Agustí Segarra, catedràtic en Economia Aplicada per la URV: «El Camp de Tarragona és un dels àmbits catalans que té el potencial de generar valor afegit més important»
d’Esquerra!: «Al Congrés la militància té l’oportunitat d’enfilar un horitzó guanyador» afonsÀrea metropolitana 2 i 3
El consistori tarragoní va realitzar la matinada de dijous un nou recompte i es va posar de manifest l’increment del sensellarisme. En pocs dies s’activaran tres nous pisos de transició a la ciutat 8 i 9 Societat
Tradicions 10 i 15
Tarragona i Reus van engegar aquest dijous els llums que acompanyaran la celebració del període nadalenc, que es tancarà després de la visita dels Reis d’Orient
Entrevista l El Catedràtic en Economia Aplicada per la URV analitza amb Diari Més la situació del mercat laboral al Camp de Tarragona, reptes de futur com la Intel·ligència artificial i la «necessitat» de les inversions per a fer un pas endavant al territori
Carlos Domènech Goñi
L’any 2018 deia en una entrevista que el Camp de Tarragona tenia un potencial molt gran que s’havia de conrear.
«Si tenim tots els actius necessaris com és que la nostra renda per càpita no està com a mínim a nivell de Catalunya? Jo crec que aquí una resposta, diguem, directa, per mi seria: ens hem quedat ancorats en un model productiu basat en la indústria manufacturera clàssica i no hem estat capaços de diversificar i incrementar activitats».
La Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial alertava enguany de la necessitat «urgent» d’invertir en recerca i innovació al Camp de Tarragona.
«Jo crec que hi ha una variable clau que és que el Camp de Tarragona és un dels àmbits territorials a Catalunya que té un potencial de generar valor afegit més important. Tenim comarques que generen molt de valor afegit per persona, per càpita. Però al mateix temps tenim comarques que tenen una renda per habitant molt baixa. A nivell col·lectiu, el Camp de Tarragona, per exemple, representa, més o menys, el 85% de la renda per habitant catalana. Hem de convergir cap a la renda mitjana de Catalunya. Si això s’ajunta al fet que mantenim un pes, un múscul industrial, però, en canvi, l’estoc del capital físic i també intangible, s’ha reduït, tenim un fenomen de descapitalització de la indústria».
Això vol dir que les inversions no arriben.
«Fa temps que no s’estan fent inversions importants en la indústria en general. No parlo només de la química, encara que la química també. El repte és recuperar aquest ritme d’inversions. Si volem canviar
L’apunt
Empoderament
«Si les borses cotitzessin per qualitat de vida de cara al futur, estaríem molt amunt»
una mica la direcció del creixement, perquè no sigui tan quantitatiu, sinó més qualitatiu, i incrementar la renda, el que hem de fer és fomentar molt la inversió, sobretot una inversió que comporta no una ampliació de la capacitat productiva, sinó una modernització de la capacitat productiva. La clau està en la inversió, i sobretot la inversió en tecnologies més modernes que permetin que les empre-
ses siguin cada vegada més eficients.».
Per què no es dona aquesta inversió?
«Hi ha diferents factors. El principal pol que tenim de generació d’activitat econòmica és relativament tancat. La indústria química és un clúster interconnectat, però que no ha obert les finestres a una indústria química més fina.
Això no vol dir que sigui responsabilitat seva, però sí que
crec que s’hauria pogut implicar més en obrir una mica les finestres. En el cas en què hi ha hagut una aposta industrial més diversificada, jo crec que s’ha vist un cert reviscolament industrial i també de la inversió, com per exemple seria en la zona de Valls, fins i tot en la zona de Montblanc, en el polígon de La Selva, etc. Per altra banda, també necessitem una orientació i un esforç per captar aquí una sèrie d’activitat industrial que ens permeti diversificar l’economia».
Turisme i indústria són els motors. És un model ca-
Segarra és nascut a Castelló, però fa anys que viu al Camp de Tarragona. Es considera una persona amb visió metropolitana. Ni de Reus, ni de Tarragona: del Camp. «I com jo, n’hi ha molts»., diu Aquest perfil, recalca, és clau. «Ja n’hi ha prou de batalles de campanar d’altres temps», sentencia Agustí Segarra.
duc?
«No, jo crec que un repte que té Europa i també nosaltres és mantenir una presència important en la indústria manufacturera. I Tarragona la té. Tenim una indústria important que s’enfronta a una sèrie de reptes, com la diversificació de model productiu. Sobretot aquí tenim una indústria molt bàsica, i després també energètica que, quan va escollir aquesta localització tenia un model determinat, molt centrat en la generació, la fabricació d’una sèrie de components del petroli, i que no ha evolucionat cap a una indústria més fina, més relacionada al tema farmacèutic, al tema de la cosmètica, etc.
Tenen part de responsabilitat, doncs, les empreses?
«No vull dir que siguin les empreses que estan aquí assentades les que han de fer aquesta evolució. Però si crec que s’haurien pogut obrir algunes finestres d’oportunitat per poder localitzar aquí unes empreses químiques però de caràcter molt més modern, diferent, de components més subsidiaris de l’empresa química bàsica».
S’hauria d’exigir més a les empreses capdavanteres del territori?
«Així com aquí han estat molts anys operant i han creat una base i una riquesa que ningú discuteix, ara se’ls hauria de fer veure que les inversions que estan fent en energies de futur, en energies renovables, les haurien de fer aquí. Perquè si no, nosaltres, ens hem emportat la part negra. Amb això haurien de ser sensibles».
Recentment el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana ha presentat la creació d’un ens que s’encarregarà d’atraure inversió estrangera. «Em sembla perfecte. Això re-
Centralització
«En una Catalunya en xarxa, alguns forats negres tindrien una veu que s’ha silenciat»
Indústria
«Les inversions que estan fent en energies de futur les haurien de fer aquí»
quereix personal molt específic, connectat amb l’exterior. D’una banda s’ha de posar en valor el que tenim aquí: la qualitat de vida, la mobilitat futura, pensar en clau de futur també, dels espais que tenim. Per altra banda, cal reordenar el territori i repensar-lo des d’un punt de vista metropolità, és a dir, no fer d’aquest territori una competència depredadora entre diferents municipis, sinó planificar en gran. Si les borses cotitzessin, diguem, per la qualitat de vida en perspectiva de futur, jo crec que aquest territori estaria molt amunt».
Tenim una universitat i uns centres de recerca de referència. Per què no retenim el talent?
«Jo crec que és bo que el jove ben format que té perspectiva de futur surti a veure món. És bo que se’n vagi i que es formi a fora, perquè a fora veus una dimensió de les regles de la governança mundial que aquí no pot assolir. Però aquesta gent després torna. I quan torna ve també amb una perspectiva molt més encertada que la que tenim nosaltres. I en aquest sentit, no hi ha cap problema, que se’n vagin i després tornin. Però també cal tenir en compte que el gran mercat del coneixement, el gran mercat on pots trobar una oferta de llocs de treball qualificats, està a Barcelona».
Això és un problema?
«Un dels problemes que té Catalunya en aquests moments és que quan es parla d’àrees metropolitanes, cal que es comenci a parlar de què és l’àrea metropolitana, de quin model de metropolització vol el país, perquè ara només n’hi ha una».
Quin és el seu model?
«Nosaltres aquí fa temps que estem dient que volem ser una àrea metropolitana. Però per ara només n’hi ha una d’àrea metropolitana, que és l’àrea metropolitana de Barcelona, que ara són 36 municipis i que hi ha entitats, com és el Cercle d’Economia, que ja ha dit d’integrar el Penedès. El model de futur d’aquest país no passa per una gran àrea de Barcelona que ho in-
l’atur, de manera transitòria, de manera permanent, aquí a la província de Tarragona, són més que a la resta de Catalunya. La taxa d’atur està en l’11 o 11,5%. Es resisteix a baixar dels dos dígits, i aquest és el repte».
tegra tot, sinó que passa per una Catalunya metropolitana. I alguns forats negres del país, en aquesta Catalunya metropolitana en xarxa, tindrien una veu que fins ara s’ha silenciat, però que quan veus el seu pes econòmic et sorprèn, que seria el Vallès, per exemple».
L’Àrea Metropolitana de Tarragona també té coses a dir, doncs.
«Si la política ha intentat crear l’àrea metropolitana és perquè veu que cada vegada, les dinàmiques de mobilitat laboral de la gent, passen per aquí. La barrera municipal no té sentit. El que hem de fer és buscar persones qualificades que facin una prospectiva de futur. Tenim molta gent jove que encara viu a Estats Units. Que mirin com evolucionen les coses en altres països, que facin una prospectiva amb vista a 30 anys i que portin això cap aquí».
Cal fer una estratègia de futur per a millorar?
«Hem d’imaginar el futur d’aquest territori d’aquí 30 o 40 anys. Un territori que estarà sotmès a diferents forces. La força de l’envelliment, la força de la sostenibilitat, la força de les noves tecnologies i digitalització, del canvi climàtic... Quin paper jugarà aquest territori en la Catalunya del futur i també en l’Europa del futur? Jo crec que això estaria molt bé. No hem de vendre ni malmetre el territori ràpidament, però hem de jugar estratègicament perquè vingui en part un talent, diguem, que es forma aquí i que se’n va fora» .
Com analitza el mercat laboral del territori?
«En el darrer trimestre, al tancar el mes de setembre, hi havia a la província de Tarragona 440.000 actius, que és un nombre que mai s’havia registrat, i dels quals 390.000 ja treballen. Per tant, tenim un decalatge, que són 49.000 aturats. D’alguna manera, s’estan cremant etapes. Tenim més actius, més persones que volen treballar, i més persones que estan ocupades».
Quin és el punt negatiu?
«Que les persones que estan a
Per què no podem baixar dels dos dígits?
«Per una banda, bàsicament per la temporalitat. Ja sabem que la temporalitat comporta fluctuacions del mercat laboral, sobretot en els mesos no turístics, fora de l’estiu, i més ara amb els contractes fixes discontinus. I per altra banda, també tenim una reserva molt important de població que està en condicions de treballar però que per les raons que siguin decideix no entrar en el mercat d’una manera contundent».
Què passaria si hi entressin?
«Pujaria la taxa d’activitat i la taxa d’ocupació». Quin és el repte, doncs?
«Estem registrant bons números, però si volem garantir un creixement de caràcter qualitatiu i no estrictament quantitatiu, hem de canviar la direcció de la dinàmica econòmica d’aquestes contrades».
Segons dades de la Càtedra, els aturats de llarga durada al territori representen un 45,8% de la població aturada. Què cal fer per a capgirar aquestes xifres?
«És un problema que tenim aquí però és un problema que també hi ha en altres mercats laborals. I també hi ha un atur de caràcter tecnològic, és a dir, ara estem davant d’un repte: la intel·ligència artificial. Els efectes que hi haurà sobre el mercat laboral afectaran a tothom. Moltes vegades diuen que aquesta tecnologia sobretot beneficiarà o afectarà els qualificats, però això també afectarà a les persones no qualificades. I moltes d’aquestes en un futur han d’anar requalificant-se, no en altres tipus d’activitats, sinó probablement fent les coses d’una altra manera. Cal aconseguir la formació en perfils i qualificacions diferents d’una bona part dels treballadors. La gent, probablement, ha de fer un altre tipus de tasques més creatives, més humanes, perquè hi ha una sèrie de tasques que ja les fa la tecnologia. El món que ve de cara al futur pot ser molt divertit, però cal dominar la bèstia de la tecnologia perquè no ens domini a nosaltres».
Emmirallar-se en un model barceloní, pensat en el segle XX, seria un «error» i un «perill»
Carlos Domènech Goñi
El 27 de juliol del 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 31/2010. De facto, l’Àrea Metropolitana de Barcelona es va convertir en l’administració pública metropolitana. Encara falten mesos, fins i tot anys, perquè es constitueixi aquest ens a les comarques tarragonines. L’objectiu, però, hi és. I els moviments polítics per a fer-ho, també.
L’administració pública del territori metropolità de Barcelona ocupa 636km2 i està conformada per 36 municipis, amb una població de més de 3,2 milions de persones. La nova administració pública va substituir els tres ens vigents fins aleshores: la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat Metropolitana del Transport. Per a as-
solir l’aprovació per part del Parlament, però, es va haver de treballar durant dècades. Tal com està passant actualment al Camp de Tarragona. El Catedràtic d’Economia Aplicada per la URV, Agustí Segarra, és del parer que emmirallar-se en Barcelona és un error. «Crec que no han de replicar un model que a vegades és el que s’ha posat al cap, d’una àrea metropolitana a la barcelonina del segle XX, sinó pensar en una àrea metropolitana del segle XXI, que probablement no reconeix unes estructures polítiques tan pesades, sinó una estructura tova que fica damunt la taula estratègies de futur i mecanismes de cooperació i coordinació».
El «perill» que detecta Segarra és, per exemple, la falta de transparència amb la ciutadania, així com la innexistència de debat respecte als habitants dels diferents municipis. «L’àrea metropolitana
«Hem d’apostar per una estructura tova i no enpolítics tan pesats»
no pot ser un poder a l’ombra i una institució on els principals partits polítics arriben a uns acords. Ells no han de retre comptes directament als ciutadans, no passen per les eleccions, sinó que passen a un segon nivell, i això no pot ser», recalca Segarra. El nou ens metropolità del Camp de Tarragona omple portades, pàgines i conferències. A hores d’ara, les incògnites sobre el seu funcionament, gestió, governança i finançament son una incògnita. Però Segarra ho té clar: «Tenim les vegueries, els consells comarcals, municipis, diputacions, generalitat... En aquesta enginyeria institucional hi ha coses que ja sobren», sentencia.
Política l Delegacions tarragonines i barcelonines mantindran reunions periòdiques per donar forma al projecte supramunicipal
Oriol Castro
«El gran referent, sens dubte, és l’Àrea Metropolitana de Barcelona». Així s’expressava ahir la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, instants abans d’entrar en una reunió amb una delegació barcelonina. La trobada s’emmarca en un memoràndum d’entesa entre la Diputació i l’AMB. Aquest document, vigent fins al 2027, fixa que els dos organismes compartiran assessorament i que es crearà una comissió de seguiment d’aquesta collaboració.
«Tot just és la primera trobada. Sabem que, a través de la seva experiència, podem avançar molt en l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona», va comentar Llauradó. A la reunió va assistir el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón. L’entitat administrativa barcelonina va néixer el 2011 i es tracta de l’única àrea
metropolitana no ja de Catalunya, sinó de l’estat espanyol. «El que es planteja és que una nova àrea metropolitana a Catalunya sigui forta i àmplia.
Serveis l S’han unificat diversos departaments al carrer Anselm Clavé
Govern a Tarragona (abans al carrer de Sant Francesc, 3).
La nova Oficina d’Atenció Ciutadana a Tarragona va obrir ahir les seves portes per atendre consultes i acompanyar a la ciutadania en els serveis i tràmits de la Generalitat. L’oficina unifica en un mateix edifici al carrer d’Anselm Clavé, 1 (Casa Gasset), les oficines següents: L’OAC del Departament de Drets Socials (abans a l’avinguda d’Andorra, 9 baixos); l’OAC del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; i l’OAC de la Delegació Territorial del
En aquesta primera fase d’integració, l’oficina ofereix informació i acompanyament sobre tràmits relacionats amb prestacions socials, ajuts a la dependència, ajuts a famílies, estrangeria, energies renovables, urbanisme, o mobilitat, així com obtenir certificats digitals, entre d’altres.
Per assistir la ciutadania, un equip de 12 persones oferiran atenció i ajuda sobre tràmits i serveis de la Generalitat de dilluns a divendres de 9 a 17 hores.
Volem identificar les primeres col·laboracions, sobretot pel que fa a la composició jurídica. I, en segon lloc, i no menor, en la part econòmica»,
va exposar Balmón. L’alcalde de Cornellà porta des del 2004 al càrrec i és una de les poques persones que ha viscut i treballat en tot el procés
Les trobades abordaran la composició jurídica de l’ens metropolità
«El que hem d’entendre és que, sense diluir-te, hi ha espais comuns»
metropolità fins a l’actualitat. «Cooperar és un verb que al món local hem interioritzat, amb les ganes d’intentar millorar sempre la vida quotidiana de la gent», va expressar Balmón.
Personalitats locals
En aquest sentit, el vicepresident va defensar el model metropolità des del punt de vista local. «El que fa una àrea metropolitana és reforçar les personalitats locals, perquè gestiona competències locals. A Barcelona, es va
començar amb la gestió d’un planejament urbanístic i a poc a poc va acabar derivant a moltes més coses.», va indicar Balmón. «El que hem d’entendre és que, sense diluir-te, hi ha espais comuns. I que hi ha necessitats en el dia a dia, que van més enllà de la frontera del teu municipi, que només pots tractar amb una mirada àmplia», va afegir el vicepresident.
Models europeus
Si bé no es va detallar la freqüència de les trobades, Llauradó va aclarir que no és una relació de tutela sinó d’escolta. «No sabem si haurem d’agafar el seu model. A Europa s’han configurat altres àrees metropolitanes i explorarem la que ens sembli més oportuna», va sentenciar la presidenta. «Estem aquí per compartir la nostra experiència, les nostres certeses i les coses que no s’ha fet bé i que podem corregir», va concloure Balmón.
«Garantim un accés més eficaç i accessible als serveis públics», va explicar Albert
Dalmau, conseller de Presidència, a través de les xarxes socials. «Ara comença el des-
plegament de la segona fase, que preveu integrar els tràmits de l’oficina dels serveis
territorials del Departament d’Agricultura», va afegir Dalmau.
La Diputació de Tarragona aprovarà el pròxim 3 de desembre un pressupost que serà un 11% més abundant que el de l’exercici anterior. Diputació de Tarragona
Política l Els pressupostos de l’any vinent dedicaran partides a diferents espais estratègics de Tarragona
La Diputació de Tarragona aprovarà el pròxim 3 de desembre els pressupostos més generosos de la seva història. Els comptes de l’òrgan supramunicipal pel 2025 seran de 222,4 milions d’euros, un 11% més que en l’últim exercici. Els pressupostos, que es van presentar ahir, s’aprovaran amb els vots d’ERC, PSC, Junts i PP. «És una mostra del fruit del diàleg. És molt fàcil entendre’ns», va expressar Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació. Els pressupostos reservaran partides per a diferents espais estratègics a la ciutat de Tarragona, emmarcades en els diferents projectes que té entre mans la Diputació. Primer, es destinaran 300.000 euros a la redacció del projecte de la nova seu corporativa a la plaça Imperial Tàrraco. La Diputació va comprar l’edifici de Caixa Tarragona per 4,5 milions d’euros. «Esperem que el projecte estigui acabat
Les xifres 54,4 MEUR 3 MEUR
222,4 milions d’euros
Pressupost total de la Diputació de Tarragona per a l’exercici de 2025
l’any vinent i que la reforma de l’edifici s’acabi el 2027», va exposar Llauradó.
Obrir espais
Segon, la Diputació gastarà 235.000 euros l’any vinent per a avançar en la memòria bàsica del projecte de Hub Cultural a la platja de la Savinosa. «El projecte tira endavant. És una partida significativa
Reaccions
Els grups valoren els comptes per l’any vinent
i estem en converses permanents amb l’Ajuntament perquè vagi avançant», va assegurar la presidenta. I, tercer, l’òrgan supramunicipal esmerçarà 150.000 euros per un estudi de viabilitat del trasllat de l’Escola i Conservatori de Música a la Tabacalera. «Volem saber si podem afrontar econòmicament el canvi de seu. És una partida amplia-
Noemí Llauradó Presidenta (ERC)
Pla ImpulsDipta
Efectes de la DANA
Redacció del projecte de l’edifici de la Imperial Tarraco
Memòria de la finca de la Savinosa
Estudi de viabilitat del Conservatori a l’antiga Tabacalera
ble, com totes, per si fes falta avançar en altres tràmits», va afirmar Llauradó.
Gruix de l’ImpulsDipta Més enllà de Tarragona, la Diputació activarà l’any vinent el gruix econòmic de l’anomenat Pla ImpulsDipta, que busca ser un revulsiu a la gestió i l’economia dels municipis. En total, s’hi destinaran 54,4 mili-
«El projecte del Hub Cultural a la Savinosa tira endavant. És una partida significativa i estem en converses permanents amb l’Ajuntament.»
Llauradó vol comprovar la viabilitat del trasllat del Conservatori
13,1 milions d’euros. «Apostem sobretot per la seguretat i per la sostenibilitat ambiental de les nostres carreteres», va asseverar Llauradó. A part, la presidenta va destacar els 2,2 milions d’euros que es destinaran a millorar les naus de les brigades de la Diputació a Reus, Tortosa i Valls.
Ajuts ampliables
Després del pas del temporal de la Dana pel territori, des de l’òrgan supramunicipal s’ha optat per, de moment, guardar 3 milions d’euros per a pal·liar els efectes dels aiguats. «Molt probablement s’haurà d’incrementar amb un modificatiu de crèdit. Volem esperar que tots els Ajuntaments quantifiquin les afectacions i, a partir d’aquí, prendre les decisions que corresponguin. Creiem que superarem els 4 milions d’euros en ajuts», va explicar Enric Adell, vicepresident segon.
Un dels projectes que no rebrà una partida pressupostària abundant és la creació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. «Estem focalitzats en els diferents serveis de desenvolupament econòmic amb els municipis que formen part del Grup Impulsor», va aclarir Llauradó.
ons d’euros, el que representa el 25% del pla. «És un esforç elevat i important. Mai s’havia invertit tant en el món local», va reivindicar la presidenta. Els convenis de col·laboració amb els Consells Comarcals arribaran als 5,4 milions d’euros el 2025.
El Pla quadriennal de carreteres també rebrà una de les partides més copioses amb
Fran Morancho Diputat d’Hisenda (PSC)
«L’entesa amb els grups ha estat molt clara des del principi. Tenim la voluntat de facilitar als municipis al màxim la gestió dels recursos.»
Consens polític Els comptes rebran el vistiplau de 26 dels 27 diputats al ple de la Diputació. «L’entesa ha estat molt clara des del principi. Tenim la voluntat de facilitar als municipis al màxim la gestió dels recursos. I està donant els seus fruits», va destacar Fran Morancho, diputat d’Hisenda, del PSC. «És un pressupost on com a grup ens sentim a gust. S’han incorporat gran part de les demandes que vam plantejar. Volem fer accessibles les subvencions a les associacions del territori», va expressar Assumpció Castellví, diputada de Junts. La portaveu del PP no va poder assistir a l’acte.
Assumpció Castellví Diputada (Junts)
«És un pressupost on com a grup ens sentim a gust. S’han incorporat gran part de les demandes que vam plantejar, com les subvencions a entitats.»
Societat Els congregants escolliran entre una posició continuista i una renovadora
Oriol Castro
Després de denúncies, suspensions i polèmiques, la Congregació de la Sang de Tarragona celebrarà avui les eleccions per a escollir un nou prefecte. Els congregants escolliran entre Ramon Mullerat, partidari de la línia continuista de l’anterior prefecte, mossèn Queraltó, i Maria Grau, que aposta per una renovació a la congregació.
Els comicis se celebraran amb el cens actualitzat, una de les qüestions que va generar polèmica en el si de l’entitat. Alfred Ventosa ha estat l’home encarregat d’aquesta funció, ja que va ser nomenat prefecte durant el procés electoral pel propi arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. L’arquebisbe va nomenar Ventosa el passat setembre després de suspendre els comicis que s’havien de celebrar al juliol a la Sang. Planellas, un dia abans, va emetre un decret on suspenia les eleccions per irregularitats en el cens, les denúncies rebudes a l’Arquebisbat de diferents
candidats i els indicis de possibles errors en el procediment, el qual no es va portar a terme amb la transparència corresponent.
Ara, amb Ventosa al càrrec, la congregació ha seguit els procediments dels estatuts per a garantir la transparència, verificar i actualitzar el cens electoral i vetllar pel correcte compliment dels preceptes estatutaris en matèria electoral.
Un any de conflicte
El conflicte es va originar gairebé un any enrere, arran de la denúncia de manca de transparència en la gestió de la congregació de mossèn Queraltó per una part dels congregants. El canvi de propietat de l’església de Natzaret, seu de la Sang, va generar denúncies cap a Queraltó. De fet, el 10 de desembre arrencarà el judici que haurà de dirimir si es va cometre o no falsificació documental a l’hora de fer el canvi de nom de la seu canònica l’any 2018. La situació interna a la congregació va ser durament
criticada per l’arquebisbe Planellas, qui va afirmar que malmetia els principis mateixos del cristianisme i que no
eren desitjables.
Queraltó ha declinat en diferents ocasions fer declaracions a aquest mitjà.
Serveis Socials l L’Ajuntament ha fet balanç del recompte realitzat dimecres a la nit i ha anunciat que la setmana vinent s’activaran tres nous pisos de transició
El sensellarisme és un problema global que està en augment a moltes ciutats. A Tarragona, el nombre de persones que viuen al carrer pràcticament s’ha doblat en set anys. L’Ajuntament de Tarragona va dur a terme un recompte per primera vegada el 2017 i se’n van comptabilitzar 47. Enguany, se n’han registrat 91. La portaveu del govern municipal, Sandra Ramos, mostrava ahir la seva preocupació pels resultats obtinguts, tot i que reconeixia que «aquest increment era esperat», ja que és «una tendència generalitzada a tot arreu». No obstant això, assegurava que «fa temps» que treballen per «pal·liar aquesta situació».
Una setantena de persones van participar en la cinquena edició del recompte impulsat per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i la xarxa d’Atenció Integral a les Persones Sense Llar de Tarragona. Voluntaris i coordinadors, juntament amb unitats de la Guàrdia Urbana, Protecció Civil i la Creu Roja; van recórrer els carrers de la ciutat a la cerca de sensesostres. També hi van participar les conselleres Cecilia Magini i Sonia Orts.
Es van observar 71 persones dormint al ras, dels quals 44 eren homes i 5 dones. No es va poder identificar el sexe de la resta. Per zones, 39 estaven a la Part Alta, 29 a la Part Baixa i 3 a Ponent. A banda, també hi havia 20 persones allotjades a l’alberg de la Fundació Bonanit, entitat amb la qual l’Ajuntament té signat un conveni de col·laboració. Així doncs, en total, es van localitzar 91 individus en situació de sensellarisme, tot i que se sospita que la xifra real podria arribar fins al centenar.
En el recompte que es va realitzar l’any passat, se’n van comptabilitzar 79, 12 menys
que aquest dimecres. El 2021, es va registrar un descens (58) respecte al 2019, quan se’n van localitzar 70. «El recompte ens permet saber quin és l’estat i la quantitat de persones que viuen sensesostre, obtenir una radiografia de les persones que pernocten al carrer i fer-nos una idea de l’abast de la problemàtica per trobar respostes transversals», explicava Cecilia Magini, consellera de Serveis Socials i presidenta de l’IMSST.
El pla d’abordatge, prioritat En resposta als resultats reflectits en accions com el recompte d’aquesta setmana, des de l’IMSTT es continua desplegant com una prioritat el pla d’abordatge del sensellarisme a Tarragona. La consellera Ramos avançava que la setmana que ve es posaran en marxa els tres nous pisos de transició previstos per a persones sense sostre. Aquests habitatges se sumen als dos que ja tenia el consistori, que preveu incorporar-ne dos més el 2025.
«Som la primera ciutat de Catalunya que ha signat, a través d’SMHAUSA, un conveni amb l’Agència de l’Habitatge per a la cessió de pisos per treballar el sensellarisme», assenyalava la portaveu del govern municipal. Gràcies a aquest acord, s’activaran aquests nous habitatges de tres places: un al barri de Bonavista per a persones joves, un altre a Torreforta per a homes i un darrer a Sant Pere i Sant Pau per a dones.
«Fa temps que treballem per posar solució a aquesta situació sabent que no depèn només de l’Ajuntament», apuntava la consellera, qui demanava «la col·laboració d’altres institucions». Així, instava el Departament de Salut de la Generalitat a treballar en «la detecció i actuació amb casos de problemes de salut mental».
L’apunt
Pendents de les 14 places que es guanyaran amb el nou SAI-MAR
L’Ajuntament activarà pròximament un nou recurs residencial per a persones sense llar. Es tracta del Servei d’Atenció (SAI-MAR) que es posarà en marxa
al carrer del Mar, un edifici de dues plantes amb 14 places. No només serà un espai on poder dormir sinó que els residents derivats per l’IMSST comptaran amb l’acompanyament per part de professionals que els ajudaran en aquest procés de transició per sortir de la seva situació actual sense recursos.
Les xifres
Persones dormint a l’alberg
Persones dormint al carrer 20
39 Part Alta
29 Part Baixa
3 Ponent
Societat l La coordinadora del PASS assenyala que l’Agència de l’Habitatge «s’ha de posar les piles» per poder augmentar l’oferta
Per què el senselleraisme tendeix a l’alça?
«Sobretot és un problema d’habitatge. No hi ha prou recursos per a persones en situació de vulnerabilitat. Hi ha persones que cobren una pensió de jubilació mínima o la Renda garantida de ciutadania (RGC) que no poden pagar-se un lloguer. També se suma que hi ha entre 200 i 300 desnonaments a l’any a Tarragona».
Quin és el perfil habitual de la persona sense llar?
«Acostumen a ser homes. Hi ha dones, però intenten no estar tan visibles. Elles són molt més vulnerables quan estan al carrer perquè poden patir qualsevol mena de violència. També s’ha incrementat el nombre de joves». Costa captar voluntaris per als recomptes?
«Sí, cada vegada més. La primera vegada que el vam fer,
vam tenir uns 150 voluntaris. Enguany han vingut poc més de 70, tot i que hi ha hagut moltes cares noves. Hem de donar una motivació a la gent i, potser, fer la crida amb més temps d’antelació». Fins ara, el recompte s’havia fet cada dos anys. Per què passarà a ser anual?
«Perquè és important tenir una dada realment actualitzada amb la que treballar a nivell de recursos, sobretot residencials. Crec que el mínim és fer-lo cada any».
Quan es va crear el Punt d’Atenció a Persones Sense Sostre (PASS)?
«Fa més de vint anys. Es va començar amb dos integradors socials i gràcies, precisament, a les dades que recollim, s’han anat ampliant moltíssim els recursos en relació amb l’atenció a persones sense sostre».
Quants professionals té actualment al PASS?
«Hi ha dos treballadors so-
està al carrer i que fa una sollicitud perquè vol un recurs habitacional. Poden tenir un perfil més adient per a un pis de transició, que és per a persones més independents. En canvi, les persones que aniran a l’edifici que posarem en marxa carrer del Mar necessiten una atenció més diària. El temps que estan allotjats també el determina la comissió de valoració».
cials i un educador per treballar amb adults. També tenim set educadors socials per treballar amb joves en situació de carrer, perquè no volem que es cronifiquin.
Des del PASS fem una atenció integral. Intentem donar resposta a pràcticament totes les problemàtiques que té la persona, no hi ha límit excepte en l’allotjament».
Poder tenir un lloc on allotjar-se és clau per al procés de transició...
«Que estan en un pis et dona una possibilitat molt gran per treballar de forma integral amb ells, que no tens quan estan al carrer. Quan una persona té les seves necessitats bàsiques cobertes, i no ha de pensar si podrà menjar o on haurà de dormir, pots treballar altres coses».
Com s’assignen aquests recursos residencials?
«Tenim una comissió de valoració i mirem què pot fer o què necessita la persona que
S’ha plantejat crear un alberg municipal?
«Crec que sempre s’ha plantejat la possibilitat. No és tan important que sigui municipal, sinó tenir un recurs que aglutini tots els serveis. Un dels problemes que tenim a Tarragona és la dispersió. La qüestió és tenir un recurs que sigui, a la vegada, un centre de dia, un alberg, un menjador i també tingui el punt d’atenció per a persones sense sostre. Crec que seria un punt d’inflexió per a la ciutat».
Mentrestant, incorporareu altres recursos?
«El que s’ha aconseguit fins ara és moltíssim. El personal tècnic del PASS s’ha triplicat en vuit anys. Segur que en el futur oferirem més pisos, però qui també s’ha de posar les piles és l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, perquè, al final, Serveis Socials està assumint una responsabilitat que no li pertoca».
A la imatge superior, quatre persones dormint al carrer Merceria. A la inferior, Antònia Font. ACN/Tjerk van der Meulen
Ramos diu que és un «augment esperat» i una «tendència generalitzada»
Una setantena de persones voluntàries van participar en un nou recompte
S’han registrat 12 persones més que l’any passat, quan se’n van detectar 79
ERC exigeix a Viñuales que «deixi de buscar excuses» i engegui l’estudi
l’aire
Política «Si no adjudiquem ens exposem a pagar indemnitzacions», alerta Xavi Puig
Redacció
El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona ha exigit a l’alcalde, Rubén Viñuales, que tiri endavant l’estudi de la qualitat de l’aire, «impulsat el 2022 durant el govern republicà i paralitzat per l’actual executiu socialista aquest mateix any». Els republicans exposen que ahir acabava el termini de suspensió i el consistori hauria de procedir a l’adjudicació del contracte a la guanyadora del concurs públic. Malgrat això, apunten, el govern del PSC ha decidit tornar a prorrogar sis mesos més l’inici de l’estudi.
El portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig, assenyalava ahir que si es fa una nova pròrroga i no s’adjudica ja el contracte, l’Ajuntament podria haver de pagar indemnitzacions a l’empresa guanyadora: «La ciutadania no entendrà que
els diners s’hagin de destinar a indemnitzacions i no pas a l’estudi de la qualitat de l’aire». Els republicans manifestaven que la seguretat dels tarragonins i tarragonines ha de ser una prioritat i que el PSC «ha de deixar de banda la connivència amb els grans poders». «L’Ajuntament va destinar tots els recursos humans i econòmics necessaris per dur a terme aquest estudi. No llancem la feina a la brossa», comentava Puig. El conseller d’ERC va demanar a Viñuales que «deixi de buscar excuses» dient que l’estudi l’ha de fer la Generalitat perquè la indústria petroquímica «es troba en altres municipis». Des d’ERC recorden que l’any 2015, quan Rubén Viñuales era líder de Ciutadans, va presentar una moció amb ERC, ICV-EUiA, CiU i la CUP on es realitzés un estudi de la qualitat de l’aire.
consellers del grup municipal de Junts per Catalunya, Jordi Sendra i Pep Manresa, van visitar ahir el Poliesportiu de Campclar per constatar el compliment d’un dels compromisos assolits amb el govern del PSC durant la negociació dels pressupostos del 2024: la rehabilitació de dues pistes d’esquaix. Els
edils estaven acompanyats pel gerent del Patronat d’Esports Municipals i el conseller d’Esports, Mario Soler. «Estem contents que les nostres peticions es facin realitat», deia Sendra, qui afegia que «aquesta rehabilitació és un pas important per a fomentar l’esport i garantir instal·lacions dignes per a la ciutadania». Redacció
Festes l Fins a tretze carrers estrenen nova il·luminació, com el carrer Méndez Nuñez, Sant Agustí i l’entrada de la Móra
Redacció
Tarragona ja ha entrat al Nadal. Ahir al vespre, la rambla Nova, davant de la Font del Centenari es va celebrar la festa de l’encesa. Molts infants hi van assistir, expectants per veure les llums nadalenques. L’acte va comptar amb un espectacle infantil previ, anomenat El Nadal més dolç, una representació musical en què les llaminadures Pegadolça i Regalèsia, juntament amb uns follets màgics, que van explicar el veritable significat del Nadal més enllà de les compres i els excessos dels aliments.
La festa de l’encesa va comptar també amb un nou
personatge molt important i especial com es La Patge de la Llum, la Shera.
La Shera ja és aquí Així doncs, vinguda directament des de l’Orient, la Shera va arribar ahir a la festa de l’encesa i va engegar el compte enrere. Amb motiu del 50è aniversari de dues escoles, un grup de nens dels centres La Floresta i Marenostrum van ser els encarregats de pitjar el botó de l’enllumenat nadalenc juntament amb l’alcalde Rubén Viñuales i membres de la corporació municipal. Tarragona, les pròximes setmanes, es convertirà en un gran escenari nadalenc a on també hi haurà els pessebres
Els alumnes de la Floresta i el Marenostrum van encendre els llums
municipals, que la Brigada Municipal i Parcs i Jardins instal·laran enguany a partir del dia 20 de desembre a la plaça Major de Campclar i al solar de la Rambla Vella que fa cantonada amb el carrer Rere Sant Domènec. Pel que fa a la il·luminació nadalenca, el pressupost d’enguany és de 120.000 euros, 10.000 més que l’any passat. Les llums romandran enceses cada dia des del 28 de novembre fins al 7 de gener, des del
vespre, quan s’encén l’enllumenat públic, fins les 12 de la nit. Una setantena de carrers compten aquest 2024 amb il·luminació de Nadal. Fins a 13 carrers estrenen nova illuminació, com ara el carrer Méndez Núñez, Sant Agustí, August i l’entrada de la Móra. Aquestes festes tampoc fal-
taran els clàssics com l’arbre de Nadal, la Fira de Nadal o la d’Artesania. Els carrers de la ciutat s’ompliran de concerts, tallers i molts altres actes.
Els espectacles arribaran als carrers del centre. I als barris, hi haurà l’Escenari de l’Amic Invisible amb Roberto Vara a la Rambla i, entre d’altres,
s’encendrà el Balcó de la Llum que s’ampliarà fins al Passeig de les Palmeres i oferirà diverses figures.
D’altra banda, els i les jo-
ves de la ciutat tornaran a gaudir del CASAL X NADAL que la conselleria de Joventut ofereix a l’Espai Jove Kesse. Aquest equipament munici-
pal obrirà les portes durant les vacances de Nadal amb més d’una trentena d’activitats gratuïtes com ara tallers de fotografia, premonitor de
lleure educatiu, defensa personal i diferents actes i espectacles culturals que es podran consultar a partir del 3 de desembre.
Laboral l Els sindicats no han ratificat el principi d’acord i la qüestió podria acabar als tribunals
S. Peralta / M. Llaberia
Quan semblava que el final del conflicte s’albirava a l’horitzó, un cisma intern ha dividit els treballadors i ha allunyat posicions. El comitè d’empresa i la direcció de Reus Net —la unió temporal (UTE) formada per Valoriza Servicios Medioambientales i Romero Polo, adjudicatària del servei de neteja viària i recollida de residus— van arribar, la nit del 14 al 15 de novembre, a un principi d’acord per tenir un nou conveni laboral. Estava previst que el document es formalitzés el passat dimarts, 26 de novembre, però, segons ha pogut saber Diari Més, la firma continua en l’aire —ni UGT, ni CCOO, ni USO l’han
ratificat— i l’assumpte podria acabar als tribunals. El preacord es va assolir amb un asterisc. Fonts de Comissions Obreres declaren que el van signar «coaccionats», ja que, si no, no rebrien la documentació. Van deixar clar, a més, que volien consultar les condicions amb els seus afiliats abans de donar llum verda al text. Amb una assemblea, a la qual també van assistir simpatitzants, es va arribar a la conclusió «que més de la meitat de la plantilla no està conforme amb el preacord». «Al final, va sortir majoritària la negativa a signar el conveni», asseguren fonts de CCOO, que afegeixen que la representació d’UGT, sindicat majoritari, «es va aixecar de la
Més de la meitat de la plantilla no estaria conforme amb la proposta rebuda
mesa i no va voler signar-lo», suposadament, «en assabentar-se que, si el signaven, tindrien més de la meitat de la plantilla en contra». Fonts d’UGT consultades per Diari Més informen que estan en un procés «d’assemblees intern, d’informació i acceptació», i que, per ara, no oferiran «declaracions» al respecte.
Des de CCOO, es detalla que s’ha convocat una mediació amb el Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) per a la setmana vinent per «arribar
L’apunt
Després de dos dies de calma, torna la tempesta al servei de neteja
El terratrèmol en les negociacions del nou conveni laboral arriba en un moment en què semblava que les aigües ja fluïen tranquil·les al servei de la brossa. Amb el principi d’acord, començava a veure’s en l’horitzó el final d’un conflicte laboral
a un acord». «Si no s’arribés, l’assumpte podria acabar als tribunals», apunten, tenint
CCOO discrepa amb la «congelació» de l’antiguitat i el topall als augments de sou
negociadora». Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb la UTE, però, al tancament de la present edició, no ha obtingut resposta sobre la qüestió.
en què es va arribar a convocar una vaga pels dies de Misericòrdia, que va acabar sent cancel·lada. En paral·lel, fa pocs dies, el Tribunal Suprem va decidir no admetre el recurs de cassació presentat per FCC Medi Ambient SA contra l’adjudicació del contracte del servei de neteja viària, una resolució que posava punt final al recorregut judicial de les reclamacions de l’empresa.
en compte que, en principi, l’empresa adjudicatària del servei «hauria tancat la mesa
Antiguitat i un topall El principi d’acord del nou conveni laboral contemplava increments salarials «igual que els funcionaris públics» i una sèrie de millores encaminades a facilitar la conciliació familiar, com la possibilitat de gaudir «de més dissabtes de festa», tal com va explicar el president del comitè d’empresa, Miguel Pérez. CCOO esmenta que les propostes «es poden millorar». Un dels principals punts de desacord és el fet que les pujades del sou estarien limitades a un 2,5%. «Si pugen les retribucions als funcionaris un 3%, nosaltres només tindríem un augment del 2,5%», assenyalen les fonts. A més, les millores no es veurien aplicades en les nòmines del 2024, exercici que «s’oblidaria» i es «taparia» amb 800 euros. L’altre aspecte que ha causat fricció és el fet «que ens congelen l’antiguitat», és a dir, que es deixarien de comptabilitzar els anys que es treballin a l’empresa. No es traurien els plusos actuals, «però no generaràs més antiguitat». «L’antiguitat és sagrada, innegociable», assevera el sindicat. Segons declara, la companyia els hauria ofert bonificacions en complir deu anys de feina i, després, cada cinc anys més. Així mateix, les fonts comenten que la plantilla «no està d’acord» amb la proposta que, els dissabtes que els toqui treballar, puguin acabar 45 minuts abans, ja que els sembla insuficient. Afegeixen «que el Govern aprovarà la reducció de la jornada laboral, i en cap moment això queda reflectit». Està previst que el nou conveni de Reus Net estigui vigent fins al 31 de desembre del 2028. Mentre no s’acordi, s’aprovi i entri en vigor, continua aplicant-se el conveni anterior, signat el 2022 i que va caducar el juny del 2024.
Successos l Una quinzena de persones va presentar una demanda col·lectiva per una presumpta «estafa sistèmica»
S. Peralta/M. Llaberia
L’empresa Bioeficient SL comença a instal·lar algunes de les finestres que estaven pendents d’instal·lació des de fa mesos. Tal com va avançar Diari Més fa un mes, l’empresa, dedicada a la instal·lació de tancaments eficients i amb sucursals a Reus i Barcelona, hauria dut a terme una presumpta «estafa sistèmica» tal com van denunciar diversos afectats. Els clients descrivien un modus operandi similar amb l’elaboració d’un pressupost, el pagament per avançat, l’incompliment rei-
terat de la data marcada per instal·lar el material i el silenci en reclamar la devolució dels diners.
No obstant això, després de la publicació de l’article per part d’aquest rotatiu, alguns dels afectats asseguren que l’empresa ha començat a instal·lar les finestres. «A mi al final m’ha vingut a installar les finestres i conec el cas d’altres afectats que també ho ha fet», explica una de les clientes afectades. Així i tot, tots els clients als quals han començat a instal·lar les finestres comparteixen una característica; les instal·lacions
eren finançades pel banc. «Jo vaig cancel·lar el finançament en el seu moment quan vaig veure que la cosa no anava bé. Imagino que ho fa perquè el banc hi està darrere i no es quedarà de braços plegats», afegeix l’afectada. A la vegada, no tots els clients que havien finançat la totalitat o una part del projecte contractat han tingut la mateixa sort. «La meva compra era finançada i no m’han instal·lat les finestres ni m’han donat resposta. De fet, algunes de les persones que ha anat a instal·lar porten menys temps que jo es-
Política l Junts recorda que aleshores el PSC va criticar el contracte
Redacció
Junts per Reus celebra la resolució emesa ahir del Tribunal Suprem sobre el contracte de la brossa. La sala tercera contenciosa administrativa del Tribunal Suprem va decidir ahir no admetre el recurs de cassació presentat per FCC Medi Ambient SA contra la sentència del 18 d’octubre del 2023 per la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en què concloïa que l’atorgament del servei de neteja viària i recollida de residus havia estat correcta i no s’havien observat actuacions «inadequades». La portaveu adjunta del partit principal a l’oposició del consistori de Reus, Mariluz Caballero, es mostra satisfeta davant la decisió del tribunal perquè «avala i referma la feina ben feta per part de l’anterior equip de govern,
Fotografia d’arxiu d’una màquina de Reus Net. Ajuntament de Reus
Junts reivindica la «feina ben feta» per part de l’equip de govern de Pellicer
liderat per Junts per Reus amb l’alcalde Carles Pellicer, i dels equips tècnics de l’Ajuntament». «El govern muni-
S’han començat a instal·lar les finestres a clients que van finançar la compra
perant», es queixa una altra persona afectada. «Suposo que va veure dos que eren
més fàcils d’instal·lar i així fa l’efecte al banc que està ‘complint’, perquè no trobo cap altra explicació», lamenta. Per aquest motiu, tal com assegura aquesta persona la demanda col·lectiva presentada en el seu moment continua endavant. En el seu moment, fonts
de l’empresa van assegurar que els retards eren a causa de problemes en els processos de fabricació o logística provocats per «potser haver crescut massa». Tot i que no descartaven prendre accions legals davant les acusacions, van assegurar que la voluntat era solucionar el problema.
cipal de Junts per Reus va garantir un servei eficient, de qualitat i proximitat als veïns de Reus», reivindica la portaveu. Per un altre costat, Caballero apunta que el contracte, tot i ser correcte i adequat, va ser qüestionat en el seu moment pel PSC, aleshores a l’oposició, «amb demagògia i de manera reiterada».
Entrevista l El cantautor reusenc posa fi a De Duende en un concert a la Sala New York aquest diumenge al migdia per donar pas a una nova etapa en la seva trajectòria en la qual ja treballa
Miquel Llaberia
Com se sent quan penses que fas un concert de comiat?
«Són vint anys de música i tanco el projecte de De Duende. Aleshores, després de vint anys, dos discos, tres singles i 500 concerts és molt especial. He estat des de teloner de Melendi o Rosario Flores, entre altres, però després també tocant a bars i guinguetes, allà on m’han cridat he estat. I ja és hora de tancar aquesta etapa pel simple fet que les cançons que vaig escriure amb 18 anys era amb una forma de pensar que ha canviat. I també ha canviat la percepció sobre De Duende, els primers deu anys s’entenia que era un cantautor amb banda i ara la gent creia que era un grup de versions, i no és que no faci algunes versions, però això a mi no m’agradava perquè s’estava perdent l’essència».
Quan cantes ara una cançó que vas escriure amb 18 o 20 anys és estrany?
«Més aviat sento nostàlgia perquè haig d’admetre que m’ho he passat molt bé, però ja no penso el mateix. Abans parlava d’estar al parc, anar de festa o de terceres persones i ara parlo més de mi i reflexions, i per això el canvi serà de Carlos ‘De Duende’ a Carlos Chavero, que és el meu
nom. Tanquem una porta per obrir una finestra».
Imagino que ara ho estàs rememorant tot «Sí, i això serà el que passarà perquè començaré el concert amb la primera cançó que vaig compondre i que vaig cantar en un pub que fa temps que està tancat i que estava a l’avinguda President Macià. Recordo que ho vaig omplir d’amics i familiars i el propietari va facturar el que no està escrit».
I tu què vas facturar?
«Jo res, una birra suposo».
Aleshores el concert serà totalment dedicat a recordar aquests 20 anys no?
«Totalment. El 80% seran cançons pròpies i la resta serà un final de festa rumbera que és el que jo també faig. A més, comptaré amb Manuel Tejado a la guitarra que és del grup ‘La Klave’ d’aquí de Reus, també Ruben Lorenzo que és un teclista de Tarragona que m’ha acompanyat molt i collaboracions amb grups de la zona com Vergüenza Ajena.
Hi haurà de tot».
Per què a la Sala New York?
«Perquè la Loli, la propietària, està apostant molt per la música en directe com altres locals de la zona. Però ella sempre m’ha donat molt de suport, és un local idoni per fer-ho i et dona aquest altaveu per fer-ho. A més, la gent
Etapes
En la seva nova etapa farà cançons més personals i amb un so més acústic
de la meva edat ja té nens i família, així que fer-ho de nit és més complicat i vull que
Societat l FiraReus
Events acull avui i demà la fira Yes! La ciutat dels casaments. Aquesta reuneix a empreses del sector nupcial perquè els interessats puguin organitzar el seu casament d’ensomni. En total, l’esdeveniment ofereix una quarantena d’expositors d’empreses relacionades amb l’organització de celebracions i esdeveniments
com creadors de fotografia i vídeo, il·luminació i equipaments audiovisuals, hotels i espais per a la celebració de casaments, càtering, floristeries, entre altres. Tota aquesta oferta està concentrada en un recinte de 4.000 metres quadrats que simula una ciutat, on també hi haurà actuacions musicals, espectacles de dansa i màgia, animació amb
personatges i una zona gastronòmica. «Després de 28 edicions de Tots Nuvis sent un referent a la demarcació en el sector nupcial, hem dissenyat aquesta fira amb la innovació i la creativitat com a eix central», destaca el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges. Redacció
vingui tothom que alguna vegada s’hagi sentit identificat amb alguna de les meves cançons».
Prefereixes actuar en un gran escenari amb molt de públic o en un bar?
«No seré hipòcrita, un concert gros, amb banda i la gent a sota cantant les teves cançons
és ‘l’hòstia’. Però veure a dos metres a una persona cantant les teves cançons, aquesta forma més propera d’arribar no té preu».
Què li diries amb aquell noi de setze anys que cantava de franc en un pub?
«Primer m’aniria de festa amb ell. Després li diria que
el camí serà difícil i que en aquest món hi ha gent que juga amb les teves il·lusions, però si el que li agrada és la música, endavant». Parlem del futur, com serà la nova etapa?
«La primera pista és que serà amb el meu nom. Hi haurà cançons noves, recuperaré algunes com Ella, El forastero, Noche de verano o A tu lado caminar que renovaré i tot amb un nou so més acústic que ja estic treballant amb uns productors al Masnou». Fins quan haurem d’esperar per escoltar a Carlos Chavero?
«Imagino que entre febrer i abril. Treure’m un single abans d’estiu i un altre enmig d’estiu. Volem ser constants per posicionar-nos i treure alguna cançó cada tres o quatre mesos i quan tinguem una mica de volum farem una presentació a Reus, perquè jo soc d’aquí i ho porto en bandera». La gent de Reus és molt de Reus no?
«Si, jo soc molt de casa i no tinc tampoc cap rivalitat, encara que m’agradaria tocar molt més a Reus. Soc molt de Reus i del meu barri, el San José Obrero, però Reus hauria d’apostar molt més pels artistes de casa».
Aleshores, Reus s’oblida dels seus artistes?
«No crec que s’oblidi, perquè hi ha una sèrie d’artistes de la ciutat que sí que arriben a la gent pel motiu que sigui, però hi ha altres que també portem Reus allà on anem i ho diem a tot arreu i quan arriben els grans concerts per Barraques, Sant Pere o Misericòrdia no hi tenim cabuda, la gent d’aquí no hi té cabuda i és una llàstima».
Aleshores, a qui proposes per actuar a Barraques 2025?
«A Carlos Chavero».
Diu la llegenda que Nadal descansa dins cadascú de nosaltres. És molt més que una festa: és un sentiment, és llum. «La nit és fosca, però dins nostre hi batega la llum», ressonava per la plaça del Mercadal. Pumpum pum-pum. S’estava despertant. Els batecs de l’esperit nadalenc percudien a l’interior de cada reusenc. Pum-pum, pum-pum. Aquesta miraculosa llum, que emana de la voluntat i els somnis, era el combustible de l’enorme avet que presideix l’àgora. Només amb l’esforç de tothom brillaria amb la seva plena esplendor i allunyaria la foscor. El primer intent no fou satisfactori. El segon, es quedà a les portes, però no arribà prou energia a l’estrella. L’esperança no es perdé. Quan, per fi, l’arbre de Nadal s’il·luminà i demostrà el seu amor per Reus, les ovacions bramaren a l’uníson. Música de corda sonà, les ones dansaren per les façanes, i un castell de focs foren l’avantsala a l’esclat final amb Mariah Carey: All I Want for Christmas is You Amb l’enllumenat encès a tots els carrers i els diamants brillant com mai, els ulls es traslladaren, ràpidament, a la plaça de la Llibertat. Accedir-hi, però, era una odissea. Centenars de persones havien presenciat l’espectacle: a tocar de l’avet, davant de l’Ajuntament, sota els porxos de la Casa Navàs, des de l’interior d’un bar o un restaurant. Cada centímetre era ocupat per una personeta i els moviments eren limitats. Els cotxets de nadons ja havien provocat més d’una picabaralla verbal —es repetia el mantra que haurien de ser prohibits en actes d’aquesta índole— i la claustrofòbia havia obligat més d’un a retirar-se abans d’hora sense haver vist complert el somni de presenciar l’encesa amb els seus ulls. En començar l’operació sortida, un tap es formà als carrers de Monterols i de Jesús. Avançar era missió impossible. Carrers alternatius, com el del Metge Fortuny,
Un espectacle de llum i música va ajudar els reusencs a il·luminar l’arbre de Nadal de la plaça del Mercadal amb la seva energia i els seus somnis. Ajuntament de Reus
Nadal Reus dona el tret de sortida a la Campanya de Nadal amb l’encesa de l’enllumenat
es convertiren en vies d’escapament. Calia, però, omplir-se de paciència, resistir empentes i, potser, també un desencertat cop de colze.
Sergi Peralta Moreno
A la plaça de la Llibertat, el màgic espai Un Nadal Rodó acabava de ser inaugurat i, de la mà dels contes —i un Barrufet entremaliat—, convidava els assistents a transportar-se a mons màgics. O, simplement, a viatjar pels somnis. Les cuidades il·lustracions dels relats meravellaven petits i grans, però no eren les úniques
La FRAC alerta de «possibles estafes» en les inscripcions per al Carnaval de Reus del 2025
Festes La Federació Reusenca d’Associacions de Carnaval (FRAC) ha alertat que s’han detectat «possibles estafes en vers a la inscripció del Carnaval de Reus 2025». Per evitar «el frau», l’entitat alerta que només les colles associades a la FRAC «podran participar amb carrossa dins del circuit de les rues del dissabte, diumenge i la
guerra del confeti». El llistat de colles autoritzades es pot consultar a frac.cat. «Qualsevol colla o associació que no aparegui en aquest llistat no podrà accedir al circuit amb la carrossa ni formar part de les rues», remarca. Per evitar estafes, «assegureu-vos que la colla amb què voleu participar aparegui en aquest llistat oficial», tanca. Redacció
Enuig
La presència de cotxets a la plaça del Mercadal va causar discussions
atraccions. Els més trapelles s’entretenien obrint els calaixos del calendari d’advent, encara aparentment buit, amagant les sorpreses fins i tot davant dels nostres ulls. La joia de la corona es trobava a l’altra punta del campament. Hi havia cua per creuar la gegantina esfera de llum i color. Ara blava, ara blaugrana, ara lila... Era decret fotografiar-la per fora, per dintre, una selfie, i per fora altra vegada.
i
Reunió dels delegats del Govern i la secretària general de la Presidència a l’edifici CAT112
Política Els delegats del Govern de la Generalitat de Catalunya, la secretària general de la Presidència, Eva Giménez, i el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, van mantenir ahir una reunió de treball a l’edifici CAT112 de Reus. La trobada ha servit per coordinar les accions entre les diferents delegacions del
Govern a les vegueries de Catalunya. Els participants en la jornada s’han compromès a treballar en la millora de l’Administració i dels serveis públics, en la línia del pla de millora que endegarà el Govern a través d’una comissió d’experts. L’objectiu és que la relació amb la Generalitat sigui més àgil i més entenedora. Redacció
Indústria l Ajuntaments, ciutadania i empreses requereixen cada cop més dades i més pedagogia sobre la qualitat de l’aire
Álvaro Rodríguez
L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona va celebrar ahir a la Cambra de Comerç de Tarragona la seva trobada anual, on va exposar les dades recollides durant el darrer any i va posar-les a debat amb diversos agents implicats a la indústria del territori.
En aquesta línia, aquesta edició va convidar a participar diversos alcaldes de municipis de l’entorn dels polígons sud i nord. Concretament, van assistir Pere Segura, alcalde de Vila-seca; Roc Muñoz, alcalde de la Canonja; Joan Martí, alcalde de Perafort i Joan Maria Sardà, alcalde de la Pobla de Mafumet.
Els batlles van coincidir a dir que hi ha «una bona quantitat de dades i d’informació» sobre l’activitat empresarial química que els envolta, tot i que també van apuntar que «hi ha un camí de millora».
Alguns dels deures pendents que es van posar sobre la taula van ser «augmentar la pedagogia i transformar les dades en informació comprensible», «arribar millor a la població jove» o «relacionar la informació existent amb paràmetres de salut».
Tot i la bona nota de l’evolució de la indústria i la seva seguretat durant els darrers anys, els representants consistorials també van remarcar que «és necessari continuar avançant en la reducció d’incidents», en referència a episodis de males olors o flamejades a les torxes. «Necessitem menys episodis i més dades per donar una resposta adient a aquests», assegurava Roc Muñoz. En aquesta línia, Joan Martí apuntava que «els alcaldes han de tenir la capacitat per contestar les inquietuds de la ciutadania».
Pere Segura anava un pas més enllà afirmant que «la societat ha evolucionat i també
Moment de la presentació de la trobada anual de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona. Tjerk van der Meulen
ho ha de fer la manera d’explicar la indústria», destacant que «la ciutadania demana ser cada cop més estrictes amb els episodis». El batlle de Vila-seca considera que aquest esperit crític és clau per «evitar que es generi una teoria alternativa sobre que els ajuntaments estan comprats per la química i no diuen mai res».
Contra aquest relat, els representants municipals asseguren que «s’ha de continuar avançant en el camí iniciat i no moure’s de la línia». Els ponents també van convergir en la necessitat de «recolzar la indústria química per tal que aquesta mantingui la seva activitat al territori i aposti per projectes beneficiosos pel medi ambient».
Javier Sancho, director de
Els alcaldes van coincidir en què hi ha feina feta, però amb marge de millora
Repsol Química es compromet a seguir treballant en la millora de la informació
Repsol a Tarragona, va rebre les demandes del ponent afirmant que «el territori demanda més control i vigilància i hem de continuar donant resposta». El responsable va assegurar que l’empresa «continuarà treballant en la millora de la informació i la manera de transmetre-la».
L’apunt
Recuperar la Taula de la Qualitat de l’Aire
Un dels principals clams de la jornada celebrada ahir, tant per part de les empreses químiques com dels ens municipals, va ser el de recuperar les sessions de la Taula de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona. Aquest ens reuneix a la indústria química de la demarcació amb la Generalitat de Catalunya per tractar qüestions d’interès comú. No obstant això, no s’ha celebrat cap des de fa quatre anys. Els ponents van reclamar «poder recuperar el diàleg amb l’administració».
Bones previsions de tancament d’any per a l’economia catalana. Diversos organismes situen el creixement del Producte Interior Brut entre el 2,7% i el 3% per enguany. Pel que fa a les previsions macroeconòmiques per al 2025, tot apunta que el creixement serà més moderat que l’experimentat aquest 2024 i acabarà rondant entre el 2,2 i el 2,6%. El turisme, l’augment del consum a les llars i l’increment de la demanda són els dos principals motius que expliquen el dinamisme de l’economia catalana, que registra millor evolució que el conjunt de l’economia espanyola i també europea. La conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat és qui presenta unes xifres més contingudes. Fa unes setmanes, en el marc del IV Foro Empresarial Catalunya, la titular d’aquesta cartera, Alícia Romero, actualitzava les previsions de creixement de l’economia catalana i les situava en el 2,7% enguany i en el 2,2% el 2025. Altres organismes, però, ofereixen previsions encara més optimistes. Aquest és el cas de la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha elevat mig punt les seves previsions de creixement i les situava en el 3% per enguany, si bé mantenia la seva previsió inicial d’un increment del 2,4% del PIB de cara a l’any vinent.
Unes previsions força similars són les que ha fet el BBVA. L’entitat bancària també ha fet una revisió a l’alça i, en la línia de la Cambra de Barcelona, situa el creixement per enguany en un 3% i en un 2,6% per 2025, sent l’organisme que fa una previsió més optimista per al pròxim any. Així mateix, el centre d’estudis del BBVA indica que, si es compleixen les previsions, a finals de l’any vinent l’economia catalana se
situarà un 8% per sobre del nivell prepandèmia.
Demanda, turisme i consum
Els motius que hi ha al darrere d’aquestes previsions són principalment el dinamisme del turisme, l’increment del consum a les llars i l’augment de la demanda, especialment de la interna. El cap de Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira,
atribueix aquesta millora a un dinamisme més intens del previst del turisme, cosa que acaba tenint un impacte positiu tant en l’ocupació com en el consum.
De fet, el consum de les llars està sent un dels motors de creixement econòmic. Segons els càlculs fets per la Generalitat aquest s’ac-
El consum a les llars s’haurà accelerat entre un 2,5 i un 2,8% i és un dels motors de creixement
celerarà fins al 2,5% enguany. Les previsions de la Cambra va més enllà i xifren aquest creixement en un 2,8% per aquest 2024 i en un 2,2% de cara a 2025.
L’augment de la demanda és l’altre motiu que explica el bon funcionament de l’economia catalana. La consellera Romero detalla que
la demanda interna creixeria 2 punts, mentre que l’externa gho faria només 0,6 punts a causa de les febleses que pateixen els principals socis comercials de Catalunya, que són altres països europeus amb una situació econòmica més complicada. Així mateix, l’Informe de Conjuntura de la Cambra puntualitza que el creixement de la demanda interna ve motivat pel descens dels tipus d’interès i també per la moderació de la taxa d’estalvi de les llars, cosa que comporta més despesa.
Pendents de la política econòmica de Trump Si bé les dades per a enguany estan força consolidades, les previsions per a 2025 presenten un grau d’incertesa més elevat, que ha augmentat des de la victòria de Donald Trump. En aquest sentit, des del centre d’estudis del BBVA recorden que les xifres no recullen el possible impacte que pot tenir en l’economia algunes de les mesures que ja va avançar en campanya com l’aprovació d’aranzels. Si finalment els acaba tirant endavant, tindrà un impacte directe en sectors com el químic català, que actualment exporta als Estats Units. Així mateix, recorden que els aranzels a les importacions provocarien una apreciació del dòlar enfront de l’euro, que faria «més barat» visitar Catalunya com a destí turístic.
Multioficines Tarraco, l’entorn que farà prosperar la teva empresa
Créixer i tenir èxit. Aquesta és l’aspiració de qualsevol empresa i emprenedor. Aconseguir-ho depèn de molts factors. Un d’ells és l’espai on desenvolupen la seva activitat. Comptar amb unes instal·lacions de primer nivell és una excel·lent carta de presentació. També és crucial disposar d’una xarxa de contactes que permeti crear noves aliances. Establir-se en un entorn així, pot semblar difícil. Però no ho és pas, si s’aposta
per espais com el de Multioficines Tarraco. És un centre de primer nivell, amb totes les comoditats. Disposen de despatxos, sales de reunions, una sala d’actes i zona de coworking. Ofereixen serveis de secretaria, paqueteria, cantina, domiciliació social i fiscal de l’empresa, atenció telefònica i personalitzada a les visites, etc. L’ampli ventall d’avantatges l’han convertit en un aliat tant d’empreses emergents com de companyies consolidades.
xifres
La regió va créixer un 3,2%, tres dècimes més que la mitjana catalana
Un motor de creixement econòmic al conjunt de Catalunya. Les comarques tarragonines van registrar creixements per sobre de la mitjana catalana. Així ho evidencien la Memòria Econòmica de Tarragona 2023, elaborada per la Cambra de Comerç de Reus, i l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA. Ambdues publicacions mostren com les xifres macroeconòmiques del Camp i l’Ebre van créixer un 3,2%, cosa que suposa tres dècimes per sobre del global
català. La recuperació del sector serveis, especialment del turisme, i la resiliència de la indústria, que després de la crisi energètica i de subministraments a causa de la pandèmia i la guerra a Ucraïna, aconseguia creixements notables. Els serveis, novament, van ser el principal tractor econòmic del territori. L’Anuari Comarcal del BBVA destaca el pes dels serveis privats personals, que ja suposen el 36% del Valor Afegit Brut del Camp de Tarragona i que l’any passat s’incrementaven un 4,1%. Dins d’aquest grup s’inclouen acti-
vitats vinculades al turisme i al consum, com l’hostaleria i la restauració (6,2%), el comerç (4,5%) i el transport (4,2%). En el cas de la indústria, que va registrar un creixement del 2,5%, s’hi observen dos comportaments diferenciats. D’una banda, les manufactures, que van experimentar un augment modest, de l’1,4%. De l’altra, les produccions vinculades amb l’energia, el gas, l’aigua i el reciclatge que van créixer un 5,5%. Cal destacar que la indústria energètica suposa gairebé el 26% del VAB de tot el sector, una xifra que està molt
D4Ki: Innovació i estratègia
Ofereixen solucions personalitzades per a micropimes
En un món empresarial en constant evolució, les petites empreses tenen un repte clau: adaptar-se, ser competitives i assegurar el seu creixement. Aquí és on la consultoria esdevé imprescindible, i D4Ki – Consultoria d’Estratègia, Innovació i Tecnologia, ubicada a Tarragona, s’ha especialitzat a oferir solucions personalitzades per a negocis d’1 a 10 treballadors.
D4Ki destaca per un enfocament integral: no només analitzen la situació del teu negoci, sinó que t’acompanyen en cada pas de la implementació de millores. El seu treball es basa en tres pilars fonamentals.
El primer d’ells és model de negoci i estratègia. Dissenyen un full de ruta per a l’èxit del teu projecte. La digitalització i la innovació formen el segon pilar de la metodologia de D4Ki. Optimitzen processos amb eines tecnològiques com l’ERP Odoo, que centralitza la
gestió i redueix errors. Per últim, el tercer pilar és l’anàlisi econòmica i financera. T’ajuden a prendre decisions informades per assegurar la rendibilitat.
Els beneficis són clars: eficiència, creixement sostenible i avantatge competitiu. Amb D4Ki, no només innovaràs; transformaràs el teu negoci per adaptar-lo al futur. Vols fer el salt? A D4Ki tenen les eines i l’experiència per fer-ho possible.
D4KI ~
per sobre de la mitjana catalana, que és del 14,8%. El complex petroquímic i les centrals nuclears expliquen aquesta prevalença.
Els serveis personals privats suposen el 36% del Valor Afegit Brut del Camp de Tarragona
La construcció, per la seva banda, també va registrar un increment, concretament de l’1,3%. Ara bé, aquesta
millora junt amb la de 2022 no ha estat suficient per compensar la forta caiguda experimentada durant la pandèmia. En el cas del sector primari, va patir una davallada del -16,8%, principalment a causa de la sequera.
Les exportacions creixen un 13,3% al Camp i l’Ebre
Les exportacions de les empreses del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre van créixer durant el mes de setembre un 13,3%, fins als 966,8 milions d’euros, segons les dades de l’Informe Mensual de Comerç Exterior del Ministeri d’Economia. Concretament, els productes químics encapçalen el rànquing d’exportacions: al setembre es va vendre fora per valor de 314,6 milions d’euros, el 32,5% del total provincial. Els segueixen els béns d’equip, que van suposar 191 milions d’euros en exportacions, cosa que significa un 19,8% del total. L’evolució acumulada de les dades des de gener apunta un creixement del 6,8% de les exportacions, amb 8.522,2 milions d’euros i una reducció del -1,5% de les importacions. en detall
ERedacció
l 59,8% de les empreses catalanes va innovar el 2023, un percentatge superior al del 2022 (56,4%), segons el Baròmetre de la Innovació elaborat pel Govern a través d’ACCIÓ. El document és el resultat d’una enquesta a 1.200 empreses de més de nou treballadors amb representativitat per al conjunt de Catalunya. Segons l’estudi, l’augment de l’activitat innovadora de les empreses catalanes es deu en bona part a l’impuls dels fons Next Generation de la Comissió Europea. Mentre que el 2022 un 5% de les empreses innovadores havia aconseguit finançament d’aquest instrument, el 2023 el percentatge va créixer fins al 23,5%.
Des d’ACCIÓ, asseguren que «s’evidencia que estructuralment les empreses catalanes cada cop són més innovadores i l’impacte que té la innovació per augmentar la facturació, incrementar la productivitat i crear llocs de treball qualificats». Per l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, «la innovació no només és un dels grans actius de transformació de país tant a nivell empresarial com social, sinó que és la llavor de la indústria que tindrem d’aquí a 10 anys». En aquest sentit, consideren que
aquestes dades «refermen la tendència que ja va apuntar la Comissió Europea escalant Catalunya a la categoria d’strong innovator per primera vegada a l’European Innovation Scoreboard 2023».
Com són les empreses innovadores?
en sistemes de la informació i la comunicació i un 41% en desenvolupament del procés de negoci. També destaquen les empreses que ho van fer en producció de béns o serveis (40,1%) i màrqueting i vendes (28%).
a terme alguna innovació).
Creix l’R+D
El Baròmetre de la Innovació també revela que el 26,5% de les empreses catalanes va adquirir o desenvolupar R+D el 2023, per sobre del 18,3% del 2022. La gran majoria de les empreses va fer-ho per introduir al mercat un nou producte o servei (el 82,9%) o per implementar un nou model de negoci (31%), mentre que també destaquen les que esperen sollicitar una patent fruit d’aquesta R+D (13,5%) o registrar una nova marca (10,6%).
Transformació digital i verda
L’estudi constata l’ús creixent de la intel·ligència artificial al teixit empresarial. Segons el document, el 12,6% de les empreses catalanes va incorporar tecnologia d’IA, per sobre del 8,4% del 2022. Bona part d’aquest creixement s’explica per l’ús de la IA generativa. En global, l’informe apunta que el percentatge d’empreses catalanes que va invertir en transformació digital va passar del 35% el 2022 al 38,6% el 2023. Les tecnologies més incorporades van ser l’Internet de les Coses (13,6% d’empreses catalanes), big data (12,1%), intel·ligència artificial (12,6%), 5G (6,3%) i computació avançada (4,7%).
Finalment, el Baròmetre de la Innovació indica que el 41,4% de les empreses catalanes va invertir en transformació verda el 2023, per sobre del 38,8% que van fer-ho el 2022. Destaquen les inversions en energies renovables (20,2% de les empreses catalanes), l’ús de materials reciclats (17,7%), l’aprovisionament de nous materials (17,5%), l’ecodisseny (17,1%) i les inversions en tot el cicle de producte o servei, model de negoci o procés de producció (13,3%). Les dades del Baròmetre de la Innovació
El Baròmetre de la Innovació apunta que el 69,7% de les empreses innovadores va innovar en producte, un 53,7%
Fruit d’aquesta activitat, les empreses preveuen augmentar l’eficiència (el 62%), incrementar la facturació (59,8%) i la productivitat (54,1%) aquest 2024. El 34,4% espera rebaixar
el cost mig del seu producte o servei, mentre que un 18,4% crear nous llocs de treball. Igualment, el Baròmetre de la Innovació subratlla la clara vinculació que té amb la internacionalització: el 58,1% de les empreses innovadores va exportar el 2023, mentre que només venen els seus productes a l’exte-
El 38,6% va invertir en transformació digital i el 41,4% en transformació verda
rior un 28,4% de les empreses que no innoven.
Per edat es manté la tendència dels darrers anys: la innovació es concentra en les empreses més joves (el 73,4% de les empreses que tenen fins a 9 anys de vida han innovat el 2023) i les més madures (el 67,4% de les que tenen més de 50 anys han dut
EMPRESA DESTACADA
Aquest reconeixement és una distinció a l’excel·lència en seguretat privada
El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, de la mà de la consellera Núria Parlón Gil, ha atorgat un diploma de reconeixement a Grup SIC24, destacant la seva significativa contribució en l’àmbit de la seguretat privada. Aquest reconeixement subratlla la dedicació i l’esforç continu de Grup SIC24 a millorar la prestació de serveis de seguretat a Catalunya.
Contribució de Grup SIC24 a la seguretat a Catalunya Des dels seus inicis en el 2003, ha mostrat una constant evolució positiva en la gestió de verificacions i comunicacions d’avisos d’alarma.
Aquesta millora ha estat crucial per a reduir el nombre de falses alarmes que han de ser ateses per la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. A més, l’empresa ha demostrat una notable predisposició a oferir assessorament tècnic, col·laborant estretament amb la Unitat Central de Seguretat Privada en temes relacionats amb alarmes.
Importància de la Central Receptora d’Alarmes (CRA) Un dels pilars fonamentals de l’èxit de Grup SIC24 és la seva eficient CRA. Aquesta infraestructura, permet una gestió ràpida i eficaç de les alarmes, garantint una resposta adequada davant qualsevol incident. Això no sols millora la seguretat dels seus clients,
sinó que també contribueix a la seguretat pública en reduir la càrrega de treball de les forces policials.
Innovació en sistemes de seguretat També ha estat reconeguda per la seva innovació en sistemes de seguretat. L’empresa ha implementat tecnologies avançades que permeten una detecció precoç i una resposta més precisa davant possibles amenaces. Aquests sistemes no sols protegeixen propietats i persones,
sinó que també generen dades valuoses que poden ser utilitzats per a millorar les estratègies de seguretat pública.
Col·laboració amb la Generalitat
La col·laboració de Grup SIC24 amb les administracions públiques i els Mossos d’Esquadra ha estat un factor important per al seu reconeixement. Aquesta cooperació ha permès una integració més efectiva dels serveis de seguretat privada amb les polítiques públiques de seguretat, creant
un entorn més segur i eficient per a tots els ciutadans.
Un futur prometedor El diploma atorgat a Grup SIC24 per la Generalitat de Catalunya és un testimoniatge de la seva dedicació i esforç en l’àmbit de la seguretat privada. Aquest reconeixement no sols destaca la importància de la CRA i els sistemes de seguretat avançats, sinó que també subratlla la col·laboració efectiva entre Grup SIC24 i les forces i cossos de seguretat de l’Estat.
Promoure infraestructures i tecnologies disruptives o simplificar processos administratius, algunes de les claus FUTUR
Reindustrialització.
Aquesta és una de les paraules que més es repeteix quan es parla d’economia al conjunt de la Unió Europea i, per extensió, en totes i cadascuna de les seves regions. Europa es troba en un moment extremadament delicat, com alertava l’expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, en el seu informe que servirà per a guiar la política econòmica del nou mandat de la Comissió. El conflicte amb Rússia,
Bel creixent protagonisme de la Xina en sectors econòmics en els quals el continent havia estat líder, com l’automoció, i ara, la victòria de Trump, fan que Europa estigui en una posició d’escac. El mat, per sort, encara no s’ha fet i ara, tant líders polítics com empresarials europeus, busquen fórmules d’èxit que permetin, no només sortir d’aquesta perillosa situació, sinó sortir-ne reforçats. Un exemple d’això es vivia la setmana passada amb la celebració del Fòrum per al Desenvolupament de les Empreses de les Regions Europees
(FODERE). Cinc organitzacions empresarials de les regions més dinàmiques i industrialitzades d’Europa formen aquest Fòrum, entre elles Catalunya, que està representada per Foment del Treball. Aquesta trobada va incidir en un missatge que ja traspuava de l’informe Draghi: la reindustrialització i la sobirania seran les claus per a enfortir l’economia europea i fer-la més resilient i autònoma. Amb aquesta idea sempre present, aquesta darrera trobada del FODERE ha servit per a identificar sis prioritats sobre les quals cal treballar si
empresa
destacada
realment es vol enfortir la indústria europea. La primera d’elles és el reforçament de les infraestructures i dels corredors europeus RTE-T (Xarxa Transeuropea de Transport), entre els quals s’inclou el Corredor del Mediterrani.
Les grans regions industrials creuen que cal guanyar resiliència i autonomia per enfortir Europa
política europea de simplificació dels procediments duaners. Així mateix, reclamen una estratègia industrial real i una política d’oferta ambiciosa al servei de la competitivitat empresarial.
Les regions més industrialitzades del continent també creuen que cal implementar una
A tot això, consideren que se li ha d’afegir un suport per al desplegament de tecnologies disruptives (IA, espacial, salut,
hidrogen, captura i emmagatzematge de carboni (CCS), petits reactors modulars, etc.) i dels recursos naturals essencials per a la reindustrialització. Així mateix, consideren que s’han de promoure el desenvolupament de competències en la indústria. Per últim, posen l’accent en la necessitat de reduir la càrrega administrativa i reguladora, ja que «la complexitat i la inestabilitat que presenta obstaculitza greument les nostres empreses».
Redacció
orges ha posat en funcionament una nova planta d’extracció de lecitines a les seves instal·lacions de Tàrrega, amb l’objectiu de poder recuperar aquest subproducte de gran valor afegit i produir un oli cru de llavors de major qualitat.
La lecitina es una substancia present de manera natural als teixits del cos i que es troba en aliments com ara els ous, la soja, la colza o el gira-sol. És un component format essencialment per greixos que té la
Borges posa en marxa una planta per extreure lecitines, un subproducte de l’oli de llavors amb grans beneficis
funció d’estabilitzar les membranes cel·lulars, estimular diversos processos metabòlics o regenerar les cèllules hepàtiques, entre d’altres. S’obté únicament de manera natural mitjançant procediments físics
a partir de l’extracció d’oli cru de llavors i té grans beneficis sobre la salut, especialment per al sistema cognitiu i nerviós.
El seu gran poder emulsionant i estabilitzant el converteix en un sub-
producte amb múltiples aplicacions i beneficis. Les seves qualitats fan que sigui un component ideal per la industria alimentaria, ja que aporta cremositat i esponjositat a les elaboracions i permet mesclar de manera estable substancies a priori imbarrejables, com l’oli i l’aigua. Amb aquesta implantació Borges aposta per l’economia circular i l’obtenció de productes de valor afegit, ja que podrà extreure les lecitines de l’oli de gira-sol i de colza que produeix convertint-les en productes beneficiosos per a la salut, alhora que promou la sostenibilitat.
Les empreses de serveis auxiliars i manteniment industrial necessiten centenars de nous professionals qualificats cada any per cobrir vacants FORMACIÓ
Anna Ferran
La indústria està cridada a ser, novament, el gran motor econòmic no només a Catalunya, sinó a tota Europa. Ara bé, perquè això sigui possible, calen sobretot professionals qualificats que siguin els artífexs del ressorgir d’un sector que ha estat sempre sinònim de progrés i innovació. Tant si ets jove i tens dubtes sobre com orientar el teu futur professional com si ets més gran, estàs pensant a reorientar la teva carrera i busques un sector amb garanties, continua llegint. T’oferim quatre motius pels quals és una aposta guanyadora formar-se per a treballar en
un dels subsectors industrials més rellevants a tot el territori: el de les empreses de serveis auxiliars i manteniment industrial.
Un sector consolidat i referent Les empreses de serveis auxiliars i de manteniment industrial són un pilar bàsic dins del teixit econòmic i productiu de la província de Tarragona. I és que són elles les encarregades de donar resposta a les necessitats de dos motors econòmics com el sector químic i el Port de Tarragona, entre altres. Un centenar d’aquestes empreses estan agrupades a l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST). Només les empreses d’AEST
sumen una facturació de 690 milions d’euros anuals, contribuint al 3,1% del PIB provincial. El centenar d’empreses associades sumen més de 7.500 treballadors directes, cosa que evidencia el pes que té el sector.
Un salari anual 18% superior a la mitjana
Amb un salari anual que oscil·la entre els 25.000 i 35.000 euros, la remuneració que ofereix el sector del manteniment industrial és 18% més elevada que el sou mitjà a Espanya. Cal destacar que les empreses AEST tenen un compromís ferm amb la formació contínua, i fan de mitjana, un mínim de 40 hores a l’any. A
~
més, estan treballant per a establir itineraris formatius professionalitzadors, flexibles i acumulables, que permetran que els treballadors i treballadores puguin anar especialitzant-se al llarg de la seva carrera, amb una formació acreditada i adaptada als nous perfils que sorgeixen.
cobertura a les seves necessitats de personal. Segons càlculs fets per la Cambra de Tarragona, si s’engloba el conjunt del ram, la demanda de professionals pot ascendir a més de 1.500 nous professionals cada any.
Gran diversitat de perfils professionals
S’imparteixen
10 titulacions de grau mitjà i superior vinculades amb aquest sector
1.500 nous llocs de feina a l’any
Des d’AEST expliquen que les empreses membres de l’associació, que representen un 15% del total del sector a la província, necessiten 350 nous graduats cada any per a donar
Les empreses d’AEST treballen en àmbits que van des de la instal·lació i manteniment d’equips fins a les neteges industrials, passant per la construcció o els aïllaments. La diversitat de serveis que proporcionen fa que fins a 10 cicles formatius, entre graus mitjans i superiors, puguin oferir el personal necessiten. Energies renovables, Prevenció de Riscos Laborals, Mecatrònica Industrial, Construccions Metàlliques, Organització i control d’obres de construcció, Construcció, Automatització i robòtica industrial, Sistemes electrotècnics automatitzats, Manteniment electrònic i Disseny i fabricació mecànica són els graus en modalitat dual dels quals sortiran els futurs treballadors d’aquest sector. I tu, podries ser un d’ells. T’animes?
SOSTENIBILITAT
Les solucions d’IA aplicades poden reduir 2 gigatones d’emissions a l’any
Pensar en reduir les emissions associades a una activitat industrial implica pensar en altres conceptes com endeutament o decreixement. Ara bé, l’informe La clave de la longevidad para las empresas, elaborat per la consultora PwC, en col·laboració amb Microsoft i l’Institut de Canvi Mediambiental de la Universitat d’Oxford, evidencia que no té perquè ser així. La clau de tot la té la intel·ligència artificial i la seva capacitat per a generar nous models de negoci sostenibles i innovadors. L’informe s’ha dut a terme a partir d’enquestes i entrevistes amb més de 50 alts directius i ressalta com les dades i la IA
poden ajudar les companyies a complir amb els seus objectius de sostenibilitat, però també a complir amb la regulació i amb les expectatives dels consumidors i millorar, a la vegada, el seu compte de resultats.
El treball de PwC inclou diversos exemples que ja mostren com es pot utilitzar la IA per a ser més eficient energèticament, cosa que comporta un estalvi energètic, però també un estalvi d’emissions. Així doncs, l’informe inclou l’exemple d’una companyia que fabrica i gestiona turbines de vent i que està utilitzant la IA per a maximitzar la rendibilitat de l’energia analitzant les condicions de vent i impulsant la producció d’electricitat. La consultora ha quantificat
ASSESSORIA EMPRESARIAl
Impulsa el teu negoci i oblida’t de preocupacions amb Ficser Assessors
Vols donar un impuls a la teva empresa? Ficser Assessors t’ajuda. Aquesta assessoria amb més de 25 anys de trajectòria ofereix un servei integral per a petites i mitjanes empreses i particulars, basat en la professionalitat i la proximitat. Per a Ficser el més important és la continuïtat i supervivència del teu negoci. Per això, posen al teu abast eines i un profund coneixement en les àrees comptable, fiscal, laboral, mercantil, jurídica i de consultoria. Buscaran solucions flexibles i eficaces, adaptades a la realitat de la teva empresa, perquè estalviïs temps i diners i puguis dedicar-te allò que realment importa en el teu negoci.
~ FICSER ASSESSORS ~
en més de 600.000 milions d’euros l’estalvi mitjà anual que podria comportar l’ús de la intel·ligència artificial i de les dades. L’informe presenta el cas d’un productor d’acer que ha estat capaç de reduir l’ús d’energia a un 10% a les seves fàbriques gràcies a l’ajuda de la IA, millorant doblement el seu impacte mediambiental.
L’eficiència energètica i l’optimització de la producció que pot oferir la IA són dues grans aliades de la reducció d’emissions. De fet, aquest mateix estudi de PwC i Microsoft assegura que la intel·ligència
La IA pot ajudar a estalviar 600.000 MEUR a l’any gràcies a l’impuls de mesures d’eficiència
artificial pot ajuda a reduir les emissions globals de carboni en sectors com el transport, l’energia o la indústria amb un potencial de reducció superior a les dues gigatones a l’any. Si bé l’estudi destaca les oportunitats transformadores que ofereix la IA per a un creixement sostenible, també alerta que les empreses han d’adoptar un enfocament responsable, que implica tenir present el consum energètic de la mateixa IA i dels centres de dades, per a garantir que el creixement econòmic derivat del seu ús és sostenible mediambientalment.
XIFRES
Especialistes en l’assessorament i planificació de testaments i herències.
SERVEI ESPECIALITZAT
Tomàs Llobet: experts en cuines, fred industrial i climatització
Des de 1952, a Tomàs Llobet ofereixen solucions a mida per a cuines professionals, fred industrial i sistemes de climatització. S’encarreguen de projectes per a restaurants, hotels i col·lectivitats com escoles i hospitals, des del disseny fins al manteniment, assegurant un servei personalitzat i eficient. Com a distribuïdors oficials de marques líders com Rational, Winterhalter, Inoxtrend o Scotsman, asseguren la màxima qualitat en equips. Si busques confiança i tecnologia avançada per al teu negoci, confia en la seva experiència de més de 70 anys. Contacta’ls avui mateix i fes-te amb els equips que et faran aconseguir el teu èxit culinari.
~ TOMÀS LLOBET ~
Una
de cada 5 empreses augmentarà el pressupost de ciberseguretat en un 11%
Un 25% assegura que en els últims tres anys ha patit un ciberatac que els ha costat prop d’1 milió d’euros
Si bé la ciberseguretat està present en l’estratègia de les empreses des de fa anys, encara presenta molts desafiaments. Segons l’informe Global Digital Trust Insights 2025 que ha elaborat PwC, el 77% de les empreses preveu que el seu pressupost de ciberseguretat augmentarà durant el pròxim any. No obstant això, l’enquesta, que ha entrevistat a 4.042 executius de negoci i tecnologia de 77 països (146 a Espanya), posa de manifest que, fins ara, només el 2% de les empreses enquestades ha implementat una estratègia integral de ciberresiliència, que és la que permet a una organització prevenir, resistir i recuperar-se dels incidents de ciberseguretat.
Conscients de la necessitat de reforçar ciberseguretat, els directius han apostat per invertir en aquest àmbit el pròxim any. Un 30% de les empreses preveu que el seu pressupost de ciberseguretat creixerà entre un 6 i un 10% l’any que ve. I una de cada cinc empreses (20%) incrementarà el seu pressupost en ciberseguretat un 11% o més el 2025. Entre les prioritats, en destaquen reduir el temps de resposta davant de ciberincidents (36%), aumentar la confiança en la capacitat de gestió de les amenaces (31%) i la millora de l’experiència de client i de treballador (30%).
Aquest estudi també assegura que un 25% de les empreses ha patit, en els últims 3 anys, un problema de ciberseguretat que li ha costat, com a mínim, un milió de dòlars.
Les competències més sol·licitades són la responsabilitat social, la legislació ambiental i l’eficiència energètica
La demanda de competències verdes està experimentant un creixement notable en el mercat de treball català, reflectint l’impacte de la transició ecològica sobre les necessitats ocupacionals i formatives. Així ho constata el Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya, impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya i PIMEC. L’estudi, que analitza 1,7 milions d’ofertes de treball dels darrers 5 anys, mostra que un 5,3% de les vacants publicades per
Anna Ferran
Eles empreses durant el darrer any, han requerit competències verdes superant la mitjana estatal en 2 punts percentuals. Les competències verdes inclouen coneixements, habilitats, valors i actituds necessàries per a promoure la sostenibilitat i reduir l’impacte ambiental de l’activitat humana. Les més demanades actualment són la responsabilitat social empresarial (1,2%), la legislació ambiental (1,0%) i l’eficiència energètica (0,8%).
Els sectors que més necessiten competències verdes són els relacionats amb la gestió de
ls autònoms són un dels veritables motors econòmics del país. Malgrat el seu rol essencial, el cert és que són un dels collectius més vulnerables si es troben davant d’una baixa laboral. Per a cobrir aquest dèficit, l’única solució és comptar amb una assegurança que complementi les prestacions públiques i que ajudi a evitar un ofec econòmic a causa d’un període d’incapacitat temporal. Justament aquest és l’objectiu de les assegurances de Previsión Mallorquina.
recursos naturals, la producció i la consultoria científica. Destaca el subministrament d’aigua i la gestió de residus (25,1% de les vacants), així com la manufactura (15,0%) i el subministrament d’electricitat, energia i gas (11,1%). També es remarquen sectors emergents, com la informació i comunicació i el sector financer, que estan demandant cada vegada més perfils verds.
Les ocupacions verdes que més creixen La demanda d’ocupacions verdes ha experimentat un crei-
SERVEI RECOMANAT
xement del 17% des de juliol de 2018, arribant a representar el 7,5% del total de vacants el 2023, superant així la mitjana estatal. Aquesta tendència ha
Previsión Mallorquina, al costat dels autònoms quan més ho necessiten
Aquesta companyia asseguradora disposa de cobertures en cas de baixa laboral i hospitalització
Aquesta companyia asseguradora està especialitzada en la creació de productes pensats per als autònoms. La seva llarga trajectòria, de més de
55 anys, els ha permès construir un univers focalitzat en els autònoms i professionals liberals, desenvolupant les cobertures més idònies.
estat constant tant a Catalunya com a la resta d’Espanya durant el període analitzat. Entre els perfils verds més sol·licitats aquest any es troben
Ofereixen productes de prestació econòmica per baixa laboral i d’indemnització per dies d’hospitalització. En l’àmbit de la baixa laboral, disposen d’un producte integral en incapacitat temporal amb una gran flexibilitat i adaptació a les necessitats reals de l’assegurat, élite-professional, garantint una segona pell per l’autònom econòmicament parlant, complementant la pèrdua d’ingressos davant una situació d’incapacitat temporal per partir una malaltia o haver sofert un accident. Compten amb altres productes més específics, com és el de malalties greus. En
els d’enginyeria no classificats (2,7%), els d’enginyeria de producció (1,2%) i els de mecànica i reparació (0,8%). Tanmateix, el nivell de dedicació d’aquests professionals a tasques verdes és moderat, amb entre un 5 i un 25% de les seves responsabilitats directament relacionades amb la sostenibilitat.
La directora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC, Carme Pagès, ha assenyalat que aquestes dades indiquen que «la transició verda té un impacte substancial en el mercat de treball». Per la seva banda, la directora de l’Àrea de Treball de PIMEC, Sílvia Miró, ha destacat que «els resultats de l’estudi suggereixen que la transició ecològica continuarà impulsant la demanda de professionals especialitzats, així com de professionals en la resta d’àmbits, amb competències i coneixements verds. Per això és indispensable apostar amb força per la formació en les competències de futur. Sense aquesta aposta per la professionalització a les persones en matèria de competències verdes no serà possible la transició ecològica, i en aquest camí les pimes no poden quedar enrere».
la vessant dels productes d’hospitalització, on donen una cobertura d’indemnització diària pel fet d’estar hospitalitzat, disposen d’una ampla varietat de productes: per malaltia i accident, només per accident, mixtes d’accident i accident de circulació, i de cobertura en fractures i fissures òssies entre d’altres. A la seva alta especialització, cal sumar-hi que es caracteritzen per la personalització tant de les cobertures com de la gestió de cada sinistre, fent un acompanyament des de l’inici i garantint una prestació fins al moment de tornar en actiu.
El 37,2% de les pimes catalanes identifica la relació amb l’administració com un obstacle per créixer, invertir i innovar
Burocràcia. Una de les paraules més temudes, i fins i tot, odiades de la nostra llengua. I no és per culpa de la paraula, sinó pel que aquesta comporta. La relació amb l’administració és complexa i enrevessada i, sovint, comporta sobreesforços. Per a les empreses, també suposa un fre per a la seva competitivitat. Així ho evidencia el darrer Observatori de la Pime de Catalunya, que PIMEC va presentar la setmana passada. Gairebé quatre de cada 10 pimes veu la
relació amb l’administració , o més ben dit, l’excessiva burocràcia, com un impacte negatiu en la seva competitivitat.
Retards que frenen Concretament, el 22,3% de les empreses consideren que els retards en els tràmits són un obstacle molt important per innovar o llançar nous productes o serveis, mentre que un 14,9% creu que afecten significativament. De fet, l’estudi exposa que el termini mitjà de resposta de l’administració per a un tràmit no recurrent és de 135 dies, superant el termini
legal de 90 dies establert per la Llei General de Subvencions. El termini mitjà de cobrament d’una subvenció atorgada és de 166 dies (5,5 mesos). Un 25% de les pimes van cobrar en més de 200 dies (6,7 mesos).
Als retards en la resolució dels processos, cal sumar-hi la manca de coordinació entre administracions. El treball assegura que el 70% de les empreses va necessitar la intervenció de diverses administracions per a completar els tràmits i gairebé la meitat (48%) van acabar experimentant problemes o retards a
causa de la falta de coordinació entre organismes públics.
Repetir tràmits Més enllà dels tempos, l’Observatori posa l’accent en la càrrega excessiva que suposa per a les empreses la relació amb l’administració. Així doncs, el 69,6% de les empreses van haver d’aportar documents que
l’administració ja tenia. Però no només això. I és que un 25% de les pimes catalanes ha hagut d’aportar cinc o més documents repetits. De fet, només l’1,8% de les empreses s’han beneficiat d’alguna eliminació o simplificació de tràmits. Aquesta situació fa que les empreses hagin de destinar 41,1 hores mensuals de mitjana
SERVEI ESPECIALITZAT
Globoxes i Trasteros
a gestions amb l’Administració Pública, un temps equivalent a més d’una setmana laboral completa cada mes. Aquest gran esforç fa que el 47,8% de les pimes es vegin obligades a dedicar recursos interns, amb personal en plantilla, i també extern, amb gestories, per a poder dur a terme els tràmits amb l’administració. Un 27,4% aposta per a externalitzar la totalitat de la gestió amb l’Administració.
Normativa complexa, excessiva i de poca qualitat A tot això, cal sumar-hi que la normativa actual resulta complexa i excessiva per a les empreses. El 81,5% de les companyies tenen dificultats per estar al dia sobre tota la nova normativa que s’aprova. I no és d’estranyar. I és que Catalunya genera, de mitjana, 905 normes anuals, xifra que gairebé duplica la mitjana estatal, que és de 498.
La puntuació mitjana de la claredat de la normativa que afecta l’activitat dels enquestats és de 2,39 sobre 5. De fet, Espanya obté una puntuació de +1 en l’Índex de Qualitat Reguladora el 2022, per sota de la mitjana de la UE (+1,2).
Reus, la solució eficaç, pràctica i còmoda per als teus problemes d’espai
Són una referència a Reus i ara estan creixent a Tarragona ciutat
Si has esgotat tots els armaris de casa teva i no saps on desar roba i altres objectes que utilitzes poc o si la teva empresa necessita més metres quadrats per a emmagatzemar productes o fins i tot documentació antiga, Globoxes i Trasteros Reus són els teus aliats. Aquest servei de lloguer de taquilles i trasters està especialitzat a solucionar tota mena de problemes d’espai, tant per a particulars com per a professionals. A Reus, són ja una referència consolidada i a Tarragona, després de l’èxit de les seves instal·lacions a Sant Pere i Sant Pau, Globoxes està preparant l’obertura d’un nou espai al centre de la ciutat. Disposen de diverses mides i formats d’espai, perquè cada client trobi el format que millor li encaixi. Així doncs, podem trobar des de taquilles d’1,5 metres cúbics, que són ideals per a desar les maletes, l’arbre de Nadal i algunes capses de sabates, fins a trasters de
12 metres quadrats, pensats especialment per a empreses o per a desar mobiliari i altres objectes procedents d’una mudança.
Un dels trets diferenciadors tant de Globoxes com de Trasteros Reus és la seguretat. Disposen de controls d’accessos avançats amb últimes tecnologies. Tenen videovigilància i alarmes, tant en els espais comuns i com als trasters, que estan connectades a una central receptora d’alarmes. A més, en el cas de Trasteros Reus, tenen un doble control d’accés biomètric.
La diversitat d’espais i mides, els alts paràmetres de seguretat, i el tracte personal els diferencien
Un altre punt diferencial són les facilitats que ofereixen, com el fet de poder aparcar a l’interior, facilitant la càrrega i descàrrega. També posen a disposició dels usuaris escales i carros per a facilitar el moviment dels objectes. A tot això, cal sumar-hi que Trasteros Reus té un servei de recepció i enviament de paqueteria exclusiu per a empreses. El tracte personal i amable de tot l’equip, que sempre brinda assessorament i ajuda, marca la diferència.
DIGITALITZACIÓ
Els tràmits complexos amb l’Administració, la manca de temps o de competències són els principals esculls
Les empreses, independentment del sector d’activitat, del nombre de treballadors o del seu volum de facturació, estan cridades a promoure una transformació sense precedents: la digitalització. Un 88% de les companyies espanyoles considera que la digitalització és «crucial», segons un estudi elaborat per IONOS. Malgrat l’existència d’aquesta consciència collectiva en el món empresarial, el cert és que queda un llarg camí per a recórrer en l’àmbit
de la digitalització. «No acabem d’enlairar-nos. Encara hi ha moltes empreses on el paper és protagonista», assegura Josep Maria Pons, de Market PC, una empresa tarragonina especialitzada en serveis informàtics integrals per a empreses. Per a Pons, la manca de competències digitals i la burocràcia són els dos grans esculls de la transformació digital de les empreses. Un estudi elaborat per la Cámara de Comercio de España ho confirma. La burocràcia en les relacions amb l’Administració
(52%) és el principal obstacle mencionat per les empreses. El segueixen la manca de temps per a dedicar-lo a la digitalització (42,8%), el nivell de coneixement digital dels clients (29,1%), els costos d’inversió (27,1%), els recursos financers (26,1%) o la falta d’incentius públics (25,6%).
Què passa amb el kit digital? Un dels obstacles que sorprèn més d’aquest estudi és justament la manca d’ajuts públics. Des de 2021 i encara per al 2025, està actiu el kit digital, una ajuda econòmica d’entre
3.000 i 12.000 euros dirigida a pimes i autònoms que vulguin digitalitzar algun àmbit del seu negoci. Si hi ha subvencions actives, per què les empreses consideren que no tenen incentius?
Malgrat l’existència del ‘kit digital’, un 25% dels empresaris consideren que falten incentius
«Moltes petites empreses i molts autònoms no li acaben de donar confiança al kit digital, perquè la seva tramitació
és farragosa i hi ha burocràcia, revisions i això els acaba fent enrere», explica Josep Maria Pons. De fet, Market PC és agent digitalitzador per a la tramitació i implementació de les solucions del kit digital. «Vam ser dels primers al territori en ser-ho. Crèiem que la gent s’engrescaria i ho vam donar a conèixer als nostres cli-
ents, però ràpidament ens vam adonar que moltes empreses aixecaven parets quan els hi plantejaves», detalla l’expert. Sigui per aprofitar el kit digital o perquè se’n té ple convenciment, però Pons considera que la transformació digital és un tema que les empreses han d’afrontar tan aviat com sigui possible. «Si no estàs al dia, no ets competitiu», opina. I conclou: «La digitalització és obligatòria, si no, les empreses moriran».
La informació, les comunicacions i les activitats professionals i científiques i les indústries química, farmacèutica i paperera experimenten un fort creixement
L’ economia catalana i espanyola i ha exhibit el 2024 un creixement generalitzat de tots els seus sectors d’activitat, amb poques excepcions. L’Observatori Sectorial de CaixaBank Research mostra que s’ha reduït el nombre de sectors en debilitat i que han augmentat els sectors en expansió gràcies a la progressiva absorció dels forts xocs que han afectat la seva evolució en els darrers anys des de l’esclat
de la pandèmia el 2020.
La millora respecte al 2023 queda plasmada en el fet que set sectors actualment estan en situació d’expansió, quan l’any passat només n’eren dos (construcció i fabricació de material de transport). A l’extrem contrari, només tres sectors (fabricació de material de transport, indústria tèxtil i extractiva) es troben en contracció, quan el 2023 eren vuit sectors (un de cada tres).
L’Observatori destaca el fort creixement que estan experi-
mentant els serveis d’alt valor afegit, com la informació i les comunicacions, i les activitats professionals, científiques i tècniques, uns sectors que, a més, cada vegada venen més a l’exterior i ofereixen un alt potencial de creixement.
La indústria automobilística desaccelera Algunes branques manufactureres, com ara la indústria química, la farmacèutica o la paperera, han registrat un fort avenç, impulsades pel descens
de la factura energètica i l’increment de les exportacions. En canvi, l’Observatori de CaixaBank Research indica que el sector de l’automoció s’ha desaccelerat notablement, després del fort repunt que va viure el 2023, en un context de forta competència internacional en la producció de vehicles elèctrics.
El sector turístic ha continuat batent tots els rècords i és
un pilar fonamental del creixement de l’economia espanyola, tot i que el ritme d’avenç s’ha moderat a causa de la normalització de les taxes de creixement després de superar els efectes de la pandèmia.
Les perspectives per al 2025 són favorables de forma generalitzada, tot i que hi haurà diferències en els ritmes de creixement sectorial. Entre els sectors per als quals CaixaBank
SERVEI ESPECIALITZAT
Research espera un ritme de creixement elevat i en acceleració, destaquen els lligats a la transició digital, com ara les tecnologies de la informació i la comunicació (+4,6%), i els serveis professionals (+4,8%). També sobresurt el sector de la construcció (+3,3%), que es beneficiarà del descens dels tipus d’interès que s’ha iniciat el 2024, però que tindrà el seu impacte més gran en l’economia real el 2025. Entre els sectors que registraran, segons l’Observatori, una expansió per sobre de la mitjana, però que es desacceleren respecte als elevats ritmes de creixement registrats el 2024, destaquen el sector primari (+5,5%), encara en recuperació després de la forta caiguda experimentada el 2022 per la sequera i l’alça de costos de producció; el turisme (+3,4%), que normalitza les taxes de creixement una vegada superada la pandèmia, i la indústria manufacturera (+2,3%), que continuarà mostrant un creixement robust malgrat que l’impuls del descens de la factura energètica en aquelles branques més intensives en energia s’anirà dissipant.
El teu camió, sempre a punt amb el servei de neteja integral d’Agro
El seu pont de rentatge especial els permet fer una neteja manual detallada
Un camió és molt més que un vehicle o un mitjà de transport. Un camió és una part imprescindible per a molts negocis, i no només els dedicats a la logística. Per això, és fonamental tenir-lo sempre en perfectes condicions. A Agro Gas Truck ho saben i treballen amb dedicació perquè camions de tota mena estiguin sempre a punt. Aquesta empresa, amb més de 20 anys de trajectòria, està especialitzada en la neteja interior i exterior de camions. A les seves instal·lacions a Constantí, disposen d’un pont de rentatge especial adaptat a camions, que els permet fer una neteja manual detallada. L’objectiu, que tot el vehicle, des de la cabina fins al compartiment de càrrega, passant pel xassís o els pneumàtics, quedi com a nou. En aquest sentit, asseguren
que no deixen res a l’atzar, ja que eliminen la brutícia incrustada, els possibles residus i les olors no desitjades. A banda, del servei de rentatge, també duen a terme un servei de tapisseria, per aquells clients que ho sol·licitin. A tot això, cal sumar-hi que compten amb una plantilla estable i amb una llarga experiència, cosa que assegura que el resultat de cada neteja sigui sempre òptim.
EMPRESA RECOMANADA
L’empresa, tota una referència, t’explica quins són els problemes i riscos més freqüents i com actuar
Estan en bon estat les installacions d’electricitat, gas o aigua de la teva llar o empresa? Segurament, dones per fet que és així. Cada dia les utilitzes i sembla que tot funcioni correctament. Ara bé, no n’hi ha prou amb creure que les instal·lacions estan en ordre, cal assegurar-se’n. I és que, si les instal·lacions no estan en bones condicions, poden suposar un alt risc per a tu i la teva família i també per l’immoble on vius o treballes. És per això que, quan es tracta d’installació o de manteniment de xarxes d’electricitat, gas o aigua, cal buscar professionals altament qualificats, amb experiència i coneixement que
ens puguin garantir que la nostra llar o empresa està en les millors mans. Aquest és el cas d’Electrobutrón. Aquesta empresa especialitzada en serveis d’instal·lació i manteniment de subministraments és tota una referència al territori per la seva alta especialització i pel seu bon fer. La seva trajectòria, la professionalitat del seu equip i els resultats que ofereixen els avalen. Són instal·ladors homologats per la Generalitat i estan associats al Gremi d’Instal·ladors de Tarragona.
Què pot passar si la instal·lació de llum o gas no funciona bé?
Com a professionals experts que són, des d’Electrobutrón t’expliquen quins són els riscos que corres quan
les teves instal·lacions d’electricitat o de gas no funcionen correctament. El primer pas ha de ser identificar que hi ha algun problema. En el cas de l’electricitat, pots adonar-te’n perquè tens una avaria que, tot i arranjar-la, torna a aparèixer al cap d’un temps, cosa que significa que el problema és més gran que el que podia semblar aparentment. Un altre senyal d’alerta és que el diferencial de casa salti. Això t’ha d’amoïnar especialment si passa quan no
Unes instal·lacions ben fetes minimitzen el risc de patir incidents greus que posin en perill la teva salut
estàs fent un gran consum elèctric, ja que pot significar o bé que el diferencial no funciona correctament o bé que hi ha alguna derivació en la instal·lació. També t’ha d’alertar si veus que se’ns disparen els consums elèctrics i, per tant, la factura de la llum, sense que hagin canviat els teus hàbits, ja que podria suposar que tens fuites d’electricitat en diversos punts de la instal·lació.
Des d’Electrobutrón recorden que un problema en la instal·lació elèctri-
ca pot acabar derivant en un curtcircuits o incendis, que poden arribar a posar-te en greu perill. Per aquest motiu és fonamental que comptar amb un equip de professionals experts a l’hora de fer noves installacions i és fonamental no oblidar els manteniments i les revisions, que s’han de fer periòdicament.
Pel que fa als problemes de la instal·lació de gas, els professionals d’Electrobutrón n’enumeren dos de principals: les fuites de gas i la mala combustió de les calderes. En el primer dels casos, te n’adonaràs perquè notaràs l’olor de gas. Si és així, tanca la clau de pas del gas, ventila l’immoble i no utilitzis cap aparell elèctric fins que no estigui tot ben ventilat per a evitar que una possible guspira acabés generant una explosió. En el cas de problemes de mala combustió, el principal risc és la intoxicació. Si notes mal de cap, mareig o nàusees sense cap causa aparent, tanca el gas, ventila i avisa a un professional.
Tant si has d’arranjar una avaria com si has de fer una nova installació, no te la juguis i compta amb professionals experts amb una trajectòria avalada com els d’Electrobutrón, que vetllen sempre per la teva seguretat i la de les teves installacions.
Més del 75% d’aquestes petites i mitjanes empreses van fer servir la plataforma per internacionalitzar-se
Anna Ferran / ACN
Les petites i mitjanes empreses de Catalunya que venen per Amazon van augmentar els seus guanys un 15% durant el 2023, assolint els 300 milions d’euros. Així ho destaca un informe sobre l’impacte de la companyia americana en les pimes catalanes. La responsable del departament de Marketplace per al Desenvolupament i Venda de Productes Logístics d’Amazon, Coia Pons, valora que es tracta «d’un volum gran» i precisa que l’any passat aquestes
pimes van vendre més de 19 milions de productes a través de la companyia de comerç electrònic. D’altra banda, Pons apunta que «més del 75% d’aquestes petites i mitjanes empreses utilitzen Amazon per exportar». La responsable de Marketplace per al Desenvolupament i Venda de Productes Logístics subratlla que Catalunya concentra el major nombre de pimes de l’Estat que comercialitzen els seus productes mitjançant aquest web, amb 3.500 (el 2022 eren 3.300) i, a la vegada, també és la que
SERVEIS IMMOBILIARIS
registra major volum d’exportació, amb una xifra que supera els 300 milions d’euros. A Espanya, la xifra de pimes ascendeix a les 17.000 (15.000 al 2022).
Una plataforma per a internacionalitzar-se L’estudi posa l’accent en el potencial internacionalitzador que té la plataforma per a les pimes. Tant és així que 3 de cada 4 pimes espanyoles que són a Amazon utilitzen la plataforma per a vendre a l’estranger i un 40% ho fa fora de la Unió Europea, registrant els
165 milions d’euros en vendes extracomunitàries. Els cinc principals països als quals s’exporta són França, Alemanya, Itàlia, els Estats Units i el Regne Unit, i els productes més sol·licitats pels clients internacionals pertanyen a les
El 40% de les empreses ven fora de la Unió Europa, sumant més de 165 milions d’euros en vendes
categories de llar, salut i cura personal, joguines, bellesa i material d’oficina.
La responsable del programa International eTrade d’ACCIÓ, Elena Antonijuan, recalca la importància de l’aposta en línia, ja que «augmenta expo-
BAIX PENEDÈS
LModernitza la gestió de la teva comunitat de veïns amb
’últim trimestre de l’any és clau per a les comunitats de veïns, ja que se celebra la reunió anual obligatòria. És el moment de negociar els nous contractes de manteniment i de plantejar-se un canvi d’administrador. Així ho recorden des de LeitMotiv. L’advocada i administradora de finques Teresa Maria Llevat és l’alma mater d’aquest despatx, que aposta per una administració de comunitats 2.0.
LeitMotiv ofereix una plataforma virtual, en la qual els propietaris tenen accés 24 h a tota la documentació (des de les escriptures a les pòlisses d’assegurances, passant pels contractes de manteniment, les factures o la liquiditat). La plataforma també permet fer un seguiment 24 h de les incidències. Una aposta per la transparència i la digitalització que modernitza el servei i l’adapta a les demandes actuals.
Ad v o c ada c o l n º 1058 I C A R
d mi n i s t rad o ra d e fi n q u e s
nencialment les oportunitats de negoci» i alhora serveix «per democratitzar els comerços internacionals». En aquest sentit, Antonijuan concreta que, segons Idescat i l’enquesta del clima exportador que fa anualment ACCIÓ, «només un 12% de les empreses exportadores utilitzen el canal en línia» i per això considera que «hi ha marge de millora».
Una casa més eficient i sostenible, amb els tancaments de Fines3
Estalviar en la teva factura energètica i tenir una casa més eficient i sostenible depèn, en gran mesura, de tenir uns bons tancaments. I és que les portes i finestres que no aïllen correctament no permeten climatitzar bé la nostra llar i això es tradueix en una factura més cara. Així ens ho expliquen des de Fines3. Aquesta empresa del Baix Penedès està especialitzada en fer tota mena de projectes amb fusteria d’alumini i PVC
A Fines3 s’encarreguen de tot el procés, de principi a fi. En aquest sentit, cal destacar que són fabricants i instal·ladors de tots els sistemes de tancament que col·loquen. Això fa que puguin dur a terme tota mena de projectes, adaptant-se sempre a les necessitats concretes dels seus clients. A més a més, ara, per a posar més fàcil fer el salt cap a una casa més eficient i sostenible, Fines3 ofereix finançament a 24 mesos sense interessos. A. Ferran
~ FINES3 ~
Alfons Biscarri Audiòleg i propietari del Centre Auditiu Alfons Biscarri de Reus
«Acompanyem
Amb més de 25 anys de trajectòria com a audiòleg, Alfons Biscarri ha obert fa uns mesos el seu propi centre auditiu a Reus, on ofereix un tracte basat en l’empatia, la familiaritat i la proximitat
Anna Ferran
Tenir problemes d’audició és molt més que no sentir els sons que ens envolten. La pèrdua d’oïda, sigui progressiva o sobtada, té moltes implicacions per aquells que l’experimenten. No senten les veus que se’ls adrecen, ni els sons de l’entorn, sigui en una ciutat o al mig de la natura. Això, a poc a poc, els va aïllant del món i fa que moltes d’aquestes persones acabin vivint en un estat d’introspecció, i sovint també d’incomprensió, que els acaba passant factura tant pel que fa al seu estat anímic com pel que fa a les relacions interpersonals. Ara bé, sovint hi ha solució: portar audiòfons. L’assessorament i el seguiment d’un professional de l’audiologia és clau en tot aquest procés. Així ho explica Alfons Biscarri, audiòleg amb més de 25 anys de trajectòria i propietari
del Centre Auditiu Alfons Biscarri de Reus. Parlem amb ell dels serveis que ofereix al seu centre.
—Faci’m cinc cèntims de la seva trajectòria
—Vaig començar com audiòleg fa més de 25 anys. Vaig treballar en diversos centres d’audiologia i ara fa uns mesos vaig fer el pas i em vaig establir pel meu compte, amb un centre al raval Martí Folguera, 17 de Reus.
—Per què va decidir fer el pas?
—Amb tota l’experiència acumulada que tinc, era el moment de poder desenvolupar la meva pròpia manera d’entendre l’audiologia. Així que vaig decidir emprendre el meu negoci.
—Què caracteritza la seva atenció?
—Un centre d’audiologia no és un comerç, és un espai que, sobretot, ofereix ajuda a les persones. Tenir clar això és fonamental, perquè canvia totalment la manera com atenem. Per mi, les persones són el centre de tot. I el tracte que els oferim es basa en la proximitat, la familiaritat i l’empatia. Volem que la gent entri com a pacient, es facin clients i acabin com a amics.
«El pacient, cada vegada que ve, sap que hi trobarà el seu audiòleg, que coneix el seu historial. Això dona un plus de confiança»
—Quin és el procés que segueix un pacient des que entra al seu centre i fins que s’enduu uns audiòfons?
—No es tracta de vendre uns audiòfons i llestos. Cal fer revisions i seguiments, buscar l’aparell que més s’ajusta a les necessitats de la
persona i també al seu pressupost. Això implica que cal escoltar el pacient, conèixer-lo bé i buscar la solució que millor se li adapti. A més a més, hem de tenir en compte que la majoria dels problemes d’audició no són puntuals, sinó que es pateixen de per vida, per això és tan important establir una relació propera, ja que, com a audiòleg, hem d’anar acompanyant els nostres pacients al llarg de la vida per a ajudar-los en totes les etapes a sentir-hi bé.
—Què diferencia el seu centre auditiu d’altres?
—El tracte proper amb el pacient i,
sobretot, el fet que, com que som un centre petit, sempre atenem el mateix equip. Aquí no hi ha rotació de personal. El pacient, cada vegada que entra per la porta, sap que s’hi trobarà el seu audiòleg, que coneix bé el seu historial. Això dona un plus de confiança.
—Per acabar, després de 25 anys de trajectòria, què és el que més valora de la seva professió?
—Quan ajudes a algú a tornar-hi a sentir i veus la seva emoció quan es posa els audiòfons, és molt satisfactori. Aquesta mena de situacions t’omplen.
Es farà progressivament i només se’n beneficiaran les empreses amb una xifra de negoci inferior al milió d’euros TRIBUTS
Com i a qui s’aplicarà la rebaixa de l’Impost de Societat que s’ha aprovat per a les pimes?
La setmana passada el Congrés aprovava definitivament la reforma legal que permetrà la rebaixa progressiva de l’Impost de Societat per a les pimes, segons la seva dimensió empresarial. Aquesta mesura s’anirà aplicant de manera progressiva i, en finalitzar el període transitori, suposarà una reducció de 5 punts en aquest tribut que grava els beneficis que obtenen les companyies. Com es farà aquesta gradació temporal? Què suposa que es tingui
en compte la dimensió empresarial de la pime? Aquestes són només dues de les qüestions que han sorgit al voltant de la mesura. Per això, t’expliquem com funcionarà aquesta reducció impositiva.
Les pimes que es podran acollir a aquesta rebaixa fiscal són aquelles que tinguin una xifra de negocis neta inferior a un milió d’euros. Així doncs, la mesura està pensada especialment per a microempreses.
Pel que fa a l’aplicació de la reducció, es durà a terme per trams i de manera progressiva. Així doncs, es passarà de
gravar-ho tot al 23%, tal com es farà fins a enguany, a tenir un tipus impositiu diferenciat per als 50.000 primers euros i per a tot el que superi aquesta xifra fins a arribar al milió. El primer tram de 50.000 euros acabarà tenint un tipus impositiu del 17%, mentre que la resta acabarà reduït al 20%.
Això, però, no es farà de cop. L’any vinent els primers 50.000 euros tributaran al 21% i la resta, al 22%. Al 2026, el tipus serà del 19% per als 50.000 euros i del 21% per l’import que els sobrepassin. Serà al 2027 quan s’arribi a la rebaixa dels
cinc punts, ja que el primer tram es tributarà al 17%. Per contra, el segon tram pujarà al 22%. L’any següent, tot el que superi els 50.000 es tornarà a tributar al 21% i, finalment, al 2029, aquesta part es gravarà al 20%.
Els primers 50.000 euros es gravaran amb un tipus més baix, que acabarà sent del 17%
Malgrat els trams i períodes,
la mesura ha estat molt ben rebuda per l’empresariat. El president de PIMEC, Antoni Cañete, destaca que aquesta iniciativa «no només impulsarà el creixement empresarial, sinó que també permetrà redirigir els recursos econòmics cap a pri-
oritats estratègiques del teixit productiu, com la sostenibilitat, la transició energètica i la digitalització». En aquest sentit, expressa la seva satisfacció pel fet que «es torna a legislar pensant primer en els petits, una decisió que, sens dubte, contribuirà a fer gran la nostra economia» i espera que aquest sigui «el primer pas» d’una reforma tributària.
Maddel, referents en el transport de líquids alimentaris i aigua potable
Excel·lència i qualitat. Aquestes són les paraules que millor defineixen Maddel. Amb 40 anys de trajectòria, aquesta empresa familiar reusenca ha esdevingut un referent en l’àmbit del transport de líquids alimentaris. Gestionen el transport de glucoses i sucres líquids, olis vegetals, sucs i cremogenats de fruites, cervesa, sense oblidar el most i el vi, amb el qual van començar la seva activitat als anys 80. Han sumat una segona línia de
negoci dedicada al transport d’aigua potable per a consum humà, sent una de les poques empreses del Baix Camp autoritzada pel Departament de Salut Pública. La seva activitat requereix un compromís ferm amb la seguretat. Per això, Maddel disposa d’una flota amb vehicles i cisternes d’última generació i equips de neteja d’alta precisió. Aquesta aposta els ha confirmat com a referència al sector al conjunt de l’estat.
~ TRANSPORTS MADDEL ~
Mobilitat Avui està convocada la segona jornada
ACN
Els usuaris del servei d’autobús de Tarragona van viure ahir al matí les conseqüències de la primera jornada de vaga convocada pels treballadors del sector del transport de viatgers a escala estatal. Alguns, coneixedors de la convocatòria, van optar per matinar i assegurar-se d’arribar al seu destí amb marge de temps, mentre que d’altres es van veure sorpresos per un piquet que va barrar el pas dels busos per a denunciar «l’incompliment» dels serveis mínims establerts al 40% en hora punta. «Si ho arribo a
«El
saber no vinc», lamentava la Nieves Molero, usuària de la línia entre Tarragona i Reus. L’acció només va limitar el trànsit dels que sortien de l’estació, mentre que els del pla alternatiu de Rodalies no s’han vist afectats. A les andanes de l’estació d’autobusos de Tarragona s’hi van poder veure diversos cartells on es llegia ‘Serveis mínims’ coincidint amb la primera de les dues jornades de vaga convocades al sector del transport de viatgers. Alguns usuaris de primera hora van optar precisament per avançar els seus hàbits. Va ser el cas del Juan Antonio
Chaparro, un usuari de la línia entre Torredembarra i Tarragona, qui va haver de matinar per assegurar-se d’arribar al destí amb temps. D’altres, en canvi, no van ser conscients de la vaga i de retruc, de l’impacte que els suposaria en la seva jornada.
Davant la convocatòria de vaga, el Departament d’Empresa i Treball va establir un dispositiu de serveis mínims per als transports per carretera d’un 40% en hora punta, concretament de les 06:30 a les 09:30 hores i de les 16:00 a les 20:00 hores. L’acció també va tenir una afectació directa en el servei d’autobusos
La vaga vol denunciar el bloqueig per avançar l’edat de jubilació dels conductors
contractats per Renfe arran del tall ferroviari causat per les obres que Adif realitza al
túnel de Roda de Berà. Per tot plegat, la previsió oficial va ser que circulessin 161 expedicions en comptes de les 600 habituals amb una oferta d’unes 9.000 places en lloc de les més de 30.000 previstes. Avui divendres està convocada la segona jornada de vaga consecutiva per a de-
nunciar el bloqueig en les negociacions per avançar l’edat de jubilació dels conductors. Es tracta d’una convocatòria de la qual el sindicat UGT s’ha desmarcat després d’arribar a un acord amb la patronal Confederació Espanyola de Transport en Autobús (Confebus).
JOEL SEGURA
Director de l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou
Joel Segura és des de fa quatre temporades el director de l’Hotel Olympus Palace 4*. Un 2024 especial per l’hotel referent de Salou i que ha celebrat el 35è aniversari de la seva inauguració. Actualment, el director de l’hotel i el seu equip tenen la mirada posada en les festes nadalenques i en els esdeveniments corporatius que setmanalment s’hi realitzen.
—L’hotel està fent un important salt de qualitat en l’organització d’esdeveniments. Quina és la raó perquè les entitats us fan confiança?
Com estan funcionant les reserves pels àpats nadalencs?
oferta que no estigués penjada a cada restaurant i creiem que aquests sopars d’empreses o de grups de gent, famílies incloses, són un moment més relaxat, més íntim, amb més complicitat entre tots. I això és el que busquem, moments inoblidables i distesos, això sí, amb la qualitat gastronòmica que sempre ens acompanya.
—Fa 35 anys que ens dediquem a donar servei als nostres clients i puc dir que ens ho reconeixen habitualment i, sobretot, perquè repeteixen. Evidentment, tenim un SUMMIT que és
espectacular, un emplaçament que no existeix per la zona, si lliguem el nostre SUMMIT amb un equip humà fantàstic i un esforç excepcional perquè les coses sempre surtin bé, això es tradueix en un bon resultat. La veritat és que estic orgullós de l’equip
que forma part d’aquest hotel i que tots, i quan dic tots, són tots, fan que la gent vulgui fer els seus esdeveniments a casa nostra.
—Aquest 2024 és el primer any que ho fem, estem tenint una bona resposta i estem omplint l’agenda. El que oferim és diferent, no ho tenen els restaurants convencionals, és un bon bufet nadalenc apte per celíacs, vegans i vegetarians. Tenim confiança plena que la gent, a mesura que conegui el bufet, ens anirà formalitzant unes reserves que s’han de fer al telèfon 661 350 513.
«Estem omplint l’agenda del bufet nadalenc. El que oferim és diferent, no ho tenen els restaurants convencionals»
—En aquest sentit, l’excel·lent gastronomia que teniu és marca de la casa. Per això heu apostat per la novetat important del bufet nadalenc?
—A aquesta aposta hi afegiu un complet, ja que els grups i empreses que vinguin a celebrar-ho amb vosaltres, podran seguir la celebració en un espai icònic de Salou?
—Exacte, tots els grups que vulguin seguir la celebració més enllà del nostre sopar poden accedir a la discoteca Flash Back. Realment és una molt bona combinació.
—Per acabar, a nivell general, quina anàlisi feu des de l’hotel d’aquest 2024 i quins reptes afronteu pel vinent?
—El balanç és molt positiu i ple de reptes aconseguits. Pel que fa al 2025 continuarem lluitant per ser el millor hotel de la Costa Daurada i per convertir-nos en un emplaçament idoni per dur a terme tot tipus de celebracions. El format innovador d’aquesta
—Actualment, l’agenda de l’Olympus Palace està focalitzada en Nadal.
—Volíem fer una oferta diferent, una
Equipaments l Inicien les obres per a transformar l’antiga cafeteria de l’edifici
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils ha iniciat les obres per convertir l’antiga cafeteria del Palau Municipal d’Esports en una sala d’entitats esportives. L’adequació, que es preveu acabar aquest 2024, s’ha adjudicat a l’empresa Grup Gestió 3000 SL per un import de 24.802,37 euros IVA inclòs i inclourà actuacions com modificar la porta dels serveis, el paviment i el sostre.
Posteriorment, es dotarà de mobiliari per poder acollir formacions, reunions, i altres activitats organitzades pels clubs cambrilencs, que actualment no disposen d’un lloc apropiat per aquet tipus de trobades en el si de les installacions esportives.
La regidora d’Esports, Camí Mendoza, ha explicat que s’ha decidit canviar l’ús
de l’estat
L’espai donarà sortida a les entitats que no tenen un lloc adequat per a fer trobades
d’aquest local per «donar resposta a una necessitat important pel funcionament de les entitats esportives». Cal recordar que en el passat en aquest espai hi havia hagut la cafeteria Can Vicens però es
Empresa PIMEC va celebrar ahir a Tarragona el seu 50è aniversari
del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
tat jurídica, especialment per a les pimes».
va tancar fa més de dos anys. D’altra banda, el termini de la licitació pel projecte del nou pavelló poliesportiu que s’ha de construir a tocar de l’Institut Mar de la Frau finalitza aquest 2 de desembre.
l’entrada històrica de PIMEC al Consell Econòmic i Social, assegurant que aquesta fita permetrà defensar els interessos de les petites i mitjanes empreses a nivell estatal.
Cambrils participa al II Fòrum de Municipis per la Tolerància celebrat a
Societat l La regidora de Nova Ciutadania i Benestar
Social de Cambrils, Teresa Recasens, va participar al II Fòrum de Municipis per la Tolerància, que es va celebrar a Madrid els passats dies 18 i 19 de novembre. En aquesta trobada, diferents ens locals van exposar la seva experiència en incentivar el reconeixement i l’acomodament
de la diversitat religiosa com a elements bàsics per a la garantia de l’exercici efectiu de la llibertat religiosa i la construcció d’un adequat marc de convivència. Alguns dels municipis que van presentar les seves polítiques locals van ser Barcelona, Cartagena, Valladolid, València, VitoriaGasteiz , Bilbao, Parla o Terrassa. Redacció
L’organització empresarial de les petites i mitjanes empreses de Catalunya, PIMEC, va liderar ahir al vespre el tour ‘50 anys d’activisme empresarial’, dirigit pel seu president, Antoni Cañete. S’hi van reunir més de 350 empresaris
Durant la jornada, celebrada al Palau Firal i de Congressos, Cañete va reclamar una reforma urgent de l’Administració per a simplificar i digitalitzar els processos burocràtics, destacant que l’excés de regulació «crea insegure-
Cañete també va celebrar l’aprovació recent al Congrés d’una rebaixa progressiva de l’impost de societats per a les pimes, que passarà del 25% al 20% fins al 2030, generant un estalvi de 2.500 milions d’euros. A més, va remarcar
Jordi Ciuraneta, president de PIMEC Tarragona, va subratllar la necessitat de reivindicar el lideratge empresarial de la província i va agrair la col·laboració entre empreses, administracions i entitats.
La jornada va comptar amb el suport d’Energroc, Salut i Treball, Sando Clementine, i d’altres empreses.
Marc Bonet Papiol
L’ENHORABONA!
Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos
Tecnologia
Álvaro Rodríguez
Totes les comarques de Catalunya menys una van superar aquest passat 2023 la mitjana europea de persones d’entre 16 i 74 anys que han fet ús d’internet en un període de tres mesos, situada en un 91,4%. La regió que marca l’excepció és el Tarragonès, situant-se amb un percentatge del 87,6%, el més baix del país, segons mostren les dades aportades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra s’ha mantingut inamovible durant els darrers vuit anys.
D’aquesta manera, el Tarragonès queda pràcticament deu punts sota de les comarques amb més ús, sent aquestes el Barcelonès i el Baix Llobregat amb un 97,3%. De fet, el Tarragonès és l’única regió amb un percentatge per sota del 90%, amb gairebé sis punts de diferència amb la següent més baixa, el Pla d’Urgell amb un 93,5%.
Si mirem el global del Camp de Tarragona, hi ha un 96,1% de les persones que afirmen haver-ne fet ús en aquest mateix temps, superant ara sí la mitjana d’Europa. Això sí, la demarcació queda lleugerament per sota de la mitjana catalana, situada en un 96,8%. L’àmbit territorial on menys persones n’han fet us són les Terres de l’Ebre, amb un 94,5%.
No obstant això, el per-
Ús d’internet per comarques l’any 2023
centatge de persones ha decrescut una centèsima si ho comparem amb el de 2021, trencant així una tendència ascendent des de fa deu anys, quan només un 75,8% dels enquestats asseguraven haver-se connectat a internet en els darrers tres mesos.
tinença de mòbil, on el Penedès fa cua amb un 98,3%.
Una altra dada destacable respecte a l’ús d’internet és que la comarca del Priorat encapçala la llista d’incidències amb el proveïdor d’aquesta tecnologia, amb un 38,6% de llars afectades. D’aquesta manera se situa molt per sobre de la mitjana catalana, situada en un 26,7%.
Compres per internet
La compra en línia ha viscut un augment exponencial en els darrers anys a Catalunya, passant d’un 43% d’usuaris l’any 2013 a un 79,8% el 2023. Al Camp de Tarragona observen una evolució similar, del 51% al 79,5%. Les comarques que comptaven amb un percentatge més baix d’aquestes compres en el darrer estudi, el Montsià i la Terra Alta, han sigut les que han viscut un creixement més elevat amb variacions del 10%.
Dins el Camp de Tarragona, la comarca que menys fa servir aquest servei és l’Alt Camp, amb un 76,5%. No obstant això, la regió ha viscut un augment de 4 punts en aquest percentatge respecte al darrer període de referència.
L’Alt Pirineu i la Vall d’Aran se situen com el territori amb menor percentatge en aquestes categories a excepció de la
El Camp de Tarragona queda enrere de la mitjana catalana de llars amb connexió a internet amb un 96,7% per sota del 97,1% total. En aquest àmbit territorial, un 84,3% de les persones objectiu asseguren comptar amb un ordinador i un 99,5% amb un telèfon mòbil, superant en tots dos casos la mitjana de Catalunya.
Per contra, la comarca on més persones fan compres en línia és el Tarragonès, amb un 81%. Aquesta xifra suposa un notable increment respecte a la del 2021, on un 73,1% de la població assegurava fer servir aquest servei.
Educació Els alumnes usen ulleres de realitat virtual i 5G
Els alumnes de l’escola Roc Llop i Convalia de Miravet han descobert cada racó de la Casa Canals, un edifici emblemàtic del segle XIX a Tarragona, sense haver de sortir de la seva aula. Equipats amb ulleres de realitat virtual i seguint les explicacions de Cristòfor Salom, director del Museu d’Història de Tarragona, els estudiants han participat en una visita virtual en temps real.
Es tracta d’una iniciativa de la Universitat Rovira i Virgili, que ha començat a organitzar visites virtuals en temps real
a diferents edificis patrimonials i empreses d’interès per a escoles d’entorns rurals, especialment les més allunyades i per a les quals els desplaçaments són problemàtics, en què s’utilitza una tecnologia d’emissió en directe amb imatges 360 i permet fer-ne el seguiment remot amb ulleres de realitat virtual.
Les escoles participants són les implicades en el RuralCatLab, un projecte de la URV per fomentar l’ús de tecnologies 5G per a l’educació i la recerca en zones rurals que es va iniciar en el marc del PECT
Pobles Vius i Actius i al qual se li ha donat continuïtat amb el
suport de la Diputació de Tarragona, dins de les activitats de divulgació i comunicació de la ciència del conveni marc entre la universitat i l’ens provincial. De moment s’estan fent proves pilot en diferents tipus d’espais per provar-ne la viabilitat.
A més del recorregut virtual dels nois i noies de Miravet a la Casa Canals, aquests dies hi ha visites de l’escola Rosa Gibert de Masdenverge al recinte modernista de l’Institut Pere Mata, de l’escola Sant Agustí de Riba-roja d’Ebre a l’empresa Idiada, de l’escola Les Eres de Rasquera al Port de Tarragona i de l’escola 1
La tecnologia d’emissió en 360 graus evita els desplaçaments a les escoles d’entorns rurals
d’Abril de la Palma d’Ebre a Dow Chemical. Després, està previst oferir aquestes acti-
vitats a escoles rurals amb regularitat.
Equipats amb ulleres de realitat virtual, els alumnes participants en la visita virtual van seguint el guia que, acompanyat del tècnic que realitza la transmissió de les imatges en directe, els va fent les explicacions pertinents.
Ascó celebra aquest cap de setmana la Fira de Nadal i la Mostra del Cava
Oci Aquesta nit es durà a terme la tercera edició de la Gran Nit del Cava
A. Ferran
Ascó dona la benvinguda a les festes nadalenques aquest cap de setmana, amb dues cites destacades: la XV Fira de Nadal i la XIII Mostra del Cava. Ambdues propostes
ompliran la localitat de la Ribera d’Ebre d’activitats culturals, enogastronòmiques i d’oci. La Fira de Nadal estarà oberta d’11 a 2 i de 4 a 9. En ella, es podran trobar tota mena de productes nadalencs, gastronòmic i moltes idees per a
A través d’un grup de Telegram creat expressament, els alumnes poden adreçar preguntes i comentaris a l’expert. A l’aula, on hi ha un altre tècnic de la URV, també es pot veure, a través de la pissarra digital, la retransmissió per YouTube per a qui no dugui posades les ulleres.
La Fira de Nadal comptarà amb una quarantena d’expositors
regalar. A banda dels estands expositius i de venda, la Fira de Nadal sempre inclou un bon grapat d’activitats per a petits grans, com l’espectacle Caga Tió, tallers de manualitats i una nit de DJs, que es durà a terme demà. A més, hi haurà un espai per a fer-se fotografies nadalenques i jocs gegants.
A la Fira de Nadal, cal sumar-hi la Mostra del Cava, que enguany arriba a la tretzena edició. Tant demà com diumenge, es faran degustacions i venda de corpinnats i vins escumosos. L’horari de la mostra és demà, d’11 a dos quarts de 3 i de dos quarts de 6 a les 11 de la nit. Diumenge, manté el mateix horari de matí, però a la tarda obrirà de dos quarts de 6 a les 9 del vespre. Com a preludi de la Mostra del Cava, aquesta nit se celebrarà la III Gran Nit del Cava, en la qual participaran 17 cellers especialitzats en l’elaboració de cava.
Societat l La iniciativa ha estat possible gràcies a una aliança de l’Ajuntament amb Agbar i Creu Roja
El programa ONA Activa’t –Ocupació, Necessitats bàsiques i Acompanyament– ha atès a Vila-seca a set persones en situació de vulnerabilitat, beneficiàries del fons de solidaritat d’Agbar i de la tarifa social de l’aigua d’aquest municipi de Tarragona, amb l’objectiu d’impulsar la seva ocupació i acompanyar-les en la recerca d’una feina de qualitat.
En aquest sentit, amb aquest programa social, que ha nascut de l’aliança entre l’Ajuntament de Vila-seca, la Creu Roja i Agbar, amb una inversió de més de 8.500 €, s’han potenciat les competències personals i laborals de les persones participants, mitjançant un model d’intervenció integral i personalitzat.
El programa ha propiciat l’activació laboral de tres persones participants gràcies a les accions i oportunitats
Tivissa s’endinsa en la màgia de les festes amb la 12a Fira de Nadal
Oci Es durà a terme els dies 6 i 7 de desembre al nucli del poble
A. Ferran
«Un viatge ple de màgia, emoció i tradició». Així descriuen els organitzadors el que els espera a tots els visitants de la Fira de Nadal de Tivissa. Aquesta proposta nadalenca arribarà a la 12a edició els pròxims 6 i 7 de desembre. El nucli d’aquesta vila de la Ribera d’Ebre s’omplirà de paradetes d’artesania, gas-
tronomia i comerç local. Els espectacles itinerants, les activitats per la canalla i les propostes gastronòmiques arrodoniran la Fira. Ca l’Eloi es convertirà en Lapònia. A la plaça del Mercat hi haurà el Tronc de Nadal i a la plaça del Porta, el Dinopark. Ca Solé es convertirà en el Palau d’Orient per a rebre l’Emissari Reial. Al carrer del Mercat hi haurà l’Aula Kids,
generades en el marc de la iniciativa. Els participants, en gran part d’entre 31 i 45 anys, han reforçat el seu enfoca-
El programa compta amb espectacles, propostes infantils i gastronòmiques
on els més petits de casa podran aprendre a fer postres nadalenques, ambdós dies de la fira en horari de matí. Aquest mateix espai acollirà a les tardes tant de divendres com de dissabte vinent, un Showcooking Local, on s’oferiran idees per a cuinar a les festes. Altres activitats gastronòmiques seran la paella popular, d’arròs negre el dia 6, i d’arròs amb galeres el dia 7, o la xocolatada popular.
L’ambient festiu de la Fira de Nadal l’aportaran els diferents espectacles programats, com l’espectacle de dansa itinerant Quan cau la neu, Christmas Future i uns follets arribats del futur, diverses xarangues o la proposta Un Nadal musical, a càrrec d’Edgard Sarrà. També hi haurà una representació itinerant del Pessebre Vivent de Tivissa, maridatges amenitzats amb música i una festa amb DJs dissabte, per a posar el punt final a la Fira.
ment en el treball per competències.
L’ONA Activa’t a Vila-seca va arrencar l’octubre de l’any
El programa ha ofert formació i suport econòmic als participants
passat amb la selecció de les persones participants i amb l’organització de les primeres sessions per definir de forma individualitzada els seus objectius a curt i llarg termini. Seguidament, s’han anat celebrant tallers grupals, en els quals s’ha posat especial èmfasi en les competències lingüístiques, així com tallers d’empoderament per construir vincles i reforçar la seva autoconfiança. El programa ha ofert, a més de la formació, un suport econòmic per cobrir les necessitats bàsiques de les famílies participants.
Aquests resultats es van exposar en la valoració final celebrada recentment a l’Ajuntament de Vila-seca amb els diferents representats implicats.
El vicepresident provincial de la Creu Roja a Tarragona, Ramon Valeriano, assenyala que «aquest programa és molt més que un projecte, és una declaració de compromís amb les persones, una aposta per la dignitat, l’apoderament i les oportunitats».
Per la seva part, el director d’Agbar Camp-Ebre, David Gall, destaca que «és clau reforçar la unió i el treball col·laboratiu entre el sector social, públic i privat per impulsar accions i programes com l’ONA Activa’t, i accelerar una transformació social que garanteixi un futur més pròsper i digne per a totes aquelles persones que més ho necessiten».
Finalment, la regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Vila-seca, Lucía Teruel, valora «poder compartir els seus coneixements de tots aquests agents i sortir de la mirada vertical on creiem que és l’altre qui no sap o no vol».
A
Futbol Si els de Dani Vidal guanyen, posarien en escac als lleonesos, quedant-se a només dos punts
trada a les graderies de l’estadi grana.
Diumenge és un dia de partit gran a Tarragona. El Nou Estadi Costa Daurada viurà el que podria ser la primera final de la temporada, no a nivell d’importància a la classificació, en tant que només és la jornada 15 de 38, sinó perquè suposa el pic més alt del Tourmalet grana. Es tracta del xoc de dues dinàmiques inaturables: el sòlid líder imbatut fora de casa, la Cultural Leonesa, contra el millor Nàstic de la temporada i encara intractable a casa. S’espera un partidàs entre els dos equips més en forma de la categoria amb una gran en-
El conjunt lleonès va iniciar la temporada inspirat, emportant-se victòria rere victòria fins a pujar la primera posició aviat. A més, van comptar amb el vent de cara en més d’una ocasió, assolint empats impossibles en el descompte, com el del duel contra l’Andorra on van ser capaços d’igualar un gol del conjunt andorrà marcat en el temps de descompte. Abans de començar aquest mes, la Cultural es trobava a onze punts del Nàstic, que era setè, i tenia vuit punts de marge contra el segon classificat. En aquest mes de novembre s’ha demostrat que la Cultural
Leonesa pot sagnar. Després d’un empat, dues derrotes i només una victòria, el coixí s’ha reduït a cinc punts i, en cas de guanyar aquest diumenge, els de Dani Vidal es col·locarien a dos.
Aquesta situació s’ha vist provocada perquè els lleonesos han perdut el que era la seva identitat en un mes. El conjunt lleonès va encetar el curs com l’equip més sòlid en defensa. De fet, en quatre partits ha rebut set gols, mentre que en els deu primers duels només havia encaixat quatre dianes. La crisi, però, s’ha vist reduïda al Reino de León. A casa, els lleonesos han perdut dos partits consecutius contra dos equips en descens
Luis Chacón és el seu jugador més perillós i un dels pitxitxis de l’equip amb 5 gols
com el Sestao River (1-2) i el Bilbao Athletic (1-3) de la darrera jornada. Fora de casa, la Cultural manté el seu esperit i, en la darrera visita, van superar per 1-3 al Celta Fortuna.
Potencial ofensiu infinit
El rival
Cultural Leonesa
Com arriba?
Diumenge, 19.30 h Nou Estadi Costa Daurada FEFtv 1r PG 9 30 punts PE 3 PP 2 GF 22 GC 11
La principal amenaça de la Cultural Leonesa són els seus homes més avançats. Si els de Raúl Llona són un dels dos equips més golejadors del grup és per alguna cosa. L’extrem Luís Chacón és la seva arma més perillosa. El jove jugador cedit pel Deportivo de la Coruña va despuntar l’any passat amb l’Arenteiro i, enguany, torna a fer-ho amb el líder. Chacón
L’àrbitre
José Martínez Montalbán dirigirà el duel
José David Martínez Montalbán serà l’àrbitre encarregat de dirigir el partit contra la Cultural y Deportiva Leonesa d’aquest diumenge. El col·legiat murcià ha xiulat aquesta temporada un total de cinc partits i cap d’aquests els ha guanyat un equip local. Martínez Montalbán és un àrbitre conegut per al Nàstic, perquè ha xiulat partits als grana des de la temporada 2020/2021, concretament amb la victòria per 3-0 contra el Llagostera. La darrera vegada que va actuar al Nou Estadi va ser en el darrer partit d’Iñaki Alonso, el 0-4 contra l’Eldense. L’any passat, va xiular la victòria grana per 1-2 en el camp del Barça Atlètic, la primera dels grana amb ell a la Primera Federació.
Futbol El partit, amb data per confirmar, es disputarà al Municipal de Tona
Redacció
El Nàstic ja sap quin és el seu rival als setzens de final de la Copa Catalunya. El conjunt grana s’enfrontarà a la UE Tona, l’únic equip de Tercera Federació present en el sorteig. El partit es disputarà al camp de futbol ZEM de Tona, en ser rival d’inferior categoria. La data encara està per confirmar, però des de la Federació Catalana de Futbol han destacat que s’haurà de disputar en un partit intersetmanal que pot ser l’11 de desembre o el 18 de desembre.
La UE Tona és un equip que milita al grup 5 de Tercera Federació, en el mateix grup que el Reus FC Reddis. La temporada passada, el conjunt osonenc va acabar el curs en sisena posició, quedant-se a un pas de participar en el play-off d’ascens a la Segona Fede-
L’apunt
L’AEHT i el Nàstic signen un nou conveni de col·laboració
La Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de la província de Tarragona i el Gimnàstic de Tarragona han signat un conveni de col·laboració per reforçar els vincles entre dues de les entitats.
La primera acció derivada d’aquest conveni és el patrocini pel que resta de temporada 24/25 del xut de
acumula cinc gols i dues assistències, dades que són el resultat de la seva gran qualitat tècnica a nivell individual per burlar els defensors i enviar pilotes a l’àrea. El gol està ben repartit. El punta Manu Justo comparteix la corona de pitxitxi amb 5 dianes. El davanter, arribat del Racing de Ferrol de Segona Divisió, ha demostrat ser un davanter rematador amb l’instint intacte. Amb tot, Justo és dubte de cara al duel contra el Nàstic. El gallec ja es
ració. Actualment, el Tona és quart amb 21 punts, amb un balanç de 6 victòries, tres empats i tres derrotes amb 22 gols a favor i 13 en contra. El Nàstic de Tarragona actuarà com a visitant. En cas d’empat, el partit s’allargaria a la pròrroga i als penals.
La Copa Catalunya estrena aquesta temporada un nou format de competició que té el requisit principal que és d’obligatòria participació. El torneig català va encetar al mes d’agost
La normativa permet al Nàstic disputar el duel amb l’ajut de jugadors del filial
amb els campions de categoria de Quarta i Tercera catalana. Els equips de superiors categories han anat incorporant-se a la competició progressivament. En aquesta setena eliminatòria han entrat els equips de Primera Federació l’any passat: el Nàstic, el Sabadell i el Cornellà. El conjunt arlequinat jugarà contra el Lleida Esportiu, el botxí de l’Atlètic Roda de Barà i el Cornellà jugarà contra el Cerdanyola. Finalment, l’eliminatòria la completa el duel entre el Terrassa de Robert Simón contra l’Europa. Segons les normes de la competició, el Nàstic podrà jugar amb un nombre indefinit de jugadors del filial, mentre siguin menors de 23 anys.
Francesc Pintado (AEHT) i Lluís Fàbregas (Nàstic). Nàstic
la mitja part. Aquesta acció premiarà el guanyador que faci gol amb una experièn-
va perdre el darrer duel per unes molèsties a l’isquiotibial, però Llona podria forçar per tenir-lo a l’onze. La possible baixa de Justo tampoc és un problema gran per a Llona, perquè té un altre davanter en ratxa. Antón Escobar, amb 5 gols, ha agafat el relleu de Justo de la millor manera i també es troba en estat de gràcia de cara a porta. El punta té els millors escuders. A banda de Chacón, Carlos Calderón és un fix per la banda dreta. A més, l’ar-
L’onze inicial que va disputar el duel contra el Lleida Esportiu aquest dimecres.
Roda
Futbol l El conjunt tarragoní va caure per 0-2 contra el Lleida Esportiu, equip cinc categories superior, a la Copa Catalunya
Arnau Montreal Quesada
cia única, com estades amb allotjament i àpats a hotels i restaurants del territori.
gentí Pibe, qui va triomfar l’any passat amb l’Arenteiro, és el revulsiu de luxe. En defensa, la Cultural recupera el lateral dret titular Víctor Garcia, absent per sanció en el darrer partit. A més, a la medul·lar també estarà Diego Barri. El migcampista ha vist com el Jutge Disciplinari Únic li ha retirat la targeta vermella que va veure el darrer diumenge, així que Raúl Llona arribarà amb totes les armes per plantar cara el Nàstic.
L’Atlètic Roda de Barà va tancar el seu somni a la Copa Catalunya amb honor. El conjunt entrenat per Albert Sentís va caure derrotat per 0-2 el passat dimecres contra el Lleida Esportiu. Va ser tot un duel entre David contra Goliat, perquè entre l’Atlètic Roda, de Segona Catalana, al Lleida, de Segona Federació, hi ha cinc categories de diferència. El duel va estar més igualat del que va indicar el marcador. El tècnic Albert Sentís va apuntar que «marxem amb un gust agredolç perquè tenim la sensació que hem jugat de tu a tu contra un equipàs». En els cinc minuts de partit, l’Atlètic Roda va tenir la primera gran ocasió per tornar a sorprendre. Després d’eliminar a l’Hospitalet i el Manresa, dos equips en el play-off de Tercera Federació, Joel Sánchez va estavellar una pilota en el travesser.
El Municipal de Roda de Berà, ple de gom a gom, va esclatar en emoció per donar suport al seu equip. Fins i tot, els jugadors van saltar a la gespa mentre que el cel de
Roda s’il·luminava amb focs artificials.
El Lleida va aconseguir avançar-se en el marcador a través d’un servei de banda. «Va ser una ocasió aïllada, un mal rebot va aixecar la pilota dins de l’àrea i el rival va rematar a plaer», va apuntar Sentís. El partit va tenir de tot, i també polèmica.
A la segona meitat, Joel Sánchez va aprofitar una pilota a l’esquena de la defensa per plantar-se davant de l’exgrana Dani Parra. El de Riudoms va haver de sortir de l’àrea i el va aturar fent falta al davanter i tocant la pilota amb la mà. L’àrbitre va castigar l’acció amb una groga, però ben podria haver sigut vermella. Amb tot l’equip bolcat a l’atac, el Lleida va rematar la feina posant el 0-2 final i acabant el somni de la Copa Catalunya de l’Atlètic Roda.
Sense l’heroi
El conjunt tarragoní va tenir una baixa sensible. El porter Iker Martínez, heroi de l’equip en les tandes de penals del torneig, no va poder disputar el partit. La darrera setmana, en el duel a la lliga
El Municipal de Roda de Berà es va omplir de gom a gom el darrer dimecres
contra el Remolins-Bítem, va veure la vermella directa per una acció idèntica a la groga de Dani Parra. «Abans de començar vaig dir a tots els jugadors que havíem de córrer una mica més per l’Iker. Veure’l com va sortir del camp després de l’expulsió, sabent que no podria jugar a la Copa, ens va trencar el cor. El futbol li deu una», va assenyalar Sentís. Sense Martínez, la porteria la va haver de cobrir l’exgrana Rubén Pérez. El somni va acabar dimecres amb l’ovació de tot l’estadi, però el record quedarà present a Roda de Berà: «Ara ens toca païr-ho. La veritat és que ens hauria encantat jugar contra el Nàstic, l’equip referent a la província i també per enfrontar-me a Dani Vidal i a jugadors que vaig entrenar com Montalvo i Óscar Sanz. Tothom recordarà amb illusió i estima el que hem fet», va cloure Sentís.
Bàsquet l Els dos equips arriben després d’assolir dues victòries contundents a un Pavelló del Serrallo que dictarà sentència
Xoc de dinàmiques positives al Pavelló del Serrallo. L’Ibersol CB Tarragona i l’OCA Global CB Salou afronten demà a les 19 hores el primer derbi de la Segona FEB al Pavelló del Serrallo. S’espera un bon caliu a la graderia que acompanyi dos equips que volen escalar posicions a la categoria a costa del seu rival.
Aquest no serà el primer xoc entre els equips de Borja Comenge i Jesús Muñiz. De fet, tots dos es van enfrontar al Serrallo a la Lliga Catalana en un duel trepidant en el qual la constància dels salouencs va ser superior (72-80). Finalment, el CB Salou va acabar per celebrar en el mateix pavelló el títol després de guanyar la final al Mataró. Amb tot, la situació ha canviat per als dos equips i aquell duel ja no serveix com a referència.
El CB Tarragona arriba al duel després de sumar la primera victòria de la temporada el darrer dimecres contra el Santfeliuenc. Va ser tota una festa de punts que va servir de catarsi per a un equip tocat per la ratxa de sis derrotes consecutives. El tècnic Borja Comenge va destacar que «és el primer duel que afrontem després d’una victòria i els jugadors se senten importants. A més, el duel de dimecres va ser exigent, però vam repartir bé els minuts».
L’entrenador lleidatà va tenir molt present l’anterior
A l’esquerra, el tècnic del CB Tarragona, Borja Comenge i, a la dreta, l’entrenador del CB
duel contra el CB Salou: «Ja ens han guanyat al Serrallo i bé en un moment en el qual no estàvem tan llastrats per les lesions. Així que tinc un màxim de respecte per al seu equip i sobretot per a l’entrenador». A més, va afegir que «espero un partit difícil. El Salou té una proposta similar a la nostra, sempre estan ben posicionats sobre la pista i troben els espais. Tenen ju-
Iker Montero (CB Salou) i AJ Plitzuweit (CBT) seran els jugadors a seguir
i supera el Barça (5-4)
Hoquei l Els reusencs van sumar la primera victòria a la Champions
A la Bombonera només hi ha un rei, i aquest és el Reus Deportiu. El conjunt roig-i-negre va mantenir la seva imbatibilitat davant de la seva gent i es va emportar el clàssic de l’hoquei català guanyant el Barça per 5-4 en la segona jornada
de la Champions. Els reusencs necessitaven venjar-se dels blaugrana amb un triomf. Després de la derrota injusta a la Supercopa, els de Jordi Garcia van encetar el duel amb una intensitat superior. De fet, es van avançar en el marcador ben aviat. Martí Casas es va fer amo i
senyor de la bola i, després de guanyar la posició dins de l’àrea, va cedir l’esfèric a Joan Salvat perquè el capità estrenés l’electrònic. Ell mateix va ser el protagonista del segon. Salvat va robar la pilota i va armar un contraatac que Diego Rojas va enviar al fons de la xarxa. Amb tot, no seria fà-
gadors exteriors amb molt de talent que hem de controlar i també hem d’estar atents en defensa, sobretot a l’hora de guanyar els rebots als seus pivots».
El CB Salou també arriba al partit amb dinàmica ascendent. El darrer cap de setmana van superar el Prat amb una actuació esplèndida d’Iker Montero, qui ha agafat el relleu de jugador referent
cil. Mai ho és contra el Barça i Xavi Barroso va marcar el 2-1 poc després. Amb tot, era un duel de gols i, en cinc minuts abans d’arribar al descans, els dos equips es van intercanviar cops i Marc Julià va tancar la primera meitat posant el 4-2. A la represa, eren els blaugrana qui tenien exigències i Alabart va marcar el 4-3 de falta directa. Amb tot, Julià va tornar a aparèixer per marcar el 5-3. Ahir no era el moment de caure. A falta d’un minut el Barça va anotar el 5-4, però els reusencs van saber patir per emportar-se el triomf.
d’Isaac Mayo. El tècnic Jesús Muñiz va analitzar al seu rival i va destacar que «arriben amb una energia molt bona. Tenen una profunditat de banqueta important, un fet que nosaltres no tenim ara mateix». De fet, el conjunt salouenc arriba al duel amb els bases Víctor Aguilar i Emilio Martínez amb molèsties i amb Juanpe totalment descartat per lesió.
Muñiz va subratllar que la clau del partit és «controlar les transicions del CBT. En aquestes situacions destaquen i seleccionen bé els tirs. A més, ens hem de fer forts per aguantar el Serrallo. Estic convençut que el pavelló vibrarà en el seu suport i nosaltres ens hem de mantenir serens».
El partit serà un xoc entre dos equips, però els focus estarà sobre les figures. Iker Montero i AJ Plitzuweit han encetat la temporada com els tiradors estrella del CB Salou i el CB Tarragona respectivament. Montero, amb una mitjana de 18 punts per partit, ha esdevingut el jugador estrella del conjunt salouenc. L’escorta blau es va encarregar de donar ell sol la tercera victòria del conjunt de Jesús Muñiz contra el Prat. Montero va tancar el partit amb un total de 34 punts, 26 d’aquests assolits en els dos primers quarts. En aquell duel es va mostrar letal tant en el tir exterior com en les jugades individuals. D’altra banda, el nordamericà AJ Plitzuweit és el referent anotador de l’equip amb 14 punts de mitjana. El CBT és un equip més versàtil a l’atac, amb el suport en la puntuació d’Ousmane N’dour i Josep Fermí Cera, però quan el nord-americà està encertat, l’equip respira i, en el derbi, apunta a sumar-se perquè sigui un partit vibrant.
Bàsquet l El conjunt cambrilenc va presentar diumenge el seu planter base de 32 equips al pavelló municipal
Arnau Montreal Quesada
El CB Cambrils va exhibir múscul el darrer diumenge en la presentació de tots els seus equips al Pavelló Municipal. Els 32 equips i els 400 jugadors es van reunir com una gran família en una jornada de germanor i festa amb el públic per afrontar la temporada 2024/2025.
En total, l’entitat té dos equips de babies, cinc de prebenjamins, set de benjamins, sis d’alevins i, a més, un preinfantil masculí i un de femení; un infantil masculí i un de femení; dos cadets masculins i dos de femenins; un júnior masculí i un de femení. Finalment, l’equip sènior masculí i el femení van tancar la jornada. Els equips inferiors, de babies fins a alevins, es distribueixen per diferents centres escolars; l’Escola Cambrils, el col·legi Cardenal Vidal i Barraquer, l’Escola la Bòbila, l’Escola Mas Clariana i l’Escola Guillem Fortuny.
Tots ells van tenir el seu moment de glòria desfilant per la pista. «La nostra gran il·lusió era poder reunir-nos tots per fer una foto de família. És molt important pel club tenir aquests moments»,
va destacar el president Francesc Canaldas.
El potencial esportiu del club cambrilenc està en auge. No només s’apropen jugadors locals, sinó també de municipis propers. Amb tot, Canaldas va destacar que «ara mateix no podem créixer més per motius d’espai. Fem el que podem per ampliar equips i donar cabuda a més nens. Si mirem els últims deu anys, hem crescut una barbaritat amb les mateixes hores de pista que des de llavors. Amb més espai, podríem créixer encara més».
Canaldas va assenyalar que la clau de la base està en els tècnics: «Sense fer massa soroll i per mitjà de millorar els entrenadors, notem que els equips de la base han crescut a nivell de joc. Fins i tot, l’equip benjamí femení, que ara és aleví, va quedar segons de Catalunya. Tenim una bona generació de jugadors». Els dos equips sèniors es troben en Primera Territorial «el femení treballa per consolidar la categoria i el masculí en pujar. Som un club social i treballarem amb els nostres sense fitxar jugadors».
«Amb més espai, encara podríem créixer amb més equips»
Activitats
- XI Jornades de Dret Portuari de Tarragona. Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT) – Divendres 29 de novembre a
- Nadal Somni | Festa de l’encesa de llums. Esglèsia de Sant Pere Apòstol del Serrallo – Divendres 29 de novembre a
- Nadal Somni | Ilusión + Tast de vins solidaris.
- Nadal Somni | Planetari immersiu familiar | El cel dels mariners. Museu del Port – Dissabte 30
- Nadal Somni | Taller de cianotípies. El Teatret – Dimenge
- Nadal Somni | Portes obertes vaixell Open
Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
Economia
L’increment se situa en el 2,6% i beneficiarà a 10,3 milions de persones a tot l’Estat
Una pensió de jubilació mitjana pujarà 600 euros i una del sistema general s’incrementarà 500 euros el 2025. Així ho ha confirmat la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, després de publicar-se la dada d’inflació avançada del mes de novembre, que permet calcular de forma provisional l’increment per l’any vinent.
Saiz ha destacat que la revalorització amb l’IPC dona «tranquil·litat i confiança» a 10 milions de persones que perceben aquestes prestacions. «Un any més els pensionistes veuran incrementada la pensió, conforme a l’augment del cost de la vida», ha dit Sainz, que ha remarcat que la revalorització de les pensions per llei és un «compromís» de l’executiu estatal.
Des de l’entrada en vigor de la reforma del 2021, les pensions s’actualitzen cada any en relació amb l’augment dels preus per garantir el poder
Pensionistes reclamant que es
L’increment beneficiarà 10,3 milions de pensions contributives.
El govern espanyol aprova una baixa per evitar riscos climàtics
Treball l Seran de quatre dies prorrogables i els treballadors no perdran retribució
El Consell de Ministres va aprovar ahir els nous permisos climàtics, una modificació de l’Estatut dels Treballadors per evitar que hagin de fer desplaçaments durant episodis meteorològics adversos. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha explicat que en els últims anys s’estan multiplicant els efectes del canvi climàtic, i l’executiu activa mesures per «donar certeses a les empreses i treballadors»
amb permisos retribuïts de quatre dies prorrogables fins a la fi del fenomen. A partir del quart dia, les empreses podran seguir fent el pagament del permís o incorporar aquests treballadors dins d’un ERTO per força major. L’Estat segueix l’exemple de Canadà, que ja ha aprovat legislació similar.
Segons la ministra de Treball, aquests permisos climàtics aniran vinculats a situacions d’emergència climàtica «quan una autoritat indiqui que hi ha risc en els desplaça-
adquisitiu dels beneficiaris.
Les pensions van incrementar-se un 2,5% el 2022, un 8,5% el 2023 –any marcat per l’augment generalitzat de preus– i un 3,8% el 2024.
Segons ha detallat el Mi-
nisteri, l’increment beneficiarà 10,3 milions de pensions contributives, a més de les 720.000 pensions corresponents a les classes passives, que també es revaloren amb el mateix índex.
L’apunt
L’IPC puja fins al 2,4%
L’Índex de Preus de Consum (IPC) ha pujat sis dècimes al novembre i s’ha situat un 2,4% per sobre del mateix mes de l’any passat a l’Estat, segons l’indicador avançat que ha detallat dijous l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La dada d’inflació del mes de novembre també permet anticipar la pujada de les pensions, que es revaloritzen amb l’IPC des de fa quatre anys.
Empresa l El Consell Ministres ha autoritzat aquest dijous que el grup de telecomunicacions saudita compri un 4,9% addicional de les accions de Telefonica i la seva participació augmenti així fins al 9,97%. Segons ha detallat el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, l’autorització de l’operació sobre Telefonica -considerada una empresa estratègicaha estat precedida per una «anàlisi exhaustiva» de les autoritats espanyoles amb l’objectiu que complissin la legislació i per «assegurar l’interès nacional en matèria de defensa». El ministre ha afegit que s’han imposat «mesures i condicions» sobre STC que l’empresa saudita ha acceptat de «manera voluntària», tot i que no ha volgut detallar de quines es tractava. ACN
Així doncs, un pensionista que percebi una pensió de 1.441 al mes, coincident amb la pensió mitjana de 2024 de jubilació, passarà a rebre el 2025 una pensió de 1.481,35 euros mensuals.
Un treballador passa pels tolls d’aigua que van deixar uns aiguats a Amposta. Anna Ferràs/ACN
ments o que és millor no anar a treballar».
El projecte deixa a mans dels representants dels treballadors la possibilitat que arribin a un acord amb l’em-
presa per suspendre l’activitat durant les alertes. També estableix que els convenis hauran de contenir mesures preventives.
També modifica les nor-
mes del dret a la informació dels treballadors perquè estiguin sempre convenientment informats per part de les empreses sobre les accions a seguir durant emergències.
L’Estat aportarà 4 milions d’euros més a l’UNRWA
Palestina l El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha anunciat aquest dijous un increment de 4 milions d’euros en les aportacions de l’Estat a l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA), i 1,6 milions d’euros per al Tribunal Penal Internacional (TPI). Durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per abordar la situació a Gaza, el ministre ha defensat la tasca «indispensable» d’UNRWA per aportar «dignitat i esperança» a la població palestina. També ha defensat el suport del govern espanyol a la solució dels dos estats i a la legalitat internacional, en els termes de les resolucions de l’ONU sobre la retirada de forces israelianes, el retorn dels refugiats i la devolució dels territoris ocupats des de 1967. Albares ha recordat que l’Estat ha aportat 43 milions d’euros des de l’inici de l’operació militar. ACN
Restauradors i botiguers de Picanya, entre l’enuig i les ganes de tornar a començar
Comerç l Empresaris del municipi lamenten que encara no han rebut cap ajut
ACN
Enuig i ganes de tornar a la normalitat com més aviat millor. És el sentiment majoritari de restauradors, botiguers i treballadors de Picanya gairebé un mes després del pas de la DANA per aquest municipi de l’Horta Sud. El restaurant Peamflo, situat a la plaça de la vila, està ple de veïns després que hagi reobert aquesta setmana. L’establiment es va omplir de fang i va quedar totalment danyat. El seu propietari, en Florentino, ha renovat tot el mobiliari. Tot i que ha sol·licitat totes les ajudes, encara no n’han rebut cap i ha hagut de pagar de la seva butxaca la renovació. «Encara no hem reaccionat; hi ha gent molt feta pols», afirma. A pocs metres, la Nani ho ha perdut tot. Tenia una botiga de roba i està a l’espera de rebre els ajuts.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
El restaurant tenia més d’un pam de fang l’endemà de la barrancada, amb la cuina i els electrodomèstics totalment malmesos. En Florentino recorda que l’únic que es va salvar va ser la cafetera després que els entrés un metre i mig d’aigua. Ara, un mes després, l’afluència de clients és constant. «Hem obert aquesta setmana, la resposta és espectacular, tenim molta feina, Picanya no està tan fotut com Paiporta, aquí la gent està més bé», assevera el restaurador.
En José Luís també ha pogut aixecar la persiana de la seva perruqueria i des de la setmana passada no para de rentar caps i pentinar a les clientes. «Tinc un ple al deu, casa, cotxe, negoci, motos, tot danyat», explica. Amb tot, gràcies a l’ajuda de tres brigades i dels voluntaris ha recuperat el local.
País Valencià l L’epicentre de la catàstrofe continua amb carrers enfangats i s’hi respira pols en suspensió
ACN
De l’impacte de la tragèdia al desànim. Un mes després de la dana al País Valencià, els veïns de Paiporta encara treuen fang i netegen les seves llars. Els carrers d’aquest municipi, zona zero de la catàstrofe, continuen les tasques de recuperació i s’hi respira pols en suspensió.
L’ACN ha tornat a entrevistar els mateixos veïns quatre setmanes després, entre ells, l’Antonio. Segueix vivint a casa dels seus fills perquè el seu habitatge va quedar ne-
gat d’aigua. «És una vergonya, vivim de la misericòrdia», denuncia. Encara no ha rebut cap ajut, però assegura que es refarà: «Tinc 75 anys i tornaré a començar». El cansament, la indignació i el sentiment d’abonament persisteix entre el veïnat, que veu com cada cop hi ha menys voluntaris. Antonio Casas ha perdut tots els mobles de casa seva. Té les estances pràcticament buides i ja netes, però el rastre de la riuada encara és ben visible a les parets de la seva llar. «No llençaré la tovallola, la meva dona i jo ho arregla-
Els veïns asseguren que els ajuts no arriben i els pèrits no passen
seus veïns. «Estic cansat, resignat, desencantat, és el que pensem tots, que es deixin de discutir, hi ha gent que ho ha perdut tot», reclama a les autoritats. «És vergonyós, estem a Espanya, València, és insostenible, els ajuts no arriben, els pèrits no passen, ens és igual de qui és la culpa. Que es posin les piles i ens arribin les ajudes», insisteix en Carles. Aquest veí, que ha obert un canal per xarxes per recollir productes i aliments, agraeix l’onada de solidaritat rebuda i la tasca dels voluntaris més joves. Tot i això, lamenta que cada vegada hi ha menys persones ajudant: «Al principi hi havia molts voluntaris, però ha passat un mes i és normal».
rem tot, a reparar i a viure perquè la vida continua», assegura.
Amb tot, lamenta que encara no han rebut cap ajuda, tot i que la van sol·licitar al «segon dia». «No tinc cap notícia, no m’han donat res, ni una telefonada, res de res», comenta.
Just davant de la casa de l’Antonio, hi viu en Carlos. Ell també va patir danys a la planta baixa. Es troba en situació d’ERTO perquè treballava en una immobiliària. Des del minut u de la tragèdia s’ha bolcat a netejar i ajudar els
Fang sec i pols en suspensió Comparteix parer, la Mari Luz, una jove de Madrid que és la tercera vegada que fa de voluntària a la zona. Ella explica que ha vist molts de canvi respecte al darrer cop que va venir. «El segon cap de setmana estava pràcticament igual que el primer, ara, està tot millor, el fang ja està sec», afirma. Tot i això, assenyala que la pols en suspensió no ha desaparegut.
De fet, els carrers del centre de Paiporta i del voltant del barranc del Poio ja són transitables. Les màquines excavadores i els efectius de l’UME continuen treballant per recuperar l’aspecte que tenia la població abans de la catàstrofe. En canvi, la imatge és ben diferent als afores, on s’acumulen els vehicles danyats en cementiris improvisats.
k Carta dominical k
Benvolgudes i benvolguts, hem començat el temps d’Advent i volem ser millors per a preparar-nos adequadament pel Nadal. Però a voltes ens passa que no canviem: seguim amb els nostres mateixos pensaments, que no són els de Déu, i sense mala intenció ens oposem al missatge de Jesús. És aquella oposició «de bona fe» al projecte del Regne de Déu, com fa Simó Pere quan encara no ha comprès que el camí de Jesús ha de passar per la creu.
Després de la confessió de fe de Pere (Mt 16,13-20; Mc 8,27-30; Lc 9, 18-21), l’Evangeli ens afirma que Jesús es posà a instruir clarament els deixebles dient-los que el Messies seria rebutjat. «Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: “Vés-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes”» (Mc 8,3233).
Un dels drames de la predicació de Jesucrist fou fer comprendre el significat profund del Regne de Déu sense alimentar les expectatives polítiques jueves. Aquesta és, precisament la temptació que el diable li ofereix al desert (Mt 4, 1-11; Mc 1,12-13; Lc 4,1-13): presentar-se com un Messies polític i poderós. Però el Regne de Déu que anuncia Jesús no és ni polític, ni temporal. D’aquí el parallelisme sorprenent del passatge de Marc acabat d’esmentar amb l’episodi de les temptacions: «Fuig d’aquí, Satanàs.» Jesús només ho diu al diable al desert (Mt 4,10) i a Pere. Perquè Pere, en aquest moment, encara «no veu les coses com Déu, sinó com els homes». Per això vol «corregir» Jesús mateix.
Ser deixeble no és corregir el Crist o adaptar el seu missatge, sinó seguir-lo tot «portant la creu»
De fet, si mirem la història dels cristians i la mateixa actualitat eclesial, ens adonem que, com Pere, moltes vegades hem volgut corregir el Crist, per acomodar-lo al món, per adaptar-lo a les diferents situacions. No són els homes i les seves estadístiques els qui ens han de dir com ha de ser l’Evangeli avui, sinó que és l’Evangeli el qui ens ha de dir avui i sempre com han de ser els homes. És possible que el mal de Pere sigui també el nostre. Sovint tenim la temptació d’adaptar excessivament l’Evangeli al món, de diluir-lo, de fer-lo suau, d’amagar-ne algunes pàgines per a no ferir susceptibilitats, de reduir-lo a un llenguatge políticament correcte, amb la pretensió teòrica de guanyar més adeptes, o perquè no ens diguin que estem desfasats. Però aleshores en comptes d’evangelitzar el món, mundanitzem l’Evangeli.
Ser deixeble no és corregir el Crist o adaptar el seu missatge, sinó seguir-lo tot «portant la creu» (Mc 8,34). Jesús accepta la creu com a fruit de la seva fidelitat radical a la missió rebuda de Déu Pare i no simplement com una pura abnegació antihumana. També el cristià que de veritat vulgui seguir Jesús ha de ser coherent amb l’Evangeli sense corregir el Crist ni diluir ni un bri el seu missatge. Encara que això impliqui el fet d’haver d’anar a contracorrent. Perquè el que és normal als ulls de Jesús no és sempre el més corrent.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
EEditorial
l sensellarisme no és un fenomen nou ni exclusiu de la ciutat de Tarragona. De fet, segurament si se cerquen les raons primigènies, caldria dir que es tracta d’una conseqüència directa del nostre model de societat, l’occidental. L’estat del benestar que tant agrada lluir té, en les persones sense llar, un símbol que li fa de contrapès i que en destapa les vergonyes. Aquesta setmana s’ha realitzat un nou recompte de les persones que viuen al carrer a Tarragona. No es tracta d’una anàlisi exhaustiva, ja que no es cobreixen totes les zones possibles de l’entramat urbà, però sí que serveix per a dibuixar la situació actualitzada respec-
te de recomptes similars anteriors. I les dades no són bones, en set anys gairebé s’han doblat les persones sense llar registrades. L’acció municipal ha hagut de multiplicar, en conseqüència, els seus esforços per prestar una atenció que mai no és suficient i que, en realitat, hauria de comptar amb una major implicació d’administracions superiors amb competències més adequades, per exemple, en habitatge i salut. I, desgraciadament, també cal valorar si no és també un reflex de cap a on camina la nostra societat quan el que si s’ha reduït, notablement, és el nombre de voluntaris que participen en les tasques de recompte.
k Tribuna k
Foc Nou és lluitar pel somni d’Esquerra!
Esquerra Republicana de Catalunya ha estat el partit més decisiu de la nostra història i és un patrimoni no només de la seva militància sinó del país sencer. Però als darrers anys se’ns han desdibuixat les sigles fins al punt que a vegades costa reconèixer-nos-hi. Ens hem allunyat de la gent i hem perdut dos terços del més d’un milió de votants que vam aplegar fa cinc anys. És bon moment per analitzar què ha passat i fer foc nou per recuperar les sigles d’un partit guanyador, de la mà de l’Helena Solà, la que pot ser la primera presidenta d’ERC.
La dinàmica que portem té diverses causes, però en sobresurt una. Hem diluït el projecte que ens il·lusionava i distingia: la independència de Catalunya des de l’esquerra política. Al 2019 vam fer un canvi d’estratègia i de relat i vam passar del «ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer» –que diria l’admirat Ovidi Montllor– a una mena de ‘peix al cove’ antirepressiu al principi, generalitzat poc després. L’autodeterminació de Catalunya, reclamada a través de les mobilitzacions més grans del món durant 10 anys, deixava de ser el nostre objectiu polític immediat i es convertia en una espècie d’horitzó retòric difús. I no és això el que s’esperava de nosaltres.
En quin moment vam creure que era bona idea regalar les investidures socialistes? Fer això en lloc de practicar un parlamentarisme exigent -a canvi del referèndum- l’única base que eixamplava era la del PSC. Com vam poder regalar les nostres ensenyes històriques, l’estelada i la República, als altres? Això sí que ha estat fer créixer la dreta a costelles nostres!
Però com deia, la nostra davallada
Xavier Puig Andreu Conseller d’ERC a Tarragona i membre de Foc Nou
s’cxplica per la combinació de més raons. Partir peres amb el món de l’educació, distanciar-nos de les lluites socials, sindicals i ecologistes o acaparar poder institucional sense un rumb de transformació clar, en són només algunes. Que el nostre referent hagi acabat sent la Copa Amèrica ho resumeix prou bé. Ens ha faltat transparència. Els uns perquè mai contesten les pregunten que la gent els fa. Els altres perquè estan massa pendents de vendre el producte. Va ser un encert consultar la militància sobre la investidura d’Illa, sí, però va ser un error fer-ho sense un debat en igualtat de condicions entre el sí i el no. Quina pressa hi havia? I per què li dèiem ‘sobirania fiscal’, ‘concert econòmic’ o ‘clau de la caixa’ a allò que en realitat era ‘l’IRPF el 2025’? De vegades ens ha sobrat màrqueting i ens ha faltat parlar clar.
investir ‘el delegat de la Moncloa’! Quines victòries poden prometre aquells que amaguen la seva responsabilitat en les derrotes? Poden recuperar la confiança en l’ecosistema independentista aquells que ja no es parlen amb ningú? De veritat lideraran la pau, els que estan fent foc creuat?
Foc Nou som una candidatura jove i municipalista que representem un canvi de persones, de projecte i d’actitud. I alguna raó deurem tenir quan fins i tot els continuistes prometen el canvi malgrat es reparteixin 17 persones de l’executiva que ha dut ERC on és ara. A Foc Nou ni una!
El dia 30 la militància, per mitjà de vot secret, està en condicions d’enviar un missatge inequívoc a la cúpula del partit: ara toca canvi!
Fem foc nou per recuperar la independència com el nostre projecte distintiu i guanyador, teixint complicitats! Per reconstruir la nació al voltant de la llengua! Per defensar el treball, la justícia social i el benestar! Per recuperar l’ètica republicana perduda entre campanyes i cartells! Per cohesionar el partit amb tothom! Fer Foc Nou és fer net, és tractar-nos de companyes i companys, escoltar-nos i recuperar l’orgull de pertinença!
Al Congrés del 30 de novembre la militància té l’oportunitat de canviar aquesta dinàmica i enfilar un horitzó guanyador. I això difícilment ho encapçalaran les dues llistes que han dirigit el partit i ens han dut on som, per molt barallades que estiguin –malauradament–. Ràpid es van posar d’acord per
El dia 30 la militància, per mitjà de vot secret, està en condicions d’enviar un missatge inequívoc a la cúpula del partit: ara toca canvi! A Esquerra l’independentisme no es rendeix. I, amb tots els respectes, però entre l’aristocràcia i el rei, triem la militància republicana amb l’Helena al capdavant, disposats tots a sumar esforços fins a aconseguir fer realitat el nostre somni, que el tenim i ens agermana: la República Catalana. Visca Esquerra!
k Tribuna k
Acada barri dels Països Catalans, poble a poble, de les ciutats petites a les més grans. És on ha de tornar a arrelar Esquerra Republicana de Catalunya. Per això alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores republicans, avui ens adrecem directament a vosaltres per fer-vos una crida explícita.
Esquerra Republicana és i serà forta a l’esquerra nacional. I és en la base municipalista que Esquerra Republicana ha mostrat una capil·laritat territorial enorme, al servei del bé comú i de l’alliberament nacional. I ho ha demostrat de forma sostinguda en el temps, fins fa pocs mesos en què hem perdut suport social de forma òbvia. També als nostres barris, pobles i ciutats; i tots els partits i les entitats hem d’assumir la nostra part de responsabilitat. És el primer pas per refer-nosen.
Volem refer-nos-en per refer el país. Per obrir un nou cicle polític que reconnecti amb les aspiracions de sobirania nacional tant existents encara com necessàries: per sobreviure com a nació, per ser una societat justa i pionera, hem d’existir com a país i per tant necessitem exercir el vot en un referèndum que tingui conseqüències polítiques i socials enlloc de judicials i policials. Aquest és el camí en el context que tenim ara. Aquest és el nou ci-
Gemma Marcos, Raquel Sans, Alba Camps i Xavier Godàs
Nova Esquerra Nacional
cle polític que hem d’obrir, que volem obrir, de bracet de les esquerres sobiranistes del país, i nosaltres creiem que ho podrem fer millor si renovem els lideratges enlloc d’ancorar-nos al record. Cal caminar. Per això, us fem una crida a vosaltres, món local d’Esquerra Republicana, per fer passos amb nosaltres. Amb l’Alba Camps, la Raquel Sans, la Teresa Jordà, en Marc Aloy i tants d’altres, encapçalem la candidatura Nova Esquerra Nacional i volem que els ajuntaments catalans es reconverteixin una altra vegada en la principal institució republicana per fer avançar el país. Com ho van ser el 1931. Per entramar la societat civil al voltant d’unes institucions que els donin solucions socials, d’habitatge i del dia a dia, i que recol·loquin l’independentisme i el sobiranisme d’esquerres un altre cop a la punta de llança. Per caminar.
Volem refer-nos-en per refer el país. Per obrir un nou cicle polític que reconnecti amb les aspiracions de sobirania nacional tant existents encara com necessàries
Els ajuntaments del 2027 han de ser, doncs, bastions per a una república justa que tant volem, que tant necessitem. Però no podem confondre desitjos amb acció política; ni oferir retòrica enlloc de concrecions. Ens calen, doncs, acció política i concrecions. Ens tocarà tornar a fer feina, com en vam fer el 31. Com en vam fer el 2017. I això passa perquè assumim els errors i recomponguem l’espai polític; recuperem el vincle amb la societat civil i les organitzacions sobiranistes i independentistes d’arreu; arribem a més gent; enfortim les estructures per recuperar l’orgull i l’autoexigència crítica; redoblem la nostra veu al món i confrontem l’Estat per exercir l’autodeterminació. Sabem que molts de vosaltres ho veieu igual. Fins al punt que 419 militants d’Esquerra que sou regidors o alcaldesses heu donat suport a la nostra candidatura de cara al congrés d’Esquerra. Moltes, moltes gràcies! Ajudeu-nos a multiplicar l’esforç aquest 30N i sumem tota la força possible des del municipalisme. Cap al progrés social i la llibertat nacional, fem caminar Esquerra per fer caminar el país poble a poble.
k Dels lectors
Ilusiones
Da alegria ver las calles con sus adornos y las tiendas preparadas para la Navidad.
Me gustaria con este mensaje animar a los que lo lean a reflexionar que
significa para cada uno la Navidad.
De pequeña iba al Colegio del Sagrado Corazón de Tarragona y preparabamos la Navidad ensayando villancicos, dibujando el Cristma para felicitar a nuestros padres y todo con esa ilusión de los niños. No deberiamos perder con los años estas ilusiones para vivir la Navidad con este calor y acercandonos a otras familias llevandoles algo de lo nuestro, porqué al
k Tribuna
Pantalles. Eliminar les pantalles. Reduir l’exposició a les pantalles. Pantalles. SALUT MENTAL. Educar en l’ús dels terminals mòbils. Abús del temps en pantalles. Pantalles. XARXES SOCIALS. Addició. Aïllament social. Pantalles. SUÏCIDI. Pantalles ... i ... i ... i molt després POLARITZACIÓ.
Fa mesos que hi ha discussions sobre el tema. Ara bé, la major part de les reflexions fetes fins ara s’han centrat, gairebé en exclusiva, en les pantalles. Fins a tal punt, que la revolta iniciada per un grup de famílies arreu del país fa un any ha aconseguit que la Generalitat reguli, d’aquella manera, l’ús dels mòbils als centres escolars. Ara bé, fins aquí les bones notícies a casa nostra.
final ¿ porqué gastar tanto? si podemos hacer felices a otros.
M. Rosa Huber Company Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
El món va prenent consciència accelerada de la vertadera amenaça, que no són ni les pantalles ni les xarxes socials en si mateixes, sinó l’algoritme que hi ha darrere
En paral·lel, el món va prenent consciència accelerada de la vertadera amenaça, que no són ni les pantalles ni les xarxes socials en si mateixes, sinó l’algoritme que hi ha darrere de TikTok, Instagram, Facebook, X i Youtube, entre d’altres. Austràlia ha tirat pel dret i ha prohibit l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Romania denunciava ahir a Brusel·les que TikTok havia interferit en les eleccions. No cal ni parlar de la divisió que assola els EUA, amb la gens discreta influència de X ( Musk ) i Youtube. El dit i la lluna Podem desganyitar-nos discutint sobre l’ús del mòbil i les pantalles, sobretot en adolescents, però la gran amenaça que plana sobre la societat occidental i que ens hauria d’ocupar, és l’algoritme que hi ha darrera de tota xarxa social. Aquest ens afecta per igual a tots, ja que funciona sota una única premissa: captar l’atenció d’aquest, entenguis, aconseguir que hi passi el major temps possible. Per què? Per ingressar més. L’economia de l’atenció no n’entén d’ètica social. Com? Mostrant a l’usuari aquells continguts que més li agraden de manera continuada. Perfeccionant la teoria de l’embut: l’algoritme mostra continguts similars, malgrat no ser cercats. En última instància, l’algoritme perfila i mostra en bucle continguts per mantenir l’usuari dins d’un ‘cau’. Arribats aquí, la repetició d’impactes seleccionats per l’algoritme acaba configurant el marc mental de l’usuari i, a més, en reforça el biaix de pensament per mantenir-lo actiu i consumint. No és una activitat innòcua.
A qui defensi el lliure albir, li posaré un exemple clarificador. Imaginis en una biblioteca i que el bibliotecari li faciliti els llibres a llegir. Que se n’ocupi a diari. Que sense consulta, havent-lo perfilat, li deixi cada dia els llibres a llegir. Durant anys. Considera que el seu accés al coneixement està condicionat ? Això són les xarxes socials avui. O més aviat, en el que Google, Meta i TikTok les han convertit. Tenint en compte que cap persona tindrà un bibliotecari de referència però que el 2023 el consum mig mensual de Tiktok va ser de 33h, el de Youtube de 17h i el d’Instagram de 15h, treguin les conclusions sobre la creixent polarització social que sacseja el país i Europa.
Parem l’algoritme, sí.
Marc Just Director General de Tamediaxa SA, empresa editora del Diari Més
Necrològiques
Tarragona
Maria Moreno Aldana.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral
serà avui a les 10 h al Tanatori.
Maria Sanchez Lorente.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral
serà avui a les 12 h a la Trinitat.
Isabel Mulero de Haro.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Torredembarra
Josepa Rovira Virgili.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a St. Magdalena.
esqueles
977 21 11 54
Societat Els participants van gaudir d’un àpat que va combinar diverses cultures
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona va visitar el barri mariner del Serrallo per a conèixer el restaurant El Taller, liderat per Òscar Garcia i Jorge Huima, formats a la reconeguda Escola Hoffman de Barcelona. L’establiment, obert el 2006 com ‘El Taller de Cuina’ a la Part Alta de Tarragona, es va traslladar el 2017 al carrer Sant Pere, a l’espai que ocupava la Vinateria Universal.
Antón Pont, president d’honor de l’Acadèmia, va destacar que «l’àpat va estar
magnífic, tota una aposta de sabors entre la cuina japonesa, peruana i mediterrània». El menú va incloure plats com la gilda japonesa, el tàrtar de tonyina amb escabetx de bolets, la croqueta d’ají de pollastre i el ‘ceviche’ peruà. També van degustar moixina a l’all i pebre, ‘anticucho’ de porc ibèric amb quinoa i verdures, i unes postres de galeta de la tia ‘Cucha’ per cloure la vetllada.
L’Acadèmia va expressar el seu agraïment als xefs per la seva professionalitat i per la gran qualitat i quantitat de diferents àpats oferts.
Avui felicita als que es diuen: Sadurní, Demetri Il·luminada.
Espai patrocinat per:
21/03 al 19/04
Gràcies a les teves paraules oportunes una amistat o parella que estava en crisi s’arreglarà totalment. Viatge feliç retrobaments.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Resoldre els teus assumptes financers d’interès hauria de ser la meta a curt termini. Demostra amor a la gent del teu voltant.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Voldràs abastar més del que pots això et posarà de mal humor. Planteja’t prioritats tant en el treball com en la teva vida afectiva.
TV local
20/04 al 20/05
Valoraràs més les coses de casa que del treball. En família et sentiràs la mar de satisfet amb una sorpresa molt agradable. Nit passional.
23/08 al 22/09 VERGE
No et saltis les regles en el treball ja que amb facilitat crearies una mala imatge davant persones amb autoritat. Ves amb compte.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Deixa de raonar tant expressa’t amb més força. T’estàs mostrant massa fred en el teu contacte amb els altres. Tindràs una nit boja.
12:00 La comarcal (r)
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies (r)
15:30 Ben sonat!
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Anem de cap
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Anem de cap
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
El temps
21/05 al 20/06
Si bé la teva activitat serà màxima durant la jornada et costarà més del normal obtenir bons resultats. Tingues paciència que tot arribarà.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Continuaràs una miqueta confús no sabràs bé distingir la veritat de la falsedat. En les reunions que sorgeixin no prenguis decisions importants.
20/01 al 18/02 AQUARI
Controla uns certs pensaments negatius que fundats en un idealisme poc pràctic uns plans una mica utòpics danyaran el teu cor.
11:00 In situ
11:30 Ben sonat!
12:00 L’Orsai
13:00 Saló de plens
13:30 In situ
14:00 Notícies 12
21/06 al 22/07
Usa la intuïció fins a l’últim moment per a plantejar les teves idees projectes. No deixis res en mans de ningú mantingues una actitud ferma.
23/10 al 21/11
Al llarg del dia aniràs alternant entre el bon humor i uns pensaments pessimistes que de no controlar-los et portaran a la depressió a l’ansietat.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Estàs entrant en un temps on es manifestaran canvis situacions importants. Avui mateix és un dia per a prendre determinacions.
14:30 Notícies 12. Esports
15:00 Saló de plens
15:30 In situ
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Anem de Cap
18:30 Connecta 10Comarques.
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Notícies 12. Esports
21:00 Com la nit el dia. Cabaret
21:30 SPiTV
22:00 Notícies 12
22:30 Notícies 12. Esports
23:00 Com la nit el dia. Cabaret
HORITZONTALS: 1. Canonada soterrada feta d’obra. Propi dels dies en què se celebren festes. 2. Fet d’acerar. Verdura. 3. Sempre està al mig. Gran Canària, al revés. No contesta. 4. Quasi un adult. Part central de l’oli. Es mou en l’aire.Vocal. 5. Quasi un sí. Joves. Una de feble. Centre d’una pera. 6. Veus fortes. Persona que fa olles. 7. Europa unida, de moment. No segueix cap tonalitat. Conjunció francesa. 8. Reproduir una nitració. Falli. 9. Joves. Pateixen un excés d’ira. Cinc. 10. Està al cafè. Enmig de la costa. Té salut. 11. Oxigen. Gaudeixen d’un servei. Torna d’un viatge 12. Número d’una xifra. Branca portadora de flors fruits.
VERTICALS: 1. Tota cosa que forma part d’un grup. Ésser viu. 2. És corrosiu. Peça dels escacs. És feble. 3. Deixar de menjar. Concreció patològica a les orelles dels qui pateixen de gota. 4. Significa “cua”. Lleons marins. 5. Autor de faules. Ho necessito, al revés. 6. Dues de Castelló. Enmig de la veu. Expel·lir orina. 7. Final. Molèstia, al revés. Estranya. 8. Eocènic. Sacerdot budista. Conjunció invertida. 9. Sofre. Germinat. Soc sense una part. 10. Toca sense vocals. Una de feble. Una d’oberta. Senyor que puja. Un que marxa a treballar. 11. Jove ascendent. Purgador del gra. Sensació habitual a l’estiu. 12. Produeix úlceres. Vocal.
TARRAGONA:
Salomo Tuset, Esther Canyelles, 6 Telèfon 977 506 595 Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué; Joaquim i Tania Plaça Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084.
SALOU:
Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264.
VILA-SECA:
Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Avinguda Diputació, 79 Telèfon 977 361 041.
VALLS:
Granell, Jose Carlos Av. del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435.
EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 64 Telèfon 977 660 333.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Previsió pel Camp de Tarragona
Màxima Mínima Estat del cel Domini de l’ambient assolellat en general. Malgrat això, hi haurà estrats baixos fins a migdia al nord i oest de la depressió Central i interior de vall de l’Ebre, que localment podran persistir fins a primera hora de la tarda a punts del pla de Lleida i sectors propers.
Precipitacions
No s’espera precipitació. Malgrat això, a causa de la presència dels bancs de boira, es poden recollir algunes dècimes de litre en algunes fondalades de l’interior, més probablement a Ponent.
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
CASA EN VENTA Jardins Imperi ELS PALLARESOS. 239.000€. Tel. 638.847.008
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PALETA ECONÓMICO. Tel. 623.246.480
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
AMISTAD
CABALLERO no fumador, DESEARIA ENCONTRAR SEÑORA honesta y educada. No menos de 60 a 68 años. Con fines de vivir en pareja. En el caso de que usted necesitara ayuda, tendria 800€ cada mes. Tel: 652.715.033
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASAJES. Libera tensiones, disfruta tu momento. Especial NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299 MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES. VILAFRANCA del PENEDÉS. Tel.
Fotografia Aquest dijous es va inaugurar a Tarragona l’exposició ‘Intermezzo III: Cal·lípolis’, del fotògraf Gerard Boyer, en el marc del Festival Internacional de Fotografia SCAN
El fotògraf Gerard Boyer (l’Ametlla de Mar, 1974) va presentar el passat vespre la seva nova exposició fotògrafica, Intermezzo III: Cal·lípolis a la seu de Mèdol–Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona. La mostra, que ha estat comissariada per Arianna Rinaldo, és un recorregut visual per la ciutat encoberta, aquells espais que l’autor denomina zones intermèdies, sovint poc transitats, i on la natura creix agresta, en un exercici de llibertat no controlada. Durant més de cinc anys, Boyer ha observat i captat els rastres de la transformació d’aquests paisatges, i ara els mostra de manera suggeridora, a través de fotografies sense cartel·la, que conviden l’espectador a forçar l’observació i localitzar les petites o grans descobertes que revelen les imatges. «El Gerard ha vist les connexions i ara ens ajuda a veure les petjades i a entendre les capes històriques, antropològiques, socials i ambientals que hi ha en aquell territori», explicava la comissària Rinaldo. Unes capes, que a l’exposició també són visibles mitjançant la superposició de fotografies en un mateix espai. «Al final», explicava l’Arianna, «l’autor ens ofereix un missatge d’esperança, de pensar que aquest espai s’anirà transformant i evolucionant, però sense ser colonitzat o redefinit, sinó acollint tota la diversitat i les capes que ens revela el Gerard».
En el recorregut fotogràfic de Boyer també juga amb els elements per
explicar com, per exemple, la natura pot adoptar formes arquitectòniques com les de les columnes romanes, i referenciant-ho amb l’antiga vila de Cal·lípoils. També juga a mostrar rastres d’arqueologia contemporània i ens mostra l’eucaliptus que roman, malgrat el temps, ancorat en la terra, representant la persistència i la resistència en aquests espais de trànsit als afores de les urbs.
L’exposició fotogràfica Intermezzo III: Cal·lípolis forma part de l’onzena edició del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona, que enguany té com a eix temàtic Les urbs. El treball de Gerard Boyer es podrà
Una de les fotografies de l’exposició.
visitar fins al 12 de gener de 2025 al Mèdol, al carrer d’En Granada, 11, de Tarragona. L’accés és gratuït i el divendres 13 de desembre, a les 19.15 h, l’autor hi farà una visita comentada.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Lluny de l’urbs
El treball de Boyer és un recorregut visual per espais poc transitats
El passat dimecres, l’Aula del Futur, situada al complex educatiu de Tarragona, va ser l’escenari d’una jornada que va posar de manifest com la tecnologia pot ser una porta d’entrada a l’art, revolucionant la manera com el descobrim, l’experimentem i també l’ensenyem. Aquesta jornada, adreçada a l’ecosistema educatiu, forma part d’una col·laboració entre el Museu Arqueològic Nacional de Madrid, l’empresa tecnològica Samsung i el Departament d’Educació i Formació Professional. La iniciativa, que ja ha estat replicada a altres Aules del Futur arreu de l’estat, pretén evidenciar que un binomi tan prometedor com la fusió entre art i tecnologia ha d’apropar-se també al món educatiu.
Gràcies a aplicacions immersives, es pot viatjar en el temps i explorar de manera interactiva diferents èpoques històriques. Aquesta acció no només ens apropa a les obres d’art i a la història d’una manera inèdita, sinó que converteix l’aprenentatge en una experiència vivencial i memorable. Passejar virtualment per les ciutats de l’època romana o viure el dia a dia d’un poblat celtibèric transforma l’art en una realitat tangible, superant les limitacions dels llibres de text tradicionals.
Un cop més, es posa en evidència el potencial de la tecnologia, que no només apropa l’art a aquells que, per distància o limitacions físiques, no podrien accedir-hi, sinó que també ofereix al professorat un recurs poderós per incorporar a l’aula. Amb eines accessibles per a tothom, les aplicacions interactives o la realitat virtual, obren un món de possibilitats on l’art deixa de ser estàtic per convertir-se en viu. En un moment en què s’està debatent arreu del món sobre la presència o no de les tecnologies a les aules, experiències com aquesta demostren que —ben utilitzada— la tecnologia pot ser una gran aliada per transformar l’educació.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
