DiariMésTgna5180

Reus 10

El club Horts d’en Simó i l’Ajuntament promouen la pràctica de la petanca entre els més joves

Política 20

Junqueras i Godàs tenen una setmana per aconseguir un acord amb Foc Nou que els doni la presidència d’ERC

Opinió La superficialitat informativa: «No ens podem quedar en el titular, almenys en temes de transcendència»

Descompte cruel pel Nàstic

La Cultural Leonesa derrota (2-3) al minut 96 als grana, que havien aconseguit remuntar-li dos gols al líder de la categoria

Tarragona 3

L’Ajuntament expropia quatre finques i fa el primer pas per a fer realitat el futur districte tecnològic

El consistori deixa en mans dels tribunals el conflicte dels Serveis Funeraris

Reus 8

Tarragona 2

Vint-i-set persones han perdut la vida a les carreteres de Tarragona entre gener i novembre

Trànsit 13

El propietari de la Font dels Lleons haurà de treure l’aigua dels baixos

Tjerk van der Meulen

Situació actual del monument, soterrat als baixos d’un edifici. Diari Més

La propietat dels baixos de la Font dels Lleons, obligada a treure l’aigua i a estabilitzar el pàrquing

Patrimoni l Els tècnics asseguren que les esquerdes de la façana no tenen a veure amb les obres il·legals

Goñi

La propietat del soterrani que amaga les restes de la Font dels Lleons està obli gada a treure l’aigua de la finca i a estabilitzar les terres de l’aparcament exterior, li mítrof als terrenys. Així ho determinen les mesures cau telars imposades per part de l’Ajuntament de Tarragona després de les darreres ins peccions realitzades pels tèc nics. «Aquestes accions són crucials per a evitar possibles danys en l’edifici i protegir l’estabilitat de l’entorn», as segura l’informe municipal al qual ha tingut accés Diari Més. Les demandes encara no s’han complert, però des de la propietat asseguren que «col·

laborarem en tot el necessari amb l’Ajuntament i la Genera litat». Per altra banda, la font encara no s’ha inspeccionat i es desconeix el seu estat de conservació.

El passat 13 de novembre, amb les comarques tarrago nines en alerta per l’arribada de la DANA, tècnics munici pals van desplaçar se fins a l’edifici ubicat entre els car rers Eivissa i Pere Martell. L’objectiu era inspeccionar les restes de la Font dels Lleons, així com l’edifici construït a sobre, per tal de valorar la possible afectació de les obres realitzades en el soterrani.

«L’accés a la Font dels Lleons, zona de la intervenció, no ens és permès malgrat el requeri ment municipal», es desprèn

La propietat, crítica amb Esquerra Republicana

Fa unes setmanes, ERC va denunciar l’estat de la Font dels Lleons i va reclamar a l’equip de govern que compri la finca perquè la font es pugui museïtzar. Des de la propietat dels baixos defensen que «no s’està posant en risc ni l’edifici ni el patrimoni» i asseguren

de l’informe. A la inspecció hi van assistir veïns i l’admi nistrador de finques, però cap

que el problema és de l’administració «perquè fa més de 24 anys que té bloquejat un local de 1.117m2». «La Font pot ser pública, però ‘el continent no’, i aquí mai hi ha hagut cap compensació», subratllen. A finals de l’any 2019, l’aleshores conseller de Patrimoni Hermán Pinedo es va reunir amb la propietat per a intentar trobar una solució a la museïtzació de la Font. Segons assegura la propietat, Pinedo es va comprometre que parlaria

representant de la propietat. De fet, amb caràcter previ a la inspecció, la propietat ja va

Les esquerdes als pisos s’hauran d’inspeccionar més per descobrir l’origen

l’accés als tècnics. Tot i això, cal recordar que a causa de les restriccions de mobilitat de cretades per la Generalitat, es facilitava un dia hàbil més per a tots els tràmits relacionats amb l’administració.

Mesures cautelars

Els tècnics van comprovar des de l’exterior que les me sures cautelars ordenades a la propietat dels baixos de l’edifici no s’han executat. «La propietat està obligada a re alitzar aquestes accions, que inclouen, l’estabilització pro visional de la plataforma de terres de l’aparcament i l’ús de mecanismes per extreure l’aigua acumulada», recorden en l’informe municipal. Per altra banda, la trami tació de la llicència per a fi nalitzar les obres als baixos continua pendent de la pre sentació de la documentació relacionada amb el control arqueològic. Fins que això no es presenti, les obres iniciades fa mesos i paralitzades per l’administració no es podran acabar.

amb l’alcalde del moment, Pau Ricomà, per a posar fil a l’agulla a la negociació. Mai va arribar a desencallar-se la situació i la compra no es va realitzar. «Ens demanaven un preu massa alt i l’alcalde va dir que no ho podíem assumir», defensa Pinedo en declaracions a aquest mitjà. La propietat, en canvi, creu que Pau Ricomà «no en va voler saber res, de la font». «Ara sobta el seu canvi de postura», acaben dient.

comunicar al Departament de Disciplina, encarregat de les inspeccions, que negaria

Esquerdes a l’edifici Donat que els tècnics no van poder accedir als baixos de l’edifici, la inspecció de les restes no es va realitzar i les comprovacions es van haver de centrar en les esquerdes de la façana i dels pisos. El veïnat havia denunciat aparició d’es querdes després de les obres realitzades als baixos. «No es poden extreure conclusions definitives sobre les causes o evolució d’aquestes esquer des, fins a una valoració més precisa», s’indica en l’infor me. Per això, s’ha instat a la comunitat de propietaris a contractar un peritatge inde pendent que permeti avaluar l’activitat de les patologies i identificar ne les causes reals. Sobre les esquerdes a la façana, els tècnics han deter minat que, «a priori, semblen causades per altres motius aliens a les obres». Des de la comunitat de propietaris s’hauran de posar mesures cautelars per a evitar despre niments i s’hauran de reparar.

Carlos Domènech

Imatge dels terrenys ubicats a sobre de les restes de la Font dels Lleons, una font monumental enterrada des de fa més de dos mil anys. Gerard Martí

Toni Carmona seguirà com a portaveu de Podem

Política l Podemos es troba immers en un procés de renovació de portaveus municipals a diverses co munitats autònomes. En l’assemblea extraordinària de la militància de Podem Tarragona, celebrada el pas sat divendres, es va reelegir Toni Carmona com a por taveu del partit a la ciutat. Carmona, que renova el seu compromís al capdavant del partit, va afirmar que «con tinuar sent el portaveu de Podemos Tarragona és un honor, però també una gran responsabilitat». «Hem de seguir treballant per garan tir la justícia social, defensar els drets dels treballadors i les treballadores, i assegu rar que ningú queda enre re. Aquesta ciutat té reptes importants, i estic decidit a aportar tota la meva energia perquè Tarragona avanci cap a un futur més just», va afegir el conseller. El por taveu també ha remarcat el paper fonamental de la militància en aquest procés. «Podemos no seria Pode mos sense les persones que ens acompanyen dia a dia. És gràcies al seu suport i compromís que podem ser una veu ferma i decidida en defensa dels valors progres sistes». Des del Consell de Coordinació van agrair la participació de la militància i van reiterar el compromís amb la justícia social com a pilar fonamental de l’acció política del partit. Redacció

L’Ajuntament expropia 4 finques a la zona del futur districte tecnològic

Urbanisme l Els terrenys formen part d’una àrea clau del futur POUM

Oriol Castro

L’Ajuntament de Tarragona avança en gestions i tràmits del nou Pla d’Ordenació Ur banística Municipal (POUM) i el consegüent districte tecno lògic que es preveu a la zona de Francolí. Un exemple és l’expropiació de quatre fin ques al passeig Independèn cia, que la Junta de Govern

Local va aprovar recentment. Són finques qualificades per les Normes de Planeja ment Urbanístic com a espais lliures d’ús públic a obtenir pel sistema d’expropiació, i sistema viari, sense que esti guin inclosos, als efectes de la seva gestió, en cap polígon d’actuació ni sector de plane jament urbanístic. «Es trac ta, doncs, d’expropiacions

derivades del planejament urbanístic, que han demanat els propietaris, i que l’Ajunta ment ha de dur a terme obli gatòriament», explica Nacho García, conseller d’Urbanis me i Domini Públic.

Preu fixat

L’Ajuntament ha acceptat i aprovat el preu just fixat pel Jurat d’Expropiació de Cata

lunya. Aquesta tarifa estaria entre el milió i milió i mig d’euros. «Actualment, no hi ha un projecte definit per aquestes finques, però cal tenir en compte que formen part d’una de les àrees de ma jor transformació del pròxim POUM, la façana del Francolí, que inclou la zona de Tabaca lera i el nou districte innova dor als terrenys de la CLH»,

«Venen derivades del planejament urbanístic i estem obligats a fer-les»

indica García. En aquesta zona, ja es va efectuar una operació sem blant amb un solar on hi havia dos magatzems per a ampliar el pàrquing de la Tabacalera. Segons les previ sions de l’estudi del districte tecnològic, el 40% de la super fície es destinaria a habitatge, un altre 40% a activitat econò mica i el 20% restant a l’espai públic, on també es crearien equipaments públics, ele ments claus per dinamitzar el barri. L’alcalde de Tarrago na, Rubén Viñuales, va avan çar poques setmanes enrere que es treballarà de forma paral·lela per aprovar el futur POUM i engegar el projecte del futur districte tecnològic durant el primer semestre de l’any vinent.

Altres finques

Més enllà, l’Ajuntament de Tarragona també preveu ex propiar altres finques en al tres indrets de la ciutat. Així, el consistori té previst expro piar el número 8 del passeig Torroja. Tot i que en un prin cipi es va xifrar en 1,6 milions d’euros, finalment es va acon seguir rebaixar fins als 1,2. D’altra banda, es destinaran 600.000 euros a l’expropiació del número 15 del camí de l’Ermita de la Salut.

L’any passat, ja es va pro cedir a expropiar la finca ubi cada al número 17 d’aquesta mateixa via per a fer hi una zona verda i transitable.

Licitaran les obres del nou Skatepark del Miracle el primer trimestre del 2025

Esports l El Club Skateboard es mostra «desesperat» i denuncia que «s’haurà trigat gairebé dos anys» a tirar-ho endavant

L’Ajuntament de Tarragona preveu licitar les obres per a construir el nou Skatepark al Miracle el primer trimestre de l’any vinent. D’aquesta forma, el consistori vol desencallar un projecte que fa anys que està sobre la taula de la con selleria d’Esports. La redacció del projecte es va impulsar en l’anterior mandat municipal, amb ERC al capdavant. L’es pai esportiu es va dissenyar comptant amb la participació de les entitats i persones del col·lectiu skate de la ciutat i el projecte final va estar en llestit setmanes abans de les eleccions municipals. «Fa un any i mig que es va entregar el projecte, que compleix amb tots els requisits, i no ente nem com s’ha trigat gairebé dos anys a treure la licitació», expressa Antonio Cardoso, president del Club Skatebo ard Tarragona.

El consistori té reservats 200.000 euros per a construir l’espai i actualment s’està tre ballant en la redacció del plec de condicions del concurs públic. «Esperem que així sigui perquè estem desespe rats. Les previsions inicials eren que estigués enllestit per aquesta Santa Tecla i tot s’ha acabat allargant molt. Lamentem que encara no ens hem pogut reunir amb el con seller Mario Soler», exposa Cardoso.

Fonts municipals assegu ren que el projecte «és una de

Imatge virtual del projecte del Skatepark del Miracle, que disposarà de diferents rampes i plans inclinats. Ajuntament de Tarragona

les prioritats» de Tarragona Esports i que «s’emmarca en la resta de projectes de crea ció i millora d’instal·lacions esportives a la ciutat».

1.350 m2

El projecte contempla una superfície patinable de 1.350 metres quadrats amb dife rents rampes i plans inclinats, voreres com les que hi ha al MACBA o a la plaça de Sants

El nou espai preveu descongestionar el parc de lliscament que hi ha al Francolí

de Barcelona, plataformes baixes, piràmides i desnivells amb raïls. D’altra banda, es respectarà el caràcter d’espai verd d’aquest lloc públic de titularitat municipal. Així, es mantindran tots els arbres i la vegetació arbustiva, així com les roques gegants de dife rents granits, característiques del paisatge del parc. «Creiem que és un espai molt important per la ciutat i

per totes les persones que ens dediquem a aquest esport», apunta Cardoso. Segons el president, la pràctica del ska te es troba en auge i això tam bé es demostra amb altres espais que s’estan projectant als municipis del voltant. «En els últims anys s’ha fet Ska teparks a Reus o a Salou, per exemple. I s’hi han invertit quantitats molt superiors. Al final, per una capital de pro

víncia, creiem que el projecte que tenim entre mans és de mínims», diu Cardoso. L’únic parc de lliscament que hi ha actualment a la ciutat està situat al Parc Francolí. L’Ajun tament de Reus va destinar gairebé un milió d’euros en el nou Skatepark al carrer de la Ginesta i l’Ajuntament de Sa lou es va gastar 300.000 euros per la remodelació de l’espai, al carrer Tarragona.

Oriol Castro

Maria Grau guanya els comicis i és la primera subprefecta de la història de la Sang

Societat Grau es va imposar per només vuit vots a Ramon Mullerat (118-110)

Oriol Castro

Divendres a la nit Maria Grau va ser escollida subprefecta de La Sang en una ajustada votació, obtenint 118 vots en front dels 110 del seu oponent, Ramón Mullerat. Un total de 233 congregants van partici par en la votació, de les quals cinc vots van ser en blanc.

Grau serà la primera dona en la història que presidirà la congregació de La Sang Grau, de 36 anys, és regenta a la Part Alta de Tarragona i tinen ta d’alcalde a l’Ajuntament d’Els Pallaresos. Es va unir a La Sang l’any 2016, quan va començar a formar part de l’equip d’arrengladors.

Originalment, La Sang no permetia l’entrada de dones, així que Grau va formar part de La Soledat abans de poder integrar se a la congregació.

El 2020, després de la renova ció dels estatuts, va entrar a la junta com a secretària sota la direcció de Rafa Pintado. Grau substitueix a Ramón Mullerat, qui representava una línia més continuista dins de la congregació. Mulle rat, un històric membre de La Sang, va perdre les eleccions per un marge molt estret. Un fet que evidencia una divisió interna a la congregació.

En aquest sentit, Grau tindrà la labor de recosir les ferides obertes entre els con gregants i retornar a una es

tabilitat social i institucional a la Sang.

Les eleccions, que es van celebrar finalment el passat divendres després d’un ajor nament obligat per irregula ritats en el procés electoral i acusacions entre els candi dats, van ser supervisades per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, qui va desig nar un advocat, Alfred Vento sa, per assegurar la transpa rència del procés. Els darrers mesos, amb Ventosa al càrrec, la congregació va seguit els procediments dels estatuts per a garantir la transparèn cia, verificar i actualitzar el cens electoral i vetllar pel cor recte compliment dels pre ceptes estatutaris en matèria electoral.

Un any de conflicte

El conflicte es va originar gairebé un any enrere, arran de la denúncia de manca de transparència en la gestió de la congregació de mossèn Queraltó per una part dels congregants. El canvi de pro pietat de l’església de Natza ret, seu de la Sang, va generar denúncies cap a Queraltó. De fet, el 10 de desembre ar rencarà el judici que haurà de dirimir si es va cometre o no falsificació documental a l’hora de fer el canvi de nom de la seu canònica l’any 2018. La situació interna a la con gregació va ser durament

criticada per l’arquebisbe Planellas, qui va afirmar que malmetia els principis matei xos del cristianisme i que no

eren desitjables.

Queraltó ha declinat en di ferents ocasions fer declaraci ons a aquest mitjà.

Maria Grau és tinenta d’alcalde als Pallaresos. ERC

Llum verda definitiva de Costes al nou camí de ronda de la Savinosa

Urbanisme L’ens estatal ha aprovat definitivament el projecte després de desestimar les al·legacions

Redacció/ACN

El nou camí de ronda entre l’Arrabassada i la Savinosa compta amb el vistiplau del Servei Provincial de Costes del Ministeri per a la Transi ció Ecològica i el Repte Demo gràfic que ha aprovat de for ma definitiva el projecte. Així consta en la resolució emesa el passat 18 d’octubre per l’or ganisme estatal, que va deses timar les al·legacions formu lades per entitats ecologistes de la demarcació. Així doncs, la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona tenen llum verda per tirar endavant la idea que havien plantejat inicialment. La previsió és que es comenci a construir durant el 2025.

Tal com s’explica a la reso lució de Costes —publicada al Boletín Oficial del Estado (BOE) el 4 de novembre—, la coordinadora SOS Costa i Camp de Tarragona va pre sentar al·legacions. També ho va fer GEPEC EdC, tot i que és una de les entitats que confor men la coordinadora. La pla taforma ecològica considera que el projecte és «innecessa ri i «no representa una millo ra». En aquest sentit, creuen que «malmet el paisatge» i «banalitza» l’experiència de la gent que hi passarà. De fet, adverteixen que «pot existir risc de massificació».

En el seu document, la co ordinadora recull propostes alternatives al projecte anun ciat per la Diputació i l’Ajunta ment de Tarragona. Per una

Les obres costaran 1,1 milions d’euros i es preveu que s’executin durant el 2025

banda, plantegen que el tram inicial del camí discorri per l’interior dels terrenys de l’an tic Preventori de la Savinosa. Per una altra, reclamen que el vial sigui «únicament per a vianants i no per a bicicletes». Finalment, insten a replan tejar el tancament perimetral del camí, que serà de cinc

metres d’amplada i 750 me tres de longitud. En la seva argumentació, la coordina dora demana que es permeti l’accés de la ciutadania als terrenys de l’antic sanatori.

En la seva resposta, Costes explica que aquelles parcel·les són titularitat de la Diputació i, si es vol obtenir permís per entrar hi lliurement, cal adre çar se a l’ens provincial.

Fora de l’àmbit d’actuació

Costes apunta que només po den actuar dins de les zones que seran cedides per part

de l’Ajuntament per incorpo rar les al Domini Públic Ma rítim Terrestre (DPMT). Tan sols s’inclouran els terrenys on està previst que s’ubiquin les obres. Per tant, com s’as senyala a la resolució la resta queda «fora de l’àmbit d’ac tuació d’aquest Ministeri», el qual «no disposa de recorre gut alternatiu al del camí de ronda proposat». Tanmateix, apunten que el programa de necessitats esta blert pel consistori tarragoní, que s’encarregarà del mante niment de l’espai, inclou que

Detingut un repartidor que conduïa drogat i sense carnet

L’apunt

Cadena humana com a forma de protesta

Unes 200 persones van formar dissabte al migdia una cadena humana entre l’Arrabassada i la Savinosa per denunciar la construcció del futur camí de ronda que connectarà aquestes dues platges. «Volem que el litoral tarragoní continuï sent igual de bonic, salvatge i natural com ho és ara», deia Lola Paniagua, portaveu de les plataformes Salvem la Savinosa i SOS Costa i Camp de Tarragona, qui criticava que es convertirà «un lloc natural en urbà».

el trànsit sigui per a vianants i per a bicicletes. «Ambdós són usos permesos en el DPMT», exposen. En tot cas, qui ha de restringir el pas de bicis hau ria de ser l’Ajuntament.

Per les raons exposades, el Servei Provincial de Costes de l’Estat ha aprovat definitiva ment el projecte del nou camí de ronda entre les platges de l’Arrabassada i la Savinosa, amb un pressupost d’1,1 mi lions d’euros. Les obres es fi nançaran amb fons Next Ge neration i es preveu que durin sis mesos.

Successos Els Mos sos van detenir dijous un home de 26 anys que condu ïa una furgoneta de repar timent sota els efectes de l’alcohol i les drogues i sense carnet, al polígon Riu Clar. El vehicle va ser interceptat en un control per detectar infraccions de conductors de transport de mercade ries. El conductor va donar positiu en cocaïna i una taxa d’alcoholèmia de 0,69 mg/l. L’operatiu es va saldar amb 25 furgonetes inspec cionades, 15 expedients de transports, 18 denúncies de trànsit i quatre conductors denunciats per donar posi tiu en drogues. Redacció

Cinc ferits en un accident a la rotonda de les

Gavarres

Successos Quatre vehicles es van veure impli cats en un accident de tràn sit que es va produir, dissab te a la tarda, a la rotonda de les Gavarres, al quilòmetre 13,9 de la carretera T 11. Se gons van informar els Bom bers de la Generalitat, l’avís de l’incident es va rebre a les 17.58 hores. Es van desplaçar dues dotacions fins al lloc dels fets. Tot i l’aparatositat de l’accident, cap persona va quedar atrapada dins els ve hicles. Això sí, cinc persones van resultar ferides lleu. Els serveis d’emergència van treballar a la zona per aten dre els implicats i restablir la circulació a la via. Redacció

Unes 200 persones van participar en la cadena humana entre les platges de l’Arrabassada i la Savinosa. ACN

Investigadors de la URV reforcen la cooperació en IA al Quebec

Ciència Una delegació de la Generalitat de Cata lunya ha viatjat al Quebec (Canadà) per a impulsar la col·laboració en R+D+I i educació superior, així com la formació, recerca, inno vació i transferència de co neixement en Intel·ligència Artificial (IA) entre tots dos territoris. Dos investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) van partici par en l’expedició. Durant una estada de cinc dies, els representants catalans han mantingut trobades amb responsables dels minis teris d’Economia, Ciència i innovació, Ensenyament Superior i Ciberseguretat del govern del Quebec i amb responsables de diversos centres logístics d’innova ció de la regió. Un dels objec tius del viatge era reforçar la cooperació en Intel·ligència

Artificial i, en aquest sentit, van plantejar un marc de col·laboració en l’àmbit del coneixement. Redacció

S’organitzaran 8 activitats per la IV Setmana dels Drets Humans

Societat Sota el lema «la pau és l’únic camí», tindrà lloc del 10 al 14 de desembre

Redacció

La consellera de Cooperació de l’Ajuntament de Tarra gona, Cecilia Mangini i dos representants de la coordina dora d’ONG Tarragona; van presentar dimecres passat en roda de premsa la progra mació de la IV Setmana dels Drets Humans a Tarragona, que se celebrarà del 10 al 14 de desembre.

Sota el lema «la pau és l’únic camí», Tarragona se suma a la celebració d’aquest dia en record a l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’Assem

blea General de les Nacions Unides del 10 de desembre de 1948 i del Dia Internacional de les Persones Migrants, el 18 de desembre del 2001. Es van presentar un total de vuit activitats programa des que van des de col·loquis, exposicions, presentacions de llibres, entre d’altres. Els actes començaran el dimarts 10 de desembre, amb la lectu ra del manifest per part dels estudiants de la URV al pati del Campus Catalunya. La celebració acabarà el dissabte 14, quan es farà l’ac te de lectura del Manifest a la plaça de la Font a les 12 hores,

Tarragona celebra els 25 anys com a Ciutat Patrimoni amb drons i mapping

Patrimoni Tarragona va commemorar dissabte a la tarda el 25è aniversari de la declaració del conjunt ar queològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Hu manitat per la UNESCO. Les activitats van començar a les 17.30 hores al passeig Marí tim Rafael Casanova, amb un tardeo musical. Els DJ Dijeila, Lupo i Rayo van fer ballar el

públic amb una selecció de música que ha viatjat des del 1999 fins a l’actualitat. A les sis de la tarda va arribar el moment del berenar romà. Es van repartir 3.000 raci ons de torrades de pa romà banyades amb xocolata, oli DOP Siurana i sal. A partir de les 19.30 h, el cel de la platja del Miracle va convertir se en l’escenari d’un xou de 220

drons, que van recrear figu res icòniques de Tarragona i imatges representatives d’altres Ciutats Patrimoni de la Humanitat. La jornada va concloure a les nou del vespre amb un mapping a les parets del Circ romà, un espectacle creat per dones artistes en col· laboració amb el Mèdol Cen tre d’Arts Contemporànies i el festival Jardí Digital. Redacció

Els estudiants de la URV llegiran un manifest per encetar la programació

sota el lema «Darrera qual sevol guerra sempre hi ha el negoci de les armes».

Del 3 al 31 de desembre, el Centre Cívic de Sant Salvador acollirà l’exposició temporal «Drets Humans vulnerats», amb fotografies de diferents activistes arreu del món.

Màxima implicació

La consellera va voler agrair, una vegada més, «la màxima

implicació i compromís de llarga trajectòria en el món de la cooperació de les enti tats de la ciutat» i va animar a tothom a participar d’aques tes jornades per, entre tots «entendre la importància de la construcció d’un món més just i amb més pau, que és l’únic camí».

La consellera Cecilia Mangini amb representants de la coordinadora d’ONG Tarragona. Joan Carles Borrachero

Imatge del mapping programat per a la celebració dels 25 anys com a Ciutat Patrimoni. Cedida

L’Ajuntament deixa en mans de la justícia els casos de presumpte assetjament als Serveis Funeraris

Laboral l El grup municipal del PP es mostra «decebut» per la falta d’acció per part de l’equip de govern

Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Reus deixa en mans de la justícia resoldre les denúncies de presumpte assetjament laboral de diver sos treballadors de l’empresa municipal de Serveis Fune raris contra el seu gerent. El regidor no adscrit, José Ruiz, va denunciar aquesta situació durant el ple municipal del 15 de novembre. La portaveu del grup municipal del PP, Sílvia Virgili, assegura en declara cions a Diari Més que «som coneixedors del presumpte assetjament laboral exercit pel gerent durant el seu pas sat també com a gerent de l’empresa privada Mémora». Aquesta informació els hau ria arribat per part de treba lladors i extreballadors de l’empresa citada. Per aquest motiu, quan el Partit Popular va tornar a aconseguir representació en el consistori reusenc l’any 2023, un dels primers punts que van abordar segons Vir gili va ser el de la gerència dels Serveis Funeraris: «El 21 de juny vaig mantenir una reunió amb la regidora Mont serrat Flores, responsable del servei, per saber si el procés de selecció havia estat el cor recte». Segons els serveis jurí dics de l’Ajuntament, el procés havia estat correcte.

El protocol funciona?

«La regidora Flores ens va dir que, en cas d’haver hi un cas d’assetjament, existien me canismes per resoldre ho», comenta. No obstant això, malgrat les denúncies sobre presumpte assetjament, el protocol no es va posar mai en funcionament. Fonts de l’Ajuntament de Reus consul tades pel Diari Més recorden que «està en les mans dels tre balladors activar lo si creuen que hi ha casos d’assetjament,

Des del PP reclamen que es revisi el protocol contra l’assetjament laboral

Les reunions amb els treballadors es van cancel·lar perquè la via judicial era oberta

perquè, si no ho fan, no es pot aclarir i l’acusació d’assetja ment no es pot sustentar en res».

Així i tot, la portaveu dels populars argumenta que ha vent hi les denúncies dels tre balladors i que el protocol no

s’activés, significa que aquest ha fallat: «Reclamem que si el govern municipal s’omple tant la boca sobre salut men tal, que revisi el protocol, per què està clar que no ha fun cionat». Diari Més ha pogut parlar amb un dels treballa dors afectats pel presumpte assetjament i que fa 32 anys que treballa a l’empresa mu nicipal. El treballador, que demana mantenir se en l’ano nimat, afirma que no confia en el protocol: «Quan es fa la denúncia a través del proto col aquesta arriba al delegat sindical i a dues persones vin culades amb la direcció, entre elles la delegada de recursos humans». «Per tant, acaba sent un dos contra un i ja no ens hi presentem, perquè és

inútil», reflexiona. Aquest treballador assegura que va haver d’agafar la baixa l’any passat per culpa de la pressió de l’actual gerent que «crec que no enten que això no és una empresa privada, sinó un servei públic». «Amb els que té problemes és amb els vete rans com jo, perquè els nous o els temporals accepten qual sevol cosa sense queixar se», considera. El treballador as segura que actualment hi ha una denúncia col·lectiva pre sentada a inspecció de treball per part de sis treballadors i dos extreballadors.

Reunions cancel·lades «Finalment, en una de les di verses conversacions que vaig tenir amb la regidora respon

sable dels Serveis Funeraris em va dir que aquests treba lladors enviessin un correu electrònic per així poder par lar personalment amb tots ells», apunta la regidora. Ar ran d’això, es van programar diverses trobades individuals amb els empleats que així ho van demanar. Malgrat això, posteriorment al ple munici pal en què el regidor no ads crit va denunciar aquests fets d’assetjament, totes les reuni ons van ser cancel·lades. Des del PP es mostren «decebuts» per la decisió i exigeixen saber «què està fent l’Ajuntament al respecte actualment». Fonts del consistori responen que «en el moment en què es co neix que alguns dels casos estan judicialitzats, és quan es cancel·len les reunions. No més se’n produeix una d’un cas no judicialitzat». «La de cisió de cancel·lar les reunions es pren perquè es considera contraproduent i que es pot malinterpretar mantenir les amb la via judicial oberta; i perquè es considera que les persones treballadores ja no estan desateses, sinó que han trobat un camí per dirimir la seva situació», justifiquen.

FuneCamp

L’apunt

Ruiz respon a la regidora Flores

El regidor no adscrit, José Ruiz, ha volgut respondre a les declaracions de la regidora Flores durant el ple municipal del 15 de novembre. «Què ha fet indefensos als treballadors, la meva moció o la seva gestió?», es pregunta el regidor. «Potser té raó que no hauria de sortir a la llum que hi ha treballadors sancionats o baixes per temes relacionats amb la salut mental, però aquest govern ha estat inoperant», critica contundentment Ruiz.

Per un altre costat, aquesta situació suposa un pal a la roda pel projecte de crear FuneCamp, una funerària supramunicipal que englobi els municipis de Reus, Salou, Vila seca i Constantí. Virgili sentencia que «mentre no se cessi a l’actual gerent no donarem suport al projecte». «No tenim cap problema amb el projecte, ens sembla positiu i agraïm la feina d’informar contínuament els grups de l’oposició per part de la regi dora Flores, però ens espan ta pensar que aquest gerent passi a dirigir una empresa supramunicipal», adverteix. Actualment, el gerent està renovat fins al 31 de desem bre de 2025 i la portaveu del PP assegura que un regidor de govern li hauria comentat que «no tindrien pensat re novar lo més». «Encara que fos així, no podem permetre que aquesta persona conti nuï un any més al càrrec. Ha de ser destituïda o, com a mí nim, apartada cautelarment mentre es dugui a terme una investigació per esclarir els fets», subratlla.

Fotografia d’arxiu del Tanatori Municipal, gestionat pels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp. Gerard Martí

El Tomb farà tres sortejos per omplir Nadal «de somriures»

Nadal l El Tomb de Reus ha presentat la seva Cam panya de Nadal. Batejada Un Nadal d’il·lusions i somriures, s’allargarà fins al 6 de gener i consistirà en tres sortejos de tres lots amb productes, serveis o experi ències, per un valor de més de 700 euros. Per participar en la iniciativa, caldrà esca nejar els tiquets de compra i utilitzar l’app d’El Tomb. A més, es faran dos sortejos de 500 euros en Tombs (vals de compra) per les fotos que els ciutadans pugin a la xarxa social Instagram fent servir un photocall instal·lat al local cedit pel Centre Comercial El Pallol. Redacció

Aigües de Reus electrificarà el 85% de la seva flota de vehicles

Medi Ambient l Ai gües de Reus ha publicat la licitació per a l’adquisició de sis nous vehicles elèctrics, amb la qual cosa assolirà l’electrificació del 85,2% de la seva flota. El concurs públic ha de permetre la in corporació de dos turismes, una moto, una furgoneta petita i una altra de gran. D’aquesta manera, Aigües de Reus comptarà amb 23 vehicles elèctrics (tres dels quals híbrids), d’un total de 27, a banda de 23 punts de recàrrega distribuïts en les instal·lacions d’Aigües de Reus. Consegüentment, tan sols faltarà per electrificar quatre vehicles. Redacció

L’Ajuntament renovarà el Parc del Trenet i donarà resposta a demandes veïnals

Via Pública l La rampa per a millorar l’accés al parc encara no es preveu fer-la

Miquel Llaberia

L’Ajuntament de Reus preveu renovar l’àrea de jocs infantils del Parc del Trenet amb una inversió total de 149.978,75 euros. Aquesta actuació, a part de resoldre l’estat de de teriorament de la zona, tam bé té com a objectiu «subs tituir els actuals elements de jocs infantils per mòduls nous, que reforcin el caràcter identitari del parc i, sobretot, consolidar l’espai públic que

utilitza la ciutadania», se gons afirma el regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos. A més, el regidor afegeix que «el pro jecte de remodelació del Parc del Trenet s’emmarca en el desplegament dels plans de manteniment de la via pú blica». El projecte preveu la retirada del mobiliari i jocs existents, com també de la tanca perimetral, treballs de moviments de terres, instal· lació de nous jocs infantils

i una nova base de sauló en tota l’àrea dels jocs. Entre els jocs infantils previstos, el més destacat és una gran estruc tura multijoc amb forma de tren fabricada artesanalment i de forma personalitzada per la zona del Parc del Trenet. A més, també es preveuen nous gronxadors, un sorral, un ba lancí i dos jocs de molla. Per un altre costat, el pre sident de l’Associació de Veïns del Santuari del barri de les Clarisses,

Ramon Palmerín, explica que van mantenir una reunió informativa amb el regidor el dimarts 26 de novembre. «El projecte ens sembla fantàstic, però en el barri teníem altres reivindicaci ons

També es millorarà el drenatge de la zona per evitar que s’inundi quan plou

que ens semblaven més pri oritàries i volíem saber per què es destinaven 150.000 euros en això i no en altres coses», explica el president. No obstant això, Palmerín va sortir satisfet de la reunió: «Tindrem un parc del segle XXI». «Donaran resposta a algunes de les nostres reivin dicacions, com el tema del drenatge a terra, ja que, quan plou aquella zona s’omple de tolls d’aigua i el projecte s’havia aprovat en els pressu postos participatius de l’any 2018», recorda Palmerín. «El regidor ens ha dit que, tot i que no formi part del mateix projecte, ho faran a la vegada que aquest, així que donen resposta a la nostra reivindi cació», valora positivament. Per un altre costat, una demanda important que per ara queda desatesa és la d’instal·lar una rampa d’accés per millorar l’accessibilitat al parc, proposta que l’entitat demana des de fa més d’un any. Així i tot, Palmerín con tinua donant se per satisfet: «Queda pendent la rampa, que és molt necessari, però en un principi estem contents i satisfets pel que hem acon seguit, tant per la nova àrea de jocs del parc com pel dre natge. Per tant, que continuïn treballant així».

Fotografia de l’actual estat de l’àrea de jocs infantil al Parc del Trenet. Tjerk van der Meulen

Sergi Peralta Moreno

Raúl Tabera és dues vegades campió d’Espanya sub 23 (2023 i 2024) i sub campió d’Europa. Si Lamine Yamal impressiona amb la pilota als peus, Tabera ho fa amb la bola a les mans. No és jugador de bàsquet, ni d’handbol: practica la petan ca. «Hi ha un munt de juga dors joves i Catalunya és un dels llocs on hi ha més nivell d’Espanya, però la petanca és un esport minoritari; es pen sa que és només per a gent gran, per passar l’estona, però hi ha molta gent esforçant se perquè sigui olímpica i no és fàcil», assegura. Tabera pro vé d’una família petanquista —també hi han jugat germà, pare i avi— i, abans de l’estiu, va rebre la trucada de Josep Co Caballé, president del club de petanca Horts d’en Simó. S’havia organitzat una tro bada intergeneracional amb joves de la Palma i volia que li donés un cop de mà. Dit i fet. L’activitat va tenir tan bona acollida que Ajuntament i en titat van acordar programar una sessió al mes per l’últim trimestre de l’any.

«La idea d’organitzar una activitat conjunta amb per sones grans, i a través d’un esport com la petanca, ens va agradar molt, ja que fomenta valors positius com l’esforç, l’amistat, el treball en equip i l’empatia», destaca el regidor de Joventut, Daniel Marcos, que recorda que el primer tas tet va funcionar «molt bé» per part dels dos col·lectius, «que hem tingut ganes de continu ar». «Amb aquesta activitat, a més de la pràctica esportiva, les persones grans refermen la seva autoestima i es pro dueix una millora de la co municació i la connexió amb els més joves», afegeix l’edil

l Societat

La petanca no és només per a la gent gran

El club de petanca Horts d’en Simó i l’Ajuntament de Reus programen trobades intergeneracionals mensuals

de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda. Les sessions s’han plantejat per trencar amb l’estigma que la petanca és un

esport només per a persones d’edat avançada i, alhora, tre ballar valors com l’esforç, la concentració, l’amistat, el tre

ball en equip i l’empatia. «Són temes que han d’aplicar a la vida: quan estudien, quan cui nen, i quan juguen a petanca»,

valora el president del club de petanca, Josep Co Caballé. A la segona trobada, aquest novembre, van assistir una

L’abocament d’un bidó de peròxid d’hidrogen fa activar la prealerta del PLASEQTA

Successos Protecció Civil va activar, en prealerta, divendres a la tarda el PLA SEQTA per la fuita d’un bidó de peròxid d’hidrogen a l’em presa XPO Logistics de Reus. Els Bombers es van desplaçar fins a la zona per ajudar amb els treballs de contenció i ne teja. Així doncs, els serveis d’emergència, que van rebre l’avís a les 17.32 hores, van traslladar se amb cinc dota cions fins a la nau. En arribar, els Bombers van començar a treballar per controlar el ves sament d’un bidó que havia rebentat. Per aquest motiu, van buidar uns 1.000 litres de l’abocament. La nau afectada i la del costat van ser evacu ades preventivament i, fins a la zona, també es van tras lladar dotacions del Sistema

A les sessions, es treballen conceptes com la concentració, l’esforç o l’amistat

Co Caballé: «Els jubilats tenim més hores, però els joves hi tenen cabuda»

quinzena de joves. «La pri mera intenció és canviar el xip que la petanca és només per a gent gran», subratlla Co Caballé. «És veritat que els jubilats disposem de més hores per practicar l’esport, però els joves també hi tenen cabuda», afegeix. Així mateix, explica que si a algun dels participants li agrada i deci deix continuar jugant, «té les portes obertes», però «primer són els estudis».

Co Caballé comenta que la petanca és una disciplina en què «costa molt» atreure joves i que, molts dels que ho han provat, és arran de la seva família o perquè han tingut l’oportunitat de llençar les boles en càmpings o espais lúdics similars. Tabera analitza que un dels motius pels quals la petanca continua sent una discipli na minoritària és perquè «és un hobby que ocupa molt temps», cada cap de setmana durant uns tres o quatre me sos, i, a més, «és un esport que et costa diners, no és com el futbol d’elit», encara que hi ha clubs que intenten finançar els desplaçaments i àpats dels seus integrants. «Hem de re mar tots en la mateixa direc ció, anar donant visibilitat a la petanca i, a poc a poc, intentar que es reconegui com un es port normal més; serà molt difícil, però crec que encara es poden fer moltes coses», tan ca el jove jugador.

d’Emergències Mèdiques (SEM), que van informar que no hi havia afectats ni ferits. El vessament va poder esta bilitzar se abans que caigués la nit per part dels Bombers, que van aconseguir contenir el producte per així evitar que desemboqués a l’embornal, on en va arribar una part, i el van neutralitzar utilitzant se piolita. El peròxid d’hidrogen, també conegut com a aigua oxigenada, s’utilitza com a blanquejador, en desodo rants, combustibles de coets i com a agent desinfectant, en tre altres usos. Redacció/EFE

El president del club, passant la bola a participants. Tjerk van der Meulen

Una quinzena de joves van assistir a les pistes de petanca per treballar amb els jugadors experimentats. Tjerk van der Meulen

Mas del Jazz Orchestra ofereix un assaig obert al públic per acostar el jazz al jovent

Cultura l El Mas del Jazz Orchestra va oferir ahir al matí un assaig obert al públic al Centre Cultural El Castell. El Mas del Jazz és una pro posta pedagògica impulsada amb l’objectiu d’acostar i fomentar el jazz entre el jo vent. A l’acte s’hi van atansar una vintena de persones que van poder gaudir una estona de l’orquestra formada per

una quinzena de músics que actualment cursen el Grau Superior de Música, sota la direcció d’Iván Sáez que im partia les correccions i or dres pertinents als músics. La banda estava formada per instruments diversos, espe cialment de vent metall com trompetes, saxofons i trom bons, però també d’altres com el piano. Redacció

El calendari d’advent enceta el compte enrere per Nadal

Nadal l Gia i Sió van obrir el primer calaix, d’on sortiren un conte i una estrella

Sergi Peralta Moreno

L’espai Un Nadal Rodó està ple de secrets i estímuls. Des dels contes i les esferes fins als punts de degustació, permet completar un viatge circular pel món dels somnis i activar els cinc sentits. En arribar al final del passeig, però, un aco lorit element capta l’atenció de petits i grans: el calendari d’advent. Amb la inaugura ció del campament festiu, els més curiosos van atrevir se a obrir els calaixos, però res es manifestà davant els seus ulls. Havien anat massa ràpid. L’1 de desembre era la data en què es descobriria el primer secret. I així fou.

Gia i Sió, representacions de la màgia i la il·lusió, van ser les encarregades d’encetar oficialment el compte enrere per Nadal. Ho feren davant l’atenta presència de desenes

Gia i Sió descobriran els secrets rere les portes cada dia fins al 24 de desembre Sió, entregant a Gia l’estrella de la seva capa, un element que havia perdut. Diari Més

de nens. No fou, però, una ce lebració plena. Gia es notava «molt cansada, diferent, com si em faltés alguna cosa». No tardaria a descobrir què era: la seva capa era erma d’amor, família, felicitat, compartir, fantasia, il·lusió... Tot allò que simbolitza la màgia de Nadal. En obrir el primer calaix, tro baren un llibre i una estrella, un dels elements que faltava a la capa. Caldrà continuar bus cant per recuperar la màgia.

Fotografia de l’assaig obert al públic del Mas del Jazz. Tjerk van der Meulen

El pàrquing projectat a Carles Buïgas de Salou tindrà un centre comercial i quatre plantes

Equipaments l Amb 480 places, donarà resposta a la pacificació del centre i als clients del sector hoteler

Álvaro Rodríguez

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Salou ha aprovat inicialment el pla es pecial urbanístic per desen volupar un pàrquing de 500 places al solar ubicat entre les avingudes Carles Buïgas, Pla de Maset i el carrer Tor remolinos. Situada davant de la discoteca La Cage, aquesta parcel·la suposa el límit de la zona turística del municipi amb els terrenys que ocupa Infinitum dins el Cap Salou. Actualment, està ocupat par cialment per una zona d’apar cament de zona blava.

En aquest indret s’ha pro jectat un pàrquing de quatre plantes i una més subterrània que disposarà d’una capaci tat de 480 places. En total, es generaran 24.858 metres qua drats de superfície útil.

D’aquesta manera, la cor poració municipal vol donar resposta a la transformació que patirà l’avinguda de Car les Buïgas, la qual serà exclu sivament per a la circulació

de vianants, així com altres artèries principals del muni cipi.

Fonts consistorials apun ten que «aquest projecte és una necessitat social imperi

osa per la futura morfologia urbana de Salou», destacant que busca «donar més espai a les persones, en detriment del trànsit rodat i dotar de millor qualitat de vida als residents i visitants».

De fet, un dels objectius d’aquesta iniciativa és donar també sortida a la demanda d’aparcament del sector ho teler de la zona, reservant 156

La zona comercial s’ubicarà a la planta baixa i al soterrani de l’equipament

places per les empreses que ho desitgin. En els pressupostos d’aquest 2025 l’Ajuntament ha reservat una partida de 3,5 milions d’euros per aquest projecte, la qual se suma als 2,8 reservada als comptes del 2024. La inversió total ascen deix per sobre dels 12 milions d’euros.

Un centre comercial

Al projecte inicial de pàrquing s’ha afegit destinar una part de l’equipament a un nou centre comercial, amb més places d’aparcament vincu lades a aquest. El pla especial ara aprovat admet usos com plementaris com el de res tauració o bar i la corporació municipal ha confirmat que la idea d’aquest ús múltiple de l’espai tirarà endavant. La zona comercial estarà ubicada a la planta baixa i al soterrani de l’edifici i ocuparà uns 9.000 metres quadrats. A diferència de les places d’aparcament, que seran ges tionades per l’ens municipal, aquesta zona serà alienada a una empresa privada per la seva explotació.

A més, dins de l’equipa ment també es plantegen altres usos complementaris de mobilitat com espais re servats a operadors de lloguer de vehicles, punts de recollida i lliurament de paquets de co merç electrònic o aparcament d’autocaravanes, tot buscant reduir el trànsit al centre.

Álvaro Rodríguez

De manera paral·lela al pla especial urbanístic, l’Ajunta ment de Salou ha impulsat un estudi per justificar la viabili tat econòmica del pàrquing amb centre comercial que s’ubicarà al final de l’avingu da Carles Buïgas. Per fer front a una inversió de prop de 12 milions d’euros, el consistori

ha previst tres escenaris pos sibles, amb un préstec a 10, 20 o 30 anys.

Segons els càlculs de l’Ajun tament, l’explotació del pàr quing no resulta rendible si tenim en compte una amor tització anual de més d’un milió d’euros i unes despeses anuals de més de 100.000 eu ros. Per aquest motiu, l’afegit de realitzar una concessió de

la zona comercial a un tercer ajudaria a fer més rendible econòmicament el projecte. Tot i això, només amb un cànon molt generós –calcu lat en uns 600.000 euros– la iniciativa podria estar amor titzada i començar a ser ren dible abans dels vint anys. Cal destacar que aquest supòsit està definit com «molt impro bable per l’estudi».

Tenint en consideració uns càlculs més realistes, amb un cànon de 350.000 euros a la zona comercial, l’aparcament no començaria a ser rendible fins 44 anys després de la seva posada en marxa. Per aquest motiu, l’estudi citat recoma na «redimensionar el projec te amb una inversió menor i una rendibilitat acceptable», apuntant que «cal que la cor poració valori aquest dese quilibri i els seus efectes als pressupostos». Tot i això, per al moment el consistori tira endavant la iniciativa.

780.885

El millor dels escenaris possibles preveu ingressos anuals de: I despeses anuals de:

Però només si es fa amb un préstec a 30 anys i amb un centre comercial

Imatge virtual del pàrquing amb centre comercial que s’ubicarà entre el carrer Torremolinos i les avingudes Carles Buïgas i Pla de Maset. Ajuntament de Salou

Tarragona concentra la meitat dels ciclistes morts a les carreteres aquest 2024

Trànsit l El balanç global de sinistralitat, però, assenyala una reducció del 10% respecte de l’any anterior

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha presentat l’informe de sinistralitat viària cor responent als primers onze mesos de 2024, revelant una disminució global del 10% de víctimes mortals respecte al mateix període del 2023, amb un total de 126 persones mor tes en 114 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya. Si es compara amb el 2019 (any de referència per al compliment d’objectius de l’administració catalana), període en què van morir 167 persones en 154 sinistres, la

reducció és del 24,6%. Amb tot, en aquests primers nou mesos s’han registrat 733 persones ferides greus en ac cident de trànsit, que són un 7,3% més que el 2023. Barcelona, amb 53 vícti mes mortals, continua sent la demarcació amb més mor talitat, tot i que n’ha registrat 13 menys que l’any passat. Tarragona i Girona registren reduccions entorn al 16%: Tarragona, amb 27 morts, 5 menys que l’any passat i Giro na, amb 21 persones finades, 4 menys que en el mateix pe ríode de l’any passat. Aquest mes de novembre 3 persones

han mort a les carreteres tar ragonines i 4 ho han fet a les gironines.

Lleida, amb 25 víctimes mortals, dues més que l’any passat, és l’únic territori on ha augmentat lleugerament l’ac cidentalitat mortal

Un dels aspectes més desta cats de l’informe és la concen tració de la mortalitat ciclista a la demarcació de Tarragona. Mentre que a Catalunya s’han registrat sis ciclistes morts enguany, la meitat d’aquests van perdre la vida a les co marques tarragonines.

Precisament les víctimes pertanyents a col·lectius vul

La sequera fa baixar la producció del vi negre de la Universitat Rovira i Virgili

Agricultura El catàleg del celler de la institució ofereix cinc vins diferents

Redacció

La Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili ha presentat els vins de la colli ta 2024. El professor Nicolas Rozès, responsable del celler i del camp experimental, ha destacat que la campanya s’ha vist marcada per una

verema «càlida i seca», amb un breu episodi de pluges. Aquestes condicions han afectat especialment les va rietats negres, amb una pro ducció que ha caigut fins als 8.043 kg, un terç menys que l’any passat, fet que repercuti rà en la disponibilitat de vi de criança.

Tot i la reducció en les va rietats negres, la collita de varietats blanques ha estat de 16.646 kg, només un 4,7% infe rior a l’anterior. La nova gam ma de vins inclou un vi blanc aromàtic, un vi negre jove, un criança, un reserva i dos es cumosos. Entre aquests, des taca el vi escumós Wintour

Enguany han mort 27 persones a les carreteres de Tarragona

nerables presenten dades que no tendeixen a millorar. Aquest mes de novembre, pel que fa a vulnerables, s’han re

DO Tarragona, elaborat pels alumnes de l’International Master of Wine Tourism, i el Blanc de Blancs DO Tarrago na, amb una criança de fins a cinc anys.

Els estudiants del grau en Enologia han tingut un pa per clau en l’elaboració dels vins al celler Mas dels Frares. Aquesta experiència pràctica permet analitzar l’impacte de factors com l’estrès hídric o el reg controlat, connectant l’aprenentatge teòric amb la realitat del camp. Els vins es poden comprar al celler de la Universitat Rovira i Virgili.

gistrat tres víctimes mortals motoristes i dues persones atropellades a l’AP 7. Si ens fixem en el balanç del que portem d’any, gairebé la mei tat de les víctimes mortals el 47,6% pertanyen a col·lectius vulnerables. En concret, en guany han mort 47 motoris tes (quatre menys que l’any passat), 6 vianants (7 menys

que el 2023), 6 ciclistes (dos més que l’any passat) i 1 usu ari d’VMP. La proporció de motoristes morts respecte al total de víctimes continua sent prop d’una tercera part, en concret, gairebé un 37% del morts en carretera han estat motoristes i se situa en valors pròxims als d’ocupants de tu rismes (amb 50 morts).

Imatge de la verema a Mas dels Frares, la finca de la facultat d’Enologia. URV

Redacció

Imatge d’arxiu d’un accident de trànsit a la demarcació de Tarragona. ACN

El Vendrell s’encamina a la recollida selectiva amb el nou contracte

Redacció

El Consell Comarcal del Baix

Penedès va signar la darre ra setmana el nou servei de recollida de residus del Ven drell i de vuit municipis més de la comarca. L’alcalde del Vendrell, Keneth Martínez, ha felicitat i agraït la feina administrativa i tècnica que ha fet el Consell Comarcal del Baix Penedès fins a arribar a contractar aquest nou servei, que cohesiona la comarca en compartir un servei bàsic i uns mateixos objectius medi ambientals.

L’alcalde qualifica de «fita històrica» el nou contracte «perquè és el primer després de 24 anys, perquè estén la re collida selectiva eficient a tot el municipi i perquè corres pon a la despesa corrent prin cipal de l’Ajuntament, amb un 25% del total».

Kenneth Martínez i el vice president del Consell Comar cal del Baix Penedès, Baltasar Santos, van presentar durant la darrera setmana les carac terístiques principals del nou servei que, a partir de l’any 2025, s’anirà implementant al Vendrell i als municipis d’Al

binyana, l’Arboç, el Montmell, Bellvei, Masllorenç, la Bisbal del Penedès, Banyeres del Pe nedès i Bonastre.

El nou contracte, amb un cost anual de 6 milions, més les despeses d’eliminació, tindrà una durada de 10 anys

La neteja de residus a tres municipis del Baix Penedès s’inicia amb retards i dificultats

Medi ambient La vaga de 47 dies de l’empresa de neteja Prezero va causar una crisi sanitària

Quatre municipis del Baix Penedès pateixen les conse qüències d’una vaga de 47 dies en el servei de recollida de residus. Els ajuntaments de l’Arboç, Llorenç del Pe nedès i Sant Jaume dels Do menys van decretar dijous l’emergència sanitària per contractar serveis externs i garantir la neteja.

El divendres passat, Llo renç del Penedès va ser el primer municipi a iniciar la retirada de brossa acumula da, però a l’Arboç, on la situ

ació és més greu, es va haver d’ajornar fins dissabte per la gran quantitat de residus acu mulats a l’àrea d’emergència.

Joan Sans, alcalde de l’Arboç, va afirmar que la situació «desbordant» requeria l’ús de tràilers amb gran capacitat per netejar la zona.

La crisi es remunta al 10 d’octubre, quan els treballa dors de l’empresa concessi onària Prezero van iniciar la vaga per a reclamar millores laborals. A partir del 15 de no vembre, la situació es va com plicar per la reducció dels ser veis mínims a quatre hores.

El nou servei divideix el municipi en 15 zones amb diferents sistemes de recollida

i estendrà per tot el municipi del Vendrell sistemes efici ents de recollida selectiva.

El nou servei divideix el municipi del Vendrell en 15 zones amb característiques pròpies en el sistema de reco llida selectiva.

Aquests nous sistemes de recollida substituiran les actuals illes de contenidors per fraccions i estendran la recollida porta a porta –ac tualment implantat ja al Nou Vendrell, Torreblanca i Sant Vicenç de Calders–, la reco

llida porta a porta social, exe cutat per empreses del tercer sector, i els contenidors intel· ligents fixos i mòbils a les zo nes més densament poblades. A més d’aquests sistemes, el nou servei també inclou la recollida comercial, la re collida de poda i vegetals, la recollida de voluminosos, la deixalleria i les deixalleries mòbils, i l’equip d’educadors mediambientals, a més de les campanyes de sensibilització i informació.

Objectius europeus

L’objectiu del nou servei és arribar als percentatges de re collida selectiva que estableix la Unió Europea, per damunt del 55%. Amb aquesta fina litat, el nou servei implanta també la identificació indi vidual per poder aplicar les bonificacions i recàrrecs que fomentin el reciclatge entre la població.

El vicepresident del Consell Comarcal del Baix Penedès, Baltasar Santos, destaca l’es forç i col·laboració entre els equips tècnics del consell i de tots els ajuntaments que compartiran el nou servei per fer lo realitat. Santos defensa que «mancomunar serveis com el de residus donen sen tit als consells comarcals».

L’alcalde del Vendrell, Ken neth Martínez, assegura que «el nou servei de recollida de residus era un objectiu prin cipal per fer realitat el nostre projecte de transformació verda i d’un Vendrell de car rers nets, ordenats i segurs».

A més, l’alcalde Sans va denunciar sabotatges als ve hicles de recollida, amb 46

pneumàtics rebentats, que han dificultat encara més el servei. El contracte de Preze

ro a l’Arboç finalitza el 31 de desembre, en canvi, la resta de municipis, hauran de man

tenir se amb l’actual empresa de neteja durant quatre o cinc anys més.

Redacció

Imatge de la brossa acumulada en un punt del municipi de l’Arboç a causa de la vaga dels treballadors de l’empresa sanitària Prezero. Aj. de l’Arboç

Distribució de les diferents zones de recollida selectiva establertes al nou contracte. Ajuntament del Vendrell

Marta Omella Blanco

Enguany Caprabo

celebra una dècada del seu Programa de Proximitat per Comarques, una iniciativa que neix el 2014 amb l’objec tiu de donar suport als pe tits productors i enfortir els vincles amb el territori. Deu anys després, la cadena de su permercats catalana preveu assolir unes vendes de 38 mi lions d’euros en productes de petits productors i coopera tives agroalimentàries locals, és a dir, un 5% més respecte a l’any anterior i el doble que el seu primer any.

«Com a companyia defen sem aquesta visió ‘micro’, i sobretot donar suport a tot el que tenim al costat de casa, és a dir, al costat de cadascuna de les nostres botigues arreu de tot el territori català», ex plica Fernando Tercero, res ponsable de Proximitat de Caprabo. Aquest model, afir ma, no només beneficia els productors, sinó que també contribueix al desenvolupa ment sostenible. «El suport als productes locals ajuda a enfortir l’economia de cada comarca i preserva la riquesa

Comerç

Deu anys al costat dels productes locals

El Programa de Proximitat per Comarques de Caprabo va néixer el 2014 per impulsar els productes del territori

del nostre patrimoni alimen tari», destaca el responsable.

Un programa consolidat «Quan vam començar ho vam fer amb un projecte pilot en un parell de comarques, a la Cerdanya i a l’Empordà. Era un programa pioner i no sabí em quina seria la primera res posta dels productors», apun

ta Tercero. Malgrat els dubtes inicials, afirma, el programa va acabar resultant «tot un èxit». «Durant aquests deu anys hem viscut un creixe ment i una evolució notables, tant en els consumidors com en els productors que confien en nosaltres», celebra Terce ro. Actualment, la companyia ha incrementat gairebé en

Imatge d’una de les Fires de Productes de Proximitat. Caprabo

un 86% el nombre d’aquests petits productors i coopera tives agràries presents a les seves botigues, fins als 325 actuals. També ha augmentat en un 146% les referències de productes de proximitat dis ponibles en els seus lineals, acumulant un total de 3.200.

A la demarcació de Tar ragona, indica Tercero, el

programa inclou productes de totes les comarques, com ara formatges artesans, olis d’oliva i vins amb DOP, així com arròs del delta de l’Ebre i calçots de Valls entre d’altres. Aquests aliments, explica, no només es troben a les boti gues locals, sinó que també arriben a altres zones, promo vent així «l’intercanvi entre

«És un treball constant per mostrar, comunicar i educar als consumidors»

territoris i la descoberta de nous productes». «Un cas clar és el dels cítrics de les Terres de l’Ebre, que ara estan identi ficats amb el seu nom i origen. Fa set anys, això no era així, i molts productes locals passa ven desapercebuts», apunta Tercero.

Un projecte a llarg termini «Cada vegada hi ha més gent que cerca aquest tipus de pro ducte, ja sigui perquè són del costat de casa o perquè estan fets d’una manera determi nada», explica Tercero. Tot i el considerable creixement del programa, el responsable as segura que encara queda molt camí per recórrer. «Això no és feina d’un dia ni d’un any, sinó que és un treball constant per mostrar, comunicar i educar els consumidors sobre el va lor d’aquests productes», ex plica. Per aquest motiu Capra bo també impulsa iniciatives com les Fires de Productes de Proximitat o les Jornades Gastronòmiques.

2 Nàstic 3 Cultural Leonesa

Nàstic. Varo, Domingo, Dufur (Leal, 46’), Sanz, Oriol, Montalvo, Gorostidi (Álex López, 46’), Jardí (Concha, 46’), Narro (Marc Fernández, 83’), Antoñín (Jiménez, 60’) i Pablo. CyD Leonesa. Bañuz, Ortega, Satrústegui, Fornós, Álvaro Martínez, Barri (Bicho, 82’), Maestre, Pibe (Calderón, 59’), Artola (Presa, 73’), Luis Chacón i Escobar (Ian Martínez, 82’). Gols. 0 1, Domingo p.p. (5’); 0 2, Escobar (30’); 1 2, Narro (54’); 2 2, Domingo (57’) i 2 3, Ian Martínez (95’). Àrbitre. José Martínez Montalbán (murcià). Va mostrar la targeta groga als locals Gorostidi, Álex López, Montalvo, Joan Oriol i Marc Fernández, i als visitants Chacón i Diego Barri. Incidències. Partit de la jornada 15 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 8.173 espectadors.

El futbol no n’entén de justícia

El partit Tres errors clamorosos del Nàstic es van convertir en tres regals per a la Cultural Leonesa per emportar-se el triomf

El futbol no n’en tén de justícia, sinó de les acci ons. Tres errors clamorosos del Nàstic van do nar la victòria a la Cultural Le onesa. Els lleonesos no van arriscar a la pressió, van espe rar la seva oportunitat i els grana se la van donar amb dos gols evitables a la primera meitat i un en el temps de des compte. Aquests van tirar per terra el treball del conjunt de Dani Vidal al segon temps. Els grana van recompondre’s i van passar per sobre del líder amb un gol magistral de Nar ro i un d’insistència de Pol Do mingo. Amb tot, un error en el servei de banda a favor del Nàstic va provocar la primera derrota del curs al Nou Estadi. Des que la pilota va comen çar a rodar a la gespa del Nou Estadi va quedar clar el pla de partit dels dos equips. El Nàs tic va fer un pas endavant per a controlar la pilota, mentre que la Cultural Leonesa esta va còmode sense pilota i va començar a confeccionar una teranyina defensiva de dues línies. La primera tapava el joc pel mig del camp i la sego na, la línia defensiva, estava centrada en aturar a Pablo. I va funcionar. La sortida de pilota grana es va dificultar i els lleonesos van aprofitar els errors.

El primer va venir per la banda esquerra. Unai Dufur es va complicar en la sortida de la pilota i va per dre el duel contra Chacón, fet que va facilitar que l’extrem penetrés l’àrea del Nàstic. Davant de Varo, Chacón no va dubtar en buscar la porteria, però l’Àguila de la Canonja va

aturar el tir. La mala fortuna es va alinear amb el Nàstic perquè el rebot va topar a les cames de Pol Domingo, que va acabar per enviar l’esfèric al fons de la xarxa. Només havien passat cinc minuts de partit i el Nàstic ja s’havia posat en una situació més que complicada.

Aquest fet va provocar un caliu en el qual la Cultural esta va molt a gust. El Nàstic tenia la pilota, però es tava negat en la sortida d’aquesta. Els grana es com plicaven la vida en el joc interior i les errades i les pilo tes regalades eren habituals. Amb tot,

el Nàstic va tenir una ocasió clara per a capgirar el trans curs del partit. Víctor Narro i Joan Oriol van elaborar un

contraatac de manual. Quan el capità va arribar a l’àrea, va centrar on era Pablo, però el remat va sortir fora.

La Cultural es va reorga nitzar en la pressió de zona, i el segon error del Nàstic va tornar a regalar un altre gol

L’acció decisiva

Álex López no va refusar un mal servei de banda i va forçar la contra del 2-3

per als lleonesos. Dufur es va complicar i va errar en la sor tida de la pilota. Els de Raúl Llona, reactius, van atrapar la pilota, van filtrar una passa da cap a Escobar entre Sanz i Dufur i el killer no va errar da vant Varo per posar el 0 2. Po dria haver sigut pitjor, perquè la Cultural va tenir el tercer, però Pol Domingo va salvar els mobles refusant una pilota sobre la línia de gol.

Vidal corregeix

A la represa, Dani Vidal va fer tres canvis precisos per solucionar el desgavell de la

El jugador del Nàstic, Jaume Jardí, bregant amb un defensor de la Cultural Leonesa durant el partit d’ahir al Nou Estadi Costa Daurada. Tjerk van der Meulen

L’extrem del Nàstic, Víctor Narro, aixecant els ànims de l’afició després de marcar l’empat. Tjerk van der Meulen

Arnau Montreal Quesada

Les declaracions

Dani Vidal: «Hem regalat tres gols»

El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir emprenyat i dolgut després de la derrota a l’últim minut per 2-3 contra la Cultural Leonesa. Vidal va ser clar i va destacar que «en aquest partit hi ha hagut un equip que ha regalat tres gols. Ells han vingut amb un pla de no pressionar i esperar els errors. Hem estat molt malament a nivell tècnic i individual. Hem comès errors no forçats pel rival». A més, va afegir que «si no pots guanyar, el que no pots fer és perdre. Hem fet una segona

primera meitat. Álex López va donar velocitat al mig del camp, David Concha va habi litar els contraatacs i Antonio Leal va omplir el forat que era Unai Dufur.

Amb els tres, el partí va canviar dràsticament. El Nàstic es va fer enorme i la Cultural, insignificant. Les ocasions grana cada vegada eren més perilloses i la màgia va començar a aparèixer. El de sempre, Víctor Narro, va avançar per l’esquerra i, amb tot l’estil del món, va driblar el seu defensor amb velocitat per marcar l’1 2. El Nou Estadi es va encendre i el Nàstic amb ell.

Cinc minuts després, els atacs per l’esquerra continua ven perforant la defensa de la Cultural. Montalvo va insistir en la pressió dins de l’àrea i

part increïble a nivell de joc, però hi ha accions individuals que són d’ofici i no es poden fallar, perquè un rival com la Cultural els aprofita. El que no pot ser és que vingui un rival amb un pla de no cometre errors i forçar els del rival i facis tres sense que et pressionin». La primera part del Nàstic va penalitzar l’equip. Els grana van marxar amb una renda de 0-2 en el marcador i el tècnic grana va assenyalar que «la primera meitat és per agafar-la i tirar-la a la brossa directament. No hem gaudit del futbol i aquesta sobretensió fa que estiguis malament individualment». El

va provocar una errada en el refús de la Cultural. La pilota va quedar morta al punt de penal. Allà estava Pol Domin go que, amb l’empenta de tota afició al darrere, va enviar la pilota al fons de la xarxa per empatar el partit en un ins tant.

Amb el rival ferit, el partit es va accelerar i el Nàstic es va quedar a prop del tercer. Amb el pas dels minuts, l’em pat semblava consolidar se a l’electrònic, però va faltar un tercer error. En un servei de banda, Álex López va perdre l’esfèric i Calderón va inici ar un contracop per la dreta. Joan Oriol el va intentar atu rar, però no amb la contun dència necessària i Ian Martí nez va marcar el 2 3 amb dos remats per a tirar per terra el treball del Nàstic.

tècnic grana va incidir en l’error que va provocar el tercer gol i va subratllar que «Álex López ens ha donat moltes

CLASSIFICACIÓ

coses. Ens ha aportat dinamisme en l’atac, però l’última pilota també és seva. Si no pots guanyar l’esfèric, donali un cop de peu i envia’l a camp contrari i fora». A més, va afegir que «hem de cuidar els detalls, perquè en el còmput global qui ha merescut el tercer, per ocasions de gol i perill, hem sigut nosaltres. Hem demostrat que podem ser millors que qualsevol, però hem de controlar els detalls». Finalment, el tècnic va concloure subratllant que «era un dia d’anar-te’n orgullós, però això és futbol i t’emportes cops. Ara a centrar-se en el partit de dimecres».

Equip Pts J G E P GF GC

1.CyD Leonesa 33 15 10 3 2 25 13

2.GIMNÀSTIC 25 15 7 4 4 21 18

3.R. Sociedad B 24 15 7 3 5 23 14

4.Arenteiro 23 15 6 5 4 15 11

5.Barakaldo 22 15 6 4 5 18 14

6.Andorra 22 15 5 7 3 14 12

7.Lugo 22 15 5 7 3 12 11

8.Ponferradina 21 15 5 6 4 22 18

9.Unionistas 21 15 4 9 2 20 16

10.Celta Fortuna 21 15 6 3 6 21 20

11.Osasuna

12.Zamora

13.Tarazona

14.Gimnástica S. 18 15 4 6 5 20 25

15.Barça Atlètic 17 15 3 8 4 19 19

16.Bilbao

17.Real Unión 17 15 4 5 6 15 27

18.Ourense 16 15 4 4 7 12 20

19.Amorebieta 14 15 3 5 7 15 27

20.Sestao River 13 15 3 4 8 11 17

Entrenador

Dani Vidal

Correctiu

Jornada 15

Pol Domingo

Redimit

Va tenir la mala fortuna de marcar en pròpia porta, però ho va arreglar amb el 2-2.

Joan Oriol

Poc contundent

En la darrera jugada va dubtar en aturar a Calderón i veure la vermella, però no ho va fer.

Víctor Narro

Estrella

Va liderar la remuntada del Nàstic amb un gol de crack i amb centrades continuades.

RESULTATS

Jornada 15, Primera RFEF

Unionistas-Barakaldo 1-0

Amorebieta-Sestao River 2-0

Ourense-Ponferradina 2-1

Bilbao Ath.-R. Sociedad B 2-1

Osasuna P.-Tarazona 0-3

Gimnástica S.-Andorra 3-2

Lugo-Real Unión 3-1

Arenteiro-Barça Atlètic 1-2

Celta Fortuna-Zamora 1-0

GIMNÀSTIC-CyD Leonesa 2-3

PRÒXIMA JORNADA

Real Sociedad B-Amorebieta

Gimnástica S.-Unionistas

Real Unión-Bilbao Athletic

Zamora-Ourense

Barça Atlètic-Celta Fortuna

Sestao River-Arenteiro

Andorra-Osasuna Promesas Tarazona-Lugo

Barakaldo-CyD Leonesa

Ponferradina-GIMNÀSTIC

Alberto Varo

Superat

Els tres canvis a la primera meitat van solucionar els problemes de l’equip.

Unai Dufur

Horrorós

Va cometre dos errors que van provocar dos gols. Va ser el seu pitjor dia amb el Nàstic.

Ander Gorostidi Amonestat

Va veure una groga aviat i va ser un dels sacrificats al descans per millorar l’equip.

Jaume Jardí

Sacrificat

Es va estavellar amb el mur de la Cultural i Vidal el va acabar substituint al descans.

Pablo Fernández

Tapat

Va patir el desgast dels defenses de la Cultural. Tenien dos homes a sobre seu en tot moment.

David Concha

Decreixent

La seva entrada va recarregar d’energies a l’atac grana, però es va anar apagant.

Antonio Leal

Mur

Va omplir el forat que hi havia a l’eix de la defensa per donar solidesa a l’equip.

Álex Jiménez

Tossut

Va entrar per donar més energia a l’atac, però es va quedar en el desgast de la defensa rival.

Tot i aturar-se un parell de mà a mà, va rebre tres gols. Ha de ser més contundent en les sortides.

Óscar Sanz

Creixent

Va encetar el partit tou i erràtic. Tot i millorar amb els minuts, no va tapar el primer pal en el tercer.

Marc Montalvo

Controlador

Insistent al mig del camp també per generar el gol de l’empat. Segueix creixent.

Antoñín Cortés

Entregat

De nou, va lluitar amb tot contra la defensa rival i va ajudar en els gols del Nàstic.

Álex López

Penalitzat

Va donar dinamisme a l’atac grana, però el seu error va significar el 2-3 final.

Marc Fernández

Sense temps

Va entrar en el tram final del partit per donar aire a Víctor Narro i no va poder fer molt.

El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, ahir. Tjerk van der Meulen

Els jugadors del Nàstic celebrant el gol de l’empat en un moment d’eufòria a l’inici de la segona meitat Tjerk van der Meulen

El Club Bàsquet Tarragona presenta els seus 39 equips i 400 jugadors al Serrallo

Bàsquet l El Club Bàsquet Tarragona va exhibir múscul ahir amb la presentació de tots els seus equips de la base. El conjunt blau va reunir la seva gran família en una jornada de germanor que va aplegar un total de 39 equips i 400 jugadors a l’Amfiteatre de Marina Port Tarraco. Com no podia ser una altra

manera, tots ells van desfilar al Serrallo recordant els orígens del club, i no en va faltar ni un equip. Des del primer equip que disputa la Segona FEB, al talent més jove de la base, tots van desfilar mentre recitaven el nom de cadascun dels jugadors sota l’atenta mirada de tots els familiars i la resta de companys

El CB Salou trenca el derbi contra el CBT i torna a assaltar el pavelló del Serrallo (73-81)

Bàsquet Els de Jesús Muñiz van decantar el partit en el tercer quart amb un gran Adrià Aragonès

Arnau Montreal Quesada

L’OCA Global CB Salou va assaltar dissabte el pavelló del Serrallo per emportar se el derbi contra l’Ibersol CB Tarragona (73 81). La igualtat va regnar en el primer perí ode, però el conjunt de Jesús Muñiz va trencar en el tercer quart amb una gran actuació d’Adrià Aragonès.

El CBT va començar amb bon peu el derbi. Una pèrdua del Salou en la primera acció va facilitar que el capità Da vid Fernández obrís la llauna, una renda que Kristensen va ampliar amb el 4 0. D’altra banda, el CB Salou no es tro bava, però dos atacs fallits dels tarragonins els va donar aire que van aprofitar. Primer, Adrià Aragonès va trencar el gel i Edgar Moure, amb un triple, va capgirar l’electrònic.

Aquestes anotacions van sacsejar un derbi que va aga far velocitat amb les transi

Adrià Aragonès (CB Salou), amb 20 punts, va ser el jugador més anotador del derbi Josep Fermí Cera (CBT) i Oliver Bieshaar (CB Salou) durant el derbi. CBT

cions, però que Luis Garcia, amb un triple, va decidir el primer quart amb un curt avantatge cebetista (20 18).

El CB Salou necessitava la seva estrella, però dissabte no va ser el dia d’Iker Monte

ro. Amb tot, els de Muñiz van aprofitar tres pèrdues conse cutives dels tarragonins per capgirar de nou el marcador amb una safata d’Edgar Mou re. Un triple de Pablo Aso i una esmaixada de Kristian Mendes, van decantar la ba lança per als salouencs, però Álvaro Mena la va tornar a equilibrar al descans (35 35).

A la represa, les mancances del CBT es van fer més greus i el CB Salou les va aprofitar. Oliver Bieshaar i Juanjo San tana no tenien rivals en els re bots i Aragonès va encetar el seu show per obrir una esclet xa de sis punts. Comenge va aturar el partit amb un temps mort, però no va ser suficient i Aragonès, amb un triple, va posar un abisme de 9 punts de distància. L’encert tarra goní es va diluir amb l’única participació de Josep Fermí Cera i el CB Salou va gestio nar l’avantatge a la perfecció per emportar se el derbi.

de club. No van faltar tampoc els membres de l’equip inclusiu dels Originals, el grup que més representa els valors i el com promís del bàsquet de tota la entitat cebetista. Per tancar l’acte, els 400 jugadors dels 39 equips del CBT es van aplegar per una gran foto de família. AMQ/Tjerk van der Meulen

El jugador del Calafell, Jero Garcia durant el derbi contra el

El CP Calafell haurà de remuntar l’eliminatòria a casa després de caure contra l’Igualada (3-1)

Hoquei l El CP Calafell haurà de remuntar l’elimina tòria al Joan Ortoll si vol man tenir viu el somni europeu. El conjunt de Guillem Cabes tany va caure dissabte en el partit d’anada dels setzens de final de l’Europe Cup contra l’Igualada, el vigent campió de la competició. La igualtat va regnar en el duel. De fet, els gols no van arribar fins a la

segona meitat. Sergi Folguera va donar ales al calafellencs amb el 0 1, però en qüestió de cinc minuts l’Igualada va capgirar el resultat. Juan Rua no va empatar quan faltaven deu minuts i Marc Rouze va posar el 2 1 a falta de cinc. A tres segons per al final, Rouze va marcar el tercer, deixant la gesta més difícil el dissabte 14 de desembre. Redacció

Reus. Gerard Martí

El

CV Sant Pere i Sant Pau

es queda a les portes de puntuar contra el Teruel (3-1)

Voleibol l Els tarragonins van posar contra les cordes als terolencs en tots els sets

Arnau Montreal Quesada

L’Intercap Asisa Sant Pere i Sant Pau es va quedar sense una recompensa merescu da contra el CV Teruel. El conjunt de Vlado Stevovski va posar contra les cordes al cinquè classificat en un duel de màxim esforç, però es va quedar a les portes de poder emportar se un valuós punt caient per 3 1. Dissabte, tero lencs i tarragonins van xocar amb una igualtat que no va entendre de classificacions. En el primer set, la igualtat es va mantenir fins a l’em

pat a 22, però les errades dels rojillos, van decantar un set que va tancar el tarragoní del Teuel Isaac Valiño amb el 25 22. En el segon, els papers es van intercanviar i van ser els cooperativistes qui es van emportar el set per posar l’1 1. En el tercer, els de Vlado Stevovski van tenir un punt de set, però el Teruel va cap girar la dinàmica per empor tar se’l amb un ajustat 27 25. Aquest set va ser dolorós, i el Teruel va aprofitar la ferida per tancar el duel amb segu retat en el quart set amb un 25 21.

El Reus FC Reddis guanya amb contundència el Sabadell B (0-3) i manté el ritme de la part alta

Futbol l El conjunt de Marc Carrasco es manté en segona posició amb un partit menys

Redacció

El Reus FC Reddis no afluixa el ritme. El conjunt de Marc Carrasco es va emportar els tres punts en el duel contra el Sabadell B amb un còmode i contundent 0 3 i es manté en la cursa per a la primera po sició. Amb la victòria contra el filial arlequinat, els roig i negres es mantenen en sego na posició amb 26 punts i un partit menys. Amb tot, en cas de guanyar el partit ajornat, el Reus seria líder. Els reusencs visitaven el camp d’un filial amb la neces sitat de sortir del pou de les

El CR Tarragona es classifica per a la Divisió d’Honor

Rugby l El sènior masculí es consolida a l’elit catalana després de vèncer l’RC Sitges

Redacció

El Club Rugby Tarragona tor na a l’elit del rugbi català. El conjunt tarragoní va assolir la classificació matemàtica per disputar la temporada a la Divisió d’Honor, la compe tició on militen els sis millors equips de Catalunya. Els Voltors ho van aconse guir després de vèncer l’RC Sitges a domicili el darrer dissabte. L’equip entrenat per José Quevedo va assolir el triomf amb un ajustat 20 21 contra els segons. Amb aquesta intensa victòria, el Sènior Masculí A finalitza invicte la fase prèvia, acumu lant 27 punts dels 30 possi bles, un rendiment impecable que reflecteix la gran feina que s’està realitzant tant dins com fora del camp. L’anteri or jornada, els tarragonins ja s’havien posicionat per acon seguir el bitllet per a la Divisió d’Honor vencent per 45 8 a l’RC Cornellà en el camp de l’Anella Mediterrània.

A banda del Rugby Tarra gona, el RC Sitges també par ticiparà en la Divisió d’Honor, de la mateixa manera que el Barça Rugby Blau, en acabar

El CR Tarragona tanca la fase prèvia líder assolint 27 de 30 punts possibles

en segona i tercera posició respectivament. A aquests se sumen la UE Santboiana C, el Gòtics RC i el Químic ER.

posicions del descens. De fet, la primera ocasió va ser pels arlequinats, però Verdejo va actuar per evitar el perill. El Reus, però, no va perdonar. En la primera ocasió que va tenir, Marc Grau la va enviar cap al fons de la xarxa per po sar el 0 1. Abans del descans, i amb el Sabadell B tocat, Ri cardo Vaz va rematar de cap al segon pal per pujar l’avan tatge al 0 2. A la represa, els reusencs buscaven rematar el partit. Pol Fernández ho va aconseguir agafant una pilota morta a l’àrea després de la sortida d’un córner per anotar el 0 3 definitiu.

CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE SOCIS

Es convoca als socis de l’entitat a l’Assemblea General que es celebrarà el dia 16 de desembre de 2024 a les 19:30h. en primera convocatòria i a les 20:00h en segona, a la Sala de Premsa del Nou Estadi ubicada a Tarragona, Partida Budallera, s/n, i que es desenvoluparà amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Lectura i aprovació, si s’escau de l’acta de l’assemblea anterior.

2. Lectura i aprovació, si s’escau, del balanç de l’exercici 2023-2024.

3. Lectura i aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’exercici 2024-2025.

4. Lectura de les memòries esportives de les seccions de la temporada 2023-2024.

5. Informe del President.

6. Modificació de l’article 9è dels Estatuts Socials corresponent a la convocatòria de l’Assemblea General.

7. Informe situació PMU 34.

8. Comunicació de les variacions dels membres de la Junta Directiva.

9. Torn obert de paraules.

Josep M. Andreu Prats President de la Junta Directiva

La temporada passada, el Club Rugby Tarragona va acabar a la Primera Catalana amb 39 punts, per darrere del Fénix Emerging, que va ser líder amb 44, i el Cruc, segon amb 42 punts. La pròxima temporada a la Divisió d’Ho nor encetarà al desembre i els Voltors tenen entre cella i cella continuar creixent en la

màxima competició catalana de rugbi. Des del Rugby Tarra gona destaquen que «l’equip afronta amb entusiasme i de terminació el repte de mante nir aquest nivell competitiu. Aquest reafirma el compro mís per continuar avançant en el món del rugby i posici onar se com un referent a ni vell local i autonòmic».

Els jugadors del Club Rugby Tarragona durant un partit de la fase prèvia. Héctor Sánchez/Federació Catalana de Rugby

El jugador del CV SPiSP, Denys González aquest curs. Tjerk van der Meulen

Junqueras i Godàs busquen un pacte amb Foc Nou que els faci president d’ERC

Política l Militància Decidim es veu guanyadora i les aspiracions de Nova Esquerra impliquen pactar amb Helena Solà

ERC viurà una altra setma na frenètica. Les dues can didatures que es disputaran la victòria del congrés a la segona volta, Militància De cidim (MD) i Nova Esquerra Nacional (NEN), tenen 7 dies per negociar amb Foc Nou, la tercera llista en nombre de vots. El candidat de MD, Ori ol Junqueras, confia en ma terialitzar la victòria el 14 de desembre, i des del seu equip ja es veuen guanyadors. Les aspiracions del presidenci able de NEN, Xavier Godàs, passen per pactar amb Foc Nou. La llista eliminada eleva rà les seves demandes, sobre tot pel que fa a les exigències d’acabar amb els acords amb el PSC. Les candidatures es poden modificar fins el 7 de desembre, i cal mantenir el presidenciable i un mínim del 50% dels components de l’an terior llista.

Junqueras ironitzava el passat dissabte a la nit pel fet de tenir 14 dies més de cam panya: «Sempre he dit que ens agraden les campanyes, i ara en tindrem dues setma nes més». Els dos candidats a presidir ERC mantindran el contacte amb el territori els pròxims dies, amb l’objectiu de convèncer més militants, i assegurar se de no perdre suports. Des de Militància De cidim veuen força assegurada la victòria el 14 de desembre. La sensació dissabte era una barreja d’eufòria i de calma.

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

!Muchas felicidades Lauri! Espero que hayas pasado un buen finde de cumpleaños! !Felices 14 y a por muchos más!

La candidata a la secretaria general, Elisenda Alamany, va parlar de «victòria aclapa radora», i de resultat «extra ordinari». Junqueras es mos trava «orgullós» del resultat i apel·lava a la «responsabili tat».

No va arribar al 50%

Per la seva banda, a Nova Es querra Nacional van celebrar que Junqueras no assolís el

Moltes felicitats pel teu aniversari. ets el millor i pots fer gaudir de tota la teva companyia. De la teva mare, el teu tiet tota la teva família pollítica.

Junqueras confia que en tindrà prou amb mantenir els vots per guanyar els comicis

50% dels vots (es va quedar a les portes de la fita, amb el 48,3% dels suports). Però des de l’equip de Godàs i Alba Camps també admetien que el repte de la segona volta se ria majúscul. La candidatura que va quedar en segon lloc destacava que la meitat de la militància «vol canvi».

Junqueras considera que en tindrà prou, el 14 de de sembre, amb mantenir els

vots que va rebre ahir. Al seu torn, Godàs (35,3% dels vots) sap que les seves aspiracions impliquen sumar els suports de Foc Nou (12,6%).

Elevaran peticions

La llista de Solà i Alfred Bosch ja ha advertit que no negocia rà a partir de «cadires», i que elevarà les seves peticions.

Així, des de Foc Nou insistiran a analitzar els pactes amb el

El Govern crearà una empresa pública per construir habitatges

Política l Sánchez diu que plantarà cara als «atacs» de la dreta

ACN

Pedro Sánchez va voler in culcar optimisme al PSOE en el discurs de clausura del 41è Congrés Federal del partit. Davant 7.000 persones, que van omplir el pavelló Fibes de Sevilla, va recordar que vèn cer la dreta i la ultradreta no és cap missió «impossible»,

i va advertir que «plantarà cara» als «atacs» de la dreta amb «més polítiques pro gressistes». En aquesta línia, va prometre que crearà una empresa pública d’habitatge que construirà i gestionarà pisos des de l’Administració General de l’Estat. Sánchez va admetre que en els últims mesos ha sospesat

llençar la tovallola, però ho ha descartat perquè davant les polítiques de «l’odi» a ell li toca «fer un pas endavant». «Tinc més ganes, més il·lusió i més força que mai», va dir. Sánchez va rebre l’aval del seu partit en aquest Congrés de Sevilla, on no hi havia cap altra candidatura, amb el su port de 90% dels delegats.

L’apunt

Ricomà, entre els

més votats

L’exalcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va ser dels consellers més votats als comicis. Ricomà, que dona suport a Nova Esquerra, va obtenir el 4,5% de les paperetes i va ser de les cinc persones més escollides per la militància. Joan Tardà (8,6%), Sergi Tarrés (5,1%), Bernat Tresserras (4,8%), Marc Sanglas (4,6%) van ser els únics que el van superar.

PSC (volen revertir els acords «sistemàtics» amb els soci alistes), i situar la indepen dència al centre del debat. La candidatura de Solà i Bosch té més sintonia amb Nova Es querra Nacional, però de mo ment no han tancat la porta a res: «Escoltarem a tothom i no rebutjarem a ningú», van afirmar ahir. Foc Nou celebra rà assemblees amb els seus membres per decidir quines prioritats tenen a l’hora de negociar, en cas que alguna de les altres candidatures els truquin els pròxims dies. Des de Militància Decidim mante nen que volen parlar «amb la gent», i des de la candidatura de Nova Esquerra confirmen que hi haurà «converses» amb la tercera llista.

Sánchez ahir a la clausura del Congrés del PSOE. ACN

ACN

Els candidats de Militància Decidim i Nova Esquerra, Oriol Junqueras i Xavier Godàs, aquest passat dissabte. ACN

Tribuna

Mercaderies segures: el futur

ferroviari lluny dels nuclis habitats

Malauradament la problemàtica ferroviària forma part de la vida de milers de catalanes i catalans. Fa pocs dies Junts per Catalunya n’ha defensat una moció en el Parlament de Catalunya, a través del diputat Salvador Vergés. Dels 19 punts, es van aprovar tots menys un: el que definia un model de traspàs de Rodalies com a immediat, integral, amb recursos i 100% català. El PSC, el PP i Vox van votar en contra; Comuns i Aliança es van abstenir. Em vull centrar avui, però, en la part aprovada de la moció referent a la necessitat que les mercaderies, també les perilloses que són el 20 %, circulin per l’interior, sempre fora de nuclis poblats, i no en les mateixes vies que ho fan els passatgers per la costa. Aquesta és una reivindicació liderada per la Plataforma ciutadana Mercaderies per l’Interior, que compta amb un ampli suport del territori camptarragoní i penedesenc. Així, hem instat a la Generalitat perquè exigeixi al Govern de l’Estat que el Corredor Mediterrani ferroviari esdevingui una línia d’ample europeu exclusiva de mercaderies en la franja prelitoral. No és admissible que hagi de compartir la infraestructura existent de vies de trens d’alta velocitat i, amb la incorporació del tercer fil, de les de combois convencionals de passatgers, ubicades en el segment litoral.

En cas contrari, es produiran la sobresaturació de freqüències a la xarxa, el desgast accelerat de les vies, i el risc inherent al pas de mercaderies pesades i perilloses per dins dels nuclis habitats. El tercer fil només pot ser una solució provisional, i no el paisatge definitiu tal com preveu i executa en aquests moments des del Govern de l’Estat.

Ak Editorial k

Diners per la font

ra que Tarragona està immersa en la commemoració de l’aniversari de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat no estarà de més recordar la necessitat d’accelerar la creació del Consorci per a la gestió del Patrimoni de Tarragona. L’alcalde Rubén Viñuales va posar-lo damunt la taula en la reunió que va mantenir amb el president de la Generalitat i es tracta d’una eina que hauria de permetre, amb la participació d’Estat, Generalitat, Diputació i Ajuntament, disposar de capacitat econòmica suficient per escometre no tan sols un manteniment, necessari, dels monuments de la ciutat,

sinó també executar noves iniciatives encaminades a potenciar-lo i millorar-lo. Recentment, ha sortit a licitació el projecte per convertir el Fòrum de la Colònia en un espai obert integrat en una zona de vianants, però es tracta, en aquest cas, d’un projecte més urbanístic que no pas amb voluntat arqueològica. Un exemple on caldria posar el focus de manera seriosa és la preservació –ara ja fins i tot s’està qüestionant si és l’adequada– de la Font dels Lleons. Recuperar-la per la ciutat no és una qüestió de voluntat política, només. Ho és també de diners. I seria més fàcil trobar-hi una sortida amb un Consorci que ho vetllés.

Tribuna

La superficialitat informativa

És un tema repetitiu, en el debat polític, la pèrdua de credibilitat de la nostra classe dirigent, a l’hora de veure com, una part dels suports electorals, aposten per opcions, en funció d’una ‘credibilitat’ sota mínims de les opcions més tradicionals, en tots els costats del marc parlamentari.

Badia Advocat

Hem instat a la Generalitat perquè exigeixi al Govern de l’Estat que el Corredor Mediterrani ferroviari esdevingui una línia d’ample europeu exclusiva de mercaderies en la franja prelitoral

Per això, hem instat a la Generalitat a dissenyar i presentar, abans de finalitzar aquest 2024, un pla de reordenament del transport ferroviari del Camp de Tarragona per traslladar de manera definitiva les mercaderies per vies interiors alternatives i allunyades de qualsevol nucli urbà, complint així amb les normes europees de seguretat i salut pública, al mateix temps que permeti descongestionar la línia de costa, en el futur exclusiva per al transport de viatgers. Cal que la ciutadania conegui que els combois de mercaderies passaran a ser dels 250 m de llargària actual amb 18/20 vagons estàndards, a 750 m amb 53/60 vagons, la qual cosa significa triplicar-los. Cada vagó ple oscil·larà entre les 80 i les 100 tones. En conseqüencia, tant el temps de pas i les molèsties per vibracions i sorolls per al veïnat com el desgast de la infraestructura seran molt superiors a l’actual. Alerta també amb les afectacions potencials al patrimoni monumental. Alhora la convivència entre les mercaderies i els passatgers en les mateixes vies i amb una densitat de tràfec molt superior perpetuarà o empitjorarà la ja de per si dramàtica situació de retards i incidències de la mitja distància i les rodalies del sud de Catalunya.

Jordi Bertran

Diputat per Junts al Parlament de Catalunya

Qüestions com les decisions dels líders de torn, no subjectes a la lògica, i la transparència exigible, per no esmentar els ‘canvis d’opinió’ que posen en dubte, fins i tot, plantejaments ideològics vitals, són variables que no haurien d’obviar-se o deixar-se de costat; especialment quan es busquen ‘raons’ del que succeeix en la mateixa dinàmica electoral i els canvis de tendència al respecte. Molt es parla de la necessitat de buscar ‘forces de govern’ eficaces i plenes de solucions pels problemes que té plantejats la nostra societat, tant a escala interna com també en el de caràcter internacional, malauradament sembla que tot queda en ‘estratègies a curt termini’ que semblen exclusivament preocupades en un futur que cada cop s’escurça més.

Dintre d’aquesta dinàmica de ‘fer gestió’, tant des del govern, com de les opcions opositores, sembla cada cop més consolidada l’estratègia de la ‘superficialitat’ en els assumptes, com una manera de gestionar que el que vol, des de la lleugeresa de les decisions, és confondre la realitat en funció de l’interès particular de cada moment.

No puc negar que la majoria de decisions a adoptar, a efectes econòmics i polítics, són feixugues i complicades, doncs, en moltes ocasions, depenent

d’agents exteriors incontrolables, com pot ser la ‘geopolítica’, entesa en el més ampli condicionant, aliè dels temes en discussió; però també, en massa ocasions, les conclusions que es fan, neixen marcades per extremismes i posicions ideològiques minoritàries, a efectes pràctics, encara que depenent de ‘l’instant’ tenen un pes electoral concloent a l’hora de fixar majories i minories.

És cert que, avui, gestionar és cada cop més complicat, però el que és evident és que la ciutadania necessita respostes als seus problemes, no estant disposada a acceptar ‘les excuses’, com fórmula de tasca pública, és a dir, certament és difícil decidir, però això no és el límit per una eficàcia imprescindible a l’hora d’endegar propostes que solucionin problemes i que no els creen.

on es pot donar una proposta al respecte com és la necessitat d’aprofundir en les ‘noves’, no passen de puntetes, en un compromís per valorar la informació com un producte que no haurà de merèixer la falsedat, com principi vital. Ja sé que són molts els condicionants al respecte, en un món on les ‘novetats’ són globals i on gaudim quasi al moment allò que succeeix al costat de casa, però també a milers de quilòmetres, per tant, entenc que no ens podem quedar en el titular, almenys en temes de transcendència, sinó que hauríem de fer un esforç per conèixer el ‘perquè’ com garantia de llibertat i veracitat.

No ens podem quedar en el titular, almenys en temes de transcendència, sinó que hauríem de fer un esforç per conèixer el ‘perquè’ com garantia de llibertat i veracitat

L’evidència d’una societat on ens ‘bombardegen’ permanentment amb noves de tota mena, fa que es faci molt enrevessat llegir més enllà dels titulars, fins i tot, ni valorar d’on venen les informacions, ni qui les dona, però, en tot cas, aquest és, alhora, un defecte i una virtut, del mateix sistema, una altra cosa és com saber tractar-lo, si realment volem gaudir de les coses bones que el mateix ens dona, aparcant la negativitat que també ‘transporta’.

En una democràcia com la nostra el paper dels mitjans de comunicació és emblemàtica i, per tant, les darreres controvèrsies al respecte haurien de ser vàlides, si donen respostes, en positiu, al crit de la gent per obtenir informació no esbiaixada, ni interessada, i és aquí

No oblidem que la ‘informació és poder’, i és aquesta la lluita que s’està produint, a l’hora d’intentar posar ‘seny’ a una situació difícil i amb greus problemes pràctics per la seva reconducció cap a paràmetres de raonaments, massa vegades oblidats, inclús acceptats en funció de les mateixes novetats i el nostre convenciment individual.

Lluís

Necrològiques

Tarragona

Josefa Arbós Espallargas.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral

serà avui a les 9.30 h a la Trinitat.

Goldin Augusto Blanco Rodriguez.

Ha mort als 45 anys. El seu funeral

serà avui a les 19.30 h al Tanatori.

Reus

Miguel Ángel Aldomar Fernández.

Ha mort als 61 anys. El seu funeral

serà avui a les 11 h al Tanatori.

Maria Lourdes Borràs Torres.

Ha mort als 70 anys. El seu funeral

serà avui a les 17.30 h al Tanatori.

esqueles

977 21 11 54

L’Ajuntament de Cambrils atorga

la Medalla d’Honor de la Vila a Josep Maria Recasens Colom

Honors L’historiador i empresari cambrilenc ha estat distingit per la seva dedicació al municipi

Redacció

El Ple Municipal de Cambrils va aprovar el divendres pas sat per unanimitat atorgar la Medalla d’Honor de la Vila a l’historiador i empresari cambrilenc Josep Maria Re casens Colom, com a model de compromís amb el muni cipi, per la seva contribució en la preservació i enriqui ment del patrimoni històric i cultural.

Josep Maria Recasens, nas cut el 1929, va ser membre fundador del Festival Inter nacional de Música de Cam brils, de la Revista Cambrils i del Centre d’Estudis Cambri lencs. Entre altres, va ser un dels impulsors de la restau ració de la Cripta, l’any 1962, i del ressorgiment de la Fira Multisectorial de Cambrils; va aconseguir la cessió del Molí de les Tres Eres al Centre d’Informació i Turisme i tam

bé la posada en marxa del primer cotxe de línia de Cam brils, i va col·laborar en el des cobriment de la vila romana de la Llosa o la renovació de la cavalcada de Reis.

El lliurament de les distin cions honorífiques es portarà a terme el divendres 13 de de sembre a les 19 hores a la sala de plens del consistori.

La Festa del Calamar de Salou tanca

la 49a edició amb èxit de participació

Oci En l’edició d’enguany s’han pescat un total de 731 calamars

Redacció

La Festa del Calamar de Sa lou tanca la seva quaranta novena edició amb rècords de pesca i un èxit de partici pació. Ahir, diumenge, el Club Nàutic de Salou va ser l’esce nari d’una jornada històrica que va reunir 32 barques i 113 pescadors i pescadores. Amb un total de 731 calamars cap turats i un pes combinat de 153,586 kg, l’edició va superar àmpliament els registres de l’any passat.

L’embarcació Figa Fosca, liderada per Carlos Rubio, va

guanyar el primer premi amb 75 calamars que sumaven 14,012 kg. En segon lloc, So bre las aguas, amb Francisco Navarro com a patró, va cap turar 40 calamars (9,771 kg). El tercer premi va ser per a Salou, de Sisco Orts, amb 49 calamars (13,261 kg).

Durant l’acte, es va home natjar pescadors veterans

El primer premi va ser per a l’embarcació Figa Fosca, amb una captura rècord

com Rogelio i Borràs, figures destacades de la comunitat marítima. L’alcalde Pere Gra nados va destacar la impor tància d’aquesta tradició com a part de l’essència salouenca i va avançar que el 50è ani versari promet ser una edició especial.

Amb un ambient de festa i germanor, la Festa del Cala mar del municipi de Salou va reafirmar el seu paper com a símbol de la tradició i identi tat local. L’any vinent s’espe ra la cinquantena edició de la festa amb gran il·lusió per part dels veïns del municipi.

Marc Bonet recull la cistella de Caprabo i Diari Més

Promoció Marc Bonet Papiol, ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, Marc ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Marc ha aconseguit la cistella després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes.com

Imatge d’arxiu de Josep Maria Recasens Colom. Cedida

Imatge de família de la 49a edició, d’enguany, de la Festa del Calamar de Salou. Ajuntament de Salou

Avui felicita als que es diuen:

Espai patrocinat per:

L’horòscop

21/03 al 19/04

Avui els teus canvis d’humor seran nombrosos, encara que interiorment viuràs una gran tranquil·litat equilibri emocional. Vigila la teva dieta.

23/07 al 22/08 LLEÓ

Intentarás per tots els mitjans expansionar el teu ser encara que no trobis a les persones adequades per a acompanyar-te en la tasca.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Algú pròxim malinterpretarà les teves paraules viuràs un enfrontament. No et desanimis ja que el temps et donarà la raó. Compte amb les aventures.

20/04 al 20/05

La teva activitat social t’obligarà a diversos desplaçaments dels quals trauràs interessants beneficis. No deixis passar a l’amor.

23/08 al 22/09 VERGE

Projectes activitats apareixeran et motivaran vitalment. Tant la teva vida social com laboral cobraran una gran intensitat ho passaràs bé.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Avui l’atzar no el tens del teu costat, per això no deixis els teus assumptes en mans de la sort. Tingues més perseverança control.

21/05 al 20/06 BESSONS

Els teus contactes amb la societat aniran en augment, ja sigui a la teva casa o en la dels amics. Escolta totes les proposicions.

23/09 al 22/10 BALANÇA

No temes per alguna petita xacra de salut, no se’t caurà el món. Mira al teu voltant gaudeix del que la naturalesa t’ofereix. Nit ardent.

20/01 al 18/02 AQUARI

Si estabilitzes les teves emocions guanyaràs àmplies satisfaccions. Tot el que passi per la teva imaginació aviat es farà realitat per a tu.

21/06 al 22/07 CRANC

Jornada plena de sorpreses, moltes de les quals tocaran la teva fibra sensible. Encara que la teva ment estarà bastant dispersa el teu cor.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

El costat sentimental de la vida t’aportarà tot el que desitges si no et precipites en els teus desitjos. Demana menys rebràs molt més.

19/02 al 20/03 PEIXOS

En la jornada tindràs a l’abast de la teva mà tot allò que desitgis. Tant en l’amor com en el social sabràs conquistar fàcilment els objectius.

Sudoku

Mots encreuats

Farmàcies

TARRAGONA:

Sanz Sanz, Fermi Rambla Nova, 55. Telèfon 977 221 430 Ciutat, Rosa M. La Granja: Gran Canaria, 11. Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Alsina Albert, Ginebra Carretera d’Alcolea, 27. Telèfon 977 321 070.

SALOU:

Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS:

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

CASA EN VENTA Jardins Imperi ELS PALLARESOS. 229.000€. Tel. 638.847.008

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299

MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548

CRISTINA MASAJES. VILAFRANCA del PENEDÉS. Tel. 632.340.361

ENTERO

14:00 Notícies

14:30 Notícies esports

15:00 Notícies

15:30 Notícies esports (r)

16:00 Qüestió de fons (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Quina animalada!

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Documental: freqüència local, el gran bressol

19:30 180 Graus

20:00 Notícies

20:30 Cercle central

21:00 Notícies

21:30 Cercle central (r)

22:00 Notícies

22:30 Cercle central (r)

23:00 Notícies

23:30 Cercle central (r)

El temps

12.00 Aventurístic 12.30 Ben sonat!

13.00 Connecti.cat 14.00 Notícies 12

14.30 Notícies 12. Esports 15.00 Teló de fons 15.30 Ben sonat!

16.00 Notícies 12

16.30 Efecte Mosaic. Tarda

18.00 Quina animalada!

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12 19.30 180º

20.00 Notícies 12

20.30 Notícies 12. Esports

21.00 La tertúlia del Dorsal12

21.30 Aventurístic

22.00 Notícies 12

22.30 Notícies 12. Esports

23.00 La tertúlia del Dorsal12

23.30 Aventurístic

00.00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1. Aperitius que es prenen abans de dinar. Mitjó per dor- mir. 2. Una mica de cava. Cinc d’alt cinc d’ample. Cercle viciós. 3. Defectes de fàbrica. La més endolcidora. Dues de blanques 4. Es perd en córrer molt. A mig assecar les botifarres. 5. Extrem de l’estel. Diverses mal posades. Torna per les muntanyes. 6. Incògnita. Aspirant a pastor. 7. Corri un risc. Reivindica el que no és. Surt del país. 8. El que fa el terrorista islamista. Faci com els bons. 9. Sis. Que conté iridi. Habilitat musical. 10. Ensenya. Fas ser- vir l’ordinador. 11. Surt content de l’armari. Satisfàs les primeres necessitats. 12. Blanca o no és perillosa sempre. Una manera de ser molt personal. VERTICALS: 1. Mostrari comercial. Protesta sindical. 2. Era necessari per aconseguir una hipoteca. Designar els candidats a un premi. 3. Nitrogen. Dóna una altra ullada al discurs. Captem el discurs de l’anterior. 4. Lletra ascendent. Remoguis els sentiments adormits. A peu de cadira. 5. No pot ser pitjor. El cinema la pintura. 6. Està conscient. Passar el rosari. Rabiós. 7. Superior. Ajudada. 8. Va tornar a acceptar les seves responsabilitats. El més valuós dels metalls. 9. La més superficial del cos. Mineral cristal·litzat en forma d’agulla. 10. Quasi res. Representant del papa en un concili. Solen prescindir de les vocals. 11. Una de bruta. Subvenció. Imaginen coses noves. 12. Arguments reconfortants. Al pol Nord sempre és blanca.

Màxima Mínima Estat del cel

21º 11º

Previsió pel

Suils, Lourdes. Moragas i Barret, 2 Telèfon 977 368 569.

VALLS:

Seró Martí, Rosa Mª El Fornàs: Castells, 55 Telèfon 977 608 842. EL VENDRELL: Fontestad, Jose Vicente Sant Jordi, 1. Telèfon 977 177 319.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El cel estarà entre mig i molt ennuvolat pel pas de núvols alts i mitjans durant tot el dia, tot i que a mitja tarda minvaran transitòriament a la meitat sud i terç oest. Hi haurà estrats baixos a la depressió Central i a la vall de l’Ebre fins a mig matí, si bé seran persistents al nord de Ponent Precipitacions

De matinada i fins a primera hora del matí, a causa de la presència de bancs de boira, hi haurà alguna roina a fondalades de l’interior, més probablement a Ponent. Serà d’intensitat feble i acumularan quantitats minses o poc abundants en general. La cota de neu començarà als 2.200 metres.

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

TERÀPIES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular

MAYCA MASAJES. Libera tensiones, disfruta tu momento. Especial NURU. Tel: 692.780.087

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

Hi8,

Betamax,

de

i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

Silvà, Bibiana i Elisa

El setembre passat, i des prés de jubilar se, Car bonell publicava el seu darrer llibre, anomenat ‘De la caverna al cosmos. Nous horitzons per a l’espècie huma na’. Una obra que va néixer ara fa quatre anys motivada per la preocupació del paleontòleg en vers l’espècie humana i el seu fu tur. L’autor té clar que «l’espècie col·lapsarà» i que «la revolució científico tecnològica ens porta rà a la transhumanitat i, amb la seva socialització, a la posthuma nitat». Tot i que «deixarem de ser humans», aquest canvi permetrà «la continuïtat de l’espècie». «És una distopia», ha subratllat l’ar queòleg, qui planteja que «només deshumanitzant nos, ens adapta rem».

Per escriure’l, Carbonell s’ha basat en l’experiència que té des prés d’estudiar, durant més de 45 anys, l’ésser humà. «No faig res més que moure’l del seu espai temps», ha afegit l’autor, qui ha explicat que malgrat no tenir una bola de vidre té «un plantejament de fons del coneixement de l’es pècie que li permet projectar la». En aquest sentit, ha apuntat que és un llibre que impactarà en el lector, ja que esdevé una novel·la històrica que barreja «intuïció, ciència ficció, coneixement i ci ència».

Entre altres temes, en el llibre, Carbonell reflexiona sobre el pa per del lideratge. «El lideratge ferm és el pitjor que ens pot pas sar», ha criticat l’arqueòleg, qui considera que s’ha de substituir per la «coordinació i la direcció col·lectiva». Segons Carbonell, s’ha de fomentar la individuali tat col·lectiva i no col·lectivitzar la gent. «L’exèrcit del ramat no fun ciona», ha criticat. «És evident que la gestió dels líders ens porta cap al fracàs», ha apuntat el catedràtic, qui creu que ja és tard per canviar l’esdevenir de l’espècie. En aquest sentit, ha

Societat L’arqueòleg Eudald Carbonell creu que la gestió política portarà l’espècie humana al fracàs i posa d’exemple el cas de València

«Som una espècie imbècil que viu en zones inundables»

apuntat la catàstrofe viscuda al País Valencià com a exemple que «els polítics no serveixen per a res». Tot i això, ha defensat que «políticament hem de coexistir» i que, per tant, «l’organització i la coordinació són molt impor tants». Ara bé, «dirigits pels mi llors» i no per líders.

Canvi climàtic i responsabilitat Relacionat amb la dana, ha recor dat que «de canvis climàtics n’hi ha hagut sempre», però que la petjada de l’home ha canviat i ha accelerat la tendència. «La gestió del planeta ha estat horrorosa», ha dit Carbonell, qui considera

que els humans «som una espè cie imbècil que fa coses imbècils, com viure en zones inundables». «L’energia que hem desencadenat al pujar dos graus la temperatura del planeta genera catàstrofes i, si construïm en llocs on no s’ha de construir, passa el que passa», ha dit.

Per això considera que, tot ple gat, «és culpa i responsabilitat només dels humans, no del canvi climàtic», sobretot, per escollir els líders «més imbècils». En la mateixa línia, ha exposat el cas de la reelecció de Donald Trump, com a president dels Estats Units. «Un món governat per les notíci

es falses, pel nacionalisme i per la manca de ciència, és un món on manca el progrés», ha lamentat Carbonell, qui avisa que «les con seqüències les veurem aviat». «Ho hem fet molt malament», ha conclòs Carbonell, qui defensa que els humans hem evolucionat molt pel que fa a intel·ligència, però poc en termes de conscièn cia.

Responsabilitat

«Les conseqüències de viure en un món, l’actual, on manca el progrés, les veurem aviat»

Tijuana

Repetir postres

Avui em repetiré atès que ja he parlat d’aquest gran esdeveniment en diversos llocs. Tot just perquè em sembla un projecte tan extraordinàriament engrescador, vull fer-ho aquí també. Com a preàmbul, he de dir que m’encanta l’art digital i en veig tant com puc. La tecnologia digital ofereix a la creativitat humana nous mitjans per produir obres d’art que ens permeten endinsar-nos en l’univers dels seus artífexs de formes abans impossibles. Encara més enllà, el metavers ens trasllada a un món virtual -emulació del real o fabulació- amb el qual podem interactuar a través d’ulleres de realitat i altres enginys (imagineu-vos en el futur). Aquesta fusió de realitat física i virtualitat digital, que ens mostraven les pel·lícules de ciència ficció més agosarades, ha deixat de ser onírica per esdevenir una branca més de la ciència actual i una nova eina per generar materials didàctics, jocs, publicitat, continguts de tota mena, experiències sensorials i expressions estètiques d’una extraordinària potència. Aplaudeixo, per tant, que a la meva ciutat hi obri les portes l’any vinent un espai que posarà a disposició de creadors i institucions 3.000m² equipats per bastir, exposar i conservar obres d’art tecnològic com les dels pioners Paul Thomas i Eduardo Kac, entre altres noms de prestigi. El New Art Centre (NAC), així s’anomenaran les instal·lacions, també acollirà una de les col·leccions privades més importants del planeta d’aquesta disciplina emergent i promourà una producció pròpia fent que segueixi creixent en oferta i rellevància. Resumint, aquesta aposta de la New Art Foundation convertirà Reus, el Camp i tot el sud de Catalunya en un punt de referència internacional i d’atracció d’un nou àmbit imparable que conjuga art, ciència i tecnologia. Notícia excel·lent.

Marta Magrinyà

Escriptora entre altres coses

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Neus Bertola / ACN

Imatge de l’arqueòleg Eudald Carbonell a Tarragona. Neus Bertola