Tarragona 6
Les comparses acorden que la Disfressa d’Or se celebri el 23 de febrer al recinte firal
Nadal 6
La Golfa actualitza els Pastorets de Tarragona, que enguany seran paritaris: Lluquet i Satanàs canviaran de gènere
Opinió 21 Rafa Luna. Crisis del sector pesquero: «Cumplir el acuerdo conlleva un esfuerzo desmesurado para los patronos»
Tarragona
L’Ajuntament renaturalitzarà cinc espais litorals, on s’ampliaran els perímetres dunars 4
Reus 10
Patis escolars
verds i oberts a la ciutat
L’Ajuntament convertirà els patis de quatre escoles en refugis climàtics i seran accessibles fora d’horari lectiu
Una dècada després del previst, Tarragona començarà a redactar el Pla d’Accessibilitat el 2025
Societat 2 i 3
Justícia
A Tarragona les sentències en català no arriben a 4 de cada 100
La demarcació és on menys s’utilitza el català i on es fan més traduccions al castellà 14
UGT, sindicat majoritari, signa el conveni de l’empresa de neteja, que estarà vigent fins al 2028
Reus 9
Esports 19
Francisco Díaz: «Molts esportistes viuen el final de la seva carrera com un dol»
Societat l Més enllà de la supressió de barreres arquitectòniques, s’estudiaran les dificultats de les persones amb discapacitat per accedir als edificis i serveis públics
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona iniciarà la redacció del Pla d’Accessibilitat l’any vinent. Ha passat una dècada des que el consistori va anunciar, per primer cop, la seva voluntat d’elaborar aquest document. S’ha posat sobre la taula aquest tema en diverses ocasions, però mai s’ha acabat materialitzant. El conseller d’Espai Públic, Guillermo García de Castro, assegura que serà aquest 2025 quan, per fi, es faci realitat.
«El document no se centrarà només en les barreres arquitectòniques, sinó que s’analitzaran moltes altres coses, com l’accessibilitat als edificis i serveis municipals», detalla l’edil. «Segurament s’externalitzarà l’elaboració del pla, ja que no tenim tècnics especialitzats en aquesta matèria», indica García de Castro. La voluntat del govern és dotar-se d’eines que ajudin el consistori a saber gestionar aquests aspectes relacionats amb l’accessibilitat.
Igualment, la intenció de l’executiu socialista és treballar de forma conjunta amb entitats i associacions que treballin amb persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 2023 es van registrar 14.383 persones reconegudes legalment com a discapacitades. Aquesta xifra suposa un increment del 34% respecte al 2014.
Aquell que va ser el primer any en el qual l’Ajuntament va anunciar la creació d’un Pla d’Accessibilitat, el qual no es va acabar redactant. El 2018,
es va elaborar un informe similar, però a menor escala: el Pla d’Actuació per a la Millora de l’Accessibilitat de Tarragona (PMAT). El Col·legi Oficial d’Aparelladors de Tarragona (COAATT) va elaborar aquest full de ruta que ara ha quedat desfasat. En aquell moment,
Les xifres
Tarragona (2023) Discapacitats físics
7.290
Discapacitats visuals 824
Discapacitats auditius 715
Discapacitats intel·lectuals
2.424
Trastorns mentals 2.770
Múltiple físicsintel·lectuals
100
No consta 260
Total 14.383
es van analitzar només una quinzena de carrers del centre de la ciutat, on es van realitzar intervencions per a millorar les voreres i els guals dels passos de vianants.
En el pressupost d’aquest 2024 s’havia inclòs una partida de 500.000 euros per
a la supressió de barreres arquitectòniques —aquest 2025 es reservaran 200.000 més— i una altra de 200.000 destinada a l’elaboració del Pla d’Accessibilitat. Cap de les dues s’ha acabat executat i la intenció del govern és que es duguin a terme l’any vinent.
Accessibilitat l El president de l’Associació Sense Barreres defensa que l’Ajuntament hauria de treballar de forma conjunta amb les entitats
J. Bugarin
Quan es va crear l’Associació Sense Barreres?
«Es va crear l’any 2023 i és una continuïtat de l’entitat Cephadiss, que va néixer el 2016. Actualment, formem part de la Comissió de Discapacitat de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona». Quin és el vostre objectiu?
«Volem donar veu a les persones amb discapacitat perquè se’ns escolti i facin cas a les seves demandes. Volem millorar la seva qualitat de vida. Un dels objectius és que creixin com a persones amb autoestima i que la puguin treballar. Molts són depressius i estan en un forat negre d’on no poden sortir». És l’entorn en el que es troben el que provoca que arribin a aquesta situació?
«Sí. S’ajunten diferents factors a nivell personal, fa-
miliar i social. Les barreres arquitectòniques també van afectant silenciosament». De quina manera?
«Un centímetre de barrera ja és un gran problema per a una persona amb mobilitat reduïda. La situació s’agreuja quan la persona que va en cadira de rodes té dolor de ronyó o úlceres a les cames. Hi ha gent que no surt ni de casa perquè està farta d’aquesta lluita incansable que desgasta molt mentalment». En quines zones es concentren les barreres?
«Estan a tota la ciutat. L’any passat estàvem lluitant pel tema de l’accessibilitat a les platges. Tenim cadires amfíbies i vigilants que ens ajuden, però busquem autonomia. Si l’Ajuntament ha pagat 40.000 euros per posar un espai per als gossos, crec que nosaltres, que aportem amb els nostres impostos, tenim
el dret de tenir una zona de bany autònoma que sigui accessible. Igualment, crec que és una falta de respecte que no s’eliminin les nombroses barreres arquitectòniques a Sant Salvador, on hi ha una residència amb persones amb discapacitat física». En quines zones cal prioritzar les intervencions?
«Totes les barreres arquitectòniques són importants, però cal que hi hagi una escala de prioritats. Quan vull anar a passejar a la platja em trobo barreres, però aquestes no són tan importants com les que hi ha en el camí quan vaig a un centre hospitalari. Cal prioritzar aquelles que siguin de vital importància. També cal evitar que hi hagi discriminació cap a les persones que viuen als barris i en situació de vulnerabilitat».
L’Ajuntament farà, per fi, el Pla d’Accessibilitat...
«Celebrem que sigui així. Una ciutat que és Patrimoni de la Humanitat i també ha de ser Patrimoni de l’Accessibilitat. Crec que les entitats hauríem de tenir l’oportunitat de treballar conjuntament amb l’Ajuntament per a millorar tota aquesta situació. Seria magnífic perquè es donaria importància a l’opinió i les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda. A més, actualment no hi ha cap espai que es dediqui exclusivament a això i és una cosa que reclamem. També he defensat des del principi que cal una brigada especial que se centri exclusivament les barreres arquitectòniques». Fa falta més visibilitat i sensibilització?
«Sí. Sempre hem cregut que s’ha de començar per les escoles, però, arribats a aquest punt, s’hauria de començar pel consistori. És important també promoure la inclusió a l’esport adaptat. És necessari incentivar els patrocinis i que hi hagi més suport per part de les institucions».
Objectiu per al 2025?
«Fer contactes amb altres entitats de la província per sumar esforços i per fer arribar el tema de les barreres arquitectòniques a la Unió Europea i complir el somni d’eliminar-les arreu del món».
A la imatge superior, exemples de les barreres arquitectòniques que es poden trobar a la ciutat. A la inferior, Manuel Moreno. Cedides/Tjerk van der Meulen
Política Afirmen que la llei 933/2021 genera «desavantatge competitiu» als establiments
Redacció
El grup municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona ha demanat la suspensió de la llei de registre de dades. La seva portaveu, Maria Mercè Martorell, afirmava ahir en roda de premsa que «la llei 933/2021, coneguda com el Gran Hermano Turístic, genera inseguretat jurídica i desavantatge competitiu als establiments i que vulnera el dret a la intimitat».
El conseller García de Castro assenyala que s’externalitzarà la redacció de l’informe
En el pressupost del 2024 es van reservar 200.000 euros per a l’elaboració del pla
Així, el PP defensarà aquest dijous al plenari ordinari del mes de desembre una moció que demana la derogació de la llei que estableix obligacions respecte al registre documental i informació de les persones que exerceixen activitats d’allotjament o lloguer de vehicles de motor, que va entrar en vigor el passat dia 1.
Els populars volen arribar a una solució consensuada i
satisfactòria amb els operadors i empreses afectades i descartar mesures o accions que siguin lesives, que generen duplicitats i que són d’ineficient aplicació.
«El sector ha mostrat el seu desacord per la inseguretat jurídica i impossibilitat de compliment de la llei. Està provocant molts problemes per la falta d’adequació tecnològica i, el pitjor de tot, que provoca una càrrega administrativa desproporcionada als establiments, molts d’ells petites i mitjanes empreses», ha expressat Martorell.
Per a la consellera, la llei vulnera el dret a la mateixa intimitat i «pot fer molt mal al sector turístic» en termes de competitivitat. A més, la portaveu del Partit Popular apunta que, en cas d’incompliment, «pot derivar en sancions de fins a 30.000 euros per als establiments».
L’Ajuntament de Tarragona durà a terme el primer semestre de l’any vinent un seguit d’actuacions al litoral per a protegir les platges dels efectes del canvi climàtic. Les intervencions es concentraran en quatre àmbits de la ciutat, al Miracle, al Mas Rosselló, a l’Arrabassada i a la Llarga. Una de les principals accions serà la regeneració de dunes delimitades. Per primer cop, es faran al Miracle i a l’Arrabassada, mentre que les ja existents a la Llarga s’ampliaran.
Les actuacions tenen un pressupost de 404.180 euros i es preveuen licitar al febrer. Un cop adjudicades, el termini d’execució serà de quatre mesos. Per tant, les accions acabaran a l’estiu i es limitarà la zona de bany. «No interferiran altres activitats esportives o de lleure. Tot es farà en coordinació amb els diferents departaments de l’Ajuntament. Aquest tipus d’intervencions no s’havien fet mai», va indicar ahir Guillermo García, conseller de Medi Ambient, en l’acte de presentació del pla de mesures Precisament, la platja Llarga és l’entorn que més preocupa a l’Ajuntament. «És la platja que més ha retrocedit en els últims anys i la que més pateix quan hi ha temporals. Cada hivern necessita aportacions de sorra perquè ha perdut la capacitat d’autoregenerar-se», va dir García. També s’eliminaran estructures obsoletes i elements artificials com ara d’obres, cúmuls de runes i travesses de fusta. «Cada hivern arriben avisos d’antigues estructures. Volem deixar les platges el més natural possible», va afirmar García. Més enllà, en els quatre àmbits del litoral tarragoní es duran a terme actuacions d’eliminació d’es-
El conseller de Medi Ambient, Guillermo García, amb l’equip encarregat de dissenyar el projecte. ACN
Les mesures faran que les platges es puguin regenerar més ràpid
Turisme l L’Ajuntament va promocionar ahir la ciutat de Tarragona a Madrid com a destí cultural i eno-gastronòmic, davant de diferents mitjans de comunicació. La promoció es va fer a l’escola de cuina Eton Mess de Madrid i va comptar amb l’assistència de la primera tinenta d’alcalde i consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Co-
merç, Montse Adan, així com d’un xef, un mestre pastisser i un sommelier del col·lectiu Tarraco a Taula. «Aquest acte s’emmarca dins la línia estratègica del Patronat de Turisme, de promocionar la ciutat a mercats de proximitat de l’àmbit estatal, essent Madrid un mercat prioritari per posicionar la marca Tarragona, amb l’objectiu d’aug-
mentar la visibilitat del destí i desestacionalitzar els fluxos turístics cap a altres èpoques de l’any, a banda de l’estiu», va explicar Adan. «Tenim l’objectiu de captar el turisme de llarga estada aquells visitants de proximitat que poden venir a Tarragona el cap de setmana durant tot l’any, fixant-se en el turista madrileny», va afegir. Redacció
pècies exòtiques invasores. També es plantaran espècies psammòfiles per accelerar una successió vegetal que, de manera natural, incorporarà noves espècies. Al Miracle, es faran plantacions de restauració de savinar en el mateix talús de la via del ferrocarril. Pel que fa al Parc de Mas Rosselló, es demolirà el mur que separa el parc del roquissar litoral, que actualment crea
un obstacle entre el parc i el tram litoral. «També volem millorar les zones de pas i instal·larem cinc caixes refugi per a ratpenats i altres ocells», va explicar el conseller.
Nous parterres
A la zona del passeig marítim de la platja de l’Arrabassada es col·locaran nous parterres plantats sobre zones d’enjardinaments degradats actual-
ment amb arbusts autòcton. «Es posaran plafons interpretatius per a explicar a la ciutadania les actuacions», va exposar García.
45 quilòmetres quadrats
En total, es treballarà en la renaturalització de 45 quilòmetres quadrats de litoral. «Entenem que aquestes actuacions ajudaran a que es puguin regenerar i actuar d’una manera més resistent davant certs temporals», va concloure el conseller.
La platja Savinosa no entra en aquest paquet de mesures, ja que la situació de la seva biodiversitat és sensiblement més favorable. El Pla de renaturalització del litoral tarragoní forma part de les actuacions previstes dins del projecte, dotat amb una inversió total de 3.604.816,11 euros en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat pels Fons Next Generation de la Unió Europea, que recolza la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Les futures actuacions d’aquest pla a la ciutat es preveuen a la riera de Riu Clar, al parc de la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau i a la llacuna de l’Anella Mediterrània. «És un seguit d’actuacions als jardins urbans de la ciutat», va explicar García. La renaturalització de l’entorn del riu Francolí serà el gran projecte pendent.
Societat l Les comparses han acordat aquesta alternativa
Els tarragonins tenen una nova data per marcar al calendari d’aquest 2025. I és que la consultiva de Carnaval, amb les comparses i l’Ajuntament de Tarragona, ja han decidit la data per poder celebrar la gala de la Disfressa d’Or i on es celebrarà. El consistori i les comparses tarragonines estaven buscant una alternativa a la Tarraco Arena, ja que aquesta està reservada el 23 de febrer.
Finalment, les parts han aconseguit mantenir la data del 23 de febrer per l’acte es-
trella del Carnaval de Tarragona. Mentre que el nou espai on tindrà lloc la gala serà el recinte firal del Palau de Congressos, segons ha pogut saber Diari Més Mantenen el dia
En un primer moment, es va parlar que les comparses haurien de decidir una nova data i que aquesta, podria ser tres setmanes abans o bé tres setmanes després del 23 de febrer. Finalment, han pogut trobar una alternativa que els permet mantenir el dia previst inicialment. La Disfressa d’Or de l’any
vinent tenia poc marge de maniobra, ja que altres recintes de la ciutat, que han albergat abans l’esdeveniment, estan també reservats per Carnaval. En el cas de Teatre Metropol aquest també està descartat, ja que es troba en obres. Entre les opcions es contemplava el Refugi 1 del Moll de Costa, el recinte firal del Palau de Congressos o l’Anella a Campclar, tot i que la zona esportiva també està reservada. Finalment, el recinte firal Palau de Congressos ha estat l’espai escollit. Les comparses participants l’any vinent són: Som i
L’esdeveniment tenia poc marge de maniobra per la falta d’espais disponibles
Serem, Amics de la Part Alta, Spectrum, La Ballaruga, Nou Ritme, Platinum, Comparsa
Cultura La companyia La Golfa aposta perquè Lluquet i Satanàs canviïn de gènere
Aquest Nadal, tornen els Pastorets de Tarragona, de la Companyia La Golfa. Enguany, a banda de la sàtira i tarragonisme que els caracteritza, amb una aposta ferma per la feminització de l’espectacle. Després de quasi quaranta anys presentant una versió actualitzada del clàssic català, la companyia considera que ja és hora que hi hagi paritat a sobre l’escenari, també en els rols protagonistes. Els dos canvis més destacats són els personatges de Lluquet i Satanàs, que seran encarnats per dones. El primer també canvia el seu nom. Enguany, La Golfa explicarà el somni de la Nit de Nadal de Llúcia i Rovelló. La companyia explica que la decisió de canvi de gènere dels personatges ha sigut molt meditada i assegura que aquest canvi no fa per-
La nova versió de l’espectacle dels Pastorets es podrà veure els dies 27 i 28 de desembre. Companyia La Golfa
Després de 40 anys, la companyia considera que és hora d’actualitzar-lo
dre l’essència a l’espectacle tradicional. S’ha fet una nova versió de l’obra de Folch i Torres a càrrec de la dramaturga tarragonina Avril Martínez i el director artístic de l’espec-
tacle, Toni Guillemat. L’obra es podrà veure al Teatre Tarragona, el 27 i 28 de desembre a les 18.30 h i les entrades es poden adquirir a entrades. tarragona.cat
Carmelites, Fotem-li canya, Albada, Magic Dansa, Sinhus Sport, Aerodance, Artífex i Golden Time. Els integrants de les colles
La Disfressa d’Or, que va arrencar l’any 1999, arribarà l’any vinent a la 25a edició i es preveu una gran festa amb motiu del quart de segle. L’any
passat, totes les entrades a la Tarraco Arena es van exhaurir i la gala va generar un gran furor a les xarxes socials. Per a molts, després de dues dècades, va ser la millor Disfressa d’Or de la història. Enguany, l’escenari serà diferent, després de passar per diferents espais de la ciutat.
El Komando Nits Q sortirà els dies 20 i 21 a conscienciar sobre els riscos de les drogues
Societat l El Komando Nits Q sortirà al carrer les nits del 20 i 21 de desembre, dies en els quals es preveu la celebració de més sopars de Nadal. El grup de joves de salut farà una intervenció de les 22 hores a les dues de la matinada en els principals carrers i places de la Part Alta per conscienciar a la ciutadania, sobretot a la població juvenil,
dels riscos associats al consum de drogues. En aquest sentit, entre altres accions, promourà el consum moderat i responsable de l’alcohol per evitar riscos com per exemple la conducció sota els seus efectes. L’objectiu de la plataforma de salut pública és aconseguir entorns més segurs i saludables per a tothom. Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Acisa - Pavapark, la contractació de les obres per a la implantació i posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a la ciutat per un import d’1.668.741,25 milions d’euros. La UTE, integrada per les empreses Aeronaval de Construccionese e Instalaciones, S. A. i Pavapark Movilidad SL, va obtenir un total de 19,75 punts sobre els 20 possibles en l’apartat de criteris no automàtics, imposant-se a les altres tres empreses que van
presentació del darrer llibre de Xavier Ferré, demà a la COT
Cultura Xavier Ferré
Martí presentarà el seu llibre Solidaritat sense fronteres i voluntariat demà a les 19 hores a la Cooperativa Obrera de Tarragona amb motiu del Dia Internacional del Migrant, una jornada que se celebra anualment des de l’any 2000, quan va ser instaurada per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu de ressaltar la importància de respectar i protegir els drets humans dels migrants. El llibre ofereix una «mirada crítica al fenomen de la migració i els seus protagonistes». Ferré també va presentar l’obra al centre cívic de Sant Salvador el passat 10 de desembre en el marc del programa de la IV Setmana dels Drets Humans a Tarragona. Ho va fer durant l’acte d’inauguració oficial de l’exposició Drets humans vulnerats, que es podrà visitar de forma gratuïta fins al 31 de desembre. Redacció
participar al concurs públic. La mesa de contractació va valorar positivament la capacitat tècnica i funcional de la plataforma, així com l’experiència i grau d’idoneïtat professional de l’equip tècnic. L’adjudicatària també va reunir 43 punts en el capítol de criteris automàtics, situant-se, de nou, per sobre de les altres propostes. Va ser, a més, la que va presentar l’oferta econòmica més baixa. Aquesta contemplava un pressupost d’1.379.125 milions d’euros, mentre que el pressupost base de licitació era de 2.069.100 euros, amb IVA inclòs. L’oferta, que ini-
cialment va ser considerada «anormalment baixa» per la Mesa de Contractació, finalment va ser declarada viable després de valorar les justificacions de les memòries presentades per la UTE. L’actuació forma part del projecte Tarraco Sostenible i serà finançada per la Unió Europea amb Fons Next Generation. Aquest inclou la instal·lació de 44 càmeres de lectura de matrícules en l’àrea de la futura ZBE, que estarà delimitada per l’avinguda Catalunya, el Passeig Torroja, el passeig de Sant Antoni, el vial William J. Bryant, el Moll de Costa, i el carrer Vidal i Bar-
Cultura La 13a edició del cicle de concerts en sales Curtcircuit arribarà a la Sala Zero de Tarragona el 2025 amb dues actuacions. La primera a visitar la ciutat serà Maruja Limón, que ho farà el 7 de març. El preu de l’entrada anticipada és de 12 euros, mentre que a taquilla serà de 15. L’altre artista que trepitjarà l’escenari de la Sala
Zero serà Ramon Mirabet, i ho farà el 21 de març. El preu de l’entrada anticipada és de 17 euros, mentre que a taquilla en costarà 20. Les entrades per ambdós concerts ja estan a la venda a https://entradas. codetickets.com/entradas/ curtcircuit. Curtcircuit és un cicle impulsat per l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya. Redacció
Es preveu que la Zona de Baixes Emissions entri en vigor l’1 de gener de 2026
raquer. Unes altres 11 càmeres es destinaran a aforar la mobilitat de la zona i la dels apar-
caments dissuasius. També s’instal·laran 10 panells dinàmics que informaran sobre l’estat del trànsit, rutes recomanades, els indicadors ambientals o les restriccions de circulació entre d’altres. A més, es desplegaran sensors de qualitat de l’aire i qualitat acústica.
Està previst que la ZBE entri en vigor durant l’inici de 2026. Tot i que inicialment aquesta havia de posar-se en marxa l’1 de gener del 2025, finalment el termini d’execució es va haver d’ampliar un any més, ja que el procés de licitació es va endarrerir per uns problemes amb els plecs.
l’esquerra, una
els
a l’establiment
José Sirvent Brotons, el fundador d’aquesta nissaga torronera, va arribar per primera vegada a la ciutat el 1857 i tres anys després va obrir l’establiment de Portalet, 5
Són molts els elements que ens indiquen que Nadal s’apropa: els llums penjats al carrer, els guarniments en establiments i cases, l’ambient festiu, les mirades carregades d’il·lusió dels petits, etc. Ara bé, si hi ha un indici clar que les festes nadalenques ja han arribat, aquest és l’obertura de la botiga de Torrons Sirvent al número 5 del carrer Portalet de Tarragona. I és que de les nombroses delícies gastronòmiques que es degusten en aquestes dates tan assenyalades, els torrons són un dels indispensables que no falten en cap casa. Lluny de ser un dolç popularitzat en els nostres dies, gràcies a campanyes de màrqueting i anuncis amb eslògans repetitius a la televisió, el cert és que la tradició de menjar-ne ve de molt antic.
Els tarragonins van començar a comprar i menjar torrons per Nadal a mitjans del segle XIX. Gràcies a fonts històriques contrastades, se sap que el 1857 va fer parada i fonda a la ciutat, per primera vegada un mestre torronaire de Xixona. El seu nom era José Sirvent Garrigós i acaba d’arribar d’aquesta localitat de la província d’Alacant, coneguda com «el bressol del torró», carregat de
torrons tous, és a dir de Xixona, i de durs, és a dir d’Alacant, per vendre’ls a la capital tarragonina. Les delícies alacantines van triomfar al moment i un cop va tenir tot l’assortiment que duia venut, José Sirvent va tornar cap a casa, amb la feina feta i les butxaques plenes.
Establir-se al carrer Portalet L’èxit fou tal que repetí el següent any i així ho va continuar fent En les seves primeres estades a la ciutat, estava establert en un portal d’una finca del carrer Major. A partir de 1860, però, va deixar aquesta primera ubicació, que era molt pròxima a la Catedral, i es va establir a l’entrada del número 5 del carrer Portalet, en un edifici que just llavors s’acabava de construir.
En José Sirvent Brotons arribava a Tarragona, habitualment, pels volts de Tots Sants, just en l’inici del mes de novembre, i tornava cap a la seva terra, com a molt tard, el 30 de desembre. Els descendents expliquen que sovint ho feia abans, perquè ja se li havia acabat tot el gènere que havia portat i, per tant, ja no tenia sentit allargar la seva estada a la ciutat.
Amb el pas dels anys i de les generacions, l’actual és ja la cinquena, els descendents de José Sirvent es van
establir definitivament a la ciutat i van fer de Tarragona la seva llar.
Torrons amb DO Xixona Tot i que Casa Sirvent és un símbol tarragoní, ja que és dels pocs establiments centenaris que continua en funcionament a la ciutat, els seus torrons, igual com els que portà per primera vegada José Sirvent l’any 1857, estan elaborats a la localitat de Xixona. Els dolços es fan seguint la recepta tradicional i s’elaboren de forma artesanal sempre amb ingredients de proximitat i de primera qualitat. Tot plegat fa que comptin amb l’etiqueta Denominació d’Origen Torró de Xixona i Torró d’Alacant. Casa Sirvent disposa de quatre establiments més a la ciutat dedicats al torró, situats a la Rambla Vella, 27, Rambla Vella, 29, al carrer Canyelles, 9 i a Governador González cantonada amb la plaça Corsini. Així i tot, són molts els tarragonins, i també gent vinguda d’altres localitats, que esperen que obri l’establiment del número 5 de Portalet per comprar-hi els dolços nadalencs. I és que anar a comprar els torrons a la petita botiga de Portalet s’ha convertit en una tradició que passa de pares a fills i d’avis a nets en un ritual que, per a molts, suposa l’inici del període nadalenc.
de Reus
Laboral l Els afiliats d’UGT van decidir donar llum verda a l’acord tot i l’oposició dels delegats de CCOO
Sergi Peralta Moreno
Han estat mesos de negociacions, però, finalment, hi ha acord. El comitè d’empresa de Reus Net —la unió temporal (UTE) formada per Valoriza Servicios Medioambientales i Romero Polo— ha signat el nou conveni laboral, que entra en vigor amb efecte immediat i que estarà actiu fins al 31 de desembre del 2028. Malgrat la negativa manifestada per part de Comissions Obreres (CCOO), el vot favorable del sindicat majoritari, UGT, ha permès arribar a una entesa. UGT va celebrar divendres una assemblea de treballadors del servei de recollida de residus i neteja viària de Reus per informar del preacord que
es va assolir a mitjan novembre i que no va ser ratificat. Els afiliats van decidir donar llum verda al conveni, que va ser signat ahir. «Portarà la pau social, tan necessària després de l’any viscut», expressa el sindicat a través de les xarxes socials. «Durant els darrers mesos, des d’UGT Serveis Públics no hem deixat de lluitar per assolir aquest acord, amb mobilitzacions i convocatòries de vaga, sempre pensant en el millor per als treballadors i els serveis públics que reben els reusencs», afegeix. En línies generals, el conveni contempla increments salarials com els del funcionariat, però amb un topall del 2,5%, i una sèrie de millores encaminades a facilitar la conciliació
familiar, com variacions de la distribució de la jornada. Tot i no tenir competències en la relació laboral entre empresa i treballadors, l’Ajunta-
ment de Reus valora «positivament la signatura de l’acord entre ambdues parts i confia que el mateix redundarà en un bon servei als ciutadans de
El conveni preveu increments salarials, com els funcionaris, però amb un topall
L’Ajuntament valora positivament l’entesa i confia que redundi «en un bon servei»
Reus». Així mateix, el consistori afirma que ha estat «fins al darrer moment en contacte amb totes dues parts, ja que la neteja és un servei essencial i una prioritat de l’equip de govern, fruit de l’escolta activa». «De fet, l’autorització de reorganització del servei aprova-
L’apunt
Terratrèmol al comitè d’empresa de Reus Net
El cisma entre UGT i CCOO va endarrerir la signatura del conveni. Després de la seva aprovació, des de CCOO apunten que «en la mesura del possible intentarem revocar el comitè d’UGT perquè no ens torni a passar el mateix». Per fer-ho, s’intentarà convocar una «assemblea de revocació». «Els treballadors hauran de decidir», tanquen.
da pel consistori ha estat un dels elements que ha facilitat l’acord amb els treballadors, donat que aquests demanaven facilitar la conciliació», subratllen fonts municipals.
La negativa de CCOO
La signatura del conveni no ha estat exempta de polèmica. CCOO no va ratificar l’acord «perquè és un conveni amb què només guanya l’empresa». «Entenem que es perjudica greument la plantilla», apunten fonts sindicals. La seva principal denúncia és «que es congela l’antiguitat, una mesura que només afavoreix l’empresa». «La plantilla, en deu anys, serà molt més econòmica i bastant més precària», entenen des de CCOO. El sindicat tampoc està d’acord «a signar un conveni en què el primer any —el 2024— s’aplica un 0% d’increment salarial», que es veuria recompensat amb 800 euros, i afegeix que «ni tan sols es millora el servei».
CCOO també lamenta que «no s’ha fet cap assemblea general de treballadors». «UGT sap el que ha signat, que és un acord que el que fa és precaritzar la plantilla i dona com a guanyadora la UTE», assenyala, tot afegint que ha imperat un sistema basat «en la por» amb la idea que es podia judicialitzar la ratificació del conveni «quan no hi havia judicialització possible». «No entenem com l’Ajuntament ha permès la firma del conveni», tanquen les fonts.
Medi Ambient l S’adequaran els dels centres General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel
Sergi Peralta Moreno
Els patis de les escoles General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel seran naturalitzats i despavimentats abans que acabi el 2025. L’Ajuntament de Reus va presentar ahir els projectes executius de les intervencions que es duran a terme als quatre centres educatius perquè es converteixin en refugis climàtics. L’actuació, que s’ha concretat per a cada cas, tindrà com a denominador comú la voluntat de tenir patis més naturals, més verds —es plantarà vegetació autòctona— i amb més ombra. «Farà que l’experiència, tant del lleure com lectiva, a les escoles sigui molt millor», va valorar la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui. Així mateix, la intenció és que els patis puguin ser utilitzats pel veïnat fora de l’horari lectiu. L’edil calcula que les obres començaran abans de l’estiu. Hauran d’estar acabades, a tot estirar, el desembre del 2025, atès que forma part del paquet de mesures del RENATUReus. El pressupost global de la intervenció serà d’1,2 milions d’euros. Tenint en compte que els últims passos del projecte coincidiran amb mesos lectius, Berasategui va afirmar que «la coordinació serà total i absoluta amb els
Recreació virtual de com s’espera que quedin els patis, en concret, de les escoles General Prim (a dalt) i Teresa Miquel (a baix). Ajuntament de Reus
Societat l La Fira Centre
Comercial inaugura la botiga Geek Atmosphere. Amb una superfície de 258 metres quadrats, aquesta ofereix una àmplia gamma de productes de franquícies icòniques com Harry Potter, Marvel, Star Wars, Dragon Ball o Disney, entre altres. Per tant, esdevé un espai idíl·lic pels fanàtics d’aquests universos i sagues.
Aquest establiment està situat a la planta baixa de l’edifici i presenta una atmosfera única i aposta per oferir productes exclusius com figures de col·lecció, roba i accessoris. «Geek Atmosphere és una proposta que enriqueix la nostra oferta i reforça el caràcter divers de La Fira», afirma Patricia Perugini, gerent del centre comercial.
«Amb aquesta botiga, volem atraure els fanàtics del colleccionisme i crear un espai on els nostres clients puguin gaudir de la cultura geek d’una manera innovadora i emocionant», afegeix Perugini. Aquesta nova botiga s’uneix a les que la franquícia ja té a altres ciutats d’Espanya com València, Castelló i Madrid. Redacció
Actuaran com a refugi climàtic i la idea és que siguin accessibles al veïnat
centres» i que aquests han transmès «que s’adaptaran perquè estan convençuts que això acabarà en bon port i en termini». Una sola empresa executarà l’actuació als quatre centres i «alhora».
La regidora va destacar que «la qualitat de vida que tenen els infants a una ciutat determina la qualitat de vida que té tota la ciutadania». També va recordar que, amb la iniciativa, es continua la lluita contra el canvi climàtic i es busca sensibilitzar «sobre la necessitat de respectar el nostre medi ambient i reconèixer la biodiversitat amb què hem de conviure». A més, hi haurà espais de drenatge urbà per fer una gestió més eficient de l’aigua i s’intentarà atraure i fomentar la biodiversitat. La idea és poder replicar la metodologia en altres centres educatius en un futur.
Oasis i actuacions concretes Jokin Santiago, de Leku Studio, l’empresa que ha redactat els projectes, va comentar que, a l’hora de dissenyar els patis, que s’han consensuat amb la comunitat educativa, es van trobar dues tipologies: els de les escoles General Prim i Pompeu Fabra eren «d’una condició més dura, estan més limitats i són principalment de formigó» i, en canvi, els de Teresa Miquel i Marià Fortuny «són més amplis, tenen més espai, però presenten la necessitat de renaturalitzar-se». Per aquest motiu, en els patis més extensos es planteja la idea de crear «oasis» i, en els més petits, «la lògica d’adequació del perímetre».
Societat l Cristobal Tello, pastisser jubilat, va oferir una classe sobre com fer torrons a Mas Pellicer
El Nadal és una època per retrobar-nos i passar en família i amics. És l’excusa perfecta per tornar a veure a aquells que veus cada setmana o de forma més esporàdica al llarg de l’any. I una bona manera és aprenent a fer alguna cosa ben dolça i relacionada amb
aquesta època festiva, els torrons. Per aquest motiu, la regidoria de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Reus ha organitzat diverses activitats en els centres cívics i barris de la ciutat durant aquestes setmanes i, entre elles, activitats com la que es va dur a terme el passat 12
de desembre al local del barri Mas Pellicer. Amb l’objectiu de dinamitzar el barri, es va organitzar un taller per aprendre a fer torrons de la mà de Cristobal Tello, pastisser jubilat amb més de 40 anys d’experiència a l’obrador de la Confiteria Padreny. Amb farina, ous, ametlla, sucre molt, llet i altres ingredients, el mestre va començar una classe magistral on el que imperava era el safareig i les ganes de passar una bona estona en un lloc càlid. No obstant
Societat l Des de l’AFA del centre afirmen que continuaran amb les mobilitzacions setmanals els divendres
El passat dijous 12 de desembre membres de l’AFA de l’escola Prat de la Riba i el director del centre, David Roco, es van reunir amb l’Ajuntament de Reus per intentar donar una solució a les seves demandes en qüestió de seguretat i sostenibilitat que reivindiquen des de fa mesos, tot i que sense èxit. En aquesta reunió, en un inici prevista només amb la cap de la regidoria d’Educació, Núria Bruno, també s’hi van afegir els regidors d’Educació, Pilar López, de Via Pública, Daniel
Marcos, de Seguretat, Dolors Vázquez, i d’Urbanisme, Marina Berasategui. En aquesta reunió, els representants del consistori van exposar les diferents mesures que haurien de garantir una millora en la seguretat, mobilitat i sostenibilitat en els entorns escolars com la redacció d’un nou Pla director d’entorns escolars o la intervenció al carrer Ample i Doctor Robert. Des del centre qualifiquen de positives aquestes actuacions en el mitjà i llarg termini, però no els sembla prou. Per aquest motiu, a les demandes habituals de prohibir el tràn-
sit rodat a l’avinguda Prat de la Riba durant les hores d’entrada i sortida del centre de manera immediata, de reduir el trànsit a passeig Sunyer i a realitzar un estudi de l’entorn de les escoles de la ciutat pel que fa a qualitat de l’aire i soroll, afegeixen d’altres. Entre aquestes, hi ha la substitució de les finestres del centre per unes de més modernes per la millora en l’àmbit del soroll i l’eficiència energètica de l’escola. També apunten a la necessitat de col·locar pilones a l’avinguda President Companys per alliberar de parades la porta lateral de l’escola, col-
això, els torrons no es fan amb un sol dia. Després de preparar la massa amb un treball laboriós, en què Tello va comptar amb l’ajuda d’un parell d’ajudants, es va deixar reposar la massa per, l’endemà, donar-li la forma rectangular del torró amb els motlles i cremar-ho.
«La valoració d’aquestes activitats i en general és molt positiva, perquè les entitats i associacions veïnals, que són el fil conductor de la ciutadania, fan un ús important dels
Utilitat
Entre 15.000 i 20.000 persones fan ús dels centres cívics anualment
centres», afirma la regidora de l’àrea de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Reus, Maria del Mar Escoda. En aquest sentit, la regidora creu que el gran repte d’aquests espais és aconseguir arrossegar a la gent que no forma part de les associacions «a través de les entitats o activitats com els tastets de música al carrer o un taller per fer torrons». A la vegada, Escoda defensa que espais com el local al costat de l’escola Rosa Sensat, on es va dur a terme l’activitat, han de servir perquè les persones grans tinguin un lloc on poder compartir experiències. «La salut mental és molt important per nosaltres. Aquests espais ens serveixen com un detector de la soledat, no tan sols per venir a passar l’estona. Detectem aquelles mancances que provoca la soledat no desitjada i, si és necessari, derivem el cas a la regidoria pertinent», explica Escoda.
Èxit dels centres cívics
Per un altre costat, la regidora de Relacions Ciutadanes assegura que els centres cívics són espais amb un gran ús a la ciutat, tal com ho demostra les aproximadament 140 entitats que hi fan activitats en elles. «D’aquesta manera, entre 15.000 i 20.000 persones acaben fent ús d’algun centre cívic a l’any, és una xifra important», reivindica. «Estem satisfets perquè estem plens, de vegades ens arriben propostes de gent que vol organitzar alguna cosa i li hem de dir que no perquè no tenim un forat», apunta la regidora.
locar reductors de velocitat i una pilona retràctil a l’avinguda Prat de la Riba i valorar la retirada dels aparcaments de zona blava del tercer carril de l’avinguda per tal de separar encara més el trànsit rodat de la vorera. Per tant, tot i que des del centre valoren positivament
haver tingut una reunió que esperen que obri un canal de diàleg amb la institució, mantindran les mobilitzacions al carrer cada divendres.
Tribunals l La província ostenta també el lideratge en les traduccions de documents del català al castellà
Álvaro Rodríguez
El departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya ha fet públic un informe amb els indicadors del català en l’àmbit judicial durant l’any 2023. Aquest exemplifica com la llengua catalana té encara una presència molt baixa dins d’aquest sector. Sense anar més lluny, només un 6,15% dels documents judicials emesos en Catalunya són en català.
Si mirem les dades per demarcacions, Tarragona és una de les grans culpables d’aquest baix percentatge. Només un 3,69% dels documents publicats a les comarques tarragonines són en català, situant-se així com el segon percentatge més baix després de Barcelona, on hi ha un 3,46%. La diferència d’aquestes dues demarcacions és molt acusada si la comparem amb Lleida (11,93%) i, sobretot, amb Girona (26,52%).
Si mirem només a les sentències, Tarragona se situa cuera amb un 3,51% de textos dictats en català. D’aquesta manera, la demarcació se situa gairebé a la meitat de la mitjana catalana, que se situa en un 6,80%. De fet, Tarragona és l’única demarcació que es troba més d’un punt per sota de la mitjana, Barcelona se situa pràcticament igual mentre que Lleida assoleix un 9,37% i Girona un 14,60%.
Aquest percentatge correspon a un total de 863 sentències dictades en català durant 2023, resultant que la demarcació també està la cua si ens atenim a les xifres absolutes. Per contrapart, trobem 11.684 a Barcelona, 3.650 a Girona i 1.256 a Lleida.
A l’altre costat de la balança, metre que la resta de les
Només 863 sentències de les dictades a Tarragona el 2023 van ser redactades en català, un 3,51% del total. Gerard Martí
Tot i les baixes dades, la demarcació ha viscut un petit repunt des del 2020
comarques han experimentat una decadència de les sentències redactades en català des de 2020, al Camp de Tarragona es pot observar un lleuger creixement de gairebé un punt percentual.
Traduccions i cursos
Com és previsible, les comarques tarragonines se situen al capdavant respecte a traduccions demandades del català al castellà en l’àmbit judicial.
Concretament, a Tarragona s’ha sol·licitat 2.071 cops aquest procediment en un any, i això suposa gairebé la meitat dels de tota Catalunya.
Sentències redactades en català el 2023
judicials emesos en català el 2023
La demarcació només és seguida de prop per Barcelona, amb 1.587 sol·licituds, i queda lluny de Girona (808) i Lleida (211).
Per tal de revertir aquesta situació, hi ha 98 persones vinculades a l’administració de justícia de Tarragona inscrites a formació de llengua catalana. Aquesta xifra és la segona més alta només per darrere de la demarcació de Barcelona (495), la qual compta amb un cos judicial notablement més gran.
Adjudiquen la supressió de cinc passos a nivell a Alcover
Mobilitat l Adif ha adjudicat l’execució de les obres per suprimir cinc passos a nivell de la línia ferroviària d’ample convencional al terme municipal d’Alcover. Les obres tenen un pressupost de 2.093.542 euros i han de permetre millorar la permeabilitat i la seguretat tant per a la circulació dels trens de la línia Tarragona-ReusPlana de PicamoixonsLleida com per als vehicles i vianants. En un dels casos, es construirà una passarella de vianants metàl·lica de 2,5 metres d’amplada amb rampes d’accés als marges situada a 80 metres del pas que es tanca. En altres tres punts s’habilitaran passarelles de vianants amb escales d’accés. Un cinquè pas se substituirà amb un pas inferior de 2,5 metres d’altura i tres d’ample. ACN
Torredembarra signa un nou conveni amb Càritas
Societat l L’Ajuntament de Torredembarra ha renovat el seu compromís amb Càritas Parroquial amb la signatura d’un conveni de col·laboració. Aquesta collaboració té com a objectiu garantir l’accés a les necessitats bàsiques per a totes les persones del municipi que es troben en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social. El conveni contempla una subvenció de 31.000 euros per part de l’Ajuntament i es destinarà a finançar les despeses del programa de banc d’aliments i els ajuts d’emergència social puntuals. Aquests serveis són un suport fonamental per a les famílies i persones que afronten dificultats econòmiques o socials. Gràcies a aquest conveni, es podrà mantenir i reforçar aquest servei, alhora que es dona suport a altres iniciatives d’emergència social per atendre situacions inesperades. Redacció
Redacció
Les obres de rehabilitació de l’edifici que acollirà la Casa de la Festa de Cambrils s’iniciaran a principis del 2025 i tindran una durada de tres mesos i mig. L’Ajuntament de Cambrils ha adjudicat els treballs a l’empresa Construccions Vinaixa SA per un import de 241.229 euros. El projecte compta amb una subvenció nominativa de la Diputació de
Tarragona de 199.764 euros.
L’espai on s’intervindrà està ubicat en un solar de 347 m2 al final del passeig Albert, a la cantonada del carrer Corona d’Aragó, al costat de l’Escola Municipal de Música del municipi, i està format per diferents edificis en desús separats entre ells, dos patis interiors i un antic dipòsit d’aigua. Per a situar la Casa de la Festa, s’habilitarà la nau de 122 m2 més propera al passeig
Albert, que es dividirà en una sala principal i diverses de més petites, mentre que l’edifici contingu continuarà funcionant com a magatzem de la brigada d’electricistes.
A banda, es condicionarà el paviment dels dos patis exteriors, de 155 m2 i 40 m2, perquè les entitats festives també en puguin fer ús, i es renovaran al complet els serveis (amb la instal·lació de lavabos i dutxes) de l’edifici de 40 m2 que
Mèrits En l’acte, celebrat divendres, es van entregar diversos guardons, entre d’altres, a Ramon Garcia Mateos i a Pilar Casas Rom
Redacció
L’Ajuntament de Cambrils va lliurar el passat divendres la Medalla d’Honor de la Vila a l’historiador i empresari cambrilenc Josep Maria Recasens, en reconeixement de tota una trajectòria de vida vinculada a les activitats culturals i el patrimoni de Cambrils. També es va concedir una Menció Honorífica a Ramon Garcia Mateos; Medalles al Mèrit Cultural a Pilar Casas Rom, l’Escola Municipal de Música de Cambrils i l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, i una Medalla al Mèrit Cí-
vic a títol pòstum a Joan Cabré Saborit.
El lliurament de distincions, conduït pel director de Ràdio Cambrils, Adrià Muñoz, va iniciar amb una actuació musical del guitarrista Adrià Baiges, exalumne de l’Escola de Música, que ha estat guardonat en diversos certàmens internacionals.
Durant l’acte institucional, celebrat a la sala de plens, l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, va afirmar que les distincions «són un testimoni del que significa viure una ciutadania plena, conscient i arrelada». En aquest sentit,
l’alcalde va apuntar que «són molt més que un reconeixement institucional: són un reflex de la vocació i la generositat dels qui han contribuït al progrés col·lectiu, al creixement cultural, social i humà del nostre municipi».
El protagonista de la jornada va ser Josep Maria Recasens Colom, que va rebre el màxim reconeixement pel seu extens currículum de dedicació al municipi. Va ser membre fundador del Festival Internacional de Música de Cambrils, de la Revista Cambrils i del Centre d’Estudis Cambrilencs. La seva figu-
està situat tocant a l’avinguda Mil·lenari.
El projecte inclou la neteja i esbrossada de tot el terreny, la reparació i impermeabi-
lització de les cobertes dels edificis, la retirada de tots els elements de fibrociment i la seva gestió com a residu especial, el reforç de l’estructura, el
repicat, la col·locació de nous canals i baixants pluvials d’acer; arrebossat i pintat de les façanes, l’enguixada de les parets interiors, entre d’altres.
ra va ser clau en la renovació dels Pastorets o de la cavalcada de Reis, en el ressorgiment de la Fira multisectorial de Cambrils o com a un dels im-
pulsors de la restauració de la Cripta de l’Ermita, entre d’altres.
L’acte va continuar amb el lliurament de la Menció Ho-
norífica a Ramon Garcia Mateos i l’entrega a Pilar Casas Rom de la primera Medalla al Mèrit Cultural, pels més de 45 anys de dedicació al sector.
Entrevista L’alcalde de Vilallonga explica que altres projectes importants que emprendran l’any vinent són la renovació de la maquinària de la piscina i el tancament del Parc de les Parades
Com es presenten les festes nadalenques a Vilallonga?
«Bé, esperant-les, com és normal. Fa ja uns dies que es va fer l’acte de l’encesa de l’arbre, amb el qual vam donar tret de sortida a les Festes de Nadal. Vam comptar amb la participació del Cor de la Vila i vam repartir coca amb xocolata pels més joves. Va ser un esdeveniment molta participat». Quins són els actes més destacats que han programat?
«El que destaquem per Nadal, evidentment, són tots els actes dirigits als més petits de les cases, amb l’encesa de l’arbre, tal com comentat, farem cagar el Tió a la plaça, el Parc Infantil i la Cavalcada de Reis.
Una altra proposta molt recomanable és el concert que ens oferirà aquest divendres el Cor de la Vila. Al gener es po-
Constantí celebra la Cantada d’una Nadala conjunta amb 700 infants
Cultura La nadala ‘La millor època de l’any’, del grup The Tyets es va interpretar ahir dilluns per setcents alumnes dels centres educatius de Constantí, en una nova edició de la cantada de la Nadala Conjunta L’activitat la va coordinar l’Escola Municipal de Música ‘Rafel Gibert Recasens’. Redacció/Cedida
Els infants de La Pobla de Mafumet esperen amb ganes el Parc Infantil de Nadal
Cultura La Pobla de Mafumet es prepara per a gaudir el Nadal amb diverses activitats, una de les quals s’espera amb moltes ganes pels seus infants, la Fàbrica de Joguines, que obrirà les portes del 20 al 24 i del 27 al 29 de desembre, en horari de 12 a 14 h i de 17 a 20 h, si bé amb excepcions. Redacció/Cedida
drà gaudir un concert de Cap d’Any a càrrec de l’orquestra Corallí del Conservatori de Música de Vila-seca».
Més enllà de les festes, quina valoració fan d’aquest 2024 a nivell municipal?
«Ara mateix estem immersos en les obres de millora del carrer Dr. Pere Virgili, carrer de la Torreta i carrer Sant Isidre. Una part d’aquestes obres són finançades per la Generalitat. Així mateix, destaquem la primera fase de millora de la seguretat de la carretera de la Selva, sobretot al tram de la zona escolar, unes obres que, en aquest cas, han estat dutes a terme per la Diputació de Tarragona. La Diputació també va arreglar els camins rurals que es van veure afectats per la Dana gràcies a un conveni que vàrem signar a primers d’any en el qual te-
El batlle comenta que Vilallonga ha preparat una programació de Nadal pensada per la canalla. Tjerk van der Meulen
Cultura
«Hem consolidat la recuperació de festes tradicionals i hem promogut la Diada Multicultural»
nim subvencionat al 60% del cost de les reparacions. Culturalment, cal destacar el conveni amb el Museu Pau Casals perquè tots els vilallonguins i vilallonguines el puguin visitar de franc durant tot aquest 2024. La consolidació de la recuperació de festes tradicionals, com la flama del Canigó per Sant Joan o els diables per la Festa Major d’Estiu. A més, enguany hem promogut la Diada Multicultural. La seva primera edició va estar dedicada a Romania i va comptar amb un espectable de música i dansa tradicional. Els prò-
xims anys continuarem amb diferents cultures». Han promogut un procés de pressupostos participatius. Ja tenen els resultats? «Aviat es publicaran i coneixerem els projectes escollits». Quines seran les principals actuacions en les quals treballaran el 2025? «Acabem d’aprovar els pressupostos, que inclouen inversions importants. Una de les principals és la compra de l’edifici de la Cooperativa per destinar-lo a magatzem municipal. Ara mateix tenim part del material en un local de lloguer i la resta, mal posat en altres ubicacions. A més, renovarem totalment la maquinària de la piscina municipal, perquè ja fa temps que ha quedat obsoleta i no compleix amb les necessitats. També promourem el tancament del Parc de les Parades. Aquests tres projectes suposaran una inversió de 400.000 euros. A més, continuarem amb la renovació de l’enllumenat i la millora de la xarxa d’aigua per ser més eficients energètica i hídricament. També farem actuacions a la via pública... I tot per millorar constantment la vida al poble».
La Canonja gaudirà del Parc de Nadal durant tres dies amb diversitat per a totes les edats
Cultura El tradicional Parc de Nadal de la Canonja obrirà les seves portes la tarda del dia de Sant Esteve i els dies 27 i 28, matí i tarda. Tot i que s’enfoca cap als nens i nenes més petits, i el Parc adopta un caire juvenil, també s’oferiran opcions vàries perquè gaudeixin totes les edats assistents. Redacció/Cedida
Imatge de la darrera edició del parc de Nadal infantil. Cedida
Activitats l Els parcs de Nadal tornaran a obrir les seves portes a Vila-seca, a partir del 27 de desembre i s’allargaran fins al dilluns dia 30 de desembre.
Per una banda, el Parc Infantil de Nadal tindrà lloc els dies 27, 28, 29 i 30 de desembre de 17.00 a 20.00 hores al Pavelló Municipal d’Esports de Vila-seca.
Activitats per als més petits com ara un planetari, tirolina, rocòdrom, inflables, taller de bombolles i més sorpreses esperen als més petits durant aquestes festes.
Cal recordar que l’entrada al parc és solidària i, preferiblement, es demana alimentació infantil que anirà destinada al Banc d’Aliments de Vila-seca. Redacció
ACN/Redacció
La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, no creu que el canvi de fiscalitat aprovat al Parlament pel Hard Rock suposi «un impediment» per construir el complex.
En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Romero ha dit que l’executiu català vol que es faci, tot i que ha admès que aquesta decisió depèn dels inversors del projecte. La titular d’Economia ha deixat clar que Tarragona necessita «una inversió important» que serveixi per «complementar Port Aventura amb grans espais comercials i centres de congressos», ha concretat. .
Les declaracions de Romero arriben després que l’alcalde Vila-seca, Pere Segura, assegures que aquesta rebaixa fiscal «posa en risc el projecte i futures inversions al territori».
L’actual debat a Barcelona també va portar a posicionar-se a Pere Granados, alcalde de Salou, qui va presentar una moció al ple de l’Ajuntament, a través del seu grup municipal, per instar la Generalitat a accelerar els tràmits necessaris per aprovar de manera definitiva la modificació del Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit
Dos grups municipals del govern de Salou presenten una moció per accelerar tràmits
del Hard Rock. El text també va comptar amb el suport del grup municipal Sempre Salou-Ara Pacte Local, també presents al grup municipal. La moció subratlla que el projecte «és una oportunitat única per a la desestacionalització turística i la sostenibilitat econòmica de la zona» que esperen que «generi ocupació, progrés i una millora de la qualitat de vida de residents i visitants».
Els grups municipals insten els partits polítics «a actuar amb responsabilitat i a evitar instrumentalitzar el projecte amb interessos partidistes».
Natació l El tarragoní es va endur l’or en els 200 metres braça en piscina curta batent el rècord d’Espanya
Pep Santos Alasà
El nedador tarragoní Carles
Coll va entrar el passat divendres en la història de l’esport per la porta gran. L’esportista, format al Club Nàutic Tàrra-
co, va sorprendre el món en els Mundials de piscina curta, celebrats a Budapest, Hongria.
Coll, que va formar part de l’expedició olímpica espanyola a París 2024, va fer història
Coll brilla als Mundials de Budapest amb un or i nou rècords d’Espanya
gons. El nedador tarragoní va seguir brillant durant el campionat, sumant un total de nou rècords d’Espanya en piscina curta. Entre aquests, destaca la fita aconseguida amb l’equip de relleus masculí de 4x100 estils, format per Iván Martínez Sota (esquena), Carles Coll (braça), Mario Mollá (papallona) i Luis Domínguez (crol). El quartet va establir una nova plusmarca nacional amb un temps de 3:24.39 minuts, superant amb escreix l’anterior rècord de 3:26.48, vigent des del 2022. Tot i aquesta excel·lent marca, no van poder accedir a la final per només cinc centèsimes, quedant darrere de França. El mateix divendres, Coll va explicar en unes declaracions difoses per la Federació Espanyola de Natació que: «Aquest migdia a l’hotel tenia una sensació rara, com que sabia que podia fer-ho i cada vegada que pensava en els 200 braça se’m posaven els pèls de punta i després quan he arribat a la piscina se m’han tornat a posar els pèls de punta i aquí he sabut que alguna cosa gran passaria».
Coll va tornar a fer una gran
trencant amb 10 anys de sequera espanyola als campionats de piscina curta i es va endur l’or en 200 metres braça amb un temps de 2.01.55 minuts, marcant nou rècord d’Espanya. Un or que culmina una tardor sensacional per a Coll, després de convertir-se el mes de novembre passat en la gran estrella dels Campionats d’Espanya en què va batre cinc plusmarques nacionals.
actuació poques hores més tard, tot i que no va poder tornar a pujar al podi a la final dels 100 estils que va disputar tot just una hora després, després de concloure cinquè, amb un temps de 51.52 se-
«Quan he tocat la paret i he vist que havia quedat campió del món no m’ho creia. Ha estat molt surrealista tot» va explicar abans d’agrair a «totes les persones que han estat involucrades en aquest procés. Entrenadors, companys d’equip i sobretot família i amics» va tancar.
Entrevista Díaz, psicòleg de l’esport i vocal de la Junta rectora de la Delegació Territorial de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, reivindica aquesta figura com una eina fonamental per al rendiment i benestar dels esportistes
Quina és la funció d’un psicòleg esportiu?
«La nostra funció és treballar en el rendiment dels esportistes, però sempre tenint en compte la part del benestar també. Entenem el rendiment com gaudir de l’esport mentre s’aconsegueixen els millors resultats. És important que aquest benestar no es deixi de costat, ja que és una part clau per aconseguir reptes de manera sostenible». Com s’arriba a aquest estat?
«Nosaltres treballem amb variables com l’activació, la motivació, la situació emocional, la concentració, i, en l’àmbit col·lectiu, la cohesió i el treball en equip».
Com es viu l’estigma al voltant de la salut mental en l’àmbit esportiu?
«Personalment, he notat un canvi molt gran durant aquests darrers anys. La gent ja comença a veure la necessitat de treballar aquesta part psicològica que abans quedava oblidada. Evidentment, encara queda molt camí per recórrer. Mires les xarxes i estan plenes de comentaris com ‘Els falta actitud’, ‘No han estat concentrats’ o ‘no han jugat com saben’, i sovint aquestes persones no són conscients que aquestes mancances es poden corregir treballant amb un psicòleg esportiu». Quins són alguns dels rep-
El Reus Ganxets avança als vuitens de l’Europe Cup com a líder de grup
Tenis Taula l El Reus Ganxets lidera el grup i jugarà els vuitens de la Europe Cup. Les reusenques han superat el Györi (3-2) i el Mirandela (3-1) a Portugal, amb grans actuacions de Pesotska, Murakami i Rad. Disputaran la tornada de la següent ronda a casa aquest proper mes de gener. Redacció/Reus Ganxets
tes mentals més comuns entre els esportistes d’alt rendiment?
«L’estrès és una variable recurrent: l’estrès de no rendir al millor nivell, de competir contra un rival fort, o de sentir que l’entrenador no confia en ells. Aquest estrès pot generar un estat d’ansietat, que interfereix amb el rendiment. Per tant, treballem per ajudar-los a centrar-se i deixar que el seu cos faci el que sap fer de manera natural».
Les lesions solen ser un dels moments més durs per a un esportista. Com s’afronten?
«Amb un suport emocional molt gran. Treballem amb estratègies per recuperar-se com més aviat millor, però sobretot ajudem a gestionar la por a recaure que acostuma a aparèixer després d’una lesió greu. Si l’esportista té el suport adequat dels entrenadors, companys i familiars, i compta amb les eines psicològiques adequades, pot tornar al seu millor nivell».
La retirada també pot ser molt complicada
Un canvi d’etapa
«Per molts esportistes el final de la seva carrera es viu com un dol»
«Totalment. Per a molts esportistes, el final de la seva carrera representa una pèrdua molt gran, com si se’ls acabés un món. És un moment que sovint es treballa com un procés de dol. Per assolir els seus reptes, molts han deixat de banda altres aspectes de la seva vida, i el que intentem és orientar-los perquè s’adaptin a aquesta nova etapa vital. Els fem entendre que pot ser igual de rica que l’anterior. Això ho aconseguim amb tècniques com l’establiment d’objectius o la resolució de problemes».
Com es prepara psicològicament un esportista d’elit per a una cita tan exigent com els Jocs Olímpics?
«Hem de tenir en compte que tot i que els jocs tan sols duren uns dies, per a l’esportista això ha estat un projecte de 4 anys. Segurament ha patit lesions i s’ha trobat diversos obstacles que l’han bloquejat el camí. Arriben amb molta exigència, però també amb molta il·lusió, llavors hem d’intentar
La derrota del CBT contra el Gandia deixa a Comenge ea la corda fluixa
Bàsquet l Una nova i contundent derrota del CBT, aquest cop contra un rival directe com el Gandia (96-77), deixa a l’actual entrenador dels blaus, Borja Comnege, a la corda fluixa. Els del Serrallo són últims classificats amb una sola victòria i deu derrotes en aquesta temporada a Segona FEB. Redacció/Cedida
crear un balanç entre ambdós sentiments. També arriben amb un pla de competició que hem dissenyat conjuntament. Per tant, la nostra funció és ajudar a seguir aquest pla, minimitzar distraccions i gestionar la pressió emocional, canalitzant els nervis de manera efectiva. Hi ha diferències significatives entre les necessitats psicològiques d’un esportista individual i les d’un
equip?
«Realment, la manera de treballar és similar, però les demandes poden variar. Els esportistes individuals solen ser més exigents amb si mateixos, ja que són més conscients del seu rendiment personal. Per contra, en els equips, sovint es treballen aspectes com la gestió de la tensió i la cohesió del grup».
Els entrenadors també es poden beneficiar d’aquesta figura?
«És clar. Molts busquen millorar eines com la comunicació, o reforçar la regulació emocional. Al final, molta feina la fem a través dels entrenadors. Si ells dominen aquestes tècniques, tindran un major efecte en els esportistes. Nosaltres no volem ser els protagonistes, només volem integrar-nos com una peça més en el seu cos tècnic».
Quines mesures es poden prendre per aconseguir-ho?
«Cal fer molta pedagogia. Hem d’aconseguir que els clubs i institucions comprenguin els beneficis d’aquesta figura. És molt important mostrar com podem ajudar a totes les parts involucrades: des de directius fins a tècnics, esportistes i famílies. A més, el suport institucional és clau, amb convenis o requisits, com que els ajuntaments exigeixin incorporar un psicòleg esportiu per accedir a subvencions».
El joc online ha augmentat entre els joves en els últims anys, segons un estudi de la patronal Consell Empresarial del Joc (CeJuego), que es va presentar ahir. El 2019, 378.793 joves de 18 a 25 anys havien jugat per internet en l’últim any i el 2023, 534.335, un augment del 41% (és informació elaborada pels autors a partir de dades de la Direcció General d’Ordenació del Joc). També incrementa entre les persones de 26 a 35 anys, amb 471.236 el 2019 i 538.397 el 2023, un 14% més. D’altra banda, preguntat per la reversió de la rebaixa fiscal al Hard Rock que el Parlament tramitarà, el president de la patronal catalana Patrojoc, Carlos Duelo, veu «prejudicis» polítics cap al sector i lamenta que el macrocomplex s’allunyi amb aquesta decisió.. El joc online creix, amb 1.637.831 persones que van jugar per internet el 2023 alguna vegada (1.366.013 el 2019), segons l’informe ‘Juego y Sociedad 2024’, presentat a Barcelona. La major part dels que juguen per internet apos-
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡¡¡Martí, ya son 12 años!!! Muchas felicidades de parte de Papá y los abuelos.
ten. Quant al perfil, hi ha més homes que dones i sobretot són menors de 45 anys.
L’estudi de CeJuego, patronal de joc privat, mostra que el 2,3% de la població entre 18 i 75 anys ha jugat online en un mes mitjà, quasi el doble que el 2016 (1,2%). Les dades mostren diferències genera-
Pol, moltes felicitats pel 10è aniversari, inicies una etapa vital amb canvis importants, personals i de superació, però com sempre, podràs comptar amb mi. Sempre endavant fill, ets una persona molt especial, tinc molta sort de tenir-te a la meva vida.
cionals: el 13,4% dels joves de 18 a 25 anys ha jugat online en l’últim any i el 7,4% dels que tenen entre 26 i 35 anys, pel 0,5% dels majors de 65 anys.
85% de la població espanyola L’informe assenyala el 85% de la població major de 18 anys consumeix productes de joc
a l’estat espanyol i que la loteria de Nadal és el fet diferencial respecte a altres països, vista com un «esdeveniment nacional». «En cap altre país un sorteig de bitllets convoca un percentatge tan elevat de població o tanta quantitat de participants», constaten a l’informe.
Els lletrats del Congrés no tanquen la porta a la qüestió de confiança
Madrid l La Mesa del Congrés es reuneix avui per decidir si tramita la proposició
ACN
La Mesa del Congrés dels Diputats debatrà avui si tramita, o no, la proposició no de llei (PNL) de Junts que reclama al president espanyol, Pedro Sánchez, que se sotmeti a una qüestió de confiança. Quan es reuneixi disposarà d’un informe dels lletrats de la cambra que no tanca la porta a la tramitació i que, en definitiva, deixa la decisió en mans de la mateixa Mesa.
El document, de 14 pàgines, recorda que tot i els efectes polítics, la iniciativa de Junts és una proposició no de llei, i
per tant no té impacte jurídic, i afegeix que, com que no hi ha precedents, «correspon a la Mesa fixar un criteri».
La Mesa, on el PSOE i Sumar disposen de majoria absoluta, es reunirà a les 10 del matí i, entre altres qüestions ha de decidir si permet la tramitació de la iniciativa.
Segons la Constitució, la qüestió de confiança és una prerrogativa exclusiva del president espanyol, qui ja ha apuntat anteriorment que sigui quina sigui la decisió de la Mesa, no veu «cap necessitat» de sotmetre’s a la qüestió de confiança.
S’obre el camí per les eleccions anticipades a Alemanya
El 85% de la població de l’Estat juga, sobretot per la loteria de Nadal
Així, 25,9 milions de persones van jugar a la loteria de Nadal el 2023. El 74,9% de les persones recorda haver jugat en el darrer any a la loteria de Nadal estatal el 2023, un percentatge similar al del 2019 (un 74,5%) després del descens per la pandèmia (un 70,5% el 2020). D’aquesta manera, l’estudi mostra que les majors taxes de joc es registren en les loteries públiques de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) i de l’ONCE.
L’encarregat de l’informe sobre el joc, el doctor en Sociologia José Antonio Gómez Yáñez, ha destacat que en els grans sorteigs de loteria participen persones que tenen o pateixen problemes econòmics, a l’espera d’un ‘cop de sort’, i, en canvi, ha assegurat que aquest patró no es reprodueix en els jocs d’entreteniment, com als casinos, als bingos o als salons.
Política l El canceller alemany, Olaf Scholz, ha perdut la moció de confiança a la qual se sotmetia aquest dilluns al Bundestag. D’aquesta manera, i a falta que el president de la república Frank-Walter Steinmeider anunciï la dissolució parlamentària, s’obre el camí perquè Alemanya celebri unes eleccions anticipades previsiblement el 23 de febrer. En la votació, el líder socialdemòcrata ha obtingut tan sols 207 vots a favor en una cambra de 733 parlamentaris, quedant-se lluny de la majoria de 367 que necessitava per continuar en el càrrec. La decisió de sotmetre’s a una qüestió de confiança es va precipitar després que Scholz destituís el seu ministre de Finances i soci de govern, el liberal Christian Linder, per desavinences en la política fiscal i econòmica. El moviment, que de facto trencava el pacte amb els liberals, suposava que l’executiu perdés la majoria al Bundestag. Scholz va argumentar que cal que el govern alemany pugui prendre «les decisions necessàries» en un context en què va titllar de «dilema diabòlic» haver de triar entre el suport a Ucraïna i la inversió en seguretat. Redacció
Elisenda Alamany serà també
Política l El recentment escollit president ha intercanviat missatges amb Illa i Puigdemont
ACN
L’escollida secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, també farà les funcions de portaveu de la formació, segons ha avançat qui torna a liderar el partit, Oriol Junqueras, en una entrevista a TV3. Segons ha explicat, és una de les qüestions que es van tractar ahir diumenge en la reunió telemàtica dels nous membres de l’executiva. Junqueras ha explicat que en les últimes hores ha intercanviat missatges amb diverses persones, entre elles, el president de la Generalitat, Salvador
Illa, i el líder de Junts, Carles Puigdemont. I preguntat per les negociacions dels pressupostos de la Generalitat, ha insistit que si el PSC no compleix, no pot esperar nous acords. Preguntat per si el president d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, i la portaveu del grup parlamentari, Marta Vilalta, continuaran als seus càrrecs tot i haver donat suport a la candidatura Nova Esquerra Nacional (NEN), Junqueras ha respost que es buscarà la «millor combinació entre continuïtat i renovació».
Síria: de nou al tauler geoestratègic
Acaba el mandat del president Joe Biden i ‘casualment’ s’intensifiquen les guerres enquistades d’Ucraïna i Palestina, i ara a Síria, on inesperadament les forces rebels sirianes han derrocat al govern de Bashar Al-Assad, aprofitant el desgast de Rússia a Ucraïna i de l’Iran i la milícia libanesa Hezbollah amb la guerra contra Israel, sorgint al respecte vàries teories (pactes secrets entre el propi govern de Al Assad, els seus aliats Rússia i l’Iran, les forces opositores i els EEUU, traïcions internes, senyals de debilitat geoestratègica, etc). Es tracta d’unes forces opositores amb una amalgama d’organitzacions, milícies (algunes de dubtosa reputació) i interessos a priori divergents sols unides contra Al Assad i recolzades interessadament pels EEUU i els seus lacais i encapçalats per un moviment islamista hereu d’Al Qaeda (considerat com a terrorista pels EEUU i l’ ONU), també recolzat per Turquia (que cerca restaurar el vell Imperi Otomà), mentre Israel ataca el sud del país (somiant ampliar fronteres fins a l’Irak), i els EEUU hi bombardegen suposades posicions d‘Estat Islàmic’. Però tot i les promeses de pau, amb el temps cristal·litzaran les contradiccions i pugnes internes entre els insurgents i/o entre aquests i els països que els recolzen, afegint la diversitat ètnica i religiosa del país (kurds, àrabs, turcs, religió cristiana, musulmana, etc) per les fronteres artificials imposades pel colonialisme europeu després de la I
Guerra Mundial, amb noves guerres, inestabilitat i caos que rendibilitzaran certs sectors, més onades de refugiats (cap aquí apunten les maniobres d’evacuació) i potser la divisió de facto del país. I vist el precedent a Líbia, Irak com actuals Estats fallits per interessos geoestratègics, veurem si és el principi d’una nova oportunitat per la pau, la justícia social i la unitat del món àrab o si serà pitjor el ‘remei’ que la ‘malaltia’, però
el nacionalisme àrab com a símbol d’emancipació, unitat i resistència popular molesta més al capitalisme ‘made in USA’ que no l’islamisme radical. Toni Yus Tàrrega
Colas para alquilar un piso
Ha salido este comentario en La Sexta. Un piso en Barcelona ha salido en alquiler por 923’00€ que es el precio maximo que permiten alquilar (supongo es según la zona). Naturalmente los que puedan pagar este precio es que tienen buen sueldo los dos. No hay remedio para los que ganan 1.500€. Puestos a buscar culpables, a todos se nos ocurre el Gobierno. Llevan años de retraso en hacer pisos sociales. Pero cada vez gastan más dinero en cosas que no benefician a este colectivo, como puede ser gastar millones en mejorar sus oficinas.
Y un error muy grave que comete el Gobierno es permitir la ocupación de viviendas particulares. No se ven amparados y prefieren tener las viviendas cerradas. Y si algún inquilino no puede pagar, no es el propietario el que debe regalarle el alquiler, sino el Gobierno, es el que se debe de hacer cargo. Seguro que muchas veces vería que lo que no quieren es pagar, no que no puedan, pero como el gobierno da la espalda a los propietarios, así nos va todo.
Cuando se firma un contrato de alquiler a precio no abusivo debería haber una cláusula en que el Gobierno se hace cargo de la deuda, hasta que el inquilino pueda. Dan ayudas a los nuevos alquileres, pero no ayudan a los que ya están alquilados. A las personas que alquilan viviendas a precios desorbitantes, se supone que ya les han regulado los precios. Y esto nos lleva a que el Gobierno no cumple con las viviendas sociales. Menos hacerse nuevas oficinas y más vivienda solicial.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Dk Editorial k
urant la campanya electoral de les municipals, a qualsevol localitat, i també a Tarragona, les formacions polítiques pugnaven per presentar projectes de futur. De fet, fins i tot amb il·lustracions que mostraven com havia de ser el ‘seu’ urbanisme. I normalment sempre amb el concepte de millorar l’entorn urbà per a la ciutadania com a excusa. De vegades les realitats pressupostàries acaben retardant o fins i tot modificant substancialment aquests projectes. Ara l’Ajuntament de Tarragona ha anunciat que l’any vinent es posarà fil a l’agulla per redactar el Pla d’Accessibilitat, que ha de donar servei tot just a
un conjunt de ciutadans que, com que no són majoritaris, segurament poden semblar més prescindibles –com de fet ha passat en els últims mandats, de tots els colors. Finalment, com a compromís exigit per ERC i Comuns, Tarragona tindrà un document que ha de convertir la ciutat en un espai més amable i adequat per a un conjunt de persones que, com dèiem, no és majoritari, però que representen un col·lectiu de milers de persones. De les 14.383 persones amb discapacitats a la ciutat, gairebé 9.000 ho són per discapacitat física, auditiva o visual, és a dir, els que major problema tenen amb un urbanisme que no els té en compte.
Hace algunos años, cuando era diputado en el Parlament de Catalunya, se me eligió presidente de la Comisión de Estudio sobre la situación de la Pesca en Cataluña, cargo que recayó en mi persona quizás por aquello de ser diputado por una circunscripción territorial que cuenta con diversas cofradías de pescadores, como es el caso de la provincia de Tarragona. Si tengo que ser sincero, supuso para mí algo nuevo e innovador en mi quehacer político, ya que la pesca continental la tenía más relacionada con lo que es la gastronomía servida en un buen plato, y no tanto con el conocimiento del sector pesquero como tal.
Sin dudar un segundo, tomé la decisión de prepararme. Y la mejor manera de conocer el quehacer de la pesca no era recabar la información que facilitan Google o un ‘copia y pega’ de cualquier publicación relacionada con el tema, algo a lo que algunos electos nos tienen acostumbrados, sino, más bien, sumergirme en ese mundo. Así que me embarqué en un pesquero de la ‘llum’, como conocemos al arte de la captura del pescado azul. Lo hice desde el puerto de mar de ‘La Cala’, como se conoce el municipio de L’Ametlla de Mar, durante toda una noche hasta la madrugada, conviviendo con los marineros en sus faenas de pesca, cuando las biodraminas me lo permitían. Lo mismo hice, esta vez desde el puerto pesquero de Tarragona, en un barco de arrastre, degustando un arroz a bordo, cocinado por la propia tripulación, con pescado recién capturado y unas espectaculares vistas al litoral. Amplié esas experiencias con la pesca de artes tradicionales, para continuar con la
acuicultura y los viveros.
Toda esta aventura me llevó a entender que la actividad pesquera forma parte de un sector económico arraigado en la historia y cultura de un territorio. Son varios los municipios costeros que nacieron y crecieron, a lo largo de muchísimos años, gracias a la pesca, no solo prevaleciendo el interés económico de los beneficios que aporta, sino también, y se debe tener en cuenta, el sentimiento de pertenencia a la marina de pesca, donde cultura y tradiciones son un reflejo palpable de una identidad que, durante generaciones, se han ido conservando y potenciando. También tuve la oportunidad de conocer el sacrificio y la valía de la profesión, así como las numerosas dificultades que siempre ha atravesado el sector. Recuerdo muy bien la problemática de la reducción de la flota pesquera. Pero el valor del oficio les hizo siempre superar los obstáculos. Me siento muy orgulloso de haber convivido con ellos en esos difíciles momentos y de haber ayudado, en la medida de mis humildes posibilidades, a encontrar una solución. Hace pocos días surgió, nuevamen-
Al final, se ha llegado a un acuerdo que podría equiparar los días de pesca del año 2025 a los mismos de este año 2024. Pero cumplir este acuerdo conlleva un esfuerzo desmesurado para los patronos
te, un obstáculo y una gran alerta en el sector pesquero, esta vez provocado por una grave decisión de la Unión Europea, consistente en que los barcos de arrastre en el Mediterráneo pasasen de los 130 días de actividad de la flota a apenas 27, una cifra que, para muchos pescadores, suponía una “sentencia de muerte” laboral. No tardaron en ponerse en marcha las movilizaciones, la mayoría de ellas promovidas por las diferentes Cofradías de Pescadores, todas ellas afectadas por la lesiva decisión europea. Todo ello provocó reuniones maratonianas en Bruselas, para intentar llegar a una solución que pudiera amansar de alguna manera al sector.
Al final, se ha llegado a un acuerdo que podría equiparar los días de pesca del año 2025 a los mismos de este año 2024. Pero cumplir este acuerdo conlleva un esfuerzo desmesurado para los patronos, como la imposición de vedas o cierres de zonas para proteger alevines o la gamba roja, o la exigencia del cambio de redes al 100% de la flota, entre otras medidas. El secretario de la Confederación Española de Pesca (Cepesca), Javier Garat, califica el acuerdo como “una nueva vuelta de tuerca al sector pesquero del Mediterráneo”, donde las compensaciones que se les exige a los pescadores para mantener su actividad tendrán unas importantes consecuencias, tanto sociales como económicas, lo que nos lleva a plantearnos cuántas embarcaciones podrán sobrevivir a tales exigencias.
Necrològiques
Tarragona
Manuel Gonzalez Castellet.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral
serà avui a les 11 h al Tanatori.
Guadalupe Andolz Sanz.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Reus
Salvador Escoda Rebull.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Sant Pere.
Constantí
Lluis Coll Sabate.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h.
esqueles
Cultura Un total de cent vint-i-set obres pictòriques realitzades per persones amb discapacitat intel·lectual d’arreu de Catalunya van participar en la primera edició del Premi de Pintura Paco Aguilera, convocat per la Fundació Villablanca de Reus. Aquestes són obres d’artistes amateurs, presentades a través de 28 entitats o centres
d’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual d’arreu de Catalunya. El veredicte es va fer públic el darrer 10 de desembre a l’espai Vermut Rofes, davant de gairebé 200 persones. El primer premi va ser per a l’obra ‘Robot de Invierno’ de Mohamed Ghardach, de la Fundació Ampans (SantPedor), guardonat amb 300 euros. Redacció
Solidaritat El Col·legi
Maria Rosa Molas i l’AMPA van celebrar aquest passat diumenge l’espectacle Emmaratonats de la vida!, per a recollir fons tant pels damnificats per la DANA al País Valencià com per la Marató de 3Cat, que es va celebrar també durant tot el diumenge. Van aconseguir recaptar 4.497 euros. La xifra es va
aconseguir amb l’ajuda de la venda d’entrades i també gràcies als donatius rebuts. Es van dur a terme dos passis i gairebé nou-centes persones van ocupar les butaques del teatre de l’escola. L’espectacle es va basar en un format musical que va centrar-se en diverses cançons dels anys seixanta, setanta, vuitanta i noranta. Redacció
977 21 11 54
Avui felicita als que es diuen: Llàtzer, Esturmí Franc.
ÀRIES
21/03 al 19/04
El teu afany de conquesta a més de ser alt es veurà plasmat en molts plans, serà en l’amor on trobaràs la font d’inspiració a tots els sentits.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Et sentiràs vital tendiràs a l’aventura. Reserva energies ja que el que comencis tindrà un llarg recorregut. Les responsabilitats t’atabalaran.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Qualsevol problema que hagis d’afrontar no et guiïs per l’orgull. Dia on els amors fàcils et portaran problemes. Tindràs una nit boja.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Et sentiràs vital saltaràs d’alegria. L’ambient que t’envolti durant tota la jornada potenciarà en tu grans il·lusions moltes ganes de viure.
VERGE
23/08 al 22/09
En el camp dels sentiments sofriràs una espècie de competició per a veure qui pot més. Intenta sota tot punt de vista no tancar-te en tu.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Controla una mica la teva imatge ja que avui podries mostrar-te massa interessat això perjudicar la teva relació de parella o amistat.
21/05 al 20/06 BESSONS
Serà una jornada molt intensa tant per esdeveniments com per la gran energia que desplegaràs en tots els sentits. Nit passional.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Seria molt recomanable que cuidis els detalls fins i tot en la seva mínima expressió. No t’involucris en assumptes de tercers.
20/01 al 18/02 AQUARI
Jornada molt apetible en el que a aventures sentimentals es refereix. Cuida la gelosia que estàs despertant. Ves amb compte.
21/06 al 22/07 CRANC
Ten cert cura a l’hora d’entaular noves relacions, aquestes no es manifestaran de manera directa podran alterar bastant la teva vida.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Apareixeran noves relacions en la teva vida, d’elles sorgiran nous plans projectes. Sospesa molt bé els pros contres abans de la decisió.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Per la teva ment passaran gran nombre d’idees projectes, compte amb el teu excessiu idealisme, no sigui que vulguis fer el pas més llarg.
TARRAGONA:
Mas Cavallé, Silvia Merceria, 22 Telèfon 977 238 622. Llopart, Gloria
St. Pere St. Pau, Bloc Sant Simó, D. Telèfon 977 200 015.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Cardona, José Maria Passeig Prim, 32 Telèfon 977 313 289.
SALOU:
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 12 m2 –90 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
TREBALL
TRABAJA DESDE CASA 629.810.108
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
CRISTINA MASAJES. VILAFRANCA del PENEDÉS. Tel. 632.340.361
KATIA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 612.225.299 MASAJISTA Tarragona.
10:30 Quina animalada!
11:00 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Quina animalada!
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies
14:30 Teló de fons
15:00 Notícies (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies (r)
20:30 Fot-li
21:00 Notícies (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Quina animalada!
11:00 La tertúlia del Dorsal12
11:30 Aventurístic
12:00 Quina animalada!
12:30 Aventurístic
13:00 Quina animalada
13:30 La tertúlia del Dorsal12
14:00 Notícies 12
14:30 La tertúlia del Dorsal12
15:00 Aventurístic
15:30 Quina animalada!
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:45 Com la nit i el dia. On tour
21:30 Qui cuina avui!
22:00 Notícies 12
22:45 Com la nit i el dia. On tour
23:30 Qui cuina avui!
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Aparell que pot idiotitzar la ment o pot fer sàvia la gent, tot depèn. Pronom. 2. Cabal de la pluja. Enderroca. 3. Enervant. Anàtid. 4. Mig no. Afust mal fet. Illa petita. 5. Encès d’ira, al revés. Prioritat de temps. Mil.Vocal oberta. 6. Matarà, al revés. Obren portes. 7. Torna a armar un exèrcit. Nota musical invertida. Indica un bilió. 8. Aigua demanada per un nen. Dues d’obertes diferents. Ajuntament. 9. Conjunció, al revés. Composicions poètiques. 10. Prominència a la cara. Calci. Inici d’un xuclet. Ties sense extrems. 11. Element radioactiu. Molt difícil de moure. 12. Tàntal. Poruga. Vocal oberta. VERTICALS: 1. Número de dues xifres. Seixanta segons junts. 2. Uneix dues rodes. Pararà arran. 3. Pintaríem amb laca. Societat anònima. 4. Construeix. Xifra mil. No contesta. 5. Unitats elèctriques. Idea portada a terme. 6. Una de feble. Una d’oberta. Medecina aplicada superficialment. Xifra cinc. 7. Semideu dels boscos. Comença ara. Enmig de l’anterior. Nota musical. 8. Mira sense extrems. Espai blau, al revés. Porter de tribu- nal. 9. Produït per la veu. Mancat d’energia. 10. Patologia. Sobirà persa. 11. Prova psicològica, al revés. Urani. Olivera. 12. Refugi d’un animal, al revés. Tija punxeguda. Més que prima.
17º 6º
Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia Av. Ramon d´Olzina, 40 Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041.
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654.
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 64 Telèfon 977 660 333.
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Predomini del cel serè o poc ennuvolat per alguns núvols alts i prims fins a migdia, si bé al Pla de Lleida i a l’interior de la vall de l’Ebre hi haurà alguns estrats baixos. A partir de migdia, arribaran núvols alts i mitjans més abundants que s’estendran arreu del país durant la tarda i deixaran el cel mig o molt ennuvolat sobretot a la meitat nord i oest.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant en general, si bé a punts del litoral pujarà lleugerament, i a zones elevades, sobretot a cotes mitges i altes de les muntanyes ho farà moderadament o acusadament.
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
TERÀPIES
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MAYCA MASAJES CAMILLA. Libera tensiones cuerpo-mente. Final NURU. Tel: 692.780.087
exterior de la tienda Bauhaus de Tarragona. Si alguien se lo ha encontrado le agradecería se pusiera en contacto conmigo. Tel. 660604770 PASSO CINTES DE VIDEO I
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
El Joaquim, de 51 anys, afirma que se sent bé Vora mar. El Pere, de 18 anys, se sent bé Passejant pels llocs curiosos de la naturalesa. La Yolanda, de 47 anys, se sent bé Anant a la muntanya a relaxar-me. I l’Arnau, de 10 anys, se sent bé Fent volar la meva imaginació
Ells són quatre dels dotze autors del nou calendari editat per Aspercamp, l’Associació Asperger TEA del Camp de Tarragona. Enguany, la publicació inclou dotze imatges i enunciats triats entre tots els participants en un concurs convocat entre tots els socis de l’entitat. El lema del concurs era Coses que em fan sentir bé De les 49 fotografies rebudes, els responsables del calendari n’han seleccionat dotze, que es distribueixen acompanyant cada mes i es presenten amb la frase que les explica.
La iniciativa d’editar un calendari temàtic amb finalitats solidàries va arrencar l’any 2017 i, des de llavors, l’entitat ha comptat amb la col·laboració dels seus associats per il·lustrar el producte. La temàtica, però, va variant cada any, i ha tocat aspectes com ara els projectes i activitats impulsats per l’entitat, els interessos de les persones usuàries del servei o, fins i tot, imatges del port.
Aspercamp treballa per ser una entitat de referència per a les persones amb Síndrome d’AspergerTEA i les seves famílies, desenvolupant un projecte d’actuació integral que millori la seva qualitat de vida i vetlli per la seva plena integració social. Té presència a Reus, Tarragona, el Vendrell i Salou, i dona servei a unes 530 famílies.
La Síndrome d’Asperger és considerada un Trastorn de l’Espectre
Autista (TEA). Les persones amb aquest diagnòstic
Calendari Aspercamp, l’Associació Asperger TEA del Camp de Tarragona, ha posat a la venda el seu calendari solidari per a l’any 2025
perceben i processen la informació social i de l’entorn d’una forma diferent de l’habitual. Aquesta condició comporta alteracions en àrees com la comunicació, les relacions socials i els interessos o comportaments repetitius. Cada persona pot manifestar en diferent intensitat i forma aquestes i altres característiques, les quals poden variar també segons el moment evolutiu.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
L’Associació Asperger TEA del Camp de Tarra-
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
gona es finança principalment a través dels ingressos dels socis i participants (més d’un 80% dels ingressos totals). Les subvencions per a projectes concrets i les donacions i fons obtinguts de campanyes com la del calendari solidari acaben de completar el seu pressupost.
Entre les accions que realitzen hi ha el suport i acompanyament individual o el desenvolupament de projectes com Orienta_TEA, que ajuda a l’usuari amb Asperger (TEA) a aconseguir un treball en un entorn laboral ordinari o especial; o Jo Puc!, que facilita eines de suport per a l’exercici de l’auto-
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Álvaro Rodríguez, Joan Lizano
[redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
nomia a persones amb diagnòstic Asperger-TEA.
El calendari ha comptat amb el suport de l’Assessoria Asein, Fund ICAT i Adriana Cavallari Agent Immobiliari, i val set euros. Per aconseguir-lo, es pot contactar amb l’entitat (aspercam@aspercam.cat) o bé anar a la Fira d’artesans de la Rambla Nova de Tarragona el pròxim 21 de desembre.
Aspercamp atén i dona suport a més de mig miler de famílies del Camp
L’any 2019, quan l’alcalde Ballesteros es va apropiar de la imatge d’Eduard Boada per fer propaganda electoral, vaig escriure un article que no va ser gaire ben rebut per la família. Vaig aprofitar per fer una mica de perfil biogràfic del personatge i ara, rellegit, penso que queda palès el respecte per la figura —consignant les excentricitats que el feien únic— i el meu menyspreu pels tripijocs polítics. Entre altres coses escrivia que Boada «disposava d’una quantitat limitada de pa i de ganes de treballar, i quan acabava una o altra, abaixava la persiana». És l’actitud amb què es forja un heroi local, i diumenge vaig entrar a la sala de vetlles abans que hi entrés ningú més per fer-li saber, en un diàleg íntim entre el mort i jo. Estava elegant i tenia certa prestància de viu, perquè segur que tenia present la cara que havia de fer en morir-se. Ell no va dir res, esclar, però una corona de flors dels seus inacabables amics contenia l’epitafi perfecte, el que resumeix una vida artística i incomparable, d’una tarragonitat genuïna: «S’ha acabat el pa». He de dir que, gràcies a la bondat exagerada de la família Boada i en especial del seu fill, tota tensió va ser resolta, perquè en el fons tots som de la mateixa corda. Vaig tenir l’honor de presentar-li el seu recull d’articles —magnífics, trufats de dades i de vida— a Riudoms, una de les seves pàtries xiques encara que era pantarragoní i tot el Camp i la Ciutat eren casa seva. I inclús em va deixar obrir Can Boada al públic després de molt de temps per presentar el ‘Cuina o Barbàrie’ de Maria Nicolau, en un esdeveniment per al record. Al meu despatx només hi tinc un diploma penjat, i me’l va expedir Tascaman Boada.
Miquel Bonet Escriptor
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
