Dilluns 9 de desembre de 2024

Tarragona 7

David Rocamora, nou president de l’ICAT: «La nostra riquesa ha de ser la prestació de serveis»

Meteorologia 13

El fort vent protagonitza diverses incidències durant tot el cap de setmana al Camp de Tarragona

Opinió 21 Jordi Fortuny i Guinart. Descarbonització i/o desfossilització: «Necessitem política industrial i energètica decidida»

Tarragona 4

El patrimoni immaterial es passeja sobre el material

La torre del Pretori es converteix en l’escenari que commemora l’elecció dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Mobilitat

Dublín es manté com l’enllaç aeri amb Reus més utilitzat

Enguany han passat per l’aeroport reusenc 1.176.100 passatgers, més de la meitat del Regne Unit

8 i 9

Política municipal

L’Ajuntament de la Canonja crearà una empresa dedicada a la promoció d’habitatge social

Esports

La Ponferradina derrota a un Nàstic (2-0) fred i incapaç de trobar solucions en atac

16 i 17

Tjerk van der Meulen

Tarragona ha destinat 1,7 MEUR al canvi de llumeneres aquest 2024 i s’estalviarà 230.000 euros anuals

Energia Alguns dels projectes estan en procés de licitació, com el del parc de la Ciutat o la Imperial Tàrraco

John Bugarin

Gastar per a estalviar. Aquesta és la filosofia que està seguint l’Ajuntament de Tarragona per a millorar l’eficiència energètica a la ciutat. Al llarg d’aquest 2024, el consistori ha anat renovant l’enllumenat en diferents punts, com el barri de Ferran o els polígons Entrevies i Francolí. Les actuacions que ja s’han finalitzat enguany, juntament amb els que estan en execució i els que es troben en procés de licitació, sumen una inversió total d’1.686.554 euros.

Segons els càlculs municipals, aquestes millores permetran al consistori reduir el consum energètic en gairebé un milió de quilowatts hora (kWh). Això es tradueix en un estalvi econòmic de 232.047,25 euros. Igualment, s’aconseguirà reduir les emissions de CO2 en 338.554,97 quilos. «Tarragona té uns 32.000 punts de llum i, quan vam entrar al govern, n’hi havia 5.000 que ja s’havien renovat», explica el conseller d’Espais Públics i Medi Ambient, Guillermo García de Castro.

L’edil assenyala que l’Ajuntament «s’està posant al dia»

L’Ajuntament ha adjudicat la renovació de l’enllumenat del parc de la Ciutat, una actuació incorporarà nous punts de llum en aquest espai. Gerard Martí

Renovar els llums contaminants, prohibits per la UE, és una prioritat

per «actualitzar tots aquells punts que siguin necessaris». Una de les prioritats ha estat canviar aquelles llumeneres contaminants que estan prohibides per la Unió Europea.

BALL D’ESPASES TARRAGONA

La dansa de les espases de Tarragona. L’any 1993 es van fer 7 sortides per la ciutat. L’any 1994 s’havia de fer un rodatge per a sortir a la cercavila de Santa Tecla i per motius laborals es para la dansa ns avui dia. L’origen del ball de bastons va sorgir per la prohibició de la dansa d’espases. Un dansaire del ball de bastons de la part alta de Tarragona torna a intentar actualment la dansa.

S’està buscant personal per ensenyar-los els balls hi poden participar tots dos sexes, l’edat que sigui a partir dels 16 anys. El grup es compon de 8 dansaires, 1 autista, 1 dimoni estàndard. Actualment, hi ha 7 balls i un és el degollat seguint-lo amb l’aixecament del capità damunt de les espases aquests dos balls són molt antics i els ballen a Andalusia, València, Aragó i País Basc, etc.

Tots els balls comencen en moviment, no n'hi ha cap que comenci acabi el mateix lloc sense moure’s. Si es presenten personals per aprendre els balls us informarem a l’Ajuntament del treball que s’està realitzant.

Els que estiguin interessats a ser dansaires que truquin al 623 285 524. Correu: e.jordimoixmarch@gmail.com

El cinquè tinent d’alcalde assegura que tenen planificades diverses actuacions «arreu de tota la ciutat» per al que resta de mandat, amb l’objectiu d’aconseguir tant «estalvi

energètic» com «econòmic». Durant el primer trimestre del 2024, es va renovar prop d’un miler de punts de llum a tecnologia LED. Es van substituir els 56 fanals de Ferran i es

van canviar les llumeneres als polígons d’Entrevies i les Gavarres, així com a la llera del riu Francolí. El mes de maig, es van iniciar els treballs de substitució de 570 llums ubicats tant a la Rambla Nova com a la Rambla President Companys. Aquesta actuació, que està a punt de finalitzar, s’està duent a terme a partir d’una subvenció de la Diputació que cobreix el 80% de l’import total de la intervenció, que és de 289.903,79 euros. Aquest no és l’únic projecte finançat amb diners atorgats per l’administració supramunicipal. De fet, la inversió més gran prevista, que es farà per a canviar l’enllumenat de la Via Augusta, també es cobrirà amb un ajut de la Diputació. Concretament, el 80% del cost de l’actuació, que és de gairebé mig milió d’euros.

Finançament de l’IDAE L’Ajuntament també ha aconseguit una aportació de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía). L’ajut consisteix en un finançament del 100% de la inversió amb un tipus d’interès al 0%, a retornar en 10 anys, i l’import atorgat és d’1,2 milions d’euros. Amb aquests diners es renovarà l’enllumenat a la Imperial Tàrraco, el passeig Torroja, el passeig Rafael Casanovas o la platja de l’Arrabassada. També es canviaran els projectors de les columnes de gran alçada, com els del carrer Vidal i Barraquer, per altres de LED. Per últim, al parc de la Ciutat, s’invertiran uns 320.000 euros per a renovar els punts de llum i recuperar fanals que s’han perdut amb el temps.

Resum de les actuacions executades i projectades aquest 2024

PROJECTE Estalvi consum (euros/any) Inversió Estat

Canvi de l’enllumenat de Via Augusta 49.074,73€ 464.219€ En licitació

Renovació de l’enllumenat al parc de la Ciutat (IDAE) 2.754,27€ 320.918€ Adjudicat

Enllumenat de Rambla Nova i Rambla Companys 75.932,65€ 289.903€ En execució

Enllumenat de la plaça Imperial Tàrraco (IDAE) 16.033,11€ 238.408€ En licitació

Llums de Torroja/R. Casanovas/Arrabassada (IDAE) 9.054€ 183.509€ En licitació

Enllumenat d’Entrevies, les Gavarres i el riu Francolí 59.311,81€ 78.008€ Executat

Llums de les columnes a les grans rotondes (IDAE) 5.056,31€ 57.729€ En licitació

Reforç de l’enllumenat de la plaça Alcalde Lloret 0€ 30.043€ En execució

Renovació dels fanals al barri de Ferran 5.520,95€ 17.419€ Executat

Compra 100 llumeneres LED 9.309,42€ 6.393€ Executat

La Urbana avisa dels perills dels patinets no homologats

Mobilitat l La Guàrdia Urbana de Tarragona ha detectat que hi ha empreses que venen uns tipus de patinets elèctrics no homologats com a vehicle de mobilitat personal (VMP). Els compradors adquireixen aquests patinets pensant-se que l’aparell és reglamentari, però per les seves característiques tècniques són considerats vehicles de motor. Alguns d’aquests vehicles poden arribar a una velocitat màxima de 100 km/h, quan haurien d’estar limitats a 25 km/h. La policia tarragonina alerta que els conductors d’aquests aparells poden ser denunciats penalment per incórrer en un delicte contra la seguretat viària per conduir un vehicle de motor sense disposar de la corresponent autorització, llicència o permís de conduir. A banda, com que és considerat un vehicle de motor, els usuaris haurien de disposar d’una pòlissa d’assegurança, però possiblement no en disposaran i això suposaria un altre motiu d’infracció. Al mes d’octubre, la policia tarragonina va interceptar novament dos vehicles de motor elèctric L1, que aparentment semblaven VMP, però que superaven els 25/ km. Segons les proves de velocitat efectuades per la Unitat d’investigació i Reconstrucció d’Accidents (UIRA), aquests vehicles arribaven als 48 km/h. Redacció

SMHAUSA no aconsegueix vendre una finca que havia de facilitar fer pisos socials

Societat l El consistori vol vendre un terreny a l’Arrabassada per futures inversions

L’Ajuntament de Tarragona té a la venda una finca municipal al carrer Joan Fuster, a la Vall de l’Arrabassada. El consistori, a través del Servei Municipal d’Habitatge a Tarragona (SMHAUSA) vol fer caixa amb el terreny per a construir habitatge públic i assequible. Tot i això, el pla de l’Ajuntament, de moment, no segueix el rumb previst ja que

cap comprador ha mostrat interès per la propietat. L’alineació de la finca, que supera els 2.500 m2, va sortir a concurs públic el juliol passat per un import d’uns tres milions d’euros, sense IVA. Davant

aquest escenari, el Consell d’Administració d’SMHAUSA va aprovar per unanimitat recentment prorrogar 15 dies el termini de presentació d’ofertes. A més, per a aconseguir una major concurrèn-

El terreny municipal ha sortit a la venda per uns 3 milions d’euros

cia, es facilitaran documents addicionals, com una taxació i un informe geotècnic, als possibles interessats. Des del consistori, assenyalen que el procés continua en fase de comercialització. Aquesta transacció milionària té l’objectiu de proveir de múscul financer a l’empresa d’habitatge pública per a construir pisos.

Promoció a Llevant

En aquest cas, es prioritza fer una nova promoció a Llevant. Des del govern municipal, s’ha mostrat la voluntat en diferents ocasions d’aconseguir que tots els barris de la ciutat disposin d’habitatges públics de lloguer.

En aquest sentit, el mes passat el consistori va anunciar la compra d’un bloc de pisos amb quatre habitatges a Bonavista. Els immobles es destinaran a lloguer social l’any vinent i la inversió ha sigut de 400.000 euros. Pròximament, l’Ajuntament preveu adquirir tres pisos més als barris de Torreforta, el Serrallo i Sant Pere i Sant Pau. A més, recentment l’Ajuntament va anunciar que posarà a disposició de la Generalitat de Catalunya uns terrenys del PP 10 que pertanyen una part a l’Ajuntament i una altra a l’Incasol, on es podran construir 200 habitatges. De fet, Tarragona ha sigut la primera ciutat catalana ha fer-ho durant aquest mandat.

Oriol Castro

La finca en venda està situada al carrer Joan Fuster número 21, a la Vall de l’Arrabassada. Google Earth

Tarragona celebra enguany el vint-i-cinquè aniversari de la seva declaració com a ciutat Patrimoni de la Humanitat. El Conjunt Arqueològic de Tàrraco és un dels elements patrimonials més estimats i presumits pels tarragonins. Com també ho són els castells i les seves quatre colles castelleres. El món casteller fa més de dues dècades que va ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquestes dues proclamacions es van celebrar ahir al Pretori amb l’espectacle de dansa vertical Fangar, on el patrimoni tarragoní va ser escenari i contingut del propi art. El passeig Sant Antoni, a l’estil rambla Vella, es va tallar al trànsit al migdia i es va omplir de famílies, parelles i grups d’amics que van gaudir del diumenge de pont fent un vol per Tarragona. Molts prenien posició minuts abans de l’arrencada de l’espectacle, a primera fila de la façana o a les escales del passeig, a recer del vent. En sonar la música, dos homes es van despenjar de la façana del Pretori. «Van de Xiquets», deia un infant a la seva àvia. «Sembla que un va de la Jove i l’altre de Xiquets», li responia aquesta. En sonar gralles, els ballarins, amb camisa de les colles tarragonines, pantaló blanc i mocador, van desplegar les seves faixes sobre el monument.

Els homes van ballar amb elegància penjats del Pretori, mentre la banda sonora es barrejava amb les narracions de Carles Cortés de castells mítics de les colles tarragonines. Despenjats sobre la façana, els ballarins s’enfaixaven l’un a l’altre, agafaven mides i feien pinya. Molts passavolants se sorprenien de l’espectacle i s’aturaven a contemplar-lo. Com també molts visitants del Circ, que tenien una visió privilegiada.

Una coreografia plena d’acrobàcies a la qual se li van sumar dues ballarines més, lluint les camises de la Colla Castellera de Sant

Patrimoni La façana del monument va ser l’escenari d’un espectacle de dansa vertical que va homenatjar les quatre colles castelleres de la ciutat

El Pretori, la nova plaça on fer l’aleta

Pere i Sant Pau i dels Xiquets del Serrallo. «Que bonic!», exclamava un home, en el moment que les quatre camises saltaven sobre el Pretori i tocaven el cel blau tarragoní.

Estampa inimitable

Els ballarins feien tota mena de figures, mirant el públic, en-

tregat i traient els seus telèfons mòbils per a immortalitzar el moment. Una estampa inimitable enlloc del món, on no es pot trobar, ni comprar, aquesta història i cultura. Des d’abaix, petits i grans s’ho miraven enorgullits i embadalits. I arrencaven a aplaudir quan els dansaires es pujaven els uns als altres emulant el ball de valencians, la muixeranga i els castells. Les seves ombres es reflectien a la façana del Pretori, engrandint el seu art. Cada aleta dels

ballarins se celebrava des del públic com si es fos a plaça. Les camises acolorides brillaven sobre la façana neta i terrosa i deixaven clar perquè la Humanitat ha celebrat la història i cultura tarragonines. La direcció artística i la coreografia va anar a càrrec de Berta Baliu i la direcció musical de part de Manu Sabaté. Els intèrprets van executar el seu treball d’allò més bé, movent-se a l’uníson. En acabar l’espectacle, el públic va donar una gran ovació als ballarins.

El passeig de Sant Antoni es va convertir en un teatre a l’aire lliure

Els dansaires van baixar del Pretori i, sobre una bastida, a mode d’escenari, van recollir els elogis dels tarragonins. Un teatre a l’aire lliure en un indret incomparable.

Fins al novembre de l’any vinent D’aquesta forma, aquests dies s’han celebrat els primers actes de la commemoració de la declaració patrimonial de Tàrraco. Aquests actes s’allargaran fins al 30 de novembre de l’any vinent, el dia de la declaració, i s’estendran per diferents espais de la ciutat. L’objectiu és fer viure el patrimoni tarragoní els 365 dies de l’any i fer partícip a tota la ciutadania del vint-i-cinquè aniversari de la declaració.

Oriol Castro

Petits i grans es van aplegar davant el monument per veure l’espectacle ‘Fargar’. Tjerk van der Meulen

Cultura

L’arquitecte Antoni Pujol, premi Tarraco per la seva defensa del patrimoni

Societat l L’arquitecte Antoni Pujol va ser distingit dissabte amb el premi Tarraco 2024 per la seva tasca en la preservació del patrimoni. L’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, va definir Pujol com un «un gran defensor de la nostra identitat, les nostres arrels i sobretot del nostre patrimoni». Redacció/J.C.B

Els ballarins van homenatjar el món casteller. Tjerk van der Meulen

Mossèn Queraltó dimiteix com a prefecte de la Congregació de la Sang

Societat l La renúncia arriba després dels comicis i Planellas nomenarà el successor aquesta setmana

Mossèn Queraltó ha decidit fer un pas al costat i dimitir com a prefecta de la Congregació de la Sang de Tarragona. La renúncia arriba en un moment assenyalat. D’una banda, es produeix dies després de les eleccions per a escollir un nou subprefecte a la congregació. Els comicis els va guanyar Maria Grau per un marge molt estret sobre Ramon Mullerat. Aquest darrer era el candidat més proper a l’entorn de Queraltó i qui defensava la seva gestió.

D’altra banda, la dimissió, que Queraltó va comunicar a l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas el passat dimecres, arriba dies abans de l’inici del judici pel canvi de nom de la propietat de l’església de Natzaret, la seu canònica de la Sang. Un grup de congregants va denunciar Queraltó perquè consideren que el canvi de nom es va fer de forma il·legal i d’esquenes als membres de la congregació. Aquest fet va provocar la dimissió de diferents seglars de la junta directiva de la Sang i que gran part dels

congregants demanés ja en aquell moment la dimissió de Queraltó.

Sigui com sigui, ara pertoca a Planellas nomenar un nou prefecte per a la congregació. Aquesta persona obligatòriament ha de ser un reverend de Tarragona. Segons indiquen fonts de l’Arquebis-

bat, aquest nomenament es podria produir a principis d’aquesta setmana.

Nou estatut, a punt L’arquebisbe de Tarragona vol anar per feina i enllestir també abans de Nadal el nou estatut que limitarà la durada dels mandats dels alts càrrecs

de les congregacions i entitats religioses. Planellas considera que la durada màxima d’aquests càrrecs ha de ser de quatre anys amb una possible pròrroga de quatre més. «Es vol activar la redacció i l’aprovació d’aquests nous estatuts el més aviat possible», apunten fonts de l’Arquebisbat.

El judici pel canvi de nom de l’església de Natzaret comença demà

Planellas va firmar un decret a l’estiu que feia referència a aquesta qüestió i els darrers mesos les confraries de Tarragona, Reus i Valls l’han estat estudiant. «S’ha fet de forma consensuada. La idea és que tothom hi pugui dir la seva, que s’accepti i que els estatuts marquin la línia a seguir per tothom», afegeixen les citades fonts.

Període d’adaptació La regulació també s’exercirà en algunes entitats, més enllà de les congregacions. La voluntat de l’Arquebisbat és donar un període d’adaptació, d’uns sis mesos, a les diferents associacions per a regularitzar la situació dels seus alts càrrecs. Precisament, un dels prefectes que hauria d’abandonar obligatòriament el seu càrrec era Queraltó, que era prefecte de la Congregació de la Sang de Tarragona des del 2015.

Desconvoquen la vaga d’avui i l’EMT treballarà amb normalitat

Laboral l CCOO ha desconvocat la vaga de conductors d’autobusos prevista per aquest dilluns i l’EMT treballarà amb normalitat aquest dilluns, és a dir, amb el servei regular dels dies feiners. En una circular signada pel secretari general del Sector de Carretera i Logística, Francisco Vegas, el sindicat va decidir ahir suspendre la convocatòria, però manté en peu l’amenaça d’aturada indefinida a partir del 23 desembre, coincidint amb les festes de Nadal.Inicialment, es van produir tres jornades de vaga els dies 28 d’octubre i 28 i 29 de novembre. La UGT i l’SLT es van desmarcar de les aturades després d’arribar a un pacte amb la patronal i la CGT va optar per desvincular-se de la mobilització davant la «traïció» dels altres sindicats. CCOO no descarta afegir noves dates per protestar i ha subratllat que l’acord entre la Confederació Espanyola de Transport en Autobús i la UGT «no garanteix la presentació de la sol·licitud de coeficients reductors» per assolir la jubilació anticipada. També ha denunciat l’incompliment dels acords signats per l’avançament de la jubilació al transport de mercaderies. Redacció

Anna Ferran

Qui ha dit que per Nadal només s’ha de menjar galets, canelons, rostit i torrons? Són tantes i diverses les cites que les festes nadalenques es converteixen en una bona opció per a descobrir altres tipus de gastronomia. Si la cuina d’arrels asiàtiques us agrada, no us podeu perdre Wok Tarraco. Aquest restaurant ofereix una simbiosi de gastronomia xinesa i japonesa a

tocar de mar, en un entorn incomparable, a la zona comercial de Port Tarraco.

A banda de la seva proposta diària, els principals festius estaran oberts per a tots aquells que vulguin gaudir d’unes celebracions nadalenques amb sabors orientals. La nit del 24 i els dies 25 i 26 de desembre així com l’1 i el 6 de gener ofereixen la seva proposta gastronòmica a un preu de 26,95 euros. A tot això, cal sumar-hi que han preparat un sopar especial

de Cap d’Any, per acomiadar 2024 i donar la benvinguda al 2025 de la millor forma possible. La proposta de Wok Tarraco inclou el bufet lliure, una bossa amb cotilló, una ampolla de cava per a dues persones i el raïm de la sort, tot per un preu de 49,95 euros.

Entre les propostes que podem degustar en aquest bufet, en destaca el sushi en totes les seves versions, l’ànec a l’estil Pequín, el pollastre amb ametlles, els rotllets, les tem-

pures, les gyozas, els fideus fregits, l’arròs tres delícies, la vedella amb bambú i bolets o els plats amb curry, fent una picada d’ullet a la gastronomia tailandesa, o el peix i marisc a la planxa. Una extensa varietat de

postres acaba de completar la carta de Wok Tarraco. Reserves i més informació sobre les diverses opcions que ofereix Wok Tarraco per les festes nadalenques al telèfon 977 215 763.

Wok Tarraco es troba a la zona comercial de Port Tarraco, a tocar

Oriol Castro

Queraltó i Planellas al funeral de mossèn Miquel Barbarà a Tarragona. Joan Boronat

David

Rocamora:

«L’advocat de Tarragona ha perdut la capacitat per queixar-se i ha interioritzat les mancances dels centres»

Entrevista l El nou president de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona aposta per oferir més serveis als col·legiats i confia en que el Fòrum Judicial sigui una realitat durant el nou mandat

Oriol Castro

Vostè es va presentar en les eleccions del 2020 i va perdre. Què el va fer tornar a postular-se enguany?

«La confiança en què el projecte que portava fa quatre anys encara és vàlid i més necessari que mai». En quin sentit?

«En els darrers 12 anys de cicle electoral, s’ha dut a terme una gestió econòmica molt correcta. Però jo penso que l’ICAT és una empresa que no té com a propòsit repartir dividends. La riquesa d’una corporació pública és en la prestació de serveis». Quins serveis ha trobat a faltar i vol oferir?

«Un exemple clar és el servei d’atenció al col·legiat, que actualment tanca a les 18 h i que creiem que s’ha d’ampliar. Perquè hi ha advocats que no tenen despatxos i han de poder-hi tenir accés. Més enllà, també considerem que s’ha d’oferir formació especialitzada en més àmbits i de major qualitat. I que la fundació que es va crear s’hauria de dotar de més capacitat». Amb quin objectiu?

«Per ajudar els col·legiats en situacions complicades. Per exemple, un advocat pot tenir un accident i estar tres mesos incapacitat. Muntar un despatx exigeix molts anys

Rocamora ha guanyat les eleccions del col·legi després de presentar-se també el 2020. Tjerk van der Meulen

Tecnologia

«La intel·ligència artificial pot alterar la lliure competència entre advocats»

de feina, però desmuntar-lo és molt poc temps perquè els clients tenen necessitats cada dia que, si no es poden aten-

dre amb garanties, fan que la gent migri».

Atenció psicològica

No és una feina fàcil. «Hi ha situacions punyents. Per això, també estem valorant oferir un acompanyament o una disponibilitat d’acompanyament psicolò-

gic. És una feina que et confronta permanentment amb situacions que, des d’un punt de vista emocional, són complexes. I generen un grau latent d’ansietat que hauríem de poder treballar».

Durant la campanya electoral també va fer incís en les desigualtats que genera la intel·ligència artificial. A

L’apunt

La batalla dels advocats d’ofici

Per a Rocamora, una de les batalles de futur del sector de l’advocacia és relatiu a l’advocat d’ofici. «Són professionals que no decideixen quan estan de guàrdia, ni quin client té, ni a quin jutjat va, ni quin preu o quant cobra. I, essent un servei públic, no cotitza a la Seguretat Social per la feina que fa», expressa el nou president.

què es refereix?

«És un repte de futur important. És un element que pot alterar la lliure competència perquè les eines més desenvolupades poden estar a l’abast d’aquells que tenen més capacitat econòmica. Per tant, pot aprofundir la distància entre els grans despatxos i aquells que exerceixen independentment».

Pel que fa al Fòrum Judicial, creu que el nou Govern complirà la seva paraula?

«Confio que els compromisos que s’han adquirit per part de la classe política es compliran i que el 2028 serà una absolu-

ta realitat».

Què passaria si no fos així?

«Ens trobaran confrontant la inacció i l’incompliment d’un pacte que és absolutament impassable. Serem exigents mediàticament sense perjudici de qualsevol altra acció que ens competi. Però no vull posar-me la bena abans de la ferida».

Creu que el projecte pot quedar petit?

«És possible perquè s’ha demorat molt l’execució del projecte i ha crescut molt la complexitat de la societat. És molt evident la necessitat de més jutjats a Tarragona. Recordo que una situació semblant va ocórrer amb el Palau de Justícia a Reus».

Quin és el sentiment general entre els advocats tarragonins?

«L’advocat de Tarragona ha perdut la capacitat per queixar-se i ha interioritzat les mancances dels centres i la seva dispersió. Forma part ja del seu ADN. Però això també afecta a la ciutadania. Quantes persones s’hauran perdut buscant on fer un tràmit?» Recentment, l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat l’Ordenança de Mediació. Quina opinió li mereix?

«Estableix la necessitat de mediar en determinades matèries en l’àmbit contenciós administratiu. I en general en tot allò que sigui una resolució del problema d’un ciutadà evitant un plet. És una bona notícia, tot i que no he analitzat en profunditat el text encara. S’ha de destacar que és imprescindible que en aquests processos, que són igual d’importants que un plet, es garanteixi la presència d’un mediador o d’un advocat amb aquesta especialitat. Molts cops, la feina més valorada d’un advocat és evitar un judici».

El Regne Unit i Irlanda, els mercats més importants de l’Aeroport de Reus

Mobilitat l Ocupen un 84,8% del mercat i situen vuit destinacions entre les preferides a l’aeròdrom reusenc

Sergi Peralta Moreno

L’Aeroport de Reus ja ha tancat temporada i espera l’arribada de la primavera per rebre els primers turistes. 26 rutes han connectat, aquest 2024, el Baix Camp amb vuit països diferents, de la mà de nou companyies aèries. Amb 1.176.100 passatgers —faltarà sumar els dels tres primers dies de novembre—, es va registrar un increment del 13,1% en comparativa amb l’any anterior. La mitjana dels aeroports d’Aena ha estat d’un 9,4%. Com és habitual, les quatre connexions favorites són inamovibles: Dublín, Manchester, Londres-Stansted i Birmingham. Cada opció del podi supera els 100.000 viatgers. Belfast salta a la cinquena posició amb un 54,3% més d’usuaris que l’exercici anterior (de poc més de 40.000 a 62.000) i, entre les deu destinacions preferides, encara apareixen Glasgow, Cork i Shannon. Els països anglòfons —Regne Unit i Irlanda— copen un 84,8% del mercat de l’aeroport.

La dominant presència en la classificació no només s’explica per l’encant de les ciutats d’enllaç —a l’Aeroport de Barcelona, el mercat britànic és el tercer en importància, només per darrere de l’espanyol i l’italià—, sinó que un 69% de les destinacions ofertes el 2024 es trobaven a l’àmbit geogràfic d’Anglaterra, Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Irlanda. Jet2 és una de les aerolínies que ha tingut més moviment anant cap a les illes. Operant deu rutes i oferint més de 155.000 seients des del Regne Unit cap a Reus,

la companyia ha crescut un 15% respecte del 2023. «Estem molt satisfets amb la temporada a Reus, hem sigut la segona aerolínia per mida», destaca a Diari Més. Jet2 avança que, el 2025, s’afegiran noves connexions amb Liverpool i Londres-Luton, per arribar a les 192.000 places. Així mateix, ja prepara la logística per poder portar passatgers des de Bournemouth cap a la Costa Daurada a partir de juliol del 2026.

Entre els deu enllaços més utilitzats, també es troben Brussel·les-Charleroi, en setena posició i un creixement del 33,4%, i Eindhoven, en novena, i amb un 6,7% més d’usuaris, superant els 54.000. A continuació, continuaria el domini anglòfon amb LeedsBradford, East Midlands, Newcastle, Liverpool, Bristol i Londres-Gatwick, fins que Weeze (Alemanya) i ParísOrly trencarien l’hegemonia. De fet, després de l’espai de mercat que ocupen el Regne Unit i Irlanda, continuarien en percentatge Bèlgica (5,7%), Països Baixos (4,6%), Alemanya (1,8%), França (1,7%), Espanya (0,8%) i la República Txeca (0,4%).

Valoracions al territori

Amb els números a les mans, el territori està satisfet amb el rendiment de l’aeròdrom i apel·la a la necessitat de continuar treballant per no estancar-se. «Aquestes xifres demostren que l’estratègia de la Taula de l’Aeroport està donant fruits, sobretot pels esforços que es fan per a estendre al màxim la temporada i per incrementar el nombre de places oferides, a través

de l’arribada de noves rutes i de la consolidació d’aerolínies que aposten any rere any per l’Aeroport de Reus, com un punt clau per a l’entrada i sortida a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre», valora la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. Des de la Cambra de Comerç de Reus, es qualifica la temporada de «molt bona» i se certifica «que hi ha prou capacitat per continuar creixent». La corporació destaca, també, que «el mercat que ja tenim està consolidat». Irlanda i el Regne Unit són els mercats principals, «però Vueling ha consolidat l’operativa amb París; Ryanair, amb Alemanya (Weeze); han millorat les estadístiques de Bèlgica, Països Baixos i la ruta nacional amb Palma de Mallorca». Així i tot, la institució presidida per Mario Basora apunta que, enguany, hi ha hagut «més oferta de seients, amb avions més grans, però el factor ocupació ha caigut una mica, molt poquet». «Han augmentat les freqüències», tanca.

Consolidacions i novetats

Les rutes amb Weeze i ParísOrly van ser les grans novetats del 2023. Cadascuna va rondar els 20.000 passatgers en l’any de debut i l’oferta s’ha consolidat el 2024. Vueling ha mogut 19.971 persones entre Reus i la capital francesa, un 1,5% més que l’exercici anterior. Llauradó concreta que Vueling ha confirmat «que el 2025 tornarà a oferir el vol entre Reus i París-Orly i, a més, allargarà la seva operativa, des del 30 de març fins al 2 de novembre». Fonts de l’aerolínia confirmen a Diari Més que

Un 13,1% més que l’any anterior La

1.176.100 passatgers el

Les connexions amb París-Orly i Weeze es consoliden al voltant dels 20.000 usuaris

«el que està publicat al web està confirmat», en referència a les opcions per adquirir bitllets. A més, afegeixen que «s’està acabant de dissenyar la temporada d’estiu», que «potser hi ha algun canvi» i que es tindrà l’oferta definitiva en «un o dos mesos». Per la seva banda, Ryanair n’ha portat 20.637 cap a Alemanya, un 2,7% menys. Tot i el lleuger descens, tornarà a oferir el desplaçament a partir de l’1 d’abril del 2025. L’última operació està prevista per al

L’aeroport comptarà amb cinc noves rutes cap al Regne Unit el 2025 i una el 2026

25 d’octubre. L’aeroport comptarà amb cinc noves rutes cap al Regne Unit el 2025. A les de Jet2 se li han de sumar tres operatives d’easyJet —Londres-Southend, Glasgow i Belfast—. Així mateix, Air Nostrum ampliarà la temporada de connexions amb Palma de Mallorca. En total, per al 2025 hi ha confirmades un total de 44 connexions aèries: 13 de TUI, 12 de Ryanair, 12 de Jet2, 5 d’easyJet, 1 de Vueling i 1 d’AirNostrum.

L’apunt

La promoció, voluntària o no

Reus es promociona a l’exterior. Això s’evidencia consultant les webs d’aeroports com el de Weeze o Londres-Southend, que incorporen informació sobre la ciutat i els voltants. Ara, pot haver-hi un petit incentiu addicional. Lily Collins i Álvaro Morte estan interpretant a Londres l’obra de teatre Barcelona. Albiren la Sagrada Família. Els espectadors coneixen Gaudí i, alguns, ja volen saber d’on ve.

Multitud de turistes fent cua per facturar el seu equipatge a l’Aeroport de Reus, l’últim estiu. Gerard Martí

2024

xifra

Principals països

1 Regne Unit 716.875 (+19,4%)

2 Irlanda 281.024 (+0,3%)

3 Bèlgica 66.652 (+25%)

4 Països Baixos 54.092 (+6,2%)

5 Alemanya 21.357 (-0,4%)

Increments a les rutes que han mogut més passatgers el 2024

Variació 2023 vs 24

Les frases

«Les xifres demostren que l’estratègia de la Taula de l’Aeroport està donant fruits, sobretot pels esforços que es fan per estendre la temporada i incrementar el nombre de places oferides, amb l’arribada de rutes i la consolidació d’aerolínies»

Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona

«Ha estat una molt bona temporada. Es va allargar una mica més i hi ha satisfacció perquè s’ha registrat un creixement percentual de dos dígits i hi ha prou capacitat per continuar creixent, mentre que el mercat que ja tenim està consolidat» Cambra de Comerç de Reus

«Estem molt satisfets amb la temporada a Reus. S’han operat deu rutes i s’han ofert més de 155.000 seients des del Regne Unit, un creixement del 15% respecte de l’estiu del 2023. Hem sigut la segona aerolínia per mida i el 2025 afegirem noves rutes» Jet2

Miquel Llaberia

Quan passegem per un indret no sempre ens aturem a pensar en tot el que ha succeït allí. Quan caminem per la plaça del Prim no pensem en què allí hi va haver el Palau de Miró, que va ser enderrocat fa cinquanta anys, o que a l’actual plaça de la Llibertat hi havia el Quarter de cavalleria. No obstant això, hi van ser, tal com també va existir durant la Guerra Civil la fàbrica d’avions republicans a l’Escola del Treball, actualment coneguda com a Institut Baix Camp.

«La fàbrica dels avions estava dividida en dues parts. Per un costat a l’Escola del Treball, on hi havia el búnquer on es construïen, i al Quarter de cavalleria de la plaça de la Llibertat, on reparaven els bombarders», explica Enric Plana, instructor i secretari del Reial Aeroclub de Reus. Plana relata que va ser un professor quan ell era estudiant, que li va ensenyar per on s’accedia a l’antiga fàbrica. «El professor un dia em va dur i em va ensenyar unes escalinates que, segons em va explicar, dirigien cap al búnquer que estava situat sota el pati de l’escola», continua relatant. «Aquest espai després es va tancar perquè era insalubre, molt petit i amb mala ventilació. Però el búnquer va ser allí», afirma l’instructor.

No obstant això, una de les principals preguntes és per què en el context de la Guerra Civil es va decidir localitzar la fàbrica dels avions al municipi de Reus. Un dels motius més evidents és l’emplaçament de l’Aeroport de Reus, en aquell moment poc més que una pista d’aterratge feta sobre terra compactada, impulsat pel Reial Aeroclub de

l Aviació

Els avions republicans ‘made in Reus’

El búnquer on hi va haver la fàbrica d’avions durant la Guerra Civil estava situat sota el pati de l’Escola del Treball

Reus l’any 1935. Però també hi ha un altre motiu que recull el constantinenc Josep

M. Solé Barrufet en l’estudi

Camp d’Aviació, Base Aèria, Aeroport de Reus o de Constantí. Segons explica Solé, el Govern d’Espanya havia con-

centrat la indústria aeronàutica a la zona sud de Madrid, a Carabanchel i a Getafe. Allí estava situada la companyia

Construccions Aeronáuticas S.A. (CASA), actualment coneguda com a Airbus, que en aquell moment era l’empresa

Els republicans van traslladar la indústria aeronàutica de Getafe a Reus

La fàbrica d’avions reusenca va produir una seixantena d’unitats

més important al país dedicada a la fabricació i reparació d’avions. A finals d’octubre de 1936, les forces de l’exèrcit feixista s’apropaven perillosament a Madrid i, per aquest motiu, el govern republicà va prendre la decisió de traslladar la indústria aeronàutica a Reus. Tan sols dues setmanes després, Getafe va caure en mans dels insurrectes.

Aleshores, es van adaptar les instal·lacions de l’Escola de Treball i de la caserna de cavalleria per ubicar la indústria de CASA i més de cent famílies de treballadors especialistes van ser traslladades per fer funcionar la fàbrica. A causa de la política de no-intervenció dels països europeus com França o Regne Unit, va ser l’URSS qui va donar suport al govern republicà, especialment en subministrar material bèl·lic. Pel que fa a l’aeronàutica, va enviar les peces per fabricar amb llicència russa el caça biplà soviètic Polikarpov I-15, conegut popularment com a ‘Xato’. A finals de novembre de 1936 ja es comencen a reparar avions i l’any 1937 surt el primer avió de la fàbrica de Reus que, en total, va arribar a fabricar una seixantena d’unitats. Més de 1.000 persones treballaven en diferents torns a l’Escola del Treball i, en determinats moments, arribaven a sortir dos aparells de la fàbrica en 24 hores.

Excarceren dues persones en un accident a la T-11

Successos l El Cos de Bombers de la Generalitat va haver d’excarcerar a dues persones el passat dijous 5 de desembre en un accident a la T-11. L’avís es va rebre a les 18.28 hores i va ser a causa de la topada entre dos vehicles. Així i tot, després del reconeixement mèdic no va ser necessari traslladar a cap persona a un centre hospitalari. Redacció

Institut Baix Camp, anteriorment Escola del Treball. Ajuntament de Reus

Fotografia del caça biplà Polikarpov I-15, que va ser construït sota llicència russa a l’Escola del Treball. CIMIR, Arxiu Històric de l’Agrupació Fotogràfica de Reus

El dispositiu de seguretat de Reus es reforça per Nadal

Seguretat l Guàrdia

Urbana i Mossos d’Esquadra col·laboren un cop més en el dispositiu de seguretat de Nadal que s’allargarà fins al 12 de gener. Aquest disposa de patrulles mixtes, la collaboració dels voluntaris de Protecció Civil i incorpora la vigilància amb drons. El dispositiu intensificarà també la presència de patrulles uniformades a peu amb el suport d’agents de paisà per prevenir els fets delictius més habituals com els furts i robatoris en establiments. També s’instal·larà la Comissaria mòbil de Proximitat de la Guàrdia Urbana a la plaça de Prim. Redacció

L’Ajuntament reforça l’atenció a les persones vulnerables

Societat l L’Ajuntament de Reus reforça l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat amb motiu de les baixes temperatures d’aquesta època. S’ha activat el reforç de trucades a les persones grans en situació de vulnerabilitat i la Guàrdia Urbana ofereix mantes, begudes calentes i allotjament temporal a les persones que es puguin localitzar al carrer o en llocs on faci molt de fred. A més, l’Ajuntament recomana a la població prendre mesures preventives com revisar les calderes i mantenir en bon estat els aparells de combustió. Redacció

Freshly i els afectats per l’ERO acorden les condicions per fer efectives les sortides

Laboral Els treballadors rebran una indemnització de 33 dies per any treballat

Sergi Peralta Moreno

El procés de negociació al voltant de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de Freshly Cosmetics ha arribat al seu final. La comissió representativa dels treballadors i la direcció de l’empresa van acordar i signar, dijous, que els afectats rebran una indemnització de 33 dies per any treballat o la part proporcional, amb un mínim de 3.000 euros per persona.

Així mateix, la companyia es farà càrrec de les despeses d’assessorament legal que ha hagut de cercar el personal, una de les mesures en què semblava haver-hi més fricció i que seria més complicada d’assolir. «Encara que no sigui l’acord que hauríem desitjat, les treballadores i treballadors afectats per aquest ERO tanquem un procés que ha estat dolorós i difícil per a tothom», expressa la comissió negociadora.

L’empresa assumirà les despeses d’assessorament legal de la plantilla

L’ERO afectarà 52 persones, un 35% del personal del centre de treball Freshly Park i un 18% del total de l’empresa. La decisió de simplificar l’estructura organitzativa es va prendre per tal «d’adaptar-se a les transformacions del mercat, on el comerç electrònic ha vist un decreixement del 2023», tal com va explicar la marca a Diari Més a finals d’octubre. Així mateix, Freshly va apuntar que la «reestructuració estratègica» es durà a terme per adaptar-se «als canvis del mercat» i «reforçar el propòsit», amb l’objectiu de «recuperar l’enfocament inicial en la innovació de producte» en un termini de cinc anys, a través d’un nou pla estratègic.

Les dificultats per acostar posicions van derivar, la setmana passada, en una concentració a les portes de la botiga de Freshly al carrer de Monterols en què els afectats van compartir amb els vianants les seves reclamacions. Entre altres assumptes, van criticar que l’ERO afecta «gent vulnerable», com una mare que va donar llum set dies abans, una parella amb una filla de 4 anys, persones de baixa per maternitat, paternitat o motius de salut, un major de 50 anys amb discapacitat, un ciutadà a càrrec d’una família monoparental i diversos treballadors que s’havien traslladat des d’altres països o comunitats autònomes. El mateix dia, Freshly va comunicar que «hem optat per no parlar públicament fins que no s’acabin les negociacions per intentar arribar a un acord que sigui el millor possible per a tothom».

Els treballadors afectats es van concentrar davant de la botiga de Freshly al carrer de Monterols la setmana passada per fer públiques les seves reclamacions. Tjerk van der Meulen

L’Ajuntament de la Canonja crearà una empresa pública per promocionar habitatge social

Urbanisme l El consistori expropia un terreny tocant al CAP on es preveu construir un centenar de pisos

Álvaro Rodríguez

L’Ajuntament de la Canonja està treballant per crear una empresa municipal dedicada a la promoció d’habitatge social. Així ho detalla l’alcalde del municipi, Roc Muñoz, qui estima que aquest ens podrà veure la llum durant l’any 2025.

Muñoz explica que s’ha pres aquesta decisió per donar resposta a una problemàtica creixent a la Canonja, on els joves «troben moltes dificultats per residir al municipi i acaben marxant a poblacions properes».

El batlle manté que l’ens s’impulsarà inicialment amb «una estructura petita» per posar a prova les capacitats

d’aquest. Un cop constituïda, les primeres actuacions se centraran en diversos solars de propietat municipal on s’estima que es podran crear entre 10 i 12 habitatges. Els arquitectes municipals ja estarien treballant en els avantprojectes d’aquests equipaments.

Tot i això, des de la corporació municipal apunten que es tracta d’un projecte molt embrionari que encara no té definits els costos que suposarà ni la capacitat anual per construir. Segons l’alcalde, els plans serà iniciar amb actuacions modestes que permetin veure «com funciona» aquest model.

Muñoz remarca que l’objectiu d’aquesta actuació

Pla de millora urbana del Canadell

En paral·lel als projectes esmentats l’Ajuntament de la Canonja ha impulsat el Pla de Millora Urbana (PMU1) del Canadell, urbanització situada a l’extrem nord del nucli urbà.

A través d’aquest es pretén donar continuïtat urbana al teixit residencial, ocu-

«no és fer créixer el municipi d’una manera desorbitada», sinó «evitar el creixement vegetatiu que ha patit la Canon-

pant la parcel·la buida de 18.705 metres quadrats que existeix entre el cementiri municipal i l’esmentada urbanització. Aquesta continuïtat es promourà a través de la creació de zones verdes, nous equipaments i més zona residencial que s’uneixi amb el centre del municipi.

Aquest pla permetrà dibuixar el creixement de la Canonja cap al nord i ordenar l’espai buit entre el cen-

ja durant els darrers anys». Des del consistori assenyalen que la situació actual del mercat immobiliari impossi-

A la mateixa zona es projecta zona verda, un poliesportiu i una llar d’infants

a les necessitats dels demandants en moltes ocasions».

Projecte a Llevant

Paral·lelament a la creació d’aquesta empresa municipal, l’Ajuntament de la Canonja ha iniciat també l’ampliació de sol públic amb l’expropiació d’un terreny entre les avingudes Tarragona i de les Garrigues, a tocar del CAP. Roc Muñoz explica que el consistori es farà càrrec de la urbanització d’aquests terrenys on s’estima que s’hi podran construir un centenar d’habitatges d’ús social. Aquest és un projecte de més envergadura que des de la corporació municipal assenyalen que «tardarà temps a materialitzar-se». Tot i això, ja s’han fet els primers passos d’expropiació i aviat es començarà la urbanització per tal de tenir la zona enllestida per poder promoure l’habitatge quan arribi el moment. Roc Muñoz explica que l’objectiu de la Canonja «no és créixer cap a Bonavista», barri tarragoní situat a l’est de l’esmentada zona, sinó que el creixement es projecta en els terrenys al nord del CAP, en direcció a l’A-7.

tre i la urbanització aïllada del Canadell.

A més, es renovarà l’arribada de xarxes bàsiques de serveis, els connectaran els vials existents actualment al sector veí i es dignificarà l’accés al cementiri municipal de la Canonja. Finalment, aquest pla també servirà per augmentar el parc immobiliari, disposant d’un percentatge del 30% d’habitatge de protecció pública en aquest sòl.

bilita l’accés a l’habitatge amb una oferta de lloguer pràcticament inexistent i un mercat de compra que «no s’adequa

De fet, en aquest espai hi ha projectats diversos equipaments municipals que acabaran de constituir aquesta nova barriada. Entre aquest es troba una nova parcel·la poliesportiva amb pistes de pàdel i una piscina coberta, completant així l’actual poliesportiu i la piscina municipal. Al costat d’aquesta parcel·la es delimitarà una àrea educativa per acollir una possible futura llar d’infants municipals.

Finalment, es té previst disposar una àrea allargada en paral·lel a l’A-7 com a parcs i jardins urbans, per augmentar la zona verda d’aquesta urbanització.

Amb tot, des del consistori esperen que aquesta zona es reivindiqui com una nova centralitat del municipi, unint els projectes esmentats amb el CAP i la plaça d’Ernest Lluch.

Els terrenys expropiats es troben a la cantonada entre l’avinguda de Tarragona i l’avinguda de les Garrigues, on es podran construir un centenar d’habitatges. Tjerk van der Meulen

El fort vent fa caure el Pi de les Planes, símbol de l’Aleixar

referència per la comunitat de l’Aleixar.

El municipi de l’Aleixar ha patit una perduda molt significativa pel seu patrimoni natural aquest cap de setmana. Les fortes ratxes de vent registrades a la zona van provocar la caiguda del Pi de les Planes, també conegut com el Pi del Fernando, o com a Pi Gros. Es tracta d’un arbre emblemàtic que durant dècades ha estat un símbol i un punt de

L’arbre de 19,5 metres d’alçària i un perímetre de tronc de 4,55 metres, era considerat un dels pins amb el tronc més gruixut de Catalunya. Situat a aproximadament un quilòmetre al nord del municipi, al marge dret del camí que porta a la partida de les Planes i Vilaplana, formava part de la llista d’arbres monumentals de Catalunya.

Segons les dades facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) es van registrar ratxes que van superar els 90 km/h, fet que va portar a activar un avís taronja per condicions meteorològiques adverses al prelitoral nord de Tarragona.

L’Ajuntament de l’Aleixar lamenta profundament aquesta pèrdua i ja ha iniciat les tasques per avaluar els danys ocasionats i planificar

les accions necessàries per preservar la seguretat i el patrimoni natural del municipi. També s’està treballant per determinar si serà possible

El vent sacseja el Camp de Tarragona amb arbres arrencats i fanals caiguts

Societat l El Tarragonès i el Baix Camp, entre les comarques més afectades de Catalunya

Redacció

El fort episodi de vent ha deixat aquest cap de setmana ratxes de vent superiors als 90 kilòmetres per hora en diverses zones del Camp de Tarragona. Reus i Tarragona van ser els municipis més afectats per l’episodi, veient-se obligats a prendre mesures preventives. Les fortes ràfegues van provocar caigudes d’arbres, branques i danys en estructu-

res com fanals i façanes. També es van veure arrossegats contenidors i van caure les llums de decoració de Nadal municipals. A Reus, la caiguda d’un garrofer i posteriorment un tap d’arbustos secs van deixar tallat el camí de la Pedra Estela, entre dissabte i diumenge, deixant aïllats a alguns veïns.

El telèfon d’emergències 112 va rebre un total de 1.593 trucades relacionades amb les fortes ventades a tota

Catalunya, 672 de les quals corresponen al Camp de Tarragona, una de les zones més impactades.

Per la seva banda, els Bombers de la Generalitat van gestionar 28 avisos entre les 00.00 h i les 09.00 h del diu-

Un tap d’arbustos al camí de la Pedra Estela de Reus va deixar veïns aïllats

menge, cap d’ells de gravetat. A la Regió d’Emergències de Tarragona es van registrar 8 avisos.

Les comarques més afectades van ser el Barcelonès, des d’on es van fer 392 trucades al 112, el Tarragonès (279) i el Baix Camp (203).

La demarcació de Tarragona es manté aquest dilluns fins a la matinada en alerta groga, la possibilitat de ratxa màxima de vent serà superior als 25 metres per segon.

aprofitar part del tronc del pi per conservar-ne el record d’una manera especial. El Pi de les Planes ha estat, durant generacions, un element icò-

El

nic per a la nostra comunitat i un testimoni silenciós de la història local. Aquesta pèrdua representa un cop emocional per als habitants de l’Aleixar.

vent deixa l’ocupació turística del

pont

per sota de les previsions a la Costa Daurada

Turisme l La Costa Daurada i el Camp de Tarragona han tancat el Pont de la Puríssima amb ocupacions turístiques «lleugerament inferiors» a les previsions inicials –situades al voltant del 75% i amb especial optimisme a les comarques de l’interior– a causa de les males condiciona meteorològiques. Les fortes ratxes de vent a la demar-

cació ha fet que alguns clients cancel·lessin la seva estada a última hora.

La presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), Berta Cabré, ha explicat que la meteorologia també ha provocat que «algunes reserves que esperàvem a darrera hora no s’han acabat produint». ACN

Redacció

Imatge del tronc partit del Pi de Planes, un dels més gruixuts de Catalunya. Ajuntament de l’Aleixar

Un tap d’arbustos bloquejant el camí de la Pedra Estela de Reus (esquerra) i un arbre caigut al carrer de Sant Joan (dreta). Cedides

El festival Terrer tanca la 8a edició superant per primera vegada els 5.000 assistents

Cultura l Roger Mas i Rita Payés van clausurar el certamen, que marida música i vi

Arnau Martínez / ACN

El festival Terrer tanca la seva 8a edició superant per primera vegada els 5.000 assistents. Aquest és el darrer cap de setmana del certamen que marida música i vi en diversos espais del Priorat. Divendres a la tarda Roger Mas i la Cobla Sant Jordi repassaven el repertori del cantautor solsoní. La sonoritat singular dels instruments de doble canya i de metall han omplert el Casal de Porrera, mentre que Rita Payés presentarà aquest dissabte a la tarda ‘De camino al camino’ al Teatre l’Artesana de Falset. El director del Terrer, Blai Rosés, ha destacat a l’ACN que és un «creixement molt lent» i ha insistit en la idea de ser «un festival més qualitatiu que quantitatiu».

La 8a edició del Terrer va donar el tret de sortida el passat 31 d’agost i ara, més de tres mesos després, posa el punt final amb rècord de participació. El festival té la caracte-

rística de combinar la música d’artistes catalans de primer ordre amb vins elaborats a la comarca. Les lletres de Roger Mas han estat acompanyades prèviament d’una visita al celler de la Família Nin-Ortiz, a més d’un tast.

Rosés treu ferro a la xifra dels 5.000 assistents. «És un creixement molt lent, a poquet a poquet. Cada any hem anat pujant una miqueta», explica. «El nostre principal objectiu no és créixer en públic, sinó millorar una mica la proposta a nivell de qualitat i incorporar noves propostes», ha afegit. El gestor ha apuntat que el Terrer «és un festival més qualitatiu que quantitatiu». «El que busquem sempre és cada any sorprendre el nostre públic, que tinguin una experiència única i que vindre al Terrer simbolitzi marxar del priorat amb una experiència nova», ha seguit.

Nou escenari

A part de Roger Mas i Rita

La sequera que tant castiga el Priorat ha estat un nexe d’unió al Terrer 2024

Payés, Maria del Mar Bonet, Queralt Lahoz, Maria Jaume, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i Anna Ferrer & Marco Mezquida han estat alguns dels artistes més destacats del 2024. Com sempre, la programació del Terrer s’ha desenvolupat en llocs emblemàtics del Priorat com la Cartoixa d’Escaladei, la casa de Cal Porrerà, l’ermita del Loreto d’Ulldemolins i el Mas de Sant Marcell a Cornudella de Montsant.

El director ha comentat la importància d’incorporar l’església de Santa Maria de la Cartoixa d’Escaladei, després que hagi estat rehabilitada i oberta. «Poder gaudir d’un espai tan singular i tan únic, i la vibració que genera aquell espai en el públic, crec que ha sigut el punt màxim del festival», ha subratllat.

A més, l’edició d’enguany ha tingut la sequera de rerefons. El cartell del festival ha estat la imatge de diversos paisatges secs. I s’ha editat una revista per copsar el pensament i la filosofia del Terrer. Com a novetat, aquest cop també s’han fet tastos amb sommeliers i enòlegs de prestigi com Ruth Troyano, Audrey Doré, Anna Casabona i Ricard Rofes.

L’organitzador del cicle ha manifestat que el coneixement de tots ells «dona un plus com a festival que ens ajuda a ser realment una aposta per la cultura des del món rural, que és des d’on es genera la viticultura».

Projecte «arrelat»

Després de vuit anys, Rosés ha indicat que el festival Terrer és un «sistema obert» que «va creixent, es va consolidant i va teixint confiances i arrels». «La feina que fem en una comarca com el Priorat és pertinent», valora.

«Els suports que rebem ens ajuda a fer un projecte que està assentat en el territori, que està arrelat i que pren sentit a mesura que la gent se l’ha fet propi». Rosés també manifesta que escolten les propostes dels veïns o idees de nous espais. «Això genera una dinàmica d’un projecte cultural que és bidireccional o multidireccional», conclou el director del festival.

Els municipis costaners fan un clam per la pesca

Economia l Diversos municipis costaners del Camp de Tarragona han mostrat el seu suport a les reivindicacions de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors (FNCCP) en relació amb la proposta de regulació de la pesca per al 2025 presentada per la Comissió Europea, que posa en risc la viabilitat del sector pesquer català. A Tarragona, l’acte tindrà lloc avui a les 10 hores a la Confraria de Pescadors, amb la participació de l’alcalde, Ruben Viñuales i el president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz, així com membres de diverses entitats i institucions del Serrallo i el Port de Tarragona. L’Ajuntament de Torredembarra se sumarà a les concentracions i la lectura del manifest a les 13 hores a la plaça del Castell. A Cambrils, la lectura del manifest tindrà lloc una hora abans a la plaça de l’Ajuntament i també comptarà amb el suport de la corporació municipal.

Aquestes mobilitzacions formen part de la protesta convocada per les confraries de pesca de Catalunya per a la setmana vinent, que inclou l’amarrada de les barques a port els dies 9 i 10 de desembre. La mesura vol evidenciar el rebuig a una proposta que posaria límits dràstics al sector, reduint la seva activitat a només 20 o 28 dies l’any, segons la tipologia de les embarcacions. Des dels consistoris qualifiquen aquesta situació com «insostenible» i consideren que «posa en risc el futur de l’economia blava».

Paral·lelament, el grup municipal de Junts a Tarragona ha anunciat que portarà una moció per «convertir la indignació en acció» al pròxim ple de l’Ajuntament. «No és només la defensa de la pesca: és la defensa de la nostra ciutat, de les nostres tradicions i del nostre futur. Aquesta moció ha de ser un crit unànime contra aquesta injustícia i una exigència de solucions immediates», declara Jordi Sendra, portaveu del grup municipal. Redacció

Roger Mas i la Cobla Sant Jordi durant l’actuació al festival Terrer que van fer a Porrera. ACN

Actuació del Terrer a l’església de la Cartoixa d’Escaladei. Terrer

RESOLUCIÓ PER LA QUAL SE SOTMET A INFORMACIÓ PÚBLICA, A EFECTES DE DECLARACIÓ DE LA NECESSITAT D'OCUPACIÓ PER A LA SEVA EXPROPIACIÓ, LA RELACIÓ DELS BÉNS I DRETS AFECTATS PER LA DELIMITACIÓ D'ESPAIS I USOS PORTUARIS DEL PORT DE TARRAGONA (DEUP)

Mitjançant Ordre FOM/912/2019 de 7 d'agost, publicada al Butlletí O cial de l'Estat de 3 de setembre de 2019, es va aprovar la modi cació substancial de la Delimitació d'Espais i Usos Portuaris (DEUP) del Port de Tarragona.

D'acord amb el previst a l'article 69.5 de la Llei de ports de l'Estat i de la marina mercant, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, l'aprovació de la DEUP porta implícita la declaració d'utilitat pública als efectes expropiatoris dels béns de propietat privada i de rescat de concessions que requereixi l'actuació portuària, així com l'afectació a l'ús portuari dels béns de domini públic i dels béns patrimonials inclosos a la zona de servei que siguin d'interès per al port.

La relació concreta i individualitzada dels béns i drets que es consideren de necessària expropiació per als usos portuaris projectats en l’àmbit de la DEUP (afectació 6 de l’apartat quart), va ser aprovada pel Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Tarragona el 23 d’octubre de 2024.

Vist l’escrit presentat per l'Autoritat Portuària de Tarragona el 30 d’octubre de 2024, i la documentació complementaria presentada el 20 de novembre de 2024, mitjançant el qual sol·licita que s'iniciïn els tràmits expropiatoris que condueixin a la declaració de necessitat d'ocupació dels béns i drets afectats, d'acord amb l'establert als articles 18 i 19 de la Llei d'expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954 i 17 i 18 del seu Reglament i, en ús de la competència atorgada per l'article 73.2 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del Sector Públic,

RESOLC

Sotmetre a informació pública la relació de béns i drets afectats per la Delimitació d'Espais i Usos Portuaris (DEUP) del Port de Tarragona que s'inclou a l'Annex, per un període de quinze dies hàbils, a partir de l'endemà al de la publicació d'aquest anunci al Butlletí O cial de l'Estat, amb la nalitat que tots els interessats i/o titulars de drets reals o d'interessos econòmics sobre els béns afectats puguin presentar les al·legacions que tinguin per convenients en ordre a esmenar i/o recti car els possibles errors o omissions de la relació que es publica o oposar-se, per raons de fons o forma, a la necessitat d'ocupació.

La documentació sobre aquest expedient pot ser consultada, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores, a les o cines de l'Autoritat Portuària de Tarragona (Passeig de l’escullera, s/n; Tarragona ) i a la seu electrònica https://porttarragona.sede.gob.es/pagina/index/directorio/tablon_anuncios/

Les al·legacions que es formulin s'han de dirigir a la Delegació del Govern a Catalunya, i poden presentar-se a través del registre electrònic general de l’Administració General de l’Estat: https://rec.redsara.es/registro/action/are/acceso.do

Annex

Relació concreta i individualitzada de béns i drets afectats per la Delimitació d’Espais i Usos Portuaris (DEUP) Terme municipal de Tarragona

EL DELEGAT DEL GOVERN A CATALUNYA CARLOS PRIETO GÓMEZ

RESOLUCIÓN POR LA QUE SE SOMETE A INFORMACIÓN PÚBLICA, A EFECTOS DE DECLARACIÓN DE LA NECESIDAD DE OCUPACIÓN PARA SU EXPROPIACIÓN, LA RELACIÓN DE BIENES Y DERECHOS AFECTADOS POR LA DELIMITACIÓN DE ESPACIOS Y USOS PORTUARIOS DEL PUERTO DE TARRAGONA (DEUP)

Mediante Orden FOM/912/2019 de 7 de agosto, publicada en el Boletín O cial del Estado de 3 de septiembre de 2019, se aprobó la modi cación sustancial de la Delimitación de Espacios y Usos Portuarios (DEUP) del Puerto de Tarragona.

De acuerdo con lo previsto en el artículo 69.5 de la Ley de puertos del Estado y de la marina mercante, texto refundido aprobado por el Real decreto legislativo 2/2011, de 5 de septiembre, la aprobación de la DEUP llevará implícita la declaración de utilidad pública a los efectos expropiatorios de los bienes de propiedad privada y de rescate de concesiones que requiera la actuación portuaria, así como la afectación al uso portuario de los bienes de dominio público y de los bienes patrimoniales incluidos en la zona de servicio que sean de interés para el puerto.

La relación concreta e individualizada de los bienes y derechos que se consideran de necesaria expropiación para los usos portuarios proyectados en el ámbito de la DEUP (afectación 6 del apartado cuarto), fue aprobada por el Consejo de Administración de la Autoridad Portuaria de Tarragona el 23 de octubre de 2024.

Vista el escrito presentado por la Autoridad Portuaria de Tarragona el 30 de octubre de 2024, y la documentación complementaria presentada el 20 de noviembre de 2024, mediante el que solicita que se inicien los trámites expropiatorios que conduzcan a la declaración de necesidad de ocupación de los bienes y derechos afectados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 18 y 19 de la Ley de expropiación forzosa de 16 de diciembre de 1954 y 17 y 18 de su Reglamento y, en uso de la competencia otorgada por el artículo 73.2 de la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen jurídico del Sector Público,

RESUELVO

Someter a información pública la relación de bienes y derechos afectados por la Delimitación de Espacios y Usos Portuarios (DEUP) del Puerto de Tarragona que se incluye en el Anexo, por un periodo de quince días hábiles, a partir del día siguiente al de la publicación de este anuncio en el Boletín O cial del Estado, al objeto de que todos los interesados y/o titulares de derechos reales o de intereses económicos sobre los bienes afectados puedan presentar las alegaciones que tengan por conveniente en orden a subsanar y/o recti car los posibles errores u omisiones de la relación que se publica u oponerse, por razones de fondo o forma, a la necesidad de ocupación.

La documentación relativa a este expediente puede ser consultada, de lunes a viernes de 9 a 14 horas, en las o cinas de la Autoridad Portuaria de Tarragona (Passeig de l’escullera, s/n; Tarragona) y en la sede electrónica https://porttarragona.sede.gob.es/pagina/index/directorio/tablon_anuncios/

Las alegaciones que se formulen deberán dirigirse a la Delegación del Gobierno en Cataluña, y podrán presentarse a través del registro electrónico general de la Administración General del Estado: https://rec.redsara.es/registro/action/are/acceso.do

Anexo

Relación concreta e individualizada de bienes y derechos afectados por la Delimitación de Espacios y Usos Portuarios (DEUP) Término municipal de Tarragona

EL DELEGADO DEL GOBIERNO EN CATALUÑA

CARLOS PRIETO GÓMEZ

2 Ponferradina

0 Nàstic

Ponferradina. Andrés Prieto, Álvaro Ramón, Ger Nóvoa, Sibille, Carrique, Markel Lozano, Vicente Esquerdo, Álex Mula (Cortés, 78’), Álvaro Bustos (Ernesto, 72’) Álex Costa (Brais, 78’) i Borja Valle (Borja Fernández, 84’). Nàstic. Dani Rebollo, Pol Domingo (Tirlea, 66’), Unai Dufur (Álex López, 61’), Antonio Leal, Joan Oriol, Óscar Sanz, Marc Montalvo, Marc Fernández (Concha, 61’), Víctor Narro (Jardí, 79’), Antoñín i Pablo (Álex Jiménez, 61’). Gols. 1-0, Bustos (54’) i 2-0, Álex Costa (64’). Àrbitre. Álvaro López Parra (Cantàbria). Va mostrar la targeta groga als locals Carrique i Álvaro Ramón, i als visitants Dufur, Tirlea, Sanz i Concha. Incidències. Partit de la jornada 16 disputat a El Toralín.

Congelats al Bierzo

El partit El Nàstic va pecar de fragilitat defensiva contra la Ponferradina en un duel en el qual va estar irreconeixible en atac

Setmana negra del Nàstic. Els grana van tancar ahir el Tourmalet amb la tercera derrota en una setmana. Després de caure a l’últim segon contra la Cultural i perdre immerescudament contra l’SD Huesca a la Copa, els grana van contagiar-se del fred al Toralín per caure derrotats contra la Ponferradina per 2-0. Els grana van tornar a pecar de fragilitat defensiva amb dos errors que van facilitar en excés els gols locals. A més, van estar irreconeixibles en atac, sense guanyar cap duel i sense idees en el que ha sigut el punt fort de l’equip enguany.

Dani Vidal va presentar un onze amb una única rotació i va ser a la porteria. Dani Rebollo va fer el sorpasso i va deixar Alberto Varo a la banqueta. Es presentava un duel dur en un camp difícil per al Nàstic i la Ponferradina va demostrar per què en la primera jugada de partit. Els del Bierzo van aprofitar un desajust defensiu grana per iniciar un contraatac de tres homes que va acabar amb una centrada lateral al segon pal. Carrique va rematar de volea, però el xut va anar tou a les mans de Rebollo.

La rèplica del Nàstic va ser instantània, amb un contraatac de Víctor Narro que va acabar amb una centrada perillosa cap a Antoñín que un defensa de la Ponferradina va refusar. Quan semblava que el duel es convertiria en un intercanvi de cops, els locals van començar a manar.

Els del Bierzo van començar a fer mal

per la dreta i Víctor Narro va fer un extra d’esforç per ajudar en tasques defensives. En una d’aquestes, Carrique se li va escapar i va enllaçar una centrada al primer pal que va sortir fora per ben poc. Davant aquestes les circumstàncies, els grana van prémer l’accelerador en la pressió. Els grana van posar en dificultats la sortida de la pilota de la Ponferradina i ho van aprofitar per apropar a la pilota a l’àrea rival, però sense acabar entre els tres pals.  La més clara per part del Nàstic va arribar en un contraatac a tres bandes entre Narro, An-

toñín i Pablo que acaba amb una centrada de l’andalús a la qual no va arribar l’asturià per ben poc. La Ponferradi-

na va tenir la darrera ocasió amb una centrada a l’àrea petita que ningú va rematar.  D’aquesta manera, el partit

arribava al descans amb molt de tempteig i poques accions. Un dels dos equips havia de pujar el nivell per avan-

Irreconeixibles

Els grana es van mostrar sense idees i van fallar en el seu punt fort: l’atac

çar-se en el marcador i qui va fer el pas endavant va ser la Ponferradina. Els del Bierzo van accelerar l’esfèric i van enxampar al Nàstic desestructurat. Els locals van trobar un premi massa fàcil. Després d’una pèrdua al mig del camp, la Ponferradina va engegar un contraatac de manual que va completar amb totes les facilitats del món. Els locals van avançar fins a la frontal de l’àrea sense oposició per allargar la jugada al lateral. Allà, de nou sense oposició, la Ponferradina va colar una centrada a l’inteiror

El jugador del Nàstic, Óscar Sanz, rebent un cop de l’exgrana i actual extrem de la Ponferradina, Álex Mula. Ponferradina

El jugador del Nàstic, Víctor Narro defensant l’extrem de la Ponferradina, Álvaro Bustos. Ponferradina

Arnau Montreal Quesada

Les declaracions

Dani Vidal:

«Enguany toca reforçar la defensa a l’hivern»

El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir ahir dolgut després de la derrota per 2-0 contra la Ponferradina. L’entrenador grana va ser contundent:

«Com va passar la setmana passada, el rival no ha hagut de forçar gaire per marcar els gols. Si ens marques i veus com el rival et supera i et dribla no et preocuparia tant, però la realitat és que si analitzes els darrers gols que ens han fet, la realitat és

Errors evitables

La Ponferradina va vèncer amb dos gols senzills nascuts de dos errors grana

de l’àrea on era Álvaro Bustos completament sol que, a plaer, va posar l’1-0. Els grana van tornar a caure en una cadena d’errors per regalar un gol massa senzill a una Ponferradina que no va haver de fer moltes meravelles.

El cop va afectar un Nàstic que ja estava fred d’abans. Dani Vidal va voler fer reaccionar el duel donant entrada a Álex López, Álex Jiménez i David Concha de cop, però abans que poguessin aportar, els grana van tornar a fallar. Aquesta vegada va ser per l’esquerra. Álex Mula va fer

que el rival no ha hagut de fer massa. Hem entrat en una línia de gols en contra que no m’agrada». En aquest sentit, el tècnic va reconèixer la necessitat de reforçar les posicions defensives: «No ens he d’amagar. Igual que l’any passat el dèficit era l’atac, enguany els números i les sensacions ens diuen que és tot el contrari i que s’ha de reforçar la defensa». A nivell de joc, Vidal també va ser contundent en remarcar que «aquest no és el Nàstic que volem». El tècnic va apuntar que «a nivell ofensiu la progressió ha sigut nul·la. Ens han guanyat tiots els duels i

una centrada massa passada al segon pal, però cap jugador del Nàstic va fer res per evitar-ho i la Ponferradina la va acabar rescatant per centrar de nou a la petita. Allà, Óscar Sanz, llavors de central, va errar a l’hora de refusar-la i Álex Costa va posar el 2-0. De nou, massa senzill.

El cop podria haver sigut pitjor, perquè una nova pèrdua al mig del camp es va transformar en contracop que va acabar amb un remat al travesser de Borja Valle. Per sort, els dits de Rebollo van evitar el golàs de la jornada. Satisfets, la Ponferradina va cedir l’esfèric i el Nàstic no ho va aprofitar. Els grana estaven irreconeixibles en atac i no van aconseguir cap remat fins a acabar signant la derrota al Toralín.

El tècnic del Nàstic, Dani Vidal. Tjerk van der Meulen

hem estat molt malament». En aquest sentit, va subratllar que «és un problema

CLASSIFICACIÓ

puntual perquè si una cosa hem fet enguany és produir gols». Els grana van tancar el Tourmalet de cinc partits en 15 dies, un fet que «és un factor que no ajuda, per molt que reparteixis el temps de joc entre la plantilla, els jugadors acumulen minuts. Amb tot, no busco excuses i si les circumstàncies fan que hagis de fer un partit tancat, el que no pots és regalar dos gols». Finalment, l’entrenador del Nàstic també es va referir a la porteria, que va ser ocupada per Rebollo: «Tenim dos porters en un gran nivell i creiem que era oportú donar continuïtat a Rebollo».

Equip Pts J G E P GF GC

1.CyD Leonesa 33 16 10 3 3 25 16

2.R.Sociedad B 27 16 8 3 5 25 14

3.Barakaldo 25 16 7 4 5 21 14

4.Andorra 25 16 6 7 3 21 14

5.GIMNÀSTIC 25 16 7 4 5 21 20

6.Ponferradina 24 16 6 6 4 24 18

7.Arenteiro 23 16 6 5 5 17 13

8.Lugo 23 16 5 8 3 12 11

9.Unionistas 22 16 4 10 2 21 17

12.Real

13.Osasuna

14.Tarazona 19 16 5 4 7 19 19

15.Gimnástica

16.Barça

17.Bilbao Athetic 17 16 5 2 9 17 22

18.Ourense 17 16 4 5 7 13 21

19.Sestao River 16 16 4 4 8 13 18

20.Amorebieta 14 16 3 5 8 15 29

L’1x1

Jornada 16

Pol Domingo

Substituït

Un dels més ordenats en defensa. Va ser sacrificat per buscar més profunditat en atac.

Joan Oriol

Fràgil

Se’l va veure amb poca energia i va requerir l’ajuda de Narro per tapar la banda esquerra.

Marc Fernández

Fred Gairebé no va aportar ni una acció de perill en atac. No va ser el seu dia.

RESULTATS

Jornada 16, Primera RFEF

R.Sociedad B-Amorebieta 2-0

Gimnástica S.-Unionistas 1-1

Real Unión-Bilbao Athletic 3-1

Zamora-Ourense 1-1

Barça Atlètic-Celta Fortuna 2-2

Sestao River-Arenteiro 2-1

Andorra-Osasuna P. 7-2

Tarazona-Lugo 0-0

Barakaldo-CyD Leonesa 3-0

Arenteiro- GIMNÀSTIC 2-0

PRÒXIMA JORNADA

Osasuna P.-Barça Atlètic

Bilbao Athletic-Tarazona

Lugo-Ponferradina

Arenteiro-Real Unión

GIMNÀSTIC-Zamora

Amorebieta-Barakaldo

Unionistas-Real Sociedad B

Ourense-Sestao River

Celta Fortuna-Andorra

CyD Leonesa-Gimnástica S.

Entrenador

Dani Vidal

Impotent

No va saber connectar l’equip ni amb el triple canvi després de rebre el primer gol.

Unai Dufur

Sancionat

Va veure la cinquena groga i serà baixa contra el Zamora. Va donar massa facilitats en l’1-0.

Marc Montalvo

Sol Es va trobar aïllat en el mig del camp i no va donar l’abast per controlar-ho tot.

Víctor Narro

Defensiu

Se’l va veure més ajudant a Joan Oriol en defensa que driblant en atac.

Pablo Fernández

Dolgut

Es va trobar amb dues trepitjades al turmell que el van deixar visiblement tocat.

Óscar Sanz

Reactiu

La seva entrada va donar més criteri al centre del camp, però no va ser suficient.

Dani Rebollo

Titular

Li va prendre la posició a Varo. No va poder fer gaire cosa per evitar cap dels dos gols.

Antonio Leal

Atrafegat

Tenia molta feina a l’interior de l’àrea. Amb el resultat en contra, va voler sortir en atac.

Óscar Sanz

Tocat

Va sortir en la fotografia de l’error del segon gol. Va acabar amb una groga.

Antoñín Cortés

Desesperat

Va lluitar i va rebre cops es va acabar capficant amb l’àrbitre perquè no li xiulava res.

David Concha

Erràtic

És el primer partit en el qual no aconsegueix donar energia a l’atac de l’equip.

Alexandru Tirlea

Insistent

Va entrar amb ganes de capgirar la situació, però no va estar encertat va acabar amonestat.

Álex Jiménez

Sense premi

Va lluitar per fer-se espai entre la defensa des que va entrar, però no va aconseguir res.

Jaume Jardñi

Proactiu

En el poc temps que va tenir, va agafar la iniciativa d’un Nàstic perdut en atac.

Óscar Sanz intentant avançar en atac amb Marc Fernández demanant-li l’esfèric. Ponferradina

María Lázaro i Roger Sans guanyen la 33a Mitja Marató Ciutat de Tarragona

Atletisme Més d’un miler de corredors van desafiar al vent ahir per participar en la 33a Mitja Marató + 10K Ciutat de Tarragona. La cursa es va reprendre ahir després de ser ajornada per la DANA el mes passat. Roger Sans i María Lázaro van ser els grans guanyadors de la Mitja, mentre que Víctor del Áliga i

El CB Tarragona es dilueix a l’últim quart i cau derrotat a la pista del Gran Canària (78-57)

Bàsquet l El filial canari deixa els de Borja Comenge de nou com a darrers classificats

Redacció

L’Ibersol CB Tarragona va tornar a ensopegar el darrer dissabte. El conjunt de Borja Comenge va perdre contra el filial del Gran Canària per 78-57 en un duel en el qual els blaus es van acabar diluint en un darrer quart desastrós a nivell anotador. El duel no va començar malament per als cebetistes. Ousmane NDour i Boe Nguidjol van dominar el joc interior per liderar un parcial de 0-6. El mateix Nguidjol, amb un triple al límit de la possessió, i Josep Fermí Cera, amb un 2+1, posaven un pro-

metedor 2-13 de sortida que s’ampliava fins al 2-16 després d’un nou encert des del triple d’Adri Duch. Aquesta tendència va començar a canviar en el segon temps. Els canaris van reaccionar des de la línia de tres amb Gerardo Pérez per capgirar l’electrònic, tot i que l’atac blau va aturar l’hemorràgia per mantenir un 38-33 al descans. A la represa el partit no va millorar. De fet, la tendència a l’alça del Gran Canaria es va accelerar i, en el darrer quart, la diferència a l’electrònic es va ampliar a un abisme de 20 punts impossible de remuntar.

Stella Beazzutti van guanyar la cursa de 10 K. Les dues curses van estrenar el nou recorregut, un itinerari més urbà i més cèntric que ha passat pels carrers i places més emblemàtiques de la ciutat i per davant de monuments del patrimoni històric com el Circ i l’Amfiteatre Romà. Sans va ser el més ràpid de completar

El Palmer Bàsquet assalta el pavelló del Milà i supera el CB Salou amb un contundent 63-98

Bàsquet l El darrer fitxatge salouenc Fernando Revilla es va estrenar de blau

Redacció

L’OCA Global CB Salou no va poder aturar l’intractable líder de la categoria, el Palmer Bàsquet. El conjunt balear va assaltar el pavelló del Milà i va demostrar perquè encara no ha conegut la derrota superant els salouencs per un contundent 63-98. El tècnic del CB Salou, Jesús Muñiz va fer debutar al darrer fitxatge de l’equip: Fernando Revilla. El pivot va ser anunciat dissabte i aterra procedent del Benicarló per millorar el rebot i el joc interior salouenc. En el seu rebut, Revilla va as-

solir 8 punts i 4 rebots. El CB Salou va plantar cara en els primers compassos de partit. Un triple d’Adrià Aragonès va posar el 10-13 en el marcador, però no va espantar un Palmer que va tancar el primer quart amb un 16-26 a l’electrònic. Aquesta diferència es va acabar per ampliar al descans a catorze punts gràcies a la força del joc interior visitant. A la represa, el Palmer no va donar opció als de Jesús Muñiz a reaccionar i la distància entre els dos equips es va anar ampliant en el tercer i darrer quart per establir el 63-98 final.

les dues voltes al circuit amb un temps d’1h05’37’’. D’altra banda, Lázaro, de l’Athletic Track Tarragona, va aconseguir travessar la meta amb una marca d’1h17’34’’. A la 10 K, Stella Beazzutti, també de l’Athletic Track, va sumar un triomf més aquest any amb una marca de 39’22’’. Redacció/Tjerk van der Meulen/Cedida18-1

El Reus Deportiu regna en el caos i s’emporta el triomf a la pista de l’Alcoi (4-5)

Hoquei Patins l En els darrers 10 minuts de partit es van marcar un total de set gols

Redacció

El Reus Deportiu Virginias està en un estat de gràcia. Els roig-i-negres es van emportar el triomf contra l’Alcoi a vuit segons pel final gràcies a un gol de penal de Maxi Oruste. El duel va ser caòtic, en els darrers deu minuts de partit es van arribar a celebrar un total de set dianes, però els de Jordi Garcia es van imposar per mantenir-se en segona posició a l’OK Lliga. Després de guanyar el Saint Omer a la Champions el darrer dijous, els roig-i-negres visitaven una de les pistes més compli-

cades de l’OK Lliga. Després de tota una primera part plena d’acció, però sense gols, Marc Julià va posar el 0-1 a cinc minuts del descans. A la represa, Julià va fer el 0-2 que donava una aparent tranquillitat que es va trencar a deu del final. Dos gols de Manel Hernández van igualar l’encontre i van accelerar el partit. De penal, el Reus va aconseguir el 2-3, però Hernández va tornar igualar el partit no una, sinó dues vegades amb el 3-3 i el 4-4 després del hattrick de Julià. A vuit segons del final, Oruste no va fallar el penal per posar el 4-5 final.

Les futures estrelles del món del bàsquet nacional van brillar a Tarragona i la ciutat ho va fer amb elles. Ahir van cloure els tres dies de competició de la Minicopa Endesa en aquest segon any a la ciutat. L’esdeveniment esportiu va tornar a fer lluir el Palau d’Esports Catalunya per demostrar, una vegada més, que el bàsquet li va com un guant.

El torneig de joves promeses també va jugar partits al pavelló de Campclar, per acabar de reunir tota l’acció a l’Anella Mediterrània. Des de l’Ajuntament de Tarragona es xifra que en aquests tres dies de competició s’han aplegat unes 8.500 persones per gaudir de l’esdeveniment. El regidor d’Esports de l’Ajuntament, Mario Soler, va destacar que «estem molt contents de com ha anat. Des de Tarragona Esports s’ha treballat molt i s’ha aconseguit que els equips de primera categoria es sentissin com a casa i la realitat és que hi ha hagut un ambient espectacular». A més, va afegir que «portar un torneig com la Minicopa també és un impacte per als joves del territori. De fet, dos tarragonins –Marc Martínez i Yoel Boada, jugadors del preferent del CB Tarragona– ja han participat amb el Lleida». El regidor va destacar que s’espera que l’impacte econòmic de la Minicopa superi el milió i mig de l’any passat.

Els protagonistes, però, van ser els més de 200 nens que van participar en els 26

Bàsquet La Minicopa va omplir el Palau d’Esports amb 8.500 persones en els tres dies de torneig

Les futures estrelles brillen a Tarragona

partits disputats al llarg dels tres dies. El Real Madrid, l’Unicaja Andalucía, el Valencia Basket i el Joventut de Badalona van ser els equips que van aconseguir el bitllet per a les fases finals de la Minicopa que es disputaran a Gran Canària després d’acabar la fase de grups guanyant els tres partits. Entre aquests va brillar especialment Pau Gil, jugador del Badalona que es va emportar el trofeu d’MVP –el jugador més valuós– de la Minicopa Endesa amb un total de deu triples en els tres dies de competició.

Emoció fins al final

Ahir, quatre equips van competir per emportar-se els dos últims bitllets per a les finals. El Casademont Zaragoza i el Cochesinternet Lleida es van enfrontar en un duel que va fer vibrar el pavelló. Les aficions d’ambdós equips es van fer notar a les graderies i no van deixar d’animar ni un sol segon. De fet, es va establir un ambient molt sa, en el qual no es van sentir cap renec. Això sí, la intensitat a la pista va ser màxima. Cada cistella al límit i cada jugada va calar visiblement als jugadors.

Els familiars, simpatitzants i aficionats del Casademont

El retorn

Des del consistori esperen que l’impacte econòmic superi la xifra de l’any passat

Aquesta es va incrementar en la se-

gona final entre l’Occident Bàsquet Manresa i el Cajasiete Canarias. El duel es va decidir a l’últim en una cistella que va fer esclatar d’eufòria als canaris. El Cajasiete Canarias i el Casademont Zaragoza van obtenir els últims bitllets per tancar una Minicopa Endesa per a recordar.

Arnau Montreal Quesada

Els jugadors del Cochesinternet Lleida i del Casademont Zaragoza durant una de les dues finals que es van disputar ahir en el Palau d’Esports Catalunya de Tarragona per cloure els tres dies de competició. Tjerk van der Meulen

Zaragoza animant el seu equip al Palau d’Esports. Tjerk van der Meulen

Els rebels de Síria capturen Damasc i Bashar Al-Assad fuig a Moscou per demanar asili

Orient Mitjà l Els principals líders europeus celebren la caiguda del règim i criden a restablir l’ordre

Els rebels de Síria van anunciar ahir en un missatge a la televisió oficial del país que han «alliberat» la capital, Damasc, i la «caiguda» del règim de Bashar al-Assad.

«El tirà Bashar al-Assad ha fugit», asseguraven els rebels, que també van anunciar l’alliberament de «tots els oprimits de les presons del règim».

Després de dotze dies d’ofensiva, Abu Mohammad al-Golani, el líder islamista de la coalició insurgent, celebrava ahir la «victòria» i insta els seus a «protegir les institucions públiques i les seves propietats, ja que són propietat del poble».

Al seu torn, Hadi Al Bahra, líder de l’oposició siriana a l’exili, ha apuntat que la situació a Damasc és «segura» si «no s’aixequen les armes».

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, confirmava ahir també que «Al-Assad ha marxat». «El seu

protector, Rússia, liderat per Vladímir Putin, no estava interessat en protegir-lo més», afirmava en un missatge a les xarxes socials.

La docusèrie ‘Llum, foc, destrucció!’ explora l’impacte de ‘Bola de Drac’ a Catalunya

Cultura l El Saló del Manga de Barcelona va acollir ahir diumenge l’estrena del primer capítol de la sèrie documental Llum, foc, destrucció!, que valora l’impacte de la sèrie Bola de Drac a Catalunya en l’àmbit lingüístic i cultural i com va ser la seva arribada. Està previst que la docusèrie estigui disponible a la plataforma 3Cat a partir

del primer trimestre de 2025 i tindrà quatre capítols. El productor executiu del documental, Oriol Cortacans, afirma que «gràcies a la importació de Bola de Drac, va néixer una ‘japomania’ que s’ha fet molt gran. Es pot comprovar al Saló del Manga, que omple el recinte de la Fira com el pot omplir el Mobile World Congress». ACN

L’agència oficial russa TASS va confirmar durant la tarda que Al-Assad es trobava a Moscou, on el president rus li ha ofert asil polític després de

la seva fugida en avió.

Després del control insurgent de Damasc, Jordània ha anunciat el reforç de la seva frontera amb Síria i ha instat

el país a «recuperar l’efectivitat de les seves institucions».

Israel també ha desplegat tropes a la zona fronterera amb Síria «i en altres llocs neces-

Israel i Jordània han reforçat militarment les seves fronteres amb Síria

saris per a la seva seguretat». «Emfatitzem que l’exèrcit israelià no està interferint en els esdeveniments intens a Síria», informaven les autoritats del país hebreu, després que activistes denunciessin que Israel ha entrat en una ciutat d’una província del sud de Síria.

Celebració a Europa Els principals líders europeus celebren la caiguda del règim de Bashar al-Assad. La cap de la diplomàcia de la UE, Kaja Kallas, afirmava ahir que la fi de la dictadura a Síria és un fet «positiu i molt esperat», però avisa que ara «el procés de reconstrucció de Síria serà llarg i complicat» i fa una crida a «totes les parts» a participar-hi «de manera constructiva». El president francès, Emmanuel Macron, i el canciller alemany, Olaf Scholz, asseguren que la prioritat és restablir «la llei, l’ordre, la seguretat i l’estabilitat». El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha confirmat que hi ha nou ciutadans espanyols que romanen a Síria i que només un d’ells ha demanat sortir del país per la situació. Albares s’ha mostrat «sorprès per la celeritat amb què ha tingut lloc l’ofensiva rebel».

Trump demana l’alto el foc «immediat» a Ucraïna i Rússia es mostra a favor

Ucraïna l El president electe proposa tornar a les negociacions i que «la Xina pot ajudar»

dera que «la Xina pot ajudar» en el procés.

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, va demanar ahir diumenge un alto el foc «immediat» a Ucraïna i l’inici de les negociacions per a la pau. Així ho va expressar a través de la seva xarxa social, Truth Social, on va assegurar que «s’estan malgastant massa vides innecessàriament, s’estan destruint massa famílies i, si continua així, pot acabar esdevenint alguna cosa molt pitjor». En el missatge Trump va fer referència al fet que Rússia està «debilitada» en l’àmbit econòmic i militar. A més, també consi-

Aquest missatge de Trump va arribar durant el seu viatge a París amb motiu de la reobertura de Notre-Dame. El president francès, Emmanuel Macron, va propiciar una reunió a tres amb Trump i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Zelenski va defensar que qualsevol resolució del conflicte ha de ser d’una «manera justa», fent referència al fet que pugui implicar la pèrdua de territori pel seu país.

Per un altre costat, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, es va pronunciar ar-

ran del missatge de Donald Trump i va afirmar que el govern rus està disposat a negociar amb Ucraïna si Zelenski ho vol. Peskov va subratllar que Putin ha dit repetidament que Rússia està oberta a negociar en les condicions que van establir el mes de juny: «Zelenski només ha de donar instruccions sobre la represa del diàleg sobre la base dels acords d’Istanbul».

Trump es va reunir a París amb els presidents francès i ucraïnès

L’acord del corredor del gra d’Istanbul va ser un pacte signat el juliol de 2022 entre Rússia, Ucraïna, Turquia i l’ONU per permetre l’exportació segura de cereals i altres productes alimentaris des dels ports d’Ucraïna a través del mar Negre. L’objectiu era palliar la crisi alimentària provocada per la guerra a Ucraïna, ja que el conflicte havia bloquejat una gran quantitat d’exportacions de cereals. No obstant això, Rússia va decidir no renovar l’acord el juliol de 2023 en considerar que no s’estaven complint algunes demandes, com l’aixecament de sancions internacionals.

Rebels sirians celebren la captura de Damasc des de l’interior de la mesquita Umayyad, al centre de la ciutat. Mohammed al Rifai/EFE

ACN

Tribuna

Descarbonització i/o desfossilització

Sovint sentim a parlar del concepte ‘desfossilització’ amb la intenció de superar el concepte ‘descarbonització’. Amb el concepte descarbonització es criminalitza el carboni, com si es tractés de quelcom dolent per si sol. És dolent només si n’hi ha en excés a l’atmosfera, però a la vegada és necessari per a la vida.

El carboni és un element químic de gran versatilitat i per si sol constitueix una química pròpia, amb nom i cognom: la química orgànica. La capacitat de formació de molècules complexes, de polímers i de molècules per a la vida (com proteïnes, lípids, glúcids, àcids nucleics i moltes més) fa que el carboni sigui insubstituïble, d’aquí la reivindicació del carboni, i també del CO2, com un element substancial i amb moltes virtuts.

Les polítiques per desfossilitzar consisteixen a no utilitzar el carboni fòssil (petroli, carbó o gas natural), però sí utilitzar el carboni reciclat del plàstic, el paper, el cartró i la biomassa. També minerals de tota mena. Tot amb la intenció de fer circular el carboni i la matèria que tenim sobre la superfície terrestre.

Així, la desfossilització és un concepte relacionat amb l’economia, en concret amb l’economia circular, que implica aprofitar tots els residus per transformar-los en matèria primera i tornar a produir. Els químics tenen clar quan un residu deixa de ser-ho i es converteix en matèria primera en un procés de producció, però cal que també quedi clar en la legislació, que moltes vegades no s’ajusta a la realitat. Per això cal posar ordre, per definir de manera acurada la important tasca dels gestors de residus i/o productors, també amb les conseqüències legals que comporta.

La qüestió és que fins i tot el CO2 de l’atmosfera és excessiu i cal eliminar-lo, cal descarbonitzar i això no és una tasca complexa, simplement requereix temps. Estem en una concentració de CO 2 de més de 400 ppm (parts per milió) a l’atmosfera, molt per sobre dels 280 ppm d’abans de la revolució industrial. El CO 2 surt de l’atmosfera per la fotosíntesi i/o per dissolució al mar, principalment, o bé cremant biomassa i capturant el CO2 de la combustió. I què es proposa fer amb aquest CO2? De moment, emmagatzemar-lo, tal com planteja Repsol, que estudia fer un magatzem submarí davant de la costa tarragonina.

Per descarbonitzar és important que els processos industrials i la mobilitat tendeixin cap a les emissions zero de CO2 i altres gasos, però estem lluny d’assolir-ho. Cal fer entendre aquesta realitat... I no ens enganyem! Les empreses per si soles, malgrat ser conscients, no faran les transformacions necessàries si no estan estimulades. La quantitat intensiva d’inversió fa que no quadrin el comptes de resultats durant molt de temps. Per tant, res canviarà si des de l’administració no s’estimula la demanda i a la vegada se subvencionen i es realitzen les infraestructures necessàries. Calen polítiques públiques com la compra d’autobusos d’hidrogen o subvencions per a la indústria per invertir en hidrogen verd, així com apostar per les energies renovables, principalment solar i eòlica. Necessitem política industrial i energètica decidida, de la mateixa manera que hi ha política protectora de l’agricultura amb la subvenció del gasoil i altres. Ara és el moment de protegir la indústria i l’energia, per tal de descarbonitzar l’atmosfera i desfossilitzar l’economia per fer-la circular.

Jordi Fortuny i Guinart Conseller

d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

Lk Editorial k

Destinació: Camp de Tarragona

a mobilitat dels ciutadans és un dels elements sobre els quals es construirà, inexorablement, la futura Àrea Metropolitana de Tarragona. De fet, potser com a organisme o estament polític tardem més a veure una estructura metropolitana estable que no pas algun tipus d’eina de gestió que acabi posant ordre i regulat el transport de viatgers al Camp de Tarragona. El problema serà, com sempre, resoldre problemes competencials abans de poder disposar d’una veritable eina que decideixi sobre el transport de viatgers en un àmbit de proximitat. Perquè a l’hora de plantejar el moviment

de ciutadans cal coordinar-lo des de tots els nivells possibles. Des del transport urbà –determinat majoritàriament pels autobusos–, passant per l’interurbà, amb incidència del futur tramvia, els mateixos autobusos i també de la xarxa ferroviària. De manera transversal, a més, caldrà tenir en compte el flux de viatgers que es generi a l’aeroport reusenc, sobretot quan aquest estigui vinculat també amb l’estació intermodal planificada al terme de Vila-seca. I en aquest cas, a més de donar servei als ciutadans, servirà per a facilitar el Camp de Tarragona, en conjunt, com a destinació.

Tribuna

Democràcia nova

Malgrat que, segurament, no ha comportat ser un tema discutit de manera amplia, la realitat és que, les darreres conteses electorals ens han situat en un mou marc d’entesa a l’hora de constituir els diferents governs, havent passat de majories, més o menys amplies, a una situació d’atomització, on cada cop es fa més difícil retrobar aliances o, el que pot ser més complicat, la vigència de executius, en minoria, que desenvolupen la seva tasca en funció d’una precarietat manifesta.

Sembla, al menys a curt termini, que han quedat enrere els governs de majories absolutes, el que comporta un nou marc de gestió condicionada; però és que a més no oblidem que també el bipartidisme ha saltat pels aires i podem veure ‘poders’ d’opcions que, en cap cas, son majories, però que en funció dels nous equilibris, conquereixen governs de manera evident.

La democràcia nova que esmento té, evidentment, avantatges, al menys en la teoria, doncs sembla lògic que els governs, en cada cas, estaran més pendents dels suports de tercers, per fixar models de gestió, ara bé, la realitat objectiva ens porta, també, a ‘condicionants d’acord’ que inclús, a vegades, posen en entredit els propis compromisos d’uns i altres, amb posicions emblemàtiques o amb imposicions sense cap suport o purament ideològiques. Així, podem veure que les exigències creuades antre les membres de les diferents condicions de govern, masses vegades passen per imposicions amb molt suport pràctic, però que es fan valdre en funció de la ‘neces-

sitat’ a l’hora d’arribar a acords.

Segurament, el que esmento, ens trasllada a un marc d’incompliments dels compromisos electorals, que pot arribar fins apunts bàsics de qualsevol programa de govern, on els guanyadors es veuen obligats a renunciar ‘al que faci falta’ per conquerir un ‘poder que neix hipotecat’.

En cap cas, vull que les meves reflexions siguin una crítica als suposats acords, legítims i legals, una altra cosa són les conseqüències de tot això i, el que és mes greu, quina lectura fa la ciutadania al respecte, per tant, quan ens preguntem del perquè de la ‘pujada’ de les opcions extremes, no estaria de més, també, fer una lectura de tot el que esmento i si no valdria la pena fixar uns límits al respecte, arribat el cas. No pot ser de rebut que ‘els canvis de discurs’, en funció de l’anhel pel poder, es normalitzi i, per tant, no estaria de més fer-hi una pensada al respecte, no sigui que el desencís d’aquells que no entenen el succeït ens traslladin a nous marcs de resultats electorals difícils

d’entendre, però més properes del que puguem sospitar, per mol que puguem criticar-los sense límits.

La democràcia, avui, segueix sent fruit del que diu la gent a l’hora d’exercir el seu dret d’elecció i, per tant, es troba subjecte a la informació, manipulada o no, i interessada o esbiaixada però, per damunt de tot, oberta amb multi canals de comunicació que fan la seva feina en comú, també d’interessos, siguin els que siguin.

La democràcia, avui, segueix sent fruit del que diu la gent a l’hora d’exercir el seu dret d’elecció i, per tant, es troba subjecte a la informació, manipulada o no, i interessada o esbiaixada però, per damunt de tot, oberta

No tinc dubtes que, arribat el moment, veurem acords, d’uns i altres, a l’hora d’adaptar-se a noves situacions en funció de qui té el govern o quedi a l’oposició on, novament, la ‘demagògia’ farà la seva tasca, per justificar el que calgui. Espero i desitjo que tot els implicats, mínimament, respectin els resultats, encara que no agradin i sàpiguen reconduir un marc, en portes, ben complicat. L’exemple dels resultats a USA i els que, segurament, es produiran a Europa, en funció d’un ‘pèndol’ que ara tira cap a la dreta, suposaran canvis en plantejaments, avui, més o menys, consolidats i, per tant, serà necessari un exercici de rigor per poder recuperar un seny que, a vegades, sembla oblidat pels implicats, en l’exercici del poder i, com he dit repetidament, confonen a l’adversari en enemic, amb el que això suposa a l’hora de refer ponts avui desapareguts.

Lluís Badia Advocat

Necrològiques

Tarragona

Francisca Torres Cortés. Ha mort a 77 anys. El seu funeral serà avui a les 12. h a la parròquia de Bonavista.

José Queralt Ribas Ha mort a 99 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori

Reus

Rafaela Garcia Pelufo.

Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.

Magdalena Gómez Garrido.

Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h a la parròquia de Sant Francesc.

Josefina Cano Abril.

Ha mort a 95 anys. El seu funeral serà dimarts dia 10 a les 9.30 h a la parròquia de Sant Francesc.

Dolores Guillén Zambrano.

Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la parròquia de Sant Bernat Calvó.

Salvador Alegret Pérez.

Ha mort a 73 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.

Exhaurides les entrades pel Pessebre Vivent de l’Espluga

Nadal l Aquesta representació biennal compleix enguany 60 anys

El Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí d’aquest 2024 ha exhaurit, tres setmanes abans del seu inici, les 3.000 entrades per a les dotze representacions que es faran en aquesta edició. Enguany el pessebre espluguí commemora el seu 60è aniversari i en menys de 15 dies ja s’han venut totes les localitats disponibles a la taquilla ‘on-line’ i a la física.

L’any 2022 també es van exhaurir les entrades uns dies abans de les representacions, però aquest any la velocitat

d’adquisició ha estat molt més ràpida. En les últimes hores només han quedat disponibles les entrades de l’última sessió, del 28 de desembre a les 20.15h, que també han acabat venent-se.

El Pessebre Vivent es representa cada dos anys. Els mateixos organitzadors destaquen que es tracta de l’únic pessebre de caràcter estàtic i immersiu de les comarques de Tarragona, amb un alt rigor històric i bíblic de les recreacions. D’altra banda, aquest 2024, l´inter`s pel pessebre de l’Espluga també ha augmentat gràcies al fet que no-

més només se’n representin cinc en tota la demarcació de Tarragona (La Pobla de Montornès, Sant Jaume dels Domenys, Masia Castelló, Jesús i l’Espluga) i un a la de Lleida (Sant Guim de la Plana).

L’Espluga de Francolí comemora aquest any el 60è aniversari de la primera re-

presentació d’un pessebre vivent a la vila i els 15 anys de l’actual format al centre històric.

Les representacions es faran els dies 26, 27 i 28 de desembre a la tarda, tot i que des d’aquest estiu, algunes de les escenes del Pessebre són visibles durant tot l’any amb

la ruta autoguiada que es pot fer el nucli antic de l’Espluga. Tal com expliquen des de l’organització, «L’esforç de recuperació patrimonial i l’acció social del pessebre s’ha valgut, aquest any, el premi Previsora General al Projecte de l’Associacionisme Cultural Català.».

Imatge de l’inici de l’activitat de Cultiuvant Reus el passat 3 de desembre. Cedida

Es posa en marxa Cultivant Reus, per crear horts urbans autogestionats

Natura l El 3 de desembre, es va iniciar el projecte Cultivant Reus, una iniciativa impulsada per joves de la ciutat amb l’objectiu de crear un hort urbà autogestionat que promogui la sostenibilitat i la participació. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de l’organit-

zació reusenca Open Europe, la qual coordina el projecte cofinançat per la Unió Europea EU Green, amb els mateixos objectius de sostenibilitat. A través d’aquestes activitats, Cultivant Reus busca fomentar la implicació activa dels joves en la cura del medi ambient. Redacció

Redacció

Imatge d’una de les escenes del recorregut del Pessebre Vinent espluguí Cedida

Avui felicita als que es diuen: Restitut, Pere Fourier, Leocàdia Valèria.

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Més que dominar amb la teva activitat ho faràs amb el teu poder intel·lectual mirada. T’envoltaràs de molts però triaràs a molt pocs.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Refuerza la teva seguretat per a no arribar a caure en la timidesa crear un cert grau depressiu incompatible amb les teves necessitats.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Desplaçaments i contactes amb persones t’aportaran interessants idees de les quals trauràs profit per a les teves activitats. Nit passional.

TV local

TAURE

20/04 al 20/05

Et tocarà obeir a més d’un. No es tracta que cedeixis a tots però mantingues una mentalitat flexible tot anirà millor. Tensions en treball.

23/08 al 22/09 VERGE

No siguis tan meticulós fred a l’hora d’interpretar les paraules de persones que desitgen ajudar-te. Atén consells et sentiràs millor.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

El més recomanable és que et mostris com ets no permetent per a res que els altres sobrevalorin les teves aptituds. Avui aposta més per tu.

10:30 De tramuntana a mestral. Capítol 1

11:00 Qüestió de fons (r)

11:30 Connecticat

12:30 Caminant per catalunya

13:00 Aventurístic

13:30 De tramuntana a mestral. Capítol 1

14:00 Notícies

14:30 Notícies esports

15:00 Notícies (r)

15:30 Notícies esports (r)

16:00 Qüestió de fons (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Quina animalada!

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 De tramuntana a mestral. Capítol 1

19:30 180 Graus

20:00 Notícies (r)

20:30 Cercle central

21:00 Notícies (r)

21:30 Cercle central (r)

22:00 Notícies (r)

22:30 Cercle central (r)

23:00 Notícies (r)

23:30 Cercle central (r)

El temps

BESSONS

21/05 al 20/06

Es presentaran rivalitats en l’amor. Les situacions es transformaran en crítiques si et poses en pla dramàtic, tingues més autoconfiança.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Seràs centre d’atracció durant tota la jornada. La teva especial manera de comunicar-te atraurà l’atenció de molts la passió d’algú.

20/01 al 18/02 AQUARI

No et fiïs de les primeres paraules o consells de tercers en el teu àmbit professional o en el teu cercle d’amistats. Tindràs una nit boja.

21/06 al 22/07 CRANC

Si notes un tracte una mica fred per part d’alguns no temes per la teva seguretat. L’expressivitat dels sentiments anirà augmentant.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Tindràs el retrobament amb vells coneguts o familiars amb els quals entaularàs una profunda comunicació positiva aclariment de parers.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Assumptes financers relacionats amb la família centralitzaran la teva atenció avui. Demostra l’amor que tens dins al teu entorn proper.

10.00 Efecte Mosaic. Matí

10.30 Connecti.cat 11.30 Teló de fons

12.00 Aventurístic

12.30 Ben sonat!

13.00 Connecti.cat

14.00 Notícies 12

14.30 Notícies 12. Esports 15.00 Teló de fons

15.30 Ben sonat!

16.00 Notícies 12

16.30 Efecte Mosaic. Tarda

18.00 Quina animalada!

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180º

20.00 Notícies 12

20.30 Notícies 12. Esports

21.00 La tertúlia del Dorsal12

21.30 Aventurístic

22.00 Notícies 12

22.30 Notícies 12. Esports

23.00 La tertúlia del Dorsal12

23.30 Aventurístic

00.00 Notícies 12

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Conjunt de branques d’un arbre, brancatge. S’enfonsa dins la terra. 2. Ocell volador. Esmentar algú. Comença el bé. 3. Seient de fusta. Faig un cau. Veí sense principis. 4. Unitat d’un hospital. Versos. 5. Tarragona. Treballar a l’era. Veu amb la qual hom respon. 6. Torres. Ciutat de Castella i Lleó. 7. Rodejada d’aigua, al revés. Té osmi. Cinquanta. 8. Galleda. Circulen per l’aire. 9. Girona. Passi pel foc una eina de tall. Cova sense marges. 10. Posant anís. Objecte no identificat. 11. Element gasós. Venen espelmes. 12. Aguanta la bandera. És assenyada. VERTICALS: 1. Sabatilla mora. Desig intens de menjar. 2. Mata de tiges blanques. Flors d’alta muntanya. 3. Vocal. Faig buits en un metall. Embarcació. 4. Contracció de mot, al revés. Propis d’un rei. Vocal. 5. Tipus de vi. Rodejat de terra. 6. Contracció. Navego amb la proa al vent. Corren sobre la mar. 7. És d’aquest món. Fa roba a mida. 8. Pintures transparents a la llum. Preposició. 9. Crit de gat. Fortituds. 10. Miri, però sense extrems. Començament. Camí del tren. 11. Nitrogen. Acetona. Vers polit. 12. Profund i perillós, val més no posar-se a prop. Targeta de crèdit que fa gas- tar més del compte a qui la utilitza.

Màxima Mínima Estat del cel

15º 6º

Farmàcies

TARRAGONA:

Pujol Perpiña , Artur. Eivissa, 7-9. Telèfon 977 221 323. Plana Garcia, Virginia. Sant Benildo,10. Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Bru Francesch, Josep. Sant Joan, 15. Telèfon 977 315 859.

SALOU:

Gonzalez Sanchez, Ignacio.

Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223

VILA-SECA:

Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS:

Valls , Mireia.

Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003.

VALLS: Valls, Mireia.

Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003.

EL VENDRELL:

Parra, Pere - Parra, M.Carme Jesus.Sant Xavier, 23. Telèfon 977 660 275.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El cel estarà serè o poc ennuvolat fins al final del matí. A partir d’aleshores, circularan bandes de núvols alts i mitjans de nord a sud que deixaran el cel mig o molt ennuvolat sobretot a la meitat nord i est. Al vessant nord del Pirineu, així com a la resta de l’extrem nord de la serralada romandrà cobert durant tota la jornada, si bé la nuvolositat minvarà a partir del vespre al sector oriental.

Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més baixa, amb glaçades a l’interior, i localment es donarà al final del dia als dos extrems del litoral i prelitoral.

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

CASA EN VENTA Jardins Imperi ELS PALLARESOS. 229.000€. Tel. 638.847.008

TREBALL

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

TERÀPIES

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215

CARLOS MADURITO. MASAJES. Tel: 660.605.687

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299 MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131 MASAJES

SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular MAYCA MASAJES CAMILLA. Libera tensiones cuerpo-mente. Final NURU. Tel: 692.780.087

Màrius Carol: «La guerra encara és molt present a les cases de la gent»

Entrevista El periodista i escriptor presenta la seva novel·la ‘El nen dels escacs’ (Columna) aquest dilluns a les 19 h al Círcol de Reus

Escrius a partir d’una història que sents a casa els sogres.

«Sí. L’Antoni Lloret, que era el pare del meu sogre, va ser sastre de Sant Sadurní i tinent d’alcalde per ERC en temps de la República. Quan les tropes de Franco entren al poble, Lloret s’ha d’amagar i la mare diu als fills que el pare és mort. Durant aquest temps, però, Lloret envia problemes d’escacs al seu fill, sense dir-li que és el seu pare. Aquesta relació que s’estableix entre ells em va semblar que tenia una gran força literària». I et poses a resseguir la seva història. Eres conscient, però, que potser trobaries coses que no t’agradarien?

«Sí, em plantejo si el pare del meu sogre, més enllà del que havia sentit a casa, no tindria alguna cosa per amagar. Aquesta és una primera angoixa que sento, però vaig tenir la gran sort de contactar amb l’historiador Carles Querol, que va ser el primer alcalde democràtic que va tenir Sant Sadurní, i que un cop retirat es va dedicar a estudiar la història del poble. Ell em va dir que podia estar tranquil». Amb quin material vas treballar?

«Em vaig trobar que, com passa en moltes famílies que han viscut la guerra, la gent guarda coses. Una neboda del protagonista conserva un relat escrit per la filla de Lloret, en què explica els fets en primera persona. I també les cartes que el sastre, que va estar amagat durant deu anys, enviava a la família. Primer, sota un pseudònim, però al final fins i tot ho explica al fill. Em va semblar molt fort que el nen passés la infància i l’adolescència pensant que el pare era mort i, quan finalment el recupera, el tornés a perdre al cap de quatre dies». Tot es precipita perquè arriba un dia que Lloret ja no pot més. «Han passat deu anys, i l’excusa formal per tornar a Sant Sadurní és que Franco preveu un indult per a les persones que no tenen delictes de sang, que és el seu cas. El seu advocat li demana que s’esperi, però ell no pot més. La família va a veure el capellà del poble, que intercedeix amb l’alcalde, el qual els diu que ja ho arreglarà. Però encara hi ha molta tensió i l’alcalde sucumbeix als falangistes. Al final, la Guàrdia Civil se l’emporta a Barcelona, i aquí vindrà la tragèdia final». La novel·la també ret homenatge als corresponsals de guerra. És la mà de Màrius Carol periodista.

«Pensava que la història era molt potent, però que hi faltava alguna cosa que la fes més universal. I vaig trobar a l’Arxiu de Vilafranca una fotografia en què es veu Hemingway amb el fotògraf Robert Capa i els corresponsals Vincent Sheean i Herbert Matthews a les vinyes de Sant Sadurní. Qui fa la foto és Henry Buckley, el corresponsal del Daily Telegraph Aquesta fotografia em permet parlar també d’un episodi molt potent, perquè Buckley convenç Capa d’anar fins a Figueres, on se celebra l’última sessió de les Corts de la República. Haver explicat aquest capítol i el de l’entrada de les tropes a Barcelona em fa sentir molt satisfet».

També parles de la guerra en primera persona. Per què?

«Perquè volia explicar que la guerra encara és molt present a les cases de la gent. Un any abans que jo nasqués, la mare veia per la finestra de casa com passaven els camions de gent que portaven a

afusellar. També parlo d’un objecte que m’agrada molt, uns binocles que el meu avi va recollir d’un tinent republicà afusellat. Els van tenir els meus pares i ara els tinc jo. Allà hi ha la mirada del tinent, la de l’avi i la del pare. D’alguna manera, aquests binocles són captius de les mirades de la meva família, i m’ajuden a explicar-me».

Com a periodista, sents la responsabilitat de contribuir a fer que tot això no s’oblidi.

«Sí, tinc la sensació que la nostra generació tenim aquesta responsabilitat, perquè d’aquí a dues o tres generacions més, tot això s’haurà perdut».

Com ha rebut la novel·la la família del sogre?

«Ha estat curiós, perquè fins llavors no hi donaven massa valor, la història era una mena de batalletes de l’avi. Crec que la novel·la ha servit perquè la família es retrobi i se senti orgullosa del llinatge. No era el meu objectiu, però em reconforta».

Tijuana

La gran rifada

Agafes un grup de persones i una urna plena de boletes. Demanes a cadascuna quantes boletes pensa que conté. Fan apostes molt diferents, algunes força desviades tant per dalt com per baix. Tanmateix, quan sumes totes les respostes i divideixes pel total de participants, la xifra resultant s’aproxima, sorprenentment, a la real. Se’n diu intel·ligència col·lectiva i serveix per resoldre problemes. El resultat és millor com més cohesionades i implicades les intel·ligències individuals. Fa temps que en aquest país ens manca la intel·ligència col·lectiva nacional perquè ja no som una comunitat humana funcional sinó una amalgama de pollastres sense cap. Mancats valors i objectius comuns, convertits en una paròdia de la correcció política i un ‘ecologisme bluf’, expropiats de la riquesa econòmica, social i cultural acumulada durant segles, en retrocés mentre ens expliquen que anem endavant. En resum, empassant-nos que plou mentre se’ns pixen damunt i cada cop més lluny de saber sumar dos més dos. Podria dedicar un article sencer a cada drama en concret i ho aniré fent, però avui tan sols en citaré tres d’actualitat. Estan rematant els nostres pescadors amb les noves restriccions (mentre arriba peix de països que no en tenen ni tampoc els mateixos impostos, normatives i entrebancs). Estan rematant la nostra pagesia i obligant-nos a vendre’ns la terra –arrabassant-nos el control del territori– amb la mateixa enfotuda (importacions del Marroc sense control). Estan rematant qualsevol esperança possible de futur amb la rifada d’un sistema educatiu que produeix els pitjors resultats possibles. La destrucció no és casual, ni inevitable ni fruit de la globalització. És programada i executada amb la col·laboració dels nostres polítics i altres botiflers. No cal ser catastrofista, només obrir els ulls i veure-hi en comptes de mirar.

Marta Magrinyà

Escriptora entre altres coses

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano

[redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Màrius Carol va ser director de ‘La Vanguardia’. Pedro Madueño