Societat
Tarragona 6
La Rambla Nova rep la visita dels ‘yetis’, que també van passejar per la tradicional Fira de l’Artesania
Reus 8
L’Ajuntament millorarà l’accessibilitat a diverses zones de l’estació de trens, la plaça de les Oques i el passeig Sunyer
delegacions de l’Estat»
Esports
Tarragona i Cambrils van acollir actes de suport polític pel posicionament dels pescadors
El sector es manté en vaga per intentar aturar la proposta europea que reduirà les quotes de pesca 2 i 3
El Nàstic manté la querella contra l’àrbitre del play-off amb el Málaga
El club, que avui celebra Junta General, segueix el procés contra el col·legiat, al que acusa de negligència 17
Mobilitat
La Costa Brava vol un tramvia com el projectat a Tarragona
Un estudi ho considerava inviable, però la Generalitat es compromet a fer-ne un altre 12
L’intercanviador de Battestini estarà operatiu a finals d’aquest mes de desembre Tarragona 4
Salou posarà en marxa una oficina dedicada a impulsar el turisme esportiu
Política municipal 14
Societat l El sector avui tampoc treballarà i el món polític i comercial demana no «ferir de mort» la pesca a Tarragona
Oriol Castro/ACN
«Hem de defensar-nos perquè no s’acabi la vida que tots els nostres avantpassats han portat». Els pescadors del Camp de Tarragona van fer vaga ahir i en tornaran a fer avui per protestar contra la proposta de regulació de la Comissió Europea sobre la seva feina de cara a l’any vinent. Una protesta que es va acompanyar ahir d’actes polítics a Tarragona i Cambrils, que van evidenciar el posicionament unànime del territori en contra de la nova normativa. «Això és una mostra d’unitat i fermesa que mostra la nostra oposició a aquesta regulació que vol ferir de mort el sector pesquer», va expressar Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, en un acte de suport als pescadors al Serrallo.
Un centenar de persones van assistir a l’acte, que va comptar amb la presència de consellers, diputats i eurodiputats de tots els grups polítics. «Com hem de treballar només un mes l’any? Si ara ja anem justos, seria inviable», va expressar Esteve Ortiz, president de la Confraria de Pescadors de Tarragona. La reducció de l’activitat seria d’un 80%, ja que normalment els pescadors tarragonins surten a mar uns 120 dies a l’any de mitjana. «Ja anem fent aturades biològiques. L’any passat ja ens van vetar la pesca de sardina dos mesos. Creiem que hi ha interessos darrere les decisions
a la Comissió Europea que no s’expliquen», va indicar Ortiz. A Tarragona treballen 22 barques d’arrossegament, cada una amb tres o quatre pescadors, i 6 d’encerclament. «Començaran reduint i perseguint les d’arrossegament, però acabaran anant darrere de totes. Tenim un greu problema amb les tonyines, que es mengen tots els peixos. I la Unió Europea només en deixa agafar a les grans companyies», es queixava Ortiz.
Planificar tard
A més, el president va criticar que les regulacions es planifiquin tard. «S’ha de saber molt abans. No pot ser que siguem al desembre i no sapiguem quins dies podrem treballar l’any vinent. Després ens posen sancions milionàries», va afegir Ortiz. Per tot, els pescadors demanen «sentit comú» als comissaris europeus. «Són la Santa Inquisició d’avui en dia. No s’entén que vulguin acabar amb gent que l’únic que es dediquen és a anar a treballar cada dia i guanyar-se la vida», va concloure el president.
El món polític, independentment de les ideologies de cada partit, van coincidir a criticar la proposta europea. «En els darrers anys, ja s’han reduït les quotes de pesca i els resultats, quant a recuperació de recursos, han estat positius», va exposar Diana Riba, eurodiputada d’Esquerra Republicana. «No s’han d’abandonar els criteris de
pesca sostenible, però sí que cal tenir en compte les diferències entre el Mediterrani i l’Atlàntic. Així com també les que existeixen entre les flotes pesqueres tradicionals, familiars, amb els models d’explotació de les multinacionals», va afegir Riba.
«Abús de poder»
Per la seva banda, el conseller de Junts a l’Ajuntament, Jordi Sendra, va qualificar la mesura europea d’«abús de poder».
«S’està fent des de Brussel·les amb gent que no ha tocat mai el mar ni ha pujat a una barca. Volen acabar amb el teixit social del Serrallo i no ho permetrem», va expressar Sendra. «El sector fa massa anys que està castigat per normes que no tenen en compte la realitat», va concloure Viñuales. A la protesta de Tarragona també s’hi van sumar pescadors de Torredembarra, que molt sovint venen a vendre a la ciutat per la seva petita flota.
Manifest a Cambrils
D’altra banda, a Cambrils també es va celebrar un acte de suport al sector pesquer, en el qual es va llegir un manifest impulsat per la Federació Catalana de Confraries de Pescadors. «La pesca és clau per a l’economia blava, que és el motor econòmic principal en moltes zones, amb un impacte directe en la comercialització, la restauració i el turisme», va exposar Alfredo Clúa, alcalde de Cambrils. «L’any passat, l’arrossegament va
«Com hem de treballar només un mes a l’any? És inviable»
representar el 60% del valor de les vendes a llotja. Sense aquesta modalitat, la pesca professional desapareixerà. El sector ja aplica mesures sostenibles, com limitar les jornades a menys de 12 hores, establir vedes anuals de més de 50 dies, definir zones d’exclusió i utilitzar arcs més selectius», va explicar Moisès
La classe política coincideix en criticar la proposta dels comissaris europeus
González, vicepresident segon de la Confraria de Pescadors de Cambrils.
Arreu del litoral
La protesta del sector ahir es va estendre per tot el litoral català i arreu de l’estat espanyol. Molts pescadors es van desplaçar a Madrid per manifestar-se davant la seu de la
Comissió Europea. Al port de la Ràpita, el més important de la costa catalana en termes d’activitat pesquera, la paràlisi va ser total. Les 36 barques d’arrossegament, la flota més gran del país d’aquest sector, amb unes 200 en total, es van mantenir amarrades al port. També a la Costa Brava, a Blanes i a Palamós, el sector va fer sentir la seva veu, amb dues concentracions que van reunir més d’un centenar de persones. Allí, els pescadors també van rebre el suport dels ajuntaments, dels restauradors i dels peixaters.
Les barques al moll de Tarragona van quedar amarrades ahir i avui continuaran així en el segon dia de vaga del sector. Tjerk van der Meulen
un
de
L’apunt
Espanya busca suports a la UE
Els ministres de Pesca de la Unió Europea van arrencar ahir a Brussel· les una reunió, que con tinuarà avui i es podria allargar fins demà, en què hauran d’acordar les possibilitats de pesca de l’any 2025 a l’Atlàntic, el Mediterrani i el mar Ne gre, amb Espanya opo sada a la proposta de la Comissió Europea per a les captures a les aigües mediterrànies. El ministre espanyol d’Agricultura i Pesca, Luis Planas, ja va indicar la setmana pas sada que Espanya, Itàlia i França estan «unides per bloquejar» la pro posta que ha fet la Co missió Europea «si va en els termes en què ha es tat plantejada». El 2019 es va adoptar un pla pluriennal de gestió de les poblacions demer sals de la Mediterrània occidental. El pla incloïa un període transitori de cinc anys, entre el 2020 i el 2024, en què s’ha anat reduint progressivament el nombre de dies en què els arrossegadors surten a pescar i s’han aplicat mesures de se lectivitat. A partir de l’1 de gener, està prevista l’aplicació de totes les disposicions del pla plu rianual. L’objectiu era que el proper 1 de gener s’as solís el rendiment mà xim sostenible, és a dir, les quantitats màximes que es poden pescar en una població concreta de peixos sense que la mida disminueixi.
cooperatives apícoles protesten contra un límit que redueix al 50% l’activitat
Societat l L’Administració posa un topall de 40 arnes d’abelles en espais protegits
Redacció
El sector apícola professional transhumant, concentrat principalment a les Terres de l’Ebre, protesta contra un límit que redueix la seva activitat a la meitat. El sector reclama que se suprimeixi la limitació a 40 arnes per abellar a espais naturals protegits i que es tornin a permetre les 80 arnes autoritzades fins al 2022.
Aquesta és una de les mesures prioritàries inclosa a la bateria de propostes elaborada per les cooperatives apícoles amb la finalitat de consensuar solucions front l’amenaça de la supervivència de les abelles. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), la Cooperativa Apícola Tarragonina i Apícola El Perelló es van reunir ahir amb el Departament d’Agricultura amb l’ob-
jectiu de tractar aquesta problemàtica. La restricció a 40 arnes ha estat establerta per la nova PAC (Política Agrària Comuna), però cada comunitat autònoma té potestat per modificar els criteris, especialment quan no existeix cap estudi tècnic que avali els avantatges de la limitació.
No hi ha pol·len Per això, la FCAC ha insistit a les Administracions en reiterades ocasions que la col·locació de les arnes a espais naturals facilita que les abelles puguin accedir a una major biodiversitat de flors en llocs segurs. La manca de pluges de les darreres campanyes i les alteracions en la floració provoquen una mortalitat de les plantes productores de pol·len. Davant aquesta situació, els apicultors es veuen obligats a donar alimentació suplementària.
Mobilitat l L’Ajuntament preveia que es pogués obrir el 15 d’octubre, però els treballs s’han retardat
El nou intercanviador de Battestini, a l’estació d’autobusos de Tarragona, finalment s’inaugurarà a finals d’aquest mes. Així ho confirmen al Diari Més fonts municipals. Els treballs a l’antic aparcament
al costat de l’estació van arrencar el passat febrer i el termini d’execució era de vuit mesos. L’Ajuntament preveia que es pogués obrir el 15 d’octubre. Tot i això, els treballs s’han endarrerit i acabaran els pròxims dies. L’obertura d’aquest espai
serà clau per a un millor funcionament dels autobusos que s’ofereixen en el marc del tall a les vies a Roda de Berà. A Tarragona, l’avinguda de Roma és l’espai escollit per l’Ajuntament per a l’estacionament dels autobusos que surtin de la ciutat en direc-
ció a Sant Vicenç de Calders mentre duri el tall de les vies de tren. Aquests vehicles que ofereix Renfe sortiran des de Battestini un cop s’inauguri. Des del consistori, expliquen que en obres d’aquesta magnitud sempre hi pot haver algun inconvenient, però
de Dow i coneix el seu pla de descarbonització
Empresa l El president de la Generalitat també es va reunir amb els comitès d’empresa
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va visitar la setmana passada les instal·lacions de Dow a Tarragona. Acompanyat de la consellera de Transició Energètica, Sílvia Paneque, Illa va conèixer de primera mà els reptes que afronta el sector i els plans que des de Dow es desenvolupen per assolir les zero emissions netes. En aquest sentit, el president va copsar el full de ruta de la companyia per a la descarbonització del Complex Indus-
trial de Tarragona i assegurar la seva competitivitat. «Mantenir aquest diàleg obert amb el Govern de Catalunya és clau per assegurar el futur de la indústria química a Tarragona, on el clúster compta amb un entorn i uns condicionants únics pel que fa a talent, formació, proximitat a un port i l’ecosistema empresarial», va expressar Ignasi Cañagueral, director del Complex Industrial de Dow a Tarragona. «Valorem enormement el temps que el president ha dedicat a visitar les nostres instal·lacions, ja
El cost del projecte, subvencionat per Europa, és de 1,2 milions d’euros
obres pròpies de l’intercanviador d’autobusos. Aquest disposarà d’una calçada amb 4 carrils de circulació, dos aniran direcció l’avinguda Roma i els altres aniran cap al carrer de Pere Martell.
Diverses fases
A cada extrem hi haurà una rotonda, que farà possible qualsevol maniobra de canvi de sentit dins del recinte. L’intercanviador es connectarà amb l’estació d’autobusos existent a través d’un pas de vianants situat a la zona central. La primera fase també inclou el desplaçament del pas de vianants que hi ha a l’avinguda Roma, que connectarà la vorera que hi haurà entre l’intercanviador i el Parc de la Ciutat, de 9 metres d’amplada, amb la plaça de l’Alcalde Lloret.
que en cap cas el projecte ha estat en perill. De fet, l’intercanviador tenia de marge fins al juny de l’any vinent per a rebre una subvenció europea pel seu finançament. Aquest s’eleva als 1,2 milions d’euros. L’actuació consta de dues fases. La primera inclou les
La segona part del projecte inclou les obres al carrer de Domènec Guansé, on s’eliminarà un carril de circulació per transformar-lo en zona verda. Aquest es convertirà en una nova mitjana amb parterre de gespa i arbrat. Així, disposarà de voreres a banda i banda, un carril de circulació per sentit i un cordó d’aparcament. Des d’aquest carrer ja no serà possible accedir als carrils de l’avinguda Roma.
que ens ha permès destacar la importància de comptar amb el suport de l’administració», va afegir Antonio Logroño, director general de Dow per a Espanya. Imatge de la visita institucional al complex tarragoní. Dow
Des de la companyia es destaca un «diàleg obert» amb el Govern
L’onzena edició del Nadal
Musical de la Via T arriba a la
Cultura Enguany la Via
T organitza l’onzena edició del Nadal Musical. La campanya arrencarà aquest dijous i s’estendrà fins al 22 de desembre. La programació combina tradició, creativitat i espectacle per a totes les edats. Les activitats inclouen actuacions de música itinerant, exhibicions de ball d’escoles i grups de dansa locals;
i concerts de mà de diversos músics del territori. A més, cada dia fins al 24 de desembre, s’obrirà una nova casella del Calendari d’Advent en directe a les 18.15 h, a l’Escenari de l’Amic Invisible de la Rambla Nova. També comptarà amb la visita de la Mama Noel els dies 19 i 23 de desembre i dels Patges de Nadal el 12, 17 i 19 de desembre. Redacció
El Museu del Port inaugura la mostra d’aquarel·les ‘Marines tarragonines’, de Lluís Jordi
Cultura El Museu del Port inaugurarà Marines tarragonines, una mostra d’aquarel·les del tarragoní Lluís Jordi Panadès. L’acte tindrà lloc aquest dijous a les 12 h, i l’exposició es podrà visitar fins al 9 de febrer de 2025. Aquesta està composta per les peces que l’autor va crear durant el temps de pandèmia, una època que va ins-
pirar-lo a plasmar l’ànima de la navegació a vela, una de les seves passions amb la qual es troba vinculat des de la seva participació en l’Escola de Marineria del Club Nàutic de Tarragona quan era un adolescent. La mostra es podrà veure al Museu del Port de dimarts a dissabte de 10 a 14 h i de 17 a 20 h i els diumenges i festius d’11 a 14 h. Redacció
Policial El material retirat durant l’operatiu està valorat en més de 41.000 euros
Redacció
La Guàrdia Urbana de Tarragona, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia van intervenir 2.568 joguines falsificades en un operatiu conjunt a Tarragona. Durant aquest, que es va realitzar els dies 2 i 4 de desembre, es van inspeccionar 10 establiments i magatzems de venda a l’engròs i al detall de la ciutat i es van fer 9 intervencions de material. Les joguines intervingudes estan valorades en més de 41.000 euros. Un pèrit judicial va verificar que eren falsifica-
cions, per la qual cosa es van instruir diligències policials per un suposat delicte contra la propietat industrial. La persona responsable va ser investigada.
També es van retirar 8 pistoles de boles i més de 500 productes per altres infraccions, com la manca d’etiquetatge, entre altres. Les joguines i tot el material intervingut en aquestes actuacions han estat precintats i posats a disposició dels organismes competents.
Durant l’operatiu també es van detectar 7 infraccions de
la llei de contraban, 1 de la llei
General Tributària i 1 a la Llei 4/2015 de Seguretat ciutadana, i es van aixecar dues actes per infracció a les ordenances municipals.
L’objectiu de les inspeccions, afirmen els cossos policials, és assegurar que els productes posats a disposició del consumidor compleixin amb les normatives de seguretat, etiquetatge i procedència legal i detectar infraccions en matèria de falsificacions, i retirar del mercat aquests productes. Per tant, recorden, les joguines han de tenir
També es van retirar 8 pistoles de boles i més de 500 productes
el marcatge CE inserit en la mateixa joguina; el producte ha d’estar identificat amb el nom i marca, així com el seu fabricant o importador, a més del número de lot, sèrie o model a la vista, i també tenir en compte les recomanacions del fabricant sobre l’edat d’ús i el pes, així com si és necessària la supervisió d’un adult.
Festes Ahir a la tarda Tarragona acollia un grup de turistes una mica inusuals. Es tracta d’una família de yetis, que visitava la ciutat buscant una nova llar, i és que el desgel va obligar aquests simpàtics monstres a fugir de casa seva. Mentre un sherpa els guiava entre tota la distracció de la ciutat, l’adorable
família transmetia un important missatge als tarragonins més petits per alertar-los d’una amenaça molt important: el canvi climàtic. L’activitat va tenir lloc a la Rambla Nova, on tampoc pot faltar la tradicional Fira de l’Artesania de Nadal, que des del 6 de desembre acull una dotzena d’expositors ofereixen diver-
sos articles elaborats de manera artesanal. Ambdues formen part de la campanya de Nadal de la ciutat, Un Nadal de conte. La programació, que va arrencar el passat 28 de novembre amb l’encesa de les llums, s’allargarà fins al 6 de gener amb més de 200 activitats per a tota la família. Redacció/ Tjerk van der Meulen
Entrevista Serra és membre del Col·lectiu Vigília, autors de ‘L’edat imminent’, nominada al Gaudí per millor direcció novella
Què us va motivar a explorar les dinàmiques familiars i les responsabilitats intergeneracionals?
«Té molt a veure amb el fet que sigui un projecte col·lectiu. En el nostre cas, som sis persones diferents, llavors ens vam trobar amb sis idees diferents, sis maneres d’entendre el cinema. El que vam fer és plantejar-nos on convergien aquestes visions, quins temes intersecaven amb el que ens interessa. En posar aquestes idees en comú i veure com es relacionaven entre elles, vam veure que una molt comú eren aquestes relacions intergeneracionals i aquestes cures que molts de nosaltres estàvem veient entre els nos-
tres pares i els nostres avis, que eren cada vegada més dependents. Llavors vam pensar, ‘ostres, potser seria interessant plantejar aquesta mateixa història, però des del punt de vista d’un jove’, ja que és més proper al nostre». Com es construeix aquesta relació tan íntima entre els dos personatges principals?
«Va ser un procés bastant intens, però també molt satisfactori. La major part del càsting està conformat per actors i actrius naturals, és a dir, no professionals. Aquest també era el cas de l’Antonia Fernández Mir, que interpreta a la Natividad i té una història personal molt similar a la que nosaltres plantejàvem pel personatge, però és clar,
no tenia cap mena d’experiència en el món de l’actuació. El primer pas va ser fer que ens agafés confiança, primer a nosaltres i després al Miquel Mas, que és l’actor que interpreta en Bruno. Van ser molts assajos previs al rodatge, en els quals es constituïen com una espècie de jocs que feien referència a moments quotidians que podria viure una àvia i un net en el dia a dia». En els inicis del projecte, quan encara era un Treball de Fi de Grau, esperàveu que tingués aquesta rebuda?
Tema universal
«És una història arrelada al context local, però tothom pot connectar-hi»
«Sempre hem cregut 100% en la història que expliquem, però mai podíem imaginar això. Vam flipar moltíssim amb la nominació, encara no ens ho acabem de creure. Ens ha donat molts ànims, ja que potser implica que la pel·lícula guanyi una visibilitat que d’altra manera no hauria tingut». La pel·lícula també ha funcionat amb el públic internacional.
Cinema La producció colombiana La piel en primavera, de Yennifer Uribe, ha guanyat el Premi del Jurat Internacional del Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el REC. Narra la història de la Sandra, una vigilant de seguretat d’un centre comercial i la seva evolució personal. El jurat del REC n’ha valorat la «sobrietat i sensibilitat»
i la manera com Uribe tracta els personatges, segons ha informat el festival en un comunicat. L’altre gran guardó del REC, el Premi del Públic, ha estat per a la nigeriana The Legend of the Vagabond Queen of Lagos, del Col·lectiu Agbajowo. Aquesta exposa la injustícia social i la violència institucional a Lagos a través de la història de la Jawu.
El REC va tancar les portes de la 24a edició el diumenge havent aconseguit 3.000 espectadors i una mitjana d’ocupació del 65% des de dimecres. El palmarès l’han completat La red fantasma, de Jonathan Millet, amb el Premi del Jurat de Cineclubs, i Reinas del drama, d’Alexis Langlois, amb el Premi del Jurat Jove. ACN
«No pensàvem que viatjaria
tant, però ha estat una experiència molt maca poder participar en diversos festivals i que a més es reconegués la nostra feina tan lluny de casa. És molt interessant constatar com es rep a diferents països una història que tot i estar tan arrelada al context local, ressona amb el públic internacional, perquè els temes que es tracten són universals. Ens emociona veure com l’essència del que volíem transmetre arriba i connecta amb perso-
nes d’arreu del món». Què implica treballar com a col·lectiu?
«És un procés que trenca amb la clàssica jerarquia de la indústria cinematogràfica. Cadascú aporta des del seu rol, però tothom participa en la creació. Els sis hem estat presents en tot moment d’aquest procés, per això firmem com a col·lectiu. És un plantejament que va més enllà del treball, és una reivindicació que també té la seva part política».
‘La piel en primavera’, pel·lícula
Mobilitat l Les entitats celebren les mesures i demanen que continuïn estenent-se a altres punts
El full de ruta de l’equip de govern de Reus, el Pla d’Acció Municipal, subratllava la intencionalitat de «promoure l’accessibilitat i el disseny universal per tal de garantir una vida digna i autònoma i assegurar l’accés de les persones amb discapacitat». En aquests moments, l’Ajuntament ja disposa del contingut de les fases 2 i 3 per continuar el desplegament del projecte Reus Ciutat Inclusiva, que pretén millorar l’accessibilitat per a persones amb mobilitat o visió reduïdes. Aquest paquet se centrarà en l’entorn de l’estació de tren i la seva connexió amb la plaça del Nen de les Oques. Així mateix, hi haurà actuacions a les places de la Llibertat i de la Patacada per consolidar i renovar els itineraris ja accessibles.
Les accions previstes inclouen la col·locació de paviments de rajoles guia —tant podotàctil, amb forma de botons, com direccional, amb ratlles—, l’arranjament de l’estat de les voreres i l’establiment de guals als passos de vianants —s’ha detectat que, en el cas dels de la plaça de l’Estació, no compleixen l’amplada mínima requerida d’1,8 metres—, així com la instal·lació de semàfors amb senyalització acústica.
El director de l’ONCE a Reus, Fran Sánchez, celebra l’expansió del projecte i destaca que les actuacions destinades a millorar l’accessibilitat, com que les voreres siguin «de nivell zero», no només afavoreixen el benestar de les persones amb problemes visuals, «sinó també les que van amb cadira de rodes, la gent gran o les famílies amb cotxets». «Són una millora per a la ciutadania en general», expressa. Sánchez recorda que
ja havien reclamat que s’actués a la zona de l’estació de tren i apunta que s’hauria de continuar per «punts neuràlgics» com els accessos a centres sanitaris, com un CAP o l’hospital, o edificis públics, com l’Ajuntament o els museus. A més, recorda la necessitat d’estendre la senyalització acústica dels semàfors.
Per la seva banda, el president de l’associació Diversitat Funcional Reus, Julián Fuentes, considera que l’entorn de l’estació de tren és, avui dia, «una de les pitjors zones de Reus», atès que «tots els pas-
Reaccions
Què n’opina de l’aplicació d’aquestes mesures?
davant de la seu de l’entitat a la plaça de la Llibertat. Tjerk van der Meulen
Àmbit d’actuació del projecte
Plaça de l’Estació
Joan Rebull
Sunyer
de les Oques
Rajoles guia, guals i semàfors acústics són accions del paquet de mesures
Sánchez apunta que els museus haurien d’incorporar elements tàctils
sos de vianants estan fets un desastre». Així i tot, apunta que seria necessari actuar amb urgència a l’enllaç entre el carrer de Jesús i el carrer
Fran Sánchez
Director de l’ONCE a Reus
«Aquestes mesures no només són per a la gent amb problemes visuals, sinó tam bé per a qui va amb cadira de rodes, la gent gran, les famílies amb cotxet... Són una millora per a la ciutadania»
L’apunt
Reconeixement com a ciutat inclusiva
L’ONCE va reconèixer l’any passat l’Ajuntament amb un Premi Solidari en la categoria d’adminis tració pública pel projec te Reus Ciutat Inclusiva Els guardons tenen per objectiu premiar les per sones i institucions que procuren la inclusió so cial de tots els ciutadans, així com la normalització, l’autonomia personal i l’accessibilitat universal.
del Vent, «un dels pitjors», un indret «per on passen diàriament moltes persones amb cotxets de bebè, caminadors, crosses i cadires de rodes». «Reus té molta feina a fer, però, en comparació amb altres ciutats, està molt bé, a anys llum, i comptem amb la predisposició i la sensibilitat, sempre, de l’Ajuntament», conclou Sánchez. Addicionalment, el director de l’ONCE a la capital del Baix Camp afirma que s’han reunit amb responsables del Gaudí Centre per debatre com millorar les instal·lacions i fer-les més accessibles, no només amb relació a aspectes arquitectònics, sinó també per formar els guies en l’atenció a persones amb capacitats diverses i aconseguir que tingui espais interactius i tàctils.
El consistori preveu destinar dues bosses de 150.000 euros per efectuar actuacions de Reus Ciutat Inclusiva per al 2024 i el 2025. Els terminis d’execució de les obres seran de 16 i 12 setmanes. Encara que aquests lots concentrin deu intervencions, el programa sencer en contempla 48. La primera fase, que es concentrava a l’avinguda Prat de la Riba i el camí de Riudoms, ja es va executar.
Julián Fuentes
Diversitat Funcional Reus
«L’entorn de l’estació és de les pitjors zo nes de Reus, tots els passos de vianants estan fets malbé, però cal actuar també al que connecta el carrer de Jesús amb el carrer del Vent»
Societat l La Comunalitat va organitzar una xerrada per conèixer l’experiència d’entitats d’altres municipis
Miquel Llaberia
La Comunalitat Reus Sud treballa actualment en la creació d’un equipament agroalimentari col·lectiu. Aquest disposaria de cuina comunitària, un menjador social i obradors compartits. «És cert que una tercera part del menjar que es produeix es llença, però en els últims anys també hem detectat que cal satisfer certes necessitats que no estan resoltes com aprofitar els excedents del camp, fer més accessible l’alimentació a la gent dels barris i oferir un espai de formació de cuina d’aprofitament», explica Paula Llaurador, membre de la Comunalitat Reus Sud i del col·lectiu Eixarcolant. No obstant això, Llaurador reconeix que el projecte encara està en «una fase molt embrionària» perquè encara no disposen d’un espai que actualment estan buscant. «Quan tinguem l’espai serà qüestió de posar-nos les piles, perquè estem pendents dels ajuts del Pla Es-
tratègic d’Alimentació de Catalunya que sortiran en poc temps i que tenen una línia concreta per creació d’obradors compartits», afegeix.
Visita a Chester
Comerç l El Tomb de Reus, Unió de Botiguers de Reus, l’Agència Reus Promoció i la Cambra de Comerç de Reus van visitar Chester i Liverpool per conèixer més sobre els business improvement districts (BID). L’objectiu és conèixer més sobre aquests districtes per implementar-ho a Reus, amb projectes com l’APEU que impulsa el Tomb de Reus. Redacció/Cedida
«Vivim en un món amb una lògica capitalista que ha fet que ens anem individualitzant. Però quan recuperem aquesta idea de comunitat ve-
iem que podem resoldre necessitats d’una manera molt més eficient i enriquidora», assegura Paula Llaurador. A més, també fa valdre com
‘Un sol radiant’, nominada a millor direcció novella als XVII
Cultura Hi participen la reusenca Clàudia Garcia i la cambrilenca Mònica Cambra
Sergi Peralta Moreno
La pel·lícula Un sol radiant ha rebut una nominació als Premis Gaudí. En concret, aspira a endur-se la categoria de millor direcció novella. La producció és un treball collectiu de cinc cineastes, entre les quals s’inclouen la reusenca Clàudia Garcia de Dios i la cambrilenca Mònica Cambra Domínguez. «Un final de viatge de somni per aquesta singular apocalipsi íntima que tant a veure té amb els nostres presents», valora la productora Atiende Films.
Nascuda com a projecte acadèmic —un Treball de Fi de Grau—, l’obra, que ja havia estat reconeguda amb el Premi Talents al D’A Film Festival, va estrenar-se, el maig, a sales de cinema de Catalunya i altres punts de l’Estat. Era una òpera prima, però va tenir una bona rebuda per part de la crítica i els espectadors. Un sol radiant planteja un escenari preapocalíptic. Mila, una nena d’11 anys, s’enfronta als últims dies de vida abans que un meteorit arrasi la terra. En 75 minuts, l’espectador és testimoni de com el perso-
La Comunalitat està buscant un espai on poder establir el menjador social
que és el menjar del camp que no s’aprofita, és més difícil que el projecte funcioni». A la vegada, també argumenta que la tragèdia dels aiguats a València «ha demostrat que aquest sistema comunitari i de suport mutu és una forma d’organització vàlida» que ha enfortit als valencians i «els ha fet capaços d’afrontar una situació molt complicada».
Taula rodona
a positiu el contacte amb els productors del territori: «Com a agent transformador si no saps en quin moment existeixen aquests excedents,
Per aquest motiu, la Comunalitat va dur a terme una taula rodona per poder donar a conèixer aquest projecte el passat 19 de novembre al vespre al Centre Cívic Mas Abelló. En aquesta van participar representants de menjadors socials d’altres municipis que van compartir la seva experiència personal. Entre ells hi havia Marc Folch, membre de la Cuina Comunitària de Sant Antoni, qui va assegurar que «la cuina és només una excusa». «El nostre objectiu no recau tant en l’acció de cuinar, com en aquelles particularitats relacionades amb cuinar o menjar, que és establir relacions», va exposar Folch. «No per això oblidem que estem en una cuina i la importància dels aliments, però el component social és vital», va reivindicar.
natge, interpretat per Laia Artigas, i la seva família aprenen a gestionar la inexorabilitat de la mort. L’obra es pot veure a Filmin, VeoMAC, VeoFeroz i VeoGaudí. Mila, la protagonista del film, interpretada per Laia Artigas. Cedida
El llargmetratge es pot veure a plataformes com Filmin o VeoGaudí
Miquel Llaberia/Redacció
El passat 13 de novembre es va complir el 120è aniversari de la constitució de la Comunitat de Regants de Riudecanyes, en el seu inici coneguda com a Sindicat de Regs del Pantà de Riudecanyes. Aquesta infraestructura, tot i que avui dia no passa pel seu millor moment, ha estat un dels motius que ha permès prosperar a la pagesia en un territori afectat per greus sequeres i que responia a l’ambició d’una ciutat, Reus, que des de sempre un dels seus grans reptes històrics ha estat l’abastament d’aigua.
La idea de construir el pantà va sorgir de la Comisión de Pantanos el març de l’any 1900, aleshores presidida per l’alcalde de Reus, Pau Font de Rubinat, que va aconseguir incloure el pantà de Riudecanyes al Plan General de Canales y Pantanos del Estado el novembre del mateix any. L’abril de 1901 es va constituïr a l’Ajuntament de Reus el Comitè Executiu dels Pantans que hauria de gestionar i dirigir el projecte. El juliol de 1901 els enginyers Cayetano Úbeda i Jaime Lahuerta van començar a elaborar els estudis tècnics definitius del pantà per encàrrec del govern, amb un pressupost d’1,32 milions de pessetes. El projecte va quedar enllestit l’any 1902, però no seria fins al novembre de 1903 que seria aprovada la Reial Ordre i el juliol de 1904 que s’atorgaria la primera concessió d’aigua per a la comunitat de regants.
La primera pedra va ser col·locada pel ministre de Foment, Manuel Allendesalazar, el 4 d’octubre de 1904. No obstant això, l’octubre de 1907 es va decidir canviar l’emplaçament de la presa per mo-
l Societat
Les obres de construcció del pantà van finalitzar l’any 1918 i no va portar aigua a la ciutat de Reus fins a l’agost de 1919
tius tècnics i el maig de 1908 es van reprendre les obres a l’actual ubicació, 800 metres més avall de la zona original.
Les confraries de Prendiment organitzen la quarta edició del Bingo Solidari per la Marató
Solidaritat l Les confraries organitzadores de la Solemne Processó del Prendiment de Reus organitzen per quart any consecutiu el Bingo Solidari per la Marató de TV3, que aquest any dedica els beneficis a la recerca sobre les malalties respiratòries. L’esdeveniment tindrà lloc aquest divendres 13 de desembre a partir de les 17
hores a la sala de la Capella dels Dolors de la Prioral de Sant Pere. A més, com a novetat d’enguany, tots els participants podran gaudir d’un berenar gratuït, gentilesa del Forn Sistaré, que s’ha sumat solidàriament a aquesta iniciativa. Durant el bingo es podran adquirir els cartons a 2 euros per als sortejos de diferents regals. Redacció
Les obres no es van completar fins a l’any 1918 i el canal no va portar aigua a la ciutat de Reus fins a l’agost de 1919.
Des d’aleshores, han estat diversos els projectes d’ampliació i millora, destacant l’ampliació durant la dècada
La UBR sortejarà 10 cistelles amb productes amb un valor total de 6.000 euros
Nadal l La Unió de Botiguers de Reus (UBR) sortejarà una desena de cistelles amb productes i serveis i dues experiències dels seus associats. L’objectiu de la campanya anomenada ‘Aquest Nadal, regala Reus. Regala UBR’ és apropar el comerç de proximitat a la gent aquest durant aquesta època festiva. En total, el va-
lor global de les cistelles és de 6.000 euros i hi participen gairebé un centenar d’associats de l’entitat comercial. La campanya estarà activa fins al 5 de gener perquè tothom que compri en alguna de les botigues associades hi pugui participar. El sorteig final per decidir els guanyadors es durà a terme a mitjan mes de gener. Redacció
No va ser fins a l’any 1991 que el pantà va assolir la seva capacitat actual
La ubicació plantejada a l’inici es va moure 800 metres per motius tècnics
de Siurana els anys setanta o unes obres que van servir per duplicar la capacitat del pantà de Riudecanyes entre els anys 1989 i 1991. D’aquesta manera, va assolir la seva capacitat actual de 5,3 hectòmetres cúbics.
L’administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Miquel Àngel Prats, destaca la importància de l’esforç conjunt de la comunitat en el camí recorregut fins avui. «No podem oblidar els impulsors d’aquest projecte que celebra els seus 120 anys, però tampoc a tots aquells que ens han precedit i que han contribuït a engrandir-lo, millorar-lo i modernitzar-lo», afegeix.
dels anys vint per aprofitar les aigües dels torrents de Prades, la Febró i Arbolí, la construcció de l’embassament
Salut fràgil Malgrat la sequera dels darrers anys, l’embassament de Riudecanyes es recupera a bon ritme gràcies a les pluges dels darrers mesos. Actualment, supera el 22% de la seva capacitat total i el seu pantà germà, el Siurana, gairebé arriba al 10%. Unes xifres positives si es comparen amb les dades dels darrers anys, però que evidencien la fragilitat d’un territori sensible a episodis de sequera que, pel que sembla, cada vegada poden ser més freqüents. Així i tot, l’estació regeneradora d’aigua a la depuradora de Reus hauria de ser un respir per ambdós pantans.
L’Ajuntament i la FAVR organitzen cercaviles als centres cívics per Nadal
Nadal l L’Ajuntament de Reus amb la col·laboració de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) organitzen activitats als barris i centres cívics. Entre les activitats destacades hi ha l’organització d’una petita cercavila amb animació infantil i música al voltant de cada centre cívic. A més, la programació també compta amb
altres activitats com cantada de nadales, encesa de llums, exposicions, ballades d’elements festius, fer cagar el tió, recollida de cartes o brindis nadalenc, entre altres. A la vegada, com a novetat enguany s’han incorporat tallers vinculats a la sostenibilitat i la temàtica mediambiental en el marc del projecte RENATUReus. Redacció
Aigua l Amb aquests diners s’ha millorat el sistema de sanejament i l’abastament d’aigua
Aigües de Reus ha obtingut al llarg de l’any 2024 1.311.000 euros en subvencions amb l’objectiu d’impulsar projectes municipals. Els ajuts han servit per millorar el sistema de sanejament en alta i per impulsar projectes relacionats amb la millora de l’abastament d’aigua. Entre les inversions destacades hi ha la de les obres de connexió a la xarxa d’abastament de l’aigua de la mina del barri Fortuny. Aquestes disposen d’un pressupost total de 500.727,67 euros, dels quals 218.116 són subvencionats. Pel que fa a la millora de l’eficiència de la xarxa d’aigua, s’han obtingut un total de 300.000 euros, el màxim que permetia la línia de subvencions. Entre les actuacions que s’han dut
a terme amb aquests recursos, amb un pressupost total d’1.491.702 euros, hi ha obres de renovació, monitoratge
i digitalització de la xarxa d’abastament per a la millora de l’eficiència de les xarxes municipals. L’objectiu, en
definitiva, és fer més eficient l’actual sistema de monitoratge de tota la xarxa d’abastament que permeti detectar
Rubio: «Fem un esforç considerable en la recerca de finançament extern»
instantàniament problemes de pressió a la xarxa o grans fuites. També s’ha recuperat i connectat a la xarxa tres pous de l’aeroport que estaven inutilitzats. Aquesta actuació ha tingut un cost de 432.315 euros, dels quals han estat subvencionats en un 30%.
Per un altre costat, també s’ha actuat sobre la xarxa de sanejament amb el Pla de Reposicions i Millores. En aquest, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha destinat 688.889 euros en total. Un pressupost que forma part d’un important pla d’actuacions que pretén millorar el
procés de tractament de les aigües de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) que s’elevarà a 1.688.889,16 euros entre el 2024 i el 2026. Un altre projecte que també està sobre la taula i que implica a l’ACA són el de tractament biològic de l’EDAR, amb un pressupost de més de 2,2 milions d’euros. Per una altra banda, l’empresa municipal d’aigua preveu que l’ACA financi al voltant d’1.745.000 euros per al pagament de despeses d’explotació del sistema de sanejament en alta de Reus.
El regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, celebra que «fa anys que hem aconseguit que la ciutadania de Reus no hagi de fer aportacions extraordinàries a l’hora de dur a terme cap de les inversions ni de les obres a la xarxa d’Aigües de Reus». «Fem un esforç considerable a la recerca de finançament extern que ens permeti millorar el servei que prestem a la ciutadania i que requereix inversions continuades i de la redacció de projectes de manera permanent», afegeix el regidor responsable d’Aigües de Reus.
Infraestructures
Álvaro Rodríguez
Mentre el tramvia del Camp de Tarragona avança a bon ritme, amb el pla especial urbanístic aprovat i una licitació propera, a l’altra punta de Catalunya creixen les veus que reclamen aquest servei a les comarques gironines. De fet, el 2022 la Generalitat de Catalunya va impulsar un estudi a través de Ferrocarrils de la Generalitat per analitzar la possible aplicació de tramvies a l’Ebre, el Bages, el Pirineu i la Costa Brava.
Aquest últim va resultar el més costos, amb vora 300.000 euros sense IVA, i comptava amb un període de redacció d’onze mesos. No obstant això, l’estudi no ha vist la llum. Les comissions promotores de nous ferrocarrils a Catalunya van denunciar a inicis d’aquest any que els estudis estaven plens «d’incerteses» i reclamen «propostes reals» als seus territoris.
Els ànims es van encendre
un
viabilitat davant la crispació de la plataforma impulsora del projecte
més recentment quan Manel Nadal, secretari de Mobilitat, va descartar en una jornada sobre el transport públic la possibilitat de desplegar nous
Empresa La cita s’allarga enguany a dos dies a i comptarà amb els Premis Emprèn
La innovació, la internacionalització i la digitalització de l’ecosistema emprenedor centren la 5a edició de la Jornada Connect@, que organitza anualment la Diputació de Tarragona. Enguany, sota el títol Jornada Connect@ InnTech, la trobada tindrà lloc avui i demà a la Tarraco Arena de Tarragona.
Aquest esdevindrà un espai de trobada i networking, amb la participació i exposició d’una seixantena d’experiències emprenedores i d’enti-
tats de promoció econòmica dels diversos territoris. A més, la cita obre enguany la participació a entitats i projectes emprenedors d’arreu de Catalunya, Castelló i Terol i es podrà seguir en modalitat presencial i en línia.
Així mateix, es durà a terme un concurs de pitch (presentació de projectes) de les startups i empreses expositores, a més de ponències, taules rodones de bones pràctiques amb agents de la quàdruple hèlix (institucions, indústria, món acadèmic, societat civil), píndoles d’aprenentatge i ta-
tramvies com el del Camp de Tarragona. El secretari assegurava que és el moment de fer «una pausa» i que l’aposta en la majoria dels casos es
decantaria per la implantació d’autobusos ràpids.
En unes paraules recollides al Diari De Girona, el portaveu de la plataforma pel tren-
El traçat ocuparia el triple que el de Tarragona i costaria més del doble
El primer estudi de viabilitat es va impulsar el 2022 i no ha vist encara la llum
tram de la Costa Brava, Agustí Palà, considerava que «si es tira endavant el tramvia de Tarragona, també s’ha de fer el de la Costa Brava».
El projecte ideat per la plataforma uniria els municipis costaners com Palamós i Platja d’Aro amb la capital gironina fent parada també a la capital del Baix Empordà o poblacions de la Selva com Llagostera i Riudellots. Aquest traçat suposaria una línia de 95 quilòmetres en total que calculen que costaria uns 700 milions d’euros.
La plataforma també va impulsar un estudi propi on estimen una demanda anual de 14,5 milions de viatgers.
Un segon estudi
La crispació recent va portar Manel Nadal a oferir a la plataforma un segon estudi, tal com va recollir el Diari De Girona. El secretari assegurava que la porta del projecte «no està encara tancada», tot i que manté els autobusos ràpids com a prioritat.
Tot i això, Nadal hauria traslladat a la plataforma que les circumstàncies a la Costa Brava «no són les mateixes que a Tarragona», ja que es planteja un recorregut que triplica el tarragoní i un pressupost que ascendeix a més del doble.
Davant les «reticències» de la plataforma envers el primer estudi, el secretari hauria ofert la possibilitat d’elaborar un altre amb «elements pactats entre la Generalitat i la plataforma».
llers, tant per a l’ecosistema emprenedor com per a les entitats vinculades.
La cita inclourà l’acte de lliurament de la 12a edició dels Premis Emprèn de la
Diputació com a cloenda, que reconeixen i impulsen els millors projectes empresarials
netegen
Natura El projecte ‘Rumiar’ impulsa la neteja de boscos, prevenint els incendis forestals
Redacció
La Diputació de Tarragona ha iniciat el projecte ‘Rumiar’, que abasta la gestió forestal de 500 hectàrees a les muntanyes del futur parc natural del terme de Prades. L’objectiu és reduir el risc d’incendis mitjançant la neteja de sotabosc i la pastura amb ramats d’ovelles, cabres i vaques. Els treballs, que inclouen la contractació de vuit joves, es realitzen en terrenys públics i privats de Vilaplana i altres municipis. A més de millorar la seguretat, el projecte
fomenta l’aprofitament dels recursos naturals, com la tòfona i la mel.
Finançat amb fons Next Generation, el projecte ‘Rumiar’ també busca dinamitzar l’economia local del municipi. La iniciativa compta amb el suport del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Fundació Pau Costa.
El projecte és un pas important per a gestionar de manera sostenible els boscos, tot fomentant la ramaderia extensiva i millorant la biodiversitat.
Nadal La Masia de Castelló reviu un any més per a oferir un dels pessebres vivents més emblemàtics de tota Catalunya
Redacció
La Masia de Castelló ha reviscut un any més, coincidint amb les jornades prèvies a les festes de Nadal gràcies al Pessebre dels Estels. Aquest pessebre vivent, un dels més emblemàtics que es fan a tot Catalunya, va celebrar el seu primer cap de setmana
d’obertura coincidint amb el pont i ara encara el segon i últim cap de setmana d’aquesta 27a edició. Aquest nucli desplobat pertanyent al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant s’omplirà d’escenes bíbliques i recreació d’antics oficis en una proposta que combina tradició, patrimoni i cultura.
Com és habitual, aquesta edició arriba amb novetats destacades, que milloren l’experiència del visitant. Una d’aquestes és la creació d’una franja horària especial per a persones amb discapacitat o alta sensibilitat. El passi especial es farà diumenge, a dos quarts de 5 de la tarda. La resta de passis seran cada mitja
Hi ha una franja horària especial per a persones amb alta sensibilitat
hora, entre les 5 i dos quarts de 8 del vespre. Els preus són de 12 euros pels adults (majors de 10 anys) i 7 euros per als infants (de 4 a 9 anys). L’accés per a menors de 0 a 3 anys és gratuït. Les entrades es poden comprar a: www.masiacastello.cat/entrades-del-pessebre
Novetats en les escenes Enguany, el Pessebre ha incorporat diverses sorpreses. D’una banda, ha reobert l’herbolari, que torna després de dos anys, i el forn teuler s’ha activat per primer cop per coure els cairons elaborats en els tallers recents. També s’ha començat a construir un cocó, una estructura tradicional de pedra seca que servia com a dipòsit d’aigua. Per acabar, al recorregut hi ha una nova escena amb estris típics de les cases pairals, com la torradora de fruits secs. En total, es poden veure una quarantena d’escenes.
Concursos i premis Enguany, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha organitzat un nou concurs de fotografia a Instagram. El premi inclou sopar i una nit d’hotel per a dues persones a La Figuerola Hotel & Restaurant.
del dia 5 de desembre. Aj. de Constantí
actualitza el seu Pla de Protecció
Política Les modificacions inclouen mesures per a gestionar emergències i riscos químics
Redacció
L’Ajuntament de Constantí va aprovar al ple del passat 5 de desembre la revisió i actualització del document únic de Protecció Civil municipal (DUPROCIM). Aquest document defineix les actuacions necessàries per a prevenir riscos i gestionar emergències, integrant-les dins el sistema autonòmic de protecció civil. Entre les principals modificacions destaca la incorporació del PLASEQTA, específic per la demarcació de Tarragona, en substitució
del PLASEQCAT, de caràcter autonòmic. A més, s’actualitzen els riscos del TRANSCAT, afegint benzineres com a nous elements de perill, i es redefineixen els centres educatius com a elements molt vulnerables.
També s’han actualitzat telèfons de contacte i s’ha inclòs el grup de voluntaris de Protecció Civil de Constantí en les fitxes d’actuació. El document revisat estarà en informació pública durant 30 dies al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT).
Aprovada inicialment del Reglament del nomenclàtor de carrers i espais públics d’Altafulla, per acord del Ple de data 25 de novembre de 2024, de conformitat amb els articles 22.2.d) i 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, amb l’article 178 del Text Refós de la Llei Municipal de Règim Local de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i amb l’article 63 del Reglament d’Obres, Activitats Serveis de les Entitats Locals aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, se sotmet l’expedient a informació pública pel termini de trenta dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la darrera publicació mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, així com a un dels mitjans de comunicació escrita diària i al tauler d’anuncis de la Corporació, perquè els interessats puguin examinar l’expedient i formular les reclamacions i els suggeriments que estimin pertinents.
Durant l’esmentat termini podrà ser examinat per qualsevol interessat en les dependències municipals perquè es formulin les al·legacions que s’estimin oportunes. Així mateix, el text regulador de l’ordenança estarà a la disposició dels interessats al Portal de Transparència de la seu electrònica de l’Ajuntament d’Altafulla:
https://www.seu-e.cat/ca/web/altafulla/govern-obert-i-transparencia/accio-de-govern-i-normativa/normativa-plans-i-programes/memories-i-documents-dels-projectes-normatius-en-curs
En cas que no es presentin reclamacions ni suggeriments contra l’aprovació inicial de l’esmentada ordenança durant el termini d’informació pública audiència dels interessats, l’acord d’aprovació esdevindrà definitiu.
La qual cosa es fa pública per a general coneixement, en compliment del preceptuat a l’article 178 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril i a l’article 63 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de les Entitats Locals aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny.
Altafulla, 9 de desembre de 2024.
El secrertari municipal Bernat Moreno Torroglosa
Turisme l L’Ajuntament valora positivament les dades d’ocupació fora de la temporada estival, al voltant d’un 90%
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Salou està decidit a augmentar la seva aposta pel turisme esportiu, tal com ho ha transmès l’alcalde, Pere Granados, a la trobada anual amb la premsa. El batlle ha valorat positivament una «molt bona temporada de turisme», on assegura
que s’han vist hotels amb una ocupació del 90% durant el pont de la Puríssima, una època en la qual estaven habitualment tancats.
Granados considera que l’impuls del turisme esportiu és «una de les maneres de continuar avançant cap a la desestacionalització», motiu pel qual, l’Ajuntament crearà
Frustrat un intent d’ocupació a la urbanització Masia Boronat
Successos Es van coordinar els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Municipal del Catllar
El passat 4 de desembre, la coordinació entre la Guàrdia Municipal del Catllar i els Mossos d’Esquadra va permetre frustrar un intent d’ocupació a la urbanització Masia Boronat del municipi del Catllar. La Guàrdia Municipal va detectar moviments sospitosos en una propietat privada i va activar el protocol d’intervenció. Immediatament, es va sol·licitar el suport dels Mossos d’Esquadra, evitant així que l’intent d’ocupació es materialitzés.
L’alcalde del Catllar, Xavier Canadell, va subratllar la importància d’aquesta operació com a mostra de l’aposta de l’Ajuntament per la seguretat al municipi. «La col·laboració entre la Guàrdia Municipal, els Mossos d’Esquadra i els veïns és fonamental per a garantir la tranquil·litat i la protecció de tots», va afirmar. Jordi Ruiz, regidor de Seguretat del municipi del Catllar, va afegir que «s’està reforçant la seguretat al municipi i fomentant una comunicació estreta amb els veïns per actuar amb eficàcia davant de
Durant els darrers dos mandats Salou ha aconseguit 57 milions d’inversió
sional i amateur». Granados considera que l’altre gran eix de l’augment del turisme fora de la temporada estival és la creació de productes turístics, una línia en la qual també volen seguir treballant.
Un any milionari Pere Granados també va destacar a la trobada les inversions que ha rebut el municipi durant els dos darrers mandats, les quals ascendeixen a 57 milions d’euros. Entre aquestes es troben els 15 milions d’euros aportats per les obres del barranc de Barenys i la mateixa quantitat destinada al projecte de l’eix cívic. El batlle també va destacar les inversions a la nova estació, el projecte red. es o els diferents fons europeus als quals ha tingut accés el municipi.
una nova oficina dedicada a aquesta matèria dins del Patronat de Turisme.
L’alcalde ha volgut destacar la presència de tres pavellons esportius al municipi que, complementats amb equipaments a l’aire lliure i el Complex Esportiu de Salou, generen «un gran clima per la pràctica de l’esport profes-
Pel que fa a la implantació del tramvia, Granados valora que la pressió exercida pel consistori que lidera ha aconseguit «un benefici per l’urbanisme de Salou i la resta de municipis implicats». Amb tot, l’alcalde declara que «Salou es troba davant d’una gran transformació tant urbana com turística» on s’han aconseguit «les grans reivindicacions històriques del municipi».
Imatge d’arxiu de dos agents dels Mossos d’Esquadra. Cedida
Xavier Canadell, alcalde, aposta per la col·laboració veïnal per a prevenir incidents
qualsevol incident d’aquest estil que es pugui produir». Una actuació conjunta que segueix la línia per a mantenir un entorn segur al municipi del Catllar.
NADAL
AMB TOTS
ELS SENTITS
desembre del 5 al 22 de 12 h a 15 h
COOK AND TRAVEL *
c. Llevant, 5
MRKT GASTROBAR *
c. Francolí, 8
HUMA
c. Barcelona, 62
THE GARDEN **
Via Roma, 32
LA GRESCA
FOOD & DRINKS
c. del Camí Reial, 2
VINOTECA DE SALOU BY WINE PALACE
Via Roma, 28, local 6
EL TOTXO TAVERNA
c. Barcelona, 40
EL PIANO
c. Ciutat de Reus, 1
MÉS INFORMACIÓ:
LARA SALOU **
Via Roma, 24
GASTROBAR LA TASKA Via Roma, 22
PIZZERIA CHEERS
c. Carrilet, 10 ARARAT
c. Barcelona, 39
CAFETERIA GUAY
c. Carrilet, 9
LA PARADETA
c. Ciutat de Reus, 28
GARITO BISTRÓ *
c. Ciutat de Reus, 3
TIQUISMIQUIS
c. València, 2
EL RACÓ DE NICO Via Augusta, 19
L’ESTACIÓ
Plaça Carrilet, local 8
SUSI CAKES **
c. Ciutat de Reus, 3
ELITE BAR
Av. Pau Casals, 11 RESTAURANT
BAR “ EL MORRO” Via Roma, 3
MORABITO SALOU Passeig Miramar, 34
HOUSE OF ILLUSION
c. Espigó del Moll, s/n
TERRA ÀUREA
c. Ponent, 24
MALAPECORA BY BANDARRA
Via Augusta, 14
* Horari: de 13 h a 15 h
** Horari: de 12 h a 14 h
Successos Renfe investiga els fets denunciats a les xarxes
Pep Santos Alasà
La tarda del passat dissabte es va viure un episodi de tensió a la línia R13 de Rodalies. Un tren va saltar-se un semàfor en vermell a l’estació de Roda de Berà, posant-se a escassos metres d’un altre tren que circulava en direcció contrària. L’incident va ser denunciat per diversos testimonis a la xarxa social X (abans Twitter) on es van fer públics vídeos dels fets. Segons els usuaris de la xarxa social, el comboi va estar a punt de desencadenar en un greu accident. Per al moment, els fets estan sent investigats per Renfe i Adif.
La primera alerta sobre els fets va aparèixer a les 18.38 h, quan un usuari va publicar un vídeo mostrant un tren aturat just després del senyal vermell. Posteriorment, a les 19.06 h, es va difondre un segon vídeo que evidenciava la perillositat de la maniobra, amb només pocs metres de distància entre els dos combois implicats, provocant la indignació a la xarxa social. Segons ha explicat a X Dignitat a les Vies –plataforma que es fa ressò dels problemes de Rodalies a la demarcació–el protocol ferroviari, en casos d’infracció d’un semàfor en vermell, el maquinista ha de
ser retirat de manera cautelar i sotmès a proves d’alcohol i drogues.
A hores d’ara, no s’ha confirmat oficialment si aquest procediment s’ha seguit, però Rodalies ha assegurat que està investigant l’incident. Renfe ha confirmat que s’estan estudiant les causes de l’incident i una vegada s’aclareixi quin ha estat el problema es procedirà a prendre les accions oportunes perquè no es repeteixi aquesta situació.
Una odissea pels passatgers El que va començar com un possible accident es va con-
Guardons El Consell Comarcal del Tarragonès ha convocat una nova edició dels Premis Tarragonès. En aquesta ocasió, s’ha obert la convocatòria per a la 26a Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura, així com també pel 24è Premi de Creació Lucius Anneus Florus i pel 24è Premi de Difusió Eutyches. El termini de presentació de
projectes i propostes finalitzarà el divendres 30 de maig de 2025.
Pel que fa a la 26a edició del Premi Tarragonès Beca d’Investigació, aquesta beca s’atorga a un projecte de treball que es refereixi a la comarca en el seu conjunt, o als municipis que la componen. L’objectiu és fomentar els treballs de recerca que van
configurant la història dels nostres municipis.
El premi, en aquest cas, té una dotació econòmica de 2.450 € i la publicació del treball dins la col·lecció ‘Els llibres del Consell’. Aquest premi també apunta al reconeixement a la trajectòria, assenyalant una personalitat, entitat o associació reconeguda al Tarragonès. Redacció
Experts El Col·legi
Oficial de Criminologia de Catalunya consolida la seva presència al territori amb la creació de la Comissió de Tarragona i Terres de l’Ebre, un esdeveniment històric que tindrà lloc el 13 de febrer de 2025 al Teatre Auditori de Salou (TAS). A l’acte inaugural, que comptarà amb experts i representants institucionals,
es debatrà sobre els reptes i oportunitats que la criminologia aporta a la societat. Entre els ponents destacats hi haurà Diego Álvarez de Juan (jutge degà de Reus) i María José Osuna, (fiscal en cap de l’Audiència Provincial de Tarragona).
La taula rodona també inclourà figures com Narcís Bardalet (sotsdirector de
Els passatgers van quedar retinguts durant més de dues hores al tren
vertir en un infern logístic per als viatgers del tren afectat. Segons relats a les xarxes
socials, els passatgers van quedar retinguts durant més de dues hores a l’interior del tren, sense cap classe d’informació ni assistència.
Un usuari es queixava que el personal havia abandonat el tren i que els Mossos d’Esquadra observaven la situació sense intervenir.
A les 22.09 h, els viatgers van ser evacuats del tren mitjançant passarel·les provisionals i traslladats a busos. No obstant això, les complicacions van continuar: a PlanaPicamoixons, van haver de baixar de nou dels busos per reprendre el viatge amb un altre tren.
l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses, Fàtima Llambrich (periodista i criminòloga), Núria Torres (doctora en Dret) i Ramón Ma Calduch (doctor en Dret). L’acte serà una oportunitat per a conèixer les últimes tendències en criminologia, amb la participació de personalitats del món de la justícia i la seguretat. Redacció
Nàstic l L’entitat celebrarà aquesta tarda la Junta General Ordinària i Extraordinària d’accionistes al Palau de Congressos
Pep Santos Alasà
El Consell d’Administració del Gimnàstic de Tarragona, SAD, afronta avui una jornada clau amb la celebració de la primera Junta General Ordinària i Extraordinària d’accionistes des del relleu de Lluís Fàbregas a Josep Maria Andreu com a President Executiu de l’entitat grana. Els accionistes han estat convocats a les 19 h a la Sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona en primera convocatòria, amb una segona convocatòria prevista demà a la mateixa hora i lloc si fos necessari, per abordar temes crucials que configuraran el futur social i financer del Nàstic.
L’ordre del dia inclou cinc punts principals, començant per l’anàlisi de la gestió econòmica de l’exercici 2023/24, on el Consell d’Administració presentarà els resultats de la
seva gestió i, si els accionistes així ho consideren, s’aprovarà l’elaboració d’un Informe de Gestió i dels Comptes Anuals auditats.
Nàstic l El club acusa el col·legiat, com a mínim, de negligència
Pep Santos Alasà
La querella presentada pel Nàstic contra l’àrbitre Éder Mallo pels fets succeïts durant el Nàstic-Màlaga de la final del Play-off de la temporada passada ha estat admesa. Aquesta tarda, a les 16 h, el club ha convocat una roda de premsa al Nou Estadi, amb la participació del conseller de la SAE, Antoine Jordà, i del catedràtic de dret penal, Fermín Morales per donar-ne més detalls. Els serveis jurídics del club continuaran treballant en el procés legal contra el
col·legiat, a qui el club grana acusa, com a mínim, de negligència.
El Nàstic manté que l’actuació arbitral de Mallo va ser desproporcionada i perjudicial. En primer lloc, es qüestiona l’expulsió de Nacho González, central grana, al minut 63, en una acció molt controvertida. El club ha insinuat que aquesta decisió podria haver estat premeditada, ja que suposadament existeixen àudios on l’àrbitre manifesta animadversió cap al central andalús.
A més, el Nàstic també de-
En el segon punt de l’ordre del dia, el Consell presentarà el pressupost social de l’exercici 2024/25. El club revelarà la xifra que dedicarà a activi-
tats, iniciatives i projectes relacionats amb l’àmbit social.
Modificació estatutària El tercer punt, un dels més re-
Éder Mallo en una acció del Nàstic-Màlaga. Adrián Disch
nuncia una mala gestió del temps de joc: la prolongació causada per les interrupcions va afavorir que es juguessin més minuts del necessari. Finalment, el Nàstic critica
la inclusió en l’acta arbitral de suposats insults i amenaces de mort, que qualifica de «falsos» i que van ser contradits per l’informe dels Mossos d’Esquadra.
Es presentaran els comptes de l’anterior exercici i s’aprovarà el pressupost social
La modificació de l’article 29è permetrà retribuir el president executiu
llevants i controvertits, planteja la modificació de l’article 29è dels Estatuts Socials, una proposta que permetria retribuir el càrrec de President Executiu del Consell d’Administració amb una quantitat fixa, tal com determinarà la Junta General, professionalitzant així aquesta figura i convertint Lluís Fàbregas en el primer president del Nàstic amb un sou assignat, un canvi que obre el debat sobre la governança i la gestió del club. Seguidament, es donarà pas al torn de precs i pre-
guntes, on els membres del Consell d’Administració respondran als dubtes i suggeriments plantejats pels accionistes, promovent un diàleg obert.
Finalment, la reunió es clourà amb la lectura i aprovació de l’acta de la Junta, un tràmit essencial per deixar constància oficial de les decisions adoptades. El club ha informat que qualsevol accionista pot sol·licitar gratuïtament la documentació relacionada amb la Junta, incloent-hi l’Informe d’Auditoria i la proposta de modificació estatutària, i que per accedir-hi serà necessari presentar el DNI i la targeta d’assistència disponible a les oficines del club.
Aquesta Junta es preveu decisiva per establir les bases financeres i administratives de l’entitat en un moment estratègic, amb especial atenció a la revisió de l’article 29è, que podria marcar un abans i un després en la història del club.
Futbol l Covestro ha renovat el seu compromís amb el Nàstic. Es tracta d’una aliança històrica que va començar el 1986, quan l’empresa formava part encara del grup Bayer. La companyia continuarà sent sòcia empresarial oficial del club durant la temporada 2024-2025, consolidant la seva aposta per l’esport i el desenvolupament del territori. Redacció/Cedida
Voleibol l Els de Vlado Stevovski surten del descens amb una victòria contra el San Roque amb el pavelló del barri ple
El pavelló de Sant Pere i Sant Pau s’ha convertit en el millor dels avals del CV Sant Pere i Sant Pau. El conjunt tarragoní va assolir el darrer dissabte una victòria d’autoritat contra el San Roque que va significar la sortida per primera vegada de les posicions de descens. Els rojillos ho van aconseguir esperonats per una afició que va fer vibrar el pavelló per convertir-lo en un fortí impenetrable. Aquesta va ser la fórmula màgica de les vicòries. El duel contra el San Roque estava assenyalat en el calendari. No només perquè era el darrer al pavelló del barri de l’any, sinó perquè era l’enfrontament contra un rival directe de la part baixa. Després de sumar una victòria contra el Palma i puntuar contra el Arenal Emevé i l’Almería a casa, els rojillos buscaven una nova victòria per sortir de les posicions de descens. I van haver de suar per aconseguir-ho.
El conjunt canari es va avançar en el marcador. Després d’assolir un coixí de cinc punts, els visitants es van emportar el primer set per 23-25. En el segon set, les sensacions es van mantenir en els primers compassos. L’electrònic es va situar en un perillós 13-17. Amb l’equip a terra, el pavelló els van aixecar. No hi havia ni un sol seient lliure
Els jugadors del CV Sant Pere i Sant Pau celebrant un punt aconseguit aquesta temporada al seu pavelló. Tjerk van der Meulen
a les graderies. No hi havia espai ni dempeus. No faltava ningú. De fet, aquesta imatge s’ha repetit en tots els partits d’aquesta temporada.
El pavelló de Sant Pere i Sant Pau no va perdre la fe i Vlado Stevovski va fer un canvi a la pista que ho va canviar tot. El jove col·locador Pablo Rosales va entrar a la pista i els cooperativistes van convertir un 13-17 en un 19-17. Les
Enguany tots els punts assolits pels cooperativistes han sigut davant l’afició
jugades van començar a funcionar. Gerard Osorio, amb un canó a la mà dreta, va esmicolar el mur defensiu del San Roque per sumar punt rere punt. Elio Carrodeguas, Moisés Vásquez i Julián García Torres van créixer en el bloqueig. Fins i tot, el veneçolà es va animar per anotar amb unes fintes precises.
El mateix pavelló va acompanyar al Sant Pere i Sant Pau
en l’anotació, perquè en més de dues ocasions, els controls dels canaris acabaven topant amb el sostre, el qual significava que la pilota havia sortit fora i era punt per als locals. D’aquesta manera, els rojillos van igualar l’encontre i també van canviar el ritme del partit. Ara, qui manaven eren els locals. Pablo Rosales era la peça en l’engranatge que movia l’atac cooperativis-
ta i Gerard Osorio es va convertir en el braç executar. Tot sumat al bloqueig de les dues torres rojillas i a les bones accions del lliure Isak Martí van tancar el segon set amb un contundent 25-18.
Amb el 2-1, els de Vlado Stevovski van aguantar un intercanvi de cops per, amb el 16-17 a l’electrònic, trencar el partit i emportar-se els tres punts amb el 25-21 i assolir una victòria que va fer esclatar el pavelló d’eufòria.
Un fortí com el d’abans El tècnic cooperativista, Vlado Stevovski, va destacar que «el públic ha estat amb nosaltres des del principi fins al final, però ens ha aixecat sobretot en el segon set, quan pitjor estàvem. Només tinc paraules d’agraïment en aquest últim duel de l’any. Ens veurem al gener per sumar més victòries».
Al principi de temporada, Stevovski va apuntar a Diari Més que la clau per afrontar la Superlliga era fer del pavelló del Sant Pere i Sant Pau un fortí. Així va ser ara fa més d’una dècada quan, amb Stevovski com a jugador, l’equip tarragoní va sorprendre a tothom a l’elit del voleibol estatal. Enguany, amb el retorn dels cooperativistes a la màxima categoria, els rojilos han trobat la fórmula màgica de les victòries on sempre, al pavelló de Sant Pere i Sant Pau, que els ha mostrat que la salvació és més que possible.
L’any 2024 serà el més càlid des que es tenen dades registrades
Canvi Climàtic L’any 2024 serà el més càlid des que es tenen dades i el primer en què la temperatura global se situarà 1,5 graus per sobre els nivells preindustrials, superant d’aquesta manera els llindars que marca l’Acord de París. Així ho ha assegurat en un comunicat la directora en cap del servei per al canvi climàtic del programa europeu Copernicus, Samantha Burgess, després que aquest dilluns es presentessin noves dades sobre l’evolució de les temperatures al planeta. «Amb les últimes dades podem confirmar amb gairebé total certesa que el 2024 serà l’any més càlid», ha indicat. En aquest sentit, Burgess fa una crida a tots els actors implicats i assenyala que una acció climàtica més ambiciosa és «més urgent que mai». Les declaracions d’aquesta acadèmica arriben després que Copernicus hagi publicat les dades sobre la temperatura global corresponent al darrer mes de novembre, les quals apunten a un escalfament generalitzat que sembla no tenir aturador. Segons el servei climàtic, el novembre d’aquest 2024 va ser el segon novembre més càlid des que es recullen xifres, superat només el novembre del 2023. A nivell global, la temperatura a la superfície terrestre es va situar en els 14,1 graus centígrads de mitjana, només setanta-tres dècimes de grau per sobre de la mitjana d’entre els anys 1991 i 2020 pel mateix mes de novembre. ACN
Política Des de La Moncloa assenyalen que «no hi ha cap intenció ni necessitat»
Carles Puigdemont ha exigit a Pedro Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança al Congrés dels Diputats. Així ho ha assegurat el president de Junts en una roda de premsa des de Brussel·les, on ha reunit l’executiva del partit per a fer balanç del primer any de l’acord amb el PSOE. Després de denunciar els «avenços escassos» dels compromisos contrets, l’ex-
president de la Generalitat ha anunciat que el grup parlamentari a Madrid ha registrat una proposició no de llei (PNL) perquè la cambra baixa espanyola es pronunciï. «Ha arribat el moment o bé d’un punt d’inflexió o bé de deixar-ho córrer per no fer perdre el temps i la paciència», ha avisat. Puigdemont ha denunciat els incompliments amb l’amnistia o l’oficialitat del català a la UE. En aquest context, ha con-
Síria Albares confirma que l’evacuació d’espanyols avança «perfectament»
Les Nacions Unides han alertat que actualment 16 milions de sirians es troben en situació de necessitat d’ajuda humanitària, una xifra que continua creixent a mesura que s’intensifica el conflicte al país. En aquest context, han
fet una crida a la comunitat internacional per augmentar la seva implicació financera, amb l’objectiu de construir noves instal·lacions de refugi, sanejament i alimentació per poder atendre els milions de desplaçats. El portaveu de l’ONU, Stéphane Dujarric, va destacar
ahir que la situació es veu agreujada per l’ofensiva del grup islamista Organisme de Liberació del Levante (HTS), que va proclamar la «llibertat» de Damasc després d’enderrocar el govern de Bachar al Asad. La coalició ha aconseguit fer retrocedir les forces governamentals, provocant
ciat la «rebel·lia» del Tribunal Suprem contra una llei aprovada per les Corts espanyoles, que és d’una «gravetat extraordinària».
Calma a La Moncloa
El govern espanyol ha rebutjat que Pedro Sánchez se sotmeti a la qüestió de confiança. Fonts de La Moncloa expressen «calma» i subratllen que «és una prerrogativa del president» i que «no hi ha cap intenció ni necessitat».
Aquestes mateixes fonts indiquen que l’executiu «continuarà treballant com ho fa sempre amb els grups parlamentaris per a tirar endavant mesures que beneficiïn el conjunt de la població». I conclouen al respecte: «Hem fet això durant el darrer any i els resultats hi són: som el motor econòmic d’Europa, tenim més persones treballant que mai i s’ha reduït la desigualtat. Aquest és el camí i per aquí continuarem».
traposat com les reunions de la taula de negociació de Suïssa es produeixen com estava establert i que avancen bé, però que quan arriba a Madrid es congela. Puigdemont ha subratllat com «el paper de cadascú» ha quedat «documentat» per la medicació internacional. I ha reblat: «Un any després, les coses no van bé. Ha arribat el moment o bé d’un punt d’inflexió, o bé deixar-ho córrer per no fer perdre el temps i la paciència a ningú». Carles Puigdemont ha posat el focus en l’aplicació de la llei d’amnistia. «Avui no hi ha amnistia perquè una amnistia que no és completa no és amnistia», ha sentenciat. En aquest sentit, ha denun-
el desplaçament d’un milió de persones, principalment dones i infants, sobretot a les zones d’Alepo, Hama i Idlib. El ministre espanyol d’Afers Exteriors, Manuel Albares, va informar ahir que la delegació espanyola a Damasc va poder evacuar 26 ciutadans espanyols per la frontera del Líban, els quals es troben en «perfectes condicions». D’altra banda, l’ONU va subratllar que el pla de resposta humanitària de 4.000 MEUR de dòlars només està finançat, de moment, en un 30%.
Junts ha registrat una proposició no de llei perquè la cambra baixa es pronunciï
La portaveu del PSOE, Esther Peña, també ha llançat un «missatge de calma i tranquillitat» després de l’anunci de Junts. I ha recordat que correspon exclusivament al president del govern espanyol sotmetre’s a una qüestió de confiança. Peña ha defensat que el PSOE i el govern de Pedro Sánchez «compleixen» i que l’executiu espanyol està centrat «en el que realment importa».
Preguntada per si pot haver eleccions anticipades, ha negat aquesta possibilitat i ha assegurat que estan «molt tranquils». «Sánchez és de fiar. Tenim tres anys per davant per seguir preocupats pel que realment importa», ha insistit. En aquest context, ha demanat a tothom que se centri en l’important i que es respectin les negociacions dels pressupostos estatals.
Adopció d’animals
Envia les a: publicitat@mestarragona.com
LA GATERA. Gatitos en adopción de 3 me ses. Están desparasitados, va cunados, testados ( ) y chipa dos. Super mansitos. Contacto: 666 676 021 (solo por WhatsApp)
Felicitacions
Envia les a: publicitat@mestarragona.com
Disfruta del teu dia com et merei xes segueix brillant amb llum prò pia. Tu divo.
k Roda el món i torna el mot k
El que es promet es paga, o sigui que endavant amb la família de mútua. Bé, més que prometre el que vaig comentar és que em faria gràcia explicar-la, perquè és certament interessant.
D’entrada, el primer que cal dir és que som davant d’una família de la banda mitjana tirant a alteta: una seixantena llarga de derivats no són pas pocs. La mare de les criatures és el verb llatí mutare, amb el significat que conserva de ‘canviar’. I la nostra protagonista pertany a la segona gran branca familiar, la dels derivats cultes (els que mantenen la T etimològica), juntament amb els verbs commutar, immutar, permutar i transmutar (alerta amb aquest!), els adjectius mutable i mutant i el substantiu mutació, inesperadament pobre perquè ha generat un sol derivat (transmutació). Ara, el més pobre de tots, l’única branqueta dels derivats cultes que té un sol brot, és el simpàtic i ja esmentat mutant, ‘dit de l’individu, tipus, fenotip, caràcter o gen que prové d’una forma salvatge de mutació’. Sí, aquells personatges de Blade runner i pel·lis així, que (segur que no us ho pensàveu) també recullen els diccionaris: ‘Ésser que procedeix de l’espècie humana, però que té qualitats extraordinàries’.
Però m’he avançat als esdeveniments, o sigui que reculo un moment. La nostra branqueta també arrenca d’un adjectiu, concretament de mutu. Que podria semblar el masculí de la paraula de la setmana si no fos que en realitat la mútua a què ens referim és una reducció, tal com vam explicar el dia passat, de mutualitat (entesa com a ‘Associació de persones afectades etc etc’, us en recordeu?); l’acompanyen en el tercer nivell de derivació mutualisme, mutualista i mutualment, i completen la generació dos mots tan eixerits com mutuant i mutuatari, que són, respectivament, la persona que dona i la que rep el préstec en el contracte mutu.
L’única branqueta dels derivats cultes que té un sol brot, és el simpàtic i ja esmentat mutant, ‘dit de l’individu, tipus, fenotip, caràcter o gen que prové d’una forma salvatge de mutació’
Conclourem aquesta primera tongada amb la branca sorgida del curiós verb transmutar, que per l’aspecte podria semblar el modern de la família (avui qualsevol cosa que comenci amb trans- és d’allò més actual). En realitat el significat és molt menys atractiu, perquè és estrictament lògic: ‘Transformar una cosa en una altra de naturalesa completament distinta, o una substància en una altra’. I, en la mateixa línia, els derivats són iguals de “racionals”: transmutable, transmutació, transmutador, transmutatiu i transmutatori (fixeu-vos que tots conserven la T). Això permet crear el derivat indiscutiblement més llarg de tots, el substantiu heptasíl·lab (poca broma!) intransmutabilitat
La setmana entrant ho rematem.
Pau Vidal Filòleg i escriptor
k Editorial k
Totes les formacions polítiques han mostrat el seu suport a les protestes dels pescadors per la proposta de la UE de retallada de les captures, sobretot, d’arrossegament. La UE planteja una reducció dràstica respecte de les captures d’aquest 2024, arribant gairebé a representar un 80% menys i deixant un període que no arriba a un mes perquè les barques surten a la mar. Els pescadors ja fa setmanes que han posat el crit al cel, tot i que la regulació europea ja ha anat establint, els últims anys, una progressiva reducció de la pesca amb l’objectiu de preservar l’ecosistema del fons marí. El sector català argumenta que les da-
des que utilitza la UE no reflecteixen la realitat, que no és altra que la recuperació que ha experimentat la fauna marina al litoral català. Avui i demà hi haurà complexes discussions i debats en els quals França, Itàlia i Espanya faran front comú per a rebaixar la política de màxims que el conjunt d’Europea vol imposar i, tot i que normalment sempre hi ha modificacions en la reglamentació que s’acaba aprovant, en aquesta ocasió sorprèn, en negatiu, la duresa amb què la Comissió Europea ha plantejat la reducció de les captures. Només una modificació important de la proposta podrà calmar els ànims dels pescadors.
Tarragona,
Permeteu-me parafrasejar el jesuïta Vicente Heredia que ho va dir de Mèxic i els Estats Units fa 150 anys, que després va manllevar el dictador Porfirio Díaz en alguns dels seus discursos. D’entrada deixem a Déu a banda, que és matèria que pot tractar el senyor arquebisbe, present també en aquestes pàgines. Però és que els 80 quilòmetres en línia recta, segons els mapes, semblen lluny si s’han de fer caminant. Més o menys tres dies en carro, havent de descansar viatgers i animals. Quan es viatjava en carro calia tenir motius molt important per a emprendre el viatge.
Vaig anar a viure a Barcelona, a estudiar a la seva prestigiosa universitat, de jovenet. Només tornava a casa per Nadal, per Setmana Santa i al final de curs a l’estiu: tres viatges l’any, amb trens de vapor i fum, de quan el carrer Aragó estava obert pera què sortís el fum a fora. Molt sovint els trens anaven plens ‘fins els topes’. Això no vol dir ‘topes’ com el cap d’amunt, sinó literalment fora de la ‘jardinera’ que tenia cada vagó, plena de gent, i jo dempeus sobre els topalls del vagó amb el següent, a risc de caure. Vint anys després, amb el que es deia ‘Cataluña Express’ es tardava 55 minuts en el trajecte fins a Barcelona. Uns trens confortables, mai plens, amb una tauleta en cada seient per escriure o posar els primers ordinadors portàtils, aleshores una mica pesants. Fins i tot vaig poder anar i tornar a Barcelona dos cops al dia per dues activitats diferents. A més hi
havia un darrer tren, un correu més lent però funcional, que sortia de Barcelona a quarts de dotze de la nit, cosa que permetia anar al cinema o al Liceu i tornar a casa a una hora prudent. També és cert que li deien el ‘tren dels borratxos’ per raons alhora evidents. No cal descriure la situació actual, ben coneguda i de segur patida per molts dels lectors. EM penso que aquest allunyament entre el Cap i casal i la perifèria per part de RENFE no és innocent. Forma part de la destrucció de país’ el nostre, com ho són altres mancances d’inversions evidenciades en la no execució de projectes pressupostats i aquests en percentatges realment preocupants. Això, per part de l’estat i el contuberni en el qual coincideixen “el gran cortijo”, associat al buidatge de la perifèria en afavoriment del vòrtex maligne madrileny. Una altra part és la
La ‘barcellunya’ Catallunya (que t’allunya) és l’altra. Per exemple, en el món de l’assistència sanitària, cada iniciativa de desenvolupar una nova activitat, especialitat mèdica o adquisició d’equipament, és bloquejada per què fa la competència a serveis similars a Barcelona
vergonyosa incompetència de les delegacions de l’estat a Tarragona. D’elles i notablement, les de transports i ‘fomento’, abans coneguda com a ‘Obres Públiques’. Les mostres són abundoses i molt més que botons, tot i que el botó més notori és l’exclusió de Tarragona i Reus de la hiperventilada xarxa d’Alta Velocitat Egpañola. Hi ha però, altres culpables. La ‘barcellunya’ Catallunya (que t’allunya) és l’altra. Per exemple, en el món de l’assistència sanitària, cada iniciativa de desenvolupar una nova activitat, especialitat mèdica o adquisició d’equipament, és bloquejada per què fa la competència a serveis similars a Barcelona. Quan resulta evident que a Barcelona no hi donen l’abast, es recomana que la gent faci ús de la medicina privada, de les mútues, per què «tots han de viure…» En altres àmbits es registren experiències similars, obres de construcció d’escoles enrederides anys (dotze la d’una de les meves netes, que acabarà tot el seu ensenyament obligatori en barracons), museus tancats durant lustres i altres. I això ha continuat així amb governs de la Generalitat de diferent pel i conformació. Barcelona, tan lluny i tan present.
Mèrits l Rosa Fenoll també ha estat guardonada amb el premi a la innovació docent i l’educació mèdica
La Universitat Rovira i Virgili torna a destacar com un referent acadèmic a escala estatal gràcies al reconeixement a dos dels seus membres per part de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya (RANME). Aquesta institució ha premiat les contribucions d’excel·lència en els camps de la investigació mèdica i l’educació amb dos guardons de prestigi: el catedràtic de Nutrició Jordi Salas-Salvadó ha estat nomenat acadèmic corresponent, i la investigadora Maria Rosa Fenoll ha rebut el premi de Docència i Educació Mèdica.
Jordi Salas-Salvadó, pro-
fessor de la URV i reconegut expert internacional en nutrició, ha estat distingit amb el màxim reconeixement de la RANME, que inclou la medalla acadèmica i un diploma acreditatiu. Salas-Salvadó dirigeix la Unitat de Nutrició Humana de la URV i lidera estudis com el PREDIMED i el PREDIMED-PLUS, dedicats a avaluar l’impacte de la dieta mediterrània en la prevenció de malalties cardiovasculars i metabòliques. Així mateix, és investigador principal del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) i ocupa càrrecs destacats en institucions científiques nacionals i internacionals.
D’altra banda, Maria Rosa
Cultura Montblanc es prepara per rebre una nova edició dels tradicionals Pastorets, que tindran lloc al Centre Cultural Sant Jordi (situat al carrer Major, número 109). Les representacions es portaran a terme els dies 26 i 29 de desembre a les 18 h, i la colla infantil actuarà el 28 de desembre i el 4 de gener, també a les 18 h.
Les entrades anticipades es poden adquirir en línia a través del web www.pastoretsmontblanc.com o presencialment a la Impremta Requesens. També estaran disponibles a la taquilla el dia de l’espectacle, des de les 17.30 h. A més, s’ofereix la possibilitat de proposar cuplets per a ser interpretats durant les funcions. Redacció
Fenoll és professora del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Universitat Rovira i Virgili des
La junta de la Casa del Mar visita el president del Port de Tarragona
Institucions l Els integrants de la junta de la Casa del Mar de Tarragona es van reunir, el passat 4 de desembre, amb el nou president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago Castellà. La visita protocolària va servir per desitjar al nou president del port sort en la seva nova tasca. Redacció/Cedida
del 1993 i destaca per la seva innovació en la docència. Experta en neurobiologia, Fenoll ha desenvolupat una carrera
vinculada a l’anàlisi de la plasticitat sinàptica neuromuscular i l’aplicació de tecnologies digitals a l’educació mèdica.
El lliurament oficial dels guardons es durà a terme el 14 de gener
A més, ha coordinat màsters interuniversitaris, ha estat vicedegana de Medicina i ha impulsat programes internacionals de mobilitat, com el CAJAL i el SICUE-SÉNECA. El lliurament oficial dels guardons es durà a terme el dia catorze de gener, coincidint amb l’inici del curs acadèmic 2025 de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya (RANME). Aquesta cerimònia reconeixerà la contribució de la Universitat Rovira i Virgili a la ciència i l’educació, posant de manifest el paper clau de la universitat tarragonina en la recerca i l’ensenyament a escala estatal i internacional. Amb aquests dos guardons, la URV consolida la seva reputació com una institució capdavantera en innovació i excel·lència acadèmica.
Imatge de la col·laboració de Renfe amb la marca PURINA. Cedida
Renfe inclou noves destinacions a Catalunya per a viatjar amb gossos de fins a 40 quilograms
Inclusió Renfe ha ampliat les rutes per viatjar amb gossos de fins a 40 quilos en serveis d’AVE, incloent parades a Lleida Pirineus i Camp de Tarragona en la línia Madrid-Barcelona. Aquesta mesura, que respon a la creixent demanda de viatges amb mascotes, també afegeix Girona i Figueres Vilafant com a noves destinacions Pet Fri-
endly. Des que es va implantar el servei ‘Mascota Gran’ el 2022, més de 3.600 gossos de fins a 40 quilos han viatjat en trens amb origen o destinació Catalunya. La normativa permet un màxim de dos gossos grans per tren, amb espais designats, i no limita els de menys de 10 quilos en cistella. Ha sigut una mesura promoguda per Nestlé. Redacció
Maria Pilar Jurio Iriarte.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Sagrat Cor.
Carmen Pablo Elias.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Reus
Cano Abril.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h a Sant Francesc.
Magdalena Alberich Llecha.
Ha mort als 99 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori. Joaquin Sanz de Togores.
Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Avui felicita als que es diuen: Eulàlia, Melquíades, Gregori i Trobat.
21/03 al 19/04 ÀRIES
És un excel·lent moment per a les finances, de fet les situacions t’inclinaran a això. No desatenguis el costat romàntic de les coses.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La tossuderia que imprimiràs en les teves accions no et deixarà avançar ni sentir-te bé. Intenta dialogar més amb els éssers pròxims i tot es resoldrà.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No descuris les teves finances ni et deixis portar pels guanys fàcils. Tota inversió que facis avui ha de ser acuradament feta fins tot en l’amor.
Et sentiràs potent carregat de bones intencions. La teva imatge personal serà molt atraient és molt fàcil que coneguis a algú important. 20/04 al 20/05
23/08 al 22/09 VERGE
Et veuràs en l’obligació de prendre decisions importants en la jornada. No temis els resultats ja que triïs el que triïs tindràs guanys segurs.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
És fàcil que rebis diners o propietats o alguna cosa que augmentarà el teu patrimoni. Aprofita tot el nou, fins tot en l’amor. Ves amb compte.
10:30 Quina animalada!
11:00 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Quina animalada!
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies
14:30 Teló de fons
15:00 Notícies (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
21/05 al 20/06
No passarà molt temps sense que el teu descobreixis a un culpable, posa’t ferm, la teva temprança et farà guanyar tot. Tindràs una nit boja.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva actitud envers els altres serà d’un gran pacifisme, per això tusi la gent que t’envolti trobarà al costat de tu el just equilibri desitjat.
20/01 al 18/02 AQUARI
Serà difícil que et posis d’acord amb els familiars o la parella. No esperis que de tots ells sorgeixin solucions als teus problemes i inquietuds.
21/06 al 22/07
Desplegaràs la teva energia de manera dinàmica directa tant en el professional com en el social. Sense voler-ho però amb tacte et mostraràs dominant.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
És factible que en el dia es manifesti una situació de vital importància per al teu futur. Les associacions que realitzis tindran gran ressonància.
19/02 al 20/03 PEIXOS
La relació amb els familiars cobrarà una nova interessant dimensió. Tots estaran d’acord amb tu a més seguiran totes les teves indicacions.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Quina animalada!
11:00 La tertúlia del Dorsal12
11:30 Aventurístic
12:00 Quina animalada!
12:30 Aventurístic
13:00 Quina animalada!
13:30 La tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12
14:30 La tertúlia del Dorsal12
15:00 Aventurístic
15:30 Quina animalada!
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20.30 Com la nit i el dia. Cabaret
21:00 Teló de fons
21:30 Qui cuina avui!
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit i el dia. Cabaret
23:00 Teló de fons
23:30 Qui cuina avui!
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Monument sagrat del budisme construït a base de torres sobreposades. Alzina tallada que ha criat rebolls.
2. Persona amb coneixements. Imposició temporal per la dreta. 3. Monàrquic. Ciutat italiana. 4. Fa alguna cosa. Va provocar por. 5. Cosa que s’estén i s’arronsa. Poesia girada. 6. Atacar les dents. Fet de naixença. 7. Entrant de la costa. Envolta el fons d’un fet. Tercera de moltes. 8. Profeta que ve d’orient. Punt situat a l’ar rel del nas. Té cinc articulacions. 9. Dues d’obertes. Aniria amb compte. 10. Qüestió fonamental. Primera grega. 11. Petó d’amor. Contracció en plural. Ema. 12. Saturn. Pot ser de ràdio o de te levisió. VERTICALS: 1. Allò que no té errors. Bari. 2. Arca petita. Nens de pit. 3. Instrument de corda. Pal de les senyeres. 4. Poe ma. Nascut en una ciutat italiana. Marca registrada. 5. Eixamplar. Prefix del qui supleix un càrrec. 6. Gat decapitat. Allò que era la dictadura en aquest país. 7. Camina per l’aigua millor que per terra. Situacions difícils. 8. Vitamina. Fàcil d’agafar. Sóc conscient. 9. Viu a l’àrtic. Marxarà de viatge. Cal buscar la a la mar. 10. Igual que els déus. Romanes en fila. 11. El màxim de neta. Organització criminal. 12. Mas desfet. Estri de cuina. Necessari a la cuina.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Font, Quer; Roset C.B. Plaça Generalitat, 1 A Telèfon 977 211 660 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Bru Serra, Josep Mª Riera Miró, 59 Telèfon 977 344 146.
SALOU:
Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11 Telèfon 977 390 217.
CAMBRILS:
Barcelona, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466.
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606.
EL VENDRELL:
Juste, Jose Luis Les Flors,74 Telèfon 977 664 422.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Cel serè o poc ennuvolat per bandes de núvols alts, que seran més abundants i compactes a la meitat nord i est del territori on deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat. També hi haurà intervals de núvols baixos al sector central del litoral i prelitoral on localment el cel romandrà molt ennuvolat o cobert.
Precipitacions
Són probables alguns ruixats dispersos i febles o localment moderats a punts del litoral i prelitoral central i se n’esperen a partir de la tarda. S’acumularan quantitats entre minses i poc abundants. La cota de neu estarà entorn dels 800 metres.
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
TREBALL
TRABAJA DESDE CASA 629.810.108
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
TERÀPIES
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASAJES CAMILLA. Libera tensiones cuerpo-mente. Final NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
CRISTINA MASAJES. VILAFRANCA del PENEDÉS. Tel. 632.340.361
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Hi ha moltes maneres de comptar el pas del temps. Els calendaris són l’instrument més eficaç, però la vida que transcorre es manifesta també en coses petites, com el creixement dels cabells, la repetició de les tradicions o la caducitat dels aliments. Per al seu últim llibre, l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs ha escollit la mesura més poètica de totes: el creixement i florida de les flors. Aquest és l’eix sobre el qual ha estructurat un conte tendre que té com a protagonista la Roseta, una nena que un bon dia s’ha d’acomiadar de la mare, perquè té càncer i se l’ha de tractar a l’hospital. La Roseta, que es queda a càrrec de l’àvia, plantarà llavors de margarides amb l’esperança que, quan floreixin, la mare ja tornarà a ser a casa.
«El temps és tan variable com el càncer», explica l’autora. Xirinacs, que ha patit aquesta malaltia, va escriure la història de manera desinteressada per col·laborar amb la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. El llibre ha estat coeditat per la mateixa Lliga i l’editorial Cossetània, i tots els beneficis aconseguits amb la seva venda es destinaran íntegrament a l’entitat.
La història ha estat il·lustrada per Pilarín Bayés. La popular ninotaire ha dibuixat amb el seu traç característic personatges i detalls com la xocolata desfeta, les flors o els coloms, que delaten l’autora dels textos, amant d’aquest dolç, de les torretes florides i dels coloms, unes aus per les quals, admet, sent una especial simpatia.
«Com que el conte es diu Les margarides blanques, m’agrada pensar que, quan els lectors comprin aquest conte i el por-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Llibres L’escriptora Olga Xirinacs ha publicat el conte ‘Les margarides blanques’ a benefici de la Lliga contra el Càncer
Un conte que ens ensenya
tin cap a casa, serà com si posessin una primera flor a la biblioteca», explica Xirinacs. Autora i editors van presentar el volum el passat mes de novembre al Museu d’Art Modern de Tarragona.
Olga Xirinacs Díez és doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i ha estat reconeguda amb el Premi Jaume Fuster (2022) i la Creu de Sant Jordi (1990), entre al-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
tres reconeixements.
La Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, per la seva banda, és una entitat sense ànim de lucre que fa més de trenta anys que dona suport al malalt oncològic i els seus familiars a la demarcació de Tarragona. L’entitat porta a terme projectes adreçats al voluntariat en oncologia, ajuda a la recerca en el territori, desenvolupament de programes d’activitats físiques per a la promoció de la salut de les persones que han patit o estan patint càncer, projectes d’educació per a la salut i promoció dels programes de prevenció i detecció precoç del càncer, entre altres. El conte Les margarides blanques té un preu de 14,95 euros i es pot comprar a la mateixa seu de l’entitat (avinguda de Catalunya 11 entresòl), o a les llibreries de Tarragona i comarques.
Amb tots els detalls
El conte ha estat il·lustrat per la popular ninotaire
Pilarín Bayés
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El vigilant del Camp
Fa més de vint-i-cinc anys que se celebra, i en aquesta edició les xifres de visitants apunten a rècord. Entre les sessions del divendres i el dissabte passat gairebé tres mil persones van passar pel Pessebre dels Estels de Castelló, un llogaret recuperat pels veïns de Vandellòs perquè molts d’ells hi tenen els orígens familiars. I això que el dissabte el tinglado es va haver de suspendre perquè la ventada inhòspita va fer impossible continuar amb el passi. Se’n faran dos més el cap de setmana vinent. No és un pessebre vivent usual, esclar. En un racó d’una placeta s’hi escenifica un Naixement i penjat dalt d’una penya abans hi havia un xiquet fent d’àngel anunciador. Però era un paper compromès, fred i avorrit, i ara hi han posat un ninot. Tant se val; la gràcia del pessebre és que costa d’arribar-hi, que és lluny en l’espai i en el temps, i que s’ha centrat a recuperar de manera didàctica oficis d’abans. I això agrada molt, sobretot perquè qui es disfressa de carboner, de matalasser o d’herbolari encara havia vist fer aquestes feines a casa. És un punt d’autenticitat que impedeix que l’esdeveniment caigui en el folklorisme. Jo enguany vaig quedar impressionat per un senyor que es diu Damià i es va posar una fonda dita del Blinco. Mentre la gent passejava, ell cuinava un pataco amb carabassons, ganyims i arengades, i damunt de la cassola, per aprofitar el caliu, hi tenia penjats dos conills espellats. «Els fumaré dos dies i encabat els faré en escabetx», em va dir. Acollonant. Coses que només poden passar a la nostra frontera sud, una mica oblidada. Com diu Santi Nomen, president de l’Associació Masia de Castelló, és el pessebre del Camp de Tarragona. Tot i que molta gent encara no ho sàpiga.
Miquel Bonet
Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
