La Junta ratifica el sou del president executiu del club en uns comptes que pujaran a 4,88 MEUR
Tarragona 5
El judici per la denúncia d’un congregant de la Sang, pel canvi de propietat de l’església de Natzaret, vist per sentència
21 Antonio Martínez. ¿Y si matamos a la pesca?: «Que los gobernantes pasen a percibir únicamente 28 días de su salario anual»
Tarragona
L’Ajuntament considera un èxit la prova de la Rambla sense cotxes
El consistori no descarta convertir en permanent el tancament al trànsit de la primera coca de la Rambla Nova, a l’espera de reunir-se amb veïns i comerciants després de Nadal 2
Cultura 4
La Tarragona del segle XIX
Jaume Benages i Jaume Fontanet publiquen un llibre que recull imatges, considerades inèdites, de la ciutat de Tarragona d’entre els anys 1858 i 1900
La Brigada d’Intervenció Ràpida engega amb divuit treballadors Reus
8
El Vendrell farà un homenatge el 21 de desembre als Lax’n’Busto i els dedicarà una plaça Cultura
Col·lecció Lluís Bonancia Pallejà
Opinió
La prova per a vianants a la Rambla arrenca amb bon peu i el govern apunta a fer-ho permanent
Mobilitat l Veïns, comerciants i hostalers es reuniran amb l’Ajuntament per acabar d’afinar la proposta
La prova pilot per a vianants a l’última coca de la Rambla ha arrencat amb bon peu i l’executiu municipal ja apunta a la seva permanència. Després del pont de la Puríssima, veïns, comerciants, hostalers i govern municipal valoren positivament el test, a l’espera dels dies grans de Nadal. «Que hi hagi espais per a vianants és bo pels veïns, sempre que no s’aprofiti per omplir-ho tot amb terrasses», explica Àfrica Badia, presidenta de l’AV de Tarragona Centre. De moment, s’ha optat per col·locar les terrasses de bars i restaurants que estaven a la rambla a la calçada per a alliberar espai. «Els restauradors de la zona estan contents amb la mesura. És una forma de fer més amable la ciutat», exposa
Javier Escribano, president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona Ciutat. S’ha establert una zona de càrrega i descàrrega i una altra on no es pot passar. «Si hem de rebre una comanda, ja avisem que el senyal no els afecta», comenta el gerent d’un bar de l’última coca.
Els vehicles de repartiment s’agrupen els dies feiners al xamfrà abans d’entrar a la zona delimitada. «Volem que sigui una crida per a la gent.
Reaccions
Com valora els primers dies de la prova pilot a la Rambla?
Durant el pont, l’afluència de visitants va ser un èxit», indica Montse Adan, consellera de Comerç. «Les zones peatonals donen vida en una ciutat i pot animar als ciutadans a visitar més els comerços. És qüestió de provar i analitzar si ens ajuda», expressa Raquel Pizarro, presidenta de l’Associació de comerciants Via T. Les tres associacions i el govern municipal es reuniran després de Nadal per a analitzar la provatura. «Segur que hi ha
Montse Adan
Consell. de Comerç
«Volem que sigui una crida per a la gent. Durant el pont, l’afluència ha sigut un èxit. Segur que hi ha coses que funcionen i d’altres que s’han de modificar»
Les terrasses que es col·locaven a la Rambla ara se situen a la calçada
coses que funcionen i d’altres que s’han de modificar. Volem escoltar tots els implicats i ens mantenim ferms en l’objectiu de fer l’espai per a vianants permanent», afirma Adan. La prova s’allargarà fins el dia 6. Tot i això, no tothom coneix
Raquel Pizarro
Presidenta Via T
«Les zones per a vianants donen vida en una ciutat i pot animar als ciutadans a visitar més els comerços. És qüestió de provar i analitzar si ens ajuda»
la mesura. «Nosaltres no som del barri i no ens hi hem fixat», comenten dues senyores grans assegudes en un banc. «Sempre es fan moltes coses al centre i es valora la part econòmica. Però també es podrien fer aquestes iniciatives als barris», critica en Magí, veí del Serrallo. «Temia que no em deixessin entrar amb el cotxe, però he vist que hi ha excepcions. Em sembla un bon projecte», conclou Enric Boronat, veí del carrer Girona.
Javier Escribano
President d’AEHT
«Els restauradors de la zona estan contents amb la mesura. És una forma de fer més amable la ciutat i d’atraure a que més gent passi per la Rambla»
L’apunt
Buscar l’equilibri entre botigues i bars
«És una zona que ha anat morint els últims anys». Des de la conselleria de Comerç s’està treballant en diferents mesures per a impulsar l’obertura de comerços a l’última coca de la Rambla. «Entenem que hi pot haver por a que només hi hagi negocis d’hostaleria a la zona. Volem trobar l’equil·libri entre la restauració i el comerç», exposa la consellera Adan. «Volem anar més enllà, no només treure els cotxes», afegeix la consellera. Les mesures s’anunciaran en breu i aniran encaminades a obrir els locals buits que hi ha. «Volem que la ciutat recuperi la seva esplendor», diu Adan.
Àfrica Badia
Presidenta AV Centre
«Que hi hagi espai per als vianants és bo pels veïns, sempre que no s’aprofiti per omplir-ho tot amb terrasses. Però encara és aviat per fer una valoració completa»
Oriol Castro
Els cotxes van deixar de circular per l’última coca de la Rambla el 28 de novembre i la prova pilot s’allargarà fins al 6 de gener. Tjerk van der Meulen
Per solidaritat o per obligació: les peixateries es ressenten de la vaga
Comerç l Els locals del carrer tanquen a l’espera de peix fresc i les parades del Mercat Central treballen a mig gas
Oriol Castro/ACN
La vaga de dos dies dels pescadors tarragonins ha ressentit les peixateries de la ciutat. Ahir, els locals del carrer van tancar per solidaritat i a l’espera de peix fresc, mentre que les parades del Mercat Central van treballar a mig gas.
La copropietària de Peix Tinet, Maria Caparrós, va apuntar que estan «en unes circumstàncies bastant preocupants». «Sobretot pels pescadors, però després d’aquests venim nosaltres», va dir, abans d’apuntar que la iniciativa europea transformaria per complet l’essència del Mercat de la capital de la demarcació, perquè «un dels seus principals motors és el peix de Tarragona». Parades com la de Caparrós viuen dia a dia. «De moment avui hem pogut obrir perquè hi ha producte, però demà no sabem si podrem», va dir.
Diverses parades van haver de recórrer a MercaBarna per a oferir gènere. La propietària de la Peixateria Carmeta, Maria del Carme Budesca, va assegurar que ja han començat a notar els efectes de l’aturada dels pescadors i va apuntar que senten incertesa de cara
al futur, en el qual les peixateries que vulguin continuar endavant ho hauran de fer «amb peix de fora o de piscina». Així i tot, també va expressar que no perden l’esperança que hi hagi un canvi a les negociacions per revertir la situació. «El producte de proximitat és salut», va dir.
La mestressa de Peixateria Encarna, Encarna Sánchez, va explicar que el seu comerç s’ha vist obligat a adaptar-se amb peix de fora, provinent sobretot de l’Atlàntic. També va mostrar la seva preocupació per les restriccions proposades i va expressar que «és inviable» que el sector de la pesca sobrevisqui amb 28 dies de feina. Sánchez va ressaltar que Tarragona té «un producte bo» i que «hi ha gent d’altres països que ve només per consumir-lo». «Hem treballat de forma normal i demà, en principi, també. Però si és veritat que els clients pregunten i comenten. Estan preocupats per tot
Avui acaba la protesta dels pescadors i tornaran a sortir al mar
el que s’està informant», explicava una de les treballadores d’Herminio Peixateries.
En aquest sentit, els compradors es veien afectats de formes diverses. «He comprat peix, però molt poc, el que gasto normalment. Per Nadal a casa no acostumem a menjar-ne i no ens afectarà molt la vaga», va expressar Ana Isabel Vidal, una compradora. «Jo he comprat el que he pogut perquè tampoc hi havia molta opció. Compraré per Nadal la setmana que ve, que espero que hi hagi de tot», deia en Martí, un altre client.
Tornen a obrir a la tarda Si bé les parades del Mercat van treballar, la majoria de les peixateries de carrer estaven tancades o bé per solidaritat o bé per obligació, com que no disposaven de peix fresc. Era el cas de la Peixateria Marisa, a l’avinguda Ramón y Cajal, que va penjar un cartell on expressava que «aquest problema ens afecta a tots». D’igual forma, els dos establiments de Peixateria Amparo a la ciutat van abaixar la persiana per manca de peix fresc i no obriran fins aquesta tarda, quan els pescadors tornin de la mar.
peixateries de la ciutat van abaixar la persiana.
Balanç de la pesca de l’any passat
2023 Embarcacions Peix capturat MEUR negoci
Tarragona 34 1.795,8 T 9,13
Cambrils 20 921,3 T 3,5
Torredembarra 4 33,1 T 0,26
Continuen les negociacions
Les negociacions sobre les restriccions a la pesca de cara a l’any vinent a la Unió Europea continuen. El ministre hongarès d’Agricultura, István Nagy, el país del qual ocupa la presidència del Consell de la Unió Europea va assegurar ahir que el marge de maniobra en la negociació per acordar les possibilitats de pesca del 2025 a l’Atlàntic i la Mediterrània és «molt reduït». «Òbviament, aquesta és una lluita molt difícil i probablement serà llarga, però espero que més aviat que tard puguem arribar a un acord», va concloure Nagy. L’apunt
Les parades del Mercat Central van haver d’adaptar la seva oferta habitual. ACN
Diverses
Diari Més
Un llibre que «atura el temps per rescatar del passat la memòria esvaïda», així descriu Francesc Roig Tarragona 1858-1900 Les primeres fotografies al pròleg de l’obra. Aquesta és la tercera de Jaume Benages i Jaume Fontanet publicada sota la col·lecció Targeta Postal de l’editorial Efadós, però és la primera a recollir les primeres imatges de Tarragona. La col·lecció, repleta d’instantànies inèdites que retraten tant l’evolució urbanística i social de la ciutat com la de l’art i tècnica de la fotografia, fa un ampli recorregut per la història a través dels diferents fotògrafs que varen trepitjar la capital tarragonina, immortalitzant-la per primera vegada. Fins llavors, expliquen els autors, els fotògrafs sovint treballaven de forma ambulant, realitzant curtes estades dedicades a retratar a aquelles persones que s’ho podien permetre. El primer en «sortir al carrer» va ser Charles Clifford, l’any 1858, fotografiant indrets com la Catedral, el Pont del Diable o la Torre dels Escipions. Més tard, va arribar Jules Ainaud i José Martínez Sánchez, ambdós enviats per J. Laurent. Va
Un viatge fotogràfic inèdit que rescata la Tarragona del s.XIX
Jaume Benages i Jaume Fontanet publiquen el llibre ‘Tarragona 1858 - 1900 Les primeres fotografies’ l Cultura
El primer fotògraf que va retratar la ciutat va ser Charles Clifford, l’any 1858
El llibre té quatre parts: la Catedral, el món romà, la ciutat i el front marítim
ser Ainaud, de fet, qui va inspirar els autors a crear aquest llibre, després de visitar una exposició dedicada al treball del francès.
Moltes de les imatges incloses en el llibre van ser descobertes pel mateix Benages. «Una de les troballes va ser en una botiga de monedes a Barcelona. El propietari em
va explicar que havia buidat un pis, on havia trobat molta paperassa», apunta. Entre
els documents s’amagava un plec de fotografies antigues de Tarragona, utilitzades per
il·lustrar un treball d’Arqueologia. «Encara guardo el diploma que li van donar, va guanyar el primer premi», assenyala l’autor.
El llibre, introduït per l’historiador i arxiver Jep Martí, està dividit en quatre capítols temàtics. El primer està dedicat a la Catedral, el segon al món romà, el tercer a la ciutat i el quart al front marítim. Algunes de les fotografies, assegura Fontanet, van deixar bocabadats fins i tot als mateixos autors. Una d’aquestes, destaquen, mostra l’antiga barana que lluïa el Balcó del Mediterrani abans d’adoptar, l’any 1891, l’emblemàtica forma que els tarragonins coneixen i estimen. «Tothom se sorprèn molt en veure aquesta fotografia, perquè gairebé
ningú coneix aquesta barana», explica Benages. Una de les preferides dels autors és la que ocupa la portada. Aquesta mostra un grup de persones benestants caminant per la futura plaça del Progrés. A la contraportada, un home treballa en la construcció de la mateixa plaça. «És en escenes com aquestes que s’aprecia els contrastos socials de l’època», apunta Fontanet. Actualment, el tàndem té un clar objectiu: exposar les imatges que recull el llibre i altres que no han pogut incloure en el volum. «Volem que els tarragonins les vegin en directe, ja que és molt més impressionant. Seria una proposta molt interessant per la ciutat, s’haurà de veure si ho saben apreciar», conclou Benages.
Marta Omella Blanco
A l’esquerra, la futura plaça del Procés; al costat superior dret, el mercat ambulant a la Catedral; a sota, el passeig de Santa Clara, amb l’antiga barana del Balcó del Mediterrani. Col·lecció de L. Bonància / L. Levy / Col·lecció de J.Ribas
Jaume Benages i Jaume Fontanet, autors del llibre. Albert Saludes
El judici civil pel canvi de propietat de la seu de la Sang, vist per sentència
Societat l La part denunciant es mostra «satisfeta»
El judici originat arran del canvi de nom de l’església de Natzaret i de la Casa de la Congregació de la Sang ja està vist per sentència. El litigi es va celebrar ahir al matí al Jutjat de primera instància número 8 de Tarragona i va comptar amb el testimoni de quatre congregants. Els advocats de les parts van presentar les seves conclusions finals i la sentència s’estima que es publicarà en els pròxims tres mesos. Els fets es remunten al 2018, quan la seu canònica de
la Sang va passar a ser copropietat de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. Els fets no es van conèixer fins anys després ja que, presumptament, l’anterior prefecte de la congregació, mossèn Queraltó, va canviar la propietat d’esquenes als congregants i de forma il·legal. «El judici ha anat bé i tinc la consciència tranquil·la. Els testimonis han refermat la nostra versió, que és que el canvi de nom s’havia d’haver aprovat per Junta General. Esperem guanyar», expressa Josep Maria Fortuny, el denunciant. Fortuny va escollir
interposar una demanda civil en conèixer els fets. «El que depenia de mi ja està fet i crec que era el que s’havia de fer. M’estimo molt la Sang i ha sigut dur, però tinc la consciència tranquil·la», indica.
Diferents visions L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va criticar en el seu moment el plet i va dir que malmetien «els principis mateixos del cristianisme». «Es pot prendre de qualsevol forma, però s’ha de fer perquè aquesta mena d’actes no poden quedar impunes», diu Fortuny. Durant el judici, la
El cicle Bon dia de la Cambra acull una xerrada sobre la transformació digital
Comerç Pablo Foncillas, expert en transformació digital i en dinàmiques de transformació de sectors empresarials, avui visitarà la Cambra per tal de prendre part a una nova sessió del cicle de jornades Bon dia, que organitza la Corporació tarragonina. Ho farà a les 9 h per parlar de La transformació digital és mentida: El que no t’explicaran i t’hauria de
Exposen les millors imatges de les rutes SCAN
Fotografia
Demà l’Espai Turisme acollirà la inauguració de l’exposició De la Rambla a la Laboral - Rutes Scan, que es podrà visitar fins al 15 de gener de 2025. La mostra és un mapa visual que recull les millors imatges dels participants de les dues rutes fotogràfiques de l’SCAN 2024. L’acte tindrà lloc a les 17 h i l’entrada serà lliure. Redacció
preocupar. En el decurs de la seva intervenció explicarà que «la transformació digital és el concepte de moda al món empresarial» i com «els directius s’obsessionen amb el vocable ‘digital’ quan el futur de les empreses està en el terme ‘transformació’». Foncillas donarà eines per identificar què és el que «separa les empreses guanyadores de les perdedores» i respondrà
preguntes com «Quines claus comparteixen les empreses que estan aconseguint transformar-se?» i «Quins errors cometen les que es queden enrere?».
Els Bon dia són una iniciativa impulsada per la Cambra de Tarragona amb el suport de Repsol, Caixabank i el Port de Tarragona. I la col·laboració de Bic Graphic i Yzaguirre. Redacció
Quatre congregants van testimoniar davant el jutge, que sentenciarà aviat
defensa de la Congregació de la Sang va reafirmar que el procediment de canvi de pro-
pietat es va fer correctament. A l’espera de la sentència, Fortuny no descarta que si aquesta li dona la raó porti la qüestió a instàncies penals. «No s’ha fet encara perquè paralitzaria el procediment civil. Però si la sentència ens és positiva, analitzarem ferho», exposa. Aquesta setma-
na l’Arquebisbat anunciarà el nou prefecte de la congregació, després de la renúncia de Queraltó. Planellas va ser partidari d’esperar a les actuacions judicials abans de moure fitxa sobre la direcció de la congregació, però la dimissió ha fet canviar els plans inicials.
Oriol Castro
El canvi de propietat de l’església de Natzaret es va fer efectiu el 2018. Gerard Martí
Les entrades per al Magatzem Reial es podran adquirir demà
Nadal l Es podran visitar els patges entre els dies 27 i 30 de desembre
Redacció
Les entrades per a visitar el Magatzem Reial es podran adquirir a partir de demà des de les 11 hores. Un any més, l’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona cedeixen als patges de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient el Refugi número 1 del Moll de Costa per a ús de Magatzem Reial, un espai on els patges preparen i emboliquen tots els regals per poder-los repartir la nit del 5 de gener per tota la ciutat.
El Magatzem Reial estarà obert del 27 al 30 de desembre i disposa d’un servei de visites guiades a càrrec dels mateixos patges, que, tot i que estan treballant intensament posant a punt les carrosses i preparant els regals, explicaran tota mena de detalls de la que serà la nit més màgica.
Els
L’entrada costarà 2 euros, que es retornaran quan s’hagi validat el tiquet
A més, totes les persones que ho vulguin, podran deixar la seva carta a la Bústia Reial. La visita està especialment adreçada a infants de 0 a 10 anys. Les entrades es poden adquirir a entrades.tarragona.
Nadales, xocolatada i inflables dinamitzaran Ponent aquest Nadal
Societat l La Via T vol fomentar el comerç local amb un ambient festiu
Redacció
Actes per a tota la família amb l’objectiu de dinamitzar els carrers dels barris de Ponent per Nadal. Aquesta és la iniciativa de la Via T per a fomentar el comerç de proximitat aquestes festes. La campanya inclou un ampli
ventall d’activitats pensades per a tots els públics, destacant especialment el sorteig de la Panera de Ponent, una cistella valorada en 550 euros que inclou productes i serveis aportats pels comerços locals, així com la Festa de Nadal a Ponent, que tindrà lloc el pròxim 20 de desembre
a partir de les 17:00 hores a la Rambla de Ponent (tram Bar El Paseo).
El sorteig és una de les activitats centrals de la campanya. L’objectiu d’aquesta iniciativa és incentivar les compres locals i donar visibilitat als establiments d’aquesta zona de la ciutat. Els dies
cat i tenen un preu de 2 euros, que es retornarà un cop s’hagi validat l’entrada al recinte. El magatzem obrirà de 1o a 13.30 hores i de 16 a 20 hores tots els dies menys el dia 30, que obrirà només al matí.
12, 17 i 19 de desembre, un equip de patges repartirà butlletes de participació a les zones comercials i escolars. Les butlletes inclouran els logos dels comerços participants i un espai per escriure el nom, cognom i telèfon.
Les butlletes hauran de ser dipositades a l’urna habilitada el dia 20 de desembre, durant la Festa de Nadal a Ponent. La festa comptarà amb xocolatada, cant de nadales i exhibicions, inflables per als més petits i, finalment, l’entrega de la panera a la persona guanyadora del sorteig.
El Port consolida el seu lideratge agroalimentari a la 64a European Commodities a París
Economia l El Port de Tarragona va participar en la 64a edició de la European Commodities Exchange (ECE), celebrada recentment a París, un esdeveniment clau per als principals actors del sector agroalimentari europeu. Aquesta trobada anual ha esdevingut un punt de referència indispensable per al comerç de cereals, fari-
El Balcó de la Llum il·lumina el tram superior de la Rambla i el passeig
de les Palmeres
Nadal l El Balcó de la Llum ja il·lumina el tram superior de la Rambla Nova i el passeig de les Palmeres. Es tracta d’un conjunt de sorprenents elements decoratius d’ambientació nadalenca que il·luminaran aquest espai de la ciutat fins el 6 de gener. Concretament, l’espai comptarà amb arbres lluminosos als fanals, una bola decorati-
va de 8 metres de diàmetre, un laberint de llum i un gran estel de 5 metres, entre altres estructures. Com a novetat d’enguany, la il·luminació nadalenca d’aquest espai de la Rambla i del Mercat Central estarà sincronitzada amb diferents passis de cançons de temàtica nadalenca. Es tracta d’una iniciativa de Mercats de Tarragona. Redacció
Imatge de la presentació de la campanya.
nes, pinsos i altres productes agroalimentaris. La participació del Port en les jornades ha estat una oportunitat única per a reforçar el seu lideratge en el Mediterrani com a hub de referència per a sòlids a lloure agroalimentaris. També es van promoure noves oportunitats de negoci amb clients actuals i potencials. Redacció
més petits de la casa podran visitar els patges al Magatzem Reial. Cedida
Cedida
Imatge d’un dels elements decoratius del Balcó de la Llum. Cedida
Les jornades son un referent per al sector agroalimentari. Cedida
La Brigada d’Intervenció Ràpida ja està operativa per a resoldre incidents urgents
Via Pública l Els ciutadans poden demanar la intervenció de la BIR a través dels canals de comunicació de l’Ajuntament
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus ja ha posat en marxa la nova Brigada d’Intervenció Ràpida (BIR) amb l’objectiu de donar una resposta més àgil davant d’incidències a la via pública que necessiten una intervenció immediata. Aquesta comptarà amb 18 persones amb diferents formacions com fusteria, serralleria o pintura. «Fruit de l’escolta activa ens hem vist amb la necessitat de dotar a les brigades de més personal per fer actuacions en via pública que requereixen una actuació urgent i que la població ens alerta per diferents canals», argumenta l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que qualifica la brigada municipal com «un dels puntals del nostre municipi». L’any 2023 la Brigada Municipal va dur a terme 8.500
actuacions, que suposa una mitjana de 23 actuacions diàries. «Allí on es fa qualsevol cosa a casa nostra, hi està la brigada municipal», expressa la batllessa. A la vegada, el regidor de l’àrea de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, afirma que les brigades tenen un paper transversal: «El seu vessant més conegut és les obres a la via pública, però és tan sols una petita tasca. Fan manteniment de les zones verdes, sortidors, àrees de jocs infantils i equipaments municipals, donen suport als muntatges i desmuntatges a tots aquells esdeveniments socials i culturals a la ciutat, entre altres funcions». Pel que fa a la BIR, el regidor detalla que s’encarregarà de tasques com «reparació de mobiliari, clots a l’asfalt o voreres, entre altres».
La BIR està formada per un equip multidisciplinari de 18 treballadors
L’Ajuntament recorda que ha augmentat el pressupost de Via Pública en un 6,19%
Per a poder crear aquesta Brigada d’Intervenció Ràpida, l’alcaldessa explica que el primer pas era el de «dotar de més múscul» a la brigada. D’aquesta manera, s’ha pogut organitzar aquesta nova secció i mantenir les diverses tasques de les quals s’ocupa la brigada. Per a fer-ho el consistori ha treballat amb tres eixos. En primer lloc, s’ha incrementat l’equipament i per-
La BIR es beneficiarà d’una aplicació mòbil
Actualment, l’Ajuntament de Reus treballa en la creació d’una nova aplicació mòbil la qual concentri totes les demandes d’actuació de la BIR per part dels ciutadans. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, preveu que aquesta app, la qual encara es desconeixen els detalls, estigui operativa durant el primer semestre de 2025. En una
sonal contractant a 25 nous treballadors, un augment del 42% de la plantilla. En segon lloc, s’ha dotat a la brigada
entrevista a Diari Més el passat mes de juny, Guaita va comentar la possibilitat que l’aplicació mòbil de seguretat que també s’està treballant junt amb altres municipis pugui incloure la de via pública: «L’app de seguretat probablement pot contemplar altres coses i una podria ser via pública. El programari pot tenir més funcionalitats. Hi ha consens entre els municipis amb la seguretat, però potser nosaltres agafem un paquet amb altres funcionalitats».
de més recursos econòmics amb una partida pressupostària de la regidoria de Via Pública que creix en un 6,19%
pel 2025. I, en últim lloc, s’ha obert la licitació per a la compra de 14 nous vehicles de diverses tipologies per un valor aproximat de 350.000 euros. Específicament, són cinc furgonetes de dues places, dues furgonetes de cinc places, dos camions de dimensions reduïdes i una motocicleta elèctrica que estaran a disposició tant de la Brigada Municipal com la d’Intervenció Ràpida. «El manteniment de la via pública és una prioritat per aquest govern municipal i la BIR suposarà un pas de gegant en aquest sentit», reivindica Marcos. Perquè els ciutadans puguin reclamar l’actuació de la BIR en qualsevol cas ho hauran de fer a través dels canals de comunicació oficials de l’Ajuntament de Reus com el telèfon, la pàgina web, Guàrdia Urbana o xarxes.
Fotografia de l’acte de presentació de la nova Brigada d’Intervenció Ràpida a la plaça Teresa Miquel i Pàmies, que ja està operativa. Tjerk van der Meulen
L’apunt
FiraReus Events conclou un any rècord amb 200 actes celebrats
Esdeveniments Més de 115.000 persones han passat per les seves instal·lacions durant els 12 mesos
Sergi Peralta Moreno
Les instal·lacions de firaReus Events han estat escenari de 200 actes aquest 2024, incloent-hi vuit fires i quatre congressos. La xifra supera els 190 del 2019, «el rècord fins a la data», segons va detallar el conseller delegat de Redessa, Josep Baiges. I en podrien haver estat 202, però «a última hora n’han caigut un parell». «En l’any del 30è aniversari, estem de celebració, no únicament per l’efemèride, sinó perquè firaReus tancarà un any rècord pel que fa al nombre d’esdeveniments celebrats», va expressar el també regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement.
En els dotze mesos de l’any, més de 115.000 persones han passat pel Tecnoparc per ser partícip de les fires, els congressos i altres activitats que s’hi han dut a terme. Si bé s’està acabant d’elaborar un informe econòmic que analitzarà l’impacte monetari de les propostes, el director de firaReus, Eduard Vicente, va avançar que és probable que se superin les dades de
l’exercici anterior —24,5 milions d’euros— i va subratllar la importància d’iniciatives vinculades a l’automoció, com l’exproReus, el Saló de la Moto i l’Expofira Km 0, i els congressos sanitaris i confessionals, perquè comporten
La CUP pregunta al Parlament el cost i el calendari de les obres de reforma de la Residència ICASS
Política L’organització tem que l’objectiu sigui tancar definitivament l’equipament públic
La CUP ha tornat a entrar a registre un seguit de preguntes a la Mesa del Parlament per conèixer els detalls de la gestió de les obres de la Residència ICASS i conèixer els terminis i el cost que tindran. És una mesura que ja va utilitzar durant la legislatura anterior i que no va obtenir resposta per part del govern de Pere Aragonès. En aquesta línia, la diputada Laia Estrada ha assenyalat la mala gestió que es va produir en el procés fins a arribar al tancament de les instal·lacions: «Continu-
em entestats a conèixer per què la Generalitat no va utilitzar la seva pròpia residència a Reus, de gestió privada i amb la concessió vençuda el 2024, per acollir els residents i no desplaçar-los de la ciutat, o per què no es van fer les obres mantenint els residents a dins». Segons Estrada, el procés de poca transparència fa témer que l’objectiu sigui tancar definitivament l’única residència 100% pública del Baix Camp. «Ha de mantenir-se pública, no es pot caminar cap a la privatització, cal garantir viure la vellesa dignament», assevera.
S’espera que hagin tingut un impacte econòmic superior als 24,5 MEUR
«pernoctació i despesa». «Els recursos públics que destinem a firaReus no són una despesa, sinó una inversió», va destacar Baiges.
L’ocupació dels espais de firaReus Events ha estat de 227 dies, tenint en compte que, en alguna jornada, s’ha celebrat més d’un acte de forma simultània. Baiges va assenyalar que s’han volgut centrar en «sectors estratègics» com són el tecnològic, l’agroalimentari, l’automoció, la innovació i el talent i la ciència i el conei-
El Teatre Fortuny acollirà un xou de màgia solidari per recaptar fons per a la Fundació Noelia
Solidaritat Es promou la investigació sobre la distròfia muscular per dèficit de col·lagen VI
Sergi Peralta Moreno
El Teatre Fortuny acollirà aquest diumenge, 15 de desembre, a les 17 hores, un esdeveniment solidari a favor de la Fundació Noelia, una entitat que acompanya les persones afectades —sobretot nens— per distròfia muscular per dèficit de col·lagen VI. L’acte, que té per lema Junts fem màgia: per la força dels nens, consistirà en un espectacle de màgia a càrrec del Mag Albert. Les entrades es poden adquirir a través de https://www.migranodearena.org/reto/junts-fem-m-gia-
per-la-for-a-dels-nens. També hi ha l’opció de fer un donatiu per col·laborar en la investigació de l’afectació. La distròfia muscular per dèficit de collagen VI és una malaltia rara, que apareix en la infància, degenerativa muscularment i sense cura avui dia. És una afectació que provoca una debilitat muscular molt severa, impedint als nens que puguin córrer, saltar o caminar i inclús tinguin problemes per respirar. L’entitat anhela recaptar 25.000 euros per promoure la recerca sobre la malaltia. Avui dia, ja se n’han rebut més de 10.595.
xement. 85 dels actes han estat propis i 115, de promotors externs. Vicente va comentar que, a més, s’està aconseguint «desestacionalitzar» la programació.
De cara al 2025, el conseller delegat de Redessa va remarcar que els objectius seran «consolidar els sectors estratègics» i «potenciar els nous eixos, la ciència i el coneixement i la innovació i el talent», però sense obsessionar-se amb repetir els 200 actes. «Prioritzem la qualitat a la quantitat, però intentarem continuar tenint molta activitat a firaReus», va tancar. En aquests moments, ja hi ha confirmats tres congressos del sector sanitari, que «possiblement seran quatre o cinc», tres jornades del sector agroalimentari i turístic, amb la segona edició del TurisMarket i l’arribada de la Fira Àpat, i fires externes del sector de l’automoció, com la Fira de Recanvis d’Ad Freco.
Ciència i innovació En paral·lel, Reus aspira a convertir-se en Ciutat de la Ciència i la Innovació. Baiges va assenyalar que la capital del Baix Camp ha presentat candidatura per obtenir el restringit distintiu i que la resolució es coneixerà al llarg del 2025. «Pot marcar un nou punt d’inflexió en l’activitat de l’equipament», va destacar, tot afegint que el reconeixement «permetrà tenir més capacitat d’atracció d’esdeveniments i empreses».
La nit literària suma el Centre d’Amics
Cultura Reus viurà divendres la nit literària de Santa Llúcia amb la gala d’entrega dels premis literaris de la ciutat, com el de narrativa Diré el que em fuig. L’acte començarà a les 19 hores, a la Biblioteca Xavier Amorós. La novetat rau en el fet que s’hi incorpora una nova entitat, el Centre d’Amics de Reus, que organitza el Premi de Poesia Martí Queixalós. Redacció/Aj. Reus
L’exproReus és una de les principals cites al calendari d’actes que programa firaReus Events. Gerard Martí
Redacció
Mariona Quadrada: «El sistema alimentari actual és discriminatori, és una qüestió de classe»
Entrevista l La cuinera reusenca va ser guardonada amb un premi Josep Mercader en la categoria de Cuina en reconeixement de la seva trajectòria i dedicació al món de la gastronomia i l’ensenyament culinari a través de les classes i els llibres
Sergi Peralta Moreno
D’on li ve la passió per la cuina?
«Vinc d’una família en què tothom era molt cuiner. Des dels 4 anys que he estat al costat de la meva tieta fent croquetes. També teníem un mas. Des de petita, ja sabia que els carabassons són a l’estiu i les cols, a l’hivern. És una història que se’m va transmetre a través de l’amor».
Ha donat a conèixer receptes del Baix Camp.
«M’he mogut molt pel sud de Catalunya. El que m’ha interessat sempre era recollir el patrimoni que tenim, els nostres productes i la nostra cuina, però, després, posar-ho al servei de la gent d’una manera tècnicament fàcil; buscar la manera que la gent pugui cuinar fent que les receptes siguin més fàcils, transformant-les una mica, barrejant els gustos tradicionals amb una part més creativa i moderna, sense espines ni ossos. El que m’ha interessat sempre és ensenyar a la gent perquè cuini d’una manera fàcil, saludable i divertida».
Divertida?
«Que sigui un entreteniment. Ja sabem que al dia a dia no serà així, perquè continua sent una obligació, però que tinguis els recursos i no hagis de recórrer als menjars preparats dels supermercats». Es cuina menys?
«S’han perdut els aprenen-
tatges domèstics. Com que hem de córrer tant per tot, hi ha coses que no troben el seu temps. També puc dir que, com més classes he anat fent, més gent jove he anat tenint. Quan vaig començar, venien senyores grans. Després, van arribar homes i joves. Sí que hi ha gent que té interès a aprendre a cuinar, no calen grans coses, sinó per al dia a dia, i fer-ho de manera agradable, que no sigui avorrida». Cada vegada es veuen més restaurants de cuines foranes. S’està deixant de valorar la cuina mediterrània?
«Primer, això són modes. Ara és popular l’alvocat, però cansarà, també. D’altra banda, en un món globalitzat, tenim coses d’aquí, d’allà i de més enllà. Penso que, en general, la gent, aquesta mena de menjar que no és d’aquí, el reserva per a quan va a un restaurant. És com anar a un museu. Gaudeixes d’una experiència diferent, però no és el dia a dia. Sí que aprenem, per exemple, receptes orientals, i això no és dolent de per si, també ens va bé. La cuina del sud-est asiàtic és molt saludable. Això no obstant, és cert que molts restaurants han apostat per una cuina d’aquella que es menja arreu i han descuidat el vessant tradicional. El turista, quan va a un lloc, vol tastar el menjar d’allí, i això sí que comença a fer falta. Aleshores, és a casa on podem gaudir d’aquesta mena de cuina i, per això, he volgut que la gent sàpiga fer des d’un saltat de verdures amb arròs a un pollastre rostit a la cassola o una sopa. Avui dia hi ha oferta de tot i també hi ha d’haver lloc per a la cuina tradicional».
Cuines foranes
«Avui dia hi ha oferta de tot i també hi ha d’haver lloc per a la cuina tradicional»
El Centre de Lectura localitza una obra de teatre inèdita de Terenci Moix
Cultura Es va presentar als premis Reus de teatre de l’any 1970
Redacció
El Centre de Lectura de Reus ha trobat entre els documents de l’arxiu històric de l’entitat una obra de teatre inèdita de Terenci Moix que fou presentada als premis Reus de teatre organitzats per l’ateneu l’any 1970. Aquesta peça teatral, ti-
tulada El vici y [sic] la virtut, ó, Ensopegada i caiguda de l’Imperi Romà per a ús de nacions atrotinades que encara passen la maroma, fou finalista en la categoria Premi Josep Aladern. El guanyador fou Xavier Melendres amb l’obra Meridians i paral·lels. La localització d’aquest document
se suma a la recuperació de l’obra inèdita No es pot servir a dos senyors, de Ramon Folch i Camarasa, i a la recuperació de les obres originals manuscrites que va utilitzar la Sección Dramática de l’entitat per a la seva representació al Teatre Principal i al Teatre del Centre de Lectura a finals del
Es nota la diferència entre els productes de proximitat i els que venen de lluny? «El que és molt important és que els vegetals siguin de temporada. Un pollastre pot ser de més qualitat o menys, però, si el camufles bé, quedarà bo. El vegetal és el que marca la diferència: la textura, el gust... Amb la fruita és flagrant. Que hagi estat cultivada aquí o allà, si m’arriba molt fresca i de temporada,
segle XIX i principis del XX, respectivament. L’inventari i catalogació de l’arxiu històric de la Biblioteca del Centre de Lectura es va iniciar el mes de juny de 2023 i compta amb el suport de la Fundació Privada Reddis. Fins al moment, s’han inventariat, catalogat i digitalitzat més de 5.000 documents que es troben consultables a l’adreça https:// arxiu.centrelectura.cat/index. php. En aquests moments, l’ateneu es concentra en la documentació creada entre el 1900 i l’esclat de la Guerra Civil.
pot ser bona igual, però com més lluny vingui, serà transportada amb càmeres i més dies farà que ha estat collida. Com més a prop ho puguis anar a buscar, més gust de fresc. Els tomàquets, a l’estiu, s’han de comprar per aquí, no a l’altra punta del món».
La pujada de preus, afecta?
«I tant. Tenim un sistema alimentari, que no està reconegut com a tal, que té uns dèficits importantíssims pel que
fa als costos que ens suposa a la butxaca. A més, això és totalment discriminatori, es converteix en una qüestió de classe o de poder adquisitiu. És més econòmic anar a comprar un pot de caldo que no pas fer-lo tu. La discriminació existeix fins i tot en el menjar. És una qüestió profundament denigratòria i classista. A més, que sigui més car el que tens a la vora de casa que el que et ve de l’altra punta del món és un problema. Afecta la pagesia, la ramaderia... Això ja és política».
El menjar és política?
«Oi tant».
Com es podria revertir la situació?
«El que s’hauria d’acceptar és que hi hauria d’haver un sistema alimentari universal a cada país que prevegi una alimentació saludable i assequible per a tothom. Això implicaria revisar, reformular o refundar tot el sistema agrícola i ramader. Per això dic que és un tema polític. Estem deixant morir la pagesia. No tinc prou autoritat per dir com s’hauria de fer, però això necessita una revisió absoluta perquè la gent pugui accedir a un producte de qualitat sense que això li suposi una despesa majúscula. No pot ser que ens moguem pel poder adquisitiu, que unes persones es puguin alimentar millor i unes altres, pitjor, perquè això acaba tenint efectes en malalties i en l’esperança de vida».
Mariona Quadrada, rebent el premi Josep Mercader en la categoria de Cuina. Gastronomic Forum Barcelona
Fotografia de l’exemplar trobat a l’arxiu històric. Cedida
Política El ple va estar marcat per la presència dels treballadors de l’ens que reclamen millores salarials i queixes al nomenament del nou gerent, Lluís Escoda
Acusacions de portes giratòries al Consell
Comarcal
El Consell Comarcal del Baix Camp continua envoltat de polèmiques. El ple ordinari celebrat ahir al vespre va estar marcat per diversos punts, entre ells, l’aprovació de la massa salarial del personal del Consell Comarcal. Membres de la plantilla van estar presents a la sala per continuar reclamant millores laborals per evitar sobrecàrrega de feina i incrementar els salaris, canvis que es preveuen ratificar en el ple extraordinari de la setmana vinent. «Això és un desgavell», va criticar David Chatelain, conseller del PP, ironitzant amb què era una «aprovació per fascicles». Per un altre costat, el conseller d’Ara, Daniel Rubio, va justificar el seu vot en contra amb el fet que no hi havia un acord: «Abans d’entrar al ple he fet una consulta i m’han dit que hi ha converses i algunes línies avançades, però cap acord tancat». Finalment, el punt va quedar aprovat amb els vots a favor d’ERC, Junts i PSC, davant els vots en contra de PP, Vox, NMC i Ara i l’abstenció de la CUP.
Per una altra banda, l’altra polèmica va ser el nomenament de Lluís Escoda (ERC), actual alcalde de Botarell, com a nou gerent de l’ens supramunicipal. Aquest fet arriba després de la renúncia de Francesc Xavier Làzaro, que ha accedit a treballar com a delegat de Serveis de l’Ajuntament de Reus. L’oposició es va mostrar
en contra al·legant que no s’havia escollit a Escoda, que haurà d’abandonar el seu càrrec com a batlle, a través d’un procés de selecció. «Hem perdut un gran conseller comarcal, però no sabem si guanyem un bon gerent», va comentar Rubio, que considera que hauria estat millor si s’hagués fet un procés de selecció que esvaís els dubtes sobre un presumpte cas de «portes giratòries». «No estem d’acord amb l’elecció perquè estem a favor de gerències professionals», va argumentar el conseller de NMC, Oliver Klein, que reclama que el nou gerent tingui
2.000 estudiants visiten la Fira de l’FP Dual amb un centenar d’empreses participants
Formació l L’espai Llotja va acollir ahir la Fira de l’FP Dual organitzada per la Cambra de Comerç de Reus. Aquest esdeveniment va comptar amb la participació d’un centenar d’empreses i va rebre a 2.000 estudiants per informar-se de l’oferta del teixit empresarial del territori. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario
Basora, valora que la fira és un espai de trobada entre empreses i centres formatius que genera sinergies. A més, destaca l’èxit del cafè de treball que es va dur a terme durant el matí: «Ha generat un intercanvi d’impressions molt interessant per trobar solucions a les necessitats i reptes del mercat laboral del territori». Redacció
Mètode
L’oposició va demanar que el càrrec del gerent fos escollit amb un procés de selecció
un perfil «tècnic i jurídic». «El com es fan les coses, de vegades, és tan important com el què», va afirmar la consellera de la CUP, Mònica Pàmies, que va denunciar que s’havia escollit «a dit». «La gerència no hauria de ser un apèndix més de la part política, sinó més aviat un contrapès tècnic garant de la legalitat, neutralitat i transparència», va valorar Chatelain. Finalment, el nomenament va ser aprovat amb els vots a favor d’ERC, Junts i PSC i tota la resta en contra.
Miquel Llaberia Baselga
Fotografia del ple ordinari del Consell Comarcal del Baix Camp que es va celebrar ahir. Tjerk van der Meulen
Treballadors de l’ens van ser presents durant el ple celebrat ahir. Tjerk van der Meulen
Fotografia de la Fira de l’FP Dual celebrada a la Llotja. Cedida
La demarcació de Tarragona no és el Gran Londres ni Califòrnia, però l’emprenedoria tecnològica no és aliena a aquesta regió. Així ho demostra la Jornada Connect@ impulsada per la Diputació de Tarragona, que enguany ha ampliat la seva durada a dos dies i també les seves mires a comunitats veïnes com Terol i Castelló. Sota el títol Connect@ Inn-Tech, aquesta trobada està dedicada a la innovació, internacionalització i digitalització de l’ecosistema emprenedor de les nostres comarques.
La Tàrraco Arena de Tarragona va ser testimoni ahir del primer dia de les jornades, que clouran avui. Allà, la major part de les empreses joves del territori van poder mostrar el seu treball i connectar amb altres projectes emergents o propostes consolidades, com la de l’empresari Pau Garcia-Milpa, cofundador d’eyeOS, Ideafoster, Bananity i Founderz, qui va encarregar-se de la primera ponència.
Durant les hores centrals del matí, una seixantena d’experiències emprenedores i d’entitats de promoció econòmica van obrir els seus aparadors per tal de posar en comú la seva feina. Aquest és el cas de Marc Jardí, de 23 anys, qui va engegar només fa quatre mesos el seu projecte per «ajudar professionals a realitzar publicacions òptimes a través de la intel·ligència artificial». De fet, Jardí s’ha embarcat ja en cinc projectes diferents que, tal com indica, «no han acabat de funcionar». En aquesta ocasió s’ha associat amb Kevin Llaberia, un company que va conèixer a través de LinkedIn i emprèn per primer cop com a programador del projecte. Jardí expressa que jornades com aquestes serveixen per «trobar el sentit i la valoració d’allò que fas tancat a la teva habitació».
La jornada també va comptar amb la participació de veus més expertes com la de Joan Pescador, fundador de GroupB, la seva empresa ha desenvolupat un simulador de ral·li per a videojocs que, després d’anys de prototips, per fi surt com a producte al mercat. Pescador explica que, «el volum de la indústria dels videojocs és més petita a Tarragona que altres llocs, però el treball remot i la intel·ligència artificial han permès que productes així es puguin desenvolupar des de la demarcació».
I és que l’ecosistema tecnològic i empresarial és encara petit dins de les comarques tarragonines, però exemples com els de Jordi Mestre demostren el seu potencial.
Economia La Tarraco Arena es va omplir ahir de projectes tecnològics emergents de la demarcació
Les empreses joves de Tarragona es donen a conèixer a la Jornada Connect@
Ecosistema emergent
Molts dels projectes presents han passat per la URV o per Redessa
Doctorat en química per la Universitat Rovira i Virgili, igual que el soci, Mestre és un dels fundadors de Mellus, una iniciativa que dona suport a laboratoris per desenvolupar nous principis actius més eficaços. El projecte ha estat desenvolupat gràcies al programa d’incubació de Redessa, a Reus.
«L’ecosistema empresarial és encara petit, però es pot veure com està creixent», apuntava en la mateixa línia Eric Navarrete, CTO de Nanochronia, una empresa també nascuda a la URV. Com a matèria pendent, el jove vallenc destaca que «encara és difícil trobar inversions en jornades com aquestes», apuntant que «la diferència amb ciutats com Brussel·les o Barcelona encara es fa notar».
Diferents emprenedors presentant els seus projectes als expositors. Tjerk van der Meulen
L’apunt
La trobada continua avui a la Tarraco Arena
Les activitats de la Jornada Connect@ seguiran avui a la Tarraco Arena amb la ponència de Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i defensora de la presència femenina a l’àmbit STEAM. Durant el matí també es podrà gaudir d’una taula rodona sobre les professions del futur, tallers formatius sobre la digitalització i la intel·ligència artificial i els habituals actes de networking
A més, avui a la tarda tindrà lloc l’acte de lliurament de la 12a edició dels Premis Emprèn de la Diputació, que reconeixen i impulsen els millors projectes empresarials nascuts al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Aquest acte servirà com a cloenda de la 5a edició.
Álvaro Rodríguez Moliner
Taula rodona ‘La innovació en 4 eixos a través de la quàdruple hèlix’, celebrada ahir en el marc de la Jornada Connect@. Tjerk van der Meulen
Altafulla redueix les bonificacions per instal·lar plaques fotovoltaiques
Energia l La mesura ha indignat a diversos veïns que veuran augmentada la factura de l’IBI
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament d’Altafulla va votar favorablement a reduir les bonificacions per instal·lar plaques solars al municipi al plenari municipal del darrer 25 de novembre. El consistori va aprovar fa un temps una bonificació fiscal del 50% de l’IBI per aquells ciutadans que instal·lessin plaques solars als seus habitatges sota un màxim de 1.000 euros. La mesura aprovada en el darrer ple reduirà aquest topall als 300 euros, propiciant que alguns veïns que havien tirat endavant aquesta instal·lació veuran augmentat aquest impost l’any vinent.
La mesura, aprovada amb els vots favorables del govern municipal i amb la negativa d’Alternativa Altafulla, forma part de la reestructuració fis-
cal que està realitzant l’Ajuntament per tal de sanejar els seus comptes. Jordi Molinera, coalcalde d’Altafulla, assegu-
ra haver pres aquesta decisió perquè aquesta instal·lació «ja està bonificada a través dels ajuts europeus o els que
Una trentena d’artistes de Cambrils obriran les portes dels seus tallers
Cultura Ho faran durant el cap de setmana dels dies 14 i 15
Redacció
Un total de 36 artistes participaran en la 17a edició de Tallers Oberts de Cambrils el cap de setmana del 14 i 15 de desembre, en el marc de la Festa Major de la Immaculada. L’horari oficial d’obertura dels tallers serà dissabte de
les onze fins a les dues del migdia, i de les cinc de la tarda fins a les vuit del vespre; els diumenges l’horari serà de les onze del matí fins a les dues del migdia.
Per promocionar la iniciativa, el regidor de Cultura i Patrimoni, Jordi Barberà, i un grup de creadors i creadores
participants, van trobar-se ahir al migdia a la seu del Museu d’Història de Cambrils per a fer-se una fotografia al costat de l’antic Molí de les Tres Eres. La iniciativa, segons explica l’Ajuntament de Cambrils, segueix viva i amb ganes de créixer i de permetre al públic endinsar-se al
ofereix la Generalitat». A més, Molinera remarca que aquest reajust «només afectarà les famílies amb més riquesa i els
món de creadors i creadores que fan de l’art una forma de vida, compartir una estona de conversa amb ells i elles, i conèixer de primera mà tot el procés de creatiu, apreciant la riquesa de les seves obres de ben a prop.
Els mateixos tallers han programat moltes activitats adreçades a un públic cada any més nombrós. Tota la informació de Tallers Oberts es pot consultar al perfil de Facebook i Instagram d’aquests, i al perfil d’X de Cambrils Cultura, a més del web www. cambrils.cat
La plataforma veïnal calcula que hi ha unes 250 famílies afectades
que tenien un IBI d’uns 700 euros no veuran augmentada la factura».
No obstant això, la iniciativa ha creat la indignació entre alguns dels veïns del municipi, els quals han creat un grup de WhatsApp per compartir la seva situació. Pedro Maroto, un dels veïns afectats per la mesura, assegura que hi ha un total de 250 famílies que veuran incrementat el seu IBI. El veí expressa que alguns dels afectats no han estat capaços d’accedir encara a cap bonificació perquè han acabat d’instal·lar les plaques durant aquest any.
Davant d’això, l’agrupació veïnal està buscant la manera d’enviar al·legacions contra aquesta modificació i ha parlat amb alguns dels grups de l’oposició per poder fer pressió. Maroto detalla que també tenen intencions d’acudir al següent consell plenari per mostrar la seva indignació. Francesc Farré, regidor d’Alternativa Altafulla, calcula que la mesura suposarà un estalvi de 71.200 euros per l’Ajuntament d’Altafulla, tot criticant que les famílies afectades hagin de carregar amb aquesta despesa. A més, el regidor a l’oposició va assenyalar com una «contradicció», el fet que «es defensi el desplegament de plaques fotovoltaiques mentre es redueix en un 70% les bonificacions d’aquestes».
No obstant això, Jordi Molinera considera que posar plaques solars a Altafulla «surt cap per mans» gràcies als diferents ajuts que existeixen. El coalcalde explica que «continuaran havent-hi bonificacions, però pot ser no tant», assenyalant que «no haurien d’anar destinades a cases amb 1500 metres quadrats de jardí».
Diversos artistes de la 17a edició de Tallers Oberts de Cambrils. Cedida
Imatge d’unes plaques fotovoltaiques instal·lades a un habitatge d’Altafulla. Cedida
El Conjunt romà de Centcelles millora l’experiència dels visitants
Patrimoni Plafons explicatius, audioguia en quatre idiomes i ulleres de realitat virtual enriqueixen l’experiència
El Conjunt romà de Centcelles, un dels monuments gestionats pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, ha estrenat una sèrie de millores que amplien i enriqueixen l’experiència dels visitants. Aquestes novetats, impulsades pel programa Visitmuseum del Departament de Cultura, inclouen recursos interpretatius, tecnològics i d’accessibilitat que faciliten la comprensió de les restes arqueològiques i del seu context històric.
Entre les noves incorporacions, destaca la instal·lació de vuit plafons explicatius que ofereixen informació detallada sobre diferents parts del monument, des dels seus
banys fins a la façana posterior. Aquests suports visuals permeten aprofundir en les hipòtesis sobre l’ús i evolució
El Govern aprova el finançament de la primera fase de la integració urbana del TramCamp
Urbanisme El Govern va aprovar ahir el finançament de la integració urbana del tramvia del Camp de Tarragona. Així, l’executiu dona llum verda a les plurianualitats econòmiques previstes en els convenis d’integració urbana amb els ajuntaments de Cambrils i Vila-seca, i, de la mateixa manera, es preveu que a l’acord de Govern de la
setmana que ve s’aprovin les de l’Ajuntament de Salou. El Govern finançarà les obres d’urbanització per aconseguir la integració urbana de la línia tramviària i l’adequació dels espais adjacents al tramvia. També permetrà amb aquestes actuacions la recuperació dels antics terrenys ferroviaris i la seva integració en la trama urbana. ACN
històrica del conjunt, tant a l’interior com a l’exterior. A la Sala de la Cúpula, s’ha afegit un panell mòbil que ajuda a
entendre millor la iconografia del famós mosaic que la decora, considerat un dels elements del conjunt històric i
Els visitants poden explorar la cúpula de Centcelles amb ulleres de realitat virtual
patrimonial més singulars del monument.
Accessibilitat per a tothom El MNAT també ha posat un fort èmfasi en l’accessibilitat. Una de les millores més significatives és la renovació de la maqueta tàctil del monument, que ara incorpora informació en braille i lletra augmentada. Aquest recurs facilita l’experiència a persones amb discapacitat visual i permet entendre millor la configuració i distribució del conjunt romà de Centcelles. A més, el monument estrena audioguia i signoguia
gratuïtes, accessibles a través del programa Visitmuseum. L’audioguia està disponible en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), mentre que la signoguia, elaborada en Llengua de Signes Catalana, ofereix explicacions adaptades per a persones sordes o amb hipoacúsia.
Tecnologia immersiva per Nadal Per a aquestes festes, el MNAT ha programat una activitat especial: ‘Enlaira’t a la cúpula de Centcelles’. Aquesta experiència immersiva, que tindrà lloc els diumenges 15, 22 i 29 de desembre i el 5 de gener, permetrà als visitants observar de prop el mosaic de la cúpula gràcies a unes ulleres de realitat virtual. L’activitat es desenvoluparà de les 10 a les 14 h i estarà inclosa en el preu de l’entrada, sense necessitat de reserva prèvia. Els visitants podran «volar» fins al sostre del monument i explorar les pintures i mosaics amb gran detall, gràcies al model 3D creat pel programa Giravolt del Departament de Cultura. A més, un equip d’educadors i dinamitzadors culturals guiarà l’activitat, accessible per a tothom.
Montblanc aprovarà el pressupost de 2025 amb més de 4 milions d’euros en inversions
Política El govern de l’Ajuntament de Montblanc va presentar ahir el pressupost per a l’any 2025, que preveu més de 4 milions d’euros d’inversions. Un augment del 100% respecte al pressupost de l’any 2024, quan les inversions del govern van ser de 0 euros. Els comptes preveuen, concretament, 4.445.906 euros d’inversions en patrimoni, via pública, edificis mu-
nicipals i culturals i en parcs infantils.
El govern portarà al ple de demà, dimecres, l’aprovació d’uns comptes de 14 milions d’euros. L’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó, va destacar que «són uns comptes vius que podrien arribar als 20 milions d’euros». El pressupost no contempla encara la subvenció d’un milió d’euros per habitatge, la subven-
ció per la construcció de l’Arxiu Comarcal o els diners que es recaptaran amb la implantació d’empreses al polígon logístic de CIMALSA.
«L’any 2025 serà l’any definitiu per a la posada en marxa del polígon logístic, per la implantació de Bon Preu i, n’estem segurs que també d’altres, que impulsaran el teixit econòmic del municipi» destacava Pallissó. Redacció
Unió
de Pagesos s’uneix al contenciós administratiu per a defensar l’espai agrari de Mont-roig
Urbanisme Unió de Pagesos s’ha sumat al contenciós administratiu presentat contra la modificació del Pla d’ordenació urbanística de Mont-roig del Camp per a permetre la implantació d’activitat industrial i l’augment de l’alçada d’edificació permesa al sector Sud-4 dels Comellarets. D’aquesta manera, el sindicat s’afegeix al procés iniciat pel Grup d’Es-
tudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) i l’Associació de Veïns de la Urbanització Club Mont-roig del Camp, impulsors del contenciós.
El sindicat denuncia que aquesta modificació, presa per l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona, afecta diverses parcel·les actualment dedicades a l’activitat
agrària, tal com figura en la declaració de la DUN d’enguany. Per aquest motiu, Unió de Pagesos subratlla que la tramitació «va en contra del que estableix la Llei d’espais agraris, que fixa la necessitat de replantejar aquells projectes que tinguin una afectació directa sobre espais agraris i buscar alternatives menys lesives per al territori en l’àmbit ambiental i social». Redacció
Redacció
Mostra dels nous plafons informatius del Conjunt romà de Centcelles. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Imatge virtual del tramvia del Camp de Tarragona a l’altura del barri de Torreforta. Cedida
El Festiuet de 2025 se celebrarà a Salou gestionat per una altra empresa
Cultura El festival comptarà amb alguns dels noms més potents de l’escena catalana i de l’estat
Álvaro Rodríguez
El Festiuet, un dels festivals de música més potents de la demarcació de Tarragona, ha pres aquest any un canvi de rumb i deixarà de celebrar-se al Vendrell per tenir lloc a Salou. El parc dels Emprius acollirà aquesta cita el 18 i el 19 de juliol amb un total de 20 concerts.
La notícia va saltar ahir per sorpresa a través d’unes renovades xarxes socials del festival. Les dates van ser anunciades fa una setmana a través d’un vídeo, però es desconeixia la seva ubicació i els artistes participants.
El cartell comptarà amb alguns dels noms més potents de la música en català com The Tyets, Figa Flawas, Julieta o Oques Grasses. Cal destacar que aquests últims només
han anunciat set concerts per aquest 2025. A banda, el festival disposarà de noms històrics de tot l’estat espanyol
Deu curtmetratges aspiren a la gran final del Frame Film Festival
Cultura l En la tercera edició hi han participat 16 municipis de la demarcació
El dissabte 11 de gener de 2025 a l’Auditori de la Diputació de Tarragona es projectaran els 10 curtmetratges finalistes, seleccionats a les diferents seus del festival en el seu re-
corregut per la demarcació de Tarragona. El certamen ha fet arribar el curtmetratge al gran públic perquè sigui aquest qui decideixi els guanyadors en cadascuna de les seus del festival. En aquesta tercera edició
que darrerament no es veien als circuits com Camela, King Africa o Green Valley. Aquesta edició també mos-
En l’edició d’enguany s’hi han inscrit 788 curtmetratges de tot l’estat
han participat 16 municipis, Riudoms, L’Ampolla, Vila-rodona, Castellvell del Camp, La Pobla de Montornès, Cabra del Camp, Alforja, Riba-roja d’Ebre, el Catllar, la Canonja, Montbrió del Camp, Sant Jaume d’Enveja, Albinyana, l’Arboç, Ascó i Vandellòsl’Hospitalet de l’Infant. Dels 788 curtmetratges inscrits en aquesta edició, s’han projectat un total de 59 curtmetratges del circuit estatal produïts durant els anys 2023 i 2024, donant l’oportunitat al públic de veure i votar les últimes novetats.
A la fase final accediran els curtmetratges guanyadors en cadascuna de les seus collaboradores de la fase classificatòria del Frame Film Festival i optaran als premis Talent Frame que s’entregaran el gener de 2025.
Aquests premis seran decidits per un jurat format per professionals del sector audiovisual.
tra una aposta per la música electrònica amb artistes com Iseo & Dodo Sound, Adala o la Sra Tomasa. El cartell deixa
La nova proposta ha venut més de 2.000 abonaments en un únic dia
encara quatre incògnites per confirmar.
Aquesta nova proposta ha generat una gran rebuda entre el públic, aconseguint superar els 2.000 abonaments pels dos dies venuts en les primeres 24 hores del seu llançament.
La celebració d’aquest esdeveniment coincidirà amb la capitalitat de la cultura catalana que ostentarà Salou durant tot el 2025. Pere Granados, alcalde del municipi, destaca que «l’any vinent serà exponent de la nostra identitat com a poble, per la qual cosa aquest festival significa
un valor afegit a la catalanitat del nostre municipi, a una programació de màxima qualitat que treballem, i, en definitiva, a una oferta turística que atraurà gent de tot arreu».
De fet, el certamen compta amb el suport de l’Ajuntament de Salou en el marc d’aquesta capitalitat.
Dos anys després
L’esdeveniment que s’estrenarà a Salou l’any vinent arriba dos anys després de la darrera edició celebrada, la qual va tenir lloc l’estiu de 2025. L’Ajuntament del Vendrell i l’empresa promotora del Festiuet van tallar relacions l’any passat i van anunciar que aquest esdeveniment no tindria lloc a la platja de Coma-ruga.
Ni l’empresa ni el consistori van donar detalls sobre el motiu d’aquesta cancel·lació, però l’esdeveniment va ser motiu de queixes de veïns.
El Diari Més ha pogut saber que l’empresa promotora de l’anterior format ja no es fa càrrec de l’esdeveniment de Salou, tot i que es desconeix qui ha agafat les rendes de l’edició salouenca.
Imatge de l’edició del Festiuet de 2019 a la platja de Coma-ruga. Festiuet
Redacció
El públic a la sessió de Riudoms de l’edició d’enguany. Frame Film Festival
L’Ateneu Arbocenc celebra la Fira de Santa Llúcia amb quatre activitats
Oci Els dies 13 i 14 de desembre, l’Ateneu Arbocenc celebrarà la Fira de Santa Llúcia amb un programa cultural variat. Divendres 13 a les 19 h s’inaugurarà l’exposició ‘Les col·lectivitats agrícoles al Penedès 19361939’, a càrrec de l’IEP. L’historiador Guillem Puig, coautor de la recerca, en farà la presentació, destacant el context històric de la collectivitat a l’Arboç. L’exposició estarà oberta al públic dissabte al matí, d’11 a 14 h. El mateix dissabte, a les 18 h, tindrà lloc l’espectacle de titelles ‘Històries de lletres’, de la companyia L’Estenedor Teatre, dirigit a infants a partir de 5 anys. Finalment, a les 20 h, la poeta Elena Sixto presentarà Llunarbori 2025, un calendari poètic que recorre els cicles lunars i els arbres sagrats dels celtes. Els assistents podran adquirir exemplars d’aquest quan finalitzi l’acte. Redacció
La Banda del Vendrell tocarà el 14 de desembre
Cultura El proper dissabte, dia 14 de desembre, a les 18.30 h de la tarda, l’Agrupació Musical Virgen del Consuelo, oferirà el seu tradicional concert de Nadal al municipi del Vendrell. Es portarà a terme al carrer Quatre Fonts. Formarà part del projecte cultural del municipi ‘El Vendrell sent la música’, que inclou diverses activitats tot l’any. Redacció
El Vendrell acollirà sessions de dansa inclusiva
Solidaritat l El Vendrell acollirà durant els mesos vinents diverses sessions de dansa inclusiva. Seran obertes a tothom, però estaran focalitzades per a les persones amb discapacitat i diversitat funcional. Se celebraran els dies 14 de desembre, 18 de gener, 5 de febrer i 15 de març, de les 11 h fins a les 13 h a l’edifici Tabaris de Coma-ruga. Redacció
La plaça del Tívoli del Vendrell es dedicarà al grup Lax’n’Busto
Homenatge l Es farà amb la col·locació d’una placa dedicatòria el proper dissabte 21 de desembre
Redacció
El proper dissabte 21 de desembre, a les 19 h, la Plaça del Tívoli acollirà un acte d’homenatge del Vendrell al grup Lax’n’Busto. En concret, se’ls dedicarà la plaça del Tívoli, un espai cèntric i emblemàtic per tota la vinculació que té amb la música, marcada per la presència de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, però també per l’existència, fa uns anys, de l’estudi de gravació de Jesús Rovira on Lax’n’Busto ha creat molts dels seus temes.
La regidora de Cultura, Silvia Vaquero, va explicar ahir que aquesta era una idea en la que ja feia temps que es treballava: «El Vendrell havia de fer un homenatge a un dels grups de rock més importants que ha tingut Catalunya, per tota la llarga trajectòria d’aquest grup musical que forma part de la banda sonora de les vides de moltes persones del Vendrell». Un homenatge que vol ser també un agraïment del municipi al grup per portar el nom del Vendrell arreu.
L’acte del dia 21 s’inscriurà en el projecte que la Regido-
L’acte de dedicatòria també inclourà l’actuació del grup The Porland’s
Un refugi climàtic a Llorenç del Penedès rep el premi Iniciativa
Medi Ambient de la Diputació
Mèrits Comparteix el guardó de la 20a edició amb el projecte Gastrocaça de Roquetes
Redacció
La Junta de Govern de la Diputació de Tarragona ha aprovat concedir el Premi Iniciativa Medi Ambient 2024 a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès, per un projecte de naturalització i refugi climàtic a l’escola municipal Les Cometes i a l’Ajuntament de Roquetes, per l’esdeveniment gastronòmic Gastrocaça, que fomenta la consciència ambiental i l’ús responsable de recursos naturals.
El guardó, que enguany celebra la seva 20a edició, reconeix projectes innovadors i
capdavanters orientats a potenciar el desenvolupament sostenible a la demarcació i es distribueix en dues categories: projectes de sostenibilitat urbana i projectes en el medi natural i rural. Cadascuna de les categories està dotada amb 10.000 euros.
La proposta de naturalització i refugi climàtic al pati de l’escola municipal Les Cometes, de Llorenç del Penedès, s’emmarca en la categoria de projectes de sostenibilitat urbana i té com a objectiu principal incorporar un major nombre d’elements naturals al pati de l’escola.
ria de Cultura impulsa des de fa 4 anys: El Vendrell sent la música!, que reivindica el talent musical del municipi amb actuacions repartides per diferents espais. A banda
de la col·locació de la placa de dedicatòria de la plaça, l’acte del dissabte 21 de desembre també inclourà l’actuació del grup The Porland’s, que s’ha volgut sumar a l’homenatge.
Aquest homenatge coincideix amb una tornada puntual del grup als escenaris, en primer lloc, amb dos concerts programats pel 18 i 19 de desembre a la sala Luz de Gas.
El Pessebre Vivent Parlat del Xarel·lo fa deu anys
Cultura El pròxim 21 de desembre, els Xarel·los donaran el tret de sortida a la desena edició del Pessebre Vivent Parlat Xarel·lo. Per commemorar la primera dècada de representacions, a les 17 h es farà un acte institucional on es reviurà els inicis del Pessebre i s’inaugu-
rarà el monòlit de benvinguda, amb actuació musical inclosa. Posteriorment, s’iniciaran vuit úniques representacions que s’allargaran les tardes del 21 i 22 de desembre al Bosc de Campau, situat al municipi de Sant Jaume dels Domenys. Redacció/Cedida
Imatge del grup Lax’n’Busto amb la regidora de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell, Silvia Vaquero. Ajuntament del Vendrell
Corrupció i falsedat documental: les proves del Nàstic contra Éder Mallo
Judicial l El conseller de la SAE Antoine Jordà i el penalista Fermín Morales revelen els detalls d’una querella «sense literatura»
Pep Santos Alasà
El Nàstic s’ha convertit en el primer club a presentar una querella criminal contra un àrbitre a Espanya. Concretament, el club grana acusa el col·legiat Éder Mallo, de falsedat documental i corrupció esportiva pels fets que van passar en la final del Play-off d’ascens a Segona Divisió contra el Màlaga. El club grana va convocar ahir una roda de premsa per explicar els detalls de la querella interposada. Les acusacions van ser exposades per Antoine Jordà, advocat i membre del consell d’administració del club, i Fermín Morales, catedràtic en Dret Penal. Segons els responsables, la querella s’ha elaborat amb l’assessorament d’una investigació privada a càrrec de la coneguda agència Méto-
do 3.
Jordà va argumentar que els incidents ocorreguts durant el partit van ser «inexplicables» i van evidenciar una conducta premeditada per alterar el resultat que hauria estat recompensada amb un ascens de categoria per a l’àrbitre. Jordá va destacar com a exemple la desproporció en les targetes mostrades (sis per al Nàstic i cap per al Màlaga), així com l’expulsió, com a mínim dubtosa, de Nacho González al minut 63. També va denunciar l’aturada del partit sense previ avís al delegat de camp per la caiguda de pilotes i l’allargament fins als 122 minuts més afegit del temps ordinari de joc. «Estic convençut que, si no ens marquen gol, encara ara continuaríem jugant».
Va destacar també l’actitud del col·legiat, especialment
Mallo va ser premiat amb l’ascens de categoria després de la polèmica final
L’àrbitre, en estat nerviós, va demanar un relaxant muscular durant la pròrroga
durant la mitja part de la pròrroga, on es va mostrar visiblement nerviós reclamant, gairebé en un estat d’atac de nervis, un relaxant muscular als serveis mèdics del Nàstic. Un dels punts centrals de la querella incideix en la falsedat documental. L’acta arbitral de Mallo, on es detalla que va rebre insults i amenaces de mort que el van fer témer per la seva integritat, es contradiu
L’apunt
Comentaris despectius
L’informe de Método 3 també destaca comentaris que presumptament hauria realitzat el col·legiat Éder Mallo en una conversa privada en la qual hauria afirmat que «Tarragona és una puta merda». Així com atacs cap als Mossos d’Esquadra als que va insultar titllant-los de «fills de la grandíssima puta» i qualificant-los com la policia «més corrupta». Aquesta animadversió, segons l’in-
amb l’informe dels Mossos d’Esquadra. La policia catalana no va tenir constància d’aquests incidents. Fermín Morales va remar-
forme, podria haver influït en les seves decisions durant el partit. Així mateix, l’informe també recull una conversa entre el col·legiat i un amic seu en un bar de Salou el dia abans de partit en què Mallo confessava que «li tenia la matrícula presa» al número 3 del Nàstic, Nacho González, qui acabaria expulsat durant el partit. Uns indicis que, si bé s’han volgut prendre amb distància durant l’explicació, han estat reflectits en la querella.
car que el document elaborat és rigorós i sense adornaments, buscant demostrar amb proves empíriques les reclamacions granes.
El procés es troba pendent d’admissió per part de la Fiscalia, i el club confia que aquesta hi donarà suport. Morales va advertir que si no s’actua contra la corrupció en l’esport, l’article 286 bis del Codi Penal perdrà la seva raó de ser.
La querella quantifica els danys en gairebé 50.000 euros per sancions imposades al club i més de 5 MEUR en drets televisius perduts per la manca d’ascens.
Tot i això, Fermín Morales va aclarir que és gairebé impossible que hi hagi conseqüències esportives com la repetició del partit, ja que afectaria tercers de bona fe. Antoine Jordà va admetre que el Nàstic probablement no recuperarà la categoria, però va insistir que «hi ha moments que no et pots quedar callar» va sentenciar.
L’informe del Nàstic recull que l’expulsió de Nacho González podria haver estat premeditada per l’àrbitre. Gerard Martí
El Nàstic aprova un pressupost de 4,89 milions d’euros per a la temporada 2024-25
Nàstic l La Junta General d’accionistes va aprovar la remuneració del càrrec del president executiu
Pep Santos Alasà
El Gimnàstic de Tarragona ha aprovat un pressupost de 4,89 milions d’euros per a la temporada 2024-25 durant la Junta General Ordinària i Extraordinària d’accionistes, celebrada ahir al Palau de Congressos de Tarragona
Segons el balanç presentat, el club va tancar l’exercici 2023-24 amb unes pèrdues de 917.000 euros, una millora significativa respecte als 1,4 milions de dèficits registrats la temporada anterior. No obstant això, es preveu que el nou exercici 2024-25 també presenti pèrdues, estimades en 887.000 euros. Lluís Fàbregas, president executiu del
club, va explicar que aquesta xifra serà assumida parcialment per alguns membres del Consell d’Administració.
Malgrat el context econòmic complex, Fàbregas va destacar els avenços aconseguits en l’àmbit esportiu i social del club. Actualment, el Nàstic compta amb 7.662 socis, una dada que reforça la fidelitat de l’afició. Entre
El Reus FC Reddis pot ser més líder avui en el partit contra el Prat
Futbol l El Reus FC Reddis pot ampliar avui el seu avantatge com a líder del grup cinquè de Tercera RFEF. El club roig-i-negre s’enfrontarà a partir de les 18:30 h a l’AE Prat a domicili. Es tracta del partit de la jornada 9 ajornat per la DANA. En cas de victòria, els homes de Marc Carrasco se situarien com a líders en solitari de la catego-
ria, amb un marge de 3 punts sobre el CE Manresa, actual segon classificat. Davant, el Reus FC Reddis s’hi trobarà un equip que, clarament, passa per un moment difícil. Els Potablava sumen quatre derrotes consecutives i són 17ns classificats amb 13 punts, sumant tres victòries, quatre empats i sis derrotes. Tanmateix, els pratencs han
sabut competir amb els rivals de la zona alta de la classificació: ni el Manresa, ni el Girona B, actuals 2n i 3r classificat respectivament, van aconseguir passar de l’empat contra els del Baix Llobregat. Per la seva banda, el Reus FC Reddis arriba després de sumar tres victòries consecutives i en un bon moment que els pot portar al més alt de la taula. PSA
els projectes més exitosos del club, el president va posar èmfasi en el creixement del Nàstic Femení i del projecte Nàstic Genuine.
També va destacar el paper del futbol base en el desenvolupament del planter, considerant-lo un pilar fonamental del projecte esportiu.
Fàbregas també va aprofitar l’ocasió per denunciar
la inviabilitat econòmica de Primera RFEF i la mala qualitat de la plataforma televisiva que cobreix els seus partits. En l’àmbit esportiu, el president va destacar que la primera plantilla es manté en zona de playoff, tot i els obstacles. Fàbregas va destacar que enguany s’espera, com a mínim, repetir l’èxit de l’any passat i, si és possible, completar
L’apunt
El Nou Marcador, el gener del 2025
En el torn de precs i qüestions de la Junta, un soci va aprofitar l’ocasió per a preguntar pel nou marcador que s’havia promès a l’estiu. Lluís Fàbregas, va explicar que el club ja ha estudiat la inversió i, si es compleixen els terminis, al gener de 2025 el coliseu grana estrenarà marcador per substituir el malmès marcador actual.
Fàbregas va plantejar una possible venda de l’entitat grana a un gran inversor
l’objectiu que, l’any passat, «no ens van deixar».
També va assenyalar que s’està treballant per recuperar la categoria del filial, la Pobla de Mafumet, i per potenciar la ciutat esportiva, concebuda com un eix estratègic per al creixement futur del club.
Possible venda del club
El moment més rellevant de la Junta va ser la reflexió del president executiu sobre el futur del club, plantejant tres possibles escenaris per garantir l’estabilitat: que el consell esportiu faci una nova ampliació de capital per cobrir el diferencial de pressupost que permet competir a la part noble de la classificació, moderar-la i assumir el risc potencial de perdre la categoria o acceptar alguna de les propostes de venda de grans inversors que rep el club.
Si el Reus FC Reddis aconsegueix sumar algun punt se situarà com a líder en solitari. Reus FC Reddis
Es tracta de la primera Junta General d’accionistes des del relleu de Fàbregas a la presidència del Consell d’Administració. Tjerk van der Meulen
Els rebels de Síria nomenen Mohammed al-Bashir després de la caiguda de Bashar al-Assad
Orient Mitjà l La cap de la diplomàcia de la UE alerta que la transició de poder suposarà reptes enormes
ACN
L’Organització per a l’Alliberament del Llevant (HTS) ha nomenat Mohammed al-Bashir com a primer ministre interí de Síria després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad. En un discurs televisat, Bashir ha afirmat que ha rebut l’encàrrec de liderar el govern sirià de forma transitòria fins al març del 2025.
El nou primer ministre és membre de l’HTS, la milícia que ha encapçalat la revolta contra el govern d’Al-Assad, i fins ara liderava el govern de les zones controlades per l’organització a Idlib. Segons ha dit, la decisió s’ha pres després d’una reunió amb diversos càrrecs del govern d’Al-Assad per discutir sobre el «període de transició» que s’obre al país després que els rebels de Síria prenguessin el control de Damasc en els últims dies i provoquessin la caiguda del règim de més de mig segle de la dinastia AlAssad.
La situació a Síria ha tingut una altra derivada en la política de concessió d’asil a diversos països de la UE. Alemanya, país europeu amb una de
Junqueras va ordenar no activar els protocols pel cas d’assetjament sexual
a Exteriors
Política L’expresident d’ERC no nega les al·legacions de Bosch i denuncia «joc brut»
Oriol Junqueras, expresident d’ERC, va ser ahir el centre de la polèmica després de les al·legacions d’Alfred Bosch sobre la gestió d’un cas d’assetjament sexual a Exteriors. Segons Bosch, Junqueras va ordenar no activar els protocols oficials de la Generalitat ni d’ERC, a favor d’una investigació paral·lela que qualificava de «discreta, informal i irregular». Aquestes instruccions es van donar en dues reunions a Lledoners el desembre de 2019, com consta
en l’expedient intern d’ERC. Junqueras va buscar evitar que Funció Pública, dirigida per Junts, tingués accés a la investigació oficial. Bosch, tot i defensar l’activació dels protocols, va complir les instruccions de Junqueras, fet que va generar una investigació no oficial que implicava el cap de gabinet de Bosch, Carles Garcias, com a protagonista. Bosch va acabar destituït a principis de 2020, mentre Junqueras va continuar mantenint la seva postura. En resposta a les revelacions, Junqueras va denunciar
les comunitats sirianes més grans, va anunciar aquest dilluns passat que congela les sol·licituds d’asil en curs fins que «s’aclareixi la situació» al
país de l’Orient Mitjà.
També ho va fer França, que va recordar que «com sempre», la situació política en un país pot comportar una
L’expresident d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras. ACN
L’expresident d’ERC va vetar l’activació dels protocols oficials sobre el cas d’assetjament
«suspensió temporal» de la presa de decisions sobre determinades sol·licituds d’asil dels seus compatriotes. França té en procés actualment
Diversos països europeus revisen la proposta d’asil de persones sirianes
unes 700 peticions de refugi de persones d’origen sirià, segons va informar l’Elisi. Altres països com Àustria, Bèlgica, Grècia, Dinamarca o Noruega també s’han sumat a l’anunci de revisions de la política d’asil en relació amb les persones provinents de Síria.
Aliats debilitats
L’alta representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha afirmat que la caiguda del règim de Bashar al-Assad a Síria és una mostra que els seus principals aliats estan «debilitats». Després que l’Organització per a l’Alliberament del Llevant (HTS) hagi nomenat un nou primer ministre interí, la cap de la diplomàcia de la UE ha alertat que la transició del poder al país suposarà «enormes reptes» i ha admès que l’HTS no ha estat l’actor «més pacífic» a la regió. «Les pròximes setmanes seran crucials per veure si les coses van en la direcció correcta», ha indicat Kallas. La representant ha admès que hi ha «preocupacions fundades» sobre un eventual auge de sectarisme i violència, apuntant al creixement de «la radicalització, la militarització de la religió i el terrorisme».
Les patronals industrials reclamen que la nova llei incorpori un fons de finançament
Economia Aquest hauria de rebre anualment una injecció de 2.500 milions d’euros
ACN
Les patronals de l’automoció, la siderúrgia, la refineria, el paper, la química i farmàcia, l’alimentació, el ciment i les matèries primeres minerals s’han unit per a reclamar que la nova llei d’indústria incorpori un fons de finançament per impulsar la competitivitat, que hauria d’ascendir als 2.500 milions l’any.
«joc brut» i va qualificar les filtracions com a part d’una «campanya de desqualificacions» en el marc de la seva reelecció, tot i no desmentir les accions d’aquell moment.
En un comunicat, l’Aliança per la Competitivitat de la Indústria Espanyola, que representa el 60% del producte industrial brut estatal, considera que l’avantprojecte
de llei aprovat pel Consell de Ministres dimarts passat és «positiu» però «no defineix allò essencial», que consideren que és definir «com s’articularan els recursos financers necessaris per a dur a terme el procés de reindustrialització» que consideren que requereix l’Estat.
Per a l’Aliança, el propòsit d’atreure i d’establir grans projectes industrials a Espanya són positius, però es corre el risc que «quedi en meres intencions» si no es concreta la instrumentalització dels recursos amb un fons i sense delimitar els terminis.
Celebracions a Damasc després de la captura de la ciutat i la caiguda de Bashar al-Assad. Bilal al Hammoud/EFE
ACN
k Desde el corazón k
‘Tiritas para el alma’
Imagina que entras en una clase, y al momento vienen dos o tres niños a decirte algo. A una le duele la cabeza, otro que tiene dolor de barriga y uno que te enseña algo en un dedo que tú ni tan siquiera aprecias, pero que se lo hizo ayer y le duele tanto. En ocasiones esos malestares se corresponden con cuestiones físicas reales, me refiero a que conllevan un resfriado, vómitos o lo que sea que están incubando. Pero en muchos otros momentos, esos dolores tienen que ver con algo que no es nada físico, aunque a ellos se les manifieste de esa manera. A veces el dolor de barriga y de cabeza, llega por la ansiedad de ir a una extraescolar en la que no se sienten bien, o no les gusta. Por algo que está sucediendo en su familia o porque les han dicho que tienen una prueba. Porque han llegado pronto por la mañana a la escuela, se quedan a comer, y acaban con una extraescolar, y se les antoja enorme el tiempo que ha de transcurrir hasta que vuelvan a ver a sus padres. Porque alguno de los padres o tal vez los dos están de viaje. Porque puedan estar viviendo algo que no les guste pero no lo sepan explicar… Habría tantos porqués como niños… No es un aspecto en el que se pueda generalizar, pero detrás de estos me duele… o no me siento bien… muchas veces hay un algo que necesitan poder decir. Aunque a veces no sean conscientes ni de qué es. Pero nosotros sí deberíamos saberlo. No lo que hay detrás, pero sí que en esos casos hace falta pararte y escuchar, y mirar mientras escuchas, escuchar además de oír y escuchar mientras ves.
En la mayoría de situaciones, esa escucha es la tirita para el alma que necesitan. Porque en la tripa y en la cabeza se hacen esos nudos de cuando se piensa y se dan vueltas, o de cuando no se entiende, también están los de tener miedo, y los de esas ocasiones en que el enfado es tan grande. Y como más dentro se quedan, más fuertes se hacen los nudos, por lo tanto más fácil es que duela la barriga o la cabeza.
Para que se puedan deshacer esos nudos, a veces basta con poder hablar sobre ese tema que se te empieza a liar adentro
Para que se puedan deshacer esos nudos, a veces basta con poder hablar sobre ese tema que se te empieza a liar adentro. Porque al hablar se pone orden y al decirlo en voz alta, muchas veces eso que atormenta se ve más pequeño y con menos fuerza. Y si hablando no se sabe bien cómo decirlo, siempre se puede escribir, y si son más pequeños lo pueden dibujar o pintar. Seguro que tú como adulto sabes reconocer esos nervios, ansiedades, o situaciones en que la barriga, la cabeza o alguna otra parte del cuerpo te están avisando de algo. Y ese aviso siempre no es que necesitas una manzanilla y un poco de arroz hervido. Y tú lo sabes bien, pero a veces no nos paramos y no nos escuchamos. O no buscamos a alguien que nos ayude con los nudos internos.
Ojalá supiéramos bien cuando algún niño necesita una tirita para el alma, y por supuesto ojalá supiéramos cuando somos nosotros mismos los que la necesitamos. Esa tirita que no tiene dibujitos, ni es de color marrón clarita, ni necesitas despegarla luego de golpe para que no te duela. Porque las tiritas para el alma vienen en formato de alguien que te escucha y que te ve. También están en modelo abrazo. Y no se compran… las tiritas para el alma las tenemos todos dentro de nuestro corazón.
Esther Neila Maestra y escritora
Rk Editorial k
Brigada ràpida
eus estrena Brigada d’Intervenció Ràpida, formada per un equip multidisciplinari de divuit persones. Es tracta d’un servei que ja tenen altres ciutats, com per exemple, Tarragona. En el cas de la capital tarragonina, però, el consistori ha optat per una política d’intervenció concentrada en espai i temps, i ho ha denominat com a Pam a Pam. Sigui com sigui, una brigada d’aquestes característiques és essencial per a poder mantenir l’entorn urbà de manera eficaç. Normalment, a més, aquest tipus de serveis estan pensats per actuar a partir de denúncies o queixes dels mateixos veïns. Si l’actu-
ació és ràpida i bona no cal menystenir el valor polític que tindrà, aleshores, la presència d’una brigada com aquesta. Res és mai tan senzill, però, i la rapidesa sempre pot quedar a expenses del triatge que, segurament, caldrà fer quan s’acumulin les actuacions. Disposar d’equipaments adequats i de la capacitat de recollir ràpidament els avisos ciutadans gràcies a les noves tecnologies, són punts a favor de la millora del servei. Disposar d’un entorn urbà cuidat i que rep el manteniment adequat és una de les tasques més agraïdes pels ciutadans, tot i que també és una de les més complicades pels ajuntaments.
k Tribuna k
La força de la militància: la força per a la República Catalana
El 30 de novembre, amb més d’un 81% de participació, Militància Decidim va guanyar la primera volta del Congrès d’ERC. Aquest resultat és una demostració de la fermesa d’una candidatura compromesa a escoltar i incloure a tota la militància.
A Militància Decidim, volem caminar conjuntament, per a construir present i futur, per recuperar l’esperit de l’1 i el 3 d’octubre, per la profunda convicció en el futur del nostre país, sense renunciar al passat, amb la determinació de construir la República Catalana.
El nostre objectiu és implicar tota la militància per reconstruir vincles i fer d’Esquerra un partit fort i útil. Necessitem la vostra mirada, la vostra opinió i ens comprometem a reconèixer-les i potenciar-les en cada decisió.
Fer una Esquerra més forta significa obrir espais de debat, garantir la transparència i la participació de tothom en la presa de decisions, tal i com ja hem fet en l’elaboració del programa de Militància Decidim.
En l’àmbit del pacte amb el PSC, la nostra actitud serà proactiva per a garantir el seu compliment. Advertim que només el mantindrem, si es va complint, perquè la nostra prioritat és
Laura Castel i Fort Candidatura Militància Decidim
el compromís amb els valors del nostre partit.
En l’àmbit intern no hem sigut prou eficients, i cal treballar més i millor. Som conscients que una bona comunicació en xarxa, és clau per la tasca política i orgànica. Ens assegurarem que tots els debats i totes les decisions arribin a cada militant de cada racó del Camp de Tarragona. Comunicar no és informar, és construir escoltant i enraonant.
ral, és la raó de ser d’ERC .
Per això, ens cal una Esquerra forta, arrelada al territori i interpel·lada per la militància i la ciutadania, i alhora, nodrint-se de la realitat social i territorial. Només així podrem respondre a les necessitats de les persones, la feina, l’habitatge, la salut, l’ensenyament, el futur, la república... Estem preparades per liderar, amb vosaltres i per a vosaltres.
El nostre objectiu és implicar tota la militància per reconstruir vincles i fer d’Esquerra un partit fort i útil
Hem de ser clars, explicar i saber-nos explicar i la transparència seran les eines per reconstruir la confiança amb la militància, i entre el partit i la societat. Només aquesta unió ens donarà la força per afrontar els reptes de país.
Per descomptat, totes les persones amb càrrec electe que representin el nostre partit, i totes les persones amb càrrecs orgànics, també han d’arribar a cada racó del Camp de Tarragona. Per Militància Decidim, estar al servei de la gent, de la militància, dels càrrecs municipals i de tota la ciutadania, i el seu teixit social, econòmic i cultu-
I per fer això, Militància Decidim comptem amb tota la militància, la de Tarragona i Reus, però també la de Renau, Savallà del Comtat o Arbolí. Ens cal la força que resideix en tots els municipis, per fer una Esquerra municipalista, metropolitana, rural, o de muntanya, de micropoble a gran ciutat. Perquè cada militant és company de lluites, germà de projecte i part essencial per a la reconstrucció del partit i del país.
k Tribuna k
¿Y si matamos a la pesca?
Entiendo que quienes gobiernan Europa lo tienen muy difícil para compaginar todos los intereses de los Estados miembros. Demasiados países, demasiadas culturas, demasiados idiomas, demasiados intereses particulares, etc. No es fácil hacer viable todo eso en forma de leyes que nos convengan y contenten a todos por igual. Por eso, nuestros gobernantes de la Unión Europea tienen un trabajo muy difícil y complicado. Y, algunas veces, hay que entender la complejidad de esa gobernanza. Pero en otras ocasiones, como la actual, la ausencia de sentido común obliga a decirles un ‘no’ rotundo.
¿A quién se le ocurre que una actividad económica pueda sobrevivir trabajando o produciendo solo entre 20 y 28 días al año? La respuesta a la pregunta es elemental. Decretar que la pesca en el Mediterráneo solo se desarrolle durante esos 28 días al año -como máximo- es condenar a muerte al sector y a todas las personas, empresas y pueblos que hay tras él: comerciantes, talleres náuticos, transportistas, restauradores, etc. Y eso sin olvidar aspectos culturales, tradicionales, sociales o de arraigo, que no son temas menores.
La otra cuestión es que, si la medida propuesta carece por completo de sentido común, parece ser que también carece de fundamento técnico.
Y es que los primeros interesados en conseguir que en el mar se den las condiciones para que en los ca-
k Dels lectors
Colas para alquilar un piso
Ha salido este comentario en La Sexta. Un piso en Barcelona ha salido en alquiler por 923’00€ que es el precio máximo que permiten alquilar (supongo es según la zona). Naturalmente los que puedan pagar este precio es que tienen buen sueldo los dos. No hay remedio para los que ganan 1.500€. Puestos a buscar culpables, a todos se nos ocurre el Gobierno. Llevan años
Antonio Martínez Empresario
laderos haya pesca son los propios pescadores, y ya hace tiempo que lo están demostrando con la aplicación de medidas preventivas de carácter voluntario, como la reducción de la jornada laboral, las vedas biológicas anuales, la fijación de zonas de exclusión pesquera o la incorporación o mejora de medidas técnicas de artes de pesca más selectivas.
Pero de nada sirve todo ese esfuerzo que hasta ahora han hecho los pescadores si, al final, se condena a muerte al sector. Porque eso es precisamente lo que pasará si se aprueba la propuesta que valora aprobar la Unión Europea y que, entre otras cosas, fijará un recorte de la capacidad pesquera (en días de pesca anuales) del 80% para 2025 en relación a la actual, y de un 30% de las capturas de gamba roja y otras limitaciones para la flota de palangre. Esto se traduce en que, el año que viene, la actividad pesquera solo podrá ser de entre 20 y 28 días, en función de la medida de la embarcación.
No hace falta recordar que la primera obligación de las autoridades europeas es defender los intereses económicos y laborales de los ciudadanos europeos. La salud, el tejido social o la economía de un país no pueden ser moneda de cambio de otros intereses
Recientemente me lo decían unos pescadores de Huelva, que cada día
de retraso en hacer pisos sociales. Pero cada vez gastan más dinero en cosas que no benefician a este colectivo, como puede ser gastar millones en mejorar sus oficinas. Y un error muy grave que comete el Gobierno es permitir la ocupación de viviendas particulares. No se ven amparados y prefieren tener las viviendas cerradas. Y si algún inquilino no puede pagar, no es el propietario el que debe regalarle el alquiler,
ellos se ven sometidos a condiciones que les dificultan su actividad, mientras por las noches ven entrar camiones procedentes de Marruecos con pescado exento de esas condiciones de captura, transporte y conservación. No hace falta recordar que la primera obligación de las autoridades europeas es defender los intereses económicos y laborales de los ciudadanos europeos. La salud, el tejido social o la economía de un país no pueden ser moneda de cambio de otros intereses. E intentar que un país mediterráneo se quede sin un agente económico que trasciende la mera actividad y se adentra en la tradición, la cultura, la sociedad, etc., como es el caso de la pesca, es una aberración. Lo es y esperamos que no se apruebe. O, al menos y a riesgo de ser tachado de demagogo, creo que el problema tiene una solución: al mismo tiempo que los gobernantes europeos aprueben la propuesta de limitar la pesca a 2028 días anuales, ese mismo acuerdo debería incluir que los firmantes de la aprobación pasen, desde ese mismo día, a percibir únicamente 28 días de su salario anual por el resto de su vida. Posiblemente, así, se darían cuenta de lo aberrante de la medida que intentan aprobar.
sino el Gobierno, es el que se debe de hacer cargo. Seguro que muchas veces vería que lo que no quieren es pagar, no que no puedan, pero como el gobierno da la espalda a los propietarios, así nos va todo. Cuando se firma un contrato de alquiler a precio no abusivo debería haber una cláusula en que el Gobierno se hace cargo de la deuda, hasta que el inquilino pueda. Dan ayudas a los nuevos alquileres, pero no ayudan a los que ya están alquilados.
Més enllà de la competició: atrevim-nos a créixer sense límits k Tribuna k
Competir no és només un acte de superació; és el diàleg constant entre què som i el que podríem arribar a ser. No lluitem per ser millors que altres, sinó per conquerir les nostres pròpies limitacions i encendre la flama del nostre potencial. Tal com diria el bagenc Jaume M.: «Ser competitiu no és voler ser el millor; és voler ser millor cada dia.» Aquesta és l’essència de la competició autèntica: un procés d’evolució que ens transforma i dona sentit a la nostra existència. Competir és llibertat. És un crit que diu al món: «Estic viu, i no tinc por d’arriscar-me.» Aquesta llibertat no es tracta d’absència de límits, sinó de la força de desafiar-los amb determinació. Aquell qui té un ‘per què’ per viure pot suportar gairebé qualsevol ‘com’. La competició ens dona aquest ‘per què’: una raó per avançar malgrat els obstacles i transcendir les pors que ens lliguen. Quan competim amb autenticitat, ens convertim en creadors de possibilitats. No només creixem, sinó que deixem empremta en el camí. Cada acció feta des del cor té el poder d’inspirar els altres, d’encendre espurnes en aquells que ens observen. La competició és molt més que un objectiu individual; és un procés col·lectiu on la nostra ambició connecta amb l’ànima del món. Com diu un antic proverbi manresà: «L’aigua perfora la roca, no per força, sinó per persistència.» Així és com la competició autèntica ens forja: a través de cada esforç constant.
Hi ha moments en què la competició ens recorda una veritat universal: L’únic límit real és el que imposa la nostra ment. Quan ens alliberem de les pors, el possible es redefineix. És en aquest acte de valentia que trobem la llibertat d’explorar qui som realment i el que som capaços d’aconseguir. ‘Coneix-te a tu mateix,’ perquè només en aquest coneixement trobaràs la força per transcendir-te.
Viure competitivament és abraçar la vida amb plenitud. No ens defineixen els obstacles que trobem, sinó com els enfrontem. La competició ens ensenya a veure cada pas com una oportunitat per créixer i ens recorda que el nostre destí no és una qüestió de sort, sinó de determinació. Cada decisió, cada acció, és una declaració d’intencions que ens apropa a la nostra millor versió.
La competició no és mai una lluita contra altres; és un acte de creació. Ens desafiem a nosaltres mateixos no per demostrar res al món, sinó per donar sentit a la nostra pròpia història. Aquesta història, viscuda amb intensitat, no busca cap final gloriós, sinó la satisfacció de saber que hem donat tot el que som. Competir és estimar la vida amb intensitat i comprometre’s amb el procés de transformació diària. A cada pas, escrivim un capítol d’immortalitat.
Aixeca’t i viu amb tot el que ets. No esperis que el món et doni permís per viure plenament; sigues tu qui marqui el camí. Cada pas que fem, cada decisió que prenem, reflecteix la nostra valentia de dir: «Sóc aquí, i em nego a conformar-me.» El final no és mai un límit, sinó un punt de partida per continuar creixent, per seguir transformant-nos. No anem on ens porta el camí, sinó on no hi ha camí, i hi deixem una petjada.
A las personas que alquilan viviendas a precios desorbitantes, se supone que ya les han regulado los precios. Y esto nos lleva a que el Gobierno no cumple con las viviendas sociales. Menos hacerse nuevas oficinas y más vivienda social.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
No competim per aplaudiments, ni per premis, sinó per sentir que la vida que vivim és autèntica, lliure i plena. Cada dia és una oportunitat per avançar amb coratge, per redefinir el possible i demostrar que la veritable grandesa està en el procés de millorar constantment. Aquesta és la història que escrivim: una que no només parla del que hem aconseguit, sinó del que hem esdevingut. Recorda: viure és competir amb el temps, amb les excuses i amb la conformitat. La vida no és esperar que passi alguna cosa, sinó fer-la passar. Siguem valents, seguim la nostra estrella i atrevim-nos a créixer sense límits. La vida plena no s’acaba en nosaltres: es propaga, transcendeix i dibuixa l’infinit.
Pere Domingo Fornell
Necrològiques
Tarragona
Guillermo Sánchez-Guardamino Ferrer.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Sagrat Cor.
Josep Giner i Martí.
Ha mort als 93 anys.
Maria Dolors Mari Andreu.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Montserrat González Muntañola.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a Torreforta.
Maria Gabriela Cid Paniagua.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Reus
Josep Maria Llevat Grau.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Cristóbal Ramírez Porcuna.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Imatge dels treballadors i treballadores de Vopak Terquimsa celebrant el ‘Family Day’ al pavelló del CBT a Tarragona. Cedida
Els treballadors i treballadores de Vopak Terquimsa
celebren el ‘Family ‘Day’ al pavelló del CBT a Tarragona
Comunitat Ho van fer organitzant un partit de bàsquet al poliesportiu del Serrallo
Redacció
L’últim dissabte del mes de novembre, els treballadors i treballadores de Vopak Terquimsa van viure una jornada especial amb la celebració del ‘Family Day’ al pavelló del Serrallo, seu del Club Bàsquet Tarragona (CBT). L’acte va re-
unir unes setanta persones, incloent-hi familiars, que van gaudr d’una tarda de bàsquet plena d’emocions.
L’esdeveniment va coincidir amb el derbi entre l’Ibersol CBT, patrocinat per Vopak Terquimsa, i l’Oca Global CB Salou, corresponent a la Segona FEB, tercera categoria
estatal. Tot i la derrota local, la intensitat del partit i el suport del públic van ser els protagonistes. Durant el descans, els joves de l’Escola de Bàsquet del CBT van oferir una exhibició a la pista, destacant com una de les motivacions principals del patrocini.
Josep Forcadell, director
comercial de l’empresa Vopak Terquimsa, va subratllar la connexió amb els valors del Club Bàsquet Tarragona: «Gaudir d’aquest ‘Family Day’ amb la nostra gent i alhora donar suport a l’equip ha estat una experiència compartida excel·lent que ens ha permès gaudir a tots».
L’espectacle ‘Cadires’ arriba al Casal d’Altafulla
Cultura l L’essència del teatre va arribar al Casal Cultural la Violeta d’Altafulla amb l’espectacle ‘Cadires’. Una obra que van protagonitzar el primer cap de setmana de desembre tant Mont Plans com Oriol Genís, dues icones del teatre català, que van ser dirigits sota la dramatúrgia d’Albert Arribas. Una obra dedicada a l’ofici de ser actor. Redacció
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Muchas felicidades! Espero que lo hayas pasado bien tu día. Recuerda que en los ojos correctos siempre serás arte.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Temes socials centraran la teva atenció i a més d’aportar-te noves idees et donaran bons beneficis. No et precipitis en els viatges descansa.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Controla més els teus impulsos. Per més que tinguis raó en el que dius els altres no estaran per la labor. Utilitza la diplomàcia. Ves amb compte.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Si viatges ves amb compte amb els oblits les distraccions. Un familiar o amic et demanarà ajuda això canviarà els teus plans objectius.
TV local
TAURE
20/04 al 20/05
La teva vida sofrirà alguns alts baixos però que aviat tindran solució. Noves responsabilitats t’arribaran però estaràs a l’altura.
VERGE
23/08 al 22/09
Si critiques avui massa els defectes dels altres cauràs en el teu propi parany. Els viatges amb amics seran molt feliços rendibles.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Viuràs una bona oportunitat emotiva on podràs donar curs a la teva imaginació. No et tanquis a casa sal a viure-la intensament.
10:30 Teló de fons
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 Qui cuina avui?
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + sostenibilitat
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 La comarcal
21:00 Notícies (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 La comarcal (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
No et fiïs molt dels nous coneguts. Les paraules se les emporta el vent les promeses igual. Analitza tot molt abans d’actuar o ho lamentaràs.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Arribaran notícies agradables de persones llunyanes en el teu àmbit domèstic trobaràs un equilibri. A la nit podran sorgir ardents aventures.
AQUARI
20/01 al 18/02
Seràs el centre d’atenció de tots és fàcil que critiquin la teva actitud la teva manera de ser. No et mostris replicaire tot passarà molt aviat.
CRANC
21/06 al 22/07
Les passions estaran a l’ordre del dia ja que avui el teu magnetisme personal serà molt accentuat la teva capacitat dialèctica la millor.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Les teves passions internes sortiran a la llum i en la jornada et veuràs obligat a buscar sortida a les teves ansietats. Nit passional.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Avui les satisfaccions d’ordre sentimental seran moltes els altres et faran sentir molt feliç. Els moments íntims seran molt intensos.
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Com la nit i el dia. Cabaret
11:00 Teló de fons
11:30 Qui cuina avui?
12:00 Caminant per Catalunya
12:30 Qui cuina avui?
13:00 Teló de fons
13:30 Com la nit i el dia. Cabaret
14:00 Notícies 12
14:30 Com la nit i el dia. Cabaret
15:00 Teló de fons
15:30 Qui cuina avui?
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + Sostenibilitat
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Com la nit i el dia
21:30 Hospital de Proximitat
22:00 Notícies 12
22:30 Com la nit i el dia
23:30 Hospital de Proximitat 2024
00:00 Notícies 12
Sudoku
Mots
encreuats
HORITZONTALS: 1. Influències màgiques. Al final de la fila. 2. Sac d’espart. Enmig d’una cama. Principi d’un adéu. 3. Gent en filera esperant el seu torn. Rapinyarà. 4. Comprendríem. 5. Xifra mil. Digerir. Sobra líquid d’un got. 6. Apel·lació sense acabar. Lleida. Extrem de l’intestí recte. Mil cent. 7. Recollim. Infusió. 8. Lletra doble. Organització militar. Dues de febles. Xifra cinc. 9. Viuen a Alemanya. Relació entre circumferència i radi. 10. Anem sense començar. Nitrogen. Ombrívol. 11. Senyor. Ve de la cloaca. Nota musical. Quasi tot. 12. Són de les gallines, quasi sempre. Joc complet de cartes. VERTICALS: 1. Crustacis que es posen a l’arròs. 2. Vaixells. Paller petit. 3. Arrissem els cabells. Pronom. Urani. 4. Indemnització a l’edat mitjana. Ram de flors. Líder. 5. Mitja nina. Membre d’un partit. 6. Gènere de mamífers. Home petit. Primera i segona lletra. 7. Enmig del peu. Mil sense la primera. Acompanya el senyor. 8. Gratàvem. Nom de lletra, al revés. Marca registrada. 9. Fet a la impremta. Utilitzada. 10. Crits de dolor. Pronom. Entra a la porteria del contrari. 11. Punxa, espiga, estella. Riu d’Itàlia. Lleida. 12. Passa llarga de tornada. Allò que ens permet veure-hi.
TARRAGONA:
Rubio Sanromà, Clara La Unió, 17 Telèfon 977 233 521
Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria, 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Antoni i Teresa Brufau
MAYCA MASAJES CAMILLA. Libera tensiones cuerpo-mente. Final NURU. Tel: 692.780.087
Previsió pel Camp de Tarragona
Màxima Mínima Estat del cel De matinada i al llarg del matí la nuvolositat augmentarà i el cel quedarà entre molt ennuvolat i cobert en general a partir de mig matí, si bé fins llavors hi haurà menys nuvolositat a les Terres de l’Ebre i al vessant nord del Pirineu.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més baixa, tret del litoral i prelitoral central on pujarà lleugerament. La màxima serà semblant.
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
CRISTINA MASAJES. VILAFRANCA del PENE-
de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299
Avui
Damas, Pau, Sabí, Daniel i Ida.
En una fruita de pinyol, l’os és dur i fort, però on hi ha els colors i el sabor és a la polpa. A més, aquesta part dolça i carnosa protegeix el pinyol i dona tibantor a la pell. Amb aquesta analogia es presenta la primera edició de La Polpa o, cosa que és el mateix, la primera Trobada d’escriptors i lectors de perifèries. «Sovint sembla que la literatura i la cultura en general només es generen a Barcelona, quan és a la perifèria on es mouen més coses», explica Antoni Veciana. El tècnic en gestió cultural dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona és l’ideòleg de la trobada, una jornada que busca «reunir creadors que no són de Barcelona ni treballen des d’allà, però que han tingut una repercussió nacional». L’objectiu, detalla Veciana, és «explicar-nos i parlar de com funcionem, així com de qüestions com ara les servituds a les quals estem
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Literatura Dijous 12 de desembre Tarragona acollirà la primera Trobada d’escriptors i lectors de perifèries
La cultura de fora de Barcelona mostra el seu orgull de perifèria
sotmesos, les editorials d’aquí i d’allà, com vivim aquesta situació o si ens val la pena». Per reflexionar sobre aquestes i altres qüestions, els impulsors de la trobada han vestit un programa farcit de creadors de les perifèries culturals: Menorca, Solsona, la Segarra o el mateix Camp de Tarragona. La sessió, que es farà el dijous 12
de desembre, arrencarà a les sis de la tarda amb una conversa entre el mateix Antoni Veciana i l’escriptor Joan Cavallé. Aquesta arrencada servirà, també, per reivindicar la figura i la trajectòria del novel·lista, dramaturg i traductor alcoverenc com a professional de la literatura que ha tingut un reconeixement de país treballant des de la perifèria. A les 18.45 h hi haurà la conversa i enregistrament del podcast Les Tres Gràcies, amb Txell Blay (Baix Camp), Pineda Vaquer (Tarragonès) i Alba Camarasa (Ribera
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Alta) i a les 19.30 h es farà la taula rodona i enregistrament del podcast Llegir, amb Uriol Gilibets (Solsonès), Eduard Gener (Solsonès), Anna Punsoda (Segarra) i Miquel Bonet (Baix Camp). La trobada es clourà amb un concert del menorquí Cris Juanico, que oferirà l’espectacle Cançons de Xerxa. L’exlíder dels Ja t’ho diré interpretarà un recull de cançons fetes a partir d’una selecció de poemes de Pere Xerxa, el pseudònim amb què acostumava a escriure i publicar el mestre i poeta Joan F. López Casanovas. Per acabar aquesta primera edició de La Polpa, es farà un petit brindis amb escriptors del Camp.
La Polpa, expliquen els seus impulsors, també busca posar en valor els escriptors del Camp de Tarragona com a un valor indefugible en la Literatura Catalana, a la vegada que es ressalta Tarragona com una de les capitals de les robustes perifèries literàries catalanes.
La trobada es farà a la seu dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona (carrer Major, 14), i l’entrada és lliure.
Golfus de Tàrraco
‘Jujolina’ i olives menyes
Els alumnes de Jujol li preguntaven: «hi posem més jujolina?». Així van batejar la purpurina, perquè l’arquitecte nascut a Tarragona n’era un gran amant i en posava en abundància a les escultures i objectes, fets amb materials reciclats, que adornen els seus edificis. És una de les moltes coses que la Laura i la Maria, de Camins KM 0, t’ensenyen a la ruta Jujol.
Josep Maria Jujol és l’arquitecte de la ‘jujolina’, dels colors mediterranis, del groc i blau, com Van Gogh. És un precursor del surrealisme, l’objet trouvé i l’arte povera, que reutilitzava tot el que trobava: cèrcols de bota, fulles de serra, capses de llauna, molles... Gran dibuixant, dissenyador i artífex del reaprofitament, del baix pressupost.
La ruta Jujol ens porta per les seves obres al Camp de Tarragona, pels Pallaresos, Vistabella, Vallmoll i Bràfim. Entre paisatges de l’oliva menya, varietat que només trobareu a punts de l’Alt Camp i el Baix Penedès.
La ruta Jujol, que ha rebut premis, ha de formar part del Paisatge dels Genis del Camp! Com Gaudí o Miró, amb qui comparteix colors i formes. Potser tots tres podrien inscriure’s en un moviment artístic propi, el ‘campisme’. Jujol és, com ells, un artista universal. Tant li fa que només viatgés un cop a la vida a l’estranger, a Itàlia. I que el seu principal fan, l’actor John Malkovich, sigui una mica marcià. Però l’ha fet conèixer al món. I un món sense Jujol, sense olives menyes, sense colors i valors locals, sense brillu no seria el nostre món. Més jujolina!
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Cristina Serret Alonso
L’escriptor Joan Cavallé i Pineda Vaquer, Txell Blay i Alba Camarasa, autores del pòdcast Les Tres Gràcies. Gerard Martí / Izadi Flores