions
No s’espera precipitació. Malgrat això, a causa de la presència dels bancs de boira, es poden recollir algunes dècimes de litre en algunes fondalades de l’interior, més probablement a Ponent.
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
CASA EN VENTA Jardins Imperi ELS PALLARESOS. 239.000€. Tel. 638.847.008
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
AMISTAD
CABALLERO no fumador, DESEARIA ENCONTRAR SEÑORA honesta y educada. No menos de 60 a 68 años. Con fines de vivir en pareja. En el caso de que usted necesitara ayuda, tendria 800€ cada mes. Tel: 652.715.033
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASAJES. Libera tensiones, disfruta tu momento. Especial NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
CARLOS MADURITO. MASAJES. Tel: 660.605.687
MASAJES RELAJANTES
Divendres 29 de novembre Arbolí donarà el tret de sortida a la primera edició del Festival La Muntanya, una celebració cultural, que tindrà periodicitat anual i que està pensada per a famílies, especialment per a les comunitats rurals del Baix Camp i el Priorat. Aquest festival, que conjuga música en viu, cultura i tradició, s’estrena amb un perfil marcadament feminista, donat que pràcticament totes les formacions que formen part de la programació estan compostes per dones.
La festa s’articula al voltant de tallers i concerts de música en viu i, precisament, el primer espectacle, reuneix totes dues coses. Es tracta d’un taller de cançó de taverna, a càrrec del grup Escornalfolk, que es farà divendres a les cinc de la tarda. L’endemà, dia fort de l’aplec, arrencarà amb un taller de dansa, anomenat Quina cançó ballem?, i que serà dirigit per Lídia
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Festivals Aquest cap de setmana Arbolí celebra el Festival La Muntanya, amb música i tradició, i pensat per a gaudir-lo en família
de Mena (dansa i veu) i Anaís Falcó (violí i veu). La sessió s’articula en dues franges: d’11 h a 12.30 h, destinada als més petits (5-12 anys) i de 16 h a 17.30 h, destinada als més grans (a partir de 12 anys).
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Abans de dinar, el grup de gralleres Les Antines farà una cercavila pel poble, ben escortades per diverses colles geganteres de pobles veïns. I a la tarda se succeiran els
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
dos concerts de música. El primer és el de Betzuca, un duet que encanten allà on van amb el violí, l’acordió diatònic i les seves veus, i que actuaran a les 18 h. Aquest és un espectacle pensat especialment per gaudir en família. La festa es clourà a partir de les 19.30 h amb el concert de Les Pitxorines, formació que ha estat reconeguda amb els premis al Millor disc de Folk de la crítica i Millor disc de Folk per votació popular en l’última edició dels premis Enderrock. La paraula pitxorina vol dir al· lota jove, alegre i falaguera, i és
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
una paraula mallorquina en desús, emprada sobretot al llevant mallorquí. La formació treballa a partir del cançoner popular de Mallorca, que les mateixes integrants escoltaven quan eren petites, però amb arranjaments contemporanis, que beuen entre altres estils del jazz o la clàssica. Les nou integrants del grup s’han format en conservatoris superiors i es dediquen professionalment al món de la música.
El Festival La Muntanya té com a directora Júlia Soler (@ sibemoll_), i el cartell és obra de l’il·lustrador Miguel Bustos (@mi guel.bustos).
Les entrades tenen un preu de 10 euros per als adults i 5 euros per als infants, mentre que és gratuït per als menors de 3 anys. Es poden comprar a través de la web d’Entradium o bé a la guixeta.
Música viscuda
El festival busca promoure la música d’arrel amb una experiència en viu
Camí de ronda
Tot i que la teoria de les finestres trencades, formulada per James Q. Wilson i George L. Kelling el 1982 ha estat força discutida des del punt de vista criminològic, sembla evident que la degradació urbana tendeix a consolidar-se i augmentar si no s’hi actua. Els centres de les ciutats esdevenen, en aquest context, teixits vulnerables, que poden degenerar irremissiblement a partir de l’envelliment dels immobles i la desaparició del teixit comercial. En aquest sentit, qualsevol política urbanística sensata sembla que hauria de primar la cura per la trama urbana existent abans que l’expansió, malgrat les pressions especulatives.
El centre de Tarragona és un exemple d’aquesta situació. Crec que hi ha dos eixos particularment sensibles, el del carrer de la Unió i el carrer d’Apodaca, i el de la Rambla Vella i el carrer d’Estanislau Figueras. El darrer carrer esmentat té, actualment, tres solars buits i està a punt de generar-ne un altre per causa d’un edifici en procés d’enderroc. Segurament, la proximitat de la Rambla i l’existència de tres centres educatius contribueix a aturar-ne la degradació, però, en tot cas, és clar que l’eix Rambla Vella-Estanislau Figueras és un espai urbà poc amable i bastant abandonat.
L’actuació urbanística recent realitzada a l’inici del carrer de López Peláez, en la mateixa zona, mostra la importància de la inversió municipal a l’hora de preservar la salut de la trama urbana. En aquest sentit, em sembla que el centre de Tarragona (i, segurament, és el mateix en altres ciutats del Camp) està necessitat d’una visió estratègica que tingui en compte habitatge, mobilitat i comerç per preservar-lo com a espai urbà viable i segur, més enllà d’actuacions concretes prou reeixides, com la comentada.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
