Tarragona 2
Jaume Folch: «Els científics no ho tenim fàcil, falten dades sobre la situació real de l’espai litoral»
Tarragona 5
L’Ajuntament inaugura oficialment la remodelació dels carrers Gravina i Sant Pere al barri del Serrallo
Opinió 21 Lluís Badia. Burocràcies: «Cal conèixer totes les partides d’un pressupost, no solament les anecdòtiques»
La previsió és incloure dins el servei, en un futur, l’hospital de Valls
Estarà ubicada al centre reusenc i pel departament de Salut representarà un canvi «substancial» en l’estructura de la regió sanitària 8 Salut
Societat 9
L’escola la Vitxeta de Reus va acollir una nova edició de la Trobada de Tions d’arreu de Catalunya, que va servir per recollir fons per la Marató
Salou doblarà el nombre de llicències de taxi durant el període de més turisme
La victòria del Nàstic davant el Zamora apaga, de moment, el ‘soroll’ al voltant de l’equip Esports 17
5.112.301
Euros recaptats
Solidaritat Pobles i ciutats d’arreu de Tarragona se sumen als actes de la Marató 12
Societat l El biòleg Jaume Folch considera que la situació dels pescadors «ha acabat de la pitjor manera» i reparteix les culpes
Oriol Castro
Manca d’estudis científics, d’inversió en tecnologia, d’espais de protecció d’espècies, d’ajudes de l’Administració. «És una barreja multifactorial que ens ha portat a aquesta situació i que ha acabat de la pitjor forma». Així resumeix el biòleg i investigador de la URV Jaume Folch la situació límit de la pesca a Tarragona. Per a l’expert, l’escenari actual ve derivat per diferents problemes que tots els agents implicats no han sabut resoldre.
«Ho hem d’emmarcar en un desgavell organitzatiu al litoral, on no s’han habilitat espais per a preservar i gesti-
onar els vivers de les espècies de peixos», indica Folch. El gènere que s’acostuma a pescar a Tarragona està a 50 metres de profunditat i són peixos amb un cicle de vida prop de la costa, com el llucet, el pop o la sardina. «S’han perdut zones de cria. Els pescadors han fet grans esforços i no en són els culpables. Però s’ha invertit en tecnologia per ser més eficients, però no més respectuosos amb el medi», exposa Folch.
La salut del nostre mar Mediterrani ha anat decaient.
«Des dels anys 70 fins els 90 es va fer una gran destrucció de l’espai litoral i a la pesca aleshores cadascú feia el que
volia. Es van abandonar les barques de fusta per les modernes, amb més capacitat. El dany que es feia era insostenible i això va portar a vedes, que no han acabat de funcionar», rebla Folch.
Falta d’estudis
En aquesta qüestió, també s’ha de tenir en compte l’impacte del canvi climàtic. «L’època de reproducció de les sardines és ara i l’aigua està massa calenta. No tenen espais on reproduir-se», diu el biòleg. També hi ha sobre població d’espècies, com la tonyina i la medusa. Tot i això, manquen estudis que aportin claredat. «No tenim un cens
fiable, falten dades. Els científics no ho tenim fàcil perquè no trobem fons que impulsin aquest tipus de projectes», expressa Folch. Tot i això, el biòleg considera que en els últims anys els agents implicats estaven fent esforços per revertir la situació. «Però les noves restriccions ho llencen tot per la finestra. Has venut tota la casa i has deixat de fer mil coses», apunta. Les inversions que Europa reclama poden ser per a molts pescadors insostenibles, tenint en compte que el sector pateix una falta de relleu generacional. «Ara la partida es posava interessant. Però la solució proposada és molt radical i no esgota
les mesures de protecció. És trist», diu Folch. De cara al futur, el biòleg assegura que queden molts deures per fer
Els pescadors, a l’espera de les ajudes al sector que promet el Govern
Economia l El conseller Ordeig apunta que mobilitzaran els diners «que facin falta»
ACN
La Federació Catalana de Confraries de Pescadors descarta mobilitzacions abans de la campanya de Nadal després de l’anunci d’ajudes per al sector. Després de la reunió mantinguda diven-
dres passat a la Ràpita entre representants del sector de la pesca i el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Òscar Ordeig, la federació va expressar «tranquil·litat amb la màxima prudència». En aquest context, Ordeig va assenyalar que mobilitzaran
en l’àmbit del litoral. «Sense la pesca d’arrossegament la biodiversitat millorarà. Però això no s’ha acabat, perquè no s’ha invertit en el medi aquàtic», explica el biòleg.
L’expert alerta que això afecta de ple al turisme. «Continues sense protegir el que dona vida a un dels principals motors econòmics del territori», diu Folch. La comunitat científica fa anys que demana ancoratges ecològics per a preservar el litoral tarragoní. Per exemple, a les platges ja no hi ha dunes de sorra i els rius no porten la sorra que portaven abans. No deixa d’illustrar un món en crisi», conclou Folch.
«Una coma o un punt pot fer canviar la interpretació d’una frase»
els diners «que facin falta» per donar suport al sector. Els pescadors estan pendents de la traducció de l’acord europeu i l’avaluació de l’impacte de les mesures aprovades a Brussel·les aquest dimecres. «Una coma o un punt pot fer canviar la interpretació d’una frase», va expressar Antoni Abad, president de l’entitat.
Mètode d’avaluació Alhora, Ordeig va indicar que revisaran el mètode d’avaluació d’estocs pesquers, tenint en compte les diferències entre la pesca atlàntica i la mediterrània.
Avui, hi ha una reunió prevista amb la secretaria general de pesca a Madrid per analitzar cada mesura en particular. «El govern italià s’ha retractat, els francesos diu que tampoc farà res, a veure si nosaltres haurem de ser el cap de turc de tots els altres països... no estem nosaltres sols al Mediterrani», va lamentar Abad.
Equipaments l Tarragona recuperarà un altre quiosc a la Rambla Nova. A principis d’any, l’Ajuntament aconseguia reactivar el que està situat al número 39, de nou, com a administració de loteries. Ara, a les acaballes del 2024, s’ha adjudicat la concessió d’ús privatiu de la caseta situada al número 40. Així doncs, es preveu
que es recuperi l’activitat en aquest quiosc durant les pròximes setmanes. El consistori va licitar un contracte de 30.649,68 euros per un període d’ús de vuit anys. L’Ajuntament va rebre fins a tres ofertes per llogar aquest espai de titularitat municipal. La mesa de contractació ha decidit adjudicar la concessió d’aquest equipament a Blume Linda
Espadaler anuncia que s’ha definit i acordat el pla funcional del futur Fòrum de la Justícia
Equipaments l Ha refermat la voluntat d’iniciar les obres el 2026 i acabar-les el 2028
ACN
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha anunciat que ja s’han definit i acordat amb tots els agents implicats quin serà el pla funcional i l’estètica de la façana del futur Fòrum de la Justícia de Tarragona. Ho va fer en el marc d’una visita institucional a l’Ajuntament, després que el passat dijous s’acabessin d’ajustar amb totes les parts les necessitats i interessos comuns d’un «equipament judicial de primer ordre» que esdevindrà «icònic» per a ciutat i el conjunt de la demarcació. «Sabem exactament què volem i què necessiten els professionals», va afirmar Espadaler, qui va refermar la voluntat del Govern d’iniciar les obres durant el primer semestre del 2026, perquè estigui totalment operatiu a
Ramon Espadaler, en la seva visita a l’Ajuntament. ACN
finals del 2028. Espadaler es va reunir a l’Ajuntament amb la delegada del Govern, Lucía López, i l’alcalde, Rubén Viñuales, qui va recordar que el futur Fòrum de la Justícia «no serà només un edifici», sinó que també suposarà «trencar amb una barrera psicològica que la ciutat té des de fa més de 25 anys».
Pintow Alonso per a destinar-lo a «l’activitat de premsa i revistes, aliments i begudes envasades i tabac i accessoris». L’adjudicatària ha presentat una oferta econòmica superior al que plantejava inicialment el consistori, que volia llogar el quiosc per 319 euros al mes. Finalment, pagarà 4.800 euros anuals, que són 400 mensuals. Redacció
Universitat El pressupost del 2025 serà de 145,8 milions d’euros, un 6% superior al d’aquest 2024
La Universitat Rovira i Virgili ha aprovat la proposta de pressupost per al 2025, que és de 145,8 milions d’euros, un 5,96% més elevat que el 2024. Una part del pressupost servirà per sufragar part del paquet d’inversions de 17,6 milions d’euros en infraestructures, algunes de plurianuals, presentat durant el Consell de Govern, amb les quals la URV millorarà, adequarà i modernitzarà diferents espais.
L’augment de les despeses del pressupost, el 80% de les quals corresponen al cost del personal, es compensa amb l’increment de recursos per part de la Generalitat per cobrir el creixement vegetatiu de cada any i finançar les mesures per al relleu generacional i contra la precarietat,
l’augment del nombre de matrícules i la consolidació de l’estalvi d’energia previst en el Pla d’emergència energètica
aprovat l’octubre de 2022.
De fet, l’increment del pressupost és del 8,08% si no es tenen en compte les partides
amb un finançament a través de convocatòries específiques, bàsicament projectes de recerca. La proposta de
S’invertiran 1,6 MEUR per a enjardinar i adequar la plaça de la Concòrdia
pressupost l’ha presentada el Consell de Govern d’aquest dijous i haurà de ser aprovat pel Consell Social.
Inversions en marxa
Pel que fa a les inversions en infraestructures, l’obra més important és la remodelació de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. Amb un cost de 7,2 milions d’euros, les obres ja es van iniciar al setembre i s’allargaran fins al febrer de 2026. Al campus Catalunya, es renovarà el sistema de climatització i descarbonització amb un cost de 2 MEUR, i s’enjardinarà i ade-
quarà la plaça de la Concòrdia (1,6 MEUR). Està previst que els dos projectes es portin a terme la segona meitat del 2025. D’altra banda, es farà la renovació dels sistemes de seguretat contra incendis dels campus Catalunya i Sescelades (900.000 euros), on igualment es renovaran els sistemes de control i regulació de la climatització i l’enllumenat, una actuació que també s’ha de fer a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i que té un cost total de 800.000 euros.
La URV destinarà 700.000 euros a resoldre el problema estructural del seu celler experimental, el Mas dels Frares, i reformarà l’Aula Magna del campus Catalunya per 640.000 euros. Ambdues actuacions es faran el 2026. Abans, aquest 2025, es milloraran els accessos i s’adequaran els espais exteriors de la seu del Baix Penedès (400.000 euros). El paquet d’inversions en infraestructures inclou una nova fase d’instal·lació de plaques solars (570.000 euros) i la reforma d’alguns espais de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (300.000 euros).
És un dels actes més tradicionals del Nadal tarragoní. J.C. Borrachero
Els infants de la ciutat omplen l’Arbre dels desitjos amb il·lusió i bons propòsits nadalencs
Societat Dissabte es va viure un dels actes més tradicionals del Nadal tarragoní. La consellera d’Educació, Isabel Mascaró, va rebre els representants dels 35 centres educatius (públics, concertats i d’educació especial) de la ciutat, els quals van penjar els seus desitjos i bons propòsits en forma d’ornament nadalenc a l’arbre que presideix
el vestíbul de l’Ajuntamnet de Tarragona aquestes festes. Sota el lema Un Nadal de conte, els alumnes de 4t de primària dels diferents centres van penjar les seves garnaldes per decorar l’Arbre dels desitjos. La coral del primer cicle de l’Escola Municipal de Música de Tarragona va amenitzar la jornada amb una cantada de Nadales. Redacció
Urbanisme S’han pacificat els carrers interiors del Serrallo per 721.000 euros
Redacció
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va inaugurar ahir les obres de reurbanització i pacificació dels carrers Gravina i Sant Pere del barri del Serrallo. En ambdues vies s’ha creat una plataforma única per a vehicles i vianants pavimentada amb llamborda i lloseta de granet. Igualment, s’ha reduït la velocitat màxima permesa al trànsit rodat. També s’ha renovat la xarxa d’abastament d’aigua potable, s’ha reordenat la xarxa de telecomunicacions per a eliminar els encreuaments elèctrics i fixar el cablejat a la façana dels edificis. A més, s’han soterrat les línies elèctriques aèries. El pressupost de l’obra ha estat de 721.229,93 euros (IVA inclòs) i s’ha actuat en una superfície de 2.800 metres qua-
drats. En total, s’ha canalitzat subterràniament 260 ml de xarxa elèctrica i 170 ml de xarxa de telecomunicacions. «L’actuació segueix el camí de pacificar el trànsit, on el vianant és el protagonista, i així omplir de vida els carrers i fer una ciutat més amable i dinàmic», afirmava Viñuales. L’alcalde va voler agrair «la insistència dels veïns per tal que aquestes obres fossin una realitat. I és que el resultat suposa un punt i a part pel Serrallo». D’altra banda, va posar
Les obres han inclòs la creació d’una plataforma única per a vehicles i vianants
en relleu la pesca com a tret distintiu del barri i va reivindicar «el Serrallo i la forma de vida que el fa possible». Els Diables Voramar i els Gegants del barri van participar en l’acte d’inauguració. Aquesta intervenció s’inclou en Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació «Tarragona, entre el blau i el verd», un projecte finançat pels fons europeus Next Generation. Aquest pla inclou altres actuacions com la creació del carril bici del front marítim, l’adequació turística dels recursos naturals del litoral o la millora de la il·luminació i reducció de residus.
Marta Omella Blanco
Més d’un 12% de la població espanyola a nivell general pateix incontinència fecal, un percentatge que incrementa fins a un 17% en les persones més grans. És una patologia igual de comú que la diabetis, no obstant això, únicament un 30% dels afectats demanen ajuda. «Estem parlant d’un 70% de persones no detectades que es queden tancats a casa perquè tenen massa vergonya per a assistir a un professional», explica Àngels Roca, presidenta de l’Associació d’Incontinència
Anal (ASIA). L’entitat va néixer l’any 2013 a Terrassa de la mà d’un grup de pacients, amb l’ajuda de la Dra. Arantxa Muñoz, el Dr. Albert Navarro, i la Dra. Yolanda Ribas, convertint-se en la primera associació del país dedicada a la lluita contra la Incontinència Fecal. Des de llavors, l’associació treballa de mà de professionals multidisciplinaris per acompanyar els pacients, promoure la recerca i sensibilitzar la societat per aconseguir un dels seus objectius clau: trencar l’estigma. Actualment, ASIA disposa de 14 delegacions formades arreu del país i tres en tràmit. L’associació, que té presència a Tarragona des de 2016, enguany ha estat guardonada amb el premi Antonius Musa com a Entitat Col·legiada d’Honor, una distinció ator-
Antonius Musa
Societat l El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va celebrar el passat divendres la gal·la d’entrega dels premis Antonius Musa. Els guardonats van ser Alfredo Bardají, l’entitat ASIA, Francesc Marsal, Pere Romero, Josep Giné. En la distinció a l’equip multidisciplinar, es va premiar la Unitat d’Hospitalització Domiciliària de l’Hospital Joan XXIII. Més enllà dels guardons, també es van entregar els diplomes de Metges Honorífics, que van reconèixer aquells col·legiats que han arribat enguany als setanta anys. Redacció/COMT
L’Associació ASIA lluita per a visibilitzar i trencar l’estigma que envolta aquest trastorn
gada pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona a aquelles entitats que hagin realitzat contribucions significatives a la promoció de la salut i el benestar de la comunitat.
«Ens fa moltíssima il·lusió, és un gran reconeixement», afirma Roca.
El pes de la vergonya
Un trastorn «mut», «sord», i «cec», aquestes són les paraules amb les quals l’associació descriu la incontinència.
«Mut perquè ningú en parla, els mateixos pacients l’oculten; sord perquè les institucions no fan eco; i cec perquè molts professionals de la medicina desconeixen com fer la detecció i els tractaments», explica la presidenta. Aquest fet, assegura, es deu a l’estigma social que encara existeix al voltant de la patologia. Roca pateix incontinència fecal des de fa 25 anys. En el seu cas, el trastorn va ser el resultat d’un part complicat. «Va ser molt traumàtic. Jo te-
nia una feina que m’agradava molt, una vida social molt plena, em sentia realitzada i
de sobte ho vaig perdre tot», relata. Roca no només va deixar la seva feina, sinó que, fins
i tot, va abandonar el municipi on residia per començar de zero en un poble petit. «No
Enguany l’entitat ha estat guardonada amb el premi
Antonius Musa
podia afrontar la possibilitat que algú que em coneixia s’adonés que m’ho havia fet a sobre», explica la presidenta. Ella va trigar deu anys a trobar un tractament. «Era desesperant, cada intent fallit em deprimia més, però el pitjor d’aquests deu anys i una cosa de la qual sempre em penediré, és haver-me perdut la infantesa dels meus fills per por i vergonya a ser descoberta», admet la presidenta.
Un ventall d’opcions
Afortunadament, des de llavors els tractaments han avançat significativament. De fet, un dels objectius de l’entitat és donar a conèixer als pacients les diferents opcions. «El que volem aconseguir és que sàpiguen que no estan sols i que té solució. En alguns casos no es podrà erradicar per complet, però sí millorar la seva qualitat de vida», explica Roca. Els tractaments inclouen canvis dietètics, teràpies de sòl pelvià, consum de fàrmacs i intervencions quirúrgiques entre d’altres. Per Roca, va ser la implantació d’un neuroestimulador el que li va tornar la vida. L’aparell, amb un funcionament semblant al d’un marcapassos, envia estímuls elèctrics a l’esfínter perquè respongui millor a l’hora d’actuar.
Salut l S’ubicaria a l’Hospital Universitari Sant Joan i, en un futur, podria donar servei al Pius Hospital de Valls
S. Peralta / M. Llaberia
El Servei Català de la Salut (CatSalut) pretén crear una central d’esterilització compartida entre diferents centres de la regió sanitària del Camp de Tarragona. L’espai donarà servei, en la primera fase, a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, on s’ubicarà, i a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Progressivament, s’hi podrien adscriure el Pius Hospital de Valls i els punts d’atenció primària i altres equipaments de l’Institut Català de la Salut i l’entitat de dret públic (EDP) Salut Sant Joan Reus-Baix Camp. L’objectiu principal serà proporcionar eines i metodologia per millorar els processos de pla-
nificació quirúrgica i de necessitats de material estèril. Amb la introducció del sistema, els agents implicats en el projecte esperen «poder fer un canvi cultural» que permeti augmentar l’eficiència dels recursos tècnics, gestionar millor les necessitats d’instruments quirúrgics dels diferents hospitals que comparteixin la central i monitorar en temps real el comportament de certs indicadors. Es considera que la implantació de la Central d’Esterilització Compartida és «una actuació prioritària i un gran repte, que comportarà canvis substancials a l’estructura de la regió sanitària i a la seva relació amb els hospitals».
L’esterilització és una acti-
Serviria per millorar la planificació quirúrgica i les necessitats de material estèril
vitat de màxima rellevància per a la prevenció i reducció de riscos microbiològics als centres sanitaris. En depèn de forma directa l’àrea quirúrgica i, en un grau o un altre, molts altres serveis. «La qualitat dels serveis prestats en un hospital es veu molt influenciada per l’existència d’un procés d’esterilització eficaç», es destaca des de l’EDP. La nova proposta ha de permetre minimitzar l’espai que actualment destinen els centres a les seves centrals
L’apunt
Una oficina tècnica per a dissenyar el model de gestió
Ja ha sortit a concurs públic el servei de consultoria i redacció de projectes per implantar una oficina tècnica que doni suport al disseny dels models organitzatiu, funcional i de gestió de la central. L’oficina s’encarregarà de desenvolupar
d’esterilització, així com a l’emmagatzematge de caixes i instruments quirúrgics, i fa-
La implantació de la central és «una actuació prioritària i un gran repte»
nistrament. També es busca optimitzar els recursos, humans i materials, que es destinen a la neteja dels equips i es planteja crear un sistema informàtic que permeti el registre automatitzat de tots els moviments de les peces, per tal de garantir la seva traçabilitat. Així i tot, ha de garantir la disponibilitat de material i facilitar l’activitat quirúrgica. Addicionalment, la creació d’una central implica que s’haurà d’incorporar la predicció de necessitats de material entre els diferents serveis al procés quirúrgic, que s’inicia amb l’entrada d’un pacient a la llista d’espera, i estandarditzar els procediments. Per a una bona gestió, es proposa establir comitès de treball i seguiment amb la participació dels diversos organismes. Col·legis i sindicats preguntats per Diari Més expliquen que encara no han estat formalment informats de la iniciativa.
Ús racional dels recursos
un sistema que impliqui tots els blocs quirúrgics dels hospitals per planificar i dimensionar les necessitats d’equipament en un espai temporal definit i a partir d’una demanda coneguda. També definirà les necessitats estructurals, personals i materials i haurà de considerar l’existència d’un pla B per al cas que succeeixi una situació adversa que deixi inoperativa la central.
cilitar la petició del material esterilitzat amb un sistema àgil de demanda i submi-
Els centres de la regió sanitària del Camp de Tarragona es plantegen dos grans objectius: proveir els serveis sanitaris necessaris i de la millor qualitat i aconseguir-ho fent un ús racional dels recursos. Lligat a aquestes idees, s’impulsa la Central d’Esterilització, que vol aconseguir una millor gestió dels processos. Precisament, al marc del pla estratègic del CatSalut figura l’ordenació de l’activitat segregada de les diferents centrals d’esterilització dels equipaments de la regió sanitària en un únic dispositiu, per tal de ser més competitius i eficients. Ho farà «a partir de l’avaluació dels resultats i la qualitat dels serveis conjunts d’esterilització, una adequació del model de finançament del servei, la planificació proactiva de les necessitats de caixes d’instrumental, l’alineació de tots els serveis quirúrgics als objectius del sistema i el reforç en la gestió global del procés i dels professionals involucrats amb noves eines i metodologies».
L’Escola els Ganxets recapta 610 euros per la Marató de 3Cat
Solidaritat l El passat
diumenge 1 de desembre l’escola els Ganxets va celebrar una jornada solidària oberta a tothom per recaptar fons amb motiu de la Marató de 3Cat. Finalment, la solidaritat de les famílies del centre va aconseguir reunir 610 euros en total. L’AFA del centre va organitzar un seguit d’activitats lúdiques i contacontes per la canalla i un taller familiar sobre fisioteràpia respiratòria anomenat ‘Treu-te els mocs per la Marató’. A més, es va sortejar una cistella solidària on diversos comerços i entitats van col·laborar aportant-hi productes. Redacció
Successos l La Guàrdia Urbana de Reus va detenir a un home acusat d’un presumpte delicte de danys per l’incendi de dos contenidors al carrer Roseta Mauri. Els fets van tenir lloc el dissabte 14 de desembre i els bombers van rebre l’avís a les 14.49 hores, segons informa Canal Reus. Una dotació del Parc de Bombers de Reus va apagar l’incendi i, posteriorment, la Guàrdia Urbana va detenir el presumpte autor. Redacció
Solidaritat La jornada va comptar amb una exposició de tions, contacontes, tallers, van fer cagar el tió de l’escola i un espectacle de màgia
Les tradicions de tota la vida, de vegades, poden ser un recurs més per donar el nostre granet de sorra i ser solidaris. Ahir es va celebrar la Marató de 3Cat, amb l’objectiu de recollir diners per ajudar en la recerca sanitària pel que fa a les malalties respiratòries i, un cop més, els tions van ser solidaris.
L’escola la Vitxeta va ser l’escenari de la XIII Trobada de Tions d’arreu de Catalunya, un esdeveniment que ja s’ha convertit en un clàssic del centre i que tots els fons que recapta es destinen a la Marató.
«La part més important és l’exposició de tions, en què participen una vuitantena de tions tant de famílies del centre com de fora», explica la membre de la comissió de festes de l’escola la Vitxeta, Mar Andreu. Els tions exposats participen en un concurs on els visitants, comprant la butlleta, poden votar al tió que més els agrada. Els tres més votats van ser premiats amb un lot de productes de collaboradors de l’escola. A més, també s’hi suma el servei de bar i la venda de xapes per a recollir diners. «Hi ha alguns nens que els fa cosa deixar el tió, però quan veuen que no passa res els sembla
genial i també participen dels tallers per fer el seu propi tió, fan cagar al tió de l’escola i gaudeixen d’un espectacle de màgia i un contacontes. D’aquesta manera passem una jornada en família», afirma Mar Andreu. Entre els tions participants hi havia de tota mena, formes i mides. Alguns amb forma de llop, d’altres amb noms tan peculiars com ‘Anselmu’ o, fins i tot, fets amb elements que no corresponen al tradicional tronc. No obstant això, també hi havia dels tradicionals, fets amb un tronc de llenya, una cara riallera i una barretina per no passar fred en aquesta època de l’any.
Miquel Llaberia Baselga
Una jornada solidària que també va atraure l’atenció de membres de l’equip de govern. La mateixa alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va visitar el centre i va participar amb el seu vot. «Jo ja tinc el meu vot decidit, però el més important és participar en la causa», va afirmar Guaita. Per un altre costat, també van visitar l’exposició altres regidors de govern com Noemí Llauradó, Josep Baiges, Montserrat Flores o Marina Berasategui. Concretament, la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus va admetre que no era la primera vegada que
assistia a la trobada de tions, ja que en edicions anteriors el tió de la seva família havia participat, però que enguany no havia pogut perquè estava lesionat.
Diversitat
Els tions que van participar a la trobada eren de formes i mides ben diferents
Economia l La Cambra de Comerç va fer un balanç positiu del 2024 per la seva presència territorial
La Cambra de Comerç de Reus fa una valoració positiva de la seva activitat durant l’exercici 2024. Així ho va expressar el president de l’entitat, Mario Besora, durant l’esmorzar de Nadal celebrat el passat divendres 13 de desembre per la Cambra de Comerç. Durant aquest esmorzar, també va parlar del futur i, el més destacat, l’anunci que l’Oficina Empresarial de Transició Ecològica (OETE) intensificarà la seva activitat en els següents dos mesos. L’objectiu d’aquesta oficina és assessorar i acompanyar el teixit productiu en projectes relacionats amb la generació d’energia de fonts renovables, el seu emmagatzematge, la millora de l’eficiència energètica en els seus processos
productius o instal·lacions i la implementació de la mobilitat elèctrica. Per un altre costat, Besora
va fer valdre els bons resultats de les activitats estrella de l’entitat com la fira Reus Viu el Vi o la Ganxet Pintxo.
Aquests dos esdeveniments van tenir canvis importants enguany, amb una sola i més llarga Ganxet Pintxo a l’any i
La Taula de l’Aeroport de Reus ha elaborat un pla per tornar a transportar càrrega
l’estrena de la nova ubicació al Parc Sant Jordi de la fira del vi.
A la vegada, Besora també ha destacat que l’entitat ha fet palès la seva presència arreu del territori, organitzant esdeveniments a les comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta. «Continuarem treballant per les cinc comarques del territori cameral i, per tant, la nostra intenció és continuar organitzant activitats i fires arreu de la nostra zona d’influència», va afirmar el president.
Per una altra banda, també va anunciar la creació del pla
estratègic per l’aeroport, elaborat en la Taula de l’Aeroport de Reus. La voluntat és que l’aeroport torni a transportar càrrega durant els mesos d’hivern, època en què les rutes comercials queden aturades. Segons dades d’Aena, l’Aeroport de Reus no opera vols de càrrega des de l’any 2015, en què va registrar tan sols 10 quilograms.
Pel que fa al Departament Internacional, va destacar el viatge de prospecció a la fira Vinexpro Paris que va donar com a resultat la pròxima participació de la Cambra, acompanyada de 12 cellers del territori, en l’edició de 2025. A més, una altra fita d’enguany és la participació de la corporació en el projecte europeu Microidea, una iniciativa Erasmus Plus sobre les microcredencials en el sector turístic. A més, la Cambra serà promotora d’un projecte europeu aquest 2025, l’Interreg Activate. L’objectiu del projecte és buscar la cooperació de diversos països i regions de la Unió Europea per afrontar reptes comuns i desenvolupar solucions compartides en l’àmbit de la sostenibilitat aplicada a les empreses.
La modernització i adaptació dels sistemes de drenatge urbà és fonamental per a la resiliència de ciutats i pobles
El canvi climàtic es manifesta a través de l’aigua. Nou de cada deu desastres naturals estan relacionats amb l’aigua. A escala mundial, més de 1.800 milions de persones es veuen afectades de manera recurrent per inundacions i, a Europa, el 12% de la població està exposada a inundacions fluvials. Davant d’aquesta realitat, cal reflexionar sobre les estratègies d’adaptació al canvi climàtic.
Tot i que les inundacions no són una novetat a tota la conca mediterrània, la virulència d’alguns episodis de pluges dels darrers anys, i més recentment a la Comunitat Valenciana, Andalusia o Catalunya, han portat les administracions i organismes públics a replantejar els seus protocols i mesures de reducció del risc per a la població.
Només a Catalunya, segons dades de l’INUNCAT, hi ha 521 municipis obligats a disposar d’un pla d’emergències en cas d’inundacions. D’aquests, 385 estan classificats amb un nivell de risc molt alt o alt.
Davant l’amenaça que suposen aquests episodis de pluges intenses per a les nostres ciutats i pobles, què podem fer?
Inversió en infraestructures
La modernització i adaptació dels sistemes de drenatge urbà són inversions fonamentals per a la resiliència de les nostres ciutats i pobles davant d’episodis extrems. Abordar
aquest repte requereix una visió integral que contempli la innovació tecnològica, la planificació urbana sostenible i la gestió adaptativa dels recursos hídrics.
La construcció de tancs de tempestes (dipòsits de retenció d’aigües pluvials), de grans col·lectors d’aigües residuals o la canalització de rieres juguen un paper essencial en la reducció de l’impacte d’aquests esdeveniments en l’àmbit urbà. I en aquest sentit, l’enginyeria també ha avançat amb solucions basades en la natura, com les basses de laminació o els parcs inundables.
Els parcs inundables, per exemple, permeten funcionar com a grans tancs d’emmagatzematge d’aigua que eviten que s’inundin les zones baixes de la ciutat. Una vegada finalitzat l’episodi de pluges, aquesta aigua es pot tractar a la depuradora i retornar-la al medi, o bé aplicar-li un tractament terciari per poder reutilitzar-la en tasques de neteja urbana o reg. A Alacant, per exemple, trobem el Parc Inundable La Marjal, situat en una zona urbana desenvolupada sobre terrenys que formaven un aiguamoll. És un parc singular que, a més de la funció d’oci i esbarjo, compleix una funció hidràulica: en cas de pluges fortes, serveix de dipòsit de retenció d’aigües pluvials, amb una capacitat d’emmagatzematge de 45.000 metres cúbics d’aigua, l’equivalent a tretze piscines olímpiques. Afortunadament, aquest tipus de parcs funcionen la major part del temps com a espais verds urbans,
incentivant la recuperació de la flora i la fauna autòctones, i aplicant el concepte de circularitat de recursos, com l’ús d’aigua regenerada. Alhora, s’ha comprovat que poden funcionar com a veritables refugis climàtics. En el cas del parc La Marjal, ha aconseguit reduir la temperatura ambiental de la zona entre 3 i 4 graus.
Sistemes d’alerta primerenca i protocols d’emergència ben definits
Les millores estructurals a través d’infraestructures grises i verdes compleixen una funció essencial, però davant de determinats episodis puntuals, amb períodes de retorn de desenes d’anys (nombre d’anys en què, de mitjana, es torna a produir un determinat esdeveniment), poc
podem fer més enllà de disposar de sistemes d’alerta primerenca i de protocols d’emergència ben definits, amb responsabilitats perfectament establertes i mecanismes àgils d’avís.
La tecnologia de previsió meteorològica ha evolucionat enormement la darrera dècada. Aquest tipus de tecnologia no només s’utilitza en cas d’alertes meteorològiques, sinó també en la planificació, per exemple, de treballs de manteniment de la xarxa de clavegueram, que és una infraestructura clau que determina la capacitat de desguàs en cas de pluges intenses. I en aquesta planificació de treballs també hi juga un paper rellevant la intel·ligència artificial, perquè permet passar d’un manteniment preventiu a un de predictiu, incorporant moltes més variables en la
presa de decisions i transformant les dades en informació que s’aplica en la gestió dels sistemes de clavegueram i drenatge urbà, amb l’objectiu que estiguin en les condicions òptimes per afrontar aquests episodis meteorològics extrems.
En la fase prèvia a les pluges també és de gran ajuda disposar de models matemàtics, que permeten fer simulacions del comportament, tant de la xarxa urbana de clavegueram com de les rieres i lleres fluvials. Aquests models, juntament amb la instrumentació precisa de camp que proporciona dades en temps real (com el cabal o la seva qualitat), ens aporten una informació bàsica per a la mobilització de personal operari, activació de protocols d’emergència o gestió de les mateixes infraestructures per tal que estiguin «preparades».
Sensibilització ciutadana
Però tan important com les millores estructurals i la tecnologia de previsió meteorològica és la conscienciació de la ciutadania. Els riscos naturals, especialment el risc d’inundació, va en augment amb el canvi climàtic, i cal treballar en campanyes informatives, formar la població, comunicar les pautes sobre com s’ha d’actuar —tant preventivament com durant l’emergència— perquè la resta de mesures poden tenir una eficàcia limitada si no es té en compte el paper destacat de la ciutadania en la reducció de l’impacte d’aquests desastres naturals.
Societat l Una cinquantena de voluntaris van atendre els telèfons al Moll de Costa de Tarragona
ACN/Redacció
El marcador de La Marató de 3Cat per a les malalties respiratòries s’enfilava als 5.112.301 euros fins a les 23.00 hores d’ahir. La 33a edició va oferir més de 16 hores de programació en directe per ràdio, televisió i els canals digitals i unes 3.600 activitats solidàries arreu del territori per recaptar fons. Malgrat que a Catalunya hi ha dos milions de persones afectades per malalties respiratòries, són malalties encara molt desconegudes i poc diagnosticades. Per aquest motiu, La Marató de 2024 ha volgut canviar aquesta realitat i captar fons per la recerca. Al llarg de la jornada es va posar el focus en l’impacte del tabaquisme, dels vàpers i de la contaminació en la salut humana.
A Tarragona, els actes solidaris van tenir presència al barri mariner del Serrallo. L’associació de veïns del barri mariner es va posar darrere dels fogons per cuinar uns
tradicionals fideus arrossejats, amb els quals van poder recaptar prop de 2.000 euros. Per fer-ho possible, van preparar fins a 45 quilos de fideus i 120 litres de caldo re-
partits en 500 racions. Durant la jornada, el barri també va acollir espectacles de pallassos, pinta-cares, classes de zumba o rifes al local dels Xiquets del Serrallo o la cercavi-
Al Serrallo es van preparar unes 500 racions de fideus arrossejats
la dels gegants i la tiona amb la xaranga Nou Ritme. Al vespre, el Tinglado 1 del Moll de Costa va servir per acollir a més de 50 voluntaris que es van fer càrrec de part de l’atenció telefònica a les persones que volien donar. Entre els assistents es trobaven algunes de les autoritats polítiques de la ciutat i la comarca com Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, Pere Granados, alcalde de Salou o Santiago Castellà, president del Port de Tarragona, qui també va servir d’amfitrió oferint l’espai a aquesta activitat solidària.
La ciutat també va acollir esdeveniments esportius al club vela de la platja Llarga.
Societat l L’esport va ser un dels protagonistes de la jornada solidària d’aquest diumenge a diversos municipis
Redacció
Les activitats esportives i culturals han omplert un any més Catalunya en el marc de la 33a edició de la Marató de 3Cat amb molts municipis del Camp de Tarragona involucrats en aquesta causa.
A Salou, el Club Cycling
Joan Enric Sabaté va organitzar un any més una mas-
terclass al Club Tennis Salou H2O. L’esdeveniment ha comptat amb la participació d’un bon nombre d’esportistes del municipi que van recaptar fons al ritme de música dels vuitanta.
A Cambrils, entre altres activitats, els Amics de la Sardana van ocupar el passeig marítim per fer una ballada de sardanes solidària.
Constantí va acollir la la XV Marató Musical organitzada per l’Escola Municipal de Música Rafel Gibert Recasens, on van actuar diverses formacions instrumentals. L’esdeveniment també va oferir coca i xocolata, amb la col·laboració de La Fleca Flaqué i la Pizzeria La Raval. Dins d’aquesta Marató Musical també es va incloure el
Festival de Nadal organitzat pel Club Patí Constantí.
El Club Athletic Track de Tarragona va celebrar la tretzena edició de la Cursa i Caminada per La Marató, la qual va comptar amb prop de 500 participants en dues proves atlètiques de 10 i 5 quilòmetres.
Aquesta activitat va aconseguir recaptar més de 2.700
euros que se sumen als més de 57.000 que ha aconseguit l’activitat en els seus tretze anys d’història. Reus també va disposar d’activitats esportives com la Caminada Popular que va comptar amb un recorregut de 10 quilòmetres i un de 5. A Cabra del Camp va tenir lloc la també tradicional Pedala per la Maratò.
Els actuals propietaris tindran una llicència estacional garantida si la sol·liciten Mobilitat l Hi haurà 47 nous vehicles, sis d’ells adaptats per mobilitat reduïda i operant durant 24 hores
Álvaro Rodríguez
Salou incorporarà 47 noves llicències de taxi temporal durant la temporada turística. L’Ajuntament dona així resposta als resultats de l’estudi de demanda del servei que va confeccionar aquest estiu l’empresa Movea Consulting. Aquest assenyalava que el municipi necessitava doblar el nombre de vehicles durant la temporada amb més visitant, ubicada a grans trets entre la Setmana Santa i el pont de Tots Sants.
Aquest 12 de desembre va sortir una convocatòria que permetrà aquest fet amb un total de 47 llicències de nova creació i amb una validesa temporal improrrogable de 8 anys. Aquesta és una iniciativa pionera a Catalunya que ja s’ha impulsat a altres llocs
turístics com les Illes Balears. Les noves llicències donaran servei dins d’un període de temps encara per determi-
nar, però que en qualsevol cas, estarà comprès entre el Diumenge de Rams i l’1 de novembre, establert com tempo-
rada alta pel consistori. El nombre de taxis que hi haurà en actiu cada un dels mesos dependrà de la taula
reguladora del taxi, qui establirà un quadrat mensual en funció de la demanda prevista, tal com es fa amb les actuals llicències indefinides. Aquest organisme també vetllarà per una distribució geogràfica adequada amb les 12 parades del municipi.
D’aquesta manera, l’Ajuntament de Salou busca solucionar unes mancances al servei que han estat criticades per diferents representants del sector. Dels 47 nous vehicles, sis d’ells hauran de ser adaptats per a l’ús de persones amb mobilitat reduïda. Aquestes operaran durant
tota la temporada alta i les 24 hores del dia.
A favor dels actuals
L’atorgament de les noves llicències estacionals es realitzarà directament a favor dels actuals titulars de llicències indefinides al municipi sempre que aquests ho sol·licitin. Aquest punt vol donar resposta a cert neguit que havia plantejat la proposta entre els taxistes que treballen durant tot l’any al municipi, els quals temien que es pogués veure afectada la seva activitat econòmica.
Els actuals titulars podran accedir a una única llicència temporal independentment de quantes tinguin en propietat. Aquesta podrà ser tant ordinària com de vehicle adaptat, però en cap cas s’adjudicaran dues a un mateix sol·licitant.
La convocatòria restarà oberta fins al 31 de desembre de 2025, motiu pel qual es pot esperar que el reforç no entrarà en funcionament fins a la temporada turística de 2026. En qualsevol cas, les 47 noves llicències s’activaran totes alhora, i s’extingiran, com a màxim, el novembre de 2033.
Redacció
L’auditori Josep Carreras de Vila-seca va acollir el passat divendres una nova edició de la Gala a benefici de la Fundació Josep Carreras Contra la Leucèmia, amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa”. En aquesta ocasió el concert va anar a càrrec del saxofonista i clarinetista cubà, Paquito D’Rivera, llegenda del jazz amb 16 premis Grammy i Latin Grammy i Medalla Nacional de les Arts dels EEUU, entre una llarga llista de reconeixements. Va estar acompanyat per Pepe Rivero al piano, Ángela Cervantes a la veu i Sebastián Laverde al vibràfon.
Davant un auditori totalment abocat a la seva música, prop de 400 espectadors van quedar impressionats amb l’actuació de Paquito D’Rive-
ra i del seu equip. Ell és mite vivent del jazz universal i ho va continuar demostrant amb un concert al municipi de Vila-seca, ja que al final, una gran ovació per part del públic de l’Auditori va acomiadar aquesta 22a gala de la
solidaritat vila-secana.
La gala benèfica en favor de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia no és només un esdeveniment artístic de primer nivell, sinó que cada una de les seves edicions és una mostra més del
Prop de 400 espectadors van gaudir de l’actuació d’un mite universal del jazz
tarannà solidari del municipi de Vila-seca. Amb les recaptacions fruit de la Gala Benèfica, el municipi contribueix de manera significativa a la investigació mèdica contra la leucèmia.
A banda de Paquito D’Rivera, en edicions anteriors, han actuat, a favor de la recaptació solidària, músics de la talla de Jordi Savall, Ainhoa Arteta, Barbara Hanningan i el gran tenor i mestre, Jaume Aragall, entre d’altres. D’orquestres n’han participat, entre algunes de les moltes que han passat pel Josep Carreras, la Simfònica del Vallès i la Franz Schubert Filharmonia.
Grup Fermator se solidaritza amb les zones afectades per la DANA a València amb diverses donacions
Social Grup Fermator reafirma el seu compromís social a través de dues accions destacades aquest Nadal. La primera ha estat un donatiu de 6.000 euros a la Mancomunitat de l’Horta Sud, a València, destinat a ajudar les zones afectades pels greus danys causats per la DANA del passat 29 d’octubre. Aquesta contri-
bució té l’objectiu d’alleujar les conseqüències d’aquesta emergència climàtica i donar suport a les iniciatives de reconstrucció i assistència a les comunitats que han patit els efectes d’aquest episodi. El donatiu s’ha repartit entre tres entitats que treballen per a millorar la qualitat de vida de col·lectius en situació de vulnerabilitat. Redacció
l La peça recrea amb testimonis l’atemptat d’Empetrol
Petro, una història d’amor és l’obra de teatre documental que es va estrenar ahir al Convent de les Arts d’Alcover. A partir d’un programa de ràdio la nit de l’atemptat d’Enpetrol, el 12 de juny de 1987, el text reflexiona sobre el pes de la petroquímica en «l’imaginari» i el «paisatge» del Camp de Tarragona.
Els actors Maria Alejandre, Pau Ferran i Bàrbara Roig i la directora Judith Pujol han creat una ficció que té com a punt de partida testimonis reals. Tot i ser de comarques
tarragonines, els quatre creadors viuen a Barcelona, tots ells confessen que la peça els ha ajudat a «reconciliar-se». «Quan vius a fora te n’oblides una mica, perquè som gent avergonyida per la refineria, però és un territori molt bonic», diu Roig. El procés de creació s’ha allargat més de tres anys. Aquesta última setmana van estar en residència al Convent de les Arts fent els últims retocs, però el treball de recerca ve de lluny. Han recuperat veus que van sonar per l’antena aquella nit, i han recollit nous testimonis.
«Fent tota la investigació et planteges on estem vivint, i què hi tenim a la vora. A part de les coses meravelloses, també hi ha la petroquímica», assenyala Alejandre que la nit del 12 de juny tenia 12 anys. Encara recorda quan es va despertar amb la por que l’atemptat provoqués una «reacció en cadena» d’explosions.
La peça evoluciona des que explota el rack fins a primera hora del matí amb diversos programes de ràdio com a fil conductor, nodrit d’una «polifonia» de veus reals i d’altres ficcionades, diu la directora.
L’obra fa servir diferents programes de ràdio com a fil conductor
Roig insisteix que es tracta d’un fet que «afecta a tothom». «Parla d’un tema uni-
versal com és tenir una cosa perillosa al costat i conviurehi», afegeix.
L’obra incideix en el pes que té el complex petroquímic més gran del sud d’Europa en la societat i la idiosincràsia de la demarcació. «Si hi ha una cosa que defineix el territori és la refineria», remarca Pujol
Per fer-la possible, els responsables han parlat amb sanitaris que van treballar la nit dels atemptats d’Enpetrol, persones que ho van viure, han indagat en els protocols d’emergències, tot plegat per aprofundir en el «risc» que té compartir espai amb la indústria química.
El castell de Tamarit va ser l’escenari, el passat 13 de desembre, del sopar de la iniciativa solidària ‘Desde Valencia para Valencia’, impulsat de la capital de Túria pels xefs Ricard Camarera, Begoña Rodrigo i Quique Dacosta.
La trobada va aplegar una seixantena de comensals, que tenien a cada taula, una reproducció d’una ‘V’ en guix blanc obra de Victoria Castillo i Mercedes Jerez, que simbolitzava la reconstrucció i el fet de renéixer.
Per a la ocasió es van aplegar fins a una quinzena de cuiners, que van gaudir d’una gran jornada acompanyats dels seus equips de cuina i de sala. Entre les propostes que van estar presents durant la nit destaquen una falsa oliva d’anxova i oli d’oliva, obra de Moha Quach del restaurant El Terrat; la paella marinera de Joan Capilla, del restaurant Algadir del Delta o un caneló de pollastre i ànec amb beixamel trufada, creat conjuntament per Fran López, de Villa Retiro i Rubén Campos, del Rincón de Diego.
A més d’aquests xefs, també van formar part d’aquest ‘dream team’ solidari Arnau Bosch (Can Bosch), Jeroni Castell (Les Moles), Vicent Guimerà (Antic Molí), Rafel Muria (Quatre Molins), Pep Moreno (Deliranto), Aitor
El mateix dia es van convocar sopars solidaris a centenars de localitats
López (Citrus del Tancat), Joan Pamies (Celler Joan Pamies), Xavi Montañes (La Tancada), Neus Faiges (Cal Faiges), Gabri Olivier (Gelateria Gabri Olivier) i Josep Queralt (Gran Hotel Mas d’en Bruno).
La iniciativa ‘Des de València per a València’ preveu la celebració 33 sopars solidaris protagonitzats per prop de 400 cuiners, que acumulen prop de 300 estrelles Michelin i gairebé 400 sols Repsol. La majoria es van celebrar el ma-
teix divendres, tant a nivell estatal com en diverses capitals del món. A més dels sopars, la ‘Mesa 0’ també ha aconseguit donacions importants tant de particulars com d’empreses. Els promotors calculen que es poden aconseguir uns 3 milions d’euros, aproximadament, destinats a ajudar autònoms, comerciants i petits empresaris amb menors a càrrec i afectats per la DANA del passat 29 d’octubre. Fent costat als xefs també hi ha estat donant suport des del primer moment nombroses proveïdors. Entre aquests cal destacar la participació d’Europastry, Coca-Cola, Tarraco Sea-Food, Carns Querol, Cofraria de Pescadors Verge del Carme de la Ràpita, Denominació d’Origen Terra Alta, Balfegó, Codorniu, Grup AG Planning, Tanqueray, Gavaldà Gastronomia, Álvarez Catalunya, Osborne, Montsià, Nespresso, Mas d’en Gil, Sirvent Casa Fundada l’any 1860, Cervezas San Miguel, Makro, Peix i Marisc de Qualitat – Cepromar, l’Associació d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona (AEHT), Édgar Serrà, Show Events, Castell de Tamarit, Magic Grup, Redlab, Vermuth Miró, Victoria Castillo, Mermeladaxocolate i Guia Gourmand.
Tota l’ajuda que s’aconsegueixi anirà als afectats per la DANA a través d’una associació d’utilitat pública valenciana que porta una dècada operant amb tots els segells de qualitat: Mamás en Acción.
Els Mossos desmantellen
Policial l S’han detingut tres persones i s’han recuperat cinc dels vuit cotxes sostrets
ACN
Agents dels Mossos de la comissaria de Tarragona han detingut dos homes i una dona com a presumptes autors d’un delicte de pertinença a un grup criminal per robatori de vehicles de lloguer. Les detencions es van produir el 4 i 5 de desembre i els arrestats tenen entre 28 i 41 anys. Segons explica la policia catalana, l’activitat consistia en vendre els vehicles de lloguer amb números de bastidors manipulats i plaques de matrícula duplicades d’altres vehicles de les
mateixes característiques. A més, els atribueixen diversos delictes de falsificació de document públic. La investigació es va iniciar a finals del passat octubre arran de les denúncies presentades per diferents empreses de lloguer de Barcelona. Diverses persones es dedicaven a llogar els turismes i, posteriorment, en denunciaven el seu robatori. Una de les suposades víctimes, la qual està investigada per falsa denúncia, ho va fer en dues ocasions en només quinze dies de diferència a canvi de diners.
El futbol és un joc de sensacions i dinàmiques. En qüestió de dues setmanes, el Nàstic va passar de vèncer a Barça Atlètic i Celta Fortuna i sentir-se invencible a sumar una setmana tràgica de tres derrotes consecutives. Algunes cruels, com perdre al descompte contra la Cultural, d’altres immerescudes, com el duel de Copa del Rei contra el Huesca, i la darrera amb molt mèrit després del funest partit contra la Ponferradina. Dissabte, el Nàstic necessitava guanyar. Fos com fos. S’havien de sumar els tres punts per tornar a fer click i apagar el soroll que provoca perdre. I ho van aconseguir, al descompte i amb polèmica, però sumar un triomf per acomiadar l’any al Nou Estadi al play-off
El conjunt de Dani Vidal no va tenir el seu millor partit ni la victòria més còmoda de la temporada contra el Zamora. Els grana es van mostrar erràtics i poc fluids en atac. Jugadors clau del curs, com Víctor Narro i Pol Domingo, van mostrar la seva cara menys inspirada. En definitiva, a la primera meitat l’equip va oferir una cara més similar al duel contra la Ponferradina. Això destinava el partit a un insípid empat que satisfeia al Zamora, que s’havia presentat el duel a perdre més temps que de jugar, o a una derrota tràgica causada per una errada defensiva grana. Amb tot, els grana van reaccionar al segon temps. Potser encara amb poques idees, però amb més intenció. D’aquesta manera, els grana van transformar el control estèril en aproximacions sense perill. La progressió era evident, tot i estar anys lluny del joc que ha demostrat la plantilla durant la temporada.
Amb el Nàstic bolcat a l’atac va arribar la primera acció polèmica del partit. Els grana sortien al contraatac. Pablo Fernández va guanyar la possessió i, com absolutament sempre que intenta baixar una pilota, és agafat per la samarreta de forma descarada pel defensor. Tot i això, va aconseguir allargar la jugada i Antoñín, que va ser un dels millors jugadors del partit, va driblar el seu defensor amb tota la classe del món. El davanter andalús es quedava tot sol davant del porter, però Olatz Rivera, col·legiada basca, no va donar la llei de l’avantatge i va xiular la falta sobre Pablo.
L’error arbitral va deixar al Nàstic sense una ocasió clara de gol. Ningú s’ho podia creure. Pablo i Antoñín van caure de genolls a la gespa de la desesperació i el
de l’any. Nàstic
Futbol La situació requeria una victòria fos com fos i el Nàstic ho va assolir domant el temps afegit
Nou Estadi va clamar de nou en contra de l’arbitratge i la Federació.
En aquest punt, Dani Vidal va donar entrada a Jaume Jardí i el reusenc va canviar el partit per complet. Si un equip no està creatiu en atac, més val ser directe i, amb l’extrem, els grana van començar a penjar pilotes a l’àrea. La primera, Marc Fernández la va enviar fora tot i rematar sol al punt de penal i, la segona, també la va errar Pablo entre tres defensors. Quan semblava que la pilota no volia entrar, el Nàstic va insistir fins a obtenir el premi gràcies a un gol de Gorostidi a la sortida d’un córner en el temps de descompte. Fins ara, l’afegit s’havia convertit en minuts maleïts, però el Nàstic els va domar per posar l’1-0 que, tot i el partit gris dels tarragonins, era un resultat just. La qüestió era guanyar, i l’entrenador grana, Dani Vidal va destacar que «era important guanyar fos com fos i hem sigut mereixedors de la victòria». A més, Vidal va apuntar que «no demano a
l’equip fer un futbol exquisit durant tots els partits. Aquest és un ideal poc realista jugar bé sempre». Guanyar és necessari perquè, de la mateixa manera que perdent de
L’apunt
forma injusta es comença una ratxa negativa, sumant tres punts amb la pitjor versió pot ser l’espurna de tornar a veure al millor Nàstic sobre la gespa.
CLASSIFICACIÓ
El destacat
Jaume Jardí va ser qui va canviar el partit amb tres centrades de mèrit
La Pobla guanya amb solvència a Palamós
El C.F. Pobla de Mafumet va guanyar ahir amb solvència el Palamós C.F. (0-2). Els autors dels gols van ser Querol i Santi Guzmán. D’aquesta forma, el filial grana va aconseguir la primera victòria a domicili del curs i el tercer triomf consecutiu.
Equip Pts J G E P GF GC
1.Cultural L. 33 17 10 3 4 27 19
2.R. Sociedad B 28 17 8 4 5 26 15
3.GIMNÀSTIC 28 17 8 4 5 22 20
4.Ponferradina 27 17 7 6 4 25 18
5.Barakaldo 26 17 7 5 5 23 16
6.Arenteiro 26 17 7 5 5 20 13
7.Celta Fortuna 25 17 7 4 6 27 22
8.Andorra 25 17 6 7 4 21 17
9.Unionistas 23 17 4 11 2 22 18
10.Lugo 23 17 5 8 4 12 12
11.Gimnástica S. 22 17 5 7 5 24 28
12.Barça Atl. 21 17 4 9 4 23 22
13.Zamora 20 17 5 5 7 22 17
14.Tarazona 20 17 5 5 7 20 20
15.Osasuna P. 20 17 6 2 9 17 29
16.Real Unión 20 17 5 5 7 18 31
17.Bilbao Athletic 18 17 5 3 9 18 23
18.Ourense 18 17 4 6 7 13 21
19.Sestao River 17 17 4 5 8 13 18
20.Amorebieta 15 17 3 6 8 17 31
Fortuna-Andorra 3-0
L.-Gimnástica S.
PRÒXIMA JORNADA Ponferradina-Tarazona
GIMNÀSTIC Barakaldo-Osasuna P. Real Sociedad B-Ourense Sestao River-Celta Fortuna Gimnástica S.-Lugo Andorra-Amorebieta
Barça Atlètic-Bilbao Athletic Za-Zamora Barakaldo-Tarazona
Pep Santos Alasà
Pujar el pic de la Mola els 356 dies de l’any: aquest és el repte que l’Ajuntament de La Pobla de Montornès, a través de la regidoria d’esports, juntament amb un veí del poble, Óscar Silvestre, han llençat amb un propòsit solidari: per cada ascens a aquest cim cada participant serà convidat a fer un donatiu d’un euro, una recaptació de fons que , finalment, serà íntegrament donada a l’edició de 2025 de La Marató de TV3. Es tracta d’una iniciativa única que combina esport, salut, solidaritat i consciència social. Èric Vicens, regidor d’esports del municipi juntament amb aquest veí s’han compromès que cada dia, com a mínim un dels dos, farà la ruta, d’uns 9 quilòmetres i 235 metres de desnivell, fins al cim del Pic de la Mola, d’uns 318 metres d’altitud acompanyats de tot aquell que hi vulgui participar. Segons defensa el regidor d’Esports del municipi el projecte té com a objectiu fomentar la pràctica esportiva habitual entre els veïns del poble promovent hàbits de vida saludables, alhora que posa l’accent en la importància de la solidaritat. A més, aprofitant els propòsits d’inici d’any nou, Vicens argumenta que molta gent es proposa fer més esport i, amb aquest repte, els ajudarà a no deixar aquest propòsit enrere: «tens la seguretat que algú sortirà a fer la ruta i no tindràs excusa. Aleshores estàs fomentant salut,» defensa.
Iniciatives complementàries i implicació comunitària El repte compta amb el suport de diversos comerços locals, autònoms i professionals que han volgut sumar-se a la cau-
Una iniciativa solidaria impulsada per l’Ajuntament de la Pobla de Montornès proposa pujar el cim els 365 dies de l’any
sa. Per incentivar la participació de la ciutadania i mantenir la motivació al llarg de l’any, cada mes es realitzaran
El CV Sant Pere i Sant Pau cau a Sòria de forma clara davant un dels millors
Voleibol l L’Intercap
ASISA Sant Pere i Sant Pau va perdre per tres sets a zero el passat dissabte a Soria. El Grupo Herce Soria, un dels millors equips de la categoria, va superar els cooperativistes amb solvència al primer set (25-12). Tot i això, a la segona mànega els tarragonins es van refer i van lluitar fins al final un set que també es va
decantar pels sorians (25-22). En el tercer i definitiu set, els tarragonins es van veure superats i van acabar caient. (25-16). El conjunt de Sant Pere i Sant Pau es manté en la desena plaça de la categoria amb vuit punts i el seu pròxim desplaçament serà a Manacor, davant el segon classificat. El partit es jugarà el pròxim dissabte. Redacció
sortejos de lots de productes i serveis entre les persones que hagin completat ascensions al cim. A més, es programaran
activitats lúdiques i festives, amb l’objectiu de fer de cada jornada un moment especial. Vicens admet que el repte pot
ser més complicat alguns dies «entre setmana», quan és probable que hi hagi menys excursionistes, però, confia que
Tota la recaptació d’enguany es destinarà a La Marató de 3Cat del 2025
S’ha creat un compte d’Instagram per a fer seguiment i donar visibilitat al repte
els caps de setmana, es poden implicar diferents entitats o grups del municipi com «l’Associació de Dones o el club de futbol» i augmentar el nombre de participants i, per tant, de recaptació aquella jornada. De fet Vicens explica que tant algunes entitats esportives com culturals del poble ja han confirmat que duran a terme l’ascensió del cim en alguna jornada concreta.
«A més, el cim de la Mola es troba dins d’un repte de 100 cims catalans proposat per l’Associació d’Excursionistes de Catalunya, així que difondrem informació perquè els excursionistes que vulguin completar aquest cim facin la ruta amb nosaltres i participin així en la iniciativa» explica el regidor, una coincidència, que pot ajudar a augmentar la recaptació obtinguda.
Per donar visibilitat al repte, mantenir la comunitat informada i fer seguiment, s’ha creat el perfil d’Instagram @picdelamola365, que servirà com a plataforma oficial de comunicació. A través d’aquest canal, es compartirà informació diària, actualitzacions, fotografies i experiències dels participants. També s’han dissenyat samarretes oficials del repte, que es podran adquirir per identificar-se com a part de la iniciativa i contribuir a la seva promoció.
El CB Salou torna al camí de la victòria i guanya folgadament a la pista del Santfeliuenc
Bàsquet l L’OCA Global Salou va trencar el passat dissabte la mala dinàmica i va retornar al camí de la victòria a costa del CB Santfeliuenc. Els salouencs van dominar el partit i van acabar guanyant per 68 a 96. Aragonès, amb 22 punts, i Montero, amb 17, van ser els màxims anotadors de l’equip. D’aquesta forma, el conjunt de Jesús Muñiz
(68-96)
va oblidar les dues últimes derrotes i es col·loca a la meitat de la classificació amb 5 victòries i 5 derrotes. L’equip de la capital de la Costa Daurada tornarà a jugar aquest dimecres, a la pista de l’Horta Godella, en un partit ajornat. Els salouencs acabaran l’any jugant al Milà davant el Gran Canaria. Serà el diumenge a les 12.30 hores. Redacció
El Reus Deportiu cau per la mínima en un partit molt igualat davant el Barcelos (2-1)
Hoquei l El Reus Deportiu va caure per la mínima a Portugal a la pista de l’OC Barcelos (2-1). El conjunt de Jordi Garcia va fer un partit molt seriós i es va avançar al marcador amb un gol de Marc Julià. Els portuguesos es van refer i van acabar remuntant en el tram final del partit amb dos dianes de Miguel Rocha. Tot i això, els ganxets
es van queixar d’un arbitratge «erràtic» i «desencertat», ja que els àrbitres van anullar una diana de Martí Casas després que la bola entrés a la porteria. El pròxim partit de la Champions pel Reus serà el 9 de gener, a casa, contra el FC Porto. Pel que fa a la lliga, demà els reusencs rebran al Palau d’Esports a Lleida Llista, a les 21 hores. Redacció
Voleibol l El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona va celebrar ahir a la tarda l’acte de presentació dels seus equips. El pavelló del barri tarragoní es va omplir de famílies de jugadors i d’aficionats del club. L’acte tradicional va servir per a donar a conèixer tots els equips del planter, així com els equips
Els protectors gàstrics són els popularment coneguts per ser un tipus de medicaments que serveixen per tractar diverses malalties digestives, com el reflux gastroesofàgic o les úlceres gastroduodenals. També s’utilitzen per prevenir les complicacions derivades de la presa d’altres medicaments.
Tot i que són fàrmacs efectius i segurs, cal fer-ne un ús correcte: només cal utilitzar-los quan són realment necessaris i durant poc temps, per evitar possibles efectes adversos derivats d’un ús continuat.
• Quan els he de prendre? Els antiulcerosos només estan indicats en cas de malalties d’estómac, com úlceres o malalties per reflux. L’acidesa no sempre és una malaltia.
tècnics i la directiva. D’aquesta forma, el club cooperativista va exhibir la seva fortalesa i el bon estat de salut del planter. Amb centenars de jugadors en els equips de les diferents categories, el club va mostrar que continua en un moment dolç, després de l’ascens del primer equip masculí a la Superlliga Masculina. Pel
que fa al primer equip femení, que milita a la 1a Divisió Sènior, ocupa actualment la segons plaça a la classificació. El passat dissabte, les tarragonines van caure a casa per la mínima davant el Club Voleibol Monjos en un partit molt disputat a Tarragona. (2-3) Redacció/Tjerk van der Meulen
• Quan no els he de prendre? En cas que estiguis en tractament amb diversos medicaments, i tampoc si estàs prenent antibiòtics. Hi ha algunes excepcions, com en el cas que prenguis medicaments que puguin provocar úlceres (com els antiinflamatoris, els anticoagulants o els antiagregants) i presentis factors de risc (per exemple, antecedents d’úlcera o presa d’antiinflamatoris i anticoagulants a la vegada).
• Quins efectes adversos poden produir? Se’ls coneix popularment com a “protectors gàstrics”. Aquesta terminologia promou una falsa sensació
de seguretat. Malgrat que són fàrmacs ben tolerats si es prenen durant poc temps, l’ús continuat pot provocar osteoporosi, infeccions digestives i pulmonars, inflamació del ronyó, malabsorció de la vitamina B12, disminució del magnesi en sang...
• I si fa temps que prenc antiulcerosos? No deixis de prendre’ls de forma sobtada perquè poden provocar un efecte rebot (més secreció d’àcid). Si fa temps que els prens, consulta el teu professional sanitari de referència perquè t’aconselli sobre com deixar-los de manera progressiva.
I recordi: Davant de qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Protectors gàstrics. Quan són realment necessaris? [En línia]. Barcelona. <https:// medicaments.gencat.cat/ca/ciutadania/informacio-i-consells/preguntes-frequents/ protectors-gastrics-quan-son-realmentnecessaris/> [Consulta: 26 novembre 2024]
SCIENTIA. DIPÒSIT D’INFORMACIÓ
DIGITAL DEL DEPARTAMENT DE SALUT. Inhibidors de la bomba de protons (IBP) [fullet]. [En línia]. Barcelona. < https://hdl.handle.net/11351/11622 > [Consulta: 28 novembre 2024]
Turull assegura que «no es donen les condicions per a negociar els pressupostos de Sánchez»
Política Cerdán, secretari d’organització del PSOE, va prometre ahir que compliran els compromisos
ACN
El secretari general de Junts, Jordi Turull, va afirmar aquest cap de setmana que «no es donen les condicions ni per a seure a negociar els pressupostos» amb el PSOE. En una entrevista publicada ahir, Turull va criticar que l’execució dels comptes anteriors està per sota del 50% i va exigir garanties per complir compromisos com el finançament per a Catalunya. Segons ell, els pressupostos estan en «punt mort», i va remarcar que demà dimarts serà determinant: «Si la Mesa del Congrés no admet la qüestió de confiança, prendrem les nostres decisions». A més, Turull va assegurar que Pedro Sánchez «actua a esquenes del Congrés» i va advertir que Junts no donarà suport si no hi ha avenços. També va descartar negociacions amb el PP i va criticar l’estancament en el traspàs de competències en immigració.
Des del PSOE, el secretari d’organització, Santos Cerdán, va respondre que el seu partit «compleix la seva paraula» i es va mostrar optimista amb les negoci-
Turull va marcar com a dia clau demà dimarts per avaluar l’estat de les negociacions
acions pressupostàries. Va admetre retards en alguns acords, però va justificar-los per «causes externes». Sobre l’amnistia, Cerdán va remarcar que l’aplicació depèn de la justícia, no del govern. «Insisteixo, confio en la política i el diàleg com a únic camí». També va assenyalar que «hi ha hagut actuacions de determinats jutges que no són exemplars». A més, va situar l’inici d’aquesta actitud en la llei d’amnistia, «quan s’hi van manifestar en contra».
Política Ha estès la mà a Helena Solà i Xavier Godàs, qui defensa que ERC no pot ser una «parròquia autoreferencial»
ACN
Oriol Junqueras tornarà a presidir ERC. El candidat de Militància Decidim va superar Xavier Godàs (Nova Esquerra Nacional) en la segona volta del Congrés Nacional d’ERC celebrada dissabte, en imposar-se amb un 52% dels vots al 42% del seu rival. La participació va establir un nou rècord, ja que van votar més persones (82%) que a la primera volta (81%). Junqueras, doncs, mantindrà la presidència d’Esquerra, un càrrec que ja ha ostentat du-
rant 13 anys, inclòs el període de 4 anys que va estar empresonat. D’aquesta manera, la secretària general del partit passarà a ser Elisenda Alamany, que substituirà Marta Rovira com a número dos.
Després de la seva victòria, Junqueras i Alamany van estendre la mà a les candidatures de Xavier Godàs i Alba Camps (Nova Esquerra Nacional), i d’Helena Solà i Alfred Bosch (Foc Nou). Durant la roda de premsa després de conèixer-se els resultats, van obrir la porta a incorporar persones de les altres llis-
tes a la nova executiva. Així mateix, el president d’ERC va insistir que el PSC ha de complir tots els acords abans de parlar dels pressupostos del Govern o de l’Estat. Sobre possibles canvis a la direcció dels grups parlamentaris, Junqueras va assenyalar que volen a cada lloc qui «més pugui aportar». Per la seva banda, Nova Esquerra Nacional va constatar que ERC està «dividida» després dels resultats de la segona volta del congrés. El seu candidat a presidir el partit, Xavier Godàs, va subratllar
Els membres de Nova Esquerra Nacional han descartat entrar a la nova executiva
que «el nou cicle és inevitable». «Avui res acaba, just comença», assegurava. Igualment, avançava que els membres de la seva llista no entraran a la nova executiva. La qui ha estat candidata a la secretaria general, Alba Camps, va denunciar que s’han creuat «línies vermelles» durant el procés congressual que han causat «patiment personal».
Ahir, un dia després de la votació, la nova secretària general d’ERC, Elisenda Alemany, veia possible recosir ERC després de la disputa interna en el partit. «Em poso a disposició de tothom per fer-ho. Caldrà més lideratge que mai, claredat en les decisions que anem prenent i molta proximitat amb la militància», declarava en una entrevista a Catalunya Ràdio. Després que la candidatura liderada per Godàs hagi descartat entrar a formar part de la nova executiva, Alamany va dir que respecta la decisió, però que «les portes sempre estaran obertes per a tothom». En una entrevista a RAC1, l’excandidat de Nova Esquerra Nacional a presidir ERC va defensar que els partits no poden ser «parròquies autoreferencials» pensats per una militància que ha de «falcar» el líder de torn. Així, Godàs reivindicava la necessitat que hi hagi «capacitat crítica» després que la candidatura de Junqueras hagi guanyat amb 52% dels vots. «La qüestió és si la nova direcció sabrà obrir un nou període» d’un «canvi inevitable», afirmava.
El Ministeri de Transports descarta irregularitats als contractes denunciats per Víctor de Aldama
Política S’han analitzat un centenar de projectes d’Adif i Carreteres de l’Estat
ACN
El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha descartat que els contractes denunciats per l’empresari Víctor de Aldama en el conegut com a cas Koldo presentin cap irregularitat. És la conclusió de sengles informes elaborats per tècnics del Mi-
nisteri sobre projectes d’Adif i de la Direcció General de Carreteres que ha publicat ‘El País’ i al qual ha tingut accés l’Agència Catalana de Notícies. Els documents avisen que les denúncies de De Aldama són molt generals i fan referència a traçats de «centenars de quilòmetres o conceptes molt amplis que inclouen
en un mateix exercici pressupostari multitud de contractes de tot tipus» que es remunten a l’etapa d’Ana Pastor com a ministra. Tot i això, no hi han trobat cap irregularitat. Fonts del Ministeri van confirmar que la seva intenció és dur aquests informes al jutge que investiga diverses adjudicacions de l’aleshores
Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana encapçalat per José Luis Ábalos. Concretament, s’han analitzat 17 projectes d’Adif i 79 de Carreteres de l’Estat. El cas Koldo és una trama de presumpta corrupció vinculada a la contractació irregular de material sanitari durant la pandèmia de la covid-19.
k Editorial k
Esquerra Republicana ha tancat el seu procés congressual amb Oriol Junqueras recuperant la presidència del partit, una presidència que tot just va abandonar per poder afrontar el camí cap a l’elecció que ha culminat aquest cap de setmana. Junqueras ha aconseguit el 52% de suport de la militància, imposant-se amb contundència. Però les xifres també indiquen que, tenint en compte la resta de candidatures, hi ha un 48% del partit que hi està en contra. Des de fa mesos, de fet, les guerres internes d’ERC s’han esbombat públicament i s’ha posat de manifest el nivell de trencadissa que hi
ha a les estructures bàsiques de la formació. La nova executiva s’ha proposat ‘recosir’ el partit, però la realitat és que malgrat les consignes de renovació, hi ha molt poques cares noves que puguin representar un veritable gest de canvi. La tasca es preveu complicada, sobretot perquè hi ha càrrecs electes i agrupacions locals i comarcals que també reprodueixen la situació de confrontació que el partit pateix en l’àmbit general. Però la política, com el futbol, depèn en gran manera de si la pilota –la papereta– entra a la porteria –a l’urna. I la sort influeix, però els bons jugadors al capdavall són els determinants.
k Tribuna k
Des de la definició del concepte en si mateix, entès com a fórmula d’organització per part de qui té el ‘poder’ econòmic, polític o social, per, d’alguna manera, controlar, des del rigor, el que es fa, de la manera més objectiva possible, sustentant una part important de la nostra vida en curs.
Malauradament, darrere de la definició, amb tot els matisos que vulguem, el problema es produeix quan, d’alguna manera, aquesta forma d’ordenar-nos arriba a cotes d’ineficiència, partidisme i, el que és més greu, quan els ‘buròcrates’ de torn es creuen superiors i aliens als qui han de donar el seu servei, des de la transparència, entesa en la seva màxima instància.
En els pressupostos públics, és un fet generalitzat el cost del personal que ha de cuidar l’organització en si mateixa, trobant-nos amb evidències inassumibles, a títol d’exemple es publicitava, fa uns dies, que un Ajuntament de referència a casa nostra, amb una despesa milionària, podia fer inversions, que amb prou feines arribaven al 10% d’aquest, és a dir, una part aclaparadora del pressupost quedava per fer front al que podríem dir ‘despesa compromesa prèviament’, però és que, també el nostre Parlament discutia, davant d’una situació difícil d’entendre, que debatia sobre l’obligat retorn d’aportacions rebudes ‘indegudament’, manifestant que la culpa era de la manca de ‘funcionaris’ per fer el control de tot, és a dir, el problema no era del descontrol, sinó de la manca de ‘burocràcia’.
Lluís Badia Advocat
Ja sé que els exemples poden ser anecdòtics i singulars, però el que si fan és obrir la necessitat de parlar, de manera urgent, d’un tema que hauria de ser emblemàtic com és l’exigència d’eficàcia de les burocràcies administratives; per cert, tenim exemples en aquest sentit pel que fa a les Agències Tributàries o la mateixa Seguretat Social, que amb recursos controlats, tenen resposta a qualsevol derivació negativa; per tant, el problema, moltes vegades, no pot estar lligat al nombre d’empleats, sinó a la seva eficàcia i capacitat de resposta.
tides, no solament les anecdòtiques, i si realment esmercen els diners compartits cap a prioritats reals, o ens queden en el clientelisme, de tots els colors que, malauradament són una realitat massa extensa.
Ara que està de moda, debatre ‘en comú’ de com hem de gastar, amb reunions obertes a la ciutadania, per cert, amb poca implicació ciutadana, no seria rigorós que no es parlés de com es gasta la resta dels ingressos per partides concretes i arriben fins als menys importants.
El que no hauria de ser discutible, és l’increment desmesurat de la partida de personal de moltes administracions, que fan que el que s’ha fet en cada moment, quedi hipotecat davant un ‘cost laboral’ disparat i d’obligat compliment
El que no hauria de ser discutible, és l’increment desmesurat de la partida de personal de moltes administracions, que fan que el que s’ha fet en cada moment, quedi hipotecat davant un ‘cost laboral’ disparat i d’obligat compliment.
Tornant al marc organitzatiu, molt ens preguntem i debatem de com han de ser els pressupostos de tots, amb conceptes, massa vegades vuits de contingut, però poc es parla de la necessitat de conèixer totes les par-
k Gira el món i torna el mot k
Completarem avui la resta de la família de mútua que ens va quedar pendent, un cop repassats els derivats cultes de mudar, que recordem que n’és la mare.
Els darrers cultes, doncs, són un trio de verbs: permutar, que no té gaire més atractiu que aquesta filla, permuta, tan freqüent en l’àmbit del dret civil i que la majoria hem après davant d’un contracte de compravenda; commutar, conegut també sobretot per un dels fills, concretament commutador, habitual en el llenguatge de la física i l’electricitat; i immutar-se, aquest sí cèlebre per mèrits propis, consistents més que res a protagonitzar aquella frase tan suada de “No es va ni immutar”.
Segurament és ‘poc polític’ aprofundir en aquesta ‘obertura informativa pressupostària’, però del que estic convençut és que si féssim l’esforç al respecte, molta gent tornaria a donar credibilitat a un sistema democràtic que ‘no s’entén’ com pot optar cap als extremismes, segons els discursos d’aquells que, consulta electoral darrera consulta, van perdent suports i queden esmicolats, i on opcions extremes conquereixen espais fins ara ‘suposadament blindats’.
En tot cas, el que també és poc discutible, és que la burocràcia tampoc es limita al sector públic, sinó que, repetidament, els grans actors econòmics socials, també aposten pels ‘tràmits inacabables’ a l’hora de blindar-se en un marc de ‘nulla resposta’ cap a uns ‘clients’ farts d’aquesta’ amalgama de traves’; si bé això exigiria una altra reflexió àmplia al respecte.
Enllestits els derivats cultes, podem passar als vulgars, que tot i que són inferiors en nombre resulten igualment atractius, si no més. El tret principal, com és norma, consisteix a haver suavitzat la T del mutare original en una D, tal com fem quan pronunciem muda o mudança, les més habituals de la colla. També la presenten els tres verbs que en formen part, cada un més desconegut que l’altre: desmudar (‘Treure el vestit a algú que va mudat i reemplaçar-lo per un altre que porta d’ordinari’), remudar (que, ves per on, no significa pas el contrari sinó ‘rellevar, substituir algú en una tasca’) i finalment trasmudar, sinònim de ‘modificar, transformar’ i l’únic dels tres que ha format derivats: trasmudament i trasmudança, en concret. Finalment, val la pena destacar l’adjectiu mudadís, format amb l’afegitó d’aquest sufix tan rendible en català que ha donat fins a un centenar llarg de mots (d’acostadís a voladís, passant per gronxadís, ajustadís o rentadís).
«Em tocarà mudarme perquè m’apugen el lloguer», pot dir perfectament un jove referint-se al fet que es veu obligat a buscar un pis més barat, mentre que els grans interpretaríem que es vestirà amb roba elegant per anar a negociar amb el propietari
Ara bé, fora injust acabar aquesta repassada d’un terme que ha donat tant de sí sense fer esment d’una evolució semàntica que hem viscut (o que ens han propinat, més aviat) en primera persona els darrers quinze o vint anys. Em refereixo al significat de mudar equivalent a ‘anar a viure a un altre lloc’: “Em tocarà mudar-me perquè m’apugen el lloguer”, pot dir perfectament un jove referint-se al fet que es veu obligat a buscar un pis més barat, mentre que els grans interpretaríem que es vestirà amb roba elegant per anar a negociar amb el propietari). És el típic cas de calc del castellà (en aquest ús concret, alto), que, tanmateix, fa de mal denunciar perquè els diccionaris el recullen, senyal que en algun moment de la història o en algun indret prou significatiu del domini s’ha fet o es fa servir amb aquest sentit.
En fi, mutatis mutandis, les mudes també muten. O a l’inrevés, segons com t’ho miris.
Tarragona
Eduard Boada Pascual.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a Sant Francesc.
Maria Llobera Calaf.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Alejandra Bullido Alba.
Ha mort als 100 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Francisco Felipe Campos.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Concepción Felipe Meneses.
Ha mort als 56 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Arturo Benitez Martín.
Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.
Roser Burillo Gómez.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Asun Ortiz Giralt.
Ha mort als 79 anys.
Reus
Jose Carrillo Teruel.
Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Teresa Sanjuan Prats.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Solidaritat La jornada, celebrada dissabte, va reunir prop de 400 persones
Redacció
Salou va ser l’escenari, aquest darrer dissabte, de la celebració de la tercera trobada de l’ONCE, una jornada que va reunir unes 400 persones afiliades i simpatitzants de les agències de Reus i Tarragona. L’acte va estar organitzat en honor a Santa Llúcia, patrona dels cecs i protectora de les persones amb discapacitat visual, commemorada el 13 de desembre, segons el santoral catòlic.
En un ambient marcat per l’alegria i sota un esplèndid sol vora el mar, els assistents van participar en una passejada pel passeig Jaume I, que va combinar cultura i tradició. Les gegantes de Salou, La Gralleta i La Nena, van amenitzar el recorregut, acompanyades per la música dels Grallers La Tarota. Durant el
trajecte, que va iniciar-se a la Font Lluminosa i va culminar a la Font dels Cargols, l’alcalde Salou, Pere Granados va aprofitar per a destacar alguns dels monuments i escultures més emblemàtics del municipi.
La jornada va finalitzar al Club Nàutic amb un dinar de germanor, que va incloure el lliurament de premis als participants en jocs de taula.
Aquest 2024 és el tercer any consecutiu que l’ONCE organitza la trobada a Salou,
L’objectiu de la trobada és fomentar la socialització i el sentiment de comunitat
amb l’objectiu de fomentar la socialització i el sentiment de comunitat entre els seus afiliats. L’esdeveniment va comptar amb participants d’arreu de la província, provinents de localitats com Tortosa, Reus, Valls i Tarragona.
L’alcalde Pere Granados, acompanyat de les regidores Julia Gómez i Cristina Berrio i del regidor Xavier Montalà, van donar la benvinguda als assistents. També hi van participar representants destacats de l’ONCE, com Ángel Sánchez, director general; Josep Vilaseca, director a Tarragona; i Francisco Sánchez Galera, director a Reus.
Gent El seu local, Can Boada, ha sigut durant dècades una parada obligatòria
Redacció
Tarragona ha acomiadat aquest cap de setmana Eduard Boada, conegut afectuosament com a «Tascaman». El fundador del mític bar Casa Boada, situat al carrer Rovira i Virgili, ha mort als 82 anys, deixant un llegat inesborrable tant al món de la gastronomia com en la memòria col·lectiva de la ciutat. Nascut a Nulles el 1942, Boada va començar a treballar al bar familiar de jove i va convertir-lo en un temple per als amants dels entrepans. Els seus clients el recorden per les seves creacions úniques, la seva personalitat carismàtica i l’ambient singular del seu establiment.
Tot i tancar el local l’any 2018 per problemes de salut, la seva figura va guanyar encara més rellevància gràcies a les seves col·laboracions amb la premsa i a la publicació
Va haver de tancar el local, situat al carrer Rovira i Virgili, l’any 2018 per problemes de salut Imatge d’arxiu d’Eduard Boada cuinant els seus coneguts «bucadillus».
d’un llibre sobre la seva trajectòria. Boada també va ser reconegut institucionalment: va
rebre la Medalla al Mèrit Cultural l’any 2010, la Medalla al Treball Francesc Macià l’any 2023 i va ser pregoner de les festes de Santa Tecla de Tarragona l’any 2019. Tarragona perd una figura estimada que, amb els seus entrepans i històries, va esdevenir part essencial de la seva identitat.
felicita als que es diuen:
21/03 al 19/04 ÀRIES
Ningú dubte de la teva brillant capacitat de comandament, però que no se’t pugi l’orgull massa o perdràs tot l’aconseguit. Nit ardent.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Agradable sorpresa en la jornada farà canviar el teu ànim sobtadament. Els viatges les activitats d’ordre social calmaran el teu ànim.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Viuràs aventures sentimentals unides a moments eròtics molt satisfactoris. Portes totes les de guanyar si empres bé el teu temps.
20/04 al 20/05
No és bon dia per als jocs d’atzar molt menys si has d’arriscar diners en quantitat. Dedica’t millor a la diversió als jocs eròtics. Nit molt agitada.
VERGE
23/08 al 22/09
Una persona pròxima a tu et farà viure bells moments on la teva fantasia s’ampliarà juntament amb la teva emotivitat. No et tanquis.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Aporta més temps afecte als teus sers estimats, sobretot a la teva parella que ho està desitjant. La resta t’arribarà per afegiment.
CANAL REUS TV
10:30 Hospital de proximitat
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 De tramuntana a mestral. Capítol 2
14:00 Notícies
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Destí 2030 (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Quina animalada!
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Cercle central
21:00 Notícies (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Cercle central (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Bon moment per a canviar la teva imatge o per a fer un fort gir. Recorda les coses bones del teu passat no t’apesari tornar a elles, t’ajudaran.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Jornada molt activa plena d’agradables moments on l’amor la passió jugaran un important paper. Notícies de familiars alegraran la vida.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva imatge brillarà molt en el social per aquest mitjà podràs conquistar tot allò que et proposis. Ves amb compte amb el que fas.
21/06 al 22/07 CRANC
Satisfaccions professionals socials t’esperen avui juntament amb alguns canvis molt positius en el teu entorn. La parella els amics estaran.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Cerca no ser massa exigent amb els altres controlant el teu caràcter dominant. Els excessos en els menjars begudes et costaran avui molt.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Sorpreses en l’emocional grans possibilitats de trobades benèfiques marcaran la jornada. Si no tens parella trobaràs la més ideal en tot.
TARRAGONA:
Dronda Ayza, Angels
Vidal i Barraquer, 7 Telèfon 977 221 862
Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria, 11. Telèfon 977 543 189.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Cacho Ruiz, Eduardo. Mare Molas, 27-29 Telèfon 977 311 047.
SALOU:
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299
MASAJISTA Tarragona. Tel: 603.254.131
CARLOS. MASAJE ZEN. Tel: 660.605.687
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548 CRISTINA MASAJES. VILAFRANCA del PENE-
TRABAJA DESDE CASA 629.810.108
RELAJAN-
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Connecti.cat
11:30 Com la nit i el dia. On tour
12:00 SPiTV
12:30 Destí 2030
13:00 Connecti.cat
14:00 Notícies 12
14:30 Notícies 12. Esports
15:00 Com la nit i el dia. On tour
15:30 Destí 2030
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Quina animalada!
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180º
20:00 Notícies 12
20:45 Notícies 12. Esports
21:30 La tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies 12
22:45 Notícies 12. Esports
23:30 La tertúlia del Dorsal12
00:00 Notícies 12 TAC 12
HORITZONTALS: 1. Completament seca o eixuta, sense gens d’humitat, de suc. Gens freqüent. 2. Caixa estatal que sovint està en números vermells. De l’església. 3. L’estaca que no acaba de caure mai. Seca àrida. Final de la pel·lícula. 4. Un número sense cap a l’esquerra. Abandonem. El patrimoni de la fadrina. 5. Carrego el globus de pes. Mals humors. 6. Marxa de casa. Protectors de menors. 7. Actini. Pintar amb els set colors. Plata. 8. Reconèixer que tothom es pot equivocar. En aquest instant. 9. Teixit de Damasc. Argumentar racionalment. 10. Vocal. Xarxa nerviosa. Una fila de combatents. 11. La més sola. També en sentit contrari. Oxigen. 12. Seient del cerimonial. Amb els ossos grossos.
VERTICALS: 1. Reprensió exagerada. Cubs numerats. 2. Va ser. Obté beneficis amb afany. Comença a nevar. 3. Liquidar un deute. Quatre a quatre. 4. Senyor curtet. Del temps de la calor. La del puntet. 5. Sortit amb èxit. Noieta de cabells clars. 6. Una de casa. Estrany perquè és de fora. Tapa les espatlles de les models. 7. Cera de regust desagradable. Utilitzarem tots els estris. 8. Establirà certes fites. Iniciades en política. 9. No té vista. Aquest només batega. El pal de la baralla més lluent. 10. K. Professional de la retòrica. No seran mai cignes. 11. Mil cent romans. Navegaran proa al vent. El centre de la diana. 12. Són de segona mà. La primera intenció de fer una lletra.
Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d´Olzina, 40 Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Barcelona, Frederic
Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466.
VALLS:
Pérez, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370.
EL VENDRELL:
Juste, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422.
Solucions El temps
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de Tarragona
Solució dels mots encreuats
Hi haurà intervals de núvols baixos a punts de la depressió Central, que en general minvaran durant el matí, tot i que puntualment seran persistents al llarg del dia al nord del Pla de Lleida. A la resta del país, el cel estarà serè durant tota la jornada.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa. Hi haurà una acusada inversió tèrmica matinal i nocturna. La temperatura màxima pujarà acusadament al Pirineu, mentre que a la resta serà similar o lleugerament més alta, malgrat que a punts del Pla de Lleida baixarà lleugerament.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASAJES CAMILLA. Libera tensiones cuerpo-mente. Final NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
el Domingo dia 8/12 por la
en el
Bauhaus de Tarragona. Si alguien se lo ha encontrado le agradecería se pusiera en contacto conmigo. Tel. 660604770
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital.Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
MASSATGES PROFESSIONALS
Amb quatre edicions a les espatlles, el Nadal Market de Casa Navàs està a un pas de ser gairebé tan tradicional com les parades de Pessebres de la plaça del Mercadal de Reus. Enguany, els paradistes artesans que omplen els baixos de la Casa Navàs obriran portes aquest mateix dilluns, i hi seran fins just abans de Nadal, el 21 de desembre.
«Aquest any estem contentes perquè hem augmentat encara més el nombre de signatures del Market», explica Fina Veciana. Ella, juntament amb Mar Bonet, és l’encarregada de fer la tria i selecció dels millors artistes del territori per oferir-los un taulell en un dels espais comercials més bonics de la ciutat.
Comerç Aquest dilluns obre portes a Reus la quarta edició del Navàs Market de Nadal, amb vint-i-cinc artistes i artesans
deixa de ser un mercat». Entre les 25 parades d’enguany, detalla la promotora, hi ha fins a vuit marques noves, entre les quals l’escultor Joan Vila, l’Atelier Lafuente, dedicat a l’elaboració de vitralls, La Cotonera, especialitzada en patchwork i costura creativa, Mandalajaiotzen o Territori Holístic, que fusiona art i espiritualitat.
QEl seu objectiu, detalla la Fina, és doble: «d’una banda, volem donar l’oportunitat a tots els artistes i artesans locals perquè puguin mostrar la seva obra, promocionar i gestionar-ne la venda, i entrar en contacte amb el comprador». Com a contrapartida, explica Veciana, «el comprador es pot acostar a tot aquest univers artístic tant ple de talent i, a més, comprar regals de Nadal originals, fets per artistes i que, a més, són únics».
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Arriben a aquesta quarta edició, apunta, «molt satisfetes perquè
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
es confirma que el Navàs Market està funcionant molt bé, tant en la versió de Nadal com en la de Sant Jordi». La també artista admet que, en una època en què els artistes i artesans venen, sobretot, per internet, accions com aquesta «permeten oferir el producte com s’ha fet tota la vida, trobant-se el venedor i el comprador».
La clau perquè una idea com aquesta funcioni, assenyala, és «portar producte molt variat i de preus molt diferents, perquè la gent pugui triar i remenar». Al final, conclou, «el Navàs Market no
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Amb ells hi seran molts dels artistes que, des de fa quatre edicions, han apostat pel mercadet de Nadal de Veciana i Bonet, de manera que s’hi podran trobar de nou expressions artístiques com joies, ceràmica, tèxtils, joguines, decoració en fusta o pintures. Tot, amb el segell artístic que només els artesans poden oferir.
El Navàs Market de Reus obrirà del 16 al 21 de desembre en horari de 10 a 14 h i de 17 a 21 h.
Cara a cara
Aquest model de mercat permet que artistes i compradors entrin en contacte
uan et fas gran et passa, entre altres coses, que algunes meravelles que has tingut la sort de veure ja no hi són. Les torres bessones de Nova York, l’Azure Window de l’illa de Gozo o l’hotel Rossiya de Moscou (gegantina joia soviètica), per citar-nes algunes, han caigut davant els meus ulls. No literalment, encara bo. En qualsevol cas, són petites gotes afegides al meu mar de la nostàlgia. Potser és inevitable, tanmateix, segur que algunes persones patim més enyorament que altres. Diu Brené Brown que la nostàlgia és una perillosa manera de comparar i té tota la raó. Permeteu-me un incís per explicar-vos, si no la coneixeu, que en sóc molt fan i us recomano tant el seu llibre L’atlas del cor com la seva sèrie documental del mateix nom on, de manera molt pedagògica i estimulant –ella és fascinant–, ens parla del llenguatge de les emocions. Tornant a la melangia, tanta xerrameca era per explicar-vos com em vaig entristir en saber que la ventada de fa dos dissabtes va tombar el Pi de les Planes, també anomenat el Pi Gros o Pi del Fernando, part del nostre patrimoni natural i símbol de l’Aleixar. Un dels arbres monumentals del país ja no hi és emperò romandrà en l’ànima i l’imaginari de molta gent perquè no es tractava, ni de bon tros, només d’un arbre. Testimoni silenciós de la història de la vila, guardià d’infinits secrets i sentiments, estimat i àdhuc venerat per generacions d’aleixarencs. Si poguéssim fullejar l’atles dels seus cors, segur que el trobaríem allí plantat per sempre més; prominent i majestuós. No em digueu que la nostàlgia, malgrat que arriscada si ens domina en excés, no serveix per fer una plàcida estada a llocs i moments on hem estimat la vida i conservar-los eternament.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
